Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 6/2016 - 10 pàgines
Sessió ordinària del dia 14 d’abril del 2016
El dia 14 d’abril del 2016, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 21/2016, que és el següent:
1- Examen i votació del Projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de l’aportació de 51.000 euros per part del Govern a la Fundació Museu Andorra.
2- Designació d’un magistrat del Tribunal Constitucional.
3- Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2015.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
S’ha excusat l’absència dels M. I. Srs. Ferran Costa Marimon i Justo Ruiz González.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports i Carles Àlvarez Marfany, Ministre de Salut.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 16.02h)
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem doncs al primer punt de l’ordre del dia.
1- Examen i votació del Projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de l’aportació de 51.000 euros per part del Govern a la Fundació Museu Andorra.
El Projecte de llei fou publicat en el Butlletí número 65/2015, del 17 de desembre, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Alguna intervenció per part del Govern...
Sra. ministra, Sra. Olga Gelabert teniu la paraula.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Després que s’arribés a un acord amb la família Thyssen per acollir a Andorra un museu amb obres de la col·lecció particular de Carmen Thyssen, el Govern va decidir participar com a fundador en la Fundació Museand, creada amb la finalitat de treballar amb agilitat i transparència per obrir, en els millors terminis, aquest museu amb la voluntat decidida de fomentar la projecció de la nostra cultura tant a dins com a fora de les nostres fronteres i que augmenti l’oferta cultural de qualitat com a element dinamitzador de l’economia del nostre país.
L’article 8 dels estatuts de la Fundació Museu Andorra preveu que els fundadors dotaran inicialment la fundació amb la quantitat de 100.000 euros en la proporció següent: d’una banda, el Govern d’Andorra el 51%, i de l’altra la Sra. Maria del Carmen Thyssen-Bornemisza de Kászon i el Sr. Alejandro Borja Thyssen-Bornemisza Cervera, el 49%.
La urgència d’aquesta despesa prevista inicialment en el pressupost 2016, va derivar de la necessitat de posar en marxa sense dilacions la constitució de la fundació per la qual cosa el mes de desembre del 2015, concretament en la sessió del dia 2, el Govern va aprovar un avenç de fons per un import de 51.000 euros. Aquest crèdit extraordinari es va finançar a càrrec de la partida: “910-del Departament de Patrimoni Cultural, Àrea de Béns Immobles, 78249-Ajuts a la Conservació del Patrimoni Cultural del Projecte, 103-Conservació i Millora del Patrimoni Cultural”. Es tractava d’una quantitat de diners no adjudicats en el capítol de les ajudes esmentades.
Com a complement d’informació per als consellers vull indicar que la família Thyssen cedeix sense cost les obres -entre vint i trenta, segons les dimensions- que s’exposaran al museu, en exposicions que es renovaran anualment.
També tenim interès en informar que després de la primera reunió de patronat de la fundació que ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, es va aprovar el Projecte Museu Gràfic, la data d’obertura que serà prevista pel primer trimestre del 2017.
En la propera reunió del patronat programada pel 7 de juny s’aprovarà el pressupost pel 2017, el moment de l’obertura i prevalent el manteniment del Museu Carmen Thyssen a Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pels grups parlamentaris, pel Grup Parlamentari Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet a votació un crèdit extraordinari per dotar econòmicament amb 51.000 que és la part del 51% que li correspon al Govern com a fundador de la Fundació Museu Andorra.
Entenem que la gestió i promoció de l’art i la cultura acollint col·leccions en general i en concret en aquest cas la col·lecció Thyssen-Bornemisza representen una aposta per fomentar la projecció de la nostra cultura tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
També creiem que la defensa, tant en l’art en concret com alhora de tot el patrimoni cultural i arquitectònic demostra la sensibilitat que existeix sobre la història d’un país.
Ens alegrem que ja estigui en marxa el patronat de la fundació i que el futur Museu Carmen Thyssen, que obrirà el primer trimestre del 2017, es trobi situat a l’antic Hotel Valira d’Escaldes, un edifici singular de gran valor arquitectònic que deixa constància de la Història del nostre país i que amb les remodelacions necessàries pot oferir un doble encant: un encant exterior i un encant interior.
Acceptar que el patrimoni cultural i arquitectònic han de ser valors preuats i conservats amb les millors condicions assegurant que arribin a passar de generació en generació a través de la petjada històrica que caracteritza els diferents països.
Els que no aposten per la conservació del seu patrimoni deixen orfes a les següents generacions i les deslliguen del passat ja que amb el pas del temps moltes coses queden oblidades. Allunyar l’art i el patrimoni cultural dels ciutadans no ens fa cap favor, al contrari, ens fa perdre la grandesa històrica del nostre país i ens obliga a recordar-la a través de les fotografies convertint-se en l’únic record que ens queda.
A pesar de tot el comentat, per tots aquests motius votarem a favor del Projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de la dotació inicial de la Fundació Museu Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sr. Pere López, teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc vull manifestar que els tres consellers del PS votarem favorablement aquest Projecte de llei de forma responsable com hem fet tantes vegades en aspectes positius per al nostre país. Un vot favorable que també com en molts altres casos no exclou una opinió crítica, una opinió crítica que avui també voldria exercir, si em permet, amb el permís del Sr. Martí i del Sr. Cinca, sempre i quan exposar aquesta opinió crítica no suposi en els termes exposats en la roda de premsa d’ahir doncs, posar a treballar al Gabinet Jurídic de Govern o a la Batllia o bé engegar alguna de les seves campanyes de denigració amb l’opinió crítica contrària.
Ahir es van produir uns atacs directes, opinions...
El Sr. síndic general:
Sr. López, li demanaria que es centrés sobre el tema de discussió.
El Sr. Pere López:
Ho faig de seguida Sr. síndic però aquesta part de la intervenció és necessària per la part que diré posteriorment.
...es van fer una acusacions injustes, molt injustes sobre el Partit Socialdemòcrata. Entenc que vostè no és el responsable de jutjar quan som responsables i quan no ho som en la nostra activitat política i a més és marejar conceptes que res tenen a veure, perquè res té a veure la resolució de BPA amb els interessos del Sr. Cinca al Panamà, i res té a veure la demanda d’una dimissió d’un ministre per aparèixer en els papers de Panamà amb les relacions que vostè va fer ahir.
En tot cas, constatem amb tristor que allò que en altres indrets és perfectament possible: a Islàndia, al Regne Unit, a Espanya...
El Sr. síndic general:
Sr. López, li torno a demanar que se centri sobre la qüestió.
El Sr. Pere López:
...a l’Andorra de DA...
El Sr. síndic general:
I no em porti a prendre altres mesures, si us plau.
El Sr. Pere López:
Com deia a l’inici de la meva intervenció i si el cap de Govern m’ho permet i els membres del Govern de DA no hi veuen tampoc cap impediment i també amb el permís del Sr. síndic, tot i anunciar el vot favorable que he dit anteriorment, volem fer una intervenció dura i crítica sobre aquest Projecte de llei que ve a ampliar el nyap continu que suposa el Projecte de pressupost per l’any 2016.
Un Projecte de pressupost que està batent totes les marques possibles, totes les marques amb negatiu. Puc dir -imagino que no estic en risc- que va ser un pressupost que es va entrar tard, un pressupost amb el qual es va incomplir la Llei general de les finances públiques, la Constitució també, m’imagino que a més tinc el dret a criticar que és un pressupost que no coincideix amb el Marc pressupostari, que és un pressupost que va entrar en vigor al mes d’abril en un moment complicat per al nostre país causant un greu perjudici a moltes entitats, proveïdors i al funcionament del país en general. I que després de tots aquests records, incompliments i retards, només 15 dies després d’aprovar-se aquest projecte de pressupost, ja tenim a sobre de la taula la primera de les seves modificacions.
Per tant, entenem que no us podem pas felicitar. Tot i això considerem que el projecte el qual va vinculat aquest projecte de llei, aquest crèdit extraordinari, doncs, és un projecte interessant per al país, i en aquest sentit hi votarem favorablement.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el conseller Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Seré molt breu. És per anunciar que el Grup Parlamentari Liberal votarà favorablement aquest crèdit extraordinari, perquè entenem que és una bona iniciativa en dos sentits. D’una banda, doncs, enriqueix la nostra oferta turística-cultural que penso que això és un atractiu més que vindrà a reforçar tot el que pugui fer que Andorra incrementi el volum de visitants.
I per altre aspecte, i és que doncs, relaciona el nom d’Andorra amb una col·lecció de prestigi des del punt de vista artístic, que és la col·lecció Thyssen, i per tant, nosaltres entenem que és una bona proposta pel país, i per tant hi votarem favorablement.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sr. Carles Enseñat, teniu la paraula.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
El naixement de la fundació Museu Andorra que acollirà una part de l’extensa col·lecció Carme Thyssen-Bornemisza, és de l’òptica de l’oferta cultural andorrana, un salt important per la qualitat de les obres que formen part de la dita col·lecció, com la tradició que històricament ha vinculat la família Thyssen-Bornemisza amb el món de l’art.
Fruit de l’afany de l’industrial Hendrick Thyssen durant la dècada 1928-1938, neix la que avui en dia és una de les col·leccions privades d’art més importants del món. Ja l’any 1930 s’exposava a Munich, amb molt èxit, per primera vegada. L’embrió d’aquesta col·lecció actual. I a la mort del primer baró de Thyssen-Bornemisza, l’any 1947, ja comptava amb més de 525 obres.
Noms com el de Dürer, Holbein, Brueghel, Vianey, Cranach, Fran Angelico, Caravaggio o Tiepolo, tots ells representats a la col·lecció Thyssen, són fonamentals per entendre l’evolució de la història de l’art contemporani, i per tant, un dels motius bàsics pels quals la col·lecció atrau l’atenció de visitants i turistes d’arreu del món.
No obstant, la col·lecció va seguint creixent de la mà del fill del fundador, el Sr. Hans Hendrick Thyssen-Bornemisza, el qual va consolidar la base de la col·lecció, fonamentada principalment en la pintura antiga europea, i va expandir l’horitzó cap a noves èpoques, com l’impressionisme i la pintura moderna. Els vells mestres europeus, abans esmentats, es van unir noms com el de Petrus Christus, Antonello da Messina, Palma el vell, el Greco, però també el de Van Gogh, Picasso, Pollock o Wesselmann.
D’aquesta passió per l’art compartida també per la seva esposa, va néixer la col·lecció Carmen Thyssen, que com nom podia ser d’altra forma, va sumar nous estils i èpoques a la base ja esmentada. D’un nucli que arranca al segle XVII, la col·lecció Carmen Thyssen compta amb obres de Jean Brueghel el vell, Saraceni, Giordano, Locatelli, Banick), Cavallino o Bernini. També s’hi sumen primeres espases espanyoles com Zurbarán o Ezquerra, també Fragonard, Monnoyer, Boucher, Vernet, Canaletto o Goya, completen el repertori de pintors del segle XVIII. I encara s’estén al segle XIX amb artistes igualment genials i reconeguts, tant europeus com nortamericans. Romanticisme alemany, amb el gran Friedrich, Courbet mestre del realisme, la belle epoque regentada de la mà de Toulouse-Lautrec, Van Gogh, guru de poderosos impressionismes. Gauguin i les seves pintures famoses de Thaití. Sisley, Monet, Pissarro, Degas, Signac, Renoir, Gris, Braque, Picasso i un llarg etcètera que no sembla tenir mai fi.
Són més de 1.300 obres d’art i repassar la col·lecció Carmen Thyssen és repassar els apunts de la història de l’art de quan anàvem a l’escola. És un emocionar-se al descobrir obres mestres curosament conservades i protegides per la família Thyssen i posades a disposició del públic perquè en puguin gaudir i les puguin admirar.
Srs. consellers avui em toca la defensa del Projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de l’aportació de 51.000 euros, i dic bé 51.000 euros per part del Govern a la Fundació Museu Andorra, i això ho faig en representació de la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra. Però quina defensa necessita un projecte així. Penso que avui toca molt més aviat felicitar el Govern d’Andorra, especialment a la ministra de cultura, Sra. Olga Gelabert, també al exministre Albert Esteve, que va iniciar el procés i penso també, que toca agrair als Srs. Thyssen i a la Sra. Cervera aquesta gran oportunitat per al nostre país.
Doncs, el nou museu no és només un museu, és també un pols de dinamització, i per posar un exemple, a l’entorn del museu Carmen Thyssen de Màlaga i d’ençà la seva apertura, s’han creat més de 140 negocis nous, fruit de l’activitat que genera l’espai malagueny. És també una marca que s’associa a partir d’ara amb Andorra. I encara que penso que no queda cap dubte després d’entendre la importància de la col·lecció i la seva reputació internacional, doncs, el nom Thyssen es vincula amb l’excel·lència, amb el servei públic, i té la indubtable admiració dels amants de l’art, i molt més com l’Educa-Thyssen, pensat per l’aprenentatge dels més joves i que de ben segur aportarà una nova dimensió en l’educació de la història de l’art al nostre país.
No m’allargaré més, doncs, crec que no hi ha res més a dir, novament felicitar al Govern d’Andorra i a mode de constatació expressar que òbviament el Grup Parlamentari Demòcrata votarà positivament la present llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció per part del Govern...
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Primer de tot agrair el vot favorable a tots els grups parlamentaris, i després no entraré a valorar si el pressupost 2016 va entrar tard o no. El que sí que recalcar que aquest crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de l’aportació és relacionat amb el pressupost del 2015, en el qual sí que és veritat que no havíem previst els 51.000 euros per la fundació. Els havíem previst en el 2016, per això una mica puntualitzar que la crítica que ens fa el Sr. Pere López, doncs, que no ve justificada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, si em permet Sr. síndic, i em sembla que per al·lusions, si em permet el Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Molt breument si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies, Sr. síndic.
De cap de les maneres la meva intenció era complicar una sessió, que abans que tot vull agrair el vot favorable com ha fet la ministra amb aquest crèdit extraordinari.
Simplement, Sr. Pere López, jo l’invito, no vull fer polèmica aquí. Evidentment, el Consell General no faltaria cap de les maneres, cada un dels consellers vota en tota llibertat, solament faltaria.
Simplement jo penso que ha estat mal assessorat avui. Jo solament l’invito, l’invito senzillament, i acabo Sr. síndic, a tornar-se a mirar, em sembla que està penjada a la pàgina web de Ràdio i Televisió d’Andorra, les declaracions de qui li parla, i en cap moment, -en cap moment, vaig fer cap insinuació, que sembla que en la seva primera intervenció, al seu torn diu una ironia que ratllava el cinisme, em sembla que no s’ajunten a la intervenció que vaig tenir ahir.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
I també per al·lusions, ja que el cap de Govern m’invitava a seguir la roda de premsa. He tingut ocasió de seguir-la completa dues vegades. Ahir va ser el primer dia, molt temps, que vostè no baixava a la sala de la roda de premsa, doncs, per contestar sobre una demanda de dimissió efectuada pel ministre, que en tot cas, va efectuar la sola persona del ministre, no pas perquè vostè actuï, i va aprofitar per llançar tota una sèrie de qüestions gens menors, sobre varis partits de la Cambra. Però en tot cas, pel que a mi em pertoca en relació al Partit Socialdemòcrata, va fer insinuacions que no li puc acceptar. Particularment totes aquelles en què va vincular la resolució de Banca Privada d’Andorra amb el fet que haguem demanat la demanda del ministre Cinca a rel de la seva aparició en els papers de Panamà.
Em va semblar, com em sembla ara, que vostè a vegades posa notes. Vostè sembla tenir la veritat absoluta...
El Sr. síndic general:
Li demano brevetat, també, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Si acabo de seguida.
Quan actuem correctament i quan no actuem correctament, quan som responsable i quan no som responsables. Vostè ha d’acceptar les nostres opinions. Les pot compartir, evidentment, o no les pot compartir, però no és el nostre mestre. No està aquí per dir si avui ha estat ben assessorat o mal assessorat, si ahir havia d’actuar o no havia d’actuar. Em sembla que ahir, posats a fer el mateix exercici, va ser un dia pèssim perquè vostè baixés a la roda de premsa. Hi ha moltes qüestions que preocupen als ciutadans que no ha baixat mai a donar la cara, a donar explicacions. Ahir, amb una qüestió que no l’atenia a vostè, perquè la demanda de dimissió plana sobre el ministre. No perquè vostè actuï, torno a repetir, vostè va anar a la roda de premsa i va aprofitar per fer tota una sèrie d’exercicis que no tocaven.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Si no hi ha més intervencions i vist el sentit de les mateixes, i si no hi ha objeccions tampoc al respecte, els proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem tot seguit al segon punt de l’ordre del dia.
2- Designació d’un magistrat del Tribunal Constitucional.
S’ha presentat una única candidatura formulada conjuntament pels tres grups parlamentaris. Ha estat proclamada per la Sindicatura i publicada en el Butlletí 22/2016, del 13 d’abril.
Demanaria ara a la Sra. secretària de torn si és tan amable de llegir la candidatura, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Gràcies Sr. síndic.
La candidatura: d’acord amb l’article 84 del Reglament del Consell General, ha examinat la candidatura presentada pels M. I. Srs. Ladislau Baró Solà, president del Grup Parlamentari Demòcrata, Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal i Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt per a l’elecció d’un magistrat del Tribunal Constitucional, i atès que no ha estat formulada cap objecció dins del termini reglamentari, declaro el candidat següent: el Sr. Dominique Rousseau.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Demanaria si algun dels grups desitja intervenir...
Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet a votació d’aquesta Cambra el nomenament del magistrat del Tribunal Constitucional a proposta del Consell General, per a suplir la vacant produïda al finalitzar el seu mandat l’anterior membre, el Sr. Pierre Subra de Bieusses del quin vull destacar i agrair la tasca duta a terme durant els anys del seu mandat.
Ja avanço que els consellers generals per SDP votarem favorablement la proposta de nomenar el Sr. Dominique Rousseau -tal com va quedar reflectit a la Junta de Presidents per part del president del Grup Mixt- doncs, el magistrat amb una gran trajectòria acadèmica i ampli coneixement del dret Constitucional, persona molt compromesa en la defensa del dret i més especialment dels valors que sustenten l’Estat de Dret.
Per altra banda, no m’estaré de dir que el procés emprat per part del grup de la majoria no ha estat el que pertocava en aquest cas, allunyant-se del que històricament s’ha vingut aplicant des de la creació del primer òrgan constitucional l’any 1993. És a dir que el procediment de proposta sempre s’havia fet de forma consensuada entre tots els grups representats en el si del Consell General.
Així hem vist com el president del Grup parlamentari Demòcrata feia cas omís als reiterats recordatoris del síndic des de finals de l’any passat, i a cada una de les reunions de la de Junta de Presidents, en el sentit de recordar que el 30 de gener del 2016 quedaria la plaça per cobrir, feia també cas omís al recordatori de la presidenta del Alt Tribunal, i també feia oïdes sordes als recordatoris dels consellers per SDP.
Finalment ha anat passant el temps i no ha estat fins transcorreguts dos mesos i mig una vegada exhaurida la data fixada, que finalment donarem compliment al mandat que tenia la Cambra Institucional.
Entenem que en aquesta qüestió calia ser curosos a l’hora d’avançar noms de possibles candidats per tal de respectar una certa discreció, i alhora evitar cap mena de politització, però tampoc va ser així ja que en cap moment ha existit un veritable debat entre els grups representats per a consensuar propostes de possibles candidats, i més aviat ha estat allò de exhibit i retirat de forma unilateral per part del president del Grup Parlamentari Demòcrata, i que de forma tardana ha acabat prosperant en una proposta clara.
Una qüestió de caràcter institucional com aquesta es mereixia més rigor i el màxim respecte amb el compliment dels terminis tant per principi de responsabilitat, com per a exemple de rigor i bona imatge.
Per altra banda tot i que el Tribunal pot funcionar amb tres membres ha estat temerari allargar el període d’una plaça vacant, que podia facilitar en certs moments suspicàcies innecessàries en la resolució d’algun que altre pronunciament.
Finalment acabaré reiterant el nostre vot favorable per part dels consellers d’SDP a la candidatura presentada, convençut que la figura del nou magistrat assoleix abastament els requisits necessaris per a ocupar el càrrec al Tribunal Constitucional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Algun altre conseller desitja intervenir...
Sr. Ladislau Baró.
EL Sr. Ladislau Baró:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sr. Víctor Naudi, celebro doncs, el sentit del seu vot.
Molt breument només voldria agrair la unanimitat que hi ha hagut al voltant d’aquesta qüestió en el si de la Cambra. La veritat és que els grups parlamentaris vam abordar aquesta qüestió tractant de posar-nos d’acord i així ho vam fer amb un perfil determinat, i un cop aquest acord articulat al voltant del perfil, doncs, des de la majoria ens va semblar que teníem la possibilitat d’exercir una certa iniciativa a l’hora de proposar un nom que reunís les característiques del perfil que havíem acordat.
Podíem haver discutit entre un ventall ampli de noms, hi havia aquesta altra opció, i de fet ho havíem estat parlant amb els grups parlamentaris i amb vostè també específicament, Sr. Víctor Naudi, però ja li vaig dir que ens va semblar prudent -perquè ja sabem doncs, que de vegades quan es parla de noms i cognoms les coses acostumen a ser una mica més complicades que un debat polític desproveït d’una personalitat física concreta-, ens va semblar prudent exercir aquesta certa iniciativa que com a majoria ens pensàvem que havíem de tenir i proposar un nom que ens semblava que reunia, com vostè Víctor Naudi ha reconegut abastament, tots els requisits.
Per tant, això és el que vam fer i bé, només puc dir-li a vostè que celebro el sentit del seu vot i que respecto el que ha dit tot i que no ho comparteixo excepte quan ha fet la lloa del candidat proposat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions proposaria l’aprovació de la candidatura per assentiment.
Declaro elegit al Sr. Dominique Rousseau, magistrat del Tribunal Constitucional
Passem al tercer punt de l’ordre del dia.
3- Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2015.
L’informe fou publicat en el Butlletí número 14/2016, del 3 de març.
La Comissió Legislativa d’Interior ha analitzat l’informe del Raonador del Ciutadà i per exposar-ne el contingut intervé el Sr. Víctor Naudi Zamora, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 7 de març, la Comissió Legislativa d'Interior em va nomenar ponent de l’Informe anual del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2015 i que avui presento, en nom de la Comissió, davant del Ple.
Un informe que deriva, d’una banda, de la memòria que la Institució del Raonador del Ciutadà ha tramès al Consell General, i que ha estat publicada en l’annex del Butlletí del Consell General número 14/2016, del 3 de març; i de l’altra, de la compareixença que el Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez va realitzar davant la Comissió Legislativa d’Interior el passat dilluns dia 11 d’abril.
Dita memòria, recull les activitats dutes a terme per aquesta institució en el decurs de l’any 2015, de conformitat amb les atribucions que li atorga la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, com a delegat del Consell General en la defensa, compliment i aplicació dels drets i llibertats recollits en la Constitució.
Una institució al capdavant de la qual s’hi troba el Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez i a qui vull fer extensiva la nostra felicitació, juntament amb tot el seu equip, tot reconeixent la labor desenvolupada tant per ell com pels seus antecessors.
Com citava a l’inici d’aquesta intervenció, avui s’exposen davant del Ple del Consell General les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de l’Informe anual presentat pel Raonador del Ciutadà, i que són les següents: la Institució del Raonador del Ciutadà va obrir durant l’any 2015 un total de 302 expedients, xifra similar a la registrada durant l’any passat. 91 es van tractar com a expedients formals escrits: 4 expedients d’ofici i 207 en concepte d’expedients informatius que versen fonamentalment sobre sol·licituds d’informació dels ciutadans que no donen lloc a actuacions posteriors per part del Raonador del Ciutadà. Dels 302 expedients oberts, 3 resten en tràmit: 1 per no haver rebut contesta de l’Administració afectada, en haver estat registrat a finals d’any, i els altres 2 per no haver rebut contesta, tot i haver efectuat els respectius recordatoris sol·licitant-la.
Per sectors, en destaquen els 84 expedients oberts en l’àmbit de les accions privades, 83 expedients oberts en el “sector social”, 75 expedients oberts en l’àmbit de l’Administració general, a més de 39 expedients oberts en el sector de la justícia.
Durant la seva compareixença el raonador va exposar que durant aquest any s’ha constatat com la gravetat de la temàtica ha estat més lleugera en relació a l’any 2014 a excepció de les reclamacions relacionades amb la CASS.
El Sr. Josep Rodríguez va voler destacar també les 1.034 entrevistes mantingudes durant l’any passat, 335 de les quals van ser de caràcter presencial amb particulars, i 504 de caràcter telefònic.
En el seu exposat davant la Comissió Legislativa d’Interior, el raonador del ciutadà va repassar el conjunt d’expedients registrats per sectors -ordenats de més a menys casos registrats- i en aquest sentit em remeto a l’informe que ha estat publicat en el Butlletí del Consell General i tramès a tots els membres de la Cambra.
Em permeto destacar, tan sols, que el sector relacionat amb l’àmbit de les accions privades és el que va generar més expedients durant el 2015, un 27,82% del total. Justament en aquest àmbit el raonador va remarcar la conveniència de crear un contracte de lloguer genèric per evitar males praxis o eventuals fraus.
En relació amb el “sector social”, que inclou temes relacionats amb les pensions, els infants i diversos aspectes socials, el raonador va destacar que ha estat un sector que ha tingut una lleugera disminució respecte l’any anterior exceptuant l’apartat de la CASS el qual ha tingut un increment del 13,6%, representant el 27,49% del total dels expedients d’aquest any. La majoria dels expedients registrats han estat relacionats amb queixes referents a pensions de vellesa, invalidesa o viduïtat, així com desacords amb altes mèdiques i pensions de solidaritat, entre d’altres. També s’ha registrat la disconformitat d’algun ciutadà pel tracte rebut per part d’un grup de funcionaris; de persones que han rebut l’alta mèdica quan estaven patint tractaments mèdics o sobre determinades invalideses. En aquest sentit, el Sr. Rodríguez va recordar la demanda de crear una comissió mixta CASS/metges externs, que pugui analitzar els casos problemàtics i es va felicitar de la decisió recent del Govern de nomenar tres metges que el malalt pot sol·licitar per emetre un dictamen que no sigui solament aquell emès per la CASS. Tot i no disposar encara de dades per valorar-ne el seu funcionament, el raonador es va felicitar de la seva creació però es va sorprendre pel fet que el pacient n’hagi de pagar una part.
En relació als expedients oberts en l’àmbit de l’Administració general, el Sr. Rodríguez va informar de la disminució de dossiers registrats respecte a l’any anterior tot i que continua sent un dels sectors amb més expedients, amb un 24,84% del total. Durant la seva compareixença, el raonador va reconèixer que el nombre de reclamacions en aquest àmbit no és molt elevat, però sí suficient perquè insistís un any més sobre el fet que el funcionari està al servei del ciutadà i, segons va manifestar, el primer objectiu que ha de tenir és atendre’l i oferir-li un bon servei.
Els expedients inclosos en aquest apartat han estat els que versen sobre temes vinculats als interns del centre penitenciari i les seves dependències així com temes en general adreçats a diverses administracions públiques.
Es pot comprovar, doncs, que aquests tres àmbits: accions privades, sector social i Administració general, acumulen el 80% de les queixes que rep la Institució.
Per concloure podem dir que el raonador del ciutadà es va mostrar satisfet, en general, per la col·laboració obtinguda per part de totes les institucions, les administracions i les autoritats en el desenvolupament de la seva tasca, havent respost a les seves demandes de forma diligent.
Per acabar, en nom dels membres de la Comissió Legislativa d’Interior, reitero al Sr. Rodríguez el nostre agraïment per la feina realitzada al capdavant de la institució del Raonador del Ciutadà i l’encoratjo a seguir en aquesta tasca.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna intervenció per part dels grups...
Sr. Gerard Alís teniu la paraula, pel Grup Mixt.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Començo manifestant-los que els consellers socialdemòcrates votarem a favor de l’aprovació de l’Informe anual del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2015 que el M. I. Sr. Víctor Naudi acaba de presentar.
Lloem la tasca que la institució efectua any rere any i aplaudim la dedicació que el raonador i el seu equip desenvolupen en defensa dels drets i llibertats dels nostres ciutadans front a les administracions públiques que en ocasions -masses ocasions- obliden que són servidores dels administrats i els menystenen. Aplaudim l’ingent tasca que efectua la institució en oir a tothom, tenint en compte el reconfortant que és, molt sovint, per les persones poder tenir algú que les escolti. I l’encoratgem també a continuar efectuant aquesta tasca d’assistència i orientació dels ciutadans per tal que puguin fer valdre el seus drets i llibertats front a l’Administració pública.
Dit això, ens sembla necessari elevar a aquest Ple, algunes de les conclusions de l’informe del Raonador del Ciutadà de manera més àmplia que un simple recull estadístic atesa la preocupació que ens suposa. I és que resulta important destacar que hi ha un nombre de queixes que rep la institució i vénen reiterant-se any rere any, donant-nos la sensació que les administracions no canvien la seva conducta malgrat les observacions reiterades del Raonador del Ciutadà els efectua. Considerem que com a màxim representant del poble, és responsabilitat del Consell General envers els nostre ciutadans de trobar solucions per resoldre aquelles problemàtiques que persisteixen.
Així voldria destacar dos punts de les conclusions de l’informe.
Primer en relació al coneixement de la institució. El raonador fa constar en el seu informe que, malgrat en general la col·laboració amb les administracions és satisfactòria, certes administracions no donen resposta a les seves peticions efectuades fins que el propi raonador no els recorda l’obligació legal que tenen de col·laborar amb ell. Comprendran que ens sobta que més de 15 anys després de l’aprovació de la llei que regula el Raonador del Ciutadà, algunes administracions encara desconeguin les competències de la institució. Pensem que això és del tot inacceptable i que cal que contribuïm en la tasca de difusió i coneixement de la institució, per evitar que aquesta situació continuï reproduint-se.
En segon lloc em vull centrar en la conflictivitat que genera la Caixa Andorra de Seguretat Social. I és que -com bé ha recordat el Sr. Naudi- si bé de manera general el raonador ens comenta que la gravetat en les temàtiques ha estat més lleugera durant l’any 2015, aquest no ha estat el cas en relació a les queixes que afecten a la CASS.
Segueix existint una important conflictivitat en relació a les altes administratives, a les pensions d’invalidesa i als desacords en reemborsaments de despeses mèdiques. Això tenint en compte les característiques de l’organisme pot semblar lògic, però vinculat al que qualificaria d’actuació prepotent d’aquella administració envers els afiliats, condueix a què molts ciutadans vegin menystinguts els seus drets. I és que ens recorda el raonador en l’informe, que ja sigui per manca de recursos o simplement per esgotament, molts afiliats no acudeixen als tribunals per fer valdre els seus drets que són vulnerats. Per posar remei a aquesta situació he d’insistir a la Cambra la reclamació que el raonador del ciutadà fa en relació a la conveniència de crear un òrgan arbitral, una comissió mixta -menciona- per poder analitzar aquestes problemàtiques, el que agilitzaria la gestió dels recursos, no tindria cap cost pels afiliats i sobretot evitaria la condició de jutge i part de la pròpia institució, la CASS, que ara té en la resolució de les resolucions.
En un altre ordre d’idees, el raonador ens exposa haver rebut una quantitat considerable de queixes relatives al maltractament rebut per part de la CASS. “males contestes, desatencions, crits i, fins i tot, tornar un altre dia per manca de personal per vacances” ens refereix el raonador. Si la manca de respecte és de per si reprotxable i inacceptable, encara ho és més si qui la profereix és una administració pública. Però el que és més greu, crec, és el fet que aquesta situació es reitera any rere any i que la resposta de la CASS a aquestes queixes sigui: en prenem nota, farem el que puguem. Essent això, al meu entendre, un beneplàcit de l’entitat per perpetuar aquesta ofensa a la dignitat de les persones amb qui tracta, sovint en moments en què es troben especialment afeblides atesa la seva situació de salut. Sabem que qui profereix aquestes males pràctiques és un grup reduït, però la connivència o indiferència de la direcció general, del Consell d'Administració i del propi Govern, fa que es malmeti la imatge de tota la institució. Demano per tant, a tots els consellers, a totes les conselleres, al Govern, que entre tots instem a la CASS per tal que la seva atenció al públic sigui més humana i respectuosa.
Acabo, desitjant que hagi pogut despertat alguna reflexió amb les qüestions que he elevat a la consideració de tots vosaltres, i reiterant el nostre agraïment al raonador del ciutadà i al seu equip per la tasca que desenvolupa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Cap conseller més no desitja intervenir...
No sé si el Govern desitja intervenir...
Tampoc.
Bé, si no hi ha més intervencions, es dóna per acabat el debat.
No havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 16.43h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
