Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 3/2017
Sessió extraordinària del dia 9 de febrer del 2017
El dia 9 de febrer del 2017, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió extraordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 11/2017, que és el següent:
1. Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum.
2. Examen i votació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels
M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports, Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut i Eva Descarrega García, ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.34h)
El Sr. síndic general:
S’obre la sessió.
Passem, doncs, al primer punt de l’ordre del dia.
1- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum.
El Projecte de llei fou publicat en el Butlletí número 11/2017, del 7 de febrer.
Havent requerit el Govern la tramitació d’aquest projecte de llei pel procediment d’extrema urgència i necessitat i havent-se atorgat aquest per la Sindicatura, intervé per part del Govern per defensar el text, segons disposa l’article 113.2 del Reglament del Consell General, el Sr. Jordi Cinca, ministre de Finances.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
M’adreço a vostres M. I. Senyories per presentar una modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum de diversos productes del tabac.
Si bé la passada legislatura vam dur a terme diverses modificacions en el mateix sentit proposat avui, aquesta és la primera de la present legislatura. Concretament la darrera va tenir lloc al juny de l’any 2014. La principal motivació per prendre aquesta iniciativa la trobem en l’evolució de la imposició i els preus de venda al públic dels productes del tabac en els països veïns.
Després de molts mesos de certa estabilitat, a finals de l’any passat, noves mesures impositives han afavorit l’increment de preus de venda al públic, especialment a Espanya. I conseqüentment, un major diferencial entre els preus de venda al públic entre els dos països. Un fet que aconsella prendre la mesura que avui presentem reiterant la línia fixada pels governs, ja fa uns quants anys, de mantenir estable el diferencial de preus entre Andorra i els seus països veïns.
Tot en tres clars objectius. Que els establiments d’Andorra que comercialitzen aquests productes puguin oferir un preu atractiu i competitiu als seus clients. Que aquest diferencial no sigui excessiu i acabi sent un incentiu de tràfic il·lícit i un incentiu per les xarxes de contraban organitzat. I preservar el sector productiu vinculat al tabac, molt arrelat i important per Andorra i amb un pes fonamental en el sector primari i secundari.
Uns objectius que fins ara s’han acomplert sobradament i que cal mantenir. Així ho demostra l’evolució de les importacions de tabac espalillat dels darrers anys, que s’han estabilitzat en quantitats molt inferiors a les que hi havia a finals dels anys 90 quan es va posar en perill les relacions amb els estats veïns i el futur del propi sector.
Per això vull aprofitar aquesta ocasió per refermar el compromís del Govern d’Andorra en la lluita contra el contraban organitzat de tabac i, per tant, el compromís en la col·laboració amb les autoritats i cossos antifrau dels països veïns.
El projecte que avui sotmetem a consideració de Vostres M. I. Senyories, preveu un increment del 10% de les taxes dels productes importats més rellevants: cigarrets tant de tabac ros, com negre comunitari i no comunitari; tabac espalillat ros i negre utilitzat per la fabricació de cigarrets a Andorra; i picadura comunitària i no comunitària.
En relació a aquest darrer producte, la picadura, es manté la idea també iniciada la passada legislatura, de pujar la seva taxa al mateix temps que s’apuja la dels cigarrets i de l’espalillat. Es tracta d’un producte que s’importa ja elaborat i empaquetat, que amb la crisi ha anat guanyant consumidors i que ha patit importants augments en la seva imposició en els països veïns. Per tant, ha esdevingut necessari fer evolucionar la seva taxació per evitar greuges en relació a altres productes i no propiciar diferencials que puguin incentivar, també, el tràfic il·lícit a aquest producte de creixent consum.
Òbviament, cal que aquestes mesures fiscals es traslladin als consumidors. En cas contrari, un dels objectius perseguits o la majoria dels objectius perseguits quedarien diluïts.
En aquest sentit, cal tenir present que l’aparició constant de noves marques ha fomentat una creixent segmentació de l’oferta de cigarrets i ha acabat alterant els escandalls de preus i dificultant que es mantinguin diferencials percentualment similars en els preus de venda al públic practicats a cada un dels països entre les mateixes marques.
La voluntat, l’objectiu, diria jo, un cop aplicades aquestes modificacions ha de ser, que un cop traslladats al consumidor el diferencial del preu amb Espanya dels cigarrets no superi el 30%.
Tal com ja explicava o ja s’explica en la memòria que acompanya el projecte, aquesta modificació també té un impacte, òbviament, en els ingressos de l’Estat. Si ens basem en les quantitats importades el darrer any podria representar un increment dels ingressos aproximadament de 10 milions d’euros, sempre tenint en compte el volum importat en el conjunt d’un any. Tinguem en compte, per tant, que aquesta modificació no entraria en vigor fins el mes de març i, per tant, segurament l’impacte per a l’any 2017 seria menor. Però en un any normal i ja estabilitzat, l’impacte podria ser de 10 milions d’euros.
Ja per anar acabant Sr. síndic, abans d’acabar vull agrair novament a la Sindicatura que hagin acceptat la tramitació del procediment d’extrema urgència i necessitat. Un mecanisme que ja es va utilitzar en diferents modificacions de la taxa del consum la passada legislatura i que és l’únic mecanisme que disposem si volem que els efectes d’una iniciativa legislativa com aquesta siguin ràpids i efectius, i no acabin provocant una distorsió del mercat, fruit dels moviments comercials previs a tota puja de preus anunciada amb molta antelació, per complir així amb els terminis ordinaris.
Per tant, penso que utilitzar aquest mecanisme, tot i excepcional, en aquest cas està plenament justificat.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem a continuació a les intervencions dels grups parlamentaris.
Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Els consellers generals per SDP hem examinat el Projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum, i més especialment pel que fa a l’ajustament dels tipus de gravamen aplicats als productes del tabac, i votarem favorablement aquesta modificació.
Compartim l’objectiu citat en la memòria del projecte de llei, per tal de mantenir una certa estabilitat en el diferencial de preus amb els dos països veïns en els productes del tabac, conservant així un atractiu comercial del mercat andorrà, i que actualment s’ha situat prop del 30% per paquet de cigarretes entre Andorra i Espanya, i ara es baixarà d’uns 12 cèntims. Per cert, no hauria estat de més indicar també en la memòria el diferencial existent amb França, sobretot si compartim que el segon gran objectiu de la puja de les taxes és evitar que s’incentivi el contraban a gran escala.
En aquesta qüestió cal ser especialment curosos i més en aquests moments de negociació per un acostament a Europa.
Fer equilibris en el sentit de trobar el bon moment per aplicar aquest augment, pot resultar una arma de doble fil, i no ens ajuda gens d’esperar sempre a l’últim moment, fet que acaba provocant queixes dels estaments veïns. Darrerament els mitjans ho han posat de manifest evidenciant que els comisos de tabac de contraban han augmentat tant pel que fa a la part sud com per la part nord.
La dependència que el 25% dels ingressos de l’Estat es basen en les importacions d’un producte sensible, fragilitzen els recursos del país, malgrat que tal com es diu en la memòria i com ens ho acaba de dir el ministre, per enguany es prevegin uns ingressos addicionals d’uns 10,5 milions d’euros.
Hem de ser conscients que els hàbits de les persones per fumar seguiran una transformació a la baixa en el temps i les penalitzacions internacionals sobre aquest consum produiran un retrocés considerable en els resultats econòmics del sector que ens cal compensar amb una economia productiva i de serveis.
Amb tot, l’augment de les taxes que avui votarem contribuirà a reforçar les relacions de bon veïnatge amb França i Espanya sense perjudicar excessivament el nostre comerç.
Per tant, reitero que el nostre vot serà favorable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn ara també dins del Grup Mixt, dels consellers del PS, del Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, els consellers del PS també votarem favorablement aquest projecte de llei. Penso que no és cap sorpresa que així ho fem, és el que sempre fem en qüestions d’homologació i d’encaix internacional al nostre país.
Tanmateix em sembla escaient fer una sèrie de reflexions sobre aquest projecte de llei. Una primera, a la qual també s’hi referia el ministre, es tracta evidentment d’un projecte de llei que té una connotació important d’encaix amb els nostres veïns. El diferencial de preus en matèria de tabac és un element important per evitar males pràctiques que en un passat ens han portat problemes i que segueixen sent presents avui en dia, malauradament, en l’agenda internacional; en segon lloc, també és important remarcar la importància dels ingressos que aquesta imposició sobre el tabac té pel nostre país i especialment en un context com l’actual en el marc de la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, i això és el que des del PS pensem que estem fent: participar activament en aquesta negociació amb una actitud constructiva, positiva i mirant al futur.
També volem fer una reflexió en relació al procediment, al procediment d’extrema urgència i necessitat simplement per assenyalar que ens sembla un procediment correcte amb una qüestió com la que avui estem tractant per tal de què aquesta mesura pugui ser adoptada amb un temps prudencial.
Per tant, suposo que molts consellers demòcrates i altres consellers, estaran força d’acord amb el que hem anat dient fins ara al llarg d’aquesta intervenció i amb els motius d’aquest vot favorable i les justificacions que estem fent en relació al mateix. Ara bé, arribat a aquest punt volem fer una primera reflexió en relació a la responsabilitat, això que avui sembla ser normal, això que avui sembla ser l’actitud que ha de ser responsable per part d’una posició que és, torno a dir, responsable no va ser-ho en els anys 2010 i en els anys 2011 on molts dels consellers demòcrates i fins i tot alguns dels membres del Govern, doncs es van oposar sistemàticament a què per procediments d’extrema urgència es tramitessin com menys per la imposició del tabac i no només quant al procediment, sinó fins i tot l’any 2011 es va produir el vot negatiu a un augment de taxes per part de CR en el qual, entre altres, hi havia el Sr. Ladislau Baró president del Grup Demòcrata que en aquell moment era president suplent del Grup Reformista; també en el projecte reformista hi havia persones importants tant del grup parlamentari com del Govern, entre altres el ministre Saboya, la ministra Calvó i tampoc vam comptar en aquell projecte de llei amb el vot favorable d’Andorra pel Canvi, en aquest cas va ser una abstenció amb el conseller Enseñat formant part d’aquell grup parlamentari.
Això, el qual he recuperat aquests dies fent un recull de les diferents modificacions històriques de la taxació al tabac, un recull que és força interessant, per cert, veure l’evolució al llarg dels anys ens dóna pràcticament per escriure un llibre, va en el tema al voltant de la idea de cuidador a emprar massa alegrement la responsabilitat envers de l’oposició. Nosaltres no estem disposats a què se’ns doni lliçons de responsabilitat per part de ningú. Pensem que el nostre tarannà és clar i ferm i ho hem demostrat tant al llarg de la passada legislatura com en aquesta legislatura. Hem votat favorablement, com deia abans, tots els projectes de llei d’homologació financera i fiscal: CDIs, acords d’intercanvi, i no només en aquesta legislatura sinó també en la passada legislatura quan el president del grup parlamentari era l’actual primer secretari del partit, el Sr. David Rios. I encara menys acceptem aquestes suposades lliçons de responsabilitat per aquells que quan les havien de demostrar i havien de posar els interessos del país al davant de l’interès del partit no van saber-ho fer o no van voler-ho fer.
Per tant, i ja per acabar, reiterem el nostre vot positiu a aquest projecte de llei, un projecte de llei que suposarà uns ingressos addicionals per al nostre país, que ens permetrà mantenir un diferencial de preu correcte amb els nostres veïns i que per tant hi serà el nostre vot favorable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el conseller, Sr. Josep Majoral.
Des de la tribuna, si us plau.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Vist tot l’exposat en la documentació que acompanya aquest projecte de llei, el Grup Parlamentari Liberal donarà suport a aquest projecte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Seria el torn del Grup Demòcrata. Té la paraula el conseller, Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
Com bé ha explicat el ministre Jordi Cinca, amb aquest projecte de llei es pretén modificar els tipus de gravamen de les taxes sobre el consum. Les motivacions exposades són clares i a més plenament compartides pel nostre grup parlamentari. Som conscients que cal mantenir un diferencial de preus estable amb els països veïns que preservi l’atractiu comercial del mercat andorrà en relació al producte del tabac però també som conscients que si aquest diferencial de preus és molt elevat pot representar un fort atractiu pel tràfic il·legítim d’aquest producte i això ens pot portar a un perjudici clar per a l’interès general, com li ha recordat el ministre.
Vist que si el coneixement de la modificació d’aquestes taxes es té amb força antelació pot provocar alteracions en el mercat impactant en la previsió de comptes de l’Estat, i tenint en compte que aquest procediment ha estat l’habitual en el passat per realitzar aquestes modificacions compartim el criteri del Govern, i acceptat per la Sindicatura, d’entrar aquest Projecte de llei pel tràmit d’extrema urgència i necessitat.
És per aquest motiu que el nostre grup parlamentari donarà suport a aquest projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Demanaria si el Govern desitja tornar a intervenir...
Si vol ho pot fer des del seu lloc.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Molt breument.
En primer lloc, com no pot ser d’una altra manera, per agrair als grups parlamentaris el vot favorable unànime en aquest projecte de llei. Crec que és una vegada més, i a més no és la primera, un missatge clar a la comunitat internacional, al compromís d’Andorra en la lluita contra el frau i amb el compromís d’Andorra especialment amb els seus veïns, per tant en aquest sentit, penso que enviar missatges d’unanimitat des del parlament, des del Consell General, només fa que enfortir la posició d’Andorra en l’àmbit internacional.
Dues qüestions també molt breus en relació al... n’ha parlat el Sr. Naudi, n’ha parlat el Sr. López, al pes dels ingressos de l’Estat pel que fa a la taxa al consum; efectivament Andorra té una dependència important d’aquesta taxa però em sembla que l’important en aquest cas és veure que aquesta és una mesura que no està vinculada a la voluntat d’incrementar els ingressos, no és una mesura fiscal de vocació recaptatòria, és una mesura fiscal pel que estàvem dient i que tots han esmentat que és reforçar la posició d’Andorra en la lluita contra el contraban i contra les accions il·lícites i en aquest sentit és, com acabem d’explicar i en aquest sentit, és com s’ha d’entendre.
I finalment, sense entrar segurament en el fons de tot el que ha explicat el Sr. López, sí que cal dir que al 2010-2011 amb independència de què no tenia present personalment d’aquesta modificació que no es va acceptar, n’hi va haver una altra, jo diria la més important que hi ha hagut, -segurament a la història de la taxa al consum, un increment per sobre del 30% molt significatiu-, i que va ser determinant a l’hora d’aconseguir el canvi d’inflexió amb les importacions de tabac espalillat i amb l’estabilitat a la qual abans em referia i que aquests darrers anys, doncs, ha quedat molt constatada, i molt en acord, em sembla, amb el nombre de visitants que té el nostre país i, per tant, deixant també l’acció o l’activitat del contraban amb una posició marginal. La qual cosa no vol dir que no hi haguem de continuar estant al damunt, i de fet, les xifres de comisos d’aquest any i les intervencions així ho demostren.
Però en tot cas, penso que també han de valoritzar o revalorar, en aquest cas, que Andorra continua sent un país amb gran atractiu turístic, que està incrementant el nombre de visitants i que, per tant, el nombre de cartrons de tabac que s’estan venent va molt en la línia de l’evolució del nostre turisme que és el que ens convé. Que el nostre comerç estigui basat amb la gent que ens visita i, per tant, una activitat comercial perfectament lícita.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Bé, si no hi ha intervencions, es dóna per acabat el debat i si no hi ha objeccions també els proposo l’aprovació del projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el projecte de llei.
Passem al segon punt de l’ordre del dia.
2- Examen i votació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Interior ha estat publicat en el Butlletí 9/2017, de l’1 de febrer.
Intervé per exposar l’informe de la comissió, la Sra. Judith Pallarés nomenada ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 7 de desembre del 2016, la Comissió Legislativa d’Interior, em va nomenar ponent del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia. Em correspon avui presentar una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa d’Interior en el decurs de les reunions celebrades els dies 19 de desembre del 2016 i 9, 16, 23 i 30 de gener del 2017 ha analitzat el projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
El projecte de llei va rebre un total de 70 esmenes, de les quals 38 foren presentades pel Grup Parlamentari Liberal, 18 foren presentades pel Grup Parlamentari Mixt-SDP, 12 foren presentades pel Grup Parlamentari Mixt-PS i 2 foren presentades pel Grup Parlamentari Demòcrata.
De les esmenes presentades: 4 esmenes s’han aprovat per unanimitat; 1 esmena s’ha aprovat per majoria; 59 esmenes no s’han aprovat; 2 esmenes han estat retirades; i 3 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per unanimitat; i 1 esmena ha estat retirada per obrir el pas a establir una transacció que ha estat aprovada per majoria.
Del resultat de la votació de les esmenes, se’n desprèn l’informe de la comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Bé, acabada la intervenció de la ponent, els proposo procedir al debat i votació dels articles que han estat objecte de reserva d’esmena i continuar després amb el debat de les altres parts del text.
Us informo que han estat presentades 4 reserves d’esmena per part del M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, les quals en aquest cas serien defensades de forma conjunta i posteriorment procediríem a la seva votació de forma separada.
Recordo les 4 reserves d’esmena presentades:
La número 1, reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 48 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 95 del projecte de llei.
La segona reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 52 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 96 del projecte de llei.
La tercera reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 55 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 97 del projecte de llei.
I finalment, la quarta reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 58 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 99 del projecte de llei.
Intervé per defensar les reserves d’esmena, el Sr. Gerard Alís Eroles. Teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, com ens acaben d’exposar des de la Sindicatura, els consellers socialdemòcrates vàrem presentar diverses reserves d’esmena al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Cos de Policia, concretament 4. Les mateixes, com també s’ha dit les tractarem de manera global per quan totes afecten al nou règim disciplinari que la modificació de llei introdueix.
No donaré lectura de les esmenes, ni les nomenaré per evitar reiteracions ja que tots han tingut accés al seu contingut que ha estat publicat al Butlletí del Consell General, procediré únicament a exposar-vos la motivació de les mateixes.
Vull recordar que tal com ja vàrem posar de manifest davant d’aquesta Cambra a l’ocasió del debat de l’esmena a la totalitat del present projecte de llei, el nou règim disciplinari ens semblava desproporcionat. Ja vam exposar aleshores que havent-nos assessorat, semblava clar que el règim proposat pel Govern era més propi d’un cos de caire militar que no pas d’un cos d’ordre com el Cos de Policia d’Andorra.
El cas és que compartíem en aquell moment, i de fet seguim compartint avui, que el Cos de Policia ha de disposar d’un règim sancionador específic d’un cos especial i en tot cas diferenciat del del cos general. Ara bé ens sembla, -val la pena reiterar-ho-, que el Govern es va deixar endur per uns fets aïllats i puntuals que han succeït en els últims temps i ha imposat un règim disciplinari extremadament dur i sever, que de cap manera valoritza la tasca que els policies duen a terme dia a dia.
Així vàrem presentar les esmenes sobre les quals avui hem formular reserva. Aquestes tendien a establir un règim disciplinari més proporcional i més just.
Així es feia una simplificació de les diferents faltes previstes en el projecte de llei, a l’article 97 de la llei per les faltes molts greus, a l’article 98 per les faltes greus i a l’article 99 per les faltes lleus, tot el que és més en acord amb el que és comunament acceptat en els països veïns. També alhora es simplificava i suavitzava el règim sancionador eliminant la possibilitat d’imposar diverses sancions per una mateixa falta.
De manera global i en relació a les faltes, proposàvem suprimir determinades conductes que, al nostre entendre, no han de ser sancionades com a faltes disciplinàries i sobretot es reconduïa la situació de reiteració passant de dues a tres vegades per considerar una falta de grau superior, assimilant així el règim a allò que preveu la resta de normativa a Andorra, especialment la normativa laboral.
Com he dit la idea era fer un règim disciplinari més proporcional i just, i les esmenes que ara sotmetem per via de reserva van en aquest sentit.
Malauradament, el treball en comissió no va permetre que es tingués en compte les aportacions en aquesta matèria efectuades pels socialdemòcrates, ni fet pels altres grups parlamentaris, creiem important, doncs, que el Ple de la Cambra pogués pronunciar-se al respecte.
Seguim pensant que el règim sancionar sever que s’implementa no valoritza el cos, ans al contrari, el desmereix, qüestionant la conducta dels agents, i podria causar una important desafecció, la qual pot contribuir a una manca de candidats futurs, cosa que de fet ja està passant en altres caires de l’Administració pública arran de la política de precarització de la funció pública de DA. En el cas del Cos de Policia la situació ens sembla més greu per quan podria conduir a posar en dubte la seguretat del nostre país; seguretat que com tots sabem constitueix un actiu molt important del qual ens podem sentir orgullosos, i el qual creiem que DA, amb les polítiques que està duent a terme en matèria de funció pública, comença a posar en qüestió.
Per aquests motius i amb la voluntat d’arribar a una darrera entesa amb els consellers generals de la Cambra, especialment els de la majoria, demano que donin suport a les reserves d’esmenes presentades.
Moltes gràcies senyor síndic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn també pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, igual que vam fer en el treball en comissió legislativa de les esmenes, per part nostra, per part dels consellers d’SDP, doncs, podíem compartir alguns dels plantejaments exposats pels consellers del Partit Socialdemòcrata quant al règim sancionador de la nova llei de la policia. Però bé, alguns dels punts sí que hi estàvem d’acord, però el que enteníem també és que aquest plantejament necessitaria una modificació més amb profunditat i una reflexió que anés molt més enllà, igual que en tot el contingut de l’articulat d’aquesta modificació de la Llei del Cos de Policia.
I el nostre posicionament avui serà el mateix que vam tenir en el treball en comissió, és a dir, ens vam abstenir perquè si consideràvem que podíem compartir alguns dels punts, no compartim la totalitat dels plantejaments exposats pel conseller Sr. Gerard Alís, quant al replantejament d’aquest règim disciplinari. Per tant, doncs, avui el nostre vot en aquesta reserva d’esmena també serà una abstenció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Nosaltres en relació a les reserves d’esmena que ha presentat el Grup Mixt-PS, hi donarem majoritàriament suport. Seguirem el que vam fer durant la comissió legislativa. Nosaltres entenem que el règim disciplinari que presenta aquesta llei, com ja ho vam manifestar també que ho vam compartir així, doncs té un enduriment que no cal. Pensem que DA ha dedicat molts esforços en aquest règim disciplinari i pensem que no calia endurir-lo fins aquesta situació ja que sembla que han volgut reflectir que situacions puntuals i lamentables que han succeït en el passat han pesat molt més que no pas la disciplina i el bon fer de la resta del Cos en pràcticament tot moment.
Per tant, compartim l’exposat del Sr. Gerard Alís en aquest moment i en principi donarem suport a les esmenes plantejades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, té la paraula la consellera, Sra. Sofia Garrallà.
La Sra. Sofia Garrallà:
Gràcies Sr. síndic.
Ja avanço que el nostre grup parlamentari no donarà suport a les reserves d’esmena presentades pel Grup Parlamentari Mixt-PS.
Les quatre reserves d’esmena, com han dit els grups que m’han precedit, fan referència al règim disciplinari: tres d’elles són relatives a les faltes i una a les sancions. Basen la seva argumentació en el fet que aquest projecte de llei pretén ser un enduriment del règim disciplinari; ens diuen que aquest projecte de llei o el que fa referència a les faltes i a les sancions és totalment desproporcionat i ens diuen fins i tot que seria de caire militar. D’entrada, val a dir que el projecte de llei el que fa és adaptar el règim disciplinari a la realitat i a les situacions actuals el que suposa que algunes faltes, -sí que és cert i aquí convindré amb vostès-, passen a tipificar-se com a “més greus” però el que no indiquen és que també hi ha faltes que passen a ser de: “més greus” a “greus”, o de “greus” a “lleus” i, per tant, també reconeix a la llei una reducció en la gradació de les faltes. El fet que s’hagin ampliat les faltes és veritat que se’n detallen força de noves que queden recollides, i la realitat ha demostrat que són necessàries, no significa en cap cas que hi hagi un enduriment o més repressió. Entenem, des del Grup Parlamentari Demòcrata, que és tot el contrari: el que aporta aquest fet és una major seguretat jurídica. Quan passem de poques faltes molt genèriques a més faltes però molt més precises i taxades, entenem que això, com he dit, el que dóna és seguretat jurídica.
En cap cas, a més a més, produint-se aquest fet es qüestiona, com ens ha dit el Sr. Alís, la conducta dels agents; si hi ha una falta se sanciona seguint el procediment previst a la llei i ja està.
Cal remarcar que estem, a més a més, parlant d’un Cos especial, d’un Cos on les seves característiques d’entrada i de manteniment difereixen de la resta, per tant el que no es pot pretendre és assimilar el règim disciplinari dels cossos especials com el que estem tractant avui, el Cos de Policia, amb la resta del Cos general. La realitat, la responsabilitat i l’impacte de les seves accions són sense cap mena de dubte diferents a la majoria d’aquests, i és per aquest motiu que la pròpia Llei de la funció pública ja reconeix aquestes especificitats.
Per tant, entenem que s’actualitzen i s’amplien els supòsits de les faltes tan lleus, greus com molt greus i es detalla de forma molt més clara la prescripció de les faltes i les sancions, extrems que donen més seguretat jurídica als membres del Cos.
Per aquest motiu, com he dit a l’inici, no donarem suport a les reserves d’esmena presentades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Al llarg dels darrers cinc anys he tramès diversos projectes de llei al Consell General i he après que hi ha dos tipus d’esmenes: aquelles que es fan amb la voluntat de modificar el text, d’aportar-hi algun canvi que les conselleres i els consellers consideren necessari, i aquelles que es fan amb l’únic objectiu d’acabar defensant-les com una reserva d’esmena. Em sembla que en el debat d’avui ens trobem en aquest segon cas.
Perquè em costa molt de creure que els consellers socialdemòcrates volguessin realment introduir canvis a l’articulat de la Llei amb aquestes esmenes. Em sembla que l’únic que volien era presentar-se avui aquí, en aquest debat, com a pretesos defensors dels membres del Cos de Policia.
I dic bé “pretesos defensors” perquè aniquilant part del règim disciplinari, -tal i com vostès fan amb la seva esmena-, no estan defensant els agents del Cos de Policia, no estan contribuint a donar prestigi al Cos, no estan ajudant a què els policies i les policies d’aquest país facin la seva feina en millors condicions. El que estan fent és, precisament, el contrari: permetent que els pocs, poquíssims, casos d’incompliment de les normes afectin al prestigi del conjunt i estenent la laxitud i permissivitat en un Cos que ha d’estar regit pel rigor i la seguretat jurídica.
El Sr. Alís ha fet una exposició molt genèrica i, des del meu punt de vista, poc rigorosa que mereix una major concreció.
Als consellers del PS, per exemple, no els sembla bé que l’incompliment reiterat de la jornada de treball o la no assistència reiterada als serveis sense causa justificada sigui una falta molt greu. Són incompliments i no assistències, -recordo-, reiterats i no justificats.
Tampoc no els agrada que es clarifiqui què s’entén per incomplir normes sobre incompatibilitats: és a dir, l’exercici d’activitats públiques o privades que impedeixin el compliment de les funcions encomanades o comprometin la imparcialitat o independència de la Policia. És cert que passa de ser una falta greu a molt greu, però també és cert que queda molt clar a quines incompatibilitats ens referim i quines conseqüències tindrien.
De la falta de denegació d’auxili o manca d’intervenció urgent en qualsevol situació en què l’actuació sigui obligada o convenient, no els agrada el terme “convenient” i el suprimeixen; quan es tracta d’un terme ja present a la llei vigent actualment.
Tampoc no els agrada que es consideri falta el refús d’exercir les funcions en situacions d’emergència, necessitat o serveis excepcionals encara que no s’estigui de servei; quan el text actual de la llei ja preveia la mobilització fora de servei en el seu article 76.
Quan parlem de reiteració de faltes, consideren excessiu que dues faltes greus es considerin reiteració i eleven el nombre a tres, precisant a més que han de ser de la mateixa naturalesa. Un cop més, també aquí són més permissius que la llei actual, que no especifica que les tres faltes hagin de ser de la mateixa naturalesa. I el mateix passa amb la reiteració de les faltes lleus, que constitueix una falta greu.
En la seva voluntat de portar la contrària al Govern i aprofitar qualsevol ocasió per fer electoralisme entre els treballadors públics, -en aquest cas en el si del Cos de Policia-, els consellers socialdemòcrates cauen en l’absurd de voler ser molt més laxes que la llei del 2004.
Tot i la imatge deformada que el Sr. Alís ha volgut donar, el Govern no té la intenció d’endurir el règim disciplinari. S’endureix en alguns casos, és cert i ho ha recordat la consellera Garrallà, però també es relaxa en d’altres. La negativa a sotmetre’s als exàmens de salut, per exemple, abans era una falta greu i amb aquesta reforma és una falta lleu. Però el PS vol que ni tant sols sigui una falta.
Un altre exemple: la pèrdua de l’arma de foc abans era una falta greu i amb aquesta reforma passarà a ser una falta lleu i, tot i així, el PS voldria que ni tant sols fos una falta.
I encara més: el PS pretén suprimir faltes que la llei actual preveu i que el projecte de llei presentat pel Govern ni tant sols modifica: com el retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o les instruccions rebudes sempre i quan no en resultin danys i perjudicis -que és una falta lleu-, o la incorrecció amb els ciutadans, els detinguts, els superiors, els subordinats i els companys; o la manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l'Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades.
Per als consellers socialdemòcrates el fet que un agent de policia sigui incorrecte amb els ciutadans no és constitutiu de falta. La manca de col·laboració amb altres departaments de l’Administració no és constitutiva de falta. I el retard o la negligència en el compliment de les instruccions tampoc no són constitutius de falta.
Un altre exemple ben revelador: no difondre o aplicar els coneixements adquirits en els cursos i estudis subvencionats per l’Administració no ha de constituir una falta per als consellers del PS, mentre que aquesta mateixa falta la preveu la Llei de la Funció Pública, ja no per als policies, sinó per a tots els funcionaris i agents de l’Administració general. És a dir que voldrien que la llei fos més permissiva per als membres del Cos de Policia que no pas per als funcionaris i agents dels cos general.
En definitiva, tot plegat un despropòsit en l’afany d’esmenar tot el que fa el Govern, o d’intentar guanyar-se alguna simpatia al si del Cos de Policia.
I el mateix criteri que han fet servir a l’hora d’esmenar el règim disciplinari, l’utilitzen per esmenar el règim sancionador. Volen sancions més laxes que les que s’apliquen fins ara. A tall d’exemple, redueixen de dos a un any el termini màxim de la suspensió de funcions en cas d’una falta molt greu, o eliminen la possibilitat d’adaptar l’estructura salarial al nou lloc de treball si es reubica un policia arran d’una falta greu o molt greu, quan la llei vigent ho preveia exactament igual.
Menys disciplina, menys sancions i normes menys clares. Això és el que es desprèn de la reserva d’esmena presentada pels consellers socialdemòcrates.
I dic bé i ho repeteixo, reserva d’esmena. Perquè, com he dit a l’inici de la meva intervenció, vostès,
-en aquest cas-, no van presentar una esmena: sinó una reserva d’esmena. Que no tenia altre objectiu que venir avui aquí a fer un exercici de populisme per intentar esgarrapar quatre vots al Cos de Policia. Un exercici al qual hem pogut comprovar que també s’abona el Grup Parlamentari Liberal, i en aquest sentit agraeixo que Socialdemocràcia i Progrés no ho hagi fet. Potser perquè el Sr. Naudi, que ha estat ministre d’Interior sap de què estem parlant. És una llàstima que el Reglament del Consell General no permeti formular directament reserves d’esmena, perquè així li estalviarien feina a la Comissió Legislativa d’Interior.
Per tot l’exposat, demano a les conselleres i als consellers generals que votin desfavorablement la reserva d’esmena que ens ocupa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Obríem un segon torn d’intervencions.
Pel Grup Parlamentari Mixt, Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, s’han dit moltes coses i intentaré resumir-ho.
Primer, crec que no toca aquí presentar i justificar el motiu de la presentació d’aquesta reserva d’esmena. Nosaltres, ja ho he dit, hem intentat fer una esmena al règim disciplinari per suavitzar-lo per quan, segons ens hem assessorat, trobem que és un règim que és propi d’un cos militar i d’un cos d’ordre.
Entenem que sí que desmereix els policies per quan s’han afegit tota una sèrie de conductes que, per sentit propi, ja han de ser conegudes i no han de ser considerades falta.
És cert que en l’exposició general que he fet de la motivació i sense entrar en detalls, pot semblar que no s’entra en detall, però jo crec, Sr. ministre, que està anant per una via que no és la correcta. Perquè nosaltres no hem eliminat aquestes coses. Però el que hem eliminat és que de faltes lleus algunes conductes que ja estan considerades com a faltes greus, no estiguin reiterades per un simple canvi.
Pel que ha fet de la reiteració, que aquest és un dels punts més importants en relació a l’enduriment del règim, ens diu que no volem considerar com a falta greu la falta reiterada a l’incompliment de l’horari de treball sense causa justificada. Escolti, és que això ja és una falta lleu. És una falta lleu l’incompliment horari, i no cal que sigui una falta greu. I esdevindrà falta greu si es reitera més de dues vegades com ho preveu el propi article. I això no ho hem eliminat. Simplement el que hem eliminat és que sigui alhora falta molt greu i falta molt greu una mateixa conducta, i no s’apliqui la reiteració que es requereix per esdevenir falta greu.
Per tant, el que hem fet és ajustar, fer-lo més just i més proporcionat. Aquesta és la idea nostra dins de la justícia. Si vostè li diu això una manera d’anar a buscar vots o no, bé, això és el que vostè considera que pot fer.
Nosaltres el que hem intentat fer, com dic, és suavitzar un règim que ens sembla propi d’un cos de caire militar, i que els agents de policia no mereixen i que no valoritzen la seva tasca.
De moment és tot.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt, per SDP...
No hi ha intervenció...
Pel Grup Liberal...
Tampoc hi ha intervenció...
Pel Grup Demòcrata...
Sra. Sofia Garrallà.
La Sra. Sofia Garrallà:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri, entenem que és tot el contrari. El fet de suavitzar aquest règim disciplinari, en tot cas, sí que podria desmerèixer la tasca dels agents de policia. En cap cas, la llei el que fa, és aquest desmereixement en el fet que les conductes no es considerin com a falta. Perquè Sr. Alís, em podria dir si vostè considera que no ha de ser sancionat un policia com a falta greu pel fet de fer malbé o de cometre destrosses als locals o als materials de la policia?
Això és desmerèixer als agents del Cos de Policia? Nosaltres entenem que això és tot el contrari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern no hi ha intervenció...
Alguna altra intervenció per part dels consellers...
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, dues coses més. En relació al que ha comentat ara la Sra. Garrallà, el problema és que aquesta conducta està tant com a falta greu i com a falta lleu. Per aquest motiu està suprimida. A banda que com diguem, són conductes que entenem que per sentit comú no mereixen ser pròpies d’una sanció disciplinària. I més tenint en compte les sancions greus que poden suposar la pèrdua del lloc de treball i la reiteració ficada.
En segon lloc també volia afegir lligat abans, sí, hem fet reserves d’esmena sobre el règim sancionador, perquè considerem que és una clau important i lligat al que estem dient en relació a la política de precarització de la funció pública, pot conduir a problemàtiques en el desenvolupament futur de tenir agents, com ja està passant en altres camps de l’Administració pública.
Però en tot cas, això, és un punt important lligat en tota la reforma. Ja vam dir que aquesta llei, i després tindrem ocasió de parlar-ne en el moment del debat de la llei en si, retalla drets i imposa més obligacions i més sancions. I això està conduint a què podem tenir problemes en el futur de tenir agents de l’Administració, i retallen drets i retallen remuneracions.
Per tant, és aquest equilibri que no hi és. Seguim pensant que el règim és sever. El que proposàvem era ajustar. No hi ha hagut lloc ni a cap mena de transacció per suavitzar una mica aquest règim. I creiem que és important dir que la reiteració, la manera en què es fica la reiteració va més enllà del que preveu la normativa andorrana, en aquest cas, el Codi de relacions laborals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha cap més intervenció, passaríem tot seguit a la votació de les reserves d’esmena.
Recordo que farem una votació separada de les quatre reserves d’esmena votant sí a la reserva d’esmena o no, i deixant el text aleshores tal com ha sortit de la comissió.
Comencem amb la votació de la primera reserva d’esmena.
Reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 48 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 95 del projecte de llei.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí.
11 vots a favor, 15 en contra i 2 abstencions.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal i com ha sortit de la comissió.
Passem a la segona reserva d’esmena que és la que es correspon a l’esmena número 52 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 96 del projecte de llei.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
11 vots a favor, 15 en contra i 2 abstencions.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
A la vista del resultat de la votació, queda també desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal i com ha sortit de la comissió.
Passem a la tercera reserva d’esmena que és la que es correspon a l’esmena número 55 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 97 del projecte de llei.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí.
3 vots a favor, 15 en contra i 10 abstencions.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal i com ha sortit de la comissió.
I passem a la quarta reserva d’esmena que és la que es correspon a l’esmena número 58 de l’informe de la ponent proposant modificar l’article 99 del projecte de llei.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària, si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí. 11 vots a favor, 15 en contra i 2 abstencions.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació també queda desestimada la quarta reserva d’esmena i es manté el text tal i com ha sortit de la comissió.
Acabat aquest debat i la votació de les quatre reserves d’esmena, passem tot seguit a debatre les altres parts del text. Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Fa gairebé 13 anys que el Consell General va aprovar la Llei qualificada del Cos de Policia. Recordo quan,
-a principis de la legislatura precedent, el 2011-, el cap de Govern deia sovint que les normes, en un país modern i dinàmic, no han de ser com les taules de la llei, gravades a la pedra de forma immutable; sinó que s’han d’anar adaptant amb el pas del temps. En efecte, la realitat va molt de pressa, i no ens podem permetre el luxe que el nostre ordenament jurídic quedi desfasat.
Entenc que al llarg d’aquests 13 anys hem anat acumulant l’experiència suficient per ser capaços d’abordar una reforma una mica més global i sistemàtica de la Llei qualificada del Cos de Policia que vam aprovar el 2004. Per corregir allò que no ha acabat de funcionar i per donar resposta a nous reptes i noves realitats. Sempre seguint els principis de donar més seguretat jurídica als membres del Cos, d’obrir més possibilitats de formació, d’adaptar i clarificar l’estructura jeràrquica i de millorar el servei al ciutadà.
La reforma de la Llei de la Policia que avui se sotmet a l’aprovació d’aquesta Cambra conté novetats importants, com ho és l’habilitació normativa perquè el Cos de Policia pugui actuar més enllà de les fronteres d’Andorra en casos excepcionals i d’emergència. En un món cada cop més interrelacionat i en el qual Andorra té i tindrà un rol cada vegada més proactiu, és important que els cossos especials, -en aquest cas el Cos de Policia-, disposin de normes clares per actuar eventualment fora del territori nacional.
També en la línia d’adaptar la regulació estatutària de la Policia a noves necessitats, el Projecte de llei que es vota avui adequa la regulació del port d’armes a les recomanacions i als estàndards internacionals. Amb un doble objectiu: garantir el millor servei en les millors condicions als ciutadans i donar una millor cobertura legal i seguretat jurídica als membres del Cos.
Així mateix, el text que ha estat treballat al si de la Comissió Legislativa d’Interior implica l’adaptació de la Llei del 2004 a les normes emanades de la Llei de la seguretat i salut en el treball i de la Llei qualificada de llibertat sindical.
Més enllà de la necessària adaptació de la Llei a noves realitats i del seu encaix en el conjunt de l’ordenament jurídic, el Projecte de llei que avui votarà el Consell General avança de manera decidida en el reconeixement i el prestigi dels membres del Cos de Policia.
M’atreviria a dir que la primera missió d’una institució, d’una organització, sigui pública o privada, no és cap als destinataris del servei que aquesta organització presta, -en aquest cas el conjunt de la ciutadania-, sinó cap als seus propis membres. Perquè seran aquests els que són els ulls i els braços i les mans de la institució.
És obligació de tots nosaltres fer el possible perquè el Cos de Policia estigui integrat per les persones més capacitades i honorables, i perquè aquestes persones tinguin el reconeixement i el prestigi que es mereixen.
És amb aquest objectiu que la reforma presentada estableix uns procediments d’accés i promoció al Cos de Policia més clars i transparents amb una major èmfasi en principis com l’equitat, la concurrència i la publicitat. I és també amb aquest ànim que el text incorpora majors requisits de formació i honorabilitat dels membres dels cossos especials. Amb una major concreció del règim disciplinari, és cert, tal com hem tingut ocasió de debatre tot just fa uns moments. Però no per desconfiança cap als membres del Cos de Policia, ben al contrari, amb l’ànim de donar-los més seguretat jurídica i amb l’objectiu, també, que aquelles conductes que són lesives per al prestigi de la Policia i, per extensió, per al prestigi de l’Estat siguin degudament sancionades.
A hores d’ara no entraré més en el detall del contingut del Projecte de llei que vam tenir ocasió de debatre detalladament i específicament en ocasió del debat a l’esmena a la totalitat que va presentar el Grup Parlamentari Liberal, sense perjudici que ho hagi de fer posteriorment.
En definitiva, el text que avui se sotmet a la votació d’aquesta Cambra és fruit d’un llarg treball amb la direcció de la Policia i amb els membres del Cos, representats al Consell de la Policia i a través de dos sindicats. Un treball en què s’han acostat posicions sense renunciar als posicionaments cabdals del Govern que motivaven la reforma legal, i on s’han unit esforços amb l’objectiu compartit de dotar a la Policia d’una llei moderna i adaptada a les necessitats del present. Per garantir que les dones i homes que integren el Cos continuïn prestant el millor servei a la societat en les millors condicions, i que d’aquesta manera estiguem en disposició de continuar garantint les altes cotes de seguretat ciutadana que caracteritzen el nostre país.
Per tot plegat, demano el vot favorable del Consell General a aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn ara dels grups parlamentaris. Pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
El Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, donava la possibilitat, mitjançant el treball en comissió legislativa, de poder tancar un text amb un mínim consens per part de tots els grups parlamentaris, si més no en els aspectes fonamentals de la Llei.
Malauradament no ha estat així tot i que, al nostre entendre, cal convenir que s’hi han aportat algunes millores, s’ha deixat passar una ocasió per tancar una bona llei que hauria de perdurar durant un llarg període d’anys sense quedar gravada a la pedra, com deia el ministre fa una estona.
Pel que respecta les divuit esmenes plantejades per SDP, la majoria demòcrata únicament n’ha recollit dues que varen ser transaccionades i votades l’una per unanimitat i l’altra per majoria.
Tot i que no s’han tingut en compte la quasi totalitat de les nostres esmenes, almenys i per transacció se n’ha considerat una que per a nosaltres era molt rellevant. De fet i contràriament a la doctrina que impera darrerament en les files demòcrates,
-contradir el precepte constitucional (article 25) que reserva els càrrecs institucionals pels andorrans-, celebrem que finalment el Grup Demòcrata hagi acceptat part de la nostra esmena i s’eviti així el greu error existent en el Projecte de llei presentat, i es recuperi el seny andorrà.
Tanmateix no ens satisfà que bona part de les esmenes presentades, al nostre entendre de cabdal importància, ni tant sols s’han volgut transaccionar.
Així finalment queda bandejat el dret constitucional que hauria de permetre que els membres del Cos puguin exercir el dret de vaga, evidentment dins uns paràmetres que garanteixin en tot moment uns serveis mínims bàsics.
No s’ha volgut corregir el que al nostre entendre pot acabar repercutint en un servei exemplar, creant disfuncions i contradient un dels punts essencials de la pròpia llei, com el fet que es tracta d’un Cos amb una organització i una estructura jerarquitzades.
Tal com queda el text es pot donar el cas que agents d’una escala inferior donin ordres a altres membres del Cos pertanyent a una escala superior. Pot passar en el cas de la provisió de places de la direcció pel fet que aquesta no s’ha volgut limitar al grup A del sistema de classificació de l’Administració.
No s’ha volgut garantir per llei el dret a rebre formacions contínues al llarg de la carrera professional i cada any a tots els membres del Cos.
Es creen dues categories d’agents del Cos entre les noves incorporacions i els antics, implantant una discriminació retributiva.
Hi ha altres disfuncions al meu entendre, que en el seu conjunt i en un futur proper en aplicació d’aquesta nova llei acabaran, es vulgui o no es vulgui, repercutint en la qualitat d’un servei que fins ara era exemplar, i garantista d’uns alts nivells de seguretat del país dels que tots els aquí presents acostumem a fer-ne bandera.
Votant aquesta Llei es pot participar en la banalització d’un Cos en el qual la provisió de noves places pot veure’s limitada per una manca d’interès i de motivació.
O pitjor encara es pot produir el trencament de la recerca constant de millora i superació d’un Cos que fins ara sempre s’ha caracteritzat per la seva cohesió.
Tot i que el text millora lleugerament l’anterior llei, i podem compartir bona part del text, hi ha masses disposicions que no ens satisfan. El resultat dista molt de ser el que el país necessita i per tant no votarem favorablement aquesta modificació de la Llei de la Policia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, en aquest cas pels consellers del PS, Sr. Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Toca ara, doncs, sobre el Projecte de llei qualificada de modificació del Cos de Policia.
Començo avançant-los que els socialdemòcrates no donarem suport al text que se’ns proposa. Fa una mica més d’un parell de mesos debatíem en aquesta Cambra l’esmena a la totalitat presentada contra el text que avui sotmetem a aprovació.
En aquella ocasió ja vam evidenciar les mancances del text que vàrem resumir en tres grans eixos.
Primer, ho acabem de debatre, el règim disciplinari ens semblava desproporcionat.
Segon, la reforma té un rere fons economicista, s’efectuen reduccions en les remuneracions i alhora la retallada de drets. Sí, aquells que han de ser els ulls, les mans, els braços de les institucions cobraran menys, tindran més obligacions i se’ls sancionarà més durament.
Cert és en aquest punt, que alguna millora s’ha pogut obtenir en relació a les vulneracions i als drets fonamentals que creiem que es feien, com és per exemple la prohibició de militar en partits polítics que el Govern preveia imposar. Però es continua mantenint importants retallades. Tot això ens segueix causant neguit i creiem que pot afectar al futur i a la qualitat del servei i la seguretat dels nostres ciutadans.
Tercer lloc, s’ha introduït un grau important d’arbitrarietat en relació al proveïment de places, tant d’agents com de membres de la direcció que, al nostre entendre, condueix a una major politització del cos, i pot causar important malestar i desafecció entre membres que el componen, afectant sense cap mena de dubte a la neutralitat del cos.
Finalment, no puc deixar d’insistir novament en el fet que aquesta llei és un clar exemple de la política de DA en matèria de funció pública. Política que condueix a la precarització dels treballadors del sector públic, desmotivant els nostres funcionaris, eliminant fins i tot la figura de funcionaris que només se substitueixen en alguns casos, desvaloritzant la feina i fent funcionar l’Administració amb nombrosos eventuals per suplir l’evident manca de llocs de caire fix, fent pedaços i reformetes, en comptes d’afrontar la reforma integral de l’Administració i assegurar el funcionament de l’Administració.
Malgrat les constatacions efectuades en el moment del debat de l’esmena a la totalitat, ens vam abstenir a aquella, considerant, d’una banda, que era necessari la continuació del tràmit parlamentari del text, per quant el Govern condicionava la convocatòria de noves places d’agents, convocatòria que urgeix, tal com se’ns va fer saber dels cossos, a l’aprovació del text.
I d’altra banda, confiant amb la mà estesa i bonics discursos sobre consensos i entesa que DA sempre predica, pensant que el treball en comissió permetria millorar el text.
Doncs, bé, no ha estat així. Simplement destacaré una dada. Cap esmena, que no reserves d’esmena, absolutament cap esmena de les presentades pels socialdemòcrates ha merescut la consideració de la majoria. Cap de les nostres esmenes ha estat aprovada, ni tant sols transaccionada.
De fet, no ens és d’estranyar, i és que aquest és el tarannà de DA, moltes paraules, molts discursos d’unitat i responsabilitat, però cap acte que reflecteixi aquells discursos, i després s’estranyen i s’ofenen del nostre sentit de vot.
Fora d’aquesta anècdota de forma, però entenc que calia destacar, comprendran que de cap manera podem donar suport a un text legislatiu que comporta canvis importants en el futur del cos, alguns els hi reconec positius, però d’altres que, com he dit, poden comprometre l’eficiència i la qualitat del servei del cos i, de retruc, la seguretat del nostre país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la consellera, Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Nosaltres no repetirem avui el que ja vàrem expressar en relació al contingut de la modificació de la Llei qualificada del Cos de la Policia en el seu debat a la totalitat, en el qual ja ens vam expressar, que lamentàvem, ja que pensàvem que era com ha tornat a comentar avui el Sr. ministre, que estava molt consensuada amb el Cos de Policia, però sembla ser, que quan nosaltres també hem parlat amb els representants del mateix cos, doncs, no ho vam entendre així, o no parlem amb les mateixes persones, o el Govern sincerament no en sap d’escoltar.
Nosaltres hem participat i hem intentat fer totes les aportacions possibles, considerem que el treball en comissió no ha modificat el seu contingut, tal com ja s’ha expressat, com penso que no sorprendrem a ningú, tampoc no donarem suport a aquesta llei.
Tot i així, vull fer constar que trobo encertat que el Grup de Demòcrata hagi acceptat parcialment l’esmena que va presentar SDP per incloure un punt d’andorranitat en aquesta llei, concretament al que es refereix a la designació del director del cos que podrà ser de nacionalitat andorrana. Un fet sorprenent vista la tendència d’aquest Govern a espanyolitzar els alts càrrecs de l’Administració Pública. Una tendència que ja ho hem manifestat moltes vegades, no compartim i que ha arribat, fins i tot, en els últims dies, a ficar en qüestió la independència del jutge andorrà al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.
Pesem que les reserves d’esmena que avui es presentaven i que hem estat debatent anteriorment, podien ajudar a alleugerir una miqueta el règim disciplinari, el qual ja hem comentat que tampoc estàvem d’acord, igual que en el cas del Grup Mixt, PS. Nosaltres també quan vam treballar aquesta llei amb els nostres assessors, també consideràvem i vèiem i enteníem que el règim disciplinari era excessiu, encara que s’hagi afluixat en algunes qüestions. Lamentem que aquest hagi estat el resultat.
Igualment, no me’n puc estar de dir que és molt trist que tractin -que és com nosaltres l’entenem- amb aquesta desconfiança i duresa el Cos de Policia, també ho tornarem a debatre amb les altres lleis dels cossos especials, el ministre ha parlat de rigor, prestigi, honorabilitat, i sembla mentida que es vulgui exigir tant prestigi, tanta honorabilitat i tant rigor a les entitats del nostre país, i quan vostès són un Govern tant tolerant i permissius en altres qüestions. I ficaré l’exemple del debat en la comissió sobre la presumpció d’innocència, vistos els discursos que hem hagut de sentir en els últims dies per part de DA en relació a aquestes qüestions.
Resulta que aquesta llei no permetrà accedir a una plaça vacant o de nova creació a cap persona o agent de forma interna que pugui estar processat o inculpat. Nosaltres vam presentar una esmena que vam portar a aquest debat en relació que enteníem que potser la presumpció d’innocència de les persones quedava qüestionada, i el Grup Demòcrata va insistir en el si de la comissió que així havia de ser per tal de mantenir l’honorabilitat del cos i que no era acceptable, afegint, a més a més, entre altres discursos més juristes de com s’havia de declarar aquesta presumpció d’innocència i altres detalls. Bé, que si no es podien presentar en un concurs en aquell moment no passava res, ja es presentarien en una altre més a posteriori, que tampoc no passaria res. Bé, entenem que per garantir que les persones que accedeixen al cos no tenien cap tipus de dubte sobre la seva honorabilitat, així calia.
Però, en canvi fora de la comissió legislativa, la interpretació que fa DA sobre la presumpció d’innocència aquests últims dies resulta molt diferent quan tracta de defensar al seu ministre de Finances,
-que lamento que hagi deixat la sala-, un posicionament totalment diferent i que avui no és el que votarà el grup de DA.
I que resulta que entre bons i mals andorrans, ara també ens veiem davant de la llei amb ciutadans de primera i segona categoria, ja que un agent de la policia o candidat a ser-ho és menys presumptament innocent que un ministre. Doncs, no ho sé, però si una persona pot deixar passar l’oportunitat d’una promoció interna o fins i tot esperar que la seva innocència quedi demostrada plenament per respectar la seva honorabilitat, doncs, no entenem perquè no passa així quan es tracta del nostre Govern. Segurament resulta que no li cal ni l’honorabilitat, ni el prestigi, ni el rigor que predica avui el Sr. ministre.
Lamento i sincerament espero que la pròxima intervenció tampoc se centri en això, perquè al nostre entendre ja no tenen cap tipus de credibilitat per defensar aquest punt.
Sincerament pensem que aquesta llei es podia haver millorat, no s’ha volgut dins la comissió i dins de totes les aportacions que hem fet. I pensem que no dóna resposta a tot allò que el Cos de Policia veritablement necessita.
I tal com ja he comentat al principi, no donarem suport a aquest text.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn ara del Grup Demòcrata.
Sra. Sofia Garrallà té la paraula.
La Sra. Sofia Garrallà:
Gràcies Sr. síndic.
En el debat de l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari Liberal ja van quedar definides les voluntats i posicionaments de cada grup al projecte de llei que ara debatem.
Pel que fa al Grup Parlamentari Demòcrata, reafirmem que es tracta d’una llei que millora la definició dels membres del cos diferenciant-se dels funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al cos general i que hi realitzen funcions administratives, tècniques o de suport.
La Llei qualificada del Cos de Policia que se sotmet avui a votació, fa referència explícita als mitjans tècnics i operatius i a les instal·lacions que requereixen els membres del cos per a l’exercici de les seves funcions. També es concreten els principis d’actuació i les obligacions dels seus membres així com es ressenyen les seves facultats.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata, s’ha apostat per reafirmar la posició del Govern mantenint l’estructura i organització dels Cos i apostant per un accés, promoció i formació adequades.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata recolzem totalment les exigències en matèria d’honorabilitat. Al posicionament, Sra. Pallarés, en cap cas és diferent per uns i per altres, la presumpció d’innocència val per tothom de la mateixa manera i el text de la Llei ho ratifica en aquest sentit.
També recolzem les exigències en matèria de titulació que ajudaran sense cap mena de dubte a valorar, si cal encara més, el paper excepcional que juga aquest Cos.
Tal i com va resortir en el debat a la totalitat, aquesta Llei dota els membres del Cos d’un catàleg de drets i deures i es posa un especial èmfasi en els aspectes relacionats amb la seguretat i la salut en el treball, així com amb la vigilància de la salut dels membres dels Cos en funció del risc inherent a l’activitat que desenvolupen.
No es tracta d’un Projecte de llei que només busca endurir el règim disciplinari, com ja hem dit en el debat a les reserves d’esmena, sinó que la Llei posa en valor l’especialitat i essència de la seva casuística com a cos especial i d’ordre.
No voldria acabar la meva intervenció sense fer esment del treball en comissió; un treball que considerem positiu i enriquidor; un treball on tots els grups parlamentaris han pogut exposar els seus posicionaments, posicionaments sovint divergents com també s’ha vist en les intervencions que m’han precedit.
El Sr. Alís ens diu que en cap cas les seves esmenes no van ser acceptades, i si no van ser acceptades no va ser perquè no volguessin ser acceptades, el que passa és que l’argumentació i les consideracions que tenim uns i altres són molt diferents i per aquest motiu després de les motivacions i de discutir-ho extensament en comissió, no van poder ser aprovades.
Per tot l’exposat, com he dit, el Grup Parlamentari Demòcrata donarà suport a aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Obriríem un segon torn d’intervencions. Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, donaré resposta breu per ordre d’intervenció als diferents punts que s’han aixecat, molts d’ells reiteratius, a aquells doncs que vam discutir àmpliament en ocasió de l’esmena a la totalitat que es va presentar i, per tant, crec que no convé que ho discutim de forma excessivament llarga, no? Però sí que m’agradaria precisar alguns punts que penso que és important d’acabar d’aclarir.
Pel que fa al Sr. Víctor Naudi s’ha referit a la qüestió de la nacionalitat andorrana de la direcció; en aquest sentit doncs ha donat a entendre que això havia estat possible perquè ell ho havia promogut i que, per tant, havia estat una qüestió decidida íntegrament en el si de la comissió però convé recordar que justament en aquest debat de l’esmena a la totalitat el Govern ja va dir des d’un inici que estava plenament disposat a què això fos objecte de transacció i que, a més a més, havíem apostat sempre decididament per posar al capdavant dels cossos especials persones de nacionalitat andorrana i per tant no teníem cap mena d’inconvenient en què això constés de forma expressa.
Dit això, vostè també ha fet referència a la qüestió de què no s’havia acceptat la seva esmena quant a la limitació dels grups funcionals o de l’escala jeràrquica a la qual han de pertànyer els membres del Cos que poden accedir a la direcció del Cos de Policia, i crec doncs que no s’ha acceptat perquè hagués estat un error. Vostè volia limitar-ho a aquells que pertanyen al grup A, i per tant, només als comissaris de Policia; no podem obviar que ara mateix només tenim quatre comissaris de Policia. Imagini’s que aquests quatre comissaris de Policia no vulguin ser directors del Cos de Policia, què hem de fer en aquest cas? Per tant, jo crec que el règim vigent en aquest sentit és el que s’ha mantingut, a partir del grau de sotsoficial major es pot ser director de la Policia, això no suposa cap canvi en relació amb la regulació vigent i és un terme de compromís adequat per posar sobre la balança i ponderar doncs, d’una banda la necessitat evidentment que la direcció la porti una persona suficientment qualificada i suficientment diguem avançada en l’escala jeràrquica del Cos, però al mateix temps sense reduir-ho excessivament de tal forma que això pugui comprometre el bon funcionament del Cos perquè aquest Cos de Policia no pot funcionar sense un director al capdavant.
Pel que fa a la qüestió del dret de vaga, crec que en vam parlar àmpliament. Jo crec, doncs, que tornar a treure aquesta qüestió avui i tornar-la a treure en ocasió d’aquest Projecte de llei en què no s’ha fet absolutament cap modificació pel que fa a l’article relatiu a la prohibició del dret de vaga és un error; és una qüestió, i en vam parlar, que en molts altres països també està prohibida pel que fa als cossos d’ordre i, per tant, jo crec que està plenament justificat que continuï sent així i a més a més no ocasiona cap mena de problema en el si del Cos i per tant, repeteixo, crec que discutir aquesta qüestió en aquest moment és un error.
També ha fet referència al fet de què es creaven dos categories d’agents amb una discriminació retributiva... Miri, les condicions salarials dels funcionaris i dels treballadors del sector privat s’adapten a les circumstàncies de cada moment i evidentment doncs, els nous agents que entraran percebran òbviament el mateix salari base, percebran els mateixos complements llevat del segon complement o el complement de funcions permanents que el deixaran de percebre perquè enteníem que no estava justificat i que precisament això era discriminatori en relació a altres membres d’altres cossos especials que no perceben aquest segon complement específic.
Aquestes modificacions retributives han tingut lloc successivament en el si del Cos de Policia. Van tenir lloc l’any 1989, van tenir lloc l’any 2004 quan es va fer la Llei qualificada del Cos de Policia i això evidentment ha suposat que dins del Cos hi hagi agents de Policia sotmesos a diferents règims retributius. Això no constitueix cap discriminació, en quant a què les persones que ara es presentin al procés de selecció per nous policies són plenament coneixedores de quines són les condicions salarials a les quals s’hauran de sotmetre.
Pel que fa al Sr. Gerard Alís, bé, ha tornat a repetir sempre les mateixes frases altisonants i amb poca concreció: que si tenim una visió economicista... Bé, des del nostre punt de vista aquesta no és una visió economicista, és una visió responsable! Ha parlat de què cobraran menys, ja m’hi he referit, l’única cosa que deixaran de percebre els nous agents és el segon complement específic que des del meu punt de vista i des del punt de vista del Govern no estava justificat i sí que era discriminatori en relació als altres cossos especials; després ha parlat d’una forma molt genèrica com ho ha fet en defensa de la reserva d’esmena de més obligacions, de més sancions; ha parlat de l’arbitrarietat en la provisió de les places, m’hauria de precisar quins canvis hem introduït que hagin suposat més arbitrarietat en relació amb la llei vigent, jo penso que és tot el contrari, hem establert un procés de selecció molt més pautat on imperen molt més els principis de publicitat, de concurrència i per tant, doncs, a través d’aquestes frases genèriques que vostè fa es fa molt difícil entrar en un debat de detall.
Finalment, ens ha dit que ens ofeníem quan vostès votaven en contra d’un projecte de llei... Ja li puc assegurar que no ens ofenem en absolut; de fet, ja ho teníem més que assumit que vostès votarien en contra d’aquest Projecte de llei perquè fa part del seu tarannà i a més a més crec que l’han encarat des d’una perspectiva absolutament electoralista, com he dit abans.
Pel que fa a la Sra. Judith Pallarés, s’ha referit a l’absència de consens. Crec que d’això ja en vam parlar. És a dir, el concepte que nosaltres tenim de consens evidentment suposa negociar tant com calgui, suposa tenir en compte totes aquelles consideracions que hagin pogut fer els sindicats o el Consell de la Policia que, des del nostre punt de vista, contribuïa a millorar el text i crec que així ho hem fet. Crec que quan hem denegat alguna de les seves peticions sempre hem donat una resposta raonada i em remeto doncs a tots els informes que he acompanyat a la memòria del Projecte de llei, veurà que n’hem fet molts i que per cadascun dels punts que han aixecat els representants dels membres del Cos de Policia hem donat una resposta raonada i fonamentada, però de la mateixa manera que vaig dir en el seu moment la voluntat de consens no pot suposar l’abandonament de la raó de ser, de les raons cabdals que van motivar aquesta reforma legal. Per tant, en aquest sentit també creiem que governar significa això: fer un exercici de responsabilitat i prendre decisions quan cal.
Pel que fa a la qüestió de l’espanyolització de l’Administració i al fet de què he parlat de què s’havia posat en dubte la imparcialitat del nostre jutge al Tribunal Europeu dels Drets Humans, jo crec que no té res a veure una cosa amb l’altra, és a dir, això és un argument de defensa que han fet determinades persones d’Espanya i que evidentment estan absolutament infonamentades perquè jo crec que ningú amb dos dits de front posa en dubte la independència i la sobirania del nostre país, i si no fos així no tindríem un jutge propi ni seríem membres de ple dret del Consell d’Europa, i pel que fa a aquesta espanyolització a la qual vostè fa referència jo crec que en el cas del Cos de Policia no pot dir que sigui així i crec que si fem una mirada cap el passat difícilment trobarem etapes on un Govern o un ministeri hagi confiat al capdavant dels cossos especials amb tantes persones de nacionalitat andorrana, però no només de nacionalitat andorrana sinó també persones que pertanyen al propi Cos especial. El Cos de Policia està dirigit per policies, el Cos de Bombers està dirigit per bombers, i el Cos Penitenciari està dirigit per un agent penitenciari i per un agent de policia.
Després, també s’ha referit a la qüestió de la presumpció d’innocència... Miri, jo... -i suposo que això també se li devia explicar àmpliament en el si de la Comissió Legislativa d’Interior-, la presumpció d’innocència no opera en el marc d’un procés de selecció per la provisió d’una plaça en la funció pública; la presumpció d’innocència és un dret que opera en seu processal penal i aquí no estem parlant d’un judici penal.
De tota manera a mi, el que m’ha sorprès bastant és que vostè aprofités aquest argument per parlar del cas del ministre Cinca i, a més a més, crec que ho ha fet d’una forma bastant maldestra. Perquè si s’hagués llegit amb atenció la llei veuria que per accedir pel procediment selectiu d’ingrés al Cos de Policia, no s’ha d’estar condemnat per delictes dolosos o imprudents vinculats en l’exercici de la funció pública. I per accedir a una plaça vacant per promoció interna, no s’ha d’estar processat per delictes dolosos o imprudents vinculat en l’exercici de la funció pública.
Que jo sàpiga, el ministre Cinca no està ni condemnat ni processat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, tal com he dit en la meva primera intervenció aquesta llei és una petita millora en relació a la llei del 2004. També reconec, doncs, el compromís del ministre que va haver de modificar en relació al text original que el director del cos hagi de ser andorrà, tal com demanàvem nosaltres.
Però bé, en relació a la llei i al procediment, doncs, el que he trobat a faltar i hagués estat bé, és que, avui, tots els grups parlamentaris haguéssim pogut votar favorablement aquesta llei. Jo crec que la llei del Cos de Policia és una llei de cabdal importància pel país, doncs, ha de ser la joia de la corona, el nostre cos, i per garantir la seguretat d’aquest país, qüestió molt preciada, no solament pels andorrans, sinó també pels turistes que ens visiten.
I bé, jo crec que la tramitació d’aquest text que es va fer a finals d’agost, doncs, d’aquí a fer-ho pel procediment d’urgència o d’extrema urgència com hem fet avui o com s’ha fet avui per la modificació de les taxes del tabac, quasi bé hi havia un pas. Jo crec que aquest text s’hagués hagut de tractar amb més antelació, en anar a buscar un consens. I jo crec que el text que avui es vota hagués sortit millorat.
Bé, ens deia el Sr. ministre, doncs, en relació al que havia plantejat abans, em deia el Sr. ministre, doncs, que hi pot haver una limitació de l’aprovisionament de places de la direcció, doncs, actualment perquè només hi ha quatre comissaris. Però bé, jo crec que aquesta qüestió s’ha d’anticipar en el temps, hi ha mitjans per poder preparar les persones o els membres del cos.
I jo crec que aquesta llei, com deia abans, doncs, es mereixia que perdurés més en el temps i, per tant, doncs, respectar, ja que es tracta d’un cos jerarquitzat, respectar les categories de classificació funcionarial de l’Administració, en el sentit, doncs, per evitar que un membre del cos de categoria intermèdia pugui donar ordres a un d’una categoria superior, amb un comissari. Per tant, jo crec que això perdura en aquesta llei i pot crear disfuncions contradient un dels principis d’aquesta jerarquització de la llei.
L’altra part que feia referència el ministre i que havia citat, doncs, en la meva intervenció i que feia referència a la part retributiva, jo entenc, doncs, que amb la nova categoria de retribució es pot arribar a produir que primer l’ingrés en el cos dels aspirants que vulguin entrar, doncs, es vegi minvat. Però també, jo entenc que el cos, doncs, per la seva funció, per la seva durada curta de carrera professional es mereix una retribució en consonància amb la tasca que estan fent. I per tant, doncs, la retribució ha de ser bastant equivalent i evitar en un futur que es pogués produir allò que a vegades s’ha produït en cossos de països veïns, que és que hi ha una desmotivació perquè o bé la seva retribució es baixa o es produeixen disfuncions en el tema de la pluriocupació, entre cometes, o que hi pot haver fins i tot que es busquin altres activitats que són contradictòries amb el cos.
Per tant, jo crec que hem de deixar passar una ocasió de millorar molt aquest text, i per això nosaltres hi hem votat en contra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
En primer lloc i malgrat crec que no està dins de l’àmbit del debat, però crec que no hem de perquè rebre lliçons de responsabilitat i electoralisme en relació a les nostres postures, i sobretot per part d’un grup com és DA que calcula sistemàticament l’impacte electoral de tota mesura que prem i, fins i tot no la pren quan aquesta pot repercutir-los negativament.
Dit això, entraré una mica més en detall. Sí, hem parlat que s’introdueix un grau d’arbitrarietat en el procediment de selecció. Vam proposar una esmena, de fet, per concretar més quines eren les pautes que havien de contenir al procediment de selecció i no deixar-ho a criteri del plec de bases o potser d’un futur reglament, però en tot cas semblava fet pel plec de bases, i volíem més concreció. No s’ha pogut arribar a cap entesa. Creiem que introdueix arbitrarietat el fet que una escala de graus creada per llei pugui modificar per reglament amb una habilitació que fa la llei en l’article que també hem proposat de suprimir, perquè crèiem que el grau de categories tant de nominacions com diferents categories havien de ser marcades per llei i, si escau, modificar-les per llei. La llei habilita la passibilitat del Govern de, a discreció, canviar això. Creiem que això crea arbitrarietat.
En matèria de l’aprovisionament de places de càrrecs directius vam intentar introduir una esmena que venia, de fet, per una demanda del conjunt del cos, que els càrrecs de director adjunt i director general, es poguessin sempre proveir del cos. S’ha volgut mantenir que es pugui fer una selecció externa. Bé, comparteixo que aquí és un criteri polític. Estic d’acord. El que passa és que sí que crea un grau de politització dels càrrecs que volíem, una mica, fer desaparèixer en un cos tan important, que necessita neutralitat com és el Cos de Policia.
Finalment parlava de retallades de drets. Bé, va una mica lligat amb el dret de vaga. Jo també estic d’acord que no calia tornar a parlar del dret de vaga, ja ha quedat. Però en tot cas sí que hem de tenir en compte que aquesta prohibició de fer dret de vaga venia una mica compensada per aquest complement. Vostè ens diu que el troba innecessari, però és que aquest complement econòmic venia a compensar justament la prohibició de poder exercir un dret fonamental, -li recordo per la Constitució- entre altres, hi ha estat eliminat.
Per això dic que els nou policies que, com vostè ha dit, han de ser els ulls, les mans i els braços de les institucions, ara hauran de fer això, cobrant menys tenint més obligacions i tenint més obligacions i tenint un règim disciplinari més restrictiu.
Finalment, vull fer una petita reflexió en relació al consens, i en això comparteixo el que ha dit el conseller Naudi, tant en la seva intervenció com ara. Crec que hem perdut l’ocasió que un text tan important que afecta un cos tan important com és de l’Estat, que reitero el que diu, que ha de donar la força a l’Estat, no s’hagi pogut prendre per consens. I no s’ha pres per consens perquè hi hagi una negativa sistemàtica de l’oposició a fer-ho, en tot cas, i sobre aquest punt, ja n’hem parlat en la primera intervenció, crec que no pot dir pas això per part dels consellers socialdemòcrates, que crec que responsablement, sovint votem a favor dels projectes que creiem cabdals per al país. Per tant, aquesta oposició és de dret, no és el nostre tarannà com vostè ha dit, i crec que falta a la realitat en això.
Però dit això, dir que crec que realment perdem una ocasió important de fer un text amb consens, i consens vol dir aprovar postures. Evidentment, que les seves postures seran diferents a les nostres, però el que s’hagués pogut intentar almenys en comissió és trobar un punt intermedi perquè tothom se sentís còmode i poguéssim aprovar i donar el vot favorable a aquesta llei tan important.
Dit això, també, no puc deixar de repetir que vostè mateix ens va vendre que aquest text gaudia del gran consens de tots els cossos. Tant és així, i ja ho vam dir a l’esmena a la totalitat, que ens vam plantejar, inclús, de no fer cap esmena. Sobtada i sorpresa fou la nostra que, al reunir-nos amb els diferents cossos, ens van dir que aquest consens no era tal, i d’aquí han vingut les diferents esmenes.
Per tant, sí, potser ara ens vol fer creure que som els defensors dels policies o dels bombers, perquè vindrà... però en tot cas, el que volem és fer una llei que sigui justa, que pugui perdurar en el temps i, com vostè diu, però que no és el cas, pugui valoritzar la funció d’aquests agents. I això és el que no ha estat possible. Per tant, reitero, hem perdut una ocasió i no podem donar suport a un text que realment creiem que pot causar problemàtiques en el futur.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Liberal, Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
A veure, en relació al comentari de l’espanyolització dels càrrecs. Jo he fet la menció del que va sortir l’altre dia a la premsa. Jo ja entenc que el nostre jutge, evidentment, és independent i ho tenim claríssim, i això no és la qüestió.
Però la qüestió és que sí que algú va utilitzar, com deia, el fet de la dependència administrativa de diverses qüestions del nostre Principat per poder aixecar això en aquesta situació. Per tant, jo penso que és lamentable. Però de fet, jo ja li he agraït el fet que acceptessin aquesta esmena que s’havia proposat per mantenir l’andorranitat dels càrrecs de la direcció de la policia.
I en relació a la presumpció d’innocència que comentaven, a l’articulat i al debat, jo el que intento dir és que trobo que no tenen, a aquestes alçades, cap tipus de credibilitat per defensar i parlar d’honorabilitat i de rigor, i exigir-li això únicament al cos quan nosaltres ja ho comprenem i ja sabem que ha de ser així. Però això ha de ser per a tots, i s’ha de complir per tots. Llavors, entenc i comparteixo no únicament amb molta gent que sincerament la situació en la qual s’ha marcat el Govern a l’hora de defensar una qüestió o intentar mantenir una qüestió personal d’un dels seus ministres i que afecta a tot el Govern i afecta a tot el país perquè, al final, hem de sortir tots a defensar aquesta presumpció d’innocència del Sr. ministre doncs... sincerament igual que se’ns va comentar en la comissió i algú es pot esperar a posteriori a què tot quedi arreglat, suposo que tampoc hi ha cap problema que el Sr. ministre primer arregli les seves qüestions personals i a posteriori que tots esperem que surti exitós de tot això, torni a formar part del seu Govern.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Sofia Garrallà.
La Sra. Sofia Garrallà:
Gràcies Sr. síndic.
Només esmentar que la Llei és una revisió general. Aquesta Llei s’ha fet doncs, per adaptar-la a les necessitats actuals i no tornaré a entrar a analitzar punt per punt, a discutir de nou tots els aspectes per quan entenem que els posicionaments han quedat clarament definits, ja van quedar plenament definits en el debat de l’esmena a la totalitat que es va fer. Sí que voldria afegir però que en comissió sí que es van intentar acostar postures... no entenc com es pot dir que no perquè es van debatre àmpliament però com he dit abans, els plantejaments de cadascun dels grups són totalment diferents.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic. Molt breument.
Segueixo sense entendre quina dosi addicional d’arbitrarietat en la provisió de les places hem introduït en aquesta Llei que no existís en la llei vigent, no m’ho ha precisat i per tant se’m fa molt difícil respondre a aquest greuge que ens fa.
Sí que he pogut constatar que ha fet referència a una qüestió doncs que crec que va completament equivocat Sr. Alís, quan diu que per reglament es poden canviar els graus o es pot modificar l’estructura jeràrquica. Això no ho diu la Llei. El Projecte de llei diu exactament el que diu la Llei vigent, que és que: “Per reglament es poden canviar els noms dels graus i es poden crear categories dins dels graus”. Les categories és una qüestió merament honorífica sense conseqüències retributives i per tant no tenen cap incidència ni en el grau ni en l’estructura a la qual pertany l’agent de Policia. I repeteixo, és una qüestió que es podia fer perfectament també amb la Llei vigent i que per tant en aquest sentit no hem modificat.
Justament també ha parlat de les persones que podien ser directors i ha tornat a insistir el Sr. Naudi. Precisament, aquest és un dels punts que van ser objecte d’un consens amb el Consell de la Policia i els sindicats perquè la proposta inicial era la mateixa que la de la Llei vigent. És a dir, que a partir del grau de “sotsoficial major” o de “sotsoficial de primera” es pogués ser director del Cos de Policia, i la redacció que vam consensuar amb els sindicats un cop negociada va ser de què pogués ser un sotsoficial de primera igual però, amb preferència... -vam afegir aquest afegit-: “Amb preferència però entre membres del Cos que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses en les escales executiva i superior”.
Per tant, en cas que hi hagi oficials o comissaris que puguin ser candidats a directors del Cos han de ser precedits per davant dels sotsoficials majors. Aquest precisament és un dels punts en què vam arribar a un acord.
Dit això, jo ja no sé que més dir-los-hi respecte del consens. Si volen fem una reunió amb els d’FPA, fem una reunió amb el SIPA, fem una reunió amb els membres del Consell de Policia i els hi diran el mateix que m’han dit a mi: que els punts de discòrdia que romanen són quatre o cinc, i un dels quals -i ho reconec sense cap mena d’embuts- és la qüestió de l’eliminació del segon complement específic o del complement de funcions permanents. No ho he negat mai que en aquest punt ells ja estan en contra, però en molts altres aspectes ells estan a favor d’aquest Projecte de llei, malgrat vostès jo entenc globalment l’oposició volen fer creure que realment hi ha una oposició frontal quan no hi és.
Pel que fa a la Sra. Judith Pallarés, ha tornat a dir i sembla que dóna per bo que tenim una dependència administrativa d’Espanya. Que hi hagi persones de nacionalitat andorrana que estiguin ocupant determinats càrrec dins l’Administració no significa, i crec que no ho pot dir, sense equivocar-se que tenim una dependència administrativa d’Espanya. No hi ha cap cas que hagi evidenciat que tenim una dependència administrativa d’Espanya. I li reitero el que he dit, evidentment l’honorabilitat per tots i els mateixos criteris per tots per accedir al Cos de Policia ja sigui pel procediment selectiu d’ingrés com per promoció interna, s’ha d’estar bé condemnat i bé processat. El ministre Cinca no està ni processat, ni condemnat i per tant estem aplicant exactament els mateixos criteris. No ens acusi d’emprar un doble raser quan no és així.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups... Hauríem d’anar tancant el debat.
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, molt breument. Només tres petites coses.
Primer, començo pel final: el consens. Jo comparteixo el que ha dit la Sra. Judith Pallarés. Potser no parlem amb els mateixos interlocutors però ja li he dit que nosaltres aquestes reunions que hem fet amb tots els sindicats, no les hem fet junts però les hem fet, i realment el missatge que rebem no és el que vostè dóna. Aquest és el punt de partida, per tant, el consens inicial amb els sindicats no és el que se’ns deia. Primer punt.
En relació al proveïment de places. No es tracta de dir que l’antiga llei... que la llei actual manté el que es deia a la llei, el que vam intentar és evitar l’arbitrarietat marcant una mica del procediment aquest per evitar el que... estan també les coses com edictes a mida! Simplement volíem marcar un grau de requisits mínims que ha de contenir tot els problemes de places per evitar aquestes situacions perquè se’ns deia que podia passar. Aquesta era la veritat. Crec que no era tan complicat en aquest aspecte arribar a una entesa i garantir els principis de transparència i publicitat que en la nostra esmena es feien comptar. Però, no ha sigut possible perquè ja sabem que vostès tenen el coneixement absolut i el que es diu és el que hi ha. Aquest és el punt.
Finalment, en relació al tema del reglament... bé, és una crítica constant que fem en diferents projectes de llei però entenem que habilitar... la possibilitat per reglament de modificar coses que ha de marcar la llei creiem que no són acceptables i per això vam retirar aquesta esmena.
És tot, gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Molt breument, Sr. síndic.
Simplement remeto al Sr. Gerard Alís als articles 54 i següents del Projecte de llei: “procediment inicial per a la provisió de places”, gairebé una pàgina sencera amb tots el requisits que s’han de complir; “procediment subsegüent per a la provisió de les places”, mitja pàgina amb tots els requisits que s’han de complir; article 56 “requisits en la provisió de les places”, una pàgina i mitja amb tots els requisits que s’han de complir; article 57 “sistemes i provisió i proves per a la provisió de les places”, mitja pàgina; article 58 “bases de la convocatòria”, gairebé mitja pàgina; article 59, gairebé mitja pàgina amb tots els mèrits que s’han de valorar. Més seguretat jurídica que aquesta la veig difícil. Òbviament, qualsevol procés de selecció per proveir una plaça a la funció pública requereix d’unes bases de la convocatòria; aquestes bases de la convocatòria no les podem eliminar però, dit això, la Llei és molt més precisa fins i tot que la Llei vigent quant als requisits que cal complir per a la provisió de les places vacants o de nova creació en el Cos de Policia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, tancaríem aquí el debat i passaríem tot seguit a la votació final del conjunt del text.
Obrim un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí.
15 vots a favor, 13 en contra i cap abstenció.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat, declaro aprovat el Projecte de llei.
Els recordo que a les 12.00h tindrà lloc la celebració del segon Consell. A les 12.00h en punt, si us plau.
No havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 11.12h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
