Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 3/2016 - 114 pàgines
Sessió ordinària del dia 10 de març del 2016
El dia 10 de març del 2016, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària, convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 15/2016, que és el següent:
1- Informe de la Comissió Permanent sobre els afers tractats fora període de sessions.
2- Examen i votació del Projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2016, així com del Projecte de pressupost del Tribunal Constitucional, del Consell Superior de la Justícia i del Projecte de pressupost del Consell General pel mateix exercici.
3- Examen i votació del Projecte de llei de creació de l'Agència Andorrana Antidopatge.
4- Examen i votació del Projecte de llei de foment del vehicle elèctric.
5- Examen i votació del Projecte de llei que regula l'ens públic Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre de Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior i Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.32h)
El Sr. síndic general:
Passem al primer punt de l’ordre del dia.
1- Informe de la Comissió Permanent sobre els afers tractats fora del període de sessions.
Llegeix l’informe de la comissió Permanent, el Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de torn de la Sindicatura.
El Sr. Joan Carles Camp:
Gràcies Sr. síndic.
Passo a donar lectura a l’informe de la Comissió Permanent corresponent al període comprès entre l’1 de gener i el 29 de febrer de 2016.
La Comissió Permanent, d’acord amb el que disposa l’article 37.6 del Reglament del Consell General, té l’honor de donar compte al Ple del Consell General dels afers tractats i de les decisions adoptades en el període comprés entre els mesos de gener i febrer del 2016.
La Comissió Permanent s’ha reunit els dies 4, 12 i 21 de gener i els dies 5 de febrer i 1 de març del 2016.
En el decurs de la primera reunió, celebrada el passat 4 de gener, la Comissió Permanent va procedir, segons el que disposa l’article 37.2 del Reglament del Consell General, a la revisió de les possibles incompatibilitats del M. I. Sr. Justo Ruiz González, conseller general, proclamat en substitució de la Sra. Conxita Marsol Riart. Una volta analitzada la informació presentada, la Comissió Permanent va constatar que amb la documentació a l’abast no es detectaven incompatibilitats.
Alhora, la Comissió Permanent va examinar i acordar la celebració de quatre sessions extraordinàries:
- una primera sessió de la Comissió Legislativa de Política Exterior a fi de dur a terme la compareixença privada, a demanda de la pròpia comissió, del M. I. Sr. Gilbert Saboya Sunyé, ministre d’Afers Exteriors, per informar sobre la negociació amb la Unió Europea, compareixença que es va celebrar el dia 1 de febrer.
- Una segona sessió, en aquest cas, de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost a fi de dur a terme la compareixença privada, a iniciativa pròpia, del M. I. Sr. Jordi Cinca Mateos, ministre de Finances, per presentar el contingut de diversos avantprojectes de llei que han de donar compliment al previst en l’Acord Monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, en concret, el que fa referència a qüestions com fons de garantia de dipòsits i inversions (directiva UE 49/2014), diner electrònic (directiva UE 110/2009) i serveis de pagament en el mercat interior (directiva UE 64/2007), compareixença que es va celebrar el dia 9 de febrer.
I finalment, vist l’acord de la Junta de Presidents, dues sessions extraordinàries del Consell General, els dies 21 de gener i 4 de febrer, per tal de tractar totes les qüestions fins a la data disponibles.
Per últim, la Comissió Permanent va autoritzar la celebració de diverses sessions extraordinàries, durant els mesos de gener i febrer, de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera amb els ordres del dia següents:
1. Compareixença del president del Consell d’Administració i de la directora general de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, Sr. Raül González Fernández i Sra. Maria Cosan Canut, per tal d’analitzar la situació actual del sector financer andorrà.
2. Compareixences de diversos organismes relacionats amb el sector financer.
3. Altres qüestions d’interès per la comissió.
En el decurs de la segona reunió, celebrada el passat 12 de gener, la Comissió Permanent va examinar i acordar la celebració de dues sessions extraordinàries:
- Una primera sessió de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost per a la presa en consideració de la demanda de compareixença del M. I. Sr. Jordi Cinca Mateos, ministre de Finances, per presentar el contingut de diversos avantprojectes de llei que han de donar compliment al previst en l’Acord Monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, en concret, el que fa referència a qüestions com fons de garantia de dipòsits i inversions (directiva UE 49/2014), diner electrònic (directiva UE 110/2009) i serveis de pagament en el mercat interior (directiva UE 64/2007).
- I una segona sessió, en aquest cas, de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports a fi de dur a terme la compareixença privada, a demanda de la pròpia comissió, de la M. I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega, ministra de Cultura, Joventut i Esports, per analitzar el Projecte de llei de creació de l’Agència andorrana antidopatge, compareixença que es va celebrar el dia 13 de gener.
En el decurs de la tercera reunió, celebrada el passat 21 de gener, la Comissió Permanent va examinar i desestimar per majoria la demanda del Grup Parlamentari Liberal i del Grup Parlamentari Mixt per a la celebració d’una sessió extraordinària del Consell General amb un únic punt de l’ordre del dia: Impuls i control de l’acció política del Govern, preguntes al Govern amb resposta oral.
Alhora, la Comissió Permanent va examinar i acordar la celebració de dues sessions extraordinàries:
- Una primera sessió de la Comissió Legislativa d’Economia per a examinar el Projecte de llei de foment del vehicle elèctric.
- I una segona sessió, en aquest cas, de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports per a tractar temes relatius a l’organització de la catorzena edició del Consell General dels Joves.
En el decurs de la quarta reunió, celebrada el passat 5 de febrer, la Comissió Permanent va examinar i acordar la celebració de sis sessions extraordinàries:
- Una primera sessió de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient per a examinar el Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les entitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, així com aprovar també les actes pendents.
- Una segona sessió, en aquest cas, de la Comissió Legislativa d’Afers Socials a fi de dur a terme la compareixença pública, a iniciativa pròpia, del M. I. Sr. Xavier Espot Zamora, ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, per fer la seva presentació, compareixença que es va celebrar el dia 18 de febrer.
- Una tercera sessió, en aquest cas conjunta, de les Comissions Legislatives d’Economia i d’Educació, Recerca, Cultura i Esports a fi de dur a terme la compareixença pública, a iniciativa pròpia, del ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp Torres, per presentar la Copa del món d’esquí alpí femení-Grandvalira 2016, que tindrà lloc els dies 27 i 28 de febrer del 2016, compareixença que es va celebrar el dia 17 de febrer.
- Una quarta sessió de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient a fi de dur a terme la compareixença pública, a iniciativa pròpia, del M. I. Sr. Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut, per exposar les prioritats del ministeri en relació a la salut, compareixença que es va celebrar el dia 29 de febrer.
- Una cinquena sessió, en aquest cas també, de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient per acordar la participació, si esqueia, d’algun representant de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en la Conferència internacional parlamentària sobre sostenibilitat, energia i desenvolupament, que tindrà lloc a Westminster, Regne Unit, del 14 al 17 de març del 2016.
- I finalment, una sisena sessió de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost per a examinar el Projecte de llei del pressupost per a l’exercici del 2016.
En darrer lloc, la Comissió Permanent es va reunir, novament, el proppassat dia 1 de març, per donar per finalitzats els treballs de la Comissió Permanent i aprovar el present informe.
En aquests termes queda redactat l'informe que la Comissió Permanent eleva al Ple del Consell General.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem ara tot seguit al segon punt de l’ordre del dia:
2- Examen i votació del Projecte de llei del pressupost per a l’exercici del 2016, així com del projecte de pressupost del Tribunal Constitucional del Consell Superior de la Justícia i del projecte de pressupost del Consell General pel mateix exercici.
L’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha estat publicat en el Butlletí número 13/2016 del 3 de març. Intervé per exposar l’informe de la comissió, el Sr. Carles Enseñat Reig, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 9 de febrer del 2016, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenat ponent del Projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2016. Em correspon avui presentar una síntesis de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de les reunions celebrades els dies 16, 17, 23 de febrer i el dia 1 de març del 2016, ha analitzat el projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
La comissió va examinar un total de 101 esmenes de les quals, 37 formen part del Grup Parlamentari Liberal, 12 formen part del Grup Parlamentari Mixt, SDP, 36 formen part del Grup Parlamentari Mixt, PS i 16 formen part del Grup Parlamentari Demòcrata.
Del total d’esmenes examinades, 24 esmenes van ser aprovades per unanimitat, 6 esmenes van ser aprovades per majoria, 63 esmenes no van ser aprovades i 7 esmenes van ser retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que van ser aprovades per unanimitat.
Una esmena més va ser retirada per obrir el pas a establir una transacció que va ser aprovada per majoria.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Bé acabada la intervenció del ponent, us proposo de procedir al debat i votació dels articles que han estat objecte de reserva d’esmena, i continuar després amb el debat de les altres parts del text.
Us informo que han estat presentades un total de 19 reserves d’esmena, 11 de les quals pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt i 8 pel M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal.
A demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, les 11 reserves d’esmena presentades serien defensades en diversos blocs.
En primer lloc, les reserves d’esmena números 1, 2, 3 i 4.
En segon lloc, les reserves d’esmena números 5 i 6.
En tercer lloc, les reserves d’esmena números 7 i 8.
En quart lloc, les reserves d’esmena números 9 i 10.
I finalment seria defensada per separat la reserva d’esmena número 11.
A demanda del Grup Parlamentari Liberal, les 8 reserves d’esmena serien defensades de la següent manera:
Les reserves d’esmena números 1, 2 i 3 de forma separada.
Les reserves d’esmena números 4 i 7 de forma conjunta.
Les reserves d’esmena números 5 i 6 de forma conjunta.
I finalment seria defensada per separat la reserva d’esmena número 8.
Bé si no hi teniu cap inconvenient iniciem el debat de les reserves d’esmena.
Recordo el primer grup de reserves d’esmena presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt.
La primera reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 62 de l’informe del ponent proposant suprimir el subconcepte Empreses de valoracions, peritatges i auditories, amb el número 22720 del pressupost del fons de reserva de jubilació.
La segona reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 64 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte Convenis per serveis de gestió número 22791 del pressupost del fons de reserva de jubilació.
La tercera reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 65 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte Comissions, carteres gestionades número 34910 del pressupost del fons de reserva de jubilació.
I la quarta reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 66 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte Millora d’altres edificis número 61290 del pressupost del fons de reserva de jubilació.
Intervé per defensar les reserves d’esmena, el Sr. Gerard Alís.
Teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Bé com ha presentat el Sr. síndic tractaré ara les reserves d’esmena que hem presentat relatives al fons de jubilació i que afecten a les despeses del mateix.
Els socialdemòcrates creiem fermament que Andorra necessita un sistema de pensions de jubilació que garanteixi les pensions que es paguin als seus beneficiaris i vaig més enllà, que pogués arribar a què aquestes pensions fossin dignes.
En tot cas, pensem que cal optimitzar i fer el màxims d’esforços perquè la gestió de dit fons creat precisament per assegurar el pagament de dites pensions.
Vull recordar que en el moment del debat parlamentari de la creació del fons de reserva de jubilació, els socialdemòcrates ja vam expressar el neguit pel fet que dotar dit fons de personalitat jurídica pròpia podria tenir com a conseqüència un increment dels costos de la seva gestió, i per tant, un perjudici pel volum d’actius objecte de dit fons.
El cas és que analitzant el pressupost per a l’exercici del 2016 corresponent al mateix, aquelles sospites semblaven confirmar-se, veient que el pressupost relatiu al fons de reserva de jubilació té previstes unes despeses de poc més de 7 milions d’euros pel seu funcionament, les quals vam trobar exagerades.
Fou així que vam presentar quatre esmenes, totes elles encaminades a rebaixar els costos de funcionament i financers imputats al referit fons.
En concret una primera esmena encaminada a eliminar el subconcepte 22720 del pressupost del fons de reserva de jubilació que preveia una partida de 72000 euros per valoracions, peritatges i auditories.
Una segona esmena destinada a reduir el subconcepte 22791 del pressupost del fons en 125.000 euros.
Recordo que dit concepte preveu el pagament de 250.000.995 euros per convenis per a serveis de gestió.
Una esmena destinada a reduir el subconcepte 34910 del pressupost del fons en un milió d’euros. Recordo també que dit concepte preveu el pagament de 3.829.557 euros en concepte de comissions bancàries per la gestió de carteres d’actius financers, dipòsits i fiances.
I una darrera esmena destinada a reduir el subconcepte 61290 del pressupost del fons en un milió d’euros també. Dit concepte preveu el pagament d’1.624.656 euros en concepte de despesa per millora d’altres edificis i en concret per la demolició de l’antic centre hospitalari.
Totes aquelles esmenes venien, i de fet vénen encara motivades per la voluntat de reduir de forma significativa el volum de despesa que considerem excessiu i abusiu i que és carregat al fons de reserva. És a dir sobre el conjunt d’actius que han de garantir el pagament de les pensions dels nostres ciutadans.
D’una banda, considerem que hi havia despeses com és el cas dels informes d’avaluació que ja van ser efectuats a càrrec de la CASS en el moment de realitzar els traspassos de fons. També considerem que l’import en concepte de comissions bancàries era qüestionable i en tot cas queda excessivament gravat el sistema de retribució a la gestió establert.
Cal tenir en compte que l’existència d’un mandat de gestió molt clar i concret i ens sembla que l’import previst per aquests conceptes supera en valor absolut allò que fins la data es venia pagant.
A més creiem que aquest concepte es troba en total contraposició amb la voluntat inicial que inspira la creació d’un fons de reserva autònom i que era la professionalització de la gestió, creant una nova institució gestora. És justificat crear dita institució amb mitjans propis i alhora tan importants comissions de gestió per a entitats bancaries? Creiem que no.
Finalment, mantenim seriosos dubtes sobre la partida destinada a l’enderroc de l’edifici de l’antic centre hospitalari, que a banda que suposa una important disminució del fons de reserva, es basaria en estudis del 2012 i no ens consta que hagin estat actualitzats.
En el treball en comissió es va intentar obtenir més informació en relació a aquells conceptes que consideràvem dubtosos i en quant a la seva procedència, i així poder fer entenedor i poder justificar la seva procedència. Però no ha estat el cas. Vull remarcar que en la memòria que acompanya el pressupost del fons de reserva de jubilació no es donen aquestes explicacions limitant-se simplement a donar les partides en concepte de despesa.
Seguim pensant doncs que aquells conceptes suposen un gravamen excessiu sobre el fons de reserva de jubilació i que cal reduir-los en els termes que hem plantejat.
És per aquest motiu i per la voluntat d’arribar a una darrera entesa amb el conjunt dels grups parlamentaris de la Cambra, en pro al valor existent en el fons de reserva de jubilació, el qual repeteixo, permet assegurar el pagament de les pensions de jubilació dels nostres ciutadans, que presentem aquestes reserves d’esmena i demanem a les conselleres i als consellers avui presents que hi donin suport.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Mixt.
Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí gràcies Sr. síndic.
La meva intervenció serà breu, proposo de fer-la des d’aquí de l’escó, si li sembla bé Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
En teniu tot el dret.
El Sr. Víctor Naudi:
Molt bé.
Doncs del grup d’esmenes presentades pel Partit Socialdemòcrata, de les reserves d’esmena de l’1 a la 4, el nostre grup SDP comparteix i aquestes reserves d’esmena van en el sentit del que vam defensar en el treball en comissió per part de les nostres esmenes, en el sentit de reduir aquelles esmenes innecessàries i supèrflues del pressupost del Fons de reserva de jubilació i que això reverteixi en benefici dels propis jubilats.
Aquestes esmenes, aquestes reduccions, diguéssim, de les reserves d’esmena la 1, la 2 i la 4; la 3 més particularment anava encaminada i nosaltres havíem presentat una esmena que feia també referència a reduir les comissions de la gestió d’aquest Fons i, per tant per part nostra, votarem favorablement aquestes quatre reserves d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Per part nostra i mantenint el sentit del vot que vam defensar en comissió, votarem favorablement també aquestes quatre reserves d’esmena.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
A veure, nosaltres serem una mica diferents en això i li tornaré a explicar per què no estem d’acord en eliminar aquesta partida pressupostària.
La partida pressupostària destinada a valors, peritatges i auditories del Fons de reserva de jubilació proposada pel seu grup, queda en l’article 38 de la Llei del 6/2015, del Fons de reserva de jubilació, diu que: “El Fons està sotmès a una auditoria de comptes anual per part d’una entitat auditora, independent i de prestigi.”.
L’article 37 de la mateixa Llei estableix que la comissió gestora del Fons de reserva elaborarà un informe anual, de seguiment, i de control de l’evolució dels fons i entre altres, aquest informe com a mínim contindrà l’informe d’auditoria fruit de l’auditoria obligatòria que us acabo de mencionar.
Així doncs, estaran d’acord que si la Llei marca l’obligatorietat d’una auditoria i d’uns documents de control que inclouen l’informe d’auditoria resultant, el que no podem fer és no destinar una dotació pressupostària per aquest concepte.
A més, sabent que durant el 2016 la comissió gestora del Fons té previst realitzar una reflexió aprofundida sobre l’estratègia d’inversió que pot implicar posar a la venda o verificar la valoració d’alguns dels actius immobiliaris d’aquest, és necessari destinar també una partida pressupostària a l’elaboració de peritatges.
També el nostre grup és partidari d’optimitzar els recursos públics perquè aplaudim que s’hagi signat un conveni de col·laboració amb la CASS per tal de què aquesta darrera s’ocupi dels serveis generals del Fons com són: la gestió financera, el secretariat, els recursos humans, la gestió dels actius immobiliaris entre altres, a canvi d’una contraprestació; d’aquesta manera els serveis prestats tenen lloc en l’àmbit públic i s’aprofiten les estructures existents com ja es venia fent abans de la creació del propi Fons.
Pel que se’ns ha informat, a més, el cost previst per la prestació de serveis ha estat validat per un consultor extern i segons les conclusions de l’estudi realitzat les remuneracions a percebre per la CASS són raonables amb els costos dels recursos que la CASS destinaria a la prestació de serveis i amb el preu de mercat d’aquestes prestacions.
Aprovem, doncs, que s’aprofitin si les sinèrgies existents ja que si no es procedís d’aquesta forma estaríem duplicant recursos.
Pel que fa a la reducció de les comissions de les carteres gestionades pel Fons en vam discutir molt, però tampoc compartim el seu plantejament ja que la partida ha estat calculada preveient una continuïtat dels nivells de despesa del 2015 i de les mitjanes històriques del 0,31% del TER més el 0,04 de Comissió de Gestió Variable.
El TER, ja us ho va explicar el ministre Cinca durant el debat a la totalitat, significa el Total Expense Ratio que és del que estem parlant, del cost total que representen les comissions vinculades a la gestió de patrimoni del Fons i que s’externalitza a entitats financeres ja siguin andorranes o internacionals. Aquesta Ratio inclou comissions operatives de custòdia i de gestió i la suma d’aquestes dades TER històricament sempre han estat per sota del 0,35% a excepció, i ja ho va recordar també el ministre Cinca fa un mes, dels anys 2009 i 2010 que vam assolir el 0,35% i el 0,40% respectivament.
Així doncs, pensem que el que està estipulat al Projecte de llei s’ajusta perfectament a la realitat.
I acabaré dient que tampoc som partidaris de reduir la partida pressupostària destinada a la millora d’altres edificis ja que aquesta dotació principalment inclou la demolició de l’antic centre hospitalari. Segons un estudi encomanat, i també ho vam explicar en comissió, pel Govern en data de juliol del 2012 a l’empresa Euroconsult, aquest enderroc està pressupostat a 1.096.923 euros, així doncs, no tindria cap sentit que aprovéssim la reducció de la partida pressupostària quan es tracta d’una despesa que ja ha estat quantificada per experts. A més, com vostès saben aquest edifici, tot i estar tancat i barrat és un indret on sovint s’escapen els joves per jugar, el que tenint en compte que segueixen havent-hi esllavissades molt fàcilment, algú podria prendre mal i suposa un perill per a la seguretat pública.
Per tot l’exposat, evidentment que votarem en contra de les quatre reserves d’esmena proposades.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Govern, Jordi Cinca teniu la paraula.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Molt breument perquè crec que l’exposició que ha fet la consellera Mateu ho ha desgranat perfectament. En tot cas, reiterar que l’opinió del Govern és que no haurien de prosperar aquestes esmenes i els arguments, doncs, reiteratius dels que ja vaig exposar en el debat a la totalitat doncs, no són altres que, com molt bé deia la Sra. Mateu, les partides destinades a peritatges, auditories responen al que preveu la pròpia Llei del Fons en els seus articles 37, 38 i 39. Entenc, Sr. Naudi, que no es tracta de despesa supèrflua; estem parlant d’un fons de més de 1.000 milions d’euros, per tant, destinar 72.000 euros a auditar aquests comptes a veure si tot es fa segons el que preveu la Llei amb auditories de procediments acordats, a tenir un seguiment rigorós i sistemàtic del Fons per part d’experts independents, em sembla que és el mínim que podem fer per preservar precisament -que entenc que és la vocació de l’esmena que ens ha defensat el Sr. Alís-, doncs és el mínim que podem fer.
Pel que fa al tema de les despeses de gestió i al conveni que està signat amb la CASS... De l’argumentació del Sr. Alís se’n podria deduir que fruit d’aquesta despesa el que estem és duplicant una despesa, i no és així, el que estem fent precisament és evitar que el Fons tingui de contractar més personal o tingui d’externalitzar les despeses de gestió del propi Fons, les despeses administratives i el que són les despeses de gestió del propi patrimoni immobiliari. El que estem fent aquí és aprofitar una estructura ja administrativa de la CASS per dir-li... aprofitant aquesta estructura de la qual no es pot prescindir, doncs també gestiona el que és purament el Fons i els béns d’aquest Fons. No oblidem que hi ha béns immobles que requereixen d’una gestió administrativa com pot ser, per exemple, l’edifici de Prada Casadet doncs, la gestió dels lloguers, dels serveis, dels diferents proveïdors del propi immoble i, per tant, o creix una estructura per gestionar aquest patrimoni o utilitzes una estructura que ja existeix a la CASS i que, per tant, pot ser optimitzada i pots beneficiar-te d’economies d’escala.
Per tant insisteixo, no estem duplicant res, precisament el que estem estalviant és que es disparin aquestes despeses. Això està reflectit en un conveni signat el 22 de desembre del 2015 entre la CASS i el Fons de pensions de jubilació, i també ho ha expressat la Sra. Mateu perquè no hi hagués cap dubte, perquè no pogués haver-hi la sospita de què s’estava inflant aquest cost, de què s’estava fora de preus de mercat es va demanar, a més a més, un informe extern per avaluar si els preus s’ajustaven al cost que realment tenia la CASS per fer aquesta gestió i si, a més a més aquests costos estaven adaptats al preu de mercat i per tant no eren superiors al que suposaria contractar una empresa externa. I l’informe conclou que està a preu de mercat i que, a més a més, la CASS està repercutint només als costos que realment té.
Per tant, no és vocació de la CASS fer un benefici a través de la gestió administrativa dels béns del Fons ni tampoc de la gestió administrativa del mateix Fons.
I, quarta qüestió. També vam debatre llargament en el debat a la totalitat.
Jo crec que és absolutament normal i precisament redunda en favor de la transparència que el propietari d’un bé s’hagi de responsabilitzar de les despeses de manteniment d’aquest bé i de les despeses que vulgui fer en qualsevol d’aquests actius doncs, ja sigui per la seva millora o per la seva modificació.
I estem davant de dos fets exactament com els que acabo de descriure, d’una banda, com els hi deia, el Fons de pensions té béns immobles els quals està gestionant diàriament. Aquests béns immobles presten un servei, per exemple, als llogaters dels mateixos i per tant l’obligació del propietari és fer les despeses de manteniment necessàries perquè aquest actiu continuï sent rendible per la CASS d’una banda, o pel Fons de la CASS per una banda, i d’altra banda presti el servei com mereix la persona que l’està llogant. Els costos d’aquest manteniment, doncs són els que reflexa aquesta partida que es vol o es proposa rebaixar.
I per altra banda, tenim un actiu sobre el qual s’han de prendre decisions que és l’antiga clínica de Santa Coloma que efectivament està esdevenint més un problema que no pas un actiu rendible i una de les possibilitats que apunta la CASS, el Fons en aquest cas, és la demolició; no li podem carregar aquesta demolició a un altre ens ni al propi Govern. El propietari d’aquell actiu és el Fons, si creu que el que convé més és la demolició de l’edifici i a partir d’aquí explorarà quines possibilitats té el solà que en quedarà, doncs, és lògic que aquest Fons sigui qui es faci càrrec d’aquestes despeses.
En qualsevol cas sinó, no estem una vegada més parlant d’un increment de cost. Si no ho paga el Fons ho haurà de pagar algú altre, però el que està clar és que gratuïtament ningú ens farà la demolició i, per tant, entenc que està plenament justificat a un cost evidentment calculat per tècnics i que evidentment també abans haurà d’estar subjecte a un procés de concurs públic i per tant, a partir de la concurrència doncs, possiblement encara es podrà millorar el cost pressupostat perquè cal recordar-ho el fet de què ho pressupostis no t’obliga a què ho tinguis de gastar en tota la seva dimensió.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Algun altre torn d’intervencions...
Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miraré de defensar cada una de les esmenes per grups.
Començant per l’esmena relativa als estudis, valoracions i auditories, la nostra esmena proposa eliminar, com he dit, la partida 22.720. Aquesta partida és una partida en el pressupost que està valorada en 72.000 euros. La memòria no fa cap referència a aquesta partida ni especifica a què s’ha de destinar, però la memòria sí que fa referència a la partida següent que és la 27.760 que s’anomena “Empreses d’estudis i treballs tècnics” valorada en uns 300.000 euros, i en la mateixa... en la mateixa, en la memòria si llegim a la part final diu: “Que contemplarà les auditories legalment previstes... establertes”. Per tant, ja estem d’acord en què cal que el Fons tingui una partida dotada per cobrir el cost d’auditories legalment previstes, el que hem constatat és que s’està duplicant o s’està creant una partida que no respon a cap explicació, per això vam trobar aquesta despesa de 72.000 supèrflua i vam proposar eliminar-la quedant englobat en la següent partida que ja són 300.000 euros. Això pel que fa a aquest primer punt.
En relació a les despeses de 250.000 euros destinades a serveis que la CASS faria per compte del Fons, no estem en contra de les sinèrgies que es creen, de fet no hem eliminat la partida, simplement l’hem reduïda; per quin motiu? Ja ho vam explicar en comissió i ho explico ara: entenem que no està justificada. Ens comenten ara que existeixen uns informes, uns assessoraments que justificarem aquests imports, el problema és que com ja és habitual no els hem vist i no hem tingut accés i, per tant, pels nostres dubtes els vam plantejar i vam dir que trobàvem que era excessiu aquest cost motiu pel qual vam proposar la reducció.
Tercer punt: les comissions bancàries. Ens han tornat a explicar i a fer una mica el que diem malabarismes amb els números parlant de percentatges i parlant d’això que el que fa és confondre i no aclareix els conceptes.
Mirin, el que és clar és que s’està carregant el Fons dels 7 milions d’euros de despeses que s’imputen al Fons, 3.800.000 milions corresponen a comissions de gestió bancària.
El primer punt que vam constatar és que trobem que això és molt elevat. Vam fer referència a les anteriors partides dels anteriors anys i vam veure com aquest Fons es va disparar. De fet, recordo que en el debat a la totalitat vam comentar l’informe de la CASS del 2010 on aquests costos de gestió ja ascendien a 1.800.000 i es feia constar que es trobava excessiu això i que caldria repensar i modificar aquest mandat per reduir aquests costos que es carregaven en el Fons de reserva. No solament això no s’ha fet sinó que gairebé s’han triplicat aquestes despeses.
Però vaig més enllà, com deia a la meva intervenció, l’objectiu que justificava de dotar personalitat jurídica a aquest Fons era la professionalització de la gestió, és a dir, tindria personal propi i gestió pròpia perquè aquest Fons pogués evitar externalitzar certes gestions. De fet, i ho dic de passada però, hi ha una partida que preveu adquirir una llicència de bumper, és a dir, justament per fer el control financer d’aquests actius.
Per tant, entenem que la missió de les entitats bancàries -que tampoc sabem quina és perquè no sabem exactament el que es podrà fer-, però en tot cas, serà purament de custòdia d’aquest Fons i per tant, seguim pensant que aquesta quantitat de 3.800.000 és excessiva.
És més, posats a fer malabarismes en números i posats a fer... Vull fer un petit comentari. Hem estat mirant, ho tinc aquí, un número resum tancat a novembre del 2015 de les pensions de jubilació que es paguen; de jubilació estrictament hi ha 8.344 pensions i d’aquestes, 7.000 són inferiors al salari mínim. Vull recordar que hi ha una reivindicació que ve de la part dels jubilats i que l’ha fet l’Associació de gent gran que ens l’han fet arribar, de fer arribar aquestes pensions a un salari digne que seria al salari mínim o als 1.000 euros.
Hem fet uns números -no són precisos, però aproximadament-, però miri, al milió d’euros que proposem rebaixar permetria complementar la pensió d’aquella gent que ha cotitzat entre 30 i 35 anys fins a 1.000 euros -actualment tenen una pensió mitjana de 887 euros.
Per tant, creiem que cal racionalitzar les despeses al màxim i optimitzar-les perquè això ha de revertir als beneficiaris del Fons que són els jubilats. Per tant, posats a fer despeses, entenem que cal tenir en compte els drets i tot això però, una partida d’1.000.000 de pensions per complementar i ajudar a aquesta gent durant tot un any seria més favorable que no destinar-la a comissions bancàries.
Per tant, el que demanem és que s’optimitzi aquest mandat de gestió, s’adeqüi a la nova funció del Fons que és la d’institució gestora i redueixi el cost que trobem realment excessiu.
En darrer lloc i pel que fa a la partida destinada a millores, som plenament conscients que el Fons, com a bon propietari, ha de fer bon ús i ha de conservar els edificis i sobretot evitar que aquests puguin ser causa de danys a tercers. De fet, no hem eliminat la partida, simplement l’estem reduint d’1.600.000 a 600.000 euros. Per què? Perquè considerem que tampoc disposem de la informació necessària que justifiqui aquest milió d’euros. Vostès mateixos han dit que una de les solucions que es plantegen és l’enderroc de l’edifici però no sembla que això s’hagi decidit. Per tant, trobem excessiu ja pressupostar un milió d’euros per aquest enderroc en base a un estudi que fa més de quatre anys i que caldria actualitzar. Per aquest motiu hem proposat reduir la gestió.
Però per tant, anem en la línia, cal que el fons actuï com a bon propietari, cal que destini recursos per gestionar els immobles dels quals és propietari que, al cap i a la fi acaben revertint en el propi manteniment i ampliació de les reserves però, cal ser curosos en la gestió i com s’apliquen aquestes despeses.
Som conscients, per acabar, que la gestió del Fons de reserva té costos implícits i no hi ha cap inconvenient en què aquests costos... sembla lògic que tota gestió d’un fons tingui aquests costos. Però han d’entendre que siguem especialment curosos a l’hora d’obtenir justificacions d’aquest costos ja que es carreguen a alguna cosa que és sensible, com he dit: el patrimoni que garanteix les pensions de jubilació de tots els nostres ciutadans.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Gerard Alís:
Acabo.
Considerem doncs, que les despeses que hem reduït, -i parlo, no retallat-, són desproporcionades i injustes i que front a un cert alarmisme que sovint es fa quan a la garantia de cobrament de les pensions, no podem deixar passar que es carreguin despeses exagerades i supèrflues en el Fons.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per SDP, no hi ha intervenció...
Pel Grup Liberal, tampoc hi ha intervenció...
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Jo seré molt breu i diré que aquí cadascú té la seva interpretació però jo mai qüestionaria la professionalitat de les persones que estan portant ara el Fons de reserva de jubilació. Si aquestes persones han fet uns càlculs que han estat validats per auditories externes penso que seria molt agosarat, en tot cas, per part del Grup Demòcrata de qüestionar-les.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em referiré només a la tercera esmena de les quatre que ara s’estan valorant en bloc. És l’única a la que no m’he referit en la primera intervenció bàsicament perquè em sembla recordar, en aquell cas debatent-ho amb el Sr. Pere López, és a la que més ens vam estendre en el debat a la totalitat, i per tant, tampoc crec que ens aporti gran cosa reiterar ara el debat amb els mateixos arguments.
Però sí que penso que la intervenció del Sr. Alís, com a mínim, força a què hagi de fer algunes observacions. El Sr. Alís diu, escolti, vostès aquí ens estan fent malabarismes amb els números, i això arriba a generar confusió. Escolti, malabarisme amb els números els ha fet vostè, perquè el que hem de fer és comparar coses comparables.
I si parlem de costos de gestió, de custòdia, de dipòsit dels fons de la CASS, doncs, hem de parlar amb els mateixos termes. El que no podem fer és parlar en termes absoluts quan ens convé i en termes percentuals quan ens convé. Si es vol parlar en termes absoluts, doncs, llavors parlem en termes absoluts, i llavors el que hem de dir és que a l’any 2009, que és quan vostè es refereix, doncs, el fons gestiona amb la seva globalitat 719 milions d’euros, i en l’actualitat en gestiona 1.100. Per tant, no podem parlar en números absoluts perquè no estem gestionant el mateix. I tant de bo els costos en xifra absoluta fossin més alts, perquè el fons en comptes de tenir 1.100 euros en tingués 2.000 o 3.000.
Per tant, el que hem de fer si volem comparar alguna cosa comparable és parlar en termes percentuals del cost de gestionar aquests fons. I el cost de gestionar aquests fons, ho vaig explicar abastament, fa una millora molt substancial l’any 2007 quan es pren una decisió, em sembla a mi molt encertada, i he de dir ratificada i millorada pels successius consells d’administració que han anat regint la CASS, que és passar a un format de gestió molt més professionalitzat, en base a mandats de gestió, que permet, insisteixo, una reducció molt substancial, per sota de la meitat del cost de gestió que hi havia abans de prendre aquestes mesures.
Des d’aquell moment, també ho explicava en el debat a la totalitat, doncs, el cost de gestió dels fons s’ha mantingut molt estable: any 2008, 0,33%; any 2009, 0,35%; any 2010, 0,40%; any 2011, 0,31%; any 2012, 0,25%, any 2013, 0,30%; any 2014, 0,29%; any 2015 pendent del tancament definitiu, 0,33%.
Per tant, una estabilitat notable, amb alguna variació més o menys significativa totalment justificada en algun any, com pot ser l’any 2010 amb 0,40. I a partir d’aquí, el que ens hem de preguntar no és si ara, doncs, ens sembla que queda bé dir que podem rebaixar 1 milió d’euros. El que ens hem de preguntar és si aquest cost si el posem en termes comparatius amb altres fons de la mateixa naturalesa si és alt o és baix? En termes de mercat és alt o és baix? La CASS està pagant més del que pagaria a un fons similar públic amb altres països?
Aquest és el que ens ha de preocupar, això és el que ens ha de preocupar! Per obtenir un servei de primera qualitat estem pagant allò apropiat o no. I el que ens diuen els estudis en relació a aquesta anàlisi és que Andorra, la CASS, paga per la gestió del seu fons, per la gestió, pel dipòsit, per la custòdia dels actius, doncs, l’equivalent a la banda baixa del que pagarien els fons equivalents a qualsevol país.
Els hi deia, em sembla també el dia 4 de febrer, en el debat a la totalitat, doncs, estem, insisteixo, a la banda baixa en països... un país que és una referència al món en això, que és Noruega, doncs, estem al tomb del que paga pels seus costos de gestió, doncs, Noruega, Suïssa, Canadà, el Regne Unit. Estem en aquest paquet, molt per sota del que paguen, doncs, països com Espanya, Eslovènia, Austràlia, República Txeca, Nova Zelanda, molt per sota. I una mica per sobre del que paguen alguns països com pot ser els Països Baixos o Dinamarca. Estem en la banda baixa.
Tampoc s’hi val, constatat això dir, doncs, encara ho podien fer-ho millor, ja que hem creat un fons i li hem donat personalitat pròpia i l’excusa -que no era l’excusa- però l’excusa que vostès utilitzaven per dir que s’havia de crear aquest fons era professionalitzar-lo, això ens hauria de portar menys costos, perquè aquests professionals del fons són els que haurien de gestionar.
Escolti! No expliquem coses que no tenen cap mena de sentit. Ni els professionals del fons tenen capacitat, ni les eines, ni seria prudent que fessin ells la custòdia, el dipòsit i la gestió diària de les compres-vendes d’actius i de la gestió dels diferents actius. No tindria cap sentit. El que han de fer aquests professionals és definir les estratègies d’inversió, traslladar aquestes estratègies d’inversió als mandats de gestió, controlar que els professionals als quals se’ls hi encomana fer això ho facin dins d’aquests paràmetres, i fer un seguiment escrupolós de l’evolució del fons.
Això és el que fa l’estructura, la mini estructura que té el fons de pensió. I per tant, no podem traslladar.
I darrera qüestió que a mi em sembla que és el súmmum d’aquests malabarismes als que vostè Sr. Alís feia referència. No barregem les coses! Però és clar, fer aquest càlcul de quan és el cost que es paga de pensions, agafar i dir, si ens estalviéssim 1 milió d’euros el podríem revertir a les pensions. Bé, escolti, primer les pensions són fruit d’una llei que diu que en funció del que cotitzes acabes tenint una pensió.
Si vol, i segurament s’haurà de fer, haurem d’anar fent evolucionar la llei de la CASS perquè el rendiment del que es cotitza, doncs, pugui acabar reportant una pensió major. En tot cas s’haurà de veure com es fa, però no serà fruit de què m’estalvio 500 d’aquí i els poso a la pensió d’algú, perquè em sembla que així sóc més simpàtic. No, no, escolti, això no funciona així! La llei és la que diu com s’han de repartir les pensions i el que no podem fer és estalviar uns costos i fer creure a la gent que si ens estalviéssim aquests costos els hi pujaria la pensió.
El càlcul de la pensió fa anys que està fet, de fet està fet des de l’any 68, i respon al que has cotitzat. I per tant ara no fem creure a la gent el que no li podem fer creure. Si tenim el convenciment que les pensions són massa baixes, que pel que estem cotitzant hauríem de rebre més, doncs, fem els estudis actuarials pertinents, veiem si seria sostenible en el temps i, en tot cas, modifiquem la llei. Però insisteixo, no fem creure el que no té cap mena de sentit.
I finalment, torno al mateix, estem gestionant el fons de pensions de la CASS, està gestionant 1.100 milions. Per tant, hem de ser conseqüents. Gestionar una quantitat tan gran, amb la responsabilitat que aquesta quantitat com a mínim ha d’anar creixent amb la mateixa proporció que ho pugui fer l’IPC, i a ser possible per sobre, per anar garantint la seva sostenibilitat, mereix que s’hi esmercin els esforços professionals i econòmics necessaris dins d’uns paràmetres de mercat. Això és el que està fent, en aquest cas, el fons de pensió de la CASS. I la resta, el que faria, és posar en perill aquesta gestió professionalitzada i el que faria, per tant, és posar en perill la sostenibilitat del fons en el temps.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Intentaré ser breu.
Començaré per aquesta part final. Ja em sembla bé Sr. Cinca, que li agradi la meva comparació amb el tema de les pensions. Conec la llei, no he dit que haguem de modificar la llei. Simplement fa temps que diem que la gent gran se’ns queixa, que les pensions no arriben al salari mínim, i jo dic que amb criteris economicistes; tenint en compte això s’hauria de buscar complementar-ho.
El que he fet és una comparació, és a dir, he dit, aquest milió d’euros que podem estalviar d’aquí podria servir per complementar durant un any aquestes pensions d’aquest tram de gent que ha cotitzat de 30 i 50 anys.
És una comparació, però en tot cas avancem. Seguim pensant que aquestes comissions són excessives, i torno a fer referència al que deia abans, al 2010, en aquell moment es va dir que l’alt cost de comissions semblava excessiu i que calia revisar això.
Jo em sembla molt bé el que facin els països veïns i que entenc que ens hem de regir en paràmetres, però el que ens afecta aquí avui, el que ens afecta són les nostres pensions, el nostre fons de reserva, i és aquest que hem d’optimitzar de la millor manera, I si fem millor que els paràmetres, doncs, millor, aquest és l’objectiu.
Vull recordar, hauríem de revisar l’hemeroteca, el diari oficial, però jo recordo que en el moment de defensar, especialment per part del Govern la creació del fons de reserva, que he insistit, dotant-lo de personalitat jurídica, un dels objectius principals era precisament, professionalitzar la gestió d’aquest fons, i professionalitzar implicava dotar-lo de mitjans i gent, de personal propi, perquè es faci aquesta gestió. Que això no traurà que farà falta, dependre d’entitas bancàries. Ho entenc perfectament, ho suposo. El que passa és que trobem excessiu el cost que ara s’aplica i potser caldria haver iniciat una fase de revisió d’aquest contracte si ens hem d’atenir als percentatges purs i durs que expliquen.
I acabo, ja que ens han parlat de percentatges i de proporcions. Vostè ens ha dit, l’any 2010-2009, el fons tenia 800 milions d’euros. En aquell moment, segons la memòria, es pagava 1.500.000 euros de comissions. Avui gestionem 1.100.000 euros i les comissions són 3.800. Jo no sé molt de percentatges en el tema, però em sembla que la desproporció és significativa, i per aquest motiu creiem que cal revisar aquest tema i reduir la partida.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Només una petita precisió i és que de fet, per primera vegada, i potser això ajudarà a entendre per què hi ha una diferència, es detallen els ingressos per comissions així com les despeses per comissions per separat, i no pel net com s’ha fet fins ara històricament. I això també explica que hi hagi aquesta variació de xifres.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Li agraeixo a la Sra. Mateu aquesta observació. També la vaig fer el dia 4 i no vull redundar amb els mateixos arguments, però li agraeixo perquè efectivament és així. No és que canviïn els percentatges pel fet que es faci d’una manera o altra, senzillament és que ara són transparents, ara són visibles, ara sabem quan costa gestionar, abans es camuflava dins del resultat.
Però en tot cas, així s’ha fet durant molts anys. També aquests darrers anys amb aquest Govern, per tant, no estic qüestionant això. Senzillament, cada vegada que fem una modificació de la llei, hem d’intentar que aquesta modificació de la llei ens aporti, a banda de millores tècniques, doncs, també avenços cap a la transparència.
I penso que la llei a la que s’ha anat fent referència és exemplar en aquest sentit. La quantitat d’informes públics que ara es fan, no es feien fins ara. Tot està penjat a la web de la CASS, i per tant, és d’accés i consulta per qualsevol afiliat a la CASS, de fet per qualsevol persona, però en aquest cas per les persones més implicades, com es gestiona la CASS. I al final, escolti, primer, jo no li he dit que hi havia 800 milions, li he dit 719. Al final és que és una diferència important. Però en tot cas, si vol podem fer molts jocs de matemàtiques, només anem a la memòria: 2010, 0,40, operativa 0,09%, custòdia 0,08%, gestió 0,23%; 2014, Operativa 0,09% (la mateixa que el 2010), custodia, 0,07 (un punt bàsic per sota de la del 2010), gestió, 0,13 (10 punts bàsics per sota de la del 2010).
És així. No juguem més. El 719 és una xifra estàtica a 31 de desembre de l’any 2009. El fons va variant al llarg de l’any. Hi ha moviments, doncs, del valor d’aquest fons, cal veure quin tipus d’operativa es va fer amb la gestió d’un any i amb la gestió d’un altre. Per tant, no podem comparar amb xifres absolutes coses que no són comparables.
Al final el cost global és aquest. I insisteixo, no em sembla un mal cost el de l’any 2010, igual que no em sembla un mal cost 11 punts bàsics per sota el de l’any 2014. I que el fons de pensió faci una previsió del 0,35, que evidentment, amb el clar objectiu que al llarg de l’any si la pot millorar la millorarà, però que en base als contractes que avui en dia té vigents, amb l’any ja iniciat, faci una previsió de tenir unes despeses globals del 0,35, sabent que això està alineat a les millors pràctiques del mercat, doncs, em sembla que és encomiable. Perquè al final vostè diu, és que ens sembla excessiu, però ens sembla excessiu en relació a què? El que hem de veure és a quan es presten aquests serveis, evidentment si estan ben prestats. I penso que els resultats avalen el fons de pensió aquests darrers anys, i no em refereixo només als d’aquest mandat, em refereixo des del 2007, en què, insisteixo, ho he dit moltes vegades i ho he lloat moltes vegades, és fa un canvi substancial en la política de gestió.
I també aprofito, per si es tingués la temptació, un fons no s’analitza pel resultat d’un trimestre, s’analitza pel resultat del temps. És que ja el conec Sr. López, ja he vist l’observació que anava a fer. No es pot analitzar acotant el resultat d’un fons pel resultat d’un trimestre. Els mercats es mouen, són volàtils, a vegades tens posicions contretes que no es poden desfer en un trimestre, a vegades és que no convé desfer-les perquè el mercat evidentment evolucionarà.
I el que hem de fer és si de manera sostinguda hem d’analitzar, si de manera sostinguda, el fons té per rendiment el que li deia abans, un primer objectiu, estar per sobre l’IPC, i un segon objectiu, estar substancialment per sobre l’IPC, perquè això li dóna més sostenibilitat en el temps. I aquest és l’objectiu, i si miren el resultat, insisteixo, des del 2007 fins ara, això en el temps, s’ha anat mantenint.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última intervenció Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, és que no puc estalviar. Molt breu.
El Sr. Cinca ja ho ha vist, però és clar, ens ha parlat si la bona gestió és bona. En tot cas, 18 milions de pèrdues en l’últim tancament, doncs, és clar fa dubtar que justifiquin els 3.800.000 de comissions.
Res molt breument, és tot.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Bé, si no hi ha més intervencions, procediríem a la votació d’aquest primer grup de reserves d’esmena.
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, les voldríem votar per separat cada una de les reserves.
El Sr. síndic general:
És el que anava a demanar tot seguit.
Bé, doncs, procedim a fer una votació per separat de cadascuna d’aquestes esmenes.
Doncs, procedirem a la votació separada de cadascuna de les reserves d’esmena, votant sí a les reserves d’esmena o no i deixant aleshores el text tal com ha sortit de la comissió.
Reserva d’esmena número 1 que es correspon a l’esmena número 62 de l’informe del ponent proposant suprimir el subconcepte “Empreses de valoracions, peritatges i auditories” número 22720 del Pressupost del Fons de reserva de jubilació.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor 13, vots en contra 15, abstencions cap.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat de la votació queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com a sortit de la comissió.
Passem ara a la número 2 que es correspon a l’esmena 64 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte “Convenis per serveis de gestió” (22791) del Pressupost del Fons de reserva jubilació.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor 13, vots en contra 15.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Passem a la reserva d’esmena número 3 que es correspon a l’esmena número 65 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte “Comissions Carteres Gestionades” (34910) del Pressupost del Fons de reserva jubilació.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
A favor 13, en contra 15, abstencions cap.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Reserva d’esmena número 4 que es correspon a l’esmena número 66 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte “Millora d’altres edificis” (61290) del Pressupost del Fons de reserva jubilació.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
A favor 13, en contra 15, abstencions cap.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Continuem ara amb el segon grup de reserves d’esmena presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt.
Reserva d’esmena número 5, reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 78 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte “Dividends” (75000) del Pressupost de FEDA.
I la reserva d’esmena 6 que es correspon a l’esmena número 79 de l’informe del ponent proposant eliminar el subconcepte Fundació ACTUA-TECH 78001 del pressupost de FEDA.
Intervé per defensar les reserves d’esmena el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Tot i que havent-hi quatre esmenes que tractaven sobre les aportacions que les parapúbliques fan al Govern sigui via dividends o via altres aportacions, hem preferit agrupar el debat en dos blocs i tractar separadament la qüestió de FEDA de la qüestió d’Andorra Telecom o STA, ja que ens sembla que els condicionants són prou diferents.
En primer lloc, em referiré a la situació financera en la qual avui en dia es troba FEDA i agafant les xifres del darrer tancament que disposem fins ara a 31 de desembre del 2014, potser és una informació que no és prou coneguda, però avui dia FEDA té un deute amb entitats financeres, no incloc el deute amb proveïdors o amb d’altres creditors de prop de 20 milions d’euros. En concret hi ha un deute a llarg termini de prop de 16 milions d’euros i un deute a curt termini amb entitats de crèdit de més de 2 milions d’euros.
Per tant, estem parlant d’una FEDA fortament endeutada. Estem parlant també d’una parapública a la qual se li desitja, s’expira a què engegui projectes estratègics molt importants pel nostre país, ja sigui en el camp de les energies renovables, un camp que és estratègic i que animem al Govern a què avanci de manera més decidida en aquest àmbit. Evidentment també tots els estudis i els treballs tècnics que calgui realitzar per fer possibles aquests projectes i també altres aprofitaments energètics.
Al llarg de la que segurament es preveu llarga sessió d’avui, debatem sobre el projecte de modificació de la Llei de FEDA, un projecte de llei que permet l’obertura al capital privat per inversions en l’àmbit de les energies renovables entre altres, un fet que compartim però que d’alguna manera entenem antagònic en la situació que ens trobem ja que en algun moment es planteja que FEDA no té prou recursos per tirar endavant amb aquestes inversions com un dels elements essencials que ha permès o que ha impulsat aquesta modificació per part del Govern.
Per tant, amb una FEDA endeutada, com hem vist abans, amb més de 20 milions d’euros. Una FEDA que no està tirant endavant, si més no com ens agradaria, els projectes d’energies renovables i altres aprofitaments energètics. Un FEDA que ha d’obrir el capital privat per participar en determinats projectes perquè no pot fer front a aquests reptes que són estratègics pel nostre país. Ens demanem per què FEDA ha de portar aquest volum de fons i de dividends als comptes públics. Quin és el raonament o el tractament? Quina és la naturalesa d’aquesta aportació que es demana fer a FEDA.
En relació a la fundació ACTUA-TECH doncs sincerament ens sembla a hores d’ara una fundació de dubtosa rendibilitat. Entenem que s’està fent recaure novament sobre les entitats parapúbliques, si abans no ho enteníem que no es prioritzi el que és la seva activitat pròpia i part dels seus recursos doncs es destinin als comptes de l’Estat, entenem que bona part de les feines que hauria de fer aquesta fundació són feines que corresponen al Govern. El Govern té creat altres organismes com per exemple l’ADI, o altres organismes públics per impulsar la diversificació, la creació de clústers. Veiem una pluralitat, igual que parlàvem fa un moment amb el fons de reserva de jubilació, doncs una tendència a anar crear organismes, fundacions, societats públiques que al final no se sap molt bé on comença la feina d’una i on comença la de l’altra. En tot cas, el que sí que fan es disparar la despesa pública i en tot cas en relació a la fundació ACTUA-TECH en coneixem ben pocs als seus resultats.
Entenem, i amb això acabaré aquesta primera intervenció, a l’espera de la intervenció dels diferents grups, que la prioritat de l’actuació de FEDA ha de ser la qualitat del subministrament elèctric, que en aquest sentit a diferència d’Andorra Telecom, sí que ens trobem en una bona situació però que ha de prioritzar els projectes per fer d’Andorra un país punter en qüestions com l’aprofitament energètic, eficiència energètica i les energies renovables, i per tant, demanem el suport als diferents grups parlamentaris per reduir aquestes partides que es transfereixen al Govern i del qual no en coneixem la naturalesa. Ens sembla que simplement com dèiem el dia de l’esmena a la totalitat, és la incapacitat per part del Govern d’equilibrar els comptes públics i la temptació fàcil d’anar a agafar a la caixa de les entitats parapúbliques.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Mixt, Sr. Víctor Naudi per SDP.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé pel que fa a la reserva d’esmena número 6 per part d’SDP defensem que FEDA ha de disposar d’un màxim de recursos financers disponibles per fer front a polítiques d’inversió futura. La política que Govern ha vingut desenvolupant darrerament, agafant per costum de traspassar actius cap a les arques de Govern doncs cap al pressupost estatal, hauria d’estar minvada i per tant, per aquesta reserva d’esmena nosaltres compartim aquesta voluntat que acabo d’exposar i la votarem favorablement.
En quant a la reserva d’esmena número 6 que fa referència al traspàs d’actius cap a la fundació ACTUA-TECH, del treball en comissió se’n va desprendre que FEDA és un dels socis fundadors i alhora aporta part de la seva matèria gris cap al funcionament d’ACTUA-TECH i més enllà d’entrar en un debat si és convenient de mantenir l’ACTUA-TECH, que crec que avui no toca, si hi ha un compromís adquirit doncs a aquest compromís s’hi ha de fer front. I per tant, pel que fa a la reserva d’esmena número 6 hi votarem en contra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el conseller, Sr. Carles Naudi.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Bé després d’escoltar el Sr. Pere López i en coherència amb el debatut i treballat en el si de la Comissió de Finances i Pressupost, pel que es refereix a la reserva d’esmena número 5 que es correspon a l’esmena 78 de l’informe del ponent, en la qual el Sr. Pere López ens ha parlat dels dividends de FEDA, el nostre vot va ser en comissió i serà avui d’abstenció.
Pel que es refereix a la reserva d’esmena número 6, corresponent a l’esmena 79 de l’informe del ponent, i en línia del que acaba de dir el Sr. Víctor Naudi, creiem que sí que FEDA ha de participar a ajudar a desenvolupar l’economia i la innovació, igual que ho fan altres socis d’aquesta fundació ACTUA-TECH, i en conseqüència vam votar que no a l’esmena 79 de l’informe del ponent del Grup Parlamentari Mixt, en aquest cas del PS.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, nosaltres ja ho vam dir en comissió, no compartim la seva visió pel que fa a la distribució dels dividends de FEDA. Parlem dels dividends, no parlem de les reserves. Abans li he sentit dir que altres fons. No, no són els dividends. I per què no ho compartim? No ho compartim perquè FEDA és una parapública i si això, aquests dividends poden ajudar a què el Govern no hagi de contractar més endeutament amb el sector privat i pagar més interessos, doncs per nosaltres és una bona cosa, i és aquí una cosa que hi estem a favor per no augmentar el dèficit públic.
Pel que fa a ACTUA-TECH, a veure, ACTUA-TECH és un projecte, és una fundació. I un dels patrons és FEDA. D’un “plumazo” no es pot treure un dels patrons d’una fundació creada al 2014 pel Govern. Aquesta fundació sí que està treballant. Treballa, però tampoc en fa una manifestació cada cop que té algun èxit. És una fundació que està treballant actualment, que va signar un conveni amb el MIT de Massachusetts que us recordo, que és una de les millors universitats d’enginyeria del món per fer que Andorra sigui un país laboratori i fer el que s’anomena molt col·loquialment el Smart Country. Que vol dir doncs que les noves tecnologies arribin a cadascun dels sectors d’activitats. Hi ha tres sectors que són molt útils, un el turisme, l’altre, les telecomunicacions i l’altre, l’energia.
Doncs pel fet, per això FEDA hi ha de participar perquè a través d’ACTUA-TECH i del fet que aquests canvis que pot tenir amb centres de recerca mundial, doncs poden beneficiar al país. I per què hi és FEDA? Doncs perquè també els millors tècnics que tenim, estan doncs a FEDA o també en parlaré més tard, també estan a Andorra Telecom o també un altre dels patrons d’ACTUA-TECH és la Universitat d’Andorra. I són aquestes persones les que poden posar en pràctica aquestes idees o aquests projectes que es van bastint a nivell de recerca per la innovació. Per la qual cosa nosaltres no tallarem de cap manera les ales perquè es trobin noves fonts de creixement i de prosperitat mercès al coneixement.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Crec que no hi ha moltes més esmenes que ens permetin el tema dels balls dels números Sr. López i per tant, aquesta i potser la propera però ho dic perquè segurament el que ens estigui escoltant, al final acabarà una mica boig. Però en tot cas, una vegada més si les fotos s’expliquen, s’expliquen en la seva totalitat i un balanç si només s’explica el passiu, és difícil d’entendre i si només s’explica l’actiu, també és difícil d’entendre. I per tant, doncs jo li agraeixo que hagi explicat la situació financera parcialment de FEDA en el sentit d’explicar quin és el seu nivell d’endeutament. Jo ara li actualitzaré, això vostè potser encara no ho té. Ara amb el tancament de comptes que s’aprovarà a 31 de març doncs ho rebrà, i per tant jo ja li donaré dades del 2015. Però en tot cas, referenciant amb les del 2015 en relació amb les del 2014, tampoc varien tant. Vostè ens diu, escolti és que FEDA està endeutat. I ho diu amb certa preocupació. Seria important també explicar quin és el seu volum d’actius, quin és el seu balanç, un balanç de més de 180 milions d’euros i per tant, amb un balanç de més de 180 milions d’euros, tenir deutes a llarg....al 2014 vostè ens deia 16 milions, ja li dic jo a finals del 2015, de 13.700.000 euros, doncs em sembla una proporció més que raonable.
Però el que encara em sembla més important és que tothom sàpiga que efectivament hi ha operacions de crèdit a llarg termini en aquest moment, un passiu viu de 13.700.000 euros. Efectivament també hi ha una part de finançament que es fa a través dels propis proveïdors i de l’endeutament a curt. Concretament si ens n’anem al passiu corrent a finals del 2015 estem parlant de 12.900.000 euros, però clar com li deia anem a l’altre costat del balanç i l’altre costat del balanç el que ens diu és que a tresoreria a finals del 2015, FEDA hi té 16 milions d’euros. I també ens diu que amb inversions financeres temporals hi té 5,5 milions d’euros, i també ens diu que a més a més, com és propi d’una empresa d’aquestes característiques doncs a 31 de desembre del 2015 té deutors per un import de 6 milions. Per tant, sense cansar-los més si fem els càlculs estem parlant d’una empresa evidentment amb un fons de maniobra positiu, amb una empresa que té una capacitat de generar cash flow molt important i que el fet de què destini el 30% dels seus beneficis a repartir dividends en el seu únic propietari que és l’Estat, per tant estem parlant d’una empresa que és de l’Estat, ens sembla més que raonable i en la línia del que s’ha vingut fent als darrers molts anys. No li sé dir des de quan però molts anys. No em sembla gens forassenyat, jo diria, fins i tot que aquesta empresa té capacitat de repartir més dividend del quin està repartint però també entenc que en el nivell d’inversions el que s’haurà de sotmetre FEDA en els propers anys és important. És important que tinguem unes línies elèctriques actualitzades, que es facin les inversions necessàries, que es continuï amb el procés d’enterrament de les línies allà on és possible, que es faci el necessari perquè les línies d’alta estiguin actualitzades i per tant, hi ha un nivell d’inversions molt destacable.
Això és el que ha portat també, això i el convenciment de què el sector energètic, -segur que la Sra. Calvó, la ministra ens en podrà parlar aquesta tarda-, el sector energètic és un sector econòmic a potenciar en el país. I com que és un sector a potenciar, això és el que ens impulsa a obrir alguna de les seves activitats al sector privat. Per tindre acceleració en la capacitat d’inversió però sobretot per generar sector econòmic. I per tant, res té a veure amb la capacitat o no d’inversió de FEDA sinó amb una voluntat d’acceleració i sobretot de crear pòsit de sector econòmic, en un sector que em sembla que té moltes possibilitats com és el sector energètic.
Per tant, entenem i demanem a la Cambra que no voti aquesta reserva d’esmena de reduir el dividend a repartir de FEDA en el seu únic accionista, que insisteixo, és l’Estat.
La segona qüestió. El tema de si FEDA a o no de participar en la iniciativa ACTUA-TECH, amb la fundació i serveixi la reflexió també ja per Andorra Telecom.
Vostè ens deia d’entrada que aquesta no és una activitat pròpia d’aquestes parapúbliques. Jo crec que el món evoluciona, i el que tots hem d’entendre és que això de les activitats pròpies cenyides a una única activitat doncs ja no té massa futur. El que s’ha d’aprofitar són sinèrgies i diversificar les activitats de les empreses. També de les empreses públiques, perquè el que hem de garantir és que aquestes empreses públiques tindran durabilitat en el temps i només des de la diversificació tindran la capacitat de ser rendibles, de ser portadores de riquesa en el país.
Després hi ha un altre element que ho ha dit molt bé la consellera Mateu, i és que tenim la sort de tenir dos empreses públiques que acaben concentrant segurament el nombre de persones d’alta qualificació, d’enginyers, de persones especialitzades en noves tecnologies, de persones claus en aquest desenvolupament de l’economia del futur, d’aquesta vocació de diversificació, doncs tenim la sort que amb dos empreses públiques concentrem el major nombre de persones amb aquestes aptituds. Per tant, aquestes dues societats parapúbliques, juntament amb la Universitat d’Andorra, un altre focus de capacitats, concentrin o busquin les sinèrgies per desenvolupar nous sectors d’activitat al país, ens sembla no només prudent sinó cabdal per l’aspiració de la diversificació de l’economia del nostre país. Per tant, entenem perfectament que té tot el sentit, que Andorra Telecom, que FEDA participin d’aquesta iniciativa i ho facin amb una aportació econòmica que faci viables la mateixa. Sinó vol dir o que no estem d’acord amb tirar endavant iniciatives que fomentin aquesta diversificació, que fomentin la col·laboració privat-públic, que fomentin la innovació, vol dir que no estem d’acord amb això o vol dir que estant-hi d’acord, creiem senzillament que s’hauria de pagar directament des de Govern. Am la qual cosa ja tornem a estar una mica amb allò de treure d’una caixa per posar en una altra, que al final el propietari de la caixa és el mateix, és l’Estat andorrà. Ens sembla que l’exercici que s’està fent des d’Andorra ACTUA-TECH és necessari, té sentit que s’hi participi des d’aquestes dues parapúbliques i des de la Universitat d’Andorra. Té sentit de què hi participem, que s’estiguin creant els ponts necessaris perquè també hi participi el privat, i té tot el sentit perquè aquest país es concentri en la innovació i en la diversificació de la seva economia.
Per tant també, en aquest cas demanaríem que no es votés aquesta reserva d’esmena. I en aquest sentit, deixi’m acabar agraint ben sincerament el posicionament en aquest sentit, tant del Grup Parlamentari Liberal com d’SDP perquè penso que amb el seu posicionament fan un reconeixement a aquesta necessitat d’avançar cap a la diversificació, i un reconeixement a la necessitat de diversificar l’economia d’Andorra. I també cal dir-ho, ho ha dit explícitament el Sr. Víctor Naudi, un reconeixement a la necessitat que l’Estat mantingui els seus compromisos i en aquest cas compromisos amb institucions internacionals de molt renom que estan participant d’un projecte que ells mateixos a vegades s’admiren que el vulgui impulsar un país tan petit com el nostre.
Gràcies Sr. síndic.
(Deixa la sala el M. I. Sr. Marc Ballestà Alias)
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé, el Sr. síndic ha comentat moltes coses que evidentment tinc la intenció de poder donar-li el nostre punt de vista. Començaré una mica pel final o quasi pel final perquè al final he fet un altre afegitó amb allò de les caixes, de si els diners surten d’una caixa o d’una altra caixa. Bona part del que estem debatent ara, el que debatrem ara amb aquestes reserves d’esmena i amb les dos properes, i ja li vaig dir també, ja que ens hi referim constantment amb el debat de l’esmena a la totalitat, no respon a cap altra qüestió que la seva voluntat de millorar els seus comptes públics, i d’una banda la seva incapacitat per equilibrar-los tal i com es va presentar davant els ciutadans quan va accedir al seu càrrec, i d’altra banda per anar creant diferents mecanismes en qüestions que han anat evolucionant al llarg dels anys i que es van agafant diners d’altres recursos i que vostè sempre acaba confonent una mica la qüestió dels comptes públics.
I ara, tindrem ocasió de tornar en concret sobre aquests diferents punts.
Vostè parlava de xifres i de ball de números però el ball de xifres l’ha fet vostè em sembla que de manera absolutament, en aquest cas, innecessària. Les coses són molt simples, vostè té els números del 2015, jo tinc els del 2014, em sembla que hem de parlar sobre els números que tenim tots dos perquè sinó, no podem estar parlant amb informació asimètrica i, per tant, els últims números que hi ha són els del 2014 i hi ha una qüestió que és indiscutible i és que FEDA té endeutament per prop de 20 milions d’euros. Vostè diu que té un actiu, que té inversions i que té immobilitzat... La qüestió innegable sobre el que penso que hauríem d’entrar en el debat -perquè potser hi ha voluntat de confondre-, és que FEDA té d’anar als bancs a demanar diners i per tant té un endeutament a llarg termini i té un endeutament a curt termini, i ha de pagar interessos sobre aquest endeutament.
I deia la Sra. Meri Mateu, que m’ho ha posat potser massa fàcil, dient que ens sembla bé que el Govern no hagi demanat endeutament agafant diners de les parapúbliques... Home, en aquest cas és que el Govern no agafi endeutament perquè l’agafi FEDA perquè si FEDA no fes aquestes aportacions doncs, FEDA no s’hauria d’endeutar.
En tot cas, la situació dels darrers anys ha canviat de manera important. FEDA que distribuïa un 30% dels dividends històricament doncs, abans tenia una situació positiva en els seus comptes, no tenia endeutament bancari per tant no havia de pagar interessos per endeutar-se, i ara sí que ho està fent.
I, a més, ens preocupa que vostè ha dit -i sincerament ens fa por perquè estem veient que la seva capacitat per jugar als recursos de les parapúbliques sembla que és inesgotable. Que encara creu que FEDA pot pagar més dividends. No anticiparem ara el debat d’Andorra Telecom però sembla que vostè té una voluntat decidida -i després parlarem de la situació amb la que avui es troba FEDA-, situació en la que vostès estan situant a FEDA, després parlarem també de com estan rebaixant els recursos i la tresoreria d’Andorra Telecom per la seva gestió amb l’única finalitat de presentar-se com els millors gestors, els que han aconseguit els millors resultats dels últims ix anys, etc., etc., etc.
La segona qüestió en relació a si FEDA ha de participar o no d’aquests projectes, doncs, si estem a favor de la diversitat o que es puguin fer inversions d’aquest tipus. A nosaltres el que ens preocupa és que vostès s’estan convertint en uns especialistes de generar despesa pública. Que hi hagi actuacions per l’ADI d’una banda, i abans hem vist un exemple de com anar creant entitats amb el Fons de reserva de jubilació acaba generant més despesa, més estructura i és el que vostès estan fent en diferents àmbits.
L’ADI clusters d’innovació, clusters per atraure nous inversors, clusters per fomentar l’arribada d’empreses estrangeres que és la seva finalitat, també veiem aquests clusters amb aquestes aportacions que està fent FEDA i STA de la qual Andorra Telecom... -em costa de vegades dir Andorra Telecom, tinc molta tendència a anomenar-la STA-, i el que veiem és despesa per una banda, despesa per l’altra, insisteixo... resultats, doncs, vostès mateixos ho han dit, s’està treballant però els resultats no estan arribant a aquest àmbit i per tant, com deia, vostès s’estan convertint en uns veritables especialistes en anar creant organismes, entitats i diferents associacions que el que fan és augmentar la despesa pública i que a hores d’ara... primer perquè em sembla que hi ha alguna sola passió entre algunes de les actuacions que fan aquests diferents organismes i diferents entitats, i al final no se sap si és el Govern, si és ADI, si és ACTUA-TECH o qui és el responsable de fomentar aquesta arribada d’inversors estrangers que, en tot cas malauradament per tots nosaltres, no estan arribant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt, algú vol intervenir...
Pel Grup Liberal...
Sra. Meritxell Mateu, pel Grup Demòcrata.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sr. síndic.
A veure Sr. Pere López, jo el que li he dit és que la nostra opció política és no contractar més endeutament amb entitats privades que ens cobraran més interessos, i això a la llarga... a la llarga serà molt pitjor que el fet d’agafar els dividends, i reitero, els dividends i no les reserves per la qual cosa li diré que les reserves pressupostades -i això està a l’avantprojecte de pressupost de l’exercici 2016 per FEDA- són de 129.031.099 euros. És a dir, que no alarmi a la població dient que FEDA aquí està endeutada fins a les orelles!
És a dir, prenem les coses tal com estan.
Després més tard en parlarem amb la nova Llei de FEDA de veure que el que s’està fent és intentar que amb aquesta parapública que funciona bé, donar-li també les eines i mitjans perquè hi hagi capital privat tot i que tindrà el 51% -li recordo i en parlarem més tard-, sempre FEDA perquè es pugui justament anar cap a aquest canvi a nivell de l’energia i anar cap a les energies renovables.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em referiré només a la primera part de la intervenció del Sr. López.
Crec que el posicionament en relació a ACTUA-TECH ja ha quedat clar i poc més hi puc aportar, però penso que sí que és important intentar posar el màxim de llum en relació al tema dels números.
Vostè diu: “Parlem només del 2014, així parlem del mateix”... Cap problema! Parlem només del 2014, operacions o deutes amb entitats de crèdit a llarg termini: 14.428.000 euros; operacions, o operacions amb entitats de crèdit a curt termini: 2.186.000 euros. La suma d’aquestes dues quantitats en aquests 16,5 milions als que es referia el Sr. López.
I com li deia també, si ens n’anem a l’altre costat del balanç, doncs, el que trobem són inversions financeres temporals, en aquest cas any 2014: 13 milions d’euros; tresoreria: 6.682.000 euros.
Per tant, la primera afirmació que la realitat és que FEDA té la necessitat d’anar-se a endeutar no és certa... No és certa. Si volgués no li caldria estar endeutada, podria utilitzar la seva tresoreria i així no haver de tenir aquests crèdits especialment a llarg termini. El que succeeix és que una òptima gestió financera de l’empresa aconsella doncs, planificar el teu finançament a llarg termini, especialment amb una empresa com FEDA que fa inversions a llarg termini. Quan FEDA té que invertir en una línia no és una inversió que queda amortitzada en un any, sinó que és una inversió que s’amortitza a llarg termini, i per tant, té tot el sentit que aquestes inversions es financin amb operacions as llarg termini que es van amortitzant i com que es van amortitzant d’aquí ve que a l’any 2014: 14.228.000 amb operacions a llarg termini, i a l’any 2015: 12.200.000 perquè s’ha d’amortitzar l’operació que està constituïda a llarg termini per finançar les inversions a llarg termini de FEDA. Entretant tu tens disponibilitat per operacions a curt termini que puguis tenir que fer o per invertir amb, per exemple, la teva diversificació com a empresa. I aquesta és la bona gestió i la considerable gestió financera amb una empresa de la naturalesa de FEDA.
A més a més, ho acaba de dir la Sra. Mateu molt important, estem parlant d’una empresa -dades 2014- que com es pot observar en el seu balanç té 128 milions de reserves, i té un balanç de 180 milions d’euros. 180 milions d’euros en relació a aquests 14 milions d’endeutament a llarg termini doncs, dóna un rati... no és que òptim, més que òptim... més que òptim! I estic segur que si algú té la paciència d’escoltar-nos i alhora és economista o empresari déu estar pensant: “Tant de bo les empreses a les que jo estic assessorant o les empreses que estic gestionant tinguessin una estructura de balanç com aquesta”.
Per tant, fer entrar en dubte la solvència, la capacitat d’inversió futura de FEDA a partir d’aïllar una dada que és que té un préstec de 14.400.000 euros a l’any 2014, que està en un pla d’amortització sense explicar tota la resta, doncs no em sembla el més correcte.
Però sobretot amb aquesta intervenció el que voldria és llençar: primer, un missatge en favor dels gestors i de la gestió financera de FEDA; penso que és òptima, i un missatge de tranquil·litat a tota la ciutadania. Tenim una empresa pública sanejada, capaç d’abordar les inversions de futur, capaç de continuar donant un servei elèctric de primer nivell i capaç de fer tot això mantenint el preu de l’electricitat substancialment per sota d’Espanya i de França, per només agafar dos països de referència.
Per tant, que estigui tothom molt tranquil que tenim FEDA per anys i tenim servei elèctric de qualitat per anys.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
En relació a la part final de la intervenció del Sr. Cinca que té la intenció, i serà difícil de què ens en sortim, de confondre conceptes, compartir absolutament. FEDA està avui donant un servei de qualitat -després tindrem un debat en què segurament tindrem diferències en relació a la qualitat del servei que està prestant l’altra parapública.
Les tarifes elèctriques són competitives, això no té res a veure amb que FEDA avui en dia té posicions d’endeutament que vostè té unes necessitats de tresoreria anuals de cobrir el seu pressupost o d’intentar presentar-se doncs, amb menys dèficit del que realment genera la seva activitat com a Govern i tot i aquesta situació d’endeutament que requeriria amb una gestió prudent doncs, que FEDA focalitzés les seves actuacions al que ha de fer, això que està fent bé però també aquests projectes en els que vostès en els darrers anys s’han adormit una mica d’una feina que vam engegar nosaltres que és l’aposta per les energies renovables, l’aposta per l’eficiència energètica, i que vostè tot i sabent que FEDA avui en dia té aquest deute bancari i no em valen les reserves pressupostàries -estem parlant de tresoreria, estem parlant de caixa, estem parlant de deutes, estem parlant del seu pressupost el que vostè no és capaç d’equilibrar i que va a buscar els diners aquests de FEDA tot i saber que realment té aquests 20 milions d’euros de deute al banc- i això és el que estem parlant, de caixa i de tresoreria i de les seves necessitats per intentar presentar-se amb millors números quan presenta les liquidacions pressupostàries o els pressupostos per cada un dels exercicis.
Davant de tot això res a dir sobre la qualitat del servei de FEDA, sí a dir de què aquesta empresa, i aquí convindria que tinguéssim una mica més de memòria amb algunes de les seves afirmacions perquè en el projecte de llei que debatem avui esperem al llarg d’aquesta jornada, vostès han fet èmfasi vàries vegades de què FEDA no té prou recursos per afrontar alguns d’aquests reptes, alguns d’aquests projectes d’inversió i, tothom entén que és difícil d’entendre que si FEDA no té recursos per engegar aquests projectes que entenem que són projectes estratègics en tots aquests àmbits, aquest tema no és lògic i no és coherent, és totalment contradictori amb el que vostès cada any vagin posant la mà a la caixa de FEDA.
I segurament hi ha una explicació, que segurament no me la dirà Sr. ministre -no espero tant de vostè- intentar presentar-se amb millors números agafant diners de les parapúbliques dels que realment són els resultats de la seva gestió pròpia del que és el Govern, únicament el Govern, els ingressos que té el Govern i les seves despeses, un objectiu que vostè es va presentar davant dels ciutadans dient que assoliria, que com estem veient no està assolint i que intenta maquillar, intenta millorar amb aquest recurs abusiu a les entitats parapúbliques.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, després quan parlem d’Andorra Telecom doncs, evidentment és una realitat diferent i ja li reiteraré els arguments que ens fan pensar que es pot prendre la decisió que estem proposant en relació a Andorra Telecom.
Però, perquè tothom sàpiga del que parlem en relació a FEDA, i aquesta incapacitat d’assolir l’equilibri pressupostari. Ja li vaig explicar que prefereixo ser un mal gestor amb 20-25 milions de dèficit que un bon gestor amb 50 o 60.
Però, en tot cas, pel que fa FEDA parlem única i exclusivament de FEDA. 3 anys. Any 2006: dividend repartit a FEDA a favor de Govern i per tant que forma part dels comptes de Govern i dins de la liquidació que va acabar presentant el Govern aquell any. Any 2006, 3.669.000 euros; un altre any, any 2009 -aquest ja li sonarà més-: dividend repartit per FEDA i ingressat, per tant, a les arques de Govern, 4.209.000 euros; un altre any, 2014: dividend ingressat per Govern provinents de FEDA, 2.587.000 euros; any 2015: 3.561.000 euros.
En definitiva, tots els anys -els que tinc aquí des del 2006 fins el 2007- el mateix dividend, 30% en relació al resultat de FEDA. No té res a veure amb una política de voler equilibrar més o menys els comptes, té a veure amb el que deien abans, amb una empresa sanejada amb un pla d’inversions, un pla d’inversions que es pot finançar en gran mesura gràcies al que genera la pròpia empresa en cada un dels seus exercicis més el suport d’un finançament extern planificat a llarg termini amb coherència amb el tipus d’inversions que s’han de fer.
I és absolutament raonable que una empresa pública, 100% pública, doncs, que presta el servei de la naturalesa que presta FEDA doncs, contribueixi a què fa beneficis el propi Estat.
Em sembla que voler-li buscar tres peus al gat no té cap sentit perquè no hem innovat res en aquest cas... no hem innovat res i, per tant, no acabo d’entendre aquest joc de mans que vostè vol fer.
I en qualsevol cas... en qualsevol cas, tornem una mica a la capacitat o no, d’inversió de FEDA, a la capacitat o no de poder afrontar totes les inversions. Li he dit molt clarament, FEDA té la capacitat de fer les inversions amb una planificació que està feta, de fet, està feta des d’abans que arribés aquest Govern perquè no ha variat en aquest sentit la planificació de les inversions. Del que estem parlant és d’accelerar algunes d’aquestes inversions perquè el país té noves necessitats i del que estem parlant, com li deia abans, és de generar un model econòmic on el sector elèctric hi tingui un paper més rellevant del que ja ha pogut tenir aquests anys per limitacions legals evidents que no permetien a la iniciativa privada participar d’aquest sector.
I per tant, això són dues qüestions que no tenen res a veure l’una amb l’altra: el dividend és una cosa, la planificació de les inversions dures, bàsiques per l’activitat de FEDA és una altra i la continuarà fent FEDA, i la possibilitat d’obrir el ventall d’inversions en aquest sector a través de la col·laboració amb el sector privat doncs, és una tercera qüestió i no podem anar barrejant una amb l’altra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Molt breument Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies. Seré breu Sr. síndic.
Només en relació a les xifres donades. Miri, em conec massa bé FEDA. Vaig tenir la sort d’exercir tasques de responsabilitat justament en l’àmbit financer i pressupostari i, per tant, vostè dóna unes xifres que sempre havia sigut el repartiment del 30% del dividend, repartiment històric que hi ha hagut en aquella casa al llarg dels anys però s’hauria de donar una dada fonamental i em sembla que s’oblida evidentment amb tota la voluntat. En aquells anys, i en els anys que nosaltres vam estar al Govern que es repartia aquest 30% de dividend, FEDA no tenia endeutament bancari. FEDA sí que tenia aquests recursos ociosos dels quals vostès en parlen amb el tema d’Andorra Telecom i, per tant, la situació era totalment diferent a la que hi ha ara. En aquesta situació d’una FEDA endeutada, amb posicions a llarg termini i curt termini, mantenir aquesta política històrica del 30% només respon com hem dit repetidament doncs, a la seva voluntat de millorar els seus comptes públics, i també cal dir-ho, posant dificultats a la feina que tenen de fer les entitats parapúbliques.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions i vist el manifestat pels diferents grups, anem a procedir a la votació separada de cada una de les reserves d’esmena, votant sí a les reserves d’esmena, o no, i deixant aleshores el text tal i com ha sortit de la comissió.
Anem a votar la reserva d’esmena número 5 que es correspon a l’esmena número 78 de l’informe del Ponent, proposant modificar el subconcepte “dividends 75000 del pressupost de FEDA”.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Resultats a favor: 5, en contra: 14, abstencions: 8.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat de la votació queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Passem ara a la reserva d’esmena número 6 que es correspon a l’esmena número 79 de l’informe del Ponent, proposant eliminar el subconcepte “Fundació Actuatech” (780001) del Pressupost de FEDA.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
(Se senten veus)
Silenci si us plau.
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
A favor 3, en contra 24, abstencions cap.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Passem tot seguit al tercer grup de reserves d’esmena presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt.
Reserva d’esmena número 7, reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 82 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte “Distribució de beneficis a Govern” (75000) del Pressupost d’Andorra Telecom, SAU.
I la vuitena, reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 83 de l’informe del ponent proposant eliminar el subconcepte “A organismes sense ànim de lucre” (78100) del Pressupost d’Andorra Telecom, SAU.
Intervé per defensar les reserves d’esmena, el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
En relació de nou als dividends i en aquest cas parlant, doncs, d’Andorra Telecom, i si abans fèiem referència a la situació de partida de FEDA, que penso que ha anat bé que situéssim una mica el context perquè tothom sabés de què estem exactament parlant, també ens sembla escaient situar el context i quin és el punt de partida en relació a la situació de tresoreria d’Andorra Telecom.
I com aquesta tresoreria en els darrers anys per la política duta per Demòcrates per Andorra i aquest intent de maquillar els comptes públics, està reduint de manera significativa els recursos i, en aquest cas, les posicions de tresoreria que sí que són positives, però que s’han reduït en gairebé 40 milions d’euros, si agafem els tancaments de l’any 2012 en relació als de l’any 2014.
A l’any 2012 hi havia diferents posicions de tresoreria, aproximadament uns 125 milions d’euros, amb la part d’inversions financeres temporals, i aquesta mateixa situació no arriba als 90 per l’any 2014.
Tenint en compte altres moviments de tresoreria, aproximadament una reducció de 40 milions d’euros en dos anys, de la situació de tresoreria d’Andorra Telecom.
A demés, el Govern, té la voluntat de tirar endavant un projecte d’inversió prou important també finançat per aquesta parapública, també amb uns costos molt elevats, i a diferència del que ens referíem en el cas de FEDA, és públic i notori que el servei prestat per aquesta parapública està donant avui en dia moltes deficiències.
No fa gaires sessions de control, el ministre Alcobé ens va està llegint avaries, incidències, deficiències vàries per prou de 5 minuts, i crec que encara se’n va deixar algunes. Hi ha queixes sobre el servei de televisió importants amb les modificacions fetes, hi ha queixes sobre la qualitat del servei d’internet, hi ha queixes inclús amb la telefonia mòbil que ens esperàvem que fos ja una etapa superada.
A demés les tarifes són cares. Qualsevol comparativa de despesa telefònica en relació als països veïns, permet constatar que el cost del telèfon tant pels empresaris com pels particulars, és més car al nostre país que ho és en relació als països veïns.
I a demés aquesta concessió de tarifes cares sembla que des d’alguns sectors afins al Govern s’entén que això té una naturalesa tributària. És a dir, s’està defensant des d’alguns àmbits que és normal que STA pagui aquests dividends al Govern, ja que aquestes tarifes cares es justifiquen, justament, perquè això té un component tributari.
A nosaltres ens preocupa, doncs, la voluntat que té el Govern, i ens preocupa moltíssim de distribuir el total dels dividends els propers anys, de reduir, doncs, la situació de tresoreria de la parapública, però ens preocupa més, d’una banda, que no sigui capaç de resoldre la qüestió de la qualitat del servei, i per l’altra que es vulgui mantenir amb una política de tarifes cares, una política de tarifes que perjudica, evidentment, els més febles. Per aquesta política de tarifes cares que ens sembla que vostès volen donar-li aquesta naturalesa tributària, té, al nostre entendre, un clar caràcter regressiu, perquè al final aquestes tarifes cares amb un servei bàsic com és el servei telefònic, a qui més estan perjudicant és a les persones amb menys recursos, als pensionistes, als joves, pels quals aquesta despesa telefònica hauria d’ajustar-se en relació, i com s’ha fet en altres països veïns, per ser competitius. I no és el mateix una despesa telefònica per a un jove, per a un pensionista, que per a una persona de grans recursos. I per tant, els hi demanem que facin l’esforç d’adaptar les tarifes, avui dia cares, d’Andorra Telecom.
El mateix ha passat a nivell empresarial. Els autònoms, els petits empresaris, s’estan també veient perjudicats en la seva competitivitat per aquesta política de tarifes cares que està decidit a mantenir el Govern de Demòcrates per Andorra.
I tot això amb la finalitat que els hi comentàvem anteriorment. Sembla que aquest Govern s’atribueix un dret preferent o un dret patrimonial sobre uns fons i sobre unes entitats parapúbliques que són de tots els andorrans. I aquesta tendència, doncs, a agafar recursos de forma, sembla, il·limitada de les parapúbliques per atribuir-se uns resultats pressupostaris millors dels que realment són, ens sembla una política temerària, una política que només pensa en el curt termini, una política que només es vol presentar, doncs, com bons gestors, quan això és totalment contrari a la realitat i que a demés, si abans parlàvem com això pot perjudicar a projectes estratègics, en aquest cas, la seva política de cares, a demés està perjudicant tant a la qualitat de vida dels ciutadans com a la competitivitat dels petits empresaris.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És també ara el torn del Grup Mixt, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, la meva intervenció anirà en el mateix sentit que l’anterior. És a dir, pel que fa a la reserva d’esmena número 7, doncs, compartim aquesta necessitat de mantenir els recursos propis d’Andorra Telecom i destinar-los a una millora de la qualitat del servei i anar reduint o quasi bé per acabar el traspàs de finançament cap al pressupost de l’Estat, i per tant, amb la reserva d’esmena número 7 hi votaríem favorablement.
I quant a la reserva d’esmena número 8, igual que l’anterior, doncs, no hi estem d’acord en el sentit que cal satisfer els compromisos contrets per part de la iniciativa ACTUA-TECH. I doncs, a aquesta, a la reserva d’esmena número 8, hi votarem negativament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Liberal, Sr. Carles Naudi teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Pel que es refereix a la reserva d’esmena número 7, que acaba de defensar el M. I. Sr. Pere López, ens hi oposarem tal com vam fer en comissió. I pel que es refereix a la reserva d’esmena 8, que és la 83 de l’informe del ponent, també ens hi oposarem.
Deixi’m si més no fer un matís per explicar, perquè em sembla que el volum dels diners dels que es parla a l’esmena 7 són importants. I volem fer una diferència entre la política i el sentit comú.
Que s’agafin 15 milions d’euros per equilibrar una mica més el pressupost. Ens agrada? Doncs, bé no ens agrada, però és necessari. Políticament no hi estem d’acord, i ho manifestem constantment, però veiem que a curt termini no hi ha altra solució, com va dir el Sr. Cinca, quan l’amo del calaix és el mateix, és absurd que un calaix estigui ple i l’altre estigui buit. Per tant, en aquest sentit, malgrat que políticament no ens agrada que es quadri el pressupost així, sí que estem, des d’un punt de vista del sentit comú, a favor que aquests diners s’utilitzin per l’Estat.
Hem de dir que pensem que d’acord amb el que va explicar el Sr. Alcobé, les reserves d’STA són suficients per a curt termini fer aquesta ajuda quan l’amo és el mateix per equilibrar una mica els ingressos del país, els ingressos de l’Estat.
Però també hem de ser curosos i hem de tenir visió i estratègia a llarg termini, preveure que la parapública entri en projectes que li reportin beneficis. Tots sabem que el roaming, que és una mica la gran font d’ingressos, que de fet l’ingrés del roaming pràcticament equival amb el benefici, doncs, té els dies comptats, i per tant, a curt termini no hi ha altre remei, si tenim fons ociosos a Andorra Telecom està bé, quin remei ens queda, doncs, utilitzar-los per ajudar a cobrir el pressupost, però evidentment no és alguna cosa que ens agradi.
S’ha de dir que amb aquests recursos que encara té Andorra Telecom estem totalment d’acord amb el que acaba d’explicar el president del Grup Mixt. Creiem que són necessaris i urgents moltes millores tècniques, millores d’eficiència que facin que tots els problemes que va mencionar el ministre Alcobé, doncs, no es continuïn donant.
En resum, com deia al principi, votarem negativament a les dues reserves d’esmena.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo començaré per dir que no és una parapública. Estem parlant d’una societat pública que vam modificar a la legislatura passada. Doncs, això és per posar una mica en relleu.
Després, ha parlat molt del component tributari, i a veure, que les tarifes són cares perquè així ho vol un sector del Govern. Em sembla molt agosarat que vostè digui això. Les tarifes són les que estan, i hi ha un consell d’administració que decideix i que justament jo penso que si agafem les xifres, -jo no les tinc aquí al davant- però si agafem les xifres de les tarifes de l’any 2009 o de l’any 2010 o de l’any 2011, i agafem les tarifes de l’any 2015, doncs, veurem que han baixat. Continua sent elevat, això segur, però han baixat. O sigui que no hi ha una voluntat aquí del Govern de mantenir les tarifes cares per així tenir potser més dividends.
Nosaltres ja li hem dit abans que nosaltres estem d’acord en què es distribueixin els dividends. El Sr. Carles Naudi ho ha dit perfectament, hi estem totalment... nosaltres pensem que de moment és el que ha de fer. Pensem que si els dividends poden servir perquè l’Estat no s’endeuti més i no hagi d’anar a endeutar-se amb entitats privades, doncs, nosaltres sempre aquí donarem suport a aquesta mesura; tot i que comparteixo el que ha dit el Sr. Carles Naudi que no és una mesura que tampoc ens agradi molt, però ens agradaria de no haver de fer-ho, però ja que s’ha de fer, doncs, millor això que no anar a buscar pòlisses o a endeutar-se més.
Les reserves per a l’exercici 2015, pressupostades, són de 260 milions d’euros. És a dir, n’hi ha. És veritat que hi ha el problema del roaming, i estic totalment d’acord en què d’aquí un any o un any i mig, doncs, moltes de les fons d’ingressos cauran en picat, i per això haurem d’estar una mica alerta, però a partir d’aquell moment. Avui estem parlant de distribuir els dividends. No estem parlant de distribuir el que hi ha a les reserves acumulades. Llavors, jo penso que això s’ha de posar tot amb un cert context i anar una mica en cura.
I l’única cosa que sí li reconeixeré, és que la qualitat del servei podria ser millor. Les queixes les rebem tots, però confiem que, justament, perquè estan -i aquí vaig a l’esmena 8- perquè són patrons d’ACTUA-TECH, potser això de tenir un lligam fort amb universitats d’alta tecnologia i d’alta enginyeria els permetrà potser tenir aquí les eines necessàries per solucionar aquests dèficits d’aprovisionament que s’han patit darrerament.
Per tot l’exposat i no em repetiré sobre l’ACTUA-TECH, ja li he dit abans tot el que pensava i de fet que no considerem adient que es tregui la dotació que hi dóna Andorra Telecom com els altres patrons.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Govern, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Sr. síndic, si li sembla bé, pel que fa a la intervenció del Govern, jo faré una intervenció ara parcial i continuaria el Sr. Jordi Alcobé, perquè al final el conjunt dels arguments que ha desplegat el Sr. López, doncs, crec que ho permeten i ajudaran a què les explicacions que pugui donar el Sr. Alcobé, estiguin més enfocades a molts dels arguments que ha desplegat el Sr. López.
Molt breu, no m’estenc gens, quant al tema d’ACTUA-TECH, penso que els arguments que hem desplegat en relació a aquesta qüestió per FEDA són absolutament vàlids per Andorra Telecom. Sí que en alguna de les rèliques s’ha volgut barrejar el que seria la feina de l’ADI a través dels clústers i la feina de la fundació. Són dues iniciatives que poden tenir, doncs, una connexió en el sentit que treballen per la diversificació de l’economia andorrana, però són de naturalesa molt diferent. I en tot cas, ha de quedar clar que en els clústers no hi ha aportacions d’Andorra Telecom ni de FEDA. Allò emana del pressupost de l’ADI i té una clara vocació de generar dinàmiques empresarials i sinergies per identificar oportunitats de negoci i de diversificació per l’economia andorrana.
La fundació té una perspectiva, una ambició en els seus projectes molt diferents, una tipologia de projectes que difícilment, en aquesta fase embrionària, podrien ser impulsats des de l’empresa privada i que, per tant, requereixen d’aquest impuls públic.
Anant a la qüestió pressupostària, començava la seva intervenció el Sr. López dient que ha anat bé que parléssim del tema de FEDA perquè permet posar les coses al seu lloc. Permeti’m que si hem de posar les coses al seu lloc, no he volgut fer un abús de memòria perquè aquesta, evidentment, em podria fallar. El Sr. López ha volgut remarcar que la gran diferència entre avui i el 2009-2010 pel que feia FEDA és que en aquell moment no hi havia deute i, per tant, tenia sentit que es fes un repartiment de dividend del 30% dels beneficis. Només, perquè a tothom també li quedi clar, l’endeutament el 2010 de FEDA era de pràcticament 10 milions d’euros, i la tresoreria també de FEDA en aquell moment era de 7 milions d’euros. Només perquè situem les coses.
Per tant, es mantenien aquestes proporcions de tenir una tresoreria important, i alhora a tenir un nivell d’endeutament important o compensat, diguem-ho així, per la tresoreria.
Vaig ja a la qüestió d’Andorra Telecom. Ho hem explicat infinitat de vegades en la defensa del pressupost del 2013 i en la seva liquidació en la defensa del pressupost del 2015, i ara en la defensa del pressupost del 2016. La situació de balanç d’Andorra Telcom permet prendre mesures de la tipologia que estem prenent.
Crec que ho ha explicat molt bé, i com ell ha dit, des de l’absolut sentit comú al Sr. Carles Naudi. Estem parlant d’una societat, com deia la Sra. Mateu, pública al 100% propietat de l’Estat. Per tant, em sembla que ha utilitzat aquesta expressió el Sr. Naudi, l’amo del calaix és el mateix. Per tant, no té massa sentit que no utilitzem quan hi ha aquests excedents, aquests actius ociosos, que deia abans el Sr. López, no els utilitzem.
I a més a més, potser al final caldria que tots plegats tinguéssim un discurs coherent per a tot. I d’una banda es veu que no és bo que FEDA s’endeuti i seria millor que per no estar endeutada utilitzés la tresoreria excedent que té. Però al mateix temps es veu que és millor que Govern s’endeuti perquè així no utilitzi la tresoreria que té Andorra Telecom. Escolti, tractant-se tot de la mateixa caixa, caldria que utilitzéssim els mateixos criteris per tot.
La substància d’aquestes decisions és molt senzilla. No està en res compromès el futur d’Andorra Telecom, la seva capacitat d’inversió, la seva capacitat de diversificar-se, i alhora, gràcies a l’importantíssim nivell de reserves que ha anat acumulant al llarg d’aquests anys, té avui la capacitat de, preservant aquestes reserves, utilitzar la totalitat dels seus beneficis com a repartiment de dividend en un moment, que com molt bé ha expressat el Sr. Carles Naudi i la Sra. Meritxell Mateu, doncs, l’Estat té unes necessitats, i sobretot, per damunt de tot, el que té, i així ho impulsa aquest Govern, la necessitat de no endeutar-se més del compte. I per tant, podent-ho o no fer-ho, val la pena que s’utilitzin aquests recursos d’Andorra Telecom.
Com li deia, doncs, li passaria la paraula al Sr...
El Sr. síndic general:
Si em permet ja li passaré jo mateix, no abans sense saludar als alumnes del Col.legi Sant Ermengol que ens han vingut a visitar, futurs consellers i conselleres generals.
Sr. Jordi Alcobé teniu la paraula.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Per complementar el Sr. Cinca, vostè Sr. López, li reconec que amb la seva formació i professió és un expert en la matèria. Per tant li agrairia no fer exercicis de confusió que poden evidentment alterar la realitat econòmica comptable d’Andorra Telecom. I li explicaré tot seguit.
Heu comentat que en dos anys, crec que són del 2012 al 2014, s’ha baixat 40 milions d’euros la tresoreria d’Andorra Telecom. És veritat, si mirem el compte Inversions financeres temporals, que és el curt termini de l’actiu, veurem que ha passat de 120 o 130 milions a 89. El que vostè no recorda o no ha volgut explicar és que al mateix moment les inversions financeres permanents, que són inversions de més d’un any i que estan a l’actiu fixe del balanç doncs són al 2014 de 60 milions d’euros i aquí hi ha el deute públic que Andorra Telecom ha subscrit del Govern, amb 21,1 milions d’euros i altres fons d’inversió. Es considera per tant tresoreria disponible perquè es podrien liquidar o vendre de prop de 40 milions d’euros. Per tant, el que li vull dir Sr. López és que l’any 2015, aquí també li reconec, vostè no té les xifres: la tresoreria d’Andorra Telecom és de 180 milions d’euros aproximadament. 180 milions d’euros, és cada any hi ha hagut més que l’any anterior i evidentment per mèrits de la companyia i per mèrits també del roaming que ha anat creixent any rere any. Per tant, per dir les coses com són, ni l’any 2014 hi havia 189 milions d’euros de tresoreria, n’hi havia bastants més, uns 150, i l’any 2015 hi ha 180 milions amb tresoreria. Però l’important d’això per l’usuari, l’important pel client és que en cap cas la política financera del Govern, de repartir el 100% dels dividends, ni la política d’inversió d’Andorra Telecom comprometrà mai la seva capacitat tècnica de donar el millor servei possible per l’usuari. Mai la comprometrà. Les inversions que fa Andorra Telecom per l’usuari, per posar la millor tecnologia disponible, en un sector molt canviant, molt innovador, on cada any hi ha novetats en introduir, doncs fa que Andorra Telecom avui tingui la capacitat i la de mantenir per fer aquestes inversions. I per tant, ni la política de redistribució de dividends, ni les inversions com possiblement parlem del tema de l’edifici Cloud, comprometran aquesta política o aquesta voluntat d’Andorra Telecom de mantenir el millor servei possible per l’usuari. Això ha de quedar d’entrada molt clar i a més a més, té els mitjans per poder-ho fer. Té el funcionament per poder-ho fer, el coneixement tècnic per poder-ho fer i els mitjans econòmics per poder-ho fer.
Un altre concepte que vostè ha comentat, és que ho ha deixat entendre, que degut a aquesta política de distribució de dividends del 100%, possiblement això es podria revertir amb tarifes més barates, al·ludint sempre que són tarifes cares, que Andorra Telecom està traient en aquest moment amb els seus productes i serveis.
Bé aquí d’entrada, és molt simplista diria mirar la foto. Hem de mirar l’evolució d’on venim i cap on anem. I si mirem d’on venim cap on anem veurem que sempre, any rere any els preus s’han anat mantenint o reduint, i en canvi la capacitat dels forfets de dades i minuts ha anat incrementant. Per tant, sempre any rere any, hi ha hagut millor servei, millors productes i amb preu equivalent o inferior. I no és un mèrit d’Andorra Telecom únicament, és un mèrit d’un sector que demana aquesta política d’adaptació i de millora perquè el mercat evoluciona en aquest sentit. Cada cop amb temes tecnològics i de telecomunicacions els preus són més barats i cada cop hi ha més capacitat de dades i d’informació per l’usuari. Per tant, Andorra Telecom segueix també aquesta política internacional de millorar les tarifes i d’augmentar la capacitat de les dades.
De fet l’any 2014, va ser el primer any que Andorra Telecom va facturar més per dades que per veu. Això també és un fet significatiu de què el comportament dels usuaris va canviant cada vegada més i per tant, ens adaptem a aquesta demanda de mercat i a aquesta evolució. I perquè l’important en un país com Andorra és que el mercat nacional sigui sostenible per ell mateix, que no hagi de dependre de roaming per equilibrar els comptes d’Andorra Telecom. I això amb una companyia com Andorra Telecom és especialment difícil d’aconseguir perquè requereix servei universal a cada lloc del país. Hi ha la fibra òptica a les llars i a les empreses, l’evolució tecnològica és molt volàtil i molt canviant. Proveïdors que hi havia hi ha cinc anys, avui no hi són, han desaparegut o s’han transformat. El que implica també canviar de política d’inversió i de proveïdors i de contactes de manteniment. I això s’aconsegueix amb un esforç econòmic important i una inversió per part de la companyia també molt important.
I el roaming, que és la principal font d’ingressos de la companyia, que és la que li permet fer beneficis avui en dia. Sense roaming la companyia tindria molt pocs beneficis. Doncs ha de ser el coixí que permeti que el dia de demà doncs a manca d’aquests ingressos extraordinaris de la companyia, li permeti continuar fent les inversions, i li permeti sobretot diversificar la seva activitat nacional. Si avui en dia estem en la situació....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Alcobé:
Vaig acabant Sr. síndic.
...de diversificar l’activitat d’Andorra Telecom, és perquè justament el roaming ens ha donat unes reserves per poder-ho fer.
I per acabar només dir que en cap cas comparteixo el fet de què Andorra Telecom malmet els seus recursos en detriment dels seus usuaris, i que les tarifes van evolucionant segons la necessitat del mercat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Un altre torn d’intervencions...
Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Començaré pel final perquè segurament m’ajudarà amb algunes de les afirmacions que voldria fer, i començaré per la part més tècnica i per la part de tarifes.
La realitat Sr. Alcobé és que el servei avui en dia no és bo i no vull anar més enllà d’aquí. Vostè hauria de reconèixer que hi ha moltes mancances amb les prestacions d’Andorra Telecom, i no fa gaire vostè en una sessió de control ho va reconèixer. I nosaltres entenem que mantenir aquesta situació de servei que no és suficientment bo en una situació en què el Govern està veient Andorra Telecom com la seva taula de salvació per anar augmentant els recursos ja sigui agafant tots els dividends, agafant fa un parell d’anys 40 milions d’euros per equilibrar els comptes, entendrà que això ens preocupa. I ens preocupa per la seva manca de previsió i de futur perquè vostè ens diu que sense el roaming hi hauria pocs beneficis. Amb les xifres que tenim nosaltres, no n’hi hauria cap de benefici, és a dir els ingressos provenint del roaming són superiors al benefici que avui dia fa el total de la parapública. Per tant aquí entenem que vostès estan fent una política de curt plaç, una política que no té cap mena de visió ni pel que és el servei de la parapública. Una parapública que està donant un servei força deficient, amb uns tarifes cares. Fins i tot la Sra. Mateu ho ha reconegut. No ens val comparar que les tarifes han anat baixant respecte als darrers anys, només faltaria. Ens hem de comparar amb les tarifes dels països veïns i l’evolució que està havent-hi amb ofertes de serveis i amb les tarifes que s’estan donant. Per tant, simplificant, estem pagant un servei que no és bo, un servei que és força deficient en alguns àmbits. L’estem pagant car i a ulls del Govern, la societat pública Andorra Telecom és només una manera d’obtenir recursos i l’estan veient com una manera d’intentar equilibrar els seus comptes públics.
I a més pensem que estan faltant a la veritat perquè la Sra. Mateu i crec que també ho ha dit el Sr. Cinca, diu que no ens agrada recórrer aquesta situació d’equilibrar els comptes públics d’aquesta manera. Doncs s’estan acostumant, és a dir des de l’any 2012 que van canviar la política de distribució de dividends, una política a més de dividends extraordinaris, agafant 40 milions d’euros i vist el que vam debatre fa unes setmanes, amb motiu del marc pressupostari, doncs estan decidits a eixugar els comptes de tresoreria de la parapública. No estem parlant aquí de reserves comptables, això són qüestions que van vinculades amb l’amortització de les inversions. Aquí el que ens està preocupant perquè estem parlant de pressupost, és la tresoreria. I la tresoreria d’Andorra Telecom, vostè no se n’estan ocupant, i em sap greu dir-los-hi i no vull fer un debat en aquest sentit amb el Grup Liberal, però vostès estan fent una política mancada de visió i de futur com es va fer en determinats moments. És a dir vostès estan fent el mateix que el govern liberal va fer en determinats moments. Vostès ara s’estan preocupant d’equilibrar els seus comptes públics amb aquest recurs a Andorra Telecom, i el que vindrà després ja veurem com equilibrarà els comptes perquè vostès estan decidits, veient que aquesta entitat parapública no tindrà ingressos pel roaming, que volen projectar projectes d’inversió molt quantiosos, no estan donant una solució a finançar els comptes públics amb l’activitat pròpia del Govern. Per tant, estan fent una política de dir de moment nosaltres com si això fos un dret patrimonial que vostès tenen, un dret preferent. Anem agafant aquests recursos, a més sabem que aquests beneficis no es podran mantenir perquè reduirem els ingressos pel roaming i ja vindrà algú després a intentar equilibrar els comptes públics.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. López.
Alguna intervenció més....
Per part de Govern tampoc...
Sr. Jordi Alcobé té la paraula.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, pel que fa les incidències, sí que les reconec, i això ho vaig comentar quan vaig intervenir en una pregunta oral en aquest sentit fa uns mesos, de què l’any 2015 no va ser un any brillant amb poques incidències. És veritat, Andorra Telecom va patir múltiples incidències, més del costum, en particular en temes de televisió i fibra. I això amb un perjudici per l’usuari evident, manifest i reconegut, i pel president, que en aquest cas ostento aquest càrrec i amb l’honor que em toca.
Bé, vam explicar els motius pels quals hi havien hagut aquestes incidències i s’ha posat solucions a aquests motius per intentar evitar que no torni a produir-se. El risc zero no existirà mai Sr. López, vostè ho sap, i sempre en una empresa tecnològica d’aquest calat hi ha possibilitats de què hi hagi fallades del sistema. Que l’evolució tecnològica faci que les adaptacions no siguin tant evidents i per tant, que hi pugui haver un perjudici per l’usuari. Però en qualsevol cas sàpiga i el vull reconfortar de què estem posant tots els mitjans per intentar evitar al màxim possible que hi hagi noves incidències, almenys com les que hi han hagut.
Deixi’m dir-li també, que quan comparem tarifes d’aquí i de fora sovint ens emmirallem amb el mercat espanyol, doncs també tenim la tendència a comparar les publicitats que surten em premsa, els anuncis comercials dels primers trams de les tarifes i s’hauria de tenir la visió global del que estem comparant. Sovint per la competència que hi ha hagut en el mercat espanyol i país veí, ens emmirallem en anuncis doncs evidentment amb molta promoció per oferir en un mercat molt competitiu, amb molta concurrència, on els operadors mòbils virtuals han proliferat aquests últims anys. Però també li he de dir que aquests últims anys hi ha hagut una concentració d’operadors, i cada cop hi ha sigut més. Justament per poder mantenir unes inversions que sinó no s’haguessin pogut fer als països veïns. I Espanya en aquest cas està pujant les tarifes aquests últims mesos i últims pocs anys. I en canvi Andorra en aquest sentit s’ha fet un 20% de descompte a tarifes de mòbils passant a 4G. Més capacitat i millors preus. Evidentment hi ha productes puntuals que s’han de comparar i potser que el diferencial de preu sigui encara important. Però en qualsevol cas la tendència és un abaratiment dels costos de preus i un increment del servei i de les dades pels usuaris.
Voldria acabar amb el que li deia al començament de la primera intervenció. En cap cas la política de repartir dividends malmetrà les inversions d’Andorra Telecom tècniques que hi hagi de fer, i en cap cas això perjudica els preus dels productes que continuen sent els mateixos. El que fa avui en dia el Govern d’Andorra amb Andorra Telecom és optimització financera, com li reconec que vostè va començar a fer quan va ser ministre de Finances, diversificant el deute públic de l’Estat.
Per tant, el que fa és utilitzar unes reserves excedentàries amb previsió d’Andorra Telecom amb un rendiment financer menor que el cost financer que té avui el Govern del seu deute públic, i per tant això se’n diu optimització financera i bona gestió financera. I no em pot reconèixer que no sigui així, sempre i quan els nivells de reserves d’Andorra Telecom siguin els suficients i necessaris per no comprometre la seva solvència i habilitat econòmica i financera, i per tant, estigui tranquil que el repartiment de dividends d’Andorra Telecom sempre es fa amb la voluntat de tenir un millor cost per l’Estat i mantenir el servei per a l’usuari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció....
Bé, si no hi ha més intervencions i vist el manifestat, anem a procedir a la votació separada de cadascuna de les reserves d’esmena.
Anem a la reserva d’esmena número 7 que es correspon a l’esmena número 82 de l’informe del ponent, proposant modificar el subconcepte: Distribució de beneficis a Govern 75000 del pressupost d’Andorra Telecom.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí gràcies.
Vots a favor: 5, en contra: 22, abstencions: cap.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Passem a la votació de la reserva d’esmena número 8 que es correspon a l’esmena número 83 de l’informe del ponent proposant eliminar el subconcepte: A organismes sense ànim de lucre 78100 del pressupost d’Andorra Telecom.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí Sr. síndic.
Vots a favor: 3, en contra: 24, abstencions: cap.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal i com ha sortit de la comissió.
Seguim ara amb el tercer grup de reserves d’esmena presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt. Són la reserva d’esmena 9 que es correspon a l’esmena número 46 de l’informe del ponent, proposant modificar el subconcepte: Construcció de carreteres 60700 del projecte 5121 1987 carretera general cruïlla Erts-Pal, i la reserva d’esmena número 10. Reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 47 de l’informe del ponent, proposant modificar els subconceptes Estudis i projectes d’inversió 60910 i Conservació i millora d’edificis 61200 del projecte 4512 2010 Ràdio Andorra del Ministeri d’Ordenament Territorial.
Intervé, per defensar les reserves d’esmena, la consellera Sra. Rosa Gili.
Teniu la paraula.
(Es reincorpora a la sala el M. I. Sr. Marc Ballestà Alias)
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El treball en Comissió de Finances ha permès contemplar la nostra proposta de creació d’una planta de compostatge orgànic.
Ens alegrem de què la nostra iniciativa tingui el mèrit d’encaminar-nos cap al bon camí de la potenciació del reciclatge orgànic.
Tanmateix, avui presentem aquestes reserves d’esmena perquè pensem que la quantitat que s’ha transaccionat per dur a terme aquest projecte és insuficient.
Sens dubte és millor que res, i per això la nostra voluntat d’entesa ens va portar a acceptar la proposta de transacció.
Malgrat tot volem recalcar que estem convençuts que anem tard, malgrat alguna prova pilot anecdòtica i puntual, hem sigut molt poc ambiciosos en el reciclatge, i sobretot el referent a la matèria orgànica.
No podem anar a remolc i conformar-nos en estar més o menys al nivell d’algunes mitjanes d’arreu o bé, entre els últims de la classe.
Els Socialdemòcrates sabem que ho podem fer millor, que el medi ambient i la salut dels nostres ciutadans ens ho agrairà i que per tant, es mereixen tots els esforços possibles i necessaris.
S’han de reduir al màxim les emissions de gasos en l’atmosfera. A la tarda, avui votarem la llei del foment del cotxe elèctric que va en aquest sentit, i ens em felicitem. Ara bé, la incineració malgrat que sigui valoritzada per produir energia, entenem que no és la millor opció.
Avui no m’estendré gaire més ja que esperem poder debatre a fons sobre quina política de reciclatge hem de portar a terme a Andorra, ho farem ben aviat, esperem, a l’ocasió del debat sobre la nostra Proposta d’acord per a l’elaboració d’un nou Pla de Residus.
Així doncs, per tenir els recursos necessaris per avançar de manera valenta i ràpida per potenciar el més avantguardista possible el reciclatge de la matèria orgànica, demanem avui el vot positiu a les nostres reserves d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
També pel Grup Parlamentari Mixt, Sr. Víctor Naudi, teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs com ja vam manifestar en el treball en comissió legislativa, la necessitat de reduir aquesta partida de millora de la carretera de la cruïlla d’Erts a Pal, nosaltres no la compartim. Entenem que aquesta partida s’ha de conservar i per tant, no la votarem.
En canvi la següent partida que redueix una partida de l’acabament de les obres de l’edifici de Ràdio Andorra, entenem que aquella disminució no afecta al correcte acabament i tenint en compte que es traspassa aquella partida per millorar el tema de la planta de compostatge, amb la qual hi som favorables, doncs aquesta sí que la votaríem favorablement.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
En relació a la reserva d’esmena número 9, que es refereix a la carretera de la cruïlla d’Erts fins a Pal, i tal com vam fer en el debat, i posterior votació en la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, doncs votarem en contra d’aquesta proposta del Grup Mixt, en concret del PS perquè pensem que és una carretera d’alta importància per la qual passen milers de vehicles que van a esquiar i pel que es refereix a l’esmena 10, a l’esmena sobre Ràdio Andorra, en aquest cas ens vam abstenir i avui ens continuarem abstenint.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, té la paraula la consellera Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
A veure, nosaltres per l’esmena 9 pensem que d’una banda i l’esmena 10 i direm de les dues la mateixa cosa, trobem que treure diners de la construcció de carreteres sobretot la de la que va de la cruïlla d’Erts a Pal i seguint també al que acaba de dir el Sr. Carles Naudi, pensem que és una partida que és molt necessària, és un accés a pistes i que s’ha de mantenir, i per això no trobem adient treure diners d’aquesta partida per posar-ho en una altra partida.
El mateix diré també per l’edifici de Ràdio Andorra. Escolti’m! Aquest edifici ja està fent-se la fase 1 de la rehabilitació i ara no tallarem la fase 2 que està pressupostada pel 2016; entenem que és un edifici d’un gran valor, o en tot cas, un edifici clau pel nostre patrimoni cultural que forma part del paisatge i espero que aviat hi puguem donar un ús.
Pel que fa a la planta de compostatge de matèria orgànica. A veure Sra. Gili, jo ja sé que ara segons l’he sentit avui quasi bé els socialdemòcrates s’han proposat ser salvadors d’Andorra en matèria energètica! Home, no ho sé... No ho sé, potser entre tots podríem ser... Perquè tothom vol viure aquí i de la millor manera. Ara, nosaltres ja vam negociar i els vam fer una transacció per dotar de més diners i de més recursos amb 100.000 euros per fer un estudi sobre les plantes de compostatge. Ja sabeu que ja n’hi ha una que és una prova pilot que està al Pas de la Casa i és per fer adob, ho recordem, és per fer adob.
Què passa? Que quan un va i estudia una miquetona -i jo no en sé res d’això, aquí tenim una experta que és la ministra Calvó-, però en aquest sentit heu de mirar si un fa una mica de recerca veu que sí que hi ha plantes de compostatge una mica més elaborades que existeixen en alguns països com França o potser Àustria o fins i tot a Mèxic n’hem trobat, que són plantes que no solament poden fer adob sinó que poden produir biogàs. Però, vostè sap el que és el biogàs? És el gas metà i el gas metà, tant curosos que són del medi ambient, doncs provoca cinquanta-sis vegades més l’efecte hivernacle que el CO2. El que fa és que aquestes plantes a més han de ser cobertes, ocupen molt espai, es necessita molt i molt residu orgànic per poder fer que aquest biogàs pugui servir per la calor o per l’electricitat. Jo no veig aquí en l’espai, i són edificis francament poc agraciats; és a dir, jo no veig aquí, en l’espai que tenim i seguint la nostra geografia i la nostra orografia que puguem apostar per tenir aquest tipus d’energia. Això no vol dir que ho hem d’estudiar i que puguem estudiar el fet de poder tenir petites plantes de compostatge tipus més aviat casolanes que això formaria part d’un altre tipus de recerca.
Però aquí tenim, i en parlarem potser també amb la Sra. Calvó, aquí ja tenim tot un pla de residus que està elaborat, que està ben pensat i que el nostre ministeri posava per fer justament que hi hagi una diversificació dintre de l’energia a Andorra.
Per tot l’exposat no els hi votarem les dues esmenes.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs bé, respecte a l’esmena 9 de l’esmena 46 de l’Informe del ponent que feia referència a l’anul·lació de la partida de la cruïlla d’Erts a Pal reduint-lo en 375.000 euros, aquí voldríem manifestar que es tracta d’una obra puntual en un parell de revolts que hi ha en aquesta carretera, de la cruïlla d’Erts justament a Pal, dos revolts que millorarien la seguretat en aquest tram i com ha dit algun conseller en aquest cas és una zona on hi passa molt trànsit de turistes i el que sí pretenem és això.
Deixant a part tot el que fa referència allà on es voldrien destinar aquests recursos que seria la planta de compostatge que penso que la ministra Calvó en podrà parlar si el síndic li permet de manera més exhaustiva.
I pel que fa a la segona reserva d’esmena, a la número 10, aquesta que es parlava de reduir en 660.000 euros la partida de Ràdio Andorra, com bé ha dit la consellera Mateu, la fase 1 ja està en curs i no tindria sentit eliminar aquesta partida perquè llavors quedarien els treballs a mitges. Llavors, entenem que és un projecte global que es fa en diferents fases i no seria adient d’anul·lar aquesta partida.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Em sap greu Sra. Gili perquè no podré participar en el debat de la proposta d’acord perquè no ho preveu la Llei però em poso a la disposició de tots els consellers, i dic bé de tots els consellers, per aportar el màxim d’informació pel debat.
Només voldria recordar que a l’any 2001 es va aprovar el Pla nacional de residus que fixava un objectiu que al meu entendre era ambiciós perquè era del 49% del reciclatge global quan sabem que a Europa va fixar un 50% només l’any 2008 en la Directiva marc de gestió de residus que es va aprovar.
D’altra banda, tenim una llei -la Llei 25/2004- que preveu de forma molt detallada els mecanismes de revisió del Pla nacional de residus. La Llei el que diu és que s’han de revisar cada cinc anys, que s’ha de fer una valoració dels objectius, reactualitzar-los si s’escau i definir els programes d’accions i és el que s’ha anat fent al llarg de tots aquests anys.
A més a més aquesta revisió s’ha de fer en el si de la Comissió de desenvolupament i seguiment de residus. Per què? Perquè la gestió dels residus preveu competències per part dels comuns i també per part del Govern, és a dir, és una gestió amb competències compartides per tant és important treballar en el si d’aquesta comissió creada per llei, i és també el que s’ha anat fent al llarg d’aquests anys. Ara estem, doncs, a la tercera revisió i estem treballant, ja ho vaig anunciar, en una roda de premsa i per tant, trobaria agosarat i el Govern no està d’acord doncs, en preveure aquestes reserves d’esmena perquè preveure 1.000.000 d’euros ara en una planta de compostatge quan encara no hem acabat aquesta revisió que està marcada de forma, diguem, legal per llei em sembla agosarat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo el que voldria dir és referent a les partides de les quals hem reduït aquestes partides per justament poder-ho destinar cap a la planta de compostatge, voldria precisar que tant l’una com l’altra, tant la carretera de Pal com l’edifici de Ràdio Andorra ens referíem a uns projectes plurianuals i que en cap cas els paràvem, enteníem que el projecte continuava.
El Sr. Torres ens parla de seguretat, ho podem entendre però, pensem que si realment hi ha una real voluntat política de potenciar el tema aquest, que ja ho he dit abans, que té per objectiu ajudar al medi ambient, potenciar la qualitat de l’aire que respirem tots, entenem que hauria de ser una prioritat.
Jo el que voldria dir i em sembla que ja porto un cert temps seguint aquest tema quan hi havia el Sr. ministre Camp que portava el tema de medi ambient, ens havíem referit moltes vegades, parlàvem del Conveni de trasllat de residus i jo llavors ja m’havia manifestat referent al fet de què anàvem molt en retard en relació al reciclatge orgànic, i per això aquesta vegada sí que és veritat que hem pensat que ja era el moment de què ens hi poséssim.
Jo no he tingut, a dia d’avui, cap tipus d’estudi seriós que vagi en el sentit o no del que ens ha dit la Sra. Mateu, és a dir, Govern que jo sàpiga mai ha fet un estudi realment aprofundit de saber de quina manera ho hem de fer, on ho hem de fer -em refereixo al reciclatge orgànic, eh? la resta també penso que es pot potenciar-, però en aquest sentit no he vist mai un estudi seriós. Quan el tinguem, si l’arribem a tenir, llavors en podrem parlar. Fa molts anys que ho demanem, anem tard, hi han hagut proves però francament jo us ho deia abans, penso que eren anecdòtiques i puntuals i ens estem referint a un percentatge ínfim de tot el que estem produint aquí a Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Meritxell Mateu.
Si em permet, els hi demanaria que ens centréssim si pot ser en les reserves d’esmena i deixéssim altres debats per altres moments.
Sra. Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Jo és per parlar de la planta de compostatge, doncs, em sembla que és reserva d’esmena.
Per dir-li... A veure Sra. Gili, jo li dic que m’he informat, no que el Govern m’ha donat un informe. Jo m’he anat informant i he anat a veure les agències... l’agència francesa que es diu l’ADEME per l’energia que s’ha especialitzat per tot el que són les energies renovables i tenen tota una sèrie d’estudis. Jo, per això, m’he referit als comentaris que he fet anteriorment.
Ara, dit això, tenint en compte el que hi ha i confio plenament en el que el ministeri està fent una prova pilot al Pas de la Casa, fins que no tinguem els resultats, jo trobo que fer una partida pressupostària d’1.000.000 d’euros el 2016 és una mica agosarat, per això, és agosarat perquè primer no sabem el cost d’aquest equipament, i després perquè s’ha de fer tota una educació a la població perquè és realment només la matèria orgànica, és a dir, que s’hauria d’anar a veure restaurador per restaurador, hoteler per hoteler i dir que separi realment el que és orgànic del que és la resta, perquè sinó després quan arriba a la planta passaria una mica el que està passant ara des de què es va votar el Pla de residus al 2001 que continuem tenint problemes a l’hora de tornar a fer un retriatge perquè a les llars encara no es té aquest consum.
Doncs, gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern...
No hi ha intervenció...
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
No, no, molt ràpidament. Només voldria fer un petit comentari quan es diu que és agosarat parlar d’1.000.000 d’euros per instal·lar, per crear aquesta planta de compostatge, jo m’atreviria a posar-ho al mateix nivell que destinar 1.500.000 en un futur heliport que encara no tenim ni idea d’on el posarem, o bé 1.500.000 en relació a un recinte multifiral i podria trobar molts més exemples.
Per tant, aquest argument no ens satisfà.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més intervencions, procediríem a la votació d’aquestes esmenes. Entenc que la votació també ha de ser una votació separada.
Doncs, procedim a la votació de la primera reserva d’esmena, que és la reserva d’esmena número 9 que es correspon a l’esmena 46 de l’informe del Ponent.
Obrim un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari, si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor: 3, en contra: 24, abstencions: cap.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Passem tot seguit a la votació de la reserva d’esmena número 10, que es correspon a l’esmena número 47 de l’informe del ponent, proposant modificar els subconceptes “Estudis i projectes d’inversió 60910”, i “Conservació i millora d’edificis 61200”.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari, si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, gràcies Sr. síndic.
A favor: 5, en contra: 15, abstencions: 8.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Finalment passem a la darrera reserva d’esmena presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt.
Reserva d’esmena número 11 que es correspon a l’esmena número 23 de l’informe del Ponent, proposant modificar el subconcepte “Finançament del SAAS 41111, del projecte 41111” depenent del Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació.
Intervé per defensar la reserva d’esmena, el Sr. Pere López Agràs. Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Si li sembla bé faré la intervenció des de l’escó.
El Sr. síndic general:
Perfectament.
El Sr. Pere López:
És més curta, no perquè el tema no sigui tan important com els altres que en aquest cas ho seria més, sinó per les motivacions de l’esmena. L’esmena és una mica “víctima”, entre cometes, de les limitacions que presenta el Reglament.
La nostra voluntat en presentar aquesta esmena que té evidentment per una banda una dotació que entenem que no seria la suficient i la seva estructuració és manifestar la nostra insatisfacció amb els canvis legislatius que es van fer al llarg de la passada legislatura, especialment les modificacions de la Llei de la CASS i les modificacions de la Llei de serveis sociosanitaris i ens preocupen aquestes modificacions, el seu trasllat d’una banda a la realitat que al final és el que ens acaba preocupant el que això està comportant a pensionistes, a persones que tenen pensions de jubilació, d’invalidesa o a persones que reben prestacions socials. En aquest sentit hem entrat un conjunt de demandes d’informació amb la voluntat de poder fer ben aviat si el Govern, i particularment el ministre que s’ocupa d’aquests assumptes té l’avinentesa de contestar-nos la informació tant aviat com sigui possible i amb tota la informació que es demana, de poder fer en aquesta Cambra un debat ampli sobre les implicacions d’aquestes modificacions legislatives que es van fer al llarg de la passada legislatura.
També hem de dir que el desplegament reglamentari que ha de venir en relació a la Llei de serveis sociosanitaris també ens preocupa vistes les restriccions pressupostàries que s’han aplicat en determinades partides i, com deia anteriorment, constatada almenys per nosaltres a l’espera de rebre les dades amb les demandes d’informació que s’han produït com aquests canvis legislatius han provocat una davallada en les pensions de jubilació en determinades prestacions socials i en les pensions d’invalidesa i de malaltia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt, també per SDP té la paraula el conseller Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Tot i que els arguments que explicava el president del Grup Mixt no els podem compartir totalment, en el treball en comissió sí que la nostra voluntat era de reduir la partida destinada al SAAS per destinar-la a altres millores, altres partides i altres conceptes i que tinguin a veure amb els serveis socials o atenció a la gent gran i, per tant, en el treball en comissió vam votar favorablement a aquesta esmena i avui votarem favorablement la reserva d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Liberal, Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Doncs, també així com es va exposar en la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost i per tot l’exposat pels dos molt il·lustres consellers que m’han precedit votarem favorablement a la reserva d’esmena número 11.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Doncs, nosaltres votarem en contra, i votarem en contra perquè això està previst a la Llei de serveis socials i sociosanitaris, és a dir, que hauríem de canviar potser l’altra llei.
Aquí quan vam votar la Llei de serveis socials i sociosanitaris vam transferir totes les pensions no contributives a aquella altra llei i, llavors, pensem que aquí no hi ha lloc a aquesta modificació, en tot cas, s’hauria de modificar l’altra llei.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
Li donem la benvinguda en aquest seu primer torn de paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Moltes gràcies Sr. síndic i bon dia a tothom.
Bé, em centraré una mica en la reserva d’esmena.
Veig que hi ha un problema legal pel mig però, bé... legal no, reglamentari, el tema de la Llei de la CASS.
La partida pressupostària destinada al finançament del SAAS, i més concretament la destinada i subvencionada a l’explotació de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, s’ha de dur a terme tenint en compte criteris objectius que permeten assegurar el finançament del dèficit que es produeix en les prestacions assistencials hospitalàries.
La seva reducció posaria en perill el correcte funcionament de l’estructura hospitalària.
A més cal recordar que des del Govern durant els darrers exercicis s’ha realitzat un esforç considerable en l’ordenació i l’ajustament del pressupost del SAAS, reduint les transferències en aquest concepte.
Pel que respecta a la proposta de reconduir 100.000 euros per addicionar-los al finançament dels complements no contributius, considerem que en el Projecte de llei de pressupost presentat ja existeix una dotació suficient per tal de finançar-los.
Per tant, d’acord amb l’exposat, el Govern no pot compartir la reserva d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, només és la nostra voluntat, i aquí he de discrepar una vegada més amb el que ha afirmat la Sra. Mateu. Vostè s’excusa amb aquests canvis legislatius. Uns canvis legislatius que van fer vostès i que vostès van promoure. Però ens preocupa que som davant, doncs, d’aquest desplegament reglamentari que pel que veiem continuarà en la línia de les retallades en l’àmbit de les prestacions a nivell social i, també, com va ser en el cas de les jubilacions.
Només vull fer un últim comentari. Sembla que hi ha més sensibilitat social al Grup Liberal que a Demòcrates per Andorra. Ho hem vist en aquest debat que hem tingut ara, que ha sigut un debat breu, però un debat que vam tenir en el si de la comissió en aquest aspecte i en algun altre. I a demés no és la primera vegada que això es constata en aquesta sala amb motiu de la proposta d’acord per incrementar el salari mínim, doncs, els nivells establerts pel Consell d’Europa també van poder constatar com això s’està produint. I per tant, al nostre entendre, hauria de ser motiu de preocupació a la bancada demòcrata.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sr. síndic.
La meva insensibilitat, Sr. López, i la del nostre grup. És per dir-li que hi ha una partida, hi ha un crèdit ampliable. És a dir que sempre hi haurà els diners disponibles per totes les persones que necessitin aquestes pensions no contributives.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, desitja intervenir…
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Sí, només un petit apunt.
Referent a les demandes d’informació tingui a bé que l’escurçarem de la forma, com és habitual, el més diligent possible.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha cap altra intervenció, procediríem a la votació d’aquesta darrera reserva d’esmena presentada pel M. I. Sr. Pere López, votant sí a la reserva d’esmena o no i deixant el text tal com ha sortit de la comissió.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor: 13, vots en contra: 15, abstencions cap.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Anem a procedir a continuació al debat i votació de les 8 reserves d’esmena presentades pel Grup Parlamentari Liberal, les quals, us recordo, seran defensades de la següent manera.
Les reserves d’esmena número 1, 2 i 3 de forma separada; les reserves d’esmena número 4 i 7 de forma conjunta; les reserves d’esmena número 5 i 6 de forma conjunta; i finalment serà defensada per separat, la reserva d’esmena número 8.
Comencem per la primera reserva d’esmena, doncs, presentada pel Grup Parlamentari Liberal.
Reserva d’esmena que es correspon a l’esmena 28 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte “Estudis i projectes d’inversió” (60910), del projecte Estabilització de talussos del Departament d’Ordenament Territorial, del Ministeri d’Ordenament Territorial.
Intervé per defensar la reserva d’esmena, el Sr. Joan Carles Camp. Teniu la paraula.
El Sr. Joan Carles Camp:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Seguidament passo a defensar la reserva d’esmena número 28 de l’informe del ponent, esmena número 22 del Grup Parlamentari Liberal.
Dita esmena proposa incrementar el subconcepte “Estudis i projectes d’inversió” (60910), del projecte Estabilització de talussos, del Departament d’Ordenament Territorial (750), del Ministeri d’Ordenament Territorial, en un import de 100.000 euros.
Per tal d’incrementar dit concepte es redueix la partida següent dins de la mateixa secció o ministeri. Per a més concreció la reducció es proposa sobre el recinte multifincional, partida 7323-755-2016, subconcepte 60260, Construcció d’altres edificis.
El proppassat 2 de març del present, el primer dia del congrés mundial celebrat enguany a la Parròquia de Sant Julià, i dit sigui de passada celebrat bianualment a iniciativa dels comuns amb la col·laboració del Govern d’Andorra, vaig poder escoltar atentament el ministre de Turisme que explicava en detall l’evolució del turisme en el nostre país el darrer any.
Explicava que gràcies a l’organització d’esdeveniments internacionals de primer ordre el turisme al nostre país havia crescut al voltant del 12%. Ho explicava donant les gràcies a diferents organismes que hi havien participat -interpreto que tots- per a poder organitzar aquestes proves de primer nivell. I deia, que sense la seva implicació i esforç això no hagués estat possible.
Avui per avui, el turisme a Andorra representa ja un 25% del nostre producte interior brut. Ens preguntem: amb la importància que té el turisme al nostre país i amb la sensibilitat que diu que té el Govern envers aquest sector, com és que el grup parlamentari que li dóna suport no ens ha acceptat aquesta esmena per incloure-la en la partida del pressupost del 2016?
Per a informació de tots vostès, l’esmena va encaminada als estudis i projectes d’inversió per l’estabilització de talussos, de blocs rocosos, de riscos naturals, de la carretera secundària coneguda com a 520. És probable que per alguns de vostès aquesta numeració no els hi digui res. Per la seva informació els hi comunico que és la carretera que va d’Arinsal a Comallemple. És a dir, la carretera que ens condueix a la cota 1950 de les pistes d’esquí d’Arinsal. Aquesta carretera, avui per avui, forma part de la xarxa bàsica de vials. És a dir, a tall d’exemple té la mateixa categoria que les carreteres generals 1, 2 i 3, avinguda Meritxell, avinguda Carlemany, o per posar-ne una altra, la del Coll d’Ordino, per citar-ne algunes.
Carretera on transiten milers i milers de vehicles, molts dels quals formen part d’aquest 25% del nostre PIB. Carretera que des de diferents estaments del Govern és sabut que té despreniment de roques i d’esllavissades. I si no ho saben, senyores i senyors, preguntin al COEX, preguntin al Ministeri d’Ordenament del Territori. Diguin quantes comunicacions hi han hagut entre el Comú de la Massana, el COEX o ordenament del territori per despreniment de roques o esllavissades. Diguin vostès quants anys fa que el COEX té instal·lades una renglera de proteccions New Jersey per aturar els despreniments dels rocs de l’esmentada carretera.
Amb l’esmentat, queda ben clar que el Govern d’Andorra és totalment conscient de la perillositat dels despreniments i de les esllavissades d’aquesta carretera. No entenem com en un tema tant cabdal com és la seguretat del trànsit, i en aquesta zona d’interès turístic, en concret, no mereixi un mínim d’atenció per part del Govern.
Per tant, des del nostre grup parlamentari, tampoc entenem que aquesta esmena no s’hagi tingut en compte en el pressupost que avui es debat en aquesta Cambra.
Senyores i senyors, no ens serveix de res la seva excusa del Grup Parlamentari Demòcrata, i em dirigeixo a vostès conselleres i consellers, que en el si de la comissió diuen, els nostres projectes polítics hi han de ser, i aquests són l’edifici The Cloud, el recinte multifuncional, i la font de colors, entre altres.
Podem entendre que aquest segon mandat de DA es vulguin lluir, vulguin passar a la història mostrant les seves virtuts, el bé que ho han fet, les obres que han realitzat, posar-se les medalles que vulguin. Només faltaria, nosaltres no som ningú. Però ull! No se’n vagin d’aquesta casa amb més llànties que medalles.
Però senyores i senyors, la seguretat, la seguretat de les persones per a nosaltres és un tema de primer ordre i passa abans que tot, i per vostès també ho hauria de ser. No poden posar-se una bena als ulls i ignorar el perill que avui suposa la carretera de Comallemple. No podem esperar que tinguem una desgràcia, que haguem de tancar la carretera, i que després a corre cuita haguem d’aprovar un crèdit extraordinari per fer els estudis de detall i les obres d’estabilització dels talussos pertinents. No voler incloure en aquesta esmena al pressupost de 100.000 euros, tant sols 100.000 euros, per l’elaboració d’un estudi de riscos i després poder actuar amb coneixement de causa, denota que no hi ha voluntat d’escoltar la minoria, denota que no hi ha sensibilitat, denota que es vol ignorar la realitat d’aquesta carretera, cosa que avui no ens podem permetre en un país turístic com el nostre.
També els hi vull posar de manifest que treient aquesta quantitat de la partida del recinte multifuncional, no passa res. Encara els hi queda pressupost en aquest apartat per exhaurir, senyors. És a dir, es podran lluir igualment. Això sí, senyores i senyors, en el seu projecte polític d’aquest recinte multifuncional que no saben on va, ni saben com serà, ni què hi ubicaran en el seu interior, ni saben quants actes hi faran, ni el cost del manteniment. En definitiva, en saben ben poc. Aquesta vegada sí, en saben tant ben poc com nosaltres mateixos els que estem a la minoria.
Per l’exposat, us demano a vostès, consellers i conselleres, els que tingueu la sensibilitat per la seguretat, els que tingueu la sensibilitat pels turistes que ens visiten, els que tingueu la sensibilitat pels camps de neu que són un motor important per l’economia del país, els que tingueu la sensibilitat que administrar bé és anticipar-se, a tots vostès us demano que voteu positivament aquesta esmena de reserva per tal que s’efectuïn els estudis de detall a la carretera de Comallemple.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Mixt alguna intervenció…
Per SDP, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
La reserva d’esmena que debatem en aquests moments va en el sentit de l’esmena que havíem presentat des d’SDP a la número 43 de l’informe del ponent, que reduïa la dotació pressupostària prevista per al recinte multifuncional, que entenem que malgrat s’hagi de fer, a hores d’ara ni tant sols disposa d’ubicació, i per tant, dels estudis pertinents i ja hi ha temps per fer-lo. I entenem que destinar part d’aquesta partida a qüestions més prioritàries, i sobretot, per millorar la seguretat i millorar la xarxa bàsica del nostre país, tal com ens explicava el portaveu del Grup Liberal, els seus arguments els podem compartir. Doncs, nosaltres votarem favorablement aquesta reserva d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Per la nostra part veuríem, com vam dir en comissió, amb bons ulls, doncs, reduir aquesta partida del recinte multifuncional, tot i que les nostres esmenes van en el seu moment per mantenir la partida de projectes. El que no ens acaba de quedar del tot clar és si l’actuació que es proposa fer al ser en carretera secundària, és competència comunal o no. Aquest fet ja ens hi vam trobar en algunes altres esmenes presentades pel Grup Liberal, en altres casos semblava més clar. En aquesta, la veritat, és que tenim algun dubte més en relació si aquesta és una inversió de competència comunal o una inversió de competència per part del Govern.
Per tant, optarem per l’abstenció en relació a aquesta reserva d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sr. Síndic.
Agafaré les últimes paraules que acaba de dir el conseller liberal. Administrar bé és anticipar-se. Doncs, és que ja hi ha una partida destinada a manteniment de carreteres i a l’estabilització dels talussos. Ja hi és aquesta partida al Ministeri d’Ordenament Territorial. Ja està pressupostada.
L’únic és que n’hi ha a tot arreu, n’hi ha a totes les carreteres tant generals com d’interès general, hi són. Aleshores per què aquí específicament i no a les altres. Aquesta partida està i es va allà a fer actuacions on s’han de fer.
Això dit per una banda, però per altre banda, nosaltres de fet, vam transaccionar una esmena. No és que estiguem en contra de rebaixar una mica la dotació del recinte multifuncional pel 2016. Ja ho hem fet en una altra esmena.
Doncs, no és això el que ens ha parat. El que ens ha parat és que trobem que destinar una partida només per un tram de carretera quan aquesta partida està destinada per tot el territori, ja està prevista dintre del pressupost del Ministeri d’Ordenament Territorial, no ens semblava adient.
A demés del fet i aquí també ho vam apuntar en comissió, que s’ha de mirar depèn d’on està l’estabilització. Si és al costat de la carretera mateix, aleshores, doncs, cap problema, és competència del Govern. A la que puja una mica, aleshores, ja hem de mirar tot com queda.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, bé, és cert que aquesta carretera està malmesa i que hi fem bastantes obres de manteniment. Però abans de fer els estudis d’aquest tipus, hauríem de fer, doncs, és veritat, un estudi integral d’aquest tipus de carretera, però sense oblidar en cap dels moments quines són les competències de cadascú, quines són les competències en carreteres generals i en carreteres secundàries.
Ens trobem en varis casos, com podríem dir el manteniment, en el cas de les carreteres secundàries és competència 100% del Govern, i les obres, infraestructures, les obres de major envergadura, són competència dels comuns. Llavors aquí, jo hi faig una lectura una miqueta parroquialista del fet d’esmenar això, perquè si és el cas, podria donar a tall d’exemple el que estem fent a la carretera de Beixalís i del costat de la Massana, que es va fer... no perdó, la carretera del Coll d’Ordino i de Montaup, s’ha fet un estudi i s’estan fent les tasques estrictament de manteniment. En aquella carretera també ens troben New Jerseys a la carretera perquè es tracten d’actuacions que no corresponen o que no competeixen amb el Ministeri d’Ordenament Territorial al ser inversions que s’haurien de fer.
És a dir, nosaltres en aquest cas, mantenim les carreteres secundàries, però no hi fem les inversions. I aquestes inversions potser competirien al comú.
Tenim també d’altres carreteres generals, les quals és competència del Govern, a les quals hi anem fent inversions tot sovint com podrien ser la carretera CG6, d’Os de Civís, que hi ha molts riscos i anem fent actuacions progressivament. Llavors entenem que cadascú les seves competències.
Justament aquest tema de competències és un dels temes que estan sobre la taula, que porta la secretària d’Estat, Cònsol Naudi, per definir exactament quin és el manteniment. I nosaltres, el manteniment, el criteri de manteniment que apliquem és sempre el mateix. És a dir, el que incideix en manteniment ho fa el COEX i la neteja, el que són grans inversions, com una estabilització de talussos, entenem que potser seria una competència comunal. I com bé ha dit la consellera demòcrata, la Sra. Mateu, s’hauria de localitzar bé quina és la zona.
El que sí que es pot fer en un futur, com estem fent, però vist el nombre de la xarxa viària d’Andorra, sabem que és una carretera secundària de la xarxa bàsica, entenem que és un punt molt important, però és un punt que s’ha de definir molt ben bé a qui li correspon fer aquest tipus d’inversió.
Després afegiria treure aquesta partida del recinte multifuncional. Vostè ha dit que no altera el tema del recinte multifuncional, però a les següents esmenes veiem molt clarament que es treu moltes partides del recinte funcional fins arribar al milió d’euros. És a dir, no estaríem parlant, però penso que l0esmena aquesta correspon més de saber exactament les competències. Des del Comú de Canillo tenen també la problemàtica de la carretera secundària també de la xarxa bàsica, que va de Canillo a Ordino, en aquesta carretera també hi ha caigudes de blocs i és un problema que hi ha sobre la taula perquè la inversió l’hauria de fer el propi comú i no competeix a Govern. I nosaltres des d’aquí Govern intentem fer les tasques que tenim encomandes i les que ens competeixen a nosaltres.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sr. Joan Carles Camp.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, en primer lloc, doncs, voldria agrair el suport que ens donarà en aquest cas SDP per la sensibilitat que mostra en els termes que ens hem exposat.
Després vostès han parlat que no saben si és competència o no és competència. Doncs, jo els hi diré que a la carretera general 520, la de Comallemple, molts d’aquests perills, esllavissades i caiguda de roques és provinent de riscos naturals. Per tant, jo tinc entès i suposo que vostès també, que els riscos naturals els ha de pagar l’Administració central.
I sinó aquí, doncs, en tenim alguna prova que aquí s’està fent.
Després també volia posar de manifest que aquesta carretera no és una carretera qualsevol, és una carretera que forma part de la xarxa bàsica, tots hi estem d’acord, però que té un interès especial perquè porta a les pistes, i té un valor, doncs, pels turistes que ens visiten. I això, doncs, penso que també val la pena incidir-hi.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part dels altres grups, alguna altra intervenció…
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
No, només per les explicacions que ha donat el Sr. ministre, entenc i ara hi feia referència el Sr. Camp, el ministre deia que potser pel que és l’estabilització de talussos, potser seria una competència comunal, i tal com deia, mentres no es tanqui el debat de la clarificació de les competències que encara està pendent i segurament anirà per llarg, doncs, de moment aquesta competència l’està assumint i l’ha vingut assumint Govern. El tema de l’estabilització de talussos i de riscos naturals és una competència de Govern i en qüestions de seguretat no es pot eludir i en un lloc fer aquestes actuacions i en un altre lloc, en una altra parròquia no fer-les, no seria procedent.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
De fet ja ho he dit abans, ja es fan actuacions arreu on és necessari tant per riscos naturals com per l’estabilització dels talussos. Però heu parlat abans de què si els turistes agafen abans aquesta carretera. Evidentment, però també els turistes poden agafar, tenen la sort en aquesta parròquia d’agafar un telecadira o un telefèric per anar en aquest mateix lloc, sense posar en perill el fet d’anar-hi per carretera.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
No hagués volgut replicar perquè entenc que no se’m deu haver entès prou bé el que hi havia. És veritat que els riscos naturals els tracta el Govern, com estem fent en molts llocs. El que passa és que un risc natural inherent d’una carretera en la qual s’hagués tingut de fer una inversió que no està feta, si la carretera ja no està ben feta, la inversió l’ha de fer el comú, i l’ha de protegir el comú aquesta carretera, i nosaltres l’únic que fem allà són les tasques de manteniment. És l’única competència que tenim nosaltres, fer les tasques de manteniment i no d’inversió, les quals el comú hauria de fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Joan Carles Camp.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí en part estic d’acord, aquesta carretera no està massa ben construïda, vull recordar que aquesta carretera la va construir el promotor de les pistes d’Arinsal. Aprofitar doncs aquesta sala per donar-li les gràcies, però doncs dir que ell va ser capaç de construir-la i que nosaltres no serem ni tant sol capaços de mantenir-la. Després aquí també hi ha un altre tema. La Sra. Mateu explicava que hi ha una partida del manteniment de totes les carreteres. I després enllaçant amb el que deia el Sr. ministre, sí que és veritat que certes competències seran de caràcter comunal. Ho entenc molt bé, però vostès Srs. del Govern que han congelat les transferències, vostès Srs. del Govern que ara volen fer una llei de carreteres, que encara delimitarà més les competències. És a dir, donarà més competències als comuns i se’ls hi vol donar menys recursos. Tots els comuns que tenen carreteres que estan en alta muntanya, amb el que es percep de les competències amb la Llei de transferències, no tindran prous diners per mantenir la xarxa bàsica de carreteres, per tant vostès tornen a intentar passar el mort a una altra administració. Abans parlàvem de les caixes, que tots som la mateixa caixa, vostès estan parlant sovint aquí de què tenim un deute màxim per tot l’Estat... Escolti, vostès no estan aprimant l’Administració central, vostès estan passant la pilota als comuns i a sobre els hi tallen l’aixeta. Això, en definitiva, és el que vostès estan fent i van per aquí.
Digui’m, Sra. Mateu, quin és el pressupost que hi ha pel manteniment de les carreteres amb riscos naturals previst pel 2016, si us plau?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, em sembla que haurem de començar a clarificar algunes coses, no?
La Llei de transferències però també la Llei de competències parla de forma molt clara, perquè ens entenguem, de com funcionen les carreteres secundàries. Què diu aquesta Llei? Aquesta Llei diu que totes aquestes carreteres secundàries que en el seu moment va fer el Consell General s’haurà de fer un manteniment. I aquí, en el manteniment sobre la paraula del manteniment hi ha la polèmica que estem disposats amb els comuns de veure fins on s’entén “manteniment”, si manteniment és simplement tal com diu la llei “asfaltat, protecció de baranes”, o és “talussos”. Això és la primera cosa que s’ha de saber.
La segona cosa que s’ha de saber és que la llei diu de forma molt clara que totes aquelles carreteres secundàries que a partir de la Constitució o a partir d’aquesta llei són competència exclusiva dels comuns.
Miri, li donaré un exemple perquè vegi que aquest Govern està disposat a què no s’eternitzin aquestes converses perquè, té raó amb el fet de què si hi ha una esllavissada qui paga les conseqüències són els ciutadans, i els ciutadans poc els interessa de qui és la competència. Però, els hi donaré un exemple: Sorteny -que també és una carretera general-, va haver-hi una esllavissada i encara estem en un conflicte i la carretera està tallada per la meitat si ho ha de pagar el comú o el Govern.
La bona voluntat que hi ha en aquests moments tant dels comuns com del Govern és de clarificar això. Per aquelles carreteres -abans d’aquestes lleis qualificades- perquè per les que puguin venir en un futur que siguin secundàries és exclusivament dels comuns i així ho diu la Llei de transferències.
Pel que fa referència als riscos, els riscos és un altre tema que amb els comuns n’hem parlat i per tant també ho haurem d’aclarir perquè de riscos n’hi ha de tota classe, hi ha riscos vertaderament quan cau tota una muntanya i hi ha riscos -que és al que feia referència el Sr. ministre- quan vertaderament hi ha una esllavissada que pot ser deguda a un mal manteniment o fins i tot... o fins i tot a un mur de sosteniment de terres privades o comunals que han de mantenir els mateixos privats. Per tant, aquest debat és un debat molt complex.
Però el que no li pot dir a aquest Govern és que nosaltres volem escanyar els comuns; en tot cas, si volem escanyar els comuns, els comuns estan disposats a escanyar-s’hi... -ningú està disposat a escanyar-s’hi-, al que estan disposats és a congelar les transferències, i això ja ho hauria de saber, i vist que és una de les parròquies que va forçar moltíssim l’Acord institucional de bloquejar els 54,6 milions que és un cònsol que vostè va votar i aprecia molt, que és el Sr. David Baró. Per tant, no digui que el Govern està ofegant, escanyant les possibles inversions dels comuns quan, en tot cas, si estem escanyant els estem escanyant públicament tots plegats amb un acord però no estem escanyant a ningú, el que estem és donar-los-hi el temps i tenen la responsabilitat els cònsols que van firmar això, tots els cònsols menys Sant Julià de Lòria... menys Sant Julià de Lòria, de donar-nos el temps de com el tema competencial sobre el manteniment de carreteres es podien clarificar.
Simplement això. No hi ha cap mala voluntat del Govern de no estar present en cada un dels indrets i de les diferents vies públiques del Principat d’Andorra, Sr. Camp.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Per al·lusions.
A veure, jo tinc... Vostè ha de saber tant bé com jo perquè tots tenim a disposició el pressupost del Govern, i en particular també del Ministeri d’Ordenament Territorial, però bé, li puc dir que més o menys que hi ha 500.000 euros pressupostats; vostè vagi a la partida del Ministeri d’Ordenament Territorial, 1994-0018, i llavors podrà contrastar de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Joan Carles Camp.
El Sr. Joan Carles Camp:
Suposo que es refereix als 500.000 euros a tota la xarxa de carreteres que hi ha en el nostre país: xarxa bàsica, carreteres secundàries i carreteres generals.
Dins d’aquests 500.000 euros, coneixedors des del COEX i des del Ministeri d’Ordenament del Territori, quina subpartida hi ha prevista per la carretera secundària 520?
El Sr. síndic general:
És una pregunta, Sr. Joan Carles Camp, que adreça al ministre...
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, penso que ha quedat clar, no?
El Sr. síndic general:
Aquesta reflexió amb veu alta...
Alguna intervenció per part del Govern...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Però aquesta carretera específica no hi és perquè en general les carreteres secundàries i el COEX el que sí fa és que té les partides suficients com per actuar en totes les carreteres quan és necessari, i nosaltres entenem que el COEX està donant un molt bon servei i estem intentant arribar a tots els punts i a totes les parròquies.
I el que sí que li he dit és que si es dóna el cas que és una operació de manteniment que no està ben feta, no es preocupi que el Govern la farà perquè li correspon al Govern.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més intervencions passaríem a la votació de la reserva d’esmena número 1 que es correspon a l’esmena número 28 de l’informe del ponent.
Obrim un breu termini de temps per votar.
(Hi ha un silenci)
Sra. secretària si vol procedir a donar lectura dels resultats, si us plau.
El Sr. síndic general:
Sí, Sr. síndic.
10 vots a favor, 15 vots en contra i 3 abstencions.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal i com ha sortit de la comissió.
Fem una breu pausa de deu minuts. Els hi demano que siguin estrictes, si us plau.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 12.43h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 12.58h)
El Sr. síndic general:
Seguim amb la segona reserva d’esmena presentada pel Grup Parlamentari Liberal. Esmena número 2, reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 31 de l’informe del Ponent, proposant crear un nou projecte anomenat “Casa Parramon” del Departament d’Ordenament Territorial.
Intervé per defensar la reserva d’esmena, el Sr. Carles Naudi. Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi-d’Areny Plandolit:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Molt Il·lustres Conselleres i Consellers, Molt Il·lustres Cap de Govern i Ministres.
Aquesta esmena que em proposo defensar aquí davant del Consell General, ho faig amb la il·lusió del motiu pel qual es fan les reserves d’esmena, és a dir, no només es fan per sortir als diaris, a la tele i a la ràdio i tenir una mica de posicionament polític sobre determinats aspectes, sinó que també ho faig amb la il·lusió d’intentar per darrera vegada convèncer als vint-i-vuit consellers generals de la bonança del que demanem amb aquesta esmena.
Què és la Casa Parramon? La Casa Parramon és un edifici que va adquirir Govern i que està a La Massana, per fer-ho distès -com va dir el Sr. Cinca-, que cada conseller defensi el de la seva parròquia; també defensem el d’Andorra però entengui que al ser de La Massana, al ser electe per La Massana, hi ha coses a La Massana que conec i per això les explico possiblement millor que algun altre company, no que tots potser però, em permeto explicar el perquè d’aquesta esmena.
Aquest edifici que està buit des de fa quatre anys i que és de titularitat del Govern, d’acord amb una pregunta escrita que vaig formular al Govern i que em va contestar el ministre Jover, es troba avui en dia en un correcte estat de manteniment, amb una correcta instal·lació elèctrica -evidentment, si es volguessin fer determinades coses hauria de ser subjecte d’algunes millores- però, si més no, els informes dels quals en va parlar el ministre en aquella resposta escrita indiquen que l’edifici està bé... no diem que és una meravella però està bé.
El Sr. Antoni Martí en el Debat d’orientació va parlar dels edificis de titularitat pública i que la responsabilitat del Govern és valoritzar-los i, avui m’ha vingut molt bé Sr. Cinca que al parlar del Fons de reserva de la CASS vostè ha parlat de la responsabilitat del propietari d’un edifici, de posar-li un valor, de mantenir-lo i de destinar-hi els recursos necessaris. Hem d’entendre també que aquest edifici podria donar certa rendibilitat ja sigui social o econòmica però, ara mateix, està abandonat, tancat, fent-hi només el just manteniment que m’explicava el Sr. Jover i, a més a més vull afegir el que m’ha dit vostè Sr. Cinca, que es pressuposti una partida no vol dir que forçosament s’hagi de gastar total.
Bé, anem una mica al fons de l’esmena, què demanàvem a l’esmena? Destinar 100.000 euros que trèiem, una vegada més, del famós projecte del multifuncional... Per què ho traiem del multifuncional? En primer lloc, perquè no sabem on va i en vaig parlar amb el ministre d’Ordenament Territorial; no sabem encara què s’hi farà, no sabem exactament què costarà i per tant és una incertesa a dia d’avui.
Està clar que és posicionament polític de vostès fer aquest edifici; està clar que aquest edifici ens portarà valor afegit des d’un punt de vista turístic -així ho desitgem-, però a dia d’avui és una incertesa clara. El que no és una incertesa és que tenim un edifici buit a La Massana, al costat de l’església i a sota de les escoles, a tocar de Causes Pies, molt ben situat i està buit des de fa quatre anys.
Doncs bé, amb aquesta esmena demanàvem 10.000 euros per fer els estudis pertinents per decidir què s’hi ha de fer? Què s’ha d’invertir per fer el correcte manteniment? i destinàvem 90.000 euros que els trèiem de l’edifici multifuncional, sabedors també que totes les esmenes que van en contra del projecte multifuncional no passaran com estem veient i com vam veure a la comissió i que, per tant, es podien destinar 90.000 euros del multifuncional per fer-hi les millores pertinents per tal de què Govern no tingui un edifici tancat al mig del poble de La Massana.
Bé, semblava en un inici que la transaccionàvem i que la deixàvem amb 10.000 euros per fer els estudis i decidir què fèiem amb aquest edifici que està abandonat i que s’hi podrien fer coses, donar utilitat, ubicar-hi alguns serveis de l’Administració o donar-hi en definitiva algun servei o decidir què es fa des d’un punt de vista de la rendibilitat, si més no, econòmica però en la segona o en la represa de la sessió de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el vot del grup de la majoria va ser que no, que no volien transaccionar-la i que no era una prioritat de Govern i que es deixava per tant, que no tindrien en compte l’esmena i que la rebutjaven.
Jo, per acabar senyors del Govern, portem-ho al terreny del sentit comú: ningú (empresari, ciutadà) tindria un patrimoni tancat durant quatre anys sense fer-hi rés, quan necessitem de vegades espais per fer-hi coses, ni tan sols si fos el cas sense treure’n una viabilitat i rendibilitat econòmica via qualsevol fórmula mercantil que ens permetés treure uns diners d’aquesta propietat.
En definitiva el que es demana, amb la il·lusió que deia al principi, i la forma distesa que he demanat és d’aprovar, per favor, aquesta esmena, sé que no destinarem els 100.000 euros, per tant com ha dit el Sr. Cinca, que pressupostem els 10.000 més els 90.000 euros no vol dir que ens els gastem però vol dir que com a mínim l’any que ve començarem a donar ús a un edifici i no el tindrem una vegada més, un any més, tancat!
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem a la resta de grups. Pel Grup Parlamentari Mixt i per SDP, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, a l’igual que la reserva d’esmena anterior també va en el sentit de la nostra esmena número 43 que havíem plantejat en la presentació d’esmenes del pressupost, en el treball en comissió nosaltres érem partidaris de dir que el recinte multifuncional no era prioritari per no disposar d’un espai i destinar aquesta inversió a qüestions més prioritàries ja hi estàvem d’acord, i a l’escoltar ara la defensa ferma i càlida que ha fet el Sr. Carles Naudi d’invertir o la necessitat de disposar d’un ús més concret per aquesta Casa Parramon, no podem estar encara que més a favor.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, pel PS, el Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Nosaltres també contribuirem, intentarem contribuir a fer possible el somni i la il·lusió...
(Se sent riure)
... del Sr. Naudi, com ja ho vam també fer amb motiu del debat en la comissió.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Realment em toca sempre fer el paper de dolenta perquè no vull trencar somnis després d’aquest discurs tan emotiu.
A veure nosaltres, ho torno a repetir, sí que estàvem d’acord per reduir una partida del multifuncional, sí que vam estar discutint de la possibilitat d’una transacció -li reconec aquí-, però després vam veure una mica totes les prioritats que està fent el Govern. De fet Govern té bastant patrimoni immobiliari al qual li ha de donar ús.
Als darrers anys hi ha hagut com una petita acceleració i tenim l’exemple de l’Hotel Glòria a Sant Julià que es va fer el Centre de Salut, o per exemple ara l’Hotel Rosaleda que d’aquí dos anys serà la nova seu del Ministeri de Cultura.
Però, deixi’m també que escombri una mica cap a casa... Si hi ha un lloc on se li ha de donar ús des de fa segles i segles, bé... en tot cas, anys i anys és Casa Rossell. Aleshores aquí també nosaltres som molt sensibles en aquest sentit per això vam ser sensibles també amb l’ús que se li pogués donar a Casa Parramon.
Però, entenem que el Govern té unes prioritats, que està poc a poc posant fil a l’agulla i donar una mica de vida a tot aquest patrimoni immobiliari que té immobilitzat perquè, és clar, s’hagués pogut fer abans el tema de Casa Parramon perquè es va adquirir als anys 90, és a dir, fa més de vint anys; hi ha hagut temps per trobar una ubicació. I, com se’ns va informar que suposo que en la contesta que es li va fer el Sr. Jover li va dir que s’havia mirat a veure si es podia posar algun servei des del Ministeri d’Educació i, finalment doncs, no va acabar prosperant.
En aquest sentit, sento trencar-li els somnis, sento que el nostre grup parlamentari no pugui copsar tota l’emoció que ha posat, però li parlo aquí a nivell de grup parlamentari, hi ha molts altres llocs als quals també se’ls ha de donar un ús dins del patrimoni immobiliari i confiem que el Govern poc a poc pugui anar-ho fent realitat.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Primer de tot Sr. Naudi, ha sigut molt maca la seva exposició. Ha emocionat a tota la Sala, ha trencat una miqueta la dinàmica del debat d’avui i penso que ho ha defensat bé per la seva part però, nosaltres per la part del Govern intentaré de donar l’argumentari pel qual proposaríem que es rebutgés aquesta reserva d’esmena.
És a dir nosaltres, qualsevol intervenció que s’hagi de fer en aquest edifici, hauríem de tenir en compte el destí final que hi voldríem donar, i des d’Educació,
-que és el que estava utilitzant fins llavors l’edifici en qüestió Parramón-, no hi té prevista cap utilització pel proper exercici raó per la qual no s’hi va posar cap dotació pressupostària.
També dir que està en un estat de manteniment correcte, com ha dit vostè, però que probablement s’hauria de fer algun tipus d’actuació si sabem el destí final que hi voldríem donar. Com bé sap a La Massana es va ampliar, es va fer l’Escola Andorrana de La Massana, i recordar com molt bé vostè ha dit que aquest edifici el va comprar el Govern d’Andorra, i el Govern d’Andorra -per ser més específics-, el va comprar al Comú de La Massana i a més per una suma de diners importants que a l’època eren uns 250 milions de pessetes i vam estar donant utilitat a aquesta a nivell educatiu perquè pensàvem que ens podien fer falta per ampliar les escoles; es va donar l’ús i després es van construir totes les escoles andorranes a la part posterior i llavors, entenem ara quan s’ha acabat de donar l’ús, que hem de buscar l’element que s’hi posarà a dintre per mantenir-lo.
Com ha dit la consellera Mateu molt bé, l’Estat andorrà -Govern-, tot l’Estat té molt patrimoni que s’ha de mantenir i hem d’anar prioritzant les actuacions que volem fer. Per a nosaltres potser seria més una qüestió d’alguna manera política perquè anem prioritzant les actuacions les que nosaltres veiem més necessàries. En aquest exercici no veiem que sigui una actuació prioritària i no descartem si s’ha de donar algun ús en alguns propers exercicis, no es descarta de fer-hi el tipus d’estudi que sigui escaient però no per aquest exercici.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Naudi teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies.
Bé, dir-li que si el Govern té més patrimoni immobiliari aturat doncs, només podem dir que la responsabilitat és de qui és, que en aquest cas és del seu ministeri i del vostre govern.
Nosaltres en concret el que fem és que és un edifici que fins el 2012 s’hi feien les classes de l’Escola d’Art en virtut d’un conveni amb el Comú de La Massana, doncs, que no es tingui tancat! És que a ningú li cap al cap, valgui la redundància, tenir un patrimoni de 500 m² de sales, és a dir, un edifici de tres plantes de 500 m² buit per dintre. Creiem que és una insensatesa i que es podrien fer coses i no tenir-ho així.
Bé que es busquen locals de lloguer, per exemple vam fer una esmena que va prosperar per l’ADI, per no gastar en lloguers i va prosperar aquesta esmena, però a veure, si tenim un edifici buit per què no ubiquem serveis? Per què no li donem un ús? Senzillament que no prosperi una esmena, que com he dit, no cal liquidar-la al 100%, només caldria liquidar la petita part que fos corresponent per decidir quin és l’ús i donar-li aquest ús deixaríem de tenir un edifici... permeti’m que li digui: mort de fàstic! a La Massana. Està conservat, sí, però tancat; ningú que tingui un patrimoni té un patrimoni tancat.
En aquest cas tenim un edifici amb una part adjacent prou important com per ser responsables i donar-li un ús.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha cap... Sr. ministre, teniu la paraula.
El Sr. Jordi Torres:
Sí, perdó.
Hi havia el conveni amb el Comú de La Massana i quan es va acabar el conveni l’ús va quedar acabat i per això es va tancar dit edifici. El que li repeteixo, al que no faríem ara seria donar un ús quan... invertir uns diners quan no sabem l’ús que s’hi pot donar.
Potenciar, com va ser el cas, de l’Hotel Glòria en el qual hi va haver uns convenis amb el Comú de Sant Julià pel qual s’instal·lava allà, per exemple, el Centre de Salut i després es va instal·lar la Llar dels Jubilats que se’n va fer càrrec el Comú de Sant Julià, doncs, no estem oberts, el patrimoni és de tot l’Estat, és de tots, però hem de ser conscients de què no ho podem tenir tot mantingut al 100% amb els recursos que tenim, llavors, hem d’anar prioritzant les actuacions.
Tant de bo ho poguéssim tenir tot obert i en condicions!
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Estic d’acord amb vostè Sr. Torres, però justament el que no podem fer és el que queda d’any -perquè aquest pressupost s’està votant una miqueta tard- no saber què hi farem! És el que li reclamem mitjançant aquesta esmena.
Destinem-hi els recursos necessaris per decidir què hi farem i així a l’exercici proper el tindrem ocupat si pogués abans. Però, és que sinó ens n’anirem al 2018 encara amb l’edifici tancat.
Amb tota la resta estic d’acord, s’ha de mantenir el millor possible però no podem perdre el temps i per no destinar-hi uns pocs recursos tenir un any més un edifici tancat.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jover, teniu la paraula.
El Sr. Eric Jover:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Tant sols era per aportar un element més a la reflexió.
Vostè ha comentat que en la resposta que li vam fer, que li vam trametre des dels dos ministeris doncs, dèiem que hi havia un adequat grau de manteniment de l’edifici i és veritat, però el que també és veritat és que és un edifici que per la seva pròpia estructura és difícil de donar-li usos. Són espais molt reduïts amb uns murs de càrrega interns que fan que la seva flexibilitat d’ús sigui limitada, i a més a més encara que estigui en un bon estat de manteniment si se li volgués donar un nou ús demanaria d’un volum d’inversió que podria ser relativament important.
Evidentment el Govern el que ha de fer és anar prioritzant les inversions en funció de la necessitat que tenen i per aquest exercici no ens ha semblat prioritari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha cap més intervenció anem a procedir a la votació de la reserva d’esmena. És la reserva d’esmena número 2 que correspon a l’esmena número 31 de l’informe del Ponent.
Obrim un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura dels resultats, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, Sr. síndic.
A favor: 13, en contra: 15, abstencions: cap.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Seguim amb la tercera reserva d’esmena presentada pel Grup Parlamentari Liberal. Reserva d’esmena que es correspon a l’esmena 32 de l’informe del Ponent proposant incrementar el subconcepte: “Altres actuacions 60910” del projecte “Protecció, riscos geològics”.
Intervé per defensar la reserva d’esmena el Sr. Josep Majoral. Teniu la paraula.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Avui el Grup Parlamentari Liberal presenta la reserva de l’esmena número 32 de l’informe del Ponent. Una reserva que va ser rebutjada a la Comissió de Finances amb el vots a favor dels grups parlamentaris Liberal i SDP, abstenció dels membres del PS i els vots en contra dels membres del Grup Parlamentari de Demòcrates per Andorra.
Dita esmena proposa incrementar el subconcepte “Altres actuacions” del projecte “Proteccions riscos geològics”, del Departament d’Ordenament del Territori, del Ministeri d’Ordenament del Territori, en un import de 1.500.000 d’euros.
Per tal de poder incrementar dit concepte, es redueix la partida següent dins de la mateixa secció o ministeri.
Per a més concreció, la reducció es proposa sobre El Recinte Multifuncional, per una quantitat de 800.000 euros; rotonda mirador d’Encamp, pont de Molleres partida, per un import de 500.000 euros i refeccions, obra de fàbrica i carreteres partida, per un import de 200.000 euros.
Es tracta d’una esmena que el que persegueix no és en cap cas aconseguir un rèdit polític.
Entenem que es tracta d’una esmena que impacta directament a uns treballs prioritaris tal i com ens indica l’informe del tècnic redactor del projecte anomenat “Estudis sobre la problemàtica hidràulica al nucli de Canillo” de data juliol del 2015 facilitat pel Govern a aquest conseller arrel d’una demanda d’informació.
A la pàgina 20 del referit informe, s’estableix un títol que preveu, segons el tècnic, les “Actuacions prioritàries a endegar”.
Al nostre entendre, quan el tècnic defineix el present títol d’“Actuacions prioritàries a endegar”, ho fa de forma totalment encertada entenent la problemàtica i els resultats dels estudis que diuen literalment a la introducció de l’apartat 8.1.1 de la pàgina 20 del referit estudi i cito: “Zona del riu Valira d’orient: Tal i com s’ha evidenciat amb l’estudi hidràulic del riu Valira d’Orient, per a diferents cabals corresponents als diversos períodes de retorn analitzats, a la zona, el terreny d’Aina és una zona inundable pel cabal corresponent al període de retorn de 50 anys”.
Seguidament, enumera les actuacions a realitzar per tal d’assegurar l’absència d’inundacions en aquesta zona.
En concret, en aquesta zona, el tècnic determina vuit actuacions concretes a fi d’anular el risc d’inundacions. Entre elles, per exemple, i sense citar-les totes, comenta que s’haurià d’executar un mur de protecció al costat Nord del terreny, que està la part més exposada, i recreixement del mur de canalització a la zona no coberta, recreixement dels murs de canalització o modificació de les baranes existents per impedir el desbordament de l’aigua.
Seguidament, el tothora citat informa, exposa les actuacions prioritàries a realitzar al riu de Montaup. Entre elles, i aquí també sense citar-les totes, considera que s’hauria de construir dues preses de retenció de materials, renovar el mur del marge dret del riu al tram aigües amunt de l’església.
Tenint en compte que aquest riu travessa el nucli de Canillo, tenint també en compte l’existència de les escoles a la zona de l’església, crec que és també de vital importància deixar sense risc aquesta zona. Per aquest fet, els tècnics determinen quatre actuacions exposades en l’informe de referència.
Per aquells consellers que no hagin vist mai el plànol anomenat “planta de perillositat plànols 2 de 3 del referit informe” els hi aconsello que el mirin. És molt gràfic. I els asseguro que entendran ràpidament la necessitat d’aprovar aquesta esmena.
Dos zones tan sensibles com Aina i les escoles estan marcades per perillositat alta. Creguin, aquest fet ens preocupa i molt.
Consellers generals i principalment els de Demòcrates per Andorra, vist tot l’exposat, coneixedors ara sí tots plegats del risc i de la responsabilitat que ens recau a tots respecte a la problemàtica hidràulica al nucli de Canillo, demanaria que féssim servir el sentit comú prioritzant les inversions en funció de la protecció civil, enlloc d’altres que, també considerem necessàries però no tant prioritàries. Deixem l’orgull de banda. De la mateixa manera que crec que cal deixar aquí també de banda la política.
I ja per acabar, Sr. Cinca, aquesta és una esmena que ni és de Sant Julià de Lòria ni tampoc és de la Massana; és una esmena en nom d’Andorra. Tot i esperant rebre el suport dels consellers de Demòcrates per Andorra i especialment els de Canillo fent així possible que el Govern executi la totalitat del projecte, deixi’m dir-li que des del Grup Parlamentari Liberal ens mirem les coses en una globalitat, una globalitat que sí, passa també per les set parròquies.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, la reserva d’esmena presentada doncs, va en el sentit que compartim. En tot cas, que és el de prioritzar actuacions per davant d’altres que no ho són tant i en aquest cas, tal com acabem d’escoltar, aquesta actuació dur a terme aquestes diferents zones de la Parròquia de Canillo que tenen una afectació per riscos de crescuda del riu entenem que és prioritària i per tant votarem favorablement la reserva d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, pel PS, el Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Nosaltres mantindrem el vot d’abstenció que vam pronunciar en el si en el treball en comissió, voldríem fer per això vàries referències en relació a aquesta esmena que ara s’ha convertit en reserva d’esmena.
Compartim el neguit per les actuacions en la zona. Entenem, però, també que existeix un projecte genèric de Govern per actuacions en aquest àmbit i també volem recordar que en el seu moment doncs, no podíem compartir la totalitat de la dotació pressupostària que hi havia amb l’esmena, ni tampoc el fet de totes les partides que es contemplaven reduir perquè també aquesta proposta va a càrrec d’altres actuacions algunes de les quals podríem compartir com la reducció de la construcció del Recinte Multifiral però no la partida d’estudis, tampoc les actuacions que estan previstes a Encamp a la carretera general 2 i, en aquest sentit, vam obrir la possibilitat de què hi hagués una transacció per part del Grup Liberal, que s’oferís una esmena per transaccionar l’import a la baixa a la qual en el seu moment el Grup Liberal va decidir finalment no accedir-hi.
Per tant, el nostre vot final serà d’abstenció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Majoral, nosaltres som conscients que la nostra geografia ens exposa a viure en una zona de molts riscos geològics a tot el país. Si vostè veu el mapa de riscos aleshores hauríem de sortir tots corrents! De tot el país...
(Se sent riure)
Perquè hi ha a tot arreu, hi ha problemes d’esllavissades, o de risc d’esllavissades, o risc de baixament de terreny... Perquè és el nostre país i hem d’aprendre-hi a conviure.
Per això el Ministeri d’Ordenament Territorial té justament, i ho ha mencionat el conseller Pere López, té una partida destinada a riscos però és per tot el país. I hi ha uns plurianuals que es van fent, en funció de la perillositat i del grau de risc, es van fent actuacions.
L’informe que vostè menciona i que el coneix perfectament, és un dels informes que va fa fer el ministeri; el ministeri va fer diferents informes a diferents indrets del país i després en fa un seguiment per veure les actuacions que ha de fer.
Arran d’aquest informe s’han previst... -aquest informe va fer una avaluació dels costos globals-, i es va preveure de fer-ho en diferents fases perquè el pressupost és el que és i de fer-ho en tretze fases, i vostès aquí ho han pressupostat de fer-ho tot de cop! Totes les fases de cop! -més d’1.000.000 d’euros-, i llavors què passa amb la resta del territori? Perquè és clar, els riscos són a tot arreu: acabem de viure el que passa aquí a Andorra la Vella amb els edificis de la solana; hem parlat fa una estona de l’antic centre hospitalari; li recordaré el que va passar a la seva parròquia fa uns deu mesos... És a dir, que a tot arreu hi ha riscos geològics i a tot arreu hi és el Ministeri d’Ordenament Territorial que ja ho té previst i que va fent actuacions allà on cal.
Per tot l’exposat, sentint-ho molt, no podrem donar recolzament a la seva esmena.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Majoral, deixi’m-li dir que a tots ens preocupen els riscos naturals aquí a Andorra i tots estem preocupats, i que ningú vulgui anar de salvador amb segons quines coses.
Aquest estudi, com bé ha dit la consellera Mateu, es va encarregar des del Ministeri d’Ordenament Territorial, tenim l’estudi aquest de riscs hidràulics que pot estar definit en vàries fases, raó per la qual nosaltres al ministeri sempre hi tenim unes partides destinades. Aquest any, i fins i tot amb plurianuals, tenim destinats 360.000 euros per millora hidràulica de cursos fluvials que una part la posarem al poble de Canillo. Es tracta de tretze fases i farem, com es fa habitualment, com comentava la consellera Mateu al roc dels corbs era per exemple en sis fases i s’han anat fent les fases a mida que tenim dotació pressupostària.
No podem reduir tot el risc d’Andorra amb un sol exercici.
Aquest estudi que vam passar, és veritat que coincideix amb un import d’1.500.000 amb l’import que està pressupostat però hauríem d’anar fent els projectes concrets per executar aquesta... o per fer la reducció del risc hidràulic a la Parròquia de Canillo.
Deixi’m-li dir també que nosaltres aquest any detectant riscos també destinem 525.000 euros a la millora hidràulica dels rius d’Auvinyà, Llumeneres i Aixirivall que el passat estiu van patir un desbordament i entenem que els hem de mantenir, i entenem que és prioritari fer aquesta actuació aquí a Sant Julià en aquest cas, i destinar una altra part dels recursos a la Parròquia de Canillo.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sr. Josep Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Bé, primer intentaré contestar a la Sra. Mateu. Vostè diu que tot Andorra està marcat com a risc, que ens escaparíem corrents. Doncs, em sap molt greu que una consellera general digui això, perquè si realment és com vostè diu -cosa que jo desconec- doncs, el que hauria de fer el Govern és posar-hi solució.
Dit això, el que sí que vull que quedi molt clar, és que en aquest cas Govern sí que té un estudi concret de les dos zones que s’han mencionat, dos zones molt sensibles. Un estudi que defineix molt clarament quines són les tasques que s’han de dur a terme.
Estem parlant d’un milió i mig d’euros, que sí, són molts diners, però jo penso que davant del risc que correm aquí, i en tenim una mostra com vostè bé ha dit a Sant Julià, gràcies a Deu que no va passar gran cosa, que també era una de les esmenes que havíem proposat.
Espero i prego que no passi res aquí a Aina, en el cas que no prosperi aquesta esmena, perquè sinó us asseguro que el càrrec de consciència que timdrem tots no ens el traurem mai més de sobre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Per al·lusions.
Espero i desitjo que hi hagi una mica de respecte. Jo aquí he dit que estem en una zona de risc i el Govern n’és plenament conscient. Tant conscient que té unes partides destinades i que es dedica a fer actuacions allà als llocs més urgents.
Però el risc 0, i abans ho hem comentat, no existeix.
I torno al que ha passat. Fa deu dies aquí a Andorra la Vella, i tot i les actuacions que es van fent a tot arreu. Doncs, vivim, és la nostra orografia, és la zona dels pirineus. Qui viu a San Francisco, doncs, sap que té una falla a sota dels peus, i s’hi conviu i es fan totes les responsabilitats i la manera de construir es fa respectant una sèrie de criteris. I ara hi ha zones que no es poden construir, que abans sí, perquè no érem coneixedors d’aquest tipus de risc. I a tot això se li ha de donar les gràcies, doncs, a tots els tècnics que tenim al Govern i al qual, doncs, nosaltres hi donem plenament suport.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern…
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Jordi Torres:
Només afegir un petit detall, que en la primera part n’he parlat. De les partides on es proposava treure els recursos per destinar aquest milió i mig a la reducció del risc hidràulic, dir que aquí hi havia una de les partides que són reflexions, obres de fàbrica i carreteres. Aquest que fa referència a les carreteres que potser no s’hi destina prou recursos amb la reserva d’esmena que havia fet el conseller liberal Joan Carles Camp abans. Llavors aquí es treia una partida que entenc que hauríem en un sentit, si arreglem les carreteres tampoc hi podrem treure una partida d’un altre costat.
Només era aquest aclariment referent a la part aquesta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Josep Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Molt ràpidament.
Sí Sra. Mateu, tots som conscients i tots coneixem el nostre país, tots som conscients del risc, però en aquest cas qui té la potestat de solucionar els riscos concrets de la zona d’Aina i de les escoles de Montaup són vostès votant favorablement a aquesta esmena. Si no ho fan, repeteixo, qui té la potestat per fer-ho són vostès i no nosaltres. Nosaltres hem portat el debat aquí amb la finalitat, ho he dit a l’inici, no de fer política, sinó de realment treure la problemàtica de dos zones tan delicades com són aquestes dos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Bé, si no hi ha més intervencions, procediríem a la votació de la reserva d’esmena que és la reserva d’esmena número 3 que es correspon a l’esmena número 32 de l’informe del ponent.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, Sr. síndic.
10 a favor, 15 en contra i 3 abstencions.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Seguim ara amb dues esmenes agrupades presentades pel Grup Parlamentari Liberal, són la reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 38 de l’informe del ponent proposant eliminar, de l’estructura pressupostària de Govern, el projecte “Infraestructures turístiques” anomenat “Fonts de colors”, -aquesta seria la número quatre. I la número 7 reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 80 de l’informe del ponent proposant modificar el subconcepte “Edificis i altres construccions”.
Intervé per defensar les reserves d’esmena, el Sr. Ferran Costa. Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Sr. síndic moltes gràcies.
Com bé anunciàvem faré la defensa conjunta d’aquestes dues reserves d’esmena, perquè la motivació rau bàsicament en els mateixos fets. He de confessar, Sr. Naudi, que pujo en menys il·lusió que vostè a defensar aquestes dues reserves d’esmena, perquè sé que justament toquen a dos dels projectes emblemàtics redundants del Govern de DA, com són el projecte de les fonts de colors i l’edifici The Cloud. No obstant, no per això no ho faré amb la mateixa vehemència.
De fet, la motivació va estar explicada i defensada molt bé setmanes enrere pel president del nostre grup parlamentari, el Sr. Pintat, quan feia la defensa de la seva esmena a la totalitat a la llei del pressupost. A nosaltres, el nostre grup parlamentari, pensem que davant la incertesa de la situació econòmica actual i convençuts que caldria aconseguir uns pressupostos equilibrats que no facin minvar els pocs elements de compatibilitat del país, defensem unes reformes estructurals sota criteris de racionalització i priorització de la despesa.
Els dos projectes que ens ocupen en aquestes dues reserves d’esmena, per dir-ho de manera planera, ara no toquen. I no toquen perquè al nostre entendre, al nostre parer no són ni prioritaris, ni ens els podem permetre. Clar i res!
Més enllà de les consideracions estètiques o de l’idoneïtat dels projectes, proposem d’ajornar tots aquells projectes considerats no essencials, i per exemple, el de la fonts de colors cau clarament en aquesta categoria. No cal incórrer en més dèficit de manera innecessària.
Per altra banda, la situació d’incertesa, avui n’hem tornat a parlar, que s’afronta Andorra Telecom, sobretot pel tema de les tarifes del roaming, per la més que possible pèrdua d’una part important dels seus ingressos, parlàvem justament d’això, en un futur immediat ens obliga que s’actuï amb cautela, sobretot pel que fa a les inversions i més quan Govern ja ha anunciat que pretén cobrar de forma íntegra tot el dividend d’Andorra Telecom.
Abans de tirar endavant un projecte d’aquestes característiques, per altra banda cal tenir un projecte tancat, clar i concís del contingut de l’edifici, el seu cost i la seva rendibilitat. De fet el ministre Alcobé, el passat 11 de juny, a una pregunta de la M. I. consellera Bonet, al respecte dels continguts de l’edifici The Cloud, aquí en seu parlamentària ens afirmava literalment que “manca encara un projecte que s’està treballant i poc definit”. I anunciava el ministre Alcobé que “hi podria haver espais comercials amb marques de prestigi no presents en l’actualitat aquí al país, també hi podria haver un espai museístic i cultural, hi podrien haver centres empresarials, vivers d’empreses, parcs tecnològics i altres espais d’usos econòmics.” Només li faltava afegir un parc temàtic Sr. Alcobé.
Defineixin el projecte, facin els deures, siguin seriosos i rigorosos, i amb el projecte tancat i definit, quan tinguin la certesa absoluta del seu retorn positiu per al país, serà quan toqui. Ara no!
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Moltes gràcies.
Continuem amb el torn d’intervencions dels grups parlamentaris.
Pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi té la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Doncs, com en intervencions anteriors, compartim la finalitat d’aquestes dues reserves d’esmena que van en el sentit d’evitar despeses innecessàries o inversions que no són prioritàries, i per tant, li donem suport. Concretament a la reserva d’esmena que fa referència a l’edifici The Cloud. Ja anteriorment hi hem fer referencia. També compartim aquesta necessitat que no és un edifici prioritari, que val més ser prudents amb la finalització del roaming.
I per altra banda, la construcció d’un edifici d’aquestes característiques arquitectòniques i tècniques, molt probablement o previsiblement, ens pot fer preveure que hi haurà desviacions importants. I per tant, demanaríem prudència.
Doncs, pel que he dit anteriorment, nosaltres des d’SDP votarem favorablement aquestes dues reserves d’esmena.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Víctor Naudi.
Més intervencions, per part del Grup Mixt, pel PS, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
Per la nostra part volem diferenciar les dues esmenes, tot i que hi ha un cert punt d’unió. Ens sembla que són dos temes absolutament diferents. En la primera de les reserves d’esmena, la número 4, en relació al projecte de les fonts de color, nosaltres, com ja vam fer en comissió, hi votarem favorablement, entenem, doncs, que aquest projecte és un projecte que avui dia és un projecte inexistent sobre el que hi ha molts dubtes. Entenc que el Grup Demòcrata, quasi bé amb el que s’ha dit anteriorment en relació a la planta de compostatge, també gairebé que hi hauria de votar de manera positiva. Perquè si la planta de compostatge com a mínim és un projecte que s’ha definit, aquest és un projecte que només existeix en l’imaginari.
En relació a l’edifici The Cloud, i deixant una mica al marge les controvèrsies que hi puguin haver en relació a qüestions estètiques o arquitectòniques, nosaltres som del parer també que cal fer inversions per dinamitzar l’economia, per dinamitzar també el territori, en aquest cas la Parròquia d’Andorra la Vella. I també entenem que hi ha una certa contradicció per part del Grup Liberal, entenem que s’ha votat favorablement a una distribució de reserves abusiva, al nostre entendre, per part d’STA al Govern. Aquest és un projecte que es finança o s’hauria de finançar amb recursos de la parapública, i en tot cas, posant a distribuir recursos de manera descontrolada des d’STA cap a Govern per cobrir la incapacitat de l’actual Govern d’equilibrar els comptes, nosaltres som partidaris que hi hagi inversions per part de la parapública per dinamitzar, tant la seva activitat com el conjunt de l’economia del país.
Tot i això, entenem que és un projecte controvertit, és un projecte sobre el que encara queden bastantes concrecions a fer en el seu projecte final, i per aquest sentit optarem per una abstenció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
A veure Sr. Costa, ja ho vam dir nosaltres en comissió. Parlar de les fonts que és un plurianual que comença al 2017 i estem debatent el pressupost 2016, no ho trobem escaient. Quan ens trobem davant del pressupost 2017 aleshores ja veurem el que haurem de dir sobre les fonts de colors. No ens semblava adient dir res sobre un element que no concernia en tot cas el pressupost 2016.
Pel que fa al The Cloud, jo li recordaré que el nostre grup va intentar proposar una transacció a la vostra esmena per reduir pel 2016, 3 milions d’euros la partida de The Clous prevista per aquest exercici. És evident que nosaltres no volíem reduir la resta, però aquí sí que vam proposar i bé, amb tota legitimitat us hi vau negar.
Però nosaltres apostem per l’edifici The Cloud. Creiem, i aquí m’adreço al Grup Socialdemòcrata, el nostre The Cloud, pot ser el pol d’atracció d’empreses vinculades al sector tecnològic, Una mica el nostre parc tecnològic que vostès defensaven en una altra esmena.
I també nosaltres us vam recordar aquell moment, ja el fet que hi ha vivers d’empresa en les quals es vol atraure inversió, ja n’hi ha a la Massana, un pol de viver d’empreses, i el que volem és que amb la creació d’aquest edifici, no solament la singularitat de l’edifici, permeti també que sigui un revulsiu per tota la zona de les avingudes Carlemany i Meritxell, la Prada Ramon i l’avinguda Riberaygua.
Això és el que pretenem, i per això nosaltres hi creiem. Creiem a doble sentit, pel fet de tenir un edifici singular, d’una banda, i d’altra banda, perquè sigui un pol d’atracció justament per tot aquest món tecnològic.
Per això no podrem donar recolzament cap de les dues reserves d’esmena.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sr. síndic.
Jo em limitaré a contestar per la part de la font de colors i després el ministre Alcobé ja contestarà per la part de The Cloud.
Bé, el que volia dir en primer lloc és que el que sí que es veu en aquest debat de les esmenes del Grup Liberal, les que s’han fet fins ara, és realment una diferència de visió a nivell del que ha de ser la inversió pública en aquest país.
Amb les seves esmenes ens limitem a invertir en l’obra pública tradicional en aquest país. Sí que és cert que han parlat de temes de reduir riscos geològics, no diguem pas que no ho hem de fer nosaltres. Hi ha un pla de treball, un pla d’inversió des del Ministeri d’Ordenament del Territori, ja es fa, però no n’hi ha prou. No n’hi ha prou en només invertir amb arreglar talussos, carreteres o evitar riscos geològics. S’ha d’anar més enllà.
I això és el que ens diferencia molt entre el Grup Demòcrata i vostès. És la diferència principal. Nosaltres intentem crear noves inversions, diferents, que puguin aportar un valor al país. El cap de Govern ja va posar de manifest en el seu discurs d’investidura que s’havien de generar inversions productives. Doncs, bé, aquestes inversions que vostès volen o eliminar o reduir molt, van en aquest sentit, intentar crear inversions productives, ja de forma directa o de forma indirecta. És a dir que ens permetin en el cas que ens ocupa de turisme i amb els que estem parlant avui fins aquest moment, a generar més visites al país, evidentment.
I parlant de la font de colors, a veure, no és un projecte emblemàtic, Sr. Costa, No ho és. Un projecte d’1.300.000 euros no pot ser emblemàtic, no ho hem dit mai això. No ho hem dit mai! És un projecte complementari que pot ajudar molt a embellir la zona de l’avinguda Meritxell, que dit passant, és la zona on transiten més persones o turistes d’Andorra.
I llavors, quan vam decidir tirar endavant aquest projecte, ho vam fer perquè som conscients que el comerç és un sector que s’ha d’ajudar, que s’ha de potenciar, i aquest tipus d’inversió podia ajudar a revitalitzar concretament aquesta zona.
El comerç representa un 14% del PIB d’Andorra. En som conscients. És un dels sectors que li costa més sortir, podríem dir aixecar el cap, sortir de la crisi, més que els altres sectors lligats al turisme. Per aquest motiu també vull recordar que estem duent a terme un pla estratègic del sector del turisme de compres per intentar revitalitzar en el seu conjunt el turisme de compres d’Andorra. I per aquest motiu, també vam considerar oportú dur a terme aquest tipus d’inversió, que encaixa molt bé dins el conjunt d’accions que ja s’han fet aquests darrers anys, s’ha fet molta cosa a nivell del sector comercial, i que segurament encaixarà molt bé amb tot el que es pugui fer en un futur.
Però repeteixo, no és emblemàtic, embelleix la zona, aporta un valor a l’experiència de compra que poden tenir els visitants que van a la zona, i diríem que amb aquest aspecte és on s’ha d’emmarcar aquest projecte. No es pot anar més enllà perquè no pretén res més que només això, que ja creiem que és molt, perquè entenem que l’avinguda Meritxell necessita inversió per poder afavorir l’atracció de visitants.
També li vull dir per acabar que som igual de sensibles com vostès amb la gestió pressupostària del Govern. Al final ja ho ha dit la consellera Mateu, és una partida del 2017, estem parlant aquí del 2016. Bé, parlem del pressupost del 2017, potser avui no tocava parlar-ne, ja en parlarem l’any que ve. Nosaltres som conscients que si al 2017 el pressupost del Govern, pel que sigui, no permet fer aquesta inversió, com que no és emblemàtica, potser no la prioritzarem i en farem una altra. Però el que sí que és cert, igual que vostès tenim la preocupació de la gestió pressupostària i tenir el mínim de dèficit possible a nivell del Govern. Això que quedi clar!
I per acabar i per complementar, també dir que ens ho permet fer el projecte. El Sr. López deia que és un projecte que només existeix en l’imaginari, bé, potser com que no estava posat en política aquests darrers anys com nosaltres que estàvem al Govern, no sé si ho va veure, però vam fer un concurs, va guanyar un guanyador, hi ha un projecte molt, amb unes condicions tècniques ja definides. I aquest projecte o l’acord o el concurs que es va atorgar, permetia fer l’obra durant els propers 4 anys, els 4 anys de legislatura. Vull dir que no és un projecte que està a l’imaginari, ja està en paper i està en paper a nivell de concurs d’idees. Evidentment, després, si es tira endavant s’ha d’acabar de desemvolupar.
Però en aquest concurs d’idees seré molt específic per la part tècnica, perquè és complicat aquesta obra dins del riu, per la part tècnica seré molt explícit.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jordi Alcobé teniu la paraula.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, com us podeu imaginar el Govern no comparteix l’esmena proposada pel Grup Parlamentari Liberal.
Permeteu abans de tot un cert agraïment, cert agraïment al Sr. López, com a mínim pel vot de confiança que ens fa a l’hora de la política d’Andorra de com diversificar l’economia i també la pròpia empresa. És un objecte que sí que encaixa amb aquest objectiu i, per tant, sí que li vull agrair com a mínim l’abstenció que manifesteu amb aquesta reserva d’esmena.
El Sr. Costa, amb tot el respecte i cortesia que us tinc, us voldria dir que demanaria una mica més de rigor amb el plantejament de la reserva d’esmena. Rigor, i us motivaré el perquè, en varis aspectes: el primer, perquè quan vosaltres proposeu reduir en 41 milions d’euros en aquests 4 anys les inversions en edificis i altres construccions d’Andorra Telecom, no només afecta al The Cloud -com potser es pretendria-, sinó que afecta a més de 9 milions d’euros també a altres edificis i construccions com per exemple la remodelació de l’edifici de La Massana on ha d’ubicar-s’hi un altre Cloud, no el Cloud de l’edifici sinó una altra plataforma informàtica per poder emmagatzemar dades i ser una eina competitiva per l’empresariat del país i pels que puguin arribar-hi. Per tant, hi ha 9 milions d’euros que també s’afectarien i que entenc que no és la vostra voluntat però que indirectament també amb la vostra esmena s’eliminen d’aquestes inversions.
El segon motiu pel qual us demano més rigor serien les incorreccions flagrants en la motivació d’aquesta reserva d’esmena. Ens esteu dient amb la motivació que fer aquest edifici a altres inversions podria fer que puguin haver-hi o deixar sense reserves per poder fer front a una situació de risc... Mireu, Andorra Telecom, són actualment 320 milions d’euros, comptant els fons propis (260 de reserves i 320 milions de Govern); aquestes reserves seran les mateixes abans i després de l’edifici The Cloud, i seran les mateixes abans i després inclús repartint el 100% dels dividends de la companyia, dels beneficis de la companyia perquè senzillament quan es reparteixen els dividends de l’exercici o quan es fa una inversió no afecta a les reserves de la companyia ni els seus fons propis, per tant, la solvència i el patrimoni de la companyia queda totalment preservada amb aquesta decisió.
El que sí és cert -i per no buscar cinc peus al gat- doncs, és que la tresoreria es pot veure afectada. De quant? No sense reserves, actualment la tresoreria és de 180 milions d’euros i en el pitjor dels casos, si hagués una nova tresoreria generada pels actius d’Andorra Telecom o pels seus ingressos, doncs, baixaria a 150 milions d’euros i això no és una pèrdua de valor, senzillament és una reclassificació d’aquest actiu financer a un actiu immobiliari del mateix actiu del balanç.
Per la qual cosa, el patrimoni de la companyia no es malmet ni amb un euro i, a més a més el que sí que li puc dir és que el pla de negoci que ens ha demanat i que li lliurarem molt aviat doncs, ja hem dit que com a mínim el rendiment d’aquest edifici per ell mateix, sense tenir en compte el rendiment del país que generaria, doncs seria superior al rendiment dels actius financers d’Andorra Telecom que avui en dia té. Per la qual cosa penso que és important no generar més confusió en aquest projecte, no generar més polèmica estèril sobre aquesta qüestió i recordar que el projecte és assumible, sostenible i que crea valor per Andorra Telecom i pel país.
I compartim molt la seva visió de què tenim un problema, el problema el tenim de què en un horitzó a curt termini pot ser que els ingressos del roaming baixin d’una forma significativa i això afectaria evidentment als comptes de resultats de la companyia i també al seu benefici que pugui fer al cap de l’any.
Però, ens dieu: “Davant d’això, quiets! No feu res perquè hem d’esperar, hem d’esperar i no gasteu els diners, no els invertiu perquè hem de tenir un calaix per si de cas”... Doncs miri, fer això vol dir tancar els ulls i esperar a veure què passa... a veure què passa i sincerament és una responsabilitat, i flac favor faríem a la companyia i al país de no fer les inversions que hem de fer que generin més activitat a l’empresa i més activitat al país i The Cloud bàsicament és un projecte d’empresa i un projecte de país, perquè no només es fa per Andorra Telecom per generar més ingressos i més benefici a la companyia i ser més diversificada; es fa essencialment perquè ens falta una activitat que avui en dia no tenim, ni tenim l’espai per poder-la fer que és invertir amb tecnologia, en un espai tecnològic i comercial diferenciat del que avui no tenim, un espai museístic i cultural que avui no tenim, i un espai d’oci i empresarial que avui tampoc tenim i que aquest edifici no vol competir amb ningú del que hi ha avui a Andorra, aquest edifici vol competir amb una nova Andorra, una Andorra més tecnològica, més innovadora i de més valor afegit.
Per tant, el que sí que us puc dir és que aquest projecte encaixa perfectament amb la visió que tenim d’Andorra amb una Andorra moderna, competitiva, innovadora i que segur que compartiu i davant d’això el que hem de fer és apostar per les empreses públiques que avui tenen diners per poder-ho fer i contribuir a fer una Andorra millor.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Primer de tot agrair al Grup Mixt-SDP el suport al nostre posicionament en aquesta reserva d’esmena.
Només, breument, al Sr. Pere López que deia que s’abstindria sobre The Cloud i parlava de contradiccions evidents dintre del Grup Liberal... És al seu entendre i és molt respectable, també entenc que des del PS em sembla que ha sorgit una recollida de signatures originada per ells en contra de The Cloud, per tant potser també són contradiccions internes dintre del PS.
Dit això, tant la Sra. Mateu com el Sr. Camp deien que no és motiu de discussió perquè estava en el pressupost però mentre estigui en forma de plurianual per al 2017, però si surt penso que és ben legítim de poder començar a explicitar els dubtes, les preocupacions o les inquietuds del nostre grup envers aquest projecte i, per tant, surt el pressupost del 2016 i per tant és pertinent discutir-ne i penso que no cal anar més enllà.
Estem molt d’acord, molt d’acord amb moltes de les coses que s’han exposat quant a visió de país, quant a modernitat però també jo li diria que el rigor ha de ser en tots els sentits, i rigor també a l’hora d’execució de projectes o rigor també a l’hora de compartir la informació perquè, és clar, si tenim una informació que no ens arriba i que vostè ara mateix s’estava brindant, Sr. Alcobé, a proporcionar-nos potser llavors podríem entendre molt millor quins són els posicionaments que hem d’adoptar però, és clar, amb una vena als ulls difícilment nosaltres podem donar suport a coses que no veiem clares, per què? Perquè vostès no ens han proporcionat aquesta informació.
Anem a pams. El Sr. ministre Camp deia que nosaltres ens dediquem “a l’obra pública tradicional”... Res més enllà... Res més enllà, no estem gens d’acord amb això. Nosaltres també creiem amb inversions productives que generin un creixement tant directe com indirecte i a això donaríem tot el suport.
D’entrada, a priori, quan pensem en fonts de colors doncs, potser anem a mirar referents que hi ha pel món, i si anem a mirar les de Dubai que són impressionants o les de l’hotel Bellagio de Las Vegas que també ho són... o més a la vora, podem anar a les fonts de Montjuïc, a la font màgica... però escolti, estem parlant d’unes inversions que no tenen res a veure, eh? Les de Dubai em sembla que van acabar costant 218 milions de dollars, i les de Bellagio més enllà dels 40. Amb 1.300.000 euros que no ens quedem amb un rajolí i quatre llumetes i, per tant, tampoc es tracta de fer el ridícul.
Per tant, nosaltres entenem que s’ha de donar suport al comerç que és un dels sectors tradicionals de la nostra economia. Nosaltres estem d’acord, hem donat tot el suport que faci falta però és que si fem les coses... Fem-les bé! I no vulguem posar pedaços una altra vegada en projectes que potser no s’aguanten per enlloc i que 1.300.000 euros ens ajudarien més a fer el ridícul que cap altra cosa.
Per altra banda, dubtem també a priori i ja ho dic d’entrada sense ser cap expert en fonts de colors, i ho he de reconèixer, que seguir un motiu explícit, clar i directe pel qual atraurem turistes al nostre país i em sembla que vostè en això també està d’acord.
Per tant, si fem les coses fem-les ben fetes i llavors prioritzem-les amb l’ordre de coses i tal com està l’economia avui en dia, per tant, siguem curosos amb això.
Només també afegir-li i esperem que hagi estat així perquè, és clar, ha parlat d’estimular els turistes i de donar un valor afegit als turistes, però aquestes fonts de colors han d’anar emplaçades en un lloc molt concret on hi viuen ciutadans del nostre país, també tinguem-los en compte. De vegades vetllem pel turista, que ho hem de fer i completament d’acord amb això, però també hem de vetllar pels nostres ciutadans i per tant, unes fonts de la manera que siguin tenen uns impactes acústics, uns impactes visuals i a més a més no tenen només el cost de la seva construcció, tenen un cost de funcionament, tenen un cost de manteniment i tenen uns costos amb revisions profundes que s’han de fer en aquesta mena d’instal·lacions.
Per tant, també molt curosos amb tot això i no trivialitzem a l’hora de què nosaltres volem construccions tradicionals... No pas, però som seriosos, som rigorosos i cal tenir en compte i contemplar altres condicionants que són igualment importants.
Dit això, unes altres paraules pel ministre Alcobé. Compartim totalment, Sr. Alcobé, que cal diversificar l’economia, per tant, no hi ha cap mena de fissura entre el seu discurs i el nostre, sí que hi és en aquesta falta de rigor. Vostès tenen una habilitat bona dialècticament parlant d’una mica girar la truita i culpar-nos a nosaltres d’irresponsables, quan no som nosaltres els que estem governant són vostès, per tant, als que se’ls hi ha de demanar responsabilitats de l’acció de Govern és justament al Govern de torn i no pas a l’oposició. Nosaltres justament ens limitem a fer, modestament, de la millor manera possible la feina la qual la ciutadania ens ha encomanat que és seure a l’oposició i fer les nostres accions de control i impuls de l’acció de Govern, i així ho continuarem fent.
Parla d’un projecte de país, jo diria que és més un projecte polític més que de país l’edifici The Cloud, i en moltes coses podríem estar d’acord inclús en el projecte arquitectònic que... inclús amb l’arquitecte que es vulgui fomentar abans als arquitectes del país adjudicant aquests projectes, això a nosaltres ens alegra i podríem donar-hi tot el suport i estem completament amb ganes de donar-hi el suport; el que passa és que, és el que diu vostè, vostè ens està dient que: “Aviat tindrem aquest projecte tancat i ens el farà arribar”. Llavors, vostès esperen que nosaltres sense la informació d’aquest projecte tancat i sense saber què hi va en aquest edifici li puguem donar un suport... Fem-ho al revés! Siguin rigorosos vostès! Doni’ns la informació, doni’ns tota la informació i ens diu quines són aquestes marques prestigioses del país que ara no estan en el nostre país i que ens va dir que hi estaven contactant... Digui’ns quines són! Digui’ns quins són aquests operadors amb els quals han establert contactes! Digui’ns quines són aquestes empreses de valor afegit que volen venir amb qui vostès han establert contacte! Perquè nosaltres puguem tenir una visió molt més ampla, molt més acurada, molt més seriosa, molt més rigorosa que és el que vostè ens està llegint, de què és el que cal fer en aquest edifici. Però, ara per ara, vostè entendrà que això no ho podem fer; és com si en una economia domèstica vostè, com qualsevol família, se’n va a buscar un pis o una casa i agafa la primera casa i llavors diu: “Ai escolta, és que no tinc prou habitacions per encabir els meus fills”... Escolti, no és seriós! No tenim aquesta informació. Facin-nos-la arribar, siguin rigorosos vostès i llavors nosaltres podríem actuar.
Ja li he dit en tot moment, estem a favor de diversificar l’economia, estem a favor de la modernitat del país, estem inclús a favor de si amb les finances del nostre país ens podem permetre tenir edificis emblemàtics, però hem de fer la feina amb els passos que toca.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Sí, en relació a la font de colors que, de fet, suposo que es va posar així al pressupost per resumir-ho però, de fet, es tracta d’un espectacle d’aigua, llums i so al riu Valira, aquesta seria la denominació correcta, perquè a part de ser una font el que es fa són uns espectacles cada cinc minuts en horari nocturn o cada deu minuts, al llarg de tota la nit evidentment en un horari que no entorpeixi massa als veïns, evidentment.
De fet m’ha donat la raó Sr. Costa perquè diu: “És que no són rigorosos”, però al final diu: “No és la font de Dubai”... Bé, és que si no fóssim rigorosos potser esperaríem a això perquè no ens la podem pagar la font de Dubai! No ens la podem pagar. Llavors, ens podem pagar el que ens podem pagar, amb la qual cosa vam optar per aquesta font.
Diu: “Serà un rajolí”... Bé, ja li ensenyaré tot l’estudi que s’ha fet, el tipus d’espectacle que es vol fer i ja veurà que no és un rajolí d’aigua, són uns rajos d’aigua i ben grossos... i ben grossos, i diversos amb diferents tipus de fonts.
Pel que fa als impactes ambientals només dir que quan vam fer el concurs d’idees era una de les condicions més importants que la guanyadora tingués tots els requeriments a nivell d’impactes ambientals ja sigui de so, de llum i també evidentment a nivell del tractament de l’aigua del riu Valira. Tot això dins de la proposta guanyadora es contemplava, de fet, una de les empreses guanyadores va ser Fluidra, que Fluidra és una de les grans multinacionals espanyoles del tractament de l’aigua i que aquí a Andorra ha treballat per a diferents empreses de renom, amb la qual cosa en aquest sentit jo crec que els impactes mediambientals... No han de tenir por per això.
I el manteniment, si no recordo malament, eren 17.000 euros a l’any, evidentment cada ics anys s’han de fer canvis de peces, però en la mitja sortien uns 17.000 euros l’any de manteniment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha...
Alguna altra intervenció...
Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Només per... No ho vull fer anar molt més llarg, però sí dir-li... Miri, Sr. Costa amb rigor ho hem de ser tots, però sobretot el Govern ha de ser responsable i a més té l’obligació si pot ser de no equivocar-se.
Per tant, sí que us faré arribar els estudis que estem acabant de tenir i tota la informació que pugueu tenir en el termini degut i per compartir la informació que també tenim perquè tot enriqueix aquest projecte com dic de país, més que polític, de país.
Però sí que sobretot hem de ser coherents, hem de ser coherents uns i altres perquè jo suposo que l’antic Comú d’Andorra la Vella que era un ferm defensor d’aquest projecte i suposo que aliat també del seu grup polític doncs, sí que defensava aquest projecte, un projecte per la parròquia i pel país. I recordar que aquest projecte neix d’una voluntat col·lectiva.
Hi ha un concurs d’idees en el qual hi ha el Comú d’Andorra la Vella, la Cambra de Comerç, el Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi d’Enginyers, els constructors d’Andorra i aquest projecte surt guanyador per unanimitat, inclús el Comú d’Andorra la Vella li donava molt suport, per tant, no es va voler premiar cap arquitecte en particular, resulta que l’arquitecte d’aquest projecte és andorrà i un jove talent... Doncs, millor pel país i millor per ell! Però, en qualsevol cas sí que us demanaria coherència perquè què hauria passat si el Comú d’Andorra la Vella no tingués aquest consolat sinó un altre consolat, aniríem en compte amb aquest projecte quan el Comú d’Andorra la Vella antic el defensava moltíssim també en favor de la parròquia i del país, doncs bé només dir-vos que estem disposats a compartir el que faci falta, que la informació la tindreu en el termini degut però que hem de ser responsables i amb coherència amb totes les coses que s’estan fent.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Molt breument i també per al·lusió directa al Sr. Alcobé i amb aquesta al·lusió a la coherència... No sóc partidari jo de mirar enrere i de tirar enrere però vostè ho ha fet, cap problema, però és clar si som coherents ho hem de ser tots com vostè està dient, i estic completament d’acord que llavors ho hem de ser tots però en un partit polític en el qual vostè abans formava, en el passat, part doncs va tirar enrere un altre projecte emblemàtic com era un museu nacional, per tant, aquestes coherències les podem veure alterades. Estem parlant de projectes emblemàtics, edificis emblemàtics i que en moments determinats es dóna suport o no es dóna suport, simplement per recordar-ho i per dir que no m’agrada a mi fer al·lusió al passat, i aquí el que ens correspon és fer al·lusió al futur del país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Alguna altra intervenció...
Sr. Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies. No volia contestar realment però bé, com deia el Sr. Gallardo que diu que sí amb el cap, jo també li diré que, sí, Sr. Gallardo. Vostè al 2007 proposava amb fermesa, amb molta il·lusió també com el Sr. Candid Naudi... Carles Naudi, perdó, fer un projecte emblemàtic, un projecte singular i emblemàtic en aquesta zona, per tant no sé el que costa però és una cosa semblant al que ens costa ara, i amb un rendiment més que dubtós, rendiment propi de l’edifici, del país no ho discuteixo... de l’edifici.
Avui tenim un projecte que rendeix per ell mateix, que pot donar un rendiment al país i, a més a més, es rehabilita un edifici abandonat -ja que parlava abans d’edificis abandonats- o infrautilitzats, per ser més curosos, que no porta cap problema a la zona.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Si no hi ha més intervencions i vist el que s’ha manifestat, aniríem a una votació separada de les dues esmenes.
Anem a votar, doncs, l’esmena número 4 que es correspon a l’esmena 38 de l’informe del Ponent.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari, si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
A favor: 13, en contra: 15, abstencions: cap.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Passem a la votació de l’esmena número 7 que es correspon a l’esmena número 80 de l’informe del Ponent.
Obrim un breu termini de temps per votar.
(Hi ha un silenci)
Sr. secretari, si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, 10 vots a favor, 15 en contra i 3 abstencions.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació també queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Continuem amb les esmenes cinquena i sisena, presentades pel Grup Parlamentari Liberal. Farem el debat de les mateixes també agrupades, tal com s’ha demanat.
La cinquena reserva d’esmena es la que es correspon a l’esmena número 69 de l’informe del Ponent proposant crear el subconcepte: “Altra maquinària i equipament”, dins del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària; la sisena és la reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 70 de l’informe del Ponent proposant modificar el subconcepte: “Reposició i millora d’instal·lacions dins del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària”.
Intervé per defensar les reserves d’esmena, la Sra. Carine Montaner, teniu la paraula.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Avui el Grup Parlamentari Liberal presenta davant del Ple les reserves d’esmena 69 i 70 de l’informe del Ponent, esmena 5 i 6 del Grup Parlamentari Liberal.
Què proposen respectivament? Esmena 69, dotar una partida d’inversió de 150.000 euros per donar resposta a les necessitats als equipaments necessaris com ara material geriàtric: grues de trasllat, cadires de rodes, aixecadors de lavabos, taules, etc; esmena 70, dotar una partida d’inversió de 150.000 euros més per poder respondre a les necessitats d’inversió del Centre sociosanitari El Cedre a les diferents dependències -estem parlant de reformes de dutxes de lavabos de les habitacions; per l’equilibri pressupostari es proposa reduir de 300.000 euros el concepte d’ “Altres treballs a l’exterior”.
Des del Grup Parlamentari Liberal lamentem profundament que aquestes esmenes hagin estat rebutjades a la Comissió de Finances. Aquestes esmenes van estar votades en contra pel Grup Parlamentari Demòcrata, en canvi, volia donar les gràcies als grups de l’oposició que van votar a favor d’aquestes esmenes a la Comissió de Finances.
Davant d’aquest rebuig, el Grup Parlamentari Liberal insisteix i presenta aquestes reserves d’esmena. Volíem recordar que efectivament en aquesta Cambra, El Cedre a l’origen tenia una funció ben determinada, és a dir, acollia gent amb autonomia i avui en dia no és el cas. Avui en dia hi ha moltíssima gent dependent al Cedre -estem parlant de 118 persones dependents- i les instal·lacions no estan adaptades a aquesta manca d’autonomia.
El Centre sociosanitari El Cedre s’ha convertit en un centre realment on cal fer reformes, reformes oportunes justament per la dependència dels pacients. Són pacients que necessiten ajuda: ajuda per menjar, ajuda per aixecar-se, ajuda en el seu dia a dia i això és un gran problema.
Segons al nostre entendre, caldria requalificar aquest centre. El Centre sociosanitari avui en dia aquesta qualificació està obsoleta i caldria justament actuar a aquest nivell, i durant la compareixença, al Sr. ministre li vaig justament demanar si hi havia aquesta voluntat de qualificar el Centre.
Consellers generals i sobretot consellers Demòcrates per Andorra, vist l’exposat, el Grup Parlamentari Liberal demana el vot a favor d’aquestes reserves d’esmena per millorar la qualitat de vida dels residents i per millorar la qualitat de l’entorn laboral dels professionals que treballen dia a dia amb moltes ganes, amb moltíssimes ganes per millorar la vida dels pacients però, malauradament vist la mancança de recursos doncs, no... per optimitzar tot el que tenen al seu abast però és difícil.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la intervenció del Grup Parlamentari Mixt. Té la paraula la consellera Sílvia Bonet, per SDP.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Tal i com es va fer durant la Comissió de Finances, els membres d’SDP votarem a favor. Evidentment compartim la idea de què la residència d’El Cedre, doncs, el seu grau de complexitat i dels pacients que estan residint allà ha augmentat de forma considerable i sobretot arrel de la unificació de les dues residències: Solà d’Enclar i El Cedre, això fa que la necessitat de material per poder donar l’atenció adequada a aquestes persones que resideixen allà, doncs, és més important tot i que segurament es pot haver previst algun tipus d’increment amb aquest tipus de material, considerem que no és suficient, per la qual cosa donarem suport a aquestes dues reserves d’esmena.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sr. Gerard Alís pel PS.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Els consellers socialdemòcrates som coneixedors de les queixes existents en relació al Centre sociosanitari El Cedre així com a les mancances que la M. I. Sra. Montané ens ha exposat en la defensa de les esmenes.
Alhora som conscients de la necessitat que dit centre sociosanitari disposi de mitjans per poder prestar la millor atenció als seus residents que per raó d’edat i dependència són especialment vulnerables.
Convençuts en la necessitat de dotar de mitjans aquesta residència, el bé i bon servei dels seus usuaris i també dels professionals que hi treballen donarem suport a les dues reserves d’esmena que acabem de debatre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
El Grup Demòcrata també és molt conscient del fruit de l’evolució de què hi ha moltes mancances encara a El Cedre, però no solament el Grup Demòcrata, és conscient també el Govern i el SAAS i per això va demanar ja fa dos anys que en el marc d’una cooperació entre França vingués aquí un equip per inspeccionar de manera la més objectiva possible les instal·lacions. Després d’aquesta inspecció s’està fent un seguiment i amb aquest seguiment s’intenten pal·liar la majoria de les mancances.
Nosaltres, i voldria deixar-ho palès, vam transaccionar una esmena amb la resta de grups, Sra. Montané, per allà on calen les mancances. Les mancances són a nivell de personal, de personal perquè com vostè ha dit molt bé les persones ara són cada cop més dependents, perquè ja fa molts anys que hi són, i cada cop els hi costa més i les instal·lacions s’han d’adaptar. Però, per a la majoria d’instal·lacions no cal una obra per fer-ho, ja es va fer una intervenció de 140.000 euros a l’exercici 2015 per adaptar alguns dels aspectes i ara el que cal és que hi hagi persones qualificades i després una coordinació dels serveis per donar una millor atenció a aquestes persones: és redistribució tant de recursos humans com de recursos materials que és canviar coses de lloc, és a dir, tots els que estaven en una planta o en diferents plantes reagrupar-los per plantes... és a dir, coses d’aquestes que no necessiten aquest tipus d’inversió, i penso que aquí és bastant injust quan vostè acusa... -perquè no hi ha una altra cosa a dir-, acusa al Grup Demòcrata, al Govern i diria al Grup Demòcrata en la seva globalitat de manera poc curosa sobre aquest tema.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, començaré per la inquietud de la Sra. Montaner amb el tema de la requalificació del Centre.
Miri, ara no li diré si el requalificarem o no però de moment no està previst, però ho podem estudiar evidentment com tot és qüestionable.
Bé, ensenyaré una mica a la reserva d’esmena, en relació a aquestes dues esmenes, que afectarien a les dotacions pressupostàries del SAAS, són difícils de poder articular donat que aquestes dotacions, seguint les directrius pressupostàries utilitzades habitualment pel Govern, es van ajustar a compromisos contractuals concrets i, per tant, qualsevol canvi a la baixa en els imports inicialment pressupostats en el subconcepte de “Treballs a l’exterior”, comprometien de forma seriosa aquella despesa segura en partides destinades al finançament de la contractació de serveis externs diversos com poden ser per exemple: els serveis de restauració de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i el propi del Centre sociosanitari El Cedre, els serveis de manteniment d’ascensors i altres. Uns serveis que malgrat no ser de caire assistencial no deixen de ser un suport de caràcter essencial pel bon funcionament del SAAS.
D’altra banda, ja es van fer les previsions oportunes en els equipaments i reposicions a les que vostè fa referència i ho van fer els tècnics i amb informes, com ha comentat la Sra. Meritxell Mateu, degudament assessorats i s’hi van incloure les partides corresponents de pressupost destinades a inversions del SAAS.
Per tant, segons l’exposat, el Govern no comparteix aquesta reserva d’esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Voldria, primer de tot, contestar la M. I. Meritxell Mateu.
Nosaltres havíem fet, efectivament, amb el PS una esmena a nivell de la contractació del personal d’El Cedre, perquè justament falta personal per ajudar aquestes persones en el seu dia a dia.
Efectivament nosaltres érem molt sensibles i vam lluitar per això i us volíem agrair, efectivament, aquesta transacció.
Ara, això no és suficient no és suficient, Sra. Mateu... No és suficient! Si contractem més personal, és a dir, auxiliars d’infermeria i no tenim aquestes grues per traslladar al pacient tindrem moltíssimes baixes, per què? Perquè aquests auxiliars d’infermeria tindran l’esquena que no podran ni caminar. Aixecar un pes mort, diguéssim, una persona que no es pot moure, Sra. Mateu sense grua no es pot fer... Es farà un dia o dos dies i després aquesta persona tindrà problemes d’esquena.
Llavors, per garantir efectivament la qualitat de l’entorn laboral doncs, una cosa no es pot fer sense l’altra i és per això que volíem insistir a nivell de materials i també a nivell de les reformes de les dutxes.
Efectivament i suposo que els meus companys d’altres grups polítics no van tenir la sort de visitar El Cedre, això ha de passar per la Comissió de Sanitat. Sr. president de la Comissió de Sanitat estem esperant encara fa un mes i mig que va dir al Diari que visitaríem El Cedre, estem esperant una data Sr. president... Fa un mes i mig d’això! Ara toca parlar del pressupost.
Llavors era el moment idoni, pensem nosaltres, de veure això en realitat i no sobre paper.
Moltíssimes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Meritxell Mateu, després Sr. Carles Jordana.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Miri Sra. Montaner, jo ja hi estic d’acord. El que li estic dient és que s’està fent una priorització i el que falta, les grues, ja n’hi ha que s’han comprat, ja es va fer una inversió al 2015 -l’any que hem deixat- i ara s’ha considerat... Ah! I es va fer una altra cosa al 2015 que m’he descuidat abans de dir-ho: gràcies a l’actuació del Ministeri d’Educació, de la ministra d’Andorra, es va engegar amb la Universitat d’Andorra una formació per especialitzar les persones per formar persones tenint en compte el que ja els hi havia recomanat aquest informe fet per especialistes francesos, per tenir això, perquè el que passa és que les persones no tenen la formació,
-sobretot és això el que falta-, no falten persones, i formació, i redistribució de recursos, no recursos nous. L’única cosa que sí que li reconec és que potser una de les coses que s’haurà de fer en el futur són les dutxes, però pel que fa a les grues això ja està.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Sr. Carles Jordana, li demanaria brevetat, si us plau.
El Sr. Carles Jordana:
Sí, Sr. síndic.
Seré molt breu, només ho faig per al·lusions.
Sra. Montaner, li agraeixo la preocupació que té pel Cedre però em sobta que s’esperi al dia del debat d’aquestes esmenes per comentar-me aquesta necessitat de reunir a la comissió i tractar el tema de la visita al Cedre. Jo amb molt de gust ho faré, només faltaria! Així em vaig comprometre però, no obstant li recordo que acabem d’emprendre el període de sessions fa una setmana i no creia que vostè estava tant preocupada que havíem d’habilitar un dia.
Em tot cas, vostè té el meu telèfon, té el meu correu electrònic per posar-se en contacte. També ens hem reunit fa poc en una compareixença amb el Sr. ministre i no m’ha fet cap comentari.
Només em sobta que aprofiti ara aquest debat per fer aquesta esmena.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern... Perdó, per part del Govern desitja intervenir algú...
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, per fer uns petits aclariments.
Amb el tema de personal, bé, sempre és bo tenir molt personal però els estudis ens diuen que tenim els ratis correctes. I després també, el problema que van detectar aquests estudis que evidentment facilitarem quan se’ns demani o quan puguem passar-los...
(Se sent riure)
En el seu degut moment, hi havia un problema més que res de governança i d’organització interna. Que sàpiguen que hi ha un edicte intern per buscar un coordinador del centre.
També els comunico que la setmana passada amb el Dr. Piqué, que és el director general del SAAS, vam estar visitant el centre i aquestes mancances que m’esteu parlant de grues i dutxes tampoc van ser unes prioritats ni unes mancances que se’ns va manifestar de forma pertinent o de forma molt important.
En fi, estem treballant en això, portem poc temps... bé, porto i l’equip directiu s’està formant en aquests moments i està aterrant dins del SAAS, i penseu que és un centre que tenim molt interès en cuidar i mimar i que funcioni de forma correcta.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Miri Sr. Jordana, seré molt clara i contundent.
La Sra. Carmen Arcalís, suposo que aquest nom li sona, va venir a visitar efectivament a tots els grups parlamentaris i va venir també a parlar amb vostè. Va parlar, diguéssim, de totes les mancances que hi havia al Cedre i va dir quan... quan aniríem a visitar El Cedre! Us ho va dir.
Jo vaig anar a una conferència el 24 de febrer, a la conferència de l’Hospital on es plantejava tot el nou model sanitari, era l’única política en aquesta conferència; hi havia infermeres del Cedre i us puc garantir Sr. ministre que les infermeres del Cedre ens estan esperant i estan a la nostra plena disposició.
Em van dir que no hi havia cap problema per anar a visitar El Cedre justament per aportar i justament injectar diners al centre i per treballar-hi millor.
Doncs, aquí hi ha un tema aclarit.
Sr. Jordana, jo vaig parlar amb la Carme Arcalís i em va dir que justament havia vingut a veure’l personalment per parlar d’aquesta famosa visita. Doncs, és clar, jo suposo que vostè té consciència professional i per tant no vaig insistint, no em vull fer pesada.
Moltíssimes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Calres Àlvarez:
Sí, una mica també per aclarir el tema.
Voldria dir que deixin fer la feina als tècnics, als tècnics qualificats que són els que valoren els centres i són els que realment el ministeri ens ha de donar l’opinió i els han de seguir.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine.
La Sra. Carine Montaner:
Moltíssimes gràcies.
Com que no vaig poder fer la visita oficial vaig trucar al Sr. Burgués, per dir que efectivament entenia la seva posició vist que el ministre no deixava... bé, que no veia amb bons ulls el fer aquesta visita al Cedre, i vaig parlar amb ell per telèfon i li vaig demanar dades. Efectivament, em va dir que aquestes dades eren públiques i per tant, m’ha contestat de manera molt clara, amb el nombre de residents i amb totes les preguntes que volia fer.
Doncs, nosaltres vam fer aquestes esmenes amb coneixement de causa.
Sr. ministre, hi ha tres fets evidents, és a dir: la piràmide de les edats està invertida, l’esperança de vida s’està allargant. Hi ha més malalties cròniques amb grau de complexitat important. Llavors, efectivament que s’ha de tornar a plantejar tot el model sanitari, això ningú en aquesta Sala ho dubta!
L’únic és que això no es fa d’un dia per l’altre i, per tant, és clar cal fer unes petites accions per millorar la qualitat de l’entorn professional i la qualitat dels residents també perquè la gent gran, què hem de fer? Els hem de cuidar... els hem de cuidar, sí que la font de colors és important, però és clar, hi ha prioritats. El que diu la Meritxell Mateu és clar, és a dir, hi ha prioritats. Doncs, la nostra prioritat és efectivament tenir cura d’aquesta gent que han treballat tota la seva vida pel país i bé, és per això que esperem que els meus homòlegs de tots els grups parlamentaris que replantegin aquesta qüestió i votin a favor de la reserva d’esmena.
Moltíssimes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Només per recordar a la Sra. Montaner que aquestes prioritats el Govern les té molt clares i el nostre grup encara més clares.
Aquí he parlat de què s’està seguint un full de ruta dictat per un informe fet per un extern de l’any 2014 i que ja cada 3 o 4 mesos hi ha una evolució.
És a dir, que aquí hi estem tots d’acord i només dir que nosaltres l’únic que volem és el mateix, és mimar com ha dit el ministre a tota la gent gran perquè potser algun dia ens hi trobarem en aquesta situació. Doncs, faltaria més!
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Sr. Jordana.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
Molt breument.
Agraeixo la seva claredat Sra. Carine Montaner però, repeteixo, no veig per què aprofita l’exposició mediàtica d’avui per fer aquest comentari.
Repeteixo, mai m’ho ha comentat. Jo l’únic que vaig fer és contestar, una nota de premsa que vosaltres vau fer en una roda de premsa i vostè mai m’ha contactat per fer-me palesa la seva preocupació i el seu neguit al respecte.
Mai vostè m’ha demanat que això es tracti en comissió. Jo vaig fer uns comentaris que vostè ho dóna per fet que els avala, però mai vostè m’ha manifestat que considera que això s’ha de passar a través d’una comissió, o que vostè vulgui anar o no a visitar el Cedre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Última intervenció que no em vull fer pesada un altre cop, a veure, jo crec que quan un ciutadà ens ve a veure per una problemàtica l’hem d’escoltar. D’acord? Un ciutadà, un conseller, qualsevol persona!
I això és el nostre deure com a polítics. Estem aquí en aquesta sala per atendre als ciutadans. I aquesta persona, la Carme Arcalís va venir a veure-us. És a dir va venir també a veure la Rosa Gili, és clar, és a dir, tothom aquí, la Sílvia Bonet, a mi, a vostè, perquè és clar, efectivament que entre el canvi de Ministeri de Salut i després el canvi de presidència de la Comissió de Sanitat, efectivament jo puc entendre Carles Jordana que acabava d’arribar i que és una mica difícil, però aquesta persona ja va venir i us va informar.
I per tant, la paraula d’una ciutadana és tant important com una consellera, i llavors, és clar, jo sabia, ja estava al corrent d’aquests fets. Llavors, vostè ja farà el que consideri en funció d’això.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
A veure, jo m’he manifestat moltíssimes vegades en relació a això del Cedre. Ja ho he dit altres vegades, penso aquí i en d’altres llocs, he fet preguntes, hem reclamat millores. Jo també tinc constància que moltes coses encara no s’han solucionat.
Vull ara donar totalment recolzament a la meva companya Carine en el sentit que és veritat que acabem havent de fer les coses a cegues, perquè quan no les pots veure, doncs, és un problema no? Per tant, bé, jo ja li vaig dir a ella, jo em vaig trobar en una Comissió d’Educació que també se’m va pretendre frenar per fer una visita al centre. Els estic parlant de l’última legislatura, en cap cas de la d’ara. I per tant, penso que és molt important, justament que els membres del Parlament, per fer la nostra feina de control al Govern, puguem fer visites in situ.
Llavors vist una mica aquí tota la polèmica que hi ha en relació amb aquesta visita, voldria demanar si hi ha algun problema, que se’ns pugui escapar a nosaltres, perquè no s’agilitzi aquesta visita al Cedre.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No sé si hi ha cap més intervenció…
Sr. ministre de Sanitat, si voleu intervenir hauríeu de....
El Sr. Carles Marfany:
Sí, molt breu...
El Sr. síndic general:
Perdoni, deixeu-me acabar de dir: si no em dieu que voleu intervenir, jo no tinc manera de saber-ho.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Marfany:
Gràcies Sr. síndic i excuseu.
Bé, prenc nota de tots els suggeriments. El Govern i, concretament, el Ministeri de Salut intentarà donar-vos satisfacció. Doneu-nos una mica més de marge. Ja ho sé que no és excusa vàlida, però evidentment ens posarem al dia, i evidentment tractarem de forma carinyosa els vostres suggeriments.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més intervencions, procediríem... Els demano, si estan disposats, de poder votar conjuntament les dues reserves d’esmena aquest cop…
Doncs procediríem a aquesta votació conjunta.
Obrim un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
Sí.
13 vots a favor i 15 en contra, abstencions cap.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació, queden desestimades les reserves d’esmena i es manté el text tal com ha sortit de la comissió.
Bé, abans de passar a la darrera reserva d’esmena, suspenem la sessió i us demanaria de ser puntuals per poder començar a les 15.45h.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 14.33h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 15.51h)
El Sr. síndic general:
Es reprèn la sessió.
Anem doncs a debatre la darrera reserva d’esmena presentada pel Grup Parlamentari Liberal, que és la número 8. Reserva d’esmena que es correspon a l’esmena número 6 de l’informe del ponent proposant modificar la disposició derogatòria segona.
Intervé per defensar la reserva d’esmena, la Sra. Judith Pallarés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Avui el Grup Parlamentari Liberal hem volgut portar diferents esmenes amb la intenció que el conjunt dels seus membres puguin prendre en consideració més enllà dels membres de la comissió, algunes modificacions a la Llei del pressupost que pensem que són importants. Evidentment entenem que això és sempre dins de la nostra visió particular del que hauria de ser un pressupost amb unes prioritats molt diferents a les del M. I. Govern.
Dins de les diferents propostes i sent conscient del a priori que ens trobarem, com tot el dia dins d’aquesta Cambra, a l’esmena d’ara també en parlem, sincerament penso que l’esmena de modificació sigui de l’informe del ponent, esmena 43 del grup, el posicionament podria ser diferent. Potser podríem fer alguna cosa diferent avui aquí en aquest ple.
Proposem que la disposició derogatòria segona s’aprovi amb una breu modificació que implica més que grans imports, responsabilitat política.
En relació a l’article 2, la derogació de l’article 2 de la Llei 2/2012, del 15 de març, hem de dir que nosaltres, el Grup Liberal i en el nostre programa electoral ens havíem compromès a la derogació d’aquest article, i per tant, ja ens va semblar bé la presentació d’aquesta mesura.
La nostra proposta d’eliminar les retallades al personal de l’Administració responia a dos criteris bàsics.
Un, el compliment de la Llei en relació als drets adquirits pels empleats de la funció pública i les obligacions contretes per l’Estat vers els mateixos i dos, que la responsabilitat del control de la despesa de l’Administració passa per una reforma estructural de la mateixa, i que aquesta responsabilitat recau sobre el Govern i no pas sobre el personal contractat. No entraré ara en el debat sobre la reforma de l’Administració pública que DA ja es va comprometre a fer a l’anterior legislatura i que sembla que de moment no arribarà pas, però sí que voldria que es considerés el fet que ens ocupa de no aplicar aquesta derogació de les mesures que es van prendre en aquell moment als càrrecs polítics.
El context i la motivació de la Llei 2/2012 responia a donar resposta a una crisis que posava en “jaque” a tot el país i l’Administració havia de reajustar-se a les circumstàncies en tots els seus estaments. La mesura en aquell moment, copiada en gran part dels països veïns no va ser ni fàcil, ni popular. I sense entrar en els números estic segura que ha representat un import important d’estalvi a les arques públiques d’aquest últim període.
La seva recuperació econòmica ens dóna una miqueta d’esperança i no seria just continuar penalitzant el personal de l’Administració a qui sense cap dubte hem d’agrair l’esforç que han efectuat durant aquest període. De fet, aquesta modificació s’havia d’haver aprovat ara fa un any per tal de complir amb el compromís adquirit de què el personal de l’Administració en el moment que entrava en vigor la llei de l’IRPF se li minvava encara més la seva nòmina, però està bé que puguem presentar-la avui.
Però igual que pensem que els funcionaris no eren ni són pas els responsables, no podem dir el mateix en relació a la classe política. Nosaltres sí que hem d’assumir responsabilitats en aquesta qüestió per molt que hagi millorat l’economia, que tampoc és el cas, són molt poques les empreses del nostre país que al dia d’avui es poden permetre retribuir els seus empleats en les mateixes condicions que a l’any 2012. La pressió fiscal ha augmentat així com les cotitzacions de la CASS. Els esforços que les empreses estan fent són encara molt importants, i per tant, pensem que els càrrecs polítics haurien d’assumir aquesta realitat sent solidaris i actuant en conseqüència amb la realitat que encara viu el país, i actuar amb responsabilitat.
No podem demanar esforços que nosaltres no estem disposats a fer, i per tant, creiem que els càrrecs públics no haurien de gaudir d’aquesta derogació encara. Per tant demanem que el ple voti a favor de la modificació de la disposició derogatòria segona en els termes que acabem d’exposar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Parlamentari Mixt, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula per SDP.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé pel que fa a aquesta darrera reserva d’esmena, nosaltres compartim l’argumentació exposada. Entenem que en aquests moments de tímids brots de recuperació econòmica, les coses van bé per uns quants però no pas per tothom, i en aquests moments encara hauríem de mantenir aquest esforç pel que fa als càrrecs més que res polítics. Per tant, tal com vam fer en treball en comissió, també avui donarem suport a la reserva d’esmena presentada.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, pel PS, Sr. Gerard Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Sí gràcies Sr. síndic.
Els socialdemòcrates creiem i així ho hem manifestat en diverses ocasions que per motius de transparència caldria legislar en matèria de salaris de càrrecs públics i polítics.
Pensem que per motiu de bona salut democràtica aquells càrrecs han de ser remunerats però que cal establir una marc just i mesurat per fixar dita remuneració i evitar situacions que puguin semblar abusives.
Dit això, com va ressortir del treball en comissió, creiem que l’esmena presentada no és tècnicament adequada per assolir aquest objectiu. Som del parer que cal derogar dita mesura acordada l’any 2012.
Primer per coherència. Recordem que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ja va votar en contra d’aquella llei en el moment del seu debat parlamentari.
I segon, per quant entenem que arran de l’entrada en vigor de l’IRPF, aquesta ja no té sentit.
Per aquest motiu no podem donar suport a aquesta reserva d’esmena tal i com ho vam fer en comissió.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Ja en comissió no vam acceptar l’esmena perquè entenem que la problemàtica mereix una reflexió molt més acurada.
És cert que el fet que no s’apliqui la derogació de la llei de retallades als consellers perquè no entrem dins de l’àmbit de la llei, no ens eximeix de solidaritzar-nos amb els càrrecs polítics de Govern. Les diferències salarials entre els càrrecs polítics que treballen en àmbits iguals o similars a l’Administració, no és una novetat, com tampoc ho és que directors o caps d’àrea percebin unes retribucions superiors a les dels seus ministres. Per això el nostre grup és partidari de legislar i dotar el país d’un marc legal que marqui amb transparència i equitat les retribucions dels càrrecs electes i dels càrrecs polítics del país i eviti totes aquestes incongruències. En aquest sentit, ja els anuncio que el nostre grup està treballant una proposició de llei de transparència i bon govern que inclou la regulació de les remuneracions dels càrrecs públics polítics, la qual disposarem en el decurs dels propers mesos.
Per tot l’exposat, no podrem donar suport a aquesta esmena.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
Sra. Pallarès, tal i com entenc jo la responsabilitat política, quan un és responsable polític no té res a veure amb el sou. Vostè és un responsable polític i no té res a veure amb el sou, quan un té responsabilitat.
Miri, el primer que ha de fer és agrair, i ho he d’agrair en primera persona perquè com a cap de Govern, vam agafar conjuntament amb el Govern, però jo en primera persona, la decisió de rebaixar aquells sous de més de 3000 euros, al tomb de forma progressiva entre el 5 i el 10%. Això si ho recordo bé, afectava un de cada cinc funcionaris. La primera cosa que he de dir és la meva gratitud, no és mai fàcil agafar aquesta decisió, i estic convençut que això no va agradar gairebé a ningú dels funcionaris. I ho puc entendre perfectament. I quan un és cap de Govern, ha d’agafar decisions. És veritat i ho deia la Sra. Pallarès que m’hauria agradat de no tenir d’estalviar diners a nivell de les despeses de personal perquè sempre són decisions, acabo de dir, complicades.
Però també li he de dir que vull saludar un fet que ha passat moltes vegades desapercebut en aquestes moments on es parla tant de la classe política i potser no passem pels nostres millors moments. El Govern evidentment va aplicar en primera persona, -jo guanyo bastant més de 3000 euros, els ministres també-, no és menys cert que sóc el cap de Govern i no em queixo de res, que guanya menys per fer la seva feina, però no és una qüestió que pugui guanyar més de l’última dècada. Però també hi ha hagut moments de responsabilitat política, i em giro per exemple cap a Sindicatura. Sindicatura no tenia cap obligació en el seu moment perquè nosaltres no podem pas fiscalitzar els comptes de Sindicatura, i això també val pel president del Grup Parlamentari, que també cobra més de 3000 euros, però també pels síndics, i no únicament vam fer això. Potser recordem-ho per igualar-se el sou del cap de Govern, van rebaixar molt significativament una vegada el seu sou i després van aplicar les retallades.
Dic això perquè en aquests moments on es parla moltíssim dels polítics, i vostè apel.la la responsabilitat dels polítics, jo la responsabilitat la veig així. La veig i permeti’m de la mateixa manera que trenqui una llança per la classe política andorrana, els que estem assentats aquí, no pas els que em donen suport, tots vostès estic segur que farien la mateixa feina per 2000 euros menys. Si el que s’entén com el que ho hem d’entendre tots així, darrera hi ha una vocació.
Per tant, aquest debat, el Govern en tota llibertat que el Consell General agafi la decisió que tingui d’agafar. Jo públicament ja vaig dir el que faria a títol personal. Si s’agafa la decisió d’aquesta retallada doncs també no afectarà o tornarem a tenir el mateix sou abans que la retallada. Ja ho vaig dir i no ho he de tornar a dir ni fer populisme ni demagògia de temes com aquests. Jo el que sí vull dir i em permetran i acabo així, perquè sé que tenim una llarga sessió, jo el que avui i sóc potser el primer en dir-ho, que malauradament fa un any d’un fet molt significatiu, jo vull agrair públicament la solidesa del meu Govern. I vull aprofitar per dir-ho alt i fort, jo sé que en aquests moments difícils haurien fet la seva feina, que evidentment no és aixecar-se, que és la seva obligació a les vuit del matí, i no únicament fer les 40 hores, que en fan moltes més, i l’haurien fet i independentment del que s’agafi aquí com a decisió, ho vam fer, o fan i ho faran independentment del sou que ens assignin en tota llibertat el Consell General.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Judith Pallarés teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Crec que m’agafaré en part perquè hem de dir que podem compartir, que la qüestió de responsabilitat política va molt més enllà de la qüestió de parlar de salaris o de sous. Això és ben cert. També sé i som tots conscients que a l’any 2012 es va haver de prendre una decisió difícil, altres països ho estaven fent i això va facilitar el fet també d’haver de prendre alguna mesura perquè també la població civil estava patint molt en aquest aspecte, i semblava una mica injust que quan tothom estava patint les conseqüències d’una crisis de forma important es continués garantint de certa manera certs salaris que ni molt menys molta gent i moltes empreses ja no podien arribar-hi.
Allò va ser el difícil pel Govern en aquell moment, ho entenem. Era una mesura que s’havia d’arribar on s’havia de limitar. Avui arriba el moment de derogar part d’aquella conseqüència i nosaltres estem d’acord que sigui així. Pensem que els funcionaris no han de continuar responsabilitzant-se únicament ells en relació a aquesta situació i que també es va voler lligar amb la proposta de l’IRPF que ara entrarà ja en la seva aplicació i per tant, ja no tenia gaire sentit. També som conscients que es necessita un debat molt més ampli del que estem aixecant aquí en aquesta reserva d’esmena en relació a la qüestió dels salaris que contínuament cada cop que hi ha un canvi de govern o de comuns sempre acaba sortint als diaris i sembla ser complicada. I agraeixo la iniciativa que acaba de mencionar la Sra. Mateu en relació a tirar endavant una llei de responsabilitat política que espero que també el contingut arribi a molt més que no únicament als salaris dels polítics perquè si ens tinguéssim d’avaluar com han de fer les empreses en qüestions de criteris d’eficiència i eficàcia, amb l’any que hem tingut no sé si algú d’aquesta sala al sortir al carrer tinguessin de preguntar-li a qui li pugen el sou, no sé si cap ciutadà se’l pujaria sincerament. Per tant, estem d’acord que es tiri endavant aquesta llei però mentre això no succeeix, avui tenen l’oportunitat de fer alguna cosa diferent, i ajornar no únicament els càrrecs polítics que hem mencionat davant de la llei, també es pot aplicar al Consell General perquè vostè Sra. Mateu va mencionar el dia de la comissió, que hi havia una voluntat, i el cap de Govern ens n’ha fet partícips de què al final el que es necessita és una voluntat política i no necessitem una llei per decidir com en aquesta casa s’han de regular els salaris. Es pot prendre un acord i al final és una determinació de tots i cadascun de nosaltres que va molt més enllà d’aquesta esmena. Però jo torno a demanar, es pot fer alguna cosa diferent, trenquem la tradició de no votar les esmenes, les reserves d’esmena el dia del pressupost, trenquem-la perquè estem fent alguna cosa positiva i sincerament crec que els ciutadans avui ens ho agrairien a tots.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Només agrair el fet que puguem trobar la bona predisposició del Grup Liberal per un cop aquesta llei la tinguem més treballada poder seguir-hi contribuint.
Ja la tranquil·litzo Sra. Pallarés, en aquesta llei hi ha moltes més altres coses, hi ha tot el que està vinculat amb la transparència i el bon govern. Jo el que he dit és que també inclouria la qüestió de les remuneracions. Jo penso que és una llei, cal un marc legislatiu, perquè no parlem solament dels consellers generals o del Govern, parlem de tota la classe política per fer una cosa equitativa entre tots. I això s’ha de fer amb una mena de graelles i ha d’estar establert en un marc legal.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, no hi ha intervenció....
Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
La qüestió és que avui no necessitem esperar a arribar a veure aquesta iniciativa. Sí que és veritat que és molt més ampli, però estem debatent una única reserva d’esmena, una qüestió molt concreta, i avui penso que perdran una gran ocasió de fer alguna cosa que és força útil.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha intervencions passem tot seguit a la votació de la reserva d’esmena, que recordo era la reserva d’esmena número 8 que es correspon a l’esmena número 6 de l’informe del ponent.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí gràcies Sr. síndic.
Vots a favor 10, vots en contra 18.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat de la votació, queda desestimada la reserva d’esmena i es manté el text tal i com ha sortit de la comissió.
Acabat en aquest punt el debat i votació de les reserves d’esmena, procedirem a debatre les altres parts del text.
Demanaria al Grup Mixt, per SDP, si voleu intervenir...
Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
En la defensa de la nostra esmena a la totalitat del pressupost del 2016 argumentava que el pressupost presentat no és pas el que necessita el país en aquests moments i per tant, ja avanço que no li donarem suport.
És un pressupost que es fonamenta en una contradicció permanent entre la prudència de les previsions per als propers anys i la fugida endavant obstinada en materialitzar en projectes virtuals que ni tant sols disposen dels més elementals estudis de viabilitat.
En aquest sentit, les esmenes que vam presentar anaven encaminades a reforçar el criteri de prudència que pensem que ha de prevaldre tant en el capítol d’ingressos com en el de les despeses. Però alhora pensant en l’objectiu de rellançar l’activitat econòmica d’una forma més ajustada a les necessitats reals del país tot i garantint unes prestacions més justes i repartides en l’àmbit de la sanitat i les qüestions socials.
Així, de les esmenes presentades pels consellers d’SDP tant sols dues han estat acceptades per transacció. Tres esmenes proposades per a reduir les despeses innecessàries o bé no justificades en la contractació de personal dins de l’Administració o les parapúbliques no han estat acceptades.
Una esmena proposada per tal de reduir en més d’un milió d’euros les despeses per comissions de gestió de les carteres del fons de reserva de jubilació, tampoc ha estat acceptada.
Altres dues esmenes proposades per a reduir despeses en material no justificat tampoc han estat acceptades. Les esmenes proposades per a reduir les partides de l’heliport del recinte multifuncional i aturar el projecte de l’edifici “El Núvol” d’Andorra Telecom, revestint aquests diners en altres inversions que considerem més prioritàries tampoc han estat acceptades. I l’esmena proposada per revalorar en funció de l’IPC les prestacions econòmiques inferiors a una vegada i mitja el salari mínim oficial pagades per la CASS, tampoc ha estat acceptada. Defensàvem i defensem altres línies alternatives de política econòmica, reforçant la seguretat jurídica en tots els àmbits, especialment el fiscal per tal de tranquil·litzar els inversors qualificant el marc reglamentari i fiscal i que sigui estable en el temps. Cal orientar l’estalvi cap a la inversió productiva vetllant per facilitar el finançament, per afavorir el desenvolupament de les empreses i els projectes que generin un impacte positiu sobre l’ocupació i el creixement. Cal reforçar una política d’inversió en infraestructures i en sectors que facilitin la creació d’ocupació. Cal allargar el venciment del deute públic i esglaonar a llarg termini de l’endeutament actual a les entitats bancàries.
El pressupost presentat pel Govern s’emmarca en una situació de prosperitat com si la crisi econòmica fos cosa del passat i això no és així senyors, la realitat és ben distinta; la situació econòmica està plena d’incerteses a casa nostra i en l’entorn europeu i també en el global.
Tampoc es tracta de ser derrotistes o extremadament pessimistes, però simplement es tracta de tocar de peus a terra. Cal encarar el futur amb un màxim de garanties prenent les millors decisions sense dilacions ni dubitacions perquè solament així aconseguirem els millors resultats possibles per al nostre país en un moment ple d’incerteses i convuls.
Deia, en la intervenció del Debat a la totalitat que Govern aportava pocs arguments per justificar la consolidació de la recuperació econòmica esgrimint els màxims resultats en l’obertura econòmica fins a la data. Però la realitat, evidenciar un alentiment del creixement, el descens en la recaptació dels impostos especials, la disminució de la massa salarial malgrat l’increment del nombre d’assalariats inscrits a la CASS i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu de les famílies.
Estem en un moment delicat en el que s’està consolidant la reforma fiscal que defensàvem i defensem els consellers d’SDP tot i la manca d’alguns ajustaments imprescindibles i el reforç de la seguretat jurídica en aquest camp, però per altra banda malgrat que es consolida així part de la reforma estructural per garantir els ingressos de l’Estat dos dels altres pilars essencials en la nostra economia flaquegen, els productes especials i el sector financer. Dues grans incògnites que com deia anteriorment ens conviden a la més gran prudència, prudència especial en el sector financer ja que si bé s’estan fent els passos escaients conjuntament amb el mateix sector cap a l’Organització Internacional en Matèria de Lluita contra el Blanqueig i la Transparència Fiscal, que de ben segur ens acabaran reforçant continua cuejant respecte de la crisi de BPA, d’avui fa un any, amb unes conseqüències imprevisibles per ara, ja sigui d’afectació directa sobre els clients i treballadors, i per tant sobre el PIB, però sobretot pel que pot suposar a la llarga de costos per l’Estat.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Víctor Naudi:
Vaig acabant.
No em vull deixar un dels pilars essencials que és el turisme. Estem a les acaballes de la temporada d’hivern i tot apunta que ha estat una bona temporada en relació a l’any passat, però hem tornat a tenir uns quants caps de setmana amb fortes retencions de trànsit. Aquest indicador de les retencions no ens ha de satisfer tal i com pretenia la consellera general de DA en el Debat de totalitat del Marc pressupostari, ens ha d’alertar que tenim mancances; això no és com als anys 70 i 80 del segle passat en què Andorra era una de les poques destinacions atractives per als visitants en l’entorn proper, avui les coses han canviat! Podem tenir els millors equipaments i infraestructures disponibles, capacitat hotelera, destinació de congressos i de compres però a banda de cuidar el tracte als turistes hem de facilitar al màxim les seves condicions d’estada i trasllat, si no és així, preferiran altres destinacions turístiques que la nostra. Això pensem que abans de fer volar coloms en projectes incerts, sense tant sols disposar d’ubicacions d’espais per un heliport o un recinte multifuncional cal establir un ordre de prioritats i aquestes passem per facilitar i garantir la mobilitat del trànsit en tot el territori i encarar d’una vegada per totes l’acabament de la desviació de Sant Julià de Lòria.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Víctor Naudi:
Vaig acabant.
Doncs, els indicadors econòmics continuen posant de manifestant l’elevat nivell d’endeutament de les famílies i empreses. El poder adquisitiu de les famílies no creix, ans al contrari, i això es tradueix en un major empobriment i augment dels problemes socials, aquesta és la realitat! El pressupost d’enguany no es correspon a les incerteses del moment que contrasten amb l’entestament del Govern ancorat en repetir el discurs que diu: “Andorra va bé, senyors!”... Què més voldríem tots plegats!
Per tant, no votarem favorablement el pressupost.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt també, pel PS, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Els tres consellers del PS vam presentar fa unes setmanes una esmena a la totalitat al Projecte de llei del pressupost i aquell dia dèiem bàsicament per dues motivacions: una, perquè les nostres prioritats i actuacions de despesa són diferents de les seves i l’altra, també perquè tenim un enfoc diferent de com ha de ser aquest pressupost.
Parlàvem llavors de si algunes prioritats són diferents, prioritats en l’àmbit de les inversions. Vostès segueixen apostant -tot i unes afirmacions del ministre Camp- per un projecte d’inversions basat molt en asfalt i en carreteres. Nosaltres hem intentat prioritzar altres tipus d’actuacions que ens semblen que contribueixen a un país més innovador, més sensible i més creador de llocs de treball: la planta de compostatge, el parc tecnològic, les inversions per reduir les barreres arquitectòniques o les inversions en sanitat en són alguns exemples.
També dèiem que la modernitat no només és una política d’inversions diferenciada i diversificada, per a nosaltres també la modernitat inclou conceptes com les pensions i les prestacions socials i, en aquest sentit, hem manifestat ja repetidament les diferències amb vostès en relació a les legislacions aprovades en la passada legislatura.
No concebem un país en el que hi hagi persones que visquin per sota dels ingressos mínims necessaris per viure, siguin jubilats, siguin discapacitats o siguin persones amb algun tipus de malaltia o d’invalidesa. I aquest sembla que va esdevenint un element insalvable, cada cop més, en relació a les polítiques de Demòcrates per Andorra, fins i tot hem pogut comprovar avui mateix i en alguna altra sessió com fins i tot el Grup Liberal sembla mostrar-se més sensible en algunes ocasions en política social que el mateix Grup Demòcrata -van ser-ho amb el tema del salari mínim i ho són també avui en relació a les polítiques com per exemple en el cas del Cedre.
També hem aprofitat en la presentació de la reserva d’esmena per anunciar que tenim la voluntat de portar a aquesta Cambra un debat sobre el resultat efectiu que estan aportant els ciutadans, les legislacions modificades, les modificacions legislatives en relació a la CASS i a la Llei de serveis sociosanitaris que es van aprovar en la passada legislatura.
L’altra diferència essencial és l’enfoc del seu projecte de pressupost, un enfoc que ja els hem dit en alguna vegada, és un projecte de pressupost de passat, un projecte que pateix dels mateixos problemes, que està treballant sobre els mateixos projectes i amb les mateixes dificultats que de fa anys, fins i tot vam dir que en alguns casos aquest projecte de pressupost amb alguna petita modificació podria passar perfectament pel projecte de pressupost de fa uns quants exercicis.
També hem manifestat unànimement què ens diferencia i què ens preocupa que és tota la gestió vinculada al Fons de reserva de jubilació que ha estat amplament debatut amb les reserves d’esmena que ha defensat el company Gerard Alís.
Arribat aquest punt també voldria fer, tot i que em sembla que no és massa habitual, alguna remarca positiva respecte al Projecte de pressupost. És evident que hi ha aspectes positius, altrament també seria faltar a la realitat i que la pròpia injecció d’un volum de gairebé 400 milions d’euros a l’economia doncs, és un aspecte positiu. En aquest sentit el manteniment de l’esforç que es fa per mantenir el pressupost d’educació, em sembla que és una qüestió encertada i que celebrem; també ho és la destinació d’importants partides al foment del turisme tant del ministeri com des d’Andorra Turisme, i també ho són alguns dels projectes d’inversió. La manca de temps ens impedeix parlar perquè focalitzem aquest debat amb el Projecte de llei del pressupost però hem de recordar que estem debatent també el Projecte de llei de totes les entitats i societats públiques i altres entitats que formen part de la nostra Administració i en aquest sentit també celebrem la majoria de les actuacions que es contemplen en cada una d’aquestes entitats.
Hem presentat 36 esmenes finalment al Projecte de pressupost; de les 36 esmenes que hem presentat, 5 van ser aprovades tal qual van ser presentades, 2 van ser transaccionades i la resta doncs no van merèixer la consideració per part de la majoria. En tot cas, haver aconseguit incloure projectes destinats a inversions d’energies renovables al projecte de FEDA; haver aconseguit incrementar les contractacions de personal al CEDRE; haver aconseguit una petita reducció de les despeses del Fons de reserva de jubilació; haver ajudat al foment de la compra de vehicles elèctrics, són aportacions en positiu que hem fet en relació al Projecte de pressupost inicialment presentat.
Tanmateix com va quedar més abastament reflectit en l’esmena a la totalitat on teníem més temps per explicar els nostres posicionaments i en el debat de les reserves d’esmena que hem tingut temps de fer avui, les diferències continuen sent avui en dia prou rellevants en el seu projecte de pressupost fet pel qual, no li podrem donar suport.
I si se’m permet Sr. síndic -si encara tinc algun segon més-, voldria fer alguna consideració.
Hem vist alguns debats importants en el dia d’avui, amb motiu de les reserves d’esmena, en el que hi ha hagut 13 vots en un sentit i 15 vots en l’altre; possiblement aquesta votació també tindrà lloc en el pressupost. I, ens ha semblat en el treball en comissió, i no només en el treball en comissió, que hi ha una certa temptació a tirar dels 15 vots per part de Demòcrates per Andorra.
Ens sembla escaient fer la reflexió que quan hi ha 13 vots en aquesta Cambra que voten en un sentit estem parlant que el 63% dels electors estan votant en aquesta direcció i que els 15 consellers que vostè representen equivalen al 37% dels vots, és evident que tenen tot el dret i tota la legitimitat de fer-ho però en tot cas estaria bé que en la mesura del possible miressin de buscar consensos més amplis i no només quan majories reforçades són necessàries.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el conseller, Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Molt Il·lustres Conselleres i Consellers, Molt Il·lustre Cap de Govern i Ministres.
Bé, avui no ens hem d’allargar massa sobre aquest debat, ja ho vam fer en el debat del Marc pressupostari, també en el debat de l’esmena a la totalitat.
Avui és 10 de març i amb bastant més retard del que ens agradaria sotmetem el pressupost a votació del Consell General.
Vull insistir en el retard, ho vaig fer amb anterioritat aquí en el Consell també, però vull insistir perquè no em sembla menor, no em sembla menor perquè és l’article 61 el que contempla que el pressupost ha de ser presentat, no votat, presentat com a molt el 31 d’octubre de l’any anterior, és a dir, dos mesos abans de què expiri... -si no recordo malament de forma exacta a la Constitució-, que expiri el pressupost anterior al pressupost en curs. Insistir també que estem en una votació o en un pressupost que es va presentar amb retard d’acord amb l’article 20.3 de la Llei de finances públiques.
Han d’entendre el nostre malestar que això es faci amb retard i segurament ja n’hem parlat en vàries ocasions, és un retard que segurament només està superat de l’època constitucional pel Debat del pressupost de l’any 2007 que es va fer el 15 de març... potser algun altre any, però no és una cosa habitual. I no podem entendre, i entengui senyors de la majoria i senyors del Govern que han estat vostès amb quatre anys de majoria àmplia què van fer, qui va votar la Llei de la regla d’or, la Llei de sostenibilitat i estabilitat financera i el fet de no presentar el pressupost i anteriorment el Marc pressupostari amb termini, doncs sí més no ens deixa estupefactes.
Però bé, només volia fer aquest incís d’inici, pensem que és reprobable políticament que els terminis no s’hagin complert i ja veuríem, ja discutiríem si podria tenir o no conseqüències més enllà d’això.
Entrant en matèria, el Sr. Josep Pintat, president del Grup Parlamentari Liberal, ja va exposar quin seria el nostre posicionament de cara a aquest Projecte de llei del pressupost pel 2016 i tot això ja s’ha discutit en comissió. Aquest projecte de llei pensem que està coix, és un projecte sense projecte, mancat de visió i com hem parlat al matí quan parlàvem de The Cloud opinem que curt termini sense cap visió a llarg termini. Volem, necessitem un projecte que s’ajusti a les necessitats reals i essencials d’Andorra, com també n’hem parlat una estona al matí. Pensem que ens cal un projecte de pressupost que estimuli la iniciativa privada, que elimini els problemes i obstacles, que no generi més maldecaps als nostres ciutadans i que darrere d’aquest pressupost hi hagi una política que elimini els processos lents, pesats i ferregosos -i tots sabem de què parlem quan ens referim a això.
Hauríem volgut un pressupost que propiciés el creixement sostingut de l’economia generant llocs de treball, generant oportunitats i sobretot generant il·lusió. I em diran: “S’estan generant llocs de treball”, ja ho sabem que se n’han generat, segons l’última roda de premsa del ministre d’Interior, cent i escaig i ens felicitem d’això, però creiem que hauria de ser més i més sostingut.
Tot això fixant uns fonaments sòlids de la nostra economia, controlant la despesa pública, controlant l’endeutament i que ens permeti gaudir d’un alt nivell de benestar garantint l’educació, la sanitat, la salut pública i evidentment, com no, la seguretat ciutadana, i tot això sense haver de recórrer a la pujada de pressió fiscal que dit sigui de pas podríem dir que ja s’ha començat amb el 2% de la CASS. Aquestes són les voluntats polítiques que ens agradaria dir, com va dir el Sr. Josep Pintat, que ens agradaria veure en aquest pressupost pel 2016.
De cara al pressupost no veiem amb bons ulls, com ja va dir el president del Grup Parlamentari Liberal, l’augment sostingut del dèficit d’altres nivells. Un 8% d’augment en relació al 2015, pel que es refereix al dèficit pressupostari situant-nos avui en dia... perdó, pel proper exercici, en un dèficit de 33 milions d’euros, un dèficit de caixa que també pujaria un 8% i -Sr. ministre permeti’m que m’estalviï les comes- situant-lo amb 28 milions d’euros pel que es refereix al dèficit de caixa pel proper exercici, i un dèficit de gestió que passaria ja a un 50% més que l’any passat, a uns 10 milions d’euros.
Tot això, també com mencionàvem abans en contra de la Llei de la regla d’or que vostès solets es van fer aprovar. I com ja he mencionat al matí, hauria pogut ser més elevat si no s’hagués tirat de la caixa del mateix amo, és a dir, tirant de la tresoreria no de les reserves d’Andorra Telecom i de FEDA, recordant que es congelen les transferències als comuns i, com he dit fa un moment, que s’ha pujat un 2% la cotització a la CASS. I tot això significa restar poder adquisitiu a les dones i homes que viuen a Andorra, i restant competitivitat a les empreses del país.
Quan parlem de les despeses, una vegada més, amb la llei que vostès van votar la legislatura passada, superem en 7,5 milions la despesa màxima permesa per la Regla d’or, i al llarg de la legislatura es preveu pràcticament 14 milions per sobre.
Pensem que no hem fet els darrers quatre anys les reformes estructurals que Andorra necessita per assentar d’una manera sòlida les bases, sobretot a nivell de la despesa, i que permeti en tots els àmbits augmentar l’eficiència del sector públic en general. Dins de la despesa, com acaba de dir la companya Judith Pallarés, estem absolutament d’acord amb la restitució dels salaris mitjançant la derogació de l’article 2 de la Llei 2/2012, només faltaria! Però no estem d’acord amb aquesta pujada que defensava ara la Judith Pallarés dels càrrecs polítics, i faré incís, tots aquests càrrecs polítics que no són funcionaris, que són secretaris d’Estat, que són ministres al final l’augment de cost que representarà això pel proper exercici puja més de dos dígits percentuals, i no podem d’altra forma que estar-hi en contra.
La despesa financera a 18 milions d’euros previstos per l’exercici del 2016, ja va dir vostè Sr. ministre que no li atribuïm el mèrit perquè els tipus d’interès estan baixos però que tampoc li atribuïm la culpa quan els tipus d’interès pugin. Això és així, el preu del diner no el marca pas el Govern, desgraciadament el Govern d’Andorra no té aquesta força, no? Però amb el que convindran entenem és que controlar i si pot ser reduir el nivell d’endeutament del Principat d’Andorra, ajudaria a què en el moment que els tipus d’interès pugin, aquesta despesa no es disparés, i no té la pinta que això vagi per aquest camí quan el que hauríem de fer és treballar per reduir l’endeutament i evitar generar més dèficit que a la llarga, amb un o dos exercicis, tornin a generar endeutament si és que no es pugen els impostos...
Parlant d’inversions, com deia el Sr. Camp, no estem en contra de les inversions modernes que generin vida, al contrari, estem molt a favor. Del que no estem a favor és de fer inversions, no d’aquestes velles que deia vostè, al contrari fer inversions d’aquestes que no sabem on van. Volem un heliport? Sí, però digui’ns a on! On va aquest heliport? No ho sabem. Doncs, no ho pressupostin. Volem un multifuncional? Evidentment que ens agrada el multifuncional i el que pot generar, però insisteixo que vam parlar amb el Sr. Jordi Torres, quin és el programa d’actuacions dels 365 dies de l’any, perquè de moment només hem parlat de l’Elton John i del Cirque du Soleil. Quin és el cost d’explotació? Quina és la rendibilitat d’aquesta superfície, d’aquesta plataforma multifuncional? Potser vostès ho saben, però nosaltres encara no sabem ni on va, qui vol construir-lo, ni quin és el seu cost d’explotació, si el pensen donar en explotació de concessió. No en tenim ni idea! Per tant, com que és indefinit, creiem que no és una inversió que ara a curt termini, sense un projecte clar, sigui interessant evitar el tirar endavant.
En relació al núvol... perdó abans de parlar del núvol, el projecte del multifuncional, Sr. Camp, l’hem atacat per molts llocs via esmenes, però sabedors que segurament cap passaria. Per tant, entenguin que l’ataquem per molts llocs, i que és un projecte que ben explicat, amb una rendibilitat clara tant social, econòmica com de màrqueting, turístic, és molt interessant.
Pensem que en lloc del multifuncional quan tirem contra aquest pressupost, podríem haver tirat endavant iniciatives d’inversió que són reals i que són essencials, com és el projecte d’acabar la variant de Sant Julià, o com deia el meu company Joan Carles Camp, fer els talussos que pugen a pistes o arranjar els riscos geològics de Canillo, que son coses reals, essencials i que estan avui a sobre la taula.
Tancat aquest parèntesis, els parlo del The Cloud. Estem en contra? No, no estem en contra del núvol! Però tornem al mateix. Quina rendibilitat tindrà el núvol? Encara no ho sabem. Ja ens encanta que vinguin empreses tecnològiques, que sigui un viver d’empreses, que sigui un museístic. Tot això ens encanta! Però avui dia, a manca que ens portin aquest projecte tenim una gran incertesa de què serà això. Per tant, el seny ens diu que si no tenim les coses sobre la taula no ho podem recolzar, malgrat que conceptualment és una cosa interessantíssima.
Dit sigui de pas, sense saber si tenen o no locals aparaulats, lloguers o empreses que ens vindran sense fer mal al teixit de locals comercials i despatxos de l’avinguda Meritxell i voltants, em permeto fer-los-hi una puntualització...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Naudi:
Sí, Sr. síndic.
L’obertura de sobres pel plec de bases de l’enderroc per la caserna de bombers no va ser pública. I això ja en vam parlar el Sr. Jordi Torres i jo mateix aquí, no pel The Cloud sinó pel multifuncional, que tot seria públic d’acord amb les lleis. I aquí d’acord que la societat és societat -això no ho vaig parlar amb vostè- societat de dret privada de dret públic, però entenguin que no veiem amb bons ulls que l’obertura de sobres d’un concurs no sigui pública.
Donat que tinc poc temps més, amb els ingressos ens podríem allargar també una estona més, però dir que tenim dos sectors que estan fluixejant, estem pressupostant un 1% d’ingressos menys que l’any passat, tant sigui per impostos directes com indirectes, i això només respon a què l’economia no acaba de funcionar, que tenim un model d’inversió estrangera que no acaba de funcionar, la gent no està venint tant com faria falta, tant com ens agradaria, per molts motius, per paperassa, per burocràcia, perquè no acabem de posar les coses fàcils, que al final el que hem de fer perquè l’economia funcioni és posar les coses fàcils.
Pensem al final que...
El Sr. síndic general:
Hem d’acabar si us plau.
El Sr. Carles Naudi:
Sí, Sr. síndic, ara mateix.
…a un increment de la pressió fiscal que restarem competitivitat als autònoms, a les empreses, restarem poder adquisitiu a les persones que viuen i treballen a Andorra.
Possiblement no ens pugin els tipus de gravamen dels impostos però estem molt convençuts que retocaran per pitjor pel contribuent, és a dir en perjudici del contribuent aquelles deduccions que avui dia feien que el tipus efectiu fos menys dolent per ells.
Ja per acabar que en comissió hem presentat 37 esmenes. Des del Grup Parlamentari Liberal entenem que 2 d’elles han sigut tècniques i per tant s’havien d’aprovar, 6 que es refereixen a l’ADI també s’han aprovat però podríem dir que en definitiva s’ha aprovat una esmena i hem transaccionat l’esmena del personal que treballa al centre del Cedre.
En tot cas s’ha vist aquest matí durant les reserves d’esmenes, creiem que el diàleg no ha estat del tot constructiu per, com ha dit ara el Sr. López, que una majoria de 15 contra 13 no acabés de fluir millor el diàleg per fer que les coses fossin més equitatives.
Si més no, no estic d’acord amb el 37% perquè la llei electoral diu que una cosa és la circumscripció nacional i l’altra cosa les parroquials.
El Sr. síndic general:
Sr. Naudi, si us plau, hauríeu d’acabar.
El Sr. Carles Naudi:
Doncs només agrair amb el permís de la presidenta els 8 membres de la comissió pel treball que s’ha dut a terme, especialment al Sr. Enseñat i al Sr. Aleix per aportar el seu sentit comú quan ha calgut, també al Sr. Pere López per aportar les seves visions tècniques com a exministre de finances, també els punts de vista molt constructius del Sr. Víctor Naudi, i no em vull oblidar del company Jordi Gallardo i de tot el Grup Parlamentari Liberal, gràcies per la feina que hem pogut fer junts, i unes paraules també perquè el Sr. Erick Garasa, secretari de la comissió, ha fet una feina excel·lent.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula la consellera Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Acabem de debatre amb les reserves d’esmena que ens han ocupat durant tot el matí els aspectes que han envoltat el treball en comissió de pressupost i que avui, finalment, aprovarem. M’atreveixo a afirmar, contràriament al que han afirmat els meus companys de l’oposició, que aquest projecte de pressupost pel 2016 està impregnat per la consolidació de la recuperació econòmica, per l’entrada en vigor de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal, que per cert Sr. Naudi, Carles Naudi, tenim fins al 2019, no cal que es fixi amb el que passa el 2016 perquè vegi si es compleix o no es compleix, per una visió sostenible del país, i pels efectes, se n’ha parlat poc però hi són, pels efectes que es poden derivar de l’afer BPA, efectes que imposen la prudència, per sobre de tot, en les previsions pels propers anys.
Aquest és el pressupost que al nostre entendre, ja veig que és a l’entendre del Grup Demòcrata, que el país necessita. I em centraré en explicar les nostres esmenes, les que hem transaccionat i les que no hem acceptat en comissió.
Les esmenes presentades pel nostre grup han anat encaminades a valoritzar àmbits com l’educació, l’esport, els afers socials, i la racionalització dels plurianuals. Hem defensat que des de la Universitat d’Andorra es puguin reemplaçar les places vacants de personal fix per poder donar resposta al desenvolupament de les activitats en favor de la qualitat de l’ensenyament superior. Des de l’any 2007 aquestes places s’han mantingut invariables malgrat l’augment de l’oferta formativa. És a dir que nosaltres apostem perquè el nostre creixement passi pel coneixement.
També apostem per l’esport, i per tal de fer realitat des del minut 1 l’Agència Andorrana d’Antidopatge que crearem per llei aquesta tarda, l’hem dotat amb el suport de tot el Grup Mixt, però sense el suport del Grup Liberal, de 51.000 euros per fer-la funcionar. Aquesta agència té com a objectiu de protegir el dret dels esportistes, de participar en activitats esportives sense dopatge, promoure la salut, i garantir l’equitat i la igualtat en l’àmbit de l’esport.
El vot contrari del Grup Liberal per dotar l’agència de recursos ens va sorprendre, ja que una de les seves esmenes consistia en una dotació pressupostària per fer front a una part de les despeses de l’adequació del terreny de l’estació Pal-Arinsal per la celebració de la copa del mundial de BBT de l’estiu passat.
Com més que sabem que l’AMA, l’Agència Mundial Antidopatge, prohibiria al Principat l’organització de qualsevol esdeveniment esportiu de caire internacional si no votava en breu la llei, que sortosament aquesta Cambra adoptarà avui, i creava l’Agència Antidopatge, van fer una esmena per dotar un esdeveniment esportiu de caire internacional? És clar, que dit esdeveniment ja s’havia produït, però tenim cites encara molt importants enguany. En les properes setmanes tindrem la copa del món del quilòmetre llançat, o tindrem a l’estiu el Tour de France.
Per la seva banda, el Grup Socialdemòcrata va proposar una esmena per reduir la subvenció del bàsquet que enguany té un augment de 250.000 euros, i repartir l’import entre les altres federacions, que entre totes tenen un increment de 110.000 euros.
Doncs, miri, Sr. López, ho vam estar valorant perquè el nostre grup és partidari de redistribuir aquests recursos entre la resta de federacions esportives en els propers exercicis. Però també sabem i també li vam comentar que en un pressupost en curs hi ha despeses que ja han estat compromeses i que no ens van permetre acceptar la seva esmena.
Canviant d’ordre d’idees el nostre grup com el Govern aposta per la cultura i el llegat històric del país. Per aquest motiu no hem aprovat l’esmena del Grup Liberal de reduir al mínim el projecte de la nova sala d’exposicions de Santa Coloma. És més, al nostre entendre és un encert disposar d’un recinte prop de l’església de Santa Coloma on poder exposar part dels tresors del romànic que posseïm, com els frescos de Santa Coloma, el retaule de Sant Miquel de Prats o el crist de la Cortinada. Aprofitem per felicitar a la ministra Olga Gelabert per aquesta iniciativa.
És més, el nostre grup parlamentari, en la voluntat de ser més equitatiu a l’hora d’atorgar prestacions econòmiques a les persones amb recursos insuficients i que ho necessiten realment, ha modificat el barem de valoració patrimonial contingut a l’article 32 de la Llei 6/2014 de serveis socials i sociosanitaris.
A tall d’exemple, si una persona sol·licita una prestació i té una residència secundària per un valor de més de 500.000 euros, no hi tindrà dret. Fins ara sí que hi tenia dret i no ens semblava just.
A nivell estrictament polític, el nostre grup esperona i anima els projectes per l’obertura d’Andorra al món així com per la diversificació dels atractius del país. Per això hem mantingut els recursos pressupostats pel Govern destinats a la possibilitat de disposar d’un heliport nacional, tot i que la seva ubicació no estigui ben definida; així com el projecte de construcció de l’edifici The Cloud per reformar l’actual edifici d’Andorra Telecom i l’antiga caserna de bombers, i dinamitzar també la zona de Prada Ramon.
Ja ho hem comentat aquest matí, i tal com li he dit també aquest matí Sr. López, nosaltres pensem que The Cloud és de certa manera el nostre parc tecnològic.
Compartim alhora l’opció política de Govern de disposar d’un recinte multifuncional. En aquí Sr. Naudi, Sr. Carles Naudi, no estem gens d’acord, perquè nosaltres pensem que pot acollir diversos tipus d’esdeveniments i també estem convençuts que de disposar un indret com aquest ha de permetre teixir una cartellera d’esdeveniments interessants en diferents àmbits, tant d’espectacles com d’organitzacions de congressos o d’exposicions de caire internacional. I si està pressupostat vol dir que es podrà fer. Si no es pressuposta vol dir que es deixarà per les calendes gregues.
Ara bé, creiem que tots aquests projectes estratègics, en cap cas han de posar en perill la sostenibilitat de les finances públiques i l’estabilitat pressupostària, i per tant, hem fet esmenes i n’hem transaccionat d’altres per pressupostar tots aquests grans projectes seguin un ordre de necessitats i de preferències.
Seguint amb aquesta línia i amb l’objectiu de mantenir la viabilitat de les finances s’ha proposat modificar els crèdits plurianuals de diferents projectes d’inversió, com per exemple, l’antiga residència Solà d’Enclar, el multifuncional que ja he mencionat, les infraestructures turístiques, és a dir les fonts, el projecte de carrer de la Unió a la rotonda de Santa Coloma, i del pont de la Margineda a la frontera.
L’única fita d’aquesta modificació de plurianuals és mantenir l’estabilitat pressupostària pels anys a venir. Però en cap cas, en cap cas, qüestiona o posa en dubte la fermesa per dur a terme dites infraestructures.
Una altra de les nostres prioritats és el teixit empresarial del país, que en aquí hem fet diferents esmenes, una per facilitar els tràmits burocràtics dels nostres petits empresaris, hem afegit una nova disposició a la llei de la comptabilitat dels empresaris perquè els empresaris que tenen ingressos inferiors a 150.000 euros ja no hagin de dipositar els seus comptes al registre de dipòsits de comptes, ja que amb l’IRPF l’administració ja coneixerà, ja tindrà les informacions requerides.
Seguint el detall de pressupost, tampoc hem acceptat l’esmena del Grup Parlamentari Demòcrata de distribuir el pes de l’increment de les cotitzacions de la CASS en la mateixa proporció que estan fixades avui en 75% per l’empresari i el 25% a càrrec de l’assalariat. Ja ho vam explicar durant el debat de la totalitat i no m’estendré. Però nosaltres pensem que les càrregues han d’anar equitatives, i també voldríem deixar-los-hi palès que Andorra és un dels països on les càrregues socials són les més baixes pels assalariats.
Una altra esmena que tampoc hem acceptat del Grup Socialdemòcrata és les aportacions efectuades al pla de pensions de la funció pública que siguin deduïbles de l’IRPF. No ho vam fer no perquè no hi estem d’acord, que hi estem, sinó perquè aquesta esmena ja l’havíem fet nosaltres, el nostre grup parlamentari a la legislatura, era l’esmena número 7 si no recordo malament, en la llei del pla de jubilacions de la funció pública que vam votar al gener del 2015.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Meritxell Mateu:
Sóc conscient Sra. Pallarés que fa una estona hem parlat d’aquesta qüestió, i voldria tornar a parlar de la qüestió de la rebaixa, de les retallades no en els càrrecs polítics. Nosaltres vam votar que no perquè hem votat que no a dues de les seves esmenes, que nosaltres les veiem igual i que les trobàvem incongruents. La primera era que ens demanava de no abrogar la llei de retallades pels càrrecs polítics i, de l’altra, ens demanava de pujar la dotació de subvenció pels partits polítics.
Llavors nosaltres vam dir que no a les dos. No trobàvem que fos congruent, d’una banda rebaixar i, de l’altra, als partits polítics pujar-los-hi així la subvenció.
Acabaré també amb els consellers del Grup Liberal, dient-los-hi que és veritat que no vam acceptar massa les seves esmenes en matèria d’ordenament territorial, però és que clar, aquestes esmenes, llevat de Canillo, estaven concentrades en dues de les 7 parròquies. I és clar, ens va semblar que eren potser una mica reduït l’espai d’aquestes esmenes. A part que algunes tenien alguns projectes una mica faraònics com el que volia anar de fer un enllaç des de Sant Julià fins a l’estació de Pal passant per Os de Civís, que és territori espanyol, i destrossant la vall de Setúria.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Meritxell Mateu:
Sí. Doncs, acabaré Sr, síndic.
Acabaré dient que hi ha moltes coses que m’he deixat en el tinter, moltíssimes, però n’hi ha una que volia dir, que és que vaig llegir l’altre dia un article de la Sra. Judith Pallarés que parlava de números i de polítiques econòmiques barrejant conceptes que no ho vaig considerar que era massa adient, ja que la cito. Ens deia directament: “els polítics som sovint idiotes”. Bé és més, tots tenim els més i els nostres menys, els nostres egos, i els nostres caràcters i els nostres criteris, que podem compartir o no, però que hauríem de respectar.
Potser seria bo per entendre el polític llegar: “De Officiis” de Cicerón que era un gran orador, filòsof i polític romà aferrissadament republicà amb “De Officiis” com a llibre de referència que mostra les obligacions de l’home des de la seva independència i de la seva moralitat que ha de complir envers si mateix i envers l’Estat. El nostre grup parlamentari donarà ple suport al projecte de pressupost del 2016.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
La Sra. Meritxell Mateu:
Perdó, Sr. síndic, volia només agrair a tots els membres de la comissió, jo seré simpàtica, i també li agrairé el treball en comissió directament a vostè, Sr. Carles Naudi, tot el que s’ha pogut fer i les aportacions que han fets els uns i els altres.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Per part de Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetran que en aquesta intervenció comenci per anunciar-los-hi que serà l’única intervenció que faré en aquest debat d’ara. Jo crec que és públic i notori que he d’estar a Barcelona d’aquí no gaire, amb la qual cosa faré aquesta intervenció, això no vol dir que no pugui haver-hi evidentment lògic debat de rèpliques que qualsevol dels companys de Govern podran fer amb bastanta més solvència que jo mateix.
En qualsevol cas també s’ha de dir que avui és un debat que tampoc requereix anar desgranant el pressupost tal com ja vam fer el 4 de febrer en el debat a la totalitat, en un debat de més de quatre hores crec que van quedar paleses les discrepàncies entre l’oposició i la majoria en relació a aquest pressupost. Van quedar també refermats els arguments del mateix i per tant no cal insistir. És ben cert que el pressupost ha tingut millores gràcies a les esmenes les quals vull agrair a tots els grups però també és veritat que en el gruix del mateix és bàsicament el pressupost que va entrar el Govern, i l’essència, els eixos d’aquest pressupost són els mateixos.
Per tant, em permetran que faci bàsicament una aproximació genèrica al que ha estat la política pressupostària d’aquest Govern dels darrers cinc anys. Perquè el pressupost és ben cert que és una eina de gestió de l’exercici en curs però també és ben cert que quan la planteges, la planteges en un horitzó a llarg termini. I així és com ho va fer el Govern ja fa ara cinc anys. Un pressupost al qual se li van donar o definir varis objectius. Un primer, basat en introduir elements que nosaltres enteníem de rigor pressupostari. M’hi referiré una mica més endavant. Avançar de forma progressiva cap a l’equilibri pressupostari, un element que ha quedat a més a més reforçat amb la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i de l’estabilitat pressupostària i fiscal. Una eina que estigués al servei d’evitar de corregir els desequilibris socials i que per tant, ens ajudés en un moment de profunda crisi a mantenir els nivells de benestar social que tant anys havia costat aconseguir. Una eina també posada al servei de la diversificació de la nostra economia com un element de rellançament d’aquesta economia, i també m’hi referiré una mica més en detall. I finalment una eina on s’hi anés plasmant una política a nivell d’ingressos també molt més diversificada que ens permetés assentar un marc fiscal que a l’hora de la veritat sigui la base, sigui l’impuls d’un dels eixos que ha volgut mantenir la política d’aquest Govern, que és l’obertura econòmica.
Em referia al rigor pressupostari, i amb això també em permetré respondre algunes de les qüestions que han tractat els consellers que han intervingut fins ara. Quan parlem de rigor pressupostari, del que estem parlant és d’entendre que aquesta, el pressupost, és una eina que el que ha de fixar són els recursos que volem posar al servei d’un projecte d’una idea de país, d’una idea de model d’Estat, de model social, de model econòmic i el que fa el pressupost és fixar els recursos que poses al servei d’aquesta idea. I el que fixa és, els recursos màxims que volem posar al servei d’aquesta idea, d’aquest projecte. Insisteixo i poso èmfasi amb el de màxims perquè no es tracta aquí de fer un pressupost per després com s’havia anat assentant aquesta pràctica durant molts anys, acabar liquidant un pressupost molt per sobre del que s’havia aprovat. Quan parlem de rigor pressupostari el que estem parlant, com he dit abans en una altra intervenció, arrel d’una reserva d’esmena, estem parlant de tenir una referència, gestionar a partir d’aquesta referència, però sempre liquidar per sota d’aquesta referència o com a màxim en el límit que fixa aquesta referència.
Això que pot semblar una evidència resulta que al llarg dels darrers anys ha sigut exactament el contrari. De manera sistemàtica en aquesta casa s’han aprovat pressupostos que a l’hora de la veritat s’han liquidat molt per sobre i que per tant, han acabat generant dèficits molt per damunt del que s’havia pressupostat. Aquesta és una tendència que no vam aconseguir canviar l’any 2012, no ho vam aconseguir bàsicament perquè ens vam trobar amb dos regals inesperats i que teníem d’assumir, només faltaria, és l’obligació del Govern entrant. Teníem d’assumir i teníem de gestionar. Bàsicament el pagament de les obres dels túnels dels dos Valires i el dèficit que es va generar a la branca general de la CASS fruit de l’esgotament de les seves reserves. Així doncs, a tall d’exemple, l’any 2006 s’aprova un pressupost amb 46 milions de dèficit. Se n’acaben liquidant 71 i per tant hi ha una diferència amb més en contra de l’Estat de 24 milions d’euros. Al 2007, 16 milions de dèficit pressupostats, 67 liquidats. Per tant, 51 més dels que s’havien pressupostat. Al 2008, rècord, es pressuposta un pressupost amb superàvit, 12 milions de superàvit, liquidació 99 milions de dèficit. Per tant, diferència en negatiu per l’Estat, 111 milions. A l’any 2013, això varia, 39 milions de dèficit pressupostats, 24 liquidats, per tant, 15 menys dels que s’havien pressupostat gràcies a la gestió pressupostària. 2014, 33 pressupostats, 5,3 liquidats, per tant, 28 a favor de l’Estat. I ja els anuncio, al 2015 succeirà alguna cosa similar. I vagi també per endavant Sr. López, al 2013, un cop aquestes xifres que li he donat, descomptats els 40 milions perquè no es pugui interpretar que els vull fer jugar a favor de la gestió de l’Estat.
Per tant, el primer que cal és tenir en compte que el pressupost és una eina, és un sostre però que no cal arribar a aquest sostre i que al llarg de l’any l’has d’anar gestionant de manera continuada i això és el que hem fet durant aquests anys i el que continuarem fent. Per tant, és ben cert, tenim un pressupost el que presentem avui, el que avui demanem d’aprovar amb 28 milions de dèficit però també és ben cert, tinguin la certesa de què el gestionarem amb la mateixa prudència que ho hem fet als passats anys i per tant, ja ara agafem el compromís de no arribar a aquest nivell de dèficit per poc que es pugui.
Els hi deia abans que el pressupost ha de ser una eina al servei de corregir els desequilibris socials i mantenir els nivells de benestar que havíem aconseguit els anys d’abans d’arribar a la crisis. I aquests pressupostos que hem anat aprovant els darrers anys i també aquests mantenen aquesta filosofia. Ho deia abans el Sr. López i li agraeixo aquest reconeixement. Ni les polítiques vinculades a educació, ni les polítiques vinculades a sanitat s’han vist afectades en els pressupostos dels darrers cinc anys, i tampoc en el pressupost que avui estem aprovant. Estem parlant de partides pressupostàries que com a mínim han anat mantenint la dotació de l’any anterior i en molts casos com és el cas d’aquest any han anat incrementant-se.
I pel que fa a polítiques socials, ho hem dit en moltes ocasions, tant de bo és ben cert la crisis només ha arribat i tant de bo no hagués calgut córrer per dotar partides que fins ara ens havíem semblat a tots inimaginables en aquest país. Però quan ha calgut s’ha fet, i aquest Govern ha multiplicat per dos les partides de polítiques socials als darrers cinc anys, i també aquest pressupost que avui aprovem, si les V. M. I. Sries. així ho creuen convenient, recollirà aquesta línia d’actuació.
Dèiem també que aquesta ha de ser, i ens vam fixar aquest objectiu, una eina al servei del rellançament econòmic. I aquest rellançament econòmic no podia venir només planificant a llarg termini, estem totalment d’acord Sr. Naudi, el pressupost ha de planificar a llarg termini, però el pressupost també ha de gestionar el dia a dia, i especialment en moments de crisi com el que estem vivint, o amb la cruesa que vam entrar nosaltres a governar, una crisis duríssima. I en aquell moment calia fer dues coses per planificar a llarg termini, per pensar amb la política de llarg termini, calia que activéssim allò que ja teníem i per això es va fer una aposta molt valenta amb política vinculada al turisme i de manera indirecta per tant també a un sector importantíssim per al nostre país com és el comerç. I mentre hem anat reforçant això, i aquest pressupost que avui els presentem també ho fa, el que es tenia d’anar fent és desenvolupar polítiques, desenvolupar eines que ens permetessin aquest objectiu a mig, llarg termini d’anar diversificant la nostra economia. Aquest pressupost palesa aquesta voluntat, un increment en el pressupost de l’ADI, amb una clara vocació de seguir treballant en el camí dels nous sectors econòmics de la innovació, de la modernitat.
Partides a partir d’Andorra Telecom i FEDA, se n’ha parlat abans abastament ACTUA-TECH.
Dotació per l’oficina d’energia i del canvi climàtic, amb una clara vocació de crear un sector econòmic com és el de l’energia. I també rellançar l’economia a partir de les inversions. A l’any 2015 tornarem a liquidar el pressupost d’inversió per sobre del 2014. Igual que el del 2014 es va liquidar per sobre del 2013. Érem conscients l’any 2012 amb una situació molt complexa que presentava un pressupost d’inversions sota mínims, però també érem conscients de què l’havíem d’anar fent creixent i estabilitzar-lo al tomb dels 50 milions. Es va fer ja al 2014, s’ha fet al 2015, i es torna a fer al 2016.
I finalment els hi deia, un pressupost que també recollís un nou model fiscal, un nou model dels ingressos de l’Estat. I això també s’ha anat fent i s’ha anat assentant, i queda molta feina…
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
…per fer, no en el sentit d’apujar els impostos ni de crear noves figures impositives Sr. Naudi sinó en el sentit d’anar assentant i d’anar entenent quin és el comportament d’aquests impostos. Això vol temps i per tant, el que calia en primer lloc era fer aquest dibuix, i un cop fet el dibuix anar-lo consolidant. Però el que era important era també consolidar els nostres ingressos al tomb d’una xifra, una xifra gairebé màgica, que són aquests 400 milions d’euros. I això al 2014 ja es va gairebé fer, 392 milions d’euros liquidats. El 2015, crec que podrem liquidar també al tomb d’aquesta xifra, 393, 394, veurem al final, i el pressupost del 2016 ens torna a aproximar a aquesta xifra. Veníem d’ingressos molt més minsos l’any 2000, liquidació 180 milions. L’any 2007, un any extraordinàriament bo, 321. L’any 2010, 303. Però no hi ha cap recriminació en aquestes xifres en els govern d’aquell moment. Senzillament no es disposaven de les eines, ni es tenia el marc fiscal que calia aprovar. Calia això sí una actuació valenta per aprovar-ho, i aquí s’ha fet....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant sis us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
I em refereixo així a unes de les manifestacions que ha fet el Sr. Carles Naudi. Una actuació valenta que normalment està íntimament vinculada a les responsabilitats de governar. Vostè ens deia: “no som prou valents per fer no sé què, no s’han fet les reformes, no s’ha fet no sé quan...” Això sí nosaltres som molt amables i ens sembla bé que es derogui la Llei de les mesures urgents a nivell econòmic i per tant, les retallades famoses. Quan no es té la responsabilitat de governar, és fàcil dir això i proposar aquestes qüestions, però quan s’ha de governar és quan s’han de prendre les mesures dures. O era retallar els salaris en aquell moment, o era posar un marc fiscal, o era iniciar el procés d’homologació i aquest govern ho va fer. Es pot fer millor, sens dubte però això calia fer-ho, i calia posar-se al front. I per tant, és molt fàcil dir el que s’ha de fer quan se sap que no caldrà fer-ho.
I finalment, reiterar que aquest és un pressupost de continuïtat en relació al dels darrers quatre anys, però no de continuïtat com ens deia vostè Sr. López en relació a què podria ser un pressupost gairebé igual al de fa molts anys. Tant de bo aquest pressupost hagués estat com el de fa molts anys....
El Sr. síndic general:
Si us plau, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
...perquè com a mínim el nivell de dèficit que hauríem aconseguit aquells anys hauria estat bastant més baix que el que es va aconseguir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Obriríem un segon torn d’intervencions.
Per part del Grup Mixt, Sr. Víctor Naudi per SDP. Podeu parlar des de l’escó, com vulgueu, és optatiu.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
En aquesta segona intervenció em centraré una mica en el que deia el ministre. Justificava la qüestió de les liquidacions, d’alguna forma dient que el pressupost finalment almenys s’acabi gestionant. Però a nosaltres no ens ha de fer por que realment el pressupost acabi generant un dèficit, i aquesta vegada fins i tot després de les esmenes manté...
El Sr. síndic general:
Perdó...
El Sr. Víctor Naudi:
Sí digueu...
El Sr. síndic general:
Sí continueu, després en tot cas...
Sr. Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Sr. Cinca si us plau, Sr. ministre...
A veure m’agradaria fer el punt un moment.
Sr. Naudi li demano disculpes.
No, no, Sr. síndic, jo trobo que aquí s’ha convocat un sessió del Consell amb un ordre del dia. S’està fent un debat al Ple del pressupost, i tinc el Sr. ministre que acaba de fer al·lusions als grups, se’n va perquè ha d’anar a fer un debat a la televisió espanyola aquí a baix. Això no és seriós, estem parlant de l’eina més important d’aquest país i el ministre del Govern d’Andorra se’n va a televisió espanyola a baix a debatre. Vostè ho pot consentir? Nosaltres no.
Torni’s a assentar i deixem el debat aquí.
El Sr. síndic general:
Bé, un cop feta aquesta intervenció del Sr. Pintat, jo continuaria el debat si els hi sembla bé.
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Bé, també voldria fer una petita puntualització. Estem convertint el que avui ha de ser un debat amb unes simples declaracions finalment, i no és el que toca. Però bé, en tot cas continuaré el que havia començat, fent unes declaracions perquè no tindrem ocasió de poder debatre si el Sr. ministre no hi és per qüestions tècniques.
Doncs, a nosaltres no ens hauria de fer por de poder aprovar un pressupost deficitari però bé, notem una contradicció amb els discursos que havia vingut fent el cap de Govern la passada legislatura, i el mateix ministre dient que s’havia d’avançar cap a un equilibri pressupostari, per molt que gestioni com deia ara fa poc el ministre que ha sortit, doncs es pot gestionar però a nosaltres ens fa por i el que dèiem aquest matí, o en vista al debat d’aquest matí amb les reserves d’esmena doncs, de què allò eren qüestions concretes de millora del pressupost que no s’han acceptat i allò realment eren realitats partides concretes. Un dels motius que també hem debatut avui és un exemple del quin pot acabar generant una desviació pressupostària és l’hipotètic projecte de l’edifici “El Núvol”. Nosaltres podem estar d’acord amb que cal avançar amb millores, amb innovacions, però aquest projecte és una clara demostració i el mateix ministre parlava, el Sr. Alcobé de què era una aposta cap a aquesta banda, però jo diria que és una aposta molt arriscada. És un projecte doncs que en un dels debats de preguntes ens avançava el Sr. ministre que ja hi havia prevista una ampliació fins i tot del soterrani amb places d’aparcaments. Començàveu un pressupost estimatiu de 30 milions d’euros. Si hi ha una ampliació, si és una zona amb un nivell freàtic molt elevat, amb molta pressió que pot acabar desviant l’aigua a la zona i a la llarga això pot comportar perjudicis i plets dels veïns que poden acabar repercutint sobre les arques de l’Estat, un edifici tecnològicament complex que també comportarà molt probablement desviacions, això no és gestionar bé un pressupost.
Però bé, per molt que aquest pressupost l’assumeixi Andorra Telecom però per moltes reserves que hi hagi s’han de gestionar de forma seriosa. Una de les preocupacions que tenim, i deia abans en la primera intervenció, doncs és la situació real del país. Aquest matí vèiem en la premsa que el Sr. ministre d’Interior avançava que hi ha hagut un creixement dels assalariats, un augment. El cas és cert, però bé per contra, aquest augment que segons les xifres equival a un 2,5% d’augment que ha estat del mes de febrer de l’any passat al mes de febrer d’aquest any de 266 persones, la massa salarial per contra, en el mateix període passa de 107.552.303,50 a 95.516.854 euros, és a dir una disminució de més de 12 milions d’euros equivalent a l’11,20%. I evidentment doncs, el salari mensual mitjà baixa, baixa de 2046 a 1288 euros.
Bé les xifres són les que són i això vol dir o es transforma amb una manca de poder adquisitiu de les famílies i menys consum intern i per tant, aquí hem de ser molt curosos i gestionar i fer un pressupost que ajudi a rellançar l’economia. Per tant...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar concloent si us plau.
El Sr. Víctor Naudi:
...vaig acabant. És cert que aquest pressupost també presenta alguns aspectes positius, ho havíem dit en el debat de totalitat, hi ha un manteniment de les ajudes del programa Renova, impuls a les noves energies, inclús al programa Renova es va fer una transacció en treball en comissió, de les poques que es van fer, però trobem a faltar també...es mantenen les ajudes socials però trobem a faltar una clara voluntat d’anar més enllà ajudant els joves a desenvolupar la feina, a accedir al mercat de treball i una ajuda a aquelles famílies més necessitades que justament estan patint aquesta crisi. Aquí no hi ha una clara voluntat d’augmentar aquestes partides.
De moment ho deixaré aquí, gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, pel PS, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé, jo també voldria agrair perquè no ho he fet en un primer moment però s’entén que és així però en tot cas agrair el treball que s’ha fet en comissió per part de tots els consellers. Evidentment hi ha vegades que hi ha enteses més fàcils, d’altres que són més complicades sobretot quan es defensen amb passió els posicionaments polítics.
En relació a la intervenció que ha fet la consellera Meritxell Mateu. Primer voldria fer una reflexió abans ha dit que aquest era el pressupost que necessitava el país, ens ha fet algun eslògan més, però no ens ha explicat el perquè. No ens ha explicat les bondats d’aquest projecte de pressupost i ha dedicat bàsicament la seva intervenció a fer alguna reflexió, que en algun cas m’ha semblat esbiaixada de les esmenes que havien presentat per part dels altres grups parlamentaris.
En tot cas ja que hem debatut algunes qüestions aquest matí amb les reserves d’esmena però també altres han quedat a fora, deixi’m que jo també faci algunes reflexions sobre alguns elements que vostès no han considerat i que ens semblen prou importants.
En primer lloc, vostè s’hi ha referit una mica a una part de la reserva d’esmena però no a l’altra, la seva manca de sensibilitat cap a les federacions esportives, cap als clubs esportius del país que estan doncs, amb moltíssimes dificultats i que no va merèixer una reflexió per la seva part, doncs incrementar les partides pressupostàries perquè puguin tenir un millor funcionament. A més, estem veient en els darrers anys com els resultats esportius del nostre país tant en l’esport de base com en l’esport de seleccions estan plenament a la baixa.
En segon lloc en relació a la reactivació del pla de comerç, una esmena que nosaltres també vam fer per dotar doncs, més enllà de les actuacions que pugui fer des d’Andorra Turisme, un pla de comerç més dedicat a la formació del sector comercial que no a la promoció d’activitats i que tampoc no va merèixer la seva consideració per part del Grup de Demòcrates per Andorra. Entenem que el sector comercial és el principal sector junt amb el turístic del país, i entenem que hi ha determinades mancances en aquest sector i que l’actuació del Govern no ha de ser esperar a què Andorra Turisme o altres se n’ocupin del principal sector econòmic i del que més contribueix a les finances públiques del país.
També una vegada més hem de constatar tot i els seus esforços doncs, la seva poca sensibilitat en determinades partides de prestacions socials. Insisteixo que és difícil fer un debat com el que volem fer després de tantes hores debatent en relació amb la incidència dels projectes de llei; cursades i aprovades de la passada legislatura hi ha una sèrie de demandes d’informació, avui el ministre ens ha dit que mirarà de contestar-les en el millor termini possible i esperem poder fer un debat monogràfic en aquesta Cambra en relació a la política de prestacions socials imposada per DA.
I finalment... -bé, finalment no, un altre punt i finalment aniré al darrer dels punts que li volia comentar-, les inversions a l’hospital i les inversions al SAAS.
Vostès van votar contràriament dues esmenes destinades a dotar de més inversions equipaments electromèdics tenint en compte el que s’afirma a la memòria del Projecte de pressupost del SAAS. Vostè que de vegades hem vist que s’informa unilateralment, doncs ens ha dit que havia fet algunes gestions en el sentit de què no feien falta aquestes inversions, però el Projecte de pressupost del SAAS no deixa lloc a dubte, és dur i contundent alertant de l’obsolescència de determinats equipaments i inversions i vostès no van tenir en compte les dues esmenes en diferents àmbits que des del PS vam fer per reduir aquesta obsolescència en l’àmbit sanitari.
I ja finalment, vostè ens ha parlat de què les càrregues a la CASS creu que han de ser equitatives, això no sé si vol dir que les càrregues actuals s’han de repartir 50 i 50, entre empresari i treballador, perquè és el que m’ha semblat entendre de la seva intervenció; és a dir, que els que vostès entenen és que s’està contribuint s’ha de pagar per igual per l’empresari i pel treballador, és el que jo, si més no, he dit després de la seva intervenció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Liberal, Sr. Carles Naudi teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Quant a la rèplica volia fer menció a una sèrie d’al·lusions que m’ha fet el ministre encarregat de les finances ara absent. En primer lloc, sobre la valentia, la valentia de derogar l’article 2 de la Llei 2/2012, coneguda com la llei de les retallades, tots som valents! Bé doncs, si som tan valents haver acceptat que els ministres no se’ls hi puja el sou...
L’evidència de les liquidacions, una vegada més mirem el retrovisor; la veritat és que n’estem una mica tips de mirar pel retrovisor, però bé, són vostès que s’hi entesten. Només diré una cosa, els vuit consellers liberals ho són per primera vegada des del 23 de març de l’any passat, no fa un any. A diferència d’això, la banda demòcrata per circumstàncies diverses, podem comptar un expresident del Grup Parlamentari Liberal, podem comptar amb un exsecretari del Partit Liberal, una exambaixadora i ministra... Sí, alguna cosa Sr. Bardina? Una exambaixadora i ministra del govern liberal i podríem anar seguint. Aleshores, posar el retrovisor quan nosaltres no hi érem ens sembla que ja comença a cansar a tothom.
Diu el Sr. Cinca: “D’acord, s’han de fer previsions a llarg termini però en un entorn de crisi hem d’actuar amb actuacions curterministes i per això es fa el pressupost que es fa”. Bé, de la crisi i de les situacions a curt termini no ens en salvarà ni The Cloud, ni el multifuncional, ni la font de rajolins de colors, ni qualsevol d’aquestes coses que hem estat discutint avui.
S’ha d’anar consolidant el marc fiscal? Evidentment que s’ha d’anar consolidant. Com deia en els govern anteriors, aquests que miraven pel retrovisor o que miren, Sr. Cinca, pel retrovisor no hi havia un Marc fiscal desplegat i amb la valentia que els ha caracteritzat vostès l’han desplegat i ara tenim un Marc fiscal que ens permet recaptar impostos, no treu que pensem que aquest Marc fiscal sotmetrà als ciutadans i als empresaris d’Andorra a major pressió, ja he explicat abans com: segurament no pujaran els tipus però sí via la reducció de les deduccions o exempcions. Això no farà més que empitjorar la situació de les persones d’Andorra, dels empresaris, dels autònoms restant-los-hi poder adquisitiu, o capacitat, o competitivitat a les empreses del país.
En relació al que hem dit del multifuncional, és clar això és un atractiu i un pou d’atracció turística, i ho serà, però ho han dit -vostès ho saben, nosaltres no- On anirà? Què costarà? Qui el gestionarà? I aleshores si tant segurs estan, dels 365 dies de l’any, expliqui’ns què farem, però expliqui-ho avui? Perquè amb la incertesa aquesta ja podem anar aprovant pressupostos com que aquí paga la padrina anem fent coses, no?
En relació a l’Agència mundial antidopatge, la creació de l’Agència d’Andorra antidopatge els 51.000 euros, Sra. Mateu, són imprescindibles per tirar endavant la creació de l’agència, ara bé, aquest Projecte de llei es vota avui per tant, pensem que la millor manera de tirar-ho endavant era amb un crèdit extraordinari. Creiem que és una qüestió més de forma i no de procediment. Evidentment que estem d’acord però em referiré per sobre a les paraules del conseller Ferran Costa, amb el seu permís, evidentment que ens farà falta tenir l’Agència antidopatge però prèviament, i ha anat quedant clar els darrers dies també en els mitjans, calen un seguit de reformes legals a Andorra per no trobar-nos amb l’ensurt de què algun esportista d’alt nivell internacional que vingués en qualsevol d’aquests mundials o copes del món que tant a favor hi estem crec els vint-i-vuit consellers del Consell General, no ens trobéssim amb què un esportista es negués a passar un control perquè la legislació l’empararia i llavors sí que saltarien tots els projectes d’esdeveniments esportius pels aires.
I no se n’ha parlat però amb això de la pressió fiscal no ens n’oblidem que no és un impost, però ara qui tingui un bar, qui tingui un restaurant, qui tingui una perruqueria, una botiga, etc, etc, per posar música també li tocarà posar diners de la butxaca. No estem en contra de la defensa dels artistes ni de la promoció cultural, només faltaria! Però aquí no se’n parla i l’SDADV va fent el seu camí i va anant sector per sector, i va agafant els seus dinerons, i aquí ningú diu res, i mentre tant si s’han llegit l’acta de l’SDADV allà es van pujant els sous i anant fent gasto però aquí ningú en diu res.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sr. síndic.
No he tingut temps de dir les bondats del pressupost, ho sento! M’han tallat així, ho tenia preparat i no m’ha donat temps tot i que ja m’havien avisat de què havia de resumir i havia d’anar ràpid. Ho sento!
Perquè pensem que aquest pressupost aposta per la recuperació econòmica: és un pressupost que aposta en inversió -això indica que hi ha recuperació econòmica-, aposta per les ajudes socials -no estic gens d’acord amb vostè-, hi ha un augment de 940.000 euros, és a dir, quasi 1.000.000 d’euros de més que en el pressupost del 2015. Hem parlat del bàsquet, sí, i jo li he dit que nosaltres estàvem bàsicament d’acord en què en els propers exercicis hi hagi una millor repartició, però les altres federacions també han tingut un augment de 110.000 euros... és veritat que no és el mateix que pel bàsquet però han tingut un augment i no han estat així deixades de la mà de Déu tampoc.
Pel que fa al Pla de comerç... Home! Jo ja li vaig explicar que per a nosaltres el Pla de comerç està englobat en totes les accions que està fent l’ADI per un costat i Andorra Turisme per l’altre costat. Són sinèrgies comunes. És a dir, no necessitem un pla, tot això està dintre de la planificació de tot el que fa l’ADI i per això nosaltres hem votat en contra de totes les esmenes que anaven a retallar ales al pressupost de l’ADI rellevat del tema del lloguer que aquí sí que ens vam posar d’acord però en la resta no perquè nosaltres estem totalment d’acord en què l’ADI tingui noves competències, que ara vagi a buscar inversors estrangers i que aquí també faci tot un pla d’acompanyament en el qual també hi ha la part comercial; i després el ministre de Turisme també està fent una feina excel·lent des de fa quatre anys, jo penso que no hi hagi ningú aquí que pugui qüestionar tot el que s’ha reeixit en els últims anys, és a dir, s’està revertint la tendència a nivell de turisme, Andorra està començant a ser vista per altres coses que per venir a comprar o per venir a esquiar, hi ha altres coses que s’estan fomentant i això ho hem d’agrair i forma part perquè aquesta gent també ve a comprar però potser podrà venir a comprar d’altres productes que no solament el formatge o el tabac.
I després, a nivell sanitari, home, tampoc he tingut temps de dir-li, però el SAAS per aquest any, pel pressupost 2016, hi ha previstos 2.250.000 euros d’inversió, és a dir, que tampoc no hi ha res de previst, hi ha una partida i aquí doncs, pensem que això s’ha de tenir en consideració.
Sr. Carles Naudi vostè parla de valentia, jo parlo d’elegància. Diu que està fart de mirar pel retrovisor i evidentment m’ha citat com exmembre d’un govern liberal que vaig estar amb molt orgull i com a exmembre d’una ambaixada del govern liberal que també ho vaig fer amb molt d’orgull. Tant bon punt vostè també és un exmembre de DA... És a dir que aquí...
(Se sent riure)
Aquí doncs, hi ha coses que hi ha sinèrgies on de vegades un té un espai i aquest espai és bastant permeable...
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Si us plau... si us plau!
La Sra. Meritxell Mateu:
Vostè parla del Marc fiscal i ha fet aquí unes petites mencions que, home! Això m’agradaria que fos una mica més curós quan parla. Perquè dir així, llençar que farem... que reduirem les deduccions o les reduccions fiscals a l’IRPF em sembla molt agosarat. Això vol dir que vostè no sap com s’ha construït l’IRPF, no es pot fer un canvi així perquè tot està, tota la llei està construïda d’una manera en què no es pot tocar només d’un toc de ploma, ha d’haver-hi tota una sèrie d’elements i ho vam fer exprés perquè no es toqués justament perquè per a nosaltres és aquest el model que s’ha de seguir i és un model que s’ha d’anar consolidant amb els anys. És a dir, que no vagi dient aquí que nosaltres ara anirem a fer desaparèixer les reduccions o les deduccions fiscals de l’IRPF.
Em parla de què... sí, que dels 50.000 euros són necessaris però que la Llei la votarem aquesta tarda... Miri, s’ha de ser pragmàtics Sr. Naudi! S’ha de ser pragmàtic! Perquè el proper esdeveniment que és el del quilòmetre llençat, ja li ha parlat abans, és d’aquí quatre dies i és a Grandvalira, i l’AMA ens va donar el vist i plau, és a dir, que no vingui aquí a dir que a veure què passarà i que hi ha buits legals. Escolti! En el moment en què ens donen el vist i plau des de l’Agència Mundial d’Antidopatge nosaltres estem tranquils. I al darrera d’això la ministra ja li va explicar abastament durant el debat a la totalitat el que ella ja tenia posat en marxa, tots els protocols i reglaments per anar canviant tot el que s’ha d’adequar en el nou marc normatiu.
Per la qual cosa penso que ...
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Govern. Sr. cap de Govern teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, no sé si em pertoca Sr. síndic, però simplement per dir que quan vostè em convida sempre és un plaer. Em convida amb una fórmula, el Sr. Pintat, que és la següent: “Invito al Sr. cap de Govern que pot venir assistit, o no, dels ministres que entengui”.
El Sr. ministre de Finances, el Sr. Jordi Cinca, té feina i abandonant aquesta Sala no abandona per deixar de fer la seva feina a favor del Govern d’Andorra que en definitiva és a favor del país. Però, aquí es queda el cap de Govern amb el seu quilòmetre llençat autoritari -per fer el símil de la Sra. Meritxell Mateu-, i deixem-ho així, almenys el cap de Govern i tots els que ens hem quedat perquè en definitiva no sé si vostè quan sigui cap de Govern ho voldrà gestionar tot però en definitiva el que sí fem el Govern d’Andorra és que amb aquest pressupost som tots solidaris i compartim el projecte que hem presentat avui.
Avui senyors consellers, votarem -i vull agrair al Grup Parlamentari Demòcrata el seu suport- el projecte dels projectes al pressupost. Però més enllà del pressupost hi ha coses que el pressupost no indica i que tots vostès saben que són essencials. I vull parlar, per exemple, que hem de controlar la nostra sanitat, avui no se n’ha parlat massa però permeti’m una mica, perquè em sembla que va lligat amb el pressupost, de llençar aquest missatge perquè en definitiva un pressupost és com un business clan, es pot liquidar millor o pitjor però al darrera el que ha d’haver-hi també és la detecció de les oportunitats però també la detecció dels perills.
El Govern, ja he dit en moltes vegades que hem parlat del pressupost, ha dit que Andorra té moltes oportunitats però també té uns certs perills. Queda la imatge de la intervenció del Sr. Pere López al qual agraeixo el seu to i la seva cordialitat tot i la seva discrepància, deia: “La modernitat són les pensions”... “La modernitat també són les pensions”, em sembla que ho ha dit en aquest sentit. No és una qüestió de modernitat, i jo l’entenc quan ho diu, és una qüestió d’obligació, les pensions, i segons com ho fem això tindrà evidentment un reflex sobre els pressupostos, i aquí haurem d’agafar decisions. I és d’això del que em sembla que també tenim de parlar i no és una qüestió de valentia... i no és una qüestió de valentia, és una qüestió de l’obligació de garantir les pensions.
Com tampoc el ministre ha volgut dir que “Nosaltres som els que atresorem la valentia política”, no és veritat. Ni tampoc “l’elegància” Sra. Meritxell Mateu. Nosaltres en definitiva pensem que hem de fer el que d’altres governs van començar i nosaltres hem mirat de fer un pas més dins d’un llarg camí que és l’homologació internacional del nostre sistema fiscal, i ho fem per una qüestió de responsabilitat i això també tindrà repercussions sobre el pressupost perquè no es pot tenir tota la vida. A la vida el que no es pot és voler tenir-ho tot sense pagar res... Diem les coses clares i no ens podem enganyar. El que no es pot és no desplegar un sistema fiscal i després voler firmar convenis de doble imposició i d’aquests convenis de doble imposició, amb lògica, aquests convenis fer la Llei d’obertura econòmica per crear nous sectors econòmics. Amb això, i ho dic així, Demòcrates per Andorra està més a prop -i lamento dir-ho-, tant de bo ens anem avançant tots plegats a les paraules del Sr. Pere López.
I en moltes altres coses no estem d’acord... En altres coses no estem d’acord, però sí que estem d’acord en una qüestió essencial que ho he dit moltes vegades i vaig dir-ho a més quan era no cap de Govern però sí president del Grup Parlamentari Liberal. Segurament un té ara més experiència que abans. Però la realitat també avança a la d’ara. Abans i ara també hi havia persones que estaven per sota del sostre, eren pobres, i jo ho sé! Per això és molt important que una llei que es va fer dins del consens, i això també tindrà repercussions a nivell del pressupost que és la Llei de serveis socials i sociosanitaris, la puguem portar més enllà Sr. Pere López del 38% -vostè ha dit del 37... No em tregui un punt amb el que costa avui dia que ens votin-, 38% sense menysprear l’altre 60 de cap de les maneres. Però això també és molt important avui de parlar d’altres coses que van lligades al pressupost, que hi va també a la nostra economia productiva i també vull saludar-lo a vostè però també en aquest cas al Sr. Víctor Naudi i evidentment al grup que em dóna suport sobre que puguem tots conjuntament tirar endavant dins la reflexió, dins la serenor, un acord d’associació.
Evidentment invito i recullo, i estic content de sentir que una part que no m’hi vull ficar. A casa dels altres veu en bons ulls, Sr. Naudi, que potser ens hi poguéssim atansar.
Però també és una qüestió pressupostària. I no se n’ha parlat, un pacte sanitari. Perquè no és una qüestió que siguem un Govern economicista, és una qüestió que s’ha de mirar als ulls dels ciutadans, i veure i dir-los-hi que difícilment, si el cost de l’Estat, Sr. Pintat, és del tomb de 400 milions, d’aquests 400 milions n’hi ha 65 que se’n van a la sanitat, i s’ha de fer una millor gestió de la mateixa.
I aquí també tindrà repercussions pressupostàries el que fem. I aquí també ho dic, perquè més enllà del pressupost també s’ha de parlar de temes d’Estat. Hi ha dos maneres d’enfocar aquest problema, que en podem fer una virtut també.
O ens fiquem d’acord que tots hi estem d’acord, perquè tindran repercussions sobre el pressupost, que es pot fer una millor gestió dels recursos sanitaris, i en això ens podem ficar d’acord tots. I tindrà repercussió sobre el pressupost.
Això és una primera part d’aquest pacte. I després s’haurà de veure si s’ha de fer ajustaments, i potser alguns. I per exemple em torno a girar perquè veig aquí claríssimament una alternativa de Govern diferent, i almenys realista, amb coses que jo no comparteixo. Em giro també cap al partit socialista, i els dic, potser amb la primera part ens podem ficar d’acord, amb la segona potser serà més complicat. Però si fem bé la primera potser no farà falta la segona. El que vostè anomena que jo no estic d’acord “retallades”. I això també tindrà repercussió sobre els comptes de l’Estat i sobre el pressupost.
Em sembla que és això que estem intentant aquests anys. No és qüestió de mirar el retrovisor. Si hagués de mirar el retrovisor, i no cal esverar-se Sr. Josep Pintat, no tot s’ha fet bé. I quan un polític en comptes d’aixecar-se i dir-li a un ministre “baixi, per favor”. Escolti també es pot fer amb una certa educació, i igual hauria tornat a baixar, però no podia baixar. Però sóc el cap de Govern i estic aquí. I si vostè vol demanar alguna cosa personalment a la rèplica, estic disposat a contestar-li, no faltaria més.
Doncs, això és el que els hi volia parlar, però també els volia parlar d’una altra cosa. No tot s’ha fet bé en aquest país. S’han fet coses fabuloses en aquest país, aquest país té un gran futur. Però no ens enganyem. De vegades, em sembla que ho podem compartir tots, i per això hi han hagut alts i baixos a nivell pressupostari, i no vull focalitzar-lo en cap Govern. Hi han hagut pressupostos que s’han liquidat amb més de 100 milions d’endeutament. Però el passat, passat està. Però extraiem-n’hi de les lliçons per ara i per al futur.
Alguna cosa en aquest país, en algun moment ens hem saltat una generació. Hem crescut potser massa de pressa en aquest país. I en canvi aquest país té un gran futur encara, amb models molt diferents. Però té també molts perills. No cal que li digui. El perill que hem viscut a nivell financer aquest any. Però el perill que podem tenir a nivell de les pensions, que no és una política de modernitat, que és una obligació fins i tot constitucional, de no afrontar-ho. Aquest és un perill que ens pot pesar com una llosa, i llavors ja no parlarem ni de rotondes, ni de multifuncionals, ni d’aeroports, perquè no tindrem la capacitat per poder gestionar tot això.
És això, una intervenció simplement tranquil·la. Sé que avui es votarà aquest pressupost, ho agraeixo, amb 15 vots del Grup Demòcrata, però també sé, per tant, una vegada més Sr. Pere López, també sé que he de fer esforços. I jo com a cap de Govern n’he de fer potser més. Perquè encara tenim molts obstacles a saltar.
Ja hem fet un primer pas amb l’acord d’associació. Jo penso que n’hem de fer un altre amb l’acord al tomb de la salut, de la sanitat pública andorrana. I acabo així, n’hem de fer un tercer, i ho dic aquí obertament, perquè també se n’ha parlat avui en el debat del pressupost i també és una qüestió d’Estat, i amb el qual necessitaré de la complicitat de tots vostès, que és transferències i competències.
Perquè avui hi ha hagut un debat interessant, no sé si molt enriquidor pels qui ens escolten, però interessant entre nosaltres segurament. De qui pagava què? Qui pagava què, no és la pregunta. És que quan s’entén que l’Estat és el Govern i els comuns, qui paga és l’Estat. Però el que no podem és fer polítiques que segons com s’aplica un criteri, i segons com se n’aplica un altre. Per això hem de clarificar competències, i perquè també hem de ser solidaris entre tots, i perquè hi ha avui dia en aquests moments, i això també és una qüestió pressupostària. Perquè quan jo parlo del pressupost, evidentment jo solament presento, i vostès voten el pressupost d’una part de l’Estat, però a l’Estat hi ha altres coses.
Per tant, amb això també els invito, però perquè els pugui invitar, des del Govern també hem de fer més esforços. I és el que m’esforçaré a fer aquests dies, i m’he esforçat, però no sol, amb la complicitat necessària de la majoria dels grups parlamentaris, menys el Partit Liberal, amb l’acord d’associació, amb el ministre Carles Álvarez ens hem d’esforçar perquè tindrà repercussions sobre el pressupost d’arribar a un pacte d’Estat al tomb de la sanitat.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Ja estic acabant Sr. síndic.
I ens hem d’esforçar també perquè ja vindrà el moment que el 66%, arribarà potser algun partit que tingui el 41% o el 42% i governarà, però aquests temes hi seran sobre la taula, i independentment de qui governi, si no s’afronten des d’ara.
Això Sr. Pintat es pot dir dins de la serenor, la més absoluta i dins el respexte que s’ha de tenir a les persones.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Obrim un següent torn d’intervencions.
Pel Grup Mixt, per SDP, la consellera Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Intervindré perquè el Sr. cap de Govern s’ha referit bastant al tema de sanitat i comparteixo amb ell el fet que, doncs, se n’ha parlat una mica aquest matí, potser se n’hauria d’haver parlat més, perquè si tenim en compte que 65 milions dels 400 depenen de la despesa sanitària, i segurament més, doncs, sí que és mereix un debat molt més aprofundit del que probablement s’està fent al voltant del pressupost.
Evidentment ha parlat que cal controlar la sanitat, que cal detectar perills, i del pacte d’Estat. I tot això fins aquí puc coincidir amb ell amb detalls, amb aspectes i tot.
Però bé, a mi em xoca molt, perquè nosaltres una de les esmenes que vam fer va ser per controlar, bé, anava per eliminar o bé no per eliminar, utilitzaria millor una altra paraula, per substituir unes contractacions, 22 contractacions que es feien per un departament al SAAS. Eren 22 contractacions. En el seu pressupost en les línies generals es remarcava de manera reiterada que hi hauria una contenció de personal i que aquest només es faria sempre que estigués indicat i estigués realment justificat.
Amb aquest motiu jo vaig fer una demanda d’informació que justifiqués quin era el pla estratègic del desenvolupament del departament de salut mental, i a dia d’avui que estem debatent el pressupost, encara no he rebut aquesta informació, per la qual cosa no sé exactament per què es derivaven aquestes 22 contractacions.
El més curiós del cas, és que aquestes persones ja estan contractades, ja estan treballant al SAAS. Aleshores arriba un moment en què et planteges realment quina utilitat té, si les coses ja estan fetes, si les debatem i les aprovem quan ja estan fetes i tirades endavant. Això és un problema, i és un problema que realment cal resoldre, perquè les coses no es poden fer d’aquesta manera.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt, també, pel PS, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
En primer lloc en relació a les xifres, és una anècdota, però com que el Sr. cap de Govern m’ha corregit en relació al 37, al 38, m’ha obligat a anar a buscar els resultats, i són el 37,03%, potser ha arrodonit una mica molt a l’alça amb el tema del 38, però en tot cas quedem-nos amb la idea. Ens sembla que hi ha una certa temptació per part de Demòcrates per Andorra, potser per l’herència de l’anterior legislatura, hi tenien 22 consellers, a vegades anar molt ràpid en certs debats, sabent que tenen els seus 15 consellers. I és veritat que les lleis es voten amb 15 consellers, però tant veritat com que hi ha una part de l’electorat molt més important que no estaria recollida en aquests projectes, que si es busquen consensos més amplis.
I en aquest sentit, sentin ara la intervenció del cap de Govern, doncs, ens sembla que cal passar del discurs als fets. Estan a la seva segona legislatura, el cap de Govern ens parla de la sanitat, però també li hem de recordar que algunes reformes estructurals, la de la funció pública, per exemple, que també n’hem parlat avui, la reforma de les transferències i de les competències. I estem ara treballant plegats amb el pacte d’Estat per la Unió Europea, però que també va ser un projecte que va quedar una mica aturat en l’anterior legislatura, doncs, vostès encara no hi han sabut trobar solució. Quan parlem d’un projecte de passat, més enllà d’alguns projectes d’inversió que els anem retrobant any rere any una mica els mateixos, ens sembla que hi ha moltes promeses que vostès, ja fa 5 anys que són al Govern, doncs, van comprometre’s a tirar endavant. Que no ho han fet. Desitgem que sigui ara el moment de tirar endavant aquestes reformes. Nosaltres reiterem com hem fet en altres temes, la política de mà estesa per qüestions que siguin bones pel país. Que això en cap cas és incompatible amb l’estil d’oposició ferm que ens correspon fer, però alhora, amb tota la responsabilitat de qui ha governat i de què té la intenció de tornar-ho a fer.
I en relació a les pensions, doncs, que en parlava també una mica vostè i la Sra. Meri Mateu també en parlava, jo crec que aquest és un tema que els pot arribar a incomodar, però vostès van fer igual que no van fer totes aquestes reformes que parlaven abans, sí que van trobar, doncs, l’acord per tirar endavant unes reformes, unes reformes amb les quals, uns compromisos polítics importants, com el de les pensions igual al salari mínim pels jubilats, doncs, vostès les van derogar. I entendrà que aquest és un tema que a nosaltres ens preocupa molt i moltíssim. I en aquest sentit, doncs, sembla que vostès es volen reafirmar amb les modificacions legislatives fetes. la nostra obligació és portar el debat polític les reformes que vostès van fer. Vostès en aquell moment -no va ser per consens la llei de serveis sociosanitaris-SDP la va votar amb vostès, però el PS no la va votar i va fer una oposició important sobre aquest projecte de llei igual que amb les retallades de la llei de la CASS.
En tot cas, aquestes reformes estructurals estan perquè es tirin endavant. Vostè ens ha ofert parlar de la sanitat, però fa molt temps que se’n parla de la sanitat i no hi ha cap mena de concreció. Al principi de legislatura ens van presentar un document, es nota que hi ha hagut un canvi de ministre. Aquell document era un document massa embrionari per poder parlar d’una proposta. En tot cas esperem que aquestes propostes en matèria de sanitat puguin arribar algun dia i es puguin concretar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, Sr. Josep Pintat teniu la paraula.
El Sr. Josep Pintat:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, referent al que s’ha dit aquí, i començant pel Sr. cap de Govern, en la meva manifestació que he fet anteriorment, jo entenc que el Consell, Sr. síndic, quan invita el cap de Govern i ve acompanyat dels ministres que vol, però trobo una poca deferència que el ministre de finances pel tema del pressupost, amb l’eina més cabdal d’aquest país, surti, faci la primera intervenció, faci al·lusions als grups i es retiri.
Això no és acceptable. No és acceptable de cap de les maneres. És una manca de respecte total que els membres del Partit Liberal aquí no compartim. Els demés no sé. Nosaltres no ho compartim i menys, i ahir també ho vaig manifestar als mitjans de comunicació, últimament ens estem movent per temps d’acció-reacció. I em referiré al tema de la banca privada. Avui hem d’anar corrents a comparèixer davant d’un mitjà de comunicació estranger, que és on va el Sr. ministre, per anar replicar no sé què!
Escolti, digui el que vulgui. Jo puc estar parlant del pressupost o puc estar fent altres coses, que és el mateix que ha fet vostè aquí quan està aquí a la tribuna. Quan ha estat aquí a la tribuna ens ha fet un míting polític, ha sortit fora del marc del pressupost. Ens hem anat en altres derrotes.
Mol bé! Per què? Perquè el tema del pressupost qui el controla i el domina és el seu ministre que s’ha retirat.
Res més. Aquesta és l’observació que li volia fer. Per tant, molt bé, si vostè ho considera normal, jo no! Com que vostè és el cap de Govern, jo li dic el que penso. Jo trobo que és una poca deferència per part del seu ministre que ha fet la seva intervenció. Haver-la fet vostè al començament la intervenció i no retirar-se de pressa i corrents.
Vostè ho troba normal? Nosaltres no! Però aquí s’acaba el tema.
Referent al tema del pressupost, ja ho vam dir o ja vaig dir-ho, ja ho vam dir els meus companys, el Carles, tots, ja ho van dir al moment de l’esmena a la totalitat. És un pressupost que, primerament, s’ha entrat tard, al marge de la legislació, tant el marc pressupostari com el mateix pressupost.
Referent al marc pressupostari, el qual vostès havien d’elaborar els objectius i publicar-los, encara no els han publicat avui dia. I avui estem aprovant el pressupost. Suposo que em deurà poder contestar, per què no s’han publicat els objectius que es van aprovar del marc pressupostari? Perquè això ja ha passat, i eren clau per poder tirar endavant el pressupost i moltes coses més. Potser el ministre hauria contestat! Vostè no ho sé!
Referent al pressupost ja ho hem vist, i ho hem vist en el marc pressupostari, 4 anys, l’economia no creix. Aquest pressupost és optimista, és un pressupost que com a mínim hauria d’intentar ser equilibrat, no en dèficit. Ja sé que costa, però aquesta voluntat no l’hem vista, i podríem entendre que inclús pel 2016 hagués de ser així. Però si ho haguéssim vist pel pressupost del 2017, 2018 o 2019, però és que tampoc són així.
Han vist el que dóna la regla d’or? Que el grup demòcrata en majoria, amb 22, van aprovar? Ja ho hem vist. Els objectius no s’han de complir fins a l’any 2019, un cop ja hauran acabat. Aquesta és la púrria que estan portant, i aquesta és la púrria que no compartim. I per això votarem no al pressupost. Ja ho sabem quan hem vingut avui aquí que totes les reserves d’esmena no prosperarien. Ja ho sabem, perquè votaran que sí. Ni vol entendre res més, però ja ho sabem, però almenys tingui una mica més de respecte.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Només primer una petita puntualització pel Sr. Carles Naudi. Ha parlat abans de l’SDADV, i jo no he tingut el reflex, però si tant li preocupa, com que l’SDADV estava també aquí al projecte de pressupost, doncs, era tan fàcil com fer una esmena. I potser ho haguéssim pogut debatre aquesta qüestió en el moment oportú, i no deixar-ho aquí ara, perquè justament ha sortit a la premsa que hi ha un problema amb els comuns.
La Sra. Bonet ha parlat del SAAS i de les 22 contractacions de salut mental. Sí, el Sr. cap de Govern aquí en una pregunta li va reconèixer que ja estaven contractats. Aquí el que hem posat és només una mica fil a l’agulla d’una situació que ve perquè es va necessitar personal en un moment donat, i es van fer venir aquestes persones. Què es necessiten? Doncs, per donar suport a la Batllia, al centre penitenciari, a l’escola especialitzada de Meritxell, i després, evidentment, també, no solament al Cedre sinó als altres centres geriàtrics, perquè cada cop més hi ha trastorns psiquiàtrics. Això ho ha mesurat la mateixa àrea de salut mental. Després hi ha un altre problema que està posat en els joves, als nens que tenen TDH, que ara per ara hi ha una llista d’espera de 3 mesos per ser atesos.
Llavors, totes aquestes noves contractacions busquen donar un millor servei a la població. I aquí el que s’ha fet ha sigut, bé, potser es va fer d’una manera poc ortodoxa, i aquí, doncs, el que hem fet ha sigut consolidar aquestes places que es van fer d’aquella manera perquè era per cobrir unes necessitats.
Pel que fa al Pere López i heu parlat de la sanitat. Vós estàveu amb tots nosaltres el dia que va fer la compareixença el ministre Carles Àlvarez, i en aquell moment, el ministre, jo penso que d’una manera molt oberta i propera i dialogant, va parlar de fer un pacte d’Estat. I ens va dir que d’aquí uns dos o tres mesos ens sotmetria un document on posaria les bases d’aquest pacte d’Estat. Doncs, jo el que faria és esperar en base al que ens va dir el ministre fa tot just una setmana o deu dies, doncs, donar-li aquest marge de temps.
I per acabar, només una petita pinzellada al Sr. Pintat, que diu que bé, ho tindrem tot acabat al 2019. Home, doncs, si així al 2019 quan marxem haurem deixat els pressupostos arreglats. Ja està! I així pels propers ho tindran tot més endreçat.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, Sr. Antoni Martí teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Doncs, té raó Sr. Pere López, 37%, m’hauria agradat 38 però són 37. Les coses són com són. Però bé, en definitiva van ser suficients, justet, per dir-ho així, no?
Sra. Sílvia Bonet és veritat! És veritat que... no és vint i tant o no és 22. No vull dir això exactament. El que és veritat i això ho lligo en aquest cas, i això no sé si reconciliarà al tomb del pacte d’Estat les forces d’esquerra, però que vam fer una proposta vostè ho sap, Sr. Pintat no em digui que no estic parlant del pressupost que és molt important, que per altre costat entenen que estic parlant del pressupost. Vam fer una proposta l’última legislatura, quan vostè estaven junts que al final no va reeixir. Un primera al tomb més enllà de sanitat, al tomb de sanitat i pensions i del model de la branca general i de la branca també malaltia. És veritat que es va presentar un nou projecte o abans projecte o document que pugui reconèixer que no era suficientment detallat. És veritat el que deia la Sra. consellera Meritxell Mateu de què hi ha un compromís del Sr. Carles Àlvarez Marfany de poder arribar a un acord. I després tindrem de discutir d’això. Jo deia abans que hi havia dos maneres d’enfocar-ho, una primera part de com gestionar millor la sanitat, segurament aquí és on haurem de fer esforços i aquelles preguntes les tindran de contestar no únicament aquestes, d’altres que se n’han parlat avui al tomb del Cedre. I una altra cosa és si tenim de reformar altres aspectes des del punt de vista de copagaments o altres. Això no vull dir que es faci, però el primer que tenim d’aconseguir és el primer. I és veritat, així ho he dit que independentment de l’any complicat que no hi vull tornar, això no té cap excusa per no afrontar aquest tema de la sanitat. Més encara vaig dir que entendria en primera persona i associo el Govern d’Andorra com un fracàs que verdaderament no féssim, miréssim d’aplanar el revolt del que ens costa, ja que la sanitat no té preu però té un cost, el que ens costa la sanitat pública. Això el que fa referència des d’un punt de vista sanitari i ho puc reconèixer. Però també he fet avui, penso jo amb el marc del pressupost, perquè també toca, perquè són 54,6 milions d’euros, i d’aquí poc votarem per consolidar o no aquesta proposta amb doble votació al Consell General i no són prou diners les transferències dels comuns. I aquí també he dit que és evident que més enllà de negociar amb els comuns i al llarg del pressupost s’ha parlat de temes, Sr. Pintat que van al tomb dels 54,6 milions des del punt de vista de la competència o no competència, per exercir aquesta competència es necessiten diners, és veritat que el Consell General en algun moment i així em vaig expressar ha de ser un actor major i aquest és un altre compromís que agafo avui. No voldria acabar aquesta intervenció parlant d’un tema que em sembla que és molt important, que se n’ha parlat i també ens hi va una part de la nostra sobirania que és el tema energètic. Miri, estem d’acord de què de la mateixa manera, jo no hi entraré des del punt de vista tècnic però el que sí li puc dir és que som massa dependents de l’electricitat a Andorra. Això és una evidència em sembla i això també és una qüestió pressupostària, avui parlàvem de FEDA, de com estaven els comptes de FEDA, és evident de què com més diversificat tinguem el sector energètic millor ens portarem i no és menys evident, i en tot cas ha sigut una voluntat que quan vam participar a la COP 21 vam ser dels primers que vam agafar compromisos bastant seriosos. Que dic passant i ho dic al Consell General, perquè és un cosa internacional i important doncs ens sembla que el 22 d’abril justament a Nova York, segurament hi anirà la ministra, es firmarà i es ratificarà en una cimera que es fa a l’ONU, els compromisos bàsicament per entendre’s perquè es vagi tendint a disminuir la tendència actual, que és un rescalfament del planeta al tomb de 2 graus. Però anem més lluny, ens hem compromès i això ha de fer il·lusió a la Sra. Rosa Gili a llençar al juliol o a l’agost un pla general de noves infraestructures energètiques.
Aquí també hi ha d’haver complicitat perquè aquí sí que independentment de diferències pressupostàries d’entendre la política pressupostària d’una manera o d’una altra, aquí Sr. Pintat i estic parlant del pressupost també ens hi va una bona part del pressupost el futur. I aquest és un debat que no dic que s’hagin de fer pactes d’Estat amb tot, però és un debat on aquí hi haurem de ser presents tots amb la mateixa intensitat almenys amb la mateixa intensitat que es demostra des de Demòcrates per Andorra i des del Partit Socialdemòcrata.
No em vull allargar més simplement dir-li Sr. Pintat, Escolti el Govern d’Andorra no faltarà mai el respecte a ningú. Hi ha maneres d’expressar-se que poden ser més o menys bé, jo a vegades no he tingut el to més encertat, no és tan difícil de reconèixer que avui no l’ha encertat. No és perquè cridi més o faci parar un ministre, interrompi una sessió del Consell que té raó. En tot cas jo li he fet un suggeriment, li he dit que si vol que parlem del que s’ha parlat a nivell pressupostari del pressupost, estic disposat jo mateix a contestar-ho o qualsevol dels ministres si jo verdaderament no tinc la capacitat per fer-ho perquè contràriament a altres, un cap de govern ha de ser generalista, una mica de tot, i en tot cas qui ha de ser especialista del que toca són els ministres.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé jo volia tornar a insistir en què aquest pressupost s’allunya de la realitat. Abans parlava de la precarietat laboral i mentre moltes famílies treballadores veuen els seus recursos limitats, el seu poder adquisitiu que baixa, doncs Govern deroga la limitació establerta a l’article 2 de la Llei de contenció de la despesa que dèiem abans. I es mantenen doncs pels alts càrrecs de l’Administració i pels polítics aquest augment es torna a la normalitat contràriament a acceptar la reserva d’esmena del Partit Liberal.
Bé doncs la crisis s’ha acabat, però només per uns quants. Aquí no hi ha solidaritat amb la resta de la societat, i a més a més com que s’ha acabat la crisis ja podem obrir l’aixeta de les contractacions. I això es podrà contractar a dit les places en situació d’adscripció de comissió de serveis afegint aquell apartat com si res a l’article 23.4, fent excepcions a la llei, però situacions suficientment justificades i aprovades per la secretaria d’Estat de la funció pública que podrà proveir directament aquestes places, bandejant així el principi, de publicitat, igualtat i concurrència. I no solament això, abans la meva companya Sílvia Bonet ja parlava que abans d’haver aprovat el pressupost, ja s’havien contractat aquestes 22 places a sanitat. I torno a dir, continua mancant aquesta informació que abans la Sra. Mateu hi volia fer incidència però nosaltres no tenim aquesta informació o la justificació de tot això.
Una de les esmenes que havíem presentat, que no es va acceptar i anava per ajudar aquesta precarietat laboral o aquestes famílies que ho passen més malament i aquelles pensions més baixes, que a l’apujar l’IPC aquelles pensions inferiors d’una vegada i mitja al salari mínim. Aquesta esmena va ser rebutjada, per tant, veiem que aquí hi ha dos velocitats, hi ha dos classes de persones, uns que ja han superat la crisis o que l’estan superant, o se les ajuda a superar i d’altres que ho estan passant més malament. I aquí vull tornar a incidir, abans el ministre, el Sr. Cinca, abans de desaparèixer ens parlava que el pressupost es gestiona, que és una qüestió de rigor, de gestió pressupostària i el dèficit així es pot acabar controlant. Però bé, amb aquestes mesures de contractacions abans d’aprovar el pressupost i també després amb aquesta modificació que s’ha fet podent de forma justificada, però saltant-se o bandejant la lliure concurrència, doncs es podrà fer més contractacions i per tant, aquí és un toc d’alerta que nosaltres no podem acceptar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Partit Socialdemòcrata no hi ha intervenció...
Pel Grup Mixt....
Pel Grup Liberal....
Sr. Josep Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Sí Sr. cap de Govern. Ha fet aquí una gran explicació, però jo li he posat una pregunta molt senzilla. Li torno a posar: digui’m quins són els objectius del marc pressupostari que donen peu a aquest pressupost i quan surten publicats?
M’ho pot contestar si us plau.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata hi ha intervenció...
Sra. Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Vaig dirigida al Sr. Víctor Naudi. Jo abans he dit que hi havia hagut un augment a nivell de despeses d’afers socials, i volia incidir-hi i dir que hi ha un augment de 731.000 euros a capítol 4 per prestacions a les famílies i per les prestacions de solidaritat. Llavors no ens faci dir que hi ha una disminució i que tenim menys cura a nivell social. Això no és veritat. I això ho demostra, és a dir d’aquell augment que he dit abans i que he anunciat i que li explicava quan parlava amb el Sr. Pere López, que li deia que era un augment de 940.000 euros, d’aquests 260.000 són per personal, però després hi ha 731.000 que són per ajudes directes, ja sigui, ja li he dit, les prestacions a famílies i les pensions de solidaritat.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
Miri Sr. Pintat, suposo que he deixat la paraula al Sr. Saboya perquè vegi que el Govern és un govern col·legiat, suposo que no li molestarà, i li dic així, li dic amb tot el respecte que li contesti el Sr. Saboya, que no tindrem un incident, si em permet Sr. síndic i el Sr. Saboya contestaria.
El Sr. síndic general:
Sr. Saboya teniu la paraula.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Vostè fa una pregunta molt concreta que és on volem situar l’evolució del marc pressupostari i bàsicament el que volem situar-lo és allà on intentem situar-lo des de fa més de quatre anys és en un marc que generi confiança i credibilitat al nostre entorn.
L’encoratjo a llegir les notes d’Standard & Poor’s, de Fitch a vostè que li agraden tant els informes i que ens en demana tants, també estaria bé que se’n llegís alguns que ja publiquen els altres, no? Jo crec que això li donaria uns bons indicis per saber com es construeix un marc que genera confiança i credibilitat, i bàsicament es fa mitjançant l’anunci de polítiques i complint-les.
Jo li demanaria Sr. Pintat, ja que vostè és tan gran amant de les preguntes, i el Sr. Gallardo li deixi escoltar el que li estic dient doncs, segurament podrà escoltar-me, jo li faré una pregunta: vostè vol un marc fiscal que passa del 12% d’endeutament del PIB al 40% d’endeutament del PIB en cinc anys? O prefereix un marc fiscal que el que fa és aguantar l’endeutament del PIB al voltant del 40% durant cinc anys?
Vostè prefereix un marc fiscal que té dèficits superiors al 4% del PIB durant cinc anys? O vostè prefereix un marc fiscal amb excedents pressupostaris per primera vegada durant vint anys durant quatre anys consecutius?
Vostè prefereix una situació on es pagaven 7,5 milions d’euros, any 2005 o 2006 -i ho dic de memòria- perquè no hi havia pràcticament endeutament? O vostè prefereix pagar ara 20 milions d’euros amb uns tipus d’interès només a l’1% i estar sotmès a la tirania de les properes evolucions dels tipus d’interès i la flexibilitat que això suposa?
Contesti’m també la pregunta perquè si vostè el que vol és el segon marc fiscal és el que tenim sobre la taula i és el que estem votant avui.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El ministre Xavier Espot em sembla que volia afegir algunes paraules.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Molt breument només per corroborar les manifestacions de la consellera Mateu, i a tall d’exemple, efectivament com ella ha dit no hi ha cap mena de retallada ni de manca d’atenció a les polítiques socials i a tall d’exemple concret, per exemple en matèria de pensions de solidaritat per a la gent gran l’import liquidat durant l’any 2015 ha estat de 2.900.000 euros, i hi ha gairebé més 3.100.000 euros pressupostats; la prestació familiar per fill a càrrec, 619.000 euros liquidats a l’any 2005 i gairebé 800.000 euros pressupostats; i la prestació per desocupació involuntària 900.000 euros liquidats l’any 2015 i gairebé 1.500.000 pressupostat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Jo els demanaria que anessin concloent. Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, Sr. síndic. Molt breument.
Estàvem parlant de prestacions de la seguretat social, les prestacions que es donen per baixa de malaltia, per discapacitat o per jubilació, parlàvem concretament d’això, l’altra cosa és la partida d’afers socials en la qual evidentment doncs, està regulada en base a la Llei de serveis socials i sociosanitaris, però la proposta nostra era aplicar l’IPC a una vegada i mitja el salari mínim a les prestacions de la CASS.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Josep Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Sí, gràcies Sr. cap de Govern per deixar contestar al Sr. Saboya perquè això posa en evidència que ni vostè ni el Sr. Saboya saben quins són els objectius del Marc pressupostari que es va aprovar últimament.
Sap per què no sap quins són? Perquè el Tribunal de Comptes no els ha publicat i tal com diu el seu informe: “Per causes alienes a ells”.
Per tant, a partir d’aquí vostès han elaborat un pressupost i no saben dir quins són els objectius, i això és bàsic.
A partir d’aquí no intenti canvis de “digui’m això, digui’m l’altre”... Digui-ho vostè! No han publicat ni els objectius ni els saben ni el cap de Govern ni el ministre d’Exteriors. Per tant, és així de senzill... perquè no estan ni publicats! I a partir d’aquests objectius és als comuns on han de fixar els seus pressupostos -que hi ha comuns que ja ho estan aprovant.
I aquesta és la llei que van aprovar vostès. Llavors, no em digui que és el que jo faria o deixaria de fer, aquí del que estem parlant és d’un debat de pressupost que té de conseqüència un marc pressupostari.
No ho saben! Punt. Aquesta és la realitat i ens vénen a parlar de grans polítiques... No saben ni on van!
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Seré molt breu Sr. síndic.
Jo és només per fer una puntualització perquè penso que hi ha hagut un malentès.
Jo quan parlava dels 731.000 euros o dels 940.000 euros, era de més! Que s’havien pressupostat, de més, pel pressupost del 2016 en relació al que hi havia hagut pel pressupost del 2015.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions donem per finalitzat el debat i procediríem a la votació de la resta de parts del text, és a dir, del text del pressupost.
Vist que l’apartat 2 de l’article 1 del Projecte de llei del pressupost es circumscriu en l’àmbit de regulació de l’article 81 de la Constitució, recordo que segons el que disposen els articles 57.3 de la Constitució i 112 del Reglament del Consell General, l’aprovació d’aquest apartat requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels consellers generals elegits en circumscripció parroquial, i de la majoria absoluta dels consellers generals elegits en circumscripció nacional. És a dir, com a mínim, el vot favorable de vuit consellers generals en cadascuna de les dues circumscripcions.
Vist que l’article 112 del Reglament del Consell estableix que aquesta votació serà pública i oral per crida, i en aplicació de l’article 73 del Reglament del Consell, s’anirà cridant als consellers generals que respondran sí, no o declararan que s’abstenen.
Iniciarem la crida pels consellers generals elegits en circumscripció parroquial.
Sr. secretari, si us plau.
El Sr. secretari general:
Sra. Mònica Bonell Tuset: Sí
Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí: Sí
Sr. Carles Enseñat Reig: Sí
Sra. Maria Martisella González: Sí
Sr. Antoni Fillet Adellach: Sí
Sra. Meritxell Mateu Pi: Sí
Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells: voto No
Sra. Judith Pallarés Cortés: No
Sr. Josep Anton Bardina Pau: Sí
Sr. Carles Jordana Madero: Sí
Sr. Josep Majoral Obiols: No
Sra. Carine Montaner Raynaud: No
Sr. Miquel Aleix Areny: Sí
Sr. Vicenç Mateu Zamora: Sí
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a continuació cridarem ara a votar als consellers generals elegits en circumscripció nacional.
Sr. secretari general, si us plau.
El Sr. secretari general:
Sr. Gerard Alís Eroles: Sí
Sr. Marc Ballestà Alias: Sí
Sr. Ladislau Baró Solà: Sí
Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot: Sí
Sr. Joan Carles Camp Areny: No
Sr. Ferran Costa Marimon: No
Sr. Jordi Gallardo Fernàndez: No
Sra. Sofia Garrallà Tomàs: Sí
Sra. Rosa Gili Casals: Sí
Sr. Pere López Agràs: Sí
Sr. Víctor Naudi Zamora: Sí
Sr. Josep Pintat Forné: No
Sra. Patrícia Riberaygua Marme: Sí
Sr. Justo Ruiz González: Sí
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Demanaria ara tot seguit al Sr. secretari de torn de la Sindicatura, al Sr. Joan Carles Camp, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí. En el llistat de consellers per la circumscripció parroquial: 10 vots a favor i 4 en contra. I per la circumscripció nacional el mateix resultat: 10 a favor, 4 en contra, i en cap cas, cap abstenció.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Bé, a la vista... Sr. Pere López, teniu la paraula per explicació de vot, entenc.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Volíem fer l’explicació de vot dels tres consellers socialdemòcrates en aquest article que s’ha votat de manera separada.
Queda clar que aquest és un vot per l’any 2016, és un vot a la Llei del pressupost. Queda clar que queda una tasca important a fer en matèria de fer una nova legislació de transferències i de competències amb els comuns. En aquest sentit no cal recordar, perquè vam votar no fa gaire, que ens van donar un termini màxim de dos anys per poder fer, doncs, aquesta modificació legislativa que hem vist que la Sra. Cònsol Naudi ha fet algunes reunions ja amb els diferents comuns i també que ens posem a disposició i també ens agradaria poder fer arribar la nostra veu en tant que consellers a la responsable que va nomenar el Sr. cap de Govern, la Sra. Cònsol Naudi, per poder treballar plegats per aquesta reforma.
En aquest moment que és un moment per tant, transitori, per responsabilitat i també de forma consensuada amb els nostres candidats i representants comunals Joan Sans, Dolors Carmona i Cèlia Vendrell doncs, han votat favorablement aquesta votació separada d’aquesta congelació de les transferències per l’any 2016.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, el nostre vot ha estat afirmatiu en el sentit de què per coherència fins que no hi hagi aquesta reforma que s’ha d’acabar de completar en el marc de les competències comunals i les transferències doncs, entenem que descongelar aquest bloqueig que hi ha que s’ha mantingut fins ara i que estava pactat seria contraproduent i, per tant, cal donar continuïtat a aquesta forma d’actuar i sobretot evidentment també cal concretar aquesta reforma legislativa al més aviat possible i esperem que aquesta legislatura i el pacte aquest subscrit per un termini de temps de dos anys per aquesta mateixa Cambra i Govern doncs s’acabi materialitzant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, molt breument Sr. síndic.
Sembla que és de rebut que vull agrair als grups parlamentaris que han donat suport, un pacte que jo mateix i tots els cònsols menys Sant Julià de Lòria vam firmar.
Donar les gràcies també als comuns d’haver acceptat de considerar les seves transferències no únicament aquest any sinó els dos anys anteriors al torn d’uns 54,6 milions d’euros i, si em permet una qüestió perquè em sembla una evidència, lamentar que comuns com La Massana que van donar suport mitjançant els seus cònsols no es vegin correspostos pels consellers elegits en la seva circumscripció parroquial. Però, en tot cas agrair als que sí han donat el seu suport des del punt de vista legislatiu complementant la Llei qualificada, i doblement qualificada, donem la gratitud del Govern d’Andorra.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha ningú més que vulgui expressar o explicar el sentit del seu vot i a la vista del resultat, i vist... Sr. Josep Pintat, perdó!
El Sr. Josep Pintat:
Sí, una explicació molt breu.
Crec que en el debat del Marc a la totalitat, crec que en tot el del dia d’avui, el sentit del nostre vot ha quedat molt clar. Entenem que aquest pressupost i aquest Marc pressupostari que no està aprovat perquè no hi ha objectius, no és de rebut. Per tant, no es tracta de fer més maquillatges ni de parlar de pactes d’Estat quan no se sap on es va.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat he vist que es compleix la doble majoria requerida. Declaro aprovat l’apartat 2 de l’article 1 del Projecte de llei.
Finalment anem a procedir ara a la votació de la resta de parts del text. S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si vol procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, vots a favor: 15, vots en contra: 13.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
Abans de passar al següent punt de l’ordre del dia, suspenem la sessió durant vint minuts.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 18.15h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 18.43h)
Passem al tercer punt de l’ordre del dia.
3- Examen i votació del Projecte de llei de creació de l'Agència Andorrana Antidopatge.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha estat publicat en el Butlletí número 12/2016, del 2 de març. Intervé per exposar l’informe de la comissió el Sr. Ferran Costa Marimon, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies Sr. síndic.
El passat dia 23 de febrer la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports em va nomenar ponent del Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge i com a tal exposo avui davant del Consell General l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports va examinar en les reunions mantingudes els dies 23 i 29 de febrer, el Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge i les 14 esmenes que s’havien presentat: 6 per part del Grup Mixt, PS; 4 per part Grup Mixt, SDP i 6 per part del Grup Parlamentari Demòcrata.
Del total de les emmenes presentades: 7 varen ser aprovades per unanimitat, 2 van ser retirades per ser transaccionades i aprovades per unanimitat, i 5 van ser retirades.
La comissió també va acordar adequar el text a l’acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis del 18 d’abril del 2002. Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la comissió el text del qual se sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem doncs, a les intervencions per part dels grups. Pel Grup Parlamentari Mixt té la paraula, per SDP, la consellera Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, ja que avui votem la Llei de creació de l’Agència Antidopatge, una llei que ja vam debatre de manera molt important i de manera molt extensa en el debat de l’esmena a la totalitat que va presentar el Grup Liberal.
Considerem, que ja ho vam dir en aquell moment, que era una llei important, una llei que garantia segons les indicacions de l’Agència Mundial Antidopatge que ens van fer arribar via correu electrònic conforme a aquest projecte de llei, donava resposta a les necessitats i els requeriments que es feien des de l’Agència Internacional per cobrir les necessitats o les mancances que tenien nosaltres a dins del nou estat per donar resposta als problemes de dopatge, per la qual cosa, nosaltres donarem un altre cop també suport a aquesta Llei. Nosaltres vam presentar unes esmenes que anaven orientades més de caire tècnic per corregir certs aspectes que hi havien entre la versió francesa i la versió en català. Ens sentim satisfets amb el resultat que s’ha obtingut, per la qual cosa el nostre grup donarà suport a aquesta Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn també del Grup Mixt pels representants del PS. Té la paraula la consellera Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Els tres consellers socialdemòcrates donarem avui suport al Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge.
Ho farem perquè sabem que és indispensable complir amb els requeriments internacionals en matèria de dopatge.
El treball en comissió i amb el ministeri ha estat constructiu, algunes coses han estat clarificades i ens en felicitem.
A tots ens interessa com a país poder rebre competicions esportives d’alt nivell, com ho va ser fa pocs dies la Copa del Món d’esquí femení. Ens converteix en un aparador mundial, atrau competidors, els seus equips i nombrosa premsa mundial, a més de ser un canal publicitari pel país excepcional.
Demanem però al Govern d’estar atent i fer tot el possible perquè el nostre país no es trobi més en una llista més o menys fosca que ens qualifiqui com a estat que no compleix els requeriments internacionals.
Ho hem de fer tot per no perjudicar la bona imatge que ens mereixem i que hem de mantenir sempre si treballem seriosament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Liberal. Té la paraula el conseller, Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies.
Fa poques setmanes que en aquesta mateixa Cambra vaig expressar en nom del Grup Parlamentari Liberal la nostra disconformitat en com s’havia procedit envers aquesta Llei que ara ens ocupa i els riscs que podien comportar la seva aprovació degut als buits jurídics que generen.
A dia d’avui el Govern no ha concretat els problemes de compatibilitat que té el marc normatiu vigent andorrà contra la lluita contra el dopatge, però això sí, pretén solucionar-los exclusivament amb l’aprovació d’aquesta Llei de l’Agència Andorrana d’Antidopatge.
El que és crucial, ja ho vàrem dir, el que exigeix l’AMA a tots els països i també a nosaltres és acomodar a les exigències del Codi antidopatge a l’ordenament jurídic dels estats, especialment en aquest cas que ens ocupa a la corresponent Constitució on es reconeixen els drets fonamentals dels ciutadans.
I com també ja vaig dir en la meva intervenció setmanes enrere, també això ho hem de fer aquí al Principat d’Andorra on és evident que els mecanismes tradicionals de la lluita contra el dopatge poden afectar els drets fonamentals. Això encara no s’ha fet i cal que es faci.
Els recordo que la referència al Codi respecte del que puguin establir les autoritats dels estats no consisteix en l’obligació d’establir un pla de conformitat amb el mateix, ni de crear agències, ni de tenir comissions, ni de dotar-les amb pressupostos sinó de complir amb els principis del Codi sense entrar en quin instrument normatiu s’utilitzi.
Cal doncs, insistim, en adaptar i fer compatibles els principis del Codi amb l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra. Això no s’aconsegueix únicament amb l’aprovació del Projecte de llei al que ens referim ni per descomptat creant una entitat pública.
És un fet i és una evidència que a dia d’avui el Principat d’Andorra encara consta en una llista, no més o menys obscura -com deia la Sra. Gili-, sinó obscurentíssima de dins dels països que no compleixen amb les previsions del Codi Mundial Antidopatge. I aquesta malaurada realitat per bé que ja hem sentit vàries vegades en aqueta Cambra diferents consellers de DA acusant-nos a nosaltres d’irresponsables, el fet de què avui estiguem aquí havent de tramitar aquesta llei que es va tramitar amb tràmit d’urgència és degut a la seva gestió, a la gestió que es va fer des de l’any 2012 des de la Secretaria d’Estat d’Esports que no va tenir en compte totes les recomanacions que es feien des de l’Agència Mundial Antidopatge, no pas nostra! La qual cosa, el fet de què no s’hagués fet la feina correctament fa que un dia, de manera inesperada, Andorra aparegui com a país no complaient. Per tant, el que és irresponsable és haver arribat fins aquí.
L’aprovació d’aquesta Llei que ens ocupa avui és un mer pedaç a una gestió deficient, la seva gestió. Els emplacem a què facin els deures i els facin amb celeritat ja que els avisem que la feina no està ni de bon tros enllestida.
Molt Il·lustres Senyores i Senyors, tenint en compte tot el que acabo d’exposar i entenent que la creació de l’Agència Andorrana Antidopatge és solament un pas del procés, i potser inclús no ha de ser ni el primer, però és un pas necessari, el Grup Parlamentari Liberal s’abstindrà en la votació d’aquesta Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Demòcrata. Té la paraula el conseller, Sr. Justo Ruiz.
El Sr. Justo Ruiz:
Gràcies Sr. síndic.
Tot país, per petit que sigui, té la seva Història en matèria esportiva, i Andorra, com no pot ser d’una altre manera, té la seva. Dins d’aquesta Història hi ha fets que marquen la direcció que es vol seguir i en aquesta direcció hi ha decisions que marquen l’actitud que es vol tenir. Andorra ha pres decisions, sempre des de la responsabilitat, per facilitar als nostres esportistes la seva participació en esdeveniments internacionals tant fora de les nostres fronteres com a dins. Esdeveniments que els hi donen la possibilitat de competir amb els millors esportistes del món, això sí, amb l’obligatorietat que Andorra s’adapti i s’ajusti a les regles del joc per poder competir en igualtat de condicions. És per això, com ja s’ha explicat en aquesta Cambra, però convé recordar-ho que: el 30 de juny de l’any 1998 el Consell General aprovava la llei de l’esport. Anys més tard, concretament al 2005, es creava la Comissió Estatal Antidopatge. El 2006, Andorra s’adheria al Conveni contra el Dopatge. El 2008, el nostre país s’adheria al Conveni Internacional contra el Dopatge en l’Esport, i aquell mateix any 2008, Andorra signava el Codi Mundial Antidopatge. Un codi que ha hagut d’evolucionar i adaptar-se a la mateixa velocitat que evoluciona el dopatge, és per això que aquest Codi ha viscut dos actualitzacions, la primera a l’any 2009 i la darrera l’1 de gener de 2015.
És tant gran la preocupació que existeix per l’evolució del dopatge en el món de l’esport, que aquest fet, ha obligat les autoritats internacionals a dedicar-li una especial atenció, i és per això, que, arran de la visita dels experts del Consell d’Europa el passat setembre, prenguéssim en consideració la necessitat de separar les matèries en temes de dopatge de la Llei de l’esport. Per aquest motiu i per evitar la situació de “no conformitat” -no estem, Sr. Costa, en cap llista negra-, en la que ara mateix ens trobem, se’ns insta des de l’Agència Mundial Antidopatge a la creació de l’agència andorrana antidopatge, proposta que avui haurem de votar.
Aquesta és, en 10 línies, la cronologia dels fets en la que Andorra ha estat present i creiem, sense dubtar-ho, que ha de continuar sent-hi.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata considerem que només pel fet de poder continuar organitzant esdeveniments esportius internacionals justifica de manera suficient el donar suport a aquest Projecte de llei, però tot i així, aquesta llei també permetrà al nostre país, disposar d’un organisme independent que organitzi, controli i desenvolupi tot el referent en matèria antidopatge. Una llei que ens torna a col·locar dins del concert mundial i ens permet tenir la conformitat que des de l’Agència Mundial Antidopatge se’ns demana, una llei que ens dóna la possibilitat de continuar organitzant esdeveniments esportius internacionals.
Com a nouvingut a aquest Consell i com a membre d’aquesta Comissió Legislativa d’Esports, voldria agrair i felicitar a la ministra Sra. Gelabert i el seu equip per la predisposició, seriositat, diligència i gestió que han demostrat en l’elaboració i adequació, de forma consensuada, d’aquest Projecte de llei a l’exigència de l’Agència Mundial Antidopatge; i també, assumint responsabilitats de tercers, demanar-li disculpes pels inconvenients, en forma d’esmena a la totalitat, que des d’aquesta Comissió d’Esports, s’han generat.
Voldria també agrair i felicitar als components del Grup Parlamentari Mixt, PS i SDP no pel fet, que també, de donar suport a aquest projecte, sinó per la demostració del sentit de la responsabilitat i per la seva seriositat i confiança mostrada en les reunions de comissió ens les que s’ha tractat aquest tema.
També voldria mostrar la meva sorpresa, i per què no dir-ho... disgust, per l’actitud que el Grup Parlamentari Liberal ha mostrat en aquest afer. I és que senyors, sota el meu parer si amb una llei com aquesta en la que ens han de donar el vist i plau a un text ens donen i no som capaços de posar-nos d’acord i de tirar endavant, em dóna la sensació que difícilment trobarem la possibilitat de tirar una llei endavant.
Com deia, no era una decisió que havíem de prendre només nosaltres sinó que necessitàvem el vist i plau d’un tercer, en aquest cas, l’Agència Mundial Antidopatge, per tant com he dit abans dubto que puguem posar-nos d’acord en un altre projecte.
Deixant de banda aquest tema considero que s’ha d’explicar tot perquè el ciutadà ens entengui.
L’última reunió que vam tenir de comissió en la que es va tractar aquest tema, en comissió legislativa, tots vam estar d’acord -vostès també-, en què no tenia cap sentit -i en aquell moment no parlaven de sentit d’Estat- tot i que vista la cosa podríem discutir-ho però potser ara no toca, vam coincidir en què no tenia sentit realitzar cap esmena de tipus tècnic a un text que ens havia de donar el vist i plau un tercer, en aquest cas, el màxim mandatari de l’Agència Mundial Antidopatge. Doncs bé, tot i rebre la conformitat de l’Agència Mundial, vostès van decidir fer una esmena a la totalitat, entre altres coses (com va dir el Sr. Costa) per la seva por a fer un “ridícul internacional”. Sr. Costa, un esportista només fa el ridícul a ulls del que mai ha fet esport i no sap els seus valors.
Sorprès i almenys jo també ofès per la facilitat que demostren des d’aquesta tribuna, per desqualificar, sense cap pudor, el nostre Grup Parlamentari, entre altres coses insinuant, Sr. Costa, que tiraríem endavant amb el projecte agafant la piconadora. Doncs bé, els hi diré que hi ha decisions que s’han de prendre amb determinació, i quan parlem del futur dels nostres milers d’esportistes i de la possibilitat del nostre país d’organitzar esdeveniments com el que fa deu dies s’ha organitzat i estem molt orgullosos, creiem que s’han d’utilitzar totes les eines que es tinguin a l’abast, i en aquest sentit els únics que no van pujar a la piconadora per tirar endavant amb pas ferm aquest projecte van ser vostès, la resta de grups parlamentaris no vam dubtar.
No sóc ningú per donar consells, però com a ciutadà andorrà primer i com esportista després, i perquè no dir-ho, com a conseller general ara, m’atreveixo a convidar-los a fer un exercici que, des del primer dia, en el nostre grup parlamentari m’ho han deixat molt clar i m’han fet tenir-lo molt present, cal recordar per què estem aquí i per a què estem aquí. És evident, que estem aquí perquè el poble així ho ha decidit, i és precisament per això que estem per a representar-los de la millor manera possible, dóna igual el color polític, representem i hem de prendre decisions pensant què és el millor per al nostre país i per als nostres ciutadans, evidentment, des del respecte, el compromís i la responsabilitat (que, per una altra banda, tant sovint ens demanen a nosaltres).
Avui, aquest Consell, els brinda una nova oportunitat per demostrar que estan amb l’esport d’aquest país i amb els seus esportistes, avui poden demostrar que el sentit comú està per sobre de qualsevol color polític, avui tenen l’oportunitat de demostrar que treballen en favor dels interessos del nostre país i no en contra de l’opinió de la majoria, avui poden demostrar que com a representants dels ciutadans andorrans, prenen les decisions amb sentit comú i responsabilitat política, no tornin a quedar fora de joc, demostrin i donin suport a aquest projecte.
És evident que el Grup Parlamentari Demòcrata, sí que demostrarà compromís, i votarà, com no pot ser d’una altra manera a favor del Projecte de llei per a la creació de l’Agència Andorrana Antidopatge.
No s’obsessionin amb el color de les carpetes i valorin d’una manera responsable el seu contingut!
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part de Govern, té la paraula la ministra, Sra. Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
En la darrera sessió del Consell General ja vaig exposar quins eren els antecedents que ens han portat a presentar el present projecte de llei. Sense voler tornar a detallar la cronologia dels fets, penso que és important recordar que el primer i únic acte formal va tenir lloc l’11 de novembre del 2008, on la comissió estatal antidopatge d’Andorra adopta el Codi mundial antidopatge. El 2009 es fan modificacions al Codi mundial i des de l’Agència mundial antidopatge se’ns demana d’adaptar la nostra legislació per lluitar i prevenir el dopatge.
Des d’aquest moment, el Principat va demanar més temps per poder adequar la nostra legislació als reglaments internacionals. Finalment, avui, amb aquest projecte de llei, Andorra complirà unes exigències de l’Agència mundial d’antidopatge que se’ns venien demanant des del 2009.
Així, doncs, senyores i senyors consellers, la voluntat del Govern és doble a l’hora de presentar aquest projecte de llei. En primer lloc, i com no podia ser d’una altra manera, aquest text té la ferma voluntat de posar l’Agència andorrana de conformitat amb el codi, unes normes internacionals que s’han d’aplicar en l’esport nacional, però també en les cites internacionals. Perquè Andorra rep cada cop més cites esportives d’alt nivell. Adoptar el codi ens permet com a país promocionar la pràctica d’un esport net i alhora garantir l’organització de competicions esportives d’alt interès internacional.
Ho hem repetit diverses vegades des del ministeri, no adoptar el Codi mundial antidopatge i donar l’esquena a l’AMA pot tenir unes conseqüències no desitjades de cara a futures cites esportives que voldrien venir a Andorra. Entenem que és indispensable seguir el codi per l’organització i les seves competicions.
En segon terme, aquest projecte de llei farà aplicable al nostre país el Codi mundial antidopatge, una directriu que té un alt significat social. Tal com apunta l’exposició de motius, avui en dia el dopatge està cada cop més present en cites esportives de nivell amateur i fer ús d’aquestes pràctiques s’allunya, i molt, dels valors socials que pot tenir l’esport com l’honestedat, la recerca d’excel·lència del talent propi i l’esforç, per unes pràctiques de vida sana. En aquest sentit, des del Govern entenem que adoptar el codi és també prevenir tot educant socialment els joves cap un esport sà, cap a una competició honorable.
En aquest sentit, el projecte de llei en qüestió, assenta les bases de la lluita en la prevenció del dopatge a Andorra. Així doncs, un cop aprovada aquesta llei es procedirà a la creació de l’Agència antidopatge, en substitució fins ara a dia d’avui del Comitè estatal antidopatge. Un nou òrgan nacional i independent de les administracions públiques que lluitarà contra el dopatge alhora que serà l’interlocutor de l’Agència mundial antidopatge. L’agència estarà formada per la comissió executiva i pel consell de l’Agència andorrana antidopatge. Aquest darrer, en la primera sessió haurà d’aprovar els reglaments interns que regulin el funcionament de l’agència d’acord amb les disposicions del codi mundial. Vull posar de relleu que tant la llei com el reglament ja tenen l’aval i la conformitat de l’AMA, com molt bé va explicar ahir el Sr. Cinca en la roda de premsa posterior al consell de ministres.
Així, doncs, el reglament dotarà la nova agència dels instruments necessaris per poder aplicar el codi mundial als diferents àmbits esportius i als atletes. Finalment, l’Agència andorrana també serà l’encarrega de signar i aplicar a Andorra el Codi mundial antidopatge i desenvolupar el pla nacional de lluita contra el dopatge.
Ja per acabar, senyores i senyors consellers, deixeu-me agrair la complicitat que hem rebut des del Govern per part dels membres de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, a l’hora d’elaborar la tasca legislativa. Especialment vull donar les gràcies al Grup Parlamentari Demòcrata, al Grup Mixt, format pel Partit Socialdemòcrata i SDP, que tots ells han entès que aquest projecte de llei és beneficiós per l’esport andorrà, un text que té l’aval de l’AMA, tal com ho recullen les comunicacions mantingudes amb el Sr. Emiliano Simonelli, responsable principal del departament, de conformitat amb el codi de l’AMA. Això també permet que l’Agència andorrana estigui en conformitat amb l’Agència mundial antidopatge. Perquè com que ja deia fa prop d’un mes, quan ja podíem estar en conformitat sense una esmena a la totalitat inexplicable, aquest projecte de llei permet acabar amb un moment d’impàs, que només podia entorpir al nostre país l’esport andorrà i l’organització d’esdeveniments internacionals.
Aprovar aquest projecte de llei és homologar i obrir Andorra al nivell esportiu.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Obrim un segon torn d’intervencions.
Pel Grup Mixt…
No hi ha intervenció.
Per SDP…
Pel PS…
Tampoc.
Pel Grup Liberal, Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
De fet, més enllà de les intervencions que hi han hagut ara, avui durant el dia també s’ha parlat de la creació de l’Agència mundial antidopatge, de fet se n’ha referit la Sra. Meritxell Mateu, i ja estem acostumats al to humanista de la consellera Mateu que ens fa elevar el to i ens il·lustra amb les seves explicacions, avui, ho feia amb Ciceron, ens n’anàvem a l’antiga Roma. Doncs, jo si em permet, tiro una mica més enrere en la història i me’n vaig a la Grècia antiga. I una mica el discurs que jo sento aquí em recorda a un discurs d’una escola filosòfica grega que aspirava a l’autosuficiència moral de l’individu. I si encara no hi hem caigut tots plegats, segur que el Sr. síndic, que és doctor en filosofia ja hi haurà caigut, faig referència a l’escola cínica. Estem aquí parlant d’aquest projecte de llei per la incapacitat del Govern de no haver aparegut en una llista ben negra, Sr. Ruiz, ben negra. Una llista de països non-compliant, de països de no compliment. Com li diu això? A vostè, i potser a membres de DA els satisfà aparèixer a llistes de dubtosa reputació. Però a nosaltres això no ens alegra ni de bon tros. I una llista de països non-compliant amb el codi mundial no és quelcom que podríem estar cofois com a país. Així ho entenem nosaltres.
I en aquest sentit de la responsabilitat que vostès ens neguen, que ens titllen d’irresponsables, altra vegada, ja ho he recordat abans, estem fent la feina que els ciutadans d’Andorra ens han encomanat des de l’oposició, que és una feina de control i impuls de l’acció de Govern. Impulsem al Govern i l’instem a què facin tots els canvis legislatius pertinents per complir amb el que ens demana l’Agència mundial antidopatge. I els instem que ho facin, i que ho facin bé. Però alertem amb aquest control de l’acció del Govern, de les coses que no s’han fet bé i dels perills que fer a cegues, amb un simple copiar i enganxar, ens podrien fer caure com a país.
Quan jo em referia a fer el ridícul internacional, Sr. justo Ruiz, jo li demanaria si us plau, que no faltessin a la veritat. Ho he dit abans també, ja estem acostumats a giragonses dialèctiques que vostès al final són capaços de fer veure i tergiversar la realitat d’allò que no és. Jo en cap moment vaig parlar que els esportistes fessin un trist paper internacional i que féssim el ridícul internacional. No em referia als esportistes, no! Ens referíem a nosaltres. No passi una altra vegada la pilota a qui no pertoca. La responsabilitat és nostra. I per tant qui faríem el ridícul si no fem les coses bé, som tots i cadascun de nosaltres. Perquè aquí estem representant els ciutadans del país. Aquí, tots nosaltres, tots i cadascun de nosaltres, tots, estem representant els ciutadans del nostre país. Els esportistes fan molt bé les seves competicions, cap mena de dubte. I per tant, no posar en paraula meva coses que jo mai he dit. Això que quedi clar!
La conformitat de l’AMA, i el que deia ahir el Sr. ministre en roda de premsa, que tenim la conformitat de l’AMA. Òbviament, jo mateix ho he dit vàries vegades, al mail del Sr. Simonelli, jo mateix Sr. Bardina, també el vaig llegir clarament. Clar que donen conformitat. Donem conformitat perquè estem òbviament copiant textos de l’AMA i adaptant-los a la nostra realitat. El país no rau amb aquests textos de l’AMA. El país rau amb l’ordenament jurídic intern del país que cal revisar.
I a més a més em sorprèn que això no es posi en relleu, quan la mateixa Sr. ministra Gelabert, en roda de premsa en compareixença pública i també a títol privat, ha reconegut que caldrà fer uns canvis legislatius en aquest sentit. Amb la qual cosa estem dient el mateix. El que passa és que uns ho reconeixen públicament i es posen les medalles, i els altres estem dient, escolteu no estem fent bé la feina o no l’estem fent del tot bé.
Nosaltres som els primers interessats en què hi hagi competicions internacionals al país. Nosaltres som els primers interessats en potenciar al màxim l’esport del país. I justament per això estem fent aquesta denúncia pública aquí, avui, de què fem les coses, però fem-les ben fetes, tots plegats. Però no ens vulguin acusar a nosaltres d’irresponsables quan, si ens trobem amb la situació d’avui dia, és perquè des del 2010, insisteixo, vostès, Srs. de DA, -la Sra. Gelabert no s’asseia a la bancada del Govern, però sí que estava entre les files demòcrates-, amb aquesta connivència silenciosa dels parlamentaris de DA, ningú va dir que això es fes malament. Doncs, aquí algú ho ha de dir. Si estem aquí és perquè no es va fer la feina, i no es va fer la feina al seu dia. No pas nosaltres que no hi érem, Srs. de DA! No pas nosaltres que no hi érem!
Per tant, voler jutjar d’irresponsables a vuit consellers liberals que estan posant els punts damunt de les is aclarint aquests temes, això sí que és digne d’aquesta escola filosòfica grega. Això és un exercici de cinisme. I això no ho permetrem. Per tant, nosaltres, avui, ja li hem dit, no votarem en contra d’aquesta llei, no posarem pals a les rodes allà on no toquen, perquè sap, i a vostè li costa Sra. Gelabert, malgrat que potser, doncs, pujar a la tribuna no li faci reconèixer o no ho vulgui reconèixer, nosaltres estem pel millor del país, també, i per defensar el país, aquí i arreu. I en compareixença, a vostès li vam explicar, i quan es va fer la visita des del Consell d’Europa, vam ser els primers, els consellers que allí estaven representats del Partit Liberal, vam estar defensant aferrissadament d’idiosincràsia del nostre país. I això en són testimonis. Vostè Sr. Justo no hi era en aquell moment, però en són testimonis també els seus companys de fila, i així li poden testimoniar.
Per tant, no tergiversem paraules, no fem altra vegada giragonses dialèctiques d’aquestes que sorprenen molt i queden molt bé, davant de tots els mitjans i dels ciutadans, però si ens trobem amb aquest dilema i ens trobem en una llista non-compliant, és justament per irresponsabilitats no pas nostres, sinó d’algú altre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sr. Justo Ruiz teniu la paraula.
El Sr. Justo Ruiz:
Gràcies Sr. síndic.
Quan parla de ridícul, jo no sé si serien capaços de superar el ridícul, Sr. Costa, que suposaria, tot i que si entrenant no hi ha res impossible, però no sé si superaríem el ridícul que suposaria haver de trucar a l’Agència antidopatge demà, i dir-li al màxim mandatari “moltes gràcies maco per donar el vist i plau al nostre text, moltes gràcies per encoratjar-nos a tirar endavant la llei, però des d’aquí Andorra, mira, no crearem l’Agència mundial antidopatge”. No sé si serien capaços de superar aquest ridícul.
Estem donant un primer pas. Jo no sé si s’hauran de donar més passos. Vostè, agafant la piconadora cultural i lingüística que demostra tenir, en situar en una època pretèrita, que jo desconec, val. Però el que sí tinc clar com esportista és el que hem de fer a partir d’ara. I no estem parlant que sigui qualsevol organisme, estem parlant del màxim organisme mundial antidopatge ens està dient “heu fet molt bé això, continueu per aquest camí, tireu endavant la llei”. Crec que seria d’una prepotència, no la podria qualificar, però una prepotència inusual el dir-los-hi que no estem d’acord, que primer hem de fer altres coses.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern, Sra. Ministra, després sembla que el ministre, Sr. Gilbert Saboya, també vol dir alguna cosa.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, primer de tot hi han hagut moltes coses. No s’enfadi Sr. Costa. Però li recordo que estava enviant aquesta llista el 2008, i precisament no érem nosaltres els que estàvem en el poder. És a dir que com li he dit repetides vegades, és que no és qüestió de posar noms i posar partits. No s’ha estat mai, des que es va aprovar el codi, no s’ha estat mai en cap llista positiva, sempre s’ha estat com a non-compliant. El que passa és que sí que és veritat que després de moltes repetides vegades insistint que el país fes els deures i no s’havien fet, és veritat que ara, doncs, ja no han cregut més amb nosaltres i amb tota la raó.
Per això, és veritat que el codi no es pot adaptar a totes les legislacions de tots els països. I nosaltres, precisament com que no podia ser d’aquesta manera, vam optar per crear l’agència que fes referència en tot moment a les regles mundials. Així ens evitàvem de tornar a fer un traspàs. I no és un copiar pegar, ni molt menys, al contrari, un copiar pegar seria, doncs, si es copiés tot un argumentari d’un jurista espanyol i es fes una traducció literal en català i a sobre mal feta amb algunes incoherències. Però en aquest cas no ha sigut el nostre.
Després també el tranquil·litzaré en un moment. En l’última dotació del Codi mundial del 2015, el programa de control en els esdeveniments internacionals és exclusivament responsabilitat de les federacions internacionals. I m’explico. En el cas de la copa del món que vam tenir fa tot just 15 dies. Si hi hagués hagut algun cas positiu d’un dopatge, no haguéssim sigut ni nosaltres que haguéssim fet aquests controls, sinó directament la Federació internacional d’esquí, probablement ni ens assabentaríem. Si hi ha hagut algun control, de fet ni ho sabem. I si ha sigut positiu encara menys.
Directament la persona, en aquest cas l’atleta internacional on recorre és al TAS, no recorrerà en cap cas a la nostra jurisdicció. És a dir, que tranquils, que no farem en cap cas el ridícul internacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Gilbert Saboya teniu la paraula.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri Sr. Costa, vostè té un talent notable en fer les intervencions, de contingut i també de forma, perquè veig que ho expressa molt bé, i m’ha semblat que expressava el seu descontentament, en bones formes, sempre, perquè sempre té bones formes, sobre les possibles tergiversacions o manipulacions lingüístiques o argumentàries que fem des de DA o des del Govern d’Andorra.
Miri, el seu problema no són les tergiversacions, no busqui en les tergiversacions l’origen del seu descontentament. Perquè està en el seu posicionament. És en el sí però en què està el problema Sr. Costa. I no és només avui amb l’antidopatge. Hi va ser el dia del Moneyval. És el mateix, és el sí però no. És el sí però no en el pacte d’Estat. És aquest el real problema. No està en les tergiversacions.
Perquè avui el que pot fer és criticar el que vulgui votar sí. I això jo crec que avui ho havia de fer el Grup Liberal i crec que s’havia de fer el dia del Moneyval. Perquè ho poden explicar perfectament, però de cara a fora explicar que avui no estiguin al costat de la solució, no em sembla una posició correcta.
I si em permet, també seguint la broma, en lloc de posar els punts sobre les is, li aconsellaria posar algun accent sobre la i del sí quan convé a Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció…
Sr. Ferran Costa teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Molt breument ja per acabar.
Gràcies per les intervencions dels dos ministres, Sra. Gelabert no m’enfado i potser la contundència o la rotunditat amb la meva presentació, potser a vegades es pot interpretar com que m’enfado. Res més lluny de la veritat, i penso que aquí no estem pas per enfadar-nos sinó per contribuir.
I lligo justament aquesta resposta també a la rèplica del Sr. Saboya, al que li agraeixo les seves paraules, i malauradament li he de dir que no estic d’acord amb vostè, amb tots els respectes. I ja sap que respecto molt, moltíssim les opinions alienes i més si són diferents, òbviament perquè això contribueix a enriquir el debat.
No estem en el sí però no. Jo potser canviaria aquesta afirmació que ha fet vostè i li diria diferent, és que vostès potser estaven massa acostumats a què tot fos que sí, i que no hi havia visions alternatives amb una anàlisis criticada aprofundida que els fes veure altres punts de vista. Nosaltres també estem per contribuir pel millor del país. I pensem que amb el posicionament que vàrem explicar en el seu dia per al Moneyval i el que hem explicat referent a l’Agència antidopatge, a la qual no ens hi oposarem, enriquim el debat i fem contribuir amb el millor pel país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha cap altra intervenció, s’obriria tot seguit un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si vol procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, Sr. síndic.
20 vots a favor, 8 en contra i cap abstenció.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, a la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem al quart punt de l’ordre del dia.
4- Examen i votació del Projecte de llei de foment del vehicle elèctric.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Economia ha estat publicat en el Butlletí 12/2016, del 2 de març. Intervé per exposar l’informe de la comissió, el Sr. Carles Jordana Madero, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 3 de novembre va entrar a tràmit parlamentari el Projecte de llei de foment del vehicle elèctric, i de conformitat amb l’article 92.2 del Reglament del Consell General, es va obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes el qual es va prorrogar fins el 17 de desembre a demanda del Grup Mixt-PS.
Dins del termini establert tots els grups parlamentaris van presentar esmenes a l’articulat, en total 15 esmenes: 7 del Grup Mixt-PS, 2 del Grup Parlamentari Demòcrata, 3 del Grup Parlamentari Liberal i 3 del Grup Mixt-SDP.
El 18 de desembre, el Projecte de llei i les esmenes presentades van ser transmesos a la Comissió Legislativa d’Economia i el 29 de desembre la comissió va iniciar doncs, els seus treballs amb la meva nominació com a ponent.
Un cop autoritzada per la Comissió Permanent per a reunir-se fora del període de sessions, la comissió va reunir-se quatre vegades, concretament els dies 5, 19, 25 i 29 de febrer per analitzar, debatre i votar les esmenes presentades.
Del total d’esmenes presentades: 2 esmenes van ser aprovades per unanimitat, 6 esmenes van ser transaccionades i aprovades també per unanimitat, 1 esmena va ser rebutjada i 6 esmenes van ser retirades.
Així mateix, els membres de la comissió vam acordar per unanimitat adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, i corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.
Del resultat d’aquests treballs se’n desprèn l’informe de la comissió que avui se sotmet a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem a la intervenció per part dels grups parlamentaris. Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, té la paraula la consellera, Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Avui votem el Projecte de llei de foment del vehicle elèctric.
Bé, és una llei que és important perquè el seu objectiu principal és el foment dels vehicles elèctrics per contribuir a una millora de la qualitat de l’aire i una lluita de forma decidida a l’efecte hivernacle que ja comença a ser evident amb unes alteracions climàtiques que cada cop són més intenses.
A més a més, també va amb l’objectiu de donar resposta al compromís que té Andorra amb el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic per estabilitzar les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera.
Aquesta Llei té diversos objectius, per una banda, a més a més de facilitar la compra de vehicles elèctrics, a més a més, incorpora exempcions tant en la taxa de tinença de vehicles com en les matriculacions personalitzades que tenen certes desgravacions fiscals per poder fomentar la seva venda; també afavoreix una adaptació i modernització del parc mòbil existent al nou Marc legislatiu, en aquest cas el que s’incorporen són exempcions, una gradualitat amb l’aplicació de l’increment de la taxa de tinença de vehicles amb els altres vehicles que són de combustió per així intentar fomentar la utilització de vehicles elèctrics.
A més a més, en aquesta Llei s’ha aprofitat per fer una modificació del Codi de circulació per establir que els vehicles elèctrics tinguin les mateixes obligacions quant als controls amb el tema d’inspecció tècnica de vehicles que finalment quedarà tant en un cas de vehicles elèctrics com de vehicles de combustió determinat per via reglamentària i que aquesta era de forma general la finalitat de les nostres esmenes.
També aquesta Llei incorpora la forma en la que s’adaptaran els domicilis perquè puguin fer-se les recàrregues dels vehicles elèctrics en els pàrquings i que siguin de la forma més fàcil per poder incentivar aquests vehicles.
Considerem que és una llei interessant, considerem que és una llei important, considerem que és una llei que dóna un pas endavant en la lluita contra el canvi climàtic, per la qual cosa li donarem el vot favorable del nostre grup.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Parlamentari Mixt, per PS, té la paraula la consellera, Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
En els nostres programes electorals i en les nostres intervencions en aquesta Cambra, hem deixat sempre palès el nostre compromís clar i sense ambigüitats cap a la defensa del medi ambient i la salut de les persones.
Ens preocupa l’aire que respirem i recolzarem fortament tota iniciativa que vagi destinada a rebaixar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Andorra. De fet, l’elaboració del Llibre blanc de l’energia es va iniciar en el mandat socialdemòcrata, que tot i ser breu, va impulsar bones mesures que avui continuen avançant.
Per aquesta raó, avui aplaudim la iniciativa del Govern de buscar a potenciar el vehicle elèctric a través d’aquest Projecte de llei.
Esperem que els objectius que busca aquesta Llei siguin un èxit i que el cotxe elèctric pugui esdevenir el vehicle majoritari en les nostres valls en els anys a venir.
Les nostres esmenes s’han recollit de manera majoritària en el treball en comissió legislativa.
Només en destacaré una de rebutjada que era la que pretenia eliminar l’incentiu d’exemptar d’abonar la taxa d’atribució d’una placa de matrícula personalitzada. Els socialdemòcrates enteníem que aquest requisit no és indispensable en relació a la utilitat primera del vehicle. No compartíem doncs, que això pogués ser un incentiu prou important com per potenciar la compra d’aquests vehicles i trobàvem més adient que l’Estat pogués recaptar per aquesta qüestió.
Tot i això, compartim l’objectiu buscat en la Llei i donarem el nostre vot positiu a aquest Projecte de llei.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És ara el torn del Grup Liberal. Té la paraula el conseller, Sr. Josep Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
En data 22 d’octubre del 2015, el Govern va entrar a tràmit parlamentari el Projecte de llei de foment del vehicle elèctric, aprovat pel mateix en la sessió del 14 d'octubre del 2015.
Es tracta doncs de la voluntat del Govern, juntament amb els comuns, FEDA, les empreses distribuïdores d'energia elèctrica, l’Automòbil Club d'Andorra (ACA) i l'Associació d'lmportadors de Vehicles d'Andorra (AIVA), d'impulsar polítiques en favor de la mobilitat sostenible i en particular de la mobilitat elèctrica. El tot, emmarcat en el Conveni de col·laboració per a la implantació del vehicle elèctric i híbrid endollable a Andorra, del 17 de setembre del 2015, entre tots els agents públics i privats.
Recordem que ja l’any 2006, es va aprovar el Pla estratègic de l’energia d’Andorra pel període 2006-2015. Veiem que el Govern, no fa res més que implementar-lo amb les actuacions efectuades aquests darrers anys. També valorem positivament l’aprovació del Llibre blanc de l’energia, de data juliol del 2012 en el quin ja posava de manifest l'alt grau d’influència que té el sector del transport en el còmput global d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Andorra.
Permeti’m molt ràpidament, però, ésser una mica crític amb la gestió del Govern quant a la implementació del model energètic ja que el Llibre blanc va ser aprovat, tal i com he dit, ja farà ben aviat quatre anys i en aquest ja es preveia en l’apartat 8 “propostes d’accions a iniciar els propers 2 anys” el foment del vehicle elèctric ja hi era inclòs.
Podem dir, amb tota claredat que, un cop més, anem tard.
En aquest punt, s’especifiquen clarament les accions que calia fer en el transcurs de dos anys a comptar de la publicació del Llibre i la veritat és que encara avui, hi ha actuacions que no s’han realitzat.
Entrant en la matèria, voldria significar que, si bé l’objecte de la Llei que, avui es sotmet a votació d’aquest Ple, especifica que és el d’impulsar la mobilitat nacional sostenible a través del desenvolupament de l'ús de la mobilitat elèctrica, al nostre entendre, cal que especifiquem també que aquest fet vindrà, entre altres a contribuir, a la reducció del gasos a efecte hivernacle.
S’ha de dir que la conscienciació d'Andorra en la conservació del medi ambient, va motivar l'adhesió d'Andorra al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic el 31 de maig del 2011.
Amb aquest compromís es pretén aconseguir l'estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l'atmosfera en un termini suficient perquè els ecosistemes s’adaptin naturalment al canvi climàtic i permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.
És per aquest motiu que compromisos com el que el Govern va agafar i transmetre a la COP21 en el que figura que Andorra es compromet a reduir en un 37% les emissions equivalents des d’ara fins al 2030, la Llei objecte d’aquest discurs, el Pla Renova i en definitiva, totes les accions que contribueixin a dita reducció de gasos a efecte hivernacle trobaran sempre el suport del Grup Parlamentari Liberal.
Els compromisos expressats a la COP21 en termes de reducció de les emissions no absorbides resulten del primer raport bianual d’Andorra al Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Tot i deixant clar que tal i com s’especifica el document que es va distribuir en el marc de la cimera COP21, Andorra era responsable, l’any 2010, d’aproximadament un 0.00112% de les emissions mundials, és a dir, ben poca cosa.
Tot i així, des del Grup Parlamentari Liberal som conscients del que pot representar pel nostre país un augment de les temperatures. És sabut que un augment de més de 2ºC sobre les temperatures mitjanes seria una gran problemàtica tant pel nostre turisme de neu com fins i tot per les reserves hídriques del país.
Ara bé, cal ser conscients que en un àmbit de caràcter emergent com el del vehicle elèctric, serà important la planificació i previsió que representa aquesta estratègia, com la flexibilitat amb que les administracions, les empreses i els agents econòmics reaccionin als canvis tecnològics i de mercat que poden donar-se en els propers anys.
En aquest sentit, l’estratègia ens defineix un horitzó, uns objectius, un marc de referència i unes mesures vinculades, però també els mecanismes necessaris perquè puguem adaptar-nos si les circumstàncies del nostre entorn canvien.
El desplegament del vehicle elèctric suposa una oportunitat, una promoció dels sectors energètic i comercial, a la vegada, suposa un pas endavant cap a un model econòmic i mediambientalment més sostenible, ja que la substitució de vehicles amb motor de combustió per vehicles elèctrics impulsa un estalvi de combustibles fòssils i una reducció de les emissions de CO2.
Andorra, en aquest sentit, esdevé un territori per al foment del vehicle elèctric, per les seves distàncies i la necessitat d'optimitzar els recursos energètics, com per la vocació turística d'aquestes. És una oportunitat que no hem de deixar passar.
Aquesta idiosincràsia no és exclusiva d’Andorra, i a nivell europeu s’han impulsat un conjunt d’iniciatives, motivades per les noves regulacions a nivell europeu referent a la introducció de les energies renovables al transport, a la reducció de les emissions dels vehicles, i a la millora de la qualitat dels combustibles.
En aquesta conjuntura és on el vehicle elèctric presenta les seves principals fortaleses, i on les oportunitats d’aquest es posen de manifest. Així doncs, el vehicle elèctric pot ser un complement molt important per la reducció de la dependència dels combustibles, per una major integració de les energies renovables, per un augment de l’eficiència energètica en tota la cadena energètica, per l’optimització i l’eficiència del sistema elèctric mitjançant eines de gestió de la demanda, per una reducció de la contaminació atmosfèrica i la conseqüent reducció dels seus efectes sobre la salut.
No obstant, la millora de l’eficiència de l’actual model de mobilitat i l’estalvi energètic del sector del transport no està exempt de barreres que poden dificultar la seva consecució, a destacar, la insuficient oferta competitiva de vehicles elèctrics, la desinformació per part de la ciutadania i l’absència de la xarxa pública de recàrrega i les dificultats de desenvolupament de la infraestructura de recàrrega privada.
Així doncs, avui es sotmet a aprovació un Projecte de llei de foment del vehicle elèctric quan pensem que el que s’hauria d’haver efectuat primer és el pla de foment de la mobilitat elèctrica, Pla que es reserva el Govern però que si em permet podria incloure els següents elements enunciats de forma no limitativa: incentius econòmics a la compra de vehicles elèctrics i als punts de recàrrega tant públics com privats; tot i que alguns incentius ja estan previstos a la llei; actuacions de difusió vers la ciutadania; compra pública del Govern i la seva promoció en la resta d’administracions; actuacions de millora de la xarxa de distribució; impuls a R+D en tecnologies relacionades amb el vehicle elèctric i suport als clústers relacionats amb el mateix.
Ja per acabar, dir que des del Grup Parlamentari Liberal, entenem el vehicle elèctric com un vehicle capaç de funcionar amb energia elèctrica, que presenta una sèrie d’avantatges i oportunitats pel desenvolupament d’una mobilitat sostenible al nostre país, per a l’ús de noves tecnologies i per una millor integració de les energies renovables.
El seu objectiu Sr. ministre, i així ho diu el Llibre blanc, és el que aquest vehicle elèctric tingui una penetració d’un 50%, l’any 2050. Esperem que aquests objectius s’assoleixin.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Demòcrata. Té la paraula el conseller, Sr. Antoni Fillet.
El Sr. Antoni Fillet:
Gràcies Sr. síndic.
L’existència dels vehicles elèctrics, es remunta als orígens de l’automòbil, però hem hagut d’esperar fins els anys 90, perquè aquesta alternativa comenci a percebre’s com una possible realitat.
Pinzellades en el temps:
Al 1.832 amb un motor elèctric es va fer un recorregut de 100 km en unes 3 hores; al 1.897 circulen els primers taxis elèctrics a Nova York; al 1.906 una marca, construeix autobusos de turisme elèctric; del 1.950 al 1.970 apareixen models urbans i petits carrets de golf.
El detonant de la crisi del petroli esperona als fabricants de cotxes convencionals a millorar i a buscar alternatives… És cap als anys 90, que General Motors, treu al mercat un vehicle experimental.
El primer gran constructor de vehicles que fa una aposta per la mobilitat elèctrica és Toyota, que l’any 2007 aconsegueix vendre més d’un milió d’unitats del híbrid Prius.
A partir del 2011, es crea un mercat intensiu de cotxes elèctrics a Europa, Àsia i als Estats Units.
Fa quinze dies el president de Nissan-Renault va assegurar que l’objectiu d’aquesta aliança Franco-Nipona fos comercialitzar 100.000 vehicles elèctrics durant l’any.
L’Agència Internacional d’Energia ha estimat que el 2.020 hi haurà al món uns 20 milions de vehicles elèctrics.
El concepte de vehicle elèctric és nou, però cada vegada més s’eixampla el camí i s’incrementen els defensors, creixent els avantatges sobre els inconvenients.
Avui en dia ja podem afirmar amb més força que les marques multinacionals són fabricants de vehicles elèctrics.
Els països on l’acceptació dels cotxes elèctrics resulta més visible són Noruega, Holanda, Dinamarca, Regne Unit…i també lluny de les nostres fronteres Estats Units, Japó , Xina o Israel.
Noruega és l’autèntic paradís de la mobilitat elèctrica. Al 2013 quasi un 6% del total dels vehicles venuts eren elèctrics, al 2015 aquesta xifra passa al 25%. Moltes empreses, tant privades com públiques ja disposen d’una flota del 100% de vehicles elèctrics.
A part de constituir-se com un exemple, a Noruega hi ha similituds, que es poden compartir amb casa nostra: regions muntanyoses, poblets dispersos, molts desplaçaments diaris de curta durada i el clima, entre d’altres.
Avantatges del vehicle elèctric:
El vehicle elèctric contribueix a un objectiu comú: entorn net, sà, i sense contaminació acústica. Emetent zero agents contaminants.
L’eficiència energètica del vehicle elèctric es quasi el doble que la del motor de combustió. La simplicitat d’aquest motor ajuda a prevenir i solucionar avaries. Amb un vehicle elèctric es produeix un estalvi econòmic d’energia de fins a deu vegades el motor de combustió.
Si no s’aposta per aquest transport sembla molt difícil arribar als objectius que s’ha fixat Europa per a la sostenibilitat energètica.
S’ha de valorar i aprofitar els Plans d’impuls, ajudes i subvencions que les autoritats de molts països ja estant donant als vehicles elèctrics i el nostre país no n’és una excepció.
És un mitjà idoni i especialment sostenible en distàncies curtes com són les de casa nostra.
Aspectes a millorar: és un concepte relativament nou. A Andorra, no tots els concessionaris disposen de vehicles elèctrics però queda la possibilitat d’encomanar sota demanda.
S’haurà d’avançar en el manteniment i reparacions, tot i que, el cotxe elèctric té menys manteniment que el de combustió. Així mateix esperem que es millori en l’autonomia per facilitar viatges de més llarga distància.
El canvi de bateries es diu, s’ha de fer en un termini d’entre 7 a 10 anys. Desitgem que això vagi evolucionant, doncs ara per ara s’hauria d’efectuar el canvi fora del Principat.
Finalment, el preu del vehicle elèctric és, encara, poc competitiu.
Al març del 2011, el Govern d’Andorra, s’adhereix,
-com deien els meus companys-, al conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
Així mateix al juliol del 2012, “el llibre blanc de l’Energia d’Andorra” publicat pel Govern, ja posa de manifest l’alt grau d’influència que té el sector del transport en el còmput global d’emissions de gasos amb efecte hivernacle al nostre país.
En l’informe anual de mobilitat de l’any 2013, efectuat per l’Automòbil Club d’Andorra, l’informe IMACA ja ens deia textualment: “El vehicle elèctric representa una oportunitat excel·lent, per a la millora de l’eficiència energètica i per a la millora de la qualitat del aire” En dit informe també es deia: “Queda un llarg camí per recórrer en aquest sector”. Això es deia al 2013.
Gràcies a la sensibilitat de Govern, per a la conservació del medi ambient i el canvi climàtic liderat per la ministra Sra. Calvó i amb la ferma voluntat del ministre Sr. Alcobé per tirar endavant aquest Projecte de llei del foment del vehicle elèctric, i gràcies a la voluntat igualment dels comuns, FEDA, la resta de companyies distribuïdores d’energia elèctrica, així com també l’Automòbil Club d’Andorra i l’Associació d’Importadors de Vehicles ja s’ha començat el camí.
El 17 de setembre del 2015 entre tots aquests organismes es va signar un conveni de col·laboració per fer polítiques de mobilitat sostenibles i en particular de mobilitat elèctrica.
Aquest desembre del 2015 es va organitzar la conferencia del canvi climàtic, la COP 21, d’on va sortir un acord important entre tots els estats presents, un acord que es signarà el 22 d’abril, i vull recordar que Andorra s’ha implicat en aquest moviment mundial.
L’objectiu principal d’aquest acord, és aconseguir que l’augment mitjà de la temperatura al planeta sigui inferior als 2 graus.
Una de les accions importants, entre altres, és que els països siguin capaços de gestionar un transport segur, sostenible i baix en carboni.
Amb paraules pròpies del ministre d’Exteriors de França Sr. Fabius, deia textualment: “A partir d’ara tenim les bases ecològiques, per salvar el nostre planeta amb aquest gran acord per al món sencer”.
Igualment la voluntat de la Comissió d’Economia igualment sensible en el canvi climàtic, hem col·laborat positivament per poder dur a terme aquest Projecte de llei de foment del vehicle elèctric al nostre país.
A Andorra, el 60% de l’energia consumida depèn del petroli, un 40% aproximadament seria atribuïble a la locomoció i el restant 20% al fuel domèstic.
L’any passat Andorra, tenia un parc automobilístic d’aproximadament uns 52.000 vehicles, dels quals: 4 elèctrics purs, 8 motocicletes i 4 punts de venda. Disposàvem de 9 punts de càrrega distribuïts per tot el territori.
El Govern d’Andorra vol fer el desplegament d’una estratègia global, adreçada a facilitar l’adquisició de vehicles amb mobilitat elèctrica i proposar una nova legislació per facilitar la circulació i la seva implantació.
La setmana passada Govern, ja va adquirir el seu primer vehicle elèctric, manifestant que no serà l’últim. Podem afirmar que s’ha començat a fer el petit, primer gran pas del que ha de ser la mobilitat elèctrica al nostre país.
Així doncs, amb la nova llei es pretén fomentar l’ús de dos tipus de vehicles no contaminants: el vehicle elèctric pur i el vehicle híbrid endollable.
L’objectiu és intentar posicionar el nostre país com un dels capdavanters en mobilitat elèctrica.
El primer: el vehicle elèctric és un vehicle perfectament adaptat, com s’ha dit també anteriorment, al model actual de mobilitat interna. El 90% dels trajectes efectuats amb vehicle lleuger són trajectes de menys de 15 km dels quals la meitat són inferiors a 5 km. La similitud doncs, amb Noruega ja l’hem posada de manifest anteriorment.
El segon: el vehicle híbrid endollable ofereix una mobilitat per a trajectes de més llarga distància, i el seu èxit no depèn exclusivament de nosaltres, sinó també del com, de quina manera i de quan hi apostin els països veïns.
El nostre grup parlamentari, amb la mateixa sintonia que Govern, continuaríem també apostant per una mobilitat elèctrica conjunta, fomentant i facilitant tractes preferents en motocicletes, bicicletes, així com en la mesura i evolució que sigui possible en el transport públic.
Incentius econòmics seran ajuts a la compra com ara, no cobrar la taxa de tinença durant els tres primers anys, avantatges en aparcaments públics, zones d’aparcament específiques, circulacions prioritàries, facilitar punts de càrrega en xarxa pública i domèstica, han de ser uns primers passos valents per incentivar la compra d’aquest vehicle.
La llei es modifica en aspectes com -resumeixo: normativa de circulació, modificacions a la Llei del Codi de circulació, modificacions en la Llei 12/2004, en el seu article 8.1 de propietat horitzontal, també de l’article 5 de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles del 1994, i també es desenvoluparà també per part de Govern i via reglament, normes relatives a seguretat, així com les disposicions reglamentàries necessàries per a l’aplicació d’aquesta Llei.
Per tot l’exposat anteriorment; per la voluntat de voler apostar per una mobilitat elèctrica; per tots els compromisos adquirits fins a la data; per una voluntat implícita de col·laborar amb la resta de països del món, acordat en la signatura del desembre passat a París, en el marc de la conferència del canvi climàtic, COP 21; per contribuir a reduir l’emissió de gasos en carboni al planeta, per tal de col·laborar tots plegats a respectar el nostre medi natural, no només el de casa nostra, que és el primer que hem de respectar, sinó també a portar el nostre petit impuls i contribuir d’aquesta manera a no incrementar la temperatura mitjana de la terra; perquè tenim la confiança...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Antoni Fillet:
Sí, acabo Sr. síndic. Gràcies.
...perquè tenim la confiança de què el respecte al medi natural, cada vegada serà més gran i més curós, i l’aposta de futur que hem de fer, comença per aquest primer dels grans passos que hem d’anar realitzant; per donar credibilitat a la feina que s’està duent a terme des del Govern i no només des dels ministeris més implicats sinó també el gran esforç que, per exemple, està duent a terme el Ministeri d’Ordenament Territorial quan es produeixen les millores i arranjaments de la xarxa viària respectant d’una forma decidida les voravies i la senyalització dels carrils bici per tal d’orientar-nos cap a una mobilitat sostenible altrament dita: mobilitat activa.
Per tot l’exposat anteriorment, el nostre grup parlamentari donarà suport al Projecte de llei de foment del vehicle elèctric.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Anticipo que serà la intervenció considerada més plàcida del dia i de la nit segurament, i per tant agraeixo als parlamentaris, a tots ells, el suport anunciat ja al vot favorable d’aquesta Llei important pel nostre país. Una votació per unanimitat que com a mínim no pot ser un millor aval per aquesta nova política de mobilitat elèctrica a Andorra.
(El Sr. síndic general deixa la sala)
Avui, tinc l’honor de presentar, en nom del Govern, una Llei treballada conjuntament entre el Ministeri de Medi Ambient, Sostenibilitat i el Departament de Transports. I vull ressaltar la implicació de la ministra Silvia Calvó i del seu equip en aquest projecte interministerial, perquè transports i energia, o mobilitat i sostenibilitat van de la mà.
Com recordava el conseller Toni Fillet, l’informe IMACA de l’any 2013 de l’Automòbil Club d’Andorra, indicava l’interès i les potencialitats dels vehicles elèctrics a Andorra degut als usos i a les distàncies recorregudes a diari pels nostres ciutadans. Distàncies que fan perfectament possible la utilització de cotxes elèctrics per circular avui a Andorra, pel nostre país.
Però, un projecte com aquest, si ens el creiem de veritat, no el podia dur a terme cap associació, cap entitat privada, i diria cap Govern per sí sol. Si volíem promocionar el vehicle elèctric a Andorra, calia la implicació de tots els agents, públics i privats, i el suport del Consell General. I avui, amb l’aprovació d’aquesta Llei per unanimitat, crec que es pot parlar que s’ha assolit un altre pacte d’Estat en favor del vehicle elèctric, aquest cop amb el suport de tots els grups parlamentaris d’aquesta Cambra.
Aquesta voluntat conjunta es va concretar amb la firma del Conveni del 17 de setembre del 2015, un Conveni de col·laboració entre el Govern, els comuns, FEDA, les empreses distribuïdores d’energia elèctrica, l’ACA, i l’AIVA en aquest cas. El Govern, el seu rol era el d’identificar barreres que podien ser un obstacle per aquesta la implantació del vehicle elèctric híbrid endollable.
La Llei que avui es debat, respon a aquest objectiu. S’han identificat aquelles normes que són un fre per introduir els cotxes elèctrics, i se’n proposa una simplificació, modificació o una nova regulació. El Projecte de llei és similar a una llei òmnibus, una llei que modifica altres lleis amb un objectiu comú. Es modifica així el Codi de la circulació, regulant la matriculació, la circulació i les inspeccions dels vehicles elèctrics -i agraeixo l’interès de la Sra. Gili i de la Sra. Bonet en introduir millores a aquests codis-, alhora que s’introdueix a la carta groga el valor d’emissions de CO2 i la classificació del motor euro.
Una altra llei que es modifica és la Llei de propietat horitzontal, per facilitar la instal·lació de punts de càrrega i de comptadors en les zones comunes dels edificis com els aparcaments. Vull destacar també les aportacions efectuades en el treball en Comissió legislativa, en particular pels Srs. Joan Carles Camp i Josep Majoral, que han permès adaptar millor la voluntat de la Llei amb la tipologia actual dels béns immobles.
Un aspecte també innovador i important de la Llei és la modificació de la taxa de tinença de vehicles, substituint la potència fiscal com a base de la quota, pel volum d’emissions de CO2. La Llei incentiva els vehicles amb febles emissions, amb una reducció de la taxa, i penalitza per contra, els més contaminants. Es tracta d’una mesura que s’avança a la tendència iniciada per alguns països per promoure l’eficiència energètica i els objectius de la COP21.
Avui, el Govern ja està acabant la redacció del nou programa Engega, aquest any dirigit a fomentar la compra de vehicles elèctrics i híbrids endollables. Un Programa que comptarà amb una dotació important de 3 milions d’euros durant 3 anys -1 milió per any- per oferir ajuts a la compra de vehicles elèctrics i híbrids endollables.
Permeteu-me avui senyor síndic anunciar aquí al Consell General, davant tots els consellers que han votat aquesta Llei, els trets més importants del Programa Engega 2016 i que estarà en vigor tot seguit de la publicació al BOPA de la Llei del pressupost i d’aquesta Llei, és a dir presumiblement a l’inici del mes d’abril.
El Programa Engega 2016 establirà dos línies d’ajuts: un ajut al desballestament de vehicles més antics, per continuar amb la tendència i la renovació dels vehicles més contaminants i per millorar la seguretat viària; l’import serà de 750 euros per cada vehicle desballestat de més de 15 anys que vagi associat a la compra d’un vehicle nou eficient. Aquest ajut es complementarà amb un import equivalent dels punts de venda adherits al programa, és a dir, que l’ajut global serà de 1.500 € per vehicle desballestat, i que permetrà continuar l’èxit dels programes Engega 2014 i 2015 que van treure de la circulació 500 vehicles més antics i contaminants.
La dotació més important del Programa Engega 2016 anirà destinada a la compra de vehicles elèctrics o híbrids endollables, incloses les motocicletes. Amb el Pla Engega 2016, el Govern destinarà 8.000 euros per la compra d’un vehicle elèctric o híbrid endollable -8.000 euros-, en el cas dels turismes; un ajut que s’incrementarà fins a 10.000 euros en el cas de les furgonetes i camionetes. Alhora es mantindrà el sistema de cofinançament amb els punts de venda adherits, que aportaran 1.000 euros addicionals d’ajut per a cada vehicle. D’aquesta forma l’ajut global serà de 9.000 euros pels turismes i 11.000 euros en el cas de les furgonetes.
El Programa també preveu un 50% d’ajut en els casos de vehicles d’ocasió fabricats a partir de l’any 2013.
I a més de l’ajut, es complementarà també altres incentius de mobilitat com la circulació dels vehicles pel carril bus, l’estacionament gratuït durant 2 hores a les zones blaves dels comuns (una mesura que en els comuns els cònsols van aprovar per majoria), la instal·lació gratuïta dels punts de càrrega als aparcaments privats a qui compri un vehicle elèctric aquests primers 3 anys. En aquest punt vull agrair en nom del Govern, l’esforç i la implicació de FEDA i de totes les mútues d’Andorra per possibilitar l’ajuda a aquests carregadors de forma gratuïta aquests tres primers anys del Programa Engega.
Amb aquest nou Programa Engega, la voluntat del Govern és d’arribar en 3 anys a 500 vehicles elèctrics i híbrids endollables, el que equivaldria a una quota de mercat del 6% cada any, amb l’objectiu de posicionar Andorra al capdavant dels països amb major mobilitat elèctrica i de ser un referent en aquest àmbit. Es tracta doncs d’una aposta del Govern però sobretot una aposta de país.
I per aconseguir aquesta fita, no hem d’oblidar el rol exemplar de les administracions i de les institucions. FEDA s’avançava l’any 2011, amb la compra del primer cotxe elèctric. Fa uns dies, la ministra Calvó presentava el primer cotxe 100% elèctric de Govern, una furgoneta, un dels 5 vehicles que el Govern comprarà en 3 anys. I inclús aquesta xifra pot ser superior gràcies a l’esmena dels consellers socialdemòcrates que preveien incrementar la dotació d’aquests vehicles al pressupost de l’any 2016.
Però permeteu-me dir que no podem deixar aquest rol només a les mans de les institucions o de les empreses. Tots els ciutadans hi podem contribuir i tots hem de donar exemple. Invito doncs, a totes les persones d’aquesta sala, consellers i ministres, a participar d’aquest projecte de país amb l’adquisició d’un vehicle elèctric o híbrid endollable, val la pena!
Senyores i senyors consellers, amb la llei que heu votat avui, o que votareu avui més aviat, el Govern no farà mesures estètiques, simbòliques, o per quedar bé. Us he anunciat algunes mesures concretes i ambicioses del nou Programa Engega, per mostrar el ferm compromís cap a una mobilitat nova i una política nova energètica i de mobilitat. Una política que no s’emmarca únicament en el vehicle elèctric, sinó que té com a fil conductor la tecnologia per dotar al nostre país d’unes noves eines de competitivitat.
Avui, ja tothom sap o s’ha adonat -en tot cas així ho espero- que les eines en les que vam competir al segle XX no seran les mateixes que les del segle XXI. Els valors i tendències que sorgeixen desprès de la crisi que hem viscut de més de 7 anys no seran les mateixes que abans. Si algú es pensa que en el futur les coses seran igual que abans de la crisi i tornarem a l’època de l’especulació, on tot hi té cabuda, on tot s’hi val, s’equivocarà i contribuirà a restar competitivitat al nostre país. El talent, la qualitat de vida, l’actitud amb els nostres visitants, l’emprenedoria, i la tecnologia han de ser els factors que més fiancin el model del nostre creixement econòmic.
Per això, la iniciativa del vehicle elèctric no pot veure’s com una iniciativa aïllada i desconnectada d’aquesta realitat. Protegirem el nostre país si el fem més net i tecnològicament més avançat. El protegirem a nivell mediambiental, a nivell econòmic, i a nivell polític. Perquè estic convençut que la sostenibilitat en tots els àmbits és el factor clau de la nostra sobirania.
Moltes vegades, els països nòrdics apareixen com a exemples de societats avançades en molts aspectes: en polítiques socials, educació, qualitat de vida, gestió pública, etc... I no és d’estranyar que aquests països també hagin apostat per la tecnologia per enfortir els altres sectors o competir millor. Fa una setmana, gràcies a la iniciativa ACTUA vam poder conèixer l’experiència d’Estònia, un país que es va reconvertir gràcies a la tecnologia, creant una xarxa única per internet per connectar l’Administració, les empreses privades, i els ciutadans. Un model que ja exporten a altres països.
El conseller Fillet explicava el cas de Noruega, un exemple, el país més avançat en mobilitat elèctrica a nivell mundial.
I a Andorra també avancem cap aquesta direcció, com per exemple amb la plataforma BIG DATA que Andorra està desenvolupant amb l’MIT conjuntament amb la fundació ACTUA-TECH, o altres projectes de mobilitat sostenible que també l’MIT està apostant per Andorra.
La tecnologia i la innovació són oportunitats i tots els agents tenen el seu rol com el recent creat Cluster ACTIIN d’empreses d’innovació, que ja disposa de més de 40 empreses adherides.
I per acabar, Sra. subsíndica, voldria situar en perspectiva aquest petit pas de gegant, com deia el Sr. Fillet, que estem fent avui.
Al segle XIX, la màquina de vapor i el carbó van transformar el món a nivell econòmic, social i tecnològic. És va anomenar la Primera Revolució Industrial. A principis del segle XX, el petroli i l’electricitat van provocar un salt tecnològic que ha generat el creixement econòmic més gran de la nostra història, però, també com a contrapartida, està deixant com a passiu una gran contaminació i afectació mediambiental amb un impacte sobre el canvi climàtic. És o era la Segona Revolució Industrial.
Estaríem avui a les portes de la Tercera Revolució Industrial, un postulat de l’economista i científic Jeremy Rifkins, d’una nova era econòmica fonamentada en l’energia neta i integrada en una xarxa global, que es construirà sobre 5 pilars: el primer, l’ús de les energies renovables; el segon, la construcció d’edificis autosuficients i creadors de la seva pròpia energia (cada edifici seria una minicentral elèctrica); el tercer, la integració en xarxa de tots aquests edificis (una mena d’internet energètic); el quart, l’emmagatzematge d’aquesta energia neta, en particular utilitzant l’hidrogen; i el cinquè, el foment de la mobilitat elèctrica i alhora la connexió a la xarxa d’aquests vehicles
I aquest pla no és únicament un manual teòric. Gran part dels conceptes de la Nouvelle France Industrielle que lidera el Ministre d’Economia francès Emmanuel Macron, es basen en els pilars de la tercera revolució industrial.
Així doncs, si estem encetant un nou model econòmic, que aporti millor qualitat de vida i respecti el medi ambient, aquesta Llei de foment del vehicle elèctric marca el bon camí, ja que com deia Victor Hugo al segle XIX, “Rien n’est plus puissant qu’une idée dont l’heure est venue”.
Estic segur que avui, tots junts amb aquesta llei, estem construint el nostre futur, el futur d’Andorra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Passem tot seguit a un segon torn d’intervencions, si és que algú desitja intervenir…
Bé, si no hi ha intervencions i si no hi ha objecció tampoc, vist el manifestat proposo l’aprovació del projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el projecte de llei.
Passem tot seguit al darrer punt, al cinquè punt de l’ordre del dia.
(El Sr. síndic general es reincorpora a la sala)
5- Examen i votació del Projecte de llei que regula l'ens públic Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor.
L’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat Medi Ambient ha estat publicat en el butlletí número 14/2016, del 3 de març.
Intervé per exposar l’informe de la comissió, la Sra. Rosa Gili Casal. Nomenada ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 22 de gener, després de no prosperar les esmenes a la totalitat presentades al Projecte de llei que regula l'ens públic Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, el síndic general va trametre a la Comissió Legislativa de Sanitat i de Medi Ambient, dit projecte de llei i les esmenes a l’articulat que els grups parlamentaris hi havien presentat.
Estant fora de període de sessions, la comissió va sol·licitar a la Comissió Permanent poder reunir-se en sessió extraordinària per treballar dit projecte de llei. Un cop autoritzada, la Comissió Legislativa de Sanitat i de Medi Ambient va iniciar els seus treballs el dia 15 de febrer amb el meu nomenament com a ponent i va reunir-se els dies 19, 26 de febrer i 1 de març per analitzar, debatre i votar les esmenes presentades.
En total hi havia 40 esmenes, 4 pel Grup Mixt-SDP; 4 del Grup Parlamentari Demòcrata; 12 esmenes del Grup Parlamentari Liberal; i 20 del Grup Mixt-PS.
I d’aquestes en comissió van aprovar-se 10 esmenes: 4 per unanimitat, 3 per majoria i 3 per transacció.
Van ser retirades 2 esmenes, i en van ser refusades 28.
En acabar els treballs, la comissió va acordar per unanimitat adequar certs aspectes gràfics i de presentació del projecte de llei a l’acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, i corregir petits errors ortogràfics i de referència detectats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a un primer torn d’intervencions dels grups.
Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, té la paraula la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Avui se sotmet a debat el Projecte de llei que regula l'ens públic Forces Elèctriques d'Andorra, en endavant FEDA. Sobre aquesta llei ja vàrem discutir de forma extensa durant el debat que va tenir lloc per les esmenes a la totalitat. Aleshores ja vam argumentar que podríem entendre la modificació per la necessitat de diversificació degut a què les limitacions pressupostàries que pateixen les finances públiques, juntament amb la necessitat d’obtenir capital per poder dur a terme inversions, ens fa entendre que cal la incorporació de la iniciativa privada per la seva consecució.
A més enteníem que amb aquesta llei es garanteix el monopoli públic de FEDA. Al nostre entendre no hi ha una privatització.
Però ja vam dir que aquesta incorporació de capital privat no havia d’anar en contra de la concurrència i la publicitat de les seves contractacions. Ans al contrari, calia potenciar la transparència al màxim per donar millor seguretat, ja no només a les empreses interessades, sinó als ciutadans per evitar pèrdua del sentit d’ens públic.
En aquest sentit han anat orientades les esmenes que hem presentat i alguna d’elles de forma directa o bé a través de transaccions s’han incorporat. Esmenes que promouen que la societat hagi de respectar alguns principis elementals. FEDA no és una societat privada com a tal, sinó que el finançament per part dels fons públics imposa certes limitacions que no van en contra de la necessària agilitat d’una societat amb finalitats industrials.
Amb aquestes modificacions que hem proposat FEDA no serà una entitat opaca, on no se sàpiguen com s’estan efectuant les contractacions de qualsevol tipus. Això és perfectament lícit en una empresa que produeix energia elèctrica amb socis privats, però no es admissible per FEDA.
En canvi, l’esmena que proposava disminuir la durada de les concessions a 50 anys, període que considerem acceptable i que permet a les empreses recuperar la seva inversió i fer beneficis, sense que sembli una monopoli que una concessió, no ha estat acceptada. Fet que lamentem. Com tampoc l’esmena on es determina que la constitució de les societats mixtes amb presència de FEDA i altres socis privats, respecti el principi de publicitat, lliure concurrència i selecció objectiva. Una proposta realment moderada i que incorporava el respecte a regles mínimes com també la possibilitat d’impugnació davant els tribunals en cas d’incompliment dels principis implicats.
Això ens porta a un fet que ja hem denunciat en repetides vegades i del qual el Govern segueix fent cas omís, que és la reforma de la Llei de la contractació pública, en el sentit de fer encabir les noves formes de contractació que han de desenvolupar les empreses de dret públic de caràcter comercial i industrial, sense que calgui acollir-se al dret privat en determinades activitats empresarials, i no perdre els principis de concurrència i publicitat necessaris dintre dels organismes públics o parapúblics, sense oblidar que les societats públiques o parapúbliques no es construeixen amb fons privats.
Però a pesar dels dubtes que ens genera aquest projecte de llei, li donarem suport, però advertint molt seriosament al Govern, que farem un seguiment de totes les activitats que es desenvolupin per fer respectar els principis de transparència i concurrència que els membres d’SDP defensem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
També pel Grup Mixt i pel Partit Socialdemòcrata, té la paraula la consellera Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies de nou Sr. síndic.
Ens trobem avui en aquesta sala per l’aprovació o no (que serà sí!) del Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA).
De fet, poc ha canviat la llei des que en vam debatre el passat 21 de gener en aquesta mateixa sala, a l’ocasió del debat de les esmenes a la totalitat presentades pel Grup Parlamentari Liberal i pels meus companys Pere López, Gerard Alís i jo mateixa.
El contingut de la llei no ha variat gens o gairebé, a part d’algun serrell molt, molt curt.
La tàctica de DA ha sigut la de tirar pel dret sense tenir en compte aportacions que lluny d’oposar-se frontalment a les accions plantejades buscaven essencialment aportar previsió, prudència i planificació a tot un projecte que de torçar-se ens pot costar molt car a tots plegats.
Ja ho vam dir al gener i avui ho repetim, no podem compartir el model de la improvisació, del naveguem a vista del Govern de DA.
Malgrat la ministra de medi ambient ens reconeix la necessitat d’establir una planificació energètica, -que sembla que tindrem a l’estiu tal com ens ha dit el cap de Govern fa una estona- DA ens demana primer de donar-li carta blanca a un projecte indefinit, avui dia amb moltes incògnites. El Govern, ja ho deia l’altra vegada en l’altra ocasió, potser sap, a qui i a què donarà carta blanca, nosaltres no! Amb les nostres esmenes preteníem donar una segona oportunitat a DA per rectificar, però això no ha pogut ser perquè els consellers generals de la majoria no s’han sortit en cap moment del guió que portaven marcat en el treball en comissió legislativa. Per il·lustrar-ho, de les 20 esmenes que vam fer, 18 van ser rebutjades, una sola transaccionada i només una acceptada; i aquestes dues darreres eren essencialment de forma.
Molta feina per ben poca cosa.
Hi estem bastant acostumats malgrat sap greu veure descartada d’una ventada tota una feina, únicament destinada, per part nostra, al bé del país i de tots els seus ciutadans actuals i del futur.
De fet, en comissió se’ns va acusar de voler retardar l’aplicació de la llei.
Per favor, el nostre objectiu no ha sigut mai el de frenar res però sí el d’exigir la feina ben feta. Quants errors passats hauríem evitat amb una millor planificació!
Entraré, si m’ho permeten, en el detall de tot el que no s’aplicarà en aquesta llei perquè la majoria no ho ha volgut.
Malgrat la seva importància i efectes múltiples en diversos àmbits (econòmics, mediambientals i potser socials), els consellers de DA no han considerat convenient que es lliuri informació lligada a l’aplicació del canvi de model energètic al Consell General.
Aquest hauria sigut un mecanisme de control atès que el nou canvi de model que es proposa podria produir variacions que podrien requerir actuacions del mateix Consell.
Al mateix temps hauria constituït un exercici de transparència que hauria permès també a la ciutadania estar més informada de l’evolució del model energètic i que no hauria en cap cas de plantejar cap problema a ningú.
Però potser sí a DA, que considera innecessari que n’estiguem tots assabentats perquè s’han carregat la proposta d’informació al Consell, sense cap mirament.
Segons diuen perquè les altres parapúbliques no ho fan, doncs la reflexió instantània seria que potser ho haurien de fer també.
No ens quedarà altra opció que utilitzar el procediment de lliurament d’informació als consellers generals establert pel reglament d’aquesta casa, que ens porta a obtenir-la (quan se’ns la dóna) fins 30 dies hàbils després, considerant a més que el còmput de càlcul de dies s’interromp durant els períodes entre sessions que ens pot portar a tenir la documentació fins a tres mesos després d’haver-ne fet la demanda.
Això fa, sovint, que quan reps la resposta o la informació que has demanat, han passat tants dies que gairebé aquesta ja no és necessària.
Així és com veu la transparència a cal Demòcrates per Andorra!
Tampoc se’ns va acceptar el que ens semblava una ambigüitat en relació a si FEDA podia fer certes activitats de manera autònoma o no.
De fet, entenc que DA, aquests darrers dies ha volgut donar-li la volta a la qüestió argumentant que FEDA ho pot fer tot si té el 100% de les accions de les societats dependents, cosa àgil i senzilla sens dubte per tots els procediments que suposa la creació d’una societat.
De fet, sabem que la voluntat és clara en voler fer entrar capital privat en la producció elèctrica i de calor.
Reitero avui la decepció de veure que FEDA hauria pogut plantejar-se tirar endavant accions de manera directa i autònoma i que Govern hi renuncia amb l’argument de la manca de recursos econòmics.
I ens quedem tant amples quan en el mateix projecte de llei decretem que els excedents d’explotació que no es destinin a aquesta finalitat es revertiran directament a l’Administració general. Transvasament molt útil, per cert, per equilibrar els pressupostos del Govern! I d’això en parlàvem aquest matí.
Preparant la intervenció, dilluns passat, vaig tenir l’oportunitat de llegir una entrevista al portaveu de l’Associació de les Entitats del Sector Energètic en què afirmava clarament que les minicentrals són rendibles i per això, ens disgusta que Govern no es plantegi almenys que algunes d’elles, no dic totes, puguin ser de titularitat pública.
Avui, d’aquí una estona, votarem la llei i ho farem sense haver vist la planificació energètica per Andorra de cara a arribar als objectius que el Govern s’ha proposat seguint el llibre blanc de l’energia.
Votarem la llei sense saber quin és el nombre necessari de centrals elèctriques que hem d’instal·lar en el nostre territori i el seu règim de funcionament. No coneixerem les previsions de noves inversions i la necessitat de les mateixes ni tampoc la capacitat de producció que tindran cadascuna d’elles.
Molt important per nosaltres, però potser menys pels consellers de la majoria, tampoc sabrem avui abans de votar, els impactes de protecció mediambiental que han de condicionar les activitats de subministrament d’energia elèctrica.
I per acabar, molt i molt necessari al nostre parer, però aquí tampoc ens secunden el Govern i els consellers demòcrates tampoc tindrem a mà els estudis econòmics i els costos de producció de cada infraestructura necessària.
Se’ns argumenta que ja hi haurà autoregulació. Doncs això lluny de tranquil·litzar-nos ens deixa més aviat dubitatius.
Pel que fa al personal de FEDA, lamentem no haver pogut aconseguir la garantia...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, Sr. síndic.
...la garantia que el seu pla de pensions continuarà considerat per llei, perquè DA no ho ha valorat adequat.
Tanmateix almenys, gràcies a la nostra proposta, els altres grups han pogut transaccionar perquè els reglaments interns vàlids fins ara, segueixin sent considerats.
Tampoc han atès l’exigència que les societats dependents, que recordo tindran almenys un 51% de participació pública, estiguin sotmeses al mateix règim financer i de contractació que FEDA tenia fins ara. Perquè clar, FEDA ara, amb aquesta nova llei de DA, estarà sotmesa al dret privat.
I això, també, ha sigut motiu d’esmena per part nostra perquè tant la normativa comunitària com el rigor obligatori en la contractació fan que la gestió indirecta en règim de concessió administrativa s’hagin de sotmetre a contractació pública, sense perjudici que de conformitat amb la mateixa hi puguin haver supòsits puntuals o de reduïda quantia que en puguin quedar exclosos.
Ara que negociem l’acord d’associació amb la Unió Europea, potser era l’ocasió de tenir-ho en compte de manera a evitar que d’aquí 4 dies se’ns hagi d’estirar les orelles des de fora.
Vaig acabant Sr. síndic, si em permet.
Un dels punts fonamentals perquè se sotmeti a la Llei de la contractació pública és garantir la lliure concurrència, participació, igualtat i transparència del sistema. Principis que tots ells han de regir també en el sector elèctric.
No cal contractació pública, diu DA, al mateix temps que t’acaben de dir que aquestes societats podran tenir total accionariat públic. Això també va en línia obscura de la transparència made in DA. I l’excusa de què hi haurà privats implicats no entenem quin problema implica en relació a la contractació pública, ningú els obliga a involucrar-se en aquest projecte.
Més quan les societats instrumentals estaran controlades per l’Administració en més del 51% del seu accionariat, fet que fa que de conformitat amb qualsevol normativa de contractació pública, els processos s’hagin de sotmetre als principis bàsics de concurrència, participació, igualtat i transparència del sistema.
Em queden alguns punts que potser me’ls reservo per una rèplica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn ara del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la consellera Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. cap de Govern, el Grup Parlamentari Liberal està a favor del llibre blanc de l’energia i en favor que Andorra hauria de ser més independent des del punt de vista energètic. Aquí en aquesta Cambra suposo que tothom ha manifestat aquesta voluntat.
Ara bé, cal fer-ho, tenir una planificació rigorosa Global a nivell de país. Cosa que no s’ha fet. El Govern actual no ha fet els deures. El Sr. Cinca és burla que el Grup Parlamentari Liberal els hi encanta els estudis, doncs, sí, Sr. Saboya ens encanta els estudis. I els estudis és la base per prendre decisions. En el món empresarial no es fa res sense uns estudis de mercat, uns estudis d’impacte. Nosaltres considerem, creiem que clar, quan es tracta de decisió a nivell de país, doncs, ens hauríem de basar en estudis concrets.
Bé, el Grup Parlamentari Liberal votarà en contra d’aquest projecte de llei de l’ens FEDA per 4 grans motius.
Primer, doncs, no hi ha cap planificació, planificació global.
Dos, veiem una inconstitucionalitat. Ara m’explico. La llei permet que una filial de FEDA pugui instal·lar qualsevol aprofitament energètic en terreny comunal. Llavors aquí tenim un problema d’incompatibilitat que pot haver-hi, incompatibilitat amb els interessos comunals. I per tant aquí va en contra de la llei de la competència, i en contra de la Constitució andorrana. I per tant aquí, des del nostre punt de vista veiem un problema d’inconstitucionalitat.
Tercer motiu, el Grup Parlamentari Liberal no vol donar un xec en blanc a Govern i coincidim amb el Grup Mixt, amb el PS, de donar el xec en blanc en el sentit que aquesta Llei, Feda i les seves filials pot desenvolupar qualsevol altra activitat que no sigui activitat principal, activitat bàsica, i per tant, nosaltres no hi estem d’acord.
I quart punt, celebreu que és tard i esteu cansats i, per tant, ho faig de manera resumida.
Quart punt, no es considera la contractació pública i per tant ho lamentem.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula el Sr. Carles Jordana.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
Sotmetem avui a examen i aprovació d’aquesta Cambra el Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra i el règim de les activitats del sector elèctric del fred i de la calor.
El passat dia 4 de febrer ja va discutir-se per primera vegada en aquesta Sala el text del Projecte de llei que havia estat esmenat en la totalitat pels grups parlamentaris Mixt, Socialdemòcrates i Liberals.
Avui, és novament objecte de debat aquest text després de treballar en el si de la Comissió de Sanitat i Medi Ambient les 40 esmenes a l’articulat presentades pels grups parlamentaris, 20 formulades pel Grup Socialdemòcrata, 12 pel Grup Liberal, 4 pel Grup Mixt SDP i 4 pel Grup Demòcrata.
Una bona part de les esmenes han afectat aspectes principalment formals del Projecte de llei que han estat deliberats i aprovats, o no, en funció del millor criteri dels membres de la comissió que les han avaluat detingudament. Tanmateix, els grups parlamentaris també han formulat esmenes a aspectes materials, essencials i molt rellevants del Projecte de llei que han posat de manifest les preocupacions de cada un d’ells en relació a aquest text, com són la necessitat d’elaborar amb caràcter previ un pla d’infraestructures, la revisió del règim de contractació que preveu el text o l’aplicació dels excedents de FEDA en benefici de les seves societats dependents.
Aquestes esmenes han estat analitzades i discutides en el marc de la Comissió de Sanitat i Medi Ambient on tots els grups han pogut posar de manifest les seves opinions, resultant finalment en el text que avui és objecte de votació en aquesta Cambra.
En primer lloc i en relació al Grup Parlamentari Mixt socialdemòcrata, que ha estat el més crític amb el text, aquest ha deixat palès a la seva convicció sobre la necessitat d’elaborar prèviament a l’aprovació de la llei que avui examinem, un pla d’infraestructures del sector energètic que defineixi el marc normatiu en matèria de planificació energètica. El Grup Socialdemòcrata considera en aquest sentit que és necessari una legislació prèvia que asseguri el compliment per part de FEDA de la planificació energètica del Govern. Des del Grup Parlamentari Demòcrata tanmateix si bé entenem la necessitat d’implementar un pla d’infraestructures no compartim la immediatesa d’aquesta planificació ni creiem que hagi d’estar en vigor de forma prèvia a l’entrada de la llei perquè la potestat reglamentària del Govern permet en qualsevol moment posterior procedir a la seva aprovació.
De fet, el Projecte de llei que avui discutim assegura en el seu redactat que cap decisió de l’entitat pugui ser aprovada al marge de les directives del Govern que és, en efecte, qui nombra els membres del Consell d’administració de l’entitat i per tant si bé és necessari establir aquest marc normatiu no resulta imperatiu posposar l’aprovació del Projecte de llei que avui debatem.
Com ja hem reiterat en nombroses ocasions, des del Grup Demòcrata estem convençuts que l’aprovació d’aquest Projecte de llei que avui és objecte d’examen en el marc d’aquest Consell és més que necessària, ja que permetrà implementar un nou model energètic que entenem imprescindible per al nostre país. Un nou model energètic que permetrà la reforma i modernització de l’actual que ja havia quedat pràcticament obsolet. Aquesta reforma, és doncs, al nostre entendre, imperiosa i creiem que supeditar la seva aprovació a un futur pla d’infraestructures només servirà per endarrerir sense sentit l’entrada en vigor d’una llei que resulta actualment extremadament necessària.
Per altra banda, el Grup Parlamentari Mixt socialdemòcrata plantejava també la necessitat d’equiparar els règims de les societats públiques i de les entitats parapúbliques en una modificació que quedaria reflectida en l’article 15 del Projecte de llei que regula el seu règim financer.
Tanmateix aquesta esmena no ha rebut el suport del Grup Parlamentari Demòcrata ja que les entitats parapúbliques i les societats públiques no poden tractar-se de forma idèntica ja que estan sotmeses a règims diferents.
En efecte, el redactat de la Llei general de finances públiques atribueix un tractament diferent a les entitats públiques i a les parapúbliques en els seus articles 15.6 i 19.5 respectivament, i serà justament aquesta Llei la que ho regularà sense necessitat d’una previsió expressa en el text del projecte que avui discutim.
És per aquests motius, doncs, que el Grup Parlamentari Demòcrata va decidir no donar suport a les esmenes del Grup Socialdemòcrata. El Grup Liberal, per la seva banda, va proposar suprimir la referència a l’atribució dels excedents d’explotació de FEDA a la societat dependent per millorar i ampliar els seus serveis o instal·lacions argumentant que aquests recursos han de ser exclusivament destinats a l’entitat principal. Tanmateix, l’opinió del nostre grup que represento divergeix d’aquesta visió.
M’agradaria recordar, arribat a aquest punt, que un dels eixos vertebradors del Projecte de llei que avui és objecte de debat és la creació de societats mercantils dependents de FEDA que podran i hauran de realitzar activitats no reservades a l’entitat principal en col·laboració amb privats, unes societats amb les que tanmateix FEDA sempre tindrà la majoria del capital.
L’article 2 del Projecte de llei enumera doncs, aquestes activitats reservades a FEDA que l’entitat podrà desenvolupar en règim de gestió directa, implicant doncs que totes aquelles activitats no compreses en aquest article no les podrà realitzar FEDA directament sinó que ho haurà de fer a través de les seves societats dependents que podran en ocasions ser fins i tot unipersonals i per tant cent per cent participades per la pròpia FEDA.
És doncs, en el marc d’aquest conjunt societari que entenem que no només és important sinó necessari que FEDA destini aquests fons al finançament de les seves societats dependents per tal que puguin realitzar així aquelles activitats pròpies que per llei s’han de realitzar a través d’aquestes.
Així doncs, pels motius exposats, el Grup DA va decidir votar en contra de l’esmentada esmena presentada pel Grup Liberal.
Finalment, ha estat unànime la manifestació dels grups, incloent el que represento, la de plasmar la necessitat de què una part de la contractació de FEDA s’exclogui del règim de contractació pública. Tanmateix, les divergències han sorgit a l’hora de determinar-ne l’abast. L’article 16 del Projecte de llei que regula el règim de contractació ha estat controvertit i s’han posat de manifest diverses preocupacions al respecte. En aquests aspectes els grups parlamentaris han estat capaços d’arribar a una entesa per tal de modificar el redactat del mateix per assegurar el respecte dels principis de concurrència, publicitat, igualtat i la transparència modificant el redactat de l’articulat per tal d’afiançar-los com a principis essencials.
D’altra banda, i també en relació a la contractació del personal el Grup Parlamentari Mixt socialdemòcrata i el Grup Parlamentari Mixt SDP van posar de relleu la necessitat de modificar l’article 12 del Projecte de llei en el sentit d’incorporar una referència a assegurar que la contractació del personal segueixi criteris de publicitat i de selecció objectiva per tal d’assegurar un procediment de selecció objectiu i participatiu. El Grup Parlamentari Demòcrata va també donar suport a aquesta esmena per entendre essencial el respecte de l’objectivitat del règim de contractació.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata hem intentat donar el màxim suport a una llei que considerem valenta i ambiciosa però, sobretot necessària ja que planteja solucions determinants per encarar els reptes de futur en el marc de millora del model energètic.
És una llàstima que altres grups parlamentaris no arribin a veure la necessitat d’aprovar aquest Projecte de llei i plantegin contínuament una problemàtica inexistent que només genera un clima de desconfiança i endarrereix un procés legislatiu imprescindible per encarar el futur.
Així doncs, el Grup Parlamentari Demòcrata votarà a favor de l’aprovació del Projecte de llei que regula l’ens públic de Forces Elèctriques d’Andorra i el règim de les activitats del sector elèctric del fred i de calor.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Com vaig explicar en la meva intervenció durant el debat a la totalitat, el Govern vol impulsar un nou model energètic més sostenible, més eficient, amb més producció al país, i amb més diversificació. Com també vaig explicar durant aquell debat, aquest projecte de llei és necessari per dues raons: adaptar FEDA als requisits plantejats per aquest nou model, introduint els canvis necessaris per poder tirar endavant els objectius de diversificació i de producció que ens planteja el llibre blanc de l’energia; i disposar d’un esquema normatiu simple que manté el principi bàsic de servei públic alhora que permet la creació i el desenvolupament d’un sector essencial per a la competitivitat del nostre país.
Aquest projecte de llei dibuixa un esquema de treball conjunt entre el sector públic i el sector privat que obrirà oportunitats:
oportunitats pel que fa a la nostra seguretat energètica, augmentant la diversificació i la producció nacional i garantint la competitivitat dels preus de l’energia;
oportunitats perquè impulsarà el desenvolupament del sector energètic al nostre país, creant activitat econòmica i ocupació;
i oportunitats per a la millora de la nostra qualitat de vida, amb la construcció d’infraestructures que contribuiran a la millora de la qualitat de l’aire i a la reducció del risc de vessaments contaminants als nostres rius.
La reflexió mundial sobre el canvi climàtic i els acords que se’n deriven i la preocupació internacional per a la seguretat energètica afecten el sector de l’energia i fan que es replantegin els models tradicionals. El sector de l’energia es mou arreu; i s’encamina cap a altres models amb més energies renovables, amb produccions locals, i amb la incorporació de noves tecnologies en la gestió dels sistemes. Andorra no pot ser aliè a aquest canvi de model energètic, un canvi de model que no és solament tècnic i econòmic sinó que també preveu la implicació dels actors locals de manera directa.
FEDA fou creada l’any 1988 pel Consell General, fa prop de 30 anys, atribuint-li la importació, la producció i la distribució d’energia elèctrica. Uns anys més tard, l’any 1991 i l’any 1993 el Consell General aprovava unes modificacions puntuals i no és fins l’any 2010, amb l’aprovació de la Llei 85/2010, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica, que es planteja un canvi més important del marc normatiu. Però ara ens toca fer un pas més en la reordenació i la modernització del sector energètic d’Andorra. En la implementació d’aquest nou model energètic, FEDA hi té un rol important, i amb aquesta llei li donem les eines i el marc normatiu necessaris per impulsar nous projectes i fer front als reptes plantejats.
Si em permeteu avui aprofito també la meva intervenció per fer un reconeixement a totes les persones (presidents, directors, personal jubilat amb qui he pogut intercanviar i que m’han demostrat la seva implicació per aquesta empresa), totes aquestes persones que han contribuït a fer de FEDA el que és avui: una empresa implicada en la seva missió de servei públic. I també vull agrair la implicació i l’esforç de tot el personal actual de FEDA i en particular del seu equip directiu. Ja ho ha dit aquest matí el ministre Cinca, tenim personal altament qualificat, format i competent, i sabem que podem comptar amb ells per impulsar aquesta transició energètica i fer de FEDA una empresa moderna amb un alt valor social i econòmic.
El Govern també vol comptar amb el sector privat per tirar endavant aquesta transició energètica tan necessària perquè creiem en el valor afegit que pot aportar i creiem amb el desenvolupament d’aquest nou sector. Aquest projecte de llei que avui es debat en aquesta Cambra planteja una nova forma d’organització que fa possible la participació del sector privat en la producció sense haver de crear un model jurídic complex, difícil d’implementar i que no resultaria eficient per a la petita dimensió d’Andorra.
L’obertura al sector privat de les activitats de producció d’electricitat, de fred i de calor és du a terme tot mantenint el seu caràcter de servei públic, a través d’un esquema dual, ja sigui en règim de concessió administrativa, o bé permetent la participació del capital privat en societats mercantils públiques participades majoritàriament per FEDA.
Amb aquest projecte de llei FEDA és i seguirà sent la parapública que coneixem tots, amb la central d’Engolasters, les línies elèctriques internacionals, la xarxa de distribució, l’atenció al públic, el servei al client, però amb aquest projecte de llei FEDA tindrà també les eines necessàries per ajudar a impulsar projectes nous que aportaran valor afegit al país: centrals de cogeneració, xarxes de distribució de calor, infraestructures en energies renovables, carregadors pels vehicles elèctrics, noves tecnologies en la gestió de la xarxa elèctrica que permetran millorar l’eficiència del sistema i la conscienciació del consumidor, nous serveis energètics, en fi, projectes nous que aportin innovació i diversificació i creació d’activitat.
Durant els darrers anys, les importacions pel consum energètic han augmentat de manera significativa el seu pes respecte al PIB del país. Ara comprem més del 80% de l’energia elèctrica a França i a Espanya, i tenim una dependència gairebé total dels mercats de l’energia estrangers. Un cost de 30 milions d’euros. 30 milions d’euros que s’inverteixen fora del país any rere any. Estem treballant perquè sigui possible comprar una tercera part de l’electricitat que necessitem aquí al país, per invertir una part d’aquests diners que van a fora aquí al país. I això ho podrem fer desenvolupant el pla d’inversions previst pel llibre blanc, un pla que preveu 235 milions d’euros en els pròxims deu anys. Volem implicar el sector privat contribuint així al desenvolupament d’un sector nou, i creant noves oportunitats de negoci. La transició cap al nou model energètic no ha de mobilitzar únicament el sector públic sinó també el privat.
El projecte de llei sotmet el procediment de contractació de l’ens FEDA al dret privat, és un tema que ha creat neguit prop de tots els grups parlamentaris, i ho puc entendre, però és propi de les activitats de caràcter comercial i industrial (com FEDA) regular-se pel dret privat, i això permetrà guanyar en celeritat i en qualitat de servei respectant també els principis de transparència i de control.
De fet, totes les esmenes dels grups parlamentaris admeten la necessitat que una part de la contractació de FEDA quedi exclosa del règim de contractació pública, totes van diferir en l'abast d'aquesta excepció, i en les mesures complementàries que serien necessàries. I vull agrair el treball en comissió que ha millorat el text, tot i evitant duplicitats innecessàries en el nostre ordenament jurídic.
Abans d’acabar voldria agrair el Grup Parlamentari Mixt, el partit d’SDP, pel seu suport en aquest projecte de llei, i el Grup Parlamentari de DA, han entès que aquesta llei és una eina que contribuirà al econòmic d’un sector nou.
En aquest sentit, el Govern està convençut que el camí de la diversificació econòmica també passa per impulsar un desenvolupament social i econòmic sostenible per posicionar-nos com un país modèlic per captar nous turistes, nous projectes i noves inversions. El model de l’economia verda, que conjuga creixement i respecte envers el medi ambient s’ha d’encarar com una oportunitat pel nostre país i el nou model energètic que estem construint hi contribuirà. En això aquesta llei és una eina més que permetrà adaptar l’organització de FEDA als nous reptes plantejats i afavorirà la participació dels nostres empresaris, assentant les bases per un futur exitós pel nostre sector energètic.
Abans d’acabar voldria contestar ràpidament. A veure, primer de tot Sra. Gili, em sap greu el to dolgut que ha emprat en la seva intervenció al·ludint una mica la manca de voluntat de treball conjunt en aquest projecte de llei. Em sap greu perquè jo vaig venir a presentar aquest projecte de llei al juliol en una compareixença, doncs, prop dels consellers generals. No vaig entrar la llei fins l’octubre i vaig demostrar la meva voluntat de col·laborar. Fins i tot, si recorda, Sr. Gallardo, doncs, vostè no va poder assistir a la compareixença i li vaig venir a explicar, doncs, les grans línies del projecte de llei a vostè durant un dinar.
Em sap greu també, perquè vostè va entrar unes preguntes escrites, i a diferència del que vostè diu, les vaig respondre amb la màxima celeritat perquè vostè tingués aquesta informació per treballar aquest projecte de llei. Per tant, tampoc no entenc massa aquest comentari o, en tot cas, aquesta valoració que no hem tingut la voluntat de treballar conjuntament.
Pel que fa a la planificació, la veritat és que jo no vaig reconèixer, doncs, que un pla era necessari, sinó que vaig expressar una voluntat política, i la vaig expressar a la compareixença i la vaig expressar en el debat de les esmenes a la totalitat. Des del principi jo he dit que estan treballant un pla d’infraestructures energètiques i ho expresso com una voluntat política més enllà de la possible obligació que tinguem per llei o no.
Aquest pla sectorial no el fem de qualsevol manera. Hi ha una figura d’ordenació de Govern que existeix a la Llei general d’ordenació del territori, a la LOGTU, al títol 3 que preveu justament aquestes figures. I nosaltres ens estem emprant doncs, en aquesta normativa.
Pel que fa a la Sra. Carine Montaner, la veritat, Sra. Montaner sé que teniu molta feina els consellers generals, però jo entenc que vostè no ha tingut temps de treballar prou en profunditat aquesta llei. Vostè parla d’inconstitucionalitat. Jo no em permetria fer una valoració d’aquest tipus, no tinc la formació jurídica, però està parlant que FEDA pot ubicar en qualsevol terreny comunal infraestructures energètiques i això no és cert. Primer hi haurà un pla sectorial d’infraestructures, que és una figura d’ordenació que existeix a la LOGTU. Aquest pla sectorial s’haurà d’implementar a nivell dels plans d’ordenació parroquial, i després s’implantaran aquestes infraestructures. Això seguint estrictament la legislació del nostre país.
Pel que fa al check and plan vostè també parla de què FEDA decideix les filials per qualsevol activitat, no és veritat, és que en aquesta Llei FEDA no decideix res, és Govern qui decideix en el marc regulatori que li permet, és Govern qui acorda les concessions, és Govern qui autoritza les societats públiques i a més a més Govern participa del Consell d’Administració de FEDA. Per tant, tampoc no entenc el que vostè ha expressat abans dient que FEDA prenia una sèrie de decisions sense cap mena de regulació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Algun conseller desitja intervenir...
Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, començaré per contestar la Sra. ministra. A veure, el meu to dolgut jo diria que va més per la comissió legislativa que no cap a vostè Sra. ministra perquè reconec que em va fer arribar les preguntes malgrat, potser m’hagués agradat que haguessin estat una mica més treballades però sí que li reconec que va haver-hi una celeritat i fins i tot li reconeixeria, és a dir, vaig tenir l’ocasió la passada legislatura de treballar amb vostè com a consellera general i justament penso que era un plaer poder treballar amb algú amb qui es podia arribar a consensos i amb un esperit crític amb el que podia fer el Govern. I, potser és una mica el que he trobat a faltar en aquesta Comissió de Sanitat que potser, bé és el que he dit abans, les coses es veien molt quadrades i no sortia del marc i és en aquest sentit que m’hi referia. Per tant, no anava en cap moment per la seva manera de treballar, més aviat anava per la comissió.
Què volia dir? A veure, nosaltres voluntat de parar res, ho he dit abans, en cap moment hem tingut la voluntat de parar res sinó l’únic que volíem era justament una feina ben feta i estem convençuts que una feina ben feta sempre mereix, encara que perdem uns quants dies, sempre es mereix això.
Llavors, abans no ho he dit però ara sí que ho diré. Evidentment suposo que ha quedat clar però en tot cas sí que ara diré que evidentment votarem un no contundent i convençut a aquest Projecte de llei per les raons que ja he dit abans. M’he referit a aquesta planificació, Sra. ministra, i crec que ja ho he dit però sí que sento la necessitat de tornar-ho a dir. Nosaltres pensàvem que vistos els compromisos que agafaran tots aquests consellers que donaran suport a la llei demanava un treball previ per saber a què donàvem suport, i més que res era en aquest sentit que nosaltres teníem molt clara la necessitat de què aquesta planificació es fes abans, ens semblava més seriós.
Llavors, només ja que abans he esgotat el temps, només volia afegir tres o quatre cosetes que m’ha deixat abans que són també arguments pels quals ens fan avui votar aquest no; un d’ells va ser justament també que a dins de la comissió legislativa tampoc ens en vam sortir perquè pogués diguéssim... quan a una concessió se li donés justament el dret de produir energia, la llei preveu que FEDA tingui l’obligació d’adquirir tota la producció d’energia, nosaltres pensàvem que això havia d’anar lligat a un pla econòmic financer que avalés la cessió i que garantís que en cap cas hi hagués un increment dels costos actuals del sistema. I això és una de les coses que lamentem que no s’hagin pogut fer; entenem que tampoc eren tan difícils però no va haver-hi manera en el treball en comissió de què això s’acceptés.
També, ja ho vaig dir en el moment de l’esmena a la totalitat, el fet de poder concedir com a durada de concessió 99 anys ens semblava una bestiesa, un termini massa ampli, de fet, el vam esmenar a 30 anys i pensàvem que ja era un termini que moltes inversions es podien rendibilitzar. De totes maneres hauríem pogut parlar de més si haguéssim sabut de quines quantitats estàvem parlant, com que no ho sabíem em semblava més prudent parlar d’un temps més curt.
Ho deia l’altra vegada i ho torno a dir ara: 99 anys són tres generacions humanes amb moltes incògnites sobre la taula i em sembla una bestiesa.
Tampoc vam donar suport a concedir el dret de preferència a les entitats distribuïdores que estan actuant avui en dia, que se’ls va votar perquè se’ls hi pugui donar un terç de les accions perquè tinguin prioritat, amb això no hi estàvem d’acord perquè entenem que sí que els hi permetíem continuar conservant els drets adquirits que havien tingut fins ara, però donar-los-hi aquesta preferència per a nosaltres anava en contra de la lliure competència, de la concurrència pública i competitiva en una licitació que hauria de ser oberta i, a més a més, fins i tot pensem que justament aquest dret de preferència prevaldria fins i tot a la mateixa FEDA que tampoc si volgués fer un projecte amb el 100% de l’accionariat tampoc ho podria fer pensem vista aquesta disposició.
Bé, ara sí que més o menys he fet el tomb de tots els elements que ens fan avui tenir claríssim que en cap cas podem donar suport a aquest projecte de llei.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Liberal, Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Potser no m’ha escoltat bé. És a dir, he dit que el Grup Parlamentari Liberal no vol donar xec en blanc al Govern, estem parlant de filials de FEDA i que les filials puguin desenvolupar qualsevol altra activitat. Efectivament és Govern -ja he llegit la Llei- Sra. ministra... És Govern, és veritat que fa xecs, ja ens ha quedat claríssim!
Ara, una altra cosa Sra. ministra, els plans sectorials, és que no surten a la Llei. Doncs, considerem que aquests plans sectorials tindran en compte la voluntat comunal, és això Sra. ministra? Doncs, ja estem una mica més tranquils.
Moltíssimes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jordana, pel Grup Demòcrata.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
Miri Sra. Gili, no li accepto que digui que se l’ha acusat d’endarrerir la Llei, no sé a què es refereix i, en tot cas, suposo que no va per mi perquè en camp moment m’he expressat en aquests termes i en tot cas si ha entès això li demano disculpes perquè mai, mai haurà sentir de la meva paraula i de la meva boca acusar-la d’endarrerir o de voler endarrerir aquesta Llei. Potser de manera molt subtil hauré mencionat el fet de què ja portava molt temps amb tràmit parlamentari però, en cap cas, l’he acusat de què vostè buscava endarrerir aquesta Llei.
Fet aquest aclariment, també li voldria dir que... escolti’m, no és que tirem pel dret, és que tenim una majoria i una responsabilitat de fer-ho. Per tant, si divergeix sobre els punts de vista i en aquest cas i sobre aquesta Llei ha quedat clar que tenim punts de vista diatribalment oposats, oposats perquè sembla que li doni urticària tot el que sigui privatitzar o fer entrar el dret privat dins de l’ens de FEDA, doncs, que vol que li digui. S’ha treballat però si hi ha una oposició frontal no podem arribar a cap acord. Un exemple, vostè ha parlat ara en el seu discurs: el “Pla de pensions”... sembla que no hagi escoltat les explicacions que li vam donar o no les ha volgut acceptar; no hi ha cap llei que reguli el Pla de pensions a Andorra, per tant, fer una esmena en aquest sentit de què això s’hagi de fer per reglament és una barbaritat, no té cap cabuda! Però vostè tot i això es manté erra que erra hi manté la balla.
També parla de què, o critica, que estigui sotmès el dret privat. Hi ha un tema de competència i també se li va explicar en comissió de què difícilment les concessionàries si s’han de sotmetre a la publicació com el règim de dret públic voldran intervenir-hi perquè hi ha un tema de competència que volen no tenir d’ensenyar els preus a la seva competència per poder concórrer a una d’aquestes concessions. Però bé, vostè sembla ser que o no m’ha escoltat o no em vol escoltar però es manté i aquest to dolgut no sé a què ve. M’ha quedat molt clar en la intervenció i en la rèplica que li ha fet a la Sra. ministra que va dirigida exclusivament a la comissió, per tant m’ho agafo personalment.
Parla dels 30 anys, en l’esmena que heu fet, perquè la concessió sigui de 30 anys... També em sobta perquè va més lluny que el que diu la pròpia Llei de contractació pública. En aquest cas, el Grup Parlamentari Mixt SDP ha sigut més congruent i s’alinea en tot cas als 50 anys que preveu la llei pública, però vostè sense donar cap explicació raonable o justificable, treuen 30 anys així com així. Nosaltres sí que li vam donar un motiu i és de què una concessionària busca amortitzar les seves inversions, per tant com més anys tingui per amortitzar la seva inversió repercutirà al client perquè tindrà un preu més assequible.
Pel que fa a la intervenció de la Sra. Montaner... Miri, hauré d’estar més atent a les intervencions del Ple perquè, escolti, cada vegada s’aprèn alguna cosa nova. Després de quasi bé 5 mesos que aquesta Llei està a tramitació parlamentària vostè ara per primer cop ens parla d’inconstitucionalitat. He revisat les meves notes de dalt a baix i en cap moment en la comissió n’ha parlat, en cap moment s’ha plantejat una esmena en aquest sentit i, ara, escolti... de repent!, aquí a davant de tothom ens diu que veuen indicis d’inconstitucionalitat, i ja m’ha quedat bé que diu que s’ha llegit la Llei però, potser se l’ha llegit prou ràpid, no ha tingut prou temps o a vostè que li agrada tant assessorar-se el seu assessor no ha treballat prou ràpid o vostè no li ha transmès la Llei prou ràpid, però en tot cas celebro que ara se n’hagin adonat d’aquesta inconstitucionalitat... que és molt greu.
També li voldria dir que no comparteixo aquesta manera de procedir perquè vostès van fer una esmena a la totalitat i crec jo que potser si era inconstitucional la Llei era el motiu per esmenar a la totalitat aquesta Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El Govern desitja intervenir...
No hi ha intervenció...
Alguna altra intervenció...
Sra. Rosa Gili, en primer lloc.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo quan li deia que se m’havia acusat de retardar, el que se’m va dir en comissió era que la meva proposta de demanar la planificació energètica prèviament a l’aprovació de la Llei que retardava i per tant em referia a això, no estic dient que estiguéssiu pensant que jo ho volia, és anar dient les propostes i això crec que ens va quedar claríssim que se’m va dir així que va ser la raó per la qual se’m rebutja la proposta.
Sr. Jordana, teniu una majoria... Evidentment que teniu una majoria i tot el dret del món per prendre les decisions que considerin convenients. Malgrat tot la nostra forma de treballar penso que qui ha treballat amb nosaltres ho sap, i parlo pels meus companys i per mi, doncs intentem sempre fer una oposició constructiva, millorar el que pugui ser millorable i amb aquest sentit ho fem. Perquè si no ho féssim així sabent que vostès tenen majoria francament ens podríem tranquil·lament dedicar a venir a escoltar el que proposen a les comissions, preparar les intervencions aquí i res més, no? perquè entenc que les esmenes el que busquen és enriquir i amb això em referia que jo potser el que he trobat a faltar en aquest treball en comissió ha sigut això. Però bé, si vostès tenen clar el que volien fer i ho han fet doncs, tot el dret del món, però entenc que jo també tinc el dret, tot el dret del món per dir de la manera que ho he viscut jo, no?
A veure, sobre el dret privat, nosaltres per la informació que tenim entenem que a nivell de les directives comunitàries s’està dient de manera reiterada que cal transparència en la contractació i per tant entenem que la regulació aquesta pel dret privat no és adequada i en aquest sentit ho hem esmenat.
Sobre el Pla de pensions recordo el que em va dir vostè. A veure, que no hi hagi una llei que reguli això no vol dir que a la llei no es pugui fer una referència a aquest pla de pensions dels empleats que de fet el que volíem era únicament això, que quedés constància que hi havia això, que hi havia hagut aquest dret i que bé, que no desaparegués d’una ventada.
I sobre el tema dels anys de la concessió... Miri, nosaltres vam posar 30 anys, era un parafocs senzillament, és a dir, reitero el que ja he dit. Per a nosaltres és una llei que donava tota una sèrie de cartes blanques amb moltes coses que ens han preocupat molt i per tant, el que buscàvem era limitar una mica els “danys” -i ho dic entre cometes-, no dic que hi hagin de ser però que podrien ser-hi vista la manera de treballar. Per tant, era únicament un parafocs i vostès tampoc van considerar rebaixar-ho. La proposta de la consellera Bonet justament era equiparar-ho al que diu la Llei que ara no sé quina és... l’altra llei, i tampoc va haver-hi cap tipus de voluntat de transaccionar això.
Senzillament és per això i tots aquests són els nostres arguments per oposar-nos a la Llei.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner teniu la paraula.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Ens ha quedat clar que teniu la majoria. Consell darrera Consell ja ho dieu i ho tenim present.
Ara Sr. Jordana, durant l’esmena a la totalitat vaig fer referència justament a les rèpliques, no tant al discurs, sinó a la rèplica i vaig parlar d’inconstitucionalitat, i l’invito a llegir el Diari del Consell, li serà molt útil.
Després a nivell de la comissió vam fer una esmena que efectivament no parla d’inconstitucionalitat, parlava d’afectació de manual, l’afectació de manual tracta d’ens públics, doncs, l’invito també a llegir les nostres esmenes Sr. Carles Jordana.
Moltíssimes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Jordana teniu la paraula.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
Miri Sra. Gili, jo no pretenc en cap moment desvirtuar, però vostè ha dit i ha utilitzat la paraula “acusar d’endarrerir la Llei”. Jo he entès que el que deia vostè era de què se li havia dit obertament que vostè mirava de ficar pals a les rodes perquè aquesta Llei no tirés endavant el projecte de llei, per tant, o m’he expressat malament o no ho he entès bé, però en tot cas vostè aquí sí que ha dit davant d’aquesta Cambra la paraula “acusar”.
Pel que fa, tornem-hi, al tema del pla de pensions. Li repeteixo, és que ni tan sols vostè va ser capaç de dir-me quin és el pla de pensions que tenen subscrit els treballadors de FEDA o els antics treballadors de FEDA, perquè estan sotmesos a un règim privat, són els treballadors que s’ho han negociat amb una companyia d’assegurances o de reassegurances, i no tenim ni idea. Per tant, vostè vol fer referència, és com un brindis al sol.
Sra. Montaner, no recordo que vostè digués el tema d’inconstitucionalitat, en tot cas, no va fonamentar la seva esmena a la totalitat sobre aquest punt. Per tant, amb molt de gust rellegiré el Diari de sessions per estar segur, però bé... En tot cas, el que sí que recordo perfectament és que quan vostè va parlar de la regulació de l’ens comunal, vostè pretén que en dos línies es pugui regular el domini comunal... Perdoni, però és que ja li vaig dir en el seu moment, caldria fer un debat sobre un projecte de llei al respecte i vostès pretenien amb una esmena de tres línies ventilar-s’ho.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, un apunt molt breu perquè em sembla que tots tenim ganes d’anar a sopar. Un apunt molt breu pel que fa als aspectes lligats a la contractació pública.
El Grup Parlamentari Demòcrata ha fet una esmena que ha sigut aprovada i crec que millora substancialment el text perquè preveu justament l’obligació de redactar un manual de bones pràctiques i de publicar-lo a la web de FEDA, doncs, agafo el compromís avui aquí a redactar aquest manual al més aviat possible, de mirar de compartir aquest manual amb els sectors afectats perquè sé que també hi ha neguit a prop dels sectors i de no fer la seva publicació fins que no s’hagi consensuat al màxim amb els sectors.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Ara el meu company Pere López, justament m’estava recordant també la recepció d’una carta que vam tenir el 24 de novembre; aquesta era una carta provinent del Sr. Marc Pantebre, president de la Cambra de Comerç, i justament en la qual ens demanava una major transparència en el procés de contractació, demanaven establir una normativa de contractació de les entitats i societats públiques i donaven exemples de Telecom, de CTRASA i hi havia varis puntets i s’adreçava a això, i per tant demanaven convocatòria de concursos públics, petició d’ofertes i recepció de les mateixes i negociació amb els subministradors. Per tant, jo crec que ja no només ho diem nosaltres, ho està dient també la societat civil, aquí la Cambra de Comerç que en general no és massa de la meva corda política i per tant, bé... un argument més jo crec per deixar avui en evidència que no anem per bon camí.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Alguna altra intervenció...
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Molt ràpid.
Justament per aquest motiu ja he explicat que treballaríem conjuntament amb el sector. Ja ho estem fent amb CTRASA, estem treballant i millorant amb el manual de compres de CTRASA i l’estem compartint amb els sectors implicats i així treballarem de la mateixa manera amb FEDA perquè nosaltres som conscients del neguit dels col·lectius i mirem de treballar al màxim amb ells.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més intervencions i vist el manifestat obriríem, tot seguit, un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si vol procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, Sr. síndic.
Vots a favor: 17, vots en contra:11, abstencions: cap.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
A la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
No havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 20.59h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
