Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 15/2016
Sessió ordinària del dia 20 d’octubre del 2016
El dia 20 d’octubre del 2016, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 66/2016, que és el següent:
1- Nomenament del director de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, (AQUA).
2- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
3- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei d’informació alimentària i nutricional.
4- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric.
5- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
6- Nomenament d’un membre titular i d’un membre suplent de la delegació del Consell General davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.
7- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports i Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 15.35h)
El Sr. síndic general:
S’obre la sessió
Bona tarda a tothom.
Bé, abans de procedir amb l’ordre del dia previst i havent-se incorporat un nou conseller general, procedirem segons disposa l’article 3 del Reglament del Consell General a la seva presa de possessió.
Permeteu-nos doncs que sortim de la sala un moment per vestir-nos amb els abillaments tradicionals.
(El Sr. síndic general i la Sra. subsíndica general surten de la sala)
(Entren amb els abillaments posats)
El Sr. síndic general:
Sr. Antoni de Pàdua Missé Montserrat, voleu avançar-vos fins la presidència, si us plau.
Vós, Sr. Antoni de Pàdua Missé Montserrat que heu estat elegit conseller general, jureu o prometeu acatar la Constitució?
El Sr. Antoni Missé:
Ho prometo.
El Sr. síndic general:
Si així ho feu bon andorrà sereu.
Enhorabona.
(Se senten aplaudiments)
Bé, tot seguit se suspèn la sessió durant 15 minuts per treure’ns els abillaments tradicionals, i us recordo que la sessió continuarà al nou edifici del Consell General.
Se suspèn la sessió.
(Són les 15.43h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 15.57h)
El Sr. síndic general:
Passem al primer punt de l’ordre del dia.
1- Nomenament del director de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, (AQUA).
La proposta de nomenament del director de l’Agència de Qualitat Superior d’Andorra, (AQUA) fou presentada pel Govern i ha estat publicada en el Butlletí número 58/2016 del 19 de setembre.
Sra. secretària de torn de la Sindicatura si sou tan amable de llegir-nos la proposta, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí gràcies Sr. síndic.
La Sindicatura, d’acord amb la suplència del Reglament del Consell General del dia 3 de desembre de 1997, ha acordat ordenar la publicació del nom de la persona presentada pel Govern com a directora de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, en virtut de l’article 11 de la Llei 9/2016, del 21 de juny, de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra per tal que sigui nomenada pel Consell General, i és la següent: la Dra. Marta Fonolleda Riberaygua.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Desitja intervenir el Govern per presentar la proposta...
No hi ha intervenció....
Alguna intervenció per part dels grups...
No hi ha tampoc intervenció...
Bé, si no hi ha cap intervenció i si no hi ha cap objecció tampoc, declaro aprovat el nomenament de la Dra. Marta Fonolleda Riberaygua com a directora de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra per assentiment.
Passem tot seguit al segon punt de l’ordre del dia.
2- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
La Proposició de llei fou publicada en el Butlletí número 46/2016 de l’1 de juliol. El criteri del Govern ha estat publicat en el Butlletí número 59/2016 del 22 de setembre.
Intervé pel Govern per llegir el criteri, el Sr. Xavier Espot.
Des de la tribuna, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
El Govern ha examinat la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, presentada pel Grup Parlamentari Demòcrata i, d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la proposició de llei esmentada, basant-se en les següents consideracions:
La modificació legislativa proposada té com a finalitat principal, tal com es fa constar en l’exposició de motius, d’harmonitzar la normativa andorrana amb les darreres recomanacions efectuades pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa. Concretament, es tracta d’algunes recomanacions relatives al tercer cicle d’avaluació, que tracta, entre d’altres, de la transparència del finançament dels partits polítics, i que no havien estat del tot implementades quan es va aprovar el segon informe de conformitat, al mes d’octubre del 2015.
Una de les modificacions més importants afecta el règim de les donacions. El fet que, d’una banda, els grups parlamentaris s’hagin inclòs expressament en la relació d’ens i entitats que no poden efectuar donacions ni als partits polítics, ni a les campanyes electorals, i que, d’altra banda, s’hagi previst un termini relativament breu per comunicar les donacions al Tribunal de Comptes, les quals aquest darrer ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, és conforme a la voluntat del GRECO d’evitar els conflictes d’interessos i d’assegurar la màxima transparència de les donacions i la independència dels partits polítics. Es tracta, en definitiva, d’un objectiu lloable al qual el Govern s’adhereix plenament.
Cal esmentar que, per reforçar aquesta transparència, s’ha inclòs com a novetat la transformació d’un crèdit o préstec concedit a un partit polític o a una candidatura en donació, en el cas que no s’exerceixin les accions de rescabalament en un termini de temps raonable.
Als mateixos principis exigits pel GRECO obeeixen tant l’excepció feta pel paràgraf segon del nou article 44, apartat 1, de la Llei 19/2014, que permet als partits polítics de fer aportacions a les candidatures però emmarcant-les d’acord amb uns requisits concrets en quant als límits, el destí i la publicació (nou article 44, apartat 3, lletra a), com l’obligació del nou article 36, apartat 10, d’incloure un exemplar dels comptes en la memòria anual d’activitats del Tribunal de Comptes. I també la precisió del nou article 50, apartat 5, en relació amb els terminis de publicació dels comptes al Tribunal de Comptes i la publicació al BOPA de l’informe definitiu, el qual ha d’incloure un exemplar dels comptes esmentats.
Pel que fa a les altres modificacions que la Proposició de llei fa de la Llei 19/2014 i, per via de disposició final, de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, estan destinades a aclarir conceptes d’aquests dos textos legals, millorar la redacció d’alguns dels seus articles, i perfeccionar-ne l’aplicació pràctica. D’aquesta manera en resulta unes lleis més clares, senzilles i ben estructurades, la qual cosa el Govern comparteix.
Per tant, el Govern emet un criteri favorable pel que fa al contingut de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, atès que obeeix essencialment a les recomanacions fetes pel GRECO, elimina possibles dubtes en relació amb la transparència exigida en el finançament dels partits polítics i de les campanyes electorals i, d’aquesta manera, esdevé possible prevenir i lluitar d’una forma encara més clara i contundent davant possibles actes de corrupció, objectiu en la consecució del qual totes les institucions han de contribuir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per presentar la proposició de llei, en representació del Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula el Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
El Grup Parlamentari Demòcrata ha entrat a tràmit parlamentari una proposta de modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, proposta que avui es sotmet a consideració d’aquesta Cambra.
La Llei 19/2014 de 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral va suposar un gran avenç en quant a la regulació dels partits polítics i el seu finançament, matèria que fins el moment no havia estat regulada de forma concreta. Aquesta llei va ser aprovada amb l’objectiu de regular d’una manera específica i amb caràcter general els partits polítics, com a organitzacions bàsiques per al funcionament del sistema de govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució, i d’establir un règim general de finançament dels partits polítics i de finançament electoral.
Entre altres punts val la pena destacar com a grans novetats l’establiment de topalls de despesa en les campanyes, la clarificació del finançament dels partits polítics, la regulació i publicació de les donacions així com els comptes dels partits polítics i, tot plegat, sota la premissa de no haver d’incrementar la dotació pública vers els partits.
Aquesta regulació es va fer seguint les recomanacions fetes en aquesta matèria pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa. No obstant això, en un entorn internacional on el nivell d’exigència en aquestes matèries va en augment, el segon informe de conformitat relatiu al tercer cicle d’avaluació del GRECO posa en relleu que cal fer algunes modificacions puntuals en aquest text legislatiu.
També, després de dos anys de funcionament i d’haver passat dues eleccions s’ha vist necessari fer algunes clarificacions per millorar-ne la seva aplicació i adequar-la completament a les recomanacions efectuades pel Tribunal de Comptes.
En aquest sentit, el nostre Grup Parlamentari ha proposat vàries modificacions que es poden agrupar en dos grups:
- Un conjunt de modificacions en base a les recomanacions efectuades pel GRECO en el seu darrer informe d’avaluació.
- I un conjunt de modificacions en base a la clarificació del text i recomanacions del Tribunal de Comptes.
En quant a les del primer grup, primerament es fa constar expressament a la llei, els grups parlamentaris com a ens que no pot realitzar donacions als partits polítics ni a les candidatures. Amb aquesta modificació s’eviten les interpretacions i s’eviten tots els dubtes sobre si aquestes entitats poden fer aquests tipus de donacions.
En quant a les donacions, s’estableixen uns períodes més curts tant per a la notificació al Tribunal de Comptes (8 dies hàbils) com per a la seva publicació al BOPA (un mes). Actualment amb la llei vigent no s’establia quan s’havia de facilitar aquesta informació i la publicació al BOPA es feia amb caràcter anual.
També s’estableix expressament la publicació dels comptes dels partits polítics dins la memòria anual del Tribunal de Comptes i en quant als comptes de les candidatures electorals, estableix que totes, hagin obtingut o no representació, hagin de presentar una comptabilitat detallada entre els 60 i 80 dies naturals següents al dia de la votació al Tribunal de Comptes i s’hagi de publicar al Butlletí del Consell General l’informe definitiu del Tribunal de Comptes sobre aquests com a molt tard un mes després de la seva recepció.
Dins del segon grup de modificacions, s’han introduït elements per clarificar i simplificar algunes definicions com les dels administradors electorals, la subvenció de representació i la subvenció per sufragar despeses electorals i l’ús que se’n pot fer.
S’ha modificat la llei per introduir indicacions relatives a les aportacions que els partits polítics poden fer a les candidatures (fins al màxim del límit de despesa electoral que estipula la pròpia llei) recollint i ampliant les actuals disposicions i evitant possibles confusions segons recomanació del Tribunal de Comptes.
També es millora el redactat sobre les despeses màximes electorals ja sigui en eleccions generals o comunals ja que el redactat actual podia portar a confusió.
Alhora, s’ha modificat parcialment la Llei del Tribunal de Comptes, per resoldre algunes problemàtiques.
Es revisen la definició de funcions del Tribunal de Comptes per fer encaixar la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, així com la publicació dels seus informes.
Finalment, també es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes amb l’objectiu de suprimir el sistema del torn rotatori per a la renovació dels membres del Tribunal de Comptes ja que amb el darrer nomenament que es va fer a finals de l’any passat deixa de tenir sentit.
Senyores i senyors consellers, com bé s’ha volgut deixar palès amb tot l’exposat, aquesta Proposició de llei de modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral es fa per donar compliment a les recomanacions sorgides del GRECO arran de la darrera avaluació realitzada i per tant honorar els compromisos contrets internacionalment i expressar sense cap ambigüitat el nostre compromís amb la transparència exigida en el finançament dels partits polítics i de les campanyes electorals. I per la puntualització, aclariment i millora de redactat de certs articles en base a les recomanacions fetes pel Tribunal de Comptes, que ha de resultar en una llei més clara, senzilla i que en millora la seva aplicació. Objectius que creiem que tots els grups d’aquesta Cambra compartiran amb nosaltres.
És per aquest motiu que esperem el vot favorable de tots els grups a la presa en consideració d’aquesta proposició de llei.
Moltes gràcies senyor síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Mixt. Té la paraula la consellera, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Avui votem la presa en consideració de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Unes modificacions que es realitzen per donar compliment a les recomanacions fetes en el segon informe de conformitat relatiu al tercer cicle d’avaluació, que en aquesta matèria va fer el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa, anomenat GRECO, i on es destaca que calen certes modificacions i aclariments.
Ja en la seva aprovació d’aquesta llei el 18 de setembre del 2014, molts vàrem destacar que el text donava compliment a bona part de les recomanacions de l’informe del GRECO, però ara calen certes modificacions més per reforçar els dubtes que el text legislatiu els ha provocat.
En aquest informe, el GRECO ja va deixar constància que calia reforçar la implementació de les recomanacions 1, 6 i 8 del tema 2: transparència del finançament dels partits polítics. En elles hi calia especificar la implicació que havien de tenir els grups parlamentaris en el finançament polític, com alhora reforçar les competències del Tribunal de Comptes i també la millora en la publicitat de la informació relativa als recursos i despeses dels partits i candidats per millorar la transparència.
Transparència que avui en dia pren encara molta més importància.
A més d’incloure les recomanacions fetes pel GRECO, el Grup Parlamentari Demòcrata ha aprofitat per fer altres modificacions al text proposat. Totes elles detallades pel Sr. Ballestà ara fa un moment.
Tot i així, entre aquestes trobem que s’elimina la figura de l’administrador general, que en l’exposició de motius no es troba la justificació d’aquesta supressió, i caldria conèixer les motivacions, ja que aquesta figura es trobava dintre del procediment de control de les disposicions legals en matèria de control dels ingressos i despeses electorals efectuats pels partits polítics així com de la corresponent comptabilitat i el GRECO no va trobar cap objecció en aquesta mesura, al contrari.
Tot i que votarem positivament al text, això no significa que creiem que calen certes aportacions en forma d’esmenes que ens reservem el dret a presentar-les en alguns aspectes relacionats amb l’adequació d’aquesta normativa amb l’objectiu de reforçar la dinàmica i funcionament de forma igualitària dels diferents partits que concorren a les eleccions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Parlamentari Mixt, té la paraula la consellera, Sra. Rosa Gili.
(Deixa la sala el Sr. Eric Jover Comas)
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El nostre grup parlamentari donarà suport a la presa en consideració de la modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Ho farem perquè és una evidència que ens hem d’adaptar a les recomanacions del GRECO, màxim organisme del Consell d’Europa contra la corrupció.
La Llei 19/2014 es va elaborar amb l’objectiu de seguir aquestes indicacions. Segurament la celeritat que es va imposar en aquell treball legislatiu, lligada també a l’acumulació de lleis de la darrera legislatura van pressionar un treball que amb més serenitat s’hauria pogut fer de millor manera.
Tanmateix ens felicitem que el GRECO reconegui avançament en el seguiment de les seves recomanacions, tot i posar de rellevància alguns punts a millorar.
Així, els consellers socialdemòcrates presentarem esmenes parcials a la proposició de llei.
Ho farem per aportar la nostra contribució amb l’objectiu de millorar la llei.
I també per un punt important, relatiu a les subvencions de funcionament dels partits polítics.
Els socialdemòcrates considerem que aquestes subvencions no estan ben regulades. Pensem que aquesta qüestió és essencial de cara a permetre que tots els partits polítics que compleixen els requisits imposats per la llei tinguin els mitjans per funcionar. Per tant, pensem que cal posar sobre la taula una reflexió acurada en aquesta qüestió i plasmar més clarament en la llei allò que el GRECO recomana.
Gràcies Sr. síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Liberal. Té la paraula la consellera, Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
La modificació de la Llei de partits polítics és necessària. Nosaltres entenem que va ser una nova llei, de fet la vam posar a prova en les últimes eleccions generals i ha valgut per donar-nos compte de què fent el seguiment intern així com també va manifestar el Tribunal de Comptes, hi ha unes qüestions que a l’hora d’aplicar alguns dels seus supòsits no eren prou clars i generaven moltes dificultats.
Els que hem estat seguint tot el procés intern d’aplicació d’aquesta llei vam poder veure com era necessari fer aquestes modificacions.
El fet d’haver introduït també ara mateix les recomanacions, el GRECO ens obre l’oportunitat de reconduir totes aquestes qüestions però nosaltres des del nostre punt de vista, des del Grup Parlamentari Liberal, pensem que aquestes modificacions han d’anar una mica més enllà de les que han estat proposades pel Grup Demòcrata.
En criteris generals ja pensem i crec que és així per part de tota la Cambra, que les lleis únicament de defensar, regular, sancionar i mostrar transparència i publicitat ha d’anar molt més enllà i més quan parlem d’una llei que és en relació als partits polítics, i és que parlem de reforçar les democràcies. Les democràcies han de ser transparents i tenir publicitat però també han d’incentivar la competència entre els partits d’una forma clara.
Trobem que la llei tal i com estava plantejada o com l’hem vist, la seva implementació durant l’any 2015, trobem que no facilita que partits minoritaris puguin mantenir una infraestructura com la que s’està exigint per part de la llei i tampoc facilita la creació de nous grups o el manteniment dels mateixos fins i tot amb el vot tradicional a casa nostra, com són els partits parroquials quan fem eleccions comunals, que estàvem acostumats que sorgeixen, i normalment tenen una infraestructura molt petita i sembla que la llei no facilitarà el seu seguiment en molts aspectes ja que mantenir una infraestructura requereix, tal i com es planteja en la llei, i molt més si ara incorporem totes les noves recomanacions del GRECO, que és necessari però que pensem que s’han d’adaptar a les necessitats del país, serà difícil de seguir perquè normalment els partits polítics en el nostre país no disposen de personal, i per tant, és molt complicat poder arribar a complir certs terminis i certes obligacions.
Per tant, entenem que la llei hauria de facilitar la competitivitat política i ajudar i recuperar com a mínim el debat del que és la qüestió que s’ha mencionat, que són les subvencions ja que si volem que els partits, tots aquells, qualsevol persona pugui generar un nou partit i pugui funcionar, necessitarà ajuda i s’ha de poder gestionar.
Per tant, nosaltres votarem a favor en relació a aquesta modificació que es proposa des del Grup Demòcrata, però ben cert que esperem poder treballar dins de la comissió legislativa per anar una mica més enllà, per adaptar-ho a les necessitats del país i com sempre per millorar la publicitat i la transparència que se’ns demana.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El Govern desitja intervenir...
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Sr. Marc Ballestà teniu la paraula.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, primer de tot vull agrair a la resta de grups parlamentaris el seu vot favorable a la presa en consideració d’aquesta proposició de llei.
Entrant una mica en les valoracions que han fet, la Sra. Sílvia Bonet, doncs, explicar-li que el tema de la figura de l’administrador general no és que eliminem la figura sinó que fusionem les funcions que podia fer l’Administració general i l’administrador electoral dins la figura de l’administrador electoral ja que podia crear confusió i dificultat d’implementació en l’àmbit en el que es treballava i per tant el que hem volgut és una simplificació que ajuda precisament als partits a poder gestionar d’una forma més simple i eficaç tot el referent a l’administració d’una campanya electoral.
A la resta dels partits, perquè veig que la Sra. Rosa Gili i la Sra. Judith han fet referència a l’àmbit de les subvencions, que personalment el nostre grup no compateix, la visió que tenen, podrem fer aquest debat dins de la comissió i serà bo que puguem parlar però a mi també m’agradaria recordar que si hi ha àmbit en algunes lleis en les que vostès no estan d’acord i que no són dins de l’àmbit del que hem entrat, doncs, en aquest cas en la nostra proposició de llei vostès tenen la capacitat legislativa i per tant són àmpliament lliures de presentar les seves pròpies propostes de llei i, per tant, no sempre escudar-se en modificacions que entra o bé el Govern o bé la majoria per poder introduir els canvis que vostès creuen pertinents.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Bé, si no hi ha més intervencions, proposo la presa en consideració per assentiment.
Es pren en consideració la Proposició de llei, i segons disposa l’article 104 del Reglament del Consell General, s’obre un termini de quinze dies per a poder-hi presentar esmenes que no poden ser a la totalitat.
Passem tot seguit al tercer punt de l’ordre del dia.
3- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei d’informació alimentària i nutricional.
La Proposició de llei fou publicada en el Butlletí número 47/2016, del 13 de juliol. El criteri del Govern ha estat publicat en el Butlletí número 59/2016, del 22 de setembre.
Intervé pel Govern, per llegir el criteri, el Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
El Govern ha examinat la Proposició de llei d’informació alimentària i nutricional presentada pel president del Grup Parlamentari Liberal, publicada al Butlletí del Consell General el 13 de juliol del 2016 i, d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell, manifesta el seu criteri sobre la Proposició de llei esmentada basant-se en les següents consideracions.
El Govern comparteix les línies generals de la Proposició de llei presentada, en tractar-se d’una iniciativa que té per objecte principal protegir la salut i el dret a la informació dels consumidors, encara que en alguns punts podria resultar incompleta.
Tot allò que afecta la regulació de la informació alimentària i nutricional que ha de constar en l’etiquetatge i en altres tipus de suport que acompanyin els aliments i productes alimentaris, ha de contribuir a augmentar considerablement la seguretat alimentària, i a prevenir possibles casos d’al·lèrgies que poden arribar a ser greus.
L’estructura del nostre sector alimentari, està condicionada majoritàriament pel comerç exterior i en especial per les importacions de la Unió Europea. En aquest context, l’òrgan legislador hauria de prendre en compte el marc normatiu existent en matèria de seguretat alimentària, que més enllà de la Llei general de sanitat, de 20 de març de 1989 i de la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària, comprèn tot un conjunt de reglaments específics que ja regulen aspectes importants en relació a algunes de les qüestions que consten en el redactat de la disposició de llei. Un marc reglamentari que s’ha creat a partir dels compromisos internacionals adquirits i que avui són encara vigents, com l’Acord en forma de bescanvi de notes entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d’Andorra, signat a Luxemburg el 28 de juny de 1990, del qual se’n desprèn el Protocol sobre qüestions veterinàries, del 15 de maig de 1997. A partir d’aquest acord es van adoptar tot un seguit de disposicions en matèria de seguretat alimentària, per mitjà de les respectives Decisions del Comitè Mixt CE-Andorra, en les quals consta aquella normativa comunitària que Andorra es va comprometre a transposar al seu ordenament jurídic nacional com marcatges, denominacions i altres aspectes que han de constar a l’etiquetatge dels aliments.
Altrament, de l’examen d’aquesta Proposició de llei també se’n desprèn que bona part del contingut de la mateixa s’ha inspirat d’aquella normativa comunitària que regula la informació facilitada al consumidor final, i que s’estableix en el Reglament de la Unió Europea Núm. 1169/2011, sobre la informació facilitada al consumidor final pel qual es modifiquen els Reglaments de la Comunitat Europea Núm. 1924/2006 i 1925/2006 i deroguen la Directiva 87/250 de la Comunitat Econòmica Europea, la 94/496 de la Comunitat Econòmica Europea, la 1999/19 de la Comunitat Econòmica, la 2000/13 de la Comunitat Econòmica, la 2002/67 de la Comunitat Econòmica i la 2008/5 de la Comunitat Econòmica, així com el Reglament de la Comunitat Econòmica Núm. 608/2004.
Per altra banda, el passat mes de juny, el Ministeri de Salut va posar en coneixement dels impulsors d’aquesta Proposició de llei, que d’acord amb el que disposa l’article 17 de l’esmentada Llei 14/2012, s’estava enllestint un reglament que recollia el contingut dels reglaments comunitaris que fan referència a la informació alimentària facilitada al consumidor, i que aquest regularia la matèria en un sentit semblant a la proposició de llei que estem analitzant, amb l’avantatge que al tractar-se d’una disposició reglamentària, la seva eventual modificació seria més àgil, tenint en compte la constant evolució del sector alimentari.
Així mateix, el Ministeri de Salut va rebre els representants de les associacions d’afectats d’al·lèrgies i d’intoleràncies alimentàries, els quals van manifestar la seva conformitat perquè aquesta matèria es desenvolupi per via reglamentària.
Per tot l’exposat, el criteri del Govern en relació a la disposició de llei d’informació alimentària i nutricional és favorable respecte als principis continguts en la Proposició de llei i respecte a la necessitat de regular aquesta matèria, però presenta dubtes quant a la idoneïtat de regular-la mitjançant una llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Intervé ara per presentar la Proposició de llei, en representació del Grup Parlamentari Liberal, el conseller Sr. Carles Naudi.
(S’incorpora a la sessió el Sr. Gilbert Saboya Sunyé)
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic, benvolgudes i benvolguts consellers generals.
Avui tinc l’honor de defensar la Proposició de llei que hem fet des del Grup Parlamentari Liberal en relació al que és la Llei d’informació alimentària i nutricional que seria conegut com la llei per protegir o defensar a aquelles persones que tenen intoleràncies o al·lèrgies alimentàries.
En primer lloc vull celebrar, Sr. ministre, que com a mínim vegin d’una forma favorable els principis que recollim a la Proposició de llei. Aquesta Llei és una llei molt senzilla... molt senzilla, de pocs articles. En primer lloc, com hem dit, pretén preservar els drets dels consumidors i això ho fem també amb una modificació a l’articulat de la Llei 13/2013, de competència efectiva i protecció del consumidor en el seu article 17 on l’etiquetatge fem afegir, per no fer-ho en altres reglaments, que cal informar d’aquells ingredients que suposin al·lèrgens i, per tant, un perill per als consumidors; no volem inventar un redactat nou, ho afegim en un articulat ja existent com és el de la Llei de protecció del consumidor, la Llei 13/2013.
Dos dels principis rectors que incorporen aquesta Proposició de llei són el principi de mínima afectació i el principi de cautela. Són dels principis que creiem que els hem d’aprovar al Consell General, que no poden emanar d’un reglament. Per què? El principi de mínima afectació, el que vol dir, per dir-ho clarament, és que el que no podem fer és complicar la vida als restauradors, als bars, a les fleques perquè la gent que té un local antic que no el té adaptat, hi ha gent que no té possibilitat econòmica per adaptar-se a aquesta normativa i, per tant, la Llei preveu que tinguin el camí per fer-ho... com? Informant! Informant al consumidor pel principi de cautela, és a dir, és necessari advertir dels riscos, tant senzill com dir: “A aquest restaurant no li asseguro la no presència d’al·lèrgens alimentaris”, o pel contrari com està molt de moda, dir: “En aquest restaurant sí que li asseguro la no presència d’aquest llistat d’al·lèrgens”. Al·lèrgens que, dit d’altra banda, estan presents en l’annex que hem pensat que seria bo que el propi Govern els pugui modificar quan vulgui i que avui en dia són catorze ingredients o al·lèrgens que són els que afecten a catorze milions de persones a nivell europeu.
Dit això també voldríem dir que com ha dit el Sr. ministre, en l’article 7 de la Llei parlem del desplegament d’un reglament perquè pensem que la Llei ha de preservar els principis i els principals drets però evidentment pensem que Govern ha de redactar un reglament que acabi de perfilar aquests drets dels consumidors que volem preservar.
Vull afegir també que pel que es refereix a les col·lectivitats, però sobretot a les escoles o a l’hospital, volem que per llei es garanteixi sempre la presència d’un menú sense al·lèrgens per a qualsevol persona que arribi i que vulgui dinar, allò que no està programat evidentment per una persona que està per exemple hospitalitzada, tenen el menú adequat a la seva dolència, a la seva malaltia o a la seva al·lèrgia però, què passa amb aquells passants que arriben per una emergència no prevista o perquè senzillament han anat a veure un familiar que està a l’hospital, els hem de garantir a aquestes persones o a les persones que estan a les escoles i estan de passada o inclús a les persones que estan al Centre Penitenciari, que hi hagi sempre la presència, l’existència d’un menú no programat amb absència d’al·lèrgens alimentaris.
En cas contrari sempre el restaurador -i parlem d’altres col·lectivitats, com deia, com restaurants, bars, fleques, pastisseries...- han d’informar i tenen la llibertat de fer-ho si hi ha o no hi ha presència d’al·lèrgens, no estan obligats a res, senzillament informar perquè el consumidor pugui prendre les seves decisions amb coneixement de causa de si allò li ha de fer mal a la seva salut o a la criatura que l’acompanya, o bé pot menjar amb total tranquil·litat.
A més a més volem premiar aquest comportament per part dels empresaris els quals lliurement haurien de decidir si en el seu restaurant volen o no incorporar aquest tipus de menús lliures dels catorze al·lèrgens que estan continguts en l’annex d’aquesta Proposició de llei mitjançant, diguem-ho així, l’ajuda per part d’Andorra Turisme de la incorporació com es fa en altres països d’aquests establiments en un llistat públic perquè els milions de turistes que ens visiten, -perquè no només hem de pensar en els nostres habitants sinó també en aquells milions de persones que ens visiten-, sàpiguen que van a Andorra que és un país sensible en aquest tema de les al·lèrgies i de les malalties alimentàries.
Els que tenen la sort de viatjar saben que avui en dia vagin per on vagin d’Europa a qualsevol restaurant ja està això informat, i a Andorra no ens hem de mirar el melic, també competim amb altres destins turístics d’Europa i, per tant, el que no podem pretendre és suposar com a destinació turística un mal de cap per aquelles persones que vénen a Andorra i estan amb la incertesa si tenen un familiar que té una dolència o una al·lèrgia de: “On anirem a dinar? On anirem a sopar? O en quin hotel ens allotjarem amb un esmorzar que sigui per diabètics, que sigui per celíacs, que sigui per intolerants a la lactosa o al·lèrgics als mol·luscos, als fruits secs?” i en definitiva a un gran etcètera. No podem anar en contra d’això. A Europa totes les destinacions, vagis on vagis sense reserva prèvia, tenen a la carta a la porta del restaurant les indicacions adequades “Lliure d’això o d’això altre” o senzillament “Aquí no et garantim l’absència d’aquests al·lèrgens”. Però això fa que la gent pugui venir a Andorra amb la tranquil·litat de què trobaran un país, al·lergènicament parlant, un país amistós. I això crec que pot ser un bon afegit per a les empreses que es dediquen a això a Andorra per la competència que suposa altres destinacions que són competència del nostre, per exemple, sector de l’esquí.
També pensem que el Ministeri d’Educació, i així ho desprèn la Llei, ha de treballar per explicar tot el que suposa les intoleràncies alimentàries ja des de ben petits perquè els accidents en matèria de salut alimentària no només són en un restaurant, o en un hospital, o en un bar sinó que de vegades també són per un descuit d’un nen que li dóna sense voler-ho una xocolatina a un nen que té una dolència. Per tant, quan costaria que la gent ho sàpiga de ben petitons?
Contestant a la posició del Govern, celebrar una vegada més que vegin favorablement els principis malgrat ja entenem que donen a entendre que el vot que vostès suggereixen és negatiu a l’admissió a tràmit la qual cosa, vagi per avançat, trobo que és una pena perquè per molt que vostès em diguin que això ho vulguin fer reglamentàriament els principis que emanen d’aquesta Llei no són, en cap cas, contraris a cap reglament sinó que són una gran declaració de principis que crec que Andorra hauria de tenir.
Li faré un breu recordatori ja que ha mencionat a l’informe que al mes de juny ens van venir a veure per explicar-nos-ho, doncs, vull recordar que van haver-hi trucades quan vam anunciar la Proposició i que inclús vam fer reunions prèvies al ministeri amb el que en aquell moment era el director de Salut i en aquell moment tot pintava molt bé; els altres grups parlamentaris així ho van comunicar que ho veien molt bé però va anar passant el temps, nosaltres vam fer la roda de premsa per explicar que presentaríem aquesta Proposició de llei, va anar passant el temps i llavors quan no era l’aigua d’Arinsal era els intoxicats per no se què, després era perquè havia dimitit el director... i per una cosa i per l’altra, malgrat la meva insistència, ens vam trobar al juny a pocs dies d’acabar el període de sessions amb la proposició de llei preparada on en principi tothom estava d’acord i, quina sorpresa la nostra, que ens comuniquen que no estan gaire d’acord... Bé, vam incorporar aquells canvis que eren tan insalvables com la presència d’un reglament, com contemplava, com deia, la Llei de defensa dels drets del consumidor, o incorporar en la pròpia Llei 13/2013 l’etiquetatge per no fer-ho en un text a part, o inclús el reglament del 27 d’abril del 2005 de Govern on s’estableixen les condicions tècniques higiènic-sanitàries per les activitats de fabricació, elaboració, distribució i comercialització de serveis d’aliments. Ho vam contemplar tot per intentar salvar el que vostès aquell dia ens van manifestar. Malgrat això, veiem que no els acaba de convèncer... Bé, arriba un moment que si els principis són bons i incorporem tot allò que ens demanen, al final el que puc entendre és que no volen que la Proposició surti de la nostra bancada! Perquè si estan d’acord i ho volen fer per via reglamentària em recorda una mica al que passa, i abans li deia al ministre Torres, amb la voravia que baixa fins el cementiri de La Massana: el vam fer via esmena al pressupost i ens diuen que no, i ara el fem... Ho celebro! Ara podem anar a peu al cementiri de La Massana però per què quan fem l’esmena ens diuen que no? O quan fem l’esmena per dir que s’ha de canalitzar el riu a l’alçada d’Aina, pel risc fluvial que representa... Se’ns tomba l’esmena i ara ho fan. Ho celebrem! Però al final que hem de fer proposicions de llei i esmenes perquè vostès governin? Jo crec que aquí tenim una mostra d’una cosa que interessa a tots, ho podem convenir tots i tirar-ho endavant. I, evidentment Sr. ministre si vostè vol fer el reglament evidentment que serà benvingut i evidentment que ho celebrem que ho faci així perquè profunditzarà molt més del que pot aprofundir una llei que és una declaració de principis.
I ja que ho ha mencionat en aquell llarg etcètera de comunitats econòmiques europees li vull fer, ja per acabar, un comentari: aquest reglament canvia al juliol d’aquest any just quan entrem aquesta Proposició que s’inspira en els principis bàsics però no en el fons del reglament europeu, i dic això perquè parin atenció si no aprovem aquesta Llei, o si no admetem -millor dit- a tràmit aquesta Proposició de llei i ens volem regir per reglaments, els adverteixo que les associacions de consumidors, millor dit, l’Associació de Celíacs i altres associacions que estan afectades per aquesta Proposició de llei en països com Espanya en les seves diferents comunitats autònomes, ja han manifestat,
-i ho poden llegir en diaris com La Razon o El Periódico d’aquest mateix mes d’octubre-, la seva repulsa a l’actual reglament europeu perquè és un reglament que no contempla sanitàriament els paràmetres que s’havien de contemplar. Parlem de què un celíac no pot ingerir quantitats superiors a les vint partícules per milió en un aliment, i aquest reglament fins a cent partícules per milió permet l’etiquetatge d’exempt de gluten o baix en gluten, etc., etc.
Per tant, tot el que ens ha de venir d’Europa si ho podem controlar una mica des d’aquí serà bo per la salut de les persones del país.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Mixt. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Els membres d’SDP votarem favorablement a la presa en consideració de la Proposició de llei d’informació alimentària i nutricional.
Entenem que aquest text normatiu té la voluntat de reforçar la salut pública i la seguretat alimentària pels col·lectius afectats d’al·lèrgies alimentàries.
Les al·lèrgies alimentàries són una resposta exagerada del sistema immunològic pel consum d'un aliment en particular.
Hem de tenir en compte que el concepte de seguretat alimentària ha fet uns canvis significatius en els darrers anys provocant, que la majoria de països i la Unió Europea, com ens acaba de detallar molt clarament el Sr. Naudi, hagin tingut de desenvolupar canvis normatius per donar resposta als nous reptes i amb la necessitat de consolidar la confiança dels consumidors sobre els productes alimentaris, que tot i trobar-se en bones condicions són perjudicials per la salut a determinats grups de població.
Mai fins ara s’ha tingut tal coneixement de la relació existent entre alimentació i salut, ni s'han generat tantes situacions d'incertesa científica, ni s'ha demandat per part de la ciutadania una intervenció administrativa tan important per garantir la gestió dels riscos que provoquen el consum de certs aliments en la salut com alhora la discriminació o dificultats d’integració que poden patir els col·lectius afectats.
Tot i que al nostre país les accions per donar resposta a les al·lèrgies alimentàries són nombroses, l’existència d’un marc normatiu específic que ajudi a conscienciar sobre el principi de precaució és necessari -i perfectament detallat ara per part del Sr. Naudi.
Si revisem el marc normatiu existent a Andorra com per exemple la Llei general de sanitat determina en el seu article 15bis.3 “que la Cartera de serveis ha d’incloure els productes alimentaris destinats a una alimentació especial”, però la realitat ens mostra que la cartera de serveis encara no existeix provocant un problema important d’indefensió als col·lectius afectats.
I a la mateixa Llei trobem que el capítol V.- “Higiene dels aliments”, determina que cal vetllar per la condició dels productes alimentaris.
És a dir, l’aliment és correcte, el problema deriva que l’afectat d’una al·lèrgia alimentària no pot consumir dit producte degut a la reacció immunològica que provoca el seu consum. Podríem dir que el fet de tenir de consumir una alimentació especial es converteix en el seu tractament “medicamentós” per poder controlar la seva malaltia.
Per exemple, tots sabem que els productes lliures de gluten tenen un cost econòmic superior a la resta dels productes alimentaris i les persones que pateixen una malaltia d’al·lèrgia alimentària no obtenen cap tipus d’ajuda per poder sufragar les despeses originades per aquesta alimentació especial.
Alhora si revisem la Llei 14/2012 de salut animal i seguretat alimentària tampoc ens ofereix el marc legal adequat per poder donar resposta a les necessitats dels col·lectius afectats, ja que aquest text normatiu es centra majoritàriament en assegurar el control sanitari dels aliments i els àmbits relacionats directament o indirectament amb la cadena alimentària: la salut animal, el benestar dels animals, la sanitat vegetal, els productes zoo sanitaris o fitosanitaris, la salut pública, la nutrició i la contaminació ambiental, però no cobreix la protecció del consumidor que es veu afectat per l’aliment en qüestió per aspectes mèdics i no per un proveïment d’aliments que no es trobin en les condicions adequades.
El mateix per les altres regulacions existents a Andorra. Anar al detall legislativament parlant en els problemes que afecten als ciutadans dóna seguretat jurídica, i disposar de textos legislatius que regulin aquests aspectes són fonamentals, no ens ha de fer por fer lleis, al contrari, és el millor que podem fer per als ciutadans.
Gràcies Sr. síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Parlamentari Mixt, té la paraula el conseller, Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Començo avançant que els consellers socialdemòcrates votarem a favor de la presa en consideració de la Proposició de llei d’informació alimentària i nutricional.
Creiem que aquesta Llei és de gran importància com a eina per protegir la salut dels nostres ciutadans i alhora garantir la informació dels consumidors.
Avui és un fet reconegut la important relació existent entre alimentació i salut; alhora, també esta contrastat l’augment d’intoleràncies i al·lèrgies diverses, en la població mundial, i també a Andorra. Ens sembla clar que per evitar els riscos per la vida que una al·lèrgia pot comportar i alhora garantir la qualitat de vida i seguretat de l’alimentació d’aquells ciutadans que pateixen una intolerància, s’escau regular la informació alimentària i nutricional.
Doncs bé, ens sembla que, sense perjudici d’aportar precisions i millores en el període d’esmenes, aquesta Proposició de llei compleix amb aquells requisits i per això donarem suport a la seva presa en consideració.
No puc però acabar sense comentar el criteri del Govern respecte d’aquest text, en aquest sentit, m’he d’alinear amb el que el conseller Naudi ha exposat.
Sobta que si bé el criteri sembla mostrar sensibilitat per la qüestió tractada acabar recomanant que el text no sigui admès a tràmit. Veiem aquí de nou la manca de coherència i una notable prepotència per part de DA: cal consens i suport a tot allò que proposa el Govern, però si una iniciativa sorgeix des de l’oposició ens topem amb un “no” sistemàtic, encara que aquesta afecti a la salut pública i que se’n comparteixi el fons. De fet, acabem de veure en la iniciativa anterior en la qual des de DA se’ns demana el suport a la Proposició de llei i tots els grups han entrat a voler compartir i debatre aquest tema, i en canvi sembla ser que ara ens trobarem amb el sentit contrari.
Em sembla que caldria que deixéssim de banda afanys de protagonismes i colors polítics, i tots donéssim suport al que considero una bona iniciàtica per afavorir els drets dels consumidors i millorar la seguretat alimentària dels nostres ciutadans, especialment d’aquells que pateixen intoleràncies i al·lèrgies alimentàries.
Creguin-me, aquelles persones que viuen el dia a dia amb un dispositiu d’adrenalina a la butxaca agrairan la iniciativa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula el conseller, Sr. Carles Jordana.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Naudi li voldria dir primerament... felicitar-lo perquè ha fet una feina correcta, molt destacable però malauradament hem de tenir en compte altres criteris. Jo entenc que vostè sembla ser que està afectat per una al·lèrgia i que ha posat molta estima en fer aquest text però, una cosa no treu l’altra.
Li voldria també remarcar que m’ha sobtat que hagi dit que vostè havia parlat amb els grups parlamentaris, i jo no en tinc coneixement que hagi parlat amb el nostre grup, en tot cas, amb mi no ha parlat malgrat també sigui el president de la Comissió de Sanitat... primera notícia. La primera notícia que vaig tenir de què teníeu interès en tirar endavant aquesta Proposició de llei era a través de la compareixença que vau fer a la roda de premsa.
Dit això, amb el mancament d’aquest coneixement al llegir el criteri del Govern hauria de recalcar dos coses que són importants: la primera, que s’està enllestint un reglament, per tant el que heu exposat aquí davant de tots nosaltres amb la voluntat de voler protegir el consumidor i no ser diferents de la resta dels països europeus s’està arribant perquè aquest reglament, com bé ha dit el Sr. ministre, s’està basant en la normativa europea, per tant, la finalitat seria aquesta; i el segon element que ens ha cridat l’atenció al grup parlamentari del criteri del Govern és que s’ha parlat amb associacions d’afectats d’al·lèrgies i d’intoleràncies i que no han posat cap inconvenient i això és una cosa important a l’hora de valorar la nostra feina legislativa que és parlar amb el grup de col·lectius afectats... ho fem sempre! Ho fem sempre en comissió, els escoltem, els fem venir per veure el seu parer. En aquest cas no han posat cap impediment.
Per tant en aquest sentit, Sr. Alís, no és prepotència, és una divergència d’opinió i això potser ho heu de començar a acceptar que no podem estar d’acord perquè el que no vol dir “no estar d’acord” no vol dir que no fem una feina correcta, d’acord?
Per tant, estem d’acord amb el criteri del Govern de què hi ha dubtes sobre la idoneïtat de regular aquesta qüestió per llei i, consegüentment com no serà d’una altra manera, seguirem el criteri del Govern i el Grup Parlamentari Demòcrata no votarà a favor de la presa en consideració de la Proposició de llei d’informació alimentària i nutricional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, Sr. ministre teniu la paraula. Us hauríeu d’expressar a la tribuna si us plau...
Sr. Jordi Torres molt breument per al·lusions i després Sr. Carles Àlvarez des de la tribuna.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies i disculpin però, com que hem fet referència al meu ministeri quan és una cosa que no tenia res a veure, dir que nosaltres en principi marquem els tempos de les coses que fem al Ministeri d’Ordenament Territorial perquè fa... I no ve al cas però, com que l’ha tret vostè l’exemple aquest, l’esmena que van fer vostès per la voravia del cementiri s’ha executat d’una manera diferent però s’ha donat accés al cementiri, el que proposaven vostès era fer una obra molt més important. Pel que fa a les reformes hidràuliques de Canillo nosaltres tenim uns plannings preparats i els farem, és a dir, que la voluntat és fer-ho però nosaltres marquem una mica els tempos de com pensem que hem de fer les coses.
Només això per al·lusions al que m’ha dit el Sr. Naudi abans.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Sr. Carles Àlvarez teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, molt breument com és habitual en mi, senyors, faig com Sant Tomàs, aquí tenen el reglament, ja està fet, ja ha passat per l’Assessorament Lingüístic... S’ha fet tot el procés. Dimecres que ve no crec que l’entrem a Govern perquè vull ensenyar-lo abans una altra vegada a les associacions, està enllestit, a tot arreu del món es regula via reglamentària, si us plau, prego... prego que reconsiderin la seva postura, a tot arreu es fa d’aquesta forma i aquí no hem de ser diferents del nostre entorn, estem parlant de què els turistes, la gent que vingui i vulgui trobar alguna cosa homologable al seu país, doncs bé, és aquest reglament i amb aquest reglament es sentiran còmodes, no es sentiran defraudats i crec que és la forma correcta de tractar aquest tema.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Carles Naudi, teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
En primer lloc, vull agrair el posicionament manifestat pels companys Sílvia Bonet i Gerard Alís, del Grup Mixt d’SDP i PS respectivament, i evidentment Sr. Jordana... Evidentment que pot haver-hi discrepàncies només faltaria que no hi pogués haver divergències d’opinió, però crec que en aquest cas no hi ha divergències d’opinió quant als principis -ho ha manifestat Govern i vull entendre que vostè també ho veu així-, malgrat vostès prefereixen desplegar-ho via reglamentària. Insisteixo, i ara ja no hi esmerçaré gaires més esforços: la Llei no va en contra d’un reglament.
Per vàries al·lusions que m’ha fet: que sóc afectat per una al·lèrgia... Això és indiferent, jo a la meva edat ja he aprés a viure i m’he espavilat sense aquesta Llei i continuaré fent, sembla ser que serà sense la Llei, però jo penso en els nens que no els protegeix cap llei i crec que per a aquests sí que mereixen que es reconsideri aquesta posició.
Quant a què vostè és el president de Sanitat i no li he exposat, és així, però algú del seu grup va rebre el meu e-mail amb el contingut, va rebre trucades, i en vam parlar. Parlin vostès a casa seva i preguntin amb qui ho vaig fer; no em pertoca ara a mi dir a qui li vaig comunicar i en quins termes vam parlar, però així ho vaig fer amb DA, amb PS, amb SDP i amb Govern i si no és així que ho digui algú ara, però ho vaig fer amb tothom, com vostè diu, segurament amb molta passió i amb molta emoció, però ho vaig fer! No diré que no ho vaig fer quan ho vaig fer.
En relació al reglament sí que hi ha una cosa que insistiré en el que he dit fa un moment. Si quan abans de fer la roda de premsa per explicar la Proposició de llei, el Ministeri de Sanitat ens diu que hi ha això sobre la taula, no hauríem fet la Proposició de llei, no hauríem sabut veure això. Vam veure també les associacions: l’Associació d’Intolerants i l’Associació de Celíacs, i evidentment ens van manifestar que veien amb bons ulls aquesta Proposició de llei. Que vostès, senyors del ministeri, també els han dit que veuen amb molt bons ulls el reglament? Només faltaria! Només faltaria que diguessin que no! Pensin que venim de zero, el que donem a la societat serà benvingut... Si és un reglament fantàstic, però si és una Llei que protegeix els seus drets crec que molt millor que no estar supeditat a un canvi de criteri un bon dia a un senyor que tingui incidència i que ho pugui canviar.
En aquell moment, quan expliquem que fem aquesta Proposició de llei, per què no ens ho diuen, com deia abans? Ens ho van dir a dos dies d’acabar el període de sessions, llavors entenguin-me, vam recollir totes les observacions que van fer els seus tècnics però la Llei a dos dies del període de sessions havia de fer el seu curs, així ho vam comprometre nosaltres amb els nostres conciutadans i, lamentant-ho molt, si a dos dies del final del període de sessions se’ns diu: “És que ara tenim un reglament”, haver-m’ho dit al febrer! Així no es juga, perdoni’m... Així no es juga!
Per tant, nosaltres entrem una llei en la qual hi creiem, creiem que protegeix els drets dels consumidors, creiem que protegeix la llibertat d’empresa i creiem que és una molt bona llei per Andorra.
I per al·lusions volia contestar però... No diré res més perquè ja ha sortit de la sala.
Moltes gràcies i, si us plau, re capacitin la seva posició.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Ladislau Baró.
EL Sr. Ladislau Baró:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Una mica per al·lusions implícites perquè no ha citat el meu nom però és cert que el Sr. Carles Naudi em va trucar per comentar-me... bé, la idea d’aquesta iniciativa legislativa molt preliminarment. Em va dir que n’estava també paral·lelament parlant amb el Govern i que mostraven interès pel projecte, i jo també li vaig dir el mateix. Comparteixo també amb vostè la meva condició de patir una al·lèrgia alimentària, per tant, des d’aquest punt de vista vaig ser molt receptiu a la qüestió però, evidentment com diu vostè no perquè m’afecti a mi sinó perquè veig que és un problema, com que l’he viscut, doncs que efectivament al conjunt de la societat afecta. Dit això, em va dir que estava treballant amb el ministeri i que compartien els principis com els compartim nosaltres.
Ara bé, el que no podem fer és fer normes, fer normes en sentit general, contradient una mica el principi de jerarquia normativa que estableix la Constitució. Allò que es pot fer per reglament és el que no estigui regulat per llei. Jo crec que hem de respectar una mica els criteri aquests. Hi ha matèries doncs, que en l’àmbit reglamentari queden perfectament regulades, i especialment matèries que no requereixen una cobertura normativa legislativa que ja la tenen o que s’han de modificar molt ràpidament en el temps i, per tant, ens sembla que tot i compartir -i ja ho ha dit el Sr. Carles Jordana i ho ha dit el ministre- de forma molt clara els objectius de la Llei, el mitjà escollit per regular aquest àmbit no és l’adequat.
Simplement Sr. Naudi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
El Govern desitja intervenir...
Sr. Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Sr. Baró, dir-li que les seves paraules l’honoren i demostra que vostè és un polític de dalt a baix i li vull agrair que hagi dit el que ha dit quan no tenia necessitat de fer-ho. Així va ser i agraeixo que ho hagi manifestat.
Quant a les normes jeràrquiques, evidentment no estaré en contra del que acaba de manifestar però fent una fullejada ràpida a la Proposició de llei que hem presentat, la Llei en bona part es refereix a lleis que ja estan en vigor i introdueix modificacions i, em permeto dir, millores. Per exemple: la Llei 13/2013, de competència efectiva i protecció del consumidor, en diferents articles, el 21, el 23 i el 25; per exemple: la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària, modifiquem el seu article 17 on per exemple introduïm senzillament amb una llei en vigor, una llei que està actualment en vigor, l’advertiment sobre els ingredients que poden causar al·lèrgies o intoleràncies, és una llei en vigor que crec que no va en contra del sistema normatiu vigent i senzillament hi afegim dues línies; es refereix també a l’eix general de sanitat del 20 de març del 1989 i les posteriors modificacions; es refereix també, com he dit en l’inici, al reglament del 2005.
Per tant, jo crec que aquesta Llei Sr. Baró, i compartint la jerarquia normativa, introdueix principis, no obligacions, que són el principi de la mínima afectació a l’empresari i el principi de cautela i podríem dir que en el 90% tota la normativa que es pogués desprendre d’aquesta Llei salvant el reglament, que ja convenim amb el ministeri que s’ha de fer, el que fa són matisos, apreciacions i, com he dit, modificacions i millores amb lleis existents.
Per tant, trobo que no estem en contra de res, insisteixo en el meu posicionament del perquè penso que no pot prosperar aquesta Proposició és per altres motius que no el no compartir els seus principis, i crec que aspectes com les disposicions addicionals tampoc estan introduint cap norma que vagi en contra de res que estigui actualment en vigor.
Per tant, quan aquesta llei en lloc de dir-se Llei d’informació alimentària i nutricional, l’haguéssim pogut convertir en tres lleis, com estem últimament acostumats, modificació de la Llei tal. En aquest cas modificaríem diferents articles de tres lleis. Llavors què passaria? Ens entraria millor? Crec que també és complicar una mica quan estem sempre modificant sobre modificant lleis existents. És una llei molt senzilla de pocs articles, de fàcil entendre que defensa uns principis, uns drets i dels quals se n’hauria de desplegar, com diu el ministre, un reglament.
Per tant, per acabar, Sr. Ladislau Baró, agraint les seves paraules inicials, insisteixo, m’honoren, no estic d’acord amb la jerarquia normativa que vostè acaba d’exposar.
I per acabar, vull insistir amb què la força que donarem als consumidors amb aquesta llei, amb aquesta proposició de llei, que m’agradaria que fos admesa a tràmit, mai la donarem amb reglaments.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha cap més intervenció, i vist el que s’ha manifestat, s’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí.
Vots a favor: 13, vots en contra: 15, cap abstenció.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat, no es pren en consideració la Proposició de llei i es declara closa la tramitació.
Passem tot seguit al quart punt de l’ordre del dia.
4- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric.
El Projecte de llei fou publicat en el Butlletí número 46/2016 de l’1 de juliol i no s’hi ha formulat cap esmena.
Desitja intervenir el Govern...
Sr. Jordi Alcobé teniu la paraula.
Si voleu parlar des d’aquí o des de la tribuna, és potestatiu.
(Parla des de l’escó)
El Sr. Jordi Alcobé:
Molt bé, gràcies Sr. síndic.
D’entrada permeteu-me d’agrair als grups parlamentaris, doncs a l’haver facilitat o agilitzat el tràmit parlamentari del projecte de llei sense haver-hi presentat esmenes, el que assegura que la seva entrada en vigor pugui ser abans de l’any 2017 i per tant, data en la qual era important que aquest text fos en vigor i aplicat.
Aquesta és una Llei de correcció de la Llei 4/2016, del 10 de març, del vehicle elèctric. Una correcció que afecta a la modificació de la taxa sobre la tinença de vehicles, en el cas de les furgonetes. Així, la Llei que modificava la base de tributació pels turismes i per les furgonetes, passant a tributar en funció de l’emissió de cavalls fiscals a l’emissió de grams de CO2, una mesura certament novadora en favor del medi ambient, pretenia, en el cas de les furgonetes, repercutir de forma progressiva l’impacte d’aquesta modificació, establint una reducció de la taxa del 50% pel 2017 i del 25% pel 2018.
Tanmateix, el redactat d’aquesta disposició transitòria, no limitava aquesta reducció únicament als vehicles afectats pel canvi de base de tributació, és a dir els que passaven a tributar segons cavalls fiscals a CO2, sinó que afectava a totes les furgonetes matriculades actualment.
Per tant, s’establia una reducció no justificada de la taxa sobre la tinença de vehicles per les furgonetes matriculades abans del 2009. L’impacte d’aquesta reducció hauria estat un menyscapte de 71.000 euros el 2017 i de 36.000 euros el 2018. Però sobretot hauria implicat una mesura no justificada en aquest canvi de model.
Amb aquesta modificació legal, es corregeix doncs aquest fet i es retorna a l’objectiu inicial de la mesura.
Per altra banda, s’aprofita aquesta modificació per clarificar el redactat de la Disposició final setena de la Llei, que modificava l’article 5 de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles. En aquest sentit, es precisa, en cas de dubte, els casos en què la base de tributació es calcula d’acord amb la potència fiscal i els casos quan es fa en funció del grau d’emissions de CO2.
Finalment, la Llei preveu una refosa del text de la taxa sobre la tinença de vehicles, a efectes de millorar la clarificació legislativa d’aquest àmbit.
Agraeixo novament l’aprovació d’aquesta Llei esperada, i espero que per part de tots els grups parlamentaris, tal com va succeir amb la Llei del vehicle elèctric, i que haurà permès introduir aquest any 2016, més de 150 vehicles elèctrics al nostre país, i esdevenir un dels referents dels països amb major penetració dels vehicles elèctrics amb mobilitat elèctrica al món.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part dels grups parlamentaris...
Per part del Grup Parlamentari Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Els membres d’SDP donem per bo el Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric per la qual cosa li donarem suport.
Entenem que les mesures que es van descriure en quant a la reducció de les taxes a favor dels vehicles menys contaminants, calia deixar-les més clarament definides.
Acceptem que la modificació presentada va en la línia de clarificar quins són els destinataris d’aquestes ajudes orientades en la incentivació dels vehicles menys contaminants tant des del punt de vista del tipus de vehicle com des del punt de vista del grau d’emissions de CO2. Tal i com he assenyalat, votarem favorablement a aquest projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Els consellers socialdemòcrates vam donar suport a la Llei inicial de foment del vehicle elèctric i avui recolzarem aquesta modificació de la Llei. Aquesta tal i com ho ha explicat el Sr. ministre, busca esmenar un efecte no buscat en la Llei, relatiu a la reducció de la taxa sobre la tinença de vehicles de totes les furgonetes independentment de la seva antiguitat i per tant del seu grau d’emissions de CO2.
Per tant votarem favorablement a aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Liberal. Té la paraula el conseller, Sr. Josep Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
En data 23 de juny d’enguany, el M. I. Sr. Cap de Govern presentava prop de la Sindicatura el Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març del 2016, publicat en el Butlletí del Consell General número 46/2016 del dia 1 de juliol, és a dir una modificació de llei tant sols tres mesos després de la seva aprovació.
La modificació, tal i com ha dit el Sr. ministre, proposava especificar que la reducció de la taxa sobre la tinença de vehicles tipus furgonetes, durant el primer i segon període impositiu només afecta als propietaris de furgonetes en la carta groga de les quals hi figura el grau d’emissions de CO2.
D’altra banda, també especifica que els vehicles del tipus turisme i furgonetes, liquidaran la taxa sobre la tinença de vehicles en funció del grau d’emissions de CO2, quan en la carta groga hi figura aquesta informació i en funció de la potència fiscal quan en la carta groga no hi aparegui el grau d’emissions de CO2.
De no realitzar aquest canvi, tal i com s’especifica en la memòria, representaria uns 106.000 euros menys per a les arques de Govern. Ja li avanço Sr. ministre que en el seu dia el Grup Parlamentari Liberal va donar suport a la iniciativa de la mateixa manera que ho farà avui.
Tot i així, permeti’m una sèrie d’observacions pel que fa a la matèria en la llei en si, més que en la llei en la matèria, és a dir sobre l’inici i la implementació del projecte del vehicle elèctric.
Primer de tot, doncs, s’ha de significar que aquesta llei ha viscut certa polèmica arrel de l’atorgament de les diferents ajudes econòmiques previstes en el reglament d’ajuts econòmics per a la mobilitat elèctrica i per a la millora de l’eficiència energètica i de la seguretat del parc automobilístic nacional. Al nostre entendre, un reglament poc reflexionat que ha provocat certs neguits degut a un procediment potser mal plantejat.
Seguidament permeti’m que li transmeti un nou neguit. Segons vostè, l’objectiu del Govern és el d’assolir un 50% de penetració l’any 2050 del vehicle elèctric. Així doncs em pregunto: és que l’Administració no ha de contribuir en l’assoliment d’aquest objectiu? És que al final el vehicle elèctric no serà el mitjà de transport que vol potenciar i recolzar el Govern? Sr. ministre, aquestes preguntes sorgeixen degut a l’aparició en els mitjans de comunicació de la notícia en què FEDA ha anunciat la seva inversió en vehicles d’hidrogen. FEDA no té els mateixos objectius que Govern en aquesta matèria?
Malgrat tot l’anterior citat, i tal i com li he fet avinent en l’inici d’aquesta exposició, el Grup Parlamentari Liberal dóna suport a aquest projecte de modificació de llei com no pot ser d’una altra manera. Vàrem recolzar la iniciativa inicial amb un objectiu ben clar, i per tant, i amb la finalitat de no perdre aquest objectiu, donarem també suport avui a aquest projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Demòcrata. Té la paraula el conseller, Sr. Toni Fillet.
El Sr. Antoni Fillet:
Gràcies Sr. síndic.
En data 10 de març del 2016, aquesta Cambra va aprovar per assentiment de tots els grups parlamentaris la Llei de foment del vehicle elèctric, que es posicionava amb els objectius del conveni de la COP 21, conveni signat per gairebé uns 200 països per tal de col·laborar en la reducció de l’escalfament del planeta.
El Govern, entre altres mesures, va fer una aposta valenta i moderna, per contribuir a reduir les emissions de CO2, desenvolupant polítiques de mobilitat sostenible.
En aquest sentit, una de les mesures que contemplava la llei, per desenvolupar una mobilitat sostenible, era incentivar els vehicles menys contaminants en detriment dels més contaminants, i d’aquesta manera poder ajudar d’una forma clara el transport baix en carboni.
Una de les propostes va ser modificar la taxa sobre la tinença de vehicles, passant d’aplicar-se en funció de la potència a aplicar-se en funció de les emissions de CO2.
Així d’acord amb la informació disponible, tots els vehicles matriculats posteriorment al 22 de gener del 2009, passen a ser gravats sobre les emissions de CO2.
Per les furgonetes, tal com deia el ministre anteriorment, s’establia una bonificació de la taxa en un 50% el primer any i en un 25% el segon any.
Vist que aquest concepte de reducció de taxa, no quedava ben referenciat, pel que respecta als propietaris de les furgonetes, de les matriculades abans del 22 de gener del 2009, -en funció de la potència en cavalls fiscals i després d’aquesta data en funció de les emissions de CO2-, s’ha volgut clarificar de manera que, amb aquesta llei de modificació, la reducció de taxa de tinença de les furgonetes, es determini en funció del grau d’emissions de CO2.
Per tant, per tot l’exposat anteriorment, el nostre grup parlamentari, donarà suport a aquesta modificació, d’aquests 2 articles, -el de la disposició transitòria i el de la disposició final setena-, d’aquest Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març de foment del vehicle elèctric.
Gràcies Sr. síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
D’entrada, agrair sincerament el suport dels grups parlamentaris a aquest projecte de llei, el seu vot favorable de tots ells.
Simplement per contestar o per complementar l’aportació del Sr. Majoral, que considero certament interessant. Sobre que el projecte de reglament inicial era poc reflexionat, aquí dir-li que estem en un cas de figura en el qual el mercat era verge i per tant l’element ENGEGA, la primera fase pertanyia impulsar de forma molt decidida i valenta aquest projecte. Era molt difícil d’anticipar la reacció del mercat andorrà sense tenir cap tipus d’antecedent i d’indicador si aquests tipus de vehicles tinguessin l’acceptació suficient per poder implementar-se en el nostre país. La veritat, ha sigut una sorpresa certament grata de què l’impacte ha estat molt important, la demanda hi ha estat i per tant, doncs ja li puc avançar que els nous reglaments d’ENGEGA que es puguin desenvolupar l’any que ve, doncs tindran en compte una sèrie de mesures que aquest any no s’havien considerat al no poder anticipar aquest defecte. Doncs tot és millorable, li reconec, però en qualsevol cas la reflexió hi va ser en el sentit de poder potenciar al màxim aquest tipus de vehicle, i penso que al final l’èxit és el que ha de quedar d’aquesta mesura.
Pel que fa al tipus de política energètica que està impulsant Govern i en aquest cas també FEDA. Aquí, dir-li que sí que ens ho creguem de veritat des de Govern, i per tant el Govern ja ha comprat tres vehicles elèctrics a la seva flota de vehicles del parc mòbil de Govern.
Tenim un rol exemplar com a país, com a institucions públiques, els comuns també ho estan desenvolupant i també ho vull agrair. I per tant, el vehicle elèctric és un vehicle que també des del sector públic s’està impulsant i s’hi està creient de forma important. El Govern vol arribar en tres anys a cinc vehicles elèctrics. Per tant, l’any que ve en comprarà dos més, fins un total de cinc.
Pel que fa al projecte de FEDA, en què participa en aquest projecte de corredor d’hidrogen. Bé, jo penso que és un projecte complementari, completament del cotxe elèctric. Això no s’ha d’oblidar que fa part del projecte POCTEFA, el projecte H2PiyR i que es vol establir un corredor transpirinenc que va de Saragossa-Osca-Fraga-Tàrrega-Andorra, passant per Pàmies i properament a Rodès i Albi. I això farà un corredor d’hidrogen per tot el Pirineu. I per tant, FEDA participa juntament amb aquests altres autònoms d’aquest gran projecte. I hauria estat potser un error no poder-hi participar al marge de què és una tecnologia que avui encara és incipient, fa part més d’un tema de recerca i de prova pilot. Per tant, impulsat per un costat un projecte de cotxe elèctric a Andorra i al mateix temps, el fet que participi d’un projecte POCTEFA amb altres estats veïns o europeus, penso que són exemples a seguir i complementaris i que no va en detriment una cosa de l’altra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions i vist el sentit de les mateixes, i si no hi hagués tampoc objeccions, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem al cinquè punt de l’ordre del dia.
5- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
L’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha estat publicat en el Butlletí número 64/2016 de l’11 d’octubre.
Intervé per exposar l’informe de la comissió, el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 5 d’octubre del 2016, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenar ponent del Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances. Em correspon avui presentar una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de la reunió celebrada el 7 d’octubre del 2016 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que hi han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre un total de 6 esmenes que foren presentades pel Grup Parlamentari Liberal i que cap d’elles ha estat aprovada.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
I abans d’acabar Sr. síndic, em permeto manifestar de forma pública que ha estat una modificació legislativa que ha estat treballada amb molt bona sintonia entre tots els consellers de la comissió.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem al torn dels grups.
Pel Grup Mixt, té la paraula el conseller, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
El passat dia 4 d’octubre l’esmena a la totalitat que vàrem presentar va ser rebutjada en aquesta Cambra pels vots de la majoria Demòcrata i l’ajut del Grup Socialdemòcrata, i òbviament avui no donarem suport a la modificació plantejada a la Llei de l’Institut Andorrà de Finances del 10/2013 del 23 de maig, que vull recordar, obre la porta a la possibilitat que tots els membres del Consell d’Administració de l’INAF, -menys el president-, no siguin andorrans, mitjançant una modificació de l’article 11.4 de la Llei de l’INAF.
No compartim de cap manera la pretesa justificació que es farà difícil trobar perfils professionals en nombre i preparació suficients per a cobrir les places necessàries de l’organisme en qüestió en una població com la nostra.
Tot i així si aquest fos el cas, el redactat de l’actual Llei ja és prou flexible per a permetre excepcionalment el nomenament de personalitats no andorranes, i ja permet amb caràcter excepcional que una persona no andorrana pugui arribar a formar part del Consell d’Administració però manté òbviament, que “la majoria dels membres del Consell d’Administració han de tenir la nacionalitat andorrana.”
Una disposició que pensem que és assenyada i necessària si es vol mantenir realment la independència d’una institució pública andorrana.
Per altra banda, tampoc compartim en absolut que es permeti mitjançant la llei que una entitat de dret públic, que és l’autoritat del sistema financer, pugui ésser totalment controlada per persones no andorranes.
Així pensem que aquesta modificació de la Llei planteja, insisteixo, ja ho vaig dir el dia 4, que planteja seriosos dubtes de constitucionalitat en base a l’article 25 de la Constitució, que diu :
“Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis. L’exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals”.
L’INAF entenem que és una entitat de dret públic que és l’autoritat del sistema financer andorrà (article 3.1 de la Llei) i que “té com a objectiu l’interès públic”, (article 3.3).
I tots els membres del Consell d’Administració “... presten jurament o promesa sota la presidència del síndic general, (article 10.6 de la Llei) per la qual cosa és evident que són considerats autoritats andorranes en jurar o prometre exercir un càrrec institucional. En conseqüència, demanem que es respecti la reserva establerta a l’article 25 de la Constitució.
Avui més que mai som partidaris que cal reforçar les bases del nostre sistema financer i per descomptat de l’autoritat del sistema financer. Per fer ho, és imprescindible comptar amb el capital humà que en definitiva és qui l’ha de gestionar, i només es podrà fer amb èxit depositant la confiança en la nostra gent i els diferents estaments que configuren el nostre Estat de dret.
En un organisme com l’INAF més que una implicació professional cal una dedicació plena que únicament s’aconsegueix tenint l’ambició de creure en el futur, obrint la porta als nostres joves estudiants i no tancant-la, i no és pas precisament aquesta la via que ha escollit la majoria de Demòcrates, votant favorablement aquesta modificació de la llei com molt probablement acabarà succeint avui.
Per nosaltres consellers d’SDP, no es tracta simplement d’una defensa aferrissada de la nacionalitat, que també ho podria ser, sinó que es tracta de reforçar el nostre compromís amb les instàncies internacionals demostrant que estem preparats i que a casa tenim ciutadans i ciutadanes formats i capacitats.
Votar favorablement la Llei és llançar un missatge a l’exterior que a casa nostra no en sabem prou.
Una vegada més aquesta mala forma de governar s’afegeix a la mala imatge, però també a la inseguretat jurídica que ha aconseguit generar aquest Govern de DA.
En aquests moments de transformació i d’adaptació als canvis internacionals en matèria de transparència i estabilitat financera no és pas el que ens convé a Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Parlamentari Mixt, Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, tot just fa dos setmanes estàvem debatent sobre la mateixa qüestió. A més, el text final que es sotmet a votació no ha tingut cap modificació del text que es va debatre amb motiu de l’esmena a la totalitat pel qual suposo que avui reprendrem bona part dels arguments que vam dir. En tot cas, nosaltres intentarem fer un resum per no repetir la intervenció que vam fer fa uns dies.
Dèiem que la crisi de BPA demanda reaccions que, com dèiem fa uns dies, no estan acabant d’arribar ni per part de Govern ni per part de la Comissió Especial. Esperem que aquesta tardor siguem tots plegats capaços de començar a posar fil a l’agulla amb les necessitats de reforç del nostre sistema financer i de la supervisió del nostre sistema financer.
I en relació a la qüestió que avui ens ateny, ens sembla que aquest reforç passa en part perquè al front d’una institució com l’INAF hi hagi persones amb un prestigi reconegut. Hem de recordar una vegada més, com vam fer fa unes setmanes, que l’INAF ni la direcció ni el seu Consell d’Administració no són pas un òrgan legislatiu i, per tant, nosaltres no veiem atacada cap qüestió de sobirania en el sentit que és aquí, al Consell General, on es fan les normes d’adaptació i d’homologació a nivell de les qüestions de caire internacional, que a més, les normatives en matèria de supervisió financera no podem obviar que vénen molt determinades per l’entorn global, que aquestes normatives d’alguna manera hem de reconèixer que vénen marcades per estàndards que escapen a les nostres fronteres, que en tot cas, és al Consell General a qui li correspon prendre les decisions escaients per veure amb quin volum o amb quin ritme vol seguir l’adaptació a aquestes directives.
Al nostre entendre, en un moment com l’actual, un moment complex, un moment en el que es demana un reforç dels sistemes de supervisió el que necessitem és un regulador potent, un regulador que aporti un missatge de confiança i tranquil·litat cap a l’exterior, i si les persones que poden donar aquest missatge són persones amb passaport andorrà, benvingudes siguin, en tot cas, queda clar que la Llei no prohibeix en cap cas que siguin andorrans els que siguin part del Consell d’Administració o ocupin la seva direcció. Si pel context actual, si per l’actual conjuntura, aquestes persones no han de tenir passaport andorrà però han d’ajudar a aportar estabilitat i confiança al nostre sector financer, doncs benvinguda sigui la seva aportació a fer créixer el nostre país i a aportar estabilitat al sector financer. I si avui dia no és possible que siguin andorrans, esperem que en un entorn cada vegada més globalitzat, en un futur tots els membres del Consell Administració i la direcció puguin tenir passaport nacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Liberal. Té la paraula el conseller, Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, ja fa uns dies que vam debatre l’esmena a la totalitat en relació a aquesta modificació de la Llei de l’INAF. Jo tampoc em repetiré en els arguments que vam manifestar en aquell dia doncs per poder donar recolzament a l’esmena a la totalitat presentada per SDP. Vam votar-hi a favor llavors perquè enteníem que potser era una manera de fer, re capacitar a la majoria i això, acompanyat de les esmenes que vam entrar doncs, pensàvem que potser podíem trobar la manera de fer una millor reforma del nostre supervisor; també he de dir que les esmenes que portàvem nosaltres no eren suficients per fer aquest reforç del supervisor perquè penso, i aquí coincideixo amb el Sr. Pere López que les reformes que necessita el nostre supervisor van més enllà segurament del que vam proposar nosaltres o va més enllà d’un tema de nacionalitat.
Coincideixo amb el Sr. Pere López que efectivament la Llei no impedeix que les persones que s’incorporin a aquest organisme, doncs, puguin ser andorranes, el que passa és que vist els recents precedents no ens fa pensar que si no és una obligatorietat això pugui acabar passant i per tant doncs d’aquí ve la nostra desconfiança i per això pensem que és imprescindible que no s’obri de manera tan clara aquesta porta perquè com vaig dir en el seu dia aquesta institució es pugui, si em permeten, desandorranitzar.
Abans parlàvem de “jerarquia normativa” i a mi m’agradaria parlar en aquest cas de seguretat jurídica i planificació legislativa perquè estem modificant una llei important que és la del regulador del sistema financer però tenim ja a la vista modificacions d’aquest regulador. Aquest matí parlàvem a la Comissió de Finances, els mateixos treballs de la Comissió Especial amb algunes conclusions preliminars dels assessors ja apunten que caldrà prendre decisions al respecte del nostre supervisor, que segurament van encaminades a dotar-lo de més competències i a reforçar-lo i per tant, doncs, penso que aquesta era la feina que havien de fer-hi tots plegats; planificar a llarg termini penso que és molt complicat, això no li podem demanar ni al Govern ni a ningú, però entre planificar a llarg termini i planificar el dia a dia que és el que al nostre entendre aporta aquesta modificació, penso que hi ha un terme mig que és planificar a mig termini que és el que podíem haver intentat fer i anar més enllà amb les esmenes o amb les modificacions d’aquesta Llei que no pas en termes de nacionalitat.
Per tant, i sense ànim de fer polèmica, coincideixo també amb el Sr. Pere López que vists els darrers esdeveniments i el que hem viscut dins del sistema financer és necessari aquest reforçament del regulador, és necessari de dotar-lo de més competències i això va més enllà en temes de nacionalitat.
Per tant, per coherència i per tot l’exposat, no donarem recolzament a aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Demòcrata. Sr. Miquel Aleix teniu la paraula.
El Sr. Miquel Aleix:
Gràcies Sr. síndic.
Avui no insistiré un altre cop en tota l’argumentació que ja es va fer en aquesta mateixa Sala fa dues setmanes sobre l’esmena a la totalitat del text que avui anem a examinar.
Avui debatem el Projecte de llei de modificació de la Llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances. El Projecte de llei que avui debatem és al nostre entendre una de les eines essencials perquè l’INAF pugui assumir les seves noves responsabilitats i reptes amb eficàcia i amb facilitat, facilitat perquè certs càrrecs no quedin vacants, facilitat perquè el compromís de futur al qual l’INAF cal que faci front requereixen de gran experiència i de gran qualificació en el sector financer, contràriament al que es va esgrimir en el debat sobre l’esmena a la totalitat. El Projecte de llei no suposa, en cap cas, una pèrdua de sobirania, tot el contrari, la Llei obrirà una porta de més sense tancar les existents. Proposa una via alternativa, cal recordar que el nomenament dels seus membres continua sent potestat del Consell General a proposta del Govern i en base als requeriments que els imposa la pròpia Llei.
Com va dir el ministre Cinca, aquesta modificació s’emmarca en un anhel que tots hauríem de compartir, que l’INAF pugui disposar en els seus òrgans d’administració i de direcció de les persones més qualificades i experimentades possible. Si ens encotillem en una qüestió de passaports no estarem veient la necessitat real que és que el nostre regulador financer estigui amb disposició de recursos humans i tècnics idonis per implementar els imperatius legals, obviar aquesta realitat farà que el nostre país en surti perjudicat.
Entenem que vulguin fer debat de tot, Sr. Naudi, però és evident que temps no gaire llunyans han posat de manifest la fragilitat del nostre sistema financer. Ara és responsabilitat nostra posar totes les eines nostres a l’abast per reforçar el nostre sistema financer a fi d’assolir un sistema financer de referència on el passaport no és un límit. El Projecte de llei avui debatut és una de les vies per aquest assoliment.
Per totes aquestes raons el nostre grup parlamentari donarà suport a aquest Projecte de llei.
I voldria abans de tot, agrair veritablement al Grup Liberal la seva reflexió feta i penso que comparteixo avui que a nivell de país, que aquests organismes de control del nostre sistema financer siguin reforçats amb la màxima qualitat i amb les persones que siguin les millors per ocupar aquests llocs, i res fa pensar que d’aquí uns anys, segurament, tindrem a dintre de la societat andorrana, andorrans que podran fer aquesta tasca amb tota eficiència i amb tota garantia, però fins el moment si no són possibles andorrans els que la puguin fer, que puguem tenir persones de referència que donin prestigi i qualitat al nostre organisme regulador del sistema financer, no farà res més que enfortir cara a l’exterior la imatge del nostre país.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Ho han dit ja tots els consellers que m’han precedit en el torn de paraula. De fet, no fa encara quinze dies que vam estar debatent aquest Projecte de llei, en aquell moment a través de l’esmena a la totalitat presentada per SDP, i per tant, no cal insistir en els arguments que ja van quedar abastament exposats aquell dia.
Només recordar, el Projecte de llei que té un abast molt limitat amb un aspecte molt concret només pretén afavorir a l’organisme de supervisió prudencial del sector financer, de manera que pugui disposar en els seus òrgans d’administració i de direcció -sempre, no sé si volguda o involgudament Sr. Naudi s’oblida de la direcció-, en els seus òrgans d’administració i de direcció de les persones més qualificades i experimentades possible. Una modificació que ja va en la línia d’una modificació més ampla feta a l’any 2013 a través de la Llei 10/2013, i una modificació i una voluntat de reforç d’aquesta institució que va en la línia de l’evolució que està seguint el sector financer tant des de la vessant de la regulació com de la vessant de la complexitat dels productes que comercialitza, una regulació que no únicament l’estem reforçant dia rere dia des d’Andorra sinó que internacionalment també s’està fent i a més a més s’està fent en la mateixa línia que ho estem fent des del país; d’altra banda, és l’únic camí possible si volem tenir un sector financer amb no voluntat únicament de prestar serveis al país, sinó que volem tenir un sector financer amb vocació internacional.
Aquesta modificació finalment el que vol és donar resposta als reptes que té plantejats l’INAF i que no fan altra cosa que anar-se a sumar als molts que ja avui en dia ha de complir. D’una banda, evidentment, ha de fer el que és l’essència de la seva existència que és supervisar el sistema financer, a tots els agents d’aquest sistema financer, ha de participar en la preparació i el desenvolupament de propostes, de projectes de llei, de projectes reglamentaris en la línia del que emana de l’Acord monetari de les obligacions i compromisos adquirits amb l’OCDE, de les obligacions i els compromisos adquirits amb el Moneyval i amb GAFI, de les recomanacions que també vénen del Fons Monetari Internacional. Ha d’acompanyar, en aquest procés d’internacionalització, al sector financer; no únicament l’ha de supervisar, l’ha d’acompanyar i l’ha d’enfortir i ho ha de fer entre altres coses cooperant amb altres reguladors, amb altres supervisors d’altres països, amb els seus homònims d’altres països, establint convenis de col·laboració amb aquests i establint convenis d’intercanvi d’informació amb aquests. Ha de participar d’organismes internacionals, per exemple amb l’IOSCO i ha d’assumir... haurà d’assumir, si aquesta Cambra així ho creu convenient doncs, no tenir responsabilitats com les que feia referència el Sr. Gallardo fa una estona, fent de supervisor del sector assegurador. Reptes d’un calat molt important que requereixen doncs, molts recursos, moltes capacitats tècniques i per tant entenem que poder obrir el ventall de persones a les que es pot anar a demanar aquesta ajuda, a les quals es pot contractar perquè facin, perquè enforteixin aquest organisme és una bona política.
D’altra banda, no únicament serà bo per la institució, i no únicament serà bo pel propi sector, i no únicament serà bo per la imatge del país, també serà bo, Sr. Naudi, pels propis andorrans que avui en dia, als que vostè fa molta referència, avui en dia s’estan formant per un dia poder prestar els seus serveis també en favor del nostre país.
No en tingui cap dubte, qualsevol d’aquests estudiants als que vostè fa referència és plenament conscient que avui no podria assumir les responsabilitats del Consell d’Administració de l’INAF o de la direcció de l’INAF, és més, la pròpia responsabilitat d’aquests estudiants -que no en tingui cap dubte també que és bastant més gran de la que de vegades s’escolta- amb altres llocs els portaria a rebutjar segons quin tipus de responsabilitat quan tot just surten de la universitat. Aquí no estem parlant de defensar els llocs de treball dels nostres estudiants, aquí del que estem parlant és de fer un organisme que sigui competent, que sigui reconegut internacionalment, que s’enforteixi per poder afrontar tots els reptes i que alhora sigui un bon bressol de formació per aquests joves estudiants que a la llarga, evidentment, han d’aspirar a què puguin encapçalar el nostre supervisor igual -i li vaig posar aquest exemple ara fa quinze dies-, que per exemple vam decidir fer amb la Justícia.
El Sr. López i el Sr. Gallardo coincidien avui amb alguns arguments, igual que els del Sr. Aleix que no puc fer una altra cosa que compartir. Efectivament aquest Projecte de llei en cap cas tanca la porta als andorrans, el que diu és que a més a més d’anar a buscar en el ventall de possibilitats que tinguem amb passaport andorrà hem de poder afegir altres possibilitats. Per què? Perquè el calat de les responsabilitats que s’exigirà i s’exigeix als responsables de l’INAF, doncs, així ens ho recomana.
I la voluntat al final no és altra -també ho han dit tots tres consellers- que reforçar al supervisor, i en cap cas pretenem des del Govern amb aquest Projecte de llei que únicament amb aquesta modificació ja s’estigui reforçant al supervisor.
Miri Sr. Gallardo, tinc el convenciment que si haguéssim fet un projecte de llei en la línia de la que vostè apunta i que estem totalment d’acord en tirar-lo endavant, el que se’ns hauria dit és que estàvem menystenint la Comissió de seguiment i no estàvem esperant a tenir un debat en el si d’aquesta Comissió per poder abordar una reforma del supervisor i poder-lo enfortir. Hem aportat una modificació puntual que ens sembla important de fer oberts -i sap a més a més que per exemple la setmana que ve ja hi ha una reunió en aquest sentit fomentada per la pròpia Comissió-, on hi hagi un debat molt més ampli en el sentit que sembla que majoritàriament aquí compartim de modificar alguns aspectes de l’INAF, donar-li com deia vostè més competències, reforçar-lo a nivell de donar-li el màxim d’estabilitat, el màxim de confiança i traslladar prestigi internacionalment a la nostra plaça financera.
No és incompatible una cosa amb l’altra. Creiem que s’ha de tirar endavant aquesta modificació, això ens permet abordar reptes a curt termini i evidentment a mig termini hem d’abordar aquesta reforma de més calat que vostè apuntava i que, no tingui cap dubte, estarem a la taula per negociar-la, per tractar-la amb vostès i estem segurs que a més a més en aquest sentit ens posarem com a mínim molt àmpliament d’acord... Dic molt àmpliament perquè també sembla que en algun aspecte vinculat a l’INAF difícilment trobarem unanimitats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Víctor Naudi, teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, avui jo crec que estem assistint a un debat falsejat.
A veure, avui no es tracta de trobar fórmules per reforçar l’INAF, a l’institut, davant dels organismes internacionals i per garantir l’estabilitat financera,
-que ja hi estem tots d’acord i evidentment no pot ser d’una altra forma-, i dic falsejat. Per què? Perquè avui simplement el que s’està tractant en aquesta Cambra és una modificació puntual, com deia el ministre ara, i uns articles que permeten doncs assolir els càrrecs a persones estrangeres de l’institut, que jo crec que és institucional, a l’excepció del seu president i no m’oblido pas del director, Sr. Cinca, que em deia que m’oblidava de la direcció, jo crec que la direcció evidentment ha de continuar sent un càrrec andorrà per qüestions de jurisprudència i de seguretat i de respecte o de responsabilitat front a possibles implicacions.
Aquest debat crec que és falsejat perquè simplement es tracta d’aquesta modificació puntual. Entenc que procedint d’aquesta forma esteu posant el carro davant dels bous. No pas més tard que aquest matí, Sr. ministre, ens parlàveu a grans trets de la presentació del Projecte de llei sobre les companyies d’assegurances i reassegurances que tot sigui dit de passada doncs ja fa un mes que està a tràmit parlamentari i ens la presenteu avui... però bé, més val tard que mai.
Doncs, a aquest Projecte de llei es tracta de fer una modificació en el sentit de dotar l’INAF de més competències, de què sigui el supervisor també de les companyies d’assegurances i les lleis originals de l’INAF ja ho preveien. Però bé aquesta és una reflexió que cal contemplar, cal anar més enllà, cal veure si realment ha de ser així, si l’institut s’ha de segregar en diferents branques, els treballs -com deia el ponent del Grup Parlamentari Liberal- doncs, els treballs de la Comissió Especial també potser determina modificacions i per tant jo crec que aquesta modificació per reforçar l’Institut Nacional de Finances ha de ser una reflexió molt més profunda i d’un abast molt més ampli que no pas obrir la possibilitat a una majoria de persones estrangeres exceptuant el president i el seu Consell d’Administració. Jo crec que això únicament aquestes presses poden respondre a una pressa, a una precipitació de proveir un cert càrrec i jo continuo pensant doncs que si aquesta necessitat o aquesta manca de persones formades a Andorra hi és, l’actual Llei ja permet de tenir un nombre de persones preparades dins del propi institut i de poder treballar amb condicions.
Jo crec que s’està fent un mal favor fent aquesta modificació puntual. Una vegada més esteu fent modificacions a pedaços de lleis, quan el que s’hauria de fer és una reflexió i un treball en profunditat d’aquesta Llei de l’INAF i d’aquest organisme supervisor al qual se li hauran d’acordar noves competències.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
El Govern desitja intervenir...
Perdó, Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, una mica doncs per respondre al Sr. ministre.
Em sap greu que pressuposi una cosa que no sabem si passaria, o no. Vull dir que això, des del primer moment i en relació a la feina i les tasques de la Comissió Especial, aquest grup parlamentari ha estat, dins del rol que ens pertoca, el màxim d’actiu que ha pogut i sempre hem insistit en què fins i tot en la meva persona, hem parlat moltes vegades sobre el rol del supervisor, hem qüestionat moltes vegades, jo mateix he qüestionat moltes vegades si els recursos eren els suficients i de vegades sóc conscient que en el qüestionament d’aquests fets algú pot haver interpretat que jo estava assenyalant o acusant a ningú. Res més lluny de la realitat!
El que li vinc a dir és que per exemple aquest matí hem viscut un bon exemple de planificació que ha fet el mateix Govern, i no tinc cap problema de reconèixer-ho, ens han presentat un calendari legislatiu on un projecte de llei implicaria una sèrie de reformes legislatives entre les quals hi hauria la modificació de la Llei de l’INAF. Per tant, jo crec que això és el que esperem del Govern i en aquest cas és el que ens han presentat avui i no tinc cap inconvenient de reconèixer-li avui a vostè i al Govern que això al meu criteri, en la nostra opinió, està molt ben fet i és el que esperem.
En contraposició tenim el que fem avui. El Govern està des d’un any -ens ha explicat avui-, treballant aquest Projecte de llei de modificació de la Llei d’assegurances, és conscient que s’haurà de modificar la Llei de l’INAF perquè haurà d’assumir més competències aquest supervisor, però ens entren una modificació de l’INAF en relació a un punt que afecta molt concretament al tema de la nacionalitat... Llavors, jo el que li deia i el que li continuo dient és que és un mal missatge en el moment que estem i després del que hem viscut que la modificació que fem de l’INAF ara mateix estigui relacionada a poder fer que es puguin contractar persones que no siguin andorranes, sabent que tenim una modificació que potser haurem d’abordar l’any que ve, segons ens ha explicat, i que podria ser la manera que haguessin treballat tots de manera més pausada i de manera més consensuada una millor reforma amb més competències de l’INAF; fer-ho d’aquesta manera, penso, que ens fem un flac favor perquè la gent pugui interpretar coses que ningú pensa.
Per tant, a partir d’aquí jo li deia en el meu exposat: toca modificar el supervisor, estem d’acord, ho hem entès des del principi, ho hem qüestionat moltes vegades... ho hem qüestionat moltes vegades, però no fem només aquesta modificació puntual per la nacionalitat. Si tenim el calendari i de manera immediata, com vostè ens ha fet coneixedors aquest matí, doncs de modificacions importants perquè pugui assumir les capacitats que el regulador ha de tenir per les obligacions que ens vénen de fora i perquè la vivència pròpia ens ha portat ara a concloure, del que ha passat a nivell de BPA, i a més a més pel que els treballs i les conclusions de la Comissió Especial dels assessors que hem anat a buscar tot apunta.
Per tant, a mi, que vostè pressuposi que si ho haguéssim fet d’una altra manera ens haguéssim excusat en un altre argument penso que no ve al cas.
Per últim diria que l’aspiració que apuntava el Sr. Miquel Aleix és la que tenim tots, que tant de bo aquest organisme estigui ocupat per andorrans ben formats i capacitats, el que passa és que jo he dit en el meu exposat: els precedents que ens estem trobant en aquesta legislatura és que hi ha molts càrrecs de responsabilitat i càrrecs estratègics que aquest Govern està fent ocupar per gent no andorrana. Llavors, obrir la porta a aquesta possibilitat ens fa pensar, en base als precedents, que segurament serà així.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Aleix.
El Sr. Miquel Aleix:
Sí miri, jo el que crec és que els presents en aquesta Cambra el que haurien d’intentar tots, i nosaltres com a demòcrates ho fem ja des del plantejament d’aquesta modificació de la Llei de l’INAF i vam fer la presa en consideració d’aquesta Llei rebutjant l’esmena a la totalitat dels membres del Partit Socialdemòcrata, és veritablement saber que hi ha d’haver una voluntat dins d’aquesta Cambra d’enfortir el nostre sistema regulador després dels últims esdeveniments vinguts en el sistema financer andorrà de donar la màxima garantia i la màxima qualitat, i la voluntat nostra i penso aquí... no sé, parlar en base al que va dir el Sr. Pere López fa quinze dies, és que hem d’intentar que això no tanqui la porta, que el dia de demà puguin ser joves andorrans o persones andorranes amb nacionalitat andorrana que ocupin aquest càrrec. Però el que sí que ens hem de donar, pensem nosaltres sincerament, és dels mitjans de manera immediata per enfortir aquest organisme i nosaltres fem confiança al Govern de què fent aquesta modificació legislativa avui pugui tenir les mans lliures per nomenar en els càrrecs que han de dirigir l’INAF les persones més competents per arribar a aquest resultat que he dit anteriorment.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Primer, en relació al que ha comentat el Sr. Naudi ens deia que estàvem alterant el debat perquè avui no s’estava discutint sobre el reforç i la reforma profunda de l’INAF sinó sobre una qüestió puntual. Jo crec que no s’està falsejant cap debat ni s’està alterant cap debat perquè ja li he dit d’entrada, i la pròpia exposició de motius del Projecte de llei ho diu així, no hi ha altra voluntat en aquesta petita modificació que la d’obrir el ventall de possibilitats perquè d’una banda els consellers generals... molt important, els consellers generals! tinguin més possibilitats a l’hora de triar els membres del Consell d’Administració i aquest Consell d’Administració nomenat pels consellers generals, tingui més possibilitats a l’hora de triar doncs la direcció general del propi INAF.
I, per tant, l’única cosa que li puc dir és que si el Consell d’Administració em fa una proposta de direcció en un moment determinat, no serà a través del pressupost que li donaré, o no suport a aquesta Proposta que em faci el Consell d’Administració, serà en base a l’experiència i a les capacitats que pugui demostrar la persona que se’ns pogués suggerir i quasi bé tinc la certesa de què qualsevol persona, qualsevol conseller general farà el mateix a l’hora de triar doncs els millors representants possibles en el Consell d’Administració.
Per tant, no estem falsejant res perquè no estem negant el debat i això em permet anar al que deia el Sr. Gallardo. No estem negant el debat sobre una reforma de l’INAF que abasti les seves competències, que abasti els mitjans dels quals ha de disposar, no estem negant això, al contrari, compartim aquesta necessitat, estem parlant d’un organisme que està supervisant un sector molt evolutiu on la càrrega reguladora aquests darrers anys fruit dels esdeveniments en el mercat internacional, la crisi del sector financer de l’any 2007 i 2008 així ho ha accelerat també, doncs està obligant molt més enllà del que es va preveure en la Llei inicial de creació de l’INAF i amb les posteriors modificacions que va haver-hi i per no anar només a l’any 2013 que és molt recent. Doncs la del 2005 o anteriors i per tant, en aquest sentit, compartim aquesta necessitat i no l’estem negant i quan li deia que si haguéssim fet aquesta modificació d’esquenes a la Comissió de seguiment doncs, li deia des del convenciment de què des de què es va crear aquesta comissió. Recordo molt bé el debat que va haver-hi en aquesta Cambra el dia que es va crear, es va posar com a eix central d’aquesta comissió el que precisament fes un debat sobre quin ha de ser el futur del sector i especialment de la seva regulació i del seu supervisor. Recordo perfectament la defensa que va fer en aquest sentit el Sr. Ladislau Baró, i per tant, estem oberts i predisposats a disposar d’aquest debat i ho farem així, entenc, a la reunió de la setmana que ve i ho farem tantes vegades com calgui i amb tantes reunions com calgui. I en aquest sentit també com sap el Govern, té el suport d’un assessor extern que ens doni més profunditat a les anàlisis en relació a aquesta qüestió. La comissió també en té d’altres, es tracta de què també entre ells puguin col·laborar, puguin treballar i puguem fer avançar en aquest sentit les millores que calguin a l’INAF.
Res té a veure això amb que hi hagi una modificació que avui n’hem parlat efectivament a la Comissió de Finances -sigui dit de pas Sr. Naudi que he vingut a la Comissió de Finances quan se m’ha donat hora, la mateixa setmana que vaig entrar el Projecte de llei vaig demanar l’hora i compleixo estrictament amb allò que se m’ha demanat-, però en tot cas no té res a veure una cosa amb l’altra. Dit d’una altra manera, si no hi hagués a tràmit parlamentari el Projecte de llei d’assegurances i reassegurances, perquè ja estigués abordada aquesta reforma o senzillament perquè encara no es volgués dur endavant, s’hauria de fer igualment una reflexió aprofundida sobre el supervisor. Són dos debats diferents i per tant no crec que s’hagi de solapar. En aquest cas, tant és així, que avui en dia l’INAF no té la potestat supervisora sobre el sector assegurador, per això s’ha de tractar a part i per això s’ha d’introduir aquest capítol, diguem-ho així, dins de la Llei de l’INAF perquè pugui assumir aquesta responsabilitat. És en aquest sentit, doncs, que s’aborda aquesta qüestió.
Res més, reiterar la voluntat del Govern de participar en aquest debat. En cap cas volem negar aquest debat a través d’aquesta modificació, però això no treu que creiem que aquesta és una modificació necessària i que ens permetrà, ja segurament, començar a dotar de més recursos a l’INAF en un període a curt temps.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció?
Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Segurament, doncs, per contestar tant al Sr. Aleix com al Sr. Cinca.
Bé, el Sr. Aleix parlava d’obrir un debat, que cal anar més enllà, que hauríem de participar-hi tots... Bé, ja hi estem d’acord, ja ho deia abans però bé, el Sr. Cinca també deia ara que no nega el debat i que cal fer una reflexió aprofundida... Bé, justament és el que demanem i no començar la casa per la teulada. Doncs aquesta reflexió aprofundida hauria de determinar les competències del que volem d’aquest futur l’Institut Andorrà Nacional de Finances definint ben bé les funcions de cadascú, les atribucions, les competències i un organigrama en funció de les finalitats, i no a la inversa, i després ja buscarem les persones -en funció d’aquest organigrama- en funció de les seves responsabilitats que han de fer funcionar tot això. Fer-ho a la inversa, canviar puntualment o proveir uns càrrecs de forma puntual ara amb les suposades qüestions perquè no hi ha gent capacitada, i continuo pensant que l’actual Llei ja ho permet, doncs és llençar un missatge equivocat, un missatge de debilitat front a la comunitat internacional que ja ve a demostrar que no tindríem prou persones capacitades i això és un error.
I per tant ho torno a dir, no fem tantes modificacions puntuals de lleis, fetes a mida sovint, i fem aquesta reflexió d’una vegada per totes i definir entre tots quin model, quin INAF volem per al nostre país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Per part del Govern...
Bé, si no hi ha més intervencions, obrim un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí.
Vots a favor: 18, vots en contra: 10 i cap abstenció.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat, declaro aprovat el Projecte de llei.
Abans de passar al punt número 6, suspenem la sessió durant vint minuts.
Se suspèn la sessió.
(Són les 17.54h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 18.22h)
Passem al punt número 6 de l’ordre del dia.
(El Sr. Josep Pintat ha deixat la sala)
6- Nomenament d’un membre titular i d’un membre suplent de la delegació del Consell General davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.
S’ha presentat una única candidatura formulada pel Grup Parlamentari Demòcrata, proclamada ahir per la Sindicatura i publicada en el Butlletí número 69/2016, del 19 d’octubre.
Demanaria a la Sra. Maria Martisella González si pot donar lectura de la candidatura, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Els candidats són els següents: membre titular, Carles Jordana Madero i membre suplent, Patrícia Riberaygua Marme.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna intervenció per part dels grups...
Bé, si no hi ha cap intervenció, proposaria doncs l’elecció per assentiment del Sr. Carles Jordana Madero, com a membre titular de la Delegació del Consell General davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i de la Sra. Patrícia Riberaygua Marme, com a membre suplent de la mateixa delegació.
Els declaro elegits.
Passem al setè punt de l’ordre del dia.
7- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.
La Proposta de ratificació fou publicada en el Butlletí número 56/2016, del 13 de setembre, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Alguna intervenció per part del Govern...
Alguna intervenció per part dels grups parlamentaris...
Bé, doncs si no hi ha cap intervenció i si no hi ha tampoc objeccions, proposo l’aprovació de la Proposta per assentiment.
Declaro aprovada la Proposta de ratificació.
No havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 18.24h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
