Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 15/2015
Sessió ordinària del dia 19 de novembre del 2015
El dia 19 de novembre del 2015, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 47/2015, que és el següent:
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre de Justícia i Interior; Maria Rosa Ferrer Obiols, Ministra de Sanitat, Afers Socials i Ocupació; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior i Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.10h)
El Sr. síndic general:
Bé, abans de procedir amb l’ordre del dia previst, permeteu-me que us adreci unes paraules.
Molt Il·lustres Consellers i Conselleres Generals,
Senyores i Senyors,
Abans d’iniciar la cessió voldria expressar en nom del Consell General la solidaritat del poble andorrà i de totes les seves institucions amb el poble francès, i transmetre amb aquestes paraules el suport d’Andorra a les famílies de les víctimes dels terribles atemptats que va patir divendres passat la ciutat de París.
Els valors de la llibertat i la democràcia ens uneixen i estem disposats a preservar-los en front de la barbàrie. Des d’aquesta institució els defensem amb l’arma més poderosa que existeix, el diàleg. Amb la confrontació enraonada d’idees que es troba a la base mateixa del parlamentarisme i que ens permet avançar en la consecució dels ideals de justícia i igualtat.
En aquests moments de trasbals volem reafirmar l’amistat d’Andorra amb la República Francesa, amb qui compartim uns estrets vincles històrics i institucionals. Estem al costat del poble de França en el seu dol i també en la seva determinació de no defallir ni deixar-se vèncer per la por perquè com va dir el president de la República i copríncep d’Andorra dilluns passat davant del parlament reunit de manera extraordinària a Versailles: “El poble francès és un poble ardent, valent i coratjós que no es resigna i que s’alça cada vegada que un dels seus fills és a terra”.
França és el bressol dels drets humans. Els fets de divendres són doncs una taca al cor de tots els qui creiem en un món amb les mateixes oportunitats per tothom. És per aquest motiu que edificis emblemàtics d’arreu del món s’han il·luminat aquests dies amb els colors blau, blanc i vermell de la bandera francesa. Des d’Andorra també volem llençar un missatge d’unitat i de compromís amb uns valors que volem universals i per això aquesta tarda il·luminarem simbòlicament la Casa de la Vall, amb el blau d’un futur de llibertat, el blanc de la pau que anhelem i el vermell dels llaços d’estima i efecte entre els pobles.
El terror serà derrotat si sabem plantar-hi cara sense trair els nostres principis. El pitjor que podríem fer és reaccionari deixant de costat uns valors que en aquests moments més que mai, han de ser el far que guiïn les nostres accions.
Andorra plora els innocents que van morir divendres i porta al pensament els ferits que en aquest moment lluiten per la seva vida. Els morts de divendres són els nostres morts.
Ernest Hemingway retratà el París dels feliços anys 20 a “París era una festa”. Anys després per encapçalar el seu relat de la guerra civil espanyola: “Per qui sonen les campanes”, emprà les següents paraules de John Donne, que em permeto de citar avui aquí: “Ningú és una illa completa en ell mateix. Cada home és un tros del continent, una part del tot. Si el mar se n’emporta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori o la casa d’un dels teus amics o la teva pròpia casa. La mort de qualsevol home m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat, per això mai preguntis per qui toquen les campanes. Toquen per tu”.
Des del Consell General abracem fraternalment el poble de França i volem donar un missatge clar i contundent de condemna del terrorisme, d’esperança i de confiança que la llibertat resultarà victoriosa.
I ara dempeus farem un minut de silenci.
(Es fa el minut de silenci)
I abans d’iniciar amb l’ordre del dia, i havent-se incorporat un nou conseller general, procedirem segons disposa l’article 3 del Reglament del Consell a la seva presa de possessió.
Permeteu-me doncs que sortim de la sala per revestir-nos amb els abillaments tradicionals.
(Surten de la sala)
(Entren amb els abillaments posats)
Sr. Justo Ruiz González, voleu avançar-vos fins a la presidència si us plau.
Vós Sr. Justo Ruiz González que heu estat elegit conseller general, jureu o prometeu acatar la Constitució.
El Sr. Justo Ruiz:
Sí ho prometo.
El Sr. síndic general:
Si així ho feu bon andorrà sereu.
(Se senten aplaudiments)
Bé, tot seguit se suspèn la sessió 15 minuts per treure’ns els abillaments tradicionals i us recordo que la sessió continuarà al nou hemicicle del Consell General.
Se suspèn la sessió.
(Són les 9.20h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 9.41h)
El Sr. síndic general:
Us recordo que segons disposa l’article 130 del Reglament del Consell General el temps total per substanciar una pregunta incloent també la rèplica i la dúplica no pot excedir els 8 minuts dividits en parts iguals, i que finida la resposta del membre de Govern, si un conseller general ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per 1 minut per tal que formuli una repregunta estrictament sobre la mateixa matèria, i el membre del Govern disposarà per la resposta del mateix temps.
Alhora us informo que s’han presentat 2 preguntes amb caràcter urgent admeses a tràmit ahir per la Sindicatura i que figuren en primer lloc del llistat.
Procedirem, doncs, amb la primera pregunta.
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 16 de novembre del 2015, relativa a si Govern ha elaborat el marc pressupostari general de l'Estat d'acord amb el que preveu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i de l'estabilitat pressupostària i fiscal.
Fou registrada amb el número 1263 i s’ha publicat en el Butlletí número 51/2015, del 17 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
La llegeixo literalment donada la seva llargada.
Atès que, la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal estipula en l’article 11, entre d’altres, els següents punts, i aquí n’enumero només 3 dels que conté:
“1. L’elaboració i l’aprovació dels pressupostos anuals de les administracions, els comuns, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei s’han d’ajustar a un marc pressupostari general que cobrirà el període de mandat i que haurà de complir amb els requisits i condicions establerts en la present Llei.
2. El Govern, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió, presentarà al Consell General per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos de l’Administració general de l’Estat.
-saltem al punt quart-
4. El marc pressupostari general de l’Estat i dels comuns, consistirà en una projecció pressupostària pels anys del mandat, en el que s’emmarcaran els pressupostos anuals de la legislatura.
Aquest marc pressupostari contemplarà:
a) Els objectius de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal, establerts en la present Llei.
b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i despeses, tenint en compte tant la seva evolució tendencial com l’impacte de les mesures previstes pel període considerat.
c) Les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el marc pressupostari, durant el període de mandat.”
Més endavant a la disposició transitòria primera de la mateixa llei estipula:
“Marc pressupostari.
El Govern i els comuns elaboraran i aprovaran el primer marc pressupostari que els correspongui d’acord amb la present Llei a partir de la seva constitució després de les primeres eleccions que se celebrin en els àmbits respectius després de la seva entrada en vigor.”
Per aquest motiu pregunto al M. I. Govern: ha elaborat el Govern el marc pressupostari general de l’Estat d’acord amb el que preveu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Respon per Govern el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, a la pregunta concreta que ens formula el Sr. Naudi, la resposta és sí. Ha elaborat el marc pressupostari que demà entrarà a tràmit juntament amb el Projecte de pressupost per a l’any 2016, perquè pugui ser aprovat abans de l’aprovació del pressupost pel M. I. Consell General.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, gràcies Sr. Cinca per la resposta. En qualsevol cas suposo que ho va llegir en un article que vaig escriure la darrera setmana a la premsa. M’he suposat que sí que ho hauria fet.
Convindran amb mi que en qualsevol cas, aquest marc pressupostari, com vostè ha dir, jo he dit, s’ha d’aprovar abans de l’aprovació dels pressupostos que s’havien de presentar -presentar, no aprovar- abans del 30 d’octubre. Evidentment que el nostre ordenament jurídic té les previsions adequades perquè el funcionament de l’Estat, quan el Govern incompleix d’aquesta forma la presentació al Consell General dels pressupostos, el funcionament de l’Estat pugui tirar endavant amb les dotzenes parts.
I evidentment que el Consell, només faltaria, vostès tenen 15 parlamentaris, suposo que li donarà suport als pressupostos, però això no treu que vostès estan incomplint, en primer lloc la presentació d’un marc fiscal, que havien de presentar, com s’ha dit, als 6 mesos de la seva presa de possessió. I no treu, evidentment, doncs, el que ja he comentat a nivell de pressupost, cosa que preveu la Llei general de finances públiques i cosa que preveu també l’article 61 de la Constitució.
Vostès en aquest cas, malgrat el pressupost, suposo que els seus consellers li donaran suport, potser alguns membres de l’oposició també li donaran, ja ho veurem, com a eina política que és la llei del pressupost, doncs, suposo que hi haurà molt a dir a dins de la comissió i en el si del Parlament, però en qualsevol cas, opinem que el Govern no ha complert la llei i que estan en falç.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Suposo que tindrem ocasió també, més endavant, arrel d’una altra pregunta, en aquest cas formulada pel Sr. López em sembla recordar, de parlar sobre l’endarreriment que, evidentment, hi ha sigut i així per tant ho assumeixo personalment en la presentació del pressupost.
Però en tot cas, pel que fa el tema del marc pressupostari, el que s’ha d’entendre és que estem davant d’una figura que és la primera vegada que s’ha de presentar, que per tant, el Govern tenia dues opcions, una presentar-la sense tenir enllestit el Projecte de pressupost del 2016, i per tant, haver de fer projeccions d’aquest marc pressupostari a partir dels pressupostos dels anys anteriors, o com ens va semblar més idoni, presentar-lo juntament amb el pressupost, perquè en aquesta primera ocasió el punt d’arrancada, doncs, sortís d’un pressupost que ja ha estat fet sota els paràmetres de la Llei de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària.
I per tant, doncs, que tot plegat tingués molt més sentit que no pas si es feia a partir de pressupostos, doncs, insisteixo, que no estaven fets sota els paràmetres d’aquesta llei.
La pròpia dinàmica que preveu la llei sobre el marc pressupostari, el que ens indica és que a partir de la presentació d’aquest primer marc pressupostari, un cop el Consell el pugui aprovar, si així ho creu convenient, doncs, cada any el Govern l’ha d’anar modulant en funció de l’evolució de l’economia, de l’evolució de la liquidació pressupostària. I insisteixo, com a mínim, un cop l’any, ho diu així la llei, doncs, s’ha d’anar presentant.
Un cop presentat el primer, ja és molt més fàcil entrar en la dinàmica de la lògica que apunta el Sr. Naudi. És a dir, durant els 6-7 primers mesos de l’any fer les modificacions del marc pressupostari en base a aquesta evolució de l’economia, per tot seguit presentar el projecte de pressupost del següent exercici. Però aquesta vegada hi havia aquesta confluència dels dos fets, i per tant, ens va semblar que tenia més sentit fer-ho d’aquesta manera.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. Cinca.
Bé, abans de fer-li la repregunta, vostè em parla de la lògica. Però que jo sàpiga, crec que tots convindrem, la Constitució i les lleis estan per damunt de la lògica.
El dia que vam tenir l’honor o el privilegi d’assistir al jurament o promesa, o en qualsevol cas, l’acte d’acatament del cap de Govern, acateu la Constitució com fem tots els d’aquesta sala. I l’endemà quan vostè va jurar amb els seus companys ministres, no tots, però els que hi eren aquell dia, el Sr. Toni Martí va fer un discurs on els hi recordava l’altíssima responsabilitat, i ho feia amb les seves paraules, de l’acte que estaven duent a terme en aquell moment.
El 7 d’agost ens envien una carta on diu, dit sigui de pas que donava la sensació que esmenten que aquesta casa té un consell d’administració, cosa que al meu entendre no tenim, i diu que ens demanen que els presentem els números del Consell abans del 24 d’agost perquè volen tramitar com a molt tard el 19 d’octubre del 2015 el pressupost.
Bé, fins aquí la lògica i la llei anaven de la mà. Però arriba un moment en què vostès estan incomplint amb la legislació...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Naudi:
Sí.
Aleshores, m’agradaria que ens fes una valoració de com veuen aquest incompliment reiterat tant en el marc com en el pressupost per part de Govern de la llei.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Això Sr. síndic ja és una repregunta...
El Sr. síndic general:
Sí, és una repregunta.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies.
Doncs, miri no en tingui cap dubte que el Govern, els seus membres i també dono per descomptat tots els membres del Consell General estem aquí per complir la Constitució i tots els preceptes que d’ella n’emanen. Si vostè ho vol portar a l’extrem que ho està portant fins ara, em sembla que no només desvirtuem el que pretén el debat, sinó que tothom hauria de tenir la capacitat de mirar enrere.
I per tant, no em sembla que sigui l’enfoc ideal. I tampoc em sembla que sigui l’enfoc ideal parlar de reiterat incompliment. Si mirem també enrere, i només pel mandat en el que jo he estat ministre de Finances, no pretenc tirar més enllà. Doncs, el que veurem és que sempre s’ha presentat el projecte de pressupost dins els terminis. És més, penso que de manera bastant poc freqüent en relació a altres mandats sempre s’ha presentat amb anterioritat al límit establert per la llei, en ocasions amb molta anterioritat. Això ha permès també alguna cosa molt poc habitual, i és que en tres de les quatre ocasions en què s’ha aprovat el pressupost, s’ha aprovat dins del mateix exercici en el que s’havia presentat, de manera que el nou exercici ja s’iniciava amb el pressupost aprovat.
I per tant, això també era una bona notícia, i és veritat, en aquesta ocasió, per raons que no sé si el Sr. síndic creu que les he d’exposar ara o les he d’exposar amb motiu de la pregunta del Sr. López, o potser les podem ajuntar. Doncs, en aquesta ocasió no ha estat possible. Ja he dit també que n’assumeixo personalment la responsabilitat, i que en tot cas, no hi ha cap mena de voluntat que això es torni a reiterar. Penso que les circumstàncies atípiques d’aquest any ho justifiquen, la qual cosa no vol dir ni que ho avalin ni que ho permetin consolidar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sí que els demanaria que centréssim les repreguntes sobre el subjecte concret de la pregunta, hi ha una altra pregunta per parlar del pressupost.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
En principi serà la darrera repregunta.
Només dir-li, en relació amb les seves paraules, Sr. Cinca, que la llei de la regla d’or la van votar vostès amb els seus 22 consellers. Per tant tenien temps de sobres per preparar i que això entrés a tràmit i que es presentés al Consell abans dels pressupostos i com marca la llei, abans dels 6 mesos des de la seva presa de jurament.
I vostè ha dit on ho vull portar! Miri, ho puc portar on em permet la legislació, i on crec que ens pertoca els consellers que hem de fer, entre altres coses, l’impuls i el control del Govern. I si el control polític no el podem fer al Govern, doncs, miri, és una mostra més, si aquesta és la seva opinió, que estan menystenint el Consell General.
L’última repregunta: en principi és vostè que ha sigut conseller general fiqués per un moment l’escó d’un de nosaltres 28 i pensi què faria vostè si el Govern actués d’aquesta manera?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Vostè, Sr. Naudi, que a més a més ha de ser ara conseller general, doncs... fa anys que em coneix, sap perfectament que no menystinc el Consell General ni ho faré mai. És més, com també vostè acaba de dir, he tingut l’honor de ser elegit en tres ocasions conseller general, i en una de les legislatures vaig tenir també l’honor d‘exercir, doncs, el càrrec durant tota la legislatura. I per tant, hi tinc un profund respecte i no tingui cap dubte que en cap cas, doncs, menystindré mai ni la institució ni els seus membres. Això vagi per endavant.
D’altra banda, vostè em demana què faria jo si estigués al Consell General. Doncs, miri, és difícil de dir ara, perquè evidentment no estic en aquest costat, estic en l’altre. Però sí que hi ha els precedents de la legislatura en què vaig ser conseller general. I gairebé li podria assegurar que no trobarà cap pregunta ni cap intervenció en aquells quatre anys o tres anys i escaig, perquè la legislatura es va escurçar, que prejutgi sobre les intencionalitats del Govern ni res per l’estil.
Jo segurament el que hauria fet és adreçar-me al ministre de finances i intentar entendre per què hi ha hagut aquest retard, veure si el retard el podem evitar i acabi generant un retard massa llarg en el que és l’aprovació després del pressupost, en el que és el tràmit del pressupost...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant, Sr. síndic.
Ja ha prejutjat que no l’aprovaran. En tot cas m’agradaria que se’l poguessin analitzar abans, el poguéssim discutir, i un cop l’haguem discutit, doncs, puguin valorar si l’aprovaran o no.
Però en tot cas, jo segurament el que hauria fet és això. Hi hauria posat molt més èmfasi en el que és el text del pressupost, en el que és el contingut del pressupost, que no pas en un tema de terminis. Que li insisteixo, amb això no el vull pas minorar. Ja li he dit ho assumeixo personalment, més enllà inclús del Govern, sóc el ministre de Finances, sóc el titular d’aquesta cartera i sóc el primer responsable que el pressupost s’entri en els terminis. Però insisteixo, en aquesta ocasió per primera vegada i espero que per última, doncs, no ha pogut ser així, perquè em sembla que hi havia raons de pes perquè fos d’aquesta manera.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. Pere López.
No...
Bé, l’última repregunta.
El Sr. Carles Naudi:
Sí, no li volia fer una repregunta, només li volia fer una matisació al que ha dit en relació a les meves paraules.
El Sr. síndic general:
Si és matisació, li demano que sigui molt breu, si us plau.
El Sr. Carles Naudi:
Jo no li he dit que no li aprovarem el pressupost ni el marc pressupostari.
Jo he dit que entenc que els quinze de DA l’aprovaran i que ja veurem a l’oposició què farem. No tingui dubte que el treball en comissió cada dia més serà constructiu i no d’oposició sistemàtica.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la segona pregunta presentada:
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 18 de novembre del 2015, relativa a l'endeutament del Govern a data 30 de juny del 2015.
Fou registrada amb el número 1265 i s’ha publicat en el Butlletí número 51/2015, del 18 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Atès que la liquidació del primer semestre del 2015 del Govern d’Andorra presenta un augment de l’endeutament d’aproximadament 28 milions d’euros respecte de l’inici de l’any.
Es pregunta: pot explicar Govern els motius pels quals s’ha incorregut en aquest increment?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, efectivament, doncs, es pot explicar i tot seguit intento fer-ho. El Sr. Gallardo sovint em fa preguntes que tenen un component econòmic molt d’imports que obliguen a donar molts números. Sempre tinc el sentiment que segurament no em sé explicar suficientment, i que es fa feixuc fer el seguiment. Intento explicar-ho més conceptualment i després podem entrar en els números.
Primer que tot cal saber que hi ha tres grans paràmetres, tres grans xifres que s’han de tenir en compte a l’hora de parlar de l’endeutament.
Un seria el límit d’endeutament autoritzat pel Consell General a través de l’aprovació dels pressupostos. Aquest és un límit que si avui en dia l’haguéssim de fixar, està molt molt per sobre dels altres dos que ara esmentaré, i normalment ha de ser així, perquè no s’acaba utilitzant mai tota la capacitat d’endeutament que aprova el Consell General, doncs, perquè no és necessari, perquè en moltes ocasions, l’execució del pressupost, doncs, no s’acaba d’ajustar en el que es va pressupostar. Sortosament aquests darrers anys a més hem aconseguit liquidar bastant per sota del pressupostat, i per tant, no ha calgut acabar formalitzant endeutament en el nivell aprovat pel Consell General. I a demés s’ha de saber que tot allò que s’ha aprovat fins ara continua aprovat, i per tant, el Govern podria anar encara formalitzant endeutament per tots els pressupostos aprovats fins la data.
Segona gran xifra, la de la formalització, precisament. El nivell d’endeutament formalitzat. I formalitzat vol dir les operacions de préstec o de crèdit que estan signades pel Govern i que fixen la seva capacitat, no en aquest cas legal, que és la que dóna o la que aprova el Consell General, sinó la capacitat econòmica-financera de finançar el seu endeutament. Aquest límit formalitzat, des de l’any 2012 és el mateix, 914 milions d’euros. I per tant, s’està finançant per diferents vies. D’una banda, emissions de deute públic, per l’altra, operacions de préstec amb entitats bancàries, i finalment operacions de crèdit amb entitats bancàries.
Tercer límit, el límit disposat, i aquest és exactament el que vostè es refereix a la seva pregunta. El límit disposat és, dins d’aquell límit formalitzat quan d’aquest endeutament s’està utilitzant. I en aquest cas m’he de remetre a una de les tres figures a les quals feia referència. D’una banda, dèiem emissions de deute públic, d’una altra, dèiem préstecs i d’una altra, dèiem crèdits. Doncs, els crèdits precisament s’utilitzen per anar regulant, per anar modulant les necessitats de tresoreria que en cada moment determinat té el Govern per fer front a les seves obligacions.
Què succeeix el 30 de juny del 2015 en relació al 30 de desembre del 2014? Doncs, senzillament, que especialment el segon trimestre de l’exercici en curs, és un trimestre on hi ha molts més pagaments que no pas ingressos. La pròpia dinàmica del marc fiscal que tenim ho porta així. Perquè durant aquest segon trimestre es porten a terme moltes de les devolucions a les quals tenen drets els obligats tributaris fruit de l’impost de societats, fruit de l’impost d’activitats econòmiques i fruit de l’IGI, i per tant, hi ha una sortida de caixa molt important, i d’altra banda, encara s’està a l’espera d’una part important dels ingressos que és la liquidació de l’impost de societats i d’activitats econòmiques de l’exercici anterior que no es fa fins el tercer trimestre, com vostè sap, de l’exercici. Per tant, aquest decalatge acaba generant doncs, que hi hagi una punta de tresoreria, de necessitat de tresoreria a 30 de juny.
A aquest fet, que de per si ja acaba comportant un decalatge important en relació al 30 de desembre al que vostè es referia, se n’hi ha d’afegir dos més: un concret d’aquest any, com vostè sap arrel de l’afer BPA es va subscriure un finançament per poder ajudar a les empreses que es van trobar atrapades en aquesta situació i no tenien la capacitat de poder fer front a les seves obligacions, i en el moment del tancament del 30 de juny aquesta pòlissa estava utilitzada amb una quantitat al voltant dels 4.600.000 euros, amb la qual cosa, això era sobtat, és novador, és circumstancial d’aquest moment i, per tant això va fer també pujar aquesta punta de 30 de juny; i finalment una qüestió que també cal dir, i és el que jo li deia el límit formalitzat des del 2012 ha quedat establert en aquests 914, sortosament no ha calgut adquirir més endeutament, però també és veritat que els exercicis 2012, 2013 i 2014 en diferent mesura van generar uns dèficits que es van incorporant al que a través d’aquell límit formalitzat es va finançant, i això també fa que cada vegada el nivell de pòlissa utilitzat sigui més gran i això porta, doncs, també a què hi hagi aquest increment a 30 de juny.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
No és la meva intenció motivar respostes enrevessades ni molt numèriques, simplement intento demanar sobre temes que crec que mereixen potser una explicació o un complement d’informació.
Fent un breu històric de l’evolució de l’endeutament dels darrers quatre anys i mig, la diferència entre l’endeutament a tancament del 2011 i el que mostra la liquidació a 30 de juny del 2015, és un increment de 157 milions d’euros.
Hem passat d’un endeutament a l’any 2011 de 767 milions -que representaria un 31% sobre el PIB- a 925 milions d’euros a 30 de juny del 2015 -és a dir, un 36,6% del que representaria sobre el PIB del 2014 perquè encara no disposem del PIB del 2015.
Estem davant d’un augment considerable i preocupant sobretot perquè durant el mateix període s’ha desplegat gairebé la totalitat de les figures fiscals. Per la imposició directa el Govern ha passat de recaptar 5,6 milions d’euros el 2011 a recaptar-ne 60,6 milions al 2014, un augment de 55 milions d’euros de recaptació.
En resum, en el mateix període hem incrementat la recaptació impositiva directa de 55 milions d’euros que, en lloc de contribuir a reduir o com a mínim estabilitzar l’endeutament, assistim perplexes a un creixement descontrolat en l’endeutament de 157 milions d’euros des de què vostès estan en el Govern: un increment del 20% respecte al 2011.
El cap de Govern, sovint, m’ha dit en aquesta Cambra que no m’agrada a mi pagar impostos -crec que ni a mi ni a ningú...-, però posats a pagar que com a mínim puguem exigir un esforç de contenció en la gestió que avui, permeti’m que li digui, no veiem.
D’acord amb la liquidació del pressupost del primer semestre del 2015 el resultat pressupostari presenta un superàvit de 16,5 milions d’euros, per tant, si tenim un resultat positiu el primer semestre no hauria de provocar un augment de l’endeutament durant el mateix període de 28 milions d’euros, si més no, no ho entenem nosaltres així.
Això és una gestió pressupostària que s’allunya del discurs de contenció que els demòcrates sempre expliquen però que, a efectes reals, no compleixen i una situació que no es correspon amb el que s’afirmava en la presentació pressupostària del 2015 que diu literalment: “A principis de legislatura vam fixar dos grans objectius pressupostaris. D’una banda, avançar decididament cap a l’equilibri pressupostari, i de l’altra no fer créixer l’endeutament”.
La pregunta també és si: el Govern ha abandonat aquests objectius?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
No únicament no els ha abandonat, Sr. Gallardo, sinó que els ha enfortit, s’hi ha reiterat en moltíssimes ocasions i els ha intentat mantenir en tots els projectes de pressupost que hem presentat fins ara. El que passa és que mentre teníem d’anar fent aquests esforços d’ajustament i teníem d’anar introduint aquest rigor pressupostari, al mateix temps també, teníem que anar pagant els deutes que ens vam trobar i aquest és el drama de la situació.
A l’any 2011, efectivament, ens trobem amb una situació pressupostària greu que encara agreuja més la seva situació a l’any 2012 quan hem de fer front al pagament de 115 milions d’euros per pagar les obres que s’havien fet als exercicis 2007, 2008 i 2009 dels túnels dels Dos Valires i una part de l’obra de la variant de Sant Julià; unes obres que, insisteixo, no les va encomanar, no les va projectar l’actual Govern però sí que les va haver de pagar. No entro aquí a qüestionar la bonança o no de les obres, la necessitat o no de les obres, el que dic és que el Govern de l’any 2007, amb un criteri perfectament respectable i perfectament legal va decidir abordar obres per un import fins a 115 milions d’euros i va decidir que no les pagava, que ja les pagaria el Govern que hi hagués, fos el que fos, ells o un altre, ja les pagaria el Govern que fos en el moment en què les obres s’acabessin. Nosaltres, com no pot ser d’una altra manera, el que vam fer va ser donar continuïtat al compromís que havia adquirit un Govern anterior i al 2012 vam liquidar aquesta obra i, per tant, de sobte d’un dia per l’altre...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...vam haver de fer front a 115 milions de pagament.
Per tant, dels 157 milions als que vostè fa referència i restant aquests 115, i el que se n’adonarà és que en aquests quatre anys la generació pròpiament de deute per la gestió d’aquests quatre anys és la més baixa dels segments de quatre anys en quatre anys dels darrers setze. Per què? Perquè s’ha hagut d’introduir aquest rigor al que vostè feia referència perquè si continuàvem amb la progressió amb la que nosaltres ens vam trobar a l’arribar, doncs, avui en dia en lloc de tenir aquest límit d’endeutament formalitzat amb 914 milions, l’hauríem de tenir aproximadament amb 1.100.
Aquesta és l’única realitat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Veig que mentre vostè m’anava fent la seva explicació, el cap de Govern anava afirmant.
Efectivament déu respondre doncs en part a aquestes dues obres. Vull recordar que uns dels principals polítics del moment que demanava el túnel que connectés les dues valls també era l’actual cap de Govern.
Bé, només dir-li una cosa Sr. Cinca. La variant de Sant Julià evidentment també és una variant que situa a Sant Julià però que penso que és per a tot el país i, per tant, no ens focalitzem que només és per Sant Julià.
El que sí que li vull dir és que a l’any 2007 l’endeutament del Govern era de 370 milions, l’any 2008 era de 502, l’any 2009 de 629, l’any 2010 de 718 i l’any 2011 -quan arriben vostès a Govern- de 767, i des de l’any 2011 fins el 2014 o 2015, com ja he dit, hem passat de 767 a 925.
Per tant, això està molt bé d’atribuir només l’increment de l’endeutament a governs passats però ja li he dit en la meva explicació de motius, en la meva dúplica que en aquest període també s’ha introduït tot el marc fiscal, per tant, el Govern té una entrada de capitals molt més important de la que es tenia en altra època i constatem, almenys és la nostra opinió, que malgrat s’han augmentat els ingressos pel que fa a l’endeutament no s’està fent aquest esforç, com a mínim, de contenció...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Gallardo:
La pregunta que li faria ara és: quin endeutament hi ha hagut a 30 de setembre? Per què no hem rebut encara la situació del tercer trimestre? I, quina previsió final d’endeutament hi ha per a l’exercici 2015?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Deixi’m, abans de res i a la vista dels comentaris que ha fet recordar-li.
Li acabo de dir... Ho he dit a l’inici de la meva intervenció: no estic ni qüestionant les obres -perquè no em sembla que toqui en aquesta pregunta-, ni res per l’estil; l’únic que dic és que es van fer unes obres, és una decisió legítima del Govern d’aquell Govern avalada pel Consell General d’aquell moment i aquelles obres, com és normal van generar, fruit d’aquella inversió, una despesa. Es podia haver fet com s’ha fet sempre i és pagar a mesura que es va executant l’obra contra certificació i això ens hauria portat a què en lloc de tenir l’endeutament al que vostè ha fet referència de 750 i escaig milions que em deia al 2011, doncs, en comptes de 750 i escaig n’hauríem tingut ja 850 o 880. Per tant avui del que estaríem parlant, li torno a dir, és de què en el període dels quatre anys de la legislatura passada s’hauria incrementat -cregui’m que em sap greu perquè tant de bon no fos així-, s’hauria incrementat en els quatre anys l’endeutament de l’Estat amb aquests 40 milions d’euros.
Aquesta és l’única realitat. Ni qüestiono les obres, ni res per l’estil.
Pel que vostè em demana sobre l’endeutament a 30 de setembre... M’excusarà, no tinc aquesta xifra exactament, rebran com sempre la liquidació durant el mes de desembre. Com vostè sap, i en estricte compliment demanaria al Sr. Naudi...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
De la Llei, el següent trimestre, del trimestre tancat, s’ha de presentar l’informe de liquidació i així ho farem.
Però, en tot cas, el que sí que li puc dir és que a final d’any les previsions que tenim és que tindrem el mateix límit de formalització d’endeutament que teníem a 31 de desembre del 2014, i el mateix que teníem a 31 de desembre del 2013, i el mateix que teníem a 31 de desembre del 2012, és a dir, aquests 914 milions d’euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, l’última.
Vist que el mes de març del 2015 vam presentar els comptes del 2014 amb un superàvit de 26,7 milions d’euros, presentant-ho en plena campanya electoral com tot un èxit de bona gestió pressupostària dels demòcrates.
Atès que durant la presentació de l’afer sobre el Projecte de pressupost del 2016 va anunciar un dèficit de 28 milions d’euros, com adjectivaria el ministre la gestió pressupostària del 2015 i 2016, si l’adjectivaria també com un acte de gestió?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Bé, sota el meu punt de vista tot el que sigui també sortint-nos de les dinàmiques d’anys anteriors, tancar el pressupost amb el nivell d’endeutament... perdó, de dèficit aprovat en el propi pressupost o per sota és un èxit de gestió perquè és complir allò que s’ha parlat en el Parlament. I això és el que s’ha anat fent tots els anys en tots els exercicis de la passada legislatura; sempre s’ha tancat el pressupost amb l’excepció de quan es va tenir de fer front a aquests 115 milions d’euros dins del límit que estava autoritzat en aprovar el pressupost o per sota. No podem dir el mateix d’exercicis anteriors.
Miri, deixi que li doni una dada perquè també la gent entengui del que estem parlant.
L’any 2006 l’Estat andorrà tenia un endeutament en relació al PIB del 12,5%, i l’any 2011 estava en el 37,7%. Aquesta és l’única realitat perquè aquest és el paràmetre important: és quin nivell d’endeutament té el país en relació a la seva capacitat de generar riquesa, de generar activitat econòmica. I, la realitat és que després de quatre anys ens vam trobar aquest límit d’endeutament amb aquest 37,7% en relació al PIB, doncs, continuem estant per sota del 40%... Això és l’important!
Per tant, no hem empitjorat amb res la capacitat de retorn del deute que té l’Estat en base a la capacitat de generar riquesa que té l’Estat també, i aquest és un paràmetre... precisament és un dels paràmetres més importants del marc pressupostari...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
És un dels paràmetres més importants del marc pressupostari al que ens feia referència abans el Sr. Naudi. És un dels paràmetres que ens hem d’acostumar d’anar seguint a partir d’ara més que no pas la xifra absoluta de l’endeutament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha cap més repregunta, passem a la tercera pregunta presentada.
3- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a la negativa del Govern a comparèixer davant la comissió especial pel cas BPA.
Fou registrada amb el número 1198 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs. Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
La comissió especial creada arran de la crisi amb l’entitat Banca Privada d’Andorra, va acordar la compareixença del cap de Govern i dels ministres de Finances i d’Exteriors.
Aquesta decisió va ser comunicada a principis d’octubre i vull fer esment aquí perquè ja veig venir al cap de Govern amb les seves actituds que normalment ha tingut amb totes les qüestions en el cas d’Andorra de si vaig dir, si no vaig dir, de si ho sabia, de si ho tenia... Així estem a hores d’ara que vuit mesos després no tenim la documentació, no ens ha arribat l’auditoria de PricewhaterhouseCoopers, el Govern no ha comparegut... El propi cap de Govern el dia 8 i 9 d’octubre, amb motiu del debat d’orientació política, ja s’hi va referir que feia uns dies que la comissió especial l’havia contactat i que en breu compareixeria. Per tant, potser ha fet llarg i no va ser a principis d’octubre sinó que va ser a finals de setembre que se’l va comunicar que comparegués.
Continuo amb la formulació de la pregunta.
Tot i haver estat recordat en varis cops des de la mateixa comissió, el Govern no ha proposat encara data per la compareixença, no l’havia proposat el dia que vaig formular la pregunta. Per allò de les casualitats ni dos mesos abans, ni un mes abans, ni quinze dies abans sinó semblaria ser que per un fet casual i de mera coincidència, el mateix dia que vaig formular la pregunta o potser es voldrà fer creure que fins i tot abans, doncs el cap de Govern va finalment acceptar de comparèixer.
Per tant, vist tot el que s’ha exposat es demana: quines són les raons perquè el Govern es nega -és el retard de la pregunta- ha endarrerit la compareixença davant de la comissió especial?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, respon el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sr. López, deixi’m dir-li que no acabo d’entendre la pregunta i, a més, vostè acaba d’instaurar una nova modalitat! Fa la pregunta i fa la contesta del cap de Govern, però si em permet ja la faré jo.
No vull pensar de cap de les maneres que tampoc és que sigui una costum seva, i ho dic de forma irònica, que vulgui fer política o polemitzar al tomb d’aquesta qüestió perquè és un tema... I tampoc vull pensar que ho vulgui fer de cara a les eleccions comunals... No ho vull pensar ni ho penso!
El Govern, vostè ho sap i ho sap el president de la comissió, i ho sap tota persona de bona fe, ha estat sempre a disposició de la comissió especial per poder contestar a qualsevol dubte i és, a més, ho he dit en el debat d’orientació política, ho he dit a tots els fòrums... Avui mateix he rebut una causa efecte, la convocatòria pel dilluns, i estem a la disposició, com no pot ser d’una altra manera, amb un tema que és major i és la nostra obligació institucional, jo mateix, el ministre de Finances que m’acompanya, el ministre d’Exteriors... compareixerem perquè a més no tenim res a amagar, però, independentment que no tinguem res a amagar tenim un gran respecte,
-lligant amb una pregunta anterior-, al que representen vostès: el Consell General.
També li dic que el dia 23 de novembre al matí... -ho acabo de saber formalment: és veritat que el president m’ho va comentar que s’havia acordat la comissió aquest dia-, jo mateix, el ministre Saboya, el ministre Cinca compareixerem a la comissió especial de vigilància ben a gust. I també li dic que pot dir el que vulgui Sr. López... Jo compareixeré amb l’ànim d’aportar totes les respostes i les preguntes que em vulguin formular, és la meva obligació, i aquest és un clàssic de pensar que, vist que vostè fa la pregunta, tots corrent darrere seu i el president de la comissió aleshores pica al cap de Govern... Miri, les coses són més senzilles, hi ha voluntat del president que porti la comissió de forma molt transparent, em va telefonar, ens vam posar d’acord a nivell d’agenda perquè ens anés bé a tots plegats i em sembla que es vol fer polèmica on no n’hi ha.
En tot cas, el que hem de fer és una compareixença, o almenys ja ens esforçarem des del Govern d’Andorra, la més constructiva possible perquè és el que interessa als ciutadans.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri, Sr. cap de Govern, en aquest tema sincerament el subconscient el traeix i no és ni la primera, ni la segona ni la tercera vegada que es parla de Banca Privada d’Andorra i que vostè treu eleccions, i eleccions comunals, i 13 de desembre...
Jo no he fet evidentment cap remarca, només he fet una pregunta, perquè el Govern ha endarrerit aquesta compareixença, i les seves primeres paraules li supura, és a dir, li transpira el que té en el seu cervell i em ve a parlar de les eleccions comunals i de la data de les eleccions comunals. Segurament per alguna raó déu ser i jo crec que queda ben evident que vostè quan es parla de BPA de seguida se’n va a la data de les eleccions comunals.
El que realment ha passat amb aquesta compareixença és que sigui des de finals de setembre o principis d’octubre el Govern havia de comparèixer. El Govern ha endarrerit aquesta compareixença perquè no donava cap data per comparèixer i, a més, aquest no és un fet aïllat, o sigui que no és una cosa que es pugui circumscriure només amb el fet de la compareixença, és un element més de totes les dificultats que el Govern ha posat a l’oposició en relació al cas de Banca Privada d’Andorra.
Només en citaré algunes perquè sinó, probablement, el síndic em cridarà l’atenció perquè passo del temps.
Però vostè, ja es va oposar frontalment en el propi debat d’investidura que es creés cap tipus de comissió; va parlar del ventilador i de treure... ja des del primer moment; vostè després que vam votar la Llei -vostè i tot el Govern- van anular qualsevol via de diàleg amb l’oposició en relació al tema de Banca Privada d’Andorra; ha buscat tot tipus d’arbúcies reglamentàries per no enviar-nos la informació, ja siguin les demandes d’informació que els consellers poden formular a través de l’article 5, ja siguin les demandes d’informació que s’han formulat des de la comissió especial. Vostè ha dit aquí que faria tot el possible perquè tingués el contracte de PricewhaterhouseCoopers, que vostè ha fet tot el possible perquè no el tingués perquè no va fer tota la feina que havia de fer enviant la carta a l’INAF a temps i una demanda d’informació que vencia el 13 d’octubre, doncs, estem a 19 de novembre i aquest contracte encara no ha arribat.
Ha incomplert compromisos, ha incomplert calendaris, i la darrera d’aquestes, doncs, ha intentat allargar el màxim possible aquesta compareixença.
El balanç de tot això, és que avui que fa 8 mesos -8 mesos...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
De seguida acabo Sr. síndic.
Després la nota del FinCEN, el Govern no ha comparegut. La documentació que tenim els consellers de l’oposició és absolutament minsa i tota ella és documentació que es pot consultar als llocs webs dels diferents organismes, i tot serà casualitat, però que hi ha hagut una voluntat dilatòria per tots aquests fets que he anat citant per part del Govern i dels organismes que pot anar controlant, perquè tota aquesta informació no ens arribés i per retardar tota la informació que tenim algun dia els consellers en relació a aquest cas.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern, per la dúplica.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És una característica del Sr. Pere López, el Sr. cap de Govern és el mal de tots els mals, i el Sr. López pensa que el cap de Govern fa tot i m’esforço al màxim perquè verdaderament no arribi cap classe d’informació a la comissió, o al Parlament. I ell sap que no és veritat.
Miri, agafi-s’ho bé, no parlaré de comunals.
Vostè en fa una obsessió malaltissa d’això.
A la seva pregunta que és l’objecte, ja la veig a venir, vostè fa aquesta pregunta per fer aquella retòrica i voler dir davant de l’opinió pública, el Govern basa tota la seva informació bàsicament sobre l’obscurantisme més absolut.
No és cert Sr. López. Miri jo no em vull enfadar amb vostè.
Tornant a l’origen de la seva pregunta, de seguida el president va concretar una data, ens vam ficar d’acord de seguida. Això és senzillament la veritat. Vostè diu que no, doncs, en parlarà amb el president. Jo entenc que el president no ha de parlar a hores d’ara, però en tot cas el que li puc assegurar és que és la veritat.
Ara, jo li puc dir tot el que vull, Sr. Pere López. Vostè ve aquí amb un discurs aprés amb aquesta,
-amb tot el respecte-, obsessió malaltissa que se li amaga tot. I en canvi jo voldria que canviéssim el plantejament vostè i jo i tots els que estem aquí.
Jo no vaig mai negar-me, faci el recordatori, no tinc amnèsia, sempre, perquè vostè me la dóna com si la tingués total i permanent. Jo vaig dir que aquesta comissió em semblava interessant si n’extrèiem les conclusions, qual cosa invito també la comissió a fer-ho, del que ens ha passat i com podem solucionar que no ens torni a passar mai més. I parlava, i a demés ho dic obertament aquí, avui, i tindré ocasió de parlar-ne obertament, miri, això ja ho dic públicament, no fa falta que després hi hagi infiltracions, si n’hi ha hagut, que tampoc ho sé, de quin seria un sistema que garanteixi molt millor la nostra supervisió, quin seria un sistema que fos molt més garantista per tot el nostre sistema financer, i parlo de recurs d’última instància perquè verdaderament tota la gent que tenen diners a Andorra vegin que tenen un diner assegurat per altres instàncies. Això és el que em preocupa com a cap de Govern.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
De seguida acabo Sr. síndic.
Com és la meva obligació i de cada un dels ministres hem donat totes les informacions.
I vostè pot fer tots els discursos que els té apresos, però el que vostè em diu que jo faig està molt lluny del que faig, perquè no ho faria mai, perquè vull pensar que també em dóna un mínim de responsabilitat política, que ja veig que no me la donarà, però sàpiga que la voluntat del Govern és aquesta, de seguida se’ns va convocar. Va, dir que sí, el dilluns estem allà, i espero vostè i tots els parlamentaris que fan part de la comissió especial, puguem fer una trobada que sigui beneficiosa, no pels interessos partidistes d’uns i dels altres, que evidentment no pesen en aquest moment que siguin interessants des d’un punt de vista de solucionar el tema de la BPA, però més enllà de tot això...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
una altra manera de buscar aquells mecanismes que si algun dia ens tornés a passar estiguéssim molt més ben, diguéssim, armats per fer-hi front.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, les respostes del cap de Govern previsibles com ha estat sempre amb aquesta qüestió, la seva barreja de política a mi em sembla absolutament fora de lloc. Vostè la fa, és vostè el que barreja la política amb BPA, és vostè el que el primer que fa quan es parla de BPA és parlar d’eleccions. Vostè sabrà per què ho fa i en tot cas jo no faig aquesta barreja que vostè sí que s’obsessiona a efectuar.
Jo només constato el que és la veritat, la comissió està en via morta, fa tres setmanes que pràcticament... hi ha reunions de tràmit perquè no es pot fer res sense documentació com vostè pot entendre perfectament. Vostè ha fet tot el possible perquè això fos així. En tot cas algun dia sabrem si això, doncs, responia a alguna raó o simplement era perquè era impossible fer les coses abans. El contracte que vostè va dir que obtindria amb l’auditora americana, doncs, a hores d’ara encara no el tinc. I ja ho he dit abans, una llarga llista de fets que no és un discurs que tinc aprés, sinó una pura constatació que de moment, a hores d’ara, amb tota la preocupació que hi ha al carrer, els consellers estem aquí sense cap mena de documentació.
Li faig una primera repregunta. Creu el Govern si és un missatge positiu de cara a aquests ciutadans que estan preocupats, els clients de Banca Privada d’Andorra, les empreses que tenen allà els seus comptes, el fet que el Govern en vuit mesos i uns dies més, no hagi comparegut en aquesta comissió que s’ha creat des del Consell?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És que ja no sé si ho he de dir en una altre idioma que no sigui el català. És que el Govern vol comparèixer, de seguida m’ho va fer saber la voluntat i vam poder concordar una data que ens anés bé a tots plegats. S’ha convocat pel dilluns, doncs, que acabo de tenir la convocatòria que em cursa el president de la comissió, el president també de Demòcrates per Andorra, el Sr. Ladislau Baró. NO hi ha res més que això.
Vull dir, miri, apuntis això també si us plau, ni la segona, ni la tercera, he parlat d’eleccions, però en canvi vostè tot i que no en parli en parla. Vostè ve amb el seu discurs, jo li dic sincerament, el dilluns estaré present acompanyat del ministre perquè és la voluntat de la Comissió de Finances i d’Afers Exteriors, amb la màxima voluntat de contestar a cada una de les preguntes que facin els parlamentaris. Més encara li diré, si vol el mateix dilluns podem quedar per un altre dilluns, així s’estalviarà una altra pregunta!
Fem-ho senzill Sr. López, per favor, no fem polèmica allà on no n’hi ha.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
No sé que entén el cap de Govern per “de seguida”, és a dir, insisteixo, vuit mesos i nou dies després el Govern no ha comparegut, hi ha una preocupació al carrer. No sé si això és el que vostè entén per “de seguida”. És a dir, no haver comparegut, fins a hores d’ara no ha comparegut, no una vegada, ni dos ni tres, no ha comparegut mai a la comissió especial.
La demanda de comparèixer se’ls hi va formular a finals de setembre principis d’octubre. Jo no diria que anar fins el 23 de novembre, és a dir gairebé dos mesos després, és de seguida.
En tot cas hi ha hagut una voluntat també amb aquest tema de dilatar-ho.
També li vull fer una pregunta, ja que el Govern té tan bona predisposició, ha pensat en algun moment el Govern comparèixer per motiu propi? És a dir demanar a la comissió de comparèixer per venir-nos a explicar alguna cosa?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Agafi-s’ho bé, no podíem comparèixer a la comissió fa vuit mesos perquè fa vuit mesos no estava constituïda.
Dit això, el Govern no ha tingut la voluntat de comparèixer, no. És que el Govern ha estat sempre a predisposició del que convingués la comissió. Sí, Sr. Pere López, a veure, és que escolti, per què fem polèmica d’això?
Fa dos mesos que la comissió o mes i mig, no o sé, va decidir que hi hauria la compareixença, podien demanar la compareixença, o volien la compareixença del cap de Govern i dels ministres que m’acompanyen. Bé, hi ha hagut també d’altres reunions que s’han fet, i s’ha decidit el dilluns. Res més, Sr. Pere López.
Escolti, ho dic amb tot el respecte. Jo no sé en què això fa avançar el debat sobre la BPA. Jo li dic, escolti si vol el dilluns que estarem allà, no farem quedar malament el president de la comissió que ho fa el màxim possible de bé. Escolti, allà hi serem tots i em dirà, escolti tal dia vingui.
I escolti també li diré una cosa, si el Govern veu que és d’interès de la comissió i és oportú de mutu propi de venir els propers mesos i ho veu així, independentment que nosaltres vindrem tantes vegades com vostès vulguin, ho faré. No hi ha més polèmica que aquesta, no vulgui fer polèmica on no n’hi ha Sr. Pere López, per favor.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes passem a la següent pregunta presentada:
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a les disfuncions dels serveis oferts per Andorra Telecom.
Fou registrada amb el número 1199 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Aquests darrers dies, són contínues les queixes relacionades amb les disfuncions dels serveis d’Andorra Telecom. Sembla ser que les causes són diverses però la conclusió evident és que els usuaris no poden disposar correctament del servei contractat.
Així doncs, demano al Govern si ens pot explicar les raons que justifiquen les avaries o talls en els serveis que ofereix Andorra Telecom com són els serveis de televisió, de recepció d’internet o fins i tot en la recepció de trucades telefòniques?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. consellera per aquesta pregunta que em permetrà explicar, diríem així justificar perquè no es tracta de buscar excuses als fets produïts, ocorreguts, explicaré doncs, els motius d’aquestes incidències importants que s’han produït aquests últims cinc mesos a alguns serveis que presta Andorra Telecom, i crec que també serà oportú, si considero convenient, explicar les solucions que es proposaran per intentar evitar que es tornin a produir aquestes incidències.
En primer lloc, sí que em tocaria i vull fer-ho de forma contundent, la meva obligació com a ministre encarregat de les telecomunicacions i com a president del Consell d’Administració d’Andorra Telecom, de demanar disculpes, en nom de la companyia i en nom propi, per les molèsties ocasionades a tots els usuaris afectats per aquestes incidències aquests últims mesos.
Es tracta doncs, de vàries incidències greus, concretament 4 incidències greus aquests últims 5 mesos sobre el servei d’internet i de televisió per fibra òptica.
Respecte a les incidències sobre trucades telefòniques no en tenim coneixement. En temes de telefonia mòbil sí que hi ha hagut algunes incidències lleus que afectarà molt pocs usuaris en telefonia fixa, però em limitaré a contestar les incidències sobre internet i de la televisió per fibra òptica.
Degut a unes 4 incidències importants aquests últims mesos, a finals de juny i a finals de juliol del 2015, es van produir dos avaries del servei d’internet amb el mateix origen, el 25 de juny i el 2 de juliol.
En el cas del 25 de juny es va produir una degradació del servei, amb una caiguda del servei i de la velocitat de navegació i talls puntuals d’internet, que es va allargar durant més de 10 hores. Una avaria per tant molt important. L’origen va ser la saturació del software de la màquina principal que facilita el servei d’internet. El procés es va allargar durant vàries hores per localitzar l’avaria, i davant la dificultat d’acotar-la i d’actuar, es va optar per reinicialitzar l’equip de telecomunicacions d’internet, el que va permetre reprendre el servei en les properes hores.
Una setmana després, el 2 de juliol es va produir la mateixa avaria. I de fet aquí el servei va ser més eficaç amb la seva actuació. Es van produir talls d’entre 10 minuts i una hora per als usuaris, però l’experiència de l’última avaria va permetre detectar la incidència a temps i poder solucionar de forma més ràpida aquesta nova incidència.
La conclusió d’aquestes dos avaries és que la saturació era deguda a una de les múltiples màquines que supervisen la xarxa automàticament i que enviava moltes peticions d’informació erròniament a la unitat principal.
Les últimes avaries, dues més van ser en al cas de la televisió per fibra i obeeixen a causes diferents. La primera va ser al setembre d’aquest any i va ser fruit d’una intervenció motivada per un canvi general de l’oferta de televisió per fibra, el més important canvi que hi ha hagut amb set anys d’història d’aquest servei. Concretament l’absorció per part de Movistar del proveïdor de continguts contractat per Andorra Telecom, Canal Plus, va obligar a re configurar tots els canals i paquets de televisió en molt poc temps. El procés ja de per si molt complex es va veure complicat, encara més, perquè la màquina d’assignació de canals no va funcionar correctament. El servei no es va interrompre en cap moment però al llarg de quatre dies hi va haver talls puntuals en alguns canals o canals que no es trobaven on corresponia d’acord amb la configuració inicial.
L’última incidència i que va afectar a més usuaris i a més afectats, doncs, va ser a finals d’aquest mes d’octubre. El problema va ser de la màquina que assigna la senyal als descodificadors. La informació que transmetia no era correcta de manera que els descodificadors no aconseguien disposar de senyal, bloquejant-se l’operació. La solució es va basar en la instal·lació del maquinari de control en les rutes que distribueixen la senyal per tot el territori o la desviació cap a rutes alternatives. L’avaria va de sis dies, per tant molt llarga, va afectar en algun moment al voltant del 50% dels usuaris amb que compta aquest servei, és a dir 6.000 afectats sobre 12.000.
En tots els casos, Sra. consellera, s’estan adoptant mesures per resoldre aquestes incidències i problemes i reforçar la seguretat del servei, que les puc detallar més endavant si ho considereu oportú.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 15 d’octubre, el ministre Jordi Alcobé ens presentava a la Comissió de Política Territorial i Urbanisme els projectes estratègics d’Andorra Telecom.
Aquell dia es van anar desgranant les diverses línies de diversificació del model de negoci de la parapública: ens va parlar de vivers d’empreses, d’un projecte de Call Center, assessoraments a tercers, la compra d’un operador mòbil virtual a Espanya, l’edifici The Cloud, i algunes coses més.
Sens dubte, compartim la necessitat de treballar per diversificar per compensar la desaparició futura del Roaming.
Ara bé, la reflexió que ens fem i que segur que es fa molta gent, és que potser caldria, abans de llençar-se en tots aquests projectes, sens dubte molt ambiciosos, caldria assegurar-se del bon funcionament dels serveis bàsics que ha d’oferir Andorra Telecom, com són: la telefonia, internet o bé la televisió.
Referent a la televisió, ja ens ho ha explicat ara el Sr. ministre, al mes de setembre hi van haver moltíssims problemes tècnics per veure els canals contractats per fibra d’Andorra Telecom, essencialment en els canals d’esports. I tal com ha reconegut el ministre, l’avaria va durar gairebé una setmana.
Es poden entendre problemes tècnics puntuals però amb tants dies el malestar dels usuaris és més que important i comprensible.
Simultàniament a això, s’afegien els problemes lligats als drets d’emissió de la Champions. I de manera sorprenent sentíem que SomTV no podia oferir el servei i en canvi el servei de televisió de Cable Mútua a Sant Julià sí que ho podia fer.
Mirin, jo no sé on és el problema, ni què s’ha de fer ni amb qui s’ha de tractar, però potser amb més esforços allà on cal, resoldrien l’anomalia.
En la compareixença del mateix dia 15 també ens vam queixar del servei d’internet que es talla massa sovint, i que no va a la velocitat promesa, i ara també ens ho ha explicat el Sr. ministre.
Aquí també podem entendre que hi hagi problemes tècnics puntuals, mancances en els emissors, en les antenes, o no sé en quins llocs més, però aquí també potser amb més mitjans s’acabarien segur les disfuncions.
I per acabar, l’altre tema que ja vam parlar en la compareixença, i el ministre ens acaba de dir que no en té constància, però jo crec que tots en aquesta sala i tots els ciutadans d’Andorra s’hi hauran trobat algun dia amb interferències telefòniques, amb tallades constants, que són evidentment molt molestes a més que també tenen un cost pels usuaris.
En resum, ens dóna la impressió que el Govern de DA, obnubilat amb projectes en els quals destinarem molts mitjans econòmics, i tal com deia abans segur que molt ambiciosos, potser s’oblida de l’essencial i no destina els recursos necessaris als serveis bàsics que ha d’oferir.
Gràcies Sr síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Començaré per l’últim i permeteu-me dir-vos que us equivoqueu. Us equivoqueu amb aquest diagnòstic que el Govern de DA, com diu vostè reiteradament...
El Sr. síndic general:
Us demanaria que sigueu breu.
El Sr. Jordi Alcobé:
Sí, acabo de començar, seré molt breu.
El Sr. síndic general:
És que ja esteu fora de temps Sr. ministre, per això us demano que sigueu breu.
El Sr. Jordi Alcobé:
Bé, d’acord, doncs, aleshores només li diré que la fracció legítima del que esteu fent és molt legítima. En qualsevol cas dir-li que la compareixença, el que es va explicar eren projectes nous que llençava la companyia. I sempre s’ha explicat també que mai s’oblidaria, mai s’oblidava la gestió diària dels projectes, doncs, del dia al dia o del servei bàsic d’Andorra Telecom que és d’oferir un bon servei de telecomunicacions. I per tant, en cap cas s’hauria de barrejar el fet i la necessitat de fer nous projectes per buscar una solvència, i una altra companyia a llarg termini amb la voluntat i els mitjans que s’hi posa per assegurar aquest servei diari i bàsic.
I per tant que el risc zero no existeix mai, és evident. És una empresa amb una tecnologia molt evolutiva. I en aquest cas lamentar de forma real les incidències que hi han hagut, i les solucions proposades permetran evitar o minimitzar el risc que es puguin tornar a produir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, l’objectiu de la pregunta és essencialment demanar si us plau, que es posin els esforços necessaris per evitar que tots aquests problemes es reprodueixin. I repeteixo, una avaria puntual evidentment que crec que tothom l’entén, però penso que aquí n’hem acumulat massa.
Jo el que sí que voldria demanar al Sr. ministre sense entrar realment en qüestions molt tècniques, però si ens pot resumir una mica, quines són les accions que preveu fer per evitar tots aquestes disfuncions en els serveis bàsics.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Molt breument, perquè és una pregunta que pot donar bastant més temps de resposta.
Diré que hi ha tres accions essencials i que no han començat avui o aquests dies, sinó es van començar inclús al 2012, al 2014, perquè aquestes avaries es produeixen degut bàsicament també, a elements de risc que es coneixien, i per tant es van emprendre accions en el passat per intentar minimitzar aquest risc.
Doncs, per exemple, l’actualització de la redundància de la xarxa de servei internet. Això és un projecte que va començar al 2014, que acabarà al febrer del 2016, i permetrà redundar el nucli de la xarxa d’internet i que farà que en cas de caiguda d’un dels elements principals hi hagi una altra alternativa o pla B, i això que es pugui evitar aquesta caiguda del servei. El cost és de 4 milions d’euros, i se’n beneficiaran 29.000 usuaris del servei d’internet.
Una altra mesura és el canvi de la central de telefonia fixa. Un projecte que va començar el 2012 i que acabarà el juny del 2016.
Aquí l’objectiu seria canviar la central que ofereix el servei de telefonia fixa, tant de clients residencials com per empreses, cost de 5 milions d’euros usuaris i beneficiats més de 30.000.
I el tercer i per últim, canvi dels equips de clients i d’accés de la xarxa de fibra òptica. Aquest projecte es va començar aquest any 2015 i s’acabarà el 2017. I aquí realment hi ha molta feina perquè s’ha de modernitzar els equips de clients i accés a la xarxa de fibra òptica per donar més prestacions.
Andorra va ser pionera al 2007 amb la xarxa de fibra òptica, i ara convindria modernitzar aquests serveis, aquests equipaments, i donar més serveis, més prestacions i evitar que hi hagin possibles nous talls com els que s’han produït. El cost és de 8 milions d’euros, i s’acabarà el 2017.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha cap més repregunta...
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Senzillament estava esperant que la Sra. Rosa Gili acabés.
En el marc del fil de la pregunta, Sr. ministre, tenen constància d’algun informe al respecte que en itinerància els usuaris, clients d’Andorra Telecom es trobin sovint en què el seu terminal es queda dit en català sense servei? Tenen constància també que terminals de clients d’Andorra Telecom, a la pantalla, per dir-ho d’una forma planera, allà on surt ara mateix Mobiland, que ens sortiria a tots els que estem en aquesta sala, quan estan en itinerància els hi arriba a sortir Mobiland en majúscules, com quan ho teníem fa uns mesos, i dóna peu a pensar que no estan en roaming i que per tant les trucades les estan fent en Mobiland quan en realitat estan en un operador estranger?
I ara en el fil de la dúplica de la M. I. Sra. Gili, les interferències i els talls podrien ser deguts a què Andorra Telecom està treballant amb una tecnologia de IPB4 quan hauríem d’estar treballant amb una IPB versió 6?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Sincerament no sóc un tècnic per contestar-li a aquesta pregunta. El fet de les inicials Mobiland amb majúscula o minúscula, doncs ho desconec i ho preguntaré. No sé si això té a veure amb la cobertura que pot tenir aquesta afectació, si el fet que sigui majúscula o minúscula vol dir que és un operador amb roaming o no. No li sé contestar ni li puc contestar en aquests moments.
I el fet que hi hagi, doncs, la tecnologia que m’esteu esmentant IPB4 o IPB6, doncs, tampoc li puc contestar en aquest moment.
El que sí que us puc dir és que Andorra Telecom està posant els mitjans necessaris per evitar el màxim possible aquests tipus d’interferències.
Una cosa que potser fa referència a això són els talls amb la telefonia mòbil. A Andorra es tallen o hi ha una incidència amb la telefonia mòbil el 0,75% de les trucades. 0,75% de les trucades té un tall amb la telefonia mòbil. I això sobretot és degut a zones amb difícil cobertura com el túnel de la Massana, que al entrar o sortir moltes vegades hi ha un tall de comunicació. Això és un tema orogràfic molt difícil de solucionar, i que produeix aquest 0,75% en gran majoria dels talls de comunicació.
Per la resta de les qüestions no dubti que m’informaré al respecte, i el que sí que us vull deixar clar, és que Andorra Telecom posa tots els mitjans necessaris, perquè els té, per evitar al màxim aquestes interferències o aquestes incidències, sense voler dir que no hi ha cap risc zero, perquè risc zero sempre existeix amb aquesta tecnologia o amb aquesta companyia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes passem a la pregunta següent:
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a l’incompliment de la Llei general de les finances públiques en la tramitació del pressupost.
Fou registrada amb el número 1200 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
El Projecte de llei del pressupost per l’any 2016 es va trametre a Sindicatura més enllà del 31 d’octubre. Bé de fet quan vaig redactar la pregunta donava per suposat que s’hauria tramés entre el termini que passa des que es formula la pregunta fins el termini que tindríem la sessió del Consell, però el retard que ja prevèiem gran del Govern ha anat molt més enllà del que podíem imaginar, doncs, a hores d’ara encara aquest projecte no s’ha entrat a tràmit parlamentari
-i incomplint, per tant, la Llei general de les finances públiques.
Aquesta situació esdevé un acte d’irresponsabilitat per part del Govern de DA que mostra alhora la seva incapacitat de gestió.
No cal dir (per gairebé sobrer) que aquesta és una situació que no s’havia produït en els quasi vint anys d’aplicació de la llei.
Vist l’exposat es demana: per què creu el Govern que li és permès incomplir el marc legal en la tramitació d’una Llei tan important com la del pressupost i si creu que aquesta “potestat” -entre cometes- es limita només a aquesta llei o afecta també a d’altres textos legislatius?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
A risc de reiterar-me arrel de les repreguntes, a raó de la pregunta sobre el marc pressupostari que ha fet el Sr. Naudi. Ja li dic, assumeixo plenament i en primera persona el fet que efectivament el pressupost finalment s’haurà entrat 20 dies tard. Com vostè sap, a més n’he parlat amb vostè, s’entrarà demà juntament amb el marc pressupostari també. I evidentment no hi ha cap voluntat que això torni a succeir en el futur, ni entenem des del Govern que això obri la porta a poder tenir incompliments d’aquesta naturalesa amb cap altra llei. Només faltaria.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller, per la rèplica.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, hem assistit moltes vegades com el Govern de DA s’atribueix que és el primer de Govern que ha fet moltes qüestions. Val a dir que, al nostre entendre, moltes d’aquestes atribucions no sempre són certes. S’han atribuït molts mèrits que en realitat vénen de feines fetes d’altres governs i de feines que vostès han aprofitat, però vostès no s’han estat moltes vegades a intentar sempre capitalitzar com el primer cop que han aconseguit certs assoliments.
En aquest cas sí que és indiscutible que és el primer cop en 20 anys en diferents governs, doncs, que s’ha incomplert amb aquest termini. Entenem que és un precedent desafortunat, que a demés posa en una situació prou complicada a tothom amb la gestió d’aquest projecte de pressupost. A demés ens sembla que és un mal moment. És a dir, justament en un moment en el que estem sota observació internacional, sota l’observació dels comptes públics, informes de les diferents agències de rating, no és mai un bon moment per incomplir la llei, però potser aquest és un moment especialment dolent.
I a demés i nosaltres fem la referència a les deficiències de gestió i a la mala gestió del Govern de DA, perquè a més ens sembla que aquesta és la conseqüència d’una llarga història, una llarga pel·lícula. És a dir, aquí hem anat d’incompliment amb incompliment, d’improvisació amb improvisació, i això, que els passa també amb altres qüestions, doncs, ens porta, segons diu vostè, allà on som ara.
Vostès, i vull recordar breument, no portaven en el programa electoral el projecte de llei de l’IRPF. Van haver de posar-lo perquè sabien que havien de fer-lo per posar, doncs, per signar els convenis per evitar la doble imposició, i es van treure de la màniga un altre projecte de llei, que tampoc era al seu programa electoral, per acontentar a tots aquells que no estaven d’acord amb el seu incompliment flagrant del programa per la llei de l’IRPF.
Aquest és el naixement de l’anomenada regla d’or, de la llei de sostenibilitat financera. Una llei que està donant problemes ara, però que ja intuïm que donarà molts problemes amb la seva aplicació, i per tant, això és conseqüència de què vostès, com fan tot sovint en altres àmbits, avui tindrem ocasió en la sessió de control de parlar en altres qüestions, com que van saltant, incomplint una cosa amb l’altra, doncs, quan un arregla un error, aquell pegat que ha posat, aquella subsanació, li genera més endavant altres problemes. I aquesta és la situació en la que ens trobem ara.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre, si voleu dir alguna cosa.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
És que sembla que a banda de fer-nos un recordatori sobre les bonances o no del programa electoral de DA, que va tenir un amplíssim suport a les eleccions del 2011, no ha fet cap aportació el conseller sobre la qüestió de la pregunta, i per tant m’esperaré a les repreguntes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No és la primera vegada que sembla que els respecta els programes electorals, no és precisament allò que més preocupa a Demòcrates per Andorra, però en tot cas ja hi estem acostumats i no és pas cap novetat.
Entrant en el tema de les repreguntes, li voldria plantejar Sr. ministre si no creu que aquest fet que ha succeït és un fet prou rellevant perquè vostè hagués anat a una compareixença a la Comissió de Finances amb certa antelació, perquè imagino que les problemàtiques, doncs, les devien veure venir fa temps, a exposar què és el que estava succeint. Jo penso que aquesta situació de desinformació, d’arribar... vostè va presentar el projecte de pressupost, no aquest dimecres, sinó el dimecres passat en sessió de ministres va dir que l’entraria, però ara no s’entra fins el dia 20. Jo penso que tot això ha comportat una mala imatge per part del Govern que hauria pogut quedar resolta i anticipada si vostè, com nosaltres pensem que hagués estat escaient, hagués demanat una compareixença al mes de setembre a la Comissió de Finances.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, una prèvia i després li responc a la pregunta concreta.
Efectivament, jo crec que possiblement, ara no voldria deixar-me ningú, segurament dels 28 consellers, el que està més ben plaçat per saber com s’elabora el pressupost és vostè. I per tant, efectivament, el Govern, el dimecres passat, doncs, va aprovar el pressupost amb les seves xifres globals, el projecte de llei. És un pressupost que hem anat ajustant fins l’últim moment. I, per tant, a partir de què s’ajusta i s’aprova amb les seves xifres globals, doncs, s’ha de desencadenar tot un seguit de feines, doncs, amb les elaboracions de les memòries i demés, i doncs, pot haver-hi aquests dies entre el dimecres i el dia 20.
És veritat també, a més a més, que com vostè sap ahir hi havia Govern, avui hi ha Consell General, però ens hauríem mogut amb el millor dels casos entre el 18 i el 20, perquè és el temps que hem necessitat per completar tota la informació que ha d’acompanyar el pressupost, i insisteixo, demà es presentarà. I també ja li he dit, perquè vostè en pugui fer l’ús necessari, doncs, que assumeixo en primera persona la responsabilitat.
En relació al tema de la compareixença, doncs, sí, té tota la raó. Hauria pogut demanar una compareixença per explicar un fet rellevant, com és el fet de retardar-me en la presentació del pressupost. No li puc pas negar, i en prenc bona nota perquè potser això ens hauria estalviat un debat com aquest, i li hauríem pogut explicar a través de la comissió legislativa. Hauria estat una possibilitat que no m’hauria semblat sobrera i que no vaig tenir present.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Em sap greu acusar-lo de mala gestió en aquest tema, però entendrà que no el puc pas felicitar. I a demés recuperava l’altre dia la seva compareixença que com a ministre va efectuar a inicis de legislatura per veure si ens en va parlar aquell dia que hi havia unes possibles dificultats i si això comportaria un retard amb la tramitació del pressupost. És més, jo li vaig demanar per l’aplicació de la regla d’or. També el conseller del Grup Demòcrata, el Sr. Miquel Aleix, també li va demanar sobre aquesta qüestió, i estàvem parlant del mes de juliol, i jo diria que bastant avançat el més de juliol, no em va semblar entendre, tot al contrari, que vostè hi veiés cap mena de problemàtica.
I per tant, li demano, com és possible que a finals del mes de juliol, i per tant, ja coneixent totes les obligacions que li podria comportar la regla d’or, doncs, primer no en va parlar quan vostè va tenir el temps d’exposar les seves línies mestres, i per què després a dues preguntes sobre aquesta qüestió, tant la formulada pel Sr. Aleix com la que vaig formular, tampoc no ens va posar en advertiment que hi podria haver dificultats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Efectivament vaig comparèixer a la comissió a petició meva per exposar una mica tot el pla de treball per aquesta legislatura, entre els quals, evidentment, hi ha també l’elaboració dels diferents pressupostos dels diferents exercicis, i aquella era una compareixença feta el dia 20 de juliol, si mal no recordo, i en aquell moment, doncs, la pretensió i la voluntat del Govern i del ministeri era la de poder complir els terminis.
El 20 de juliol, com vostè sap, tot just s’està en la fase en la que els ministeris estan elaborant les seves propostes, per després durant el mes d’agost, normalment, ser traslladades al Ministeri de Finances qui en fa l’agregació, i acaba, doncs, a partir d’aquell primer document, treballant ja amb reunions bilaterals amb cada ministeri, doncs, l’ajust del mateix.
En aquell moment, doncs, no ens va semblar que hi hagués d’haver un retard fruit del desajust que hi havia entre la primera proposta de pressupost i el que pretén la llei de sostenibilitat i estabilitat pressupostària.
Insisteixo, el calendari d’elaboració del pressupost és el que és, i més en un any com aquest en el que havent-hi hagut eleccions, hi ha un canvi de Govern. Un canvi de Govern que acaba significant, més enllà que hi hagi continuïtat de color polític, doncs, uns substancials canvis a nivell del que es diu l’orgànica, la composició orgànica del Govern. Això suposa canvis molt importants en l’estructura del pressupost, doncs, pels canvis de ministeris perquè hi ha departaments que passen d’un ministeri a l’altre, has d’aconseguir una comparabilitat homogènia entre una cosa i l’altra...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
Això també acaba dificultant la situació o l’elaboració del pressupost i al final hem acumulat aquest retard.
I només ja per acabar, Sr. síndic, evidentment, i això em sembla important, ja en tindrem ocasió de debatre, segurament, en el tràmit del pressupost, hauríem pogut presentar un pressupost amb un dèficit major, perquè la regla d’or, com es coneix popularment, de fet no et fa o no t’imposa estar dins d’uns paràmetres fins al final de la legislatura, és a dir, fins l’any 2019. Però ens semblava, precisament, en relació al que vostè deia, doncs, que convenia ajustar-se al màxim a aquesta regla d’or, des de la primera legislatura. I si això era a costa d’haver d’ajustar i treballar una mica més sobre el pressupost, crec que valia la pena fer-ho.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
L’última repregunta Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies.
Veig que el ministre ha aprofitat per passar-nos algun missatge sobre el pressupost, que en tot cas no li havia demanat. Ja tindrem temps d’analitzar-lo.
Li vull fer una darrera pregunta, insisteixo el fet ens semblava preocupant, ens sembla que al Govern li ha faltat anticipació, reconèixer que hi havia aquestes problemàtiques. Algunes de les explicacions que vostè em dóna, i vostè sap que puc conèixer bé com s’elabora un pressupost, doncs, no m’acaben de convèncer, perquè no és l’elaboració del pressupost recurrent, sinó és el tema del marc pressupostari, on hi han hagut els problemes, i vostè hagués hagut d’anticipar aquesta qüestió bastants mesos abans.
En tot cas, li vull demanar si incomplir un termini d’aquesta manera tan important amb una llei tan essencial com la llei del pressupost, i a més haver-ho fet sense haver comparegut, sense haver informat prèviament i demés, no pot donar una mala imatge del Govern i pot desgastar la seva força moral darrera els ciutadans a l’hora d’exigir el compliment de terminis. A mi em sembla clar que l’actitud del Govern ha sigut massa laxa. Quasi si no ho diem nosaltres aquí el Govern no diu res. És a dir, havíem arribat a principis de novembre i el Govern no s’havia preocupat d’anticipar que no es complia amb els terminis.
A mi em sembla que és una mala imatge del Govern i erosiona a l’hora de demanar i d’exigir, com ha de fer, davant dels ciutadans que ells sí que han de complir els terminis.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Jo crec que això és una deriva i simplificació de les qüestions absolutament poc ajustada. Si cada vegada que els diferents governs, inclòs l’actual, doncs, en matèria legislativa no han complert un termini, doncs, això s’ha de traslladar a què es dóna peu a què ningú compleixi les seves obligacions en l’àmbit que sigui, per exemple el tributari, doncs, em sembla que és absolutament demencial.
Deixi’m que li posi un exemple. No fa pas massa, en el transcurs de la passada legislatura, el Govern, amb això que vostè li costa tant de reconèixer, va haver d’arreglar una qüestió que era històrica. I és que, per posar un exemple dels molts que podríem posar. Una societat pública Ràdio i Televisió d’Andorra estava en fallida permanent, i això és una flagrant alteració de la llei, El fet que això fos així, no va generar, ni vaig veure que a vostè li inquietés massa en el sentit de pensar que, per tant, totes les societats d’Andorra, donat que Ràdio i Televisió d’Andorra estava en fallida i no es feia res per arreglar-ho, podien estar en fallida.
És clar, hi ha assimilacions que em semblen que no són ajustades. Ja li he reconegut, ens hem superat en 20 dies, han passat 20 dies del termini de presentació del pressupost. La llei preveu què passarà en el supòsit que en el termini que queda, com és previsible, no es pugui aprovar el pressupost. La llei ja...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... preveu les dotzaves parts, i per tant, el funcionament del corrent del Govern no s’alterarà. I estic segur, aprovarem el pressupost abans que molts dels pressupostos aprovats en els 20 exercicis anteriors, que molts d’ells s’han acabat aprovant el març o a l’abril, i inclús més endavant, i també cal dir-ho, alguns s’han acabat no aprovant mai.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha cap més...
Sr. Miquel Aleix teniu la paraula.
El Sr. Miquel Aleix:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No em correspon a mi justificar per què Govern entra amb un retard o no l’entrada del pressupost a tràmit. Però ja que s’ha esmentat el meu nom en referència a una compareixença del seu ministre en la comissió, el que sí que jo voldria dir i tampoc el vull refer, no vull refer avui el debat que van tenir en el seu moment de l’aprovació de la llei de sostenibilitat i estabilitat pressupostària. Però sí recordo aquí que la voluntat política del Grup Demòcrata, és que a través d’aquesta llei hi hagi unes polítiques de contenció pressupostària i de contenció del deute públic en general. I que això, jo l’únic que li voldria demanar ara al Sr. ministre és si l’aplicació d’aquesta llei comporta, ja que s’han de fer unes previsions pels quatre anys de la legislatura, un cert treball important en l’elaboració del pressupost que com molt bé ha dit el Sr. ministre crec que han tingut la voluntat de fer-ho des de l’inici de la legislatura, cosa que jo me’n felicito, i penso que malgrat el retard d’aquest primer inici de pressupost serà pel futur essencial perquè les nostres finances públiques no vagin a la deriva com alguns que estan aquí presents en l’anterior legislatura no volien que no s’aprovés aquesta llei.
El Sr. síndic general:
Gràcies, Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, com diu el Sr. Aleix tota llei... -i si repasséssim la meva intervenció el dia que vam aprovar la llei-, tota llei és millorable i segur que amb els anys trobarem maneres d’anar-la perfeccionant a la vista de la seva aplicació.
Però, els grans objectius de la llei jo penso que estan molt ben definits i es podran complir en la seva totalitat. I al final, aquests objectius... i reprenc una mica la resposta que li feia abans al Sr. Gallardo, pel que fa a l’endeutament, són intentar que l’endeutament no superi uns percentatges en relació a la capacitat de generació de riquesa del país, aquest 40% pel que fa al Govern i a l’Administració central i el 55% quan sumem l’endeutament dels comuns i del Govern. Això es podrà complir, Sr. Aleix.
Després, fixa un topall pel que és la despesa global del pressupost i fixant aquest topall també automàticament es fixa un topall en quant pot créixer la despesa corrent de manera que hi ha una clara voluntat a la Llei de què no hi hagi un creixement molt gran en la despesa corrent en detriment de la despesa d’inversió. Aquests són els aspectes que més cal ajustar, a la vista de quina és la composició del pressupost avui en dia però, pel que fa al segon -al creixement de la despesa corrent, al primer pressupost del 2016- també ho complirà.
I després...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
També hi ha algunes qüestions menors com són el fet, o de menys incidència pressupostària, com el fet de fer previsions pel que fa a què puguin venir moments de més dificultat en què es tinguin de fer esforços i, per tant, es demana d’anar aprovisionant una quantitat cada any perquè si hi ha una despesa excepcional doncs, hi hagi un coixí per fer-hi front, i això, també es podrà fer en el pressupost.
Per tant, els grans objectius del projecte de llei o de la llei que es va acabar aprovant jo crec que els complirem però, evidentment, són exigents i per tant, calen ajustos que sortosament van molt en la línia del que ja s’estava fent en els anys precedents.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López, l’última.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, que ens hem derivat a una injustificació en base a la Llei de la regla d’or però amb la intervenció que ha fet el Sr. Aleix i aprofitant que el Sr. Cinca ara parla de les bondats d’aquesta llei, em veig obligat a intervenir, primer perquè el Sr. Aleix ha fet una deducció altament perillosa: que els que no la van votar volien una deriva de les finances públiques... i no li puc acceptar de cap de les maneres. Nosaltres sempre vam acceptar que aquesta llei establís uns límits d’endeutament, ara... aquesta llei té molts altres aspectes que no podem compartir i que responen a la seva concessió política. Hi ha una limitació sobre la fiscalitat directa, hi ha una limitació sobre despeses de funcionament que al nostre entendre pot comportar problemàtiques en certes despeses de caire social, i per tant aquí no només hi ha un límit de l’endeutament que compartim, i per tant no li puc acceptar de cap de les maneres el que vostè ha dit, Sr. Aleix. El que no compartim d’aquesta llei és que s’estableixin limitacions amb la fiscalitat. Vostès aposten per un model fiscal que en alguns punts és diferent del nostre i nosaltres intuïm i ja ho hem vist que aquesta llei donaria problemes.
Em temo que no serà ni la primera vegada... Què avui és la primera vegada? Però en parlarem altres vegades de problemàtiques que dóna aquesta Llei en la seva aplicació, i vostès mateixos des del Govern van fer un criteri en el que veiem moltíssimes problemàtiques.
A nosaltres ens preocupa, les qüestions fiscals que hi ha dintre...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
I les qüestions que poden comportar que en algun moment hi hagi problemes per pagar determinades despeses socials.
Sembla que és una llei que va ser feta a corre cuita per justificar l’IRPF, que està donant problemes i que donarà molts problemes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Judith Pallarés, serà l’última repregunta.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Només per aclarir un punt perquè ja arriba un moment que penso que m’he perdut una mica.
Segons tinc entès, el termini que el Govern tenia per presentar el pressupost era fins el 30 d’octubre i, segons la llei, el que té potestat per allargar els terminis d’aprovació és ja en seu pressupostària? O és al revés? Perquè tinc la sensació de què el Govern s’ha apropiat d’aquell termini que li correspon al Consell General. Si el Consell General pot allargar el termini en l’aprovació, però per llei està preestablert que el Govern té l’obligació de presentar-lo.
I tinc la sensació que amb això de què: “És veritat que és la primera vegada que s’introdueix, és cert que...”. O sigui, tinc la sensació que el Govern s’ha agafat el criteri propi la potestat que té el Consell de què es pugui allargar aquesta aprovació del pressupost.
No sé si estic confosa.
El Sr. síndic general:
És aquesta la seva pregunta...
La Sra. Judith Pallarés:
Sí.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
No sé si l’he entès, però, en tot cas, la llei és clara.
El termini per presentar, el Govern, el Projecte de pressupost és el 30 d’octubre... No hi ha res més.
Senzillament, el Govern com ja he dit i assumit personalment, no ha complert amb aquest termini. No hi ha res més.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Suspenem la sessió fins a les 11.30h.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 11.07h)
Es reprèn la sessió)
(Són les 11.38h)
Passem a la sisena de les preguntes:
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a les simulacions de les pensions de la Funció Pública.
Fou registrada amb el número 1201 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals. Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
A finals d’aquest mes d’octubre, és a dir cinc mesos després de l’entrada en vigor de la Llei del pla de pensions de la funció pública, els funcionaris que ho han demanat, han començat a rebre les primeres simulacions de les pensions que haurien de cobrar aplicant les previsions d’aquesta Llei.
Per tot l’exposat, demanem a Govern: ens pot explicar el Govern de quina manera ha procedit per elaborar les simulacions de les pensions dels funcionaris seguint les instruccions establertes en la Llei del Pla de pensions de la funció pública?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetrà la consellera Gili que li respongui jo aquesta pregunta perquè al tractar-se de la llei que es tracta i sabent que des del meu ministeri es va pilotar aquest projecte la passada legislatura, em sembla que té més sentit que ho faci jo que no pas qui avui en dia, doncs, dirigeix aquesta secretaria d’Estat.
De fet, la pregunta que vostè fa es respon per la pròpia pregunta. Efectivament, com no pot ser d’altra manera, el que s’ha fet és aplicar el que preveu la disposició addicional primera i l’annex 1 de la Llei 23/2014.
No sé si vostè vol que entrem en el detall de pas a pas, de com s’ha anat fent això però, s’ha fet estrictament això: seguir el que preveu la disposició addicional primera i l’annex 1 de la Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, tal i com deia abans els funcionaris que ho han sol·licitat han pogut anar a Govern a buscar les seves simulacions de les pensions de jubilació per tal de poder entendre els efectes de la llei aprovada per DA el passat mes de novembre i que ha entrat en vigor a partir de l’1 de juny d’enguany.
En lloc de donar sistemàticament la informació a tots els partícips, com ho hauria de fer un govern transparent de veritat amb les seves accions, Funció Pública només ho dóna a aquells treballadors que en fan la demanda, i a més, els obliga a desplaçar-se a l’edifici Administratiu. Allà, a l’edifici de Govern, se’ls lliura un full tan sols ni tancat en un sobre i ni tan sols plegat.
Sorprenent també, no deixa de ser la limitació en el temps per poder reclamar la simulació: del 26 d’octubre fins el 30 de novembre del 2015. Què passa després? Ja no es donaran? S’acaba el lliurament d’informació amb comptagotes?
El document en qüestió arriba sense el segell de l’Administració i sense firmar... Una prova més que evidencia la por del Govern de DA de mullar-se en tot aquest afer.
Queda palesa la covardia d’un Govern, un Govern que s’amaga, un Govern de DA que no assumeix les seves responsabilitats ni les seves decisions ja que s’amaga -i ja ho he dit bastantes vegades- darrera de fórmules rares i treballa amb opacitat. En definitiva un Govern que deixa a la cuneta als seus treballadors.
Les valoracions en aquestes simulacions estan fetes sempre en el millor dels casos, donant per fet que s’arriba al 60% del salari mensual teòric, comptant un IPC del 2%, la rendibilitat del Pla del 3,5%, i aquestes xifres no les garanteix ningú.
Queda clar que Govern no s’identifica voluntàriament en el document per evitar qualsevol reclamació ulterior.
Recordem que Govern no es responsabilitza de res en la Llei i que, per tant, no hi ha garantia que això sigui tal i com surt a les simulacions.
En conclusió, crec que puc dir que el Govern ha establert per llei una de les millors eines d’incertesa jurídica i personal amb els seus propis treballadors.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, permeti’m que li digui que major incertesa que la que teníem abans d’aquesta Llei crec que no pot haver-hi... Incertesa absoluta! No hi havia ni un euro aprovisionat per poder fer front a aquests pagaments, el cost dels mateixos creixia exponencialment a mesura que anaven jubilant-se més funcionaris i, en el millor dels casos, d’aquí deu o quinze anys no s’hi hauria pogut fer front.
Per tant, la incertesa la teníem instal·lada amb el model segons estava previst i hi ha la irresponsabilitat que hi ha hagut fins aquell moment de no dotar ni d’un sol euro, insisteixo, dels compromisos que suposadament vostè defensa.
Pel que fa a les simulacions. Vostè fa un gran llistat de prejudicis que senzillament no atenen al que diu la Llei. El compromís del Govern en relació a les pensions està perfectament establert a la Llei i la quantitat fruit d’aquestes simulacions a la qual el Govern es compromet a fer front, com a “Prestació de jubilació a càrrec de Govern” -ho diu amb aquests termes la pròpia Llei- també és claríssima.
La virtut de les simulacions precisament és que en cada un dels treballadors que les han anat a buscar ja pot determinar avui exactament quina quantitat li pagarà el Govern amb càrrec a la prestació que s’ha de fer càrrec el Govern en el moment en què arribi la seva jubilació. I per arribar a aquesta xifra, li vaig explicar l’última vegada que vostè va preguntar per aquesta qüestió, evidentment cal fer tot un seguit de projeccions que no és que estiguin fetes en el millor o en el pitjor dels casos, són projeccions fetes en base al que també estableix la Llei per, precisament, poder determinar en quant s’ha de quantificar la prestació de jubilació de Govern; perquè és important poder determinar quina és la prestació de jubilació de Govern bàsicament per dues raons: la primera, perquè això permet aprovisionar-la de manera acurada; i la segona, perquè li dóna absoluta transparència al treballador que amb molta antelació, amb anys d’antelació en molts casos ja sap exactament quant li pagarà el Govern per aquesta part del conjunt de la seva jubilació, una jubilació que en el cas dels treballadors de Govern tindrà tres potes d’ingrés: d’una banda, la que s’està comprometent a través de la simulació al propi Govern; d’una altra banda, la pensió que li aportarà la Caixa Andorrana de Seguretat Social; i la tercera, per aquells casos en els que així ho hagi determinat el treballador, el que li aportarà el Pla de jubilació que es va aprovar amb la Llei a la que ens estem referint si, doncs, com deia el treballador ha decidit fer les aportacions de fins el 3% i per tant, també el Govern ha fet les mateixes aportacions fins el 3%.
Així de clar! Per primera vegada aquests treballadors saben exactament quant els hi pagarà el Govern, amb quina quantitat i aquesta quantitat ja queda tancada. Només hi ha un supòsit en el que aquesta quantitat es pot alterar i és precisament en el sentit contrari del que vostè estava dient perquè aquesta quantitat es pot alterar en el supòsit de què la realitat de l’evolució salarial d’aquell treballador sigui més favorable al treballador del que ha previst la simulació. Si arriba aquest cas, el Govern -ho diu la Llei- haurà de re calcular aquesta part de la prestació que va a càrrec de Govern i l’haurà de re calcular a l’alça, òbviament, en favor del treballador.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Bé Sr. ministre, nosaltres ja li vam dir en aquell moment que no teníem cap objecció amb què es treballés en canviar la Llei si era necessari, el que passa és que ja li vam dir llavors de manera reiterada i li hem anat dient vàries vegades, la Llei evidentment que es pot canviar, es podia fer i vostès ho van fer, però haver-ho fet d’una manera clara i no de la manera aquesta tan complicada.
Llavors, per anar a la primera repregunta que jo voldria fer, és demanar-li al Govern per quina raó no han enviat automàticament les simulacions a tots els partícips del Pla de pensions? Per quina raó s’ha obligat a la gent a fer-ne la demanda prèvia? I per què se’ls obliga a desplaçar-se a l’edifici Administratiu?
I la tercera repregunta que aniria lligada amb això és: què passarà després del 30 de novembre? Per què s’han acotat les dates per demanar aquestes simulacions?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Comencem pel final.
Després del 30 de novembre no passarà res. Senzillament, la data de posar un període, un termini perquè la gent pogués anar a buscar les seves simulacions era perquè es va posar en funcionament un dispositiu específic per aquesta qüestió preveient que hi ha molts treballadors a l’Administració pública, pot haver-hi dues mil persones que vagin a recollir la simulació i el que es tractava era de tenir un dispositiu que donés resposta a aquestes fins a dos-mil persones que podien anar-ho a buscar sense generar ni un col·lapse a la pròpia Funció Pública, ni evidentment un desordre al conjunt dels departaments on treballen aquests treballadors i ordenar una mica tot l’accés a aquesta informació.
Aquelles que no ho hagin anat a buscar fins el 30 de novembre, doncs, hi poden anar al desembre, al gener o quan creguin convenient i aniran directament ja, pels mecanismes, pels circuits habituals directament a la Funció Pública. Senzillament és per això.
Per què anar-ho a buscar in situ? Doncs, perquè és una qüestió suficientment delicada que com vostè es cuida molt de recordar-nos sempre, complexa que pot requerir que hi hagi alguna pregunta i, a més a més, ens semblaria important que hi hagués l’acús de recepció per part de tothom conforme l’havia rebut i en el moment en què l’havia rebut senzillament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, gràcies Sr. Cinca, perquè quedi clar que els funcionaris hi podran anar en qualsevol moment. Crec que agrairan les seves paraules i el seu compromís.
Jo el que li voldria demanar, és a dir, a nosaltres ens consta que aquestes simulacions s’han fet a través d’uns càlculs manuals, que ha sigut molt complicat de fer-les i, per tant, jo entenc que quan parlem de càlculs manuals poden haver-hi sempre errors... És normal! Tots ho hem fet i en podem fer, evidentment.
Llavors, jo el que voldria saber és per què en aquest full d’informació sobre les simulacions, per què no han posat exactament la fórmula amb tots els números. És a dir, perquè la gent tingui, almenys, la possibilitat de re calcular a veure si està bé i de verificar cada un dels elements que han intervingut per arribar a aquesta quantitat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, s’ha buscat un disseny del full que ens ha semblat que és el més entenedor possible, i els tècnics de la Funció Pública han intentat doncs, insisteixo, sabedors de la complexitat de la qüestió doncs buscar un disseny que sigui el que et permet de manera més planera entendre el que diu la mateixa simulació i sobretot, el més important, quin és aquest compromís que adquireix el Govern en el concepte de prestació de jubilació a càrrec de l’Administració que surt explícit a la simulació.
Potser sí que es podia haver posat tota la fórmula però com vostè diu és realment complexa.
La fórmula al final inclou molts paràmetres: el primer, identificar el lloc de treball de la persona, el seu lloc de treball amb propietat. No té perquè ser, en molts casos o en alguns casos, el que estigui ocupant en aquell moment particular perquè pot ser una persona que estigui en una comissió de servei, que estigui en excedència, que estigui en el que sigui.
Per tant, el que es fa és fer la projecció del lloc de treball d’aquella persona, del que li correspon a aquella persona i es projecta fins els seixanta-cinc anys amb els paràmetres que diu la Llei.
Al mateix temps, la Caixa Andorrana de Seguretat Social a partir de la projecció que se li envia fa el càlcul de quina seria la pensió amb els termes de la CASS d’avui d’aquesta persona en base a aquella projecció que se li facilita a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
I, al mateix temps, un altre càlcul és que calcula quina és la rendibilitat i, per tant, quina és la pensió que s’obtindrà del Pla de pensions de l’Administració pública, el que es va crear amb la Llei, i això permet doncs, fer el càlcul del 60% del salari projectat, restar en aquest 60% el que cobrarà de la CASS i el que cobrarà del pla de pensions, i la resta és el compromís que adquireix Govern per prestació a càrrec de l’Administració pública.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Acabo de seguida Sr. síndic.
Si s’entén aquest mecanisme, en sembla que la resta passa a ser bastant secundari. En qualsevol cas, evidentment, el càlcul es pot refer. Si algú no l’entén o li sembla que alguna dada no respon al que ell entendria, doncs, se li donaran totes les facilitats.
Però insisteixo, estem parlant de càlculs, és veritat, complexes, i que al final responen al que diu estrictament l’articulat de la Llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, vostè ha donat les seves explicacions del perquè no ho han acabat d’explicar fins al final, però miri, jo li diria que crec que no cal simplificar, no menystenim la intel·ligència dels nostres ciutadans. És a dir, potser la gran majoria no hi entendrà res, però potser sabent d’algú que els hi pugui explicar, i entenc que seria el normal, transparència i no l’opacitat del seu Govern.
Vostè, ara en la seva intervenció ha dit reiterades vegades, ha parlat del compromís del Govern. I llavors jo li demano si les seves paraules estan dient això, per què, quina és la raó que aquest full de simulacions no porti cap firma i que no hi hagi ni tan sols un segell del Govern que doni una validesa a aquest document.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Estem una mica al límit de l’objecte de la pregunta. No sé si voleu contestar Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, efectivament, però en tot cas, li torno a dir, el compromís de Govern el fixa la Llei. No hi ha paper en aquest cas, més garantista que la pròpia Llei publicada al Butlletí. Allà està identificat aquest compromís de la prestació a càrrec de Govern. I allà està definit com es calcula. No es podrà eludir aquest compromís perquè queda perfectament determinat.
En tot cas deixi’m, ja que vostè insisteix en això, reiterar-li que no hi ha pitjor opacitat que haver-li promès a la gent que cobraria alguna cosa que no se sap que es podria pagar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una repregunta, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
A veure, crec que estic realment dins del marc de la Llei, ja que ha demanat de quina manera s’havien fet aquestes simulacions.
A veure, vostè Sr. Cinca diu que això està garantit a la Llei, sí que hi ha algun compromís de Govern sí, però no sabem quin és, i això crec que és el que preocupa als ciutadans, essencialment saber quan cobraran. Crec que és dins del marc d’això que estem parlant.
Jo li voldria demanar també per quina raó no s’ha posat en cada full individual de simulacions de les jubilacions aquells que tenen dret a pre jubilació, per què no se’ls hi ha posat específicament que hi tenen dret o no, si tenen dret quant cobraran a l’edat que els pertoqui poder-se pre jubilar, i també li demano per què no s’han previst altres casuístiques que no sigui la cotització del 3% al pla de pensions?
I aquí vaig una mica al que li estava dient abans, si vostès publiquen exactament tota la fórmula i es veu clarament de quina manera ho han calculat, potser alguns seran capaços de fer aquests càlculs, però vist que no ho han posat, jo entenc que això deixa bastant en suspens el tema aquest.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, els fulls on es reflecteixen les simulacions, que és la fulla informativa a efectes estimatius dels imports de disposicions addicional primera, al final precisament, per això calia fer una simulació individualitzada de cada treballador, preveu que per aquells treballadors que es poden acollir a altres disposicions, doncs, se’ls hi especifica quines són les disposicions, ja sigui la disposició addicional cinquena, l’addicional sisena, la disposició transitòria segona i la disposició transitòria tercera.
Si no aplica es posen les disposicions i es diu no aplica, i si aplica, doncs, en cada cas s’explica en quins termes li aplica i com ho pot fer. Per tant, vagi per endavant que les peculiaritats de cada treballador en funció dels anys que fa que treballa del cos al que pertany, doncs, estan especificades en els fulls de simulació.
I després el tema del 2%, de l’1%, permeti’m que li digui, la pròpia pregunta posa de relleu que vostè encara no ha entès la fórmula i com s’aplica això. Li torno a explicar, i segurament és culpa meva que jo no ho sé explicar prou bé, vagi per endavant també.
El Sr. síndic general:
Breument si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Perdó...
El Sr. síndic general:
Breument.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí d’acord.
Càlcul de la projecció salarial, a partir d’aquesta projecció salarial, 60% del salari brut teòric és el que s’ha de buscar que pugui cobrar aquesta persona com a pensió. Això en base a la suma de tres paràmetres. Un sol d’aquests tres paràmetres és garantit pel Govern, que és la prestació a càrrec de Govern. Les altres dues serveixen per calcular aquest paràmetre, aquest càlcul del que s’està comprometent a pagar el Govern.
I el Govern només es pot comprometre a pagar una quantitat que sigui fruit d’un càlcul en el que es dóna per fet que el treballador aporta el 3%. No perquè l’hagi d’aportar o no, perquè el que no podria ser és que si un treballador no aporta el 3%, aquesta quantitat no es restés del 60% i per tant, acabés comportant que el Govern li hagués de pagar més a aquest treballador que no aporta el 3% que a un treballador que sí que l’aporta. Perquè no seria equitatiu.
I per tant, el que es busca és senzillament poder determinar quin és el compromís el que està adquirint el Govern d’Andorra en relació a aquest treballador.
Però això són projeccions teòriques perquè al final l’única certa és quan li pagarà el Govern. Per tant, no aporta res en aquest càlcul de saber quin serà el compromís de Govern, el fet de fer la projecció del pla de jubilació al 2% o a l’1%, perquè per treure el compromís de Govern s’ha de fer la projecció al 3%. I aquí el que estem buscant amb aquesta simulació, és dir-li a aquest treballador, el Govern ha adquirit un compromís amb tu de pagar-te el dia de la teva jubilació una pensió en forma de renda vitalícia d’aquesta quantitat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
A veure començaré pel que m’ha dit abans. M’ha vingut a dir que qui vulgui saber-ho més que vagi a veure la Llei, que vagi a veure els annexos, i allà ho trobarà. A veure, ho ha reconegut moltíssimes vegades, això és molt complicat. A dins de la Llei hi ha totes les casuístiques possibles, parlen del cos general, del cos especial, els policies que es refereixen a no sé quina Llei.
Bé, a veure, jo crec que no els costaria res a vostès, que per cada un dels funcionaris reduir una mica el contingut... bé, reduir no, especificar clarament què és el que se’ls aplica, i d’aquesta manera penso que tothom ho agrairia.
A veure, això que ha dit ara, que m’he perdut en algunes coses. Probablement, perquè ja sabem com ha anat tot plegat. Però jo el que crec que avui està bé que ho hagi verbalitzat, perquè potser a molta gent encara no els ha quedat clar, perquè dins del full de la simulació tampoc ho diuen, jo vull que tothom entengui l’única cosa que vostès garanteixen, i ho estic dient, m’adreço a qui li pugui interessar, és únicament la part del Govern. Això no ho posa tampoc a la simulació, aquesta que no està firmada.
Jo només li demano transparència, res més. Que la gent sàpiga de quin mal han de morir, ja està. I després ja...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
...podem valorar si és adequat o no.
Jo només el que li voldria demanar, abans m’ha semblat que ho deia una mica, però bé, voldria que m’ho digui clarament, si us plau. Qui ha fet els càlculs d’aquesta part que donarà la CASS, de la pensió teòrica mensual de la CASS, voldria saber com s’han fet aquests càlculs, amb quins preàmbuls, en base a quins salaris, quins augments i quines projeccions d’augment de salari?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Entendrà Sr. síndic que és difícil contestar a tot això que se’m demana, que d’altra banda, insisteixo, ho posa a la Llei, vull dir no és que digui, mira hem decidit avui que farem les projeccions en base a què els salaris pujaran un 5%, i demà el farem en base a un 4%. No, és que la Llei diu en quins percentatges s’ha de fer la simulació, en base a quins percentatges de creixement dels triennis. Ho diu tot la Llei. I en base a aquests càlculs, aquests paràmetres, s’ha fet la simulació.
Ja li he dit dos fonts d’informació, la que té el propi Govern, que és el lloc de treball de la persona en qüestió, el seu salari per aquest lloc de treball, segons determina la graella de Govern i l’evolució que hagi tingut aquesta persona fins a l’entrada en vigor de la Llei. I a partir d’aquesta quantitat una projecció seguint els paràmetres que diu la pròpia Llei, I això permet aquest càlcul del salari teòric el dia de la jubilació.
Hi ha una altra font d’informació, que és la que disposa la pròpia CASS, per això la Llei s’hi recorda ja, autoritzava a la CASS a treballar amb aquesta informació.
El que s’ha fet bàsicament és aportar a la CASS aquesta informació perquè ella la pogués completar amb l’històric d’aquestes persones. Perquè les persones que treballen a Govern no tenen perquè haver treballat a Govern des del primer dia de la seva vida laboral. Potser alguns d’ells tenien punts acumulats d’altres feines, i per tant, a l’hora de calcular la pensió de jubilació que li pagarà la CASS s’ha de tenir en compte tota la vida d’aquest treballador, tota la vida laboral d’aquest treballador.
A partir d’aquí ja tenim les dues fonts d’informació suficients, s’apliquen les fórmules que diu la Llei amb els percentatges de progressió que es diu a la pròpia Llei, i surt aquest salari.
A partir d’aquí no hi ha molt més a fer. Tens el salari, saps calcular el 60%, això és el més fàcil segurament. I a partir d’aquí, un cop tens aquest 60% li has de restar allò que pagaran altres institucions. Quines altres dos institucions? La CASS a través de la pensió de la CASS, i el pla de jubilació si estàs adscrit al pla de jubilació, i en el supòsit màxim, és a dir, en què hagis fet aportacions del 3%.
La resta, el que falta per arribar al 60% és el que es compromet a pagar Govern. Ho diu la Llei. No cal que ho posem més vegades negre sobre blanc, ho diu la Llei, val.
I aquesta quantitat és la que amb molta antelació el Govern ja tanca. Per què la tanca? Per què si no ens trobem amb la situació que estàvem. Adquirim compromisos però no els podem aprovisionar convenientment. I d’aquesta manera sabem exactament ja avui quin és el compromís, quantificat avui, que per via d’un càlcul actuarial, haurem d’anar sufragant durant els propers anys, a mesura que es vagi jubilant la gent en base als paràmetres que diu la Llei.
No ho sé explicar d’una altra manera, i em sembla que si s’hi posa una mica de bona voluntat es pot entendre el que estic explicant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la següent pregunta presentada:
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a en quin estat es troba la tramitació del reglament regulador de la comissió de seguiment del pla de pensions de la funció pública previst a la Llei 23/2014, i per què encara no ha estat adoptat.
Fou registrada amb el número 1202 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Gerard Alís Eroles.
Només abans que exposi la pregunta ara mateix li donaré la paraula, només saludar als alumnes del col·legi Janer de cinquè de primària, que tenim l’honor que ens estan visitant en aquest mateix moment.
Sr. Gerard Alís quan vulgueu.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
En data 30 d’octubre de 2014 es va aprovar la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública que entrava en vigor el proppassat 1 de juny.
El referit text legal preveia un desenvolupament reglamentari, i en particular disposava que el Govern havia d’elaborar el reglament regulador de la comissió de seguiment del pla de pensions, per tot abans del dia 1 de setembre del 2015.
En la sessió de control al Govern de data 24 de setembre del 2015, s’informà que ja es disposava d’un esborrany de dit text, el qual havia d’ésser sotmès a la comissió consultiva de la funció pública.
A data d’avui no ens consta que el referit reglament hagi estat adoptat.
Vist l’exposat, es demana al Govern en quin estat es troba la tramitació del reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment del pla de pensions de la funció pública, i per quin motiu i/o motius encara no ha estat adoptat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per Govern, té la paraula el ministre, el Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, tal com ens recorda el Sr. Alís, de fet d’aquesta qüestió ja se’n va parlar en una sessió de preguntes del mes de setembre, i també, efectivament, com ell també em recordava, en aquell moment es va dir que es disposava ja d’un esborrany de l’esmentat reglament.
Què es va fer? I de fet em sembla recordar que això era arrel d’una pregunta del Sr. Víctor Naudi, també es va explicar que aquell esborrany s’havia tramès a la comissió consultiva, que com sap, és un precepte que cal complir a l’hora de legislar qualsevol qüestió vinculada a la funció pública.
Si repassem el calendari que s’ha seguit des d’aquell moment, doncs, el 21 de setembre es va convocar la comissió consultiva perquè pogués analitzar aquest esborrany. Això es va fer amb una primera reunió el 30 de setembre. D’aquella reunió, la comissió consultiva en va elaborar un informe que va transmetre, en aquest cas, a la funció pública fent-li una sèrie de suggeriments d’aportacions de millora, al seu entendre, del reglament.
El que es va fer és a partir de què es va rebre aquests suggeriments de millora, doncs, analitzar-los amb els serveis jurídics del Govern, i una part molt substancial, introduir-los al reglament. El nou text, ja introduint totes aquestes millores que ens va suggerir la comissió consultiva va ser novament tramesa a la comissió consultiva perquè fos analitzat en una reunió que van fer el 27 d’octubre i una altra reunió que també van fer el 5 de novembre. Arrel d’aquestes dues reunions de la comissió consultiva han sorgit encara uns nous suggeriments que van estar tramesos a la funció pública el dia 17 de novembre.
I ja a partir d’haver rebut aquesta segona proposta de modificacions o de millores en el reglament, doncs, el Govern ja, en aquest cas a través dels serveis jurídics i de la pròpia funció pública, ja ha incorporat allò d’aquesta segona proposta que ha cregut convenient, de manera que el proper dimecres dia 25 el Govern ja aprovarà aquest reglament.
Permeti’m també recordar que entretant no vol dir que no hi hagi una comissió de seguiment del pla, perquè com deia la pròpia Llei en les seves disposicions transitòries, doncs, es va constituir una comissió per mentre no hi havia aquest reglament i no es podia fer l’elecció del que serà la comissió definitiva.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller, per la rèplica.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Com exposava en la motivació de la pregunta que li he formulat, la Llei 23/2014 preveia que el Govern havia d’elaborar el reglament regulador de la comissió per tot abans de l’1 de setembre del 2015.
Com he recordat i també ho ha fet el ministre, en anteriors sessions de control ja hem tingut l’ocasió d’evidenciar que aquest termini no havia estat respectat, i que el text no havia estat adoptat. Com també hem comentat ara mateix, en la sessió de control de finals de setembre se’ns informà que ja es disposava d’un esborrany el qual havia de ser sotmès a la comissió consultiva per possibilitar la seva adopció.
Lamento que haguem de tornar a portar aquest tema a aquest plenari, però com saben a data d’avui i com ens acaba de confirmar el ministre, aquest text encara no ha estat adoptat.
Això no fa més que engrandir la preocupació existent en relació a aquest tema i la sensació de menys teniment per part del Govern envers el col·lectiu de funcionaris. I és que no puc deixar de recordar, i ja ho he fet en altres ocasions, la celeritat amb la que es va procedir per adoptar la Llei de creació del pla de pensions de la funció pública. I en contraposició, la lentitud amb la que s’està actuant pel seu desenvolupament, manca de pedagogia envers els funcionaris, retard en l’aprovació de les simulacions promeses, i ara manca d’adopció del repetit reglament.
Reglament aquest, cal dir-ho, i insisteixo, que és de cabal importància pel correcte funcionament i gestió d’aquell pla. Vull recordar, coneixent la llei, però vull recordar que la comissió de seguiment és qui ha de fixar la política d’inversió dels fons que els partícips aporten al pla de pensions. I sobretot, cal dur a terme una gestió activa d’aquest fons per tal d’obtenir la rendibilitat que la mateixa Llei pressuposa en les simulacions, càlculs i annexes que es fan.
Ens exposa avui que dit reglament ja està treballat, i em felicito que ens digui que els suggeriments i aportacions dels funcionaris hagin estat tinguts en compte. Ja saben que d’altres vegades no sempre ha estat el cas en aquesta matèria del pla de pensions.
Però bé, no puc deixar de dir que tot aquest procedir d’esmenes i de treball del text, que insisteixo, felicito que s’hagi dut a terme, i es tingui l’opinió dels funcionaris, no és més que una excusa per justificar el retard que, entenc, és injustificable. La mateixa Llei que es va proposar des del Govern preveia uns terminis que ara no s’han complert. El cas és que aquesta manca de complement de terminis fa referència a una manca de voluntat. Una manca de voluntat política que, com he dit, xoca amb la voluntat política que en el seu dia va fer que es tramités de manera ràpida el projecte de llei, i que ara no es manté.
Tot això constitueix, com he dit, una manca de respecte dels funcionaris, però també crec que hem de dir, pot estar causant prejudici als mateixos atès el que he comentat sobre la gestió.
He escoltat amb atenció el que ens acaba d’exposar, i les dificultats, o diguéssim el procediment adoptat des del 30 de setembre en què es va presentar aquest reglament fins ara...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Gerard Alís:
...i hauria de reiterar que són excuses, però que cal fer una tramitació més ràpida d’aquest text.
Em sorprèn -i vull acabar amb això- em sorprèn que malgrat les nombroses intervencions que han fet des del juny, data d’entrada en vigor d’aquesta llei fins ara, demanant que s’accelerés el procés i que es tingués en compte els funcionaris a qui se’ls aplica aquesta llei, encara hi hagin retards. Crec que no deixa de ser una mofa al col·lectiu.
Demano, doncs, serietat, serietat perquè encara queden passos importants a fer que afecten a la licitació de l’entitat gestora i dipositària, que són necessàries per la gestió dels fons dels partícips, i que, com he dit, són necessaris perquè els fons rendeixin de manera suficient per poder tenir alguna cosa semblant al que les simulacions han fet.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, el que sí que hauria estat... una mofa em sembla que ha dit, en relació als funcionaris hauria estat eludir la comissió consultiva i tirar pel dret i donar per bo l’esborrany de reglament que el Govern tenia a principis de setembre, no fer la reunió del 30 de setembre, no esperar els comentaris de la comissió i tornar-nos a reunir el 27 d’octubre o el 5 de novembre, no tornar a rebre nous suggeriments per part de la comissió i haver tirat pel dret a partir només dels primers. Això sí que hauria estat una burla del sistema i als propis funcionaris.
Al final, l’important és que sortirà un reglament que recull el que pretén la llei, que dóna cobertura als principis que fixa la llei, i que aquest reglament, doncs, incorporarà tots aquells suggeriments que ens han fet els treballadors i que per tant, serà una manera també de consolidar més tot el procés d’elecció dels membres de la comissió de seguiment.
Insisteixo amb el que deia abans. Això no treu, i la llei amb això és molt clara, que la comissió de seguiment està constituïda i perfectament operativa, tant és així que la comissió de seguiment ja fa setmanes que està treballant amb l’esborrany del plec de condicions per procedir a la licitació dels treballs de gestió i de seguiment de política d’inversions en relació al pla de gestió. Una cosa no frena l’altra. Són dos processos diferents i la comissió de seguiment disposa, insisteixo, d’aquest plec de condicions per ajustar-lo al màxim allò que creguin convenient. I per tant, una cosa, insisteixo, no està posant en perill l’altra.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic, però el Sr. Alís ha fet un exposat molt llarg, i per tant, suggereix bastants comentaris.
Vostè ha fet també una referència al ràpid procés d’aprovació de la llei. Miri, ràpid o no, llarg o no, això és molt suggestiu, m’imagino. En tot cas, recordar-li que va haver-hi un procés previ de negociació de gairebé dos anys. Un cop es va tenir el projecte de llei, va estar analitzat també per la comissió consultiva. Va haver-hi un informe extens de la comissió consultiva, i a partir d’aquesta es van introduir bastantes modificacions proposades per la comissió consultiva al projecte de llei definitiu. I el projecte de llei definitiu va ser el que finalment va ser tramitat al Consell General.
A mi em sembla que els passos van ser molt garantistes, i en aquest cas, suficientment explícits de la voluntat de diàleg i de què hi participessin tots els sectors afectats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller per les repreguntes.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Primer volia fer un comentari al que em diu en relació a la comissió consultiva de la funció pública, i comparteixo plenament amb vostè que és evident que s’ha de tenir en compte aquesta comissió. I com vostè acaba de dir, que el que hagués sigut una mofa és no haver-la tingut en compte. Però he de constatar que no seria la primera vegada que el Govern no la té en compte. El record que el Tribunal Constitucional va tenir l’ocasió de dir que s’havien saltat aquest procediment a l’ocasió de la llei de retallades salarials.
Dit això, lligant amb el que em deia en relació als propers passos a seguir, em sembla bé aquesta nova informació que ens proposa que la comissió provisional de seguiment ja està treballant la licitació, i aquí és on va la meva pregunta: podríem tenir un calendari, una idea dels propers passos a seguir per fer que el fons o que la comissió sigui plena operativa, en tot cas que la gestió del fons sigui operativa en els termes marcats per la llei?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Ja disposats a tirar d’hemeroteca i del passat, efectivament va haver-hi aquesta sentència. També li recordaré que des de l’any 2007, no vull tirar més endarrere perquè no ho sé, però des de l’any 2007 fins al 2012 no es va reunir mai la comissió consultiva. I no em dirà que no va haver-hi cap canvi reglamentari ni cap incidència amb el que és la política de funció pública de Govern. Per tant, està bé demanar i em sembla que és la funció del Consell General demanar al Govern que compleixi estrictament amb el que diu la llei. Està bé, a més a més, que els treballadors si creuen que no s’està complint amb el que diu la llei, tinguin els mecanismes per reclamar-ho. I està bé i acatem, només faltaria, i complim estrictament, en aquest cas, la sentència del Tribunal Constitucional.
Però també està bé, que un mateix reconegui, doncs, les seves pròpies mancances. I insisteixo la comissió consultiva no es va reunir mai en tot aquest període que li esmentava.
Pel que fa al calendari, li he dit abans. El dia 25 de novembre, és a dir, dimecres vinent, s’aprovarà el reglament, un cop, doncs, ha passat dos vegades per la comissió consultiva i s’han fet aportacions a partir de dos notes o dels informes de millora. I per tant, ja quedarà aprovat això que estigui publicat en el butlletí i es podrà endegar tot el procés per l’elecció.
També li he dit en paral·lel, la comissió de seguiment actualment vigent, segons fixa la llei, té l’esborrany del plec de condicions i estan analitzant-lo per determinar quin és el plec de condicions que finalment voldran que s’utilitzi per tirar endavant el concurs.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
Li recordo que la llei específica que és responsabilitat d’aquesta comissió de seguiment i dels treballadors, determinar quin model de gestió volen tirar endavant. Per tant, només correspon a ells, no correspon al Govern.
El Govern el que ha de ficar, són els mitjans per fer el concurs un cop rep el plec de condicions. Per tant, el calendari no el puc acabar d’ajustar jo personalment. Tant bon punt tinguem el plec de condicions validat per la comissió de seguiment, el Govern procedirà a fer el concurs, segons el que preveu la llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Gràcies per les explicacions que ens acaba de donar. Voldria fer una qüestió sobre l’última qüestió comentada. És cert que la política d’inversió, la política de gestió del fons l’ha de marcar la comissió. Per aquest motiu insistim tant en el retard que s’ha aprovat en la creació d’aquesta comissió definitiva, perquè insisteixo, com he dit abans, creiem que no s’estigui gestionant activament aquest fons pot perjudicar els funcionaris.
Dit això, passo a la repregunta que va lligada una mica a aquest calendari.
Ens consta que els funcionaris a través dels seus representants han demanant al Govern un calendari precís sobre els següents passos a seguir que estan en mans del Govern, -adopció del reglament, licitació de les companyies. La pregunta la contestaran per escrit a aquestes peticions?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, efectivament. Han demanat o els funcionaris o els representants dels funcionaris han demanat per escrit algunes qüestions vinculades amb el que vostè està dient ara. No sé si únicament les que vostè acaba d’esmentar o altres. Però en tot cas la resposta està preparada, i de fet aquesta mateixa setmana serà tramesa als treballadors, també li dic, en els termes bàsicament del que li acabo d’explicar ara.
Perquè insisteixo, el Govern pot anar fent actuacions a mesura que ja sigui la comissió de seguiment, vagi prenent decisions. I insisteixo, perquè el plantejament que vostè fa podria donar a entendre que entretant hi ha un buit, que no hi ha comissió de seguiment. No, No, hi ha comissió de seguiment des del mateix moment en què es va entrar en vigor la llei perquè la llei ja preveia com s’havia de constituir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Gerard Alís:
Una darrera repregunta lligada precisament amb aquest darrer tema que em comenta.
Efectivament la llei preveu que en l’impàs que no s’apliqui el reglament hi hagi una comissió de seguiment que anomenaré provisional.
La meva pregunta va lligada a aquest tema. En la darrera sessió de control quan vam parlar d’aquest tema, ens va comentar quines eren les aportacions actuals que hi havia, i com el Govern que té potestat de gestionar-los provisionalment, els tenia dipositats.
La pregunta va precisament en aquests termes, existia aquesta comissió provisional de seguiment, el Govern està retent comptes en relació a la gestió que s’efectua de les seves aportacions?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
És que en aquest cas, deixi’m que abusi de memòria, però la llei també diu el que hem de fer. La llei el que diu és que mentre no es llança el concurs amb el plec de condicions per determinar qui gestionarà els fons; el Govern, el que ha de fer és garantir-ne el seu dipòsit i fer-ho, a més a més, en termes de liquiditat.
I per tant, això és el que fa el Govern. Els té dipositats tant els que aporten els treballadors com els que aporta el propi Govern amb la mateixa quantitat, dues entitats bancàries amb un format d’absoluta liquiditat a l’espera que puguin entrar en un programa de gestió, a partir dels paràmetres que determini el plec de condicions que ha d’aprovar la comissió de seguiment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem, doncs, a la vuitena pregunta:
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a la contractació d’una assessora per part del Ministeri de Salut.
Fou registrada amb el número 1203 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Vistes les informacions relatives a la suposada contractació d’una assessora dins del Ministeri de Salut amb experiència política en el terreny sanitari que hauria d’esdevenir (segons aquestes mateixes informacions) la impulsora de la reforma sanitària i mà dreta de la ministra, es demana: quin ha estat el calendari de les negociacions, quin és l’estat de l’esmentada (i presumpta) contractació i quines conseqüències organitzatives i econòmiques -entre d’altres- podria tenir la seva contractació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, Sr. Rosa Ferrer.
La Sra. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, pel que respecta al calendari de negociacions amb aquesta persona, hem estat parlant durant el mes d’agost i setembre, i s’ha incorporat al ministeri a mitjans del mes d’octubre.
Quin és l’estat actual de la contractació i conseqüències organitzatives econòmiques, entre d’altres, pot tenir la seva contractació?
Actualment estem acabant de negociar el contracte, però sí que s’ha de negociar... s’ha de redactar
-perdó- perquè la negociació està tota feta de redactar-lo. És un contracte de relació especial vinculat directament al ministeri per períodes d’un any prorrogables, però va vinculat, també, al nomenament de la ministra. La qual cosa vol dir que en el supòsit de cessament de la ministra també hi ha aquest contracte que queda resolt.
De fet, l’objecte del contracte, les funcions que ha de desenvolupar són molt àmplies i estan definides al contracte, que són: disseny, articulació i implementació de la política sanitària i social del Govern d’Andorra, oferir als ciutadans uns serveis coordinats orientats a la resolució dels seus problemes de salut i/o socials centrats en les seves necessitats i que siguin accessibles en condicions d’igualtat efectiva. És molt ampli. Funcions de coordinació, alineació dels agents cap a un model integral i coordinat.
En realitat, en síntesis, el que ha de fer aquesta persona d’alta capacitat demostrada en la seva trajectòria professional, és coordinar la part executiva, l’execució de tota la reforma sanitària que es vol implementar.
El seu salari és de 7.560 euros mensuals i no és assessora, sinó que estarà a ple temps amb els horaris normals de 40 hores setmanals, però pel seu càrrec de confiança, doncs, a disponibilitat de les necessitats del ministeri.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No puc negar, Sra. ministra, que m’ha sorprès part de la seva resposta, en el sentit que pensàvem que eren unes negociacions. Em sorprèn que ja estigui contractada més enllà de les condicions particulars que si de cas ja en parlarem, més vista la seva situació actual. No sé si aquesta contractació és anterior o posterior al pacte del seu partit amb Liberals d’Andorra.
No sé si vostè és conscient de la seva situació i del que s’està parlant -m’imagino que sí- de vostè en aquests dies. No sé si vostè és conscient de les altes atribucions que té vostè atorgades en tant que ministra de Sanitat, ministra de Salut i ministra de Benestar. I realment, a nosaltres ens ha sorprès moltíssim que vostè se senti, doncs, en una posició vist el que ha succeït a nivell polític els darrers mesos de tirar endavant una contractació con aquesta. Insisteixo, no sé si aquesta contractació és abans o després del pacte del seu partit amb Liberals d’Andorra.
I en aquest cas, i no s’ho prengui malament, permeti’m que m’adreci al cap de Govern sobre aquesta qüestió, perquè com deia abans, no sé si la ministra és conscient de les grans responsabilitats que té atribuïdes. Però finalment vostè és el màxim responsable de les polítiques de salut i de benestar, i per tant, ens sembla que no es pot jugar amb aquestes polítiques ni amb calendaris ni amb altres actuacions.
No sé si la política de salut del país ha d’estar pendent del resultat d’unes eleccions comunals o ha d’estar pendent de si s’apareix o no s’apareix en un acte de liberals d’Andorra, o si s’està a favor o en contra de determinada infraestructura, o sigui l’heliport o una altra a la Parròquia d’Andorra la Vella.
Ens sembla que s’ha de ser seriós. Que la situació que en la que es troba avui en dia la ministra, en què aparentment hauria presentat la seva dimissió o hauria posat el càrrec a disposició del cap de Govern, la situen en una situació de manca de lideratge i de manca de força, primer, per tirar una reforma com la reforma sanitària que cal dur a terme, i en segon lloc, per tirar endavant...
El Sr. síndic general:
Sr. Pere López, estem parlant de la contractació d’una assessora. Entenc que és aquest el debat, estem en aquest debat.
El Sr. Pere López:
Sí, estem en aquest debat.
El Sr. síndic general:
Suposo que això és un preàmbul perquè vostè vol passar a centrar-se en aquest debat...
El Sr. Pere López:
Sí, evidentment estem parlant de la contractació d’aquesta assessora, que és la mà dreta d’una ministra. Demano si ha posat el càrrec a disposició una ministra que ha fet un pacte amb un partit de l’oposició, i ser una ministra que surt a diari, doncs, informacions sobre la seva continuïtat o no continuïtat al si del Govern. Per tant, entendrà que ens sobta que a demés s’hagi procedit ja a la contractació d’aquest important càrrec dins de l’Administració.
Com estava dient, la reforma sanitària requereix d’un lideratge i d’una posició de força que, al nostre entendre, avui en dia la ministra ni té ni li serà possible recuperar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, per la dúplica intervé el Sr. cap de Govern.
Els hi demanaria si es poden centrar en el tema.
El Sr. cap de Govern:
Sí Sr. síndic, però potser qui s’ha de centrar és el Sr. Pere López.
Evidentment seré molt curt. Jo penso que no és de rebut la intervenció que acaba de fer el Sr. Pere López aquí.
Mal li pesi al Sr. Pere López, encara el cap de Govern sóc jo i ja decidirem, i en tot cas, en aquest moment així està assentada i fent la seva feina exemplarment a la ministra que ell nomena.
I jo penso, i acabo Sr. síndic, però em sembla que s’ha anat molt lluny. Jo penso que vostè té el legítim dret de fer les preguntes que vulgui. No faltaria més. Però utilitzar això, en definitiva, li és igual aquest nomenament. Vostè el que volia és dir el que acaba de dir. I en canvi nosaltres el que farem és tenir la responsabilitat de governar aquest país dins de la serenor, qual cosa vostè avui dia no hi ha contribuït.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica Sr. conseller.
Per les repreguntes.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sr. cap de Govern, entenc que part de la meva intervenció no li hagi pogut agradar, això ho puc entendre. És a dir, la situació que s’ha generat a dins del Govern no l’hem generat nosaltres. I els pactes que hi havia i els pactes que ara no s’han complert i quina repercussió això pot tenir sobre el Govern tampoc ho hem generat nosaltres.
En tot cas, això és el que inquieta al ciutadà. S’opta que una ministra, doncs, que hi ha hagut un moviment polític com el que hi ha hagut, sobre la que apareix informacions si serà cessada o no serà cessada, si ha dimitit o no ha dimitit, si ha posat el càrrec a disposició o no, estigui en condicions de fer una contractació estratègica d’una persona de confiança, gairebé personal, com se’ns ha dit, de treball amb la ministra.
Per tant, entendrà vostè perfectament que aquesta és una qüestió que preocupa al carrer, és una qüestió que preocupa moltíssim perquè la reforma sanitària, doncs, ara mateix fa dies que no se’n parla. És a dir, les informacions al voltant de la ministra no són pas sobre les seves decisions, que tampoc n’ha pres, sinó sobre el seu futur polític. I per tant, lliga estrictament amb la informació que estem demanant nosaltres ara, si aquesta contractació és escaient o no? Perquè em sembla que contractar algú amb una ministra que no hauria de continuar o que no ha de continuar. En tot cas, és vostè que ha de contestar, és un tema que és rellevant, més quan és una ministra que ni més ni menys té les carteres de Salut, de Benestar i de Treball...
El Sr. síndic general:
Pot posar la seva pregunta, Sr. Pere López?
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Volia demanar a la ministra, vinculat a això, si ha posat o no el seu càrrec a disposició del cap de Govern?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Jo penso que aquesta és una pregunta que no és procedent amb el debat que estem tenint en aquest moment.
Si vol fer alguna altra repregunta, Sr. Pere López...
El Sr. Pere López:
Jo entenc, Sr. síndic, vostè evidentment és qui decideix en el debat, que estic demanant per una contractació prou important, a més és una contractació vinculada a la ministra com ella mateixa ha contestat pel tipus de contracte i, per tant nosaltres, aquesta és una informació que ha aparegut per tant, entenem que té una certa vinculació si la ministra ha posat o no el càrrec a disposició amb el fet de què tiri endavant alguna contractació que és de caire personal i que ella mateixa ha dit que està assignada a la seva pròpia persona, és a dir és una relació de caire personal.
Per tant, no sé si la puc re formular d’una altra manera, és a dir... però en tot cas, penso que és rellevant i que els ciutadans també volen saber si la ministra ha posat o no el seu càrrec a disposició i per tant, si podria perjudicar o fer un canvi sobre aquesta contractació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Penso que no cal que respongui al Sr. López la pregunta concreta perquè no és objecte d’aquest punt de l’ordre del dia en concret, però en qualsevol cas sí que li diré que vostè té unes informacions que no són les que jo percebo i les que tinc però, que és totalment legítim de què tothom opini el que li sembli respecte a la disposició meva personal en relació a l’actual Govern.
Però, sí que li diré quina és la meva actual respecte al Govern: com que d’aquest costat de la sala parlamentària sí que som responsables i conscients de la realitat amb la que ens trobem, i en aquest cas concret, en l’àmbit que a mi m’afecta en matèria de salut, li diré que hi ha una reforma importantíssima que s’ha de plantejar en matèria sanitària que no és que l’haguem decidit nosaltres sinó que ve de molts anys enrere perquè cada vegada que es posa... -i jo m’hi he trobat al ministeri-, que es posa sobre la taula una qüestió que s’ha d’afrontar, resulta que hi ha informes de fa més de deu anys i vull recordar que per aquell ministeri hi han passat representants de totes les forces polítiques representades en aquest arc parlamentari i reformes que per les raons que siguin mai s’han arribat a implementar, i ja seria hora perquè Andorra ho necessita i no podem continuar amb aquesta situació que aquestes reformes es puguin implementar i puguin executar, i mentre jo estigui assumint la responsabilitat que estic assumint, com a responsable, treballaré dia a dia per tirar endavant amb aquestes reformes en l’àmbit de la salut! I dic de cap dels que estem aquí asseguts les forces representades en aquesta sala, durant més de deu anys, ha estat capaç d’executar.
La persona objecte de la pregunta és una persona altament qualificada que pot aportar certes garanties de què potser aconseguirem d’una vegada executar la reforma política que cal adoptar.
Vostè també ha dit que no he pres cap decisió... Bé, doncs jo entenc que vostè fa la seva feina i considera que no n’he pres cap... Em sembla perfecte! Li vull recordar que portem set mesos i sis en concret al davant del Ministeri de Salut, i en qualsevol cas hi ha informació pública al Pla nacional de salut que és objecte d’una pregunta posterior...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Per tant, que no s’han pres decisions... Bé, per a vostè no se n’hauran pres però jo penso que s’està avançant i correctament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Pere López i després la Sra. Sílvia Bonet.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, bona part de la intervenció que ha fet la Sra. Rosa Ferrer, al meu entendre, li va en contra.
És a dir, vistes aquestes importants responsabilitats que s’han de tirar endavant, vist aquest treball que s’ha de fer, el que em sembla és altament responsable haver-se embolicat en una trencadissa del pacte electoral en la que vostè va estar escollida...
El Sr. síndic general:
Sr. Pere López, li demano que posi la seva repregunta relativa a quin és l’objecte del que vostè ha preguntat.
Li recordo que el Reglament diu que les repreguntes han de ser estrictament sobre la matèria presentada.
Vostè tenia tot el dret de preguntar una altra cosa que és la que està intentant ara girar però no ho ha fet, ha preguntat per la contractació d’una assessora... Si us plau, pregunti per la contractació de l’assessora.
El Sr. Pere López:
Sí, però la contractació de l’assessora Sr. síndic, com ha quedat explicat per la ministra, és un projecte personal, és una contractació de relació especial i, per tant, vinculat doncs també al seu futur polític.
En tot cas, la ministra ha anat amb el retrovisor com és pràctic i habitual en el govern demòcrata, parlar del que s’havia fet i del que no s’havia fet als anteriors governs. És a dir, sempre estem... En comptes de contestar sobre el tema en particular i sobre les preguntes que es proposen, sempre estem recordant el que hi havia i evitant i reduint el temps per poder debatre del que realment pertoca.
En tot cas, en aquestes situacions vostè ho permet perfectament i, per tant, crec que s’ha fet aquesta referència...
El Sr. síndic general:
Demanaria si té alguna repregunta a posar sobre aquesta qüestió, i si no, passaríem a la Sra. Sílvia Bonet.
El Sr. Pere López:
Sí, voldria... Abans ho ha explicat lleument i voldria saber: quina és la durada del contracte d’aquesta assessora? Si aquest contracte -més enllà del tema personal- té una durada concreta o és fins al final de la legislatura, i si hi hagués algun altre condicionant que cregui important aportar-nos?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Jo entenc que el Sr. López no m’ha escoltat en la meva intervenció abans perquè el seu objecte avui era un altre.
He dit que el contracte és per una durada d’un any, tàcitament renovable d’any en any, però que en qualsevol cas com tots els contractes de relació especial va vinculat al manteniment mentre la persona que la contracta estigui ocupant el càrrec de responsabilitat que està ocupant, i així s’estableix en els termes del contracte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, no tenia intenció de participar però, evident en vista una mica de les al·lusions doncs, em veig obligada.
No estic d’acord amb la ministra de què cap Govern anterior hagi fet res per la reforma del sistema sanitari...
El Sr. síndic general:
Perdoni un moment!
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
No, a veure...
El Sr. síndic general:
No, no, perdoni un moment:
Vol fer una repregunta o és per al·lusions?
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, faré una repregunta Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Té la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies.
No hi estic d’acord, llavors penso que per exemple la prova pilot de la xarxa de diabetis és un projecte que va començar ja amb el Pla estratègic de salut sobre l’any 2006, que s’ha continuat, s’ha treballat i que realment s’ha continuat. És a dir, no és que ningú no hagués fet res sinó simplement s’ha continuat una tasca que s’havia començat des de feia molt temps.
La meva repregunta en el tema de l’assessora, en vista que ella ja des de l’octubre més o menys he volgut entendre ella ja estava aquí, si ella ha pogut fer alguna primera valoració de quina és la situació del nostre sistema sanitari?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Sra. Bonet, potser m’he explicat malament aquí, però li he de dir que efectivament quan ens hem posat a seure de dir quines mesures immediates per davant de la situació en què el sistema està en tensió sobretot des del punt de vista financer, quines mesures s’havien d’adoptar per tenir accions immediates, que acompanyin la reforma sanitària però que també ajuden a racionalitzar la gestió, l’organització del propi sistema. Li puc dir que aquí buscant i treballant amb el personal del ministeri han sortit documents històrics, dels quals vostè hi era... Sí, el tema de la xarxa de diabetis perfecte, no? I s’està implementant però, també anem molt lents en implementar les coses i ha sortit un document que finalment vostè va preparar que està dient exactament el mateix que allà i que al ministeri s’està dient avui, i vostè hi va estar pocs mesos també.
Vull dir que, al final la visió del que s’ha de fer jo crec que la podem compartir tots i el problema per ser executius reals, a anar ràpid en fer la feina, és que ens costa potser saber com ho hem d’acabar d’implementar però tant a nivell del SAAS, com de la CASS com del propi ministeri. I aquí és l’hora de començar a executar com sempre... som lents, som molt lents! I hauríem de mirar d’accelerar i fer una reforma global...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo tenia prevista una compareixença a la comissió el dia 3 de novembre que ara l’hem posposat el dia 23, i una de les coses que vull presentar precisament és per dir: “Comencem a fer això perquè necessitem regular una sèrie de coses per poder tirar endavant”. Una mica és aquí i poder parlar tranquil·lament i no en deu minuts responent una pregunta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la pregunta número 9:
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa al retorn que ha tingut el procés participatiu del Pla nacional de salut 2020 i a la seva tramitació posterior.
Fou registrada amb el número 1204 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre. Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
El passat 28 de setembre, la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer presentava el Pla Nacional de Salut 2020 i obria un procés participatiu d’una durada de 20 dies hàbils perquè els sectors implicats i els ciutadans poguessin fer-hi les seves aportacions.
Així doncs, per tot l’exposat, ens pot explicar el Govern quin ha sigut el retorn que ha tingut l’exposició pública del Pla Nacional de Salut 2020 i quin procediment es seguirà ara en la seva tramitació?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula la ministra, Sra. Rosa Ferrer.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
En el procés participatiu per a l’adopció del Pla Nacional de Salut 2020 s’han rebut 35 fitxes de respostes amb un total de 241 observacions.
De les 35 fitxes rebudes, si les analitzem respecte al tipus de subjecte participatiu, vint fitxes tenen origen en un particular que representa un 57,1% i les restants 15 vénen de diferents col·lectius del país: 5, per part d’associacions, 7 de col·legis professionals i 3 de diferents institucions d’Andorra.
Pel conjunt de les 241 observacions, els particulars han lliurat 94 observacions que representa el 38,8%, mentre que per part dels diferents col·lectius n’han arribat 147 (61,2). Analitzant la distribució dins dels diferents col·lectius han sigut les institucions les que més observacions han fet sigui dels col·legis professionals (56), mentre que les associacions n’han lliurat un conjunt de 28.
Si l’anàlisi de les 241 observacions rebudes es realitza en funció de la seva temàtica, segons els diferents apartats del Pla de salut, destaca que 15 de les observacions contenen consideracions a l’anàlisi de situació i 10 no estan vinculades als continguts del Pla de salut.
El gruix de les observacions fan referència als tres eixos que articulen el projecte: 148 fan consideracions als continguts de l’eix 3 d’enfortiment de la governança del sistema, 47 estan lligades a l’eix 1 de manteniment i millora de la salut i les restants 21 fan suggeriments en relació al que es tracta en l’eix 2 del sistema integrat equitatiu sostenible i de qualitat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Malgrat el que acaba d’explicar la Sra. ministra, els consellers socialdemòcrates estem preocupats per l’acollida que ha tingut el procés participatiu del Pla Nacional de Salut 2020.
Sobta la valoració molt positiva de l’executiu que hem pogut veure a la premsa justificada per un elevat interès suscitat enfront a les declaracions que han anat fent als diferents col·lectius professionals.
Un text buit d’accions concretes, genèric, sense contingut ni concreció, només intencions en el qual no s’especifica concretament res, fins i tot qualificat per alguns de dictatorial... i això no ho diem nosaltres, ho diuen els professionals de la salut. Lamenten l’absència de cartera de serveis que declaren necessària per evitar duplicitats i millorar la qualitat sanitària. Alguns pensen que resultarà molt car instaurar la Història clínica compartida o la futura recepta electrònica i lamenten que no s’expliqui ni quant costarà ni com es finançarà.
A més, gairebé tots els col·lectius han coincidit en l’escàs marge de temps que s’ha deixat per analitzar el pla: només vint dies per estudiar un document de 150 pàgines.
La Sra. ministra justificava el poc temps disponible per l’anàlisi afirmant que els professionals de la salut en coneixien els continguts però els col·lectius no semblen compartir aquesta afirmació de la ministra.
En les seves declaracions alguns dubten fins i tot de què les propostes serveixin per millorar la sostenibilitat i el control de la despesa; no els han semblat clars els objectius. Quin és? Organitzar la sanitat, abaratir-la, limitar-la... -i em limito a reproduir el que he pogut trobar a l’hemeroteca.
En conclusió i de manera general, tots els col·lectius sanitaris han valorat el Pla Nacional de Salut i no ho han fet de la millor manera, i per això sorprèn encara més la valoració molt positiva de l’Executiu que ho justifica per l’elevat interès suscitat.
No s’entén que hi hagi coses que fa moltíssim temps que el Govern de DA en parla i que no s’hagin implementat a dia d’avui, i exemples podrien ser: el metge referent, la cartera de serveis amb la seva acreditació i inspecció, la Història clínica compartida, entre altres exemples.
No voldríem creure que per a aquest Govern la sanitat sigui la “germana pobra”; no volem ni imaginar-nos que la salut pública no sigui una prioritat per a aquest Govern, i el meu company Pere López s’hi ha referit àmpliament fa una estona.
Però lamentablement el que sí que podem constatar és que en quatre anys i mig de Govern de DA ben poca cosa ha canviat i ja podem anar a fer servir el retrovisor i anar deu anys enrere però crec que el que importa a tothom és el que ha passat en els quatre anys i mig de Govern de DA.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo penso que s’ha anunciat abastament i a més està publicat així en el decret que regula el procés participatiu que la vocació d’aquest Pla Nacional de Salut 2020 és si aquesta Cambra ho estima oportú -perquè finalment és la sobirana- i via article 5 del Reglament del Consell General pugui haver-hi un debat polític sobre el Pla Nacional de Salut, un cop hagi estat emès l’informe en relació a tot el procés les aportacions que han fet els diferents col·lectius. Aquest informe actualment està en procés de redacció i d’anàlisi a nivell tècnic i tal com preveu el propi Reglament, tan aviat com estigui emès es farà públic i estarà publicat tot a la pàgina web del ministeri: salut.ad, hi ha una pestanya dedicada al Pla Nacional de Salut 2020.
Penso que un cop hagi estat elaborat aquest informe, evacuat aquest informe i publicat allà i hi hagi el debat en aquesta Cambra parlamentària serà el moment de debatre les apreciacions totalment subjectives de la Sra. Gili. Jo m’he de creure les aportacions que hi han hagut via web i via escrits de diferents col·lectius al ministeri, i el que allà es trasllada per part d’ells i també m’he de creure, la comissió tècnica que hi està treballant en la qual hi ha participació d’un representant del Col·legi de metges i també del Col·legi de farmàcies.
Vull dir, per tant, jo m’he de creure el que s’escriu allà i el que s’està elaborant en aquest informe, les altres apreciacions subjectives penso que podrem parlar amb més objectivitat el dia que hi hagi, si aquesta Cambra ho estima oportú, el debat parlamentari en relació que emana del Pla Nacional de Salut 2020.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, Moltes gràcies Sr. síndic.
A veure Sra. ministra, “valoracions subjectives”... suposo que no es refereix a la meva persona!
És a dir, jo m’he limitat a buscar el que s’ha anat dient a nivell de premsa i suposo que, com jo, vostè també ho ha vist. I, per tant, m’agradaria justament... la meva repregunta seria de demanar-li: com valora vostè les crítiques dels col·lectius que han aparegut en premsa?
Ara m’ha vingut a dir una mica que no se les creu, és a dir, és la premsa que no ho ha interpretat bé... No sé, m’ho pot explicar, si us plau, com ho valora això?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Les crítiques que puguin aparèixer en premsa jo penso que el que s’ha de fer és tenir-les molt en compte i parlar precisament amb els col·lectius per veure exactament on no s’està fent correctament, i a partir d’aquí resoldre els problemes que puguin anar sorgint i aquesta és la vocació amb la que s’està treballant des del ministeri i el que s’està fent.
Que no me les crec és una apreciació subjectiva de la Sra. Gili i jo mai he dit que no me les creia, al contrari, me les crec i com que me les crec i em costa molt poc despenjar el telèfon, miro de saber la realitat de quin és el problema, del perquè s’han fet aquelles manifestacions que mai he posat en dubte i a més a més entenc que són molt legítimes...-estem en una democràcia-, molt legítimes de part de tots els col·lectius.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, vostè acaba de dir ara que si fa falta vostè despenja el telèfon, doncs, li demanaré: ho ha fet vostè? És a dir, ha trucat directament a aquests col·lectius?
M’imagino, un cop ha llegit les comunicacions amb premsa. Si ho ha fet, ens pot dir amb qui ha parlat i que li han dit?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Entenc que no procedeix aquesta pregunta perquè jo el meu dia a dia de feina no explicaré amb qui parlo ni amb qui deixo de parlar, precisament, si abans no he pogut demanar a ells si estic autoritzada per dir el que s’està fent el dia a dia de la feina amb els diferents col·lectius.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Bonet, després Sra. Rosa Gili.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
En el procediment per desenvolupar aquest procés participatiu hi ha un apartat que vostè ja ha comentat que és el moment en el qual a través de l’article 135 del Reglament del Consell General, podria entrar a debat en aquesta Sala. El que passa és que l’article 135 del Reglament del Consell General no ens permet fer l’aportació d’esmenes per part dels grups parlamentaris.
Aleshores, m’agradaria saber si vostè tenia en compte això?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Li agraeixo la seva pregunta en la mesura que jo també ho he detectat. També és veritat que no he trobat un altre procediment a nivell del Reglament del Consell com perquè es pugui debatre públicament i políticament un pla d’aquestes característiques.
Però la intenció és un cop tinguem l’informe, com que igualment s’ha de publicar i vostè sap que em costa poc demanar també una compareixença i anar-ho a explicar, la meva intenció és facilitar-ho perquè entre tots penso que és un document, i aquí és la vocació de la manera que s’està treballant, és un document prou important com perquè tingui un mínim de consens polític i social.
I aquí reprenc el tema dels 20 dies. També és veritat que quan he parlat amb diferents col·lectius, em diuen, no, no que tothom sabia el que s’estava treballant, que en algunes coses ja se’ls havia consultat, que no els venia de nou la redacció d’un pla nacional de salut, i el que s’havia de dir, que finalment no vaig dir res més, i ho ha dit bé la Sra. Gili, cartera de serveis, història clínica. Per què no s’ha acabat d’implementar tot això? Doncs, posem-ho en un document, adoptem un acord polític, com ha de ser tot això, i fem-ho, fem-ho junts. I per tant, la intenció abans que sigui un document totalment definitiu, doncs, la idea és poder-ho comentar, i sobretot amb les comissions legislatives. I després sí que el Consell pel procediment del 135, aquesta Cambra, el M. I. Consell General, té opció via resolucions, que sí que al final no acaben vinculant, però ho haurien de ser. Jo entenc que s’haurien d’incorporar al pla nacional amb caràcter vinculant, si són adoptades per aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
A veure jo el que voldria és reiterar la meva pregunta anterior, perquè li recordo que la meva pregunta inicial era: ens pot explicar el Govern quin ha sigut el retorn que ha tingut l’exposició pública del pla nacional 2020? És a dir, que estic totalment en el marc de la meva pregunta inicial. Una altra cosa és que vostè no li vingui de gust d’explicar-me quin retorn ha tingut, però crec que correspon totalment fer aquesta pregunta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Si el temps m’ho permet intentaré acabar-ho.
El Sr. síndic general:
Molt breument si us plau.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Les línies operatives que més nombre d’observacions han tingut han estat la número 18, de consolidació de la funció de rectoria del ministeri, amb 91 consideracions; la 22, integració de la informació assistencial i la història clínica digital, el centre multicanal, amb les noves tecnologies, en 32 observacions; i la 23, de participació dels professionals amb un total de 15 observacions.
I desglossat és: anàlisi i situació del pla nacional de salut 2020, 15; prevenció de l’obesitat, 13 observacions; prevenció de les conductes additives, 4 observacions; prevenció dels accidents, 6; reforçament i prevenció i vigilància de les malalties transmissibles, 3; reforçament, seguretat alimentària i vigilància de l’entorn, 1; pla integral per a l’atenció del pacient fràgil, 3; pla integral per a l’atenció de la salut mental, 10; pla integral d’oncologia, 2; pla integral per a l’atenció de les malalties de l’aparell circulatori, 3; pla integral per a l’atenció de les malalties de l’aparell respiratori, 2; concreció i criteris i bases del desplegament del model MAAS primer nivell, 9; concreció dels criteris i bases desplegament del MAAS altres nivells, 1; la proba pilot de la diabetis com a projecte demostratiu del MAAS, 2; implantació de processos clínics integrat per a l’atenció dels pacients, 2; promoure l’auto responsabilitat i l’auto cura del pacient, 3; enfortiment polítiques de qualitat, seguretat i satisfacció, 5; consolidació de la funció rectora del ministeri, 91; consolidació de la funció de finançament, compra i control de la CASS, 2; introducció de canvis a la provisió de serveis, 4; un sistema d’informació per a la planificació, compra i avaluació, 2; integració de la informació assistencial entre provisors, 32; establiment de mecanismes per major participació dels professionals, 15; mecanismes de comunicació envers la societat, 1; i no vinculades en cap contingut concret del pla nacional, 10. Total 241.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, agraeixo el temps dedicat a la resposta de la Sra. ministra, però no m’estava referint a això. Em referia amb el que ens ha dit abans que vostè ha tingut retorns de les diferents manifestacions que hi han hagut, bé, jo no, vostè no, tothom, a nivell de la premsa hi han hagut retorns de col·lectius que s’han referit clarament al pla nacional 2020, i vostè ha dit que ha fet gestions, que ha fet trucades, que hi han hagut intercanvis, em referia a això. I ho lligava amb la formulació inicial de la pregunta que entenia que també podia contenir això.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Seré molt breu, gràcies Sr. síndic.
El propi reglament que estableix el procés participatiu del pla nacional de salut es garanteix la confidencialitat de totes les aportacions que hi hagin, i es va fer per afavorir, perquè el que ens interessa realment són els continguts.
Jo no diré aquí amb qui he parlat ni quines converses privades he tingut, per la senzilla raó que si no tinc el permís d’aquestes persones no tinc perquè desvelar-ho enlloc.
A mi el que m’importa són els continguts del pla de salut amb benefici d’Andorra, en benefici de la sanitat i del treball que es pugui desenvolupar, i el treball final que en resulti de tot aquest procés participatiu.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la pregunta número 10:
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa al procés d’adaptació informàtica del Departament de Tributs i de Fronteres en el marc de l’adaptació de l’entrada en vigor el 2018 de l’acord d’intercanvi automàtic d’informació fiscal.
Fou registrada amb el número 1207 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Victor Naudi Zamora.
Teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Fa pocs dies el Govern rubricava l’acord amb la Unió Europea en matèria d’intercanvi automàtic d’informacions relatives als comptes financers. Considerant que dit acord comportava la seva entrada en vigor l’1 de gener del 2018, i que durant l’exercici 2017 caldrà recollir les dades per tal que la sistemàtica sigui operativa.
Es pregunta: Ateses les consideracions exposades, es pregunta: ens pot explicar Govern quines mesures de caire tècnic té previstes el Govern, qui les està desenvolupant i en quina fase es troben aquestes mesures per tal d’estar en disposició de complir dit acord?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, com es pot desprendre de la pregunta que fa el Sr. Naudi, el Govern està en ple treball en aquesta primera fase d’anàlisi de quines són les implementacions informàtiques que s’hauran de dur a terme per poder complimentar els compromisos d’intercanvi automàtic l’any 2018.
Aquest procés d’anàlisi es fa partint d’una premissa, i és que tot sembla afavorir, tot sembla indicar que els tres ventalls o els tres àmbits de compromís que adquirirà Andorra acabaran confluint quant al suport informàtic que caldrà menester per donar-hi compliment. M’estic referint d’una banda a l’intercanvi al que vostè feia referència amb la Unió Europea. M’estic referint a l’intercanvi amb l’OCDE a través del Global Forum. I m’estic referint al intercanvi amb Estats Units a través de FATCA.
Aquesta ha sigut una inquietud que han manifestat tots els països, suportar tres sistemes informàtics per cada un dels àmbits d’intercanvi seria molt costos, molt complex. Ja sembla pràcticament segur que el procediment d’intercanvi entre la Unió Europea i els països tercers serà similar o igual al que s’utilitzarà per intercanviar amb l’OCDE. I alhora com que Estats Units a través de FATCA porta certa avantatge perquè es va començar a implementar FATCA amb anterioritat, també sembla que l’OCDE cada vegada està inspirant-se més amb el model de FATCA a l’hora d’articular tot aquest intercanvi.
Andorra tenim en aquest cas la sort que tenim encara cert marge per anar veient com evoluciona això. Estem permanentment informats. De fet formem part dels equips de treball de la pròpia OCDE per fer el seguiment d’aquesta qüestió. I li deia que tenim certa avantatge, perquè com vostè sap, en l’intercanvi automàtic amb l’OCDE, hi ha el que se’n diu els early adopters, els països que iniciaran el seu intercanvi al 2017, que estan en aquest moment fent la implementació informàtica.
Per aquesta gent és bastant més complexa, perquè estan fent la implementació informàtica al mateix temps que s’estan acabant de tancar algunes qüestions d’ordre tècnic de com s’haurà de fer. I per tant hem d’anar fent conviure això.
Nosaltres els podrem acabar d’inspirar amb el que ja hauran fet aquests països, els early adopters pel 2017, i tenim tot el 2016 per anar-lo implementant.
En qualsevol cas, el Departament de sistemes de Govern està analitzant això a partir de les premisses que li fa arribar el propi Ministeri de Finances a través d’un treball que està liderat i pilotat per la Sra. Clàudia Cornella. I ja s’ha previst en el projecte de pressupost pel 2016, doncs, una partida de 750.000 euros pel desenvolupament informàtic amb un plurianual pel 2017 també de 750.000 euros per la mateixa qüestió.
Això no vol dir que al final acabem desenvolupant in situ directament des del Departament de sistemes tot el desplegament informàtic. S’està valorant també i s’està parlant amb el propi Gobal Forum, la possibilitat d’adoptar un sistema que ells mateixos estan desenvolupant i que es posaria al servei de tots els països que el puguin requerir per no haver de fer cada país per si sol l’esforç de desenvolupament. Són esforços tècnicament complexes, costosos, i per tant, si al final el Global Forum com està indicant pot posar a disposició dels països que ho vulguin una eina perquè tothom ho pugui fer en el mateix format, doncs, nosaltres valorarem la conveniència d’adoptar aquesta eina com a prioritat en lloc d’haver de desenvolupar com a sistema propi doncs, un sistema d’intercanvi fet a mida d’Andorra.
Però en tot cas, estem en aquesta fase, i penso que podrem complir els calendaris, tot i que evidentment al 2016 aquí hi haurà feina important a fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, darrerament hem constatat que el sector bancari s’estava adaptant. Així ens ho explicaven en la compareixença els representants de l’Agrupació de Bancs d’Andorrans el 16 de setembre davant de la comissió especial, deien que l’intercanvi automàtic d’informació quedava delimitat segons el model OCDE com ens deia el ministre, i l’Estat ha de garantir la confidencialitat per tal que el reporting es faci correctament. Afegien que pel que fa a la reportació dels actius s’hi està treballant i el reporting estàndard data d’aquest mes de juliol, i també s’estava estudiant. Fins aquí les citacions.
Doncs, tenint en compte que caldrà retenir les dades de l’exercici 2017, doncs, podem suposar que queda tot just un any per fer aquestes adaptacions. I el ministre ara ens estava explicant una mica a quin punt es troben.
Bé, a mi em continua preocupant, perquè em deia que tot sembla indicar, tot sembla, s’està analitzant, s’està valorant la conveniència, i doncs, això no em tranquil·litza gens. I per tant, li torno a demanar si estarem en disposició de complir de cara a l’1 de gener del 2017 tenir tot el desplegament, i doncs, concretament qui realitzarà aquesta fase informàtica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Em permetrà que com a mínim comparteixi amb vostè la preocupació. Doncs, es pot imaginar que jo com a ministre també n’estic de preocupat, i si li sembla traslladaré la seva preocupació a l’OCDE perquè vagin de pressa a acabar de determinar els sistemes d’intercanvi que s’hauran d’implementar.
Evidentment, estem en un procés d’abast internacional en el que molts països estan intervenint. Els objectius estan clars, les preocupacions també estan molt ben definides. De fet ja estem complimentant qüestionaris de seguiment que llança el propi Global Forum en cada país per anar veient com va adaptant no únicament els seus sistemes d’informàtica, sinó també la seva legislació per donar compliment a aquest intercanvi automàtic, en aquest cas nostre el 2018, en el cas d’altres països el 2017. Però estem no davant d’un procés pensat adhoc per Andorra, és un procés global...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
Que hem de fer confluir i hem d’homogeneïtzar entre tots els països. Per això hi ha aquest contacte permanent amb les institucions amb les quals s’haurà de fer aquest intercanvi.
Una de les preocupacions més importants és precisament la que vostè ha fet esment. La de la protecció de la confidencialitat. Aquí estem parlant de dades sensibles, que tenen un objecte molt concret, que és el de la transparència fiscal amb tots els països signataris, però també és evident que més enllà d’aquest objecte, doncs, s’ha de protegir al màxim tota la informació que es transmet. I aquí és on està posant més èmfasi. I de fet aquesta és la qüestió que està fent que encara no estigui tancat del tot el sistema d’intercanvi a proposta del propi Global Forum.
Però en tot cas, està clar, no tenim un temps sobrer, el 2016 haurà de ser intens en aquest sentit, però tampoc podem anar més ràpid, més de pressa del que el propi organisme internacional amb el que canalitzem tot això ens marca.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Doncs, bé, el Sr. ministre ens parlava de preocupació, doncs, encara em preocupa més que el Govern també estigui preocupat.
Aquí en tot cas, és el Parlament que ha d’estar preocupat i Govern si ha adquirit uns compromisos amb la comissió rubricant aquest acord, doncs, ha de tenir la feina clara.
Per tant, jo ara li faria una repregunta, en quina fase de treball es troba la coordinació amb el sector bancari?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
El sector bancari té el mateix nivell d’informació que té el Govern, perquè evidentment és un actor bàsic en aquest procés d’intercanvi automàtic, perquè és qui disposa de la informació, i el que ha de preparar aquesta informació perquè pugui ser tramesa amb totes les garanties com li deia.
Per tant, està en la mateixa fase que el Govern. Ells van tenint la informació puntualíssima de cada avanç que es fa amb els requeriments que fa la Unió Europea o els requeriments que fa el Global Forum.
Insisteixo, també hi ha el tema FATCA, que en aquest sentit Andorra està en un altre estadi. Estem en la situació d’haver de decidir encara quin format d’intercanvi voldrem utilitzar, si es canalitza a través del que es diu IGA 1 o IGA 2.
Ja li avanço que el Govern entén que el més lògic serà anar pel sistema IGA 1, perquè és el que és més assimilable, més comparable, més homologable, el que també utilitzarem amb la Unió Europea i amb el Global Forum, amb aquesta vocació que un sol sistema informàtic ens ho suporti tot.
Però en tot cas, és impossible fer tot aquest procés si no és en paral·lel i amb col·laboració amb el sistema bancari. Per tant, estem en el mateix estadi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, començàvem el debat d’avui veient que Govern ja incomplia alguns dels terminis amb el marc de la llei de la regla d’or, d’establiment del marc pressupostari, l’entrega del pressupost. Bé, no m’agradaria que aquests incompliments es traslladessin en una qüestió tan delicada com està, doncs, arribada aquesta famosa data de l’any 2017.
Voldria fer una última repregunta.
Aquest text es va rubricar fa tot just uns dies. Encara a nivell de la Comissió de Finances no disposem d’aquest text. Li demanaria al Sr. ministre quan disposarem d’aquest text?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Doncs, en principi i seguint la pràctica habitual, disposaran d’aquest text quan el Govern el signi. Però en tot cas, ja que vostè treu aquesta qüestió, vull recordar i fer avinent que aprofitant, doncs, la delegació de la Unió Europea que es va desplaçar a Andorra per procedir a la rúbrica d’aquest acord, doncs, el Govern va establir una agenda en coordinació, en aquest cas, amb el propi Consell General, perquè els membres de la comissió legislativa es poguessin veure amb la delegació de la Unió Europea, i per tant, tenir un intercanvi amb ells, sobre el contingut del mateix, sobre quines són les aspiracions de la Unió Europea en l’àmbit de la transparència, i sobre quina és l’opinió de la pròpia Unió Europa en relació al nivell de compliment i predisposició que Andorra està tenint.
Per tant, entenc que més facilitat que posar en contacte la pròpia comissió amb la pròpia delegació de la Unió Europea, no pot haver-hi. El normal és que ara el text un cop sigui validat pel conjunt dels països que formem part de la Unió Europea, i per tant, rebi l’autorització aquest organisme per poder-lo signar, entenem i m’imagino que també els hi van dir així en la reunió a la que feia referència, a principis de l’any 2016. Doncs, el signarem i en aquell moment, doncs, evidentment es traslladarà al Consell General, perquè a més a més quedarà pendent un últim tràmit que és el de la seva ratificació.
Gràcies Sr. síndic.
(El Sr. síndic s’absenta de la sala)
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la onzena pregunta.
La Sra. subsíndica general:
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa als canvis que s’han desenvolupat al Cedre.
Fou registrada amb el número 1208 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Fins fa relativament pocs dies el coordinador que ha desenvolupat les funcions organitzatives d’El Cedre ha estat canviat de lloc de treball. Coneixedors de totes les dificultats que en els últims temps s’han viscut a la residència, de les preocupacions que han expressat nombrosos familiars, i recordant que la tasca assistencial que es desenvolupa pot arribar a generar molta tensió assistencial, es poden arribar a generar de nou disfuncions que no ens podem permetre.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta: ens pot explicar Govern, quines han estat les motivacions per fer aquest canvi de coordinació?
I com pensa cobrir aquesta vacant? I si aquest canvi ha estat fruit d’un canvi en el projecte al Cedre?
Gràcies.
La Sra. Mònica Bonell:
Gràcies Sra. consellera.
Respon pel Govern la Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, per poder donar resposta a la primera pregunta m’he de remuntar al mes de novembre de l’any 2014 en què es va portar a terme una inspecció al centre sociosanitari el Cedre, efectuada per un equip tècnic del ministeri amb el suport d’un inspector expert designat pel govern francès segons la missió de cooperació entre Andorra i França en matèria d’inspecció.
Després d’aquella inspecció es va emetre un informe el mes de maig del 2015, que és quan jo m’incorporo al Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació. I aquell informe el que posa de relleu són algunes mancances que es detecten en el procés de tota la inspecció. Hi havia mancances en relació a l’estructura pròpia directiva del centre, de les funcions dels diferents comandaments i els mecanismes de comunicació entre ells no estaven ven definits. Es posa com a relleu.
En síntesi conclou que no existia una direcció efectiva en el centre i va requerir que es clarifiqués les funcions de cada un dels comandaments i disposar d’un responsable in situ i sistematitzar els circuits de comunicació entre els càrrecs i els equips.
I pel que fa als equips assistencials es va detectar també indefinició de funcions i poca estabilitat per baixes i absentisme, si bé les ratis del personal del Cedre són les adequades, però amb baixes i absentisme que es produeix a vegades, no s’acabava de donar cobertura a les necessitats de les ratis efectives en el moment.
Bé, vist tot això, com que el Cedre, com vostè sap perfectament, és una de les institucions que pengen directament de la gestió del SAAS, des del consell directiu del SAAS s’ha fet, a partir del mes de maig, un seguiment exhaustiu de la implementació de les mesures recomanades per la inspecció.
I el fet que hi hagi hagut aquest canvi en la coordinació, emana de qüestions de planificació i organització del propi centre. Actualment i de forma provisional, el centre compta... les tasques de coordinació general, han passat a ser assumides per dues infermeres de referència, una que ja era treballadora a l’origen del propi centre sociosanitari el Cedre, i l’altra persona que prové de la residència Solà d’Enclar on ja desenvolupava tasques de coordinació.
Actualment, el SAAS ha demanat a l’equip d’inspecció que defineixi el perfil del lloc de treball del coordinador que hauria de ser general del Cedre, i s’està acabant de redactar aquest document, perquè la intenció és treure un edicte públic, i mitjançant el procediment de publicitat i concurrència poder ocupar o omplir aquesta plaça de coordinador del Cedre.
A l’última pregunta la resposta és no. Diu si es pensa fer algun tipus de canvi en el projecte Cedre? No. El projecte Cedre es manté com a centre sociosanitari i el que s’ha de fer és donar el servei amb òptimes condicions, i aquelles coses objectivables i constatades per la inspecció que no acaben de funcionar, el que s’ha de fer és anar millorant i anar implementant les mesures perquè es pugui donar un servei de qualitat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. Mònica Bonell:
Gràcies Sra. ministra.
Per la rèplica, respon la Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sra. ministra per la seva resposta.
Bé, me n’aniré una mica també a l’històric, és a dir teníem dues residències, el Cedre-Solà d’Enclar. Una amb uns pacients de més dependència, amb un grau de dependència més elevat, l’altra amb uns pacients amb un grau de dependència menys, que pel fet d’haver estat molts anys, doncs, evidentment augmentava la seva dependència. Es decideix políticament que s’ajunten aquests dos recursos residencials i aquesta unificació genera certes disfuncions, genera problemes, genera una sèrie de complicacions en el dia a dia que sobretot posen en dubte la gestió que individualment s’havia portat i que havien sigut molt efectives, però que en el moment en què es posen juntes, doncs, comencen a generar problemes.
Aleshores, els dos directors que venien anteriorment, doncs, es decideix canviar-los i es posa un coordinador assistencial, millor o pitjor, no vull entrar de quina manera ha funcionat, però sí que ara sense tenir acabada aquesta feina que es canviï aquest coordinador assistencial, personalment em genera dubtes, i m’explicaré. I no vull posar en dubte de cap de les maneres els dos professionals d’infermeria que estan, que a més a més les conec, i al contrari, tenen tota la meva màxima consideració i probablement que ho poguessin fer elles d’entrada ja directament.
Però sí que he tingut oportunitat de parlar amb familiars i amb persones que estan a dintre d’aquest centre residencial, i sí que ells es refereixen a certes disfuncions originades i que no s’han acabat de solucionar durant aquest procés de gestió, com poden ser canvis freqüents en els professionals, tant mèdics com d’infermeria, que vostè ja ens ha fet referència sobre aquest fet de les baixes.
Destaquen que el nombre de professionals que hi ha no és el suficient per poder assumir totes les tasques. Per exemple, per la nit es refereixen que només hi ha una infermera per tot el centre. I avui veia una revista científica i que parlava justament que el fet que no hi hagi prou professionals d’infermeria fa augmentar un 7% la mortalitat en els centres assistencials. I això, aquests familiars diuen que genera disfuncions sobretot en els torns de nit en l’atenció.
Parlen de problemes amb la facturació dels medicaments a la CASS. Parlen de l’empitjorament en la qualitat del menjar.
Bé, en definitiva són qüestions que el fet que no hi hagi una gestió sòlida dintre d’aquest centre, doncs, fa que tot això no acaba de tirar endavant.
Jo miri, personalment, com que a vegades diuen que no ho fem en aposta, jo és que penso que la direcció del Cedre no hauria de dependre del SAAS, hauria de dependre del ministeri. Hauria de ser una direcció pròpia que s’ocupés de fer realment la seva tasca que és la de dirigir un centre residencial d’aquestes característiques, i compartir alguns serveis amb el SAAS com poden ser, doncs, serveis administratius o d’altres, però la gestió hauria de ser pròpia.
Gràcies Sr. síndic.
(El Sr. síndic s’ha reincorporat a la sala)
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem al torn de dúplica, Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, començaré pel final perquè la Sra. Bonet diu que, també ella ha estat ministra de Sanitat, que entén que el Cedre no hauria de dependre del SAAS, que hauria de dependre directament del ministeri. Hi ha una proposta de resolució d’aquesta Cambra... perdó, una resolució adoptada per aquesta Cambra a l’últim debat d’orientació política que ja va en la línia que s’ha de replantejar el SASS. I jo penso que això també ha de ser objecte d’un debat en el seu moment.
Però avui per avui, la situació real del Cedre és que sí que depèn del SAAS perquè el SAAS és el prestador de serveis sanitaris que per llei té atribuïda aquesta funció. Llavors el que sí és cert, és que la direcció general del SAAS és la que avui dia assumeix la direcció del Cedre. També saben que calen, està en procés de selecció d’una direcció assistencial que encara falta al SAAS avui en dia, tant per a l’hospital com el centre com per l’atenció primària. I per tant, s’hi està treballant en aquest sentit, i...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
... i que l’estratègia del canvi de coordinació correspon a la direcció general del SAAS, però com a altres vegades també, en tema de mobilitats internes mou les persones en funció de les necessitats i el que es necessita en aquell moment.
El que sí que és el tema de les ratios, comparteixo que efectivament, hi ha han hagut moltes disfuncions de les quals algunes vostè ha enumerat, però per això es va fer la inspecció, per això s’està treballant, hi han hagut moltes millores, implementació de mesures correctores per evitar disfuncions com les que vostè estava dient. No està tot acabat de fer, s’hi està treballant. I una peça clau és aquesta coordinació i per això ha de ser molt escrupolós tot el procediment de contractació, en el sentit de publicitat, concurrència i que sigui realment la persona...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
...millor que ho pugui portar a terme.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. ministra pel seu aclariment. Tot i així, jo puc entendre tot aquest procediment i puc entendre que la inspecció que es va fer, doncs, faci unes recomanacions i tal, el que passa és que me’n torno una mica a l’històric. És a dir, vam tenir dos residències que van funcionar perfectament i que per trobar dos persones que les gestionessin de manera en el qual, durant el seu període de funcionament tothom estava satisfet, no van caldre tant temps.
Això per una banda, i per una altra, el fet que generi aquest buit durant aquest procés, és una cosa que segueix preocupant-me, perquè no estava de més continuar aquesta persona, que continués fins al final. Aleshores, si no ha continuat és perquè probablement ha passat alguna cosa. És a dir, jo podria entendre que es digui, ens ho replantegem, volem optar per un nou director, coordinador o el que sigui, volem fer un edicte amb unes característiques concretes, i tothom pot ser òptim per presentar-s’hi i trobar la persona més adequada.
Però per què s’ha generat aquest buit ara en aquest moment? Aquesta realment és la meva preocupació.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la resposta, Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
A veure, pel que respecta a la situació històrica que hi havia dos residències històriques, què es fa? Es converteix després només en una, i els nivells de grau de dependència també són diferents, a l’origen.
Aquí, va ser una decisió que es va adoptar, i com que el propi ministeri en aquell moment quan es pren aquesta decisió veu que, a posteriori, hi ha elements que potser no s’han fet correctament i hi ha certes disfuncions, així mateix es decideix de fer una inspecció la més objectiva possible i amb l’ajuda de França i d’inspectors francesos, anem a veure objectivament què passa i anem a corregir-ho.
Ara s’està en el procés de correcció.
La decisió de suspendre la coordinació que hi havia i deixar-ho en dos coordinacions en aquest moment del que són infermeres referents, és una decisió de la direcció general del SAAS, perquè pensa que d’aquesta manera semblarà més fàcil anar implementant petites coses que ja estan al nivell de planificació i altres que ja estan previstes a l’informe de la inspecció, i mentrestant acabem de definir el perfil, perquè suposo que decideix que és més fàcil i forma part de la seva estratègia. El que importa al final, el buit de poder no es produeix perquè hi ha dos persones que de forma coordinada hi són. El director general del SAAS hi és, i a més a més se’n ocupa, i el que s’està és acabant de reordenar perquè realment funcioni correctament.
Serà una qüestió estratègica que els que estan el dia a dia allà treballant hauran pensat que era la millor manera de procedir per ser més eficients.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Sílvia Bonet i després Sra. Rosa Gili.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sra. ministra gràcies.
Bé, jo sí que puc entendre que segurament la direcció del SAAS deu tenir el seu plantejament, però el problema és que els familiars dels pacients no ho coneixen això. I això és el que a mi m’han suggerit les persones que he pogut parlar, amb familiars de pacients. Aleshores, arriba un moment en què es troben totalment perduts i veuen que hi ha tota una sèrie de disfuncions que moltes d’elles ja s’estan arrossegant des de fa temps, que no acaben de tirar endavant, i tot això els hi preocupa profundament.
I ells es refereixen, a més a més de les dificultats que tenen per comunicar-se amb la direcció del SAAS, de les moltes dificultats que tenen per establir aquesta comunicació eficient, i perquè estiguin informats de les reformes. Se’ls informa potser amb una petita nota, i poca cosa més.
Però és clar, jo crec que mirin, no fa massa en un article hi posa que de la manera de com tractem els nens és el que demostrem com a societat. Però de la manera com tractem els grans també. Aleshores jo crec que aquí hem de fer un esforç molt important, perquè aquestes persones, que no dubto de la seva atenció, ni molt menys, que segur que els professionals que estan allà sé molt bé que fan una feina magnífica i que realment els hi hauríem de reconèixer cada dia...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar posant la pregunta, si us plau.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, la meva pregunta és: per què no intentem establir millor aquestes comunicacions quan hi ha aquests problemes o aquests canvis, perquè com a mínim els familiars sàpiguen exactament en quin moment del procés es troben.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Sé que s’estan fent esforços a nivell de la comunicació i s’ha acabat d’aprovar un reglament de relació amb el que són els familiars dels pacients i tot això s’està implementant.
Però que sí que quedi clar que la qualitat assistencial que s’està donant a la gent gran de com els tractem, la qualitat és bona, i com tractem a la gent gran, penso que a la residència el Cedre se’ls està tractant de forma correcta, i a més amb els estàndards i el que, des del punt de vista sanitari, que a mi m’agrada molt referir-m’hi des de l’evidència científica. Per tant això s’està fent.
Sí que és veritat que el nivell de comunicació ha fallat, i que recentment s’ha aprovat ja un reglament per establir com s’ha de fer la comunicació amb els familiars i crear també uns òrgans representatius dels pacients, de les persones, dels usuaris del centre sociosanitari el Cedre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. Síndic.
A veure, jo volia intervenir en aquesta pregunta perquè tinc la sort de disposar aquí de l’informe definitiu relatiu a la inspecció al centre del Cedre. I jo la veritat, aquest informe és devastador. Jo és que de veritat no m’ho podia creure.
Només si em permet el Sr. síndic una petita prèvia. Diu clarament que la direcció del centre l’assumeix el director assistencial del SAAS, però diu sense que aquesta funció quedi definida en el lloc de treball, diu que no té les funcions per escrit, no fa de director del centre, sinó que només fa unes quantes funcions. Per què? Per manca de temps? I aquí ho diu clarament. Els circuits de decisió no estan clarament definits. Si ens referim al coordinador assistencial, no consten clarament les seves funcions, tampoc les té pes escrit. Els hi han comunicat de manera verbal. Refereixen, és a dir, no m’estendré perquè suposo que el Sr. síndic em cridarà l’atenció, però fins i tot diu que les persones aquestes tan importants, no assisteixen a les reunions del Cedre.
Bé, per resumir, jo crec que és molt greu la situació. Aquest informe, ho acabo de dir ara, és del mes de maig, i vostè també ho ha dit. Llavors jo entenc que tenint clarament això, és a dir, l’informe està tancat del maig, però ja a l’abril hi ha el resultat de l’auditoria aquesta, que jo entenc, a més a més, que tot el que posa aquí ja s’havia anat denunciant de manera reiterada. I aquí la Sra. ministra actual no en té tota la culpa, evidentment, perquè fa uns quants mesos...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, Sr. síndic.
Bé, jo el que voldria demanar, només per dir que jo la meva primera pregunta relacionada amb el Cedre la vaig fer fa un any i mig, el 7 de maig del 2014, i per tant, entenc que hi havia moltíssims indicis ja d’alerta que hi havia problemes greus en aquest centre.
Llavors jo el que voldria demanar és per què no s’ha solucionat aquest problema d’una manera més urgent, amb màxima urgència? Vostès ho fan molt sovint en casos que potser no s’ho mereixen tant, i per tant, dir això, no era prou greu per Govern els senyals d’alerta reiteratius, amb queixes de la part dels residents i familiars del centre del Cedre?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, possiblement perquè com que també vostè ho va posar de manifest en aquesta sala fa un any i mig, la meva antecessora, responsablement va contactar i va demanar suport i ajuda amb serveis d’inspecció de França especialitzats en aquests centres, i conjuntament amb equips del ministeri i amb la manera també d’ajudar-los a formar per poder tenir equips des del ministeri, no es va efectuar una auditoria, es va efectuar una inspecció, aixecant i constatant acta del que hi havia.
En aquella inspecció, que l’informe és del mes de maig, vull recordar que es va fer al novembre 2014. En aquella inspecció, el que vostè ha dit, és efectivament el que es posa de relleu. L’estructura directiva del centre, les descripcions del lloc de treball eren inexistents, la direcció assistencial incomplertes i no ajustades a la natura del càrrec, etc.
Precisament tot això és el que, hi ha moltes coses que s’han anat corregint del que es reflecteix en aquest informe, com discrepàncies entre la normativa interna del centre, descripcions del lloc de treball, les funcions que s’exercien a la pràctica. Hi ha moltes coses que avui són passat, que ja s’han anat corregint i s’estan millorant.
I aquí és que no es pretén amagar res, i no es pretén no fer la feina, el que passa és que s’ha de fer correctament, objectivament, amb el seguiment de la inspecció que està fent el seguiment de la implementació de totes les mesures que s’estan fent...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
...i ara ha arribat el moment de... s’està acabant amb la descripció del lloc de treball del que és la coordinació del propi centre, i que una persona, finalment, la feina la fem les persones, i es necessita algú altament qualificat per poder dirigir aquest centre amb òptimes condicions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner i després Sra. Rosa Gili.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament jo també tinc el retorn dels familiars d’aquests residents, i els familiars dels residents estan molt preocupats per aquestes mancances, i havien proposat de posar en marxa una junta representativa dels familiars per fer pujar la direcció, justament, totes aquestes preocupacions del dia a dia.
De moment no hi ha res de fet i volia saber com està el tema.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Jo ara sí que puc parlar només de la visió del Consell directiu del SAAS, com a president.
Es va adoptar un reglament que regula precisament aquest tipus de... Sí que hi havia un problema perquè quan aquesta junta de representants de familiars es va voler organitzar hi havia un problema que era per nivells de graus de dependència però com que l’evolució amb els graus de dependència de les persones a certes edats varia i s’accelera ràpid, ens trobàvem que no hi havia una representació homogènia de tots els nivells de dependència i s’havia de replantejar el reglament per fer-lo àgil i com es podria articular perquè hi hagués representativitat de tots els nivells.
Es va fer un reglament, es va revisar el reglament, i a l’últim Consell directiu del SAAS es va aprovar aquest reglament.
A nivell d’implementació, jo l’última vegada que vaig demanar-ho, em van dir que s’estava notificant, que s’havia passat i que els familiars n’estaven al corrent, però com que això és un tema molt del dia a dia, puntualment en aquesta hora no sé com està la situació. Però en tot cas, jo el que sí faré és demanar-ho i els hi faré arribar com està la implementació d’aquest reglament: es va refer el reglament; el Consell directiu del SAAS es va trobar un reglament nou recentment per abordar aquesta qüestió.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili, Sra. Sílvia Bonet i tancaríem aquesta pregunta aquí.
Sra. Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, jo només voldria dir que ha sortit abans, és a dir... no estem parlant aquí ni d’edificis ni d’una cosa estàtica; estem parlant de persones. Entenc que la qüestió de lideratge és súper important en qualsevol àmbit, però amb una cosa així si no hi ha lideratge és molt difícil que tota la resta funcioni, ja ho he dit abans: manca de comunicació, no hi ha consignes clares.
Per tant, la meva repregunta seria: considera el Govern que la situació no era prou greu com per actuar amb extrema urgència vist que tot això ja ho sap des del mes d’abril?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra...
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
L’informe és del mes de maig, i jo a finals de maig assumeixo la cartera corresponent.
El Govern ha actuat. És prou greu, efectivament, i ha actuat en allò que havia d’actuar a través del SAAS el que podia posar en risc la qualitat del servei que es presta a les persones grans, perquè l’objectiu número 1 del ministeri i del SAAS és la prevenció i la qualitat del servei que es presta a les persones que són usuaris o pacients del Centre Sociosanitari el Cedre, i s’ha actuat amb diligència amb allò que podia afectar a la resta. Estem parlant de qüestions d’organització i planificació que afecten, és cert, al personal i produeixen baixes i això és el que s’està resolent i són qüestions més d’organització. Però que mai, mai tenen incidència perquè si n’haguessin pogut tenir és on s’ha actuat ràpidament amb la qualitat de la prestació del servei que s’ofereix.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo, de tot el debat que estem tenint aquí avui ara sobre aquest tema m’està generant certes inquietuds per una banda i he sigut una gran defensora del SAAS però m’estic donant compte de què avui en dia no és capaç de gestionar tots els recursos dels quals disposa perquè, evidentment, s’estan prioritzant serveis envers altres i fan que determinades respostes o solucions a determinats... com és el tema del Cedre, doncs es deixin en un segon o tercer terme.
Una pregunta que voldria fer-li és que també els familiars m’han comentat que hi havia la voluntat d’obrir la cinquena planta. És clar, si estem parlant de què no hi ha un lideratge, voldria saber si això realment són informacions fiables, o no, o si realment hi ha la intenció d’obrir-la perquè, és clar, amb aquesta problemàtica que ens trobem ara crec que no és el moment més adequat.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Els hi recordo que el dia 23, dilluns vinent, hi ha una compareixença pública de la Sra. ministra davant de la comissió. Potser seria aleshores el moment de plantejar algunes de les preguntes que s’estan plantejant aquí.
Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
No és veritat que el tema del problema del Cedre passi a un segon o tercer terme perquè li asseguro que des del ministeri i l’equip d’inspecció està molt a sobre i s’estan fent els controls constantment i mínimament un cop al mes. Jo tinc el retorn de tot el que s’està fent i del que s’està implementant com a mínim, i si hi ha alguna cosa m’avisen abans i es resol.
Quant a la cinquena planta, evidentment vostè té tota raó, no hi ha intenció a curt termini d’obrir la cinquena planta del Cedre. Hem de resoldre les qüestions organitzatives i quan tot estigui, veure realment fins on es pot arribar.
Tenim present l’última pregunta seva, que el Cedre és un centre sociosanitari.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem a la pregunta número 12:
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa al nivell de radiacions que poden afectar a la població.
Fou registrada amb el número 1209 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot que serà la darrera de les preguntes abans de parar per dinar.
Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
En la compareixença que va fer el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions davant la Comissió Legislativa de Política Territorial i Urbanisme, va explicar que s’havia posat en marxa un projecte que tenia la voluntat de mesurar les radiacions a les que es troba exposada la població. Es va constatar que el nivell de radiació que tenim a Andorra estava molt per sota dels barems que estableixen els organismes internacionals.
Ateses les consideracions exposades es pregunta: ens pot explicar Govern quins són els barems de radiacions que s’han adoptat per part dels organismes internacionals per establir els llindars? Quins són els nivells que s’han obtingut a Andorra i on s’han fet les mesures? Algunes d’aquestes mesures s’han pres prop d’algun centre escolar?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, contesta el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, com diu la Sra. consellera, vaig comparèixer en aquesta comissió exposant un seguit de mesures empreses en aquest sentit per mesurar els camps electromagnètics i les zones de radiacions i ones electromagnètiques emeses a Andorra.
És un tema que preocupa sincerament a la població, a gran part d’ella, i per tant era de rebut i d’obligació per la companyia mesurar aquestes radiacions a nivell de qualsevol equip de telecomunicacions.
El resultat d’aquestes mesures es va publicar aquest dilluns 16 de novembre entre els tècnics d’Andorra Telecom i els tècnics de Medi Ambient per posar a l’abast de tota la població amb un servidor a Internet aquestes informacions de forma contínua i no puntual.
Per la primera pregunta, els llindars establerts en aquest sistema es basen en les regulacions i recomanacions de l’OMS, de la Unió Internacional de Telecomunicacions i de la Unió Europea. Els diferents serveis generadors d’aquestes radiacions (radio FM, TDT, telefonia mòbil o sistema wifi, per exemple) es mouen en bandes de freqüència diferents i per tant tenen màxims normatius diferents que oscil·len entre els 28 volts per metre i els 65 volts per metre. El sistema de monitoratge d’Andorrà Telecom per controlar aquestes emissions ha agafat el llindar més prudent o el més restrictiu - el de 28 volts per metre- per utilitzar-lo com a criteri general per donar les màximes garanties als ciutadans del país.
Quins són els nivells que s’han obtingut a Andorra i a on s’han fet les mesures? Doncs bé, hi ha previstes un total de deu sondes fixes per mesurar de camps electromagnètics distribuïdes per tot el territori andorrà. Vuit ja estan en funcionament a cada parròquia, a cada capital de parròquia i també a Andorra la Vella i a Santa Coloma un altre sensor per mesurar aquestes radiacions, i n’hi ha dos més pendents d’instal·lar al Pas de la Casa i a Escaldes-Engordany a la zona de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
S’han triat zones amb elevada densitat de població, amb bona cobertura de serveis i radiació provinent de més d’una antena. A més s’han instal·lat en zones elevades, que és on es produeix més radiació en aquest sentit.
Pel que fa als nivells de radiació obtinguts, es tracten d’uns nivells molt baixos, això s’hauria de ressaltar i és el més important segurament de la resposta, que se situen entre 6 i 30 vegades per sota del barem màxim recomanat, que ja és el més prudent dels que s’han agafat.
Per tant, hem d’estar molt tranquils de què a Andorra actualment no hi ha cap zona amb la qual hi hagi un risc per la població quant a radiacions electromagnètiques.
La majoria si aneu a la pàgina web doncs, no supera el llindar d’1 volt per metre, un volt per metre quan la màxima prudent seria de 28 volts per metre.
I per últim, alguna d’aquestes mesures s’han pres prop de centres escolars? Doncs, efectivament és el cas de l’estació de Santa Coloma, al costat del Col·legi Janer i de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell.
I puc informar-la també que Andorra Telecom té previst en marxa una campanya de mesures puntuals a tots els centres escolars del país que es desenvoluparà en els tres mesos vinents que publicitarem també en la pàgina web d’Andorra Telecom.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, moltes gràcies Sr. ministre. Ja vaig veure la presentació que van fer des d’Andorra Telecom i, és clar, quasi que em vaig quedar amb part de la pregunta contestada.
Tot i així vaig voler mantenir-la perquè, a veure, vostè ho va comentar al principi, és un tema que genera força controvèrsia. A més, dintre del món sanitari és un tema molt controvertit en el qual evidentment no hi entrarem perquè no és l’objecte de la nostra pregunta i el síndic em renyaria molt, a més a més... Però, sí que és veritat que hi ha dos documents que parlen bastant concretament d’una Resolució del parlament europeu del 2 d’abril del 2009 sobre les consideracions sanitàries que estan relacionades amb els camps electromagnètics, i sí que allà podem veure que són les ones de baixa i molt baixa freqüència -les que estan emeses per antena de mòbil i tecnologies sense fil- són les que poden donar. Vull recordar que són ones pulsatil·les, és a dir, que tenen un efecte com de martell sobre els organismes, no és una ona amb un efecte continuat i això és una mica el que posa en controvèrsia o posa en dubte el seu efecte nociu sobre els éssers humans perquè sí que s’ha vist que tenen efecte nociu sobre el que són les plantes, els insectes, etc., i sí que comença a haver-hi doncs aquests dubtes sobretot amb el que són ones de baixa intensitat. Sí que és veritat que hi ha alguns límits i el tema dels límits, si també ho heu estat mirant, doncs veureu que també hi ha certa controvèrsia; s’està demanant a molts països que es revisi i que s’intenti fer el que demana un informe del Consell d’Europa que s’apliqui el principi ALARA, que és: tan baix com sigui raonablement possible.
Aquest informe també del parlament europeu estableix un euro baròmetre que diu que els ciutadans no disposen d’informació suficient i un 48% mostren la seva molta preocupació pels riscos que puguin tenir per la salut aquestes ones electromagnètiques per les quals puguin estar afectats.
Vostè ha dit que, a més a més, s’han col·locat totes aquestes sondes de mesura i les heu col·locat... i jo agraeixo que n’hagueu col·locat alguna prop d’un centre escolar perquè, evidentment, també la bibliografia apunta sobre els efectes que poden tenir sobre els nens les ones electromagnètiques, no entrarem a determinar quin tipus.
I també volia fer esment sobre que l’Organització Mundial de la Salut ha inclòs el Síndrome de la Hipersensibilitat Elèctrica dins del que és la classificació internacional mèdica.
També alhora, l’Organització Mundial de la Salut també ha classificat els camps electromagnètics com a elements possiblement cancerígens en les persones humanes en la categoria 2B, que evidentment té cert risc.
Bé, jo vull agrair que hagi fet això, el que passa és que a mi m’agradaria que això no es quedés només en una mesura de dades i que es quedés aquí.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies pel complement d’informació. Crec que ha fet una molt bona resposta a la seva pregunta perquè realment hi ha hagut elements interessants que hem de conèixer tots plegats. Els informes que heu esmentat són realment els que porten molta informació al respecte.
Com molt bé dieu, les ones més agressives són les de baixa freqüència. Per exemple, les de 21 volts per metre són les Raigs FM són més agressives que els telèfons mòbils inclús, i per tant, hem acabat aquest nivell justament per intentar no sobrepassar-lo i posar-lo com a referència aquí a Andorra.
Potser en els països veïns que també mesuren radiacions electromagnètiques, Andorra ha fet mesuraments continus i en temps real, de forma que si en aquest moment es vol connectar a la pàgina d’Andorra Telecom podrà veure quin és el nivell actual de radiacions que hi ha en aquests vuit sensors que hi ha disposats en tot el país.
Això és una obligació d’Andorra Telecom de fer-ho i la voluntat d’aprofundir en aquest estudi i de publicitar-lo cada cop que hi hagi informació al respecte a la pàgina web, i sobretot també el que volia dir és que aquesta mesura entenem que l’ha de supervisar el Govern. Andorra Telecom emet radiacions i, per tant, és lògic que un tercer -que seria el Govern- doncs, controli aquestes radiacions i en faci la supervisió i el seu seguiment també constant.
En aquest cas, tant el Ministeri de Salut com el de Medi Ambient són els que han de tenir aquesta potestat de mesurar o de validar les mesures i també publicitar-les a la seva pàgina web i en qualsevol cas, fer un seguiment exhaustiu perquè no hi pugui haver cap indici de què sobrepassem llindars que puguin alterar la seguretat de les persones o la seva salut.
Per tant, agraeixo la seva dúplica i, en qualsevol cas, manifestar que estem en la mateixa línia de controlar que no hi pugui haver cap risc per la salut de les persones.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre.
Bé doncs, sí que vaig entrar en la pàgina web i em vaig dedicar a estar mirant totes les sondes que hi ha i les mesures, i sí que és veritat que em van generar alguna pregunta i, una d’elles, és que quan vas mirant els indicis sobretot en les que està situada a Andorra Telecom a Santa Coloma, aquesta té punts zero... A mi realment em va resultar... molt estrany! Que tingui molts moment en què no detecti cap tipus de radiació quan està col·locada justament al costat de l’antena, no?... Bé, no sé si això té alguna explicació que vostè sap o no, però realment em va generar aquest dubte.
Però, a més a més, vaig trobar certes diferències entre les diferents estacions. Per exemple, la de Canillo té dades molt més altes que probablement les d’Andorra la Vella o Sant Julià, etc.
Aleshores, vostès han observat això des del ministeri? Ja sé que s’ha començat a mirar des de fa molt poquet però sí que és veritat que m’ha cridat l’atenció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, el cas és que... Intentaré contestar el millor que sé. El millor que sé que no vol dir que sàpiga la resposta al peu de la lletra del que em demana.
De fet, el que sí que és veritat és que el gràfic -si pot entrar als gràfics- vostè té una opció amb la qual pot canviar l’escala i aleshores veurà realment que potser no és nivell zero, sinó que és nivell molt baix –deu, de nit- perquè evidentment quan hi ha circulació de mòbils pel carrer o per la carretera general doncs, emeten ones i també se’n reben i, per tant, això afecta a les ones electromagnètiques.
És molt possible que a Canillo, per exemple, de dia hi hagi més radiacions que de nit a Santa Coloma. Això és molt possible perquè la sonda està al Palau de Gel i per tant està prop de la carretera general, amb el qual hi passen vehicles amb telèfons mòbils connectats encara que no es truqui per telèfon; només el fet de tenir un telèfon mòbil està rebent o emetent ones contínuament, i per tant això ja faria alterar aquests mesuraments.
Per tant, l’antena d’Andorra Telecom està situada a l’edifici d’Andorra Telecom, dubto que sigui de nivell zero -ara no tinc les mesures-, però segurament és un nivell molt baix i potser és en hores que no són punta o són de nit, amb la qual cosa hi ha menys freqüència o menys ones emeses.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
La Sra. Sílvia Calvó em sembla que vol afegir algun complement.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, només per complementar, eh? Perquè tinc el gràfic aquí.
Jo penso que és una qüestió d’escala; jo penso que no és realment zero el que passa és que han volgut posar un gràfic per fer figurar el límit normatiu i els nivells són tan inferiors al límit normatiu que en el gràfic sembla que sigui zero, però estic segura que si nosaltres modifiquem l’escala es veurà que no acaba de ser zero.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta? Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, reconec que no vaig fer el canvi d’escala...
(Se sent riure)
Allà em sortia zero i m’estranyava que a la una i vint de la tarda o a les dues i mitja de la tarda que no és la matinada hi haguessin aquests valors.
Però bé, agraeixo aquest aclariment d’informació.
El que sí que voldria, i potser d’una manera més seriosa, és que tots aquests informes tant el del Consell d’Europa com el de la Unió Europea, una de les coses que sí que recomana és que en el moment en què es facin aquests tipus de mesures això és contraresti amb els efectes que pugui tenir sobre la salut pública.
Aleshores, la meva repregunta aniria encaminada a: d’alguna manera es fa un seguiment de la població que hi viu allà a la vora per veure si hi ha un augment d’incidències de determinades malalties que sí que es considera que puguin tenir certa afectació als camps electromagnètics?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Estem una mica al límit de la pregunta.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Bé, gràcies Sr. síndic.
Jo penso que l’important és fer aquest seguiment.
Atribuir la causa-efecte a malalties que hi puguin haver degut a aquest tipus de radiacions, penso que a aquestes alçades no ens podem aventurar ni a fer-ho ni a provar-ho realment perquè fa molt poc temps que tenim aquests mesuraments.
Si amb el temps es veiés que hi ha un risc per la població degut a què són camps que superen els llindars establerts o recomanats, encara que sigui de forma prudent doncs, aquí sí que es pot analitzar què està passant a nivell d’aquestes afectacions. Però, realment estem parlant, com deia, d’entre 6 i 30 vegades menys del llindar recomanat de forma moderada o molt prudent.
Amb la qual cosa penso que ens hem d’assegurar i hem d’estar satisfets de què a Andorra no hi ha cap risc per la població en aquest moment, si les coses evolucionen i veurem com evolucionen, i aquest seguiment serà continu. De fet, la millor forma de seguir-ho és posar-ho a disposició dels ciutadans perquè, com vostè, puguin analitzar-ho a la pàgina web amb l’escala que consideri doncs quin és el millor nivell de radiació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El ministre, Sr. Èric Jover també desitjaria fer una aportació.
Teniu la paraula.
El Sr. Èric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Per la meva professió anterior a la de ministre, el que vostè comenta es fa molt, molt difícil, de desenvolupar en un país petit com Andorra, perquè són afectacions normalment multifactorials. El que està dient al final és de desenvolupar un estudi epidemiològic. I poder arribar a tenir conclusions de si afecta o no, segurament seria impossible tan sols per la pròpia base demogràfica del país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, només un comentari afegit. Normalment són estudis multi internacionals que no es fan anar a l’entorn d’un únic país, sinó que es fan normalment a nivell internacional. Entenc que la nostra dimensió és petita i a vegades dades significatives no són rellevants, però sí que poden arribar a ser comparables o estar introduïts a dintre d’estudis internacionals en els quals -aprofitant una mica la tecnologia que tenim.
Gràcies Sr. síndic, era per una rèplica.
El Sr. síndic general:
Bé, molt bé.
Sr. Jover teniu la paraula.
El Sr. Èric Jover:
Sí, fins i tot amb aquests estudis internacionals es necessiten unes corts nacionals el suficientment àmplies per poder desenvolupar l’estudi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, suspenem la sessió.
Reprendrem a les 16.00h.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 13.53h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 16.03h)
El Sr. síndic general:
Reprenem la sessió.
Passem a la pregunta número 13:
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a l’adjudicació de l’edifici “El Núvol” conegut com el “Cloud”.
Fou registrada amb el número 1221 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
D’acord amb el que hem sabut en els darrers mesos en relació amb la futura adjudicació i construcció d’aquest edifici conegut com a cloud, el núvol,
Es pregunta al Govern:
Té el Govern una previsió definitiva del cost total d’aquesta edificació i totes les despeses i inversions necessàries per fer-lo realitat fins a la seva finalització definitiva i posada en funcionament?
Així mateix també es demana, pot informar Govern de tots els terminis previstos?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. conseller.
D’entrada dos consideracions, he de precisar que les xifres que donaré són provisionals, són estimacions, i molt prudents, la qual cosa entenem que han de ser de màxims, en qualsevol cas, perquè així ha explicat l’arquitecte que fa estimacions de màxims. I la segona és que estem negociant en aquest moment un conveni amb el Comú d’Andorra la Vella per intentar aprofitar millor l’espai del subsòl adjacent a la zona de l’edifici Cloud. És a dir, que sota la plaça del Fener hi hauria la possibilitat de fer un pàrquing d’unes 40 places, més ocupar part del subsòl del carrer la Borda, per també augmentar la circulació de vianants per la planta -1.
Per tant, a l’espera de tancar aquest conveni, el que sí que li puc comentar són les xifres definitives esperades un cop aquest conveni ja tancat que de moment encara no està del tot finalitzat.
Per tant, el cost de l’obra previst, obra en ella mateixa estimat de construcció serien 31.979.000 euros. I després hi hauria 3.525.000 euros més, comptant honoraris d’arquitecte, propietat delegada, assegurances, control de qualitat de l’obra, certificacions (recordar que l’edifici serà certificat Leed Gold i Regenera, a nivell de certificacions energètiques), estudis geotècnics i hidrogeològics, impostos comunals i altres despeses vàries accessòries al cost de construcció.
Per tant, sumant el cost de l’obra de 31.979.000 euros, mes els 3.500.000 del que li he detallat, que li puc detallar si ho considera convenient a la repregunta, serien 35.500.000 d’euros de costos directes de l’edifici.
Quant als terminis previstos, en aquest moment s’està acabant de redactar el projecte bàsic, que s’està revisant per la propietat delegada. La licitació de l’enderroc de l’antiga caserna de bombers s’hauria d’efectuar el 13 de gener del 2016. L’enderroc hauria de començar el mes de març del 2016 i durant 3 mesos. A l’abril del 2016 licitaríem l’enderroc de l’edifici d’Andorra Telecom. A l’agost del 2016 licitaríem les obres de construcció del projecte global de l’obra. I al desembre del 2016 s’adjudicaria les obres de construcció de l’edifici.
L’inici de la construcció seria el gener 2017, i duraria 2,5 anys. Per tant, fi de l’obra seria al juny del 2019.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. Síndic.
Moltes gràcies Sr. ministre.
Bé, la motivació de la pregunta és un mica en relació també amb el que en les seves respostes aquí en el Parlament, doncs, vostè, li he de dir que sí, sempre ens va portant solucions, ens va portant respostes, Sr. ministre. Van veure, per exemple, en el cas de les 72 persones que treballen a Andorra Telecom, que aquí en seu parlamentària ens va definir quin seria el seu futur des d’un punt de vista laboral. Parlem de temes estratègics d’Andorra Telecom. O avui també tenim una mica més de llum sobre el tema de l’edifici Cloud.
Amb la seva resposta hi ha un petit dubte que si vol a la seva dúplica en pot parlar. No tenien previst a nivell de subsòl el projecte el que acabarà sent, és a dir, va guanyar un projecte, pel que hi havia previst al subsòl que ara estan negociant amb el Comú d’Andorra la Vella, una ampliació per pàrquing o ha dit també per pas de vianants.
En definitiva, com es pot imaginar, Andorra Telecom ha canviat els seus estatuts, i per tant hem d’estar molt atents amb esdeveniments, i en aquest cas, intervencions i inversions de gran envergadura com és la futura adjudicació del Cloud.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, efectivament, aquestes preguntes que em fa vostè, permeten aclarir aquests dubtes i li agraeixo que les faci.
Bé, doncs, per contestar a la seva pregunta directament, l’edifici ocupa una parcel·la pública del Govern i d’Andorra Telecom de 1.500 metres quadrats, d’una forma exigua que permet poc marge de maniobra per ubicar un aparcament en la parcel·la pròpia de l’edifici. Per tant, atès que, entenent que és un edifici que requereix un mínim d’aparcament si és possible. Per això un cop fet el concurs d’idees, es va començar a parlar amb el Comú d’Andorra la Vella per intentar també fer un projecte paral·lel i complementari de l’edifici envellint l’entorn, amb els carrers que és la part superior del carrer la Borda, el carrer també que aniria cap al pàrquing del Fener, i utilitzar part del subsòl de la plaça pública del Fener per fer un aparcament d’unes 40 places, i inclús posar algun servei més a l’edifici.
És per això que en el concurs no estava prevista aquesta possibilitat, atès que preveia únicament utilitzar la parcel·la pública del Govern i d’Andorra Telecom, i que a partir d’aquí, un cop el projecte ja s’hi està treballant, s’ha plantejat la possibilitat de parlar amb el Comú per intentar buscar una optimització de l’entorn d’aquest edifici i un embelliment del mateix.
Això li torno a repetir, no està tancat, i a l’espera que es pugui concloure amb el Comú d’Andorra la Vella.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Vam parlar aquí al Consell General habitualment dels beneficis d’Andorra Telecom, una part es destinava a reserves i una altra part es podia destinar a dividends. Es va anunciar aquí en aquesta assemblea que per als propers exercicis la destinació a dividends, donat que Andorra Telecom té unes reserves ben dotades i té uns fons propis elevats, doncs, aquests beneficis es repartiran com a dividends en el seus accionistes únics, en aquest cas el Govern d’Andorra, en la seva totalitat.
En aquest sentit li vull fer, en la mateixa repregunta, si m’ho permet Sr. síndic, vàries qüestions, així també agilitzem una mica el debat.
No sé si he entès bé quan ha dit que en el projecte inicial del concurs d’idees no estava previst aquest subsòl. Entenc que dins d’aquests 35 milions i mig d’euros haurem d’afegir-hi finalment també el cost d’excavació de l’execució d’aquest subsòl. Ja m’ho aclarirà. Només una matisació en relació a les xifres.
Donada la futura eliminació o dit d’una altra forma, que Andorra Telecom no podrà cobrar pel roaming als clients que ens visiten, als turistes que estan a Andorra i que aquest roaming equival a nivell de facturació, aproximadament, pràcticament a la totalitat dels beneficis d’Andorra Telecom, excepte 1 milió d’euros, si no vaig errat. No sé si tenen por en un futur que fent l’edifici i amb la baixada d’ingressos d’Andorra Telecom, puguin veure’s malmesos, els fons propis de la companyia.
I en relació als beneficis, si m’ho permet, Sr. síndic, m’allargaré una mica amb la repregunta i així les concentro o prefereix que pari?
El Sr. síndic general:
Quasi m’estimaria més que les fes una a una, perquè sinó és impossible que es pugui respondre a temps.
El Sr. Carles Naudi:
D’acord, gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Aquesta pregunta és important per tal d’aclarir el concepte dels fons propis, del balanç, dels resultats de l’empresa. Andorra Telecom és una empresa actualment amb una capitalització de 250 milions d’euros, a grans xifres, i una tresoreria de 180 milions d’euros, a grans xifres.
El fet de fer aquest edifici o no fer-lo, en cap cas altera el fons propis de la companyia, en cap cas. L’únic que es faria és traspassar, i ho sap perfectament, de tresoreria a un bé immoble. La qual cosa, en lloc de tenir 180 milions d’euros en tresoreria, suposant que es finança tot en tresoreria, que seria el cas, passaria de tenir 150 milions de tresoreria, en lloc de 180 milions, en actius immobiliaris 30 milions més.
El balanç no canvia en res, al contrari. Segurament aquest edifici guanyaria valor un cop construït, perquè és el cost d’adquisició, i el seu valor de mercat podria ser superior als 30 milions d’euros o 35 que costaria en conjunt.
Per la qual cosa, el dubte que hi ha sobre la baixada d’ingressos de la companyia degut al roaming, en particular, doncs, en cap cas altera la seva solvència pel fet de fer l’edifici o no. Penso que al contrari, que l’empresa pot ser més solvent perquè té noves activitats per diversificar-se, en particular amb aquest edifici.
I pel que fa al sobre cost que parlava dels 30 milions d’euros o 35. Bé, el projecte inicial, el concurs d’idees costava 30 milions d’euros. Era l’estimació inicial. És cert que era un projecte de superfície d’uns 11.000 metres quadrats. El projecte nou que s’està treballant de cara al projecte executiu, doncs, té 15.000 metres quadrats, 4.000 més, i l’increment de cost són aquests 2 milions d’euros. Per què només 2 milions sobre 4.000 metres quadrats més? Perquè a través del projecte s’han pogut optimitzar costos al projecte inicial i s’hi ha afegit aquest subsòl que no estava comptat, amb l’ampliació de la plaça del Fener, i per tant, això ja inclouria tots els costos finals d’excavació, de construcció, amb el projecte acabat amb 15.000 metres quadrats. Si compta la repercussió per metre quadrat, veurà que és molt raonable, i vostè ho entén bastant, a preus de mercat actuals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Convindrem que és així, que hi ha un moviment de dos partides actiu, de bancs actius immobiliaris, els dos en actiu, evidentment, no toca els fons propis. Els fons propis es veurien alterats, per exemple si la companyia entrés en pèrdues i s’haguessin de compensar les mateixes a càrrec als fons propis.
Però deixi’m, amb el seu permís Sr. ministre, dir-li que malgrat aquest edifici serà a cost d’adquisició, el cost de construcció hi guanya valor, tots sabem aquí que Andorra Telecom no se’l vendrà. Sí que a nivell d’actiu doncs, tindrà més valor.
I parlant dels beneficis, ja parlarem de la fórmula de com fer-ho des d’un punt de vista legal, de cara a garantir la transparència a la concurrència, com seria en el cas de la Llei de contractació pública, però en aquest cas estem parlant d’Andorra Telecom, i fins aquí voldria pensar que ho estan fent bé, però donada l’envergadura d’aquesta inversió, d’aquestes adjudicacions, d’aquestes licitacions, han pensat algun mecanisme per garantir, com sabia fet sempre amb l’STA de tota la vida quan era parapública, que aquesta transparència i concurrència queda garantida a fi i efecte que el que preveu la Llei de contractació pública, ja sé que estem parlant d’una empresa de dret privat, ho sé molt bé, però estem parlant d’una empresa 100% de capital públic.
Per exemple, donat que transferim via dividends els beneficis de la companyia al Govern, han pensat en un mecanisme tipus que l’edifici es faci, per exemple, des del Ministeri d’Ordenament Territorial, i després se cedeixi l’ús a Andorra Telecom a càrrec als diners que cedeixen en concepte de dividends des de la companyia al Govern, a fi i a efecte de garantir la transparència total i absoluta d’aquest procés.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, de fet, el fet que Andorra Telecom sigui una SA de dret privat això no alterarà en cap cas la fórmula d’adjudicació. Ja li puc assegurar a hores d’ara que es farà el procediment igual que si fos una empresa parapública o si fos el mateix Govern, perquè entenem que és una obra que és d’interès de país que es farà amb concurs nacional no internacional. De fet treballaran les empreses del país, i que la concurrència estarà assegurada des del primer minut 0. Així es va fer amb el concurs d’idees, així es va fer amb l’arquitecte, i així es farà amb la licitació del concurs amb el projecte de construcció. Espero que sigui a l’agost del 2016, i per tant, li puc assegurar que la concurrència estarà garantida amb aquest procediment, i serà només un concurs nacional per fer treballar empreses del país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
I en aquest sentit entenc que l’altura, o bé en qualsevol cas, la volumetria de l’edifici haurà de ser subjecte, si no ho ha sigut, entenc que no, declaració d’interès nacional?
És així Sr. ministre?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
És així, efectivament, ja és un fet. De fet el Govern ho va tramitar, el comú ha donat el seu vist i plau, era preceptiu i no vinculant, però ha donat el seu acord perquè sigui així. I per tant, aquest projecte ja és d’interès nacional avui en dia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem doncs, a la pregunta número 14:
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a l’aprovació dels entorns de protecció en els monuments i en els conjunts arquitectònics.
Fou registrada amb el número 1222 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que en la sessió del Consell General del març de 2014 l’anterior ministre de Cultura va afirmar que abans de finalitzar el 2014 hi hauria 25 entorns aprovats i no ha estat, ni de bon tros, així.
Pot informar Govern de per què encara avui no s’han aprovat fins ara cap dels 25 entorns de protecció que l’anterior ministre de Cultura va anunciar que tindrien lloc abans de finalitzar la legislatura anterior?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula la ministra, Sra. Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
L’1 d’agost del 2011 el Sr. Albert Esteve entra en funcions com a ministre de Cultura. Després d’un temps d’adaptació el 2012 es realitzen 16 entorns de protecció de béns, 13 corresponents a treballs externalitzats i 3 corresponents a treballs interns.
La feina es veu aturada. A l’octubre del 2013 els cònsols donen llum verda i entren a tràmit parlamentari la modificació de la Llei de patrimoni cultural, amb l’objectiu de posar fi a la problemàtica generada pel retard en la delimitació dels entorns de protecció.
I el 24 de juny del 2014 entra en vigor la Llei 15/2014, de patrimoni cultural d’Andorra deixant sense efecte els treballs realitzats, ja que no s’adapten al nou marc legal.
L’any 2014 no es realitza cap entorn de protecció pendent de conèixer el text definitiu de la modificació de la Llei 9/2003 i l’afectació s’obre els dossiers produïts.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. Gelabert.
Li he de dir que la seva resposta té tota lògica. De fet també agrair-li les explicacions que va fer en compareixença la setmana passada davant de la comissió legislativa al respecte. I si no fos pels antecedents als quals jo em refereixo sobre de com han anat aquests temes durant la darrera legislatura, doncs, jo creuria el que vostè m’està dient. Com ja li dic, té tota la lògica del món i per tant, el que em pertoca és creure-m’ho.
Però és clar, vistos els antecedents, aquesta credibilitat a mi em provoca seriosos problemes, perquè el que vostè ha relatat de com va anar la legislatura anterior, entenc que el ministre de cultura en el seu càrrec anteriorment també ho coneixia, i també sabia quin era aquest procediment. Doncs, bé, per exemple en una sessió de Consell que va haver-hi el 26 de març de l’any 2014, la M. I. Consellera General, Rosa Gili li va fer unes preguntes al respecte de perquè ja sortien fora de termini amb uns entorn de protecció en concret, i el senyor que ostentava la seva cartera en aquell moment, doncs, es va esforçar a convèncer que no estàvem fora de terminis, que tot s’estava fent bé, que hi havien hagut problemes, que anteriorment també havia passat això.
Però va assegurar també aleshores, coneixent que entrava aquesta nova modificació de llei, coneixent que al juliol s’aprovaria una nova llei que faria endarrerir els treballs, però no va tenir cap mena de problema en afirmar aquí davant de seu parlamentària que a finals d’aquell any, del 2014, no pas aquest, doncs, s’haurien tancat aquests 25 entorn i que sense comptar que en el pressupost també del 2014 hi havia un concurs de 2 altres monuments.
És a dir, es fa difícil d’entendre com en aquell moment el ministre de Cultura ens feia unes explicacions coneixent quina era la realitat de l’entorn, que vostè ara justifica i tenen tota la seva lògica, ho comparteixo, però és clar, llavors posem en entredit la credibilitat de, no pas de vostè, però sí de membres del seu Govern anteriorment. Se’ns fa molt difícil de creure, perquè llavors allò que es manifesta en seu parlamentària donant resposta a les preguntes dels consellers generals, llavors passa un temps i veiem que no s’adiu gens ni mica a la realitat. Amb la qual cosa jo me la crec, me la vull creure, però entengui també que hi ha dubtes raonables que posen en qüestió la credibilitat del que des d’aquella banda del Parlament s’està informant als consellers generals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Sí, no vull justificar en cap cas el meu predecessor, però sí que és veritat que si veiem que durant els 2 primers anys va realitzar 16 entorns de protecció, entenc que la seva xifra de 24 era justificada i per això s’havia dir.
S’està intentant ara d’ajustar els entorns aquests de protecció que ja he esmentat i dels quals us vam fer arribar la llista el dia següent de la compareixença.
S’estan posant al dia amb la nova regulació i properament es començaran les converses amb els comuns per intentar de, realment, tancar aquests entorns de protecció.
No li puc dir res més. Jo entenc que aquests 16 sí que és veritat que es tancaran o vull creure que es tancaran, i a més a més ens hem ficat un objectiu d’arribar fins als 24 també.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. Gelabert.
Agrair-li també, i li dic ben sincerament, la celeritat gairebé inaudita en proporcionar la informació, perquè l’endemà de la seva compareixença els consellers generals ja teníem la informació que vostè mateixa s’havia compromès a aportar. Per tant li agraïm. Dit això i ara potser cenyir-me a aquests entorns de protecció i als que ha anunciat perquè també hi ha hagut, si l’anterior ministre de Cultura, ja sé que vostè no pot parlar per ell, només faltaria, però si ell ens anunciava aquests 25 entorns abans del 2014, per què ara és menys ambició? I aquesta seria la pregunta que li formularia: per què és menys ambiciós l’objectiu del Ministeri de Cultura envers tota la legislatura quan parlen de menys entorns de protecció que no pas el ministre anterior en un sol any?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
La veritat és que no em vull passar, tampoc, tant de bo li pogués dir que en tindríem el 50 o el 60 que queden pendents, però la veritat és que tampoc em vull arriscar i creuré que vists els antecedents que hi ha, si puc tancar aquests 24 entorns de protecció amb els quals m’he compromès em donaré per satisfeta a finals de legislatura.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta....
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé jo voldria afegir-me amb el permís del conseller Costa en el debat dels entorns de protecció i voldria fer un parell de preguntes a la ministra. En primer lloc: com serà que ens va sorprendre molt el dia de la seva compareixença, doncs en primer lloc, que no vingués com una de les seves prioritats del seu ministeri, executar aquests entorns de protecció. Vostè va apuntar una sèrie de projectes i aquest quasi que hi va passar de passada. Quan li vam demanar quins entorns de protecció tenia com a prioritaris, no ens va saber respondre i no va ser fins l’endemà que ens va fer enviar aquest document amb els entorns de protecció que estan treballant i quins altres es preveia treballar.
Jo crec que és bo que situem que només n’hi ha deu de fets i 63 per fer d’entorns de protecció segons la llista que vostè mateixa ens ha facilitat. I jo li voldria demanar si realment, reprenent una mica l’absència de comentari al seu respecte el dia que va comparèixer, si aquesta és una prioritat del seu ministeri, doncs tirar endavant aquests entorns de protecció? Si vol anar més enllà de feines que ja estarien fetes i que ja s’haurien d’haver fet i si a més és conscient de què la modificació darrera de la llei en què es redueix l’entorn de protecció de 100 a 20 metres fa molt més urgent que es defineixin els entorns de protecció del que ja eren abans. Estem fora de termini, molt fora de termini, si algú ens vol imposar el retrovisor aquesta és una part en la qual el govern socialdemòcrata hi va treballar molt, si més no si ho comparem amb altres governs...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. Pere López:
...però en tot cas aquestes tres preguntes que li formulava si me les pot contestar.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Jo tampoc posava el retrovisor, la veritat és que crec que vull ser més aviat realista que ambiciosa en aquesta sentit. Tampoc em vull tirar flors i no considero que no fos una de les meves prioritats dins de la compareixença de l’altre dia, simplement és veritat que vaig fer una quantitat de numeracions i la dels entorns de protecció formava part i era una més d’elles. Els 16 aquests entorns que els hi vam comentar, als quals ara hi ha fet referència que els hi vam passar la llista, jo crec que estaran properament tancats en el moment que entrin els nous mandats comunals que estiguin en marxa, es podrà avançar en la feina. De fet, ja hem començat a fer els contactes amb els tècnics però sí que és veritat que a nivell mandatari no s’ha bloquejat però s’ha volgut deixar pas als propers mandataris, consellers de comú o cònsols, o amb qui s’hagi de tractar el tema i ho tirarem endavant.
Pel que fa als 20 metres, vaig tenir la sort de participar en la modificació d’aquesta llei, en la redacció de les esmenes corresponents perquè estava a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports. Els 20 metres corresponents a Govern, la resta Govern també farà el seu informe. Tot i que no sigui vinculant jo vull pensar que els comuns no aniran a fer destrosses i sempre vam dir que quedarien regits pel Conveni de Granada. És a dir que entenc que no es faran barbaritats tampoc.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta....
Bé, si no hi ha més repreguntes passem a la següent de les preguntes presentades:
15- Pregunta amb resposta oral del Govern, presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a la construcció d’un recinte per la realització de grans esdeveniments.
Fou registrada amb el número 1223 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015 del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
D’acord amb el que hem sabut en els darrers dies en relació a l’estudi per l’emplaçament d’una infraestructura per a la celebració de grans esdeveniments, es pregunta: té el Govern una previsió definitiva del cost total d’aquesta inversió i totes les despeses i inversions necessàries per fer-lo realitat fins a la seva finalització definitiva i posada en funcionament?
Pot informar Govern de tots els terminis previstos?
Quantes ubicacions s’han estudiat?
Quina és la seva ubicació exacta? Qui és el titular actual d’aquestes?
Té el Govern una previsió econòmica d’aquesta inversió?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs bé, actualment el Govern duu a terme, de forma continuada any rere any, i amb major o menor intensitat en funció dels recursos pressupostaris disponibles, inversions en diversos tipus d’infraestructures i equipaments. Així, de forma habitual el Govern destina recursos per invertir en carreteres, proteccions de riscos naturals, equipaments educatius, i sanitaris. L’anàlisi de l’actual conjuntura econòmica ens porta a concloure que per mantenir l’atractiu en un mercat turístic globalitzat, cada cop més competitiu, cal complementar els motors tradicionals de l’economia andorrana que atreuen visitants, -bàsicament comerç i esquí-, amb altres al·licients que diversifiquin els motius pels quals puguin créixer els turistes.
És per això que el Govern s’ha plantejat conjugar els tipus d’inversions que he citat, amb altres destins d’inversions que, si em permet que digui, siguin inversions de tipus productiu.
Les línies de treball en les quals treballen conflueixen en l’interès de disposar un recinte multifuncional on s’hi puguin presentar espectacles de gran format i a la vegada que compti amb un aforament elevat.
La previsió pressupostària del cost de construcció ha estat xifrada amb 7,5 milions.
Pel que fa als honoraris de l’elaboració del projecte constructiu i direcció de l’obra, aquests s’han estimat inicialment amb 500.000 euros. Així doncs les quantitats esmentades han estat incloses en el projecte de pressupost del 2016, que es presentarà aquí al Consell, distribuït de la forma següent:
A l’exercici 2016: 1.250.000 € amb obra i 300.000 € amb redacció de projecte.
Pel 2017, 5.250.000 € i 200.000 € de direcció facultativa.
I pel 2018: 1.000.000 €.
A la seva segona pregunta: quins terminis són els previstos ?
L’any 2016: es duria a terme un concurs d’idees.
Adjudicació del projecte constructiu, mitjançant concurs públic.
Gestions per a l’obtenció del terreny.
I en paral·lel, redacció del projecte constructiu, i l’adjudicació de l’obra, amb l’inici dels treballs.
Al 2017: execució de la part principal de l’obra i acabament de les obres.
Després pel que fa a quantes ubicacions hem estudiat?
S’han estudiat 6 o 7 ubicacions que no són definitives en cap cas. Pensem que la superfície necessària hauria de ser uns 10.000 metres, hauria d’estar ben connectat, central, el relleu hauria de ser bo i hauria de tenir aparcaments.
En la seva quarta pregunta: quina és la ubicació exacta?
No li puc contestar perquè no està definida.
I qui és el titular?
Tampoc perquè no ho tenim definit quin és el titular ja que no sabem de qui és la parcel.la.
Té el Govern la previsió econòmica?
Em remeto a les xifres que he li comentat, que seria un cost d’uns 7.500.000 € i de 500.000 € però s’haurien d’ajustar en funció del concurs d’idees que hi hagués.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Moltes gràcies Sr. Torres.
Bé, evidentment crec que en aquesta sala estem tots d’acord que hem de realitzar totes aquelles accions que ens aportin el que és un dels nostres pals de paller des d’un punt de vista econòmic, que són turistes, però també amb la prudència i aquí ja li faig una aportació d’opinió, de fugir de projectes faraònics que ens acabin costant més de manteniment i de mantenir-los tancats com d’altres n’hi ha al país perquè després, bé avui dia hi podríem està fent Un Cirque du Soleil però l’hem d’omplir i tant de bo ho fem durant molts dies més al llarg de l’any per aportar turistes. Aquesta és la consideració que li volia fer.
També li vull dir, el dubte que li deia que em sorgia que bé, fan una estimació de 8 milions d’euros, però evidentment si estan estudiant 7 ubicacions hi haurà una desviació al respecte perquè depèn de la ubicació hi haurà un desmunt, una sèrie d’execucions diferents per l’orografia del terreny, per la dificultat constructiva i per molts altres motius que faran que d’aquests 8 milions segurament marxarem a una xifra més gran.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
És evident, no volem fer en cap cas projectes faraònics, el que sí volem fer són projectes realistes i que portin valor afegit al país. Entenem que destinar 7,5 milions d’euros com l’altre dia doncs algun conseller en aquesta sala parlava de rotondes, serien quatre rotondes, és a dir mirat d’aquesta manera no volem que sigui cap tipus de projecte faraònic. Tindríem de definir els continguts perquè no quedés una obra que no s’hi donés cap ús. I llavors des d’Andorra Turisme es determinaria en els propers mesos els tipus d’espectacles que es podrien organitzar anualment dins del recinte, la seva freqüència, el seu cost, el seu impacte econòmic, etc. És com el fet que vam tenir aquest estiu l’Elton John, doncs podria ser un espai que podria acollir aquests tipus d’esdeveniments.
Pel que fa al cost hem de saber, tenir més o menys clar el que hauria de tenir, doncs l’escenari, el backstage, l’espai ple públic dempeus, pel públic assentat, la zona de restauració, zona de benvinguda. Llavors tenim bastant clares les idees. Farem el concurs d’idees i aquí ens ajudarà a poder definir. El que passa és que ja hem volgut posar una previsió pressupostària perquè pensem que és un dels objectius d’aquest Govern crear algun altre tipus d’oferta complementària, i vist per exemple l’èxit que ha vist el Cirque du Soleil, evidentment un tipus de recinte així del Cirque du Soleil. Podria acollir també va ser el cas l’any passat, el Congrés Mundial de Neu Hivernal, doncs podria acollir això i és amb aquesta voluntat que aquest Govern aposta per un tipus d’infraestructura així.
El Sr. síndic general:
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, si ho valorem per tres rotondes doncs sembla un cost assumible però el que desitgem és que el cost de mantenir-lo tancat no sigui també només tenir-lo només per any. Ja tenim el circ del sol, l’Elton John, congrés de viabilitat hivernal, ja en tenim tres, ens en falta probablement uns 97 més per tenir una mica d’ocupació. Tant de bo ho aconseguim, tant de bo hi hagi les idees perquè Andorra s’ho mereix.
Per què faig aquesta pregunta? Molt en relació amb la que li feia abans al Sr. Alcobé, en representació del Govern, però en aquest cas ens preocupa més. Per què dic això? Des d’un punt de vista de transparència i concurrència, El Sr. Alcobé ja ha dit que faran amb el tema de l’adjudicació i les licitacions de The Cloud per garantir-la. Però quan parlem d’Andorra Turisme SA, unipersonal si utilitzant tots els mitjans que tenim tots els ciutadans d’Andorra, i en aquest cas parlem per exemple d’internet, i en concret del BOPA.ad, fem recerques a nivell dels concursos que es donen des d’Andorra Turisme, mirin, des del 2009 al BOPA no en trobarem gaires de concursos públics. Per tant, entenc que al respondre vostè com a titular de la cartera d’ordenament, ja entenem que aquesta obra serà executada des del seu ministeri, cosa que garantirà el que mencionava en la repregunta el Sr. Alcobé, i no estarem una vegada més en un concurs en el que no hi ha publicitat, com el que està sent una tònica habitual a Andorra Turisme.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Era per fer una repregunta...
El Sr. Carles Naudi:
Sí la repregunta era que entenem que això serà executat i licitat des del ministeri que encapçala el Sr. Torres.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, Sr. conseller, li asseguro que aquest projecte es farà, des d’ordenament territorial liderarem el projecte com es fa doncs en tots els altres ministeris quan hi ha algun tipus d’obra com pugui ser l’estació nacional d’autobusos que recentment s’hi ha treballat, la seu de la Justícia que també s’està fent des d’ordenament amb tots els professionals que tenim al ministeri i aquesta no serà una excepció i també es farà des d’ordenament aquest tipus d’instal·lació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una altra repregunta....
Bé, si no hi ha cap més repregunta, passem a la pregunta següent:
16- Pregunta amb resposta oral del Govern, presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a l’Agència de Mobilitat.
Fou registrada amb el número 1224 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015 del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que recentment s’han produït dues adjudicacions que depenen de l’Agència de Mobilitat (el mes de juny s’han adjudicat els treballs d’implantació d’un sistema de comptatge i classificació de vehicles a les zones fronteres per un import de 241.617,97 euros, i al juliol s’ha adjudicat el subministrament, instal·lació i posta en funcionament del videowall del Centre Nacional de Trànsit amb un cost de 128.961,57 euros).
Vist que les dues adjudicacions superen els 370.000,00 euros, es pregunta el següent: pot informar Govern de totes les empreses i/o assessors que han assessorat Govern pel que fa a mobilitat des de l’any 2011? Quin cost han suposat aquests assessoraments per a les arques públiques en cadascun d’aquests anys?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
L’Agència de Mobilitat fou creada l’any 1997 amb l’objectiu principal d’esdevenir un òrgan de gestió tècnica de la mobilitat sobre les vies de comunicació. Inicialment estava adscrita al Ministeri d’Interior i actualment, depèn del Ministeri d’Ordenament Territorial.
Amb la progressiva construcció de les infraestructures de túnels de la xarxa viària han estat encomanades a Mobilitat l’explotació i el manteniment dels túnels i del Centre Nacional de Trànsit. Aquest últim té la doble missió de supervisar la gestió i control del trànsit i del control del funcionament dels sistemes de seguretat de les instal·lacions dels túnels.
La pregunta que formuleu està precedida d’un preàmbul, en el que estimeu que dos de les adjudicacions efectuades enguany pel Govern. La primera fa referència a la substitució del videowall del Centre Nacional de Trànsit, a causa que el videowall instal·lat l’any 2006 havia arribat al final de la seva vida útil. La segona adjudicació, referent als treballs d’implantació d’un sistema de comptatge i classificació de vehicles a les zones frontereres, vull destacar que han estat motivats per la necessitat d’obtenció de dades precises útils per a diversos departaments del Govern, en concret Turisme i Estadística, i també per a ús del Servei de Policia en relació a la prevenció de la seguretat pública.
En la pregunta que formuleu, demaneu que s’informi de tots els professionals o empreses que han assessorat al Govern, pel que fa a mobilitat, des de l’any 2011.
Els dos exemples que heu esmentat al preàmbul de la vostra pregunta no es refereixen a assessoraments, sinó a inversions. En efecte, es tracta de dos adjudicacions que, d’acord amb la Llei de contractació pública, són, en el cas del videowall, un subministrament, hi van haver quatre ofertes i amb un informe favorable i amb adjudicació a l’empresa Intecom, i en el cas del sistema de comptatge parlaríem que és més aviat una obra, i vam tenir tres ofertes.
Cenyint-nos a la pregunta precisa que heu formulat, he de respondre que en l’interval al que us referiu, des del 2011 fins ara, no s’han contractat assessoraments externs. El que sí s’ha fet, s’han contractat estudis i treballs d’assistència relacionats amb el túnels, que siguin de l’interès del Comitè de Túnels o de l’Àrea de Mobilitat.
A continuació li detallo si vol els imports anuals pagats per estudis i treballs:
A l’empresa DOYMO: al 2012, 40.000 euros; al 2013, 41.000; al 2104, 22.000; al 2016, 16.000.
EUROCONSULT: 30.000 al 2012, 27.000 i 8.000 al 2015.
SAYÒS-CARRERA: 5.300 euros al 2013.
Li puc passar Sr. Costa una relació d’aquests imports.
Pel que fa a la suma global d’aquests estudis i treballs d’assistència tècnica, la suma global al 2011 va ser 70.000 euros, al 2012, 90.000 euros; al 2013, 39.000 euros; i al 2014 d’imports liquidats 36.000 euros fins a la data d’enguany.
Si vol també li puc donar de les empreses aquestes que ens han fet els assessoraments, quin tipus de feina fa cadascuna d’aquestes empreses. Però pel que fa totes aquestes contractacions han sigut contractacions amb edictes públics amb contractació de caràcter ordinari i tot ha estat fet amb tota la normalitat que pensem que hem de tenir des del nostre ministeri.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic, gràcies Sr. ministre. Gràcies per les explicacions. Li he d’admetre la gran ignorància sobretot en aquests temes i justament per aquí la formulació d’aquesta pregunta, d’uns imports que potser des del ciutadà pla moltes vegades es fa difícil entendre certes inversions que poc repercuteixen en el seu dia a dia, i potser la motivació de la pregunta rau en aquest tema. Veure la poca percepció que pot tenir per temes que són extremadament importants com molt bé vostè deia, que inclús que pot comprometre la seguretat pública, la qual cosa cal fer certes inversions però que a vegades no són prou evidents si no s’analitzen en profunditat. Per tant, li agraeixo totes aquestes informacions.
Dit això, el fet que vostè menciona que aquí s’han fet no pas assessoraments sinó estudis. Vostè ja ha dit de manera clara que això es fa amb els procediments establerts. Fins a quin punt la limitació en els estudis és prou clara per saber que s’estan prenent les decisions correctes en quant a inversions a l’Agència de Mobilitat? És prou correcte o no és prou correcte?
Vostè es troba còmode en aquest terreny.
Seria una mica la motivació per la qual jo li feia aquesta pregunta.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Sr. Costa, m’hi trobo còmode.
Les empreses amb les que treballem són empreses molt professionals. Treballem també molt estretament quan es fa la taula nacional del trànsit juntament amb els comuns demanem assessoraments, per exemple, l’empresa de DOYMO que és la que és l’especialista amb trànsit de persones, estudis, projectes, circulació, transport públic, aparcaments, mobilitat en general i realment les empreses que tenim n’estem molt satisfets, el Centre Nacional del Trànsit funciona de manera adequada, penso jo; durant aquest últim any van haver-hi uns moviments de personal en el qual han incorporat un enginyer que estava en l’àrea d’Ordenament Territorial a l’àrea de Mobilitat i entenem que s’estan fent les coses de la millor manera possible. No li dic que... i potser poden haver-hi altres tipus d’assessoraments però a nosaltres ens consta que a nivell de mobilitat doncs, hi ha molt bona coordinació i també entre la Policia, els Serveis de Circulació, i entenem que el funcionament és l’adequat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Una repregunta Sr. síndic. Gràcies per les explicacions.
Sí que hi ha un tema que vostè ha tret i que no deixa de ser com a mínim curiós perquè parla de què aquest sistema de comptatge és per caducitat, eh? Un sistema de comptatge que fos precís i útil per poder gestionar les dades i d’aquesta manera poder treure conclusions i també fer aquelles implementacions que calguin i siguin oportunes.
Què vol dir això, que el sistema anterior no era gens fiable o que no ens el podíem creure? Tota la informació que ens han donat fins ara no servia per res? És així? Espero que no...
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Costa no, no és així!
El sistema de comptatge que teníem era efectiu, ens efectuava el comptatge i totes les coses amb les característiques que tenia aquest sistema. Aquest sistema és un sistema molt més modern i molt més adequat a les realitats a data d’avui.
Gràcies a aquest sistema podrem identificar els cotxes que entren al país per nacionalitats, per cotxes ens ajudarà molt, ja li he dit, a nivell d’estadística, a nivell turístic i a nivell de seguretat.
És que és un altre sistema que no té res a veure amb el sistema actual però de les dades que hem tingut fins ara, actualment, ens en podem fiar, el que passa és que són unes dades... el sistema aquest ens controlava unes dades concretes i ara volem controlar les mateixes dades afegint totes aquestes millores.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé doncs, passem a la següent pregunta que és la pregunta número 17:
17- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a la plaça de cap d’estudis de l’EFPEM.
Fou registrada amb el número 1226 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre. Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que en la resposta escrita del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del dia 12 d’octubre del 2015 relativa a la plaça de cap d’estudis de l’Escola de Formacions Esportives i de Muntanya que va sortir per edicte el 4 de març de 2015, el M. I. Ministre d’Educació va afirmar que no es tractava d’una plaça de nova creació.
Vist que l’article 24 de la Llei de pressupost de 2014 indica al seu article 24 referent a la Contractació de personal que “1. Durant l’exercici 2015 no es poden crear noves places de funcionaris ni d’agents de l’Administració de caràcter indefinit, a excepció de les places en els llocs de treball que s’indiquen a continuació: (...) b) Un cap d’estudis adscrit a l’Escola de Formacions de Professions Esportives i de Muntanya.”.
Vist que en la sessió del Consell General, de sessió de preguntes, del 22 d’octubre el M. I. Ministre d’Educació va afirmar que la Llei del pressupost devia estar equivocada, es pregunta: si és incorrecta la resposta escrita del ministre quan deia que la plaça de cap d’estudis de l’EFPEM de l’edicte del març de 2015 no era una plaça de nova creació o és incorrecta la Llei de pressupost del 2014?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, respon el ministre, Sr. Èric Jover.
Teniu la paraula.
El Sr. Èric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Com a anècdota i potser per fer-ho una mica més distès comentar que a l’última sessió de preguntes va dir que la meva resposta escrita era maldestra, doncs, a dia d’avui a la seva pregunta hi ha un error.
En efecte la pregunta del conseller Costa fa referència a la Llei del pressupost 2014 i hauria de dir Llei del pressupost 2015; si no considero que hi ha aquest error la meva resposta ja s’acabaria aquí, però considero que hi ha un error i llavors passaré a respondre la pregunta.
Per respondre, primer de tot, m’agradaria recordar-li -i això és molt rellevant-, que l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra té la personalitat jurídica pròpia dels organismes autònoms i en conseqüència les contractacions del seu personal queden fora de l’àmbit de contractació de la Llei de funció pública.
Si considerem la seva pregunta el que està en qüestió no és si la resposta escrita del ministeri del 12 d’octubre, o la Llei del pressupost del 2015 són incorrectes, en tot cas, sí que és cert que s’hauria pogut matisar i que la Llei del pressupost s’hauria pogut expressar en temes de cobertura de plaça i no de creació encara que, i insisteixo, és normal que aparegui una referència a aquesta plaça en la Llei del pressupost perquè d’acord amb la Llei general de les finances públiques en el seu article 12, el pressupost general es compon de: a) el pressupost de l’Administració general, b) els pressupostos de cada una de les entitats parapúbliques o de dret públic, o c) les previsions dels programes d’actuació de les societats públiques participades per l’Administració general.
Aquesta plaça de cap d’estudis de l’EFPEM es va crear al 1997 i fins al final del 2008 quan el cap d’estudis va assumir la direcció de l’EFPEM. Al 2009 el comitè gestor ja va tornar a mostrar la seva voluntat de reincorporar aquesta figura, i aquest fet ha estat una constant des d’aquell moment.
Finalment amb la Llei del pressupost del 2015 es va poder incorporar aquesta voluntat al pressupost i s’havia de fer concretament amb aquest article 24 de la Llei del pressupost del 2015.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre per aquests aclariments.
Voldria, si m’ho permet, també posar de manifest la motivació d’aquesta pregunta que potser alguns els sembla reiterativa.
De fet, davant la incongruència manifesta amb aquesta contradicció evident que vàrem detectar fa un mes enrere, em vaig veure obligat a continuar amb la pregunta que vaig formular en el seu dia i amb bon criteri el Sr. síndic em va... potser m’estava apartant del tema central de la pregunta i, de fet, em va convidar que si volia pregunta sobre aquest tema doncs, fent referència específica, recollint algú i és justament el que he fet en aquesta sessió, per tant, intentaré cenyir-me en això.
També Sr. Jover, li he de dir que vista l’explicació el fet de què s’hagi de cobrir la plaça aquí no hi ha res a objectar i em sembla que també vostè em coneix i no fa falta convèncer-me gaire de qualsevol recurs que calgui emprar o esmerçar a educació perquè jo penso que una de les grandeses del nostre país és justament els tres sistemes educatius i totes les formacions que podem aportar. Per tant, en aquest sentit res a objectar i tampoc res a objectar quant a tots i cadascun dels professionals que fan la seva feina de manera excel·lent, per tant aquí res a dir.
Sinó que jo voldria centrar el debat en les formes, unes formes que eren incongruents i que, per tant, des del meu humil parer deixaven molt que desitjar perquè penso que és obligació de tot el Govern de fer les coses de manera cristal·lina, de manera transparent i de manera clara i el fet d’aquestes incongruències doncs, feien que a alguns se’ls hi posés la mosca sota l’orella i, per això justament, preguntava en aquest sentit.
A més a més, tal i com han anat els temes doncs, és clar, òbviament no es pot qüestionar tot perpètuament però hi ha coses que deixen molt a pensar. Una plaça que ha estat vacant durant tants i tants anys quan hi havia una necessitat real de cobrir-la -com vostè mateix va fer palès en la sessió de Consell anterior-, es fa un edicte, es cobreix aquesta plaça, la persona que ocupa la plaça ho fa durant dotze dies i, llavors, es fa una excedència i es cobreix amb una Comissió de servei fins a l’agost del 2018 -tres anys més, quan aquesta Comissió de servei ja s’hagués pogut fer fa molts mesos-, i entendrà que aquestes formes que segurament seran perfectament totes correctes però, donen a pensar perquè doncs, són poc lògiques o poc habituals... Deixi’m que ho jutgi d’aquesta manera.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Jo diria que, en tot cas, vostè no ha trobat una incongruència sinó una matisació que és cert que s’hagués hagut de fer amb la Llei del pressupost.
El fet de què hagi estat vacant tants anys és tant sols degut a: primer, durant el govern socialdemòcrata unes dificultats per aprovar un pressupost. Evidentment ells ja volien i amb els comitès, a les actes dels comitès rectors de l’època, ja queda transcrita la seva voluntat de recuperar la figura del cap d’estudis, no va ser possible, i llavors ja vam entrar en una conjuntura econòmica que evidentment ho feia complicat.
A la previsió del pressupost del 2015 ja es va incloure a la partida corresponent en el pressupost de l’EFPEM, llavors era lògic que un cop ja s’ha fet la reserva pressupostària corresponent doncs, es busqui per cobrir la plaça. Si amb la primera persona que és possible agafa una excedència després d’un procés d’edicte habitual, diríem, doncs, vam utilitzar la Comissió de serveis que, potser ho desconeix, però del Ministeri d’Educació és una fórmula que s’utilitza àmpliament. I, s’han seguit tots els passos correctes segons la legalitat.
No hi veig més dificultat que això. Tan sols comentar-li que el Ministeri d’Educació contracta més o menys un centenar de persones cada any. Si anem a tres preguntes al Consell General per cadascuna no sé si serà una mena de filibusterisme parlamentari però se’ns pot fer una mica complicat.
També comentar-li que jo entenc que la motivació de la plaça, encara que la creació o aquesta cobertura es va començar abans que jo assumís aquesta cartera, entenc la pregunta i és lícita, però crec que la voluntat política i l’oportunitat política de cobrir-la ja han quedat palès en les meves respostes, si vostè considera que des del punt de vista legal vostè o alguna altra persona considera que hi ha algun punt que s’hauria de revisar, evidentment, pot acudir a la Batllia i així veurem si vostè està amb la raó o si el ministeri ha efectuat les coses com s’havien de fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Vull pensar, li asseguro, que... Vull pensar que el Govern fa les coses ben fetes la qual cosa no hi ha cap necessitat d’anar a cap altre òrgan. Simplement ens dediquem, com a consellers de l’oposició, a fer una de les tasques justament el càrrec ens pertoca que és fer el seguiment i el control de l’acció del Govern, per tant, crec que ben legítim és fer-ho, òbviament -no el qüestiono pas a vostè-, i no ens dedicarem al filibusterisme, no és pas la nostra intenció. Ara bé, si amb totes i cadascuna d’aquestes cent contractacions s’hi detecten coses que potser no són prou evidents doncs, potser sí que haurem de fer-ho però estic convençut de què no serà el cas, o sigui que penso que en aquest sentit no hem de patir.
Un tema que ja li vaig preguntar i també intentaria tancar el tema aquí i que li vaig preguntar en la darrera sessió i vostè em va dir que malauradament no era jurista i que no m’ho sabia respondre; no sé si haurà tingut temps de consultar-ho, o no, jo tampoc sóc jurista malauradament per tant tampoc m’ho puc respondre a mi mateix però, entenc que hipotèticament -i parlo d’un cas hipotètic perquè s’ha de contemplar-, i és que si mai es decidís que l’actual director de l’EFPEM doncs, hagi d’abandonar aquesta plaça i retorni a la plaça que ell va guanyar en el seu dia amb un edicte, llavors ens trobaríem amb què l’EFPEM tindrà dos caps d’estudi? I si és així, no és una situació un pèl peculiar?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Torno a incidir en què l’EFPEM té una personalitat jurídica pròpia dels organismes autònoms i que, amb conseqüència, les contractacions del seu personal queden fora de l’àmbit de la contractació de la Llei de la funció pública.
En aquest sentit des del ministeri considerem que aquesta problemàtica no existeix ja que el contracte de l’actual director, que en el seu moment havia estat cap d’estudis, no incloïa cap clàusula de reserva de plaça.
Així doncs, tan sols hi ha un cap d’estudis i hi haurà aquest cap d’estudis. És a dir no pot haver-hi, amb el moviment que vostè em presenta, la possibilitat de què hi hagi dos caps d’estudis al mateix temps.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una repregunta...
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Un petit aclariment. Gràcies per la resposta.
Sr. Jové, gràcies també, perquè si no segueix el Codi de l’Administració pública ha de seguir el Codi de relacions laborals, òbviament, llavors en aquest sentit el fet de què hi ha hagut una excedència o s’ha sol·licitat una excedència, s’haurà fet amb els mecanismes oportuns que contempla justament el Codi de relacions laborals que són molt concrets i específics. Així ho entenc!
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes passaríem a la següent pregunta que és la pregunta número 18.
Abans de donar pas a aquesta pregunta dir-los-hi que la pregunta número 20 formulada pel Sr. Jordi Gallardo també sobre el mateix tema i en una part de la pregunta del Sr. Gallardo que potser es correspon gairebé mimèticament amb aquesta primera pregunta de la consellera Sra. Rosa Gili, i després hi hauria una segona part una mica diferent. Aleshores, si els hi sembla anem a ajuntar aquestes dues preguntes.
Té primer la paraula la Sra. Rosa Gili per exposar l’enunciat de la seva pregunta.
18- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa al projecte d’heliport nacional.
Fou registrada amb el número 1228 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre. Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
En la darrera compareixença de la Comissió de Política Territorial i Urbanisme al Consell General, el ministre Jordi Torres assegurava que hi havia dos emplaçaments possibles per construir l’heliport nacional: un a la Comella i l’altre a la zona d’Engolasters. Malgrat explicar aquell dia que s’estaven estudiant les dues possibilitats, el ministre reconeixia que la primera ubicació possible i prioritària era la de la Comella.
En la compareixença de la Comissió d’Economia, uns dies després, el ministre Jordi Alcobé parlava de la necessitat de més informes addicionals per poder triar el millor emplaçament.
Per tot l’exposat, si ens pot explicar el Govern en quin estat estan els estudis i valoracions de cara a decidir la millor ubicació per a la construcció de l’heliport nacional?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Si vol contestar Sr. ministre...
Sr. Jordi Alcobé, teniu la paraula.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
D’entrada voldria excusar-me perquè segurament part de la resposta que li faré doncs, ja la coneix perquè és un tema que és recorrent en aquests últims dies i que ahir mateix el ministre Cinca va poder exposar de forma molt clara la situació actual d’aquest heliport.
En tot cas, en seu parlamentària no s’ha efectuat i per tant, serà un plaer contestar a aquesta pregunta.
Una primera matisació, derivat de la precisió de la vostra pregunta, quan nomeneu que el ministre Jordi Torres en la seva compareixença va anunciar que la primera ubicació possible i prioritària era la de la Comella... Això no és el cas! Hem pogut amb el ministre revisar aquesta compareixença i la transcripció que està escrita i es referia a l’Estació Nacional d’Autobusos quan parlava de la ubicació prioritària d’actuació crec que és de l’estadi.
Per tant, en cap cas deia que aquesta primera ubicació era la de la Comella sinó que havia dos ubicacions preseleccionades que és la realitat. Per tant, només precisar aquest error segurament d’interpretació de la seva compareixença escrita que està escrita i podem revisar quan vulgui perquè està escrita.
Per contestar a la seva pregunta, com s’ha informat en vàries vegades també, en aquests moments, el Govern està a l’espera de rebre els últims informes tècnics per conèixer quina de les dos ubicacions preseleccionades és la millor ubicació per proposar una ubicació d’un heliport al nostre país.
Les dos ubicacions són un terreny propietat del Comú d’Andorra la Vella a la Comella, i un terreny propietat de FEDA situat sota l’estany d’Engolasters.
Aquesta preselecció ha sigut realitzada, no pel Govern sinó per uns tècnics per l’Aviació Civil Francesa -per la Direcció General de l’Aviació Civil- amb el qual hi ha un conveni d’assistència mútua i tècnica amb el que França presta a Andorra la seva col·laboració en aquest projecte i aquests tècnics, davant l’oferta de deu possibles terrenys vuit dels quals, vull recordar, van ser proposats pel Comú d’Andorra la Vella a qui agraeixo una vegada més la seva proposta atès que va ser l’únic comú que va proposar terrenys arran d’una consulta que el Govern va fer al 2013 per intentar obtenir nous terrenys per fer un heliport, i dos terrenys més que el Govern va incloure en aquesta llista: un de propietat de FEDA i un situat a la Borda Vidal que antigament havia sigut objecte d’estudis per ser un possible heliport.
Per tant, d’aquests deu terrenys oferts o estudiats els tècnics francesos han preseleccionat dos que compleixen, de fet, les condicions per a priori ubicar-hi un heliport.
Aquest informe dels tècnics francesos també anunciava que calien informes complementaris per analitzar si aquestes dues ubicacions eren aptes al cent per cent per estudiar aquesta possibilitat i el Govern en aquest moment ha encomanat des de principis d’any cinc estudis.
Un aerològic, encomanat a l’empresa francesa Optiflow, recomanada per Météo France que ja està acabat i que li puc anunciar que en aquest cas no hi ha massa diferències entre un emplaçament i un altre per la qual cosa aquest element no serà determinant per decidir quina és la millor ubicació.
Un estudi urbanístic, per identificar l’afectació urbanística de l’heliport que s’està acabant d’executar pels tècnics del Departament d’Ordenament Territorial.
Un estudi d’accessos, moviment de terres i obra civil encomanat a l’empresa Adserà Grup s’està acabant d’executar, per conèixer realment el cost de tota l’accessibilitat i excavació del terreny, si escau, de l’obra civil de l’heliport nacional.
Un estudi operacional d’alçada efectuat pels tècnics del Departament de Transports seguint les directrius dels experts francesos que ja s’ha acabat també.
I, un estudi sobre la petjada acústica o la impremta sònica, que és el mateix, que està en curs de realització.
Per tant, un cop el Govern tingui aquests estudis acabats, els trametrà als tècnics experts de l’Aviació Civil francesa perquè puguin fer la seva valoració definitiva dels dos terrenys preseleccionats.
Per tant, li confirmo que a dia d’avui no hi ha cap decisió agafada sobre cap terreny dels dos preseleccionats, que no sabem si un dels dos o cap dels dos complirà en definitiva les condicions per ubicar un heliport nacional, i que és cert que havia comunicat personalment que abans de final d’any esperava tenir els informes. Però a la vista que hi ha hagut més feina del previst, és possible que fins l’any que ve, a principis de l’any que ve no es tingui una informació per saber quina és la millor ubicació a proposar al comú de la parròquia implicada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El tema de la ubicació de l’heliport és sens dubte un afer complicat. És més que comprensible que a ningú li faci gràcia tenir-lo a tocar de casa ni que els aparells sobrevolin els nostres habitatges.
Ara bé, està clar que compartim que disposar d’aquest equipament és interessant pel país.
Havent descartat l’emplaçament del Patapou el passat desembre 2012, després d’una campanya de rebuig aferrissada pels veïns de la zona recolzats per la cònsol d’Andorra la Vella de llavors, ara ministra a Govern, el ministeri de transports, tal com se’ns va explicar en les compareixences legislatives d’ordenament del territori i d’economia, tenia dues propostes sobre la taula per ubicar-hi la infraestructura.
I aquí aprofito per dir-li que jo també tinc l’acta aquí i no estic gens d’acord amb el que em diu, però ja ho verificarem.
Llavors és veritat que vostè, el senyor ministre Jordi Alcobé no ho va dir clarament, no es va posicionar per cap dels dos, però sí que ho havia fet el ministre d’ordenament del territori.
Com que a ningú se li escaparà que aquest és un tema que preocupa la població, és una evidència que aquest serà un tema de campanya a Andorra la Vella en les properes eleccions comunals.
Per això és tan important conèixer la postura del Govern de DA en relació a una proposta d’emplaçament proposada per l’equip comunal sortint de Jordi Minguillon i de Rosa Ferrer. Ho ha dit ara també el Sr. ministre.
Tanmateix, si s’optés per situar l’heliport a Escaldes, també ens interessaria sens dubte als ciutadans d’Escaldes.
Així doncs, com que el ministre va dir que es prendria una decisió aquest any, tot i que ara ho està matisant, però va dir que es prendria la decisió aquest any per començar a construir l’heliport al 2016, i que ja estem gairebé a finals de novembre, era convenient que avui ens expliqués l’estat de la qüestió.
Gràcies Sr. síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jordi Torres si voleu intervenir breument.
El Sr. Jordi Torres:
Només per precisar a la Sra. Gili, jo tinc l’acta aquí davant, i llavors la llegiré o l’extracte en el qual hi figura això. En aquest cas posàvem: “serà el ministre de transport que definiria el tipus d’instal·lació necessària, nosaltres l’incorporaríem i faríem la gestió de tota l’obra de l’heliport”. I bé va dir el ministre Alcobé que hi havia dos emplaçaments possibles. Ho vam dir, un a la Comella i l’altre a la zona d’Engolasters, els quals estàvem estudiant la seva millor ubicació i aquí vull incidir que volíem fer molta pedagogia, perquè el projecte pugui tirar endavant perquè entenem que és d’interès, és un projecte estratègic.
I també la construcció, posava aquí l’estadi nacional, però no era l’estadi, l’estació nacional d’autobusos, ja vaig repetir l’altre dia, el Comú d’Andorra la Vella ha rebut en cessió uns terrenys de la unitat d’actuació estadi, que aquests terrenys són uns terrenys òptims. Estem valorant, s’està valorant i s’està estudiant molt la viabilitat d’aquests projectes. I entenem que és una situació que és molt bona i que estem estudiant.
Volia dir, que no s’interpreti malament, sí que hi podia haver d’altres ubicacions possibles, però la nostra primera ubicació possible prioritària era aquesta. Volia que quedés clar en referència a l’estació nacional d’autobusos, que és la segona part de la qual faig referència, no de l’heliport nacional. I tant que va ser així. O almenys és el que vaig voler dir. En cap moment estava clar que nosaltres no volíem prendre cap posició sobre la ubicació de l’heliport perquè hi havia les dos opcions obertes i menys jo com a ministre d’Ordenament Territorial, que a mi tampoc em pertocaria fer l’anunci d’allà on seria la millor ubicació.
Gràcies Sr. síndic, només per al·lusions.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre Alcobé, teniu la paraula.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, penso que ha quedat clar, però en qualsevol cas el que ha de quedar molt clar és que avui dia el Govern no ha agafat cap decisió al respecte, perquè no la pot agafar. No la pot agafar vist que encara li falta informació dels estudis que ha encomanat a nivell tècnic per saber quina és la millor ubicació.
El Govern ho decidirà un cop la proposta a efectuar... un cop conegui el dictamen o l’informe dels tècnics francesos que fan aquesta valoració global i a la vista dels estudis que tinguem coneixement. Un cop això, doncs, és cert que vaig anunciar que a final d’any esperava tenir aquests informes, doncs, és possible que la valoració definitiva es faci a principis de l’any que ve. Un cop això, es proposaria al comú de la parròquia implicada, doncs, la ubicació seleccionada o preseleccionada, per poder analitzar la possibilitat de fer aquesta infraestructura, una de les dues ubicacions que a priori s’han seleccionat.
Per tant, aquesta és la situació actual d’aquesta infraestructura que comparteixo amb vostè que és molt important i molt necessària per al nostre país. De fet, repassant hemeroteca i repassant informes antics, em remuntava a l’informe PROCNOS de l’any 83, el pla estratègic de l’any 93, el 2020 del 2006, i tots ells parlen de la necessitat de tenir un heliport a Andorra, la qual cosa demostra la necessitat després de 30 anys de què és tan important i tan difícil, tan difícil com vostè diu que no és fàcil de disposar un terreny per ubicar aquesta infraestructura ni fer el projecte per ell mateix.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entraríem ara al temps de repreguntes, però no sé si potser el conseller Jordi Gallardo vol fer la seva exposició.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Faré una breu rèplica i entraré una primera repregunta si li sembla bé.
El Sr. síndic general:
Perfecte.
El Sr. Jordi Gallardo:
Per començar voldríem declarar que nosaltres som partidaris de l’heliport nacional a Andorra, sempre ho hem estat. I la nostra postura entenc que intenta ser coherent amb el que en el seu dia va fer el darrer Govern Liberal que és intentar ubicar un heliport nacional d’Andorra, una infraestructura que pot ser interessant per complementar la nostra oferta turística, però en uns terrenys que no afectin o que afectin el mínim possible zones altament poblades del nostre país.
Aquesta postura és la que vam mantenir quan es va començar a valorar el projecte de l’heliport al Patapou, i aquesta és la postura, doncs, que a dia d’avui encara mantenim. És més, recordo perfectament, doncs, una taula rodona que es va organitzar amb els diferents... les diferents forces polítiques ens van convidar a valorar la possibilitat d’ubicar l’heliport nacional al Patapou. En aquella compareixença no hi va haver ningú de DA, però sí dels altres partits polítics. I nosaltres ja vam manifestar que l’heliport nacional d’Andorra era una infraestructura necessària pel país, enteníem que s’havia o es podia ubicar als terrenys de la Borda Vidal, terrenys que eren propietat del Govern, que reunien tots els requisits necessaris i estudis avalats per l’OACI, i que no enteníem que es triés un altre tipus d’ubicació.
Amb el temps ens trobem un altre cop amb un nou episodi com aquest. En aquest cas el projecte es trasllada a la Comella, a un nucli, on tornem a trobar altament poblat o una zona amb població que es pot veure altament afectada per aquesta ubicació.
I ho lamentem perquè penso, Sr. Alcobé, que estem convertint una oportunitat en un problema. Realment tenien a principis de la legislatura passada totes les eines i tots els estudis al seu abast i l’aval de l’OACI per poder ubicar l’heliport nacional als terrenys de la Borda Vidal. I pels motius que encara avui desconeixem, es va declinar aquesta possibilitat, i no sé si encara avui seria factible ubicar-lo allà. Potser és una de les repreguntes que li faria.
Però m’agradaria doncs, recuperar una de les afirmacions o dites que va fer el cap de Govern durant el debat d’orientació, que va dir que no era l’hora de fer volar coloms, sinó que era l’hora de fer volar avions. Jo diria que amb aquest afer del Patapou i aquest afer ara de l’heliport a la Comella, qui no acaba d’aixecar el vol és el Govern perquè no hi haurà manera i no sé si acabarem de veure aquest projecte de l’heliport nacional al país.
Simplement per entestar-se en què aquest terreny ha de ser a la capital? Potser? O a Escaldes? Quan el centre neuràlgic del país des de qualsevol punt del territori està a 15 minuts. I que per tant, no seria cap problema que estigués en un altre punt i que s’intentés trobar una ubicació que no estigui poblada.
Per tant, la pregunta seria, la primera d’elles: per què s’ha descartat a dia d’avui encara els terrenys de la Borda Vidal?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Jo penso que el Sr. Gallardo no m’ha escoltat, però davant del dubte li explicaré una altra vegada perquè segurament sóc jo que m’he explicat malament.
Miri, Sr. Gallardo, el procés del Patapou, com s’anomena, va ser un procés molt diferent de l’actual. De fet en aquell procés es va proposar que empreses o privats proposessin la ubicació, la construcció, la gestió, línies regulars, d’helicòpter amb Andorra-Barcelona i Andorra-Toulouse. En aquell moment es van presentar dos empreses, dos projectes, un a Encamp i l’altre al terreny del Patapou, i va guanyar aquell concurs el del terreny del Patapou.
El Govern en aquella ocasió va oferir altres terrenys propis, com el d’Engolasters o de la Borda Vidal. I aquests privats van oferir els seus terrenys a aquest concurs.
Per tant, aquest procés ha acabat. Anem al nou procés que és l’actual. Amb l’actual procés el Govern envia al 2013 unes cartes als comuns per demanar la seva col·laboració per oferir uns terrenys per ubicar un possible heliport nacional. L’únic comú que contesta i li agraeixo, és el Comú d’Andorra la Vella, l’únic comú que ofereix 8 terrenys a la zona de la Comella i a Encorces.
Addicionalment el Govern inclou dos terrenys més, un a Engolasters i el de la Borda Vidal. Per tant tenim 10 terrenys preseleccionats per estudiar, i d’aquests 10 preseleccionats no és el Govern el que de la Borda Vidal diu que no! Són uns experts francesos de l’aviació civil que entenen bastant més que aquest ministre que diuen que els millors terrenys per fer aquesta infraestructura és un de la Comella, la Comella 6 concretament i el d’Engolasters.
Per tant, el Govern no ha descartat en cap cas el de la Borda Vidal. El proposa com una alternativa més per poder seleccionar i resulta que aquests experts francesos que hi entenen bastant més que el ministre diuen que no és el millor terreny. I la puntuació d’aquest terreny, de la Borda Vidal és 7 sobre 20. Tinc l’informe i explica els motius pels quals, al seu entendre, doncs, aquest terreny no podria complir les condicions amb l’actualitat, perquè les condicions canvien també de l’any 2002 i 2006, que quan es va analitzar el terreny de la Borda Vidal, perquè a l’entorn s’han fet naus i s’ha urbanitzat la zona. I actualment aquest terreny sembla ser que té unes limitacions que no tenia al 2002.
Per tant, dir una última cosa al Sr. conseller. No doni per fet que és el de la Comella. No ho doni per fet, si us plau. Perquè li acabo de dir que tenim dos ubicacions preseleccionades i estem fent estudis amb totes les dues. I per tant, possiblement potser una de les dues, potser les dos, o potser cap que compleixi les condicions per ubicar aquesta infraestructura.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entraríem ara en el temps de les repreguntes.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, a nivell de l’acta no sé, tinc la impressió que no vaig ser l’única en entendre això. Jo de totes maneres penso que presta a confusió el que es va dir en aquell moment.
El que jo voldria demanar ara al Sr. ministre Alcobé, és en la seva compareixença del mes de juliol, d’uns dies després, vostè es va referir a aquests diversos informes que s’han anat fent. Ara ho ha explicat, i probablement se m’ha escapat alguna cosa o no sé si ho ha explicat o no, però li agrairia que ho precisi bé. En aquell moment vostè diu que hi ha tota una sèrie d’informes; ja estaven fets i això estem parlant del mes de juliol, és a dir, que fa uns 5 o 6 mesos. I en aquell moment vostè només diu que per posicionar-se en relació al terreny d’Engolasters o al de la Comella, farien falta informes addicionals com aspectes aerològics, urbanístics i de moviments de terra, que no s’han analitzat en aquesta fase.
Vostè n’ha parlat una mica abans, però a mi se m’ha escapat, exactament si ha dit que estan fets o no. És a dir, que jo el que voldria que m’expliqués, és a dir, per què s’està retardant tant això? Si us plau, expliqui’ns-ho que així ho entendrem.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Intentaré explicar el millor possible. De fet, vostè ho deia. No és fàcil trobar un bon terreny i tota la feina prèvia que s’ha de fer per intentar assegurar-se amb tot el rigor necessari que compleix amb les millors condicions per ser seleccionat i proposat al comú implicat a la parròquia concernida.
Efectivament, l’informe del desembre del 2014 fet per l’aviació civil francesa, doncs, analitza aquests terrenys i els preselecciona i recomana que dos terrenys són els més òptims per poder ser analitzats, i que requereixen informes complementaris que al juliol o al juny, no sé quan vaig comparèixer, recordo que vaig dir que s’havien encomanat.
Actualment d’aquests estudis complementaris que són 5: 1 aerològic, 1 urbanístic, 1 de moviments de terres i obres civil i accessibilitat, 1 operacional d’alçada, i un altre sobre petjada acústica o empremta sònica. D’aquests terrenys en disposem dos d’acabats, l’aerològic i el operacional d’alçada. I l’urbanístic s’està acabant pel Departament d’Ordenament Territorial. El d’accessibilitat s’està acabant per l’empresa Atzara Grup. I també s’ha encomanat el de petjada acústica o empremta sònica.
Aquests són els 5 informes complementaris que un cop els disposem els transmetrem als experts francesos perquè puguin fer la seva valoració definitiva, i sobre aquesta base fer l’informe definitiu per conèixer quin és el millor terreny.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
A veure, miri, m’agradaria fer-li una pregunta molt senzilla. És a dir, si tots els informes acaben dient que el terreny de la Comella és el més idoni, el Govern de DA farà sí o sí l’heliport, la seva ubicació serà a la Comella?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo em sembla que és un debat interessant però un debat molt seguit pels veïns de la Comella, i la seva pregunta és molt clara i jo miraré de contestar-li de forma molt clara.
D’una part ho explicava el Sr. Alcobé, el Govern no ha anat a la Comella a estudiar aquells terrenys perquè sí. Perquè, ho ha agraït el Sr. Alcobé, en aquest cas el Comú d’Andorra la Vella va proposar, no pas 1, no pas 2 no pas 3, sinó 7 terrenys a la Comella i a Engolasters. Per tant no va fer els estudis per fer-los.
De la mateixa manera vostès saben -vaig al gra- vostès saben que l’Estat andorrà és així, no disposa de terrenys de propietat sobretot a la vall central. Per això es va buscar un terreny que no és del Govern, és titular de FEDA, a Engolasters. Per això també es va analitzar un altre terreny que és del Govern d’Andorra a la frontera franco-espanyola.
Això és la realitat, no volem fer estudis per fer-los.
El Govern, i ho ha dit el Sr. Alcobé, farà el següent: ha fet la seva feina agafant nota del que va passar al Patapou, però també va tenir la prudència de demanar als comuns si hi havia disponibilitat de terrenys. I torno a agrair, 1, em van donar no pas 1, sinó 7. I es van estudiar.
I a més a més el Govern va ficar a disposició dels estudis terrenys que són de la seva titularitat.
Tornem a l’origen, els terrenys, fiquem el cas que sigui la Comella, per anar a la seva pregunta, no són titularitat del Govern d’Andorra. Li vull dir això perquè nosaltres agafem nota de la voluntat majoritària del Consell General que agraeixo, que l’heliport nacional s’ha de fer. També hem agafat nota dels errors que no són del ministre Alcobé, i en tot cas n’assumeixo la responsabilitat en primera persona, perquè no es pot anar contra la voluntat de molta gent, en aquest cas com va ser el Patapou.
I per a mi, el passat, passat està, perquè l’important és reeixir amb l’èxit de poder fer un heliport.
Doncs, a la seva pregunta, Sra. Rosa Gilli.
Així s’ha expressat el ministre. Una vegada fets els informes ho proposarem al comú. Ho proposarem als comuns. Per dir-ho d’una altra manera. El Govern d’Andorra no el posarà per força, ni a la Comella ni a enlloc. El que em sembla que és el més judiciós, és que si finalment és a la Comella, o com si fos a Escaldes-Engordany, però a la Comella encara amb més sentit, s’aniria a veure al comú, i dir, escolti, aquell oferiment que es va fer és un oferiment que vostès hi estan d’acord independentment que també s’escoltaria a la ciutadania.
Si escoltant la ciutadania i el comú ens diu no ho volem a aquest terreny, no farem un segon Patapou. Però el que sí farem és no abandonar la idea, per això em vaig expressar al debat d’orientació política amb els termes següents. Recolzaré el Sr. Jordi Alcobé en la seva missió de fer possible que hi hagi un heliport nacional a Andorra. I hi haurà. La insistència dels que pensem i compartim amb vostès, el fet que Andorra necessita un aeroport. I ho farem també, novament amb els nous cònsols sortints de les urnes del que decideixi el poble andorrà el proper mes que ve, el dia 13.
Això és el que farem...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Estic acabant Sr. síndic.
El Sr. cap de Govern:
Perquè la ciutadania ho tingui clar. No hem fet res que no tinguéssim la legitimació de fer. Però no farem res passant per la força, contra la voluntat de cap comú ni dels propietaris. Això és la posició oficial del Govern d’Andorra, i d’aquestes maneres amb això s’entengui que és una abdicació d’aquest Govern des del punt de vista de la seva voluntat ferma de poder fer un heliport.
Per tant, hi ha temes que són molt complexes -acabo Sr. síndic, però em sembla rellevant- hi ha temes que són molt complexes, que no cal fer-ne política, que hi ha bona intenció amb totes les intervencions que vostès han fet, però haurem de passar segurament a una tercera fase si finalment algun comú, el que pugui està escollit, que tingui doncs, els terrenys a la seva parròquia, diu doncs, no. Per què? Perquè al final, de tant discutir l’objectiu final no l’aconseguirem, que és fer un heliport.
Per tant, ja li dic des d’ara, i em sembla que ho podem compartir tot. Fets els informes, si verdaderament hi ha un comú que diu no escoltada la ciutadania, tornarem a continuar els estudis i penso que ens haurem de tornar a veure amb els cònsols per plantejar-nos vàries possibilitats.
Dit passant i acabo Sr. síndic, no descartem res, però diem les coses pel seu nom, el terreny que és de la propietat del Govern d’Andorra a la frontera, vostès ho saben, hi havia un estudi, s’ha de fer una infraestructura, s’ha de fer un desmunt, pel cap baix abans de començar, abans de fer la plataforma s’han de gastar 12 o 14 milions d’euros. Bé, això també és veritat, independentment d’altres estudis que no el donen com a més adequat.
Però no en vull fer cap polèmica, Sr. Gallardo...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Estic acabant Sr, síndic.
Tranquil·litzem a tothom perquè també agafem nota del que ha passat en un passat i la veritat, bé, tot i que evidentment faig molts errors, ja m’ho recorden prou, aquest no el faré.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili i després Sr. Jordi Gallardo.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Sr. cap de Govern l’hem escoltat, però el que li diria és que no ho acabo d’entendre gaire bé. És a dir, vostè m’està dient que aprendrem dels errors del Patapou, és a dir no ho reproduirem. Per tant, aquí ja té una oposició veïnal a la Comella. Li està passant la pilota als comuns? Són els comuns els que ho decidiran?
És a dir, si la pregunta meva, només perquè quedi clar, és dir, ara sembla que tots els candidats a cònsol sembla que estan oposats, no ho sé, quan hi hagi la campanya de veritat ho veurem si sí o si no. I la pregunta era aquesta, és a dir, si la pilota està al camp dels comuns, perquè entenc que vostè diu que són els comuns que ho decidiran, per tant, no són els ciutadans. Però si els comuns diuen que no, el govern de DA descarta la ubicació de la Comella? Perquè si és així, parin ja de fer estudis perquè ens estalviarem diners i passem la pilota a Escaldes que potser tindrà un tercer Patapou o un segon la Comella.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí ja m’ha entès bé, no sé per què ho complica tant. És a dir escoltada la ciutadania, escoltat el comú, si finalment el Comú d’Andorra pel que es veu, ha canviat d’opinió, doncs ha canviat d’opinió. Jo no critico res. Però és el Comú d’Andorra la Vella que ens va oferir aquests terrenys, i nosaltres lícitament vam fer l’estudi. Era el mateix comú que legítimament, ho puc entendre tot, es va oposar al Patapou. Jo entenia que era una oferta que era suficientment generosa, que ho havia valorat així, perquè els altres comuns tampoc van fer cap oferiment, i a hores d’ara pel que es veu, per això aquesta polèmica dóna la sensació que allò no es va dir, aquells terrenys estan amb disponibilitat, ara ja no n’estan. Bé, he dit això, simplement això, per tant, diguem-ho clar, si tots volem l’heliport quan fem alguna proposta i que agreixo la d’Andorra la Vella, fem-la i fem-la seriosament fins al final i evidentment, i acabo Sra. Rosa Gili també escoltarem la ciutadania. Evidentment, diguem-ho també clar, una cosa que vola sobrevola alguna cosa. Aquí i arreu i deixi’m que li digui una cosa. També em giro cap els ciutadans de la Massana que tenen un heliport, amb condicions però no les condicions que requereix un heliport nacional i que també pateixen el fet que hi hagi molts helicòpters que cada dia aterren i s’enlairen. I també ho puc entendre i això també ho hem de mirar de solucionar pel bé dels ciutadans de la Massana.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. cap de Govern, li feia que no amb el cap no perquè discutís la inversió que s’havia de fer a la Borda Vidal sinó perquè potser és que vostès descarten la fórmula que es va optar pel Patapou. Si estic errat ja em corregirà el ministre, que era una concessió, amb tota la inversió l’havia de fer el privat. I potser la inversió que s’hauria de fer a la Borda Vidal, si és que reuneix, que ara ha dit el ministre que no, i no en dubto, la puntuació dels experts doncs és tan baixa, doncs entenc que no podria ser. Però jo li deia que no a la inversió perquè igual que pel Patapou s’optava per una concessió i que anés a càrrec d’un privat, no descartessin que pel cas que es pogués fer a la Borda Vidal doncs es pogués fer sota aquesta fórmula. Primera puntualització.
Segona. El Sr. ministre m’ha dit que la puntualització de la Borda Vidal era 7 sobre 20. M’agradaria saber quina és la puntuació dels dos terrenys actuals. Comento això perquè jo he donat per fet que és la Comella perquè els veïns, en una reunió que he pogut fer amb ells tenen entès que la puntuació del terreny de la Comella és superior al terreny d’Engolasters. Si no és així el ministre ja em corregirà. I per tant, per això donava per fet potser de manera errònia que seria ja.
I per últim li volia demanar si és conscient el ministre, no sé si estic errat, dels terrenys de la Comella que se’n podria analitzar tenir algun tipus de gravamen, que potser impediria aquest tipus d’instal·lació en aquells terrenys.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs efectivament el model que actualment es plantejaria en el cas d’optar per un dels terrenys preseleccionats i proposats i amb l’acord com diu el cap de Govern, dels comuns implicats, doncs seria un model amb el qual el Govern construiria aquesta infraestructura i faria una concessió per la seva gestió i línies regulars. És un model un pèl diferent de la proposta del 2012, però entenem que en aquestes alçades seria potser complicat o menys efectiu de proposar una concessió amb la qual el privat es faci càrrec de la construcció, gestió i explotació perquè entenem que l’oportunitat del 2012 senzillament serà difícil de repetir en aquestes condicions perquè el terreny no és un terreny proposat pel privat, en el qual hi pot tenir un interès particular o comercial addicional sinó que serà un terreny ofert pel Govern d’Andorra i pel comú de la parròquia implicada per la qual cosa canvia sensiblement el model en el fet que la construcció seria a càrrec del Govern i no de l’empresa privada que s’emportaria en el cas escaient la seva adjudicació.
Pel que fa a l’informe que hi fa referència. Jo miri, amb tota transparència li diré que les puntuacions que a priori, els experts francesos efectuen d’aquests terrenys i sota la condició de què s’hagin analitzat els estudis complementaris que no inclou aquesta valoració inicial.
Dels 10 terrenys analitzats, la valoració és “non appropiés”, en francès, evidentment que no són apropiats: els 4 terrenys de la Comella, 4 terrenys que són 3 de la Comella i un de la Borda Vidal tenen puntuacions de 9, 10, 8 i 7. La Borda Vidal 7, sobre 20, tot sobre 20. I els 2 terrenys preseleccionats: Engolasters, 16 sobre 20 i la Comella 6, 17 sobre 20. Per tant, amb aquestes puntuacions evidentment se’n trien dos, que són la Comella 6 i Engolasters. I el fet que tingui 17 o 16, evidentment no prejutja que un sigui millor que l’altre a falta dels estudis complementaris que necessitem. Per tant, això només permet discriminar dos terrenys sobre 10 i res més que això.
Gràcies Sr. síndic.
I la tercera pregunta no recordo quina era....
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller, si voleu recordar la tercera pregunta.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, li demanava si era coneixedor, és una pregunta per què se m’ha comentat, llavors aprofito per fer-li si és així o no, que aquest terreny podria tenir un tipus de gravamen que impediria una instal·lació d’aquest tipus?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Doncs bé, no en aquest sentit. Aquest terreny té uns gravàmens, unes condicions com altres terrenys, en el qual hi ha unes limitacions, i això no vol dir que sigui incompatible al 100%. El que hem de mirar realment si aquesta incompatibilitat es confirma amb els estudis que hem encomanat. Per exemple el de l’impremta sònica compensat acústica. Si aquesta compensa acústica té una implicació suficientment rellevant com per limitar alguns tipus de construcció o d’usos a la zona, entendríem que pot ser un condicionant. Però en qualsevol cas no podem prejutjar que ho sigui a falta de conèixer els estudis que s’han demanat en particular pel que fa a l’impremta sònica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Només una repregunta. La volia formular al cap de Govern però vist que no hi és, segur que el ministre Alcobé em sabrà contestar perfectament. Només perquè quedi clar perquè s’han comentat moltes qüestions. El Comú d’Andorra la Vella, que en aquell moment la cònsol era la Sra. Rosa Ferrer i el Sr. Minguillon proposen varis terrenys però en tot cas el terreny que està sent objecte d’estudi per fer-hi un heliport, i en tot cas els dubtes que té el Govern ara, és si aquest mateix comú veuria bé realitzar l’heliport en aquell mateix terreny. És a dir, el comú quan vam fer la posada en disposició era ben clar que aquell terreny era per fer-hi un heliport, no era un estudi per fer-hi qualsevol cosa, ni per fer qualsevol tipus d’equipament. Es va posar a disposició aquell terreny, aquell entre vuit, n’hi ha un que és el seleccionat per fer l’heliport, i ara és aquest mateix comú que semblaria ser que no veu bé aquesta ubicació i aquí és on podria passar, segons ha dit el cap de Govern, que finalitzats aquests estudis no s’acabés fent finalment l’heliport a la Comella. Voldria concretar si és això el que ha dit el cap de Govern, que crec que sí però en tot cas que quedés clar perquè s’han contestat moltes coses.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Bé doncs, ho heu explicat molt bé, el Comú d’Andorra la Vella va proposar vuit terrenys. També ho hem comentat nosaltres, s’han anat analitzant, resulta que un a priori podria complir les condicions. Caldrà veure si les compleix finalment o no les compleix i caldrà veure si al final el comú sortint dels terrenys comunals doncs opta per aquesta opció. Si realment és el cas o no és el cas, i quina posició tenen al respecte. Com deia el cap de Govern, és un terreny que no és del Govern d’Andorra, és un terreny que necessita la cessió del Govern per fer aquesta infraestructura. Si el comú no està d’acord amb què es faci, doncs aquest terreny no es podrà utilitzar encara que fossi la millor opció possible. Per tant, és un terreny en el qual el Govern no hi té res a dir si el comú de la parròquia concernida no el cedeix a l’Administració per poder-se fer aquest heliport.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta, Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sr. síndic.
L’entrevista que apareixia avui als mitjans de comunicació del ministre Cinca, ho ha explicat abans el Sr. cap de Govern, condicionava el cap de Govern aquesta ubicació definitiva.
Una, que el comú que ha posat a disposició els terrenys continuï donant recolzament a aquesta opció.
I dos, l’acceptació o no de la ciutadania. A mi em sembla que el Comú d’Andorra la Vella no està per la labor. Ja ho ha dit d’alguna manera, suposo els propers dies ho dirà, però el que sí que ho ha manifestat alt i clar son els veïns. Llavors la meva pregunta és: quan parlem o el ministre Cinca es referia a la posició o acceptació dels ciutadans i el cap de Govern també en feia referència, a l’acceptació de la ciutadania, es refereix a una recollida de signatures en concret, a una acceptació popular, a quin tipus d’acceptació de la ciutadania vist que a dia d’avui el col·lectiu de veïns ja han recollit 400 signatures en contra de la ubicació a la Comella, i per tant, no sé si això és prou acceptació o rebuig del projecte com perquè el Govern decideixi, independentment del que digui el comú, suposo que dirà que no, doncs que el projecte no s’ubiqui allà.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, jo voldria opinar sobre fets concrets, i ho entenc tot Sr. Gallardo, entenc que els veïns es puguin sentir neguitosos, molestos per una possible preselecció o una possible ubicació d’un lloc que encara no està decidit ni de bon tros. I per tant, a partir d’aquí jo entendré aquesta oposició real un cop s’hagi discutit el terreny d’un lloc o de l’altre. I oposició sempre n’hi haurà com deia vostè abans. En qualsevol cas, doncs bé és un fals debat, com també deia el ministre Jordi Cinca ahir a la seva compareixença. Avui dia no tenim cap decisió ferma al respecte, no la podem tenir perquè no coneixem els informes definitius sobre aquesta qüestió i la nostra feina i la meva missió en particular com a ministre de transports, és oferir un terreny que compleix amb garanties al 100% sobre la seguretat de les persones de l’entorn de les edificacions existents i futures, i per tant, que mai serà una proposta temerària sigui on sigui la ubicació. Un cop aquesta decisió agafada i proposat al comú, és quan s’haurà de valorar conjuntament amb el comú, amb la parròquia, amb els veïns afectats, doncs les implicacions d’una o altra cosa i agafar la decisió definitiva. Que en el cas de la Comella, repeteixo és un terreny comunal, no és un terreny del Govern i per tant, requereix la cessió al Govern per fer aquesta infraestructura.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé abans de passar a la següent pregunta, suspenem la sessió durant un quart d’hora.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 17.34h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 17.55h)
El Sr. síndic general:
Passem a la pregunta número 19:
19- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre
del 2015, relativa a la modalitat de contractació dels treballadors de l'empresa PricewaterhouseCoopers.
Fou registrada amb el número 1229 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Atès que la contractació dels treballadors de PricewaterhouseCoopers realitzada per l’INAF segons va explicar el Govern en ser requerit sobre aquest tema, està circumscrita a la modalitat de contractació de treballs que no sobrepassen els sis mesos.
Es pregunta: pot informar Govern quan van finalitzar els treballadors de PricewaterhouseCoopers la feina per a la que van ser contractats?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Respon pel Govern, el ministre, Sr. Xavier Espot.
Teniu la paraula.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Per carta tramesa el passat 20 de maig, se us va fer saber, Sr. Gallardo, que els treballadors de l’empresa PricewaterhouseCoopers que estaven duent a terme, per encàrrec de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, els serveis de consultoria i auditoria de l’entitat Banca Privada d’Andorra, no havien hagut d’obtenir fins llavors cap autorització d’immigració, atès que es trobaven treballant a Andorra a l’empara de l’apartat 6 de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració. L’apartat esmentat disposa que si els serveis prestats no excedeixen trenta dies naturals per any natural, no cal sol·licitar cap autorització d’immigració, i és suficient cursar una comunicació escrita al Servei d’Immigració. En aquest sentit, també se us comunicava en la carta mencionada que després que l’INAF hagués fet la consulta verbal oportuna prop del Servei d’Immigració, en no poder preveure inicialment durant quant temps els treballadors de l’empresa PricewaterhouseCoopers haurien de prestar els serveis encomanats, es va optar de mutu acord per encabir la seva sol·licitud en les disposicions legals i reglamentàries relatives als treballs de curta durada.
No obstant això, en la carta enviada el 20 de maig ja s’avançava que si alguns dels treballadors contractats acabaven prestant serveis més enllà dels trenta dies naturals, caldria que l’INAF sol·licités una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres, a l’empara dels apartats 1 a 5 de l’article 27 de la Llei 9/2012.
Doncs bé, fins al dia d’avui, l’INAF ha cursat prop del Servei d’Immigració 104 comunicacions de treballs de curta durada, i 138 sol·licituds d’autoritzacions temporals per a treballadors d’empreses estrangeres, que concerneixen d’una banda treballadors que anteriorment feien l’objecte dels treballs de curta durada i que han hagut de prestar serveis durant més de trenta dies naturals, en concret 55, o, d’altra banda, treballadors respecte dels quals ja des d’un inici se sabia que prestarien serveis tot excedint aquest termini, en concret 83. I actualment, d’aquests 138 treballadors, encara n’hi ha 56 que continuen prestant els seus serveis.
En qualsevol cas, però, si bé és cert que l’apartat 4 de l’article 27 de la Llei 9/2012 estableix que la durada total de l’autorització temporal per a treballadors d’empreses estrangeres, incloses les pròrrogues, no pot excedir sis mesos, l’apartat següent preveu que si es tracta de treballs d’interès general a càrrec d’una Administració pública, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que sigui superior a sis mesos. I en el cas que ens ocupa, els treballs que presta l’empresa PricewaterhouseCoopers són d’interès general i a càrrec d’una Administració pública, atès que l’INAF té la consideració d’entitat de dret públic, segons l’article 1 de la Llei 10/2013, i, d’acord amb l’article 13 del Codi de l’Administració, aquestes entitats també constitueixen l’Administració pública. Per tant, malgrat que diversos treballadors que fan l’objecte d’una autorització temporal per a treballadors d’empreses estrangeres han prestat els seus serveis més enllà de sis mesos, i que n’hi ha altres que superaran aquest termini en el futur, no es contravenen en cap cas les disposicions de la Llei qualificada d’immigració.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre.
Durant la sessió ordinària de control al Govern del passat 14 de maig, vaig realitzar la pregunta respecte a quin havia estat el procediment utilitzat per a la contractació dels serveis de la consultora PricewaterhouseCoopers. Respecte si els treballadors de Price havien complert amb el que estableix la Llei qualificada d’immigració vaig tenir una doble resposta.
D’una banda, el ministre Cinca, explicava que la coordinació s’havia fet o la contractació s’havia fet des de l’INAF tot conjuntament amb el Departament d’Immigració i que tota la documentació i tramitació de la mateixa s’havia fet per aquesta via. Va explicar el ministre, que la contractació s’havia cursat des de l’INAF i que els permisos que s’havien presentat al Departament d’Immigració havien estat els requerits per la Llei d’immigració.
D’altra banda, el ministre Espot va explicar que la contractació es va acollir a la tipologia com havia explicat dels treballs de curta durada, que és una tipologia que ja estableix pròpiament la Llei qualificada d’immigració i que per tant no està subjecta als reglaments de quota i als sistemes de quotes. Però evidentment aquests treballs de curta durada sí que requereixen una documentació que s’ha d’aportar que no és tan important com el cas quan es sol·licita una autorització de residència i treball, però sí que hi ha tota una sèrie de documentació que es demana i que per tant va ser degudament aportada per concedir-los a aquests treballadors l’autorització per poder dur a terme aquestes tasques.
La meva sorpresa a la demanda d’informació, em demana còpia de la documentació presentada, va ser que sí que es van acreditar l’imprès del Departament d’Immigració i el document d’identitat respecte a l’acreditació de cobertura sanitària, el ministre explica, com preveu la llei, que no ha calgut justificar la cobertura atès que existeix un acord amb la seguretat social espanyola i que per tant, això està previst així, però el que no contempla, almenys en la documentació que se’m va lliurar, -tot i que el ministre va dir que li semblava que sí que era requisit necessari, i amb els documents que jo he pogut obtenir, documents oficials, em refereixo respecte a la documentació que han de presentar per obtenir aquesta autorització segons la tipologia, sí que s’ha d’adjuntar, i és necessari el certificat d’antecedents penals per obtenir aquest permís.
Tot plegat em fa l’efecte, a no ser que el ministre em corregeixi, i per tant estaria equivocat, no tindria cap problema en reconèixer-ho que potser hem fet un procediment una mica a la lleugera o ens hem saltat alguns dels passos que preveu la Llei qualificada d’immigració.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé potser ens vam entendre malament, però jo crec que vaig ser prou clar, i en les cartes que li vaig adreçar a través del cap de Govern, concretament la carta del 19 de maig del 2015, vam establir o vam comunicar-li clarament que en el cas dels treballs de curta durada el reglament regulador del Servei d’Immigració, concretament l’apartat 2 de l’article 20 no contempla com un dels requisits exigibles el certificat d’antecedents penals, en canvi sí que cal aportar els antecedents penals quan es tracta d’obtenir una autorització d’immigració per a treballadors d’empreses estrangeres.
Quan vostè em va demanar la documentació diguem completa, potser ho vam entendre malament però jo vaig entendre que demanava la documentació completa que s’havia aportat per formalitzar els treballs de curta durada i per tant, és evident que en aquesta documentació no s’hi podien contenir els antecedents penals. Però és evident que a banda d’aquests treballs de curta durada, posteriorment s’han tramitat, i li he dit concretament 138 sol·licituds d’autoritzacions d’immigració per a treballadors d’empreses estrangeres. Bé perquè inicialment l’INAF va preveure que aquests treballadors treballarien o prestarien serveis més enllà dels 30 dies naturals o perquè eren persones que inicialment s’havien acollit a les modalitats dels treballs de curta durada i posteriorment en veure que aquests treballs es perllongaven més enllà dels trenta dies van fer aquest canvi de... o van sol·licitar la substitució d’una modalitat immigratòria per l’altra. I evidentment en aquestes sol·licituds, que jo no ho vaig acompanyar perquè crec que no m’ho va sol·licitar, a aquestes sol·licituds sí que s’acompanyen els antecedents penals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta Sr. conseller....
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo em referia ara als antecedents penals perquè vostè durant la meva compareixença, semblava, em va dir que no estava segur però que li semblava que sí, sí que s’havien d’adjuntar, per això li demano perquè entenc que vostè coneix molt millor que jo els procediments.
Però, em remeto ara a un document que entenc que és oficial, que és tret doncs, del portaveu del seu ministeri, on diu: “Notificació de treballs de curta durada. Com es fa: punt número a) Notificació de treballs de curta durada signats prèviament pel beneficiari dels treballs, b) original i fotocòpia del passaport vigent, c) fotocòpia del certificat acreditatiu del domicili, si s’escau, d) fotocòpia de l’acreditació de la cobertura de la CASS -entenc que no és el cas perquè com explicava a la seva carta doncs, això mitjançant el Conveni, s’havia pogut comprobar-, i e) Declaració de prestació de serveis d’empreses estrangeres emesa pel Departament de duana.”.
Bé, em fixaré en aquest punt perquè en la carta que vostè em fa de resposta es remet a un conveni que van signar al Departament de fronteres i tributs, i a l’INAF com a motiu que permetia que, en el moment en què no es demanen aquests permisos no es presentés, no s’acreditessin aquests certificats d’empresa.
La meva pregunta és: quina modalitat preveu això? És a dir, poder establir aquest tipus de contracte o de conveni per no presentar aquesta documentació.
I segona, com és que aquest conveni es va signar al juliol quan els treballadors van començar a fer les seves tasques molt abans?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, efectivament té tota la raó i en el moment en què es va fer la primera sessió de control i que es va formular una pregunta oral, jo en aquell moment vaig... no sabia, o en tot cas, no tenia la norma al davant i per tant, doncs, no vaig poder assegurar-li al cent per cent si s’havien o no d’aportar certificats d’antecedents penals quan es tractava dels treballs de curta durada. Després, evidentment, ho vaig verificar i com que havia deixat aquesta qüestió oberta és per aquest motiu que cinc dies després d’aquesta sessió de control, a través del cap de Govern li vaig remetre una carta sense sol·licitud prèvia, per dir-ho d’alguna manera, amb la que li precisava que no s’havien de portar els antecedents penals. I, potser és aquesta discordança que ha motivat aquest malentès.
Pel que fa la segona qüestió a la qual vostè fa referència crec que va quedar abastament contestada en la segona carta que se li va trametre, concretament el dia 30 de juny del 2015.
És cert que un dels requisits dels treballs de curta durada són les declaracions de prestació de serveis d’empreses estrangeres emeses pel Departament de duana; i és cert que aquestes declaracions no es van adjuntar en les sol·licituds que va presentar l’INAF dels treballs de curta durada que concernien als treballadors de PricewhaterhouseCoopers, però no es van presentar perquè en aquell moment l’INAF ja ens va fer saber prop del Servei d’immigració que estava negociant aquest conveni entre l’Institut Nacional Andorrà de Finances i el Departament de tributs i de fronteres i, per tant, com que ens va fer aquest anunci conforme ja estaven negociant un conveni que properament signarien, i que efectivament hem signat, -concretament vostè ho ha dit al mes de juliol i li’n vam trametre també una còpia-, és per aquest motiu que en aquell moment, inicialment, se’ls hi va eximir aquest requisit. Nosaltres entenem que això no contravé en cap cas la norma immigratòria i que suposa, diguem, una interpretació flexible que apliquem no només quan es tracta d’una Administració pública -en aquest cas l’INAF- sinó molt sovint també quan es tracta de particulars, per exemple, de vegades una persona no pot aportar inicialment quan fa la sol·licitud d’immigració el certificat d’antecedents penals i els hi fem signar una declaració jurada en què es comprometen en el termini de sis mesos a portar aquest certificat d’antecedents penals...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
Per tant, des del Departament d’immigració entenem que aquesta exempció que és simplement temporal i que es va arreglar posteriorment, s’ajusta perfectament a les disposicions legals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic i gràcies Sr. ministre.
Així és, la nota que em va fer arribar doncs, diu: “Aquest conveni ha estat creat a fi de flexibilitzar la normativa vigent aplicable a la tramitació de la declaració de prestació de serveis d’empreses estrangeres al Principat d’Andorra.”.
Llavors, jo insisteixo i li torno a demanar en base a quin article o quin aspecte de la Llei d’immigració preveu fer aquest tipus de conveni perquè no es puguin presentar els certificats d’empresa. Insisteixo en aquest tema, no perquè vulgui buscar tres potes al gat, sinó simplement perquè com ja li he manifestat en alguna ocasió al cap de Govern, en el marc d’aquesta pregunta a més a més, sovint les empreses tenen problemes a l’hora de poder contractar de manera ràpida els seus treballadors amb puntes de feina durant una època de l’any. Sé que hi ha bona predisposició per part del Ministeri d’Interior i sobretot del Departament d’immigració per aquests temes, però és cert també que en moltes ocasions sobretot amb el que són tramitacions de traduccions, per exemple, d’antecedents penals s’és molt exigent i s’és molt poc flexible.
Penso que això és una demanda que s’ha fet de manera constant, el tema de poder tramitar més ràpidament tot el tema de les quotes dels treballadors, però insisteixo, m’agradaria saber en base a quin aspecte o a quin article de la Llei es pot tramitar aquest tipus de conveni que flexibilitzi i que permeti d’alguna manera donar aquesta cobertura de la que va gaudir o de la que van gaudir els treballadors de Price contractats per l’INAF.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Bé, li reitero. El Reglament regulador del Servei d’immigració, que de fet aquests requisits no s’estableixen en el text legal sinó en un text reglamentari, parlen de declaració de prestació de serveis d’empreses estrangeres emeses pel Departament de duana.
Per tant, si el Departament de duana signa un conveni amb una entitat o amb un particular
-perquè també ho podria fer amb un particular-, però si ho signa amb una entitat pública, en aquest cas l’INAF, i anteriorment ja ho havia fet amb la CASS on considera doncs que en virtut d’aquest conveni aquest requisit queda suficientment complimentat, des del Departament d’immigració com vostè comprendrà ens donem per satisfets.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Entenc per tant que el marge de flexibilitat que té el seu ministeri -el Departament d’Immigració; ho dic per poder comunicar-ho també al sector privat-, és de quatre mesos per poder presentar o acreditar la documentació perquè si els treballadors de Price van començar el mes de març i fins al juliol no es va signar aquest conveni entre l’INAF i el Departament de Fronteres i Tributs, jo entenc que el marge que es dóna normalment des del Departament d’Immigració és un marge tolerant per poder acreditar part de la informació o de la documentació que es demana als treballadors, en aquest cas estem parlant de què el conveni es va signar al mes de juliol i que feia ja molts dies... i mesos, m’atreviria a dir, que els treballadors estaven i, per tant, podríem dir que no es va poder acreditar de manera oficial fins a finals de juliol quan es va acreditar o quan es va signar aquest conveni.
Per tant, doncs la pregunta seria això, si estem parlant d’un marge de tolerància de quatre mesos que potser és bo que ho sàpiguen també dins del sector privat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Miri jo crec que el Departament d’Immigració, com qualsevol altre departament de l’Administració general, està per fer complir les normes però aquestes normes estan al servei dels ciutadans.
Per tant, aquestes normes no es poden convertir amb corsers que el que facin, diguem, és anul·lar les tramitacions administratives i complicar-les excessivament sense que en surti un benefici o en perjudici de tothom, per dir-ho d’alguna manera.
De la mateixa manera que li he dit que si un particular acredita o manifesta que no està en disposició -en el moment de sol·licitar una autorització d’immigració-, d’aportar un certificat d’antecedents penals, li fem signar una declaració jurada i li donem un termini raonable de sis mesos per aportar aquest certificat d’antecedents penals, em sembla de rebut que si en aquell moment una entitat de dret públic com l’INAF ens va posar de manifest que ja estava negociant amb el Departament de duana un conveni de les mateixes característiques que les que havia signat una altra entitat pública com la CASS que permetés agilitzar la tramitació de la declaració de prestació de serveis, em sembla de rebut que en aquell moment nosaltres no exigíssim que per més de cent sol·licituds s’aportés aquesta documentació que, fins llavors, s’havia d’aportar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la pregunta número 21:
21- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a les transferències als comuns.
Fou registrada amb el número 1231 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre. Exposa la pregunta el Sr. Josep Majoral Obiols.
Teniu la paraula.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Aquest conseller pregunta al Govern: per quin motiu es preveu congelar les transferències als comuns?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Majoral, li faré una confidència, va! Li faré una confidència i no tant confidència perquè la faré pública, per tant no és una confidència...
No m’ha sorprès quan he vist que el qui em feia la pregunta era un conseller de Sant Julià de Lòria... Miri!
El 28 d’abril del 2014 el Govern conjuntament amb la quasi totalitat dels comuns -ja déu saber perquè dic “quasi tots”-, vam aconseguir, penso, una fita important amb la qual vull aquí felicitar la generositat que van demostrar cada una de les corporacions i amb això no vull criticar la que no ho va firmar sobre temes de competències i transparències. En aquell acord vam poder reproduir, i no és paternitat meva el que a mi m’agrada dir sovint, que l’Andorra que conec no és una Andorra de les set parròquies, és una sola Andorra. I així ho van entendre els Hbles. Srs. cònsols.
En els darrers anys vostè sap Sr. Majoral, i ho saben tots els consellers que el Govern ha hagut de fer front a moltes despeses i evidentment ens costa. És veritat hi haurà un debat del pressupost d’aquí poc, properament. I ens costa equilibrar els comptes de l’Estat. És veritat, tot i que ja n’hem tendit en aquests dos últims exercicis.
És per això que el Govern va posar de manifest que en l’acord institucional amb els comuns, que ara en endavant, tant les administracions comunals com l’Estat, perquè tots tal com entenc jo, fem part de l’Estat, el Govern central i els comuns han de mirar de reestructurar ara que tenim el sistema fiscal en vigor, el seu model, i fer esforços, això val per tots, per equilibrar també els comptes i també evidentment reducció de l’endeutament si és possible, qual cosa hem aconseguit i cal felicitar-los gairebé tots els comuns. I avui no vull pas personalitzar, sóc el cap de Govern que vull ajudar a tots els comuns. I la prova és que ho he demostrat més d’una vegada al llarg d’aquests últims anys. I també s’ha de fer front a les inversions.
Per tant, el que vull agrair a la seva pregunta, és recordar a la ciutadania i a tots nosaltres que ens queda pendent un gran debat sobre transferències i competències. Jo sé que és un debat on no tothom hi estarem d’acord, aquí i també des dels comuns, complicat, molt complicat. Per això també agraeixo que aquesta congelació com diu vostè, no es fes únicament l’any passat, aquest any i també està prevista pel 2016 amb els pressupostos que s’entraran perquè justament ningú, i aquí Sr. Pere López no faig política, hi ha eleccions perquè així ho marca el mandat de quatre anys, i per tant, el fet que estiguin congelats el 2016, es dóna ara la possibilitat dins de la serenor de poder discutir quin és el marc més adequat perquè evidentment l’estructura d’ingressos ha canviat, les necessitats de l’Estat han canviat i per tant, en un sentit no de les set Andorres sinó d’una única Andorra, a veure si podem aconseguir un acord. Jo també sóc conscient, -acabo Sr. síndic-, i per això la generositat dels comuns que haurien tingut de rebre més que aquests 54,6 milions d’euros. N’haurien pogut rebre, ho dic de forma aproximativa potser fins i tot 61 o 62 milions. Però simplement una dada, recordar que fa deu anys, penso, amb ple creixement de l’economia, les transferències que hi havien a l’època eren de 40 milions d’euros, i els comuns feien front a les seves necessitats també. Per tant, jo en això no vull dir que, i també perquè quedem clars, és un acord molt generós perquè no tenien cap obligació. De la mateixa manera que cal dir-ho que els cònsols de Sant Julià, van decidir que no s’afegien en això, i tenien tot el dret de fer un recurs perquè la llei marca el que marca. Era un acord que no està escrit, de bona interpretació en benefici de tots, de veure clarament quina és la situació del conjunt de l’Estat. I també vull agrair el Comú de Sant Julià que no hagi fet cap classe de recurs. Per tant, la congelació Sr. Majoral no és eterna, el que no pot ser etern és ajornar, i amb això hi estarem tots d’acord, i en tinc una part de responsabilitat, el debat molt important que és un altre dels debats importants més enllà del sanitari, més enllà d’Europa, també el debat conservant les parròquies de com hem de distribuir els esforços en aquest país, com s’han de repartir els ingressos en aquest país, com s’han de donar les transferències, com s’han de clarificar les competències. I això ho hem de fer segurament amb colors polítics molt variats, però sense cap dubte que podem arribar a un acord si hi ha voluntat que no nego, perquè més enllà jo no conec set Andorres només en conec una.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. cap de Govern per les seves explicacions.
Abans de procedir a la següent pregunta que li vull fer, sí que voldria dir que el Comú de Sant Julià es va abstenir a aquestes retallades, si em permet. Però sí que li voldria senyalar que no només s’hi van abstenir els membres d’Unió Laurediana en aquest cas, fins i tot també els membres de Demòcrates per Andorra, d’SDP i els membres del Partit Socialdemòcrata el dia de la votació del ple del Comú també es van abstenir a l’aprovació d’aquest acord institucional.
Dit això, vostè em parla d’un gran debat. Estem totalment d’acord amb vostès que és un gran debat que cal i que és necessari, com vostè bé diu per Andorra. Un debat que cal afrontar clarament tota la despesa que tenim avui a l’Estat i no fer més pedaços. Dic això perquè queda molt clar en l’acord institucional que regula les transferències pels exercicis del 2015 i 2016. Queda molt clar també que el nou marc fiscal tindrà un paper important en aquestes transferències futures i també queda molt clar en aquest document que l’import que hauria calgut pagar als comuns és d’uns 60 milions d’euros aproximadament. Ara bé, en el discurs del debat d’orientació política que vostè va fer, concretament a la pàgina 34, i és aquí on em refereixo al motiu pel qual es congelen les transferències, vostè ja apunta un import màxim, entenc que és a partir del 2017 de 54,6 milions d’euros. Si això és així, entenc que el gran debat comença malament amb un import ja prefixat per part de Govern i ni tant sols el debat ha començat. Així doncs el que vull preguntar a aquest ministre és si el Govern, i és una pregunta molt senzilla, té o no té la previsió de continuar retallant al 2017 i en endavant les transferències als comuns?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern, per la dúplica.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
De vegades m’agradaria ser ministre, no ser cap de Govern, miri, jo a vegades hi penso en això.
La veritat és que ho vaig dir Sr. Majoral, i vaig dir que com a partida, i no perquè fos un fet decidit, veia difícil que es pogués anar més enllà dels 54,6 milions d’euros, que és el pacte que vam assolir amb els 6 comuns, a l’excepció de Sant Julià de Lòria legítimament. I ho vaig dir, però també em sembla que és bastant raonable de dir-ho així perquè hi ha unes dades que a mi em sembla que són significatives.
Jo penso que els comuns han fet una bona gestió perquè bàsicament tots els comuns, potser amb alguna excepció han eixugat endeutament. I han eixugat endeutament tot i aquesta, que vostè diu retallada i jo en dic entesa institucional. Vostè ho interpreta com vol, però jo penso que no és una retallada, és una entesa institucional. Però miri, fa quatre anys els comuns generaven, tenien un endeutament al tomb dels 236 milions d’euros. I a hores d’ara participen a què l’endeutament general de l’Estat hagi baixat. Em vull explicar: a hores d’ara l’endeutament dels comuns en la seva globalitat ha passat dels 236 milions d’euros a 176 milions d’euros.
I en definitiva, quan mira els números del Govern d’Andorra, tot i que després en podrem parlar, hi haurà el debat del pressupost, s’ha tendit i amb la regla d’or ja per obligació lleial en alguns casos, però s’ha mirat de tendir, no faré polèmica al tomb d’això a equilibrar els comptes o a tendir d’equilibrar els comptes, però no ho acabem d’aconseguir. Però en canvi els comuns han participat amb la seva gestió en el fet de reduir significativament de 236 a 173 milions d’euros.
Fora d’aquest argument, jo penso que hi haurà marge de poder-ho discutir, però no en faig un començament de mano i ordeno, com vostè sembla que interpreta.
També li feia referència...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Acabo Sr. síndic.
També li feia referència fa 10 anys quan la crisi s’havia sacsejat, no teníem els problemes que tenim ara, fa 10 anys, -2005-, recordo 40 milions d’euros és el que hi havia de transferències.
I després hi ha un altre debat obert. Els comuns han eixugat endeutament de tots els colors polítics amb algunes excepcions, però també i no és cap crítica, han deixat potser, perquè han anat cap al més urgent de fer algunes inversions, i aquí també dins del model tenim de saber compaginar que l’esforç d’inversions real d’aquest país el puguem sostenir de forma equilibrada i també dins de la coresponsabilitat institucional. Aquest és un altre debat molt important i per tant vaig dir-ho en aquests termes, i el debat queda obert. I evidentment amb la Sra. Rosa Ferrer que també té aquesta missió, d’encomanar, i jo mateix, doncs ja hem fet un pas endavant i n’hem de fer un de molt més important perquè la gran feina encara queda per fer.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem a les repreguntes.
No hi ha cap repregunta...
Sra. Carine Montaner, teniu la paraula.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
54,6 milions es repartiran entre les set parròquies, segons els dos criteris vigents, és a dir segons el criteri territorial i el criteri de població. I vostè en el seu discurs del debat d’orientació política havia parlat que hi havia dos criteris més a considerar, és a dir el criteri d’autonomia i el criteri de capacitat de generar riquesa.
Voldria saber exactament quin és el seu plantejament a l’hora de repartir aquests diners entre les 7 parròquies, concretament?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, Sra. Montaner, no n’hi ha 2 de criteris n’hi ha 3. Es reparteixen les transferències a parts iguals, després el 35% és per població i el 15% restant per territori.
Sí que és veritat, veig que això m’alegra, que el debat d’orientació política ha donat per molt, perquè se’m cita de moltes coses que vaig dir, potser algunes coses devien ser interessants tot i que potser no compartides.
Jo vaig dir que llançava una proposta que independentment d’aquests criteris hi havia el que jo vaig anomenar la solidaritat institucional, però el que volia dir en aquell moment és com es calculen els endeutaments dels comuns. Potser que en parlem dos segons, no? Són els ingressos propis que fa cada comú més transferències, això fa tal, i el comú no es pot passar del 200% d’aquest import.
Però resulta que hi ha comuns, i tots som ciutadans de la mateixa nació, que viuen exclusivament de les transferències perquè malauradament no tenen els ingressos propis que té, per exemple, no faré polèmica, una parròquia, i he estat cònsol, com Escaldes-Engordany.
Llanço això com un principi que podríem analitzar, com jo penso que també s’ha d’analitzar això conjuntament amb el fet que votarem properament una autonomia plena des d’un punt de vista financer dels comuns al tomb de les transferències, però també sé que hi ha esmenes de dir, anem a quantificar-ho també que no sigui un xec en blanc i que no es facin les inversions necessàries.
Jo em sembla que tot això és un debat molt interessant i després li dóna una garantia suplementària, no és mano i ordeno. Tot al contrari, aquestes lleis, sigui pel que sigui, han passat uns quants anys -són diguem-ho així- súper qualificades. Hi haurà una doble votació, per tant, vostès saben que el Govern d’Andorra, el grup, no el Govern de DA, el Govern d’Andorra, el grup que li dóna suport no té majoria a les dues cambres. Per tant, si no hi ha majoria absoluta a les dues cambres, no es podrà canviar una llei qualificada dins del marc constitucional.
Per tant, jo penso que ara és el moment d’esperar que hi hagi les eleccions, de donar les gràcies una vegada més als comuns de la seva generositat, no de la seva retallada, del seu sentit d’Estat, i esperar doncs, que es constitueixin les noves corporacions, i endegar un debat que és apassionant, inajornable...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’acabar.
El Sr. cap de Govern:
... inajornable i que segurament es farà dins la complicitat entre tots plegats.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, una darrera repregunta Sra. consellera.
La Sra. Carine Montaner:
Bé, això a mi no em convenç molt bé el que acaba de dir. És a dir, a mi m’agradaria saber quan sabrem exactament els criteris, i això són criteris molt amplis i mot generalistes, quan sabrem exactament, quan es farà i com es farà?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Escolti, jo li dic que s’ha de fer així. Hi ha d’altres criteris, aquests no han de ser perquè aquests.
El que he volgut dir és que em sembla que hem d’obrir una mica la ment, que hi ha d’altres conceptes, d’altres factors econòmics que el de repartir els diners, que es reparteixin de forma equitativa, però també sobretot des d’un punt de vista equilibrat, des del punt de vista que no generin 7 andorres, perquè hi ha comuns que actualment passen més dificultats que d’altres.
Això és el que he volgut dir. No hi ha uns criteris, Sra. Montané, establerts ja. Però jo penso que aquest concepte que he llançat és un concepte raonable, i per això ho vaig dir en el debat d’orientació política. En tot cas, al tomb d’aquest concepte, al tomb d’altres coses, perquè aquest concepte en si no vol dir res si després no es delimita, no es clarifiquen competències de qui són les carreteres secundàries, el seu manteniment. Hi ha molts punts, i d’això se n’ha de veure com es poden donar els diners necessaris segons les missions que han d’assumir cada una de les corporacions, i quan dic quan ha d’assumir l’Estat, els 7 comuns i el Govern d’Andorra. Res més. És en aquest sentit de llançar una cosa genèrica veient que les lleis no poden ser estàtiques, i han de ser evolutives a l’entorn social, econòmic i amb un sistema d’ingressos que ha variat moltíssim aquests últims anys. Encara que Sr. Gallardo ja sé que no li agrada pagar impostos.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la darrera de les preguntes:
22- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a les noves contractacions realitzades durant l'exercici 2015.
Fou registrada amb el número 1232 i s’ha publicat en el Butlletí número 47/2015, del 10 de novembre.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Atès que la Llei general del pressupost del 2015 fixa de manera específica quines places de nova creació es poden crear.
Atès que un dels requisits per poder procedir a la publicació i la posterior contractació és l’informe favorable del Departament d’Intervenció del Govern.
Es pregunta: pot Govern informar de quantes places de nova creació ha contractat que no estiguessin previstes al pressupost del 2015?
Del total de places licitades, en quants casos s’ha procedit a la seva licitació malgrat que l’informe previ d’intervenció no fos favorable?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, respon el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
El Govern com a tal no ha contractat cap plaça de nova creació que no estigués prevista en el pressupost del 2016.
De fet i tal com diu el Sr. Gallardo la llei del pressupost estableix que no es poden crear noves places a excepció d’aquelles places específicament contemplades a la llei, i que en tot cas s’han de compensar amb l’amortització de places vacants adscrites a la mateixa Administració general.
Per tant, al maig, per fer-li un repàs molt esquemàtic, però aquí tenim una lectura, però potser anem més per feina, hi havia 3 places. Les 3 places que es van contractar des del Govern d’Andorra són places que es van explicitar de forma molt clara, amb el pertinent informe d’intervenció favorable, amb l’article 24.1 de la llei del pressupost. A saber, en aquest cas, 1 plaça del cap d’àrea pel Departament de Protecció Civil, 2 places de tècnic de finances del ministeri encarregat dels compromisos internacionals en matèria financera.
El Govern com a tal és el que ha fet i amb el compliment escrupolós de les normatives, i després diguem-ho clar, del que ha volgut aquest M. I. Consell General des d’un punt de vista de contenir la despesa del capítol de personal.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
En data 1 d’octubre del 2015 vaig rebre la resposta a la demanda d’informació relativa als informes preceptius de la intervenció general del M. I. Govern referents a edictes de contractació del SAAS. En la nota número de registre 15/642 relativa a l’informe de fiscalització de les contractacions dels caps d’àrea financera i de comptabilitat d’atenció a l’usuari de sistemes d’informació i de recursos humans del SAAS.
La intervenció va emetre aquesta nota un cop les contractacions ja s’havien publicat al BOPA amb data 29 de novembre del 2014, atès que no va tenir constància fins aleshores. La intervenció no va poder emetre una opinió sobre les contractacions.
Posteriorment, una vegada el Servei de recursos humans del SAAS va aportar la informació requerida, la intervenció general va concloure el següent: “que la plaça de cap d’àrea de sistemes d’informació s’ajustava a la normativa vigent, que la plaça de cap d’àrea de recursos humans també s’ajustava a la normativa vigent, que les places de cap d’àrea financera i de comptabilitat i de cap d’àrea d’atenció a l’usuari no s’adequaven a l’article 24 de la llei del pressupost per a l’exercici 2015, atès que són places de nova creació no previstes a la llei i que no se’n va aprovar la contractació sense amortitzar-ne d’altres.
Penso que en aquesta nota que se’m va fer arribar a demanda d’informació, estem davant, una vegada més, d’un exemple, i avui n’hem tingut uns quants, en aquest cas, de la Llei de les finances públiques. Avui hem vist com tampoc s’han complert els terminis de la llei de pressupost, com tampoc s’han complert els terminis de la llei de la regla d’or per presentar el marc pressupostari. I hem vist també una certa flexibilitat, si se’m permet, respecte a la Llei d’immigració.
A mi Sr. cap de Govern, evidentment no m’agrada pagar els impostos, a vostè no sé si li agrada complir les lleis.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
No, no m’agrada pagar els impostos però són necessaris i m’agrada molt complir la llei. I perquè després no es digui que no he contestat de forma escrupolosa a la seva pregunta, vostè em formula la pregunta amb aquests termes de dir: pot informar el Govern de quantes places de nova creació ha contractat el Govern? Jo li he dit el Govern. I és veritat, i a demés vostè ho sap perquè li vaig enviar a demanda seva aquesta informació amb tota transparència. Però no és menys veritat que l’article 24 de la llei del pressupost diu el que diu, i evidentment també s’han d’aplicar aquestes mesures tant a l’Administració de justícia, com a les societats públiques, entitats parapúbliques, i per tant el SAAS fa part també d’aquestes mesures.
I vostè té raó, i quan té raó s’ha de donar la raó. I a demés li vaig dir obertament, i li vaig dir, no vaig amagar res, hi havia 4 places, de 4 caps d’àrea del SAAS, 2 complien perfectament, i 2 no compleixen.
Llavors li podria dir exactament el perquè, però al final és que no compleixen. Això és la veritat, i que són necessàries, segur, evidentment, les 4 les que compleixen, i les que no compleixen, es va fer la concurrència pública necessària, es va complir la llei, però que amb aquest apartat no es va complir.
Per tant, ho he dir així obertament, i sabia que em faria aquesta pregunta, i a demés amb tota transparència quan les coses no es fan bé es diu claríssimament que s’han fet malament. I per tant, ho haurem de rectificar.
Hem fet els informes també oportuns. Això invalida? No. Però s’ha de ficar un format que s’ajusti a la llei. Per tant, mirarem de solucionar-ho. Que no serveixi això com una mesura per no complir la llei i anar fent. No! Mirarem amb el pressupost de ficar dins de la normativa, dins de la legalitat, diguem les coses clares, aquelles contractacions que es van fer.
Quan les coses s’han fet malament s’han de reconèixer.
Miri, jo també podria dir, miri d’això no me’n encarrego jo, però sóc el màxim representant del Govern, i per tant, escolti, ho he d’assumir així. I jo li agraeixo que ho expliqui així. perquè és la veritat.
Per tant, això no ha de tornar a succeir, i acabo Sr. síndic. D’aquí a dir que ens agrada alegrement saltar-nos la llei! No! A vostè no li agrada pagar impostos, a mi tampoc, però tant vostè com jo ens agrada complir la llei, n’estic segur. I en aquest cas, doncs, no l’hem complert com l’havíem de complir i ho hem de dir públicament, això insistint que aquestes 2 places entenc que eren necessàries, però hi havia una llei que s’havia de complir i no s’ha complert, i es farà el necessari perquè aquestes dues places passin dins de la vigència, que ja hi és, però sobretot dins de la legalitat del pressupost del 2016.
I ho torno a dir, Sr. Gallardo, Sr. síndic acabo, que això no serveixi com a metodologia de treball, perquè metodologia de treball hauria de ser justament les que sí que complien que són les dos que intervenció va donar per bones.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta....
Bé, si no hi ha més repreguntes, permeteu-me tot just abans d’acabar que us adreci unes breus paraules només per recordar-vos que demà se celebra arreu del món el dia de la infància, i que el vestíbul del Consell General acollirà per aquesta raó una emissió especial del programa d’Andorra Televisió, “La Rotonda”, amb la col·laboració d’Unicef.
Unicef Andorra ha organitzat actes al llarg de tota la setmana centrats en la promoció de l’equitat, un concepte que fusiona els ideals de justícia i d’igualtat. Justament aquest matí ens solidaritzàvem amb el poble francès i ens reafirmàvem amb la defensa d’aquests i d’altres valors.
El dia de la infància és una jornada en què els adults ens comprometem a protegir i promoure els drets dels nens, llur benestar, educació i salut, el dret a créixer feliços en un món que avui per avui és la nostra responsabilitat.
Que demà sigui un dia per renovar aquest compromís!
Tot seguit pujarem a la plaça i procedirem a fer la fotografia davant de la il·luminació amb la bandera francesa a la façana de Casa de la Vall.
S’aixeca la sessió.
(Són les 18.37h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 19 de novembre del 2015
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 16 de novembre del 2015, relativa a si Govern ha elaborat el marc pressupostari general de l'Estat d'acord amb el que preveu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i de l'estabilitat pressupostària i fiscal, (Reg. Núm. 1263).
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 18 de novembre del 2015, relativa a l’endeutament del Govern a data 30 de juny del 2015, (Reg. Núm. 1265).
3- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a la seva negativa a comparèixer davant la comissió especial pel cas BPA, (Reg. Núm. 1198).
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a les disfuncions dels serveis oferts per Andorra Telecom, (Reg. Núm. 1199).
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a l’incompliment de la Llei general de les finances públiques en la tramitació del pressupost, (Reg. Núm. 1200).
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a les simulacions de les pensions de la Funció Pública, (Reg. Núm. 1201).
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a quin estat es troba la tramitació del reglament regulador de la comissió de seguiment del pla de pensions de la funció pública previst a la Llei 23/2014, i per què encara no ha estat adoptat, (Reg. Núm. 1202).
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa a la contractació d’una assessora per part del Ministeri de Salut, (Reg. Núm. 1203).
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 9 de novembre del 2015, relativa al retorn que ha tingut el procés participatiu del Pla Nacional de Salut 2020 i a la seva tramitació posterior, (Reg. Núm. 1204).
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa al procés d'adaptació informàtica del Departament de Tributs i de Fronteres en el marc de l'adaptació de l'entrada en vigor el 2018 de l'acord d'intercanvi automàtic d'informació fiscal, (Reg. Núm. 1207).
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa als canvis que s'han desenvolupat al Cedre, (Reg. Núm. 1208).
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa al nivell de radiacions que poden afectar a la població, (Reg. Núm. 1209).
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a l’adjudicació de l’edifici “El Núvol” conegut com el “Cloud”, (Reg. Núm. 1221).
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a l’aprovació dels entorns de protecció en els monuments i en els conjunts arquitectònics, (Reg. Núm. 1222).
15- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a la construcció d’un recinte per a la realització de grans esdeveniments, (Reg. Núm. 1223).
16- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a l’Agència de Mobilitat, (Reg. Núm. 1224).
17- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a la plaça de cap d’estudis de l’EFPEM, (Reg. Núm. 1226).
18- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa al projecte d’heliport nacional, (Reg. Núm. 1228).
19- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a la modalitat de contractació dels treballadors de l’empresa PricewaterhouseCoopers, (Reg. Núm. 1229).
20- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a la ubicació definitiva de l’Heliport Nacional d’Andorra, (Reg. Núm. 1230).
21- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a les transferències als comuns, (Reg. Núm. 1231).
22- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 10 de novembre del 2015, relativa a les noves contractacions realitzades durant l’exercici 2015, (Reg. Núm. 1232).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
|
|
