Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 14/2018
Sessió ordinària del dia 13 de setembre del 2018
El dia 13 de setembre del 2018, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 80/2018, que és el següent:
1- Informe de la Comissió Permanent sobre els afers tractats fora període de sessions.
2- Examen i votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a l’exercici del 2016, i dels resultats de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a les transferències fetes als comuns, corresponent al mateix exercici.
3- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República de Xipre per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
4- Examen i votació del Projecte de llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
5- Examen i votació del Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Gilbert Saboya Sunyé, ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports; Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut i Eva Descarrega García, ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.33h)
El Sr. síndic General:
Bon dia tothom.
S’obre la sessió.
Passem doncs al primer punt de l’ordre del dia.
1- Informe de la Comissió Permanent sobre els afers tractats fora període de sessions.
Llegeix l’informe de la comissió, el Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura.
El Sr. Joan Carles Camp:
La Comissió Permanent, d’acord amb el que disposa l’article 37.6 del Reglament del Consell General, té l’honor de donar compte al Ple del Consell General dels afers tractats i de les decisions adoptades en el període comprès entre els mesos de juliol i agost del 2018.
La Comissió Permanent s’ha reunit els dies 26 de juny, 3 de juliol i 4 de setembre del 2018.
En el decurs de la primera reunió, celebrada el passat 26 de juny, la Comissió Permanent va examinar i acordar:
- La celebració de diverses sessions extraordinàries, durant el mes de juliol, de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera amb els ordres del dia següents:
1- Compareixences de diversos organismes relacionats amb el sector financer.
2- Anàlisi de la documentació aportada i de les compareixences realitzades en el marc dels treballs de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera a fi i efecte d’elaborar les conclusions preliminars prèvies a la redacció del dictamen.
3- Altres qüestions d’interès per a la Comissió.
- I, la celebració de dues sessions extraordinàries de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient per tal de dur a terme, el passat 2 de juliol, dues compareixences de la M. I. Sra. Sílvia Calvó Armengol, ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat.
D’una banda, compareixença, a iniciativa pròpia, per presentar el Projecte de llei de Conservació del Medi Natural, de la Biodiversitat i del Paisatge, i d’altra banda, compareixença, a demanda de la comissió, per precisar aspectes tècnics del Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).
En el decurs de la segona reunió, celebrada el passat 3 de juliol, la Comissió Permanent va examinar i acordar la celebració de dues sessions extraordinàries:
- una primera sessió de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost per a examinar el Projecte de llei de modificació de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.
- i, finalment, seguint l’acord de la Junta de Presidents, una sessió extraordinària del Consell General el dia 26 de juliol, amb l’ordre del dia següent:
1- Examen i votació de la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament.
2- Examen i votació del Projecte de llei d'ordenament del sistema educatiu andorrà.
3- Examen i votació del Projecte de llei de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris.
4- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d'intercanvi automàtic d'informació en matèria fiscal.
En darrer lloc, la Comissió Permanent es va reunir, novament, el proppassat dia 4 de setembre, per donar per finalitzats els treballs de la Comissió Permanent i aprovar el present informe.
En aquests termes queda redactat l’informe que la Comissió Permanent eleva al Ple del Consell General.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem doncs al segon punt de l’ordre del dia.
2- Examen i votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a l’exercici del 2016, i dels resultats de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a les transferències fetes als comuns, corresponent al mateix exercici.
L’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha estat publicat en el Butlletí número 77/2018 del 10 de setembre.
Intervé per exposar l’informe de la comissió, el Sr. Carles Enseñat Reig, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
La creació del Tribunal de Comptes l’any 2000, va comportar que la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost rebés l’encàrrec de la Junta de Presidents d’elaborar i presentar un informe al Consell General de la memòria anual i dels informes en relació a les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal.
El passat dia 26 de juny, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenar ponent de l’informe en relació a les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal de Comptes corresponents a l’exercici 2016.
Com a resultat de les reunions mantingudes en comissió per analitzar la documentació presentada pel Tribunal de Comptes, ha estat elaborat un informe que a dia d’avui em pertoca presentar en nom de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.
Com sigui que aquest informe ja ha estat publicat al Butlletí del Consell General número 77/2018, em permetreu que posi de manifest només alguns dels punts de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que ha considerat més rellevants.
Pel que fa a la liquidació anual dels pressupostos del Consell General i dels òrgans que hi estan vinculats, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de les societats públiques i de les entitats subvencionades, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost insta a tots i cadascun dels organismes fiscalitzats que en el termini més breu possible procedeixin a la regularització necessària d’acord amb les observacions i amb les recomanacions escrites en l’informe elaborat pel Tribunal de Comptes.
Tanmateix, la comissió és conscient que algunes situacions només podran ser regularitzades mitjançant l’aprovació de modificacions de textos legislatius vigents. Per això demano al Govern de presentar al Consell General la modificació de la legislació corresponent d’acord amb les observacions que figuren en aquest informe de fiscalització de l’exercici 2016.
En quant a l’exercici 2016, prenent en consideració les observacions anotades pel Tribunal de Comptes per a cada una de les entitats fiscalitzades, la comissió aprova les liquidacions dels comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de les societats públiques i de les entitats subvencionades, amb l’excepció de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost no pot procedir a l’aprovació dels comptes d’aquestes dues entitats degut a què tot i estar previstes en el pla de treball per l’any 2017, no s’ha dut a terme la fiscalització corresponent a aquestes, ja que les seves liquidacions no han estat lliurades a temps al Tribunal.
Pel que fa a les despeses realitzades pels comuns a càrrec de les transferències rebudes de l’Administració general l’any 2016, la comissió insta a tots i cadascun dels comuns que en el termini més breu possible regularitzin les seves situacions d’acord amb les observacions descrites en l’informe elaborat pel Tribunal de Comptes.
Així mateix, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost proposa al Consell General que fent les seves remarques formulades, aprovi els resultats i comuniqui al Govern i als comuns, juntament amb les recomanacions proposades pel Tribunal de Comptes, l’opinió de la comissió legislativa i la del Consell General expressada en el present document.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Bé, passem tot seguit al debat. Els proposaria de fer conjuntament el debat de les diferents liquidacions de comptes i de les transferències als comuns, amb el benentès que després votaríem separadament aquests dos aspectes.
Passem doncs a les intervencions dels grups parlamentaris.
Pel Grup Parlamentari Liberal, Sr. Jordi Gallardo, teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Votarem a favor de l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes sobre l’exercici 2016, com no pot ser d’una altra manera.
Compartim amb preocupació l’informe que ha manifestat el ponent i que compartim evidentment tots els membres de la Comissió de Finances, i ens preocupa. I és un tema que és recurrent ja durant aquesta legislatura i anteriors. L’incompliment reiterat i manifestat de les recomanacions que any darrera any fa el Tribunal a les mateixes sovint entitats auditades.
Cal que aquestes entitats facin un esforç per alienar-se en aquestes recomanacions d’aquest organisme. Nosaltres mateixos els partits polítics, i parlo en el meu cas del nostre partit, també ha de fer un esforç i hem de comprometre’ns a complir aquestes recomanacions, tot i que la legislació en aquest cas a nosaltres se’ns aplica de manera novadora, però si no donem aquest exemple, difícilment podrem demanar als altres que es comprometin a fer-ho. Les entitats públiques o privades, que reben també dotació pública, han de ser exemplars, exemplars repeteixo, en el compliment d’aquestes recomanacions.
Encoratgen al Tribunal de Comptes que continuï amb la seva tasca de control i fiscalització i demanem l’esforç i el compromís a les entitats en aquest cas auditades, a complir les recomanacions d’aquest organisme.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet a votació les liquidacions dels organismes públics i òrgans vinculats i l’informe del Tribunal de Comptes del 2016.
Aquest informe que ens presenta la Comissió de Finances, no presenta gaires diferències en relació al dels anys anteriors, perquè encara ens queden deures per fer.
De forma continuada existeixen en l’informe moltes constatacions que segueixen sense solucionar-se, i el Tribunal i el mateix informe, insisteixen de forma reiterada en la regularització de les situacions d’incompliment.
Primer de tot, reconec que ja es va pel camí adequat, ja que molts dels organismes auditats han fet les millores necessàries per donar compliment a moltes de les recomanacions.
Però persisteixen organismes que no efectuen un seguiment pressupostari ajustat a la Llei de finances publiques i al Pla general de comptabilitat pública, com també certs incidents amb els sistemes de pagament en funció del mitjà utilitzat, motiu pel qual s’insisteix en què han de fer les adaptacions necessàries per donar l’adequat compliment.
Hi ha d’altres que obeeixen a les dificultats que tenen els petits organismes a seguir de forma estricta la seva aplicació, motiu pel qual comparteixo amb l’informe de la comissió que cal fer una modificació de la Llei general de finances públiques per ajudar-los a donar compliment de les recomanacions.
La comissió convida el Govern a què impulsi les modificacions legislatives necessàries per poder facilitar que els organismes puguin acomplir amb el seu deure de gestió acurada dels diners públics.
I les reclamacions que fem els conselleres generals al Govern són tant reiteratives com les que fa el propi Tribunal als organismes.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, estic a punt d’acabar.
Aquest és el cas de CTRASA. Cal solucionar de forma ràpida la naturalesa jurídica.
En definitiva, tot i les reiteracions i alguns dels aspectes citats, l’informe destaca el compliment de forma generalitzada de la legislació, i el ferm compromís en voler avançar en aquesta direcció de millora, motiu pel qual el meu vot en l’informe serà favorable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi, teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Un any mes es presenta davant d’aquesta Cambra l’Informe de la Comissió Legislativa de Finances amb les observacions que han esdevingut recurrents i que alerten d’un seguit d’incompliments a bon nombre d’entitats malgrat els reiterats advertiments d’anys anteriors.
Certament no es tracta d’incompliments que puguin acabar davant dels tribunals, però que acaben generant una manca de respecte i una pèrdua de confiança envers la ciutadania tot i creant uns precedents que fomenten la desconfiança en el sistema.
Així en l’informe es destaquen retribucions a persones al servei de Govern sense cap regulació normativa que els empari, la CASS paga primes sense estar previstes en el Reglament del personal de l’entitat, o en el cas del SAAS que realitza pagaments en espècies per a alguns empleats, i primes sense estar regulats en el seu Reglament intern.
Pel que fa als comuns, alguns d’ells, continuen fent cas omís de les recomanacions del Tribunal de Comptes repetint sistemàticament alguns incompliments.
Sense anar mes lluny, aprofito la meva intervenció per a reiterar la proposta de la Comissió Legislativa de Finances, tal i com ens recordava el ponent, per tal que el Consell General encomani al Govern l’anàlisi i la modificació de la legislació que s’escaigui per a evitar en endavant que es continuïn produint aquests incompliments per part de certes institucions i alguns organismes.
El meu vot serà favorable a les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal de Comptes en el sentit expressat en l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
També dins del Grup Mixt, pels consellers socialdemòcrates, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
L’aprovació dels comptes de l’Administració pública amb els informes del Tribunal de Comptes ha arribat tot just abans del debat d’orientació política que tindrem la setmana vinent,
Aquesta setmana fèiem públic un document, que tindrem ocasió de debatre la setmana vinent, en relació al compliment de les propostes de resolució per part del Govern en les dues passades legislatures. 13 de 48 propostes de resolució. Un fet que es pot comprendre fàcilment si escoltem la roda de premsa del ministre portaveu en què entenia que el Govern no està pas obligat a donar compliment sinó que surt més aviat com unes recomanacions que fa el Consell General perquè el Govern pot fer una mica el que cregui necessari.
Una d’aquestes recomanacions, que data de l’any 2016, era justament la de modificar la Llei del Tribunal de Comptes per dotar-lo de més competències.
Més competències davant irregularitats manifestes i importants, com és el fet ara de què l’INAF o l’AREB ni tan sols presentin els seus comptes. Un fet que a més no és pas la primera vegada que succeeix en aquesta legislatura.
Arribat aquest debat, cada any és una mica el mateix. Cada any es constaten les irregularitats. Es constata sobretot la manca de conseqüències d’aquestes irregularitats, i tothom s’emplaça a fer unes modificacions que caldrà fer però que no acaben d’arribar i que a més el Govern ha fet cas omís allò que el Consell li va encomanar l’any 2016.
Hi ha però, alguna excepció. Hi ha alguna excepció a conseqüència per exemple de la demanda judicial impulsada des del PS, arran just de les irregularitats al SAAS.
Una demanda judicial debatuda en els darrers debats, dos debats com el d’avui d’aprovació dels comptes, arrel de posar de relleu aquestes irregularitats i a la qual finalment s’ha arribat no per cap altre motiu que per la inacció de Govern. Un Govern que va encomanar un dictamen jurídic, un dictamen jurídic que no li feia el pes perquè reconeixia aquestes irregularitats, en va encomanar un altre, i al final, el PS per responsabilitat, va impulsar aquesta demanda de la qual estem seguint a través dels mitjans de comunicació la seva evolució i que de ben segur, canviarà la forma de fer en el futur per part de moltes administracions.
Podríem parlar, i no tinc massa temps per fer-ho, novament del SAAS, de CTRASA, de moltes altres administracions, però sobretot la conseqüència d’aquest debat és que no passarà absolutament res i que segurament si no fem cap modificació, l’any que ve ens trobarem repetint una altra vegada, exactament el mateix debat.
El vot del PS serà favorable a l’aprovació de comptes. L’aprovació de comptes no té res a veure amb l’aplicació de la despesa que es realitza, però a més, volem aprofitar igual que hem aprofitat en altres ocasions, per anunciar que en la propera legislatura, nosaltres ens comprometem a modificar la legislació del Tribunal de Comptes en els termes que es va acordar l’any 2016.
Vostès no només ho han pogut fer sinó que ho haurien hagut de fer en compliment del que es va votar en aquesta Cambra l’any 2016, i ens queda clar que no ho han volgut fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També dins del Grup Mixt, pels consellers d’Unió Laurediana, Independents de la Massana, Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
A l’informe del Tribunal de Comptes posa de manifest, un any més, una vegada més que ja poden dir el que vulguin que aquí res canvia, res s’arregla, res millora com ara deia el company.
S’ha de fer una diferència. Hi ha unes petites entitats que els és impossible complir la normativa, i aquí recullo la reflexió que han fet els que m’han precedit: o se’ls hi adequa la Llei perquè la compleixin -perquè els hi és impossible complir- o, recordo el que vaig dir l’any passat en aquest mateix debat, potser n’hi ha massa d’entitats... massa entitats vol dir auditories, vol dir responsables, vol dir caps, vol dir comptabilitats, vol dir fer la feina farragosa a l’Administració i a l’administrat. Hi ha entitats que són preceptives i que les hem de tenir, però n’hi ha que s’han creat perquè s’han volgut crear i que podrien estar integrades dins de l’Administració general.
Si no recordo malament l’informe del Tribunal de Comptes fiscalitza 46 entitats. A Andorra es parla de què hi ha vuit administracions... no n’hi ha vuit, n’hi ha més de quaranta. Potser ho podem fer una mica més petit i també es pot arreglar una legislació perquè les petites i preceptives puguin complir la legislació.
Que cada any es repeteixin les mateixes observacions per part del Tribunal de Comptes arriba un moment en què sembla que per part de totes aquestes entitats -i no és només el Govern, però també- hi hagi una mica de prepotència, perquè el Tribunal va dient les coses, la comissió fa l’informe com ara acaba d’explicar el ponent demanant que es facin i que es prenguin les mesures, però ningú fa res, i les persones responsables d’aquestes entitats haurien de fer alguna cosa al respecte, i prova d’aquesta prepotència és que inclús el propi Govern no presenta dins del termini les al·legacions... Home, per l’amor de Déu! Si hi ha uns terminis s’han de complir. No pot ser que el Tribunal de Comptes faci unes Observacions i el Govern ni tan sols es molesti en complir els terminis. Òbviament el Tribunal de Comptes no pot tenir en compte les vostres observacions.
Una altra prova, l’INAF no entrega els comptes amb termini, els entrega a l’octubre. S’imaginen que un empresari -ja sigui persona física o jurídica- no fes el registre de comptes amb termini? No fes la presentació de l’impost de societats amb termini? Es quedaria tan tranquil? No, li cauria el que no està escrit! Doncs, l’INAF que és el referent, que és el regulador no presenta comptes i es queden tan “panxos”.
Una altra prova, article 12.5 de la Llei de la Regla d’Or que finalment s’ha modificat. Com va dir el Sr. Pintat ara ja fa dos pressupostos l’Administració pública no estava complint aquest article. Vostès es van entestar que sí i l’informe del Tribunal de Comptes cada any torna a dir que no s’està complint aquest article. Finalment s’ha modificat la Llei a petició d’una proposta de resolució que nosaltres vam presentar i que va aprovar el Consell General. CTRASA no ho està complint... I amb diferent natura, perquè l’incompliment és un altre, Andorra Turisme un cop més incompleix el 12.5 de la Regla d’Or perquè té més endeutament que els seus fons propis. I se’ls hi diu cada any, i cada any tornem a fer el mateix.
Però és que a més a més Andorra Turisme ni tan sols presenta al·legacions i es queden tan “panxos”. Els altres anys Andorra Turisme almenys presentava un informe d’al·legacions intentant justificar el perquè de les coses. Aquest any no s’han pres ni la molèstia!
Dins de l’informe d’al·legacions, se’n recordaran perquè cada any fem incís, Andorra Turisme té els estatuts contraris a la Llei. S’imaginen que algun empresari tingués els estatuts de la seva societat contraris a la Llei? Alguna cosa passaria... Doncs, a Andorra Turisme no li passa res!
L’any 2016, fa dos anys i mig, es va fer una demanda d’informació, es va fer una pregunta oral i inclús es va fer una proposta de resolució aquí al Consell que la majoria no la va voler aprovar, per modificar els estatuts d’Andorra Turisme. Dos anys i mig després segueix incomplint la Llei i no passa res, com s’ha dit, alguna cosa s’ha de fer perquè com a mínim l’Administració compleixi amb la Llei.
Si volen els hi presentem nosaltres una Proposta per modificar els estatuts d’Andorra Turisme vist que en dos anys i mig encara no han tingut temps, el que passa és que vist el vist, vostès tenen aquell tarannà d’oposició rància, i tot el que es presenti des de l’oposició natural vostès tenen la virtut o el defecte de dir sempre que no, no?
Dit això subscric plenament l’informe presentat pel Ponent. Si us plau, prenguin en compte les recomanacions i òbviament sense voler dir que aprovem les liquidacions de les entitats, sí que aprovem la fiscalització i la bona feina del Tribunal de Comptes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn del Grup Demòcrata. Té la paraula el conseller, Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
Primer de tot voldria agrair en nom del nostre grup parlamentari la feina feta pels membres del Tribunal de Comptes i del seu personal, la realització dels informes de fiscalització de l’exercici 2016, així com la seva presentació en el si de la Comissió de Finances i Pressupost.
Els canvis legislatius realitzats han suposat un increment tant del nombre d’organismes a auditar com l’increment de les seves funcions que ha fet per exemple que en la memòria analitzada aquest any es passés dels 34 informes anteriors als 44 en aquest exercici.
Senyores i senyors consellers, hem de reiterar de nou que els informes presentats continuen presentant un nombre força significatiu de recomanacions i observacions i per tant volem reiterar la necessitat que es doni resposta a aquestes recomanacions i observacions tal i com així ha quedat palès en l’informe de la comissió que s’acaba de presentar.
Dit això, també volem remarcar, perquè sempre s’oblida, que es manté una tendència de reducció significativa d’aquestes observacions i recomanacions any rere any. Tendència que el propi Tribunal posa de manifest i destaca en les seves compareixences en el si de la comissió.
Cal puntualitzar dos aspectes en aquest sentit: primer de tot l’increment del nombre d’organismes que estan sotmesos al control del Tribunal i que fan que apareguin noves observacions i també el decalatge temporal en la presentació dels informes, com a causa del propi funcionament establert, implica que part d’aquestes recomanacions o observacions es repeteixin en varis exercicis tot i la voluntat dels propis organismes a donar-hi solució.
Posat de manifest aquests aspectes, cal també remarcar -i és un punt major dels informes de fiscalització fets pel tribunal-, per tant també utilitzaré les paraules textuals que empra, ja que molts cops passa desapercebut, obro cometes: “Els comptes anuals de la majoria de les entitats expressen en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni i de la seva situació financera, dels resultats de les seves operacions i dels recursos obtinguts i aplicats, i de l’execució del pressupost d’ingressos i despeses corresponent a l’exercici anual auditat. I també han complert de forma raonable amb la legislació bàsica relativa a l’administració i control dels fons públics que li és aplicable en aquest àmbit.” Tanco cometes.
En els informes que el Tribunal de Comptes ha presentat, volem destacar aquest any també la inclusió com a annex d’un informe complementari de recomanacions de millora, propostes de revisió normativa i informació del conjunt del sector públic, a la qual també s’hi han referit els meus companys. La revisió dels punts destacats en aquest annex permetria reduir de forma considerable el nombre d’observacions. És per això que de nou emplacem al Govern a continuar amb les modificacions legislatives i de funcionament per tal de donar resposta a aquestes recomanacions.
Malauradament, i també s’hi han referit els meus companys, en l’informe del Tribunal es posa de manifest que algunes de les entitats no han entregat les seves liquidacions de comptes en els terminis establerts i han impedit que es pogués realitzar la seva fiscalització. Instem al Govern a prendre les accions necessàries davant d’aquestes entitats per evitar que això torni a succeir.
En base a tot l’exposat i tal com es proposa en l’informe de la comissió, el nostre grup parlamentari donarà suport a l’aprovació de la liquidació dels comptes presentada en aquesta Cambra.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna intervenció per part del Govern...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Ja fa, senyores i senyors consellers, un parell d’exercicis que vaig trencar el que més o menys estava establert sense estar escrit enlloc i és que el Govern normalment no participava d’aquest debat, és un debat promogut lògicament des del propi Consell General en el seu exercici de control, en aquest cas dels comptes de l’Estat i de tots els organismes dependents, però sí que és veritat que fa dos anys ja vaig intervenir, també ho vaig fer l’any passat i ara també, tot i que sigui breument, crec que és convenient fer-ho tot i que també vagi per endavant que vull agrair en general el to de totes les intervencions que han estat molt comeses.
Hi ha un argument comú, i no és el primer any, que és traslladar aquest sentiment de dir: cada any aprovem els comptes, cada any es fa aquest informe però res no canvia.
Em permetran que comenci per discrepar en relació a aquesta qüestió.
Efectivament el Govern pren molt seriosament l’informe del Tribunal de Comptes, l’informe de la pròpia Comissió legislativa que se’n desprèn del mateix i l’analitza cada any, i a més a més intenta impulsar que els organismes dependents que també estan analitzats pel Tribunal de Comptes, doncs facin el mateix. I la prova d’això és que any rere any hi ha una millora quantificable quant al nombre de recomanacions, d’observacions que se li fan al Govern en relació als seus comptes. Entenc que no pot ser d’altra manera i entenc que és normal que any rere any les modificacions que es vagin introduint, doncs permetin millorar en relació al informe de l’any anterior, especialment totes aquelles observacions que es fan relatives a la norma, o totes aquelles observacions que es fan relatives a la millora dels sistemes d’informació.
Altra cosa és les observacions que es fan sobre regularitzacions comptables i pressupostàries que normalment no tenen continuïtat. Moltes d’elles són fruit d’aquell exercici, per peculiaritat d’aquell exercici, es corregeixen segons el que preveu el Tribunal de Comptes i a l’exercici següent doncs n’hi poden aparèixer de noves. Tot i així també el nombre total d’aquestes regularitzacions comptables i pressupostàries també van disminuint.
Perquè no se’m pugui dir que faig un exercici de retrovisor em limito a parlar només dels anys que he tingut jo l’oportunitat de participar en aquest debat, la primera va ser a l’any 2012 referint-nos als comptes de l’any 2011, doncs, en aquell moment la suma de totes les recomanacions que se li feien al Govern, en particular als comptes de l’Estat, doncs era de setanta recomanacions i avui en dia estem en trenta-sis. Òbviament, que queda un recorregut de millora, òbviament que hem d’insistir en aquelles qüestions que se’ns estiguin recomanant o observant però també és evident que aquí hi ha un treball de millora contínua.
I em permetran que destaqui dues qüestions en relació a aquesta millora contínua, dues qüestions tan cabdals, jo em permeto dir que més cabdals que la pròpia modificació de la Llei de les finances públiques, que no nego que pugui ser convenient una actualització de la mateixa o una actualització de la Llei de la contractació pública. Les dues grans reformes, o els dos grans treballs des de la vessant pressupostària i de control dels comptes que s’han impulsat des del Govern són: d’una banda, la implantació de les normes internacionals de comptabilitat dels serveis públics (les NIC-SP que es coneixen popularment), un pas que posa a Andorra en una situació capdavantera en relació a moltíssims països inclús del nostre entorn, inclús de la pròpia Unió Europea, no tots els països de la Unió Europea han fet encara aquest pas perquè és un pas complex i que a més a més porta associat tot un seguit d’obligacions en la presentació dels comptes i en la consolidació dels mateixos doncs, que no és fàcil de fer, i que a més a més de fent-lo acabes posant de relleu també moltes de les debilitats dels propis comptes públics dels estats en l’exercici d’aquesta consolidació, Andorra ho ha fet, i Andorra ho ha fet i en fa bandera i a més a més n’estem convençuts de què és una de les qüestions més apreciades tant pels organismes internacionals com per les agències de rating perquè és una mostra de transparència molt important.
Aquest exercici que ja es va fer a l’any 2016 i que ara ja és plenament vigent. Ara també ja és assumit pels propis comuns, per tant ja és un exercici global del que és l’Administració pública andorrana, i insisteixo, posa Andorra en una situació capdavantera de la que crec que ens hem de felicitar tots.
I d’altra banda, un treball menys cridaner segurament, més fosc en el sentit de què no té tanta publicitat però que és també cabdal i que tampoc s’havia fet mai i que convé que a partir d’ara l’anem reeditant doncs, amb uns terminis i amb uns lapsus de temps raonables que són els treballs d’inventari i valoració dels actius fixes del Govern. Hi havia tal desgavell en aquesta qüestió que s’havia anat produint pel pas dels anys, no era la voluntat per part de ningú, entenc jo, d’emmascarar els comptes de l’Estat però hi havia tal desgavell que havia arribat un moment en el que difícilment podíem entendre que els balanços de la pròpia Administració pública reflectien el que eren realment els seus actius tant a nivell d’inventariat com pel que fa a la seva valoració.
Doncs, amb un treball feixuc, intens que s’ha dut a terme durant tot l’any 2016 i fins a pràcticament meitats de l’any 2017, s’ha acabat aquest treball i aquest treball de fet ja queda reflectit en l’informe que avui s’aprova fent un seguit d’observacions però amb un reconeixement explícit en aquest treball. Dos feines que una vegada més com sempre que parlo d’aquestes qüestions no tenen color polític, són bones i són tècnicament necessàries i que el que fan és millorar senzillament la gestió dels fons i dels cabals públics, i per tant, penso que n’hem d’estar satisfets. Això en res vol eclipsar altres consideracions i observacions que es fan a l’informe i de les quals som plenament conscients i que intentem any rere any millorar. Alguna d’elles -ho ha dit de manera molt explícita el Sr. Carles Naudi- difícils de millorar si no fem una adaptació de les nostres lleis, especialment de la Llei de les finances públiques, perquè sigui assumible per tot un seguit d’organismes i d’institucions que difícilment poden seguir els criteris que emanen de la Llei de les finances públiques perquè seria d’un sobre cost absolutament injustificat pel volum de diners que gestionen i per l’activitat que gestionen. Això no vol dir que aquestes institucions hagin d’estar fora del control del Tribunal de Comptes de la pròpia intervenció de l’Estat, estan sota el control de les mateixes, en molts dels casos són auditats i a més a més d’auditats controlats pel Tribunal de Comptes. El que hem d’intentar amb aquestes millores legislatives doncs òbviament és evitar les reiteracions d’una mateixa feina que al final en algunes ocasions s’arriba a fer tres i quatre vegades per organismes diferents per evidentment arribar, com no pot ser d’altra manera, a la mateixa conclusió.
Però, certament no hem dut a terme encara aquesta modificació legislativa, no crec que a ningú se li escapi que n’hi ha moltíssimes a damunt de la taula i al final has d’anar prioritzant. I com prioritzes? Doncs, prioritzes per allò que és substancial, o no, i en aquest cas el fet de tenir els mecanismes de control ben establert en relació amb totes aquestes institucions, el fet de què el Tribunal de Comptes en faci igualment l’auditoria i el fet de què a més a més en molts dels seus casos, a més a més hi hagi una auditoria externa, ens dóna suficients garanties tot i que evidentment això en res evita que en la mesura que es pugui s’haurà d’anar adaptant la llei per no fer aquests procediments tan feixucs i tan costosos alhora.
Una referència a una qüestió que ha apuntat el Sr. Naudi -el Sr. Carles Naudi en aquest cas-, i que no voldria que en cap cas s’interpretés com... em sembla que ha utilitzat els termes de certa d’arrogància o cert menyspreu a la pròpia institució del Tribunal de Comptes, i és el fet de la no presentació de les al·legacions. No se’m cauran els anells per explicar exactament què és el que va passar, òbviament les al·legacions es van fer, s’han fet sempre aquest Govern i tots els anteriors, només faltaria! I és veritat, es van entrar a tràmit, o es van entrar al Tribunal de Comptes un dia tard, es van entrar al Tribunal de Comptes un dia tard per un error en la comptabilització dels terminis perquè el Tribunal de Comptes va entregar el seu informe al Govern amb una data, aquesta data no va estar correctament registrada, va estar registrada a l’endemà i per tant això ens va fer entrar les al·legacions. En res podem traslladar aquesta responsabilitat al Tribunal de Comptes, en tot cas ells tenen les al·legacions i en tot cas en coneixen el seu contingut, i també aprofito per dir que estan a disposició de qualsevol de vostès però en cap cas voldria que quedés la idea de què no s’han fet les al·legacions. S’han fet, s’han fet amb tota mena de detalls com sempre i com no pot ser d’altra manera.
S’oferia el Sr. Naudi per fer algun projecte de llei, sap que serà benvingut, en tot cas, no tindrem una actitud d’oposició rància entre altres coses perquè no som oposició, som la majoria però en tot cas, rància o no, si la proposició que vostè fa doncs ens sembla oportuna serà perfecte treballar de la seva mà.
Però, en qualsevol cas entenc que estem parlant de qüestions que, insisteixo, se’n van una mica del que és el debat purament polític, que tenen un component comú, transversal entre tots els partits i és d’interès de tothom d’anar millorant en relació a les recomanacions que ens fa el Tribunal de Comptes, i insisteixo amb les xifres que els hi donava abans, la millora és constant; probablement no ho he mirat i ja era constant abans... probablement ja era constant abans, en tot cas, des que tinc la responsabilitat de les finances públiques hem anat fins arribar al 50%, a reduir al 50% el nombre d’observacions i recomanacions i entenc que...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...encara tenim un marge de millora en aquest sentit.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups parlamentaris...
No hi ha intervencions...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Voldria afegir algunes coses més al que no he tingut temps de dir en la primera intervenció, però també em volia referir al que ha estat gairebé l’eix central tant de la intervenció del Sr. Ballestà com del Sr. Cinca i que crec que cal explicar bé.
El fet de la reducció del número de les irregularitats ens sembla que no és un argument com per construir una reflexió. Vostè ho ha explicat una mica. Una qüestió són les irregularitats de l’any del dia a dia, de les compres que s’han fet malament un any i que l’any següent s’adapten de les adaptacions del programa. Aquí, el problema de fons és que hi ha un número d’irregularitats greus que afecten a vàries entitats que hi són sempre, i que com que no porta cap conseqüència el fet de no solucionar-les, hi seran sempre mentre no hi hagi un canvi d’enfoc o de plantejament.
S’ha parlat del tema CTRASA, el tema del SAAS i moltes altres qüestions. Jo no parlaria de falta de respecte, però crec, reincidint amb el que deia abans, que és molt diferent diferenciar, doncs, un tractament comptable o millorar un procediment de compra, de no presentar els comptes, no atendre adequadament al Tribunal de Comptes, i no adequar-se al seu calendari o al seu tempo.
Penso que aquests fets són del tot inacceptables, quan a més són entitats de control, ja siguin del que siguin com l’AREB i de INAF, doncs, les explicacions cauen pel seu propi pes. Tots podem emfatitzar fàcilment amb alguna petita entitat, potser mancada de recursos, el fet que el seu programa informàtic o la seva gestió del dia a dia, doncs, no la pugui fer al 100% de compliment, però és impossible admetre i m’agradaria, sincerament, un posat una mica diferent per part de vostè que és ministre de Finances, davant d’aquesta situació. No tinc cap dubte que la seva feina al front de l’Agència Tributària o al front del Registre de Societats és més estricta. Vull pensar que és més estricta que el que vostè ens defensa quan ens està explicant el que avui ens estava explicant, com si el que estiguéssim dient no fos important.
Però bé, com deia abans, penso que és important mirar endavant, que nosaltres pensem i defensem. veiem que DA no ho comparteix, que cal una nova etapa pel Tribunal de Comptes, de la mateixa manera que passa amb els partits polítics i nosaltres ens en felicitem, o com que passa amb la regla d’or, doncs, que hi hagi competències pel Tribunal de Comptes per evitar el que ens hem trobat aquestes dues legislatures cada any, debatent sobre el mateix, i finalment per pràcticament res.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre, res més lluny de dir que tenen “despreci”. Ni molt menys! El que sí que he posat de manifest és que a vegades sembla que s’ho passin una mica a la torera. La mostra és el que els hi deia de les al·legacions. Un dia tard, ho he dit, ho havien fet, però tard. És com allò de les preguntes escrites. Tenen per costum presentar-les l’últim dia les respostes. Però si les al·legacions tenen un termini, no s’esperin a l’últim dia. Si no s’haguessin esperat l’últim dia, haurien presentat les al·legacions i segurament algunes de les coses que estem dient aquí no s’estarien dient.
Per què dic que hi ha aquesta mena de prepotència en aquest sentit al que s’ha dit any rere any a l’informe del Tribunal de Comptes? He posat per mostra el que acabo de comentar de les al·legacions. En poso una altra, la Intervenció General ha fet el seu anàlisi i estudi d’Andorra Telecom? Segons el Tribunal de Comptes el Tribunal no ha tingut accés a l’informe de la Intervenció General de Govern sobre Andorra Telecom. El que deia abans d’Andorra Turisme.
En general sembla que s’ha arribat a una situació que es troben molt còmodes, molt segurs i molt confortables i que passen una mica de tot. I enllaço amb el que vostè ha dit. S’estan fent millores. Cada any s’han fet millores. I és que mani qui mani, això ha de funcionar com un rellotge, pel bé de tots. No d’un partit, ni de l’oposició, ni de la majoria, sigui rància o no sigui rància. Pel bé de tots això ha de funcionar com un rellotge, i és en benefici d’Andorra que si exigim que el Tribunal de Comptes sigui una autoritat que el que demana es compleix, serà bo per a les finances públiques de tots els andorrans.
Llavors en aquest sentit, demanar el que es demana des de la Comissió de Finances en el seu informe i amb les observacions que fem més precises i a vegades una mica més contundents des de l’oposició, al final no s’ho prenguin malament ni d’una forma o d’un atac personal, és una cosa que en un futur serà bo per a totes les persones del país, perquè estarem garantint que s’estan gestionant d’una forma correcta els diners de tots els andorrans.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, només per les al·lusions que ha fet el Sr. López, dir que si s’analitza bé sí que hi ha disminució d’observacions, perquè el Tribunal parla d’observacions i recomanacions notant aquestes grans irregularitats que vol fer veure el Sr. López. I dir que a nosaltres ens preocupa i per això hi hem fet èmfasi. Igual que nosaltres considerem inacceptable que hi hagi organismes que no entreguin els comptes.
Però ens sembla igualment inacceptable que un partit polític que també està sotmès, tampoc no ho faci. El Sr. Jordi Gallardo, com a mínim ha sigut i ho ha reconegut, i ha posat èmfasi. Vostè aquí diu que és inacceptable que un organisme no entregui els comptes, li reconec. Però igual és inacceptable que un partit polític que també està sotmès a unes lleis de control no ho faci. Per tant, entenc que és inacceptable per totes les parts i tots hem de reconèixer que potser no fem tots les coses suficientment bé.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Només un parell de qüestions, el Sr. Pere López insistia en el fet que hi ha organismes que no han presentat els comptes, i després també ho ha fet el Sr. Naudi, però especialment el Sr. López, i ens parlava de l’AREB. Vull recordar que en aquests comptes estan fiscalitzats els comptes del 2015 i del 2016 de l’AREB, i que per tant, no hi ha hagut aquesta problemàtica i que els comptes del 2017 han estat entregats també en termini. Per tant, entenc que també podran ser fiscalitzats.
Efectivament això no treu que l’INAF va entregar el tancament de comptes del 2016 fora de termini. Així ho remarca l’informe, i ha de corregir, òbviament, els responsables d’aquesta institució han de corregir aquesta mala praxis, i entenc que així ho faran i que això no succeirà més.
Miri, Sr. Naudi, efectivament, ha d’anar tot com una patena i ha de ser tot perfecte. Però aquesta perfecció no existeix pròpiament, i no existeix i ni ha existit mai i, per tant, l’objectiu ha de ser la millora contínua. Ha d’anar com un rellotge. Sí, el que passa és que el rellotge que jo em vaig trobar, doncs, més o menys acabava fent uns 20 minuts de retard a l’hora, i ara, doncs, estem als 5 minuts. Anem millorant!
I aquest ha de ser l’objectiu. Per tant, al llarg de l’any, si anem sumant aquests 5 minuts, doncs, nosaltres hi arribem bastant més aviat del que s’arribava fins ara.
Però insisteixo, no es tracta aquí de veure qui ho fa més bé. Entenc que el treball de millora dels comptes i de les liquidacions des de la vessant que les analitza el Tribunal de Comptes ha de ser un treball continu i que cada millora que es fa és en benefici del proper que ve també, i el proper que bé se n’ha de beneficiar i ha de millorar en relació al que li deixarà en el següent. I aquest ha de ser l’objectiu i no pot ser d’una altra manera.
I també, vostè ha fet referència a si hi havia o no els informes d’Andorra Telecom. Efectivament hi són els informes d’Andorra Telecom. Vostè hauria de llegir bé l’informe i veurà que aquesta és una de les coses que segurament hauríem de canviar de les Lleis de les finances públiques, que són els calendaris.
En l’informe i en l’informe de la Comissió en especial, es fa referència al Decret del 30 de març del 2016 dels treballs de control pressupostari. El Decret del 30 de març del 2016 no fa referència als comptes del 2016, fa referència als comptes del 2015, i si mira el Decret així ho veurà, perquè evidentment aquest treball de la Intervenció complementari del que sí que fa quotidianament fiscalitzant les operacions de qualsevol organisme, doncs, s’ha de fer un cop es tanquen els comptes. El 30 de març del 2016 els comptes d’Andorra Telecom com de la resta de societats públiques han d’estar tancats, i a partir d’aquí intervé o comença el treball de fiscalització en els termes que estableix el Decret per part de la Intervenció. Per tant, aquest informe el veuran en el tancament que s’analitzarà l’any vinent quan analitzarem els comptes del 2017.
L’anàlisi al que vostè fa referència és el que es preveia en el Decret de l’any anterior i que sí que hi va tenir accés el Tribunal de Comptes. Però en definitiva, això només em permet il·lustrar el que els hi deia abans. Andorra Telecom, per agafar aquest exemple, es fa una auditoria externa. Andorra Telecom forma part del Decret de control de la Intervenció, que per tant redunda sobre l’auditoria externa, i després és controlat pel Tribunal de Comptes a través d’una nova auditoria externa que contracta el Tribunal de Comptes.
Aquí crec que és on tenim un camp de millora important, perquè el que acaba succeint és que es dupliquen costos potser de manera innecessària amb un organisme, que aquest o qualsevol altre, han d’estar controlats però no cal que ho estiguin de manera redundant i poc eficient.
Però insisteixo, en aquest cas, Andorra Telecom, FEDA, Andorra Turisme, Ràdio i Televisió d’Andorra, formen part d’aquells organismes en què de manera sistemàtica, la Intervenció, doncs, procedeix al seu anàlisi.
Altra cosa és que la Intervenció efectivament acaba per discriminar, centra el seu anàlisi complert, inclòs el financer d’aquestes grans societats, i en altres més petites, precisament, per guanyar eficiència, el que acaba fent és centrar-se, per exemple, en l’anàlisi del cost d’oportunitat de les inversions o l’anàlisi d’aspectes més puntuals, insisteixo, per una qüestió també de recursos, d’eficiència i que al final no pots tenir permanentment sota la pressió de la Intervenció aquests organismes perquè el que han de fer és treure endavant el seu dia a dia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
En relació al que comentava el Sr. Ballestà de la presentació de comptes, deixi’m que li expliqui i així potser ho aclarirem, que tot i la voluntat manifestada per part de Demòcrates per Andorra en vàries ocasions en alguna declaració del secretari general o la voluntat d’alguns acòlits de fer creure el que no és, no tenim cap expedient obert a hores d’ara per part del Tribunal de Comptes. Hi ha una diferència de criteri en la presentació dels comptes de l’any 2015, que és el que vostè penso que es referia. El partit es va constituir l’any 2016. Per tant, nosaltres vam interpretar que els comptes del 2015 no feia falta presentar-los perquè no érem constituïts, els vam presentar l’any 2016. Però em sembla que tot i que vostès han intentat fer creure vàries vegades, que aquests són els fets i, en tot cas, creiem que no es pot posar pas en el mateix nivell un primer exercici d’una nova responsabilitat o un partit amb recursos limitats, que el que pugui fer una entitat que fa 20 anys que funciona i que té 25 o 30 persones treballant en nòmina.
En tot cas, si arriba l’acceptarem. De fet nosaltres hem votat una llei en el que estàvem en acord en què hi haguessin sancions en casos d’incompliments, doncs, per part dels partits polítics, i no tenim cap voluntat en no fer-ho d’aquesta manera. Però el que no es pot fer creure a hores d’ara és el que vostès potser desitjarien, però que a hores d’ara, doncs, no és.
En tot cas, nosaltres com deia, hem votat una llei favorable a què hi hagi sancions per incompliments per part dels partits polítics, i vam impulsar la resolució de l’any 2016 a la que em referia anteriorment. Una resolució que de vostès també van votar, els consellers de DA, i a la qual el seu Govern, com bé hem escoltat, considera que no és una qüestió prioritària. El Sr. Cinca ens ha dit que sí que s’hauria de fer però que hi ha altres qüestions que són més importants.
Aquest és el balanç de la seva feina. Vostè en el fons ja els hi està bé que hi hagi sistema, aquest debat d’un cop a l’any dir: “sí això no pot ser, hem de fer alguna cosa perquè això canviï”. Però no fer absolutament res ni posar-hi mitjans. La solució és fàcil. S’ha de dotar el Tribunal de Comptes de més competències, hi vam estar tots d’acord l’any 2016, el Govern, doncs, entén que això no és prioritari i que s’ha de dedicar els recursos a fer altres coses, perquè això no preocupa i no és rellevant.
Nosaltres no ho compartim. Pensem que això es necessari i com deia abans, en la propera legislatura ens comprometem a modificar-ho. El que no s’hi valdrà és que ara els Demòcrates per Andorra diguin que també creuen que això és necessari, perquè han tingut dos anys per fer-ho, han tingut una proposta de resolució que els obligava a fer-ho i no els hi ha donat la gana de fer-ho.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Només per fer un aclariment al que acaba de comentar el Sr. ministre. Al Butlletí del Consell número 77, l’informe de la Comissió en relació al que estem parlant posa de manifest la manca dels controls de la Llei de finances públiques en concret en els article 38 i 39.
Jo el que he fet és entrar en un dels detalls, Andorra Telecom. Què vol que li digui? Li tinc més “cariño” que amb un altre, potser. Andorra Telecom, a l’1.5 de l’informe del Tribunal de Comptes diu: “l’entitat no ha estat subjecta al control financer per part de la Intervenció General prevista a l’article 39 de la Llei general de finances públiques”. Al punt 2.3, parla del Decret del 30 de març, i diu: “tot i el regulat en el reglament anterior, no consta que la Intervenció General hagi dut a terme els preceptius controls que estableix la Llei general de finances públiques en els articles 38 i 39”.
Ho diu la Comissió, ho diu el Tribunal de Comptes i jo ho explico perquè tothom ho torni a sentir i a saber. Vostè diu, no he llegit bé l’informe. Bé, li acabo de llegir. Això ho diu el Tribunal de Comptes. No ho diu un conseller, ho diu el Tribunal de Comptes. Que fan tots els controls, auditories, segones auditories... molt bé, però és que el primer pa de tot això és que la Intervenció s’ho miri. Llavors, si no hi han tingut accés o han anat tard o tenen altres prioritats, es pot entendre, es pot acceptar o no. Però el fet és que el Tribunal de Comptes ho constata, ho diu l’informe de la Comissió i ho posem de manifest.
A partir d’aquí, doncs, està dit, està escrit, està al Butlletí, està a l’informe, i crec que no hi ha res més a afegir. Si vostès volen dir que no m’he llegit bé l’informe, bé, els ho acabo de llegir, llegeixin el paràgraf d’abans, el de després. Ja ho diu el Decret, però també diu el que diu la Intervenció General. I no passa només a Andorra Telecom, vostès saben que passa a més entitats. Si vol les anem repassant. Però aquesta és una d’elles, i queda efectivament palès en l’informe del Tribunal de Comptes i de la Comissió que això és així.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Breument, Sr. López, doncs, segurament m’hauré explicat malament o vostè m’ha volgut entendre malament. Jo l’únic que posava de manifest és que els incompliments són incompliments per part de tothom i, per tant, ho hem de reconèixer aquí. Per tant, a mi intentar fer gravacions de qui si és l’incompliment que fa un partit polític, si és el primer any diferent, tampoc no recordo... potser vaig equivocat, però no recordo que vostè fos gaire condescendent amb l’AREB amb el seu any de presentació de comptes dient, no és que és el primer any potser que... No, no, vostè va ser molt exigent amb l’AREB quan al seu incompliment d’entregar els primers comptes i, per tant, igual d’exigents hem de ser amb els partits polítics que també utilitzen diner públic i, per tant, han d’estar igualment fiscalitzats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, sense ànim ara aquí d’entrar en un debat que no crec que aporti gran cosa, però el Decret que és una de les novetats que hem anat introduint al llarg d’aquests anys, perquè quedi clar quins són els establiments que formen part del programa de control pressupostari, en aquest cas per a l’exercici 2017, que és Decret al que fa referència l’informe, entenc que per un error de data, jo crec que devia voler dir el de l’any anterior. Però en tot cas, és a la data a la qual fa referència, doncs, diu en el seu article 3 control financer: “Queden subjectes al control pressupostari amb modalitat de control financer, les entitats següents: Caixa Andorrana de Seguretat Social, Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, Fons de reserva de Jubilació, Ràdio Televisió d’Andorra”. Article 4, de control de legalitat: “Queden subjectes al control pressupostari amb modalitat de control de legalitat les entitats següents: la CASS (altre cop), el Fons de Reserva de Jubilació, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, la Societat Gestora Col·lectiva de Drets d’Autor i Veïns”. I article 5 del control d’oportunitat econòmica i control d’eficàcia, doncs, i queden subjectes la CASS, el Fons de Reserva de Jubilació, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, Ràdio i Televisió d’Andorra, Forces Elèctriques d’Andorra, Andorra Telecom, Andorra Turisme, Andorra Desenvolupament i Inversió.
Jo l’únic que li deia Sr. Naudi, és que aquests informes estan fets els de l’any 2015 i els de l’any 2016 també ara, probablement no quan procedia al seu control el Tribunal de Comptes. No ho sé. Però per què? Doncs, senzillament perquè és que es fan en paral·lel en el mateix moment per una qüestió purament de calendari. No es pot entrar a fer aquests anàlisis si no s’han tancat els comptes. Hi entra el Tribunal de Comptes, hi entra la Intervenció. Per això hi ha un decalatge sempre d’un any.
Per tant, fer una gran qüestió d’això quan s’estan fent els controls, no em sembla oportú.
Vostè em podria dir, de fet ha sortit en les anteriors intervencions. Però és que a la Llei el que diu és que això s’hauria de fer de totes les societats públiques i de totes les entitats públiques. És cert! I aquí és on jo li dic, prioritzem aquelles on entenem que té més raó de ser pel volum que mouen, per l’activitat que tenen, perquè ho poden assumir com a organismes, i la resta, doncs, es fa una altra tipologia d’actuacions per garantir que es mouen dins dels paràmetres de la Llei. I ho devem fer prou bé, perquè quan arriba el Tribunal de Comptes, doncs, posa de relleu que potser no estan seguint exactament el que diu la Llei de les finances públiques, però que els seus comptes reflecteixen la realitat, estan correctament comptables, la informació és la correcta i, per tant, no hi ha cap problema a destacar més enllà d’aquest incompliment del procediment.
Doncs, evidentment, haurem d’anar adaptant la Llei perquè això no succeeixi. Però al final al ciutadà, el que li ha d’arribar és el missatge: “dels anàlisis del Tribunal de Comptes no han trobat cap element que ens hagi de preocupar en l’anàlisi dels comptes del 2016, més enllà d’aquests incompliments que vostè ha dit, i més enllà del que havíem dit de l’INAF, que estic totalment d’acord, no és de rebut que una institució, sigui INAF o sigui qualsevol altra, no presenti els comptes a les dates que pertoca. I això és el missatge important, i que l’entrellat de control que hi ha avui en dia establert, aconsegueix que això sigui així. Sota el meu punt de vista ho aconsegueix a un sobre cost. Hem de trobar maneres de fer això més àgil, més eficient, i sobre tot no tan redundant, però en tot cas s’aconsegueix l’objectiu, i a més a més es constata una millora d’any darrera any.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions, proposo en primer lloc de sotmetre l’aprovació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, segons els termes que figuren en l’informe de la comissió.
I, en un segon moment, de sotmetre els resultats de l’informe del Tribunal de Comptes relatiu a les transferències fetes als comuns del mateix exercici.
Ho faríem doncs en primer lloc pel que fa a les liquidacions, i els proposaria, vistes les intervencions, de declarar aprovades per assentiment les liquidacions de comptes segons figura en l’informe de la comissió, amb les excepcions que s’hi contenen, corresponents a l’exercici 2016. És a dir, no s’aproven els comptes de l’INAF i de l’AQUA.
Declaro aprovades doncs, les liquidacions segons figura en l’informe de la comissió.
Passaríem en segon lloc, i pel que fa al resultat de l’informe del Tribunal de Comptes relatiu a les transferències fetes als comuns, corresponents a l’exercici 2016, també proposaria declarar per assentiment, aprovats els resultats en els termes que figuren en l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.
Declaro doncs aprovat l’informe corresponent i relatiu a les transferències fetes als comuns de l’exercici 2016.
Passem tot seguit al tercer punt de l’ordre del dia.
3- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República de Xipre per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
La proposta d’aprovació fou publicada en el Butlletí número 57/2018 del 18 de juny, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Avui Sr. Pere López coparé la quota de pantalla, però no hi vegi cap lectura electoral ni res. Vostè també, no, però vostè sí que la té la lectura electoral.
(Se sent riure)
Srs. i Sres. consellers, amb la signatura del conveni entre la República de Xipre i el Principat d’Andorra per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, ja són vuit els convenis que el nostre país ha signat en aquest àmbit tan important per atreure inversió estrangera de qualitat i per afavorir l’expansió de les nostres empreses andorranes a l’exterior. Un element més de tots els que configuren la política d’obertura econòmica i diversificació.
Sovint, els processos de negociació són llargs i necessiten que ambdues parts coincideixin en la voluntat i l’oportunitat d’afrontar la negociació.
En el cas del CDI amb Xipre, ja l’any 2012, concretament el mes d’abril, el ministre Saboya en tant que titular del Ministeri d’Exteriors, va mantenir una reunió a Xipre amb el ministre d’aquest país de comerç, indústria i turisme, on li va exposar la voluntat del nostre govern d’ampliar la xarxa de convenis per evitar la doble imposició, però no va ser fins el mes de novembre de l’any 2014 quan es van iniciar els intercanvis de textos per ser utilitzats com a base de les cessions de negociació que es farien posteriorment.
Aquestes van tenir lloc durant l’any 2016, i van culminar el passat mes de maig amb la signatura del conveni entre la ministra Ubach i el ministre d’Afers Exteriors de Xipre en el marc de la 128ª sessió del comitè de ministres del Consell d’Europa.
Aprovant el conveni de doble imposició amb Xipre, Andorra tindrà convenis similars amb els tres petits estats que formen part de la Unió Europea: Xipre, Malta i Luxemburg. Tres estats amb els quals es mantenen excel·lents relacions bilaterals i poden ser una bona referència en el desenvolupament de diversos sectors econòmics.
El conveni segueix les recomanacions del model de l’OCDE però alhora respecta les particularitats dels dos estats i consta de 28 articles i d’un protocol on es desenvolupa la interpretació que ambdues parts fan dels conceptes de residència fiscal o d’intercanvi d’informació, tenint en compte que en aquest darrer cas prèviament, no existia entre ambdós països un instrument que regulés l’intercanvi d’informació fiscal com sí existia amb els països amb els que abans s’havia signat un CDI.
En línies generals, el conveni entre Andorra i Xipre doncs està fonamentat en tres pilars.
Les disposicions del model del conveni per evitar la doble imposició de l’OCDE, el que es coneix com a model OCDE.
La posició que va prendre el Principat d’Andorra quan va adherir-se al conveni multilateral per aplicar els convenis de mesures per prevenir l’erosió de bases imposables i trasllat dels beneficis, el que és conegut com MLI, i que per tant també incorpora el conveni.
I tercer, l’estratègia que el Principat d’Andorra ha adoptat internament als efectes de negociar convenis per evitar la doble imposició amb l’objectiu d’adoptar una política uniforme amb la resta de convenis prèviament signats.
No obstant l’anterior, sí que he de posar de relleu la inclusió d’un article en concret, l’article 20 relatiu a les activitats fora de la costa.
És un article que no ha aparegut en cap dels anteriors convenis de doble imposició signats per Andorra, i que en aquest cas, sí que apareix a petició de Xipre.
Aquest país va demanar la seva inclusió atesa la importància de l’activitat per la seva economia.
Durant les negociacions, Andorra va acceptar aquesta proposta atesa la manca de rellevància per la nostra economia.
Per acabar, Sres. i Srs. consellers, reiterar la voluntat del Govern d’Andorra de seguir signant nous convenis de doble imposició i ampliar la xarxa de manera que sigui una bona plataforma pel desenvolupament econòmic d’Andorra, un atractiu per a captar inversors i una ajuda a les empreses andorranes que vulguin operar fora d’Andorra.
En aquest sentit, avui ja hem acabat la primera ronda de negociacions amb Bèlgica i Holanda. Ben aviat començarem la primera ronda de negociacions amb Itàlia i Àustria. I ja hem iniciat contactes amb altres països per manifestar-los-hi la nostra voluntat d’iniciar converses a partir de la tramesa del nostre model de conveni. Seria per exemple el cas d’Estònia, d’Hongria, de Finlàndia, d’Irlanda o d’Azerbaitjan.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Obrim el torn d’intervencions per part dels grups parlamentaris. Pel Grup Parlamentari Liberal, no hi ha intervenció...
Pel Grup Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr síndic.
El conveni que es sotmet avui a ratificació del Consell General, establert entre el Principat d’Andorra i el Govern de la República de Xipre per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, facilita i estreta la interdependència econòmica internacional, i els importants obstacles que la doble imposició suposa a l’expansió de les relacions econòmiques entre els països.
L’experiència ens demostra que cada CDI pot arribar a representar una millora d’una importància cabdal per a l’economia del nostre país.
La internacionalització de les empreses andorranes és un element clau de la seva competitivitat, davant la globalització de l’activitat econòmica i de manera específica de l’obertura de l’economia andorrana al capital estranger.
La signatura del CDI suposa igualment el reconeixement i l’homologació del sistema fiscal d’Andorra, i per tant l’existència d'un element bàsic per a l’atracció d’inversió estrangera.
Ens cal refermar la transparència per enfortir la imatge internacional d’Andorra. I de ben segur no ens queda un altre camí.
Aquest representa un pas més a la tasca iniciada l’any 2009 de col·laboració amb l’OCDE vers la transparència financera. La comunitat internacional i Europa van per aquest camí.
Per tot l’exposat, donaré suport a la ratificació d’aquest conveni.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt, alguna altra intervenció...
No hi hauria intervencions...
Per Unió Laurediana - Independents de la Massana, tampoc hi ha intervencions...
Pel Grup Demòcrata...
Tampoc hi ha intervencions...
No sé si el Sr. ministre desitja tornar a intervenir...
Doncs si no és així, acabades les intervencions i si no hi ha objeccions tampoc, proposo l’aprovació de la proposta per assentiment.
Declaro aprovada la proposta.
Abans de passar al quart punt de l’ordre del dia, suspenen la sessió durant 20 minuts.
Se suspèn la sessió.
(Són les 10.43h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 11.12h)
El Sr. síndic general:
Passem al quart punt de l’ordre del dia.
4- Examen i votació del Projecte de llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
L’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha estat publicat en el Butlletí número 80/2018 del 12 de setembre.
Intervé per exposar l’informe de la comissió, el M. I. Sr. Marc Ballestà Alias, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 26 de juny del 2018, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenar ponent del Projecte de llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del sistema andorrà de garantia d’inversions.
Em correspon avui presentar una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de les reunions celebrades els dies 4 i 11 de setembre del 2018 ha analitzat el projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
A l’esmentat projecte de llei li foren presentades 20 esmenes a l’articulat. 8 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-SDP, 3 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-PS , i 9 esmenes per part del Grup Parlamentari Demòcrata.
La Sindicatura en data del dia 15 de maig, i data de dies 11 i 18 de juny del 2018, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General i les va admetre a tràmit.
D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, l’esmentat projecte de llei així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades, foren trameses a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el dia 19 de juny del 2018.
De les esmenes que figuren en l’informe de la ponència, 8 esmenes s’han aprovat per unanimitat, 3 esmenes no s’han aprovat, 6 esmenes han estat retirades i 3 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per unanimitat.
Del resultat de la votació de les esmenes, se’n desprèn l’informe de la comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Sres. i Srs. consellers, aquesta primera sessió ordinària després de les vacances estivals, gairebé de forma premonitòria, ja inclou un dels diversos projectes de llei destinats a seguir adaptant la legislació andorrana reguladora del sector financer a les directives europees que haurem d’abordar els propers quatre mesos, tal i com preveu l’acord monetari signat entre la Unió Europea i Andorra.
El Projecte de llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions és l’adaptació de la legislació andorrana a la Directiva 2014/49/UE relativa als sistemes de garantia de dipòsits i a la Directiva 97/9/CEE relativa als sistemes d’indemnització dels inversors.
En aquest cas, a diferència d’altres lleis programades arrel de l’acord monetari, no es tracta d’una regulació totalment novadora a Andorra sinó d’un text que adapta la legislació ja existent i que va ser promoguda abans de l’assignatura del mateix acord monetari.
Faig aquest primer apunt perquè si bé és cert que l’acord monetari ha impulsat una actualització i un salt qualitatiu de la regulació del sector financer, també cal reivindicar que Andorra ja feia anys que feia passos coherents i en el mateix sentit que els països amb sistemes financers més avançats.
En aquest cas, l’any 2010, el Govern ja va promoure la que va acabar sent la Llei 1/2011, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a entitats bancàries. Un pas important per enfortir la confiança dels clients del sistema financer andorrà i traslladar la solidesa de les entitats dels seus clients.
Així, amb el projecte que debatem avui, fem essencialment dues coses: adaptar el que preveu l’actual llei a la directiva europea, estenent els mecanismes de garantia, incrementant cobertures i regulant la gestió dels fons, i d’altra banda també ordena el trànsit de l’actual fons, el que crea la nova llei.
Si comencem per centrar-nos en el FAGADI, Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits, el projecte de llei ha tingut molt present el que com deia fa un moment, Andorra ja disposés d’un sistema de garantia.
Així, a imatge de la directiva, el projecte estableix un període transitori durant el qual les entitats bancàries membres del FAGADI han d’aportar anualment les contribucions que determini la seva comissió gestora per disposar d’uns recursos financers ex-ante d’un import equivalent al 0,8% dels dipòsits garantits amb data límit 30 de juny del 2024.
Addicionalment es preveu que les entitats bancàries andorranes continuïn fent aportacions anuals al FAGADI amb càrrec al seu compte de resultats durant el període de 8 anys després del 2014, a fi i efecte de disposar d’un volum addicional de recursos financers ex-ante equivalent a un altre 0,8% dels dipòsits garantits per protegir els dipositants.
És a dir, situant el final del període, el percentatge del fons del FAGADI en l’1,6 dels dipòsits gestionats pels bancs. Molt per damunt del previst en la directiva i per tant, reforçant la solidesa del sistema financer andorrà.
En paral·lel i mentre dota de recursos el fons ex-ante, les entitats han de mantenir les reserves en garantia de dipòsits ja constituïdes en aplicació de la Llei 1/2011, i els actuals actius assignats a dites reserves només poden ser utilitzats de manera immediata a requeriment de la comissió gestora del FAGADI.
La part restant de les reserves en garantia de dipòsits mantingudes per les entitats bancàries andorranes en virtut de l’aplicació de la Llei 1/2011 a data d’entrada en vigor d’aquesta llei, seran re classificades com a reserves indisponibles que poden ser utilitzades per la cobertura d’eventuals riscos o pèrdues i també l’AFA en pot autoritzar la seva re classificació com a reserves disponibles.
A mesura que les entitats bancàries facin aportacions ordinàries al fons ex-ante, aquestes reserves en garantia de dipòsits es poden re classificar a reserves indisponibles per tant.
A banda d’aquest punt essencial, en el projecte de llei, els altres aspectes que cal destacar pel que fa al FAGADI són:
- Es manté el règim de cobertura de 100.000 euros per dipositant i per entitat, i s’incorporen cobertures addicionals amb un límit de 300.000 euros per casos excepcionals.
- Es determina que el FAGADI s’ha de dotar per a aportacions fetes almenys un cop l’any per part de les entitats membres del mateix fons.
- Es fixen les regles per garantir que els recursos del FAGADI s’inverteixin de forma diversificada en actius d’elevada liquiditat i baix risc, i no puguin ser utilitzats per altre comès que el previst en aquesta llei.
- I també regulen les possibles aportacions extraordinàries en cas de necessàries.
Si ens referim al SAGI, Sistema andorrà de garantia d’inversions, el projecte que debatem avui el manté com un sistema de garantia ex-post, on aquesta és la novetat important, hi passen a participar a més a més dels bancs, les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
Els trets reguladors més significatius en aquest cas són:
- El règim de cobertura es manté finalment en 100.000 euros. I dic finalment perquè inicialment el projecte preveia que aquest límit es situés en els 20.000 euros. És a dir el límit que preveu la directiva europea i que alhora tenen bona part dels països.
Després de debatre-ho en comissió legislativa i amb el propi sector financer, via esmena s’ha optat per mantenir els 100.000 euros. Una decisió presa per unanimitat i que el Govern creu encertada. La idea de sempre que es pugui fixar paràmetres més exigents que els estàndards continua sent vigent en un sistema financer petit i concentrat com el nostre.
També es manté l’objectiu de recursos del SAGI en l’1,5% de la base de càlcul de les inversions de l’actual llei, i es fixa com a data límit per assolir-lo el 30 de juny de l’any 2020.
Es regula com s’ha de calcular l’import de la reserva que han de mantenir les entitats membres del SAGI i el càlcul que s’haurà de fer anualment.
També queda clar que no es garanteixen les pèrdues derivades de la fluctuació de valor de les inversions. La garantia cobreix supòsits d’impossible recuperació de valors per insolvència de l’entitat que presta els serveis d’administració i custòdia de valors.
I finalment, igual que en el FAGADI, també es regulen les possibles aportacions extraordinàries en el cas de ser necessàries.
Finalment, la llei regula la composició i les comissions gestores del FAGADI i del SAGI com a òrgans de control, representació i gestió, que estaran integrades per l’AFA, que n’ostentarà la presidència, el Ministeri de Finances, l’AREB, representants del sector bancari i de les entitats financeres d’inversió andorranes.
També queda fixat que el finançament de les despeses anirà a càrrec de les entitats membres dels dos fons.
Ja per acabar senyores i senyors consellers, insistia en la importància que té per Andorra i el seu sistema financer anar adaptant la regulació del seu sector als estàndards més exigents.
No hi ha dubte, i en vull fer un reconeixement, que aquestes reformes, aquesta en concret igual que la que es farà a través de la Llei que espero que s’aprovarà en les properes setmanes en relació als límits de solvència i liquiditat, acaba sent un esforç molt significatiu per totes les entitats financeres del país. No n’hi ha cap mena de dubte. Però lluny del que des de sectors interessats s’ha pretès això no debilitarà les entitats, això les acabarà enfortint, les acabarà fent més competitives i per damunt de tot acabarà donant més garanties al conjunt dels clients del nostre sistema financer. Les entitats estan fent aquest esforç, el podran complir i acabaran sent més fortes i tindrem una plaça financera més competitiva.
Aquests estàndards són avui importants per a qualsevol país, diria que són també importants per a qualsevol sistema financer que vulgui operar internacionalment, però encara ho són més quan es tracta de places financeres com la nostra, petites i molt concentrades.
Avui cal traslladar confiança als organismes reguladors, als clients, a les contraparts.
L’experiència de la crisi financera internacional ha demostrat com els riscos d’un sistema o una entitat poden afectar a altres, i conseqüentment només es deixarà i es voldrà operar amb qui estigui dins dels estàndards. En aquest sentit les lleis que hem aprovat fins ara, les que aprovarem els propers mesos en el marc de l’Acord monetari són claus per assolir aquesta homologació i garantir l’operativitat de les nostres entitats financeres.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn dels grups parlamentaris. És el torn del Grup Parlamentari Liberal, Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
El text sotmès a votació es tracta d’un projecte de llei que forma part del procés d’adaptació de la legislació andorrana als estàndards de la Unió Europea i, en concret, a la preceptiva translació a la mateixa, arran dels compromisos adquirits per Andorra a l’Acord monetari amb la Unió Europea del 2011, de les directives europees que tracten sobre aquestes matèries.
En el marc d’aquest Acord, Andorra adquirirà el compromís de transposar les dues directives que ens ha mencionat el ministre: la Directiva 2014/49/UE, del 16 d'abril del 2014, relativa als sistemes de garantia de dipòsits i la Directiva 97/9/CE, del 3 de març de 1997, relativa als sistemes d'indemnització dels inversors.
Per tant l’objectiu de la Llei és permetre l’homologació amb la Unió Europea pel que fa a la protecció dels titulars de dipòsits a les entitats bancàries del Principat d’Andorra i titulars d'inversions a les entitats bancàries i a les entitats financeres d'inversió i les societats gestores d'organismes d'inversió col·lectiva del Principat d'Andorra.
D’altra banda, és una llei que dóna continuïtat i aporta concreció a la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, que es va promulgar amb la intencionalitat de protegir la solidesa i la solvència del sistema financer andorrà envers els seus dipositants, en uns moments en els que la crisi financera internacional feia trontollar la confiança en les entitats financeres d’arreu del món.
Es tracta en conjunt d’un Projecte de llei positiu atès que els sistemes de garantia de dipòsits i d’inversions són en general elements que constitueixen una ajuda per augmentar la confiança en les entitats bancàries, en les entitats financeres d’inversió i en les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, com també un reforç sense cap dubte del sistema financer andorrà.
Malgrat que el text suposa un reforç de la plaça financera no soluciona del tot al nostre entendre el risc que tenim a Andorra per la idiosincràsia del propi model financer.
La feblesa intrínseca del país per afrontar problemes del sector financer de certa magnitud és un risc que derivada del fet que Andorra és un país petit, amb un sistema financer concentrat, com deia el ministre. Afegiria també perquè no formem part de la Unió Europea, no disposem d’un banc central com a recurs de darrera instància i, a més a més, no tenim accés directe a aquest Banc Central Europeu i tampoc comptem amb unes finances públiques prou potents per fer cara a problemes bancaris de certa magnitud.
Per tant, valorem tot i aquest risc, valorem positivament aquest Projecte de llei, i encomanem i estem segurs que continuarem treballant per reforçar el nostre sistema financer.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn ara del Grup Mixt.
Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet a consideració d’aquesta Cambra el projecte de llei reguladora dels fons de garantia de dipòsits i del sistema andorrà de garantia d’inversions.
Aquesta no deixa de ser una de les diferents disposicions jurídiques que Andorra ha d’implementar seguint el calendari acordat entre Andorra i la Unió Europea en matèries relatives a la prevenció del blanqueig de capital, la prevenció del frau i de la falsificació entre d’altres.
Aquesta modificació dóna resposta a la Directiva 2014/49/UE i a la Directiva 97/9/CE i aprofita la Llei 1/2011 sobre garantia d’inversions de les entitats bancàries i incorpora les modificacions necessàries per assolir la dita adaptació.
No entraré a explicar el contingut de la Llei, que ja ho ha fet el ministre, però sí que vull remarcar el fet que comparteixo les esmenes presentades i comparteixo també l’informe de la comissió resultant.
Per aquest motiu el meu vot serà favorable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També dins del Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi, teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
El meu vot serà favorable al Projecte de llei presentat.
Aquest Projecte de llei dóna resposta a la transposició i l’adaptació de l’Acord monetari, permetent l’homologació amb la Unió Europea pel que fa a la protecció i garanties dels titulars de dipòsits a les entitats bancàries i les entitats financeres.
Tanmateix vull manifestar algunes observacions.
El Projecte de llei presentat pel Govern establia una rebaixa del 80 %, pel que fa a les garanties de cobertura de les inversions, passant de 100.000 a 20.000 euros, fet que podia repercutir en una disminució de la confiança dels dipositants i dels inversors en les entitats bancàries i entitats financeres d’inversió autoritzades per operar a Andorra que ofereixen serveis d’inversió i que participen en el SAGI.
Malgrat que el Projecte de llei presentat respectava la Directiva 97/9/CE, cal anar mes enllà en el sentit que l’esmentada Directiva es refereix a aquesta xifra com un valor mínim, i que molts països de la Unió Europea ja es situen molt per sobre.
Per això vaig presentar esmenes per tal d’augmentar a 100.000 euros la garantia de cobertura de les inversions.
Cal destacar i valorar positivament que el grup parlamentari de la majoria també va presentar esmenes per apujar la cobertura, contradient la voluntat del ministre, i posant-li el rellotge a l’hora.
En tot cas el text que avui votem en surt reforçat.
D’altra banda lamento que l’esmena que vaig presentar per tal d’establir que les despeses del SAGI fossin sufragades proporcionalment a l’import de les inversions garantides de cada entitat membre, no fos acceptada per la majoria de DA, com tampoc fos acceptada l’esmena per tal que les proves de resistència dels Fons de garantia de dipòsits es duguessin a terme dins del primer any de l’entrada en vigor de la Llei i no pas en un termini de dos anys tal com proposa el Govern i que el grup parlamentari que li dóna suport ha mantingut, fet que hauria reforçat la confiança en el sistema.
Malgrat tot, el meu vot serà favorable al Projecte de llei presentat, tal i com he anunciat al principi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pels consellers del PS, Sr. Pere López, dins del Grup Mixt.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Cinca no hauria d’haver-hi cap voluntat de protagonisme especial, d’avui que vostè bé ens feia referència. En tot cas, avui l’ordre del dia ha volgut ser una ordre molt centrada en l’àmbit de les finances i em toca fer la feina que em pertoca com a membre d’aquesta comissió.
L’any 2010 Andorra es va dotar d’un fons de cobertura de dipòsits, -s’hi referia ara el ministre. Hem fet que el jo a diferència de vegades a altres membres del Govern quan parlen de l’acció de govern anteriors -a més ho anava a explicar jo però ho ha fet vostè millor que jo- va ser abans que l’Acord monetari en un moment també complicat a l’hora de parlar de la seguretat del sistema financer.
Avui el Govern ens presenta un projecte que només cal llegir en clau positiva, no només d’adaptació d’aquella legislació, sinó a més per donar compliment a l’Acord monetari que també es va negociar amb el Govern del PS.
Ara bé, tot i que la lectura no pot ser altra que positiva, al llarg de la tramitació d’aquest Projecte de llei han succeït alguns fets que sí que m’agradaria comentar perquè s’ha generat alguna inquietud que potser era del tot innecessària.
Ens ha explicat molt bé el Sr. ministre com eren 100.000 euros els que estaven garantits i tot i que la directiva comunitària parla de 20.000 euros amb els nous actius incorporats, pensem que hagués estat potser una opció millor per part del Govern legislar des del primer moment aquests 100.000 euros com finalment és el resultat final del treball de la comissió. Altrament hi ha hagut algunes lectures que no sé si són del tot encertades per part d’alguna formació política que ha generat com si la reducció a 20.000 euros afectés el conjunt dels fons i molts ciutadans fins i tot, suposo que a tots se’ns han dirigit preocupats per si aquesta nova legislació suposava una reducció de la cobertura dels dipòsits de 100 a 20.000 euros. En tot cas, queda clar que no ha estat així, potser... i no s’ho prengui malament Sr. ministre, hagués estat millor començar ja per aquesta via que és finalment la via amb la que hem acabat amb les esmenes que hem fet des de varis grups,
-també les hem fet des del PS-, i haver-nos estalviat amb una legislació que com deia abans només pot tenir una lectura que positiva, aquests neguits que al llarg de la seva tramitació s’han generat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pels consellers d’Unió Laurediana-Independents de La Massana, també dins del Grup Mixt, Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé Sr. ministre, ja veu que entre la comissió i els consellers venir de vint minuts de retard, i ara que se’n va que diu que plega, igual acabem amb el rellotge a l’hora, no?
En tot cas, votarem favorablement al Projecte de llei del FAGADI i del SAGI perquè pensem que un cop firmat l’Acord monetari doncs, Andorra va assumir els seus compromisos i per tant no ens quedava altra que adaptar les directives europees tant la del Sistema de garanties de dipòsits com el Sistema d’indemnització d’inversors al nostre país, dit sigui de pas perquè és una bona protecció per a les persones, per a les famílies, pels empresaris que tenen els dipòsits a Andorra, ja siguin d’Andorra o de fora, i això evidentment és un bon missatge per la plaça financera i és un bon missatge no només per la gent d’Andorra sinó per a totes les persones que depositen, i esperem que continuïn dipositant, la seva confiança i els seus diners al nostre país.
Per tant, no es podia fer res més que adaptar-nos a les regulacions i als estàndards més exigents per consolidar aquest fet i també subscriure aquesta opció que no només ha sortit del si de la comissió via les esmenes, sinó també del sector bancari financer que és el d’apujar dels 20 al 100.000 els euros que s’han de garantir al SAGI perquè un cop més això només pot fer una cosa ja que el sector vol, i vol legisladors. És donar un bon missatge a la comunitat, als mercats, als reguladors, etc., etc., de què Andorra fa els deures i aquesta vegada els fa més enllà del que li marca la normativa internacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sr. Marc Ballestà, teniu la paraula.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
Debatem avui en aquest Ple l’aprovació del Projecte de llei reguladora del Fons de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions. Ja els avanço el vot favorable del nostre grup parlamentari a aquest Projecte de llei.
Com a conseqüència de l’aprovació de l’Acord monetari l’any 2011, Andorra es comprometia a adaptar el marc regulador en aquest àmbit al de la Unió Europea. És per això que la present Llei el que fa és la transposició de la Directiva 2014/49/UE relativa als sistemes de garantia de dipòsits, i la Directiva 97/9/CE relativa als sistemes d’indemnització dels inversors. Això suposa una adaptació del marc legal actualment vigent que correspon a la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació del sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, i al reglament de funcionament de la comissió gestora aprovat pel decret del 9 de maig del 2012, al qual ja ha fet referència el Sr. ministre.
Aquesta reforma legislativa és una nova mostra de l’aposta clara que ha fet Andorra en pro de l’homologació internacional com a element clau per a la competitivitat del nostre sector financer.
L’aprovació d’aquest Projecte de llei permetrà l’homologació amb la Unió Europea pel que fa a la protecció dels titulars dels dipòsits a les entitats bancàries, i als titulars d’inversions en entitats bancàries i financeres del nostre país. Un tema sensible i més tenint en compte situacions viscudes al nostre entorn arran de la crisi financera o més recentment al nostre país.
Aquest Projecte de llei a part d’establir els requisits i normes de funcionament d’aquests fons de garantia, també estableix el període transitori d’adaptació per part de les entitats afectades per adaptar els actuals fons existents a les noves normatives i que això no tingui un impacte perjudicial als seus estats financers. Aquest període transitori també garanteix que els recursos estiguin sempre disponibles de forma immediata per fer front a una eventual necessitat.
Pel que fa al sistema de garantia de dipòsits es manté l’actual llindar de protecció de 100.000 euros per titular. I pel que fa al fons de garantia d’inversions, tot i que la Directiva estableix un llindar mínim de 20.000 euros per titular, s’ha considerat bo per la imatge del nostre sector financer mantenir el llindar vigent de 100.000 euros actual, i és per això que vam entrar i aprovar esmenes a l’articulat a tal efecte, al qual també s’hi han referit la resta dels membres.
Per finalitzar, i també en base al que han expressat la resta de grups parlamentaris, vull tornar a destacar l’ampli consens de tot l’arc parlamentari a l’hora d’afrontar les importants reformes del sector financer que s’han dut a terme fins al moment i que esperem que continuarem tenint en les reformes que hem d’afrontar en el futur. Un ampli consens que no només aporta seguretat i garanties al sector dins del nostre país sinó que reforça la imatge del propi sector i del nostre país més enllà de les nostres fronteres.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Molt breument.
Primer una petita referència al Sr. Pere López que em permetrà després contestar alguna qüestió al Sr. Víctor Naudi, i a més a més amb to absolutament distés com és el que avui predomina. És veritat, avui parlem molt de finances però també em convindrà que alguna cosa deu estar canviant perquè últimament havia delegat tots els temes de finances al seu company Gerard Alís i es volia centrar molt en els temes socials. Avui veig que la proximitat d’alguna cosa fa que tornem a agafar protagonisme, no? Però en tot cas, dit això que no té altra voluntat que fer una mica de broma, no em costa res fer el reconeixement del que va fer el Govern del 2010 i més en aquesta matèria. Ho he dit en moltes ocasions, aquesta no és una qüestió de contingut polític, és absolutament transversal, ens afecta a tots els grups polítics, afecta a tot el país en general i només tenim un camí a seguir, i per tant, quan més bé ho puguem fer millor.
I efectivament, el Govern doncs, cenyint-se al que diu la Directiva havia optat en el cas de les reserves destinades a garantir als inversors pel 20% que estableix aquesta Directiva, parlant-ne amb el propi sector havíem arribat a aquesta conclusió, però també és veritat que parlant amb el sector i parlant amb els grups parlamentaris es va convenir que millor fer aquest esforç complementari i mantenir-ho en els 100.000 euros i em sembla que és una decisió absolutament encertada. El que passa també és que aquesta decisió cal posar-la en el seu just lloc i aquí és on em passo a referir al Sr. Naudi. El que no s’hi val és que per voler treure pit en alguna decisió particular, acabar malmetent la feina de tothom i les coses s’han d’explicar correctament.
Miri, només els hi dono dos dades perquè dimensionin de què estem parlant. El Fons de garantia de reserves destinat als dipòsits, a 31 de desembre del 2016 estava dotat amb 113 milions d’euros; per contra, el Fons de reserva seguint els paràmetres de la Llei 1/2011, destinat a la garantia d’inversors, al 31 de desembre del 2016 tenia 9,5 milions d’euros.
Per tant, no estem parlant com es pretenia de posar en debilitat a tot el sistema. Els esforços per les pròpies característiques del nostre sistema financer estaven abocats, i és on hi havia el gruix dels diners, a anar al Fons de garantia de dipòsits, i aquest del primer dia va quedar clar que no s’alterava quant als seus nivells de cobertura, tot el contrari, que en alguns casos s’augmentava fins a 300.000 euros com explicava en la meva primera intervenció i com queda àmpliament també explicat en la memòria del Projecte de llei.
Per tant, jugar per senzillament treure un petit rèdit polític, a posar en dubte tot el sistema doncs, és una mala política i per tant penso que no hauríem de jugar en aquests termes.
Al final penso que queda una llei absolutament alineada als estàndards internacionals, en aquest cas gràcies a la voluntat d’acabar tenint una cobertura equivalent a l’1,6% dels dipòsits per damunt dels estàndards, i en el cas de la cobertura de les reserves en garantia d’inversions, en la banda més alta. La llei diu... a la Directiva diu: “Mínim 20%”. Perdó, mínim 20.000 euros, als països molt poc... més garantistes en aquest sentit, s’han situat en els 100.000. Molt pocs, molts d’ells estan en els 20.000 i alguns doncs entre aquests dos límits. Nosaltres estarem a la banda alta, em sembla que és un bon missatge i, per tant, me’n congratulo i no em sap gens de greu, al contrari, que em posin el rellotge a l’hora com deia el Sr. Víctor Naudi.
De fet, tothom sap que tinc cert defecte quant a ser bastant poc puntual, per tant, segur que això també m’ajudarà.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, per respondre simplement a les explicacions que deia el Sr. ministre, més enllà de la seva puntualitat, per fer-ho més distés, doncs, quant a les explicacions que donava aquest... la diferència que feia entre els fons de garantia de dipòsits i dels d’inversions, doncs, jo al que em refereixo i és el que hem vist en aquesta Llei, doncs, quan el Sr. ministre parla sovint i fa pocs dies encara en parlava, de donar senyals en el bon sentit, cosa que comparteixo, jo crec que el Projecte de llei inicial presentat fent aquesta rebaixa, passant de 100.000 euros a 20.000 pel que fa als dipòsits d’inversions, jo crec que era una mala senyal. I és això al que m’hi he referit, i el Sr. ministre ho argumentava i encara en la seva primera intervenció ho ha argumentat fent referència a aquesta directiva europea del 97, que fa més de 20 anys. I aquesta directiva és tan obsoleta com que encara parla d’ecus, i en aquell moment, doncs, la Unió Europea a partir del 2008, de la famosa crisi econòmica que l’altre dia encara en parlava el Sr. Santamans, doncs, a la Comissió Europea va recomanar de pujar aquests límits, com a mínim a 50.000, i també és així que al 2008 a Espanya, fins i tot ja el tenia a 100.000.
Per tant, jo crec que és una bona cosa, que ens hem de felicitar tots d’haver pogut en el treball en Comissió, doncs, mantenir aquest llindar dels 100.000 euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions i si no hi ha objeccions tampoc, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment. Declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem tot seguit al cinquè punt de l’ordre del dia.
5- Examen i votació del Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).
L’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient ha estat publicat en el Butlletí número 79/2018, de l’11 de setembre.
Intervé per exposar l’informe de la Comissió el M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach nomenat ponent per part de la Comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Antoni Fillet:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 11 de juny del 2018, la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient, em va nomenar ponent, del Projecte de llei d’impuls, de la transició energètica i del canvi climàtic (altrament Litecc).
Em correspon avui presentar una síntesi de l’informe de la Comissió.
La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en el decurs de les reunions celebrades els dies 11, 18 i 25 de juny, 3 i 10 de setembre de 2018 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
A l’esmentat Projecte de llei li foren presentades 72 esmenes a l’articulat: 22 esmenes per part del Grup Mixt-ULCC, 9 esmenes per part del Grup Mixt- Sra. Sílvia Bonet, 10 esmenes per part del Grup Parlamentari Demòcrata, 14 esmenes per part del Grup Parlamentari Liberal i 17 esmenes per part del Grup Mixt-PS.
La Sindicatura, els dies 11, 24 de maig i 1 de juny del 2018, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General, i les va admetre a tràmit.
D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades, foren trameses a la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient el dia 1 de juny de 2018.
La feina realitzada durant les comissions ha estat molt respectuosa i productiva. Aquesta és una Llei tècnica.
Volem agrair la predisposició de la ministra Sra. Sílvia Calvó, a l’hora de col·laborar i comparèixer en dues ocasions a la pròpia Comissió. Tota aquesta bona entesa ens ha ajudat a esvair molts dels dubtes plantejats i a valorar més profundament les esmenes presentades, a precisar aspectes tècnics d’aquest Projecte de llei per després poder establir unes transaccions i aprovar la majoria d’esmenes per unanimitat.
De les 72 esmenes que figuren a l’informe de la ponència, després d’haver-les treballat, han quedat de la forma següent: 10 esmenes s’han aprovat per unanimitat; 4 esmenes per majoria; 19 esmenes no s’han aprovat; 21 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per unanimitat; 4 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per majoria i, 14 esmenes han estat retirades.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la Comissió, el text del qual se sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies, Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Govern, té la paraula la ministra, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
En un context en què Andorra produeix el 20% de l’energia elèctrica que consumeix i que els combustibles fòssils representen el 75% de la demanda energètica nacional, hem volgut avançar cap a un model energètic més sostenible. La necessitat d’augmentar la nostra sobirania nacional energètica, el compromís internacional d’Andorra en matèria de canvi climàtic i els objectius ambiciosos que s’ha marcat el Govern per assolir un model energètic més sostenible han fet necessària la tramitació d’aquest Projecte de llei.
El text que avui se sotmet a votació vol donar un impuls a la transició energètica per avançar cap a una societat neutra en carboni, que integri també l’adaptació al canvi climàtic i que mantingui la competitivitat del nostre sistema energètic.
Aquesta voluntat s’assoleix, entre d’altres, amb eines que permeten una planificació adequada, com l’Estratègia energètica nacional i el Pla sectorial d’infraestructures energètiques, dos instruments essencials que recull la Llei.
El text dibuixa el futur energètic d’Andorra i el camí a seguir per arribar-hi. Se sustenta en el desenvolupament de l’economia verda, en la sostenibilitat ambiental i en la implicació de l’usuari i la seva protecció. El repte que encarem amb la transformació del model energètic és fonamental, i per això les accions que preveu el text són decidides i valentes.
Concretament, es preveuen accions emmarcades en tres eixos fonamentals: l’increment de la producció nacional amb energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica en l’edificació i el foment d’una mobilitat més sostenible.
Convé recordar que el país destina prop de 30 milions d’euros anuals a adquirir l’energia elèctrica als seus veïns. Així, l’augment de la producció nacional reduirà el dèficit comercial amb els seus veïns i generarà alhora riquesa interna.
En aquest àmbit, la Llei obre un nou marc d’oportunitats per als professionals: la possibilitat de generar energia al país, de comercialitzar certificats d’energia 100% renovable, d’auto consumir la producció elèctrica, de distribuir i de vendre calor útil i d’emprar sistemes de producció combinats per la producció de calor i d’electricitat més eficients, han de contribuir a generar activitat econòmica en sectors d’alt valor afegit i crear un ecosistema favorable a les empreses andorranes perquè puguin aprofitar les oportunitats que els hi oferirà aquest nou mercat.
Però aquest nou sector no es pot desenvolupar sense apostar des de l’inici per un alt nivell de qualitat del servei prestat i per protegir el consumidor. I amb aquesta finalitat, la Llei preveu la capacitació necessària dels professionals per exercir en el context de la transició energètica. Justament, ahir el cap de l’oficina i del canvi climàtic es desplaçava a París acompanyat de representants dels col·lectius professionals per explorar vies de col·laboració amb l’organisme nacional francès Qualit'EnR, especialitzat en formacions i acreditacions. I també estem treballant per donar suport a la formació dels joves del país en l’àmbit de les energies renovables, esperem, doncs, que abans de final d’any signarem un conveni amb l’escola d’enginyers Superior en energies renovables de la universitat de Perpinyà.
La Llei vol implicar també els ciutadans, garantint la informació dels usuaris per afavorir una millor presa de decisions, en benefici del medi ambient i de la sostenibilitat, però que també repercutirà en la factura energètica de les famílies. Per al ciutadà, les noves tecnologies que fomenta la Llei, com els comptadors intel·ligents, han de permetre optimitzar els seus consums.
A més, amb l’etiqueta energètica s’estableix també l’obligació que s’hagi d’informar el consumidor de les prestacions energètiques, tant en l’edificació com en la venda de vehicles i d’electrodomèstics.
A partir d’ara també, un consumidor d’energia, un particular, podrà generar la seva pròpia electricitat, però amb la seguretat d’estar connectat a la xarxa i, per tant, de tenir garantida sempre la disponibilitat d’energia. Aquesta possibilitat ha de contribuir a augmentar la producció nacional però també podrà representar un estalvi del 50% de la factura elèctrica.
La Llei fa una aposta forta per una producció nacional sostenible; per aquest motiu preveu com a mínim un 75% d’energies de fonts renovables en relació amb la producció elèctrica nacional, situant Andorra en els països capdavanters en aquesta matèria. Durant molts anys, l’única producció nacional ha sigut la històrica central hidràulica d’Engolasters on es va afegir al 2006 el Centre de Tractament de Residus. Des del 2013 fins ara, el nostre mix energètic ha incorporat la biomassa, el fotovoltaic i la cogeneració; s’ha encetat un camí cap a una producció més diversificada i, per tant, menys vulnerable que ha d’anar augmentant fins assolir els objectius que ens hem marcat a la Llei.
Pel que fa al segon eix d’actuació previst a la Llei, l’estalvi i l’eficiència energètica en l’edificació, convé recordar que l’edificació és responsable del 48% del consum global d’energia del país. La Llei incideix, doncs, en aquest àmbit, establint l’obligació de dissenyar edificis de consum quasi nuls a comptar de l’1 de gener de 2020 en acord amb les directrius que es fixaran sobre la base de la Directiva 2010/31/UE, del 19 de maig, relativa a l’eficiència energètica dels edificis. En les rehabilitacions i en les reformes, les actuacions sobre determinats elements hauran d’adaptar-se també a aquestes noves exigències. Aquesta nova manera d’edificar en un país de muntanya com el nostre, permetrà reduccions anuals dels consums però també de les emissions que poden arribar al 80%.
Quant al tercer eix d’actuacions, la mobilitat sostenible, és imprescindible incidir-hi, ja que el transport representa el 52% del consum del país. En aquest àmbit, es prioritza la mobilitat no motoritzada i s’estableixen les bases per a la transició cap a un model baix en carboni. En concret, l’article 37 defineix una prelació de la mobilitat a promoure per part de l’Administració, i estableix que aquesta es farà efectiva a través de l’estratègia nacional de mobilitat i els plans de mobilitat parroquials. I finalment, totes les administracions, les entitats públiques i les empreses de més de 100 empleats, hauran de disposar de plans de mobilitat sostenible per als seus treballadors.
Pel que fa a les concessions de transport públic i altres serveis públics, la Llei imposa a les administracions i a les entitats públiques que promoguin mitjans que utilitzin una font d’energia baixa en carboni. Igualment, s’establirà l’obligatorietat que tots els mitjans de transport públic operin amb una targeta única que en faciliti el seu ús.
L’Administració pública ha d’assumir un rol de lideratge en aquest canvi de model; aquest rol exemplar es concreta en les mesures previstes en l’article 42 que preveu, entre d’altres, auditories energètiques de tots els edificis públics calefactats abans de l’any 2025, i que l’Administració impulsi la renovació d’aquests edificis en base a aquestes auditories. S’estableix també l’obligació que l’enllumenat públic sigui de baix consum i que la renovació de les flotes de vehicles de les administracions i les compres públiques segueixin criteris de sostenibilitat d’acord amb l’Estratègia energètica nacional.
Finalment, la Llei també incorpora un capítol per donar força legal a les accions que el Govern està efectuant en matèria de lluita contra el canvi climàtic, d’acord amb el Conveni marc de Nacions Unides i els objectius de reducció de les emissions d’efecte hivernacle que Andorra es va fixar en el marc de l’Acord de París.
Entre aquestes accions destaca la creació del mercat nacional de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per afavorir les iniciatives que contribueixin a la mitigació de les emissions. Aquest mercat posarà a disposició de tercers les emissions estalviades perquè siguin adquirides en el marc de la responsabilitat social corporativa.
A més, les accions de lluita contra el canvi climàtic també inclouen un inventari nacional de les emissions i la seva mitigació, així com l’adaptació i integració del canvi climàtic en les diferents polítiques nacionals, per tal de potenciar una acció transversal.
Totes les accions que preveu la Llei encaminades a millorar l’eficiència energètica també contribuiran a disminuir les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, i per tant han de permetre una millora continuada de la qualitat de l’aire del nostre país.
Hem volgut fer una Llei que impliqui tots els actors de la cadena de valors del sistema energètic, professionals, ciutadans i administracions. Aquest text va començar amb un full en blanc on s’han anat recollint els elements, les accions i les solucions per anar avançant cap a un model energètic més sostenible, i on hem comptat amb la participació dels professionals i de la societat civil, i aprofito, doncs, avui la meva intervenció per agrair el temps que han dedicat moltes persones que han participat a aquesta reflexió en el marc de jornades que hem organitzat aquest any que ens ha precedit. També voldria agrair la feina que han fet els equips del ministeri, la seva professionalitat i la seva dedicació i el temps que hi han passat doncs, a l’hora de redactar un text que, com ha dit el ponent, tenia una complicitat tècnica important.
I finalment em toca recalcar també, el treball de la Comissió de Sanitat i Medi Ambient; el debat que hi ha hagut a l’entorn d’aquest text i de les esmenes proposades pels diferents grups parlamentaris han mostrat la implicació dels consellers en aquest canvi de model energètic.
La Llei que avui es sotmet a votació ha de ser l’element essencial per assolir el nostre compromís internacional en matèria de lluita contra el canvi climàtic, però també el nostre compromís per ser un país exemplar en l’àmbit del medi ambient i de la sostenibilitat, aportant més benestar i millor qualitat de vida als nostres ciutadans.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la consellera, Sra. Judith Pallarès.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Avui, prenem en consideració l’aprovació del Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, la LITECC (la farem més curta i més fàcil). Aquest text, tal com ha explicat bé la ministra, té la voluntat de reordenar el nostre sistema energètic vers un model més sostenible i adaptat a les noves tecnologies, i que ens faci menys dependents de l’exterior, tot sota uns paràmetres marcats pels compromisos adoptats per Andorra com a Estat part del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, així com per l’Acord de París, al qual el Grup Parlamentari Liberal, vam donar suport en el seu moment.
El canvi climàtic és l’amenaça ambiental més important a la qual s’afronta avui en dia la humanitat. Les seves conseqüències posaran en perill la llibertat i la prosperitat de moltes generacions futures. Els liberals, a tot el món, creiem que la riquesa ha de ser generada tot respectant els límits d’un planeta amb recursos finits, com també respectant els principis cautelars i de lliure competència en les seves accions. Una de les condicions prèvies d’un creixement econòmic sostenible és evitar danys ambientals irreversibles i aturar un canvi climàtic desastrós derivat d’emissions elevades de gasos amb efecte hivernacle. Això requereix l’elaboració d’un marc normatiu competent, basat en la protecció i l’ús responsable dels “béns comuns”. Hem de reconèixer que aquest repte global, que encara és tristament qüestionat per alguns, requereix d’esforços i també de despeses considerables, però que també igualment obre la porta a grans oportunitats.
La LITECC vol donar resposta i promociona l’ús d’energies renovables que ajudin en la disminució de les emissions contaminants que produïm. Promou l’augment de la producció energètica nacional i la seva diversificació. Igualment, la Llei també defineix el rol de tots els actors, fent partícips en l’assoliment d’aquests objectius marcats, als usuaris, a les companyies distribuïdores i a totes les institucions.
Per un altre costat obre la porta a noves oportunitats de negoci en la promoció de les noves tecnologies i d’activitats econòmiques vinculades a la informació energètica, renovació i construcció d’immobles sostenibles així com d’altres que també s’han mencionat, tot dins d’uns terminis assumibles i d’una regulació adaptada.
El debat de les esmenes presentades en comissió, va presentar en més d’una ocasió un debat complex sobre aspectes molt tècnics, sovint difícils d’avaluar dins la Comissió parlamentària. Vull agrair que tant la ministra Calvó com els tècnics del departament hagin estat disposats a clarificar, i fins i tot a modificar part del redactat, s’ha vist en l’informe del ponent, s’han fet moltes transaccions, per tal d’aconseguir un text més senzill i entenedor per a tothom.
La comissió també va discutir en relació a la repercussió d’algunes de les mesures. Principalment en relació al cost econòmic que poden significar i l’efecte invers que podrien provocar en alguns casos. Per exemple, la Llei contempla la necessitat d’instal·lar comptadors intel·ligents als immobles o la necessitat que els habitatges promoguin la informació sobre la qualificació relativa a l’eficiència energètica. Aquestes noves obligacions les considerem necessàries però no hauria d’afectar als usuaris finals de forma abusiva i per això voldria recomanar o demanar al Govern que elabori i aprovi els reglaments que desenvoluparan l’aplicació d’aquesta Llei el més aviat possible.
Per un altre costat, la Llei dedica la secció cinquena a la Mobilitat, amb la voluntat de fer-la més sostenible. Aquí s’exigeix que es treballi amb una targeta d’abonament única, que hi hagi el bitllet de trajecte únic i el foment dels mitjans de transport d’energia més baixa en emissions de carboni, així com altres propostes amb les quals compartim la voluntat del Govern ja expressada, i al qual, evidentment, donarem suport, però el Govern ha mostrat en els últims mesos una veritable incompetència en la gestió i execució d’aquests mateixos principis. Principis que ja s’havien anunciat fa molt temps.
La mobilitat sostenible és una assignatura pendent. Cert, que tenim l’orografia que tenim, on se suma una disgregació dels habitatges que complica de forma important aquesta qüestió. Però un transport públic, -públic de debò-, de tarifes accessibles, i de baixes emissions és una opció que aquest Govern sembla no contemplar del tot. No es pot evitar aquesta qüestió quan parlem de polítiques mediambientals, és prioritari. Però sembla que de moment per aquest Govern en realitat no ho ha estat.
I sincerament, vista la despesa milionària que han fet en projectes fallits i les demandes que afronten per males decisions i que haurem de pagar tots, ja podien haver invertit els diners públic en un transport públic com cal, que no únicament ajudaria a descongestionar la circulació sinó que també ajudaria en la reducció de gasos contaminants.
Novament, la solució a moltes de les qüestions que afrontem no estan en la realització d’una llei sinó en l’elaboració de polítiques públiques concretes, moltes de les quals es mencionen però que no s’estan executant, i que no són l’acció d’un bon Govern.
Per això vull demanar al Govern en aquesta qüestió, que si encara ho pot fer, si us plau que solucioni d’una vegada la problemàtica oberta en relació a les licitacions del transport públic.
Que solucioni l’operativitat dels abonaments únics per a totes les companyies, tal i com es va comprometre.
Que revisi els preus públics del transport, principalment en els desplaçaments més llargs i punts més distants del centre urbà.
Que acceleri la implementació de la plataforma de mobilitat inter modal.
I si us plau, que no traspassi a FEDA la política energètica i de mobilitat del país.
La llei crea l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic adscrita al ministeri que ara i també en el futur tingui atribuïdes aquestes competències, utilitzin-la pel que cal, però no traspassin a FEDA competències que no li pertoquen. Ja tenim prou en veure com la política sanitària la lidera el SAAS en comptes del Ministeri de Sanitat, o com la política de Turisme la lidera Andorra Turisme i no el Ministeri, no utilitzi aquesta llei per traspassar a FEDA el que ha de fer el Govern.
Tot i així, com ja he comentat, reconec que els reptes són molt grans, i la llei és valenta en afrontar-los, i no voldríem que es quedés en una declaració de bones intencions.
Hem de fer que s’assoleixin els compromisos que Andorra ha obtingut en aquesta matèria, però també perquè això ajudarà que tot el nostre país, tots visquem molt millor.
Pensem que és una llei que segurament necessitarà ajustar-se en un futur a noves realitats i també per veure com funciona, però és una bona iniciativa i tindrà el nostre suport.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Abans de tot voldria recordar el compromís d’Andorra en els Objectius de desenvolupament sostenibles de Nacions Unides, en concret en l’objectiu número 7, que es refereix a què per al 2030, cal garantir l’accés universal als serveis d’energia assequibles, fiables i moderns.
Augmentar substancialment la proporció d’energia renovable en el conjunt de fonts d’energia.
Duplicar la taxa mundial de millora de l’eficiència energètica.
Augmentar la cooperació internacional per tal de facilitar l’accés a la investigació i a les tecnologies relatives a l’energia neta, incloses les fonts d’energia renovables, les eficiències energètiques i les tecnologies avançades i menys contaminants de combustibles fòssils, i promoure la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies d’energia no contaminant.
I també, ampliar la infraestructura i millorar la tecnologia per tal d’oferir serveis d’energia moderns i sostenibles per a tots els països.
No sé si cal dir gaires coses més, tot i que semblen objectius molt genèrics, el seu rerefons i missatge és molt clar, la preocupació pel canvi climàtic és evident i cal aplicar les mesures necessàries per aturar i intentar revertir la situació actual, i aquí cal la col·laboració de tots.
Penso que aquesta llei ens pot ajudar en aquest sentit i en d’altres aspectes ja explicats per la ministra.
Però voldria destacar que aquesta llei pot ser també un pol d’activitat econòmica.
També afegeix mesures de protecció i informació a l’usuari, i promociona les energies renovables, i ens condueix a augmentar la nostra sobirania energètica.
Les 8 esmenes presentades per part meva i les que les altres forces polítiques han presentat, i voldria destacar algunes de les que vaig proposar amb l’objectiu de solucionar els problemes amb el transport públic, no han fet més que millorar el text final, motiu pel qual el meu vot serà positiu.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sr. Víctor Naudi, per SDP.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
El meu vot serà favorable al Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.
La llei que votem avui és necessària per avançar cap a una conscienciació general per tal de lluitar contra el canvi climàtic, i que obre la porta a millorar i gestionar de forma més racional la producció i el consum de l’energia.
Alhora i de ben segur contribuirà a reduir notablement els excessos que massa sovint es generen per males praxis o a causa d’utilització de fons d’energia inapropiades per a usos determinats.
D’altra banda el desplegament de la llei es traduirà en millores en l’àmbit de la salut dels ciutadans i el seu benestar a mitjà i llarg termini
El projecte de llei és ambiciós però a la vegada oblida alguns camps en els quals caldrà actuar en un futur no massa llunyà com són la implementació d’un veritable sistema de transport públic eficient, o en el camp de l’urbanisme per tal de racionalitzar la disgregació de les trames urbanes, i els sistemes de comunicació.
També oblida la implementació d’un re ordenament i replantejament de la mobilitat dins del territori més enllà de l’ús dels vehicles elèctrics.
Tampoc té en compte la reconversió de la planta de tractament de residus.
Tampoc comparteixo el traspàs de competències que es fa de forma excessiva a FEDA.
Tot i així cal valorar positivament que finalment i després de molts anys, la producció d’energia elèctrica per autoconsum i de reversió a la xarxa sigui una realitat, com la millora de l’eficiència en l’edificació, o la implementació de mecanismes de gestió, control i seguiment dels indicadors de contaminació i salut ambiental.
En el seu dia no vaig presentar esmenes a l’articulat, entenent que el projecte de llei era un pas en la bona direcció, conscient que necessitarà un desplegament reglamentari important si realment es vol aplicar la llei, i que haurà d’adaptar-se a millores legislatives successives amb els anys, degut als efectes del canvi climàtic però també lligades a l’evolució constant de les tecnologies.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pels consellers del PS, Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Anar cap al desenvolupament sostenible d’Andorra és una obligació legal i moral. Ho és per Andorra i per tot el món si volem deixar planeta per a les generacions futures.
Ens hi vam obligar, a través del conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic el 2 de març del 2011, i vam ratificar l’Acord de París el 30 de novembre del 2016.
El projecte de llei que votarem avui va en aquest sentit, i ens felicitem.
Els 3 consellers del PS vam presentar 17 esmenes, amb l’objectiu de millorar la llei i volent obrir possibilitats per anar encara més enllà en aquest desenvolupament sostenible.
Estem satisfets per haver pogut contribuir a millorar aspectes de la llei, gràcies sense dubte a la bona predisposició de la Sra. ministra Calvó, i evidentment al recolzament dels consellers de la majoria i dels altres companys de l’oposició.
A partir de les nostres esmenes s’ha pogut reduir de 10 a 6 anys la revisió de l’estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic.
S’ha pogut ajudar a flexibilitzar el treball de la comissió nacional de l’energia i del canvi climàtic a través de subcomissions de treball.
També s’ha pogut plasmar en la llei la necessitat de mantenir consultes no vinculants amb les entitats distribuïdores, recollint així la seva demanda que ens va semblar del tot legítima.
A més, durant el treball en comissió, a través d’esmenes presentades pel conseller d’UL, Josep Majoral i d’algunes del PS en el mateix sentit, s’han ampliat les potències energètiques per les instal·lacions de producció elèctrica, de distribució i venda de calor útil i de cogeneració.
Entenem que això obra la porta a anar encara més lluny si la instal·lació i evidentment altres aspectes tècnics ho permeten. La lluita contra el canvi climàtic ens ho agrairà.
Estem contents també que s’hagi introduït a proposta nostra, la qualificació de l’eficiència energètica pels habitatges de lloguer, encara que això no es faci fins al 2023.
Així els llogaters coneixeran el nivell d’eficiència energètica de l’habitatge que visitin. Podran preveure el cost de calefacció durant l’hivern i així a lloguers de mateixa quantia tindran elements fefaents per triar aquells més eficients i per tant també més econòmics.
Un altre avantatge és que aquestes etiquetes energètiques obligaran de manera subtil als propietaris d’habitatges de lloguer a fer petites o grans inversions de cara a millorar l’eficiència energètica de les seves propietats. Ho faran perquè els llogaters tindran eines per comparar costos, ho faran perquè sinó els caldrà baixar els lloguers o bé els serà més difícil trobar inquilins.
Existeixen subvencions i préstecs per incentivar millores en els habitatges, per tant, aquesta és una bona mesura, tardarà certament en ser obligatòria, nosaltres hauríem volgut veure-la implantada abans, però és una bona mesura.
Totes aquestes millores que han estat recollides pensàvem que es podien reflectir en una major ambició en els objectius plasmats en l’article 6 ja que no queda reflectit en aquests percentatges que podíem haver augmentat però tot i així pensem que una llei ja interessant pel desenvolupament sostenible del seu país ha millorat a través de les esmenes i del treball en comissió.
Per concloure doncs, anuncio que donarem suport a aquesta Llei i vull destacar de nou la bona predisposició de la Sra. ministra a escoltar, estudiar i recolzar les propostes provinents de tots els grups. Aquest tarannà entenem que és respectuós cap a la feina de tots i pensem clarament que enriqueix els treballs conjunts entre Govern i tot l’arc parlamentari i que per tant ens beneficia a tots.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És ara el torn dels consellers d’Unió Laurediana-Independents de La Massana, Sr. Josep Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet a aquest Ple el Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.
Aquest Projecte de llei s’afegeix al reguitzell de lleis avui vigents i dóna resposta als compromisos contrets en relació al medi ambient i a la sostenibilitat del nostre país, fet que permet avui donar suport a l’aprovació del present Projecte de llei.
En efecte, i per citar alguns exemples, la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica i la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració ja, en aquell moment, marcaven el camí vers les energies renovables i l’eficiència energètica.
Des del 2017, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, ha identificat i ha reconegut recentment el fet que el canvi climàtic és un factor multiplicador d’altres riscos per a la seguretat global.
Des del 2011, Andorra forma part del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
La cinquena avaluació del Grup Intergovernamental Científic sobre el Canvi Climàtic, l’any 2014, deixava palès que el canvi climàtic ja comporta uns costos i que aquests seran cada cop més elevats.
El 30 de novembre de 2016, el Consell General ratificava l’Acord de París.
El 10 de març del 2016, el Consell General va aprovar la Llei 5/2016, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra, el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor amb la finalitat de facilitar entre altres la implementació d’energies renovables.
I l’aprovació recent d’un pla nacional d’infraestructures energètiques que neix de la necessitat d’un canvi de model energètic davant la dificultat i la incertesa de sostenir el model actual a llarg termini, caracteritzat per la forta dependència energètica de l’exterior i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que genera aquest sector.
Andorra, sota el mandat de diferents formacions polítiques ha treballat sempre en una línia clara, donant compliment als compromisos internacionals alhora que ha volgut ser capdavantera en alguns dels sectors implicats en el model de transició energètica com per exemple el vehicle elèctric.
Cal que Andorra contribueixi a fer front a l’efecte hivernacle; cal continuar donant compliment als compromisos contrets, en concret, a la reducció del 37% de les emissions; cal reduir aquesta independència energètica i esdevenir més sobirans; cal la priorització de les polítiques energètiques en les futures estratègies de desenvolupament sostenible de la nostra economia i societat.
Així doncs aquesta llei que avui sotmetrem a votació, al nostre entendre és un pas més per poder respondre a les necessitats del nostre país en matèria energètica i mediambiental.
Vull remarcar que ha estat una llei llargament debatuda. Debat que ha permès millorar el text a l’hora que mitjançant esmenes s’ha permès també flexibilitzar les accions dels privats que vulguin contribuir en el desenvolupament d’aquesta transició energètica.
Sra. ministra, val també a dir que tot i ser molt conscient que qui té la facultat per legislar és el Consell General, gran va ser la meva sorpresa quan el grup parlamentari, el qual li dóna suport, va acceptar una esmena concretament al article 31 la qual obliga el titulars d’un habitatge a informar mitjançant l’etiqueta energètica de la seva classificació en el moment en què dit habitatge es posi a lloguer. Ni el Govern ho contemplava, ni nosaltres hi vam donar suport. Al nostre entendre no podem carregar més de despeses als titulars dels habitatges, cal incentivar per altres mitjans la renovació de les mateixes. A títol d’exemple, accions com el Pla RENOVA és la via a seguir. Incentivem i no penalitzem. Aquesta és la nostra manera de fer.
Bé, no voldria tampoc discutir la totalitat de les esmenes. Voldria que us quedéssiu amb què per nosaltres és un pas important per l’esdevenir energètic i mediambiental del nostre país.
És una llei que caldrà actualitzar a curt termini per adaptar-la a les noves tecnologies. A títol d’exemple França ja parla d’utilitzar la blockchain per la venda d’energia fotovoltaica generada pels particulars. I que és una llei que tenim l’esperança que contribuirà, en la seva mesura del possible, en el creixement econòmic d’Andorra.
Per aquest motius, tal i com he anunciat a l’inici del meu exposat els membres d’Unió Laurediana + Independents de la Massana donarem suport a aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És ara el torn del Grup Parlamentari Demòcrata.
Té la paraula el Sr. Antoni Missé.
El Sr. Antoni Missé:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Començaré pel meu exposat i després, si em dóna temps, donaré resposta especialment al Sr. Víctor Naudi amb els seus dubtes i a la Sra. Judith Pallarés en referència al tema de mobilitat.
Avui tractem el Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (LITECC), adreçat al desenvolupament sostenible d’Andorra, amb l’objectiu clar d’unir en un únic repte, la cohesió social, el creixement econòmic i la protecció del medi ambient en un element clau, com és l’energia.
L’any 2007, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ja va identificar que el canvi climàtic suposava un risc important, a nivell de seguretat global.
L’any 2014 el Grup Intergovernamental Científic sobre el Canvi Climàtic, exposava en la seva publicació que els impactes del canvi climàtic cada vegada seran més alts a mesura que augmentin les temperatures.
Els ecosistemes de muntanya, com el nostre país estan identificats com un dels més vulnerables, amb impactes a les poblacions que hi viuen, com als serveis ecològics, que ofereixen.
Andorra és actor del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic des del 2 de març del 2011. També el Consell General va aprovar per unanimitat la ratificació de l’Acord de París el 30 de novembre del 2016, el qual va entrar en vigor el 27 d’abril del 2017.
La Llei 85/2010 del 18 de novembre, de mesures provisionals al règim de l’energia elèctrica i la Llei 93/2010 del 16 de desembre de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració van obrir la porta al desplegament d’actuacions d’energies renovables i eficiència energètica.
L’any 2016 el Consell General va aprovar la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula FEDA i les activitats del sector elèctric, del fred i la calor, tot i així, no és suficient i cal una transició cap a un nou model energètic.
Un canvi de model necessari que esgrimim com a principal argument de fons, aquí, a casa, però també allà on tenim l’oportunitat d’explicar-ho. I així ho vam fer, la primavera passada, durant la Jornada d’Intercanvi en matèria d’energia emmarcada en el programa INTERREG POCTEFA.
La transformació d’Andorra no serà possible sense aconseguir un país sostenible que perseguim amb el Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic que hem debatut en la Comissió de Sanitat i Medi Ambient.
D’entrada, crec que allò que cal destacar és el compromís i la voluntat que suposa recollir uns objectius i regular-los a través d’una llei que ara requerirà d’un suport i implicació dels col·lectius, per tal, que aquesta transformació es faci amb convicció i des del suport d’una majoria social i política que entengui que aquest és el camí que cal fer.
Crec que puc afirmar que tots i totes ho hem entès: des de la persona que havia de vetllar perquè aquesta Llei passés de la categoria de compromís electoral a feina feta -em refereixo al lideratge de la ministra, Sílvia Calvó, i els tècnics del Ministeri de Medi Ambient fins als col·legis professionals i agents econòmics del sector públic i privat concernits.
I, naturalment, el resultat final d’aquest text no seria el que és sense el treball rigorós dels membres d’aquesta Cambra que formen part de la Comissió de Sanitat i Medi Ambient.
Com us deia, Andorra es transforma des de baix. I no es tracta d’un camí nou. En un país com el nostre, el sentit comú de les persones que han viscut connectades a la terra i tot allò que els hi dóna, han sabut, des de sempre, quina és la relació que necessita establir-hi.
És innegable que el creixement de la població que ha experimentat el país, ha comportat una pressió sobre el territori i l’entorn, i s’ha traduït, òbviament, en un augment de la demanda i consum de recursos naturals i energètics que requereix plantejar uns límits i decidir si Andorra es volia comprometre amb els objectius mundials de sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic, com així ha estat.
Aquest compromís passa per assentar les bases d’un model racional i responsable que no comprometi les generacions futures. I ser responsable vol dir tot allò que es derivi d’aquest canvi de paradigma que estigui en la nostra mà, començant per l’objectiu prioritari que és contribuir a la reducció dels gasos amb efecte hivernacle.
El compromís de país, que fixa la Llei, és reduir les emissions a un 37% anual amb horitzó a l’any 2030, objectiu per al qual queda poc més d’una dècada.
Ja s’està contribuint decisivament amb la transformació del parc automobilístic del país a través de la introducció del vehicle elèctric que s’espera que sigui d’un 20% l’any 2020 i representi el 50% l’any 2050.
L’altre gran repte el marca el concepte de sobirania energètica, amb la reducció progressiva de la dependència de l’exterior a partir de la generació d’energia elèctrica amb dos objectius clars: que siguem capaços de cobrir el 33% de la demanda interior amb vistes a l’any 2030 i del 50%, l’any 2050, assegurant que el 75% de la generació d’energia provindrà de fons d’origen renovable.
Ens trobem doncs, davant d’un repte importantíssim, o millor dit d’una oportunitat, i hem de ser conscients que de la implementació d’aquest nou model, en depèn el desenvolupament de l’economia, de la societat i del medi ambient, en els paràmetres de futur que marquen els criteris internacionals de sostenibilitat, amb els quals hi estem fermament compromesos.
Hem d’aprofitar els avantatges que aporta el fet de ser un país de petites dimensions, per tirar endavant el conjunt de mesures previstes i ser l’exemple de transformació que el món no acaba de voler assumir.
L’experiència del model energètic anterior, ens dóna arguments incontestables, com ara els diners que s’inverteixen anualment en la compra d’energia a l’exterior. Aquesta dada la va donar el cap de Govern, ara fa un any, al darrer Debat d’Orientació Política: 30 milions cada any per comprar energia a l’exterior i que es podrien invertir aquí, precisament per contribuir a aquest canvi de model que sustenta la Llei.
Una Llei que es tradueix en objectius i compromisos concrets. En definitiva, tal com va dir la ministra: una reforma valenta per assolir un model energètic més sostenible, amb una major producció d’energia i menys dependència de l’exterior.
Una energia neta, que contribuirà a la reducció de les emissions en els objectius que he esmentat fa un moment i en la contribució decisiva i valenta d’aquest país a la lluita contra el canvi climàtic.
Això és allò que votem avui aquí, senyores i senyors consellers generals i, per tots aquests motius, el nostre grup parlamentari, donarà suport a aquest Projecte de llei.
Si em permet Sr. síndic, m’agradaria donar resposta a la Sra. Pallarés referent al tema de mobilitat. Recordo ara, tinc anotat aquí, i disculpi, Sra. Pallarés, recordo que va presentar l’esmena 9 com a Grup Parlamentari Liberal d’Andorra, en la qual vostès volien reduir a la meitat el transport intern. Primer de tot la votació d’aquesta esmena va ser contrària de tots els grups parlamentaris. O sigui en aquest cas ningú va votar la seva esmena. I el que sí els Demòcrates per Andorra vam dir d’afegir el fet de ficar “horitzó 2050” perquè quedés més clarificadora i donés una major interpretació en el Projecte de llei. En referència al tema que vostè explica que se li dóna des del Govern potestat a FEDA o major potestat a FEDA, jo vull interpretar que vostè el que interpreta és la Llei 5/2016 en la qual el Govern té la potestat de fixar les tarifes elèctriques, i de FEDA fer-ne la proposta o l’estudi. M’imagino que vostè anava per aquí o potser feia algun esment al reglament energètic andorrà o a la Comissió de transició energètica i de canvi climàtic.
Res més.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Demanaria al Govern si desitja intervenir...
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Doncs, abans de tot agrair el suport unànime d’aquesta Cambra en l’aprovació d’aquest Projecte de llei, però em sembla important també esvair alguns dubtes, doncs, que ha posat sobre la taula la consellera Sra. Judith Pallarés, concretament, doncs, pel fet que crec que ha de quedar molt clar que aquesta Llei no suposa cap cost suplementari per a l’usuari. Els comptadors intel·ligents, n’ha donat l’exemple la consellera, seran assumits per les distribuïdores. I em sembla que ha quedat prou clar que aquesta Llei el que tindrà és un impacte positiu sobre la factura i la despesa energètica de les famílies d’aquest país.
Som un país de muntanya, on els hiverns són llargs i freds. Sabem, doncs, que la despesa energètica d’una família és important i, en aquest cas, aquesta Llei incidirà en positiu en aquesta despesa.
Concretament també, doncs, en una esmena que ha recollit el grup parlamentari i que permetrà, doncs, que sigui efectiva l’etiqueta energètica pels habitatges de lloguer. Això farà que les persones, doncs, que vulguin optar per un lloguer tinguin més informació a la seva disposició i que puguin integrar, també, unes despeses que sovint després, doncs, es troben de forma imprevisible.
Saber també que el Govern està al darrera també, totes les persones que volen rehabilitar els seus edificis i els titulars d’aquests edificis. Tenim un projecte Renova, doncs, d’1 milió d’euros que hem augmentat amb 1,5 milions d’euros. I per tant, reiterar el suport que dóna el Govern perquè les persones puguin encarar les rehabilitacions d’edificis de la millor manera.
D’altra banda, Sra. Pallarés, el que em sobta és que amb aquesta al·lusió on es traspassen competències de FEDA i concretament a aquesta al·lusió a la plataforma, estigui recollint elements d’un recurs d’una empresa privada, que pot ser legítim perquè defensa els seus interessos econòmics, i doncs, em sobta que vostè els reculli aquí.
En aquest concurs de la plataforma, FEDA és un mer prestador de serveis. Em sembla, doncs, que la lectura del text de Llei queda clar que les competències en matèria, doncs, de canvi de model energètic, de matèria energètica, són totes recollides pel Govern, i en determinats casos per les administracions comunals.
Pel que fa a la mobilitat sostenible, em sembla que també queda clar que de la lectura de la Llei, la voluntat inequívoca d’aquest Govern d’apostar per una millor mobilitat. Queda clar perquè la Llei marca una obligació de tenir aquesta reflexió d’una estratègia nacional de mobilitat. Aquesta obligació per part també dels comuns que desenvolupin plans parroquial, uns elements, doncs, que fins ara no quedaven recollits en cap text de llei.
I d’altra banda, ja sabeu, doncs, que el Govern ha apostat molt fortament per millorar la mobilitat. Ha començat amb la promoció dels vehicles elèctrics que incideixen en la millora de la qualitat de l’aire, amb una mobilitat molt més sostenible, quan sabem que de fet el vehicle privat, doncs, també té la seva importància en la mobilitat del país, quan sabem també que el Govern també ha estat treballant per millorar la mobilitat a peu amb el Pla sectorial d’infraestructures verdes, la mobilitat amb altres sistemes de transport com pot ser la promoció de la bicicleta elèctrica i dels carrils bici, i després doncs perquè sabeu que el Govern està treballant en una nova concessió de les línies de transport públic que hauran de millorar segurament aquest servei.
Per tant, la posta inequívoca del Govern per un sistema de mobilitat multimodal que sigui cada vegada més sostenible, em sembla que és inequívoca tant pel que fa als articles del projecte de llei, que avui doncs es vota com per les accions que ha anat emprenent aquest Govern al llarg d’aquests anys.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
El debat de la comissió entre ells, el debat de l’esmena número 9 o d’algunes propostes en relació a la participació de FEDA dins d’aquesta política de país, que evidentment ha d’estar involucrada i és una part important, es va discutir per vàries raons.
Doncs pel que fa al transport, per la fita que consideràvem que nosaltres vam fer l’esmena per poder discutir en la comissió també si les fites marcades eren assumibles o inassolibles, ja que reduir el transport dels vehicles, tenint en compte la gran quantitat de vehicles externs que entren al país doncs és difícil.
Nosaltres podem tenir fites i marcar objectius en relació al nostre transport dins del territori, hi ha el transport andorrà però no en relació a tot el transport extern.
Crec que aquest debat és el que vam mantenir si recordo bé, en relació amb aquesta esmena i també crec recordar que hem arribat a grans acords en tota aquesta qüestió.
En relació al tema de la mobilitat tal i com comentava la ministra, és cert que el Govern ha apostat d’una forma important en relació a cert tipus de mobilitat com el que és la bicicleta elèctrica i altres qüestions. I nosaltres compartim el fet que haguem de tenir opcions i prendre mesures. De fet, compartim el text de la llei i el que volem comentar, únicament aquesta qüestió que jo hi he fet referència, que són aspectes que han sortit a la premsa de compromisos, que el Govern va comunicar que va dir i faria en relació a la licitació de les línies de transport públic i d’aquesta qüestió, és un tema que no s’acaba de solucionar, i que no arribem a veure solució. Són propostes i compromisos que vostès van anunciar, no és una idea nostra, no és de ningú, són compromisos que va adoptar aquest Govern ja fa més d’un any i que va dir que treballaven en aquesta situació, I sincerament, amb el temps que queda jo començo a dubtar que això es realitzi. I penso que és important perquè els detalls que hem arribat a posar dins de la llei, en la qüestió del transport i també per ajudar a tenir un transport més sostenible entre tots, penso que no es fa una aposta decidida pel transport públic. I és important que es clarifiqui aquesta situació amb les companyies perquè és molt difícil que esperem que les companyies que donaran aquest servei inverteixin amb un transport sostenible i canviïn els seus vehicles si no tenen unes licitacions clares en relació als terminis i el que suposarà la despesa i la amortització. I penso que és important tenir en compte aquestes qüestions.
I en relació al tema que comentava de la implementació de la plataforma de modalitat inter modal com a FEDA com a ens que estava allà, jo no he parlat amb cap privat, he recollit el que va sortir a la premsa fa pocs mesos en relació a aquesta qüestió, i en relació a què no donem peu a través d’aquesta llei, que penso que és una bona llei i que la compartim, i que sabem que serà difícil d’implementar perquè s’ha de requerir molts esforços. Crec que és molt important doncs tenir en compte el paper de cadascun, i també penso que seria important tenint en compte quin paper ha de tenir FEDA, que està molt ben marcat i molt delimitat en aquesta llei perquè aporti el que és necessari i perquè tingui ara i també en el futur en compte a tots els sectors dins d’aquesta qüestió. I també en compte els sectors que estan implicats en aquesta mobilitat i en aquesta millora del transport públic. És l’única cosa que demano.
En definitiva, el que jo comento és que compleixin amb allò que vostès van dir que farien i que encara no han fet.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Algun altre conseller desitja intervenir...
No hi ha més intervencions...
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, doncs només reiterar-li que FEDA ha de tenir un rol catalitzador amb aquest canvi de model energètic. És una entitat pública doncs que gestiona la distribució de l’energia elèctrica, que s’està diversificant doncs justament per intentar catalitzar i fer de palanca per aquest canvi de model, i per tant FEDA té el seu rol. Però en cap cas FEDA té les competències en matèria de regulació i de gestió d’aquesta transició energètica. I per tant, això ho hem vist amb la llei de FEDA que vam aprovar en aquesta Cambra fa uns anys, i tampoc queda recollit en aquest sentit en aquest projecte de llei.
Per tant, FEDA en aquest cas és un mer prestador de serveis i penso que aquest dubte s’ha d’esvair.
I pel que fa al transport públic doncs, s’hi està treballant. Us recordo que s’hi està treballant i esperem doncs que aquesta tardor els compromisos que contracta el Govern es vegin efectius justament amb la licitació d’aquest concurs que sortirà ben aviat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions i vist el manifestat, si no hi ha objeccions, proposo l’aprovació del projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el projecte de llei.
No havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 12.37h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
