Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 14/2017
Sessió ordinària del dia 15 de juny del 2017
El dia 15 de juny del 2017. dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 41/2017, que és el següent:
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels
M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports, Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut i Eva Descarrega García, ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 11.06h)
El Sr. síndic general:
Bé abans d’iniciar amb l’ordre del dia previst, us recordo que segons disposa l’article 130 del Reglament del Consell General el temps total per substanciar una pregunta, incloent també la rèplica i la dúplica no pot excedir els vuit minuts dividits en parts iguals, i que finida la resposta del membre de Govern, si un conseller general ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per un minut per tal que formuli una repregunta estrictament sobre la mateixa matèria, i el membre del Govern disposarà per la resposta del mateix temps.
Passem doncs tot seguit a aquest punt únic de l’ordre del dia.
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral.
Vista la voluntat de substanciar les dues primeres preguntes de forma conjunta, proposo si no hi ha objeccions al respecte, de procedir en primer lloc a la formulació de les dues preguntes per part dels consellers generals i que posteriorment Govern doni resposta de forma conjunta a les mateixes.
Així mateix, els torns de rèplica es durien a terme també de forma seguida per ambdós consellers generals i posteriorment Govern exerciria el seu torn de dúplica de forma conjunta.
Doncs procedim a la formulació i contesta conjunta de la primera pregunta.
1- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 2 de juny del 2017, relativa a per què el títol de batxillerat del sistema educatiu andorrà no dóna una convalidació directa al nivell B2 de català.
Fou registrada amb el número 703 i s’ha publicat en el Butlletí número 41/2017, del 6 de juny.
També es formularà la pregunta següent:
2- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 22 de maig del 2017, relativa al Decret de modificació del capítol quart del Decret de modificació del Decret de creació i regulació dels diplomes oficials de llengua catalana del Govern d'Andorra.
Fou registrada amb el número 637 i s’ha publicat en el Butlletí número 38/2017 del 25 de maig.
Exposa la seva pregunta el Sr. Víctor Naudi Zamora.
Teniu la paraula.
El S. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
La llengua vehicular principal dels estudis de batxillerat del sistema educatiu andorrà és el català. Tant al sistema educatiu espanyol com al sistema educatiu francès, l’obtenció de l’equivalent del batxillerat andorrà permet obtenir automàticament la convalidació al nivell B2 de les seves llengües vehiculars.
En aquestes condicions es pregunta al Govern :
Per què el títol de batxillerat del sistema educatiu andorrà no dóna una convalidació directa al nivell B2 de català? Té previst el Govern aquesta possibilitat de convalidació en el futur?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Exposa ara la seva pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist el Decret de modificació del capítol quart del Decret de modificació del Decret de creació i regulació dels diplomes oficials de llengua catalana del Govern d’Andorra.
Vist que un mitjà de comunicació escrit publicava el dia 16 de maig una carta d’una representant de l’Associació de Pares de l’Escola Andorrana (APAEA) adreçada al ministre d’Educació i Ensenyament Superior,
Atesos aquests antecedents, es pregunta:
Pot informar Govern si contempla atorgar diplomes oficials de llengua catalana als alumnes de promocions anteriors a l’entrada en vigor d’aquest decret que, al seu moment, complissin amb els requisits que ara es sol·liciten?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Eric Jover.
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Abans de respondre a les preguntes dels Srs. consellers, crec que és interessant recordar els antecedents al lliurament de diplomes oficials de llengua catalana als escolars del país.
El 12 de maig del 1999, el Govern d’Andorra acorda atorgar el diploma oficial de llengua catalana al nivell C als alumnes del segon curs de batxillerat de l’Escola Andorrana amb l’assignatura de llengua catalana aprovada.
El 22 d’octubre del 2003, s’acorda acordar el nivell C als alumnes de segon curs de batxillerat del Col·legi Sant Ermengol, que també vehiculen en llengua catalana i es desenvolupa una convocatòria específica d’examen pels escolars de l’Institut Espanyol i del Lycée Comte de Foix.
El 9 de desembre del 2005, s’acorda atorgar el nivell B als alumnes de terminale del Lycée Comte de Foix i als alumnes de segon curs de batxillerat de l’Institut Espanyol amb notes superiors a 7 sobre 10 a la signatura de llengua catalana.
Al febrer del 2007, s’eixampla l’atorgament dels diplomes del nivell C a la formació professional del sistema educatiu andorrà.
El 10 de setembre del 2014 i és una data important, el Govern d’Andorra adequa les seves titulacions oficials de llengua catalana al marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües del Consell d’Europa.
El 3 de febrer del 2016, el Govern d’Andorra fixa l’atorgament dels diplomes de nivell C1 i B2 pels estudiants de segon curs de batxillerat i de terminale dels diferents sistemes educatius presents al país.
Finalment el 17 de maig passat, s’acorda atorgar els diplomes de nivell B2 i B1 als alumnes que finalitzin l’ensenyament obligatori dels diferents sistemes educatius del país amb l’assignatura de llengua catalana aprovada amb un 7 sobre 10 en funció de si vehiculen o no amb llengua catalana.
Senyors consellers, tot aquest reguitzell de decrets ha vingut motivat per la voluntat de l’actual Govern d’Andorra i dels governs que ens han precedit de facilitar la mobilitat i l’ocupabilitat dels nostres ciutadans. Més concretament, l’últim decret, el del 17 de maig passat, es fa amb la voluntat de no restringir l’atorgament de diplomes oficials de llengua catalana als estudis post obligatoris sinó de poder dotar als alumnes que finalitzin l’ensenyament obligatori amb un bon nivell d’una primera titulació ja que no obligatòriament desitjaran continuar els seus estudis.
Responent més concretament a les preguntes, la del Sr. Ferran Costa, voldria informar-los que quan va sorgir la demanda de retroactivitat des del ministeri la vàrem considerar positivament i vam encomanar un informe al Gabinet Jurídic per estudiar la seva efectivitat. Habitualment la retroactivitat no és aplicable i no és coherent amb la voluntat de donar seguretat jurídica, no obstant és veritat que en aquest cas, la retroactivitat és favorable a l’administrat i no hauria de presentar aquestes dificultats.
La nota del Gabinet Jurídic que se’m va trametre ahir mateix, és favorable. I així doncs ja us anuncio que en les properes setmanes proposaré a Govern una modificació del decret a fi de poder introduir aquest extrem.
D’altra banda, per respondre al Sr. Naudi, el Govern no té previst la convalidació directa del nivell B2 de català del batxillerat andorrà ja que aquesta proposta no tindria cap mena de fonament tècnic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. Víctor Naudi:
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
En poc més de dos anys i mig aquesta és la segona vegada que es modifica el Decret de creació i regulació dels diplomes oficials de llengua catalana del Govern d’Andorra, sense comptar amb el reguitzell de decrets que ens comentava ara el Sr. ministre.
Aquesta darrera modificació vol donar resposta a la implantació del Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà, (PERMSEA), voluntat que puc compartir.
Ara el que ja no em sembla tan bé, és que amb la pretesa regulació dels diplomes oficials de llengua, els alumnes de batxillerat de l’Escola Andorrana que han cursat uns estudis continuats des de la maternal amb català com a llengua vehicular, se’ls posi al mateix nivell que els d’altres sistemes educatius en què la llengua vehicular no és el català, fent-los passar un examen.
Examen que entenc que es podrien estalviar ja que és obvi que si no tinguessin un nivell correcte de català difícilment superarien el batxillerat.
Aquesta forma de fer no és pas la millor manera per a potenciar l’Escola Andorrana, ni per reforçar el sentiment dels joves per estimar el seu país.
Es crea un greuge comparatiu en relació als altres sistemes educatius en què tant en el sistema espanyol com en el francès en superar les proves de batxillerat se’ls reconeix automàticament el nivell B2 de la llengua vehicular de cada un d’aquells sistemes.
El mateix sistema d’ensenyament de l’escola andorrana considera i fa valdre i així es reconeix tant pel Ministeri d’Educació Francès com per l’espanyol, que els estudiants amb possessió del batxillerat andorrà estan capacitats per entrar en llurs i respectives universitats, tant espanyola com francesa, amb les capacitacions de la llengua francesa com de la llengua espanyola assolits en els diferents cicles de formació de l’escola andorrana sense cap necessitat de presentar un títol de castellà o de francès del nivell que sigui.
Doncs si el ministeri considera i fa valdre aquesta capacitació mínima i suficient tant pel castellà com pel francès, per què no fa el mateix amb el català i més si aquest ha estat la llengua vehicular durant els diferents cicles formatius, i per tant cal entendre que amb un major coneixement que les altres llengües no vehiculars.
No cal ser més papistes que el papa, i caldria atorgar directament el títol de català de nivell B2 automàticament a aquells estudiants que obtinguin el títol de batxillerat tal com es fa a la resta de països del nostre entorn amb les seves llengües respectives.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Ferran Costa teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Jover, gràcies per la seva explicació i també li he de dir directament, enhorabona, enhorabona per aquesta decisió, per aquest decret que el que fa és posar-nos com a capdavanters també en aquells estudis que són de formació obligatòria i se’ls vol, en el cas que s’ho mereixin, atorgar els diplomes de català depenent de l’excel·lència acadèmica de cadascun dels estudiants. Són criteris correctes, de fet he tingut l’oportunitat de comparar les exigències que vostès han determinat des del ministeri per l’atorgament d’aquests diplomes amb els descriptors que marquen per les diferents destreses i les habilitats lingüístiques en el marc comú de referència europeu. I per tant, tècnicament la feina és cristal·lina, és del tot correcta, de la qual cosa ens n’alegrem que tots els estudiants que acaben la seva formació obligatòria tinguin l’opció si és que els seus expedients acadèmics així ho determinen, doncs puguin accedir a aquests diplomes.
I el felicito perquè això no és comú en tots els sistemes eductius del nostre entorn, la qual cosa és un pas endavant i el que fa també és dignificar justament els sistemes educatius que tenim al nostre país i en concret també el nostre propi, el de l’Escola Andorrana.
Dit això també, ja m’alegra de saber el que ens ha anunciat la seva resposta fa uns moments i és que, vistos que els criteris tècnics doncs eren perfectament cristal·lins i eren correctes, vist que una demanda creixent de la societat són les certificacions, sobretot a nivell d’idiomes, per tant, per donar resposta també a aquesta demanda cada vegada més palesa en el conjunt de la societat, ens orientem cap aquí, però sí que potser és establir un greuge comparatiu amb tots aquells alumnes que obtenien els mateixos requisits que ara sol·liciten en el batxillerat, al quart curs de secundària, perdó, haguessin tingut l’oportunitat d’obtenir aquests diplomes i que ara no ho poden obtenir.
En aquest sentit, vostè ja s’ha avançat i ha tingut a bé estudiar aquesta possible reciprocitat a favor en aquest cas de l’administrat, amb la qual cosa el que es pretenia era donar aquesta cobertura ja no només als alumnes que a partir d’avui poden optar a aquests diplomes sinó als que ja ho han fet amb anterioritat. Per tant, reitero la meva enhorabona.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Per respondre primer al Sr. Víctor Naudi, comentar-li que els diferents decrets que hem desenvolupat, tant el del febrer del 2016 com el del 2017, no tenen a veure amb la reforma del PERMSEA. És a dir no podem vincular aquestes dues coses.
Comentar-li que jo crec que vostè fa un error de comprensió, de com s’obtenen els diplomes i fins i tot de funcionament general del nostre sistema de batxillerat.
En aquest sentit, jo crec que és interessant recordar que per obtenir el batxillerat cal fer la mitjana entre les notes obtingudes en els dos anys de batxillerat i la prova oficial de batxillerat que es fa a final de curs, amb una ponderació del 60% i 405 respectivament.
Així mateix, les diferents assignatures estan ponderades en funció d’un sistema de coeficients, amb funció de la modalitat de batxillerat escollida.
Per obtenir el batxillerat, l’estudiant no té l’obligació d’aprovar la totalitat de les assignatures, així doncs no té l’obligació d’aprovar la llengua catalana, i per aquest motiu no es pot garantir un nivell.
Cal recordar que els programes de català corresponents a batxillerat tenen com a referent el nivell C1, és a dir nosaltres, els nostres programes, els nostres nivells d’exigència estan relacionats amb el seu, però hi ha alumnes que poden tenir el nostre batxillerat i que en canvi doncs no han assolit la nota suficient fins i tot per aprovar la signatura.
I en aquest sentit també hi ha una demanda de dir, bé potser amb aquests alumnes potser no els hi hem de donar el C1 però els hi hem de donar un B2.
Jo crec que és clarificador fer el símil amb l’examen convencional de llengua catalana i si una persona passa l’examen de nivell C1 i no té, -i això passa a Andorra i a qualsevol altre país-, el nivell requerit per obtenir la titulació, que en el nostre cas és un set sobre deu, en cap cas no se li atorga la titulació de nivell inferior com podria ser el B2. Llavors nosaltres ens hem de mantenir rigorosos, ens hem de mantenir estrictes amb la gestió de les nostres titulacions perquè crec que és això el que els hi dóna fiabilitat i que ens pot facilitar el fet que aquestes titulacions es reconeguin més enllà de les nostres fronteres, i llavors crec que aquesta demanda no té lloc.
Després comentar-li que en referència...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Eric Jover:
Sí Sr. síndic.
...tan sols comentar-li que els altres sistemes educatius presents al país doncs no atorguen diplomes oficials amb les seves llengües vehiculars, no és el cas. I també comentar-li que els nostres estudiants pel que fa al castellà i al francès tampoc no els hi atorguem titulació i als altres Estats no els hi atorguen una titulació.
El que expliquem és quin nivell d’estudi tenim, quin nivell d’exigència tenim amb els nostres programes. Són coses totalment diferents.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, primer constatar que un dels problemes, el tema de la retroactivitat ha quedat solucionat i doncs és una bona cosa. Però en quant a l’obtenció automàtica, una vegada finalitzat el batxiller, de què els alumnes puguin tenir el nivell B2. Jo crec que aquesta qüestió, voldria insistir en què si volem potenciar l’Escola Andorrana, si volem que els nostres joves tinguin oportunitats de poder treballar al país o en l’entorn proper de parla catalana, al marge de què no assoleixin o que no puguin superar la prova del nivell C1, jo crec que com a mínim, un nivell mig, el nivell B2, a l’haver acabat el batxiller i amb tota l’escolarització del sistema andorrà, s’entén que si superen la prova de batxillerat, doncs tenen un nivell de català suficient o considerat apte. Jo crec que automàticament hauríem de poder fer que aquests estudiants tinguessin aquest nivell B2 com a mínim per garantir-los una sortida i facilitar la seva inserció o participació a la societat andorrana.
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, en tot cas poso la pregunta.
En el decret actual, en el punt 3 de l’article 25, es parla d’una taula de conversió per passar els exàmens. Amb quin punt es troba o si ja s’ha elaborat aquesta taula de conversió?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Primer deixi’m fer esment a la pregunta que ha fet el Sr. Ferran Costa. Agrair-li el seu posicionament crític però crític constructiu i que evidentment ens exigeix d’anar avançant, ens exigeix d’anar millorant. Jo crec que és gràcies a un posicionament de l’oposició d’aquesta mena que el Govern podrem fer millor la nostra feina. Llavors li agraeixo la seva pregunta i li agraeixo la seva actitud. Crec que el nostre objectiu és exactament el mateix i el que hem de fer és construir que l’escola, i en aquest cas amb les certificacions que podem donar perquè té completament raó que el nostre món exigeix cada cop més certificacions, doncs que siguem capaços de donar aquestes certificacions, garantint la qualitat.
Per tornar amb el Sr. Víctor Naudi, em sap greu però és que realment la proposta que fa és evident que seria interessant però nosaltres ens devem a mantenir la qualitat de les nostres titulacions i el que vostè em proposa no tindria aquesta capacitat.
Comentar-li, i el Sr. Costa s’hi ha referit de què els nostres països veïns tampoc no acostumen a donar titulacions de manera automàtica.
Sí que tenim un exemple proper que podria ser la Generalitat de Catalunya però ells de la mateixa manera que nosaltres, exigeixen als estudiants que han cursat els seus estudis a la Generalitat de Catalunya, a part d’un nombre d’anys mínim d’escolarització també que s’hagi anat aprovant l’àrea de llengua catalana en els diferents cursos. Llavors no intento ser més papista que el Papa com vostè deia en la seva primera intervenció, intentem ser coherents i rigorosos.
Llavors el que nosaltres sí que fem és pensar que treballant amb el referent C1, que tenim els nostres programes pel català, evidentment que estem donant moltes eines als nostres alumnes per poder presentar-se amb èxit a les convocatòries que organitzem, tant la convocatòria específica per escolars del C1 com a les convocatòries que organitzem de nivell B2.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Eric Jover:
Sí Sr. síndic.
Doncs el que fem és intentar millorar la qualitat del nostre ensenyament i capacitar aquests alumnes. A més a més, aquells que tenen un millor nivell doncs els hi podem donar automàticament unes titulacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Alguna altra repregunta...
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé jo entenc pel que ens diu el Sr. ministre, és cert que hem de mirar de millorar les coses però d’aquí a buscar l’excel·lència que jo crec que sempre s’ha de buscar, també hi ha un terme mig i per tant, el nostre sistema educatiu i especialment l’Escola Andorra si la volem potenciar, jo crec que també té un bon nivell perquè els joves van en d’altres sistemes o entren a les universitats espanyoles o franceses doncs tenen un bon nivell quan van allà amb les llengües tant francesa com espanyola. Però torno a dir, jo crec que si volem reforçar l’Escola Andorrana i donar oportunitats per als joves, que no se sentin estrangers en el seu propi país, jo crec que aquest nivell B2 automàticament l’hauríem de donar. Una altra cosa és que si ells volen lliurament assolir un nivell C1 doncs que passin aquest examen. Però jo crec que els hi hauríem de garantir com a mínim aquest nivell.
La repregunta doncs aniria en el sentit de què tinc entès que els representants de l’Associació de Pares de l’Escola Andorrana que van fer aquesta petició i no van tenir cap resposta per quin motiu? O si el Sr. ministre ho pot explicar i ja ho ha dit que vol mantenir el seu nivell d’exàmens, la qualitat però, és clar, jo crec que ho ha d’acabar de justificar en aquest sentit perquè no vol reconèixer realment aquesta titulació automàtica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Primer potser fer una clarificació: no és una demanda de l’Associació de Pares de l’Escola Andorrana. La demanda ve d’alguna representant de la Junta de l’Escola del Centre de Batxillerat, cosa que és bastant diferent. Llavors, una part de la seva demanda la vam respondre, jo crec que de la manera més adequada que es pot fer, via una decisió, via el decret del 17 de maig. És a dir, una part de la resposta li vam donar, no amb la forma d’una carta -que pot ser educadament, o la fórmula més correcta per fer-ho- sinó que vam anar més enllà i vam agafar una decisió política i aquest Govern va fer el decret corresponent. Més enllà d’això ens devem a això, al rigor, llavors és veritat que hi ha una sèrie de demandes que no podíem arribar-hi però és que no podem fer més.
Aquest Govern aposta, i el Govern anterior també ho va fer, molt clarament perquè l’Escola Andorrana tingui la màxima qualitat possible, i ho fem amb el convenciment que és dotar a una part dels nostres ciutadans, als que trien el sistema educatiu andorrà, del màxim de possibilitats. No crec que pugui trobar exemples de què no fem el màxim perquè els nostres alumnes surtin el millor preparats possible i evidentment també pel que fa a la seves llengües.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Jover, ho mencionava ara mateix, l’afany és continuar millorant i anar avançant i justament en aquest sentit ja que ens ocupa el tema de les certificacions, el que dèiem abans, la demanda creixent en la societat i ja que estem parlant de certificacions i de certificacions en aquest cas emeses pel Govern d’Andorra, seria interessant, -i suposo que vostè convindrà amb mi que així és-, que s’intentés establir com a mínim certa homologació d’aquestes titulacions emeses pel Govern d’Andorra quant a nivells de català com a mínim en l’àrea de domini lingüístic que compartim en els territoris catalanoparlants. La importància penso que és cabdal.
En aquest sentit, s’ha avançat o s’ha fet alguna indagació ja en aquest aspecte?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Comparteixo plenament la preocupació del conseller Costa en aquest sentit. De fet, jo crec que hem fet passos significatius. Com ja he comentat, segurament un dels passos més significatius és al setembre del 2014 quan nosaltres el que fem és que els nostres diplomes oficials de català estiguin alineats amb el Marc europeu comú de referència al Consell d’Europa, però tot i així, això no garanteix el reconeixement automàtic per part dels diferents països del nostre entorn. El facilita evidentment perquè parlem la mateixa llengua des del punt de vista de l’organització de les titulacions i dels requisits exigits, però no ens dóna aquest reconeixement automàtic.
Però, també us puc informar que, de fet, portem bastants mesos treballant en aquesta línia que vostè comentava per establir convenis de reconeixement i el treball tècnic es troba molt avançat tant amb la Generalitat de Catalunya com amb les Illes Balears, com amb la Generalitat Valenciana. El que volem establir són convenis de reconeixement mutu amb aquestes tres institucions, la feina tècnica diria que està feta i ara és tan sols posar fil a l’agulla de trobar la millor data i d’acabar de corregir alguns serrells però, fins i tot tenim una bona notícia que la va fer el Govern de la Generalitat Valenciana sense fins i tot tenir aquest conveni de reconeixement amb un decret del 6 de març d’enguany del 2017, en què ja reconeixen la validesa de totes les nostres titulacions de llengua catalana automàticament, és a dir, ja fan l’equivalència, l’homologació, amb les seves titulacions pròpies. Evidentment nosaltres amb la Generalitat Valenciana el que volem és també...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Eric Jover:
...però, jo crec que en els propers mesos podrem signar tres convenis entre el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Només un petit aclariment.
Moltes gràcies per aquesta informació que també són bones notícies i així li hem de reconèixer sense embuts i també ens posem a la seva disposició si podem fer quelcom per avançar en aquest sentit.
Només un aclariment sobre el que vostè ha anunciat i que considerem que és una molt bona notícia. Aquesta retroactivitat per aquells alumnes de quart de secundària que en promocions anteriors hagin superat els mateixos llindars.
Serà automàtica aquesta convalidació? Quin mecanisme tenen previst perquè en promocions anteriors amb els mateixos llindars d’exigència acadèmica se’ls puguin atorgar aquests títols de català?
Aquest seria l’aclariment final d’aquesta bona notícia que ens anunciava.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Hi ha una part del treball tècnic que estem desenvolupant en el sentit de què aquí sí que PERMSEA intervé i les noves fornades, diguéssim, dels estudiants de segona ensenyança ja segueixen els criteris de PERMSEA a l’hora de l’avaluació, de la determinació de l’avaluació, en canvi les promocions anteriors doncs, no seguien el mateix sistema d’avaluació. Llavors, el que introduirem amb la modificació del decret és aquella correcció o aquella nota que hauria de correspondre a les promocions anteriors. Jo diria que es corresponia amb una nota, li dic de memòria, d’A, B per les promocions anteriors. És a dir, en comptes de ser un 7 sobre 10, em sembla que es correspon amb nota numèrica amb un 6,90.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes, passem a la següent pregunta.
3- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 1 de juny del 2017, relativa a la declaració com a projecte d’interès nacional de la plataforma esquiable a Soldeu.
Fou registrada amb el número 700 i s’ha publicat en el Butlletí número 41/2017, del 6 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López. Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Vist l’edicte publicat al BOPA el 29 de març de 2017 mitjançant el qual s’aprova la declaració com a projecte d’interès nacional la construcció d’una plataforma esquiable al peu de la pista Avet de l’estació Soldeu - El Tarter, així com d’un aparcament soterrat que presti funcions logístiques quan es desenvolupen competicions d’esquí d’alt nivell internacional.
Vist que l’impulsor del projecte serà una entitat privada com és ENSISA, gestora de les pistes d’esquí de la Parròquia de Canillo.
Vist que aparentment una part significativa dels terrenys sobre els quals s’ha de construir la plataforma i l’aparcament no són de titularitat pública sinó que serien de caràcter privat.
Vist que la Llei d’ordenació del territori i urbanisme, de 29 de desembre del 2000, estableix que per ser declarat com a d’interès general un projecte ha de tenir, -i cito entre cometes-, “caràcter sanitari, assistencial, educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i de protecció civil”, i que una plataforma esquiable no entra dins de cap d’aquests supòsits.
Vist que en la mencionada Llei estableix que, -i torno a citar entre cometes-, “els projectes d'interès nacional són redactats i aprovats pel Govern” i que
-torno a obrir cometes-, “l'execució per part del Govern de les obres i els treballs relatius a projectes d'interès nacional i plans sectorials, un cop aprovats i publicats, no queda subjecta a llicència ni control de l'autoritat comunal”, -i torno a tancar cometes.
Per tot l’exposat es demana: com justifica el Govern l’aprovació del projecte d’una plataforma esquiable i d’un aparcament soterrat a Soldeu com a d’interès nacional?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, si em permet abans de res, crec que és necessari exposar un aclariment respecte a la tramitació dels projectes d’interès nacional, perquè em sembla constatar que existeix una certa confusió sobre el significat i el procediment d’aprovació d’aquests. Penso que cal deixar clar que l’aprovació d’una iniciativa determinada com a projecte d’interès nacional no és una potestat discrecional que el Govern pot exercir, o no, segons el seu bon criteri, sinó que es tracta d’un acte reglat pel Govern i està obligat a aprovar si el projecte compleix les condicions i les finalitats que la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme estableix per als projectes d’interès nacional. I aquí recordaria l’article 61 de la LGOTU en el qual diu: “Són projectes d'interès nacional tots aquells destinats... etc.”, és a dir, que estem parlant aquí que són tots aquells projectes destinats a política hidràulica, sanejament, energètic, etc.
És a dir, la Llei del Govern no diu: “Pot aprovar projectes d’interès nacional aquells que siguin destinats a les finalitats especificades” sinó que estipula de forma categòrica que: “Són projectes d’interès nacional tots aquells que estan destinats a unes finalitats determinades”. Em permeto cridar l’atenció sobre aquesta claredat i contundència del redactat de la Llei, quan especifica: “són tots aquells...”
És a dir, l’aprovació d’un projecte d’interès nacional no és un acte potestatiu del Govern, sinó que el Govern està obligat a aprovar la declaració de Projecte d’Interès Nacional si aquest es troba dintre dels supòsits del referit article 61 de la LGOTU.
Com sabeu, el Comú de Canillo va demanar formalment per carta adreçada al cap de Govern que s’aprovés com a projecte d’interès nacional la construcció d’una plataforma esquiable i un aparcament soterrat vinculat a l’explotació de la plataforma. Tal com he exposat, el Govern no disposava de marge per decidir discrecionalment, sinó que havia de limitar-se a verificar si la iniciativa a la que es referia el Comú de Canillo entra dintre dels supòsits de l’article 61 de la LGOTU, i hi entra. Doncs, la resposta és que sí entraria dins dels supòsits.
Podem afirmar que és una pràctica consolidada al nostre país, i fins ara no discutida, que la construcció d’equipaments dedicats a la pràctica de l’esport s’encabeix, pel que fa a l’esmentat article 61 de la LGOTU, dins de la “dotació de serveis de caràcter cultural o educatiu”. A títol de precedents cito el Centre de Tecnificació d’Ordino i l’Estadi Nacional d’Andorra, ambdós van ser declarats pel Govern Projectes d’Interès Nacional, en els anys 2010 i 2012, en el qual el 2010 va ser el Govern del Partit Socialdemòcrata que va fer aquesta declaració d’un projecte esportiu, sí; del Centre de Tecnificació d’Ordino, doncs, va estar declarat Projecte d’Interès Nacional i fins i tot l’Estadi Nacional, com bé he dit, al 2012 per part del Govern Demòcrata.
Resulta doncs evident el lligam de la plataforma esquiable, i de l’aparcament addicional que ha de donar-li servei, en l’àmbit cultural, entenent que els elements substantius que conformen la idiosincràsia d’una col·lectivitat nacional també formen part de la cultura i no només allò que està tancat en les vitrines d’un museu o entre els fulls d’un llibre. En definitiva i en conclusió, l’esport és part integrant de la cultura, tal com ho demostren els precedents que he citat, i segons una àmplia línia de pensament que, a més, no és exclusiva d’Andorra, sinó que comparteixen els països del nostre entorn.
D’altra banda, considerem més obvi encara que els equipaments d’esquí estan incorporats a l’esfera educativa, en tant que l’ensenyament i la pràctica d’aquest esport forma part de les activitats escolars incorporades als tres sistemes dels que gaudim al nostre país.
Però encara hi ha més motius pels quals el Govern havia de declarar el projecte com d’interès nacional, la plataforma i l’aparcament.
Remarco, un cop més, que he emprat la forma verbal, “el Govern havia”. Permeti’m que insisteixi en el caràcter obligatori que fixa la LGOTU, la qual imposa al Govern l’obligació de declarar com a Projecte d’Interès Nacional una iniciativa si està destinada a les finalitats estipulades a l’article 61. La plataforma i l’aparcament associat a ella, no només possibilitaran que s’hi desenvolupin usos directament lligats a la cultura i a l’educació, com hem vist, sinó que a més compliran unes funcions relacionades amb la seguretat i la protecció civil. Com recordeu, la dotació de serveis de seguretat i la protecció civil forma part dels supòsits regulats a l’article 61 de la Llei.
En efecte, augmentar considerablement la superfície de la part final de la pista de l’Avet no només permetrà la celebració de competicions d’esquí de màxim nivell mundial, sinó que a la vegada obrirà la porta a l’accés i la maniobra de mitjans de socors i de primera intervenció, en cas d’accidents, sinistres o alteracions de l’ordre públic. La gran esplanada no només facilitarà l’arribada i maniobra eficients i diligents de vehicles d’emergència, sinó també en el cas de necessitar helicòpters.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Torres:
Ja vaig acabant Sr. síndic.
Igualment l’aparcament sota la plataforma esquiable podrà jugar un paper favorable en aquest sentit, perquè l’alçada lliure del primer soterrani permetrà l’accés i les maniobres d’ambulàncies i camions. En la mateixa línia destaco que les dimensions àmplies de la plataforma i el fet de disposar de l’aparcament a sota, també afavoriran l’establiment efectiu de mitjans fiables de vigilància i de seguretat, per exemple quan assisteixin personalitats a competicions d’esquí de primer nivell mundial.
És a dir, a més a més de les finalitats cultural i educativa de l’equipament, la declaració de Projecte d’Interès Nacional també troba una potent raó de ser en la dotació de serveis de caràcter de seguretat i protecció civil.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé Sr. Torres, pensava sincerament que la seva resposta aniria en altres àmbits. Jo crec que ha ofert suficients dubtes sobre la legalitat de la declaració de Projecte d’Interès Nacional, a l’hora d’explicar-se vostè mateix en relació a aquest acord del Govern. Anirem, si li sembla, pas per pas sobre les diferents qüestions sobre les quals a nosaltres ens oferia dubtes de legalitat d’aquesta declaració, alguns dels quals vostè mateix ja ha reconegut que no s’adiuen a la Llei de l’ordenament del territori que, per tant, s’hauria fet una actuació possiblement arbitrària per part del Govern.
La primera és quant a la competència. Queda molt clar que la competència... en els termes de la Llei, que la competència per redactar Projectes d’Interès Nacional és una competència que és exclusiva del Govern, ho diu la Llei, ho diu de manera clara, fins i tot hi ha sentències del Constitucional i sentències del Tribunal Superior en aquest sentit que no ofereixen lloc a dubte. En el seu moment quan es va tramitar la Llei d’ordenament del territori, el Partit Socialdemòcrata va fer un recurs al Tribunal Constitucional i un dels elements de la resolució posterior del Tribunal Constitucional diu que: “La regulació dels Projectes d’Interès Nacional i els Plans Sectorials formen part, sense dubte, de les competències de l’Estat”.
El Tribunal Superior de Justícia encara és més clar en aquest sentit, també sobre un debat de Projectes d’Interès Nacional en el que diu que: “La iniciativa de la decisió d’aquests projectes ha de ser nacional. La lògica d’aquest dispositiu consisteix evidentment en assegurar una coherència i un compliment d’aquests projectes a nivell nacional, el que no seria possible si la iniciativa pertanyés a cada comú”.
De fet, avui ens ha dit el que ja s’havia dit en vàries rodes de premsa del Govern i el que ens sembla que no és legal ni és possible, és a dir, que el Comú de Canillo o l’entitat ENSISA han preparat un projecte, fins i tot em sembla que el ministre Portaveu va dient en algunes de les rodes de premsa que el Govern no havia fet absolutament res, és a dir, que s’havia limitat a rebre la informació que s’havia rebut i a donar-li la consideració de Projecte d’Interès Nacional. Al nostre entendre això no és possible, no respon a l’esperit de la Llei i, per tant, actuar d’aquesta manera seria anar en contra de la Llei i obrir la porta a què qualsevol entitat privada, qualsevol comú pogués començar a preparar projectes pel seu compte i els anés aportant al Govern per obtenir la tramitació de Projecte d’Interès Nacional.
La segona qüestió és quant a la tipologia de l’equipament...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
En tot cas per la via de les repreguntes...
La tipologia de l’equipament evidentment no s’encabeix dins del que diu l’article 61. Jo he llegit, amb motiu de la pregunta, quins són els equipaments que són possibles i, evidentment, ni un aparcament ni una ampliació de pista d’esquí és amb la llei actual subjecte encara que ho fes el Govern,
-aquí ja no estem en el tràmit de si és el comú, en aquest cas, o ENSISA que ha tingut la iniciativa-, encara que fos el Govern que tingués aquesta iniciativa tampoc ho podria fer perquè estaríem parlant d’una llista d’infraestructures sobre la qual la llei actual no permet la declaració de Projecte d’Interès Nacional.
I la tercera qüestió que afecta alguns dels informes que s’han preparat des del seu ministeri, en aquest sentit pensem que les preguntes que avui es formulen, segurament més la propera que no pas aquesta, permetran aclarir doncs, la vinculació a aquest Projecte d’Interès Nacional que suposa la possibilitat d’organitzar les copes del món i perquè no sé entendre la tramitació que s’ha fet -i parlarem, evidentment, dels informes que s’han fet des del seu ministeri...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
...ens sembla que hi ha elements suficientment greus que indueixen com a mínim a error del qui ha pres la decisió.
Gràcies Sr. síndic i disculpi.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, per la dúplica.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs bé, penso que he exposat llargament el que justifica la declaració com a Projecte d’Interès Nacional la plataforma; no he posat en dubte la legalitat d’aquesta declaració i, només a títol recordatori, l’informe que va realitzar la STU per contestar el recurs d’unes persones que van interposar contra la declaració de la plataforma diu que: “Si bé la legislació no reconeix explícitament la possibilitat com a Projecte d’Interès Nacional pugui ser portat a terme per l’administrativa privada, tampoc el prohibeix per allò que cal valorar de forma prominent, no és qui pretén portar a terme materialment la iniciativa, sinó si la iniciativa pretén veritablement assolir la finalitat pròpia d’un Projecte d’Interès Nacional i si el projecte representa pel país un avenç en qualsevol dels camps previstos en l’article 61 de la LGOTU, de manera que les activitats pròpies de l’elaboració i l’execució de projectes que la Llei preveu pel Govern se substitueixen per les activitats d’aprovació, de tutela i de control que el Govern haurà d’exercir de forma efectiva en el present cas, adoptant les mesures, inclusiu les de modificació del projecte, en allò que no resulti adequat a l’interès públic i que siguin necessàries.”.
Aquesta és la resposta, com bé sap, formulada per la STU, està en l’informe de la STU i penso que l’informe de la STU no sé si se li van trametre, i aquesta és la resposta que es fa en la STU en l’aspecte aquest que vostè diu.
I diu: “Encabeix o no encabeix?”, ja li he comentat...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Torres:
Sí, vaig acabant Sr. síndic.
D’altres Projectes d’Interès Nacional esportius també s’han declarat en el seu moment, fins i tot li diria més... Ho deixo en tot cas per les respostes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, ja hi entrarem si el Sr. síndic ens permet posteriorment amb aquesta comparació que vostè fa, que no s’entén com un altre lloc que el Centre de Tecnificació d’Ordino, és a dir, en cap cas es pot comparar aquest equipament amb el Centre de Tecnificació d’Ordino, però en tot cas ho deixaré per una mica més endavant.
Vostè ha dit, en el seu primer torn d’intervenció, que el Govern havia d’aprovar aquest projecte, ho ha dit repetidament i li torno a insistir que és el Govern el qual ha d’impulsar els Projectes d’Interès Nacional, és més, la Llei l’obliga a redactar-los, a aprovar-los i a executar-los. Aquest és el redactat concret que diu la Llei d’ordenament del territori. Per tant, quan vostè diu que un tercer l’ha redactat -en aquest cas ja estem incomplint la Llei- i el tramet al Govern vostè ens ha dit, crec que dues vegades com a mínim, que havíem d’aprovar aquest projecte i m’agradaria que ens expliqués: per què el Govern havia d’aprovar aquest projecte que no ha redactat ell i que, per tant, al nostre entendre no és un Projecte d’Interès Nacional?
I després en relació amb la mateixa qüestió, voldria que em confirmés clarament que el Govern no ha redactat aquest projecte. És a dir, qui és el que ha redactat i ha treballat aquest projecte en la seva totalitat? És a dir, qui ha definit i qui ha redactat el projecte de la plataforma i aparcament a Soldeu?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Qui ha definit i qui ha redactat el projecte? Nosaltres, la demanda del projecte ens arriba a través del Comú de Canillo i ens consta que és ENSISA que ha fet la redacció dels volumètrics d’aquest projecte d’interès nacional.
Li recordaré també, com en altres projectes d’interès nacional els quals no han sigut redactats pel Govern i que vostè, en aquest cas tampoc hi ha fet cap objecció.
És a dir, no veig perquè en aquest cas està fent una objecció quan d’altres vegades no ho ha fet. El projecte de l’edifici The Cloud d’Andorra Telecom, projecte d’interès nacional, no ha estat redactat pel Govern, no hi van fer cap objecció.
Tots els plans sectorials d’infraestructures elèctriques, com poden ser les minicentrals les quals realitzen empreses privades, també són projectes d’interès nacional. En aquest cas tampoc hi ha posat cap objecció. I vostè em diu, per exemple, el centre de tecnificació d’Ordino que incompleix d’altres requisits o l’Estadi Nacional. Si nosaltres haguéssim cregut que aquesta era una de les parts que un projecte d’interès nacional esportiu no podria estar contemplat amb els temes educatius i culturals, el que haguéssim fet amb la modificació que tenim en curs de la LOGTU, haguéssim afegit aquest aspecte. No l’hem afegit. Via esmena i algun grup parlamentari que sí que ho ha posat, però nosaltres, al fer la proposta de llei al Consell des del Govern, no ho vam afegir. És a dir, enteníem que encabia dins d’aquests supòsits.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sr. Torres, no sé si és del tot conscient d’algunes de les coses que ens està dient. És a dir, quan ens diu tan tranquil·lament que el Govern no ha aprovat o redactat aquest projecte, està dient que estan incomplint la llei.
Quan ens diu que aquesta modificació que s’està tramitant de la Llei del LOGTU permetria projectes com aquest, està reconeixent que el projecte amb la llei actual no es podia aconseguir.
Com que hi ha fet vàries referències al Centre de Tecnificació Esportiu d’Ordino, a la mateixa pàgina web del Govern entre altres, es defineix com un projecte educatiu. És evident que hi ha formacions, que l’escola de formació, l’EFPEM està al centre de tecnificació d’Ordino i, per tant, intentar fer qualsevol tipus de comparació entre un equipament que té una finalitat educativa i formativa, en aquest cas els esportistes a la construcció d’un aparcament, no té cap mena de relació i de lògica. El projecte de construcció d’aparcament i plataforma esquiable s’ha tramitat com un projecte de caràcter educatiu i cultural. Així és com consta en el si de l’edicte que va aprovar el Govern.
I escolti’m, quin és el caràcter educatiu d’un aparcament? Quin és el caràcter educatiu de l’ampliació d’una pista d’una estació d’esquí o d’una pista d’esquí? És a dir, no existeix aquesta possibilitat i el Govern s’ha extralimitat. En primer lloc, fent-se seu un projecte que no l’ha redactat i, per tant, incomplint la llei. I segon, donar-li una naturalesa que no li correspon.
Em preocupa encara més quan em diu, buscant algunes fórmules que STA i FEDA han fet projectes d’interès nacional. És que STA i FEDA són 100% Govern. I per tant, quan estem parlant del Govern i en molts àmbits quan es parla del Govern, STA i FEDA són entitats 100% públiques propietàries del Govern, on el Govern elegeix...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
... el consell d’administració i, per tant, aquests exemples no mostren més que vostè no troba les bones explicacions per justificar aquest projecte, sigui per la seva naturalesa, sigui per qui és el responsable del projecte, doncs, mereix aquesta consideració que el Govern li ha donat de manera arbitrària de projecte d’interès nacional.
Ens pot explicar quin és el caràcter educatiu i cultural del projecte d’aparcament i d’ampliació de l’estació o aquesta plataforma esquiable de l’estació d’esquí?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, miri Sr. López, em sap molt greu perquè em dóna la sensació que quan parlo no m’escolta i a demés em vol fer dir coses que jo no he dit. És a dir, i quan he dit allò, no he dit FEDA, sinó que he dit les minicentrals que per exemple es fan a entitats privades com poden ser les mútues. És a dir, no em posi a la boca coses que jo no he dit.
I amb el que deia, la justificació de l’interès nacional li he manifestat en la primera part de la meva resposta, i penso que no val la pena que em repeteixi, a part que vostè no vulgui un altre aclariment del que no he dit. I és que ja m’ho confirma, no m’escolta quan parlo.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, una altra repregunta en relació al que comentava de les minicentrals, les minicentrals com a política hidràulica i energètica sí que entren dins dels articles referits a l’apartat 61 dels projectes en els que el Govern pot declarar un projecte d’interès nacional.
Hi ha també una de la part de la seva resposta que vostè, m’ha semblat entendre, potser no ho he entès del tot bé, que deia que el Govern en aquests casos que es diu a l’article 61, ho ha de fer obligatòriament, però que el Govern té competència o podria fer projectes d’interès nacional sobre altres qüestions que no es recullen en l’article 61. Vostè ha vingut a dir, conforme a aquests casos, el Govern ha declarat projecte d’interès nacional, però vostè creu que és possible que el Govern declari projectes d’interès nacional més enllà dels que estan relacionats de manera clara i concreta dins de l’article 61 de la Llei d’ordenament del territori?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Nosaltres entenem que la plataforma esquiable sol·licitada com a projecte d’interès nacional pel Comú de Canillo, entra en aquest supòsit, en el supòsit de l’article 61 de la Llei. Ja ho he exposat suficientment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, abans li demanava, -tinc un parell de preguntes més, Sr. síndic-, abans li demanava que ens justifiqués, més que buscar si hi havia altres projectes amb el que vostè intenta buscar un paral·lelisme que no hi és, que ens justifiqués el caràcter educatiu i cultural de l’aparcament al poble de Soldeu, sense entendre que pugui ser una infraestructura interessant pel poble de Soldeu, però quin és el caràcter educatiu i cultural d’aquest projecte d’aparcament i d’aquesta plataforma esquiable?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
El projecte aquest d’interès nacional és un projecte en conjunt, la plataforma i l’aparcament. L’aparcament dota de la plataforma de més seguretat. Els accessos estan millorats. Com bé he dit, el caràcter, la vinculació que té Andorra amb el món de l’esport i amb el món esportiu té aquesta consideració, doncs, de caràcter educatiu i cultural. I com bé li torno a repetir, pensem que encabeix dins de l’article 61, sinó nosaltres a dins de la modificació que hem presentat de la LOGTU que està en tràmit parlamentari, haguéssim inclòs els esportius. Però pensem que els esportius ja estan fets. I aquí li repeteixo. És veritat que hi ha un grup parlamentari que ha fet una esmena i no precisament el seu, que ha fet una esmena en aquest sentit. I nosaltres pensàvem que no és necessari perquè entenem que ja està justificat suficientment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
No hi ha més preguntes...
Doncs, passem a la següent pregunta presentada.
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2017, relativa a les suposades exigències de la FIS en relació a les finals de la Copa de Món d’Esquí.
Fou registrada amb el número 707, i s’ha publicat en el Butlletí número 41/2017, del 6 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López. Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Vista la carta de la FIS en la qual es considera d’excel·lent la pista de l’Avet i en què s’indica que aquesta consideració podria ser encara millor en el cas de disposar de més espai per a cabines de premsa, estands i accessos públics.
Es demana:
De quina informació es desprèn l’exigència de la FIS d’allargar la pista així com la de construcció d’un aparcament? Quines alternatives ha estudiat el Govern tant en la pista Avet com en la resta del domini esquiable de Grandvalira?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, bé, la carta que la FIS va adreçar a la Federació Andorrana d’Esquí el 2012, en tot cas faré una lectura de la carta perquè tothom sigui conscient del que posa la carta.
“Benvolguts senyors,
Ens complau que les carreres de la Copa del Món d’Esquí puguin tenir lloc a Soldeu, que les que han tingut lloc a Soldeu al 2012, estem molt satisfets de com s’han desenvolupat. Amb l’esperit d’incrementar les vostres possibilitats d’estar triada com a futur seu de la Copa Mundial de la FIS, els recomanem algunes millores.
Estic traduint de l’anglès, i no és que sigui un gran especialista.
La pista de l’Avet de Soldeu és una pista excel·lent, una excel·lent baixada per acollir proves d’eslàlom gegant i d’eslàlom especial, i poden ser fins i tot millors si l’àrea d’arribada pot estar arreglada, afegint-hi més espai per tots els requeriments que tenim, stàndings, pressboots i public access, el que vol dir les tribunes, les casetes de premsa i els accessos públics, fins i tot millorant la seguretat.”
Llavors el Govern té coneixement d’aquesta carta perquè hi figurava en la carta del cònsol major que va enviar el dia 17 de març d’enguany al cap de Govern, tot sol·licitant que el Govern aprovés el projecte d’interès nacional per la part de la pista de l’Avet.
Tal com es desprèn de la carta que he llegit, la FIS ha indicat per escrit que les probabilitats d’aconseguir que la Copa del Món -recordem que aquesta carta és del 2012- d’aconseguir la copa del món del 2019- quan en aquell moment no estava aconseguida. Llavors aquí hi van haver converses entremig entre la FIS i ENSISA, doncs, per anar fent aquestes millores.
I aquí val a dir que les últimes... és clar, ENSISA, al març d’enguany, va exposar l’avantprojecte que defineix la plataforma esquiable al peu de la pista de l’Avet i l’aparcament soterrat, i van ser presentats a la FIS al desembre del 2016; i aquest organisme va manifestar una opinió molt favorable i elogis a l’estació d’ENSISA, doncs, per realitzar aquesta millora per l’arribada de la copa de món del 2019.
El que aquí vull remarcar, després quan arriben copes del món, finals de copes del món i tot, tots ens emplenem la boca que estem molt contents que organitzem molt bé els actes i tots estem molt orgullosos del nostre país i penso que tots hem de mirar en el sentit d’Estat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sí, evidentment, Sr. Torres, tots estem molt orgullosos d’acollir proves internacionals i que aquestes es puguin celebrar al nostre país. El que ens sembla que no s’hi val, és utilitzar informació suposadament referida a aquests organismes internacionals per validar decisions que el Govern no és capaç de substanciar per si mateix.
Perquè en molts moments ha semblat, si més no una part important de l’opinió pública que aquest equipament del qual abans discutíem la seva legalitat i si entrava dins dels supòsits o no del que diu la Llei d’ordenament del territori, era obligatori per poder celebrar les competicions de la copa del món de l’any 2019. De fet, l’informe preparat pel seu departament en aquest sentit encara va més lluny quant a les informacions no certes que s’hi contenen, quan diu que la FIS atorgaria a la pista de l’Avet la celebració de la prova de la copa del món que tindrà lloc al febrer del 2019 si es materialitza només, -si es materialitza-, l’ampliació de la part final de la pista.
Penso que avui és un bon moment perquè quedi clar que aquesta adjudicació de les proves mai ha estat subjecte a la construcció d’aquest equipament i si en diem alguna cosa que no és certa demano que qualsevol membre del Govern, doncs, ens corregeixi en aquest sentit. És més, que hi ha informacions publicades i que es poden comprovar i intervencions, i fins i tot alguns comunicats de Grandvalira que afirmen clarament que totes les proves de la copa del món del 2019 es podrien celebrar perfectament a l’estadi de l’Àliga. Penso que és bo que els ciutadans sàpiguen que només algunes proves es poden celebrar a l’estadi de l’Avet, que el descens, el súper gegant, la prova combinada, obligatòriament, sí o sí, s’han de fer a l’estadi de l’Àliga. Que les proves d’eslàlom es poden fer a l’estadi de l’Avet sense necessitat d’aquesta ampliació. També es va fer el gegant de dones l’any 2016. I que la prova que en principi justificaria tota aquesta infraestructura és únicament el gegant d’homes en el que una de les solucions possibles és aquesta ampliació de pistes, també és una solució possible fer la prova de gegants d’homes a la pista de l’Àliga.
Per tant, no ha estat en cap cas subjecte a la realització d’aquesta infraestructura la celebració de les proves de l’any 2019 a Grandvalira, de la qual ens sentim tan orgullosos o potser més que vostès. Però les coses s’han d’explicar com són. No es poden fer servir explicacions falses per justificar decisions que no s’aguanten legalment i per intentar convèncer aquella part de l’opinió pública que pugui veure certes recances en algunes actuacions.
Les proves es poden fer perfectament a l’Avet i a l’Àliga de manera simultània, i per tant, aquesta ampliació de pista no és necessària. Només en el cas de gegants d’homes i que només respon a la voluntat de fer el gegant d’homes a la pista de l’Avet quan es pot fer a la pista de l’Àliga, aquesta suposada necessitat d’aquesta ampliació de la pista. Però és que no hi ha cap necessitat. Les copes del món, insisteixo, si això no és cert i alguna informació de la que tenim no és de manera correcta, demano que se’ns corregeixi avui. Hi ha fins i tot un alt responsable que tinc aquí el seu nom, de la FIS, que va firmar, i es pot consultar també en unes imatges a la televisió pública, que a la pista de l’Àliga pot acollir perfectament la celebració de totes les proves i, per tant, no és imprescindible en cap cas l’ampliació de la pista de l’Avet per celebrat aquestes proves de la copa del món.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, jo permeti’m que el corregeixi, tot i que ja sé que no li agrada a vostè que el corregeixi tot i que demani que el corregeixin. Jo em cenyeixo amb la carta enviada pel comú de la Parròquia de Canillo, i li llegeixo textualment una part del segon paràgraf: “la raó de ser de la iniciativa exposada és donar resposta a les necessitats d’ampliació de la pista de l’Avet de Soldeu per tal d’acollir les finals de la copa del món d’esquí el 2019; la celebració d’aquestes proves exigeix ampliar l’àrea esquiable a la part final de la pista, tal com la FIS va recomanar el 2012. És a dir, comptem que del 2012 al 2019, i també hi han hagut moltes converses. I el que hem d’estar és contents que vinguin aquestes proves aquí i que es facin amb el màxim de garanties.”
Es podia fer o no a l’Àliga i a l’Avet. A l’Avet com bé ens diu, és una pista d’excel·lents condicions per les proves de gegant i per les proves d’eslàlom. El que jo no sé, vostè tal com veig aquí, és un gran coneixedor del dossier, no sé si pels vincles que té vostè professionals amb la societat SAETDE. Perquè també, tot s’ha de dir, vostè també té alguna relació professional amb SAETDE, si no m’equivoco, corregeixi’m.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, ara el creia capaç de qualsevol cosa menys de fer un despropòsit com el que acaba de fer, Sr. Torres. És a dir, estem parlant d’unes condicions tècniques d’una pista... jo podria fer unes consideracions en relació a aquest projecte, en tot cas podem agafar la portada d’un diari d’Andorra, el Diari d’Andorra d’avui, i veure quines són les persones que estan en aquesta foto en relació als possibles interessos que hi hagi en aquest projecte. Em sembla que el que vostè acaba de fer el menysté com a membre del Govern d’Andorra, traient una situació que no té res a veure aquí davant d’una pregunta en relació a l’obligatorietat o no de fer una competició en una estació d’esquí.
Si el seu Govern ha faltat a la veritat als ciutadans, ens ha fet creure que era obligatori fer-ho per poder acollir aquestes proves a la pista de l’Avet, és el seu problema. Vostè el que no pot aquí és per no donar resposta a les preguntes que se li estan fent, per no donar contesta a les preguntes que se li estan formulant, llançar aquí teories o informacions que no tenen res a veure i que em sembla que parla molt malament de vostè i sincerament esperava qualsevol cosa menys una reflexió com la que acaba de fer. La qual cosa penso que el menysté moltíssim en la seva funció de ministre del Govern d’Andorra.
En tot cas, tornant al que ens ocupa, jo voldria saber si aquesta plataforma i aquest aparcament són imprescindibles, que és l’objecte de la pregunta, per la celebració d’aquestes proves de la copa del món a la pista de l’Avet. Si la informació que conté el Comú de Canillo en aquesta carta, no estem aquí en una sessió de control al Comú de Canillo, si la informació que es conté en aquesta carta, al nostre entendre és errònia, però jo li demano la que diu el seu director que està adjunta amb la demanda d’informació que en el seu moment li vaig formular, si és cert que, com es diu en aquest informe, que és un informe que ha servit perquè el Govern prengui aquesta decisió, si és cert que, com s’afirma en el tercer dels paràgrafs, que la concessió d’aquestes proves quedava supeditada a què es fes una ampliació de la part final de la pista.
Suposo que té l’informe...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
...de la demanda d’informació.
És certa aquesta informació que es conté en l’informe que es va elevar al Govern per prendre la decisió de declarar projecte d’interès nacional?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Doncs, bé, jo penso que li he anat donant resposta a totes les preguntes. Una altra cosa és que a vostè no li hagin agradat les respostes. Però penso que he anat contestant a totes les preguntes. I el Govern, en cap cas no ha faltat a la veritat.
I com bé li dic, em parla de l’informe que ha fet el director del Ministeri d’ordenament Territorial, dir-li que el director del Ministeri d’Ordenament Territorial el qual designo jo la presidència a la comissió tècnica d’urbanisme, el dia que la comissió tècnica d’urbanisme va emetre l’informe en el qual rebat tots els punts del tema de declaració d’interès nacional de la plataforma, va quedar molt clar que tots els arguments que havien exposat els particulars que s’havien oposat a la declaració de projecte d’interès nacional, quedava ben clar que estaven tots desestimats. I em torno a remetre a la carta del Comú del Canillo, la qual és la carta del Comú de Canillo que ens exigeix això. I el Comú de Canillo i ENSISA són els que consideren que fent aquest equipament compleixen amb els requisits que els hi deia la FIS el 2012 que augmentaria les seves probabilitats de tenir la copa del món d’esquí.
Què volem? Augmentar les probabilitats o quedar-nos igual. Potser, si no haguéssim augmentat les probabilitats no tindríem les finals de la copa del món del 2019 que penso que és un esdeveniment que tots els andorrans tenim ganes que es desenvolupi aquí a Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Ens sembla que no s’hi val jugar amb aquests discursos, Sr. Torres. És a dir, la concessió de les proves estaven concedides. Vostès no poden jugar a la política dels fets consumats. A dos anys de la competició d’aquestes proves no tenir la plataforma projectada per part del Comú de Canillo, no tenir la plataforma projectada, i amb els terminis justos presentar-se dins de l’opinió pública, és a dir, que s’ha d’efectuar això perquè sinó no es podran fer les proves quan no és veritat, presentar-se a aquest calendari que no dóna marge a tenir un debat públic o un debat polític, a utilitzar la pista o l’autopista del Projecte d’Interès Nacional per saltar-se tots els procediments de tramitació d’aquest projecte, extralimitar-se amb el que és la funció del Govern fent un Projecte d’Interès Nacional que no li és de la seva competència perquè no l’ha redactat ell, perquè no hi ha una visualització de l’interès nacional al respecte, perquè no pot ser la celebració d’una prova concreta en un espai concret. Si hi ha un altre indret en el que es pot realitzat aquesta prova, no hi ha una justificació nacional per dir s’ha de fer sí o no perquè sinó no podrem celebrar les proves de la Copa del Món.
I més enllà d’això pensem que la millor defensa que pot fer el Govern d’interès nacional és fer respectar les lleis i fer complir les lleis. Quan no es compleixen les lleis, quan interessos individuals poden passar davant de l’interès nacional és quan el Govern està faltant a la veritat...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la repregunta, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
...quan el Govern compleix la Llei i l’aplica aquesta és la millor defensa de l’interès nacional: no fer suposadament un Projecte d’Interès Nacional, extralimitar-se en la seva competència i extralimitar-se amb els tipus d’equipaments que es poden fer en aquest tipus de declaració.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
No sé si vol contestar...
Entenc que no hi ha hagut una pregunta.
Hi ha alguna altra repregunta..
Sr. ministre no sé si vol dir alguna cosa, sinó demanaria si hi hauria alguna repregunta, i si no, passaríem a la següent pregunta.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Només per tancar el tema.
Penso que nosaltres, el Govern, hem fet tots els processos adequats a la Llei per fer la declaració aquesta de Projecte d’Interès Nacional. Hem fet tots els requisits, hem demanat fins i tot els informes no vinculants que es demanen als comuns per la declaració de Projecte d’Interès Nacional. Fins i tot recordo que nosaltres, en el si del Govern, jo mateix abans de declarar el Projecte d’Interès Nacional vaig informar a tots els presidents dels grups parlamentaris que hi havia aquesta declaració de Projecte d’Interès Nacional, i evidentment també és cert que amb el marge -perquè els vaig avisar el dia abans i tampoc teníem temps d’analitzar tot el dossier-, però vull dir que és un projecte que nosaltres hem anat explicant i anunciant des que a nosaltres ens ha arribat aquí, i el que hem de fer si considerem que és un Projecte d’Interès Nacional és declarar-lo Projecte d’Interès Nacional. És a dir, no podem no declarar-lo igual que altres projectes que són d’interès nacional que ens vinguessin d’altres institucions, també l’analitzaríem i també el declararíem Projecte d’Interès Nacional perquè és la nostra obligació perquè és el que ens obliga la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta que és la pregunta número 5.
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 2 de juny del 2017, relativa a un hipotètic projecte alternatiu per a la continuació de la desviació de Sant Julià de Lòria.
Fou registrada amb el número 702 i s’ha publicat en el Butlletí número 41/2017, del 6 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi. Teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Diverses informacions publicades als mitjans el passat 22 de maig coincidien en afirmar que el Govern tindria previst un projecte alternatiu per a la continuació de la desviació de Sant Julià de Lòria.
Atesa la incertesa que genera aquest projecte es demana al Govern: en què es diferencia la proposta alternativa anunciada en relació al projecte inicialment previst per Govern? Per quins motius el Govern renuncia al projecte inicial?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Aniré amb molta prudència a l’hora de contestar-li la pregunta Sr. Naudi, i mesuraré molt les meves paraules vista la interpretació que vostè fa de quan faig una resposta oral aquí al Consell. És a dir, em cenyiré exactament perquè després vostè no pugui dir que jo l’he mentit quan se sobreentenia la data a la qual em refereixo. És a dir, em cenyiré molt al que ja no havia tingut l’oportunitat de manifestar-li públicament, però li dic ara. És a dir, que es quedi només estrictament amb el que li dic.
La meva resposta serà extremadament breu perquè és molt simple, i no requereix de gaire explicacions: a data d’avui no existeix, per part del Govern, cap proposta alternativa a la Desviació de Sant Julià de Lòria.
El Govern té la intenció de realitzar la Desviació de Sant Julià de Lòria en la forma prevista, de plena conformitat amb el Pla Sectorial de Noves Infraestructures Viàries i amb els convenis signats amb els propietaris. Com no pot ser d’una altra manera, perquè qualsevol altra “hipòtesi” seria contrària al Pla Sectorial aprovat en el seu dia pel Govern, i als convenis signats amb els propietaris.
I en la segona part, no existeix doncs la hipotètica renúncia per part del Govern al projecte previst.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, la resposta del Sr. ministre em sorprèn. S’afirmava no fa massa que hi hauria un canvi de traçat en aquest vial, en aquesta desviació. Bé, jo crec ara sembla ser que torna el projecte inicial, segons diu, han mesurat de les seves paraules. Bé, jo vaig entendre als mitjans que es feia un traçat, una desviació per l’avinguda Rocafort i amb un pont diferent del que hi havia al projecte inicial, per tant, jo crec que aquí hi ha una qüestió que no queda prou clara.
En tot cas, li demano si em pot explicar realment si el traçat difereix o és exactament el mateix traçat que hi havia en el projecte inicial quan es van acabar les Fases 3 i 4 i que van quedar pendents de la Fase 1 i 2 que baixa pel marge dret del riu Valira i, per tant, si em pot explicar millor del que ha fet si realment es manté aquell traçat inicial i la sortida on es situa.
Sé que estic fent una pregunta, però més que res que vista la resposta que ha fet el ministre, demanaria aquest aclariment abans d’anar més enllà. Estem aquí per fer exercir aquesta acció de control al Govern.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Naudi, agafi-s’ho bé perquè estic de bon humor i li intentaré explicar però no es prengui si mai faig alguna cosa que no li correspon, digui-m’ho ara mateix i podrem intercanviar; però que no sigui a posterioritat de dos setmanes que a través de les seves rodes de premsa em retreu que jo sóc mentider. Només li comento això.
Doncs bé, el projecte de la Desviació de Sant Julià figurava en quatre fases. La Fase 3 i 4 són les que estan actualment realitzades (la 3 és el túnel de la Tàpia i la 4 són tots els enllaços que hi ha des de l’encreuament d’Aixovall fins a l’enllaç); i quedarien la Fase 1 i la Fase 2 de la Desviació (la Fase 1 consta des de la rotonda del pont de Fontaneda fins tota la finca diguéssim de l’antic càmping Huguet -en el qual hi ha els convenis que ja estan signats; i la Fase 2 d’aquesta desviació seria estrictament el túnel que queda per fer).
Què és el que pretén fer el Govern en aquest cas? El Govern aquest any realitzarà la rotonda a la sortida del pont de Fontaneda que ja està pressupostat en l’exercici 2017 i s’adjudicarà en aquest exercici 2017. Ahir mateix en el plec de projectes del 2017 ja vam treure a concurs la redacció del projecte del vial que ha de passar per l’antic càmping de l’Huguet, en el qual ja estan firmats els convenis, i aquesta seria la Fase 1. És a dir, l’objectiu del Govern és desenvolupar la Fase 1. És a dir, mai el que es farà ara no condicionarà o no modifica el projecte de globalitat de la Desviació de Sant Julià.
L’únic que s’afegeix en aquest projecte és un pont que creua el riu Valira de l’avinguda Francesc Cairat fins empalmar amb aquest nou vial. És a dir, nosaltres avancem en el projecte; durant el curs d’aquesta legislatura molt probablement no es podrà fer el túnel però no condiciona que no es pugui fer el túnel. Què ens permetrà aquest projecte? Ens permetrà que des de la Margineda fins a la Duana tinguem doble carril baixant perquè es travessarà el pont, i si vol li podré ensenyar els plànols, es travessaria aquest pont cap a l’altre costat, es baixaria per l’Huguet i l’avinguda Francesc Cairat, es pujaria tota l’avinguda Francesc Cairat ambdós sentits. És a dir, podríem estar parlant com d’una rotonda de grans dimensions que donaria la volta a tota aquesta zona conservant doncs, les places d’aparcament perquè entenem que hi ha un centre urbà, econòmic i comercial important, llavors compliríem amb tots aquests paràmetres. Però, en cap cas no s’ha renunciat al projecte inicial sinó que es fa una part d’aquest projecte inicial amb els recursos que tenim intentant solucionar doncs una part del problema de trànsit que tenim a Sant Julià.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, primer de tot respondre al que deia primer abans el Sr. ministre. Primer de tot evidentment que tingui la llibertat de contestar sigui al cap de quinze dies, una setmana o un dia a les manifestacions que jo cregui oportunes, i en cap moment quan jo he fet declaracions, jo no l’he tractat de mentider, simplement he dit que potser no havia dit tota la veritat o que havia faltat a la veritat, que no és el mateix!
(Se sent riure)
Dit això, bé, ara hem sabut que en la seva primera intervenció que mesurava, deia molt bé en les seves paraules que no hi havia cap canvi.
Bé, jo aquí observo que ja hi ha un canvi important, una cosa és mantenir el traçat inicial del projecte i afegir doncs, aquesta variant en un pont nou, en aquest sentit, que pot ser una millora sempre i quant es mantingui la fase... en la seva totalitat tant la fase 1 com la fase 2. A mi el que em preocupa, doncs, és que si fan aquesta proposta es deixi de banda l’acabament del túnel, de la fase 2, i s’acabi carregant l’avinguda Rocafort... Perdó, Francesc Cairat.
En tot cas, la repregunta aniria en el sentit de què vostè ha manifestat que es mantindria o que, de moment, endegaran la fase 1 però, voldria saber si el Govern té previst o es manifesta a favor d’acabar un dia o altre la fase 2, -ja que estem a finals de legislatura-, però en tot cas, a mi el que em preocupa és que si s’acaba aquesta fase 1 acabem fent, o el Govern actual acabi fent, un pedaç més en aquelles qüestions com ja ha fet d’altres vegades que amb els seus canvis finalment es deixin les coses a mig acabar i realment la voluntat d’acabar totalment aquest projecte, que no la tingui realment.
En tot cas la repregunta és: si el Govern té realment la voluntat d’acabar completament les fases que queden tal com estaven previstes inicialment?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
És evident que el Govern té la voluntat d’acabar tota la desviació. Jo li puc dir Sr. Naudi que si tinguéssim els mitjans econòmics demà mateix acabaríem, però hem de ser creatius i justament estem fent una part del projecte que no condiciona l’execució del següent. Si hi haguessin els recursos econòmics evidentment ja l’haguéssim fet des del principi de la legislatura, d’això en pot estar clar! I tos entenem que és un projecte que és molt interessant per Andorra, per la gent que ens visita i per la gent que habita Sant Julià.
És a dir que no es modifica el projecte i si ho poguéssim fer el faríem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller...
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, una última repregunta.
Doncs bé, parlava de creativitat i a mi justament el que em preocupa és la gran creativitat del Govern Demòcrata. Hem vist amb aquesta creativitat doncs: anunciar un edifici The Cloud amb unes finalitats, amb una amortització a molt pocs anys, ara s’hi posa un casino... ara no s’hi posa, ara l’amortització i la recuperació de la inversió inicial ja no és la mateixa... Bé... O l’heliport mateix, que és un heliport itinerant que es va movent cada vegada... Aquí observo una gran creativitat!
L’última repregunta aniria en el sentit, doncs, si ho he entès bé i ho pot precisar el Sr. ministre, si pel pressupost de l’any vinent es pressupostarà la partida o una partida per l’execució immediata d’aquesta fase 1?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, l’any que ve hi haurà una partida per executar la fase 1.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la darrera de les preguntes presentades.
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2017, relativa al desenvolupament del projecte Aeroport Andorra - La Seu d’Urgell.
Fou registrada amb el número 706 i s’ha publicat en el Butlletí número 41/2017, del 6 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet. Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
La Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra van signar al gener del 2015 un conveni de cinc anys de vigència en què s’estableix una col·laboració en la gestió i la promoció de l’aeroport, així com en la cerca d’operadors. La gestió i l’explotació de l’aeroport continua a càrrec de la Generalitat a través d’Aeroports de Catalunya.
El 2016 es van registrar 3.584 operacions, que va suposar un increment del 66% respecte l’any anterior que va registrar 2.156 operacions. Aquestes operacions es troben relacionades amb l’empresa TSA i l’escola de vol la Plana. TSA s’ha consolidat el transport d’aerotaxi, i més a més ha ampliat el seu ventall de serveis amb activitats com ara el manteniment d’aeronaus, el transport medicalitzat i el transport d’òrgans i l’escola de vol La Plana segueix incrementant la seva operativa a l’aeroport.
En vista que els vols comercials, regulars o charters amb capacitat de fins a quaranta persones no acaben de formalitzar-se, i recordant que el principal objectiu que es va tenir en aquest projecte encara no aconsegueix arrencar, degut a què representava una bona eina per obrir noves oportunitats turístiques, econòmiques i de treball per tot el territori.
El ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, va anunciar que existeixen dues companyies aeronàutiques que han manifestat la seva voluntat d'operar a l'aeroport Andorra-La Seu d’Urgell, un cop sigui una realitat la tecnologia que permetrà fer aproximacions instrumentals amb GPS.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta: ens pot explicar Govern en quin punt es troba el projecte de l’Aeroport Andorra-La Seu d’Urgell? I quan es trobarà operatiu el sistema d’aproximació instrumental GPS?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, Molt Il·lustre Consellera, penso que està bé d’exposar una miqueta el tema de l’aeroport perquè penso que està avançant en bon sentit, i llavors, passaré a exposar-li el que pensem que són els plantejaments futurs que han de venir.
Les dades que vostè ens ha presentat són certes i s’ha registrat realment un important augment de les operacions pel que fa als vols d’escola, aerotaxis i vols privats.
El punt en què es troba actualment l’aeroport, estem en un punt de captació d’activitat. Si bé els vols que s’han descrit anteriorment les operacions ja estan consolidades i se segueix treballant per captar empreses que facin vols comercials de passatgers ja siguin regulars o charters. Aquí s’ha de comentar que tenim la comissió mixta de gestió entre aeroports de la Generalitat i Andorra Turisme els quals treballen amb paquets amb els tour operadors per intentar oferir vols d’Andorra-La Seu a altres destinacions com podrien ser Madrid-Palma o amb alguns que s’havien parlat.
Totes les aerolínies que hem contactat amb avions de fins a cinquanta places coincideixen en la necessitat imperativa de disposar d’un sistema d’ajuts a l’aproximació tal i com ja s’havia vingut manifestant des dels darrers dos anys. Des de l’octubre del 2015, després d’una reunió mantinguda amb el Ministeri de Foment espanyol, s’ha treballat per tal de disposar d’aquests sistemes.
I a la segona pregunta: quan es trobarà operatiu el sistema d’aproximació instrumental del GPS? Una dada important és que aquest sistema ja és operatiu, el que passa és que no està autoritzat, d’acord? Les fases per l’autorització de l’aproximació mitjançant GPS depenen de la primera reunió de Fomento; presentació per part d’ENAIRE, AESA, un que és el gestor de l’espai aeri i de l’agència de seguretat, ens van donar l’opció de l’NDB i del GPS; l’NDB es va descartar pel cost i es va guardar la del GPS.
L’estudi teòric de les maniobres, pendent d’aproximació, les distàncies i obstacles per part d’ENAIRE on es conclou que cal un estudi de riscos. Llavors, es va encomanar un estudi a un catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid i es va presentar a AESA i a ENAIRE i es demanen proves, llavors ens van demanar proves in situ amb registradors. Les proves aquestes es van fer fa un mes i mig amb un ATR 72 i, fins i tot, la setmana passada van estar fent d’altres proves. Quan aquest estudi estigui realitzat s’entregarà abans de l’estiu a AESA i a ENAIRE perquè en facin la validació. Hem de dir que arran de la visita del M. I. Cap de Govern al president del Govern espanyol a l’últim mes va ser un dels dossiers importants dels quals van tractar perquè es pogués habilitar la tecnologia GPS a l’aeroport de la Seu.
Recordar-li que a França és un ús habitual que l’aproximació amb GPS està validada, hi ha més de trenta o quaranta aeroports que estan validats amb la tecnologia GPS però, a Espanya és una tecnologia que encara no està implementada i, doncs, es volen mirar amb molta detenció tots els informes perquè si comencen a validar el primer aeroport amb GPS evidentment molts altres aeroports vindran acte seguit a tenir la instrumentalització amb GPS. Què pensem? Que aquest procés pot durar... i no penso enganyar-la, pot durar prop d’un any, però esperem que sigui menor.
Vostè em manifestava que hi ha diverses companyies que estan interessades, efectivament, hi ha companyies que estan interessades a operar des de l’aeroport Andorra-La Seu. Són companyies... em permetrà que no desveli el nom de les companyies perquè la idea és que un cop que estigui habilitat el sistema de GPS ens farà la demanda oficial o podrem establir convenis amb aquestes companyies de manera oficial. Ara, seria diguéssim “tirar cartes al vent” dient que són unes companyies i després podrien acabar sent unes altres, però el que sí que li puc dir, és que sí efectivament tenim companyies interessades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Moltes gràcies per la seva resposta. No li demanaré el nom de les companyies. Entenc la seva explicació.
L’aeroport d’Andorra-La Seu havia de ser un revulsiu en la dinamització del nostre país i de la zona de l’Alt Urgell, però el projecte encara no aconsegueix avançar per l’aproximació instrumental amb el GPS i ja fa molt temps que se’n parla sense que hi hagi cap avançament significatiu.
Poques setmanes enrere el ministre d’Ordenament Territorial, vostè mateix, va anunciar que hi havia dues companyies aeronàutiques que manifestaven la seva voluntat d’operar a l’aeroport d’Andorra-La Seu un cop sigui una realitat la tecnologia que permetrà fer aproximacions instrumentals amb GPS, i ara mateix ens ho acaba de confirmar.
Però aquest GPS ja fa dies que en parlem i no s’acaba d’instal·lar o de finalitzar el procés necessari per poder iniciar els vols amb passatgers. Tot i que durant el mes de març i ens ho acaba d’explicar, hi han hagut els tècnics fent proves de simulació amb el GPS, però les autoritzacions encara no les tenim.
Pels que hem sabut pels mitjans, aquesta qüestió va ser un dels punts de l’ordre del dia de la reunió que va mantenir el cap de Govern amb el president espanyol, que la idea era intentar agilitzar els últims informes que han d’emetre les autoritats espanyoles per autoritzar l’habilitació del vol amb GPS, tenint en compte que seria molt fructífer per al nostre país per atreure companyies que operin a l’aeroport.
Ens trobem en un moment important amb la necessitat de donar un impuls a l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, recordant alhora, que el projecte de l’heliport d’Andorra no acaba de trobar l’emplaçament que sigui del gust de tothom, generant molta controvèrsia sobre la seva ubicació.
Penso, personalment, que per potenciar l’aeroport d’Andorra-La Seu, podria ser realment una font d’arribada de turistes a Andorra i de millorar de forma important les nostres comunicacions per a tothom.
Des del setembre del 2015 l’aeroport està pendent de la combinació d’estudis i d’informes tècnics que acabin de confirmar la viabilitat d’homologar el sistema GPS per a les maniobres d’aterratge i d’enlairament. En aquell moment, ja el ministre Alcobé i la ministra Pastor van acordar de treballar de forma ferma per aconseguir la tecnologia GPS.
Fa pocs dies també, hem conegut a través dels mitjans de comunicació la voluntat d’una companyia sueca de dur esquiadors a l’aeroport de l’Alguaire. La companyia sueca Quality Travel ha arribat a un acord amb la Generalitat de Catalunya i contractarà cada diumenge d’entre els mesos de febrer i març del 2018 dos avions amb destinació a Lleida, els passatgers dels quals seran en la pràctica totalitat esquiadors amb pacs de viatge i forfets a les pistes d’Andorra.
Cal dir que el 61% dels turistes de l’aeroport de l’Alguaire són esquiadors i molts d’ells amb destí a Andorra.
Recordem també les dificultats que tenen per aterrar aquests vols a l’hivern en condicions de boira important que cal desviar els vols a Barcelona. Entenc que cal fer una aposta més potent i potser seguir el tema de forma més profunda i centrar els esforços en aquesta línia en vista de la importància que pot tenir en l’arribada de turistes al nostre país i que aquests no marxin volant cap a d’altres indrets.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, coincideixo en gran part amb l’explicació que fa la consellera.
El que sí li he dit ara el sistema GPS, doncs, com bé li he manifestat és complicat, perquè seria el primer d’Espanya, i justament per això s’ha encomanat aquest estudi de riscos a aquest catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, que és el que el presenta a AESA. Aquest informe estarà llest ara a l’estiu per poder-lo presentar. Però bé, un cop que el presentin és AESA i ENAIRE que són els gestors de l’espai aeri i l’agència de seguretat que són els que han de validar aquests informes.
I nosaltres hi estem treballant en el sentit que quan estiguin validats aquests informes i ens habilitin el GPS, doncs, les companyies que hi ha, ja estan contactades per poder fer les primeres proves i fins i tot amb tour operadors, doncs, perquè comencin a habilitar rutes que podrien ser, com bé li he comentat abans, rutes Palma-La Seu, Palma-Andorra-La Seu, Madrid-Andorra-La Seu i fins i tot, Londres-Andorra-La Seu.
És a dir que estem avançant en aquest sentit. Nosaltres som els primers interessats en què això ja pogués estar habilitat, i penso que en aquest cas estem remant tots en el mateix sentit, tant aeroports de la Generalitat com el Govern d’Andorra, com Andorra Turisme, perquè tots ens interessa aportar clients de més llunyania que ens puguin arribar a Andorra amb menys temps, i pensem que això pot ser un revulsiu pel turisme i per això hi estem treballant.
Pensem que ho podrem aconseguir. I com bé li dic, és un camí complex perquè l’habilitació del GPS no està aprovada a Espanya, és a dir, l’han de justificar i al ser el primer aeroport, doncs, hi poden haver aquestes complicacions, doncs, que estiguin ben segurs que serà un sistema segur.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, li agraeixo molt tot el que ha dit, perquè evidentment anem tots en principi en la mateixa línia.
Jo plantejava aquesta pregunta, perquè en vista que ens està costant tant trobar o solucionar el tema de l’heliport, entenc que l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell potser té dos aspectes molt importants, que ho he dit abans en la meva intervenció. Per una banda és l’arribada de turistes que poden ser molt més majoritaris i que realment poden beneficiar-nos, però també una millora molt important en les comunicacions, inclús per les pròpies persones d’Andorra, inclús per l’obertura econòmica, i per molts altres aspectes.
És a dir, que no és una cosa que se centra única i exclusivament en fer arribar turistes aquí, sinó també pot anar molt més enllà. Per això crec que en vista a què altres projectes estan costant més, probablement posar molt més l’accent en un projecte d’aquestes característiques, podria ser interessant per a tothom perquè en definitiva no generaria cap tipus de controvèrsia amb ningú, al contrari, intentar aconseguir que les autoritats espanyoles, d’una vegada per totes, doncs, agilitzin una miqueta tots aquests processos que ja fa molts dies que hi estem donant voltes, i que ja sabem que a més a més, és clar, jo entenc una mica quin és el problema que tenen a Espanya.
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la pregunta, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí.
Aleshores, doncs, m’agradaria saber si això s’allarga una mica per part de les autoritats espanyoles, quines accions pensaria fer Govern per intentar realment que això no s’aturi i que avanci?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, jo penso Sra. Bonet que la prova més gran i que hi tenim molt interès, és que va ser un dels dossiers principals que va portar el cap de Govern durant la visita amb el president del Govern Espanyol. Perquè realment van parlar d’aquests dossiers i d’aquest tema, perquè per a nosaltres és molt important i evidentment millora molt les comunicacions amb Andorra i millora molt el tema turístic.
És a dir, nosaltres seguirem, com bé li he dit abans, remant en aquest sentit, perquè pensem que és una via de comunicació que és molt important per al nostre país, i no escatimarem esforços, doncs, per aconseguir-ho.
Evidentment ens agradaria que fos molt més ràpid, nosaltres seríem els primers interessats que voldríem que això ja estigués solucionat.
Però hi estem treballant, i és un projecte que està completament viu.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes i vist que no hi ha més preguntes presentades ni més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 12.33h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 15 de juny del 2017
1- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 2 de juny del 2017, relativa a per què el títol de batxillerat del sistema educatiu andorrà no dóna una convalidació directa al nivell B2 de català, (Reg. Núm. 0703).
2- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 22 de maig del 2017, relativa al Decret de modificació del capítol quart del Decret de modificació del Decret de creació i regulació dels diplomes oficials de llengua catalana del Govern d'Andorra, (Reg. Núm. 0637).
3- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 1 de juny del 2017, relativa a la declaració com a projecte d’interès nacional de la plataforma esquiable a Soldeu, (Reg. Núm. 0700).
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2017, relativa a les suposades exigències de la FIS en relació a les finals de la Copa de Món d’Esquí, (Reg. Núm. 0707).
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 2 de juny del 2017, relativa a un hipotètic projecte alternatiu per a la continuació de la desviació de Sant Julià de Lòria, (Reg. Núm. 0702).
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2017, relativa al desenvolupament del projecte Aeroport Andorra - La Seu d’Urgell, (Reg. Núm. 0706).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
