Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 14/2015 - 79 pàgines
Sessió ordinària del dia 22 d’octubre del 2015
El dia 22 d’octubre del 2015, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 40/2015, que és el següent:
1- Designació del president i dels membres del Tribunal de Comptes.
2- Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels
M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Conxita Marsol Riart
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre de Justícia i Interior; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior i Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.04h)
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem, doncs, al primer punt.
1. Designació del president i dels membres del Tribunal de Comptes.
S’ha presentat una única candidatura sobre la qual no s’ha formulat cap objecció i ha estat proclamada per la Sindicatura i publicada en el Butlletí número 43/2015, del 21 d’octubre.
Demanaria també, tot seguit, a la Sra. secretària de la Sindicatura, de llegir els noms dels candidats, si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Gràcies Sr. síndic.
La candidatura per la designació del president i dels dos membres del Tribunal de Comptes queda composada per les següents persones: en qualitat de president, el Sr. Francesc d’Assís Pons Tomàs; i com a membres, la Sra. Montserrat Montes Echevarría i el Sr. Carles Sansa Torm.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, us recordo que el president i els altres membres del Tribunal de Comptes són designats individualment pel Consell General amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres en primera votació.
En el cas que no s’assoleixi aquesta majoria es procediria a una segona votació on quedarà elegit el candidat que obtingui el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.
Doncs, procedim en primer lloc a l’elecció del candidat a president: el Sr. Francesc d’Assís Pons Tomàs.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Hi ha un silenci)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí. 26 vots a favor i 1 vot en contra.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat i vist que la majoria dels dos terços seria de 19 vots, declaro elegit el Sr. Francesc d’Assís Pons Tomàs, president del Tribunal de Comptes.
A continuació procedim a l’elecció del segon candidat, candidata en aquest cas: la Sra. Montserrat Montes Echevarría.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Hi ha un silenci)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí. 26 vots a favor i 1 vot en contra.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat declaro elegida la Sra. Montserrat Montes Echevarría, membre del Tribunal de Comptes.
I finalment procedim a l’elecció del tercer candidat: el Sr. Carles Sansa Torm.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Hi ha un silenci)
Sra. secretària, si vol procedir a donar lectura del resultat si us plau.
La Sra. Maria Martisella:
Sí. 27 vots a favor.
El Sr. síndic general:
Bé, a la vista del resultat declaro elegit el Sr. Carles Sansa Torm, membre del Tribunal de Comptes.
Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És per una explicació de vot.
Al parer dels consellers generals d’SDP, haurem perdut l’ocasió de fer les coses ben fetes.
D’acord amb la Llei 2/2010, del 18 de març, els actuals membres del Tribunal de Comptes finalitzaven el mandat: l’un, el 27 d’octubre del 2012; el segon, el 27 d’octubre del 2013 i el tercer, el 27 d’octubre del 2014. A les dates ressenyades no es va produir cap renovació. En lloc de donar compliment a la Llei vigent, la majoria de DA de la passada legislatura va optar per canviar certs articles de la Llei mitjançant una llei ben diferent de la pròpia del Tribunal de Comptes coneguda com a “regla d’or”, la 32/2014, del 27 de novembre. Un exemple més d’un procedir que a SDP anomenem “contraban legislatiu”.
En la compareixença que varen fer els actuals membres del Tribunal de Comptes, la passada primavera davant la Comissió Legislativa de Finances, ens van trametre una proposta d’organització funcional basada en una revisió global sobre l’estructura i funcionament del Tribunal, per tal de reduir algunes mancances i eliminar certs riscos constatats bàsicament en les externalitzacions.
Cap de les propostes presentades fou tinguda en compte per la majoria de la comissió, el resultat del treball quedà limitat a la simple renovació dels tres membres del Tribunal.
Els criteris de renovació, basats en elements objectius de capacitació professional, experiència en el camp de l’auditoria especialment en les finances públiques prèviament acordats, finalment han deixat pas a criteris subjectius i arbitraris, en el cas del candidat proposat pel grup de la majoria.
Per què renovar un determinat membre i no pas un altre dels tres actuals? Quins són els arguments o criteris tècnics emprats? No n’hi ha. Es fa política de partit i no política d’Estat.
Si el grup de DA tenia previst aplicar la disposició final primera i la disposició transitòria segona de la Llei 32/2014, podia haver-ho fet el primer dia, sense donar-hi tantes voltes.
S’acaba fent el que convenia evitar: s’està polititzant un organisme independent.
Quant al representant presentat pel Grup Liberal, entenem que en el seu currículum professional no consta l’experiència en el camp de les finances públiques. Si la composició del Tribunal de Comptes es manté limitada a tres membres, no considerem aquest perfil apropiat.
Per això el nostre vot ha estat negatiu en els dos casos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha cap altra intervenció doncs, passaríem al segon punt de l’ordre del dia.
Preguntes al Govern amb resposta oral.
Us recordo que segons disposa l’article 130 del Reglament del Consell General, el temps total per substanciar una pregunta incloent també la rèplica i la dúplica no pot excedir els vuit minuts dividits en parts iguals i que finirà la resposta del membre del Govern, si un conseller general ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per un minut per tal que formuli una repregunta estrictament sobre la mateixa matèria i el membre del Govern disposarà per la resposta del mateix temps.
Alhora us informo que s’han presentat quatre preguntes amb caràcter urgent admeses a tràmit per la Sindicatura i que figuren en el primer lloc del llistat.
Després de substanciar les preguntes amb caràcter urgent, i si no hi hagués inconvenient per cap dels consellers generals, procediríem en primer lloc a debatre la pregunta pel conseller Pere López Agràs numerada en el llistat amb el número 16; en el registre és la 1057. A continuació seguiríem amb la resta de preguntes segons l’ordre establert.
Si no hi ha cap objecció procedirem, doncs, amb la primera pregunta.
1- Pregunta amb declaració d’urgència, presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrits de data 16 i 19 d’octubre del 2015, relativa a les raons que van portar el cap de Govern a no honorar el compromís que va fer a la Junta de Presidents de trametre la demanda d’informació a l’INAF, l’AREB i la UIFAND.
Fou registrada amb el número 1089 i s’ha publicat en el Butlletí número 43/2015, del 21 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
En la darrera Junta de Presidents el cap de Govern es va comprometre, davant tant dels presidents dels grups parlamentaris com del propi síndic general, a facilitar la informació que es reclamés a l’executiu sobre l’afer BPA i, en cas que aquesta estigués en mans d’organismes com ara l’INAF, la UIF o l’AREB, a intercedir davant d’ells perquè ho fessin. En concret va assegurar que enviaria una carta a les diferents entitats i que -cito literalment-: “trametria als consellers generals la resposta donada per part d’aquestes”.
Cal recordar que aquest també és el procediment habitual establert per totes les demandes d’informació que es fan per la via de l’article 5.
El compromís va sorgir arran d’una queixa formulada pel Grup Parlamentari Mixt, tot recordant que a una demanda prèvia del conseller general, Gerard Alís no s’havia facilitat la major part de la documentació sol·licitada al·legant que estava en mans de l’INAF i no del Govern. Els consellers socialdemòcrates van preveure que podia passar el mateix amb una altra petició, en aquest cas la que reclamava informació sobre l’encàrrec i els contractes que s’havien signat amb l’auditora PricewaterhouseCoopers per a la revisió de comptes de BPA.
La nostra sorpresa i incredulitat -a la vista del que el cap de Govern havia manifestat, reitero, davant la presència de membres de Sindicatura incloent el propi síndic general i dels presidents de grup parlamentari- ha estat veure la resposta rebuda a aquesta segona demanda. Es limita a dir que l’executiu no havia encomanat la revisió de comptes i no adjunta cap resposta per part dels organismes que sí haurien realitzat la contractació. Tampoc hi ha cap comprovant que evidenciï que s’ha complert la paraula d’enviar la demanda a les entitats afectades.
Davant la gravetat dels fets, que han provocat que els consellers no puguem disposar de la informació sol·licitada, el que és, al nostre entendre, l’objectiu del cap de Govern, i que han posat de manifest una nova burla a les institucions del país i al conjunt del Consell General en concret, es demana: quins són els motius pels quals el cap de Govern ha faltat a la seva paraula davant la Junta de Presidents i als consellers generals en no trametre, com es va comprometre, la nostra demanda d’informació a l’INAF, l’AREB i la UIFAND?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
No vull ara aquí fer una discussió sobre el que es va dir o el que es va deixar de dir a la Junta de Presidents. Temps tindrem, Sr. López, de llegir l’acta d’aquella reunió i hi ha coses, ja per començar, que vostè posa en paraules meves que s’allunya i d’un bon tros de la realitat.
Ara bé, sense voler entrar en més polèmiques jo reconec que pel que fa als assumptes de les demandes d’informació de la BPA no sempre hem estat prou diligents... i ho dic en seu parlamentària, però crec també que es pot entendre que estem davant una situació nova per a tots: pel Govern, per l’oposició, per tots els parlamentaris en la qual hi ha força informació reservada i confidencial i crec que tots convindrem que des d’aquesta Cambra en alguns casos s’ha demanat informació que per llei no es podia donar, no la podia donar el Govern perquè ni tan sols la tenia, però no la podia donar a organismes independents en plena autonomia d’independència com l’INAF, l’AREB i la UIFAND perquè la llei així negava aquesta possibilitat.
En aquest sentit, quan vaig parlar d’aquest contracte Pricewaterhouse vaig dir que al meu entendre -i ho vaig dir, això sí que me’n recordo, no d’aquestes coses, ja tindrem temps de mirar l’acta que fa Sindicatura amb tota llibertat-, vaig dir que jo pensava que no hi havia cap impediment legal perquè vostès poguessin tenir accés a aquest contracte.
Evidentment, no com d’altres, jo no sóc un expert en aquesta matèria i l’INAF haurà de fer les seves consultes oportunes amb els seus assessors legals, obligació en té, per saber si es pot donar o no donar aquest contracte.
I reitero que podíem haver estat més diligents a l’hora de fer arribar aquestes demandes d’informació a l’INAF perquè no van fer arribar -i això també ho dic de forma clara- la demanda d’informació a l’INAF al juny però sí que ho vaig fer, tal i com em vaig comprometre, ho vaig fer a l’INAF recentment perquè valorés si aquesta informació es podia donar o no es podia donar.
Però aquí, em permetran Srs. consellers, que hi ha una altra qüestió. Des del Govern, i així ho vam dir vàries vegades i amb una resposta d’informació l’estiu passat, hem volgut sempre i serà sempre la nostra voluntat respectar la dependència orgànica que per llei tots vostès van votar de l’INAF i de l’AREB. És per això que sempre hem dit que preferíem que les demandes d’informació i preguntes escrites dels consellers s’adrecessin directament a aquests organismes especialment un cop creada la Comissió Especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera.
Així ho entén el Govern i així crec que ho entenen de forma molt clara aquests organismes que han comparegut a la comissió, que no tenen -estic segur- cap problema per reunir-se amb els grups parlamentaris i que prefereixen... -i vostè ho sap-, i que prefereixen que les demandes d’informació se’ls hi faci arribar directament. I així, em sembla, que en benefici de tots amb un criteri d’utilitat perquè les demandes d’informació, les demandes i les respostes, siguin més fluïdes així acabaríem amb tots aquests malentesos.
En aquest sentit jo agraeixo, i ho agraeixo públicament, agraeixo aquí el que va passar a la Junta de Presidents justament quan vostè va fer referència, a petició no del seu grup parlamentari, a petició del Sr. Gallardo que ho agraeixo que, amb un sentit de la responsabilitat perquè les coses fossin més fluïdes van llençar una oportunitat que em sembla que es va recollir de què fossin els organismes que rebessin aquelles demandes de forma directa, i així em consta que ja s’ha fet amb una primera demanda d’informació.
Jo penso que això és la millor manera d’acabar amb totes les sospites i totes les insinuacions perquè és voluntat del Govern de forma inequívoca contestar aquelles preguntes que té la informació requerida per poder-les contestar i estic convençut que és així també com ho vol fer l’AREB, la UIFAND, l’INAF i evidentment si aquelles preguntes... i acabo ja Sr. síndic, s’enquadren dins del marc legal establert no pas perquè us parli sinó pels consellers que van votar les lleis que doten de plena autonomia i que també amb un cert...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Estic acabant.
Diuen de forma clara que hi ha temes extremadament confidencials i espero evidentment que aquest informe de Pricewaterhouse arribi al més aviat possible perquè penso que això no està dins d’aquests preceptes de confidencialitat.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri, em sap greu que intenti barrejar moltíssimes coses... Anirem a pams perquè part de la seva resposta i ja vaig dir que en el seu moment ha faltat a la veritat i no m’agradaria emprar termes més durs i vostè hauria de fer el possible per no forçar-me a emprar-los aquests termes més durs però, és clar, una de les coses que vostè diu resulta que no era veritable per educació, és a dir, que tenia la intenció de contestar... Anirem a pams, no anirem posant preguntes que podrien haver estat més diligents etcètera, etcètera, són una absoluta provocació.
És a dir, vostè està dient aquí alguna cosa que no és el que pensa. Vostè ha fet tot el possible... -i començaré pel final, vull dir, vostè vol que arribi aquesta informació-, vostè ha fet tot el possible perquè aquesta informació no la tinguem. La demanda d’informació està formulada al mes de juny, el Reglament del Consell li dóna efectivament trenta dies per contestar; amb les vacances parlamentàries, la demanda d’informació caduca al mes d’octubre però, res impedeix que aquesta informació. Si realment vostè té aquesta voluntat que acaba de dir la qual cosa com tothom pot comprovar, no és certa, doncs si vostè té aquesta intenció de què aquesta informació ens arribi només ha de fer el possible perquè aquesta documentació ens sigui tramesa per l’INAF o bé sigui tramesa per vostè mateix.
Vostè ha fet justament el contrari del que diu i amb aquest tema em sap greu, faltant tot sovint a la veritat, per no emprar un terme que espero que en les seves contestes no em forci novament a dir.
Ha fet tot el possible perquè això no ens arribi. Ha esgotat quatre mesos una demanda d’informació per contestar-nos amb un to que és una falta de respecte que el Govern no ha fet cap encàrrec de revisió de comptes i que aquesta informació la tenen altres organismes.
Vostè tampoc ha dit mai que preferiria que el Govern aquestes demandes d’informació...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
...anirien adreçades directament a través de les altres entitats; no ho ha dit mai. És una qüestió que va sorgir en la darrera Junta de Presidents i vostè es vol acollir ara a aquesta fórmula però la demanda, en tot cas, estava entrada anteriorment.
Vostè ha fet tot el possible, no només en aquest cas sinó en altres casos, perquè aquesta informació no ens arribés i està faltant absolutament a la veritat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Molt breument, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Molt breument.
Vostè té un do perquè vostè sap exactament el que pensa el cap de Govern.
Miri, jo li diré objectivament quina és la posició del cap de Govern. El cap de Govern el que vol és que aquestes informacions puguin arribar el més de pressa possible, aquelles que no siguin confidencials als Molt Il·lustres Consellers Generals.
Més enllà, Sr. López, vostè s’ha reunit amb l’INAF i sap que hi ha la voluntat de l’INAF; i també se li ha fet arribar de forma molt clara que es trobarien des d’un punt de vista de la seva autonomia molt més bé des d’un punt de vista de contestar si aquestes es formulessin directament als organismes pels quals van dedicades aquestes preguntes. Per tant, què és l’important? L’important és que els consellers allà on no hi ha confidencialitat rebin aquesta informació.
Jo he reconegut que hauria pogut ser més diligent.
Espero que amb aquesta contesta estigui acabant, Sr. síndic. No m’hagi d’acusar de cinquanta-mil coses i per això sospeso cada una de les paraules.
Però, li puc assegurar que és voluntat de l’INAF i vostè ho sap i tindrà aquest informe de Pricewaterhouse, aquest contracte de Pricewaterhouse que potser és el més important, el més rellevant i ho tindrà perquè vostè ha parlat amb l’INAF i perquè vostè sap que l’INAF, m’ho ha dit que vostè li n’havia parlat i no fa pas tan temps i això és l’important. L’important és que estem obrint una via directa -que la va obrir i li agraeixo al Sr. Gallardo-, d’anar per feina i aplicar un criteri d’utilitat i aquelles demandes que van dirigides a aquells organismes, es facin directament, es vehiculin directament a aquells organismes perquè les coses passin més de pressa i no hi hagi...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
I estic segur que amb aquesta contesta no genera cap classe de polèmica que tingui de rebre vostè amb les seves preguntes altres qualificatius pujats de to que, dic passant, és una de les seves costums.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la repregunta, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
No és per res una de les meves costums, tot el contrari, intento ser moderat però vostè està portant les coses molt lluny, i ho sap, i no sé fins on les vol portar i ho sap perfectament, n’hem parlat vàries vegades: està portant la situació a límits realment molt, molt complicats perquè diu una cosa que no fa, intenta passar les coses pel que no són, ens va dir en una reunió al seu despatx que no tornaria a passar més que una demanda d’informació al cap de quatre mesos ens contestaria que la informació la té l’INAF i que enviem la carta; ho ha tornat a fer! Està fent el possible per menystenir-nos i faltar-nos al respecte de manera continuada, per tant, no vingui ara, no vingui a dir que estic sent dur amb el meu to perquè estic fent els terminis, complint el que s’acorda que hi ha una relació normal a través de Sindicatura i amb el Govern, i és vostè el que està incomplint, faltant a la veritat i mentint amb els seus compromisos i amb les seves afirmacions i està mentint únicament, en aquest cas de la BPA, i està mentint repetidament sobre aquest cas perquè el mateix circuit que funciona per altres institucions vostè l’ha inhabilitat per les demandes de la BPA perquè el Govern, i és la pregunta que li faig, contesta demandes d’informació trametent aquesta informació i enviant-la als consellers generals d’altres entitats -aquesta setmana passada van arribar demandes d’informació de l’STA...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
El Govern normalment rep aquestes demandes d’informació dels consellers generals, les envia a les entitats afectades i tramet la resposta al Consell General?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo puc entendre que tot és millorable. No hi ha cap mala voluntat del Govern d’Andorra.
Jo repeteixo, em sembla que perquè no hi hagi més preguntes en aquest sentit i acabem amb aquests malentesos i... Escolti, totes aquestes paraules i qualificacions... Jo puc entendre que vostè ho pugui dir i fa la seva feina a l’oposició.
Miri l’important, penso jo, és perquè acabem amb això i acabem amb aquesta nebulosa de què el Govern no vol donar informació, que cadascú contesti la informació amb la qual té la potestat de contestar. El Govern ho fa i l’AREB i l’INAF estan disposats a contestar-les i és molt més àgil que aquesta contesta arribi al més de pressa possible si es vehicula directament.
Per això, agraeixo una vegada més el que va proposar el Sr. Gallardo, que dic passant, ja s’ha fet la primera prova perquè amb una demanda que vam contestar en els mateixos termes que no teníem aquesta informació, més que fer roda de premsa es va aplicar un sistema sota un criteri d’utilitat i es va dir: “Anem a buscar una solució positiva per tenir aquesta informació” I aquesta solució positiva, acceptada penso per Sindicatura, és el fet de què es vehiculin aquestes informacions directament als organismes als quals...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant...
El Sr. cap de Govern:
I penso que així ho portarem tots molt millor i hi haurà menys malentesos.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, li torno a demanar on vol portar tot això perquè vostè amb aquesta explicació que ha fet ara, entre altres coses està dient que Sindicatura ha fet malament la seva feina perquè vostè està dient que Sindicatura enlloc d’enviar-li la carta a vostè l’hagués hagut d’enviar a la UIF i a l’INAF.
Està disposat, ja ho veig, a anar contra tothom per tal de protegir-se vostè i de carregar-se totes les institucions del país. De passada diu que el síndic ho ha fet malament perquè no li havia d’enviar la carta a vostè i li havia d’haver enviat a l’INAF. De passada posa en un compromís a l’INAF al qual és autònom, pel que vostè vol, però ara sap que m’he reunit amb l’INAF i que sé perfectament que no li han enviat aquesta demanda d’informació, doncs, l’autonomia de l’INAF arriba per allò que li interessa a vostè per no enviar una certa informació però quan jo em reuneixo amb l’INAF vostè està al corrent de la reunió amb l’INAF. Vostè es carrega constantment de xafar la suposada autonomia de l’INAF que és autònom quan vostè no vol contestar, però que no és autònom quan té tota la informació que li interessa i la fa servir de manera absolutament partidista perquè l’única finalitat és fer tot el possible amb aquest tema i amb altres temes perquè totes les informacions de la BPA no ens arribin, i vostè ha fet tot el possible perquè no disposem...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
Li demano per què ha fet tot el possible perquè a hores d’ara no puguem disposar d’aquest contracte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
És que és difícil que li contesti el perquè he fet una cosa que no he fet, sinó, ja li contestaria.
Deixi de barrejar a la Sindicatura aquí, per favor...
Jo... Escolti, ja veurem a la Junta de Presidents el que es va dir en el seu moment amb tota la independència. Suposo que també reconeixerà que la Sindicatura té tota la independència i jo, en tot cas, aquí hi han hagut vint-i-set consellers més enllà de vostè que no han acusat la meva contesta i en tot cas no he acusat res de Sindicatura.
Dic passant... Vostè sí que els fica a tots junts, eh? La interpretació de la reunió de la Junta de Presidents.
Miri, jo contestaré tantes preguntes com faci falta. Què és l’important? L’important -i a més ho he reconegut-, que el Govern ha estat poc diligent en alguns casos? Ho he reconegut. Que el Govern vol, i sempre ha sigut la posició del Govern, perquè és la posició dels organismes als quals se’ls hi demana mitjançant el Govern de què es trameti aquesta informació directament? I que s’està arribant a una via que em sembla que ens convé a tots plegats? I, en definitiva, què és el que li convé a vostè? És vostè, perquè ho sap, tindrà aquest contracte de Pricewaterhouse? Acabem de donar la sensació a l’opinió pública que aquí hi ha una consòrcia mundial...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una repregunta, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, com que no em contesta al que li pregunto, li posaré més fàcil. És a dir, com que no em vol contestar el que li estava demanant anteriorment, li posaré: què ha fet en aquests quatre mesos des de que té la carta del síndic perquè pugui tenir la informació. Ja que no vol contestar el contrari... Què ha fet el Govern? Què ha fet vostè? Perquè la demanda d’informació que vaig enviar al síndic i que va arribar al juny... Què ha fet vostè perquè a hores d’ara jo tingui aquest contracte que no tinc?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Doncs, vaig fer el que vaig dir a la Junta de Presidents.
Vaig notificar a l’INAF que tenia aquesta pregunta, o hauria pogut fer l’endemà mateix de rebre això el mes de juny, ho vaig fer fa quinze dies, no vaig tenir contesta, vaig contestar això i, el més important és que vostè es va reunir amb l’INAF i amb els termes que li estic explicant segurament, no vull parlar pels demès, però vostè parla amb una facilitat pels demès i jo no tinc aquesta facilitat i penso que no tinc aquesta falta d’acte, seré moderat. No vull anar tant lluny com va vostè parlant en nom dels demés i vostè sap que tant l’INAF com l’AREB, i ja han fet comunicar a l’INAF que li contestaran aquesta pregunta del contracte i li donaran i que ells es senten molt millor que es vehiculin aquestes preguntes directament perquè entenen que tenen plena autonomia. I això és el que he fet i el que continuaré fent.
Per tant, perquè no hi tornin a haver-hi aquests malentesos torno a dir-ho, perquè ho entengui tothom i ho entengui l’opinió pública: aquí es busca una solució per un criteri d’utilitat perquè la informació es vehiculi molt més de pressa que és que les demandes que es facin a les persones a les que es demana que es vehiculi directament, i així no hi haurà sempre aquesta sospita... Bàsicament de vostè i dic passant que el Govern sempre fa obstrucció i se’n va cada matí a picar a la porta de l’INAF a dir: “No contesteu, si us plau”... Sr. López, no va així... Sr. López, siguem una mica seriosos.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És anar una mica lluny pensar que amb el tema de la BPA només sóc jo el que parla d’obstrucció a la informació. Crec que tots els membres de Demòcrates per Andorra que fan part de la Comissió Especial han manifestat absolutament el mateix i moltes queixes sobre la seva voluntat i el que queda molt clar és que vostè no ha fet absolutament res perquè ens arribi aquesta informació... Absolutament res! Ha rebut una carta fa quatre mesos, l’ha tingut al calaix, no ha parlat ni amb l’INAF perquè el seu comença a ser una mica preocupant, és a dir, perquè jo com vostè sap saltar-se l’autonomia de l’INAF, com que vostè se l’ha saltat doncs jo també me la salto, m’he reunit amb l’INAF i ens han dit que no han rebut aquesta demanda d’informació. Vostè alegrement contesta, respon dient que el Govern no ha fet cap contracte de revisió dels comptes de BPA i que, per tant, no té aquesta informació del contracte i que no me la pot enviar.
Una absoluta falta de respecte perquè vostè no ha fet la seva feina ni ha fet absolutament res perquè una demanda d’informació que havia d’estar al mes de juny no està aquí... Vostè sabrà, ha d’explicar als ciutadans per què fa mecanismes estranys, mecanismes que no són els habituals per intentar que aquesta informació no ens arribi.
Ho ha aconseguit, de la demanda fa quatre mesos i no la tenim...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
Estarà content, estarà orgullós, que ha assolit el seu objectiu pel qual ha fet tots els mecanismes que tenia al seu abast i, per tant, se l’ha de felicitar per haver-nos obstruït en aquesta demanda d’informació.
En tot cas, com que ho ha dit vàries vegades, què farà ara perquè la pugui tenir? Ja que ha aconseguit que en aquests quatre mesos no ho tinguem, què farà a partir d’ara perquè m’arribi aquesta informació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, jo no em sé explicar millor, Sr. síndic. Faré una contesta curta.
Vostè sap que si vostè vehicula aquesta demanda directament a l’INAF tindrà l’informe de Pricewaterhouse. Ho sap perquè ho sap! I per tant, és la fórmula en la que ens trobem tots més còmodes i no hi haurà més malentesos entre nosaltres i cadascú assumirà la seva responsabilitat perquè aquesta responsabilitat des del punt de vista de l’autonomia li van donar els M. I. Consellers a l’INAF i, per tant, em sembla que la solució que va engegar el Sr. Gallardo és una solució que s’adiu perfectament als textos legals, l’INAF contestarà el que pugui contestar de forma ràpida perquè se li vehicula directament i, per una altra part, també agafarà la responsabilitat de contestar.
En definitiva també li diria una altra cosa: vostè... Ja tindrem ocasió de veure l’acta de la Junta de President i llavors jo també l’emplaço a fer una roda de premsa si tot el que diu: “entre cometes el que ha dit el cap de Govern” vertaderament ho vaig dir a la Junta de Presidents. Això no és cap pregunta, això també de la mateixa manera que fa aquestes rodes de premsa tant de pressa també l’invitaré d’aquí poc,
-perquè encara me’n recordo del que vaig dir-, a veure si tota aquesta exposició de motius s’adiu a la veritat del que va dir el cap de Govern.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una darrera repregunta, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Anava a fer ja la darrera repregunta.
Bé, el que passa a la Junta de Presidents és que vostè parla del que no ha de parlar i quan se l’interpel·la a vostè em sembla que no acaba de contestar. És a dir, parla moltes vegades de qüestions que no li pertoquen i que afecten als grups parlamentaris i quan hi ha qüestions que sí que afecten al Govern doncs, no escolta.
Perquè em quedi clar el que em proposa després de quatre mesos esperant la resposta és que la torni a entrar? És a dir, això és el que vostè entén de cara als vint-i-vuit consellers que estem aquí ara i de cara als ciutadans que entenen que la seva posició és fer la feina de control, i és que vaig demanar una informació fa quatre mesos i vostè em proposa que torni a començar, que torni a anar al síndic... Això és tot el que té de proposar i tot el respecte que vostè té al Consell General i cap a la nostra tasca...
És a dir, no, no, he tardat quatre mesos a dir que no us contestaré - jo crec que saltant-se el normal funcionament i el respecte essencial entre institucions, perquè això m’ho hagués pogut dir l’endemà o al cap de tres dies i dir: “Escolta, jo això no ho podré contestar. Feu la demanda d’informació a l’INAF”. Tot el que ha de dir-nos ara, quatre mesos després, és que torni a entrar la demanda d’informació i que m’esperi un o dos mesos a tenir la informació...
Això creu que és un missatge positiu de cara a la ciutadania i de cara al respecte al Consell General?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No, és que no ho dic ara, és que a les diferents contestes, quan he tingut contesta de l’INAF i de l’AREB, ja he dit la posició del Govern d’Andorra.
Però, no és la posició del Govern d’Andorra, també és la posició que se m’ha dit que digués en nom d’aquests organismes, per què? Per respectar l’autonomia que tenen aquests organismes.
Miri, hi ha dos maneres de tractar aquest assumpte: dins de la tranquil·litat, evidentment, en què la gent no està contenta en línies generals de què no tota la informació arribi; no està contenta però també han de valorar que molta de la informació -i això ho vaig parlar amb el Sr. Gerard Alís-, que es demana és evident que no es pot contestar.
És a dir, hi ha dos maneres de portar-ho: o la manera en què vostè ho vol portar avui, o la manera en què ho ha portat que és bastant més elegant i que també està enfadat, el Sr. Gallardo, de dir: anem a buscar una solució perquè no hi hagi malentesos i anem a fer que aquelles preguntes es formulin directament a qui les ha de contestar. I a mi em sembla... I farà una altra pregunta, i no vull comparar entre consellers, però sembla bastant més responsable almenys aplicar un criteri d’utilitat a l’hora de tenir aquesta informació, la que està demostrant el conseller Gallardo davant de la seva, però no m’agrada comparar consellers.
I dic passant, ja m’avisarà la Junta de Presidents del que puc dir i deixar de dir, eh? Perquè ara es veu que també va així això.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Bé, si no hi ha més repreguntes, passem a la segona pregunta presentada.
2- Pregunta amb declaració d’urgència al Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 20 d’octubre del 2015, relativa al balanç de situació de BPA.
Fou registrada amb el número 1096 i s’ha publicat en el Butlletí número 43/2015, del 21 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Atès que per mitjà de l’edicte de 17 de juliol de 2015 es fa públic l’acord del Consell d’Administració de l’AREB pel qual s’aprova la valoració dels actius i passius de l’entitat en resolució Banca Privada d’Andorra, Societat Anònima.
Essent la valoració econòmica referida a 31 de maig del 2015 dels actius i passius de l’entitat BPA, en els següents termes: un valor econòmic negatiu de cent tres milions cent mil euros; un valor de liquidació de menys tres-cents setanta-quatre milions quatre-cents mil euros.
Demano a Govern: quines masses patrimonials resultaran després d’aplicar aquests valors i quin serà el Balanç de Situació de BPA?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Bé, moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetrà, Sr. Naudi, que comenci perquè em sembla que clarificarà també el sentit de la seva pregunta, si l’he entès correctament, quin era l’origen i l’objectiu de l’edicte al qual vostè fa referència i que efectivament va publicar l’AREB i en el que es feia públic el resultat d’aquesta valoració.
Efectivament i seguint el que preveu l’article 5 de la Llei de mesures urgents per implementar mecanismes de reestructuració i resolució de les entitats bancàries, l’AREB el que va fer va ser encomanar una valoració que tenia com a objecte determinar el valor dels actius i passius de l’entitat i així també determinar si a partir d’aquesta valoració hauria estat més favorable sempre pensant en els interessos dels propis accionistes i dels clients anar cap a una liquidació, o bé hauria estat més favorable emprendre el camí d’algunes de les solucions de resolució que posa a disposició la pròpia llei.
El resultat que posa al final de relleu aquest edicte, i fruit de la valoració feta, és que entre les dues opcions: anar cap el camí de la resolució o anar cap a la liquidació era més favorable anar cap a la resolució perquè, com vostè molt bé acaba de llegir, el valor econòmic fruit amb el que quedaria l’entitat per iniciar el camí de la resolució seria d’una pèrdua de 103 milions d’euros i per contra si hagués anat directament a la liquidació ja d’entrada s’hauria hagut d’assumir una pèrdua de 174,4 milions d’euros.
Dic això perquè, ara que li passaré a contestar estrictament els valors del balanç de situació, aquests fan referència única i exclusivament al primer supòsit: al de la pèrdua de 103,1 milions; el de la liquidació ja no té sentit perquè es va rebutjar en el seu moment i per tant ja l’AREB, entenc, que no ha treballat en aquest supòsit.
Les dades que li passo són estrictament les que m’ha passat l’AREB. Jo arrel de la pregunta que vostè va entrar a tràmit parlamentari abans d’ahir, doncs ahir em vaig posar en contacte amb l’AREB i li vaig demanar que em fes arribar el que vostè em preguntava i, insisteixo, possiblement fent una interpretació vostè ens dirà si encertada o no, doncs, el que hem fet és... el que m’han passat és el balanç de situació a 31 de maig del 2015 que és el moment en què es fa l'edicte, un cop aplicats els ajustaments que porten aquest resultat de menys 103,1 milions d’euros.
Aplicats aquests ajustos el balanç tindria un actiu i un passiu de 1.588 milions d’euros, i si el dividim per les grans masses patrimonials dins d’aquest balanç que... -també per a què quedi clar parlem en terminologia bancària; vostè sap que el balanç d’un banc té una estructura i una terminologia una mica diferent del que seria una empresa convencional-, doncs les grans masses d’actius serien: crèdits a la clientela, 776,6 milions; inversió majorista, 646,5 milions i, altres actius, 164,9 milions. La suma d’això faria aquests: 1.588. I si anem als passius: dipòsits, 1.268,7 milions; finançament majorista, 349,8 milions, i resta de passius, 72,5 milions. La suma d’aquestes masses patrimonials de passiu que li acabo de dir, sumarien: 1.691; aquí hi apliquem els menys 103,1 i ens queda doncs, el balanç que li anunciava abans, de: 1.588 milions d’euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic. Gràcies Sr. ministre per les seves explicacions.
De totes formes, haurem de demanar-li que ens trameti aquesta informació per escrit perquè malgrat la vulguem fer pública, com vostè entendrà, analitzar-la ara en els terminis que tenim en aquesta sessió de control doncs és ajustat i no seria bo fer-ho tan ràpidament.
Vostè ha mencionat una cosa que ens fa pensar, i m’agradaria comentar-ho amb vostè, que quan es publica l’edicte d’inici del procés de resolució és el 27 d’abril, malgrat això, vostè acaba de comentar que l’edicte de valoració és el 17 de juliol de l’AREB. No sé fins a quin punt aniria també en contra de l’article 5 que acabem de comentar que diu que: “Amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura primer s’ha de determinar el valor dels actius i passius”. Probablement ja és una mesura en si, a l’edicte publicat al BOPA 35 de l’any d’ençà, ha estat el de resolució d’entitats bancàries.
Bé, li volia fer aquest comentari i, tot seguit, a les repreguntes li faré un parell de qüestions en relació al passiu de BPA.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, si no voleu contestar passem directament a les repreguntes...
Per la repregunta, Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
He entès correctament que els fons propis actuals són de 72,5 milions d’euros?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
No. En tot cas jo no he dit aquesta dada. 72,5 m’acaba de dir, no?
Això resta de passius. Aquí hi ha provisions, entenc que els ajustos per periodificació... ja li admeto Sr. Naudi i vostè ho acaba de dir, la naturalesa de la pregunta fa complicat aquest diàleg, perquè sense disposar vostè d’aquesta informació i jo tampoc tenir-la desglossada, insisteixo, aquesta és una pregunta entrada en tràmit d’urgència, fa 24 hores, doncs, es fa complicat.
Jo ahir li deia abans, vaig demanar aquesta informació a l’AREB, me l’han tramesa. Naturalment la informació que m’han passat no tinc cap inconvenient en, també, trametre-li a vostè perquè la pugui analitzar amb més deteniment. Però també en aquest sentit estic segur que si la demana a través dels mecanismes establerts, a l’AREB li farà arribar i possiblement amb més detall i si convé amb les explicacions pertinents que vostè pugui convenir.
No sé si serem capaços aquí de tenir un diàleg entenedor per tothom. Però en tot cas no en faig referència aquí als fons propis.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, volia matisar això perquè la minusvàlua de 103 que es publica en l’edicte milions d’euros, entenc que tot aquest procés s’ha menjat els 210 milions que intuïm hi havia de fons propis en aquest banc prèviament. Del balanç del 2013 es desprèn que hi havia aproximadament uns 227-230, hi havia 20 milions de dividends pendents de repartir 237 en concret, no 240. Se’n desprèn que els fons propis aproximadament serien de 210. Que en tot aquest procés avui dia estarien a menys 103 milions els fons propis.
És això correcte Sr. ministre?
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Efectivament, això es desprèn ja dels números que li he dit abans. Ja li deia que la suma de les masses patrimonials del passiu eren aquests 1691 que un cop descomptat el patrimoni net, fruit exactament d’aquesta operació que vostè acaba de dir, per tant, descomptats aquests 103,1, doncs, queda amb aquests 1588.
Efectivament, el que ha passat, i de fet així ho vaig explicar ja en el seu moment, doncs, és que d’un patrimoni net de 210 milions d’euros, 209,8 concretament, a 31 del 5 del 2015. No sé si vostè treballa amb les mateixes dades. En tot cas, tots els esdeveniments ocorreguts a rel de la nota del 10 de març i els esdeveniments ocorreguts a posteriori, especialment en el moment en què el banc es queda aïllat, doncs, això té tota una sèrie d’impactes en aquesta entitat, que acaben provocant aquest deteriorament de 312,9 milions, i per tant, d’aquests 209,8 de patrimoni net passem a aquests menys 103,1.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, entenent que fins a aquests punt els números, Govern i nosaltres, els veiem igual, és a dir, els fons propis avui dia són negatius en 103 milions d’euros, a partir d’aquí la BPA com fa front als passius que té en el seu balanç?
Per exemple, tots els proveïdors que tenien comptes a cobrar, cobraran? Tots els clients de BPA recuperaran els seus diners com es va dir en aquesta Cambra?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
En aquesta Cambra, Sr. Naudi, jo he manifestat en alguna ocasió a rel d’altres preguntes en sessions similars a la d’avui, que la vocació del Govern i l’esperit i l’objectiu prioritari del Govern era que els clients recuperessin els seus diners. I em sembla que aquest ha de ser l’objectiu en darrera instància de tots.
De fet, a l’esperit en què està articulada la llei que es va aprovar aquí el 2 d’abril va en aquest sentit també, en crear mecanismes que possibilitin això. Evidentment, doncs, si el banc està en una situació de patrimoni net negatiu, vol dir que hi ha persones que perdran la seva inversió. Però en aquest cas no han de ser els clients, això és el que preveu precisament la llei, han de ser abans els accionistes, que per això han fet una inversió d’una entitat que ara ha perdut el seu valor, i per tant, els accionistes poden perdre els seus diners.
I a més a més, hi ha altres mecanismes que preveu la pròpia llei quant als propis actius dels accionistes majoritaris i administradors del banc.
I d’altra banda, part del procés que s’ha definit, el de resolució, és per acabar creant una nova entitat que pugui ser venuda i que també permeti recuperar part dels diners, i per tant, fer front a despeses en què s’ha hagut d’incórrer fruit de tot aquest procés.
Avui en dia, el balanç al que jo m’he referit, està permetent fer front al pagament de tots els proveïdors i a fer front a les obligacions que es desprenen de l’activitat del banc. L’única cosa que, com vostè sap, no es pot fer és que els clients recuperin els seus diners...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
com seria desig de tothom, perquè aquests diners estan dipositats, doncs, en els diferents dipositaris i custodis que tenia l’entitat, i estan bloquejats en aquestes entitats vista la situació en la que es troba BPA. Però el fet que estiguin bloquejats en aquestes entitats no vol dir que no es puguin recuperar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Òbviament el desig que tothom pugui recuperar fins l’últim cèntim crec que és de tothom. Una altra cosa és que això pugui ser un fet.
I a vegades fem el matis als clients, als accionistes, a veure si falten 103 milions d’euros en els fons propis per ordre de prelació, començaríem entenent que hi ha al balanç de 2013, 61,9 milions d’euros en preferents. Que probablement aquests senyors que estan com a accionistes preferents, però són clients del banc, potser s’haurà de començar a compensar amb aquests 103. No sé quines més partides ens pot indicar Govern que hi haurà del passiu de l’entitat que no puguin disposar altra volta d’aquests capitals; altres clients com pot ser BPA assegurances, com PBA-Panamà, ho desconeixem, però no tenim més informació, el balanç que disposem és un balanç consolidat. No hi és aquesta informació. Però en qualsevol cas, com es diu a vegades, diem les coses clares, si hi ha 103, algú, desgraciadament, hi està deixant les plomes.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
El Sr. Naudi em fa preguntes que sap que no les puc respondre jo. La política de bail in i de com es conclourà tot aquest procés de resolució, com sap, la dirigeix l’AREB. I a més a més dubto que en aquest moment estigués en disposició de dir-li això, perquè hem d’acabar el procés, i si ells no acaben el procés difícilment podran prendre aquestes decisions.
Em consta que a més a més, la pròpia gent de l’AREB està convocada a la comissió de seguiment properament, i allà, possiblement, li podran fer aquestes preguntes. I no insisteixo adreçant-se directament a l’entitat, en la mesura que puguin, perquè les preguntes es poden fer quan es vulgui, però les respostes han d’estar acotades en el moment en què es poden respondre. Dubto que en aquest moment fos prudent dir quin és l’ordre de prelació que s’aplicarà quan encara no se sap exactament quants d’aquests diners caldrà cobrir per les fórmules que preveu la pròpia llei a través de la prelació, i per tant, seria imprudent i seria generar una sèrie de dubtes i neguits innecessaris.
Estem en un procés de resolució, cal veure si es pot o no treure un resultat positiu de la subhasta de l’entitat que s’ha creat, i a partir d’aquí ja es veurà, doncs, que és el que fa falta.
Jo insisteixo...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
El que s’ha de fer em sembla que és a la inversa. És observar que si s’hagués anat per la via ràpida que era la liquidació, probablement sí que ja podríem dir que molta gent hauria perdut els seus diners, perquè d’entrada en la primera valoració feta el mes de maig ja et surt que la pèrdua hauria estat de 374 milions d’euros. Per tant, aquí sí que... i a més a més amb liquidació, sense per tant opció a poder recuperar res a través de la nova entitat.
Aquella situació, a la que ens hauria abocat una liquidació, se’ns dubte hauria portat a la pèrdua als clients. Per contra la que s’ha establert fins ara, es posa dins d’uns paràmetres que jo crec que continua sent un objectiu realista pensar que els clients no perdran els diners.
Però en tot cas, correspon a l’AREB, insisteixo, dirigir el bail in.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Entenc la seva resposta, però evidentment no porta gaire més llum el tema. Sabem, vostè ha dit, no sé si ha dit que era imprudent, però l’AREB ho diu clarament són 103 milions, i evidentment no estem parlant de liquidació perquè per alguna cosa vam votar la llei el 16 d’abril.
A partir d’aquí, si falten 103 milions en el passiu, bé, l’AREB determinarà, però crec que mirant una mica el balanç i no volent tocar els comptes corrents dels clients, els dipòsits dels clients, o totes aquelles accions de diversos mercats financers, ja sigui l’IBEX, ja sigui el CAC o ja sigui qualsevol mercat de valors de renda fixa o de renda variable, que tenien dipositats i gestionats pel banc. Per tant crec que no queda gran cosa més a rascar, que anar a rascar BPA-Panamà, que anar a rascar BPA-Assegurances, o que anar a rascar els preferents.
Evidentment no és res desitjable, però a veure, els números són els que són. Tant de bo la venda d’aquest famós llibret quan estigui acabat i la seva posterior venda permeti compensar tot això.
De moment l’únic que hem sentit és que ja hi ha 20 milions més a dotar, a aprovisionar...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Carles Naudi:
...a pressupostar, perdó, i tot això només fa que pujar la factura.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre si voleu... de fet potser no heu posat cap pregunta.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, li torno a insistir. No creu el Govern que faltaran aquests 103 milions en el passiu, i per tant, d’algun d’aquests llocs s’hauran d’anar a buscar per compensar el balanç del banc?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, el Govern el que ha de creure és en base als números que li porten en cada moment. Li he dit això és un balanç a 31 del 5 un cop aplicats una sèrie d’ajustos que ens semblen realistes, i que entenc que l’AREB va mesurar juntament amb l’empresa que va fer la valoració acuradament. Aplicats aquests ajustos, després, com vostè sap els ajustos a l’hora de la veritat, a l’hora de vendre actius, a l’hora de tal, es poden corregir a l’alça i a la baixa -a l’alça i a la baixa. Per posar-li un exemple entenedor, aquests ajustos han implicat rebaixar el valor d’actius immobiliaris de la pròpia entitat, després només al posar-los al mercat si és que cal acabar-los posant al mercat, es podrà veure si la valoració que s’ha fet, doncs, s’ajusta al que hi ha al mercat acabat, doncs, interpretant i valorant que valia aquell actiu.
Doncs, així amb totes les operacions d’ajustos que s’han anat fent. Per tant, voler treure conclusions a partir d’una valoració que tenia com a objecte bàsicament reforçar la idea que era molt millor cap a la resolució que no pas anar cap a la liquidació, quantificar-ho, perquè així ho demanava la llei, en relació a la seva primera reflexió, la llei també preveu que es pugui fer a posteriori, perquè s’havien de prendre decisions...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... immediates, doncs, no té res que veure amb el que vostè està plantejant.
Segurament el balanç avui ja seria un altre, però a la vista de la pregunta que vostè formulava, doncs, ens hem d’atendre al que tenim en aquest moment al damunt de la taula que és un balanç a 31 del 5, que preveu aquest deteriorament i que hem de veure com es gestiona aquest deteriorament.
Però insisteixo, l’ordre de prelació que marca la pròpia llei permet, perquè ni vostè ni jo sabem, per exemple quina és la disponibilitat i quins són els actius dels accionistes majoritaris depositats en el banc, o no sabem exactament el mateix pel que fa als administradors, doncs, quan tot això quedi resolt, i això només es farà en el moment de fer aquest traspàs en l’altre banc i es vegi exactament que és el que s’ha de cobrir, doncs, llavors veurem si fan falta o no fan falta diners.
Jo li insisteixo, el missatge que ...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... és que hi ha... l’objectiu de què els clients no hagin de perdre els seus diners és un objectiu realista i que no s’ha de perdre de vista ni s’ha de renunciar a ell.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. consellers, ja hauríeu d’anar tancant.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Espero que sigui la darrera.
Gràcies Sr. ministre per les explicacions. En qualsevol cas, com li deia, vostè diu que hi ha mecanismes per fer-ho. L’article 5 a nivell de la valoració pensàvem que seria el primer que ens donarien, i no que vindria en caràcter de posterioritat. Evidentment, cadascú que interpreti de manera diferent.
Amb tot això, la llei del 8 d’abril, perdó, del 16 d’abril, bé la Llei de l’AREB en definitiva, preveu mecanismes perquè aquells costos en els quals s’incorrin, per exemple aquests suposo 20 milions que s’està parlant que s’hauran de pressupostar, siguin carregats a l’entitat objecte de resolució.
Aquesta setmana hem vist als mitjans que un grup d’accionistes majoritaris presentarà o presenta una demanda per un valor de 365 milions d’euros. Donat el cas, ha de Govern dotar aquest import en un o varis exercicis? S’entén que això és un cost incorregut i per tant s’ha de repercutir al banc subjecte en aquest procés.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
No sé Sr. síndic si això té a veure amb la pregunta que se’m formulava, que s’ha presentat, però en tot cas, per a la tranquil·litat de tothom i molt breument, tot i que interpreto que no té res a veure amb la pregunta que se’ns estava formulant, òbviament el Govern no ha de dotar aquestes quantitats. Estem parlant d’una demanda genèrica, no és ni tan sols un recurs administratiu a l’Administració.
I com he dit en diverses ocasions als mitjans de comunicació, el Govern pensa que les autoritats andorranes, en aquest cas els supervisors van actuar correctament, que s’han pres les decisions més apropiades per minimitzar els costos de tota aquesta situació en la que s’ha trobat el país immers a través de la crisi de la BPA, i per tant, no tenim cap dubte que no hi haurà cap sentència que condemni a l’Estat a pagar 365 milions d’euros.
Però en tot cas, jo crec que és de sentit comú que davant d’una demanda genèrica no cal aprovisionar ni fer cap dotació preveient que a la llarga es pogués condemnar l’Estat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passaríem a la tercera de les preguntes presentades.
3- Pregunta amb declaració d’urgència, presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 20 d’octubre del 2015, relativa a la negativa d'obrir comptes a nous clients i la seva repercussió en les demandes de noves inversions estrangeres.
Fou registrada amb el número 1097 i s’ha publicat en el Butlletí número 43/2015, del 21 d’octubre.
Exposa la pregunta la Sra. Judith Pallarés Cortés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Darrerament, a partir de l’esclat de l’afer BPA, les entitats bancàries del país estan sent molt reticents a l’hora d’obrir comptes de nous clients. Molts d’aquests han estat autoritzats prèviament pel Govern a realitzar una inversió estrangera a Andorra, per tant, s’entén que són operatives i clients que res tenen a veure amb el blanqueig del diner o a pràctiques poc clares.
Per tot això, demanàvem al Govern: quines mesures pensa prendre per a solucionar aquesta situació i, en aquest sentit, com pensen continuar incentivant i autoritzar les inversions estrangeres, atès que una gran majoria d’elles no han tingut i no en tenen encara avui cobertura dins les entitats bancàries?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, respon el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Li he de confessar Sra. Pallarés, que se’m fa una mica complicat respondre estrictament al que vostè demana, perquè no comparteixo ni la major ni la hipòtesis que la porta a formular aquesta major. I m’explico.
D’una banda vostè, que seria aquí en aquest cas la major, dóna per fet que una gran majoria d’elles, és a dir, d’empreses que han tingut l’autorització per fer la inversió estrangera no han tingut cobertura dins les entitats bancàries. Jo crec que això no és cert.
I a més a més, justifica que això està sent així a rel de la crisi BPA. I jo també penso que això no és cert.
Amb la qual cosa és fa difícil que li pugui respondre estrictament el que vostè demana, perquè com que crec que això no és cert, difícilment el Govern ha de fer res en aquest sentit, més enllà d’exigir a les entitats bancàries, doncs, que evidentment ofereixin el seu servei dins del marc del que preveu la llei, i sent absolutament escrupolosos amb allò que preveu la llei de cooperació penal internacional, de la lluita contra el blanqueig, o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, de 29 de desembre del 2000, no és nova, i apliquin els procediments i la diligència deguda en els àmbits internacionals o en els estàndards internacionals, perquè, evidentment, no siguin incorporats al sistema, doncs, les persones que no puguin aportar les informacions necessàries quant a l’origen dels seus fons, als propòsits de les seves relacions comercials, informació sobre els seus proveïdors i clients, la naturalesa de la seva activitat i demés.
Entenc que això és el que estan fent les entitats bancàries des que es va aprovar la llei de l’any 2000, i entenc que no va canviat res més enllà d’anar-se adaptant a uns estàndards que sí que van canviant, i que sí que cada vegada són més exigents, no arrel, perquè els estàndards internacionals no estan pendents del que ens pugui passar a Andorra. Els estàndards internacionals van evolucionant arreu del món, i efectivament n’hem tingut mostres darrerament amb tots els debats arrel del MONEYVAL, doncs, van evolucionant i són molt més exigents al 2015 del que ho eren al 2010, i eren molt més exigents al 2010 del que ho eren al 2005.
Però insisteixo, no crec i després amb les repreguntes intentaré il·lustrar-ho, que ni la major ni la hipòtesis que ens portaria en aquesta major siguin certes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Diguem que com a mínim, bé la percepció en la qual jo plantejo aquesta pregunta no és una percepció personal, sinó que com a mínim m’ha arribat per diferents advocats, fins i tot per part de la CEA, els casos en relació a entitats que ja han arribat a tenir totes les autoritzacions i les entitats bancàries no les accepta... no els han obert cap compte.
De fet, l’Estat francès es configura com un dret, disposa d’un compte bancari; i d’altres països com per exemple Dinamarca actualment és una obligació ja sigui per poder abonar les elementals necessitats més bàsiques, com també per pagar les taxes i els impostos corresponents en cada país.
És evident que entenc que els bancs a Andorra no estiguin obligats a acceptar clients que per ells generin certs dubtes i s’hagin d’arriscar a patir més del que actualment ja estan patint.
El que sorprèn és que havent-hi l’interès del Govern per promoure tant la inversió estrangera, no siguin capaços de trobar una resposta adient a aquestes persones que fins i tot s’han adreçat a Govern explicant la seva problemàtica i la qual cosa demostra que, a més a més, hi ha una certa disconformitat per part de la banca a l’hora d’obrir comptes a clients que vénen amb les conformitats adients per part de Govern i, per tant, els bancs hi confien en aquestes relatives complaints que està donant o oferint Govern a aquests clients que els autoritzen.
Per tant, a més s’ha arribat en algun cas una mica al límit de tractar a algun d’aquests clients, amb tot en regla, com a delinqüents i en algun cas fins i tot fer-los fora de l’entitat bancària. Això no només malmet la imatge del país em penso i de la inversió estrangera sinó també de les institucions. Vostè diu que és una gran majoria, nosaltres hem tramitat una demanda per escrit per conèixer exactament els números de les inversions estrangeres que ja estan establertes al país, però jo podria com a mínim informar-lo en relació d’uns deu i fins i tot disset casos d’empreses que actualment no tenen obertures de compte i estan en una situació complicada, arribant fins el fet de generar certs danys i perjudicis a aquestes empreses perquè no poden operar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, vostè ho ha dit molt bé en la seva rèplica: es guia per percepcions... Deixi’m que jo li doni alguna dada objectiva i que, per tant, ja no és una percepció, eh?
Com vostè sap -i és cert, el Sr. Naudi ha entrat una demanda d’informació que permetrà que tot això estigui molt detallat. Tenim tres estadis en les demandes d’informació: d’una bada, aquelles sol·licituds entrades a tràmit i que, per tant, pendents de resolució; tenim un altre bloc, que seria el d’aquelles inversions que ja han estat autoritzades però que encara no han procedit a la constitució de la societat o del comerç; i finalment tindríem el bloc d’aquelles que ja han constituït la societat o han constituït el comerç.
M’oblido del primer, perquè aquelles que encara no han estat autoritzades no serien objecte del que ara vostè està aquí plantejant i em centro amb les altres.
Fins a finals del segon trimestre de l’any 2015, doncs, d’entre totes les sol·licituds autoritzades
-1.549 concretament-, el 70% ja havien passat a l’estadi d’ “inversions formalitzades” i si havien passat a l’estadi d’ ”inversions formalitzades” vol dir que havien tingut la possibilitat d’obrir un compte perquè, com vostè sap, per constituir una societat cal tenir un compte bancari i per poder operar cal tenir un compte bancari.
Evidentment, sempre hi ha un decalatge entre que una sol·licitud ha estat autoritzada i acaba constituint-se. En ocasions, fins i tot, quan fem el seguiment et trobes amb sol·licituds que havent estat autoritzades no s’acaben constituint mai i quan et poses en contacte amb ells perquè en fem un seguiment, doncs en ocasions és senzillament perquè finalment han pres la decisió estratègica de no acabar constituint-se, o de no acabar tirant endavant aquesta inversió, o senzillament deixar-la retardada per més endavant...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... però fixi’s bé, el 70% acaben ja sent societats constituïdes i en molts casos fins i tot ja amb activitat comercial. Per tant, està clar que estan tenint una cobertura bancària per utilitzar els seus termes i està clar que, per tant, ja no estem parlant que la major part o la gran majoria, com diu vostè, no tenen aquesta cobertura.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Comenta un 30% i que es fa un seguiment. Em podria dir si tenen constància de què alguna d’aquestes empreses, inclòs dins d’aquest 30%, no s’han pogut formalitzar finalment en part perquè se’ls ha denegat tenir un compte bancari.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Miri, crec que la pròpia prudència que ens ha de tenir a tots, ens ha de fer prevaldre a tots, la nostra responsabilitat que tenim com a Govern i com a Consell, hauríem d’impedir que ens poséssim a parlar aquí de casos particulars.
Si vostè el que m’està demanant és si hi ha empreses o societats que un cop han obtingut l’autorització, i que per tant han passat els filtres que li pertoca fer al Govern, que són els de comprovar que són persones honorables, que no han tingut problemes d’ordre penal... tots els comprovants que defineix la pròpia llei d’obertura, doncs, tot i bé passats aquests filtres després quan han anat a plantejar el seu pla de negoci, la naturalesa del seu negoci, com volen operar, amb quins països volen operar, s’han trobat que l’entitat els ha demanat complements d’informació i si no han tingut aquests complements d’informació possiblement les entitats bancàries no han obert el compte, doncs m’imagino que n’hi ha i de fet no en aquest cas que em consti a mi però sí que... no en aquest cas, vull dir persones en particular -l’inversor pròpiament dit-...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... però sí empreses gestores; vostè sap que molts d’aquests van a través de gestories i algun gestor ha manifestat al Govern doncs, que alguna d’aquestes inversions no ha pogut culminar perquè el banc demana complements d’informació, però és que això em sembla del més natural; em sembla que els bancs tenen de complir, insisteixo, amb la Llei de cooperació penal internacional i tenen l’obligació de garantir que tota l’operativa de l’empresa serà transparent i serà suficientment adaptada al que preveuen les nostres lleis de prevenció de blanqueig perquè ells estiguin confortables i el país, per tant, també estigui confortable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
És evident que jo no poso en dubte el fet de què es demanen tots aquests complaints i que evidentment el banc té tot el dret de demanar als seus clients que vulgui tenir fins a quin punt amb qui vol operar, com vol operar i si estan interessats, o no.
El que m’agradaria saber és, tal com ha dit, si té constància de què això ha succeït i sembla ser que algunes entitats bancàries a més a més tenen uns criteris ja específics a l’hora d’obrir aquests comptes com per exemple el fet de què l’entitat que vulgui operar només el seu negoci estigui centrat en l’estacionalitat d’Andorra i, per tant, si no és així ja no li obren aquest compte: o sigui, el banc pot establir uns criteris.
S’han plantejat acordar, com a mínim, o informar als clients quan demanen aquest permís d’inversió estrangera, informar-los de què es podrien trobar en el cas de què si no tenen l’estacionalitat a Andorra no puguin operar?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Perdó Sr. síndic.
És que no he entès la... El què han de tenir a Andorra? L’establiment, vol dir?
El Sr. síndic general:
Sra. consellera, si voleu fer l’aclariment.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, ja hi ha algun banc que estableix el seu propi criteri.
Quan ve un inversor estranger, doncs, si el seu negoci no té estacionalitat a Andorra, o sigui que no està només aquí l’empresa i tota la gestió l’opera a fora, doncs decideixen no obrir aquest compte. Per tant, el banc estableix uns criteris.
S’informa als clients, per exemple, que quan demanen... Perdó, als possibles inversors, que es poden trobar amb aquesta problemàtica a l’hora de demanar un compte bancari i operar a fora encara que tingui tots els complaints per part del Govern? Que es puguin trobar amb aquesta dificultat a l’hora d’obrir un compte bancari? Perquè potser si se’ls informés a temps algunes entitats ja ni tan sols començarien a fer un tràmit que després es trobin totalment bloquejats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Entenc que el que estava dient és que han d’estar establerts a Andorra.
L’estacionalitat, o no, d’un negoci no té res a veure. El que vostè està dient és que les entitats, algunes entitats, posen el filtre de què si el negoci no està establert a Andorra doncs, no volen obrir el compte... Entenc que és això el que vostè m’està dient.
Si és així, en tot cas és un criteri que estableix l’entitat bancària i que nosaltres difícilment ens hi podem posar. Són els nivells de risc que vol assumir una entitat bancària, doncs, mentre estigui dins del marc de la llei nosaltres no els podem pas qüestionar.
Miri, quan nosaltres vam definir el procés d’obertura jo recordo que el propi ministre Alcobé i jo -en tot cas, ho he dit en moltíssimes ocasions en rodes de premsa i jo diria que fins i tot en aquesta mateixa Cambra-, vam definir molt clarament el que no volíem, i per tant, això jo crec que és un precepte establert i que s’ha informat a la majoria, per no dir tots, als gestors, advocats, economistes que acostumen a canalitzar com a professionals que són aquest tipus d’inversió. I, el que no volem és convertir-nos en un país bústia, ho hem dit en moltes ocasions; nosaltres volem una obertura realista, és a dir, real, de conseqüències directes en la productivitat del país.
Per això, de fet, es preveuen una sèrie de filtres...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Una inversió estrangera ha de tenir un establiment real a Andorra -un despatx-, ha de contractar personal al país... És a dir, no volem reproduir altres models legítims que entenem que no convenen a Andorra de tenir tot un seguit de societats que només s’estableixen a Andorra per tenir una adreça postal però que en realitat no acaben generant cap riquesa al país.
Aquesta és una realitat manifesta i que forma part del procés d’obertura de la voluntat d’obertura.
Però això no té res a veure amb que els bancs tinguin, o no, d’assumir aquesta voluntat; és la voluntat de l’obertura com l’entén el Govern.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Anem acabant, si us plau.
La Sra. Judith Pallarés:
Sí.
Jo no entro en aquesta pregunta a qüestionar els criteris ni d’uns, ni d’altres; són els que estan establerts i s’intenta funcionar amb tota la normativa que existeix. L’única cosa és que sembla ser que hi ha una sèrie d’inversors que no arriben a constituir-se. Vostè ha mencionat un 30% i la meva pregunta va més dirigida a l’optimització real d’aquesta possibilitat.
Per tant, entenc que si els bancs tenen uns criteris... Faré l’última pregunta i no sé més bé o si... És possible conèixer els criteris específics dels bancs a l’hora d’obrir aquests comptes i informar prèviament als inversors estrangers en relació al seu establiment?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sincerament, no sóc capaç de contestar aquesta pregunta perquè m’hauria d’adreçar a les entitats bancàries, veure fins a quin punt ells són capaços d’estandarditzar aquests criteris i fer-los públics. Però miri, quasi bé des de la lògica de com funciona l’anàlisi de risc en una entitat bancària difícilment això es pot estandarditzar. Quan una persona... -i jo crec que qualsevol dels d’aquí en podem inclús tenir experiències personals-, moltes de les persones que estem aquí i que ens puguin estar escoltant deuen tenir un compte obert a altres països ni que sigui per donar cobertura a la seva segona residència, o per donar cobertura als fills que estan estudiant en un altre país, o coses per l’estil.
Escolti, la varietat de demandes d’informació que et poden fer des de qualsevol banc a l’hora d’obrir un compte doncs, és molt dispar.
Està emmarcada en una llei àmplia -la nostra, en aquest cas de l’any 2000-, però a partir d’aquí cadascú té els seus filtres i el que acaben fent aquests filtres és ser molt personalitzats i més quan el client no és un client particular: són clients que són negocis. La varietat... Posem un exemple: un negoci d’import-export...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Sent un negoci d’import-export pot haver-hi una varietat tremenda de subsectors dins d’aquest propi negoci, de països en els quals s’acaba proveint, de països en els quals s’acaba comprant i entenc que les entitats han de comprovar totes aquestes coses; per tant, cal una anàlisi molt personalitzada. Estandarditzar això m’apareix com a difícil però, en tot cas, al final el sentit comú el que em diu és que ni els bancs, ni cap negoci d’Andorra té per vocació perdre negoci si aquest negoci el pot fer. Per tant, estic segur que la vocació dels bancs és intentar obrir tants comptes com puguin sempre que estigui dins del marc de la llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
Els demanaria que no...
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Seré molt concreta.
El Sr. síndic general:
Que no tornin...
La Sra. Judith Pallarés:
M’està dient...
El Sr. síndic general:
Si em permet acabar a què jo també pugui dir el que vaig a dir...
La Sra. Judith Pallarés:
Perdó.
El Sr. síndic general:
Els agrairia que no tornessin una i altra vegada sobre el mateix.
Té la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
De fet tampoc requeria de tantes explicacions.
Només voldria que em concretés si m’està dient el Sr. ministre que el Govern no es pot comprometre a intentar solucionar aquesta situació per optimitzar la inversió estrangera d’aquestes persones?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
El Govern no és que no es pugui comprometre, el Govern està absolutament compromès amb el procés d’obertura i hem posat tots els mitjans perquè les empreses que vinguin a establir-se a Andorra ho puguin fer.
Vostè m’està demanant una altra cosa; vostè el que m’està demanant és que incideixi en l’activitat de les entitats bancàries, dir-los-hi quins són els criteris de risc que han de tenir i dir-los-hi a partir de quins paràmetres han de poder acceptar, o no als clients.
Portat a l’extrem quasi bé, el que m’està dient és: un cop han passat els filtres de Govern, un cop ja han tingut el permís hauria de ser condició sine quanum que tinguessin una obertura de compte... I no és aquest el cas perquè el Govern té unes obligacions fixades per la llei de filtre, però els bancs entren amb nosaltres perquè analitzen altres qüestions pròpies del seu negoci i del servei que li prestaran a aquest client i cadascú ha de fer el seu paper.
Per tant, nosaltres el que hem de fer és donar la millor informació possible a aquests inversors, facilitar-los-hi en la mesura del possible, tant com sigui possible, que s’estableixin al país i evidentment ells han d’anar a contractar els serveis que puguin menester amb economistes, advocats... amb els que sigui, també amb els bancs i, a partir d’aquí, aquests prestadors del servei han d’aplicar els seus filtres per estar en el marc de la llei que és una llei, insisteixo, vigent des de l’any 2000.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la quarta de les preguntes.
4- Pregunta amb declaració d’urgència al Govern, presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 20 d’octubre del 2015, relativa a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.
Fou registrada amb el número 1101 i s’ha publicat en el Butlletí número 43/2015, del 21 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
En la resposta escrita del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior relativa a la contractació d’un cap d’estudis per a l’EFPEM s’indica que “Els darrers anys l’EFPEM ha augmentat constantment la seva oferta formativa assolint les 34 formacions que desenvolupa en l’actualitat”, i també s’afirma que: “La previsió per als propers cursos confirma aquesta tendència expansiva amb l’ampliació del nombre i tipus de formacions que imparteix l’Escola”.
Vist aquests antecedents, pot informar Govern del nombre de formacions impartides cadascun dels darrers cinc cursos, del nombre total d’alumnes cadascun també d’aquests cursos, i dels ingressos generats per les matriculacions i inscripcions d’alumnes de cadascun dels darrers cinc anys? I, pot quantificar quina és la previsió per als propers cursos de nombre i tipus de formacions que es vol oferir?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Èric Jover.
El Sr. Èric Jover:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Em sap greu però hauré de respondre amb una enumeració a la pregunta del Sr. Costa.
Comencem pel nombre de formacions impartides els darrers cinc anys. Al 2010: 41, al 2011: 58, al 2012: 62, al 2013: 61, al 2014: 56 i tenim una previsió pel 2015 situada entre 58 i 62.
Actualment són impartides 34 formacions, el que passa és que algunes d’elles es repeteixen vàries vegades a l’any. Llavors, també repassarem si vol les 34 formacions que impartim.
En tenim 2 de branca general, 5 en l’àmbit de l’esquí, 5 en l’àmbit del surf, 3 en l’equí de fons, 3 en el telemark, 3 en l’esquí de muntanya, 1 en via ferrata, 1 en esquí per discapacitats, 1 mòdul d’escalada, circuit d’aventura, tir a l’arc, acompanyament de passejades a cavall, BTT, monitor de lleure, tècnic de jardí de neu d’esquí alpí, tècnic de jardí de neu d’esquí de fons, monitor d’esport escolar, l’ETNA -que és l’espai de neu i allaus- fem dos formacions més un reciclatge.
A part d’aquestes formacions que són aquestes 34 també m’agradaria destacar el conveni que existeix entre l’EFPEM i el País Basc per una formació de monitors d’esquí de surf dels nivells 1 i 2 que en aquests darrers cinc anys doncs, han totalitzat 350 alumnes.
També és important destacar que a part de les tasques pròpiament dites de formació també es realitzen unes 300 i escaig validacions professionals d’esquí de surf cada any.
Pel que fa al nombre d’estudiants, al 2010: 380, al 2011: 521, al 2012: 469, al 2013: 560, al 2014: 559 i la previsió del 2015 estaria entre 550 i 560.
Pel que fa als ingressos per matriculacions... -he fet arrodoniments, eh?-, al 2010: 122.000, al 2011: 170.000, al 2012: 155.000 , al 2013: 162.000 , al 2014: 153.000, la previsió pel 2015 està entre 160.000 i 170.000. I el pressupost que ha presentat l’EFPEM pel 2016 hi ha una previsió conservadora de 166.000 euros.
Pel que fa al futur, que sàpiga que hi ha un projecte en curs d’elaboració d’una formació pels Banders en l’àmbit dels coneixements relatiu als guies de muntanya; una formació d’entrenadors d’esquí que, de fet, estava paralitzada degut a la falta de personal de l’EFPEM; una formació d’entrenadors de ciclisme que estava també paralitzada degut a la falta de personal i al 2014 vam tenir una demanda al Consell Andorrà de l’Esport sol·licitant una major implicació de l’EFPEM que també es va haver de paralitzar degut a aquesta falta de personal.
Estem treballant en el desenvolupament del nivell 3 d’educador esportiu i, després, l’EFPEM té altres reptes que també reclamaran un sobreesforç relacionat també amb les formacions com pot ser la seva revisió dels plans d’estudis de les formacions a fi de facilitar-ne el reconeixement internacional -el Consell ja sap que és una de les meves prioritats de treballar per millorar el reconeixement internacional de les nostres titulacions siguin de l’àmbit professional o més acadèmiques.
I després l’EFPEM també haurà de participar en el desenvolupament legislatiu i posterior aplicació en relació a la formació tècnico esportiva i en relació a la creació de la comissió d’equivalències.
I finalment, un últim comentari, destacar que l’EFPEM compta amb uns quatre professionals a partir de la incorporació del cap d’estudis -eren tres, abans, a temps complert-, i després participen d’ella, doncs, una seixantena de col·laboradors.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic. Gràcies Sr. ministre.
Gràcies per totes aquestes dades, òbviament una quantitat d’informació ingent que es fa difícil en aquests moment poder analitzar amb la calma preceptiva, però li he de dir que tota aquesta informació li demano no pas perquè sí sinó perquè hi ha una motivació clara i és que arrel de la meva demanda amb resposta escrita que vaig rebre, fora de termini per cert i que val la pena constatar, doncs vostè convindrà que amb les formes cal ser curosos i és una resposta -el que vaig rebre- que feia difícil analitzar els criteris objectius que determinaven, o no, la contractació de la persona, la figura de cap d’estudis, que és una plaça que com vostè bé deia havia estat vacant durant molts anys, molts cursos i per tant, calia aquesta informació perquè d’una manera acurada poder analitzar de manera objectiva si realment es justificava, o no.
Ja farem aquest exercici però li he de dir, i vostè ho sap i a vostè li consta -el tinc com una persona altament professional, altament competent i rigorós- doncs, la resposta que em va donar era maldestra, que era equívoca, es prestava a confusió i no convé a la realitat.
Vostè insistia en la seva resposta, també reiterada,
-no només un cop sinó dos cops- que no es tractava d’una plaça de nova creació. Vostè deia literalment que l’edicte publicat el proppassat 11 de març del 2015, relatiu a la contractació d’un cap d’estudis per l’EFPEM, no correspon a la creació d’un nou lloc de treball sinó a la cobertura de la plaça creada a l’any 97. Més tard, tornava a insistir que no és pas la creació d’un nou lloc de treball, això és el que vostè em deia però, per una altra banda, si ens remetem a la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici pel 2015, clarament a l’article 24 on parla de la contractació de personal, diu: “Durant l’exercici 2015 no es poden crear noves places de funcionaris ni d’agents de l’Administració de caràcter indefinit, a excepció de les places en els llocs de treball que s’indiquen a continuació: un cap d’estudis adscrit a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya”.
Expliqui-m’ho Sr. Jover, no ho entenc! És, o no és una plaça de nova creació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Per començar no em consta que la nostra resposta sigui fora de termini. En tot cas, podrem verificar els terminis però jo amb els que em va indicar Secretaria General, que suposo que són els mateixos de Sindicatura, és amb els terminis que vam respondre. Evidentment intentaré ser curós amb això i intento ser-ho.
Pel que fa a la contractació de la figura de cap d’estudis encara que entenc que tampoc era l’objectiu d’aquesta pregunta, és a dir, la paraula “cap d’estudis” no surt en l’enunciat propi de la pregunta. És veritat que per una pregunta oral vostè em demanava una enumeració de dades que potser, no sé si el Consell General és el bon lloc però en tot cas, no una pregunta oral o això em sembla a mi.
I, pel que fa a la creació de plaça al 1997 es va crear aquesta plaça de cap d’estudis com vostè ben sap. Aquesta plaça va quedar vacant per la dimissió del director de l’EFPEM al 2008. Al mateix 2008 va agafar el lloc de director de l’EFPEM el que en aquell moment era el cap d’estudis i, des del propi 2009 ja va haver-hi una voluntat de tornar a cobrir aquesta plaça. Si a la Llei del pressupost hi ha algun error en la seva redacció el que és evident és que va haver-hi un decret que es va publicar amb una plaça que es va cobrir al 97. Repetidament l’EFPEM ha demanat aquesta cobertura tant el govern socialista com el govern de la Sra. Sunyé, i el que hem fet i de fet i de fet ha estat una cosa que ja va començar, el procés de cobertura d’aquest edicte, al mes de març -és a dir, abans que m’incorporés al ministeri...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Èric Jover:
És a dir, per a mi evidentment és una cobertura d’una plaça.
Després, al comentari de si la meva resposta era maldestra, o no... Evidentment, faré tot el possible perquè no sigui maldestra encara que no comparteixo evidentment la seva opinió.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Penso que òbviament la sol·licitud de totes les dades que jo avui li demanava tenen molt a veure amb poder justificar, o no, la cobertura de la plaça de cap d’estudis i és en aquest sentit que jo li formulava la pregunta.
Pel que entenc de la seva resposta, o bé m’està dient que hi ha un error a la Llei perquè vostè no entén que sigui una plaça de nova creació, per bé que la Llei del pressupost diu clarament que sí que és una plaça de nova creació i és una cosa que voldria que m’aclarís, Sr. Jover.
Aquesta plaça que s’ha atorgat de cap d’estudis és una plaça de nova creació?
I és en aquest sentit que ens trobem en què si la persona que en aquests moments ocupa la direcció en l’EFPEM algun dia deixa d’ocupar-la i retorna a la seva plaça que va guanyar per edicte, que és la de cap d’estudis, ens trobarem amb dos places de cap d’estudis?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Com sap, jo no sóc un expert jurista. És a dir, en tot cas encomanaríem si vostè ho creu convenient un informe al Gabinet Jurídic corresponent a això. Evidentment si vostè ho hagués escrit a la seva pregunta doncs, haguéssim avançat feina, però no ha estat així la seva voluntat.
Jo crec que el que estem fent és contractar la persona que cobreix l’edicte que es va publicar el 7 de maig del 1997, que aquesta plaça va quedar vacant a partir del 2008.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta..
Sí que els demanaria que si volen fer preguntes, que hi hagi clarament la voluntat de preguntar per una cosa en concret i no per voler saber-ne una altra.
Sr. conseller teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Miraré d’acabar. Insisteixo òbviament caldrà esbrinar aquesta contradicció evident que s’ha palesat avui aquí en seu parlamentària de si es tracta o no es tracta d’una plaça de nova creació perquè hi ha una incongruència molt clara entre la resposta que jo vaig rebre del Sr. ministre i el que marca la Llei del pressupost.
En aquest sentit entenem que també ara finalment aquesta plaça que es va atorgar a una persona que està fent altres funcions que no pas la plaça de cap d’estudis, -dotze dies-, l’excedència que sorgeix d’aquesta persona per ocupar la plaça, em pot indicar el ministre en quin període d’excedència ho ha sol·licitat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
No sé si el Sr. ministre vol contestar però jo crec que és una pregunta que està fora del que és l’objecte de la pregunta.
Vostè ha demanat pel nombre de formacions, pel nombre d’alumnes... És a dir, d’aquí en pot fer una deducció després pel que vulgui, però em sembla que si el que volia era preguntar pel cap d’estudis potser hauria d’haver entrat una pregunta formalment sobre el cap d’estudis.
Dit això, si el Sr. ministre vol contestar...
El Sr. Èric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Francament crec que no és el moment en aquesta sessió.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
El Sr. Ferran Costa:
Insisteixo.
El rebre una resposta en la qual hi ha moltes incongruències com han quedat paleses en aquesta seu parlamentària, la demanda d’informació sobre les formacions justament és per poder tenir i disposar d’algun criteri objectiu clar que faci entendre si aquesta plaça era, o no, d’obligat compliment.
Era aquesta la voluntat, Sr. síndic, a l’hora de formular la meva pregunta de manera clara, de poder disposar d’aquestes dades que ara el Sr. ministre ha tingut a bé poder transmetre.
Dit això, jo insisteixo, vull saber si tenim dos caps d’estudis o en tenim un?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre.
El Sr. Èric Jover:
Sí, per respondre clarament a la seva pregunta.
Teníem una formació d’entrenadors d’esquí que estava paralitzada degut a la falta de personal; teníem una formació d’entrenadors de ciclisme que estava paralitzada degut a la falta de personal. Durant el 2014, com ja he dit, hi havia una demanda del Consell Andorrà de l’Esport sol·licitant una major implicació de l’EFPEM i l’EFPEM no hi podia respondre i, a més a més, s’estava fent un volum de feina que entenc que s’estava demanant a les tres persones que estan contractades que, molt més enllà de la seva professionalitat, tinguessin un volum de voluntarisme que jo crec que es pot demanar amb curts terminis de temps però que no és exigible en el llarg temps.
És a dir crec que, de sobres, la contractació del cap d’estudis, la cobertura d’aquesta plaça que ja existia era perfectament vàlida.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller...
No...
Bé, passem doncs a la següent pregunta, que tal i com els hi he dit abans serà la numerada amb el número 16.
16- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’incompliment de Govern al que s’estableix en la carta Social Europea.
Fou registrada amb el número 1057 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
En el darrer debat d’orientació política el Grup Parlamentari Demòcrata va rebutjar la Proposta de resolució presentada pels consellers del Partit Socialdemòcrata d’incrementar el salari mínim fins al que queda establert en la Carta Social Europea ratificada per Andorra l’any 2004.
Vist que el posicionament del Grup Parlamentari Demòcrata venia justificat per les recomanacions
-segons es va exposar en la negociació entre els grup parlamentaris- donades des del Govern.
Vista la molt important transcendència que aquest fet té sobre el nivell de vida de molts ciutadans i particularment sobre pensionistes i receptors d’ajudes, i prestacions socials -entre d’altres- als que se’ls obliga a viure amb un nivell d’ingressos inferior al que s’estableix internacionalment com el mínim.
Atesa aquesta informació es demana: quines són les raons per les que el Govern d’Andorra no pot donar compliment al que s’estableix en la Carta Social Europea, i per què els seus pensionistes, receptors de prestacions socials i alguns assalariats han de percebre un nivell d’ingressos inferiors als que queden establerts en compromisos internacionals signats per Andorra, i que se situen per sota dels que garanteixen una vida digna?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
En el darrer discurs d’orientació política, el cap de Govern, d’acord amb el compromís contret durant les eleccions i contingut en el programa electoral, va anunciar la intenció d’augmentar el salari mínim, de manera prudent però sostinguda, fins a assolir durant aquesta legislatura les recomanacions en aquesta matèria del Comitè Europeu de Drets Socials, en relació amb la Carta Social Europea revisada.
Aquestes recomanacions, basades en el Digest de jurisprudència del Comitè del 2008 i que no ha canviat des d’aleshores, consisteixen de forma resumida en què el salari mínim s’ha de situar per sobre del llindar de pobresa del país, fixat en el 50% del salari mig nacional, i que si se situa entre el 50 i el 60%, els estats són convidats a demostrar que aquest salari permet garantir un nivell de vida digne.
Per tant, per obtenir la conformitat del Comitè en el futur, com a mínim cal que el salari mínim i, amb ell, el llindar econòmic de cohesió social en base al qual es calculen les pensions no contributives i altres prestacions socials, passi del 47,52% en què se situava el 2012 al 50% del salari mig nacional, la qual cosa representa un augment aproximat del 6% del salari mínim. I aquest és el compromís assumit en el seu dia, validat a les urnes, i renovat pel cap de Govern. Per tant, no es pot dir, com diu el senyor conseller, que el Govern no pot donar compliment als compromisos internacionals contrets. Ben al contrari, el Govern, amb el suport del Grup Parlamentari Demòcrata, té la ferma intenció que el proper informe del Comitè Europeu de Drets Socials es faci ressò de l’assoliment del llindar esmentat.
Evidentment que ens agradaria poder fer aquest augment del 6% del salari mínim de cop. Però, en consonància en la línia de reformes progressives i equilibrades que hem seguit al llarg d’aquests anys, vam optar per prorratejar aquest augment al llarg de la legislatura, a raó d’1,5% anyal durant quatre anys. Perquè augmentar el salari mínim té diverses implicacions: implica també un augment de les prestacions socials, un augment dels complements de pensió no contributius -quan les pensions no arriben al salari mínim- i, evidentment, té un impacte en les empreses; un impacte que, d’altra banda, s’ha de sumar al que suposarà l’augment de la part empresarial de cotització a la branca malaltia de la seguretat social, que cal fer efectiu l’any que ve, segons també va anunciar el cap de Govern.
És per això que s’ha optat per un augment gradual fins al 2019 per modular i moderar l’impacte que aquest augment tindrà sobre els comptes públics i sobre els comptes d’explotació de les empreses. A tall d’exemple, l’augment projectat representarà una major despesa només en concepte de pensions no contributives de més de 400.000 euros, la qual cosa demostra que es tracta d’una decisió que no es pot adoptar de forma precipitada i sense els informes econòmics corresponents, tal com els consellers socialdemòcrates pretenien fer al terme de la sessió en què va tenir lloc el debat d’orientació política. En canvi, el Govern disposa d’informes que avalen que aquest augment progressiu del salari mínim és assumible tant per al sector públic com per al sector privat.
Per això es va contemplar aquest augment progressiu al programa electoral; per això ho va reafirmar fa dues setmanes el cap de Govern en el debat d’orientació política, i per això també hi va donar suport el Grup Parlamentari Demòcrata en aquests mateixos termes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, el Sr. ministre no s’hi ha referit però jo m’hi referiré breument.
El salari mínim ha estat considerat a nivell internacional, també al nostre país, com els ingressos mínims que tota persona té dret a percebre per una vida digna, per satisfer les seves despeses.
Sorprèn que quan el Govern analitza l’actual situació d’incompliment del que s’estableix a nivell internacional ens parla de dos impactes -recullo el que ha dit el Sr. ministre-: ens parla de l’impacte sobre les empreses i ens parla de l’impacte sobre els comptes públics... -després parlarem d’aquest impacte perquè han donat algunes xifres que si les comparem amb altres partides o altres inversions anunciades, realment costa molt d’entendre que això sigui un gran impediment-, però s’ha oblidat justament de l’impacte sobre les persones que afecta aquest salari mínim. Potser que a algun empresari li suposi alguna dificultat però no entendre que el que realment està passant dificultats és aquell assalariat que percep menys ingressos dels que li pertoca per poder satisfer les seves despeses, em sembla preocupant quan aquesta resposta ve de la part d’un membre del Govern d’Andorra i, a més, quan és per part del responsable de les polítiques de treball. En aquest cas no hi és avui perquè la Sra. ministra doncs, no està aquí present i no ens ha pogut contestar a la pregunta.
En segon lloc, ens parla de l’impacte sobre els comptes públics. Després li faré... Tinc aquí el Projecte de pressupost de l’any 2015 a l’espera que s’entri el Projecte de pressupost de l’any 2016 per contrastar algunes de les xifres en temes de pensions no contributives o altres prestacions socials indexades en la LECS i comparar-les amb algunes partides pressupostàries perquè em sembla que el desequilibri és realment important. Tampoc vull entendre de la seva resposta, igual que deia abans que li preocupa l’impacte sobre les empreses però no sobre els treballadors, és que li preocupa aquest increment de pressupost que no sé si ha dit que era de 400.000 euros, ara mirarem d’acotar què podria representar això-, i no li preocupen totes aquelles persones que deixen de percebre una cosa que hi tenen dret, és a dir, a una cosa la qual el Govern d’Andorra ha decidit per estalviar-se alguns milers d’euros -que després podem comprovar que tampoc no són tants- percebre els ingressos que per a ells sí que són realment rellevants perquè aquesta diferència sigui aquesta quarantena o aquests cinquanta euros de diferència, representen un salt qualitatiu pel nivell de vida d’aquestes persones realment molt i molt important.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
En primer lloc, la referència o la interpel·lació que vostè ha fet a la ministra Ferrer només volia deixar clar que si avui la ministra Ferrer no està aquí, per tant, jo responc en el seu nom. Està de viatge per compromisos relatius a la seva feina i a la funció que està assumint.
Vostè ha reiterat que nosaltres ens trobàvem en una situació d’incompliment de les recomanacions que formula el Comitè Europeu de Drets Socials, en relació amb l’article 4.1 de la Carta Social Europea revisada.
Jo li he reconegut i, per tant doncs, no hi ha res més a dir al respecte.
Ara bé, jo crec que el que és important és extreure de la meva intervenció el fet de què tenim la ferma intenció d’arreglar aquest incompliment, però per arreglar aquest incompliment, des del Govern i amb el suport del Grup Parlamentari Demòcrata, entenem que això no es pot fer d’un dia per l’altre... Tant de bo ho poguéssim fer! Perquè com li he dit, i vostè hi ha fet referència, aquesta decisió té un impacte sobre els comptes públics i té un impacte sobre les empreses i evidentment també té un impacte sobre les persones, estic d’acord amb vostè, però qui governa -i en aquest cas som nosaltres- el que ha de fer és prendre en compte tots aquests paràmetres i governar per tothom: per les persones, per les empreses i tenint en compte molt especialment les incidències en relació amb els comptes públics.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
I és per aquest motiu que em reafirmo en la decisió que va anunciar el cap de Govern, tenim la intenció d’arreglar aquest incompliment, ho farem però ho farem de forma progressiva i gradual a raó d’un 1,5% anual anyal fins a assolir el llindar del 50% del salari mig nacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, encara que el ministre ha intentat esmenar el seu oblit imperdonable en aquest torn de resposta, és a dir, queda ben clar que no li preocupen els assalariats ni les persones que perceben pensions perquè quan ha fet la seva resposta ens ha parlat del que realment li preocupa: li preocupa que a alguns empresaris això els hi pugui suposar un increment de la seva despesa de personal -perquè suposo que el ministre de Finances li ha fet uns números que jo també li demanaré, si els té-, i li preocupa que això li pugui suposar un increment en el seu pressupost; en cap moment, tot i que ara han intentat colar-ho de passada, doncs li preocupa el que crec que li hauria de preocupar perquè són moltes més les persones afectades per no percebre els ingressos que corresponen, que les persones afectades empresaris. Jo crec que no són tants els empresaris que paguen salaris mínims però, en tot cas, sí que hi ha persones que perceben aquests ingressos, i en tot cas totes les prestacions socials com vostè s’hi ha referit, que siguin les pensions indexades amb el LECS o pensions d’invalidesa, van indexades amb aquest índex i per tant seria bo que el Govern es preocupés per ells en primera instància, i en segon lloc també entenc que pels comptes públics...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
... tots ens preocupem, però en tot cas hem de pagar allò que s’estableix a nivell internacional i no pas estalviar en aquesta partida dins de les seves despeses de personal.
Voldria demanar al Sr. ministre si em pot dir aproximadament quin és l’impacte que tindria sobre els comptes públics, especialment en totes aquelles prestacions calculades en relació al LECS, a les pensions d’invalidesa i altres que suposaria una adaptació immediata del que recomana la Carta Social Europea i que Andorra estigués dins del que té signat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Vostè, Sr. López em vol fer dir el que jo no he dit, o vol fer-me dir el contrari del que he dit.
Jo he dit que evidentment que al Govern li preocupen les persones. Si no li preocupessin les persones en aquest cas concret, no hauria anunciat la decisió que prendrà de forma gradual o progressiva.
Aquí em sembla que en aquest aspecte no li van preocupar gaire les persones al Govern en el qual vostè va assumir altes responsabilitats. Ja sé que vostè dirà que sempre posem el retrovisor, però crec que s’ha de fer una mica de pedagogia. Aquestes recomanacions, com li he dit, es contenen al digest de jurisprudència que es va publicar l’any 2008.
Per tant, quan vostès governaven sabien perfectament de l’existència d’aquesta problemàtica, perquè a més a més, se’ls havia traslladat des del departament de treball, i no van fer absolutament res per arreglar-la.
En canvi nosaltres estem fent el possible per arreglar-la però d’una forma prudent i progressiva.
Pel que fa a la seva pregunta sobre l’impacte en relació amb les pensions no contributives crec que ja li he respost en la meva primera intervenció. En cas que s’augmentés de forma immediata el salari mínim fins al 50% del salari mig nacional, tindria un impacte al tomb de 400.000 euros pel que fa a les pensions no contributives.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Abans de posar una repregunta entendrà que he de fer un petit aclariment al que ha dit el Sr. Espot en relació al que va passar amb el govern socialdemòcrata. Nosaltres, com vostè sap, i no li vull atribuir el desconeixement, no vam tenir cap pressupost aprovat per aquesta Cambra. Si vostè que té una majoria parlamentària, que pot aprovar un pressupost, li suposa una dificultat pressupostària insalvable, tan insalvable que no pot incorporar-ho en els propers comptes, em sembla, no sé si... o és desconeixement o és una absoluta provocació per la seva part, doncs, a un Govern que no tenia majoria parlamentària per aprovar el pressupost, atribuir-li que no va fer-ho en el seu moment.
La diferència és molt clara. Nosaltres no ho podíem fer i vostès, simplement, no ho volen fer.
Li torno a demanar, si us plau, si aquest és l’impacte global que tindria sobre el pressupost de l’Estat, aquests 400.000 euros que m’ha mencionat en relació a les diferents prestacions, siguin de caire social o siguin d’invalidesa, que es veurien augmentades amb aquest increment del salari mínim.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És curiós, perquè sempre que es posa de relleu el fet que vostès no van fer alguna cosa en el passat, l’excusa de sempre és que no se’ls hi aprovaven els pressupostos. Però abans d’aprovar-se els pressupostos calia presentar-los. I aquesta iniciativa crec que els corresponia només a vostès. I en els projectes de pressupostos que vostès van presentar al Consell en cap cas van contemplar aquesta problemàtica.
L’únic Govern i l’únic grup parlamentari que han afrontat aquesta problemàtica som nosaltres. Per això ho vam preveure en el programa electoral, i per això vam adoptar el compromís que vam adoptar i el complirem, de forma, li repeteixo gradual i progressiva. per tant, no vagi repetint que tenim la intenció d’incomplir perquè no tenim la intenció d’incomplir, ben al contrari, tenim la intenció de complir.
Pel que fa a les dades econòmiques que vostè em demana, comprendrà que jo no li puc oferir aquí un estudi econòmic detallat. En qualsevol cas jo crec que ja he sigut prou precís quan li he dit quin serà l’impacte d’aquesta mesura en el cas que s’adoptés de forma immediata, en els comptes públics de forma immediata. És a dir, pel que fa a les pensions no contributives, que com vostè sap es financen des del Govern.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López, li demanaria que no tornéssim a donar voltes sobre el que ja està contestat.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, em sembla que les referències al passat en aquest cas, tot sovint ho són, però en aquest cas estan més fora de lloc que mai d’altres que s’havien formulat en altres ocasions.
El Sr. ministre em comenta aquesta partida de 400.000 euros. Jo sí que no tinc la informació. Em sembla realment preocupant que el Govern entengui que té un impacte sobre els comptes públics i la pregunta ha estat clarament formulada, quines eren les raons. Evidentment una de les raons podria ser essencialment, doncs, qüestions pressupostàries i que el Govern s’hagi presentat aquí dient que no té els números de què suposaria aquest impacte.
Em sembla realment sorprenent i em sembla una nova falta de respecte cap allò que vostè, tot i que ha intentat esmenar-lo en la segona resposta, no li preocupa. És a dir, vostè m’ha dit que no és possible, perquè tindria un impacte sobre les empreses, que no és possible perquè té un impacte sobre els comptes públics, i jo quasi m’està impedint, doncs, reformular altres preguntes, perquè no em sap dir el conjunt del Govern, quin seria aquest impacte sobre els comptes públics.
Per tant li demano, abans de fer una altra repregunta, si no l’han calculat mai aquest impacte. Si a l’hora de valorar aquesta adaptació progressiva no han fet els números per saber què hagués suposat una adaptació immediata, i què hagués suposat aquesta adaptació progressiva.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, crec que ja li he contestat, aquesta serà la tercera vegada. Li he dit, l’impacte seran més de 400.000 euros. No sé si li puc dir d’una forma més clara.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Realment em sorprèn i em decep. Li podria posar alguna unitat de mesura per comparar, vist que les rotondes mitjanes acostumen a costar un milió i mig d’euros, si féssim servir la rotonda com a unitat de mesura, la gran problemàtica social per poder augmentar aquest salari mínim i augmentar les prestacions socials se situaria al voltant del 0,25 rotondes. Si em permeten la utilització de la rotonda com a unitat monetària.
En tot cas queda clar que no hi ha una voluntat política per part del Govern d’entendre aquesta situació. Que el Govern s’ha presentat aquí sense números, que el gran impediment econòmic i pressupostari no és tal aquest impediment, i per tant, a nosaltres ens hagués agradat que la nostra proposició que va tenir 13 vots favorables per part del grup del Consell General, també hagués tingut el recolzament del Grup Parlamentari Demòcrata. Ha quedat ben retratat quin és el posicionament del Govern en aquest sentit.
I per posar una repregunta per donar compliment a això, pensa el Govern calcular aquest impacte de cara a futurs exercicis pressupostaris?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És que jo crec que no em dec explicar gaire bé. Ara el Sr. López torna a dir que no facilitem els números i si calcularem l’impacte. Li acabo de dir quin serà l’impacte.
Evidentment comparar aquests més de 400.000 euros amb una rotonda jo crec que no contribueix gaire a elevar el debat. Però en qualsevol cas, el que sí que li puc dir, és que aquest impacte hagués estat molt menor si vostès haguessin fet els deures, i a l’any 2009, en aquest cas potser, avui en dia ja el podíem haver assolit aquell llindar del 50% del salari mig nacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la següent pregunta, que és la número 5.
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa al futur del sector agrícola i ramader del Principat d’Andorra.
Fou registrada amb el número 1036 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre.
Exposa la pregunta el Sr. Joan Carles Camp.
Teniu la paraula.
El Sr. Joan Carles Camp:
Gràcies Sr. síndic.
D’acord amb l’exposat en el debat d’orientació política del M. I. Cap de Govern en el que ens exposa: “I un creixement sostenible passa també per a identificar bé els perills latents de futur”, per aquest motiu es pregunta: pot explicar el Govern quina és la tendència de la reducció de la recaptació de l’impost del tabac des del 2012 fins l’actualitat i quina és la previsió de la mateixa pels propers anys?
I en un segon ordre, la pregunta seria, com afectarà aquesta reducció al sector agrícola i ramader?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Camp, la veritat és que m’ha sigut difícil contestar la primera part de la seva pregunta, concretament perquè vostè em demana que li expliqui quina és la tendència de la recaptació del tabac des del 2012, per tant entenc que la pregunta incorpora una part de la resposta.
En tot cas si analitzem estrictament els valors de la recaptació, que no passaré a llegir perquè m’allargaria massa, entenc que hi ha un augment del 2012 al 2013, una reducció del 2013 al 2014, i que pel que fa al 2015, és veritat que no disposem encara de la totalitat de les dades, però és veritat que també s’augura una reducció.
Tot i així vostè em demanava analitzar una sèrie molt curta del 2012 al 2015, i per tant se’m fa molt difícil preveure una tendència pels propers anys, sobretot atenent també que si mirem les xifres d’importació del tabac en sèries molt més llargues, veiem que des de l’any 98 hi ha una tendència força estable.
Si afecta aquesta reducció al sector agrícola i ramader? El que no ha quedat afectat aquests darrers 4 anys i que no quedarà afectat, Sr. Camp, malgrat les variacions que hi puguin haver, són els ajuts al sector agrícola i ramader. De fet, malgrat els esforços pressupostaris que s’han hagut de fer, s’han mantingut en els darrers exercicis pressupostaris al prop de 2,4 milions d’euros d’ajuts directes a les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, al foment del gall dels prats, a la producció de productes de qualitat controlada, i als destinats a plans de recerca i plans de millora. Cal sumar a tots aquests ajuts directes altres prestacions de tipus indirecte com assistència veterinària o la possibilitat de rebre un acompanyament professional en altres temàtiques.
El Govern és conscient que aquest acompanyament del sector és imprescindible. Que cal adaptar-lo a les circumstàncies de cada moment, i que cal seguir treballant amb la màxima complicitat del sector per diversificar les produccions, posar al mercat productes de qualitat controlada i millorar la capacitat tècnica de les explotacions per mirar d’augmentar la seva rendibilitat.
Hem tingut una nova línia de qualitat controlada que ha sigut el projecte “Carn d’Andorra” amb la incorporació de la carn de pollí, donant solució a les demandes dels ramaders que no aconseguien comercialitzar els seus animals amb una rendibilitat suficient. L’any passat vam atribuir dos plans de millora per modernitzar una explotació ramadera i una explotació agrícola, i aquest any s’està avaluant un nou pla de millora.
És cert que no totes les iniciatives han donat bons resultats, però seguim potenciant la recerca per aconseguir una diversificació que entenem que és necessària, perquè totes les línies de les explotacions siguin rendibles de forma separada. I no dubteu que així ho seguirem fent.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Gràcies per la seva resposta Sra. ministra.
Bé, segons un informe elaborat pel seu Govern, els impostos que generava la recaptació de tabac per l’any 2013 eren d’uns 110 milions d’euros. O sigui, gairebé un terç dels ingressos del pressupost nacional.
La recaptació que es va fer durant l’any 2014, com ens va informar el cap de Govern en el seu debat d’orientació política va ser d’un 26%.
El 2015, doncs, aquesta vegada sí, a rel de les preguntes que efectuen molts consellers, doncs, a través de la premsa. Hem pogut conèixer que hi ha una baixa de la recaptació de les taxes provinents del tabac.
Es pot veure a partir del 2012, tenint totes les dades del 2013, 2014 i del 2015, doncs, que sí que tenim una tendència, i aquesta tendència, malauradament, es confirma a la baixa. I és una tendència que és confirma a la baixa i és una de les potes, és que es sustenta el pressupost general de l’Estat. I no és la primera tendència que tenim. Com deia el propi cap de Govern, tenim una altra tendència també, que ens falla, que és la del sistema sanitari que també té un forat.
I en tenim alguna tercera que ja està aquí a la porta, i no cridem el llop que ja ve sol.
Bé, dit això, considerant que cada 1% de la recaptació inicial del tabac, doncs, preveu uns ingressos, una davallada dels ingressos d’uns 4 milions d’euros, com es pensa suplir aquesta manca d’ingressos per quadrar els comptes de l’Estat? Com es pensa complir amb la regla d’or? O és que tenen previst un augment de l’IGI, de l’impost de societats, o de l’IRPF per quadrar tot això?
I doncs, acabaria amb aquesta primera part, que amb l’augment d’aquests impostos bàsics per la captació de la inversió estrangera, que són el nostre pal de paller, doncs, com atraurem aquesta inversió, i quina seguretat jurídica li donarem si en un futur ja preveiem que no quadrarem els comptes de l’Estat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Si em permet, Sr. síndic, vist que potser el caire de les preguntes ha derivat no tant en les ajudes al sector agrícola, del qual òbviament jo podria respondre amb molta menys eficàcia que la Sra. Calvó, però...
El Sr. síndic general:
Jo els hi demanaria de totes formes que se centressin vostès mateixos en el format de les preguntes.
El Sr. Jordi Cinca:
Les preguntes han derivat molt cap a una qüestió pressupostària. No em sap greu evocar-la dins dels límits que vostè fixi, evidentment.
Però en tot cas deixi’m, ja que parlem de tendències, parlem de totes les tendències. Efectivament la primera tendència que hauríem d’analitzar és la tendència que des de l’any 2000 fins ara tenia el pressupost anant engreixant l’endeutament. I de fet aquesta tendència agafa els seus moments àlgids a l’any 2006, 2007, 2008, i això és el que posa en alerta, entenc, al conjunt de les forces polítiques que calia diversificar les fons d’ingressos. No és una cosa que haguem descobert ara, és una cosa que ve de lluny i que insisteixo, va fer el seu punt culminant l’any 2006, 2007 i 2008.
A partir que s’observa la necessitat que malgrat tenir aquests dos pals de paller, que vostè deia, que és el tabac i el sector financer, el dèficit cada vegada era més gran i l’endeutament cada vegada s’acumulava amb xifres més preocupants, doncs, s’opta per anar diversificant aquests ingressos. I de fet, la culminació de la diversificació d’aquests ingressos arriba l’any 2012, i posteriors.
Precisament per això, com vostè molt bé també ens deia en les seves dades, es passa d’un tabac que pesa el 31% dels ingressos de l’Estat al 26, perquè la base dels ingressos cada vegada es va ampliant més. I aquesta ha de ser la tendència, no pujar la pressió fiscal, sinó incrementar l’activitat a partir d’un marc fiscal que a través de la seva diversificació, de la seva homologació internacional i de la possibilitat de signar convenis de doble imposició, ens permeti incrementar la recaptació amb el mateix marc fiscal.
Aquest ha de ser l’objectiu i aquest és l’objectiu i aquest és l’objectiu de l’obertura econòmica per exemple.
Entretant, hi ha qüestions d’ordre més conjuntural i algunes que poden passar a ser estructurals, com pot ser la del tabac, doncs, que evidentment, ens han de fer prestar atenció.
Però això també des d’aquest Govern s’hi ha anat posant solució, perquè si vostè creua la tendència d’importacions i creua la tendència d’ingressos, el que veurà és que els darrers 5 anys s’han fet 4, ara no voldria equivocar-me, potser 5 increments de taxes del tabac. Per tant, s’ha anat compensant, de fet la lleugera tendència que pogués haver-hi a les importacions.
Tot i que he de dir, que des de l’any 98, les importacions de tabac estan forces estabilitzades. Hi ha algun any que pugen o...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
... baixen més del normal, especialment per exemple l’any 2006, no sé exactament perquè, no tinc aquestes dades, hi ha una punxada significativa amb les importacions de tabac.
Però des de l’any 98 fins ara hi ha una estabilitat molt gran, això sí, després d’una caiguda brutal l’any 97, en què es va arribar a límits d’importació de tabac, doncs, absolutament forassenyats, i que tots sabem quines conseqüències van portar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, Sr. síndic, moltes gràcies
Jo sí que voldria, doncs, que es pogués mantenir aquest pilar de l’Estat que amb la recaptació dels impostos del tabac, el que passa és que vist la tendència, a nosaltres ens preocupa.
El problema vindrà, és que si seran suficientment àgils o suficientment capaços, doncs, amb la inversió estrangera com vostè deia i amb la diversificació dels ingressos i l’obertura econòmica de suplir aquesta pèrdua de pistonada per dir-ho d’alguna manera.
Ja no vull entrar a parlar del tema de la puja d’impost del tabac, que penso que té un efecte pervers i en cap cas aniríem en contra de la tendència, la tendència continua a la baixa.
Dit això passaria a exposar la segona part de la pregunta en el sentit de com afectarà el sector... bé, no sé si el Sr. ministre vol contestar?
El Sr. síndic general:
Sr. conseller, en tot cas, la seva pregunta seria...
Si pot precisar la seva pregunta.
El Sr. Joan Carles Camp:
La pregunta seria, doncs, si malgrat tot el que s’està fent, que no ho fico en dubte, si els estudis que disposa Govern, serem capaços de suplir la manca d’ingressos provinents del tabac?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Jo espero que sí, espero que sí. Espero que podrem mantenir els ingressos del tabac amb una xifra encara important. Vostè deia que vostè voldria mantenir aquests ingressos. Com es pot imaginar, jo com a mínim tant com vostè, ni que sigui per la responsabilitat que tinc en aquest moment. Però també és veritat que els ingressos del tabac, vostè ho sap perfectament, tenen molts altres condicionants, i aquests altres condicionants són els que hem intentat regular.
Vostè m’ha semblat interpretar del que deia que recriminava una mica que hi haguessin hagut aquestes puges en les taxes del tabac. Precisament aquestes puges en les taxes del tabac, no només ens han permès de mantenir el nivell d’ingressos, però que m’atreviria a dir que no és l’objectiu prioritari ni únic, sinó que el que han permès, és que Andorra mantingués uns diferencials de preu en el tabac dins d’uns estàndards que no ens tornessin a portar a la situació de l’any 97.
I li insisteixo, no ho puc fer ara, però l’invito i si no li faré arribar, miri’s la gràfica de les importacions i veurà quin és el camí que no ha de reprendre Andorra sota cap concepte. A la seva pregunta entenc que tindrem la capacitat, sempre i quant aquesta sigui una baixada progressiva d’anar-la suplint.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, en el sector agrícola i ramader aquí també tenim ben identificats els riscos. Durant l’any 2013, les persones que estaven al sector, que ocupava el sector, tot confós, són unes 700 persones. I segons els informes que es disposa, vostè Sra. ministra ho deu saber millor que nosaltres, una explotació ramadera tipus mitjà, de 30 vaques i 20 vedells per la carn, s’obtenen uns ingressos anuals d’uns 65.000 euros, i es generen unes despeses d’uns 57.500 euros. Tot això sense incloure el salari del titular de l’explotació agrícola.
D’aquí ve que molts agricultors diuen que el bestiar menja tabac. Això ha semblat a una aerografia de país d’alta muntanya, com deia l’altre dia des del Ministeri d’Agricultura, ho deien, vostès, que el territori lligat a la ramaderia des de fa dos-cents anys és el mateix, això senyores i senyors, això no és informació segada o esbiaixada, això és no reconèixer la realitat. Només cal veure el fons de les nostres valls com els prats han estat ocupats per infraestructures i construccions com les feixes més allunyades i sense accés rodat estan a l’erm, com també tots els rebaixants avui estan ocupats pels boscos i amb aquestes realitats es demostra que el terreny agrícola avui ja no és el mateix que fa dos-cents anys.
Cal analitzar el territori, cal analitzar la capacitat dels conreus...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, Sr. síndic.
Cal analitzar el tipus de bestiar que es pot absorbir.
Com deia vostè Sra. ministra l’edat mitja dels ramaders. Vostè ho reconeixia a la Fira de Canillo.
El canvi generacional, la duresa del treball de la terra... Ah! I una cosa, per descomptat el bestiar no coneix res de res del Codi de relacions laborals ni dels caps de setmana ni festius.
Amb tot això, si el tabac se’n va a norris el sector de l’agricultura i la ramaderia també se n’hi va, així ho diuen els nostres agricultors i així es reconeix en algun informe que hi ha dins dels calaixos del Govern.
El nostre cap de Govern en el llibret de salutació de la Fira d’Andorra la Vella ens ho explica de la següent manera: “Els ramaders s’obrien a l’exterior, als països veïns per portar el seu bestiar durant l’hivern àrid del Principat, però també entenien que no podien viure exclusivament de la ramaderia. És per això que ho complementaven amb aquesta activitat amb el conreu de la terra. Ara ens toca a nosaltres emprendre el camí de la diversificació.”... Jo pregunto: a quina diversificació es refereix?
També ens afirma en l’esmentada salutació...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí, Sr. síndic.
...en les especificitats que ha de conviure colze amb colze amb els nous horitzons econòmics.
Ens pot dir quines especificitats?
La nostra ministra també ens deia que per preservar aquest tipus de paisatge així com el seu rol en l’espai de transició entre els paisatges urbans i d’alta muntanya, cal tenir el sector primari diversificat perquè conservi un caire tradicional però amb un potencial important, important...
(Se sent una senyal acústica)
Bé, jo a partir d’aquí demanaria: amb l’exposat, ens pot dir la Sra. ministra, a quins productes es refereix? Quina viabilitat hi ha per la seva producció? A quines zones i cotes del país es podran produir aquests productes? Quin és el punt mort per l’elaboració i producció d’aquests productes?...
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Camp, si us plau, hauríeu d’acabar.
El Sr. Joan Carles Camp:
Ja he acabat, Sr. síndic.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Intentaré ser molt més breu perquè sinó no complirem amb els terminis del Reglament.
En tot cas, Sr. Camp, abans de tot li voldria dir que vostè per l’exposat que ha fet està insinuant que el tabac s’està perdent i ens està donant una visió massa apocalíptica de la situació actual.
Nosaltres des del Govern no tenim cap intenció de trencar aquest equilibri i em sembla que el cap de Govern també en va parlar en el seu discurs d’orientació política, concretament quan va parlar del manteniment de l’acord duaner.
Tot i així és veritat que hi ha una sèrie de factors externs com poden ser doncs, una possible disminució de la demanda, ja sabem que el tabac cada vegada a nivell de salut té una reputació més difícil; també sabem que hi ha factors internacionals que poden incidir i ja fa anys que estem treballant per diversificar el sector.
És un treball que no és fàcil i això jo penso que en som tots conscients, i no és fàcil perquè el sector del tabac té una rendibilitat que és molt difícil d’aconseguir amb altres alternatives. Tot i així, nosaltres estem treballant, hi ha alternatives que sabem que tenen una certa viabilitat, no amb la mateixa rendibilitat que el tabac, però sabem que la carn d’Andorra està funcionant, sabem que cada vegada hi ha més productors locals -de fet, doncs, a la fira el convido a venir i a veure una mica que tenim una sèrie de petites empreses que estan naixent i que nosaltres acompanyem.
El Departament d’Agricultura sempre ha sigut molt present i sempre ha estat donant el màxim de suport.
L’Associació de pagesos i ramaders també sap que em té aquí i té al Govern per poder-los ajudar en el que calgui. És veritat que malgrat les restriccions pressupostàries els ajuts als sectors s’han mantingut i jo entenc que no comparteixo amb vostè aquesta visió apocalíptica que ens està donant que em sembla que preocupa amb excés al sector.
De fet, estic convençuda que per aquest sector...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Estic convençuda, Sr. Camp, que vostè i jo compartim la mateixa sensibilitat en aquest sector i l’acompanyo doncs, vist que el veig molt preocupat, a treballar conjuntament amb nosaltres per encetar o per seguir amb aquesta reflexió.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Camp.
El Sr. Joan Carles Camp:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. ministra.
Vostè mateixa ho ha dit: el tema del tabac cada vegada anirà més a la baixa. Doncs per tant, si el tabac va a la baixa tampoc serà rendible.
Vostès estan reconeixent a través de les ajudes que estan fent al sector, ha parlat de subvencions, doncs que sense les subvencions la ramaderia seria totalment deficitària.
Jo mateix li he comentat un informe que vostès tenen perquè està firmat pel seu director que especifica que amb cinquanta caps de bestiar només es trauen 7.500 euros de benefici, sense comptar el salari del cap de l’explotació.
Doncs, estic molt d’acord que hem d’anar per la carn, però és que són competitius a nivell de preus per poder mantenir la subsistència del sector?
Pregunto.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Em sembla que aquí no hem de parlar de factor de preus perquè és una agricultura i una ramaderia d’alta muntanya i si agafem i ens volem comparar amb el mercat de productes que tenim és obvi que a nivell de preus no podem competir, amb el que sí que podem competir és amb altres factors com el valor afegit que pot aportar una carn de qualitat amb unes pràctiques ramaderes que fins i tot han tingut un reconeixement internacional.
Jo penso, Sr. Camp, que som conscients que la ramaderia d’alta muntanya doncs, requereix de subvencions de l’Estat aquí i arreu i les seguirem mantenint.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Camp.
El Sr. Joan Carles Camp:
A part de la carn i de quatre petits productes agrícoles que avui sabem, com vostès diuen, que són poc rendibles: han fet estudis de més que nosaltres no disposem, vist que ja fa temps que esteu treballant sobre el tema, per la viabilitat del sector?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Estem treballant en un estudi que està en un estat molt embrionari pel que fa a la Parròquia de Canillo on hi ha un problema fort de relleu generacional que no trobem en altres parròquies, el que passa és que és veritat que està en una fase molt prèvia, hem mirat de compartir-lo amb el cònsol i estem mirant de treballar amb el sector si aquest tipus de projecte fos benvingut o fos vist de bona manera del sector dels pagesos el podríem tirar endavant i potser serien fórmules que es podrien aplicar a altres parròquies.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una darrera repregunta, potser, Sr. Camp...
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí.
Hi ha algun producte de més que puguin anunciar avui en aquesta Cambra perquè els nostres pagesos vegin una mica la llum en un futur?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Hi han hagut vàries iniciatives i sé que el meu predecessor va donar suport a una sèrie d’elles.
Un producte estrella que tenim ara sobre la taula Sr. Camp, i vostè ho sap perfectament, hi ha vàries alternatives de diversificació, alguns productes que s’estan analitzant, d’altres que han donat resultat i d’altres productes no però, un producte únic com vostè m’està demanant... No.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, abans de passar a la següent pregunta presentada, suspenem la sessió durant vint minuts.
Se suspèn la sessió.
(Són les 11.12h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 11.40h)
Deixa la sala la Sra. Maria Martisella González.
El Sr. síndic general:
Bé, reprenem la sessió.
Passem a la pregunta numerada amb el número 6.
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la política retributiva del SAAS
Fou registrada amb el número 1037 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Vista la resposta registrada el 8 d’octubre referent a la política de retribucions dels comandaments del SAAS; atès que la resposta no inclou la part no fixa del salari, es pregunta: pot informar Govern del total retribuït pel SAAS durant el 2015 en relació als següents conceptes?: Permanències, primes i especialitats; Guàrdies, compensació de treball suplementari i primes; Complement de desenvolupament professional; Increments de remuneració del personal fix, del personal directiu, del personal sanitari i del personal administratiu del SAAS?
Pot Govern separar els totals en cada resposta per grup de personal?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetran, en primer lloc, que excusi a la Sra. Ferrer. Ho ha fet abans ja el Sr. Espot, aquesta és una pregunta que òbviament hauria respost ella si estigués aquí però, com molt bé deia el Sr. Espot, està complint amb obligacions pròpies del seu càrrec i per tant intentarem la mesura que sigui capaç de donar resposta a les preguntes del Sr. Gallardo.
En tot cas, són unes preguntes que segurament es faran complexes de seguir perquè bàsicament és respondre amb una quantitat bastant important de xifres però que intentaré fer-ho de manera ordenada perquè siguin, dins del que cap, fàcils de seguir.
A la pregunta global de: quin és l’import que durant l’any 2015 s’ha abonat pel conjunt de tots aquests conceptes? És, 2.745.326,70 euros.
I aquests 2.745.000 euros els hem de desglossar en diferents conceptes.
Si fem referència a les permanències, primes i especialitats: 191.638,75 euros; si fem referència a les guàrdies i presència efectiva: 1.013.219,45 euros; si fem referència a la compensació de treball suplementari i festius: 1.026.701,24 euros; si fem referència a les primes per matrimoni i naixement: 7.627,20 euros, i si fem referència al complement de desenvolupament professional: 506.140,06 euros. Si suméssim tots aquests totals aniríem a parar a aquells 2.745.000 que li deia fa una estona.
Ara, agafem un altre cop la mateixa xifra -de 2.745.000- i la classifiquem d’una altra manera per donar resposta a la segona part del que vostè preguntava. És a dir, no per conceptes sinó per classificació professional... diguem.
Doncs, de tots aquests conceptes, d’aquests 2.745.000, la direcció -el que són els comandaments del SAAS-, han cobrat: 34.467,12, concretament en aquest cas tots ells per guàrdies i presència efectiva; el personal assistencial s’emporta el gruix de tots aquests conceptes i suma globalment: 2.521.490,90 euros; i el personal no assistencial suma un total de: 189.368,68 euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, la política retributiva de l’hospital fa temps que és comentada entre els professionals del mateix hospital, del mateix SAAS, de dins i de fora, denunciant en molts casos -i almenys així ho he pogut constatar- abusos que per por a represàlies no són públics. Ningú qüestiona la vàlua professional del personal de l’hospital, tenim bons metges, tenim bon personal sanitari, tenim bons administratius però cal que ens qüestionem per aquest motiu demanant la informació mitjançant dues preguntes, una escrita i l’altra oral avui, la política retributiva instaurada a l’hospital, entre altres coses.
A l’espera del debat monogràfic de sanitat que tindrem l’oportunitat de realitzar, i a banda dels projectes que es podran implementar, o no, per tal de millorar i optimitzar els serveis que s’ofereixen el Govern té l’obligació d’exigir rigor i cura amb la gestió dels diners públics.
I em permetré extreure un fragment del discurs d’orientació política del 2014, on el cap de Govern deia: “Amb la vista posada en el tancament de comptes del 2013 el SAAS també ha començat a reduir el seu dèficit, perquè el dèficit ja sigui de la CASS, del SAAS o de l’Estat al capdavall l’han d’assumir els ciutadans i no serveix de res pensar que algú altre ja ho pagarà perquè aquest ““algú altre”” som nosaltres”. Això ho manifestava, ho deia el Sr. cap de Govern en el seu discurs de Debat d’orientació política de l’any 2014.
Tenim, i ho hem dit en reiterades vegades, un dèficit sanitari desorbitat de 70 milions d’euros i això ve, o aquest dèficit, aquesta xifra va començar a créixer la legislatura anterior malgrat sovint quan es parla de dèficit anteriors, oberts per altres governs, uns dèficits que no anaven directament relacionats amb el dèficit sanitari sinó que eren dèficits generats segurament per inversions en infraestructures.
En qualsevol cas, el dèficit sanitari -i és una constatació-, ha anat augmentant des de la passada legislatura, i aquests 70 milions repercutits pel total de població d’Andorra, com deia el cap de Govern, perquè aquest dèficit l’hem d’assumir tots, podríem dir que avui ens tocaria a cadascú de nosaltres a 1.000 euros per habitant (70 milions = 70 habitants)... I la xifra va en augment.
El director de l’hospital opina que el SAAS no contribueix en augmentar el dèficit entre altres coses perquè rep menys subvenció de la que rebia l’any 2012 i per contra s’ofereixen més serveis malgrat la població ha disminuït. Puc estar d’acord, en part, i dic en part només perquè el problema no és el SAAS en si, el problema és com s’està gestionant el SAAS.
Tenim pràcticament tant dèficit sanitari (70 milions) com recursos es destinen al pressupost del 2015 en concepte de sanitat (74,5 milions); les despeses de personal s’han incrementat malgrat la subvenció directa al SAAS -provinent de Govern com diu el seu director-, s’ha reduït, i plana la sospita... i dic “sospita” perquè -és cert que nosaltres ho hem constatat parlant amb alguns professionals però no hem parlat amb tots- que hi ha un cert descontrol en la política salarial que s’aplica que és molt generosa per uns i molt restrictiva per altres.
La reforma sanitària ha d’incloure també rigor en la política salarial sense que per rigor s’entengui no retribuir als professionals sanitaris com es mereixen.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Poc a dir. En tot cas jo crec que el cap de Govern en el Debat d’orientació política va ser molt explícit.
En primer lloc, va fer una cosa que no és gens habitual i que vull reiterar, i és reconèixer que portem molts anys acumulats de gestió poc orientada des de la vessant econòmica en l’àmbit sanitari, -crec que ho va dir amb aquestes paraules- és una responsabilitat que hem d’assumir el conjunt de les forces polítiques perquè aquesta és una situació que s’ha anat consolidant al llarg dels anys, no es tracta que siguin uns més responsables que altres però el que és veritat és que hem arribat a un límit de difícil gestió i per tant, qualsevol mesura en aquest sentit serà benvinguda. Tant és així que la pròpia ministra doncs va estendre la mà a tenir aquest debat al que feia referència el Sr. Gallardo i que tindrem sense dubte i que entre altres coses ha de posar ordre al que és tot el finançament del sector sanitari i el que és el conjunt de les prestacions de salut pública que al final és del que es tracta, de tenir un servei de salut i sanitat pública eficient i mantenir-lo dins dels cànons de qualitat que penso que hem de reconèixer tots que té Andorra i que no s’haurien de perdre sota cap concepte i menys per qüestions d’ordre econòmic, no?
Per tant, amb les reflexions que feia el Sr. Gallardo doncs, hi estem bàsicament d’acord, el que es tracta és de posar mans a l’obra. Sí que és veritat que el que no es pot fer és desvirtuar els números; al final el per què d’alguns creixements...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...el per què d’alguns creixements...
Vaig acabant Sr. síndic.
De creixements en el dèficit sanitari doncs, són relativament fàcils d’explicar; i el que tampoc es pot negar és l’evolució dels números. El creixement del dèficit en el SAAS no precisament del capítol 7 que serien “Inversions”, sinó a través del capítol 4 fins l’any 2012 era creixent, a l’any 2012 hi ha un canvi de tendència i s’ha mantingut aquest canvi de tendència i no ha crescut la transferència corrent al SAAS, ni capítol 4 ni capítol 7.
I pel que fa a la CASS, tothom ho sap que hi ha una decisió debatuda en aquesta Cambra que és la de traspassar un 2% del conjunt de les cotitzacions a la branca jubilació perquè a llarg termini és un problema molt més greu i de molta més contundència i això ha generat automàticament un increment del dèficit de la gestió sanitària...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta Sr. conseller...
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Si és cert, com reconeix ara el ministre i ja ho he dit jo en la meva primera intervenció, pel capítol de transferències del SAAS del 2012 rep una partida inferior però també és cert que en l’apartat de despeses de personal el mateix SAAS va incrementar la seva partida, o les despeses incorregudes quant a la política de contractacions o de retribucions.
Dit això m’agradaria fer una primera repregunta: si seria possible que el ministre em digués, de les quantitats anteriorment citades, quina part correspon als conceptes que jo he esmentat directament són imputables al personal de l’hospital?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
No li sé donar aquesta dada amb aquest nivell de detall que vostè em demana. Jo m’he fet aportar la informació per donar resposta a la pregunta segons estava plantejada i l’han separat entre personal assistencial que entenc, per tant, que és personal pròpiament vinculat a les prestacions sanitàries dins de l’hospital -sempre estem parlant del SAAS, eh?-, i no li sé respondre amb aquest nivell de fraccionament.
En tot cas, penso que sí que em puc comprometre, en nom de la ministra, a fer-li arribar aquest quadre si convé més desglossat en el sentit que vostè digui.
El personal assistencial sí que li puc desglossar els 2.500.021 euros que li deia abans per conceptes, sempre personal assistencial: permanències, primes i especialitats, 191.638,75 euros; guàrdies i presència efectiva, 947.348 euros; compensació de treball suplementari i festius: 951.910,03 euros; primes de matrimoni i naixement: 6.356 euros i complements de desenvolupament professional: 425.238,12 euros.
És a dir, això sumaria el que li deia abans globalment com a personal assistencial pel conjunt dels complements.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, a la vista que potser no havia previst que li demanaria això doncs, entenc que no em pugui donar aquestes xifres, en qualsevol cas, farem una demanda d’informació i així podrem disposar de la informació.
Aprofitaria per fer una altra pregunta. Una de les inquietuds que ens ha arribat per part del personal de l’hospital és -i m’agradaria saber si al Govern li consta, o no, que és així-, si hi ha algun professional mèdic a l’hospital que estigui percebent una retribució del voltant dels 18.000 euros mensuals entre part fixa i primes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
De fet, de la resposta escrita que se li va donar en la seva primera petició d’informació, allà ja se’n desprèn -i em sembla que ja van ser publicats en el seu moment- els salaris per tota una sèrie de conceptes que formen el que seria el salari base de tots els caps i tots els comandaments inclosos els assistencials. Vaig al més alt perquè potser és el més clarificador, que era el cap de traumatologia de l’hospital que pel conjunt d’aquest salari base amb tots els conceptes, insisteixo, és d’un import de 8.855,28 euros mensuals.
Aquí, evidentment, el que caldria seria sumar-hi el que aquesta persona pugui tenir amb aquests complements variables que abans hem comentat i que jo no tinc desagregats per persones. No agafi això estrictament perquè jo no disposo d’aquesta informació.
Si aquesta persona cobra 8.855,28 euros, i vostè em diu 18.000, això equivaldria a què per la via de complements variables -per guàrdies, o per tots aquests conceptes que hem dit abans-, hagués arribat a cobrar algun mes 10.000 euros... De veritat! Se’m va difícil de creure que pugui ser així, però com pot imaginar no tinc aquí el full de salaris de tothom. Però, també si vol el que farem és detallar-li el mateix que se li va donar quant al salari fixe o base, en base a la seva petició d’informació, doncs, desglossat amb els variables o amb els complements aquests que són en funció de les feines que es facin cada mes.
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
I llavors podrem donar resposta a això.
A mi em costa creure que hi hagi un variable que vagi més enllà del propi fix... Però, no tinc la dada i no em vull aventurar. Aquesta persona, en tot cas, el salari més alt fix: 8.855 euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
A mi també em costa de creure però com que no sé si és del cert, o no, aprofito per demanar-ho i em preocuparia molt que fos així.
Per tant, li faig l’última pregunta. I és que avui vostè m’explica que no li consta, o almenys la persona que ho podria saber avui no hi és per motius òbviament raonables, que és la ministra de Sanitat.
En el cas que fos així, entén Govern que seria un salari que l’Administració o, en aquest cas el SAAS, es podria permetre?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Jo crec que se’l pugui, o no, permetre ho hem de ponderar amb la necessitat i la prestació del servei que faci aquesta persona. Al final insisteixo, sempre posant en quarantena aquests 18.000 euros que em sembla una xifra molt gran i molt exagerada vist el salari base d’aquest professional en particular, però al final dependrà de la vàlua d’aquest professional, de les responsabilitats que assumeixi en el centre hospitalari, del pes que tingui aquesta especialitat dins del conjunt de serveis que presta l’hospital... Es fa difícil de valorar des d’aquesta vessant purament econòmica quan del que estem parlant és del servei sanitari.
Jo ja li he dit abans, em costa pensar que alguna persona del centre hospitalari o vinculada al SAAS tingui de manera sistemàtica variables per sobre del que és la seva remuneració fixa.
Però, en tot cas, no tingui cap dubte de què li farem arribar la informació aquesta que, com es pot imaginar, amb 900 professionals que té el SAAS no porto aquí les nòmines i tampoc em sembla que haguem d’estar parlant de les nòmines individualitzades de les persones. Però, aquesta informació, tractant-se d’un comandament...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Els hi farem arribar.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé doncs, passem a la següent pregunta presentada.
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al possible ús futur de l’edifici Sud Ràdio.
Fou registrada amb el número 1038 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que el cap de Govern, durant el debat d’orientació política del passat 8 d’octubre, anunciava que és voluntat del Govern donar un ús eficient als béns patrimonials de l’Estat i que, concretament, el Govern té intenció de convocar un concurs per a la concessió d’un centre d’alt rendiment medicoesportiu en alçada que ocupi les instal·lacions de l’edifici de Sud Radio, es pregunta: quins són els serveis medicoesportius que es pretén ubicar en aquestes instal·lacions de Sud Radio? Existeix alguna memòria tècnica i financera d’aquest projecte?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, contesta la ministra, Sra. Olga Gelabert. Teniu la paraula.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Les tendències en l’adaptació en les condicions d’entrenament en alçada -tal i com afirma l’informe del Dr. Ferran Rodríguez del Grup de recerca en ciències de l’esport de l’INEF de Barcelona, i també la Unitat hiperbàrica de la Universitat de Barcelona- diu que la major part de les adaptacions associades amb l’exposició en alçada es produeix durant el repòs. Per tant, dormir en altitud és més important que entrenar en altitud.
Per això, d’aquí ens va sorgir una mica la idea d’aquest centre, més que centre d’alt rendiment nosaltres el nomenaríem com una residència en alçada, diferenciant-la així ben bé d’un centre d’alt rendiment.
Dit això, us passo a detallar quins serveis medicoesportius hauria de disposar el centre segons el plec de bases en el qual estem treballant: una àrea de medicina, un laboratori d’anàlisi del rendiment, una àrea de recuperació funcional i una àrea d’investigació i desenvolupament. Les especificitats de cada una d’aquestes àrees ha de venir definida pels diferents projectes que es presentin al concurs.
Pel que fa a la memòria financera la gestió també forma part dels criteris establerts dins del plec de bases que demanarem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic. Gràcies Sra. ministra.
Entenc que estan treballant vostès en aquests plecs de bases, per tant, gràcies per aquesta informació i també agrairia que transcendissin els detalls de la informació.
Òbviament, com vostè bé deia, els estudis més empírics demostren justament la idoneïtat pels esportistes d’alt nivell de dormir en alçada i els beneficis per la pràctica esportiva que això comporta són més que evidents, per tant, res a objectar.
Al respecte sí, però, que sorprèn com vostè ha mencionat que vulguin dedicar una àrea de medicina esportiva. En aquest sentit, estan vostès encarant només aquest projecte pels esportistes d’elit, d’alta competició o també s’adreça a tots els esportistes que en les diferents varietats i modalitats en el nostre país es dediquen a la pràctica esportiva?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Estàvem, de fet, en el torn de la rèplica. No sé si vol avançar ja com a pregunta...
El Sr. Ferran Costa:
Sí, ja avanço la pregunta.
El Sr. síndic general:
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, abans de contestar la pregunta sí que voldria exposar una mica i fer una mica de dúplica.
L’edifici de Sud Ràdio, com bé sabeu, és un bé inventariat en desús des de fa més de trenta anys, d’aquí que el cap de Govern en el seu discurs del Debat d’orientació política fes una mica de menció sobre aquest edifici. És un gran actiu propietat del Govern d’Andorra. Aquest edifici emblemàtic que està situat a uns 2.500 metres d’alçada.
Esdevenint, si arribés a dur-se a terme aquest projecte esdevindria un centre d’alt rendiment, tercer en el món i primer d’Europa. Aquest centre pot ser un element diferenciador i potenciador de l’economia lligada amb el món esportiu. De fet, les sinèrgies que es poden crear ajudaran al Projecte de l’Andorra States Country potenciant l’ús de les instal·lacions existents al país ja que serà un complement durant l’estada que puguin fer diferents atletes.
I a la pregunta que vostè em fa, sí que és veritat que hem debatut tant amb Cultura com amb Ordenament del Territori, que som els que estem una mica elaborant el plec de bases, el fet de què realment incloguin que els nostres atletes també puguin tenir uns beneficis a l’ús d’aquest centre, d’aquesta residència amb alçada. Però creiem que potser serà una venda més cara a l’exterior d’Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, en aquest sentit res a objectar. Potser, òbviament, donar sortida a aquests béns i materials durant molts, i molts, i molts anys -no només l’edifici de Sud Ràdio sinó molts altres com mencionava el Sr. cap de Govern-, doncs, caldria que l’Estat intervingués per poder-los donar una sortida en aquest sentit, per tant, comptin també amb el nostre suport.
Ara bé, una mica que el llegir no ens faci perdre l’escriure, i és que si volem adreçar només tota aquesta infraestructura pels esportistes d’alt nivell, potser ens estem oblidant algunes de les obligacions que nosaltres com a país i també des del Govern han de donar sortida que és que tot l’àmbit de la medicina esportiva s’apliqui amb controls rigorosos als nostres esportistes.
En aquest sentit, un dels predecessors de la Secretaria d’Estat d’Esports del govern socialdemòcrata, el Sr. Manel Blasi, va explicar detingudament que justament aquesta obligatorietat que ens marca la Llei de l’esport, en concret en l’article 36.2, que el Govern ha d’assumir aquestes funcions de control de medicina esportiva es preveia en el Centre de Tecnificació d’Ordino, sembla que això en aquests moments no és així -en el Centre de Tecnificació d’Ordino no es disposa de cap instal·lació-, és a dir, que a la medicina esportiva, a no ser que vagi equivocat, hi van els atletes esportistes del nostre país, i vostè ja d’entrada ens estan posant medicina però no pels atletes del país la qual cosa, des del nostre punt de vista, doncs estem perdent l’ordre de les prioritats dels nostres conciutadans.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
La pregunta doncs, és: s’han abandonat les intencions inicials que tenien previstes al Centre de Tecnificació d’Ordino, com s’havia anunciat durant el govern socialdemòcrata, que es disposaria d’instal·lacions medico-esportives per servir les necessitats dels esportistes del país?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Sí, gràcies Sr. síndic.
De fet, em sembla que vostè mateix em va fer la pregunta fa dos sessions parlamentàries en consell de preguntes. Li vam dir que realment el Centre de Tecnificació d’Ordino crèiem que havíem canviat una mica la seva perspectiva i l’havíem orientat realment al que era un centre de tecnificació i havíem deixat una mica de banda tot el tema medico-esportiu.
Per què ubicar-ho allà? Bé, de fet, els pocs metges relacionats amb tot el tema esportiu per sort ja estan instal·lats a Andorra i tenen els seus centres de medicina o les seves consultes, de fet, en trobem una aquí mateix al centre dels Serradells, al Centre Esportiu dels Serradells.
Aquí, encarant-ho de cara als professionals de fora del nostre país, bàsicament si els equips que volguéssim o que intentaríem que vinguessin aquí a fer les seves estades a dintre de la residència en alçada creiem que bàsicament també tenen els seus propis metges. Quasi tots els equips forts, siguin en ciclisme, siguin en atletisme, siguin en natació, que potser serien els esportistes més destinats a aquest centre, ja tenen els seus equips mèdics.
Tot i així, creiem que és una bona oportunitat perquè els nostres professionals també puguin aprendre i puguin arribar a formar-se i per no ser ells que s’ocupin d’aquest centre medico-esportiu que hi haurà situat en la residència amb alçada.
No sé si li he contestat bé la pregunta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
No, em temo que no ha contestat la pregunta.
Vostè incideix en la importància d’aquestes instal·lacions medico-esportives a l’edifici de Sud Ràdio que podem arribar a compartir però jo li estic parlant d’una odre de prioritats perquè és la Llei de l’esport en el seu article 36 que diu que: “El Govern ha d’assumir aquestes funcions de seguiment dels esportistes mitjançant programes concertats amb centres i professionals mèdics especialitzats”. Sembla ser que és un dels temes que s’havia previst inicialment quan es construïa el Centre de Tecnificació d’Ordino, vostès l’han descartat -pel que vostè ara m’està comunicant-, per tal amb la qual cosa jo li pregunto: quan, des del Govern, es farà compliment del que marca l’article 36 de la Llei de l’esport? I és que es pugui disposar d’un centre pels esportistes del país que puguin passar aquests controls.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Aquí potser també hauríem de diferenciar el fet de què tot i que sigui un edifici públic, la iniciativa volem que sigui privada, és a dir, que en cap cas serem nosaltres els que durem a terme aquest projecte sinó que és una iniciativa privada.
De fet, no sé... Ho he dit una mica abans també. De fet, nosaltres pensem que dintre del plec de bases hauríem de potenciar que la residència amb alçada tingués cabuda pels nostres esportistes. Vull dir que, entenc que els nostres esportistes podran anar allà i quedarà així complementada la vostra... És que no entenc molt bé on vol anar amb la seva pregunta.
Jo entenc que crec que queda resolt el fet. És una iniciativa privada, té el seu centre medico-esportiu privat o no, i els nostres atletes podran disposar d’aquestes instal·lacions igual que poden disposar de la instal·lació que tenen als Serradells.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller, alguna altra repregunta...
El Sr. Ferran Costa:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No es tracta d’on vulgui anar o no vulgui anar. M’agradaria poder aclarir conceptes, bàsicament, que és el que ens pertoca des de la nostra funció com a consellers de l’oposició.
Llavors, en aquest sentit si vostè m’està dient que es pot hipotèticament arribar a incloure o considerar que els nostres esportistes -estem parlant de diferents milers d’esportistes federats en el nostre país que haurien de passar per uns controls mèdics d’una manera sistemàtica sota la supervisió del Govern-, vostè m’està suggerint, i aquesta seria la pregunta: que han cregut convenient que la ubicació més idònia per a tots aquests esportistes del nostre país que donin acompliment vostès des del Govern a aquest article de la Llei de l’esport és fer-los anar fins al cap del Port?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
No, jo no he dit això, eh?
Vostè m’ha demanat si els nostres esportistes tindrien el dret d’anar allà i jo li he dit que sí, que podrien utilitzar aquell centre i les instal·lacions que haguessin a nivell mèdic allà. Jo en cap cas li he dit que obligarem a la gent. Ja li he dit que aquí, per sort, dintre del nucli urbà, i a més a més li he concretat fins i tot la ubicació, als Serradells ja tenim una consulta amb un metge especialitzat amb temes esportius. És a dir, que jo en cap cas li he dit això.
Vostè m’ha demanat si podrien i jo li he dit que sí que ho inclouríem dintre del plec de bases; jo en cap cas li he dit que agafessin el cotxe i pugessin al Pas de la Casa...
El que sí que podria recalcar és que els resultats que tenim ara amb tots els joves, i de fet ahir es van presentar les beques -que ara després també tindré una pregunta seguidament-, demostra que realment hi ha un bon seguiment que s’està fent, hi ha un increment de joves promeses i una mica crec que anem en la bona direcció.
El control que es fa a nivell mèdic es fa amb les llicències com sap vostè per tenir una llicència federativa tots els nens, adults, atletes i tot tipus d’esportistes que vulguin realitzar portar un esport necessiten d’un certificat mèdic per poder treure la seva llicència, doncs, crec que per aquí quedaria resolt.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Hi ha alguna altra repregunta...
Una darrera pregunta.
El Sr. Ferran Costa:
Una darrera pregunta potser per la ministra per aclarir aquest tema.
Vostès donen ja per fet i creuen que estan donant d’obligat compliment al que marca l’article 36 de la Llei de l’esport amb aquesta obligatorietat de què es presenti un certificat mèdic per part dels esportistes, simplement, o pensen desplegar i no pensen donar prioritat a una demanda que en el seu dia s’havia plantejat, i s’havia posat damunt la taula, i que es donava sortida mitjançant aquestes instal·lacions medico-esportives en el Centre de Tecnificació, i vostès novament heu decidit suprimir, és així?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
De fet, quan vam descartar el Centre de Tecnificació d’Ordino és perquè vam creure que pels pocs esportistes que potser nosaltres tenim al país doblàvem les competències, i a més a més, doblàvem la funció i fèiem competència als privats i també va ser una de les opcions per les quals es va creure convenient treure del Centre de Tecnificació tot el tema de medicina esportiva.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta presentada que és la número 8.
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa als costos i condicions de la connexió a Internet del Principat d’Andorra.
Fou registrada amb el número 1039 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
D’acord amb el que hem sabut darrerament pels mitjans de comunicació, es preveu la rebaixa de les tarifes per als usuaris de la fibra, donat que existiria un acord per portar des de l’Arieja una nova autopista d’entrada de dades que hauria de rebaixar, per tant, aquests costos de connexió.
Per aquest motiu es pregunta: pot el Govern explicar les condicions tècniques i econòmiques d’aquest acord? Significarà també l’abaratiment de les connexions de dades en xarxes Gprs, 3g i 4g? Pot informar Govern sobre tots els altres contractes i llurs condicions tècniques i econòmiques amb tots els operadors internacionals en virtut dels quals Andorra té connexió a Internet?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies, Sr, conseller, per aquesta pregunta d’un acord relativament important per Andorra Telecom i per Andorra, perquè entenem que amb aquest acord, per resumir, ens permet guanyar en autonomia en matèria de connexions internacionals i telecomunicacions, augmenta la capacitat de la xarxa de dades i també redueix considerablement el risc d’un eventual tall general de comunicacions al nostre país.
Intentaré fer les 3 respostes a les 3 preguntes, breus i si ho considera oportú en el torn de rèpliques i repreguntes puc aprofundir en la matèria.
Pel que fa a les condicions tècniques i econòmiques de l’acord amb l’Ariége Télécom?
Bé, per fer-ho senzill és una pregunta també tècnicament bastant complexa. L’acord amb Ariège Télécom acaba de completar un mapa de connexions internacionals. Per fer-ho fàcil, doncs, si l’any 2010 teníem una única autopista de dades amb França i dos amb Espanya, amb una capacitat d’uns 15 gigues entre tot, doncs, al 2016 en tindrem tres cap a Espanya i dos cap a França, amb una capacitat de 50 gigues. Per tant, en aquest sentit es triplicaria inclús més la capacitat d’escapar a territoris veïns. Amb França concretament, es passarà amb aquest acord amb Ariège Télécom dels 2,5 gigabits per segon als 12,5, per tant, es quintuplica la capacitat de connexió amb França.
I sobretot una altra cosa, que es tanca un cercle amb Toulouse i Barcelona, d’aquesta forma Andorra es connecta des de qualsevol punt amb Toulouse o Barcelona, encara que dins d’una frontera o de l’altra hi pugui haver un problema de connexió o de tall. Per tant, aquest cercle es tanca i s’assegura un cobriment de les comunicacions de dades per part de qualsevol punt d’Andorra, ja sigui per Espanya o ja sigui per França, i en qualsevol altre punt d’aquesta xarxa.
Pel que fa als temes més tècnics de l’acord, doncs, l’acord permet instal·lar, desplegar la fibra òptica fins a Toulouse. El tram que no estava desplegat era el pas fins Ax-les-Thermes, i aquest tram és el que gràcies a aquest acord s’ha pogut obrir una rasa i posar la connexió de fibra òptica amb un contracte d’exclusivitat per Andorra Telecom per 10 anys, amb aquest tram de la xarxa. I el cost total d’aquesta estesa de fibra és de 2,3 milions d’euros aproximadament.
Pel que fa a la segona pregunta, si significarà un abaratiment dels costos de les connexions de xarxes GPRS, 3G i 4G?
D’entrada, val a dir que gràcies a aquest acord, s’ha pogut també renegociar, l’efecte col·lateral d’aquest acord ha sigut renegociar altres contractes que avui ja tenim amb altres operadors de telecomunicacions. Hi ha més competència, hi ha major transport de dades, i per tant, el cost per gigabit s’ha pogut reduir i renegociar aquestes condicions.
Aquests nous preus o aquest estalvi amb costos per Andorra Telecom ha permès d’entrada reduir, com molt bé dèieu en l’exposició de motius, doncs, el cost de la connexió de dades per la xarxa de fibra òptica. En canvi, per la xarxa de mòbil, doncs, aquí s’ha de dir que únicament representa l’1% del cost de les telecomunicacions internacionals de dades. Un 1% contra un 99% que és la xarxa de fibra òptica. I en aquest cas, l’efecte sobre el cost és molt més limitat, perquè el cost bàsic de mòbil és el cost de la xarxa de telecomunicacions, no és tant les connexions internacionals. per la qual cosa l’impacte és més reduït si bé Andorra Telecom té la voluntat, i de fet són fets, de reduir el cost de connexió també de la xarxa de mòbil, independentment d’aquest nou acord amb Ariège-Télécom.
I per últim, pel que fa als altres operadors o altres contractes amb els quals tenim connexions internacionals, són 3: el primer és Telefònica International Wholesales, una connexió cap a Espanya de 10 gigabits; Xarxa Oberta de Catalunya, una altra connexió de 10 gigabits cap a Espanya, i Orange França, una connexió actualment de 2,5 gigabits, i que l’any que ve seria de 10 gigabits per segon a partir del 2016.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller, per la rèplica.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Moltes gràcies Sr. ministre.
Bé, evidentment celebrarem tots els ciutadans d’Andorra que augmenti la capacitat i que a més a més ens pugui baixar el preu.
Ha comentat 5 connexions, 3 a Espanya, 2 a França. Ha parlat de 50 gigabits per segon. Però en l’enumeració final, si pot en la dúplica aclarir-ho, ha parlat d’un contracte amb Telefònica, d’un contracte amb la Xarxa Oberta de Catalunya, d’un contracte de 2,5 gigues, que serà de 10, amb Orange França. Això sumaria amb aquesta pujada de 7,5, 30 més els 10 d’Ariège, si sumo bé, 40, ens en faltaria 1.
I en la motivació de la pregunta, Sr. ministre... perdó en l’exposat de la pregunta dic: pot el Govern explicar les condicions tècniques, -d’una forma bàsica estan exposades-, i econòmiques, -que no s’ha exposat en la resposta d’aquest acord.
Aleshores, no sé si en la dúplica pot acabar de complementar aquesta informació, si us plau.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, bé, crec que l’havia exposat però potser no explicat prou bé.
A nivell econòmic l’acord amb Ariège-Télécom, el cost total de la construcció d’aquesta nova línia, bàsicament el tram entre Ax-lesThermes i el Pas de la Casa, més el seu manteniment durant 10 anys, és de 2.334.299 euros.
És un cost de la construcció de la xarxa més el seu manteniment durant 10 anys.
Pel que fa, i com molt bé dèieu, aquesta xarxa permet redundar i sobretot garantir una connexió permanent amb França, amb 2 línies i 3 amb Espanya.
He parlat de 3 operadors, per molt que algun operador tingui duplicitat de línies, per tant, com molt bé dèieu fent la suma dels 4 operadors, Telefònica, Xarxa Oberta de Catalunya, Orange França, i Ariège Télécom, són 40 gigabits. En qualsevol cas, Telefònica té una segona connexió de 10 gigabits més, la qual cosa arribaríem als 50 gigabits que hem comentat.
I el que no havia comentat tampoc era el cost que la pregunta sí demanava. El cost global del manteniment d’aquestes altres xarxes, Telefonica, Orange i Xarxa Oberta de Catalunya, en aquest cas el cost global serien de 160.000 euros pel 2015, i l’any que ve serien 140.000 euros ja pel 2016, 10.000 euros menys.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre, potser no està prou clar en el redactat, però li demanaria, per favor per entendre bé aquest tema, aquests diners que exposa de cost de manteniment, és a dir el cost de connexió en cada una d’aquestes companyies, d’aquests operadors; de la mateixa manera, perquè ens entenguem, un usuari domèstic li paga a Andorra Telecom 49 o 59 euros per la connexió a fibra òptica. Què paga Andorra Telecom a Telefònica per dos línies de 10 gigabits, què paga Andorra Telecom a la Xara Oberta, i que paguem a Orange i a l’Ariège?
L’ultima memòria publicada per STA, per Andorra Telecom, la nota d’aprovisionaments, en el segon epígraf, entenc que ha d’anar per aquí. Diu circuits de tràfic d’internet, 2.440.000 euros. Em podria acabar, si us plau, de complementar aquesta informació i desglossar per a cada operador, quin és el cost directe de factura de connexió d’abonament que tenim en cada un d’ells, si us plau?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, és una pregunta difícil de contestar i li explicaré el perquè. De fet no us puc contestar el cost de cada operador individualment. Es tracta de negociacions privades que s’han dut a terme amb aquests operadors i per tant, hi ha competència entre ells, i per tant, desvelar les condicions de negociació de cada operador, evidentment pot alterar l’equilibri d’aquests operadors, i aquí no li puc contestar el que paga Andorra Telecom per cada gigabit a cada operador.
Sí que li puc dir que el cost de manteniment de les 3 línies pel 2016 serà de 140.000 euros pels 3 operadors que he comentat.
I en definitiva tampoc li puc contestar en aquest moment quin és el cost per gigabit global dels 3 operadors que heu comentat. Això li puc buscar i en conjunt li puc contestar quan tingui aquesta informació.
Vull insistir en el fet que aquesta negociació amb Ariège Télécom ha permès reduir en conjunt el cost per Andorra Telecom de les connexions internacionals. És una nova forma, una nova autopista de connexió d’informació o de dades cap a França, i aquesta nova autopista ha permès tenir més possibilitats de connexions i d’aquesta forma altres operadors s’han posat, doncs, també tarifes a la baixa, i això en general beneficia als clients d’Andorra Telecom, en particular les empreses que són les que fan més tràfic de dades a nivell internacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre per l’explicació, però anem a buscar una mica de llum. Un edicte al BOPA, referència yd18798, de l’1 de gener, d’aquest any en curs, hi ha una adjudicació per un contracte de serveis a 10 anys, la Xarxa Oberta de Catalunya, de 419.238 euros. Per tant, com a mínim dels 2.440.000 que li esmentava, ja en tenim 419.000 que tan confidencials no deuen ser. No costa tant explicar coses que hem publicat al BOPA. Suposo jo?
Si és tan amable de començar, per exemple per Xarxa Oberta de Catalunya i explicar-nos com desglossem aquest cost, si us plau?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo tinc informació sobre Ariège Télécom bàsicament. D’aquest contracte no li puc dir gran cosa més només que és un contracte del manteniment de la línia. Altra cosa seria el cost dels gigabits que passen per aquesta línia, el que li costa a Andorra Telecom, de les dades que passen. Però el manteniment d’aquesta línia és el que surt al BOPA, i per tant, aquest sí que és un cost públic. No hi ha cap tipus de problema.
Però en qualsevol cas, el cost de la informació que passa per la xarxa i que es paga per gigabit a qualsevol operador, és el que fa part d’aquestes negociacions entre els operadors i Andorra Telecom.
Si considereu que cal més informació, doncs, la puc recercar, i us la facilitaré sense cap tipus de problema. Però en qualsevol cas, doncs, hem d’entendre que són negociacions que s’han portat a terme per beneficiar l’operador, que és Andorra Telecom, en benefici, a última hora, dels seus clients.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
En qualsevol cas li vull comentar Sr. ministre que els últims anys hem experimentat una davallada en els preus d’interconnexió tant en mòbil, com en fibra, com anteriorment, en xarxa ja sigui XDSI o ADSL, em sembla una mica, abans ha dit el ministre Cinca, imprudent fer un contracte de 10 anys per manteniment d’alguna cosa que pot arribar a quedar obsolet. Avui dia ningú té la visió suficient per saber si d’aquí 10 anys la fibra serà o no la xarxa sobre la qual ens connectarem, i en qualsevol cas, fer un contracte per 10 anys a 419.000 euros, insisteixo, em sembla una mica massa imprudent.
Ha dit abans una cosa de la confidencialitat. Miri, Xarxa Oberta de Catalunya té la connexió de 10 gigabits publicada en la web amb les seves tarifes, alta de servei 4.200 euros, la mensualitat 2.600. I li diré més, a Espanya, no tinc la informació amb França, l’estem buscant. La Comissió nacional del mercat i de la competència té publicat a l’expedient 39/2011, els preus públics, perquè estan regulats, d’aquestes connexions. Estem parlant de quotes mensuals de 630 euros. Li’n donaré més, l’oferta de referència de línies arrendades al per major que depèn de la Orla, coneguda com la Orla, dins del capítol d’ofertes majoristes de la Comissió nacional de mercats i competència. Parla de....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Naudi:
...parla d’una quota anual de 1.679 euros.
Sí Sr. síndic acabo.
Per tant, són negociacions que tenen vostès unilaterals. D’acord. Però vostès saben, també li podria informar de la nova oferta de serveis de banda ampla amb fibra de Telefònica, de quins preus són. Ens agradaria, per trobar la llum al final del túnel, perquè Andorra Telecom estem parlant que quan rebem el roaming no té beneficis, doncs, potser buscant una mica tots plegats les coses, sí que li trobem beneficis a la societat Andorra Telecom.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Bé, dels conceptes que heu comentat, el manteniment dels 10 anys de fet el cost que us deia de 2.300.000 euros corresponen essencialment a la construcció d’aquesta línia, entre Ax-les-hermes i el Pas de la Casa, que són uns 20 quilòmetres, i per tant, el cost majoritari és d’aquesta construcció, de la canalització i de l’estesa de la xarxa, de fibra òptica.
El manteniment és una partida molt residual d’aquest cost. Per tant, ni de bon tros aquest cost global és el manteniment. El manteniment són unes poques desenes de milers d’euros, i el contracte per d’aquí 10 anys ens permet mantenir una exclusivitat amb el pas d’aquesta xarxa d’Andorra Telecom. Ariège Télécom no la podrà utilitzar per cap altre operador ni cap altra comunicació que no sigui per Andorra Telecom durant aquests propers 10 anys. Per tant considero que és un contracte equilibrat en aquest sentit.
I pel que fa a la publicitat de les tarifes, doncs, és cert que les tarifes detallistes que aquí és els que esteu esmentant, doncs, són públiques, com ho són les tarifes que aplica Andorra Telecom als seus clients, ni que siguin d’empresa. En qualsevol cas, el que no és públic i fa part de caràcter confidencial, seria la negociació que fa cada operador per poder llogar la xarxa o per poder llogar aquesta xarxa de fibra cap a l’exterior d’Andorra i el que li costa a l’operador Andorra Telecom.
Pel que fa a les tarifes públiques, privades dels seus clients finals, doncs, evidentment que són públiques i que no hi ha cap tipus de problema per poder-les aconseguir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Moltes gràcies, serà l’última repregunta.
Sr. ministre, de veritat, no estic parlant de minoristes, estic parlant d’ofertes majoristes negociades entre companyies, és informació pública de la Comissió del mercat de telecomunicacions, de la Comissió nacional del mercat de la competència de l’Estat veí del sud, Espanya. Tota aquesta informació és pública. Evidentment, l’hem hagut de trobar nosaltres per fer-la i posar-la de manifest, per saber de quins paràmetres estem parlant per la connexió de línies de 10 gigues que són les 5 que vostè ha mencionat que estan treballant.
Només per acabar, tenint en compte els preus públics d’abonament que paguen els abonats, valgui la redundància Andorra Telecom, tenen quantificat el cost directe per abonat pel que es refereix a la connexió i quin és el cost total sumant costos indirectes per aquesta connexió de cada un dels abonats d’Andorra Telecom? És a dir del cost mig per abonat, evidentment no vull que em detalli un per un.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, segur que aquesta informació es pot trobar a l’empresa, li puc demanar si ho considera convenient, aquí no la disposo.
El que sí que li puc dir que aquesta connexió, per la xarxa de fibra òptica doncs, baixarà substancialment aquest 1 de novembre, passant d’1 euro per giga a 20 cèntims per giga. Per tant, aquest és l’efecte d’aquesta negociació.
Entre altres coses ha permès, doncs, un abaratiment de les tarifes a clients minoristes, com dic d’1 euro per giga a 20 cèntims, o inclús 15 cèntims per giga segons la seva capacitat de dades i de contractació. Igualment la voluntat és d’incrementar els forfets de dades, la seva capacitat inicial passant de 150 a 200 amb residencial, i 250 a 300 gigues per empresa. La qual cosa aquí hi ha la clara voluntat d’abaratir les tarifes i d’augmentar la capacitat per part d’Andorra Telecom.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem a la novena pregunta.
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la prioritat de la cartera de la Sra. Olga Gelabert, ministra de Cultura, Joventut i Esports.
Fou registrada amb el número 1040 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre.
Exposa la pregunta la Sra. Carine Montaner.
Teniu la paraula.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Tenint en compte que ens va visitar una comissió del Consell d’Europa per analitzar les polítiques del país envers les mesures per prevenir el dopatge en l’esport es pregunta: pot informar Govern des de quin any no estem complint amb les directives antidopatge internacionals?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Haurem de retrocedir una mica en el temps per explicat bé la situació en la qual ens trobem. Com bé sap l’any 1999 es crea l’AMA, l’Agència Mundial Antidopatge, per promoure i coordinar en l’àmbit internacional la lluita contra el dopatge en l’esport.
L’any 2002, amb molt bon criteri el Govern d’Andorra signa el conveni amb el Consell d’Europa que no es ratifica però fins al 2006, entrant en vigor l’1 de novembre d’aquell mateix any.
El codi mundial és el document que harmonitza les polítiques, regles i reglaments antidopatge de les organitzacions esportives i de les autoritats públiques a tot el món. Està complimentat per 5 estàndards internacionals amb la finalitat d’harmonitzar els diferents àmbits del dopatge, els controls, els laboratoris de control, les autoritzacions d’ús terapèutic, la llista de substàncies i mètodes prohibits i la protecció de dades personals.
Aquest codi mundial va entrar en vigor l’1 de gener del 2004, i ha estat revisat ja en dos ocasions, el 2009 i el 2015.
I per contestar concretament a la pregunta de la Sra. Carine, L’AMA fa de fet avaluacions de conformitat del codi periòdicament, i des de les primeres avaluacions no complim mai amb integritat aquest codi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Carine Montaner:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Aquest incompliment té conseqüències, i conseqüències importants. Quines? Quines són?
Doncs, la Comissió del Consell d’Europa va ser molt clara i contundent quan va venir aquí a Andorra. Ens va explicar que si Andorra no fa els deures, ja, no podrem organitzar cap esdeveniment esportiu de caire internacional. I això em preocupa moltíssim.
Ens demanen dos coses a nivell internacional. És a dir ens demanen: 1: fer una llei bàsica d’antidopatge, i 2: posar totes les estructures de control.
Doncs, Sra. ministra entendrà la meva preocupació. Tothom aquí en aquesta Cambra vol la destacionalització de l’activitat turística. El Sr. cap de Govern va dir en el seu debat d’orientació que la freqüentació turística a l’estiu havia pujat d’un 20% i, per tant, és una bona notícia i ens alegrem tots, però ara, és gràcies en gran part a aquests esdeveniments esportius de caire internacional penso que a la bona feina del Comú de la Massana per l’organització del mundial de Mountain Bike, penso també a Sant Julià de Lòria que va organitzar el Mundial de Trial, penso en la Volta... Bé, és tot una sèrie de coses.
Cal reconèixer també que tots aquests esdeveniments van tenir el suport de Govern i d’Andorra Turisme, doncs, cal subratllar-lo.
Reconeixerà la Sra. ministra que és una mica paradoxal, en el sentit utilitzaré una imatge per expressar una miqueta el meu pensament.
Estem fent una casa maquíssima... maquíssima, però els fonaments no s’aguanten i si els fonaments no s’aguanten la casa ja s’enfonsa. Llavors, cal reforçar l’estructura de la casa perquè s’aguanti tot i que tingui sentit.
Moltes gràcies Sr. síndic.
Ah! Voldria fer una pregunta... Perdoni!
El Sr. síndic general:
Perdoni, estem encara en el temps de rèplica. Si vol després podrà fer la repregunta.
Si vol deixar que la ministra faci la dúplica...
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, després potser amb les repreguntes efectivament contestaré moltes de les preguntes que ha exposat dintre de la seva rèplica.
De fet, més concretament, el 28 de novembre del 2008 el Sr. Emiliano Simoncelli i el Sr. Rune Andersen envien una carta a la presidenta en aquell moment de la Comissió Estatal Antidopatge on expressen clarament que els nostres reglaments no incorporen els articles i els principis del Codi mundial.
De la mateixa manera, s’expressaven els experts -que vostè acaba de comentar i que va conèixer- i s’expressaven de forma oral i ens feien saber de l’existència d’unes regles model de les bones pràctiques que calia implementar en aquell moment.
Només assumir la Cartera d’Esports com a ministra ens arriba la notificació a principis de maig sobre aquesta problemàtica i es detecta la necessitat d’actuar, molt bé com ha dit, pels esdeveniments que feien de gran format i internacionals en el nostre país.
Així doncs, el Sr. Beal es desplaça a Estrasburg i després d’una reunió amb el Sr. Zerguei acorden que una delegació visiti el Principat perquè pugui avaluar in situ la situació i les peculiaritats del nostre país.
Després d’aquesta visita i amb el compromís de fer els canvis reglamentaris legislatius necessaris, passen d’estar de països que no compleixen que el comitè adhoc de Lama en la seva reunió el 8 de setembre informi Lama de la nostra voluntat d’accelerar el procés legislatiu i deixin d’estar en situació tant de risc.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Carine Montaner:
A la Comissió del Consell d’Europa, els membres van ser molt clars en el sentit que, és clar, s’havia d’iniciar la feina, ja li vau enviar algun informe o alguna cosa conforme s’està fent perquè sinó estaríem a la llista negra dels països que no complim.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic...
El Sr. síndic general:
Si em permet.
Gràcies Sra. consellera.
Sra. ministra teniu la paraula.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, efectivament com vostè també va estar present en aquesta reunió, sap perfectament que nosaltres els vam exposar la necessitat de canviar la Llei de l’esport, i que volíem incloure tota la part en un capítol específic el tema antidopatge. Ells ens van recomanar que féssim una llei específica amb els seus reglaments pertinents per agilitzar una mica tot això, i de fet ens van donar de marge de temps el 4 de novembre per començar a complementar tota la informació, la qual cosa estem fent; estem començant a redactar algun dels reglaments i s’enviaran properament i comencem també a treballar la Llei antidopatge per poder dur a terme tot això.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta, Sra. consellera...
La Sra. Carine Montaner:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Es tracta d’una llei molt bàsica que fa referència a la llista de productes lícits i, bé, va dir la comissió que era molt senzill diguéssim, redactar-ho. Llavors, la meva pregunta és la següent: quan té previst presentar a tràmit aquesta Llei antidopatge?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
La Llei antidopatge no crec que triguem massa. Crec que abans de finals d’any la tindrem a punt per entrar-la a tràmit parlamentari.
El que sí que estem fent mentre tant és enviar tots els reglaments de compliment a l’AMA perquè estiguin al cas de què s’està fent la feina i de fet així s’ha fet perquè vaig rebre una carta just el dia 10 de setembre en la qual ens informen que estem dintre de la llista de països, que estem treballant i que estem ajudant al Consell d’Europa i que ens trauran efectivament d’allà.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes doncs, passem a la següent pregunta presentada. La pregunta numerada amb el número 10.
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al cost de reconversió del CIAM o museu de l’aigua a sala d’exposicions.
Fou registrada amb el número 1041 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta la Sra. Judith Pallarés Cortés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Coneixedors del canvi d’ús del CIAM, el Centre d’Interpretació de l’Aigua i també de la Vall del Madriu i d’Escaldes-Engordany, es pregunta a Govern: quin és el cost de reconversió del CIAM o museu de l’aigua a sala d’exposicions?
I quins criteris tècnics han determinat que la sala d’exposicions de Govern es traslladi a aquesta ubicació i si hi havia alguna altra alternativa contemplada abans de prendre aquesta decisió?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, la Sra. Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Arrel de la construcció de l’edifici The Cloud i previ enderroc de l’edifici de l’actual Andorra Telecom i antic edifici de Bombers, des del Ministeri de Cultura vam haver de buscar diferents opcions per ubicar provisionalment la sala d’exposicions de Govern i, efectivament, una de les sales que vam trobar... que ens van cedir, millor dit, el Comú d’Escaldes-Engordany va ser al Museu de l’aigua.
El preu de licitar els treballs que s’ha efectuat al CIAM tindrà un cost aproximat de 155.182,36 euros, i es van contemplar diferents espais: un d’ells va ser el CAE -que és la sala d’exposicions actual del Comú d’Escaldes-Engordany i l’ultima planta del nou edifici comunal situat a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella.
Els criteris per elegir el CIAM eren bàsicament pels millors costos d’adaptació i adequació i la seguretat que continua tenint uns criteris expositius referits a la qualitat molt similars als que s’havien tingut a la sala d’exposicions actual.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
El CIAM va ser inaugurat a l’any 2010 amb un cost aproximat d’1.000.000 d’euros i en aquest moment sembla que part d’aquests objectius que es van marcar no s’han arribat a assolir. Sí que és ben cert que parlem d’una competència comunal per la seva construcció, que per la seva construcció va necessitar que el Govern el declarés d’interès nacional.
Aquesta declaració va ser... sembla ser, no per la gran idea de fer un centre d’interpretació de l’aigua que, a més, pogués promoure la Vall del Madriu sinó perquè sense aquesta declaració no era possible edificar per sobre de la carretera nacional ajuntant la sola dels ponts.
El fet que el museu pont passi per sobre de la carretera sembla ser una de les raons principals del mal estat de les instal·lacions: el pas dels vehicles i dels camions, un manteniment poc adequat i també el desús per manca de visitants produïda bàsicament, o com a mínim per una de les raons, per manca d’aparcament a la zona.
Sembla indicar, doncs, que potser no és el millor lloc per la ubicació temporal d’una sala d’exposicions de Govern, tal i com acaba de comentar vostè mateixa, ha volgut utilitzar uns criteris semblants amb els quals ja existeix actualment a la sala on està ubicada.
Això sí, sembla que sí que seria adequat sempre que el que es pretengui no sigui potser el fet de què hi vagi molta gent, com a mínim en aquest període temporal, sinó que potser sigui passar a Govern el cost d’una renovació d’un edifici, el manteniment d’una estructura una mica un tant descuidada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
El concurs de licitació per adjudicar les obres de remodelació i adaptació del CIAM com a nova sala d’exposicions de Govern, que de fet es tanca avui 22 d’octubre el període de lliurament d’ofertes, és previst de fer-ne l’adjudicació el mes de novembre i obrir la sala remodelada a finals del mes de febrer.
El preu licitat dels treballs, com ja li he dit abans, serà de 155.182,35 euros; i després, els altres espais que es van estudiar per poder ubicar la sala d’exposicions va ser, com ja he dit, la tercera planta de l’edifici Lídia Armengol que evidentment el primer espai que reuneix també reunia les condicions de superfície, prop de 500 metres, i l’alçada acceptable i amb unes condicions de climatització però té els accessos, escales i ascensors de dimensions molt reduïdes i l’accés de les obres d’art des del carrer només es pot fer des de l’avinguda Prat de la Creu amb una grua de grans dimensions.
Després de fer una obertura suficient a la façana, ja que l’accés des d’aquest carrer té una alçada molt considerable i des dels altres carrers o bé és impracticable, o bé és inaccessible.
L’entrada a la sala és compartida amb altres serveis del comú que hi ha a l’edifici i l’hora d’obertura és limitat. La sala és diàfana amb possibilitats de transformació interna però no té cap instal·lació feta -falten controls d’humitat i temperatura, il·luminació, consolidar el terra tècnic per suportar l’augment de pes i vinilar les parets que són de vidre, i construir una recepció, lavabos, magatzem, etc.
El preu de lloguer de 4.900 euros, el cost de les obres d’adaptació que sobrepassen els 200.000 en una primera valoració i la necessitat de llogar una grua en cada exposició van fer descartar aquesta opció.
El CAI és un local habilitat gairebé completament, tot i que necessita alguna reforma per una alçada de sostre de 2,20 metres completament insuficient per allotjar obres d’una certa envergadura. Fins i tot grans quadres la qual cosa condiciona totes les exposicions que s’hi poden organitzar, i no havent-hi possibilitat de créixer en alçada es va descartar aquesta opció.
Per això, l’opció que es va triar és el CIAM que presenta unes condicions força similars, com ja he dit anteriorment a la primera opció, que té una superfície aproximada d’uns 400 metres i més de 3 metres d’alçada respectivament; les parets exteriors que són de vidre en els dos casos però amb millor condicions de climatització; a més, inclou insonorització, mesures de seguretat i controls d’humitat i temperatura, tot i que s’han d’adequar algunes necessitats positives; els accessos són més amplis i amb un accés lateral gairebé suficient per fer pujar les obres grosses; no hi ha preu de lloguer perquè la cessió és gratuïta i el Comú d’Escaldes assumeix el manteniment de la cascada d’aigua i la col·laboració en la promoció i la publicitat de les exposicions; i per compensar la ubicació potser seria, sí que és veritat, que la ubicació seria el principal desavantatge d’aquesta situació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes.
Alguna repregunta...
Sra. Judith Pallarés, després Sra. Gili.
La Sra. Judith Pallarés:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Ens podria dir el termini previst per tornar al Comú d’Escaldes, perquè ara es fa una previsió, unes reformes, amb aquesta peça exacta, aproximada que ens ha donat en relació a la licitació però després s’haurà de tornar a instal·lar, m’imagino, tot el que té el CIAM internament d’aquest Centre d’Interpretació de l’Aigua que no és poca cosa i això suposarà també un cost a posteriori.
Ens pot dir si tenen previst el termini per tornar-li al Comú d’Escaldes l’edifici? Tindrem d’esperar a què s’acabin les obres de l’edifici d’Andorra Telecom?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, en principi la sala d’exposicions anirà ubicada al nou edifici The Cloud i fins aquell moment disposarem del CIAM per tenir la nostra sala d’exposicions de Govern. Des d’Andorra Telecom es creu que amb tres o quatre anys màxim tindrem a disposició l’edifici, és a dir, que calculem això per deixar el CIAM.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No hi ha més repreguntes...
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo ara només voldria que la Sra. ministra, si us plau, si ens pogués precisar una informació que no la tinc clara.
Pot ser que s’hagués anunciat des del seu ministeri que el CIAM també podria acollir els frescos de Santa Coloma?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
La veritat és que no ho recordo però si s’hagués plantejat és veritat que per alçada no hi caben, és a dir, que no hi aniran allà.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé doncs, així devia anar una mica confosa.
A veure, jo el que voldria ara dir-li és que... A veure, pel que he entès ara del que vostè ha dit, és a dir, es farà una inversió a Escaldes per una cosa temporal. És a dir que, recordem que aquest edifici que justament va fer el Sr. Antoni Martí, cap de Govern, en finalitzar el seu mandat com a cònsol va costar una inversió important i ha sigut un fracàs total.
Ara, si ho he entès bé tornarem a posar uns diners per una inversió que ja en parlarem... És a dir, serà una cosa temporal i a la llarga té vocació una vegada més de quedar més o menys abandonat.
És això el que ens està dient? És a dir, no hi ha cap projecte de futur lligat a Escaldes amb aquest edifici?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
El CIAM, de fet, tornarà a ubicar-se... el que és el Museu de l’aigua tornarà a ubicar-se al CIAM. De fet, el Comú d’Escaldes tenia previstes unes remodelacions les quals no sé quines són, per tant, no li podré contestar la pregunta però sí que podia fer uns canvis i per això durant aquest temps ens cedeixen l’espai.
El cost és de 155.000 euros. Realment el Govern tenia la necessitat de disposar jo crec, durant aquests tres anys, d’una sala d’exposicions i s’ha cregut convenient d’invertir-hi aquests diners.
Discrepo una mica amb vostè. Ara mateix no tinc les dades aquí però els hi puc facilitar, però el Museu de l’aigua no era el museu més visitat d’Andorra però era dels primers, vull dir que a nivell de visites em sembla que va una mica errada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, jo de fet parlava d’això perquè volia constatar que darrerament a Escaldes està perdent molta pistonada gràcies al nostre cap de Govern.
El darrer dia, si no recordo malament, al Debat d’orientació política vostè va dir que Escaldes era la parròquia que menys havia rebut com a inversió.
També destacaria una cosa que a mi em va sorprendre moltíssim, és a dir, ara s’està parlant del Museu Tyssen, el gran projecte del comú dels seus hereus, que hi ha en aquests moments i vostè també va venir a dir que a la llarga tot aquest museu marxaria al The Cloud, és a dir, que Escaldes el veurà passar i passarà ràpid i poca cosa més que ni ens en recordarem.
Jo només el que voldria dir referent a la freqüentació d’aquest museu del CIAM: ens poden confirmar que amb les visites es comptabilitzen totes les escoles que hi han anat? És a dir, totes les escoles que van allà, les classes, els alumnes han estat comptabilitzats amb aquest nombre tant important de visites que ens ha dit la Sra. ministra?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra, estem una mica al límit de la pregunta... però si vol contestar...
La Sra. Olga Gelabert:
La veritat és que no és que no li vulgui contestar, és que no disposo de les dades aquí mateix i no li puc oferir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més...
Perdó, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És que no venia al cas i se m’ha citat unes quantes vegades de passada.
Simplement ja sé que això no es fa normalment, però és que normalment es fa una pregunta a una ministra i no s’acostuma a fer política en el torn de la pregunta, al tomb del cap de Govern que aquí és cap de Govern i no cònsol d’Escaldes.
Simplement dir-li que qui li parla i em sembla que per honorar... -i em sembla que estarà contenta de què li digui això-, per honorar el Centre d’Interpretació de la Vall del Madriu i el Museu de l’aigua vaig comptar amb el suport del Partit Socialdemòcrata. En tot cas si és un fracàs, que no ho és, és un fracàs compartit i, en tot cas, jo vull agrair la bona predisposició demostrada en aquell moment per gent que militaven -malauradament ja no hi és- dins del Partit Socialdemòcrata. I vull saludar el sentit parroquial que van tenir independentment que estiguessin a l’oposició.
Aquesta és la diferència, Sra. Rosa Gili.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili, molt breument.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, per al·lusions jo entenc que una cosa no treu l’altra. És a dir, que el Partit Socialdemòcrata en aquell moment li doni suport no vol dir que s’hagi fet una bona gestió o una mala gestió. És a dir, crec que és independentment. El projecte podria estar bé, s’hi podia haver posat l’oficina de la Vall del Madriu i en canvi la tenim a Andorra. Jo només voldria deixar constància que aquí a Escaldes des de què vostè és cap de Govern i que hi ha el comú que hi ha, doncs que estem veient que les coses se’ns estan escapant a la parròquia.
Encara estem beneficiant d’una situació que era interessant però que no voldrien que gràcies als escaldencs...
El Sr. síndic general:
Sra. Rosa Gili, us hauríeu de mirar de centrar en la qüestió.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta.
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al programa ARA.
Fou registrada amb el número 1042 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies.
Vist que aquest programa té com a finalitat oferir un conjunt coherent d’ajudes econòmiques a l’esportista per assolir la millora qualitativa del seu rendiment esportiu, el reconeixement de la seva aportació a la societat andorrana i la seva integració a la resta de programes que desenvolupa la Secretaria d’Estat d’Esports i les federacions esportives.
Vist que, a diferència d’exercicis anteriors, els criteris pels quals s’avaluen els candidats a l’hora d’atorgar les beques ARA han deixat d’estar disponibles al web www.esports.ad <http://www.esports.ad>, es demana si pot informar el Govern de quins són exactament aquests criteris tècnics i criteris objectius establerts a l’hora de determinar els ajuts que s’atorguen.
Moltes gràcies.
(El Sr. síndic cedeix la presidència a la Sra. subsíndica)
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Respon pel Govern, la Sra. ministra, Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, primer de tot dir que la intenció de les beques és ajudar als nostres esportistes arribar a l’elit i això passa de vegades per endurir els criteris no només premiant al millor d’Andorra.
Per aclarir, no hi ha hagut cap canvi en relació a la pàgina web pel que fa als criteris de l’avaluació a l’hora d’atorgar les beques en aquesta legislatura.
De fet, es va eliminar al 2014 quan es va iniciar un procés per estudiar i adaptar-se a les necessitats de cada esport. Aquest procés es va dur a terme després de la sol·licitud de diferents federacions que no compartien els criteris més genèrics que s’utilitzaven anteriorment.
Els criteris generals d’atorgament no han variat massa aquest any: es basen en els resultats assolits en competicions oficials de la temporada anterior, en la trajectòria esportiva de l’atleta, en les necessitats específiques per la preparació i en els objectius fixats amb la federació per la temporada següent.
És un procés en col·laboració amb les federacions encarregades de presentar tant els esportistes a becar com el programa d’entrenament com a objectius i, doncs, les necessitats tant econòmiques com esportives per assolir-los.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Per la rèplica, Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies.
Gràcies Sra. ministra per les seves explicacions. També congratular-nos que ahir en roda de premsa el ministre portaveu d’afers públics també va dur a terme les beques ARA una mica fora de termini perquè em sembla que comencen a entrar en vigor aquestes beques al període de l’1 de setembre del 2015, per tant, arriben potser unes setmanes tard.
Però bé, això no seria pas l’objecte de la pregunta sinó, aquests criteris en concret que vostè està esmentant. I li he de dir que em genera cert estupor sentir de manera reiterada aquests clams que vostès fan a la transparència i al disposar d’informació i a la mateixa vegada m’està confirmant vostè que aquests criteris que abans eren públics i genèrics i tothom podia compartir ja no estan disponibles.
De manera atomitzada vostès òbviament revisen aquests criteris perquè creuen que així ha de ser -no entraríem pas a discutir aquesta revisió de criteris, ben legítima per altra banda-, però sí aquesta manca de disposició de manera pública de quins són aquests criteris per la qual cosa hom podria pensar que hi ha certa arbitrarietat o discrecionalitat a l’hora d’atorgar uns ajuts si no queden molt ben regulats de manera pública quins són aquests criteris.
La qual cosa li he de dir, a mi em confronta aquesta dualitat moltes vegades des del seu govern aquests clams a la transparència però llavors no es predica amb l’exemple i aquests criteris que abans havien estat sempre públics i, per tant, ningú tenia res a dir sobre la seva objectivitat com a mínim, ara això pot quedar en entredit.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Sra. ministra, per la dúplica.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sra. subsíndica.
Dir-li que és veritat que estàvem fora de període per les adjudicacions de les beques, sí que és veritat que vam aprofitar que sabíem el possible podi del Ferran Teixidó per esperar just en el moment, que com sabeu, va quedar tercer en la Vertical Sky Race el dissabte passat.
Dit això, els principis generals que regeixen aquest programa són el rigor en l’elaboració en els criteris de selecció i el seguiment del programa i aquests criteris en els últims anys s’han construït junt amb les federacions, i m’explico: hem anat a buscar criteris el més objectius possibles estudiant amb cada una de les federacions internacionals quins eren els seus criteris de classificació dels esportistes tenint en compte el rànquing, per exemple: els punts FIS, per l’esquí; els punts FINA, per la natació; els punts IAAF, per l’atletisme i com una mica diferenciat el muntanyisme que com a últim exemple no disposen de punts i el que es fa, es valora el resultat obtingut i el percentatge de temps realitzat en relació a la prova al primer classificat de la prova. Pels altres esports seguim utilitzant les mateixes taules ja existents.
A més, com ja sabrà, s’atorguen uns premis especials també als millors resultats definits en unes taules que també li podem fer arribar i que són públiques.
Gràcies.
La Sra. subsíndica:
Gràcies Sra. consellera.
És el temps de les repreguntes. Teniu alguna repregunta Sr. Costa...
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sra. ministra.
El que li dic, res a objectar sobre els criteris tècnics que estipulen vostès a l’hora d’atorgar aquestes beques com vostè ara està explicant.
De ben segur els experts en la qüestió podran establir quins són els paràmetres més preceptius a l’hora d’afinar al màxim la concessió d’aquestes beques.
En aquest sentit però, jo l’insisteixo en el tema de la transparència ja que és una cosa completament objectiva i amb certs criteris objectius, es pot comprometre vostè, a partir d’ara, que en les properes edicions de l’atorgament d’aquestes beques per anunciar clara i pública quins són aquests criteris?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sra. subsíndica.
Com li he explicat ara es fa en relació a totes les federacions i es fa individual. No s’apliquen uns criteris generals a totes les federacions, per això es va creure convenient de treure per no crear confusió. És a dir, que cada federació té els seus criteris, per exemple: un esquiador que té 100 punts FIS sabem que no és un molt bon esquiador i es donen les beques en relació a aquest resultat. És per això simplement que es van treure de la pàgina web, però si vostè creu convenient que podem aplicar i posar els criteris generals de les federacions internacionals sense que creï confusió, doncs no hi haurà absolutament cap problema en què es tornin a posar aquests criteris dins de la pàgina web.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna repregunta més...
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sra. ministra.
Sí, insisteixo, i no és pas ni de bon tros un tema personal però com vostè diu -i insisteixo en el tema-, el fet de què no es disposin públicament d’aquests criteris de manera homogènia entre tot el col·lectiu afectat pot portar a pensar que hi ha certa discrecionalitat o arbitrarietat, la qual cosa estic convençut que no ha de ser així, amb la qual cosa justament perquè les parts afectades i el col·lectiu dels esportistes moltes vegades se senten menystinguts, en aquest cas amb les beques ARA també hi ha cert malestar en això per la falta de definició de models clars a l’hora de l’atorgament d’aquestes beques.
Per tant, doncs òbviament seria molt benvingut el fet de què es poguessin disposar de manera pública i de manera transversal a totes les parts afectades i d’aquesta manera no hi hagués cap mena de dubte a l’hora de l’atorgament fidedigne d’aquestes beques.
Per tant, la pregunta és aquesta: podrà penjar-les a la pàgina web a partir d’ara?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Costa.
Sra. ministra si vol respondre...
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies.
Sí, perquè ja li he contestat i li he dit que sí que es pot fer si no ha de crear confusió.
També no tinc cap constància que algú s’hagi queixat sobre l’atorgament de les beques, sobre els criteris en tot cas. Potser sí que hi haurien més esportistes que haguessin volgut accedir a aquestes beques però amb els criteris, com ja he dit abans, que són potser una mica més durs doncs, no tothom pot accedir-hi perquè considerem que s’han de valorar més els aspectes més internacionals i no només el fet de ser el millor esportista d’Andorra amb tots els respectes evidentment.
Però, no tinc cap constància de ningú que s’hagi queixat, evidentment.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna repregunta més...
Doncs, passem a la següent pregunta.
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al camp d’esports d’Aixovall.
Fou registrada amb el número 1043 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta la Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
El FC Andorra va comunicar, a la ministra Olga Gelabert el passat mes d’abril, la necessitat de tenir millors instal·lacions que les d’Aixovall per jugar la temporada de futbol vinent, ja que aquestes s’estan deteriorant cada dia més i que s’han quedat antigues per als equips de futbol.
Es pregunta: pot informar Govern de la situació actual del camp d’Aixovall? Fins quan els equips de futbol podran utilitzar les instal·lacions d’Aixovall? Quines alternatives es proposen als equips de futbol?
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Respon pel Govern, la Sra. ministra, Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sra. subsíndica.
Aquí també retrocedirem una mica en el passat i veurem que la finalització del contracte del 2004 és deixa de pagar la propietat i entrem en un procés irregular. De fet, quan DA entra al Govern en el 2011 es fa càrrec d’aquesta situació i comença a negociar una sortida per posar-hi fi.
Finalment, es regularitzen aquests anys impagats i s’arriba a un acord deixant tancat aquest episodi a finals... i es queda pagat tot el camp, els lloguers pendents, al camp d’Aixovall al 31 de desembre del 2014.
A partir d’aquí es tornen a iniciar les converses per regularitzar la situació: contractual d’ara endavant. De fet, disposem d’un primer esborrany de contracte sobre el qual estem treballant.
Tots els equips que formen part de la Federació de futbol més el Futbol Club Andorra són els que disposen i utilitzen les instal·lacions d’Aixovall.
Tot i així, gràcies a la capacitat econòmica de la Federació Andorrana de Futbol i la UEFA, aquest dissabte s’inauguren dos camps de futbol 11 a Borda Mateu. A més, el Comú d’Encamp amb una aportació econòmica del Govern d’Andorra també inaugurarà properament unes noves instal·lacions esportives on s’ubica un nou camp apte per la pràctica del futbol i del rugbi.
Gràcies Sr. síndic.
(El Sr. síndic regeix la presidència)
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Carine Montaner:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Vull agrair a la ministra les seves explicacions. Ara, hi ha un neguit dels pares i entrenadors i particularment a Sant Julià.
Recordem que hi ha més de 600 nens dels quals molts són de Sant Julià, entrenen a Aixovall, i jo voldria insistir en el fet de què aquestes associacions són molt importants pel desenvolupament dels nens, transmeten valors i que s’han de recolzar.
Llavors, vostè es compromet a posar tots els mitjans a l’abast d’aquestes associacions perquè l’entrenament es faci de manera regular i de manera fixa?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Centrant-nos en les instal·lacions d’Aixovall, la tendència del Govern a reduir i contenir la despesa dels lloguers i el fet d’apostar per la inversió a l’Estadi Nacional, al Centre de Tecnificació d’Ordino i a Prada de Moles d’Encamp així com la construcció d’aquests dos nous camps de futbol de Borda Mateu fa replantejar-se la necessitat de seguir mantenint el camp d’Aixovall.
Tot i així, tenint en compte la gran quantitat de participants d’aquest esport el Govern té la intenció de provar de mantenir aquesta instal·lació dins d’uns paràmetres raonables.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
No hi ha més repreguntes...
Bé, els hi proposo, vist que la següent pregunta és la pregunta sobre l’emissió d’euros andorrans, d’alterar l’ordre i passar a la pregunta número 14.
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional.
Fou registrada amb el número 1055 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
L’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional ja va generar fa un any, en els dies previs a la seva estrena oficial amb el partit Andorra-Gales, importants crítiques tant entre els jugadors com entre els directius de la UEFA així com en el món del rugbi. El terreny de joc va aconseguir l’homologació de la federació internacional però quedava clar que s’havien de realitzar millores.
Un any després, la situació no sembla haver avançat. Qui hagi presenciat, o jugat, un partit a l’Estadi té clar que la gespa no està pas en les condicions òptimes. I així ho va alertar el cap de la delegació de la UEFA que el mes passat va visitar el país, Thierry Favre, que va posar en relleu les crítiques rebudes per part de les delegacions de Bòsnia, Gal·les o Israel.
Atès l’exposat, es pregunta al Govern: quines mesures s’han pres al llarg del darrer any per millorar l’Estat de la gespa i quines es pensen prendre un cop evidenciat que, fins ara, han estat insuficients?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, Sra. Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
És cert que el fet de triar una superfície de gespa artificial va crear una mica de controvèrsia.
Aquesta superfície no és l’habitual en partits de lligues de primer nivell a Europa. Ara bé, per les necessitats d’utilització del nostre Estadi Nacional era la idònia.
El temps transcorregut entre la instal·lació de la gespa i el partit del qual vostè fa referència contra Gales va ser massa curt i per això el cautxú no estava ben bé assentat i és veritat que s’aixecava molt.
També és veritat que, contràriament al que diu, de fet en la seva pregunta diu que: “Quines mesures s’han pres?”, de fet tot just fa un any que hem posat la gespa, o sigui que tampoc hem pogut fer moltes més actuacions. Però, contràriament al que diu, transcorregut un any -i les imatges ho demostren en el partit contra Bèlgica de fa tot just quinze dies, al qual vaig poder assistir- el cautxú de fet era menys visible tot i que és veritat que encara es veia una mica d’aquests elements de color negre.
Els comentaris del seleccionador belga previs al partit van ser similars als que va poder fer el seleccionador anglès que jugava també un partit en el mateix moment contra Lituània.
Pel que fa al rugbi tots els usuaris estan plenament satisfets amb aquesta superfície de joc.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, abans d’entrar en la meva intervenció, no volia portar la contrària a la Sra. ministra però si la seva argumentació va perquè el camp de gespa artificial va ser una selecció entre un camp de gespa artificial o un camp de gespa natural, em sembla que s’està equivocant. És a dir, hi ha camps de gespa artificial que funcionen perfectament i fins i tot és una de les qüestions que li vull demanar sobre el projecte que en el seu moment la UEFA va fer una oferta a Andorra en relació a aquesta gespa artificial.
El que sí que és cert és que partit rere partit, i aquí tinc tot de retalls de la premsa andorrana però també algun retall de la premsa internacional que quasi bé ens hauria de preocupar més que no pas el que apareix aquí, els diferents encontres internacionals que tenen un component futbolístic però també tenen un component d’imatge del país, nacional, és veritat que aquests partits són molt seguits per part dels seguidors i dels habitants dels països que juguen contra nosaltres apareix vegada sí, vegada també que la gespa està en males condicions.
Els seleccionadors de les diferents seleccions i darrerament hem jugat amb països que són emissors de turisme cap a nosaltres com Bèlgica, Gales o Israel també en menys instància, de manera continuada es refereixen no com a “pèssim estat” de la gespa, la pregunta no parla dels vestidors que també estan en situació que no és l’adequada per jugar un partit de futbol, i sembla que el Govern no acaba de trobar cap mena de solució. És a dir, el temps ha passat més que suficient... Vostè apel·lava a la referència del primer partit i potser sí que en el primer partit havia passat poc temps però ha passat temps suficient i potser s’han de replantejar o ens hem de replantejar com a país si hem de mantenir aquest estadi amb aquestes condicions i cada un dels partits internacionals doncs, haver de sofrir aquests comentaris sobre l’estat de la gespa que és impropi d’un partit internacional i que això tingui el seu reflex en la premsa que en cada un d’aquests països i cada vegada que juguem contra Andorra en lloc d’aprofitar aquests partits que, insisteixo, tenen un component esportiu però també tenen un component d’imatge per donar una bona imatge del nostre país, que cada vegada es refereixin al nostre país com un lloc on la gespa està en aquestes condicions.
El temps està passant i espero que el Govern tingui un pla per millorar aquesta situació i, si és el cas, per replantejar-se l’estat de la gespa de l’Estadi Nacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
De fet, Sr. López, no sé quin problema hi ha amb la gespa, sincerament, perquè és que nosaltres tenim les homologacions tant de la FIFA com de l’IRB que és fan d’any en any, les tenim actualitzades, és a dir que a partir d’aquest moment queixar-se... bé, no sé si vostè és molt aficionat al futbol, jo el que sí que li puc assegurar perquè a casa tinc molts aficionats al futbol, és que és una norma general que els entrenadors de futbol es queixin dels camps de futbol dels equips contraris, sigui perquè són ràpids, són lents, etc.
De fet, com també, com vostè molt bé ha fet, jo també m’he dedicat a buscar retalls de premsa estrangera i nacional i de fet: Anglaterra es va queixar de Lituània, després... Quin més? El germen també es critica de la gespa de Ciudad Deportiva, Marcelino “se queja del césped de Mestalla”... És a dir, trobarem molts retalls. És una pràctica habitual que fan els entrenadors per queixar-se dels camps contraris.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Bé, pel que veig, m’agradaria que m’ho confirmés.
El Govern entén que l’estat de la gespa és l’òptim i que no cal fer cap mena de modificació ni cap canvi i que les queixes que fan els seleccionadors dels diferents països que ens visiten i que competeixen amb nosaltres -millor dit que no pas que ens visiten-, i les queixes que es fan des de la UEFA són absolutament infundades? És això el que està dient Sra. ministra?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Jo no dic que les queixes de la UEFA siguin infundades, o no, el que sí podríem entrar a valorar és si la gespa que tenim ara a l’Estadi Nacional és millor o pitjor.
Segurament hi ha superfícies artificials millors que la que tenim, però com vostè sabrà teníem de compaginar dos esports: el rugbi i el futbol, i aquí és on va haver-hi una mica la controvèrsia. És a dir, el rugbi necessita una alçada d’uns 60 mil·límetres, si no mal recordo, mínima; i la màxima del futbol és de 60 mil·límetres. És a dir, és l’adequada per jugar al futbol? Potser no és la millor però una mica és la que ens complementa i la que permet que totes les activitats que es fan en aquest estadi sigui la gespa idònia per al nostre estadi nacional.
I també com li he recordat, de fet, per molt que la UEFA es pugui queixar en aquest sentit, tenint l’homologació del camp és una estrella 2, si mal recordo, 2 star. Es poden jugar tots els partits oficials a l’Estadi Nacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Vostè sap que la gespa per jugar a futbol no està bé. Fins i tot l’altre dia vostè va dir que alguns equips, parlant d’un altre partit de futbol, en aquest cas de competicions de clubs, s’estimaven més jugar a l’Estadi Comunal que no a l’Estadi Nacional. Ho va dir vostè mateixa. No sé si va ser conscient quan ho deia o se li va escapar en algun moment.
En tot cas, nosaltres seguim pensant que ens agradaria que es parlés d’Andorra en altres termes cada vegada que hi ha un partit oficial. Hi ha un error, segurament, de defecte en aquest projecte. Que hi ha algú que s’entossudeix a mantenir i a no replantejar. Pensem que tot això no ens beneficia amb aquesta tossudesa a insistir que la gespa està bé, quan no està bé. No és cert que els seleccionadors es queixin de la gespa a nivell internacional en posar els camps de Lituània, bé, suposo que les condicions climàtiques ara a la tardor a Lituània, també poden ser unes altres.
Estem parlant d’un camp de gespa artificial, nosaltres fins allà on sabem, no hi ha massa problemes amb gespa artificial. Justament els condicionants del clima i altres doncs, no afecten aquests camps de gespa artificial. Es va triar una opció que potser no va ser encertada en el seu moment, però que ens està donant problemes i que sembla que el Govern no té la intenció de reconduir. Pel que veig es vol persistir en aquest error, i seguir continuant que cada vegada que ens visita un país, doncs, lamentablement, en lloc de parlar de les moltes virtuts que pugui tenir el nostre país o el nostre equip nacional, doncs, seguirem parlant de la gespa.
Només per fer una repregunta, per donar compliment al que estableix el reglament, confirmar que el Govern no té cap intenció de millorar l’estat de la gespa de l’Estadi Nacional. És així Sra. ministra?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Jo és que no crec que sigui dolenta, llavors no puc millorar una cosa que crec que no és dolenta.
És veritat que tenim la dificultat a l’Estadi Nacional de compaginar els dos esports i que per això es va triar aquesta gespa per donar compliment a més de 40 hores d’ús setmanal. Si tinguéssim un estadi que només pogués permetre 8 hores setmanals, doncs, igual seria de gespa natural que és el que es fa a l’Estadi Comunal.
Però nosaltres sí que és veritat que l’Estadi Nacional amb la quantitat d’hores d’ús que té, tant a nivell dels escolars, com del rugbi, com del futbol, era l’única opció que es va trobar en aquell moment per poder donar cabuda a tots els esports que s’hi duen a terme.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Veig que el cap de Govern no hi és sobre aquest tema que potser li afecta més que no pas a vostè. Però en tot cas li faré una repregunta que penso que és important.
El projecte que en el seu moment va proposar la UEFA de gespa artificial és el que Andorra finalment va adoptar. Hi havia un projecte que finalment la UEFA cofinançava, i pel que ens consta a nosaltres aquest no va ser el projecte que finalment va escollir el Govern d’Andorra. És a dir no va seguir el projecte o la instal·lació de gespa que la UEFA recomanava. I per tant, aquí segurament està part de l’origen dels problemes actuals. Només per confirmar, i això potser li afecta més a l’anterior Govern que no pas a vostè, que no es va fer aquell projecte que recomanava la UEFA. Es va optar per un altre projecte per raons que desconeixem, a demés ens sembla que l’opció triada és més costosa però l’altra estava a més finançada per la UEFA i que ara som on som i pel que sembla, doncs, no hi ha intenció de rectificar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Realment penso, i no ho he volgut dir abans, que vostè no vol que el rugbi tingui un estadi. Realment jo crec que... m’he explicat i ja no sé com explicar-li més.
És a dir, si es va triar aquesta gespa va ser perquè es pogués compaginar els dos esports, els dos esports més totes les activitats extraescolars que s’hi fan en aquell estadi. Per això es va triar aquesta gespa.
La gespa que proposava la UEFA en el seu moment, i potser ara que hi ha el cap de Govern aquí ho rectificarà ell, la gespa que es va triar en aquell moment, per la qual cosa no es va acceptar la gespa que ens proposava la UEFA era perquè no encabia el rugbi dintre de la seva pràctica esportiva.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
L’última Sr. Pere López, l’última.
El Sr. Pere López:
Sí, igual que jo no puc fer cap pressuposició que la ministra i potser alguns dels seus alts càrrecs tenen poca consideració al món del futbol, no li accepto que vostè em digui que jo tinc una poca consideració cap al món del rugbi. No li puc acceptar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Molt bé, passem a la següent pregunta, que és la pregunta número 13.
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’emissió d’euros andorrans.
Fou registrada amb el número 1044 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que el Govern, tal com s’estipulava a l’acord d’Unió Monetària, va encunyar una primera emissió d’euros andorrans el 2014.
Es pregunta si pot informar Govern de quin cost final ha suposat per a les arques de l’Estat aquesta primera emissió d’euros andorrans de l’exercici 2014?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetrà en primer lloc que m’excusi, sé que han hagut de saltar l’ordre perquè estava absent de la sala en aquell moment, i per tant, les meves excuses especialment al Sr. Costa.
En relació a la pregunta que vostè formula, tot i que evidentment li contestaré estrictament el que vostè demana, permeti’m que li digui que a mi em sembla que si tenim una visió global de tot el que són les emissions d’euros, més que parlar d’un cost final, el que hem de parlar és de quin és el guany final, quin és el benefici final.
Perquè efectivament, encunyar les monedes i pagar tota la logística que acompanya aquesta encunyació de les monedes i la seva comercialització que va comportant un cost, però el que és més important és que acaba comportant també un ingrés i la diferència entre aquest ingrés i aquest cost, doncs, acaba donant uns guanys per l’Estat andorrà que també li quantificaré.
Però si anem a la seva pregunta estrictament que és la del cost, l’emissió de l’any 2014 ha costat 855.683,34 euros. Aquí si anéssim desglossant aquest import, doncs, veuríem que la partida més important és la de pròpiament encunyar les monedes, i a partir d’aquí, doncs, hi ha despeses de seguretat, despeses de transport, tot el que el packaging dels sets de col·lecció i dels sets que excepcionalment s’han fet per aquesta primera emissió, el que hem vingut a nomenar les col·leccions estàndard. Bé tota la logística al tomb d’aquestes monedes.
En paral·lel, doncs, fins a la data, l’Estat ha ingressat 2.319.559,88 euros. Per tant la diferència entre aquests ingressos i les despeses o els costos que li he explicat abans, doncs, dóna un benefici per l’Estat d’1.463.876,54 euros a hores d’ara. Aquesta és una xifra que s’ha d’anar incrementant perquè, com ja hem comentat en diverses ocasions, queden encara sets de col·lecció per comercialitzar. Per tant, tindrem un ingrés provinent d’aquests sets de col·lecció, i queda per comercialitzar la moneda commemorativa que també ens donarà un ingrés suplementari, globalment calcula que al tomb del milió d’euros a més a més.
Per tant, situaríem el guany, del conjunt de l’emissió del 2014 al tomb dels dos milions i mig d’euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. Cinca.
Gràcies per aquesta informació que ens ha tramès. El seu tarannà positivista i optimista és d’agrair, va ve centrar-se en els beneficis que comporta aquesta encunyació d’euros, la qual cosa comparteixo completament amb vostè. La signatura d’aquest acord monetari amb aquesta encunyació permet uns ingressos addicionals per a l’Estat que són considerables, i per tant, és una molt bona iniciativa que comparteixo. I per tant, que pugui continuar ser així en els anys que vinguin.
Em vull centrar amb el cost que vostè acaba de dir-nos, aquesta primera encunyació que ha ascendit aproximadament a uns 855.000 euros, que és el que vostè esmentava. Des del nostre punt de vista no deixa de ser preocupant, però veure com en el pressupost del 2015 vostès van contemplar una partida en aquest sentit de 143.851,43 euros. I el cost final resulta ser de 855.683,34 euros.
És a dir, penso que el decalatge és més que obvi, i no és un decalatge d’aquells habituals que poden haver-hi en desviacions pressupostàries que a vegades són difícils de controlar. Això més aviat ho qualificaria de badada, perquè passar d’un cost previst de 143.000 a 855.000, doncs, hi ha una diferència abismal. És més, incidint en la part positiva de la seva resposta, veiem que si vostès s’haguessin cenyit a la partida pressupostària que inicialment havien contemplat, el guany seria molt més superior. Ens estaríem alegrant molt més que no pas el que ens estem alegrant ara.
Dit això, també el Sr. cap de Govern en el seu debat d’orientació política va parlar repetides vegades d’aquesta anticipació. Però és clar, si anticipar-se, segons vostè, és fer-ho d’aquesta manera, potser li demanaria que no s’anticipi tant. Val més anticipar-se poc i bé, i no pas molt i malament. Perquè aquesta anticipació, des del meu punt de vista, doncs, deixa moltíssim que desitjar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
És veritat Sr. Costa, és molt important no anticipar-se i també és molt important informar-se. Les dues coses acaben, normalment, facilitant que, doncs, no hi hagi malentesos.
Per què aquesta diferència que vostè detecta en el pressupost? I que a més a més em va molt bé que l’hagi esmentat, perquè ja em permet anticipar una cosa que en el pressupost del 2016 estarà a bastament explicada en la seva memòria.
Senzillament per una qüestió d’un canvi de criteri que ara li explicaré i que a demés que penso que té tot el sentit del món. De fet, la majoria dels països, a l’hora de comptabilitzar les emissions de moneda, no ho fan a través dels capítols corrents, ni del capítol 2, en aquest cas, que és on vostè troba aquests 100 i escaig mil euros, ni tampoc de transferència corrent, ni tampoc es pressuposten en l’apartat d’ingressos pròpiament com ingressos corrents.
Ho fan a través d’un compte d’actius i passius financers, concretament el compte 95, i es fa així perquè dins de les normes de comptabilitat internacional aquí es defineix que allà s’hi comptabilitza per diferència al que és el valor de les emissions amb valor facial menys el cost d’haver fet aquestes emissions.
És una pràctica habitual. Nosaltres som uns nouvinguts en tot aquest món, i hem d’acabar d’ajustar a veure com ho fem. Inicialment ens va semblar que aquesta era la fórmula i de fet, aquells 140 i escaig mil euros que vostè fa referència, doncs, pretenien només cobrir el que serien despeses annexes al que és pròpiament l’encunyació de les monedes. Ja li he dit que hi ha tot un seguit de despeses, doncs, de comercialització i demés.
Aquest any ho farem diferent, a la vista també de l’experiència, i del gruix que acaba significant tota la despesa vinculada pròpiament al que és la comercialització, més enllà de que és l’encunyació. I per tant, el que farem aquest any és pressupostar el conjunt de les despeses vinculades a l’encunyació com a capítol 2. I per tant, vostè veurà una partida al tomb d’aquestes xifres que estem dient avui. Ho ajustarem, perquè també l’experiència ens permet anar ajustant al cost de l’emissió. L’emissió del 2015 o del 2016 serà ja inferior a la del 2014, perquè hi ha menys sets de col·lecció. Però en tot cas, la reflectirem, l’aflorarem amb la seva totalitat.
I d’una altra banda, també, desglossarem els ingressos, aquells ingressos que vénen purament per la venda de les monedes al seu valor facial, continuaran anant al capítol 95, i aquelles que suposen un extra, un benefici extra per a la comercialització per sobre del preu facial, un cop descomptat aquest preu facial aniran com a un ingrés normal, corrent, pels capítols d’ingrés previstos en el propi pressupost.
I això permetrà, doncs, també més claredat amb tot el que és entendre el cost de les emissions i no haver de treballar per diferència, que li insisteixo, és la norma que s’utilitza normalment. Però nosaltres, no tenim volums tan grans com els altres països, i per tant, el pes del col·leccionisme acaba tenint una significació molt més gran que en els altres països. I per tant, ens ha semblat que era bo anar desglossant per evitar justament, doncs que hi pugui haver la confusió a la que vostè feia referència.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. Cinca. Gràcies per aquestes explicacions i per aquesta informació. Justament, la motivació principal de la pregunta és informar-me, amb la qual cosa és el que procedeixo, i per tant li agraeixo ben sincerament que proveeixi aquesta informació, parlar d’aquesta anticipació, també, es podia haver anticipat vostè explicant aquest canvi de criteri i perquè no s’ha fet anteriorment. Però bé, en tindrem segurament oportunitat per fer-ho.
També és bo saber que no es repetirà aquesta situació quan estiguem discutint les partides del proper exercici pressupostari, amb la qual cosa, doncs, s’haurà esmenat certes mancances, potser, també per falta d’inexperiència. No dic pas que no.
Dit això, m’agradaria preguntar al Sr. ministre, aquesta desviació de gairebé 700.000 euros, podria acotar més concretament a què es va deure?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
És una evidència que no m’he sabut explicar, perquè sinó ja no em formularia aquesta pregunta. És que no hi ha cap desviació, li acabo de dir. Senzillament abans comptabilitzàvem per diferència i ara el que farem, precisament, doncs, amb ares de la transparència, no en aquest cas per rectificar cap error ni per anticipar res, senzillament és tan formal i segurament encara més ortodox comptabilitzar aquesta partida per diferència que, insisteixo, és el que fan la immensa majoria dels països a través d’aquest capítol 95, com ho pot ser en ares d’aquesta transparència que dèiem, fer-ho com ho farem a partir del 2016, perquè sigui més explícit, més fàcil, doncs, de veure el detall de les diferents partides.
En aquest cas, com li deia, no hi ha cap desviació inicialment previst. Sí que és veritat que des del moment en què vam pressupostar fins al cost global, doncs, hi ha partides que s’han anat incorporant, bàsicament les del cost de la comercialització. Quan dic cost de la comercialització em refereixo a tot el que és el packaging de les monedes que es venen en col·lecció, tot el que és el transport des del lloc on es fan aquests kits fins Andorra, tot el que és la seguretat, o sigui tots aquests elements que van més enllà del que és purament encunyar i posar en circulació a través de les entitats bancàries, en aquest cas, emissió 2014, espanyoles i andorranes, que aquí el cost quedaria molt ben acotat, seria únicament encunyar, transportat fins Andorra i distribuir. La comercialització pràcticament s’emporta, doncs, la meitat d’aquests 855.000 euros, i aquí, efectivament, la primera vegada que ho fas has d’anar ajustant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Ja per acabar, Sr. síndic, i també per acabar d’entendre els conceptes.
M’està per tant, Sr. Cinca, vostè confirmant que en la partida inicial de l’encunyament d’euros de l’any 2014 no es va tenir en compte cap mena de partides pel que era l’empaquetament d’aquests euros, per al seu transport i per la seva seguretat.
És així?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Vostè mateix la partida, 140 i escaig mil euros. Aquest és el cost que es va preveure des del desconeixement pràctic, des de no tenir històric, que podia costar fer aquesta comercialització, aquest empaquetament, diguem-ho així, dels estàndards.
Li recordo que vam prendre una decisió més tardana, que en aquest cas va ser la de fer els kits estàndards, aquests kits adreçats al conjunt de la població perquè tothom pogués tenir un set de monedes. I per tant aquesta és una partida que no s’havia previst inicialment.
En aquest cas no té impacte en el tema del valor facial de les monedes, perquè aquestes es venen a valor facial, però en canvi sí que suposa un cost, i aquí sí que hi ha una diferència per una qüestió que no estava inicialment prevista, i de fet, que se surt de la norma. En general tu pots fer per col·lecció el que han prèviament pactat amb la Unió Europea, i que pot anar com a màxim fins al 20% de l’emissió. Aquí es va demanar permís a la Unió Europea per utilitzar 70.000 kits venent-los a preu facial, però en aquest cas empaquetats en un kit estàndard que és el que cada resident del país té dret a anar a buscar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes, arribats en aquest moment suspendríem la sessió i reprendríem a les 15.30h.
(Se suspèn la sessió.
(Són les 13.30h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 15.33h)
S’incorporen a la sala la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot i el Sr. Francesc Camp Torres.
El Sr. síndic general:
Es reprèn la sessió.
Passem amb la pregunta numerada amb el número 15.
15- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de les aigües d’Andorra.
Fou registrada amb el número 1056 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Atès que la Constitució, en el seu article 31 defineix com a funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.
Atès que la Llei d’aigües actual té 30 anys. És del 1985, i per tant, d’abans de la Constitució.
Atès que la nostra societat ha anat canviant i per raons econòmiques essencialment, apareixen cada dia més, nous usos de l’aigua com poden ser l’aigua utilitzada per les estacions d’esquí per la innivació artificial, les minicentrals hidràuliques i altres instal·lacions lligades a l’aigua.
Demanem a Govern: té pensat el Govern entrar a tràmit parlamentari una nova llei de l’aigua que permetrà vetllar per la utilització racional d’aquest recurs natural i que a més clarificarà i regularà les condicions d’utilització d’aquest bé comú?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Com bé ha dit, Sra. consellera, la Llei d’aigües efectivament té trenta anys. No obstant, és una llei força completa que permet desenvolupar una reglamentació moderna basada en els estàndards europeus pel que fa a la regulació i a la protecció de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies i pel que fa a la seva recuperació i preservació.
A més, a l’any 2002 es va complementar aquest text amb l’aprovació de la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic que permet la preservació dels ecosistemes aquàtics i la definició i el manteniment de cabals ecològics.
Disposem doncs, actualment d’un ordenament jurídic que permet garantir la protecció d’aquest recurs tant preuat.
No obstant és veritat, i ho comparteixo amb vostè, que caldria completar aquestes dues lleis amb un text que permeti regular els aprofitaments possibles de l’aigua i clarificar les atribucions de les diferents administracions en aquesta matèria.
Aquesta regulació facilitaria la gestió de tots els usos de l’aigua. En aquest sentit el Govern entén que el procés que ha de conduir aquest text s’ha d’emmarcar en un acord amb els comuns per evitar qualsevol controvèrsia en un tema tan sensible com l’aigua.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Fa pocs dies el Govern va entrar una modificació de la Llei de FEDA, la qual permet obrir la porta a la participació de capitals privats en la producció d’energia. Alguns d’aquests projectes planificats per Govern consisteixen en minicentrals hidràuliques que produiran l’energia utilitzant l’aigua dels rius i ja estan gairebé adjudicats.
La legislació en relació a l’aigua a Andorra,
-contràriament al que diu la Sra. ministra-, és poc extensa al nostre parer i obsoleta; en el cas concret de la Llei de Policia i protecció de les aigües parlem del 1985. Alguns aspectes relacionats amb l'aigua efectivament estan regulats pels comuns ja que així els hi permet la Llei qualificada de delimitació de competències del 93. Ens referim exactament a l’administració, gestió i govern en general dels béns de domini públic inclòs l'aprofitament i l’explotació dels recursos naturals que s'hi trobin, tals com tales de boscos, camps de neu, aigües i minerals, -i així ho diu l’article 4.7-; també correspon als comuns la prestació de serveis públics comunals en la captació, tractament, i distribució pública d’aigües potables i termals i la construcció de fonts públiques -i això ens ho diu l’article 4.10.a-; i la responsabilitat en les conduccions generals d’aigües residuals, plujanes i clavegueres -i aquí ho trobem a l’article 4.10.c.
En contrapartida, correspon a Govern assegurar la resta de tasques: estudis de qualitat i de quantitat de l'aigua, gestió i explotació de les estacions depuradores, mantenir la qualitat dels sistemes aquàtics, assegurar la seguretat alimentària i de salut pública i gestionar els plans d’actuació de riscos naturals dins els quals l’aigua en fa part.
La divisió de competències entre comuns i Govern en matèria d’aigües comporta una problemàtica, al nostre entendre, de coordinació entre les parts que dificulta posar en marxa una gestió sostenible dels recursos públics, i la crisi de l’aigua a Escaldes en podria ser un bon exemple.
A dia d’avui, moltes qüestions estan sobre la taula. Al nostre parer no queda definit clarament qui pot utilitzar un bé natural com és l’aigua i en quines condicions. És indispensable, pensem, una visió integral del cicle de l’aigua, abordant la titularitat de l'aigua i els seus usos.
Efectivament, no tenim definida quina ha de ser la prelació en l'ús de l'aigua: el consum humà, els usos agrícoles com ara el rec dels camps, la innivació artificial de les estacions d’esquí, la producció d’energia.
Hem de tenir definits els efectes que poden tenir tots aquests nous usos de l’aigua sobre la fauna i la flora dels nostres rius.
Moltes són les preguntes i sovint tenim la impressió de començar la casa per la teulada.
Per aquesta raó, el programa electoral que portàvem a les passades generals elaborat conjuntament per tots els grups que integraven la candidatura de Junts (Els Verds, Iniciativa Ciutadana, Independents i evidentment Socialdemòcrates)...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, ja acabo Sr. síndic.
...proposava la creació de l'Organisme Nacional de l'Aigua que havia de ser el marc de coordinació i diàleg entre administracions, organismes i associacions vinculades amb l’aigua (el Govern, els comuns, les distribuïdores, FEDA, la Federació de Pesca, l’Associació de Pagesos i Ramaders, els camps de neu) i així pensàvem que podia constituir així un fòrum pluridisciplinari transversal de tots els sectors de l’aigua.
Així doncs, per tot plegat, pensem que és indispensable disposar de manera immediata d'una llei andorrana de l'aigua que reculli les recomanacions de la Directiva Europea 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell del 23 d'octubre del 2000, establint un marc per a la política comuna de l'aigua.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de dúplica, Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Veig que compartim en part, doncs, la necessitat d’una llei que complementi la regulació i l’entorn de l’aigua; el que no compartim, Sra. consellera, és que no disposem d’un ordenament jurídic important en aquesta matèria i com bé he dit abans tenim una Llei de Policia i protecció de les aigües que sí que és antiga però ha permès el desenvolupament d’una sèrie de reglaments que es basen en els estàndards europeus més moderns.
Tenim també una reglamentació que ens ha permès doncs, amb l’aprovació del Pla de sanejament de recuperar una qualitat de l’aigua i amb una sèrie d’infraestructures que hem anat desenvolupant durant aquests quinze anys, recuperar una qualitat de l’aigua que amb el 70% de les nostres estacions és bona o excel·lent.
També disposem d’una regulació que permet protegir les aigües subterrànies en cas de contaminació dels sòls.
Tenim... que sovint només esmenta la Llei del 85 de l’aigua, però hauria d’esmentar la Llei de protecció del medi aquàtic del 2002, perquè malgrat que no hi hagi una relació en la prelació en l’ús de l’aigua, sí que hi ha una regulació molt important quant a la preservació dels ecosistemes aquàtics i quant a la definició i el manteniment d’un cabal ecològic.
Llavors, Sra. Gili ja li he dit que comparteixo que caldria doncs, una regulació que complementés i que clarifiqués la distribució de competències entre les administracions; tot i així no estic d’acord en què calgui aquesta regulació de forma immediata perquè de fet amb el tema de les minicentrals hidràuliques tots els punts que han pogut sorgir en el marc del procediment, nosaltres els hem aclarit senzillament parlant amb els comuns i amb les institucions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta, Sra. consellera...
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo el que li voldria demanar, ara per començar a la Sra. ministra, és saber si s’han fet estudis per saber quines poden ser les conseqüències de tots aquests usos de l’aigua.
Ja d’entrada la Sra. ministra m’ho dirà però jo no tinc clar que s’hagin fet masses estudis sobre saber les conseqüències sobre el cabal dels rius, dels desviaments de l’aigua per diferents usos, i aquí és on m’agradaria que ens expliqués la Sra. ministra, és a dir: si s’han estudiat les desviacions d’aquests cabals, si s’han estudiat els possibles efectes d’un escalfament de les aigües degut justament a aquesta producció d’energia, és a dir, quins efectes pot tenir això sobre la fauna i la flora dels nostres rius... Si em pot explicar, si us plau, si el Govern disposa de tots aquests estudis.
Gràcies.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, a veure...
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Calvó:
Perdoni Sr. síndic... Ja sap que ho faig sovint això.
Miri, en primer lloc des del Govern ja fa molts anys que es fa un seguiment anual dels recursos hídrics del Principat, i crec que som dels estats on hi ha un seguiment més acurat i més detallat dels nostres recursos hídrics i ens permet anar a veure el seguiment i fer un seguiment molt exhaustiu de les quantitats que nosaltres consumim i una mica dels recursos que nosaltres podem aprofitar i dels recursos que tenim cada any.
Pel que fa a les minicentrals em sembla que no queda clar el procediment: les minicentrals no estan adjudicades; les minicentrals el que estan és amb una fase de prereserva i ara han de passar per tot un procediment administratiu exhaustiu i dintre d’aquest procediment administratiu exhaustiu hi haurà els estudis d’impacte ambientals corresponents a cada estació mini hidràulica... a cada central, perdó.
Si l’estudi d’impacte ambiental doncs fa, observa o en tot cas conclou que aquesta mini central hidràulica té un impacte important sobre el medi doncs, passarem a buscar, o en tot cas a recuperar una altra minicentral que ara estarà en reserva i aquestes quedaran descartades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
A veure, sobre això que em diu la Sra. ministra, a mi la impressió que em dóna -i m’hi he referit una mica abans- és que estem començant la casa per la teulada perquè a mi em dóna la impressió que aquests projectes relacionats amb les mini centrals estan bastant avançats. Bé, en tot cas, veiem publicacions al BOPA, hi ha edictes, sabem que tenim sobre la taula aquesta Llei de modificació de FEDA que va orientada cap això però si he entès bé el que m’està dient la Sra. ministra, és a dir, que tots els estudis d’impacte ambiental es faran ara en aquests moments, és a dir, que poden arribar a invalidar tot el que s’ha fet fins ara... És això el que m’està dient la Sra. ministra?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
És així, i de fet, és tal com estava prevista la convocatòria. És a dir, hi ha hagut una potència que ha sortit a concurs que són els 3.000 kw. S’han mirat una sèrie de prescripcions i de requisits que eren els quins figuraven a la convocatòria que són d’ordre tècnic i ara entenem que passem al procediment administratiu on els responsables d’aquestes mini centrals hauran d’obtenir totes les autoritzacions corresponents, les comunals i les de l’Estat. Per tant, encara tenim un procés llarg, de fet, em sembla que acabem de passar el primer perquè aquestes mini centrals estaven en exposició pública i ara hauran de fer tot el procediment necessari per requerir de totes les autoritzacions necessàries ja que el procediment pot durar cinc o sis mesos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies.
Sí, però llavors si hi hagués un estudi d’impacte ambiental -que entenc que el farà Govern-, això no ho haurien de fer els privats? Ho faran els privats, però fins a quin punt... És a dir, jo entenc que hauria de correspondre al Govern justament saber quin impacte ambiental pot tenir sobre els rius i a partir d’aquí validar, o no el projecte. Potser no ho he entès bé però si m’ho pot explicar, si us plau?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sra. Gili, pel que fa a la regulació dels impactes ambientals es procedeix sempre de la mateixa manera: que sigui per les minicentrals o per la resta de les possibles instal·lacions que puguin afectar al medi ambient.
És el titular o el responsable de la instal·lació que fa l’estudi d’impacte ambiental, aquest evidentment passa a revisió dels tècnics del Departament de Medi Ambient que contrasten si les dades i si la valoració és exacta, i després s’autoritza, o no la instal·lació.
És una mica com si vostè em demanés que Govern ha de fer tots els projectes elèctrics de tots els comerços que s’haurien d’instal·lar al Principat. És a dir, ells encomanen un estudi d’impacte ambiental, nosaltres analitzem detalladament l’estudi d’impacte ambiental... ja es queixen prou algunes empreses del grau de detall al que nosaltres anem i, a partir d’aquí, es donen les autoritzacions corresponents per les mini centrals i per tota la resta d’infraestructures que puguin ocasionar un impacte sobre el medi ambient.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, desconec evidentment molt més, en relació amb vostè, en com funcionen aquests procediments, és evident; em sobten una mica perquè entenc que hauria de ser Govern qui té la primera responsabilitat quant a l’impacte però bé, és igual, això ho anirem seguint i no m’hi posaré més en aquests moments.
Només, la meva repregunta seria... Vostè ha reconegut que s’ha de treballar justament la legislació per coordinar una mica les accions de Govern i dels comuns i, per tant, m’agradaria saber: de quina manera pensa treballar això, és a dir, de quina manera es concretarà? Quines lleis hem de modificar? O què hem de fer? I a nivell de calendaris: quina previsió té per treballar això?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Els procediments d’impacte ambiental -només breument, Sra. Gili- es procedeix d’aquesta manera arreu. Vostè pot mirar els procediments a França o a Espanya i veurà que són els mateixos.
Pel que fa, doncs, a la pregunta: nosaltres començaríem a treballar aquest possible text legislatiu de cara al 2017-2018.
Nosaltres entenem que en tot el que són temes relacionats amb el medi ambient es requereix d’una concertació; és importantíssim que hi hagi concertació entre les diferents institucions i sobretot també que hi hagi un procés molt participatiu. Per tant, entenem que serà un procés llarg.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes passem a la següent pregunta presentada, que seria la numerada amb el número 17.
17- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la possibilitat pels ciutadans d’obtenir una simulació del càlcul de la pensió de jubilació de la CASS després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2014.
Fou registrada amb el número 1058 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Gerard Alís Eroles.
Teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
En data 24 de juliol de 2014 es va aprovar la Llei 18/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, la qual entrava en vigor el passat 1 de març.
Entre altres, la referida Llei procedia a establir un nou càlcul de la pensió de jubilació que correspon als assegurats.
Semblaria que en l’actualitat, set mesos després de l’entrada en vigor de la referida norma, existirien dificultats per als assegurats en obtenir una simulació del càlcul de la seva pensió de jubilació.
Vist l’exposat es demana al Govern: si la CASS disposa dels mitjans escaients per facilitar als assegurats una simulació de la pensió de jubilació, calculada en base a les disposicions legals de la Llei 18/2014; i, si hi ha constància que alguns assegurats han tingut dificultats a l’hora d’obtenir una simulació de la seva pensió de jubilació i, en cas afirmatiu, quines mesures s’han adoptat al respecte?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En relació a les dues preguntes que formula el Sr. Alís: a la primera, efectivament la CASS disposa dels mitjans per poder fer aquests càlculs i en tot cas, si un afiliat els demana se li poden fer els càlculs, previ fixar en quins paràmetres es vol fer la projecció i en tot cas... -que m’imagino que és en el sentit que fa la pregunta-, el que està demanant és si es disposa de un sistema automatitzat, un simulador -diguem-ho així- al servei dels afiliats d’accés lliure doncs, no es disposa d’aquest sistema. De fet, no es disposa no des d’ara que va entrar en vigor la Llei del 2014 sinó que ja no tampoc abans es disposava en els darrers anys. S’havia disposat d’un simulador pel que eren les fórmules de càlcul de la pensió anteriors a la modificació de la Llei del 2008; però, amb posterioritat ja no n’hi ha hagut més.
Pel que fa referència a si hi han hagut queixes... La veritat és que li he de dir, Sr. Alís, per donar-li resposta a aquesta pregunta el que he fet és adreçar-me a la CASS i demanar si ells tenien doncs, coneixement en aquest sentit. Sí que m’han informat que va haver-hi gent que va demanar aquesta dada però, en tot cas com vostè sap, des de l’any 2011 es va aprovar un formulari i un protocol de com adreçar queixes i suggeriments a la CASS i, en aquest cas en relació a aquesta qüestió no n’hi ha cap registrada. Això no treu que, com li he dit, hi hagi gent que s’adreça a la CASS per demanar aquesta informació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
El mes de març passat, com he dit, va entrar en vigor la Llei de modificació de la Llei de la CASS.
Dita modificació, com ja els consta i ja ho hem dit en diverses vegades, va portar a fer uns canvis en les prestacions, canvis que vam qualificar i seguim qualificant “d’importants retallades en les prestacions”.
De fet, el 20 de gener d’aquest any els socialdemòcrates vam organitzar una reunió informativa sobre les conseqüències de la modificació de la CASS i les retallades que comportava.
Aleshores, des de la majoria de DA se’ns va acusar d’alarmistes tot insistint que oportunament s’explicaria a la ciutadania la nova Llei de la CASS. Doncs, bé, des d’aleshores res: cap explicació, cap pedagogia...
I ens trobem avui, set mesos després a l’entrada en vigor d’aquella llei, que els ciutadans estan patint importants retallades adoptades per aquella norma, especialment en matèria de pensions, incapacitat i jubilació.
Però és més, ens consta i semblaria pel que ens han dit diversos ciutadans que es troben en la impossibilitat d’obtenir de la CASS una simulació de la seva pensió previsible.
Aquesta situació no es produïa abans de la modificació de la Llei. Com bé ens ha dit Sr. ministre, anteriorment hi havia un sistema automàtic que ho permetia i posteriorment adreçat a la CASS s’obtenia un full clarament, evidentment respectant les prerrogatives de cotització, s’obtenia aquesta simulació i es podia obtenir la pensió previsible. El cas és que això no sembla possible ara.
Ens diu que no li consten aquestes queixes, diguem que hi ha ciutadans que ens han dit que al demanar això no se’ls hi pot donar aquesta resposta per escrit i ens diu que, en tot cas, la CASS disposa de mitjans. Miri, si és així li agraeixo i ja li deia que la pregunta es feia pels dubtes que ens plantejaven la gent i felicito que sigui així, però el cas és que no podrem adreçar al Govern o a la CASS cada cop que un ciutadà ens diu que demana aquesta informació, no se li pot facilitar.
Per tant, potser caldria fer els esforços i posar els mitjans suficients perquè així fos.
Potser la problemàtica no és aquesta i si realment existeix aquesta problemàtica que, insisteixo, em sembla que existeix potser les fórmules i la improvisació amb la qual aquestes es van fer en el seu moment tornen a plantejar un problema de càlculs d’aquestes pensions, situació que de fet ja s’aprofita amb altres temes de pensions com bé saben.
En tot cas, el que creiem és que no es pot jugar amb el futur dels ciutadans i si bé cal assegurar el cobrament de les pensions de jubilació, també creiem que cal fer-ho de manera transparent i comprensible per tota la ciutadania essent necessari que els ciutadans puguin disposar d’una previsió de l’import de la seva jubilació a efectes de planificar el seu futur. Per tant, ens comenta que el Govern disposa de mitjans però demanem que cal dotar... -perdó, la CASS disposa de mitjans- cal dotar la CASS i fer actuacions necessàries perquè els ciutadans puguin tenir accés a aquesta simulació per planificar el seu futur ja sigui demanant-ho expressament o, com deia vostè, de manera més automatitzada i que mitjançant la web puguin disposar d’una simulació de la seva previsible pensió de jubilació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Puc compartir amb vostè, i de fet comparteixo, la necessitat d’intentar doncs donar el màxim d’informació i com vostè esmentava fer el més previsible possible l’expectativa de jubilació que pot tenir qualsevol ciutadà.
El que m’agradaria és també que vostè entengués no la dificultat per les fórmules sinó senzillament, no és una qüestió de fórmules, és una qüestió de fer simulacions a llarg termini, doncs implicar tenir de fixar una sèrie de premisses per fer aquesta simulació.
Li poso algun exemple. Tu tens informació certa que és tot el que és teu del passat, és a dir: Quant has cotitzat fins a la data? Quants punts has acumulat fins a la data? Quin salari estàs cobrant en aquest moment? I a partir d’aquí si et queden vint anys de vida laboral has de fixar una sèrie de paràmetres per poder fer aquesta simulació. Per exemple: Quina previsió d’IPC tindràs en el futur? Quins increments de salari penses que tindràs durant els vint anys que et queden de vida laboral? Què preveus que passarà amb el valor del punt, tant a la compra com a la venda? Tota una sèrie de paràmetres.
Caldria incloure, perquè la complexitat de la CASS és bastant més gran de la que de vegades volem assumir, doncs també: si has tingut, o no vida laboral fora d’Andorra? Perquè llavors entren, a més a més, en aplicació els convenis que pugui tenir la CASS amb Espanya, amb França o amb Portugal que tenen una incidència directa en la pròpia pensió.
Per tant, el que acaba succeint és que si fem un simulador molt senzill en el que senzillament la gent posi les dades que té del passat i a partir d’aquestes dades es projecti quina pensió tindrà, aquesta pensió pot acabar sent molt allunyada del que en realitat acabarà cobrant aquesta persona sigui per més o sigui per menys, senzillament pot haver-hi grans diferències. Amb la qual cosa la CASS fins ara ha optat, i així se m’ha informat, per fer una resposta més personalitzada i no aventurar-se a posar un simulador que generi una expectativa que si no s’han posat aquestes premisses de creixement de salari, de creixement d’IPC i totes les altres que poden entrar en joc, doncs acabi donant un resultat molt allunyat de la realitat.
De fet... de fet, això és el que succeïa abans. És cert, i ja li he dit jo, que fins a la modificació de l’any 2008 hi havia un simulador; fins aquell moment la pensió era bastant senzilla de calcular, tot i així, generava resultats que després no s’ajustaven al futur, però amb l’entrada en vigor de l’any 2008, que va ser com sap al novembre del 2009 de la modificació del 2008, ja aquell simulador va quedar obsolet i ja no va donar resposta a totes les novetats que va introduir la modificació de l’any 2008 i és cert, també des d’aquell moment, que es va retirar el simulador i no s’ha optat per tornar-lo a fer.
Deixi’m només, per acabar, que li doni una dada, una dada que dóna una mica la dimensió de la dificultat que pot arribar generar això: Andorra té avui en dia 155.000 persones... la CASS té 155.000 persones que en un moment o altre han cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que tenen menys de 65 anys en aquest moment. Per tant, 155.000 persones susceptibles de poder demanar aquest...
El Sr. síndic general:
Vagi acabant, si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
...que aquesta simulació però en realitat molt diferents, la pròpia economia andorrana, la fluctuació que té doncs, genera que una part molt significativa, gairebé 5.000 d’aquestes 155.000 persones, en realitat estan avui en dia cotitzant en altres sistemes.
Per tant, la simulació caldria que es fes tenint en compte el que cotitzen en altres sistemes més el que hagin cotitzat a Andorra, informació que nosaltres com a país i com a CASS no disposem.
Per tant, el tema és molt més complex que fer un senzill simulador i, per tant, jo entenc tot i que obro la porta a traslladar naturalment a la CASS aquesta inquietud però, entenc doncs, les reticències que pugui tenir la CASS a fer simuladors que acabin generant expectatives que no responguin a la realitat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sr. Cinca, comparteixo amb vostè que evidentment una simulació no és una bola de vidre, per tant és evident que la simulació es basarà en uns paràmetres que siguin continus. Ja deia en el meu torn de rèplica, que tenint en compte que es facin les cotitzacions en un estat referent.
Però, en tot cas la pregunta és que: tenint un determinat nombre de punts adquirits i una previsió de punts que s’adquiririen, i faig la pregunta: la nova fórmula de càlcul de la pensió de jubilació permet donar una simulació d’aquesta?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, naturalment tota fórmula permet ser aplicada. Senzillament li has d’introduir les dades que et fan falta.
Quines dades et fan falta? Per exemple: quina previsió d’increment de salari tindràs; quina previsió d’IPC pot haver-hi; si el teu salari arriba al llindar a partir del qual, com saben, es genera una corba decreixent en la pensió... Has d’introduir totes aquestes dades. Al final, posar en aplicació aquesta fórmula és perfectament possible però pressuposa tenir de fixar uns paràmetres per poder llençar la projecció.
De fet, li insisteixo, el simulador que hi havia fins l’any 2009, què feia? Doncs, llençava una projecció en la que pressuposava que l’IPC seria zero sempre, que no hi hauria increment del salari mai més i que el punt de compra del punt de la CASS seria fixe i, a partir d’aquí, llençava un número. Bé, es perfectament possible.
S’ajustava aquest número al que acabaria sent la pensió... Home, no! Perquè evidentment el salari varia, perquè evidentment hi ha IPC i perquè evidentment hi cap la possibilitat de què el valor del punt pugui variar. Però, en tot cas, és possible llençar un número.
El que és important és que la persona que té aquest número, que acaba tenint aquesta projecció de la seva pensió assumeixi que aquell càlcul està fet en base a unes premisses i que si aquelles premisses varien, aquell resultat final també variarà.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
La meva pregunta va una mica directa al que ha dit i insisteixo, se’ns ha dit que caldria... -no ho compartim-, però caldria que els ciutadans per cobrir la seva jubilació prenguin mesures alternatives al sistema de seguretat social públic. En aquest sentit, no creu el Govern que sí que s’ha de poder tenir una manera precisa, la previsió... i quan parlem de previsió ja entrem en aquests paràmetres que vostè està dient; evidentment que si algun dels paràmetres canvia aquesta previsió canviarà. Però, una precisió més certa i àgil perquè els ciutadans puguin decidir sí, o no han de fer alguna actuació per complementar el seu sistema de pensió de seguretat social.
Per tant, insisteixo, no creu que la CASS hauria de disposar d’una eina àgil per facilitar la informació als ciutadans de la simulació de la seva possible pensió de jubilació amb uns determinats criteris i paràmetres prestadors des d’ara que, òbviament podran variar amb el temps però en tot cas, amb els que avui es coneixen?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, ja li ha dit que sí, que no hi ha cap inconvenient en reconèixer-li que seria una eina útil i que, per tant, li traslladaré aquesta inquietud a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
L’únic que m’agradaria és que tothom entengués que qualsevol número que es projecti estarà subjecte a aquestes restriccions. Podem convenir que de mitja l’IPC en els propers vint anys pujarà un 1%; que aquesta persona la qual demana informació, el seu salari incrementarà el 0,5% cada any...
Podem assumir una sèrie de premisses, les fixem i, a partir d’aquí llencem la pensió. Si s’assumeix això no crec que hi hagi d’haver cap problema, en tot cas, és una responsabilitat que li pertoca a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al seu Consell d’Administració determinar com ho ha de fer. Però, no em semblaria a sobre si s’assumís que ha de ser d’aquesta manera.
L’experiència el que demostra és que si això no es fa bé acaba generant més incertesa que altra cosa. De fet, ens podem remetre a la Història de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’any 95 la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la mateixa bona intenció que vostè formula la pregunta, va notificar a tothom quina era la previsió, -i deixava clar la previsió, eh?-, quina era la previsió de pensió que podia tenir a partir del que havia cotitzat fins aquell moment, i ho va fer per carta, ho va fer per escrit a l’any 95 i el que va acabar passant és que la CASS va deixar de fer això perquè va començar a tenir molta gent que anava amb aquell paper convençuda que aquella anava a ser la seva pensió... i no era la realitat com posava al paper doncs, allò acabava sent una projecció assumint una sèrie de premisses.
Per tant, s’ha de fer bé i s’ha d’enquadrar bé. Estic segur que la CASS doncs, assumint aquestes premisses no tindrà cap inconvenient, però en tot cas insisteixo, és una qüestió que correspon a la CASS.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta, Sr. conseller...
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Una darrera pregunta.
Només per precisar. Insisteixo, amb el factor incertesa, estem d’acord amb vostè. Si demà em moro, evidentment, no cobraré la pensió de jubilació i per més que hagi pogut fer una simulació no em servirà de res.
En tot cas, vaig mirant llarg, creiem que aquesta eina seria útil per una qüestió de transparència i de previsió de la jubilació, i la meva pregunta va en aquest sentit: farà el Govern gestions, o pot fer el Govern gestions, amb la CASS perquè es doti de mitjans per ficar en marxa aquesta eina informàtica de simulació de pensions?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Vagi per endavant que en cap cas li desitjo que li passi res del que acaba de dir i, per tant, espero que pugui arribar a la seva jubilació i cobrar-la.
Per tant, estic segur que haurem contribuït a què això sigui així gràcies a les mesures que hem anat prenent aquests darrers anys per assegurar que tothom cobri la pensió.
Però, en tot cas, ja li he dit... És que ho he dit ja tres vegades, eh? Traslladarem aquesta inquietud a la CASS, no cal que els dotem de mitjans, la CASS té els mitjans per poder fer un simulador, no és d’un cost econòmic, estic segur, que no es pugui assumir i en tot cas el que cal -i això els tècnics ja diran com s’ha de fer- és ajustar aquests paràmetres al màxim de la realitat perquè ja que es fa una simulació intentem que s’ajusti al màxim al que realment acabarà passant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta, Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies. Una mica en la mateixa línia.
Quant a simuladors existeixen molts simuladors a molts llocs, modificacions a molts països que han aplicat modificacions de les pensions i han incorporat aquestes fórmules complexes. S’han elaborat diferents fórmules i eines pels ciutadans perquè puguin entendre quina podria ser, evidentment, de forma previsible la seva pensió de jubilació.
Jo certament també estava molt preocupada per aquest tema i volia saber si a part de traslladar aquesta inquietud al Consell d’Administració de la CASS podríem fer alguna cosa més per fer que això fos una realitat en un termini breu.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Li torno a dir el mateix. Estic segur que el Consell d’Administració de la CASS, com a mínim, estarà tant preocupat com pot estar vostè i seran sensibles al que estem parlant aquí i, per tant, ho valoraran i prendran les mesures que creguin oportunes en tant que gestors que són de la CASS, insisteixo, no crec que ningú pugui tenir en aquest cas l’exclusiva d’aquesta preocupació, però el que sí em sembla que és important és que tampoc es generin expectatives que no corresponen a la realitat i, per tant bé, cal ajustar i insisteixo, recollint tant els suggeriments que ha fet el Sr. Alís com els que ha fet ara mateix vostè doncs, jo em comprometo a traslladar-ho a la CASS amb els mateixos termes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la pregunta número 18.
18- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la data de resolució de l’entitat BPA.
Fou registrada amb el número 1059 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
El cap de Govern va afirmar en el passat debat d’orientació política que creia que la resolució del conflicte de BPA arribaria durant el proper mes de gener.
Donada que dita finalització està estretament vinculada a la finalització i/o a la publicació dels resultats de la revisió de comptes efectuada per l’empresa PricewaterhouseCoopers, es demana: quina informació li permet afirmar al cap de Govern la data del mes de gener com a data possible de resolució de l’entitat BPA?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Primer de tot Sr. López, deixi’m aclarir que això en el Debat d’orientació política no vaig afirmar que la resolució de l’afer BPA es rebria durant el proper mes de gener. El que vaig dir és que tots els presidents en aquesta Cambra volem una solució la més ràpida possible, d’això n’estic segur, i que si podia ser a finals d’any seria millor que al gener o al febrer. Però, que podia passar... -i amb això em sembla que vaig ser molt honest-, que podia passar que la solució s’allargués fins al gener i al febrer, tot i que no ho sé. Perquè potser és el més rellevant, perquè tan important com tenir una solució ràpida, que és necessària i sóc conscient, és sobretot tenir una solució amb garanties potser encara més necessari que el primer.
Des del principi d’aquest afer he dit el mateix: hem d’aconseguir una solució que passi perquè els clients recuperin -i això penso que ho pensem tots- els seus diners. També ho pensem tots que la resta de la plaça financera de moment és així, no pateixi, no es vegi afectada i minimitzar també l’impacte dins el possible per això vaig saludar l’acord que va haver-hi entre l’AREB i els treballadors, l’impacte sobre els treballadors de l’entitat.
Aquestes són les prioritats, continuen sent les prioritats i doncs, per satisfer aquestes prioritats si cal esperar al gener i al febrer, doncs, s’esperarà.
En definitiva, el que vaig voler dir i a més no ho vaig dir al debat d’orientació política, no el primer dia sinó a les rèpliques, vaig dir que podia ser al gener o al febrer però em vaig expressar en aquells termes de què qui li parla li agradaria que fos el més de pressa possible.
A més a més, i ja acabo Sr. síndic, per fer-ho una mica distès i lligant una mica amb la seva primera pregunta, vostè em diu que no i jo, en tot cas, sí que vull fer-ho distès tot i que el tema no és un tema per estar distès, és un tema preocupant, no cal que m’ho digui i això sóc en primera persona que ho visc en primera persona i pot entendre que potser dels que estem aquí tots estem preocupats, però jo també!
El dia 4 de novembre el Sr. Ladislau Baró -sota la tutela del Sr. Ladislau Baró-, compareixerà l’AREB, i per tant, és a ells, a l’AREB determinar i explicar a les Molt Il·lustres Senyories com està el procés, perquè...
I ara sí que acabo Sr. síndic.
Perquè el més important en aquest assumpte malauradament, mal afer, és de què és que no hi hagi i no hi serà mai cap interferència ni cap pressió del Govern perquè aquesta va ser la voluntat que es va manifestar almenys per gairebé tots els consellers menys dos quan es va constituir l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri Sr. cap de Govern, sincerament em comencen a preocupar, i molt, els seus problemes de memòria: d’allò que he dit i que no he dit, i no vaig dir-ho al discurs, i no vaig dir-ho al Debat d’orientació política... Finalment no va dir-ho al seu discurs, perquè no va parlar de la BPA, però en el debat -que és el següent dia; el primer dia vostè va fer el
discurs-, però en el debat vostè sí que va parlar que la resolució de la Banca Privada d’Andorra arribaria al mes de gener. Per ser més exactes vostè va començar a parlar de la Banca Privada d’Andorra, va començar a parlar de rèdits electorals, va començar a parlar d’eleccions, després va començar a parlar de calendaris i se’n va anar al mes de gener... No sé si va haver-hi algun element del seu subconscient que el va trair situant aquesta solució, -ho va fer vostè directament, eh?- després de les eleccions comunals, després de parlar de rèdits electorals i altres qüestions que no venien gens al tema; en tot cas, aquí no ens havíem referit ningú més, només que vostè.
En relació a la suposada independència de les diferents administracions, ja sigui l’INAF o l’AREB, deixi’m que ho posi en tela de dubte perquè és vostè el primer que els xafa contínuament la plana. Vostès són independents per no fer-nos arribar determinades informacions, i s’acull a aquesta qüestió, però després resulta que vostè té informació quan l’interessa, sap qui s’ha reunit amb qui, té la informació que té... Vostè s’ha dedicat des del primer moment, des de l’anunci de la intervenció que va fer vostè, en lloc de fer-la l’INAF, anar posant en entredit la independència de totes aquestes institucions i, per tant, en aquest tema com en algun altre tema de la BPA, doncs hem deixat de confiar amb la seva paraula malauradament perquè sap que vam estar al seu costat de manera intensa al principi de la crisi, però és vostè el que ha malmès la nostra confiança, i amb els fets i amb les mitges veritats, amb les amagades, amb els diferents gestos, doncs, ha anat perdent absolutament la nostra confiança.
I pel que fa, doncs, les prioritats del país han deixat de ser el primer i potser, en el cap d’algú, el primer ara són les properes eleccions. I tampoc serà un escenari nou si després d’unes eleccions arriben determinades notícies. No fa gaire vam patir una situació ben similar.
I després el fet gens casual, gens mancat de cap intenció de situar la solució després de les comunals, si és que és així, -i ara li faré alguna pregunta més en aquest sentit- com no pot ser d’una altra manera i coneixent-lo, ens comença a preocupar. És a dir, que situa aquest escenari després de les comunals. Passi el que passi, doncs, el mes de gener, no sé si tenim alguna sorpresa, no sé si vostè té alguna sorpresa guardada, ja sigui pel dia 15 de desembre o pel 16 de desembre o pel proper mes de gener.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel torn de dúplica, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Miri, Sr. Pere López, l’invito ja si vol aquesta tarda, potser acabarem aviat, i ens mirarem el debat conjuntament, perquè aquest sí que es pot mirar perquè està penjat a la web. I li puc assegurar que em vaig expressar amb els termes que acabo de dir.
A demés em reafirmo amb una cosa que a mi em sembla fonamental. Perquè va ser la voluntat aprovada per aquesta Cambra, i en tot cas qui en parli en serà verdaderament respectuós. La voluntat, que estic convençut, que almenys està compartida per la majoria, ja dic, la majoria, que l’AREB faci la seva feina de forma extremadament professional, amb el temps que faci falta per buscar una solució, ho he dit amb aquests termes, amb garantia.
I permeti’m que li digui una cosa, perquè hi ha coses que, miro de ser el més correcte possible, però és que vostè amb allò que fa, les preguntes que fa, fa les mateixes contestes, després fa aquestes insinuacions que no acaben d’agradar, i permeti’m, no vull entrar en cap polèmica. Però insinuar que el Govern té un interès en endarrerir la resolució de l’afer BPA em sembla, -vaig a fer un qualificatiu que no se m’enfadi- extremadament poc correcte, m’entén, extremadament poc correcte.
Nosaltres ja entenc que ningú d’aquesta Cambra, i ho vull pensar i ho dic mirant els ulls, no jugaré mai amb una qüestió com aquesta. No podem jugar amb una qüestió com aquesta.
Però és que a més a més dir això és molt greu Sr. López, perquè és faltar a l’honorabilitat dels 5 membres de l’AREB que són persones d’una alta experiència, d’una contrastada experiència i d’una altíssima integritat, m’entén.
Jo li dic això a bones i no voldria fer més polèmiques amb vostè. L’AREB farà la feina que ha de fer perquè la Cambra de forma majoritària li va donar aquesta eina. El Govern no interferirà amb les decisions que faci l’AREB, i en tot cas, el que no farà el Govern és dubtar de la seva professionalitat com està fent vostè avui.
I qui ha viscut...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. cap de Govern:
Acabo Sr. síndic.
Els que hem viscut amb la duresa que s’ha viscut aquests dies, molt dolents per Andorra, si vostè pensa que hi ha algú aquí que fica abans que tot la solució, vol endarrerir la solució per unes qüestions purament polítiques comunals, és que d’una, a mi no em coneix gens ni mica, però en tot cas no coneix de la integritat d’aquest Govern i sobretot no coneix de la integritat dels cinc membres que amb tota independència fan la feina de l’AREB, que saludo la seva feina.
I a més a més, continuen havent-hi les mateixes prioritats, que és el que amb tots nosaltres hauríem d’estar més que satisfets, que els clients recuperin els seus diners, d’una part, que no hi hagi danys per a la resta de la plaça financera, i que dins del possible, el màxim de treballadors puguin retrobar-se una vegada hi hagi una solució amb garanties, com el terme que m’he expressat en la meva primera intervenció.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem a les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Ha començat una mica al final de la seva intervenció. El problema, Sr. Martí és que sí que el coneixem. Vostè diu que no el coneixem. Nosaltres no posem en dubte la professionalitat ni el treball tècnic que s’estigui fent des de l’AREB i des de l’INAF, i el que els tècnics estan fent i estan treballant.
Però hi ha tota una sèrie de qüestions que li he dit abans, i vostè n’és el principal i diria, pràcticament, l’únic responsable d’haver perdut la nostra confiança. Vostè ha ocultat informació, bloqueja l’arribada de documentació, no ens explica qüestions que ens hauria d’haver explicat, i vostè això ho està fent intencionadament, com hem pogut veure aquest matí amb el contracte, per exemple, de revisió, en el que nosaltres volíem saber quin és l’objecte d’aquest contracte i què és el que hi ha darrera d’aquesta revisió. Una qüestió essencial per la resolució.
Per tant, entendrà que qualsevol tipus de suspicàcia en relació al calendari, un calendari que cal dir, que s’ha endarrerit moltíssim respecte del que s’havia anunciat. El ministre portaveu, que ara mateix no està al seu costat, va anunciar que al mes de juny això estaria resolt, que estaria abans de l’estiu i entremig hi ha moltíssims dubtes d’aquest procés de revisió de comptes, de quin procediment s’ha emprat, i vostè contribueix, doncs, a aquesta desinformació per la nostra part, ficant tot tipus d’obstacles reglamentaris o no reglamentaris per no enviar-nos aquesta informació.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Pere López:
Per tant, li demano en què es va basar en el debat d’orientació política per dir que aquesta resolució no arribaria fins al mes de gener, com sí que va dir en aquesta tribuna, que va dir en primera instància, que creia que arribaria cap a finals d’any o principis de gener.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No em vaig basar. I vostè em dirà no, el Sr. cap de Govern m’està dient que no es va basar en res.
Vaig dir simplement, i amb aquests termes em torno a expressar avui, i el convido, aquesta està penjada públicament, de la mateixa manera que la primera pregunta haurem d’esperar a veure si el cap de Govern menteix tant, que es faci l’acta de la Junta de Presidents, aquesta li puc assegurar que la podem mirar fins i tot conjuntament, així la nostra relació potser s’anirà ficant en un cert confort, dit passant.
Ara bé, vaig dir que m’agradaria dir a tots plegats, ens agradaria que la solució fos la més ràpida possible. I llavors vaig dir, com hauria pogut dir al mes de desembre o al mes de març, que potser al gener o al febrer. Però sortint de la base que a tots ens interessa que es faci el més ràpidament possible.
I a més a més, a mi això em sembla rellevant, vaig dir, si ha de ser al gener o al febrer perquè així hi ha més garanties, doncs, millor. I vaig afegir, a més a més, que no serà pas el Govern que farà cap interferència amb l’AREB, per pressionar més o menys, perquè no ho ha fet mai i no és la seva missió. Perquè a més a més té plena autonomia i aquí rau, també, part de les demandes d’informació, la plena autonomia, per això torno, com costum Sr. Gallardo, a saludar aquest compromís que totes les demandes d’informació vagin vehiculades a organismes que han de contestar per millor agilitat de les mateixes. I en definitiva em vaig basar en això.
Miri, Sr. López, a mi m’agradaria que fos demà, m’entén.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Però si al final li dic, si al final ha de ser al desembre, doncs, millor que al gener, i millor al gener que al febrer. Però perquè m’entengui. Si ha de ser el dia 9, 10, 11, 12 i no el 14 de desembre, doncs, millor, m’entén. Perquè jo he viscut i estic vivint al Govern el que és la duresa d’aquesta crisi financera. I l’objectiu del Govern, però que no condiciona en res les solucions, perquè és l’AREB que ha de fer la seva feina, el que li agradaria més que l’objectiu, amb aquells tres preceptes que no cal que torni a mencionar, és que això se solucioni el més ràpidament possible, i res més.
Després vostè, legítimament pot tenir confiança o no amb el cap de Govern. Veig que no en té cap. Però en tot cas, amb això sí que l’invito...
El Sr. síndic general:
Heu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
Acabo Sr. síndic.
... a veure, està penjat a la web, si tal com m’expresso no és la realitat, Sr. Pere López.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Insisteixo en la idea que em sembla que té o pot tenir algun petit problema de memòria. És a dir, ho va dir i a més jo em vaig expressar en aquest sentit en relació a la seva intervenció que quedava clar que abans del 13 de desembre no hi hauria resolució del tema de BPA. I en la Junta de Presidents, que he sabut que està gravada, doncs, tindrem ocasió de debatre del que vostè avui va dir en aquell moment i que avui no ha volgut reconèixer públicament.
Parla tot sovint que vostè viu aquesta crisi de manera intensa, però des del Govern, a vegades, i en tot cas vostè avui tampoc no n’ha parlat, dels ciutadans que l’estan patint. És a dir, vostè fa aquest al·legat que jo tinc l’interès perquè l’estic patint, l’estic suportant, però vostès no tenen en primera persona amb les seves intervencions, en tot cas vostè fins ara no n’ha parlat, dels ciutadans que estan esperant aquesta resolució, dels ciutadans que tenen els seus estalvis amb aquesta entitat, i dels ciutadans que esperen un calendari concret. Perquè van ser vostès els membres de Govern que van dir que això estaria resolt el mes de juny. Van ser vostès i ningú els va pressionar per fixar un calendari de resolució, ningú els va dir que això havia d’estar en un mes, dos mesos. Van ser lliurement vostès que van dir que el mes de juny estaria resolt. Van ser vostès que van dir que abans de l’estiu estaria resolt. Que el mes de setembre, a principis de setembre -ara no recordo- mitjans de setembre, es presentaria el resultat de l’auditoria. A finals de setembre, van passant els mesos, i entendrà que les inquietuds...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Pere López:
... els dubtes sobre això es van estenent. Per tant, com que vostè sí que té informació, ens pot dir quan creu que serà aquest calendari de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, en dos parts, Sr. síndic.
D’una part, que vostè digui al cap de Govern que no està inquiet, perquè els primers que estan més que inquiets són els estalviadors que han fet confiança a la BPA.
Això no ho he dit avui, avui ja ho he dit dos vegades que és una de les prioritats... és que és clar, és que vostè a demés no m’escolta. Ho he dit, que és la gran prioritat que puguin recuperar els diners que van ficar dins la BPA.
És clar que és la gran prioritat. És que aquesta prioritat també hi va de la solvència de tot el nostre sistema financer. Vaig ser el primer de tots que vaig dir gairebé, d’altres també ho pensaven com jo, que l’objectiu és que no hi hagués cap classe de quita. Que quedi per endavant això.
La segona cosa, ho sabrem conjuntament, Sr. Pere López. Miri el dia 4 de novembre, encara que no s’ho cregui, el 4 de novembre vostè tindrà la possibilitat de -perquè així em sembla que està convocada una altra compareixença AREB- que jo penso que tenen l’obligació, si així ho creu la Comissió, de convocar-la tantes vegades com faci falta. Però a més a més, hi ha una obligació també legal de tenir informat el Consell General, no únicament des del pla de resolució, però hi ha la voluntat d’informar el Consell General. Per tant, ho sabrà el mateix moment que jo. Però més important que ho sàpiga vostè o jo, és que ho sàpiguen, miri li llegiré, que ho sàpiguen els clients. Aquesta és la prioritat. I que hi hagi una solució amb garanties.
Si el Govern en el seu moment va dir al mes de juny i el mes de setembre és perquè ens ho semblava. Però ara ja no m’he aventurat. Ara que dic el mes de gener, ara resultarà que si finalment fos el mes de novembre també he mentit. Escolti, ho sabrem conjuntament, no li amago res. Vostè té una obsessió que li amaguem tot. Seriosament, té una obsessió.
Miri, potser no m’explico bé, però en tot cas segurament escolta bé, vostè. Escolti el que vaig dir i em vaig expressar amb els mateixos termes al debat d’orientació política a les rèpliques que vaig tenir justament amb vostè amb una pregunta o amb un intercanvi d’opinions...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
... molt amable i molt positiu.
Aquesta és la contesta Sr. síndic i li faig al conseller Pere López amb tot el respecte.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Hauríem d’anar tancant el tema.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Segons el que contesta el cap de Govern, dos repreguntes.
Bé, no tinc cap obsessió en què vostè amagui, tinc una constatació que vostè l’amaga. Aquest matí hem tingut una clara mostra com un contracte que vaig demanar el mes de juny, vostè ha fet el possible perquè no el tingui. Per tant, no és cap mena d’obsessió ni és una opinió. És a dir, hi ha coses que es poden constatar i que es poden comprovar fàcilment, i aquesta és fàcilment comprovable per tots els que estem aquí, que vostè està decidit, doncs, a no fer-nos arribar aquesta informació, i en tot cas, com li deia aquest matí, l’hem de felicitar perquè se n’ha sortit d’amagar-nos tota aquesta informació, no només a nosaltres, i que no tinguem aquesta informació, i que per tant, tinguem dubtes, primer de la seva paraula i després dels seus calendaris, i després d’aquesta proposta de resolució. Perquè hi ha diferents elements que han comportat que sembla que pugui haver-hi una voluntat o una necessitat, doncs, d’allargar uns calendaris, que primer eren uns altres i que s’han anat allargant. I és vostè el que cada vegada que parla de BPA li surten els calendaris electorals i ens situa en el mes de gener.
Per tant, li demano clara i obertament, si amb la seva informació ens guarda alguna sorpresa per després d’aquesta contesta electoral. És a dir si després del 13 de desembre té alguna informació que a hores d’ara creu que pugui arribar, que no arribarà abans d’aquestes eleccions, que arribarà després i ens assabentarem després.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
De sorpresa no, i en tot cas, jo espero que hi hagi una sorpresa que és la que desitja tothom molt agradable, i que tot el que s’ha fet, tota la feina que es faci aquí, i en tot cas si és sorpresa agradable, que és la que esperem tots, la donarà, no pas el cap de Govern sinó l’AREB, perquè per això se li va donar aquesta funció de dirigir aquest malaurat assumpte financer.
Mir Sr. López, no se m’enfadi, però jo arribo a la conclusió que vostè ve aquí bàsicament no per buscar informació sinó per buscar confrontació. I no en trobarà aquí. No en trobarà. Perquè sóc el cap de Govern d’Andorra i tota la informació que es pugui donar es donarà. La que és confidencial vostè sap que no es pot demanar, i n’hem parlat moltes vegades o alguna vegada amb el Sr. Alís, i han reconegut que algunes preguntes que es van fer no es podien fer, perquè la Llei impedia claríssimament els organismes amb els quals se’ls hi demana la Llei... no em digui que no Sr. Alís. Al final no gravarem les trobades perquè no seria ni amable ni correcte.
En tot cas, a les seves ganes de confrontació, jo li proposo que busquem tots conjuntament amb un to moderat, solucions, i això passa bàsicament per deixar treballar l’AREB. Per tant, l’AREB en el seu moment dirà exactament el calendari perquè és la seva missió. I ho sabrem els consellers, com tenen vostès l’obligació, i el Govern a l’ensems. I això és la garantia major de tenir les tres premisses complertes, que les torno a dir, i les diré a la inversa del que he dit: treballadors, sector bancari i també que els estalviadors, els que han posat els diners a la BPA recuperin els seus actius. Aquestes són les grans prioritats.
Moltes gràcies Sr. síndic, i evidentment a mi no em trobarà dins la confrontació, em trobarà com a part de les solucions, i la informació és una cosa, buscar al tomb de la informació, la confrontació no és el bon camí, Sr. Pere López.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una última repregunta.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Miri Sr. cap de Govern, no se m’enfadi, però el que està provocant aquesta desinformació, que no és una desinformació dels consellers, el que està provocant aquesta desinformació dels ciutadans, el que està provocant aquests escenaris és vostè, i vostè ha decidit. Doncs, ens va informar fins al moment de votar la Llei. No ens pot posar dels que no estem a la banda de les solucions. Vam votar la Llei favorablement. Vam donar suport al Govern en els moments més complicats. Estem participant de la Comissió especial. Estem sent responsables.
Per tant, quan situï la línia entre els que estan per les solucions i els que no estan per les solucions, li demano, si us plau, que no se li ocorri posar-nos a l’altra banda. El que està obstinat a bloquejar la informació, i vostè sabrà la raó, és vostè. El que està creant aquesta sensació de desinformació als ciutadans és vostè, perquè ha triat aquesta via.
I en tot cas, el temps dirà que és el que hi havia i per què hi havia aquesta obsessió, aquesta voluntat manifesta per part del cap de Govern a bloquejar la informació, no només del Govern, des de les diferents institucions i organismes que hi depenen o que no hi depenen.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. cap de Govern, i tancaríem aquí.
El Sr. cap de Govern:
Sí, senyor, no hi ha hagut pregunta perquè el Sr. López el que li agrada és la confrontació. De preguntes en fa poques, ell ha vingut aquí a fer confrontació.
Simplement, per acabar, escolti Sr. Pere López, jo li agraeixo, ja li he agraït moltes vegades que amb el suport, no d’altres, però amb el seu suport es va votar la Llei. Vull dir, jo no he vingut aquí a criticar a ningú, ni a buscar confrontacions.
Vostè insinua coses... fins i tot ho podria acceptar com a cap de Govern per l’esgrima parlamentària que vostè em digui, escolti, Sr. cap de Govern, però per favor, no digui que el cap de Govern està manipulant institucions, que hi ha gent molt respectable que estan fent la seva feina i els està condicionant per no sé quines solucions o no sé quines sorpreses.
L’única sorpresa que espera el Govern, i així acabo Sr. síndic, és que aquesta crisi financera acabi bé pel conjunt dels ciutadania i pel bé d’Andorra.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a la pregunta número 19.
19- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de l’amiant.
Fou registrada amb el número 1060 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre.
Exposa la pregunta el Sr. Josep Majoral Obiols.
Teniu la paraula.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 12 d’octubre, es publicava en un mitjà de comunicació escrit la demanda de regulació de la manipulació de l’amiant.
Vist l’exposat anteriorment, es pregunta: en quin estat es troba la normativa que regula l’amiant a Andorra?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Respon pel Govern, la ministra, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
La regulació d’un material com l’amiant s’ha d’abordar des de 3 àmbits diferents: la regulació del seu ús, la seva gestió com a residu i la regulació de la manipulació d’aquest material des de la perspectiva de la seguretat laboral.
Pel que fa a la regulació de l’ús d’aquest material cal remarcar que fa molts anys que no s’empra en l’edificació. Tot i així, actualment estem treballant en una modificació del reglament de la construcció, i entre altres inclourem la prohibició de l’ús de l’amiant en els materials destinats a l’edificació. Aquesta modificació s’aprovarà segurament abans de final d’any.
Pel que fa a la regulació de l’amiant quan esdevé un residu. Avui la normativa vigent en matèria de residus ja inclou el seu control. De fet l’any 2014, i aprofito per felicitar el meu predecessor per haver-ho fet, es va modificar el reglament pel qual es regula la gestió de residus perillosos introduint obligacions quant a l’emmagatzematge i al transport de l’amiant. El Departament de Medi Ambient també va donar suport als gestors per trobar una línia d’eliminació, i actualment disposem de 4 gestors autoritzats per emmagatzemar i exportar l’amiant.
A més a més, en el marc de l’establiment de la garantia de gestió de residus obligatòria en el cas d’una obra, s’obliga a presentar un certificat de l’arquitecte que informa de la presència de l’amiant o no. En el cas que es declari la presència d’amiant s’informa al Departament de Treball, i el mateix Departament de Medi Ambient controla també la gestió correcta d’aquest residu al final de l’obra.
En darrer lloc també s’està treballant la regulació des de la prevenció dels riscos laborals i la seguretat en el treball. En aquest sentit el Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació ha creat un grup de treball integrat per tècnics del Departament de Treball i del Departament de Salut, que en aquests moments estan analitzant els diferents marcs normatius que existeixen al respecte, als països del nostre entorn, a fi de poder valorar els models de regulació existents i veure com es pot implementar un marc de regulació aquí a Andorra.
De fet, avui la ministra Ferrer no hi és, ja s’han exposat els motius aquest matí, però en tot cas m’he informat que té previst tenir enllestit aquest reglament durant el primer semestre del 2016.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Moltes gràcies Sra. ministra per les seves explicacions.
Primer de tot, doncs, celebrem que ja s’estigui treballant amb tota aquesta reglamentació quant a la regularització de l’amiant.
Entenem que també és una demanda que ens fa l’Associació de gestors i no és pas una demanda que sigui recent, sí que ho és però també va ser una demanda que van fer durant la campanya electoral.
Després, al contrari de celebrar-ho, lamentem que ens posem a treballar amb aquest tipus de regulació després de què l’OMS ens situï dintre d’una llista de quinze països que diu que encara no tenim regulat, en totes les seves formes, l’amiant, i aquests països són -i en cito alguns-, per exemple: Albània, Armènia, Rússia, Moldàvia, Ucraïna... per citar-ne alguns.
Llavors, Sra. ministra, jo aprofito per fer-li una pregunta més: es pot vostè comprometre i donar-nos una data de quan donarem satisfacció tant a la demanda de l’Associació de gestors com quan estarà tota la reglamentació aquesta acabada i per aplicar?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
La Sra. ministra té el temps del torn de dúplica. Si vol contestar directament o si vol fer servir el temps de dúplica...
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, contestaré a la pregunta.
Només abans aprofitar per reconèixer que és veritat que l’Associació de gestors de residus s’han implicat molt en aquest àmbit, i aprofitar també per valorar la feina que estan fent. De fet, el Departament de Medi Ambient des de fa anys està treballant estretament amb ells i concretament les modificacions de la reglamentació en matèria de residus es van fer, doncs, conjuntament amb el sector implicat.
Pel que fa a la pregunta, Sr. conseller, crec haver-li respost al principi. La ministra Rosa Ferrer està treballant en aquests moments en l’àmbit de regulació relatiu a la manipulació i la higiene i seguretat en el treball. De fet jo ja he contestat que en principi les previsions eren que estigués enllestit en el primer semestre del 2016, però ho torno a repetir. I, pel que fa doncs al seu ús, també he explicat que estem treballant en la modificació del Reglament de la construcció que en principi el tindrem enllestit a finals d’any i que aprofitarem una sèrie de modificacions que estem fent per incloure la seva prohibició tot i que a la pràctica ja fa molts anys que no s’utilitza amiant al país perquè de fet la Unió Europea ja ho té prohibit, crec recordar, des de l’any 2005. I pel que fa a la seva gestió com a residu ja he explicat que ja disposem de tota la regulació complerta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
No hi ha repreguntes...
Passem a la darrera de les preguntes. Pregunta vintena.
20- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a les informacions publicades al Periòdic d'Andorra el dia 13 d'octubre sobre la manca de resposta per part del Ministeri de Medi Ambient referent a la calefacció dels edificis en normativa amb caldera compartida.
Fou registrada amb el número 1063 i s’ha publicat en el Butlletí número 40/2015, del 13 d’octubre. Exposa la pregunta la Sra. Judith Pallarés Cortés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
En relació al titular que va sortir al Periòdic d’Andorra el dia 13 d’octubre sobre la manca de resposta que havia ofert el Ministeri de Medi Ambient referent a la calefacció dels edificis en normativa que tenien caldera compartida i que semblava ser que a part d’estar fora de normativa es quedaven sense poder donar aquesta calefacció, es pregunta a Govern: què pensa fer per resoldre aquestes irregularitats?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Entenc, Sra. consellera, que quan demana què pensa fer el Govern per resoldre aquesta irregularitat, es refereix al fet que esmenta el mitjà de comunicació que per falta de resposta del Ministeri de Medi Ambient no es dóna l’ordre de subministrar la calefacció a uns edificis de la Cortinada.
Si és així, aquest fet es va resoldre aclarint a l’administradora dels blocs implicats que el reglament no preveu en cap cas el tancament de la calefacció en cas d’incompliment de la transitòria que obliga a substituir els comptadors d’horaris per comptadors calorimètrics.
De fet, aprofito per puntualitzar que el que s’esmenta a l’article de premsa relatiu al fet que l’incompliment del reglament provoca que els que l’apliquen es queden sense servei de calefacció, és totalment erroni. La legislació, en cap moment, preveu que es talli el subministrament de calefacció en un cas com aquest que no afecta la seguretat de la instal·lació i així va quedar recollit en un article al dia següent.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. ministra, també, per la resposta.
He de confessar que un cop sí que és cert que el titular era una mica escandalós culpant al ministeri sobre el fet de què la gent no tingués calefacció i això la lectura d’ell també el dubte que ens preocupava era més el fet de què no s’havia donat potser una resposta en el moment que es requeria i també el fet de què en realitat sí que és veritat que ha passat el període a l’hora de fer algunes d’aquestes modificacions.
De fet, va ser el Periòdic el que ens va despertar la preocupació en relació al fet de què per estar fora de normativa no fos el Govern sinó que alguns administradors es neguessin a donar calefacció a aquells edificis amb aquesta caldera compartida, doncs, podria provocar una situació complicada amb aquells veïns que sí que havien complert fent el canvi dels comptadors calorimètrics de precisió quan altres no ho havien fet.
Nosaltres som conscients que la situació econòmica dels últims anys, precisament durant aquest últim període, ha estat una mica complicada fins i tot per molts petits propietaris que animats en temps de bonança es van hipotecar comprant pisos que actualment són molt difícils de mantenir i també que el fet de què hi ha blocs d’edificis molt antics i comunitats de veïns amb una caldera compartida que tenen molts pisos buits o amb propietaris desconeguts i estrangers que provoquen situacions complexes en la gestió global d’aquestes comunitats.
Per aquesta raó entenem que incidir o deixar entendre o no donar resposta al fet de què aquestes persones o aquestes comunitats no estan obligades a no donar la calefacció a altres veïns que sí que han complert doncs, era urgent donar-li una resposta.
També enteníem que segurament, encara que ja ho ha comentat ara mateix el que nosaltres enteníem, però potser el fet de què hagi passat aquest període de crisi en els últims anys i de què sí que és cert que vuit anys sembla que són molts anys però que és molt complicat poder assolir aquesta normativa doncs, potser es podria plantejar establir algun cert... ampliar la pròrroga de tal forma que ningú es quedi sense calefacció per un malentès o que al mateix temps cap comunitat estigui fora de la llei per aquesta qüestió.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Bé, podríem fer un recull cronològic de tots els fets des del 18 de maig perquè de fet també en el mateix article hi ha dates que són errònies i, de fet, la primera petició que van tenir quant a la relació entre la instal·lació dels comptadors calorimètrics i el fet de poder encendre la calefacció la van tenir el setembre, no el 18 de maig.
Però bé, això és veritat que és un cas molt particular on intervenen altres elements que no són propis de l’Administració.
Jo entenc que a la primavera, com bé recorden els seus companys a la compareixença pública que vaig fer, nosaltres ja teníem clar que podia existir una certa confusió arrel de les diferents modificacions que hi havien hagut dels reglaments i, de fet, ja vam explicar en aquella compareixença que aniríem a fer un porta a porta a totes les instal·lacions de calefacció, doncs, concretament per mirar tots els aspectes lligats als hidrocarburs i als possibles impactes sobre el medi però que també aprofitaríem per fer una verificació de la instal·lació en la seva totalitat.
El director del Departament justament aquesta setmana va fer una roda de premsa explicant que iniciàvem aquesta campanya i de fet la voluntat nostra és primer aprofitar aquest porta a porta per anar a explicar i recordar als titulars les seves obligacions i, bé... obrir expedients sancionadors si és necessari si hi ha una prova de mala voluntat; però, nosaltres entenem que aquest porta a porta sobretot ha de servir perquè la informació arribi a cada propietari d’edifici.
I després també recordar que els reglaments modificats han previst vuit anys per instal·lar aquests comptadors calorimètrics que el Govern en el seu programa Renova preveia, doncs, possibles ajudes per aquests comptadors i de fet hi ha persones que han demanat accedir a aquestes ajudes. És veritat que ara Renova no ajudarà més a la instal·lació dels comptadors calorimètrics perquè ara entenem que la gent que no els té ara està fora de normes, però fins ara hi ha hagut també aquesta possibilitat atenent la situació de crisi que diu vostè de poder accedir a les ajudes de Renova per instal·lar els comptadors calorimètrics.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta, Sra. consellera...
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Es plantegen poder ampliar el termini d’aquests vuit anys per no deixar algunes d’aquestes comunitats fora de llei, ja que ha comentat que la intenció tampoc no és perseguir a ningú sinó sancionar potser a aquelles persones amb una manca de voluntat o d’interès per estar en termini? Però entenc que això serà una mica complicat.
No sé si han pensat en ampliar una mica més el termini?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
El termini ja es va ampliar una vegada. Jo crec que l’ampliació del termini no serà la solució, jo crec més en la solució que estem desenvolupant des del ministeri que és anar a fer un porta a porta, explicar a la gent les seves obligacions i ser una mica flexibles i no obrir expedients sancionadors sinó avisar a la gent i donar-los-hi un termini que haurà de ser relativament curt però donar-los-hi un termini justament perquè acabin complint la normativa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes i tampoc hi ha més preguntes i més punts a l’ordre del dia, per tant, s’aixeca la sessió.
(Són les 16.43h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 22 d’octubre del 2015
1. Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrits de data 16 i 19 d’octubre del 2015, relativa a les raons que van portar el cap de Govern a no honorar el compromís que va fer a la Junta de Presidents de trametre la demanda d’informació a l’INAF, AREB i UIFAND, (Reg. Núm. 1089 i 1093).
2. Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 20 d’octubre del 2015, relativa al balanç de situació de BPA, (Reg. Núm. 1096).
3. Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 20 d’octubre del 2015, relativa a la negativa d'obrir comptes a nous clients i la seva repercussió en les demandes de noves inversions estrangeres, (Reg. Núm. 1097).
4. Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 20 d’octubre del 2015, relativa a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM), (Reg. Núm. 1101).
5. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa al futur del sector agrícola i ramader del Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 1036).
6. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la política retributiva del SAAS, (Reg. Núm. 1037).
7. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al possible ús futur de l’edifici Sud Ràdio, (Reg. Núm. 1038).
8. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa als costos i condicions de la connexió a Internet del Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 1039).
9. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la prioritat de la cartera de la Sra. Olga Gelabert, ministra de Cultura, Joventut i Esports, (Reg. Núm. 1040).
10. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al cost de reconversió del CIAM o museu de l’aigua a sala d’exposicions, (Reg. Núm. 1041).
11. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al programa ARA, (Reg. Núm. 1042).
12. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al camp d’esports d’Aixovall, (Reg. Núm. 1043).
13. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’emissió d’euros andorrans, (Reg. Núm. 1044).
14. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional, (Reg. Núm. 1055).
15. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de les aigües d’Andorra, (Reg. Núm. 1056).
16. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’incompliment de Govern al que s’estableix en la carta Social Europea, (Reg. Núm. 1057).
17. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la possibilitat pels ciutadans d’obtenir una simulació del càlcul de la pensió de jubilació de la CASS després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2014, (Reg. Núm. 1058).
18. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la data de resolució de l’entitat BPA, (Reg. Núm. 1059).
19. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de l’amiant, (Reg. Núm. 1060).
20. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a les informacions publicades al Periòdic d'Andorra el dia 13 d'octubre sobre la manca de resposta per part del Ministeri de Medi Ambient referent a la calefacció dels edificis en normativa amb caldera compartida, (Reg. Núm. 1063).
