Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 15/2014 - 33 pàgines
Sessió ordinària del dia 16 d’octubre del 2014
El dia 16 d’octubre del 2014, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 77/2014, que és el següent:
1- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa.
2- Examen i votació de la Proposta d'aprovació de l'adhesió al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l'emmagatzematge d'armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció.
3- Examen i votació de la Proposta d’acceptació de l’Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat.
4- Examen i votació del Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.
5- Examen i votació del Projecte de llei de bases de l’ordenament tributari.
6- Examen i votació del Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes d’Andorra.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels
M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sra. Olga Adellach Coma
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Pere Altimir Pintat
M. I. Sr. Daniel Armengol Bosch
M. I. Sr. Gerard Barcia Duedra
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sr. Jaume Bartumeu Cassany
M. I. Sra. Roser Bastida Areny
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sra. Sílvia Calvó Armengol
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sra. Celine Mandicó Garcia
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Xavier Montané Atero
M. I. Sr. Pere Obiols Mogio
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. David Rios Rius
M. I. Sra. Sílvia Riva González
M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla
M. I. Sr. Aleix Varela González
M. I. Sra. Meritxell Verdú Marquilló
El M. I. Sr. Síndic General ha excusat l’absència de les M. I. Sres. Mònica Bonell Tuset i Mariona González Reolit.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances i Funció Pública; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Economia i Territori; Xavier Espot
Zamora, Ministre de Justícia i Interior; Cristina Rodríguez Galan, Ministra de Salut i Benestar; Roser Suñé Pascuet, Ministra d’Educació i Joventut i Albert Esteve García, Ministre de Cultura.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Rosa Gili Casals, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 16.00h)
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Bé abans de començar l’ordre del dia, i en aplicació de l’article 56 del Reglament del Consell General, us proposo la modificació de l’ordre del dia establert per aquesta sessió ordinària, traslladant el punt número 5: Examen i votació del Projecte de llei de bases de l’ordenament tributari en el primer lloc de l’ordre del dia.
No hi ha cap objecció...
Bé si no hi ha objeccions, passem al primer punt de l’ordre del dia:
1- Examen i votació del Projecte de llei de
bases de l’ordenament tributari.
L’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha estat publicat en el Butlletí número 73/2014, del 2 d’octubre. Intervé per exposar l’informe de la Comissió, el Sr. Xavier Montané Atero, nomenat ponent per part de la comissió.
El Sr. Xavier Montané:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del 3 d’abril del 2014, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenar ponent del Projecte de llei de bases de l’ordenament tributari. Em correspon avui presentar una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de les reunions celebrades els dies 6, 13, 22 i 27 de maig, els dies 5, 10 i 25 de juny, els dies 1, 8 i 29 de juliol, i els dies 2, 9, 16 i 30 de setembre del 2014, ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que l’hi han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre un total de 268 esmenes, de les quals 41 foren presentades pel Grup Parlamentari Mixt, 127 foren presentades pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata i 100 foren presentades pel Grup Parlamentari Demòcrata.
De les esmenes presentades, 47 esmenes s’han aprovat per unanimitat, 20 esmenes s’han aprovat per majoria, 48 esmenes no s’han aprovat, 15 esmenes han estat retirades, 95 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per unanimitat, i 43 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per majoria.
D’altra banda, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha acordat per unanimitat fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la Llei s’adeqüi pel que fa als aspectes gràfics i de presentació a l’acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de llei, del 18 d’abril del 2002.
També s’ha acordat fer una correcció ortogràfica de tot el text.
Del resultat de la votació de les esmenes i de l’acord final que acabo d’esmentar, se’n desprèn l’informe de la comissió aprovat per unanimitat, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Passem a les intervencions per part dels grups.
Per part del Grup Parlamentari Mixt, té la paraula el Sr. Jaume Bartumeu.
El Sr. Jaume Bartumeu:
Gràcies.
Bé avui com acaba de dir el ponent, hem d’examinar i votar la Llei de bases de l’ordenament tributari. És una llei cabdal per endegar de manera adequada el nou marc fiscal andorrà. Una llei que ha necessitat,
-ara ho recordava el ponent-, tretze reunions formals de la Comissió Legislativa de Finances per a debatre les esmenes presentades, i un nombre difícilment quantificable, -penso jo-, de reunions informals, trobades i converses per intentar acostar posicions i plantejaments que permetessin trobar acords transaccionals en el redactat final de les nombroses,
-molt nombroses-, esmenes presentades.
A ben segur el projecte del Govern va rebre tantes esmenes, -especialment del seu propi grup parlamentari-, perquè el contingut està inspirat, en gairebé tot l’articulat, en la Llei general tributària espanyola, llei que va intentar actualitzar i modernitzar l’ordenament tributari espanyol. La normativa que recull el projecte del Govern ha de permetre assegurar el correcte compliment dels impostos a Andorra i, per tant, donar la cobertura legal corresponent perquè l’administració tributària pugui realitzar la seva feina. Calia doncs andorranitzar el text.
La llei també hauria d’oferir un marc de garanties i seguretat jurídica als ciutadans i les empreses. Per tant, l’objectiu hauria de ser també assolir un equilibri entre compliment i garanties. Per la seva naturalesa, el compliment dels tributs ha de ser obligatori, -ja ho sabem-, i cal establir els mitjans oportuns perquè efectivament s’assoleixi aquest objectiu; i a la vegada, cal respectar els drets i garanties dels ciutadans derivats de l’Estat de dret, sense que l’administració tributària pugui actuar amb arbitrarietat i discrecionalitat. Assolir aquest equilibri és el gran repte, però de fet aquest repte el tenen tots els països desenvolupats. Tampoc és una qüestió típicament andorrana. En conseqüència, els països van adaptant la normativa tributària a una realitat canviant. Andorra li toca ara fer un canvi important, no només legal sinó també en gran part cultural, però és que hi pot haver un bon sistema fiscal si no hi ha una bona administració tributària? seria la pregunta. És evident que una bona administració tributària també requereix mitjans, materials i legals.
Però sense un marc legal oportú que permeti vetllar pel correcte compliment dels impostos, el millor dels sistemes fiscals es quedaria en no res, permetent que uns quants, habitualment els que més tenen, no aportin el que els hi correspon d’acord amb una distribució de la càrrega tributària que democràticament és la que haurà decidit la representació del poble. Per tant, dotar dels mitjans legals oportuns a l’administració tributària, lògicament amb els límits i garanties corresponents, no ens hauria de fer por si estem disposats a complir amb les nostres obligacions. Més aviat al contrari, perquè l’administració tributària ha de ser un instrument a favor de tots els ciutadans en la mesura que la seva activitat és la que ha de permetre finançar escoles, l’hospital, carreteres i tots aquells serveis i béns públics que es considerin necessaris.
Però el text que va enviar el Govern al Consell l’any passat feia por. Així ho vaig dir en la roda de premsa en presentar les nostres 41 esmenes.
El projecte presentat pel Govern generava por i angoixa en molts sectors empresarials per les àmplies i discrecionals facultats que es donaven al servei d’inspecció.
Som un país molt petit, on lògicament gairebé tothom es coneix i per tant, les garanties del sistema d’inspecció s’han de multiplicar. Poca broma en la investigació i l’accés il·limitat a les activitats econòmiques o a l’accés als domicilis. Tot això necessita moltes garanties.
Cal tenir molt present que la seguretat jurídica va molt lligada no només a qüestions formals, sinó a qüestions més materials com ara la pròpia realitat del sistema fiscal.
Seguretat jurídica i estabilitat fiscal.
En el procés de construcció d’aquest nou marc tributari és el que hauríem d’aconseguir fer compatibles.
El que està en joc en aquesta doble referència a la seguretat jurídica i a l’estabilitat de la situació fiscal de les empreses és el futur de l’economia andorrana.
Pensem que cal garantir un horitzó suficientment seriós a les empreses, que en aquests moments tenen més necessitat que mai de “previsibilitat” i cal fer que la legislació sigui entenedora, comprensible i assumible per les petites empreses, que com vaig dir la setmana passada no es poden equipar amb advocats, economistes ni assessors comptables.
Ja sabem que sovint el principi de seguretat jurídica no té una definició concreta prou contundent.
Però en l’àmbit tributari hauríem d’aconseguir que les ciutadanes i els ciutadans, les empreses i els professionals sotmesos a l’obligació constitucional de contribuir a les càrregues públiques tinguessin els seus drets, -també les seves obligacions-, clarament assentades en una norma jurídica que només pugui ser modificada pel futur, -mai cap enrere.
Perquè el primer factor d’inseguretat que apareix en el text que estem tractant ara és quan s’adopten normes retroactives. I no s’hi val.
No s’hi val a pretendre que en aquesta llei no hi ha disposicions retroactives per intentar dissimular que el que hi ha és clarament disposicions, és a dir, que disposen pel futur però s’apliquen a situacions anteriors a l’aprovació de la llei.
Amb aquest convenciment i el propòsit d’eliminar angoixes i millorar el projecte hi vam presentar quaranta-una esmenes.
Quatre foren aprovades per unanimitat. Vint-i-una foren transaccionades per unanimitat i altres cinc foren transaccionades per majoria.
Vuit esmenes no van ser aprovades i tres les vàrem retirar. He de dir que considerem un balanç prou positiu.
Però de totes maneres hem aconseguit només transformar un projecte inacceptable en una llei digerible. S’han eliminat algunes barbaritats, s’ha aconseguit moderar i mesurar algunes febres fiscalitzadores importades del sud i s’ha millorat força redaccions que, per inadaptades a Andorra, feien difícil la seva aplicació al país.
Tanmateix en el text sotmès avui a votació subsisteixen dos articles que no ens semblen acceptables.
Són els articles 67 i 68 del projecte, esdevinguts ara 68 i 69 en l’informe.
La nostra esmena que postulava la supressió de l’article 67, -el 68 ara-, que fa referència a les obligacions de la informació, fou rebutjada.
Vam intentar buscar una solució proposant un redactat alternatiu i plantejant una transacció amb quatre esmenes del grup de la majoria, però no ens va ser acceptada la transacció.
El redactat que ha quedat en l’actual article després de l’adopció de l’esmena que va aprovar la majoria,
-és a dir la seva esmena-, manté al nostre entendre bona part dels greus problemes que presentava el text proposat pel Govern.
El redactat del projecte topava frontalment amb l’article 6.2 de la Constitució i amb l’article 28 de la Constitució.
Jo crec aquí que únicament el que ha aconseguit la majoria és passar el raspall. En el redactat del projecte han espolsat algunes barbaritats però el text continua sent de mal pair.
Tot i defensar que és indispensable una possibilitat de control de les declaracions presentades pels obligats tributaris no podem acceptar un article que introdueix l’arbitrarietat i consagra la indefensió de l’obligat tributari.
Establir, com es fa en un apartat de l’article, “l’obligació d’informació...” dels “pagaments efectuats durant els últims 15 anys a comptar de la data de defunció de les persones... “ és una directa i contundent violació, -pensem nosaltres-, de l’article 3.2 de la Constitució que garanteix la no retroactivitat de les disposicions restrictives.
El termini de 15 anys supera d’altra banda el dret comú en matèria de prescripció. I, nova mostra d’incoherència, i també topa amb el que diu un altre article d’aquesta llei, que és el 54, “...qui fixi el termini de prescripció en tres anys els drets de l’Administració en l’activitat tributària”.
També volíem una supressió de l’article 68, o almenys una modificació, i tampoc ens va ser acceptada. Aquest article 68 trepitja el principi d’independència judicial assentat en la Constitució, en convertir “la Batllia, els tribunals i la resta d’òrgans de l’Administració de Justícia” en simples col·laboradors de “... l’Administració tributària...”. Hi ha un perill sobre la protecció de dades personals i hi ha una arbitrarietat absoluta que genera inseguretat jurídica.
El manteniment d’aquests dos articles en el text final, malgrat algunes minses, molt minses, matisacions introduïdes pel grup parlamentari que dóna suport al Govern, ens fan impossible donar el nostre vot favorable a aquesta llei. I ens sap molt greu.
No la podrem votar i ens abstindrem.
Ens sap greu no solament pel temps esmerçat en estudiar i redactar les esmenes i en el treball en comissió per millorar-la.
Ens sap greu perquè tenim i mantenim una ferma voluntat política de què es culmini aquesta reforma fiscal.
L’aprovació pel Consell General a finals del 2010, a iniciativa del Govern que presidia, de les lleis que regulen l’impost sobre el benefici de les societats, el benefici de les activitats econòmiques i les rendes obtingudes pels no residents, ha anat seguida, en aquesta legislatura, de l’aprovació de la Llei de l’impost general indirecte i de l’impost sobre la renda. Aprovació que s’ha dut a terme amb la nostra activa participació en els debats en comissió i amb el nostre suport sincer i explícit.
En aquesta reordenació del marc tributari era i és una peça clau desplegar el projecte legislatiu de fusió dels departaments de duana i de tributs i crear l’agència fiscal i de fronteres. Un projecte que nosaltres vam iniciar i promoure.
S’entendrà doncs que no podem ni volem votar negativament l’adopció d’aquest text que és cabdal per a desenvolupar el nou marc tributari andorrà. S’entendrà o s’hauria d’entendre.
Perquè unes curioses manifestacions escoltades en la sessió del Consell General de la setmana passada, que gairebé pretenien discutir el dret del nostre grup parlamentari a argumentar i proposar en relació a la modificació d’una llei en la votació de la qual ens vam abstenir, fan que vulgui deixar ben precisada aquí la nostra posició en el debat d’avui.
És precisament perquè hem treballat de valent en la tramitació en comissió d’aquesta llei de bases de l’ordenament tributari, que hi hem fet aportacions, en positiu i que hem proposat o acceptat moltes transaccions que han portat a millorar el text final, que no estem pas disposats a escoltar gentileses del tipus que si ens abstenim avui perdríem el dret a parlar de la qüestió. Ja entenc que en la composició actual de l’arc parlamentari hi hagi moments que la suficiència es vulgui imposar a la paciència i que hi pugui haver qui cregui que l’aritmètica és sinònim de perfecció en la tècnica legislativa. Doncs no, l’aritmètica no té gran cosa a veure amb la política, ni amb l’activitat parlamentària. L’aritmètica permet enllestir el càlcul del resultat de les votacions, això sí. Però en les votacions, els grups parlamentaris i els consellers generals tenim no solament el dret sinó l’obligació de votar el que considerem més adequat i necessari.
I des d’aquest prisma democràtic avui, responsablement, el nostre grup parlamentari s’abstindrà.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Sr. David Rios, teniu la paraula.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
Andorra té un repte important, estem dissenyant, estem implantant un nou marc fiscal en un temps realment reduït. Un marc fiscal que és modern, que és homologable i sobretot diversificat en diferents tipus, directe, indirecte. Per tant, tenim una tasca per davant realment encomiable i en la qual tots hi estem treballant fort, inclosos els ciutadans.
Recordem que fa ben poc es va aprovar l’impost de societats, l’impost sobre la renda dels no residents, l’impost de la renda de les activitats econòmiques, l’impost general indirecte i finalment al mes d’abril vam aprovar l’impost de la renda de les persones físiques, que entrarà en vigor el proper any. Per tant, la llei del 1996, de la llei de bases ens ha quedat petita evidentment. Ha quedat una llei en la qual dibuixava una Andorra que avui no existeix, i per tant, ha calgut una adaptació profunda. La llei que avui aprovem, és una llei realment molt important, molt important, perquè bàsicament unifica tal com diu l’exposició de motius, unifica els criteris comuns de totes les figures impositives per simplificar al màxim tots els procediments que han de seguir els ciutadans, i totes les obligacions dels ciutadans cap a l’agència tributària o cap a l’administració tributària però sobretot defineix una relació entre l’administració i els contribuents i defineix procediments, garanties, drets i deures i el que és més important de tot, les funcions de la nova agència tributària andorrana.
El text presentat pel Govern dibuixava una agència tributària que a nosaltres no ens ha agradat gens. Nosaltres no compartim el text original presentat pel Govern. És un model de bases de l’ordenament tributari que no compartim. Evidentment ja ens agradaria fer un model alternatiu, proposar un model alternatiu, però és evident que amb els nostres recursos això és impossible.
A banda de què és una possible espanyolització -que en això nosaltres no hi entraríem-, nosaltres el que sí que advocaríem és perquè una agència, o per un model d’agència tributària, que col·labora amb el ciutadà, que col·labora amb l’obligat tributari, que l’ajuda, que l’acompanya i sobretot, una agència tributària que premia l’acompliment, és a dir, que no es converteix en un model coercitiu que es basa en l’acompliment en base a la por. Nosaltres aquest model no el compartim i, per tant, defensem un model més proper a la ciutadania que ajudi, que acompanyi i per tant que generi unes sinèrgies positives amb el fet de contribuir, que en el fons el que estem fent és que cadascú de nosaltres contribuint per tal que tot el país... tot el país utilitzi aquests recursos per tirar endavant i per prosperar.
Les nostres propostes d’esmena, que són unes quantes i ja ho comentaré després, bàsicament anaven en dues línies. Primer de tot, el que comentava ara mateix, és que volíem promoure una agència tributària oberta, transparent, professional, amb vocació de servei, propera, eficient i sobretot que contemplés el principi de cooperació entre el sector públic i el sector privat.
A més a més, com a segona línia, l’Estat ha de disposar de les eines per garantir que els contribuents compleixin amb totes les seves obligacions, tot i que han de ser proporcionades i justes, que això nosaltres ho entenem així. Les eines que ha de tenir l’Estat per combatre el frau fiscal han de ser proporcionades i justes. És per aquest motiu que vam presentar cent vint-i-set esmenes al text.
A nivell del treball en comissió doncs he de valorar que el treball en comissió ha sigut positiu, hi ha hagut un esforç de consens important, un alt grau d’intent de consensuar propostes i arribar al màxim a un text que agradés a totes les forces polítiques. Lamentablement això no ha sigut possible en alguns casos però en tot cas, com comentava el ponent, hi ha hagut noranta-cinc esmenes totals transaccionades i aprovades per unanimitat i quaranta-set esmenes aprovades per unanimitat, fet que fa entendre doncs que hi ha hagut un esperit constructiu en el treball d’aquesta llei que ha provingut de tots els grups parlamentaris.
Ara bé, nosaltres tenim uns quants punts de desacord, uns quants punts importants de desacord que hem pogut anar anunciant darrerament. El primer de tots és la possibilitat que permet la Llei de què hi hagi cors especials. Això vol dir que un projecte estratègic, un cop hagi superat una sèrie d’etapes doncs, pot gaudir... pot gaudir d’un tipus fiscal, o un benefici fiscal, o un marc fiscal específic per aquest projecte estratègic, -evidentment és econòmic.
Nosaltres entenem que en el moment en el que estem implantant el marc fiscal és difícil explicar a la ciutadania, la qual s’ha d’adaptar i fer esforços molt importants per adaptar-se a aquestes noves obligacions, és molt difícil fer-los-hi entendre que el del costat doncs, gaudirà d’uns beneficis perquè el seu projecte s’ha considerat estratègic.
Entenem que cal madurar el marc fiscal, cal que tothom siguem conscients de què és el que ens comporta, de quines obligacions tenim i, de moment per nosaltres, l’aplicació igualitària de totes les lleis és essencial.
En tot cas també dubtem de què en un moment donat el Consell General hagi de decidir si una iniciativa privada hi hagi de debatre sobre si una iniciativa privada ha de disposar o ha de gaudir d’un tipus impositiu, per exemple, o d’una exempció especial respecte a les altres.
Aquest seria el primer punt de desacord.
El segon punt de desacord és l’article relacionat amb l’obligació d’informació. Entenem que des del projecte original s’han posat traves al que seran els inspectors de l’Agència Tributària en el sentit de què qualsevol informació relacionada amb tema fiscal podia ser demanada per l’Agència Tributària a tercers, és a dir, a empreses, a organismes públics, a professionals, etc.
Entenem que després del treball en comissió Demòcrates per Andorra ha incorporat traves en forma de requeriments, en forma de justificacions, en forma de definir les etapes en les quals aquests requeriments es poden fer que el que ens fa dubtar de l’eficiència de l’Agència Tributària, -més endavant, si s’escau, ho podrem discutir amb més precisió.
Un altre dels aspectes amb el qual no estem d’acord és l’equiparació que se’n fa a nivell de protecció dels espais de direcció de les empreses, dels espais on es guarda la documentació comptable i altres a les empreses, s’equipara la protecció a l’espai privat, és a dir, al domicili personal que està protegit constitucionalment.
Entenem que si hi ha frau fiscal en una empresa precisament on hi ha les proves per determinar que s’ha comès el frau fiscal és en aquests locals que vostès han protegit.
Després, tenim altres dubtes.
En aquest cas tenim dubtes raonables sobre com evolucionarà i, en aquest cas, sí que confiem en què Govern pugui dotar l’Agència Tributària de mitjans tant humans com de recursos vist que es manté la prescripció a tres anys de la possibilitat d’imposar accions, o de la determinació del deute tributari mitjançant liquidació, o del dret a cobrar sancions.
Nosaltres veiem amb preocupació que l’Agència Tributària avui en dia no està capacitada com per fer una bona feina a aquest nivell sense que prescriguin, sense que no hi hagi un gran volum de prescripcions. Per això nosaltres proposàvem excepcionalment augmentar les prescripcions a cinc anys però, evidentment, aquesta ha sigut una proposta que ha estat totalment rebutjada.
En tot cas, el que sí que volem destacar és el fet de què és sorprenent que una persona que vulgui optar a una ajuda de dos-cents euros per l’Estat ha de presentar no només els seus extractes bancaris sinó els de part de la seva família i, en canvi, en aquest sentit les persones, els obligats tributaris estiguin defensats, i els defraudadors, estiguin defensats per unes traves que s’han incorporat en comissió.
També hi ha punts d’acord. Felicitem al Grup Demòcrata per la proposta a la qual vam donar suport a què en un termini raonable es constitueixi una única Administració pública, estem d’acord, i la veritat és que creiem que aquest és el camí. El ciutadà ha de poder pagar els seus tributs, o les seves taxes, els seus impostos a una única Agència Tributària, la dels comuns, etc.
Per tant, estem d’acord.
I després també estem d’acord amb moltes millores que s’han fet a nivell procedimentari i de garanties dels contribuents.
Finalment, per concretar nosaltres pot sorprendre que estiguem defensant que els inspectors de l’Agència Tributària puguin demanar informació tributària o amb importància fiscal als bancs; puguin demanar informació a les empreses; puguin, en un moment donat, entrar en una empresa i demanar informació al director sobre temes comptables. Pot sobtar això.
Nosaltres, segons el nostre punt de vista, aquesta manera de fer fa que protegim a les persones que compleixen els seus deures i les seves obligacions, que n’hi ha! Una persona que compleix els seus deures i obligacions fiscals no ha de patir, en cap cas, no ha de patir perquè en un moment donat se li demani una informació per ampliar la seva autoliquidació o altres documentacions que hagi pogut entregar.
Per tant, el que ens preocupa és que les persones que compleixen amb els seus deures vegin que el del costat doncs, no les compleix. I que cada vegada aquests que compleixin siguin menys.
Per tant, nosaltres entenem que l’Administració ha de tenir unes eines mínimes com per fer complir aquesta protecció a les persones que compleixen.
Finalment, comentar que entenem que la Llei tal com està, posa en perill l’aplicació de tot el marc fiscal vist que totes les lleis dels impostos que abans he mencionat es recolzen sobre aquesta Llei i que nosaltres considerem imperfecta.
Per tot l’exposat, el nostre grup parlamentari votarà en contra de les bases de l’ordenament tributari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies Sr. síndic.
Per part del Grup Demòcrata, té la paraula el Sr. Xavier Montané.
El Sr. Xavier Montané:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, en aquesta primera intervenció voldria explicar la motivació del nostre grup per votar favorablement al Projecte de llei de bases de l’ordenament tributari, i més endavant, si em permet Sr. Síndic, en una posterior intervenció entraré a valorar una de les qüestions que han plantejat els grups parlamentaris que m’han precedit.
Doncs, així voldria manifestar que el Grup Demòcrata comparteix amb Govern la necessitat d’aprovar una llei, amb Govern amb els altres grups parlamentaris, la necessitat d’aprovar una llei que estableixi els principis i les normes generals del nou sistema tributari i que reemplaci a l’actual Llei de bases de l’ordenament tributari vigent des de fa 18 anys.
Si fem una mirada enrere, visualitzem el marc fiscal vigent del 1996 i el comparem amb l’actual, abans ho evocava el Sr. Rios, comprendrem de seguida que la nova Llei impulsada per Govern és del tot necessària i ho és no tan sols per establir una norma que emmarqui totes les figures impositives que s’han anat implementant des d’aleshores ja que el Projecte de llei va molt més enllà. Per exemple, es tracta de reforçar entre altres les garanties dels administrats. Certament la nostra fiscalitat sempre s’ha anat estructurant amb unes figures impositives que cercaven una fàcil comprensió i comportessin una gestió senzilla per l’obligat tributari. Tot i continuar amb aquesta clara aposta per incorporar tributs fàcils d’entendre per la ciutadania, l’entrada de nous impostos directes han introduït un major grau de complexitat al nostre marc fiscal. Crec que encara podem assegurar que la nostra fiscalitat és senzilla si la comparem amb la dels països del nostre entorn tot i ser perfectament homologable però també cal reconèixer que s’ha anat fent feixuga. Aquesta complexitat, per molt petita que sigui, esdevé difícil de pair per molts dels ciutadans encara amb poca cultura fiscal i si recordem l’estructura del nostre teixit empresarial, també n’ha fet al·lusió el Sr. Bartumeu, un teixit empresarial constituït majoritàriament per petites i mitjanes empreses ràpidament entendrem que els canvis tributaris que hem hagut d’incorporar en els nostres sectors econòmics no han sigut fàcils de digerir. És doncs aquesta major complexitat la que obliga a incorporar majors garanties als obligats tributaris, també se n’ha fet menció en les intervencions anteriors. Per exemple, majors garanties pel que fa al procediment establert perquè els ciutadans puguin efectuar consultes d’ordre tributari davant de l’Administració i que aquesta respongui en un termini raonable o per exemple perquè el criteri de Govern en l’aplicació de les normes tributaries de casuístiques difícilment recollides en una llei sigui públic i notori mitjançant una difusió efectiva afavorint de retruc l’assimilació de les noves normes tributàries. En definitiva es tracta d’implementar una relació entre obligats tributaris i l’Administració que sigui àgil i transparent. Aquesta Llei ha de donar una major solidesa al nostre marc tributari aconseguint incrementar la seguretat jurídica. Però la major complexitat del nou marc tributari tampoc és un problema que afecti únicament als obligats tributaris, l’administració tributària o pública també necessita d’eines i de competències per exercir la seva funció com cal, és a dir seguiran del compliment de la llei i evitar el greuge comparatiu entre les persones que afronten les seves obligacions tributàries i d’altres, una minoria, que voldria defugir d’aquests compromisos. Per tant el Projecte de llei de bases també aporta a l’Administració nous instruments per exercir correctament les seves funcions com per exemple requerir informació d’ordre tributari a qualsevol persona o entitat en el marc d’un procediment tributari o per exemple poder adoptar mesures cautelars quan existeixin dubtes sobre el compliment d’obligacions tributàries. Per explicar-ho de forma molt sintètica i resumida, el Projecte de llei cerca reforçar els drets i les garanties dels obligats tributaris i alhora dotar a l’administració tributària de més eines de gestió.
El nostre grup parlamentari ha presentat diverses esmenes al text amb la clara intensió de reforçar l’esperit del Projecte de llei. La nostra voluntat era clarificar i evitar males interpretacions de la norma. Finalment, de les 100 esmenes presentades 96 han estat votades en comissió legislativa, i senyores i senyors consellers em permetré manifestar la nostra satisfacció pel consens que aquestes esmenes han tingut, entenc que també els altres dos grups parlamentaris també han fet al·lusió al consens que s’ha intentat doncs debatre o obtenir en comissió legislativa, de tal manera que de les 96 esmenes 90 han tingut algun tipus de suport en comissió legislativa o bé votades per unanimitat o arribant a una transacció, transacció doncs que s’ha votat per unanimitat o com a mínim havent tingut un dels vots d’alguns dels grups parlamentaris. Així doncs, per la via de les nostres esmenes s’han introduït diferents canvis al Projecte de llei dels quals podríem destacar per exemple el fet de no sancionar l’abús de les normes tributàries al considerar que en aquests casos no hi ha ocultació d’informació ni tampoc es contempla cap acte punible això sí, si l’Administració considera que s’ha creat un artifici en alguna operació l’abús de la norma exigeix a l’obligat tributari, com no pot ser d’una altra manera, la liquidació del corresponent recàrrec i dels interessos de demora si així s’escau. Una altra esmena nostra del grup parlamentari, ha permès definir el termini de prescripció. El text inicial permetia que el termini de prescripció es pogués reiniciar, computant un nou termini en la seva integritat, en cas que s’interposés algun acte administratiu. Al nostre entendre això podria provocar que els terminis s’anessin reiniciant, s’anessin succeint de forma il·limitada provocant al nostre entendre una indefensió a l’obligat tributari. Referent als acords especials, que també n’ha fet menció el Sr. Rios, nosaltres entenem que tal com ha quedat l’acord especial, a nivell del treball en comissió, un acord que pugui agafar el Govern amb un obligat tributari sigui per una promoció o un projecte en particular però que afectarà l’interès general, doncs que aquest projecte hagi de sotmetre’s a l’aprovació del Consell General a través d’un projecte de llei. Entenem que així evitàvem possibles arbitrarietats com potser el text inicial podia pressuposar. Finalment definir també en quines situacions l’administració tributària pot demanar informació d’ordre doncs fiscal a persones i entitats, com també en quines condicions aquestes persones o entitats estan obligades a facilitar la informació requerida. Això són extrems que també han estat doncs modificats del text inicial a través d’alguna de les nostres esmenes. Definir en quines condicions l’administració tributària pot accedir al domicili professional, entenem que el que és que hi ha zones d’espai privat i que l’administració tributària, si ha de tenir-hi accés, ha de seguir una sèrie de pautes i de condicions com així també recollia la nostra esmena. I, per últim, poder disposar d’una Administració que assisteixi degudament a l’obligat tributari acompanyant al ciutadà en la gestió dels seus tributs, assistint-lo quan sigui necessari i responent a les consultes dels ciutadans en temps i forma raonables introduint el silenci administratiu positiu en alguns procediments.
Bé, doncs, donaria per acabada aquesta intervenció. El que sí doncs reiterant el nostre vot favorable al Projecte de llei de bases de l’ordenament tributari i agrair també de forma sincera el treball que hi ha hagut en comissió legislativa, l’esforç de consens que hi ha hagut amb els dos altres grups, i haver millorat al nostre entendre el Projecte de llei inicial.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És l’hora del Govern, si vol intervenir, Sr. Jordi Cinca, teniu la paraula.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Senyores i Senyors consellers amb l’aprovació del Projecte de llei de l’ordenament tributari completarem avui el model fiscal d’Andorra. La Llei que avui debatem n’és una peça clau tan important com ho poden ser cada un dels impostos que configuren el nou marc, fins i tot podríem dir que més. Una eina imprescindible per garantir una aplicació correcta dels impostos, una actuació ponderada de l’Administració i un compliment..., i el compliment per part dels obligats tributaris.
La vigent Llei de bases de l’ordenament tributari, que data de l’any 96, de l’any 1996, està pensada per l’aplicació d’un sistema tributari, com ja s’han referit els anteriors intervinents, basat en alguns impostos indirectes i en una sèrie de figures tributàries d’àmbit comunal, en definitiva en un sistema molt diferent al que hem optat per implementar aquests darrers anys a Andorra.
L’entrada en vigor de les noves figures de la imposició directa i indirecta exigia una nova normativa que faciliti l’aplicació d’un nou sistema tributari i estableixi una regulació completa i apropiada de la relació jurídico-tributària entesa com un conjunt de drets i obligacions generats per l’aplicació dels tributs. Una normativa que faciliti el que ha de ser una prioritat per l’administració tributària. Una gestió eficaç, per això i perquè això sigui possible cal disposar d’uns mecanismes que li permetin fer les comprovacions adequades, sense haver de créixer significativament amb recursos, -i en aquest aspecte hi tornaré-, així com posar a disposició dels ciutadans les eines possibles per incentivar el compliment voluntari.
L’actual regulació és insuficient pel que fa a les facultats comprovadores i d’investigació, així com pels tipus de liquidacions que pot emetre l’Administració per regularitzar la situació tributària i per tant suposa un greu obstacle per assegurar l’aplicació efectiva de la normativa vigent.
D’altra banda, tractant-se d’impostos, el que es generalitza l’autoliquidació en els que l’obligat tributari no només declara sinó també ha de realitzar operacions de quantificació necessàries per determinar el deute tributari, s’han de preveure les conseqüències dels incompliments i facilitar els necessaris mecanismes d’informació i assistència. Així mateix, el fet que la persona contribuent tingui una responsabilitat especial en el compliment voluntari requereix un reforç dels seus drets i garanties amb la finalitat d’assegurar que l’Administració no només actua d’acord amb la llei sinó que ho fa de manera el menys costosa possible, amb ple respecte al caràcter reservat de les dades obtingudes pels poders públics i per tant, respectant tots els drets del contribuent.
En la línia del que acabo d’exposar de manera genèrica, em permetran que faci referència a cinc conceptes, a cinc elements conceptuals que em semblen cabdals en el projecte de llei que avui, després d’haver escoltat les intervencions, s’aprovarà.
El primer, els procediments de gestió tributària i d’inspecció. Es regulen les funcions de gestió tributària que inclouen el control formal de compliment de les obligacions tributàries així com el procediment de comprovació mitjançant el que revisen els fets, els actes, els elements, les activitats i altres circumstàncies determinants de l’obligació tributària. I també es comprova la veracitat de les dades consignades a les declaracions i a les autoliquidacions. Es detalla l’actuació de la inspecció tributària que per a les funcions de comprovació i investigació requereix d’unes facultats concretes i un curós procediment que determini el seu abast, el termini i la documentació de les actuacions, establint els requisits de les actes de conformitat i de disconformitat, així com les mesures cautelars que es poden adoptar i que han de ser temporals i limitades.
En segon lloc, pel que fa a la implementació en la implantació de la recaptació executiva. Un aspecte novador i molt important. La nova llei regula la via executiva com a procediment administratiu i no jurisdiccional. Es tracta d’un element essencial per a l’aplicació efectiva del sistema tributari, doncs l’àmbit del control exigeix no només la comprovació formal, la gestió tributària ni la investigació, la inspecció tributària sinó que cal assegurar que les liquidacions que es dictin siguin cobrades per l’administració tributària sense necessitat que ho faci la Batllia. Es tracta d’una tercera pota, podríem dir, essencial per garantir l’efectivitat de les actuacions administratives, tot assegurant el cobrament del deute tributari que no s’ha satisfet en el període voluntari.
Un tercer element és el reforç dels drets i les garanties dels contribuents. La llei contempla de forma expressa els drets i garanties dels contribuents no només mitjançant una secció específica a la llei, sinó també a través de diversos articles. Així es poden esmentar amb caràcter general els drets de ser informats i assistits a què els procediments administratius no alterin el funcionament normal de les activitats, a no aportar documents ja presentats i que es trobin en possessió de l’Administració, a l’abonament de l’interès moratori en determinats tipus de devolucions o a formular al·legacions i ser escoltats en el tràmit d’audiència, a ser informats de la naturalesa i a l’abast de les actuacions de comprovació i inspecció i la devolució dels costos, de les garanties si l’administració ha actuat de manera improcedent.
Un quart element, la col·laboració en aplicació dels tributs. La nova llei regula de forma equilibrada les obligacions d’informació i les autoritats sotmeses al deure d’informar i col·laborar amb les limitacions i prohibicions que la seva normativa reguladora imposi. S’exigeix un requeriment previ dins l’àmbit d’un procediment d’inspecció o de recaptació. Es regula l’obligació dels funcionaris públics de col·laborar amb l’administració tributària i es respecta l’obligació dels professionals a l’hora de no revelar dades privades no patrimonials que es coneguin per motiu de l’exercici de la pròpia activitat.
I finalment, un cinquè element, la confidencialitat de la informació tributària.
La llei preveu que les dades, els informes o els antecedents obtinguts per l’administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat, i només es poden utilitzar als efectes de l’efectiva aplicació dels tributs que li correspon gestionar així com de la resta de les funcions que les lleis li encomanin.
Per tant, l’Administració ha d’adoptar en tots els casos les mesures necessàries per garantir la confidencialitat de la informació tributària i el seu ús adequat a fi de garantir el dret de l’obligat tributari al caràcter reservat de les dades, els informes o els antecedents obtinguts per l’administració tributària que no poden ser cedits o comunicats a tercers excepte en els supòsits establerts en la mateixa llei.
Així doncs, repassats aquests cinc aspectes, crec sincerament que estem davant d’una llei que aconsegueix l’equilibri, que de fet els tres intervinents anteriors reclamaven. Un equilibri, ja els hi vull reconèixer, que segurament, de ben segur ha estat reforçat, ha estat millorat a través del treball amb esmena, dels treballs a la comissió a través de les esmenes.
Estem doncs davant d’un projecte de llei que un cop introduïdes les esmenes aprovades continua facilitant i garantint un salt endavant molt important en la gestió tributària. Un salt sense el qual, de poc servirien els diferents impostos que hem anat aprovant fins ara. La llei que avui s’aprovarà dóna sentit a tot el treball fet durant aquests darrers anys i que ja ha entrat en aplicació durant aquests darrers tres anys.
Ho he dit en els debats en què s’han aprovat aquests nous impostos. Ens estem endinsant en un món complex i desconegut per la majoria que requerirà un temps d’assentament on haurem d’anar ajustant el funcionament en base al coneixement que ens donarà a la pràctica, on s’haurà d’anar consolidant la confiança en el sistema. Ho hem d’admetre. La major part dels ciutadans s’acosta en aquest nou marc des del recel. És així i segurament, segurament, i així ho entenc i així ho comparteixo, moltes de les modificacions que s’han aportat des de la comissió, s’han introduït en el text inicial des d’aquesta percepció i des d’aquest convenciment de què els ciutadans requereixen anar guanyant confiança en el sistema. Però precisament perquè cal anar recuperant aquesta confiança, cal anar assentant aquesta confiança, també és necessari que s’aprovi aquesta llei des de l’esperit, entendre-la com un text dinàmic que s’haurà d’anar adaptant a mesura que vagi avançant també l’aplicació de les lleis. I també a mesura que es vagin observant disfuncions que sense dubte poden acabar aportant la mateixa aplicació dels impostos i el marc legal que avui aprovem. Si no es té aquesta vocació, si no es té aquesta voluntat d’anar adaptant aquest text, el text es podria quedar curt. Si és té la vocació d’anar-lo adaptant, el text no en tinguin cap dubte, és suficient i permetrà aplicar amb absoluta naturalitat tot el marc fiscal que en estem dotant.
Sí que avui, li deia abans que hi tornaria, prestar atenció a un element que és l’element del dimensionament de l’agència tributària o del departament de tributs i fronteres com l’estem anomenant actualment. Moltes de les modificacions introduïdes en el text, amb l’ànim de reforçar aquesta confiança del contribuent, amb l’ànim de garantir els drets d’aquest contribuent, poden tenir com a conseqüència la necessitat de multiplicar els recursos, el nombre de persones que treballi en l’agència. No puc dir en aquest moment si això serà així o no. Adverteixo de què això podria passar, i per tant, caldrà estar vigilants de què les mesures que s’han anat introduint, les exigències sobretot en quant a calendari, -en parlava abans el Sr.
Montané-, la introducció d’alguns procediments de silenci administratiu amb positiu. Molts d’aquests elements acabaran sent molt exigents per l’Administració, molt exigents. I ja està bé que ho siguin però també està bé que l’Administració disposi dels mitjans per poder respondre a aquesta exigència. I aquí és on caldrà trobar un equilibri. Som un país molt petit, amb una administració petita, amb un nombre d’obligats tributaris, per tant també molt petit. I hem de buscar un equilibri entre el voler donar aquestes facilitats, en voler garantir que tots els procediments funcionin amb molta rapidesa, amb el fet que això no sigui a costa de multiplicar innecessàriament l’Administració. Per tant, insisteixo, crec que tenim un bon punt de sortida. Crec que la llei que s’aprovarà avui és més que suficient per avançar en el compliment dels impostos però caldrà veure quin impacte va tenint el poder implementar tots els elements que s’han anat introduint a través de les esmenes. I en aquest sentit, permeti’m també que des del Govern aplaudim la iniciativa des del projecte de llei, des de la llei que avui s’aprovarà impulsar que hi hagi una Administració única tributària. Ens sembla un element cabdal i a més a més coherent amb aquesta petitesa i amb aquest model d’Estat que tenim. Ens farà molt més eficients, serà una manera d’evitar aquest creixement al que al·ludia fa un moment, i sens dubte ens farà entrar en una dinàmica de col·laboració entre les administracions molt més important. Una dinàmica de col·laboració, Sr. Bartumeu, que entenc que és l’esperit que volia recollir l’actual article 69. Jo entenc que l’article 69 el que ha de fer és obrir la porta a què des de les administracions que es disposa d’informació transcendent necessària per la gestió tributària es pugui compartir aquesta informació, única i exclusivament per poder assegurar el compliment de les obligacions en l’àmbit fiscal.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau....
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic. Només per referir-me a la feina que ara ens ve, un cop aprovada la llei, un cop tindrem un text legal, insisteixo, necessari, imprescindible per completar el marc fiscal. Ara encara queda part de la feina per fer. I bàsicament en forma de reglaments. En els propers mesos, el Govern aprovarà tres reglaments. El reglament d’aplicació de tributs, per definir els procediments de gestió i inspecció, el reglament de recaptació, i el reglament de revisió. Eines imprescindibles per acabar de desplegar el que preveu avui en dia la llei. Els hi he dit amb l’ordre amb que, a més a més seran aprovats per poder facilitar l’entrada progressiva de tot el que preveu la llei en paral·lel al desplegament o amb la posta en aplicació dels impostos que ja tenim ara en funcionament i l’impost de la renda de les persones físiques que tindrem a partir del gener del 2015.
Aprovar aquesta llei suposa sense dubte un repte pel recentment creat, i que m’hi he al·ludit fa una estona, departament de tributs i fronteres, de cara a adaptar els seus procediments d’actuació, assegurar l’adequada informació i assistència als contribuents i adaptar els sistemes informàtics per garantir una aplicació eficaç i eficient de les noves bases d’ordenament tributari.
En aquest sentit, em permetran que acabi fent una manifestació en favor de valoritzar el que entre tots, i quan dic tots em refereixo explícitament al terme, a tots, el que entre tots estem fent durant aquesta legislatura en l’àmbit fiscal. Començant per aquesta Cambra, i sense excloure ningú. Crec que si alguna cosa s’ha caracteritzat en l’àmbit fiscal en aquesta Cambra, és un suport unànime a la necessitat de dotar-nos d’un marc fiscal, i la necessitat de tenir les figures que finalment s’aplicaran. Es pot tenir discrepàncies en quant a aspectes puntuals, però el que és inqüestionable és que aquest model fiscal respon a una voluntat absolutament majoritària en aquesta Cambra, i per tant, també hem de pensar amb la ciutadania.
En segon lloc valorar la feina que s’està fent des del carrer, els professionals, els empleats del propi departament de tributs i fronteres....
El Sr. síndic general:
Heu d’anar acabant si us plau....
El Sr. Jordi Cinca:
....el propi esforç que estan fent els ciutadans per adaptar-se en el marc, -vaig acabant Sr. síndic-, en el marc fiscal. Una feina, un esforç que hem de valorar i que només el podrem consolidar si entre tots també contribuïm a consolidar la confiança en el sistema.
En aquest sentit Sr. Rios, em permetrà que li digui que lamento algunes de les coses que vostè ha dit. Puc compartir algunes de les seves reflexions, li agreixo les aportacions que han fet a través de les esmenes però en cap cas puc pensar que es pot votar en contra d’aquesta llei, perquè és molt senzill. El marc actual requereix d’aquesta llei o una llei similar. L’actual llei de bases de l’ordenament tributari no ens permet aplicar l’actual marc tributari. I si el marc tributari que tenim és el que ens hem dotat entre tots, és difícil d’anar contra aquesta llei. És difícil, se la pot millorar, com vostès han fet a través de les esmenes però no es pot anar en contra perquè només aquesta llei ens permetrà desplegar de veritat el model fiscal que ens hem dotat. En aquest sentit, penso que hem de.....
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies Sr. ministre.
Sr. ministre, no teniu més temps.
El Sr. Jordi Cinca:
....doncs gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Alguna altra intervenció per parts dels grups....
Sr. Bartumeu teniu la paraula.
El Sr. Jaume Bartumeu:
Gràcies.
Bé el ministre ens ha dit que amb aquesta llei completaríem la normativa tributària. Bé jo crec que la millorarem segur, també ho ha dit ell després, i també diu que el treball en comissió ha permès millorar l’equilibri del projecte. Bé, jo entenc, li agraeixo que ho reconegui, crec que ho reconeix amb una moderació que podria millorar, però en tot cas, reconegut està, i em dono per satisfet per la part que em toca de la feina que hi hem aportat.
Jo he demanat la paraula per intervenir en relació a l’article 69. Miri, estic d’acord i a més ho he dit que no podem anar en contra d’aquesta llei, i a més he dit durant els últims mesos que aquesta llei era indispensable perquè sinó tindríem uns impostos directes amb una molt difícil possibilitat d’aplicació equitable i ordenada i endreçada. Però és que és clar aquest article 69, vostè el llegeix d’una manera, nosaltres se’ns posa la pell de gallina aquesta combinació a la justícia de què hagi de col·laborar de la manera que es fa. I a més a més, això pot tenir altres conseqüències en l’àmbit de l’activitat de l’estat en matèria de cooperació internacional que nosaltres assentem aquí aquesta combinació a la justícia. No sé com després podrem argumentar l’aplicació d’algun conveni, però en tot cas avui aquest no és el debat. Jo crec sincerament que aquest article 69 en l’apartat que fa referència a la justícia s’haurà de repensar un dia o altre perquè ens pot portar bastants conflictes i bastants perjudicis a les persones més enllà de les qüestions econòmiques a la privacitat de l’activitat econòmica de les persones.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Socialdemòcrata, Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. síndic.
Només per precisar, vist que hi han hagut dubtes ara en la intervenció final del ministre sobre la idoneïtat o no de votar en contra d’aquesta llei.
Miri, si nosaltres votem en contra d’aquesta llei, no pensi que ho fem d’una manera lleugera. Al contrari, ens sap especialment greu, i ens sap especialment greu perquè nosaltres hem presentat 127 esmenes a aquesta llei. Per tant, hem fet un esforç important, molt important vist els recursos que tenim, d’anàlisis, de reflexió i de propostes en constructiu. Algunes han prosperat, evidentment i d’altres no, però en tot cas hem mantingut una actitud positiva a la comissió que ha permès, com li he dit, millorar el text. Amb això vull dir de què, no vol dir que votem en contra d’aquesta llei perquè creiem que no la necessitem. És evident que la necessitem i per això repeteixo, hem fet aquest esforç tan intens. En tot cas, el nostre vot negatiu és perquè creiem que aquesta és una llei que tal com ha quedat no ens satisfà. I no ens satisfà perquè tal com he dit protegeix al nostre entendre el frau, i permet no protegir a les persones que compleixen, que és el que a nosaltres ens mou a fer aportacions a aquesta llei. Bàsicament és això. És evident que els nostres dos vots d’avui no tombaran aquesta llei, en cas de què estigués en perill la seva aprovació, està clar que afinaríem molt més la reflexió però perdoni’n, nosaltres avui en dia a aquesta proposta hi votarem en contra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, Sr. Montané.
El Sr. Xavier Montané:
Gràcies Sr. síndic.
Com he dit en la meva primera intervenció, deixar per mes endavant, és a dir per ara, algun tipus de valoració de les intervencions que han fet els diferents grups parlamentaris, i la primera valoració és en primer de tot, agrair el to de les seves intervencions perquè han sigut intervencions crítiques, les quals entenc doncs que el treball en comissió no els ha satisfet, l’han fet palès. Però també agrair el to de la crítica i sobretot, en aquest cas, Sr. Rios, no senyalar del dit a DA, en què està afavorint el frau fiscal, com alguna declaració hem vist abans d’aquest Consell General, d’aquesta sessió. Per tant, agrair el to d’avui, i bé discrepàncies que es fan paleses. Estem aquí per fer política, estem aquí per debatre i de ben cert que no hem assolit l’equilibri que tots volíem. La paraula equilibri ha sortit vàries vegades avui, els diferents grups parlamentaris quan hem intervingut, n’hem fet al·lusió, el Sr. ministre també. Equilibri entre què? Doncs aquest és el quid de la qüestió. Equilibri entre les garanties dels obligats tributaris i també garanties i equilibri perquè l’Administració pública pugui fer la seva feina.
Bé, escoltant les dues intervencions veiem que aquest punt d’equilibri no s’ha assolit, i és evident. El Sr. Rios, massa garantista pels obligats tributaris, doncs despullant-ne qualsevol tipus d’atribucions a l’Administració general. I pel Sr. Bartumeu, hem anat a l’altre extrem, a les antípodes. Massa garantista per a l’Administració pública i despullant de qualsevol tipus de dret o de garantia, en aquest cas a l’obligat tributari. Doncs miri, com moltes vegades ha passat en aquesta legislatura, creiem que hem arribat a l’equilibri, i l’equilibri justament està entremig de les dues antípodes. I entenem que aquesta no és la nostra posició i que una vegada més entenc que s’ha fet moderació. S’ha pogut arribar a un equilibri per totes les parts i entenem que l’interès general es satisfà i que també aquesta nova llei de bases de l’ordenament tributari també dóna garanties a l’obligat tributari.
El Sr. Bartumeu deia dins d’aquest discurs, de què potser despullaven de drets i de protecció jurídica al ciutadà, que entràvem en una retroactivitat i feia al·lusions als articles 68 i 69. Inclús també feia al·lusió de què entraven o xocaven., o entraven en contradicció amb un altre article, amb el qual sí que es feia menció al que són els terminis de la prescripció.
Nosaltres entenem que tal com ha quedat el text, no s’està vulnerant cap tipus de principi de retroactivitat, recollit en la nostra Constitució. Nosaltres entenem que la retroactivitat queda acotada justament amb els terminis de prescripció, que justament vam fer un esforç amb acotar-los. Per què? Perquè el procediment que havia establert inicialment permetia que quan s’obria un nou procés administratiu, de forma il·limitada es pogués arribar a què no haguéssim arribat a aquest tipus de prescripció. No és el cas. Nosaltres entenem que hi ha una prescripció i justament com que les demandes d’informació han d’estar fetes per un requeriment previ, i per un procediment molt concret, aquests procediments només es poden cenyir amb els exercicis fiscals que no hagin prescrit. Els que han prescrit evidentment no es pot obrir cap tipus, per exemple, de procés d’inspecció. Per què? Perquè un procés d’inspecció amb un període fiscal que ha prescrit, entenem que no s’adequa.
Per un altre costat, el Sr. Bartumeu també deia que s’havia arribat a un treball sincer, i efectivament. Entenc que malgrat les discrepàncies, el fet que avui no donin suport a aquesta llei, però sí que és veritat que s’han abstingut, doncs lamentar el seu vot no favorable, però per un costat també agrair amb aquest esforç d’abstenir-se, de com a mínim, -abans també ho he dit en la seva intervenció-, reconèixer que el text s’havia millorat considerablement amb el treball en comissió.
Pel que fa a la intervenció del Sr. Rios. El Sr. Rios comentava que no estava d’acord amb la cort especial, perquè considerava que no era correcte, com a mínim en un primer moment, entrar a introduir beneficis fiscals per projectes particulars. En la meva primera intervenció ho he dit. És veritat que un promotor, una iniciativa privada pot plantejar un projecte concret amb uns beneficis fiscals, però finalment el que no es valorarà és el projecte en si, el projecte privat. El que s’ha de valorar és interès general d’aquest projecte. I per tant, aquest acord especial ha de sotmetre’s a aquesta Cambra.
Vostè diu que: “clar no està gaire bé que s’agafi i que hi hagi algun tracte preferent”. Vostès no fa gaire han presentat una proposició de llei en la qual hi ha beneficis fiscals i reduccions fiscals. Vostè em diu que no, però sí que hi són, amb un objectiu molt clar, de caire social. Bé hi ha una motivació al darrera. Nosaltres no compartim aquests beneficis fiscals de la manera que estan plantejats, però com a mínim convindrà amb nosaltres de què si hi ha un interès general per fer un tracte diferent amb el que és la tributació podríem dir estàndard, que es puguin plantejar certs tractes especials, acords especials que s’han de tractar aquí al Consell General.
Pel que fa l’accés a les zones privades. Nosaltres, defensem el domicili personal, defensem el que és la propietat privada, i defensem de què encara que hi hagi un domicili professional, que hi puguin haver espais privats, en els quals, l’agència tributària si vol accedir-hi, ho hagi de fer, demanar una autorització prèvia.
Vostè diu, clar si no donem lliure accés a l’administració tributària, això pot provocar que l’agència tributària no pugui fer la seva feina. Nosaltres no compartim aquest punt de vista. L’agència tributària pot demanar informació a l’obligat tributari, informació de tipus tributària, ho pot demanar. Inclús imagini’s si ho pot demanar que el Sr. Bartumeu hi està en contra, perquè considera que és excessiva, per tant, ho pot demanar. I a més a més, l’obligat tributari està obligat a donar-li aquesta informació, i inclús si és informació de tercers. Per tant, entenem que aquí hi ha garanties suficients perquè l’administració tributària pugui desenvolupar la seva feina correctament.
El termini de prescripció. Bé nosaltres el termini de prescripció enteníem que tres anys de termini de prescripció més un any addicional si mai s’obria un procediment de tipus tributari, és a dir un total de 4 anys era suficient. Vostès no hi han donat suport, s’han quedat a cinc anys, hi ha un any de diferència, però el que és paradoxal és que al 2012, en aquesta Cambra vam votar una proposició dels comuns que justament modificava la Llei de bases de l’ordenament tributari de l’any 96, en el qual justament s’acotava el termini de prescripció a tres anys més un any més de pròrroga amb segons quins supòsits. La proposició de llei que nosaltres vam votar en aquests termes, i al cap d’uns anys, doncs han canviat de criteri, que tampoc passa res, però una certa lògica sí que hi ha.
I finalment agrair-li novament Sr. Rios perquè tot i les discrepàncies, crec que ha tingut un to molt moderat, i com a mínim miri, fa uns dies, com vam veure a la premsa de què s’acusava a DA d’afavorir el frau fiscal no ens va fer gaire gràcia però avui la veritat és que ha tingut un to més distès, i li agraeixo.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern...
Sr. Jordi Cinca...
Alguna altra intervenció....
Sr. Bartumeu.
El Sr. Jaume Bartumeu:
Sí serè breu Sr. síndic. Només és per fer-li tres petites precisions al Sr. Montané. Bé ens ha distribuït aquí elogis i comentaris sobre l’equilibri de la meva intervenció, però amb ell sí que li ha faltat una mica l’equilibri i se li n’hi ha anat a interpretar-la després, sobre la base de la voluntat política de situar-se al centre de la qüestió a distribuir extrems a banda i banda, i crec que se li n’hi ha anat la mà. I m’explico. Jo en cap moment, he dit que aquesta llei que ara s’adoptarà despulli de qualsevol dret o llibertat o protecció als ciutadans. No ho he dit i vostè ho sap que no ho he dit, però vostè ja estava apassionat en la defensa del seu punt d’equilibri i l’ha perdut una mica. Nosaltres, hem parlat única i exclusivament dels articles 68 i 69, és el que he fet jo i quan he tornat a parlar després del ministre, he dit això. No he pas parlat per exemple de l’accés als domicilis i d’altres qüestions que també afecten als drets i llibertats. No li he parlat d’aquests acords especials que vostè parlava, i per tant no podia lògicament tractar la nostra posició d’extremista. Hi ha una discrepància fonamental, la del 69 ja li he dit al ministre, i no em repetiré, i la de la retroactivitat amb vostè miri, no cal haver estudiat a cap facultat jurídica per entendre que quinze anys endarrere es pot acotar molt, però això és una retroactivitat com una casa de pagès.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Sí, en rèplica amb el Sr. Montané, doncs bé, vostè també... tal com comentava el president del Grup Parlamentari Mixt ens ha situat un a cada extrem i vostè està al mig... Doncs, molt bé! Està molt ben dibuixat i políticament queda molt bé!
Però bé, en principi nosaltres no compartim aquesta ubicació geogràfica, està clar, perquè en molts punts vam coincidir amb vostès i amb el Grup Mixt, i al revés. És a dir que, de vegades, en certs debats ens hem situat al centre.
Però bé, no és qüestió ara de situar-se geogràficament, de fer GPSs, sinó que li volia comentar que el tema dels locals privats és un tema que ens preocupa.
Vostès han incorporat una esmena en la qual els inspectors necessiten una ordre judicial per accedir a uns locals privats. Precisament, quan la gran majoria de les empreses estan complint, i estem segurs que així ho faran, aquestes empreses no haurien de tenir cap problema en què un inspector entrés en qualsevol dia o moment en què les oficines estiguessin obertes i poguessin consultar aquesta informació.
Si vostès incorporen aquesta limitació de què només poden accedir amb una autorització judicial, què estan protegint?... Què estan protegint? Perquè precisament és el que estem dient, si un és complidor no ha de tenir por de res.
Amb el tema de prescripció té raó, té raó perquè això ja va sortir a la comissió, el que passa és que nosaltres aquí sí que és veritat que ens vam saltar una mica tots els precedents, bàsicament perquè ens fa por una cosa que ha mencionat el ministre abans, anteriorment. És a dir, aquesta Llei s’ha de posar en marxa, i l’ha de posar en marxa un equip de persones que jo entenc que hi tenen molt bona voluntat, hi posen moltes hores i treballen força però, això no és suficient quan han de complir tota una sèrie de compromisos establerts en aquesta Llei que hem determinat nosaltres en un despatx tancat en comissió.
Per tant, nosaltres no veiem malament augmentar la prescripció en aquesta Llei, precisament per això, precisament perquè no es donessin molts casos de fraus que prescrivíssim perquè no ens podem dotar d’una Administració electrònica... perdó, una Administració Tributària com l’espanyola o la francesa, amb milers de funcionaris, amb uns súper ordinadors, fent creuament de dades contínuament. Per tant, ens preocupava això i aquesta és la raó de la nostra prescripció a cinc anys, que no ha prosperat.
I després, finalment, comentar que en el tema de les obligacions d’informació que vostès han incorporat un requeriment, un requeriment però ja hi era abans el requeriment. És a dir que l’inspector ha de fer un requeriment amb algú per demanar informació de transcendència tributària, -sempre estem parlant d’informació amb transcendència tributària-, però és una mica enigmàtic que vostès hagin posat una “coletilla” a l’article que parla del requeriment, que diu textualment: “Han de fer un requeriment que justifiqui degudament la transcendència a la informació requerida i que s’han utilitzat tots els mitjans disponibles per obtenir la informació sol·licitada”. És a dir, aquesta “coletilla”, nosaltres entenem que serà una via d’escapament per qualsevol empresa, per qualsevol entitat, per qualsevol persona que no vulgui facilitar aquesta informació perquè de quina manera l’Agència Tributària pot demostrar que no ha fet servir tots els mitjans?
Són aquests petits aspectes d’una Llei de centenars d’articles doncs, és aquest redactat, són aquestes deu paraules les que fan que nosaltres avui votem en contra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Montané teniu la paraula.
El Sr. Xavier Montané:
Gràcies Sr. síndic.
Intentaré fer una intervenció menys apassionada.
Doncs, el que està clar Sr. Bartumeu i Sr. Rios,
-potser els ha molestat l’equilibri i que nosaltres ens hem posicionat al centre-, el que està clar és que voten... o millor dit, no voten aquest projecte de llei per qüestions diametralment oposades. Jo no estic insinuant que estiguin totalment en contra amb el 99% del contingut de la Llei... No. Potser és un article o dos, ho ha matisat molt bé el Sr. Bartumeu, però nosaltres entenem que el punt d’equilibri s’assoleix amb el treball en comissió. No hi estan d’acord? Ja han manifestat la seva intenció de vot i penso que no hi ha res a dir, però en cap moment he volgut dir que estaven als pols oposats. Segurament el punt de convergència està molt, molt a prop, estem molt a prop d’arribar tots a l’equilibri. Potser hi ha petits matisos que no ens arriben a la unanimitat com així hem fet amb la gran majoria d’articles.
Però bé, la qüestió és que al final aquest consens o una gran part del consens que hem tingut en comissió legislativa no es tradueix en un vot per assentiment en aquest Projecte de llei. Només he intentat explicar-ho de la millor manera això.
El Sr. Rios ens deia que intentem limitar el que és l’accés, o que intentem protegir, el que és l’accés al domicili professional.
Intentarem protegir el que és la propietat privada... Sr. Rios, és a dir, és el que hem d’intentar protegir.
Que l’Administració Tributària amb això, o sense tenir un lliure accés a la propietat privada, doncs no té eines per fer la seva feina i la seva tasca? Nosaltres creiem que no. Vostès creuen que sí, nosaltres creiem que no.
El fet que nosaltres hem ficat aquesta “coletilla”, com vostè ha denominat, com que l’Administració ha de buscar o, com a mínim, prèviament ha d’haver utilitzat tots els mitjans disponibles abans d’obrir un requeriment i poder demanar informació a tercers. L’únic que estem cercant és que tota la informació que té... tota la font d’informació, millor dit, que té l’Administració, que primer la utilitzi i que no faci un abús de demanar de forma indiscriminada als administrats informació que segurament està d’un departament a un altre. Senzillament és això. I quan un cop han pogut aclarir aquesta feina i és insuficient, a partir d’aquí doncs, que es pugui fer aquest requeriment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé doncs, vist el manifestat i acabades les intervencions obrim un breu termini de temps per votar.
(Hi ha un silenci)
Sr. secretari, si voleu procedir a donar lectura del resultats, si us plau.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
21 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions.
El Sr. síndic general:
Bé, gràcies.
A la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem ara al segon punt de l’ordre del dia.
2- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa
La Proposta de ratificació fou publicada en el Butlletí número 53/2014, del 3 de juliol i no s’hi ha formulat cap esmena.
Alguna intervenció per part del Govern...
Sr. Xavier Espot teniu la paraula.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Andorra va ratificar el Conveni penal sobre la corrupció el 6 de maig del 2008 i va entrar en vigor l’1 de setembre següent.
D’altra banda, el 26 de gener de l’any 2005 el nostre país va esdevenir membre del grup d’estats contra la corrupció, o GRECO, constituït com acord parcial del Consell d’Europa encarregat de l’avaluació de l’aplicació dels estats part dels dos convenis sobre la corrupció en matèria civil i en matèria penal del Consell d’Europa.
En concret, el GRECO s’ha desplaçat a Andorra en dues ocasions: del 5 al 9 de juny del 2006, per als dos primers cicles d’avaluació; i del 15 al 19 de novembre del 2010, en el marc del tercer cicle d’avaluació.
El Protocol addicional del Conveni penal sobre la corrupció va ser obert a la signatura el 15 de maig del 2003 a Estrasburg i va entrar en vigor l’1 de febrer del 2005. Andorra va signar el Protocol el 20 de novembre del 2012 i avui se sotmet a l’aprovació d’aquesta Cambra la seva ratificació. A data d’avui han ratificat el Protocol trenta-sis països, i deu l’han signat.
Aquest Protocol estén l’aplicació del Conveni als àrbitres en matèria comercial, civil o altres i als jurats, de manera que completa el camp de lluita contra la corrupció als àmbits que he esmentat i obliga, d’altra banda, les parts a prendre les mesures legislatives necessàries per considerar com fracció penal la corrupció passiva o activa d’àrbitres i jurats, tant nacionals com estrangers.
Tot i que Andorra encara no disposa d’una normativa en matèria d’arbitratge, malgrat que es troba a tràmit parlamentari una iniciativa legislativa en aquest sentit, i que el nostre ordenament jurídic tampoc considera la figura del jurat popular el títol XXIè sobre els delictes contra la funció pública del Codi penal sí que tipifica als jurats i als àrbitres com a subjectes actius i passius de la corrupció.
La Llei 18/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal ja incorpora diverses modificacions de la norma penal relatives a la corrupció que pretenen donar resposta a les recomanacions formulades pel GRECO en l’informe d’avaluació del tercer cicle sobre Andorra. Les modificacions proposades amplien el concepte de benefici en el suborn a qualsevol tipus de benefici indegut i inclouen el supòsit que, en els casos de corrupció activa, l’avantatge indegut no sigui per a l’autoritat o el funcionari sinó per a un membre de la seva família, un amic, o en definitiva per a un tercer. I l’article 382 del Codi penal que ha estat modificat en virtut de la mateixa Llei ho ha estat per introduir la frase “tant nacionals com estrangers en els supòsits dels àrbitres i jurats” la qual cosa ha permès la signatura i permet la posterior ratificació del Protocol que ens ocupa.
El Protocol s’estructura en 3 capítols i 14 articles. L’article 1 defineix els termes del Protocol mentre que els articles 2 al 6 fan referència a les modificacions legislatives que cada Estat part ha de realitzar per tal d’adaptar les disposicions del Protocol a la legislació interna en el sentit que he comentat. Els article 7 al 14 estableixen que el GRECO serà l’òrgan encarregat de supervisar l’aplicació de les disposicions d’aquest Protocol per part dels Estats part mentre que la resta d’articles estableixen les disposicions comunes als convenis internacionals, en concret l’article 9 estableix la possibilitat d’emetre reserves i declaracions i en aquest sentit no cal que Andorra formuli cap reserva ni declaració atès que ja s’apliquen les que ja foren formulades en el cas del conveni. Així doncs la ratificació del Protocol addicional del Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa suposa un pas més en l’acompliment de les recomanacions formulades per part del GRECO i alhora referma la clara voluntat d’Andorra en matèria de lluita contra la corrupció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part dels grups parlamentaris...
Pel Grup Mixt, teniu la paraula Sr. Jaume Bartumeu.
El Sr. Jaume Bartumeu:
Gràcies.
El nostre grup parlamentari donarà evidentment el seu suport a l’aprovació d’aquest Protocol addicional del Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa. Amb aquesta ratificació Andorra completa, tal com comentava el ministre, la seva adhesió als instruments de lluita contra la corrupció del Consell d’Europa tot i que, com s’exposa en la proposta i s’ha exposat ara pel Govern, la legislació andorrana no coneix la figura del jurat popular, figura que no estava prevista en el conveni inicial i d’aquí ve aquest protocol addicional. Era important que completéssim la nostra ordenació i la nostra adhesió a aquest instrument de lluita contra la corrupció. Fins i tot en el cas, penso jo, que no s’hagués ampliat i modificat, com es va fer i com va fer el Consell General, la base de l’article 382 del Codi penal, entenem que convenia ratificar aquest Protocol.
He de dir que, havent tingut el privilegi d’haver estat l’any 1998 el ponent davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa en el debat sobre la ratificació del Conveni penal sobre la corrupció, puc manifestar doblement la satisfacció del nostre grup parlamentari per la ratificació que farem avui i també voldria recordar que no hauríem de perdre de vista, que segur Sr. ministre que ni el Ministeri, ni els serveis que en depenen no ho perden de vista, que el crim actualment el crim organitzat ja no es pot dur a terme un combat contra les activitats criminals de manera eficaç només a l’interior de les fronteres de cada país i que es tracta d’una preocupació internacional que necessita precisament una resposta coordinada i transfronterera. Sabem prou bé que la lliure circulació de persones i de capitals, la liberalització dels intercanvis i els progressos tècnics en les xarxes de comunicació han ajudat a la realització d’una cooperació més estreta entre els Estats europeus però també això que ha estat molt bo pels habitants d’Europa i ha contribuït a generar una identitat europea discutida, però identitat europea tanmateix, aquestes llibertats s’han de poder defensar a nivell internacional, a nivell europeu i per això és important treballar en tots els instruments d’auxili judicial penal. Entenem que Andorra ha de mantenir i reforçar la seva participació en aquest ordre internacional d’acord amb el que ja ens indica, jo diria ens ordena l’article 3.3 de la Constitució i anar incorporant en l’ordenament andorrà els principis de dret internacional públic que vagin evolucionant en àmbits com el que ara estem analitzant. Es tracta jo crec, i amb això acabo, de mantenir-nos, tots els responsables polítics siguem de la institució que ens pertoqui, alertes front a la corrupció. Això és indispensable si es vol recuperar, mantenir i ampliar la confiança de les ciutadanes i els ciutadans en les institucions i en aquells que les representen.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup parlamentari Socialdemòcrata, Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Lluitar contra la corrupció és essencial en tot país democràtic, sempre ho ha sigut, però ara ho és més que mai. Efectivament estem en època de crisi i és un moment en el qual els recursos dels estats disminueixen i com a conseqüència molts dels nostres ciutadans pateixen per accedir a les seves necessitats bàsiques. Tenim clar que ningú no ha d’utilitzar ni funcions, ni mitjans, ni béns públics en benefici propi i sobretot al detriment de la gran majoria.
Aquest Protocol addicional completa el Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa definint les obligacions en relació als membres dels tribunals arbitrals ja siguin unipersonals o no, nacionals o estrangers, i als membres d’un jurat.
El nostre grup parlamentari donarà suport a totes aquelles accions que busquin lluitar contra la corrupció i especialment a aquelles mesures validades per la comunitat europea internacional i en aquest cas provinents del GRECO. Per tant avui votarem a favor d’aquet protocol.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup parlamentari Demòcrata, té la paraula el Sr. Josep Anton Bardina.
El Sr. Josep Anton Bardina:
Gràcies Sr. síndic.
Amb l’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa, Andorra completarà la seva participació en el dispositiu creat al si d’aquest organisme, en matèria de corrupció penal.
Cal recordar, i així ho han fet les intervencions que m’han precedit, que Andorra és membre del Grup d’Estats contra la Corrupció, el GRECO, des del 26 de gener del 2005.
L’any 2001 Andorra signava el Conveni penal sobre la corrupció i aquesta Cambra el ratificava el 6 de maig del 2008. El Protocol que acompanya el Conveni va entrar en vigor l’1 de febrer del 2005 i Andorra el va signar el 20 de novembre del 2012. Quedava pendent, doncs, la darrera part del procés, la seva ratificació per part del Consell General.
Aquest protocol que ha estat signat per 45 dels 47 països que conformen el Consell d’Europa, i avui, esperem que així serà, Andorra se sumarà als 36 que ja l’han ratificat.
La part més important d’aquest text, que com ja s’ha dit completa el conveni, vol estendre les obligacions d’aquest conveni a les figures d’àrbitres i jurats, definint dites figures en el seu capítol primer dedicat a la terminologia. Als efectes d’aquest protocol s’interpretarà a “l’àrbitre” com a una persona a qui, en virtut d’un acord d’arbitratge, se li demana que es pronunciï amb una decisió jurídicament vinculant en relació a la controvèrsia que li ha estat sotmesa per les parts d’aquest mateix acord. I s’interpretarà al “jurat”, com una persona que actuï com a membre no professional d’un òrgan col·legial encarregat de decidir sobre la culpabilitat d’una persona acusada en el marc d’un judici penal.
Cal recordar que el nostre Codi Penal ja inclou, des de la modificació d’octubre del 2012, als jurats i als àrbitres com a subjectes actius i passius de la corrupció, així com modificacions i altres disposicions relatives a la corrupció, en resposta a les recomanacions formulades pel GRECO per Andorra.
En aquest punt m’agradaria fer esment a la Proposició de llei d’arbitratge del Principat d’Andorra, que el Grup Demòcrata va entrar a tràmit parlamentari el mes de juny. Perquè el Protocol que avui ratificarem interpreta els conceptes relatius a l’arbitratge d’acord amb la legislació nacional, que serà una realitat en el moment en què s’aprovi l’esmentada Llei. L’arbitratge és un instrument que permetrà resoldre conflictes en l’àmbit mercantil de manera àgil però segura. Una seguretat que es veurà reforçada gràcies a l’assumpció del Protocol, havent ajustat el Codi Penal a les seves disposicions de manera que les previsions relatives a la corrupció siguin també aplicables, quan escaigui, als àrbitres.
Amb la ratificació d’aquest Protocol, farem doncs, un pas més per lluitar contra la corrupció. Aquella corrupció capaç de minar la confiança dels ciutadans en els processos democràtics, en els valors morals i en les actuacions justes. Lluitar contra la corrupció per tal de què aquesta no posi en perill ni entorpeixi el progrés social i econòmic, aportant més garanties i una major transparència envers els administrats.
És per tot l’exposat, que el nostre grup, el Grup Parlamentari Demòcrata, com no pot ser d’una altra manera, votarà a favor de la ratificació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció....
Bé si no hi ha més intervencions i vist el manifestat, proposo l’aprovació de la Proposta per assentiment.
Declaro aprovada la Proposta de ratificació.
Passem al tercer punt de l’ordre del dia:
3- Examen i votació de la Proposta d'aprovació de l'adhesió al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l'emmagatzematge d'armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció.
La Proposta d’adhesió fou publicada en el Butlletí número 53/2014 del 3 de juliol, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Alguna intervenció per part de Govern....
Sr. Xavier Espot teniu la paraula.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Se sotmet ara al Consell General la Proposta d’aprovació de l’adhesió al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció.
Aquest Conveni és un tractat internacional decisiu, atès que va ser el primer acord multilateral que va prohibir la producció d’armes de destrucció massiva, i va traçar el camí cap al desenvolupament posterior d’altres instruments internacionals en matèria d’armes químiques i nuclears o de mines antipersones.
Les Nacions Unides defineixen les armes biològiques com a “sistemes complexes que disseminen organismes patògens per danyar o per matar éssers humans, animals o vegetals. La preocupació de la comunitat internacional per aquest tipus d’armes és real, motiu pel qual el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar la Resolució 1540 l’any 2004, i va crear un Comitè especialitzat en aquesta qüestió, anomenat Comitè 1540, composat per 9 experts de renom mundial que supervisa el seguiment de tots els convenis relatius a les armes de destrucció de massa. La Resolució 1540 imposa a tots els Estats de les Nacions Unides l’obligació d’adoptar la legislació necessària per prevenir la proliferació d’armes químiques, biològiques i nuclears i per crear mecanismes per controlar-ne el tràfic. Aquest no és el primer conveni sobre desarmament al qual Andorra s’adhereix, ja que l’any 2002 el nostre país es va adherir al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció, l'emmagatzematge i la utilització d'armes químiques i sobre la seva destrucció. Però el conveni que avui fa l’objecte de la meva compareixença suposa un pas més en els compromisos adquirits amb la comunitat internacional en aquesta matèria.
El Conveni que ens ocupa està format per un preàmbul i 15 articles, i estableix que els Estats que en són part es comprometen a “no desenvolupar, produir, emmagatzemar, o conservar, mai i en cap circumstància” agents que no siguin destinats a finalitats pacífiques i sanitàries o vectors destinats a dispersar aquests agents. Així mateix, estableix el compromís de prendre “les mesures necessàries” per assolir aquest objectiu.
Els Estats que ja posseeixen armes biològiques, en adherir-se al Conveni i en un termini de nou mesos, han de canviar l’ús dels agents i vectors cap a destinacions pacífiques, sempre que sigui possible. En cas de què no sigui possible, han de destruir aquestes armes biològiques, prenent en compte el medi ambient i la salut humana. Aquests Estats també tenen prohibit cedir, transferir, directament o indirectament, qualsevol arma biològica a qualsevol tipus d’actor; tampoc poden animar ni induir altres Estats, grups d’Estats o organitzacions internacionals a fabricar agents o vectors que recauen en la definició que en fa l’article 1.
La resta de les obligacions que incorpora el Conveni són de consulta i cooperació per a la seva aplicació, d’assistència i ajuda a altres parts que poden haver estat exposades a perills bacteriològics en violació del Conveni, d’intercanvi d’informació científica relacionada amb la utilització d’agents biològics amb finalitats pacífiques, i de prevenció de malalties.
En darrera instància, el Conveni estableix la possibilitat de presentar denúncies al Consell de Seguretat de les Nacions Unides quan un Estat part tingui coneixement que un altre Estat part actua en violació del Conveni, i en aquest cas, l’Estat part denunciat ha de cooperar en la investigació.
Per tot l’esmentat, i considerant la importància del Conveni que debatem en l’àmbit internacional, així com el fet que el seu contingut és conforme a l’ordenament jurídic intern d’Andorra, i que la seva finalitat s’inscriu en els valors que caracteritzen el nostre país i la seva història, demano a aquesta Cambra el vot favorable a l’adhesió del Principat d’Andorra al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn dels grups parlamentaris. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, pel Grup Parlamentari Mixt.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Com a resultat dels esforços prolongats de la comunitat internacional per establir un nou instrument que complementés el Protocol de Ginebra de 1925, la Convenció sobre Armes Biològiques es va obrir a la signatura el 10 d'abril de 1972, convertint-se, així, en el primer tractat de desarmament multilateral que prohibeix la producció i la utilització d'una categoria sencera d'armes que són les biològiques.
Actualment comprèn 163 estats i prohibeix el desenvolupament, producció, emmagatzematge d'armes biològiques i de toxines.
Té com a finalitat prohibir i evitar que les malalties puguin ser utilitzades com a armes de destrucció massiva contra les persones, animals o plantes. En definitiva, té com a objectiu aconseguir un desarmament general i complert que inclogui la prohibició del desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge i l’adquisició d’armes bacteriològiques.
L'abast de la prohibició del Conveni d'armes biològiques es defineix a l'article 1, on s'inclouen tots els agents microbians i altres agents biològics o toxines, així com els seus sistemes vectors (amb excepcions per a fins mèdics i defensius en petites quantitats).
Les armes bacteriològiques han estat utilitzades en diverses guerres en tot el món, des de l’antiguitat com tant en la primera guerra mundial com en la segona fins a l’actualitat.
En l’actualitat també existeixen actes terroristes amb agents biològics en els quals es van enviar sobres de correus amb bacil d’àntrax, com per exemple.
La resolució 1540 del consell de seguretat de Nacions Unides de 2004, en la qual hi ha fet referència el Sr. ministre, obliga a més a tots els països membres de les Nacions Unides a adoptar les mesures necessàries per impedir que els terroristes puguin desenvolupar i/o traficar amb armes bacteriològiques, entre altres.
Destacar que el Conveni a més de cobrir la prohibició en el desenvolupament, producció, ús, emmagatzematge, i/o proliferació, alhora conté disposicions que preveuen l’assistència als Estats parts que han estat objecte d’aquests atacs biològics, com també facilita la cooperació en investigació i desenvolupament.
El conveni té un mecanisme de verificació com a tal, que revisa les activitats que duen a terme els estats amb agents biològics. En cas d’incompliment, aquestes poden ser investigades pel secretari general de les Nacions Unides.
La ratificació del Conveni d’armes bacteriològiques per part de tots els estats ajuda a disminuir considerablement el risc en l’ús d’armes biològiques en cas de conflicte bèl·lic.
Andorra, tot i la seva història de pau, sempre ha anat recolzant totes les iniciatives amb la seva adhesió, i en aquest cas mostrant una posició coherent sobre aquest tipus d’armes bacteriològiques.
Per tot l’exposat, el nostre grup parlamentari votarà a favor de la ratificació del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge d’armes biològiques o amb toxines i sobre la seva destrucció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, té la paraula la consellera Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El nostre grup parlamentari comparteix totalment la voluntat d’aprovar el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques o amb toxines i sobre la seva destrucció i per tant, avui hi donarà total suport.
Considerem essencial poder continuar projectant tal i com ho hem anat fent sempre aquesta bona imatge de país pacífic i col·laborador en la lluita per la pau mundial.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula el Sr. Miquel Aleix.
El Sr. Miquel Aleix:
Gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet davant d’aquesta Cambra la ratificació del Conveni sobre la prohibició, el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques o amb toxines i sobre la seva destrucció.
Aquest Conveni que es va signar a Londres, Washington i Moscú en un context de tímids acostaments entre Occident i la Unió Soviètica a l’any 1972, que com a objectiu posar fre a la producció i destruir tot tipus d’armes bacteriològiques o amb toxines. Dites armes poden tenir unes conseqüències aterradores ja que no solament poden matar o malmetre els éssers humans sinó que poden tenir conseqüències amb els descendents ja que alguns dels seus components biològics es poden transmetre.
Dit Conveni, va tornar a agafar força arran dels atacs terroristes de començament del segle XXI, amb la pols de l’Àntrax, per exemple.
Pel que fa a la comunitat internacional va demanar amb insistència a què tots els estats que treballen en favor de la pau, del diàleg i del respectes dels drets humans d’adherir-s’hi. D’aquesta manera és bo evitar que es creïn illots en el mapa de les Nacions on els criminals o terroristes puguin produir, emmagatzemar o fer transitar de manera impune aquests tipus d’armes devastadores i molt perilloses ja que sovint ataquen les persones sense que aquestes se n’adonin.
Fa dotze anys, al 2002, el nostre país es va adherir al Conveni sobre la prohibició i el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge i la utilització d’armes químiques i, avui, em sembla del tot adient adherir-nos al que promou la destrucció de les armes bacteriològiques o amb toxines.
El món està, en aquest segle XXI, molt convuls i els conflictes que creiem passats als anys 90 tornen a sorgir; alhora, se n’obren de nous.
En aquest sentit, Andorra al llarg dels segles ha vetllat per la pau, el diàleg i el respecte dels drets humans. A més, s’ha mantingut sempre un principi de neutralitat activa i no pot si no felicitar-se de l’adhesió a aquest Conveni. El nostre país sempre ha estat cooperador amb la comunitat internacional a l’hora d’establir regles similars que no permetin aquells que cerquen d’establir o destruir ponts d’utilitzar el nostre país com a seu base per elaborar i planejar els seus atacs bèl·lics.
Per acabar, i com no pot ser d’una altra manera, el nostre grup parlamentari donarà tot el seu suport per la ratificació d’aquest Conveni.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions i vist el sentit de les mateixes, si no hi ha objeccions tampoc, proposo l’aprovació de la Proposta per assentiment.
Declaro aprovada la Proposta d’adhesió.
Suspenen la sessió durant un quart d’hora.
Se suspèn la sessió.
(Són les 17.44h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 18.07h)
Passem al quart punt de l’ordre del dia.
4- Examen i votació de la Proposta d’acceptació de l’Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat
La Proposta d’acceptació fou publicada en el Butlletí número 59/2014, del 23 de juliol, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Per part del Govern, Sr. Xavier Espot teniu la paraula.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Avui se sotmet a la votació d’aquesta Cambra la Proposta d’acceptació de l’adhesió del Principat d’Andorra a la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat, mitjançant l’acceptació de l’Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat.
La Conferència de l’Haia és un dels organismes internacionals més antics, que es va constituir l’any 1893 a iniciativa dels Països Baixos, i va néixer arran d’una conferència internacional. En aquest sentit, durant les seves primeres dècades, tenia el format d’una conferència diplomàtica, anomenada “sessió.” Inicialment, les sessions de la Conferència de l’Haia es convocaven a iniciativa del país que acceptava d’acollir la reunió. Des del 1893 fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial, es van dur a terme sis sessions, concretament: el 1893, el 1894, el 1900, el 1904, el 1925 i el 1928. Tanmateix, la setena sessió, convocada l’any 1951, va marcar un canvi important, atès que suposà l’elaboració de l’estatut de la Conferència, -en vigor a partir de l’any 1955-, i la seva transformació en l’organisme intergovernamental permanent que coneixem al dia d’avui.
L’objectiu de la Conferència de l’Haia és la unificació progressiva de les normes de dret internacional privat, tal i com estableix l’article 1 del seu Estatut, i desenvolupa la seva tasca essencialment a través de l’elaboració de convenis internacionals, en els àmbits principals de la cooperació judicial i administrativa internacional, els conflictes de llei en matèria contractual, penal, familiar i successòria, la competència jurisdiccional i l’execució de sentències estrangeres.
La Conferència de l’Haia ha elaborat fins a trenta-nou convenis, dels quals Andorra ja és part dels següents: el Conveni del 29 de maig de 1993 relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional; el Conveni del 5 d’octubre de 1961 pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers; el Conveni del 2 d’octubre de 1973 sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries i el Conveni del 25 d’octubre de 1980 sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors.
Pel que respecta als seus membres, si bé en el seu origen els estats membres eren essencialment europeus, actualment la Conferència de l’Haia compta amb una bona representació de països d’arreu. En efecte, actualment la Conferència compta amb setanta-cinc Estats membres, a banda de seixanta-vuit països que no són membres de la Conferència però que són part en alguns dels seus convenis, com ha estat el cas d’Andorra fins ara.
En relació amb l’Estatut de la Conferència de l’Haia, l’acceptació del qual es debat avui, cal dir que es desglossa en setze articles que descriuen principalment el funcionament intern de l’organisme.
En concret, els articles 2 i 3 fan referència als requisits per ser membre de la Conferència de l’Haia. Els articles 4 al 6 descriuen les funcions i les competències dels òrgans principals de la Conferència, entre els quals hi ha el Consell Especial sobre els Afers Generals i la Política de la Conferència, que està format pels representants de cada Estat membre, i l’Oficina Permanent, que es correspon a la Secretaria de la Conferència de l’Haia. L’article 7 preveu que els estats han de designar un òrgan nacional d’enllaç, que en el cas d’Andorra serà el Ministeri d’Afers Exteriors. L’article 8 estableix el procediment per la creació i el funcionament de les comissions especials. Els articles 9 a l’11 detallen alguns aspectes relatius a les despeses de l’organisme i a l’adopció del seu pressupost. Els articles 12 al 14 precisen les regles per a la modificació de l’estatut i l’adopció de reglaments, mentre que l’article 15 fa referència al dipòsit i l’entrada en vigor. Finalment, l’article 16 regula la denúncia de l’Estatut.
Per tant, l’adhesió a la Conferència de l’Haia s’ha d’entendre com un mitjà més per facilitar la cooperació judicial i administrativa internacional, i per resoldre els conflictes de llei que es puguin plantejar en diferents àmbits del dret, amb els beneficis consegüents que suposarà per als ciutadans i les administracions públiques implicades. En efecte, la voluntat del Govern d’Andorra de prosseguir en els propers mesos en la signatura i la ratificació, o en l’adhesió a altres convenis de la Conferència, com ara el Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, o el Conveni relatiu a la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil i comercial, conclosos el 18 de març de 1970 i el 15 de novembre de 1965, respectivament, que han de permetre l’agilització en la tramitació dels processos judicials, ha d’anar acompanyada d’una participació i implicació més gran prop de l’organisme del qual dimanen, la qual cosa d’altra banda comporta una obligació econòmica poc important.
D’acord amb el que he exposat, tinc a bé doncs, sol·licitar als consellers d’aquesta Cambra el recolzament a l’adhesió del Principat d’Andorra a la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat i l’acceptació del seu Estatut.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part dels grups parlamentaris, Sr. Bartumeu, pel Grup Parlamentari Mixt.
El Sr. Jaume Bartumeu:
Gràcies.
El nostre grup parlamentari donarà resposta positiva a la sol·licitud del ministre i donem suport a l’acceptació de l’Estatut de la Conferència de l’Haia sobre Dret Internacional Privat.
Com el ministre acaba de dir es tracta d’un pas més en la progressiva assumpció per part de l’Estat del compromís assentat en el preàmbul de la nostra Constitució que ens assenyala la voluntat de “... mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d’Andorra amb la resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau.”
Aquests objectius seran més ben assolits amb el reforçament de la nostra vinculació a la Conferència de l’Haia perquè és en el marc del dret internacional privat, -ho hem de tenir ben present-, que es poden regular, conciliar i resoldre interessos en conflicte en l’àmbit dels drets civils, econòmics i personalíssims de les ciutadanes i ciutadans en les seves relacions familiars per exemple.
Precisament per això a Andorra li convé esdevenir membre de la Conferència i per això donem suport a aquesta participació.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El Grup Parlamentari Socialdemòcrata donarà suport a l’acceptació de l’Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat que té com a objecte treballar en la unificació progressiva de les normes de dret internacional privat.
L’acceptació d’aquest Estatut de l’organització és imprescindible perquè Andorra esdevingui Estat membre. Fins ara Andorra s’havia limitat a signar i ratificar quatre convenis elaborats per la Conferència de l’Haia, sense ser membre de l’organització.
Estem d’acord en què la participació en aquests convenis ha permès d’apropar el Principat d’Andorra al treball coherent i consistent que produeix la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat, i de beneficiar-se dels progressos que es van realitzant al si d’aquesta organització, desenvolupant una xarxa molt útil de relacions multilaterals en els aspectes regulats en aquests convenis.
Per tant, valorem positivament l’adhesió d’Andorra a la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat i l’acceptació de l’Estatut de l’organització. Tal i com expressa Govern, la qualitat d’Estat membre permetrà a Andorra de participar de ple dret en totes les reunions, sessions de treball que consideri oportunes, i permetrà rebre assessorament dels seus experts en qualsevol dels temes de què tractin els convenis dels quals Andorra és part, però també en tots els àmbits de treball de l’organització.
Per tot l’exposat i perquè des del 1893, la Conferència de l’Haia de Dret Privat, organització internacional més antiga amb seu a l’Haia, als Països Baixos, elabora i garanteix el seguiment de Convenis que donen resposta a necessitats mundials en tres àrees, entres les quals: la protecció internacional de l’infant, la família i les relacions patrimonials de la família. Per tant, tal i com ja he dit a l’inici, votarem favorablement l’acceptació de l’Estatut per tal que Andorra esdevingui Estat membre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula la Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Vivim en un món globalitzat, amb mescles de cultures, de maneres de ser i de nacionalitats que afecten de ple els nostres actes administratius i civils en l’àmbit del dret internacional privat, ja siguin les relacions familiars i patrimonials entre les persones de nacionalitats diferents, les relacions internacionals en matèria judicial o administrativa, o les relacions comercials o financeres.
Qui de nosaltres no ha necessitat la Postil.la de La Haia per reconèixer un document, en vista de fer tràmits, estudiar o treballar fora del país? Pocs, ben pocs. I d’ençà l’any 1996 que Andorra va signar i ratificar el Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers, el reconeixement de documents legals (administratius, notarials, o declaracions oficials) expedits per Andorra ha estat més fàcil.
Quantes famílies o persones del país que no podien tenir fills o no podien augmentar la família o que volien acollir un infant orfe en el seu nucli familiar han agraït que Andorra signés i ratifiqués el Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional el 1997? Un bon nombre, ja que mercès a aquest instrument jurídic internacional s’ha pogut instal·lar una estructura al ministeri de Benestar, que estableix convenis d’adopció amb països que ho permeten perquè unitats familiars del Principat puguin donar una llar a infants als quals no es pot trobar una família adequada en el seu país d’origen.
Qui de nosaltres, i sobretot els consellers que són professionals del dret, no ha estat confrontat a conflictes legals inextricables i sovint dolorosos de matrimonis transnacionals que es trenquen i on un dels cònjuges marxa d’Andorra, o bé per defugir les obligacions alimentàries envers els fills o bé, al contrari, que s’emporta els fills lluny de manera unilateral, on l’execució d’una sentència de la Batllia és de difícil aplicació? Pocs, ben pocs. I això, que d’ençà l’any 2011 hi ha vigent el Conveni de la Haia sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors i des del 2012 el Conveni de la Haia sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries, que ben segur permetran avançar en el bon sentit a favor dels drets de les persones. Tot plegat, senyores i senyors consellers, com ho han ressaltat tots els consellers i el ministre abans que jo, millora substancialment l’aplicació de les disposicions legals dictades sobre aquest tipus de casuístiques.
Així, els diferents convenis de la Conferència de la Haia de dret internacional privat ofereixen eines jurídiques per la protecció internacional dels infants, o entre adults, o les relacions entre ex cònjuges que viuen en països diferents, o l’aplicació i l’execució de testaments, de trusts o de successions. També, en l’àmbit de les relacions mercantils o financeres, permet donar solucions a l’hora de triar el règim jurídic dels contractes transnacionals o internacionals, dels títols o dels reconeixements de les societats.
Tots aquests convenis que hem esmentat, i que alguns d’ells són vigents al Principat, pengen i són fruit de la Conferència de la Haia.
Ara bé, Andorra fins avui i com ho ha comentat la consellera Rosa Gili no havia fet el pas per ser-hi membre.
Més val tard que mai! I ens alegrem de la proposta d’acceptació de l’Estatut de la Conferència, que compta amb 77 estats membres, senyor ministre (76 països i 1 organització, que és la Unió Europea). En aquest organisme, hi ha Estats amb els quals tenim estrets lligams, com França, Espanya, Portugal, el Regne Unit, Alemanya o Rússia o encara Mèxic, Panamà o Argentina.
Val a dir, com ja ho han assenyalat els consellers i el ministre, que la Conferència de dret internacional privat de la Haia, creada el 1893 va ser el primer organisme internacional vigent al món. El seu principal objectiu, també ho han comentat, rau en llimar les diferències de tradicions jurídiques dels diferents Estats membres a més d’elaborar i fer el seguiment de Convenis que, en l’àmbit del dret internacional privat, facilitin la comprensió i el respecte del dret de les persones tant físiques com jurídiques.
Es podrà doncs amb aquesta adhesió fer un seguiment més acurat, dels convenis que ja tenim i fer-hi si s’escau aportacions, cosa que fins ara no podia. També es podrà participar a l’elaboració de nous instruments jurídics internacionals en funció de l’evolució de les praxis del dret privat entre els Estats membres i els Estats part. A tall d’exemple, i seguint un tema que, com a país, ens toca de molt a prop i del qual ja tenim un conveni en vigor, Andorra podrà participar activament i dins de les activitats de la Conferència, en el projecte de iSuport per la satisfacció de les obligacions alimentàries transfrontereres que la Conferència de la Haia va iniciar tot just el mes passat, és a dir, aquest setembre del 2014.
Bé, senyores i senyors consellers, no ens estendrem més, però sí que ens felicitem de nou, perquè el nostre país pugui participar de ple dret a tots els actes i reunions que la Conferència organitzi, alhora que es pugui fer assessorar o que pugui aportar la seva experiència a altres membres sobre els diferents Convenis que ja tenim.
Per tot l’exposat, evidentment el nostre grup parlamentari donarà el seu vot favorable per l’acceptació de l’Estatut de la Conferència de la Haia sobre dret internacional privat.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, acabades les intervencions i si no hi ha objeccions, proposo l’aprovació de la proposta per assentiment.
Declaro aprovada la Proposta d’acceptació.
5. Examen i votació del Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Economia ha estat publicat en el Butlletí número 71/2014, del 29 de setembre.
Intervé per exposar l’informe de la Comissió la Sra. Olga Gelabert Fàbrega, nomenada ponent per part de la Comissió. Teniu la paraula.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 9 d’abril va entrar a tràmit parlamentari el Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, i en conformitat amb els article 92 i 93 del Reglament del Consell General, els grups parlamentaris van presentar-hi esmenes a l’articulat. En concret 42 esmenes: 17 esmenes el Grup Mixt i 25 esmenes el Grup parlamentari Socialdemòcrata.
El Projecte de llei i les esmenes a l’articulat presentades van ser tramesos a la Comissió Legislativa d’Economia l’11 de juny. La Comissió va iniciar els seus treballs el 18 de juny amb la meva nominació com a ponent, i va reunir-se els dies 4 de juliol i 4, 11, 17 i 25 de setembre, per debatre i votar les esmenes presentades.
De les 42 esmenes presentades, 4 esmenes van ser aprovades per unanimitat, 1 esmena va ser aprovada per majoria, 17 esmenes van ser transaccionades: 13 per unanimitat i 4 per majoria, 7 esmenes van ser retirades i 13 van ser rebutjades.
Així mateix, la Comissió va acordar per unanimitat:
Substituir en l’article 31.1 del Projecte de llei, l’expressió “en matèria de signatura electrònica” per l’expressió “en matèria de serveis de confiança electrònica”, en coherència amb l’esmena 6, esmena retirada per transacció i aprovada per unanimitat.
Adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, i corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el moment de les intervencions pels grups.
Pel Grup parlamentari Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Bonet:
Gràcies Sr. Síndic.
El Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital forma part del complement legislatiu necessari que regula el comerç. Avui en dia no es pot obviar el comerç electrònic com activitat econòmica amb un fort arrelament en tot el món.
El desenvolupament del comerç electrònic en la societat de la informació ofereix importants oportunitats per la creació de llocs de treball, en especial per les petites i mitjanes empreses en un moment de crisi econòmica i la necessitat de crear nous llocs de treball. La societat de la informació ve determinada per la important expansió de les xarxes de telecomunicacions i, en especial, d’internet com a vehicle de transmissió i d'intercanvi de tot tipus d’informació. La seva incorporació a la vida econòmica i social ofereix molts avantatges, com la millora de l’eficiència empresarial, l’increment de les possibilitats d’elecció dels usuaris i l’aparició de noves fonts d’ocupació.
L’evolució d’aquesta allau tecnològica ensopega amb algunes incerteses jurídiques, que calia aclarir. Aquest marc jurídic inicialment era feixuc i excessivament tècnic-jurídic i les 17 esmenes presentades han intentat aportar claredat al text i que fos més senzill d’interpretar i que generi la confiança necessària a tots els actors que hi intervenen per fer servir aquest nou mitjà amb la seguretat jurídica que li calia.
La Llei que avui sotmetem a votació finalment ha estat protectora dels drets de totes les parts afectades, calia protegir tant al comprador com al venedor. Gràcies al treball en comissió s’ha arribat a un text on queden establertes millor les condicions generals de contractació com dels drets i les obligacions a les quals es troben sotmesos. Via esmena es va retirar la referència dels operadors que destinen els seus serveis a destinataris ubicats al territori d’Andorra, ja que a l’espai digital en cas de dirigir els serveis específicament a uns destinataris, aquest no és en funció de la seva territorialitat sinó pels seus productes i activitats, i en aquests casos aquests operadors ja es troben subjectes a les lleis en vigor dels seus països on es troben establerts o als Convenis internacionals en vigor. Tot i que la seguretat en les transaccions i serveis que es puguin desenvolupar en la xarxa són fonamentals pel desenvolupament del sector, que l’operador hagi de desvetllar els mitjans tècnics que aplica per augmentar la protecció tal i com plantejava el projecte inicial, posava en perill la integritat dels operadors en desvetllar solucions tècniques. Aquest aspecte que en el treball en comissió s’ha solucionat també respectant la normativa europea sobre la prevenció dels incidents de seguretat en internet on els operadors han de facilitar als destinataris la informació relacionada amb la seguretat sense desvetllar les mesures de caràcter tècnic.
Quant al procediment de notificació, de retirada i de reposició, que també vàrem esmenar, aquest suposava una aplicació molt feixuga pel prestador de serveis establert a Andorra, limitant de forma important la competitivitat dels mateixos amb operadors estrangers, es va optar finalment per un procediment voluntari, que implica que el prestador de serveis d’intermediació no tingui l'obligació d’assumir rols que no li pertoquen. És evident que internet és un mercat que ens exposa a tots, en front a tots, i conté gran quantitat d’informació pròpia o de tercers. En termes comercials, la informació a la xarxa pot incidir directa o indirectament en la reputació de productes, empreses o professionals, independentment de la seva presència. Això provoca que molts sectors econòmics tinguin especial sensibilitat per la seva reputació on line. Tot i així, cal destacar que la solució extrajudicial per a la retirada de continguts a internet pot tenir altres instruments legislatius que els poden reforçar, com pot ser la llei d’arbitratge, actualment a tràmit parlamentari.
Tot i que el text final segueix sent molt tècnic i en algun article, inclús de difícil comprensió, el nostre Grup parlamentari donarà suport a l’esmentat Projecte de llei, per donar d’entrada el marc jurídic necessari per desenvolupar en millors condicions aquestes activitats econòmiques, tot i recordant que, degut a la velocitat i canvi del món digital, segurament caldrà revisions freqüents d’aquest text legal per adaptar-lo a les noves necessitats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Sr. David Rios teniu la paraula.
El Sr. David Rios:
Gràcies Sr. Síndic.
Andorra necessita una llei que reguli les activitats econòmiques que es fan via telemàtica i no presencial. Per això avui creiem que és molt interessant que puguem arribar a votar aquesta Llei i que entri en vigor al més ràpidament possible.
Però, de la mateixa manera que necessita aquesta Llei, també la necessitava el comerç que, a proposta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata quan érem 6, vam fer en aquesta Cambra el 13 de juny, perdó al 2012, al novembre del 2012. La Llei del comerç que havia d’anar associada amb aquesta doncs va tenir més sort que aquesta perquè aquesta no va ser presa en consideració en aquesta Cambra. Lamentem que hagi trigat 2 anys en tornar a venir a aquesta Cambra i poder-la votar perquè en aquella ocasió una de les excuses que se’ns va donar va ser de què la nostra llei no estava molt actualitzada i que es presentaria una llei revolucionària més adaptada als temps.
Home, més segur que al 2012 més adaptada en el temps segur que sí perquè més moderna que la nostra que era del 2011, doncs segur que sí. Però bé, en tot cas la Llei que votem avui no té masses diferències respecte al que nosaltres vam presentar en aquell moment i va ser una llàstima que no s’acceptés la presa en consideració perquè via esmenes haguéssim pogut arribar a un text com el que avui votem. Està clar que, en aquell moment, es va preferir, doncs, ja coneixen quines són les preferències del grup de la majoria respecte a les proposicions de reactivació econòmica que fan els grups de l’oposició però bé- això és un comentari entre parèntesis. Doncs, com li deia Sr. ministre hi ha ben poques diferències en la nostra relació..., en relació a la nostra Proposició de llei i la que vostè va presentar. Està clar que en un moment donat es parla d’activitats que operen en “societats de la informació” en el nostre cas i vostès parlen “d’operadors que desenvolupen la seva activitat en espais digitals”, ja admetem que la seva nomenclatura està molt més actualitzada però vaja són només uns canvis superficials no de fons.
En tot cas nosaltres hi vam presentar 25 esmenes amb esperit constructiu com no pot ser d’una altra manera i el que sí que hem de valorar és que si avui s’aprova aquesta Llei s’haurà regulat una activitat important que és la del prestador de serveis en espais digitals i una sub-activitat que és la del prestador de serveis d’intermediació. També s’haurà regulat l’enviament de comunicacions comercials electròniques realment molt important i també important els contractes electrònics. I finalment, la Llei proposa un règim de sancions i infraccions,
-perdó-, infraccions i sancions i aquests penso que són aspectes que són els que realment són importants, que avui valorem.
Però hi ha dos temes que creiem que no són, que aquesta llei sigui perfectament completa.
El primer tema és sobre l’àmbit d’aplicació que s’hi ha referit la consellera Bonet, que és sobre l’eliminació de què operadors estrangers que operin des de fora d’Andorra al mercat exclusiu andorrà, queden fora de l’àmbit de la llei. Aquest, al nostre entendre és un error que no sabem quines conseqüències pot tenir. Repeteixo: un operador estranger que té un servidor a l’estranger però que opera directament sobre el mercat andorrà. Aquesta casuística queda fora de l’àmbit de la llei. Per tant, tots els articles que regulen el comerç electrònic a Andorra, els espais digitals i tal, en aquest cas, no se li aplicaria.
El segon és el sistema de notificació. Creiem que la llei planteja un sistema de notificació en el qual els usuaris poden notificar els prestadors de serveis d’intermediació un problema que pugui tenir amb un operador i aquests han d’actuar com a batlles. Per tant, han de conèixer tota la legislació i han d’actuar com a jutges i han de decidir si es tanca o no es tanca la pàgina web de l’operador en qüestió.
Bé nosaltres entenem que aquesta acció de notificació, etc., va molt bé en l’àmbit d’una altra llei que s’està treballant, que podria ser la de la intimitat i de l’honor, que entenem que en aquest cas sí que funciona, però entenem que en l’àmbit comercial aquesta és una metodologia que no s’ajusta. En tot cas, hem sigut positius i hem admès que sigui voluntari. És a dir que les persones que desenvolupen aquestes activitats podran o no podran implantar aquesta metodologia, cosa que si estem fent una llei grinyola tot una mica. Però bé, bona voluntat hi posem.
A l’hora de votar, posem en una balança els pros i els contres, i com a pros podem dir que és una llei innecessària per regular les activitats del comerç electrònic, entre altres activitats que es poden desenvolupar en l’espai digital, i per tant, és important per a nosaltres. Regula aspectes fonamentals com la publicitat i el contracte electrònic i és una llei molt important perquè complementa la Llei del comerç.
Per contres, recupero la idea aquesta de què la notificació és un sistema que entenem que amb aquesta llei provocarà de la manera en què està formulada que ningú apliqui tot aquest procediment. I després els dubtes que tenim sobre els operadors estrangers que operen fora d’Andorra.
De totes maneres, mirant la balança, entenem que el nostre grup parlamentari aquesta balança la veu decantada al vot favorable, i per tant, votarem a favor del Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Demòcrata, té la paraula la consellera, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Avui votarem el Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.
No es pot parlar d’aquest projecte sense recordar que aquest text s’emmarca dins d’un bloc de lleis que s’han aprovat durant aquesta legislatura i que permeten regular un sector tan important per al nostre país com és el comerç i, per extensió, el conjunt del sector dels serveis. La Llei 12/2013, del 13 de juny, de comerç; la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i de protecció del consumidor, i ara aquesta llei aportaran la seguretat jurídica necessària perquè les empreses puguin operar sense pràctiques deslleials o irregulars que trenquin la competència i donaran garanties suficients als consumidors nacionals i internacionals, en una aposta clara per la qualitat.
Estem convençuts que aquestes lleis facilitaran l’activitat econòmica, creant un marc de confiança i de previsibilitat jurídica tant per a les empreses com per als consumidors i usuaris.
La llei que avui votarem en aquesta Cambra és una llei adaptada a Andorra i, alhora, una llei moderna i puntera, que donarà un marc atractiu en comparació amb l’entorn.
El primer element que cal destacar és que no es tracta d’una llei sectorial. És a dir, és una llei àmplia que no regula únicament el comerç electrònic, sinó les activitats dels operadors econòmics a l’espai digital. Això implica que s’hagi concebut com una llei transversal, que s’ha d’aplicar “combinada” amb altres normatives. Aquest principi de transversalitat no quedava recollit Sr. Rios a la proposició de llei que el vostre grup parlamentari va presentar.
D’altra banda, els conceptes emprats a la llei són innovadors. Són conceptes neutrals i amplis, que eviten regles limitatives i garanteixen la neutralitat tecnològica i que, per tant, estan oberts a la innovació empresarial.
La llei no enumera serveis específics per justament evitar l’obsolescència en un àmbit tan dinàmic i en constant evolució com el de l’espai digital. En aquest sentit, aquesta llei s’anticipa a la possible evolució de la tècnica i per tant, dóna resposta als diversos models de negocis que es puguin implantar. El que no feia Sr. Rios, la proposició de llei del vostre grup parlamentari. I de fet podria esmentar-ne dotze pàgines de diferències entre la vostra proposició de llei. Les tinc aquí en un quadre, però em sembla que amb aquests dos o tres exemples és suficient. Però de diferències n’hi ha i moltes. De fet, el concepte ja és totalment diferent.
També cal destacar la coherència amb la resta de l’ordenament jurídic andorrà, especialment amb la Llei de comerç i la de protecció del consumidor perquè justament hem comptat amb l’avantatge de tenir aquestes dues lleis aprovades abans d’emprendre la regulació de l’espai digital. Igualment, -i això espero-, hi haurà plena coherència amb la futura llei de l’arbitratge, si escau que aquesta Cambra l’aprovi, ja que el text preveu la resolució extra judicial de conflictes per mitjans electrònics.
De les esmenes aprovades, en voldria destacar tres, que ja han estat comentades pels companys que m’han precedit.
En primer lloc, l’eliminació de l’article 9, que preveia que aquesta llei s’apliqui també als operadors no econòmics (per exemple, els blogs). Pel que fa al règim de responsabilitat, era una novetat important respecte al dret comparat i volia atenuar la distorsió que podia provocar de delimitar els efectes de la llei només a les activitats econòmiques. No obstant això, vist que està també a tràmit la llei de protecció civil dels drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, s’ha considerat que part d’aquesta regulació ja quedava recollida i, per tant, s’han acceptat les esmenes de l’oposició.
En relació amb el règim de responsabilitat, també que heu esmentat abans. El procediment de notificació, retirada i reposició previst al Projecte de llei estava enfocat a limitar el risc i l’exposició a la responsabilitat dels prestadors de serveis d’intermediació a l’espai digital, ja que ofereix unes pautes molt clares d’actuació que, si se segueixen, eximeixen aquests operadors de responsabilitat en cas que un tercer aprofiti la plataforma que ofereixen per fer-ne un ús il·lícit. No obstant això, hem constatat que no s’ha entès i ens hem adonat que la implementació obligatòria d’aquest procediment feia por als prestadors locals ja existents al país. Els dos grups de l’oposició van proposar esmenes en el sentit d’eliminar aquest procediment, però nosaltres seguim pensant que és una bona eina que s’està implementant arreu i això en base a la jurisprudència més actual. Perquè, en cas de litigi, és més fàcil demostrar que s’ha actuat diligentment d’acord amb un procediment estàndard, que no pas si no es disposa de cap mecanisme de protecció dels destinataris del servei.
Per aquest motiu, perquè estem convençuts de la bondat del procediment de notificació de cara als propis operadors, ja que aclareix i precisa quan el prestador no és responsable, perquè sabem que si s’instal·len prestadors internacionals, voldran aquest procediment que els aporta més seguretat jurídica, hem elaborat una proposta de transacció que ha plantejat que el procediment sigui voluntari, proposta que ha quedat aprovada per unanimitat. Estem segurs que els prestadors acabaran emprant el procediment previst a la llei perquè és positiu per ells, però entenem que necessitin avaluar-lo primer.
Pel que fa a l’aprovació de l’esmena del Grup Mixt,
-que vostè Sr. Rios ha comentat-, i que tracta doncs sobre l’àmbit d’aplicació de la llei, motivant que els operadors estrangers sense establiment al Principat han d’estar subjectes a les lleis en vigor al seu país, només comentar que d’aquesta manera s’elimina la possibilitat que empreses situades fora d'Andorra, sense un establiment permanent a Andorra, es beneficiïn de les disposicions de la nova llei, previsiblement més avantatjoses que les dels seus Estats. Per això, si una empresa estrangera valora que la nova llei andorrana li ofereix més garanties, haurà de disposar, com a mínim, d'un establiment permanent a Andorra, la qual cosa és avantatjosa pel país.
D’altra banda, els consumidors segueixen quedant ben protegits, Sr. Rios, perquè hem mantingut el text original i no hem aprovat una altra esmena del Grup Mixt que entenem que els hauria estat desfavorable. Atenent a principis internacionals, i tal i com ha quedat en el text, si un prestador situat fora d’Andorra afecta a un consumidor andorrà se li aplicarà la llei andorrana. Repeteixo: un operador estranger si afecta a un consumidor andorrà se li aplicarà la llei andorrana.
Aquesta Llei estableix un marc jurídic previsible i segur que aporta la protecció necessària a totes les parts, operadors i consumidors, i que situa Andorra com un país capdavanter en matèria de regulació de l’espai digital.
Per tot l’exposat, el nostre grup parlamentari votarà favorablement el Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern té la paraula el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Amb l’aprovació, i puc dir i agrair per assentiment després d’escoltar les intervencions precedents, la Llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, Andorra fa un pas més per completar el nou model de regulació econòmica que s’emmarca en el procés d’obertura econòmica.
Com recordava la consellera Sílvia Calvó aquesta Llei, juntament amb les altres lleis aprovades durant aquesta legislatura, especialment la Llei del comerç, la Llei de competència efectiva i protecció al consumidor, la Llei de modificació de la Llei de societats i la Llei de patents -que és a tràmit parlamentari actualment- permetran dotar el nostre país d’unes bases normatives modernes, homologables, atractives, més segures i àgils i, per tot allò, fer les empreses andorranes més competitives.
Permeteu-me en primer lloc doncs agrair el to i les intervencions dels grups parlamentaris Socialdemòcrata, Mixt i Demòcrata per votar favorablement aquesta important llei per l’economia andorrana; i agrair també el treball constructiu en comissió per haver buscat també aquest equilibri d’una llei tècnica, essencialment tècnica però també molt important que complementa de forma quasi perfecta la Llei del comerç que s’ha treballat aquests últims anys.
Per tant, un agraïment especial pels tres grups parlamentaris i també diria, Sr. Rios, entendre algunes de les crítiques. Entendre per què vau presentar fa un any un treball a aquesta Cambra que no va ser acceptat i més endavant ho podrem comentar, però que entenem que aquest treball s’ha aprofitat i en qualsevol cas s’ha millorat perquè les coses han evolucionat en aquesta matèria i entenem que la Llei avui certament és millor que la llei que vau presentar. Millor per molts motius, també per l’oportunitat temporal d’aquesta Llei perquè ha pogut incloure innovacions que s’han pogut regular a nivell internacional i també a nivell europeu, i també millor perquè entenem que és més aplicable al nostre país.
Per tant, reconeixent que l’esforç és important amb aquesta Llei que vau presentar fa un any i mig, doncs entenem que el treball qualitatiu que s’ha fet amb aquesta nova Llei doncs, la millora substancialment respecte a la llei que vau presentar.
Així doncs, per completar l’excel·lent intervenció de la consellera Sílvia Calvó, que ja ha destacat les característiques i principals aspectes de la Llei, voldria destacar que aquesta Llei farà possible d’una banda, que les empreses andorranes que operen en l’espai digital disposin d’una regulació atractiva que porta certesa i que genera confiança, una confiança que és clau per atreure nous projectes per part d’empreses que duguin a terme la seva activitat en l’espai digital, i una confiança que només es pot guanyar amb una norma que genera seguretat tant als consumidors de l’espai digital com als empresaris que hi presten les seves activitats.
Així la Llei estableix unes obligacions d’informació i de transparència amb l’objectiu de disposar d’una regulació segura i eficaç. Per exemple, les empreses hauran de facilitar informació als seus clients respecte a la seva identificació i a aspectes relacionats amb la seguretat. Aquesta informació s’haurà de proporcionar de forma visible, permanent, gratuïta i senzilla.
Pel que fa a l’enviament de comunicacions comercials electròniques, les empreses hauran, per exemple, d’identificar clarament les característiques de la comunicació i el missatge comercial i, en tot cas, serà necessari obtenir el consentiment previ dels destinataris.
També s’estableixen unes pautes de compliment en el procés de negociació, de formació i de perfecció de contractes mitjançant comunicacions electròniques. Aquesta jo diria que és una de les aportacions més rellevants d’aquest Projecte de llei.
Les empreses hauran de respectar també determinades disposicions sobre la utilització de dispositius d’emmagatzemament i recuperació de dades.
I per últim les empreses que prestin serveis d’intermediació, és a dir, aquelles empreses que en l’espai digital facilitin la prestació d’un altre servei, proporcionin visibilitat a continguts o activitats a altres empresaris o li donen accés, -per exemple, empreses d’allotjament de pàgines web, buscadors o xarxes socials-, es beneficiaran d’un règim de responsabilitat, un règim també nou i molt segur ja que s’estableix clarament que aquestes empreses, prestadores de serveis d’intermediació, no tenen l’obligació general de supervisar les activitats, la informació o els continguts, la prestació, ús o accés dels quals faciliten, i tampoc tenen l’obligació de fer recerques actives de fets o circumstàncies que revelin activitats o comportaments il·lícits. Aquestes empreses seran únicament responsables si tenen coneixements, coneixement efectiu d’una il·licitud i davant d’aquesta no actuen en conseqüència d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
Finalment, destacar que la Llei estableix un termini de sis mesos per permetre a les empreses que desenvolupen una activitat en l’espai digital a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per adaptar-se a la nova regulació.
En resum, aquesta Llei és molt positiva per les empreses de comerç electrònic o que fan una activitat en l’espai digital, establertes o que es vulguin establir aquí a Andorra, atès que es beneficiaran d’una normativa clara, segura i moderna respecte a la realització de contractes mitjançant comunicacions electròniques i també és positiva per les empreses d’allotjament de pàgines web, les que explotin xarxes socials, o els buscadors d’internet doncs, com a prestadors de serveis d’intermediació, disposaran d’un règim ben definit pel que fa a la seva eventual responsabilitat com a intermediaris, i voluntàriament podran aplicar un procediment de notificació retirada i reposició perfectament delimitat per la Llei que els pot donar més seguretat.
Aquesta, Sr. Rios, és una garantia més que una obligació. Una garantia pels prestadors de serveis d’intermediació de l’espai digital per venir-se a establir a Andorra i una oportunitat que fa el nostre país més competitiu amb uns procediments clars, ben definits i ben delimitats. Perquè en aquest món no hi ha res més insegur, justament, que la inseguretat de com poden evolucionar les coses o de com poden anar les coses en un món justament que és virtual, eteri i no definit i, per tant, una llei amb uns procediments clars, segurs i ben definits és una llei competitiva atès que ofereix a l’intermediari, d’aquest espai digital, una garantia que si es fan les coses com s’han de fer doncs, es podrà protegir d’eventuals il·licituds.
Per tant, entenem que aquest procediment de notificació, retirada i reposició és una autèntica oportunitat d’haver posat aquesta Llei perquè és una garantia més davant la possible responsabilitat que poden incórrer aquests operadors en l’espai digital.
Andorra no podia quedar-se, doncs, al marge d’un mercat, -el de l’economia per internet o economia digital-, que s’estima que mou a Europa 250 milions d’euros, amb un creixement de prop del 20% el 2013 i que representa el 3,5% del PIB europeu. Aquest 3,5% del PIB europeu s’estima que dobli el 2016 i es tripliqui pel 2020.
Per tant, amb l’aprovació d’aquesta Llei per unanimitat o assentiment en el Consell General, de la Llei de regulació de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, Andorra haurà fet certament un pas més per establir unes bases sòlides, modernes i competitives per l’economia d’avui i de demà.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Només, del tema de la territorialitat... oi, és que costa aquest nom!
Al nostre entendre, aquest aspecte ja quedava cobert amb la legislació tant del país propi com amb els convenis internacionals a través de la UE, a través d’una directiva que ja regula tot el comerç electrònic, i a la resta del món a través d’una resolució de Nacions Unides que també cobreix a tots els països membres.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Alguna altra intervenció....
Sr. David Rios.
El Sr. David Rios:
Sí bé, jo una mica en torn de rèplica a la consellera Calvó. Doncs, només comentar una petita qüestió, eh?
Vostè té dotze pàgines de diferència de la llei del Govern amb la nostra proposició de llei però, és clar, nosaltres hem presentat vint-i-cinc esmenes a aquesta Llei que té quaranta-nou articles.
És a dir, que en el fons si hi ha bona voluntat es pot ser constructiu. Nosaltres optem per les esmenes en lloc de perdre un any i escaig doncs, reflexionant sobre determinades qüestions, no?
Nosaltres creiem que via esmena es poden solucionar moltes de les diferències que ens separen inicialment.
Sobre el tema de la notificació... Bé és clar, el ministre diu que el Servei de notificació aquest servirà perquè empreses vinguin a instal·lar-se a Andorra per seguretat jurídica, etc. Bé, doncs, és que el servei de la notificació és voluntari. Per tant, seguretat jurídica jo diria que no en té cap, perquè si la majoria de prestadors de serveis d’intermediació no poden assumir aquest servei de notificació, perquè els obliga a conèixer tota la legislació, els obliga a actuar en cas de conèixer una il·licitud i a tancar pàgines web o a tancar serveis, doncs, és evident que moltes empreses no podran assumir aquesta responsabilitat, i per tant no ho aplicaran. Per tant és d’això que ens queixem. O hi anem o no hi anem. Però fer una opció voluntària, doncs, no ho veiem clar, i per tant preferíem eliminar-ho.
Sobre el tema dels servidors estrangers d’empreses estrangeres, doncs, bé , ens preocupa, perquè si algú vol cometre una il·licitud al mercat andorrà, perquè a més a més, tal com diu l’article 3.4, aquests serveis s’han d’oferir directament en exclusiva al mercat andorrà. Doncs, si algú vol cometre una il·licitud al mercat andorrà i per tant, que no sigui d’aplicació amb aquesta Llei, doncs, ho té molt fàcil, s’instal·la en un servidor d’Àsia, està donant servei a Andorra i nosaltres des d’aquí ens ho mirem, perquè no podrem, en un moment donat aplicar la Llei i potser barrar l’accés dels nostres usuaris cap aquest servidor que està ubicat a Àsia.
Per tant, per molt que hi hagi una legislació internacional que jo desconec, que comentava la consellera Bonet, entenc que aquest punt no s’hauria d’haver tret per seguretat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, molt curt Sr. síndic.
La veritat que sabíem que ho comentaríeu, doncs, perquè no s’havia acceptat la vostra Proposició de llei, i per això ho vam mirar i és veritat que repassant aquestes 12 pàgines, vostè sap i en tot cas els consellers de la Comissió d’Economia hem aprés a fer esmenes, i quan cal en fem d’esmenes i en podem fer moltes, però aquí realment, aquesta Llei no es podia treballar amb la fórmula d’esmenes, com per exemple es va fer amb la del comerç, on em sembla que vam acabar fent una setantena d’esmenes.
Jo crec que aquí tenim un bon text que a més a més, ho reconeixem tots, perquè s’aprova, doncs, per unanimitat i crec que s’ha fet una bona feina.
I pel que fa als consumidors, Sr. Rios, realment, els consumidors estan protegits pels temes internacionals o per la normativa internacional que hem explicat, i perquè queda recollit en un altre article de la Llei. El consumidor andorrà que estigui afectat per un operador que operi a l’estranger quedarà protegit.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Només precisar respecte al comentari del Sr. Rios, deixàveu entendre que la vostra esmena sobre el fet d’esmenar que el procediment de notificació retirada i de reposició era perquè era voluntari, i per tant, que crea inseguretat jurídica... Ho entès així aleshores.
Doncs, de fet, el procediment era obligatori, el procediment de la Llei, i justament em sembla que s’ha buscat un equilibri perquè pugui ser... transaccionada aquesta esmenes i per posar la seva supressió, doncs posar un procediment voluntari i entenem que, justament, si aquest procediment voluntari o cada transacció fa que la Llei en conjunt sigui valorada en positiu, com ha sigut el cas, doncs benvinguda ha sigut la transacció.
I per tant, estableix un procediment de notificació retirada i de reposició voluntari, que és cert que com diu la aparaula és voluntari, però que estableix un marc per poder actuar amb una certa garantia, i en tot cas, fixa les condicions, en el cas que hi hagi un litigi o una il·licitud com es notifica, entre l’operador i el consumidor d’aquests serveis virtuals.
Per tant, entenem que ha quedat un bon text conjunt, i que el procediment de retirada i reposició encara que sigui voluntari ofereix una garantia jurídica addicional a la que no hi hagués cap procediment a la Llei establert.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Cap altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions i si no hi ha objeccions tampoc, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem ara al sisè punt de l’ordre del dia.
6- Examen i votació del Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes d’Andorra.
El Projecte de llei fou publicat en el Butlletí número 65/2014, de l’11 de setembre, i no s’hi ha formulat cap esmena.
El Govern desitja intervenir...
Sr. ministre Xavier Espot teniu la paraula.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Si el Consell General aprova avui el Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes d’Andorra, seran ja 11 els col·legis professionals legalment constituïts o adaptats d’ençà l’entrada en vigor de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, els quals abasten per tant un bon nombre de les professions que tenen una incidència palesa en l’exercici dels drets fonamentals que reconeix la nostra Constitució, conferint-los les garanties degudes a l’hora de practicar-ne l’exercici.
Pel que fa a la professió de dietista nutricionista, la creació del col·legi oficial és un fet especialment important ja que, dissortadament, s’ha pretès banalitzar massa sovint aquesta professió, que a voltes és practicada per persones que no disposen de la formació requerida en la matèria. I això malgrat els dietistes nutricionistes són professionals de la salut reconeguts com a experts en l’alimentació, la nutrició i la dietètica.
La constitució del Col·legi professional permetrà extremar la vigilància d’aquesta pràctica indeguda i, de retruc, garantirà la prestació d’un servei més professionalitzat a la població andorrana.
En relació amb el Projecte de llei que ens ocupa, es divideix en 6 articles, 4 disposicions transitòries i 1 disposició final, d’acord amb una estructura idèntica a la de les demés lleis de creació de col·legis professionals que durant aquesta legislatura ha aprovat aquesta Cambra.
L’article 1 crea el Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes d’Andorra com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per al compliment de les seves finalitats, previstes als Estatuts.
L’article 2 defineix l’objecte professional en el qual s’emmarca el Col·legi, a saber la regulació i l’ordenació de l’activitat col·legial, així com la defensa dels interessos col·lectius de la professió i, alhora, el fet de vetllar per a la bona pràctica de la dietètica.
L’article 3 limita l’àmbit territorial d’actuació del col·legi al Principat d’Andorra.
L’article 4 supedita la integració al Col·legi al compliment dels requisits establerts als Estatuts i a les disposicions legals vigents en matèria de col·legis professionals.
L’article 5 precisa la normativa que ha de regular l’activitat col·legial. En concret, el Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes es regula pels seus Estatuts i les altres normes de funcionament intern que es puguin adoptar, per la normativa estatal en matèria de col·legis professionals, així com per la resta de normes legals i reglamentàries que siguin aplicables.
Finalment, l’article 6 preveu que el col·legi professional s’ha de relacionar amb els ministeris competents en matèria de salut i de professions titulades i amb la resta d’administracions públiques, quan sigui necessari.
Les disposicions transitòries i final estableixen les normes relatives a la constitució del Col·legi, la col·legiació i l’entrada en vigor del text legal.
Gràcies senyor síndic
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part dels grups parlamentaris...
No hi ha intervenció per part del Grup Mixt...
Pel Grup Socialdemòcrata, Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El 18 d’octubre del 2012, aquesta Cambra aprovava la creació per llei dels Col·legis Oficials d’Andorra de: Economistes, enginyers, farmacèutics, geòlegs i logopedes.
Sis mesos després, aquesta Cambra n’aprovava dos més: psicòlegs i fisioterapeutes.
El 28 de novembre de 2013 aquesta Cambra aprovava el d’Infermeres i Infermers.
I avui, aquesta Cambra n’aprovarà, n’estic convençuda, un novè: Dietistes Nutricionistes, que s’incorporaran a la comunitat col·legial, donant compliment i desplegant el contingut de la llei 6/2008 d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals.
Un col·legi més que integra de nou tots els professionals d’un mateix sector que, amb la titulació acadèmica exigida, exerceixen les funcions que els són pròpies.
Seguim avançant doncs, en l’aprovació de Col·legis professionals per tal de què compleixin amb les seves tres principals finalitats:
La primera, vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti.
Segon, garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió.
I per acabar, avançar en el camí de la representació i defensa conjunta i legitima dels interessos dels seus col·legiats.
La Llei 6/2008 en el seu article 15 diu que per justificar la creació d’un col·legi professional, han de concórrer motius d’interès públic, així com la constatació d’una especial rellevància social i econòmica de les funcions inherents a la professió.
Que podem dir de l’interès públic i de la rellevància social i econòmica de les funcions de Dietistes i Nutricionistes?
No gran cosa més del que ja diu l’exposició de motius. Són professionals de la salut, reconeguts com a experts en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per intervenir en l’alimentació d’una persona o d’un grup de població.
Jo afegiria que si bé els Dietistes i Nutricionistes d’Andorra ja responien de manera ferma i qualitativa a determinades necessitats socials d’interès públic, ara podran, a través del Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes d’Andorra contribuir a millorar encara més, a donar solució amb actuacions específiques a determinades necessitats socials i de salut d’interès públic per la nostra població.
I per tot l’exposat, el nostre grup donarà avui suport al Projecte de llei que estem debatent.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Demòcrata, Sra. Sílvia Riva teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Riva:
Gràcies Sr. síndic.
Com ja ha estat dit, recordarem que els economistes, els enginyers, els farmacèutics, els geòlegs, logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs, infermeres i infermers ja van ser objecte d’aprovació d’una llei de creació del col·legi professional. I avui se sotmet a aprovació d’aquesta Cambra, el Projecte de llei de creació del Col·legi de Dietistes Nutricionistes.
La llei que crearà aquest col·legi és la primera que s’aprovarà després de la modificació de la Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals. Una modificació que va permetre adaptar i clarificar conceptes després d’alguns anys en vigor i coordinar-la amb la Llei d’inversió estrangera i el procés d’obertura econòmica.
Els dietistes nutricionistes són professionals de la salut, -ja ho hem dit-, reconeguts com a experts en l’alimentació, nutrició i dietètica, però que estan totalment presents en el nostre dia a dia. Una situació que suposa un gran avenç si fem una mirada algunes dècades endarrere. Actualment tots convindrem que l’adquisició des de ben petits de bons hàbits alimentaris només pot tenir que efectes positius.
Avui dia 16 d’octubre, és una data doblement significativa per al col·lectiu dels dietistes i nutricionistes ja que l’aprovació de la llei de creació del col·legi coincideix amb el dia mundial de l’alimentació.
Des d’aquí m’agradaria felicitar, en nom del grup que represento, iniciatives com les que estan duent a terme en el dia d’avui i que consisteixen en conferències, assessoraments telefònics gratuïts per als més joves i fins i tot un concurs per a la recepta més saludable feta amb productes d’Andorra. Aquest tipus d’iniciativa acompleix perfectament les funcions divulgatives que el col·legi ha de dur a terme per fer conèixer la professió, i acompanyant aquestes de ben segur aniran lligades a altres iniciatives per tal de promoure també la formació continuada, bàsica per al manteniment del nivell qualitatiu i l’actualització dels continguts d’aquesta branca del saber.
Igual que en ocasions precedents, recordaré que amb motiu del debat al tomb d’aquest projecte de llei, que la cooperació dels col·legis i dels professionals seran bàsics i necessaris enfront de l’intrusisme. Això sí, sempre en la justa mesura. I per tant, sense caure en el poc desitjat corporativisme.
La llei té sis articles, com ja ha esmentat el ministre, recull en les disposicions transitòries un termini de sis mesos per a obtenir la col·legiació de titulats i procedir a la convocatòria de l’assemblea constituent. Aquesta assemblea haurà d’aprovar de forma definitiva els seus estatuts i elegir els seus representants a comptar de la seva entrada en vigor.
Per tot l’exposat, puc anunciar el sentit afirmatiu del Grup Demòcrata a aquest Projecte de llei.
Gràcies. Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció....
Bé si no hi ha més intervencions, i si no hi ha objeccions tampoc, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
No havent-me més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 19.08h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94 |
