Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 12/2015 - 68 pàgines
Sessió ordinària del dia 24 de setembre del 2015
El dia 24 de setembre del 2015, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 32/2015, que és el següent:
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Conxita Marsol Riart
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
S’ha excusat l’absència dels M. I. Srs. Ferran Costa Marimon i Víctor Naudi Zamora.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre de Justícia i Interior; Maria Rosa Ferrer Obiols, Ministra de Sanitat, Afers Socials i Ocupació; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior i Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 12.00h)
El Sr. síndic general
S’obre la sessió.
Bon dia de nou.
Bé abans d’iniciar amb l’ordre del dia previst, aquest punt únic, us recordo que segons disposa l’article 130 del Reglament del Consell General, el temps total per substanciar una pregunta incloent-hi també la rèplica i la dúplica no pot excedir els vuit minuts, dividits en parts iguals. I que finida la resposta del membre del Govern, i si un conseller general així ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per un minut per tal que formuli una repregunta estrictament sobre la mateixa matèria. I el membre del Govern disposarà per la resposta del mateix temps. Sou sabedors que sempre hi ha un marge, hi ha una cert flexibilitat però també us demanaria a tots plegats que en la mesura del possible intentéssim ajustar-nos a les nostres intervencions per fer la sessió més sintètica i potser més entenedora fins i tot.
Moltes gràcies.
Passem doncs al punt únic:
Preguntes al Govern amb resposta oral.
Us informo que s’ha presentat una pregunta amb caràcter urgent, admesa a tràmit ahir per la Sindicatura i que figura en primer lloc del llistat i procediríem doncs amb aquesta primera pregunta.
1- Pregunta amb declaració d’urgència al Govern, presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 23 de setembre del 2015, relativa a l’augment de les cotitzacions a la CASS.
Fou registrada amb el número 935 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 35/2015, del 23 de setembre.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernández.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo: (00:03:17)
Gràcies Sr. síndic.
Vist l’anunci del cap de Govern relatiu a l’augment de les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social que va tenir lloc el passat dimarts 15 de setembre, es pregunta: pot informar Govern a partir de quina data pensa fer efectiu l’augment de les cotitzacions a la CASS i quin serà el percentatge exacte de l’augment?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern... contesta el Sr. cap de Govern.
Teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. Gallardo en aquests moments el percentatge d’augment no és una qüestió que el Govern tingui tancada ni tampoc la data exacte. I segurament s’haurà de fer en un o dos temps.
De fet el Govern té intenció de reunir-se amb agents socials i econòmics abans de prendre una decisió definitiva. I decisió no cal dir-ho que a última instància tots vostès tindran l’última paraula. He de dir així em sembla que queda contestat i segurament tindrem ocasió i per complimentar una mica el que marca el Sr. síndic de ser concisos i complir el Reglament, simplement dir que em sorprèn aquest anunci, em sorprèn que aquest anunci hagi causat tanta sorpresa perquè en definitiva d’una part feia part, a vegades se’ns diu el contrari, però feia part del programa electoral en el qual vam concórrer a les eleccions. I més enllà, no únicament això, hi va haver un debat, vostès ho recordaran, molts de vostès ja eren consellers generals quan va haver-hi la reforma de la CASS, independentment d’altres temes, si les mesures que es van aplicar eren correctes o no. En aquell debat me’n recordo com si fos ara que tothom estava ben d’acord, i en aquests termes també em vaig expressar a la Cambra de Comerç que les cotitzacions també s’havien d’augmentar. Hi estàvem tots d’acord perquè els números independentment un ser més de dretes, més d’esquerres, i d’altres fins i tot més centrats, en definitiva, els números de cap de les maneres, ni de ser d’un costat ni de l’altre, els canviarem. Per tant, no ens enganyem tots plegats, ho volem tot, el món idíl·lic no existeix. Volem que hi hagi una sanitat pública, volem que hi hagi unes pensions dignes, hi ha un gran debat sobre l’augment de les pensions. Evidentment això no es fa, simplement fent una política immobilista i no afrontant sobretot les responsabilitats, ja no per nosaltres sinó també per les generacions futures.
Moltes gracies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Si a vostè li sorprèn doncs el rebombori o el revolt, però clar, és que l’anunci va estar fet en el marc de la presentació de l’informe econòmic on hi havia bona part del teixit, podríem dir empresarial del país. Un teixit empresarial que no havia tingut cap tipus de notícia. Hem vist com havia fet vostè l’anunci, que aquest augment podia ser imminent.
De totes maneres tornem a estar davant l’anunci d’una mesura que pot servir per a evitar el que seria la pedra que hi ha en el camí però no la destinació final. I la destinació final és que el dèficit sanitari continua augmentant, i llavors hi haurà un problema. I vostè ha aprofitat el moment en el qual tenim alguns indicadors que presenten alguna lleugera millora o han deixat d’empitjorar per anunciar que això pot ser imminent.
Per aquest motiu afrontar, és el que entenem, el que seria un augment de les cotitzacions, en una conjuntura de fragilitat de l’economia andorrana, com va reconèixer el mateix president de la Cambra de Comerç en la qual es troba, a no ser que avui em digui vostè que aquest augment de les cotitzacions pot ser durant aquesta legislatura, i per tant, podria ser al principi del 2016, com podria ser al final de la legislatura. Per tant doncs, penso que podria calmar una mica la reacció que s’ha produït, i per això no cal mirar més enllà de les portades dels mitjans de comunicació que ha tingut tant en el si el teixit empresarial com entre els treballadors. I clar, ens sorprèn que es faci aquest anunci quan fa poc que ha començat la legislatura. Permeti’m que li digui que pràcticament no ha deixat ni que la ministra encarregada de la sanitat pugui posar en marxa les mesures que podrien fer front a aquest dèficit sanitari, que va anunciar que tenia com a objectiu també posar en marxa, i per tant, a nosaltres ens sembla que podríem estar davant d’una decisió recorrent que és davant d’un problema augmentar la pressió fiscal. Ja sé que no li agrada i que vostè em diu que jo sempre parlo del mateix. Però és clar si el problema és que el dèficit sanitari va augmentant, i la solució que es pot posar sobre la taula és augmentar les cotitzacions de la CASS, penso que aquesta no és la solució i menys quan encara no han conegut quines són les mesures que pot dur a terme la nova ministra de sanitat per fer-hi front.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic. Abans de tot li agraeixo perquè em sembla un debat molt interessant i l’ha plantejat en termes molt positius.
Miri, anem a fer una mica de memòria tots plegats i també assumim tots les responsabilitats que ens pertoquin.
Va haver-hi una llei de la CASS l’any 2008, feta en consens. En aquell moment, em sembla recordar que es van augmentar les cotitzacions de la branca jubilació. Miri, també li vull parlar d’aquesta branca del 8 al 10%, amb uns percentatges si recordo bé, de l’1,5% que pagava l’empresari i 0,5% que pagava el treballador. Li dic això per dir-li que això era al 2008.
Quan arribem a Govern a mitjans del 2011, una vegada constituït el Govern, resulta que tot i l’augment que hi va haver en aquest cas de la branca que estava al 8%, de la branca general, ens trobem....i era una iniciativa jo penso que d’anticipació però una mica poruc vist que al 2011 la branca general es va quedar sense reserves. Fixi’s si me’n recordo bé que en un pressupost que vam tenir de fer evidentment perquè estàvem a mig any, vam haver d’afegir-hi 27,5 milions d’euros que van passar a un crèdit extraordinari.
No vull fer cap recordatori, però el que ens haurem de plantejar tots plegats és que la política responsable és la política de l’anticipació. Això ens va passar després d’haver fet un augment de les cotitzacions. Però tot i haver fet un augment de les cotitzacions del 2008 resulta que les reserves es van acabar al cap de tres anys i es va fer un crèdit extraordinari de 27 milions.
El Govern evidentment, a la seva pregunta, la Sra. Rosa Ferrer estic segur que farà una gran feina i a més vol amb el que es porti, que és voluntat del Govern, fer una participació ciutadana sobre el Pla de salut 2020. Tenim molts esforços a fer i ho dic aquí públicament, no amb retallades sinó al tomb de la qualitat de protocols de passar una mica. Miri Sr. Pere López, de passar una mica el que li deia abans, no és cap atac, de prou de diapositives i passem als actes a nivell de la sanitat per controlar. Però independentment d’això també hem fet un altre esforç...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. cap de Govern:
...l’altre esforç és: vam pujar el més urgent en l’última legislatura, el 12% les cotitzacions i van passar, el que és la branca de cotitzacions del 10 al 12 i van passar del 10 al 8 la branca general. La qual cosa representa un afegit de 20 milions. I tindré ocasió, ja veig que el format és molt complicat, hi ha un temps Sr. síndic, però en tot cas, ja li deia abans, un món idíl·lic no existeix. Tothom vol pensions més altes. Tenim de garantir unes pensions, una sanitat, això té un cost, evidentment sóc conscient que té repercussions econòmiques, que la situació és la que és i per això el meu compromís de no defugir la meva responsabilitat en política d’anticipació però al mateix temps de mirar de consensuar-la que és la voluntat d’aquest Govern, tant amb empresaris com en treballadors.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el temps de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí gràcies Sr. síndic.
Miri Sr. cap de Govern en un món idíl·lic no hi viu ningú, en tot cas vivim en un món de la realitat que és la dificultat que tenen molts empresaris a final de mes per pagar les nòmines i les dificultats que tenen moltes persones, treballadors per arribar a finals de més. I per tant, jo el que li indicava al principi, és que en un moment en el qual li reconec que hi ha alguns indicadors econòmics que han deixat de baixar i alguns fins i tot han presentat una certa millora, però l’economia continua estan en una situació de fragilitat i per tant, doncs anunciar de bones a primeres que es pot fer aquest augment de la cotització amb el que això suposa sense haver afrontat el dèficit sanitari, penso almenys que no és el que entenem nosaltres que s’hauria de fer. Però com que l’anunci està fet, jo el que aprofitaria per demanar-li és: arribat aquest moment, com pensa el Govern repartir l’augment de la cotització entre la part patronal i la part treballadora?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
Doncs ja li he dit, és una cosa a valorar des del punt de vista que també és veritat si fa un comparatiu, i amb això no vol dir que s’hagi agafat una decisió perquè justament es vol consensuar, que és la nostra, obligació amb empresaris i treballadors. És veritat que en aquests moments, però que no se m’interpreti malament de cap de les maneres perquè ja de seguida es voldrà dir que vaig cap a una direcció. Avui dia el que són les dos branques estan distribuïdes de la següent manera:
14,5% ho paguen els empresaris
5,5% ho paguen els treballadors.
Hi ha sistemes arreu que estan més equilibrats. Hi ha d’altres sistemes que van en el mateix sentit. Això ho vull consensuar, per tant no li puc dir això. Si em permet Sr. síndic, el més important quan jo dic política d’anticipació, evidentment que s’ha de fer un esforç perquè el dèficit sanitari no vagi en augment, que va en augment. Però en això també hi hauria d’haver una compensació i una contribució mitjançant cotització de tots els andorrans almenys que tinguin treball. Però li volia explicar com està, no ho valorem només amb el sanitari, la política d’anticipació també és l’altra branca de malaltia. Miri les coses als sectors sectorials a vegades canvien. Jo no vull fer cap polèmica, se n’han fet moltes de si els sectors sectorials estaven bé o malament. Però li dono dos dades molt significatives perquè em semblen rellevants.
Al 2025, és ara, si no toquem res, a les arques de l’Estat hi haurem de sumar perquè se’ns hauran esgotat les reserves, no les de la branca general que ja les tenim esgotades, les altres, hi hauríem de posar per complimentar almenys el que es va votar no fa tant temps, que hi hagi un mínim de reserves al tomb d’uns mil milions d’euros, cinc milions d’euros. Al cap d’un any 63 milions, i al 2030 hi hauríem de posar 235 milions.
Escolti, això no em fa il·lusió de dir-ho...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. cap de Govern:
Però això mereix d’una reflexió conjunta, la societat andorrana i els polítics, que vostè n’és, que som responsables i tenim de garantir tant el futur d’una qualitat de servei a la branca general, sobretot també un futur pels nostres joves que puguin rebre una pensió.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta....
Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. cap de Govern hi estem d’acord que hi haurem d’arribar en això, en aquest escenari, i amb aquestes projeccions. No li estic discutint això. El que li poso en qüestió és que un anunci d’aquest tipus es faci en un moment en què els indicis de recuperació econòmica són els que són, i que es faci sense haver consensuat amb els sectors implicats i que són els que hauran d’assumir segurament el cost d’aquest increment, la part patronal o la part treballadora, l’impacte que pot tenir, i sinó digui’m el contrari, si Govern ha calculat l’impacte que pot representar a nivell de costos un augment pel que fa el sector patronal.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí ja l’entenc Sr. Gallardo, allà on em vol portar i a més legítimament.
El Govern el que està és calculant i una vegada tots aquests càlculs, volem consensuar amb empresaris i treballadors. Ja sabem quina és la situació però això no ens enganyem. No podem eternament dir que al tomb d’una situació amagar una altra realitat que també fa part de l’Estat del benestar, que fa part de l’economia en general, del benestar de les persones, de garantir, i amb la feina que s’haurà de fer, racionalitzant molt més, no contra la qualitat, la despesa mèdica, però garantir les pensions.
El que és de rebut és que en nom de que mai és el moment, arribi el moment en què s’haurà de posar 250 milions i aleshores ja no parlarem d’això Sr. Gallardo, parlarem de què aquest estat no és viable. És d’això que estic parlant i ho vull parlar amb tota la tranquil·litat, amb tota la complicitat amb tots els actors implicats i coneixedor de la realitat econòmica del meu Estat.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí molt ràpidament.
Tot i així a mi també em preocupa l’augment de les cotitzacions perquè penso que és una cosa que s’ha de fer molt en paral·lel o un cop implantat el pla de la reforma de la salut. Jo l’únic que volia fer-li és una pregunta molt clara. En el proper pressupost del 2016 hi haurà un augment de les cotitzacions de la branca general o de la branca jubilació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí a mi em sembla una pregunta molt legítima. És una mica la que lliga amb quan serà? De totes maneres li torno a dir, la contestaré amb dos parts la seva pregunta.
Evidentment farem els nostres estudis. Ja he dit el perquè i em sembla que vostè ho comparteix, almenys per la branca jubilació, n’estic segur.
Per la branca malaltia, és evident que no s’entendria de cap de les maneres un esforç si al final optessin per això, per pujar, que van baixar, recordeu-ho del 10 al 8 i pujar-ho una mica, si no estigués acompanyat, perquè no seria raonable, amb una implementació. He sentit les seves declaracions, compartides per la ministra, des d’un punt de vista d’una millor gestió de la branca general, en definitiva de la nostra sanitat pública. Li dic en aquest sentit. Jo penso que sóc al màxim de transparent. He de fer una cosa que en política passa molt sovint, mirar de compaginar el que és una bomba de rellotgeria a curt termini, perquè deu anys en política és a curt termini, també de la situació actual, i mirar de consensuar-ho. Però també he vist alguns comentaris, Sr. Gallardo....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant...
El Sr. cap de Govern:
Vaig acabant Sr. síndic...
...que també creiem que tenim de mirar de combinar-ho. Al moment si serà amb el pròxim pressupost, no li puc dir. Però en tot cas evidentment amb el debat del pressupost si aquest augment hi ha sigut, abans haurà tingut d’haver-hi, abans d’aplicar-ho perquè una cosa és que estigui al pressupost i una cosa és legislar, però després per donar-li suport hi hauria d’haver hagut les converses pertinents amb els empresaris i treballadors, insisteixo.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes, passem a la segona de les preguntes presentades:
2- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la negativa a cedir l’Estadi Nacional per al partit d’Europa League entre el Lusitans i el West Ham.
Fou registrada amb el número 867 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 22 de juny, el sorteig de la primera ronda prèvia de l’Europa League aparellava el representant del futbol andorrà, el Lusitans CF, amb el West Ham anglès, equip que milita a la Premier League i per tant d’un molt alt nivell que és poc habitual en aquestes eliminatòries.
Donada la categoria de l’equip contrari i el fet de què el club britànic havia comunicat la intenció de desplaçar un nombre important de seguidors, -es va parlar en un primer moment de fins a 2.000 aficionats-, des del Lusitans CF es va sol·licitar al Govern la possibilitat de celebrar el partit de tornada, a disputar el 9 de juliol, a l’Estadi Nacional. Aquesta demanda va ser denegada.
Atesa aquesta informació es demana: quins són els motius pels quals es va donar resposta negativa a la petició del Lusitans CF de poder celebrar el partit de tornada de l’eliminatòria de l’Europa League contra el West Ham a l’Estadi Nacional?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula la ministra, Sra. Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Moltes gràcies Sr. síndic.
De fet, efectivament Sr. López, el dia 22 de juny es realitzava el sorteig que aparellava el Lusitans CF amb el West Ham FC anglès.
De fet va ser arrel d’aquest sorteig quan el FC Lusitans es posa en contacte amb nosaltres i ens demana l’ús de l’Estadi Nacional per realitzar el partit que s’haurà d’efectuar el dia 9 de juliol.
De fet, tot un cúmul d’esdeveniments van fer que haguessin de denegar, l’organització del partit en aquest Estadi Nacional.
De fet, faré una mica de cronologia per anar-vos posant en situació.
De fet, el dia 22 de juny es fa el sorteig. El 24 de juny rebem tant una carta del FC Lusitans com també una trucada telefònica i arrel d’aquí mirem quines opcions podríem trobar. El dia 25 de juny ens posem en contacte amb la Federació de Futbol en primer lloc, per veure amb quina situació estaven, si s’ajudarien o no en aquest esdeveniment als Lusitans. Ens informen que efectivament ells s’han posat en contacte però que els Lusitans no requeriran de la seva ajuda. Per què demanem això? Perquè és veritat que tenen més experiència amb organitzar-ho tant pel que fa a l’emissió de les entrades, com sabeu tenen hologrames específics per evitar la falsificació, i a més a més tenen la facilitat d’organitzar esdeveniments d’aquest caire.
Ens diuen que no i que han contractat una empresa de seguretat diferent de la que ells utilitzen normalment. Ens posem en contacte amb aquesta empresa, que de fet és un empresa de seguretat que sí que s’ocupa d’organitzar també els partits del Mora Banc Andorra, i una mica ens tranquil·litza. Però tot i així ens demanen totes les opcions i ells veuen més factible parlant també amb la policia, que l’ideal és que el partit de futbol es jugui a l’Estadi Comunal.
És a dir que vist tant la seguretat del FC Lusitans com la policia en aquest cas prefereixen que el partit de futbol es jugui a l’Estadi Comunal, per això es decideix de no anar més enllà amb tot el que també requeriria per reorganitzar altres coses, que en tot cas en la següent part explicaré, i per això es decideix de fer-ho a l’Estadi Comunal.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé, esperant poder repreguntar alguna qüestió més a la Sra. ministra més endavant, la resposta que ens ha donat, entenc a diferència del que va aparèixer en alguns mitjans de comunicació, que està centrada en qüestions de seguretat, però s’havia parlat en algun moment de què l’equipament estava ocupat per un altre esdeveniment o acte esportiu, que al nostre entendre es podia desplaçar perfectament. Però en tot cas, si vostè entén que la motivació és una motivació exclusivament de seguretat, de coordinació entre el club i el cos de policia, nosaltres entenem que va ser una gestió pèssima per part de tots plegats. És a dir, tenir l’oportunitat de disputar un encontre de futbol d’aquestes característiques, no és una qüestió que es produeixi habitualment. Els seguidors anglesos segueixen els seus clubs amb bona mesura més enllà de les seves fronteres i entenem que tenim un Estadi Nacional justament motiu destacat perquè quan es produeix, en aquest cas per casualitat del sorteig la possibilitat de celebrar un partit d’aquestes magnituds s’hi pugui celebrar ja. Aquest fet ha comportat unes pèrdues econòmiques importants pel club per no poder vendre unes entrades que ja tenia venudes. Evidentment ens comporta unes pèrdues a nivell de país, de visitants, de persones que s’haguessin desplaçat al nostre país. Hi ha hagut algun problema d’imatge, tant a prop de la UEFA com a nivell de la ciutat del que és el club de futbol, perquè fins i tot es va haver de comunicar i fer esforços comunicatius via els clubs per evitar que es desplacessin seguidors d’aquest club i arribessin a Andorra sense entrada i per tant, em sembla que tant el cos de policia ha d’assegurar la celebració d’un partit d’aquestes característiques i que ja que la sort del sorteig va deparar un partit de primera magnitud internacional, és ben malaurat que aquest partit es celebrés en unes condicions molt pitjors tant de visibilitat com d’espectacularitat i amb molta menys assistència d’espectadors que si s’hagués pogut celebrar a l’Estadi Nacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Efectivament com molt bé ha dit hi havia altres circumstàncies que van fer que no es pogués jugar a l’estadi nacional. Una d’elles és que com ja sap és que fa més de deu anys que es realitza durant aquestes mateixes dates el Campus Nike a l’estadi nacional. Aquest any han tingut una participació d’uns 865 participants, dels quals 780 estaven en règim de pensió completa. El que ha suposat 10.920 pernoctacions sense comptar els acompanyants. És a dir, aquí posaria una mica en dubte les pèrdues econòmiques o no que hi han pogut haver. Perquè hauríem de tenir un comparatiu entre les dos coses.
Pel que fa l’assistència de públic. Sí que és veritat que els Lusitans ens van fer arribar que tindrien una demanda aproximada de 2000 aficionats.
Primer de tot, a l’estadi nacional no hi podem cabre en partits d’aquest tipus per reglamentació UEFA, no hi podríem mai encabir 2000 persones aficionats d’un equip contrari. De fet, nosaltres, el club té l’obligació d’oferir als equips contraris un mínim del 5% de l’entrada. Amb el cas de l’Estadi Nacional, serien aproximadament unes 1300 places, és a dir que en cap cas mai haguéssim arribat a 2000 places.
Tot i així, els he de dir que el FC Lusitans va aportar 550 entrades, va posar a disposició pel West Ham anglès, de les quals només se’n van vendre 500, i vista una mica l’amenaça com dèiem, com també vam llegir a la premsa com ha dit vostè, de la possible arribada massiva d’aficionats, es van deixar unes 300 entrades de costat per poder-les vendre en el cas que hi hagués aquesta arribada, que mai es va efectuar. De fet, jo he estat mirant, arrel de tota la polèmica que va haver-hi vaig estar fixant-m’hi. Si es posa al Youtube trobarà aficionats del West Ham que filmen, de fet a l’Estadi Comunal i hi ha molts espais buits perquè realment no hi va haver l’afluència que s’esperava. En canvi, si miren l’estadi nacional el dia de la festa de final del Campus Nike, veurà que tota la grada estava completament plena.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
La Sra. Olga Gelabert:
Només allò de la imatge negativa.
Jo reconec que pel tema de la imatge negativa, jo no he tingut cap mena de retorn, ningú m’ha informat que hi hagués hagut una imatge negativa de país. Al contrari, si es fixa una mica amb el retorn de la gent que he anat dient, al contrari, tothom estava molt content de com es va realitzar tot l’esdeveniment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el temps de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé després d’escoltar atentament a la Sra. ministra, continuo sense acabar d’entendre les raons per les quals un partit d’aquestes característiques, tenint un estadi adaptat per jugar aquests encontres, no es va poder celebrar.
Hi havia un esdeveniment, que era el Campus Nike, al qual vostè s’ha referit, que per les informacions que tenim estaven disposats a facilitar la celebració d’aquest partit. El país té altres instal·lacions, estem parlant d’un moviment de 24 hores per poder celebrar aquest encontre.
Jo només volia demanar-li si vostè creu que l’ideal hagués estat jugar un partit d’aquest nivell amb un equip de la primera lliga anglesa a l’Estadi Nacional?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Primer, només contestaré el tema de la reubicació del Campus Nike. Efectivament la gent estava disposada de si trobàvem un altre emplaçament els podríem reubicar. Però no el teníem, perquè tot i que la federació va posar a disposició l’Estadi Comunal, no podíem emplaçar-los durant tota la setmana perquè com sap també hi havia l’altre partit de futbol que era del FC Santa Coloma, i no disposàvem de tota la setmana.
També hi ha un altre problema de logística a nivell de la pintada dels terrenys. Com sap, l’estadi nacional està dividit en tres camps de 58x38, que és el que ocupaven els nens participants al Campus Nike. És a dir que a part hi havia una dificultat més afegida a nivell de logística.
Perdó Sr. conseller em pot tornar....
El Sr. síndic general:
Perdoni, en tot cas ja li donaré jo la paraula si li sembla...
Sr. Pere López si pot aclarir si us plau.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
La meva pregunta anava dirigida en el sentit de si vostè creu que hagués estat el millor poder celebrar, ja que tenim un estadi adaptat per jugar aquests partits, partits internacionals, és cert que de la nostra selecció però és evident que tenir l’ocasió de jugar amb un equip de la primera divisió anglesa, que a més, estava disposat a desplaçar un número important d’espectadors, si vostè creu que el millor hagués estat celebrar el partit a l’Estadi Nacional?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
No entraré tampoc a valorar perquè crec que l’Estadi Comunal és un estadi que es podria valorar positivament amb altres aspectes, com pel fet que potser per les menys hores d’ús que té és de gespa natural, i molta gent prefereix jugar amb gespa natural que no amb gespa artificial.
Però també li vull dir, que sap que la setmana que ve, el dia 10 d’octubre hi ha el partit que es juga entre la selecció absoluta andorrana i la selecció belga. La vista que es va fer a nivell de seguretat per poder dur a terme aquest partit, es va realitzar el dia 26 de juny, és a dir que amb molt més temps de diferència. Són partits de futbol que tenen un alt risc, i s’han de preveure amb molt de temps. És a dir, independentment de la reubicació o no dels nens en aquest cas que es podria entrar en un debat, si econòmicament podia tenir més pes o no, el que s’ha de valorar i jo crec que és molt important és a nivell de seguretat i aquí, en aquest cas, el 26 de juny es va realitzar la visita oficial tant de tota la Policia com de tots els estaments de la UEFA i de la FIFA per realitzar el partit del 10 d’octubre.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, no entrarem en el tema de la gespa. No vull entendre que vostè entén que la gespa de l’Estadi Comunal és millor per jugar a futbol que la gespa de l’Estadi Nacional, que m’ha semblat en algun punt que feia aquesta referència i no voldria obrir un debat de la gespa que ja s’ha celebrat en aquesta mateixa sala.
En tot cas, els motius de seguretat els segueixo sense entendre’ls. Jo crec que la Policia ha d’assegurar la celebració d’aquests encontres i vostè no pot atribuir qüestió de dates. És a dir, el sorteig, no pot dir que el club ha de comunicar amb molta antelació la celebració d’aquest partit perquè el sorteig es produeix a principi de temporada, el sorteig va ser el dia 22 de juny i, per tant, era impossible comunicar amb tres mesos d’antelació que s’anava a jugar un partit. El club de seguida... Vostè em deia que rep la carta el dia 24, el sorteig és el dia 22 de juny, el club com parla habitualment, com passa habitualment es posa en contacte amb l’altre club, l’altre club manifesta la intenció de desplaçar molts seguidors i els envien al cap de dos dies una carta per poder celebrar aquest partit. A nosaltres ens sembla que la gestió és pèssima per part del Govern, que en haver donat resposta hagués permès l’arribada d’una massa important d’aficionats al futbol...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Pere López:
Ens hagués permès gaudir d’aquest encontre i em sembla que hem d’estar en condicions d’assegurar la seguretat d’un espai.
No vull entendre... I li pregunto, en aquest sentit: si els partits que es juguen a l’Estadi Nacional tenen les condicions de seguretat suficients perquè es celebrin sense cap mena de risc?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Quan fem previsions de partits de futbol tenen les mesures de seguretat correctes per poder dur a terme aquests tipus de partits.
A principis de juny, quan vam saber que tant el Futbol Club Lusitans com el Futbol Club Santa Coloma anirien amb previ estant de Champions com d’Europa League. Es van posar en contacte amb nosaltres i en un principi, a través de la federació, ja van voler jugar a l’Estadi Comunal. En cap cas van voler jugar a l’Estadi Nacional. Va ser arrel del sorteig, com molt bé ha dit, que es va decidir això.
Del que hagués vingut o no més gent, jo tinc el meu dubte, perquè de fet ells van dir dos-mil aficionats quan en cap cas ningú els va informar i ningú els va dir que vindrien dos-mil aficionats. A part que ja li he dit que dos-mil aficionats a l’Estadi Nacional d’un equip contrari no hi poden assistir; només podrien assistir-hi en aquest cas, com a molt mil-tres-cents.
Tinc un croquis aquí que després si vol li ensenyaré perfectament perquè s’explica perfectament on podrien anar: tot el color taronja és on podrien anar ubicats, per exemple, els aficionats; en cap cas poden ocupar tot l’espai de tot l’Estadi.
Sí que és veritat que se’ns va... Potser ha estat tot un cúmul de coses com ja li he dit. Que hagués pogut jugar a l’Estadi Nacional? Jo crec que amb temps potser sí que s’hagués pogut fer...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Olga Gelabert:
Sí, ara acabo Sr. síndic.
Van haver-hi tot un cúmul de coses que van fer que no es pogués jugar a l’Estadi Nacional el partit de futbol dels Lusitans.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí. Vist que vostè diu que no eren dos-mil aficionats però que eren mil-tres-cents, li demano si vostè creu que és menyspreable la xifra de mil-tres-cents seguidors forans venint al nostre país a veure un partit de futbol i que a més aquestes imatges que vostè diu que ha vist al Youtube, d’aficionats al West Ham en les que el camp estava buit hagués sigut tot el contrari, és a dir, hagués estat en un camp ple d’aficionats del West Ham i persones que haguessin vingut al nostre país i que s’haguessin allotjat i que haguessin fet consum.
Vull entendre que vostè no entén que la xifra de mil-tres-cents, o mil-quatre-cents, no és una xifra menyspreable i que a manca de cintura del Govern de donar resposta a una qüestió que l’he escoltat i no em sembla tan complicada doncs ha causat un perjudici econòmic al país d’una certa envergadura però molt més al club al qual, vendre entrades a 50 euros com es van vendre, doncs no és gens fàcil. És a dir, només quan l’enfrontament dóna un equip de primer nivell doncs, estem parlant siguin mil-cinc-centes o mil-tres-centes, les entrades que siguin, a 50 euros estem parlant de 60 o 100.000 euros per un petit club de futbol és una afectació als seus comptes d’una gran...
El Sr. síndic general:
Podríeu anar acabant, si us plau...
El Sr. Pere López:
Li demano, si vostè creu que mil-tres-centes persones és una xifra menyspreable i no li sap greu que finalment, per la seva manca de capacitat de gestió, no va poder exercir el venir a veure l’encontre de futbol.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
No crec que tingués cap manca de gestió ni molt menys!
Ja li he repetit abans que de fet vam posar a la disposició del Futbol Club Lusitans, tenien ells a disposició, cinc-centes cinquanta entrades de les quals només van vendre cinc-centes entrades i, a més a més, tenien tres-centes entrades de costat per si de cas hi havia l’afluència aquesta massiva de gent que es preveia. És a dir, que en total eren vuit-centes-cinquanta entrades que no es van vendre.
El tema de mil-tres-centes entrades jo no he assegurat que s’haguessin venut, simplement he dit que són les úniques que s’haguessin pogut posar a disposició dels Lusitans en el cas que haguessin jugat a l’Estadi Nacional.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, una altra pregunta sobre un tema.
Vostè m’ha dit que el club li va adreçar una carta per escrit el dia 24 de juny.
El Govern va contestar per escrit aquesta carta formulada el dia 24 de juny?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
No, vista la rapidesa que vam tenir per poder dur a terme o no, o decidir o no si jugarien a l’Estadi Comunal o a l’Estadi Nacional, simplement es va fer una trucada telefònica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Només finalment ja per acabar amb aquesta qüestió.
Em sembla que tot plegat doncs demostra una manca de consideració per part del Govern sobre aquest esdeveniment esportiu que malauradament es va celebrar amb pocs espectadors. El propi Club Lusitans va tenir de fer contra programació prop de l’altre club amb el que s’enfrontava al West Ham doncs, per evitar que vinguessin aficionats. És més, es va haver de canviar l’ordre de celebració dels partits perquè des d’un primer moment el partit d’anada i el partit de tornada estaven en un sentit invers i finalment ens sembla que tenim una inversió com la que hem fet, i li vull demanar en aquest sentit a la ministra tot i que abans ja li he demanat de l’Estadi Nacional, aquests tipus d’encontres si mai es tornen a produir s’han de celebrar a l’Estadi Nacional i no jugar a l’Estadi Comunal i fent una contra programació dins de la UEFA i dins de l’equip adversari en aquest sentit de què no som capaços d’acollir ja sigui per qüestions de seguretat, ja sigui per qüestions de què hi ha un altre esdeveniment a acollir en un estadi en condicions, un partit d’aquest nivell.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
És la primera notícia que tinc del canvi de data. Jo tenia entès que el sorteig ja va dir que el dia 9 de juliol es jugaria el partit a les vuit i mitja a l’Estadi Comunal. No tenia entès que hi hagués hagut canvi, la veritat és que em sorprèn molt aquesta notícia, tampoc he rebut cap carta en aquest sentit.
Però bé, ho tindrem en compte i amb previsió amb temps perquè com ja he dit molt abans ja fa més de deu anys que ve el Campus Nike a Andorra, que jo crec que a nivell econòmic podríem valorar quins perjudicis o quins beneficis té més un que l’altre. Jo crec que potser ho hauríem de valorar i veure els hotelers per si estan més contents si durant deu, quinze anys vingui el Campus Nike durant repetides vegades o simplement el Lusitans, amb tot el respecte del món, que potser vinguin un any.
Ho hauríem de valorar amb temps perquè ja li he dit que amb el poc temps que vam tenir ens va ser molt difícil i molt complicat de poder reubicar els nens.
Jo lamento molt que no es pogués jugar a l’Estadi Nacional el partit del Lusitans però, tot i així, crec que no s’hagués omplert i discrepo moltíssim amb vostè perquè si de les vuit-centes entrades que teníem disponibles només en vam vendre cinc-centes, doncs jo aquí no entenc el que busca o el que vol dir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé doncs, si no hi ha més repreguntes passem a la tercera de les preguntes.
3- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la nova estació d’autobusos.
Fou registrada amb el número 867 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
El passat mes de febrer, just abans de les eleccions generals, el govern demòcrata en funcions anunciava que ja havia tancat l’acord per a la creació de la nova estació nacional d’autobusos, que estaria ubicada en els terrenys de la Borda Nova. Sis mesos després, amb un mateix Govern demòcrata, sembla que el que estava tancat ja no ho està i que molts dubtes planen encara en aquest projecte.
Atesa aquesta informació: ens pot explicar el Govern en quin estat es troba el projecte per construir l’estació d’autobusos?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, respon el ministre, Sr. Jordi Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Sra. consellera, aquesta pregunta em permetrà esvair els seus dubtes i de molta gent del país, és una qüestió especialment sensible perquè ha aixecat i aixeca molt interès i és una necessitat realment de país i que compartim tots plegats, espero, Sra. consellera.
Doncs bé, és veritat que el febrer d’aquest any el Govern anunciava l’acord assolit amb el Comú d’Andorra la Vella per ubicar els autobusos als terrenys de la Borda Nova, i concretament utilitzant el subsòl d’un vial que havia de connectar o que connectarà la carretera general 1 a l’alçada de la rotonda del Pont de Casadet amb la carretera de la Comella, juntament amb un terreny també del Comú d’Andorra que via una cessió al Govern seria per poder ampliar aquesta estació d’autobusos en una segona fase. Aquest acord era fruit de la voluntat de la propietat de facilitar la construcció d’aquesta infraestructura en el moment d’urbanitzar la unitat d’actuació, i de la proposta del Comú d’Andorra la Vella (en aquell moment encapçalat per la Sra. cònsol, Rosa Ferrer, aquí present) per facilitar aquests terrenys per la construcció de l’Estació d’Autobusos.
Per visualitzar-ho, es tractava d’un terreny, amb el qual es construiria sota un vial d’una llargada d’uns 250 metres de llarg per 25 d’amplada, una estació d’autobusos que s’uniria amb posterioritat amb un altre terreny cedit pel Comú d’Andorra la Vella. Permeteu-me, doncs, d’entrada agrair la predisposició de la propietat i del Comú d’Andorra la Vella per poder oferir aquests terrenys al Govern.
Doncs bé, durant aquests 6 mesos de treballs, els tècnics dels Departaments d’Ordenament Territorial i de Transports han estat treballant per poder definir el projecte de l’Estació d’Autobusos en aquesta zona en el terreny de la Borda Nova. I s’han mantingut també reunions amb l’associació de transportistes de viatgers.
Els resultats d’aquests treballs tècnics, Sra. consellera, coneguts aquestes últims dies, diria, i que el ministre Jordi Torres ens ha exposat al Govern, mostra que la utilització d’aquest subsòl del vial i el terreny adjacent a la cessió del comú presenten nombroses dificultats i limitacions tècniques. Si vol li puc precisar en una segona fase de preguntes o en la rèplica, bàsicament lligades a la mobilitat i a l’operativitat d’aquesta estació d’autobusos.
A més a més, el cost de construir aquesta estació d’autobusos en aquesta zona s’estima en uns 13 milions i mig d’euros, ja descomptats els costos que ha d’assumir la propietat per poder realitzar el vial per sobre d’aquesta infraestructura.
Per tant, ateses aquestes limitacions, el Govern s’ha vist en l’obligació de buscar un altre emplaçament. Amb el Comú d’Andorra la Vella amb aquesta col·laboració constant i li puc dir avui, i anunciar-li que aquest emplaçament s’ha trobat, i que per tant, avui el Govern disposa d’un terreny per fer de forma molt immediata una estació d’autobusos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, agraeixo les explicacions del Sr. ministre. Però bé, el que voldria avui destacar és el fet que em sembla molt poc seriós que el passat mes de febrer s’anunciés clarament, categòricament el tancament de l’acord per fer aquesta estació central d’autobusos en aquests terrenys.
Qui feia l’anunci no era una persona qualsevol, sinó que era el candidat... els dos candidats territorials per Andorra la Vella. Un d’ells era el ministre de finances en funcions, és a dir aquella persona que té accés a moltíssims recursos del Govern i a tots els recursos econòmics, i l’altra persona que estava en la dita candidatura era l‘ex cònsol major de la parròquia, que recordo que tot just s’havia incorporat a Demòcrates per Andorra, i per tant, havia participat ben de prop en tot plegat, i així ho ha reconegut el Sr. ministre.
En aquell moment l’obra era molt prioritària i per tant, ja es dóna per tancada.
A veure, jo reitero, em sembla poc seriós un anunci volàtil d’aquesta manera, en plena campanya electoral, feta per les persones, gairebé, gosaria dir, les millors indicades per saber totes les dificultats que hi pot haver en un projecte d’aquesta índole. És a dir, eren les persones amb total legitimitat per parlar amb els privats, totes les persones amb informació tècnica i amb l’accés als serveis tècnics del Govern i altres, i també les persones que tenien la millor relació amb tot el que són els comptes públics.
Per tant, em sembla que, bé, voldria que quedés clar que em sembla molt poc seriós en aquest sentit perquè penso que si la candidatura que hagués fet aquest anunci hagués sigut un altre, una de l’oposició que té més dificultat d’accés a totes aquestes informacions, se li podria haver acceptat aquestes imprecisions o aquests dubtes o manques d’aprofundiment en el tema. Però que ho hagi fet o que ho fes qui era ministre de finances en funcions i que ho torna a ser ara d’un mateix Govern que ja estava en aquell moment i acompanyat d’una excònsol que tot just sortia del Govern, doncs, em sembla bastant lamentable.
Només per acabar, continuar de dir que en tot aquest procés que hi ha hagut també el passat juliol, el ministre Jordi Torres es comprometia a prendre una decisió abans de final de mes. Tampoc es va fer en aquell moment. Ara ho ha reprès el ministre Jordi Alcobé. Bé, m’alegro que sembli que ara la cosa avanci una mica, però bé, ens quedem igualment amb aquesta mala impressió de com s’ha portat tot això.
I també aprofito per dir que ens preocupa l’anunci d’un nou projecte amb un cost faraònic, perquè estem parlant de moltíssims diners, i del qual se’ns ha fet arribar poques precisions del projectes, i per tant, aprofito avui ja per dir que el nostre grup parlamentari, els nostres consellers, demanaran de tenir accés a tot aquest projecte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, l’accés li donaré ara mateix a aquest projecte, perquè és un plaer anunciar avui la ubicació definitiva de l’estació d’autobusos d’Andorra.
I de fet teniu tota la raó. Doncs, es va fer un anunci en aquell moment, un anunci que amb el Govern crèiem fermament que era possible fer en aquella zona l’estació d’autobusos, perquè teníem un terreny, una voluntat política de fer-lo i el Comú d’Andorra la Vella que ens cedia de forma gratuïta també un terreny tocant a aquest vial. La qual cosa un cop tenim la ubicació identificada. l’obligació és fer un projecte realista i tècnicament viable.
I a resultes d’aquest projecte realista i tècnicament analitzat, doncs resulta que hi ha limitacions, i per tant, l’obligació del Govern és buscar si en aquest moment mateix hi ha alternatives immediates per poder evitar les limitacions i inconvenients del terreny inicialment analitzat. I s’hi han trobat, i s’han trobat i a més a més li vull anunciar avui, Sra. consellera, i és amb satisfacció poder-ho fer en nom del Govern i del ministre també Jordi Torres, que l’estació d’autobusos estarà situada al vial d’unió del Prat del Rull cap a la rotonda del Pont de Casadet. Un vial que urbanitza, pagat pel Govern d’entrada, que urbanitza tota una zona d’actuació prop dels terrenys de la ubicació de la seu de la Justícia propera, i amb aquest vial de 18 metres d’amplada, doncs, hi permet cabre perfectament al llarg de 250 metres també l’estació d’autobusos.
L’avantatge d’aquest terreny són múltiples, més propers al centre històric d’Andorra la Vella, més propers a l’aparcament del centre històric, un cost, estimat màxim de 500.000 € per poder fer aquesta estació d’autobusos amb 10 andanes, inclús superiors, al terreny inicial, una millor mobilitat i connexió amb els accessos del voltant, i sobretot un termini molt més curt del que teníem previst. Per tant, anuncio avui un termini abans de l’estiu 2016 per tenir la seva operativa de l’estació d’autobusos d’Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, em sembla perfecte l’anunci que ens ha fet el Sr. ministre. Ara només esperem que aquesta vegada sí que se li doni la importància que té i que per tant s’activi, perquè ja li coneixem altres projectes que ja estaven tancats i em referiria a la passada legislatura, penso que molta gent sabrà en què estic pensant, que també estava tot tancat i al final se’n va anar en orris. I vist l’anunci aquest també, que se l’ha emportat el vent d’un altre projecte que ja estava tancadíssim, doncs, no voldria que una tercera vegada hi hagués una decepció envoltant això.
A veure jo només, vostè ha dit al final, ha parlat una mica de terminis, però em pot concretar exactament, és a dir, quan podem preveure que tot això estigui acabat? Ens ho pot dir, si us plau?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sr. síndic.
M’imagino del que està parlant quan fa referència a altres projectes. No insistiré amb el tema. Suposo que també fan el ventilador, també de forma ben intencionada. Però en qualsevol cas li vull dir que aquest projecte nou es preveu que es pugui acabar abans de l’estiu 2016, i que es construirà en paral·lel al nou vial del Prat del Rull. El nou vial s’acabaria amb uns tres o quatre mesos, i per tant, volem al mateix moment licitar aquesta construcció, i aprofitar aquesta obra també, per poder encabir unes marquesines al llarg de la zona de passeig i de cobriment d’autobusos que es faria, i també, la construcció d’unes instal·lacions i locals per espera dels passatgers, locals per la venda i taquillatge, i també dels serveis que hi haurien d’anar.
Per tant, el termini previsible seria que abans de l’estiu 2016 pugui estar en funcionament.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha cap més repregunta, passem a la quarta de les preguntes presentades.
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la distribució dels euros andorrans.
Fou registrada amb el número 869 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
Teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
El 20 de març del 2013 el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca va anunciar en roda de premsa que l'1 de gener del 2014 començarien a circular els euros andorrans. Un dels punt de l'acord monetari aprovat el 2011.
Lamentablement, al voltant de l'emissió d'euros andorrans a dia d'avui s'acumulen molts i diversos dubtes: denúncies per suplantació d'identitat sense resoldre, retards en la distribució, especulació, desinformació...
El que havia de ser una oportunitat per projectar el nostre país a l'estranger, aquest cop en l'àmbit del col·leccionisme, està sent un despropòsit que malmet seriosament la imatge del nostre país. És tant greu la situació que fins i tot col·leccionistes externs es plantegen de presentar una queixa contra Andorra al Banc Central Europeu.
Per tot plegat es demana: en quin estat es troba la distribució dels lots d'euros andorrans de l'edició del 2014 i la resolució de tots els problemes que han anat sorgint.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetrà Sr. López que en primer lloc, faci un breu recordatori de la dimensió de l’emissió perquè tothom pugui emplaçar-se en relació a la problemàtica que vostè anuncia, que ha sigut i que no cal pas al·ludir-la.
L’emissió del 2014 en la seva globalitat, permetia emetre euros per valor de 2 milions 479 mil euros. Xifra rodona, hi ha una cua.
Tal com preveu l’Acord monetari, d’aquests 2 milions 479 mil euros, fins a un mínim del 80% s’han de destinar sí o sí a circulació corrent. I per tant, fins a un màxim del 20% es poden destinar a altres formats destinats al col·leccionisme en diferents formats.
Donat que era la primera emissió que es feia, i per tant, preveient que hi hauria un interès significatiu en el mercat del col·leccionisme, es va optar per utilitzar aquests percentatges en tota la seva dimensió. Amb la qual cosa, l’emissió destinada en la seva totalitat a circulació, va ser d’1.986.242,40 euros, i la resta s’ha destinat a diferents formats de col·leccionisme.
Pel que fa als formats de circulació normal o les quantitats destinades a circulació normal, el Govern va prendre una decisió complementària, autoritzada evidentment per la Unió Europea, i és que dins del que eren les quantitats que havien d’anar a circulació corrent, es van elaborar 70.000 kits, els que hem dit Starter Kits per assegurar, per facilitar que tots els ciutadans d’Andorra en aquesta primera emissió poguessin tenir a valor facial, -aquesta és la diferència amb els de col·leccionisme, en cap cas pots utilitzar de les quantitats que han d’anar a circulació corrent, les pot utilitzar per fer-hi un sobre preu-, utilitzar 70.000 jocs dels 8 valors facials perquè tots els ciutadans d’Andorra poguessin disposar d’un joc.
Ens va semblar que en aquesta primera ocasió això tenia sentit i que valia la pena demanar aquesta possibilitat a la Unió Europea.
Pe tant, tenint en compte aquesta diferència entre aquests 70.000 kits, que representen un total de 271.600 euros, i que la resta ha anat tot a circulació, el que li puc dir, és que de les quantitats que havien d’anar a circulació, les que no formen part d’aquests kits, ja estan totes elles distribuïdes. De fet, ho van estar de manera molt immediata, així que es van rebre i a més a més, aquesta distribució també es va fer de manera una mica atípica, especial, ateses les característiques del nostre país i per donar compliment a allò que exigeix la Unió Europea, i és que prenguis mesures per assegurar que realment hi ha circulació. Per tant, en lloc de distribuir-les única i exclusivament a través de les entitats bancàries del país, el que es va fer amb col·laboració amb el Banc d’Espanya una part substancial de l’emissió barrejar-la amb moneda, en aquest cas emesa per Espanya, i d’aquesta manera assegurar que per tot el territori espanyol es difonguessin aquestes monedes, i per tant poder assegurar a la Unió Europea que les monedes realment estaven en circulació. Es farà exactament, ja li avanço el mateix, per l’emissió d’aquest any 2015, que en aquest cas en lloc de distribuir-se a través d’Espanya, es distribuirà a través de França perquè també es va prendre la decisió que s’aniria alternant la casa de la moneda que emetria o que encunyaria les monedes.
Pel que fa als 70.000 kits que formen part dels que han d’anar a circulació i que excepcionalment es van fer aquests kits per la ciutadania. Avui en dia dels 70.000, a data d’avui, se n’han ja reservat 40.680. Es va establir que el període perquè la gent pogués fer les seves reserves seria de tot l’any 2015. Per tant, es mantindrà obert fins a finals d’aquest any 2015, aquest període, i les que finalment no es recullen...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau....
El Sr. Jordi Cinca:
...passaran a formar part també, -vaig acabant Sr. síndic-, de les que tindran circulació corrent.
La resta, el 20% aquest, concretament el 19,9% del total de l’emissió és el que ha anat en formats de col·lecció, i dels quals destaquen 70.000 kits amb els 8 valors facials, dels quals avui en dia se n’han distribuït 32.000. Els 38.000 restants especialment destinats al mercat internacional es repartiran també durant aquest darrer tram de l’any 2015, per intentar assegurar una distribució coherent amb el conjunt de les demandes que estem rebent.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Agrair en aquesta primera intervenció que el ministre ens hagi recordat una mica el que emana del propi Acord Monetari, el que es preveu en els articles 2, 3 i 5 i algun altre de l’Acord monetari, i en tot cas que hagi volgut contextualitzar la pregunta abans d’entrar en temes de més detall.
Nosaltres el que ens preocupa és que aquesta qüestió diria que no ha generat cap notícia positiva o poques notícies positives per diferents qüestions, i ara suposo que tindrem l’ocasió d’anar analitzant mica en mica cadascun dels petits desoris que en aquesta emissió s’han produït tant de les emissions internes, dels problemes de distribució a l’interior del país, dels problemes amb l’emissió dels col·leccionistes, del retard ja inicial en la primera emissió, incomplint el calendari que hi havia en el propi Acord monetari i el fet que aquesta situació sembli que en lloc d’anar-se’n mica en mica solucionant, més aviat té tendència a anant-se degenerant. Fins i tot sembla que pot arribar, -ara també li demanaré si té constància, queixes del tipus que sigui o demandes prop del Banc Central Europeu-, fins i tot que pot haver-hi alguna acció judicial en relació a aquestes emissions de monedes. En tot cas, aquesta havia de ser una operació de prestigi de l’Estat andorrà, és un desig perseguit al llarg de varis anys, i perseguit per diferents governs, i la seva materialització difícilment, -i potser estaria bé que el ministre ens ho reconegués-, es pot catalogar que hagi estat un èxit. És a dir ha estat minada de problemes, alguns més logístics i més petits i fins i tot més comprensibles, d’altres molt menys comprensibles que ens perjudiquen a nivell internacional. I el fet que arribin aquests tipus d’informacions i que apareguin aquests tipus d’informacions a nivell internacional, ja sigui en premsa a vegades més seriosa, a vegades en premsa menys seriosa. Però no ajuda en un context com el que estem, amb els fets que malauradament han ocorregut al llarg d’aquest any, que a més, altres qüestions que depenen de l’Estat, i en aquest cas que depenen del Govern vagin alimentant aquesta mala fama que tenim els Andorrans.
En tot cas, ja aniré repreguntant sobre de les moltes problemàtiques que hi han hagut en el torn de repreguntes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, li demanaria que fos breu, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí senyor síndic, molt breu només per acabar en relació al que plantejava en la seva primera pegunta, com estic segur que hi haurà un bon nombre de repreguntes, que tindrem temps d’anant desglossant. Però en tot cas per concloure què passarà amb aquests 38.000 kits pendents de distribuir, que majoritàriament com li deia es distribuiran al mercat internacional. Per què? La pregunta podria ser per què no s’ha fet abans? Doncs senzillament perquè a la vista d’aquest desbordament que hi ha hagut de demandes el que calia era prendre mesures que garantissin que aquests 38.000 kits no patissin tots aquests problemes d’especulació que han patit els 32.000 que ja s’han distribuït i per tant, tenir xarxes de distribució ja configurades i que donin continuïtat en els propers anys. Andorra no disposa d’un banc central a partir del qual fer la distribució i per tant, hem de tenir una xarxa de distribuïdors d’abast internacional que puguin garantir amb normalitat aquesta distribució i això és el que s’està fent a risc d’haver-nos endarrerit en relació a la distribució que es va fer dels 32.000 kits dins del territori, a través de les empreses....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
...a través de les empreses numismàtiques del país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem ara en el temps de repreguntes.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Començaré posant algunes repreguntes, que com bé deia el Sr. ministre no sé si n’hi haurà moltes però sí bastantes, no per cap altra raó sinó perquè hi han hagut moltes problemàtiques diferents, no perquè vulgui insistir de manera incisiva sobre la qüestió.
La primera és en relació a la causa del retard ja inicial en l’emissió. Demano al ministre per quins motius no es va complir el calendari previst en l’acord monetari i ja l’emissió ja va sortir amb un notable retard.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
De fet, jo crec que no vam incomplir res. L’acord monetari el que et dóna és la facultat de poder emetre. Tu decideixes quin any comences a emetre i el que has de fer és emetre en aquell exercici. No hi ha en l’acord monetari un calendari explícit de l’emissió. I de fet, si vostè va mirant les emissions de qualsevol país, es fan al llarg de l’any, vull dir no és veritat que estiguem incomplint un calendari en aquest sentit.
Sí que és cert que inicialment preveiem fer-ho més cap a meitat d’any i no tant cap a final d’any com es va fer finalment l’emissió. I aquí em sap greu reiterar-me perquè jo diria que ja arrel d’algunes preguntes de la passada legislatura això es va contestar, però en tot cas ho faig, li torno a explicar. És veritat que inicialment vam prendre la decisió de fer l’emissió repartida entre la Casa de la Moneda de França i la Casa de la Moneda Espanyola a parts iguals. Uns quants valors facials a França, uns quants valors facials a Espanya. I per tant, tota l’estructura i tot el muntatge es va fer a partir d’aquesta premissa. No cal fer un dibuix del perquè preníem aquesta decisió, d’equilibrar un fet significatiu com aquest i que al final....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau....
El Sr. Jordi Cinca:
....no hem d’oblidar que utilitzem la quota de França i Espanya en quant a l’emissió doncs per repartir-ho. Vaig acabant Sr. síndic. I finalment després de parlar amb les dues entitats, vistes les dificultats logístiques que suposava fer-ho a banda i banda, es va optar per canviar la fórmula de producció i produir tot a Espanya amb el condicionant que el segon any ho faríem tot a França i així aniríem alternant els propers anys. Aquesta és la principal raó que va portar el retard a l’inici de l’encunyació i de l’emissió.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Bé, constatat i agraeixo el ministre el retard ja en la primera de les fases, que és veritat que l’acord monetari habilita a partir d’una determinada data, no obliga però en tot cas vostè va fer anuncis diversos en el si de les rodes de premsa de Govern i en altres moments de quin era el calendari. I aquest calendari es va retardar de manera significativa, com vostè mateix acaba de reconèixer.
A nivell de la distribució interna dels euros de col·leccionista, també li voldria demanar si hi ha hagut retard, de la mateixa manera que hi havia en la primera de les preguntes que li feia, i en tot cas quines són les raons d’aquest retard i si és cert que hi ha hagut una distribució feta mica en mica d’una manera voluntària en relació als euros de col·leccionista?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
En quant a la distribució dels euros destinats a la col·lecció amb el kit una mica més sofisticat i que es va aconsellar com a preu de venda al públic recomanat que fos venut a 24 euros, com sap, no hi ha cap retard en si, senzillament s’anaven proveint en les empreses numismàtiques autoritzades al país. Sí que es va prendre la decisió de què només es volia distribuir a través de les empreses numismàtiques autoritzades, que no hi hagués la possibilitat de què algú intervingués si no fos alguna d’aquestes empreses. De fet hi havia aquestes empreses i un altre punt de venda, que ha venut amb quantitat molt inferior, que és el propi servei d’emissions del Copríncep perquè també té una cartera de clients consolidada a partir de la comercialització dels diners que ha fet al llarg dels darrers més de vint anys. I tots ells es van distribuir des d’aquestes institucions privades en aquest cas, les empreses de numismàtica i el servei d’emissions del Copríncep. I s’anaven proveint a mesura que ells anaven esgotant l’estoc. El que no es pot fer....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau....
El Sr. Jordi Cinca:
...s’hauria de donar compte també de la dimensió. 1000 kits d’aquests acaben tenint un volum, un pes i les pròpies empreses, que evidentment havien de fer front al pagament, te les demanaven de manera esgraonada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una repregunta, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé, els numismàtics tant a nivell internacional com alguns a nivell del país sense perjudici de la seva activitat i del seu dret a exercir una activitat professional, han manifestat diferents queixes tant a nivell nacional i internacional, que el ministre de ben segur coneix, per aquest retard o incompliment de calendaris i el perjudici que això els ha provocat prop dels clients que havien fet de bandes.
Voldria saber que té ha dir el ministre sobre aquestes qüestions? Si és cert i els motius perquè això s’hauria produït?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Crec que s’ha de diferenciar clarament el que és el mercat nacional de l’internacional. Jo crec que 32.000 sets de col·lecció s’hagin venut a través de professionals del país va molt més enllà de qualsevol expectativa que poguessin tenir aquests numismàtics. Pensi que les emissions per col·lecció de qualsevol país, inclús molt més gran que nosaltres acostumen a ser de la meitat del que hem fet nosaltres, excepcionalment era la primera emissió i enteníem que hi podia haver demanda. Però estem molt per damunt en quant al nombre de col·leccions a les que es fan habitualment. El mercat és el que és, pot haver-hi una sobre demanda en aquesta primera emissió però el mercat s’anirà relaxant. Sí que és veritat que hi ha hagut aquest retard per satisfer el mercat internacional. Per què? Doncs perquè, és veritat no teníem una xarxa internacional preparada per donar satisfacció equànime a les demandes que ens poguessin venir. Corríem el risc de què passés una mica el mateix del que ha passat en el mercat nacional, que al final uns pocs distribuïdors acabessin gaudint d’un nombre significatiu de col·leccions en detriment de molts altres perquè insisteixo, en el mercat internacional és molt ampli i abasta molts països. Per tant, davant de la dinàmica que estava agafant tota aquesta qüestió vam optar per aturar. Satisfer sobradíssimament el mercat nacional, li torno a dir 32.000 kits i guardar la resta fins a tenir aquesta xarxa muntada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general.
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Assumit aquest retard en el lliurament dels lots de col·leccionista a nivell internacional, li demano si té constància d’algunes actuacions per part d’aquests col·leccionistes però del Banc Central Europeu o de qualsevol altra jurisdicció?
I si li preocupen les actuacions en aquest cas ocasionades pel retard que es puguin realitzar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Tinc constància de les queixes que han arribat al propi ministeri per part d’un nombre reduït, però fins i tot ni que fos una, és significatiu, i per tant s’ha d’atendre, molt especialment d’una persona que ha agafat una mica el lideratge d’aquesta queixa, un numismàtic en aquest cas de l’estat veí d’Espanya, amb el qual jo he tingut l’ocasió d’intercanviar opinions, d’explicar-li el que s’ha fet i com es farà, i penso que ha tingut les explicacions pertinents. No sé si finalment ha acabat o no adreçant-se a la Unió Europea. El que sí que li puc dir és que nosaltres hem anat donant complida l’explicació a la UE de cadascun dels passos que hem anat fent. I no només això, entretant s’ha fet el comitè mixt per validar l’emissió del 2015, i molt properament, de fet aquest octubre, ja es farà amb el comitè mixt de l’acord monetari la validació de l’emissió del 2016. Per tant, ells tenen puntual informació de tot el que es va fent. Però efectivament em consta que hi ha hagut numismàtics internacionals que no han pogut satisfer de moment els requeriments que tenien dels seus clients, que això els ha generat certa angoixa i certa preocupació. Alguns pocs, però alguns s’han adreçat aquí i especialment una persona ha agafat una mica el lideratge d’aquest grup.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí en relació a aquestes queixes manifestades a nivell internacional, li volia demanar com respon vostè a les queixes que l’Estat andorrà ha tingut una certa intencionalitat a emetre de manera molt controlada o a no donar compliment a aquest retard que vostè explicava anteriorment, que hi ha hagut una certa intencionalitat per part de l’Estat andorrà a no lliurar en el termini a aquests col·leccionistes internacionals aquests lots.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Deixi’m que insisteixi en el tema dels terminis. No hi ha unes obligacions prefixades en quant als terminis. Entenc que el que estan dient els aporti un perjudici el fet de tenir comandes per part dels seus clients i no poder-les satisfer en base a l’expectativa que ells tenien generada i sobretot quan vam veure que ja es començaven a comercialitzar a través dels numismàtics d’Andorra doncs els kits, i per contra ells no hi tenien accés directe si no era a través d’aquests propis numismàtics que també li puc assegurar que com es pot imaginar, els 32.000 kits que s’han venut a través dels numismàtics d’Andorra, la immensa majoria han anat fora del país, senzillament s’han canalitzat a través d’ells.
Intencionalitat cap, justament el que es pretén és que la bola de neu no es faci més gran. Ja li he dit d’entrada. Hi han hagut aquests problemes, i per tant, el que tenim un cop identificats és de buscar solució de continuïtat. Després de l’emissió del 2014, hi ha la del 2015, i després en vindran moltes més, i per tant, el que hem d’anar a buscar és la certa normalitat. No està passant res d’extraordinari en relació al que ha passat en d’altres petits estats en els deu primer any d’emissió, però això no excusa que hem de trobar solucions perquè això no es reprodueixi. I jo estic segur que en l’emissió del 2015 aquests problemes ja no hi seran i que acabarem de donar satisfacció amb els kits que hem reservat. El que no ens podíem permetre és que anessin a través del mercat nacional tots, i que aquest mercat internacional es quedés sense bastir i per tant estic segur que al final acabarem donant satisfacció a aquests col·leccionistes internacionals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí tornant a qüestions més locals i estant preocupats per aquestes queixes que s’estan efectuant i no vull entendre com una excusa el fet que hi hagin hagut problemes amb altres emissions per part de petits estats. Em sembla que la nostra situació avui en dia a nivell internacional no ens permet de cometre errades en determinades qüestions.
Li volia demanar per l’estat de les denúncies o accions, matèria de suplantació de l’entitat que s’ha produït en la distribució dels euros. Ara parlo dels euros locals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
He fet aquesta explicació al principi perquè és important fer aquesta acotació. Quan parla dels euros o de les col·leccions locals, no està parlant de les col·leccions destinades al col·leccionisme sinó d’aquests kits que es van fer perquè tota la col·lecció tingués accés. Efectivament aquí ho va explicar abastament el Sr. Alcobé en una pregunta el mes de maig. Hi van haver una sèrie de problemàtiques en la distribució inicialment. Es van detectar el que les originava i que facilitava la suplantació d’entitats, deixant clar que qui suplanta l’entitat entenc que és el responsable de fer-ho més que no pas l’Administració, però en tot cas és veritat que el mecanisme va permetre això. Va acabant-hi havent 99 demandes o denúncies en aquest cas al Servei de Policia. També li puc dir que a hores d’ara una vintena d’aquestes noranta-nou ja s’han retirat perquè al final el que ha acabat succeint és que la persona ha acabat veient que algú del seu entorn familiar, que és com ja estava prevista la distribució dels euros, ja havia fet la recollida. Arreglat això, s’han retirat aquestes denúncies, i les altres estan en curs. I per tant no tinc a hores d’ara més informació. La policia està fent la seva feina.
Entre totes aquestes denúncies, també ho va explicar en el seu moment.....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
...n’hi va haver una d’especialment significativa perquè una persona va suplantar a moltíssimes identitats, més d’una cinquantena. I aquesta requereix un tracte específic i així està tractada per la policia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Tindria una pregunta més de detall sobre algun tema més però també voldria anar concloent una mica.
Hem vist que és una emissió que ha donat moltíssims problemes, en tot cas agrair al ministre que s’hagi manifestat, considero que amb sinceritat sobre algunes de les qüestions reconeixent tant problemàtiques com retards, com algunes errades comeses, i per tant, només per tancar demanar al ministre la valoració sobre aquest projecte i si comparteix una mica que ha estat una ocasió perduda i instar-lo a ser més diligent perquè finalment ens representa a tots en futures emissions, i evitar moltes de les problemàtiques que s’han generat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Recullo i accepto algunes de les qüestions que diu, en tot cas no la major. Penso que no ha estat una ocasió perduda, al contrari, és una ocasió que tindrà molta durabilitat en el temps i que un cop estabilitzada només pot aportar a nivell d’imatge qüestions positives i visibilitat d’Andorra al món. I per tant, estic segur que això serà així. Crec que es va fer en aquest sentit una bona feina amb l’acord monetari, i que la possibilitat d’encunyar euros només ens aportarà beneficis, no només a nivell d’imatge sinó també a nivell de caixa, de pressupost. I per tant, en aquest sentit penso que en aquest àmbit hem d’estar tranquils. No estic satisfet, li he dit abans i no em sap gens greu dir-ho. No estic satisfet de com ha anat tot aquest procés. I si estigués a temps ara de tornar endarrere, algunes coses les faríem diferents. Per exemple, una decisió de la qual, ho he dit en moltes ocasions de manera més col·loquial. Em sentia jo personalment com a ministre, més orgullós que era de prendre la decisió i haver pactat amb la pròpia UE que faríem els kits. Ha acabat sent font de certa problemàtica perquè fruit d’aquesta especulació ha fet que molta gent que ha tingut accés a tenir el seu kit, n’ha acabat fent un negoci. No em queixo de què n’hagin fet un negoci però no era la voluntat de l’emissió. I per tant quan les coses les planifiques d’una manera amb una clara voluntat que em sembla que és compartida per tothom, i no acaba en la seva total dimensió complint amb aquest requisit, penso que hem de fer una valoració i hem de veure el que no s’ha fet prou bé. Però això sí una situació puntual d’aquesta primera emissió. El que és important és que tinguem aquesta xarxa de distribució ben configurada i que en el futur això vagi a la normalitat, que hi ha d’anar i a més estic segur que Andorra per les seves característiques pot ser un dels països que tingui una presència constant i molt llarga en el temps en l’àmbit dels euros, que no deixa de ser una moneda...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau....
El Sr. Jordi Cinca:
...numismàtic, perquè és una moneda de circulació corrent i amb moltes emissions de molta quantia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta. Aquí els hi demanaria, n’he parlat amb el conseller, Gerard Alís, que és la persona que ha posat la següent pregunta, de passar aquesta pregunta més endavant, concretament passar-la a la tarda, vist que s’assembla en quant el tema a les preguntes presentades pel Sr. Víctor Naudi. Aleshores les faríem conjuntament.
Passaríem doncs a la següent pregunta que és la sisena:
6- Pregunta amb resposta oral del Govern, presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a les recomanacions emeses pel departament d’Estat dels Estats Units per lluitar contra el blanqueig i els crims financers.
Fou registrada amb el número 871 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
El Sr. Pere López:
L’informe emès pel departament d’Estat dels Estats Units relatiu a l’anàlisi de la situació en què es troben les diferents jurisdiccions internacionals en matèria de polítiques de lluita contra el blanqueig i els crims financers organitzats de l’any 2015 torna a recollir, en relació al nostre país, dues recomanacions que s’han mantingut en els darrers anys.
En l’informe emès des del departament d’Estat dels Estats Units, es demana, d’una banda, l’adopció d’un sistema de reporting de les transaccions en divisa.
I per l’altra, i cito literalment en el mateix es diu, de la mateixa manera que ja es deia en els anys anteriors, que: “Andorra hauria d’esdevenir membre de la Convenció de Nacions Unides de Lluita contra la corrupció”.
Es demana al Govern: per què Andorra no ha pres en consideració les recomanacions provinents del departament d’Estat dels Estat Units esmentades?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Gilbert Saboya.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí gràcies Sr. síndic.
De fet aprofitaré molt breument per intentar tenir el temps de contestar que és del que es tracta, però sí que estic segur que el Sr. Pere López també agrairà també que aprofiti aquesta avinentesa per ressaltar que aquest informe també permet tenir una informació actualitzada de la situació d’Andorra com a jurisdicció per part de les autoritats competents nord americanes. I estic segur que s’arribarà amb el conjunt de la Cambra que en les llistes que acompanyen aquesta comunicació, on hi ha una llista de països jutjats de preocupació de primer ordre, una llista de preocupació i una altra llista de països analitzats, doncs Andorra no figuri en cap de les dos primeres llistes sinó que figura únicament en la llista d’altres països analitzats. Jo crec que és bo de contextualitzar-ho i donades les situacions que ens ha tocat viure, crec que és bo que constatem que les autoritats nord americanes pel que fa a la jurisdicció en el seu conjunt ens qualifica d’aquesta manera.
Anant ja directament al cos de la pregunta, i probablement tindrem ocasió de fer una contesta més detallada. Pel que fa a la vessant del Conveni, efectivament és una recomanació que no hem implementat. No vol dir que no s’hagi pres en consideració, però és una veritat que és una recomanació que ja figurava en el darrer informe i que no hem implementat. La raó per la qual no l’hem implementat és perquè la prioritat en la temàtica de lluita contra la corrupció, en totes les iniciatives que hem fet en aquesta darrera legislatura, ha anat encaminada a treballar sobre el desenvolupament dels instruments que estan relacionats amb el Conveni del Consell d’Europa sobre aquesta mateixa matèria. Vostè sap perfectament doncs que en l’anterior legislatura se’n va assignar i ratificar el protocol addicional. Aquesta opció que va agafar en el seu moment el Govern al 2007 i que va tenir continuïtat en els successors governs pensem que era adequada; si vol després podem fer referència una mica a aquells aspectes que la pròpia convenció de les Nacions Unides contra la corrupció reprèn i que, per tant, ja estan des d’alguns punts de vista tractats a través dels diferents convenis que nosaltres tenim signats a hores d’ara, com per exemple a través del propi conveni del Consell d’Europa per combatre el blanqueig, l’embargament i la confiscació de béns provinents, altres convenis de Nacions Unides com el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques; el propi conveni per combatre la delinqüència transnacional organitzada, que va fer part dels convenis adoptats en l’última legislatura; el Conveni de Palerm... Molts dels aspectes que el Conveni de Nacions Unides cobreix estan represos des d’aquí, això no vol dir que no sigui un instrument útil i, de fet, li puc informar que la signatura d’aquest conveni està, com ja vaig dir també en roda de premsa en la programació de convenis a fer durant aquesta legislatura. Sí que és veritat que aporta alguns elements innovadors sobretot en temes de mecanismes d’assistència tècnica, observació i confiscació de béns i cooperació internacional, aquest és un Conveni que introdueix i es basa molt, doncs sobretot en aquest últim aspecte tota la part de confiscació de béns i cooperació internacional i, per tant, creiem que és un conveni que pot ser útil des del punt de vista de la priorització de tots els textos que s’han triat amb corrupció, doncs, no és un text que s’ha implementat fins a la data.
Pel que fa al sistema de reporting -no sé com vaig de temps perquè hem intentat ser molt escarits-, de la mateixa manera doncs que vostè literalment ha mencionat de forma absolutament adequada hi ha la Recomanació d’esdevenir part en el Conveni; literalment també la Recomanació que fa referència a la consideració de la implementació d’un sistema. Des d’aquest punt de vista, si ho permet després amb alguna de les intervencions posteriors, li comentaré quina és la valoració una mica que fem sobre aquesta consideració. Crec que podem posar en evidència que algunes iniciatives ja s’han pres referent al que és transaccional...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant...
El Sr. Gilbert Saboya:
I per tant, em permetrà doncs possiblement estendre’m més sobre quins són els elements que farem nosaltres des del punt de vista de valoració interna i també una mica de comparativa de quina ha sigut la consideració que han fet alguns països del nostre entorn, del qual segurament ens pot servir d’una experiència molt positiva.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, no tenia previst començar el meu torn de rèplica amb aquests arguments però la intervenció del Sr. Saboya una mica m’hi ha portat. Més al principi de la seva intervenció que ens deia que no estem dins de la llista dels estats amb observació... Només faltaria! Potser en algun moment em sembla que ens hem de marcar objectius més ambiciosos, el que li demano al nostre Govern que es marqui objectius més ambiciosos.
Sempre estem mirant qui és l’últim de la llista, si hi ha algú que està pitjor que nosaltres, o si hi ha algun territori de vostè d’estranya ubicació i jurisdicció que no compleix tan bé com nosaltres aquell conveni on no té tampoc implantat aquell sistema. Jo crec que ens hem de marcar nivells d’autoexigència més elevats. Hem vist que els informes que emanen dels diferents organismes internacionals, en tot cas celebrar que aquesta setmana doncs hem passat de manera positiva la valoració del Moneyval però que els informes que emanen a nivell internacional tenen la seva rellevància: siguin aquells que vinguin dels Estats Units, ja siguin aquells que vinguin del Consell d’Europa o que puguin venir de qualsevol altra jurisdicció i, per tant, em sembla que les recomanacions que es formulen en aquest informe que efectivament són en els termes que vostè ha manifestat, són consideracions a tenir prou en compte i són elements prou significatius.
Sobre el tema del sistema de report, sobre el tema d’efectius, evidentment és una qüestió que plana sobre nosaltres, no vull reobrir ara debats ja tinguts en aquesta Sala i que segurament tornarem a tenir sobre les qüestions del reporting en matèria d’efectiu, però fent un exercici que jo faig una mica en el sentit contrari, jo veig que en relació al Conveni de les Nacions Unides de lluita contra la corrupció doncs, països amb els que potser sí que ens hem de comparar com Liechtenstein, com Luxemburg, com Xipre doncs el tenen ratificat i la seva posició dins d’aquests raports són molt millors que els nostres. També territoris amb els que de vegades ens volem comparar i volem esdevenir una plaça de referència a nivell financer o a nivell d’inversions com l’Illa de Man, Guernesey, Jersey, o altres territoris; per tant, em sembla -i vostè ho deia, eh? No dic que no ho hagi pres en consideració- que són recomanacions que fa anys que tenim damunt de la taula, penso que algunes conclusions hem de treure també dels fets que ens han succeït. I una de les recomanacions que és important que és que prenguem amb molta consideració, recomanacions com les que s’efectuen i més quan perduren en el temps i en aquest sentit pensem que és important treballar evidentment en el tema del reporting d’efectiu però ratificar al més aviat possible la convenció de Nacions Unides de lluita contra la corrupció i contra el crim organitzat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre li demanaria brevetat, si us plau.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, de fet si de cas anirem pels sistemes més endavant perquè es requereix una mica més de temps per poder-hi entrar.
Pel que fa al Conveni ja li he comentat, li he explicat doncs el perquè per tot el que fa a accions que s’han emprés en aquests quatre anys que és el que em toca assumir la responsabilitat, doncs en l’àmbit de la corrupció s’ha treballat amb altres instruments, aquest no és l’únic que hi ha i he intentat una mica molt esquemàticament explicar que en alguns altres convenis que hem treballat es cobrien elements que també són presents en aquest conveni i que per tant, això explica perquè dins de la priorització d’accions en la lluita contra la corrupció vam privilegiar les accions que es van dur a terme la passada legislatura i no aquest Conveni en concret.
De la mateixa manera, ja li he dit, que aquest Conveni aporta coses noves especialment a tot el que fa a confiscació de béns i temes relacionats, per tant tampoc li estranyarà que els països tercers facin especial menció d’això perquè evidentment són instruments que també els poden afavorir i ja li he comentat també que fa part de la programació. Per cert, estem treballant al Departament de multilateral i bilateral per poder fer una programació i que puguem venir a la Comissió d’Exteriors a presentar-lo perquè també hi ha altres convenis potser que avui estan a l’ordre del dia de la sessió com el Conveni d’Oviedo que també estan dins d’aquesta llista i, per tant, serà un plaer i jo crec que és bo que tinguem visibilitat en aquest sentit.
Per la part del sistema doncs segurament pot haver-hi una pregunta o tindrem temps per poder-hi entrar una mica més en detall perquè exigeix una mica més de temps.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el temps de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí. Agraïm l’exercici de síntesi avui del Govern de resposta i també per facilitar una mica algun dels temes que potser han quedat per contestar.
Voldria demanar al Govern quina reflexió fa sobre la consideració en relació a l’adopció d’un sistema de reporting de taxacions en divisa i com pren aquesta consideració? I quins passos pensa fer en aquesta matèria, que com sap, és una matèria de la que hem parlat molt amb motiu de la crisi de la Banca Privada d’Andorra?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, primer una petita prèvia.
Per tot el que fa els sistemes de control de tot el que és diner en efectiu, de tot el que són transaccions de grans imports, etc. Com vostè bé sap, les autoritats competents doncs ja havien marcat algunes actuacions; en aquest sentit, m’agradaria destacar la del control de diners en efectiu a la frontera que ja es va fer efectiva durant el final de la legislatura passada i que a criteri de les autoritats competents era probablement la primera a endegar perquè era la que podia donar més resultats comparat amb els esforços que requeria la seva implementació. Aquesta idea d’eficiència és una idea important.
De fet, de la mateixa manera que la idea de citar literalment, perquè és veritat que les recomanacions americanes, diguéssim, des del punt de vista del Conveni hauria de ser part, i per tant això és molt clar, la recomanació que fa referent al sistema és que hauria de considerar -i vostè ho sap perfectament perquè ha estat ministre de Finances- que quan en el GAFI i en aquests organismes es parla de què s’hauria de considerar, no vol dir que es demana que es faci però sí que es demana que es faci l’anàlisi per veure si aquesta és una mesura adequada, o no. I aquesta anàlisi evidentment s’ha de fer.
Vostè sap perfectament que les recomanacions al GAFI no fan d’aquesta obligació que hi hagi un sistema d’intercanvi, diguéssim, o de detecció, o d’intercanvi d’informació amb les autoritats competents de grans transaccions, no ho fa de manera diguéssim obligatòria però sí que amb coratge amb les diferents jurisdiccions perquè es faci.
Des d’aquest punt de vista...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant...
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí. Des d’aquest punt de vista us puc dir que de la mateixa manera que he dit abans que les autoritats competents ja van iniciar passos concretament amb el que és control de diners en efectiu a la frontera, aquestes autoritats estan duent a terme l’anàlisi d’una possible implementació d’aquest sistema de CTR i, per tant doncs, si després tinc ocasió podria complementar amb alguns elements d’anàlisi que segurament el satisfaran des del punt de vista de continguts més precisos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, nosaltres el que sí que dic al Sr. ministre, és que estarem vigilants particularment en aquest tema. Veig que s’hi estan posant seriosament. Tampoc faré ara cap mena de reflexió històrica sobre la matèria. Però sí que les instem a treballar de valent en aquest tema, i que no quedi en declaracions d’intencions.
Nosaltres en tot cas, és la nostra obligació, seguirem fent el control sobre aquesta matèria de manera intensa.
Finalment, en relació al conveni de Nacions Unides i lluita contra la corrupció, m’ha semblat entendre que està a l’agenda. No sé si es pot concretar una mica més, i en tot cas demanar-los que mirin d’adoptar-lo al més aviat possible. Jo crec que l’informe milloraria molt, a la nostra posició, si solucionem aquesta qüestió, l’informe emès pel Departament d’Estat dels Estats Units.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, pel que fa a la segona qüestió, com li he dit hi estem treballant perquè jo crec que és bo que comuniquem sobre aquesta peça, però que és molt difícil comunicar sobre aquesta peça sense entendre també el conjunt de línies i, per tant, poder explicar les prioritats al moment de fixar els terminis.
Per tant, doncs, en breu serà un plaer sol·licitar la meva compareixença a la Comissió d’Exteriors, i que per tant, pugui donar-vos una indicació dels diferents convenis amb la seva priorització per la legislatura. Sempre prendre la precaució que a vegades poden sorgir temes entremig que pugin alterar aquesta programació.
Pel que fa a la implementació o a la consideració de sistemes d’intercanvi d’informació quant a transaccions d’alts imports. Els faré passar una llista de consideracions que justament han fet països com Luxemburg, com Àustria, com Liechtenstein, com Mònaco, com San Marino, com Malta, molt recents, entre el 2018 i la data el que fan és prendre fer una consideració sobre això i arriben a diferents conclusions, moltes d’elles van en el sentit de dir que probablement no sigui la mesura més eficient. Això no vol dir que no sigui alguna cosa que podem compartir, però sí que és bo de veure que l’experiència al voltant nostre.
Molt recentment a TRACFIN, a França hi ha hagut un decret del Govern Francès, on TRACFIN el que fa és introduir per primera vegada, parlo de març del 2015, imagineu una mica... és veritat que hi ha una evolució molt ràpida i que no solament ens condiciona a nosaltres i ens obliga a nosaltres, però que també és el nostre entorn. França justament acaba de publicar un decret i la data de posada en marxa del report de transaccions obligatòries de més de 10.000 euros acumulats en un mes, esdevindrà efectiva l’1 de gener del 2016, i aquest sistema es diu COSI, és un sistema que ara requereix de la col·laboració amb les entitats financeres...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Gilbert Saboya:
... per tant, també els puc facilitar informació al respecte d’aquesta iniciativa.
Acabaré i sense voler entrar en una lectura que vostè ha dit i que no voldria que s’entengués així, perquè ja he dit clarament que s’està treballant i que us podem facilitar informació, i ho faran segurament més les autoritats competents que jo mateix, perquè no em recau, però també jo crec que és bo per contextualitzar, que sàpiguen que a la llista de països les legislacions dels quals no preveuen aquesta obligació. Andorra comparteix llista amb Àustria, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Holanda, Nova Zelanda, Eslovàquia, Suècia, Suïssa, i Regne Unit. I només cito els més propers a la Unió Europea, i em deixava França que ara també està fent el pas. I això no és absolutament un argument ni per deixar de considerar-ho ni per analitzar-ho. Però sí que dono una idea que en aquest aspecte en concret, doncs, aquest tema és molt més difícil en la seva implementació. I el Sr. Gerard Alís que està al seu costat ho coneix molt bé, perquè ha treballat molt aquests temes en els anys anteriors.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No hi ha més qüestions..
No hi ha més repreguntes...
Si els sembla fem ara la pausa i reprendríem la sessió a les tres i quart.
(Se suspèn la sessió)
(Són les 13.38h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 15.17h)
S’incorpora a la sessió el M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora.
El Sr. síndic general:
Reprenem la sessió.
Passem a la pregunta número 7.
7. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a les mesures que té previstes Govern per situar l’endeutament de l’Estat per sota del 40%.
Fou registrada amb el número 872 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre.
Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Llegida la informació que es desprèn de Fitch Ratings es posa de manifest que l’endeutament del Govern era al 2014 d’un 41% i es fa un pronòstic que se situï al 42,2% a mitjans del 2015.
Per aquest motiu preguntem:
Quines mesures té previstes Govern per situar, com es desprèn de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, l’endeutament de l’Estat per sota del 40%?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En resposta estricta a la seva pregunta, Sr. Naudi, el que li hauria de dir és senzillament que el Govern no té previst cap mesura. Però em deixarà que m’expliqui perquè no es pugui mal interpretar.
La Llei 32/2014 de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en el seu article 12.1, preveu que el deute públic del Principat no pot ser superior al 55% del PIB. Alhora, en el mateix article, però en aquest cas el seu apartat 4, per tant, 12.4, preveu que el deute de l’Administració general, -de l’Administració general- no pot ser superior al 40% del PIB.
A tancament de l’any 2014, Andorra es trobava per sota d’ambdues quantitats i no s’ha de preveure que això variï durant el present exercici. Així, l’endeutament global se situava en el 42% pendents dels ajustos que pugui fer el Tribunal de Comptes en els tancaments tant dels comuns com del Govern de l’any 2014, i el deute de l’Administració general se situava en el 35,53%.
Dit d’una altra manera, quan Fitch parla i es refereix al deute global i el situa per sobre del 40% s’està referint al deute que suma el deute de l’Administració general, més el deute dels comuns. I per tant, estem dins dels límits que preveu la llei, en aquest cas, en aquest paràmetre en concret, de manera molt important, quasi bé amb 13 punts de marge.
Dit tot això, Sr. Naudi, això no treu que hem d’estar atents a l’evolució de l’endeutament. He repetit en multitud d’intervencions en aquesta Cambra en els darrers quatre anys i mig que Andorra no es pot permetre els nivells d’endeutament que tenen la majoria dels països. Arribar-hi ens faria molt vulnerables. I per tant, malgrat estem dins dels límits que marca la llei, malgrat no preveiem a curt-mig termini, que hi hagi cap indici que ens haguem de superar, no tingui cap dubte que mantindrem tota l’atenció i tot l’interès amb estar per sota d’aquestes xifres.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre per la seva estricta resposta.
Com vostè pot imaginar, en el que estem acostumats, és que aquest tipus d’explicacions que ens fan avui aquí en seu parlamentària, doncs, com es deia al matí, estan ja dins de la dinàmica de l’absència i de la mancança en el lliurament d’informació als consellers generals. I de la mateixa manera que aquest informe no ens l’ha subministrat Govern i no podíem fer aquest tipus de matisacions, informe que he dit sigui de pas, està bé que se situï Andorra en una triple B, a llarg termini i no s’ha dit gaire, però amb una F2 a curt termini, doncs, és una més d’aquelles informacions que podríem dir que els consellers generals, i podria parlar per boca de més consellers que no els del meu grup parlamentari, el nostre grup parlamentari, al final ens assabentem d’això per la premsa. Com ara ha passat recentment per exemple amb el MONEYVAL, que més d’un conseller se n’ha assabentat pels diaris i mitjans de comunicació del país que havíem passat aquesta avaluació. La qual cosa és una notícia que situa el sistema financer i Andorra en general amb una bona situació.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sap Sr. Naudi que gustosament compareixeré les vegades que calgui a la Comissió de Finances. De fet ja ho he fet. I per tant, aquesta dinàmica no canviarà.
En tot cas, en relació a la pregunta que vostè em fa, l’informe de Fitch és públic, està penjat a les webs de Fitch. Aquests organismes tenen per costum fer públics els informes sobre qualsevol dels, ja siguin governs o institucions a les que estiguin avaluant normalment els divendres a la nit. Perquè no hi hagi cap mena d’incidència, no és el nostre cas, però sí en altres casos en els mercats, i és una simple lectura d’un informe, insisteixo, que està penjat a la web.
Però en tot cas, entenc perfectament que la nostra obligació és donar les explicacions que calgui, i més tractant-se d’un tema com el pressupostari, no tingui cap dubte en requerir-me les vegades que calgui, i jo li donaré tota la informació que també estigui al meu abast. I en tot cas pel que fa a l’endeutament i pel que fa al percentatge d’endeutament en relació al PIB, li estic donant dades: 2014 estan publicades, estan traslladades al Consell General i com vostè sap, la Llei de les finances públiques obliga al Govern trimestralment a enviar al Consell General els tancaments trimestrals per trimestres vençuts. De fet, els propers dies els hi faré arribar el tancament a 30 de juny, com és preceptiu al 30 de setembre. I així correlativament, però insisteixo estic a la seva disposició per comentar aquestes i qualsevol altres dades en l’àmbit pressupostari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre.
Òbviament tenim l’informe perquè ens hem subscrit i l’hem descarregat de Fitch i no perquè Govern ens l’hagi subministrat ni ens l’hagi comentat, com crec que passa en molts casos i en molts consellers d’aquí de l’hemicicle.
Però en la línia de què vostè comenta que volen estar evidentment per sota de la llei que es va aprovar la passada legislatura dins d’aquests paràmetres de 40% del PIB pel que es refereix a l’endeutament. Com vostè es pot imaginar i hem d’estar atents, vostè diu que amb aquesta matisació que em fa d’una forma bastant estricta de què no és el cas, però esperem en les properes liquidacions poder anar comprovant que això és així. Qual cosa esperem que així sigui.
En aquest sentit ja que m’ha parlat de les liquidacions i que asseguraran mantenir aquest límit d’endeutament per sota el citat a la llei d’estabilitat, la Llei de la regla d’or. Hi ha alguna desviació respecte a les properes liquidacions pel que fa als ingressos o bé a les despeses Sr. ministre?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En tot cas Sr. Naudi puc entrar a valorar o a respondre a la seva pregunta que crec que coincideix amb una pregunta que fa un altre membre del seu grup parlamentari més endavant. Per tant, no sé si seria possible fondre el debat o no sé per no ser repetitius i una mica en ares del que deia el Sr. síndic en iniciar la sessió i no reproduir i allargar innecessàriament el debat.
El Sr. síndic general:
Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí gràcies Sr. síndic.
Sí per part meva no hi ha cap inconvenient, així també agilitzem una mica el llistat de preguntes.
El Sr. síndic general:
Perfecte.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Doncs moltes gràcies i també gràcies al Sr. Gallardo perquè penso que d’aquesta manera farem més àgil el debat.
Tinc, -i si em permeten un moment, les recupero-, preparades per la pregunta que m’havia formulat el Sr. Gallardo, les dades de les liquidacions. De Fet, el Sr. Gallardo en aquella pregunta em preguntava per com havia anat el tancament d’ingressos en cinc impostos molt concrets, a 2014 i com estava anant a 2015.
El Sr. síndic general:
Perdó si em permet Sr. ministre. Entenem que ens estem referint a la pregunta 882. És aquesta la pregunta: ho dic perquè tothom sàpiga a quina pregunta en concret ens estem referint.
Gràcies.
El Sr. Jordi Cinca:
En aquella pregunta efectivament se’ns demanava quines havien estat les quantitats pressupostades de l’impost de societats, l’impost d’activitats econòmiques, l’impost de la renda de no residents, l’IGI, la taxa al consum al 2014 i en relació al pressupostat i quina correlació també estava seguint en relació al pressupostat pel que feia al 2015.
Començo pel 2014 si els sembla. Al 2014 vam estar en línia del pressupostat tant en l’impost d’activitats econòmiques com en l’impost sobre la renda dels no residents amb variacions pràcticament molt poc substancials, de pocs milers d’euros. Vam estar per sobre del pressupostat en l’IGI. Es van pressupostar 109.500.000 euros i es va recaptar 120.400.000 euros. I per contra vam estar per sota en la taxa al consum. Bàsicament ja saben que quan parlem de taxa al consum del que estem parlant és de taxa sobre el tabac on s’havia pressupostat 114 milions d’euros i es van recaptar 100.700.000 euros.
I finalment pel que fa l’impost de societats, vam estar pràcticament 10 milions per sobre del que s’havia pressupostat també.
Deixi’m que faci una primera reflexió. És molt complex i més amb una economia com la nostra, molt petita, fer previsions dels ingressos, absolutament ajustats.
De fet, si s’hi fixa, allà on aconseguim tenir un ajust més sistemàtic entre el que pressupostem i el que acabem liquidant és en aquells impostos que estan més atomitzats, que acaben depenent de més gent. I per contra, les variacions són més significatives quan els agents econòmics que tenen implicació amb un impost en concret són pocs. Perquè això vol dir que una sola variació significativa per part d’un dels agents et pot acabar malmetent les teves previsions sigui amb més o amb menys.
Per tant, activitats econòmiques i persones no residents aconseguim, -ja no és el primer any-, normalment quadrar molt bé les previsions. L’impost de societats no és així, l’impost de societats està subjecte i a més a més és un impost que li caldran anys per acabar-ho d’assentar, està subjecte a una sèrie de factors, bàsicament el de les deduccions que et poden produir variacions molt substancials d’un any per l’altre. I la veritat s’ha de dir, en tres exercicis amb aquests sencers d’aplicació d’aquest impost, no tenim encara prou ben ajustat els impactes de les deduccions, que a més a més poden variar substancialment d’un any per l’altre. De fet, com és ben sabut perquè se’n va parlar substancialment en el seu moment, a finals de l’any passat hi va haver una operació molt significativa en l’àmbit immobiliari que té impacte en els ingressos de l’any passat, però també té l’impacte contrari en els ingressos d’aquest any, perquè genera deduccions dins dels impostos directes.
Aquestes són peculiaritats que s’han de tenir en compte perquè a l’hora d’analitzar aquests impostos val la pena que els mirem a llarg termini i no per les tendències puntuals que puguin tenir o per les variacions puntuals en un any en concret sinó per tendències a llarg termini.
Crec que la primera cosa que es pot dir, és que en relació a l’any 2014 i en relació a l’any 2015 la tendència és bastant equiparable, bastant constant. Si bé podrà haver-hi a final variacions en relació amb el que s’ha acabat pressupostant fruit d’aquests ajustos que li deia.
A 30 de juny, molt aviat encara per alguns dels impostos, perquè molts dels impostos tenen fites importants passat el 30 de juny. Però a 30 de juny, les nostres previsions el que ens diuen és que hauríem d’estar bastant amb el previst a nivell de taxa al consum. De fet a 30 de juny si projectéssim estrictament, linealment estaríem per sobre del previst, però cal dir que el tabac pateix al llarg de l’any fluctuacions molt importants. Per tant, jo crec que aquí hem de ser prudents, i de fet la taxa del tabac és de les poques que ja sí sabem les dades del juliol i de l’agost i per tant ja es veuen aquests canvis de tendència, per exemple el mes d’agost. Per tant, jo crec que acabarem en el pressupostat o inclús una mica per sota. Estarem en la línia inclús una mica per sobre amb l’impost d’activitats econòmiques previsiblement. Estarem en la línia o inclús una mica per sobre en l’impost de la renda dels no residents, i penso que estarem en la línia però una mica per sota en l’impost de societats fruit bàsicament de les deduccions. Crec recordar Sr. Gallardo que el seu grup parlamentari ens ha fet una petició d’informació que estem treballant, vinculada a una anàlisi més aprofundida de l’impost de societats amb base a sobre quins beneficis s’estan imposant, anàlisis per sectors, i una sèrie de qüestions més detallades. De fet és una pregunta molt interessant i molt pertinent, i que a la llarga ens ha de donar una visibilitat de l’economia andorrana molt més ajustada. S’ha de tractar amb prudència una vegada més perquè els sectors són molt petits, hi ha sectors a més a més amb molt pocs actors, per tant les dades també s’hauran de tractar amb prudència. Però sí que és veritat que més enllà de la recaptació, el que és important saber és com estan evolucionant els beneficis de les empreses a Andorra, els beneficis....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
....els beneficis dels professionals liberals perquè el que ens convé que es mantingui estable és això. Després la recaptació pot variar d’un any per l’altre en funció de l’aplicació estricta de les pròpies deduccions que preveu l’impost.
En tot cas, tancament 2014, això es pot veure en les liquidacions, ajustat a dos dels cinc impostos als quals fa referència, amb un altre substancialment per sobre, l’IGI. També estem parlant del primer any d’aplicació sencera. I impost de societats i taxa al consum ens vam quedar per sota del que vam pressupostar. I aquest any també tindrem desajustos del mateix estil.
Activitats econòmiques, import de la renda dels no residents, estarem sobre el pressupostat, inclús una mica per sobre.
També em permet que li afegeixi, IRPF, segurament estarem una mica per sobre del que vam pressupostar. Aquest és el primer any, no tenim referents històrics, hi estarem una mica per sobre.
Impost de societats i taxa al consum, IGI, una mica per sota del que vam pressupostar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller...
Sr. Carles Naudi, per una repregunta, entenc.
El Sr. Carles Naudi:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre per les explicacions.
Seguint en la línia de la pregunta de l’informe de Fitch, i traduiré perquè com bé he dit no ens l’han subministrat i per tant el tinc en anglès. Fa menció dels ingressos pels dividends que recapta l’Estat per la companyia de telecomunicacions estatal. També parla d’altres companyies, però aquí em vull referir al pressupost de l’exercici en curs, pressupostaven 8,3 milions d’euros, que serien transferits d’Andorra Telecom a les arques de l’Estat. Això està dins dels ajustos o petits desajustos que vostè acaba de comentar, o creu que aquí haurem d’anar a una xifra superior.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
No n’he parlat d’aquests. Aquest és un epígraf diferent que no formava part de la pregunta que ara estava responent, i per tant requereix un raonament diferent.
Històricament què s’ha fet amb Andorra Telecom i FEDA? I quan dic històricament em remeto bastants anys endarrere, no sé quan va començar aquesta política però ha sigut bastant la tònica com a mínim dels darrers deu anys.
Sistemàticament s’ha repartit dividend equivalent al 30% dels beneficis d’aquestes dues companyies. I en aquest cas concret, a la que vostè es refereix, és Andorra Telecom, sistemàticament s’ha repartit el 30% del dividend. I la resta, anava directament a reserves. Això és el que ha possibilitat que Andorra Telecom tingui un nivell de reserves molt significatiu. En aquest moment, al tomb dels 180 milions d’euros.
Una única vegada, almenys que jo tingui coneixement, es va saltar aquesta política i de fet, en el pressupost o en la liquidació de l’any 2013, el Govern pren la determinació de fer un repartiment extraordinari en aquest cas, contra reserves d’Andorra Telecom per un import de 40 milions d’euros si recordem.
En aquell moment ja es va justificar, ja es va fer sota el convenciment que no tenia cap sentit tindre reserves ocioses mentre hi havia necessitats en el pressupost de l’Estat que per satisfer-les haurien generat més endeutament, per tant, empitjorar els ratis del país, empitjorar la imatge del país i sobretot tindre un cost de finançament innecessari. Només es va fer aquella vegada i contra reserves insisteixo.
Què farem l’any 2015? Què és el que està previst fer? I també ja li puc anunciar que aquesta com a ministre de Finances seria la meva intenció també per l’any 2016, pendent evidentment d’aprovar-ho a través del pressupost, que el propi Govern encara no ha aprovat, i que per tant encara no hem enviat a tràmit parlamentari.
La idea seria que per l’any 2015, i per l’any 2016 almenys, es repartís la totalitat del benefici. Per tant, no afectar a reserves però sí repartir tot el benefici com a dividend. Per què? Perquè com li deia el nivell de reserves és molt significatiu. Pensem que tampoc cal entrar en una dinàmica de deteriorar-les, a més sabent que hi ha inversions importants a curt i mig termini per part d’Andorra Telecom, però el que també és evident és que anar-les engreixant no té massa sentit. I per contra, l’Estat té un nivell de deute que tot el que sigui ajudar a sufragar-lo o a evitar dèficits pressupostaris pot ajudar. Per tant, aquesta és la idea que es veurà reflectida en el tancament del 2015. Això encara no afecta en res les dades que em demanava el Sr. Gallardo del 2014...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
...però sí que quedarà reflectit en el pressupost del 2015.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. Jordi Gallardo, teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre per les explicacions.
Agrairia si pot ser, demanar-li també que aquesta informació si fos possible que ens la fes arribar, vist que en algunes, per exemple el cas de la taxa sobre el consum és més fàcil que nosaltres mateixos puguem accedir per la mateixa web de duana, però pel que fa a les altres figures impositives és més complex o almenys jo no ho he sabut trobar. Entenc que no hi ha aquesta facilitat i que no hi ha aquest accés. Per tant, li agrairia si pot ser aquest detall d’explicació que ha fet si ens ho pogués fer arribar.
Una mica per entendre el comportament, per entendre també cap on ens haurem de preparar en l’anàlisi del que és el pressupost que aviat ens entrarà. Jo he pogut analitzar el que és la tendència de la taxa del tabac. És cert que fins al juny la xifra es manté més o menys en la mateixa tendència que l’any anterior, però a la que s’afegeixen els dos mesos posteriors, la xifra baixa considerablement. Aquí és el que em va motivar una mica a fer aquesta pregunta, preocupat per no tenir accés a informació dels altres tipus d’impostos, i aquí vindria la pregunta. M’ha semblat entendre que sí però potser ho entès malament, vostè em corregirà, que la tendència o el comportament de la resta d’impostos pot arribar a compensar la davallada que apunta la recaptació de la taxa de tabac?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
És una pregunta molt pertinent i difícil de respondre. La veritat és que si jo tingués ara d’aventurar-me a dir-ho, jo crec que no arribarà a compensar. Penso que no arribarà a compensar, però estarem parlant de quantitats poc significatives en el conjunt del que és el pressupost. Però jo penso que no arribarà a compensar. El que passa és que la taxa del tabac, com molt bé diu, a vegades té variacions molt importants, tot i que s’ha de dir que la taxa del tabac aquest any concret, any 2015, és extraordinàriament regular. Té una explicació també i és que no hi ha hagut des de fa ja més d’un any cap increment de taxes. Al final, la recaptació per taxes del tabac és lògicament mot sensible a què hi hagi increments de les taxes, perquè com tothom es pot imaginar quan hi ha un increment a la taxa, normalment hi ha una acceleració d’importacions perquè aquest increment no els acabi afectant i atraçar per tant, també l’impacte de la taxa. Tot i que, també cal recordar-ho des del Consell General i el propi Govern es va fer el necessari en el seu moment, ara ja fa tres anys per intentar que el tràmit parlamentari de canvi de taxes en el tabac fos el més reduït possible, i per tant, distorsionar el menys possible l’efecte d’aquests canvis. Però tot i així doncs evidentment els operadors tenen la capacitat d’anticipar la taxa, perquè entre que s’aprova el projecte de llei i es publica....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant...
El Sr. Jordi Cinca:
...accelera les importacions i això genera les distorsions. De fet, si vostè si fixa, -ja acabo Sr. síndic-, crec que és al juliol del 2014, l’ingrés per taxes del tabac és extraordinari. Em sembla de 32 milions d’euros i després cau en picat òbviament perquè tothom ha fet les seves importacions, i fa que els següents mesos es relaxin molt.
Aquest any és molt més constant. Penso que si no hi ha sorpreses podrem fer una aproximació bastant lineal del que està passant. Per això m’he atrevit a dir que crec que ens quedarem una mica per sota perquè fent una projecció lineal, que crec que no ens equivocarem gaire, doncs poden acabar faltant aquests set o vuit milions d’euros, que són suficients com perquè no m’acabi d’aventurar a dir que amb els altres els compensarem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí gràcies Sr. síndic.
Tant de bo la previsió de la desviació sigui la menor possible. Entenc que això és positiu per les finances de l’Estat i jo no faré ara una previsió del que no puc fer, perquè me la pot fer vostè que té més informació que jo. No faré aquí alarmisme ni aniré a buscar dades que al dia d’avui no sabem, i comportaments que estan per venir.
Però el que és evident, i no dic res que no se sàpiga, que hi ha una total dependència d’aquesta taxa pel que fa el model econòmic i el model d’ingressos que té l’Estat, tenint en compte el desplegament impositiu que han fet.
I la pregunta que li faria és: si es produís el pitjor escenari, no anem a posar xifra perquè no ho sabem, quines accions o quin marge de maniobra té pensat fer el Govern per intentar equilibrar d’alguna manera aquesta davallada en la taxa al consum?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Entenc que es focalitzi amb la taxa al consum, però ja no només amb la taxa al consum. De fet, em sembla recordar, fins i tot ha sortit publicat en algun mitjà ara fa uns mesos. Nosaltres tenim dins del possible monitoritzat com avança el pressupost, tant pel fa a les despeses com pel que fa als ingressos. El problema dels ingressos és aquesta volatilitat pròpia d’una economia tan petita com la nostra, però ho tenim monitoritzat. I a la que detectem que hi haurà desviacions o que hi poden haver desviacions, i automàticament s’apliquen mesures de contenció de la despesa en el pressupost, i de fet, per això li deia que ha sortit publicat. En alguns mitjans he pogut llegir que s’explicava com s’han aplicat mesures de contenció a les partides pressupostàries, ja siguin de capítol 6, ja siguin de capítol 4, ja siguin de capítol 2. De fet, s’envien comunicacions a tots els departaments, a tots els ministeris demanant que ajustin al màxim la gestió del pressupost per intentar compensar allò que hi cap la possibilitat que no s’ingressi i per tant, no allunyar-nos i de fet sempre s’ha aconseguit així aquests darrers anys, no allunyar-nos del dèficit aprovat. Una altra cosa és que et varien les xifres absolutes però que al final el dèficit estigui dins dels paràmetres que es van aprovar en aquesta Cambra. I això sí que li dic que ho hem d’aconseguir sense dubte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé si no hi ha més repreguntes, passem a la que estava numerada com a pregunta número 8:
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al cost de l’avaluació del rati sobre Andorra per part de Fitch Ratings.
Fou registrada amb el número 873 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé la pregunta és com dèiem fa uns instants, el 14 de setembre llegíem als mitjans de comunicació que l’empresa especialitzada en avaluacions, Fitch Ratings, per primera vegada havia avaluat i emès un rati sobre el nostre país.
I voldríem saber i per això demanem al Govern: Quin és el cost de l’avaluació per part de Fitch Ratings?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Per una vegada si se’m permet compliré els mandats de cronòmetre que ens fixa el Sr. síndic i serè molt breu.
35000 euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Encantat de la vida, Sr. Jordi Cinca.
Sr. conseller per la rèplica.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre per l’estricte i brevetat amb la que ha respost. I abans d’entrar en les repreguntes li he de dir que imagino que estem parlant d’una partida que estarà inclosa dins d’un global dels 486000 euros que consten en el projecte 13 de la fitxa 2260. I la brevetat amb la que vostè em respon aquí és amb la brevetat amb què es desglossa aquesta partida i motiu pel qual li hem de fer preguntes aquí, també les hi podríem fer per una altra via però avui dia disposem una vegada més de poca informació i ens veiem obligats a fer aquestes maratons de preguntes.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, voleu afegir alguna cosa Sr. ministre...
El Sr. Jordi Cinca:
La veritat li he de dir amb tota sinceritat, no sé exactament si és aquesta la partida. Entenc intuïtivament que el que m’està preguntant és si això forma part de la partida que vostè ha esmentat i que entenc que deu ser la d’assessoraments o de treballs realitzats per tercers. Doncs sí evidentment surt d’aquesta partida, la qual cosa no vol dir que en la fitxa explicativa a la que vostè es remet quan diu que hi ha poca informació, això estigués desglossat. Perquè la decisió de què Fitch o de demanar a Fitch que ens fes l’avaluació és d’aquest any, no és de quan es va fer el pressupost i també com es pot imaginar per raons òbvies. Andorra i ja n’hem parlat al llarg d’aquest matí, i vostè mateix n’ha fet referència, està avui en dia malauradament sota el focus de molts organismes internacionals, de molts avaluadors econòmics internacionals, de molts inversors que volen saber com evoluciona el país i per tant ens va semblar que tenia tot el sentit del món demanar una segona avaluació a una segona agència internacional. D’altra banda, també dir amb la mateixa línia, el que fa la immensa majoria dels països. La immensa majoria dels països estan avaluats per dos o fins i tot tres agències. Andorra històricament sempre ha esta avaluat per Standard & Poor’s. No deixarem pas d’estar-ho, no es tracta de canviar una per l’altra, però ens sembla que reforçar la imatge d’Andorra a través de més d’una agència té sentit. I entre les dues que quedaven, Fitch i Moody’s. Per què aquesta? Perquè aquesta ja té un coneixement important del país, perquè de fet, és l’agència que acaba avaluant, generant el raiting del sector financer. Tots els bancs de la plaça tenen raiting Fitch. Per tant, en un moment en què Andorra està sota el focus per tot l’afer BPA, ens semblava que era important que l’agència que més coneix el sector financer es pronunciés també. I per això ho vam decidir amb el pressupost ja aprovat i en fase d’execució durant el curs 2015.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Entenem Sr. ministre que Andorra hagi d’estar avaluada per dues agències i si les dues agències emeten ratis que puguin ser més positius possibles, doncs això és bo per al nostre país. I m’ha tret una repregunta que li anava a fer. Veig que vostè ha parlat de Moody’s i ha parlat també d’una xifra del cost, de l’avaluació per part de Fitch. Clar em sorgeix la pregunta de, vostè ha dit per què Fitch i no Moody’s. Fitch avalua els altres bancs, si entrem a Fitch podem veure les fitxes dels altres bancs, però entenc que hi hauria d’haver alguna mena de procediment d’adjudicació a l’hora de fer aquesta comanda. I per altra part, evidentment que això no podien pressupostar l’any passat però aleshores en aquesta partida pressupostària que esmentàvem abans què hi havia 35000 euros de més? Estem en contenció llavors, disculpi’m, però si vostès adjudiquen alguna cosa que no estava prevista és perquè vostè han tirat llarg a l’hora de fer el pressupost o com ha anat això?
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
A veure, ha acabat dient vàries coses, intento donar resposta a totes elles.
Concurs. Jo crec que és obvi, i de fet la Llei de contractació pública així ho preveu. Aquesta és una contractació amb nivell d’especificitat que s’escapa a tota possibilitat de concurs i a més a més, imagini’s la incoherència que seria fer concursos en aquesta matèria perquè el que dóna valor als ratings no és un primer, un segon, un tercer, és la continuïtat en els temps dels raitings. Per tant, no és una adjudicació que es pugui fer per la via dels concursos públics i així ho entén la pròpia llei. Aquí has de negociar amb la institució, intentar treure el millor preu possible, i en aquest cas són aquests 35000 euros, que especifico si em permet, un petit parèntesis, perquè després no passi allò que d’aquí a uns quants mesos em diguin, vostè va dir...35000 euros nets, impostos a banda, que ara no li sé dir exactament quants són. Em sembla que són 2225. Però bé, perquè quedi clar, en tot cas, no ens sembla que sigui una adjudicació que es pugui fer per la via del concurs.
Es poden fer moltes coses en relació al que vostè diu. Si sorgeix una necessitat doncs deixes de fer alguna cosa i fas això altre. Però la partida d’assessoraments com es pot imaginar, com que al llarg de l’any en poden sorgir i no els pot acotar i no pots a més a més saber quant et costaran. Si has de fer una llei, tu no pots amb antelació, tu pots preveure l’any que ve faré tal llei, però no pots saber quant et costarà fer l’assessorament que necessitis o el que sigui, doncs és una partida que s’acaba definint en base a l’experiència dels anys anteriors, en base als projectes que tens previst fer i que poden requerir d’aquest assessorament.
D’altra banda, aquest any en concret, tampoc és cap secret, se’n va parlar de fet a les preguntes fetes el mes de maig, les circumstàncies han fet que ja el Govern hagi hagut de fer assessoraments no previstos, i hi ha mecanismes en el propi pressupost i en la Llei del pressupost que permeti’n fer els traspassos des d’una partida o des d’una altra per cobrir quan sorgeixen necessitats excepcionals. I després també en una altra pregunta segurament n’haurem de parlar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé doncs si no hi ha més repreguntes, reprendríem ara la pregunta número 5, que és la 870 en el registre:
9- Pregunta amb resposta oral del Govern, presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la simulació "anunciada" del càlcul corresponent a l'import de la prestació de jubilació que rebran els treballadors públics una volta entrada en vigor la Llei 23/2014 i als reglaments de desenvolupament de dita llei.
Fou registrada amb el número 870 i s’ha publicada en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre.
A continuació potser també es podria plantejar en un debat conjunt la pregunta número 877 efectuada pel Sr. Víctor Nudi Zamora i potser vostès podrien exposar els seus arguments i celebrar conjuntament el debat i la resposta en aquest cas d’aquestes dues primeres.
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Perdoni, si em permet Sr. Alís, si no hi veu cap incovenient Sr. Naudi, de què sigui així...
El Sr. Víctor Naudi:
No, no hi tinc cap inconvenient.
El Sr. síndic general:
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Per fer-ho més normal i potser no és el terme adequat, eh?
El Sr. Alís i el Sr. Víctor Naudi em fan exactament la mateixa pregunta. En canvi el Sr. Alís en fa una altra, i jo el que trobaria més procedent és que féssim el debat de la que fan conjuntament perquè el Sr. Alís en fa una segona dins de la mateixa. És en aquest sentit, ho dic perquè sinó serà desordenat.
El Sr. síndic general:
Potser sóc jo el que m’he explicat malament.
La meva idea era que primer comencéssim amb la pregunta del Sr. Alís, precisament i que a continuació també el Sr. Naudi exposés els seus arguments i, evidentment, es demanaria que es pogués donar contesta a tot allò que es demana.
Sr. Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Diu així. En data 30 d’octubre de 2014 es va aprovar la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública que entrava en vigor el passat 1 de juny.
En diverses compareixences, tant en roda de premsa com en seu parlamentària, el Govern ha indicat que es trametria de manera individualitzada a cada funcionari una simulació del càlcul de la seva prestació de jubilació com a conseqüència de l’aplicació de la referida norma.
Altrament el referit text legal preveu el seu desenvolupament reglamentari, i en particular l’elaboració d’un reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment del pla de pensions.
Tanmateix, a data d’avui no ens consta que el referit reglament hagi estat elaborat ni tampoc que s’hagi tramés la simulació esmentada als funcionaris.
Vist l’exposat es demana: d’una banda, quan el Govern desenvoluparà reglamentàriament la Llei 23/2014, i en especial elaborarà el regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment del pla de pensions? I, d’altra banda: quan el Govern procedirà a facilitar als funcionaris la simulació corresponent a la prestació de jubilació que rebran arran de l’aplicació de la norma esmentada?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, Sr. cap de Govern, teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Potser m’he explicat malament però en tot cas ho faré com diu el Sr. síndic.
El Sr. Víctor Naudi i el Sr. Alís fan la mateixa pregunta pel que fa referència al Reglament regulador del procés de nomenament de substitució, i una altra cosa que afegeix el Sr. Alís, amb un tema diferent, que és l’avaluació que es va dir que es faria sobre el que podríem percebre a nivell de pensions, amb el nou sistema de pensions, els funcionaris.
En tot cas, pel que fa referència al que podríem dir que és la pregunta conjunta, i així ho contesto també al Sr. Víctor Naudi que fa específicament aquesta pregunta.
El Govern sí ha desenvolupat reglamentàriament la Llei 23/2014. El passat 21 de setembre el text va ser tramitat a la Comissió consultiva i cal dir-ho, i em sembla que he de ser honest, fora de termini... Ja ho dic des d’ara.
En aquest sentit la Comissió consultiva ha estat convocada pel proper dimecres dia 30 de setembre per poder tractar la proposta del reglament per l’elecció dels nous membres de la Comissió de seguiment del Pla de pensions de la funció pública.
Tal i com indica una altra llei, en aquest cas, la Llei de la funció pública i també el Reglament de la comissió esmentada.
Així doncs, ens trobem en un punt que el Govern ha d’esperar l’informe, perquè és preceptiu, de la Comissió consultiva per poder realitzar l’aprovació del Reglament -objecte de la pregunta dels dos consellers-, per part del Govern.
Voldria dir passant, que és cert que no hem respectat el termini, ja ho he dit abans, però el Govern ha actuat tenint en compte també l’interès dels treballadors, i miraré d’explicar-me perquè és una mica enrevessat i també ho reconec.
Deixeu-me explicar, doncs, quin ha estat el criteri del Govern. La nostra voluntat, que li deia abans, en benefici dels treballadors és poder obtenir quan abans millor el rendiment dels dipòsits amb l’aprovació del plec de bases -una altra de les despeses clau-, no se’n fa referència però em sembla important que ho digui per llençar una altra cosa important que és el fet de què no s’ha perdut el temps perquè hi ha, amb una transitòria quarta, la possibilitat de fer un consell de seguiment a precari.
M’explicaré. Doncs, pel que fa al rendiment que es pot obtenir un cop el plec de bases aprovat i disposat d’aquesta entitat gestora i dipositària, el Govern ha estimat -això em sembla que és rellevant- un 3,5% de rendiment. El Govern disposarà del percentatge... -això no se li escapa a ningú, no faré rèplica Sr. síndic-, un cop nomenades les entitats dipositàries i gestores. Per aquesta raó, deia, hem fet la revisió del plec de bases abans que el reglament encara que el Govern encomanés els dos textos i els dos textos jo reconec han estat donats a les diferents comissions tard. Al mateix moment vam fer els dos textos, una setmana amunt, una setmana avall, ja que entenem que s’ha d’aconseguir al més aviat possible el rendiment del fons dels funcionaris.
El Govern va tramitar el plec de bases a la Comissió de seguiment transitòria el passat 9 de setembre. Aquesta ha estat convocada pel proper 28 de setembre.
D’altra banda, el reglament ha estat tramitat -el reglament de la pregunta del Sr. Víctor Naudi i del Sr. Alís- a la Comissió consultiva el 28 de setembre i ha estat també convocada aquesta Comissió consultiva el 30 de setembre. Llavors, això l’important és... Per això li dic que és enrevessat.
Hem de tenir present senyors consellers, que malgrat de no disposar del reglament, la disposició de nomenament de la Comissió de seguiment definitiva, doncs, el reglament marca que hi ha una disposició quarta a la Llei que preveu la configuració de la Comissió de seguiment que aquesta sí que va estar constituïda de seguida, la Llei va entrar en vigor el primer de juny, va estar constituïda el primer de juny, l’11 de juny, i està formada -és una de les variants de la Llei- per la Comissió consultiva i amb la qual s’ha d’afegir els treballadors més grans d’edat de cada Cos.
Així doncs, un cop el reglament finalitzat s’haurà de procedir a l’elecció d’una nova Comissió de seguiment, aquesta ja definitiva.
Jo entenc, senyors consellers, que és una mica complicat però el que he volgut explicar és que independentment que el Reglament -és veritat i cal dir-ho, en seu parlamentària- arriba tard perquè l’havíem tingut de tramitar, com a mínim, l’hauríem d’haver tingut en consulta a la Comissió consultiva el primer de setembre i l’hem tingut més tard, no deixa de ser cert que l’11 de juny es va fer aquesta Comissió de seguiment transitòria que també pot agafar les funcions de la Comissió consultiva per un altre tema molt important que és el plec de bases que és allà on vertaderament hi ha un neguit per les futures pensions i perquè la gent pugui saber exactament...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau...
El Sr. cap de Govern:
...el fons de pensió amb la nova llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Bé, potser m’havia expressat malament. Ara donaré el torn de rèplica als dos consellers.
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, suposo que hi haurà un torn de rèplica per la segona part de la pregunta que no ens ha contestat.
Jo ho lligava una mica amb l’altra. En tot cas diré que ja vam parlar d’aquest assumpte en el darrer Consell de preguntes del juny. En aquell moment es va abordar la qüestió i ja es demanava al Govern pel fet de què no es complien els compromisos.
Hem de recordar que la Llei del pla de pensions entrava en vigor l’1 de juny i ja es va fer la queixa de què els funcionaris no disposaven de la informació, ho dic per les avaluacions, les simulacions... ja parlarem després. I tampoc hi havien els mitjans per saber com s’aplicaria això.
Ens trobem ara que el Govern en aquell moment ens va dir que compliria la llei, literalment, i que es complirien els terminis previstos i el cas és que ens acaba de confirmar i reconèixer que no s’ha complert la llei.
Això ens posa en una situació novament de menys teniment i menyspreu envers el col·lectiu de funcionaris, i tornem a la raó de l’opacitat i la improvisació que en aquest afer s’està tractant i creiem que això no és de rebut.
He de demanar una actuació ràpida i clara al Govern, en concret envers els funcionaris perquè puguin disposar de la informació necessària i perquè aquest pla es pugui aplicar amb les condicions que la llei marca, per tal que fins ara creiem que no és el cas.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé doncs, la resposta que ens ha donat el Sr. cap de Govern doncs d’alguna forma o a mitges ens hem de felicitar perquè finalment aquest element s’ha fet però, és clar, també he de dir que s’ha fet una mica tard per qüestió d’un mes aproximadament.
Però bé, jo crec que en aquesta qüestió que és una qüestió sensible i rigorosa després de la polèmica que va haver-hi quan es va votar aquesta llei tant per part del col·lectiu dels funcionaris que no es van poder implicar prou com el debat que es va generar al carrer, jo crec que l’aplicació d’aquesta llei es mereixia una resposta més ràpida dins dels terminis i, per tant, jo crec que el Sr. cap de Govern ens deia que han aprofitat també per fer la Comissió de seguiment transitòria, bé, jo crec que és una bona cosa però una vegada més torno a dir que la qüestió es mereixia un tractament molt més rigorós sobretot perquè encara queda bastanta feina per fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Les coses quan són com són s’han de reconèixer. Em sembla que, de la mateixa manera que de vegades vostè s’obsessiona de què defensem coses indefensables, però també tenim la honestedat de reconèixer que aquí hem fet tard.
I també he de dir en seu parlamentària que el reglament està fet però no està aprovat, perquè ara el següent pas és que la comissió consultiva ha de fer un informe que en tot cas després s’ha d’elevar al Govern, que ja definitivament farà la decisió de quin és el funcionament i nomenament de la pregunta que fa objecte.
I pel que fa referència al Sr. Alís, doncs, és veritat, és veritat. Perquè si volguéssim complir per aquesta primera part, si em permet, perquè com que m’he explicat malament, el Sr. síndic, ja la segona que ja hi vull entrar, que també li interessa molt.
Si haguéssim fet les coses raonablement millor, per dir-ho així, s’hauria hagut de presentar el reglament a molt tardar, el mateix mes, jo diria, de juliol. Per què? Perquè aquest s’havia de portar a la Comissió consultiva que l’ha d’analitzar abans d’elevar-lo al si del Govern d’Andorra. Per tant, diguem-ho clar. Fem tard gairebé d’un mes i mig, però sí que és veritat. Que també, miri, li faré una altra demostració d’honestedat. Vostè em felicita des del punt de vista que hem fet l’altra comissió de seguiment transitòria. Però és veritat que aquesta era per tirar el plec de bases, que també els funcionaris han decidit que fos el Govern d’Andorra que ho fes, que també ho haurien pogut fer ells, perquè la decisió sobre el plec de bases incumbeix específicament a la comissió de seguiment quan estigui constituïda i transitòriament a aquesta comissió de seguiment transitòria.
No sé si m’explico, és que és una mica complicat. Però és doncs, veritat que també el plec de bases s’hauria hagut de portar abans. Per tant, a mi no em sap greu reconèixer quan les coses no s’han fet amb la serietat que mereixia el tema.
Dit passant i sense que faci aquella famosa, diguéssim, tàctica del Sr. Pere López, el que no diré...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
... acaba dient, que en tot cas és un mes de retràs quan un mira la Llei de la funció pública i vaig llegir algun comunicat, i amb raó segurament dels funcionaris, dels diferents sindicats de l’Administració. Una cosa és un mes i altra cosa són 10 anys d’alguns reglaments que encara no estan d’aplicació, de la llei, que ja fa molts anys que es va votar del 2004. I dit passant, en tenim responsabilitat tots plegats.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entraríem en el temps de les repreguntes.
Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, jo volia dir que em felicito que finalment aquest reglament estigui passat, i sobretot que s’hagi tingut en compte la comissió consultativa dels funcionaris ha de ser consultada en relació al mateix. No serà la primera vegada que això no es respecta del tot.
En tot cas em felicito.
Vull destacar també el que em sobta, però això és una cosa que hem de dir, les preguntes que ara estem parlant es van entrar el dia 15 de setembre del 2015, i ens ha dit que el reglament casualment fou tramés o tancat el 21 de setembre, i es convoca la sessió de la comissió consultiva pel 30.
Bé, vull dir tot això perquè segueixo pensant que en aquest tema tan delicat i que ha creat tanta polèmica en el conjunt important de funcionaris, el Govern segueix menystenint i menyspreant els funcionaris.
En tot cas formulo la repregunta, i és perquè em digui el més concret possible, quan creu el Govern que aquest reglament estarà aprovat?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, no hi ha causa efecte com diu vostè, la pregunta llavors entra molt de pressa, que és el que algú ha insinuat. Després li contesto a la pregunta.
Però la vam entrar el dia 21, és veritat, i vostès ja havien formulat la pregunta. Però també li he dit que el més urgent per a nosaltres, sense que això deixi de ser també urgent allò altre, era el plec de bases, perquè és allà on en tota llibertat, la Comissió de seguiment transitòria decidirà quin és l’organisme gestor d’una cosa tan important com són els fons de pensió. I aquesta es va entrar el dia 9, abans de la seva pregunta. Perquè hi ha la voluntat del Govern d’anar més de pressa en això, tot i fent tard.
Per tant, a la seva pregunta li contestaré, Sr. síndic, a veure si tinc temps, que el minut el compleixi. Està una mica a les mans ara, de la Comissió consultiva. Perquè necessitem que ells facin l’informe abans de poder-lo aprovar. I en tot cas, el Govern decidir si aquells suggeriments que és obligatori que facin, si així ho desitgen, els tenim en consideració o no.
Per tant, no li puc contestar a això, però estic convençut que molt de pressa, perquè estic convençut que la Comissió consultiva té el seu interès d’aprovar aquest reglament el més de pressa possible, perquè substituirà, fet aquest reglament, es podrà fer el nomenament d’aquesta comissió que substituirà la comissió que avui dia està en curs, que és la Comissió transitòria.
Moltes gràcies Sr. Síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Víctor Naudi per la repregunta.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, només volia matisar, el Sr. cap de Govern com acostuma a fer, doncs, a recollir les felicitacions, jo crec que són unes felicitacions matisades, i és allò de dir més val tard que mai, però la realitat és que aquests primers passos s’han fet incomplint terminis, no? Per poc temps, però incomplint terminis. I també curiosament, doncs, una vegada s’havia plantejat des de la plataforma sindical una queixa escrita. En tot cas és curiós.
Però bé, torno a dir, més val tard que mai.
És clar, a mi també el que em preocupa, doncs, si aquest reglament, que tots els reglaments són complicats, però vist la magnitud del text la complicació que té aquest text de les jubilacions, doncs, si aquest reglament ha trigat tant, el que fa a la resta, el tema de les simulacions, o el que es compromet en aquesta llei que hi ha un termini de dos anys per fer una reforma integral de la funció pública, jo crec que encara ens hauria de preocupar molt més, vista la laxitud d’alguna forma manifestada.
Bé, quant a la repregunta, voldria demanar quan té previst el Govern convocar el concurs públic per la selecció de l’entitat gestora i de l’entitat dipositària?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, és una mica la mateixa contesta que el reglament, però li faré una matisació. El reglament és bastant més fàcil, és un text no tant feixuc, Sr. Víctor Naudi. El que ja és un plec de bases bastant sofisticat i que tant els funcionaris que van voler, representants dels funcionaris, que fos el Govern que el liderés, doncs, el plec de bases que vostè en fa referència, el plec per escollir l’entitat gestora, doncs, és una mica el mateix que li deia pel reglament. Ara és la comissió de seguiment transitòria que ho està analitzant, i en definitiva això és rellevant, el plec de bases que en sortirà és el que vulgui aquesta Comissió transitòria. Perquè la llei diu molt clarament que qui gestionarà aquest plec de bases amb tota llibertat són els funcionaris. Per tant, una mica és el que està passant amb el reglament, amb el mateix amb el plec de bases, i ja el tenen el plec de bases.
I sí li puc dir que hi ha una reunió convocada, em sembla per la memòria, pel dia 28 d’aquest mes, com hi ha també una altra reunió convocada pel reglament el dia 30 i el 28 pel plec de bases.
Per tant, estem una mica a l’espera del que decideixin els diferents organismes, però li contesto amb els mateixos termes que he contestat al seu company, jo penso que és d’interès, d’interès, dels funcionaris de fer-ho el més de pressa possible, per tant, vull dir que el que no farà el cap de Govern és dir si es retarda és culpa d’ells. Això no és veritat, ja va arribar tard, necessiten analitzar-ho, per tant, esperem que ho analitzin amb les condicions degudes, i evidentment, pel que fa al plec de bases nosaltres aprovarem, el plec de bases per escollir l’organisme gestor, el que decideixin en tota llibertat els funcionaris, perquè així ho va voler, era una voluntat per independència que va... ho va explicar el Sr. Jordi Cinca quan es va votar la nova reforma de les pensions dels funcionaris.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes, passaríem a la desena...
(Se senten veus)
Sí, per la segona part de la pregunta, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Per això potser hi havia aquesta confusió, però a mi em sembla que és de rebut que li contesti al Sr. Gerard Alís.
Aquí torno a fer una mica de mea culpa, però faré una matisació. És veritat que això no està en cap llei. És una voluntat política del Govern que tinc l’honor d’encapçalar, i era una voluntat política també, del Sr. Jordi Cinca que va liderar tot aquest text tant polèmic i no sempre molt recolzat per aquesta Cambra, -dit passant-, que és fessin les simulacions del que percebrien amb el nou model.
Com ho tenim? Doncs, ho tenim i ho dic així de clar i ras, la feina no s’ha fet, no s’ha fet. Faré una matisació, es farà. Tenim ara tots els elements per poder-ho fer, perquè no estem parlant de qualsevol cosa. Són coses que s’han de fer cas per cas i de forma molt individualitzada, amb unes dades que han de ser extremadament detallades i correctes. Hem tingut i no és cap excusa, en tot cas si hi ha excusa no és el que vull dir, perquè n’assumeixo la responsabilitat, perquè faig part, algunes de les funcions del cap de Govern és la funció pública. Hi ha hagut una mica, diguéssim, de malentesos a l’hora de transmetre algunes dades importants, que són els punts de cotització per calcular tot això.
Per tant, a la seva pregunta, això es farà al transcurs del mes vinent, i pensem que al transcurs de tot el mes vinent estarem en condicions de fer la simulació.
Altra cosa a dir, i em sembla rellevant, perquè es vegi que no estan dins de la indefensió de cap dels drets socials, que mai ha sigut la voluntat del Govern d’Andorra, és que la gent que ha escollit d’aportar, de cotitzar l’1, el 2 o el 3% en aquest fons de cada mes pot decidir de no fer-ho.
I després hi havia una cosa que era molt important, i amb això sí que ho han fet de forma manual. Eren aquells policies que ja tenien 20 anys de servei i que havien d’escollir si es jubilaven o no, o si continuaven amb el nou sistema o es jubilaven abans de l’aplicació de la llei el primer de juny. En aquest cas el Govern, em sembla que era molt important perquè era una decisió molt important per ells, va fer aquest càlcul de forma anual. Va costar molt però bàsicament era el Cos del Servei de Policia i es va fer de forma manual. I a més ho he de dir amb la insistència del ministre d’Interior perquè evidentment volia que la gent que està al seu servei sabessin perquè tenim d’agafar una decisió d’immediat, i per això es va fer manualment aquesta simulació. Es va complir amb aquella gent i podien decidir amb tota llibertat abans del primer de juny amb quin model es quedaven, si es jubilaven o no es jubilaven. A mi em semblava el més urgent i és el que es fa fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sr. Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Sí gràcies Sr. síndic.
Un torn de dúplica sí que el tinc per aquesta resposta o....
El Sr. síndic general:
Pot fer una dúplica si vol, o pot fer una explicació. Li donaré el temps per fer l’explicació i després si posa la repregunta...
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Bé primer, sobta avui l’honradesa del Govern reconeixent el que no ha fet bé, i ens en felicitem que això pugui ser així. Vam fer aquesta pregunta precisament davant de la preocupació que ens semblava que el Govern no estava complint els compromisos adquirits. Cert, té la raó Sr. cap de Govern que la simulació aquesta anunciada, com jo dic o proposada no és una obligació legal. En tot cas, dins del rebombori i la confusió que les fórmules matemàtiques que van donar molt que parlar en aquesta causa: es feia necessari perquè tots els funcionaris poguessin escollir o decidir amb coneixement de causa. Com se’ls hi aplicaria? Què és el que podrien esperar? I que era aquell promès o previst 60% del seu darrer salari aproximat que tindrien?
Això era necessari precisament per fer la tria.
En l’ocasió del Consell de preguntes del juliol que parlava, ja se’ns va dir que per fer aquesta simulació calien les dades i que calia apurar fins el 31 de maig del 2015 perquè fos el més possible.
Bé el problema és que han passat tres mesos, i ens diu amb molta franquesa, i li agraeixo que no s’ha fet res més.
Tot això ens torna a fer el que deia abans. Creiem que aquest col·lectiu de funcionaris, aquest ha estat menystingut i ho segueix estant. I això no s’ho mereixen. És més em pregunto: el problema potser és que aquesta fórmula no pot ser aplicable? En tot cas, ens hauria d’explicar quina és la problemàtica concreta que fa que això no s’hagi pogut fer i no s’hagin pogut fer simulacions amb l’aplicació de la llei, sobretot tenint en compte que aquesta llei fou aprovada i fou treballada amb urgència. Fou aprovada a l’octubre de l’any passat. Per això demano, -m’ha dit el mes que ve-, però demano que realment es compleixi el que s’ha dit i que de manera ràpida i clara es facin les actuacions necessàries perquè puguin disposar d’aquesta simulació i decidir malgrat l’aplicació de la llei que està en curs, quina aportació han de fer i modificar la que tenen actualment, que és la que per defecte suposo, perquè puguin així vetllar pels seus interessos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
Si em permet molt ràpidament. Diu: “Em sobta aquesta honradesa”. A mi no em sobta l’honradesa del Govern, ja li puc dir jo, em demostren cada dia que s’aixequen al matí per treballar. Vostè li sobta, però és una de les qualitats que tinc acostumats des de fa molts dies.
Dit això, a veure, no s’ha tret cap dret a ningú. De la mateixa manera li donaré una dada. Encara que no tinguin la simulació, ho diré amb tot el respecte, em sembla que clama el cel que és molt avantatjós el que s’ofereix, i de forma extremadament important, així ho hem vist independentment de simulacions. Ara bé, les simulacions s’havien de fer. Per què no s’han fet? És veritat que fem tard i vist que no és un compromís legal, però és un compromís polític que contràriament al que pensen els legals mirem sempre de complir-los i els polítics mirem també de complir-los. Això es farà el més de pressa possible. I això que no hem fet res, tampoc. Perquè aquella gent que sí que tenien una decisió vital per al seu futur que era optar abans del primer de juny per jubilar-se amb el vell sistema o amb el nou, amb aquell sí que s’ha fet l’esforç, que era el més important. Perquè aquells sí que es podien queixar perquè tenien d’agafar una decisió molt important, amb aquells es va fer de forma normal.
Acabo dient que és veritat que hem tingut dificultats. Vull agrair també l’esforç i per tant, -no culpabilitzo ningú-, de la CASS. S’han fet fitxes personalitzades, nominals i evidentment individuals perquè es pugui fer aquesta simulació de forma extremadament detallada i correcta.
I després una altra cosa...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. cap de Govern:
....ara no llencem el debat, és a dir vostès en aquest debat ja van exprimir la taronja tot el que van poder. Nosaltres hem aguantat per una qüestió de responsabilitat, el que pensem que encara és un bon complement de jubilació pels funcionaris amb una aportació real del Govern d’Andorra. Dic passant,
-acabo Sr. síndic-, amb un fons de pensions o del que hagués hagut de meritar i també ficat en una patida pressupostària, doncs en tot cas que ningú se m’enfadi, si algú en té mèrit i li poden agrair, si li volen agrair, en tot cas jo li agraeixo, és el ministre de Finances perquè ha estat el primer que ha dotat a nivell pressupostari del que fa molts anys també s’hauria hagut de dotar.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Víctor Naudi, primer.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. Síndic.
Bé doncs a la pregunta anterior feia referència a la preocupació, si aquest reglament que en principi, doncs un reglament no hauria de presentar moltes o gaires dificultats, ha trigat temps. Doncs pel que fa a les simulacions tenint en compte la complexitat de la llei que és molt feixuga, complicadíssima, amb formes polinòmiques difícils d’entendre. Tenint en compte la magnitud de la nostra Administració, del cos general de l’Administració i també dels cossos especials amb les seves especificitats, jo entenc que aquí hi ha una feina molt complicada de fer. O també entenc que aquesta llei que nosaltres en la passada legislatura des de SDP ja no vam votar per diferents motius, però un d’ells era la difícil aplicació i la poca imparcialitat d’aquesta aplicació. Jo puc entendre o vull entendre que a la passada legislatura, el Govern o l’entorn proper del Govern qualificava el Govern dels millors, un Govern de valents. Jo entenc que aquí hi ha molta valentia, tant de bo que hi sigui. I el cap de Govern ens deia fa una estona que aquestes simulacions estarien en el transcurs del mes vinent. Doncs la meva repregunta seria: vist el temps que estem, la complexitat en data d’avui de l’aplicació d’aquestes simulacions, si ens pot respondre el Sr. cap de Govern, en quina data, en quina fase d’elaboració es troben aquests càlculs en data d’avui.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Bé miri, ja li he dit que el que ha fet aquest retràs són les dades que eren molt importants per fer-ho. Si no es tenien aquestes dades, que eren els punts cotitzats i de forma molt detallada, era impossible de fer aquest càlcul. Dic passant tampoc és la forma que els coets se’n vagin a mars. Són fórmules que tampoc és qüestió d’haver estudiat un doctorat en matemàtiques. Tampoc exagerem les coses. Per tant, jo que penso que tenim una gran administració, i puc assegurar que la gent amb les dades que tenen, ara ho tenen bastant més fàcil. Evidentment que és feixuc però hi ha un compromís polític de fer-ho, però també hi ha la voluntat dels mateixos funcionaris del servei de la funció pública de donar-les. Perquè molta gent els va a veure legítimament i ho volen donar. Per tant, és del seu interès i és la seva obligació perquè així se’ls hi ha encomanat des del Govern d’Andorra i són gent que serveixen de forma exemplar qualsevol govern, i ho faran al transcurs d’aquest mes. Si vostè em diu exactament que li digui el dia i l’hora de quin serà l’últim funcionari que tindrà la jubilació? No seré tan agosarat. Sóc valent, vostè m’ho ha dit, no sóc el millor en això per donar aquesta data.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Bé la meva repregunta anava una mica en la línia de la que ha fet el Sr. Naudi però la precisaré. Tenint en compte les diverses vegades que ja s’ha incomplert això per una excusa o per una altra, vostè ens ha dit que el mes que ve això serà possible. Jo voldria que concretés realment: el Govern està en disposició de garantir que el mes que ve, -que acaba el dia 30-, els funcionaris podran disposar d’aquesta simulació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí mes, mes i mig, és el que m’han dit, m’entén. A veure, després tampoc els castigaré si verdaderament no és això. En tot cas ja em castigaran vostès a mi. Aquesta és la intenció. No li puc dir res més. És una mica curiós això, quan un diu que verdaderament està en retràs, a veure quantes vegades estan en retràs? Escolti, assentem-nos tots plegats perquè el Sr. Víctor Naudi, -així li contesto una part de l’al·lusió-, també diu que hi havia, jo n’he fet referència, un representant dels sindicats que diuen que fa molt temps que s’incompleixen molts reglaments. Bé vostès ja no estan a temps per complir-los, em tocarà a mi de complir-los. Això va així també.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
A veure només primera cosa, jo recordo si no m’equivoco en l’última sessió que les dades dels cotitzants de la CASS s’havien de tenir el 15 de juny. I crec que és el que recordo que va dir el Sr. ministre Cinca.
A veure jo el que voldria demanar ara, és a dir referent a tot això jo crec que és molt més del que sembla, perquè si recordem una mica en el moment de l’aprovació d’aquesta llei, la idea inicial de Govern era que fos obligatòria la contribució i després va canviar, va ser voluntària.
Per tant, hi ha moltíssim.... els treballadors, recordo també el passat mes de juny, el Sr. Cinca havia anat dient a la gent que es podien reenganxar al carro del pla de pensions aquest dels funcionaris una mica més tard, o que fins i tot qui hagués entrat, més tard en podria sortir. Per tant, és molt més greu del que sembla aquest retard en la simulació perquè això posa en dificultats la gent i no poden decidir en coneixement de si els interessa o no això, i per tant, la pregunta que faria és demanar si han previst alguna compensació per tots aquells que canvien d’opinió el dia que reben la simulació. Perquè entenc que per exemple, tots aquells que no han cotitzat, estan perdent el 3% de Govern. No estan obligats a posar el seu 3% però sí que perden el 3% de Govern durant tots aquests mesos d’incertesa. Per tant, és això que demano, si s’ha previst alguna compensació en relació amb això?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí li deixaré la paraula al Sr. Jordi Cinca ja que va ser ell i té les mateixes dades que jo. Hi ha hagut un problema de transmissió d’aquestes dades de la CASS. Però parlem de tot també. Ara parlarà el Sr. Cinca. No és tan greu, però el que sí li puc dir és que tot aquell personal assimilat que no tenia les condicions que tenien els funcionaris també estan molt interessats a saber-ho. Aquests perquè aquests massivament hi volen aportar, perquè ho veuen d’una forma clara que això en tot cas qui hagi optat per zero, al meu punt de vista s’equivoca. Però jo no sóc ningú per parlar d’ell però en tot cas no s’ha tret cap dret.
Pel que fa referència a les compensacions, escolti, les compensacions, parla d’això segurament no parla d’altres compensacions, el Sr. Jordi Cinca.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Els hi demanaria que fossin breus si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Intentaré tot i que el tema té la seva complexitat, i ho vull admetre, i no sempre és fàcil sintetitzar. Però en tot cas, crec que la pregunta de la Sra. Gili denota, una vegada més, i n’hem parlat aquí moltes vegades que per la raó que sigui, segurament perquè jo en primera persona no m’he sabut explicar prou bé, continuem sense entendre el què s’està fent. L’impacte del que pot suposar aquest retard d’aquests dos, tres, quatre, cinc mesos, és igual, en el conjunt del que estem parlant, és molt petit. Perquè recordem-ho, hi ha un tall claríssim, el Govern continua sent garant i garantint que tot allò meritat fins l’1 de juny es proveirà des del propi Govern, i es pagarà des del propi Govern. Per tant, del que estem parlant és d’un pla de jubilació nou que comença per aquells que ho han desitjat l’1 de juny i que s’anirà dotant al llarg de la resta de la vida laboral que els hi pugui quedar a cadascun d’aquests funcionaris des de l’1 de juny fins a la seva jubilació. Aquest és un debat que hem tingut vàries vegades, per exemple parlant de la CASS. Si d’una vegada per totes entenguéssim que és un estudi actuarial, veuríem que l’impacte de no haver contribuït o haver contribuït durant dos, tres, quatre mesos, en el conjunt d’aquesta jubilació és insignificant. Però en qualsevol cas, el més important, tots aquells que han optat per posar-hi els seus diners i que quan rebin la simulació arribin a la conclusió de què no volen continuar, podran recuperar els seus diners, sense cap mena de problema. Aquesta és una de les facultats que dóna la llei. Tot allò que cadascú hi posa dels seus diners, ho pot recuperar en el moment en què així ho desitgi. Però és que el més important és que, a veure si situem bé el tema de les simulacions. Les simulacions pel que són cabdals és precisament per tot el meritat. El complement que acabarà posant de l’1 de juny en endavant no variarà substancialment. El que farà que una persona tingui més o menys pes el que hi posarà, serà en funció del que tingui meritat. I això la llei ho deixa explícit, ho garanteix el Govern amb independència del que puguin acabar decidint els treballadors. Es pot donar la circumstància que algú no vagi al pla nou però continua tenint garantit el meritat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Víctor Naudi, després Sra. Rosa Gili.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí Sr. síndic.
No només per dir que el Sr. cap de Govern abans no m’ha respost exactament a la meva pregunta. M’ha respost que se sentia valent, qual cosa me n’alegro saber que tenim un cap de Govern valent, en forma. Però bé la meva pregunta anava en el sentit de dir, ens ha allargat el termini del compromís aquest, un mes, un mes i mig. Podem entendre que es pugui allargar una mica per tenir simulacions. Ens ha dit també que molts funcionaris, moltes persones han aportat les seves dades per tenir les simulacions. Bé a mi personalment no disposo, a SDP no disposem de la mateixa informació que té Govern, però clar jo crec que a mi les informacions que m’arriben no van en aquest sentit. La pregunta era simplement si ens podia precisar una mica més a grans trets, amb percentatge no amb quantitats exactes si a hores d’ara aquestes simulacions es troben molt avançades com perquè d’aquí un mes, mes i mig es puguin disposar?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern.
Gràcies Sr. síndic.
Per ser molt curt. Ara en aquests moments el Departament de Funció Pública té totes les dades per poder contestar a totes les demandes que es puguin fer des del punt de vista de fer aquestes simulacions. A partir d’aquí, jo crec que de forma esgraonada aniran demanant-ho i es donaran contesta a cadascuna de les demandes. Jo m’he atrevit a dir que en un mes, mes i mig, tothom sabrà exactament quina simulació exacta té perquè tenim les dades i tenim tots els factors per calcular-ho de forma correcta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
Jo voldria continuar una mica amb el que dèiem abans. El Sr. Toni Martí diu que no és tan greu aquesta part meritada. El Sr. Cinca també, que és una part molt petita. Bé cadascú s’ho sabrà, cadascú sap els seus càlculs i crec que és poc adequat de venir a dir si és molt o si és poc.
A veure, m’ha quedat clar Sr. Cinca. Qui ha posat diners des de l’1 de juny i el dia que arribin aquestes simulacions, s’adoni que no l’interessa, recupera els diners. Això crec que ho entès. Era una de les preguntes que em feia, però la pregunta que em quedaria per completar seria: aquells que l’1 de juny van optar per no entrar en el pla de pensions, el dia que vegin la simulació, si s’adonen que els interessa, en aquell moment començaran a cotitzar. Començaran a cotitzar per la seva part del 3%. El mes aquell Govern posarà el 3%, però i tots aquells mesos d’interrupció que hi han hagut en els quals el Govern no els hi ha donat aquell
3 %, els hi compensarà? La pregunta era aquesta perquè sinó estarà d’acord amb mi que aquestes persones hi hauran perdut i seran víctimes d’aquest retard en la tramitació de tot el procés d’aquesta llei que des de l’inici és una vergonya.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Entenc que amb la premissa que vostè formula li falta dir, sempre i quant hi posin ells també el 3% dels mesos que no hi han posat, entenc. En tot cas no ho ha dit, entenc que seria així.
Sincerament si ara jo li digués, sí serà així, estaria dient també que ho hem debatut i que ho hem acordat així. No hem tingut aquest debat en els termes que vostè diu, li dono una opinió molt personal, no em sembla descabellat el que vostè està dient. Nosaltres ja vam fer les previsions pressupostàries partint de la base de la hipòtesis de què tothom s’hi adheriria. Si no és el cas, no serà el cas però hi ha les partides pel que ens sembla que seria l’òptim i és que tothom s’hi adhereixi i per tant, no em semblaria descabellat el que vostè està plantejant, amb el benentès de què tothom hi posi els diners des del mateix dia, i per tant, amb la mateixa proporció. Però també li he de dir la veritat, no ho hem debatut i per tant, no és una afirmació basada amb un debat del Govern en aquest sentit que vostè planteja.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies.
Sí efectivament Sr. ministre, evidentment que donava per fet que la persona posés també el 3%.
Bé, m’ha agradat això que m’està dient vostè. Entenc que no pot parlar en nom de ningú en el sentit que no ho han parlat, em sembla bé, però em confirma per tant que si vostès no agafen aquesta elecció, si no fan això que ha esmentat ara, les persones hi podrien perdre. És això, estem d’acord, m’ho està reconeixent?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre...
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies.
Miri, seré agosarat, no valent. Li diré que jo penso que una bona opció és postular-hi, a l’1, al 2 i al 3.
A la pregunta que contesto, jo penso que a la seva pregunta que ha obert un debat que el Sr. ministre ha contestat, jo li puc dir des d’ara que això el Govern ho pot plantejar perfectament. Ara independentment de què tot i el nostre retard, quan fem les simulacions acabem de decidir. El que no s’hi val és entrar, sortir, com passa en altres sistemes. Per tant, això ens ho mirarem ben a gust.
I també li he de dir que independentment de què no tenim cap obligació legal, ho fem ben gustosament les simulacions. I també és veritat que en una pregunta seva, anem en retard pel que era una decisió política, que no hi tenim cap obligació i que ho fem ben a gust. De la mateixa manera que fem ben a gust això, també analitzarem ben a gust el fet de poder fer-ho retroactivament. La qual cosa demostra una mica el que vol fer el Govern, una vegada hagi tingut les dades, fer-ho el més de pressa possible perquè evidentment aquest debat, que a més és voluntat del Govern de fer aquestes simulacions, no el volem eternitzar més, encara li diré. Independentment que legítimament ho vulguin fer perquè nosaltres ho hem dit i perquè s’insta una simulació, i així els hi simplifiquem la vida. Hi ha tot aquell personal assimilat, abans ho deia...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant sis us plau...
El Sr. cap de Govern:
...que no tenien aquelles condicions, i que també estan molt interessats a fer aquesta simulació. Bé tot em sembla que va en el sentit del que estem dient i espero que amb la contesta de Jordi Cinca i amb el complement que hagi fet jo, la Sra. consellera quedi ja tranquil.la des del punt de vista de què no hi ha cap maldat com al llarg d’aquest debat sempre s’ha dit al tomb d’aquesta reforma.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, Sr. cap de Govern, això de què vostè no té cap informació d’informar la gent, què vol que li digui! A veure, miri aniré directament a la meva repregunta. Entén el Govern que és un luxe informar la gent de les repercussions de les accions de l’executiu?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Fem Sra. Rosa Gili ben gustosament aquestes simulacions. Que no tenim una obligació legal, vostè ho sap, era una voluntat política i ho fem ben a gust. És això simplement. No busqui polèmica allà on no n’hi ha. Ho fem ben a gust.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes, passaríem a la pregunta que estava numerada amb el número 10:
10- Pregunta amb resposta oral del Govern, presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, president suplent del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a saber quines inversions en dipòsits a termini i amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat ha realitzat Govern durant aquests 3 mesos.
Fou registrada amb el número 878 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi Zamora.
Teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
La Plataforma Sindical, a través d’un escrit, va manifestar la seva preocupació en relació al no compliment, per part de Govern, d’algunes disposicions legals publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en relació amb les obligacions derivades de la Llei qualificada 23/2014 del 30 d’octubre del 2014.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta: quines inversions en dipòsits a termini i amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat, ha realitzat Govern durant aquests 3 mesos?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern, respon el Sr. cap de Govern.
Teniu la paraula.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
El Govern ha procedit Sra. consellera a la creació de dos comptes bancaris en dues entitats del país. Les dues entitats són Mora Banc i Crèdit Andorrà. Així doncs el Govern ha dipositat els fons dels treballadors a comptes corrents remunerats.
Vull recordar, com ja he exposat anteriorment, que en base a la llei, el Govern ha de gestionar els dipòsits a més dels treballadors per generar un rendiment mentre no hi hagi el famós plec de bases aprovat per la Comissió de seguiment, en aquest cas Comissió de seguiment en aquests moments transitòria, que ha d’escollir una entitat gestora i dipositària.
Així ho ha fet el Govern, i afegeixo que, -i no s’ho agafi malament-, això s’hauria hagut de fer des de fa molt temps, independentment d’haver canviat el sistema de pensions, i l’únic que s’ha dotat de partides pressupostàries per fer front a aquest fons de pensions ha sigut el Govern actual.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Agrair al cap de Govern la informació, en tot cas tindré una repregunta abans. Pel que fa a la segona part que el Sr. cap de Govern acostuma a dir que és el primer govern que ha pres aquesta mesura. Només recordar que en l’exposició de motius d’aquesta llei tan delicada, tan feixuga i complexa, també es recorda que calia o es fixa un termini de dos anys per fer una reforma integral de la Llei de la funció pública. Continuo defensant i pensant que això és primordial, calia tractar, les dos coses alhora, i bé finalment en quatre anys per molt que diguin que ha estat el primer govern, en quatre anys l’únic que han fet és una llei que és de difícil aplicació i que comporta molts problemes.
La repregunta aniria més enfocada cap a un complement d’explicació o de resposta que ens ha donat el cap de Govern, i seria la següent:
Si hi ha dos comptes oberts en aquestes dos entitats bancàries, quins són actualment la quantitat dels actius dels fons de pensions de la funció pública?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern:
Sí Sr. síndic.
Jo penso que això és una pregunta que va al moll de l’os de la pregunta que ha de contestar seguidament el Sr. Jordi Cinca.
El Sr. síndic general:
En tot cas el Sr. conseller l’ha posat ara.
Sr. Jordi Cinca, si voleu contestar.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, en tot cas en la línia del que acaba de dir el Sr. cap de Govern, ara gustosament li diré les quantitats.
De fet, la següent pregunta que també formulava el Sr. Naudi, l’anava a respondre jo en el sentit que li respondré ara. Ho dic perquè no el sorprengui, direm exactament el mateix. Ara ens pregunta per quant hi ha els comptes, i en la següent pregunta ens demana si hi ha les partides pressupostàries per fer-hi front i si s’han executat. Per tant, al final anem a parar al mateix lloc.
Efectivament com hem vingut dient en repetides ocasions hi havia les partides necessàries. D’una banda per fer front al nou pla de pensions dels funcionaris, aquest en el que hi ha contribucions per part de l’Estat o per part dels funcionaris, concretament els crèdits inicials en aquestes partides són de 995.188 euros pel que fa a les persones que ja formaven part del cos de funcionaris abans de l’entrada en vigor de la llei i 187.022 euros pel que fa referència al conjunt de persones que formen part del col·lectiu dels assimilats en terminologia de la llei. Per tant, aquests pràcticament, 1.200 000 euros són els que donen resposta i s’utilitzarà aquesta partida en funció del nombre de persones que s’acabin adherint al nou pla de pensions.
Pel que fa a aquestes partides en concret, com s’actua?
Doncs es dipositen en el compte del fons, aquest compte que s’ha obert ja en nom del fons, i que serà traspassat a la Comissió de seguiment quan aquesta estigui definitivament constituïda i un cop s’hagi fet el concurs per veure qui gestiona el fons. Es traspassen sistemàticament cada mes un cop d’una banda, es fa el càrrec en el compte, la liquidació de la nòmina i de cada treballador, aquells treballadors que han dit que volen contribuir, els diners ja van directament en aquest compte, i per altra banda, el Govern hi posa l’equivalent.
I pel que fa a les empreses que tenen empleats assimilats, doncs s’espera a tenir l’apunt comptable en el que aquesta empresa fa una dotació en aquest cas conjunta pel conjunt d’empleats de la seva empresa que també s’han adherit i el Govern també de manera global fa la mateixa aportació.
Quina és la quantitat que hi ha a data d’ara, en el mes de setembre que estem?
Avui en dia en aquests comptes, per aquests conceptes hi ha 705.817 euros, concretament 352.907 euros en un compte dels que ha fet esment el Sr. cap de Govern, i 352.909 euros en un altre dels comptes.
Per tant, tot el que fa referència al nou pla de jubilació es fa sistemàtic. Quan els empleats aporten, aporta també el Govern amb els tràmits administratius necessaris que són feixucs i que li estalvio.
Això és una cosa. Després hi ha una altra partida en el pressupost que és una partida de 4.379.611,30 euros que fa referència al meritat. És a dir, és per començar a dotar el fons que farà front a allò que només dotarà el Govern, que és tot el meritat fins l’1 de juny en funció dels anys que hagin treballat a l’Administració cadascun dels funcionaris. I aquesta partida un cop estigui constituïda la Comissió de seguiment i un cop estigui fet el concurs, és quan es dotarà. No té cap mena de sentit dotar-la abans que pugui entrar en gestió i per tant, està la partida reservada i tota ella anirà en bloc per l’any 2015, que ja es va fer un càlcul que responia a les necessitats de mig any.
Sí que hi ha una excepció i és que d’aquests 4.379.000 euros ja se n’han utilitzat 76.343 per fer front a prestacions puntuals de les previstes a la llei. Què vol dir això? A la llei no únicament dotava el fons amb un format de fons clàssic sinó que hi havia una sèrie de prestacions doncs per casos d’invalidesa, per casos de defuncions, per una sèrie de... que en aquest cas cobrava el beneficiari, fos el propi funcionari o fos la família. S’han donat alguns esdeveniments malauradament en aquest sentit i, per tant, ja el Govern del pressupost de Govern com que feien part de responsabilitats meritades, el Govern les ha pagat i les ha pagat amb aquesta quantitat: 76.343,45 euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller, si vol posar alguna repregunta...
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs bé, sí crec que les explicacions són detallades.
Simplement a la referència que feia la següent pregunta hi té a veure i hi té a veure bastant. Simplement una són les quantitats, cosa que no ha respost, i l’altra són les previsions pressupostàries que ja ho comentarem després.
En tot cas, el que voldria fer ara és una repregunta: dins d’aquesta política d’inversions, d’aquests actius de fons de pensions, quina participació o quin és, quina política d’inversions i fins a quin punt participa o ha participat la Comissió de seguiment?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
La pròpia llei que es va aprovar, en la seva disposició transitòria cinquena, em sembla recordar, ja diu que en aquest període de trànsit el Govern es farà de custodi d’aquests diners i per tant... i a més a més especifica que no els pot invertir en res que pogués posar en dubte la liquiditat d’aquests diners per les necessitats que poguessin sorgir puntualment. Per tant, senzillament el que s’ha fet és posar-ho amb un compte corrent remunerat perquè ha d’estar líquid i perquè estigui a disposició de la comissió en el moment en què surti el plec de condicions, es faci el concurs i a partir d’allà sí que es puguin començar a fer polítiques d’inversió, discriminant les obligacions previsibles a curt termini d’aquelles que seran a més llarg termini i, per tant, ja tenir una política pròpia d’un fons d’inversió en el que asseguri d’una banda poder fer front a les prestacions, i d’una altra banda el màxim rendiment per tots aquells fons que tens a llarg termini.
No s’ha fet res més enllà del que diu estrictament la llei: agafar els diners, custodiar-los, estan en un compte a nom ja del fons, per tant, no formen part de l’actiu de Govern, ja són diners única i exclusivament del col·lectiu de funcionaris i estan en aquests comptes que hem esmentat, en un compte remunerat disponible dia a dia, perquè ens entenguem perquè és el que toca en aquest període transitori.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Passaríem a la següent pregunta.
Demanaria al Sr. conseller si pot entendre que una part d’aquesta següent pregunta ja ha estat en part contestada. En tot cas, passem a la pregunta següent.
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, president suplent del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a saber quina és la partida pressupostària que tenia assegurada Govern en el pressupost 2015 i quina és l’execució pressupostària real fins la data per assumir totes les obligacions derivades de la Llei 23/2014 en la seva disposició final quarta.
Fou registrada amb el número 879 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi Zamora.
Teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
La Plataforma Sindical, a través d’un escrit, va manifestar la seva preocupació en relació al no compliment, per part de Govern, d’algunes disposicions legals publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en relació amb les obligacions derivades de la Llei qualificada 23/2014 del 30 d’octubre del 2014.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta: quina partida pressupostària tenia assegurada el Govern en el Pressupost 2015 i quina és l’execució pressupostària real fins la data per assumir totes les obligacions derivades de la Llei 23/2014 en la seva disposició final quarta?
Vull precisar que la segona part de la pregunta ja ha estat contestada, en tot cas em referiria a la primera part si el Govern ens pot precisar amb més detall aquestes partides pressupostàries a càrrec del pressupost 2015.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula, el Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
He de reiterar exactament el que he dit abans. Són les partides que li he dit abans.
Per ser més explícit puc dir-li fins i tot el subconcepte. En aquest cas, la partida 161.01 és la dels 4.379.611,30 euros que li deia i que fa referència a poder començar a dotar per primera vegada per més greu que li sàpiga tots els compromisos meritats i després hi ha la partida pressupostària amb el subconcepte 161.02 i 161.03: la primera, la 02 de 995.188,15 euros que fa referència a les dotacions que deurà fer del Govern pel 3% de tots els funcionaris o personal de l’Administració ja preexistent abans de l’1 de juny, i la 03 de 187.022,08 euros que és la partida per fer front a les aportacions que puguin fer els treballadors anomenats a la Llei assimilats. Aquestes són les partides.
Fins a la data, com li deia, d’aquestes partides pel que fa als treballadors funcionaris o ja de l’Administració abans de l’1 de juny ja s’han dotat, ja s’han traslladat en els comptes 313.846,93 euros. I pel que fa als assimilats, 39.060,68 euros. Exactament la mateixa quantitat que han aportat els treballadors i que fa que en el compte hi hagi aquells 705.817,46 euros que li feia esment abans.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller per la dúplica... perdó, per la rèplica.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs bé, la pregunta queda contestada. En tot cas em referiré a una repregunta directament.
El Projecte de llei del 2016 preveurà alguna partida pressupostària adequada per proveir l’efectivitat de les obligacions econòmiques derivades de la Llei? I per quin import? Si ens ho pot explicar.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Efectivament. Constarà de les partides necessàries. Permeti’m que no li digui la partida perquè no la sé, no la sé amb precisió i per tant, seria agosarat per part meva.
No ens allunyarem molt si agafem les partides que ja li he esmentat i les dupliquem perquè el que es va fer amb la previsió del pressupost del 2015 va ser ja preveure que la llei entraria en vigor a meitat d’any i per tant la partida més o menys serà la que hi havia al 2015 multiplicada per dos, tant pel que fa a dotar el meritat com pel que fa a dotar el nou pla de pensions.
És veritat que pel que fa a dotar un pla de pensions és una xifra que la podrem anar ajustant, i la podrem anar ajustant a mesura que es vagi consolidant el nombre de treballadors de l’Administració o assimilats que decideixin concórrer o adscriure’s al pla de pensions. Si es va consolidant una xifra de treballadors que no requereix tenir una partida tan gran, doncs lògicament la disminuirem però jo crec que gairebé prudència aquest primer any sencer 2016 ens mourem amb xifres que aniran al doble del que tenim previst a l’any 2015.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta..
Bé, si no hi ha més repreguntes... perdó, Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Ens ha explicat ara, Sr. Cinca, què està previst en el pressupost, les aportacions que hi ha ordinàries, és a dir, el 3% que ha d’aportar el Govern.
Jo volia demanar-li com es materialitzarà l’aportació extraordinària que ha de fer el Govern prevista en la disposició addicional cinquena de la Llei que és aquella que preveu retornar a aquells membres del Cos de Policia que no poden adherir-se a la disposició transitòria segona, i pels quals la Llei preveu un retorn d’allò que ja n’ha portat fins la data d’avui incrementat amb un 3,5%.
La meva repregunta és si això està calculat i com es materialitzarà aquesta aportació?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Aquesta és una aportació que va directament... Ara no voldria equivocar-me i per tant em perdonarà si m’equivoco, però jo diria que la pròpia Llei preveu que va contra el pressupost de l’Estat directament.
Tot el que siguin aquestes situacions excepcionals, jo crec que el text posa explícitament que va en contra del pressupost de l’Estat... Però ara no voldria dir-li una cosa per una altra! En tot cas, anirà en contra del capítol 1... penso.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no n’hi ha més, passem a la següent pregunta presentada:
12- Pregunta amb resposta oral del Govern, presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa als problemes legals per a la biotecnologia.
Fou registrada amb el número 880 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet. Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
La manca d’un marc jurídic i legal que reguli el sector de la biotecnologia genera dificultats en el desenvolupament de les activitats empresarials relacionades amb aquest sector provocant una inseguretat jurídica pel desconeixement de quina posició política Andorra adopta en aquesta matèria.
El Comitè de Bioètica ha de ser l’organisme cabdal per al progrés en matèria científica, ètica i biomèdica a Andorra, i tot i que la ministra de Salut en l’anterior sessió de control al Govern ja va destacar la gran feina que estaven desenvolupant, el secretisme i la manca de comunicació amb les empreses relacionades amb la biotecnologia provoca dificultats en el desenvolupament de les seves activitats.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta: ens pot explicar Govern, si té previst presentar una regulació legislativa que pugui donar seguretat jurídica a les activitats en biotecnologia que es puguin desenvolupar a Andorra?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, contesta la Sra. Rosa Ferrer.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Primer de tot agraeixo la pregunta a la Sra. Bonet, però imagino que tal com exposa la pregunta entrada, també la pregunta continua i diu: pensa Govern signar i ratificar el Conveni d’Oviedo? Entenc que va inclosa a la pregunta que no ha exposat. Per tant, contestaré també en aquest sentit.
Només una prèvia pel que respecta que aquí es manifesta el secretisme i manca de comunicació del Comitè Nacional de la Bioètica, només dir que a l’article 10 del reglament del Comitè Nacional de la Bioètica preveu els mecanismes pels quals qualsevol persona públic, privat, física o jurídica, pot adreçar-se a aquest òrgan, que vull recordar que és un òrgan independent amb caràcter consultiu, i pot adreçar peticions i hi ha un procediment mitjançant el qual el comitè s’ha de pronunciar i que qualsevol persona pot utilitzar aquest procediment.
Pel que respecta a la publicació i donar coneixement dels actes que està regulat a l’article 18, sí que és veritat que el Comitè Nacional de la Bioètica emès el seu informe, ja ens falta acabar de poder-lo divulgar públicament. I en aquest sentit s’està treballant des del ministeri per incloure una pestanya a la pròpia web del ministeri on es puguin penjar tots els documents del Comitè Nacional de la Bioètica. Avui mateix està reunit el Comitè Nacional de la Bioètica i m’ha comunicat el seu president que veia correcte aquest procediment per poder donar publicitat a aquesta documentació.
I responent a la seva pregunta quant a la regulació legislativa que pugui donar seguretat jurídica i al Conveni d’Oviedo, dir que hi ha una part, o sigui, sí que no hi ha una total desregulació a Andorra en relació a la bioètica, sinó que hi ha al Codi penal, el títol 4 fa referència als delictes relatius a la genètica i a la reproducció humana, en concret, els articles 123 i següents.
També hi ha els codis deontològics dels diferents col·legis professionals i és cert que s’està treballant des del ministeri, hi ha una llei que és fonamental i que confio que podrem debatre-la o en tot cas entrar-la a tràmit d’aquí a final d’any, que és el Projecte de llei dels drets i deures dels ciutadans en relació a la salut, que és fonamental en qualsevol àmbit que faci referència a la bioètica.
I pel que respecta a l’adopció del Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat del ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medecina, el Conveni europeu sobre drets humans i biomedicina fet a Oviedo el 4 d’abril del 1997, anomenat Conveni d’Oviedo, dir que hi ha també, el Comitè Nacional de la Bioètica així ho recomana, la voluntat del ministeri és poder-lo firmar, i s’hi està treballant. El que és cert és que ara hem començat també un treball més transversal amb els diferents departaments implicats, perquè no només implica el Ministeri de Salut, sinó que també hi hauria, potser d’haver una possible modificació del Codi penal. S’ha començat ara un treball transversal per poder veure quina legislació interna, doncs, pot afectar. Però sí que la voluntat del ministeri i del Govern és d’adoptar el Conveni d’Oviedo en principi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sra. ministra gràcies per les seves explicacions.
Jo aquí no tinc intenció d’obrir un debat sobre la biotecnologia ni sobretot aquesta àrea, perquè evidentment entenc que no és el lloc, no és la forma, a més a més, el Sr. síndic segurament no m’ho permetria, però sí que és veritat que és un tema molt controvertit. És un tema controvertit segons des de la posició en la que tu valores, perquè a l’igual que quan estem parlant de l’estudi dels éssers vius, o parts de l’ésser viu per obtenir béns, això ens genera certa preocupació. Quan estem parlant del camp de l’enginyeria química o les aplicacions en àrees industrials com l’agricultura, l’alimentació, o les utilitzacions mediambientals, probablement aquí ens relaxem i ho entenem una miqueta més.
Però sí que és veritat que en el tema dels processos mèdics, doncs, té una part positiva, com ha sigut poder obtenir cures a malalties a través de tot el que ha sigut l’enginyeria genètica o cel·lular, o inclús obtenir cures o tractaments com poden ser la insulina que gràcies a les teràpies genètiques s’han pogut obtenir. Vull dir que tenen aquesta part positiva també, però sí que és veritat que generen tot un debat ètic sobre la seva pràctica sobretot quan s’està parlant de temes de clonacions, de temes de manipulacions amb embrions, etc.
Però la realitat també, és que a nivell mundial han aparegut importants nombre d’empreses que volen tractar aquest tema, Andorra també, i és clar, tenim una obertura econòmica que ens ha donat l’establiment dels bancs de sang i de teixits. I per exemple la sang de cordó umbilical és un teixit que ens ofereix moltíssimes possibilitats terapèutiques positives i que tots coneixem perfectament.
Però sí que és veritat i torno a insistir que és una activitat que no està exempta de riscos i que ens genera molts problemes. I a pesar que sí que és veritat que el Codi penal regula els articles que vostè ja ha marcat, certs aspectes, sí que tot i així aquesta regulació no dóna possibilitats que aquesta pràctica es pugui desenvolupar amb tota o com a mínim amb un camp d’actuació que pugui ser segur per a tots, i que tinguem clar cap on volguéssim anar.
I el Conveni d’Oviedo, a pesar que potser en alguns aspectes, doncs, també com ja té molts anys, segurament s’haurien d’actualitzar, tant el Conveni com el seu Protocol addicional, sí que inclouen recomanacions justes i necessàries per protegir i garantir la dignitat de l’ésser humà, que és segurament el més important.
Creiem amb el tema del Comitè Nacional de la Bioètica, i entenem que públicament ja vam fer aquesta recomanació, però sí que és important que potser farem una miqueta més endavant i que analitzem ben bé la implantació, i que agraeixo que vostè ja, a més a més, ja ens ha dit això, que estan estudiant la seva signatura i ratificació del Conveni, per intentar poder donar resposta a tot aquest sector, però evidentment, dintre d’un marc en el qual el país, com a tal, s’hi senti còmode. Que crec que això és el que hem d’intentar.
Jo, tot i que, ara no hi és el cap de Govern, però bé, que a ell no li agraden gaire les taules, jo crec que a més a més és un tema que hauríem de treballar conjuntament, tant el ministeri, el Comitè Nacional de la Bioètica, experts i probablement també els legisladors, perquè en definitiva també hauríem d’entendre entre tots cap on i quin és el model d’Estat que volem en aquest tema.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, dir a la Sra. Bonet que efectivament nosaltres compartim i a més és un bon marc jurídic que pot servir-nos per implementar Andorra, però hi ha d’haver aquest treball previ que ella sap perfectament que compareixeré les vegades que calgui davant de la comissió i les reunions de treball que calguin per anar avançant en aquesta qüestió. Perquè a més també penso que no és un tema que s’hagi d’amagar en excés, i també és veritat que s’ha de poder compatibilitzar el que és l’ètica i la bioètica amb l’evolució de la biotecnologia i científica i en el desenvolupament de la recerca biomèdica, també, i que al final contribueixen a la qualitat de vida dels ciutadans, i també ofereixen oportunitats econòmiques i socials. Aquesta és la realitat.
Per tant, només dir-li que jo estic a la seva disposició per anar informant com evoluciona el treball, però que penso que el Conveni d’Oviedo si Andorra l’ha de signar, però també hi ha, com vostè també ha dit, dos protocols addicionals que recomanava ja el Comitè Nacional de la Bioètica, que un és el de la prohibició de la clonació d’éssers humans, i l’altre sobre la recerca biomèdica. I com a eina fonamental...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Sí.
Insisteixo, és la llei que regula els drets i deures de les persones en matèria de salut, que crec que és fonamental això.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta Sra. consellera...
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí gràcies.
Ara que em parla d’aquesta llei de drets i deures. Té algun tipus de termini en el qual ja podríem començar a disposar d’aquesta llei?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
De fet, iniciem tot un procés participatiu en el pla de salut 2020, com vostès han pogut veure en els mitjans, però que també els he informat i està al BOPA d’ahir. No hi ha un termini però la meva idea seria que si ens poséssim d’acord la podríem entrar a tràmit abans de final d’any perquè hi ha alguns textos que s’han d’acabar de revisar i jo penso que aviat podré estar durant el mes que ve o així, en disposició de tenir un text que el pugui comentar al Govern i al grup parlamentari poder-lo exposar, de manera poder-lo entrar a tràmit abans de finals d’any. A mi és el que m’agradaria seguir en aquest calendari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera, una altra repregunta...
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí gràcies.
Si he entès bé, avui que estaven reunits els membres del comitè de bioètica, ha dit que es penjaran els seus informes a dins de la web del ministeri. Si ens ho pot explicar una mica perquè a veure, d’altres comitès de bioètica tenen la seva pàgina web on hi ha tots els informes, on estan explicades totes les seves activitats, etc. El que ens agradaria saber una mica, perquè probablement això és el que genera una mica de dubtes, i si ho deixem una mica clar ens anirà més bé a tots.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
Jo demano una mica disculpes perquè el canvi de Govern, les eleccions al mig i jo que m’hi he hagut de posar, és una qüestió que em consta que a principis d’any estava com molt avançada i després ha quedat una mica parada.
Efectivament, una cosa són els informes que han de ser públics i que poden estar perfectament en una pestanya específica per al comitè nacional de la bioètica, no que formin part dels treballs del ministeri sinó que separada per una pestanya per ells, on penso que s’hi ha de poder posar, com a mínim l’informe del 2014 que me’l van lliurar a finals de juny del 2015, i altres coses que aquí sí que hi han de ser. I l’altra són els documents més pròpiament interns de treball del popi comitè. Ells sí que han de tenir una pàgina web però tampoc no hem tingut ni el temps ni els recursos ni els mitjans per poder-ho organitzar. La idea és que al final ells tinguin la seva pàgina web però de moment com que no la tenim encara dèiem de posar aquests informe sent una pestanya separada dins de la pàgina web del ministeri de Govern, ministeri però amb una pestanya separada que enviem un enllaç propi del Comitè Nacional de la Bioètica. De moment per donar divulgació i informació dels informes 2014, del que s’ha fet fins ara i aquests documents que comentem, els seus informes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí només una puntualització. Ja que té aquests informes del 2014, ens els podria facilitar si us plau Sra. ministra?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Rosa Ferrer:
Sí, em pensava que ja els havia traslladat perquè sé que els he de traslladar i estaven publicats, però no. Ja els hi faré arribar sense cap problema, són tres pàgines.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé si no hi ha més repreguntes, passem a la següent pregunta:
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la documentació policial trobada al Carrer de les Boïgues.
Fou registrada amb el número 881 i s’ha publicada en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí gràcies Sr. síndic.
El passat 7 de setembre un mitjà de comunicació denunciava l’aparició de documentació policial sensible trencada manualment i escampada en una de les voreres al Carrer de les Boïgues. Segons el rotatiu, en aquesta documentació es podia identificar la informació que contenien.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta: ens pot explicar Govern, si realment han succeït aquests fets i què ha passat? En cas afirmatiu, quines mesures tenia la policia en el tractament i destrucció de documentació confidencial abans dels fets? Quines mesures de protecció de documentació confidencial s’han aplicat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, tal com esmenteu en la vostra pregunta, Sra. Bonet, el passat 1 de setembre es va trobar documentació emesa pel Departament de Policia, en part estripada i en part triturada, al final del carrer de les Boïgues d’Escaldes Engordany, que és un dels carrers, a ningú se li escapa, on es troba l’edifici Administratiu de l’Obac i on hi ha les dependències del Departament de Policia. Aquests documents es van acumular al final del carrer, que no té sortida i està tancat amb un mur, on hi ha una circulació gairebé nul.la de persones, ja que els únics edificis habitats es troben a l'entrada del carrer.
Segons és costum, entre les 21.15 hores i les 21.45 hores de la nit, el personal de neteja de l'edifici treu els cubells de les escombraries que ha omplert prèviament i els deixa a l'entrada del pàrquing, atès que entre les 21.45 hores i les 22.15 hores passa el camió de la brossa per recollir-la. Malauradament, però, el dia 31 d’agost a la nit, aproximadament 10 minuts més tard de l’hora en què es van treure les escombraries al carrer, va tenir lloc una tempesta de vent, amb ràfegues de fins a gairebé 100 km/h, que van fer caure al terra els cubells de la brossa, van arrossegar les bosses que hi havia dins i, en topar contra el mobiliari urbà malgrat trobar-se tancades amb cinta, es van estripar i els papers que hi havia a l’interior van volar fins al final del carrer de les Boïgues.
Per tant i en primer lloc, cal assenyalar que els fets subjecte de la pregunta vénen motivats per unes circumstàncies fortuïtes o, en qualsevol cas, poc habituals. Ara bé, també és cert que d’aquests fets se n’extreuen mancances o errors que cal prevenir i evitar en el futur.
En primer lloc, s’ha constatat que el paper no es recull sempre de forma separada i es diposita als contenidors específics, malgrat allò que preveu el contracte atorgat amb l’empresa que s’encarrega de la neteja de l’edifici. És per aquest motiu que ja s’ha comminat a aquesta empresa per tal que doni compliment a aquesta obligació. Tot i així, des del mateix dia en què vam tenir coneixement dels fets i de forma provisional, tota la brossa del Departament de Policia es trasllada al centre de tractament de residus pel propi personal de manteniment, que en verifica la destrucció correcta.
D’altra banda, s’ha fet palès que alguns funcionaris o agents del Departament de Policia no eliminen la documentació que conté dades sensibles d’una forma segura, tot i que cal precisar que els documents trobats no eren en cap cas els exemplars originals o autèntics, motiu pel qual no els era d’aplicació estricta el Manual de gestió de la documentació administrativa, que es va elaborar l’any 2010. Per aquesta raó, el mateix dia 7 de setembre, el director del Cos de Policia va adreçar una nota per correu intern a tots els treballadors adscrits al Departament, ordenant l’obligatorietat de destruir amb les trituradores que hi ha a cada planta de l’edifici tots els documents que continguin informació de caràcter policial i que calgui llençar, i prohibint que aquests documents s’estripin manualment i es dipositin a les papereres dels despatxos.
Com he dit, aquesta nota s'ha publicat de forma transitòria, atès que tant bon punt es rebin les noves trituradores que ja s’han encomanat, amb una major capacitat i fiabilitat en la destrucció dels documents, s’emetrà una circular més extensa en aquesta matèria, inspirada en el contingut del Manuel de gestió de la documentació administrativa que he esmentat, l’incompliment de la qual comportarà de forma efectiva, l’exigència de la responsabilitat disciplinària oportuna, d’acord amb les disposicions de la Llei qualificada del Cos de Policia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí gràcies Sr. síndic.
Bé gràcies per les seves explicacions Sr. ministre perquè evidentment les fotos del rotatiu eren com bastant evidents i no posaven gaires dubtes.
Jo crec que aquí amb la seva explicació, que li agraeixo moltíssim, jo penso que hi ha dos reflexions a fer. Una el que és un document, i l’altra el que és la dada, que està a dins d’un paper perquè tot i que sí que entenc que aquells no eren documents oficials. Perquè era o bé que hi havia hagut un error, contenien dades que sí que eren importants i que eren sensibles o eren confidencials. Aleshores, com poden ser el nom del declarant, el motiu, el domicili, número de passaport, etc. Tot i que el document no fos oficial, sí que contenia dades que sí que eren confidencials o inclús algunes poden arribar a ser sensibles. Sí que és veritat que entenc que el plantejament hauria de ser no com tractem el document sinó com tractem els documents que contenen dades determinades independentment de la seva oficialitat o no perquè llavors sap que passa que ens pot tornar a passar el mateix.
Jo que he estat mirant, he vist que evidentment nosaltres no tenim una legislació a través de la llei andorrana de protecció de dades que reguli com s’ha de tractar la destrucció de la documentació. Sí que parla de què s’han de fer de manera ordenada, etc., però no entra en gaire tema, i buscant sí que he vist que en d’altres països ho estableixen d’una manera bastant clara, tenen un procediment bastant clar. És a dir, evidentment s’ha de tenir tots els documents que continguin dades, no que siguin oficials sinó que continguin dades, han de ser custodiats i tractats de manera específica. És a dir obliguen a l’empresa a dotar-se d’un contenidor de seguretat amb clau. Es contracta una empresa per destruir els documents de manera determinada i on cal signar un contracte de confidencialitat. S’ha de fer el transport dels documents en bosses de seguretat tancades amb una sèrie de brides i triturar el paper amb un nivell 3 segons una normativa europea que és la 2032757 que deixa la brossa del paper a menys de 320 mil·límetres quadrats entre d’altres. Jo crec que, podríem dir que això serveix pel seu departament però podria servir per d’altres, com per exemple departament de tributs, centres sanitaris, etc., perquè insisteixo, el problema no és el document en si sinó la informació que conté aquell paper i que sí que és veritat que al final del carrer de les Boïgues hi passa molt poca gent, però va donar la casualitat que algú ho va veure i ho va trobar. Aleshores jugar amb aquestes casualitats és una mica preocupant, i aquest va ser el motiu de la meva pregunta.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí gràcies Sr. síndic.
Molt breument, estic totalment d’acord amb l’explicació que ha fet la consellera Bonet. Efectivament, una qüestió és de si es tracta d’un document original, autèntic o d’una còpia i en aquest sentit crec que aquesta problemàtica la resolt suficientment bé el manual de gestió de la documentació administrativa que es va elaborar l’any 2010, que és un seguit de recomanacions no és una norma jurídica de compliment obligatori, però el que volem és traslladar-la en una circular interna, que en aquest cas sí que serà de compliment obligatori per als membres del cos.
I altra cosa és com es tracten amb independència de si és un còpia, de si és un esborrany o si és un document autèntic, original, com es tracten les dades sensibles que contenen aquests documents.
És veritat que aquesta problemàtica concreta no la resolt d’una forma tan específica aquest manual però sí que es pot interpretar de forma extensiva en el sentit que les mesures de seguretat que contempla o que llista aquest manual pel que fa a la documentació original també es podrien traslladar a la documentació que sota forma de còpia o d’esborrany conté dades sensibles. I per tant aquesta és la intenció i allò que voldrem fer en virtut de la publicació d’aquesta circular.
Pel que fa diem a les mesures de seguretat que vostè ha comentat, bé m’ha parlat d’un contenidor de seguretat amb clau. La veritat és que desconeixia aquesta mesura de seguretat, però en tot cas n’informarem al respecte. No sé si serà possible aplicar aquesta mesura concreta de seguretat a tota la documentació sensible del cos de policia, perquè estem parlant d’un volum de documentació molt important però en tot cas ho valorarem i si és possible evidentment ho implementarem.
Pel que fa al contracte de confidencialitat, jo crec que aquesta mesura de seguretat ja està degudament implementada perquè tot funcionari o agent de l’Administració s’entén que per raó de les seves funcions ja està vinculat per un deure de confidencialitat.
I pel que fa a les trituradores especials ja ens hi hem posat en marxa, i com li he dit doncs hem encomanat a través de la central de compres aquestes trituradores especials que precisament el que pretenen, són aquest tipus de trituradores a les quals vostè ha fet referència, que el que permet és destruir els documents d’una forma absolutament fiable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí Sr. ministre, i en vista una mica d’aquesta situació que ha passat, vostè no sé si em pot respondre vostè, però bé com a mínim algú del Govern si em pot respondre. En altres departaments on s’està tractant informació d’aquestes característiques i documentació amb informació d’aquestes característiques, si tenen mesures per la gestió i destrucció de la documentació que conté aquest tipus de dades?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Bé se’m fa difícil parlar en nom de tots els departaments de l’Administració general. A mi no em consta que hi hagi, i vostè s’hi ha referit abans, cap norma jurídica de compliment obligatori, ni pel que fa el cos de policia ni pel que fa al altres departaments de l’Administració general. L’únic que hi ha són una sèrie de recomanacions, que és aquest manual al qual hi he fet referència de forma reiterada, però que només fa referència a aquella documentació que ha de ser avaluada per la comissió d’avaluació de la documentació. I en aquest cas estem parlant dels documents originals o autèntics. Per tant, com li dic, aquestes són les úniques recomanacions de les quals disposem, i per tant totes aquelles mesures de tractament i destrucció de la documentació confidencial, fins ara s’han dut a terme sota la base d’usos i costums, i per tant, jo crec que la problemàtica que ha tingut lloc en aquests darrers dies, el que planteja és evidentment la necessitat segurament de dotar-nos de les normes jurídiques necessàries per tal de prevenir aquest tipus de fets i que no tornin a succeir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé si no hi ha més repreguntes, suspenem la sessió durant 20 minuts.
Se suspèn la sessió
(Són les 17.18h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 17.43h)
Passem seguidament a la pregunta 15:
15- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a les mesures previstes pel Govern per reactivar l’economia interna.
Fou registrada amb el número 883 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que el Govern va anunciar a principis del mes d’agost un creixement de l’economia andorrana d’un 1,5% per a l’any 2015.
Es pregunta: pot informar Govern quines mesures ha previst implementar durant el 2015 i 2016 per ajudar al creixement dels sectors interns de l’economia andorrana?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula, el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs fem una política de continuïtat, aquella política, les coses no van bé però van una mica millor, així ho reconeixia i vostè hi era present, a la Cambra de Comerç perquè vam tenir per primera vegada després de vuit anys un creixement del PIB del tomb del 2,3%. Això no vol dir que sigui mèrit exclusivament del Govern d’Andorra. Penso que les polítiques que hem engegat i no únicament aquestes polítiques sinó també aquesta política que em permeto de dir d’anticipació, encarant les reformes tant necessàries, que potser sí té raó el Sr. Pere López, que s’haurien pogut fer abans, però algú les ha de fer i en tot cas qui les concreta és aquest Govern.
La veritat és que m’han preparat tota classe de mesures que poden fer objecte, que és molt difícil que pugui detallar, vist el temps que tenim, i a vostè no se li escapa que aquesta és una pregunta molt àmplia, i a més a més també és conscient que el dia 8 i 9 tenim debat d’orientació política i serà un gust, no únicament amb el Sr. Pintat, amb el Sr. López i també amb el Sr. Naudi i amb el Sr. Baró de parlar amb molt detall de tot, de les mesures que hem implementat, i d’altres novetats que si em permet, jo penso que el lloc per explicar-les és el debat d’orientació política, sense defugir de cap de les maneres de voler-li contestar. Però la veritat és que, aquesta serà la meva primera intervenció. A la rèplica miraré de detallar-ne unes quantes però evidentment de cap de les maneres podré complir vist el detall i la multitud de propostes que ja hem engegat i d’altres que volem fer, és impossible d’encabir-ho en el temps que m’és impartit doncs per contestar des d’un punt de vista reglamentari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Em satisfà escoltar aquesta primera intervenció per part del cap de Govern, vist que vaig ser present a la presentació i al llarg discurs que ens va fer a la Cambra de Comerç. Em va semblar escoltar llavors per part seva que l’economia només se la pot acompanyar. La meva intenció era demanar-li doncs justament que en la situació de fragilitat en la qual es troba la situació econòmica del país i com he reconegut abans, amb alguns indicadors també positius, al meu entendre per part de Govern s’havia de ser més proactiu que acompanyar la millora de l’economia. Fa la sensació que l’únic dossier que porta o en el que estan centrats tots els esforços, BPA a part, ara per ara és l’acord d’associació amb Europa, un tema en què Govern aprofita per explicar i per lloar qualsevol fòrum en públic. I és cert que l’acord d’associació pot ser una bona oportunitat, però deixi’m que afegeixi, si es negocia bé evidentment perquè tots els temes d’acord d’associació es negocien a Bruxel.les i pel moment les coses de l’economia interna passen encara a Andorra.
Aquesta mateixa setmana escoltava, a diferència del que em va semblar entendre en el discurs, que hi hauria una continuïtat del Pla Renova i del Pla Engega, com vostè va parlar llavors a la Cambra de Comerç, va classificar molt o va catalogar molt l’impacte que havien tingut aquests dos problemes al 2014. No em va semblar entendre que tinguessin continuïtat però em felicito que de cara al 2015 i potser més endavant continuïn. No vull ser jo tant pretensiós que aquest anunci tingui res a veure amb la pregunta que jo he entrat.
Però miri ja que ens porta cap a Europa, i el tema sovint del que parla és Europa, segurament ja ho sap, la Comissió Europea ha adoptat aquest mateix any recomanacions en política econòmica pels anys 2015 i 2016 mitjançant una crida als estats membres-, no és el cas d’Andorra perquè no és membre i per tant no és vinculant-, a prendre mesures per crear llocs de treball i estimular el creixement. Li dic això perquè potser venint d’Europa té més força el missatge que si ve per part de l’oposició o dels mateixos empresaris perquè a la sortida d’aquella presentació a la Cambra de Comerç va semblar, i la sensació va ser que l’economia se l’havia d’acompanyar i que l’única proposta que va impactar llavors va ser a la que ja m’he referit al principi que és l’increment de les cotitzacions de la CASS.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pe la dúplica, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
No ho vaig dir “acompanyada”, jo vaig dir em sembla que vaig usar “malauradament la reactivació econòmica no es decreta”. I s’acompanya amb reformes d’anticipació del nostre model de creixement. Sabem que els hem de sostenir dins dels pilars tradicionals i gràcies que els tenim i han de durar molts anys i els tenim de diversificar.
Miri, és que em costa de contestar, és que no tinc temps, ho tenia escrit. Ja simplement per dir-ho, no és que vostè llanci aquesta idea, és que ho tenia escrit que continuem el programa Engega, que continuem amb Renova, que generem sinèrgies, que no s’havia fet mai amb Massachusetts Institut de Tecnologia per crear, això sí, un Smart Country en la seva totalitat perquè aquí també a nivell de tecnologia tenim un gran futur perquè també apostem decididament i és una mancança de l’última legislatura, i això també s’acompanya del teixit productiu andorrà per una simplificació de l’Administració i per fer que els tràmits es facin online i electrònicament i que puguem aconseguir la totalitat dels mateixos que estiguin en xarxa al final d’aquesta legislatura. I després també acompanyem en visites, que això a la Cambra de Comerç no s’explica, però les visites per exemple del Sr. Jordi Alcobé, que de forma decidida i amb la bona col·laboració que s’ha vist amb el conveni de doble imposició, doncs fa possible una trobada amb la seva homòloga, la Sra. Anna Pastor, fer possible, que vist que com tenim les dificultats de relleu de l’aeroport de la Seu, es pugui l’any que ve poder aterrar avions, que és un avenç des d’un punt de vista aeronàutic, que seria l’únic aeroport d’Espanya, que obtindríem el sistema GPS. És a dir estem fent moltes coses. Però és molt difícil d’explicar-ho tot, el que m’esforço durant molt temps d’explicar, i no només jo sinó tots els ministres. És que evidentment s’ha de recolzar des d’un punt de vista intern, i tot el que pot dir la directiva europea, jo hi estic d’acord. Però qui està sobre meu, i hi estarà perquè és una persona amb talent, i ja s’ha ocupat del foment de la contractació amb molts programes. Molesta que ho digui, és aquest Govern que de forma decidida ha passat dels papers als actes i ha fet programes claríssims d’ocupació. Per tant, fem aquella política equilibrada, hem de mirar d’ajudar amb el Chopping Festival, amb tot el que fem, amb aquestes inversions, amb esdeveniments esportius, el teixit productiu andorrà que mirem, encertem o no d’encara Andorra cap a la diversificació i encarar els reptes del canvi de model, tot i conservant els sectors tradicionals. Que per fer això també ens fan falta infraestructures terrestres i aèries en condicions, i per això fem les reunions tant del costat francès com de l’espanyol. En parlarem el dia 8 i 9 al debat que vaig tenir, que potser va semblar un debat però en tot cas....
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. cap de Govern:
...ja acabo, no ho faré de 45 minuts com va durar a la Cambra de Comerç, tinc menys temps. El que vaig voler dir és que ja és hora que entre tots reconeguem que les coses van millor, no van bé però van millor. I a mi el que em sap greu és que no reconegui almenys que una part les coses vagin bé, no pas la seva totalitat perquè tenim un sector productiu molt eficient, i és el motor real independentment dels polítics, amb alguna cosa ha ajudat aquest Govern.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el torn de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
No tinc cap problema en reconèixer que si hi ha alguns indicadors que avui dia són positius, no sabria dir-li en quin percentatge però suposo que en una part. No li puc concretar en quina, doncs també tenen a veure amb l’acció de Govern. De la mateixa manera que li dic que si hi ha indicadors que encara no són positius també potser per una part d’inacció o de propostes que no responen, el que potser necessitaria l’economia interna o els sectors productius.
La pregunta estic d’acord que pot ser molt genèrica, és cert. Com li reconec que a la sortida d’aquella presentació, vàries persones van quedar molt preocupades perquè enteníem i esperàvem en aquell cas que el Govern aprofitaria aquell fòrum per anunciar mesures encarades als sectors econòmics tots allà presents, potser no tots però sí els més importants, per reactivar i per ajudar l’economia. En definitiva el que li estic demanant és si pensa anunciar un paquet de mesures? Si les té dissenyades? No li demano avui que me les concreti perquè evidentment doncs el temps està acotat i potser no és avui el marc però em tranquil·litzaria molt que en detallés algunes i deixés la gran quantitat que ja ha anunciat que té de cara al debat d’orientació política.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí gràcies Sr. síndic.
No pas jo sinó el Govern que encapçalo amb els ministres, amb el grup parlamentari que em dóna suport, evidentment tenim mesures. Vostè n’ha citat algunes, el Pla Engega, el Pla Renova i altres mesures, li n’hi explicat algunes, però jo em quedo una mica amb una altra cosa. El debat evidentment que és important, és un debat volgut pel cap de Govern, el dia 8 i 9, i aquí hi haurà el plantejament honest. Una altra cosa és que hi hagi altres plantejaments tant o més honestos, no faltaria més, però que hi pugui haver una confrontació d’idees. Perquè jo com a cap de Govern, en nom del Govern d’Andorra exposaré quines són les meves preocupacions, quines són les mesures de reactivació però sense obviar que encara tenim perills des del punt de vista dels ingressos, tenim perill perquè som massa dependents per exemple del tabac. I em sembla que això ho tenim de dir, i al mateix temps també reactivar l’economia.
Si això pot servir en aquesta pregunta, a l’espera que es faci el debat el dia 8 i 9, que més enllà del legítim crèdit que té l’oposició, no faltaria més, de criticar i de controlar el Govern d’Andorra, que hi hagi contra propostes, jo seré com a cap de Govern una persona que estarà molt satisfeta perquè sempre se’n pot aprendre.
Estem en un moment Sr. Gallardo, n’he parlat moltes vegades amb vostè que no hi ha una veritat absoluta. Nosaltres tenim les mesures que hem posat. Fem les reformes que hem fet, creiem amb l’acord d’associació, creiem moltíssim en la diversificació econòmica. Penso que s’han equivocat no votant el CDI, que és un dels elements essencials per fer la diversificació i fer competitiu Andorra. Però estic disposat...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
El Sr. cap de Govern:
...no puc anar més lluny a hores d’ara perquè no es que m’amagui, és que justament és voluntat de qui el parla, de parlar-ne de forma àmplia en un debat que no està tant llunyà, que es farà el dia 8 i 9 del mes vinent.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No hi ha més repreguntes...
Bé, doncs passaríem a la següent de les preguntes presentades:
16- Pregunta amb resposta oral del Govern, presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al protocol previst per a l’arribada dels refugiats i quin nombre de persones es pensa donar acollida.
Fou registrada amb el número 884 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre.
Exposa la pregunta la Sra. Judith Pallarés Cortés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Tots som coneixedors de l’excepcional i lamentable situació que s’està produint a tot Europa en relació a la fugida-desplaçament i acollida de refugiats.
Ja fa dies que en el nostre país, són moltes les persones que col·laborem amb diferents organismes internacionals i nacionals que durant els últims majoritàriament quatre anys s’han estat ocupant de cobrir les necessitats més bàsiques dels desplaçats, majoritàriament provinents del conflicte a Síria.
Ara hem d’actuar de forma més àmplia i Andorra, com a membre del Consell d’Europa i com a país de rebuda i solidari que sempre hem estat, també hauríem de poder donar resposta a la crida d’acollida de refugiats dins del nostre territori, cosa que evidentment no és gens fàcil.
És per aquesta raó i en relació a les declaracions fetes pel M. I. Govern als mitjans de comunicació en què va expressar la voluntat ferma d’acollir un cert nombre de refugiats per tal de col·laborar en donar resposta a aquesta crisi migratòria existent, que demano al M. I. Govern:
Quin serà el protocol previst per a l’arribada dels refugiats i quin nombre de persones es té previst donar acollida?
Gràcies Sr síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Tal com heu manifestat, Sra. Pallarès, el passat 7 de setembre, el Govern va comunicar que es mostrava disposat a acollir refugiats del conflicte sirià, de manera coordinada amb l’entorn europeu, atès que considera que Andorra ha de participar en les accions i esforços de solidaritat internacional davant una situació de crisi humanitària, com heu assenyalat, i que a més a més ho ha de fer de forma coordinada amb els països de la Unió Europea.
Per aquest motiu, el dia següent, el cap de Govern va anunciar la creació d’un grup inter ministerial coordinat conjuntament per la secretària d’Estat de Justícia i Interior i la secretària d’Estat d’Afers Socials, encarregades entre altres missions d’elaborar el protocol per a l’acollida eventual dels refugiats del conflicte sirià.
Actualment aquest protocol està en fase d’elaboració i ja preveu les següents fases:
- L’acollida als punts fronterers dels refugiats per part de la Policia, amb els intèrprets que calgui.
- El control de la identitat personal i de la condició de refugiats acordada o verificada prèviament per les autoritats franceses o espanyoles, a fi de garantir la seguretat interna, també per part de la Policia.
- El proveïment, en cas que sigui necessari, de les autoritzacions d’immigració escaients, per part del ministeri que encapçalo.
- La revisió mèdica dels refugiats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, per part del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària; la facilitació de roba i productes d’higiene personal en cas que sigui necessari, i d’allotjament, manutenció i eventuals ajudes, de forma coordinada amb els comuns, les ONG’s i la societat civil, per part del Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació; l’escolarització i l’acolliment dels infants i joves en edat escolar, en cas que n’hi hagi, i l’organització eventual de cursos de llengua catalana, per part del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior; i la recerca i la intermediació, si és possible, amb els llocs de treball que es puguin oferir, de forma coordinada amb les associacions empresarials, per part del Ministeri també de Salut, Afers Socials i Ocupació.
En aquest sentit, ja s’han efectuat els primers contactes amb els cònsols, l’arxiprest de les Valls, i els representants de la plataforma d’ONG’s i d’UNICEF, que s’han mostrat disposats a col·laborar en tot allò que calgui i, per tant, en els propers dies se’ls farà partícips de les accions endegades. D’altra banda, un cop finalitzi l’elaboració del protocol, la qual cosa quedava supeditada al fet que es decidís el nombre de refugiats que es proposarà d’acollir, també es farà arribar a les institucions i entitats a les quals m’he referit.
Pel que fa concretament a la segona part de la seva pregunta, és a dir, al nombre de refugiats als quals es vol donar acollida, li avanço que ahir el Govern ja va decidir que fossin a l’entorn de vint persones, ja que es tracta d’una quota, a l’entendre del Govern, que guarda proporcionalitat amb el nombre total de refugiats que el passat dimarts, els països de la Unió Europea van decidir de repartir-se per àmplia majoria, en base a les poblacions respectives d’Andorra i de la Unió. I atès també que es tracta d’una xifra perfectament assumible d’acord amb les nostres possibilitats i recursos.
Tanmateix, vull finalitzar dient que amb independència de la feina endegada que he comentat, i que cal fer en qualsevol cas amb caràcter previ, cal recordar que fins a la data, si bé el Govern ha traslladat la proposta d’acollir refugiats sirians, no es té encara tota la informació necessària per poder materialitzar de forma efectiva aquesta proposta, ja que s’haurà de vehicular amb tota probabilitat a través dels nostres països veïns, que alhora depenen de la definició d’un procediment comú a nivell de la Unió Europea que encara s’està treballant.
Gracies senyor síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Moltes gràcies Sr. ministre per tots aquests detalls que ja tenen establerts.
Jo voldria explicar també que, com bé sabem, dins del Consell d’Europa nosaltres en formem part de diferents comissions. Jo sóc titular dins de la comissió d’immigracions. És una comissió que en els últims mesos està molt activa i ens fa arribar moltíssima informació en relació al debat intern de com poder gestionar tota aquesta crisi que, el cert és que no té cap precedent abans.
I també recordar en aquesta Cambra que de les recomanacions que de fet, la pròxima setmana la Delegació del Consell d’Europa d’aquesta Cambra estarem a Estrasburg, Andorra passarà una sèrie de recomanacions per una sèrie d’informes que s’estan fent no de forma exhaustiva en relació al seguiment de com els països estan continuant amb els seus compromisos dins del Consell d’Europa, i una de les recomanacions també és el fet que tindríem de poder preparar dins del nostre país una legislació nacional que pogués preveure l’asil polític de refugiats o d’altres immigrants en els casos com els que actualment s’està preveient.
I encara que és cert que Andorra passarà per aquestes recomanacions, entre d’altres també està aquesta, també he de dir que dins del que és la comissió d’emigracions hi ha un debat força contradictori que en certa manera potser fins i tot podria arribar a ser positiu perquè hi ha una sèrie de convencions que Andorra no ha ratificat en aquest aspecte, en relació a la Convenció de Viena que té tot un protocol addicional al que s’hauria de fer en l’acollida dels refugiats i que es va produir a l’any 67 i tot el que és la regulació de Dublin 1 i Dublin 2 que també explica com hauria de funcionar un asil polític dins d’Europa i com hauria de ser aquesta acollida, i nosaltres no hem encaixat dins de tot això fins ara.
Sembla ser que tot això degut a la gran magnitud d’aquesta crisi tot està una mica en “jaque”, o sigui que no és només el fet de com els països europeus podran donar rebuda sinó que tot això ha posat en qüestió tot aquest tipus de convenció que fins ara nosaltres no havíem tingut ocasió de poder ratificar o poder-nos acollir.
Per tant, penso que potser també és una oportunitat per veure com es modifiquen aquestes convencions i aquests convenis ja que s’està treballant molt seriosament des d’aquests comitès des del Consell d’Europa. Penso que és una oportunitat per Andorra de veure com aquestes modificacions podrien també incloure algunes modificacions que fossin interessants i que poguessin proporcionar unes vies per tal de què països petits com el nostre, en condicions diferents a la resta d’Europa, ens trobem quan vulguem i tenim la voluntat solidària de donar acollida i poder-lo fer de forma independent i no com serà ara mateix el cas que ho tindrem de fer a través dels nostres veïns, que és així.
Tot això l’exposat, m’agradaria també agrair i demanar al Sr. ministre, si és possible, que aquestes dades que m’ha facilitat de forma molt ràpida me les pogués facilitar en paper, si és possible per tenir l’ocasió de poder-les explicar dins d’aquesta comissió de la qual en formo part.
I si el Sr. síndic m’ho permet passaria a una única pregunta més...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si em permet que el Sr. ministre potser faci la dúplica i després entrem en la repregunta.
La Sra. Judith Pallarés:
D’acord, sí, Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
El Govern ha entès des de l’inici que malgrat és una qüestió... la qüestió de l’acollida als refugiats sirians és una qüestió que s’ha discutit en el marc comunitari, per dir-ho d’alguna manera, i nosaltres no som un país membre de la Unió Europea.
Nosaltres hem entès des de l’inici que no podíem com a país europeu malgrat no pertànyer a la Unió Europea, no podíem ser aliens a aquesta problemàtica i que, per tant doncs, havíem de col·laborar en aquests esforços, com he dit, de solidaritat internacional i per tant, aquesta és la raó de ser de la proposta d’acollida que vam traslladar de forma ràpida i amb absoluta celeritat a la Unió Europea, a l’ACNUR i als nostres països veïns.
Vostè ha fet referència al Consell d’Europa i als treballs que s’hi duen a terme i ha parlat d’una possible recomanació futura pel que fa al fet de què haguem d’implementar una legislació interna en matèria d’asil de refugiats i a la signatura i ratificació dels convenis internacionals que ja existeixen en aquesta matèria. És molt probable que tingui lloc aquesta Recomanació i, de fet, no seria la primera vegada que se’ns fa arribar. De fet, el Comitè contra la tortura de les Nacions Unides o la Comissió de drets humans de les Nacions Unides en diverses ocasions ja ens ha recomanat que ens havíem de dotar, o en tot cas, no que ens havíem de dotar d’una normativa interna en la matèria però que havíem de signar i ratificar aquests convenis, concretament el Conveni de Ginebra del 28 de juliol de 1951 sobre l’Estatut dels refugiats i el Protocol de Nova York del 28 de setembre de 1967.
Bé, aquesta és una qüestió que en el marc del Govern haurem de debatre i per tant haurem de decidir si anem cap aquesta direcció tot i que...
El Sr. síndic general:
Hauria d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Xavier Espot:
...tot i que estic convençut que no hi ha una altra solució possible.
Però sí que vull deixar clar que amb independència del fet que no haguem signat i ratificat aquests convenis internacionals i que no disposem d’una legislació interna específica en aquesta matèria, la normativa de la qual disposem a hores d’ara és suficient per tal de poder acollir i poder tenir aquestes persones a Andorra en situació regular com, de fet, ja es va poder fer en el passat en el cas d’uns refugiats eritreus, no?
Per tant, la Llei qualificada d’immigració malgrat que no regula específicament l’Estatut dels refugiats, sí que permet fer una autorització adhoc per part del ministre de Justícia i Interior en el cas que hi hagi situacions excepcionals que així ho justifiquin i estem convençuts que en aquest cas doncs, aquestes situacions excepcionals concorrin.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes. Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Només una pregunta més.
Penso que ha ofert molts detalls en relació a com això funcionarà. Quina és la partida pressupostària que el Govern ha pensat destinar per cobrir l’estada d’aquests refugiats quan arribin?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Bé, aquest aspecte pròpiament econòmic encara no l’hem acabat de determinar perquè és molt difícil preveure mentre no sabem quantes persones acabarem acollint, si és que les acabem acollint, es fa molt difícil de preveure quin cost comportarà tot plegat.
El que sí que li puc avançar és que amb independència d’això aquest mateix mes el Govern ja ha aprovat, a proposta del Ministeri d’Afers Exteriors, fer una aportació d’una banda de 7.500 euros a la crida que va efectuar la plataforma d’ONGs d’Andorra a favor dels refugiats sirians, i també una segona aportació de 7.500 euros a l’ACNUR que és el comissionat de les Nacions Unides pels refugiats amb la mateixa finalitat. I aquestes quantitats s’hi sumen altres 37.500 euros que ja es van pagar a l’any 2013 per subvenir les necessitats derivades del conflicte a Síria.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes passaríem a la pregunta següent.
17- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015 relativa al cost total dels serveis relacionats amb la crisi de l’entitat Banca Privada d’Andorra.
Fou registrada amb el número 885 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre. Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Transcorreguts sis mesos de l’inici de la crisi de l’entitat Banca Privada d’Andorra, i atès que els treballs d’auditoria s’estan allargant en el temps més del que s’havia anunciat inicialment.
Es pregunta: pot informar Govern del cost total dels serveis contractats a data d’avui (factures emeses i cobrades així com factures emeses i no cobrades) relacionats amb l’afer BPA, desglossant les partides entre els organismes de l’AREB, l’INAF i el Govern?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part de Govern, té la paraula, el ministre Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Intento donar resposta exactament en els termes que vostè m’ho demana tot i que després faré una petita ampliació. És a dir en primer lloc donaré les dades classificades segons organisme i diferenciant un cop determinada la quantitat de les factures rebudes, què ha estat ja fins ara pagat i què no? I després ampliaré aquesta informació per fer una reclassificació de les mateixes quantitats, de les mateixes xifres però
reclassificades d’una altra manera que em sembla que correspon més el que acabarà sent la realitat..
Dades segons el que m’ha informat, pel que fa l’AREB i l’INAF, els responsables d’aquests mateixos organismes pel que fa Govern òbviament doncs dades extretes des de la pròpia intervenció de l’Estat.
Pel que fa l’AREB, factures rebudes fins a la data per un import total de 735.993,71 euros. D’aquestes ja han estat pagades 110.079,71 euros. I per tant, queden pendents de pagar, si vol amb independència de què ara apunti per les rèpliques, li donaré les dades perquè no hagi d’estar escrivint-ho lògicament.
Pendents de pagar: 625.914,11 euros, per tant:
INAF. Factures rebudes fins a la data: 10.949.794 euros. Pagades: 2.065.7772 euros. I per tant, pendents de pagar: 8.884.422 euros.
I en el cas de Govern. Factures rebudes: 1.222.965,82 euros. Pagades: 1.180.239,59 euros. Pendents de pagar: 42.726,23 euros.
Aquest darrer epígraf que no variarà quan faci aquest aclariment que li he anunciat, de fet pràcticament és el mateix que ja vam desglossar arrel d’una pregunta. No recordo ara si del seu grup parlamentari o d’un altre, en unes preguntes del mes de maig, aquí hi ha hagut molt poca variació i per tant, ja no m’hi estenc més.
Li deia que en qualsevol cas em sembla important fer una reclassificació en el sentit que els hi passo a explicar.
Un nombre significatiu de les factures que han estat presentades a l’INAF, acabaran formant part dels comptes de l’AREB, un cop aquest hagi formalitzat la subrogació d’aquest organisme en els contractes que inicialment va subscriure l’INAF.
Efectivament, en esclatar l’afer BPA, l’INAF va contractar un seguit de serveis, alguns dels quals encara s’estan prestant, que un cop constituït l’AREB, són propis d’aquest organisme, i per tant, finalment formaran part del pressupost d’aquest organisme i seran pagats des d’aquest organisme.
Així si féssim ja aquesta reclassificació, les mateixes xifres globals que li he dit abans, quedarien d’aquesta altra manera:
AREB: factures rebudes: 10.961.732,71 euros, de les quals ja hauria pagat 1.875.690,71 euros i pendents de pagar: 9.086.000, 42 euros.
L’INAF hauria rebut factures per 724.055 euros, de les quals n’hi hauria 299.761 euros ja pagats i pendents de pagar 424.294 euros.
I Govern no varia, són les mateixes xifres, són les factures de serveis contractats directament per Govern, doncs per fer front a qüestions derivades de tota la qüestió BPA.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre pel detall de les explicacions. De fet, la pregunta venia en relació amb algunes notícies que havien aparegut a la premsa que podien citar els costos de la crisi BPA en una forquilla que anava dels 13 als 25 milions d’euros. Una forquilla molt gran i preocupant, i d’aquí doncs la motivació de la pregunta.
Hem parlat en consells anteriors de les depeses incorregudes en temes de comunicació, ho vam parlar en un dels primers consells, que es va tractar de control al Govern. No vaig fer cap crítica sobre aquesta despesa, si ho recorda perfectament, però a banda d’aquests conceptes sí que hi ha altres aspectes jurídics que han obligat al Govern, a d’altres despeses a partir del moment que es constitueix l’AREB.
Tenim present que estem pràcticament a la recta final del pressupost 2015 i que ben aviat ens tocarà analitzar el pressupost 2016, doncs hem pensat que era un bon moment per començar a conèixer l’abast del que podria ser aquesta crisi que entenem nosaltres que d’alguna manera, -i potser ja en les repreguntes-, pot arribar a afectar al que és el pressupost del 2016.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament, tota aquesta qüestió tindrà un impacte en el pressupost de l’Estat, que també m’agradarà estendre-m’hi. En gran mesura quedarà atenuat, amb aplicació del que preveu la Llei de l’AREB, però inicialment hi haurà un impacte i ara intentaré també detallar-lo.
M’agradaria aclarir un aspecte que és important. Atenent a la pregunta que vostè formulava, les xifres que he donat responen a factures ja rebudes, per tant en principi, serveis ja prestats i que fins ara han estat facturats als diferents organismes que els han contractat i en la mesura que s’ha pogut o que s’ha pactat, s’han anat pagant.
En res això ens ha de confondre amb la xifra global que pugui acabar derivant-se de la gestió de tot aquesta afer. A hores d’ara jo no sóc capaç de tancar-li aquesta xifra perquè hi ha molts contenciosos oberts que poden tenir derives ara impensables. I per tant això es fa difícil de veure.
Però en tot cas, sí que em sembla important la referència que vostè feia en totes aquestes xifres que han anat sortint als mitjans de comunicació en una forquilla, com vostè deia. N’han sortit moltíssimes però remetent-nos als darrers dies, aquesta xifra d’entre els 13 milions i 25 milions d’euros, però...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant sis us plau....
El Sr. Jordi Cinca:
....circumscrits a una qüestió molt puntual, que és un servei en concret, que és el de la firma Pricewaterhouse per l’auditoria dels comptes que han de poder passar de BPA al banc pont.
Això és un servei només, tot aquest afer i totes aquestes xifres no inclouen només això, inclouen moltes altres qüestions. Per tant, potser amb les preguntes, per ara no allargar-me i no sobrepassar el temps que ens dóna el síndic, dir-li només això, que aquí estem parlant de tot, no estem parlant d’això que posava en aquesta forquilla de 13 milions i 25 milions que és una cosa molt concreta, que és el tema de Pricewaterhouse, que també intentaré en la mesura que pugui, concretar-li més.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, tenim present que les despeses en les quals ha incorregut el Govern ja les coneix, i vostè les ha detallat aquí. I d’altra banda, les obligacions que té l’AREB en base a la llei que va permetre la seva constitució, l’article 41.3, on l’obliga a presentar amb la previsió suficient, que no sé si ja s’ha fet, de remetre al ministeri competent en matèria de finances les despeses en les quals pugui incórrer, perquè puguin ser incloses en el pressupost. I d’altra banda, l’article 44.3 on d’alguna manera ve a dir que hi ha l’obligació per part de l’AREB de presentar un informe trimestral sobre la gestió i actuació de l’AREB, en què justifica entre altres aspectes les actuacions de caràcter econòmic. No continuaré llegint, ja m’entén vostè el que li vull dir. I atenent que sí que és cert, que és difícil acabar sabent l’impacte final, pel que entenc, i estic segur que és així, el Govern de cara al 2016 és possible que prevegi una sèrie d’aprovisionaments per fer front a aquestes contingències que poguessin arribar.
Llavors la pregunta seria: quins aprovisionaments té pensat Govern de cara el pressupost 2016?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca.
Sí efectivament crec que ho ha explicat perfectament. Els passos a seguir són els que vostè acaba de dir. Sí que li puc dir que el Govern aquesta setmana ha rebutjat el projecte de pressupost que ha aprovat l’organisme de l’AREB, el seu consell d’Administració. Ara el ministeri l’estem analitzant, jo diria que potser no és la paraula en aquest cas en concret, però que el que estem és coneixent-lo, entenent-lo, i sobretot ja estem elaborant el projecte de llei que haurà d’acompanyar la tramesa d’aquest pressupost al Consell General. Aquest és un precepte fonamental. No esperarem a presentar el pressupost del 2016 per incloure-hi això. El que farem és presentar un projecte de llei específic pel que fa al pressupost que ha previst l’AREB per fer front a les despeses previstes per aquest exercici 2015.
El que sí que hi haurà en el pressupost del 2016 és el projecte de pressupost ordinari de l’AREB per un exercici, diguem, més normal, perquè el gruix amb una proporció molt gran -ara li explicaré- del pressupost que es preveu, pugui acabar sent necessari per fer front a tot l’afer BPA per part de l’AREB, formarà part d’aquest projecte de llei específic que presentarem els propers dies o setmanes al Consell, un cop tinguem...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sr. síndic.
…un cop tinguem analitzat el pressupost i un cop tinguem constituït el projecte de llei.
Ja per acabar, perquè em sembla que al final és la xifra significativa, l’AREB, el que ha previst en aquest projecte de pressupost, com a xifra global, és un pressupost de 21.600.000 euros. Tots els conceptes, després si vol podem entrar en aquest aspecte de l’auditoria de Price. La resta de conceptes quasi bé li demanaria que, quan trametem el pressupost, si convé, farem una compareixença, el detallarem, penso que no tant jo sinó els mateixos responsables de l’AREB, i podrem entrar en absolut detall.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Potser no ho he entès bé, si és així em corregirà el Sr. ministre.
Entendria llavors que l’aprovisionament com li he demanat, que preveu Govern en el seu pressupost es limitaria als 21,6 milions d’euros que presenta l’AREB?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Com li deia, entenem que el que correspon, havent-se ja constituït l’AREB el mes d’abril, havent tingut ja una visió molt àmplia i podent fer unes previsions, amb risc d’error però ajustades ja a un coneixement profund del dossier, aquest pressupost no té cap sentit que ens esperem a què s’aprovi el pressupost del 2016, entre altres coses perquè hi ha compromisos, hi ha obligacions a les que ja s’ha de fer front. I per tant, el que faríem és, entrar aquest projecte de llei acompanyat, aquest pressupost, acompanyat d’un projecte de llei de crèdit extraordinari per tenir la dotació per poder fer la transferència necessària a l’AREB.
Això vol dir que l’AREB, que aquest pagament o el cost final de tot això s’haurà de sufragar des de l’Estat a través d’aquesta transferència? No. Això el que vol dir és que el trànsit mentre no es poden obtenir els diners que preveu la pròpia llei de l’AREB en el seu article 15.3, sí que s’hauran de sufragar, Ho preveu la pròpia llei, doncs, a través d’aquesta financiació, per dir la redundància amb el que estem dient tots aquests dies, financiació pont. La llei de l’AREB en el seu article 15.3 deixa clar que el gruix d’aquesta despesa, d’aquests 21.600.000 euros han de sortir o bé dels diners que s’obtinguin de la venda de l’entitat pont, o bé a càrrec de l’entitat objecte de resolució en qualitat, en aquest cas l’AREB, de creditor preferent. I per tant, això és el que s’acabarà fent, però mentrestant s’han de pagar els serveis que s’estan obtenint, i això es faria a través d’aquest projecte de llei de crèdit extraordinari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
M’ha quedat bastant clar, gràcies per les explicacions, perquè per les possibles afectacions o com s’inclourà de cara el pressupost 2016, voldria demanar-li, doncs, a les possibles afectacions al pressupost 2015 en relació, per exemple, a les factures ja sufragades per part del Govern, des de quines partides s’han pogut fer-hi front, si des d’una partida d’assessoraments o contenciosos, o si això ha obligat al Govern a fer algun altre tipus o de buscar algun altre tipus de partida renunciant, doncs, a algun altre projecte.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Entenc que es refereix al milió dos-cents vint-i-dos del Govern. Doncs, efectivament s’han utilitzat diferents partides en primera instància d’assessorament que tenia el Govern, i en altres casos s’han desplaçat, no tinc aquí la relació, sincerament, de partides ja existents al pressupost, doncs, demanant un esforç als ministeris, o senzillament perquè es veu a través de l’execució que no acabaran sent utilitzades, doncs, s’han desplaçat per pagar aquest 1.222.965 euros que com li deia, a més a més, està pràcticament tot liquidat, 1.180.239 euros.
Per tant, aquí, del conjunt de factures que ha rebut el Govern, només queden pendents 42.726 euros. Per tant, ja s’ha anat fent front, en primera instància en partides d’assessoraments i partides, diguem-ho així, alineades al que estem pagant, i quan no n’hi ha hagut prou, doncs, tirant d’altres partides amb coses que es deixaran de fer o que senzillament ja es veia que no s’anaven a liquidar.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Faré en aquest cas una última repregunta.
De l’import que m’ha dit en anterioritat, que s’aprovisionarà de 21,6 milions d’euros, si no és el cas, doncs, ja, vostè mateix em corregirà, hauríem d’entendre que forma part del que seria el futur valor del banc?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Són dos coses diferents i que jo crec que no les hem de barrejar. Una cosa és que el banc s’acabi venent per una quantitat ix, i que aquesta quantitat sigui suficient perquè l’AREB, que és qui estarà formalitzant aquesta venda, al cobrar, doncs, pugui retornar els diners al Govern. Aquí és una de les qüestions que precisament estem ara discutint. Com s’ha de formalitzar? Aquí hi ha dos possibilitats, bàsicament, i de fet la llei així ho apuntava, ja. Hi ha la possibilitat de fer senzillament una transferència corrent per les quantitats que vagi necessitant l’AREB dins d’aquest pressupost de 21.600.000. No vol dir que el primer dia s’hagin d’enviar 21.600.000, això és una previsió, tant de bo s’acabi necessitant molt menys. Avui ja sabem que han rebut factures per 10.900.000. Per tant a aquestes s’hi haurà de fer front. Per tant, fins als 21.600.000 veurem com van succeint-se els esdeveniments, veurem com van evolucionant les possibles contingències que vagin apareixent. I per tant, ells han fet una precisió, doncs, suficient i que ja explicarem al presentar el pressupost o ja ens explicaran al presentar el pressupost.
Però en tot cas, el que es faria, hi ha dues possibilitats, com li deia, aprovar el projecte de llei, i per tant, que el Govern tingui la facultat de tenir una partida per anar fent transferències corrents, com si fos un capítol 4, a mesura que l’AREB necessiti diners, senzillament una transferència corrent, o fins i tot, a la pròpia llei, en el 15.3, preveu que el Govern pugui formalitzar un préstec amb l’AREB de manera que encara quedarà més clar que un cop ells recuperin diners per la venda, els han de reemborsar, com hauria de fer qualsevol creditor amb qualsevol préstec.
Bé això hem de veure com es formalitza, és una situació novadora que no ens hi hem trobat, i hem de veure quina és la millor fórmula. Però en tot cas, el que vol dir això, és que el Govern demanarà a través del projecte de llei tenir l’autorització per anar fent dotacions a l’AREB a mesura que les necessiti, fins aquest màxim del pressupost, si és que el pressupost és aprovat per la Cambra. I un cop fet això, i tancades les necessitats i feta la venda, doncs, la venda servirà per tornar aquests diners.
Això té a veure amb la valoració?
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. Jordi Cinca:
Home, ha d’haver-hi una correlació, però no té perquè. Vull dir, la valoració del banc és una cosa, el preu que s’acabi obtenint en serà una altra, i a més a més, insisteixo, la llei preveia una alternativa. Imaginem-nos, a hores d’ara m’és impossible contestar a això, que la venda no donés per pagar això! Hi ha una altra possibilitat que també diu el 15.3, que és senzillament, el banc en resolució és el que hauria de fer front a aquestes despeses.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes, hauríem de passar a la pregunta 18. La pregunta 18 i la pregunta 19 són preguntes presentades pel Sr. Jordi Gallardo Fernández. Amb conversa amb el Sr. conseller, hem acordat que passaríem directament a la pregunta 19, i dins d’aquesta pregunta 19 també es pregunta allò que està inclòs en la pregunta 18.
Passem doncs a la pregunta 19.
19- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al nombre de persones contractades pel Govern i els comuns procedents del Servei d’Ocupació.
Fou registrada amb el número 887 i s’ha publicat en el Butlletí núm. 32/2015, del 15 de setembre.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
Teniu la paraula.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Vista la publicació dels indicadors del Govern el passat 10 de setembre segons els quals el nombre de demandants en recerca al Servei d’Ocupació és un 22,8% menys que el maig del 2014.
Atesos aquests antecedents, es pregunta: pot informar Govern del nombre de persones contractades pel Govern i els comuns procedents del Servei d’Ocupació entre el període 1 de gener del 2015 i 31 d’agost del 2015?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula, el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Si em permet, Sr. síndic, aquesta la teníem pensada des del Govern de contestar-les tant jo com la Sra. Rosa Ferrer, perquè també és la titular, la que ha de gestionar l’objecte de la pregunta, però miraré de contestar, perquè em sembla que en una part de la meva contesta, es contesta també una part de la que em pertocava, per dir-ho així. I en tot cas hi hauria el complement d’informació de la Sra. Rosa Ferrer. Ho lamento, perquè amb tot el permís dels Srs. consellers i del Sr. síndic.
A veure, per anar ràpid posant tots els detalls. El Govern ha contractat des del febrer del 2015 fins a l’agost del mateix any un total de 189 eventuals i n’ha donat de baixa 137. El flux de treballadors eventuals en aquest període sempre ha estat així. Vull dir que quan parlo d’això no és una particularitat d’aquest Govern. Ha sigut i ara m’explicaré, una constant independent dels governs que hi han hagut anteriorment.
Hem de tenir en compte, doncs, que el personal eventual que treballa en l’àmbit de l’educació es dóna de baixa a finals de juny. A més a l’inici de l’estiu es contracten nous eventuals com a personal de refugis i com a guies culturals, entre altres.
En aquest mateix període també s’han contractat 35 alts càrrecs, també cal dir-ho, perquè se’m fa la pregunta per la nova legislatura, inclòs jo mateix, ministres, secretaris d’Estat i d’altres persones.
Les altes, que fa potser la finalitat de la seva pregunta, perquè el demés és bastant recurrent del que passa els últims anys. Les altes de personal fixes han estat 4 secretaris judicials. Aquests han estat contractats com a contractuals i es poden adherir al nou pla de pensions, i aquí diem ho tot, ja que han estat contractats entre el juliol i l’agost. En el mateix període hem donat de baixa un funcionari per prejubilació.
Això és el que hi ha.
Així doncs, si volia saber quants treballadors ha contractat el Govern de forma fixa abans de l’aplicació de la nova llei, -no sé si és això, faig una especulació, ja m’ho dirà-, del pla de pensions, és cap. Perquè a demés els 4 que hem contractat independentment del que li he dit, que és recurrent els últims anys eventuals, des d’un punt de vista que paren. I també és difícil de contestar a la seva pregunta, i no està feta amb maldat, perquè havíem de fer varis talls, però jo miro de contestar-li amb les dates que vostè em dóna.
Per tant, cap.
I també dir que més enllà de xifres que us acabo de detallar, vull recordar que durant el mes de juny fins a finals del mes d’agost és normal que hi hagi variacions entre altes i baixes dins del personal contractat per part del Govern, especialment pel que fa als treballadors eventuals.
A finals de juny es donen de baixa els treballadors eventuals que treballen en l’àmbit de l’ensenyament. A més entre el juny i el juliol, es contracten nous treballadors eventuals per fer front a les necessitats de la temporada d’estiu, com els guies culturals, ja ho he dit, i personal de refugis.
Simplement per lligar-ho una mica, surt a l’estadística, i si de cas li deixaré ja a la Sra. Rosa Ferrer a les rèpliques o la dúplica per fer-ho el més senzill que podem.
Vostè fa referència en la seva exposició de motius a 108 treballadors. Jo penso que fa referència a les 108 persones que treballen, que estan inscrites al Govern perquè ho paga el Govern, però treballen per les diferents 7 corporacions locals, els 7 comuns de les Valls d’Andorra.
I en definitiva, em sembla que en línies generals ja he contestat a la seva pregunta, falta el complement de la pregunta que han volgut el Sr. síndic i vostès mateixos que es contestessin de forma conjunta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sra. ministra, si vol complementar la resposta.
La Sra. M. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic.
De fet ara ja contestaré la pregunta 19 en concret que és la que fa referència concretament al Servei d’Ocupació, en relació a les persones que han estat ocupades pels comuns i pel Govern que provenen del Servei d’Ocupació.
En el període de l’1 de gener a finals d’agost, el 31 d’agost del 2015. Hi ha dos programes del foment del treball a persones desocupades en què pugui ser la beneficiada l’Administració pública, que puguin treballar en l’àmbit de l’Administració pública.
Els dos programes, un és per persones contractades per Govern i l’Administració de Justícia, i tenim les dades d’aquest programa. I l’altre és dels comuns, entitats parapúbliques, i entitats de dret públic, que n’és l’altre programa.
El programa d’ocupats per Govern i la Justícia per a l’any 2015 són 122. I els comuns, les entitats parapúbliques i les de societats públiques són 106.
D’aquests, per Govern 115, comuns 89. Aquesta és la resposta concreta a la pregunta del Sr. Gallardo.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Primer faré el que seria una rèplica a la intervenció de la ministra i potser afegeixo algun comentari al que ha explicat el cap de Govern.
La crisi econòmica ha suposat sense cap mena de dubte, doncs, l’obligació de posar en marxa polítiques actives d’ocupació per part de l’Administració. No vénen d’ara. Potser s’han accentuat o s’han incrementat pel fet que la crisi s’ha agreujat, amb l’objectiu de fomentar la contractació en el servei privat dels treballadors desocupats inscrit, en el Servei d’Ocupació, i no la perversió del sistema que pot representar l’augment de les contractacions per part de l’Administració o de les administracions en detriment de les contractacions d’aquests mateixos treballadors per part del sector privat.
Si la tònica ha d’acabar sent la de contractar directament les administracions, estaríem, al meu entendre, incorren, d’una banda, en una contradicció amb el que fixa el propi reglament regulador del programa per fomentar el treball temporal en benefici de la col·lectivitat, que en la seva exposició de motius determina que el programa per fomentar la contractació indefinida dels treballadors desocupats pretén fomentar la contractació en el sector privat dels treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació en situació de recerca.
I de l’altra, s’estaria produint una competència directa, i ho entenc així jo també i deslleial, amb el sector privat atès que en molts casos els treballadors contractats acaben fent tasques o feines de manteniment que d’externalitzar-se, a condició que es contractés o que la persona que assumís aquestes feines hagués de contractar un mínim de persones al Servei d’Ocupació, puguin representar en el context actual la subsistència de petites i mitjanes empreses en el sector de la construcció.
Segons les dades del Ministeri de Treball les contractacions a 31 de gener em quadren amb les dades que em donava la ministra, però 186 treballadors, podríem dir, per part del sector públic, i al mateix temps 20 treballadors contractats pel sector privat.
És una evidència, atès això, és la meva opinió, potser es pot discrepar, que el servei no respon a les necessitats reals. Aquesta mateixa setmana sortia, i penso que de manera honesta, la secretària d’Estat reconeixent que s’havia de fer alguna cosa en el Servei d’Ocupació. És un Servei d’Ocupació que en origen es va crear per donar resposta a d’una manera diferent al que demanava el mercat laboral, però que hi ha d’haver d’anys anteriors per part de la patronal, sobretot, i dels mateixos treballadors, aquest servei no està donant resposta i requereix, al meu entendre, doncs, i al nostre entendre, una reforma urgent, que hem conegut aquesta setmana, doncs, que ja s’està entrant, i que potser en alguna repregunta tindria interès en conèixer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, la veritat és que tot és millorable, i amb aquests termes, per començar pel final de la seva intervenció, tot és millorable. Ho deia el ministre portaveu. Ara no cal obviar que els programes de foment per a l’ocupació han funcionat, que el Servei d’Ocupació ha fet la seva feina. Però evidentment no tot és pel Servei d’Ocupació. També hi ha hagut una millora als indicadors econòmics, no vull insistir, també ho demostren, tot i que no tiro pas coets dient això.
Però hi ha hagut una gran feina, per tant, tot es pot millorar des d’un punt de vista del Servei d’Ocupació, però jo penso que els programes que s’han fet al llarg d’aquesta últims quatre anys també serveix d’alguna cosa, per passar dels 1300 a menys de 500, que dit passant, és la dada més baixa d’aturats des que, jo personalment sóc cap de Govern.
Ara bé, jo no defugiré la seva pregunta, perquè no és una pregunta, és una dúplica. És veritat que jo mateix com a cònsol d’Escaldes vaig començar aquest programa, és va instaurar al Govern d’Andorra. Penso que ha donat els seus fruits. No pot haver-hi una continuïtat per sempre d’aquest programa. Aquest programa també té les seves limitacions. Són per 6 mesos. A més a més hi ha la voluntat que en nom de l’equitat no siguin sempre els mateixos, algunes vegades ens veiem obligats a agafar els mateixos.
Hi ha una altra cosa que és molt important i que potser no s’ha dit, és que a la que tinguin una oferta del sector privat han de deixa de fer aquest programa més enllà... no vol dir que vist que estan ocupats ja pels comuns o pel Govern, han de deixar de buscar la feina al sector privat. Hi ha tot de condicionants que van en el sentit que verdaderament ja és una sinergia, des del punt de vista, estem parlant de persones que s’acostumin.
Per tant jo li diré sincerament Sr. Gallardo, una mica la política és aquest equilibri de coses, nosaltres tenim pensat de continuar aquest programa. Ja sé que hi ha queixes...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau...
El Sr. cap de Govern:
Acabo, Sr. síndic.
...però és veritat i vostè té raó, que no podem i sobretot si les coses van millorant, fer que aquest programa continuï de forma continuada amb els anys. I per tant, també ens haurem de plantejar què passa amb aquelles famoses millores del Servei d’Ocupació, o els perfils d’aquella gent que estaven ocupades o que no poden trobar feina, i que únicament troben feina dins de l’Administració, que és una ajuda perquè és un neguit per moltes famílies a hores d’ara que passem dificultats. I ho dic públicament per quadrar els números a final de mes.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Entrem en el temps de les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí gràcies Sr. síndic.
No voldria que entengués amb les meves paraules que el Servei d’Ocupació no està fent la feina. Jo el que insisteixo és que potser l’objectiu i les eines que facilita el Servei d’Ocupació no està responent a la demanda del mercat. Aquest Servei d’Ocupació ha arribat a tenir durant el 2014 puntes de contractació de 280 persones, quan en el mateix període el sector privat només ha contractat 40 persones. Per tant, vist aquestes puntes i aquesta disparitat, jo voldria fer una primera repregunta:
Si em pot informar Govern de quin percentatge ha representat el total de les contractacions per part de les administracions i parapúbliques sobre el nombre de desocupats en recerca durant el 2014?
El Sr. síndic general:
Gràcies
Per part de Govern, Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Esperi, la Sra. ministra potser ho sap millor que jo, però per una regla fàcil, deu haver representat entre un 10 i un 15%. És a dir si vostè el que em demana és si aquesta gent......home depèn Sr. Gallardo! No és el mateix el percentatge quan es té 1300 aturats que el percentatge quan se’n té 500. Però insisteixo, més enllà del percentatge, l’important és que ha fet un servei. Però que no hi té d’haver una continuïtat de forma indefinida perquè la veritat, l’objectiu era d’ajudar a la gent, i jo la meva voluntat és de continuar-ho fent al 2016 perquè tot i que les dades són millors, jo sóc conscient que la situació encara no està bé. Per tant aquesta gent ho necessita, és veritat que s’ha de fer aquesta reflexió al tomb del Servei d’Ocupació, però li diré una cosa. No hem oblidat, no és tot des d’un punt de vista d’una cosa que jo penso que està bé el que hem fet, però també hem fet polítiques des d’un punt de vista de desgravacions fiscals. Penso a hores d’ara amb la Llei de societats, que per agafar gent es deduïen i per exemple, jo dono una dada, 850.000 euros s’han deduït pel fet de noves contractacions. Això també i no se’n parla suficientment és una altra política de foment a l’ocupació. També diferent de l’aplicada al que fa referència a persones destinades al servei a les col·lectivitats o a l’Administració central.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Jo he fet uns percentatges que potser m’equivoco, ja ho avanço, i si és així la ministra o vostè mateix Sr. cap de Govern em corregirà.
Segons els percentatges que he fet jo, en base a la publicació del Servei d’Estadística. Durant el 2014 sobre el nombre de desocupats en recerca, les contractacions de Govern, comuns i parapúbliques van representar un 24,4%, i al mateix període les contractacions per part del privat, van representar un 4,2%. I en el que portem d’any fins al juny, estem parlant per part de les administracions, d’un 23,6, i per part de Govern, un 3,5. Per tant això, penso que reforça el que li he dit en un principi, que és que aquest programa serveix per ajudar a algunes persones però no respon a l’objectiu final amb el qual es va crear, que és incentivar la creació de llocs de treball sobretot al sector privat, com bé posa de manifest la part patronal des de fa ja molt temps.
Dit això i penso que veient que és una preocupació compartida i que nosaltres ja vam anunciar fins i tot abans en campanya, que el Servei d’Ocupació s’havia de replantejar, la pregunta és:
Quins són els objectius que pensa replantejar per fomentar la creació de llocs de treball dins del Servei d’Ocupació i com es pensa fer?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Contesta la Sra. ministra.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Ferrer:
Gràcies Sr. síndic
Bé només una prèvia. El programa que es crea en relació al Servei d’Ocupació pel programa de treball en benefici de la col·lectivitat de persones que estan inscrites al Servei d’Ocupació, en realitat es crea, i ho diu la pròpia exposició de motius amb l’objecte d’assolir la contractació temporal de treballadors desocupats i inscrits al Servei d’Ocupació en situació de recerca per fer treballs que contribueixen a donar un servei en benefici de la col·lectivitat i ensems a pal·liar temporalment però de manera àgil i immediata els efectes de la crisi en moltes famílies en espera de què s’activi l’economia.
Per tant, són programes que tenen vocació de ser temporals, que en funció del creixement econòmic, i que hi hagi major demanda de llocs de treball al mercat laboral aniran desapareixent aquest tipus de programes. Però són per donar solució a un problema en un moment determinat, que és el de la crisi econòmica. I en valor absolut, les persones ocupades per l’Administració des de l’any 2012, que s’inicia aquest programa, han anat disminuint i per exemple, en el mateix període del 2014 i 2015, la diferència és de menys 16 persones. En realitat, a mesura que la gent va trobant feina, menys persones integraran aquests programes. Aquesta és la vocació dels programes. I també s‘ha de tenir en compte que el número de persones desocupades i en recerca de feina ha minvat substancialment. A l’any 2012 eren 1086, entre les que buscaven feina i les que volien millorar el lloc de treball que ja tenien. La recerca de feina de desocupats era 907.
Al 2013, 802, 622 i 478 aquest any. En aquest període, parlo del període concret, no anual, del gener a l’agost. Per tant, a mesura que vagi disminuint la demanda de persones que estiguin en situació d’atur, podrem anar disminuint aquest tipus de programa i implementar-ne d’altres.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau...
La Sra. Rosa Ferrer:
I per acabar, per incentivar el sector públic, que les 40 i escaig places que deia, recordar que són contractes indefinits, no temporals, que és fonamental i hi ha tot un seguit de programes i que tenen la seva virtut i la necessitat, però el que passa és que s’ha d’ajustar sobretot el que és l’intercanvi de dades i també millorar que les empreses facilitin quan realment demanen feina, vinguin al Servei d’Ocupació a oferir els llocs de treball que hi ha. Que també a vegades això és el que no passa.
Com que la situació està millorant i el Servei d’Ocupació ha servit i ha tingut una utilitat òptima i ho ha fet molt bé per aquest període, com que la situació millora, ara el Servei d’Ocupació s’ha d’anar adaptant a la nova situació de millora econòmica i d’oferta de llocs de treball. Acabo aquí però després estic disposada a contestar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, voldria fer una repregunta.
La primera seria si aquestes 186 persones que estan a dia d’avui contractades, estan ocupant, -potser m’equivoco-, places vacants del Govern? I si aquestes persones un cop contractades pel Servei d’Ocupació, -dic pressupostàriament parlant-, reben la formació en riscos laborals?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, Sra. ministra.
La Sra. Rosa Ferrer:
Sí Sr. Gallardo, això es paga des de la partida del Departament del Servei d’Ocupació que és el que fa front a aquest programa. Per tant, no coincideix amb places concretes dins de l’Administració. És personal de suport i en realitat la vocació del programa era aquest, el d’ajudar a aquelles persones que estaven sense feina i de forma temporal. I es paga a través del capítol del Servei d’Ocupació, l’assignació pressupostària que hi ha. Si vol li puc dir, parlo sempre del període que hem fet els número que vostè em demana, de gener al mes d’agost. L’any 2013 es va liquidar 1.539.000 euros. Al 2014, 1.599.000 i aquest any 1.506.000. Hi ha menys persones, també es reflecteix amb les liquidacions pressupostàries. I provenen de la partida destinada del Servei d’Ocupació, en aquest programa en concret.
Espero que hagi contestat la pregunta que m’ha demanat
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general.
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí li havia demanat també...
M’ha quedat clar que no, la primera part de la pregunta. Però li demanava també si aquestes 186 persones, com les altres persones que contracta el Servei d’Ocupació, en el moment de ser contractades, si reben la formació en riscos laborals?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Rosa Ferrer:
Sí gràcies Sr. síndic.
Quan així ho exigeix el lloc de treball al qual van destinat, sí. Sí senyor la reben la formació, i les formacions que siguin necessàries.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Jordi Gallardo:
Bé doncs, jo tenia entès que no i per això li feia la pregunta perquè haguéssim acabat en una contradicció que el mateix Departament de Treball que inspecciona a les empreses i que si detecten en un accident de treball o en una visita que una empresa ha contractat un treballador i que no ha fet aquesta formació, pot rebre una sanció del Departament de Treball. Ens sorprenia per les informacions que teníem, que el mateix Departament de Treball que acaba contractant persones mitjançant aquest programa no oferís aquesta formació, però vostè em diu que sí i, per tant, jo dono per bona la seva explicació.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No hi ha més repreguntes...
Bé, si no hi ha més repreguntes i havent acabat les preguntes i no havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 18.48h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 24 de setembre del 2015
1- Pregunta amb declaració d’urgència al Govern, presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 23 de setembre del 2015, relativa a l’augment de les cotitzacions a la CASS, (Reg. Núm.
2- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la negativa a cedir l’Estadi Nacional per al partit d’Europa League entre el Lusitans i el West Ham, (Reg. Núm. 867).
3- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la nova estació d’autobusos, (Reg. Núm. 868).
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la distribució dels euros andorrans, (Reg. Núm. 869).
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la simulació “anunciada” del càlcul corresponent a l’import de la prestació de jubilació que rebran els treballadors públics una volta entrada en vigor la Llei 23/2014 i als reglaments de desenvolupament de dita llei, (Reg. Núm. 870).
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a les recomanacions emeses pel departament d’estat dels EEUU per lluitar contra el blanqueig i els crims financers, (Reg. Núm. 871).
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a les mesures que té previstes Govern per situar l’endeutament de l’Estat per sota del 40%, (Reg. Núm. 872).
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al cost de l’avaluació del rati sobre Andorra per part de Fitch Ratings, (Reg. Núm. 873).
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a saber la raó per la qual no s'ha complert el termini màxim de tres mesos previst en l'article 15 de la Llei qualificada 23/2014 que obliga a elaborar el reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment del pla de pensions, (Reg. Núm. 877)).
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a saber quines inversions en dipòsits a termini i amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat ha realitzat Govern durant aquests 3 mesos, (Reg. Núm. 878).
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a saber quina és la partida pressupostària que tenia assegurada Govern en el pressupost 2015 i quina és l’execució pressupostària real fins la data per assumir totes les obligacions derivades de la Llei 23/2014 en la seva disposició final quarta, (Reg. Núm. 879).
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa als problemes legals per a la biotecnologia, (Reg. Núm. 880).
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a la documentació policial trobada al Carrer de les Boïgues, (Reg. Núm. 881).
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al total de la recaptació impositiva durant el 2014 i el 2015 respecte de les previsions inicials del Govern, (Reg. Núm. 882).
15- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa a les mesures previstes pel Govern per reactivar l'economia interna, (Reg. Núm. 883).
16- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarès Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al protocol previst per a l'arribada dels refugiats i quin nombre de persones es pensa donar acollida, (Reg. Núm. 884).
17- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al cost total dels serveis relacionats amb la crisi de l'entitat Banca Privada d'Andorra, (Reg. Núm. 885).
18- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al nombre de persones contractades pel Govern com a personal de l'Administració pública, (Reg. Núm. 886).
19- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de setembre del 2015, relativa al nombre de persones contractades pel Govern i els comuns procedents del servei d'ocupació, (Reg. Núm. 887).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
