Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 11/2018
Sessió ordinària del dia 14 de juny del 2018
El dia 14 de juny del 2018, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 50/2018, que és el següent:
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Maria Ubach Font, Ministra d’Afers Exteriors; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Gilbert Saboya Sunyé, ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Eric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports; Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut i Eva Descarrega García, ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.34h)
El Sr. síndic general:
Bon dia tothom.
Bé, abans d’iniciar amb l’ordre del dia previst, us recordo que segons disposa l’article 130 del Reglament del Consell General, el temps total per substanciar una pregunta, incloent també la rèplica i la dúplica, no pot excedir de vuit minuts dividits en parts iguals. I que finida la resposta del membre del Govern, si un conseller general ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per un minut per tal que formuli una repregunta estrictament sobre la mateixa matèria, i el membre del Govern disposarà per la resposta del mateix temps.
Passem doncs amb aquest punt únic.
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral.
Us informo que s’han presentat quatre preguntes amb caràcter urgent, admeses a tràmit per la Sindicatura i que figuren en primer lloc del llistat.
Procedim doncs amb la primera pregunta.
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 11 de juny del 2018, relativa als serveis que garanteixin la planificació familiar i l’educació sexual i reproductiva a Andorra.
Fou registrada amb el número 868 i s’ha publicat en el Butlletí número 53/2018 de l’11 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Fa poques setmanes va ser publicat l’Atles de la Contracepció a Europa, en el qual Andorra es troba en la pitjor situació relativa a les polítiques relacionades amb l’accés a mètodes anticonceptius, al subministrament d’informació en línia i l’assessorament sobre planificació familiar.
La importància de disposar de serveis públics i accessibles que ofereixin una educació i assessorament adequats en matèria sexual i reproductiva ajuden a prevenir problemes de les persones tal com, embarassos no desitjats, maternitat precoç, SIDA i altres malalties de transmissió sexual, entre d’altres.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta:
Ens pot explicar Govern:
Quina valoració fa en quant a aquests resultats d’Andorra presentats a l’Atles de la Contracepció?
Quines polítiques relacionades amb la planificació familiar i la salut sexual i reproductiva es fan actualment a Andorra?
I quines considera Govern que es podrien implantar a curt, mitjà i llarg termini?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
En quant a la valoració dels resultats de l’Atles de la Contracepció, un cop estudiada la metodologia, creiem que no acaben de reflectir la realitat del nostre país ni tenen en compte la dimensió ni les nostres peculiaritats de funcionament.
És un estudi amb limitacions perquè interpreta dades com a negatives quan no les disposa per ser valorades.
En el cas d’Andorra, a diferència d’altres països inclosos en l’estudi, no s’especifica la font d’informació de les dades.
Referent a la seva altra pregunta, les polítiques actuals relacionades amb la planificació familiar i la salut sexual, comprenen des de les polítiques preventives i d’informació, d’assistència i consell sanitari tant per part dels metges de capçalera com els ginecòlegs i les infermeres de la consulta mèdica.
I finalment s’impulsen accions de comunicació i informació dirigides a tota la ciutadania, el que no limita ni la seva revisió ni el disseny de noves polítiques a curt, mitjà i llarg termini en les que estem treballant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, suposo que jo quan analitzo aquests tipus d’estudis o d’anàlisis, potser no em fixo tant amb les fonts però una mica les interpreto com a publicacions i com a fonts d’aprenentatge de millora. Més aviat el que intento sempre és buscar la part positiva que es pot trobar d’això i quins aspectes de millora es poden introduir a l’hora de poder anar cap a una resolució o per a una equiparació amb la resta d’entorns.
Evidentment les nostres peculiaritats són diferents a les de molts d’altres, però amb aquest aspecte hi ha un consens internacional en el qual doncs cal fer una sèrie d’accions que són necessàries.
Potser és un tema que a molts els hi sembla poc important, potser poc rellevant, potser no els hi agrada o els incomoda parlar d’aquest tipus de tema. Però en definitiva del que estem parlant és de salut i estem parlant de salvar vides i de prevenir malalties molt greus. I d’això és el que volia parlar jo.
Els programes de planificació familiar i de salut sexual i reproductiva tenen l’objectiu de salvar vides i de millorar la salut de les persones que se’n beneficien. Gràcies a aquests programes públics es redueix la mortalitat materna, es poden prevenir embarassos no desitjats, i per tant avortaments, i es poden prevenir malalties de transmissió sexual.
I com estem parlant i ens agrada parlar dels objectius de desenvolupament sostenible, invertir en aquests tipus d’accions, proporcionar i educar en l’ús dels mètodes anticonceptius és donar resposta a molts d’ells.
El mateix comissari de drets humans del Consell d’Europa va publicar un informe on reclama que cal garantir l’accessibilitat i l’educació en aquesta matèria seguint les recomanacions internacionals relacionades amb els drets humans i amb els estàndards de l’OMS.
A principis dels anys 90, al nostre país es va començar a treballar en aquesta línia amb la creació de la consulta jove que representava el primer pas per poder assolir un projecte que donés cobertura a la resta de la ciutadania tal i com han anat fent la resta de països pràcticament arreu del món.
Però hem de ser crítics, i la realitat ha estat una altra, i cada cop la consulta jove fa menys i cada cop s’ofereix menys.
I en definitiva és on tenim la gran mancança, és en la informació i en la prevenció.
L’única informació online de la qual disposem és sobre la sida i sobre les malalties de transmissió sexual. I donem informació i accions sobre els problemes però no actuem de forma contundent en el que hem de fer per prevenir-los.
Sempre ens demanen ser proactius, dons jo ho vull ser, i el que li proposaria és de crear una estratègia nacional amb l’objectiu de fer accions formatives als joves i adults, millorar l’atenció de la salut sexual i reproductiva dels ciutadans, formar als professionals i fer campanyes sobre la prevenció de les malalties de transmissió sexual, fer prevenció sobre embarassos no desitjats, sobre la millora en l’accessibilitat i finançament als mètodes anticonceptius i finalment fer recull de dades i indicadors que ens facilitin conèixer l’estat de la situació.
A Andorra no tenim masses dades, les úniques disponibles són les de la sida, tot i que no són gaire reals, ja que la majoria de casos es tracten fora d’Andorra i no queden registrats. Però els hi vull donar unes dades importants que disposo d’Espanya, i que són pràcticament les mateixes que a la resta de països.
En quant a malalties de transmissió sexual:
La gonorrea i la clamídia ha augmentat més d’un 67%. La sífilis més d’un 34 %, les berrugues i herpes genital, més d’un 38%.
Penso que són dades prou significatives com per tenir-les en compte. I els experts diuen que cal reforçar la prevenció sobretot en joves en l’ús del preservatiu. I què fem aquí? I aquesta és una de les meves grans preguntes.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí gràcies Sr. síndic. Acabo de seguida.
Aquest és un problema de salut que ens afecta a tots i hem de millorar en les campanyes de sensibilització, en l’educació, en l’accessibilitat, hem d’oferir serveis d’atenció sanitària públics que alhora ofereixin assessorament o informació, com també proves analítiques ràpides i anònimes de detecció. I això és el que reclamo.
Gràcies Sr síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, Sra. Bonet comparteixo en molts aspectes el que ha dit. Té raó en molts dels aspectes i crec que cal promocionar aquestes polítiques de prevenció. Però voldria tornar a l’estudi.
És a dir que és important que cal prendre els estudis en positiu i buscar en aquests les millores. Però voldria fer unes puntualitzacions en referència a la valoració d’informació online en la contracepció, en què hem tingut per exemple una puntuació bastant negativa. Hi hauria consideracions a valorar que només en aquest cas es valora la web de salut i no es valora la informació de la consulta jove disponible de la web del SAAS, que és molt més complerta en quant a objectius, perfil d’usuaris i mapa de recursos sanitaris.
En segon lloc, malgrat que l’estudi posa de manifest l’absència d’informació online sobre contracepció, cal posar en context ja que en aquest estudi no es reflecteix resultats de cap país amb característiques similars al nostre. Si bé hi consten Islàndia i Malta on la població d’aquests països és molt superior a la nostra, i els recursos que l’Administració dedica a nodrir les pàgines web de salut són probablement superiors.
De fet, tot i que no voldria fer servir comparacions odioses, els convido a visitar pàgines web de salut de pisos amb població similar a la nostra.
La nostra web de salut, en la qual no podem trobar informació de contracepció, es pot trobar com vostè ha dit de VHI o de malalties de transmissió sexual, que és la gran preocupació que podem tenir en aquests moments i la forma de prevenir-ho.
Per tant, tot i que a l’estudi no li falta raó en aquests aspectes, no té en consideració la dimensió del país.
L’estudi també valora l’accés al consell i a mètodes anticonceptius.
Com hem dit abans, desconeixem la font de les dades de l’estudi, i en aquest camp algunes de les dades que es presenten són inexactes.
Pel que fa als joves, aquests tenen accés directe i gratuït a la informació a través de la consulta jove, cosa que no ha estat considerada en l’estudi. I per a obtenir aquests consells no és necessari el consentiment parental com s’afirma en l’estudi.
Des de l’estudi, es desprèn també que l’estat civil o el de la ciutadania, pot ser un problema per accedir al consell sobre salut sexual i reproductiva, i això tampoc és cert.
Finalment, ja s’han canviat les condicions d’accés a la píndola del dia de després, fet que provocava una mala puntuació en l’estudi i que actualment ja no seria així.
Referent a les polítiques actuals relacionades amb la planificació familiar i la salut sexual reproductiva, el ministeri actualment i després crec que el ministre d’Educació podrà fer un complement si ell ho creu oportú, impulsa polítiques preventives i d’informació en aquest camp.
Així doncs dins del marc per la salut a l’escola, es fan les següents formacions als joves del país.
Durant...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
Sí, gràcies.
...durant l’any 2017, infermeres formades específicament per la consulta jove, han impartit tallers als centres educatius del país.
Aquests tallers s’imparteixen en el darrer curs de primària i cada curs durant la secundària i reforcen els continguts sobre la matèria.
Pel que fa a l’assistència, si bé no tenim un servei de planificació familiar com a tal, els objectius d’aquest servei són coberts totalment pels nostres metges de capçalera i els nostres ginecòlegs que gràcies al model sanitari tenen una accessibilitat quasi immediata. I a més la consulta jove com ja he dit, respon de forma totalment gratuïta a totes les inquietuds dels joves en aquest camp.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí gràcies Sr. síndic.
Li agraeixo doncs tota aquesta informació però penso que aquest atles se centrava única i exclusivament en el tema de la contracepció, i penso que aquí és on d’allò. Sí que és veritat que hi ha informació diversa, que has d’anar buscant per llocs però probablement el que ells reclamàvem o com a mínim aquesta és la interpretació que he fet, és que fos d’una manera àgil com probablement s’està trobant i s’ha millorat en altres llocs. És a dir, tenim informació però és força dispersa. És difícil a vegades si tu no coneixes bé tot el funcionament del país, doncs és difícil. Hem de tenir en compte que tenim molta població mòbil de temporers que vénen sobretot a l’hivern a treballar i de què probablement poden ser candidats a necessitar determinats recursos. Quan parlava de què els serveis de planificació familiar a través dels metges de capçalera i dels ginecòlegs, doncs bé tampoc no és tan fàcil aconseguir hora perquè a vegades triga bastant temps a què se’t doni hora, a vegades dos o tres mesos. Llavors la immediatesa tampoc és tan evident, i clar aquests tipus de serveis han facilitat molt totes aquestes coses. Jo crec que per exemple, no hi ha cap informació sobre el que especifica tot el finançament de tots els mètodes, de com és la via d’accés, etc.
Jo penso que va en aquesta línia i ho he de veure des d’aquesta perspectiva.
Per això li deia que jo aquestes coses...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la vostra pregunta, esteu fora de temps.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí.
...ho miro de forma positiva.
I la meva pregunta que com jo li demanava, és a dir quines accions considera a curt i mitjà termini doncs es podrien fer? I li tornaria a fer aquesta pregunta. Vostè considera que a curt termini podríem començar a treballar per millorar tots aquests aspectes perquè tots volem que tot això funcioni?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. ministre...
Sr. ministre Jover...
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sr. síndic.
Sra. Bonet, tan sols per complementar algunes de les activitats que estem fent i que ja apuntava el ministre de Salut.
De fet, és una col·laboració entre el SAAS i el nostre ministeri. Fem activitats als diferents centres escolars dels tres sistemes educatius del país amb edats de 12 anys, 13 anys, 14 anys, 15 anys i 16 anys amb diferents temàtiques que van al voltant de l’educació sexual i els elements que s’han de tenir en consideració.
Si per exemple als 12 anys treballem l’anatomia, la fisiologia, l’aparell reproductor i la gestació.
Als 13 anys els canvis físics i psicològics en l’adolescència.
Als 14 anys sexualitat, sexe, gènere i relacions socials.
Als 15 anys primeres relacions sexuals, mètodes anticonceptius i violència de gènere i als 16 anys doncs infeccions de transmissió sexual, importància de la comunicació i de l’assertivitat en la sexualitat i resolucions de dubtes.
Compartim completament amb vostè doncs la importància d’aquesta temàtica, i per això que més enllà del que fa cada sistema educatiu, perquè cadascun d’ells doncs a ciències socials i a ciències físiques i naturals doncs treballen aquests elements de reproducció sexual, doncs pensàvem que era important fer una intervenció transversal. I doncs amb aquesta col·laboració entre el Ministeri de Salut, el SAAS i el Ministeri d’Educació també podem intervenir als tres sistemes educatius.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. Sílvia Bonet i després Sra. Rosa Gili.
La Sra. Sílvia Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Miri vaig tenir l’oportunitat de parlar amb els responsables de la consulta jove i justament per això ho deia en la meva primera intervenció. És a dir de tot el que s’havia començat fent, des del primer projecte que es va iniciar, que va ser un projecte molt ambiciós i realment molt bo perquè s’ha de reconèixer que en aquell moment Andorra va fer una aposta molt important per tot això.
Dos constatacions molt importants: pràcticament les consultes a la consulta jove són inexistents actualment. I jo em pregunto què està passant? I el contingut s’ha limitat molt als continguts de la informació que es passava anteriorment a la que s’està passant actualment. És a dir que hi havia hagut una reducció amb molts dels conceptes que anteriorment s’estaven treballant i ara no.
Evidentment perquè hi han hagut pares que generen reticències, etc., però hi ha una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans en el cas de Suïssa que justament dóna la raó en el fet de què l’interès superior de l’infant va per sobre de les voluntats de la família en aquest cas perquè...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Sílvia Eloïsa:
...tingui accés a tota la informació. Aleshores per això és la meva pregunta que seria, és a dir que hem fet una mica de retrocés i quines accions hauríem de fer per tornar a recuperar aquella línia tan bona i realment tan contundent que vam començar i que realment hauríem d’anar creixent.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, una mica contestant aquesta i la seva anterior pregunta que també quedava pendent que era la demanda que em demanava per les accions que hem de dur a terme.
Té raó, cal potenciar la consulta jove. Jo crec que és una eina que tenim i que pot arribar i pot capitanejar aquesta informació de l’educació sexual. I bé, el que estem intentant i estem amb converses entre el ministeri i el SAAS per tal de potenciar aquest recurs. S’haurà d’ampliar la informació al ciutadà, crec que s’ha de difondre aquest recurs. De fet, en la circular que hem passat als farmacèutics en el canvi de la forma de prescriure la píndola del dia de després, s’aconsella que es dirigeixi a la gent a què faci aquesta demanda a la consulta jove. S’han de revisar els protocols sobre la planificació familiar i la salut reproductiva i fer-los homogenis...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
...per tots els professionals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Bé, jo he presentat tota una sèrie de preguntes escrites en aquest sentit. Bé, tenia previst esperar el què m’anaven a contestar, però vist que em parlem avui, m’afegeixo a això.
A veure, jo justament relacionat amb tot el que es puguin fer campanyes de sensibilització, d’educació, jo tinc bastantes interrogacions perquè ens arriba a nivell del carrer, que ens diuen que justament ens falta informació. Potser sí que les persones que ho necessiten poden anar en un lloc però a vegades fa falta que la informació et vingui sola.
Sabem també que hi ha moltíssima por, moltíssimes inquietuds quan arribem a l’últim nivell del procés, en el sentit de, en el cas d’una menor, doncs que no hagi funcionat la prevenció, no hagi funcionat tot el que hi hauria d’haver previ fins al punt d’arribar per exemple a la necessitat d’avortar.
Llavors, jo justament volia saber dins d’aquestes formacions que ens parla el Sr. ministre, si es parla d’aquest tema, és a dir si arribem en aquest punt final...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí Sr. síndic.
...si arribem a aquest punt final, què s’aconsella? Què s’explica? I això que sigui a nivell d’educació penso que és important i també a nivell de les persones, les dones majors d’edat també voldria saber dins d’aquestes campanyes si realment s’aborda tot: quines s’han fet últimament? Amb quin abast? Una mica més d’aprofundiment, si us plau.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé Sra. Gili, crec que aquesta pregunta per escrit jo crec que és molt complexa tota la informació que ha demanat i se li contestarà.
Però bé, ja li avanço que compartim tots que s’ha de fer una major difusió, una major informació. Són temes delicats, són temes en què s’ha de respectar molt la intimitat i que són complicats de com es gestionen.
És a dir, jo no li sé dir exactament el que es diu en aquestes consultes, suposo que en cada cas es diu el que convé, el que interpreta el professional que ha de fer i per tant, no li puc avançar quins són en cada cas o en els casos generalitzats què es diu en certes situacions.
De totes formes, som sensibles amb aquesta inquietud i per tant torno a reiterar, hem d’arribar a la gent, hem de buscar campanyes d’informació ja sigui via online o també, com s’està fent, jo crec que es fa la gran feina que és a les escoles: allà s’orienta als menors, se’ls hi explica i a més se’ls hi diu on han d’anar. Se’ls hi ha de recordar, ja ho fem, ho fem varis cops en el cicle formatiu...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
I jo crec que aquí és la bona línia a seguir.
De totes formes no som... no ens acontentem amb el què fem sinó que sabem que hem d’anar a més i hem de ser més proactius.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Aquí estem últimament, en aquests últims minuts, estem parlant molt sobretot dels joves que és una part molt important, però jo també penso que hem d’informar a les persones que són majors d’edat sobretot en moltes coses, ja ho he dit abans, tenim de referència que tenim una ciutadania mòbil, que ve, que són temporers, que no coneixen moltes vegades com és el nostre sistema sanitari, com funciona, que moltes vegades inclús no tenen els drets oberts a nivell de la CASS perquè fins que no porten un temps treballant no tenen els drets oberts, aleshores jo penso que hem de ser també capaços de poder donar resposta a aquests.
I si aquesta informació no és disponible i no és accessible per això penso que aquí també hem de fer molt èmfasi, i la meva pregunta aniria aquí: quines accions... O sigui, aquestes accions es centraran només amb l’aspecte dels joves -que jo ho trobo molt bé- o si intentarem buscar també accions que puguin donar cobertura a altres tipus de poblacions que probablement tenen més desconeixement de com funciona el nostre sistema sanitari?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, sí que és veritat que no hem d’oblidar les persones majors d’edat i també els temporers. De fet, es sorprendria vostè com acaben coneixent els drets sanitaris els temporers, perquè li asseguro jo que la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de vegades... Vaja! No s’esgarrifa però diu, bé, no sé què passa però realment saben perfectament els circuits i no dic que en facin mal ús però alguns casos sempre pot haver-hi... Però, Déu n’hi do!... Déu n’hi do!
Evidentment ho saben que poden anar als metges de capçalera, poden anar als ginecòlegs, potser als ginecòlegs cal més temps d’espera però, el metge de capçalera pot agilitzar aquest pas a ginecologia, més ràpid, i de fet si no ho soluciona ell que també té la capacitat i les competències per fer-ho.
Per tant, jo crec que també hem d’incidir en aquesta població i no és de menystenir, i ho farem i ho potenciarem. Ja s’està fent, hi ha els recursos, el que passa és que sí que és veritat que sempre es poden potenciar i millorar i tot això ho estem duent a terme i ho portarem a revisió, doncs miri, ja ho teníem previst però a més a més...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
...doncs, encara amb més raó de fer-ho.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili i després Sra. Carine Montaner.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre, comparteixo amb vostè que és un tema delicat, però sobretot és delicat per qui s’hi troba, eh?
Miri, jo el que li voldria dir referent al que vostè ha explicat abans amb aquest estudi, vostè, -si ho he entès bé-, ha vingut a dir que segurament els hi han faltat dades o no estaven ben informats. A veure, a mi em sobta que vostè digui això perquè pel que sembla és un organisme seriós, no? Veig que és del Fòrum del Parlament Europeu sobre Població i Desenvolupament, per tant entenc que és una institució amb un cert pes i bé, a mi em preocupa de veritat molt que sortim tal i com estem sortint en aquest Fòrum.
Per tant, jo el que li demanaria... Perquè, a més a més, des del març del 2018: quines accions immediates pensa fer vostè, o potser des d’Exteriors, perquè es pugui rectificar això? Perquè una vegada més, de favor no ens en fa cap.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo l’anàlisi no l’he fet, l’han fet els meus tècnics i penso jo que són molt escrupolosos i molt diligents en això. Sentim... És a dir, a veure, inexactes. No és tot inexacte, evidentment, tot aquest estudi, hi ha parts que no. Evidentment estaven valorant les condicions d’accés a la píndola del dia després. És veritat, en aquell moment aquí a Andorra l’accés a la píndola del dia després era més complicat que ara, per tant, la puntuació ha sigut... en aquell cas ens donaven pitjor puntuació i feia també que hi hagués molt mala puntuació. I ha d’altres coses que, entenc jo, si no saben que hi ha una web que és la del SAAS, que és la que també recull allò del Punt Jove, bé, això jo crec que tampoc li hem de donar més importància.
De totes formes si hi ha oportunitat o en alguna trobada se’ls hi pot comentar. Sí que és curiós que les dades no estiguin, com en d’altres països, la referència d’on han tret les dades, potser és que aquí és complicat obtenir dades i ho sabem perquè tot aquest tema en aquest país és...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
...i per tant, en concret, accions per prendre doncs, no en tenim cap prevista però bé, tot és estudiable i tot és valorable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Jo tenia una pregunta pel ministre.
Sr. ministre, no sé si heu pensat des del ministeri proposar un servei de xat, per exemple, amb un agent sanitari virtual d’intel·ligència artificial, 24 hores sobre 24? És una màquina que creua les preguntes en una base de dades i això per exemple s’utilitza en moltes grans superfícies especialitzades de bricolatge, etc. Llavors, què passa? Que com que els joves sempre tenen les mateixes preguntes doncs, la màquina va i busca i quan hi ha una nova pregunta doncs es generen les respostes. I això és una eina que potser trencaria el gel perquè la joventut ara està molt acostumada a nivell de xats, de whatsapp i de tot això, potser permetria potenciar la consulta jove. No sé si hi heu pensat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre, voldria...
El Sr. síndic general:
Perdó, perdó... M’he despistat.
Sr. ministre per la resposta.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Responent a la Sra. Montaner.
Doncs miri, desconec aquest sistema o el desconeixia, perquè nosaltres som del Segle XX i això són coses del Segle XXI que entenc que ens hi hem de posar d’una vegada per totes i sé que la joventut d’avui en dia funciona més per això que per altres mecanismes.
Doncs, és una cosa a valorar. És veritat que dintre de les webs hi ha allò de les “preguntes freqüents”,
-FAQS, em sembla que és diu-, i aquí també recull aquestes preguntes més freqüents que es poden solucionar o poden aclarir dubtes a aquesta joventut. Que hi ha un sistema més sofisticat d’intel·ligència artificial? Doncs bé, si no és gaire costós i entra dintre dels nostres pressupostos, per això i per altres coses també seria interessant implementar-ho, per què no? No li dic que no, és una cosa que es pot valorar i segurament a la llarga tothom ho tindrà i serà com una eina habitual.
Agraeixo la seva aportació, com sempre, les seves aportacions molt positives i en aquest sentit, doncs miri, l’encoratjo a què continuï sent així.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Li volia demanar Sr. ministre que m’aclarís una mica més aquest comentari que ha fet sobre els no residents perquè potser ho he entès malament, no sé. Li demano que m’ho aclareixi, però m’ha semblat un comentari certament o gairebé despectiu sobre persones que vénen al nostre país a treballar, que cotitzen a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que vénen a donar servei als visitants i turistes. Llavors aquesta reflexió que, insisteixo, o l’he entès malament o m’ha semblat despectiva, voldria que m’aclarís què ha volgut dir amb aquest comentari?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Jo crec que és una pregunta que no té a veure amb la pregunta presentada, però no sé si voleu fer algun comentari, Sr. ministre...
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, en cap moment he volgut ser despectiu amb ningú, ni és la meva forma de ser, ni la meva voluntat. I si vostè de vegades... uns tenen els cervells complexos i interpreten coses que no són, no? Però ja li dic que aquí no hi ha cap voluntat d’això.
He fet un comentari i m’he referit a la gent temporera i potser he fet un to que no era l’adequat o correcte però sí que li puc dir i puc assegurar que tant temporers, residents, tothom ja sap que quan té un interès o té un problema, ja s’ocupa per interessar-se pels mecanismes de la nostra sanitat pública.
Sento que hagi interpretat això, no és la meva voluntat i li reitero. Si hi ha algun inconvenient amb algú o algú es pot sentir ofès per això que hagi dit doncs en demano disculpes i no tinc cap inconvenient en reconèixer-ho.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo voldria retornar al que dèiem abans de l’estudi.
Vostè, Sr. ministre, ha vingut a dir que segurament no s’han sabut moure bé, entengui’ns de la recerca on-line perquè ells diuen clarament que molta informació no està a l’abast, no està disponible on-line. Jo ja el crec Sr. ministre que hi ha coses... però, és clar, entenc que això és un organisme seriós que se suposa que tenen el costum de moure’s i de saber buscar la informació, entenc que saben perfectament el que busquen i jo ja vull que tothom... Es pot equivocar de vegades però a veure el que em sembla evident és que si tenim aquest informe amb aquestes constatacions és que segurament aquesta informació no és fàcil de trobar-la.
Per tant, dues coses, jo la primera... Bé, retorno al que deia abans, francament crec que vostè s’hauria de posar en contacte amb aquesta gent i si realment la situació no és la que és explicar-los-hi, això ja li he dit que per a mi és per reputació del país; i segona, vist el que posa aquí i vist el que ens arriba des de col·lectius i gent del carrer, també jo crec que s’ha de fer un esforç per tornar a revisitar com tenim aquesta informació, arreglar-ne...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
...arreglar-ne l’accés... Sí, Sr. síndic, i revisar aquestes pàgines perquè realment facin la funció que han de fer i arribin a qui necessiti tenir aquesta informació.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, tornem al tema de menystenir. No he volgut en cap moment menystenir a aquesta organització ni molt menys! El que sí que és veritat és que bé, nosaltres hem analitzat i hem constatat uns paràmetres que creiem que no es corresponen a la realitat.
Bé, tenim la representació a Estrasburg, si es creu convenient se’ls hi farà alguna nota, el que no crec pertinent és que es vulgui rectificar el que està escrit. Suposo que l’estudi de l’any que ve sortirem, potser, amb una de les millors notes, això espero i desitjo i així podríem donar per tancat aquest tema.
Torno a dir el mateix, hi ha un problema d’informació, avui dia estem sotmesos a tant caudal informatiu per totes bandes, -em refereixo als ciutadans, que de vegades doncs arribar a una temàtica has de gastar molts recursos que potser no tenim o no sabem com gestionar-los per arribar. Amb això sí que hi ha un compromís, i ja ho he dit, de potenciar, potenciar aquesta informació, tenim els recursos. Com molt bé ha dit la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet no estan...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
utilitzats i estan infrautilitzats i s’ha notat una davallada, bé, aquí sí que ens ho hem de plantejar un tema per poder arribar, per poder informar de què aquests recursos que ja tenim com és la Consulta Jove siguin utilitzats de forma més quantiosa.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, era una mica en aquesta mateixa línia. És a dir, ara estava mirant-me la web de la consulta jove i, és clar, és una web que dóna una informació molt bàsica, molt general i evidentment no entra gaire a detallar probablement el que deia, el que es reclamava justament en aquest estudi.
Jo justament... Bé, jo l’únic que li vull dir és que li agrairia que és veritat que a mi no em preocupa tant la nota que tenim ara sinó la que probablement tindrem l’any que ve perquè vol dir que llavors hem sigut capaços d’interpretar les coses des d’un punt de vista positiu. Aleshores torno una mica a la mateixa pregunta: és a dir, quines accions a curt termini voldria fer perquè l’any vinent aquesta nota realment sigui de les millors, com vostè ha dit, que és la que a nosaltres ens agradaria.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé Sra. Bonet, totalment d’acord. Farem accions, ja n’hem fet una la de la píndola del dia després que es pugui donar sense recepta mèdica. Això ja ens farà pujar substancialment la nota. I bé, pensi que ara estem motivats per fer més accions informatives, corregir aquestes webs, és veritat que de vegades en la nostra cultura, potser llatina, muntem una web i la deixem estar allà i no pensem mai en actualitzar o potenciar-la més, és veritat. Bé, tornarem a revisar tots aquests processos i protocols com li he dit i jo espero, igual que vostè i tots desitgem, l’any que ve tenir sempre les millors qualificacions que es puguin donar en aquests estudis.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una darrera pregunta, Sra. Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
M’agrada sentir-li dir tot això, Sr. ministre, anirem seguint el tema.
Jo una pregunta que li voldria fer clara i concisa, crec que abans m’hi he referit una mica, és a dir, ja sabem com està la situació de l’accés a l’avortament aquí a Andorra, crec que no és l’objectiu avui, ara no parlarem d’això, però el que sí que voldria jo demanar-li és: quines instruccions donen vostès als serveis socials o fins i tot potser als col·lectius mèdics? Es pot parlar d’això? És a dir, tots aquests col·lectius a qui pugui arribar una persona amb una necessitat, sigui la que sigui, per avortar, hi ha llibertat per parlar d’això?
Li dic clarament perquè dins del col·lectiu mèdic a mi m’ha arribat que no saben què és el que han de dir; algunes persones tenen por de tenir problemes fins i tot penals, i jo crec que ens interessa a tots saber exactament perquè a més a més vostè ha agafat ara el compromís de què l’any que ve estaríem a dalt de tot...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, Sr. síndic.
...i això també en fa part.
Per tant, jo el que voldria saber és això, és a dir: una persona, una assistenta social, un metge pot informar lliurement de tot? Vostès els han donat instruccions de fins on poden anar o fins on no poden anar?
M’agradaria que ens ho aclarís perquè realment és un tema que es parla a nivell del carrer.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, vostè ho ha dit, això no toca però vaja...
De totes formes li contestaré clarament. Nosaltres no donem instruccions als nostres tècnics, faltaria més! Ni polítiques, ni ideològiques, ni religioses. Els tècnics saben el que han de fer en cada cas. Explicar les coses no és cap delicte, que jo sàpiga, i després la gent ja farà el que hagi de fer o el que cregui convenient fer amb la seva consciència o amb la seva situació.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Bé, passem a la segona pregunta.
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 de juny del 2018, relativa a les declaracions de la Directora de Cultura referents al Roc de les Bruixes.
Fou registrada amb el número 890 i s’ha publicat en el Butlletí número 54/2018, del 13 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa. Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Pregunta que es formula al Govern relativa a les declaracions de la directora de Cultura referents al Roc de les Bruixes. Es demana a Govern: com pretén Govern evitar la difusió per Internet de la geolocalització del Roc de les Bruixes?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
L’any 1995 el Comú de Canillo va senyalitzar el camí d’accés al Roc de les Bruixes i gairebé immediatament van aparèixer els primers grafits a la paret dels gravats.
Com bé sabeu aquest acte és irreversible ja que un cop s’ha gravat la superfície no es pot retornar la roca a l’estat original.
La gravetat d’aquests actes van portar al Ministeri de Cultura i al Comú de Canillo a fer una reflexió sobre la conservació d’aquest conjunt rupestre.
Per ajudar en aquest exercici i amb l’ànim de buscar l’equilibri correcte entre conservació i difusió es van fer venir dos experts francesos en art parietal, consultors de la UNESCO. La solució més adequada que es va trobar en aquell moment va ser de treure les valises del camí, cosa que es va fer immediatament com a mesura preventiva i realitzar una còpia fidel de tots els gravats que és el que encara es poden veure davant del Palau de Gel.
El dia 2 de maig d’enguany, contractat pel Departament de Patrimoni Cultural, per fer una actualització de la informació i el coneixement dels gravats del Roc de les Bruixes de Prats, just abans de tot el desplegament mediàtic que ha merescut el tema el Sr. Pierre Campmajó, prestigiós arqueòleg, membre del Grup de Recerca Arqueològica i Històrica de la Cerdanya i expert en gravats rupestres, va visitar el Roc de les Bruixes.
Des del 2017, aquest grup de recerca al qual m’acabo de referir col·labora en el marc d’un conveni amb el Departament de Patrimoni Cultural en l’estudi aprofundit dels gravats rupestres. En aquesta visita el Sr. Campmajó va avalar la decisió del Departament de Patrimoni Cultural de no senyalitzar el jaciment per evitar en la màxima mesura possible posar en perill la integritat del Roc.
Els gravats del Roc de les Bruixes de Prats, declarats bé d’interès cultural per la Llei del 9/2003 de Patrimoni Cultural d’Andorra en la classificació de zona arqueològica, són un bé rellevant del nostre patrimoni cultural tenint en compte els deures de preservació del patrimoni que recauen en el Ministeri de Cultura i que emanen especialment de l’article 34 de la Constitució i de la Llei 9/2003 de Patrimoni Cultural d’Andorra.
L’article 38.3 de la Llei esmentada diu que cal l’autorització del ministeri titular de la Cultura per la consulta de les dades referents a la situació dels jaciments arqueològics o paleontològics no oberts a la visita pública. Consultat el Gabinet Jurídic del Govern sobre la possibilitat que un particular faci una web senyalitzant els jaciments, cito textualment la seva resolució: “el particular estaria incomplint l’estipulat en l’article 38 i escauria dirigir-li un requeriment pel qual se sol·licitaria l’atur immediat de la difusió d’aquestes dades sense l’autorització, donant un termini prudent per complir el requeriment. En cas que el particular fes cas omís al requeriment es podria obrir un expedient sancionador en base a l’article 39 apartat 2 lletra f, essent una possible infracció lleu per incompliment dels requeriments formulats per l’Administració.” El Govern pretén evitar que el jaciment especialment vulnerable per les circumstàncies que he descrit anteriorment, es converteixen en una ruta turística d’accés lliure i sense restriccions que un particular ha establert sense l’autorització perceptiva.
Potser em repetiré, però insisteixo que la intenció del Govern és a més a més d’aprofundir en l’estudi del jaciment tant com he indicat abans per donar-lo a conèixer amb el màxim rigor científic, preservar-lo sense prohibir-ne l’accés i la millor manera avalada pels experts en repetides ocasions és no senyalitzar-lo.
Fets els aclariments, creiem que el requeriment de la direcció de cultura és completament ajustat al que preveu la legislació. És més, és una responsabilitat i una obligació del Ministeri mentre aquesta Llei no es modifiqui.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. ministra per les seves explicacions. Enguany celebrem l’any europeu del patrimoni cultural. En aquest any hauríem d’aprofitar per posar en relleu el nostre patrimoni, patrimoni que tant estimem, però penso que la manera de parlar del patrimoni no era ni de bon tros el que es pretenia amb el circ mediàtic que hem creat al voltant del Roc de les Bruixes. I l’hem creat, pensem a partir d’un lamentable episodi que és aquesta carta que des del seu Ministeri s’ha enviat també a un reputat arqueòleg.
Pensem que posar en relleu el nostre patrimoni, no ha d’estar en contradicció en fer-ne aquesta divulgació. Entenem la dificultat que comporta en tot moment el difícil equilibri que hi ha entre la protecció i la divulgació del patrimoni. N’hem parlat aquí també moltes vegades amb vostè mateixa sobre els múltiples actes vandàlics que el nostre patrimoni pateix, amb la qual cosa és una xacra que patim i, per tant, n’hem de ser molt conscients i estar-hi molt atents.
Però estem convençuts que aquesta protecció del patrimoni i la seva divulgació no són formes antagòniques i poden anar de la mà, perquè creiem que d’aquesta formació, aquesta conscienciació que faria que posar en relleu el nostre patrimoni cultural fos també estimat i conegut, ajudaria també a preservar-lo. És un altre punt de vista, és un altre criteri que s’allunya, òbviament, al d’aquest expert, el Sr. Campmajó, que ens deia que el millor que podíem fer és evitar de senyalitzar-lo. Però d’opinions d’experts en aquest sentit n’hi ha i de divergents.
Per què ho dic això? Doncs, perquè sense anar més lluny una agressió natural a aquests elements del nostre patrimoni ja existeixen de per si. I el fet moltes vegades de tenir-los allunyats de les vies més transitades o dels coneixements de la gent que pugui està circulant per la muntanya, fa que potser qui n’ha de vetllar per la seva preservació, se n’oblidi. És a dir, les inclemències meteorològiques, per una banda, poden afectar qualsevol element del patrimoni que estigui exposat a la intempèrie. Però és més, en el cas que ens ocupa, per exemple el Roc de les Bruixes, si vostè ha tingut l’oportunitat d’anar-hi recentment, en aquests moments hi ha un pic, està creient en una part d’aquest Roc de les Bruixes. És a dir, que hi ha elements naturals que malauradament també afecten el nostre patrimoni. I per tant, vetllar pel patrimoni i divulgar-lo no són incompatibles.
És el cas també, per exemple, de les coves d’Altamira a Cantàbria, que per les raons i les condicions del terreny, estan en una zona càustica. Aquelles coves, malauradament algun dia s’esfondraran. Però no per això no s’han fet les seves rèpliques oportunes, com també és el nostre cas, però no se n’evita que es pugui visitar de manera, òbviament, acurada i de manera, doncs, amb totes les precaucions que calguin, perquè el nostre patrimoni es pugui divulgar.
Òbviament, jo no sóc ningú ni cap expert, ni de bon tros en temes arqueològics, però també sabem que l’escola de pensament en el món de l’arqueologia del Sr. Campmajó és una molt concreta. Ho dic perquè darrerament hi ha moltes tècniques diferents a l’hora d’emprar el calc. Aquest senyor que ha estudiat més de deu mil vestigis i jaciments en el Pirineu, però fa unes tècniques una mica podríem dir de manera col·loquial, de l’antiga escola. Hi ha formes per exemple, fa calcs directament en paper, quan hi ha tècniques amb escàners 3D que ho permetrien.
Ho dic perquè cal tenir en compte que d’experts n’hi ha de molts tipus i d’opinions divergents que cal fer amb el patrimoni també n’hi ha moltes de diferents. Per tant, nosaltres optaríem més per una senyalització adequada, per uns plafons que posessin en relleu la importància d’aquest jaciment concret...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
... i no optar per una excusa que ens sembla massa simple, que podria inclús provocar que no hi hagués una inversió ni un control en aquesta infraestructura.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sra. ministra, li demanaria brevetat perquè esteu fora de temps ja.
La Sra. Olga Gelabert:
Bé.
Tingui en compte Sr. Costa que el Roc de les Bruixes també hi van els nois i noies d’Aina cada any acompanyats per un adult, que hi ha una empresa andorrana, com molt bé ha dit vostè, d’un arqueòleg reconegut que hi fa visites guiades cada any en ocasió del solstici d’estiu, i que les persones que reconeixen les visites sense restriccions.
El Departament de Patrimoni Cultural ha autoritzat sempre les demandes que han arribat i ho continuarà fent perquè no és ni el seu interès ni la seva finalitat de prohibir-ne, restringir-ne o limitar-ne l’accés.
Cregui’m que qualsevol millor idea com les que m’ha dit, les tindrem en compte per valorar les diferents opcions.
També volia dir que estem en converses amb el Comú de Canillo per poder tornar a senyalitzar en aquest cas, si cal, el Roc de les Bruixes, el que sí que farem és fer-hi una protecció perquè l’accés sigui limitat a sobre de l’espai, perquè s’evitin de fer grafits.
El que estem estudiant actualment és quin serà el tancat que utilitzarem per protegir aquest jaciment arqueològic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Veig que aquí hi ha una evolució respecte al que ha anat apareixent a la premsa respecte què cal fer amb el Roc de les Bruixes.
Penso, però, i vostè ara ho ha mencionat, ha fet referència a aquest arqueòleg. Miri, això per a mi, ara mateix, posa en relleu una miqueta el que discutíem aquí el Sr. cap de Govern amb el Sr. Gallardo fa dues setmanes, una mica la manca de capacitat del Govern de DA per detectar el talent propi, el talent andorrà, perquè hem parlat d’aquest il·lustre Sr. Campmajó, però el Sr. Remolins és un reputat arqueòleg i de casa nostra. I el fet que vostès de manera, potser poc fonamentada, -poso aquest potser-, li enviïn una carta amb to una mica no massa conciliador, -diguem-ho d’aquesta manera-, dient-li que li imposaran una multa, quan aquest senyor, no cal ser massa expert, pot buscar amb un cercador científic com algú de l’escola i veurà que té moltes publicacions referents als jaciments neolítics en el nostre país, i que n’està fent una preservació i una divulgació activa i constant. I no té publicacions en qualsevol revista científica, revistes científiques situades en el primer i segon quartil.
Per tant, estem parlant d’una persona que també sap del que està parlant.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
Enviar-li una carta amb aquest to penso que no seria el més aconsellable.
Li dic perquè en aquesta carta deien que havien de retirar les geolocalitzacions del Roc de les Bruixes, però aquest senyor mateix a internet té geolocalitzacions sobre el jaciment de Sant Vicenç d’Enclar o del Lloser de Vila d’Encamp.
Per què sobre aquests dos jaciments no s’hi ha fet cap referència?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
El jaciment del Roc de les bruixes és un jaciment, com he dit abans, molt delicat pel fet que són uns gravats rupestres que estan en les roques. El que trobem a les Bons o que trobem a Sant Vicenç d’Enclar, és veritat, són actuacions però que són molt sovint reversibles.
És per això que vam demanar que es treiés la geolocalització en aquest cas del Roc de les Bruixes.
Però ja li he dit, com molt bé vostè ha caracteritzat i ha dit que era un circ mediàtic el tema, jo crec que se n’ha fet un gra massa de tota aquesta notícia. Si realment la gent té tant interès, que fins ara no l’havia tingut, de poder accedir al Roc de les Bruixes, evidentment se senyalitzarà i es faran totes les actuacions pertinents per tancar-lo.
Aquest senyor ha demanat en diverses ocasions, en diferents anys, les visites guiades que se’ls hi ha donat sense cap mena de problema, però el Govern i Patrimoni Cultural té l’obligació de preservar i protegir aquests jaciments i és el que està fent amb aquestes actuacions.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. Gelabert, celebro que Patrimoni Cultural estigui justament treballant per això, per assegurar la preservació del nostre patrimoni i també la seva divulgació, que és el que bàsicament la llei marca que ha de fer.
Però pensem que a vegades aquesta lectura d’aquesta Llei es fa una mica esbiaixada, perquè el fet de voler-lo amagar seria gairebé posar-se en propietat. Aquests elements de patrimoni penso que el que hem de fer és posar-los en relleu perquè són patrimoni de tots i cadascun dels ciutadans del nostre país.
Això sí, l’hem de preservar, completament d’acord.
Abans feia referència justament a aquesta carta i jo no sóc jurista, també ja li avanço, però parlava de l’accés als jaciments, però que jo tingui entès són aquells jaciments que estan tancats i protegits, no pas espais oberts i lliures al públic, amb la qual cosa penso que la carta en qüestió també té defectes de forma, perquè no hi consta ni la data, o per exemple parla de 15 dies, però tampoc no especifica si són hàbils o naturals. Per tant, penso que hem de ser més curosos.
I més, vostè diu que el que han fet arran d’aquesta carta és intentar protegir el patrimoni, però és el que jo li dic, enviar una carta a un reputat arqueòleg del nostre país, que és el primer, penso, de tots nosaltres que està sensibilitzat en aquesta matèria, penso que és una patinada, per dir-ho planerament en tota regla...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
Acabo Sr. síndic.
Li voldria preguntar, ja que estem parlant de temes tan sensibles, quantes accions vandàliques ha patit el nostre patrimoni el darrer any o dos anys aproximadament? Una mica per posar en relleu aquesta problemàtica, Sra. Gelabert.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Tornem a estar en un àmbit totalment fora de la pregunta. Evidentment és relatiu, però no és el que diu el Reglament respecte a les preguntes.
Sra. ministra, no sé si teniu informació aquí ara mateix...
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
No li puc contestar la pregunta, sincerament. Ja li faré arribar, perquè no ho sé.
Només dir-li sobre els comentaris que m’està fent, els nostres tècnics de patrimoni també són grans experts, vull dir que no només hi ha el Sr. Remolins que és un gran expert, sinó que dins de Patrimoni Cultural també tenim grans experts i també ens donen el seu punt de vista i també ens fan els seus informes pertinents.
Vull dir que tampoc hem de menysprear la gent que tenim a dins... bé, menysprear o en tot cas dir que només és l’únic arqueòleg andorrà que té experiència, però també tenim... bé doncs, sinó perdoni... no ho he entès bé.
Jo crec que no hem volgut amagar res. L’únic que no hem fet és fer-ne publicitat. En cap cas s’ha amagat el jaciment arqueològic. Jo crec que aquí hi ha una diferència entre publicitar-lo i amagar-lo. Nosaltres en cap cas l’hem amagat, simplement no l’hem publicitat. Això és cert. I simplement no s’ha publicitat, perquè no sigui una ruta turística.
Però ja he dit abans que si realment és el que es vol, estem disposats i estem mirant com farem aquest tancat per poder-lo senyalitzar i, evidentment, la gent que hi vulgui anar, doncs que hi tingui l’accés, però protegint el jaciment arqueològic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Una darrera pregunta.
Gràcies Sr. síndic.
Bé, en cap moment, deixi’m emfatitzar el fet que no menyspreo a ningú, ni de bon tros. Simplement el que poso és que semblava amb el to de la carta, que no s’estava coneixent massa bé a qui s’estava adreçant. Justament el que posava jo en relleu és el contrari, posava en positiu que tenim talent andorrà, gent preocupada pel patrimoni, gent que vetlla pel patrimoni i que se li envia una carta que penso que és no massa conciliadora, com li estava dient. En cap moment, només faltaria, jo posaria en dubte la bona i exhaustiva feina que fan tots els tècnics de la nostra Administració. Això ni ho he dit, ni ho penso, ni poden ser paraules meves, perquè no les diria mai.
Dit això, li feia la pregunta dels actes vandàlics, perquè justament això, sabem i ho hem parlat vostè i jo, també privadament, que és un greu problema que ens preocupa tant a vostè com a mi, en sóc molt conscient, però que no hem sigut capaços de posar sancions a les persones que realment han perpetrat actes vandàlics. I la paradoxa rau en què enviem a una persona que vetlla pel patrimoni l’amenaça d’imposar-li una sanció, quan el que deia, l’accés a llocs lliures no és el que regula l’article 38 de la Llei que vostè feia menció.
I també dir-li que és igual d’important i igual de delicat...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Ferran Costa:
Acabo Sr. síndic.
...els vestigis en el Roc de les Bruixes que en els altres que hi feia referència.
Per tant, una mica per cloure el tema, queda clar que el que s’està mirant en aquests moments és buscar alguna mena de protecció pel Roc de les Bruixes i poder-ne també fer-ne compatible la seva preservació amb la seva divulgació? És així Sra. Gelabert?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sí, el que es buscarà és això, és intentar... potser no sé fins a quin punt farem molta divulgació o no, amb això no l’enganyaré. Però en tot cas sí que se senyalitzarà i es farà de tal manera que es pugui arribar fins al jaciment sense que es pugui malmetre l’espai amb els gravats rupestres que s’hi troben.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes, passaríem a la tercera pregunta.
3- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2018, relativa a la incorporació del cabal comunitari en el marc d’un hipotètic acord d’associació on Govern diu "Tant Andorra com UE volen que aquest procés de represa del cabal UE sigui àgil i ràpid".
Fou registra amb el número 891 i s’ha publicat en el Butlletí número 54/2018, del 13 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Passo a llegir la pregunta que diu: en relació a la resposta del Govern a les preguntes que li hem formulat sobre la incorporació del cabal comunitari, i recentment publicades al Butlletí del Consell, en el marc d’un hipotètic acord d’associació Govern diu: "Tant Andorra com UE volen que aquest procés de represa del cabal UE sigui àgil i ràpid".
Així mateix Govern en aquestes respostes també diu:
“Pel que fa als terminis de transposició del cabal, cal prèviament tenir presents diferents elements: un dels principis negociadors de la UE és el de garantir el manteniment de la homogeneïtat del mercat interior; la UE desitja que, en el moment de l’entrada en vigor de l’Acord d’associació, s’hagi reprès el màxim de legislació possible; i tercer, el Govern d’Andorra desitja que l’Acord d’associació sigui de fàcil i de màxima aplicabilitat a la seva entrada en vigor.”
Algunes de les preguntes que ens sorgeixen arran d’aquestes respostes, entre d’altres són:
Quins terminis contemplen a dia d’avui?
En segon lloc, de quin nombre de directives, reglaments i, -aquí hi posa directives però evidentment, ens referíem a decisions-, està Govern parlant quan diu “el màxim de legislació possible”?
I en tercer lloc, quin és el grau d’homogeneïtat que cal garantir?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Tenint en compte l’abast de la pregunta que el Sr. conseller, Carles Naudi, en el primer torn de paraula respondré a la primera part de la pregunta i després aniré responent les altres parts en els torns de rèplica i dúplica.
Demana quins terminis contemplen a dia d’avui. Els terminis per la represa del cabal vénen marcats com indicats en la meva resposta escrita a les seves preguntes del 12 d’abril, pel calendari de la negociació acordat amb la Unió Europea. Andorra, Mònaco i San Marino estan analitzant tot el cabal històric que quedarà recollit sota forma d’annexes temàtics en l’acord d’associació, que s’espera poder rubricar al 2019.
No obstant això, vull recordar que l’anàlisi del cabal del mercat interior no és una tasca nova, sinó que es porta duent a terme des del llançament del pla de treball intern d’estudis sectorials al 2015, del qual vàrem informar amb detall al Grup Parlamentari Liberal en una resposta amb data del 8 de novembre del 2016.
En efecte la identificació de les particularitats que Andorra està negociant amb la Unió Europea passa per l’estudi de tota la normativa que regula les quatre llibertats de circulació i les polítiques horitzontals.
No haver endegat aquesta tasca ja a l’inici del procés d’acostament a la Unió Europea, hauria estat un acte d’irresponsabilitat. Conèixer el mercat interior, el seu abast i el seu funcionament, requereix l’estudi de les seves normes.
En els propers anys i abans de l’entrada en vigor de l’acord d’associació, Andorra haurà dut a terme el treball preparatori d’incorporació del cabal del mercat interior en l’ordenament jurídic andorrà, cabal que serà d’aplicació amb l’entrada en vigor de l’acord d’associació i segons les condicions que hauran estat negociades en períodes transitoris i adaptacions tècniques.
Cal recordar finalment que Andorra està incorporant normes europees en el seu ordenament jurídic des de fa anys, ja sigui per voluntat pròpia o ja sigui en aplicació dels acords bilaterals existents amb la Unió Europea, com és l’acord comercial del 90, el protocol veterinari o l’acord monetari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
(El Sr. síndic general deixa la sala)
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, estem una mica igual que estàvem. És a dir molts paràgrafs i moltes paraules, però seguim sense treure l’aigua clara dels terminis.
Però bé, si arran del que ens ha dit, Sra. ministra podem estirar una mica i conèixer que les persones, les empreses del país sàpiguin què està passant, doncs, bé, d’alguna cosa haurà servit.
Sí, es veritat, 2015 i també ho diuen les preguntes, és parlava d’aquesta tasca nova, d’estudi, de conèixer el cabal. Tres anys més tard, suposo que ja el deuen conèixer, no? Han fet un grup interministerial amb 85 persones que hi treballen, i com vostè diu no és una tasca nova. Però bé, diguem-ho clar, no és una tasca nova però hi ha una gran diferència. Tenim un acord duaner, tenim l’acord veterinari, tenim l’acord de cooperació, tenim l’acord monetari, recentment hi ha l’acord d’intercanvi. Però això és una manera de menjar-se l’elefant a mossegades, no tot de cop. Es poden fer les coses pas a pas, com vostè acaba d’explicar, no és una tasca nova, un acord duaner del 90, s’ha anat implementant, el veterinari, el de cooperació, el monetari. Ara estem incorporant cinc directives de l’acord monetari, cinc. Això é una manera de fer les coses pas a pas, sector per sector. Però ara sobre la taula tenim un altre escenari que és el tot de cop. I per això li fem les preguntes. Llavors entrant una mica en matèria, amb aquesta responsabilitat que diu que vostès tenen i que al 2015 ja ens van avisar que estaven fent això. Del 2015 al 2018 què han determinat? A la pregunta li dèiem si ens podien dir el número de directives, reglaments i decisions que s’han d’incorporar.
Llavors, donades aquestes respostes on els hi hem demanat que ho enumerin i que identifiquin, i no ho fan. Només ens diuen que hi ha 25 annexes.
Bé doncs entrem una mica en matèria, a veure si ho poden aclarir.
D’aquests 25 annexes, segons quina resposta es parla de 8, segons quina resposta 10 annexes i ja haurien estat estudiats i intercanviats amb la UE, quina és la posició d’Andorra.
De la mateixa manera que ho heu fet amb el sector aeronàutic, que és l’únic sector que a dia d’avui tenim una informació una mica precisa, el sector aeronàutic estem parlant de 297 directives i reglaments a incorporar. Alguns d’ells estarien subjectes a exempcions. Doncs dels altres 8 o 10 annexos, insisteixo no ens ha quedat clar amb les dos respostes que ens han fet, quina seria aquesta enumeració de directives, decisions i reglaments que cal incorporar en el nostre ordenament jurídic, torno a demanar amb quins terminis perquè acaba de dir que això ho voldrien rubricar l’any que ve. Llavors si a la resposta ens diuen que això ha de ser d’aplicació...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant, Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Acabo Sra. subsíndica.
...si això hauria de ser d’aplicació al màxim possible el dia que entri en vigor, d’avui al 2019, de quan estem parlant de volum de feina?
Aquesta seria una mica la nostra repregunta.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
És el torn per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, a partir del 2015 Andorra va començar a treballar, ben entès en aquell moment no teníem encara els actes legals que s’havien d’incorporar, vist que aquesta documentació se’ns ha donat ara últimament durant el decurs de les negociacions, però al 2015 Andorra va començar a treballar, agafant com a base l’acord de l’espai econòmic europeu. Això sempre hem dit que el nostre acord d’associació és un acord d’associació que agafa com a model l’espai econòmic europeu.
Vist que a nivell de la Unió Europea encara no ens havien lliurat la legislació que hauríem d’incorporar, nosaltres ens vam avançar agafant els annexes que estan en l’espai econòmic europeu. I ara que justament la Unió Europea a finals de l’any passat, principis d’aquest any ens ha donat la llista dels annexes que s’hauran d’incorporar en el nostre acord d’associació, podem veure que hi ha una similitud amb els annexes de l’acord de l’espai econòmic europeu.
Per tant, el treball que vam fer va ser un primer treball d’anàlisi que van fer els diferents departaments de Govern.
Bé, a nivell del timing i del calendari de treball, us vam fer arribar a la Comissió Legislativa d’Afers Exteriors el passat 8 de març, la llista dels 25 annexes que haurem de transposar a dins de la nostra legislació.
Hi ha 25 annexes, entre els quals jo li puc donar el detall però potser ara no és el moment perquè és una mica llarg, però si mirem l’annex 1 que és la legislació veterinària i fitosanitària, conté 417 actes legislatius. L’annex 2 doncs també té un nombre important d’actes legislatius que pel moment encara no els tenim repertoriats perquè això ho anem incorporant en una base de dades que estem gestionant des del Ministeri d’Afers Exteriors.
L’annex 3 té dos annexes legislatius. L’annex 4 que és energia, està composat per 203 actes legislatius, etc., etc., fins a 25.
A dia d’avui la Unió Europea ens ha fet arribar els annexes que haurem d’incorporar. En falten, tenim pendent que ens n’enviïn 5 més.
Durant les sessions de negociació, que també us vam donar el calendari de les 8 sessions de negociació que estem duent a terme aquest any, fem una anàlisi dels 25 annexes, fem un primer anàlisi...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
...dels 25 annexes i en aquest sentit, durant les sessions de negociació vénen els tècnics dels diferents departaments de Govern per fer una presentació del seu departament, una presentació de la legislació interna i un primer anàlisi dels actes legals que hem d’incorporar per matèria.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Entrem en el torn de les repreguntes.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, hem avançat una miqueta.
En la resposta que surt publicada en el Butlletí número 46, hi ha 10 annexes els quals ja estaríem dins o fora de termini, segons aquí figura. Estem parlant d’entre març, abril, maig i juny del 2018. Ja no els hi demano els 25, però ja hem avançat alguna cosa. Ja m’ha dit que de l’1, 417 directives, reglaments i decisions. Del 4 ha dit 200, de l’aeronàutic ja li dic jo, 297. Aquesta informació sí que ens la va donar clara. Ara li demano que en falten 7, que aclareixi quin és el volum legislatiu a incorporar en l’ordenament jurídic d’Andorra abans de la rúbrica 2019.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra, per la resposta.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sra. subsíndica.
Aquesta informació li farem arribar sense cap mena de problema. Jo penso que avui en aquesta sessió de preguntes, no tenim el temps suficient i prefereixo eventualment que puguem organitzar una sessió dedicada a l’acord d’associació, dedicada a explicar tota la qüestió relativa als annexes.
Com sabeu, els annexes, la Unió Europea ens va enviant la legislació. Em sembla que us ho vaig ensenyar, els annexos són un recull de tots els actes legals, directives, reglaments, decisions que la Unió Europea ens fa arribar per matèria.
El treball que s’està fent és com us deia, un primer anàlisi per saber si aquesta legislació podrà ser adaptada a Andorra o no, si haurem de demanar doncs un període transitori o no. I per tant, això és un treball que es va fent gradualment i jo el que puc fer és fer-li arribar el primer anàlisi que han anat fent els diferents departaments tècnics, que és el que procuro fer quan vinc a la Comissió Legislativa d’Afers Exteriors arran de cada sessió de negociació que us vaig un punt de les presentacions que han anat fent els diferents departaments tècnics als serveis de la Comissió Europea.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sra. ministra.
Però miri, és que és la tercera vegada que ho preguntem, i sempre es limiten a dir que hi ha 25 annexos. És la tercera vegada per escrit i oral. Llavors ara em diu que ja li diran. Bé, escolti, no és el moment ni el lloc. En un minut vostè té temps de dir-me de 10 annexos si són 417, si són 200, si són 16.000, el que són. Crec que de temps en sobra.
Una altra cosa és que per tercera vegada tinguin ganes d’explicar què és el que ens ve a sobre. Això és diferent, perquè poder-ho explicar si volguessin, ho podrien dir. Perquè si des del 2015 estan analitzant l’espai econòmic europeu que vostè acaba de dir i diu a les respostes escrites, és molt similar al cabal que hem d’assumir, es pot equivocar de 10 o de 20, però no de 1000. I això és el que volem, que ho expliquin.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies. Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sra. subsíndica.
La informació jo penso que us l’hem tramès des del 2015 que vam començar la negociació de l’acord d’associació, penso que hem estat fidels i us hem donat tota la informació, El meu predecessor en el seu moment, jo mateixa tenim reunions de la Comissió Legislativa d’Afers Exteriors molt regularment i pensem que som transparents i us donem tota la informació que us podem donar i que és necessària en relació a la negociació de l’acord d’associació.
Les xifres, em penso que ja em vau fer una pregunta oral el 15 de març passat i jo li vaig donar la xifra. El que tenim nosaltres recollit d’actes legals, històrics de la Unió Europea que nosaltres haurem de recollir a dins de la nostra legislació, en comptem 5300 actes. Això és el volum d’informació que tenim de manera general. Ara si anem a dins del detall annex per annex, doncs aquí podrem donar, afilar i podrem una informació més precisa. De tots aquests actes legals que la Unió Europea ens demana de transposar, se n’ha de fer una anàlisi i d’aquesta anàlisi se n’ha d’extreure si demanarem una adaptació, un període transitori, si demanarem a la Unió Europea una excepció. Tot això és un treball mot feixuc que estan duent a terme els diferents departaments de Govern i a dia d’avui anem avançant poc a poc, annex per annex. Vull dir que la informació i el primer anàlisi ja us ho anem donant cada vegada que anem venint a la Comissió Legislativa de Política Exterior...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant, Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
...els tècnics dels departaments de Govern fan la presentació a la Comissió Europea.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
La Comissió Legislativa d’Exteriors només han portat un detall, al que es refereix al sector aeronàutic, 297 directives i reglaments. Com li vaig dir, per dos helicòpters que hi ha a Andorra, 297 directives i reglaments, tela! I això sense tenir l’heliport fet.
De les altres coses no ens han portat res, per això li tornem a demanar. No digui que ens han dit, no, ens han dit que hi ha 25 annexes, no hem entrat en matèria, i és el que estem demanant. A quina matèria hem d’arribar? Només demanem que la identifiquin, que l’enumerin. No és tan difícil. Avui com a mínim ja hem avançat. Ja ens ha dit de l’annex 1, 417, i que del 4, 200. Bé, ja tenim alguna cosa més del que no teníem. Però crec que no és tan difícil que ens digui que dels 10 annexes, a dia d’avui i si des del 2015 estan analitzant perquè té similitud com acaba de dir amb l’espai econòmic europeu, i d’acord amb el calendari que acabo d’exposar, estem ja fora de termini, com vostè diu en aquesta resposta que ens va trametre que això ja s’ha convertit amb la Unió Europea, digui’ns que han compartit amb la Unió Europea. De la mateixa forma que amb el tema aeronàutic vostès diuen que d’això ens agradaria demanar exempció, d’això no cal per ara incorporar res perquè el sector és petit o d’això tampoc incorporem perquè ens ho porta França, què passa amb els altres sectors? És que crec que no és tan difícil explicar això.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra, a mi m’ha semblat entendre que ja s’estava analitzant la informació i havia dit una xifra total. I em sembla que torna a demanar el mateix. Sra. ministra, si vol afegir alguna cosa més.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sra. subsíndica.
Doncs sí, a la Comissió Legislativa d’Afers Exteriors, efectivament li vam fer el retorn de la presentació del transport aeronàutic. Això sí que ho vam fer. També vam fer el retorn de l’annex 1 sobre les qüestions veterinàries. Us anem informant i us fem el retorn estadístic cada vegada que ho tenim i que els experts del Govern ho han anat presentant a la Comissió Europea. I per tant és una cosa que continuarem fent i en la propera sessió de la Comissió Legislativa de Política Exterior, us farem arribar la nova informació que tinguem i les noves presentacions que s’hagin fet a la Comissió Europea. Això és un compromís i és el que hem anat fent fins ara i que volem compartir justament amb la Comissió Legislativa de Política Exterior.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Sr. conseller, si voleu formular una repregunta diferent...
(El Sr. síndic general es reincorpora a la sala)
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sí, ja no entraré perquè està clar que no ens explicaran de quin volum parlem en els altres annexos, malgrat estar com consta per escrit al butlletí, fora de termini.
A la pregunta, la darrera cosa que formulàvem era quin és el grau d’homogeneïtat que cal garantir. Fins a quin punt això té en compte el tractat de Lisboa, en el seu article 8, que diu que respectaran doncs en aquest cas països com Andorra que tenen situacions de petitesa, de volum, econòmics molt més reduïts que les grans potències i els grans estats d’Europa.
Aleshores, aquest grau d’homogeneïtat que vostès diuen en aquella resposta publicada en el Butlletí del Consell, que s’ha de mantenir, fins a quin punt respectarà les nostres peculiaritats?
Gràcies Sra. subsíndica.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Com us deia, en la resposta escrita del 12 d’abril, un dels principis negociadors de la Unió Europea és de garantir el manteniment de l’homogeneïtat del mercat interior. La premissa de la Unió Europea és que la participació d’Andorra, Mònaco i San Marino al mercat interior, no sigui generador de di funcionaments o pitjor delusió de norma establerta.
Altrament dit, tant la Unió Europea com Andorra, Mònaco i San Marino volem evitar que els agents econòmics o els particulars ens pugui utilitzar com a via per esquivar la legislació aplicable en una matèria en qüestió i incórrer així en un delicte.
Estic convençuda que estarà d’acord amb mi que també és de l’interès d’Andorra que en cap cas pugui ser Andorra utilitzada a fins no lícites o per generar situacions de competència deslleial.
Així doncs, tot i existir un marge de flexibilitat que ha de permetre de negociar certes adaptacions en la represa del cabal, tenint en compte com vostè deia la declaració 3, a l’article 8 del tractat de la Unió Europea, cal ser conscients d’aquesta premissa i de la seva materialització en un major grau d’homogeneïtat possible del mercat interior.
També voldria puntualitzar que aquesta homogeneïtat anirà també en benefici d’Andorra, dels seus consumidors i dels seus operadors econòmics ja que és una garantia de seguretat i de qualitat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Carles Naudi i després Sra. Judith Pallarés.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
No sé si interpreto bé, al final el que està dient en primer lloc, que no hi hagi delictes.
Bé, és que jo no estic parlant de delictes, estic parlant de fins a quin grau podrem preservar les nostres peculiaritats.
Per exemple, la lliure circulació de persones o el nostre sistema actual. Perquè jo vull entendre que el nostre sistema actual no és un delicte. No li estic parlant d’això, no li estic parlant de coses que pugui fer alguna persona puntual avui dia a l’entorn del mercat únic europeu. D’això no li estic parlant. Quan parlo de les especificitats, no parlo de delictes. Parlo per exemple, què passa amb la llibertat de circulació de persones. Fins on ens deixaran mantenir les especificitats o fins on, com diuen en aquesta resposta publicada, Europa vol una homogeneïtat. D’això estic parlant, no de delictes perquè jo per principi penso que això no és un país de delinqüents, al contrari penso que és un país de gent treballadora i honesta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Si voleu respondre.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Ben entès nosaltres respectarem el principi que ens diu la Unió Europea que és d’homogeneïtat, alhora també negociarem les nostres particularitats dins d’aquest acord d’associació.
Ben entès, l’objectiu d’aquest acord d’associació i l’objectiu del Govern és de negociar de la millor manera i pel que deia sobre la lliure circulació de persones, li puc dir que a dia d’avui encara no hem començat les negociacions sobre aquesta llibertat. Però pugui estar segur que Andorra negociarà de la millor manera i farà de tal manera que les seves particularitats puguin ser acceptades per la Unió Europea.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
En relació a les dues preguntes anteriors, només volia un parell d’aclariments. Primer en la qüestió del que són les 5300 actes, que sabem que ja teníem comptabilitzades perquè segurament haurem d’aplicar. Entenc com ja fa anys que nosaltres hem caminat de forma paral·lela, emmirallant-nos amb moltíssima normativa europea, i de fet, nosaltres funcionem el nostre dia a dia amb moltíssimes empreses i de moltíssimes maneres amb el que ja es fa a Europa. Per tant, segurament hi haurà coses que no seran tan complicades d’aplicar perquè de fet ja les utilitzem.
La meva pregunta és si dins d’aquestes 5300 actes són noves o únicament representarà algun tipus de modificació en alguns aspectes de la nostra legislació per adaptar-les a certes directives sense sortida zero. Vull dir, són 5300 actes de zero en els quals no hem fet mai res o són qüestions que únicament haurem d’anar adaptant?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs els 5300 actes legislatius que nosaltres hem comptabilitzat que haurem d’incorporar a dins de la nostra legislació, es tracta d’actes legislatius del cabal històric de la Unió Europea, tota la legislació que ha anat traient la Unió Europea fins a dia d’avui. Com vostè deia, efectivament Andorra dins de la seva legislació actual s’inspira del que fa la Unió Europea i per tant, d’aquests 5300 actes hi haurà una legislació andorrana que ja s’haurà adaptat i que per tant serà molt més fàcil en el moment de la transposició.
Per tant, en el moment que fem l’anàlisi, ben entès que podrem reutilitzar doncs la legislació andorrana que ja existeix actualment, que potser s’haurà d’ajustar a la base de la legislació europea però que ja tindrem una base ja establerta.
Per tant, això és el treball que ja hem d’anar fent i el que li voldria respondre és que ben entès no haurem de començar de zero, perquè com deia actualment ja tenim acords bilaterals amb la Unió Europea. Tenim l’acord comercial del 90, el protocol veterinari, l’acord monetari, que això també implica que a dia d’avui Andorra hagi d’incorporar a dins de la seva legislació actes europeus. Per tant, ben entès que no sortim de zero.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una altra repregunta...
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
En principi seria la darrera d’aquesta primera pregunta sobre el tema del cabal.
Anem a suposar que d’aquests 5300 que acaba de dir, la veritat és que la xifra va variant i que no considerem ni tenim en compte les noves, -això és l’històric-, els que cada any Europa emet i que aquí farem el que hi ha represa dinàmica, entre cometes “automàtica”.
Suposant que unes quantes siguin simples modificacions legislatives, i entenent -com vostès diuen a la seva resposta- que haurem de tenir en vigor abans de l’entrada en vigor de l’Acord el màxim de legislació possible, estan segurs que volen signar això al 2019?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Al 2019 el que es preveu és la rúbrica de l’Acord, és a dir la... diguem-ne, l’acord que s’haurà negociat entre Andorra i la Unió Europea sobre els principis. Pel que fa als annexos que, com deia, els annexos reprenen tota la legislació que nosaltres haurem d’incorporar aquí en el curs de les negociacions, haurem d’incorporar també un calendari d’aplicació de la norma europea però, li repeteixo, el que es preveu que es pugi fer al 2019 és la rúbrica de l’Acord que anirà seguida d’una signatura i ratificació que serà per més endavant.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta presentada. Seria la quarta pregunta.
4- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2018, relativa a l’impacte de la incorporació del cabal comunitari en el marc d’un hipotètic acord d’associació sobre els serveis, les mercaderies, els capitals i les persones.
Fou registrada amb el número 892 i s’ha publicat en el Butlletí número 54/2018, del 13 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi.
Abans de donar-li la paraula, Sr. Carles Naudi, jo sí que voldria fer una reflexió perquè jo mateix, si aquesta pregunta me la posessin a mi, crec que seria incapaç de contestar-la no en quatre minuts sinó en quatre hores.
Aleshores espero que tots, tant consellers com Govern entenguin el format del que disposem i que permet donar un tipus de resposta que potser no és el millor format com per a què afrontem aquest tipus de debats.
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
En tal cas, en les repreguntes intentaré ser molt concret perquè la ministra pugui contestar.
La pregunta és: pot Govern explicar l’impacte del cabal comunitari de la UE sobre serveis, mercaderies, capitals i persones?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Efectivament el terme “impacte” és molt ampli Sr. conseller. No tinc clar si es refereix a l’impacte que el cabal comunitari tindrà sobre la societat i l’economia andorrana, o l’impacte que pot tenir assumir el cabal comunitari.
Per altres preguntes jo puc entendre que vostè es refereix al segon, i li respondré que òbviament sí, a curt termini la negociació de l’Acord d’associació té un impacte a l’Administració pública perquè caldrà formar al personal de l’Administració andorrana per tal que pugui dur a terme la tasca de l’anàlisi del cabal europeu, en un primer moment, però també a la seva correcta transposició i posteriorment al bon funcionament de l’Acord.
El procés de formació ja s’ha iniciat a través de diverses col·laboracions, en particular amb el Collège d’Europe i l’ENA.
L’impacte de la represa del cabal pel que fa a les mercaderies, als serveis, als capitals i a les persones en l’escenari de l’Acord d’associació suposarà per Andorra beneficiar de les quatre llibertats, és a dir: de la lliure circulació de les mercaderies, de la lliure circulació de serveis, de la lliure circulació de persones i de la lliure circulació de capitals.
Per poder participar en el mercat interior i en respecte del seu bon funcionament, Andorra ha de complir amb les seves regles tot i tenir en compte evidentment les adaptacions particulars negociades per Andorra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Estic ben impactat, eh?
Anem per parts per desgranar-ho una mica. Ja que vostè em vol vendre la part positiva doncs, m’agradaria que en els torns següents parléssim de les parts positives perquè hem de veure les coses també des del punt de vista de les coses bones que ens aporta el continent on vivim, i que segur que ens pot aportar coses bones, no? Però, l’anàlisi al final s’ha de fer de tot.
Bé, tots aquests avantatges una mica: a nivell de persones, què voldrà dir? A nivell de capitals, quins avantatges hi haurà? A nivell de la lliure circulació de mercaderies, què significa això per tots els exportadors del país? I a nivell de serveis tres quartes parts del mateix, no? Seria una bona manera de començar que Govern expliqui totes les coses bones que aquestes quatre llibertats un cop nosaltres haguem assumit tot aquest cabal comunitari, doncs servirà perquè les persones, les famílies i les empreses d’Andorra se’n beneficiïn.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, li donaré un exemple. Vostè em demanava quin és l’impacte que podria tenir la lliure circulació de mercaderies per Andorra. Bé, com vostè sap Andorra té un acord duaner actualment amb la Unió Europea que exclou els productes agrícoles. Doncs bé, amb el diàleg amb el sector agrícola i ramader vam arribar a la conclusió que era bo ampliar la lliure circulació de mercaderies incloent tots els productes agrícoles, amb l’excepció del tabac, per al qual calia buscar una solució transitòria que permetés la reconversió del sector.
I en relació a això jo li volia citar dos exemples. Un exemple és el treball que s’ha fet de redacció de la nova Llei de producció ecològica i de polítiques de qualitat. Aquesta Llei reprèn dos reglaments de la Unió Europea, i per alinear-se amb la normativa europea, és la via per obrir mercats per als productes agrícoles andorrans.
Un segon exemple és el Projecte de llei de sang, teixits i òrgans que també reprèn quatre directives europees, i aquesta llei també doncs, permetrà de desenvolupar una activitat econòmica a Andorra. I per què és important legislar sobre determinades qüestions i no quedar al marge del nostre entorn? És important perquè no podem, Andorra, quedar-nos com deia fora del circuit de la Unió Europea.
I com us he dit, assumir el cabal comunitari és positiu perquè amb el cabal comunitari també s’obté un segell europeu que obre portes als productes andorrans.
Per això, assumir el cabal comunitari tot i les dificultats que pot suposar per l’Administració pública, això no hi ha cap dubte que serà un exercici molt feixuc, però té efectes molt positius per la societat i l’economia andorranes i això també ho hem de tenir present.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
No és que sigui important, no, és que és importantíssim i al final no podem perdre de vista que vivim a Europa... No vivim ni a Àsia, ni a Àfrica, ni a Amèrica, ni a Oceania... Vivim a Europa, i el nostre veí, els nostres veïns són Europa, són la Unió Europea, són Espanya i són França. I no es pot viure ni al marge, ni a les esquenes d’això. El que sí que es pot és enfocar d’una manera diferent, com li he dit abans. O pas a pas, sector a sector i de forma progressiva, o com vostès pretenen, tot de cop amb un possible compromís per l’Estat que volen adquirir amb aquesta rúbrica al 2019 i com estic veient, com estem veient, amb tota la feina encara per analitzar.
Li torno a plantejar la pregunta. M’ha parlat del sector de l’agricultura que es beneficiarà molt de què podrà exportar perquè complirem amb labels, i li recordo que ha parlat de tres reglaments ara mateix, i miri tot el període de tràmit que comporta només tres reglaments, ara imagini’s les 5.400 que acaba de mencionar en la pregunta anterior i el tràmit que això comportarà.
Però, no m’ha explicat res sobre serveis, sobre capitals, ni persones. Doncs bé, ja tenim un sector que pel que vostè diu veu la llum no? El del tabac no té cap importància... Sembla ser, però té ara un futur molt prometedor. Bé, molt bé, i amb l’altre què passa?
Després li preguntaré més coses sobre el que acaba de dir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, li he parlat pel que fa a la lliure circulació de mercaderies perquè és la primera llibertat que hem començat a negociar i que hem pogut començar a treballar. Pel que fa a les altres llibertats hem fet anàlisis previs, hem tingut diàlegs amb la Unió Europea per presentar la nostra situació però a dia d’avui encara no han començat pròpiament a negociar aquestes altres llibertats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
No, llavors passem pàgina!
Dins de la part que entenc que sí que s’hagi pogut avançar i en relació a aquestes quatre llibertats, com es contesta al Butlletí, hi ha entre vuit i deu annexos que ja s’ha avançat, no?
En aquestes respostes escrites vostès diuen que han compartit amb els sectors, i al final és important tenir en compte els sectors perquè de la mateixa manera que no s’ha de girar l’esquena a Europa tampoc es pot girar l’esquena a la societat civil, a la societat productiva del país.
D’aquests deu annexos, quants s’han compartit i buscat, -com es diu en aquelles respostes-, la posició comuna d’Andorra amb els sectors?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, com vostè sap el procediment és el següent: nosaltres a nivell de Govern i els departaments tècnics fan un primer anàlisi dels diferents annexes. Aquest primer anàlisi el compartim amb la Unió Europea, i un cop ja hem compartit aquesta primera... doncs, aquest primer anàlisi amb la Unió Europea els departaments tècnics tenen un contacte amb el sector econòmic per tal de veure’s i de poder també compartir aquest anàlisi amb el sector econòmic.
Com vostè sap, aquest Acord d’associació és un acord d’associació que és global en el qual han de participar els sectors econòmics, els diferents partits polítics també i és un projecte de país i, per tant, és molt important que hi hagi aquesta participació. Aquesta participació econòmica ja s’ha fet aquest exercici prèviament quan vam justament treballar la possibilitat de poder incorporar en la Unió Duanera els productes agrícoles, i ara per ara doncs és el que estem fent també pel que fa als anàlisis dels diferents annexes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Jo, Sra. ministra, voldria saber que amb tot el cabal europeu que comportarà l’acord d’associació amb la Unió Europea i amb el grau de complexitat també que comportarà, voldria saber quants funcionaris treballen ara en el seu ministeri i quants funcionaris haurien de contractar per fer front diguéssim a l’aplicació de tot aquest cabal europeu?
Si s’ha planificat a nivell del ministeri, si s’ha parlat amb Liechtenstein per exemple per veure ells com han fet front a tot això?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs bé, ja que parla de Liechtenstein doncs sí, vam fer un desplaçament a Liechtenstein fa unes setmanes i justament vam tenir una reunió de tot un dia amb la Unitat de l’Àrea de l’Espai Econòmic Europeu que justament s’encarrega de fer tot el treball de transposició del cabal de la Unió Europea.
Quan vam parlar amb ells ens van explicar la seva estructura que és una estructura que està composta de la unitat de quatre persones que s’encarreguen de fer tot el treball, diguem-ne, de transposició del cabal.
Benentès, aquesta unitat de l’Àrea de l’Espai Econòmic Europeu treballa amb coordinació amb els tècnics dels diferents departaments del Govern de Liechtenstein. En aquest cas, tenen un grup d’experts de vuitanta persones. Aquestes vuitanta persones no treballen de manera exclusiva per la Unió Europea sinó que tenen les seves tasques i a més a més, doncs, fan tot el treball d’anàlisi i de transposició de la legislació europea que s’ha de transposar a la legislació de Liechtenstein.
Per tant, és un format de poques persones, com us deia, la unitat diguem-ne que coordina tota la transposició del cabal, són quatre persones i ho coordina conjuntament amb un grup d’experts de l’Administració de Liechtenstein que són unes vuitanta persones...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Maria Ubach:
En el cas del Govern d’Andorra, doncs actualment hi ha un Departament d’Afers Europeus que està compost per quatre persones i té una funció també de coordinació que coordina tot el treball de represa del cabal conjuntament amb els experts dels altres departaments del Govern que fan part de la Comissió Interministerial que també hi ha unes vuitanta persones.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Tornem al que estàvem parlant dels vint-i-cinc annexos i dit al calendari que hem vist abans que amb deu annexos al juny del 2018 era el termini, d’aquests deu annexos, quants s’han compartit amb els sectors civils, socials i econòmics del país? Per analitzar una mica aquest punt de partida, aquesta posició d’Andorra, no?
I en segon lloc, ja que hem visitat països que ja ens porten cert avantatge per no dir molt, li preguntaria no només quin és el cost del país per l’Estat, sinó quin és el cost que preveuen que hauran d’assumir per ficar-se al dia les persones i les empreses del país?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Actualment ens hem vist amb el sector de transport aeri per compartir doncs el primer anàlisi, i estem pendents de muntar reunions per poder-nos veure amb el sector de l’energia que també ja s’ha fet una anàlisi, i també amb el sector relatiu i vinculat amb les qüestions veterinàries i fitosanitàries.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
No, si s’han vist amb tot el sector de l’energia i han fet molta feina. Això està clar.
Abans parlava de formació, ja per anar acabant, no? Em quedaria una última doble pregunta. El cost veig que no ens el diran, ni el que ha de suportar o suportarà l’Administració, ni les empreses, ni les persones del país.
Però m’ha cridat l’atenció dos coses, que del tema del català no n’hem parlat més, de tot el procés de transposició que és el que han previst o si han evolucionat en la seva idea, i en segon lloc, ens han adjuntat un llistat de formacions. Vostès diuen que tenen un grup de vuitanta-cinc persones treballant amb això a Govern, un grup interministerial que, per cert, ja ens dirà quantes reunions han fet i on es reuneixen vuitanta-cinc persones. I sobta veure que per exemple una eina com el TAIEX que serveix... que Europa ens ho posa a disposició perquè puguem una mica, que ens puguin assistir en qüestions de represa del cabal, quantes vegades hem demanat ajuda, formació al TALLEX? Una? Un any i mig? Un any i tres mesos? Una sola vegada? Si ens ho posen a disposició i no ho fem servir ja sé que aniran al Collège, sí, però sobta veure el nivell de formació...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Naudi:
...que no sigui insistent però sí el poc que s’està sol·licitant. De la mateixa manera que s’opta incloure en aquest llistat de formació, que vingui un senyor d’una escola de negocis a explicar al Consell com es fa un DAFO... Perdoni, això no és formació respecte a la represa del cabal.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Pel que fa al TAIEX que parlava vostè, Sr. conseller, el TAIEX és una eina que ens va proposar fa uns mesos la Unió Europea perquè ens poguéssim beneficiar doncs de l’ajuda d’experts de la Unió Europea en l’àmbit que nosaltres consideréssim més adient.
El TAIEX, experts del TAIEX vindran a Andorra en les properes setmanes per fer una formació justament al Departament de seguretat industrial.
Pel que fa a la resta, la formació és un element molt important per nosaltres, raó per la qual tenim un acord amb el Collège d’Europe que és una institució educativa de gran qualitat i que forma elits en l’àmbit de la Unió Europea. Andorra doncs té un acord amb el Collège d’Europe, atorga una beca a joves, a un jove andorrà per poder cursar un màster al Collège d’Europe. En el cas que el lloc quedi vacant s’utilitzen aquests diners per fer formacions continuades per als agents de l’Administració andorrana. Per tant, a dia d’avui diferents agents de l’Administració andorrana que fan part del Grup Interministerial han seguit formacions al Collège d’Europe, formacions generals, però ara cada vegada més formacions específiques, la propera serà al mes de juliol i serà una formació que es farà en l’àmbit de l’energia a títol d’exemple...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Maria Ubach:
Pel que fa a l’ENA, justament aquí també tenim una proposta d’establir un full de ruta amb l’ENA de tal manera que puguem formar també als agents de l’Administració andorrana i d’aquesta manera, això en va parlar el cap de Govern quan es va veure amb la ministra d’Afers Europeus la setmana passada a París.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Hauríem d’anar concloent.
Sr. Carles Naudi, després la Sra. Carine Montaner i després la Sra. Judith Pallarés.
El Sr. Carles Naudi:
En principi serà l’última Sr. síndic, per part meva.
Sra. ministra, sí, ho he llegit l’ENA, el Collège però dels vuitanta-cinc i de tots els altres que hi ha a Andorra, que no dic que vinguin ja formats o que no ho estiguin, però mai hem de deixar de formar a la nostra gent, sobta que des del març del 2017 només s’hagi demanat una assistència al TAIEX... Una, i encara no s’ha fet! Un any i mig farà ja. Llavors, no sé, potser van molt sobrats però jo no rebutjaria quan algú ens brindi ajuda per formar les persones del país, rebutjar-la o no fer-la servir. Després, és clar, comencem a contractar gent de tot arreu si estem no aprofitant les oportunitats que ens estan brindant, i del col·legi de l’ENA, dels 85 que encara no m’ho ha dit on es reuneixen ni amb quina llengua pretenen transposar el cabal, quantes persones han tingut la sort d’aprofitar aquestes formacions?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Pel que fa al TAIEX és un programa que ofereix la Unió Europea i benentès és un programa en el qual es poden fer demandes limitades. És un programa que ofereix la Unió Europea a Mònaco, a Andorra i a San Marino. I per tant, aquí, doncs, ens han proposat de fer una visita o sigui participar a aquest programa TAIEX una vegada per any. O sigui això és una demanda i hem de seguir la demanda de la Unió Europea. Si nosaltres poguéssim fer més demandes així ho faríem. Però venim limitats amb el programa TAIEX i limitats pel que ens dius la Unió Europea.
Pel que fa a les altres formacions i de les 80 persones que fan part del grup interministerial, hi han hagut formacions en les quals poden participar diverses persones del grup interministerial, i ja hi ha hagut diverses formacions col·lectives. A banda d’això hi ha formacions individuals en les quals persones, doncs, del grup interministerial fan unes formacions més específiques en el Collège d’Europe en particular.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
La ministra deia que a Liechtenstein 4 persones, 80 tècnics, que nosaltres tenim una cosa similar. Ara a Liechtenstein l’idioma oficial és la llengua alemanya. És clar, llavors per tant ells tenen més facilitats. Nosaltres és clar, és el català i, per tant, serà molt més complicat, penso, a nivell de la traducció i a nivell de moltes coses. Veieu que els recursos no seran iguals. Necessitarem més gent, penso. És a dir, que això s’hauria de planificar, perquè és clar, una cosa és que ens arribi la directiva estant al nostre idioma i llavors, per tant, ja no cal traduir. Una altra cosa és que ens arribi una directiva, que l’haguem de traduir i a més l’hem d’aplicar.
És a dir, la complexitat és una altra penso. I la meva preocupació és aquesta, a veure si el ministeri ja ha començat a planificar d’alguna manera això? Perquè penso que realment no és suficient.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs, la qüestió és de l’idioma. És veritat que la negociació de l’acord d’associació des del principi es va convenir tant amb Mònaco i amb San Marino i amb la Unió Europea que la negociació es faria en francès. Per tant, tots els intercanvis que es fan amb la Unió Europea i tots els textos de posició d’Andorra són en francès. Això és una qüestió. Per tant, l’idioma de treball també del grup interministerial també s’utilitza el francès com a idioma. En el cas que no pugui ser possible, doncs, també es pot utilitzar l’anglès que també és un idioma que la Unió Europea també posa a disposició.
Pel que fa al tema de la traducció al català. Això és una qüestió que pel moment no està tancada. Em sembla que en vam parlar en una altra ocasió, doncs, si hi ha dos opcions. L’opció 1 és que Andorra es comprometi a traduir tots els actes legals, és a dir, els reglaments, decisions en català. L’altra opció és que es reprenguin, doncs, els actes legislatius europeus utilitzant com a idioma de treball el francès i el castellà.
Per tant, aquesta qüestió...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Maria Ubach:
... és una qüestió, doncs, que pel moment no està tancada. És una qüestió que s’haurà de decidir de quina manera es vol procedir pel que fa al català.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Judith Pallarès.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Abans ha comentat la Sra. ministra que se signarà, bé, aquesta rúbrica que serà de l’acord del 2019 i que no implica, evidentment, s’haurà de continuar treballant amb tot el contingut dels annexes que van junts a l’acord.
Però què significa aquesta rúbrica o què implica la rúbrica dins del principi que res està tancat fins que tot no està tancat? Com quedaria?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, la rúbrica és, doncs, la finalització, diguem-ne, del treball de negociació de les disposicions generals de l’acord. Per tant, seria que l’acord o que hi hauria un acord entre la Unió Europea i Andorra pel que fa a l’acord d’associació. La qual cosa no vol dir que tot seguit hi hauria, doncs, el treball que hauria de continuar pel que fa a la represa del cabal i l’establiment d’un calendari sobre la represa del cabal dels diferents actes que estan inclosos en els annexes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més repreguntes i abans de passar a la següent pregunta, suspenem la sessió durant un quart d’hora.
Se suspèn la sessió
(Són les 11.19h)
Es reprèn la sessió
(Són les 11.49h)
El Sr. síndic general:
Reprenem la sessió.
Passem a la cinquena pregunta presentada.
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 31 de maig del 2018, relativa al tancament d’infraestructures museístiques per falta de personal.
Fou registrada amb el número 794 i s’ha publicat en el Butlletí número 49/2018, de l’1 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que recentment algunes estructures museístiques s’han tancat al públic i, pel que ha transcendit, ha estat per motius puntuals, no pas personals, perdoni l’error Sr. síndic, de falta de personal.
Atesos aquests antecedents, es pregunta:
Pot informar Govern si va informar pertinentment als diferents departaments de Turisme dels comuns d’aquestes eventualitats?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per Govern, respon la ministra, Sra. Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
La central de reserves del Govern que depèn de l’Àrea de museus i monuments del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, és l’entitat que gestiona i, per tant, també centralitza totes les reserves de visita que tenen lloc als museus nacionals. Les persones, les agències, els tours operadors són informats del tancament de Casa Rull, de l’Andorra romànica o de la falta de visites guiades al Santuari de Meritxell al moment de fer les consultes o bé les reserves si es derivaven cap a altres instal·lacions.
El fet que el tancament fos puntual i que la data de reobertura fos incerta, ja que es preveia obrir-lo de seguida que fos possible, van desaconsellar admetre un comunicat que podia generar la sensació d’un tancament més prolongat i es va optar per gestionar el dia a dia amb els recursos existents en cada moment.
La central de reserves ha fet un gran esforç de gestió durant tots aquests dies per minimitzar les molèsties cap als ciutadans i oferir les alternatives disponibles tal com demostra el fet que no tenim constància de cap queixa durant aquest difícil període.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sra. Gelabert per les explicacions però em temo que malauradament no em respon en cap moment a la pregunta que li formulo. I li formulo exactament la pregunta de si Govern o l’ens que gestioni tot plegat va informar als diferents departaments de turisme dels comuns d’aquestes eventualitats, en el sentit que hi ha tècnics en els diferents serveis de turisme dels diferents comuns que, de manera fefaent, no n’estaven assabentats. I quan tenien consultes de visitants que demanaven els seus serveis i els seus suggeriments, doncs, els enviaven a unes instal·lacions que malauradament estaven tancades al públic quan no hagués estat així.
Per tant, penso que és un tema important que, s’estenen que poden passar eventualitats. No s’estenen que no es puguin cobrir, també li dic, ja li avanço. Però sí que la informació normalment hi hauria de fluir per evitar de donar una mala imatge quan podria evitar-se de manera fàcil i no seria necessari.
Jo penso que tenim un problema i tenim un problema perquè moltes vegades hem sentit en aquest mateixa Cambra que la política turística del Govern, un dels pilars, i ho ha dit el Sr. Camp, és la política cultural. Però això són els dits, no pas els fets, perquè els fets ens demostren que no s’hi fa massa per no dir poquíssima cosa al respecte, no s’ho creuen. No és creïble el fet que vostès diuen que una de les polítiques turístiques del Govern es basa en la política cultural. I això penso que això és un fet que explicita justament aquesta qüestió.
Hi ha una falta de previsió clara, no pot ser, no és tolerable, no és entenible que els museus romanguin tancats per motius eteris i que no es pugui programar correctament o preveure si hi ha d’haver persones de baixa, persones amb torn de vacances i que l’excusa es doni que és puntual i que no passa res i es tanca el museu. Això seria impensable, suposo que convindrà amb mi, en qualsevol altra ciutat del món, que te’n vas a veure una instal·lació museística i trobes el cartellet que està tancat perquè no hi ha personal.
No! Això no és seriós! I això penso que es podria resoldre de moltíssimes maneres. De ben segur que no deixaran pas de fer una funció del Cirque du Soleil perquè hi faltin dos actors! En allà s’hi aboquen tots els recursos que facin falta sense cap mena de problema. No s’entendria que trobessim “el Cirque du Soleil avui no es fa perquè dos persones no poden actuar”. Oi que no! Doncs, de la mateixa manera donem la mateixa importància i rellevància, creguin-s’ho tot allò que diuen i evitin aquestes situacions. Però és que ja ratlla el ridícul el fet que ni els departaments de turisme dels diferents comuns estiguin informats al respecte, i els mateixos tècnics es vegin menystinguts perquè no poden proporcionar la informació que pertoca.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Com bé sap Sr. Costa, les visites dels museus a l’actualitat, que és veritat que és una de les reformes que tenim previstes en el nou pla de museus. Però les visites fins ara en tots els nostres espais museístics són guiades. És a dir que sempre s’ha de passar per la central de reserves per poder reservar la plaça de la visita sigui en un museu sigui al Santuari de Meritxell.
Per això li deia que és veritat que no s’han informat, però que cada vegada que algú trucava sigui dels comuns o sigui des d’Andorra Turisme, perquè recordi que ells no fan reserves, ni des dels comuns ni des de turisme. Ha estat tot centralitzat a l’Àrea de reserves del museu que està situat a Ordino.
Doncs, totes les visites es controlen des d’allà i s’informava quan hi havia alguna visita requerida del tancament puntual d’algun dels espais. Recordem que dels 8 espais museístics només dos estaven tancats puntualment i s’informaven a les persones, fos al Comú de la Massana, al Comú d’Ordino o al Comú d’Encamp on es trucava per fer una reserva d’un museu, si en aquest cas era el museu que estava afectat pel tancament, se l’informava al moment i es derivava cap a un altre espai museístic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Penso que no es tracta de treure importància, és que només era un museu, va ser un moment puntual... Pensem que són fets que s’haurien d’evitar de totes totes. Estem parlant de la Casa Rull, una de les peces museístiques importants aquí a casa nostra. Estem parlant del Centre d’Interpretació del Romànic de Pal. Estem també parlant que degut a aquestes baixes de personal no hi havia aquest servei de visites guiades en el monument amb més visites al nostre país com és el Santuari de Nostra Senyora de Meritxell. Per tant, ha estat un tema puntual. Bé, esperem que sigui així, però això denota una manca de previsió, denota una manca de planificació, denota una manca d’interès en realment donar la rellevància que pertany al nostre turisme cultural. I a vegades, el nostre parer d’aquesta mena, el que fem és no facilitar, justament, ni que les xifres de visites als museus creixin, com hem vist cada vegada que cada any van de cap a caiguda. Però és que no m’estranya, és que si no obrim ni els museus el dia internacional dels museus, que l’estàvem celebrant el 18 de maig i els museus estaven tancats. Home! Penso que això no és una política massa seriosa.
La pregunta que li faria Sra. Gelabert, és que si s’ha establert cap protocol, ja que el mal ja està fet, però si s’ha establert cap protocol per evitar que en un futur pugui tornar a passar una situació similar?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Hi ha alguns espais que només s’obren en el període d’estiu, com és el cas per exemple de l’espai de Pal dedicat al romànic. Aquest espai normalment s’obre el mes de maig i s’obre amb personal eventual.
Aquest any, contràriament al que es feia als anys anteriors, des de Funció Pública es va demanar que tots els edictes que sortissin de Govern, s’incloguessin també els eventuals. Això va fer que es retardés el procés de selecció, que de fet em sembla que s’ha acabat aquests dies, és a dir que properament, doncs, ja hi haurà tots els eventuals d’estiu. Recordeu que els eventuals d’estiu la majoria van de juliol a setembre, i que aleshores no afectarà amb les visites guiades que hi ha previstes per l’estiu, en cap cas per l’arribada massiva de turistes al mes d’estiu.
I li he dit, sí que és veritat que hi va haver unes baixes casuals en un moment puntual, unes baixes que no estaven previstes, doncs, una va ser per malaltia i l’altra va ser per una mort. És veritat que segurament els museus comptem amb poc personal i realment anem una mica justos. I aquesta faceta s’està intentant de resoldre, doncs, per tenir una mica més de marge d’actuació en cas de baixes laborals.
I pel que fa als eventuals d’estiu jo crec que és una forma que ha tingut el Govern, també, doncs, de transparència de cara a contractar tot el personal de l’Administració pública.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
A col·lació del que vostè ara estava explicant que en moments puntuals, doncs, hi ha hagut aquests problemes de personal i que constata potser una falta de personal. Ara li preguntaré al respecte, però potser ja m’autocontesto la pregunta, perquè per exemple hi ha actius importants al nostre país que estan tancats al públic, clar i ras com per exemple, l’exposició de bíblies que hi ha en el Santuari de Nostra Senyora de Meritxell. Moltes vegades és d’impossible accés perquè està tancat.
Llavors, penso que no hauria de ser així, penso que, el que dèiem abans, també, que el nostre patrimoni, un, l’hem de posar en relleu, en rellevància i apropar-lo a tots els ciutadans i, per tant, calen això, mesures actives per intentar d’evitar que mai passin temes d’aquests, que no s’hi pugui accedir per casuístiques de falta de personal.
La pregunta és justament en aquest sentit, creu vostè que el Ministeri de Cultura i aquest departament en concret hi falta personal?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
És cert que cada vegada estem oferim més oferta dintre dels nostres museus i ens hem trobat, doncs, que hi tenim falta de personal que potser no teníem pressupostat i que estem intentant de solucionar-ho com li he dit.
Pel que fa a l’espai que em diu en concret de les bíblies que hi ha al Santuari de Meritxell, hauria d’estar obert al públic. Si no és així, reconec que ho hauré de mirar. Però una cosa que estigui obert al públic i l’altra cosa que hi hagi una visita guiada, que en aquest cas també s’ha de fer el requeriment perquè així sigui.
Però l’espai hauria d’estar obert. Entenc que si no és així, doncs, demano disculpes i verificaré el que és. Però l’espai de visita de les bíblies hauria d’estar obert en tot moment.
I sí que és veritat que pel 2019, doncs, estem tornant a fer el reorganigrama de tot l’espai museístic, perquè tindrem l’obertura també del nou espai de Santa Coloma que anirà dedicat als frescos. És a dir , que també necessitarem de més personal fixe en aquest cas. Perquè l’església de Santa Coloma sí que és veritat que només s’obre a l’estiu, però ens estem plantejant realment, ja que tindrem tot aquest conjunt museístic, doncs, d’obrir-ho durant tot l’any, és a dir que segurament pel pressupost del 2019 es veurà incrementada la partida de personal fixe en l’àrea de museus.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Una darrera repregunta, Sr. síndic.
Celebro les seves paraules Sra. Gelabert, i ja li avanço que en aquest sentit tindrà el seu suport qualsevol esforç que es faci per posar en relleu el nostre patrimoni, per poder-lo divulgar i per poder-lo apropar a tots els ciutadans i als nostres visitants, principalment també, penso que seran i han de ser benvinguts.
Per tant, en aquest sentit ja li dic a l’avança que pot comptar amb nosaltres.
Ha fet referència justament a aquest nou espai de la interpretació del romànic a Santa Coloma, i també parlant de la xifra de visitants als museus, quina creu que serà la tendència vistos una mica l’evolució dels mesos que portem del 2018 i, també, si pot fer referència a aquest espai que crec que està patint, per una banda, increments de partida pressupostària per tirar-ho endavant diferents de les que estaven previstes, i endarreriments en l’obra?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sr. síndic.
Només li faig un petit incís per la pregunta d’abans. De fet comptem amb 8 museus propietat del Govern d’Andorra amb 11 guies i pel 2019 preveiem uns 16 guies que estaran com a plantilla fixa.
Pel que fa al retràs, no en tinc constància. No és si hi ha retràs o increment del cost del preu de l’espai museístic. En tot cas, nosaltres sí que estem treballant amb la museografia i la museologia de dintre de l’espai interior. Com sabeu, no només hi aniran els frescos, també hi anirà tot el romànic que tenim en possessió, el Govern d’Andorra, que actualment està situat a Pal, però no li puc parlar de l’endarreriment. Jo no tinc constància que hi hagi endarreriment ni un increment del cost de l’espai museístic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Una darrera pregunta, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Bé, és la que havia fet i feia part de la pregunta, i l’evolució de les xifres de visitants, que li deia abans, sí té alguna dada ja preliminar?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
La Sra. Olga Gelabert:
No, jo crec que properament ja tindrem les dades, les dades del 2017, però encara no les tenim tancades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Francesc Camp, si voleu complementar la informació...
El Sr. Francesc Camp:
Sí, Sr. síndic, si em permet.
Més que complementar és arran de les primeres observacions que ha fet el conseller Costa sobre que no creiem amb la política turística cultural. Només complementar el que molt bé ha explicat la ministra de Cultura, l’Olga Gelabert, dir-li que a nivell de comunicació de l’oferta cultural, tots els canals que utilitzem Andorra Turisme per comunicar l’oferta turística dels país inclouen l’oferta cultural. Només ha d’entrar a visitar andorra.com i veurà que tota l’oferta cultural del país, museus, monuments hi són, fins i tot i són a la plataforma google business view, que és l’street view portat a l’oferta turística del país, no només privada també pública, pot entrar a aquesta plataforma i veurà per internet l’interior de les esglésies del país, l’interior dels museus.
La part de comunicació que ens pertoca a nosaltres des d’Andorra Turisme l’estem fent, més enllà de la part de comunicació, també tenim eines per intentar incentivar les visites. El Pass Museu és un passaport que et permet justament tenir un descompte per si vas a més de dos o tres museus, un descompte sobre el preu.
Tenim el bus turístic que comença ara a l’estiu, està tot l’estiu vigent, que fa diferents recorreguts per diferents llocs del país...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
...també als museus. I només està clar que hi ha una voluntat d’aquest Govern d’afavorir la política cultural rehabilitant edificis. Se n’ha parlat aquí d’alguns, ja el Museu Thyssen està en un edifici rehabilitat. El Museu Thyssen és un exemple de què apostem per la política cultural. També per exemple recordar l’hostal Rosaleda que s’està reformant. Jo crec que hi ha prou elements per dir que sí que creiem en la política cultural i sobretot en posar en relleu el que tenim aquí a Andorra com a patrimoni cultural.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta.
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa a la implantació de la figura del metge referent.
Fou registrada amb el número 811 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018 del 5 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr . síndic.
Segons declaracions del ministre de Salut, a finals del mes de juny es té previst implantar la figura del metge referent. Sempre s’ha refermat la idea que la figura del metge referent és l’eix de la reforma sanitària.
La seva implantació però cal que es dugui de forma clara, ben informada i ben planificada.
Per poder dur a terme de forma exitosa el projecte cal que hi hagi certes modificacions legislatives.
Ateses les consideracions exposades, es pregunta:
Ens pot explicar Govern en quin punt es troba la implantació de la figura del metge referent?
Quines modificacions legislatives cal fer i quan es pensen entrar a tràmit parlamentari?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
La implantació del metge referent, com vostè bé sap és una de les peces que componen el nou model d’assistència. El nou model contempla diverses vies d’accés a la sanitat pública i una d’elles és a través d’aquesta figura.
Per tant, caldrà primer un acord de Govern per aprovar el reglament d’accés a l’assistència sanitària pública que regula la implantació del metge referent.
Per altra banda, la gestió del metge referent comporta uns ajustaments informàtics que estan duent a terme en aquests moments la CASS, imprescindibles pel bon funcionament d’aquesta figura que encara no està en els moments d’ara operatius al 100%.
I finalment, perquè la implantació sigui exitosa caldrà un període en què la gent esculli el seu metge referent i que els professionals s’adaptin a aquesta nova via. Pel que es preveu una campanya informativa tant a nivell dels professionals com a nivell públic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Aquest projecte del metge referent s’inicia per la constatació de diverses consideracions que persisteixen en l’actualitat.
Existeix confusió en l’assignació de funcions i tasques entre els diferents professionals sanitaris.
Existeix descoordinació entre els diferents nivells assistencials i escassa cultura de l’atenció compartida entre els diferents prestadors de salut.
Existeix gran variabilitat dels processos assistencials entre els diferents professionals per a un mateix problema de salut, generant descontrol en la despesa sanitària.
Existeix la tendència a solucionar els problemes de forma autònoma, consultant o derivant els casos només com a darrer recurs, realitzant protocols d’actuació de forma independent i sense comptar amb la participació de la resta de professionals de la salut.
Existeix una medicalització excessiva de l’atenció sanitària, centrada bàsicament en l’actuació mèdica, provocant un increment de la despesa a la branca general important.
Existeix una comunicació inadequada entre els diferents nivells assistencials, fet que fa disminuir el nivell de qualitat assistencial i incrementa el cost.
Aquesta atenció fragmentada i individual incrementa de forma important la iatrogènia, la despesa sanitària i augmenten les actuacions de risc pels ciutadans.
Tal i com tenim la informació, de la qual disposem, sembla que l’única cosa que obtindrem un cop s’implementi la figura del metge referent serà la de conèixer la població adscrita a cada un d’ells, però jo no sé veure amb la informació que disposo ara per ara, cap altra millora que vagi en la línia d’aconseguir la sostenibilitat del sistema sense posar en risc la qualitat ni la cartera de serveis. Sí que és veritat que s’ha introduït la història clínica compartida però tots tindrem molt clar que tampoc és la solució a tots el problemes.
En definitiva aquestes accions impliquen necessàriament la creació de xarxes, protocols i procediments que marquin el camí a seguir per realment ser eficients i eficaços i aconseguir la tan anhelada sostenibilitat del sistema, sense que aquesta tingui de passar per retallar prestacions.
Però em resulta difícil d’entendre com podem desenvolupar la figura del metge referent sense el marc legislatiu necessari que indiqui les seves funcions, obligacions i drets en aquest context, si hi haurà limitació en el nombre d’usuaris, o no, etc.
Per una banda penso que la llei general de sanitat i la llei de la CASS haurien de reflectir que el metge referent serà la porta d’entrada al sistema, i de quina manera cal fer-ho, i determinar les excepcions, és a dir quines especialitats tindran accés directe.
I en quant al reemborsament, en el cas de la llei de la CASS, actualment no fa aquesta diferenciació que es planteja en la informació donada, cosa que caldria modificar. Per exemple si es finançaran les activitats de prevenció i promoció de la salut o no? Penso que hi ha tot un seguit de dubtes que espero que avui puguem aclarir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Com ja he comentat, el reglament d’accés a l’assistència sanitària públic té per objecte definir la figura del metge referent. Establir els mecanismes per a la seva elecció i el procés d’assignació. Però també té per objecte millorar la qualitat assistencial, la seguretat, l’accessibilitat i l’eficiència de l’assistència sanitària pública, reforçant el paper de l’atenció primària, impulsant la coordinació i la comunicació entre els professionals de salut entre ells i entre els usuaris. I on el desplegament de la història clínica compartida jugarà un paper fonamental.
Referent a les modificacions legislatives que el Consell General ha de dur a terme, se centren en la modificació de la llei de la CASS i tenen com a objectiu poder variar els copagaments per tal de des incentivar a l’usuari si no escull anar de la mà del metge referent.
Aquest projecte de modificació de la llei de la CASS està previst entrar-lo a tràmit per la seva consideració en el moment en què Govern aprovi dit reglament, el reglament d’accés a l’assistència sanitària pública que serà suposo i espero en aquest període parlamentari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, certes consideracions.
A mi em sembla molt bé que es faci aquest reglament que pugui regular, però la meva pregunta una mica anava així no entrarà en contradicció amb la llei general de sanitat que estableix que hi ha la lliure elecció de metge, i tot i que sí en un article dóna una mica la potestat a què es pugui reglamentar però jo penso que probablement seria bo introduir una modificació perquè penso que és una modificació de prou calat sobre el model anterior del model que es planteja i que probablement hauria de quedar molt clar de forma legislativa aquesta modificació.
I en quant a la llei de la CASS, bé ja se’ns diu que modificarà aquest tema de copagaments doncs evidentment aquesta era concretament la meva pregunta. Però jo tinc dubtes de si realment la llei general de sanitat hauria de contemplar aquesta modificació en la filosofia, en part de la filosofia del nostre sistema sanitari que hem tingut fins ara.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, crec que he fet esment de la lliure elecció de metge. La lliure elecció de metge queda respectada i queda garantida en dos aspectes.
Un, en quant a la via assistencial, n’hi haurà una que es mantindrà menys incentivada que l’altra en la que es continuarà podent elegir el metge d’una forma més àmplia i després la que segueix la via d’atenció integrada en quant s’haurà de passar a través de la figura aquest metge referent, que també elegirem d’una forma lliure i ens l’assignarem d’una forma lliure. El que passa és que hi haurà aquest vincle entre pacient i metge referent i després en el següent pas si és pertinent de passar a un nivell assistencial superior en què hi hagi un metge especialista, aquest també es podrà dins del conjunt de metges de forma lliure. I també garanteix que en cas que no hi hagi prou oferta dins del país, es pugui optar per un metge especialista de fora.
Per tant, la lliure elecció dins d’uns termes es queda totalment garantida.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Quan he fet la meva dúplica, penso que he marcat l’inici de quan es va plantejar la implantació d’aquest model de la figura del metge referent perquè hi havia unes constatacions i unes mancances existents que avui en dia doncs evidentment persisteixen. I entre elles era una manca, és a dir que això havia d’anar reforçat amb una sèrie de procediments, de protocols perquè sinó implantar la figura del metge referent tampoc si no hem de dir quins són els procediments que s’han de seguir i quina és la manera en la qual han de funcionar, doncs tampoc no té gaire més sentit de saber exactament quants pacients tenen cada metge i això tampoc jo penso que no és la finalitat de la reforma sanitària. La finalitat de la reforma sanitària justament és la sostenibilitat del sistema i de la reordenació de tot el sistema.
Aleshores la meva pregunta aniria, és a dir, estan treballant ja en tot aquest projecte que evidentment és imprescindible per poder implantar de forma exitosa la figura del metge referent?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, sí, té raó Sra. Bonet. És veritat, tot això és un procés i ja ho hem dit moltes vegades, un procés i és un procés que pren el seu temps i un procés que s’ha d’anar aplicant de forma paulatina.
Els procediments i protocols s’estan realitzant, el que passa és que això no s’implementa d’un dia per l’altre com vostè comprendrà.
De totes formes, el primer pas que s’ha de fer és aquest reglament que ens faci entendre com funcionaran aquests circuits. A partir d’aquí, els protocols, reglaments, vies assistencials, tot això s’està treballant i s’anirà implementant d’una forma gradual. Evidentment aquest reglament doncs té un ampli objecte però, bé, en el que no estigui preparat no s’aplicarà, s’anirà aplicant en el que ja es vagi realitzant.
És a dir, jo crec que aquí engeguem, engeguem aquesta reforma que ja portem engegada encara que vostès o molts de vostès pensin que no s’ha fet res, doncs, s’han fet passos. També és veritat que la Història Clínica Compartida ha d’estendre’s i generalitzar-se i ser d’un ús més ampliat per part dels professionals, i tot això és un procés d’adaptació, és un procés...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
De què el pacient s’ha de...
Sí, de seguida Sr. síndic, ja acabo.
És un procés que tant pacients com prestadors de serveis s’han d’adaptar, i l’èxit d’aquesta operació serà en els tempos d’implantació, no? Les coses s’han d’anar implementant de forma gradual a mesura que estiguin assegurades, que estiguin ben rodades i per tant, que els canvis provoquin el mínim trasbals pels nostres usuaris del sistema sanitari públic.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
A veure, jo li faig aquestes preguntes perquè em preocupen veus que surten i que, bé, ràpidament voldrien controlar la despesa de la branca general d’altres maneres que probablement, segurament molts de nosaltres no compartiríem, no? I per això insisteixo en aquesta línia que és una línia de treball que ja ve des de fa molts anys i que més o menys hem anat compartint probablement no tant amb la rapidesa però sí amb el fons, i crec que amb això sí que estem d’acord.
Quan li parlava dels procediments m’agradaria entrar justament en un en concret que penso que a més a més es va treballar, es va fer una prova pilot per la xarxa de diabetis que es va aprovar. Hi hauria la possibilitat, ja que havíem fet aquesta prova pilot, d’implantar-la amb una certa agilitat tenint en compte la gran prevalença d’aquest tipus de pacients? El cost sanitari què genera? La despesa què genera? Justament amb la figura del metge referent per intentar que aquesta línia, aquest treball que ja es va fer no quedi una mica en sac buit i que es pugui implantar de manera ràpida tenint en compte, torno a insistir, que ja es va fer la prova pilot i en principi els resultats van ser prou satisfactoris.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, tots estem preocupats per la despesa de la branca general. Sabem que això no és la solució màgica i segurament aquesta despesa anirà augmentant no per això sinó per altres factors intrínsecs en la nostra societat.
Davant dels procediments i parlant de l’atenció a cronicitat com és la diabetis, sí que és veritat que serà un de les primeres xarxes que s’implementarà quan estigui tot això en marxa.
De totes formes és molt important que la Història Clínica Compartida funcioni, tots els sistemes informàtics funcionin perquè l’òrgan el que farà és implementar procediments amb xarxes per l’atenció a la cronicitat si no estan... si no funcionen correctament la comunicació que avui en dia ha de ser tota de forma telemàtica o a través de la informàtica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, una última pregunta.
He entès que aquesta, doncs, podria ser i que vostè li dóna molta importància al fet de què hi hagi una bona comunicació entre els diferents professionals, però jo penso que la comunicació l’afavorirem si realment els hi marquem justament els itineraris que han de seguir per intentar afavorir aquesta comunicació perquè si no marquem els itineraris... Per això insistia en el tema dels procediments i en totes les intervencions he insistit en aquest tema perquè sinó és molt difícil que fomentem la comunicació perquè tothom seguirà treballant de forma aïllada si no els hi marquem aquests itineraris.
Quan em deia que no es fan ràpid... Bé, puc coincidir però n’hi ha molts que ja estan fets i que són adaptables i que de vegades simplement és fer una revisió en funció del nostre model. En vista de què aquest de la diabetis doncs ja es va treballar i es va fer una prova pilot, en cartera en tenen d’altres que ens poguessin dir ara que ja s’estan treballant i que podrien tenir probablement en un breu termini de temps?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Sí, estem treballant en altres malalties cròniques com pot ser per exemple l’Epoc i altres. El que passa és que la que està més treballada en aquests moments és la de l’atenció a la diabetis que a més és la que més despesa genera i la més generalitzada.
Crec que... No sé, ara no recordo la segona part de la pregunta... Però bé, en fi, deixi que s’aprovi aquest reglament d’accés a l’assistència a la sanitat pública i allà queda ben definit quins són els circuits i les xarxes que jo crec que és el primer pas que hem de procurar tenir-ho enllestit i aprovat durant aquest període parlamentari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
La darrera, Sra. consellera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, sí, és que quan li preguntava, li preguntava justament això. Però voldria saber si dintre d’aquesta cartera s’han plantejat alguns tipus d’itineraris de prevenció i promoció de la salut, per exemple... No sé, el tabaquisme, l’obesitat, etc.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, a veure, programes per la prevenció de la salut, això és una cosa que el ministeri està duent a terme des de fa molt temps i evidentment tots aquests itineraris o tots aquests programes han d’anar entrellaçats amb les xarxes assistencials.
Per tant, tornem al mateix. És important que hi hagi una bona comunicació entre els diferents estaments sanitaris: primària, prevenció, ministeri... I potser un dels principals problemes que tenim és la comunicació i és el que hem d’intentar facilitar, facilitar de forma material amb programes informàtics com la Història Clínica Compartida i d’altres opcions i després, doncs bé, canviar hàbits de treball que potser de vegades també és més difícil però bé, poc a poc ho anirem aconseguint.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies Sr. ministre.
Bé, passaríem a la següent pregunta, a la setena.
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa al nomenament d’un ambaixador permanent a Suïssa i a la Missió Permanent a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra, vist que no constava en el pressupost del Ministeri d’Afers Exteriors cap partida pressupostària que indiqués aquest canvi.
Fou registrada amb el número 818 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018, del 5 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Judith Pallarés. Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 16 de maig el Govern anunciava el nomenament d’en Josep Maria Casals com a ambaixador a Suïssa i a la Missió Permanent a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra.
Vist que aquest canvi no constava en el pressupost del Ministeri d’Afers Exteriors per aquest 2018, es demana a Govern: quines són les noves tasques a desenvolupar en la Missió Permanent a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra que han pogut provocar el nomenament d’un ambaixador permanent a finals de legislatura? Quins són els canvis diplomàtics, si és que n’hi ha, que s’han produït en les relacions entre la Confederació Helvètica i el nostre Principat que hagin pogut motivar aquesta decisió?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra, teniu la paraula.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
La funció principal de la Missió Permanent a Andorra a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra és fer el lligam entre el Govern d’Andorra i els organismes internacionals entre els quals Andorra està acreditada com són les Nacions Unides, l’OMS, l’UIT, l’OMPI i el Comitè Internacional de la Creu Roja.
Aquestes organitzacions tenen una transcendència important per a Andorra ja que tracten principalment de drets humans, salut i propietat intel·lectual.
La Missió s’encarrega d’assistir i participar a les reunions, defensa la posició andorrana i promoure la participació de delegacions andorranes en els organismes internacionals.
Cal destacar que la cooperació d’Andorra amb Suïssa ha estat sempre d’especial rellevància. Suïssa és un model d’èxit a seguir en particular en l’àmbit de l’educació, de l’agricultura i del turisme.
La tasca de l’actual ambaixador d’Andorra a Suïssa, que és no resident, ha estat essencial pel reforç dels contactes bilaterals.
Tanmateix tenint en compte la voluntat de reforçar la cooperació amb Suïssa, una de les noves tasques que voldria atribuir a la Missió d’Andorra és d’estar acreditada a Suïssa.
El Govern va demanar a les autoritats suïsses la doble acreditació de la Missió Permanent d’Andorra a Ginebra en qualitat de Missió Permanent d’Andorra a Ginebra en qualitat de Missió Permanent a l’oficina de les Nacions Unides, i en qualitat d’Ambaixada del Pricipat d’Andorra a Suïssa.
La resposta de les autoritats suïsses va ser que excepcionalment un país pot estar autoritzat a aquesta doble acreditació sempre i quan l’ambaixador acreditat a Ginebra i a Berna resideixi efectivament a Ginebra.
Actualment el Ministeri d’Afers Exteriors disposa d’una diplomàtica residint a Ginebra així com d’un administratiu. A l’octubre del 2018 aquestes dos places quedaran vacants.
Durant el mes de gener de cada any s’obre un període d’informació de caràcter intern al Ministeri d’Afers Exteriors en aplicació del Reglament regulador del principi de mobilitat. Aquest any el Ministeri d’Afers Exteriors informava a tots els seus agent que entre les places vacants hi havia una plaça a la Missió Permanent d’Andorra a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra.
Malauradament, atesa l’absència de candidats per la vacant a Ginebra, aquesta plaça ha quedat deserta. Així, doncs, per tal de cobrir aquest lloc a la Missió d’Andorra a Ginebra i amb l’objectiu de poder acreditar la missió a nivell bilateral amb Suïssa, el Govern va decidir de nomenar u ambaixador resident a la Missió Permanent d’Andorra a l’oficina de les Nacions Unides i a Suïssa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Durant el debat del pressupost, el Grup Parlamentari Liberal, vam proposar un increment mínim d’uns 10.000 euros per intentar intensificar les relacions amb el Regne Unit, reforçant una diplomàcia, enteníem, econòmica, i engegada pel ministre Gilbert Saboya que semblava... que sembla haver tingut bons resultats. I en un moment, en el qual el context europeu i internacional apunten moviments importants que al nostre criteri valien la pena seguir de prop.
Tot i així, el Govern va considerar aquesta proposta innecessària ja que preferia intensificar els esforços en obrir una nova ambaixada a Alemanya, fet pel qual nosaltres no ens vam oposar, ja que en el context de les negociacions amb la Unió Europea enteníem que també podia ser molt interessant.
Però no és el nomenament d’un nou ambaixador a Alemanya el que Govern ens va anunciar sinó a Ginebra, on ja disposàvem de l’atenció d’un ambaixador no permanent que s’ocupava de la missió juntament amb altres representacions diplomàtiques que la ministra també acaba de comentar.
Per tant, ens va sorprendre tot plegat, ja que la partida pressupostària per la Missió Permanent d’Andorra a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra, de fet, curiosament, per molt poc inferior a la partida que tenia l’any anterior i, per tant, no es preveia cap canvi. I tampoc, tal com ara ens ha comentat, se’ns va anunciar per part del Ministeri d’Afers Exteriors la necessitat de canvi i raó de la nostra pregunta d’avui.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, com li he explicat, de fet aquesta situació era una situació que ens hem trobat que era inesperada. Com us he dit, la plaça de tècnic, de diplomàtic a la missió d’Andorra a Ginebra va estar oberta, doncs, a la mobilitat i això es va presentar, diguem-ne, aquesta proposta de mobilitat al mes de gener. Com us he dit, la plaça no ha estat coberta, és a dir que no hi ha cap diplomàtic que hagi postulat per al lloc de la missió d’Andorra a Ginebra.
L’estructura pressupostària de la missió segueix sent la que és, o sigui continua estant la missió oberta, l’única cosa és que hem de nodrir aquesta missió d’un diplomàtic. Vist que a nivell de diplomàtic tècnic no hi ha hagut, diguem-ne, voluntari que hagi postulat per aquesta plaça i tenint en compte, també, la voluntat d’estrènyer la cooperació bilateral d’Andorra amb Suïssa, i que aquesta cooperació bilateral no és possible, diguem-ne, reforçar amb... és a dir, acreditar la nostra missió a Suïssa a Ginebra a les Nacions Unides, acreditar-la també a Suïssa sense que hi hagi un ambaixador resident, aquí va ser, doncs, la reflexió que va fer el Ministeri d’Afers Exteriors de nomenar, diguem-ne, un ambaixador que pugui residir a Ginebra, de tal manera de complir la plaça que quedava vacant i, alhora poder acreditar la nostra missió a Ginebra a nivell bilateral a Suïssa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
El comunicat que va penjar Govern a la pàgina web, de fet, jo agraeixo les explicacions de la Sra. ministra en aquesta qüestió, és evident que quan estàs provocant certs canvis com els que comenta, doncs, s’ha de donar resposta.
El que passa és que quan ho van anunciar, totes aquestes explicacions, no recordo que es fessin públiques i de fet, el comunicat que hi ha penjat a la pàgina web, fa més referència al fet que l’ambaixador no resident, el Sr. Enric Tarrado, tenia unes funcions adreçades cap a Mònaco, San Marino i Liechtenstein que s’estaven intensificant i, que per tant, necessitava poder desvincular-se, potser, també, d’aquesta qüestió del seguiment i de les obligacions a Ginebra per reforçar la cooperació amb els estats que acabo de mencionar.
I per tant, semblava que per com s’anunciava, on hi havia més feina a fer era per part de l’ambaixador no resident, precisament, que no pas a la situació que ara comentava de l’ambaixada.
Tot i així, m’agradaria preguntar si la situació aleshores amb aquesta nova ambaixada que s’haurà d’establir, al no haver-hi un diplomàtic tècnic, totes les tasques les farà l’ambaixador i un administratiu?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, així és per respondre a la seva pregunta. Sí, és un ambaixador i un administratiu que asseguraran el funcionament de la missió d’Andorra a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra i Ambaixada d’Andorra a Suïssa, doncs, amb seu a Ginebra.
La persona que ha estat nomenada ambaixador és una persona, doncs, que és tècnic, és algú de l’Administració i que, per tant, podrà assumir perfectament aquestes funcions.
El fet que en el comunicat de premsa parlava del reforç de la cooperació amb els petits estats, que això ho continuarà assegurant l’ambaixador, doncs, Tarrado, ho desvinculem justament per donar també més força a la cooperació que pugui tenir Andorra amb Suïssa i al fet que la nostra missió a Ginebra pugui estar acreditada a Suïssa, ens permetrà, doncs, dur a terme aquest treball més intens a nivell bilateral amb la confederació helbètica.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies.
També volia comentar-li, ja que durant el debat del pressupost que vam tenir, com esmentava al principi, la prioritat del ministeri aquest any era el poder obrir una nova ambaixada a Alemanya, no pas reforçar les relacions amb Suïssa, perquè això no va quedar reflectit. Ens pot especificar una mica millor quines seran aquestes tasques que s’assumiran de forma permanent amb aquesta ambaixada, i això significa que l’altre projecte en relació amb l’ambaixada Alemanya de moment no s’efectua?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs pel que fa la Missió Permanent d’Andorra a les Nacions Unides a Ginebra i alhora que també estarà acreditada a Suïssa, doncs, durà a terme les dos funcions, i doncs, treballarà tant pel que fa al seguiment dels treballs dels organismes internacionals amb seu a Ginebra, com el treball a nivell bilateral amb Suïssa, que això també és una cosa que ens interessa, sobretot en el marc de les negociacions amb la Unió Europea, sabent que Suïssa també està negociant actualment amb la Unió Europea un acord institucional.
Cal remarcar també que a Ginebra hi ha una branca de l’oficina del secretariat EFTA, que també està a Ginebra i això també és un element que és molt d’interès per a nosaltres i que serà d’ajuda en el treball, doncs, de negociació de l’acord d’associació.
Pel que fa a l’obertura, que això sí que és una obertura de l’Ambaixada d’Andorra a Alemanya, és un projecte que està sobre la taula, que el tenim pressupostat. L’única cosa és que a dia d’avui no tenim encara, doncs, o no hem avançat, diguem-ne, amb aquest projecte, però esperem que es pugui dur a terme els tràmits durant aquest any 2018.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Jo entenc que les relacions i el lligam que hi havia amb els organismes internacionals era una tasca que ja s’estava efectuant. Vull dir que no és una tasca nova, ja s’efectuava des d’aquesta missió amb un ambaixador no resident.
Però ara comentava amb aquestes noves tasques que se suposa que haurà de desenvolupar, es refereix directament a qüestions gestionades allà pel que sigui l’acord d’associació, concretament per treballar al secretariat de l’EFTA? I això és un compromís que entenem que hi ha, serà al llarg del temps per aquesta ambaixada?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
El que es pretén fer amb la nostra missió que tenim a Ginebra, és de continuar el treball que s’està duent a terme a prop dels organismes internacionals, en particular les Nacions Unides, seguir tots els temes que es desenvolupen des de Ginebra, que en particular són temes vinculats amb les qüestions de drets humans, cosa que és molt important per al nostre país.
Això s’ha fet fins ara, la diplomàtica i l’ambaixador no resident són les tasques que estan duent a terme. Per tant això es continuarà i a més a més s’afegirà, diguem-ne com una tasca suplementària en el treball de la missió a Ginebra, que serà doncs fer el seguiment de la cooperació bilateral amb Suïssa.
El que volia remarcar és que actualment l’ambaixador acreditat a Suïssa és un ambaixador no resident. És ell que està acreditat prop de la Confederació Helvètica, però a la nostra missió no està acreditat. I el que nosaltres desitgem és que a banda de tenir un ambaixador acreditat a la Confederació Helvètica, tinguem la nostra missió també que pugui estar acreditada de tal manera que doncs els diplomàtics que puguin estar acreditats a la nostra missió a Ginebra, els administratius, puguin seguir el treball de col·laboració i cooperació amb la Confederació Helvètica
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra pregunta...
La Sra. Judith Pallarés:
Sí, una darrera pregunta.
Quin cost tindrà, quin increment de cost hi haurà per aquest canvi de tenir l’ambaixada permanent allà, si us plau?
Bé, és una dada que no sé si la disposa, però vist que el pressupost ja estava acotat doncs, voldríem saber si això s’haurà d’incrementar o no?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. ministra.
La Sra. Maria Ubach:
Gràcies Sr. síndic.
Pel que fa a pressupost, tenim el pressupost de la Missió d’Andorra a Ginebra que és un pressupost que ja està en curs d’aplicació, doncs caldrà preveure el cost suplementari que suposarà el fet de tenir un ambaixador resident a Ginebra. Però pel que fa al funcionament de la nostra missió a Ginebra, aquest cost seguirà sent el mateix.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passaríem a la següent pregunta, és la vuitena pregunta.
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 31 de maig del 2018, relativa a l’important increment dels accidents de trànsit causats pels efectes de l’alcohol o altres drogues.
Fou registrada amb el número 819 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018 del 5 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa.
Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que recentment s’han presentat les xifres de sinistralitat en accidents de trànsit.
Atesos aquests antecedents, es pregunta:
Pot informar Govern quines mesures ha previst per revertir aquesta tendència?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc voldria posar de manifest que és cert que durant l’any 2017 hi va haver un increment dels accidents de trànsit causats pels efectes de l’alcohol o les drogues en relació amb els anys anteriors.
De fet, l’any 2017 van ser 88 accidents, mentre que el 2015 van ser 72 i l’any 2016 van ser 68.
No obstant, crec que convé assenyalar al mateix temps que si sumem el nombre total d’accidents de circulació que hi han hagut aquests tres anys la tendència ha estat clarament a la baixa.
L’any 2015 n’hi va haver 575, l’any 2016, 594 i l’any 2017, 524.
Per aquest motiu, des de la Unitat de Seguretat Viària del Cos de Policia, si bé es vol donar continuïtat a les accions de prevenció i sanció dels comportaments al volant que, en general, poden conduir a la producció d’accidents, no és menys cert que s’està treballant alhora en incidir molt més en les accions pensades des de la perspectiva de la conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues.
És per aquest motiu que enguany, per primera vegada, es faran tres campanyes d’alcoholèmia en lloc de dos. A banda de la campanya que es va fer del 24 de març al 7 d’abril passat, la propera i més immediata es durà a terme durant tot el mes de juliol en què hi ha moltes festes majors, i on el consum d’alcohol i de drogues és més important.
La tercera campanya està prevista durant tot el mes de desembre, durant el qual també és ben sabut que hi ha molta afluència de visitants estrangers, i també se celebren sopars i festes amb un consum d’alcohol i de drogues més elevat que de costum.
Des de l’any 2016, les campanyes d’alcoholèmia ja no es fan de forma aleatòria en diferents punts de la xarxa viària i en horaris també aleatoris, tant de dia com de nit, sinó que s’hi destinen més efectius policials. Així, en lloc de disposar d’una única patrulla de nit que efectua dos parades de controls d’alcoholèmia d’una hora cadascuna, s’han duplicat i fins i tot triplicat els efectius de nit per poder fer controls d’alcoholèmia durant tot el servei nocturn. També al mateix temps, s’han localitzat els controls en llocs més sensibles, com ara les carreteres d’accés o pròximes als locals nocturns.
En definitiva dels 1425 controls d’alcoholèmia practicats l’any 2015, s’ha passat als 3943 de l’any 2017. Com pot veure, un increment exponencial.
A més, tenint en compte que no només es vol incidir en la vessant repressiva, sinó també preventiva, tant o més important, de forma prèvia i durant totes les campanyes s’ha previst de difondre-ho a través de la premsa i dels panells informatius situats a les carreteres.
D’altra part, des de la Unitat de Seguretat Viària, fora dels períodes de les campanyes d’alcoholèmia, es faran serveis sobretot nocturns, amb més mitjans humans que de costum, per fer controls als conductors que presentin símptomes de trobar-se sota els efectes de l’alcohol.
Finalment, pel que fa a la conducció sota els efectes de les drogues, recentment s’ha adquirit un drogotest salivar, amb la finalitat de poder efectuar controls d’estupefaents als conductors de vehicles, que es posarà en funcionament properament, un cop s’hagi aprovat el protocol d’actuació corresponent sense que calgui com fins ara fer sempre una analítica de sang per comprovar la conducció sota els efectes de les drogues.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Gràcies Sr. ministre per la profusió d’explicacions i detall en les dades. Convindrà amb mi que estem tractant un tema altament sensible i que òbviament qualsevol esforç que es faci en aquesta matèria serà més que benvingut.
També una bona dada el fet que el còmput global, la tendència sigui en negatiu o a la baixa, però suposo que també estarà d’acord amb mi que hauríem de tendir que la sinistralitat doncs no només anés a la baixa sinó que els casos de sinistralitat mortal desapareguessin, i ara per ara no és el cas.
Ha parlat de molts aspectes i moltes campanyes s’estan fent. Està clar que s’estan fent esforços en aquest sentit, la qual cosa celebrem, però durant la intervenció hem parlat diferents vegades tant vostè com jo en la meva pregunta, hem parlat de l’alcohol i de les drogues, però vostè només s’ha referit en els temes de controls d’alcoholèmia. No sé si amb el tema de controls sobre el consum de drogues, es porten a terme, no es porten a terme. Ha parlat també vostè d’aquesta adquisició d’aquest drogotest. Tot això ho podem desplegar perquè si bé és cert que els accidents sobretot a la branca dels més joves per temes d’alcohol, sembla que les xifres marquen que hi ha una davallada. Malauradament la incidència de les drogues entre els col·lectius més joves és més que una evidència, amb la qual cosa potser voldria també establir molt clarament la causa efecte dels accidents que existeixen.
Tot plegat penso que és una situació que cal esmerçar-hi tots els esforços que faci falta i continuar en aquesta línia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Evidentment crec que estem absolutament d’acord amb les conclusions que vostè acaba d’avançar-nos. En tot cas, quan he donat les xifres i quan he parlat del fet que globalment els accidents de circulació havien disminuït, ho he fet per intentar aportar més dades i poder tenir una visió més global de la situació.
Dit això, també he reconegut que en el cas dels accidents de circulació que porten causa directament de l’alcohol i de les drogues, hi havia hagut un augment i és per aquest motiu que crec que era tallar àmpliament totes aquelles accions i mesures que ja hem decidit portar a terme, i que ja estem portant a terme enguany des del Cos de Policia.
D’altra banda, també em consta, no sé si el ministre Saboya ho podrà explicar més àmpliament, que des de l’Automòbil Club d’Andorra també es vol acompanyar en aquesta tasca i es vol fer de cara el futur, unes campanyes específiques també per conscienciar els nostres ciutadans que evidentment el fet de conduir sota els efectes de l’alcohol i de les drogues pot tenir conseqüències nefastes.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
Dit això i pel que fa a la segona part de la seva intervenció, evidentment quan he parlat de les campanyes d’alcoholèmia potser d’una forma planera, les anomenem així, però no només tenen com a finalitat comprovar si les persones condueixen sota els efectes de l’alcohol, sinó que també evidentment incideixen en la conducció sota els efectes de les drogues. Ambdós aspectes estan igualment contemplats i vigilats i en el seu cas reprimits. I és per aquest motiu doncs que si bé fins ara era difícil comprovar-ho com a mínim de forma immediata, amb aquest nou instrument del qual s’ha dotat el Cos de Policia, serà molt més fàcil comprovar si efectivament s’està conduint sota els efectes de les drogues i per tant doncs si es comprova que és així, poder-ho sancionar degudament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. síndic.
Les meves repreguntes van en funció de potser acabar de puntualitzar certs aspectes d’una política que pensem que ha de ser transversal, no només òbviament focalitzada en alguns aspectes com aquests dels controls preventius i també una mica de la divulgació de les formes d’actuar adients a l’hora de posar-se a la conducció d’un vehicle.
Per exemple, parlem del Pla de mobilitat. El Pla de mobilitat té alguna cosa a veure, marcarà o indicarà si cal fer incidència en alguns aspectes concrets, en alguns llocs concrets de la xarxa viària, quan el podrem veure realitzat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, Sr. Gilbert Saboya.
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, en referència concreta al Pla de mobilitat, el Pla de mobilitat és un Pla de mobilitat de la Vall Central. Per tant doncs, sí em consta que s’està treballant, de fet des dels serveis també de transports estem col·laborant amb el Departament de mobilitat que penja d’Ordenament Territorial perquè també doncs tindrà incidència en el disseny de... i està tenint incidència en el disseny de les línies d’autobusos regulars perquè evidentment aquest exercici el fet d’haver començat a fer aquest estudi sobre mobilitat en la Vall Central, té una forta connexió amb la definició concreta de les línies i per tant, em consta que està ja en un grau molt avançat que també s’han fet els contactes o els primers retorns cap a les administracions comunals que estan directament també concernides.
El Pla de mobilitat... El Pla de mobilitat en si tindrà probablement una lectura sobre impacte amb conflictivitat d’accidents perquè evidentment van lligades al fet de què dediquis algunes vies potser amb un cert tipus de vehicles, que hi hagi solucions més segregades en el futur, etc., doncs això té...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Gilbert Saboya:
...en intentar afavorir una concepció de visió zero d’accidents.
De totes maneres el que sí que és veritat és que, com deia el ministre Espot també, l’Automòbil Club en la presentació de l’informe IMACA feia accent a una cosa que és essencial que és que cada vegada més la raó principal dels accidents és comportamental, és l’actitud del conductor, i per tant una actitud que potser de vegades és d’imprudència i podem encaixar aquí també el Codi de drogues -perquè agafar un vehicle en aquest estat doncs, es pot catalogar d’imprudència- però no un informe lligat a la qualitat de la xarxa viària. Jo crec que això és una novetat important perquè hi ha hagut una tendència des de fa molts anys de millora de la qualitat viària...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Gilbert Saboya:
...i per tant, des d’aquest punt de vista el Pla de mobilitat farà molta més incidència en pacificar i a fer millor la convivència dels diferents mitjans i organitzar-los bé que no des d’un punt de vista del que en dèiem abans, millorar els punts negres. Des del punt de vista d’això jo crec que la presentació de l’IMACA aquest any per part de l’Automòbil Club va ser molt alliçonadora i jo crec que per tant estem treballant amb ells perquè ells lideren aquesta iniciativa també d’un pla una mica més...
El Sr. síndic general:
Gràcies Sr. ministre.
El Sr. Gilbert Saboya:
...en aquest aspecte com avançava el Sr. Espot.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Alguna altra repregunta...
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sr. ministre. Gràcies per les explicacions, ministres.
Lligat a aquest Pla de mobilitat disposa el Ministeri d’Interior de cap pla per tirar endavant un Pla de seguretat viària? O existeix un Pla de seguretat viària? També s’està treballant amb el Codi de circulació? Un Codi de circulació que paradoxalment encara estem fent les sancions en pessetes, el seu equivalent en euros de l’època i que ha tardat dinou anys... Sí, dinou anys perquè és del 99, del 10 de gener del 1999 i encara estem amb un Codi de circulació que no respon a les necessitats actuals, òbviament. En aquest sentit per quan el Codi de circulació? I si existeix aquest Pla de seguretat viària que englobaria totes aquestes polítiques?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Pròpiament el Ministeri d’Interior no té el que en podríem dir un Pla de seguretat viària, el que tenim doncs és un Pla de caràcter transversal perquè no només... la qüestió de la seguretat viària no només concerneix el Ministeri d’Interior i per tant doncs al Cos de Policia, sinó que també concerneix l’Agència de Mobilitat, concerneix al Departament de transports i per tant doncs, el que estem fent són accions i planificacions de caràcter transversal en aquest àmbit.
Evidentment una de les puntes de llança de la millora de la seguretat viària és la modificació del Codi de circulació. Vostès saben que s’hi ha estat treballant de valent durant aquesta legislatura, de fet és un projecte que pilota el Ministeri d’Ordenament Territorial en el qual es troba inscrita l’Àrea de mobilitat. Al que no li sé respondre ara exactament és quins són els timings i si aquest projecte podrà ser una realitat durant aquesta legislatura tenint en compte la càrrega important de feina legislativa a la qual ha de fer front aquest Consell General.
En qualsevol cas, el que sí que li puc dir és que l’esborrany s’ha estat treballant des de tots els departaments i des de totes les institucions governamentals concernides, ja està molt avançat, i de fet jo crec que podria dir que està gairebé enllestit però en tot cas jo crec que el ministre d’Ordenament Territorial ho podrà explicar en el seu moment si se li pregunta al respecte amb més luxe de detalls.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes passaríem a la següent pregunta presentada, la novena.
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa als incompliments de compromisos adoptats davant el col·lectiu de la gent gran.
Fou registrada amb el número 820 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018,del 5 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que, des de fa anys, el col·lectiu de la gent gran ve insistint en diferents demandes de gran importància per a ells com l’establiment del règim del tercer pagador per als actes i visites mèdiques o la inclusió o cobertura dels serveis de podologia, entre altres.
Vist que Govern sempre ha afirmat que està disposat a atendre aquestes peticions i a tirar-les endavant.
Vist que, però, aquests compromisos encara no s’han complert i, per tant, les demandes es continuen realitzant des del col·lectiu de padrins davant els reiterats incompliments per part de l’executiu.
Es demana: quan preveu Govern complir els compromisos en matèria de salut realitzats una vegada i una altra davant el col·lectiu de gent gran en relació als punts com ara el règim del tercer pagador o la inclusió en la cartera de serveis de determinats actes de podologia, entre altres?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el Sr. ministre, Sr. Xavier Espot.
(El Sr. síndic general deixa la sala)
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc, crec que és important matisar algunes de les afirmacions que fa el conseller Pere López a la part expositiva de la seva pregunta, per acabar d’ajustar-les a la realitat.
És cert, tal com diu, que la Federació de la Gent Gran d’Andorra ha demanat al Govern l’establiment del règim del tercer pagador per a totes les persones grans i el reemborsament íntegre dels serveis de podologia que se’ls hagin de prestar.
Ara bé, no és menys cert que el Govern sempre ha dit que estava disposat a atendre a aquestes demandes amb uns requisits o condicions que em sembla rellevant de detallar.
D’una banda, pel que fa al règim del tercer pagador, el Govern s’ha compromès a implementar-lo en tots els casos, però sempre que es tracti de persones que perceben la pensió de solidaritat per a la gent gran i que, per tant, tenen menys recursos econòmics, Aquesta és una de les vint mesures que constava, fil per randa, en el Pla denominat “Tu ets important”, que la Federació de la Gent Gran i el Govern van consensuar fa un any aproximadament i que hem estat implementant des d’ençà. De fet, tant en el cas de les persones grans que ja tenien atorgada la pensió de solidaritat i que s’adrecen al Ministeri d’Afers Socials, com en el cas de totes les altres persones a les quals s’està atorgant per primera vegada la pensió de solidaritat, el personal del Ministeri les acompanya i assessora en el procés de sol·licitud d’aquest règim del tercer pagador prop de la CASS.
És més, per simplificar aquest procés que esmentava, s’està treballant amb la CASS en una modificació reglamentària que permetrà atorgar el règim del tercer pagador a la gent gran sense haver-ho de sol·licitar prèviament i de forma simultània a l’atorgament de la pensió de solidaritat. Es preveu que aquest reglament es pugui aprovar en les properes setmanes.
D’altra banda, pel que fa a la inclusió del servei de podologia a la cartera de serveis socials i sociosanitaris, aquest compromís, que també constituïa una altra de les mesures del Pla “Tu ets important”, s’ha honorat des de fa més d’un any en què es va aprovar el Reglament regulador d’aquesta cartera i que està en vigor des del passat 1 de setembre. Segons consta textualment en aquesta norma, els centres de dia i les residències assistides del país han d’oferir el servei de podologia com a servei bàsic, mentre que els casals de gent gran i les llars residencials l’han d’oferir com a servei complementari.
Tanmateix, volem anar més enllà, i és per aquest motiu que s’està acabant d’enllestir un acord amb el Col·legi de Podòlegs per iniciar una prova pilot que permeti a les persones grans que resideixen al seu domicili i que disposen de menys recursos econòmics l’accés al servei de podologia. En aquests casos, des del Ministeri d’Afers Socials estaríem disposats a sufragar en tot o en part la diferència entre el cost del servei i la part que cobreix la CASS. En concret, s’està negociant amb el Col·legi de Podòlegs la possibilitat que puguin prestar el servei directament al domicili de les persones grans que no es poden desplaçar, o als centres d’atenció primària de les diferents parròquies en cas que sí puguin fer-ho.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Primer de tot esmentar que pensava que contestaria el Sr. Àlvarez les preguntes. De fet hi faré constants referències a declaracions i contestes que ha fet el Sr. Àlvarez, però si vostè vol contestar, evidentment, serà un plaer.
Voldria començar aquesta intervenció fent un esment al paper que al nostre entendre ha de tenir la gent gran dins d’una societat. Segurament hi ha algunes coses que són una evidència, però vist el tracte que s’està donant a aquest Govern amb algunes qüestions potser no és sobrer.
És bo recordar que, evidentment, la gent gran és la que ha construït i ha fet gran aquest país, fins i tot, que tots venim de la gent gran i que el seu paper en una societat ha de ser fonamental. Perquè en ells rau el coneixement, l’experiència, la transmissió, el suport a les famílies i la transmissió de valors cap als més joves.
Dins d’aquest context i vistes les contínues demandes fetes des de la gent gran, volem posar exemple d’alguns incompliments que sembla no tenir massa en compte aquest paper essencial de la gent gran.
Insisteixo que només seran alguns petits exemples de qüestió que al meu entendre tenen una gran rellevància.
L’any 2014, la ministra Rodríguez, ministra de Sanitat, anunciava el dia de la festa magna la implantació immediata del caràcter del tercer pagador, 14 d’octubre de l’any 2014.
Cal recordar que aquesta és una mesura que no suposa cap cost com a tal addicional, sinó que suposa un cost financer, però no suposa pagar més, sinó que suposa simplement pagar abans.
Al novembre del 2016, amb motiu d’un debat parlamentari, es va fer una proposta d’acord per implantar novament el règim del tercer pagador, una proposta d’acord que fins i tot va ser consensuada,
-com no podia ser d’una altra manera perquè sinó, no hauria prosperat-, amb el grup parlamentari, en el sentit que en quatre mesos estaria desplegada tota la qüestió del tercer pagador.
Des de l’any 2016 hi ha compromisos d’implantar la podologia en el si de la cartera de serveis i així el ministre Àlvarez ho va manifestar en vàries reunions amb la gent gran, agafant com sempre compromisos d’aquells de dir que sí per anar ràpid en la reunió i després no fer-ho. Una marca bastant habitual de la casa Demòcrates per Andorra.
I després, també el Sr. ministre Àlvarez ha agafat compromisos a dins del seu ministeri per desplegar un pla de dependència en el que fa temps i temps que hi està treballant, per atenció, més enllà del que és el servei d’atenció domiciliària, sobre el qual no tenim més notícies.
I volem deixar clar que no és cap crítica, és una simple i pura constatació de fets i un relat del que ha succeït i del que s’ha debatut en aquesta Cambra i, fins i tot, d’una pregunta contestada pel Sr. Àlvarez de nou a la companya Rosa Gili el mes de març del 2016, novament sobre el tercer pagador, que vostè acabava d’arribar al ministeri, que entenia que aquesta era una demanda lícita i, que en els propers mesos, doncs, atendria la mateixa.
Per tant, tornant al que deia al principi tenim un Govern...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
De seguida acabo Sra. subsíndica.
... que en comptes de posar en valor a la gent gran i el seu paper dins de la societat, sembla que els considera només com un col·lectiu que consumeix recursos, que rep prestacions i com una prioritat o una de les prioritats en matèria d’estalvi per part d’aquest Govern.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Per la dúplica, contesta el Sr. ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Intentaré ser breu perquè segurament, doncs, jo crec que el conseller Pere López ha interpel·lat directament el ministre Àlvarez i segurament el ministre Àlvarez voldrà respondre algunes de les afirmacions que ha fet.
En qualsevol cas, jo sigui dit d’entrada, evidentment, estic absolutament d’acord amb la seva exposició inicial, malgrat, doncs, ell hagi pogut donar a entendre que valora el paper de la gent gran en la nostra societat i que nosaltres som aquells que els considerem com mers instruments o mers -no sé com ho ha dit- malgastadors de recursos. Jo crec, doncs, que això no s’ajusta en absolut a la realitat, i nosaltres també des del Govern i des del grup parlamentari que li dóna suport, som plenament conscients del rol fonamental que la nostra gent gran ha de jugar en la nostra societat, i de la necessitat que tenen, doncs, que des dels poders públics els hi donem els recursos i els instruments necessaris per poder-se desenvolupar amb autonomia i des d’un projecte de vida propi i independent.
En qualsevol cas, a mi em dóna la sensació que potser em reiteraré, però és que jo crec, doncs, que el Sr. López, com a mínim una part del que li he explicat, no ho ha entès o no ho ha volgut entendre. Jo no sé quin va ser el compromís que va assumir la ministra Rodríguez l’any 2014. El que sí que li puc dir, com a mínim en la interlocució que el ministeri que encapçalo hem tingut amb la gent gran, el compromís d’implantació del règim del tercer pagador se cenyia, únicament i exclusivament, a les persones que perceben la pensió de solidaritat de la gent gran.
Nosaltres entenem i crec que és coherent amb les modificacions legals que vam promoure en la passada legislatura, que una persona pel fet de ser gran si té recursos econòmics folgats, patrimoni folgat, ingressos folgats, no criem, doncs, que s’aculli al règim del tercer pagador. En canvi aquelles persones gran que realment tenen dificultats econòmiques o que tenen insuficiència de recursos, òbviament, hem de fer tot el possible perquè es puguin acollir al règim del tercer pagador. I aquest és el compromís que vam assumir i és el compromís que estem honorant.
Vostè ha tornat a repetir que l’any 2016, en aquest cas ha dit el ministre Àlvarez, es va comprometre a incloure el servei de podologia en la cartera de serveis i que havíem incomplert aquest compromís.
Sr. López, li he dit més clarament, crec que no li puc explicar. Hi ha un reglament vigent des del passat mes de setembre que inclou el servei de podologia en la cartera de serveis socials i sociosanitaris. L’inclou com a servei bàsic en els serveis de dia i en els serveis de residència assistida, i com a servei complementari en els casals de gent gran i en els serveis de llar residencial.
Per tant...
(El Sr. síndic general s’ha reincorporat a la sala)
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
... aquest compromís està absolutament honorat, però també li he dit, volem anar més enllà d’aquest compromís que vam assumir, i és per aquest motiu que estem amb converses amb el Col·legi de Podòlegs a fi i efecte de poder tirar endavant aquesta prova pilot que li he comentat.
I pel que fa al pla de dependència, jo no ho sé si el Ministeri de Salut ha configurat pròpiament un pla de dependència. El que sí que li puc dir, potser ho podré explicar en el torn de repreguntes, és totes les mesures i accions que hem anat adoptant els últims anys a favor de la gent gran, que crec que totes elles sumades, conformen un bon pla de dependència.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Àlvarez molt breument, si us plau, molt breument.
El Sr. Carles Àlvarez:
Bé, gràcies Sr. síndic.
Sr. López res més lluny de defugir de les demandes de la gent gran. Escolti, jo o vostè, algun dia sent gent gran seria absurd que no vetlléssim perquè la gent gran adquirís més beneficis.
De totes formes, com ha dit molt bé el Sr. Espot quant al tercer pagador, jo el compromís meu i des del primer dia, ha estat de regular el tercer pagador. I ho estem fent tenint en compte que donar-ho de forma generalitzada té uns riscos inflacionistes, com molt se’ns recorda des de la CASS.
Però per tant, som conscients que no pot haver-hi ningú, ni jubilats ni no jubilats, que per motiu d’avançar els diners no pugui tenir accés a determinades proves en el moment que li són requerides.
Per tant, s’està treballant en això, s’està treballant en la implementació del metge referent quant si s’accedeix a la visita mèdica pel metge referent, en proves analítiques...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
...que són normalment costoses, i també s’està treballant en proves diagnòstiques per imatge.
I això espero i torno a reiterar-me, quan informàticament sigui possible, perquè és realment complexa tota aquesta temàtica, per la CASS sobretot, ho implementarem.
I això està previst i és un compromís, que sí que he pres i que el Govern s’hi ha compromès.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És clar, vostès ens diuen que hi estan treballant, però ens ho porten dient des de l’any 2014, i llavors quan es diu i això no és una opinió, sinó que és una informació que arriba des de la federació de la gent gran, s’entén que se’ls hi està prenen el pèl.
És a dir, vostè primer va dir que estava estudiant el com, els seus antecessors, els ministres de sanitat, insisteixo, des de l’any 2014, nosaltres no volem ni tan sols entrar a discutir qui ha de tenir entrada o no. Evidentment, el qui ens preocupa, és aquella gent que per haver d’avançar els diners no pot anar al metge o no pot fer-se analítiques. Aquesta és la nostra preocupació. Vostès sabran com han de fer aquests reglaments o com ho han determinat perquè això succeeixi. Però no s’hi val estar quatre anys estudiant això i al·legar uns problemes informàtics per estar quatre anys donant volta a aquest tema.
És evident que no és tan complicat. Vostès fixin el llindar allà on creguin, decideixin qui té dret a entrar-hi i qui no. Però facin-ho d’una vegada, perquè sinó, la sensació de presa de pèl és més que justificada quan fa de quatre anys que s’està estudiant. Em sembla que no és tan complexa per merèixer quatre anys d’estudi. Per tant, digui o diguin, no sé qui vulgui contestar, quan realment amb els criteris que vostès decideixin, implantaran aquest règim del tercer pagador?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, ja que ha demanat una data concreta, li puc dir que espero, a mi d’aquesta forma se m’ha tramès la informació de la CASS, que això estaria disponible aquesta tardor.
Llavors, jo espero que ho estigui. Si no ho està, doncs miri, no ho sé, no faré res especial, no puc fer fora ningú, no puc amenaçar ningú, no és habitual en aquest entorn demòcrata del nostre Govern. Però bé, estem fent les gestions, s’està treballant i jo crec que tal com se m’ha dit, es complirà. Si es retarda una mica, que tot és probable, doncs prendrem paciència i el que sí que és veritat que quan es posi en marxa, funcionarà bé, funcionarà correctament i serà satisfactori per tothom.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. conseller.
No li demanava que fes fora ningú però en tot cas si no és capaç de tirar endavant aquestes coses potser s’haurà de plantejar si vostè està fent la seva feina. Sempre li queda l’opció de deixar-ho estar i que arribi algú que ho faci.
Anant a la podologia, clar sembla que això sigui la gran despesa i que han de fer proves pilot i no sé quants tipus de gestions i anàlisis. A mi se m’ha facilitat una informació des de la gent gran, que més enllà de què hi ha atenció de persones que estan als casals o demés sinó un servei generalitzat per persones que tenen problemes als peus i que està diagnosticat, pot costar al voltant de 60, màxim 80.000 euros a l’any, la part fins avui dia no coberta.
Sincerament per 60, 80.000 euros cal donar tantes voltes, fer tants estudis, fer plans pilots d’aplicació provisional i puntual i veure si algun dia aquesta demanda, que és legítima per a la gent gran que té problemes als peus, és a dir que no es tracta d’una qüestió estètica ni de comoditat sinó que són per tractaments que realment poden ocasionar problemes greus? Vostè creu que per aquesta xifra de diners mereix la pena no donar aquesta resposta i realment donar el paper que té la gent gran i entendre que les seves necessitats són les de tots?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
No és una qüestió de la despesa econòmica, evidentment sabem que això no comportarà una despesa econòmica excessiva i no només ho sabem sinó que a més a més des d’un inici a la federació de la gent gran, més enllà de la inclusió de la cartera de serveis socials i sociosanitaris que aquest compromís està completament honorat, i ho vull repetir. Nosaltres ja hem avançat a la federació de la gent gran que des del Ministeri d’Afers Socials, i ja tenim la partida pressupostària per fer-ho, estem disposats a satisfer la diferència entre la part que reemborsa la CASS i la part del cos del servei de podologia per aquelles persones que tinguin recursos econòmics insuficients. Repeteixo, les persones que tinguin recursos econòmics insuficients, no el cafè per tots. Les persones que tinguin recursos per pagar-se de la seva butxaca el servei de podologia, i el fet que tinguin més de 65 anys, nosaltres entenem doncs que no els hi hem de satisfer. I crec que en aquest aspecte estem perfectament alienats amb la federació de la gent gran. La dificultat no ve de l’absència de recursos per poder satisfer aquesta diferència. La dificultat ve de com ho organitzem amb el col·legi de podòlegs. I això és el que hem estat treballant i ho hem estat treballant amb diàleg permanent amb la federació de la gent gran, amb la qual els serveis del meu ministeri, -sí senyor-, s’han reunit entre dos i tres ocasions per parlar específicament d’aquesta problemàtica. Se’ls hi ha ofert...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
...diferents possibilitats per poder articular aquest servei de podologia a la gent que està en el seu domicili tant si es poden desplaçar o no, i ha estat la pròpia federació de la gent gran que ens ha dit quina de les possibilitats ells preferien. I aquesta és en la que estem treballant, però evidentment no és una qüestió que des del Govern puguem implantar unilateralment perquè repeteixo, més enllà del fet de què ens en fem càrrec, el col·legi de podòlegs també ha de donar el seu acord, ha d’establir un torn i han d’articular com ho fan per desplaçar-se als centres d’atenció primària o als domicilis de les persones grans.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Sr. conseller...
No hi ha més repreguntes.
Sr. Àlvarez Marfany...
No hi ha més...
El Sr. Carles Àlvarez:
Per acabar de completar...
El Sr. síndic general:
Si vol dir alguna cosa i sinó deixem-ho aquí.
El Sr. Carles Àlvarez:
No, no, si el Sr. López està satisfet amb la contesta, doncs jo ja apago el micro.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem a la següent pregunta, pregunta desena.
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa a la regulació de l’administració de la píndola de l’endemà.
Fou registrada amb el número 821 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018 de 5 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Vistes les darreres informacions relatives a l’administració de la píndola de l’endemà, continuem considerant necessari demanar alguns aclariments sobre la qüestió. I per això es pregunta:
Qui pot administrar la píndola de l’endemà? En quines condicions es pot adquirir? Reemborsa la CASS la píndola de l’endemà?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, ara sí que em toca contestar a mi, entenc que a vegades la transversalitat d’aquest Govern presta confusions. Contestaré de forma molt concreta aquestes demandes seves.
Andorra sí es permet al país la venda dels dos medicaments disponibles actualment, indicats com a anticonceptius d’urgència.
Es pot adquirir a les farmàcies i les condicions de dispensació actuals són sense recepta mèdica.
En quant al reemborsament per la CASS, la CASS reemborsa aquests medicaments com qualsevol altre, només si s’adquireixen amb recepta mèdica i només en la presentació francesa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Sr. ministre, he mantingut la pregunta malgrat és cert que vostè ja me la va contestar parcialment via comunicat la setmana passada.
Imagino que la mediatització de l’assumpte, les reaccions immediates d’associacions feministes, i suposo que en certa part també la meva pregunta, el va impulsar a vostè i a tot el seu Govern a remeiar l’afer i a actuar amb celeritat.
M’agrada que haguem avançat, així hem aclarit una mica la qüestió.
Tot i que, Sr. ministre, permeti’m explicar-li que he tingut ocasió d’assessorar-me referent a aquest tema amb la filial catalana del Consorci Europeu per la Contracepció d’Emergència i a través d’una carta que m’han adreçat, m’han advertit que convindria actualitzar algunes de les seves recomanacions que ha fet el Govern basat en l’evidència científica i en els drets humans.
I tinc aquí una carta que si li interessa, li transmetré.
Fan incís en què cal informació molt més aprofundida i que cal anar molt més enllà en relació a l’assessorament.
Ara bé, em queda una part en tot això, que em continua preocupant, i que penso que s’hauria d’acordar amb la realitat de la nostra societat.
De fet, ja m’hi vaig referir en el moment del debat de la llei de drets i deures dels usuaris del sistema sanitari.
Mirin, no sé si ho saben tots vostès, però el nostre Codi penal diu que l’edat del consentiment sexual és 14 anys. Ho deia en el debat de justament de la llei de drets i deures, que 16% de la població juvenil catalana té la seva primera relació sexual abans dels 16 anys. I això segons l’observatori de salut de la infància i l’adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Un 27% dels joves tenen relacions sexuals abans dels 16 anys a França. I ja ho deia llavors i ho torno a dir avui, no disposem de dades a Andorra, però podem suposar que estem bastant a prop de les dels nostres veïns.
Així doncs avui torno a plantejar el tema en aquesta Cambra.
Nosaltres recordo, ja no vam votar a favor de la postura de DA en aquell moment, i d’això fa molt poc perquè era justament l’octubre passat.
Continuem pensant que s’ha de replantejar el procediment, que nosaltres considerem inadequat cap els nostres adolescents perquè ni tots els joves d’entre 14 i 16 anys parlen o volen parlar de salut sexual i reproductiva amb els seus pares, perquè alguns pares tampoc volen abordar aquest tema amb els seus fills i perquè els embarassos adolescents també són una realitat a Andorra.
Pel que em consta, fa ben pocs anys dos noies de menys de 14 anys van quedar embarassades i segurament n’hi han hagut moltes més de les que jo no me n’he assabentat. I de fet, és una de les qüestions que demano en les meves preguntes escrites, a les quals em referia abans.
Per tant, els hi demanem Srs. de DA que afrontem la realitat de cara, que siguem coherents, no amaguem el cap sota l’ala, no defugim parlar dels problemes i resolguem inquietuds, incerteses i patiments si els podem evitar dels nostres ciutadans i ciutadanes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, no entrarem en el debat que ja es va fer durant la llei de drets i deures dels pacients i la història compartida. Els drets del menor d’edat es va fixar en 16 anys i l’edat queda fixada aquí. Per tant, si es volgués fer una modificació s’hauria de reprendre una modificació a nivell legislatiu.
Quant al procés de tota aquesta píndola que va sorgir a l’any 2000, el ministeri va decidir en aquell moment que la dispensació d’aquest anticonceptiu d’urgència fos amb recepta mèdica seguint la metodologia de dispensació de l’Estat espanyol a diferència, cal dir-ho, que la venda era lliure.
De totes formes, al 2009... al 2009 a Espanya es va retirar l’obligació de la recepta i a Andorra encara no entenc perquè no es va modificar la circular i per tant va continuar establerta la necessitat de presentar la recepta mèdica.
Cal dir que el motiu de la recepta mèdica no tenia més intenció de ser un mètode per evitar un possible abús d’aquests mètode i que no es convertís en un mètode habitual d’anticoncepció, donat que l’ús continuat podia causar efectes perjudicials per la salut.
En aquest sentit malgrat la suspensió del requisit de demanar recepta mèdica s’han fet unes clares recomanacions als farmacèutics en la nova circular per tal de, com a agents de salut, han de recordar als usuaris un correcte ús d’aquest medicament que és el d’anticonceptiu d’urgència. Així mateix, en el cas dels joves que demanen el producte hauran d’informar que hi ha a disposició el recurs de la Consulta Jove, com ja hem comentat anteriorment, que està ubicat al Centre de Salut, on podran demanar tot el suport per temes afecto-sexuals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera...
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
A veure, referent al tema de l’abús jo també m’he informat relacionat amb això. Penso que d’entrada és una cosa que s’ha de treballar per la prevenció, per l’educació però és que a més a més m’han dit que tampoc és un medicament tan perillós com per ficar-hi aquí tanta cautela referent a d’altres medicaments, -però això era un petit incís.
A veure, vostè s’ha referit que a França a les farmàcies donen gratuïtament la contracepció d’urgència als menors de divuit anys. A Espanya treballen amb la idea del menor madur, i entre els catorze i setze anys si el professional que l’atén el considera prou madur també li donaran sense que hi hagi un consentiment parental i es pot donar aquesta medicació de manera gratuïta als centres d’atenció primària de l’Estat veí.
Llavors a mi em preocupa la situació d’Andorra i, per tant, la pregunta que li faria ara a vostè i tot el seu Govern és de si troben coherent el fet aquest de què una menor o un menor pugui donar el seu consentiment per un acte sexual als catorze anys,
-aquí no pot donar el consentiment-, però en canvi en el moment de tenir accés a eines que puguin protegir dels efectes, bé, d’aquesta relació com pot ser un embaràs o així, que en aquest moment haguem de demanar un consentiment parental.
Vostès realment troben que això és coherent?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo puc trobar coherent o incoherent les coses però jo m’haig de remetre a la llei. La llei marca els setze anys, per tant no ens podem moure d’aquí.
És veritat que bé, jo crec que en tot déu haver-hi un suport. Per tenir aquest suport a la Consulta Jove poden ser menors de setze anys i allà potser també se’ls ha de dirigir també en confiar en la família, a tot un procés que és important per aquesta joventut de què vagi més ben guiada.
Miri, no li sé dir si és bo o dolent. Segurament que hi ha algun cas anecdòtic que no és tan bo i en d’altres, en la majoria, segur que més bo.
L’edat s’ha fixat en els setze anys, es va fixar, vostè té raó no la va votar, no està d’acord amb aquesta edat. Bé, és una realitat que respectem però la llei marca el que marca. I, per tant, l’hem de complir.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
A veure Sr. ministre, les lleis es canvien, no? I si avui en dia tenim aquesta contradicció és perquè vostès, Demòcrates per Andorra, ho han volgut d’aquesta manera. Perquè el tema quan vam treballar la Llei de drets i deures en vam parlar abastament, nosaltres vam elevar fins i tot a reserves d’esmena aquest tema i no hi va haver manera.
Jo el que crec és que avui veiem clarament que vostès van a contracorrent de la societat. A la pregunta anterior de la Sra. Bonet vostè ha fet una referència al Segle XX i probablement que sí que en certs dels seus posicionaments ens hem quedat bloquejats allà.
Jo el que els hi voldria dir... És a dir, vostès si agafem aquest Codi penal que dóna l’edat de catorze anys per al consentiment per un acte sexual, jo li voldria demanar a qui protegim en aquest cas? Estem protegint realment a la noia? És a dir, digui’m si vostè pot, el perquè en aquell moment es considera això? Quin interès hi ha de què justament siguin catorze anys això i no tota la resta que decau forçosament d’aquest primer aspecte?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, jo no sóc jurista i no sé per què, suposo que perquè va lligat amb la fertilitat de la dona i per això es va marcar als catorze anys. No ho sé, francament. Però bé, és així i com a tal ho hem de respectar.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Vist que el Sr. ministre no em sap contestar, m’agradaria que el Sr. cap de Govern potser, o el ministre d’Interior que em pugui aclarir quin és el posicionament de Demòcrates per Andorra?
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern...
Sí, Sra. Rosa Gili, potser si pogués repetir la pregunta...
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És a dir, la pregunta seria que m’expliquin el perquè troben vostès correcte que el Codi penal fixi aquesta edat de catorze anys pel consentiment per a l’acte sexual, i tota la resta, -i agafem aquí l’exemple de la píndola de l’endemà-, doncs que aquí calgui posicionar aquesta edat amb setze anys i que abans sigui necessari el consentiment parental.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Bé, entenc que aquesta pregunta s’allunya una mica de l’objecte de la pregunta inicial. En tot cas, jo crec que l’objecte d’avui no és fer una classe magistral sobre dret penal, no? I evidentment si fos el cas jo tampoc estic suficientment qualificat per fer-ho.
En qualsevol cas el que sí que li puc dir, i a reserva de poder-ho analitzar amb més detall quan pugui consultar per exemple el contingut del Codi penal, és que les coses i especialment en dret no són mai blanques o negres, i vostè ha tingut una manera d’explicar-ho segurament de forma ben intencionada però que jo crec que és certament maniqueista, no?
El Codi penal sí que estableix el llindar de catorze anys per entendre que poden ser a priori relacions sexuals consentides, però no tots els supòsits de relacions sexuals amb una persona que té més de catorze anys es consideren relacions sexuals consentides. És a dir, si hi ha una disparitat d’edat molt important, si es pot entendre que hi ha hagut un abús de superioritat, si es pot entendre que la víctima és especialment vulnerable, en cap cas es consideren relacions sexuals consentides encara que la persona tingui catorze anys o més.
Veig que mira al seu company del costat que segurament potser té més coneixements que jo de dret penal i estic segur que ell també li podrà ratificar el que jo estic dient.
Per tant, des d’aquesta perspectiva una persona sigui de sexe masculí o de sexe femení pel fet de tenir més de catorze anys en cap cas es considera que sigui plenament autònoma i independent a l’hora d’adoptar decisions que concerneixen la seva llibertat sexual, i això és perfectament coherent amb el que estableix el Codi penal. Dir d’altra banda...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant.
El Sr. Xavier Espot:
...aquest llindar dels catorze anys que estableix el Codi penal és perfectament equiparable al dels ordenaments jurídics del nostre entorn, ordenaments jurídics que són igualment protectors de les persones menors d’edat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Intentaré no ser... maniqueista m’ha dit?
A veure, tot el que vostè m’està explicant ara, Sr. ministre, entenc que no té res a veure. És a dir, no estic parlant d’abús, ni de res; és a dir, crec que toquem temes diferents.
Vostès potser no han fet la reflexió a nivell del Codi penal en relació amb això, fins aquí d’acord, però sí que van presentar... -el seu Govern entenc que col·legiat-, van presentar aquesta Llei de drets i deures. Per tant, vostès sí que van fer una reflexió amb això.
Els consellers de la majoria, tots els consellers de Demòcrates per Andorra es van posicionar clarament i van votar aquesta llei. Per tant bé, jo considero... Continuo pensant que aquí alguna cosa no quadra, és a dir, la incoherència aquesta o no l’han vist venir o ja els hi va bé jugar amb aquesta ambivalència, eh? Fa dies que estan una mica sobre la taula tots aquests temes de salut reproductiva. Abans deia el Sr. ministre que era delicat. Era delicat. Bé, ja li dic jo, és delicat per qui té problemes. Delicat, estem al segle XXI, li recordo Sr. ministre, em sap greu, no el voldria accelerar massa, però sí, és una realitat, estem al segle XXI.
Per tant, jo la pregunta seria: se senten avui en dia vostès coherents en relació a com està la situació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
És que de les paraules de la Sra. Gili jo no he acabat d’entendre, per cert maniqueista, no era en cap cas una falta de respecte ni un insult. Simplement li venia a dir, doncs, que em semblava que estava relatant els fets i el contingut del Codi penal des d’una perspectiva molt extrema i que evidentment tot té matisos, i especialment en aquest àmbit tan delicat com vostè diu.
El que no m’ha quedat massa clar i perdó que li torni la pregunta, però és que per poder-li respondre adequadament, m’agradaria saber també quin és el seu posicionament, és si vostè està d’acord o no amb aquesta disposició del Codi penal que estableix, doncs, que a priori, amb els condicionants que dic jo, una persona a partir dels 14 anys pot prestar consentiment per mantenir relacions sexuals, o si al contrari, considera que aquest llindar s’hauria d’augmentar. I també, el que m’agradaria saber si vostè està defensant que una persona, evidentment, vostès defensen l’avortament en determinats supòsits o lliure, ja no ho sé, perquè també han anat una mica variant el seu posicionament en funció de quin costat de la bancada estan, però el que sí que m’agradaria saber és si vostè defensa, doncs, en coherència a això, que una persona a partir de 14 anys ha de ser absolutament lliure de decidir el que pot fer amb el seu cos i, per tant, també hauria de poder avortar lliurement o no. És el que no m’ha quedat clar. Potser si m’aclareix aquests punts, jo també li podré respondre quin és el posicionament del Govern.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Entenc que estic responent per al·lusions a la pregunta que em fa el Sr. ministre.
A veure, vàries coses. Primer, d’entrada, Sr. ministre el problema no el tenim amb el Codi penal. Ja ens està bé el Codi penal tal i com està. El que no ens agrada és la incoherència entre una cosa i l’altra. I aquí el remeto justament, doncs, al debat que vam tenir fa molt pocs mesos, va ser al mes d’octubre. Ho deia abans, nosaltres vam proposar tota una sèrie de coses en aquest sentit, en relació als adolescents. Fins i tot vam proposar que s’estudiés el tema com s’està fent a França. És a dir, que hi ha tota una sèrie de regulacions una mica diferents quan estem parlant de salut sexual i reproductiva dels adolescents, amb el sentit que se’ls hi permeti una certa llibertat quan són joves, parlo de sota dels 16 anys. Per què? Perquè sabem que hi ha el tema aquest, perquè la realitat és la que és, hi ha embarassos adolescents, hi ha famílies que no parlen amb els seus fills i, per tant, nosaltres el que demanem és justament és que aquests puguin tenir accés a la informació i al que necessitin per evitar mals majors que poden ser un embaràs no desitjat.
Per tant, jo els remeto a això. Sé que va ser un debat potser complicat, perquè al mateix temps també demanàvem que els pares poguessin seguir els temes que concernien els seus fills. Entenem que una cosa no és incompatible amb l’altra, però és donar-li l’elecció al jove.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, Sr. síndic només l’última pregunta relacionada amb l’avortament.
A veure, el Partit Socialdemòcrata en congressos i amb els programes electorals està compromès fins a dia d’avui a defensar l’avortament de moment, únicament amb els tres supòsits bàsics, perquè és el que hem acordat a nivell de partit. Podem anar més enllà, potser algun dia en parlarem, però encara a dia d’avui no ho hem fet. No ho hem fet senzillament també perquè pensem... bé, veiem que vist el posicionament seu a la darrera legislatura en la qual hi havia un 50%de dones assentades aquí, vostès van votar en contra de l’avortament en els tres supòsits bàsics...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
... doncs, entendrà que anem per passos i el problema no el tenim nosaltres, jo crec que l’apalancament amb el segle XXI Sr. ministre Àlvarez, crec que són vostès i no nosaltres.
Moltes gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sra. Gili, li agraeixo aquestes precisions perquè crec que ara m’ha quedat molt més clar quin és el seu posicionament i el del seu partit en tot aquest àmbit.
He entès, doncs, que les disposicions del Codi penal segons les quals a partir de 14 anys es pot prestar consentiment per mantenir relacions sexuals li sembla bé. Entenc també que li devia semblar bé tenint en compte, doncs, que vostè no havia apreciat tots aquests matisos que aquest consentiment fos absolutament lliure sense cap tipus de condicionant. En tot cas, ja li avanço que el Codi penal no ho estableix així.
Des d’aquest punt de vista entenc també que vostè defensa que una persona menor d’edat, i en aquest sentit, doncs, també vull ser curós i vull reprendre el que vostè ha dit, vostè ha dit a partir de 16 anys, per tant, no seria ben bé el que diu el Codi penal que parla de 14 anys. Vostè entén que a partir de 16 anys una persona hauria de poder decidir lliurement d’avortar. És així o no? No ho sé. En tot cas, és el que entès.
Si el que ens està preguntant és si des del Govern estem d’acord que una persona a partir de 16 anys pugui avortar lliurement, ja li dic que més enllà de les consideracions institucionals que són les que eminentment van fonamentar el posicionament del Grup Parlamentari Demòcrata la passada legislatura, més enllà d’això i si em demana la meva opinió personal, jo penso que, evidentment, una persona amb 16 anys d’edat no ha de poder avortar lliurement sense el consentiment dels seus progenitors o dels seus tutors.
Però en tot cas aquest és un posicionament molt personal i vostè comprendrà, doncs, que, en tot cas, l’haurem de compartir amb la resta dels membres del Govern i del grup parlamentari.
Dit això, no confongui els termes del debat. Vostè sap perfectament que si el Grup Parlamentari Demòcrata va votar en contra de la seva proposició de llei, no és perquè des d’un punt de vista ideològic molta gent es pogués sentir còmode amb aquests tres supòsits als quals vostè fa referència que justificarien la possibilitat d’interrompre un embaràs, sinó que va ser per responsabilitat política i perquè sabia perfectament que això posava en entredit el nostre model d’Estat, i obria de retruc un procés constituent.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’acabar, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
A banda d’això, m’agradaria només per acabar, perquè crec, doncs, que aquí estem parlant d’una cosa molt seriosa i crec també que s’estan barrejant moltes coses.
Vostè després ha parlat del consentiment informat i del dret de rebre informació en l’àmbit de la salut a les persones menors d’edat.
Si em parla d’això, evidentment que aquest Govern, i estic segur que el grup parlamentari que li dóna suport, estan d’acord que les persones, encara que no siguin majors d’edat, puguin obtenir el màxim d’informació real, fidedigna i ben fonamentada en l’àmbit de la salut. I crec que això és perfectament coherent amb totes les iniciatives legislatives que s’han promogut, la Llei de drets i deures del pacient i també amb les iniciatives que estem treballant en el si del Govern.
Si vostè s’interessa per aquest tema jo la puc informar, per exemple, de les disposicions que estem treballant pel que fa a la nova Llei d’infància i adolescència. Estem treballant precisament en aquest concepte...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
...d’adquisició progressiva de la capacitat, de tal forma que a diferència de les normes que teníem o de les normes antigues del nostre ordenament jurídic, no hi ha un dia abans i un dia després a partir del moment en què la persona té 18 anys d’edat, i el dia abans no té cap dret i el dia després té tots els drets. Estem treballant des d’aquesta perspectiva que progressivament, les persones menors d’edat en funció del seu grau de maduresa, vagin adquirint una capacitat progressiva. I això vol dir, evidentment, que una persona a partir dels 14 anys i encara amb més raó a partir dels 16 anys, han d’obtenir informació directa, lliure i veraç en l’àmbit de la salut i en molts altres àmbits.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies Sr. ministre.
A banda que hi puguin haver més repreguntes, jo els emplaçaria a tots, als membres del Govern i als parlamentaris, de retornar a l’objecte inicial de la pregunta.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Sí, està clar que avui estem en una sessió de control de Govern i, per tant, és molt difícil de contestar a tot el que ha sortit ara. Però jo crec que per al·lusions alguna coseta em toca dir.
Miri, relacionat amb el tema de Codi penal, ja li he dit abans que en principi nosaltres no hi tenim un problema, però després no em faci dir el que no he dit, perquè entenc que aquí la reflexió no és aquesta. Jo m’he referit a una coseta puntual, però si s’ha de parlar del Codi penal ho estudiarem i en parlarem. Però a mi avui no em faci dir coses o interpretacions que no les he fet.
Relacionat al tema de la Llei de drets i deures dels pacients, jo també el remeto a les nostres esmenes, el remeto al debat que vam tenir relacionat amb les reserves d’esmena que vam tenir justament aquí a la sala. Era un debat complex. Quan vaig arribar a la Comissió de Sanitat els hi vaig dir, nosaltres volem tractar aquest tema, que hi hagi debat, però el problema va ser que va haver-hi un tancament relacionat amb el tema dels 16 anys.
Sobre si una noia de 16 anys ha de poder avortar lliurement o no lliurement, és que no hi vam entrar, perquè li recordo Sr. ministre, que a dia d’avui això està prohibit. Per tant, no va ser un tema que tractéssim amb les nostres esmenes. Per què? Perquè no tocava, perquè entenc una cosa després de l’altra, i a dia d’avui estem molt lluny de plantejar això. Però el que sí que li dic, és que quan fèiem alguna excepció relacionada amb el consentiment parental, sí que havíem posat una precisió que deia que en el cas que pugui haver-hi una afectació greu...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, ja acabo Sr. síndic.
... una afectació greu cap a la salut de l’infant, doncs, enteníem que era ja una cosa diferent i que aquí sí que enteníem que malgrat algun infant no volgués parlar amb els seus pares, doncs, que en casos així sí que s’havia d’haver fet, però de veritat que els remeto a tot aquell debat perquè suposo que algunes coses que avui no les té clares, segurament les entendrà si va a buscar el que es va dir en aquell moment.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, entenc que no hi ha més preguntes...
Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo volia un aclariment en el tema de la metodologia de dispensació perquè la nota si no m’equivoco, el que diu és que es pot vendre sense recepta mèdica.
Quan s’ha parlat de les formes de dispensació a França, tot i que el model francès el desconec, sí que conec l’espanyol. I l’espanyol, la píndola es pot vendre en les farmàcies però majoritàriament els joves utilitzen els centres joves d’anticoncepció i sexualitat que hi ha arreu de totes les comunitats autònomes, on se’ls hi dóna de forma gratuïta, però a més a més, sempre sota una educació, sobre un seguiment, sobre una conversa, sobre exactament saber el què ha passat. És a dir va envoltat, no és la dispensació única i exclusivament sinó que aquesta dispensació es fa evidentment dins d’un context educacional per intentar primer, esbrinar quines han sigut les causes del problema que han fet que els joves hagin hagut d’accedir a aquest mètode i segon, doncs veure de quines maneres es poden evitar en el futur.
La meva pregunta és:
Si mantenim aquesta fórmula de dispensació, jo crec que l’abús o que es converteixi amb un mètode habitual d’anticoncepció, no ho evitarem si realment és una de les nostres preocupacions. I la meva pregunta seria:
Què podem fer o quin plantejament hi ha perquè això realment es faci dins d’un entorn educacional?
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, Sra. Bonet, té raó, s’ha de treballar aquest tema, la intenció és aquesta, no és només dispensar el producte sinó fer un acompanyament i veure quina problemàtica hi ha hagut al darrera i intentar guiar aquesta persona. Estem estudiant la fórmula de quina serà la més correcta. Ja hi ha una primera remarca que és que s’adreci i es faci publicitat de què hi ha aquesta consulta jove en el cas que vagin a les oficines de farmàcia, que normalment sol ser el lloc a altes hores de la nit quan es va a buscar aquest medicament. Perquè quan algú ha tingut un incident d’aquest tipus, doncs l’anticoncepció d’urgències la van a buscar a les farmàcies i normalment a la farmàcia de guàrdia.
Bé, s’han d’acabar de polir els procediments, no li diré que no. Estem oberts a pensar més fórmules com la dispensació gratuïta i d’altres que es puguin formular. Bé, hem de ser creatius i hem de ser conscients de què es tracta d’un medicament que el seu abús, malgrat el que pensin alguns consellers, té riscos per a la salut i per tant, s’ha de controlar d’una forma o altra que no es faci aquest abús, i que no es converteixi això amb un mètode anticonceptiu si no és que sigui per urgència.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes, suspendríem la sessió fins a les 15.30h.
Se suspèn la sessió.
(Són les 13.37h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 15.33h)
(El M. I. Sr. Ladislau Baró deixa la sala)
(S’incorpora a la sala el M. I. Sr. Jordi Cinca Mateos, ministre de Finances)
El Sr. síndic general:
Es reprèn la sessió.
Passem a la següent pregunta, aquí hi hauria una alteració en l’ordre de les preguntes. Passaríem tot seguit a la pregunta següent, és la que figuraria com a pregunta catorzena i darrera en l’ordre primer.
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa al transport sanitari.
Fou registrada amb el número 825 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018 del 5 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Judith Pallarés.
Teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Vist que l’empresa Ambulàncies del Pirineu és l’empresa adjudicatària per part del SAAS del transport sanitari terrestre individual no medicalitzat per edicte del 14 de juliol del 2014 mitjançant concurs nacional, per un període de 4 anys,
Atès que hem pogut constatar una alta rotació de personal en l’empresa prestatària del servei,
Es demana al Govern si ens pot informar si l’empresa adjudicatària del transport sanitari terrestre individual no medicalitzat del SAAS, Ambulàncies del Pirineu, ha estat objecte de queixes per part del personal davant del servei d’Inspecció de Treball?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc, penso que és important assenyalar que les consultes que les persones fan al Servei d’Inspecció de Treball tenen en principi caràcter anònim, de manera que se n’ha de garantir la confidencialitat, llevat que decideixin de forma voluntària donar les seves dades i les de l’empresa per a la qual treballen.
Des d’aquest punt de vista, només puc respondre respecte de les consultes formulades per persones que han decidit identificar-se i identificar l’empresa per a la qual treballaven, en aquest cas Ambulàncies del Pirineu. Però això no vol dir que no pugui haver-hi hagut una altra consulta anònima respecte de la qual no podré respondre.
Així, el 7 de març del 2017, els Srs. Gabriel Ubach Valdívia i Joan Torra Vinyal, president i tresorer, respectivament, de la Unió Sindical d’Andorra, van interposar una denúncia contra Ambulàncies del Pirineu davant el Servei d’Inspecció de Treball, fonamentada en tot un seguit de presumptes irregularitats que afectaven el col·lectiu dels tècnics de transport sanitari de l’empresa esmentada. El Sr. Torra va completar l’acte de denúncia aportant, el 17 de març del 2017, nova informació relacionada amb els aspectes inicialment denunciats i part de la documentació laboral que els va ser requerida, com ara contractes de treball, butlletins de salari, fulls de compte d’hores i fulls de planificació horària, de diversos tècnics de transport sanitari.
Per un altre costat, el 13 d’abril del 2017, un tècnic de transport sanitari va interposar denúncia contra la mateixa empresa.
A més, des del darrer trimestre de l’any 2017, el Servei d’Inspecció de Treball ha atès diverses consultes, principalment de la delegada de personal de l’empresa, relacionades majoritàriament amb aspectes procedimentals d’aplicació de l’acord col·lectiu subscrit entre la representació dels treballadors i el representant de l’empresa. En concret, aquestes consultes estaven relacionades, principalment, amb el debat intern que mantenien els treballadors integrats dins del col·lectiu de tècnics de transport sanitari de la companyia sobre l’oportunitat, o no, de denunciar l’acord col·lectiu vigent per, en darrer terme, instar la seva modificació o revocació.
Aquesta qüestió també ha suscitat, durant l’any 2018, diverses consultes al Servei d’Inspecció de Treball per part del director d’Ambulàncies del Pirineu.
Durant l’any 2018 també s’han rebut consultes per part de dos treballadors assalariats de l’empresa, centrades principalment en l’aplicació de l’acord col·lectiu en allò referent al còmput anyal de compensació horària i els límits màxims de treball en hores extraordinàries i mínims de descans diari i setmanal.
Finalment, des del Servei d’Inspecció de Treball es té coneixement que la delegada de personal d’Ambulàncies del Pirineu procedirà en breu a la denúncia formal de l’acord col·lectiu encara en vigor amb la finalitat d’instar la seva revocació. Aquesta voluntat ja ha estat traslladada al Departament de Treball i roman pendent de notificació formal al representant d’Ambulàncies del Pirineu.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Com bé ha comentat ara el Sr. ministre, és cert que durant el passat mes d’abril els rotatius del país ja publicaven en relació amb aquestes denúncies que havia formulat l’USDA concretament, denunciant les irregularitats en l’elevada rotació de personal que hi havia en l’empresa adjudicatària, i certes condicions en les quals semblava haver-hi certs conflictes.
En relació a aquesta qüestió s’informava que dels 20 treballadors d’aquesta empresa únicament 6 eren fixes. També que s’havien creat diferents categories, de conductor i ajudant per oferir un menor salari a alguns d’ells, tot i que les tasques i la formació requerida era en realitat la mateixa.
Semblava que la situació no ha millorat sinó que els serveis que s’ofereixen des d’aquesta companyia no compleixen amb els estàndards de qualitat requerits ni pels treballadors ni pels usuaris.
De fet, he pogut confirmar que el Pla director de Transport sanitari deixa molt clar que hi ha un període de descans entre la jornada presencial i localitzable d’un mínim de 12 hores, que s’ha de garantir, però resulta que alguns treballadors estan doblant torns en més d’una ocasió, això sí sembla ser sota el paraigües d’empreses diferents.
De tal forma que una mateixa persona, al finalitzar el torn o servei encarregat pel Centre Regulador del SAAS, es canvia d’uniforme i continua treballant, per fer altres serveis externs però manats pels mateixos caps.
El més preocupant d’aquesta situació quan nosaltres en vam ser conscients doncs era el risc que pot suposar aquesta situació per al personal del transport sanitari que no faci els descansos que corresponen entre jornades ficant en perill fins i tot la seguretat de les persones que traslladen i la seva pròpia.
Voldríem per això que se’ns expliqués si el SAAS davant d’aquesta situació ha pres alguna actuació i també si el ministeri ha intervingut ja que de fet, com ja ens ha comentat el ministre, ja tenen constància de les diferents queixes i consultes que s’han produït en relació amb la situació del personal en aquesta empresa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Potser respondré a la part que concerneix el meu ministeri i ràpidament passaré la paraula al ministre Àlvarez perquè crec doncs que la majoria de les consideracions que ha fet, fan referència a la relació que hi ha entre aquesta empresa i el SAAS.
En qualsevol cas, el que sí que li puc dir és que arran d’aquestes denúncies, evidentment el servei d’inspecció de treball i per extensió el ministeri que encapçalo ha fet la seva feina, i per tant es ca incoar un expedient sancionador en relació amb el qual va recaure una resolució dictada per mi mateix el 23 d’octubre del 2017, que imposava a aquesta empresa diferents sancions per infraccions de diferents articles del Codi de relacions laborals. Si vol, jo crec que potser no val la pena entrar massa en aquest detall, però algunes d’aquestes infraccions estan relacionades amb algunes de les asseveracions que vostè ha fet.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per un complement d’informació, Sr. Carles Àlvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, contestant a la seva demanda Sra. Pallarés, a veure, vam tenir una reunió amb aquesta empresa. Van venir al ministeri els treballadors d’aquesta empresa i ens van manifestar un malestar en quant a les relacions laborals que mantenien amb la seva empresa. Des del ministeri evidentment se’ls hi va dir que si creien que si els seus drets laborals estaven vulnerats, doncs que ho posessin en coneixement del servei d’inspecció de treball, que crec que és el que devien fer.
A banda d’això, també ens van manifestar aquesta problemàtica que podia induir a una acumulació d’hores per treballadors que canviaven d’empresa i fet que vam posar en coneixement a la direcció de les Ambulàncies del Pirineu. I entenc que a partir de llavors va prendre mesures al respecte.
Li he de dir que el SAAS no consta denúncies ni ens ha arribat al consell de direcció que hi hagi un mal servei per part d’aquesta empresa. I per tant, no tenim res a al·legar perquè estem complint correctament i estan donant bon servei. El consell de direcció no ens ha arribat ni al SAAS ha arribat queixes per part d’usuaris ni tampoc la direcció del SAAS ens ha manifestat al consell de direcció que hi hagi una problemàtica amb algun dels aspectes. El que no vol dir que les coses es puguin revisar i avaluar en el temps.
A banda d’aquestes queixes que el ministeri va rebre dels treballadors de dita empresa, també els mateixos treballadors van manifestar alguns problemes tècnics en algunes ambulàncies, fet que va provocar que el ministeri fes les gestions escaients per tal de subsanar aquestes incidències i cosa que em consta que l’empresa ja va fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, primerament m’agradaria saber que s’ha actuat sobretot des de la inspecció de treball en relació amb aquesta qüestió i que s’han fet doncs les inspeccions que requeria aquesta situació i que també s’han aplicat mesures correctives per poder actuar, tal i com ha reconegut el ministre.
No esperava tampoc rebre noms en cap cas sinó el volum en general de la constància d’aquestes queixes.
També el fet de què el ministre reconegui que també han parlat amb ells doncs també per poder solucionar aquesta situació també considero que és important.
De totes formes m’estranya també que ara el ministre ens comenti que el SAAS tampoc tenia constància en relació al mal servei perquè de fet... o d’aquesta situació en concret. El mateix Pla director també comenta que les modificacions o canvis de personal han d’estar autoritzats i controlats pel SAAS, i tenint en compte el moviment del personal temporal que es manté doncs el SAAS devia d’estar informat que cada sis mesos més o menys aquest canvi de personal no fixe s’estava produint i, a més, ho havia d’autoritzar.
No li consta a vostè que el SAAS autoritzés cada cop que entrava una persona nova i que comprovés que tenia... perquè ha de comprovar la formació i ha de fer una gestió. Per tant, trobo que amb aquest nombre de moviments tan alt únicament per això el SAAS devia tenir una feina contínua de confirmació de què aquest personal entrava novament a treballar, que alguna constància... Bé, li vull demanar al ministre, si és que és el cas, no li consta de què el SAAS estava autoritzant aquestes noves persones que entraven a treballar?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, el Consell de direcció no ens consta. Vull dir, si hi ha uns tràmits a fer entenc que la direcció els anava complint. Si hi havia més o menys rotació tot i que fos dins de la legalitat no hi ha res a dir.
I quant al servei, ho torno a repetir, no ens consta -i almenys al Consell de direcció no li consta- que hi hagi un mal servei. No tenim que jo sàpiga o almenys no se m’ha informat per part de la direcció però denúncies que s’hagin rebut al respecte o de forma reiterativa sobre el servei d’aquesta empresa, no.
És veritat que vam descobrir per la premsa i també per aquesta reunió que hi havia una certa conflictivitat laboral dins l’empresa però bé, això entenc que no ha repercutit sobre el servei afortunadament i, per tant, no tenim gaire més a dir.
També és veritat que arrel d’això nosaltres en reunió amb la propietat de l’empresa li vam manifestar una mica aquest neguit dels seus treballadors i aquesta mena de rotació que hi havia, o aquesta acumulació d’hores que feien alguns treballadors que treballaven primer per una empresa i després per l’altra. Tinc el convenciment, perquè així ho va manifestar l’empresa...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
...que això ho solucionava i ja no feia més aquest cúmul de... ja no volia contractar gent que estava treballant i després es sumava novament a la seva empresa.
Per tant, jo diria que aquest tema a banda que hi hagi més conflicte laboral allà dintre doncs, no li puc respondre. Però, torno a reiterar-me, quant a queixes d’usuaris no em consten.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre, vostè parla amb el personal, parla amb l’empresa en relació a les queixes del personal i després comunica això al SAAS?
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, jo li puc posar aquí tota la cronologia, si vol. Si vol li puc llegir: el 6 de gener tenim una reunió el ministeri amb els treballadors; el dia 6 de gener el Ministeri de Salut demana informació al SAAS que és qui gestiona aquest transport en relació als incidents que comunica aquest personal; el dia 7 de juny del 2017 rebem resposta en relació a l’incident que per part del SAAS en fa un informe, un informe de la direcció d’ambulàncies, tenim un informe dels treballadors, tècnics sanitaris de les Ambulàncies dels Pirineus, tenim els certificats del taller perquè van manifestar unes anomalies en algunes ambulàncies; el dia 8 de juny. I li dic perquè hem sigut diligents perquè la cronologia dels fets comença el dia 6 de juny, perdó, el dia 6 s’actua, el dia 7 es torna a actuar, el dia 8 es rep al Ministeri de Salut un correu electrònic fent constar per escrit les queixes per part dels treballadors; el dia 26 de juny el Ministeri de Salut adreça una carta a la Direcció de les Ambulàncies del Pirineu fent-li avinent les conclusions dels tècnics de salut i les accions que van prendre per resoldre les no conformitats detectades: sotmetre a revisió els vehicles, necessitar una sèrie de requeriments; el dia 23 de juny les Ambulàncies del Pirineu porta els vehicles objecte d’inspecció al taller oficial de la marca per revisar els punts a corregir, etc., etc.
Vull dir que hi ha una sèrie de passos que han seguit i entenc que aquí no estem parlant de...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
...entenc que és una altra problemàtica, és la problemàtica d’inspecció i la problemàtica que tot estigui correcte pel bon servei dels usuaris, doncs aquí no tenim res a dir i s’estan seguint els protocols i les inspeccions convenients.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Judith Pallarés i després Carine Montaner.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Perdoni Sr. ministre però després de tot el reguitzell de comunicacions entre uns i altres i de situacions d’irregularitat, jo crec que continuar afirmant que s’estan seguint els procediments per part d’aquesta empresa, no sé... Em sembla una mica agosarat!
O sigui, vostè podria dir que l’empresa adjudicatària no ha incomplert en cap moment la normativa vigent per tots els treballadors i ara, pel que vostè mateix m’ha dit en relació a la inspecció dels propis vehicles?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Miri no em consta que... A veure, es pot detectar un incompliment, es diu que es corregeixi, es corregeix i no hi ha res més a dir. El que no li puc dir és realment si aquests incompliments... perquè jo entenc que no són incompliments, són accidents, incidents que es detecten i s’han de corregir, doncs bé, es fa el seguiment per tal de què es corregeixin i el servei continuï prestant-se de la forma correcta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sr. síndic.
Sr. ministre s’havia proposat al Ple, durant el Debat d’orientació política sanitari, una Proposta de resolució que instava al Govern a encomanar una auditoria externa per tot el tema de transport sanitari per tal de saber els aspectes a millorar, per tal d’identificar tots els problemes i volia saber si el ministeri havia encomanat ja aquesta auditoria externa que ens ajudaria moltíssim per detectar els problemes i veure i estudiar les possibles solucions.
Hi havia un límit també, era abans de finals d’any, és a dir abans del 2017.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No és ben bé l’objecte de la pregunta.
No sé si el Sr. ministre vol dir alguna cosa...
El Sr. Carles Àlvarez:
No, per aclarir Sr. síndic.
Miri, ara no recordo si està en marxa o no aquesta auditoria però sí ens havíem compromès a fer-la, evidentment els tècnics estaran en aquesta qüestió.
Bé, no li puc dir ara com està l’estat d’aquesta auditoria, que teníem un compromís de fer-la.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Més enllà de l’auditoria el mateix Pla director i també quan així es fa, indica clarament que el SAAS ha de realitzar una vegada a l’any un control de qualitat del seu proveïdor, i que no constessin certes irregularitats en les dates que ens han donat entre les queixes comentades d’un principi per part del ministre, i ara vostè mateix, porten gairebé un any responent qüestions d’aquest tipus doncs, primer sobta que el SAAS no tingui o no faci constància d’aquesta situació, però és que a més a més la clara evidència de què hi ha incompliment de la normativa vigent el mateix Pla també diu que pot donar lloc a la resolució del conveni amb aquesta empresa inclús a la subcontractació.
És clar, no sé si és conscient o no del que diu el Pla, però el Govern què pensa fer en aquesta situació perquè tard o d’hora aquest contracte finalitzarà i diria que més d’hora que no pas tard. I penso que o pensem que tant el ministeri com el SAAS haurien de poder prendre una resolució en relació a aquesta situació i d’aquest contracte que està atorgat i, no sé... Si el ministeri pensa fer alguna acció sent conscient d’aquesta situació i dels requeriments que hi ha marcats en el mateix concurs i en el Pla director del transport sanitari.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Miri, a veure, jo entenc que les coses que s’han de fer de rutina s’estan fent i, per tant, no se’ns comenten ja directament -si és que no hi ha una irregularitat- doncs, no es comenten en el si del Consell de direcció.
Per tant, ho investigarem si hi ha hagut això però, vaja, no ens consta. Ens consta que de moment hi ha un bon servei, es pretén continuar amb els serveis d’aquesta empresa fins que s’exhaureixi els terminis del contracte i de moment no tenim constància... i torno a dir que no tenim constància al Consell de direcció, i si no tenim constància entenem que s’estan fent tots els controls rutinaris que marca el Pla director o el contracte que hi ha entre Ambulàncies del Pirineu i el propi SAAS, i per tant, no li puc dir si hi ha alguna irregularitat. Entenc que no hi ha de ser perquè en el cas que hi fos se’ns hagués comunicat al consell de direcció.
Torno a reiterar-me, les queixes eren per qüestions laborals, no per qüestions de servei o per qüestions que el SAAS no estigués satisfet amb el servei que està donant aquesta empresa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Molt breument, Sr. ministre Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Molt breument per completar el que ha dit el ministre Àlvarez.
Jo crec que també hem d’intentar, doncs, calibrar i distingir les coses. El fet que hi hagi hagut incompliment de les normes del Codi de relacions laborals, que no és una qüestió extraordinària. De fet, doncs, hi ha moltes empreses al país, doncs, que puntualment o menys puntualment produeixen aquest tipus d’incompliments, no ha de comportar obligatòriament que ens plantegem la resolució del conveni que aquests senyors, doncs, van atorgar com a conseqüència de l’adjudicació d’un concurs públic.
Ara bé, si aquests incompliments fossin massa nombrosos o fossin d’una gravetat especial, jo entenc, doncs, que el SAAS això ho està analitzant i ho analitza i fa el seguiment oportú, evidentment, que això es plantejaria.
En qualsevol cas, el que sí que li puc dir, perquè jo vaig participar en l’articulació del nou model de transport sanitari que tenim implantat des de l’any 2014, que en el moment que aquests convenis arribin a venciment, en el cas, doncs, que arribin a venciments perquè no s’havien resolt abans, el Govern prendrà la millor decisió des del punt de vista de la qualitat del servei que han de prestar tots i cadascun dels actors del transport sanitari, inclosos els bombers, que com vostè, doncs, sabrà, els vam fer partícips en un abast molt més important de tot el model de transport sanitari com a conseqüència d’aquesta darrera reordenació.
En principi entenc, i entem d’acord amb el ministre Àlvarez, que volem prosseguir en aquesta línia, volem continuar apostant, diguem, per una participació pública més important que la que ens vam trobar quan vam arribar al Govern, però al mateix temps també, hi ha una part del transport sanitari que s’ha d’assumir des de les empreses privades. I evidentment això no significa que haguem de ser absolutament diligents i exigents amb aquestes empreses...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
...que estan exercint el seu servei amb la màxima qualitat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Alguna altra repregunta...
Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Jo sincerament penso que estan treient ferro a la situació. Jo ja comparteixo la idea que el transport sanitari sigui compartit entre el públic i el privat, i que això s’ha anat millorant en els últims anys en algunes qüestions, però és evident que aquí hi ha una sèrie d’incompliments per part d’aquesta companyia. I hi ha el mateix contracte, però es fa menció en relació a la rescissió anticipada o sanció del contracte per certs incompliments.
I vostès acaben de reconèixer que n’hi ha, i a més és una situació crec que prou seriosa. Jo ja puc entendre que hi ha empreses al país que fan incompliments i que tothom intenta redreçar la situació, però és que té una afectació important perquè transporten persones amb una situació que és de risc, i això penso que no es pot acceptar.
Per tant, jo penso que és important que el Govern prengui una decisió en aquesta qüestió.
Continuo dient que lamento molt que el ministre no estigui informat de la situació per part del SAAS o que digui que el SAAS no té constància d’aquesta situació. Jo ja li avanço, farem una demanda d’informació en relació als controls anuals de qualitat que ha fet el SAAS en aquesta companyia. Perquè no pot ser que després de tota aquesta situació no consti o que diguin que encara no hi ha cap queixa en relació a aquesta situació, i sincerament és lamentable.
Per tant, torno a insistir, què pensa fer el Govern tenint en compte aquesta situació i els incompliments de la normativa a la qual aquesta companyia està sotmesa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, miri, nosaltres estem disposats a analitzar el que sigui, ja li he dit que ens constarà, li passarem tota la documentació -no faltaria més- que pertoca. I bé, que hi hagi hagut un incident puntual que s’ha subsanat. Evidentment, jo no sé la informació que té, si li han donat els treballadors o si realment nosaltres hem demanat els informes pertinents i amb el que se’ns ha portat, hem vist que es podia solucionar i eren coses que eren raonables i es podien i si calia es millorava, però tampoc eren situacions que fessin que s’hagués de rescindir aquest conveni automàticament.
De totes formes ja li dic, tot això ara en aquests moments el SAAS ho analitzarà. Vull dir que no hi ha cap problema en revaluar i prendre decisions noves i noves fórmules de transport sanitari de cara a quan s’extingeixi aquest contracte o preveiem l’extinció d’aquest contracte. Llavors es podran analitzar les fórmules del transport sanitari que es vol en aquest país o que si aquestes no satisfan o no.
Però de moment ja li dic, nosaltres les queixes que hem tingut va ser per part de treballadors de l’empresa. Eren queixes de caire laboral. Van manifestar alguna deficiència tècnica i que hi ha aquestes inspeccions que es fan correctament, suposo...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
... i no tenim constància que no es facin.
Doncs, bé, es va demanar a l’empresa explicacions, i les explicacions que va donar l’empresa van ser raonables, acompanyades d’informes, i no eren tan greus com estaven manifestant els treballadors d’aquella empresa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una darrera repregunta, Sra. consellera.
La Sra. Judith Pallarés:
Sí, serà la darrera perquè no ens en sortirem.
O sigui, són vostès mateixos els que han reconegut, no una situació puntual, sinó una sèrie de situacions amb els treballadors, i vostè mateix, que jo no li he demanat, ha afegit també la situació tècnica dels vehicles, vull dir una qüestió més. Però és que, a més a més, han reconegut que aquesta companyia ha rebut una sanció, -el ministre Espot-, en relació a la qüestió laboral.
M’està dient que això està a part. O sigui, els serveis dels treballadors i aquestes queixes no formen part de la qualitat d’un servei que està donant aquest personal? Sincerament, aquest contracte finalitza d’aquí un mes, i haurà d’haver-hi un altre concurs, i pensem que abans d’això hauran de tenir tota la informació necessària damunt de la taula abans de prendre una decisió. Jo no els hi he qüestionat el sistema ni el format. Vull dir no el qüestiono, sinó que qüestiono aquest tipus d’incompliments que s’han produït contínuament i com afecta a la ciutadania.
Per tant, li torno a demanar, ja sé que em tornarà a dir el mateix, o sigui, son conscients que hi ha incompliments i el Govern no farà res amb aquesta situació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Xavier Espot i Sr. cap de Govern.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Insisteixo, jo penso que estem barrejant dos coses diferents. El fet que per exemple aquesta empresa se l’hagi sancionat per part meva com a titular del Servei d’Inspecció de Treball perquè no hagi complert, per exemple, les jornades ordinàries que estableix el Codi de relacions laborals, per ser no és motiu suficient per resoldre un contracte que està vigent en virtut de l’adjudicació d’un concurs públic.
Si aquests incompliments laborals es tradueixen en deficiències en la prestació del servei, en aquest cas sí que justificarien una resolució anticipada del conveni vigent.
Mentre el conveni estigui vigent, jo entenc que la decisió de resoldre’l o no, no és una decisió política és una decisió jurídica. I en aquest sentit, doncs, si aquestes queixes són tan àmplies i tan importants com vostè diu, evidentment, doncs, jo crec que tant el ministre Àlvarez com jo mateix no tindrem cap mena de problema en posar-ho en mans dels serveis jurídics del Govern o del SAAS, si escau, perquè valorin si hi ha raons suficients per procedir a la resolució anticipada i unilateral del contracte.
Altra cosa és quan arribi el venciment. Quan arribi el venciment que haurem de fer un nou concurs i haurem, en tot cas, si no es fa una pròrroga, s’haurà, diguem, d’establir un nou concurs públic amb unes noves condicions i amb uns nous requisits per poder procedir a l’adjudicació, de ben segur que aprendrem del passat, i si les coses no s’han fet prou bé durant aquest temps, doncs, potser serem més exigents a l’hora de fer la propera adjudicació.
No sé si m’he explicat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
No sé si el Govern desitja afegir alguna cosa més...
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Poca cosa tinc a afegir pel que acaba de dir el ministre Àlvarez i a continuació el ministre Espot.
Jo entenc la preocupació de la consellera i amb els termes que s’expressa. La veritat és que és veritat que no hi ha hagut queixes des d’un punt de vista del servei públic. És el que ens comenta el ministre. I també ho anunciava el ministre d’Interior. És veritat, vostè n’és sabedora que queda un mes per renovar o per fer un nou concurs públic.
Bé, el compromís del Govern perquè no quedi cap dubte i una mica per reforçar les paraules del ministre de Sanitat i també del ministre Espot, nosaltres entenem fins allà on sabem, que hi han hagut queixes de caire laboral i que això no ha afectat el servei públic que és l’essencial. Això no vol dir que les queixes de caire laboral no s’hagin de subsanar. I en aquest sentit ja s’ha expressat el ministre d’Interior que s’han fet les diligències oportunes i les sancions escaients.
Per tant, tingui per ben segur, i em sembla que és molt important com a cap de Govern que ho digui, que el Govern d’Andorra no farà una prolongació d’aquest servei sense tenir clar el que vostè ens acaba de mencionar o interpolar.
A més a més, s’haurà de mirar...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. cap de Govern:
...si verdaderament el que vostè anuncia, que jo penso que com a responsable polític el ministre de Sanitat també ho ha de mirar, mirarem i verificarem tot el que vostè sap i que potser nosaltres no sabem.
L’important per la ciutadania, i amb això estarem d’acord -Sr. síndic acabo- és que l’opinió pública entengui que el servei públic que s’ha prestat des d’un punt de vista sanitari és l’adequat.
Altra cosa és que hi hagi qüestions de caire laboral. I altra cosa és analitzar-ho des d’un punt de vista del conjunt, que és el que a vostè li preocupa, i ens preocupa a tots plegats, a l’hora d’adjudicar o no a la mateixa companyia o fer un mou concurs. I ja li prometo ben bé que estaré informat i li donarem tota la documentació, i a més a més, vostè té tota la raó, a més a més li dic, de demanar tot aquest complement d’informació, la demanda que ja ha dit que faria.
I li agraeixo també la pregunta perquè sé que l’ha fet en el bon sentit i sàpiga que el Govern d’Andorra vetlla bàsicament per tot, pel que hi hagi laboral però pel que ens ocupa, sobretot amb un tema tan sensible com és el transport medicalitzat per a un bon servei públic.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Si no hi ha més repreguntes, passaríem a la següent pregunta, que seria la número 11.
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa a la cotització dels treballadors per compte propi a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Fou registrada amb el número 822 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018 del 5 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi.
Teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Durant els dos anys transcorreguts de l’aprovació de la resolució pel Consell General encomanant al Govern que estudiés la possibilitat d’establir la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi a la CASS, en funció del sou mig del sector i tenint en compte un mínim de cotització i també, la sostenibilitat del sistema, he interpel·lat en quatre ocasions el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, durant les sessions de control de l’acció de Govern en seu parlamentària, amb la finalitat de fer el seguiment del compromís adoptat, i alhora exigir celeritat en la qüestió.
El passat 31 de gener d’enguany, el ministre portaveu del Govern afirmava que l’esborrany del Projecte de llei ja estava enllestit i que el tindríem aviat.
Ateses aquestes consideracions i constatant que tot continua igual es demana al Govern:
Per quins motius està trigant tant el Govern en honorar els seus compromisos? Quan pensa entrar a tràmit parlamentari el projecte de llei anunciat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Sigui dit per endavant que és cert que fa uns mesos que vaig respondre al conseller Naudi, que el projecte de llei que havia de modificar el règim de cotització dels treballadors per compte propi estava gairebé enllestit perquè així era. I és cert que aquest compromís que vaig assumir no l’he honorat amb la celeritat anunciada en aquell moment.
No obstant això és important que expliqui per quin motiu hem trigat uns mesos més del que esperàvem inicialment.
En primer lloc, han sorgit dificultats a l’hora d’establir adequadament quines són les premisses per assignar cadascun dels trams en base als quals es cotitzarà d’acord amb el nou règim.
Finalment però, per assolir la major equitat possible, hem acordat amb la CASS que sigui una combinació de la renda neta d’activitats econòmiques i de la xifra de negoci dels treballadors per compte propi.
També hem hagut de treballar de valent per poder conèixer amb caràcter previ quin seria l’impacte de la reforma que volem proposar.
En aquest sentit, vull recordar que s’han hagut d’analitzar les rendes netes i les xifres de negoci de 6000 autònoms aproximadament. I també vull assenyalar que els ingressos que per a la CASS comporta la cotització dels autònoms són enormement importants. Des d’aquest punt de vista, vostè comprendrà que l’adopció de decisions precipitades o insuficientment estudiades en el règim de cotització d’aquests treballadors pot tenir conseqüències greus per a l’estabilitat financera de la CASS i en pot agreujar enormement el dèficit, la qual cosa des del meu punt de vista seria una absoluta irresponsabilitat política.
Finalment, també hi ha un tercer element que ha retardat l’elaboració del projecte de llei i que és la incorporació en el mateix de modificacions addicionals a la llei de la seguretat social amb l’objectiu de millorar les prestacions dels nostres ciutadans.
En concret, farem una modificació del règim de la pensió de viduïtat per honorar precisament un dels compromisos contrets amb la federació de la gent gran i també preveurem que en cas de les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna, l’autònom només hagi de pagar el percentatge de la cotització de la part del treballador i no de la part empresarial.
En qualsevol cas però, li puc garantir que abans de mitjans del proper mes de juliol el projecte de llei que ens ocupa haurà estat aprovat pel Govern i entrat a tràmit parlamentari per tal que es pugui aprovar abans que finalitzi aquesta legislatura, ni que sigui per no tenir una sisena pregunta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs bé, jo ja me’l vull creure però constato que una vegada darrera l’altra els incompliments s’han anat fent malgrat les excuses.
Jo entenc que hi ha unes dificultats tècniques que han aprofitat per millorar, per anar més enllà a nivell de les prestacions, però jo crec que aquestes excuses, en el sentit de què no cal prendre decisions precipitades, malgrat les puguin prendre no es poden acceptar en el sentit de què ja fa dos anys com recordava abans en la meva exposició a la pregunta que es va encomanar en aquesta Cambra aquesta resolució.
Han tingut dos anys per treballar aquest tema. I en tot cas aprofito per dir que si un punt no ha de canviar en la proposta que fa la Sindicatura de revisar el Reglament del Consell, doncs és l’intitulat del Títol 4 que parla textualment de l’impuls i control de l’acció política del Govern.
Bé, jo crec que és un govern que necessita ser impulsat, però més que ser impulsat necessita ser empès en qüestions com aquestes, amb compromisos adoptats doncs veiem que triga molt. Darrerament i fa pocs dies i davant dels mitjans, ens assabentàvem que el cap de Govern volia convidar l’oposició a fer una reflexió sobre el futur de la CASS.
Bé, jo crec que aquesta reflexió abans potser l’hauríeu de fer en el si de Govern per veure tots aquells incompliments que no esteu fent. Jo crec que una qüestió com aquesta és de cabdal importància pel futur de la CASS, per garantir la sostenibilitat, per donar credibilitat. Més enllà d’aquells anuncis fets pel president “del consell d’administració en el sentit doncs de fer llençar “globo sonda”, cosa que Govern no ha estat capaç de fer en el sentit de prendre mesures per allargar l’edat de jubilació, d’apujar la cotització, de rebaixar els punts. Jo crec que això són mesures alarmistes. I una mesura com aquesta que fa temps que estem reclamant doncs que pot millorar la sostenibilitat del sistema, fer el sistema més just en el sentit doncs que cadascú pagarà per allò que treballa, que ingressa. Evitarà greuges comparatius, jo crec que és una qüestió que s’hi havia d’haver prestat molta més atenció.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, vostè Sr. Naudi diu que la meva intervenció han estat excuses. No, en qualsevol cas vostè legítimament pot pensar això, des del meu punt de vista evidentment no són excuses. Jo crec que amb absoluta transparència i honestedat, li he dit quins eren els motius que havien retardat l’elaboració d’aquest projecte de llei.
En qualsevol cas, jo crec que ja li he demanat disculpes pel retard perquè crec que els responsables polítics també tenim l’obligació de reconèixer quan ens equivoquem o quan diem coses amb una certa lleugeresa i per tant, és veritat que jo em vaig comprometre que fa mesos aquest projecte de llei estaria entrat a tràmit parlamentari, i no és el cas. Però en qualsevol cas tampoc puc acceptar que vostè em parli d’un incompliment taxatiu perquè com li he dit i n’estic ben segur, aquest projecte de llei s’entrarà a tràmit parlamentari el proper mes i serà aprovat durant aquesta legislatura. En tot cas, espero que estigui aprovat perquè és veritat que aquesta segona fase no depèn de mi.
En qualsevol cas, vostè em pot fer molts greuges, però no em caracteritzo especialment per una ganduleria legislativa, més aviat el contrari. I per tant, doncs crec que he impulsat moltes iniciatives legislatives, moltes de les quals jo crec que han arribat fins al final i entenc que en aquest cas, també serà així.
Dit això, i només sí que m’agradaria puntualitzar una qüestió que ha dit vostè perquè ha parlat de determinades mesures alarmistes que havia formulat el consell d’administració de la CASS. Jo no les qualificaria d’alarmistes, jo crec que han fet un exercici ben legítim d’exposició de quin és el seu punt de vista. Vull recordar a més a més, que aquestes mesures han estat consensuades en el si del consell d’administració de la CASS, fins i tot pels representants que no representen el Govern sinó que també s’hi han sentit còmodes amb aquestes mesures que han proposat de cara a curt, mitjà i llarg termini i per tant, jo crec que com a mínim es mereixen que entre tots les estudiem i les valorem amb detall abans d’extreure’n una conclusió potser tan taxativa com vostè fa.
El que sí que vull dir és que la modificació del règim de cotització dels treballadors per compte propi que promourem, si una cosa no farà és millorar la sostenibilitat del sistema. És a dir, el que estem intentant i per això també ens hem allargat, és com a mínim no agreujar la situació financera de la CASS, d’acord amb la premissa de la proposta de resolució que va adoptar aquest Consell General, segons la qual havíem d’acabar recaptant aproximadament el mateix import. Ara, millorar-lo si volem introduir...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
...més equitat i volem que determinades persones que ara estan pagant 400 euros i escaig, paguin quantitats menys importants, ja li dic jo que millorarà la situació o la sostenibilitat del sistema, això no passarà.
En qualsevol cas, el que sí que li puc dir és que la reforma que promourem, la promourem des de la perspectiva d’introduir major equitat com he dit, i de com a mínim acabar recaptant aproximadament el mateix que es recapta a hores d’ara, que són gairebé 30 milions d’euros l’any entre la branca jubilació i la branca malaltia per part dels autònoms, i per tant no són pocs diners. I repeteixo, això ens obliga a ser molt curosos abans de prendre les decisions definitives.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per les repreguntes, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, en tot cas, no es prengui malament quan li deia això que està costant o que ha trigat massa. Sí que em sobta, doncs, coneixent la vostra capacitat de treball, doncs, aquest retard amb aquesta qüestió. Jo entenc, i abans ens parlàveu, que hi ha un embús legislatiu, però crec que aquesta qüestió havent-hi un compromís i sent un tema molt sensible, jo crec que és important, en tot cas per a nosaltres ho és, jo entenc, doncs, que parlava vostè del tema equitat, la sostenibilitat del sistema. Jo que entenc que la sostenibilitat a part de la qüestió econòmica també passa per una qüestió de seguretat jurídica, d’equitat, que tothom contribueixi en funció dels seus beneficis. I jo crec que és una qüestió de justícia fer aquesta modificació en aquest cas concret dels treballadors per compte propi.
Hi ha persones que segurament tenen dificultat i cotitzen molt més enllà del que podrien, però per contra, hi ha molts altres treballadors que degut a les seves diferents activitats, possiblement i molt probablement paguin menys del que els hi pertocaria. Jo crec que realment, doncs, aquí sí que hi ha una qüestió d’equitat i de respecte a la resta de cotitzants de la branca general.
Per tant, doncs, és una qüestió que jo crec cal...
El Sr. síndic general:
Hauríeu de posar la vostra pregunta, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Ara la poso Sr. síndic.
En tot cas, parlava vostè que aquesta solució passava per una combinació de dues declaracions de renda o de negoci. Com pensa, doncs, Govern, o aquesta proposta que té, com pensa establir aquest sistema de cotització, si seria un sistema de cotització a final d’any o seria per pagaments mensuals?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Estic totalment d’acord amb el que diu vostè. És a dir, tot i que jo crec que els termes s’han de distingir, una cosa és la sostenibilitat i l’altra cosa és la seguretat jurídica i l’equitat.
Evidentment, tots dos paràmetres són importants i no només hem de prendre en compte la sostenibilitat, sinó que també hem de caminar cada dia cap a un sistema de seguretat social més equitatiu. I és per aquest motiu, doncs, que hem donat suport i que estem treballant en aquesta reforma legislativa.
Des d’aquest punt de vista jo crec que, o en tot cas així ho espero, tots ens podrem sentir còmodes amb les solucions que proposarem i, evidentment, doncs, aquestes solucions sempre seran susceptibles de millora a través de les esmenes que des dels grups parlamentaris es vulguin formular.
En qualsevol cas, i també no vull anticipar-me ni donar massa detalls que després, doncs, m’obliguin a fer marxa enrere, perquè encara no hem acabat de perfilar els darrers detalls del Projecte de llei, però la idea és que no només l’assignació a cadascun dels trams es faci de forma automàtica i, per tant, canviarem del sistema actual en què les persones que volen acollir-se a una base de cotització reduïda han de fer la demanda a la CASS, amb el procediment feixuc que això a vegades comporta. I per tant, això també serà un element de major equitat, i una mica la idea és que en matèria de liquidació de quotes, les persones que realitzen una activitat econòmica per compte propi puguin regularitzar les cotitzacions efectuades des de l’inici de l’any actual a través d’una declaració extraordinària que si es fa no més tard del 30 de juny, no generarà recàrrecs.
Amb la qual cosa...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
... el que es farà és una mica... és a dir, es farà una declaració inicial indiciària, per dir-ho d’alguna manera, i després es regularitzarà a partir del 30 de juny en funció de les rendes netes i dels ingressos que finalment produeixi aquest treballador autònom.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Doncs, el ministre ens parlava en la seva intervenció que aprofitarien aquesta proposta de modificació de llei, doncs, per modificar o aportar millores també a altres règims, al règim de pensió de viduïtat i de les prestacions no laborals.
Si ens pot concretar una mica més per on anirien aquestes reformes o si n’hi haurien d’altres aprofitant aquesta modificació?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Demanaria només 10 segons.
Són preguntes molt concretes del Sr. Naudi.
Bàsicament pel que fa a l’extensió, diguem, dels drets dels autònoms, vostè recordarà en el debat de polítiques socials que vam mantenir en aquesta Cambra, és veritat, doncs, que es va parlar que ara teníem un sistema de cotització que potser en alguns casos no era suficientment equitatiu, però també vam introduir una altre element, i és que a vegades, doncs, els treballadors autònoms, des d’un punt de vista de prestacions i de drets, es trobaven també en una situació, entre cometes, discriminatòria en relació amb els assalariats.
I és des d’aquest punt de vista, com li he comentat abans, que una de les mesures que ens plantegem, és que fins ara en el cas de les prestacions d’invalidesa per accident no laboral o malaltia comuna, els treballadors autònoms han de seguir cotitzant a l’alçada d’aproximadament 20% i, en aquest cas, això ho canviarem i en aquests casos ja no caldrà, només hauran de cotitzar per la part de cotització obrera i la part de cotització assalariada, que és gairebé un 15%, doncs, la satisfarà la pròpia CASS.
En aquest cas, subsanarà de per si una millora també, no només en el que han de cotitzar sinó també amb els drets associats al fet de ser autònom. I pel que fa a les pensions de viduïtat, doncs, es va produir una modificació de les pensions de viduïtat, primer a l’any 2008 i després l’any 2010, doncs, que també generava situacions certament injustes, i per tant, doncs, serem una mica més laxes i obrirem diguem, els requisits d’accés a les pensions de viduïtat en determinats casos, fins i tot també per aquelles persones que no estaven casades però que tenien un fill en comú i que tampoc s’havien pogut constituir com a parella de fet, perquè encara no havia entrat en vigor la Llei de les unions estables de parelles.
Aquí tenim casos...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Xavier Espot:
...en els quals hem hagut d’atendre i que generen determinades injustícies i iniquitats, la federació de la gent gran amb la qual, no només el Sr. López sinó nosaltres també estem en contacte permanent, ens havia traslladat aquests casos, concretament el Sr. Samper, i jo em vaig comprometre també, doncs, a aportar una resposta legislativa que donés solució i això ho farem a través d’aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies.
Sr. síndic estava comptant ara el llistat de preguntes d’avui i quantes iniciatives i promeses del Govern està estudiant. Em surten fins a sis en total, totes elles iniciatives del propi Govern: el tercer pagador, la podologia, la figura del metge referent, tot el tema del cabal comunitari i ara el tema de les cotitzacions. Imagino que la sala del Govern encara és una sala de reunions i no una biblioteca, imagino.
Però en tot cas, entrant en el tema de la cotització dels autònoms, em sembla una vegada més que hi ha una certa alegria que he apuntat i manca de rigor per part del Govern. El ministre Espot ha superat el qualificatiu, ha parlat de lleugeresa, perquè tinc la sensació que està contínuament improvisant.
El dia 1 de març ja va improvisar amb un tema tan seriós com el tema de l’habitatge. Fa ja quasi bé quatre mesos d’aquelles mesures ja aprovades i estudiades pel Govern, i encara no tenim notícia de la llei. I amb el tema dels autònoms, cada vegada que el Sr. Víctor Naudi li pregunta, ens explica una cosa diferent, no acaba de trobar els papers i no s’entén ni el que planteja ni on anem a parar.
Perquè si el tema està tan avançat, jo li demano: té els estudis aquests econòmics fets i realitzats? Ens els pot facilitar en primera instància? I en segona, en relació a les cotitzacions més baixes, jo no he acabat d’entendre, si la gent que té dificultats perquè la seva activitat no és prou rentable per pagar els gairebé 450 euros al mes, amb aquest sistema que tindrà en compte els rendiments, podran optar a pagar menys, no només amb inicis d’activitat o amb altres circumstàncies, sinó que es tindrà en compte aquesta consideració igual que alguns els hi tocarà pagar més, si n’hi haurà per aquests que tenen o no dificultat, la possibilitat de pagar menys?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo trobo que avui faltava aquesta declaració de política general a la qual ens té acostumats el Sr. López. Havíem pogut tenir un debat tranquil i, en tot cas, constructiu aquest matí, però veig que això no ha durat massa. En qualsevol cas tocava com sempre barrejar les coses, parlar de l’habitatge, tornar a reiterar el que se li ha explicat suficientment aquest matí dient que hi havia un incompliment en matèria de podologia quan no és el cas. Però bé, jo crec que no serveix de res d’allargar-s’hi massa.
En qualsevol cas per respondre de forma concreta a les seves preguntes, evidentment, la modificació del règim de cotització dels treballadors per compte propi s’acompanyarà, com sempre fa el Govern, d’una memòria justificativa i econòmica, on hi haurà tots els càlculs que vostè podrà valorar oportunament.
I evidentment, com no pot ser d’una altra manera, segurament, doncs, si hagués escoltat quan he anat responent a les diferents preguntes que m’ha fet el Sr. Naudi i no puc dir en cap cas que hi hagi hagut improvisació, al contrari, crec que hem mantingut una línia coherent cada cop que hem contestat. Evidentment, hi haurà gent que pagarà més i hi haurà gent que pagarà menys, perquè això són les premisses bàsiques de la implantació d’un sistema més equitatiu, al qual jo crec que vostès, com a partit progressista, haurien de donar suport.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, evidentment li preguntava per això, perquè a mi no m’havia quedat clar amb les seves respostes, insisteixo, improvisades i que va buscant els papers. I no s’ho prengui malament, però no es pot jugar amb les preocupacions de la gent.
Venir aquí el dia 1 de març jo crec que li sent molt malament, i dir que ja té unes mesures a l’habitatge quan la gent ho està passant malament i encara no tenir res, és una presa de pèl. No cal que s’ho prengui malament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, encara estic esperant la pregunta del Sr. López.
Encara no havia tingut prou dosi de protagonisme aquesta tarda i, per tant, ha hagut de tornar a intervenir.
Bé, crec que evidentment no respondré a les qüestions que manifesta sobre l’habitatge. I evidentment miraré els papers tantes vegades com calgui, perquè quan vinc aquí la meva intenció és aportar veraç i fidedigna. I per tant, doncs, si alguna cosa no la tinc al cap consulto els papers.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una darrera, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Jo crec que...
El Sr. síndic general:
Li agrairia que posi una pregunta.
El Sr. Pere López:
Sí, però igual que el Govern fa tres respostes en una mateixa resposta i hi ha tantes intervencions, crec que també els consellers tenim dret a fer-ho.
Perquè és clar, el Reglament no crec que digui que poden contestar tot sovint tres membres del Govern i que... no... un membre del Govern-resposta...
El Sr. síndic general:
No, no, el Reglament no diu això. No diu el que està dient vostè tampoc.
Posi una pregunta, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Jo en relació a aquest tema li torno a demanar si aquests estudis econòmics, perquè a mi m’ha donat la sensació una vegada més, que vostè improvisa quan té la pregunta. El Sr. Víctor ho ha dit quatre vegades. Jo crec que fa dos anys que té aquest tema, que ens està anunciant aquesta modificació del sistema de cotització dels autònoms.
Jo li demanaria que sigui tan amable, perquè aquest tema preocupa molt, que com que ja té la proposta, ja té la fórmula, perquè ens explicava avui que ja sap com es farà, que no cal que esperi com sempre que fem una demanda d’informació i que haguem d’esperar un mes i mig, que ens faci arribar aquest càlcul, al més aviat possible, com que el té fet, li demano quan està en condicions de fer-nos-el arribar?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Ja li he respost a aquesta pregunta, li farem arribar el càlcul amb la memòria justificativa i econòmica que acompanyarà el projecte de llei. En aquell moment, vostè si li interessa, perquè veig que de cop ha tingut un interès sobrevingut sobre aquesta matèria, fins ara no havia preguntat mai al respecte, podrà analitzar les repercussions econòmiques que tindrà aquest projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passem a la següent pregunta presentada.
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa a l’anunci fet per haver d’assumir un sobre cost de 150.000 euros que no estava previst, amb motiu de l’espectacle del Circ du Soleil.
Fou registrada amb el número 823 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018, del 5 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Els darrers dies el ministre de Turisme en declaracions davant els mitjans informatius, anunciava que Andorra Turisme hauria de satisfer la quantitat de 150.000 euros suplementaris amb motiu de l’espectacle del Circ du Soleil.
Ateses aquestes manifestacions es demana al Govern:
Com i perquè Andorra Turisme ha d’assumir un sobrecost de 150.000 euros, que no estava previst, amb motiu de l’espectacle del Circ du Soleil?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, conseller Naudi, ja em dirà vostè d’on ha tret l’afirmació que no he fet mai que és un cost que no estava previst, perquè francament, sí que vaig fer unes declaracions a la premsa, sí que vaig parlar dels drets d’autor, vaig parlar dels imports, però en cap moment he dit que no estava previst.
És més amb un projecte d’aquesta magnitud que va despertar molta crítica, és cert al principi, quan es va començar els primers anys, segurament i pel cost que té, encara ens mirem molt més que segurament amb molts altres projectes amb lupa els costos, perquè som conscients que hi ha uns límits que no podem sobrepassar de costos i, evidentment, aquest cost que vostè em demana de contestar-li és un cost que estava perfectament pressupostat quan es tanquen els pressupostos a Andorra Turisme, que normalment acostuma a ser al mateix temps que es tanca el pressupost del Govern.
Llavors la resposta és aquesta, dir-li que sí que estava pressupostat i que no és un sobrecost.
Dit això, sí que aprofitaré la resposta per complimentar, per ampliar i rectificar una mica el que vaig dir als mitjans, perquè hi ha algunes variacions sobre el que vaig dir.
Dir-li que el cost pels drets d’autor no és de 150.000 euros, és de 125.000 euros màxim, perquè en el cas que aquests drets d’autor tinguin un cost inferior ens costaria menys, i en el cas que fos superior se’n faria càrrec el Cirque du Soleil, així ho estipula el contracte.
I per què tenim aquest sobrecost? Senzillament perquè al portar uns 5 anys d’un espectacle del Cirque du Soleil, en el qual en cadascun, evidentment nou, però en cadascun es va acordar de fer palès, de posar sobre l’escenari elements identificadors del nostre país, ja sigui la natura, ja siguin els esports de muntanya, ja siguin les llegendes d’Andorra. I després de 5 anys de treballar sobre aquest concepte d’elements diferenciadors del nostre país dins dels espectacles que ens feia el Cirque du Soleil sota la marca Escalada -si recorda-, el que vam creure convenient és fer un canvi radical. Un canvi radical, evidentment, per intentar continuar sent atractiu, perquè hem de pensar que molts visitants, molta gent del país que veu l’espectacle repeteix, ve cada any, i està clar que enteníem que arribava el moment de fer un canvi important.
I fruit de les converses amb Cirque, fruit de reunions fetes amb ells, després de donar-li moltes voltes, vam decidir apostar per un espectacle, que tots vostès suposo que ja han vist els anuncis, que es diu Diva i que és un homenatge a les grans dives de la cançó dels darrers 60 anys.
És clar, el fet d’incorporar aquestes cantants i aquestes cançons d’aquestes cantants evidentment, això són drets d’autors que s’han de pagar i que tenen costos importants, i són costos que no pagàvem fins ara, perquè els espectacles que fèiem fins ara amb el Cirque du Soleil eren espectacles on la música era pròpia del Cirque, amb la qual cosa aquí no hi havia cap tipus de cost de dret d’autor.
I d’aquí ve que tenim aquest cost de 125.000 euros.
I a més també afegir-li que a més d’aquest cost de 125.000 euros en tenim un altre també de cost addicional de 150.000 euros més que és per adaptar aquestes músiques a l’espectacle. Són músiques que algunes seran noves, vull dir recents dels darrers 5 o 10 anys, però també tenen cançons de fa 50 o 60 anys, de rock de pop, de cantants de rock, de cantants de pop, de cantants de soul. És clar, s’han d’adaptar al context de l’espectacle, a la seva trama i a la seva escenografia. En certa forma, diria, que el que s’ha de fer és modernitzar algunes d’aquestes cançons per posar-les en context dins l’espectacle. D’aquí ve que també hi ha un cost addicional d’adaptació d’aquestes músiques a l’espectacle. És a dir, que si vostè va a veure l’espectacle sentirà aquestes cançons, però les sentirà no, diríem, amb la melodia inicial de quan es va crear la cançó, sinó que amb unes adaptacions adaptades al Cirque.
I per acabar, diria que és clar, jo parlaria de costos addicionals, no de sobrecost, perquè un sobrecost vol dir que haurà de pagar més per l’espectacle. I no és així, perquè conscients que ens costava més diners aquests drets d’autors i les adaptacions musicals, vam estan estudiant com fer que aquests costos no fossin costos complementaris sobre costos, sinó que es poguessin recuperar...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
... amb més ingressos.
Sí, acabo Sr. síndic.
Què vam fer? Vam demanar al Cirque d’incrementar les places assegudes, de pagament, per generar més ingressos. Han passat de 2.580 places assegudes l’any passat a 2.918 places per espectacle. Això vol dir que tenim a la venda aquest any 7.500 gairebé 7.400 places de més amb tot el mes de juliol. I a més també, vam demanar d’incrementar el preu de venda de les entrades.
Evidentment, no podem donar ara una xifra d’increment d’ingressos, però sí que vam estimar en funció de l’ocupació que tindríem, que podríem recuperar o podríem incrementar la facturació entre 200.000 i 250.000 euros. I amb això en principi, equilibraríem, gairebé, el cost addicional que tenim aquestes dos adaptacions musicals.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, primer de tot, doncs, precisar que no entraré a valorar la qualitat de l’espectacle. En sembla bé aquest canvi radical, com deia el ministre, de l’espectacle Escalada al de ara que serà el Diva. Realment s’ha d’anar innovant malgrat estem a les acaballes i serà segurament l’últim.
Però no entro a valorar això que em sembla bé, sinó simplement vostè començava dient, doncs, una rectificació, que d’on havia tret jo això de la premsa, amb sobrecost. A veure, vostè mateix s’està contradient, perquè al final acaba fent una precisió que no es tracta d’un sobrecost sinó que és un cost addicional. Per a mi és el mateix. Diu que està pressupostat. Evidentment, doncs, un pressupost sempre és estimatiu, sempre hi poden haver imprevistos o variacions. Amb això no hi entraré.
Jo l’objectiu de la meva pregunta és que el que em sobta, és que després de varis anys d’actuacions, doncs, és la primera vegada que ens anuncia el ministre i el director de Turisme, ens anuncien que aquesta vegada caldrà pagar uns drets d’autor. Doncs, jo crec que quan no s’havien abonat mai, i a més a més, doncs, que els hagi de sufragar el Govern.
Doncs, jo no sé com han contractat vostès, com a bons clients, com a clients consumats després de tants anys de gaudir d’aquest espectacle, doncs, jo crec que hauríeu pogut negociar millor.
Jo crec que fer o haver de pagar aquest -ja no dic sobrecost, ja dic amb les vostres paraules, la vostra terminologia- aquest cost addicional, ara ens diu, 125.000 però, a més a més, 150.000 encara que cal afegir a l’espectacle per variacions, que segurament per les entrades tenen previst que es compensarà.
Bé, jo ja no entro en la valoració, jo el que poso en qüestió és que per primera vegada ara s’hagi de pagar uns drets d’autor i que els hagi de pagar el Govern. Jo crec que si es contracta aquest espectacle, qui hauria de pagar és el prestador de serveis aquell que fa el benefici, el que realitza aquesta activitat. I per tant, jo crec que aquí Govern, una vegada més, ha acabat negociant malament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, li demanaria brevetat.
El Sr. Francesc Camp:
Sí, gràcies Sr. síndic.
No sé si potser a vostè li agradarà, però no serà l’últim aquest espectacle perquè hem firmat per dos anys Sr. Naudi. Potser sí que li agradaria que fos l’últim aquest any, i justament parar de negociar. Hem signat per dos anys perquè també ens demanaven increments d’IPC el Cirque perquè em sembla que feia tres anys que no havíem incrementat preu. Això ho vam negociar i al final no hi ha hagut increment d’IPC. I al final sí que hi ha negociació i molt dura diria perquè realment el Cirque du Soleil en aquest aspecte és difícil d’arribar a acords perquè justament són grans negociadors. Nosaltres també intentem fer al màxim per fer com li he dit al principi de la meva resposta, per fer que aquest cost no creixi.
Sí que és cert que en cap moment, a part d’aquesta pregunta que em va fer la premsa, i que ho vaig dir, no vam parlar d’aquests costos, però també em remeto a l’hemeroteca. Quan es va presentar l’espectacle, que si no recordo malament va ser a finals de desembre de l’any passat, vam dir que més o menys el pressupost final, el cost net de l’espectacle, la diferència entre ingressos i costos ens aniríem en uns imports similars als de l’any passat, uns 2.700.000 euros. I intentarem que sigui així, vull dir que tampoc no està clar que no podem dir-li ara que serà segur així perquè hi pot haver algun cost que es dispari, però també l’experiència d’aquests darrers anys ens diu que, i ja en portem cinc, que el que hem dit que faríem a nivell pressupostari i el que hem liquidat, a vegades fins i tot ha estat millor el que hem liquidat del que hem dit, perquè intentem ser pessimistes a l’hora de fer el pressupost. Amb la qual cosa sí que no vam parlar d’aquest cost quan vam fer la presentació, però vam dir que el pressupost global, el cost net global de l’espectacle el mantindríem. I li donaré una última dada per ensenyar-li i demostrar-li que anem pel bon camí. Perquè a hores d’ara, al tancament de dimarts passat, portem facturats ja per venda d’entrades 230.000 euros més que l’any passat en el mateix moment.
Molt malament haurien d’anar les coses que d’aquí a principi de l’espectacle, que estem parlant de tres setmanes, aquest increment de facturació es vagi reduint. Amb la qual cosa, ja estem veient aquí que el fet de tenir més places i el fet d’apujar els preus ens permetrà absorbir aquests costos.
Conclusió: no pateixi Sr. Naudi, que estic gairebé convençut que el cost global de l’espectacle serà molt similar al de l’any passat o al de fa dos anys.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs sí que pateixo Sr. ministre. Pateixo perquè em preocupa doncs que tenen un compromís per dos anys, em parla de negociació dura, però bé no negociï res més perquè no m’ha acabat responent a la pregunta, en el sentit de què, per què ara de cop i volta s’han de pagar aquests drets d’autor?
Jo no li he demanat les previsions que tenen dels seus resultats financers en relació als costos beneficis. Aquesta no és la qüestió, la qüestió que jo li demanava i li torno a demanar doncs, si ara es paguen drets d’autor en aquest exercici, en aquest espectacle, per què no es van pagar als anys anteriors? Quina és la diferència?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Francesc Camp:
Sí conseller Naudi, és que em sobta una mica perquè és l’argumentari de la nova resposta a la pregunta que m’ha fet. Els drets d’autor no els pagàvem perquè les músiques dels anteriors espectacles són pròpies del Cirque du Soleil. Si són pròpies de la mateixa empresa que fa l’espectacle, no es paguen drets d’autor perquè són propis.
Ells què han de fer ara? Han d’anar a utilitzar unes músiques, Cirque du Soleil, que no són seves, són externes, són d’uns autors. Les han d’utilitzar a dins de l’espectacle, amb la qual cosa és la definició pròpia d’un dret d’autor, quan no es teu l’has de pagar per utilitzar-lo. I en aquest sentit és el que ha fet el Cirque, negociar amb unes deu o dotze propietàries d’aquests autors, que pot ser el mateix autor o algú que tingui la cessió d’aquests drets, i s’ha negociat i això té un cost addicional. Senzillament aquesta és la diferència, és a dir que no es pagaven perquè eren propis del Cirque, i al ser externs es paga. I aquesta és l’explicació que he donat al principi.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, jo no dic que s’hagi de pagar o no s’hagi de pagar, evidentment amb la legislació aplicable doncs evidentment que aquests drets d’autor s’han de pagar. Jo el que li qüestiono és per què els ha de pagar Govern? El qui realitza l’activitat, que presta uns serveis, que farà un benefici sobre aquestes actuacions, doncs és aquesta societat. I per tant entenc que els drets d’autor, el qui els ha de pagar, el qui els ha de satisfer és el Cirque du Soleil i no Govern. En tot cas, li torno a dir, aquí jo entenc que Govern ha negociat malament.
La meva repregunta seria: per què ha acceptat Govern aquestes condicions? I segons he vist, ho heu fet a darrera hora, el contracte vol dir que no estava ben estudiat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Francesc Camp:
Bé, a veure com bé he dit al principi, estàvem davant d’un repte important que era fer un canvi de concepte. Hi havia altres propostes sobre la taula però evidentment a nosaltres ens interessava molt fer aquesta perquè enteníem que era la que ens permetia més fer aquest canvi important i que això tingués èxit i que els espectadors que habitualment vénen, tornin i que en vinguin de nous, evidentment.
Dins d’aquesta negociació doncs al final si no haguéssim acordat o consentit de pagar-ho, doncs potser haguéssim hagut de fer algun altre tipus d’espectacle diferent sense aquests drets d’autor. Tornar a un model habitual del Cirque, perquè evidentment el Cirque no volia assumir aquest cost. Al final li dic que és una negociació. Dins d’una negociació no només entra un tema de preu, entra també tenir molt clar el que pot funcionar millor després de cinc anys, i aquest és el que ens ha de guiar.
Primer de tot, què és el que pot funcionar millor? Teníem vàries possibilitats, aquesta ens va semblar la millor, la de Diva, i vam tirar per aquí.
Després, insisteixo molt, no hi haurà un sobre cost. Amb el que facturarem de més, recuperarem aquest cost, la qual cosa això ens fa quedar tranquils. Altra cosa seria si li diguéssim que ho pagaríem de més, llavors potser sí que em podria criticar molt més. Però jo entenc que si podem recuperar els costos i ja li estic dient que a hores d’ara ja estem a més de 200.000 euros de facturació respecte a l’any passat, anem per la bona via perquè no sigui un cost addicional, sinó que es compensi amb el que facturarem de més.
A partir d’aquí, vostè valora que no és una bona negociació, bé, jo ja li dic, s’ha de negociar amb ells, algunes coses en les concedeixen, altres no i al final el resultat és aquest. Li pot agradar o no, jo crec que l’important no és això, l’important és que funcioni, que vinguin més turistes...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
...i que això ens aporti un plus al mes de juliol, que és el que s’ha volgut fer aquests darrers anys amb l’espectacle Cirque du Soleil el mes de juliol.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Una darrera repregunta...
El Sr. Víctor Naudi:
Sí una darrera, gràcies Sr. síndic.
Bé, simplement el que li dic és que em fa l’efecte al meu entendre que aquí hi ha hagut improvisació perquè aquestes explicacions les dóna a darrera hora, en la presentació que vau fer fa poc, doncs entenc que això s’hagués hagut de preveure quan s’estava tancant el contracte i fer-ho en el seu moment. I tancar doncs un preu. Finalment ens ha parlat de costos addicionals. Jo entenc que aquí hi ha hagut improvisació i mala gestió.
Simplement l’última repregunta: per què han sortit ara aquests costos addicionals, diguem-ho així, quan tot estava organitzat?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Francesc Camp:
Jo no sé si jo m’explico malament, Sr. síndic.
Sr. conseller, li tornaré a dir el mateix, el contracte es va tancar abans de tancar els pressupostos evidentment d’Andorra Turisme i de Govern. Vam estar negociant amb el Cirque quan acabés l’anterior espectacle i negociés en aquell moment perquè saps que abans de tancar el pressupost has de tenir tancat l’acord amb ells i el contracte ja que dins del contracte hi ha aquests drets d’autor que li acabo d’explicar. No hi ha cap improvisació amb aquest espectacle, i encara menys que potser amb altres coses perquè realment com es retarda la negociació, més després has de córrer per muntar l’espectacle, tant per la seva part com per la nostra. Amb la qual cosa, jo francament aquí no entenc el seu argument perquè tot això es va fer ja a la tardor passada i estava molt clar el que tindríem com més costos i el que tindríem com més ingressos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, passaríem a la següent pregunta, que seria la darrera.
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa a l’estat dels pagaments de la compra de Vall Banc per part de J.C Flowers & Co.
Fou registrada amb el número 824 i s’ha publicat en el Butlletí número 50/2018 del 5 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
L’abril del 2016, l’AREB seleccionava la firma d’inversió J.C. Flowers & Co, com a adquirent de Vall Banc per un preu total de fins a 29 milions d’euros.
L’acord adoptat pel procés de compra preveia uns pagaments fraccionats en el temps.
Ateses aquestes consideracions i transcorregut un període de dos anys des d’aquell moment es demana al Govern:
Quant ha pagat exactament a data d’avui J.C. Flowers & Co per la compra de Vall Banc ?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Govern, té la paraula el ministre, Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En resposta a la pregunta concreta que planteja el conseller Naudi, doncs, J.C. Flowers ha pagat a data d’avui 3.809.920,50 euros.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, veiem o observo que hi ha hagut un pagament superior o un augment de pagament de 400.000 euros en relació a fa uns mesos. Però bé, jo crec que, des que es va tancar l’acord ja han passat 24 mesos, i continuem veient que la caixa continua quasi bé buida.
El contracte estipulava que al cap de 6 i 12 mesos a la seva signatura hi hauria dos pagaments més.
Bé, veig que continuem, doncs, Govern continua gestionant malament, una vegada més els interessos de l’Estat, i per tant, jo crec que amb una qüestió delicada com aquesta, Govern no està esmerçant tots els esforços no fent el que hauria de fer.
I per tant, i més tenint en compte, doncs, que aquesta entitat amb 8 mesos de l’any passat anunciava que havia fet uns guanys d’11,8 milions d’euros, cosa que ens alegrem, però és clar, no l’eximeix de pagament i, per tant, doncs, constatem una dilació dels pagaments i Govern no fa res per recuperar aquestes aportacions.
Crec que Govern està demostrant una gestió desastrosa una vegada més i finalment, doncs, amb aquelles dates i aquells compromisos que acostuma a avançar Govern amb aquestes i altres qüestions, finalment, per molts brindis al sol que feu al final no s’acaben complint.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
De fet, Sr. Naudi, no caldria que jo li hagués donat aquesta resposta perquè pogués vostè arribar a la conclusió que veu que hi ha 400.000 euros més en relació a fa uns mesos. De fet, disposats a ser estrictes, hi ha 336.657 euros més, que és un pagament complementari, doncs, que ha fet la societat que va adquirir, en aquest cas, l’entitat Vall Banc.
I això no és fruit de fer una resta entre el que ja vaig respondre a finals del mes de setembre de l’any passat i el que li acabo de respondre avui. Senzillament l’anàlisi dels comptes que vostè disposa des de fa uns mesos, així ho posen de relleu, per tant, fins ara res de novedós.
Totes les consideracions que vostè ha fet, doncs, les puc entendre des de la seva posició de conseller a l’oposició i amb ganes de ser crític amb el Govern, però permeti’m que li faci algunes consideracions.
En primer lloc l’estricta llei de la llei de resolució d’entitats bancàries on es constitueix un organisme com és l’AREB, doncs, ja posa de relleu que la competència per resoldre aquesta situació, i per tant, la responsable d’haver fet tot aquest procés de resolució que va culminar amb el concurs que va donar peu a què l’entitat J.C. Flowers adquirís Vall Banc és responsabilitat de l’AREB.
Per tant, no és una responsabilitat de Govern. És important que tinguem aquestes coses clares, perquè al final aquí s’acaba volent barrejar tot i em sembla que és important que tothom entengui que és responsabilitat de qui.
Dit això, i també vagi per endavant, estic absolutament convençut que l’AREB ho ha fet, doncs, segons el que estrictament li diu la seva llei i també donant compliment estricte al contracte que es va signar, en aquest cas amb l’entitat adquirent un cop es van haver analitzat les ofertes.
A pilota passada, pot semblar que l’oferta que va fer J.C. Flowers és més o menys bona. A pilota passada, insisteixo. L’important no és a pilota passada, l’important és la capacitat de fer una oferta quan hi havia el concurs en marxa. I quan el concurs estava en marxa, l’entitat que va fer una aposta va analitzar el dossier i va acabar fent una oferta i és aquesta. No n’hi va haver d’altres que fessin millors ofertes i que, per tant, donessin peu a valorar si va estar encertat o no l’AREB a l’hora de triar.
Senzillament hi va haver una entitat, J.C. Flowers, que va apostar per Vall Banc, va apostar per fer-se càrrec de la gestió d’aquesta entitat, i això és el que ha fet.
I a banda, doncs, de l’ingrés que això pugui suposar per l’AREB, doncs, hi ha molts més beneficis associats al fet que sortosament hi hagués una entitat que es volgués quedar amb Vall Banc. I entre aquests beneficis associats, doncs, òbviament hi ha donar continuïtat a l’activitat de l’entitat, donar continuïtat als llocs de treball de molts dels seus treballadors, i donar també continuïtat i sobretot no haver d’assumir cap pèrdua per part dels clients de Vall Banc.
I per tant, doncs, a vostè li pot semblar a la vista com ens feia referència dels beneficis que va acabar tenint Vall Banc l’any 2016, doncs, que l’ha comprat molt bé de preu. Doncs, bé, em sembla una consideració ben legítima, però en tot cas, respon a què aquesta entitat el que va fer va ser una anàlisi de l’oportunitat que se li oferia a través del concurs. Va creure que podia fer fins aquesta oferta que va fer. I a la vista de les altres ofertes que pogués haver-hi, l’AREB va triar la que se’ns dubte era la millor.
I per tant, qualsevol altra consideració a pilota passada, insisteixo, em sembla que no té cap mena de sentit.
I finalment per acabar, en relació a si, en aquest cas insisteixo, no Govern, l’AREB, està fent o no el necessari per cobrar el que al seu entendre s’hauria de cobrar de més. Escolti, l’AREB, evidentment, fa el necessari perquè es doni compliment al contracte que es va signar de venda de Vall Banc a J.C. Flowers. Hi havia, ho vaig explicar aquí a finals de setembre, un primer pagament del 50%, aquest no condicionat a res. Es va fer, per tant, es va fer dins dels terminis. I la resta estan condicionats a una sèrie de fites, que a mesura que es van complint, doncs, van donant peu a nous pagaments. En aquest cas ha donat peu a aquest pagament de 336.657 euros, i si es van complint les fites...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
...donarà peu a més pagaments.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs, el Sr. ministre començava explicant la quantitat d’aquest augment. Evidentment, doncs, ja ho hem vist. Simplement li recalcaria aquests 336.000 euros que deia vostè de diferència d’augment, doncs, evidentment, fins i tot, això representa el 10% del que es paga amb assessorament desproporcionats a advocats. Ho deia en la sessió passada en aquesta mateixa sala.
Vostè ha dit, diu clar, una cosa que jo no he dit, diu pensa que jo penso que això és una bona oferta. Doncs, sí que ho penso, és un bon negoci per l’empresa o el banc que ha comprat Vall Banc. Doncs, evidentment que és una bona oferta amb aquestes condicions.
Vostè ha estat donant explicacions justificant la bona feina de l’AREB, que no era cap excusa, que ja uns beneficis associats. Evidentment que hi són i que comparteixo que calia donar continuïtat a l’entitat, garantir el lloc de treball, al mateix temps afegeixo, doncs, donar o reforçar i garantir el nostre sistema financer. Bé, jo això no li poso en qüestió.
Jo el que poso en qüestió és doncs, si s’han fet tan bé les coses, per què no s’executa, no es fa complir el contracte? És una qüestió de principis i de justícia. Jo el que constato és que passat i transcorregut tot aquest temps, evidentment, segurament el contracte no devia està tan ben fet, perquè si no hi ha unes dates i hi ha un marge per poder fer aquests pagaments, jo crec que aquí la feina potser no ha estat tan ben feta com vostè diu. I per tant, jo crec que és una qüestió de responsabilitat de reclamar aquests diners.
En tot cas, plantejo la meva repregunta i li demano, doncs, quan pensa, amb els vostres coneixements, amb la vostra relació amb l’AREB, que es podrà fer efectiu el pagament complert i degut per aquesta compra de Vall Banc per part de J.C. Flowers?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
A veure Sr. Naudi, és que no hi ha cap incompliment del contracte.
És clar, és difícil exigir-li a l’AREB que faci complir un contacte que ja s’està complint. I per tant, com que vostè surt d’una premissa, jo crec que volgudament mal plantejada, perquè la coneix perfectament, perquè va comparèixer, en aquest cas, el president de l’AREB i un dels membres del consell d’administració d’aquell moment a explicar el contingut, perquè jo mateix arran d’unes preguntes del conseller Jordi Gallardo, doncs, vaig explicar-lo també, i vostè reitera en base a unes qüestions que ja coneix.
No hi ha cap incompliment del contracte, per tant, no se li pot demanar a l’AREB que faci complir un contracte que ja s’està complint. És clar, és senzill.
Per tant, sortim d’una premissa errònia, doncs, és molt difícil de respondre a la seva pregunta, però en tot cas, doncs, per ser fidel a la seva pregunta, doncs, ja està complint l’AREB amb el seu deure de fer complir el contracte de venda de Vall Banc a J.C. Flowers.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, amb això encara em preocupa més, doncs, amb la vostra resposta, Sr. ministre, acaba de donar a entendre que ja li està bé aquesta quantitat, que el contracte està molt ben fet i, doncs, encara que no paguin res més això ja està bé.
Jo crec que això ja és preocupant i després de les quantitats dineràries, milionàries, que ens està costant tota aquesta qüestió a l’Estat, jo crec que això és molt preocupant.
Avui no ens ha parlat d’una excusa. L’altra vegada, fa mesos, va parlar d’una excusa que tot això s’havia retardat degut en part o en gran part, doncs, al bloqueig de la renda variable a Suïssa.
I aquí, doncs, li faig una repregunta sobre aquesta qüestió. Què passa, en quina situació es troba aquest bloqueig de la renda variable a Suïssa i quan es desbloquejarà?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Abans de donar resposta a la pregunta que em fa el Sr. Naudi, em permetrà que faci també una petita consideració en relació a la seva reflexió prèvia, que no tenia res a veure amb la pregunta.
A mi no m’està bé ni em deixa d’estar bé. Senzillament, el que m’ha d’estar bé és que es compleixi el contracte. Per tant, si fruit del compliment d’aquest contracte i tan de bo pugui ser així, s’acaben donant circumstàncies que permeten arribar fins aquells 29 milions als que feia vostè referència en la seva primera intervenció, doncs, el que haurem d’estar vigilants, i n’estic segur que l’AREB n’estarà, és que el faci efectiu aquest pagament, insisteixo, perquè s’hauran donat les condicions que preveu el contracte que s’han de donar, perquè es vagin desbloquejant aquests pagaments previstos en el propi contracte.
Un contracte que no és fruit en aquest cas d’una negociació. Per tant, no faci valoracions de si s’ha negociat més bé o més malament. És fruit d’una oferta que complia els requisits d’un plec de condicions que en el seu moment es va posar a l’abast de totes les entitats que van voler postular a comprar Vall Banc, que definia uns paràmetres amb els que s’havia de fer aquesta oferta, i en aquest cas J.C. Flowers va articular dins dels paràmetres d’aquell plec de condicions, la seva oferta. Va resultar guanyadora, i els termes de la seva oferta van quedar transcrits en un contracte. I aquest contracte és el que s’està donant compliment i, té, insisteixo, associats una sèrie de fites, que si es van donant, doncs, donaran peu a què es pugui anar ingressant més o menys diners.
Senzillament això.
No he donat cap excusa de perquè s’ha cobrat...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Ja per referir-me a la pregunta, no he donat cap excusa en relació a perquè s’ha cobrat més o menys. No he de donar cap excusa. Senzillament, s’ha cobrat el que s’ha de cobrar en base al contracte i, per tant, no he de donar cap excusa.
Però sí que és cert que un dels paràmetres que permetrien, doncs, quantificar si es pot fer ja un altre pagament, està vinculat a aquests fons, que com vostè deia, estan retinguts, en aquest cas, a Credit Suís i que estan sent fruit d’un litigi que s’està duent a terme a Suïssa i, que per tant, ha de resoldre l’autoritat competent Suïssa.
I per tant, com vostè pot entendre, no tinc capacitat per saber quan es resoldrà. Com vostè sap, hi va haver una primera sentència en primera instància que ens va donar la raó a l’AREB i al plantejament que feia l’AREB. Això, doncs, fruit dels procediments del dret suís va donar peu a què quatre clients de Vall Banc fessin un recurs. I estem a l’espera d’aquest pronunciament en segona instància en relació al que va plantejar l’AREB, que no era altra cosa que poder recuperar tots els fons, i poder-los, per tant, posar en mans de Vall Banc, perquè alhora aquest els posés en mans dels seus clients...
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Una darrera repregunta, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, lligat amb aquesta qüestió, doncs, fa uns mesos va sortir també als mitjans una notícia dient que el Tribunal de Comptes estaria analitzant de forma més específica la compra de Vall Banc per J.C. Flowers.
Doncs, què ens pot explicar al respecte d’això?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Ens allunyem de l’objecte de la pregunta, però Sr. ministre, no sé si en podeu dir alguna cosa.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Em permetrà Sr. síndic, no només ens allunyem de la qüestió de fons, sinó que ens allunyem de l’interlocutor, perquè com podrà comprendre el Sr. Naudi, això li hauria de demanar al Tribunal de Comptes.
Però en tot cas, al Sr. Naudi tampoc se li escapa que el que ha de fer és entrar a la web del Tribunal de Comptes, descarregar-se l’informe que fa referència als comptes de l’AREB i llegir-lo. I aquí se li hauran acabat tots els seus dubtes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra repregunta...
Bé, si no hi ha més repreguntes i no havent-hi més preguntes i tampoc més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 17.00h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 14 de juny del 2018
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 11 de juny del 2018, relativa als serveis que garanteixin la planificació familiar i l’educació sexual i reproductiva a Andorra, (Reg. Núm. 868).
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 de juny del 2018, relativa a les declaracions de la Directora de Cultura referents al Roc de les Bruixes, (Reg. Núm. 890).
3- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2018, relativa a la incorporació del cabal comunitari en el marc d’un hipotètic acord d’associació on Govern diu "Tant Andorra com UE volen que aquest procés de represa del cabal UE sigui àgil i ràpid", (Reg. Núm. 891).
4- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2018, relativa a l’impacte de la incorporació del cabal comunitari en el marc d’un hipotètic acord d’associació sobre els serveis, les mercaderies, els capitals i les persones, (Reg. Núm. 892).
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 31 de maig del 2018, relativa al tancament d’infraestructures museístiques per falta de personal, (Reg. Núm. 794).
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa a la implantació de la figura del metge referent, (Reg. Núm. 811).
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa al nomenament d’un ambaixador permanent a Suïssa i a la Missió Permanent a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra, vist que no constava en el pressupost del Ministeri d’Afers Exteriors cap partida pressupostària que indiqués aquest canvi, (Reg. Núm. 818).
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 31 de maig del 2018, relativa a l’important increment dels accidents de trànsit causats pels efectes de l’alcohol o altres drogues, (Reg. Núm. 819).
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa als incompliments de compromisos adoptats davant el col·lectiu de la gent gran, (Reg. Núm. 820).
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2018, relativa a la regulació de l’administració de la píndola de l’endemà, (Reg. Núm. 821).
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa a la cotització dels treballadors per compte propi a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, (Reg. Núm. 822).
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa a l’anunci fet per haver d’assumir un sobre cost de 150.000 euros que no estava previst, amb motiu de l’espectacle del Circ du Soleil, (Reg. Núm. 823).
13- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa a l’estat dels pagaments de la compra de Vall Banc per part de J.C. Flowers & Co, (Reg. Núm. 824).
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 5 de juny del 2018, relativa al transport sanitari, (Reg. Núm. 825).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
