Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 11/2017
Sessió ordinària del dia 25 de maig del 2017
El dia 25 de maig del 2017, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 37/2017, que és el següent:
1- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República de Malta per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
2- Examen i votació de la Proposta d’acord demanant a Govern que efectuï una consulta als ciutadans d’Andorra en relació a la importació de residus estrangers, vist el rebuig de la ciutadania i de les nombroses afectacions que pot comportar per al país i els seus habitants.
3- Examen i votació del Projecte de llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes.
4- Examen i votació del Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal.
5- Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2016.
6- Examen i votació del Projecte de llei del notariat.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sr. Antoni Missé Montserrat
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
S’ha excusat l’absència del M. I. Sr. Ferran Costa Marimon.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports, Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut i Eva Descarrega García, ministra de Funció Pública i Reforma Administrativa.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 15.32h)
El Sr. síndic general:
Passem al primer punt de l’ordre del dia.
1- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República de Malta per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.
La Proposta de ratificació fou publicada en el Butlletí número 23/2017 del 27 de març i no s’hi ha formulat cap esmena.
Per part del Govern té la paraula el ministre, Sr. Gilbert Saboya.
El Sr. Gilbert Saboya:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, és una satisfacció presentar avui al Consell aquest Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda amb la República de Malta. És especialment una coincidència positiva el fet de què coincideixi amb el semestre de presidència de la República de Malta a la presidència de torn de la Unió Europea.
Al setembre del 2013, la trobada del cap de Govern amb el primer ministre Joseph Muscat en el marc de les Nacions Unides, va donar un impuls inicial en aquest procés de negociació que avui tenim sobre la taula i des de llavors s’han anat succeint les reunions de treball, les trobades i en particular amb el ministre d’Exteriors, George Vella, incloent una visita oficial a Malta ara farà pràcticament dos anys. Aquesta visita va suposar un impuls definitiu que ha fructificat en la signatura d’aquest conveni en el marc també de la trobada de Nacions Unides durant l’assemblea general del passat mes de setembre a Nova York.
Aquest conveni és conseqüència de la bona relació d’aquests dos estats i de compartir moltes similituds d’aquesta voluntat de cooperació i de la predisposició d’ambdues parts. La negociació ha estat conduïda amb un esperit constructiu, amb un esperit també d’adaptació durant la negociació a totes les recomanacions internacionals que en aquesta matèria van evolucionant de forma constant com bé tots coneixeu. I aquest conveni segueix les recomanacions del model de l’OCDE, alhora que respecta les particularitats dels dos estats que l’han negociat.
Consta de 28 articles i consta també d’un protocol on es desenvolupa la interpretació que ambdues parts fan dels conceptes de residència fiscal i del concepte d’intercanvi d’informació, tenint en compte que amb anterioritat a la signatura d’aquest text no hi havia cap mena d’instrument que regulés l’intercanvi d’informació fiscal entre ambdues parts.
Aquest és per tant el setè conveni per evitar la doble imposició que portem a aprovació per la seva ratificació davant del Consell General amb la perspectiva de poder tornar amb nous convenis d’acord amb el calendari anunciat pel 2017, d’inici de processos de negociació amb Xipre, en aquest cas concretament més aviat en la recta final ja que la setmana passada vam tenir ocasió de poder-ho parlar amb el ministre d’Exteriors de Xipre durant el ministerial del Consell d’Europa que va tenir lloc a Nicòsia i també d’Àustria, Bèlgica, Holanda i Itàlia que configuren aquesta agenda pel 2017. Un agenda que continuarà creixent pel 2018, avançant doncs amb la definició d’una xarxa de convenis que vinguin a potenciar tant l’atracció d’inversió estrangera com afavorir l’expansió de l’empresa andorrana.
Així mateix, aquestes expressions de confiança de la comunitat internacional envers Andorra no representen tant sols les millors mostres de reconeixement d’una trajectòria consolidada pels successius governs durant la darrera dècada sinó que també suposen el millor missatge de cara el nostre entorn d’una Andorra que està decididament oberta cap el seu futur.
Permeti’m acabar Sr. síndic, agraint la feina als equips negociadors i la voluntat política del govern maltès i especialment del suport del ministre, George Vella durant tot aquest procés negociador.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna intervenció per prat dels grups parlamentaris...
Pel Grup Parlamentari Mixt, Sra. Sílvia Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
El Conveni que se sotmet avui a ratificació del Consell General establert entre el Principat d’Andorra i el Govern de la República de Malta per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal facilita i estreta la interdependència econòmica internacional i els importants obstacles que la doble imposició suposa a l’expansió de les relacions econòmiques entre els països.
L’experiència ens demostra que cada CDI pot arribar a representar una millora d’una importància cabdal per a l’economia del nostre país i a més si tenim en compte que es tracta d’un país de la Unió Europea amb certes similituds amb el nostre per la qual cosa resulta d’especial interès.
La internacionalització de les empreses andorranes és un element clau de la seva competitivitat davant la globalització de l’activitat econòmica i de manera específica de l’obertura de l’economia andorrana al capital estranger.
La signatura del CDI suposa igualment el reconeixement i la homologació del sistema fiscal d’Andorra i per tant, l’existència d’un element bàsic per l’atracció d’inversió estrangera. Malta compta amb una àmplia xarxa de convenis de doble imposició que ofereixen unes condicions competitives seguint el model de conveni fiscal de l’OCDE.
Ens cal refermar la transparència per enfortir la imatge internacional d’Andorra i potser no ens queda cap altre camí i ho dic convençuda per pròpia voluntat i en consens d’Estat, ens cal avançar pel camí de la franca i sincera col·laboració amb la comunitat internacional.
Aquest representa un pas més en la tasca iniciada l’any 2009 de col·laboració amb l’OCDE vers la transparència financera, la comunitat internacional i Europa van cap aquest camí.
Per tot l’exposat, donaré suport a la ratificació d’aquest conveni.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
El conveni que votarem avui establert entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República de Malta per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda és un pas més en la bona direcció i més particularment de consolidació de la nostra economia i de la seva projecció en el futur en un entorn cada dia més competitiu.
En aquest sentit, es continua la línia encetada l’any 2009 i que s’ha desenvolupat en les dues legislatures següents fins a la data d’avui en el marc dels compromisos contrets i assumits en matèria de transparència i cooperació fiscal seguint el marc de l’OCDE i de les directives europees.
Malgrat que el volum de transaccions comercials no sigui comparable amb les que mantenim amb la resta de països més grans i propers hem de considerar que el marc d’aquest acord només pot fer que incrementar noves vies de comerç i d’inversió positiva per ambdós països.
Per altra banda, el fet de signar un CDI amb un estat membre de la Unió Europea ja és de per si positiu i consolida la posició d’Andorra en el context europeu.
Comparteixo doncs el contingut del conveni que avui es sotmet a aprovació d’aquesta Cambra, i en coherència del suport expressat des de SDP als anteriors CDI’s adoptats, el meu vot serà favorable a la ratificació d’aquest conveni.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, pel PS, té la paraula el Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
Com han exposat els consellers que m’han precedit i també el ministre Saboya, sotmetem avui a consideració d’aquesta Cambra la ratificació del setè conveni per evitar la doble imposició dels que Andorra té fins a la data passats. En aquesta ocasió el Conveni signat amb la República de Malta.
Aquest CDI, en línia amb els ja ratificats pel Consell General, segueix els estàndards OCDE i inclou les particularitats d’ambdós països en el mateix. Així mateix, aquest conveni, també ens ho recordava el ministre, constitueix un pas més en el camí per establir una important xarxa de CDI’s que han d’afavorir la internacionalització de la nostra economia. Camí que, com a l’ocasió de la ratificació dels altres convenis, encoratgem el Govern a mantenir.
En relació al tractament de les rendes del mateix, aquest segueix els criteris dels anteriors convenis, adoptant un tracte favorable de les diferents rendes que poden acabar retornant a Andorra.
Per aquests motius, com ho venim fent amb la resta de CDI’s, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l’aprovació de la ratificació d’aquest Conveni.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el conseller, Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, doncs no ens estendrem gaire, però seguirem en la línia del que vam comentar amb els convenis de Luxemburg, Liechtenstein i darrerament el dels Emirats Àrabs. Sí que és cert que seguim amb un conveni alienat perfectament amb el que marca l’OCDE i no podem altrament que alegrar-nos de com sempre hem dit, de seguir donant oportunitats als empresaris d’Andorra, per sortir fora d’Andorra, per tenir oportunitats de negoci però també perquè ens arribi la inversió estrangera en aquest cas canalitzada a través de Malta i generi nous llocs de treball, noves inversions al Principat d’Andorra. I tal com està redactat el CDI, respon als objectius que nosaltres defensem, que és el reforç d’una plaça, en aquest cas el Principat d’Andorra, com una plaça receptora d’inversions. Malgrat ja els hi vam dir amb els altres tres CDI’s, Liechtenstein, Luxemburg i els Emirats Àrabs Units, que no compartim tant que es faci en jurisdiccions fiscalment d’una tributació tan favorable.
El CDI que tenim avui aquí al Consell General, per nosaltres genera certes distorsions ja que es pot convertir en un instrument per eludir la tributació d’Andorra pel que es refereix al cànon, les llicències, els guanys patrimonials dels que vulguin fer operacions a través de Malta.
Llavors també en la línia del que els hi vam comentar, celebrem que creixi la xarxa de convenis, però hi ha molts països i celebrem una vegada més el que acaba de comentar el Sr. ministre, ho va dir també el dia del debat del CDI amb el Emirats Àrabs, ara comencem una sèrie de CDI’s altament interessants per Andorra. Ha comentat Bèlgica, ha comentat Holanda, ha comentat Itàlia i ha comentat Xipre. D’alguna forma encoratgem com deia ara el company Gerard Alís a seguir aquesta línia de convenis de qualitat i demanem com ja els hi hem fet en altres ocasions de centrar els pocs recursos que tenim aquí a Andorra amb fer bons convenis i no fer convenis com si féssim xurros. Ho dic amb tot el respecte. Per molt de tenir molts convenis no serem millors, ni estarem més homologats, ni serem més transparents. Encoratgem aquesta línia de bons convenis amb països que realment ens poden aportar molt a Andorra i que poden aportar molt als empresaris d’Andorra que vulguin sortir.
També fer el matís que l’article 26 del conveni que tenim present afegeix unes clàusules anti abús similars al conveni amb Espanya i al final veiem una mancança de resolució de controvèrsies i això pensem que no és el millor per garantir la inversió estrangera. I ara el Sr. ministre que en parlava, i que ho celebrem i que ho recolzem, volem que hi hagi molta inversió estrangera. I aquest matí ens hem entretingut a veure el que diu la web d’ACTUA, i bé Malta no figura en els principals països inversors a Andorra. Hi figura Espanya, hi figura França, hi figura Suïssa, hi figura Luxemburg, que de fet s’ha enlairat aquest 2016 perquè abans no hi figurava i també hi figura Bèlgica. Em tocava de comunicar que aviat tot això anirà cap a un bon camí, però al final al carrer no posem en qüestió que es creïn societats. Però al carrer no veiem que això, tota aquesta línia de CDI’s ens generi comerços des d’un punt de vista de què la gent ho pugui palpar. No es veuen botigues provinents de la inversió, no dubto que n’hi hagi alguna, però el sentiment que tenim és que segons la web d’ACTUA, el 2015 s’han creat 498 llocs de treball provinents de la inversió estrangera. Dada curiosa quan en una demanda d’informació que fem ACTUA ens comenta que no ens pot donar aquesta informació perquè correspon a la CASS el que pertany al número d’ocupats o al número d’assalariats però en canvi la web d’ACTUA ens ho nega com a demanda d’informació però ho publica a la web.
Bé, 498 llocs de treball evidentment els celebrem, tant de bo que fossin deu vegades més, però al final veiem que el 50% de les societats que es creen són patrimonials. Tot ajuda però torno endarrere. Fem CDI’s que ens aportin molt a Andorra, que generin llocs de treball, que generin creixement del PIB.
Dit tot això, celebrar que es faci ara CDI’s amb països que ens poden aportar i comunicar i manifestar el nostre vot positiu al CDI que avui ens ocupa.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata, té la paraula el conseller, Sr. Carles Enseñat.
El Sr. Carles Enseñat:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, primer de tot és interessant el que comentava el Sr. Carles Naudi de què Luxemburg no figurava abans del 2016 com un país en aquest cas d’inversió estrangera a Andorra, justament l’any en què es va firmar el CDI en aquest país. Per tant doncs, fruit d’aquests CDI’s evidenciem i estem d’acord amb això que la inversió estrangera comença a invertir a Andorra.
Fruit de les reformes que el Govern d’Andorra ha dut a terme aquests últims anys, això és l’impost sobre la renda dels no residents, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda de les persones físiques i l’impost sobre les societats, avui ens trobem capacitats per la negociació d’acords per evitar la doble imposició amb estats tercers.
Com deia aquests quatre impostos, que són la base del marc fiscal directe andorrà junt amb la llei de l’IGI que va simplificar tota la imposició indirecta en una única taxa, han permès al nostre país dotar-se d’estructures impositives homologables a nivell internacional i per tant, ser capaços de negociar convenis com el que avui votem.
França ara fa dos anys va ser el primer. El seguien Espanya, Luxemburg, Liechtenstein, Portugal i Emirats Àrabs. Cal apuntar que el Govern segueix ampliant la xarxa de convenis que eviten la doble imposició pels andorrans. A mode de punt informatiu, el Govern ja està ultimant la negociació amb Xipre alhora que té molt avançades les negociacions amb Àustria, Bèlgica i Països Baixos. I ha iniciat converses amb dos nous països. Els convenis per evitar la doble imposició són bons per dos motius principals. D’una banda, permeten l’acceleració de captació d’inversió estrangera provinent dels països amb els que hem signat, doncs garanteixen una millor seguretat jurídica per als inversors i són clau per establir lligams econòmics a llarg termini.
D’altra banda, doten a les empreses i emprenedors andorrans d’un mercat més ampli podent expandir el seu negoci més enllà de les fronteres estrictament geogràfiques.
En resum, aquests convenis són l’oportunitat per tal que els nostres joves tinguin noves i millors oportunitats laborals per tal que les empreses del nostre país tinguin més recorregut a nivell nacional com a nivell internacional per tal que els nostres treballadors tinguin més oportunitats de creixement professional.
En definitiva, una economia més diversificada, més solvent, més forta i més transversal per tal que totes les persones que viuen en el nostre país, totes les capes de la societat i de l’economia es beneficiïn del creixement econòmic. I aquí, deixi’m situar al rovell de l’ou del que el Govern d’Andorra i el Grup Parlamentari Demòcrata té com a principal prioritat en l’àmbit econòmic i social. Aquest és que totes i cadascuna de les persones que viu al Principat d’Andorra pugui gaudir d’un país cada dia més pròsper, amb més oportunitats i més estable, i que aquest benestar creixent pugui ser percebut de forma palpable per tots els ciutadans del nostre país.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Hi ha alguna altra intervenció...
El Sr. Gilbert Saboya:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, agrair les intervencions perquè van en el sentit d’aquest vot favorable.
També aquí aprofitaré per repetir en la línia dels intercanvis que ha tingut el Sr. Carles Naudi, també de tranquil·litzar-lo una vegada més perquè aquest conveni com vostè també ha subratllat en la seva intervenció incorpora totes les clàusules antiabús, que ja són durs i que s’han reforçat molt en les darreres versions i, per tant, des d’aquell punt de vista de què pugui servir per vehicular transaccions d’una manera que pugui afectar les arques públiques andorranes, tindrem les mateixes garanties de clàusules antiabús que en el sentit contrari, per tant, l’hauria de tranquil·litzar.
Estic segur que vostè no ha volgut interpretar que avui que celebrem la ratificació d’un conveni amb un país que està ostentant la presidència de torn de la Unió Europea, no sigui un conveni de qualitat. De la mateixa manera que estic segur que no ha volgut dir que els convenis amb Liechtenstein o Emirats Àrabs no siguin de qualitat.
Per tant, ja li vaig dir l’última vegada. Jo crec que ha quedat palesa l’agenda que tenim per davant. En tot cas de països, en tot cas una dimensió gran i d’un pes específic a la Unió Europea important que potser és el que segurament ha volgut dir.
Celebro també que s’aprofiti aqueta ocasió per fer un petit debat sobre l’obertura econòmica i sobre les visions que uns i altres poden tenir al respecte. Miri, escolti, vostè ha citat una dada del 2016 de 498 llocs de treball, si ho poso en relació amb què el nombre d’assalariats, més o menys, al setembre del 2013 que és quan vam tocar el punt més baix, es situava al voltant dels 37.000 i escaig i que aquest mes passat
-el mes de febrer em sembla que són les dades, o abril- hem arribat als 39.000 i escaig, bé, tenint en compte que 500, una quarta part dels llocs de treball que s’han creat en aquests darrers cinc anys han vingut per part de la inversió estrangera, la qual cosa no sé si el carrer ho nota, però estic segur que aquestes cinc-centes persones sí; i per complementar-li, que sàpiga que des d’un punt de vista acumulat són més de mil llocs de treball que s’han creat des del 2012 també per part d’empreses que s’han instal·lat a Andorra amb inversió estrangera.
Detallar també, perquè vostè ha posat èmfasi en què el 50% venien de societats patrimonials, o el 28% vénen de comerç al detall i al major, i el 22% de serveis de consultoria. Recentment hi ha hagut una notícia d’una empresa de primera fila mundial que ve a instal·lar els seus serveis de consultoria en un inici amb una plantilla que s’estima d’unes 25 persones i que ho ha fet, i així ho han manifestat ells, gràcies al fet de què evidentment el Conveni de doble imposició amb Espanya ja està vigent.
Per tant, agrair el suport de totes les forces en aquest esforç, que és un esforç que s’inscriu en la continuïtat dels que ja van fer en el seu moment governs anteriors i, per tant, celebrar el vot de suport que ja ens han anunciat tots els grups.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha intervencions per part dels grups i si no hi ha objeccions tampoc, proposo l’aprovació de la Proposta per assentiment.
Declaro aprovada la Proposta de ratificació.
Passem tot seguit al segon punt de l’ordre del dia.
2- Examen i votació de la Proposta d’acord demanant a Govern que efectuï una consulta als ciutadans d’Andorra en relació a la importació de residus estrangers, vist el rebuig de la ciutadania i de les nombroses afectacions que pot comportar per al país i els seus habitants.
La Proposta d’acord fou publicada en el Butlletí número 23/2017, del 27 de març i no s’hi han presentat esmenes.
Per defensar la Proposta d’acord formulada pels M. I. Srs. Pere López Agràs, Gerard Alís Eroles i Rosa Gili Casals, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, intervé la Sra. Rosa Gili Casals.
Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
Avui en aquesta sala, en nom dels socialdemòcrates vinc a defensar la necessitat i fins i tot m’atreveixo a dir l’obligació que té el Govern de tots els andorrans de plantejar una consulta popular sobre la importació de residus estrangers.
La consulta té com a objectiu que els nostres ciutadans es puguin manifestar a favor o en contra de la importació de residus forans per a incinerar-los a la nostra planta de La Comella. I per això, presentem avui aquesta Proposta que esperem rebrà el suport de tots els consellers generals.
Ho demanem per moltes raons. Perquè el Govern ha acordat amb Catalunya la importació d’aproximadament 10.000 tones de residus -segons afirma el Conveni firmat el passat 5 de gener- que consisteix en la importació de gairebé un terç del que fins ara estem incinerant per any amb els residus del país i que evidentment augmentarà les emissions de gasos que respirem.
Perquè el Govern sí que ens demana com ens volem gastar 200.000 euros del pressupost del Ministeri d’Ordenament però obvia fer-ho en una decisió tan fonamental com aquesta. En matèries tan importants com són les vinculades al medi ambient, a la salut humana i a les decisions que comprometen el futur de les noves generacions, els socialdemòcrates tenim clar que correspon demanar la participació, la implicació i la responsabilitat de la ciutadania tenint en compte, a més, que això mai s’ha portat en el programa electoral de qui va guanyar les eleccions.
Ho demanem perquè com a representants del poble, hem de tenir en compte les moltes veus del país contràries a la incineració i a la importació de residus forans a CTRASA.
Perquè la legislació europea en matèria de gestió de residus privilegia tècniques i pràctiques millors i més avançades mediambientalment, que no són ni la incineració ni tampoc la valorització d’aquesta, que fins ara fèiem amb deixalles nostres i a partir d’ara amb les de fora també.
Ho demanem perquè aviat això implicarà començar a rebre pujades i baixades de camions de Catalunya, que també contaminen l’aire que respirem, carregats amb residus per alimentar la nostra planta incineradora.
Perquè tenim sovint episodis d’inversió tèrmica i múltiples fonts de contaminació altres com són les calefaccions i vehicles contaminants.
Perquè tenir una instal·lació de tractament de residus al centre del país, a 200 metres de distància en alçada del nucli de població més poblat d’Andorra i just a sobre del centre educatiu més gran del país, no pot ser bo de cap manera i a més dóna una pèssima imatge per atraure turistes de natura i encara més pel turisme de qualitat que busquem actualment. De ben poc serveixen els magnífics vídeos promocionals que fa després Andorra Turisme.
Ho demanem perquè és una evidència científica que les dioxines i altres substàncies que emet la incineració resulten nefastes per a la salut humana i poden tenir afectacions en l’entorn i així ho defensen molts científics i professionals de la salut.
Perquè Andorra és una vall tancada, poc airejada i per tant, pot constituir més fàcilment una trampa física per les emissions i partícules, més que en una plana o en qualsevol altra situació geogràfica i per tant, amb més afectacions pels seus habitants.
Perquè la incineració és una de les accions qüestionades en el marc de l’escalfament global del planeta, que afecta el canvi climàtic, la pujada de les aigües en molts indrets del món i que s’està fent de manera tan accelerada que posa en perill l’adaptabilitat de la nostra flora i fauna entre altres afectacions.
Al nostre país, la incineració dels residus és un tema que certament ha generat polèmica aquests darrers anys. Tots recordem que fa uns anys hi havia un forn antic, perillós i contaminant. Recordem també que es va fer una nova planta incineradora que va suposar un cost escandalós de construcció i que es va fer totalment sobredimensionat.
Recordem també la vergonyant compra pública de les accions deficitàries dels socis privats que van invertir en la construcció de la infraestructura i les indemnitzacions astronòmiques que s’havien de pagar en cas de rendiment insuficient de la planta durant els primers anys de vida d’aquesta.
I ara, avui, en tornem a parlar per la importació de deixalles estrangeres per alimentar el nostre monstre incinerador.
Em diran, imagino, que hem de ser solidaris amb Catalunya que ens ha ajudat i ens ajuda amb la gestió d’aquells residus que nosaltres no podem tractar.
Amb l’ajuda mútua evidentment ja estem d’acord, amb la solidaritat també, faltaria més! Però no a qualsevol preu.
Pel que se’ns diu en l’Acord signat, l’Alt Urgell i la Cerdanya no tenen prou capacitat en les seves instal·lacions per tractar els seus residus. La pregunta que ens fem és: com és això? Segur que no serà per falta d’espai físic en ambdues comarques, veritat?
En cap cas voldria parlar en nom de ningú però és una evidència que a tot arreu incomoden les plantes incineradores i segurament ni els polítics ni els veïns de les comarques catalanes volen una instal·lació incineradora com aquesta al costat de casa.
Nosaltres sí volem ajudar els nostres veïns, però el que no volem és fer-ho a qualsevol preu. No a costa de la qualitat de l’aire que respirem, de la nostra salut i de la bona imatge del nostre país!
De fet, no sé si molts ciutadans d’Andorra saben el perquè, tot i haver ratificat l’Acord entre el Govern d’Andorra i el Regne d’Espanya al març del 2012, no és fins ara que es posarà en pràctica la importació dels residus estrangers. Malgrat el convenciment clar del ministre de Medi Ambient de l’època, el Sr. Camp i el de la ministra actual, consellera llavors del grup de la majoria i abans vinculada en altes funcions al Departament de Medi Ambient de Govern, la Sra. Calvó, doncs no és fins ara, 5 anys després que començarem a importar els residus de fora.
De fet, tot i haver fet la meva primera intervenció sobre aquest tema ja al 2011 i moltes altres vegades després en seu parlamentària, no és fins fa pocs dies que en sé la causa real. Sembla ser que no es podia fer perquè una directiva europea no ho permetia, això ho sabia, però el que no sabia és la raó exacta.
No s’ha fet fins ara perquè pel que sembla les característiques del nostre forn no eren suficientment eficaces, el rendiment de la planta no era prou elevat perquè la UE permetés aixecar el veto de prohibició d’importació de residus des d’Espanya fins aquí.
De fet, la cosa es desencalla amb la Directiva (UE) 2015/1127 del 10 de juliol de 2015 que modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus i d’aquí la represa de l’afer per part del nostre Govern. I què diu aquesta nova directiva? Afegeix un factor de correcció climàtic a la fórmula d’eficiència energètica que calcula els rendiments de valorització de les plantes incineradores de residus.
Per simplificar i perquè tothom ho entengui (i si no ho dic bé que se’m corregeixi), la UE accepta rebaixar el seu nivell d’exigència per aquells països en els quals s’utilitza menys la calefacció i on la temperatura mitjana del país és prou elevada per permetre-ho. Es calculen valors anuals de graus i dies de calefacció del lloc en el qual s’ubica la instal·lació durant un període de 20 anys consecutius a l’any anterior en què es calcula el factor de correcció climàtic.
Per resumir, en aquells països del sud d’Europa en els quals es necessita escalfar menys, la UE permet fer una excepció i accepta l’intercanvi de residus entre països tot i que les plantes gestores de residus no siguin tan eficients com en països més freds.
La primera reflexió que ens hem fet és que Andorra és un país de muntanya en què moltes vegades tenim fred fins i tot al mes de juny. Realment som un país amb poques necessitats de calefacció? Mirin, m’he atrevit a fer els càlculs, complicats certament ja que, a més a més, ni és el meu tema ni disposo de totes les dades precises. Però marxant de les temperatures mitjanes d’Andorra calculades pel CENMA del 1981 al 2010 i sabent que per fer aquests càlculs cal fer extrapolacions i per tant sempre hi pot haver un factor d’error, em surt que estem molt, molt al límit del que la nova normativa europea ens permet.
Francament, tenim realment la sensació que el Govern de DA amb aquesta iniciativa força molt la màquina i aquí ens demanem: per què? Amb tots els respectes que li tinc, Sra. ministra, la seva implicació en la posada en marxa d’aquesta planta incineradora com a directora del ministeri de l’època hi pot tenir quelcom a veure?
De fet, ho hem dit vàries vegades i fa pocs dies ho reiterava el meu company de grup Pere López, no ens satisfà la política de reciclatge del Govern de DA que hauria de treballar perquè fóssim capdavanters en aquest tema i en canvi vostès es conformen en estar dins de la mitja europea.
Les campanyes de reciclatge, necessàries per conscienciar la població en aquesta matèria, per anar més enllà seguint les iniciatives mundials més avançades, per aclarir els dubtes que tenim a vegades com a ciutadans en què es recicla i el com... brillen per la seva absència! No només nosaltres, també ho diuen altres: científics o activistes que lluiten pel medi ambient, mantenir una infraestructura incineradora i reciclar més i millor suposen interessos totalment oposats.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, ja vaig acabant Sr. síndic.
Quants residus haurem d’importar si realment seguim una política capdavantera, orientada al residu 0, és a dir aquella que no produeix el residu, que el recicla i el reutilitza i que aconsegueix no recórrer a la incineració o en fa el menys possible.
És compatible anar cap aquí, que és el que voldríem els socialdemòcrates i molts ciutadans d’Andorra que volem un aire lliure d’emissions tòxiques (per molt que siguin controlades, i al mateix temps, voler un ple rendiment per a la planta de CTRASA.
Demanàvem el desenvolupament del compostatge de la matèria orgànica i personalment en nom del PS ja ho vaig fer al 2011.
Per fer-nos contents, suposo, i poder-se lluir en les estadístiques, vostès ara diuen que aquest es farà, tot i que es farà exportant-lo fora d’Andorra.
Francament, tenim molts dubtes, vista la seva dinàmica, si no val més, com fins ara cremar-los a CTRASA en lloc d’exportar-los, perquè evidentment això implica amb la seva política de gestió que l’haurem de compensar la pèrdua de residus pel monstre de la Comella amb deixalles de l’altre costat de la frontera.
I ja acabo Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Ha d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí.
Així doncs, aquí i avui, demanem el suport a la nostra Proposta d’acord perquè la importació de residus estrangers és una decisió important que pot tenir impactes per la nostra generació i les generacions futures, perquè és el moment d’implicar la ciutadania en decisions que els afecten.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, iniciem les intervencions per part dels grups parlamentaris. Pel Grup Parlamentari Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet teniu la paraula.
Dos minuts.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Des de la signatura el l’acord executiu que permet la valorització energètica de residus de Catalunya al Principat d’Andorra, s’està obrint un debat sobre la importació de residus perquè siguin tractats a la planta especialitzada de CTRASA.
Aquest acord ha generat diversos debats. Per una banda, si la planta de CTRASA està dimensionada per donar resposta a les necessitats del país, i per l’altra, si aquesta sobredimensió de la planta cal donar-li resposta pel seu bon funcionament amb la importació de residus dels països veïns. Molts són els defensors de què s’importin residus apel·lant a la creació de riquesa i ocupació com a principals arguments, mentre que d’altres només veuen en aquesta opció la possibilitat que el nostre país que viu del turisme es vegi afectat pel pas constant dels camions amb residus.
Cal destacar que aquest tipus de trasllat de residus està contemplat i regulat per la Unió Europea. El Reglament 1013/2006 indica el tipus de residus i tractament, eliminació o valorització pels quals cal una notificació de trasllat a l’òrgan competent i les raons per les quals pot oposar-se a aquest trasllat. És una qüestió amplament acceptada a la Unió Europea sempre que es realitzi sota l’estricte compliment de la legislació europea.
També hem de tenir en compte que CTRASA ha fet avaluar els riscos sanitaris lligats a les emissions atmosfèriques que es produeixen als centres incineradors de residus domèstics sobre diferents aspectes com poden ser: la qualitat de l’aire, l’existència de traces sobre els aliments, o certes malalties associades a l’empitjorament de la qualitat de l’aire.
D’acord amb l’Agència europea del Medi Ambient, els països amb major nivell d’importació de residus són: Noruega, Alemanya, Bèlgica, Suècia, Holanda i Dinamarca, és a dir, són els països amb major consciència ambiental.
Entenc que existeixen posicions distants que provoquen una divisió d’opinions motiu pel qual em sembla bé conèixer què en pensen els ciutadans sobre un tema certament delicat i que pot tenir una afectació directa.
Per aquest motiu, el meu vot serà favorable a la Proposta d’acord.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És també el torn, dins del Grup Mixt, del conseller d’SDP, del Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Comparteixo la preocupació expressada en la motivació de la Proposta i tanmateix encara reforço aquesta preocupació a l’haver escoltat l’argumentació de la Sra. Gili fa una estona.
Per altra banda, no comparteixo en absolut la justificació que cal incrementar la crema indiscriminada de residus provinguin d’on provinguin, per la simple justificació d’optimitzar el rendiment de la planta incineradora mantenint una combustió adequada.
Si el sistema tecnològic emprat i escollit en el seu dia és obsolet i poc adaptat a la realitat actual, ja és hora de començar a plantejar-se un canvi de tecnologia amb l’objectiu de disposar d’un sistema sostenible que perduri en el temps. Per la simple justificació que el sistema tecnològic requereix unes determinades condicions de funcionament no puc admetre que els ciutadans estiguem sotmesos als requisits de la planta, ans al contrari, la planta ha d’estar adaptada a les necessitats i al servei de la ciutadana.
No és admissible que la qualitat de vida i la salut dels nostres ciutadans estiguin sotmesos al rendiment d’un determinat sistema.
Ja és hora que actuem a la font del problema.
I per tant, donaré suport a la Proposta d’acord plantejada.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal té la paraula el conseller, Sr. Josep Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Per preparar-me aquesta intervenció he recorregut a una sèrie de documentació que procedeixo a enumerar: el Conveni de Basilea que va entrar en vigor a Andorra l’1 de novembre de 1999; el Pla nacional de residus d’Andorra aprovat pel Govern en la seva sessió del 10 de gener del 2001; l’Acord de cooperació entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea signat a Brussel·les el 15 de novembre del 2004; l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre el trasllat de residus signat a Madrid el 17 d’octubre del 2006 i que va expirar el 25 de maig del 2011, que fou ratificat el 2012 per assentiment en aquesta Cambra; l’Acord executiu que encomana la gestió a l’Agència de residus de Catalunya per a la valorització energètica de residus al Principat d’Andorra que va ser signat el passat 5 de gener del 2017; i per acabar, uns informes tècnics que avalen el bon funcionament de la planta incineradora.
Sres. i Srs. consellers, tot un seguit de documentació que un cop analitzada en desprenc quatre punts importants.
El primer punt se’n diu fer front als compromisos contrets. Andorra té avui uns compromisos contrets amb el nostre país veí mitjançant l’acord sobre el trasllat de residus. És per a nosaltres impensable posar en entredit aquells compromisos contrets per aquesta Cambra, quan en el moment en què Andorra va necessitar la col·laboració del nostre estat veí, els catalans van rebre prop de 100.000 tones de residus d’Andorra sense qüestionar-ho. Cal tenir en compte també, que Andorra no posseeix ni pot posseir, segons criteris raonables, la capacitat tècnica suficient, ni les instal·lacions necessàries suficients, per valoritzar o eliminar tots els residus generats únicament en el seu territori i coberts pel reglament CE-1013/2006, segons els mètodes ambientals correctes, i que a Espanya hi ha instal·lacions adequades per gestionar els residus esmentats, segons els mètodes ambientals racionals i eficients.
El segon punt, li’n dic valorització. Al nostre entendre, és important la valorització de residus. Així ho reconeix també la CE en el seu reglament número 1418/2007, relatiu a l’exportació amb finalitat de valorització de determinats residus a determinats països no membres de l’OCDE i els reglaments que el modifiquen, especialment el Reglament UE-837/2010, del 23 de setembre del 2010, que estableix el procediment d’exportació de residus.
El tercer punt és el rendiment econòmic. Som tots coneixedors que la nostra central de tractament de residus genera més o menys electricitat en funció de la quantitat de residus incinerats. Si el fet de garantir que la gestió dels residus importats es faci sense posar en perill la salut humana i el medi ambient, sense crear risc a l’aigua, a l’aire ni al sòl, ni a la fauna i flora, sense atemptar contra el paisatge i els llocs d’especial interès i sense provocar incomoditats pel soroll i les olors, i a més a més, permet que CTRASA augmenti el rendiment, crec que cal tenir-ho en compte.
El quart punt és la seguretat. Tenim una planta incineradora adequada als nostres temps, tècnicament parlant. Quant a la tecnologia, cal dir que dita planta disposa d’equipaments tècnics que mesuren constantment les emissions a la sortida de les xemeneies. Hi ha una sèrie de protocols que preveuen aturades automàtiques de la instal·lació i de la combustió en cas de sobrepassar els límits establerts. CTRASA, si no recordo malament, ja disposa d’una comissió de vigilància, en el qual s’hi veuen representats els comuns, els veïns, així com algunes associacions. En el marc de l’Acord executiu signat el passat 5 de gener del 2017, es crea una comissió per fer un seguiment del compliment i dels resultats d’aquest acord. Es tracta d’una comissió bilateral i paritària formada per tres membres de cada una de les dues parts com a mínim.
Sres. i Srs. consellers, sense voler entrar a valorar els textos jurídics aprovats per anteriors legislatures, és evident que Andorra ha de fer front a les obligacions contretes en els mateixos. D’altra banda, voldria també fer una reflexió als companys del Grup Mixt, promotors d’aquesta Proposta d’acord.
S’han qüestionat, coneixedors avui de la situació que viu Andorra tant en la importació com en la exportació de residus sobre el què representaria per Andorra si els nostres veïns ens denunciessin els convenis existents? Faríem nosaltres un abocador de cendres del forn pels fangs de la depuradora, per a les bateries, per a l’amiant, per als residus mèdics, etc.
En definitiva, seguretat, valorització, millors rendiments econòmics i compromisos contrets són els elements que fan que el Grup Parlamentari Liberal no doni suport a la Proposta d’acord presentada pels membres del Grup Mixt.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Demòcrata, té la paraula la consellera, Meritxell Palmitjavila.
La Sra. Meritxell Palmitjavila:
Gràcies Sr. síndic.
Avui estem en aquesta seu del Consell General per prendre en consideració la Proposta d’acord que demana a Govern que efectuï una consulta als ciutadans d’Andorra en relació amb la importació de residus estrangers a Andorra presentada pels consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, Socialdemòcrata.
Deixi’m fer constància de la nostra perplexitat a l’hora de tenir coneixement del contingut de la Proposta d’acord que presenten, i vull dir amb això que, des del vostre grup parlamentari, reduïu la participació de la ciutadania a la simple importació de residus estrangers. No deixa de ser més que sorprenent i ja ens hi tornarem a referir.
En la seva Proposta d’acord fan referència a la consideració de la legislació europea en gestió de residus i les noves tècniques i pràctiques de gestió mediambiental. Compartim plenament que una gestió de residus no es pot dur al marge de la normativa europea, i així ho han estat fent des del Ministeri de Sanitat, Medi Ambient i Sostenibilitat capitanejat per la ministre Sílvia Calvó.
Dins d’aquesta normativa voldria destacar tres principis: el principi de proximitat, el principi de jerarquia europea de gestió de residus i el principi de normativa europea pel que fa al trasllat de residus.
El primer dels principis és evident que es compleix, ja que es fa amb el nostre país veí del sud. Estem oferint una col·laboració fronterera amb la voluntat dins del respecte de les directives europees i de la normativa nacional de poder complir i donar suport de la mateixa manera que Catalunya ens està donant suport en totes aquelles tones que han gestionat i hauran de seguir gestionant de residus provinents de casa nostra.
El segon dels principis i molt important en tot aquet pla de gestió, és el compliment de la jerarquia europea de gestió de residus, que consisteix en evitar l’eliminació de residus, i recordo que l’abocament fa part de l’eliminació. Perquè el versus a la incineració deu ser l’abocament, tot i que Sra. Gili, no ho ha comentat. A aquest principi, Sra. Gili, ja hi feia referència al 2012 quan en aquesta mateixa Cambra es va debatre la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre el trasllat de residus. I es va aprovar per assentiment de tots els consellers presents, i vostè hi estava present. I doncs, avui hem de complir amb els compromisos de cooperació presos.
I amb això convenim perfectament amb l’opinió del Grup Parlamentari Liberal.
I finalment, el tercer principi sobre el trasllat de residus que ha de procedir de la recollida selectiva amb la finalitat de facilitat un procés de valorització adequat dels residus també es compleix. Un acord que Andorra signa amb Espanya el 27 de gener del 2000 i que, any rere any, els governs van complint.
El Conveni per a la importació de 10.000 tones de residus entre l’Agència de residus de Catalunya i el Govern d’Andorra per a la valorització energètica respecta cada un d’aquests principis. Un conveni implica un procés de consens i de negociació i de reciprocitat entre les dues parts.
Aquest ha estat un principi de cooperació i solidaritat entre Andorra i l’Estat espanyol. I no ve d’ara, ja que es va iniciar fa molts anys amb el tractament de les aigües residuals.
No podem desconsiderar la massiva quantitat de residus que Andorra exporta fora del Principat. 70.000 tones de diversos tipus de residus els quals hi cal sumar aproximadament unes 300.000 tones més de residus relacionats amb la construcció. Un total important de residus exportats. No podem desconsiderar-ho a canvi de res Sra. Gili.
És cert que aquestes 10.000 tones corresponen aproximadament a un terç del que s’ha incinerat aquests últims 5 anys. La capacitat de la planta de tractament de residus permet fer-se càrrec que aquestes 10.000 tones més de residus, sense suposar un perjudici ni per la planta ni per la salut dels ciutadans. Així ho confirma l’estudi de l’empresa francesa d’enginyeria i assessoria NALDEO, per avaluar l’impacte de la incineració de residus importats de Catalunya en el centre de valorització energètica de residus d’Andorra.
Per acabar, entenem que vostès demanen un procés de participació de la ciutadania en relació al tema de la importació, objecte molt reductor sobre la pròpia matèria que ja he esmentat a l’inici. Justament, pel que fa a la gestió de residus, els òrgans de participació de la societat civil previstos per la llei són sòlids. Una participació present, d’una banda, en el Pla nacional de residus on es treballa amb la Comissió de coordinació i desenvolupament del Pla nacional de residus que inclou la participació de la societat civil a través de dos representants d’associacions que, tal com diu la llei, tenen per objecte la defensa del medi ambient o altres àmbits relacionats amb la gestió de residus.
Així mateix, per als centres de tractament tèrmic de residus i per als abocadors, existeix una altra comissió d’informació i vigilància formada també per dos representants a la societat civil amb la mateixa finalitat que la comissió anterior.
Els models i els mecanismes de participació de la societat civil en temes d’interès públic poden ser molt diversos. El Grup Parlamentari Demòcrata entén que el model previst per la gestió de residus, per la seva experiència viscuda, és adequat. En tot cas, també entenem que la consulta a la ciutadania per aquest tema només, no es justifica. Per què en aquest tema sí i en altres no?
No voldria creure que vostès utilitzen el format de la proposta d’acord per dur a terme un debat sobre gestió de residus al Consell per excloure la veu del Govern, en aquest cas la de la ministra de Sanitat, Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que m’ha semblat també, a més a més, Sra. Gili, que la interpel·lava, sabent que ella no pot intervenir avui de cap de les maneres.
Al nostre entendre, el debat podria ser molt més general i enfocat en la participació de la ciutadania en les decisions dels temes d’interès públic. Un debat d’actualitat interessant i complex alhora que requereix una reflexió molt més profunda de quin model de participació ciutadana volem.
Per tot l’exposat i tal com hem avançat a l’inici, el Grup Parlamentari Demòcrata no prendrà en consideració aquesta Proposta d’acord.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Un segon torn d’intervencions. Començarem ara per la Sra. Rosa Gili. Teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sr. síndic.
Bé. Començaré per agrair el vot positiu de la Sra. Sílvia Bonet i del conseller d’SDP Víctor Naudi.
Referent als companys de l’oposició liberals els hi voldria dir que nosaltres, evidentment, també tenim clar que els compromisos s’han d’honorar. Vull dir, en cap cas volem trencar tot d’un dia per l’altre, però sí que els hi diré a ells i també a la Sra. Palmitjavila, que l’acord que es va firmar el 2012 tenia una durada de quatre anys i es va renovant tàcitament cada any, i es pot revocar, i en tot cas se’n pot parlar. Per tant, entenem que no hi ha res que sigui irremeiable i irrevocable de cap de les maneres.
Segona, els companys liberals també els hi diria que enfront al rendiment econòmic, nosaltres tenim molt clar abans que tot la salut. Perquè sí, certament la comissió del forn i el ministeri fan estudis i els defensen en aquest sentit, però la contaminació és una cosa que no forçosament es veu. De certesa científica que tots els seus efectes siguin inofensius no en tenim cap ni una. De fet, existeixen moltíssims estudis de científics, de metges que diuen tot el contrari. I sense voler reprendre tota la meva interpretació... intervenció, em remeto al que deia abans. Jo francament penso que deuen haver-hi molts pocs llocs al món que tinguin una planta incineradora de les característiques que tenim tan a prop del centre urbà.
I per tant, entenem que per nosaltres la salut és una cosa més important que qualsevol altra.
Després, Srs. liberals, jo ho entenc que vostès defensin la planta, perquè és veritat que aquesta es va fer a l’època del govern liberal, en la qual moltíssims dels consellers i dels militants de DA també hi eren, i per tant, entenem que de manera conjunta vostès defensin aquesta planta. No li estranya a ningú.
Llavors, ja ara més de cara a la ponent de DA, la Sra. Palmitjavila, vostè ens recrimina de quina manera hem fet la consulta. A veure, la consulta l’hem fet després de donar-hi moltes voltes. Li deia abans... és a dir, és un tema que ens preocupa i ens preocupa des de fa molts anys. Aquí també no vull reprendre el discurs, però entenem que és una cosa prou important pels nostres ciutadans i ho deia abans, per les generacions futures, com perquè els ciutadans d’Andorra es posicionin.
Govern té les eines per explicar, per donar informació i a partir d’aquí que tothom decideixi. I miri, abans no he tingut temps d’explicar-ho, però aquest mateix cap de setmana, els suïssos han votat un referèndum al qual han dit sí a una nova llei de l’energia. I de fet, se’ls hi plantejava renunciar a noves plantes nuclears i orientar-se cap a un tancament definitiu d’aquestes, impulsant la producció energètica amb fonts renovables. És a dir, per nosaltres és un exemple de societat madura, de societat responsable en les accions que els concerneixen i cap aquí volem anar. Jo crec que això va més enllà de la decisió que pugui prendre un Govern.
Ho reitero una vegada més, vostès no portaven això en el programa. Per tant, els ciutadans quan els van votar, doncs, no sabien que vostès volien fer això. Potser si ho haguessin portat hagués canviat alguna cosa.
Per tant, nosaltres sí, avui hem fet aquesta Proposta d’acord. Entenc que és innovadora en el nostre país, entenc que no els hi agradi, però nosaltres tenim clar que és cap aquí on hem d’anar. De fet, crec que a tot arreu de les democràcies avançades, cada cop més la ciutadania demana aquesta participació i els governs democràtics i avançats, doncs, també potencien la participació, potencien aquestes propostes de consulta. I entenem que cap aquí hem d’anar. Jo en tot cas, crec que em costaria prendre una decisió així, que algun dia, doncs, no sabem quines conseqüències poden tenir. I per tant, entenc que si tothom hi està d’acord, doncs, fantàstic.
Després, una altra cosa, Sra. Palmitjavila, mai de les maneres jo he dit que volia tornar cap als abocadors. Jo li recomano que es miri la directiva del 2008. N’hem parlat vàries vegades, i penso que aquesta legislatura també ja ho he dit, hi ha una jerarquia dins del tractament dels residus. Certament a l’abocador és l’última, és la pitjor. Però si començo per a baix, tenim els abocadors, tenim la incineració, la incineració amb la valorització energètica, que és cap on s’orienta el Govern de DA, i després més amunt tenim altres coses. Tenim el reciclatge, tenim la prevenció dels residus i, francament, pensem que és cap aquí on hem d’anar. Hi ha moltíssims països que tenen la política del residu zero. Jo no sé si a Andorra tenim la capacitat com per arribar a això. M’agradaria, seria realment el meu desig i el de tots els companys socialdemòcrates que represento. Però vull dir, això és un treball que s’ha de fer des de l’executiu, des d’uns estudis previs. Però entenem que s’ha d’anar cap aquí.
I el que tenim molt clar que és incompatible, és voler mantenir la planta que tenim, sobredimensionada, voler-la alimentar més i més perquè no es faci malbé. És a dir, clar, aquí ja veiem quina és la seva opció. I bé, moltes vegades els hi he dit. No hi ha cap problema. Si aquesta és la seva opció, no és la nostra. Però jo crec que estaria bé que els ciutadans d’Andorra es poguessin manifestar.
I per tant, bé el que li deia. La Proposta d’acord la podem...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, vaig acabant Sr. síndic.
Es pot afinar evidentment, però desmuntar-la d’aquesta manera no sé què dir-li.
I a més a més, el que també diria, de cap de les maneres, nosaltres hem fet aquesta proposta d’acord per excloure la Sra. ministra del debat. Jo entenc que té un dret a parlar per al·lusions. Però bé, en tot cas, és el Sr. síndic a qui li correspon donar-li aquest dret però hem fet la proposta d’acord perquè ens ha semblat adient en cap cas per excloure la Sra. ministra del debat, i només Sr. síndic molt ràpidament, només voldria dir que de les setanta tones que nosaltres exportem hi ha una gran part que tenen un valor. Un valor de reutilització, un valor comercial, és a dir que tampoc és tan exagerat el que estem passant i crec que això és important explicar-ho bé.
Gràcies.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Mixt, alguna altra intervenció...
No hi ha intervenció...
Per part del Grup Liberal, Sr. Josep Majoral teniu la paraula.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sr. síndic.
Sra. Gili, molt ràpidament.
No crec pas haver basat el meu discurs només en un tema econòmic. L’he basat bàsicament amb la seguretat, la valorització, el millor rendiment econòmic evidentment i els compromisos contrets.
Jo si em permet, li contestaré amb dos preguntes.
En quant al tema de seguretat, nosaltres sí que tenim aquí un informe que avala el bon funcionament de la planta, integrant-hi aquestes 10.000 tones l’any en el funcionament de la mateixa. No sé si vostè té un informe que demostri el contrari. Del contrari, entendria que el que vostè vol fer és un alarmisme social. Això com a primer punt.
Com a segon punt, ja li he deixat com a reflexió en el si del meu discurs, quina alternativa porta vostè en el supòsit que el país veí digués que ens rescindeix els compromisos contrets. I li n’hi he citat alguns com per exemple l’amiant, les bateries, els llots de la depuradora. Quina és l’alternativa que vostè proposa?
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Serà el torn pel Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Palmitjavila.
La Sra. Meritxell Palmitjavila:
Gràcies Sr. síndic.
Primer de tot, agrair al company del Grup Parlamentari Liberal, doncs la posició més realista i d’acord amb la nostra.
I pel que fa a respondre certs punts que deia la Sra. Gili, a veure, vostès diria que es proposen com els grans defensors del medi ambient. No ho comparteixo ben bé perquè si vostès són sensibles al que és el medi ambient i al seu efecte sobre cadascun de nosaltres en quant a salut o en quant al propi medi, doncs nosaltres som igual de sensibles que vosaltres. I penso que amb això el ministeri justament encapçalat per la Sra. Sílvia Calvó està fent molts esforços per justament tractar tots aquests aspectes que vosaltres esteu discutint i un d’ells, esteu parlant de la jerarquia dels residus. I és cert, n’he parlat jo com un dels principis, i si deia l’abocament, la incineració, la valorització energètica, és cert que hi ha tot el tema reciclatge. Primer de tot abans del reciclatge seria la reducció, la reutilització i el reciclatge de tot el que són els residus. I amb això penso que el ministeri té un pla en el qual s’hi està treballant o en tot cas s’hi treballarà molt més d’aquí en endavant. Doncs per què? Perquè és el primer pas a fer. Tot i així, és cert que tot això no és una evidència d’arribar en aquest punt de poder reciclar. Venim d’una cultura que malgrat ens vulguem comparar amb els suïssos, doncs em sembla que no és comparable, ja per les seves formes de procedir en referèndums constantment, nosaltres no tenim aquesta cultura, d’una banda. Després tampoc no tenim la cultura ni la visió de tot el que és el tractament i de la sostenibilitat a casa nostra. Això implica moltes actituds i moltes accions a fer per part de cada un dels ciutadans i això encara no ho tenim incorporat molta part de la ciutadania, malgrat hi hagi molta gent conscienciada i que tingui els seus dubtes. I jo faig part d’aquestes persones segurament també i molts dels meus companys segurament que també.
Ara bé, tenim una realitat que és la que tenim damunt de taula. I la realitat ens diu que tenim una planta incineradora que potser no és la que es voldria però, en tot cas és la que tenim i ara mateix no ho podem canviar.
L’altra realitat és que com deia el conseller Majoral, tenim uns acords signats amb els països veïns i aquests entenc com ell que això no es pot trencar de cap de les maneres i per tant, què faríem nosaltres d’aquestes no només 70.000 tones que exportem Sra. Gili perquè hi ha tota la part de construcció que també exportem i que suma molt més de les 70.000, i que gràcies a l’exportació nosaltres podem sortir-nos-en. Però que de cap manera nosaltres podríem gestionar-ho des de casa nostra.
I vostès diuen que no els importa la part econòmica, doncs potser ens hauria d’importar una mica a tots perquè si no tenim clar la part econòmica o com gestionar tots aquests aspectes, també se’ns fa difícil tirar endavant un pla de sostenibilitat i de gestió de residus. Per tant, molta cosa no la comparteixo amb vosaltres.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
La Sra. ministra m’ha demanat la paraula per al·lusions, segons l’article 61 del Reglament del Consell. Li demanaria brevetat si us plau.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sr. síndic.
Miri Sra. Gili, la veritat és que vostè pot tenir la visió que vulgui tenir sobre la gestió de residus però el que penso que és important en aquest hemicicle és aportar informació certa i no aportar informació sovint falsa, justament de cara als ciutadans i per respecte.
El Govern Sra. Gili, mai no prendria cap decisió en contra de la salut de les persones. Aquesta planta de tractament es va ubicar l’any 2003 amb una sèrie d’estudis que acreditaven que es podria ubicar en aquesta zona i que garantia que no hi hagués impacte sobre la salut. Aquesta planta disposa d’un sistema de vigilància molt exhaustiu a nivell de l’aire, dels sòls, de l’aigua, de l’herba, i un sistema de vigilància que a més a més no està només vigilat pel Govern sinó que també hi ha una comissió de seguiment de residus que rep tota aquesta informació. Una comissió en què hi ha associacions de protecció de la natura, on hi ha un representant dels veïns, on hi ha també el Ministeri de Sanitat, que reben aquesta informació i que poden demanar tots els estudis complementaris que saben si hi ha anomalies a la planta i poden donar les exigències que vulguin. Això d’una banda, Sra. Gili.
Llavors a nivell d’exemples de documentació, en tot cas d’elements incerts que vostè ha donat.
Pel que fa al coeficient R1 per exemple que vostè ha explicat, doncs que aquest factor de correcció climàtica s’havia fet a nivell de...
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant, Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Perdó.
Doncs dono aquest exemple Sr. síndic i després ja mirarem si puc tornar a participar més àmpliament en el debat.
El factor de correcció climàtica Sra. Gili també s’utilitza per exemple per comparar el consum de calefacció d’un any per l’altre perquè és obvi que hi ha una incidència a nivell de les temperatures de l’hivern.
Per tant, és un factor que s’aplica si es vol comparar una dada amb una altra d’un any per l’altre. I era un factor que s’havia d’aplicar si es volia comparar el rendiment de les plantes a Noruega per exemple, a Finlàndia o a Espanya. Per tant, Sra. Gili donem informació certa, mirem de ser rigorosos perquè no hem de crear alarma si aquesta alarma no és necessària.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sr. síndic.
Començaré per l’ordre de les intervencions.
D’entrada pel Sr. Majoral, m’ha dit que els seus criteris per no donar suport a la nostra proposta d’acord ha sigut la seguretat, la valorització i els compromisos contrets. A veure, un cosa després de l’altra. La seguretat, bé jo ja vull que hi hagi informes que validin i faltaria més i evidentment ja és que ni em plantejo que puguem no complir amb les normes que hi ha en aquests moments, però sí que li diria que a tot arreu la indústria incineradora en sap molt de defensar els seus interessos. Ha anat sortint abans que també hi ha interessos econòmics i per tant, els estudis aquests de la mateixa manera que n’hi ha molts que diuen que no té cap incidència amb els efectes de les emissions, també n’hi ha que diuen el contrari. I el convido a cercar per la xarxa i veurà moltíssimes coses així. De fet, crec recordar que l’última compareixença que vam tenir, li vam demanar a la Sra. ministra si ens podia garantir que aquesta incineració no tindria cap efecte sobre la salut i penso que ella mateixa va dir que no, i sinó també tenim el ministre de Sanitat que també potser ens ho pot dir si realment les emissions són realment inofensives perquè també depèn de la salut de la gent. Hi ha gent més delicada, em refereixo a gent gran, a infants i això de què l’efecte és nul...Bé, és una qüestió d’estadística i si no fan part de l’estadística, fantàstic i si la fem, doncs mala sort.
Una altra cosa Sr. Majoral. Els compromisos concrets. A veure, jo crec que el Regne d’Espanya i Catalunya entendrà perfectament els nostres arguments. Jo no crec que pugui ser insensible al que li expliquem perquè estic convençuda que si la planta aquesta estigués al costat d’una ciutat catalana o espanyola, doncs hi hauria molta mobilització en contra i per tant, entenc que el govern d’Espanya i la Generalitat ho pot entendre perfectament.
En quant a DA, miri Sra. Palmitjavila, la sensibilitat, està molt bé de dir que es té sensibilitat però això s’ha de demostrar. I torno una vegada més als diferents debats que hem tingut aquí sobre la política social. Qui té el monopoli, qui no el té. Jo crec que els fets són els que demostren les coses i els fets actualment la política de reciclatge és decebedora, no hi ha campanyes per anar més enllà, i no hi ha una alternativa a la incineració, per tant, ja en el seu model queda clar, en el nostre seria un altre, no? I vostè també ho ha defensat abans, la feina que han fet... Doncs, jo què vol que li digui! Avancem molt tímidament, ens diuen que hi treballaran... Bé, a nosaltres això no ens satisfà.
I per la Sra. Calvó, ha dit abans que hi havia informació falta... No sé quina informació falsa! Miri, jo el que li diria... També he passat una estona intentant mirar aquesta pàgina web de CTRASA i malgrat la meva formació universitària m’hauria de permetre entendre alguna cosa perquè he estudiat químiques, no m’hi he dedicat però sí que ho he estudiat, és a dir que penso que tampoc és que sigui xinès per a mi, i li diré que no s’entén res. Vostès posen uns indicadors, no hi ha referències al costat, em remeto a unes analítiques de sang, tu tens el teu valor i tens al costat el valor que ha de ser; amb la seva publicació dels resultats no s’entén res, i jo no sé si algú aquí ho entén però, francament, si ho entén que m’ho expliqui.
És complicadíssim d’anar a buscar on estan aquests valors, de comparar, de poder fer un comparatiu amb la nostra situació geogràfica. Sí, transparència probablement però no s’entén res i per tant no sé què dir-li.
I sobre el factor de correcció, crec que potser ara no cal que entrem en els detalls però és que la fórmula fa calcular en relació a les temperatures mitjanes dels darrers últims vint anys, per tant, no sé massa el que m’ha volgut dir abans però crec que he donat voltes i no penso haver-ho interpretat malament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Sra. Palmitjavila.
La Sra. Meritxell Palmitjavila:
Sí, una darrera informació.
Diu que les coses s’han de demostrar amb accions, doncs jo penso que d’accions se n’estan fent moltes des del Ministeri i ja s’està demostrant que realment els passos que s’estan donant en el tema de gestió de residus o sostenibilitat en general s’ha avançat moltíssim, hem recuperat molt temps perdut i, per tant, d’accions ja n’estem posant en funcionament i ja s’està tirant endavant. Vostès potser pensaran que encara són poques, potser sí, però això és una opinió de cada un.
De totes maneres parlant de què nosaltres no posem accions o no pensem en les accions, vostès des del punt de vista de fer demagògia i no cenyir-se a la realitat del context en el que estem i en el que vivim, no sé què és pitjor i no sé quina és la millor opció si prendre accions o fer demagògia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, gràcies Sr. síndic.
A veure, jo crec que les accions molt bé però els resultats és el que falta, no?
Reitero una vegada més, la seva aposta és clara, és mantenir la incineració, fan vostès moltes accions però cap ni una per reduir la incineració, i això és el que veiem i el que no ens agrada. De fet, dir que es recicla ara menys que fa uns anys, i per tant això també ens demostra el camí portat i demagògia, doncs, me n’alegro que hagi sortit la paraula perquè l’esperava... És a dir, de demagògia no n’hi ha cap, hi ha una preocupació clara pels efectes del que estem fent, i ja està! No hi vulgui veure res més. A més a més, és una qüestió política per a nosaltres però que ens agradaria que no ho fos. És que francament ens agradaria que poguéssim compartir tots plegats això perquè entenem que ens hi juguem la salut humana, ens hi juguem el nostre paisatge, el nostre clima.
Fa pocs dies vaig tenir l’ocasió d’anar a un acte justament en el qual es va parlar del canvi climàtic i ens ho diuen clarament: totes les accions que estem fent avui en dia, i la incineració n’és un exemple claríssim, és un dels factors que posen en risc el planeta. Ens ho va dir... Va venir un professor investigador de Perpinyà i ens ho va dir: el clima té cicles, certament ara podem estar en un cicle d’escalfament del planeta però, el que està fent és fer-ho d’una manera molt accelerada i ens va dir que el problema que hi ha és que la fauna i la flora no té temps d’adaptar-se. Si a vostès això no els hi preocupa, doncs jo ho lamento perquè, de veritat, a mi em preocupa molt! I no només per nosaltres, nosaltres potser... Mira, encara anirem tirant, però jo no sé què passarà amb les generacions futures. I Sra. Palmitjavila, vostè va venir amb mi a la COP22 al Marroc, a la tardor passada, i és esgarrifós quan et comencen a explicar les implicacions que està tenint aquest canvi climàtic a les illes, a certes illes, a alguns indrets del món que la pujada de les aigües està cada dia pujant més i que farà que probablement aquesta gent s’hagi de moure i no sabran on aniran a viure; se’ns estan desfent al Pol Nord les reserves d’aigua... Bé, això és molt greu!
I ja per concretar, per tornar una mica més cap al nostre país, només els vull recordar que nosaltres vivim de l’esquí, del món de l’hivern, cada cop tenim menys neu... Bé, no sé com ho veuen però nosaltres tenim clar que no de manera unitària des d’Andorra sinó des de tot el món hem d’actuar ja! I la incineració és una cosa que ja no hauria de tenir futur.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sra. Palmitjavila.
La Sra. Meritxell Palmitjavila:
Sí Sra. Gili, estem igual de preocupats que vosaltres i per això estem fent passes, perquè sinó, si estiguéssim tant despreocupats com volen fer creure, la veritat és que no ens caldria fer res, i de fet s’estan fent passes cada dia per avançar en aquesta direcció. Ara, del que seria l’idoni al que pot ser realment, em sembla que encara hi ha un temps i un marge per arribar-hi. Que potser d’aquí uns anys arribarem a què no hi hagi incineració? Potser sí, però abans d’això realment hem de fer altres passes.
Abans parlava de què s’està reutilitzant menys, no s’està reutilitzant menys s’està estabilitzant, i vostès no parlen tampoc ni del que és la part de reducció ni de reutilització que són les fases encara que hi ha abans del reciclatge. Per tant, tampoc tenim tantes dades com per fer les afirmacions tan dràstiques que estan fent vostès, i això no vol dir que nosaltres no estem preocupats, ni sensibilitzats igual que vosaltres pel que és la salut dels nostres ciutadans així com la salut del nostre paisatge.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per al·lusions Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sra. Gili... Ara no em deixen!
El Sr. síndic general:
Si us plau, Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Miri Sra. Gili, doncs només un fet molt concret i seré molt breu.
Tancar aquest abocador a la Cerdanya i transportar els residus aquí i tractar-los a la nostra planta de valorització energètica disminueix les emissions de gasos a efecte hivernacle, per tant, té un impacte positiu a favor de la lluita contra el canvi climàtic i és així, per tant, va en el sentit del vostre neguit.
I em sembla, Sra. Gili, que estem demostrant al Govern que mai no havíem pres compromisos tan importants justament globals i locals a favor de la lluita contra el canvi climàtic i em sembla que això ho estem demostrant cada dia.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, molt ràpidament Sr. síndic.
A veure, jo crec que si realment m’adreço, evidentment en primer lloc a la Sra. Palmitjavila, si realment compartim això, compartim aquesta preocupació i ja seria hora de començar a treballar en una alternativa. És a dir, de moment vostès l’única cosa que estan fent és continuar alimentant el monstre... És que m’agrada la paraula perquè per a mi no és una altra cosa que un monstre.
Canviar aquest model, evidentment que no es fa d’un dia per l’altre. I si no comencem a dia d’avui a creure’ns aquest discurs, a documentar-nos, a fer estudis per veure altres alternatives, no sé quan ho faran! És a dir, no n’hi ha prou amb dir: “Estem sensibilitzats, i punt!”. Hi ha d’haver-hi fets i vostès continuen creient en la incineració i això és una certesa.
Bé miri, justament això que dèiem de què la Sra. ministra ens diu que aquest abocador també ens fa arribar coses, doncs miri, també estic preocupada perquè jo ja sabia que teníem el forn, teníem les calefaccions, teníem els cotxes i, a més a més, teníem les emissions que ens venien de fora doncs, raó de més per ficar-nos les piles. I no només nosaltres, jo crec que Catalunya també ho ha de fer, com Espanya, i com el món sencer.
Se n’ha parlat molt, es va parlar en la COP21 i jo crec que ens hi hem de posar tots ja. No perquè hi hagi abocadors al costat nostre que ens sembli que nosaltres som millors. Jo crec que no anem bé si no canviem el ritme i en tot cas, a nosaltres ens preocupa.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha intervencions, obrim tot seguit un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari, si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor 5, vots en contra 22.
El Sr. síndic general:
Bé, gràcies.
A la vista del resultat, declaro refusada la Proposta d’acord.
Passem al tercer punt de l’ordre del dia.
3- Examen i votació del Projecte de llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes.
El Projecte de llei fou publicat en el Butlletí 18/2017, del 15 de març, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Per part del Govern té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
El tràfic d’éssers humans és una de les activitats criminals que en els darrers anys ha conegut un increment més important arreu, tenint en compte els beneficis econòmics il·lícits que se’n deriven. Els traficants s’aprofiten dels éssers humans, que tracten com una mercaderia, i perpetuen així greus violacions dels drets humans.
Aquest fenomen mundial cada cop més estès requereix una resposta global. Per aquest motiu, Andorra ha signat i ratificat el Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, el qual va entrar en vigor al nostre país el passat 1 de juliol del 2011.
Des de llavors, el Govern ha promogut dues reformes legislatives per adequar la legislació penal andorrana als principis i les disposicions del Conveni esmentat.
Concretament, s’ha millorat la redacció de les disposicions del Codi penal que tipifiquen les conductes relacionades amb el tràfic d’éssers humans, per poder-les sancionar d’una manera més eficaç, i també s’ha incriminat com a blanqueig els fons provinents dels delictes específics del tràfic d’éssers humans.
En aquest sentit, la part penal de les darreres recomanacions fetes pel Grup d’Experts sobre la Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans, i en concret les propostes que conté la Recomanació CP(2014/14), adoptada el 5 de desembre del 2014 pel Comitè de les Parts del GRETA, ha quedat del tot acomplerta.
Tanmateix, quedaven pendents d’implementació dues vessants més d’aquestes recomanacions, la qual cosa portem a terme mitjançant el Projecte de llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes, que avui se sotmet a la consideració del Consell General.
Aquestes vessants són, d’una banda, la prevenció i la identificació de les víctimes del tràfic d’éssers humans, a fi d’evitar en la mesura que sigui possible que es porti a terme aquesta forma d’esclavatge modern. I, d’altra part, la protecció de les víctimes per reparar i reduir al màxim les conseqüències d’aquesta xacra.
Les dues novetats més importants que cal destacar del Projecte de llei són, en primer lloc, la modificació de diverses disposicions de la Llei qualificada d’immigració per establir un període de reflexió i recuperació de les víctimes del tràfic d’éssers humans, de manera que puguin refer-se i decidir si volen cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte corresponent. Així, seguint les recomanacions del GRETA, es preveu que durant aquest període les víctimes no puguin ser objecte de cap mesura de policia administrativa per trobar-se en situació irregular al país, i que, posteriorment, sempre que concorrin determinades circumstàncies, puguin obtenir una autorització d’immigració de residència i treball renovable.
També es modifica la Llei de serveis socials i sociosanitaris per proporcionar a les persones a les quals s’ha atorgat un termini de reflexió i recuperació una sèrie de prestacions i ajuts perquè els permetin refer-se des d’un punt de vista físic, psicològic i social. Aquests ajuts inclouen el retorn assistit al país d’origen o a un altre país que ofereixi seguretat i suport, sempre que la persona interessada ho sol·liciti, i tenen en tots els casos la consideració de prestació garantida.
Així doncs, atès que el Projecte de llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes té com a finalitat donar empara i oferir solucions al nostre país a les persones víctimes d’aquest tràfic, contribuint així a donar resposta a una problemàtica que transcendeix les nostres fronteres però que no ens és aliena, per quant té a veure amb el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, sol·licito el vot favorable dels consellers generals al Projecte de llei esmentat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pels grups parlamentaris, pel Grup Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
L’objectiu d’aquest Projecte de llei és incorporar al nostre ordenament jurídic mesures que promou el Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans i també l’adaptació del Codi penal a les recomanacions del grup de lluita contra el tràfic d’éssers humans GRETA. Sobretot quan es refereix al tràfic d’éssers humans amb finalitats d’extracció d’òrgans, amb finalitat d’esclavatge o servitud i amb finalitat d’explotació sexual.
Tanmateix, inclou les accions necessàries en la prevenció i la identificació de les víctimes de tràfic de persones per actuar de forma contundent contra l’esclavatge modern, com alhora, les accions reparadores sobre les víctimes.
Per tots aquests motius el meu vot serà favorable al Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Mixt per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Amb l’aprovació d’aquest Projecte de llei el nostre país fa un pas més per avançar en els compromisos internacionals adoptats en anterioritat per a la defensa dels drets de les persones, i més particularment amb aquelles que són, o han estat, víctimes de la barbàrie del crim organitzat a l’entorn del tràfic d’éssers humans sota diferents formes d’aprofitament.
El meu vot per tant serà favorable i de suport a les mesures legislatives que s’hi contemplen.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Mixt, també pel PS, Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans va entrar en vigor al nostre país l’1 de juliol del 2011 i, posteriorment, es va procedir a modificar el Codi penal seguint les seves recomanacions.
El Projecte de llei sobre el qual avui debatem, té per objectiu completar la nostra legislació respecte a la lluita contra el tràfic de persones.
Es reforça, ho han explicat, la vessant de la prevenció i la identificació de les víctimes i també la vessant simultània o posterior als actes de tràfic d’éssers humans que busquen protegir les víctimes.
Per tant, per tot l’exposat, els tres consellers Socialdemòcrates donarem, evidentment, suport a aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn del Grup Liberal, Sra. Judith Pallarés teniu la paraula.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
Amb aquest Projecte de llei que ara considerem en relació a les mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir les víctimes, no únicament estem complint amb els compromisos en relació al Consell d’Europa i el Conveni de Varsòvia que tractava aquesta qüestió, i també les recomanacions del GRETA, sinó que estem posicionant-nos en relació a una qüestió que encara que pensem que avui en dia no ens afecta i que potser ens queda molt lluny, desgraciadament, per l’abast i la situació que es viu actualment al món ens podria arribar i de forma molt subtil.
Pensem que és important donar eines, pensem que la proposta de llei s’ajusta concretament i de forma molt acurada a tot el que es demana, el que és prevenir i combatre aquest tràfic, protegir els drets humans de les víctimes del tràfic que també ens podríem trobar al país. I també ofereix la protecció d’assistència a les víctimes de forma molt coherent amb el que és el conveni.
Per tant, com els altres companys, el Grup Liberal també donarà suport a aquesta llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Demòcrata, Sra. Patrícia Riberaygua teniu la paraula.
La Sra. Patrícia Riberaygua:
Gràcies Sr. síndic.
Avui debatem un Projecte de llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes, que va presentar Govern, que no ha rebut esmenes per part de cap grup i que, vistes les intervencions precedents aprovarem per unanimitat.
Voldria exposar la problemàtica del tràfic d’éssers humans que resol el Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans que, a Andorra, va entrar en vigor l’1 de juliol del 2011, i que dóna cobertura amb el projecte de llei que avui debatem. Andorra ja ha fet dos modificacions al Codi penal, els anys 2014 i 2015, per tal d’adequar la legislació penal d’Andorra.
Faltava donar cobertura jurídica en matèria d’immigració de les víctimes del tràfic d’éssers humans i la cobertura social, a fi de protegir les víctimes d’aquest tràfic.
El Conveni del Consell d’Europa té tres objectius fonamentals que són: prevenir el tràfic d’éssers humans, protegir les víctimes del tràfic i jutjar els traficants. Un cop aprovat aquest projecte de llei, aquests tres objectius quedaran coberts.
El tràfic d’éssers humans és una violació dels drets humans i un atac a la dignitat i a la integritat de l’ésser humà. Ens devem a prevenir aquest fet i a donar resposta a les possibles víctimes. Qualsevol persona pot ésser víctima del tràfic d’éssers humans: dones, homes i infants, en definitiva, persones de totes les edats i condicions socials. Les persones que cauen víctimes del tràfic són obligades, per exemple, a oferir serveis sexuals, a treballar per una contraprestació econòmica molt reduïda, o inexistent, o a patir l’extracció d’òrgans a vegades. Sovint, també, l’explotació va acompanyada de violència física i emocional i d’amenaces a les víctimes i als seus familiars.
Les víctimes han patit l’ús de la força, el transport en condicions sovint extremes, l’amenaça, coerció i/o segrest, amb l’objectiu de ser explotades sexualment, o desenvolupar treballs forçats fins a ser objecte de l’esclavitud. La finalitat d’aquest tràfic és, evidentment, la d’obtenir, directament o indirectament, un benefici financer o material.
Amb aquest projecte de llei donem resposta jurídica i social a les víctimes d’aquest tràfic.
Es canvien uns articles de la Llei qualificada d’immigració, a fi de preveure l’atorgament d’un permís de sojorn renovable a les víctimes del tràfic i als seus fills, també considerats víctimes, amb l’objectiu de donar-los un termini de reflexió i restabliment per facilitar que puguin recuperar-se de l’experiència traumàtica viscuda. Un cop esgotat aquest permís, poden demanar-ne un de sojorn i treball que els permeti així potenciar la seva integració al país.
També es canvia algun article de la llei de serveis socials i sociosanitaris, a fi d’atorgar diferents prestacions i ajudes a les víctimes del tràfic durant el període de reflexió i restabliment que esmentava.
Finalment, es canvia algun article de la Llei de seguretat social per tal de donar cobertura sanitària a les víctimes del tràfic.
Voldria destacar dos punts importants:
- El primer és el fet que en la disposició final primera s’encomana a Govern de desenvolupar un programa de detecció precoç de les víctimes del tràfic d’éssers humans. Programa essencial, al nostre parer, per a la prevenció i per poder eradicar aquest tràfic tant inhumà.
- El segon punt que voldria destacar és que amb aquest projecte de llei donem resposta a les recomanacions del GRETA (El Grup d’Experts sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans del Consell d’Europa) i també a alguna recomanació del comitè de revisió de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona de l’ONU conegut com CEDEF o CEDAU en anglès, per donar cobertura jurídica i social a les dones víctimes del tràfic d’éssers humans.
Per acabar voldria felicitar al Govern, i en especial al Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, com al seu equip per la feina feta en matèria social per donar cobertura a aquest col·lectiu en haver presentat aquest text a la Cambra.
Per tot l’exposat, el Grup Parlamentari Demòcrata votarà a favor del Projecte de llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Per part de Govern...
Si no hi ha intervencions doncs, i si no hi ha objecció tampoc, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem al quart punt de l’ordre del dia.
4- Examen i votació del Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal.
El Projecte de llei fou publicat en el Butlletí número 20/2017, del 20 de març i no s’hi ha formulat cap esmena.
Per part del Govern, té la paraula el ministre Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Senyores i senyors consellers, començo aquesta intervenció fent algun apunt sobre el contingut del Projecte de llei que avui debatem, si bé no m’hi estendré excessivament.
El projecte no ha tingut cap esmena com ens deia ara el Sr. síndic i respon als estàndards en matèria d’intercanvi de l’OCDE. Per tant, són ben coneguts i estan assumits els seus objectius i com es regulen. El Projecte de llei és l’evolució de la Llei 3/2009, d’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia. Una evolució que recull les diverses novetats que s’han donat des de l’any 2009 i que bàsicament són: el conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal de l’OCDE i el Consell d’Europa, aprovat per Andorra el 28 de juliol de l’any passat. Un conveni que ha implicat un increment significatiu de les jurisdiccions amb les quals Andorra podrà intercanviar, que també ha introduït unes bases i procediments comuns d’assistència mútua i que també preveu una nova modalitat d’intercanvi d’informació com és l’intercanvi espontani.
També el projecte de llei s’adiu a l’acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers per millorar el compliment fiscal en el qual s’incorporen canvis significatius en el marc de l’intercanvi d’informació fiscal mitjançant sol·licitud prèvia.
I finalment, també incorpora els nous termes de referència definits i aprovats per l’OCDE sobre com s’ha de dur a terme aquesta col·laboració entre els estats i com serà avaluada. Uns termes de referència que incorporen les modificacions als comentaris de l’article 26 del model del conveni de la pròpia OCDE entre els quals destaca la incorporació del que coneixem com a demandes grupals.
Moltes novetats doncs, que havien de ser introduïdes de manera coherent i clara a la nostra legislació, i així ho fa el projecte de llei en els seus disset articles i en les seves vuit disposicions.
Però com els hi deia tot just fa un moment, no em vull allargar en el contingut de la llei, compartit per tots, i per contra sí que voldria compartir amb tots vostès algunes reflexions d’abast més general.
En la meva intervenció del passat 1 de desembre davant d’aquesta Cambra amb motiu del debat del Projecte de llei d’intercanvi automàtic en matèria fiscal, els hi deia que es culminava una nova etapa dins del procés d’homologació d’Andorra en l’àmbit de la cooperació i de la transparència internacional en matèria fiscal. Incorporaven aquell dia una nova modalitat de cooperació com un element més dels molts que configuren el ferm compromís en aquesta matèria del nostre país amb la comunitat internacional.
El Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal que debatem avui és una inqüestionable mostra més d’aquest compromís. Una mostra, si em permeten de com es consolida aquest compromís.
Però el projecte d’avui a diferència del que els hi esmentava fa un moment ja no té la seva essència en introduir noves modalitats sinó en fer evolucionar aquelles formes de cooperació que Andorra ja va assumir fa molts anys. És a dir, avui ja no fem un pas per recuperar el retard que Andorra havia acumulat durant anys sinó que fem evolucionar la nostra legislació al ritme que ho fa la legislació internacional, i el ritme que ho fan els objectius que es fixen en els organismes internacionals entre tots els països que en formem part. En aquest cas doncs, el ritme que fixa el Global Fòrum. Avaluar i evolucionar de manera contínua és una pràctica que haurem d’incorporar en els nostres hàbits legislatius en aquesta matèria, en aquest àmbit. I a partir d’ara doncs, haurem d’anar veient com les lleis que s’han anat aprovant els darrers cinc, sis anys hauran d’anar evolucionant al mateix ritme que ho fan les exigències i els objectius que es fixen en aquests organismes internacionals.
Efectivament com tots vostès saben, l’any 2009 Andorra va aprovar la primera llei d’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia. Va ser un pas necessari i encertat, que va marcar el camí de tot el que hem anat fent posteriorment. No em puc imaginar què hauria passat si les pors i els dubtes d’aquell moment s’haguessin acabat imposant. Era evident que una nova situació, unes noves obligacions generaven incertesa, però també era evident que la incertesa hauria esdevingut certesa de fracàs i aïllament si una lectura errònia de la realitat ens hagués portat a girar l’esquena a la cooperació i al compromís per assegurar que tothom compleix amb les seves obligacions fiscals allà on les tingui.
L’escenari internacional ha canviat i ho ha fet entre altres coses com a conseqüència lògica de la globalització. A més global és l’economia, més imprescindible és la col·laboració en matèria fiscal. I qui no vulgui assumir-ho, senzillament no podrà participar d’aquesta economia global. I tampoc ens podem equivocar, la globalització no és la quarta derivada de l’economia andorrana. Cada una de les relacions econòmiques d’Andorra a l’exterior, per petita i senzilla que sigui, forma part d’un mercat global que requereix d’unes relacions amb els països, amb els altres països, basades en la confiança.
No ho dubtin, totes les importacions i exportacions de mercaderies i serveis, les transaccions financeres de qualsevol natura o qualsevol compra que vulgui fer una empresa o un particular d’Andorra fora del país, forma part d’aquesta globalització.
El Projecte de llei que avui es sotmet a la consideració de Vostres Molt Il·lustres Senyories, igual que els projectes que en aquest moment estan a tràmit parlamentari -com ara la Llei d’assegurances, la Llei de blanqueig, les modificacions del Codi penal-, les hem d’entendre com un actiu pel país i els seus diferents sectors econòmics. La repetida idea de què Andorra sempre ha tingut la capacitat d’adaptar-se als nous temps, aquí en té un exemple excel·lent.
El que durant molts anys ha estat entès com una fortalesa, avui és una debilitat.
No s’hi valen ni serveixen per a res mitges tintes en aquesta matèria. Avui ser capdavanter en la cooperació i la transparència en matèria fiscal o en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme és un actiu previ i imprescindible a partir del qual bastir un país competitiu i poder potenciar altres factors diferencials.
Precisament per això vull demanar el vot favorable a tots els consellers generals a aquest Projecte de llei i, en qualsevol cas, vull agrair l’esperit obert i col·laborador que he trobat en tots els grups parlamentaris en relació al conjunt de les iniciatives encaminades a enfortir la cooperació internacional, la transparència i l’homologació en matèria fiscal. I dins d’aquesta predisposició de tots els grups i de la pròpia Sindicatura, agrair que s’hagi permès també complir amb els terminis que en el seu moment es van demanar i així poder garantir que aquesta Llei estarà en vigor abans de què tingui lloc el proper plenari del Global Fòrum que es celebrarà a Panamà on Andorra passarà un nou procés d’avaluació, en aquest cas, dins del procediment conegut com a “Fast-Track”, i ho farà amb els deures fets, i uns deures fets abans de què tingui lloc el proper Peer Review a l’any 2018 on s’avaluarà el conjunt de totes les mesures en matèria de cooperació i d’intercanvi fiscal que Andorra ha anat implementant els darrers anys.
Per tant, celebrar l’esperit amb què estem abordant aquesta homologació d’Andorra en aquesta matèria i celebrar també i desitjar que aquest esperit el puguem anar mantenint els propers anys on haurem, sense dubte, d’afrontar encara noves reformes, noves evolucions de la legislació que avui en dia ja tenim.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part dels grups parlamentaris. Pel Grup Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
La globalització ens obliga al compliment de les obligacions fiscals dels seus contribuents. La transparència i l’intercanvi d’informació fiscal promoguda per l’OCDE a través dels seus estàndards, ens assegura una implantació homogènia a tots els estats en la lluita contra l’evasió fiscal.
Des de la Llei 3/2009 s’han adoptat diversos acords i convenis internacionals que han provocat la reacció d’una nova llei per donar resposta als últims compromisos internacionals incorporant tots els canvis normatius actualitzant sobretot la demanda mitjançant sol·licitud prèvia i introduint l’intercanvi espontani d’informació fiscal, fets que compartim plenament i que per aquests motius donaré suport al Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
El Projecte de llei que avui es sotmet a votació desenvolupa determinats tractats internacionals ja signats o ratificats per Andorra i, molt especialment, el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’OCDE, que ja fou aprovat pel Consell General en data 28 de juliol del 2016.
De fet la llei projectada desenvolupa el Conveni citat i procura rescatar l’esperit garantista que tenia la Llei andorrana 3/2009, d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia.
El projecte de llei transcriu de forma molt fidel els convenis i documents de l’OCDE, amb la incorporació de les garanties pròpies del Dret administratiu i tributari andorrà.
En el seu dia no vaig presentar esmenes al Projecte de llei que fou presentat. Comparteixo plenament el seu contingut i per tant el meu vot serà favorable.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Mixt també, pel PS, Sr. Gerard Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sr. síndic.
El 28 de juliol de 2016 aquesta Cambra va aprovar la ratificació del Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel protocol 2010. Posteriorment, al desembre del 2016, la Cambra va adoptar la Llei relativa a l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal desplegant així una de les modalitats previstes en aquell Conveni.
Avui sotmetem a debat la Llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal. Aquesta Llei substitueix la vigent Llei 3/2009 d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia i té per objecte completar les disposicions d’aquella norma en l’aplicació dels convenis abans esmentats i també d’altres compromisos internacionals que permeten l’assistència mútua en matèria fiscal.
Així, el text que avui es debat regularà en el nostre país l’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia i també l’intercanvi espontani en matèria fiscal.
El Sr. ministre ja ens ha exposat àmpliament el contingut de la Llei, no m’hi debatré, destacaré com també ha destacat ell les dos novetats importants: primer, la regulació de les demandes grupals, també els procediments d’intercanvi espontanis d’informació.
L’adopció d’aquest text segueix de manera inequívoca el camí encetat pel Govern socialdemòcrata l’any 2009; camí cap a l’homologació i la transparència internacional que no pot aturar-se, i com ha destacat el ministre, s’ha d’adaptar constantment per tal de garantir a Andorra un lloc i la participació en l’economia global.
Per tant, i com no pot ser d’altra manera, compartint el fons del text que sotmetem a debat, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l’aprovació d’aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Liberal. Sr. Josep Pintat teniu la paraula.
El Sr. Josep Pintat:
Gràcies Sr. síndic.
Molt Il·lustres Senyores i Senyors consellers, avui es sotmet a vot d’aquesta Cambra el Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal.
L’1 de desembre del 2016 va entrar en vigor el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’OCDE. Aquest, a més de preveure l’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia, preveu una nova modalitat d’intercanvi d’informació, intercanvi espontani, en virtut del qual un Estat sense sol·licitud prèvia comunica a un altre Estat informació de la qual té coneixement en determinats supòsits que poden ser d’interès per aquest altre Estat.
A més, l’1 de gener del 2017 va entrar en vigor l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre els comptes financers, el qual incorpora canvis significatius en el marc de l’intercanvi d’informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia amb membres de la Unió Europea.
Per altra banda, Andorra disposa d’un conjunt de CDI’s on en virtut de la clàusula d’assistència administrativa, contemplat en els mateixos, també són un medi per sol·licitar informació.
Per tant, la llei que avui es sotmet a aprovació és un instrument que incorpora els canvis normatius que cal implementar, actualitza l’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i introdueix l’intercanvi d’informació espontània en matèria fiscal tant en els estats aquí a Andorra que hagi subscrit un acord o conveni bilateral que contingui una clàusula d’intercanvi d’informació com aquells estats que formen part del conveni multilateral o l’acord amb la Unió Europea.
En definitiva, aquesta Llei és un element més per, primer: fomentar la cooperació internacional per aconseguir un millor funcionament de les lleis tributàries i evitar d’aquesta manera l’evasió i el frau fiscal; segon: permetre que la cooperació internacional tingui un paper clau a l’hora de facilitar una avaluació correcta de les obligacions fiscals i d’ajudar al contribuent a fer respectar els seus drets.
Tercer: respectar les legislacions nacionals i preservar els drets dels contribuents garantint un tractament confidencial de les informacions intercambiades.
Quart: situar tots els centres financers del món en igualtat de condicions.
Per Andorra això vol dir que el risc de ser sotmesa a la pressió internacional disminueix i augmenta la seguretat jurídica del país.
En definitiva, es tracta d’un pas més per obrir Andorra al món, ser competitiu en les places financeres del nostre entorn, i continuar superant les avaluacions de l’OCDE i, en concret, la quina es durà a terme durant el 2017.
Tot consolidant així els reptes descrits anteriorment i que el grup parlamentari comparteix plenament.
En aquest punt vull agrair la voluntat i predisposició del M. I. Sr. Ministre de Finances, Sr. Cinca, pel fet de comparèixer al Grup Parlamentari Liberal i comentar-ne les principals implicacions que la Llei suposa abans de l’entrada a tràmit de la mateixa i, alhora, esvair-nos que es va suscitar posteriorment un cop vam rebre el text.
Com és si hem de seguir estàndards de l’OCDE i més per superar les seves avaluacions, aquesta Llei sembla que té una dubtosa compatibilitat amb els mateixos.
Per exemple, per citar-ne un en el seu article 7, procediments de tramitació de la sol·licitud d’intercanvi, la Llei condiciona l’intercanvi d’informació al resultat del recurs que interposi la persona en qüestió, i aquest fet pot generar dilatacions indegudes. Som coneixedors que això no encaixa massa en els estàndards de l’OCDE.
En aquest punt el Govern opta pel dret al recurs per la persona que ha reconegut en el cos del nostre ordenament jurídic. Posicionament que compartim plenament amb el Govern i recolzem.
Per dir-ho d’una altra manera: estàndards de l’OCDE totalment d’acord; Interpretacions extremes, no; i respecte al cos jurídic nacional andorrà, totalment d’acord.
Sense aquestes pertinents explicacions això ens hauria dut a confusió, a esmenar el text i generar un debat inútil al seu entorn, quan en definitiva es tracta de passar un missatge clar amb visió d’Estat.
Per tot l’exposat, el Grup Parlamentari Liberal votarà a favor de la mateixa.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn del Grup Demòcrata, té la paraula el conseller, Sr. Toni Missé.
El Sr. Antoni Missé:
Gràcies Sr. síndic.
Aquest Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal, suposa un pas endavant molt important en el procés d’homologació internacional emprés des de fa anys pel Principat d’Andorra.
Amb la votació i aprovació d’aquest Projecte de llei es pot considerar acomplerts els estàndards internacionals establerts per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, amb l’intercanvi d’informació en matèria fiscal.
Amb la signatura del Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, es preveu l’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia entre els estats signataris, i amplia de manera significativa, a partir del moment que entri en vigor, el nombre d’estats amb què Andorra intercanvia informació.
A més, el Conveni preveu una nova modalitat d’intercanvi d’informació, l’intercanvi espontani d’informació, en virtut del qual un Estat, sense sol·licitud prèvia, comunica a un altre Estat informació de la qual té coneixement, en determinats supòsits que poden ser d’interès per aquest altre Estat.
Un cop en vigor a les jurisdiccions signatàries, existeixen obligacions d’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia i d’intercanvi espontani amb totes aquestes jurisdiccions.
L’Acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers per millorar el compliment fiscal incorpora canvis significatius en el marc de l’intercanvi d’informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia amb els estats membres de la Unió Europea. L’Acord de la Unió Europea ha entrat en vigor l’1 de gener del 2017.
Atesa la rellevància de tots aquests fets, acords i convenis internacionals, i tenint en compte l’experiència d’Andorra en l’aplicació de la Llei 3/2009, s’ha considerat oportú redactar una nova llei que incorpori de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme, posi al dia la normativa en relació amb l’intercanvi d’informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia, i introdueixi per primera vegada l’intercanvi espontani d’informació.
D’aquesta manera Andorra dóna compliment als compromisos internacionals contrets en aquest àmbit. Aquests compromisos, contribueixen de manera significativa a la lluita contra l’evasió fiscal, i a l’assoliment d’una major transparència i cooperació internacional, i situa al Principat d’Andorra en disposició d’afrontar amb èxit les avaluacions que desenvolupa el Fòrum Global, sobre la transparència i l’intercanvi d’informació amb fins fiscals.
Senyores i senyors consellers, estem davant d’un procés legislatiu iniciat amb la ratificació del Conveni multilateral del Consell d’Europa i de l’OCDE relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal (conegut com el conveni multilateral OCDE), ratificació feta per unanimitat de tots els grups de la Cambra el passat 28 de juliol, fet del qual ens hem de felicitar.
Un procés que va continuar amb la ratificació del protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos, ratificació feta de nou per unanimitat de tots els grups de la Cambra el passat 20 d’octubre, fet del qual ens felicitem de nou.
Un procés que va tenir un dels seus punts culminants amb l’aprovació de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, llei que suposa mostrar de forma unívoca la voluntat del nostre país de ser un país, transparent, homologat i cooperador. Llei que novament va ser aprovada per unanimitat i de la qual ens tornem a felicitar.
Esperem que com en aquests darrers, avui també ens puguem felicitar tots de l’aprovació d’aquesta Llei per unanimitat, pel que han expressat la resta de grups en aquesta Cambra. Deixi’m que agraeixi públicament la posició de tots els grups.
Per tots aquests motius, el nostre grup parlamentari, com no pot ser d’una altra forma, votarà favorablement a aquest Projecte de llei.
Gracies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Només molt breument per reiterar el meu agraïment, en aquest cas ja el vot favorable expressat per tots els consellers o tots els grups parlamentaris. Penso que avui Andorra novament envia un missatge molt important, un missatge molt potent a la comunitat internacional, no únicament en relació al seu compromís inequívoc sobre la cooperació o la transparència en matèria fiscal, sinó també un missatge que aquest compromís no té marxa enrere, que aquest és un compromís que es mantindrà en les properes legislatures perquè totes les forces representades en aquest Consell General així ho volen i així ho manifesten.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si ja no hi ha més intervencions i tampoc objeccions, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Abans de passar al següent punt de l’ordre del dia, suspenem la sessió durant 20 minuts.
(Se suspèn la sessió.
(Són les 17.31h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 18.02h)
El Sr. síndic general:
Es reprèn la sessió.
Passem al cinquè punt de l’ordre del dia.
5- Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2016.
L’informe fou publicat en el Butlletí número 17/2017, del 13 de març. La Comissió Legislativa d’Interior ha analitzat l’informe del Raonador del Ciutadà, i per exposar-ne el contingut intervé el Sr. Marc Ballestà Alias, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 22 de març, la Comissió Legislativa d'Interior em va nomenar ponent de l’Informe anual del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2016 i avui presento, en nom de la Comissió, el respectiu informe.
Un informe que deriva, d’una banda, de la memòria que la Institució del Raonador del Ciutadà ha tramès al Consell General, i que ha estat publicada en l’annex del Butlletí del Consell General número 17/2017, del 13 de març; i de l’altra, de la compareixença que el Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez, Raonador del Ciutadà, va realitzar davant de la Comissió Legislativa d’Interior el passat dia 8 de maig.
Dita memòria, -presentada en compareixença pública-, recull les activitats dutes a terme per aquesta Institució en el decurs de l’any 2016, de conformitat amb les atribucions que li atorga la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, com a delegat del Consell General en la defensa, compliment i aplicació dels drets i llibertats recollits en la Constitució.
Una institució al capdavant de la qual s’hi troba el Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez des de fa 6 anys i que per tant aquest any acaba el seu mandat. Aprofito aquesta intervenció per fer extensiva la felicitació de tots els membres de la Comissió tant a ell com a tot el seu equip, tot reconeixent la tasca desenvolupada durant tot el transcurs del seu mandat i que ha permès un major coneixement de la institució a tots els nivells i una valoració molt positiva d’aquesta tant per part de la ciutadania que ha requerit dels seus serveis com de totes les institucions que hi han col·laborat.
Com citava a l’inici d’aquesta intervenció, avui s’exposen davant del Ple del Consell General les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de l’Informe Anual presentat pel Raonador del Ciutadà, i que són les següents:
La Institució del Raonador del Ciutadà va obrir durant l’any 2016 un total de 351 expedients, 42 més que l’any anterior, cosa que suposa un increment del 17% respecte a l’any 2015.
Per sectors, en destaquen els 110 expedients oberts en l’àmbit de les “Accions Privades”, els 102 expedients oberts en el “Sector Social” i els 87 expedients oberts en el sector de “l’Administració General”.
Com acostuma a dir el Raonador del Ciutadà, el mandat que la Llei atribueix al Raonador del Ciutadà és el de vetllar perquè l’actuació de l’Administració Pública s’adeqüi als principis fonamentals de defensa i de protecció dels drets i les llibertats establerts en la Constitució, i perquè aquesta actuació respecti els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució i a la resta de l’Ordenament Jurídic.
Durant la compareixença, el Sr. Rodríguez va posar de manifest la necessitat d’elaborar un contracte marc d’arrendament i una revisió dels paràmetres d’adjudicació d’ajudes d’habitatge tenint en compte la carestia de vida actual. Alhora, també va posar de manifest novament les queixes en quant a l’atenció à l’usuari per part de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social i la constatació de dilacions en la tramitació dels expedients judicials.
El Raonador va posar de manifest que s’ha constatat una lleugera davallada de queixes respecte a l’any anterior en el “Sector de la Justícia”, fruit dels canvis que s’hi estan introduint, així com l’augment de queixes en el sector de “l’Administració Pública”, possiblement degut a la posta en funcionament del Departament de Tributs i Fronteres.
El Sr. Rodríguez va voler ressaltar els 18 anys d’existència de la figura del Raonador del Ciutadà com a institució de referència per a moltes persones, cosa que es posa de manifest amb les 1.208 entrevistes mantingudes durant l’any 2016 i les quals van prosperar en l’obertura de 351 expedients, 112 dels quals es van tractar com a expedients formals escrits, 233 com a expedients informatius i 6 van ser tramitats d’ofici per la institució.
En el seu exposat davant la Comissió Legislativa d’Interior, el Raonador del Ciutadà va repassar el conjunt d’expedients registrats per sectors, -ordenats de més a menys casos registrats-, i en aquest sentit em remeto a l’informe que ha estat publicat en el Butlletí del Consell General i tramès a tots els membres de la Cambra.
Em permeto destacar, tant sols, que el sector relacionat amb l’àmbit “d’Accions Privades”, és el que va generar més expedients durant l’any 2016, un 31% del total. Es tracta d’un sector, però, que avarca temes com ara temes d’habitatge i conflictes de comunitat.
En relació amb el “Sector Social”, que inclou temes relacionats amb reclamacions de pensions de vellesa, d’invalidesa i de viduïtat, infants i diversos aspectes socials, el Raonador va destacar el repunt que havia patit respecte l’any anterior, augmentant els expedients en un 23%.
D’altra banda, i pel que fa a les queixes en el sector de “l’Administració en General”, aquestes han manifestat un augment del 16%.
Es pot comprovar doncs, que aquests tres àmbits: “Accions privades”, “Sector Social” i “Administració General”, acumulen el 85% de les queixes que rep la institució.
Abans de finalitzar la seva exposició, el Raonador del Ciutadà va voler deixar constància dels treballs efectuats en el marc de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà on es recull l’atribució de noves competències per la lluita contra el racisme i la discriminació, fruit de les recomanacions sorgides arran de l’avaluació duta a terme per l’ECRI i l’adopció del conveni sobre els discapacitats.
Finalment, el Raonador va respondre a preguntes de diversos consellers generals, deixant constància que el nombre d’expedients resolts a favor de les administracions, el 88% del total, és més elevat que el comptabilitzat per les institucions anàlogues dels nostres països veïns.
En termes generals, doncs, el Raonador del Ciutadà va concloure que es mostrava satisfet per la col·laboració obtinguda per part de totes les institucions, administracions i autoritats en el desenvolupament de la seva tasca, ja que havien respost a les seves demandes de forma diligent.
Per acabar, en nom dels membres de la Comissió Legislativa d’Interior, reitero un cop més al Sr. Rodríguez el nostre agraïment per la feina realitzada durant aquests sis anys al capdavant de la Institució del Raonador del Ciutadà.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn dels grups parlamentaris.
Pel Grup Mixt, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
Primer de tot vull agrair sincerament al Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez tot el treball realitzat i fer extensiva aquesta felicitació a tot el seu equip, com també reconèixer la tasca de promoció de la institució que està realitzant.
Com cada any el Raonador del Ciutadà presenta al Consell General l’informe sobre l’activitat desenvolupada per part de la seva institució, el qual comparteixo i que es tradueix en la seva publicació i en la compareixença pública per fer l’explicació.
Cal destacar algunes de les seves conclusions. Com explica la introducció, la seva activitat es centra en ajudar a resoldre els problemes que presenten els ciutadans d’Andorra amb l’Administració pública o parapúbliques, i en els quals s’hagi pogut vulnerar els seus drets o llibertats fonamentals.
Cal destacar l’impacte de la institució en el si de la nostra societat que es pot traduir amb l’augment d’expedients realitzats durant el 2016, que ha estat de 351, un 16,22% més que l’any anterior, 112 dels quals es van tractar com a expedients formals escrits, 6 van ser tramitats d’ofici per la institució i 233 com a expedients informatius. És a dir que els ciutadans sol·licitaven informació sobre com efectuar les gestions.
Però preocupa que de forma recurrent apareguin any darrera any els mateixos problemes.
El primer sector en nombre d’expedients, 110 corresponen a les accions privades, les quals es van incrementar l’any passat un 30,9%. Fins a 42 fan referència a temes lligats a l’àmbit de l’habitatge i es constata problemes relacionats amb les dificultats per trobar pis, el seu preu o problemes amb les comunitats i amb els contractes.
El segon sector que va generar més expedients fins a102 amb un creixement del 22,8% respecte al 2015 és el social i destaca la CASS, les pensions, infants i joves i tràmits socials.
I el Raonador conclou que els problemes segueixen sent els mateixos que en els anys anteriors com he dit abans, i entre els quals trobem: rebre l’alta mèdica quan el malalt encara segueix tractament o pateix certes invalideses, rebre un tracte mancat de consideració i poc professional de determinat personal de les parapúbliques i el fet de no estar d’acord amb la invalidesa aplicada són els aspectes que generen més queixes.
La conclusió que podem extreure de tot això és que als problemes recurrents no s’hi acaba de trobar les solucions efectives.
El sector de la justícia és el que va suportar una davallada en quant a l’any anterior, d’un 14,7%. En aquest cas es van obrir 34 expedients i la queixa més nombrosa continua sent la tardança en la resolució de les sentències.
Entenc que cal treballar per analitzar aquestes queixes i poder donar les solucions adequades, algunes d’elles ja proposades pel mateix Raonador com són: posar al mercat la quantitat enorme existent de pisos tancats, elaborar un contracte marc d’arrendament i que es revisin els paràmetres d’adjudicació de les ajudes d’habitatge, així com que es tinguin en compte el cost de la vida en factors com són els lloguers alts, sous baixos, energia cara i pensions mínimes.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Si comencés dient que un any més ens trobem davant de l’informe del Raonador, i la tasca que ha vingut fent el Sr. Josep Rodríguez, podria semblar un fet recurrent.
No es tracta d’un any més sinó que es tracta d’una tasca llarga que respon a un compromís que en el seu dia va assumir el Sr. Rodríguez, i aquí abans de tot, vull felicitar pel treball fet durant aquest període.
És una tasca feta amb dedicació, integritat i vocació de millora dels procediments, tenint en compte les evidenciades limitacions del marc que regula la seva funció.
Podem afirmar que un any més, malauradament alguns disfuncionaments detectats en algunes de les administracions públiques en matèria d’atenció a les persones i els aspectes relacionats als recursos econòmics i sanitaris dels menys afavorits acaben sent repetitius i fins i tot en alguns casos augmenten.
No entraré a considerar les mancances detectades i les recomanacions que són prou eloqüents però sí que crec que des d’aquesta Cambra és hora que ens plantegem plegats que cal fer un pas mes i no limitar-nos a compartir el que diu el Raonador, sinó que cal que definim les modificacions legislatives i reglamentàries perquè les recomanacions i les reclamacions que aixequen els propers informes s’acabin plasmant en una millora efectiva dels problemes dels ciutadans.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, pel PS, Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, des dels consellers del PS valorem positivament la tramitació de l’informe del Raonador i compartim les reflexions que el conjunt de la majoria ha fet, el Sr. Ballestà, de resum d’aquest informe.
També volem fer igual que s’ha fet per part del ponent, igual que s’ha fet per part dels altres partits polítics i les persones que han intervingut, doncs, reconèixer la tasca del Raonador. Pensem que el Sr. Rodríguez, el qual finalitzarà els propers dies la seva tasca, ha estat un bon Raonador del Ciutadà, ha estat una persona que ha fet una tasca que ha fet créixer la institució de manera important, ara bé, dit això no volem deixar aquesta oportunitat per recollir o reflectir la nostra preocupació en relació a alguns dels aspectes que es desprenen d’aquest informe. Evidentment, el creixement de les preocupacions en matèria social de la qual pensem que el ministre Espot hauria de fer una bona lectura d’aquest informe perquè tant les dades que en ell es recullen com les explicacions que el Raonador va donar amb motiu de la seva compareixença disten molt de l’Andorra que vostè ens va presentar amb motiu del Debat de polítiques socials.
Efectivament el Raonador recull una preocupació per l’evolució negativa que està tenint la situació de persones grans, de persones beneficiàries d’ajudes socials -particularment entre altres les d’habitatge, sobre les quals ja sap que he fet algunes demandes d’informació-, o bé, els perceptors d’una pensió d’invalidesa. Aquestes són en bona part el resultat de les modificacions que el Govern de DA va engegar al llarg de la passada legislatura i que es posen en evidència amb motiu d’aquest informe afectant a l’any 2016.
Per tant, com deia, tot el Govern però particularment la persona que és responsable dels afers socials penso que convé donar-li una bona llegida a aquest informe i treure les conclusions escaients.
Finalment només volia animar al conjunt dels ciutadans a fer ús d’aquesta institució, fer un ús evidentment en positiu i un ús més intensiu perquè és evident que la seva tasca és d’ajuda o hauria de ser-ho tant per governants com per parlamentaris.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la consellera, Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sr. síndic.
No tornarem a repetir el que ja han comentat els companys en relació a l’informe del Raonador. Crec que l’exposició era clara i era un bon resum que ha efectuat el conseller Ballestà; únicament recalcar algunes qüestions, per exemple el fet de l’increment d’expedients que hi han hagut relacionats amb les queixes per qüestions socials sovint per malentesos també entre l’administrat i l’Administració la qual cosa pensem que s’hauria de fer un esforç bàsicament seguint algunes de les recomanacions que el mateix informe ja fa, simplificar alguns dels tràmits i tenir un tracte una miqueta més atent vers als usuaris
-això és una qüestió que s’ha tornat a repetir sobretot en la qüestió del tracte per part d’alguns membres de l’Administració, concretament de la CASS, que pensem que s’han de solucionar-, i també tenir en compte que hi ha unes recomanacions molt directes en les qüestions d’elaborar paràmetres que s’ajustin més a les realitats de les persones en algunes qüestions com els ajuts a l’habitatge, les pensions o alguna altre expedient que també hi ha dins del recull del Raonador.
Vull aprofitar com ja vam fer el dia de la presentació del seu informe, agrair al Sr. Josep Rodríguez la seva dedicació, en especial la seva tasca d’escoltar i la seva empatia vers la ciutadania ja que també l’informe reflecteix que hi ha una quantitat de qüestions que s’han adreçat al Raonador del Ciutadà i que no eren competència seva però que, encara i així, el Raonador ha escoltat a les persones i els ha adreçat cap allà on calia.
Per tant, doncs agrair molt la tasca que ha fet el Raonador fins ara i també a tota l’entitat en si, i esperem que puguem utilitzar totes aquestes recomanacions per millorar el nostre tracte amb el ciutadà i per tenir, com ha mostrat el mateix Raonador, una miqueta més d’empatia vers els administrats.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Demòcrata, té la paraula el conseller, Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, com ja he fet en la meva intervenció al llegir l’informe, em torno a reiterar en felicitar al Raonador del Ciutadà per la tasca desenvolupada bàsicament per dos aspectes que jo trobo molt rellevants que és la confiança generada envers la ciutadania que ha requerit els seus serveis i també pel grau de coneixement envers la població i les institucions que ha generat.
Jo crec que pel que hem pogut constatar i també m’hi referiré després, en el creixement del nombre de casos atents bàsicament també es déu a aquest coneixement que cada cop més té la ciutadania d’aquesta institució i que s’hi pot dirigir.
En el contingut no m’hi esplaiaré, només referir-me que en alguns dels temes que han sortit, en el tema de les ajudes a l’habitatge, només també m’agradaria puntualitzar que des del Govern d’Andorra s’han fet mesures en aquest sentit i esperem que aquestes siguin suficients per donar resposta a les dificultats que s’han trobat i esperem que no tornin a sortir aquests problemes en el futur.
Han sortit problemes recurrents de tracte sobretot cap als ciutadans per part d’algunes institucions; en aquest sentit, encoratgem a Govern i a les institucions implicades a què treballin o continuïn treballant per donar resposta a aquestes problemàtiques. I a un dels altres aspectes que també s’hi han referit que és al creixement d’aquests expedients relacionats amb les preocupacions d’àmbit social, nosaltres estem d’acord que són temes importants als quals s’hi ha de dedicar, s’ha de poder donar resposta a tots, l’únic que també trobo força agosarat per part del Sr. Pere López de fer una translació directa de l’augment d’aquests casos amb les modificacions legislatives de l’any 2014... Jo crec que cada cas respon a una realitat en concret d’una persona, s’ha d’estudiar i s’ha de mirar des de quin punt de vista les institucions són capaces de donar resposta a aquesta gent, però en cap cas poder fer una vinculació directa i menys quan no es té la informació detallada de quins són aquests casos.
Recordo que vaig fer la pregunta al Sr. Raonador del Ciutadà, demanant-li què creia ell a què era degut aquest increment i va apuntar dos aspectes: un era els efectes que aquesta greu crisi econòmica, de la qual estem sortint ha tingut envers la ciutadania; i segon també, el que li comentava a l’inici, el coneixement cada cop més de la institució i les seves funcions i el que pot aportar a la ciutadania, cosa que fa que la gent s’hi apropi més i per tant també es generin més casos.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Seré molt breu però crec que hi ha un parell o tres de punts que val la pena comentar de l’informe que ha publicat el Raonador del Ciutadà.
En primer lloc, crec que cal prendre bona nota i en aquest sentit doncs congratular-nos del descens important de les queixes que concerneixen l’Administració de Justícia i crec humilment que aquest descens obeeix, o en tot cas en part obeeix, a la tasca que hem fet durant aquests darrers anys a nivell tant processal com material per agilitzar la feina de la Justícia.
Pel que fa a l’àmbit dels afers socials em centraré potser més en el que concerneix el ministeri que encapçalo, i no tant la CASS, que ja disposa d’òrgans sobirans per adoptar les mesures necessàries doncs per revertir les possibles problemàtiques que hagi assenyalat el Raonador del Ciutadà, i en aquest sentit també crec que és important contextualitzar allò que ha dit el Raonador del Ciutadà i no donar-ne una visió sovint esbiaixada i interessada. No només perquè m’he llegit l’informe, Sr. López, amb molta atenció sinó perquè a més a més, més enllà d’aquest informe estic en contacte permanent amb el Raonador del Ciutadà com bé demostra doncs, que ell s’hagi fet ressò en aquest informe, de la bona predisposició que ressona aquest informe de la bona predisposició que tenim els responsables polítics a l’hora d’implementar les seves recomanacions.
En aquest sentit, doncs, el raonador del ciutadà fa, bàsicament, pel que fa al ministeri que em concerneix tres recomanacions o tres grans recomanacions que són d’una banda, i s’hi ha referit la consellera Bonet, doncs, la introducció de canvis en els paràmetres per aconseguir els ajuts a l’habitatge.
En aquest sentit, aquesta recomanació està plenament implementada tenint en compte, doncs, que el 25 de gener passat vam modificar el reglament de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, en el qual no només vam mantenir el llindar d’accés per accedir als ajuts a l’habitatge sinó que, a més a més, vam introduir tota una sèries de millores que van en el sentit del que sol·licita el raonador del ciutadà. D’una banda, doncs, poder compatibilitzar els ajuts econòmics ocasionals amb els ajuts de l’habitatge. La qual cosa no era possible fins llavors.
També poder compatibilitzar la possessió d’un bé immoble, la propietat d’un bé immoble a Andorra o a l’estranger amb l’obtenció d’un ajut a l’habitatge sempre que el valor d’aquest bé immoble no superés 10 LECS personal al còmput anyal.
I finalment, doncs, recollir també o ampliar el col·lectiu de persones o de col·lectius prioritaris a l’hora de tenir accés als ajuts a l’habitatge en el cas de les dones que estiguessin en una situació econòmica desavantatjosa, la qual cosa va ser un compromís que vaig assumir en ocasió del debat de polítiques socials de la passada tardor.
Per tant, doncs, aquesta recomanació del raonador del ciutadà està plenament implementada malgrat alguns no ho reconeguin.
Després també parla, i en aquest sentit no vull defugir-ho, perquè ho diu d’una forma molt clara, d’un tracte per part dels educadors socials o dels treballadors socials, especialment d’atenció primària, d’un tracte potser no sovint prou deferent amb els administrats. En aquest sentit no és una problemàtica nova, i de fet n’hem pres nota des de fa temps i és per aquest motiu que l’any passat vam adjudicar, vam licitar i adjudicar un pla director per part d’una empresa de recursos humans per intentar millorar aquest tracte amb els administrats, tot i que crec que val la pena, amb independència d’això i que puntualment, evidentment, doncs, hi pugui haver un tracte que no és prou deferent, crec que també val la pena trencar una llança a favor dels treballadors socials i dels educadors socials que treballen en els serveis d’atenció primària perquè, dit d’una forma planera, estan una mica a la trinxera i, per tant, doncs, a vegades és certament comprensible que en ocasions, potser, puguin no tenir un tracte prou deferent.
Dit això, i no vull defugir la problemàtica, i és per aquest motiu, doncs, que hem engegat aquest pla director, que estem en la fase final d’implementació d’aquest pla director, que jo i la secretària d’Estat d’Afers Socials mantenim reunions tot sovint amb tots i cadascun dels treballadors i dels educadors socials de l’Àrea d’atenció a les persones i a les famílies que s’ocupen, doncs, per tant, de l’atenció primària, per intentar millorar aquest tracte i per intentar, doncs, que malgrat que a vegades no es poden oferir determinats ajuts o prestacions, perquè les persones no en són mereixedores d’acord amb la normativa vigent, doncs, això no excusa que aquest tracte sempre hagi de ser deferent i absolutament exemplar.
I l’última recomanació que feia el raonador del ciutadà pel que fa al ministeri que em concerneix, era la necessitat d’incorporar un psicòleg al CAI. I en aquest sentit, doncs, també anuncio que el procés de selecció d’aquesta nova plaça que hem creat aquest any ja s’ha iniciat. I per tant, doncs, aquesta tercera recomanació també quedaria perfectament acomplerta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció per part dels grups...
Sr. Pere López, teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
També molt breument, però per fer dues referències a algunes de les coses que s’han dit.
En primer lloc el Sr. Ballestà considerava una mica agosarat treure les conclusions que de l’informe del raonador se’n pugui desprendre l’efecte de les modificacions legislatives fetes per DA en la passada legislatura.
Bé, dos dels elements que presenten més casos, els casos sí que vénen detallats individualment al llarg de l’informe del raonador. Afecten d’una banda a les pensions d’invalidesa baixes, i l’altra és les pensions de jubilació baixes un cop s’ha fet una llarga vida de treball al nostre país.
Aquests són dos dels elements estrella que vostès van modificar -evidentment, dic això d’estrella amb ironia- en la passada legislatura. La modificació de l’import de les pensions de jubilació, que en alguns casos deixa unes pensions tremendament ridícules i l’eliminació de les pensions mínimes de jubilació.
Per tant, no considero agosarat treure la conclusió que de les seves modificacions se’n desprenen els casos més voluminosos afectant a l’apartat de polítiques socials.
Quant en aquest sentit, fent referència tant a vostè com el que deia el Sr. ministre respecte aquesta explicació que la institució es coneix més bé i que això fa augmentar el número de queixes. Miri, nosaltres aquesta explicació, primer la considerem molt pobre, i després la considerem que comença a ser molt repetitiva. Fa uns mesos es va presentar l’increment de casos de violència de gènere al nostre país, i l’explicació era que els serveis de detecció eren millor ara que fa un temps i que, per tant, no és que les polítiques no siguin efectives sinó que es detecten més casos que els que hi havia.
Al cap d’uns mesos Càritas presentava un informe en el que hi ha més nens, infants en risc, i també novament són els eficients serveis de detecció dels serveis socials els que actuen de manera més eficaç i, per tant, no correspon a què les circumstàncies estiguin empitjorant, sinó que hi ha unes deteccions més eficaces.
Bé, si vostès volen autoacontentar-se amb aquestes explicacions, tenen tot el dret de fer-ho. Jo els vull recordar que fa sis anys que governen i que són els responsables de les diferents polítiques públiques que hi ha al nostre país i que, per tant, aquestes dades els hauria de fer reflexionar i no donar aquestes explicacions tan baixes i de perfil tan baix.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, només una precisió, perquè el desconeixement de la normativa vigent per part del Sr. López comença a ser cada dia més preocupant.
La Llei de la CASS de l’any 2014 només va modificar les pensions de jubilació superiors a 3.000 euros, Sr. López, i no crec que sigui el cas que assenyala el raonador del ciutadà.
Dit això, jo crec, doncs, que jo he fet la corresponent autocrítica en algunes de les recomanacions que ha fet el raonador del ciutadà. No crec que això és tenir una visió absolutament parcial i simplista de la realitat. Jo li he dit, doncs, que el tracte de determinats professionals de l’Àrea d’atenció a les persones i a les famílies que donen als administrats és millorable.
Per tant, doncs, crec que he donat... he fet la part d’autocrítica que era necessària, però al mateix temps també li he dit que estem posant els remeis necessaris per intentar pal·liar aquesta situació. A diferència del que fa vostè, perquè vostè mai, mai, és capaç de reconèixer alguna bondat d’aquest Govern en matèria de política social.
I per tant, doncs, el que jo crec que sempre està donant una visió parcial interessada i polititzada de les polítiques socials és vostè.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Jo he mirat de donar una visió real, en tot cas aquesta és una visió objectiva que ve d’un tercer, que no és ni la seva ni la meva, ni la nostra ni la del Govern, sinó que és la que és donada per una persona tercera que a vostè no li agrada. Ja ho sé, ja ho entenc, perquè entre altres coses li contradiu bastant l’Andorra de flors i violes que ens va presentar amb motiu del debat de polítiques socials.
Quant al tema del desconeixement legislatiu, al qual vostè s’empara habitualment per intentar, doncs, eludir el debat de fons, vostè ha de saber, i si no sí que em començaria a preocupar, que la modificació de la llei de la CASS va eliminar les pensions mínimes de jubilació, les pensions equivalents al salari mínim després de 40 anys treballats, o bé, el 50% del salari mínim després de 20 anys treballats incrementat amb un 2,5% per cada un dels anys treballats.
Aquesta va ser una de les seves grans modificacions i, per tant, no em digui que les pensions de jubilació no... aquestes pensions baixes les de les persones que han cotitzat poc degut a què havien tingut un salari baix, no és un dels elements essencials que es van modificar. No em vingui a dir ara que l’única modificació, perquè el seu desconeixement seria molt preocupant, i això es pot consultar als anals que hi ha aquesta modificació, va ser la de les pensions superiors als 3.000 euros. Les pensions mínimes van ser suprimides i el fet que una persona que porti 40 anys treballats tingui una pensió equivalent al salari mínim, una cosa que estava reconeguda a la Llei de la CASS de l’any 2008, va ser eliminada pel Govern de DA i vostè entenc que ho sap i que, per tant, ha dit fa poc una mentida i sinó ho hauria de saber.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
És que abans volia intervenir, però com que ha passat la paraula ràpid, el Sr. ministre se m’ha avançat, però com que ell respon també molt bé, no ha fet falta. Però ara, el que no puc acceptar és que vostè digui que vostè el que plasma aquí és la visió objectiva d’un tercer. Perquè si jo recordo, jo hi era a la presentació, el Sr. raonador del ciutadà quan se li va demanar, jo específicament per això, mai va dir que els casos dels expedients que ha atacat en l’àmbit social feien relació directa a l’aplicació de la llei, de la modificació de la Llei del 2014. Va explicar-ho en els termes que li he dit jo. Hi ha els efectes d’una crisi econòmica que malauradament hem patit i que malauradament sí que hem vist que no s’ha pogut donar resposta a tots els ciutadans, però per això també aquesta modificació legislativa aporta els complements no contributius que serveixen per donar resposta a les situacions que no queden cobertes per això.
I en el cas d’això que també em volia referir, i després amb el tema del coneixement que vostè no és que sigui... jo no he volgut fer com una justificació de l’única explicació de tot el resultat. És més com bé ha dit també el ministre, hem reconegut que hi ha aspectes que des de les administracions no s’estan fent bé, i que per tant, jo encoratjava a què el Govern com a les institucions implicades, que continuïn treballant per donar resposta a aquests problemes repetitius. Però sembla que vostè només se centra en poder fer la crítica fàcil a les accions tant del Govern com del Grup Parlamentari de DA.
I crec que també ha de tenir en consideració el que comentava, que hi ha gent que no arriba al llindar mínim de cohesió social quan ha de rebre la seva prestació social, es complementa a través de les ajudes no contributives que sí recupera i recull a la llei de modificació de la llei que es va fer.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció....
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Només per incidir en el que acaba de dir el conseller Ballestà. Vostè en la seva darrera intervenció no només ha demostrat que no coneix la Llei de la CASS del 2014 sinó que a més a més ha demostrat que no coneix la Llei de serveis socials i sociosanitaris perquè les mal anomenades pensions mínimes de jubilació que eren pensions no contributives no només no han estat eliminades sinó que es van traspassar a la Llei de serveis socials i sociosanitaris, que és la que regula a partir d’ara totes les pensions no contributives i a més a més se’n va augmentar l’import fins al LECS, que correspon al salari mínim i per tant, són bastant més importants que les que preveia la llei anterior de la CASS, anterior a l’any 2014.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Els hi demanaria si es poden centrar sobre l’informe del Raonador del Ciutadà.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sr. síndic.
Sí jo només breument i per donar raó al que deia el Sr. Ballestà. És cert que el Raonador del Ciutadà no va vincular aquests aspectes. La vinculació l’he fet jo, és evident, però quan s’està parlant que la problemàtica està amb les pensions baixes i la problemàtica està amb les pensions d’invalidesa, no cal ser molt intel·ligent per saber que aquestes problemàtiques es deriven d’aquestes modificacions. I justament les dos modificacions que es van efectuar són les que estan derivant en un increment més important del nombre de casos. Però és cert, no vull en cap cas posar en boca del raonador el que no ha dit. La vinculació entre que aquests casos responen a les modificacions legislatives fetes per DA, és una vinculació feta des del PS, que em sembla que està argumentada i explicada. No serà per casualitat que aquests són els dos elements que han patit més increment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha més intervencions, donem per acabat el debat sobre aquest cinquè punt.
Passem al sisè i darrer punt de l’ordre del dia.
6- Examen i votació del Projecte de llei del notariat.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Interior ha estat publicat en el Butlletí número 35/2017, del 10 de maig.
Intervé per exposar l’informe de la comissió, el M. I. Sr. Carles Jordana Madero, nomenat ponent per part de la comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sr. síndic.
En la reunió del dia 26 d’abril del 2017, la Comissió Legislativa d’Interior em va nomenar ponent del Projecte de llei del notariat. Em correspon doncs avui presentar una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa d’Interior, en el decurs de la reunió celebrada el dia 26 d’abril del 2017 ha analitzat el projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre un total de sis esmenes presentades pel Grup Parlamentari Mixt, SDP.
De les esmenes presentades, cinc esmenes no s’han aprovat i una esmena ha estat retirada per obrir el pas a establir una transacció que ha estat aprovada per unanimitat.
Del resultat de la votació de les esmenes, se’n desprèn l’informe de la comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre, Sr. Xavier Espot.
(El Sr. síndic general deixa la sala)
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sr. síndic.
Avui se sotmet a l’aprovació del Consell General el Projecte de llei del notariat. Un projecte de llei que pretén substituir la normativa vigent en aquesta matèria, i que consisteix en la Llei del notariat, del 28 de novembre de 1996, i el Reglament general del notariat, del 20 de febrer de 1998. Aquestes dues normes, promogudes fa vint anys aproximadament, han permès fer el trànsit del model notarial preconstitucional a un sistema notarial modern, garantista i relativament complet. No obstant això, moltes de les seves disposicions ja no s’adeqüen plenament a la realitat social i econòmica actual, substancialment diferent de la dels anys 90 del segle passat. Al mateix temps, no es pot obviar que la regulació que s’hi conté està pensada en alguns casos per resoldre la transició entre els dos sistemes notarials que he esmentat, i no tant per definir i sistematitzar el règim jurídic del notariat amb una vocació de continuïtat en el temps.
Per aquestes raons era del tot necessari promoure una nova Llei del notariat, que, d’altra banda, culmina la regulació completa i actualitzada de totes i cadascuna de les professions jurídiques del nostre país, atès que fa dos anys i escaig també es van aprovar la Llei del saig i les lleis que regulen l’exercici de les professions d’advocat i de procurador.
El projecte de llei que ens ocupa regula en primer lloc les disposicions generals relatives al notariat i a la professió del notari. En concret, se’n detallen les funcions i l’àmbit territorial d’actuació, i es regula el concepte d’obligatorietat del servei, les causes d’abstenció i la remuneració. També s’estableixen els requisits que cal complir per exercir la professió i el règim d’incompatibilitats, i es detalla el procediment de selecció, tot incidint particularment en les obligacions de formació inicial i continuada.
Per un altre costat, pel que fa a l’exercici de la professió de notari, es regula el règim jurídic dels protocols notarials, especialment en cas de cessament dels notaris i de supressió de les notaries. I es reforça el control de l’activitat notarial per part del ministeri competent en matèria de justícia, que es materialitza en les inspeccions corresponents i en la possibilitat de promoure un procediment disciplinari.
També es preveu un capítol sencer relatiu al règim de responsabilitat dels notaris, en què es regula entre d’altres qüestions el procediment disciplinari, les infraccions que poden cometre els notaris i les sancions corresponents.
A continuació, el Projecte de llei regula la Cambra de Notaris, l’Arxiu General de Protocols i el Registre de Disposicions de Darrera Voluntat.
Finalment, el darrer títol del Projecte de llei incideix en la regulació dels instruments públics, i de forma més concreta en les escriptures públiques i les actes notarials. A més, s’estableixen les normes específiques relatives als originals o matrius dels instruments públics, i a les còpies, els certificats i els testimonis. I també es regulen les notes marginals.
El Projecte de llei clou amb una sèrie de disposicions transitòries, derogatòria i finals, en relació amb les quals cal destacar les disposicions relatives a les noves normes deontològiques dels notaris, als nous barems relatius als honoraris remuneradors, i a les noves normes internes de funcionament i d’autofinançament de la Cambra de Notaris, que caldrà aprovar en compliment del nou text legal. I en què també es preveu l’obligació dels notaris de lliurar a l’Arxiu General de Protocols els protocols indexats i digitalitzats degudament, pel que fa als instruments públics que autoritzin a partir de l’any natural següent a l’entrada en vigor del Projecte de llei.
Per tot l’esmentat, i atès que el Projecte de llei que ens ocupa ha estat treballat i compta amb el parer favorable dels quatre notaris actualment exercint al nostre país, als quals vull aprofitar per agrair la professionalitat i la vocació de servei públic de la qual sempre han fet prova, tinc a bé sol·licitar el vot favorable dels consellers d’aquesta Cambra al Projecte de llei del notariat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn dels grups parlamentaris.
Començarem pel Grup Mixt. Té la paraula la Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Primer de tot, destacar la importància de la institució notarial, tant mateix i tal i com queda reflectit en l’exposició de motius, la llei de 28 de novembre de 1996 si bé ha permès de transitar ordenadament i amb les garanties oportunes cap a un nou model notarial i de consolidar-lo després de gairebé vint anys de vigència, s’ha constatat que calia adoptar una nova norma legal inspirada en els principis orientadors de la llei vigent, però que alhora la completés i la modernitzés d’acord amb les necessitats i els reptes actuals. No entraré a detallar el contingut de la llei que ja ho ha fet el ministre molt clarament però un cop revisat l’informe de la comissió entenc que el text adoptat dóna la resposta adequada i consensuada a la institució notarial que permeti el seu desenvolupament de la seva activitat de forma adequada i duradora. Per aquest motiu, votaré a favor del Projecte de llei.
Gràcies Sra. subsíndic.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Per SDP, Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Tot i que la majoria no va voler acceptar el conjunt de les esmenes que havíem proposat a aquest projecte, hi donaré el meu vot favorable.
Es tracta de reforçar el paper social i jurídic del notariat i el text, globalment no perjudica aquest objectiu.
Únicament voldria deixar constància, tot i que vam optar per no presentar-hi cap esmena, de la peculiaritat que apareix en la previsió de l’apartat 1.d) de l’article 4, en relació a l’abstenció, que no serà d’aplicació, quan l’atorgant sigui una societat mercantil en la qual el notari tingui relació de parentiu en línia col·lateral fins el quart grau inclòs amb una persona que no tingui una participació superior al 20% del capital social, o no tingui la condició d’administrador, o no participi en l’òrgan d’administració i en disposi de més del 20% de vots. Una disposició especial que, insisteixo, no he esmenat però que podria aportar el nom d’un notari i d’una entitat bancària, legislació molt específica -val a dir-ho.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Pel PS, Sr. Gerard Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sra. subsíndica.
Com s’ha dit, el 28 de novembre de 1996 aquesta Cambra va aprovar la Llei vigent del notariat. Aquella norma tenia per objecte la regulació de la professió del notariat, una professió investida amb caràcter de funció pública, amb un llarg arrelament i tradició al Principat. Professió que aleshores calia regular en acord als nous temps i principis post constitucionals.
El nou text avui objecte de debat constitueix una nova modernització de la regulació i funcionament del notariat a Andorra, amb l’objecte de millorar i cobrir les disfuncions i mancances detectades durant els vint anys d’aplicació de la llei vigent i alhora completar-la d’acord amb les necessitats i els reptes actuals de la nostra societat.
Creiem que el projecte de llei, quin contingut ens ha destacat àmpliament el ministre, comporta una important millora i una actualització necessària de la normativa de regulació del notariat, i que contribuirà a reforçar aquesta professió i a assegurar la seguretat jurídica al nostre país durant molts anys. Per aquests motius els socialdemòcrates donarem suport per l’adopció del present Projecte de llei.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Pel Grup Parlamentari Liberal, Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
El Grup Parlamentari Liberal votarem favorablement el Projecte de llei del notariat per tractar-se d’un text que actualitza i millora l’enquadrament legislatiu i normatiu de la figura dels notaris.
Aquest Projecte de llei suposa una revisió, com ja s’ha dit, de la Llei del notariat de l’any 1993, completada pel Reglament de l’any 1998, per tant transcorreguts vint anys del marc legislatiu que regulava la professió era necessari, a demanda dels propis notaris, l’adaptació avui presentada.
La professió ha evolucionat juntament amb la pròpia societat andorrana fet que requeria una revisió legislativa que permetés que la figura del notari pogués respondre a les demandes de la pròpia societat. Amb les millors condicions possibles en termes de seguretat jurídica, àmbits d’actuació, incompatibilitats, obligacions i formació requerida entre d’altres aspectes.
En aquesta ocasió crec que s’ha aconseguit un projecte de llei validat pel propi col·lectiu de notaris, fet que s’ha traduït en un gran consens per a pràcticament acceptar el text com es va presentar a tràmit legislatiu.
Així doncs, el Projecte de llei arriba avui a la seva votació pràcticament com es va presentar, garantia que és una llei treballada i que respon a l’objectiu que perseguia.
Per tant, el nostre grup entén que amb l’aprovació de la llei, si finalment es produeix, no farem més que millorar, reforçar i modernitzar la professió del notari, i també donarem més seguretat als usuaris que utilitzin els serveis d’aquesta figura.
Per tot l’exposat, com he anunciat a l’inici de la meva intervenció, el Grup Parlamentari Liberal votarà favorablement el Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
(El Sr. síndic general s’ha reincorporat a la sala)
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Demòcrata té la paraula el conseller, Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sr. síndic.
La figura del notari té un fort arrelament tant en la nostra història com en el nostre ordenament jurídic. A nivell legal, aquesta va ser regulada per primer cop l’any 1996 recollint la tradició jurídica del nostre país i amb subjecció als principis constitucionals de legalitat, seguretat jurídica, responsabilitat dels poders públics i també d’establir el règim estatutari bàsic de la professió, els requisits principals dels instruments públics i del seu atorgament, l’òrgan de Govern i les normes de dret transitori en l’exercici de la professió.
Posteriorment, aquesta Llei va ser desenvolupada i completada àmpliament pel Reglament general del notariat, de febrer de 1998, que va incidir d’una forma més detallada en la funció notarial i les normes relatives als instruments públics i que també va regular l’Arxiu General de Protocols i el Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat.
Després de gairebé vint anys, calia adoptar una nova norma legal que s’inspirés en els principis de la llei vigent, però que alhora la completés i la modernitzés d’acord amb les necessitats i els reptes actuals.
Aquest Projecte de llei del notariat, que es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra, reuneix, depura i organitza en un únic text normatiu les normes cabdals que regulen el notariat, precisa alguns conceptes i algunes operacions adaptant-los a la situació actual i als compromisos internacionals.
El ministre Espot ja ens ha fet un repàs dels punts més destacats d’aquesta reforma i per tant no cal que hi entri més en el fons.
En definitiva, estem davant un pas més dins de la modernització legal de diferents àmbits que des del Govern i el Grup Parlamentari Demòcrata estem impulsant des de fa sis anys.
Aquesta ha estat una llei feta amb consens, consens entre els actors principals, Govern i la Cambra de Notaris, i esperem que també sigui aprovada amb el consens de tots els grups parlamentaris que, pel que han expressat, veig que serà així i per tant, deixi’m que el feliciti.
Sobre aquest Projecte de llei, i com molt bé ens ha recordat el ponent, s’han presentat només 5 esmenes, totes elles del Grup Parlamentari Mixt-SDP, de les quals una, feia referència a la composició del tribunal de selecció, esmena que va poder ser transaccionada i aprovada per unanimitat, donant lloc a què hi hagués de forma obligatòria la presència d’un advocat que exerceixi fora del país; modificació que ens va semblar oportuna tot i que el redactat inicial ja contemplava aquesta possibilitat.
La resta d’esmenes, totes elles relacionades en fer recaure sobre el ministre de Justícia les competències sancionadores d’aquest Projecte de llei, només va rebre el suport favorable del grup parlamentari que les presentava.
El nostre grup parlamentari no va acceptar aquestes esmenes per un doble motiu: primer, perquè considerem que dóna major garantia d’imparcialitat que aquesta funció recaigui en un òrgan col·legiat com el que es proposa en el Projecte de llei, on hi haurà una representació plural tant de la Cambra de notaris com del propi Govern; i segon, per coherència amb la fórmula emprada amb el col·lectiu dels saigs, que juntament amb els notaris formen les dos úniques professions jurídiques formades per professionals del dret investits de funció pública. No sembla lògic que emprem fórmules diferents per a cadascun d’aquests col·lectius.
Com bé he dit abans, aquest Projecte de llei és un avenç significatiu per adaptar la figura del notari a la realitat actual i per donar resposta a totes aquelles mancances detectades amb la normativa actual. Una modificació feta amb consens de totes les parts.
Per tot l’exposat, el nostre grup parlamentari votarà a favor del Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Molt breument, en primer lloc òbviament agrair el suport favorable de tots els grups parlamentaris al Projecte de llei del notariat. I només un petit incís per esvair les possibles suspicàcies que ha aixecat el Sr. Naudi, i referendar-li que les causes d’abstenció que hem incorporat al Projecte de llei del notariat no suposen cap disposició especial o adhoc, sinó que suposen una regulació ponderada i adaptada a la realitat actual, tan ponderada i tan adaptada a la realitat actual que si s’hi fixa en l’avantprojecte de llei del Codi de procediment civil, en els treballs dels quals vostè participa, traslladem aquestes mateixes causes d’abstenció als testimonis i als pèrits dels processos civils, i no només això sinó que també introduïm per via de disposició final una modificació tant de la Llei del saig com de la Llei qualificada de la Justícia per fer extensives aquestes mateixes causes d’abstenció, al saig d’una banda i als batlles i als magistrats de l’altra banda de tal manera que totes les causes d’abstenció en l’ordenament jurídic andorrà passaran a ser les mateixes i, ja ho dic, d’acord amb una visió ponderada, equilibrada i adaptada a la realitat econòmica i social actual que és ben diferent de la dels anys 90 del segle passat.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Simplement en aquest punt que comentava el Sr. ministre. He dit que en la meva intervenció volia deixar constància sobre aquest apartat d’aquesta disposició subtil de l’aplicació de les clàusules d’abstenció per molt que després sigui d’aplicació, que ja em sembla bé, va en la resta dins de la previsió del Codi de procediment civil o de la Llei del saig. Doncs, curiosament o casualment doncs, vista la quantitat de notaris que hi ha, aquesta clàusula s’encaixa molt bé en un determinat perfil i, per tant, simplement he volgut deixar constància d’això tot i que, tal com he manifestat abans, del contingut de la Llei estic d’acord amb el resultat final de com ha quedat.
Gràcies.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Bé, si no hi ha intervencions i si no hi ha objeccions tampoc, us proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
No havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 18.53h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
