Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 11/2016
Sessió ordinària del dia 28 de juny del 2016
El dia 28 de juny del 2016, dimarts, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 42/2016, que és el següent:
1- Informe de la Comissió Tècnica de traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra.
2- Examen i votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a l’exercici del 2014, i dels resultats de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a les transferències fetes als comuns, corresponent al mateix exercici.
3- Examen i votació del Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls (UdV).
4- Examen i votació del Projecte de llei de creació de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra (AQUA).
5- Examen i votació del Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra.
6- Examen i votació del Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals.
7- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
8- Examen i votació de la Moció instant al Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats abans del seu enviament al departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, abans del 31 de desembre del 2016, presentada pels M. I. Srs. Jordi Gallardo Fernández, Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.
9- Examen i votació de la Moció instant al Govern que en la propera modificació d'estatuts de la societat andorrana Turisme SAU que el Govern vol entrar a tràmit parlamentari al Consell General, s’impulsi la modificació de la composició del Consell d’Administració de manera que 2 dels seus representants siguin escollits per dues terceres parts del Consell General, essent aquests acreditats experts del sector turístic, i fins a 2 representants més del Consell d’Administració siguin escollits entre els 7 comuns d'Andorra, presentada pels M. I. Srs. Josep Pintat Forné, Jordi Gallardo Fernández, Joan Carles Camp Areny, Ferran Costa Marimon, Josep Majoral Obiols, Judith Pallarés Cortés, Carine Montaner Raynaud i Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.
10- Examen i votació de la Moció instant al Govern a modificar el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social en el sentit de revocar el punt c) de l'Article 10.1 publicat al BOPA número 43 del 3 de juny del 2015, en un termini màxim d'un mes, presentada pels M. I. Srs. Pere López Agràs, Rosa Gili Casals i Gerard Alís Eroles, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència de la M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset, Subsíndica General, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
M. I. Sr. Justo Ruiz González
S’ha excusat l’absència del M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports i Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 16.05h)
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Camp.
Comencem pel punt número 1.
1- Informe de la Comissió Tècnica de traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra.
La Comissió tècnica prevista en la disposició transitòria tercera de la Constitució per fer efectiu el traspàs del servei d’emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra constituïda el passat 10 de setembre del 2015 i que es compon pel Sr. Pascal Escande, en representació del Copríncep Francès, per la Sra. Concepció García Moyano, en representació del Copríncep Episcopal, pels M. I. Srs. Miquel Aleix Areny i Ferran Costa Marimon, en representació del Consell General i pel M. I. Sr. Jordi Cinca Mateos i per la Sra. Clàudia Cornella Durany, en representació del Govern, ha redactat el pertinent informe publicat en el Butlletí número 42/2016 del 20 de juny, i el qual s’adreça al Consell General per tal de donar compliment a les prescripcions de la referida disposició transitòria de la Constitució.
Demanaria si hi ha alguna intervenció per part dels grups parlamentaris...
Bé, doncs vist que no hi ha intervencions i si no hi ha objeccions, proposo l’aprovació de l’informe de la Comissió tècnica de traspàs del servei d’emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra.
Declaro aprovat l’informe.
Passem al segon punt.
2- Examen i votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a l’exercici del 2014, i dels resultats de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a les transferències fetes als comuns corresponents al mateix exercici.
L’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha estat publicat en el Butlletí número 38/2016 del 2 de juny. Intervé per exposar l’informe de la comissió, el Sr. Pere López Agràs, nomenat ponent per part de la comissió.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
La creació del Tribunal de Comptes l’any 2000 va comportar que la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost rebés l’encàrrec de la Junta de Presidents d’elaborar i presentar un informe al Consell General de la memòria anual i dels informes en relació a les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal.
El passat dia 27 d’abril, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenar ponent de l’informe en relació a les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal de Comptes corresponents a l’exercici 2014.
Com a resultat de les reunions mantingudes en comissió per analitzar la documentació presentada pel Tribunal de Comptes, ha estat elaborat un informe que en data d’avui em pertoca presentar en nom de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.
Com que sé que aquest informe ja ha estat publicat en el Butlletí del Consell General número 38/2016 em permetreu que només posi de manifest les conseqüències que es deriven de l’esmentat informe.
Pel que fa a la liquidació a no altres pressupostos del Consell General i dels òrgans que hi estan vinculats de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de les societats públiques i de les entitats subvencionades, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost insta a tots i cadascun dels organismes fiscalitzats, que en el termini més breu possible procedeixin a les regularitzacions necessàries d’acord amb les observacions i amb les recomanacions escrites en l’informe elaborat pel Tribunal de Comptes. Tanmateix, la comissió és conscient que algunes situacions només podran ser regularitzades mitjançant l’aprovació de modificacions als textos legislatius vigents. Per això demana al Govern de presentar al Consell General la modificació de la legislació corresponent d’acord amb les observacions que figuren en aquest informe de fiscalització de l’any 2014.
En quant a l’exercici 2014, prenent en consideració les observacions anotades pel Tribunal de Comptes per cada una de les entitats fiscalitzades, la comissió aprova les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de les societats públiques i de les entitats subvencionades amb l’excepció de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost no pot procedir a l’aprovació dels comptes d’aquestes entitats degut a què tot i estar previst en el pla de treball per l’any 2015, no s’ha dut a terme la fiscalització corresponent a l’INAF ja que la seva liquidació no ha estat lliurada al tribunal durant l’any 2015.
La liquidació de comptes de l’INAF corresponent a l’exercici 2014 fou lliurada al tribunal en data 29 de gener del 2016. A la data de recepció de la present memòria encara no s’havia rebut la liquidació de comptes del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra corresponents als exercici 2013 i 2014.
Pel que fa a les despeses realitzades pels comuns a càrrec de les transferències rebudes de l’Administració general l’any 2014, la comissió insta a tots i cadascun dels comuns a què determini el més breu termini possible que regularitzin les seves situacions d’acord amb les observacions descrites en l’informe elaborat pel Tribunal de Comptes.
Així mateix, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost proposa al Consell General que fent seves les remarques formulades, aprovi els resultats i comuniqui al Govern i als comuns juntament amb les recomanacions proposades pel Tribunal de Comptes, l’opinió de la comissió legislativa i la del Consell General expressada en el present document.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. López.
Abans de començar amb el debat, demanaria als grups parlamentaris si volen procedir amb el debat de les liquidacions de comptes, duna banda, del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de les entitats de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general. Tot això d’una banda, i de l’altra de les transferències als comuns.
Els hi demano si ho voldrien fer conjuntament o ho voldrien fer de forma separada. Si no hi hagués inconvenient, els hi proposaria fer-ho de forma conjunta.
Doncs passem a les intervencions dels grups parlamentaris.
Pel Grup Parlamentari Mixt, per part d’SDP, teniu la paraula Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Tal i com acabem d’escoltar en l’informe del ponent, un any més tant des del Tribunal de Comptes com de la Comissió Legislativa de Finances es va repetint fil per randa les mateixes observacions i consideracions.
La gran majoria dels organismes fiscalitzats van repetint una pràctica que acaba sent crònica, fent cas omís a les diferents recomanacions del Tribunal de Comptes, i més particularment pel que fa a bona part dels comuns en els quins de forma sistemàtica destaquen i cito alguns incompliments a tall d’exemple:
- Contractacions i adjudicacions directes per petites quantitats sense justificants, que impossibiliten el control.
- Els romanents negatius no es comptabilitzen.
- Algunes societats participades majoritàriament pels comuns no presenten la totalitat dels comptes i incompleixen la Llei general de les finances públiques.
- Alguns ingressos provenint de les cessions obligatòries de terrenys s’afecten a altres partides i no es destinen per a equipaments públics incomplint la legislació.
En definitiva, es repeteix cada any la mateixa pràctica, els mateixos comentaris les mateixes observacions i les mateixes conclusions, amb dues excepcions destacables aquest any, això sí.
Enguany ni tant sols l’NAF ha lliurat els comptes a temps per a poder ser fiscalitzats, i per altra banda, d’ara en endavant ja no apareixeran més les consideracions que fan referència a la Residència Solà d’Enclar que no presentava comptes des del 2006, i que finalment s’ha acabat dissolent.
Tal com es diu en l’informe del ponent la majoria de les entitats auditades no efectuen un seguiment pressupostari ajustat a la Llei de les finances públiques i al Pla general de comptabilitat pública.
Hi ha un problema recurrent d’incompliment legislatiu de bona part dels comuns i d’algunes entitats que s’han acostumat a una sistemàtica que els va bé, ja que al cap i a la fi per molt que el Tribunal de Comptes i la Comissió Legislativa de Finances aixequin el crit al cel, aquí mai no passa res.
Per tant, i més enllà de les recomanacions citades en l’informe del ponent i en particular el fet d’instar el Govern a revisar la Llei general de les finances públiques perquè sigui més operativa i que les entitats petites s’hi puguin encaixar millor, cal al meu entendre modificar la Llei del Tribunal de Comptes amb un doble objectiu, per tal de fixar els paràmetres a seguir d’una forma clara i adaptada als diferents organismes sotmesos a control, i per altra banda dotar l’organisme dels mecanismes pertinents per a poder fer un bon seguiment de l’obligat compliment de totes les entitats sotmeses a fiscalització establint un règim disciplinari.
Els consellers d’SDP votarem favorablement les liquidacions de comptes corresponents a l’exercici 2014 que han estat presentades, exceptuant els comptes de l’INAF i del Fòrum Nacional de la Joventut que no s’han pogut analitzar tal com s’especifica en l’informe del ponent.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Doncs ara és el torn del Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
Voldríem pensar que no som avui en una nova aprovació rutinària dels informes del Tribunal de Comptes, tot i que ens temem que acabarà sent com en anys anteriors. En tot cas els consellers del PS no estem disposats a què això sigui d’aquesta manera.
Vull recordar que vam presentar una Proposta de resolució el passat debat d’orientació política. Una proposta de resolució que va ser aprovada pel conjunt del Consell General en què instaven a què s’establissin mecanismes de sancions i demandes de responsabilitats per les infraccions comeses així com demanàvem que es reforcessin els mecanismes perquè el Tribunal de Comptes pugui posar en coneixement de la Fiscalia els fets més greus.
També hem denunciat les irregularitats en l’informe del SAAS, a més d’ençà de la pregunta feta en aquesta mateixa sala per la consellera Rosa Gili, hem demanat els informes d’intervenció corresponent al SAAS, i la situació és o volem dir, ens sembla que és molt greu. Volem ser prudents a hores d’ara però vistos els informes de contractacions i d’adquisicions, la nostra preocupació inicial és encara més gran.
Ens sembla, i volem ser prudents que les irregularitats són molt greus. Demanarem explicacions i si les contestes confirmen aquesta sensació, demanarem responsabilitats i per tant, demanarem acomiadaments i dimissions.
Com deia, nosaltres no estem disposats a què aquesta sigui una vegada més, una sessió d’aprovació rutinària dels informes del Tribunal de Comptes. Ara bé, cal saber si el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport, també estan disposats que això sigui així.
En primer lloc començant pel propi Govern perquè ja que és el propi Govern que acumula un nombre importantíssim d’irregularitats i d’incidències en els informes del Tribunal de Comptes. Informes i recomanacions tots elles importants però especialment preocupants quan entrem en l’àmbit de les adjudicacions directes, de les contractacions urgents no justificades, de les desviacions de pressupost no explicades i també podíem fer extensiu aquestes reflexions en relació a vàries parapúbliques.
Per tant, demanem al Govern i al ministre de Finances, quan pensa el Govern donar exemple a la resta d’entitats i complir amb la legislació vigent?
Quan pensa també el Govern fer les modificacions promeses legislatives, per exemple la llei de contractació pública? I quan pensa modificar la Llei general de les finances públiques? Quan pensa també modificar l’estatus jurídic de la societat CTRASA de la qual el Tribunal de Comptes recomana que la seva situació actual com a capital públic 100% deixi d’estar amb l’actual règim i amb el mateix estatus?
I demanem també al grup parlamentari que dóna suport al Govern i al propi Govern, quan pensen concretar o com pensem concretar la proposta de resolució presentada en aquesta mateixa Cambra pels consellers del PS?
Volem sortir avui d’aquesta sala amb compromisos i amb terminis clars, no volem un any més que avui es facin discursos vuits de continguts i que ja ens tornarem a veure l’any que ve amb motiu dels nous informes del Tribunal de Comptes. Nosaltres, els consellers del PS no deixarem estar aquesta qüestió. Ens preocupa la gestió del diner públic, ens preocupa la igualtat d’oportunitats quan parlem de contractació i ens preocupa el respecte a la legalitat, i volem que el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport es comprometin avui en aquesta sala a proposar mesures que permetin que l’any que ve no ens tornem a trobar amb aquest volum important d’irregularitats en els informes del Tribunal de Comptes.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. López.
És el torn del Grup Parlamentari Liberal. Té la paraula el Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Un any més aprovem les fiscalitzacions del Tribunal de Comptes amb una part dels deures pendents, la part referent a la necessitat d’establir mecanismes més reforçats per a què les entitats supervisades pel Tribunal de Comptes compleixin amb les recomanacions d’aquest tribunal.
Crec que amb aquesta reflexió hi ha un consens generalitzat en la Cambra. Uns mecanismes que passen per dues actuacions. Primerament, dotar el Tribunal de Comptes dels mitjans necessaris per dur a terme les seves actuacions, Aquest objectiu s’ha assolit parcialment, en part. Caldrà veure com evolucionen les noves competències que ha assumit el tribunal i si els recursos que ha signat fins ara són els suficients, o no.
I en segon lloc dur a terme les modificacions legislatives que facin viable el compliment de les Recomanacions del Tribunal que es vénen donant en diversos exercicis. Aquestes modificacions passen, per exemple, per modificar de forma global de la Llei de les finances generals de l’any 96, la Llei de la Funció Pública de l’any 2000 i la Llei de la contractació pública també de l’any 2000. Totes elles han sofert modificacions puntuals però no s’han actualitzat de forma integral.
Si bé crec i confio que el Govern comparteix globalment les reflexions dels grups que hem manifestat la necessitat de cometre les modificacions legislatives citades, s’ha focalitzat en realitzat actuacions en el camí de millorar la gestió pressupostària; aquí podríem discrepar sobre si s’ha assolit, o no, però pel que fa a les modificacions legislatives no s’ha tramitat, de moment, cap modificació de les lleis que s’han comentat amb anterioritat més enllà de les modificacions puntuals introduïdes a través dels corresponents pressupostos.
Per tant, i amb esperit constructiu i malgrat que la tendència de les Recomanacions van a la baixa i així ho destaca l’informe de la Comissió de Finances, també la qual cosa ens felicitem no és menys cert que encara persisteixen algunes observacions que indiquen que queda feina per fer amb la voluntat d’assolir una gestió òptima, transparent i ajustada a les lleis per part dels organismes i institucions fiscalitzades pel Tribunal de Comptes.
Hem de centrar els esforços en aconseguir un funcionament més dinàmic del Tribunal amb un marc legislatiu actualitzat que permeti dur a terme un seguiment de les fiscalitzacions molt més al dia del que avui es fa, per evitar per exemple que el propi Tribunal de Comptes reconegui que no ha pogut tenir accés a l’informe de control financer d’alguna de les entitats auditades fet que dificulta poder dur a terme la fiscalització corresponent fins el punt que alguna d’elles no tindrà els comptes del 2015 aprovats pel Tribunal, una situació que hem de lamentar.
Esperem però, que el treball de tots plegats en aquest sentit i vist que el compromís de voler avançar en aquesta direcció pensem que és unànime, el vot del Grup Liberal en l’informe de la Comissió de Finances i Pressupost referent a les fiscalitzacions del Tribunal de Comptes de l’any 2014 serà favorable.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Gallardo.
És el torn del Grup Parlamentari Demòcrata. Té la paraula el Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sra. subsíndica.
Primer de tot, donant-se la circumstància que a finals de l’any passat es van renovar els membres del Tribunal de Comptes m’agradaria començar per agrair la tasca feta pels membres de l’anterior tribunal, el treball dels quals en part també són objecte d’anàlisis en aquest informe. Igualment també voldria agrair als nous membres la tasca desenvolupada des del seu nomenament així com la presentació i les explicacions que van fer dels seus informes de fiscalització en el si de la comissió.
Entrant ja en l’anàlisi de l’informe, em centraré en les conclusions que se’n desprenen.
Primer de tot s’ha de remarcar que, tot i que en els informes de liquidacions presentats continuen apareixent un nombre significatiu de recomanacions i observacions per part del Tribunal de Comptes és de rebut reconèixer que es manté una tendència de reducció d’aquestes cada any. Disminució que es produeix com a conseqüència de les accions dutes a terme pels diferents organismes en base a dites recomanacions.
Tot i així com bé he dit el nombre continua sent força significatiu i el nostre grup vol reiterar la necessitat que en el termini menor possible es doni resposta a aquestes recomanacions i observacions.
De l’anàlisi feta durant el treball en comissió se’n desprèn, com així ho manifesten els propis membres del Tribunal de Comptes, que és necessari dur a terme canvis legislatius per tal de donar resposta a algunes de les recomanacions fetes. En els darrers anys ja s’han fet algunes d’aquestes modificacions i el seu resultat es veurà en reflectit en les futures fiscalitzacions, per tant encoratgem, com fa també l’informe, a què el Govern analitzi i presenti aquelles modificacions legislatives que s’escaiguin d'acord amb les recomanacions d’aquest.
Tot i els aspectes comentats anteriorment volem remarcar que segons les fiscalitzacions dutes a terme la majoria de les entitats han complert de forma raonable amb la legislació bàsica relativa a l’administració i control dels fons públics que li és aplicable en aquest àmbit.
No podem però finalitzar la nostra intervenció sense fer referència que, tot i estar previst en el seu pla de treball, no s’ha pogut dur a terme la fiscalització de dues de les entitats que tenen aquesta obligació. Es tracta del Fòrum de la Joventut, entitat que ja no va presentar la liquidació dels comptes de l’any 2013 i que per l’any 2014 es torna a reproduir la situació.
Esperem que en base a la modificació legislativa duta a terme a finals del 2014 i al nou impuls que se li està donant a la institució, aquesta situació ja estigui revertida per a la fiscalització dels comptes del 2015.
Per altra banda i per primer cop ens trobem que no s’han pogut fiscalitzar els comptes de l’Institut Nacional Andorrà de Finances ja que aquests no van ser entregats en el termini establert. Aquesta circumstància, no ho volem amagar, ha generat força preocupació dins del nostre grup parlamentari, per la situació en si i pel que representa aquesta institució. Esperem que una situació com aquesta no es torni a produir i instem al propi organisme així com a l’administració competent que posin els mitjans necessaris per a què això sigui així.
En base a tot l’exposat el nostre grup parlamentari donarà suport a l’aprovació de la liquidació dels comptes presentada a aquesta Cambra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Ballestà.
És el torn del Govern. Té la paraula el Sr. Antoni Martí.
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies Sra. subsíndica.
Abans de tot agrair als Molt Il·lustres consellers generals el vot favorable en línies generals, diguem-ho així, al Tribunal de Comptes o als estudis que ha fet el Tribunal de Comptes.
La intervenció del Sr. Pere López que la respecto fins i tot en el to i la forma, si vostè se’n recorda Sr. Pere López en una pregunta parlamentària es va dir el que deia el Tribunal de Comptes, i no cal amagar les coses, que hi havia el condicional -perquè tot s’ha de mirar i tot s’ha d’investigar- i la realitat es manifesta amb la gestió del SAAS.
Si vostè se’n recorda, interpel·lar aquesta qüestió, vaig dir qual cosa ja s’ha fet, i que les Molt Il·lustres Senyories ho sàpiguen, s’ha interposat una informació, un recurs, han ficat tots els recursos necessaris i així s’ha fet en la direcció del SAAS, en aquest cas del Sr. Piqué, així ho ha fet saber al ministeri, s’ha agafat un lletrat aliè evidentment a les institucions que s’han d’examinar i estem a l’espera dels informes pertinents.
Ho dic avui al Consell General. És evident que en el transcurs dels últims anys sempre hi han hagut observacions del Tribunal de Comptes. Els que són vells parlamentaris o parlamentaris amb molta experiència al llarg dels anys ho saben. També és veritat, ho diu el Sr. Gallardo, que les coses van millorant. No és menys veritat que com a parlamentari i com a Govern l’excel·lència seria que no hi hagués cap observació i hi ha observacions que són més punyents, són les que fan referència al SAAS i per tant la responsabilitat del Govern és fer el que s’ha fet, el que vaig dir en sessió parlamentària de control en una pregunta i s’ha obert l’expedient informatiu. L’expedient informatiu està en curs. Insisteixo, s’ha agafat un lletrat aliè, amb tota independència ha examinat tot el que ha passat i agafo avui solemnement el compromís de fer-vos arribar exactament les conclusions que determini aquell lletrat; més encara que des d’un punt de vista que l’honorabilitat de tots plegats al control que hem de fer, i jo que avui en dia sóc cap de Govern ho tinc de liderar, si vingués al cas, Sr. Pere López, que -i ho dic en condicionant- que aquestes irregularitats fossin irregularitats que vertaderament són més que manifestes i no vull utilitzar cap terme jurídic per anar més enllà perquè estic esperant l’informe, no caldrà que vostè em digui quines són les responsabilitats que tindria d’agafar perquè evidentment el Govern agafarà les seves responsabilitats.
Volia dir això perquè de la mateixa manera que la interpretació del Pere López diu “No em vull quedar únicament com fent com es fa cada any” el Govern tampoc es vol quedar de braços creuats vist el que diu el Tribunal de Comptes.
I si em permet ara la Sra. subsíndica, i no sé si es pot fer, la continuació per la interpretació que ha fet el Sr. Pere López li contestarà el ministre de Finances perquè poc a poc anem en definitiva en el sentit de la intervenció moderada que també té el costum de fer de tant en tant el Sr. Gallardo, l’objectiu que tots perseguim i és que vertaderament cada vegada hi hagi menys observacions del Tribunal de Comptes.
Moltes gràcies i si em permet el Sr. Jordi Cinca continuaria amb la intervenció.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. cap de Govern.
Com que estem dins del termini doncs, el Sr. Jordi Cinca si vol fer la seva exposició...
(El Sr. Jordi Cinca demana des d’on pot fer la seva intervenció)
És potestatiu.
No perdó... És des de la tribuna.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
Una intervenció molt breu, en tot cas, i content de fer-la perquè és veritat que tradicionalment si ens remetem a les sessions del Consell General en les que s’han anat aprovant els diferents informes d’any rere any del Tribunal de Comptes en relació a la liquidació dels comptes de l’Administració pública i altres societats públiques i parapúbliques no hi ha hagut debat, és ben cert, normalment s’ha llegit l’informe del ponent, cada grup parlamentari ha exposat el seu parer en relació al mateix i aquí s’ha acabat. No vol dir això que aquesta no sigui una qüestió important i la prova d’això -i ho ha explicat molt bé el Sr. Gallardo i també el Sr. Ballestà-, és que de fet any rere any l’informe va reconeixent les millores que es van aplicant, ja siguin a través de la Llei del pressupost, ja sigui a través de petites modificacions que s’han anat fent amb les lleis que tenen més incidència començant per la Llei de les finances públiques i, per tant, totes aquelles recomanacions que es fan des del Tribunal de Comptes, des del Govern, des del Ministeri de Finances i també des dels diferents organismes que són intervinguts, lògicament doncs són considerades i s’intenta any rere any d’anar-les millorant. És ben cert també que n’hi ha algunes que són irresolubles, que per tal que es puguin resoldre caldrà que es facin modificacions legislatives i en aquest sentit també s’està treballant, ho he dit en alguna altra ocasió, en tot cas ara ja puc concretar-ho més quant a les dates, el Govern està treballant en un estat molt avançat del Projecte amb una modificació de la Llei de les finances públiques que bàsicament el que pretén és fer un salt qualitatiu molt important i és que Andorra -i en això penso serem un país bastant capdavanter- es faci seves i introdueixi dins del seu ordenament totes les normes internacionals de comptabilitat pel que fa a la comptabilitat pública. És un salt important, insisteixo, perquè aquesta no és ni la realitat amb la que avui en dia es mou Andorra, ni la que es mou la immensa majoria dels països del nostre entorn els quals tots tenen els seus plans comptables públics però cap ha fet aquest esforç, o molts pocs han fet aquest esforç d’adaptar-se al que és conegut com les NICSP.
I el treball que nosaltres estem fent i que espero que durant el proper semestre poder presentar a la Comissió de Finances i òbviament també impulsar a partir d’aquesta presentació les modificacions legislatives que calguin, doncs permetrà adaptar la comptabilitat pública del nostre país, insisteixo, a la normativa de les NICSP, i això permetrà també en gran mesura corregir algunes de les qüestions que ara són irresolubles en l’actual legislació.
D’altra banda, també cal fer i també n’ha fet esment alguna persona o algun dels consellers que han intervingut abans meu, en concret penso que el Sr. López-, cal també una adaptació perquè la realitat del conjunt de les entitats públiques del país en relació a aquesta normativa avui en dia vigent cada vegada és més dispar, i sobretot perquè la disparitat també entre els organismes públics, entre ells és molt evident; poso dos exemples que han sortit en el transcurs de les intervencions: si agafem el nivell de compliment i de recursos que pot esmerçar per aquest compliment el propi Govern d’Andorra i els posem en comparació doncs, al Fòrum Nacional de la Joventut, evidentment està clar que el Fòrum Nacional de la Joventut no pot, ni que vulgui, fer un compliment estricte del que es pretén a la Llei de les finances públiques i segurament no convé, i al no convenir no té res a veure amb el fet de què no s’hagi de ser exigent amb com es gestionen els diners que es puguin destinar a un organisme com ara aquest. De fet en aquest sentit es va fer la modificació que es va fer a finals del 2014 com també ens recordava el Sr. Ballestà.
Per tant la vocació d’anar avançant en el sentit que penso que han dit tots els consellers és evident, no em referiré a la qüestió del SAAS -ho ha fet el cap de Govern-, per tant, penso que no té cap sentit que es faci però sí que vull explicar o deixar constància de què, com deia el Sr. López, no hi ha hagut en tot cas cap mena de voluntat per part del Govern de no posar en evidència les mancances que pugui tenir, en aquest cas, un organisme com el SAAS, així queda reflectit en els informes d’intervenció, informes que han estat tramesos arrel d’una demanda d’informació per part del Partit Socialdemòcrata i allà queden ben reflectides i això ens ha permès anar introduint també millores que esperem que en els propers exercicis donin els seus fruits; informes d’altra banda, cal dir-ho, que van començar a ser fets arrel la necessitat posada de relleu, no li vull posar cap mena de contingut polític, una necessitat posada de relleu per la pròpia intervenció general que va demanar de començar... -tot i que això suposa un esforç molt important de càrrega de feina-, de començar a emetre i per això des de l’any 2012 tenim aquests decrets que posen de relleu quines són les entitats que són a més a més intervingudes per la pròpia Intervenció més enllà del seu funcionament normal, perquè es puguin emetre aquests informes i perquè puguin complementar el que acaba doncs, analitzant el propi Tribunal de Comptes. De fet, quan analitzem aquests informes el que veiem és que el propi informe del Tribunal de Comptes en gran mesura treu la seva informació, fa el contingut del seu informe en base a aquests informes que són tramesos des del Govern, per tant, penso que com molt bé deia el Sr. Gallardo hi ha una plena sintonia en què aquí cal una millora contínua i en aquest sentit seguirem treballant.
I finalment, una petita referència al tema de l’INAF. És ben cert i no puc pas deixar d’estar d’acord amb tots els consellers que han posat de relleu que no és normal que l’INAF no hagi presentat en el temps degut els seus comptes... no és normal ni és desitjable que torni a succeir i tinc la plena confiança de què no tornarà a succeir; però també admetran tots amb mi que excepcional ha estat l’any 2015, un any que malauradament... deixi’m-ho dir així, saturada totalment l’activitat de l’INAF, l’INAF té els recursos que té, el propi cap de Govern en el seu Discurs d’orientació política ja va advertir que caldrà dotar de bastants més recursos a l’estructura supervisora del país, tant pel que fa al supervisor prudencial com pel que fa al supervisor de blanqueig, ens ho requereix així les normes internacionals i les exigències de caire internacional, ens ho exigeix així la pròpia responsabilitat de tots plegats de què aquests organismes puguin fer bé la seva feina i per tant, hem de dotar-nos de molts més recursos. Amb aquesta manca de recursos que hi és, que jo he manifestat en moltes ocasions hi afegim un fet extraordinari com el que es va produir al llarg de tot l’any 2015 que ha tingut extremadament ocupat a tots els recursos, a tots els quadres directius de l’INAF doncs, ens trobem en una situació de retard en l’aprovació dels comptes.
No és cap excusa, això no es pot reproduir! Però, en tot cas, sí que és la realitat, és un fet excepcional, a tots ens convé que mai més es produeixi un fet com aquest però més enllà d’això el que és evident és que des del Govern s’instarà també a l’INAF a què no succeeixi mai més el que ha succeït en relació a aquest retard en aquest exercici passat, i per tant, espero que no haurem de tornar a parlar en aquests termes en relació a aquesta qüestió particular.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Cinca.
Obrim un segon torn d’intervencions.
Per part del Grup Parlamentari Mixt, teniu la paraula Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Doncs bé, ara el ministre Cinca ens explicava, ens donava les explicacions, de què pel que fa a l’INAF ha sigut un any atípic, certament ha estat un any atípic però jo crec que en la situació que estem en relació a la fiscalització dels comptes, doncs, és l’exemple que escenifica el que està passant, és el mal exemple de l’exemple a no seguir, ni tant sols el màxim supervisor que ha de controlar el sistema financer, doncs, està incomplint diguéssim la legalitat per un retràs en la presentació dels comptes i, per tant, aquest és un exemple que amb això es diu tot el que està succeint, i els comuns i algunes entitats o societats participades pels comuns i de cara al Govern doncs tampoc compleixen amb el que hem dit.
És de destacar doncs, que hi ha una unanimitat i ens hem de celebrar doncs que en aquesta Cambra avui per primera vegada es vulgui avançar en aquest sentit, any rere any, s’aixeca aquesta problemàtica del no seguiment de les fiscalitzacions dins de la legalitat i aquesta vegada doncs, hem vist que per fi Govern agafa un compromís en el sentit de modificar la legislació, tal com s’ha dit per part dels diferents grups, i fins i tot el ministre Cinca ens parlava d’un calendari, ens parlava de sis mesos, esperem que doncs realment sigui així, que no sols quedi aquí amb paraules buides de contingut i que realment sigui un fet que en els propers mesos aquesta legislació faci a poder ser l’any vinent, doncs, que no tinguem les mateixes conclusions amb el tema de les fiscalitzacions de les entitats.
Crec que també caldrà, doncs, això és important de cara a fer un exercici de transparència i de seriositat. Cal que la legislació que votem tots plegats en aquesta Cambra es pugui complir, sigui fàcil de complir, perquè de vegades no és així, però també que hi hagi la voluntat de fer-la complir, i caldrà també una tasca de divulgació i de seguiment per part de l’executiu dels diferents organismes, i alhora, doncs, la modificació legislativa que es pugui fer que hi hagi un règim disciplinari perquè amb això no acabi havent-hi una acomodació i el resultat sigui una altra vegada malauradament el mateix. Esperem que no es torni a produir.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Alguna intervenció més...
Sí, teniu la paraula Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Bé, en primer lloc volia fer referència a la intervenció del cap de Govern en relació a la qüestió del SAAS, i simplement per indicar-li que ens sembla que estan actuant per reacció. És a dir, tant el que ha fet vostè avui com el que va fer el Govern quan es va demanar pels informes del SAAS, és actuar a una demanda o una pregunta formulada pel PS en el seu moment, i avui a la meva intervenció. Però les irregularitats que consten en els informes d’intervenció dels anys 2013 i 2014, informes als quals ara s’estava referint el Sr. ministre, són conegudes per vostès des de fa temps. Si aquestes irregularitats eren ja als informes de l’any 2013 i l’any 2014, sembla, ens sembla a nosaltres que vostès han esperat a què féssim una pregunta per reaccionar que obrien un expedient d’investigació, un expedient d’anàlisi. I que ara, a rel, doncs, que hem anunciat que farem més preguntes, que demanarem més informes, que ho seguirem fent, perquè anirem en aquesta qüestió, fins al fons, doncs, reacció que el cap de Govern ens anuncia que tiren endavant amb aquest expedient, la qual cosa celebrem, però que en tot cas haguessin pogut fer a iniciativa pròpia.
En relació a la disminució referida del nombre de recomanacions, en sembla que no és una qüestió de pes, però en tot cas per tots aquells ciutadans que ens estiguin escoltant, -i estava recuperant les notes de la intervenció del president del Tribunal de Comptes-, és cert que hi hagut una disminució, però no és menys cert que hi ha 316 recomanacions als diferents òrgans i a les diferents institucions. Per tant, quan estem parlant que hi ha moltes incidències, ens sembla que no és una qüestió de tenir en compte que anem a millor. Només faltaria que no anem a millor. En tot cas el volum de recomanacions segueix sent molt elevat.
Finalment dir que com esperàvem, no esperàvem una altra cosa de la sessió d’avui, la tebiesa tant del Grup Parlamentari Demòcrata com del Govern, en part ens decep. En tot cas ha estat totalment alineada en el que havien sigut les intervencions d’anys anteriors, una certa autocomplaença, ja ho mirarem, mirarem de fer algunes modificacions i a veure si les coses van a millor.
Parlem d’algunes entitats petites que tenen problemes, però aquí no està el problema. El problema està en contractacions, contractacions fetes pel Govern, fetes per entitats parapúbliques com rellevants al nostre país, i tampoc penso que sigui qüestió d’assenyalar persones que avui no estan aquí, en què no es respecta la Llei de contractació pública. Estem parlant de retribucions de nòmina que no vénen avalades per cap legislació vigent. Estem parlant del perquè no es formalitzen contractes amb proveïdors de serveis o execucions d’obra. I per tant estem parlant de coses que són greus. No estem parlant de qüestions formals de la Llei general de les finances públiques.
Finalment no hi ha hagut cap referència al tema de CTRASA. Em sembla que és un tema important que solucionem la situació de la societat CTRASA un cop el 100% del capital és públic, i que aquest règim de concessió, doncs, avui dia deixa de tenir tot tipus de sentit.
I voldria acabar amb l’INAF. No he fet cap referència en la meva intervenció, perquè en part ja ho havia fet en el paper de ponent quan havia sigut atorgat, per dir novament que la intervenció del Sr. ministre ens ha deixat una mica descol·locats, perquè ens ha semblat un intent de justificar allò injustificable. És a dir que s’intenti dir que el 31 de març del 2015 l’INAF no podia presentar els seus comptes perquè, doncs, va succeir el que va succeir amb Banca Privada d’Andorra, ens sembla injustificable. Jo penso que hagués estat millor no fer cap mena d’intervenció en relació a una situació que es quasi bé impossible d’explicar. És a dir que l’òrgan que ha de vetllar per la supervisió del sistema bancari no presenti els seus comptes és greu. En tot cas correspon al Grup Demòcrata, el que nomena bona part dels membres del consell d’administració, actuar prop d’aquest organisme que sabem que no només amb aquest tema dels comptes sinó que amb altres temes, doncs, està actuant amb poc respecte a la llei i amb poc respecte al Consell General, i no intentar justificar una situació que no té cap mena de justificació.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Hi ha alguna intervenció pel Grup Parlamentari Liberal...
No...
Grup Parlamentari Demòcrata...
Sí, Sr. Marc Ballestà teniu la paraula.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, primer de tot comentar que em satisfan les explicacions i els compromisos contrets per part del Govern i del ministre de Finances, tot i que això, segons el Sr. Pere López sigui tebiesa, deu ser tema de percepció de temperatures, no? Però bé, no voldria entrar en aquest tema.
El que sí m’agradaria fer una puntualització al Sr. Pere López. És que m’ha sorprès que la seva intervenció inicial, que no he tingut temps fins ara de referir-m’hi, ha fet referència que quan s’havia de dotar noves atribucions al Tribunal de Comptes, parlava de la facultat de poder anar a la Fiscalia a denunciar les irregularitats trobades.
M’ha sorprès perquè aquesta mateixa pregunta vostè ja la va fer en comissió davant els membres del Tribunal de Comptes, i ells mateixos ja li van dir que aquesta atribució ja la tenen actualment. I les paraules textuals seves van ser que en cas de constatar delictes flagrants o conductes delictives, actuarien directament davant de la Fiscalia. Llavors van dir, en el cas concret a les remarques que feien d’aquest any i a les que vostè els hi feia referència, ells consideraven que l’autoritat competent, en aquest cas, era la pròpia direcció general de l’entitat on s’havia comés la irregularitat.
Per tant, també remarcar això, que m’ha sorprès una mica que en base a les explicacions que ja se li va donar en el seu moment, hagi volgut insistir en aquesta via.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Alguna intervenció per part del Govern...
Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Moltes, gràcies Sra. subsíndica.
Molt breument i sense voler fer cap classe de polèmica, però el que no pot donar la sensació en aquest debat és que fer-li dir al Tribunal de Comptes una cosa que no diu. Per això li agraeixo, i no es pot pas dir que el Sr. Gallardo sigui generós amb les actuacions del Govern, però quan ha de ser punyent ho és i diu simplement el que diu el Tribunal de Comptes, que cada vegada hi ha menys incidències.
Jo penso que això és un missatge que hem de dir, i ho he dit abans, hem de millorar, les instruccions han de millorar. Però d’aquí a fer l’exposat que fa vostè que cada vegada hi ha més incidències, que donava la sensació davant de la ciutadania que aquí no es controla res, doncs, no sé si són intervencions més tèbies o més pausades o potser més responsables de dir simplement que anem cada vegada millor.
I per tant és d’agrair que em sembla que una bona part de l’oposició parlamentària que ha de ser dura, que ha de donar els seus plantejaments, i ho fa i ho fa amb vehemència de vegades, ho fa amb contundència, també digui el que digui el Tribunal de Comptes que cada vegada anem a millor.
Per tant, això era important, jo penso que està bé, estem filmats tots plegats, i em sembla bé, i hi ha maneres de fer política. Però a mi em sembla que la serenor quan es va avançant a millor, també amb discursos que ha tingut el Sr. Gallardo, el mateix Sr. Víctor Naudi van més en el sentit del que exposa el Tribunal de Comptes. I evidentment, amb el respecte que li tinc, que suposo que vostè també en té, li diré ara no farem aquí un discurs a veure qui té més responsabilitat d’actuar davant de possibles deficiències o irregularitats.
Però jo li vaig contestar, vostè m’ho creu o no. Vostè em va fer una pregunta. Si vol m’ho pot demanar i si no, no cal que m’ho demani. Ja li passaré l’acta. Abans que vostè fes la pregunta nosaltres ja ho vam fer en sessió de Govern, no el vam esperar a vostè, perquè vam llegir i perquè en aquell aparat, un apartat específic, que cal dir les coses com són, que de la mateixa manera que hi ha incidències que es repeteixen al llarg dels anys, i també quan vostè era ministre de Finances, dit passant, si ho comparem hi havia més incidències, però ja sé que no li agrada, per tant no ho he dit, i faig veure que no ho he dit això.
Però el que fa referència a l’apartat del SAAS, bàsicament en els capítols 3 i 4 veia el que deia, i per tant, el Govern, i fa bé de fer el control parlamentari, vostè fa la pregunta però no vam esperar la seva pregunta, i en tot cas sí que és un compromís ferm i no cal fer-n’hi més polèmica, que quan hi hagi les conclusions d’aquest lletrat aliè, doncs, davant d’aquesta demanda d’informació que ha fet al Govern que he cursat al ministre i al SAAS, no vostè, que també, però tots els parlamentaris en tindran còpia, perquè el que diu el Tribunal de Comptes és rellevant, perquè no quedi cap dubte, per al bon nom de totes les institucions a qui tenim l’obligació de defensar i que a poc a poc, tots plegats, amb l’ajuda de vostè en el seu moment, amb l’ajuda d’altres ministres de finances liberals en el seu moment, jo penso que amb la feina del ministre de Finances actualment anem millorant i li agraeixo el to. I dir simplement el que diu el Tribunal de Comptes, que per una vegada això no és discutible, perquè entenguem que és completament independent, cada vegada hi ha menys incidències, i donar la sensació a l’opinió pública... no la sensació, la realitat, per això hi ha un Tribunal de Comptes que escull el Consell General, que cada vegada hi ha menys incidències.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Alguna intervenció més per part dels grups...
Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Bé, com el cap de Govern ha dit, tot i que ha volgut esborrar el tema de les majors incidències, penso que és un tema que convé que aclarim. És a dir, ja ho deia abans, que no és una qüestió de pes, és una qüestió de gravetat. És cert que en anys anteriors hi havia més incidències, incidències de funcionament, incidències de procediments, de diferents entitats petites o noves que han anat millorant en la seva gestió del dia a dia, i això ha fet reduir un volum important de les incidències. Però és que aquests darrers anys hi ha temes molt més greus. Hi ha el tema particularment del SAAS, però hi ha altres temes que són molt més greus.
Per tant, no és un tema d’haver reduït de 400 a 300 per donar-se per content, primer perquè 300 són moltes. Perquè després hem de veure amb aquestes 300 que està passant. Hi està havent-hi situacions més greus des d’un punt de vista legal que hi havia en anys anteriors. I per tant, demanem que el Govern es comprometi, igual que el grup parlamentari, a tirar endavant el que es va aprovar en aquesta Cambra.
Reconec Sr. Ballestà que m’ha deixat absolutament desconcertat. Diu que jo he dit de reforçar els mecanismes perquè el Tribunal de Comptes ho posi en coneixement de la fiscalia. Vostè va votar aquesta proposta de resolució. No sé si ho recorda. No ho he dit jo, he llegit el contingut d’una proposta de resolució, que vostè, si no recordo malament va votar favorablement. Per tant, potser que revisi quines són les seves actuacions quan vota una qüestió, perquè és una qüestió que vostè va votar. És veritat que ho vam proposar nosaltres, el president del PS, els consellers del PS, però que vostè va votar favorablement.
I en tot cas, demanava abans fermesa i compromisos clars en relació a aquesta proposta i no els hem tingut. És a dir, aquí hi va haver una proposta de resolució que vam presentar des del PS en relació a establir mecanismes de sancions i demandes de responsabilitat per les irregularitats comeses, punt número 1. I punt número 2, Sr. Ballestà, reforçar els mecanismes perquè el Tribunal de Comptes pugui posar en coneixement de la Fiscalia els fets greus. Sobre aquesta proposta de resolució aprovada en el debat d’investidura, sortim avui una vegada més havent fet els discursets que sí que ens preocupa molt, sense un compromís concret de com materialitzar aquesta proposta que va aprovar aquesta Cambra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Hi ha alguna intervenció més per part dels grups...
Sr. Marc Ballestà teniu la paraula.
El Sr. Marc Ballestà:
Sí, sense voler centrar el debat en el que es va dir o es va deixar de dir, es va votar aquella proposta de resolució, també s’ha de dir que es va votar en pro de buscar el consens en una matèria que ens preocupa a nosaltres i preocupa a tota la Cambra en aquest sentit. Però vostè no m’ha negat tampoc que en front de la mateixa pregunta que llegeixo els que he ressaltat, els membres del Tribunal de Comptes ja li van donar l’explicació que la legislació actual, en aquest cas, ja els hi permet actuar d’aquest mode.
Perquè era per esvair la mica de dubte com si no volgués donar a entendre que en aquest cas haurien d’haver actuat i no s’ha actuat, i per dir que el Tribunal de Comptes en aquest cas va ser molt ferm en la seva explicació de dir que en aquest cas concret ells no havien valorat que no era necessari fer aquesta actuació.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Hi ha alguna intervenció per part del Govern...
Cap intervenció més per part dels grups...
Doncs, acabades les intervencions, proposo en primer lloc sotmetre l’aprovació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, segons els termes que figuren en l’informe de la comissió, i posteriorment, sotmetre els resultats de l’informe del Tribunal de Comptes relatiu a les transferències fetes als comuns del mateix exercici.
Alguna objecció...
Doncs, en primer lloc i respecte a les liquidacions i a la vista de les intervencions, si no m’he equivocat, proposo declarar aprovades les liquidacions de comptes segons figura en l’informe de la comissió amb les excepcions que s’hi contenen, corresponents a l’exercici 2014. És a dir, no s’aproven els comptes de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i del Fòrum Nacional de la Joventut.
A la vista del resultat, declaro aprovades les liquidacions segons figura en l’informe de la comissió.
En segon lloc i pel que fa al resultat de l’informe del Tribunal de Comptes relatiu a les transferències fetes als comuns corresponents a l’exercici 2014 i a la vista de les intervencions, proposo declarar aprovats els resultats en els termes que figuren en l’informe de la Comissió legislativa de Finances i Pressupost.
Declaro aprovat l’informe corresponent i relatiu a les transferències fetes als comuns de l’exercici 2014.
Passem doncs al punt número 3.
3- Examen i votació del Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls (UdV).
El projecte de llei fou publicat en el Butlletí número 35/2015, del 23 de maig, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Doncs començarem per les intervencions.
Per part de Govern...
Hi ha alguna intervenció per part de Govern...
Doncs teniu la paraula, Sr. Eric Jover.
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sres. i Srs. consellers avui defenso el Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls. És amb un sentiment de tristesa però al mateix temps de responsabilitat que des de l’executiu hem proposat aquest projecte de llei. No crec que mai es pugui veure positivament el tancament d’universitat, i segurament encara menys quan tenim tan poques institucions d’aquesta tipologia al país. Però Srs. consellers és el sentit de la responsabilitat el que ens porta avui a l’hemicicle. Un sentit de la responsabilitat que també han fet prova en el treball en comissió els diferents consellers dels diferents grups parlamentaris. I en aquest sentit els hi vull agrair la tasca que s’ha fet en comissió.
Tots els projectes privats tenen inherents un component de risc que poden condicionar la seva viabilitat i les universitats privades no en són una excepció.
El Consell General va aprovar la Llei 23/2008 d’autorització de la creació de la Universitat de les Valls, que va possibilitar que el Govern, després d’haver comprovat el compliment dels requisits exigits per la normativa vigent i els compromisos adquirits per la institució, acordés l’inici de les activitats acadèmiques el 12 d’octubre del 2010. Malauradament, el projecte no s’ha pogut consolidar, i en aquests pocs anys de funcionament han aparegut mancances que comprometien seriosament les garanties de qualitat pròpies d’un projecte universitari.
En aquest sentit, el passat 12 d’agost el Govern ja va haver de revocar l’oficialitat del pla d’estudis del màster en odontologia que impartia la Universitat de les Valls. Durant el curs acadèmic 2015-2016 la Universitat de les Valls no ha aportat cap informació que garantís que es compleixin o que es compliran els compromisos establerts en el moment de la seva creació.
Per aquest motius, i després de nombroses comunicacions, Govern va decidir iniciar els processos previstos en l’article 6.4 de la Llei 23/2008 d’autorització de la creació de la Universitat de les Valls.
Em permeto llegir una part d’aquest apartat: Si en l’exercici de les seves funcions de supervisió el Govern detecta que en un centre o en un determinat ensenyament no compleix els requisits exigits per l’ordenament jurídic o amb els compromisos adquirits pel titular en sol·licitar-li l’autorització de la creació, l’han d’instar a regularitzar-ne la situació dins el termini màxim d’un mes.
Si un cop transcorregut aquest termini no s’ha atès el requeriment, amb audiència prèvia del rector, el ministeri competent en matèria d’ensenyament superior ha de proposar al Govern, amb caràcter provisional, l’aturada parcial o total de les activitats per un període que no pot superar els 30 dies naturals, venint obligat el Govern, a més de comunicar d’immediat i de manera argumentada tal decisió al Consell General i a presentar, demanant el tràmit d’urgència a la iniciativa legislativa que escaigui a l’efecte de la possible revocació definitiva de la universitat.
Aquest procés, Srs. consellers, s’ha seguit escrupolosament, i és el que ens ha portat a comunicar el passat 7 de març a la institució l’aplicació d’aquest apartat i la necessitat de regularitzar la situació en el període d’un mes. La resposta de la universitat va arribar el passat 11 d’abril. Fora de termini. Tot i així, entenent la transcendència del que estàvem tractant, l’escassa informació facilitada va ser analitzada pels serveis tècnics del ministeri i considerada com del tot insuficient per garantir que la Universitat de les Valls pogués continuar operant com a universitat que porta el nom d’Andorra més enllà de les nostres fronteres.
Així doncs, es va continuar amb l’aplicació de l’article 6.4 de la Llei 23/2008, realitzant-se el passat 20 d’abril tràmit d’audiència al rector i en la sessió del Consell de Ministres del mateix dia es va aprovar decretar l’aturada total de les activitats de la Universitat de les Valls per un període de 30 dies.
En aquesta sessió de Govern també es va aprovar l’avantprojecte de llei que va ser tramès al Consell General i que avui ens ocupa en tràmit d’urgència.
En conclusió, el projecte de llei que avui ha de votar aquesta Cambra és malaurat, però necessari per garantir la qualitat i la credibilitat del sistema universitari andorrà.
Finalment, comentar-vos que des del Govern considerem que l’actual mecanisme de creació i revocació de les universitats és feixuc, i segurament poc adaptat a la voluntat de creixement de l’ensenyament superior al país. En una anterior sessió de Consell General ja vàrem compartir amb l’oposició que calia modificar aquest procediment. Durant els propers mesos em comprometo estudiar una modificació de la Llei 12/2008 en aquest sentit i compartir el projecte amb la corresponent comissió legislativa.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn dels grups parlamentaris.
Té la paraula la Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui es sotmet a votació el tancament de la Universitat de les Valls.
No entraré en l’històric, que ja ho ha fet el ministre d’Educació, però sí que em centraré en el fet que aquesta votació és el resultat d’un fracàs col·lectiu.
Tot i que a l’haver revisat la documentació que m’ha facilitat el Govern sobre totes les actes i contactes que han tingut amb la Universitat de les Valls, he pogut constatar la voluntat de seguiment i control del projecte per part del Govern i de l’AQUA i la voluntat del rector de lluitar pel projecte, però sí que trobo a faltar l’acompanyament que caldria per arribar a assolir un resultat satisfactori.
Segurament que hi ha molts factors que ho han determinat i no seré jo la que ho determini.
El que sí que lamento és que finalment el rector no hagués fet els tràmits necessaris per poder comparèixer davant de la Comissió d’Educació, Recerca, Cultura i Esports per explicar en quina situació es troba actualment la Universitat i quin tipus d’estudis estan desenvolupant o té voluntat de desenvolupar, en vista a què el Màster d’odontologia no es pot fer degut a la pèrdua de la seva oficialitat a l’agost del 2015, hagués estat una informació molt valuosa a l’hora de determinar què cal fer.
Però ens trobem en una situació complicada, que genera una pèrdua de credibilitat de tots plegats, i a més, a nivell internacional també ens deixa en una situació no gaire bona.
També tinc una sensació desagradable, entenc que tots tenim responsabilitats i hem de ser prou capaços per aprendre de les errades i intentar evitar que passin en un futur. Potser comparteixo amb el ministre que haurem de plantejar si calen aquests procediments legislatius per la creació d’aquest tipus d’institucions.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Per part del PS, Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé suposo que coincidirem tots que avui és un dia trist, és una mala notícia el tancament d’un centre universitari que penso que és una circumstància que no pot ser més que ser valorada negativament.
També li he de dir, Sr. ministre que algunes de les seves actuacions em generen un cop vist tot el procediment, alguns dubtes i tampoc sabem dir-li ben bé el perquè. Un cop passada, hem trobat que la seva compareixença en la Comissió Legislativa d’Educació va ser excessivament efectista i potser hagués calgut una compareixença per dir-ho en temes planers una mica més asèptica, una mica més neutra perquè estic convençut que no estem parlant de dos bàndols. Estem parlant d’un únic, no és un decant de l’altre però un cop hem revisat la documentació i un cop analitzada la seva compareixença ens va semblar que potser no calia entrar en determinades qüestions.
També ens sembla que al llarg de la vida del projecte, no tenim la certesa que s’hagi fet tot el possible, potser hagués estat possible en algun moment acompanyar més el projecte per tal d’arribar a una situació com la que s’ha generat.
En tot cas lamentant un cop més el tancament d’aquest centre universitari, els consellers del PS ens abstindrem en aquesta votació.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. López.
Per part del Grup Parlamentari Liberal té la paraula el Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui sotmetem a votació el Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls. Si en alguna cosa aixequem unanimitat entre totes les forces polítiques és que aquesta situació ni agrada ni satisfà a cap de nosaltres. Però avui hem d’actuar també amb sentit de responsabilitat i òbviament també conforme a la llei.
Ho feia el ministre, i pensem que és important contextualitzar on som avui i per què hem arribat avui aquí per entendre com de complexa i feixuga pot ser la legislació existent en la matèria i com també recordava la consellera Sílvia Eloïsa Bonet doncs no caure en els mateixos errors de cara a un futur.
L’any 2008, la Llei 23/2008 autoritzava la creació de la Universitat de les Valls, era un projecte val a dir, valent i ambiciós, però que malauradament el temps ha demostrat que no ha reeixit.
Al llarg del temps s’aprecien certes disfuncions, certs requisits no satisfets i ja tenim un precedent l’any passat, l’agost de l’any passat en què Govern va haver de revocar l’oficialitat del màster d’odontologia que impartia la mateixa universitat. Aquest incompliment de requisits, exigits per ordenament jurídic per altra banda, doncs no es veuen satisfets, i a partir d’aquí, és degut a la llei de creació de la universitat que es desplega tot un seguit de processos i mecanismes que fa que ens trobem avui davant de la necessitat de sotmetre a votació la llei que ens ocupa. Uns processos que ja ens indicava el Sr. ministre que demanava una regularització en uns terminis pertinents, si s’atenien o no els requeriments s’havia d’actuar en conseqüència. Si no s’atenien aquests requeriments, calia comunicar-ho al Consell General i de manera argumentada en tràmit d’urgència i legislar de manera escaient a l’efecte de revocar o no la universitat.
La interpretació que fa el Sr. López de la compareixença del ministre, no la compartim, i volem agrair també al ministre les exposicions amb fets i evidències documentals constatables, difícilment interpretables però que són evidències al cap i a la fi, la qual cosa també li agraïm aquesta exposició i també la predisposició en qualsevol aclariment futur que calgués en aquest aspecte.
El que dèiem, potser el que cal criticar és que l’articulat de la llei de creació de la universitat, aquesta Llei 23/2008 era d’un articulat francament millorable.
Aquest mecanisme actual de creació i revocació d’universitats, pensem que no s’adapta als temps actuals, també ho denunciava el Sr. ministre i l’instem d’ara en endavant doncs a fer una lectura meditada de si aquest és realment el procediment el sistema que volem establir en quant a fomentar l’establiment d’institucions d’ensenyament superior al nostre país. Pensem que el redactat d’aleshores no s’hi adiu gens ni mica i avui el Grup Parlamentari Liberal per bé que lamentem haver de votar a favor de revocar una institució universitària, ho fem per garantir la qualitat i la credibilitat del sistema d’ensenyament superior d’Andorra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Costa.
Per part del Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula el Sr. Josep Anton Bardina.
El Sr. Josep Anton Bardina:
Gràcies Sra. subsíndica.
El 30 d’octubre del 2008 aquesta Cambra va aprovar la llei d’autorització de la creació de la Universitat de les Valls.
Aquesta universitat es va constituir com a fundació privada d’interès públic i consta d’un únic centre universitari especialitzat en ciències odontològiques.
Al febrer de l’any 2009 el Govern creava el títol en màster en odontologia i la Universitat de les Valls presentava el seu pla d’estudis que s’adequava a les disposicions decretades per a l’obtenció de la titulació i davant d’aquest fet el Govern va acordar l’oficialitat d’aquesta titulació al febrer de l’any 2012.
En el decurs dels anys successius, el Govern va poder comprovar i constatar que el pla d’estudis que s’havia presentat per obtenir la titulació oficial de l’Estat, no complia ni amb els requisits establerts en el decret de creació del títol, ni amb els estàndards europeus de qualitat que regeixen l’espai europeu d’ensenyament superior.
Davant d’aquestes evidències i en compliment de les lleis 12 i 23/2008, el 12 d’agost del 2015 el Govern va revocar l’oficialitat del pla d’estudis corresponent al títol de màster en odontologia que li havia atorgat l’any 2012.
En aquell moment, i malgrat la revocació del títol esmentat, el Govern no va considerar oportú revocar la Universitat de les Valls, entenent que aquesta podia haver creat noves formacions, noves titulacions i altres col·laboracions que respectessin els principis que van regir la seva creació.
Havent passat tot un curs acadèmic sense que la universitat aportés cap tipus d’informació al respecte, i que permetés considerar l’acompliment dels compromisos contrets en el moment de la seva creació, el Govern va presentar al Consell General el Projecte de llei per revocar de manera definitiva l’autorització de la creació de la Universitat de les Valls que va ser atorgada l’any 2008.
Vull agrair sincerament al ministre d’Educació, Sr. Jover, per la vostra predisposició i la vostra diligència davant d’aquest tema. Heu estat en tot moment a plena disposició de tots els consellers de la Comissió Legislativa d’Educació per tal de respondre a qualsevol demanda d’informació que li volguéssim fer. Em sumo a les paraules del Sr. Costa, Sr. López, teníeu tota la informació a l’abast, tota, jo l’he consultat. Vaig trigar potser tres hores en consultar-la i tot estava ben definit i ben explicat. Per tant el vostre punt que no teníeu accés a tota la documentació o que el ministre havia pres un posicionament massa marcat, penso que no té lloc.
Agrair-vos també la vostra compareixença davant de la nostra comissió on ens vàreu presentar tot tipus d’informacions detallades, transparents, explícites, contrastades i a voltes “força delicades”.
També cal agrair a la totalitat dels consellers de la Comissió Legislativa d’Educació perquè tenint l’accés, davant d’una temàtica tan sensible i disposant de la totalitat d’informació al nostre abast, ni una sola paraula s’ha filtrat des de la comissió legislativa, per tal de poder treballar el tema amb el rigor i la seriositat que es mereix.
Vull demanar al Govern, i concretament al Ministeri d’Educació, que pugui estudiar la possibilitat d’efectuar els canvis normatius i legislatius que escaiguin per tal que el procés de creació o supressió de les universitats no sigui tan carregós com ho és actualment.
I no vull acabar la meva intervenció, Sr. López, sense expressar-li la meva sorpresa davant de l’abstenció que avui farà el seu grup parlamentari.
Més concretament estic sorprès per l’explicació que heu fet de la intenció del vostre vot.
Quan hem discutit el punt anterior, el de l’aprovació de les liquidacions de comptes, vostè Sr. López s’ha mostrat molt preocupat per les irregularitats i els incompliments legislatius. Ara ja no li preocupen les irregularitats i els incompliments legislatius? Quan són temes financers sí, quan són educatius no?
Potser ara el més “tebi” de la Cambra és vostè i el seu grup parlamentari.
Avui no estem parlant de la viabilitat econòmica d’un projecte empresarial, ni tant sols si aquesta capacitat econòmica és motiu suficient per tirar endavant una universitat.
Avui parlem de l’incompliment legislatiu de la Universitat de les Valls pel que fa als estàndards de qualitat de l’ensenyament superior i més vetllant per la qualitat d’aquest ensenyament en el nostre entorn més immediat, Europa.
Avui parlem de l’incompliment legislatiu per part d’una institució que no pot assegurar donar els estàndards de qualitat als alumnes que hi cursin els seus estudis. Avui parlem d’això Sr. López.
I davant d’això i sent coneixedors com ho som de la totalitat d’informació que teníem al nostre abast, el vot dels consellers responsables no dóna peu a d’altres interpretacions.
Malgrat no és una bona notícia pel camp educatiu aprovar un projecte de llei d’aquestes característiques, el nostre grup parlamentari davant l’anàlisi acurat de tota la informació que hem tingut, votarem favorablement al Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Per part de Govern, vol intervenir el Sr. ministre d’Educació i Ensenyament Superior...
Sr. Eric Jover teniu la paraula.
El Sr. Eric Jover:
Sí gràcies Sra. subsíndica.
Expressar la meva gran sorpresa Sr. López.
Ara es veu que té dubtes.
Vam fer una compareixença força llarga on vaig aportar dades objectives, i el meu objectiu no era anar en contra d’aquesta iniciativa privada sinó defensar l’acció que havíem fet des de Govern i per què l’havíem fet. Justificar-la a fi que vosaltres tinguéssiu els elements suficients per posicionar-vos políticament avui. I jo crec que la discrepància pot ser lícita però sobretot el que vaig dir i ho vaig repetir nombroses vegades, i els consellers de la comissió en són testimonis, sobretot que no us quedi cap dubte. Al cap d’uns dies us vaig fer arribar una documentació nombrosa, en resposta a una pregunta de la consellera de Socialdemocràcia i Progrés. Us vaig dir el mateix, si en aquesta informació se us genera dubtes en relació al vostre sentit de vot, compareixeré el nombre de vegades que sigui necessari. No em vau respondre, no em vau donar cap detall, cap sensació que tinguéssiu cap mena de dubte. Em sap molt greu. Jo crec francament que aquí el que està fent és en lloc d’aquesta lícita discrepància política, el seu posicionament és més aviat frívol tecnicisme polític. I em sap greu perquè crec que amb educació, si una cosa s’ha fet en aquesta Cambra, amb educació, parlant en general, en tot el seu abast, és donar continuïtat als projectes i intentar que les barreres polítiques no ho fossin. Jo he intentat aportar tota la informació a la comissió perquè poguéssiu posicionar-vos. Em sap greu que es posicionin tant sols amb això, amb dubtes que mai m’heu fet evidents.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
En aquest segon torn d’intervencions, alguna intervenció per part dels grups parlamentaris...
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sra. subsíndica.
Bé, en relació amb les intervencions del Sr. ministre i també en part amb el que comentava el Sr. Bardina en relació al grup demòcrata, discrepar profundament. És a dir Sr. Jover, jo crec que entrar en judicis de valor de per què votem una opció o una altra, no s’escau. Nosaltres hem analitzat la documentació, hem analitzat les seves explicacions i hi ha una part d’aquest procés que no ens satisfà. No hi ha cap altra raó, com he dit del nostre vot, del fet que no tenim la certesa de què al llarg de tot aquest procés s’hagi acompanyat o s’hagi pogut acompanyar o s’hagi volgut acompanyar aquest projecte de manera adequada. Sobre el final de la pel·lícula hi podríem estar d’acord, però al llarg de tots aquests anys hi han hagut dificultats i moments en què potser no s’ha ajudat a aquest projecte universitari com s’hagués pogut ajudar. Un cop arriba al final, la solució possiblement no en quedi cap altra però en tot cas, vostè no pot dir perquè comparegui a la comissió legislativa, perquè ens posi documentació al nostre abast, que estem obligats a votar a favor. És que sembla que és el que ens estan dient, és a dir com que aquí tenen la documentació, com que m’he posat a la seva disposició, no tenen cap més altra solució que votar a favor d’aquest projecte de llei. Jo això és el que estic interpretant. De tota aquesta documentació que vostè ens ha donat, com no pot ser d’una altra manera, de totes aquestes explicacions que vostè ens ha donat, com està obligat a fer-ho, nosaltres en traiem les conclusions que en traiem, que tenim dubtes, com he dit, de les seves actuacions al llarg d’aquest procés. Hem dit que creiem que la seva compareixença va ser excessivament efectista, que hi havia com una sensació de front, és a dir de dos bandes confrontades. I aquesta és una anàlisi que hem fet. Som lliures de treure les conclusions i de votar el que ens sembla escaient en cada moment, com no podia ser d’una altra manera.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Alguna intervenció més per part dels grups parlamentaris...
Sr. Bardina teniu la paraula.
El Sr. Josep Anton Bardina:
Gràcies Sra. subsíndica.
Miri Sr. López, és que no li puc acceptar el que està dient perquè està dient que amb tot aquest procés a la universitat no se l’ha acompanyat, i semblaria ser com si fossin dos bàndols que anessin oposats. Li repeteixo, la documentació l’heu tingut al vostre abast. Jo la propera vegada li recomanaria consultar-la perquè en aquesta documentació hi havia l’històric des del primer dia de la creació de la universitat amb tots els ets i uts que s’han fet en cada un dels casos. No la part final que estem votant avui, en cada un dels passos que s’han fet al llarg dels anys d’aquesta universitat. I estava ben explicat, cada una de les funcions que ha fet el Govern en cada un dels passos. Estaria bé que la propera vegada tingui accés a la documentació, com l’ha tingut i la consulti perquè llavors la seva opinió segurament seria una altra de molt diferent.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Alguna intervenció més per part de Govern...
Sr. ministre.
El Sr. Eric Jover:
Gràcies Sra. subsíndica.
Tant sols reiterar i encara ampliar la meva sorpresa.
Avui estem proposant a aquesta Cambra, haurà de votar un projecte de revocació d’una universitat, no validant la política d’acompanyament dels diferents governs al projecte universitari. Llavors si vostè té dubtes sobre el projecte d’acompanyament, que no els ha expressat en compareixença en comissió, en podem parlar, però avui el que s’està votant és en base d’uns incompliments que jo vaig presentar objectivament la revocació del projecte de la universitat. I amb això el que m’acaba de dir és: “sí potser sí que aquest final és el que toca”. Doncs si és el final que toca, jo entenc que si vostè valida aquest procés final, el que hauria de fer és tenir un sentit de vot favorable i no una abstenció. Però bé, vostè mateix.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Cap altra intervenció...
Acabades les intervencions, s’obre un breu termini de temps per votar.
(votacions)
Sr. secretari, si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí gràcies.
Vots a favor: 24, en contra: cap, abstencions: 3.
La Sra. subsíndica general:
Doncs a la vista del resultat, declaro aprovat el projecte de llei.
Passem al punt número 4.
4- Examen i votació del Projecte de llei de creació de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra (AQUA).
L’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha estat publicat en el Butlletí número 40/2016 del 13 de juny.
Intervé per exposar l’informe de la comissió el Sr. Josep Anton Bardina Pau, nomenat ponent per part de la comissió.
El Sr. Josep Anton Bardina:
Gràcies Sra. subsíndica.
El passat dia 26 de maig, la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, em va nomenar ponent del Projecte de llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i, com a tal, exposo avui davant del Consell General l’informe de la Comissió.
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports va examinar, en les reunions mantingudes els dies 31 de maig i 9 de juny el Projecte de llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i les sis esmenes que s’hi havien presentat: tres per part del Grup Mixt - PS i tres més per part del Grup Mixt - SDP.
Del total de les sis esmenes presentades; dues van ser aprovades per unanimitat; dues van ser retirades per ser transaccionades i aprovades per unanimitat i dues no van rebre el suport de la immensa majoria dels membres de la comissió i per tant no van ser aprovades.
La Comissió va acordar també adequar el text a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la Comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Bardina.
És el torn dels grups parlamentaris. Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, hi ha alguna intervenció...
Sra. Sílvia Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui votem l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior, la llei. Avui es demostra la importància d’un òrgan que ha de garantir la qualitat de l’ensenyament superior i que aquests es trobin adequats als estàndards de l’espai europeu d’ensenyament superior.
Els canvis que introdueix aquesta llei i les esmenes que hem fet per millorar el text van en la línia d’assegurar la independència, la transparència, la professionalitat i el reconeixement internacional del propi organisme.
Ens alegrem que en el seu òrgan rector s’incorporin membres del Consell General, fet que assegura la transparència i la participació per part del Consell General en un òrgan tan important com és el control de l’educació superior en el nostre país.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Bonet.
Per part del PS, Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui es sotmet a votació la Llei de creació l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, l’AQUA, una votació en la que ja anuncio que els tres consellers del PS, si ens ho permet el grup majoritari i el Govern doncs, ens abstindrem, i explicaré les motivacions. Feia referència, si no els hi sembla malament, que puguem explicar el nostre posicionament polític al respecte.
Com bé saben els membres de la comissió vam presentar diferents esmenes, esmenes les quals no van ser tingudes en consideració, no és un tema essencial però tampoc és un tema menor, nosaltres optàvem per un model d’agència menys públic i menys universitari del qual s’ha optat. Nosaltres vam optar perquè l’òrgan rector tingués una major participació del sector privat i una major participació del món de la recerca, com es fa per exemple en altres casos, per posar alguns exemples, en el cas de França i també qüestionàvem la distribució de competències entre l’òrgan rector i el director de l’Agència.
Per tant, en tant que aquestes esmenes van ser analitzades per la comissió, no van ser tingudes en compte, com deia abans una mica en sentit irònic si ens permeten els consellers de la majoria doncs, ens abstindrem.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. López.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
L’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra és el principal instrument per la promoció i l’avaluació de la qualitat del sistema d’ensenyament superior.
L’AQUA té com a objectiu l’avaluació, l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i dels centres d’ensenyament superior, pel que fa als ensenyaments, al professorat, als centres i als serveis.
Avui sotmetem justament a votació el Projecte de llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, no obstant val la pena fer esment que Andorra ja disposava d’aquesta agència des del 22 de novembre de l’any 2006 quan el Govern d’Andorra va crear l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra mitjançant el decret d’aprovació del reglament pel qual es regula la creació i el funcionament de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra.
Així doncs, es podria preguntar quina és la motivació d’aquest nou Projecte de llei? Es tracta, mitjançant aquesta Llei, d’assegurar la independència, la transparència, la professionalitat i el reconeixement internacional de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra.
És per aquest motiu i en consonància amb l’esperit de la Llei d’ordenació de l’Ensenyament Superior, del 12 de juny del 2008, que l’AQUA manté els objectius principals que tenia encomanats per aquella llei. El que fem avui és modificar la seva estructura i passar a ser una institució de dret públic.
Un altre dels canvis substancials és la composició del seu òrgan rector que s’anomenarà a partir d’ara Comitè Director de l’AQUA i el fa més plural amb la inclusió dels representants del Consell General, del sector privat i dels estudiants.
A la vegada, aquesta modificació no és pas gratuïta sinó que s’ha fet seguint les tendències que marca l’espai europeu d’ensenyament superior que recomana incloure en els òrgans de direcció de les agències la totalitat dels actors implicats en el procés universitari.
Així doncs, aquests canvis permeten a l’AQUA adequar-se als estàndards de l’espai europeu d’ensenyament superior, l’AQUA continuarà treballant per garantir la qualitat de l’ensenyament superior que es desenvolupa a Andorra tal com ha fet fins ara.
Vull aprofitar l’ocasió des d’aquí per agrair les contra visions i excel·lent feina que s’ha fet fins ara tant a la directora actual de l’Agència com als seus antecessors.
És per tot l’exposat que el Grup Parlamentari Liberal votarà a favor de l’aprovació d’aquest Projecte de llei.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Costa.
Per part del Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula la Sra. Meritxell Palmitjavila.
La Sra. Meritxell Palmitjavila:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui doncs, sotmetem a aprovació d’aquesta Cambra la Llei de qualitat de l’ensenyament superior a Andorra. És una llei difícil de parlar perquè en última instància hi ha coses que ja s’han repetit i no voldria fer-me pesada tampoc amb l’exposició, però sí que d’aquesta Llei m’agradaria destacar alguns punts rellevants, alguns ja els ha anomenat el Sr. Costa que aporta aquesta llei en relació a l’actual llei vigent que tenim ara en aquests moments, aporta una certa modernització, modernització per a la major independència de l’Agència bis a bis del Govern ja que passa a ser una institució de dret públic. Aporta modernització per la pròpia configuració del Comitè director ja que el fa molt més divers, més plural, li dóna una representativitat tant pública com privada i fins i tot dóna representativitat a l’alumnat. Una modernització per donar plena responsabilitat de gestió del pressupost al director mitjançant l’aprovació i el seguiment per part del Comitè director i el control per part del Tribunal de Comptes. Finalment, modernització també pel nomenament del director que el passa a nomenar el Consell General aconseguint així una major imparcialitat i independència política d’aquesta institució.
Tota aquesta modernització em sembla que és un pas endavant necessari i imprescindible per aconseguir objectius de transparència, de qualitat i de professionalitat, requisits essencials per a la millora i també per a la qualitat.
L’AQUA, com deia abans el Sr. Costa, és una institució que té com a principal funció l’avaluació, l’acreditació i la certificació de l’ensenyament superior i em voldria aturar una mica sobre aquest objecte de l’avaluació un pas entenem, obligatori per parlar de qualitat. La qualitat requereix d’un procés d’avaluació acurat que comporta una elaboració de bons indicadors de referència, una obtenció d’un diagnòstic, una anàlisi crítica però també una anàlisi autocrítica sobre els processos metodològics, organitzatius o de gestió ja sigui pedagògica o de gestió administrativa, i una presa de decisions que es tradueix en l’aplicació de mesures per la millora, mesures que s’han d’ajustar a les realitats sociolaborals del mercat per assegurar la millor qualificació dels nostres joves. Garantir, doncs, una inserció al mercat laboral dels nostres joves i futurs treballadors altament qualificats amb l’objectiu de donar, doncs, prosperitat, futur i benestar al nostre país. Doncs, la qualitat és fruit de l’avaluació, la qualitat és fruit també de les mesures de millora que aplicarem per donar-li aquesta qualitat; la qualitat és fruit també de la voluntat d’aquesta independència intencionada que es vol donar en aquesta mateixa institució i la voluntat -deixeu-me fer un parèntesi- també és fruit del tarannà polític en l’àmbit educatiu, i aquí si em permeteu, voldria fer un parèntesi i aprofitar per valorar també quin és el paper dels polítics del Consell General i del Govern en relació a aquesta qualitat, que també em sembla que en som un fruit.
A Andorra tenim la gran sort que l’educació s’ha legislat i executat sempre amb un cert consens polític, és veritat que no s’ha fet mai molt partidisme amb el tema de l’educació -en tot cas en aquests darrers vint-i-cinc anys. L’educació és un àmbit que resta més despolititzat, si em permeteu la paraula, el fet que l’educació pugui reformar-se sense picabaralles polítiques, o grans picabaralles polítiques, -perquè hi poden haver de vegades certs desconcerts o alguns punts que no compartim-, però no hi han hagut mai grans picabaralles polítiques. A mesura que avança la Història del nostre país és una gran base, és un “grand atout” que dirien els francesos per l’educació i això, conselleres i consellers, també és qualitat no només en l’ensenyament superior però en l’ensenyament en general i podria semblar molt evident perquè és un tarannà que tenim una mica a Andorra a nivell polític, però no ho és i en tenim l’exemple en els països veïns en què de vegades la política és un fre per avançar en els termes educatius i en les reformes que s’hagin de dur a terme.
Aquí a Andorra podem dir que la política no posa impediments en donar qualitat a l’educació -i ho ha dit abans el Sr. ministre en una altra intervenció-, i d’això ens hem de felicitar tots i esperem que duri molts anys perquè és cert que aquest consens és un factor d’èxit i de garantia de la qualitat de l’educació en general.
No voldria acabar, doncs, sense felicitar al ministre per aquesta forma intencionada de modernitzar aquesta actual llei i fer-la més independent a nivell polític; però tampoc voldria acabar aquesta intervenció sense instar el Sr. ministre a fer un altre pas endavant assegurant la creació d’estructures, organitzacions, grans eines, instruments o les col·laboracions necessàries per garantir també la qualitat de l’ensenyament als altres nivells educatius ja sigui maternal, primera o segona ensenyança i batxillerat.
En definitiva, l’èxit de l’educació no comença a l’ensenyament superior, l’èxit de l’educació comença a la infància, a maternal, a primera ensenyança especialment, per tant aquí hem de posar uns fonaments sòlids igual quan construïm una casa que posem uns fonaments forts perquè és el que sosté la bastida el que construïm al damunt i aguanta l’estructura. Per tant, a nivell de l’ensenyament, hem de fer exactament el mateix, procurar que les bases a l’origen siguin sòlides i fortes, per tant demano al Govern, -en aquest cas al Ministeri d’Educació-, que faci el possible per avançar també en aquests temes i garantir aquesta qualitat en els nivells educatius més inferiors, diguem.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Palmitjavila.
Alguna intervenció per part del Govern...
Sr. ministre, Sr. Eric Jover, teniu la paraula.
Heu d’anar a la tribuna, si us plau.
El Sr. Eric Jover:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Crec que no és necessari que repassi tots els elements que aporta aquesta llei perquè, de fet, diferents intervencions dels grups parlamentaris ja les han posat de relleu. Potser marcar que un dels preceptes que nosaltres hem seguit per fer aquesta llei són els de l’ENQA (que és l’European Association for Quality Assurance in Higher Education <http://www.enqa.eu/>) que és una miqueta l’associació d’agències de qualitat que gestiona o que lidera l’espai europeu d’ensenyament superior que actualment hi ha quaranta-set països al continent que ja estan emmarcats i és una miqueta amb aquesta progressiva internacionalització de l’ensenyament superior que hem cregut que era important que nosaltres també entréssim i anéssim doncs, cada cop consolidant i augmentant la potència de les nostres estructures relacionades amb qualitat.
El Sr. Costa comentava que l’agència de qualitat no es va crear ara, de fet es va crear al 2006 i aquí el que fem és donar-li un segon impuls. Era una estructura que depenia massa del ministeri i això si no pel fons, perquè crec que els diferents directors van intentar ser independents amb el desenvolupament de la selectivitat, si que en la forma no es respectava, llavors crec que era important de generar aquesta llei i passar la responsabilitat del seguiment a un comitè director més ampli presidit pel president de la Comissió Legislativa d’Educació, amb la presència del vicepresident, amb la presència també d’experts internacionals, membres dels representants dels estudiants i també del propi sector privat perquè evidentment el sector privat i l’ensenyament superior han de ser molt pròxims.
Jo crec que és important remarcar que de fet... Jo crec i estic convençut que l’ensenyament superior pot ser un aliment rellevant pel nostre país tant per preparar el capital humà necessari per a la reconversió del nostre model econòmic, com per esdevenir per ell mateix un motor d’activitat.
Per aquest motiu des del Govern durant aquesta legislatura, i ja us ho avanço, anirà proposant modificacions del marc regulatori per possibilitar un creixement ordenat de l’ensenyament superior al país, però no podrem créixer sense qualitat i aquest ha de ser un dels nostres principals objectius en aquest procés de desenvolupament, i la llei que es presenta avui a votació doncs, la llei de creació de l’Agència de qualitat d’Ensenyament Superior d’Andorra és un bon primer pas en aquesta direcció.
Comentar-vos que el treball en comissió ha estat molt positiu, i des d’aquí agrair el treball dels diferents grups parlamentaris perquè crec que gràcies a les esmenes que s’han consensuat, la llei és millor, i això evidentment ens va bé a tots.
Evidentment, i tot i que permeto i no podria ser d’una altra manera el sentit de vot en la direcció que vulguin, també trobo curiós el sentit de vot del Grup Socialdemòcrata i a més a més que ho justifiqui amb les esmenes que van presentar que no han estat tingudes en consideració. Les esmenes que es proposaven eren curioses en el sentit de què per exemple es volia incloure la presència del sector privat dins del Comitè director -quan de fet, ja es preveia, és a dir que ja hi ha un membre de la Cambra de Comerç-, i el que es proposava era una institució de recerca, un representant d’una institució de recerca que no està vinculada amb l’ensenyament superior quan l’objectiu principal d’aquest organisme és l’ensenyament superior i no la recerca.
Després, la segona esmena que es proposava, proposava atribuir tota una sèrie de funcions al Comitè Director com per exemple la de realitzar informes. El Comitè Director és el president de la Cambra, el vicepresident de la comissió legislativa, el representant de la Cambra de Comerç, tota una sèrie de gent... el propi ministre, que jo crec que el seu treball no és redactar informes sinó supervisar i aprovar informes, i de fet el que es feia amb aquesta proposta d’esmena era desdoblar o duplicar la redacció d’aquests informes perquè estaven atribuïts al director i als equips tècnics que decidís però al mateix temps es decideix al Comitè director fer la mateixa feina... cosa curiosa!
I després, la tercera esmena que proposava el Grup del Partit Socialdemòcrata era de què la persona que assumís la direcció havia de tenir una experiència molt dilatada en l’àmbit de la recerca i en canvi no es parlava de l’àmbit de l’ensenyament superior; a mi em podria arribar a semblar bé discutir de què el càrrec necessiti una certa experiència i de fet la Llei ja preveu de treballar en aquest camp, però en tot cas jo crec que s’haurien de posar de relleu les funcions principals que són l’ensenyament superior i no la recerca, però bé, si es volen abstenir del fet del que s’estan abstenint és de la millora del sistema de qualitat en l’ensenyament superior... Però bé, vosaltres mateixos!
Recullo el repte de la consellera demòcrata. Jo estic convençut que hem d’apostar per la qualitat i que la qualitat no s’atura a l’ensenyament superior sinó que l’hem de traduir a tot el nostre sistema educatiu. De fet, estem treballant i espero poder-vos avançar en comissió legislativa estratègies o dades més concretes en els propers mesos.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Obrim un segon torn d’intervencions.
Per part del Grup Mixt, Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Bé, avui hem descobert el tarannà del ministre d’Educació que diu que respecta la discrepància però que en el fons l’assumeix molt malament. Com diu vostè és allò de: “vosaltres mateixos” que ho ha dit dos vegades en un to gairebé amenaçador i no li puc acceptar la referència final a què no ens preocupa la qualitat de l’ensenyament. Vostè sap que el nostre govern el va nomenar a vostè com a director de l’AQUA, quan l’AQUA era una agència que no estava desvinculada del Govern, per tant, em sobta particularment que sigui vostè el que faci aquest tipus de reflexions, sembla que potser se l’hagués pogut estalviar i fa part d’aquesta seva manca d’acceptar les diverses opinions polítiques.
I després, nosaltres ja hem explicat quin és el nostre model d’agència, ho vam explicar en comissió, no es va acceptar la nostra proposta, com que vostè no creu que és escaient la nostra proposta d’incorporar més àmbits del sector privat a dins d’aquest òrgan, de què hi hagi participació del món de la recerca, igual que jo respecto que vostès no hagin acceptat aquestes esmenes, vostè entendrà que si presentem unes esmenes i no són acceptades doncs, tinguem el dret d’abstenir-nos en aquesta votació i que treure més conclusions d’allà és treure el debat d’on s’ha de tenir.
Nosaltres hem apostat sempre per la qualitat de l’ensenyament, en tot cas, vam reforçar l’AQUA en el seu moment i el vam nomenar a vostè com a director i, ara, discrepem de la composició d’aquest òrgan i discrepem de quines són les seves funcions però evidentment que estem per la qualitat de l’ensenyament.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. López.
Alguna intervenció més...
Sr. López alguna intervenció més…
Sra. Meritxell Palmitjavila teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Palmitjavila:
Sí, només per fer referència una vegada més a la comissió legislativa que és cert que vau presentar esmenes, però jo penso que les esmenes que vau presentar es van justificar prou clarament.
No perquè no es volguessin acceptar, sinó perquè i ho ha dit, és cert, el Sr. ministre una mica, quant a les competències d’un director o a les competències d’un comitè director, doncs, són bastant diferents. I si les té un director en aquest cas, no cal que tingui les mateixes el comitè director perquè n’ha de tenir unes altres que és més de valorar o avaluar memòries o de presentació d’activitats. Hi ha certes funcions o certes tasques que el comitè director per si sol no pot fer. Per tant, les ha de fer el director, i per això surten a les funcions del director. No és que es denegués perquè si.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Alguna intervenció per part del Govern...
Alguna intervenció més per part dels grups...
Doncs, acabades les intervencions, s’obra un breu termini de temps per votar.
(Votació)
Sr. secretari si vol procedir, si us plau, a donar lectura del resultat.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor 24, en contra cap, abstencions 3.
La Sra. subsíndica general:
A la vista del resultat declaro aprovat el projecte de llei.
Passem al punt número 5.
(El M. I. Sr. Ferran Costa Marimon deixa la sala)
5- Examen i votació del Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra.
El Projecte de llei fou publicat en el Butlletí número 34/2015, del 19 de maig, i no s’hi ha formulat cap esmena.
Alguna intervenció per part de Govern...
Sr. Xavier Espot teniu la paraula.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sra. subsíndica.
El Projecte de llei que avui se sotmet a l’aprovació d’aquesta Cambra pretén la creació d’un nou col·legi professional, en concret el Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra, amb la finalitat d’agrupar, ordenar l’exercici i defensar els interessos d’aquests professionals sanitaris que dispensen, manipulen, adapten i custodien productes d’ortopèdia.
La professió de tècnic ortopèdic, per raó de l’especificitat i la necessitat social que se’n predica, vinculada amb la protecció de la salut, requereix ser emmarcada en una organització col·legial, que permeti garantir els principis ètics, deontològics i jurídics en l’exercici de la professió esmentada.
És per aquest motiu que s’ha promogut aquest Projecte de llei, el qual s’estructura de forma idèntica a les altres lleis de creació de col·legis professionals aprovades en els darrers anys.
Així, els sis articles en què es divideix el Projecte de llei creen el col·legi com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per al compliment de les seves finalitats, defineixen l’objecte professional en el qual s’emmarca el col·legi i que he esmentat anteriorment, estableixen l’àmbit territorial d’actuació del col·legi al Principat d’Andorra, regulen la titulació de què han de disposar els professionals de l’ortopèdia i com se’n fa la integració al col·legi, precisen la normativa que ha de regir el col·legi i en defineix succintament l’estructura, i preveuen finalment com s’articula la relació del col·legi amb les administracions públiques.
Finalment, les quatre disposicions transitòries i la disposició final estableixen les normes relatives a la constitució del col·legi, la col·legiació i l’entrada en vigor de la Llei.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Intervencions pels grups parlamentaris...
Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, la Sra. Sílvia Bonet té la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Seré molt breu, ja en portem uns quants de col·legis professionals del món sanitari que hem aprovat en aquesta Cambra, que crec que és molt important la configuració d’aquests col·legis professionals perquè és el que demostra que hi ha una defensa de les diferents professions sanitàries que conformen el nostre sistema sanitari.
Aquest reconeixement és el que permet entrar dins del que és el sistema sanitari, i poder actuar i defensar les seves competències professionals amb les millors garanties que puguin haver.
Per aquest motiu hi votarem a favor.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Bonet.
Pel PS té la paraula el Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sra. subsíndica.
En base al marc general establert en la Llei 6/2008 sobre l’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, s’han anat aprovant de manera periòdica diversos col·legis professionals que regulen les professions titulades del nostre país. Seguint aquesta dinàmica, avui la Cambra aprovarà la creació del col·legi professional dels tècnics ortopèdics.
Aquest nou col·legi integra tots els professionals del sector ortopèdic que disposen de la titulació acadèmica exigida i que es regularà de conformitat a les premisses establertes per la referida Llei 6/2008. D’aquesta manera també es vetllarà en aquest sector pel compliment de les bones pràctiques i les obligacions deontològiques de la professió i es respondrà als interessos i a les necessitats de la nostra societat en aquest sector.
Com ressurt de l’exposició de motius i de l’exposició que el ministre ens ha fet, la llei que sotmetem a debat, regula els tècnics ortopèdics que són professionals del camp sanitari que dispensen, manipulen, adapten i custodien els productes d’ortopèdics. Alhora la nostra societat demana cada vegada més especialitzacions en tots els camps professionals i també en el camp ortopèdic.
D’ara endavant els tècnics ortopèdics, que de ben segur ja responien amb fermesa i qualitat a les necessitats socials del seu sector, podran, mitjançant el col·legi propi, contribuir a donar solució amb actuacions específiques a determinades necessitats de salut i socials a la nostra població.
Per tot l’exposat, els consellers socialdemòcrates donarem suport al Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sra. subsíndica.
Des del Grup Parlamentari Liberal ens sembla fonamental regular i ordenar l’exercici de les professions que toquen l’àmbit sanitari. Entenem que la creació del Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics dibuixa un marc jurídic que protegeix els professionals amb titulació acadèmica reconeguda pel Principat d’Andorra, i que garanteix la seguretat dels pacients i la qualitat de les prestacions.
Tenint en compte els antecedents exposats, el Grup Parlamentari Liberal, com no pot ser d’una altra manera, donarà suport a aquest Projecte de llei.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Montaner.
Per part del Grup Demòcrata, té la paraula la Sra. Maria Martisella.
La Sra. Maria Martisella:
Gràcies Sra. subsíndica.
Tal com han exposat els que m’han precedit, avui se sotmet al ple l’aprovació del Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics.
Es tracta d’un projecte que compleix amb tots els requisits contemplats en la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals i, per tant, el grup demòcrata hi donarà suport.
Únicament voldríem remarcar, únicament, que la creació d’aquest col·legi contribuirà, sens dubte, a enriquir el marc col·legial andorrà dotant tots els seus membres d’eines inclusives i cohesionadores que contribuiran, tal com ho ha comentat el ministre, a la promoció i a la salvaguarda dels principis ètics, deontològics i jurídics.
I serà, de ben segur, una eina essencial de lluita contra l’intrusisme, en cas que escaigués.
Per tant i per tot l’exposat, el Grup Parlamentari Demòcrata donarà suport al Projecte de llei.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Martisella.
Alguna intervenció més per part de Govern...
Alguna intervenció més per part dels grups...
Doncs, acabades les intervencions i vist el sentit de les mateixes, si no hi ha objeccions, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Abans de continuar amb l’ordre del dia, suspendrem la sessió fins a les sis i vint.
(Se suspèn la sessió.
(Són les 17.54h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 18.22h)
La Sra. subsíndica general:
Es reprèn la sessió.
Continuem amb el punt número 6.
6- Examen i votació del Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals.
L’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient ha estat publicat en el Butlletí número 42/2016, del 20 de juny.
Intervé per exposar l’informe de la comissió el Sr. Miquel Aleix Areny, nomenat ponent per part de la comissió.
El Sr. Miquel Aleix:
Gràcies Sra. subsíndica.
En la reunió del dia 23 de maig del 2016, la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient em va nomenar ponent del Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals. Em correspon avui presentar, doncs, una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en el decurs de les reunions celebrades els dies 30 de maig, 13 i 16 de juny del 2016 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre un total de 23 esmenes, de les quals 15 foren presentades pel Grup Parlamentari Mixt-SDP, 3 esmenes foren presentades per part del Grup Parlamentari Demòcrata i 5 esmenes foren presentades per part del Grup Parlamentari Mixt-PS.
De les esmenes presentades: 5 esmenes s’han aprovat per unanimitat; 5 esmenes no s’han aprovat; 7 esmenes han estat retirades; i 6 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per unanimitat.
Del resultat de la votació de les esmenes, se’n desprèn l’informe de la comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Aleix.
Per part dels grups parlamentaris i per part del Grup Parlamentari Mixt, per SDP, la Sra. Sílvia Bonet té la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui votem la modificació de la Llei de tinença i protecció dels animals. Una llei que presenta diferents objectius. Per una banda, la millora de la convivència entre els animals domèstics i els ciutadans en el espais i llocs públics, sobretot, i introduir millores en la seva protecció i benestar.
El nostre grup ha inclòs esmenes orientades a aquesta finalitat, la majoria transaccionades i aprovades, per la qual cosa ens sentim prou satisfets amb el resultat que s’ha obtingut.
També s’han aclarit quines mesures de seguretat s’han d’adoptar en els casos dels gossos perillosos o potencialment perillosos. Un aspecte que preocupa molt a molts ciutadans per tots els accidents que ocasionen aquest tipus d’animals.
I també aquesta Llei ha incorporat aspectes que reforcen alhora la fauna salvatge i autòctona, i també altres aspectes sobre el concepte de patiment i maltractament animal, sobretot també reforçant el Codi penal quan hi ha omissions en la cura dels animals domèstics com desgraciadament vam patir en un acte recent.
Bé, creiem que és una modificació que millora, és una modificació de la qual ens sentim satisfets per la qual cosa hi votarem a favor.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Bonet.
Per part del PS, té la paraula la Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sabem que aquest Projecte de llei ha estat treballat per Govern amb col·laboració de les associacions protectores d’animals. I ens en felicitem!
No obstant, lamentem que malgrat haver esmenat i presentat a la Comissió Legislativa de Sanitat, algunes anomalies, que per nosaltres són evidents i que suposem que probablement no es van veure inicialment, els consellers de la majoria no han volgut modificar.
Amb aquesta llei, tal com s’ha tancat, serà més greu vendre o donar animals sense haver-los declarat o registrat que el fet de maltractar-los, de subministrar-los de manera gratuïta i voluntària substàncies que els hi causin alteracions de la salut i del comportament.
Regalar un cadell, un gatet o un altre animal és una pràctica corrent; fer-ho tot considerant que li correspon al nou propietari assumir les gestions administratives o altres despeses té un sentit i pensem que és fàcil d’acceptar.
Podem entendre que Govern necessiti que es declarin els animals, que hi puguin haver raons vàries que ho justifiquin. Tenint en compte que les associacions d’animals ho van acceptar, tant sols vam considerar alleugerir la qualificació de la infracció en el cas de les donacions, i vam esmenar la Llei per passar la donació sense haver declarat els animals de negligència greu a lleu.
És a dir, vam esmenar en el sentit de pretendre que, qui de bona fe, ometés aquesta obligació només es veiés exposat a una m0ulta d’entre 30 euros fins a 300, però ara, tal com ha quedat dins de la comissió, aquesta persona que haurà regalat un animal sense haver-lo declarat prèviament, s’exposa a una multa de fins a 3.000 euros.
DA no ens ho va rebutjar al mateix temps que ens refusava considerar qualsevol agressió cap als animals de manera mal intencionada com a una infracció greu.
Això, no ens sembla normal!
Per tant i per acabar, tenint en compte que aquest Projecte de llei ha estat elaborat amb l’acord de les associacions protectores d’animals, els consellers socialdemòcrates no hi votarem en contra, però vist l’exposat, tampoc hi votarem a favor.
Ens abstindrem, lamentant haver perdut l’oportunitat de fer una llei millor.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Gili.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sra. subsíndica.
El Projecte de llei presentat per Govern sobre la tinença i protecció d’animals és un text consensuat amb les diferents associacions protectores d’animals i que té en compte les inquietuds manifestades per la ciutadania, i també les noves situacions plantejades al voltant de la tinença dels animals i especialment en la dels animals de companyia.
És per aquest motiu que el Grup Parlamentari Liberal votarà a favor d’aquest projecte de llei.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Montaner.
Per part del Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula la Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sra. subsíndica.
Aquesta és la tercera vegada que aquesta Cambra aprova un text que emmarca la tinença, la protecció i el benestar dels animals.
El primer va ser fa 18 anys i el segon ara fa 4 anys. Els textos que anem aprovant evolucionen a favor de les noves casuístiques que es produeixen així com per l’evolució de la nostra societat. En aquest text hi tenen cabuda a més de la tinença d’animals de companyia i dels animals de renda, la fauna salvatge i la protecció i el benestar d’aquests, seguint les inquietuds de la nostra gent, com ho han anat comentant els consellers que m’han precedit.
És cert que vivim en un món on el concepte de benestar s’ha democratitzat i ampliat a sectors que van molt més enllà que els del gènere humà. El benestar animal és avui en dia un fet arrelat en una majoria dels nostres ciutadans, i els sofriments psíquics o físics causats a animals són subjectes d’una profunda repulsa per part de les persones que habiten al país i en el món occidental.
Països com Canadà, França o Suïssa han desenvolupat al llarg d’aquests darrers anys textos similars que cerquen a argumentar que els animals no són objectes que es poden posseir o utilitzar sinó que són subjectes, amb drets morals i legals.
Aquest text, que el Govern, com ja s’ha comentat, ha treballat amb les associacions protectores d’animals del país, i que en comissió -malgrat el que ha pogut dir la Sra. Rosa Gili- s’ha debatut amb un tarannà força constructiu per part dels consellers als quals agraeixo, incloent-hi ella quan deixi de parlar, doncs, la seva col·laboració, preveu les eines legals per evitar que els comportaments irrespectuosos, irresponsables o violents de les persones envers els animals, tinguin impunitat.
Aquest Projecte de llei explicita de manera molt clara que les espècies de la fauna salvatge autòctona que són caçables i de pesca gaudeixen del mateix tipus de protecció respecte al tracte, al maneig o al comerç que la resta. Es regula, així, de manera específica les activitats de caça i de pesca així com el seu transport. La fauna salvatge dividida entre la fauna autòctona, les espècies protegides i la fauna no autòctona estan també contemplades en un títol específic.
Al títol de “sancions i infraccions”, s’introdueix una disposició que permet una gestió dels registres genealògics de raça, però també modifica el Codi penal a fi de tipificar conductes ja sancionades administrativament o que es poden sancionar administrativament, paral·lelament, per castigar les actuacions més greus amb penes efectives i dissuasives.
Allà on el nostre grup parlamentari podria tenir algun dubte, és en el fet d’introduir sancions penals per imprudència greu, per causa de mort o de danys molt greus als animals.
Tot i amb això, és un text molt complert i ampli que dóna resposta a les demandes i a les exigències de les associacions protectores dels animals i als habitants del nostre país que hi són sensibles.
És per això que el nostre grup parlamentari i com no pot ser d’una altra manera hi donarà suport.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Mateu.
Per part de Govern, intervé la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, la Sra. Calvó Armengol.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sra. subsíndica.
El 12 de juliol del 2012, el Consell General aprovava per unanimitat la modificació de la llei de tinença i protecció dels animals, dotant així el país d’un marc legal modern i ampli pel que fa a la tinença i el benestar dels animals domèstics i a la protecció i conservació de la fauna salvatge.
El benestar dels animals de renda, de companyia o dels animals destinats a destinació científica és objecte d’una regulació cada vegada més estricta a nivell internacional i s’evidencia un increment en les inquietuds manifestades per la ciutadania al voltant de les temàtiques referent al benestar animal.
Vam iniciar doncs un treball amb les associacions implicades en la protecció dels animals: ACANA, BOMOSA, LAICA, recollint i analitzant les seves demandes amb la finalitat de millorar el control i la prevenció de qualsevol actuació que pugui ser considerada com a maltractament.
Així mateix es va tenir també en compte les aportacions realitzades per les clíniques veterinàries del país, les associacions APAPMA i Amics dels Animals i la Federació de Caça i Pesca.
Vull aprofitar avui la meva intervenció per agrair la implicació i el treball. Han sigut moltes reunions i moltes hores de feina de tots els col·lectius que acabo de mencionar, però també vull saludar l’esperit de consens dels representants de les associacions que van presentar, i és legítim, una proposta de màxims, però que han treballat amb el ministeri fins aconseguir un text equilibrat i consensuat.
El treball en comissió ha permès clarificar i millorar alguns aspectes del projecte de llei i també ha permès transaccionar alguna esmena per apropar-la al que pretenia el text inicial presentat. Però lamento que en matèria de penes i sancions el mateix treball en comissió hagi mantingut allunyat el text que avui s’aprovarà del text inicial, fruit ho recordo, d’un consens amb tots els actors de la societat civil implicats en el benestar animal.
Passo ara a detallar els punts més rellevants del text. Una de les novetats més importants és la incorporació de la definició de patiment físic, patiment psíquic i maltractament. Definicions que han de permetre valorar de forma objectiva les situacions, motiu de denúncia o queixa, que en l’actualitat presentaven dificultats de valoració objectiva per part del personal inspector o dels propis denunciants.
La llei també detalla actuacions prohibides que o bé no es trobaven recollides a la llei del 2012 o bé s’hi trobaven de forma massa genèrica o incomplerta. Així s’ha introduït la prohibició d’ús d’elements de càstig, de manteniment en vehicles o remolcs com a allotjament habitual, de manteniment en jardins, terrasses o balcons que no es trobessin condicionats i sense disponibilitat de refugi, aliment i aigua. La prohibició també d’intervencions quirúrgiques de caire estètic sense la prescripció d’un veterinari. Aquesta en concreció, permet donar més seguretat jurídica i una resposta més eficient de l’Administració a les possibles infraccions.
Es prohibeixen també els espectacles que puguin ocasionar patiment als animals i les curses de braus, eliminant la possibilitat que hi havia fins ara que poguessin dur-se a terme sense mort.
El text prohibeix l’experimentació amb animals excepte si es troben dirigides a investigació mèdica o a assajos de seguretat de fàrmacs, tal i com estableix la legislació actual de la Unió Europea.
Pel que fa a la fauna salvatge, aquest text inclou millores importants. El text del 2012, establia una sèrie de condicions per a la tinença, el transport, la importació i l’exportació dels animals domèstics que deixava fora els exemplars de fauna salvatge mantinguts en captivitats. Ara, es fan extensives les condicions a qualsevol animal en captivitat, dotant els exemplars de fauna salvatge d’un millor nivell de protecció. Es prohibeix també la captura d’exemplars nascuts en vida silvestre per ser mantinguts en captivitat a fins comercials.
La llei preveu que per reglament es regulin les activitats que es realitzen al medi natural i que poden afectar les espècies de fauna autòctona, amb la finalitat de què l’Administració pugui tenir una resposta diligent davant de certes actuacions com la fotografia d’espècies amenaçades en moments crítics del seu cicle, per exemple, establint una zonificació del territori en funció de les espècies que s’hi trobin i del seu grau d’amenaça.
La llei també preveu que s’estableixin les condicions de seguiment i compensació dels danys ocasionats per espècies que es trobin en perill d’extinció, amb la finalitat de respondre de forma diligent a situacions que ja han ocorregut i que ja no es troben actualment legislades com poden ser atacs d’ós bru a ramats domèstics.
S’ha inclòs al text una disposició per permetre a altres entitats externes al Govern gestionar els libres genealògics o tècnics, coneguts com a llibres de raça, amb la finalitat de crear oportunitats en el camp de la cria d’animals de pura raça ja que el departament d’agricultura ha recollit diferents iniciatives privades o de caire associatiu que podrien beneficiar-se d’aquesta modificació, permetent portar fins al territori andorrà diferents esdeveniments relacionats amb els animals de pura raça.
Pel que fa a les infraccions i sancions, s’ha modificat aquest títol incorporant les infraccions corresponents als aspectes normatius inclosos en el nou text.
Així mateix, amb la finalitat de millorar la situació actual en relació a les sancions imposades per infraccions en la tinença de gossos perillosos, s’han passat les sancions que s’hi refereixen de molt greus a greus, fet que agilitza la resolució dels expedients sancionadors.
Una altra novetat important és que aquelles persones sancionades per maltractament animal, no podran ser titulars o tenidores d’un animal de companyia durant un període determinat.
Així mateix, s’ha incorporat la possibilitat de què la propietat d’un terreny en el qual es tenen animals en males condicions, incomplint la llei, pugui ser sol·licitada com a responsable subsidiari quan no es pot identificar el propietari o titular dels animals.
Cal remarcar que s’ha revisat igualment les competències que la llei del 2012 atribueix als diferents serveis de Govern, dotant com a novetat l’àrea de seguretat alimentària i entorn del Ministeri de Salut de les eines necessàries per garantir el benestar dels animals destinats a consum humà en el moment del seu sacrifici.
Finalment, el text incorpora també una disposició final que modifica el Codi penal. Els nous articles preveuen la possibilitat de penes, d’arrest i de presó en funció de la gravetat dels fets imputats, endurint les penes actuals pels responsables de maltractar un animal.
Aquests són els elements més destacables del text, tot i que s’han aportat altres modificacions per millorar l’aplicació de la llei en base a l’experiència adquirida durant aquests darrers anys.
No voldria acabar sense agrair, -jo m’havia marcat el vot favorable de tots els grups parlamentaris-, i ho sento Sra. Gili que també s’hagi abstingut en aquesta llei, sobretot perquè l’ha fonamentat en el fet que la comissió no havia aprovat el fet que les donacions tinguin una sanció menor a la venda de cadells. Aquesta és una proposta que tenia el text inicial i que rau en el fet que sovint aquestes són vendes encobertes difícilment demostrables. I de fet, ens hem trobat també que el control de les cadellades és necessari perquè sovint el que fa la gent és fer parir a les femelles de forma repetida, amb una freqüència, sense respectar els períodes de repòs entre gestació i gestació, malmetent el benestar de l’animal.
El text que aprova avui aquesta Cambra és un pas més en matèria de benestar animal que s’afegeix a les millores importants que va portar el text presentat pel meu predecessor en el càrrec, l’any 2012.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Obrim un segon torn d’intervencions per part dels grups parlamentaris.
Té la paraula la Sra. Rosa Gili pel PS.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sra. subsíndica.
Sra. ministra estem d’acord amb el que ens diu de la donació. De fet, ho he dit abans, ja acceptàvem que pogués ser una infracció el fet de donar un animal sense haver-lo declarat. Això ja ho acceptàvem però més que res, el que espero que hagi quedat clar és que per nosaltres el que no és normal és que tingui la mateixa gravetat el fet aquest de donar o de vendre sense haver declarat el que sigui el maltractament animal.
A veure, jo crec que és una evidència que qui tracta bé els animals sol ser bo amb les persones i sovint qui maltracta els animals no pot ser bona persona. És en aquest sentit que nosaltres pensàvem que francament maltractar un animal és greu, sobretot en el cas que es fa de manera voluntària, i és en aquest sentit que ho volíem deixar clar.
M’ha preocupat una mica amb el que ha dit vostè, és a dir, nosaltres justament ens hem abstingut també perquè teníem el coneixement aquest, que aquesta llei s’havia treballat amb les associacions d’animals i també vam acceptar per unanimitat justament dues esmenes del grup majoritari demòcrata que anava en el sentit de reduir les sancions.
Una és referent a l’article 39 que hi havia unes sancions previstes de 9.000 euros i el grup parlamentari que li dóna suport va proposar reduir-ho a 6.000. Jo en tot cas pensava que era amb acord amb vostè i amb les associacions. Per tant, ja li dic ara que lamento el fet que el grup parlamentari no ho hagi consultat perquè de veritat pensàvem que hi havia un acord amb vostè. I també penso que bé he recalcat també una proposta del Grup Demòcrata, que allà on el Govern havia acordat una sanció de 9.000 euros, el seu grup parlamentari proposava rebaixar-ho a 450. I crec que quan va veure la reacció que vam tenir des de l’oposició, i evidentment parlo concretament per mi de dir, home això ens va sobtar molt que les associacions hi estiguessin d’acord en aquest cas, es va canviar i al final es va acceptar una cosa inter mitja però recalco, jo de veritat pensava que això s’havia fet amb coordinació amb els seus serveis, i lamento que no fos el cas.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Gili.
Alguna altra intervenció per part del Grup Parlamentari Liberal...
Per part del Grup Parlamentari Demòcrata...
Sra. Meritxell Mateu teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Mateu:
És per al·lusions.
Escolti Sra. Gili, m’he emportat la llei aquí i totes les esmenes per estar ben segura, per posar les coses una mica a lloc.
Nosaltres vam presentar unes esmenes i mai vam dir que estiguessin consensuades. Vam dir que les nostres esmenes anaven per la recerca que nosaltres havíem fet, i concretament l’esmena que diu de rebaixar de 6.000 euros per la sanció per imprudència greu, causa de mort o danys molt greus a l’animal, de rebaixar-la de 6.000 a 450 euros. Nosaltres vam dir que posàvem 450 euros, que era una referència, i ja vam dir que estàvem disposats a anar més a dalt. Per què vam posar aquesta referència? Perquè només mirant en les legislacions del nostre entorn va ser l’únic que vam trobar. A Espanya no està penat a nivell penal. No està penat, i l’únic que vam trobar va ser a França, que està penat per una sanció de 450 euros. Hi ho vam posar com una indicació. Per què? Perquè trobàvem que per una imprudència greu tenir a més d’una pena d’arrest, tenir una sanció de 6.000 euros, ens semblava molt agosarat, o una mica massa extrem. I 6.000 euros, mai vam dir 9.000 euros. I aquí està escrit, 6.000, si ho revisen una mica, article 293.4 i la nostra esmena.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Mateu.
Alguna intervenció per part de Govern...
Sra. ministra, teniu la paraula
La Sra. Sílvia Calvó:
Molt ràpid, Sra. subsíndica.
Jo l’únic que volia dir o en tot cas recalcar és que realment aquesta llei s’ha treballat de forma molt estreta amb tot el col·lectiu associatiu. S’ha treballat article per article. Per tant, l’article en relació a les donacions i la qualificació de les infraccions i sancions també s’ha treballat amb ells i respon a casuístiques que s’han anat trobant al llarg d’aquests anys.
Sra. Gili, si vostè hagués contactat aquestes associacions i hagués fet aquest pas de voler saber el què pensàvem realment del text, segurament vostè hagués pogut fer les valoracions corresponents. Ara és difícil que vostè em digui, jo em pensava que això sí estava consensuat o no amb la ministra. Penso també que la feina de legislador, i jo he estat de l’altre costat de la Cambra durant també uns anys, és justament tenir aquest contacte estret amb el teixit associatiu i en aquest cas una senzilla trucada o un senzill intercanvi doncs l’hagués pogut conduir a tenir potser altres valoracions.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna intervenció més...
Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies.
A veure Sra. ministra, vaig contactar amb persones lligades amb les associacions i de fet arrel d’aquest contacte vaig retirar fins i tot dues esmenes, i això li diran tots els membres de la comissió. I el que em diu justament una de les persones amb les quals vaig parlar quan li comento les altres esmenes que havíem presentat, perquè és veritat que abans d’haver-les fet, sí que havia demanat si hi havia algun retorn sobre això, que no em va arribar. És a dir, el pas el vaig fer cap a ells però no em va arribar res, i per tant va ser després que sí que vaig fer un contacte personal per referir-me a aquestes esmenes. Dos ja ho he dit, les vaig retirar i sobre les altres, la persona em diu tot el que sigui protegir els animals, protegir-los encara més, endavant. I entenc que és en aquest sentit que anaven les meves esmenes i per tant, són les que vaig mantenir.
En relació a la consellera Meritxell Mateu. A veure, jo el que he dit és que em sap greu que no ho parlessin amb el Govern. Potser sí, evidentment culpa meva d’haver pensat que això ho havien comentat amb Govern. És a dir, nosaltres ens en fiem d’això. Ara em sap greu dir que la Sra. ministra considera que s’ha vist desvirtuat l’esperit inicial de la llei. Està molt bé comparar amb el que es fa en altres països però a veure, jo crec que som grandets, som sobirans, no necessitem veure què estan fent els altres països per marcar-nos la línia. A vegades ho podem fer evidentment, però no ha de ser una obligació. És l’única cosa que volia dir.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Alguna intervenció més...
Sra. Mateu teniu la paraula.
La Sra. Meritxell Mateu:
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
A veure, nosaltres clar que parlem amb Govern i parlem, però cadascú té la seva opinió, de la mateixa manera que nosaltres també vam parlar amb les associacions i amb diferents persones del col·legi de veterinaris per exemple i també ens van donar cadascú diferents opinions. En base a això i en base a una legislació comparada, nosaltres vam fer les esmenes que vam trobar més escaients. És més, fins i tot vam anar a veure en el Codi penal que les sancions que posàvem pel maltractament d’animals no fossin superiors a les sancions que es posaven per exemple pel maltractament de gènere.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Alguna intervenció més per part de Govern..
Per part dels grups parlamentaris...
Doncs acabades les intervencions, s’obre un breu termini de temps per votar.
(votacions)
Sr. secretari si vol procedir si us plau a donar lectura del resultat.
El Sr. Joan Carles Camp:
Sí.
Vots a favor 23, en contra cap i abstencions 3.
La Sra. subsíndica general:
A la vista del resultat, declaro aprovat el projecte de llei.
Passem al següent punt, al punt número 7.
7- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
L’informe de la Comissió Legislativa d’Interior ha estat publicat en el Butlletí número 42/2016 del 20 de juny. Intervé per exposar l’informe de la comissió, el Sr. Marc Ballestà Alias, nomenat ponent per part de la comissió.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sra. subsíndica.
El passat dia 16 de juny, la Comissió Legislativa d’Interior, em va nomenar ponent del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993 i, com a tal, exposo avui davant del Consell General l’informe de la Comissió.
La Comissió Legislativa d’Interior va examinar, en la reunió mantinguda el dia 20 de juny el Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993 i les 2 esmenes que s’hi havien presentat: totes dues per part del Grup Mixt - PS.
De les dues esmenes presentades, una ha estat aprovada per unanimitat i la segona ha estat retirada per ser transaccionada i aprovada posteriorment per unanimitat.
Com a conseqüència de l’aprovació per transacció de l’esmena 2 de l’Informe del ponent s’ha addicionat una disposició transitòria.
La Comissió va acordar també adequar el text a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la Comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Ballestà.
Intervencions per part dels grups parlamentaris.
Per part del Grup Parlamentari Mixt, té la paraula la Sra. Sílvia Bonet per SDP.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui votem el Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials. Tot i les modificacions que es varen fer a la Llei 16/2014, del 14 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials del 21 de desembre de 1993, que en el seu article 7 introduïa un nou article 30 bis amb l’objectiu de facilitar les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans i poder dur a terme les seves resolucions.
No va ser prou per poder donar la resposta suficient que calia per donar remei a les conseqüències de la vulneració dels drets reconeguts en la Convenció per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
En aquest cas calia donar una solució a la revisió dels judicis, tot i que haguessin recaigut amb anterioritat de la Llei, estiguessin en tràmit d’execució en aquesta data i estiguessin sota la supervisió o el seguiment del Comitè de ministres.
Amb les modificacions adoptades podrem donar la resposta que el serveis d’execució de sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans han estat reclamant i que aquesta modificació consideren escaient.
Per aquest motiu votarem a favor d’aquest Projecte de llei.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Bonet.
Pel PS intervé el Sr. Gerard Alís.
El Sr. Gerard Alís:
Gràcies Sra. subsíndica.
Al juliol del 2014 aquesta Cambra va adoptar la Llei 16/2014 de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials introduint, entre altres, en el nostre ordenament jurídic la possibilitat de sol·licitar la revisió d’una sentència judicial ferma quan una decisió definitiva del Tribunal Europeu dels Drets Humans havia constatat una vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans.
Dita possibilitat encabia aquells casos en què la decisió del Tribunal europeu hagués recaigut una vegada entrada en vigor la referida Llei 16/2014. Tanmateix el Servei d’execució de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans va recomanar que, amb la finalitat de poder posar remei en la major mesura possible a la vulneració d’un dret constatada pel referit Tribunal Europeu, el judici de revisió s’hauria de fer extensiu també a aquells casos en què la resolució del Tribunal europeu hagués estat adoptada abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2014 i sempre que l’execució de dita resolució es trobes en tràmits a l’entrada en vigor d’aquella Llei, la 16/2014.
Doncs bé, per tal de donar compliment a aquella recomanació es sotmet a debat parlamentari el Projecte de llei de modificació de la llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Dit projecte, té per objecte ampliar el dret a exercir el judici en revisió previst a l’article 7 de la Llei transitòria de procediments judicials, en els termes que des del Consell d’Europa es recomanen.
Els socialdemòcrates, entenedors de la recomanació efectuada pel Servei d’execució de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, vam presentar dues esmenes al Projecte de llei, quin objectiu era poder clarificar el redactat proposat, el qual si bé tenia per objectiu donar compliment a aquella recomanació, ens semblava que no permetia exercir a la pràctica el nou dret a revisió o el dret ampliat.
Com ens ha estat exposat pel ponent, la comissió va acceptar les esmenes una per unanimitat i l’altra transaccionada per un text que va permetre clarificar encara més la proposta efectuada per nosaltres.
Amb això pensem que el text que es sotmet avui a consideració dóna ple compliment a les recomanacions efectuades pel Servei d’execució de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i permet que Andorra doni compliment als seus compromisos internacionals adquirits en un tema tan transcendent com ho és la salvaguarda dels drets humans.
Per l’exposat, els consellers socialdemòcrates donarem suport al Projecte de llei que es sotmet a aprovació.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Alís.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sra. subsíndica.
El Grup Parlamentari Liberal igualment que els grups i els companys anteriors entenem que és molt necessari donar l’aprovació al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials. És necessari i també entenem urgent per poder donar resposta a les recomanacions que ens han emès des del Consell d’Europa i també des del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació bàsicament a la revisió dels judicis.
Entenem també important, tal i com es va parlar dins de la comissió, les esmenes que s’han plantejat que nosaltres enteníem que milloraven el text i per tant també vam estar d’acord, i com no pot ser d’una altra manera donarem suport a aquest Projecte de llei de modificació i esperem que també com a conseqüència no només únicament complim amb les recomanacions que se’ns han donat sinó que es pugui començar a executar les sentències que hi ha pendents demanades per part del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Pallarés.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula la Sra. Sofia Garrallà.
La Sra. Sofia Garrallà:
Gràcies Sra. subsíndica.
De fet, no entraré a explicar detalladament el projecte de llei atès que ja ha estat fet pels grups parlamentaris que m’han precedit. El que sí que voldria és posar en relleu dos punts: el primer és el fet que el Projecte de llei tal i com ja ha estat esmentat anteriorment, respon a una recomanació efectuada pel Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i com a tal aquest Projecte de llei hi dóna resposta; el segon punt seria el fet que s’aprofita la modificació per incloure el Govern com a part per a poder demanar el judici de revisió i això es pot fer sempre i quan la decisió emani d’un procés jurisdiccional administratiu en què el Govern hagi estat part i concorrin motius d’interès general.
Finalment no voldria acabar sense indicar que el treball en comissió ha permès millorar la redacció del Projecte de llei, al qual el Grup Parlamentari Demòcrata hi donarà suport.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Garrallà.
Per part del Govern, intervé el ministre, Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sra. subsíndica.
El 24 de juliol del 2014, el Consell General va aprovar la Llei 16/2014, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, amb finalitats diverses, com ara establir un nou repartiment competencial dels tribunals penals, crear dos seccions d’instrucció en lloc d’una, o millorar el règim d’adscripcions, torns, suplències i guàrdies dels batlles. D’altra banda, també es va aprofitar per introduir un nou article 30 bis que fixa les normes processals del nou judici de revisió que es pot instar arran d’una decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans que constati la vulneració d’un dret fonamental reconegut a la Convenció, i alhora es va incorporar una disposició transitòria que determina que el judici de revisió només es pot promoure si aquesta decisió ha recaigut a partir de l’entrada en vigor de la Llei 16/2014.
Recentment, com han indicat els consellers que m’han precedit en la paraula, el Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, si bé ha manifestat que el judici de revisió suposa un avenç notable, ha recomanat tanmateix que aquest judici també sigui aplicable a les decisions que, tot i haver recaigut amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 16/2014, estiguessin en el tràmit d’execució en aquesta data i estiguin alhora sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres.
És per aquesta raó que avui se sotmet a aquesta Cambra el Projecte de llei que modifica l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials i la disposició transitòria de la Llei 16/2014. A més, mitjançant aquesta modificació legal s’ha volgut millorar la regulació del judici de revisió més enllà de la recomanació feta pel Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, en el sentit d’incloure també el Govern com a part legitimada per promoure el judici de revisió, quan la decisió definitiva del Tribunal porti causa d’un procés jurisdiccional administratiu en què el Govern hagi estat part i a més a més concorrin motius d’interès general.
Cal tenir en compte finalment que per via d’esmena, s’ha afegit una disposició transitòria al Projecte de llei que, a criteri del Govern, reforça la seguretat jurídica i evita dificultats interpretatives al tomb del termini necessari per instar el judici de revisió d’acord amb les noves condicions, que és de tres mesos des del dia en què entri en vigor el Projecte de llei.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Obrim un segon torn d’intervencions.
Si els grups parlamentari volen intervenir...
Doncs, acabades les intervencions i si no hi ha objeccions, proposo l’aprovació del Projecte de llei per assentiment.
Declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem al punt número 8.
8- Examen i votació de la Moció instant al Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats abans del seu enviament al Departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, abans del 31 de desembre del 2016, presentada pels M. I. Srs. Jordi Gallardo Fernández, Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.
La Moció fou publicada en el Butlletí número 42/2016, del 20 de juny i s’ha presentat una esmena.
Per defensar la Moció presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez juntament amb les M. I. Sres. Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal, intervé el Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Vist que la memòria de l’enquesta de conjuntura del segon semestre del 2015 de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis constata que un dels principals obstacles de les empreses del país per accedir a finançament rau en el retard del termini de pagaments de l’Administració als proveïdors ocasionant problemes de liquiditat a les empreses afectades,
Vist les demandes reiterades de diferents sectors econòmics de la necessitat de reduir els terminis dels pagaments, ajustant-los als 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat,
Vist que la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat, estableix que les obligacions de pagament als proveïdors s’ha de realitzar en el termini de 60 dies a comptar des de la data de notificació de la factura o un document equivalent al deutor,
Vist que la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, estableix sobre les obligacions de pagament que els terminis de prescripció comencen des de la data de notificació de la liquidació o l’ordre de pagament,
Vist que el Codi de l’Administració al seu article 27 estableix que l’Administració és responsable dels perjudicis patrimonials que pogués ocasionar,
Vist que el mateix Codi de l’Administració en l’article 59 determina com a causes de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho,
Atès l’exposat, el Consell General adopta el següent Acord: s’insta al Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats abans del seu enviament al Departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, abans del 31 de desembre del 2016.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Vist que s’ha presentat una esmena a la Moció publicada en el Butlletí 44/2016, del 27 de juny, a continuació intervé per exposar l’esmena presentada pel Grup Parlamentari Demòcrata, el Sr. Marc Ballestà.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sra. subsíndica.
Si li sembla bé, primer passaré a llegir l’esmena que el nostre grup ha presentat i després passaré a fer una valoració global tant de la proposta del Grup Liberal com de l’esmena que hem presentat nosaltres.
Es proposa modificar la Moció que insta a Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre, de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, amb el redactat següent:
“Acord
S’insta al Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013, del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern incloent el departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats sempre i quan les factures no siguin objecte de rectificació.”
El nostre grup parlamentari és conscient de la importància que té per als empresaris del nostre país poder cobrar les seves factures en un temps raonable i és per això que en el seu dia el nostre grup parlamentari va promoure i aprovar la Llei 22/2013 en què s’estableixen mesures contra la morositat i en el que s’estableix un termini de 60 dies del pagament de les factures des de la recepció de la mateixa.
També cal remarcar que l’Administració pública tant pel volum de transaccions com l’import d’aquestes ha de ser especialment curós i donar exemple en el compliment d’aquesta norma. Per aquest motiu és de rebut reconèixer l’esforç que ha realitzat l’Administració en els darrers anys per reduir al màxim els terminis de pagament i donar compliment a aquesta Llei, cosa que en termes generals compleix. Tal i com va explicar el ministre de Finances en la darrera sessió del Consell, des del 2011 els terminis mitjos de pagament s’han mantingut sistemàticament per sota dels 60 dies amb l’única excepció del darrer trimestre del 2015.
Ara bé, sí que és veritat que davant de certes casuístiques concretes, com pot ser la revisió de certificacions de projectes, per la pròpia naturalesa de la complexitat d’aquests actes, el temps final en què es triga a validar la factura i procedir al seu pagament pot fer sobrepassar aquest termini.
És per això que el nostre grup parlamentari ha presentat una esmena a la moció presentada pel Grup Parlamentari Liberal per tal reforçar la voluntat Pa expressada en aquella llei i en la qual instem a Govern a què apliqui els canvis necessaris per tal d’agilitzar els processos en aquests casos per tal de complir amb els terminis fixats.
Som conscients que en aquesta tipologia de tràmits degut a la seva complexitat i diferents actors que hi intervenen es poden produir discrepàncies a l’hora de validar les certificacions presentades i és per aquest motiu que la nostra esmena també incorpora un termini més ampli davant d’aquestes circumstàncies.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Ballestà.
Alguna intervenció per part del Grup Parlamentari Mixt...
Sr. Víctor Naudi teniu la paraula.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
La Llei del 22/2013, de mesures contra la morositat, estableix els procediments per a comptabilitzar els terminis de pagament de forma clara pel que fa a la recepció de mercaderies, però deixa en una situació més ambigua els treballs de prestació de serveis i més especialment quan es tracta d’un procés d’obra pública en el que existeixen diferents departaments de l’Administració que intervenen en la comprovació, i aquests ho fan una vegada disposen de l’informe preceptiu de les direccions d’obra facultatives, però també de les propietats delegades o projects managers.
Aquest procés llarg i carregós, ens el recordava el Ministre d’Ordenament Territorial en la darrera Sessió de control a Govern en el que els organismes o departaments de l’Administració central intervenen en última instància. Per tant, caldria clarificar aquesta dinàmica fixant de forma concisa les passes a seguir i els corresponents terminis.
Des d’SDP entenem que és del tot convenient establir que els cobraments per part dels prestadors de serveis contractats per l’Administració se’ls pugui garantir de forma justa un cobrament en un termini reduït inferior a 60 dies com a màxim, i en el seu defecte aplicar els interessos de demora quan aquesta es produeix, que no minorin encara més els ajustats marges de benefici de les empreses que molt sovint acaben essent ínfims en les adjudicacions per subhasta.
Compartim doncs, la finalitat de la moció presentada pel Grup Liberal, i també que l’esmena presentada pel Grup Demòcrata va en el mateix sentit i millora el text quant a les rectificacions de factures establint una seguretat jurídica.
En tot cas, deixo a veure si aquesta esmena es transaccionarà o què votarem finalment però entenc que la finalitat de les dues la compartim.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Víctor Naudi.
És el torn del PS. Intervé el Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Bé, nosaltres a l’espera de si el Grup Liberal manifesta l’acord sobre l’esmena que ha presentat el Grup Demòcrata votarem favorablement a la proposta en el sentit de què si ha de portar alguna cosa de positiu pel pagament dels proveïdors, benvingut sigui!
En tot cas, en algun cas ens sembla que la Llei ja obliga a què això es produeixi, és a dir que aquest reforç, i aquests càlculs, i posar-hi reflexions... bé, si ha de ser en positiu evidentment no serà per nosaltres que hi haurà cap mena d’obstacle, però en tot cas al final és qüestió de voluntat de poder-ho fer i a mi em sembla que la Llei actual ja obliga a fer-ho, per tant, per una proposta que obligui al Govern a fer alguna cosa que ja obliga la Llei doncs, ens sembla una mica estrany.
En tot cas, si hi ha la sensació que cal reforçar aquests mecanismes perquè aquests terminis no s’allarguin i que els proveïdors no es vegin perjudicats doncs, evidentment hi votarem a favor.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. López.
Doncs, ara obrim un segon torn d’intervencions. És el torn del Grup Parlamentari Liberal i que expressi la seva opinió de l’esmena presentada pel Grup Demòcrata.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé nosaltres acceptarem l’esmena proposada pel Grup Demòcrata. Entenem que si ha de venir a millorar i ha de servir, doncs, perquè finalment es pugui donar compliment al que ja diu la llei. És cert Sr. López, la Llei ja diu això. El que passa és que la interpretació de la Llei dóna per fet o està provocant que en alguns casos concrets no sempre s’estiguin fent els pagaments dins d’aquest termini.
Ja vaig explicar durant la sessió del passat 16 de juny que el motiu de la pregunta referent al termini mig de pagament als proveïdors venia motivada, doncs, per l’enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç, on un 12% dels empresaris enquestats venien, doncs, a reclamar o a denunciar o posaven de manifest, millor dit, que havien tingut problemes de liquiditat degut al retard de pagaments dintre del que són els 60 dies que estan previstos per la Llei.
Vam tenir un debat amb el ministre de finances. És cert que s’han fet esforços en els darrers anys arran de la llei que es va aprovar de mesures contra la morositat, i en base també als terminis de pagament que va expressar el ministre, que cada vegada s’estan fent més ajustats al que fixa la Llei. Però també he de reconèixer que el ministre va puntualitzar molt que sempre es complia el capítol 2, que són els pagaments a proveïdors d’una sèrie de serveis molt concrets.
En canvi la gran dificultat rau també en el pagament del capítol 6 on hi ha uns imports importants i on els problemes de liquiditat també per les empreses que generen el retard en alguns casos, doncs, els hi generen un sobre cost i unes dificultats que no només pateixen les empreses, sinó també, en algun cas, els treballadors.
I per tant, és cert que la Llei de finances públiques diu en el seu article 11 que les obligacions de pagament, que els terminis de prescripció comencen des de la data de notificació de la liquidació de la despesa o de l’ordre de pagament. I nosaltres entenem, doncs, que no hi ha una distinció entre el termini pels pagaments que s’han de fer de capítol 2 i els pagaments que s’han de fer de capítol 6.
I per tant, doncs, per això vam fer aquesta moció, perquè els dies que les certificacions puguin estar al Ministeri d’Ordenament o d’altres factures a altres ministeris es tinguin en compte també dins dels 60 dies, perquè entenem, doncs, que serà una mesura que alleugerà. Entenc que la Llei ja es va aprovar en aquest sentit, però potser el fet de no comptabilitzar els dies que s’està revisant la factura perquè tot estigui correcte, s’estan deixant al marge. I per tant, doncs, en aquest sentit anava aquesta moció.
Agraïm el suport dels grups parlamentaris que entenen també, doncs, que aquesta moció va en aquest sentit, i reiterar, doncs, que acceptem la transacció proposada pel Grup Demòcrata.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Gallardo.
Hi hauria alguna intervenció per part del Grup Parlamentari Demòcrata...
Sr. Marc Ballestà teniu la paraula.
El Sr. Marc Ballestà:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, només la meva intervenció és només per agrair la predisposició del Grup Parlamentari Liberal a transaccionar la nostra proposta, que crec que amb el nostre redactat ha reflectit l’esperit de la voluntat que ja s’ha tingut sempre i que demanava d’aquella Llei. Però davant la casuística que ens trobàvem al fet de les certificacions d’obres, com bé s’ha referit el Sr. Gallardo, i que per la seva pròpia naturalesa pot provocar que no sempre -com allò que es diu- siguin fets consumats sinó que poca discussió entre les diferents parts, que aquesta discussió que moltes vegades l’Administració la fa en pro de l’administrat, no sigui un perjudici per a ell. Per tant, introduïm aquesta salvaguarda en la darrera part de l’esmena.
Moltes gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Ballestà.
Alguna intervenció per part del Grup Parlamentari Mixt...
Vistes les intervencions, el text final que se sotmet a votació és el text esmenat, i vistes les intervencions i si no hi ha objeccions, proposo l’aprovació de la moció per assentiment.
Doncs, declaro aprovada la moció.
Passem al següent punt de l’ordre del dia.
9- Examen i votació de la Moció instant al Govern que en la propera modificació d'estatuts de la societat andorrana Turisme SAU que el Govern vol entrar a tràmit parlamentari al Consell General, s’impulsi la modificació de la composició del Consell d’Administració de manera que 2 dels seus representants siguin escollits per dues terceres parts del Consell General, essent aquests acreditats experts del sector turístic, i fins a 2 representants més del Consell d’Administració siguin escollits entre els 7 comuns d'Andorra.
La moció fou publicada en el Butlletí número 42/2016, del 20 de juny, i no s’hi ha presentat esmenes.
Per defensar la moció presentada pel Grup Parlamentari Liberal, intervé el Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Proposta d’acord diu:
S’insta al M. I Govern perquè en la propera modificació d’estatuts de la societat Andorra Turisme SAU que el M. I Govern vol entrar a tràmit parlamentari al M. I. Consell General, s’impulsi la modificació de la composició del Consell d’Administració de manera que 2 dels seus representants siguin escollits per dues terceres parts del Consell General, essent aquests acreditats experts del sector turístic, i fins a 2 representants més del Consell d’Administració siguin escollits entre els 7 comuns del Principat d’Andorra.
Bé, com ja vaig explicar durant el Consell de preguntes, pregunta que va originar l’anunci d’aquesta moció, la importància del sector turístic per Andorra jo crec que està fora de qualsevol tipus de dubte. I el que pretenem amb aquesta moció és tornar a l’origen de la creació d’Andorra Turisme Societat Anònima, en aquest cas unipersonal, ja que el Govern és l’únic accionista de la mateixa.
Quan es crea la societat, la vocació és, com en altres països que són forts receptius turístics, és agilitzar la gestió i la promoció del sector turístic, agilitzar totes aquelles tasques que des d’un ministeri a vegades costen de portar a terme. Així es va crear Andorra Turisme, i ja es preveia que el 52% del capital fos del Govern d’Andorra i fins a un 48% podia ser en mans de la societat civil, i s’entenia dels empresaris vinculats amb el sector turístic.
Què va passar? Es va crear la societat, i aquest 48% que suposadament podia estar en mans del sector turístic del país, com passa en altres països receptius i on el turisme és un valor important per a ells, no s’ha produït. Per tant, el 100% de les accions continua en mans del nostre Govern.
Això què vol dir? Que els estatus preveien i preveuen 6 consellers que emanen del Govern d’Andorra, entre ells el president, el ministre de Turisme, i el vicepresident, el ministre de Finances, i 4 consellers més designats per Govern, a raó d’un secretari que designa el ministre de Turisme, i un representant del Departament de Cultura, un representant del Departament de Medi Ambient i un més del Departament de Patrimoni Natural. Així mateix, com bé saben, el Sr. gerent, que dit sigui de pas en la modificació d’estatus se li haurà de canviar la seva denominació a director general, també hi forma part amb veu però sense vot.
Però què passa? Aquests 4 suposats representants del consell d’administració d’Andorra Turisme, que havien de ser suposadament del sector privat, i per tant, experts acreditats en el sector turístic, encara no s’han incorporat.
Per tant, el que demanem és que, donat que això no s’ha parlat que es privatitzi el 48% de les accions d’Andorra Turisme, que es doni entrada a persones que siguin expertes en el sector. I no vull dir amb això que a Andorra Turisme no es facin bé les coses, el que vull dir és que es poden fer encara millor.
El que vull dir, és que aquesta incorporació de 2 consellers més a Andorra Turisme, també són una garantia per a tots nosaltres i per a tots els andorrans, que Andorra Turisme fa bé les coses, com entenem que s’estan fent bé, i no les posen en tela de judici amb aquesta moció. Però que en un futur és una garantia de tots els que estem aquí i dels que hi estaran, que segueixen fent bé i que seguiran fent bé. Perquè són 2 representants que emanaran de dues terceres parts, d’acord com proposem, del Consell General.
Aquests representants, per tant, amb una societat pública però de dret privat que té, per tant, les limitacions i els avantatges com a societat de dret privat de fer les liquidacions, doncs, ja s’ha vist que es fan, i no he dit que es facin malament, senzillament que es podrien fer d’altra forma, però són ajustades a llei, i per tant, la incorporació d’aquests 2 consellers que emanarien del Consell, ens donaria a tots, el que avui hi som i els que hi seran en un futur, de garantia.
Garantia que es fan bé les coses, perquè al consell d’administració hi haurà com a mínim un conseller que no dependrà directament, a no sé que hi hagi una gran majoria com s’ha donat en altres ocasions de la majoria parlamentària, sinó que també serà com passa en el Tribunal de Comptes, d’un consens més ampli i que, per tant, pot ser una corretja de transmissió de les coses que es fan a dins del consell d’administració d’Andorra Turisme. Però també és una garantia per als membres actuals i futurs del consell d’administració d’Andorra Turisme, que poden estar tranquils perquè tenen el consens de tot un consell d’Administració que també conté els representants del Consell General.
Així mateix també ho proposàvem amb la incorporació de 2 representants que emanarien del vot dels 7 comuns d’Andorra.
Abans quan s’ha votat la Llei de l’AQUA, voldria també aplaudir, Sr. Jover, i als membres de la Comissió Legislativa d’Exterior, el concepte i el principi que el president i el vicepresident de la Comissió Legislativa d’Educació, estaran a l’AQUA. Aquesta és la idea. I crec que ningú posa en dubte que persones que representen el Consell, que poden ser consellers generals o poden ser persones que designi el Consell General, i no tenen perquè ser amb sou, és a dir no tenen perquè cobrar ni augmentar les despeses, ens hi estiguin representant, i per tant, siguin una garantia per a tots que les coses s’estan fent bé i se seguiran fent bé en un futur.
Podria posar exemples de societats públiques que treballen així. El Sr. Toni Martí l’altre dia em parlava de la solidaritat amb la Massana. Doncs, a la Massana tenim un exemple, EMAP, que és una societat que és del comú, però que l’oposició hi és representada. Podria parlar d’altres societats que exploten d’altres estacions d’esquí de les valls del nord, on la minoria o l’oposició també hi és representada. I això al final és una garantia que les decisions es prenen amb consens de totes les parts implicades, i entenem que és una garantia que es millorin les coses, que hi hagi persones expertes en la matèria del turisme, que és el que volien en essència i en origen la Llei de creació d’Andorra Turisme. I al final, insisteixo, que no és un atac contra ningú, que és una cosa bona per al futur d’Andorra Turisme, i per tant, una garantia que les coses es fan ben fetes per a tots.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Naudi.
Intervé pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, el Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
La Llei del 13/2007 de creació de la societat pública Andorra Turisme SA, estableix com a una de les seves prioritats incrementar l’eficiència i la coordinació entre les diverses administracions públiques i també entre el sector privat, i facilitar la comercialització entre l’oferta turística del país i la seva demanda.
D’ençà de la seva creació Andorra Turisme ha anat evolucionant i al meu entendre s’ha anat allunyant de la voluntat perseguida pels legisladors en el seu dia.
Així la coordinació d’Andorra Turisme amb els comuns però també amb el sector privat necessita un nou impuls per tal de millorar els objectius perseguits.
Els consellers generals d’SDP compartim doncs la necessitat de modificar els estatuts de la Societat Andorra Turisme SAU, en el sentit proposat en la moció presentada pel Grup Liberal.
Per tant votarem favorablement la moció.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Naudi.
Intervé pel PS, la Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sra. subsíndica.
La proposta del Grup Parlamentari Liberal ens sembla interessant i per aquesta raó, els tres consellers socialdemòcrates hi donarem suport.
Andorra Turisme gestiona un pressupost molt important i per tant, ens sembla bé augmentar els membres del seu consell d’administració en el sentit que ja es va preveure en els estatuts de la societat en cas d’haver-hi altres socis amb accions que no fossin de Govern.
Efectivament, l’article 30 permet atorgar un nou conseller al consell d’administració per tot accionista o agrupació d’accionistes que representin el 12% del capital social, con ja s’ha dit, podent arribar fins a quatre consellers més, amb una representació del 48% del total de les accions.
Des del 2007, any d’aprovació de la Llei de creació de la societat pública no hi ha entrat altres socis i per tant, els llocs previstos per aquests nous consellers no s’han cobert.
Ens sembla una bona proposta disposar de dos membres nomenats pel Consell General, tal com ja es fa en altres institucions públiques, considerant a més, el fet que Andorra Turisme gestiona gairebé 18 milions d’euros, quantia més que considerable.
També, considerant que els comuns també exerceixen competències en l’àmbit de turisme, tenir representants comunals en aquest consell d’administració permetrà sens dubte afinar sinergies, optimitzar recursos i evitar solapament d’esdeveniments i altres disfuncionaments, que ja ha passat en altres ocasions.
Tanmateix, hi estem d’acord sempre i quant els càrrecs de conseller siguin gratuïts. En cap cas, aquesta qüestió ha de representar un augment de les despeses.
Gràcies Sr. síndic.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Gili.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula la Sra. Patrícia Riberaygua.
(El M. I. Sr. Ferran Costa Marimon es reincorpora a la sala)
La Sra. Patrícia Riberaygua:
Gràcies Sra. subsíndica.
Avui debatem la moció a Govern presentada pels consellers generals del Grup Parlamentari Liberal que no tornaré a llegir en la seva totalitat degut a la seva llargada sinó que mencionaré, a partir d’ara, com la moció del consell d’administració d’Andorra Turisme SAU.
El nostre grup parlamentari ha analitzat la moció i no ha presentat cap esmena com dóna la possibilitat l’article 132 apartat 2 del Consell General.
En l’exposició de la moció es menciona, cito, “considerem imprescindible que Andorra Turisme SAU tingui un consell d’administració el màxim de professionalitzat possible i que doti a l’entitat de la transparència necessària sense perdre agilitat en la gestió”. Estem d’acord en el fet que el consell d’administració d’Andorra Turisme SAU sigui professionalitzat. Aquest punt està solucionat en què segons els estatuts, el gerent actual d’Andorra Turisme SAU assisteix a les reunions del consell d’administració amb veu però sense dret de vot. Aquesta persona, com sabem tots, té una gran experiència en el sector turístic i ha contribuït sens dubte, seguint la política turística de Govern dels últims anys, a dissenyar i implementar l’estratègia turística dels darrers 5 anys. Com hem pogut veure en les diferents compareixences del ministre de Turisme i del gerent d’Andorra Turisme davant el Consell General, davant el sector i davant de la premsa, podem dir que la recuperació del sector turístic és una realitat i una tendència.
Sobre aquest punt també sabem que Andorra Turisme SAU fa reunions periòdiques de treball amb el sector per escoltar suggeriments i contrastar la idoneïtat de les estratègies a seguir. Com a exemples es pot enumerar projectes con el Pla estratègic del sector comercial, l’Andorra Shopping Festival, l’Andorra a Taula, l’Andorra Tapes, etc.
Des del nostre grup parlamentari pensem que l’estructura de la societat Andorra Turisme SAU és adient en les polítiques turístiques que necessita actualment el nostre país. S’està fent una feina de gran qualitat i de seriositat i que està donant resultats positius tot i la dificultat del sector.
També en l’exposició de la moció es diu, cito, “En la seva concepció inicial, els consellers del 48% del capital de la societat (que podria ser privat) es suposaven experts professionals del sector, però a dia d’avui encara no s’han incorporat al consell d’administració dits consellers”, tanco la cita. Repassant els estatuts, enlloc es menciona que els consellers del 48% del capital restant han de ser experts professionals del sector. Creguem que es barregen les entitats que detenen el capital de la societat amb les persones que poden formar part del consell d’administració. Cal distingir, d’una part, entre el capital social que podria, en cas de transmissió futura d’accions, ser detingut pels comuns o per les persones jurídiques determinades per la llei, fins a efectivament un màxim del 48% i en aquest cas, per cada 12% d’accions aquest “nou soci” podria tenir un conseller que el representés al consell d’administració -i cal remarcar que encara no ha succeït fins avui des de la seva creació l’any 2007-; i d’altra part, en què els vigents Estatuts Socials preveuen un mínim de 6 consellers al consell d’administració representant el 52% del capital social que obligatòriament ha de pertànyer al Govern, i per la resta i fins a un màxim de 10 consellers, el Govern té estatutàriament, i per raons d’oportunitat, la facultat de nomenar-los, lliurament, entre les persones que consideri idònies.
Usant d’aquesta facultat, el Govern va acordar nomenar un membre al consell d’administració, que representés els comuns (designat pels 7 comuns) per una voluntat de transparència i també de coordinació entre agents públics.
Pel que fa la proposta d’acord que els consellers generals del Grup Liberal formulen voldria fer els apunts següents:
El nostre grup considera que no s’ha entès necessari fins avui la incorporació al consell d’administració de la societat Andorra Turisme SAU experts professionals vist els bons resultats de la política turística del país,
Considerem que l’acord pres a finals de l’any 2009 ja recull la representació d’un cònsol al consell d’administració de la societat Andorra Turisme SAU,
Considerem que si Govern veu oportú incorporar consellers experts professionals del sector al consell d’administració d’Andorra Turisme SAU en un futur o qualsevol persona que per la seva vàlua o reconeguda experiència pugui aportar valor afegit a la societat ja té aquesta potestat en els estatuts vigents. Cal recordar que Govern és qui té la responsabilitat de la política turística del país. Així mateix ha de poder escollir les persones que consideri més adequades per cada càrrec tant de l’Administració com de les empreses públiques per implementar amb les màximes garanties d’èxit aquestes polítiques. No creguem que aquesta responsabilitat recaigui al Consell General amb el nomenament de consellers del consell d’administració d’Andorra Turisme.
Finalment voldria citar un paràgraf de l’exposició de motius de la Llei de creació de la societat Andorra Turisme de l’any 2007 per recordar la voluntat del moment que encara és vigent per nosaltres els Demòcrates, que diu i cito: “Així, la creació d'una societat pública de l'Administració general es manifesta com la fórmula idònia per assolir, d'una banda, els avantatges competitius derivats de la gestió de les diverses matèries relacionades amb l'activitat turística, -qualitat, eficiència, màrqueting, innovació, coneixement especialitzat, etc.-, i d'altra banda, la imprescindible vinculació a l'organització pública, el Govern del país, al qual d'acord amb l'article 72 de la Constitució correspon la direcció de la política nacional i internacional d'Andorra en el marc d'aquestes funcions.
Per tot l‘exposat, el Grup Parlamentari Demòcrata votarà en contra de la moció del Consell d’Administració d’Andorra Turisme presentada pels consellers generals del Grup Liberal.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Obrim un segon torn d’intervencions.
Per part del Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Molt agraït Sra. subsíndica.
Bé doncs, en primer lloc, coincidir amb la consellera Gili. Com he dit des de la tribuna, també opinem que de ser així que s’incorporessin consellers a Andorra Turisme haurien de ser a títol gratuït. A més a més, pensem que hi ha molta gent vinculada al sector turístic, que ho faríem amb gran plaer de poder portar al seu coneixement en aquest òrgan.
En relació als comentaris del Grup Demòcrata, els he de dir que hi estic d’acord, no vull posar en dubte la professionalitat del Sr. Budzaku. Ja fa molts anys que s’hi dedica i entenc que si el Govern el vol mantenir allí és perquè tenen els motius per fer-ho i tampoc posem en dubte l’estructura, que és adient. El que estem dient és que creiem que la incorporació de dos consellers a Andorra Turisme, SAU que manin del Consell General, entenent que hi caben, i que si no hi cabessin com que s’han de modificar els estatuts es poden ampliar de deu a dotze els seus consellers, seria una garantia pels que estem aquí i pels que hi seran de què les coses es fan i es seguiran fent ben fetes.
Sense insinuar res més del que posa aquí, en la liquidació del pressupost, en la pàgina de l’annex 1, la pàgina 2 de 3, a altres serveis, accions de màrqueting i promoció: 14.700.000 euros. Està molt bé, estan justificats, es pot mirar el pressupost a grans xifres fins a un màxim de 5 milions d’euros si no hi ha més desglossament, però entenem que això és una garantia per tots, que algú estigui allà i que sigui el nostre enllaç si mai tenim alguna qüestió i si més no és una garantia de futur per Andorra Turisme.
I en relació al que li he de dir, que estic d’acord amb vostè Sra. Riberaygua, enlloc diu que han de ser experts, però crec que hem de convenir, en primer lloc que si s’incorporen experts en el sector turístic doncs crec que es pot millorar la gestió d’Andorra Turisme, perquè recordem, el president és el ministre titular de turisme; el vicepresident, el ministre de Finances; el secretari, la persona que designa el ministre de Turisme i després hi ha tres consellers, un del departament de cultura, un del departament de medi ambient i un representant del departament de patrimoni natural. Convinc amb vostè, no diu ni aquí ni en l’exposició de motius de la Llei 13/2007 que aquests hagin de ser experts del sector turístic. Però també li diré que quan es va treballar aquesta llei en el marc del pla de màrqueting 2005-2009, es va convenir, com he dit abans, que la creació d’aquesta societat pública ajudaria a potenciar el turisme d’Andorra. I per fer això, torno a dir, s’entenia que aquest 48% podia ser adquirit per empresaris d’Andorra, hotelers, restauradors, agències de viatges, agències de transport, tot el teixit de la coneguda Taula de Turisme que tant treballava el Ministeri de Turisme fins aquella època i que podrien tenir els seus quatre representants experts en el sector del turisme perquè entenem que hi ha altres empresaris d’Andorra que malgrat puguin ser beneficiaris indirectes, no hi tenen l’experiència del seu dia a dia.
I convinc amb vostè, li torno a dir, no ho diu enlloc però s’entenia que això seria així. Si s’incorporés aquest 48% de capital privat i a més a més, una cosa que és evident, és que creiem que milloraria si encara pogués ser així, la presència d’aquests consellers, la gestió i la professionalització d’Andorra Turisme.
Com s’ha dit, en molts altres consells d’administració de societats públiques que es dediquen al turisme, que s’han de professionalitzar, doncs aquí tenim un exemple més. Pensem que es pot professionalitzar més, i a més a més, amb una bona corretja de transmissió del consell i que sigui garantia de tots els andorrans.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Naudi.
Hi ha alguna intervenció per part del Grup Parlamentari Mixt...
Per part del Grup Parlamentari Demòcrata, Sra. Patrícia Riberaygua teniu la paraula.
La Sra. Patrícia Riberaygua:
Gràcies Sra. subsíndica.
Em vull referir a una reflexió que ha fet el conseller Carles Naudi. És en la liquidació de comptes que no estan ben desglossats aquests 14 milions.
A veure, jo el meu ram professional, sóc comptable de formació i us diré que Andorra Turisme és una SA, doncs està regit pel pla comptable general, com tot empresari d’aquí a Andorra, tota societat i llavors el pla comptable general té unes regles. I la liquidació de comptes, el compte de resultat de pèrdues i guanys doncs contempla aquestes regles i evidentment aquests 14 milions estan en una partida. Però vostè és conseller general igual que jo i doncs vostè també li arriba la fiscalització del Tribunal de Comptes i el pressupost anual d’Andorra Turisme. En l’informe del Tribunal de Comptes aquesta partida està desglossada amb un annex, i desglossada ben detalladament. En la presentació del pressupost cada any també hi ha adjuntat un annex amb els detalls d’aquesta macro xifra de 14 milions. Jo crec que vostè té aquesta informació i si només agafa una part de la informació que és el pla comptable, evidentment no té aquest desglossament. Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Alguna intervenció més...
Sr. Carles Naudi teniu la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Molt agraït Sra. subsíndica.
Doncs miri, vostè és comptable doncs jo sóc economista. I sí, té raó, però això no treu i insisteixo, ho he dit a la tribuna. Es fa així, és una societat pública de dret privat i ho ha de fer així. Si hi estem d’acord, el que estem dient és que volem dotar de eines que garanteixin els actuals membres del consell d’administració d’Andorra Turisme i els que vinguin i a tots el andorrans, perquè les coses es fan ben fetes. I li he de dir, sí ho he llegit. Vostè sap que el que dic és cert, 14 milions 700 en una sola línia que diu: altres serveis, consum de béns corrents, altres serveis, 14.703.000. O fa dos anys, 16.414.000. I aquí es queda en una sola línia. I s’ha de fer així, ja hi estic d’acord que el pla comptable diu això però justament per això pensem que necessitem els consellers, i per tant, tot Andorra gent professional a dintre que ajudi i que millori, i que estiguem tots tranquils de què les coses es fan ben fetes.
I responent al que em diu del pressupost. També hi estic d’acord, evidentment me l’he llegit abans de venir com no podia ser d’una altra forma. Hi ha una partida de 5,5 milions de promoció. No ens agradaria més desglossament en això? Evidentment si el Sr. ministre si jo li demano o qualsevol conseller li demana, ens ho brinda, però no parlem només de nosaltres, parlem de què els andorrans tinguin la garantia de què les coses es fan bé i insisteixo no estem acusant de què es facin malament, estem demanant garanties de futur de què les coses es seguiran fent bé.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Naudi.
Alguna intervenció més...
Sra. Patrícia Riberaygua.
La Sra. Patrícia Riberaygua:
Gràcies Sra. subsíndica.
Per la partida dels 5 milions de promoció com a membre de la Comissió Legislativa d’Economia, el Sr. ministre amb el gerent d’Andorra Turisme cada any ens ve a explicar el desglossament de totes les campanyes, tant a l’estiu com a l’hivern que fa Andorra Turisme i que s’engloben en aquesta despesa de cinc milions. A més també, davant de la premsa i del sector turístic presenta també dos cops a l’any després de la campanya d’estiu i després de la campanya d’hivern, els resultats d’aquestes promocions, d’aquestes campanyes, els resultats amb turistes, amb diners, etc., etc. Vull dir, jo crec que informats la gent del carrer i la premsa, nosaltres com a consellers, gràcies a les compareixences, jo crec que estem tots informats. Nosaltres creiem que aquest model d’Andorra Turisme, des del 2007 està funcionant força bé, està donant uns bons resultats. Andorra Turisme també fa reunions, com he dit en la meva primera intervenció, fa reunions amb el sector per arribar a definir bé les estratègies per poder fer campanyes importants que se’ns dóna a conèixer arreu d’Europa i del món i creiem que ha de continuar fent aquest feina, donant la llibertat i amb la composició que tenen actual, doncs de continuar aquesta política que és la política turística repeteixo, que recau sobre Govern. I el dia que entri capital privat doncs s’entén que hi haurà representants d’aquest capital privat que poden ser experts o no. Als estatuts, ja ho he dit i vostè també ho ha dit, no ho diu, i a partir d’aquí, doncs per això votarem en contra d’aquesta moció.
També volia referir-me, doncs que per exemple societats SA que depenen de Govern, amb 100% capital de Govern com Andorra Telecom o FEDA tampoc tenen representants en el Consell d’Administració membres que siguin votats per dos terceres parts del Consell General i també funcionin, i també liquiden comptes, també estan fiscalitzats pel Tribunal de Comptes, etc., etc. No veig per què hem de fer una diferència.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies, Sra. Riberaygua.
Alguna intervenció més...
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Molt agraït Sra. subsíndica.
Doncs, ara li explico la diferència.
Com recordarà, i Govern em va dir que era un cínic, vaig demanar de quines societats públiques Govern volia canviar els estatuts. Per què? Perquè d’aquelles que es canvien els estatuts són de les que fem la proposta de modificació.
Estic d’acord amb vostè, FEDA i Andorra Telecom entre altres també ens aniria molt bé a tots els andorrans que hi haguessin dos consellers o els que facin falta nomenats des d’aquí, des del Consell General, seria una garantia per a tothom, amb això estic d’acord amb vostè però com que només ens ha dit Govern -alhora que em deien que era un cínic- que es modificaria només els d’Andorra Turisme doncs, demanem per aquestes.
Jo, de veritat, estem d’acord amb l’estructura, estem d’acord amb el funcionament, estem parlant de millorar i de tenir una corretja de transmissió del Consell i per tant del ciutadans que puguin tenir garanties de bon funcionament. Al final els diners són de tots els andorrans, són del país, no veig el problema de què hi hagi dos representants del Consell dins d’Andorra Turisme i, si a sobre són experts acreditats en el sector del turisme no sé quines pegues li poden veure, perquè compateixo amb vostè tot el que diu, tot i això no entenc perquè hi ha tant problema amb això, i sí, Andorra Turisme està fent molt bé la feina però recordem que a l’any 2011 es va dir que es doblaria el pressupost amb turisme, i pregunto: s’ha doblat la xifra de visitants? No s’ha doblat. Per tant, cert marge de millora tenim Sra. Riberaygua.
I tornem al que em deia del pressupost, les liquidacions recordem que es fan en un any de posterioritat, per tant eines, persones que ens ajudin en aquesta garantia i aquesta seguretat per a tots, i pel sector del turisme que tan important és per Andorra, jo crec que tots hi hauríem d’estar a favor com han demostrat, de moment, els grups de l’oposició.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Naudi.
Sra. Patrícia Riberaygua teniu la paraula.
La Sra. Patrícia Riberaygua:
Gràcies Sra. subsíndica.
A nivell de liquidacions és veritat que tenim les liquidacions al cap d’un any, quan es fiscalitzen amb el Tribunal de Comptes, però al final les tenim i examinem l’informe.
L’eina que també teniu és el pressupost, vull dir que en el pressupost de l’any també estan desglossats aquests diners i així durant el debat del pressupost es coneixen les polítiques turístiques que vol implementar Govern en el següent exercici.
Doblat el pressupost era una aposta que teníem els demòcrates a l’any 2011 i que de seguida que vam entrar vam poder dotar Andorra Turisme d’aquest pressupost i pensem que està molt ben gestionat. És veritat, no hem doblat turistes però, quin país ha doblat turistes amb un pressupost molt més gran que el nostre? Jo no en conec cap. Hem viscut una crisi molt important al nostre país, hem perdut molts turistes però la tendència des que tenim el Govern de DA és cada vegada guanyar més turistes i això és la realitat, vull dir, això les xifres ho diuen; cada vegada que el Govern i Andorra Turisme ens presenta les xifres és una realitat. El que és important jo crec en aquests moments que són difícils és no perdre turistes i no en perdem, al contrari, en guanyem. Poc a poc ens agradaria que la tendència sigui molt més elevada i que vagi molt més ràpid, tots els països els agradaria però no és una realitat, s’estan guanyant turistes poc a poc i la tendència és d’anar doncs, cada vegada guanyant-hi més.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Una darrera intervenció...
Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Faig la darrera intervenció.
Té raó Sra. Riberaygua, hi ha el Tribunal de Comptes però, miri, avui hem votat els comptes fiscalitzats pel Tribunal de Comptes de l’any 2014! Estem al 2016... Per això no veig on està l’inconvenient de què dues persones nomenades pel Consell General i dues que emanin del Comú d’Andorra la Vella ens estiguin representant en el dia a dia del Consell d’Administració d’Andorra Turisme, perquè té raó però la nostra fiscalització és més d’un any més tard. Això és un altre tema que hem d’arreglar, però mentre tant el dia a dia podríem millorar amb experts del sector turístic en una societat que a tots ens hi va moltíssim.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Moltes gràcies Sr. Naudi.
La darrera intervenció Sra. Riberaygua.
La Sra. Patrícia Riberaygua:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sr. Naudi, el convido a venir a les compareixences amb el ministre i el gerent d’Andorra Turisme. No sé si ha vingut a la passada, doncs, si ha vingut... -diu que sí-, si ha vingut ja sap vostè que el ministre i el gerent d’Andorra Turisme ens expliquen tots els projectes que tenen per l’any i per la legislatura i allà pot fer totes les preguntes i estic segura que el Sr. Budzaku i el ministre us contestaran molt agraïts.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Doncs bé, acabades les intervencions s’obre un breu termini de temps per votar.
(votacions)
Sr. secretari si vol procedir a donar lectura dels resultats, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
A favor 13, en contra 14.
La Sra. subsíndica general:
A la vista del resultat declaro refusada la Moció.
Passem al punt número 10 de l’ordre del dia.
10- Examen i votació de la Moció instant al Govern a modificar el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social en el sentit de revocar el punt c) de l'Article 10.1 publicat al BOPA número 43 del 3 de juny del 2015, en un termini màxim d'un mes, presentada pels M. I. Srs. Pere López Agràs, Rosa Gili Casals i Gerard Alís Eroles, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt.
La Moció fou publicada en el Butlletí número 42/2016, del 20 de juny, i no s’hi han presentat esmenes.
Per defensar la Moció presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals juntament amb els M. I. Srs. Pere López Agràs i Gerard Alís Eroles, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, intervé la Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sra. subsíndica.
Si em permet, procediré a llegir la moció plantejada lligada a la pregunta que vam fer en la darrera sessió de preguntes al Govern.
Vist que el Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social es va elaborar sense cap consulta prèvia per part del Ministeri de Salut o de la CASS al Col·legi de Metges d’Andorra,
Vist que tampoc es va aportar al Col·legi cap informe d’explicació sobre la decisió presa, justificant-ne la conveniència,
Vist que el mateix Col·legi de metges considera que obligar de manera sistemàtica les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal a romandre al seu domicili de les 9 a les 12 i de les 15 a les 17 hores tots els dies de la setmana no té efectes benèfics de cara a la seva recuperació,
Vist que el mateix ministre de Sanitat va admetre en sessió parlamentària que l’objectiu era que aquesta mesura fos dissuasiva de cara a limitar l’augment de baixes, reconeixent així la prevalença de raons administratives i econòmiques enfront de les raons mèdiques i beneficioses pel malalt,
Atesos els efectes nefastos d’aquesta mesura en algunes persones en situació d’incapacitat temporal,
El Consell General adopta el següent Acord: s’insta al Govern a modificar el Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social en el sentit de revocar el punt c) de l’article 10.1, publicat al BOPA número 43, del 3 de juny del 2015, en un termini màxim d’un mes.
Poca cosa a dir més. Avui demanem sentit comú, retornar les decisions que estan relacionades amb la salut o bé que afecten l’estat físic i moral de les persones en situació de baixa temporal a qui li correspon: als professionals mèdics.
Parem de fer prevaldre decisions administratives i econòmiques i posem la persona al centre del sistema que és on ha d’estar.
I això, en cap cas vol dir malgastar diners públics sinó que vol dir actuar seriosament i amb sentit comú dins d’una societat democràtica i de benestar.
Parem de pensar que els qui estan de baixa són majoritàriament simuladors professionals, persones que gaudeixen i s’aprofiten de la seva situació de la malaltia.
Sembla que sigui el que alguns dirigents pensen i han portat bona part de la societat a pensar igual deixant de banda l’empatia i la solidaritat.
Demà qualsevol de nosaltres pot estar malalt, siguem assalariats o empresaris, i amb aquest reglament no pot ni sortir a dinar amb la família un diumenge i tornar a casa a les 5 de la tarda perquè si ho fan no solament estaran incomplint les normes sinó que s’arriscaran a perdre la seva prestació de malaltia.
Pensem-hi tots! Quin sentit té això!
O potser és que sabem que segons qui siguem no se’ns vindrà a inspeccionar, és això?
Estic convençuda que com a societat hi guanyarem quan arribem a pensar primer en les persones i després en la resta i això, sense que en cap cas, se’ns pugui considerar mals gestors.
Un bon govern ha de treballar per buscar la cohesió, per fomentar una societat solidària, amb l’empatia que ens porti a pensar que algun dia podem bascular cap a l’altre costat i que podrem esperar que si això ens passa, algú ens vindrà a ajudar.
Estem preocupats per aquesta tendència massa estesa aquests darrers anys, del Govern de DA i del grup parlamentari que li dóna suport, en voler dividir la societat andorrana: els bons/els dolents, el sector públic/el sector privat, els aprofitats/la resta... No anem bé!
De sistemes de control n’hi poden haver igualment però demanem que aquests es facin amb sentit i de manera justa i assenyada.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Gili.
Pel Grup Parlamentari Mixt, per SDP, té la paraula la Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
És evident que per aquí a Andorra i a tot arreu les baixes no deixen de ser un problema, però la decisió que es va prendre de romandre als domicilis durant aquestes hores és una decisió que no s’ha basat sota l’evidència científica existent.
Sí que és veritat que hi ha diverses malalties que evidentment milloren la seva recuperació amb el repòs i resten a casa. D’això en som molt conscients. Però n’hi ha moltes d’altres on no cal romandre al domicili ja que ni milloren ni perjudiquen el procés de curació de la malaltia. I a més a més, n’hi ha d’altres, que el fet de romandre a casa pot arribar a empitjorar el procés de curació de la malaltia.
Entenem que aquesta no és la via per fer el control de les baixes. Insisteixo, s’ha de fer alguna cosa perquè no deixa de ser un problema. El primer que caldria fer seria un compromís per part dels professionals mèdics que les baixes siguin atorgades únicament per motius mèdics, alhora que la baixa sigui imprescindible per la curació de la malaltia, com també, sigui la resposta a la impossibilitat de dur a terme l’activitat laboral de forma correcta. Alhora també s’ha de tenir i disposar d’un servei d’inspecció que faci un seguiment exhaustiu de les baixes, però de forma coherent. També cal un treball conjunt amb els metges tractants, sobretot en casos que pugui generar discrepància.
Finalment no deixa de ser una mesura discriminatòria perquè els treballadors fronterers no es veuen sotmesos a aquest tipus de seguiment domiciliari. Tampoc, un cop aplicada aquesta mesura, no es coneix si amb aquesta mesura aplicada s’ha obtingut algun tipus de resultat. Podríem haver fet un estudi per saber si el fet de romandre més hores al domicili disminuïa els dies de baixa per assolir la curació de les malalties. I això no s’ha fet!
Per tots aquests motius, considerem que votaríem a favor d’aquest moció presentada pel Partit Socialdemòcrata.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Bonet.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula la Sra. Judith Pallarés.
La Sra. Judith Pallarés:
Gràcies Sra. subsíndica.
Des del Grup Parlamentari Liberal considerem que els excessos i abusos que es produeixen amb les baixes laborals necessita d’un anàlisi que sigui ampli i que englobi tota una globalitat de la qüestió relacionada amb tot el sistema sanitari i com els metges atorguen les baixes, a qui li donen, com es controlen, la CASS, bé, entenem que és molt més ampli que tota la qüestió que aquí s’està tractant avui amb aquesta moció.
Però per un altre costat entenem que la mesura que estem considerant, en gran part és absurda en molts casos i contraproduent. També considerem que l’horari que està establert, la qual cosa no vol dir que no estiguem a favor que s’hagin d’establir certs límits. Nosaltres entenem que hi ha malalties i qüestions que requeriran d’estar-se a casa i d’altres que no requereixen alta, i que per tant és contraproduent. Però hem consultat algunes altres mesures d’algun altre país veí, i en canvi sí que tenen certs horaris per aquestes inspeccions que es demanen i perquè el pacient estigui a casa, però no és un horari que estigui fet a mida de l’inspector de torn o del funcionari que els ha de venir a visitar, sinó que està fet a mida del que és el pacient, que pugui sortir quan toca que pugui anar a passejar, que pugui gaudir, com es comentava abans, d’estar amb la família, i quedar dins de casa seva a disposició de la inspecció quan toca amb un horari que és més normal pel que és la vida dels pacients.
Considerem igual que comentava la Sra. Gili, que hem de posar la persona dins del centre del sistema, que aquest article s’hauria de revisar i tenir una mesura que inclogués, doncs, això, el benefici del que és el pacient primerament, i que evidentment esperem que en el futur, i que no sigui molt tard, sinó que sigui aviat, dins d’aquest plantejament que s’ha de fer de tot el sistema, es faci una proposta que sigui millor que aquesta que tenim avui en dia.
Per aquesta raó considerem que pel moment nosaltres votarem a favor de la moció que s’ha presentat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Pallarés.
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, intervé el Sr. Carles Jordana.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sra. subsíndica.
Miri Sra. Gili, malauradament nosaltres no ens podem abstenir com heu fet durant aquesta tarda, i ens hem d’oposar a aquesta moció, i li diré i li explicaré perquè.
I veig que l’error es perpetua en tots els grups parlamentaris perquè obvieu l’altra d’aquest mateix article que per refrescar-vos la memòria us diré o llegiré que diu que s’ha de romandre en el seu domicili les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal de les 9 a les 12 i dels 15 a les 17 hores tots els dies de la setmana, llevat que el metge o odontòleg tractant justifiqui la conveniència d’absentar-se’n durant aquests períodes o que la persona assegurada acrediti altres motius justificats.
I això cap de vosaltres n’heu parlat que per raons mèdiques com per exemple un assalariat que justifiqués una depressió i que justament no podria està tancat, el metge podria autoritzar aquesta absència. D’això no en parleu. Ho trobo molt curiós.
No obstant cal aplicar mesures de control. I Sra. Gili, que li agradi o no feta la llei feta la trampa, i malauradament molts paguem justos per pecadors. És un horari de 5 hores de permanència, 3 al matí i 2 a la tarda. Potser no aniran a dinar a Engolasters com diu vostè el diumenge però a la nit podran anar al cinema a gaudir d’una bona pel·lícula amb família. No hi ha cap impediment, li diré més, del dilluns al divendres, fins i tot li permetrà d’anar a recollir els nens a l’escola.
És un horari més que raonable, no és exagerat ni desmesurat.
Per aquests motius, com no pot ser d’una altra manera, el Grup Parlamentari Demòcrata votarà en contra perquè no hi veiem motius reals per revocar aquest reglament de prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Obrim un segon torn d’intervencions.
Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sra. subsíndica.
Sr. Jordana jo avui no he parlat del tràmit aquest. Ho sé que hi ha aquesta possibilitat que el metge faci aquesta gestió per deixar sortir, però jo no sé si vostè ha parlat amb els metges, potser de la mateixa manera que han parlat amb les associacions d’animals. Però jo sí que he tingut ocasió de parlar amb ells i m’han dit que és un tràmit molt feixuc. És a dir que la persona que pot arribar a tenir dos dies de baixa o així és anar a la CASS, demanar el permís, ha de tornar, és a dir, i quan la cosa és molt feixuga, en general no s’utilitza. I aquí li recomano que s’informi amb els metges, amb el col·legi de metges i li faran arribar la seva opinió. Perquè entenc que quan una gestió concerneix un col·lectiu, doncs, aquí em sembla una evidència que ho haurien de parlar amb ells, demanar la seva opinió i considerar-ho.
Miri, jo crec que vostè m’ha ratificat tot el que he dit abans i el seu subconscient l’ha traït dues vegades, ha parlat vostè de tenir la gent tancada a casa, és el que estem lamentant, un tancament indiscriminat no argumentat per raons mèdiques. També el seu subconscient l’ha traït una segona vegada quan ha dit feta la llei feta la trampa. És a dir, vostès estan raonant amb aquesta idea que tothom vol fer trampa. I jo francament, jo no sé si existeix gent que gaudeixi estant de baixa, que gaudeixi amb aquesta situació. Jo personalment em costa molt d’entendre i ja vull entendre que puguin haver-hi patologies, potser mentals o de depressió que faci que la gent els hi pugui semblar bé, però francament penso que això ha de ser molt anecdòtic.
Hem de marxar de la consideració que en general a la gent no els hi satisfà aquesta situació, i si els hi satisfà és que tenim un problema i potser hi hauríem de treballar.
A veure, lamento de veritat aquesta situació, però jo crec que amb aquestes actuacions queda clar quines són les seves prioritats, queda clar que la persona és de les últimes coses que els interessa, i bé, a partir d’aquí, tots els que ens escoltin jutjaran.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Alguna intervenció per SDP...
Sí, Sra. Sílvia Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, una mica per al·lusions. A veure quan ha dit el Sr. Jordana que no ho havíem tingut en compte, evidentment que sí que ho havíem tingut en compte, per això he explicat les diferències que poden haver-hi entre els diferents tipus de patologies.
Però ho podrien fer al revés. És a dir, quan es fa el certificat de baixa, i si recorden algú que hagi estat de baixa, allà ja es podria afegir una casella perfectament que digués cal o no cal romandre al domicili. Si cal romandre, aleshores se li pot aplicar els períodes que es necessita romandre a casa si no cal romandre-hi i estalviaríem tot un tràmit administratiu que l’únic que fa és encara encarir-ho tot més i dificultar-ho tot més. És a dir si considerem que en alguns casos ho hem de fer, fem-ho en els casos que toqui però no fem una aplicació generalitzada d’una mesura que està demostrada a més a més, que és contraproduent en molts dels casos.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Pel Grup Parlamentari Liberal...
Pel Grup Parlamentari Demòcrata, alguna intervenció...
Sr. Carles Jordana.
El Sr. Carles Jordana:
Gràcies Sra. subsíndica.
Miri Sra. Gili li agraeixo que em llegeixi el meu subconscient i quan tingui problemes a la feina la vindré a consultar amb molt de gust perquè m’ajudi una mica a alleugerir, que pugui passar millor les nits.
Miri, jo no li puc acceptar d’una part, que el col·legi de metges s’hagi manifestat en el sentit que ho diu perquè no hi ha cap posicionament oficial. Una cosa és que vostè hagi parlat amb algun metge i que consideri que tota una trama burocràtica sigui carregosa i que això no els agradi. D’acord, això es pot entendre però no deixa de ser que és l’obligació d’un metge i si considera que ha vetllar per la salut del pacient, doncs que faci la taba burocràtica. No hi ha cap inconvenient en aquest tema. D’acord!
Aquest tema sembla que sigui una obsessió per vosaltres, pel Partit Socialdemòcrata i que us l’apropieu tot el que sigui el social i us ho feu vostre. Ens parleu aquí del benestar de les persones i ens tracteu com si fóssim dolents, que el que volem fer és reprimir i dividir la societat. Miri, jo només li posaré un exemple. Un país en el qual indirectament vostè hi té una vinculació com és França, el Code de la Sécurité Sociale hi ha exactament la mateixa mesura, amb una diferència, que en lloc de ser de 9 a 12 és de 9 a 11 i en lloc de ser de 15 a 17 és de 14 a 16. Per tant, no veig que un país tan avançat socialment faci el que vostè està dient.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Alguna intervenció més...
Sra. Rosa Gili teniu la paraula.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies.
A veure, jo crec que l’altre dia ho vaig dir clarament, és a dir el posicionament del col·legi de metges me’l manifesten contestant-me a unes preguntes que jo els hi vaig enviar. Els hi vaig enviar si me les contestarien i em van dir que sí, i si té algun dubte els hi pot demanar perquè suposo que no tindran cap inconvenient amb dir-li això.
A veure, nosaltres el que ens preocupa són les mesures repressives, les mesures que perjudiquen a l’usuari. No és que tinguem una obsessió, és que estem preocupats per la deriva que estan tenint les seves actuacions. És únicament això.
I pel que fa a França, doncs m’està tocant aquí un tema, jo he sigut, bé estic amb excedència i sóc funcionària francesa. He treballat a França, he tingut la sort de no estar molt malalta però alguna vegada m’ha passat i el sistema és tal com deia la Sra. Bonet a la inversa. El metge si mai hi ha un problema et posa la creueta. No funciona d’aquesta manera, per tant, lamento que no estigui ben informat Sr. conseller.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. Gili.
Alguna intervenció més...
Sr. Carles Naudi teniu la paraula.
El Sr. Carles Jordana:
Jordana, Jordana...
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Perdó. Sr. Carles Jordana.
El Sr. Carles Jordana:
A veure, no, només una petita puntualització.
Sra. Gili, ja que treballa i ha treballat en el sistema francès li recomano que llegeixi “l’article R323-11-13 del Code de la Sécurité Sociale” i jutgi per vostè mateixa. Jo en sé de lleis perquè sóc advocat i li puc dir que el text diu el que diu. Vostè interpreti el que vulgui però diu el que diu.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Jordana.
Alguna intervenció més...
Doncs acabades les intervencions, s’obre un breu termini de temps per votar.
(votacions)
Sr. secretari si vol procedir a donar lectura del resultat, si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
A favor 13, en contra 14.
La Sra. subsíndica general:
Doncs a la vista del resultat declaro refusada la moció.
I no havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 20.07h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
