Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 10/2016 - 77 pàgines
Sessió ordinària del dia 16 de juny del 2016
El dia 16 de juny del 2016, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió ordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 39/2016, que és el següent:
Punt Únic: Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).
Un cop oberta la sessió, sota la presidència de la M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset, Subsíndica General, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
S’ha excusat l’absència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Justo Ruiz González.
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior; Francesc Camp Torres, Ministre de Turisme i Comerç; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Sílvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior; Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports i Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(La M. I. Sra. Maria Martisella González, secretària de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 9.33h)
La Sra. subsíndica general:
Abans d’iniciar amb l’ordre del dia previst, us recordo que segons disposa l’article 130 del Reglament del Consell General el temps total per substanciar una pregunta, incloent també la rèplica i la dúplica no pot excedir de vuit minuts, dividits en parts iguals i que finida la resposta del membre del Govern si un conseller general ho sol·licita, el síndic general li concedirà la paraula per un minut per tal que formuli una repregunta estrictament sobre la mateixa matèria i el membre del Govern disposarà per la resposta del mateix temps.
Us informo que s’han presentat tres preguntes amb caràcter urgent, admeses a tràmit ahir per la Sindicatura i que figuren en primer lloc del llistat.
Procedirem doncs amb la primera pregunta.
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 14 de juny del 2016, relativa al projecte de la futura Estació Nacional d’Autobusos.
Fou registrada amb el numero 852 i s’ha publicat en el Butlletí número 41/2016 del 15 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sra. subsíndica.
Si em permet llegiré la pregunta però també voldria fer unes consideracions prèvies per quant la pregunta formulant la demanda d’informació que es va registrar el 9 de maig del 2016, amb el número de registre E-689, que data del dia que va ser formulada la pregunta, que no havia sigut contestada. Entre que es va entrar la pregunta o justament el mateix dia el Govern ens ha enviat la documentació que s’havia demanat. Al nostre entendre, això no fa més que demostrar encara més la voluntat del Govern d’entorpir el debat públic, perquè no només no s’envia la documentació en temps sinó perquè s’envia justament abans del consell de preguntes de forma gairebé pueril, si se’m permet, per tal que es pugui dir avui que la documentació s’ha lliurat. En tot cas continuo amb la formulació de la pregunta, feta aquesta consideració de caràcter previ.
La pregunta continuava dient que:
Vistos els canvis en relació al projecte de la futura Estació Nacional d’Autobusos.
Vista la improvisació amb què el nou projecte s’ha elaborat.
Vistos els dubtes que aquest projecte ha generat en diferents àmbits i col·lectius de la societat.
Es demana:
Per què el Govern vol evitar el control parlamentari mitjançant el no lliurament dels informes demanats?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Abans que respongui el Govern, Sr. Pere López només recordar-li que la documentació es va lliurar dins del termini previst i abans que es formulés la seva pregunta amb caràcter d’urgència.
Ara doncs passo la paraula al Govern. Respon pel Govern, el M. I. Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Abans d’entrar a la resposta que tenia preparada, volia manifestar que efectivament es va entrar la resposta en temps i fins i tot jo vaig saber que estava en desplaçament el M. I. Sr. Pere López, però fins i tot quan vaig entrar la resposta el vaig trucar per comunicar-li, però no treu que nosaltres no haguem entrat la documentació a temps fins el dia que era el dia 26.
Doncs primerament dir-li que en la pregunta que vau formular el 14 de juny, feu esment de diversos aspectes:
En efecte, en primer lloc, dieu que en data 14 de juny no s’ha respost. Doncs bé, a hores d’ara deveu tenir la certesa que això no és del tot cert, donat que nosaltres vam respondre per escrit de 14 de juny, el mateix dia que vàreu fer la pregunta, de manera que no és del tot cert aquest aspecte. El registre d’entrada a Sindicatura figura a les 9.45h i l’entrada de la pregunta parlamentària seva figura a les 11.35h.
En segon lloc, us referiu a uns canvis en el projecte de la futura Estació Nacional d’Autobusos. Això tampoc és cert, donat que l’únic projecte que Govern ha considerat ha estat el del Prat del Rull, adjudicat recentment a la UTE Coansa-Pidasa.
Anteriorment i al llarg dels darrers anys, els Departaments de Transport i d’Ordenament Territorial estaven considerant altres ubicacions, totes elles amb un denominador comú: la situació propera a l’Avinguda Tarragona, prop del centre comercial i amb zones d’aparcaments públics, i amb potencial suficient per poder-se integrar amb altres línies de transport públic, ja sigui de taxis o línies de transport nacional de viatgers. La bona connectivitat del transport terrestre públic és una de les fites d’aquesta legislatura, i els dos aspectes principals en són l’estació nacional d’autobusos i la concessió de transport públic nacional, de manera que amb la ubicació de l’estació nacional també es garanteix una bona connectivitat amb les línies regulars nacionals.
Finalment, a finals de l’any passat els referits departaments van considerar oportú treballar en l’avantprojecte d’una estació als vials del Prat del Rull. En data 24 de febrer, el Govern va encomanar la redacció del projecte definitiu de l’estació, tenint en compte la previsió econòmica de l’avantprojecte, a banda dels aspectes tècnics que he mencionat. Cal també recordar que el Departament de Medi Ambient ha participat activament del projecte, donant un impuls a la política de noves fonts d’energia, i més concretament, aprofitant la coberta de l’estació per ubicar-hi plaques fotovoltaiques, tenint en compte els pendents entre el 3 i el 10%, així com l’àmplia superfície a disposició per aquesta instal·lació energètica.
També m’he de referir a la improvisació a què també feu esment en el vostre escrit. Entenem que no n’hi ha hagut cap, tal i com podeu veure en la documentació que us vàrem trametre, i de l’exposat que us acabo de fer.
Per acabar amb l’expositiu, i donat que també ho mencioneu al vostre escrit, també he de dir que els dubtes d’alguns col·lectius de la societat envers l’estació hi són, com solen ser-hi a les societats democràtiques, sobretot en infraestructures i decisions polítiques de rellevància. Dit això, també és cert que n’hi ha altres d’altres col·lectius, com els de l’Associació de Transportistes de Viatgers d’Andorra, el Comú d’Andorra la Vella, que han manifestat el seu suport a la ubicació i solució final adoptada pel Govern.
Finalment, i entrant en matèria de la pregunta que ara ens efectueu, li he de dir només dues coses:
Primer: el temps de resposta del Govern a la vostra pregunta de 9 de maig finalitzava el proper 25 de juny, i avançant-nos a la data límit, li fou contestada per escrit en data 13 de juny, registrat a Sindicatura el 14 de juny; el mateix dia de la vostra darrera pregunta.
I segona: a la vista de l’exposat us demano que retireu la vostra asseveració relativa a què el Govern vol evitar el control parlamentari en relació a l’Estació Nacional d’Autobusos. Res més lluny de la realitat, tal i com he argumentat, i vist que nosaltres els hi hem tramès tota la documentació relativa al projecte i tot el que hi ha en curs.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies.
Per la rèplica, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
Començaré per l’afirmació final que feia el Sr. Torres. El Govern ha fet com fa per altra banda, tot sovint, tot el possible per evitar el control parlamentari. Vostè sap que volíem fer, tractar en aquesta sessió de control la qüestió de l’estació d’autobusos. Amb aquesta a més, que ho havíem anunciat en temps en aquesta mateixa sala el dia 26 de maig amb motiu del debat d’una proposta d’acord del Grup Liberal en relació al lliurement d’informació per part del Govern. Li vaig dir que vostè no em volia fer arribar aquest projecte per evitar el control parlamentari a la darrera sessió de control, i vostè ha jugat com fa DA al Govern amb la informació, penant que aquesta és una informació que és pròpia, enviant-la just al termini, enviant tot aquest volum de documentació més tres CD’s just dos dies abans per poder venir aquí per dir que sí que ens ha lliurat la documentació. Vostè sabia que volíem preguntar sobre aquesta qüestió. El termini màxim que posa en el reglament és un termini màxim. Estem demanant fotocòpies d’informes i per tant, ha jugat amb aquest calendari i poder venir aquí a dir que sí que havia lliurat la informació.
En tot cas, encara que només hem tingut 24 hores, ens ho hem mirat i si no li sap greu també li faré algunes preguntes en relació a la documentació que ens ha lliurat i algunes deficiències que hi hem pogut trobar.
Ens sembla poc democràtic, ens sembla poruc per la seva part no haver estat capaços d’enviar aquesta informació en temps per poder-la analitzar, per poder-la estudiar i perquè el debat d’avui es produeix amb el termes d’igualtat entre el Govern i l’oposició, havent-nos donat temps per poder estudiar la informació. En tot cas, en l’espai de repreguntes, amb el poc temps que hem tingut ja li formularé algunes repreguntes en relació amb la documentació enviada.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Pere López.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Ha manifestat en els seus dos exposats, primer que havíem tingut una actuació pueril i després una actitud covarda i que DA sempre juga en aquest joc.
No comparteixo de cap manera el que vostè ha dit. Nosaltres sempre estem oberts a lliurar tot tipus d’informació. Pot constatar que la informació li hem demanat, si hi hagués alguna cosa a amagar, aquesta informació se li hagués pogut lliurar en el termini que hi hagués hagut, en el termini màxim. Nosaltres justament vam voler enviar-li la documentació perquè la pogués tenir abans de la sessió de control i bé, és el que ha estat fet. I vostè quan formuli les repreguntes intentaré contestar-li de la millor manera i amb tota transparència per poder aclarir els dubtes que pugueu tenir.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs ara és el torn de les repreguntes.
Sr. Pere López té alguna repregunta...
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sra. subsíndica.
En relació amb el que afirmava ara el Sr. Torres, li volia demanar que és en el que hi ha dificultat? Des del 9 de maig, en què es formula la demanda d’informació, amb la consideració prèvia que el dia 26 de maig, com li deia aquí, ja vam manifestar la nostra intenció de demanar sobre aquesta qüestió i el vaig interpel·lar personalment dues vegades com deia abans amb el motiu de la proposta d’acord formulada per la proposta de resolució proposada pel Grup Liberal, què és el que l’ha impedit des del 9 de maig fins abans d’ahir per ser concrets, a fer-nos arribar una documentació? Que sap que és una documentació que es demana per l’article 5, per tant que és una documentació que el Govern ja disposa. No es tracta de preparar cap resposta ni documentació addicional, simplement fotocopiar els documents que feien part del projecte. Què és el que li ha impedit des del 9 de maig fins el 14 de juny a fer-nos arribar aquesta documentació?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Pere López.
Contesta el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Bé Sr. López, em demana per què ha arribat tant tard? De totes maneres si no hagués arribat tard i no hagués arribat em formularia la mateixa pregunta, i si hagués arribat a l’hora, molt probablement vostè en comptes d’entrar una pregunta urgent hagués entrat una pregunta ordinària i formular una pregunta ordinària i hagués tingut tota la documentació.
Formula aquesta pregunta d’una manera, penso poc adequada perquè ens posa aquí que volem evitar el control parlamentari. Aquí el control parlamentari s’ha demostrat des de què hem iniciat aquesta legislatura que hi ha hagut una sèrie de preguntes i cada sessió de control parlamentari el Govern ha estat a la disposició de contestar tot el que podia. Ho podíem haver fet més aviat, sí, podíem haver avançat uns dies més, potser sí. No li dic el contrari, el que sí que li dic és que tenim molts fronts oberts al ministeri i intentem anant complint amb totes les demandes d’informació que tenim. I si hi ha qualsevol cosa, jo sempre ho manifesto. Nosaltres tenim el Ministeri d’Ordenament Territorial, tenim les portes obertes a tots els ciutadans i a tots els consellers generals si ens volen visitar o ens demanen per poder fer una reunió. Nosaltres ens veiem i expliquem el que s’hagi d’explicar, no hem d’amagar res. I entenem que el projecte de l’estació d’autobusos és un projecte d’una importància cabdal, és un dels projectes prioritaris i el que sí tindrem a final d’any, l’1 de desembre tindrem l’Estació Nacional d’Autobusos, serà una realitat. Al cap i a la fi és el que vol aquest Govern.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més...
Sí, Sr. Pere López teniu la paraula.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé Sr. Torres, no discutiré més sobre el tema dels terminis. Ha quedat clar que el Govern juga com sempre, amb aquest avantatge. Sabia que avui volíem preguntar sobre aquesta qüestió i ens van enviar la documentació abans d’ahir quan només es tractava de fer fotocòpies. Demostra el seu tarannà. Nosaltres pensàvem que vostè feia part d’una altre tipus de tarannà més democràtic, però veig que s’ha alienat ràpidament amb la manera de fer per part del Govern.
En tot cas, si no li sap greu i anant al fons de la qüestió li voldria fer una sèrie de repreguntes sobre temes importants que no pot ser exhaustiu de cap manera, potser més endavant trobarem més qüestions sobre les quals ja farem les actuacions que considerem necessàries.
Li voldria demanar, ja que ha parlat del Ministeri de Medi Ambient, que segons consta en la resposta, diu que el Ministeri de Medi Ambient no ha efectuat cap tipus d’informe d’impacte medi ambiental perquè segons la normativa actual no són necessàries.
Al nostre entendre, això no és així, en tant que hi ha la cobertura del riu i per tant, que hi ha una construcció que es pot considerar l’equivalent a un pont, l’actual normativa exigeix l’estudi d’impacte ambiental i per tant, li voldria demanar en primer lloc que ens confirmi que no hi ha cap estudi d’impacte ambiental en la documentació que ens ha lliurat. De fet, és una de les afirmacions que es formulen en la resposta i després si no creu que la construcció de l’Estació Nacional d’Autobusos en algunes de les seves parts constitueix un pont i per tant, s’hauria d’haver fet un estudi d’impacte ambiental.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Pere López.
Al meu entendre la repregunta s’escapa una mica de la pregunta inicial, aleshores demanaria al Sr. ministre si la vol contestar...
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sr. López, hi ha un estudi d’impacte ambiental de tot el que són els vials del Prat del Rull. Aquí es tracta la segona fase dels vials del Prat del Rull, i per la segona fase no s’ha fet un informe d’impacte ambiental addicional perquè efectivament no hi ha cap tipus de moviment de terra ni cap raó que ho justifiqués.
El que sí li puc dir és que s’ha fet el seguiment de medi ambient en relació amb tot el projecte. És com l’edificació del pont que és subjacent a l’altre pont que hi ha. Nosaltres se’ns ha informat des dels nostres departaments tècnics que no hi havia necessitat de tenir aquest segon informe d’impacte ambiental en relació a la fase 2. I si li dic que sí que hi ha un informe ambiental de la fase 1 de quan es van fer els vials del Rull.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna pregunta més...
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí Sra. subsíndica tinc unes repreguntes més sobre el projecte. Jo crec que si el Govern no vol caure en la temptació d’evitar el control parlamentari, com a mínim ja que tenim la documentació hauríem de permetre perquè sinó en la propera sessió de control estarà l’obra finalitzada i no serà possible. No sé si puc continuar formulant algunes preguntes en aquest sentit sabent que potser sí que estic al límit però en tot cas ja que el Govern no vol evitar aquest control parlamentari, tot i enviant la documentació tard potser estaria bé que n’aprofitéssim avui per poder formular preguntes.
La Sra. subsíndica general:
Sr. Pere López, el que faig és veure la pregunta inicial, entenc que vista la documentació que ha lliurat Govern doncs té moltes repreguntes a fer i en tot cas serà el Govern si les vol contestar. D’acord. Doncs formuli la repregunta, si us plau.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, nosaltres insistim en què en la pàgina tres de la seva contesta diu: “no s’adjunten informes del departament titular del medi ambient perquè segons la normativa vigent no són necessaris”.
Més endavant sí que s’adjunten unes fitxes mediambientals. És curiós que hi ha alguna fitxa mediambiental, no sé si per la precipitació d’adjuntar la resposta, que no correspon al projecte. Potser la resposta va ser preparada ràpidament per evitar que es formulés la pregunta. Hi ha algunes fitxes ambientals que van des de Santa Coloma al pont de Prat Salit. Per tant, nosaltres entenem que no fa part d’aquest projecte, crec que són algunes fitxes que s’han colat aquí. En tot cas com li deia anteriorment, el reglament per l’organització de treballs que modifica l’estat actual del terreny, indica que quan hi ha una excavació de túnels, edificació de ponts i viaductes és necessari i imprescindible un estudi d’impacte mediambiental. I per tant, tot i que vostè vol intentar negar que hi ha hagut una precipitació i una improvisació en aquest projecte... tots recordem que el Govern havia anunciat un altre emplaçament de l’estació d’autobusos i que va ser arrel d’una sessió de control en què de manera improvisada van anunciar un projecte, que s’ha mirat de conduir a partir de l’anterior projecte constructiu, que era un vial que es feia en aquella zona. I ara d’aquell vial s’ha intentat deduir la construcció d’una estació d’autobusos.
Nosaltres seguim pensant que és necessari aquest projecte d’impacte ambiental. Li demano si aquest projecte a la zona concreta de l’estació d’autobusos s’ha efectuat?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Doncs contesta el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Bé, jo no vull demostrar el tarannà que tenim, jo el meu és de contestar i de ser completament democràtic, i accepto totes les preguntes que em pugui fer encara que no facin part de la pregunta original, perquè penso que si es poden aclarir dubtes els aclarirem.
El que sí que li puc dir, no m’ha quedat massa clara la pregunta que vostè m’ha formulat ara. Perquè m’ha tornat a parlar de l’informe de l’impacte ambiental, m’ha fet unes manifestacions, però no he entès quin era realment l’objecte. Si l’objecte és si farem o no l’estudi d’impacte ambiental, o bé, si l’objecte és que... no l’he entès, si em pot tornar a formular la pregunta.
La Sra. subsíndica general:
Doncs, Sr. conseller reformuli la pregunta, si us plau.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
I potser Sr. Torres disculpi que he fet unes consideracions inicials.
La pregunta és molt concreta: a la zona específica on s’està construint l’estació d’autobusos, no en tots els treballs que s’estan fent al voltant del riu, en aquella zona específica, el Govern ha fet un estudi d’impacte ambiental?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Penso que en l’altra pregunta ja li havia contestat. Li he manifestat que no s’ha fet l’informe d’impacte ambiental de la zona aquesta concreta. Quan ja es va edificar l’altre pont ja se sabien els informes d’impacte ambiental i amb els altres vials del Rull també hi ha l’informe d’impacte ambiental. I s’ha fet un seguiment d’impacte ambiental, això sí, amb tota la fase 2 de les obres.
Després també dir-li, ens ha comentat que hi havia un altra emplaçament. És veritat, hi havia un altre emplaçament original on s’hagués pogut posar l’estació d’autobusos. El cost estimat era superior als 10 milions d’euros, i aquí vam creure un cost d’oportunitat i vam considerar que aquest emplaçament era millor i a menor cost. I per això vam decidir canviar la ubicació de l’estació nacional d’autobusos.
Fa temps que es parla de l’estació nacional d’autobusos i entenem que podrà ser una realitat per aquesta temporada d’hivern, i pensem que l’objectiu nostre és que puguem fer aquestes infraestructures com havíem manifestat en els exposats dels pressupostos, que volem fer més infraestructures de caire productiu, i entenem que aquesta ho serà.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Sí, Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Sí, Sr. Torres, no voldríem notar una certa laxitud en les seves contestes. És a dir, la importància de l’estació d’autobusos no ens la de recordar al PS que porta anys fent esmenes al pressupost per dotar partides pressupostàries per construir l’estació d’autobusos.
La bondat en la necessitat d’aquesta estació no ens la de recordar a nosaltres. Ara, les coses s’han de fer ben fetes, i sembla que en aquest Govern, a vegades sembla que les qüestions de procediment són qüestions absolutament menors. Si l’actual legislació exigeix un projecte d’impacte ambiental, s’està cobrint el riu, i per tant, la normativa ho exigeix, em sorprèn que amb aquesta tranquil·litat per la seva part en digui no, no s’ha fet, però és que tindrem una estació d’autobusos, i és molt important que la tinguem. No ens ha de convèncer a nosaltres que és important que la tinguem. Però això, vostè sent membre del Govern, no li pot portar a incomplir la normativa vigent, i menys quan s’està actuant sobre zones sensibles, com és per exemple, el riu, que hi ha consideracions mediambientals i n’hi ha d’altres.
I per tant, vostès havien de fer un estudi d’impacte ambiental, i les presses i la precipitació, com li deia al principi, doncs, els hi han impedit de fer-ho. I aquesta entre altres deu ser la raó per la qual vostè. doncs, ha tingut tots aquests informes guardats al seu calaix durant tot un temps i a esperat a enviar-nos-ho dos dies abans perquè no tinguéssim temps per poder-ho estudiar.
Quant als costos de manteniment que també en una fitxa d’inversió hi ha de ser-hi, hi ha de figurar quan hi ha un projecte d’inversió, nosaltres no l’hem sabut trobar. Hi ha dubtes entre una banda si la capacitat de l’estació serà suficient, i també hi ha dubtes sobre el projecte constructiu que s’ha finalment triat.
Li voldria dir si, i potser no ho he mirat del tot bé, com amb tota fitxa d’inversió, els costos de manteniment i de funcionament d’aquesta instal·lació fan part d’aquest projecte?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Pere López.
Sr. ministre si vol contestar.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sr. López, vostè ha estat ministre, va ser ministre del Partit Socialdemòcrata. Diu que parlàvem de l’estació d’autobusos, també hagués pogut ser una realitat durant la seva legislatura i a la fi i al cap podrà ser una realitat ara en aquests moments.
Nosaltres, els tècnics que tenim al nostre ministerio, es miren les coses molt seriosament, i a nosaltres ens han manifestat que no feia falta fer aquest estudi d’impacte ambiental concret per aquesta zona. llavors, d’aquí a no haver fet el projecte aquest d’impacte ambiental.
Em parla també dels costos de manteniment. Els costos de manteniment aquí el mes de juliol es traurà el contracte per la gestió de l’estació nacional d’autobusos, serà una concessió oberta. I llavors els costos de manteniment d’aquesta estació se’n farà càrrec la concessionària que es cuidi de la gestió de l’estació nacional d’autobusos. I aquí molt properament sortirà el plec de bases per la gestió de l’estació nacional d’autobusos.
I bé, per això li dic, que els costos aquests no hi figuren, no sé realment si en aquesta inversió hi han de figurar els costos de manteniment, però sí li dic que els costos de manteniment i d’explotació de l’estació nacional d’autobusos no tindrà cap cost per al Govern, perquè serà el concessionari que se n’haurà de fer càrrec.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Sí, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, en relació a l’habitual referència a l’etapa del Govern. Fa cinc anys que DA governa, ja comença a ser hora que algun dia doncs, arribin a la maduresa governamental i assumeixin ja les seves actuacions, perquè això no sé quant temps pot durar. Que ens ho diguin persones que no eren al PS encara ho puc arribar a entendre, però és que quan nosaltres governàvem vostè era militant del PS. Llavors he de reconèixer que m’ha deixat molt sorprès la seva reflexió. Veig que ràpidament s’ha integrat amb les formes de fer de DA en tots els àmbits.
I una darrera repregunta, un cop constatat que no hi ha estudi d’impacte ambiental, imagino que tampoc no hi haurà un estudi d’inundabilitat, tenint en compte que la prudència mínima d’una actuació en el que hi ha persones que circulen, en el que hi ha trànsit, tant d’elements materials, com puguin ser vehicles com persones, damunt de la zona del riu, demana un estudi d’inundabilitat de l’espai. Demano si el Govern ha fet aquest estudi d’inundabilitat?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Doncs, respon el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Em fa les consideracions, efectivament era militant del PS quan el PS estava governant, i potser, vist el resultat, doncs, potser vaig deixar de militar al PS, doncs, per aquest motiu. És a dir, m’ho ha posat una miqueta fàcil això.
Per bé, dit això, l’estudi d’inundabilitat de la zona aquesta concreta només és la cobertura, diguéssim, és com si fos un pont, no hi és l’estudi aquest d’inundabilitat. Però no representa cap tipus d’agravant amb el riu, perquè justament tenim un pont a d’alt, és com si fos una ampliació del pont. És a dir, no va més lluny d’això.
De totes maneres, també li dic, si aquestes coses han de fer-vos sentir més tranquils a vosaltres, no tenim cap inconvenient en poder demanar aquests tipus d’estudis.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
No hi ha cap repregunta més…
Doncs, passaríem a la següent qüestió.
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 14 de juny del 2016, relativa a un cas de frau fiscal que hauria prescrit malgrat l’avís dels inspectors de l’Agència Tributària, (Reg. 0853).
Fou registrada amb el número 853, i s’ha publicat en el Butlletí número 41/2016, del 15 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Fa pocs dies un mitjà d’informació del país explicava que dins l’Agència Tributària s’hauria generat un important malestar a conseqüència de la prescripció d’un cas de suposat frau fiscal. Els inspectors haurien identificat un cas amb una manca de declaracions a la importació i d’un volum econòmic molt elevat; malgrat els informes que s’haurien preparat al respecte, no s’hauria realitzat cap actuació i, passats els sis mesos que marca la Llei de bases de l’ordenament tributari, aquest frau hauria deixat de ser punible.
Vistes aquestes informacions es demana:
Ens pot Govern confirmar si és certa aquesta situació d’un frau fiscal detectat però no sancionat en no haver-se actuat a temps? En cas afirmatiu, quins són els motius pels quals no es va atendre els informes presentats pels inspectors?
I finalment, creu Govern que un termini de prescripció de sis mesos per casos de frau fiscal és suficientment llarg, vist el que ha succeït en aquesta ocasió?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, el M. I. Sr. Jordi Cinca, ministre de Finances.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
En primer lloc, Sr, López, deixi’m que li clarifiqui que no he identificat cap malestar a l’Agència Tributària en general, ni al Servei d’Inspecció en particular, vinculat a cap situació com la que vostè descriu, ni l’he detectat ni me l’han fet saber els seus responsables, ni els de l’agència ni els del propi servei.
En aquest sentit podem estar ben tranquils. I en el meu cas, possiblement en les rèpliques tindré ocasió de tornar a incidir-hi, cregui’m si li dic que estic molt satisfet de la feina que s’està duent a terme des del Servei d’inspecció de l’Agència tributària.
A rel de la seva pregunta m’he interessat si hi havia cap cas que pogués respondre al que vostè descriu. I remarco que m’he interessat perquè ha de saber que l’activitat del Servei d’Inspecció està organitzada de manera que jo i de fet ningú que no formi part del propi servei, no té coneixement dels expedients que es tenen en curs.
Com li deia, a rel de la seva pregunta em vaig interessar per si hi havia algun cas que respongués al que vostè descriu i no n’hi ha cap. El Servei d’Inspecció no ha instruït cap cas per manca de declaracions a la importació que hagi acabat prescrivint.
Finalment, també comentar-li en aquesta primera resposta i en relació a la darrera pregunta, que el termini de prescripció que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari no és de 6 mesos, és de 3 anys. Això no treu, i en sóc plenament conscient que aquesta qüestió des del primer moment ha preocupat el seu grup parlamentari. I així ho va remarcar i ho va deixar ben clar en el debat sobre la Llei de bases de l’ordenament tributari.
El tema dels terminis que dóna la Llei de bases de l’ordenament tributari és i era un debat viu. I de fet així mateix ho vaig manifestar en el transcurs d’aquell debat, i un debat per tant, que regularment que vagi prenent actualitat i que es vagi reestudiant a mesura que la inspecció acumuli més experiència i pugui anar revisant si aquells terminis són o no suficients.
Però també entendrà que la Llei de bases de l’ordenament tributari va entrar en vigor l’1 de gener del 2015, i per tant, crec que encara no hi ha una experiència suficient, un nombre suficient d’expedients com per poder determinar si aquells 3 anys de prescripció que es van definir, que de fet són 3 més 1, en alguns casos es pot afegir un any, doncs, són o no suficients. Però insisteixo, aquí sí que li admeto, i així ho vaig fer en l’aprovació de la llei, que aquest és un tema que hem d’anar revisant, doncs, de manera regular.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
En els darrers anys, i particularment des de l’any 2009, ens hem anat dotant d’un marc fiscal homologable. Els ciutadans i empresaris del nostre país hem acceptat, diria que amb molta naturalitat, el pagament d’impostos.
Ara bé, aquesta acceptació té una premissa bàsica, i és que tots volem tenir la certesa que tothom compleix amb les obligacions fiscals i que no hi ha tractes discriminatoris, i que a més a més, existeixen penalitzacions i sancions per aquells que no ho fan.
En aquest sentit, arran de la molt preocupant informació apareguda la setmana passada en un mitjà de comunicació, ens preocupen i molt 3 aspectes.
Un, els pocs recursos de què consta avui en dia la inspecció tributària.
Segon punt, el director general del Departament de Tributs i de Fronteres se l’ha sobrecarregat amb les seves tasques, amb les seves funcions amb l’AREB -no és una crítica cap a la persona que ocupa aquestes importants funcions, sinó a la manca d’organització per part seva en tant que ministre- i segons la informació que tenim, no ha tingut temps, com és per altra banda completament comprensible, d’ocupar-se dels temes tributaris.
I el tercer de les possibles ingerències en la tasca que es realitza des de la inspecció tributària, ingerències ja sigui per acció o per omissió.
El cas que ens ocupa ara és un cas molt preocupant. Aquestes suposades actuacions atempten al principi bàsic de la sostenibilitat del nostre model fiscal. El bon funcionament de l’Agència Tributària i la seva independència són fonamentals.
Ja vam manifestar i s’hi referia ara el Sr. ministre, amb motiu de l’aprovació de la Llei de bases de l’ordenament tributari, els nostres dubtes sobre el model d’administració tributària que volia DA, i si aquest model pel qual van optar podia esdevenir un problema per al país. Vostès van optar per una administració tributària sense recursos, sense efectius, sense competències per demanar i obtenir informacions o documentacions, i amb períodes de prescripció més aviat curts.
Tot plegat ens oferia ja en aquell moment molts dubtes. I a la vista del que ha succeït, entre altres casos, en aquest suposat cas de frau fiscal, ens segueix oferint molts i molts dubtes.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Tinc poc a afegir. Vostè insisteix en parlar curosament de suposat, però després ja dóna per assentat que ja ha sigut, i que per tant, no s’està complint amb allò que preveu la llei, i per tant, també d’això en dedueix que els mitjans no són suficients.
Li he explicat abans. Crec que el servei que està oferint, la tasca que s’està fent des del servei d’inspecció és impecable. Evidentment, sempre podem estar discutint els recursos que hi ha. Avui en dia el servei d’inspecció té un cap de servei, té dos inspectors i té dos tècnics. La discussió sobre si haurien de ser més o menys pot ser infinita. En tot cas, un país petit com el nostre, amb un nombre d’obligats tributaris també limitat, i amb una administració, també, per tant, que ha d’estar a la mesura, doncs, del que és el país, doncs, s’ha de buscar un equilibri. Efectivament i és una evidència també, que a més recursos, doncs, més capacitat, no només inspectora sinó de tirar endavant qualsevol tipus de dossier.
Però, en tot cas, aquest equilibri és el que té l’obligació de fomentar, doncs, que tingui la responsabilitat de governar. I crec que la Llei de bases de l’ordenament tributari, doncs, com tot millorable, sí que té molta cura de buscar aquest equilibri, entre el que necessita el país i els recursos que hi pot destinar. I en aquest sentit, insisteixo, penso que el servei d’inspecció està fent una excel·lent feina.
Deixi’m per acabar en relació amb aquesta segona intervenció del Sr. López, que faci una referència al director de l’Agència Tributària, i també en aquest cas president de l’AREB, i ja que vostè em dóna l’oportunitat, ho faig per fer públicament un agraïment a la feina que està fent. Efectivament ser el director general de l’Agència Tributària no és de per si una feina senzilla ni una feina menor, i per tant, afegir-hi i haver tingut la capacitat de resposta a un nou repte com era el de presidir l’AREB amb unes circumstàncies molt complexes, doncs, només pot generar que agraïment per part meva.
Per què ha sigut això possible? Doncs, això ha sigut possible, entre altres coses, perquè el propi director general, el Sr. Hinojosa, va fer una excel·lent tasca, també, d’organització de l’Agència Tributària, i per tant, tenim persones donant suport als llocs de direcció claus de l’agència, doncs, que tenen un nivell d’autonomia molt important i que poden desenvolupar amb tota tranquil·litat i amb tota eficiència la seva feina, entre els quals el cap del servei d’inspecció...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant, Sr. Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sra. subsíndica.
…el Sr. Jiménez, que insisteixo, també desenvolupa amb absoluta autonomia, doncs, la seva tasca.
I per tant, no li puc acceptar la consideració que això no ha permès dedicar el temps suficient a l’Agència Tributària en el seu màxim responsable. El director general de l’agència ha dedicat tot el que ha calgut en aquesta agència, ha tingut el meu suport per fer-ho, i el seu primer equip col·laborador, la primera corona de col·laboració que té, doncs, està desenvolupant també amb tota normalitat aquesta feina.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, és el torn de les repreguntes.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Com hem pogut en part comprovar en les respostes del Sr. ministre, en el fons hi ha un problema de model. És a dir, pel que vostès és normal o acceptable, que ja ho hem vist en altres àmbits, per a nosaltres no ho és. Per vostè el volum actual de recursos que té l’administració tributària és suficient. Per a nosaltres no ho és. Però a més vostè n’està convençut, vostè va ser un dels impulsors de la Llei de bases de l’ordenament tributari, doncs, en aquests períodes curts de prescripció. A nosaltres tampoc ens sembla normal, i per vostè ho és. I per tant, difícilment ens podrem posar d’acord.
Vostès han optat per una administració tributària lleugera, amb pocs recursos. Tampoc li suposa un problema major que el màxim responsable, doncs, se l’hagi sobrecarregat amb una tasca tan important com és la qüestió de l’AREB, i per tant, és obvi que la impossibilitat de compatibilitzar les dues tasques a temps ple ho han fet possible, a demés les exigències amb les seves actuacions, amb l’AREB, han sigut molt elevades, i per tant, no es pot negar que no s’ha pogut ocupar de la direcció tributària com ho hagués fet, si no hagués tingut les responsabilitats que van ser assignades en fer-lo president de l’AREB.
És un opció política, és el model que vostès van optar, i estan sent conseqüents amb un debat que en aquesta Cambra ja es va tenir l’any 2014 amb tot el debat de la Llei de bases d’ordenament tributari.
En tot cas a nosaltres ens preocupa que el partit que està al Govern...
La Sra. subsíndica general:
Sr. López hauria de formular la repregunta.
El Sr. Pere López:
Sí, ja acabo.
…i el màxim responsable, doncs, no cregui que calgui apostar per una administració tributària potent, amb recursos que doni garanties als ciutadans de què s’estan complint amb les obligacions fiscals.
Li vull demanar, Sr. ministre, que vostè ho ha dit, si no li consta que hi hagin queixes per part dels responsables de l’administració tributària que hi ha manca de recursos, que hi ha poques persones, i que per tant, s’han fet algunes demandes, fins i tot, en aquest sentit, per reforçar els actuals efectius.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Pere López.
Respon el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Si em permet el Sr. Pere López, per fer una pregunta fa una introducció normalment molt extensa que implícitament acaba, doncs, generant afirmacions que requereixen ser contestades, perquè sinó si ens limitem a què ell pugui dir tot el que vol per després fer una pregunta només concreta en relació a una part molt parcial del que ha exposar, doncs, normalment la resposta quedarà coixa.
I per tant, em permetrà que amb independència de la pregunta que també li respondré, li digui o reafirmi que el Servei d’Inspecció, doncs, amb els recursos que es té, està fent una feina excel·lent. I deixi que li doni alguns números perquè constatin que lluny del que vostè afirma, la preocupació d’aquest Govern és que el Servei d’Inspecció pugui realitzar la seva feina amb tota l’eficàcia que requereix el nostre ordenament fiscal i amb tota l’eficàcia, també, que li permet la llei d’ordenament tributari.
Deixi’m que li doni unes quantes dades. Des de l’any 2014, que és quan es crea el Servei d’Inspecció dins del que és el nou Departament de Tributs i Fronteres d’Andorra. El Servei d’Inspecció ha obert 257 expedients, dels quals ja n’ha tancat 205. És a dir el 79,77%. És a dir, això s’ha pogut fer dins d’uns terminis exigents, cal dir-ho, i dins d’un format que preveu la pròpia Llei d’ordenament tributari, també exigent quant al desenvolupament d’aquests expedients.
Gràcies a aquestes inspeccions que s’han obert i aquests expedients que ja s’han finalitzat, el total de regularització de quotes tributàries amb el conjunt de tots els impostos, no li desglossaré impost per impost, ha estat de 2.286.327 euros. A més a més, en aquesta regularització de quotes que ha generat aquests expedients oberts des del Departament d’Inspecció, això ha generat uns recàrrecs més interessos de 74.895 euros. I a més a més, això ha generat unes sancions d’un import de 663.196 euros.
Poc o molt, això es fa des de la deixadesa o es fa perquè es té el convenciment que s’ha de fer, doncs, evidentment, segurament no tindrem el mateix criteri. Jo crec que quan es poden presentar aquests números és perquè es té el convenciment que això cal fer. I amb això coincidim amb la seva afirmació. Ja ho vaig fer, a més a més, en el debat que en aquell cas va fer el seu company Sr. David Rios, ja vaig coincidir en què efectivament era molt important la llei d’ordenament tributari perquè permetria en favor de tots aquells obligats tributaris que són la majoria que compleixen, fer front als que intenten eludir les seves responsabilitats.
I finalment pel que fa a la pregunta concreta, doncs, efectivament, sóc conscient que a l’agència, no en el Servei d’Inspecció, hi falten recursos. Especialment falten recursos en tot el que és el servei d’atenció al públic, a l’oficina destinada per aquesta tasca, i especialment des que s’ha incorporat l’impost de l’IRPF. Això fa fer un salt quant a la quantitat d’obligats tributaris als quals s’han d’atendre, i cal que anem dotant de més recursos l’agència, especialment en aquest punt.
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
I en aquest sentit, no sé si n’és conscient, m’imagino que sí, doncs, de fet hi ha en curs un concurs per poder dotar de sis nous efectius especialment destinats en aquesta tasca de la gestió tributària i de l’atenció al públic.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Anant al cas concret que motivava la pregunta, li volia demanar si li consta Sr. ministre, dubtes d’interpretació al sector de la joieria en relació a l’IGI. I en tot cas, algun cas concret en què aquest dubte és d’interpretació entre el que entenien els inspectors que s’havia de declarar, i el que entenia l’objecte obligat a fer-ho, suposava una diferència de varis centenars de milers d’euros. Si li consta que hi hagués dubtes d’interpretació quant a l’IGI en el sector de la joieria.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Contesta el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Em consta aquesta qüestió en particular a la que vostè ara fa referència, no només em consta perquè això ha generat comunicats per part de la pròpia agència i ha generat també respostes vinculants per part de la pròpia agència, sinó perquè també el propi gremi va fer arribar els seus parers al ministeri.
Però en aquest cas també em permetrà que li digui que no disposo d’aquesta informació a la que vostè fa referència aquí, perquè vostè no és d’això del que m’estava parlant en la seva pregunta. En la seva pregunta em parlava sobre un suposat frau en la declaració d’importacions de duana. I per tant, vostè fa referència ara a un tema com tant d’altres hi ha a l’agència de com s’han d’interpretar en aquest cas, doncs, la norma tributària. I en particular una qüestió molt concreta que és crèdit fiscal que generaven els estocs de les empreses que haguessin importat la seva mercaderia abans de l’entrada en vigor de l’IGI. És una qüestió molt puntual que ha generat moltes consultes a l’administració tributària i en alguns casos ha generat que s’hagi hagut de fer respostes, insisteixo, vinculants, o fins i tot algun comunicat en aquest sentit.
Però res té a veure això amb el que vostè em formulava a la seva pregunta urgent entrada abans d’ahir, entenc. Però en tot cas, si puc respondre-li en relació a això amb el que jo sé, doncs, no tinc cap inconvenient. Però insisteixo, no és el que vostè em preguntava, que és sobre si hi havia hagut un frau en les importacions a la duana. I ja li he dit, ni em costa ni hi ha cap expedient obert en aquest sentit que hagi prescrit. Per tant, en relació al que vostè em pregunta la resposta només pot ser aquesta.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Sr. conseller.
El Sr. Pere López:
Gràcies Sra. subsíndica.
En relació a aquesta declaració de IGI suposada que havia estat motiu d’inspecció, sigui per crèdit fiscal, evidentment jo no tinc la informació ni la vull tenir, el que vull tenir és la certesa que no s’ha deixat caducar voluntàriament un expedient d’inspecció. I per tant, si li consta, sigui per crèdit fiscal sigui per dubtes d’interpretació d’importació de joieria, si hi havia una inspecció oberta molt significativa en l’àmbit de la joieria com a resultat de l’actuació del cos d’inspecció fiscal.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Entenc que el Sr. ministre explicava que sortia de la pregunta inicial, i no sé si el Sr. ministre, tal com ha dit, disposa de la informació.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
No disposo de la informació segurament amb els termes que pretén el Sr. López. Insisteixo, primer que no conec els processos oberts d’inspecció. Arrel de la pregunta m’he interessat per saber-ho. No els conec perquè no els he de conèixer, ell mateix deia “no els vull ni saber”, és que jo tampoc els vull saber.
Jo formo part de la comissió tributària que ja només intervé quan hi ha recursos contra les decisions que hagi pogut prendre l’Agència Tributària o contra qualsevol tipus d’acte que s’hagi fet de l’Agència Tributària. No abans, perquè s’ha de preservar l’autonomia del Servei d’Inspecció i la seva independència i de la pròpia Agència Tributària. I per tant, no els conec.
Intentant entendre a partir de la pregunta que em fa, sí que penso que és important que tots tinguem clar com funcionen els procediments previstos a la Llei de bases de l’ordenament tributari. I faig una associació a partir de la informació que em dóna el Sr. López. Diu: em pot dir si ha deixat caducar un expedient d’inspecció un cop conclosos els sis mesos? D’aquesta pregunta tal qual me la formula, entenc que del que està vostè parlant no és de si hi ha un expedient d’inspecció en curs que es va deixar caducar, perquè els expedients d’inspecció no caduquen als sis mesos, caduquen als dotze mesos i en alguns casos als divuit mesos. El que caduca als sis mesos són els procediments de comprovació. Per tant, un procediment de comprovació encara no estàs en un procediment d’inspecció. El procediment de comprovació perquè ens entenguem, és la potestat que té a iniciativa pròpia l’Agència Tributària a través del seu Servei d’Inspecció, en el supòsit que detecti qualsevol cosa, doncs, que no sap interpretar, que li sona, doncs, estranya amb el procediment normal d’un impost, doncs, té la potestat d’anar a fer la comprovació si les coses s’han fet bé.
En cap cas és un procediment, és una obertura d’un expedient d’inspecció, que seria una altra qüestió i que normalment es genera després que un procediment de comprovació posi de relleu la necessitat d’obrir un expedient. A no ser que sigui una qüestió tan flagrant a l’entendre del Servei d’Inspecció que ja justifiqui d’entrada que s’obri un expedient.
Però normalment el que caduca als sis mesos i per això m’aferro a aquesta interpretació, és el procediment de comprovació. De procediments de comprovació se’n fan a centenars a l’agència, al Servei d’Inspecció en aquest cas, i aquests procediments poden acabar senzillament amb el seu arxiu, poden acabar caducats que en el supòsit que es cregui que no cal continuar-los, o poden inclús acabar amb la presentació d’una proposta de liquidació complementària...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant, Sr. Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sra. subsíndica.
…si així ho creu pertinent el Servei d’Inspecció.
Però no li puc respondre, però diria que en relació a aquest tema que vostè esmenta, que són diferències d’interpretació quant al crèdit fiscal pels estocs de les mercaderies importades abans de l’entrada en vigor de l’IGI no hi havia cap expedient d’inspecció en curs.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Bé, vostè va donant voltes, però jo crec que des del primer moment té clarament la sensació del que li estic preguntant. En tot cas ara, en base a les seves respostes, jo tinc la sensació que vostè té clar el que jo li volia preguntar. Vostè busca maneres d’intentar fer veure que no sap què és, però ara quasi ho ha anat desvetllant vostè.
Ja m’imagino que quan hi ha un expedient d’inspecció el ministre no pot parar-ho. Però quan un inspector fa una comprovació, i és aquí on entren els terminis de sis mesos, jo entenc que quan aquesta comprovació és rellevant i és significativa vostè n’està al corrent. És a dir, quan estem parlant que un inspector intueix en els seus procediments de comprovació que algú ha deixat de declarar alguna cosa que pot comportar gairebé un milió d’euros, o set-cents mil euros o vuit-cent mil euros, el que sigui, un import significatiu de declaracions, vostè rep algun tipus de comunicació, vostè fa part d’una sèrie d’òrgans de control de la inspecció, i per tant, del cas concret del qual se n’està parlant als mitjans de comunicació, s’està parlant al carrer, vostè sap que existeix, tot i que ha intentat buscar alguna fórmula per contestar-me. Des que va llegir la pregunta sap perfectament sobre el que li estic preguntant i que és el que li estic demanant...
La Sra. subsíndica general:
Hauria de fer la seva repregunta Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
…vostè és conscient que hi ha un procés d’inspecció en el sector de la joieria en relació a l’IGI de les importacions darrerament i que aquest període de sis mesos que marca la llei ha vençut i que, per tant, aquest procés amb l’actual llei ja no es pot tornar a obrir? Perquè aquest va ser un dels elements importants de debat que hi va haver. És a dir, que un cop feta la comprovació, ja que passen sis mesos mai més es pot tornar a reobrir aquest expedient de comprovació.
És conscient que hi ha aquest procés de comprovació i que han arribat els sis mesos i que ha caducat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Sr. ministre si vol contestar.
El Sr. Jordi Cinca:
Ja li he dit Sr. López. Vostè si vol preguntar sobre alguna cosa en concret, doncs, ha de fer la pregunta que li toca fer. Vostè m’ha fet una pregunta que, si em permet Sra. subsíndica, tornaré a llegir, perquè al final potser ningú ens entendrà.
En la seva introducció, em salto allò del malestar: “els inspectors haurien identificat un cas amb una manca de declaracions a la importació i d’un volum econòmic molt elevat; malgrat els informes que s’haurien preparat al respecte, no s’hauria realitzat cap actuació i, passats els sis mesos que marca la Llei de bases de l’ordenament tributari, aquest frau hauria deixat de ser punible.”.
És que no és veritat tot això. Escolti, ni els inspectors han detectat una manca de declaració a la importació. D’això vostè m’ha portat a parlar d’una qüestió que no té res a veure amb el que estava anunciant aquí, que és sobre una particularitat molt concreta que és el crèdit fiscal que generava la gestió dels estocs importats abans de l’entrada en vigor de l’IGI, és a dir, abans del 2012 -una qüestió molt concreta. Per beneficiar-se d’aquest crèdit fiscal qualsevol importador havia primer d’haver fet la importació i la declaració, si no havies pagat l’IMI no et podies beneficiar del crèdit fiscal. Per tant, no hi ha cap manca de declaració relacionada amb això que vostè està dient. I ara vosté m’introdueix un nou tema.
Jo amb esperit de respondre li dic: hi han hagut discrepàncies d’interpretació sobre el crèdit fiscal de la gestió dels estocs? Sí. A la joieria també, a altres sectors moltíssims, moltíssimes preguntes en relació a aquest tema. És normal. I moltes respostes en relació a aquest tema.
S’ha obert algun expedient des del Servei d’Inspecció en relació a aquesta qüestió? No. No en tinc coneixement. En tot cas, quasi bé m’atreviria a dir que no.
S’han fet procediments de comprovació en relació a aquesta qüestió i en relació a l’IGI en general? Moltíssimes. De fet, abans li donava una dada que són aquests 257 expedients, aquí hi ha 6 expedients. Doncs, la majoria d’aquests expedients, el nombre més significatiu són precisament d’IGI. És normal per la naturalesa del propi impost.
I també la major part -vaig acabant- bàsicament el 50% de l’increment de quota o més del 50% de l’increment de quota dels recàrrecs i de les sancions són en relació a l’IGI. És normal. La naturalesa del propi impost, insisteixo, així ho comporta a Andorra i m’atreviria a dir arreu.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Cinca.
Només recordar-los-hi tant al Govern com als consellers generals que les preguntes es fan en la lectura en el seu moment. Que si les repreguntes se surten de la pregunta inicial i el Govern no disposa de la informació, doncs, millor dir que no es disposa de la informació, perquè a l’intentar donar explicacions també es continuen amb les repreguntes sobre el mateix tema, i tampoc fa falta anar donant voltes a la mateixa qüestió.
Doncs, Sr. Pere López, si té alguna repregunta i que no sigui sobre l’exemple que estàvem parlant fins ara.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
La pregunta era sobre un cas concret aparegut en un mitjà de comunicació. I el mitjà de comunicació explicava concretament en quin sector actuava i quina era la problemàtica. I per tant...
La Sra. subsíndica general:
Sr. Pere López, perdoni, ja li diu el Sr. ministre, és veritat, no figura aquest exemple en la pregunta inicial. Aleshores millor que ens cenyim en les preguntes que s’han fet quan es va presentar la pregunta amb caràcter d’urgència.
El Sr. Pere López:
Sí, sí, però la pregunta era justament sobre la prescripció de frau fiscal a la qual el Sr. ministre, doncs, tot i tenir la certesa que sap perfectament de què parla, perquè pot haver-n’hi tants, imaginem que no pot haver-hi tants de casos rellevants, doncs, busca la manera de no contestar-nos. Per tant, doni les voltes que vulgui. El que volen saber els ciutadans i en tot cas el que vull saber jo, que és qui ha formulat la pregunta, és si com a procés d’inspecció, com a procés de comprovació amb els termes que vostè vulgui, hi ha hagut aquest procés de comprovació? Pel que diu vostè ara que s’ha fet sobre aquesta joieria i que han arribat als sis mesos, i per tant, aquest procés de comprovació ha vençut i ja no és possible tornar-lo a reobrir.
Em sembla que no és tan complicada la pregunta. Ha existit aquest cas i han passat sis mesos i amb aquesta llei de bases de l’ordenament tributari que vostès van voler, que nosaltres vam esmenar, si es recorda amb 127 esmenes a les quals la majoria no van merèixer consideració per la seva part, doncs, permet situacions com aquestes, que iniciada una comprovació per part d’un inspector, passats sis mesos si aquesta comprovació no es tanca, aquest cas de possible frau fiscal o de deficiència fiscal queda caducada.
Li demano concretament, gairebé és un sí o un no, si aquest cas ha existit, si han passat els sis mesos, i per tant, aquest cas ja no es pot tornar a comprovar.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Pere López.
No sé, Sr. ministre si vol contestar?
El Sr. Jordi Cinca:
És que és impossible contestar aquí. Quin cas? Escolti’m. Quin cas?
El Servei d’Inspecció fa comprovacions? Moltíssimes. Quin cas? És que de què estem parlant?
I deixi’m que li faci un aclariment, que dins d’un procediment de comprovació, el fet que caduqui el procediment de comprovació, no impedeix que es pugui obrir un expedient. Són dos qüestions diferents. El procediment de comprovació el que permet és doncs, com li deia abans, tenir els aclariments necessaris per determinar l’Administració si hi ha hagut o no alguna declaració, alguna liquidació, algun tràmit tributari que s’hagi fet malament. I pot donar peu fins i tot a què la pròpia administració tributària presenti, proposi una liquidació complementària a l’obligat tributari. Però no estem dins d’un procés d’inspecció. El procés d’inspecció regulat en un altre article té vida pròpia, dotze mesos més sis per poder-se executar. I per tant, insisteixo, el problema no és que jo no el vulgui respondre, el problema Sr. López, és que per la raó que sigui vostè va formular la pregunta d’una manera que ara no li permet anar cap on allà on vostè, sense ser clar en la seva pregunta, devia voler fer anar aquest debat.
Però escolti, vostè m’ha preguntat el que m’ha preguntat, i jo li he dit el que només li puc dir en relació a la seva pregunta.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Hi ha alguna repregunta més…
Doncs, passaríem a la següent pregunta:
3- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 14 de juny del 2016, relativa a les Jornades Gastronòmiques de Cuina Andorrana “Andorra a taula”.
Fou registrada amb el número 861 i s’ha publicat en el Butlletí 41/2016 del 15 de juny. Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
El Sr. Ferran Costa Marimon:
Gràcies.
Vist que Govern ha decidit no donar suport a l’organització de l’edició de primavera 2016 de les Jornades Gastronòmiques de Cuina Andorrana “Andorra a taula”.
Es pregunta:
Quin cost ha suposat pel Govern col·laborar en cadascuna de les edicions anteriors? Pot informar Govern de per què s’ha cregut oportú anul·lar aquesta col·laboració?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Contesta per part del Govern, el M. I. Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
En primer lloc Sr. Costa deixi’m dir-li que poca cosa té a dir el Govern amb la decisió de no continuar el mes de maig amb Andorra a taula. Són esdeveniments no diria petits, però no dels més importants que es fan i tot això es decideix directament des d’Andorra Turisme. Evidentment amb concertació amb mi mateix com en moltes altres decisions que es prenen des d’Andorra Turisme.
Dit això també voldria dir-li que per mi Andorra taula és un dels esdeveniments dels quals em sento més orgullós perquè és un dels esdeveniments que vam llençar just en l’anterior legislatura, va ser de fet el primer que es va llençar i que encara està continuant, encara té durabilitat, encara s’està fent i es farà perquè al mes de novembre tornem a tenir una nova edició d’Andorra a Taula. Han passat ja cinc anys, portem nou edicions. Això vol dir que l’esdeveniment en general està funcionant perquè com molts esdeveniments a vegades hi ha un cert esgotament i cal replantejar-se les coses. Justament és el que ha passat amb el del mes de maig. Hem detectat un cert esgotament de l’esdeveniment. Per què? Perquè tant pel que fa el número de restaurants com el número de menús servits no creixíem més, ans al contrari, començàvem a reduir el número d’establiments i el número de menús servits i vam creure convenient només concentrar-ho el mes de novembre per tot això. Jo diria també per intentar que no es banalitzi. Al final, quan fas un esdeveniment sigui el que sigui intentes que creixi evidentment, s’ha d’espirar sempre a créixer. I a la vegada que tingui un cert sentit, en el sentit de dir que capti un cert interès. I és per aquests motius que es va decidir justament concentrar-ho tot el mes de novembre.
Pel que fa al cost, ja que em demanava el cost, dir-li que globalment l’esdeveniment ha costat en aquestes nou edicions, 251.570 euros, dels quals 121.000 i escaig han anat directament a la Unió Hotelera d’Andorra per la posada en funcionament d’aquest esdeveniment. Tampoc ho he dit però és un esdeveniment que des del principi a demanda de la Unió Hotelera d’Andorra es va decidir tirar-ho endavant.
I pel que fa a la gestió de l’esdeveniment ha sigut sempre responsabilitat de la Unió Hotelera d’Andorra com o continuarà sent de cara al novembre.
La resta de diners, la meitat més o menys ha anat a promoció de l’esdeveniment que sí que és un cost que ha assumit directament o que ha gestionat directament Andorra Turisme. Globalment aquest cost l’estem assumint directament tot des d’Andorra Turisme, és a dir que no hi ha cap més patrocinador, entitat ni pública ni privada que està participant en l’esdeveniment a nivell del finançament. I pel que fa al desgloç anual, dir-li que el primer any només vam fer una edició perquè va ser al novembre del 2011 va costar uns 21.000 euros arrodonint i la resta dels anys ens situem en una franja entre els 55.000 euros del 2012 i els 61.000 del 2014, amb més o menys el 50% d’aquest cost en una edició, la del maig, i l’altre 50% amb la del mes de novembre.
En tot cas, ja tindrem ocasió d’ampliar si fa falta aquestes respostes en les repreguntes.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica i gràcies també Sr. ministre.
Deixi’m començar de manera molt planera, dient-li que em sembla que vostè en la seva resposta està fent trampa jugant al solitari. Em diu que és una decisió d’Andorra Turisme, doncs pilotes fora com si vostè no tingués cap mena de poder de decisió o de supervisió, de control o de marcar línies estratègiques o directives. Entenem òbviament que Andorra Turisme és una entitat que per molt independent que sigui està adscrita i depèn del Ministeri de Turisme. Amb la qual cosa en aquest sentit, defugir la resposta dient: “no és una decisió meva, és una decisió d’Andorra Turisme”, no m’acaba de convèncer.
Dit això, coincideixo amb vostè, quan deia que vostè en feia un balanç positiu d’aquesta iniciativa endegada per vostès, i quan toca, quan les coses es fan ben fetes, cal dir-ho i cal celebrar-ho. I aquí no ens cauran els anells per fer-ho. Per tant, és una iniciativa molt bona, hi estem totalment d’acord, amb la qual cosa si és una iniciativa bona, i vostè també comparteix aquesta posició, el que haurien de fer és donar-li el màxim suport possible.
Tothom sap que avui en dia, el turistes sobretot es mouen per experiències més que no pas per la compra d’objectes tangibles, més per la compra d’experiències, i la gastronomia és un complement perfecte i idoni per acompanyar aquesta experiència que pot tenir el turista al nostre país. Fa pocs dies l’Organització Mundial del Turisme i la Fundació Themis organitzaven una xerrada on justament posaven de relleu aquestes connotacions. Ens felicitaven perquè Andorra, el nostre país, a nivell d’esquí està molt ben posicionat, excel·lentment posicionat, però no ho està per exemple en l’àmbit de la gastronomia. Un àmbit que cada vegada pren més relleu, pren més importància i cada vegada les persones valorem més, turistes i també tots els nostres conciutadans del país.
No contribuint en aquesta edició de primavera d’Andorra a Taula, sembla que vostès el que estiguin fent és menystenint en cert aspecte la nostra cuina, com si fos...i miri permeti’m usar una terminologia no normativa però molt pròpia de casa nostra, de casa seva, concretament de Canillo, com si fos una gastronomia feta a “refetons”. No, no estem parlant d’una molt bona gastronomia. Tenim aquí uns excel·lents cuiners , el que passa és que no han tingut potser la projecció, el suport per realment que es converteixi en una alternativa clara en el panorama i internacional quan parlem d’Andorra, que també puguem ser-ne uns referents.
Per tant, iniciatives com aquesta, que estaven funcionant molt bé, que continuen funcionant molt bé i que ja ens anuncia que al novembre no tindran cap mena de problema en donar-li suport, doncs potser també calia una empenta en aquesta edició de primavera que vostès diuen que per desgast o per cansament s’ha de re formular, s’ha de deixar una mica en pausa.
No hi estaríem d’acord. Servia a més aquestes edicions per posar en relleu els productes propis d’Andorra. S’havien fet jornades concretes per la carn de poltre o per la mel o per productes autòctons, és a dir estaven estre tots conscienciant la població d’aquestes especificitats del nostre país i aquesta vegada en aquesta edició de primavera quan els restauradors volien comptar amb el suport econòmic que els ajudava tirar endavant aquestes jornades, doncs vostès decideixen que no es fan. No ens sembla oportú, no ens sembla correcte. Pensem que denota cert desinterès en aquestes propostes que potser són més d’abast local que no pas tant enfocats de cara el turisme, i per tant, quedem certament perplexos d’aquesta decisió de no donar suport a aquesta edició de primavera de l’Andorra a Taula.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Ferran Costa.
Per la dúplica, Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé Sr. Costa, em sorprèn que em digui que defugim d’estudi o de responsabilitats. De cap manera, no li he pas dit això. Li he dit que el Govern no ha intervingut en la decisió. Li he dit que Andorra Turisme, quan són esdeveniments que no són dels més importants, es decideix de forma directa amb concertació amb mi mateix. I jo intervinc en aquestes decisions, me’n faig responsable, no defujo d’estudi ni de responsabilitat. Que quedi clar, ja ho he dit abans, li torno a repetir perquè sembla que no ho ha sentit Sr. Costa o no ho ha volgut sentir.
Està clar que Andorra té moltes ofertes turístiques, i és impossible, li dic francament, posar-les en el mateix nivell, que voldria dir que totes tinguessin el mateix reconeixement a nivell internacional. Ja m’agradaria, li dic sincerament, ja m’agradaria, però no pot ser perquè el pressupost que tenim que està molt bé, mai m’he queixat, al contrari, però al final has de prioritzar i has de centrar el posicionament internacional d’Andorra amb unes ofertes concretes, que són els motors d’atracció, que és pel que fem venir la gent a Andorra sobretot. Amb les línies estratègiques que es van definir l’any passat, a principis de legislatura, vam considerar que hi havia cinc grans ofertes al país que havien de ser estratègiques, que havien de ser pols d’atracció. L’esquí a l’hivern, la muntanya a l’estiu, la natura a l’estiu. I durant tot l’any el Wellness, la salut, les compres i la cultura. Aquests són els cinc grans eixos estratègics de potenciació d’ofertes com a motor d’atracció. La resta, són complements. Vostè també ho ha dit, al final la gastronomia també és un bon complement quan la persona està in situ per consumir. I com a tal, repeteixo malauradament, i repeteixo, m’agradaria que fos de forma diferent, no hi dediquem tants diners com hi dediquem a aquests cinc pols d’atracció que ja he explicat.
La gastronomia de totes formes és important, la considerem important...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant Sr. ministre.
El Sr. Francesc Camp:
...i la continuarem potenciant...
Ja acabo Sra. subsíndica.
...com també ho fan alguns comuns, vull recordar la Mostra Gastronòmica d’Ordino amb la Massana Fogons, per exemple, la fira de micro productors de vi a Sant Julià.
És a dir hi ha un conjunt d’ofertes, però a hores d’ara estan a un nivell de complementarietat.
I és el que li dic, estem aquí per prendre decisions, i bé, entenem que és una oferta que l’hem de continuar potenciant, però de forma complementària. I repeteixo, no ha mort Andorra a Taula, al contrari, la reposicionem només a la tardor, dins el marc de l’Andorra Shopping Festival, amb la qual cosa encara li donem més possibilitats perquè hi ha més pressupost de comunicació per donar-la a conèixer als mercats als que dirigim pel que és el turisme de cap de setmana de tardor.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn de les repreguntes.
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies.
Gràcies per les explicacions Sr. ministre. Entenc òbviament que dins d’un pressupost que cal gestionar i cal centrar les línies prioritàries, les estratègiques. Ara bé, deixi’m potser, doncs, aportar certes reflexions a aquestes línies estratègiques, perquè vostè disposa d’un dels pressupostos importants, el seu ministeri, i Andorra Turisme també té un pressupost important.
Per tant, quan estem parlant de xifres modestes relativament, que són les que vostè ha mencionat, que la participació d’Andorra Turisme, en cadascuna de les edicions anteriors d’Andorra a Taula, també potser mirar aquest retorn. Ho fan sempre vostès. Penso que és de rebut fer-ho així, és una mica valorar qualsevol iniciativa que es fa, i veure quin retorn provoca per al país.
Vostè mateix també és un dels ferms defensors, com no pot ser d’una altra manera, del Cirque du Soleil en el país, la darrera edició vostès mateixos deien que el cost de l’esdeveniment era d’uns 4 milions d’euros, l’impacte econòmic total eren 19,3. Hi havia un ball de xifres, però en el millor dels escenaris segons les seves xifres, una mica el retorn era 1 euro invertit, 7 euros recollits.
Bé, si faig el mateix rati amb les xifres que vostè ens ha donat i amb els informes que feia la Unió hotelera amb el número exacte de menús que havien aconseguit vendre en una de les darreres edicions, doncs, aquest retorn era d’1 a 14! Significativament superior, per tant, un impacte econòmic important, sobretot en un mes, un mes de maig que tots sabem que no és pas fàcil per tots aquells sectors que depenen justament del turisme, i en el cas de la restauració, també en bona part depenen. Per tant, era un impuls econòmic important de 250 mil euros en l’edició de novembre. Potser no és comparable. Correcte. Però les xifres són significatives, amb la qual cosa jo entenc que amb un petit esforç, en aquest cas d’Andorra Turisme, es recollien molts fruits...
La Sra. subsíndica general:
Sr. Ferran Costa hauríeu de formular la repregunta.
El Sr. Ferran Costa:
Formulo la pregunta.
…que contribuïen positivament amb un impacte econòmic en el teixit econòmic del país. I entenc que òbviament vostè, doncs, mira per atreure turistes, però com vostès han fet moltes vegades, actuen de forma colejada i penso que produir impactes econòmics en positiu, ja siguin dels turistes o dels nostres conciutadans, que estem sempre aquí al país, doncs, en aquí no haurien de fer diferències.
Dit això, la pregunta que li formularia, pot garantir que Andorra Turisme continuarà donant suport a les properes edicions d’Andorra a Taula?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Ferran Costa.
Sr. Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Evidentment que sí que ho puc garantir. Però evidentment també li he de dir que les properes, potser la pròxima, poden ser les properes 4 o 5 o les que nosaltres encara haguem de decidir, no? Si més no el que es tracta sempre és de garantir les coses en funció dels resultats que s’obtenen. I com li he dit al principi, es nota un cert esgotament al mes de maig, no es creix en nombre de restauradors, de restaurants que s’hi adhereixen, ans al contrari, estava baixant, el nombre de menús també. I per això diguem, bé, centrem-ho a l’octubre amb el context de l’Andorra Shopping Festival, i intentem com a mínim mantenir les xifres del novembre, que també s’ha de dir que són més altes, en tot, en nombre de restauradors i sobretot en nombre de menús servits, que no pas els del mes de maig.
Llavors l’objectiu evidentment, és mantenir aquesta cita al mes d’octubre o novembre en funció de l’any.
També dir-li que tot i que sí que ho deixem de fer el mes de maig, això no vol dir que no estiguem sempre intentant fent coses noves també en el sector de la gastronomia, i avançar-li, tot i que es presentarà aquesta tarda en roda de premsa, que està previst un altre tipus d’esdeveniment que començarà el 16 de juny i acabarà el 26 de juny que es diu Andorra de Tapes. Si de cas després a la pausa ja li donaré en primícia la documentació i el llibret que s’ha editat, també les tapes que es faran. És molt més localitzat, es farà només al centre històric. Es fa dins del marc de l’Andorra Jambo Street Music, que també serà aquest cap de setmana i dins del marc també d’aquest període de rebaixes que tenim ara a partir d’aquest cap de setmana.
És a dir, no és comparable i no vull justificar un per l’altre. Però dir-li que constantment estem mirant nous formats. Aquí tenim una marca de cervesa que patrocina l’esdeveniment, és a dir que el cost és zero. Tot va a càrrec d’aquesta marca de cervesa. Bé, és una alternativa diferent que pot agradar. Ja ho veurem. I només per demostrar-li que ens preocupa la gastronomia i que anem buscant sempre noves alternatives, com també fan altres administracions públiques o altres associacions del país.
Només dir-li això, sí que ho mantenim i sí que busquem noves alternatives dins del món de la gastronomia a part de continuar captant l’atenció dels nostres potencials visitants.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Intentaré cenyir-me a una darrera repregunta. Moltes gràcies.
Gràcies per aquesta informació nova que em farà arribar. Òbviament no la podem valorar. Només tenir en compte que, ja vostè també ho ha dit que no és comparable, però també tenim una tendència, potser exagerada, en centrar tots els esdeveniments de caire turístic en àrees geogràfiques molt concretes. Amb la qual cosa, per exemple, la iniciativa Andorra a Taula era una iniciativa que estava arreu del país i no pas concentrada en un sol lloc, i pensem que hem de vetllar per tota la ciutadania, per tant, tots els restauradors arreu del país, i no només els restaurants localitzats en un lloc concret, per bé que òbviament és inevitable si hi ha actes, celebrar-los en algun indret. Això està clar.
Però no descuidem, justament, aquesta altra part que és igualment important i nosaltres incidiríem en què vostès també presentin aquestes xifres que havien caigut el mes de maig en la darrera edició. És cert, però dóna la sensació que potser són apocalíptiques aquestes xifres que vostè presentava. Bé, hi ha petites davallades o petites tendències que potser tampoc no són determinants del tot d’un futur incert de la iniciativa de l’edició de primavera.
Dit això, només la darrera pregunta, per tant, ja confirma vostè que l’edició de primavera d’Andorra a Taula no comptarà més amb el suport d’Andorra Turisme?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Ferran Costa.
Contesta el Sr. ministre.
El Sr. Francesc Camp:
Sí, efectivament li confirmo. Però també li dic, com li he dit en l’anterior pregunta, que continuem buscant nous formats per potenciar la gastronomia. De fet amb aquesta marca de cervesa també està a sobre la taula una possible col·laboració amb la Unió Hotelera d’Andorra per buscar també algun tipus diferent de format també gastronòmic a nivell de menús per quan la Unió Hotelera vulgui. I nosaltres aquí hem actuat també, diríem, com a intermediaris entre aquesta marca de cervesa molt coneguda i la Unió Hotelera.
Vull dir que tot això forma part d’un continu de relació amb els diferents associacions del país, també hoteleres i dins del marc de la Unió Hotelera els restauradors que hi estan associats. I la vida continua, i a vegades hi ha esdeveniments que diem ja no toca, ja en tocarà d’altres, sempre buscant millorar i ser atractius i diferenciar-nos potser del nostre entorn.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica greneral:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, entenc que no hi ha més repreguntes.
Passaríem a la següent qüestió.
Vista la demanda dels consellers generals sol·licitants de substanciar les preguntes 4 i 15 de forma conjunta, proposo, si no hi ha objeccions al respecte, procedir en primer lloc a la formulació de les dos preguntes per part dels consellers generals, i que posteriorment Govern doni resposta de forma conjunta a les mateixes. Així mateix els torns de rèplica es durien a terme també de forma seguida per ambdós consellers generals, i posteriorment Govern exerciria el seu torn de dúplica de forma conjunta.
Alguna objecció?
Doncs, procedirem a la formulació i contesta conjunta de la pregunta núméro 4.
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a l’elaboració d’un reglament que limitarà l’accés a la convenció als professionals sanitaris.
Fou registrada amb el número 809 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, de 7 de juny.
Sra. Sílvia Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
L’augment del nombre de prestadors sanitaris en els últims anys convencionats amb la CASS està generant incertesa sobre com es vol gestionar aquest augment perquè no afecti a la despesa sanitària, i que en conseqüència, el seu control que es pugui desenvolupar via reglamentària, derivi a retallades que afectin tant a l’accés com a les prestacions que reben els assegurats i beneficiaris del sistema públic de salut.
Ateses aquestes consideracions exposades, es pregunta: mesures vol posar en marxa Govern per poder aconseguir que la despesa sanitària no augmenti sempre que hi hagi un augment del nombre de professionals convencionats?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
I la pregunta número 15.
15- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 6 de juny del 2016 del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a la CASS.
Fou registrada amb el número 822 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
Vist que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha començat a elaborar un reglament que limitarà l’accés a la convenció als professionals sanitaris.
Vist que en les reunions entre el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i la CASS hi ha cert consens que una reforma sanitària no pot iniciar-se sense abans determinar quins són els serveis sanitaris que cal oferir.
Es pregunta:
Pot informar Govern de per què s’ha iniciat l’elaboració d’aquest reglament que limitarà l’accés a la convenció als professionals sanitaris, sense encara haver determinat quins són exactament els serveis que cal oferir?
Gràcies.
La Sra. subsíndica geenral:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern per ambdós preguntes, el Sr. ministre, Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Tenia previst comentar el que em demanen en una pròxima compareixença davant de la Comissió Legislativa de Medi Ambient i Sanitat que tindria com a finalitat exposar les línies i actuacions estratègiques cara un pacte d’Estat per la reforma sanitària.
Per tant, avui faré un breu exposat que crec que hauria de contestar a les seves preguntes.
Actualment, l’únic requisit per la convenció dels professionals sanitaris amb la CASS és acceptar el règim econòmic. Creiem que aquesta fórmula és insuficient i cal un compromís, uns deures i unes obligacions amb el sistema sanitari públic. Així doncs, segons l’article 138 en el seu apartat C de la Llei 17/2008 de la seguretat social, es contempla la possibilitat que calgui una acreditació prèvia del Ministeri de Salut pels professionals que vulguin convencionar-se amb la CASS.
Les condicions per obtenir aquesta acreditació que seran necessàries per poder convenir amb la CASS les establirà el Ministeri de Salut i no la CASS via reglament. Actualment s’està treballant amb aquest reglament i és voluntat del Govern que tant la CASS com el SAAS i altres estaments facin les aportacions necessàries.
D’altra banda, els criteris per acreditar-se no pretenen limitar l’accés de la gent que es vulgui convencionar amb la CASS, sinó regular-la. Creiem que la forma de controlar la despesa és regular, no limitar. Es tracta, doncs, d’una mesura que pretén millorar la qualitat i garantir la continuïtat assistencial del sistema sanitari públic per part dels professionals de la salut. Així mateix permetrà que els convencionats hagin de treballar amb criteris basats amb l’evidència científica i del cost d’eficiència.
Paral·lelament i contestant al Sr. Ferran Costa, el ministeri està treballant en col·laboració també amb la CASS i el SAAS en l’elaboració del decret de cartera de serveis d’acord amb el que estableix l’article 15 bis del text refós de la Llei general de sanitat de 1989, que ha de determinar via reglamentària quins seran els actes, productes i prestacions que seran finançats pel sistema sanitari públic. Aquest decret ha de garantir la sostenibilitat futura i ha de ser un instrument prou dinàmic i flexible per poder adaptar-nos a un entorn canviant, garantint la integració d’aquelles noves tecnologies i procediments que puguin anar apareixent i ordenant, sense voluntat de retallar el conjunt de les prestacions.
Aquestes dues mesures, l’acreditació del ministeri previ a la convenció de la CASS i el decret de cartera de serveis són diferents però complementaris, per això els estem treballant conjuntament i esperem que els puguem tenir enllestits als voltants de finals d’any.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, per la rèplica començarem per la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot. Teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, gràcies Sr. ministre, perquè ens diu que hi haurà una compareixença on voldrà plantejar unes línies estratègiques sobre aquest pacte d’Estat que ja fa molt temps que estem aquí del qual parlem i no acabem de concretar de cap de les maneres. Però a mi em genera molt, -aquest anunci d’aquest tipus de reglament i d’aquest tipus de regulació-, sincerament m’ha generat molta sorpresa i realment una sorpresa, perquè penso que és un tema molt important i realment no és un tema clau, és a dir, no és un tema menor. És a dir, sembla doncs que dir que els professionals treballaran vuit hores i tal és un tema menor. I no és un tema menor, al contrari.
Hi veig dos problemes importants en aquesta proposta de regular de quina manera es relacionaran els professionals sanitaris a dintre del sistema de salut públic. Per una banda, que això s’ha de trobar emmarcat a dintre del que és una reforma, la reforma ha d’incloure com els professionals es relacionen amb el sistema públic. Això per una banda i per una altra, una proposta d’aquest calat que jo la considero un calat fonamental i molt important, ha de ser resposta d’un procediment polític, d’una acció política que hagi d’estar determinada i clara. I que hagi sorgit per part de la seguretat social em posa en dubte que realment el ministeri estigui pivotant realment tota aquesta reforma.
Perquè a més a més, això del tema dels professionals sanitaris de l’augment i tot això, això no és un tema nou, això és un tema que s’està parlant ja des de l’any 2000 o inclús finals dels noranta, ja es parlava i ja es comentava, doncs, que calia actuar sobre això.
Però a veure, per què és tan important? Perquè jo crec que hi ha dos mecanismes que calen per afrontar el que són les relacions amb els recursos sanitaris, quan parlem de professionals de la salut sobretot. Per una banda hem de planificar, i dintre del que és la planificació hem de saber exactament quins recursos sanitaris volem. I per saber aquests recursos sanitaris que tenim en funció dels professionals sanitaris ho podem fer de diferents maneres. Podem fer-ho basant-nos en les necessitats de salut, podem fer-ho basant-nos en els objectius dels serveis, podem fer-ho basant-nos en la utilització que hi ha dels serveis o podem fer-ho basant-nos en els estàndards o ratis en funció de la població.
Però nosaltres tenim un model de finançament que és el Bismark, és un model de finançament de seguretat social, i això determina que la participació dels professionals sanitaris dintre del sistema és l’element clau, justament pel tema de la despesa. I això dintre de plantejar que vuit hores serà el que ens assegurarà, perquè una de les idees és aquesta, que tinguin dedicació -bé, això és el que deia la notícia- exclusiva, vostè ho ha dit també, a dintre del que és la prestació del servei, i que no puguin compaginar d’altres tasques. Doncs, jo això no acabo d’entendre de quina manera pot millorar la qualitat i la continuïtat assistencial.
Jo no trobo que sigui una mesura adequada. Primer perquè l’únic que fa és traslladar la despesa d’una banda cap a una altra. No hi ha cap indicador que determini que això realment això ajudarà.
Vostè ha parlat de les convencions que només hi ha un tema econòmic. Si agafem el conveni que té signat la CASS amb els professionals mèdics, amb el col·legi de metges, hi ha altres criteris. Hi ha criteris qualitatius. Però a dintre de la web de la CASS no trobem cap altre conveni signat amb els diferents professionals que hagi fet la CASS. És a dir, no sabem quins altres criteris se’ls hi ha demanat. Probablement si es negociés, es podrien trobar criteris qualitatius en els quals podríem aconseguir.
Miri, vostè va estar en una conferència igual que jo sobre la que parlaven de la triple fita, no? I jo justament, de tota aquella conferència, que bé, que podia estar d’acord i que considero que potser hi havien coses que ja fa molts anys que se’n parla, van dir alguna cosa que és bastant interessant, que jo crec que és el pagament per forfets, però a més a més per resultats, no per acte, sinó pels resultats obtinguts. I jo crec que això seria un tema important que realment caldria posar-hi...
La Sra. subsíndica general:
Sra. Bonet hauríeu d’anar acabant, si us plau.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, bé, ho deixaré aquí i després, doncs, ja seguiré amb les repreguntes.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
És el torn del Sr. Ferran Costa Marimon. Teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sr. ministre.
També agafaré el fil de la consellera, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
M’ha preocupat el que vostè ha dit, i ho trasllado al camp lingüístic. Ha deixat ben clar que vostè no pretén limitar res, sinó regular. Podria pensar que si el que vol vostè és regular és que ara això és la llei de la selva, i que aquí no hi ha cap mena de control i que no està regulat i que cadascú fa una mica el que li plau. Regular és conforme a la regla, això s’entén que ja és així. Limitar, doncs, és posar ben clar quins són els límits o restringir.
Per tant, tampoc no cal emprar eufemismes quan del que es tracta és de, òbviament, posar ordre a una situació que sabem que és caòtica, que sabem que el ritme galopant de la despesa pública entorn a la sanitat és un problema que ja hem posat damunt de la taula durant molt de temps, que vostès han anunciat que era una de les seves prioritats, però això ho anunciava ja fa cinc anys enrere. Ara ens anuncia que en una compareixença ben aviat ja posarem fil a l’agulla. Ja era hora! També ho hem de dir, perquè ha parlat molt d’aquest pacte d’Estat per la sanitat, però és clar, sense tenir-ne ni els continguts ni el coneixement, doncs, és molt difícil poder-s’hi posar al damunt. De fet, últimament sembla que estiguin més preocupats pel que fa als liberals perquè a la premsa cada dia es dediquen a fer entrevistes, articles i del que fem els liberals. Està molt bé que es preocupin de nosaltres ens sentim afalagats però potser que es preocupi més per governar perquè aquest és el mandat democràtic que li ha donat la ciutadania i tenen la majoria per fer-ho. Per tant, posem fil a l’agulla, siguem seriosos, han parlat vostès de pacte d’Estat repetides vagades, doncs posin damunt de la taula, posin negre sobre blanc i parlem-ne. Però que ens arribin les informacions parcials i a més a més per vies que potser no són les perceptives doncs, fa de mal gestionar tot plegat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Doncs per la dúplica, té la paraula el Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sí té raó Sr. Ferran, posem fil a l’agulla, i ho farem.
És veritat que a vegades no sé perquè hi ha filtracions. I la premsa treu coses...sincerament Sra. Bonet no sé d’on surt allò de les vuit hores, jo no ho he dit. Jo estic parlant sempre de mesures qualitatives. Aquesta iniciativa no ha sortit de la CASS, ha sortit del ministeri. I ja li he explicat que és una acreditació prèvia que l’ha de donar el ministeri perquè vostè es pugui convencionar a la CASS. Aquesta acreditació tindrà uns criteris, uns criteris qualitatius, uns criteris de compromís amb el sistema sanitari públic. Evidentment els nostres professionals sanitaris són molt responsables i no hi ha un daltabaix dins del sistema però cal tenir les coses escrites, reglades i clares.
Miri li posaré un exemple d’una norma possible. Jo tampoc ara, s’hi està treballant i s’està treballant a tres bandes. Com he dit la intenció d’aquest Govern, tant el ministeri com el SAAS, com la CASS vagin de la mà i pactin tot el que s’ha de pactar i les noves mesures perquè uns tenen els coneixements, els altres tenen els criteris econòmics i el ministeri crec que ha de liderar aquesta planificació.
Una mesura per exemple, que no sé si s’ha dit o no, però vostè imagini’s que fa deu anys que no exerceix la medicina i té una certa edat, i arriba en aquest país i diu: “Miri em vull convencionar al sistema sanitari públic”. Doncs potser li diran que no, perquè la seva qualitat assistencial no és el suficient perquè pugui entrar la sanitat dins del sistema sanitari públic. Però això és una mesura que acabo d’improvisar ara mateix, però poden ser d’aquest estil. Però seran clarament de caire qualitatiu, de caire de compromís amb el sistema i que beneficiarà la qualitat i l’eficiència del sistema.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn de les repreguntes...
Sí, Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sr. ministre pels seus aclariments.
Jo em vull centrar en el tema de l’acreditació perquè sí que és veritat que en la llei de la CASS es va incloure en aquesta última reforma del 2014, el tema de l’acreditació, i vostè ens parla de les condicions que s’inclouran en l’acreditació.
Clar, jo el que trobo, és a dir i ha posat un exemple que evidentment és un exemple, que no ha de ser una acció. Fins aquí ho entenc perfectament però, a mi m’agradaria que ens digués quines condicions s’inclouran perquè per exemple si avui en dia una de les accions que es podrien incloure dins de l’acreditació seria la utilització de la història clínica compartida. Això no ho tenim. Si és seguir la cartera de serveis i productes de salut, tampoc ho tenim instaurat. És a dir, si és seguir el procediment de xarxes de salut, tampoc ho tenim instaurat. Aleshores exactament quins criteris d’acreditació incorporarem? Perquè actualment dins del que era la reforma que estava plantejada, no s’ha incorporat ni s’ha pres cap mesura, ni hi ha res en marxa. Aleshores em resulta difícil entendre quins criteris d’acreditació qualitativa incorporarem si realment no tenim indicadors, si realment no sabem on anem. Aleshores em resulta una mica difícil. Si ens pogués dir quines condicions s’inclouran en aquestes acreditacions o com a mínim ens pugui donar certa idea de cap on es pot anar.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Respon el Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Miri, ara concretar no li puc dir perquè s’està treballant en això i s’ha començat a treballar i de forma intensa i compartida. El que sí que li puc dir és que les condicions es poden posar i quan sorgeixi la norma doncs s’haurà d’aplicar. Em refereixo, no hi ha història clínica compartida, és veritat. Això serà un requisit, vostè ho ha dit. Qui es vulgui acreditar pel ministeri haurà d’entrar les seves dades a la història clínica compartida. Bé, ho posem quan estigui operativa la història clínica compartida, doncs vostè ho haurà de complir sinó no podrà entrar dins del sistema sanitari públic.
Jo crec que posar les bases.... i de fet ho estem treballant tot a l’hora. Ja ho he expressat aquí, estem treballant les dues mesures al mateix temps. La cartera de serveis, també, vostè haurà de complir o receptar les coses que estiguin a la cartera de serveis. Ja anirem afegint coses, però aquest compliment ja el tindrà, estarà dins d’aquests criteris.
Segurament a finals d’any espero tenir aquest decret d’acreditació prèvia per convencionar-se amb la CASS i la història clínica compartida i el decret de cartera enllestits. Esperem que això sigui, són tres mesures que crec que són bones, van en la bona línia de buscar l’eficiència i augmentar la qualitat assistencial i evidentment ja es veurà. Esperem que això redueixi costos. És el que cal esperar.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sr. Ferran Costa, té alguna repregunta...
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
Justament ha fet menció vostè del calendari. Diu que al mes de desembre probablement podrem trobar, esperem, creuem tots els dits que això sigui així, quan abans millor. Tampoc posarem aquí negre sobre blanc d’apuntar, vostè va dir al desembre exactament però orientativament ens diu això. Doncs justament entenem que un dels fixatges estrella és del seu gabinet i del seu ministeri, el Sr. Piqué. No recordo exactament quan va començar a treballar al ministeri. Entenc que està treballant justament en aquestes tasques. Pot definir exactament quines tasques té encomanades el Sr. Piqué respecte al que estem parlant, això de la definició de la cartera de serveis, l’accés dels especialistes a la convenció?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon el Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Miri, el Sr. Piqué el director general del SAAS, el Sr. Piqué col·labora i assessora en aquestes tasques en tant que director general del SAAS. De totes formes, ell també té d’altres tasques assignades com pot ser coordinar l’hospital, el Cedre, els centres de salut d’atenció primària i és una de les seves feines que té assignades.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més...
Sra. Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí gràcies.
Seguint una mica el mateix fil, a mi també em preocupa una mica la convenció dels professionals liberals envers l’hospital perquè jo crec que limitar o plantejar, és a dir que s’han de fer canvis en això hi estic totalment d’acord, és a dir que s’ha de replantejar com han de funcionar els professionals liberals dins del que és el prestador més important de serveis com és el SAAS degut a què part de la despesa sanitària la concentrem a dins del que és el SAAS, però a mi em preocupa que depèn de com prenguem les mesures o depèn de cap on anem de lloc, canviem el nostre model sanitari i la lliure elecció de metge, que és una mica la base del nostre sistema sanitari.
Jo el que veig és que aquí es van dient coses, enfilant coses i per una altra banda vostè diu que vindrà i parlarem d’un pacte d’Estat. Jo, és que arriba un moment en què tinc molts dubtes i miri que tinc paciència i vostè ho sap i el cap de Govern també, és a dir que he cregut en això. Però arriba un moment en què cada vegada hi crec menys. Hi crec menys perquè em dóna la sensació que tenim un doble joc. Un doble joc pel davant, que anem dient que sí, que tal i que no sé què, però pel darrera s’estan articulant decisions que penso que són d’un calat fonamental a l’hora de determinar quin model sanitari volem perquè sigui perdurable. Perquè en definitiva la finalitat no és prendre decisions perquè durin fins que arribi un altre govern sinó perquè això sigui perdurable i que aconseguim tenir un sistema sanitari que funcioni, que sigui sostenible i que ens el puguem pagar i que doni qualitat.
Aleshores jo voldria saber si totes aquestes, és a dir quina veracitat tenen totes aquestes informacions que van sorgint i si realment s’estan tirant endavant i si s’estan plantejant amb seriositat. Perquè jo crec que són aspectes que hauríem de plantejar al voltant d’una taula si realment es vol fer un pacte d’Estat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Em sembla que tornem a estar davant d’una repregunta que se surt de les dos preguntes inicials, i no sé el Govern, si vol contestar el Sr. ministre...
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sí contestaré evidentment a la Sra. Sílvia Bonet.
Lamento que se li acabi la paciència, però li demano un a mica més de paciència.
(Se sent riure)
La lliure elecció. La lliure elecció es mantindrà. I ho afirmo aquí i és voluntat d’aquest Govern.
A vegades els mitjans, doncs, tenen titulars i diuen coses que no he dit i que no ha dit ni el director del SAAS i no sabem a vegades ni d’on ho han tret. El que sí demanaria, vostè té el meu mòbil, quan vulgui contrastar alguna informació que ha sortit a la premsa no té més que trucar-me, i jo li diré si això és veritat o és fals.
Per exemple, l’últim titular que sortia ahir a la premsa referent a què els metges del centre hospitalari serien tots assalariats. Fals! És completament fals.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sr. Ferran Costa teniu la paraula.
El Sr. Ferran Costa:
Una darrera repregunta.
Pot confirmar des d’on físicament el Sr. Piqué realitza les tasques de les quals estem parlant, que vostè ha mencionat?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Sí, Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
El Sr. Piqué té el despatx a la Clínica Meritxell a l’edifici antic, a la primera planta.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. Mònica Bonell:
Gràcies Sr. ministre.
Sra. Sílvia Eloïsa Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sí, gràcies, sé que puc comptar amb vostè per qualsevol dubte, i li agraeixo a més a més aquesta facilitat, també, vull dir, cap a la meva direcció igualment.
Però jo abans li he parlat que, per exemple a la web de la CASS trobem que només hi ha públic el conveni amb el col·legi de metges i amb els aspectes que es relacionen en aquest conveni. No trobem cap altre conveni més amb cap altre professional.
I això, evidentment estan signats, i d’això en tinc fe, però no sé en quines condicions. És clar, quan estam parlant del desenvolupament de determinades activitats dels professionals sanitaris, on els col·legis professionals hi participen amb aquestes condicions, però no sabem exactament en quines condicions, i probablement, amb l’actuació directa d’aquests professionals, deixant-los participar i deixant-los intervenir d’una manera molt més directa, vostè no creu que podríem aconseguir una millora substancial d’aquesta despesa que està centrada en determinats col·lectius, que sí que és veritat que quan augmenta el nombre d’aquests col·lectius, doncs, augmenta la despesa. Però si probablement ho plantegessin... perquè a mi em dóna la sensació que aquí estem fent una consideració dels recursos sanitaris des d’una perspectiva, única i exclusivament, quantitativa. Llavors, doncs, mesurem números i fora d’això poca cosa més.
Aleshores de quina manera podem aconseguir, per una banda, que aquests convenis siguin públics, perquè penso que haurien de ser públics, a l’igual que és el del col·legi de metges, haurien de ser els dels altres també. I a més a més, com intentarem que totes aquestes accions... ah, i a més a més també aprofito en la mateixa repregunta, si aquestes acreditacions també inclouran a la resta dels altres professionals sanitaris?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, el tema de la web ja ho comentaré al consell directiu de la CASS si pot penjar els altres convenis. Suposo que deuen ser públics. No entenc perquè no hi són.
De totes formes si ens fa arribar la demanda els hi facilitarem.
Quant als criteris qualitatius. És a dir, els criteris han de ser qualitatius no quantitatius. I amb això sí que ho tenim claríssim. I referent a les acreditacions que vostè feia menció, evidentment es farà amb tots els col·lectius, amb tots els professionals mèdics. El que passa és que els primers, evidentment, seran els metges, perquè ells són els més nombrós, són els que deriven, tots els altres prestadors de serveis estan prescrits a través del metge, i crec que és amb el primer que hem de començar i anirem continuant amb els altres.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Hi ha alguna repregunta més…
Sí, Sra. Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Bé, només una apreciació. Ja li he demanat en una demanda d’informació la resta de convenis amb els professionals sanitaris.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
No vol fer cap repregunta…
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Agrair-li al ministre que si m’ho pot enviar amb la màxima celeritat.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Doncs, si no hi ha més repreguntes i abans de passar a la següent pregunta, faríem una pausa de 20 minuts.
Reprendrem la sessió a les dotze menys vint.
Gràcies.
S’aixeca la sessió.
(Se suspèn la sessió.
(Són les 11.17h)
(Es reprèn la sessió)
(Són les 11.49h)
La Sra. subsíndica general:
Reprenem la sessió.
Pregunta número 5.
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, president suplent del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a l’estat de les accions dutes a terme pel Govern per tal que les persones que realitzen una activitat per compte propi cotitzin a la CASS en funció dels seus ingressos.
Fou registrada amb el número 810, i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi Zamora.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
El dia 5 de maig el Consell General va aprovar una Resolució encomanant al Govern que estudiï la possibilitat d’establir la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi a la CASS en funció dels seus ingressos o en funció del sou mig per sector i tenint en compte un mínim de cotització prenent en compte la sostenibilitat del sistema.
Tenint en compte que l’entrada en vigor de la Llei del pressupost del 2016 el dia 1 d’abril recull un increment del 2% a la cotització de la branca general de la CASS, fet que afegeix majors dificultats a la tresoreria de molts treballadors autònoms en un moment complicat de l’economia del país, considerant que esdevé inajornable de donar una resposta a aquest plantejament, un mes i escaig després de l’aprovació d’aquesta proposta de resolució pel Consell General, demanem:
Quines mesures o accions ha emprés o pensa emprendre el Govern, i com pensa calenderitzar dites accions per donar compliment a la resolució de data 5 de maig del 2016 del Consell General?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern el Sr. Xavier Espot.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sra. subsíndica.
El dia 5 de maig passat, tot just fa un mes i escaig, com ha recordat el conceller, Sr. Víctor Naudi, el Consell General va aprovar una resolució encomanant al Govern d’estudiar la possibilitat d’establir la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi a la CASS en funció dels seus ingressos o en funció del sou mig per sector, tenint en compte un mínim de cotització i prenent en compte, també, la sostenibilitat del sistema.
La disposició addicional quinzena vigent de la Llei de la seguretat social, que es va introduir amb la Llei 25/2011 i després es va modificar amb la Llei 9/2013, preveu que les persones que realitzen una activitat per compte propi, d’acord amb l’article 19 de la Llei, poden gaudir d’una reducció de la cotització mitjançant la reducció de la base de cotització d’entre un 25% i un 75% en determinats supòsits, com ara quan es tracta d’administradors de societats no remunerats o amb una remuneració molt poc important, de persones titulars d’empreses que presenten resultats i xifres de negoci reduïts, o si es troben en els dos primers anys de l’inici de l’activitat.
Així, al mes de març del 2016, de les 5.564 persones que realitzen una activitat per compte propi, 1.962 persones gaudeixen d’una reducció de la base de cotització. En concret, 260 assegurats per compte propi tenen una reducció del 75%, 1.406 assegurats per compte propi tenen un reducció del 50%, i 296 assegurats tenen una reducció del 25%.
Tots els grups parlamentaris d’aquesta Cambra estan d’acord en fer possible que les persones que realitzen una activitat per compte propi cotitzin a la CASS d’una forma més proporcionada o ajustada als seus ingressos o al sou mig que es percep en el sector professional del qual formen part, com bé demostra, evidentment, la resolució que es va adoptar fa un mes aproximadament, i el Govern també hi és favorable.
Ara bé, en la situació actual cal tenir en compte que la Classificació d’Activitats Econòmiques de què disposem estableix 17 sectors d’activitat econòmica diferents, dins de cadascun dels quals hi ha una diversitat de situacions que fan molt difícil establir una base de cotització diferenciada i pròpia per a cada sector sense reproduir o fins i tot incrementar els greuges existents actualment. A tall d’exemple, en el sector denominat “sistema financer” s’hi troben els bancs, però també les petites gestories o els pèrits. I és per aquest motiu que l’any 2013 es va decidir, després de debatre ja aquesta qüestió, d’establir una base de cotització calculada en funció del salari mitjà de tots els assalariats, però amb possibilitat de reduccions d’aquesta base de cotització, tal com preveu la Llei 9/2013.
A aquest impediment també s’hi afegeix el fet que la CASS no disposa de les dades dels ingressos de les persones que realitzen una activitat per compte propi, les quals només coneix l’Agència Tributària, i que són imprescindibles per donar compliment a la resolució d’aquesta Cambra. I cal estudiar des d’una perspectiva jurídica si la facilitació d’aquestes dades es pot fer mitjançant un conveni a l’empara de la normativa vigent, o si cal modificar aquesta normativa per donar-hi la cobertura oportuna.
A més, òbviament, cal tenir present si la modificació en el règim de cotització de les persones que porten a terme un activitat per compte propi no agreuja les dificultats en relació amb la sostenibilitat del sistema, tal com la pròpia resolució d’aquesta Cambra prevenia.
En aquest sentit, l’any 2015 la CASS ingressava per cada autònom 2.367 euros/any a la branca general. La despesa sanitària per càpita dels autònoms era de 1.089 euros/any i la despesa mitjana dels assegurats que en són beneficiaris era de 760 euros/any. També cal afegir-hi la despesa generada en aquesta branca per les situacions d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat, i invalidesa. A més, cal tenir en compte que la branca general ha d’assumir totes les despeses sanitàries d’aquests assegurats quan passen a ser pensionistes, és a dir que amb la cotització feta durant la seva etapa activa també s’ha de finançar la despesa que es genera en l’etapa no activa, i com la cotització no és suficient s’ha de finançar amb transferències de l’Estat per la via finançament del dèficit.
En qualsevol cas, no vull que s’entengui del que he dit que el Govern o la CASS no volen que es materialitzi un canvi en les premisses en la cotització dels autònoms, ben al contrari. Però crec que és important contextualitza-ho i justificar que es tracta d’una qüestió complexa.
És per aquest motius que el Consell d’Administració de la CASS, a fi de poder donar compliment en els seus propis termes a la resolució d’aquest Consell General, ja ha començat a estudiar, tant des d’una perspectiva jurídica com des d’una perspectiva econòmica, tenint en compte el que he dit abans, si és possible establir la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi a la CASS en funció dels seus ingressos o en funció del sou mig del sector al qual pertanyen, i durant aquesta tardor disposarà dels estudis i informes oportuns que permetran adoptar decisions concretes i fonamentades en aquest sentit, del contingut de les quals s’informarà oportunament el Consell General.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Doncs, la llarga explicació que ha fet el ministre, al final, doncs, ha respost bastant clarament a la pregunta. Però jo el que voldria comentar i ja ho ha comentat també el Sr. ministre, doncs, que aquesta proposta de resolució fa poc que la vam adaptar, però una de les meves preocupacions i justament per això he volgut portar el debat en aquesta Cambra plantejant aquesta pregunta, és perquè tenint en compte, doncs, l’històric i la poca consideració que a vegades hi ha hagut en la majoria de propostes de resolució perquè després es puguin abordar o tirar endavant per part del Govern, entenia que calia portar o plantejar aquest debat avui aquí.
Crec que és una qüestió important d’una importància vital pel teixit empresarial del país, i per tant, doncs, és clar, som coneixedors i conscients, tal com deia el ministre, que és una qüestió que cal abordar des de diferents perspectives, però entenem que també hi ha una certa urgència. Entenem que hi ha una certa urgència perquè darrerament hem vist que l’augment del 2% per a moltes persones els suposa una despesa afegida en un moment de dificultats. Això que contràriament, doncs, el que preconitza el Govern, el Govern diu que l’economia creix, que hi ha brots verds. Possiblement en algun sector pot ser així, però en molts sectors i molts autònoms ho estan passant malament i se’ls fa difícil arribar a final de mes.
I per tant, entenem que aquesta mesura és una mesura que s’ha d’aplicar d’es d’ara, aquesta mesura de la proposta de resolució que vam adoptar tots plegats, ha de poder cotitzar de forma proporcional al que es guanya, i fer-ho de forma ràpida perquè entenem que la situació econòmica del país i de moltes empreses requereix això. Entenem que cal establir una cotització proporcional al que, diguéssim, es guanya. I això, finalment, seria una mesura més justa i, fins i tot, doncs, entenem que de cara als ingressos de la CASS seria un benefici major per a tothom.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Gràcies Sra. subsíndica.
Jo crec que poca discussió podem entaular avui al tomb d’aquesta qüestió, atès que tots els grups d’aquesta Cambra i el propi Govern, com he dit en la meva resposta, estem d’acord en què he d’assolir o hem d’intentar com a mínim d’assolir que la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi es faci de la forma més proporcionada o ajustada possible, bé als seus ingressos, bé al sou mig del sector al qual pertanyen.
Ara bé, jo crec que també és important, evidentment hi ha pressa, evidentment és una reivindicació que fa molt temps que està sobre la taula, però també és una decisió prou important com perquè es prengui en base a uns estudis econòmics i jurídics suficientment fonamentats.
El que puc dir és que tant bon punt hi va haver la resolució d’aquest Consell General i amb l’ànim, òbviament, de complir aquesta resolució que no diu que s’hagi de procedir a un canvi sinó que s’ha d’estudiar d’acord a unes premisses, el consell d’administració de la CASS s’ha posat a treballar-hi. Evidentment aquests estudis jurídics i aquests estudis econòmics tenint en compte la complexitat de les qüestions que giren al tomb d’aquesta matèria i que he especificat en la meva resposta, fan que no se’n podrà disposar o que no es poden elaborar en una setmana. I per tant, doncs, ens hem fixat com a termini màxim la propera tardor per poder-los tenir, poder-ne informar també el Consell General, com no pot ser d’una altra manera, i a partir d’aquí prendre una decisió que si els estudis ho avalen, evidentment caminarem cap a la voluntat...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Sí, acabo de seguida.
…cap a la voluntat, diguem, evidenciada per aquesta Cambra i que també secunda el Govern.
Dit això només una petita precisió, acabo de seguida. Jo no parlaria de brots verds, Sr. Naudi, jo crec que és una evidència, evidentment, el creixement econòmic no es tradueix en tots els sectors de la nostra societat, però crec que podem dir sense embuts que ja fa bastants mesos, per no dir més d’un any, que estem en una situació de creixement econòmic. I crec que els indicadors econòmics així ho demostren àmpliament, en particular el creixement de les importacions durant aquest últim any amb un 4,7% dels assalariats, amb un 1,9% positiu, o dels turistes amb un 10,2% positiu ho evidencien clarament.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Entrem ara al torn de les repreguntes.
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Doncs, reprenent el Sr. ministre el que deia al final, abans deia que segurament hi ha algun que sí que creix, però en general hi ha moltes empreses petites i mitjanes i autònom, en especial, que ho estan passant malament. I tant és així, doncs, que malgrat el nombre d’assalariats ha crescut per diferents motius, el que és la massa salarial, doncs, el salari mitjà ha baixat, i per tant, això vol dir que hi ha una certa precarietat o que els sous realment no acaben d’augmentar-se en relació al cost de la vida.
Doncs, tornant a les explicacions que deia el Sr. ministre, ens avançava el calendari que li demanàvem. Segurament, doncs, a la tardor tant de bo tinguem aquests estudis per poder prendre una decisió, i en aquest sentit, doncs, li faig una repregunta al Sr. ministre, en el sentit de dir si ell creu o és partidari que realment els autònoms cotitzin de forma proporcional als seus ingressos.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Xavier Espot:
Bé, crec que he respost, diguem, de forma bastant clara a aquesta pregunta. Evidentment el Govern hi és favorable, però hi és favorable d’acord amb les premisses que es contenen en la pròpia resolució del Consell General. I per tant, abans de prendre una decisió al tomb d’aquesta qüestió, de fet la resolució del Consell General estableix dos possibles premisses. És a dir, en funció dels ingressos o en funció del sou mig del sector, i també d’acord amb la sostenibilitat del sistema.
Per tant, totes aquestes premisses s’han de tenir en compte, i evidentment, doncs, si els estudis econòmics i jurídics, que ja ha començat a elaborar la CASS o a encomanar la CASS, ho avalen, ho tirarem endavant. Però com a qüestió de principi, evidentment el Govern comparteix aquest canvi en aquestes premisses. A més a més, creiem que aquest canvi s’ha de desvincular del fet que hi hagi autònoms que certament ho estiguin passant malament perquè la seva situació encara no ha millorat. De fet, si considerem que hem d’anar cap a aquest nou règim de cotització dels autònoms, ho creiem com a mesura peremptòria, i per tant, desvinculada d’una situació de dificultats econòmiques transitòries, sinó perquè considerem que caminaríem cap a una situació molt més justa.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Doncs, no havent-hi més repreguntes, passarem a la següent.
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a l’estat de les accions empreses per part del Govern per tal que no es torni a produir un error en l’enviament de dades com el que es va produir el passat 11 de maig, quan des de l’Agència Tributària es va enviar un correu electrònic als obligats tributaris als quals s’havia de retornar l’IGI i en el qual constava l’adreça electrònica de totes les persones que es trobaven en la mateixa situació.
Fou registrada amb el número 811 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi Zamora.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
En roda de premsa posterior a què denunciéssim els fets aquests que feia referència, doncs, el ministre de Finances responia que s’estava avaluant el perquè s’havia produït dit error, per veure si era evitable i quines són les eines que es poden posar a l’abast del personal de l’Agència Tributària perquè no torni a passar un fet similar.
Tenint en compte la resposta del ministre, que aixeca més dubtes que no pas dóna resposta clara per a evitar que un fet semblant o de pitjors conseqüències es pogués tornar a produir, demanem:
Quines mesures ha emprès el Govern per garantir la confidencialitat en l’enviament de dades sensibles en el sistema de comunicació amb els obligats tributaris?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, el Sr. ministre, Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
Vagi per endavant Sr. Naudi i així també ho vaig dir, vostè no ho ha comentat ara però en la mateixa roda de premsa a la qual vostè fa esment, que el primer que cal és reconèixer que hi va haver aquesta errada, aquesta disfunció en la comunicació seguit d’obligats tributaris i per tant, el primer que cal és reconèixer que això no hauria tingut de succeir. Concretament es va enviar aquest correu amb l’adreça pública o a la vista de 77 obligats tributaris, i per tant, això no hauria hagut de succeir, i així ho vaig dir en aquesta roda de premsa.
En aquell moment, efectivament tot just s’acabava de produir aquest fet. S’ha fet l’anàlisi conseqüent i al final la raó més versemblant, la raó més objectivament que avui en dia té debilitat, és que senzillament hi va haver un error humà. El sistema és manual i efectivament es va enviar amb les adreces a la vista en lloc d’haver-se utilitzat l’espai on es pot fer igualment un enviament massiu sense que les adreces siguin públiques. No li puc donar altra explicació, hi va haver un error i el que per tant, cal evitar és que es pugui tornar a produir un error com aquest.
Què és el que s’ha fet en aquest sentit? Doncs d’entrada ja s’ha eliminat la possibilitat d’utilitzar aquesta via de comunicació al correu electrònic per enviaments massius, i per tant, a primera instància i a curt termini més eficaç per evitar que torni a succeir això. Però per altra banda, també hem d’entendre que les necessitats de comunicar per part de l’Agència Tributària són moltes i per tant, no podem renunciar sine die de tenir eines com el correu electrònic i alhora poder-les utilitzar de forma massiva. Per això també i en aquest cas amb el suport del DSI, del Departament del Servei d’Informació de l’Administració, doncs s’està implantant un mòdul de difusió que permeti automatitzar aquests procediments sense que hagi d’haver-hi aquesta última acció manual que doni peu, malauradament a què es pugui cometre un error humà absolutament involuntari, però que en aquest cas sembla que va succeir.
Mentre no hi hagi implantada aquesta eina, insisteixo doncs no s’utilitzarà aquesta via de comunicació de forma massiva, ni tant sols en l’únic cas en el que fins ara s’ha vingut utilitzant. I penso que això és important que quedi clar. Només s’utilitzava el correu electrònic massiu quan els missatges eren de contingut purament informatius i no d’informació individualitzada i que doni peu a tenir detall d’informació com vostè qualificava de sensible.
En aquest cas i ja per acabar, si em permet llegiré el que deia aquest correu que va anar a parar a aquests 77 obligats tributaris i que és el que van rebre tots. Bàsicament el correu deia:
“Benvolgut Senyor, Benvolguda Senyora,
L’informem que ja pot passar per les dependències del Departament de Tributs i Fronteres a recollir el document acreditatiu (xec) de la devolució de l’IGI”.
No deia res més. En cap cas deia ni la quantitat de cadascun d’aquests obligats ni dades personals tributàries de cadascun d’aquests obligats.
En tot cas torno al principi per acabar, tampoc això hauria hagut de succeir però en tot cas tinguem clar que no estem parlant d’informació sensible. El correu deia exclusivament això que els hi acabo de llegir.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, Sr. conseller.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Les explicacions del Sr. ministre ens satisfan en part. Parla de què s’ha produït un error humà i que s’estan prenent mesures de caire informàtic que és el que entenem que cal fer. I més especialment el que cal és garantir que ara endavant no es podran produir filtracions de més gran calat. Quan el ministre deia que aquestes són de poc calat, la preocupació del ciutadà és que si s’ha produït això pot passar amb qüestions més delicades i per tant, aquí el que cal és evitar que dades de major sensibilitat amb declaracions fetes es poguessin filtrar. Sobretot si tenim en compte que esteu preparant el desplegament informàtic per establir amb garanties de traspàs de les dades per l’intercanvi automàtic de les dades bancàries, tal i com ens vau explicar als grups parlamentaris i ahir ho vàreu fer en roda de premsa. És una qüestió diferent però entenem que en aquesta qüestió cal ser molt curosos.
Entenem que calen mitjans informàtics adaptats a cada necessitat acompanyats de programaris que garanteixin la confidencialitat del traspàs de dades amb xarxes d’alta seguretat independents.
Cal explicar molt bé als ciutadans que els processos emprats garanteixen una màxima seguretat.
Per altra banda cal formar convenientment el personal i establir protocols per a evitar possibles errors i garantir la confidencialitat de l’accés a les dades, i més en uns moments en què la ciutadania fins ara no estava acostumada a donar les xifres dels seus revinguts. I és una qüestió molt sensible.
En una societat petita com la nostra es generen moltes suspicàcies i cal evitar-ho des del primer dia. Per tant, entenem que aquestes mesures si s’estan prenent ja està bé, però entenem que s’havien d’haver pres molt abans.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Per la dúplica, té la paraula el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
Poc a dir en relació a les reflexions que ara ha fet el Sr. Naudi. En tot cas penso que és important per la tranquil·litat de tothom no acabar barrejant-ho tot. Els procediments d’intercanvi automàtic, els protocols per fer aquest intercanvi, totes les mesures de seguretat estan molt determinades per la pròpia OCDE que impulsa aquests estàndards. Això és un projecte que per si sol doncs ja té un contingut i un cost i un protocol d’actuació, com molt bé ens recordava el Sr. Naudi, estem ja en aquest moment dissenyant la plataforma informàtica, el suport informàtic amb el qual es durà a terme l’any 2018 aquest intercanvi. No únicament per les dades que enviarà Andorra a la resta de signataris del conveni sinó també per les que l’autoritat competent, en aquest cas el Ministeri de Finances rebrà per part de les entitats d’Andorra que disposen d’aquesta informació. Bàsicament companyies d’assegurances i entitats bancàries, i per tant, som conscients que aquí cal prendre un seguit de mesures que d’altra banda, ja vénen imposades pel propi conveni, per la pròpia OCDE i que s’estan desenvolupant. De fet, en el BOPA va sortir l’adjudicació en una empresa internacional que ens està donant suport a tot aquest desplegament.
Pel que fa al cas concret que ha generat la pregunta, l’insisteixo, de fet els protocols pel que fa a l’obtenció de les dades dels obligats tributaris, com aquestes s’han de guardar i arxivar i utilitzar. La definició de les autoritzacions d’accés en funció del perfil de l’usuari dins de la pròpia agència tributària en aquestes dades. Tot això està molt ben protocol·litzat, crec que funciona correctament i és veritat, en el cas puntual d’aquests correus informatius, en cap cas amb informació sensible, hi havia oberta la porta que es poguessin utilitzar correus massius. I en aquest cas, l’últim pas per fer aquest enviament era un pas manual, que a la vista que poden succeir coses com el que va succeir, doncs ja ha quedat fora d’ús...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sra. subsíndica.
...no se’n faran més en aquest format fins que no estigui implementat aquest mòdul de difusió massiu.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn de les repreguntes, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Victor Naudi:
Sí gràcies Sra. subsíndica.
Per les explicacions, al principi és una mica per on anava. Entenc que són dos sistemes i ha de ser així, totalment independents. Una cosa és no barrejar les qüestions al tema de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal i les dades que pugui generar o traspassar l’Agència Tributària i Fiscal.
En tot cas, volia fer-li una repregunta perquè entenc que per les explicacions o jo ho he entès així, m’ha semblat una mica contradictori, perquè en el sentit de dir que els enviaments via correu electrònic per una banda, he entès que no s’enviarien, però per l’altra banda, que de moment no es podia descartar. Si ens pot precisar això.
I en relació amb aquest fet per evitar errors humans, quines mesures concretes ha previst el ministre?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Si vol contestar el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
Em disculpo, potser no m’he explicat prou bé.
No s’enviaran correus de difusió massiva, ni tant sols per allò que únicament s’utilitzava fins ara, que és per correus informatius sense informació sensible. No se n’enviaran fins que no estigui instal·lada aquesta eina.
Per tant, si s’ha de comunicar via correu electrònic perquè així ho ha demanat l’obligat tributari a qualsevol cosa, es faran correus individualitzats un a un d’aquests obligats tributaris.
Només recordar, els obligats tributaris, una de les informacions que poden donar a l’agència és quin canal de comunicació corrent volen tenir establert amb la pròpia agència, que pot ser via telefònica, pot ser a través del correu electrònic, o pot ser inclús a través de correspondència. Doncs, aquells que han demanat que aquesta informació no sensible de caire purament informatiu sigui comunicada a través de correu electrònic, doncs, mentres no tinguem instal·lada aquesta eina, seran correus individualitzats.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més...
Sí, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Una última repregunta per més precisió. El ministre ens deia que estaven implementant una eina, un sistema informàtic entenc, de cara a gestionar aquestes dades. La pregunta concreta seria: té previst Govern que aquest... o s’està treballant amb aquest programari, amb aquest sistema informàtic amb un sistema, diguéssim, d’informàtica de Govern, o seria un sistema externalitzat, i si fos un sistema externalitzat, quines mesures té previstes per garantir la confidencialitat?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Vagi per endavant que sóc un mer usuari de la informàtica, i per tant, possiblement no tinc la capacitat per respondre algunes de les preguntes que em pugui formular en aquest àmbit.
Però, no sé, no li sé respondre si estem treballant amb un mòdul que es desenvolupa internament o es comprarà un mòdul o s’està treballant amb la integració d’un mòdul ja establert i comercialitzat. No ho sé. I per tant, si vostè té interès en saber això, doncs, ho preguntaré al nostre servei d’informàtica i li faré arribar aquesta informació.
En qualsevol cas entenc que una o altra fórmula res tindrien a veure amb el fet que s’externalitzés aquesta informació perquè l’enviés ningú. La informació només la pot enviar i està a disposició dels servidors del Govern. Després l’eina que s’utilitzi per fer aquesta difusió, doncs, garantint la confidencialitat, poc té a veure amb el fet que la informació estarà en els servidors, i els únics que la poden tractar i enviar són els propis serveis de Govern. En cap cas estem externalitzant la comunicació. I això crec que és molt important que quedi clar.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. Mònica Bonell:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més...
Doncs, no havent-hi més repreguntes, passarem a la pregunta número 7.
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa al balanç del primer any d’aplicació del Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la Seguretat Social.
Fou registrada amb el número 813, i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies Sra. subsíndica.
Tot just fa un any entrava en vigor el Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social del 27 de maig del 2015. Entre altres canvis, el dit reglament preveu en el seu article 10, l’obligació per les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal d’haver de romandre al seu domicili de les 9 a les 12 h i de les 15 a les 17 h, tots els dies de la setmana.
Per aquest motiu, demanem a Govern:
Quin balanç extreu el Govern d’aquest primer any d’aplicació del Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal? Ha tingut aquest alguna afectació en el nombre de baixes que hi ha hagut? Ha sigut beneficiós per les persones assegurades? I quin retorn n’han tingut?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Respon per Govern el Sr. ministre, Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
La despesa pagada per la CASS l’any 2015 en concepte de prestacions d’incapacitat temporal va ser de 29 milions d’euros, essent aquesta despesa generada pel 3% dels assegurats que són els que es troben en situació d’atur per malaltia o per accident.
Parlem de xifres prou importants. Per tant cal dur a terme una gestió acurada i activar tots els mecanismes de control possibles per evitar abusos.
Aquesta mesura en concret hauria de tenir un efecte dissuassori en l’increment de baixes afectant el mínim possible la vida diària dels malalts. Tenint en compte que a criteri del prescriptor es poden modular els horaris segons s’estableix en el decret. En aquest sentit cal remarcar que les demandes per modular l’horari d’estada a domicili han sigut relativament baixes, un 6% sobre el nombre total de baixes durant el primer trimestre de l’any. Xifra relativament baixa que apuntaria a un cert grau d’acceptació de la mesura.
No obstant l’exposat, en l’actualitat no ha transcorregut un temps suficient per tal d’avaluar l’afectació en el nombre de baixes. I la valoració seria complexa ja que intervenen molts factors que poden afectar en la disminució o augment de les baixes. Malgrat això, si comparem el període de gener a maig del 2015 amb el d’aquest any, en què la mesura ha estat aplicada, hi ha hagut una disminució de baixes d’un 5,4%.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
A veure, l’11 de juny de l’any passat ja vam parlar d’aquesta qüestió en aquesta Cambra. L’interlocutor ministerial ha canviat però el que pensem sobre aquell reglament no.
Ens van molestar les disposicions d’aquell en el sentit que es van plantejar seguint raons administratives i no mèdiques.
Tancar la gent a casa de manera sistemàtica per nosaltres no té sentit, pensàvem i pensem que això pot representar un greuge per algunes persones. Efectivament aquesta situació de pseudo càstig quan la seva condició física no ho demana, arriba a tenir efectes contraproduents en molts casos.
De fet, quan vam presentar la primera pregunta l’any passat no havíem tingut l’ocasió de parlar amb el col·legi de metges però ara sí que ho hem pogut fer.
Concretament, els hi vaig adreçar unes quantes preguntes escrites que van tenir l’amabilitat de contestar-me i des d’aquí els hi agraeixo.
La nostra voluntat era demanar l’opinió a qui hi entén i a qui té legitimitat per a manifestar-se en un tema com aquest.
Els hi vam demanar també si havien rebut alguna consulta prèvia del Ministeri de Salut o de la CASS en relació a aquest reglament i si se’ls havia donat algun informe d’explicació sobre el reglament i en ambdós casos, ens van confirmar que en cap cas, se’ls va consultar per res.
Els hi vam demanar també si pensaven que el fet d’obligar les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal a romandre al seu domicili de manera sistemàtica de les 9h a les 12h i de les 15 a les 17h tots els dies de la setmana, si tenia efectes benèfics de cara a la recuperació i la seva contesta va ser clara, curta i concisa.
Ens van dir que “en cap cas”!
Mirin, jo no sé com es fan les coses a la CASS, ni qui pren les decisions.
En la darrera sessió, la interpretació dels articles que ens va fer la precedent ministra, als articles que li van permetre argumentar la benevolència d’aquesta disposició, havent-m’ho mirat a posteriori, em semblen que no volen dir el que exigeix aquest reglament. De fet, no penso que la voluntat parlamentària fos la de posar-se en això. Però tanmateix, en el cas que aquesta hagués sigut la intenció, els consellers penso que ho haurien posat en altres parts de l’articulat.
Que ara això permeti dir que aquesta decisió no va contra la llei és una altra cosa. Ara bé, el que pensem és que això no és el més important, sinó que el que ho ha de ser és de saber si la qüestió és encertada o no, si té sentit i si la disposició -ho he dit abans- és benèfica per les persones en situació d’incapacitat temporal.
Perquè al cap i a la fi, la CASS s’ha de beneficiar del benestar i de la curació ràpida i efectiva de les persones afiliades. I crec que el desacord del col·legi de metges en relació a aquesta mesura ha de fer reflexionar la CASS i el ministeri de sanitat.
Per això, avui, demanem a Govern el retrocés d’aquesta mesura i una reflexió acurada que tingui en compte les parts concernides en les decisions que es prenguin
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, no tinc el retorn del col·legi de metges. És cert.
Em sorprèn la resposta tan clara i tan contundent del col·legi, que en cap cas, miri, una resposta d’un metge tan “tajante”, que diria, sorprèn. De totes formes està oberta la porta. El reglament permet que el metge, el facultatiu, digui si és convenient o no. En el cas que ho sigui, doncs, es fa la demanda a la CASS i no hi ha cap problema. Normalment s’accepten. I vull dir, àmpliament, normalment vull dir quasi totes les vegades.
Si el metge prescriptor veu que no és beneficiós per al pacient, hi ha una forma de modular l’horari. Per tant, sempre ha de ser, aquesta mesura, beneficiosa per al pacient, ja que el metge ho prescriu així. I no li veig més problema. no és una mesura de càstig, no volem castigar a ningú, és una mesura de control. Sabem que hi ha i es detecten casos de frau en les baixes, frau o saltar-se la norma o vulgui dir-li com vulgui.
I per tant, jo crec que és obligació de la CASS d’activar els mecanismes de control, com he dit. I així ho fan i s’activarà aquest i els que convinguin, però sempre vetllant pel malalt que sigui el menys perjudicial per a ell. Hi ha sortides, hi ha mecanismes perquè això sigui així.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, entrem al torn de les repreguntes.
Sra. Rosa Gili Casals.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
A veure, Sr. ministre, mecanismes de control. N’hem parlat moltes vegades. Hi estem d’acord. Però el que no pot ser és apretar els malalts, és a dir que hi hagi una deriva en sentit contrari. I nosaltres pensem que hi és. I de fet les contestes del col·legi de metges crec que ens ratifiquen en això.
I per això el convido a parlar amb ells, tal com he dit abans, per aquest reglament, per aquestes disposicions i per moltes més coses, perquè crec que és surrealista i és veritat que vostè no hi era en aquell moment, és va fer abans, però de moment no ho ha pas canviat, és surrealista que es prenguin disposicions d’aquest tipus sense parlar amb qui hi hauria d’entendre, bé en qui hi hauria d’entendre no, amb qui hi entén.
A veure, jo crec que el que s’hauria de fer i penso que és el que es fa en altres països, potser és fer el contrari. És a dir, si la malaltia, si el problema demana que la persona es quedi a casa, doncs, que el metge ho posi. Però no que sigui a la inversa. Perquè és veritat que dins del reglament es permet que els metges puguin decidir que la persona surti, però això ja m’hi vaig referir fa un any, el procediment és molt feixuc. És demana al metge, ha de fer o al·legar no sé quants motius, s’ha d’enviar la demanda a la CASS, s’ha de retornar...
La Sra. subsíndica general:
Sra. Gili hauríeu de formular la seva repregunta, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Bé, el que li voldria demanar és: ens pot dir vostè quants casos hi han hagut en què els metges han seguit aquest procediment? És a dir, és una cosa que se segueix de manera regular? Es fa sovint?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre si vol contestar.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, torno a allò dit una mica. Si el metge veu que s’ha de variar l’horari ho pot fer. El mecanisme és el que és. Ja li he dit, ja li he contestat, és un 6%, una xifra relativament baixa. Fins i tot a mi m’ha sorprès. És a dir, que normalment els metges o els pacients veuen que la gran majoria dels casos han de romandre al domicili, i si no el metge fa la valoració i no hi ha cap problema. Valora, fa el seu informe, i evidentment ha de donar una explicació, no pot ser una cosa gratuïta. I aquesta valoració és tramet a la CASS, i la CASS li dóna el vist i plau i aquesta persona pot seguir la vida normal com a malalt de la forma més beneficiosa per curar la seva malaltia, segons el criteri mèdic.
Moltes gràcies Sra. ministra, ai! Sra. subsíndica.
(Se sent riure)
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Una altra repregunta…
Sí, Sra. Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Molt ràpidament, és a dir, vostè Sr. ministre interpreta que com que hi ha una xifra molt baixa, que és un 6%, entén que els metges consideren aquesta mesura adequada. A mi em sembla que vostè ho està interpretant malament. Probablement és justament perquè el procediment al ser tan feixuc, al final doncs, ja que quasi bé no s’utilitza, i per això sí que el que li demanaria potser que s’informi justament amb el col·legi de metges perquè li demanin què és el que en pensen i per ratificar el que vostè diu.
I bé, aprofito per demanar-li si té vostè la intenció de parlar amb el col·legi de metges i potser amb altres interlocutors sobre aquesta qüestió?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sí, parlaré amb el col·legi de metges. Precisament tinc una reunió la setmana que ve amb ells, crec, calanderitzada. I aquest tema els hi posaré sobre la taula. I ja veurem el que em diuen.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
No…
Doncs, no havent-hi més repreguntes, passem a la pregunta número 8.
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a la construcció d’una benzinera propera al Pont de la Margineda.
Fou registrada amb el número 814 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Pere López Agràs.
El Sr. Pere López:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Vista la informació relativa a la construcció d’una benzinera prop del Pont de la Margineda que ens ha estat lliurada arran de diverses demandes d’informació formulades i l’afectació que la construcció esmentada té en qüestions com ara la mobilitat, l’impacte mediambiental, la protecció del patrimoni i la imatge del país.
Es demana:
Per què el Govern ha permès la construcció de l’esmentada benzinera?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, el Sr. Ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sra. subsíndica.
Ja veu que se li ha lliurat aquí la informació, és a dir, és un dels altres punts conforme no volen no lliurar la informació.
D’entrada, caldria precisar que no competeix al Govern permetre, o no permetre, la construcció d’una determinada edificació o instal·lació. Des de l’entrada en vigor del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Andorra la Vella, el dia 17 de setembre del 2007, ja fa ara nou anys, és d’aplicació l’article 136 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, segons el qual la competència per atorgar llicències de construcció recau en els comuns.
El paper del Govern en el procediment administratiu per atorgar llicències de construcció està limitat a emetre, a petició del comú, els informes sectorials que li puguin correspondre en aplicació de normatives específiques, de la seva competència per raó de la matèria.
Per exemple, el Govern és competent per emetre informes sobre riscos naturals, sobre accessibilitat de persones amb discapacitat, sobre compliment de la Llei de patrimoni cultural, sobre l’avaluació d’impacte ambiental, sobre seguretat contra incendis, etc.
La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i el Reglament de construcció, limiten el paper del Govern a informar sobre si els projecte de construcció compleixen o no compleixen, les normatives sectorials de la seva competència que he citat. En cas de no compliment, l’informe desfavorable ha d’especificar quins són els punts d’incompliment.
El procediment està regulat pel Reglament de construcció: el comú envia cada projecte de construcció al Govern, el qual el distribueix entre els ministeris concernits perquè aquests emetin els informes sectorials que he esmentat. El Govern envia els informes al comú, dintre dels terminis establerts pel Reglament de construcció. En cas que aquests siguin favorables, i que les comprovacions que efectuen els tècnics comunals respecte a la normativa urbanística també siguin favorables, el comú ha d’atorgar la llicència de construcció.
En tot cas, cal destacar que la Llei d’ordenació del territori i urbanisme fixa de manera molt clara que l’atorgament de llicències de construcció és un acte regulat per l’Administració. És a dir, no és discrecional. Dit d’una altra manera: en el cas que una sol·licitud de construcció compleixi amb les normatives sectorials de la seva competència que siguin d’aplicació, el Govern està obligat per Reglament a emetre els informes en sentit favorable. I, de la mateixa manera, si els informes del Govern són favorables i la sol·licitud de construcció compleix amb la normativa urbanística, el comú també està obligat per llei a atorgar la llicència de construcció.
Un cop realitzada aquesta introducció, la resposta a la meva pregunta és molt senzilla: el Govern no ha permès la construcció de l’esmentada benzinera perquè no li competeix atorgar les llicències de construcció, però sí que ha emès en sentit favorable els corresponents informes sectorials de la seva competència perquè el projecte de la benzinera és conforme amb les normatives que li són d’aplicació.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, té la paraula el Sr. López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sra. subsíndica.
En primer lloc deixi’m que els hi digui que ens ha sorprès que ens contestés el Sr. Torres per la important implicació que té sobre el patrimoni aquesta construcció. Esperàvem que fos la ministra de Cultura la que contestés a la pregunta. Però en tot cas alguna cosa hi tindrà a dir.
Després entrarem en els informes de Govern i de qui té la autorització. En aquest torn de rèplica m’agradaria llegir, perquè això que vostè ha explicat Sr. Torres és d’aplicació quan no hi ha un entorn de protecció, és a dir quan aquesta construcció està fora d’un entorn de protecció definit pel BOPA. Deixi’ns que llegeixi el què diu el decret de Govern de 24 de desembre del 2008, en què s’estableix l’entorn de protecció del Pont de la Margineda en la zona 3 del qual està instaurada la benzinera.
Li faré referència a algunes de les construccions perquè ens ajudin a veure què és el que diu aquest decret. Una de les primeres definicions que diu, és que aquests terrenys estan en relació directa o indirecta amb el pont històric de la Margineda i que constitueixen la possibilitat de percebre o de visualitzar el monument. Per tant, per aquesta raó és essencial que les modificacions existents o les noves creacions no pertorbin la visió global del pont des del seu entorn llunyà.
Una mica més endavant diu que: “la implantació de tota nova construcció no ha trencat les característiques en l’entorn que es descriu i especialment les noves construccions s’han d’implantar garantint la construcció de les construccions existents.”
Més endavant diu que : “s’exclogui qualsevol sobre alçament en aquest indret i que en aquesta zona s’ha d’afavorir una integració màxima al paisatge existent”. Diu en aquest sentit: “és desitjable raonar amb les característiques formals de l’arquitectura vernacular d’Andorra, la qual cosa no exclou un llenguatge arquitectònic contemporani”.
De manera més concreta diu que: “s’adopti volum de coberta amb dos teulats d’igual pendent”. “Que el material de les cobertes passi desapercebut”. “Que les cobertes es facin de llosa o de tonalitats fosques que s’aproximin el màxim possible al color de la llosa natural.” I finalment: “que s’esporguin els metalls brillants a parets”.
També més endavant diu que: “convé que abans de la concepció d’un nou edifici en aquest espai es faci una reflexió sobre els acabats, els materials i la posició de la vegetació en funció de les visuals llunyanes des del monument”.
I l’última reflexió assenyalada, n’hi ha d’altres, diu que: “es pintin les instal·lacions de seguretat i els suports de panells en una tonalitat fosca que s’acordi amb la vegetació de l’entorn”.
Doncs miri, tot això que he descrit és justament el que vostès han permès en aquest espai. Una construcció que s’integra perfectament en tonalitats de color llosa properes a l’entorn al qual està emplaçat i que no impedeix en cap cas la visió del monument. Tampoc des del pont es veu la benzinera, des del pont que a través la visual es veu perfectament aquesta construcció, perfectament integrada en el paisatge tant en els materials com en els colors que s’han emprat.
Miri’n és una veritable vergonya el que el seu Govern ha permès i l’únic que esperem és que sentin quan passin per davant d’aquesta instal·lació, ni que sigui una part de la sensació de frustració i de presa de pèl que tenim nosaltres. Que es vegin en l’obligació de girar la seva cara cap a una altra banda i no contemplar aquesta atrocitat que vostès han permès.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Per la dúplica, respon el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sra. subsíndica.
Només per dir si és possible de fer només una petita intervenció per la dúplica, que em complementi la ministra si vostè ho permet.
La Sra. subsíndica general:
Sí, comenci a fer la intervenció.
El Sr. Jordi Torres:
Li ha sorprès Sr. López que li contesti jo, el que passa és que en l’expositiu de la pregunta vostè feia menció de la mobilitat, l’impacte mediambiental, la protecció de patrimoni i la imatge del país. És a dir, feia realment menció a tota una sèrie de coses... em refereixo amb això, vostè esperava la contesta de la ministra de Cultura entenc. Crec que la pregunta o l’expositiu hagués hagut d’estar formulat d’una altra manera. De totes maneres, sent així, jo només he fet una mica un recordatori de com s’evoluciona en aquestes coses, com tractem la documentació quan arriba i com s’emeten els informes, si són favorables o no favorables. Jo li he comentat que sí, que tots els informes són favorables i si hi ha alguna mica més d’especificitat sobre l’informe, penso jo, que és el que vostè fa referència al de cultura, penso que en aquesta part de dúplica sí que dóna temps i la Sra. subsíndica ho permet, passo la paraula a la subsíndica per si creu convenient que la ministra de Cultura pugui seguir amb la nostra dúplica.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Queda molt poc temps, però pot complementar la dúplica la Sra. ministra, Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
Els antecedents d’autorització d’aquesta intervenció remunten efectivament a l’any 2012, moment en el qual el llavors nomenat Ministeri d’Economia i Territori tramet als serveis de Patrimoni Cultural el projecte del pla parcial de la unitat d’actuació BPSR103 Borda de la Margineda dins de l’entorn de protecció del pont de la Margineda decretat pel Govern el 24 de desembre del 2008. I recorda que aleshores com avui dia correspon als comuns i com molt bé ha explicat el Sr. Torres, a signar els usos admesos en les diferents unitats d’actuació així com les tipologies de construcció entre altres, d’acord amb l’establert en els articles 69 i següents de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. No obstant això, i d’acord amb l’apartat 3 de l’article 12 de la Llei 9/2003, de patrimoni cultural, els criteris arquitectònics i urbanístics establerts pel Govern respecte als béns interès cultural immobles i els seus entorns prevalen sobre els plans urbanístics, el punt número 3, per no llegir-lo, per no allargar-me Sra. subsíndica.
Com defineix la Llei 9/2003, definit l’entorn de protecció del bé, el POUP s’hi ha d’adaptar i la fitxa d’unitat d’actuació del POUP fou aprovada el 20 d’octubre del 2010 amb els usos següents: residencial, hoteler, comercial, oficines, industrial, compatible, magatzems, tallers de reparació de vehicles, sanitaris, sociosanitaris, social, educatiu, cultural, religió, restauració, recreatiu, esportiu, aparcament. I no hi menciona l’estació de serveis. Posteriorment es procedeix a una modificació de les normes urbanístiques on es preveu que a la zona Z6 es puguin fer estacions de serveis, entre altres usos admesos. La modificació es publica al BOPA el 30 de novembre del 2011, possiblement per aprovar una benzinera.
L’any 2012 els criteris que regeixen les intervencions en les tres zones definides en l’entorn de protecció es troben doncs en vigor i era l’obligat compliment. Modificacions que els tècnics desconeixien i per la qual cosa es fa un informe favorables.
De totes maneres deixi’m dir-li Sr. López que sí que és veritat tot el que ha llegit sobre el que està escrit al decret però també.....sí, sí i les fotos també són evidents, però deixi’m dir-li que l’obra encara no està acabada i que ja està previst dins de l’obra que hi hagin modificacions i sobretot un pla d’envelliment de la zona també.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Obrim el torn de repreguntes. Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí bé, jo penso que la Sra. ministra de Cultura ha explicat clarament la prevalença de l’entorn de protecció sobre el pla d’urbanisme. Per tant, el que deia el Sr. Torres no és cert, és a dir que es pot autoritzar una activitat empresarial és indiscutible, ho diu el propi pla d’urbanisme, el que no es pot permetre és que aquesta es faci amb qualsevol criteri arquitectònic, ja que les característiques arquitectòniques de la construcció les marca l’entorn de protecció, i en aquest cas són molt clares. Preval una edificació que no sigui visible, marca els materials que s’han d’utilitzar en aquest indret i salta a la vista clarament quin és l’acabat que té aquesta construcció. El seu departament de Cultura, és veritat que vostè no hi era Sra. ministra, l’any 2012 deixava ben clar en un informe el març del 2012, que en aquesta zona s’hi pot construir però tot i això les noves construccions s’han d’integrar en el paisatge el més discretament possible. El que han fet vostès i ens han d’explicar el perquè han permès que tinguem aquest entorn de protecció aprovat i publicat al BOPA, un entorn de protecció del qual he llegit algunes disposicions clares i concretes en quant a les alçades, la volumetria, els materials, els acabats, les cobertes perquè han permès aquesta construcció que no compleix amb cap d’aquestes característiques establertes en l’entorn de protecció.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon la repregunta, la Sra. ministra, Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
Deixi’n si us plau que acabin l’obra i després puguin tornar a parlar i debatre sobre aquest tema en un altre debat. Però si haguéssim hagut d’autoritzar, haguessin hagut d’autoritzar fins i tot un edifici de sis plantes. És a dir sí que és veritat que una benzinera crida mot l’atenció però un edifici de sis plantes encara hagués cridat més l’atenció. Està previst que la benzinera quedi enquadrada dins d’un espai vegetal que no tindrà un efecte tan fort com és actualment sense l’obra acabada i potser, el que sí que és veritat, que hem tingut en compte per evitar possibles ocasions malmeses dintre dels nostres entorns de protecció.
El que sí que estem com vaig comentar a la comissió legislativa amb la meva presència, és que els 24 entorns aquests que estem treballant, estem treballant conjuntament amb els comuns perquè quedin ben clars els usos, i si fa falta incloure els usos en l’entorn que ha de regular el comú, quedin regulats els usos que s’hi puguin fer i que quedin decretats directament. És a dir, ara els usos que s’hi fan no queden decretats pel Govern, però el que sí que estem treballant amb els comuns és que puguin estar decretats els usos que s’hi puguin fer amb la part de l’entorn que seria competència del comú.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna repregunta més…
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí en tinc algunes més Sra. subsíndica.
No estem discutint l’ús en cap cas, estem discutint la forma de la construcció. I vostè ho sap perfectament i ho torno a ensenyar perquè tothom ho pugui veure i ho pugui comprovar. L’entorn de protecció marca clarament que les cobertes han de ser fetes amb llosa o amb un acabat o amb un color amb una tonalitat la més propera a la llosa.
No sé Sra. ministra si quan diu que l’obra no està acabada vol dir que aquesta coberta multicolor de ferro serà reemplaçada o haurà de ser modificada? O vostè veu aquí una coberta de llosa o un color proper a la llosa?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra si vol respondre.
La Sra. Olga Gelabert:
És “i” “o”. No? És “o”.
El que sí que s’ha fet i des de medi ambient hem treballat conjuntament com sempre hem defensat, és que treballem transversalment i des de medi ambient vam demanar l’ajuda pertinent per poder minimitzar l’impacte, i ens van fer tot uns suggeriments a nivell de plantació de vegetació autòctona que evitaran que visualment no sigui tan fort.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Sr. Pere López una repregunta més.
El Sr. Pere López:
Miri, Sra. ministra, lamento dir-li, això que vostès fan és una presa de pèl. És a dir, ara l’únic que intentaran és intentar tapar-ho perquè es vegi el menys possible. Que això és el que em diu quan s’acabi l’obra, ara intentem tapar perquè això es vegi el menys possible.
En tot cas, l’incompliment de l’entorn de protecció és més que evident en molts dels seus elements. Vostès han permès per alguns interessos particulars avantposats a l’interès general, doncs, fer aquesta construcció, incomplint tots els apartats constructius de materials, alçades que marca l’entorn de protecció. I és una vergonya.
I a demés li he de dir, la seva poca sensibilitat cap al patrimoni queda de manifest, no només per haver permès aquesta actuació sinó en les seves declaracions que fa en les seves contestes que fa ara, en què quasi bé ho veu com una cosa normal, de què ara ho taparem.
Jo li demano, això no li fa mal als ulls, vostè quan passa per aquí? O vostè ha anat al pont i ha vist que es veu des del pont de la Margineda? No li fa mal als ulls com a ministra de Cultura?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra.
La Sra. Olga Gelabert:
Gràcies Sra. subsíndica.
Mal als ulls fins que no estigui acabat com li he dit, fins que no estigui acabada l’obra no li podré contestar a aquesta pregunta.
Jo considero que encara no s’han acabat totes les obres i que hem de donar una mica de temps per realment poder-ho justificar una mica millor, a veure com quedarà finalment l’actuació.
Com ja li he dit, sí que és veritat que en el moment que vam veure la benzinera vam trobar moltes dificultats per poder-la prohibir perquè la normativa no ens ho permetia, i vam valorar fins i tot la situació en prohibir-ho directament i poder anar a la Batllia, i la Batllia no ens hauria donat la raó.
Va ser arrel d’això que vam decidir de fer un informe favorable a condició que s’hi plantessin uns arbres i que no permetessin una mala visualització des del pont. I a partir d’aquí sí que és veritat que els tècnics tenen les ordres que es contemplin els usos i que directament estaran publicats en els decrets pels 24 entorns que ens hem compromès a realitzar durant aquesta legislatura.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna repregunta més…
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, Sra. ministra, vostè diu que la construcció no està acabada, però està a prop a ser acabada, i és evident que no compleix amb els materials que marca i l’alçada que marca l’entorn de protecció. Com que no em vol contestar d’aquesta manera, li demano amb l’altra: amb quins dels apartats del decret de l’entorn de protecció creu que s’encabeix una construcció com aquesta? És a dir, digui’m en quin apartat d’aquest decret 7 de gener del 2009, entra la possibilitat que el Ministeri de Cultura no actuï per aturar una aberració com aquesta?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. síndic.
Sí, respon el Sr. cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies Sra. subsíndica.
Miri vostè Sr. Pere López, utilitza, -vostè jo entenc la seva tàctica de qualificatius de vergonyós-, però escolti, quan un estat de Govern ha de ser responsable de les decisions que han agafat els demés i no criticar-ho tot.
El pla d’urbanisme de la Margineda es va aprovar el 2010. I aquesta aprovació del pla d’urbanisme de la Margineda, evidentment com que hi havia un entorn, havia de tenir el vist i plau, perquè la Llei de patrimoni cultural va per sobre de l’informe del Govern, del seu Govern.
Si vostès haguessin volgut, perquè en tenien la potestat, que en aquell encreuament no s’hi pogués haver edificat res, ho podien haver fet.
A partir d’aquí les regles del joc són les marcades. Una altra cosa, perquè aquí es diuen coses molt diferents i variades. A ningú se li escaparà que vostè fa referència a l’alçada. En aquella zona si en mira la fitxa aprovada pel seu Govern -aprovada pel seu Govern- veurà que s’hi podia haver fer un edifici de 7 plantes. I aleshores segurament, assentat o vist des del pont de la Margineda, que hi aniríem conjuntament, veuria que la visual hauria sigut bastant més desagradable que la que hi ha avui dia.
Dic això perquè en definitiva, tant el ministre d’Ordenament com la ministra de Cultura han volgut explicar que han fet amb el que hi havia. Perquè una vegada el tràmit del Govern que era de fer que els entorns es garantissin abans d’aprovar el pla d’urbanisme, aprovar tot això amb el seu Govern, poc marge de maniobra més hi havia.
Moltes gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. cap de Govern.
Sr. Pere López, alguna repregunta més…
El Sr. Pere López:
Miri, Sr. cap de Govern, la seva actuació, la seva insistència a culpar de tots els mals al Govern del PS, és absolutament ja patètica. És a dir, venir ara que el Govern que va aprovar el pla d’urbanisme, que va aprovar uns usos, és el responsable d’aquesta actuació... aquí hi ha hagut un Ministeri de Cultura que mentres es presentava aquest projecte, que mentres hi havia informes del Ministeri de Cultura que deia, atenció es pot fer una benzinera, pot haver-hi aquest ús industrial, però s’ha de fer amb aquestes característiques quan a les alçades, els materials, mirava cap a una altra banda.
De cap manera es pot pretendre i pot tenir la poca consideració a anar culpar a un Govern que a l’any 2010 va aprovar un pla d’urbanisme de la construcció. El Ministeri de Cultura havia d’haver actuar i havia d’haver aturat aquesta construcció en base al compliment del que hi ha publicat al BOPA. I vostès són els únics responsables d’aquesta qüestió.
Que vostè surti a dir ara això del pla d’urbanisme és una falta absoluta a la veritat. És una falta d’assumpció de les seves responsabilitats. I jo crec, vull imaginar que li fa mal passar per allà i veure aquella construcció, i li fa mal veure el que estan fent en general amb el patrimoni en aquest país. No tenen cap mena de sensibilitat. Sobre aquesta qüestió van modificar la llei dels entorns de protecció.
La Sra. subsíndica general:
Sr. Pere López hauria de formular la repregunta.
El Sr. Pere López:
Sí, però és que la intervenció del cap de Govern ha introduït uns elements que no havien donat els seus ministres en relació a la...
La Sra. subsíndica general:
Sr. Pere López, mentres estigui dintre del temps, un cop passat el minut ha de reformular la repregunta.
El Sr. Pere López:
Jo li diré a la Sra. ministra que em digui, si us plau, en quin dels apartats del decret del 7 de gener del 2009, creu que una construcció com la que finalment el seu ministeri ha permès, hi té cabuda? Que digui clarament en base a quin del contingut d’aquest decret que marca clarament, s’ha permès una construcció com la que el seu Govern ha permès?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Contesta la Sra. Ministra, Olga Gelabert.
La Sra. Olga Gelabert:
La zona 1 és el Govern que la delimita i qui proposa les actuacions que s’hi poden fer. A la zona 2 i 3 és potestat dels comuns. En aquest cas, una vegada aprovat l’entorn de protecció, els usos els estableix el comú, i aquests els hi dic que van estar modificats al 2011, per la qual cosa ens vam veure en dificultats per no poder aprovar la benzinera.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Sr. Pere López, una repregunta més…
El Sr. Pere López:
Sí.
Queda clar que el Govern no vol contestar. És evident que no vol contestar perquè no pot contestar. És a dir, no hi ha cap apartat de l’entorn de protecció. L’ús és una cosa, ha quedat clar. Una altra cosa és com es pot construir aquest equipament i com s’està complint. I no s’està complint i no s’està respectant l’entorn de protecció.
I en tot cas ens preocupa molt la seva poca sensibilitat, Sra. ministra, cap a la protecció del patrimoni i les seves actuacions, que de fet són continuadores de l’anterior Govern, de no tirar endavant els entorns de protecció, i és més, amb un entorn de protecció que està aprovat, un dels pocs entorns de protecció que estava aprovat, doncs, haver permès una actuació tan vergonyosa com la que vostès han permès. I com li deia abans, espero que sentin ni que sigui una part de la vergonya que sentim nosaltres cada vegada que passem pel davant.
En relació a la mobilitat, volia demanar, que també és un tema que ens preocupa. El Sr. ministre, Sr. Torres, que ens ha sobtat veure que la taula de mobilitat no ha fet cap tipus d’informe en relació a l’entrada i a la sortida de l’equipament. I després també ens ha sobtat veure que hi havia un informe negatiu, que es va demanar una informació complementària que va ser lliurada el dia 29 de setembre i que el dia 30 de setembre ja havien emès un informe favorable. És a dir, ens ha sobtat la gran celeritat del seu ministeri que és capaç de resoldre en qüestió d’hores una construcció, que tot val a dir, que ja estava començada feia bastantes setmanes.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Sr. Pere López, potser al ministre li ha quedat clar, però la pregunta o la repregunta exactament quina és?
El Sr. Pere López:
La pregunta era sobre aquesta celeritat en relació a emetre en menys de 24 hores un informe favorable, m’imagino que vostè té en relació a la mobilitat, que contradiu un informe desfavorable del 18 d’agost en base a una informació que s’havia lliurat el dia 29 de setembre, just el dia abans en què s’havia fet la benzinera. La benzinera ja estava autoritzada feia tres setmanes.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra.subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Sembla més un partit de tennis que un de respostes. Anem a intentar canviar d’interlocutor, perquè ja sembla que el tema aquest porti per molt.
Jo només li puc dir que els informes, a vegades es fan informes moltes vegades quan hi ha construccions diferents, però en tots els àmbits, hi poden haver informes desfavorables i es demanen precisions als tècnics o modificacions en el projecte per poder emetre informes favorables. I això no passa amb aquest projecte de la benzinera, sí amb general amb tots els projectes que els particulars poden presentar al Govern. Doncs, bé, si no li interessa Sr. López no li explico.
Li he comentat que aquests informes de mobilitat o com són els informes, a vegades hi ha informes que són desfavorables, i quan tenim un informe que és desfavorable, els tècnics adapten el projecte per poder tenir l’informe favorable, i aquest és el cas amb mobilitat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
El Sr. Ferran Costa volia fer una repregunta…
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
Potser surt un pèl al marge de la pregunta, però bé en col·lació a una informació que ha proporcionat la Sra. ministra, que penso que és rellevant i que celebro des d’aquí, i és aquesta participació directa dels comuns perquè puguin decretar els usos en aquests 24 entorns de protecció que vostè ja va anunciar en compareixença que s’estaven treballant. Si em podria el ministre indicar si aquesta participació directament de les parròquies va en el sentit que determinant els usos per cadascun dels entorns de protecció individualment i cadascun seran específics o són genèrics per parròquia o s’han de consensuar entre totes les parròquies? Si pugués avançar un pèl més al respecte.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Doncs, Sra. ministra si vol contestar.
La Sra. Olga Gelabert:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Seran individuals per cada entorn depèn de la situació, depèn on estiguin ubicats. De fet, ara no li sabria dir el número exacte, però ja tenim uns quants entorns en els quals tenim bastanta feina avançada que estan al Departament d’Ordenament del Territori, a la comissió de LOGTU, és diu? ara no em recordo... perquè puguin analitzar-ho els diferents tècnics dels diferents comuns, i a partir d’aquí començar-ho a treballar individualment amb cada comú. I aquí sí que volem que els usos quedin ben decretats, efectivament.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
El Sr. cap de Govern vol complementar la ministra…
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies Sra. subsíndica.
Una mica per al·lusions, perquè jo he contestat una pregunta i en canvi el que ha fet el Sr. Pere López és un atac amb qualificatius de tota classe, no?
A mi em sembla que el que no és de rebut, Sr. Pere López, és fer una pregunta, -seré molt breu Sra. subsíndica-, dient que el Govern passa per davant l’interès de particulars, davant de l’interès general. Dir-li al Govern que verdaderament està fent una política vergonyosa amb patrimoni cultural amb la defensa dels monuments. I en canvi quan jo li dic que el fons, l’essència del problema va ser l’aprovació que ho van fer dins de la legalitat del pla d’urbanisme sota el control de cultura el 2010, resulta que el cap de Govern és patètic.
A mi em sembla que s’ha de tenir una mica més de cintura política, Sr. López.
Moltes gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. cap de Govern.
Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí, per al·lusions. Jo Sr. cap de Govern no he dit patètic en cap cas, perquè no és una expressió meva, no la faig servir. Però he dit que els arguments que vostè ha donat són patètics. És a dir vostè no ha respost a la realitat. És a dir aquí no té res a veure amb els usos. S’està intentant eludir la qüestió pel tema dels usos, hi havia una benzinera, podia haver-hi qualsevol edificació. El que s’ha fet és no respectar l’entorn de protecció, és demostrar una vegada més la manca de sensibilitat d’aquest Govern en relació al patrimoni cultural a no complir la legislació vigent, ja sigui la legislació que protegeix el patrimoni, la modificació que vam pactar amb els comuns per reduir l’entorn de protecció i per un bé que està protegit amb un entorn de protecció saltar-se directament el que diu aquest entorn de protecció.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
No hi ha cap repregunta més sobre aquest tema?
Doncs, passarem a la pregunta número 9.
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a les raons per les quals no s’ha regulat el sector de la biotecnología.
Fou registrada amb el número 815 i s’ha publicat en el butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Rosa Gili Casals.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sra. subsíndica.
Fa pocs dies ens assabentàvem de la fallida de Bio Valira. Aquesta empresa andorrana, amb vocació avantguardista, havia rebut un crèdit preferent del programa de préstecs públics per a innovadors i petits negocis i per funcionar necessitava l’adequació del marc jurídic en el sector de la biotecnologia.
Per l’exposat, demanem a Govern:
Quines raons expliquen que el Govern, després d’haver atorgat un crèdit preferent a Bio Valira, no hagi fet tot el convenient perquè aquesta empresa pogués tirar endavant?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Respon pel Govern, el Sr. Francesc Camp Torres.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, no sé si li sorprendrà que contesti jo o no? Suposo que sí. Donaré les explicacions abans que faci la reflexió.
De fet la pregunta es pot emmarcar dins el context del Ministeri de Salut, però també des del context del Ministeri, en aquest cas actualment, de Turisme i Comerç. Per què? Perquè al final és de la meva responsabilitat també els registres, i dins els registres, el registre de societats, el registre de comerç que també incumbeixen aquest projecte.
Per això li contestaré perquè entenem que també té cabuda contestades des del meu propi ministeri.
Sra. Gili, està clar que hi ha projectes empresarials que fracassen. No tots els projectes que es comencen acaben bé. Però quan fracassen molt sovint no és per una sola raó. Seria massa fàcil, perquè si tens un motiu només, és més fàcil detectar-lo i solucionar-lo, sinó que n’hi ha varis.
Evidentment, tant el ministre de salut com jo mateix, quan es va iniciar aquest projecte que va ser a principis de l’anterior legislatura, no estàvem a la responsabilitat d’aquest projecte, el que ha fet que m’hagi mirat molt detalladament el dossier de d’alt a baix. I crec que estic en condicions de contestar-li que es pot atribuir una part de culpa al Govern, no dic pas que no, després m’hi referiré. Però crec que aquí, en el cas de Bio Valira hi ha una -o creiem des del Govern-, si el que insinua és que només és de Govern, crec que hi ha una responsabilitat com a mínim compartida amb els propis impulsors del projecte. I m’explicaré.
D’altra banda, també, abans de començar dir-li que normalment això són estadístiques que pot trobar a internet o que pot trobar en qualsevol foro empresarial, normalment moltes empreses abans dels 5 anys fracassen. El rati se’n va entre el 70 i el 80% de les empreses noves que al cap de 5 anys ja no existeixen. Llavors aquí també, dins aquest context d’alt risc entenem també una part d’aquest fracàs.
Llavors, és important situar les activitats de Bio Valira per entendre perquè no ha funcionat aquest projecte. Dins el seu pla de negoci que va donar peu a aprovar aquest préstec preferent, les activitats eren dues, molt diferents dins el mateix sector.
La primera era la constitució d’un banc de sang de cordó umbilical i placenta en règim privat amb l’objectiu de fer l’emmagatzematge i la conservació de sang de cordó per a famílies voluntàries que desitgessin aquest emmagatzematge de sang de cordó umbilical i de placenta pels seus bebès, per un eventual ús en un futur. A la vegada també cal dir que després amb l’objecte de la societat i amb la demanda d’obertura del registre de comerç es va demanar també la importació i l’exportació d’aquests cordons umbilicals.
Això per un costat. Per l’altre, es demanava també com a activitat crear un laboratori de biotecnologia amb l’objectiu de donar un servei d’alta qualitat en la preparació de cèl·lules mare humanes a partir de la sang de cordó umbilical per a la recerca biomedical acadèmica i per a les indústries farmacèutiques, cosmètiques i de biotecnologia que volguessin desenvolupar productes per a la teràpia cel·lular.
Cal dir també, quan ens llegim el pla de negoci que especifiquen que només en un futur preveuen dur q terme aquest laboratori per tractar aquests teixits de cordó umbilical i de placenta per a teràpies cel·lulars, segurament conscients de la dificultat a curt termini de disposar d’una legislació que permetés obrir aquest laboratori en el sentit que ja estem parlant de manipulació d’aquestes cèl·lules i no només d’emmagatzematge.
Cal dir també quan veiem el pla de negoci que l’empresa preveu al cap de 5 anys de funcionament, una facturació no menyspreable de 25 milions d’euros pel que fa al biobanc. Bionbanc entenem com a banc d’emmagatzematge de cèl·lules mares. I només 5 milions pel laboratori. Això ens porta a pensar fàcilment deduïble que realment l’activitat principal era l’activitat d’emmagatzematge i conservació, i no al laboratori.
Quan es fa un repàs...
La Sra. subsíndica general:
Sr. ministre, hauríeu d’anar acabant si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
...sí acabo, bé ja continuaré segurament en les repreguntes.
Dit això, i acabo amb això Sra. subsíndica.
Del repàs de tota la documentació relacionada amb el procediment emprat per autoritzar les activitats de Bio Valira, es desprèn que hi ha hagut predisposició tant des de la comissió encarregada d’atorgar el préstec com des del Ministeri de Salut per trobar solucions que permetessin, com a mínim, a Bio Valira de dur a terme l’activitat de bio Banc, que com he dit anteriorment era la que els emprenedors volien dur com a més important i com a més curt termini.
Tenint en compte aquestes premisses, també es pot deduir de tot això que es va donar el permís, es va permetre l’activitat però l’activitat en els primers anys de llançament no va acabar d’aportar els fruits volguts i llavors aquí evidentment es poden fer moltes interpretacions però entenem i torno a insistir i acabo amb això, de moment, que segurament hi ha hagut una responsabilitat compartida. Està clar que el fet que no hi hagués regulació però que s’han trobat solucions, insisteixo, per fer l’emmagatzematge, potser ha endarrerit una mica els procediments però d’altra banda, segurament hi ha hagut un optimisme, diríem una visió massa optimista potser dels emprenedors de què segurament a curt termini ja hi hauria uns ingressos que faria que aquesta empresa fos viable.
Només per acabar, dir-los-hi que hi havia una previsió a curt termini d’un finançament més enllà d’aquests 250.000 euros que se’ls hi va donar, d’un total de 500.000 euros. Aquests altres 250.000 euros quan es miren els comptes, fruit dels controls que es van fer, no van arribar mai i a la vegada també hi havia una previsió d’inversió global per poder dur a terme l’activitat d’un milió i mig d’euros...
La Sra. subsíndica general:
Sr. ministre ha d’acabar.
El Sr. Francesc Camp:
...i en aquest cas, i ja acabo Sra. subsíndica, aquest milió i mig d’euros demostra que realment és un negoci, per dir-ho d’alguna forma, intens en capital i que realment amb aquests diners donats pel préstec no era suficient i tampoc es va trobar altre finançament privat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs ara és el torn de la rèplica.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sr. ministre.
A veure, jo estic molt sorpresa amb tot el que m’està dient. No he acabat d’entendre el que em diu, és a dir pel que sabem nosaltres, que és que aquesta empresa pel seu èxit necessita tota una sèrie de modificacions legislatives, que sigui per l’emmagatzematge i que sigui per totes les altres activitats que volen fer. Més que res és aquí on no ho entenem gaire. El 16 d’abril 2014, vostès al Butlletí Oficial surt atorgat l’atorgament d’aquest crèdit preferent a l’empresa Bio Valira per la creació d’un bio banc i del sector de la salut. Sabem que ho fan en el marc del decret de qualificació d’interès nacional, finançament privilegiat d’empreses de nova creació, en els quals se’ls hi demana el reconeixement d’una oportunitat de negoci viable per poder accedir a les ajudes.
Vostè ho ha comentat, els futurs beneficiaris dels crèdits se’ls demana un pla de negoci que ha d’analitzar una comissió mixta, en la qual hi ha dues persones designades per Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU: una de les quals presideix la Comissió i dues persones designades per l’Administració General; entre altres membres més, provinents de la Cambra de Comerç i de l’Associació de Bancs d’Andorra.
Un cop valorada la viabilitat del negoci, el Govern, comunica l’atorgament del crèdit a la persona interessada.
A veure, en el cas de Bio Valira, s’entén que es va valorar molt i molt bé el plantejament de negoci d’aquesta empresa, ja que els hi van donar a vostès 250.000 euros. I si mirem altres empreses, bé jo amb les que he trobat, no n’he vist cap que se li’n donessin tants.
A més a més, també havien rebut el reconeixement del premi Innovadors amb 100.000 euros. És a dir que sembla que a l’empresa vostès hi veuen futur.
Clar, el problema és si no fan les modificacions legislatives que necessiten en tirar endavant les seves activitats doncs malauradament vostès mateixos els estan escanyant abans de començar. I jo que vol que li digui, hi veig mala gestió, falta de rigor i gairebé m’atreviria a dir bastanta incompetència.
Miri, sí és veritat, m’ha sorprès que vostè en parlés perquè jo estic convençuda que segurament la inacció del Ministeri de Sanitat aquests darrers anys, gairebé gosaria dir, tots els aspectes i amb aquest evidentment també, segurament arriba a produir aquesta situació que jo podria qualificar de rocambolesca. Però vostè hi estava implicat pel que ens acaba de dir avui, però també hi havia el ministeri d’Economia, que de fet, era qui donava el vistiplau, a través de la comissió mixta; i més amunt i molt important, un cap de Govern, responsable de les accions o inaccions de tots els ministeris.
A veure, per nosaltres i crec que per vostès també, estàvem davant d’un projecte de negoci d’interès nacional que presumptament tenia futur i que, no sé jo no he acabat d’entendre les seves explicacions, però no m’ha convençut, perquè a mi la impressió que em dóna és que el projecte és mort...
La Sra. subsíndica general:
Sra. Gili, hauria d’anar acabant si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí ja acabo Sra. subsíndica.
...és mort bastant per la inacció del seu Govern. Sabem que calen sectors innovadors, alternatives a recolzar als sectors tradicionals que sustenten la nostra economia i no entenem com poden passar aquestes coses, de veritat que per nosaltres tenim la impressió que francament s’han fet les coses molt malament.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre per la dúplica.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
No esperava menys que no la convencés. Això ho tenia molt clar des del principi per molt que m’esforcés a analitzar el dossier, intentar buscar arguments, que sincerament crec que en aquest cas concret tenim el convenciment que per molt que hi hagués hagut una reglamentació en el camp de la biotecnologia, entenem que és una reglamentació que no es fa ràpidament, cal reflexionar-hi molt i entenem que encara que hi hagués sigut, atribuïm més el fracàs d’aquest negoci en la dificultat del llançament. Perquè com li he dit abans, sí que hi va haver una aportació de 250.000 euros però pel pla de negoci requeria finançament privat, o ens deia des del principi que aportarien una certa facturació fruit dels contractes que podien tenir amb altres bancs d’emmagatzematge o directament amb persones que volien emmagatzemar les seves cèl·lules en aquest banc. I no hi és ni al 2013, que puc entendre que estàvem en un moment de negociació pel que fa al crèdit i l’autorització preliminar per poder exercicir l’activitat. No hi és al 2014, que és un any en el qual van invertir una part dels diners del crèdit per dur a terme els equipaments. Però no hi és tampoc al 2015, i al 2015 amb l’autorització definitiva que se’ls hi va donar a finals del 2015 des del Ministeri de Salut, ja podien treballar o exercir l’activitat d’emmagatzematge i conservació...
La Sra. subsíndica general:
Sr. Camp, hauríeu d’anar acabant, si us plau.
El Sr. Francesc Camp:
...i és per aquest motiu que no hi ha hagut segurament per part seva una avaluació prou realista i potser massa optimista del sector on es posaven, molt competitiu per cert. I també com deia, un cert optimisme que ha fet que quan han hagut d’anar a buscar finançament privat i clients ha estat mot més difícil del que es pensaven.
A veure, qualsevol projecte que es comença, té risc, que estiguem al camp de la biomèdica o de la biotecnologia o qualsevol altre camp dels que s’ha donat préstecs.
Hi han hagut altres fracassos en aquests préstecs, aquests finançaments privilegiats a empreses. Com li he dit abans, la tassa de mortalitat és molt elevada. Tinc xifres aquí del que seria una tassa de mortalitat que hi ha hagut en aquests préstecs que s’han donat en aquests anys, i es pot avaluar, i també incloc el primer any que estaven vostès al govern, Sr. López. Hi han hagut fracassos del govern de DA però, també n’hi va haver pel govern socialdemòcrata...
La Sra. subsíndica general:
Sr. Camp, perdó, és que ja està fora de temps. Si li sembla en les repreguntes que faci la Sra. Rosa Gili podrà acabar de complementar, perquè ja ha passat el seu temps.
Doncs entrem en el temps de les repreguntes.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí moltes gràcies Sra. subsíndica.
A veure, jo no entraré en el pla de negoci d’aquesta empresa. Per què? Perquè no l’he vist, però igualment no és el que m’interessa. Vostè m’ha dit que aquestes reformes no es fan ràpidament. Ho puc entendre però el que no puc entendre és que una empresa que necessita unes modificacions legislatives, com el Govern de DA els hi dóna un crèdit preferent? És a dir diners públics avalats per l’Estat per una empresa que el propi Govern l’està bloquejant, si no fa aquestes modificacions que necessita, el propi Govern l’està escanyant. És a dir jo no sé com gestionen vostès les coses a casa seva però a mi em dóna la impressió que és molt poc seriós. Llavors la pregunta que els hi faig: per quina raó els hi donen el crèdit preferent si saben que tot això anirà per llarg, que és molt complicat? Expliquin si us plau com s’entén perquè a veure, jo els arguments aquests que m’ha dit els puc entendre però llavors potser calia esperar abans de donar-los-hi un crèdit preferent.
Bé, no sé, a mi em sembla lògic i de calaix, però bé, expliqui’ns, si us plau, com és que siguin justament vostès, que havien vist que els objectius eren massa ambiciosos, que tot aniria per llarg, doncs, com és que vostès els hi donen aquest crèdit preferent?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
De la mateixa manera que se li ha donat a altres empreses que també han fracassat. Li he dit abans que hi ha una tassa de mortalitat.
I ara aprofitaré per acabar el que no he pogut acabar en l’anterior rèplica. En global hi ha hagut una tassa de mortalitat aproximada, -a veure si ho trobo- a nivell de volum de diners d’un 49%. Del total de diners donats amb aquests crèdits preferents, i repeteixo, també el 2010, no només de 2011 o 2015, el 49% s’ha executat.
És a dir, hi ha un risc implícit en qualsevol nou negoci, ja sigui del sector de la biotecnologia ja sigui de qualsevol sector. Evidentment, en el context en el que estàvem el 2011-2012 de recessió econòmica, segurament els riscos que calia assumir eren més importants per intentar veure si algunes d’aquestes empreses podien tirar endavant i crear llocs de treball. I de fet, l’altre 51% dels diners donats, són empreses que estan funcionant, que han tornat una part d’aquests diners ja. El 21% del global d’aquests 6 milions i mig d’euros que s’han donat ja s’han retornat, i queda pendant de retornar 1.900.000.
És a dir, a veure, ja li dic, en un context d’agafar un risc potser més elevat que potser en aquell moment l’únic que ho podia fer és, en aquest cas, Govern a través d’aquests crèdits preferents, donat el context, i evidentment, doncs, bé, al final, diguem aquest risc a vegades funciona i a vegades no funciona.
El que sí que li puc tornar....
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant Sr. Camp.
El Sr. Francesc Camp:
... a dir és que a finals del 2013 se’ls hi va donar l’autorització per poder començar a muntar les instal·lacions provisionals, i a finals del 2014 se’ls hi va autoritzar la definitiva. Evidentment, després hi mancava encara l’acreditació internacional. Però aquesta no és pot fer si l’empresa no comença a funcionar. Llavors a partir d’aquí, ja li dic, per la part del banc d’emmagatzematge i conservació de teixits no feia falta cap regulació andorrana per dur-lo a terme, basant-se amb la regulació europea a través del control del ministre de Salut, era més que suficient i haurien pogut exercir. I repeteixo, no es van complir els primers compromisos, tant de finançament privat com d’ingressos que estaven marcats en el pla de negoci.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, Sra. Rosa Gili la següent repregunta.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
A veure, Sr. ministre, vostè m’està aquí dient que hi ha més empreses que han fracassat. Què vol que li digui? Doncs, em sembla molt greu. A veure, que sí, que estic d’acord amb vostè que quan algú munta un projecte hi ha risc. En tot això hi estem d’acord. Però vostès estan posant en risc diners públics. Una cosa és que algú es llanci en una oportunitat de negoci i demani un finançament privat, li vagi malament. Bé, és clar que pot passar. Però aquí estem parlant de diner públic. I jo ho trobo bastant greu. Què vol que li digui? Hi han hagut altres casos, se n’ha parlat en aquesta sala. Vam parlar d’Ordino Estudios en el qual se li van donar tres crèdits i resulta que al final la persona no era de fiar i el Govern de DA no havia sigut capaç de veure-ho.
Jo què vol que li digui? Estic molt preocupada per la seriositat del seu Govern en aquestes coses. Dóna com sempre impressió d’improvisació. Improvisem, ens tirem a la piscina i llavors ja veurem, i després és clar, oh, és que era molt complicat, no ha funcionat! Doncs, jo no sé que pensen els ciutadans, però a mi em sembla molt, molt, greu.
Només és que li voldria dir, miri, jo aquí tinc un article de diari del Periòdic de Catalunya, i en el qual se’ns diu que el sector de la biotecnologia a Catalunya està creixent molt, és una font d’ingressos. Jo crec que realment pot ser una via de futur. Sabem que els nostres pilars...
La Sra. subsíndica general:
Sra. Rosa Gili, hauríeu de formular la repregunta, si us plau.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, acabo Sra. subsíndica.
Els pilars tradicionals estan patint, i per tant, crec que hem d’anar a buscar-ne d’altres. I per tant, el que li demano és per quina raó no han fet vostès ni un sol pas de cara a regular la bioètica a Andorra? Quins problemes els hi genera? Com és que sabent que hi havien empreses amb aquest projecte i sabent que pot ser una oportunitat de futur, encara ara, el més calent està a l’aigüera?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
No em queda clar!
D’acord, doncs, respon el Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, per aclarir una mica el tema, a veure, aquestes empreses de biotecnologia, el 2014 o el 2013, el projecte era d’una forma, el 2016 ha canviat completament. Com vostè mateixa ha dit, hi ha un creixement molt important, una forta competència dins d’aquest tipus d’empreses biotecnològiques, i també molta incertesa. Com molt bé ha dit el Sr. ministre Camp, hi haurà moltes empreses que faran fallida en aquest aspecte.
Referent a la línia d’aquest tipus d’empreses normalment tenen dos línies de negoci, una que és l’emmagatzematge de teixits o els biobancs, que en aquesta sí que podia operar Biovalira, sí que podia operar en aquest sentit i no hi havia cap problema administratiu perquè ho fes. I bé, aquest tipus de negoci no té res a veure amb el que era al 2013 i amb el que és al 2016. Hi ha hagut una davallada de preus, una forta competència, i el que podia ser viable el 2012 o el 2013, el pla de negoci al 2016 no té res a veure.
La segona línia de negoci que és la de produir medicament a base de cèl·lules mare és complexa. És complexa perquè cal molt coneixement, molta regulació, és veritat, i en això també vaig anunciar que teníem previst la Llei del medicament i teràpies avançada, l’estem treballant i està en fase d’estudi, la tenim prevista, a veure si la tenim acabada a finals d’any, i de cara la legislatura que ve... perdó, de cara principis de l’any que ve si es podia tirar endavant. Evidentment és una línia de negoci que cabria, que podia haver fet aquesta empresa. Però sí que és veritat que és una línia de negoci, si una és complexa aquesta encara més, i aquesta no només depèn de tenir una legislació aquí, sinó també depèn de tenir acreditacions i validacions amb agències de medicaments estrangeres....
La Sra. subsíndica general:
Sr. Carles Àlvarez hauria d’anar acabant si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
Sí, que són les que han de permetre la importació o sortida d’aquests medicaments.
És a dir, és un tema molt complex, és un tema que evidentment cal legislar, requereix el seu temps, però també cal tenir uns bons acords de col·laboració amb països estrangers.
Bé, gràcies Sra. síndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Li passo la paraula molt breu al Sr. ministre Camp per acabar de complementar la repregunta.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
Seré molt breu. Només dos punts a tenir en compte. Diu que no entén com podem dedicar diners públics i després es perdin. A veure, dels 25 préstecs que s’han executat, 21 vénen del 2010, perdó, 12 vénen del 2010 i 9 de principis del 2011. Llavors, a veure, és que... i no és per dir-los-hi, miri vostès ho van fer malament. És que hi ha un risc. Els que venim del sector privat sabem que quan muntes un projecte empresarial hi ha risc Sra. Gili. Vostè potser no ho valora o no té la noció del risc que es pot tenir al sector privat, però és que és així. Tant és així, que el que vam fer al 2013 amb el nou decret de microcrèdits i préstecs innovadors, és reforçar els controls. Vam reduir el pes del crèdit sobre el total del finançament, el pes del crèdit privilegiat que s’havia de donar des del Govern el vam reduir sobre el total del finançament del negoci amb un escalonat en funció de l’import. És a dir, pels finançaments de més de 250.000 euros com a màxim això podia presentar un 70% del total del finançament, quan abans era un 90%.
És a dir, vam reduir això. Vam reduir les carències, i vam reduir també pels microcrèdits la durada màxima de retorn del préstec.
Érem conscients...
La Sra. subsíndica general:
Sr. Camp ha d’acabar.
El Sr. Francesc Camp:
…que s’havia de fer un control i el vam fer, i el vam millorar respecte al que vostès van fer, que va ser una bona iniciativa, dit passant, aquests préstecs, quan vostès manaven, quan vostès estaven al Govern.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Una repregunta de la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet i després li passo la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Entenent que, com a mínim això és el que esperen les empreses de biotecnologia que s’han volgut instal·lar i que volen desenvolupar les seves activitats econòmiques dintre d’Andorra, que la carència d’un marc legislatiu apropiat per poder desenvolupar les seves activitats dificulta que puguin tenir èxit en les seves activitats empresarials, i tenint en compte i puc acceptar que aquest tipus de legislacions calen una reflexió en determinats aspectes, i concretament per exemple el Conveni d’Oviedo, però penso que fa ja més de quatre anys que hi estem reflexionant. Quants anys més necessitem reflexionar per poder tenir ratificat el Conveni d’Oviedo que ajudaria a què moltes d’aquestes empreses poguessin desenvolupar la seva activitat econòmica?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Respon el Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Conveni d’Oviedo, Estem esperant, bé, esperem tots. Hem de fer aquestes lleis. Hem de fer la llei de reproducció assistida humana i la llei de medicament i teràpies avançades.
I això ho volem fer ja. Quan es calmi una mica el sector sanitari, -que no es calmarà mai-, no, però hi estem treballant, ja li dic, estem tenint contactes amb gent perquè ens comencin a valorar aquestes dos lleis. I jo les voldria tenir enllestides a final d’any. Quan estiguin enllestides llavors jo crec que serà el moment de signar i ratificar el Conveni d’Oviedo, tal com hem dit en repetides vegades, i crec que és un compromís de Govern, ja que és un mandat del Consell General.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
A veure, sempre tornem al Govern del PS. Jo me n’alegro. Això vol dir que som importants. De veritat que els hi agraeixo.
Si es fa al 2010, molt bé, jo crec que justament vam obrir un camí. El que passa que vostès al 2011 arriben vostès. Si hi havien coses que no s’havien fet bé, per això estaven vostès governant com per rectificar, que és el que hauríem fet nosaltres si haguéssim pogut acabar. Però bé, per sort o per desgràcia, van arribar vostès i per tant a partir d’aquí ja n’hi ha prou. Els responsables són vostès des del 2011.
A veure, jo el que els hi voldria demanar és, estant aquí dient que hi ha coses que es podien fer. A mi em consta que faria falta un contracte amb l’hospital de Meritxell per poder recollir cordons, els cordons umbilicals, i que aquest contracte no es firma pels serveis jurídics de l’hospital, justament perquè al·leguen manca de regulació. N’estan vostès al corrent? Ens poden explicar com pot ser que existeixi aquesta situació?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Entenc que entrem més en el detall del que figura en la pregunta inicial.
Sr. ministre vol contestar…
Doncs, té la paraula el Sr. Carles Álvarez.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, jo el detall no el conec, però sí que li puc dir que des de l’hospital es recullen cordons sense cap problema. Jo no sé si faltaven algunes o aquesta empresa no va portar les validacions pertinents o el que sigui, no ho sé, ho desconec en aquest moment. Però ja li dic, s’estan enviant cordons fora d’Andorra i s’estan guardant cordons dins d’Andorra.
Doncs, aquest detall, permeti’m, va ser un fet puntual que ja es va solucionar amb el temps, però amb tot i això no crec que fos la causa de la fallida. Diria per repartir les responsabilitats penso que hi ha un 90% d’una manca d’un muscle financer prou potent per aguantar una empresa d’un sector novedós i complex, i potser un 10% deixi’m agafar la culpa per un tema legislatiu.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. subsíndica.
Alguna pregunta més…
Sí, Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Sí, moltes gràcies.
Bé, jo el que li voldria demanar només és què ha fet el comitè de bioètica en relació a això. Penso i m’excuso perquè potser que hi ha una pregunta després, però, si ens pot avançar una mica quins passos s’han fet?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
No sé si el Sr. ministre vol esperar la següent pregunta.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Per aclarir una mica, no sé que té a veure el comitè de bioètica aquí, però bé, el comitè de bioètica el que farà en tot cas és analitzar les lleis, la llei de producció assistida, i la llei de teràpies, és a dir la llei del medicament i teràpia avançada, per si troba alguna incompatibilitat o alguna cosa que ens pugui fer alguna aportació. Però a banda dels negocis d’aquest sentit, i a més a més són de fer algun informe, suposo, si s’ha de demanar, però desconec la relació directa en aquest cas.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Doncs, no havent-hi més repreguntes passem a la pregunta número 10.
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, president suplent del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a l’atorgament dels ajuts del programa Engega.
Fou registrada amb el número 817 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Víctor Naudi Zamora.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
A principis d’aquet mes de juny el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, avançava que en només un mes i mig s’havia aconseguit l’objectiu d’assolir una quota de mercat del 5% per als vehicles elèctrics i híbrids endollables, i que de les 158 reserves de compra previstes se n’havien matriculat 60 exhaurint l’avançament de 300.000 euros de la partida de l’any vinent, i que caldrà esperar el 2017 per a una propera convocatòria, anunciant que caldrà fer canvis amb la voluntat que “el màxim de gent possible tingui accés a aquest ajut”.
Atenent aquestes consideracions es pregunta:
Quins canvis pensa introduir Govern per tal de repartir millor aquestes ajudes? I com explica Govern que la majoria dels ajuts atorgats el 2016 s’han limitat a dos concessionaris en concret?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon el Sr. Ministre, Sr. Jordi Alcobé Font.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sr. conseller permeteu-me dir-vos d’entrada que agraeixo la pregunta i penso que hem de compartir conjuntament tots els membres d’aquesta sala, el fet que només en un mes i mig, com deia en les declaracions, s’hagi pogut assolir l’objectiu previst per aquest any 2016 i part del 2017, de matricular i com a mínim, doncs, encomanar 158 vehicles elèctrics i híbrids endollables i 22 desballestaments de vehicles antics (encara queda un petit romanent de dotació per poder desballestar algun vehicle més -dit de passada), i per tant, penso que és un èxit de país i penso que de tots els consellers d’aquesta sala perquè vam compartir i vam poder votar per un unanimitat una llei que va possibilitar aquest programa Engega del 2016 a la Llei del foment del vehicle elèctric. És quasi un 6% de penetració de mercat, per tant, ens situem en el segon país del món actualment ja amb penetració de matriculacions noves de vehicles elèctrics en aquest any 2016.
Per tant, Andorra ha demostrat que és un país apte pels vehicles elèctrics, que és una notícia molt important i molt novedosa. I atès, a més a més, que això va aixecar molt dubtes i incerteses al començament del programa Engega. I per tant, reitero aquest agraïment a tots els consellers d’aquesta sala.
Per contestar a la vostra pregunta en concret, efectivament, l’èxit (assumeixo que inesperat en tant poc temps del programa Engega) va fer que el Govern reaccionés assignant part de la dotació de l’any vinent també al programa del 2016, i és cert i és lògic que en properes edicions s’introdueixin alguns canvis en el programa Engega de l’any 2017 en l’atorgament d’aquests ajuts. Lògic perquè caldrà esperar i adaptar els programes a la realitat de l’oferta i del mercat de l’any que ve, i s’haurà de tenir en compte també els resultats d’aquest any 2016.
De fet, la segona convocatòria de 300.000 euros que fèieu esment, ja hi incloïa alguns canvis respecte a la primera convocatòria, com la limitació d’un únic ajut per beneficiari, o la prohibició de canviar de titular durant almenys un any. Però també caldrà veure com s’adapta l’import dels ajuts a l’evolució del preu dels vehicles, és un factor important, s’haurà d’analitzar si es limita l’ajut o no a les empreses de renting o de leasing, de reservar un import del total d’ajuts a les motos, o d’establir una progressió dels ajuts segons el grau d’emissions de CO2 pels vehicles híbrids endollables per exemple.
Aquests són alguns dels exemples de possibles canvis que s’hauran de valorar de cara a properes edicions que encara no s’han acabat de concretar i que estem estudiant de cara a l’any vinent si escau.
Pel que fa a la segona pregunta i molt ràpidament, Sra. subsíndica, comentàveu que dels ajuts atorgats se n’han beneficiat en particular dos concessionaris de vehicles, diria dos concessionaris i també un punt de venda de compra i venda de vehicles, de fet val la pena explicar que s’han donat 158 ajuts en total, 65 dels quals han estat a particulars o a empreses privades, i 93 han estat reservats per punts de venda de vehicles, i d’aquests 93, 73 en aquest cas han estat per dos concessionaris concrets, un 46% dels ajuts totals. Però és clar, si mirem la realitat de l’oferta del mercat dels vehicles elèctrics, veurem que aquests dos concessionaris també disposen de la majoria d’ofertes de cotxes elèctrics del mercat.
En particular, amb aquest programa Engega s’han pogut vendre 11 marques de vehicles i 22 models. D’aquestes 11 marques de vehicles i 22 models aquests concessionaris en disposaven de 6 marques de vehicles i 15 models, per tant el propi mercat ha fet que l’oferta d’aquests concessionaris hagi permès que es puguin beneficiar de més ajuts perquè tenien una oferta més important de vehicles elèctrics.
I per acabar Sra. subsíndica, només dir que aquests ajuts es traslladen sempre al client final, al particular o a l’empresa privada que compra el vehicle, que no beneficia al concessionari pel que fa al seu ajut, i que finalment aquests ajuts sempre repercutiran, doncs, al particular o a l’empresa que compri finalment el vehicle que s’ha reservat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Doncs, bé, el Sr. ministre, ja ens avançava en part això, una de les preguntes amb els possibles canvis, però bé, la meva intervenció va en el sentit següent.
El reglament del 6 d’abril del 2016, en la seva exposició de motius estableix els requisits perquè es puguin beneficiar dels ajuts un major nombre de persones físiques o jurídiques.
Així del conjunt dels ajuts publicats al BOPA en data del 18 de maig i del 8 de juny d’enguany, s’han atorgat ajuts per un total a 46 particulars i un total a 72 punts de venda adherits.
El conjunt dels punts de venda adherits són únicament 4, i d’aquests un només s’endú 46 del total dels ajuts, és a dir el mateix nombre que el conjunt de les persones particulars.
Un sol establiment s’ha endut el 39 % dels ajuts. El Sr. ministre ha precisat ara el 46%. Són xifres semblants.
Vostè creu que amb aquesta repartició s’ha acomplert allò que deia l’exposició de motius per tal que es puguin beneficiar un major nombre de persones físiques o jurídiques?
No fa gaire vostè deia als mitjans que el nostre país era segon en el pla mundial en assolir un percentatge del 6% de la quota de mercat de vehicles elèctrics i híbrids endollables.
Afegia que hi havia reserves, i ho ha tornat a dir ara, de 158 vehicles i 60 que ja han estat matriculats, i que Andorra ha apostat de valent i la gent hi ha cregut, i ens n’alegrem.
Doncs allò que vostè considera un èxit referendat a cops de titulars de premsa a mi em sembla desproporcionat.
Puc compartir amb vostè que Andorra ha d’anar avançant cap a la implementació de vehicles més sostenibles, com els elèctrics i híbrids endollables, però no comparteixo la forma per aconseguir-ho.
Enlloc es subvencionen directament els concessionaris, l’ajut o subvenció cal destinar-la als usuaris que realment són qui fan l’aposta per a aquest tipus de vehicles.
En fer-ho d’aquesta manera ningú té la certesa que la totalitat de l’ajut revertirà al client final malgrat el que diu el reglament.
Per altra banda, si el que es vol és, des d’una doble vessant ajudar al sector dels venedors de vehicles i fomentar l’ús dels vehicles elèctrics i elèctrics endollables alhora, el resultat és per preocupar-se ja que únicament s’ha beneficiat d’aquesta mesura un sol concessionari concret i no una majoria del sector.
I no solament això, a diferència del programa de l’exercici anterior en el qual es fomentava una renovació del parc automobilístic amb un conjunt d’ajudes repartides de forma generalitzada tant al conjunt de la població com del sector dels concessionaris, finalment s’ha acabat beneficiant part del sector més benestant de la població, ja que el cost d’aquests vehicles és relativament elevat i equiparable a vehicles de gama alta. Aquest tipus de vehicle, de fet, quasi bé sempre és un segon vehicle de cara als usuaris i les persones, els joves o els treballadors amb pocs recursos no els hi surt a compte o no hi poden accedir.
No sé si som segona potència mundial en alguna matèria, però en tot cas vostè encapçala el rànquing en estacar gossos amb llonganisses, a l’hora de gestionar els ajuts.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Per la dúplica, Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sra. subsíndica.
És una frase simpàtica per acabar la intervenció, no sé què ve a fer en aquesta intervenció però en qualsevol cas és una expressió molt andorrana i li agraeixo perquè hi hagi tanta andorranabilitat en aquesta sala.
A veure, vàries coses, l’ajut beneficia sempre l’usuari final, el particular o l’empresari. I de fet, això ha sigut així en els últims tres anys quan amb el pla Engega sempre s’ha liquidat o pagat l’ajut al concessionari o al punt de venda que és l’intermediari amb el qual ven el vehicle el particular o l’empresari que compra aquest vehicle. Per tant, el trasllat de l’ajut es fa en qualsevol cas a l’usuari final. I el possible benefici lucre a costa del Govern, d’aquest ajut al concessionari, no hi és perquè hi ha d’haver aquest trasllat al beneficiari final. I això és el que Govern i el reglament també preveuen que es pugui comprovar i per tant, aquest enriquiment que sempre sembla que esteu indirectament dient que ha pogut haver-hi per part d’un concessionari, doncs li puc confirmar que no ha sigut. I en qualsevol cas el que sí que ha jugat és la realitat de la competència de mercat d’un sector molt competitiu amb diferents concessionaris i marques, alguns dels quals hi han cregut molt en aquest projecte i altres no hi ha cregut gens. I li puc dir, no crec que li hagi de dir en aquesta sala en concret, però si cal li puc comentar, doncs concessionaris que no hi han cregut gens i que no han ni firmat el conveni amb el Govern per poder vendre aquest tipus de vehicles elèctrics. I això no deixa de què quan algú ven un cotxe elèctric, hi haurà un benefici, que és la seva comissió de compra-venda o el seu marge comercial que pugui fer d’aquesta activitat perquè són els que venen els vehicles.
El mes de març del 2016, a Andorra hi havia set vehicles elèctrics. Al final del 2016, n’hi haurà 165 com a mínim, si no se’n matriculen més sense l’ajut d’aquí en endavant. Per tant, jo entenc que el vostre paper com a oposició de Govern, ha de buscar les pegues o les crítiques d’aquesta política. Penso que ens hem de felicitar tots plegats i també a vosaltres els vull felicitar per haver depositat en un projecte clarament beneficiós per un país i que no és social. No és un projecte social, no és una mesura social...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant Sr. Alcobé.
El Sr. Jordi Alcobé:
...vaig acabant Sra. subsíndica.
Penso que aquí no s’hi val a dir que aquest programa beneficia a la gent més benestant. No es tracta d’això en aquest programa, es tracta de la possibilitat de què Andorra sigui un país de cotxe elèctric, de promocionar el país en aquesta tendència mediambientalment molt més sostenible, amb una imatge de país molt més potent, i per tant la política social no es farà amb aquesta mesura, i que n’hi pot haver-hi d’altres que l’acompanyin, però en aquest cas no serà així.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn de les repreguntes, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, començaré pel final. Entenc que la vostra fórmula és una opció política i que per tant, ha escollit aquest sistema i de cara a publicitar o a fer que la població prengui consciència d’avançar cap a la compra de vehicles sostenibles, doncs ens n’alegrem tots plegats, i així ho recordàveu al principi.
Jo la meva preocupació és des d’una doble vessant, de la forma en què s’ha establert aquesta fórmula, i vostè precisava que no tots els punts de venda adherits, han volgut participar-hi, per tant, el que més se n’ha beneficiat segurament és el que tenia més producte, però jo entenc això realment crea un desequilibri important dintre del sector dels concessionaris i en uns moments, per no dir i insisteixo, en què aquesta crisi encara no acaba de ser acabada.
Per tant, jo entenc que hi ha hagut una mala repartició, i per l’altra banda, l’usuari final és el que se’n beneficiï. Certament ha de ser així, i el regalament així ho diu. Però no tenim la certesa de què en tots els casos es faci...
La Sra. subsíndica general:
Sr. Víctor Naudi, hauríeu de formular la pregunta.
El Sr. Víctor Naudi:
...vaig acabant.
Moltes vegades no tinc la certesa doncs que algun concessionari pugui repercutir el 100% de la gent.
Em tot cas, formulo la repregunta:
Què el va portar a allargar el total dels ajuts sense variar-ne les condicions en tant poc temps? I ara tenint en compte que ja està pensant per l’any vinent aquestes modificacions, però en aquell moment la pregunta és: què el va portar a tornar a allargar sense canviar les condicions?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre, si vol respondre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sra. subsíndica.
No és ben bé així, de fet, no és així. Vam allargar els ajuts amb 300.000 euros més pel motiu de què hi havia molta oferta en curs d’anàlisis i que molts clients havien començat a fer una prospecció del mercat de comprar un vehicle elèctric, i es van trobar que en poc menys de tres setmanes s’havia esgotat el primer programa Engega. I per tant, la segona convocatòria es va dissenyar amb criteris diferents. I abans li he comentat, potser no m’he explicat prou bé, però la segona convocatòria va establir limitacions, que en la primera no hi eren. En particular va establir que només es podria encomanar un vehicle per beneficiari i la prohibició de canviar de nom durant un any el titular, i si ho feia havia de tornar l’ajut evidentment. Per tant, la segona convocatòria va establir unes limitacions més importants que la primera convocatòria.
Per què no ho vam fer en la primera convocatòria? Doncs és veritat, ens n’alegrem d’aquest èxit inesperat, en entredit, però en qualsevol cas va ser un programa per facilitar l’aplicació del cotxe elèctric a Andorra. I penso que ningú d’aquesta sala, ni jo mateix, i ho dic en primera persona ens pensàvem que hi hauria tant d’interès per part d’Andorra en aquesta mesura.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Una altra repregunta, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Jo crec que aquí hi havia una ocasió per fomentar els vehicles més sostenibles, però alhora també per repartir millor i ajudar al sector de l’automòbil tal i com s’havia fet en les edicions passades, que crec que es van repartir unes ajudes de forma bastant proporcionada. I en aquests moments la meva crítica en aquest sentit, va ser que aquest global de les ajudes ha anat en benefici, amb un total d’un 46% com dèieu, en un sol concessionari. Aquesta és una de les meves queixes, i per altra banda, li formulo una última repregunta: vostè creu que el sector de l’automòbil ja ha superat la crisis?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. Víctor Naudi.
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Alcobé:
Gràcies Sra. subsíndica.
No sé si la pregunta toca amb això però respondré molt gustosament.
A Govern no li toca repartir, Sr. Naudi. No crec que toqui repartir per concessionaris i menys per marques. Faltaria menys. El Govern el que ha de fer és fomentar l’ús del cotxe elèctric. Qui en tingui se’n beneficiarà més evidentment com a marge comercial. I qui no en tingui, hi ha marques que no hi han apostat gens. No concessionaris d’Andorra sinó marques a nivell mundial que no hi han apostat gens, doncs no podran gaudir d’aquest marge comercial que li possibilita vendre un cotxe elèctric amb l’ajuda de Govern. Doncs és veritat, penso que Govern i discrepo del vostre plantejament, no ha de repartir per marques o per concessionaris sinó que el que he de fer és fomentar un tipus de política energètica molt més eficient i eficaç per Andorra. I pel que fa al sector de l’automòbil, doncs si mirem les xifres de creixement d’aquests dos últims anys, són positives. És cert que vam tocar fons al 2012, van passar a menys de 2500 vehicles venuts a l’any, quan veníem d’uns 6000 i escaig al 2005, i per tant, és cert que ni els 6000 eren sostenibles a llarg termini, ni els 2500 del 2012 eren sostenibles. Ara estem prop de 3000, a qual cosa és una recuperació d’un 25% respecte al punt més baix. El sector va recuperant poc a poc, li costa molt, és un dels sectors més tocats per la crisi però poc a poc amb els programes que també s’han desenvolupat i amb la reactivació de la demanda i del consum, en particular pel turisme i la demanda interna, doncs fa que es pugui incrementar la seva activitat econòmica.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més...
Doncs no havent-hi més repreguntes i abans de passar a la pregunta número 11, suspendrem la sessió fins les quatre de la tarda.
Gràcies.
Se suspèn la sessió.
(Són les 13.45h)
Es reprèn la sessió.
(Són les 16.03h)
La Sra. subsíndica general:
Reprenem la sessió.
Sres. i Srs. si no hi hagués inconvenient reprendríem la sessió començant per la pregunta número 14 i després continuaríem amb l’odre establert.
Doncs comencem amb la pregunta 14.
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a la planta de cogeneració que s’està construint a Soldeu.
Fou registrada amb el número 821 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016 del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Josep Majoral Obiols.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sra. subsíndica.
El passat 11 d’abril, vaig rebre còpia del pla de viabilitat econòmica per a la construcció de la central de cogeneració de Soldeu. Pla, que fou sol·licitat per aquest conseller via demanda d’informació número 1470. Vista la informació que es desprèn del mateix, es pregunta:
En quin estat es troben els treballs de construcció, quin és el termini previst per l’acabament dels mateixos i per acabar, quin és l’estat financer de l’obra, com per exemple import de certificacions emeses, pagaments, etc.?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, la ministra, Sra. Sílvia Calvó.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sra. subsíndica.
Els treballs es troben en la seva recta final. De fet la posta en marxa està prevista a finals de setembre, abans de què es necessiti la calefacció. I pel que fa a l’import adjudicat, s’ha adjudicat un import de 11.733.484,20. Certificat en data 31 de maig, 9.520.344,35 euros. I pagat en la mateixa data 31 de maig, 9.335.821,35 euros.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Per la rèplica, Sr. Josep Majoral té la paraula.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies Sra. ministra pels seus aclariments.
Si em permet, deixi’m que li digui que en aquest afer de la planta de cogeneració estic molt sorprès. Sorprès per diverses raons.
La primera d’elles, és el fet que s’està realitzant una inversió important, m’acaba de dir 11 milions i escaig, i ni tant sols seguim els consells dels tècnics que ens han assessorat. Dic això perquè en la pàgina 31 del pla que vostè em va facilitar, i cito el que diu:
“Les valeurs retenues pour l’étude devront être validées par des chiffres réels lors des études d’avant projets”.
Cosa que vostè mateixa en la carta que m’adjunta ni tant sols han fet. En dita carta em diu que és una prova pilot, un projecte que té com a finalitat d’adquirir coneixements pràctics sobre la tecnologia de cogeneració amb gas natural liquat. I jo em dic: “Carai, prova pilot a deu milions d’euros amb la finalitat d’adquirir coneixements pràctics, estudis de viabilitat del 2009 per fer uns treballs al 2014 i que ni tant sols s’han seguit, ja que si ho hagués fet els hauria actualitzat, tal i com ens indica el mateix estudi”.
En fi, el tot i aquest cop ens toca a nosaltres dir-ho, em deixa ben estorat. En aquest sentit i aprofito ja per fer la pregunta. La pregunta que li formulo és: Quantes altres inversions d’una magnitud similar o superior a aquesta té previst el Govern a títol de prova pilot o diguem-ho d’una altra manera, quantes formacions a deu milions d’euros té previstes Govern?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra, està en el seu temps de dúplica, si vol respondre la pregunta ara o després de la repregunta. Com vostè vulgui.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sra. subsíndica:
Bé, potser no em vaig expressar bé en la carta on adjuntava la documentació, però de fet aquest estudi del 2009 és un estudi de “faisabilité”, que es diu, un estudi de viabilitat, però es va complementar a la diferència de molts altres projectes amb mesures reals. És a dir, es van instal·lar comptadors a gairebé cada edifici i es van mesurar els consums reals de tots aquests edificis i la planta doncs s’ha fet en base a aquestes mesures reals. No em devia expressar bé. De totes maneres aprofito el meu temps de dúplica per recordar una mica l’aposta d’un projecte de cogeneració com aquest. L’aposta pel que fa als clients, perquè els avantatges són evidents, compararan a partir d’ara un servei en lloc de disposar d’una instal·lació industrial de calefacció que han de gestionar, que han de mantenir, on han de preveure inversions i amb el conseqüent risc també de possibles vessaments si els manteniments no es fan correctament. Però també, l’aposta des del punt de vista de l’interès general perquè aquesta instal·lació com altres contribueix indubtablement en una millora del medi ambient, augmenta l’eficiència del sistema de producció de calor i d’energia elèctrica i redueix les emissions. En aquest cas per Soldeu, s’estima que les emissions CO2 es reduiran un 27% i circularan un 11% menys de camions. També hi haurà una reducció d’emissions contaminants com òxids de nitrogen i partícules. A més a més, és una instal·lació que contribuirà a augmentar la nostra producció nacional. De fet comptem que hi haurà un 2% més de producció d’energia elèctrica i també diversificarà el nostre mix energètic que ja sabem que és una aposta de futur que té el Govern d’Andorra.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Obrim el torn de les repreguntes, Sr. Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sra. subsíndica.
Primer de tot, sí que li demanaria que la propera vegada que li faci una demanda d’informació, doncs miri d’adreçar-me la carta amb una mica més de precisió per no dir de serietat ja que l’interès general que vostè ha fet esment ara, a la carta queda molt clar que l’interès d’aquest projecte era adquirir coneixements pràctics sobre la tecnologia de cogeneració. Per tant, entendrà que se’m posin els pèls de punta per dir-ho d’alguna manera.
Dit això, i un cop llegit el mateix pla, sí que queda clar, tot al llarg d’aquest pla hi ha dos hipòtesis possibles pel funcionament d’aquesta planta de cogeneració, de les quals bàsicament és si es contemplarà el fet de la connexió a aquesta xarxa de cogeneració dels apartaments o no. Dit això, la pregunta que formulo és: quina d’aquestes dos hipòtesis, és a dir amb o sense apartaments es contempla el funcionament de l’explotació d’aquesta central.
Gràcies Sra. subsíndica:
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sra. subsíndica.
Miri Sr. conseller, jo la serietat li poso tota i intento posar-hi també el màxim de rigor, això sí que no m’ho pot reprotxar. Després es fan les coses el millor que un sap, però la serietat, el rigor i el treball em sembla que tots li posem.
Pel que fa a la configuració final de la xarxa de calor, doncs la primera fase serà un ramal principal des de la central de cogeneració fins el poble de Soldeu, que és on hi ha construïda la xarxa de calor. S’han vist les obres aquests darrers mesos. Després hi ha una possible extensió fins a quatre hotels de la zona d’Incles i després estem treballant i estudiant una extensió cap el Tarter perquè hem vist que hi ha clients potencials que estan interessats en poder-se embrancar en aquest servei.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Una altra repregunta, Sr. Majoral. Teniu la paraula.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sra. ministra, i sempre em base amb el pla de viabilitat que vostè em va facilitar. Dels 21.960 megawatts/hora previstos de venda de calor en els hotels, pot dir-me quants a data d’avui FEDA té contractats o precontractes en ferm?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Entenc que està fent ara preguntes sobre la informació que li va enviar la Sra. ministra. Si la Sra. ministra vol contestar...
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí gràcies Sra. subsíndica.
Els megawatts contractats em aquest cas encara no estan contractats. El que li puc dir és que nosaltres tenim ja uns precontractes prop dels 14 edificis del 17 doncs que es poden embrancar. Els precontractes consisteixen en l’autorització per part del propietari de l’establiment d’instal·lar un bescanviador de calor i els contractes es signaran doncs després de l’estiu quan s’hagin aprovat les tarifes i publicat les tarifes. Si bé recordeu l’article 7 de la llei doncs que vam aprovar fa molt poc, preveu que FEDA ha de fer una proposta de tarifes, que Govern l’ha d’aprovar i s’ha de publicar. Per tant els contractes no es formalitzaran fins que no s’hagi fet aquest procediment.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna repregunta més....
Sí....
El Sr. Josep Majoral:
Sí Sra. subsíndica, gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Sí Sr. conseller, doncs teniu la paraula.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies.
Vist que es tracta d’una planta de cogeneració que funciona en gran part o majoritàriament amb gas natural liquat, matèria considerada perillosa, tant pel seu transport com pel seu estucatge. Pot dir Govern si es disposa d’algun estudi de perillositat o seguretat tal i com el mateix pla que vostè em va facilitar, -a la seva pàgina 17-, hauria de tenir per a una utilització o per al seu propi transport? En el cas que sigui que sí, que entenc que hauria de ser que sí, pot Govern facilitar-me dit estudi?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller. Té la paraula la Sra. ministra.
La Sra. Sílvia Calvó:
Sí, un estudi de perillositat no en disposem, el que sí que us puc afirmar és que la planta compleix doncs tota la normativa i a defectes que la normativa andorrana no està prou desenvolupada, la planta compleix la normativa de referència dels estats veïns en matèria de seguretat i d’instal·lació.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna altra repregunta més...
Sí, Sr. Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Gràcies Sra. subsíndica.
Vist que el preu de la inversió divergeix respecte al preu previst en el propi Pla, em pot dir la Sra. ministra quin és el preu de venda del kilowatt/hora tèrmic que permet arribar a l’equilibri econòmic del tot?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sra. ministra teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sra. subsíndica.
Pel que fa a l’import de la inversió que estimava, el Pla era entre 10,8 i 11,2 milions d’euros, em sembla que li he dit 11,4 milions d’euros. Doncs les divergències tampoc no són massa importants i sobretot són degudes a les particularitats de l’obra civil que amb un estudi de viabilitat doncs, com és aquest, que està situat o està fet molt en amunt del projecte doncs, difícils de definir.
El preu del kilowatt encara no li puc avançar perquè ja li dic que hi ha un procediment administratiu. FEDA ha de fer una proposta, el Govern l’hi ha d’aprovar i són tarifes que seran aprovades de Govern i publicades, per tant és difícil avançar-vos en aquesta informació a hores d’ara.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Alguna altra repregunta més...
Sr. Majoral.
El Sr. Josep Majoral:
Sí, una última.
Un cop fets tots els aclariments anteriors dedueixo un Pla de viabilitat que Govern no ha actualitzat. Govern fa proves pilot amb els diners del poble andorrà per 10 milions d’euros, despesa compromesa sense tenir la certesa de vendre l’energia necessària prevista, per tant, està encara en dubte de quin serà el resultat generat anyal, matèria perillosa però cap estudi de perillositat -tot i que vostè em diu que sí que compleix una normativa tant per l’estucatge com pel transport-, en fi i com a resum que en faig el Govern fa mostra aquí d’un exemple a no seguir, de la gestió d’un projecte que és l’inici del desenvolupament energètic tan important per al nostre país.
I per acabar, l’última pregunta: pensa el Govern gestionar tot el Pla energètic del país amb els mateixos criteris de proves pilot?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Sr. conseller, entenc que aquesta repregunta està fora de la pregunta inicial. No sé si la Sra. ministra vol contestar la pregunta...
La Sra. Sílvia Calvó:
Gràcies Sra. subsíndica.
El Govern gestionarà el Pla com ha gestionat també aquesta obra amb el mateix rigor i amb el mateix treball.
S’ha fet un estudi de viabilitat, s’han fet mesuraments reals durant un període de temps llarg, -que a més a més no és evident fer mesuraments quan es fan projectes-, la planta compleix la normativa, i a defecte de no haver-hi prou normativa a Andorra, compleix una normativa europea i els elements previstos i els clients sabem que se’n van acabant i llavors ja passo, Sr. conseller, doncs a potser tenir un nou debat a la tardor on vostè veurà que els clients potencials estan embrancats, que el servei és satisfactori, que no hi ha risc i que a més a més aquesta instal·lació també és una aposta per millorar la qualitat del medi ambient, per augmentar la nostra producció nacional, i per diversificar la nostra producció també.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. ministra.
Doncs, no havent-hi més repreguntes passem a la pregunta número 11.
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa al nombre de cesàries que es realitzen a Andorra.
Fou registrada amb el número 818 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sra. subsíndica.
Segons les dades del 2015, trenta-quatre de cada cent parts van ser via cesària, representant el triple recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. Aquest organisme internacional considera que la taxa ideal hauria de trobar-se al voltant del 10 al 15%. L’Organització Mundial de la Salut recomana que les cesàries es facin només en cas de perill per al nadó o per a la mare, i recorda que es tracta d’una intervenció quirúrgica major que dificulta la recuperació de la mare i encareix la despesa sanitària.
Des de ja fa molts anys que es mantenen taxes elevadíssimes en el nombre de cesàries realitzades a Andorra.
Ateses les consideracions exposades es pregunta: ens pot explicar Govern si considera que són dades adequades al nostre país? Considera Govern que calen actuacions orientades a disminuir aquesta taxa elevadíssima que caldria modificar? Quines accions caldrien instaurar per aconseguir unes taxes similars a les recomanades per l’Organització Mundial de la Salut?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Respon pel Govern, el Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, sí és cert que les taxes de cesàries que l’OMS recomana es situen entre el 10 i el 15%. També és cert que encara són molts els hospitals públics europeus que estan lluny de poder assolir aquesta xifra.
A Espanya, la mitja als hospitals públics es situa en el 21% amb una consolidació per comunitats autònomes que pot anar del 15 al 30%.
En els centres privats espanyols aquesta mitja es situa en el 35%.
A Catalunya, per ser més propers, les taxes varien entre el 12,8 i el 47,3%.
A Andorra les taxes han baixat considerablement al llarg dels darrers anys, havent passat en els últims anys del 41,4% al 2010, fins el 34,8 al 2015.
Amb tot considerem i compartim que aquestes xifres no són encara prou adequades pel nostre entorn sanitari i és per això que el SAAS ja ha creat i posat en marxa un grup de treball format per professionals interns del propi SAAS i professionals externs per tal d’analitzar les causes d’aquesta encara massa elevada taxa de cesàries, i al mateix temps poder disposar de la informació suficient per identificar els factors que la condicionen i, per tant, implementar aquelles mesures que es puguin estimar més convenients per poder continuar avançant en la reducció d’aquesta taxa cap a xifres més acceptades i més properes a la realitat dels hospitals públics del nostre entorn més immediat.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, pel torn de rèplica, Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Bé, sí que és veritat que el nombre de cesàries en els últims anys han disminuït percentualment però no ha sigut fruit de cap acció concreta, és a dir que no hi ha hagut una acció. El tema s’ha identificat des de fa molt temps. Al 2011 es va plantejar dintre del que és les xarxes de salut n’hi havia una d’atenció materno-infantil que una de les parts, la part maternal anava en la línia de fer un seguiment molt més acurat de tot el procés d’embaràs i de part i poder intentar assolir parts dintre de la normalitat, dintre del part natural i disminuir les taxes de cesàries, però sí que és veritat que aquesta disminució no ha estat fruit de cap tipus d’acció.
Vostè parlava dels hospitals públics; jo tinc dades de l’Hospital de Lleida, que sí que han fet un pla d’acció per poder disminuir aquestes dades i ara estan oscil·lant sobre el 21%... El 24%... No miri, perdoni, estaven al 24% al 2011 i estan en un 19,78% això a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que és un hospital amb el qual, a més a més, nosaltres hi treballem, enviem pacients i treballem de manera coordinada. I sí que és veritat que aquí s’ha seguit un protocol d’actuació per intentar actuar i es pot assolir, vull dir... i ho veiem aquí a més a més amb un exemple molt proper a nosaltres en un entorn, a més a més, molt similar al nostre.
El problema de tot això és que, miri, sobretot d’això no en sabem res: no sabem perquè tenim tantes cesàries, no sabem si aquestes són fruit del sofriment fetal, no sabem si realment és eficaç per prevenir la morbimortalitat materna o perinatal, no sabem si es realitzen menys parts amb fòrceps, no sabem si aquestes dones havien tingut una cesària anterior, no sabem si hi ha més presentació de natges dels nounats, que és un dels motius per fer cesàries, no sabem si són fruit de la por de les males praxis, no sabem si és per una pressió exercida per les dones o pels familiars, no sabem si es relaciona amb l’edat de la mare.
L’OMS és clara amb tot això. Hi ha una declaració de l’OMS sobre les taxes de cesàries i et diu que a més a més aquestes cesàries que estan per sobre del 30% no redueixen la mobimortalitat de la mare i de l’infant, del nadó, vol dir que realment el que cal és fer unes actuacions orientades i saber exactament què és el que tenim i per què ho tenim.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Per la dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, Sra. Bonet, té raó, hi ha una raó, no ho sabem; té tota la raó per això ja han encarregat aquest estudi que el SAAS ha posat en marxa per saber les causes exactes de quin és el problema i poder actuar.
Ja li dic, s’ha format ja aquesta comissió amb gent del propi SAAS i amb professionals externs especialistes amb obstetrícia i ginecologia. Per tant, quan ho sapiguem aplicarem les mesures que calgui per corregir aquesta desviació en el nombre de cesàries que està patint el nostre país.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn de les repreguntes.
Sra. Sílvia Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, li agraeixo que em doni... (la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet es posa a riure)... perquè és clar, la veritat és que no hi ha massa explicació amb això. Jo l’únic que sí que voldria saber, és a dir, quin cronograma s’ha plantejat aquest grup d’estudi? Perquè és clar, ja tenim experiència que creem grups d’estudi per analitzar problemes i passen els anys, els anys i els anys, i ens trobem que seguim estudiant i ho tornem a reestudiar i tornem a donar-hi la volta, i anem aquí i anem allà, i llavors mai hi arribem.
Per què? Perquè evidentment, doncs, sabem que hi ha un cost econòmic al darrera, és a dir, pagar una cesària són més diners que pagar un part natural. Això ho sabem perfectament, és a dir, incrementa la despesa. I jo no sé, i voldria creure que no és aquest el motiu, però desgraciadament, tots els estudis i el que analitzes d’informació veus que sí que evidentment aquest és un component.
Aleshores m’agradaria saber si aquest grup d’estudi, des del ministeri se li ha plantejat uns límits de temps per tenir aquestes dades? Que jo penso que, a veure, tampoc estem parlant de tants parts, vull dir, no en fem tants ni tantes cesàries com perquè no les poguéssim estudiar en un període de temps relativament curt.
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre si vol respondre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
El temps, suposo que serà en breu. Ara ve l’estiu, suposo que a la tardor podrem tenir ja els primers resultats d’aquest estudi.
Però pensi que s’hi posaran seriosament, ja ho tenen clar i penso que està conformat aquest grup, ja hi ha les persones assignades. Són unes persones serioses, i jo penso que tindrem resultats ben aviat sobre la problemàtica. Després reduir la taxa o no, això ja és un tema més complex, perquè hi hauran d’intervenir més factors. Però saber diagnosticar o conèixer quin és el problema i les causes per poder buscar-hi solucions, això penso que serà en el curs d’aquesta tardor.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Una repregunta més…
Sra. Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies.
Jo, ja que parla del grup, que ja està format i tal, m’agradaria saber si ens pot dir quines són les persones que formen aquest grup? Si ho poguessim saber seria bo.
I sí que és veritat que una cosa és important, és a dir, jo no he entès mai la sanitat ni la despesa sanitària com una despesa, l’entenc com una inversió. Aleshores si sabem que paguem i obtenim qualitat assistencial, dubto que ningú, absolutament ningú, tingués dubtes. El problema és que ara estem pagant i no sabem perquè. Ens podria dir el nom d’aquestes persones?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre si us plau.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Doncs miri, me les van dir i les conec, el que passa que no les vaig apuntar i pateixo de mala memòria. El que sí sé, recordo ara, que una de les persones és el doctor Vilanova com assessor extern, i bé, després és gent del servei de ginecologia i obstetrícia. Són ginecòlegs, llevadores, em sembla que també hi ha alguna llevadora, però ara no recordo exactament els noms. Em sap greu però ja els hi proporcionaré perquè en tingui el seu coneixement.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Una última repregunta, Sra. Bonet.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí. Em pot confirmar que en aquest grup hi ha llevadores?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre si vol respondre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Miri, crec que sí.
(Se sent riure)
No li puc confirmar al 100% però crec que és important que hi hagi llevadores, perquè a la fi i al cap són peces fonamentals en aquest rol, i el control, per part de la llevadora que pot efectuar en un part, evidentment pot ajudar a què es redueixin el nombre de cesàries.
Però crec recordar que sí que n’hi havia, i si no miri, agafaré el suggeriment i procurarem que n’hi hagi.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, si no hi ha més repreguntes, passarem a la pregunta número 12.
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa al termini de pagament de factures per part del Govern.
Fou registrada amb el número 819, i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Vist que en la memòria de l’enquesta de conjuntura del segon semestre 2015 de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis s’apunta que un dels principals obstacles de les empreses del país per accedir a finançament rau en el retard del termini de pagament de l’Administració ocasionant problemes de liquiditat, representant un 12% dels casos enquestats relatius als problemes o dificultats de finançament que han hagut d’afrontar les empreses andorranes,
Vist que tant des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis així com des de l’Associació de Contractistes d’Obra s’ha insistit en el greuge que provoca la morositat del pagament per part de l’Administració de les factures pendents.
Atès aquests antecedents, es pregunta:
Pot Govern informar quin és el termini mig de pagament de les factures als proveïdors?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, el Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
Si li sembla Sr. Gallardo li donaré les dades globals i dissociades en funció de si són pagaments de capítol 2 o de capítol 6. Perquè cal diferenciar, primer, perquè els imports són substancialment diferents i segona perquè també el seguiment per poder validar aquests pagaments és substancialment diferent quan es tracta del capítol 2, bastant més senzill que no pas quan és capítol 6, que normalment són pagaments associats a obra pública i que per tant, tenen un procediment també més complex.
I després li donaré dues referències dos anys més enrere, si volgués dades més llunyanes, també les disposo.
Però en tot cas, pel que fa als primers cinc mesos de l’any 2016, despeses de capítol 2 de mitjana 56,85 dies, capítol 6 63,15 dies.
Per agafar dos períodes anuals sencers, 2015 capítol 2, 63,84 dies, capítol 6, 71, 77 dies.
I 2014, insisteixo, per no anar més enrere, capítol 2, 50,39 dies, capítol 6, 65,65 dies.
Deixi’m fer una referència a l’any 2015, com li acabo de dir, doncs, 63 dies pel capítol 2 i 71 dies pel capítol 6. És el pitjor any dels darrers 5 o 6 anys. I realment això respon, -ho he explicat en alguna ocasió, doncs, i ho he explicat a més a més en aquest cas a la pròpia Cambra de Comerç i a l’associació de contractistes, a les dues institucions que vostè feia referència. Doncs, obeeix bàsicament al darrer tram de l’any 2015, darrers 4 mesos on la gestió de la tresoreria va implicar certes tensions i això va provocar certs endarreriments i sortir-se de la dinàmica força positiva que teníem els darrers anys.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, teniu la paraula Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Gràcies ministra també per la informació facilitada.
Els resultats de l’enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis del semestre juliol-desembre 2015 destacaven en paraules del seu president una demanda clara envers l’Administració. Des de la Cambra demanem a les administracions que en els pagaments dels proveïdors es facin efectius en el termini general de 60 dies que marca la Llei de mesures contra la morositat, i que no s’exhaureixi el termini màxim legal de 90 dies.
No cal dir que l’Administració que dins del paquet o del que entendríem grup d’administració el principal client per volum és el Govern, i que els problemes de liquiditat derivats dels terminis de pagament excessius denunciat pels empresaris, han afectat a un 12% dels empresaris enquestats.
El retard provoca tensions de tresoreria i haver d’ampliar en alguns casos pòlisses de crèdit amb el sobrecost que això representa a les empreses.
La Llei de finances públiques fixava que l’Administració havia de pagar a 90 dies. Aquesta disposició vostès la van modificar amb la llei que abans he citat, reduint el termini a 60 dies. Però pel que sembla, a la pràctica, els pagaments s’estan fent en alguns casos, i després en el torn de repreguntes potser podrem aclarir si és així o no, a 90 dies o més, malgrat les dades que vostè m’ha facilitat, amb el greuge que això representa per algunes empreses amb conseqüències no només per als empresaris, sinó també pels treballadors.
Crec que, doncs, els empresaris comptem els dies de manera diferent o Govern, doncs, hi ha una part del procés a partir del moment que s’entra la factura, doncs, que no comptabilitza, perquè l’enquesta de la Cambra reflexa aquest neguit. És cert que parla de l’Administració, no especifica Govern, i per tant, entenc que aquí també entrarien el que són els comuns, però de ben segur com he dit i tenint en compte el volum important que representa el Govern a nivell d’obra pública per exemple, bona part d’aquesta queixa va adreçada al mateix Govern.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Per la dúplica, Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sra. subsíndica.
Poc puc afegir al que ja li he dit abans i el neguit que vostè posa de relleu és compartit pel Govern. De fet, vostè ho acaba de dir, es va impulsar una llei per ser més exigent en quant als terminis de pagament. Es va passar d’aquests 90 als 60. De fet, insisteixo, al 2011, 2012, 2013 i 2014 es va estar dins d’aquests terminis globalment. És veritat que al capítol 6 no sempre això és així i sovint es pot estar per damunt d’aquests 60 dies però normalment per sota dels 90. Però també és veritat, això són dades fruit de la mitjana dels pagaments, pot haver-hi casos, no li puc pas negar que per les raons que també hauríem d’analitzar cas per cas, els pagaments poden haver estat més enllà d’aquests 90 dies. Insisteixo que això requerirà cert anàlisi cas per cas. En qualsevol cas, també vostè hi ha fet una referència, això són xifres que surten del càlcul fet a partir de l’entrada de la factura al circuit. De fet, va haver-hi canvis importants en quant a això. Des de ja fa força temps totes les factures de capítol 2 entren directament a finances, al departament de comptabilitat. Allà es registren i per tant, des d’aquell moment pot fer-se un seguiment. Posteriorment són enviades als departaments perquè les puguin validar, i tornen un cop validades al departament de comptadoria i a la pròpia intervenció per procedir al pagament. Per tant, tot el que són factures del capítol 2, jo crec que estem parlant de xifres molt acurades.
És ben cert que quan estem parlant del capítol 6, és a dir despeses d’inversió, i concretament d’obra pública, el circuit és diferent, i és diferent bàsicament perquè com sap aquí les factures, les certificacions en moltes ocasions han de ser validades per l’empresa o pels propis tècnics del ministeri que fan el control de l’obra que s’està procedint a pagar. I per tant, no arriba aquesta certificació al departament de comptadoria fins que no ha estat ja validada per l’empresa, insisteixo o el tècnic que fa el control d’obra. Això normalment porta aquest allargament en el procés que normalment ens situa entre aquests 60 i 90 dies. De fet, això obeeix a un procediment que ja es va pactar en el seu moment, concretament l’any 2008, amb l’ACODA, però evidentment és una realitat que caldrà seguir ajustant i de fet aquest és el compromís que jo mateix vaig adquirir amb la cambra, i en aquest amb el representant de l’ACODA dins de la cambra per intentar seguir ajustant aquests períodes de pagament, conscients com molt bé ha dit vostè, de què tot el que sigui sortir-se d’aquests 60 dies, doncs acaba portant un perjudici...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu d’anar acabant Sr. Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Vaig acabant Sra. subsíndica.
...si més no el que acaba portant un perjudici sortir-se dels terminis que s’hagin pactat contractualment. Més enllà de si són 60 o no, al final tothom fa els seus càlculs del finançament en base al que preveu cobrar i per tant, també, inclou les seves despeses financeres a l’hora de pressupostar l’obra que li han adjudicat. Per tant, és evident que vist que ens estem atraçant no més enllà d’aquests, 3, 4, 5 dies en moltes ocasions, -a l’any 2015, 10 dies-, doncs caldrà seguint ajustant això.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn de les repreguntes.
Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Efectivament crec que la principal queixa deu venir de les empreses d’un sector molt concret que és el de la construcció perquè pot haver-hi algun cas puntual, però em sembla doncs que tot el procediment establert pel que són pagaments de factures del capítol 2 està bastant agilitzat i amb les xifres que vostè m’ha donat pràcticament estaríem dins d’aquests dos mesos, -60 dies-, no crec que superar algun cas de tres dies o quatre dies amunt o a baix representés cap tipus de queixa. Penso que el principal problema ve efectivament de les despeses de capítol 6 relacionades directament amb el servei de la construcció, un sector molt castigat els darrers anys. Han hagut de recórrer en molts casos a pòlisses o préstecs que tenen el seu cost i si a més a més, degut a què l’Administració no els hi pot pagar en els terminis establerts, els hi provoca aquest greuge com he dit abans, no només a les empreses sinó també als treballadors.
Recordo que aquest tema, vostè i jo d’una manera col·lateral també el vam parlar el mes de març, vostè m’ho deia llavors i així m’ho corroboren així que normalment els pagaments es fan dins o respectant al màxim, ja li accepto aquest marge amunt i avall de dies, al voltant dels 60. Però em sembla que és un problema d’interpretació perquè en algun cas, no sé si és el cas en el capítol 6 també. Vostè em dóna les xifres en relació a partir del moment en què la factura arriba a intervenció, sense tenir en compte el temps com vostè comentava, que la certificació en aquest cas està sobretot al Ministeri d’Ordenament, que és on van les certificacions d’obra. Em sembla que aquests casos representen fins i tot Sr. ministre, algun cas, que havent-hi vacances pel mig, ja li accepto..
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu de fer la repregunta Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
...ha representat superar aquest termini de 60, fins i tot 90 o en algun cas més enllà, que no és la globalitat, però que sí que representen aquestes queixes. Per tant, la pregunta que jo voldria fer és per quin motiu Govern no comptabilitza els dies en què la factura o la certificació està en altres departaments de ministeris diferents dins d’aquests 60 dies?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gracies Sr. conseller.
Contesta el Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Si li sembla bé Sra. subsíndica, començaré jo amb una part de la resposta i després també el ministre d’Ordenament del Territori. Perquè efectivament, potser el gruix de la problemàtica està centrada en aquest ministeri, també hi afegirà les seves consideracions. En tot cas, insisteixo, pel que fa al capítol 2, sí que es comptabilitza i s’inclouen els períodes en què la factura està circulant pels departaments afectats, doncs ja excloc aquest tema, em sembla que ha quedat clar. I el capítol 6 també s’inclouen els càlculs a partir de què la certificació ha arribat ara al ministeri, en el supòsit que hi hagi de tornar o qualsevol cosa. Però és veritat que des de que entra al Ministeri d’Ordenament del Territori fins que no arriba a Finances, és a dir que pot estar en l’empresa externa que faci el control d’obra, o en els propis tècnics, doncs aquest termini no està inclòs en aquests números que jo li he facilitat. De fet, l’acord del 2008 així ho interpretava i per això es donaven aquests trenta dies en aquell acord de procediments que es va tancar entre el Ministeri, la Intervenció i l’ACODA, ja es va interpretar que feien falta aquests trenta dies aproximadament perquè els tècnics poguessin validar la seva certificació. I en tot cas, el que sí que ara estem estudiant és mirar d’incloure en el càlcul aquests dies també. S’estan fent modificacions en aquest sentit en el sistema informàtic per poder incloure també aquests terminis i sobretot per facilitar traçabilitat de la factura des del moment que entra a Ordenament del Territori fins que arriba al Ministeri de Finances. I una aspiració encara més gran, no li anuncio ja aquesta, això purament s’està estudiant seria que això funcionés una mica com un extranet. És a dir, no únicament en tingués l’Administració traçabilitat sinó que el propi proveïdor pogués a través d’aquesta extranet, veurem quin moment de tot aquest procés de pagament està a la seva factura i per tant, també entendre si està aturada en algun lloc, doncs poder fer les gestions a prop del departament oportú.
Gràcies Sra. subsíndica, i si li sembla continua el ministre.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs teniu la paraula Sr. ministre, Sr. Jordi Torres.
El Sr. Jordi Torres:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sr. Gallardo, efectivament com comenta el ministre de Finances, hi ha una complicitat inicial quan arriben les certificacions al Ministeri d’Ordenament. Són els tècnics externs que molt sovint fan la redacció dels projectes i que ens validen les certificacions abans. És a dir que és una feina del ministeri, fins i tot dels tècnics externs que ens fan aquesta validació i aquí sí que realment hi ha aquests 30 dies que són els dies de verificació. I la resta com bé he comentat, s’havia acordat al 2008, juntament el Ministeri de Finances, el d’Ordenament Territorial i l’ACODA havien pactat uns terminis en els quals es volia tenir una traçabilitat més alta. Amb tot el circuit de factures, des d’Ordenament tenim nosaltres que li’n diem un “bavero”. És allà on posem totes les dates i intentem la traçabilitat de les dates. No li diré que totes estan en els terminis però intentem que sigui així. Però sí que és real que aquests 30 dies com bé diu, no estan sumats, són uns dies de preparació que són complicats de reduir perquè són certificacions d’alta complexitat i els tècnics requereixen bastants dies per comprovar els amidaments que hi ha. Però sempre i quant ho tenim comprovat després, intentem de donar-li el màxim de celeritat. I com bé ha dit el ministre, si podem tenir un extranet que tothom pugui saber amb quin estat es troba la seva documentació també ho fem. També dir-li que molt sovint empreses constructores ens truquen i nosaltres els atenem encantats per dir-los-hi en quin estat es troba la seva certificació que tampoc és la manera perquè tot hauria de ser molt més àgil però sempre que hi ha una petita disfunció intentem solucionar-la.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més Sr. Gallardo...
Si no hi ha cap repregunta més, passarem a la pregunta número 13.
13-Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 5 de juny del 2016, relativa a les modificacions d’estatuts de societats públiques.
Fou registrada amb el número 820 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny. Exposa la pregunta el Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells.
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
S’ha sabut que Govern vol presentar per la seva aprovació al Consell General, la modificació dels estatuts d’una o vàries societats públiques.
Vist l’exposat es pregunta: els estatuts de quines societats vol modificar Govern? I en segon lloc: quan preveu entrar les modificacions a tràmit al Consell General?
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, el M. I. Sr. Cap de Govern.
El Sr. cap de Govern:
Sí, moltes gràcies.
La veritat és que vaig estar uns quants dies fora i vaig llegir la pregunta el dilluns. Llavors és quan un se n’adona que quan veu la pregunta és força genèrica, a més, a més aquest temps s’ha sabut i es parla de societats... vostè sap que n’hi ha moltes i variades però per alguna cosa serveixen els “passos perduts”, a Casa de la Vall, sé la finalitat que tenien; aquí suposo que els “passos perduts” ho podem assimilar al que ens acompanya al vestíbul.
La generositat, doncs, del conseller Carles Naudi m’ha donat una pista per on anava. Els consellers saben que nosaltres hem modificat les lleis d’Andorra Telecom, també la Llei, en el seu moment, d’Andorra Telecom, de FEDA, també em sembla que vam modificar la Llei de CTRASA amb els seus estatuts per reduir, si no recordo malament, el seu capital social i evidentment algunes són parapúbliques, CTRASA és una societat pública però vostè em diu que vol parlar d’Andorra Turisme, doncs faré una intervenció, Sra. subsíndica, curta.
I també li dic, perquè així parlant dels passos perduts que... i suposo que tindrà una mica més cintura que el Sr. Pere López, que al veure la pregunta hi ha una curiositat que per primera vegada me n’adono, i em permetrà aquesta llicència la Sra. subsíndica, que l’encapçalament és del conseller del Grup Parlamentari Liberal i membre de Ciutadans Compromesos, com molt compromès ha estat el Govern. Vostè se’n recordarà per solucionar la situació complicada que vivia La Massana; però, a més a més, i sé que el Sr. Carles Naudi entendrà això dins de la distensió a la mitja absoluta, segurament potser estava de vacances com jo però qui firma la pregunta és un membre també liberal però d’Unió Laurediana i per tant també així obertament de la mateixa manera que vam estar compromesos amb La Massana estarem també molt units amb Sant Julià de Lòria perquè passa també per mals moments.
La contesta, doncs, de l’objectiu de la seva pregunta sobre la societat que pensem i únicament aquesta és Andorra Turisme i suposo que el Sr. Francesc Camp li donarà, i gràcies per donar-me les indicacions per on anava la seva pregunta.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. cap de Govern.
Li vol passar la paraula al Sr. ministre per continuar amb la rèplica...
El Sr. Francesc Camp:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
A veure, a mi també m’ha sorprès bastant aquesta pregunta, bé, de fet ens ha sorprès a tots els membres del Govern perquè aquesta pregunta fa mobilitzar a bastants ministres dels quals en depenen bastantes societats, no? Si realment... -ja ens ho dirà vostè Sr. conseller-, si realment ens centrem en Andorra Turisme doncs, hagués estat més fàcil preguntar directament.
Em sorprèn doblement perquè si realment és d’Andorra Turisme, al qual es dirigeix aquesta pregunta, jo li vaig trametre ja en una demanda de documentació del 20 d’abril que vostè em va demanar sobre els estatuts d’Andorra Turisme arrel d’una nota del Tribunal de Comptes i en aquella resposta li vaig comunicar i ja li vaig informar que sí que teníem previst fer uns canvis als estatuts, uns canvis concrets adaptant-nos a la Llei de societats en alguns punts que no estem adaptats i bé, la informació la té, potser li falta la informació del compromís que és una de les preguntes que ens fa genèrica, del compromís a nivell de quan entrarem aquests canvis. Bé, a hores d’ara no li puc dir encara exactament en quin període parlamentari les entrarem, perquè ara justament estem molt abocats amb la Llei d’allotjaments turístics, en els seus reglaments, però sí que li puc dir que confio que com a màxim al segon semestre, és a dir, en el segon període parlamentari del 2017 com a màxim i si pot ser abans millor farem aquests canvis per adaptar els estatuts d’Andorra Turisme a la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Per la rèplica, Sr. Carles Naudi.
El Sr. Carles Naudi:
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
I gràcies Sr. Antoni Martí per la seva cintura i per anar de lila que és el color de Ciutadans Compromesos de la Massana, la qual cosa evidentment tots estem compromesos amb tot Andorra i avui doncs, molts del Grup Parlamentari Liberal també van de lila per comprometre’s amb la parròquia.
Distensions a part... Sí, Sr. Camp evidentment tinc aquí la resposta i justament arribem al cap del carrer, al 2017 diu que entraran la modificació.
Bé, vostè sap que era l’origen de la pregunta. Al 2013 amb la fiscalització dels comptes d’Andorra Turisme, i al 2014, passa tres quarts del mateix. Quan Andorra Turisme fa les al·legacions a les observacions del Tribunal de Comptes diuen literalment prenent nota de la Recomanació i la societat posarà tots els recursos necessaris per a l’adaptació dels seus estatuts: 2013, 2014, 2015, 2016 i un any més encara. Els encoratjo a què posin tots els recursos per fer d’això una realitat.
Llavors anem a la nota que em responen al mes d’abril on evidentment com vostè diu esmenten quines modificacions dels estatuts faran.
Jo ja els hi anuncio que com marca l’article 138 del Reglament del Consell General, aprofitant que volen entrar una modificació estatutària, que dit sigui de pas en aquesta nota del 20 d’abril mencionen que ho faran durant el 2016, els hi avancem que presentarem demà, com diu l’article 138, l’endemà d’una pregunta oral, una moció en relació a la modificació d’estatuts a Andorra Turisme.
Aquí n’hem parlat sobre els 18 milions que gestiona la societat Andorra Turisme, SA unipersonal i crec que ara el Sr. Antoni Martí parlava del compromís, doncs crec que tots, i dic tots, hi estem compromesos, en l’Andorra actual i de futur, i malgrat puguem pensar o vulguem pensar que avui en dia es fa tot d’una manera impecable a tots ens agradaria tenir les millors garanties perquè la gestió de les societats públiques sigui pel nostre futur, pel futur dels nostres fills i per l’esdevenir la millor possible i que tinguem les màximes garanties de què aquestes societats públiques de dret privat estan gestionades de la millor manera possible. Dic això perquè vam parlar un dia que en la liquidació de comptes d’Andorra Turisme en un sol epígraf de 18 milions d’euros s’hi fica tot i no entrem en més transparència que aquesta malgrat es presentin prèviament uns pressupostos.
Bé, la moció que els hi presentarem demà va en relació als estatuts, com li deia, en pro de la transparència pel benefici de tots i del futur d’Andorra.
Els estatuts preveuen fins a deu consellers -entre sis i deu. Avui en dia doncs hi són vostè i el ministre de Finances, hi ha un representant de Patrimoni Cultural, hi ha un representant de Medi Ambient si no recordo malament, i hi ha un representant de Cultura... Perdó, he dit Patrimoni Cultural i volia dir Patrimoni Natural. Els hi farem una proposta com deia demà d’acord amb l’article 138 del Reglament del Consell per dotar d’una mica més de transparència el Consell d’Administració d’Andorra Turisme en el sentit de què proposarem la incorporació de dos consellers més al Consell d’Administració, ja siguin dins d’aquests deu o vulguin afegir-n’hi dos més -perquè recordem que quatre estan reservats a la possible incorporació de socis privats que representarien el 48% de la societat-, per tant, ja els hi deixaríem a la seva elecció si volen augmentar a dotze, o no, però que hi hagi dos consellers que siguin nomenats, com fem amb el Tribunal de Comptes, per dues terceres parts del Consell General de manera que tots, i dic tots, tinguem les màximes garanties, mani qui mani a Andorra de què les societats públiques, i en aquest cas Andorra Turisme, el seu Consell d’Administració, -i no estic dient que ara no ho facin-, però tinguem els mecanismes de major transparència possible.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Per la dúplica, té la paraula el Sr. ministre, Francesc Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, voldria tornar una mica a la seva pregunta.
A veure, si realment és només Andorra Turisme trobo molt cínic de la seva part que no se m’ha entès la pregunta que era d’Andorra Turisme.
Insisteixo, hi ha hagut alguns ministres que ens hem hagut d’esforçar a entendre realment quines podien ser les societats que ens demanaria. Ja tenim prou preguntes, moltes, el Reglament del Consell General els hi permet. Evidentment estan en el seu dret. Però una cosa és preguntar concretament i assignar una pregunta a un ministre, i l’altra és dir-li entre cometes, fer-nos perdre el temps amb algunes preguntes quan no se sap ben bé qui ha de contestar. I que crea una mica de trampa amb això, perquè potser vostè ens volia descol·locar dient que s’ha sabut que algunes societats públiques havien de canviar els estatuts, sense dir ben bé quina volia preguntar, i dir bé, aquí potser es prepararà les respostes tant àmpliament com perquè després em puguin contestar amb tota l’amplitud, i així quedin una mica al descobert els ministres.
Sincerament penso que ha anat per aquí la seva pregunta Sr. Naudi. Ara potser m’equivoco si em diu si hi ha altres societats que té pensat preguntar avui.
Dit això, a veure, pot presentar les mocions que consideri oportú. Només faltaría! Però la Societat Andorra Turisme si el que pretén amb això és donar un missatge a l’opinió pública que és una societat que es gestiona de forma no transparent, jo crec que va molt equivocat en aquest sentit.
Dit passant, al consell d’administració també hi ha un representant dels cònsols que és de la seva parròquia, i que entenc que a través d’ell poden tenir la màxima informació que vulguin. El segon cònsol de la Massana, el Sr. Raül Ferré és membre del consell d’administració, amb el que entenc pel que a vostè l’afecta encara pot tenir més fil directe que potser altres persones o altres polítics de fet que són del mateix partit polític, i entenc també del mateix grup a nivell nacional o de la mateixa coalició comunal, o digui-li com vulgui. Però en qualsevol cas, només recordar-li això.
Pel que fa a la transparència, a veure, el que li dic, la gestió es fa de la forma més transparent que es pugui fer. S’auditen els comptes de forma a partir, evidentment, del Tribunal de Comptes, s’auditen els comptes per una empresa privada cada any. Es presenta regularment tot el que es fa a Andorra Turisme en diferents presentacions de totes les seves accions estipulades al pressupost i al màrqueting de cada any. Es diu com han anat les accions, quin cost al final han tingut...
La Sra. subsíndica general:
Hauria d’anar acabant, Sr. Camp.
El Sr. Francesc Camp:
Jo no sé, a veure, si em pot dir en què fallem a nivell de transparència li agrairia, perquè francament jo no veig pas on podem millorar. Evidentment hem de canviar els estatuts. Li reconec que sí que li vaig dir al 2016, bé, insisteixo, per temes de feina i d’altres projectes, doncs, bé, ens retardarem una mica. Però això que quedi clar, això no ha d’anar o no ha de fer pensar que no es gestiona la societat de forma transparent.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Entrem en el torn de les repreguntes.
Sr. Carles Naudi té la paraula.
El Sr. Carles Naudi:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Però primer quasi que per al·lusions.
Vostè diu que tinc fil directe amb el Sr. Raül Ferré. Miri Sr. ministre, no es tracta del fil directe que jo pugui tenir amb el Raül o amb vostè o amb el Sr. Cinca o amb qualsevol dels membres del consell d’administració. Es tracta d’Andorra, dels ciutadans d’Andorra, que tothom tingui les màximes garanties que les coses es fan el màxim de bé possible.
Dit sigui de pas, m’ha batejat de cínic. Vostès encara no han respost si hi ha més societats que Andorra Turisme, que podríem encabir en el mateix procés del que ara els hi he indicat. Què farem? Perquè podrien passar. Insisteixo, no he dit que no sigui transparent i no he dit que no es faci bé. He dit que podria passar en un futur. I tots els que manen i els que estan en l’oposició, ens interessa que el futur estigui el màxim garantit pel bé de tots.
No els estic acusant de res. I ho he dit abans.
També dit sigui de pas, quan es queixen de “em podrien haver trucat per comentar”. També em podia haver trucar Sr. ministre. Moltes vegades parlem i és un plaer fer-ho, per si volia saber per on anava. Però bé, per això tenim el dret de fer preguntes parlamentàries, per això tenim el dret de fer control al Govern. I perdoni, tinc tot el dret de demanar si pensen modificar els estatuts d’alguna societat. I vostès tenen l’obligació de dir-me quines. Cosa que només ens hem cenyit a Andorra Turisme.
Centrant la pregunta d’Andorra Turisme, que insisteixo, en un sol capítol de 18 milions d’euros s’encabia tota la despesa en la liquidació de pressupostos, i torno a dir, no estic dient que hi hagi una manca de transparència, dic que es podria millorar, i amb la presència de dos consellers nomenats pel Consell General, augmentaríem els mecanismes de tenir seguretat d’aquesta transparència i d’aquesta bona gestió que es porta d’aquesta manera avui i en un futur.
I a més a més, li diré una cosa, sense donar per suposat que ningú en té els coneixements suficients, però en l’origen de la creació d’Andorra Turisme es parlava de 4 consellers experts en turisme, que eren els representants del 48% de la societat, que a dia d’avui encara no s’han incorporat. Per tant, no estarà malament ni molt menys que Andorra Turisme incorpori consellers que, a més a més, siguin bastament reconeguts experts en el món del turisme.
I vostè em diu, i ara li formulo la repregunta, es fa de forma tot molt transparent. Molt bé, quants edictes ha presentat Andorra Turisme des de l’any 2009?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Bé, entenc que no està dintre de la pregunta inicial, però si el Sr. ministre vol contestar.
El Sr. Francesc Camp:
No sé quins edictes, en general m’està dient, entenc, no?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
El Sr. Carles Naudi vol aclarir la repregunta…
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Faré l’aclariment.
Quan els hi diem que farem una moció, insistim, la fem per un tema que hi hagi 2 representants del Consell allà dintre, que assegurin en un futur la bona gestió de la societat i la seva transparència. I he insistit moltes vegades en què no estic dient que vostès no ho estiguin fent del tot bé.
Però si vostè m’entra en termes de transparència li dic, digui’m des del 2009 quantes adjudicacions d’Andorra Turisme s’han publicat al BOPA?
És així de senzilla la pregunta. Així veurem quina transparència tenim.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Entenc que la repregunta és fruit d’explicacions que ha donat el Sr. ministre... Com vulgui.
El Sr. Francesc Camp:
Gràcies Sra. subsíndica.
No hi ha l’obligació de fer-ho Sr. conseller, Sr. Carles Naudi. Que no hi hagi l’obligació al final no vol dir que no s’intenti fer les coses bé. Al final per què es creen aquestes societats públiques? Per agilitzar la gestió, perquè es considera que en camps concrets com va ser el cas d’Andorra Telecom que va passar a societat anònima fa poc, un dels arguments principals era agilitzar la gestió. Evidentment, si s’agilitza la gestió hi pot haver potser menys control. No dic pas que no. Al final hi ha d’haver un vot de confiança de part del Sr. cap de Govern cap al ministre de Turisme, que és el president de la societat, i de part del ministre de Turisme cap al director general, que és el que en principi el nomena a proposta del consell d’administració.
Al final també s’entén que si es volen agilitzar les coses, s’ha de donar confiança a les persones i agilitzar, evidentment, vol dir que potser no s’és tan estricte con s’és amb la Llei de contractació pública, que no vol dir que no es facin les coses bé i que no es gestioni bé. I entenc que aquesta és la filosofia bàsica, una de les filosofies bàsiques i una de les premisses bàsiques que regulen o que s’han de tenir en compte quan es crea una societat anònima de capital públic. Agilitzar alguns processos que s’estén que serà més fàcil de fer-ho millor que no pas com un departament i com una àrea de Govern.
Per cert, Andorra Turisme la va crear el Partit Liberal, Sr. Naudi, no la vam crear nosaltres. Vull dir que suposo... i sempre ho he defensat i considero que és una molt bona eina.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més, Sr. Carles Naudi…
El Sr. Carles Naudi:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sí, es va crear en el marc de les conclusions de l’estudi o del pla de màrqueting 2005-2010, on hi havien implicats tots els agents del sector turístic. I en aquestes taules de treball, a exemple d’altres cases de turisme en altres països per agilitzar, com vostè diu, perquè feia falta no estar encorsetats dins d’un ministeri, es va creure, d’acord amb tots els agents, restauradors, transportistes, agències, hotelers, pistes d’esquí, etc., la creació d’aquesta societat. Però creació d’aquesta societat anava lligada amb un 48% del capital en mans privades i amb 4 consellers en el consell d’administració que vetllarien que tot es fes de la manera adequada.
Insisteixo, no dic que no ho estiguin fent bé. Però aquests consellers encara hi són des de l’any de creació d’Andorra Turisme. Per tant, ja que no hi ha previsió, entenem d’incorporar capital privat, pensem que és bo per a tots, per ara i per al futur, que hi hagi consellers, en primer lloc, experts en turisme, i en segon lloc que els nomenen dins del Consell General, cosa que serà una garantia per tots, avui i en un futur.
I evidentment que entenem que ho estan fent bé, però miri, li posaré un exemple. Les adjudicacions que fa, podria dir FEDA o Andorra Telecom, almenys, les contractacions públiques les pengen a la pàgina web. Crec que a la web d’Andorra Turisme, fins on jo sé, no hi ha les adjudicacions, els contractes, les compres. També li he de dir, la demolició o l’enderroc de la caserna de bombers, la primera obertura de sobres de les licitacions no es va fer de caràcter públic. Aquests són els aspectes que hem de tenir en compte perquè en un futur les coses se segueixin fent bé, i creiem que incorporar aquelles eines i aquells mecanismes que millorin la gestió dels diners de tots, ningú pot més que alegrar-se’n.
Moltes gràcies Sra. subíndica.
I sé que no he formulat cap repregunta.
La Sra. subsíndica general:
No vol reformular la pregunta…
Jo els hi demanaria, si us plau, que no utilitzessin aquest temps per fer exposicions, sinó que és per reformular les preguntes.
Doncs, si no hi ha més repreguntes, passaríem a la pregunta número 16.
16- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa al Comitè Nacional de Bioètica.
Fou registrada amb el número 823 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Ferran Costa Marimon.
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
Segons consta en el Reglament del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra, el Govern inclou cada any en el Projecte de llei del pressupost general una partida destinada a garantir els recursos necessaris per assegurar el finançament del Comitè.
Atesos aquests antecedents: pot informar Govern de quines van ser les partides pressupostàries per al finançament del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra per a l’exercici 2015 i en què es van destinar; i en què es destina o es destinarà la partida d’enguany?
Gràcies.
La subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, el Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
En relació a les partides pressupostàries destinades al finançament del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra corresponents a l’exercici 2015, van ser de 23.304,63 euros i es van destinar íntegrament a finançar el funcionament del Comitè.
Així doncs, aquesta dotació es va destinar a finançar la contraprestació que perceben els membres del Comitè en concepte de compensació per la seva dedicació exclusiva i no retribuïda als treballs al Comitè durant les seves reunions tal com s’estableix en l’article 5.5 del mateix reglament de creació del mateix reglament de creació del Comitè.
A l’igual que una part de les mateixes es van destinar a finançar el cost del transport i allotjament d’aquells membres del Comitè que es desplacen a Andorra durant les esmentades reunions del Comitè.
Pel que fa al pressupost del 2016 esmentar que es manté la mateixa dotació global: 23.304,63 euros pels mateixos conceptes, tot i que enguany s’ha destinat una part de les mateixes a finançar el cost del desplaçament d’un membre del Comitè, en concret el seu vicepresident, en la primera reunió mundial de comitès nacionals de bioètica que es va organitzar sota els auspicis de l’OMS i que va tenir lloc a Berlín el passat mes de març.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, pel torn de rèplica, Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Moltes gràcies Sra. subsíndica. Moltes gràcies Sr. ministre
Li seré molt franc i potser un pèl menys diplomàtic que en d’altres vegades.
Massa vegades hem sentit la cantarella de què sessions com aquesta de preguntes tan llargues es fan feixugues i són redundants i, òbviament no podria estar-hi més que d’acord, però si ho fem és perquè vostès -en aquest cas concret que ens ocupa n’és un molt bon exemple-, no fan la seva feina!
No sé quantes vegades ja ha sortit en el termini dels darrers dotze mesos preguntes referents al Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra. És més, perquè no l’agafés per sorpresa jo ara no estaria fent aquesta pregunta si vostè hagués fet bé la seva feina, feina que per altra part ja li vaig recordar que havia de fer -i no em pertoca a mi recordar la feina que han de fer els ministres, només faltaria!-, en sessió del 17 de març del 2016 quan a col·lació d’una pregunta també referent al Comitè jo literalment li deia: “Esperem...” i això era el 17 de març del 2016, fa doncs tres mesos, “Esperem que no haguem de tardar sis mesos, ara estem en el tercer mes de l’any, esperem que la memòria del 2015 pugui ser publicada i estigui a l’abast públic quan abans millor”... Una obligació que té el Comitè.
Doncs bé, ha passat mig any una altra vegada, la memòria del 2015 no està publicada i l’única manera que tenim al nostre abast per conèixer la informació en referència al Comitè és venir aquí i
fer-li les preguntes! Completament innecessàries... Completament d’acord! Però és que no tenim alternativa possible, perquè vostès, i ja li he advertit i el vaig advertir en el seu dia, i també vaig advertir en el seu moment a la seva antecessora en el càrrec, no van fer la seva feina... Tant costa fer complir la Llei? Tant costa fer complir justament el que marquen els comitès que vostès mateixos han creat? Dóna la sensació o que és negligència, o que no es vol fer bé, o que no hi ha prou competència per saber-la fer bé aquesta feina, i això és preocupant. I ens trobem avui en una sessió de divuit preguntes, una de les quals seria completament innecessària si vostès haguessin fet bé la seva feina.
Espero que aquesta memòria, algun dia, la del 2015 es pugui publicar però que no se’ns acumuli la feina perquè si la publiquen al 2017, com vostè entendrà, nosaltres també en tenim molta de feina de seguiment, impuls i acció del control del Govern.
Per tant, els demano que facin la feina quan toca.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
És el seu torn de dúplica, Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, sento molt que li fem perdre el temps i sé que tots tenim molta feina i que potser aquesta pregunta no era necessària si haguéssim complert el que marquen els reglaments.
És veritat que, precisament avui, està reunit el Comitè... Coincideix, miri, coincideix que avui està reunit el Comitè de Bioètica aquí a Andorra, els hi trametré suposo que en aquesta reunió ens passaran la memòria del 2015 i la publicarem i... sento el retràs, el que passa és que jo tampoc puc forçar aquesta gent que va fent la seva feina, té el seu tempo i de totes formes jo els hi recalcaré que han de ser més diligents en entregar-nos la memòria de l’any anterior i poder-ho publicar dins dels terminis que marca el reglament.
A banda d’això que sabeu que, bé, ja us anuncio que està aquí, el Comitè està reunit avui i demà em sembla. Si volguessin algun aclariment per part d’ells o alguna consulta de temes bioètics, saben que s’ofereixen, que estan a disposició de qualsevol conseller i qualsevol entitat del país.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Entrem en el torn de les repreguntes.
Sr. Ferran Costa.
El Sr. Ferran Costa:
Gràcies Sra. subsíndica.
En principi només una repregunta en aquest sentit, també potser per aclarir temes i aprofitant ja l’avinentesa.
Creu que hi ha un motiu clar que justifiqui aquest retard? És que hi han hagut canvis en els membres del Comitè? O no es reuneixen amb la freqüència que tenen establerta? O és simplement altres motius difícilment imputables?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé ho desconec, el que sí que és veritat és que en aquests moments no hi ha president de Comitè, estan buscant una persona per aquesta plaça i... potser, no sé, potser és un motiu de retràs.
Però bé, jo ja els hi trametré que siguin més diligents a partir d’ara i poder tenir aquests informes penjats puntualment en la pàgina web, i espero que en pocs dies pugui estar penjada aquesta memòria pel seu coneixement i pel de la població en general.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, si no hi ha més repreguntes, passarem a la pregunta número 17.
17- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a l’enviament de vacunes a Espanya per part de farmàcies andorranes.
Fou registrada amb el número 824 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta el Sr. Jordi Gallardo Fernàndez.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Vist que recentment hem tingut coneixement de casos de suposades males praxis d’algunes farmàcies del país en l’enviament de vacunes així com en la venda de productes relacionats amb els anabolitzants.
Atès aquests antecedents, es pregunta: pot Govern informar si és cert que s’hagin produït enviaments de vacunes a Espanya o d’altres països incomplint els requisits necessaris tant de conservació com administratius?
Pot Govern informar si té constància que també s’hagi produït venda il·legal d’anabolitzants per part d’alguna farmàcia del país?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Respon pel Govern, el Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
En relació a la primera de les preguntes formulades he de dir que efectivament el Ministeri de Salut ha tingut constància de possibles casos de dispensació i enviament possible de vacunes en condicions irregulars.
En aquest sentit l’informo que durant l’any 2016 s’ha incoat un expedient sancionador a una farmàcia per un presumpte enviament de vacunes a Espanya sense complir les condicions de conservació necessàries per aquest tipus de medicament; i que es va incoar un altre expedient a una altra farmàcia per la presumpta venda sense recepta de vacunes amb dos expedients que es troben actualment en fase d’instrucció.
Per altra part, també s’ha iniciat un expedient d’informació reservat o expedient informatiu per un cas de presumpta venda sense recepta de vacunes i enviament de vacunes a Espanya sense complir les condicions necessàries de fred.
En darrer lloc, recentment també s’han detectat tres possibles casos més de venda de vacunes sense recepta que actualment es troben en fase d’informació reservada.
Pel que respecta a la segona de les seves preguntes, cal dir en primer lloc que la normativa vigent estableix que determinats medicaments entre ells els productes anabolitzants s’han de dispensar amb prescripció mèdica i incloure el registre del llibre receptari.
Així mateix per alguns medicaments que es poden desviar per a usos relacionats amb el dopatge, el Govern va establir mesures més restrictives limitant-los amb l’ús hospitalari.
Cal posar de relleu que durant el 2016 no hi ha hagut coneixement de cap cas de presumpta venda il·legal d’anabolitzants, però del 2010 el secretari d’inspecció del ministeri en el marc de les seves competències han instruït sis expedients sancionadors per incompliment de les condicions de venda dels anabolitzants fixades a la normativa esmentada.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Pel torn de rèplica Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies.
Estem davant d’uns fets preocupants que cal perseguir i que poden portar a pensar que hi ha una certa laxitud respecte a la supervisió del sector que ha de realitzar el Govern.
L’enviament a països tercers de medicaments sense autorització pot representar, en el cas de què s’estigui produint un problema molt seriós, especialment quan parlem de vacunes, un medicament que requereix unes condicions de transport molt específiques, o en el cas de productes dopants no autoritzats als països de destí, una infracció que pot representar un impacte negatiu sobre tot el sector farmacèutic andorrà que representa una part del comerç gens menyspreable sense passar per alt el possible incompliment de la normativa duanera a Andorra, així com del Reglament de medicaments vigent.
Tot plegat una situació preocupant que requereix una actuació ràpida i decidida per part de les autoritats competents.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Pel torn de dúplica, Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, crec que s’està actuant diligentment, la prova està en què s’han obert varis expedients.
També és veritat que en conversa amb el Col·legi de Farmacèutics al qual se li ha adreçat una carta, se’l convida o se’l demana també que faci una participació activa quant a recordar les bones pràctiques als col·legiats, i jo crec que és molt important, com bé vostè ha dit, ser molt diligents en aquests temes i molt curosos perquè la imatge d’Andorra pot sortir també a banda del component sanitari hi ha la imatge d’Andorra en risc.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
És el torn de les repreguntes. Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica. Gràcies Sr. ministre... exmembre d’UL! Ja que el Sr. cap de Govern fa el repàs de la procedència política. Potser a partir d’ara cada vegada que ens adrecem al Govern haurem de fer repàs de la procedència política, el que passa és que hi ha bastant més eclecticisme i potser tenim més feina a recordar. Però bé, gràcies Sr. ministre en tot cas.
Vostè comentava ara la carta que han enviat al Col·legi de Farmacèutics han fet arribar a diferents farmàcies. Justament amb aquesta carta el ministeri, o la carta signada pel director de Salut, comentava que hi havia hagut països que havien manifestat alguna queixa o algun malestar per aquestes possibles males praxis.
La pregunta seria: quins són aquests països que han presentat queixes, entenc jo, prop del ministeri i del Govern?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre si vol contestar...
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Sí, miri tenim unes bones relacions amb l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (l’AEMS), i precisament l’AEMS ens va fer saber que havia detectat un cas d’enviament d’unes vacunes concretament a un consultori mèdic espanyol.
Donava la casualitat que la farmàcia que va fer aquest enviament o aquest presumpte enviament ja estava sent investigada i expedientada pel nostre ministeri per l’Àrea de Control i Vigilància d’Inspecció.
Per tant, bé, les relacions són bones, són fluides i cada vegada que es detecta alguna cosa doncs se’ns informa i hi ha una col·laboració més que exemplar.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més...
Sí, Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
En dita carta, a banda Sr. ministre d’alertar o de posar en atenció als professionals del sector que aquesta pràctica podia posar en situació de tensió les relacions amb el país veí del sud, en aquest cas Espanya, comentava la carta també, o s’alertava, que aquestes pràctiques estaven posant en tensió el procés d’aproximació a la Unió Europea.
Pot explicar-me el ministre en quin sentit o per què es manifestava aquesta afirmació a la carta?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Bé, gràcies Sra. subsíndica.
En tant que Espanya és un membre de la Unió Europea, doncs, evidentment pot influir en aquestes relacions.
Aquesta... No tinc més a dir... Ara m’he perdut, eh?
Bé, les relacions són bones, es va informar i evidentment... Perdó, ara sí! Ara reprenc el fil! Aquesta missiva, bé, actes com aquest evidentment perjudiquen d’altres punts que tenim de negociar concretament amb l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris com són el retorn dels caducats, la importació de psicòtrops i inclús temes de biomedicina per exemple perquè si alguna vegada aquí es munten laboratoris de biomedicina caldrà que l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris validi les instal·lacions d’aquí per poder fer les exportacions que calgui dels medicaments que es fabriquin aquí.
Llavors, evidentment, per tots els temes que poden venir en un futur i els que tenim oberts cal que hi hagi unes bones relacions i no hi hagi temes que puguin enfosquir o puguin perjudicar aquesta bona relació de confiança que cal tenir amb els nostres veïns i en concret amb l’Agència Espanyola del Medicament.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sra. Sílvia Bonet si vol fer la seva repregunta.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Jo tinc de dir que quan m’havien arribat certes informacions d’això i la realitat em va resultar, en cert mode, increïble de poder creure que una farmàcia pogués enviar vacunes fora d’Andorra sense poder assegurar la cadena de fred, sabent que si no es pot assegurar aquesta cadena de fred -i això ho sap vostè millor que jo-, l’efectivitat de la vacuna desapareix... desapareix i deixa de ser efectiva, és a dir, aleshores s’està cometent un delicte... És a dir, és que ho trobo extremadament greu! I trobo increïble que això estigui passant i que hagi passat no d’una manera puntual i d’allò sinó d’una manera reiterada.
I la meva pregunta seria: si realment es demostra que això ha sigut així, quina sanció s’aplicaria per intentar...-penso que ha de ser una sanció realment exemplar perquè és un fet extremadament greu que pot posar en perill la salut pública dels ciutadans, en aquest cas de l’Estat veí-, quines sancions s’aplicarien en el cas de què la farmàcia hagi... es comprovi que hagi pogut cometre aquest transport de medicaments fora del territori sense control?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, quant a sancions doncs ja es veurà el que marca el Reglament. De tota forma hi ha una presumpció, tampoc sabem si s’han enviat, o no, o si ha estat una persona que els ha vingut a buscar aquí i se’ls ha endut. En aquest cas, la responsabilitat sobre la cadena del fred recau sobre la persona compradora de les vacunes i, de moment, tampoc ara tinc clar,
-perquè és un tema que no el porto jo sinó el porta l’Àrea de Control i Inspecció-, com està el procés, però sé que s’està investigant. I també és veritat que sí és sorprenent que hi hagi facultatius que no tinguin clar què és la cadena del fred, per això es va contactar des del ministeri al Col·legi de farmacèutics perquè fes una mica de pedagogia, que no caldria, però sempre és bo refrescar la memòria als col·legiats i no a tots, evidentment són casos puntuals, i en aquesta fase es va actuar i s’està aplicant, com ja hem dit aquí, s’han obert els pertinents expedients per analitzar, informar i en tot cas si fos així sancionar qui no ha fet bé les coses.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sr. Gallardo si vol fer la seva repregunta...
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
Si ho he entès bé Sr. ministre vostè deia que és el cas d’una farmàcia que ha realitzat enviaments de vacunes en unes condicions no correctes o tal com s’hauria de fer. Bé, això en general és el meu dubte perquè, és clar, si l’enviament d’una sola farmàcia és capaç de posar en tensió les relacions amb tot un país i fins i tot l’Acord d’aproximació o l’acord d’associació amb la Unió Europea, quantes vacunes està enviant aquesta farmàcia?
Per què, és clar, jo li dic que a la carta que vostè, el seu departament o el seu director ha enviat diu “aquest fet ha generat queixes repetides”, és a dir que no s’ha produït una sola vegada, entenc jo, “per part de les autoritats sanitàries espanyoles posant en tensió les relacions amb Espanya i el procés d’aproximació amb la Unió Europea”.
De quants enviaments estaríem parlant Sr. ministre?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Primer de tot estem parlant de presumpció. No podem demostrar que s’hagin enviat les vacunes, encara que l’Agència Espanyola del Medicament o la persona que va rebre el medicament, no sé el que ha dit, de dir que se li havia enviat. Però aquí no ens consta aquest enviament o s’està investigant aquest tema.
A veure, aquesta carta es tractava d’una carta una mica alliçonadora. Com comprendrà, potser sí que es va exagerar en el seu contingut perquè els farmacèutics prenguessin consciència que aquestes pràctiques no s’han de dur a terme, i potser sí que era una carta interna també, vull dir que no era per divulgar lliurement. Ara sí que començaré a posar algun avís dient que aquestes cartes són d’ús intern i van destinades als professionals sanitaris i no a la divulgació pública.
I bé, aquests casos, doncs, ja li dic, són aïllats, però també és veritat que s’han reproduït vàries vegades en un breu període de temps. Per tant, vaig creure convenient des del ministeri enviar aquesta carta per poder una mica sensibilitzar el sector sobre aquesta problemàtica. Quan hi ha un medicament que hi ha desabasteixament al país veí i aquí hi ha disponibilitat, i un medicament com és la vacuna que tracta la meningitis C, doncs, evidentment, hi ha una certa demanda i pressió del país veí per aconseguir aquest producte.
Això fa que aquest tipus de delicte s’amplifiqui o augmenti.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Alguna repregunta més…
Sí, Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Sr. ministre, perdoni, però no l’acabo d’entendre perquè a la seva resposta m’acaba de dir que estem davant de la presumpció d’innocència, que entenc que això sempre ha de ser així. Però en canvi a la carta vostès parlen de reiterades queixes. He d’entendre llavors que el país veí ha generat les seves queixes sense que estiguin fonamentades? Primera pregunta.
I després em diu també que no li consta que realment s’hagin fet més o molts enviaments. Entenc jo que a la pràctica ha de ser preocupant quan en la mateixa carta vostès diuen que està posant en risc el procés d’aproximació a la Unió Europea.
Per tant, doncs, si això és part d’una manera, com deia vostè, d’alertar o d’alliçonar els professionals del sector per evitar aquestes possibles males praxis, entenc jo, que un cas no pot malmetre el nom de tot un col·lectiu, perquè seria l’excepció de tot el que ha estat fent fins ara durant molts anys el sector farmacèutic aquí a Andorra.
Per tant, li torno a reiterar la pregunta. Vostè parla de presumpció, però aquí en la carta vostès parlen de reiterades queixes.
Quantes queixes ha fet el govern espanyol o l’ambaixada espanyola en relació als enviaments de vacunes en condicions no correctes?
Gràcies.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, la carta va ser una sola carta, segurament n’hi ha hagut d’altres anteriors. No puc dir-li ara el període. Aquesta darrera a la que faig referència, doncs, bé, vaig considerar oportú fer aquest tipus d’avís al col·lectiu farmacèutic.
Quant a més casos, ja li he dit que hi havia 3 possibles casos detectats. Tampoc sabem si s’han prohibit o no enviaments. Hi ha dos expedients oberts que també estan en aquesta línia.
Però és clar, una cosa és el que a mi l’Agència Espanyola del Medicament i professionals sanitaris, el que m’està dient és que investigui, posi cura, i així ho hem fet saber i és el que estem fent.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sra. Bonet si voleu formular la repregunta…
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Normalment en aquest país quan es posa una vacuna es registra. Salut escolar ho té registrat, centres de salut ho tenen registrat, i metges de capçalera i pediatres ho tenen registrat. Hi ha un desquadre entre les vacunes administrades per professionals sanitaris a dintre del territori andorrà de les que han entrat via importació a través dels diferents subministradors de medicaments, que normalment a més a més, el ministeri també ho controla això perquè normalment és el que subministra les vacunes. No sé a les farmàcies, no estic massa segura qui subministra a les farmàcies, però normalment hauria d’haver-hi un control sobre el que entra i el que s’administra.
A més a més, és clar, aquí s’estan venent vacunes, podríem llavors saber les vacunes que s’han venut sense recepta mèdica. I és que bé, jo és que realment segueixo dintre del meu “assombro” amb tot això.
Aleshores, han pogut fer aquesta correlació del que s’ha administrat a dintre del territori a través dels diferents professionals sanitaris, que sí que està totalment registrat, de les vacunes que han entrat per saber, més o menys el número, o si ja sap el sospitós número de vacunes que podien haver enviat a Espanya?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Si voleu respondre Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Quan es dispensa una vacuna, s’exigeix la recepta mèdica i s’inscriu al llibre recetari. El problema és que realment hi són aquestes... és a dir, les receptes hi són i estan correctament registrades en la majoria de casos. Hi ha alguns casos, com aquests tres darrers que s’han detectat, venda de vacunes sense la recepta. Però ja li dic, són casos puntuals, i a mesura que es fan les inspeccions a les farmàcies, doncs, es controla aquest desquadre possible que hi pugui haver.
Llavors, segons sigui, si és que hi és, s’obre aquest tipus d’expedient informatiu, perquè la persona sàpigui, pugui al·legar i després, doncs, se sanciona.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Una repregunta més Sr. Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sra. subsíndica.
La darrera pregunta. Vist Sr. ministre, doncs, que estem parlant d’un cas o dos que podrien en el pitjor dels casos adreçar la nota a aquesta mala praxis, però en el millor dels casos no haver-se produït, i per tant, es podria reduir en un sol cas o el pitjor dels escenaris a tres, tenint en compte que aquí, doncs, vostès parlaven de reiterades queixes i dient això, que com a molt serien tres farmàcies del gran nombre del col·lectiu que tenim, respecte al gran nombre de farmàcies que tenim aquí al país, li demanaria quines accions ha fet, en aquest cas el seu ministeri o el Ministeri d’Exteriors per defensar el sector farmacèutic respecte a Espanya en relació a aquest cas? Si han fet les gestions oportunes i en què han consistit per constatar que això és un cas aïllat, puntual, que es pot centralitzar o focalitzar a un professional o en el pitjor dels casos en tres, però que per sort, el sector de la farmàcia o el sector farmacèutic aquí a Andorra, doncs, compleix, com no pot ser d’una altra manera, doncs, tota la normativa, tant del país com la dels països veïns.
Gràcies Sr. síndic.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. conseller.
Sr. ministre si voleu respondre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, ja li he dit que tenim bones relacions amb l’Agència Espanyola del Medicament i el primer que vam fer quan vam rebre aquesta missiva és posar-nos en contacte amb ells, explicar-li les accions que faríem, els hi vam explicar inclús que la farmàcia a la qual feien referència s’estava controlant i se li havia obert un expedient. I bé, tot això és restablir lligams de confiança i mirar de no empitjorar-los.
Però sí que és veritat que potser l’actuació pot semblar exagerada, però bé, en aquell moment vaig considerar ser una mica ferm en aquest sentit, perquè quan reps una notificació, ja ho sabem tots en aquest país, doncs, sempre cal ser diligent i prendre les mesures adequades. A vegades sí que poden semblar exagerades, però bé, en aquest moment recordar a tots els col·legiats en farmàcia quines eren les bones pràctiques i veient un cas en què s’havien enviat vacunes sense tenir en compte la cadena del fred, o un presumpte cas, em va semblar convenient recordar això.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Si no hi ha cap repregunta més, passaríem, doncs, a la pregunta número 18.
18- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a la prevenció i promoció de la salut a nivell del pressupost global del Govern pel 2016.
Fou registrada amb el número 825 i s’ha publicat en el Butlletí número 39/2016, del 7 de juny.
Exposa la pregunta la Sra. Carine Montaner Raynaud.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sra. subsíndica.
Es pregunta:
Pot informar Govern del pes de la prevenció de la salut a nivell del pressupost global de Govern pel 2016? Pot informar Govern de la seva voluntat política pel que fa la prevenció i promoció per la salut?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Respon pel Govern, el Sr. Carles Àlvarez Marfany.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Com vostè ja sap, la prevenció de salut té tres nivells.
La prevenció primària, la secundària i la terciària. Com qualsevol sistema sanitari, el sistema sanitari andorrà cobreix i vol cobrir els tres nivells de prevenció.
En quant a la prevenció primària, el Ministeri de Salut amb la col·laboració d’altres institucions públiques porta a terme diferents programes de promoció dels hàbits saludables i de prevenció de la malaltia en la població en general.
En aquest apartat s’inclou el calendari oficial de vacunacions d’Andorra, l’organització de diades diverses i accions pedagògiques en centres escolars per la prevenció i promoció de la salut i l’estratègia nacional sobre nutrició, esport i salut, que inclou la diada de l’esport per a tothom.
Pel que fa a la prevenció secundària, hi ha moltes activitats incloses en la pràctica assistencial rutinària dels centres d’atenció primària i dels metges de família que estan cobertes pels pressupostos de contractació que el ministeri i la CASS té amb el SAAS i amb professionals liberals. En aquest apartat, però, el ministeri té en marxa programes concrets com és el cribratge del càncer de mama en curs i el cribratge del càncer de colon en preparació, el pla nacional contra la drogodependència i el programa NEREU de prevenció de sedentarisme en infants amb sobrepès o obesitat.
Finalment la prevenció terciària és una activitat consubstancial a la pràctica assistencial del seguiment de les malalties cròniques i de les polítiques de prevenció dels re aguditzats d’aquestes malalties. Aquestes activitats són dutes a terme tant pels metges de família com pels metges especialistes i novament estan cobertes pels pressupostos de contractació que el ministeri i la CASS té amb el SAAS i amb els professionals liberals. A mode d’exemple i per donar algunes xifres tenim el pla oncològic nacional i programa de detecció precoç de càncer de mama i de colon, que està dotat amb 123.740 euros. El pla de vacunes, calendari oficial de vacunació amb 554.675 euros. El pla nacional contra la drogodependència amb 36.794 euros. Prevenció i promoció de la salut, diades diverses i accions pedagògiques en centres escolars, 12.699 euros. Estratègia nacional, nutrició, esport i salut, diada Esport per a Tothom i programa NEREU, prevenció del sedentarisme per infants amb sobrepès amb 209.000 euros. I això és tot. I bé, hi ha altres accions que són difícils de comptabilitzar ja que es porten a terme en altres ministeris com per exemple en temes agrícoles tenim campanyes de promoció d’hàbits alimentaris en els llegums. Per part del Ministeri d’Esports també tot el que sigui activitat física és una promoció per la salut i etc., etc.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Pel torn de rèplica, Sra. Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sra. subsíndica.
Doncs el Sr. ministre està d’acord amb mi. El tema de prevenció i promoció per la salut és un tema fonamental que s’ha de potenciar. Segons l’OMS les malalties cròniques que representa un 70%, 80% de la despesa sanitària són degudes a diferents factors com els mals hàbits nutricionals, la manca d’exercici físic entre altres.
Per a mi el repte de la cartera de salut és intentar evitar l’aparició d’aquestes malalties cròniques, de la prevenció i promoció per la salut. Que la població pugui viure més anys, millor i amb una millor atenció sanitària.
Val més prevenir que curar i això jo crec que en aquesta sala tothom ho té clar. Més prevenció per disminuir el nombre de malalties cròniques, la qual cosa tindrà un impacte positiu sobre les finances públiques.
Estarà d’acord amb mi també que el model de salut actual andorrà doncs basat exclusivament en la cura i el tractament de les malalties agudes està obsolet i és insostenible amb una despesa sanitària creixent i que l’execució d’un nou model de salut és un tema pendent recurrent des de fa molts anys.
El pla de salut 2020, que età sobre la taula. Parla de prevenció com a prioritat, com ja sap el ministre. Però a mi m’agradaria recordar en aquesta Cambra que ja un govern liberal ja va fer moltíssima feina l’any 2009 amb el pla estratègic de salut. I va marcar les línies estratègiques de manera molt clara i va parlar de prevenció.
Bé, la Sra. Bonet si m’equivoco ja em rectificarà. Quan era ministra la Sra. Bonet va seguir aquest pla elaborat pels liberals i durant els nou mesos del seu mandat va desenvolupar el tema de xarxes de salut.
Després de passar cinc anys al Govern, els Demòcrates per Andorra han d’actuar, penso jo, amb més accions i més programes per la prevenció i promoció de la salut. Cal planificar i definir els plans d’accions.
Tenint en compte l’exposat anterior, pregunto al Sr. ministre quins nous programes de prevenció i promoció de la salut vol dur a terme aquest any? I si s’ha plantejat incorporar d’altres professionals de la salut que podrien tenir un rol primordial a nivell preventiu en la cartera de serveis sanitaris de la CASS?
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre està en el seu torn de dúplica, si voleu fer ús d’aquest torn i després contestar, com vulgueu.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, estem d’acord, les malalties cròniques són un problema, són un problema i seran un problema molt gran en el futur i ja veurem com les podrem finançar.
És veritat, més val prevenir que curar. Tot el que sigui promoció i prevenció evitarà en un futur que hi hagi més malalts crònics.
I referent a les campanyes novadores, intentarem que aquest any si tenim prou suport mèdic es comenci dur a terme, que ja està fa temps planificat, és el cribratge per la detecció del càncer de colon, i aquí hi participarien les farmàcies i hi participarien també els especialistes amb digestiu.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Entrem en el torn de les repreguntes.
Sra. Carine Montaner:
La Sra. Carine Montaner:
Sí Sr. ministre, jo li feia una pregunta, si s’ha plantejat incorporar d’altres professionals de la salut que podrien tenir un rol primordial a nivell preventiu, a nivell de la cartera de serveis sanitaris de la CASS? Com els psicòlegs per exemple.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies consellera.
Sr. ministre, teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, jo no sóc qui diu quins professionals s’han d’incorporar en cada pla perquè no em toca a mi, però evidentment en un tema de salut mental cal incorporar psicòlegs, doncs els tècnics i els professionals ho diran i s’incorporaran. No hi ha cap veto ni cap negativa per cap col·lectiu sanitari, el que s’ha de veure és si es necessita realment o no per desenvolupar l’acció en concret.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Una pregunta més, Sra. Carine Montaner.
La Sra. Carine Montaner:
Sr. ministre em sap greu de dir-li, però no em satisfà gens la seva resposta. El qui té el lideratge de la cartera de salut és vostè, i per tant...i penso fermament que s’hauria d’estudiar ja amb serietat la possibilitat d’incorporar d’altres professionals de la salut en la cartera de serveis sanitaris de la CASS, com podrien ser els psicòlegs. Ningú podrà negar que és més fàcil per als professionals de la salut, relacionats amb el tema de la salut i més barat per l’Estat, tractar el problema a l’arrel. No és el mateix per l’Estat pagar una baixa per depressió, reembossar els ansiolítics durant molts anys o per vida que de tractar un problema just a l’aparició dels primers símptomes depressius o de malestar. El cost no és el mateix, la probabilitat de tenir èxit en la cura no és la mateixa tampoc. Segons l’informe de salut mental en la població general, l’enquesta de salut mental, doncs és molt preocupant perquè hi ha més d’un 15% de les persones que tenen entre 18 anys i més que tenen un trastorn de salut mental. Clar la qual cosa és preocupant sense parlar dels infants, en el tema del bullying a les escoles, clar les separacions dels pares, etc. És un tema preocupant, i per tant...
La Sra. subsíndica general:
Hauríeu de formular la repregunta Sra. consellera.
La Sra. Carine Montaner:
...voldria saber si realment hi ha voluntat política de tractar els problemes a l’arrel i no esperar a què la malaltia es desenvolupi en el cas de les depressions per exemple.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Perdoni que m’he perdut una mica abans perquè estava en el tema de les campanyes de promoció i prevenció de la salut.
Bé, els psicòlegs... Que els actes de psicologia entrin o no entrin dintre de la cartera de serveis ho determinarà aquest decret que estem fent que ha de determinar quins actes han d’entrar a la cartera de serveis i s’hi està treballant.
Ho veig difícil, sincerament, ho veig difícil per un tema de costos però sí que és veritat i té raó vostè en què les malalties s’han de tractar d’arrel i bé, si hi ha cabuda, si la gent que està preparant aquest decret de la cartera de serveis que ha de ser qui ha d’indicar quins són els actes sanitaris que han de ser coberts per la sanitat pública, doncs no hi haurà cap problema però s’ha de fer una valoració, un estudi econòmic i si és viable, o no, poder incloure aquest col·lectiu i els seus actes dins de la cartera de serveis finançada pel sistema sanitari públic.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sra. Sílvia Bonet té una repregunta...
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sra. subsíndica.
Bé, la prevenció i la promoció de la salut és un clàssic.
Jo vull reconèixer totes les accions que es fan dins del que seria el sector primari, les accions derivades des del ministeri com els plans de vacunació, les estratègies, el cribatge del càncer de mama, etc. Vull dir, tot això evidentment és molt important, però sí que és veritat que anem coixos i bastant coixos tot amb el que és el sector secundari i terciari, i anem coixos des del meu punt de vista perquè tot el que són les activitats preventives no vénen finançades en general... en general parlo, segurament en concret algunes coses sí, però en general no vénen finançades per la seguretat social, per exemple, posem una persona que decidim que ha de deixar de fumar, la seguretat social no li paga un tractament de deshabituació tabàquica sabent que aquesta deshabituació tabàquica farà disminuir aproximadament un 35% el risc d’infart de miocardi i problemes de càncer de bufeta, etc, que estan associats al consum del tabac, és a dir no ho fem, altres països ho paguen això, eh? França, Espanya, etc., vull dir que han arribat a acords per poder-ho fer. Jo crec que en aquesta línia estem.
Amb el tema de l’obesitat tenim exactament el mateix: una persona amb un grau d’obesitat 3 o 4 doncs, la seguretat social si volem fer una actuació perquè...
La Sra. subsíndica general:
Sra. Bonet hauria de formular la pregunta.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí. Contemplen, dintre del que és tota la reestructuració del sistema sanitari, incorporar més mesures de prevenció i promoció de la salut dintre del que és el sector secundari i terciari?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé miri, ens agradaria molt poder afegir moltes coses dins de la cartera de salut... de serveis perdó, però els recursos són els que són i hem de ser realistes. Evidentment es mirarà de fer el més eficient, el més cost eficient possible i s’incorporaran, s’estudiaran i s’han de valorar també evidentment econòmicament i cost eficiència tot el que sigui possible s’incorporarà, i el que no de vegades un pot dir, bé és que això... sí hi ha molts temes que teniu raó i s’haurien d’incorporar però haurem de veure els recursos que disposem i quines són les prioritats, però això ho haurà de definir aquest decret de cartera de serveis que s’està fent i s’està valorant en aquest moment. A curt termini, si convé i si es veu que tenen cabuda aquests actes s’inclouran dins de la cartera de serveis.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Sra. Carine Montaner teniu la paraula.
La Sra. Carine Montaner:
Gràcies Sra. subsíndica.
Doncs, a mi el que em sorprèn és que no hagueu encomanat els estudis escaients per veure els estalvis que es podrien fer tractant el problema d’arrel i no esperar justament a què es desenvolupi la malaltia.
Em sorprèn, no hi ha estudis sobre això, no hi ha estudis sobre Europa, no hi ha estudis... Bé, és veritat que és sorprenent!
Vostè ha encomanat ja els estudis per estudiar aquest tema? Perquè és clar, pensar a curt termini jo crec que en aquest sector no és bo; s’ha de pensar a llarg termini, per a generacions futures. No podem posar pedaços així dia a dia, o mesos després de mesos i rectificar. S’ha de pensar a nivell global.
Moltes gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé miri, s’està elaborant aquesta cartera de serveis que és el que ha de definir què és el que ha de finançar, o no, la sanitat pública. La gent que està fent això jo crec que està qualificada i crec que tindrà en compte el que m’està dient... crec no, estic segur que tindrà en compte el que m’està dient!
Quant a englobar o incloure actes que de forma preventiva, poden ajudar a disminuir malalties en un futur.
Però ja li dic, s’està elaborant aquest decret de cartera que és el que ve a definir el que finança, o no, la sanitat pública i aquí es valoren, hi haurà les prioritats evidentment s’hauran d’incloure i, fins on s’arribin els recursos doncs, s’anirà incloent tot el que es pugui i el màxim, evidentment. I, aquesta gent té en compte aquests criteris que diu vostè que són la prevenció que ens porta estalvi en un futur.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Hi ha alguna repregunta més...
Sí, Sra. Sílvia Bonet, la darrera.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, sí, la darrera.
És que, voldria creure que aquesta comissió en algun moment donat se li ha plantejat que dintre del que és la cartera de serveis... -i m’explicaré, eh?- pugui tenir en compte de començar a fer aquest canvi cap a promocionar més les activitats preventives?
Entenc que... A veure, als polítics ens agrada tenir els resultats a curt termini, i quan tu planteges polítiques d’accions preventives, els resultats els tens a quinze o vint anys vista i això ho sabem perfectament. Per això normalment en molts països costa molt incorporar aquests tipus d’accions, però per exemple hi ha el Japó i d’altres països que han incorporat accions preventives i la seva despesa sanitària als cinc o deu anys ha disminuït d’una manera considerable.
Pensa que aquesta comissió, o en algun moment donat aquesta comissió pot rebre o ha rebut l’encàrrec de començar a incorporar accions de prevenció i promoció de la salut finançades públicament per intentar revertir que només ens dediquem a pagar la malaltia?
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sra. consellera.
Sr. ministre, si vol respondre.
El Sr. Carles Àlvarez:
Gràcies Sra. subsíndica.
Bé, jo crec que la gent que forma aquesta comissió és prou qualificada per tenir aquesta sensibilitat. De tota forma acaben just de començar, estan treballant i, bé, és una cosa que ja els hi remarcaré inclús jo personalment, però crec que ho tenen claríssim. També entendrà que els recursos són els que són, són limitats, són finits i hi ha unes prioritats i atendre el dia a dia és molt important però no deia que oblidem el que vostè m’està dient. Jo crec que en la mesura que es pugui, això és de sentit comú de què s’inclogui en aquesta cartera.
Gràcies Sra. subsíndica.
La Sra. subsíndica general:
Gràcies Sr. ministre.
Doncs, no havent-hi més repreguntes i no havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 17.51h)
Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 16 de juny del 2016
1- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 14 de juny del 2016, relativa al projecte de la futura Estació Nacional d’Autobusos, (Reg. 0852).
2- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 14 de juny del 2016, relativa a un cas de frau fiscal que hauria prescrit malgrat l’avís dels inspectors de l’Agència Tributària, (Reg. 0853).
3- Pregunta urgent amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 14 de juny del 2016, relativa a les Jornades Gastronòmiques de Cuina Andorrana “Andorra a taula”, (Reg. Núm. 0861).
4- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a l’elaboració d’un reglament que limitarà l’accés a la convenció als professionals sanitaris, (Reg. Núm. 0809).
5- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a l’estat de les accions dutes a terme pel Govern per tal que les persones que realitzen una activitat per compte propi cotitzin a la CASS en funció dels seus ingressos, (Reg. Núm. 0810).
6- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a l’estat de les accions empreses per part del Govern per tal que no es torni a produir un error en l’enviament de dades com el que es va produir el passat 11 de maig, quan des de l’Agència Tributària es va enviar un correu electrònic als obligats tributaris als quals s’havia de retornar l’IGI i en el qual constava l’adreça electrònica de totes les persones que es trobaven en la mateixa situació, (Reg. Núm. 0811).
7- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa al balanç del primer any d’aplicació del Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la Seguretat Social, (Reg. Núm. 0813).
8- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a la construcció d’una benzinera propera al Pont de la Margineda, (Reg. Núm. 0814).
9- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a les raons per les quals no s’ha regulat el sector de la biotecnologia, (Reg. Núm. 0815).
10- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a l’atorgament dels ajuts del programa Engega, (Reg. Núm. 0817).
11- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa al nombre de cesàries que es realitzen a Andorra, (Reg. Núm. 0818).
12- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa al termini de pagament de factures per part del Govern, (Reg. Núm. 0819).
13-Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 5 de juny del 2016, relativa a les modificacions d’estatuts de societats públiques, (Reg. Núm. 0820).
14- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a la planta de cogeneració que s’està construint a Soldeu, (Reg. Núm. 0821).
15- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa a la CASS, (Reg. Núm. 0822).
16- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 6 de juny del 2016, relativa al Comitè Nacional de Bioètica, (Reg. Núm. 0823).
17- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a l’enviament de vacunes a Espanya per part de farmàcies andorranes, (Reg. Núm. 0824).
18- Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 7 de juny del 2016, relativa a la prevenció i promoció de la salut a nivell del pressupost global del Govern pel 2016, (Reg. Núm. 0825).
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
