Diari Oficial
del
Consell General
Núm. 10/2015
Sessió extraordinària del dia 16 de juliol del 2015
El dia 16 de juliol del 2015, dijous, es reuneix a la Casa de la Vall, (nou hemicicle), el M. I. Consell General, en sessió extraordinària convocada d'acord amb allò que estableix el Reglament de l'Assemblea i amb l'ordre del dia que figura en el Butlletí del Consell General núm. 28/2015, que és el següent:
1- Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l'any 2014.
2- Nomenament dels membres del Consell General que formaran part de la Comissió Tècnica prevista en la Disposició Transitòria Tercera de la Constitució del Principat d’Andorra a fi d’adoptar les disposicions necessàries per fer efectiu el traspàs definitiu del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern.
3- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació.
4- Examen i votació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
5- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
6- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances, de l'11 de maig del 1989.
Un cop oberta la sessió, sota la presidència dels M. I. Srs. Vicenç Mateu Zamora i Mònica Bonell Tuset, Síndic General i Subsíndica General, respectivament, s'ha procedit a comprovar la presència dels membres, que ha quedat registrada d'acord amb la relació següent:
M. I. Sr. Miquel Aleix Areny
M. I. Sr. Gerard Alís Eroles
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
M. I. Sr. Ladislau Baró Solà
M. I. Sra. Mònica Bonell Tuset
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
M. I. Sr. Carles Enseñat Reig
M. I. Sr. Antoni Fillet Adellach
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
M. I. Sra. Rosa Gili Casals
M. I. Sr. Carles Jordana Madero
M. I. Sr. Pere López Agràs
M. I. Sr. Josep Majoral Obiols
M. I. Sra. Conxita Marsol Riart
M. I. Sra. Maria Martisella González
M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi
M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora
M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés
M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí
M. I. Sr. Josep Pintat Forné
M. I. Sra. Patrícia Riberaygua Marme
També hi és present el M. I. Sr. Antoni Martí Petit, Cap de Govern, acompanyat dels M. I. Srs. Jordi Cinca Mateos, Ministre de Finances; Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers Exteriors; Jordi Alcobé Font, Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions; Xavier Espot Zamora, Ministre de Justícia i Interior; Maria Rosa Ferrer Obiols, Ministra de Sanitat, Afers Socials i Ocupació; Jordi Torres Falcó, Ministre d’Ordenament Territorial; Èric Jover Comas, Ministre d’Educació i Ensenyament Superior i Olga Gelabert Fàbrega, Ministra de Cultura, Joventut i Esports.
Assisteix també a la sessió el Sr. Josep Hinojosa Besolí, secretari general del Consell General.
(El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, secretari de la Sindicatura, llegeix l'ordre del dia)
(Són les 16.05h)
El Sr. síndic general:
M. I. Sres. Conselleres Generals, M. I. Srs. Consellers Generals,
Sr. cap de Govern,
Membres del Govern,
Senyores i Senyors,
Permeteu-me que abans d’iniciar la sessió us adreci unes breus paraules amb memòria i reconeixement de Martí Salvans Abetlla, conseller general en actiu fins fa ben poc.
Tot just fa un mes el Martí era encara enmig nostre assegut en aquesta mateixa sala. Pocs pensàvem llavors que unes setmanes més tard no podria acompanyar-nos de nou, amb el seu tarannà reflexiu i tranquil.
De fet, particularment encara em sembla que el Martí ha d’entrar en qualsevol moment o potser ens està esperant en un racó d’aquest edifici amb tantes sales i passadissos, o potser millor encara, de la Casa de la Vall.
Potser estàs donant voltes a la teva propera intervenció, potser rumiant com pots preservar la memòria i el llegat històric per millor transmetre’l a les noves generacions. En qualsevol cas Martí si no arribem a creuar-te en aquest laberint, sabem que malgrat tot tu seràs sempre amb nosaltres.
Ens consta que de forma atenta i alhora vigilant ens ajudaràs perquè puguem complir com s’escau, amb la nostra feina sempre al servei dels andorrans.
És de justícia que avui tinguem un moment d’especial record per qui complia amb escreix el que recomana la màxima sisena del Manual Digest. El Martí fou un conseller íntegre, discret i experimentat, àngel de pau antes que atissador de foch, que pot encendre’s d’una petita centella.
Que el minut de silenci que farem seguidament sigui l’humil i digne homenatge del Consell General a un gran conseller general, a tot un senyor, a un bon home.
Moltes gràcies Martí Salvans.
Fem un minut de silenci.
(Es fa un minut de silenci)
Passem tot seguit al primer punt de l’ordre del dia:
1-Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2014.
L’informe fou publicat en el Butlletí número 12/2015 del 29 d’abril. La Comissió Legislativa d’Interior ha analitzat l’informe del Raonador del Ciutadà i per exposar-ne el contingut intervé la Sra. Sofia Garrallà Tomàs, nomenada ponent per part de la Comissió.
Teniu la paraula.
La Sra. Sofia Garrallà:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 18 de maig, la Comissió Legislativa d'Interior em va nomenar ponent de l’Informe anual del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2014 i avui presento, en nom de la Comissió, el respectiu informe.
Un informe que deriva, d’una banda, de la memòria que la Institució del Raonador del Ciutadà ha tramès al Consell General, i que ha estat publicada en l’annex del Butlletí del Consell General número 12/2015, del 29 d’abril; i de l’altra, de la compareixença que el Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez va realitzar davant la Comissió Legislativa d’Interior el passat dia 1 de juny.
Dita memòria, -presentada com he dit en compareixença pública-, recull les activitats dutes a terme per aquesta Institució en el decurs de l’any 2014, això de conformitat amb les atribucions que li atorga la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, com a delegat del Consell General en la defensa, compliment i aplicació dels drets i llibertats recollits en la Constitució.
Una Institució al capdavant de la qual s’hi troba el Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez i a qui vull fer extensiva la nostra felicitació, juntament amb tot el seu equip, tot reconeixent la labor desenvolupada tant per ell com pels seus antecessors.
Com citava a l’inici d’aquesta intervenció, avui s’exposen davant del Ple del Consell General les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de l’Informe anual presentat pel Raonador del Ciutadà, i que són les següents:
La Institució del Raonador del Ciutadà va obrir durant l’any 2014 un total de 325 expedients, 34 més que l’any anterior, en què se’n van obrir 291, cosa que suposa un 11% d’augment, i situa la xifra clarament per sobre de la mitjana anual de la Institució, que és de 227 expedients.
Per sectors, en destaquen els 103 expedients oberts en l’àmbit de l’Administració general, els 87 expedients oberts en l’àmbit de les accions privades i els 73 expedients oberts en el “sector social”, a més de 51 expedients oberts en el sector de la justícia.
Com acostuma a dir el Raonador del Ciutadà, el mandat que la Llei atribueix al Raonador és el de vetllar perquè l’actuació de l’Administració Pública s’adeqüi als principis fonamentals de defensa i de protecció dels drets i les llibertats establerts en la Constitució, i perquè aquesta actuació respecti els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució i a la resta de l’Ordenament Jurídic.
Malgrat això, durant la compareixença, el Sr. Rodríguez va posar de manifest la manca de coneixement que alguns ciutadans i fins i tot administracions tenen d’aquesta Institució, ja que sovint adrecen demandes que s’escapen del seu àmbit de competència. És per aquest motiu que del total d’expedients incoats al 2014, un 16% no van ser admesos a tràmit, no sense abans explicar al ciutadà concernit el contingut de la llei, i els mitjans que disposa al seu abast davant el problema que planteja.
El Sr. Rodríguez va voler destacar la figura del Raonador del Ciutadà com a institució de referència per a moltes persones, cosa que es posa de manifest amb les 1.421 entrevistes mantingudes durant el 2014, quatre-centes trenta de les quals van ser de caràcter presencial amb particulars, i vuit-centes de caràcter telefònic. Com va expressar durant la compareixença el Sr. Rodríguez i citaré textualment: “El raonador és el termòmetre del país”.
En el seu exposat davant la Comissió Legislativa d’Interior, el Raonador del Ciutadà va repassar el conjunt d’expedients registrats per sectors -ordenats de més a menys casos registrats- i en aquest sentit em remeto a l’informe que ha estat publicat en el Butlletí del Consell General i tramès a tots els membres de la Cambra.
Em permeto destacar, tan sols, que el sector relacionat amb l’Administració general, és el que va generar més expedients durant el 2014, un 32% del total. Es tracta d’un sector, però, que avarca temes diversos relacionats amb l’Administració, com demandes de residència i nacionalitat, institucions penitenciàries, sancions, seguretat viària, habitatge i contaminació acústica, entre altres.
En relació amb el “sector social”, que inclou temes relacionats amb les pensions, els infants i diversos aspectes socials, el raonador va destacar el repunt que havia patit respecte l’any anterior, augmentant els expedients en un 19%.
En aquest sentit va destacar l’expedient iniciat d’ofici en relació amb les ajudes de menjador atorgades per les corporacions comunals a les famílies amb necessitats. A través d’aquest expedient, el raonador va informar que el 10% de la població d’Andorra es trobava per sota del llindar del risc de pobresa, establert per al 2013 en uns ingressos mensuals inferiors als 886€. En dit informe, però, el raonador va indicar que el llindar econòmic de cohesió social, conegut com a LECS, establert per llei i que per al 2013 era de 951€, es considerava raonable i homologable internacionalment. Finalment, el Raonador del Ciutadà recomanava en l’informe incoat que el ministeri encarregat dels afers socials utilitzés uns barems per atorgar els referits ajuts socials en consonància amb la realitat actual de l’economia del país.
En relació amb aquest aspecte, i atenent a les preguntes dels consellers, el raonador va explicar que l’origen d’aquesta precarietat acostumava a ser la pèrdua del lloc de treball, lligada amb l’aparició d’una malaltia, que agreujava significativament el problema i que feia pràcticament imprescindible acudir als serveis socials i ONG’s del país per superar el cas. Uns organismes que responien davant de la delicada situació, malgrat l’agilitat que s’exigeix en moments tan sensibles.
D’altra banda, i pel que fa a l’apartat d’accions privades, aquest va mantenir-se constant durant el 2014 amb un 26% dels expedients oberts.
Es pot comprovar, doncs, que aquests tres àmbits: Administració general, sector social i accions privades, acumulen el 80% de les queixes que rep la Institució del Raonador.
Finalment el raonador va mostrar la seva felicitació arrel de les diverses visites que havia realitzat, tant al centre d’acollida d’infants de la Gabernera, on va poder constatar la millora de les instal·lacions fruit de les reformes realitzades; com al Departament de salut mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on s’ha separat la zona de menors de la d’adults. Quant al Centre Penitenciari, el raonador va demanar que els interns poguessin disposar d’accés a formació acadèmica superior, així com d’un espai per mantenir visites íntimes.
Abans de finalitzar la seva compareixença, el raonador va respondre a preguntes de diversos consellers, relacionades amb la possibilitat d’efectuar campanyes de comunicació per a fer conèixer la institució, en relació amb els retards dels expedients pendents de resoldre de l’any anterior i en relació amb l’atorgament d’altes mèdiques per part de la CASS.
En aquest sentit, el raonador va voler destacar l’esforç de contenció pressupostària que aquesta institució estava fent des del 2009, fet que el limitava per engegar més campanyes de comunicació que les existents. I quant a l’atorgament d’altes mèdiques per part de la CASS, es va mostrar preocupat pel fet que en la meitat dels casos en què els cotitzants porten a la jurisdicció ordinària els conflictes amb la resolució del Consell d’Administració de la CASS, els expedients els són resolts favorablement. En aquest sentit va insistir en la possibilitat de crear una comissió mixta per resoldre els conflictes plantejats.
En termes generals, doncs, cal concloure que el Raonador del Ciutadà es va mostrar satisfet per la col·laboració obtinguda per part de totes les administracions, institucions i autoritats en el desenvolupament de la seva tasca, ja que havien respost a les seves demandes de forma diligent.
Per acabar, en nom dels membres de la Comissió Legislativa d’Interior, reitero al Sr. Rodríguez el nostre agraïment per la feina realitzada al capdavant de la institució del Raonador del Ciutadà i l’encoratjo a seguir en aquesta tasca.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Algun grup parlamentari desitja intervenir...
Bé, si no hi ha intervencions passem al següent punt de l’ordre del dia.
2- Nomenament dels membres del Consell General que formaran part de la Comissió Tècnica prevista en la Disposició Transitòria Tercera de la Constitució del Principat d’Andorra a fi d’adoptar les disposicions necessàries per fer efectiu el traspàs definitiu del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern.
Vist que cal procedir al traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern i en aplicació del que disposa la disposició transitòria tercera de la Constitució, us informo que el passat dia 18 de juny del 2015 la Junta de Presidents va proposar als M. I. Srs. Miquel Aleix Areny, president suplent del Grup Parlamentari Demòcrata i Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, com a representants del Consell General per integrar la Comissió Tècnica, formada també per un representant de cada copríncep i dos per part del Govern, per tal que aquesta adopti les disposicions necessàries per fer efectiu el traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal a l’executiu.
Demanaria als grups parlamentaris si desitgen intervenir...
Bé, si no hi ha tampoc intervencions, proposo l’aprovació del nomenament per assentiment.
Declaro nomenant els M. I. Srs. Miquel Aleix Areny i Ferran Costa Marimon com a representants del Consell General a la Comissió Tècnica per al traspàs definitiu del Servei d’Emissions.
Passem al tercer punt de l’ordre del dia:
3- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació.
L’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient ha estat publicat en el Butlletí número 27/2015, del 9 de juliol.
Intervé per exposar l’informe de la Comissió la Sra. Conxita Marsol Riart, nomenada ponent per part de la Comissió.
Teniu la paraula.
La Sra. Conxita Marsol:
Moltes gràcies, Sr. síndic.
En la reunió del dia 30 de juny del 2015, la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient em va nomenar ponent del Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació. Em correspon avui, per tant, presentar una síntesi de l’informe de la comissió.
La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en el decurs de les reunions celebrades els dies 1 i 8 de juliol del 2015 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre en total de 8 esmenes, de les quals 6 foren presentades pel Grup Parlamentari Liberal i 2 presentades pel Grup Parlamentari Mixt-SDP.
De les esmenes presentades: 1 esmena ha estat aprovada per majoria; 4 esmenes no s’han aprovat; 2 esmenes han estat retirades i 1 esmena ha estat retirada per obrir pas a establir una transacció que ha estat aprovada també, per majoria.
Del resultat de la votació de les esmenes se’n desprèn l’informe de la Comissió, el text del qual es sotmet avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies, Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És ara el torn dels grups parlamentaris.
Per part del Grup Parlamentari Mixt, per Socialdemocràcia i Progrés, té la paraula la consellera Sílvia Bonet.
Teniu quatre minuts.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Gràcies Sr. síndic.
El 15 de gener del 2015 el Consell General va aprovar la Llei 6/2015 del Fons de reserva de jubilació, donant compliment a la disposició final segona de la Llei 17/2008 de la seguretat social, que preveia el desenvolupament d’una regulació específica sobre el Fons de reserva. Amb la seva entrada en vigor el 12 de febrer de 2015, s’havia d’haver iniciat una nova etapa pel Fons de reserva de jubilació dels ciutadans i ciutadanes d’Andorra.
La Llei preveu la constitució del Fons de reserva de jubilació com una nova entitat de dret públic, amb patrimoni i personalitat jurídica propis, dedicada a la gestió del patrimoni que li confereix la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en interès dels seus beneficiaris. Això implica la creació d’uns òrgans de govern propis.
D’una banda el Consell d’Administració del Fons, format pels membres del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. I d’altra banda, la Comissió gestora, composada per un membre del Consell d’Administració del Fons de reserva, una persona de la direcció de la CASS, una persona de l’INAF i dues persones en qualitat d’experts independents.
Aquesta llei estableix un període de 90 dies per la constitució de la Comissió gestora i també de 90 dies un cop entrada en vigor per canviar la titularitat dels actius descrits a l’apartat 1 de l’article 19 que han de conformar el patrimoni del Fons de reserva en el moment inicial.
Podem entendre que el traspàs de la titularitat dels actius que conformaran el Fons de reserva es veiessin alterats per l’afer BPA, ja que aquesta entitat custodia una part d’aquests actius. A data 31 de març de 2015 el Fons compta amb un total de 58,1 milions d’euros dipositats a BPA, és a dir un 5,4% del total, invertits fonamentalment en actius financers.
El que no podem entendre és que la Comissió gestora estigui trigant més de l’establert a la llei per estar formada. Aquesta tindria d’haver estat formada abans del 26 de juny.
A més, actualment desconeixem la situació dels actius gestionats per BPA ni de com es podran recuperar, ni de si es podran recuperar en la seva totalitat.
Entenem que la creació de la Comissió gestora era una feina prevista i que havia d’estar preparada un cop entrés en vigor la llei, i amb la situació actual representava més urgència la seva creació.
Hem de recordar que la comissió gestora té la responsabilitat d’assumir funcions executives i ha de ser la responsable de la implementació de l’estratègia d’inversió, de la supervisió de les entitats gestores i dipositaries i d’informar degudament.
Una estratègia d’inversió que a l’entrada en vigor de la llei es veu certament modificada pels nous criteris que estableix la mateixa.
També vull fer referència a un aspecte que ha tornat a sorgir en el debat en comissió, que és el fet que aquesta llei permet la contractació directa dels gestors sense aplicar la llei de contractació pública, entenem que aquesta llei no dóna resposta a aquest tipus de contractacions però incito al Govern a fer una modificació de la Llei de la contractació pública perquè es puguin establir aquests tipus de contractes i poder oferir la transparència que exigeixen els nostres ciutadans.
Finalment afegir, que a pesar de què sempre anem a remolc i que hem de repetir feines degut a què les preses fan que s’oblidin temes que han de ser resolts en una segona volta com per exemple, l’exempció de la fiscalitat aplicable a la transmissió dels béns immobiliaris o l’IGI en la prestació dels serveis dels notaris en el procés de canvi de titularitat, votarem favorablement a aquest Projecte de llei.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Mixt, té la paraula la Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Gràcies Sr. síndic.
El passat 15 de gener, és a dir tot just fa sis mesos, s’aprovava en aquesta sala, la Llei 6/2015 del Fons de reserva de jubilació.
Aquesta Llei donava compliment al que preveia la disposició final segona de la Llei 17/2008 de la seguretat social, i que demanava dotar i constituir per llei, en el termini de 6 mesos, els fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment.
Ara bé, el Govern de Demòcrates per Andorra, en el seu projecte de llei, va optar a més per dotar el Fons de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar.
En aquell moment, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va esmenar aquest fet, eliminant l’atorgament de la personalitat jurídica al fons, considerant que en la mesura en què la gestió del patrimoni de la branca de jubilació s’atribuïa a un fons i no a una societat, no era coherent que el mateix tingués personalitat jurídica pròpia i això ho diu l’article 4 de la Llei 10/2008 de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
La mateixa portaveu del Grup Parlamentari Demòcrata reconeixia durant el debat del 15 de gener que la nostra proposta era igual de vàlida que la que proposava el Govern i per això, no entenem que en el segon projecte de llei sobre la mateixa qüestió, no s’hagi optat per rectificar la Llei en el sentit que vam esmenar nosaltres, és a dir retirant la personalitat jurídica pròpia del fons.
En lloc d’això, tot just sis mesos després de la Llei de creació del fons de reserva, estem debatent avui en aquesta sala una modificació de la Llei que no introdueix canvis substancials ni de fons, només serveix per endolcir conseqüències no volgudes, no anticipades en aquell moment de la llei aprovada pels demòcrates, que ara s’adonen que no poden aplicar en els terminis que ells mateixos es van posar i que a més, impliquen despeses importants per tots, que no poden o no volen desvelar-nos.
Donades les dificultats tant comptables com pràctiques de complir amb els terminis fixats per la Llei en relació amb la valoració, traspàs i canvi de titularitat a favor del fons de totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el Govern proposa modificar la Llei per tal d’establir una major concreció i de fixar uns terminis d’execució més amplis.
A més, per no haver-ho previst en el seu moment, Govern es veu ara obligat, en la modificació de la Llei, a establir la no subjecció de les operacions de traspàs dels esmentats actius a cap dels impostos que normalment graven les transmissions patrimonials immobiliàries i les reduccions dels honoraris notarials d’un 80%, així com la no subjecció a l’IGI dels arrendaments o lliurament de béns i de prestacions de serveis que es realitzin entre el Fons i la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Si el Grup Parlamentari Demòcrata hagués acceptat les nostres esmenes, entenem amb el vistiplau del Govern, avui no estaríem tractant aquest tema. Totes aquestes actuacions que ara cal dilatar en el temps perquè Govern i els diferents organismes no han efectuat, seguint les recomanacions de la seva pròpia llei, no haurien sigut necessàries.
Un cop més, perdem temps i recursos públics!
També ens hauríem estalviat d’haver d’exonerar d’impostos totes les operacions de traspàs de béns immobles de la CASS al Fons de reserva de jubilació i no només no hauria calgut rebaixar els honoraris dels notaris, sinó que senzillament ens hauríem estalviat de pagar un sol euro.
Ens preocupa el fet que la mateixa memòria reconegui que la valoració i el canvi de titularitat dels actius comporten una sèrie de despeses que no estaven previstes i el més greu, és que diu clarament la memòria que aquestes despeses són molt difícils de preveure amb antelació.
Això els porta a modificar el pressupost de la CASS, perquè no ho havien previst en el pressupost 2015, que per cert, vam votar al gener el mateix dia que vam votar la llei inicial del fons de reserva de jubilació. A més, en aquesta modificació, qualifiquen els crèdits amb caràcter d’ampliables perquè, reconeixen que no saben el que ens costarà!
Cal remarcar que el paràgraf relatiu a l’impacte econòmic dins de la memòria justificativa és d’una habilitat exemplar evadint en tot moment donar una sola xifra.
Estem preocupats senyors de DA!
Necessitem saber quant ens costarà la valoració dels actius del fons? Quant ens costarà el canvi de titularitat?
Avui també aprofitaré per denunciar que els incompliments de la Llei per part del mateix Govern, són més que usuals i això, tot i que podem entendre que en alguna ocasió pugui passar, hauria de ser un fet excepcional.
De fet, no es va poder fer el traspàs dels actius en data de constitució del fons, el 12 de febrer del 2015, l’endemà de la seva publicació al BOPA, tal i com preveia la llei, perquè la data exigida queia a meitat de mes i a meitat de trimestre, això ens ho diu la mateixa memòria justificativa que acompanya la llei. Tampoc s’ha fet el canvi de titularitat dels actius el primer dia de mes dins dels 90 dies següents a l’entrada en vigor de la Llei; de fet, han passat molts dies ja des de llavors.
Ara cal modificar-ho tot per dificultats tècniques d’aplicació, ja que, segons ens diu la mateixa memòria, és convenient fixar una data de valoració dels actius que coincideixi amb el darrer dia d’un trimestre natural i amb la memòria de liquidació pressupostària trimestral que efectua la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Això ho van decidir vostès, Srs. de DA!
Podem entendre algun error però sobta que el Govern cometés tants errors no tenint en compte totes les informacions, tots els condicionants que estan, o en tot cas haurien d’estar, evidentment en el seu coneixement.
Així doncs, avui es modificarà la llei però ho farem força mesos després dels seus incompliments.
Aquest fet posa les institucions en la il·legalitat i això no és seriós, podria dir, que fins i tot, ens sembla que és greu.
En la llei inicial hi ha un capítol sencer que tracta del deure d’informació. L’article 36 diu que la Comissió gestora del Fons es dotarà d’un informe trimestral de supervisió de gestió del fons. Malauradament, en la pàgina de la CASS del Fons de reserva de la branca jubilació hi trobem a faltar els darrers informes. Un altre incompliment!
També, la disposició final segona de la modificació de la Llei ens recorda un altre incompliment de Govern que no ha refós la Llei de la CASS en la seva totalitat segons el mandat que se li va donar el passat 24 de juliol, i que deia clarament que calia fer en un termini superior a tres mesos.
El Sr. síndic general:
Hauríeu d’anar acabant si us plau....
La Sra. Rosa Gili:
Sí acabo Sr. síndic.
Esperem que ara es faci, i que no calgui que el propi Govern s’ho torni a demanar per llei, ell mateix d’aquí un any.
Està clar que vist el ritme de modificacions de les lleis de DA, essencialment perquè no es fan bé les coses, sempre hi haurà una nova modificació al calaix que deixarà obsoleta qualsevol refosa d’una llei.
En la llei inicial no ens va agradar la no subjecció a la llei de contractació pública, no ens va agradar la nova composició de la comissió gestora en la qual s’hi van excloure els representants elegits de la CASS dels assalariats, dels empresaris i dels pensionistes i tot això es manté malgrat la modificació de la llei.
Tampoc compartíem l’interès de dotar de personalitat jurídica el fons de reserva de les jubilacions i a més, ara queda demostrat que teníem raó, no era necessari i ens hauríem estalviat temps i diners públics.
Ja acabo Sr. síndic.
Només ens va semblar entendre (i si ens equivoquem el ministre ens ho podrà explicar) que la necessitat de dotar el fons de personalitat jurídica pròpia obeïa únicament a la necessitat d’escapar als condicionants de la Llei de la contractació pública a la qual hauria estat obligat aquest dins del marc de la Llei de la Seguretat Social.
Així doncs, per acabar, anuncio que els vots socialdemòcrates seran negatius en aquest Projecte de llei.
Ho farem perquè considerem, que tot i que representa un benefici reduir les despeses d’aplicació de la norma del gener, la llei final ens desagrada en molts dels seus aspectes.
Gràcies Sr síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el conseller Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Gràcies Sr. síndic.
Comencem la legislatura patint la precipitació legislativa que va viure el país durant el mandat anterior. Una legislatura que malgrat comptar amb la majoria parlamentària més gran després de la constitució no es va traduir, en la nostra opinió, en una feina legislativa pensada, reflexionada i per conseqüència de qualitat. Són nombrosos els exemples de lleis aprovades que poc després ha calgut modificar, i avui estem davant d’un exemple més.
És evident que els textos legislatius cal adaptar-los als moments que viu la societat i que el cos legislatiu ha de ser quelcom viu, però entre anar adaptant les lleis als canvis de la societat, i modificar lleis per omissions i/o errors en el moment de la seva aprovació hi ha una distància molt gran.
El Projecte de llei de modificació de la Llei del fons de reserva de jubilació cal adaptar-lo a les conseqüències de l’afer BPA, amb aquest punt estem d’acord, no podia ser previsible al moment d’aprovar la Llei 6/2015 trobar-nos davant d’una situació com la que avui vivim amb l’entitat Banca Privada d’Andorra, i per tant les afectacions als fons de reserva dipositats en aquest banc, situació que no era previsible.
Ara bé, aquest és l’únic motiu excusable, la resta són producte d’una feina legislativa poc rigorosa i precipitada. No hi ha excuses doncs, el que hauria de ser un fet puntual s’ha acabat convertint en una pràctica habitual. No es pot refugiar la majoria amb l’argument que les lleis fins que no s’aporten a la pràctica habitual no es detecten les possibles deficiències. Aquesta excusa no paga atès que assistim a massa exemples.
El Consell General té l’obligació d’aprovar les millors lleis possibles, reflexionades i pausades i sobretot que donin seguretat jurídica i una imatge de país seriós.
Des del Grup Liberal hem intentat fer aportacions amb les nostres esmenes per tal de millorar en tot el possible la llei i sobre tot per donar seguretat jurídica i transparència atès que estem parlant d’un tema sensible com és el fons de jubilació, la gestió dels quals ha de ser curosa i molt transparent.
Els liberals entenem que els sistemes d’adjudicació dels fons són poc transparents i poc objectius, com a mínim se’ns van acceptar en el treball en comissió l’obligació de publicar al BOPA el gestor del fons un cop aquest estigui adjudicat, però amb tot pensem que no és suficient i que caldria ser el més transparent possible.
D’altra banda respecte a la gestió dels propis actius, l’esperit i el redactat de la llei deixa la porta oberta a la possibilitat d’invertir els diners del fons en el mercat financer secundari, un risc que al nostre entendre s’hauria d’evitar tractant-se de fons de jubilació i que per tant, només s’haurien d’invertir en els mercats més segurs.
Estem altra vegada davant l’evidència que la reforma global de la CASS que es va dur a terme en la legislatura passada es va fer de pressa, corrents i amb molta precipitació sobre tot per sortir del pas. Així en paguem les conseqüències per la via de modificacions legislatives una vegada darrera de l’altra, quan caldria d’una vegada per totes assentar un model entenedor, segur i transparent.
Per tot l’exposat, el Grup Parlamentari Liberal optarem per l’abstenció del Projecte de llei de modificació 6/2015, del fons de reserva de jubilació.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
És el torn del Grup Parlamentari Demòcrata. Té la paraula la consellera Conxita Marsol.
La Sra. Conxita Marsol:
Gràcies Sr. síndic.
El Grup Parlamentari Demòcrata sí que donarà suport, com no pot ser d’altra manera al Projecte de llei presentat pel Govern de modificació de la Llei 6/2015, del Fons de reserva de jubilació. Hi donarà suport perquè entenem que la finalitat d’aquest projecte és assegurar i augmentar les garanties del traspàs dels actius de les reserves disponibles i dels immobilitzats del fons de reserva de la branca de jubilació de la CASS al fons de reserva de jubilació constituït en el moment en què va entrar en vigor la llei, quina modificació avui es proposa.
Entenc que no és ara el moment de tornar a debatre la llei del fons de jubilació, el debat del qual ja va tenir lloc en aquesta Cambra el passat mes de gener durant una legislatura passada i on tots els grups parlamentaris van tenir el moment i l’oportunitat d’expressar-se al respecte. Aquella llei és una llei que ja està aprovada, i avui la modificació que es presenta afecta únicament, podríem dir que no és ni pròpiament dit una modificació de la llei, perquè no modifica cap articulat de la llei sinó únicament que modifiquen les disposicions transitòries que són les que estan concebudes per aplicar aquest traspàs del fons al nou fons de jubilació.
Únicament modifica les disposicions transitòries, la segona i la tercera i a més afegeix unes disposicions transitòries, quarta i quinta i dues disposicions addicionals, que com hem dit, tenen com a finalitat millorar aspectes del procés de traspàs del fons i de les valoracions dels actius.
Si entrem més en detall, veiem que el que fa el Govern amb aquest projecte de modificació és fixar un període més llarg per realitzar el traspàs. És cert. Un període més llarg del que estava previst inicialment a la llei que es va votar, com he dit, el passat mes de gener. I també el que fa aquest projecte de llei és modificar la data en què s’ha de realitzar la valoració del fons. I això es fa als efectes de què sigui més adequat comptablement que la prevista inicialment a la llei.
Es matisen i concreten diferents aspectes en relació amb la manera de procedir a aquest traspàs i que entenem encertats doncs aporten seguretat i més garanties al procés de traspàs en general, així com més concreció en relació al control per part de la Intervenció general de l’Estat i del Tribunal de Comptes de la valoració de l’import global del traspàs.
La llei preveia un termini de 90 dies des de l’entrada en vigor el 12 de febrer del 2015. Potser sí que es pot acusar el Govern o el grup parlamentari del moment que va ser molt optimista i que podia semblar un termini que ara s’ha vist que no ha sigut suficient. Potser sí que s’hagués pogut fer dins d’aquest termini, però jo penso que l’actitud del Govern ha estat una actitud responsable i ha preferit modificar la llei, modificar les disposicions transitòries d’aquesta llei als efectes de poder fer aquest traspàs amb més garanties i sense presses, que jo entenc que mai són bones. A més, aquesta ampliació o aquesta modificació dels terminis es fa sense que això comporti cap perjudici ni cap risc per al propi fons. Doncs, ja es preveu en les disposicions transitòries d’addició, que també presenta el Govern en aquesta modificació, la manera de gestionar el fons fins que es faci efectiu el seu traspàs que no és altre que l’aplicació dels principis i criteris de política d’inversió establerts pel capítol quart de la pròpia llei. Així mateix es procedeix a modificar la data de valoració del fons per part de la CASS per fer-la més adequada als processos comptables i a regular amb més detall i precisió el procés de valoració dels actius objecte del traspàs, tot i que és cert que aquest procediment està degudament especificat en l’article 30 de la llei el qual es respecta però sempre entenc que és més adient entrar en més precisió o pecar de més precisió que de poca.
Finalment, el Projecte de llei aprofita aquesta modificació per introduir dues Disposicions addicionals en benefici del propi fons amb les quals es limita els costos fiscals de l’operació de traspàs dels béns immobles de la caixa del fons de la caixa de pensions, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, establint que no queden subjectes ni a l’impost de l’ITP, ni a l’impost general indirecte de transmissions patrimonials, ni al de plusvàlua en les transmissions patrimonials immobiliàries. Aquesta és una mesura que entenem que era necessària. Necessària per regular, que s’havia de regular per llei per evitar que es generin unes despeses que hauria de suportar el propi fons i en conseqüència els beneficiaris de la branca de jubilació de la Seguretat Social Andorrana per l’operació de traspàs dels béns immobles al fons de jubilació.
Per tot això donarem suport a aquest projecte de modificació que entenem encertada i que aporta millores i garanties al procés de traspàs de fons de la branca de jubilació de la CASS al fons de jubilació constituït per la Llei 6/2015.
No comparteixo les paraules de la Sra. Gili i del Sr. Gallardo referents a què una vegada més el Govern, el Govern de l’antiga legislatura va actuar amb precipitació i de manera poc curosa. No les comparteixo perquè entenc que no són certes. Com he dit la llei, la Llei del fons d’inversió va ser una llei votada en aquest Consell en la legislatura passada per 25 consellers, amb 25 vots a favor. Va ser una llei que ara no és objecte de cap modificació i els grups parlamentaris de l’oposició tenen tota la possibilitat de presentar les proposicions de llei que creguin oportunes per la seva modificació si tant, si consideren que és tan poc apropiada i que es va fer d’una manera tan precipitada. Jo crec que en el fons tots han dit que la llei és correcta i únicament han entrat en què el procés potser sí que es van establir uns terminis massa curts i que ara s’han tingut de prorrogar. Això des del meu punt de vista l’únic que és, és un exemple de responsabilitat, un acte de responsabilitat del Govern que prefereix modificar una llei per entrar a la legalitat que no evitar-ho.
És per tot això, com he dit, que nosaltres donarem suport a aquest Projecte de llei.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
A les acaballes de la passada legislatura aquesta Cambra va aprovar la creació del fons de reserva de jubilació com una entitat de dret públic en resposta al mandat de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social. A banda de la creació del fons, l’element més destacat de la Llei del fons de reserva és que fixa les condicions necessàries per afavorir el que ha de ser el principal objectiu del fons, allargar al màxim la vida del fons de jubilació i així garantir la capacitat de l’Estat de poder pagar les pensions de les futures generacions de jubilats.
El Projecte de llei que portem avui a la seva consideració no modifica en res aquestes qüestions essencials de la llei, únicament corregeix alguns aspectes de caràcter tècnic que dificulten la formalització del traspàs dels actius i el canvi de titularitat de les partides de l’actiu del balanç de la CASS que han de passar al fons. Així el gruix del Projecte de la llei està centrat en redefinir el calendari previst en les disposicions transitòries de la llei i ho fa, permeti’m insistir, sense alterar en res els objectius i els criteris de gestió que estableix la vigent llei i sense enrederir el moment en què aquesta ja es pugui aplicar.
Ben legítimament es podria dir, de fet s’ha dit, que tot això ja es podria haver previst en el projecte original i és cert, els hi he de donar la raó. Hi havia algunes dificultats com el fet de no saber amb antelació la data d’aprovació de la llei ni la seva entrada en vigor, i per tant totes les dates que desencadenen a partir de la primera, o la dificultat de no poder calibrar amb exactitud els terminis d’execució d’alguns treballs tècnics que s’han de desenvolupar o que han de desenvolupar agents aliens a la pròpia CASS. També es podria haver optat per assumir el calendari i les dificultats d’aplicació que comporta però únicament hauríem generat dificultats tècniques que haurien fet el procés menys clar i més costos. En qualsevol cas, cal dir-ho, es van preveure uns terminis massa curts per dur a terme feines que requereixen més temps.
Els canvis de calendari que proposem bàsicament són dos. La primera, la data de traspàs dels actius. La llei preveu que aquests es produeixin en la data de la constitució del fons, que és la mateixa data d’entrada en vigor de la llei, l’endemà de la seva publicació en el BOPA. És a dir, en aquest cas, el 12 de febrer del 2015. Tal com s’ha dit una data que ha caigut a meitat de més i a meitat del trimestre, una data que comporta dificultats tècniques en la seva aplicació. Per aquest motiu és convenient fixar una data de valoració dels actius que coincideixi amb el darrer dia d’un trimestre natural i amb la memòria de liquidació pressupostària trimestral de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. D’aquesta manera es facilita la tasca de supervisió de la Intervenció general i del propi Tribunal de Comptes. Es proposa, doncs, a tals efectes que la valoració dels actius a traspassar sigui el 31 de març del 2015, en comptes de la data de constitució del fons. La segona data que es corregeix és la data del canvi de titularitat dels actius. La llei estableix que el canvi de titularitat dels actius ha de tenir lloc un primer dia de mes dins dels 90 dies següents de l’entrada en vigor de la llei i és exactament el mateix termini que estableix per la creació de la comissió gestora que és qui representa el fons en relació a aquesta matèria. Aquesta previsió redueix a la pràctica els terminis per poder fer efectiu el canvi de titularitat.
Vist que aquests terminis s’han d’ampliar per simplificar els procediments per major claredat comptable i per la naturalesa dels actius del fons, s’estableix que el canvi de titularitat es formalitzi durant l’any 2015 i amb efectes a data 1 de gener del 2016. Cal assenyalar que es tracta únicament d’una data d’efectes comptables i que fixar-la així no impedeix que la comissió gestora, que ja ha estat constituïda, exerceixi les seves funcions segons els criteris fixats per la llei des del mateix moment en què aquesta s’hagi constituït. Mentre no és efectiu el canvi de titularitat d’actius i per aportar seguretat jurídica en relació a l’operativa dels fons durant el període de transició es faculta els òrgans de Govern del fons perquè donin instruccions d’execució a la Caixa Andorrana de Seguretat Socials. Aquests dos canvis són els que han motivat impulsar aquest canvi en la llei o aquest Projecte de llei que ara es sotmet a la Cambra.
Un cop presa aquesta decisió, es va aprofitar i s’ha cregut convenient aprofitar per introduir alguns altres canvis que tampoc en res alteren el fons de la llei.
Un primer aspecte pressupostari que ja estava previst haver-lo d’abordar. Efectivament el fet de que la Llei fos aprovada amb posterioritat a l’entrada a tràmit, tan se val l’entrada a aprovació del pressupost Sra. Gili, a l’entrada a tràmit del pressupost general de l’any 2015 implica que el fons queda constituït sense pressupost. Difícilment en el projecte de pressupost de la CASS i en el projecte de pressupost de l’Administració general es podia preveure una qüestió que en aquell moment ni tan sols estava en tràmit parlamentari. Aquesta situació ja prevista requeria que un cop aprovada la Llei i constituït el fons es tramités un projecte de llei de modificació del Pressupost per l’exercici 2015 o alternativament la utilització del crèdits del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Socials que ja té destinats a atendre les necessitats de gestió del fons de reserva de la branca jubilació.
Aprofitant l’entrada a tràmit del present Projecte de llei s’ha optat per la segona alternativa ja que permet diferenciar l’any 2015 com un període de transició comptable i iniciar l’etapa regulada en el fons l’any 2016 coincidint amb la data d’efecte del canvi de titularitat dels actius. Així mateix, cal tenir present que la valoració i el canvi de titularitat dels actius que s’han de dur a terme per prescripció legal comporten una sèrie de despeses que no estaven previstes en aquell pressupost, no perquè no es puguin calcular sinó perquè no es podia haver fet el pressupost en aquella data, i que són molt difícils de preveure a l’avança. Ara, un cop ja estem ficats en la feina, ja es poden quantificar donant a aquells crèdits de caràcter ampliable l’acord d’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei general de les finances públiques.
Finalment les altres modificacions permetran minimitzar els costos de traspàs d’actius al fons i, per tant, redunden en benefici del patrimoni del Fons i dels seus beneficiaris. Un aspecte que vista la naturalesa del mateix ens sembla important. No estem davant d’una operació mercantil de la qual se’n derivin beneficis econòmics pel transmitent o per l’adquirent, estem davant d’una operació puntual feta per blindar el patrimoni del fons que ha de garantir les pensions de totes les persones que hi han contribuït al llarg dels seus anys de treball. Així es preveu que les transmissions de béns immobles realitzades en el marc del procediment de traspàs de la titularitat dels fons de la CASS de reserva de jubilació, en l’actual fons, no estiguin subjectes als impostos (és a dir, impostos de transmissions patrimonials, impost general indirecte de transmissions patrimonials, impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries), així com també es preveu una rebaixa dels honoraris notarials.
En la mateixa línia mitjançant la disposició final primera s’introdueix una modificació a la Llei 11/2012 de l’impost general indirecte establint una exempció perquè les prestacions de serveis i els arrendaments o lliuraments de béns que realitzin recíprocament entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons no estiguin subjectes al mateix.
Finalment la disposició final reprèn el previst en la Llei 18/2014 on encomanava al Govern l'elaboració d'un text consolidat de la Llei 17/2008 de la seguretat social, amb totes les modificacions i addicions aportades per les lleis posteriors, a la llei de l’any 2008. Aquest text consolidat encara no havia estat publicat quan es va promulgar la Llei 6/2015, del 15 de gener, i per tant ha obert l’oportunitat d’incloure les modificació que aquesta llei també feia de la Llei 18/2014, i per tant, també aprofitar per ja incloure-les en el text que s’encomana al Govern de refondre en les properes dates.
Per acabar aquesta intervenció si bé després em referiré a alguns aspectes de les intervencions dels consellers, permetin-me que torni a reiterar el que ja vaig dir amb motiu del debat que va permetre l’aprovació de la Llei del fons de reserva de jubilació. Amb aquesta llei Andorra es situa entre el països amb una legislació més avançada en matèria de gestió i control dels fons de pensió públics, i més garantista en la preservació dels fons de reserva de jubilació.
En definitiva, més enllà d’aspectes puntuals, una molt bona llei.
Efectivament, ja per anar acabant, Sr. síndic, tal com deia la consellera Marsol, no es pretén avui, ni toca penso, reobrir el debat d’una llei que va estar aprovada pel Consell General en la passada legislatura. El Projecte de llei fa referència a aspectes molt puntuals, per tant, no tinc cap pretensió de reobrir el debat sobre si ha de tenir o no personalitat jurídica pròpia el fons o altres qüestions. Van quedar abastament debatuts en el seu moment, i tenim el convenciment que aquesta és la fórmula més correcta i més garantista pels propis partícips del fons pels propis beneficiaris.
Aclarir-li, això sí, en aquest cas al Sr. Gallardo, que aquesta llei res té a veure amb la reforma de la Llei que es va fer també en la passada legislatura, Llei 18/2014. Es pot tenir l’opinió doncs, que cadascú cregui convenient si va ser precipitada o no, si està ben elaborada o no, però aquesta Llei del fons de reserva de jubilació res té a veure amb aquella reforma. Aquesta llei emana d’una obligació de la llei de l’any 2008. I efectivament, més hauria valgut que aquest Govern, no el Govern actual i el Govern de la passada legislatura, no l’haguessin hagut de realitzar. Perquè si s’hagués complert amb el que es deia a la llei de l’any 2008, l’any 2010 aquesta llei hauria hagut d’estar feta.
Per tant, en cap cas hi havia cap pretensió de fer altra cosa que complir amb els incompliments que s’havien realitzat anteriorment.
Però en qualsevol cas, més enllà d’això, també ho vaig dir. El fet que no s’hagués complert en el seu moment amb el que preveia la llei del 2008, tampoc ha alterat en res la bona gestió que s’han fet dels fons de la CASS al llarg d’aquests darrers anys. I aquí em remunto més enllà inclús de l’any 2008. Penso que ho he explicat en diverses ocasions, la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb la presidència del Sr. Francesc Gran va fer un canvi molt substancial quant als paràmetres de gestió del fons, i aquesta llei, l’únic que fa és reforçar-los i mantenir continuïtat en aquells paràmetres. Fa alguna cosa molt important, els hi dóna rang de llei i per tant, blinda el que fins ara aquests darrers anys ja s’ha fet de manera molt correcta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Obriríem ara un segon torn d’intervencions.
Pel Grup Mixt, Sra. Sílvia Bonet teniu la paraula.
La Sra. Sílvia Eloïsa Bonet:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, jo quan m’he estat referint a la intervenció, de les modificacions que s’ha fet, evidentment sí que he dit que n’estava en algunes totalment d’acord, pel tema dels terminis, sobretot. Però sí que és veritat que n’hi ha algunes altres que sí que m’han generat certa... m’han cridat molt l’atenció. Perquè es repeteixen coses que ja estan determinades en la llei i en les disposicions transitòries s’inclouen coses que ja queden molt clares a la llei, com per exemple la disposició transitòria quarta en el seu punt b, està claríssimament determinat que és el que s’ha de fer un cop constituïda la comissió gestora. Aleshores s’introdueixen determinats aspectes que no eren necessaris. Jo crec que això ha generat, probablement també, certa confusió i certes diferències d’opinions.
I també amb el tema de la valoració dels actius, també quedava molt ben determinat a l’article 30 de quina manera s’havia de fer aquesta valoració dels actius, i el criteri de prudència queda molt clarament determinat dintre del context de la pròpia llei, per la qual cosa no era necessari tornar-ho a repetir en una disposició transitòria. Jo crec que tot això són coses que encara generaven més dubtes i que probablement han fet que s’hagin interpretat malament.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sra. Rosa Gili.
La Sra. Rosa Gili:
Moltes gràcies Sr. síndic.
A veure, jo he escoltat atentament, evidentment, el discurs del Sr. ministre que ha volgut suavitzar una mica, però jo el que voldria reiterar és que en aquesta modificació de llei hi ha molts oblits, molts errors, i crec que era important destacar-ho.
No vol retornar al debat que hi havia en aquell moment. Jo no crec que hagi sigut el que he fet, però sí que he volgut recordar alguns temes que es van tocar, perquè nosaltres des de la nostra anàlisi, la gestió d’aquest fons es podia haver fet perfectament sense haver-li donat una personalitat jurídica. Ho he dit abans i ho torno a dir ara, fins i tot la seva consellera, la consellera demòcrata que estava en aquella comissió, el dia del debat ho va reconèixer que es podia haver fet de les dues maneres. Vostè ha dit que era millor. No ens ha argumentat el perquè, i bé, potser avui ho podria fer.
Per què és important això? Per nosaltres és important perquè tenim clar que si s’hagués fet de la manera que nosaltres havíem proposat, avui no estaríem debatent tot el que hem estat debatent. És a dir, tota aquesta qüestió d’allargar els terminis, d’haver d’exonerar d’impostos i totes les gestions relacionades amb aquest traspàs. I per tant entenc que realment era important destacar-ho una vegada més.
I després, també, per acabar voldria aprofitar per demanar al Sr. ministre que, si us plau, ens doni una idea del que ens costarà justament aquest traspàs, la valoració de tots els actius i el traspàs. Jo ja avui que potser no té les dades actualitzades, que bé, que pugui haver-hi algunes imprecisions amb el que ens puguin dir, però crec que és molt interessant i a molta gent li interessa saber quant costarà aquesta actuació que el seu Govern ha triat de fer i que per nosaltres no era necessària.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Començaré primer, doncs, per afegir un comentari al comentari del Sr. ministre.
Jo no feia referència que aquesta llei depengués o tingués relació amb la llei aprovada de la CASS la passada legislatura. Al que sí que he fet esment és en què de la mateixa manera que en la passada legislatura es va aprovar una llei de la CASS, -en la nostra opinió, segurament serà diferent de la de vostès-, que implicarà en un termini no massa llunyà, potser, afrontar una segona revisió o modificació, fer el símil que aquesta vegada també estem aprovant o estem tocant de nou una part del que es podria entendre la seguretat social pel que fa al fons de jubilació, i que hem de tornar a modificar amb aquest projecte de llei.
Pel que fa a les paraules de la Sra. Marsol, miri, jo li diré que aquesta llei ni la vam votar llavors ni la votarem ara, encara que sigui només pel que fa a les modificacions de les disposicions transitòries.
I el que hem denunciat, sobretot, és que una llei que es va aprovar al gener, sis mesos després l’estiguem modificant. Que aquesta és una tònica que malauradament, i no voldria tirar d’hemeroteca, es va veure sovint la passada legislatura. Nosaltres voldríem que aquesta tònica, pel Consell i per la seguretat jurídica de les lleis que s’aproven en aquesta Cambra, no sigui tampoc o no sigui en aquest cas la tònica, perquè el nostre concepte de rigorositat i de seguretat jurídica no és el d’aprovar lleis i tot just després o poc temps després modificar-les.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
El Grup Parlamentari Demòcrata desitja intervenir….
Sra. Conxita Marsol teniu la paraula.
La Sra. Conxita Marsol:
Sí gràcies Sr. síndic.
Només per manifestar que puc estar d’acord en el que ha dit la Sra. Bonet, que és cert que amb aquestes modificacions d’aquestes disposicions transitòries es precisen una sèrie de punts que ja potser contenen alguns articles de la mateixa llei, com pot ser el mateix article 30, ja m’hi he referit abans, però que considero que és més apropiat entrar en més detall i precisar-ho que no deixar algun dubte en el moment d’aplicar aquest procés de transició de traspàs del fons. Per tant, en aquest sentit penso que la llei és encertada.
En quant a la Sra. Gili, sí també voldria reiterar les paraules que ja he dit abans. Pretén tornar portar el debat a la llei que es va votar al gener del 2015. Era una altra legislatura, era un altre Consell, es va votar, es va debatre profundament el tema de si havia de tenir capacitat d’obrar o personalitat jurídica o no aquest fons, jo crec que ara no és el moment i no s’escau entrar en aquesta qüestió.
I al Sr. Gallardo dir-li que ja m’ho penso que no la va votar aquesta llei en aquell moment, era un altre Consell, i el Grup Liberal no hi era representat, però continuo dient que no és una modificació de la llei, l’articulat no es modifica, és únicament una concreció, una precisió de les disposicions transitòries per facilitar, garantir que el traspàs d’aquest fons es faci amb el màxim de garanties per als propis fons de la CASS.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Per part del Govern, Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Només molt breument per dir a la Sra. Gili que en tot cas com es pot imaginar no tinc aquí aquesta informació que em demana i a més a més difícilment ara la podria acotar vist normalment el tracte que fan ara de les dades econòmiques i per tant, per estalviar-nos rèpliques i contra rèpliques el que li agafo és el compromís de què sí quan estiguin tancades evidentment els hi farem arribar o si inclús si convé, perquè em sembla un tema suficientment important demanaré una compareixença explícitament per aquesta qüestió, acompanyat a més, penso que també seria d’utilitat de qui presideixi la comissió gestora i per tant, podrem detallar amb tot tipus de luxe els costos aquests que s’hagin pogut incórrer pel fet de fer al traspàs del fons de vellesa de la CASS al fons de jubilació que ara s’ha creat. Entendran que avui jo no tinc aquestes dades amb precisió, i insisteixo, penso que són suficientment importants perquè es donin amb exactitud i quan estiguin tancades.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció....
Sr. Jordi Gallardo.
El Sr. Jordi Gallardo:
Sí breument, només per respondre a la Sra. Marsol.
Vostè entén que no estem fent una modificació de la llei i jo em remeto a llegir el punt número 3 de l’ordre del dia: Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015. Entenc que el que estem fent avui és una modificació de la llei. Vostè és jurista jo no, però potser té una altre concepte, jo em limito a dir que està modificant una llei que es va aprovar fa sis mesos.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sra. Conxita Marsol.
La Sra. Conxita Marsol:
Només per referències, sí Sr. Gallardo, tècnicament estem votant una modificació d’una llei però realment el que s’està proposant a la modificació és únicament el procediment transitori. Una vegada s’hagi efectuat aquest traspàs de fons i d’actius, la llei quedarà i aquestes disposicions ja no es tindran més en compte.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé, si no hi ha més intervencions, obrim un breu termini de temps per poder votar.
(Votacions)
Sr. secretari, si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor: 16, vots en contra: 3, i abstencions 8.
El Sr. síndic general:
Bé a la vista del resultat, declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem ara al següent punt de l’ordre del dia. Respecte als tres següents punts de l’ordre del dia, de fet, i vista la demanda de debatre’ls de forma conjunta, proposo que puguem efectuar aquest debat conjunt i després, si és que fos el cas, es procediria a votar separadament.
Procediríem d’aquesta manera si no hi hagués objeccions.
Procedim doncs al debat conjunt del:
4-5-6- Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 i del Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances, de l'11 de maig del 1989.
Els informes de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost relatius als tres projectes de llei han estat publicats en el Butlletí número 27/2015 del 9 de juliol.
Intervé per exposar els informes de la Comissió El Sr. Miquel Aleix Areny, nomenat ponent per part de la Comissió.
Teniu la paraula.
El Sr. Miquel Aleix:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc, gràcies Martí pel que vas aportar al Consell General. També gràcies especialment pel que vas aportar en la Comissió de Finances, la qual vas presidir molt brillantment en la passada legislatura i que malauradament fins fa molts pocs dies eres company i membre de la mateixa. En nom propi i en nom dels companys moltes gràcies.
I ara si em permet Sr. síndic, passaré a donar lectura a l’informe de la Comissió de Finances i Pressupost sobre els tres projectes de llei.
En la reunió del dia 29 de juny del 2015, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost em va nomenar ponent dels següents 3 projectes de llei:
- Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000,
- Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i
- Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989.
Em correspon avui presentar una síntesi dels informes de la comissió d’aquests projectes de llei.
Pel que fa al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de les reunions celebrades els dies 2, 7 i 8 de juliol del 2015 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades. El Projecte de llei va rebre un total de 25 esmenes, de les quals 11 foren presentades pel Grup Parlamentari Demòcrata, 10 foren presentades pel Grup Parlamentari Liberal i 4 foren presentades pel Grup Parlamentari Mixt, SDP.
De les esmenes presentades: 7 esmenes s’han aprovat per unanimitat; 1 esmena s’ha aprovat per majoria; 6 esmenes no s’han aprovat; 3 esmenes han estat retirades; 5 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per unanimitat; i 3 esmenes han estat retirades per obrir el pas a establir unes transaccions que han estat aprovades per majoria.
En quant al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de les reunions celebrades els dies 7 i 8 de juliol del 2015 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre un total de 3 esmenes presentades per part del Grup Parlamentari Mixt, SDP.
De les esmenes presentades: 1 esmena s’ha aprovat per majoria i 2 esmenes no s’han aprovat.
Finalment, pel que fa al Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en el decurs de les reunions celebrades els dies 7 i 8 de juliol del 2015 ha analitzat el Projecte de llei i les esmenes que li han estat presentades.
El Projecte de llei va rebre un total de 9 esmenes presentades per part del Grup Parlamentari Mixt, SDP.
De les esmenes presentades: 7 esmenes s’han aprovat per majoria; 1 esmena no s’ha aprovat; i 1 esmena ha estat retirada per obrir el pas a establir una transacció que ha estat aprovada per majoria.
Del resultat de la votació de les esmenes presentades als projectes de llei se’n desprèn els informes de la Comissió, els textos dels quals es sotmeten avui a consideració d’aquesta Cambra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Passem doncs, al primer torn d’intervencions.
Pel Grup Parlamentari Mixt, té la paraula el Sr. Víctor Naudi.
Disposaria en principi de 4 minuts, però vist que és un debat de tres lleis hi haurà més marge.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Avui hem d’examinar l’aprovació de les modificacions a tres lleis vinculades a l’activitat financera per tal d’adaptar-les als estàndards internacionals fixats a l’antiga recomanació 17 del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) i la nova recomanació 35.
A la memòria justificativa del Projecte de llei de modificació i de la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, es recorda que el MONEYVAL en el seu informe d’avaluació del Principat d’Andorra en sessió plenària del 8 de març del 2012, va exposar reserves relatives al règim sancionador aplicable als subjectes obligats en matèria de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme.
Això era al mes de març del 2012, una vegada més anem tard, el Govern de DA va tard.
Recordem que la nota verbal que acompanya el
non-paper del 26 d’agost que l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, mitjançant el seu Consolat a Barcelona, va adreçar al Govern d’Andorra, feia referència a la seva preocupació pel compliment dels estàndards internacionals contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Una nota verbal que el Govern va silenciar fins fa poques setmanes.
Una vegada més, ara toca córrer i legislar amb procediment d’urgència per la manca de proactivitat de Govern.
Segurament la vostra resposta serà que tanmateix encara ens anticipem a la propera avaluació del MONEYVAL prevista a l’abril de 2015.
La realitat és que una vegada més el Govern reacciona tard i a corre cuita, quan ens piquen a la cresta des de fora.
Malgrat el temps excessivament reduït del tràmit parlamentari els consellers d’SDP, hi hem participat responsablement presentant esmenes i intervenint en el debat en comissió fent aportacions, a les tres lleis.
Vam presentar quatre esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació internacional. Dues esmenes foren aprovades per unanimitat, la tercera fou transaccionada i aprovada per unanimitat i la darrera fou transaccionada i aprovada per majoria.
El text final del projecte és acceptable i el votarem doncs favorablement.
En la tramitació del Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances els consellers de Socialdemocràcia i Progrés fórem els únics en presentar esmenes, concretament nou.
Set esmenes han estat aprovades per majoria. Una esmena ha estat transaccionada i una esmena, la que proposava una modificació a l’article 2, no ha estat aprovada.
Considerem acceptable el text final sortit de la Comissió i el votarem doncs favorablement.
Pel que fa al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, de les tres esmenes presentades una ha estat aprovada i les altres dues han estat rebutjades.
Vull recordar que la tercera esmena presentada i no aprovada relativa al contraban de l’article 245 del Codi penal, pretenia reforçar la seguretat jurídica en aquesta qüestió evitant que en hipotètics casos de blanqueig els petits minoristes del comerç es poguessin veure implicats en causes alienes a la seva actuació directa.
La formulació de la llei, que s’ha mantingut en el text inicialment proposat pel Govern, ens sembla tècnicament defectuosa però, sobretot, entenem que és políticament i econòmicament un error.
Tal com queda aquesta llei no es proporciona la desitjable tranquil·litat en relació a les activitats de comerç de tabac dins el territori andorrà.
Hem de tenir ben clar tres aspectes de la qüestió:
El primer, l’activitat mercantil de venda de tabac és ajustada a dret, sigui quina sigui la voluntat del comprador.
El segon punt, la quantitat que una persona compri pot ser limitada administrativament però sembla difícil de controlar.
I tercer punt, el delicte de contraban que pugui cometre l’adquirent si introdueix en un altre Estat de la Unió Europea tabac en quantitat superior a la permesa, no afecta en cap manera al venedor o venedors andorrans doncs el delicte de contraban s’haurà comés en un altre Estat. Dit altrament -i aquí rau la motivació de la nostra oposició a aquest article- que l’operació acabi de manera delictuosament, cometent-ne un delicte de contraban en un estat veí, no vol dir que pugui retroactivament transformar en delictiva una actuació originària ajustada a dret, com és el lliure exercici del comerç de venda de tabac a Andorra.
Aquest principi és designat en el dret penal com la “prohibició de retorn”.
No discutirem pas que sigui, de fet ja ho és, possible construir un delicte de blanqueig a partir dels guanys obtinguts amb el contraban, amb total independència del lloc en el qual l’activitat delictiva s’hagi dut a terme. Els que transformin o ocultin a Andorra béns que altres hagin aconseguit cometent delictes de contraban podran ser acusats de delicte de blanqueig d’acord amb el Codi penal andorrà.
Però el que no podem acceptar és que de manera atabalada, pensant que estem seguint unes indicacions del MONEYVAL, s’acabi criminalitzant l’activitat de comerç minorista del tabac, assentant una mena de presumpció genèrica sobre tot un sector que exerceix legalment la seva activitat mercantil.
Enteníem i entenem que per a poder tipificar els delictes és imprescindible precisar i dissociar el lloc on s’ha comès el delicte de contraban i el lloc on es pretén blanquejar els diners objecte del primer delicte, i més particularment si es tracta de dos països diferents amb legislacions judicials diferents.
No votarem doncs aquesta llei i ens abstindrem.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
És el torn ara pel Grup Parlamentari Mixt també, del Partit Socialdemòcrata, Sr. Gerard Alís teniu la paraula.
El Sr. Gerard Alís:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Ara sotmeten a consideració d'aquesta Cambra les tres darreres propostes de modificació de llei, que com hem dit debatem de manera conjunta. Concretament parlo del Projecte de llei de cooperació penal internacional i lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del Projecte de llei de modificació del Codi penal i del Projecte de modificació de la llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances.
Les modificacions que avui debatem són degudes a les recomanacions efectuades en el quart informe d’avaluació del MONEYVAL. És per això que amb l’aprovació d’aquestes lleis, Andorra tornarà a complir els seus compromisos internacionals, i en particular, aquells adquirits amb els òrgans més exigents en matèria de blanqueig de fons.
És així que seguint amb les recomanacions del MONEYVAL s’ha procedit a introduir en la Llei de cooperació penal internacional un règim sancionador i disciplinari, que sigui més efectiu, proporcional i dissuasiu, complint així amb els estàndards internacionals. Alhora, es procedeix a millorar la regulació de l’obligació de realitzar declaracions de sospita, en acord amb les recomanacions també efectuades.
També, s’ha procedit a ampliar el tipus penal del delicte de blanqueig en acord amb allò admès a nivell internacional -especialment amb el que proposa el GAFI- i també s’ha procedit a unificar la definició legal de la noció de fons objectes de blanqueig.
Finalment, s’ha procedit a introduir els requisits d’honorabilitat empresarial i professionalitat que són necessàries per les persones que es dediquin a l’activitat asseguradora.
Els socialdemòcrates no vam presentar esmenes als textos avui debatuts en considerar que els canvis proposats pel Govern eren adequats -a més d’urgents- per complir amb les recomanacions imposades pel MONEYVAL; també vam creure que calia mostrar serietat amb el compromisos adquirits, en especial de cara a la propera revisió del MONEYVAL; alhora pensem que és essencial poder fer actuacions per recuperar la confiança internacional en el nostre sistema financer minvada arran de la crisi BPA; i per això cal ineludiblement avançar cap als estàndards internacionals, adaptant el nostre marc legislatiu.
No obstant la no presentació d’esmenes, hem treballat activament en el debat en comissió en relació a les emenes presentades pels altres grups, vetllant per assegurar que els textos avui debatuts donin compliment als compromisos internacionals i a les recomanacions imposades pel MONEYVAL.
És per aquestes raons, i en especial arran de la situació que estem vivim després de la crisi BPA, que donarem suport als tres projectes de llei que se sotmeten a debat. Aquests suposen un pas més per avançar cap al futur, cap al canvi de sistema més transparent i cap al canvi de model necessari pel nostre país.
Dit això, amb la mateixa responsabilitat política que emetem el nostre vot favorable sobre aquests textos, no podem deixar de constatar que una vegada més anem tard, i que novament actuem amb presses davant la pressió internacional.
Dic això doncs, com ja els compta el quart informe d’avaluació del Greco data del 8 de març de 2012, és a dir fa més ja de tres anys, i encara estem pendents d’implementar algunes recomanacions. Som conscients que en els darrers anys el Govern, el parlament, el conjunt d’organismes afiliats han treballat per implementar aquelles recomanacions, però és clar que la crisi BPA ha accelerat la pressió dels organismes internacionals i que un cop més ha agafat al nostre país amb els deures a mig fer.
Cal remarcar que el Govern ens diu que va calendaritzar la implementació de les recomanacions efectuades pel Greco, perdó pel MONEYVAL! Però creiem que no s’ha efectuat amb prou serietat i empenta. I és que si bé hi ha circumstàncies a imprevisibles, -com ho és la crisi destacada amb BPA-, està clar que són coneixedors, que el termini per implementar les recomanacions del MONEYVAL finalitzava el primer trimestre d’aquest any, que aquest semestre no seria operatiu arran del procés electoral; i això calia tenir-ho en compte, en la calendarització de les implementacions efectuada, i així haguéssim evitat el que ara s’ha produït: haver de treballar a córrer cuites.
Alhora, no podem deixar de reprotxar la manca clara de rumb i la inseguretat jurídica que suposa dur a terme constants modificacions de lleis tan importants com ho pot ser el nostre Codi penal. Tampoc podem aplaudir el fet de fer modificacions a pedaços: em refereixo especialment al text de les companyies d’assegurances. Som coneixedors que la legislació vigent en matèria d’assegurances requereix una modificació profunda des de fa anys, però avui únicament és fa la feina a mitges, essent necessari debatre properament, suposem, una modificació legislativa que afecti el sector, de manera més amplia i profunda. Ens sembla que des de l’any 2012, almenys hi ha hagut temps per fer aquesta modificació es pogués fer i no calia fer-ho en vàries vegades com finalment serà el cas.
Creiem que cal decidir cap on es vol anar i implementar de manera unificada els canvis legislatius necessaris, i això no s’està fent, a parer nostre improvisant sobre la marxa.
Així doncs, donarem suport a les lleis esmentades com ja he dit, però els demano també que, de manera decidida, accelerem la implementació de les recomanacions del MONEYVAL, així com altres estàndards internacionals -aquí em refereixo a les previsions del calendari d’implementació de l’acord monetari-, per fer de la nostra plaça financera una plaça seriosa i reconeguda a nivell internacional des d’ara, i sobretot, per avançar-nos als esdeveniments, evitant que els mateixos siguin els que marquin la pauta.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Moltes gràcies.
Pel Grup Parlamentari Liberal, té la paraula el Sr. Josep Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Moltes gràcies Sr. síndic.
Avui es sotmet a consideració del ple del M. I. Consell General l’examen i aprovació de tres projectes de llei pel tràmit d’urgència :El Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer qualificada del Codi Penal; el Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, i per últim el Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989.
Tal com s’ha convingut, l’anàlisi i debat dels mateixos es farà de forma conjunta i la seva votació es farà per separat.
Les modificacions d’aquest textos són necessàries per poder superar la 4a avaluació del MONEYVAL que va començar el mes d’abril de l’any 2012, segons paraules del M. I. Ministre de Finances en la seva compareixença en la Comissió de Finances del 19 de maig del 2015.
A l’abril del 2012, es va definir un calendari, que tenia una durada aproximada de tres anys, per poder complir amb totes aquelles recomanacions que demana el MONEYVAL i poder passar de manera neta, la 5a evolució que tindrà lloc en el transcurs de l’any 2016. D’aquí que la 4a avaluació hauria d’acabar a principis del 2016.
Quan s’inicia la 4a avaluació, l’any 2012, de les 48 recomanacions del MONEYVAL, Andorra, en 4 d’elles era complidora, en 22 de les recomanacions estava considerada con a país “largely-compliant”, en 18 recomanacions estava considerada com a país “partially-compliant” i en 4 recomanacions estava considerada com a país “non-compliant”.
L’objectiu de la 4a avaluació és el de pujar el nivell de “partially compliant” que avui té Andorra a “compliant” o a “largely compliant”; requisit necessari per poder superar aquesta 4a avaluació.
Dins del procés d’una avaluació, el MONEYVAL realitza una sèrie de seguiments, el que anomenen “follow-up” per veure com s’està de preparat per superar l’avaluació i si s’està progressant satisfactòriament o no.
En el primer seguiment a l’abril de 2014, el MONEYVAL va considerar que Andorra progressava satisfactòriament i es va definir que calia un segon procés de seguiment o “follow-up” el mes d’abril del 2015.
En el seguiment del mes d’abril de 2015, hi ha un canvi de perspectiva important, i el MONEYVAL situa Andorra en un procés de seguiment reforçat, i amb el risc potencial de què Andorra no superi aquesta 4a avaluació amb la nota desitjada i es trobi inclosa en una de les llistes negatives del GAFI.
El M. I. Govern atribueix aquest canvi de criteri, bàsicament, als fets succeïts arran de l’afer Banca Privada d’Andorra i és, per aquest motiu, que s’entren per via d’urgència els canvis en les tres lleis mencionades amb anterioritat, a fi de superar el seguiment reforçat del MONEYVAL que té previst el mes de setembre de 2015.
Tot i l’exposat pel ministre en el si de la Comissió de Finances al Grup Parlamentari Liberal, ens és difícil de valorar si realment és així, i si les modificacions són encertades.
Hem de tenir present que en la compareixença a la Comissió de Finances el 19 de maig del 2015, el M. I. Ministre de Finances posa en evidència que encara no s’havien dut a terme o aplicat, en la seva integritat les recomanacions números 1, 13, 17, 23, 29 i 30 que es mencionaven ja en el raport de la 4a avaluació del MONEYVAL de mes d’abril del 2012, tot i havent dut a terme diferents modificacions durant aquests darrers tres anys a la Llei qualificada del Codi penal i a la Llei de cooperació penal internacional. I a més, s’ha de significar que avui encara apliquem una llei reguladora de les companyies d’assegurances de l’any 1989, és a dir una llei obsoleta.
Ens sobta que durant aquests últims tres anys, el M. I. Govern no hagi fet els deures. D’aquí que avui ens troben en un tràmit d’urgència i en un seguiment reforçat tenint en compte que l’anterior legislatura, el M. I. Govern va gaudir de la més àmplia majoria de l’era constitucional.
Tampoc tenim clar quin és el posicionament del M. I. Govern sobre l’informe del MONEYVAL de la 4a avaluació del 8 de març del 2012, en concret a la pàgina 15 punt 22 on s’indica clarament i cito “El Principat d’Andorra hauria d’implementar un sistema mitjançant el qual les institucions financeres declarin totes les seves transaccions amb diners a partir d’un cert import”.
Aquest fet, també va ser posat de relleu pel Consolat General dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona, en la seva nota verbal del 26 d’agost del 2014, que feia menció expressa al fet de poder identificar, en el nostre país, moviments d’efectiu i se’ns instava a posar en marxa un sistema en el qual els bancs i altres institucions financeres i intermediaris informin sobre tota activitat de moviments de diners a nivell nacional i internacional així com els moviments d’efectiu a través de la creació d’una agència nacional que registri totes aquestes dades per poder lluitar més efectivament contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme, tot oferint-nos la seva col·laboració per poder acomplir aquests objectius.
Aquesta nota verbal va ser resposta el 22 de setembre del 2014, pel M. I. Ministre d’Afers Exteriors, on concloïa, que era voluntat del Govern d’Andorra seguir reforçant el règim de lluita de blanqueig de diners i finançament del terrorisme, en particular adoptant recomanacions internacionals, incloses en el mencionat non-paper americà.
En resum, no es va sol·licitar la cooperació de l’Estat Nord-Americà. No es va prestar la merescuda atenció a la nota verbal i avui aquestes recomanacions continuen estan desateses.
El Grup Parlamentari Liberal, per poder ajustar millor les propostes d’esmenes als articles de les lleis que avui es sotmeten a examen i aprovació, va demanar per carta del 5 de juny de 2015, còpia dels dos informes de seguiment (follow-up) d’avaluació del MONEYVAL del 2012 que es van emetre al 2014 i al 2015.
A data d’avui, encara no hem tingut resposta de la informació sol·licitada, informació que ens hauria estat de gran utilitat. Primer, per esvair dubtes i segon, per exercir la tasca que ens pertoca com a consellers generals, que no és altra que la de procurar que les lleis s’adaptin el millor possible als fins que es persegueixen. És a dir que Andorra, en el procés del seguiment del mes de setembre del 2015, per part del MONEYVAL, pugui deixar el seguiment reforçat i esvair la seva inclusió a les llistes negatives del GAFI, fet que impactaria brutalment a tot el país.
Tot i l’anterior, el Grup Parlamentari Liberal ha proposat tot un conjunt d’esmenes i ha donat suport a esmenes d’altres grups parlamentaris. No obstant, tenim els més seriosos dubtes que la tasca feta per tots els grups parlamentaris, permeti assolir els objectius plantejats. Són clau els informes de seguiment, dels quins únicament, volem pensar, en té còpia el Govern.
En tot cas, vist com s’ha desenvolupat tot aquest procés legislatiu, plantejant modificacions a lleis claus pel país amb tràmit d’urgència, pensàvem o enteníem que dins el marc d’una legislatura atípica com és aquesta, on s’ha invocat el principi d’unitat d’Estat, i així vàrem recolzar la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanisme de reestructuració i resolució d’entitats bancàries; on s’ha plantejat un futur govern de concertació en el marc del discurs d’investidura del cap de Govern; on s’ha parlat i invitat a possibles pactes d’Estat en el marc de l’acord d’associació entre la Unió Europea i Andorra. D’aquí pensàvem que obtindríem tota la informació sol·licitada de la mateixa manera que s’han entrat les lleis de forma urgent, i s’esvairien tots els dubtes plantejats anteriorment i s’afrontarien els reptes del país des de la pluralitat, constatem que això no és possible. És tot un simple joc polític, en moments difícils pel país.
El Grup Parlamentari Liberal es reafirma en els seus dubtes, i no compartim, de cap de les maneres, l’acció del Govern en aquest afer ni de la majoria que li dóna suport.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Parlamentari Demòcrata, té la paraula la consellera Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
El preuat, amic i company conseller Martí, va afirmar en aquesta Cambra, en el decurs d’una intervenció brillant, que les coses i el món canvien. Ens argumentava que el món evoluciona. I que sempre hi ha un abans i un després.
Va il·lustrar el seu propòsit amb una publicitat d’un fabricant d’ulleres a França, on l’actor amb un to molt posat diu: “Avant j’étais jeune”. Un cop dit això es posa les ulleres i amb un to més distès continua dient: “Mais ça c’était avant”.
Ara, uns 15 mesos més tard, ens trobem en aquesta Cambra per adoptar si s’escau 3 projectes de modificació de llei, que els demés companys consellers ja han comentat: la modificació de la Llei 9/2005 del 21 de febrer qualificada del Codi penal; la modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors de producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 i la modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances de l’11 de maig del 1989.
En aquests moments, ens ha tocat dansar un ball mogut i en equip, sense trepitjar-nos els peus i trepitjar els peus dels demés. Un ball que hem de seguir amb un ritme més accelerat i sostingut, els follow-up, Sr. Pintat, a causa del tema BPA i amb les ulleres del després posades.
Val a dir que ballem aquesta dansa des de fa 18 anys, ja que la partitura de la música està escrita amb les notes del MONEYVAL que és el Comitè d’Experts per a l’avaluació de les mesures anti blanqueig i contra el finançament del terrorisme del Consell d’Europa que aplica les mesures del GAFI (grup d’acció financera) creat el 1990. Recordaré que la primera avaluació que el MONEYVAL va fer a Andorra va ser l’any 1999.
Així, seguint les recomanacions d’aquest organisme hem modificat la Llei de cooperació penal internacional des de la seva aprovació a l’any 2000, 5 cops…aquesta serà la sisena modificació. El Codi penal 6 vegades d’ençà el nou Codi del 2005…aquesta serà la setena vegada.
A banda, la Llei d’assegurances del 1989 s’ha quedat obsoleta, -aquí hi estem tots d’acord-,. i en un temps rècord s’han fet les modificacions mínimes necessàries per no trepitjar l’ull de poll dels demés dansaires europeus i per no pertorbar la musicalitat de la partitura escrita pel MONEYVAL.
I segurament, Sres. i Srs. consellers hi haurà més modificacions perquè el món occidental, tant amb els Estats veïns com amb els organismes internacionals amb els quals estem directa o indirectament lligats, cada cop està més interconnectat per cooperar i prestar-se assistència mútua per lluitar contra el blanqueig de fons i tot tipus de tràfics il·lícits, i no hi podem defugir. Així, que seguiran les modificacions legislatives fruit d’aquesta evolució constant, fins que el nostre pas de dansa sigui exquisit i que estigui amb consonància amb el ritme dansaire del MONEYVAL, del GAFI, l’OCDE i altres òrgans internacionals especialitzats.
El president del Grup Liberal, Sr. Josep Pintat, ens acaba de dir que augurava o bé una abstenció, o bé una no aprovació, un no suport a la modificació de la Llei d’assegurances que es presenta perquè no és suficient. Compartim, -li acabo de dir-, compartim amb vostè, que no és suficient. Ja li he reconegut que és una llei obsoleta, que s’ha de refer de dalt a baix, perquè reculli tots els requisits nous d’un sector que ha evolucionat moltíssim els darrers anys. Però això, necessita temps, reflexió i maduresa, i el conseller Jordi Gallardo, ens ha repetit abastament durant el debat sobre el fons, la modificació de la Llei del fons de pensions de jubilació de la CASS. I ara no ens podem permetre d’anar reflexionant i poc a poc i madurant, perquè ens han demanat d’anar amb un compàs més accelerat. Així que s’ha anat al més urgent.
Aquests tres projectes de modificació de llei, recullen el necessari per poder complir fil per randa, les Recomanacions 1; 13; 17; 23; 29 i 30 del GAFI (Grup d’Acció Financera). Concretament, avui modifiquem tres lleis per incloure allò que indica:
La recomanació 1: que modifica el Codi penal: amplia la llista de delictes subjacent de blanqueig sobretot el contraban i el delicte fiscal i tipifica totes les conductes d’auto-blanqueig, entre altres.
La recomanació 13: que modifica la Llei de cooperació penal internacional: on s’amplia els supòsits de declaració i es consciencia els subjectes obligats.
La recomanació 17: que modifica també la Llei de cooperació penal internacional: que redissenya el règim sancionador reflectint la gravetat de les infraccions tipificades
La recomanació 23: que modifica la Llei d’assegurances: que regula legalment els criteris de Fit&proper, l’activitat i el control, i l’autorització administrativa per a prestar serveis financers. A més, -i aquí sí que hi va haver un treball conjunt a la comissió-, voldria assenyalar que en Comissió vam aprovar per unanimitat una disposició transitòria primera, a partir d’una esmena del Grup Liberal per a encomanar a Govern que reguli les activitats financeres de La Poste i de Correus espanyols. Perquè això forma part també de la recomanació 23.
Finalment, les recomanacions 29 i 30: que modifica la Llei de cooperació penal internacional: i que reforcen les activitats de la UIFAND, regulant-ne la seva independència i probitat.
Totes són recomanacions d’obligat compliment. I totes són d’aplicació immediata, fruit de la crisi BPA. Amb això estem d’acord, és cert que aquesta dansa, amb aquest conjunt de recomanacions, s’havien d’aplicar, segons el calendari establert del 2012 en el marc de la quarta avaluació en el decurs dels propers sis mesos. Teníem, i vostè Sr. Pintat ho ha assenyalat, com a mínim fins a finals d’any o principi del 2016, però tot s’ha avançat i s’ha avançat com a conseqüència col·lateral de la nota del FINCEN, com també ho ha assenyalat el conseller Gerard Alís. Per això el tràmit d’urgència demanat pel ministre Cinca i la seva compareixença anterior.
Som conscients que algunes d’aquestes mesures topen amb fets i gestos de la nostra particularitat històrica i econòmica com per exemple, allò que estipula, Sr. Naudi, la Recomanació 1 en relació al Codi penal. Però no oblidem que les modificacions del Codi penal del 95 i del 97, Andorra va inserir l’auto-blanqueig per tot el relacionat amb el delicte de tràfic de dogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, de proxenetisme o de terrorisme i per tota mena de delictes, tota mena de delictes comesos a l’estranger. Però, al febrer del 2005, dit concepte va ser suprimit en la nova Llei del Codi penal i d’ençà, el MONEYVAL no ha parat de demanar-se per què Andorra havia fet desaparèixer el delicte d’auto-blanqueig recomanant avaluació darrera avaluació que el tornéssim a inserir. També, com he mencionat anteriorment, se’ns exigeix en aquest marc d’aquesta quarta avaluació i el que havíem de fer a principis del 2016 ho hem de fer ara, 10 anys després tornem al punt inicial previst ja en el Codi penal a l’any 95 i a l’any 97. Fa 10 anys vam poder esmenar l’auto-blanqueig del nostre Codi penal perquè era abans, mais ça c’était avant. Ara 10 anys més tard hem de tornar a incorporar aquest delicte al nostre Codi penal. Ara les coses ja no són com avanç, els temps han canviat, hi hem de conviure. Com també hem de conviure amb l’edat i amb les ulleres, i com ballant hem d’aprendre a fer-ho a un ritme més sostingut i accelerat, i hem de deixar enrere el tango amb passos que va enrere que vam ballar el 2005. És senyores i senyors consellers una adaptació necessària, una exigència. Que de no fer-la, tot i com les modificacions fruit de les demés recomanacions, podrien tenir unes conseqüències molt dures per la pervivència econòmica del país, ja que si el MONEYVAL per no acatar les seves recomanacions posa el país sota vigilància portarà un cop que pot ser letal per la confiança del món bancari financer mundial envers la nostra plaça bancària i financera. I de tots és sabut que en el món financer i bancari la confiança la clau de volta, és tant necessària com l’aire que respirem. I d’aquí que no haguem pogut acceptar bon nombre d’esmenes presentades pel Grup Liberal a la Llei de cooperació penal internacional, ni les esmenes de fons del Grup Mixt SDP al Codi penal. Així doncs, malgrat les presses, que els hi reconec, l’adopció d’aquests tres projectes de llei són pel Grup Parlamentari Demòcrata una prioritat. Una prioritat per l’interès del país, pel que em permeto de demanar als consellers liberals i als consellers de SDP pel que fa al Codi penal que reflexionin sobre el sentit del seu vot.
Avui ens trobem tots amb les ulleres, ballant una dansa que vam decidir d’assajar fa anys quan vam adherint-se al Consell d’Europa al 1994 i posteriorment al MONEYVAL el 1997. I quan vam decidir també de seguir els savis preceptes del Manual Digest com el de la màxima 34 que diu “prevenir les coses de manera que ninguna sia nova i repentina”. Tots som conselleres i consellers generals que ens estimem el país i que volem el millor pels nostres conciutadans però permetin-me que en el millor dels nostres..., que insisteixi una mica sobre el fet que dansem tots el mateix ball, ens agradi o no, i amb l’inexorable pas del temps amb les ulleres posades, amb el després, amb la mirada del pas del temps. El nostre compromís total amb tot el suport a Govern és ferm. Ferm per mantenir-se l’eficiència dels objectius fixats, ferm per adaptar-nos a la evolució del nostre entorn per lluitar contra el blanqueig, la delinqüència internacional, els diferents tràfics i el seu finançament, i ferm per la cooperació amb les diferents institucions internacionals. I per això voldria agrair el suport constructiu que el Grup Mixt PS ens ha donat durant tot aquest procés.
Hem quedaria amb què la temporalitat i el transcurs de la vida fa que la nostra visió de les coses i dels fets variï: avançar i créixer com a país pel bé de tots.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern, té la paraula el ministre Sr. Jordi Cinca.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
Presentem i defensem avui, senyores i senyors consellers, un nou paquet de reformes legislatives vinculades a les recomanacions del MONEYVAL i del GAFI en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. Dic bé un nou paquet perquè han estat moltes les modificacions legislatives que s’han fet des de què Andorra va començar a ser avaluada pel MONEYVAL i, sense anar més lluny, en la darrera legislatura es van aprovar 4 modificacions de la Llei de cooperació penal internacional i 3 del Codi penal.
Voldria centrar aquesta intervenció en la importància global de complir amb les recomanacions del MONEYVAL i amb el compromís de l’Estat andorrà en la lluita contra el blanqueig de diners producte de la delinqüència més que en les modificacions en si. Aquestes, tot i així m’hi referiré, però ja han estat àmpliament comentades en les intervencions precedents.
Val la pena que recordem que Andorra en aquest moment està en procés de quarta avaluació d’aquest organisme. Una avaluació que va iniciar-se a principis de l’any 2012 a partir de l’informe elaborat pels experts del MONEYVAL en base a la seva visita
in-situ del primer trimestre de l’any 2011. Per tant això ja ens deixa veure que estem davant d’un procés evolutiu que va iniciar-se l’any 1999 amb la primera avaluació i que continuarà l’any 2016 amb l’entrada en cinquena avaluació. Un procés d’avaluació continu que està concebut de tal manera que cada avaluació és més exigent que l’anterior i que a mesura que avança cada cop està més escorada a l’anàlisi de l’eficiència de les mesures més que no pas en les mesures en si. Dit d’una altra manera, no n’hi ha prou de tenir les lleis i els instruments per combatre el blanqueig, això és necessari però no és suficient, el MONEYVAL i el GAFI s’encaminen a avaluar l’eficiència d’aquestes lleis i a quantificar els resultats obtinguts en l’aplicació de les mateixes. I ens hem d’anar acostumant a què en les properes avaluacions incidiran molt més en això que no pas en el fet de què tinguem o no les lleis adequades.
Alhora, aquesta lògica d’actuació coneguda cal afegir-hi la ràpida adaptació d’aquests organismes a l’evolució que s’observa en l’economia i del mateix crim organitzat. Així, a l’estela de la crisi dels darrers anys, s’ha observat un increment de les xarxes delictives i les activitats il·lícites i això, com no podia ser d’una altra forma, ha esperonat el compromís d’aquests organismes en la lluita contra aquestes activitats i ha incrementat el grau d’exigència a tots els països que en formem part.
Andorra fa anys que forma part del MONEYVAL i que va comprometre’s en la lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. Crec que amb satisfacció podem dir que no hi ha cap força amb representació parlamentària que posi en dubte aquest compromís. Però aquest és un compromís que hem de tenir clar que no admet posicions inter-mitges. Ha de ser inequívoc i cal renovar-lo permanentment. Tots els països son benvinguts al club però només en pots formar part si acceptes i respectes les regles, regles expressades en formes de recomanacions. A cadascú li correspon fer-se les seves però que si no les compleixes ets senyalat i aïllat. A Andorra sortosament aquest debat fa anys que el tenim superat, ho diem fort i clar, formem part del club amb totes les conseqüències, assumint totes les responsabilitats des del convenciment. No es tracta d’una “pose” de conveniència, és una voluntat de pertinença i un compromís amb la comunitat internacional.
Els hi deia fa una estona, Andorra es troba des del març del 2012 en quarta avaluació. L’informe inicial posava de relleu quin era el nivell d’acompliment de les diferents recomanacions d’aquest organisme fins al març del 2011, hi ha fet referència abans amb tot detall el Sr. Pintat, i per tant permetia establir en quins punts calia introduir reformes legislatives o operatives.
Això ens va permetre establir un pla d’actuació per tot el període d’avaluació. Un pla que en gran mesura ja es va complir la passada legislatura entre altres, amb les modificacions legislatives a les quals ja m’hi he referit, i a la qual ja només li quedava una darrera fase per complimentar i que inicialment teníem prevista pel segon semestre de l’any 2015.
I aquí podrien sorgir dues preguntes.
Si a març del 2012 ja teníem identificades totes les millores, per què no abordar-les totes d’una sola vegada en lloc de fer-ho per fases?
La resposta és fàcil. El període d’avaluació d’entre tres i quatre anys ja està pensat perquè les reformes puguin ser adoptades de forma progressiva. No tots els països afronten un període d’avaluació des de la mateixa posició, ni tots surten des d’una mateixa realitat, ni l’impacte de les mesures és el mateix en cada país. Per això s’entén que cada país dins el període global establert planifiqui l’adopció de mesures, i per això també durant l’avaluació hi ha avaluacions de progrés, per veure si els països van avançant de forma raonable i evitar que ningú deixi la feina pel darrer moment. Un procediment que porta implícit que, dins dels terminis és millor fer les reformes quan estiguis en condicions d’aplicar-les plenament, en lloc de fer-les i després no poder-les aplicar. En aquest sentit, cal recordar-ho, també s’ha dit, que Andorra va fer el seu primer Follow-up l’abril del 2014, i es va dictaminar en aquell, que avançava satisfactòriament.
I això ens porta a la segona pregunta, si les coses són com les que acabo d’explicar, per què ara presentem amb caràcter d’urgència aquestes modificacions legislatives inicialment previstes pel segon semestre d’aquest any?
Doncs perquè certament no podem ser aliens a un esdeveniment tant notori com tot l’afer BPA. No hem d’oblidar que l’epicentre d’aquest afer són sospites de blanqueig de diner i, per tant, acaben tenint una incidència molt important en el procés de quarta avaluació a la qual està sotmesa Andorra. Així es posa de relleu en el segon Follow-up d’abril 2015, on el MONEYVAL (el mateix que un any abans havia dictaminat que s’avançava satisfactòriament) insta a accelerar les reformes previstes.
Per tant, crec que era convenient i està plenament justificat haver accelerat unes reformes ja previstes per uns mesos més tard i així poder-les presentar al MONEYVAL durant el proper el mes de setembre.
En aquest sentit vull agrair la predisposició de tots els grups parlamentaris per facilitar la meva compareixença a la comissió el passat mes de maig i per haver acceptat de treballar un procediment d’urgència que ens permeti complir amb aquest nou calendari.
Fent ja una breu referència a les tres modificacions.
La Llei de cooperació penal internacional, bàsicament introdueix:
una ampliació de les obligacions d’efectuar declaracions de sospita per part dels subjectes obligats;
amplien les infraccions administratives molt greus i greus, i es modifiquen els imports de les sancions per reforçar el seu efecte dissuasiu, el criteri de proporcionalitat i afavorir l’efectivitat del sistema;
i s’introdueix una secció reguladora del procediment sancionador que recull les especificitats en aquesta matèria.
La modificació del Codi penal, i aquesta és possiblement la modificació més rellevant:
amplia la tipificació de l’auto blanqueig incloent les conductes d’adquisició, possessió, utilització, ocultació i encobriment, que ja es vénen per tant a afegir a les que avui en dia ja estan regulades de conversió i transmissió;
s’amplien els delictes principals o subjacents de blanqueig, incloent-hi el contraban i altres conductes de tràfic il·legal, l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, que ja estaven incloses en la seva modalitat agreujada i que ara s’amplien a modalitats bàsiques.
Permeti’m aquí que faci un esment específic a la intervenció del Sr. Naudi en relació a la necessitat o no d’haver acceptat l’esmena que el seu grup va presentar a la modificació del Codi penal.
Nosaltres entenem que en aquest moment no hi cap fer una modificació que obri la porta als dubtes a un organisme com és el MONEYVAL. I això és el que s’està fent amb la seva modificació, amb la modificació que vostès proposaven. I no s’hi val utilitzar aquesta modificació en defensa dels petits comerciants i els comerciants al detall. Vostè sap que no estem introduint el contraban com a delicte, perquè el delicte de contraban ja està tipificat avui en dia. I per tant, l’única cosa que estem fent és tipificar com a delicte subjacent el delicte de contraban. I quan anem en el delicte de contraban, el que veiem és que qualsevol operació de contraban de tabac, fins a 6.000 euros no pot està tipificada com a delicte. I per tant, en aquest cas, quan ens anem al detallista, si hem de fer una venda de tabac per un valor de 6.000 euros, veurem que equival a gairebé, o a vegades més, 5 caixes de tabac. No crec que aquesta sigui l’activitat corrent d’un comerciant detallista que s’hagi de preocupar per si les persones que li compren el tabac estan o no incorren o després fan una activitat il·lícita, i que per tant, puguin ser acusades de tabac, i per tant, també ells puguin ser acusats per delicte subjacent al haver-los-hi venut aquest tabac.
Per tant, han d’estar ben tranquils els venedors, els comerciants al detall del tabac, perquè en cap cas, aquesta mesura els perjudicarà. I en tot cas, el que sí que hauria fet si haguéssim introduït el que vostè ens proposava, és obrir una nova porta al dubte per part d’un organisme, doncs, que òbviament ara està vigilant allò que estem fent.
La darrera llei que modifiquem és la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances: hem de circumscriure correctament aquesta modificació.
Queda clar, i així ho he manifestat en diverses ocasions, i també ho han dit alguns dels intervinents fins ara, que la Llei reguladora de les companyies d’assegurances de l’any 1989 ha quedat obsoleta i no respon a la complexitat operativa i de serveis d’aquest sector. Sigui dit de passada, no hi respon des de fa molts anys, no pas ara de manera sobtada. Caldrà abordar en aquesta legislatura una nova legislació reguladora del sector assegurador, una reforma que haurà d’incloure el cabal comunitari provinent de l’acord monetari. I això és que hem buscat a compassar la reforma del sector assegurador amb el calendari que en el seu moment es va pactar amb la Unió Europea, d’anar introduint les diferents directives reguladores del sector financer i assegurador de manera que ho féssim dins dels terminis que preveu el propi acord monetari, i pel que fa en aquest sector, aquestes modificacions s’han de fer en els propers dos anys. Es tracta d’una reforma, aquesta del sector global, del sector assegurador, d’una reforma necessària per la subsistència del propi sector, molt complexa tècnicament, possiblement més complexa que la del propi sector financer, i que cal afrontar-la incorporant un repte, complex també, que és fer-la compatible amb un sector que a Andorra està extremadament atomitzat i format per empreses familiars i moltes d’elles petites. No és una feina fàcil de fer, i per tant, l’haurem d’abordar des de la mà d’aquest sector, però alhora des de l’exigència que no podrem anar per sota d’allò que fixen les pròpies directives europees.
La petita modificació que avui se sotmet a la seva consideració en aquest àmbit, no és ni pretén ser la reforma global que els hi comento. És una reforma molt concreta que es limita a donar resposta als aspectes vinculats a la regulació en matèria d’aptituds professionals i honorabilitat per a les companyies d’assegurances i a reforçar el paper supervisor en aquest sector, que en aquest cas és el propi Govern; aspectes posats de relleu en l’informe del MONEYVAL.
Aquestes són les modificacions que avui se sotmeten al Consell General. No són les últimes. Com els hi deia al principi de la meva intervenció així que s’iniciï l’any 2016, si tot va bé, entrarem en cinquena avaluació, i per tant, caldrà atendre a noves recomanacions i caldrà impulsar noves reformes.
Alhora juntament amb les reformes legislatives el Govern seguirà impulsant millores operacionals i dotant de més mitjans els organismes supervisors.
Entre aquestes iniciatives voldria fer esment de la propera elaboració de l’Estudi Nacional de Riscos amb la participació de tots els subjectes obligats i amb el suport de tècnics de Banc Mundial.
Pe anar acabant Sr. síndic voldria fer una darrera referència a la importància que Andorra es mostri ferma en el seus compromisos en la lluita contra el blanqueig del diner producte de la delinqüència. Avui a ningú se li pot passar pel cap construir el futur d’Andorra i assegurar la seva prosperitat al marge de la legalitat internacional. En un món global ningú és viable aïllat. No hi ha millor manera d’enviar un missatge inequívoc a la comunitat internacional que el vot unànime a les tres modificacions de llei que avui presentem. Els organismes internacionals han d’entendre, han de saber de manera inequívoca, que governi qui governi, -que governi qui governi-, el compromís en la lluita contra el blanqueig no s’aturarà. I la millor manera de donar aquesta garantia és votar de manera unànime aquestes lleis.
I una última referència, en aquest cas a la intervenció del Sr. Pintat, i a col·lació d’aquesta darrera part de la meva intervenció. Vostè fa referència als dubtes legítims que té que aquestes modificacions siguin les convenients o siguin suficients per poder complimentar tot allò que ens està demanant el MONEYVAL. Puc entendre que tingui aquests dubtes. En qualsevol cas, al que no hi ha dubte, és que sense fer això segur que no complirem amb allò que diu el MONEYVAL. Podria arribar-se a donar la circumstància en aquest cas, i seguint el fil de la seva intervenció, que no fos suficient.
Imaginem el cas, el Govern té el convenciment que amb el que ha impulsat n’hi haurà prou. Però el que segur que és cert, és que sense aprovar aquestes lleis no passarem el tall del MONEYVAL. I aquesta és el punt de volta de tot el que estem discutint. Podem veure com s’han d’abordar les recomanacions del GAFI que vindran a partir del 2016, ja avanço ara, molt més exigents que les actuals encara. Però en tot cas no arribarem a aquestes recomanacions del GAFI amb una situació estable si abans no superem les recomanacions del MONEYVAL.
I les recomanacions del MONEYVAL estan perfectament fixades en l’informe del 8 de març del 2012 al qual vostè també ha fet referència. El que cal veure, és si aquestes recomanacions s’adien, si aquestes modificacions legislatives s’adien a aquelles recomanacions, i si ho fan no hi ha d’haver cap dubte, s’han de tirar endavant les modificacions i després continuar treballant en el sentit que vostè apuntava.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies
Obrim un segon torn d’intervencions.
Pel Grup Mixt, per SDP, Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Bé, voldria començar responent a la intervenció del Sr. ministre. Deia que ara no era el moment de generar dubtes en aquesta qüestió, al contrari. Bé, per a nosaltres, doncs, concretament fent referència a l’esmena que proposàvem, sobre l’article 145 del Codi penal, enteníem i entenem, que justament és el contrari del que diu el Sr. Cinca en aquest articulat que proposàvem, preteníem establir una seguretat jurídica.
Jo penso que era una bona ocasió per aprofitar i redactar millor aquest article, i deixar clar que en l’hipotètic cas o suposat cas de blanqueig de diners provinents del contraban de tabac, no es pogués remuntar fins a una sèrie, -és veritat que està limitat, com deia el Sr. ministre-, però una sèrie d’un encadenament de circumstàncies es podria arribar a implicar els petits minoristes. I és el que volíem evitar.
Per altra banda, sobre la intervenció de la Sra. consellera Mateu, doncs, bé, ens ha parlat de ball, tot això és un ball. Jo crec que tot això és una mica més seriós que un ball i no voldria o no m’agradaria que això s’acabés amb un ball de bastons propiciat pel propi MONEYVAL. I per tant, jo crec que aquí ens ho hem d’agafar una mica més amb seriositat. I a mi el que em genera és una preocupació tot això, veient el debat d’avui, en el sentit que parlem que, el conjunt de l’oposició ho hem dit, que des del 2012 hi havia temps d’haver fet aquest treball. Sempre s’ha esperat a última hora. Govern o fins i tot la Sra. Mateu diuen que a partir de la nota del FinCEN tot això s’accelera, s’han oblidat de dir també que hi havia el tall de les eleccions. És clar, tot això jo entenc que és veritat que porta problemes, però hi ha un fet que jo crec que és important, i amb el quin es passa sovint en aquesta sala per part del Govern de puntetes, que és la famosa data del 26 d’agost passat de l’any passat sobre el non paper, amb el qual amb aquell redactat ja es parlava o ja se’ns advertia, es feia referència al MONEYVAL, que s’havien d’implementar més mesures.
Bé, a mi em preocupa i encara em preocupa més perquè ahir a la compareixença del responsable de la UIFAND, doncs, també em va semblar entendre que quan va tenir coneixement d’allò, els informes o les respostes que es van fer es van tractar una mica dient que allò era un pur tràmit. I no és un pur tràmit, jo crec que això ens ho hem d’agafar més amb seriositat i ara doncs, hem de legislar de pressa.
I voldria acabar dient que bé, nosaltres, el nostre grup, hem participat responsablement amb els pocs mitjans que tenim, en l’elaboració d’aquestes... participació, presentant esmenes a aquestes tres lleis, i jo crec que, vist el termini que hi ha hagut, doncs, s’ha fet una feina, exceptuant aquest famós article, el 245, al que feia referència. I doncs, per acabar em reitero amb la intervenció que he fet en el primer moment.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt...
No hi ha intervenció...
Pel Grup Liberal...
Sr. Josep Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Sí, gràcies Sr. síndic.
Bé, arran de les explicacions i en concret de la Sra. consellera Mateu, m’ha quedat molt clar. A l’anterior legislatura, una majoria absoluta de 22 això era una autèntica festa. Perquè estàveu de ball, anàveu ballant, anàveu fent, i la realitat -la realitat- és que el tema del MONEYVAL, que ve del 2012, que hi ha una sèrie de compromisos, estic d’acord amb el Sr. Cinca, els compromisos s’han de complir, però quan s’han de complir també quan es demana un mínim d’informació per poder precisar més amb les esmenes, també se’ns podia haver lliurat. Cosa que no ha estat així. I és manca de tacte, que han tingut, sobretot a l’entrada de la legislatura, com ja he posat en evidència.
Per tant, s’ha canviat tres vegades el Codi penal en aquesta última legislatura: el 2012, 2013 i 2014. La Llei de cooperació quatre vegades: el 25 de maig del 2011, el 20 d’octubre del 2013, el 27 de març del 2014 i el 15 de gener del 2015.
Si realment és tan important el que hem d’incloure aquí, es podia haver fet. Però és clar si estàveu ballant i fent altres coses, això no passa.
També he vist un altre fet, i aquí voldria ser en plan positiu, però que no em sobta. Tot això és arran del tema de la Banca Privada d’Andorra. El procés de resolució que s’està duent a terme, he vist que ha estat avalat per mandataris exteriors i que s’està duent per la bona via. Felicitats! Però preferiria que no estigués avalat ni que s’estigués anant per la bona via, sinó que els òrgans de supervisió que havien de regnar en aquest país, això ho tenien d’haver previst, tenien d’haver-hi estat, per això hi ha una comissió especial que ho està seguint i ho està vigilant.
I no ha estat així. Per tant, nosaltres, pel que fa a aquestes incongruències, que tots aquests canvis, inclús l’últim del Codi penal i que no inclou les modificacions que portem avui, modificacions que es van fer el 15 de gener del 2015, potser en aquell moment no eren prou prudents, perquè devíem estar a les portes del comicis electorals. Llavors és clar, ja n’hi ha prou de festa, potser que toquem de peus a terra, perquè si volem continuar fent festes, anem-les a fer en un altre lloc.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Grup Demòcrata, Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Per al·lusions, bé.
Per a mi tot és seriós, els balls inclosos, totes les arts són importants, que és faci dret, que sigui algú artístic, que sigui algú economista. És a dir tot té un valor. Jo he parlat d’una metàfora. I miri li diré, una metàfora, li diré més, no un ball de bastons, el contrapàs, tots agafats de la mà i anar conjuntats.
Jo he parlat d’un ball conjunt per parlar que era una metàfora que havíem d’anar junts. Perquè quan algú no vol col·laborar o quan algú no vol cooperar, doncs, aleshores totes les coses valen per ser excuses. Tot són excuses. No he sentit ninguna raó de pes, ninguna, per dir que no s’han de votar aquestes lleis. Doni-me’n una de pes! No n’hi ha ninguna! Només així fent una mica que s’és seriós. Què és no ser seriós? No s’és seriós quan no es vota, quan no s’és responsable, quan no es veu les conseqüències del que tindrà, el que pot tenir per Andorra, pel país, el fet de no continuar.
I després li recordo Sr. Pintat, vostè es diu UL, Unió Laurediana, en el Grup Liberal, en el Grup Demòcrata de la legislatura passada hi havia dos persones que formaven part del Grup Demòcrata i que van estar amb nosaltres i que van, com no pot ser d’una altra manera, discutir amb nosaltres, i vam debatre i vam fer tot de la manera més harmònica possible. És a dir, que també hi era de certa manera.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern...
Sr. ministre.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc em referiré a la intervenció del Sr. Naudi.
Clar ell, aquesta idea recurrent d’anar-ho barrejant tot ens torna a recordar el que deia aquesta nota verbal famosa, no! Permeti’m que li digui perquè res del que ens ha dit en relació a aquesta nota verbal es contradiu amb el que jo els hi he exposat. Aquesta nota verbal en relació als aspectes vinculats a la prevenció del blanqueig no fa altra cosa que referir-se al que deia l’informe del 2012 del MONEYVAL i el MONEYVAL, com també li he dit, a l’abril del 2014 va fer-nos saber que Andorra estava avançant satisfactòriament en la implementació de totes aquelles recomanacions que encara no es complien a l’abril del 2012 i per tant entenien que compliríem dins dels terminis tot allò que se’ns estava demanant. I, sigui dit de passada, ja per acabar de tancar el cercle, el MONEYVAL entre tots els seus membres que hi participen doncs també hi participa a través, en aquest cas a través del GAFI, com observador el propi FINCEN. Per tant, la nota verbal no ens diu res que no sabés Andorra, a través en aquest cas, aquesta és la gran diferència d’una nota pública penjada a la web del MONEYVAL a través de la qual Andorra estava articulant tota la seva estratègia per complir amb les recomanacions. Per tant, aquesta nota verbal que ja es va explicar en el seu moment no hauria de ser objecte de tant debat, senzillament pel bon funcionament o per les bones arts dins de les relacions internacionals, en aquest cas no ens aporta res que no sabéssim ja a l’abril del 2012, fruit de l’avaluació del MONEYVAL, i que va donar peu a articular tota la nostra estratègia. Però permeti’m també que li digui una altra cosa i de veritat, i especialment en aquest cas ho dic pels companys que té en aquest cas a la seva esquerra perquè no ho faig amb aquest ànim, però en aquest cas vostè també estava al Govern de l’any 2010 i 2011. Al final, a l’informe del 2012, igual que el del 2007 primer en la tercera avaluació, igual que els anteriors si ens anem remuntant fins al 1999, no fa una altra cosa que recollir el balanç del que s’ha fet fins aquell moment i com li deia abans, per això es donen uns temps llargs per anar-se adaptant i per això s’admet que es faci progressivament. Tu has de definir la teva estratègia a partir del teu punt de sortida, i efectivament a l’abril del 2012 en base a l’informe per la visita in-situ del primer trimestre 2011 no tenim una gran foto, no tenim un gran informe perquè possiblement fins aquell moment es podia haver fet més. Però, en tot cas jo, a diferència de vostè, entenc que van anar al ritme que entenien que Andorra podia anar assumint en aquell moment dins del marc que li permetia el MONEYVAL i per tant no li estic retraient res però està clar que avui estaríem més bé si a l’informe del 2012 en comptes d’haver-nos situat amb 4 no compliants i 18 partially compliants ens hagués situat amb cap no compliants i menys partially compliants, evidentment.
Quin ha de ser l’objectiu? Doncs, en aquest cas, complir dins dels terminis amb la progressió que et permet el propi MONEYVAL, doncs, arribar a la cinquena avaluació amb els mínims no compliants i partially compliants que tenen ells establerts per poder passar en aquesta avaluació. Per tant, aquí estem treballant, estem referint-nos a un treball, com li deia abans en la meva primera exposició, d’avaluació contínua de la qual tots ens hem de fer partícips i ens hem de fer responsables perquè des de l’any 99 fins ara tothom d’aquesta sala pràcticament d’una o altra manera n’ha tingut una o altra responsabilitat. I és un treball compartit, no ho ha de ser possiblement el de la CASS que hem discutit abans i altres qüestions d’ordre més intern perquè per això hi ha diferents sensibilitats polítiques i per això hi ha diferents maneres d’abordar aspectes de la política interna, econòmica, social, educativa, sanitària del país. Però en matèria internacional, en matèria de política internacional un país tan petit com el nostre no es pot permetre dissonàncies i no es pot permetre que no hi hagi continuïtat entre els governs. I aquest Govern es va trobar un informe del 2012, en base al que s’havia fet abans, se’l va fer seu i a partir d’allà va definir una estratègia perquè el proper Govern, si tenia que ser un altre, es trobés la feina el millor feta per poder continuar avançant com a país. Perquè aquí no hi ha color polític en relació a aquesta qüestió i per tant entenc que seguir per la via de circumscriure el darrer follow-up del MONEYVAL a la nota del FINCEN, perdó a la nota aquesta de les autoritats americanes no porta peu a res, ni és congruent, ni s’ajusta a la realitat, ni per tant aporta res en aquest debat. Altra cosa és que evidentment, com deia el Sr. Pintat, l’afer BPA acabi tenint una incidència molt important en tota aquesta situació però tingui per ben cert, Sr. Pintat, que no crec que sigui el camí posar en dubte el que hem de fer en relació al MONEYVAL emparant-se en si al seu criteri els supervisors andorrans han fet o han deixat de fer. Els supervisors andorrans, ho he dit en diverses ocasions, han fet la feina que tenien de fer. Entenc que l’han fet el millor que han sabut i l’han fet en base a la legalitat establerta i així continuarà sent en el futur, governi qui governi, i siguin quins siguin els responsables d’aquestes unitats supervisores, no en tingui cap dubte. Jo no en tinc cap dubte siguin quines siguin les persones que estiguin al front d’aquests unitats perquè és el que li convé a Andorra i és el que s’ha d’esperar d’una institució supervisora com pot ser l’INAF o com pot ser la UIF. Per tant posar en dubte el que hem de fer o hem de deixar de fer en relació al MONEYVAL emparant-se en què possiblement no estaríem en la situació per si els supervisors han complert més o menys amb la seva tasca em sembla que és desafortunat en relació al debat que estem tenint avui. I per tant, permeti’m que, tornant al lloc on hem d’estar, li torno a dir el que li he dit abans: a l’informe del 2012 que és l’únic que és referència, que és l’únic que es publica, el MONEYVAL és el que ens ha de permetre avaluar si aquestes modificacions de llei estan adaptades al que se’ns està demanant. I si vostè em diu: escolti tal article o tal altre no s’adapta a la recomanació o és insuficient jo estaré disposat a veure en què ho podem modificar però senzillament dir que no sé si serà suficient, o no sé si anem ben encaminats només cal agafar els texts de lleis, comparar-los amb el que ens estan dient les recomanacions i veure si s’adapten, i jo crec que s’adapten, i tant de bo també aconseguim, aprovant aquestes modificacions, que els organismes que ho han de fer, que en aquest cas és el MONEYVAL ho entenguin de la mateixa manera.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció...
Sr. Víctor Naudi.
El Sr. Víctor Naudi:
Gràcies Sr. síndic.
Doncs el Sr. ministre ens té acostumats sempre quan les coses van bé el Govern dels millors és el que ho fa tot bé però quan hi ha un problema no dubta en remuntar 4 anys i mig enrere i la culpa és del Govern Bartumeu que vam estar 21 mesos i escaig, és el temps que ens van deixar. Tot i així vam fer bastanta més feina i avui no tindríem els problemes si no s’hagués signat l’acord monetari que moltes reticències va aportar per alguns de la seva bancada.
A nivell del que deia, constantment diuen que el non paper de l’agost de l’any passat no té res a veure, doncs, jo entenc que sí que té a veure perquè el meu anglès no és gens bo, és molt dolent, però vaig prendre la precaució de fer-me’l traduir com deu mana per un traductor advertit i per tant allà, jo recomanaria que s’ho mirin bé. Això és el que em preocupa, ja he dit abans que em preocupava que el que se’ns va exposar ahir en la compareixença del responsable de la UIFAND ho va minimitzar però allà entre altres qüestions, una de les preocupacions que s’estableix en aquella nota dels americans és la preocupació de la circulació de diners monetaris, amb moneda, però també de forma més genèrica es refereix a l’aplicació del conjunt de les recomanacions del MONEYVAL i parlen de la vulnerabilitat de l’ordenament jurídic andorrà en matèria de lluita i prevenció contra el blanqueig de capital, de finançament del terrorisme.
Bé, jo crec que allò si s’hagués pres seriosament, i aviat farà un any d’aquella recomanació o d’aquella carta, doncs potser avui no estaríem votant aquí perquè potser s’hagués avançat més la feina i potser la situació econòmica a la que estem sotmesos seria una altra.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
També pel Grup Mixt, Sr. Pere López.
El Sr. Pere López:
Sí gràcies Sr. síndic.
Només per al·lusions en relació a la intervenció que ha fet el Sr. Cinca. Crec que em veig en l’obligació de fer algun comentari, és a dir, em sembla relativament injust el seu comentari de la foto del 2012 atribuïda al Partit Socialdemòcrata.
És innegable el compromís que aquest partit ha tingut sempre, prèviament a estar governant abans de l’any 2009. Com bé deia ara el company Víctor Naudi, va ser un Govern que no va arribar als dos anys de durada. Que es va avançar moltíssim. El compromís internacional i d’homologació sempre ha estat dins del nostre llegat polític. I jo penso que per fer justícia, ja que aquest tema ha sortit al damunt de la taula, és evident que l’herència que vam rebre nosaltres del Partit Liberal amb els que vostès van estar governant plegats al llarg de la darrera legislatura, té ni que sigui per calendari, molta més incidència amb aquesta foto de l’any 2012 que no el que es pugui haver atribuït al Partit Socialdemòcrata.
Potser no s’ha acabat d’explicar del tot bé, però jo penso que hem de fer justícia, jo penso que és innegable quina és la tradició política en aquest tema per part del Partit Socialdemòcrata. I per tant, vam fer molt en matèria d’homologació internacional, vam fer molts temes en temes de transparència, vam fer moltes qüestions vinculades a la fiscalitat i a l’homologació d’Andorra en diferents àmbits. I per tant, potser vam cometre altres errors, però pensem que és de justícia reconèixer la feina feta.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Josep Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Sí, Sr. ministre.
M’està dient que li doni un sol motiu per no poder fer d’això. Miri, quan hem començat aquest mandat, ho he dit al començament, es va parlar del missatge d’unitat. I així ho vam fer, recolzant una llei. Una llei que ha permès portar la seva evolució i els seus fruits.
Quan estem parlant dels temes del MONEYVAL, hem demanat en una simple carta que ens doni els reports del seguiment dels Follow-up. Encara no els tenim ara.
Aquesta informació, per nosaltres, la considerem cabdal perquè en funció del que s’explica allà, les al·legacions o les modificacions que es poden fer als textos o les esmenes, poden ser molt més precises. Ens ha estranyat no rebre aquesta documentació. Documentació, sobretot venint de vostès, que tant apel·len la transparència.
Llavors, deixi que em quedi amb els meus dubtes, que ja li he dit. Anar modificar quan no s’ha fet anteriorment, quan tenien una majoria absoluta, tots aquests textos i perquè tenien un calendari que era inamovible, doncs, deixi’m posar en dubte que això no funciona així.
I encara no entenem perquè no hem rebut aquesta documentació que ens permetria haver fet a la gent que també ens assessora una millor tasca. Perquè vostè ho sap tant com jo. Aquestes lleis, en funció de com es redacten, i una de les esmenes que va portar precisament el Grup Parlamentari Liberal era la inclusió de la Poste i correus francesos, que vostè ha de mencionar en el seu PowerPoint, i que a més es va descuidar dins de la llei. Sí, és així, perquè va ser introduït via esmena.
Referent a la Sra. Mateu, digui’m, la Sra. Mateu m’ho demana el mateix, un balanç. Si parla de trajectòries polítiques, miri’s a vostè, ja li vaig dir un dia, anant mutant molt sovint; per tant, perquè veig que ha anat evolucionant de partits, també. Llavors no em vingui a parlar d’Unió Laurediana.
I si em pregunta una mesura, molt fàcil. Ens trobem a les portes d’estar a les llistes negatives del GAFI. Ja ho he dit abans, devia ser degut a la festa que feien.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Pel Grup Demòcrata hi ha intervenció...
Sra. Meritxell Mateu.
La Sra. Meritxell Mateu:
Gràcies Sr. síndic.
Jo he parlat abans que a UL hi havia dos persones, dos consellers molts preuats d’UL que formaven part del Grup Demòcrata a la legislatura anterior. Això és una obvietat i ho mantinc.
No em posaré amb res més, només dic això. I he fet aquesta menció.
I altra cosa també és de dir els fets són els fets. Tenim les recomanacions i tenim el que hem de fer de qui aprovem avui perquè això pogués ser acceptat el mes de setembre. Si no ho fem, sabem el que ens pot passar. Això sí que ho sabem, seguríssim. Si no ho fem, sabem que anem cap a posar el país en serioses dificultats. Això és l’única cosa certa que tenim. I per això demano una mica més de tenir uns criteris una mica més acurats i uns arguments molt més de fons.
Moltes gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Per part del Govern...
Desitja intervenir....
Sr. ministre teniu la paraula.
El Sr. Jordi Cinca:
Gràcies Sr. síndic.
En primer lloc, en relació a la intervenció del Sr. Pere López, potser no he sigut prou explícit, ho he intentat. Ja he deixat d’entrada clar que no volia entrar en aquesta via de debat referint-me al Sr. Naudi. I a més, explícitament, he dit en referència a les persones que té ell a la seva esquerra, perquè efectivament, em sembla que amb totes les qüestions vinculades a Europa, en general, i especialment a tots els temes del MONEYVAL amb les vàries reformes, amb les quatre reformes que vam impulsar la passada legislatura, sempre, sempre, inequívocament, vam tenir el suport del Partit Socialdemòcrata.
El que he de lamentar avui és que, en aquell moment quan anaven tot just el tenia unànimement i dels sis, malauradament aquesta equanimitat que vostès han demostrat i aquest sentit d’Estat en aquesta qüestió que vostès han demostrat, doncs, l’han perdut des de l’altre costat, d’aquell que en aquell moment anaven junts. I això em sap greu.
Però, en tot cas, el no reconeixement en aquest sentit al suport que tenim i a la feina feta. Ja he dit que és una feina que va començar l’any 99, i que tots en som responsables perquè d’una o altra manera hem anat apareixent en diferents ocasions. I per tant, insisteixo, en política internacional, i més un país tan petit com el nostre, ha d’haver-hi un nivell de continuïtat, perquè sinó ens fem molt més vulnerables encara.
Per tant, no era la meva intenció posar-los en dubte en aquesta qüestió.
I en tot cas, fins i tot, permeti’m que ara li faci un segon reconeixement perquè permet il·lustrar una mica com es fan aquestes qüestions, per exemple, en abordar tota l’estratègia d’anar-se adaptant a les recomanacions del MONEYVAL.
Vostès, si algun aspecte especialment significatiu i meritori van tenir amb tot l’acord monetari, a banda d’impulsar-lo, el sol fet d’impulsar-lo ja és meritori, però l’element per a mi més destacat és la capacitat d’haver-hi introduït un calendari. Un calendari que posava al llarg de sis anys l’adaptació a tot el cabal comunitari en matèria de sector financer i de sector assegurador.
L’esperit de posar-hi aquell calendari ja demostra com s’ha de fer un procés d’aquesta naturalesa, i més en un país petit com nosaltres. És impossible d’un dia per l’altre abordar tot el que s’ha d’abordar. No tenim ni capacitat legislativa per fer-ho, ni sobretot, molt important, capacitat d’aplicar-ho a posteriori. No la tenim, som un país massa petit en aquest sentit.
Per això jo deia en la meva primera intervenció que tan important és anant modificant les lleis com fer-ho en el moment oportú perquè et veus ja capaç i ja tens les estructures necessàries per aplicar allò que has fet amb la modificació legal. Sobretot, evidentment, dins els terminis globals que et concedeix, en aquest cas, l’organisme internacional que t’està avaluant.
Aquell mateix esperit que vostès van aportar amb l’acord monetari i que em va semblar absolutament encertat i si en aquell moment en tenia cap dubte, ara que em toca aplicar-ho me n’adono de la bondat de tenir un calendari ampli, doncs, és exactament el mateix sentit amb el que s’ha d’afrontar un tema com el del MONEYVAL. I això em permet anar a la intervenció del Sr. Pintat.
Està bé que vostè cada vegada ens digui, doncs, si tan important era doncs, ho podien haver fet abans. Però ja li explico, el 2012, a més en una compareixença que vaig fer a la Comissió de Finances vaig definir aquest calendari perquè en aquell moment ens semblava que s’encabia dins del que eren els terminis que t’ofereix el MONEYVAL i que era perfectament assumible pel país. I estàvem complint aquest calendari amb les premisses que vam fixar en aquell moment.
Evidentment, el març del 2015 hi ha un esdeveniment que ens aconsella accelerar aquest procediment i ens aconsella accelerar aquest calendari i així, a més a més, ho ratifica el propi MONEYVAL en el segon Follow up de l’abril del 2015. I per tant, l’únic que fem, és sense canviar el contingut accelerar aquest calendari.
M’ha fet una referència molt puntual a una qüestió molt concreta, el tema de la Poste i de Correus i em diu, vostè s’ho ha oblidat a la llei. No, no m’ho he oblidat a la llei perquè això no es pot regular per la llei. Vostès el que han fet amb aquesta disposició transitòria i que va estar aprovada per unanimitat, em sembla, -diria que per unanimitat-, és encomanar-li al Govern que en un període de sis mesos resolgui l’estatus que tenen aquestes dues institucions dins del mercat andorrà, dins d’una operativa molt limitada que tenen aquestes dues institucions. El que fan és fer aquest encàrrec. Però no es resolt la situació de la Poste i Correus a través de la llei perquè no es pot, perquè aquesta és una solució que només pot venir a través d’un acord, d’un MOU signat amb cada una d’aquestes institucions, i que acabi de donar o de reforçar la seva activitat a Andorra, si és que cal. Ja hem començat a treballar en aquesta qüestió. En el seu moment quan estigui completament estudiada, els hi vindré a explicar. Però cal veure si, possiblement en algunes d’elles, no cal fer gran cosa, però en tot cas no ens hem oblidat res a la llei perquè això no es pot resoldre a través de la llei. Vostès l’únic que estan fent és. “Escoltin resolgui això en un termini concret”. I sigui dit de passada, ho fan amb un redactat que no explicita res en relació a la Poste i Correus. Ho fan d’una manera més genèrica, fent referència a corresponsalies, un redactat una mica diferent a una concreció en relació a la Poste i Correus. Però en tot cas quedi clar, aquí no ens estem deixant res.
I en relació finalment als informes del MONEYVAL. Miri l’únic informe oficial, públic del MONEYVAL és el del 2012. I el MONEYVAL no n’emetrà cap més fins al final de l’avaluació. És com actuen ells normalment. Et fan anar a les avaluacions, et fan les seves consideracions però el MONEYVAL penja a la seva web tots els informes de l’avaluació, i per tant, la base, el document amb el qual ens hem de basar per saber el que hem de complir és l’únic oficial que hi ha, que és el del març 2012. Tant és així que el que més ens convindria en els països és que a mesura que vas fent els follow-ups t’anessin actualitzant la foto. Aquella foto que vostè ha descrit perfectament de quatre compliants, quatre non-compliants, 22 lazely compliants i 18 partially compliants. El que ens ajudaria més, és que en cada follow-up et diguessin: ”mira en relació a la foto anterior, amb les modificacions que pel moment portes fetes, aquesta és la nova foto”. Però no ho fan això, no ho fan mai. Però la referència amb allò que ens hem de basar és amb l’informe del març del 2012, i per això insisteixo, el que hem de veure és que si aquestes modificacions ajuden a acostar-nos a les recomanacions del març del 2012. I si ho fan penso que el més convenient és aprovar-les.
Gràcies Sr. síndic.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Alguna altra intervenció....
Bé si no hi ha......
Sr. Josep Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Sí Sr. ministre, només una precisió perquè crec que hi ha una confusió.
Vull dir, en el follow-up últim que hi va haver, ahir a la compareixença del Sr. Fiñana es va llegir l’informe. Vostè diu que no hi ha informe, ell tenia un informe. Per tant, a partir d’aquí, nosaltres el que li estem demanant són les notes d’aquests informes de seguiment del follow-up si les podíem haver disposat? I ho vam demanar per carta. Carta que no se’ns ha contestat de si hi havia informe o si no hi havia informe ni si teniu l’informe. Per tant ho deixarem en suspens perquè almenys haver contestat per carta: no hi ha informe.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. ministre, vol contestar...
El Sr. Jordi Cinca:
El que no hi ha Sr. Pintat, i em sembla que ho he dit, és el MONEYVAL no emet informe públic en relació a la posició d’un país fins que no acaba l’avaluació. Això és el que jo em refereixo. I el MONEYVAL amb això és totalment transparent. Els informes públics els penja a la seva web, són d’accés a tothom. Per tant és així. Evidentment participes en aquestes reunions i tens els seus inputs, però no hi ha un informe oficial fins que no s’acaba l’avaluació. Ja dic, i fins i tot amb això no ens ajuda als propis països. No ens ajuda en el sentit de què seria més còmode saber si vas avançant i en quin sentit vas avançant. Es limiten a fer-te aquestes consideracions genèriques de: avances correctament, accelera, reforça. No hi ha informes públics.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Sr. Josep Pintat.
El Sr. Josep Pintat:
Bé tornant al mateix, crec que hauria estat molt senzill contestar la carta que se’ls hi va fer per escrit i no seguir el tràmit parlamentari normal amb un procés d’urgència. I si realment no hi ha aquests informes pel que vaig veure ahir, almenys les interpretacions que es van fer en la compareixença, un: no tot estava motivat al full de la deriva de la BPA, i dos: semblava que sí que hi havia algun informe. Per tant, cito les recomanacions que li fa el MONEYVAL, van per aquí, són correctes, avancen més, avancen menys. Ja em dirà vostè quina seguretat li dóna tots els canvis que està impulsant.
El Sr. síndic general:
Gràcies.
Bé si no hi ha cap més intervenció, i vist el sentit del manifestat passaríem a votar de forma separada cadascun dels projectes de llei.
En primer lloc, procedirem a la votació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor 17, en contra 8 i abstencions 2.
El Sr. síndic general:
Bé a la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
Passem a continuació a votar el Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme del 29 de desembre del 2000.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat si us plau.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor 19, en contra 8.
El Sr. síndic general:
Bé a la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
Finalment, procedirem a la votació del Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances de l’11 de maig del 1989.
S’obre un breu termini de temps per votar.
(Votacions)
Sr. secretari si voleu procedir a donar lectura del resultat.
El Sr. Joan Carles Camp:
Vots a favor 19, vots en contra 8.
El Sr. síndic general:
Bé a la vista del resultat declaro aprovat el Projecte de llei.
I no havent-hi més punts a l’ordre del dia, s’aixeca la sessió.
(Són les 18.42h)
|
Diari de Sessions del Consell General Dipòsit legal: And. 275/94
|
