Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Newsletters / Butlletí del Consell General / BCG 99/2017, 13 desembre 2017

BCG 99/2017, 13 desembre 2017

Facebook icon Twitter icon Forward icon

BCG 99/2017

 

Butlletí
del
Consell General

Núm. 99/2017

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

SUMARI

 

 

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.6 Tractats internacionals

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre l’exercici d’activitats professionals remunerades per part de familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre, i obertura del termini de presentació d’esmenes.

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 11 de desembre del 2017, relatives a l’evolució de les subvencions esportives (2011-2017), (Reg. Núm. 1531).                                                

4.4.3 Preguntes urgents

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 12 de desembre del 2017, relativa a la reducció de les hores lectives del català, amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 1537). 

 

 

 

 

 

 

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.6 Tractats internacionals

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 6 de desembre del 2017, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre l’exercici d’activitats professionals remunerades per part de familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre, i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 8 de març del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre l’exercici d’activitats professionals remunerades per part de familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre

Andorra compta amb una ambaixada a Espanya a partir de l’establiment de les relacions diplomàtiques entre ambdós Estats, mitjançant el Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya, signat el 3 de juny de 1993, que entrà en vigor l’1 de desembre de 1994.

Posteriorment, el 4 de desembre del 2000, se signà el Conveni entre el Principat d'Andorra, el Regne d'Espanya i la República Francesa relatiu a l'entrada, la circulació, el sojorn i l'establiment dels seus nacionals, que entrà en vigor l’1 de juliol del 2003. Aquest Conveni estableix, entre altres elements, una igualtat de tracte en matèria d'establiment, d'una banda per part d'Espanya i de França entre els nacionals andorrans i altres nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, i d'altra banda un tracte preferent per part d'Andorra envers els nacionals espanyols i francesos.

No obstant això, el règim dels diplomàtics de cadascun dels Estats en el territori de l’altre queda regulat per la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1963, que entrà en vigor a Andorra el 2 d’agost de 1996.

Els dos instruments internacionals esmentats no preveuen una regulació específica de la situació dels familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre, i han estat sotmesos a regulacions estàndards que no consideren la peculiaritat de la professió del seu familiar, membre personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre, que els exigeix una mobilitat constant.

Per tot això, es posa de manifest la necessitat d’acordar una regulació específica per permetre l’exercici d’activitats professionals remunerades per part de familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre.

En aquest sentit, el Govern va aprovar l’inici de les negociacions amb Estats que acullen les Ambaixades o Missions Permanents andorranes, en particular Espanya i França, per concloure acords relatius al treball de les persones a càrrec dels funcionaris de cada Govern assignats a missions diplomàtiques en altres països, el 30 d’abril del 2013.

L’Acord negociat i signat amb Espanya consta de 14 articles i ha de permetre als familiars dependents de l’agent diplomàtic, consular, personal administratiu i tècnic d’Andorra exercir activitats professionals remunerades a Espanya, i viceversa. Així mateix, també es defineix el personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic i els familiars dependents que han de poder acollir-se al règim que s’hi estableix.

Seguidament el text detalla el procediment a seguir per a l’obtenció de l’autorització, així com de la seva vigència. A més, s’estipula, de conformitat amb el que preveuen les disposicions de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i de la Convenció de Viena sobre relacions consulars, que els titulars no gaudeixin d’immunitat de jurisdicció civil ni administrativa respecte de les accions derivades de la seva activitat professional remunerada. Igualment, l’Acord determina que el familiar dependent autoritzat a exercir una activitat professional està subjecte, entre altres, a la legislació aplicable en matèria tributària susceptible de ser aplicada en l’exercici de la seva activitat econòmica. Així mateix, s’estableix que l’Acord no implica el reconeixement de títols, graus o estudis entre els dos països. L’Acord especifica que l’autorització no confereix al seu titular cap altre dret vinculat a la residència.

Un cop ratificat, cadascuna de les parts notificarà a l’altra per la via diplomàtica el compliment dels procediments exigits per les seves legislacions nacionals per a l’entrada en vigor de l’Acord, que prendrà efecte quinze dies després de la data de recepció de l’última notificació escrita.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre l’exercici d’activitats professionals remunerades per part de familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor d’aquest Acord.

Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre l’exercici d’activitats professionals remunerades per part de familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals d’un Estat en l’altre

El Principat d’Andorra

i

el Regne d’Espanya,

en endavant, “les parts”,

Considerant l’interès de permetre l’exercici d’activitats professionals remunerades, sobre la base d’un tractament recíproc, als familiars dependents del personal de les missions diplomàtiques, de les oficines consulars i de les representacions permanents davant d’organitzacions internacionals d’una de les parts, destinats en missió oficial al territori de l’altra part, acorden el següent:

Article 1. Objecte de l’Acord

Els familiars dependents del personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic de les missions diplomàtiques, de les oficines consulars d’Espanya a Andorra i d’Andorra a Espanya queden autoritzats a exercir activitats professionals remunerades a l’Estat receptor, una vegada obtinguda l’autorització corresponent de conformitat amb el que disposa aquest Acord i amb la legislació de l’Estat receptor. Aquest benefici s’estén igualment als familiars dependents del personal de les representacions permanents acreditades davant d’organitzacions internacionals de l’Estat acreditant i situades al territori de l’Estat receptor.

Article 2. Definicions generals

A l’efecte d’aquest Acord, s’entén per:

1. Personal diplomàtic, consular, administratiu i tècnic: els agents diplomàtics i consulars, així com els membres del personal administratiu i tècnic destinats per l’Estat acreditant en missions diplomàtiques, oficines consulars i representacions permanents davant d’organismes internacionals al territori de l’Estat receptor i que no siguin ni nacionals ni residents permanents d’aquest últim.

2. Familiars dependents:

a) El cònjuge, sempre que no hi hagi un acord o una declaració de nul·litat del vincle matrimonial, divorci o separació legal, o bé la parella amb la qual es mantingui una unió anàloga a la conjugal, inscrita i en vigor en un registre públic establert a aquest efecte en una de les parts;

b) Els fills solters menors de 21 anys que visquin a càrrec dels seus pares, o els menors de 23 anys que cursin estudis en centres d’ensenyament superior reconeguts, i

c) Els fills solters que visquin a càrrec dels seus pares i tinguin alguna discapacitat física o mental que, tanmateix, els permeti treballar sense constituir una càrrega financera per a l’Estat receptor.

Article 3. Activitats professionals remunerades

1. Els familiars dependents que desitgin exercir una activitat professional remunerada han de sol·licitar l’autorització d’acord amb la legislació de l’Estat receptor.

2. S’entén que en les professions o activitats per a les quals es requereixin qualificacions especials és necessari que el familiar dependent compleixi la legislació que regeix l’exercici d’aquestes professions o activitats a l’Estat receptor.

3. L’autorització pot ser denegada en els casos en què, per raons de seguretat, d’exercici del poder públic o de salvaguarda dels interessos de l’Estat o de les administracions públiques, només puguin optar-hi nacionals de l’Estat receptor.

Article 4. Sol·licitud d’autorització

1. La sol·licitud d’autorització per a l’exercici d’una activitat professional remunerada l’ha de fer la missió diplomàtica respectiva mitjançant una nota verbal adreçada al Ministeri d’Afers Exteriors que escaigui.

2. Aquesta sol·licitud ha d’acreditar la relació familiar de l’interessat amb l’agent diplomàtic o consular, l’empleat administratiu o el tècnic del qual és dependent, i ha de contenir la informació sobre l’activitat professional remunerada que desitja exercir.

3. Una vegada que s’hagi comprovat que la persona per a la qual se sol·licita l’autorització es troba dins de les categories definides en aquest Acord, el Ministeri d’Afers Exteriors de l’Estat receptor ha d’informar promptament i oficialment l’Ambaixada de l’Estat acreditant que el familiar dependent ha estat autoritzat a treballar.

4. L’autorització per exercir una activitat professional remunerada no eximeix el beneficiari de complir els requisits legals i d’un altre caràcter, relatius a les característiques personals, professionals, així com a altres qualificacions per exercir aquesta activitat professional remunerada.

5. El beneficiari no pot exercir una activitat professional remunerada diferent de la que va ser autoritzada. Qualsevol canvi d’activitat professional remunerada requereix la presentació d’una nova sol·licitud d’autorització.

Article 5. Immunitat de jurisdicció civil i administrativa

1. Un familiar dependent que gaudeixi d’immunitat de jurisdicció d’acord amb l’article 31 de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques o en virtut del que estableix l’article 43 de la Convenció de Viena sobre relacions consulars, o qualsevol altre instrument internacional aplicable, i que exerceixi una activitat professional remunerada en el marc d’aquest Acord, no gaudeix d’immunitat civil ni administrativa respecte de les activitats relacionades amb la seva activitat professional remunerada, i queda sotmès a la legislació i als tribunals de l’Estat receptor en relació amb aquestes accions.

2. Això és igualment vàlid per a la immunitat d’execució que no s’aplica en el cas d’accions lligades a l’activitat professional.

Article 6. Immunitat de jurisdicció penal

En cas que un familiar dependent gaudeixi d’immunitat de jurisdicció penal a l’Estat receptor, de conformitat amb la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques o qualsevol altre instrument internacional aplicable:

a) L’Estat acreditant ha de renunciar a la immunitat del familiar dependent en qüestió davant la jurisdicció penal de l’Estat receptor respecte de qualsevol acte o omissió en relació amb la seva feina, excepte en casos extraordinaris en què l’Estat acreditant consideri que aquesta renúncia és contrària als seus interessos.

b) La renúncia a la immunitat de jurisdicció penal no s’entén com a extensible a l’execució de la sentència, per a la qual cosa cal una renúncia específica. En aquests casos, l’Estat acreditant ha d’estudiar detingudament la renúncia a aquesta última immunitat.

Article 7. Legislació aplicable

El familiar dependent autoritzat a exercir una activitat professional remunerada a l’Estat receptor està subjecte a la legislació aplicable en aquest Estat en matèria tributària, laboral i de seguretat social pel que fa a l’exercici d’aquesta activitat.

Article 8. Reconeixement de títols

Aquest Acord no implica el reconeixement de títols, graus o estudis entre els dos països.

Article 9. Vigència de les autoritzacions

1. L’autorització per exercir una activitat professional remunerada a l’Estat receptor, obtinguda de conformitat amb el procediment que estableix aquest Acord, s’extingirà immediatament a partir del moment en què l’agent diplomàtic o consular, l’empleat administratiu o tècnic del qual depèn la persona interessada, posi fi a les seves funcions davant el Govern o l’organització internacional on es trobi acreditat. No obstant això, es pot acordar un termini de temps raonable d’acord amb els articles 39 de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i 53 de la Convenció de Viena sobre relacions consulars.

2. El fet d’exercir una activitat professional remunerada segons els termes d’aquest Acord no dona dret als familiars dependents a continuar la seva residència a Espanya o a Andorra, ni dona dret a aquestes persones dependents a conservar aquesta feina o a exercir una altra feina una vegada que el permís deixi de ser vàlid, com tampoc no confereix al seu titular cap altre dret vinculat a la residència.

Article 10. Mesures d’aplicació

Les parts es comprometen a adoptar les mesures que siguin necessàries per aplicar aquest Acord.

Article 11. Esmenes

Qualsevol esmena d’aquest Acord ha de ser adoptada, per escrit i per la via diplomàtica, de mutu acord entre les parts, i entrarà en vigor de conformitat amb el que preveu l’article 14.

Article 12. Arranjament de controvèrsies

Les controvèrsies derivades de l’aplicació i la interpretació d’aquest Acord s’han de resoldre mitjançant negociació entre les parts.

Article 13. Denúncia de l’Acord

Qualsevol de les parts pot denunciar aquest Acord mitjançant una notificació a l’altra part, per escrit i per la via diplomàtica, de la seva intenció de posar-hi fi. La denúncia tindrà efecte transcorreguts sis mesos a partir de la data de recepció de la notificació.

Article 14. Entrada en vigor

Aquest Acord entrarà en vigor quinze dies després de la data de recepció de l’última notificació mitjançant la qual les parts es comuniquin el compliment dels requisits exigits pels seus ordenaments jurídics interns respectius per a la formalització de tractats internacionals.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Acord.

Madrid, el 31 d’octubre del 2017, fet en dos exemplars originals en català i en castellà. Els dos textos són igualment fefaents.

Pel Principat d’Andorra                                                   
Maria Ubach Font                                                              
Ministra d’Afers Exteriors

Pel Regne d’Espanya                                                         
Jorge Toledo Albiñana                                                     
Secretari d’Estat d’Afers Europeus

 

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 11 de desembre del 2017, relatives a l’evolució de les subvencions esportives (2011-2017) i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1531).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Molt Il·lustre Senyor,

El sotasignat, Pere López Agràs, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a l’evolució de les subvencions esportives (2011-2017)

MOTIVACIÓ

Segons la documentació facilitada pel Govern arran de la demanda d’informació formulada ara fa unes setmanes, el total de subvencions a entitats esportives legalment constituïdes ha sofert en el període comprès entre l’any 2011 i el 2017 una considerable reducció. En concret, ha passat de 3,6 milions d’euros a 3,17, el que representa una disminució global del 12%.

Aquesta reducció ha afectat els ajuts que reben bona part de les federacions i clubs del país, tot i que no a totes. Algunes, de fet, malgrat aquest context global de disminució de la partida destinada a subvencions, han vist com els diners que reben per aquesta via s’han incrementat. És el cas, per exemple, de les de muntanyisme o la d’esquí.

Vist això, demano el següent:

1.- Com justifica el Govern que la partida destinada a subvencions a entitats esportives legalment constituïdes hagi caigut de 3,6 milions l’any 2011 a 3,17 el 2017?

2.- Per quins motius s’ha decidit reduir de forma considerable les subvencions a entitats com la Federació d’Atletisme (-19%), la de Judo i Jiu-Jitsu (-18%) o la de Natació (-22%)?

3.- Com justifica Govern que dues entitats tan sensibles ja no només esportivament parlant sinó també per la seva importància social com són la d’Specials Olímpics i la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (FADEA) hagin sofert en aquest període reducció de la seva subvenció, en tots dos casos, del 15%?

4.- Per què, malgrat el context global de disminució de les subvencions, entitats com la Federació de Muntanyisme o la d’Esquí han vist el seu ajut considerablement incrementat en el període 2011-2017 (+46% i +8% respectivament?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 11 de desembre del 2017

Pere López Agràs                                                                
Conseller general socialdemòcrata                             
del Grup Parlamentari Mixt

 

4.4.3 Preguntes urgents

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 12 de desembre del 2017, relativa a la reducció de les hores lectives del català i d’acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d’urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1537).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Molt Il·lustre Senyor,

El sotasignat, Pere López Agràs, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el ple del Consell General. De conformitat amb l’article 131 del mateix Reglament, sol·licito que aquesta pregunta obtingui la declaració d’urgència.

Pregunta que es formula a Govern en relació a la reducció de les hores lectives del català

Vista la reducció d’una hora setmanal de l’assignatura de llengua catalana en el nou model de batxillerat andorrà.

Vist que el nombre d’hores d’ensenyament del català és inferior en l’escola andorrana al que s’imparteixen en la resta de sistemes educatius.

Vista la preocupació manifestada pels ensenyants que integren el Departament de català per quan aquesta reducció pot afectar entre altres qüestions a l’assoliment per part dels alumnes del nivell C1 de català, a l’ensenyament de la literatura catalana i a l’assoliment adequat de totes les competències en llengua catalana.

Vist que la llengua oficial de l’Estat andorrà és el català i que per tant el seu ensenyament no pot veure’s -al nostre entendre- relegat per altres matèries i que el coneixement en profunditat de la llengua i de la literatura catalana no es pot entendre sinó com una qüestió identitària del nostre país. 

Es demana:

Quins han estat els motius que han portat a la reducció d’una hora setmanal de l’assignatura de llengua catalana en el nou model de batxillerat andorrà? I, com ha valorat el Govern les possibles conseqüències d’aquesta decisió?

Consell General, 12 de desembre del 2017

Pere López Agràs                                                                
Conseller general socialdemòcrata                             
del Grup Parlamentari Mixt

 

 

 

 

 

 

 

 

Butlletí del Consell General

Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044