Butlletí
del
Consell General
Núm. 97/2014
Casa de la Vall, 28 de novembre del 2014
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994.
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
2.2 Proposicions de llei
Clausura de la tramitació de la Proposició de llei de reactivació del comerç, oberta per Edicte de data 8 d’octubre del 2014.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponènciai l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 28 de novembre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
El M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports el dia 13 de novembre del 2014, a la vista del Projecte de llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994
Exposició de motius
La Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994 regula l’accés a les professions de mestre i professor. La professió docent requereix de competències professionals altament desenvolupades. És necessari que la formació inicial del docent sigui tan exigent com sigui possible, amb l’objectiu de tenir un cos educatiu d’excel·lència, capacitat per donar resposta als reptes actuals de l’ensenyament. En la línia de fomentar el creixement del coneixement és imprescindible anar augmentant aquesta exigència en un futur proper, més enllà dels límits de la modificació ara proposada.
L’entrada en vigor, el 16 de juliol del 2008, de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, ha modificat l’estructura de les titulacions universitàries estatals sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior, amb la conseqüència que la titulació universitària de primer cicle a què es refereixen els articles 16, 28, 54 i 62 de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà ha de ser de bàtxel·lor, i la titulació universitària de segon cicle a què es refereixen els articles 38, 46 i62 hade ser de màster. L’ordenament jurídic no ha previst un període transitori de vigència per a les titulacions expedides, conforme a l’estructura de l’ensenyament superior anterior a la Llei 12/2008. En aquest sentit s’introdueix una disposició transitòria que permet la validesa d’aquestes titulacions als efectes dels articles esmentats, fins que es deixin d’expedir titulacions d’acord amb els plans d’estudis anteriors a la Llei 12/2008.
Així mateix, caldrà preveure mesures per avaluar les competències professionals del personal docent amb una titulació anterior a la Llei 12/2008 per tal de reconèixer i validar la seva experiència professional.
D’altra banda, els articles 16 i 28 estipulen que per exercir de mestre es requereix una titulació universitària de primer cicle, el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic i pedagògic. La redacció ha generat problemes d’interpretació que es pretenen resoldre en el sentit de no excloure les titulacions universitàries que continguin un dels dos àmbits.
Així mateix, l’article 28 regula que, per impartir les àrees de formació plàstica i musical i d’educació física i esportiva, i assegurar l’ensenyament de la llengua estrangera, cal posseir també l’especialització corresponent. L’evolució de l’oferta formativa universitària nacional i de l’entorn proper, d’ençà la publicació de la Llei, no permet reunir en una sola titulació universitària tots els requisits, amb la conseqüència que a la pràctica s’exigeixin dos titulacions de 1r cicle. D’aquesta manera, es modifiquen els requisits d’accés per reconèixer la formació i l’experiència en l’especialització, tot mantenint l’exigència d’una titulació universitària que garanteixi un nivell òptim de professionalització.
Esmena 1 De modificació
Grup Mixt (1)
Es proposa modificar el paràgraf 2 de l’exposició de motius amb el redactat següent:
“L’entrada en vigor, el 16 de juliol del 2008, de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, ha modificat l’estructura de les titulacions universitàries estatals sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior, amb la conseqüència que la titulació universitària de primer cicle a què es refereixen els articles 16, 28, 54 i 62 de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà ha de ser de bàtxel·lor, i la titulació universitària de segon cicle a què es refereixen els articles 38, 46 i 62 ha de ser de màster. L’ordenament jurídic no ha previst un període transitori de vigència per a les titulacions expedides, conforme a l’estructura de l’ensenyament superior anterior a la Llei 12/2008. En aquest sentit s’introdueix una disposició addicional que permet la validesa d’aquestes titulacions als efectes dels articles esmentats, d’acord amb els plans d’estudis anteriors a la Llei 12/2008.”
Esmena 2 De supressió
Grup Mixt (2)
Es proposa suprimir el paràgraf 3 de l’exposició de motius.
Article 1. Modificació de l’article 16
Es modifica l’article 16 dela Lleid’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, amb el contingut següent:
“Article 16: El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir una titulació universitària de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic i/o pedagògic.
Cal igualment que el professorat segueixi els programes de formació pedagògica que amb aquesta finalitat estableixi el Ministeri d’Educació.”
Esmena 3 De modificació
Grup Mixt (3)
Es proposa modificar l’article 1 objecte de modificació de l’article 16 amb el redactat següent:
“Article 16: El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir una titulació universitària de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
Cal igualment que el professorat segueixi els programes de formació pedagògica que amb aquesta finalitat estableixi el Ministeri d’Educació.”
Article 2. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 28
Es modifica l’article 28 apartats 2 i 3 dela Lleid’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, que queda redactat com segueix:
“Article 28: (...)
2. El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic i/o pedagògic.”
“3. El personal docent que imparteixi les àrees de formació plàstica i musical i d’educació física i esportiva i de llengua estrangera ha de posseir, a més, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent.”
Esmena 4 De modificació
Grup Mixt (4)
Es proposa modificar l’article 2 objecte de modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 28 amb el redactat següent:
“Article 28: (...)
2. El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.”
“3. El personal docent que imparteixi les àrees de formació plàstica i musical i d’educació física i esportiva i de llengua estrangera ha de posseir, a més, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. Reglamentàriament es determinaran quins són els límits de formació capacitadora acceptats per poder impartir les àrees educatives esmentades al paràgraf precedent.”
Article 3. S’afegeix una disposició transitòria, que queda com segueix:
“Disposició transitòria
1. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de primer cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de primer cicle als efectes del que s’estableix als articles 16, 28, 54 i 62 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2017.
2. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de segon cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de segon cicle als efectes del que s’estableix als articles 38, 46 i 62 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2017.”
Esmena 5 De modificació
Grup Mixt (5)
Es proposa modificar l’article 3 amb el redactat següent:
“Article 3. S’afegeix una disposició addicional, que queda com segueix:
“Disposició addicional
1. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de primer cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de primer cicle als efectes del que s’estableix als articles 16, 28, 54 i 62 d’aquesta Llei.
2. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de segon cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de segon cicle als efectes del que s’estableix als articles 38, 46 i 62 d’aquesta Llei.”
Disposició final
Aquesta Llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
El Ponent
Sr. Josep Anton Bardina Pau
Informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 20 i 26 de novembre, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat:
Esmena 3 (Grup Mixt) de modificació a l’article 1.
Esmenes no aprovades:
Esmena 2 (Grup Mixt) de modificació a l’exposició de motius.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria:
Esmena 4 (Grup Mixt) de modificació a l’article 2.
Esmena 5 (Grup Mixt) de modificació a l’article 3.
Esmenes retirades:
Esmena 1 (Grup Mixt) de modificació a l’exposició de motius.
Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.
Projecte de llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994
Exposició de motius
La Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994 regula l’accés a les professions de mestre i professor. La professió docent requereix de competències professionals altament desenvolupades. És necessari que la formació inicial del docent sigui tan exigent com sigui possible, amb l’objectiu de tenir un cos educatiu d’excel·lència, capacitat per donar resposta als reptes actuals de l’ensenyament. En la línia de fomentar el creixement del coneixement és imprescindible anar augmentant aquesta exigència en un futur proper, més enllà dels límits de la modificació ara proposada.
L’entrada en vigor, el 16 de juliol del 2008, de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, ha modificat l’estructura de les titulacions universitàries estatals sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior, amb la conseqüència que la titulació universitària de primer cicle a què es refereixen els articles 16, 28, 54 i 62 de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà ha de ser de bàtxel·lor, i la titulació universitària de segon cicle a què es refereixen els articles 38, 46 i62 hade ser de màster. L’ordenament jurídic no ha previst un període transitori de vigència per a les titulacions expedides, conforme a l’estructura de l’ensenyament superior anterior a la Llei 12/2008. En aquest sentit s’introdueix una Disposició transitòria que permet la validesa d’aquestes titulacions als efectes dels articles esmentats, fins que es deixin d’expedir titulacions d’acord amb els plans d’estudis anteriors a la Llei 12/2008.
Així mateix, caldrà preveure mesures per avaluar les competències professionals del personal docent amb una titulació anterior a la Llei 12/2008 per tal de reconèixer i validar la seva experiència professional.
D’altra banda, els articles 16 i 28 estipulen que per exercir de mestre es requereix una titulació universitària de primer cicle, el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic i pedagògic. La redacció ha generat problemes d’interpretació que es pretenen resoldre en el sentit de no excloure les titulacions universitàries que continguin un dels dos àmbits.
Així mateix, l’article 28 regula que, per impartir les àrees de formació plàstica i musical i d’educació física i esportiva, i assegurar l’ensenyament de la llengua estrangera, cal posseir també l’especialització corresponent. L’evolució de l’oferta formativa universitària nacional i de l’entorn proper, d’ençà la publicació de la Llei, no permet reunir en una sola titulació universitària tots els requisits, amb la conseqüència que a la pràctica s’exigeixin dos titulacions de 1r cicle. D’aquesta manera, es modifiquen els requisits d’accés per reconèixer la formació i l’experiència en l’especialització, tot mantenint l’exigència d’una titulació universitària que garanteixi un nivell òptim de professionalització.
Article 1. Modificació de l’article 16
Es modifica l’article 16 dela Lleid’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, amb el contingut següent:
“Article 16: El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir una titulació universitària de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
Cal igualment que el professorat segueixi els programes de formació pedagògica que amb aquesta finalitat estableixi el Ministeri d’Educació.”
Article 2. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 28
Es modifica l’article 28 apartats 2 i 3 dela Lleid’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, que queda redactat com segueix:
“Article 28: (...)
2. El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
3. El personal docent que imparteixi les àrees de formació plàstica i musical i d’educació física i esportiva i de llengua estrangera ha de posseir, a més, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent.”
Article 3. S’afegeix una disposició transitòria, que queda com segueix:
“Disposició transitòria
1. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de primer cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de primer cicle als efectes del que s’estableix als articles 16, 28, 54 i 62 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
2. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de segon cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de segon cicle als efectes del que s’estableix als articles 38, 46 i 62 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.”
Disposició final
Aquesta Llei de modificació de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny del 1994, entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
Josep Anton Bardina Pau
Vicepresident
de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
Roser Bastida Areny
Presidenta
de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 28 de novembre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
La M. I. Sra. Rosa Gili Casals, del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, nomenada ponent per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports el dia 26 de novembre del 2014, a la vista del Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra
Exposició de motius
El dia 17 de maig del 2007 es va aprovar la Llei de creació del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
Els poders públics, conscients que els correspon fer el possible perquè les condicions siguin òptimes per a una participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic, professional, mediambiental i cultural del país, es van proposar, amb l’aprovació d’aquesta Llei, crear una entitat de dret públic de base associativa com a eina que estimuli la participació de la joventut d’Andorra, que permeti fomentar el debat públic i la confrontació pacífica d’idees, i que apropi les inquietuds dels joves a les institucions.
El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra ha de ser un espai adequat per canalitzar eficaçment la lliure participació dels joves del Principat d’Andorra en la vida política, social, econòmica i cultural.
Avui, set anys després, l’arrelament del moviment associatiu juvenil a Andorra segueix trobant serioses dificultats a l’hora de mantenir una continuïtat en el temps. Un dels factors que incideixen de manera més notòria en aquesta manca de continuïtat, el podríem explicar si observem que la majoria dels nostres joves es van a formar a les universitats dels països veïns i, per tant, no poden participar tan activament en la vida associativa com voldrien mentre dura la seva formació. Un segon aspecte que creiem essencial perquè una entitat com aquesta funcioni és el fet de facilitar al màxim tant l’elecció dels seus representants com el funcionament de la mateixa entitat.
Amb aquesta Llei es pretén facilitar la participació dels joves en el dia a dia de la societat andorrana, mitjançant la simplificació dels seus òrgans de funcionament.
La nova estructura del Fòrum Nacional de la Joventut preveu la creació d’un òrgan de base participativa personal, l’Assemblea dels Joves, i un òrgan de gestió, la Taula Permanent.
L’objectiu final és que aquest organisme ofereixi a tots els joves de casa nostra la possibilitat d’expressar de manera lliure i oberta les seves inquietuds personals i col·lectives, així com de crear els canals necessaris perquè aquestes inquietuds arribin sense dilació a les institucions.
Article 1. Naturalesa del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra
El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA) és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per complir les seves finalitats, que es regeix d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Article 2. Funcions de l’FNJA
Corresponen a l’FNJA les funcions següents:
a) Fomentar en la joventut del Principat d’Andorra el respecte entre les persones i els valors com la pau, la democràcia, la igualtat, la solidaritat, la llibertat i la tolerància.
b) Promoure entre la joventut d’Andorra el coneixement de la llengua, la cultura i la història del poble andorrà.
c) Promoure el respecte i la protecció a la natura i el medi ambient.
d) Fomentar la participació dels joves en la vida política, social i cultural del Principat d’Andorra.
e) Promoure en la joventut l’associacionisme juvenil i donar suport a les associacions i organitzacions juvenils nacionals en les seves activitats.
f) Promoure informes i estudis, per iniciativa pròpia o que se sol·licitin a l’FNJA, sobre inquietuds i matèries relacionades amb la joventut.
g) Participar en els òrgans consultius de l’Administració pública d’acord amb la legislació vigent.
h) Fer d’interlocutor entre el Govern i les associacions i altres organitzacions juvenils en tot allò relacionat amb els joves.
i) Fomentar les relacions, la comunicació i la cooperació amb altres organitzacions juvenils internacionals.
j) Representar la joventut del Principat d’Andorra en tots els òrgans de trobada, nacionals i internacionals, de joventut.
Esmena 1 De modificació
Grup Mixt (1)
Es proposa modificar l’article 2 amb el redactat següent:
“Article 2. Funcions de l’FNJA
Corresponen a l’FNJA les funcions següents:
a) Fomentar en la joventut del Principat d’Andorra el respecte entre les persones i els valors com la pau, la democràcia, la igualtat, la solidaritat, la llibertat i la tolerància, i promoure la defensa i reivindicació dels interessos i drets de la joventut.
b) Promoure entre la joventut d’Andorra el coneixement de la llengua, la cultura i la història del poble andorrà.
c) Promoure el respecte i la protecció a la natura i el medi ambient.
d) Fomentar la participació dels joves en la vida política, social, econòmica i cultural del Principat d’Andorra.
e) Promoure en la joventut l’associacionisme juvenil i donar suport a les associacions i organitzacions juvenils nacionals en les seves activitats.
f) Promoure i facilitar la integració de les seccions juvenils de les associacions de discapacitats.
g) Promoure informes i estudis, per iniciativa pròpia o que se sol·licitin a l’FNJA, sobre inquietuds i matèries relacionades amb la joventut.
h) Participar en els òrgans consultius de l’Administració pública d’acord amb la legislació vigent.
i) Fer d’interlocutor entre el Govern i les associacions i altres organitzacions juvenils en tot allò relacionat amb els joves.
j) Fomentar les relacions, la comunicació i la cooperació amb altres organitzacions juvenils internacionals.
k) Representar la joventut del Principat d’Andorra en tots els òrgans de trobada, nacionals i internacionals, de joventut.”
MOTIVACIÓ: Incorporar aspectes com la defensa dels interessos i drets dels joves, i introduir també la participació en la vida econòmica. També es concreta la participació, en cas que sigui possible, de les seccions joves de les associacions de discapacitats.
Article 3. Recursos econòmics
L’FNJA es finança per mitjà dels recursos econòmics següents:
a) Les dotacions provinents de les transferències assignades en els pressupostos de l’Estat, que equivalen, com a mínim, a la xifra en euros resultant del càlcul de multiplicar per tres la quantitat de joves d’entre 16 i 29 anys, complerts en ambdós casos, que figuren al cens de població el dia 31 d’agost de l’any anterior.
b) Les subvencions provinents d’altres organismes públics.
c) Els donatius de persones físiques o jurídiques privades, que en cap cas poden ser anònims.
d) Els rendiments que produeixen els béns i les activitats pròpies de l’FNJA.
e) Qualsevol altre recurs que li sigui legalment atribuït.
Article 4. Estructura de l’FNJA
Els òrgans que integren el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra són:
a) L’Assemblea dels Joves.
b) La Taula Permanent.
c) Les comissions de treball.
Article 5. L’Assemblea dels Joves
1. L’Assemblea dels Joves és l’òrgan sobirà de l’FNJA i està formada per tots els joves del Principat d’Andorra.
2. D’acord amb aquesta Llei, s’entén com a joves del Principat d’Andorra totes les persones, tant nacionals com estrangeres, legalment residents al Principat, amb edats compreses entre els 16 i els 29 anys, ambdós incloses.
3. És competència de l’Assemblea dels Joves, com a mínim:
a) L’elecció de la Taula Permanent.
b) La modificació dels estatuts, que han d’aprovar-se per majoria absoluta dels assistents, amb ratificació prèvia del Govern. Els estatuts han d’establir quines matèries poden ser modificades per majoria simple. Queden exclosos d’aquesta possibilitat el sistema d’elecció de la Taula Permanent, la distribució de competències entre l’Assemblea i la Taula Permanent i els motius i el procediment de cessament de la Taula Permanent.
c) El cessament de la Taula Permanent. Aquest procediment ha de quedar establert en els estatuts de manera específica.
d) L’aprovació del pressupost anual.
4. L’Assemblea dels Joves es reuneix, com a mínim, una vegada l’any, dins els primers tres mesos, amb la finalitat de debatre i aprovar les propostes que siguin presentades pels seus membres en relació amb la joventut d’Andorra.
5. Els acords presos per aquest òrgan s’adopten per majoria simple dels participants en l’Assemblea dels Joves vàlidament constituïda.
6. L’Assemblea dels Joves es considera vàlidament constituïda quan el quòrum de participació és igual o superior al 0’5% dels joves que consten inscrits al cens de població el dia 1 de gener de l’any en qüestió.
7. Els joves del Principat d’Andorra gaudeixen, dins de l’Assemblea, dels drets següents:
a) Assistir a totes les sessions anuals de l’Assemblea dels Joves.
b) Presentar i defensar, a títol personal o en representació d’un o diversos col·lectius, davant l’òrgan assembleari propostes relacionades amb la joventut d’Andorra.
c) Exercir el vot dins l’Assemblea dels Joves.
d) Ser elegits membres de la Taula Permanent.
Els estatuts de l’FNJA regulen les modalitats d’exercici dels drets esmentats.
8. Les propostes aprovades per l’Assemblea dels Joves, són presentades i defensades pels seus impulsors, a la Taula Permanent.
9. L’Assemblea dels Joves legalment constituïda elegeix, entre els seus participants, i preferentment de forma paritària entre homes i dones, els sis membres per a la Taula Permanent.
Article 6. La Taula Permanent
1. La Taula Permanent és l’òrgan de direcció i representació de l’FNJA.
2. La Taula Permanent està integrada per sis membres; preferentment escollits, de forma paritària, entre homes i dones, per l’Assemblea dels Joves.
El mandat és per un període de dos anys, i es pot optar a la reelecció. Ara bé, en cap cas no es podrà ser elegit o reelegit si s’han complert els vint-i-vuit anys en el moment de l’elecció. L’assoliment dels 30 anys suposa el cessament automàtic del càrrec exercit.
Els sis membres de la Taula Permanent elegeixen, entre els seus membres, un president, un secretari i un tresorer.
3. La Taula Permanent es reuneix sempre que sigui convocada pel president, d’acord amb el que determinin els estatuts de l’FNJA.
4. Són funcions de la Taula Permanent, com a mínim, les que s’indiquen a continuació:
a) Dirigir la gestió de l’FNJA d’acord amb les directrius de l’Assemblea dels Joves.
b) Representar l’FNJA davant les administracions públiques i les entitats privades, nacionals i internacionals.
c) Promoure i vetllar per l’exercici de les funcions de l’FNJA.
d) Preparar les sessions de l’Assemblea dels Joves.
e) Elaborar i sotmetre a debat i aprovació l’informe anual de la seva gestió social i econòmica, i el pressupost per al proper exercici.
f) Executar els acords presos per l’Assemblea dels Joves.
g) Crear i coordinar les activitats de les comissions de treball i vetllar pel seu bon funcionament.
h) Acceptar i designar, a iniciativa pròpia o a demanda de les comissions de treball, els tècnics i els experts que hi participin o hi col·laborin.
5. La Taula Permanent queda legalment constituïda quan, amb la convocatòria prèvia en els termes que determinin els estatuts, hi són presents, com a mínim, quatre dels seus sis membres.
L’adopció d’acords requereix el vot favorable de la majoria simple dels membres de la Taula, quan tots els membres hi són presents i, com a mínim, tres vots en cas d’absència de més d’un membre.
La Taula Permanent també queda vàlidament constituïda, sense convocatòria prèvia, en els termes ans esmentats si reuneix tots els membres i acorden per unanimitat constituir-se en sessió.
6. En el cas de no assolir el quòrum indicat en l’apartat anterior en tres convocatòries consecutives, la Taula Permanent cessa i convoca l’Assemblea dels Joves per procedir a l’elecció de la nova Taula Permanent.
7. L’adopció d’acords requereix el vot favorable de la majoria simple dels membres de la Taula. El vot del president és diriment.
Article 7. Les comissions de treball
1. Les comissions de treball són els òrgans per mitjà dels quals l’FNJA organitza el seu funcionament en les fases preliminars.
2. A l’efecte de desenvolupar les funcions de l’FNJA, la Taula Permanent crea les comissions de treball en els termes que determinin els estatuts.
3. Les comissions de treball tenen un responsable de Comissió, elegit entre els seus membres. És l’interlocutor entre la Taula Permanent i la Comissió.
Presenta davant la Taula Permanent i l’Assemblea dels Joves, si escau, els resultats dels treballs de la Comissió, ja siguin projectes, propostes, resolucions o conclusions.
4. Poden participar en les comissions de treball, amb veu però sense vot, assessors, tècnics i/o persones expertes en les matèries objecte de treball d’acord amb el procediment previst en l’article anterior.
Article 8. Relacions amb el Govern d’Andorra
1. L’FNJA es relaciona amb el Govern per mitjà del ministeri competent en matèria de joventut. Tota demanda d’informació que l’FNJA necessiti del Govern es tramita mitjançant aquest mateix ministeri.
2. El ministeri competent en matèria de joventut ha de mantenir reunions semestrals amb els representants de la Taula Permanent per ser informat dels acords presos per l’FNJA, així com per proposar accions que puguin ser d’interès comú.
3. Durant el primer trimestre de cada any natural la Taula Permanent ha de presentar els comptes de l’entitat amb l’aprovació prèvia de l’Assemblea de Joves davant el ministeri competent en joventut. Aquesta obligació no eximeix de les obligacions a les quals l’entitat està sotmesa en el marc de la Llei de les finances públiques.
4. En cas que la Taula Permanent no assoleixi el quòrum indicat en l’article 6.5 en tres convocatòries consecutives i l’Assemblea de Joves no procedeixi a l’elecció de la nova Taula Permanent, el Govern, mitjançant el ministeri competent en joventut, podrà adoptar les accions oportunes amb la finalitat d’encetar l’elecció dels nous càrrecs de la Taula Permanent i promoure la continuïtat de l’FNJA.
Article 9. Recursos
Contra els actes emanats dels òrgans de l’FNJA es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que els ha dictat. Un cop esgotada aquesta via, segons les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, quedarà expedita la via contenciosa administrativa, d’acord amb la Llei de jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989.
Disposicions transitòries
Primera
Dins els tres mesos a comptar de la publicació d’aquesta Llei, el ministeri competent en joventut convocarà una sessió de l’Assemblea dels Joves amb la finalitat de constituir novament la Taula Permanent.
Segona
La Taula Permanent presentarà, en el termini de sis mesos des de la seva constitució, la modificació dels estatuts de l’FNJA davant de l’Assemblea dels Joves perquè aquest òrgan els aprovi.
Tercera
Una vegada els estatuts de l’FNJA siguin aprovats per l’Assemblea dels Joves, la Taula Permanent els remetrà al ministeri competent en matèria de joventut. El Govern els aprovarà i n’ordenarà la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
Queda derogada la Llei 11/2007, del 17 de maig, de creació del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
Disposició final primera
Llevat de les especificitats establertes en aquesta norma, per a tot allò no previst en matèria de funcionament, l’FNJA s’aplica supletòriament el que disposa la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La Ponent
Sra. Rosa Gili Casals
Informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports relatiu al Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha examinat, en el decurs de la reunió celebrada el dia 26 de novembre, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmena retirada per transacció i aprovada per unanimitat:
Esmena 1 (Grup Mixt) de modificació a l’article 2.
Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.
Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra
Exposició de motius
El dia 17 de maig del 2007 es va aprovar la Llei de creació del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
Els poders públics, conscients que els correspon fer el possible perquè les condicions siguin òptimes per a una participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic, professional, mediambiental i cultural del país, es van proposar, amb l’aprovació d’aquesta Llei, crear una entitat de dret públic de base associativa com a eina que estimuli la participació de la joventut d’Andorra, que permeti fomentar el debat públic i la confrontació pacífica d’idees, i que apropi les inquietuds dels joves a les institucions.
El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra ha de ser un espai adequat per canalitzar eficaçment la lliure participació dels joves del Principat d’Andorra en la vida política, social, econòmica i cultural.
Avui, set anys després, l’arrelament del moviment associatiu juvenil a Andorra segueix trobant serioses dificultats a l’hora de mantenir una continuïtat en el temps. Un dels factors que incideixen de manera més notòria en aquesta manca de continuïtat, el podríem explicar si observem que la majoria dels nostres joves es van a formar a les universitats dels països veïns i, per tant, no poden participar tan activament en la vida associativa com voldrien mentre dura la seva formació. Un segon aspecte que creiem essencial perquè una entitat com aquesta funcioni és el fet de facilitar al màxim tant l’elecció dels seus representants com el funcionament de la mateixa entitat.
Amb aquesta Llei es pretén facilitar la participació dels joves en el dia a dia de la societat andorrana, mitjançant la simplificació dels seus òrgans de funcionament.
La nova estructura del Fòrum Nacional de la Joventut preveu la creació d’un òrgan de base participativa personal, l’Assemblea dels Joves, i un òrgan de gestió, la Taula Permanent.
L’objectiu final és que aquest organisme ofereixi a tots els joves de casa nostra la possibilitat d’expressar de manera lliure i oberta les seves inquietuds personals i col·lectives, així com de crear els canals necessaris perquè aquestes inquietuds arribin sense dilació a les institucions.
Article 1. Naturalesa del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra
El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA) és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per complir les seves finalitats, que es regeix d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Article 2. Funcions de l’FNJA
Corresponen a l’FNJA les funcions següents:
a) Fomentar en la joventut del Principat d’Andorra el respecte entre les persones i els valors com la pau, la democràcia, la igualtat, la solidaritat, la llibertat i la tolerància, i promoure la defensa i reivindicació dels interessos i drets de la joventut.
b) Promoure entre la joventut d’Andorra el coneixement de la llengua, la cultura i la història del poble andorrà.
c) Promoure el respecte i la protecció a la natura i el medi ambient.
d) Fomentar la participació dels joves en la vida política, social, econòmica i cultural del Principat d’Andorra.
e) Promoure en la joventut l’associacionisme juvenil i donar suport a les associacions i organitzacions juvenils nacionals en les seves activitats.
f) Promoure informes i estudis, per iniciativa pròpia o que se sol·licitin a l’FNJA, sobre inquietuds i matèries relacionades amb la joventut.
g) Participar en els òrgans consultius de l’Administració pública d’acord amb la legislació vigent.
h) Fer d’interlocutor entre el Govern i les associacions i altres organitzacions juvenils en tot allò relacionat amb els joves.
i) Fomentar les relacions, la comunicació i la cooperació amb altres organitzacions juvenils internacionals.
j) Representar la joventut del Principat d’Andorra en tots els òrgans de trobada, nacionals i internacionals, de joventut.
Article 3. Recursos econòmics
L’FNJA es finança per mitjà dels recursos econòmics següents:
a) Les dotacions provinents de les transferències assignades en els pressupostos de l’Estat, que equivalen, com a mínim, a la xifra en euros resultant del càlcul de multiplicar per tres la quantitat de joves d’entre 16 i 29 anys, complerts en ambdós casos, que figuren al cens de població el dia 31 d’agost de l’any anterior.
b) Les subvencions provinents d’altres organismes públics.
c) Els donatius de persones físiques o jurídiques privades, que en cap cas poden ser anònims.
d) Els rendiments que produeixen els béns i les activitats pròpies de l’FNJA.
e) Qualsevol altre recurs que li sigui legalment atribuït.
Article 4. Estructura de l’FNJA
Els òrgans que integren el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra són:
a) L’Assemblea dels Joves.
b) La Taula Permanent.
c) Les comissions de treball.
Article 5. L’Assemblea dels Joves
1. L’Assemblea dels Joves és l’òrgan sobirà de l’FNJA i està formada per tots els joves del Principat d’Andorra.
2. D’acord amb aquesta Llei, s’entén com a joves del Principat d’Andorra totes les persones, tant nacionals com estrangeres, legalment residents al Principat, amb edats compreses entre els 16 i els 29 anys, ambdós incloses.
3. És competència de l’Assemblea dels Joves, com a mínim:
a) L’elecció de la Taula Permanent.
b) La modificació dels estatuts, que han d’aprovar-se per majoria absoluta dels assistents, amb ratificació prèvia del Govern. Els estatuts han d’establir quines matèries poden ser modificades per majoria simple. Queden exclosos d’aquesta possibilitat el sistema d’elecció de la Taula Permanent, la distribució de competències entre l’Assemblea i la Taula Permanent i els motius i el procediment de cessament de la Taula Permanent.
c) El cessament de la Taula Permanent. Aquest procediment ha de quedar establert en els estatuts de manera específica.
d) L’aprovació del pressupost anual.
4. L’Assemblea dels Joves es reuneix, com a mínim, una vegada l’any, dins els primers tres mesos, amb la finalitat de debatre i aprovar les propostes que siguin presentades pels seus membres en relació amb la joventut d’Andorra.
5. Els acords presos per aquest òrgan s’adopten per majoria simple dels participants en l’Assemblea dels Joves vàlidament constituïda.
6. L’Assemblea dels Joves es considera vàlidament constituïda quan el quòrum de participació és igual o superior al 0’5% dels joves que consten inscrits al cens de població el dia 1 de gener de l’any en qüestió.
7. Els joves del Principat d’Andorra gaudeixen, dins de l’Assemblea, dels drets següents:
a) Assistir a totes les sessions anuals de l’Assemblea dels Joves.
b) Presentar i defensar, a títol personal o en representació d’un o diversos col·lectius, davant l’òrgan assembleari propostes relacionades amb la joventut d’Andorra.
c) Exercir el vot dins l’Assemblea dels Joves.
d) Ser elegits membres de la Taula Permanent.
Els estatuts de l’FNJA regulen les modalitats d’exercici dels drets esmentats.
8. Les propostes aprovades per l’Assemblea dels Joves, són presentades i defensades pels seus impulsors, a la Taula Permanent.
9. L’Assemblea dels Joves legalment constituïda elegeix, entre els seus participants, i preferentment de forma paritària entre homes i dones, els sis membres per a la Taula Permanent.
Article 6. La Taula Permanent
1. La Taula Permanent és l’òrgan de direcció i representació de l’FNJA.
2. La Taula Permanent està integrada per sis membres; preferentment escollits, de forma paritària, entre homes i dones, per l’Assemblea dels Joves.
El mandat és per un període de dos anys, i es pot optar a la reelecció. Ara bé, en cap cas no es podrà ser elegit o reelegit si s’han complert els vint-i-vuit anys en el moment de l’elecció. L’assoliment dels 30 anys suposa el cessament automàtic del càrrec exercit.
Els sis membres de la Taula Permanent elegeixen, entre els seus membres, un president, un secretari i un tresorer.
3. La Taula Permanent es reuneix sempre que sigui convocada pel president, d’acord amb el que determinin els estatuts de l’FNJA.
4. Són funcions de la Taula Permanent, com a mínim, les que s’indiquen a continuació:
a) Dirigir la gestió de l’FNJA d’acord amb les directrius de l’Assemblea dels Joves.
b) Representar l’FNJA davant les administracions públiques i les entitats privades, nacionals i internacionals.
c) Promoure i vetllar per l’exercici de les funcions de l’FNJA.
d) Preparar les sessions de l’Assemblea dels Joves.
e) Elaborar i sotmetre a debat i aprovació l’informe anual de la seva gestió social i econòmica, i el pressupost per al proper exercici.
f) Executar els acords presos per l’Assemblea dels Joves.
g) Crear i coordinar les activitats de les comissions de treball i vetllar pel seu bon funcionament.
h) Acceptar i designar, a iniciativa pròpia o a demanda de les comissions de treball, els tècnics i els experts que hi participin o hi col·laborin.
5. La Taula Permanent queda legalment constituïda quan, amb la convocatòria prèvia en els termes que determinin els estatuts, hi són presents, com a mínim, quatre dels seus sis membres.
L’adopció d’acords requereix el vot favorable de la majoria simple dels membres de la Taula, quan tots els membres hi són presents i, com a mínim, tres vots en cas d’absència de més d’un membre.
La Taula Permanent també queda vàlidament constituïda, sense convocatòria prèvia, en els termes ans esmentats si reuneix tots els membres i acorden per unanimitat constituir-se en sessió.
6. En el cas de no assolir el quòrum indicat en l’apartat anterior en tres convocatòries consecutives, la Taula Permanent cessa i convoca l’Assemblea dels Joves per procedir a l’elecció de la nova Taula Permanent.
7. L’adopció d’acords requereix el vot favorable de la majoria simple dels membres de la Taula. El vot del president és diriment.
Article 7. Les comissions de treball
1. Les comissions de treball són els òrgans per mitjà dels quals l’FNJA organitza el seu funcionament en les fases preliminars.
2. A l’efecte de desenvolupar les funcions de l’FNJA, la Taula Permanent crea les comissions de treball en els termes que determinin els estatuts.
3. Les comissions de treball tenen un responsable de Comissió, elegit entre els seus membres. És l’interlocutor entre la Taula Permanent i la Comissió.
Presenta davant la Taula Permanent i l’Assemblea dels Joves, si escau, els resultats dels treballs de la Comissió, ja siguin projectes, propostes, resolucions o conclusions.
4. Poden participar en les comissions de treball, amb veu però sense vot, assessors, tècnics i/o persones expertes en les matèries objecte de treball d’acord amb el procediment previst en l’article anterior.
Article 8. Relacions amb el Govern d’Andorra
1. L’FNJA es relaciona amb el Govern per mitjà del ministeri competent en matèria de joventut. Tota demanda d’informació que l’FNJA necessiti del Govern es tramita mitjançant aquest mateix ministeri.
2. El ministeri competent en matèria de joventut ha de mantenir reunions semestrals amb els representants de la Taula Permanent per ser informat dels acords presos per l’FNJA, així com per proposar accions que puguin ser d’interès comú.
3. Durant el primer trimestre de cada any natural la Taula Permanent ha de presentar els comptes de l’entitat amb l’aprovació prèvia de l’Assemblea de Joves davant el ministeri competent en joventut. Aquesta obligació no eximeix de les obligacions a les quals l’entitat està sotmesa en el marc de la Llei de les finances públiques.
4. En cas que la Taula Permanent no assoleixi el quòrum indicat en l’article 6.5 en tres convocatòries consecutives i l’Assemblea de Joves no procedeixi a l’elecció de la nova Taula Permanent, el Govern, mitjançant el ministeri competent en joventut, podrà adoptar les accions oportunes amb la finalitat d’encetar l’elecció dels nous càrrecs de la Taula Permanent i promoure la continuïtat de l’FNJA.
Article 9. Recursos
Contra els actes emanats dels òrgans de l’FNJA es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que els ha dictat. Un cop esgotada aquesta via, segons les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, quedarà expedita la via contenciosa administrativa, d’acord amb la Llei de jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989.
Disposicions transitòries
Primera
Dins els tres mesos a comptar de la publicació d’aquesta Llei, el ministeri competent en joventut convocarà una sessió de l’Assemblea dels Joves amb la finalitat de constituir novament la Taula Permanent.
Segona
La Taula Permanent presentarà, en el termini de sis mesos des de la seva constitució, la modificació dels estatuts de l’FNJA davant de l’Assemblea dels Joves perquè aquest òrgan els aprovi.
Tercera
Una vegada els estatuts de l’FNJA siguin aprovats per l’Assemblea dels Joves, la Taula Permanent els remetrà al ministeri competent en matèria de joventut. El Govern els aprovarà i n’ordenarà la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
Queda derogada la Llei 11/2007, del 17 de maig, de creació del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
Disposició final primera
Llevat de les especificitats establertes en aquesta norma, per a tot allò no previst en matèria de funcionament, l’FNJA s’aplica supletòriament el que disposa la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
Josep Anton Bardina Pau
Vicepresident
de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
Roser Bastida Areny
Presidenta
de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
2.2 Proposicions de llei
Edicte
El síndic general, atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de novembre del 2014, ha acordat no prendre en consideració la Proposició de llei de reactivació del comerç,
Disposa
Declarar closa la tramitació de la Proposició de llei de reactivació del comerç, oberta per Edicte de data 8 d’octubre del 2014.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 27 de novembre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94 |
