BCG 94/2014, 24 novembre 2014

Núm. 94/2014

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia en relació al Projecte de llei de serveis de confiança electrònica.                                             

Tramesa del Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports.
                                                                                        

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
                                                                                        

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i obertura del termini de presentació d’esmenes.        

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, i obertura del termini de presentació d’esmenes.      

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.1 Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la Cambra

Reducció del termini previst en l’article 58 a tres dies, als efectes de poder examinar i sotmetre a votació el Projecte de llei de serveis de confiança electrònica, en la sessió del Consell General del 27 de novembre del 2014.      

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió ordinària del Consell General pel dia 27 de novembre del 2014.               

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponènciai l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia en relació al Projecte de llei de serveis de confiança electrònica.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 24 de novembre del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Economia al Projecte de llei de serveis de confiança electrònica

La M. I. Sra. Silvia Calvó Armengol, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenada ponent per la Comissió Legislativa d’Economia el dia 10 d’octubre del 2014, a la vista del Projecte de llei de serveis de confiança electrònica, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de serveis de confiança electrònica

Exposició de motius

Una de les necessitats essencials en tota societat desenvolupada a fi d’afavorir el desenvolupament econòmic és la creació de confiança electrònica en l’entorn telemàtic. De fet, la manca de confiança electrònica en aquest àmbit propicia que els consumidors, les empreses i les administracions dubtin a l’hora d’executar transaccions per via electrònica i adoptar nous serveis.

En aquest sentit, el marc jurídic que es proposa mitjançant aquesta Llei té per objecte establir interaccions electròniques segures entre els ciutadans, les empreses, i l’Administració pública, per tal d’augmentar l’eficiència dels serveis en línia públics i privats, així com els negocis i el comerç electrònic, no només al Principat d’Andorra, sinó també considerant la perspectiva de la Unió Europea, amb la intenció d’avançar en una convergència desitjable.

La legislació actual en la matèria, és a dir la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica, es refereix gairebé exclusivament a la signatura electrònica, sense preveure la resta de serveis de confiança electrònica.

Amb la implantació de la certificació electrònica s’ha palesat la necessitat de disposar d’una nova Llei que permeti aquesta implantació d’una manera eficient. Aquest text, doncs, amplia el rang de serveis de confiança electrònica, entre d’altres, als serveis electrònics relatius al cicle de vida de l’autenticació electrònica, les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, els documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web, i la provisió de certificats electrònics i xifrat.

Així mateix, el marc transfronterer per garantir la seguretat, la fiabilitat i la facilitat de les transaccions electròniques s’ha d’equiparar a les regulacions dels països que formen part de l’òrbita econòmica d’Andorra, amb la finalitat de facilitar els acords i el reconeixement en la matèria.

En conseqüència, també és objectiu d’aquesta Llei adequar la legislació existent i ampliar-la, incloent-hi altres serveis de confiança electrònica connexos essencials, perquè els ciutadans, les empreses, i les administracions, han de poder beneficiar-se d’aquest reconeixement i de l’acceptació mutus a través de les fronteres quan resulti necessari per a l’accés i la realització de procediments o transaccions electrònics.

A partir d’aquestes premisses, la Llei s’estructura en cinc capítols. El primer capítol inclou les disposicions generals. El segon capítol es refereix als serveis de confiança electrònica, amb especial incidència en la signatura electrònica i el nou segell electrònic, que substitueix la signatura electrònica de les persones jurídiques, però també les marques de temps electròniques, els certificats electrònics d’autenticació de llocs web i el servei de lliurament electrònic. El capítol tercer s’ocupa del document electrònic i la digitalització. El capítol quart versa sobre la prestació de serveis de confiança electrònica, això són els prestadors de serveis de confiança electrònica i la supervisió i el control dels serveis de confiança electrònica. Per acabar, el capítol cinquè determina el règim sancionador.

La Llei també consta d’una disposició derogatòria i una disposició final.

Grup Parlamentari Demòcrata (1)

Es proposa modificar el redactat de l’exposició de motius de la següent manera:

“Exposició de motius

Una de les necessitats essencials en tota societat desenvolupada a fi d’afavorir el desenvolupament econòmic és la creació de confiança electrònica en l’espai digital. De fet, la manca de confiança electrònica en aquest àmbit propicia que els consumidors, les empreses i les administracions dubtin a l’hora d’executar transaccions per mitjans electrònics i adoptar nous serveis.

En aquest sentit, el marc jurídic que es proposa mitjançant aquesta Llei té per objecte establir interaccions electròniques segures entre els ciutadans, les empreses, i l’Administració pública, per tal d’augmentar l’eficiència de les activitats públiques i privades que es duen a terme en un espai digital, així com els negocis i el comerç electrònic, no només al Principat d’Andorra, sinó també considerant la perspectiva de la Unió Europea, amb la intenció d’avançar en una convergència desitjable.

La legislació actual en la matèria, és a dir la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica, es refereix gairebé exclusivament a la signatura electrònica, sense preveure la resta de serveis de confiança electrònica. Pel que fa a la signatura electrònica, aquesta llei substitueix la legislació existent, pel qual deroga, en particular, la referida Llei 6/2009.

Amb la implantació de la certificació electrònica s’ha palesat la necessitat de disposar d’una nova Llei que permeti aquesta implantació d’una manera eficient. Aquest text, doncs, amplia el rang de serveis de confiança electrònica, entre d’altres, als serveis electrònics relatius al cicle de vida de l’autenticació electrònica, les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, els documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web, i la provisió de certificats electrònics i xifrat.

Així mateix, el marc transfronterer per garantir la seguretat, la fiabilitat i la facilitat de les transaccions electròniques s’ha d’equiparar a les regulacions dels països que formen part de l’òrbita econòmica d’Andorra, amb la finalitat de facilitar els acords i el reconeixement en la matèria.

En conseqüència, també és objectiu d’aquesta Llei adequar la legislació existent i ampliar-la, incloent-hi altres serveis de confiança electrònica connexos essencials, perquè els ciutadans, les empreses, i les administracions, han de poder beneficiar-se d’aquest reconeixement i de l’acceptació mutus a través de les fronteres quan resulti necessari per a l’accés i la realització de procediments o transaccions electrònics.

A partir d’aquestes premisses, la Llei s’estructura en cinc capítols. El primer capítol inclou les disposicions generals. El segon capítol es refereix als serveis de confiança electrònica, amb especial incidència en la signatura electrònica i el nou segell electrònic, que substitueix la signatura electrònica de les persones jurídiques, però també les marques de temps electròniques, els certificats electrònics d’autenticació de llocs web i el servei de lliurament electrònic. El capítol tercer s’ocupa del document electrònic i la digitalització. El capítol quart versa sobre la prestació de serveis de confiança electrònica, això són els prestadors de serveis de confiança electrònica i la supervisió i el control dels serveis de confiança electrònica. Per acabar, el capítol cinquè determina el règim sancionador.

La Llei també consta d’una disposició derogatòria i una disposició final.”

Motivació: Es proposa modificar el redactat de l’exposició de motius per assegurar la coherència terminològica amb el Projecte de llei de de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei regula:

a) Els serveis de confiança electrònica i el seus efectes substantius en qualsevol tipus d’actuació o relació jurídica.

b) Les presumpcions associades al valor probatori dels serveis de confiança electrònica.

c) L’activitat dels prestadors de serveis de confiança electrònica, i les condicions de supervisió que els apliquen, així com el règim d’infraccions i sancions aplicables.

d) Les condicions en què Andorra reconeix l’eficàcia, en el seu territori, dels serveis de confiança electrònica prestats pels prestadors de serveis de confiança electrònica estrangers.

Grup Mixt (1)

Es proposa modificar el redactat a l’article 1 quedant com segueix:

“Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei reforça la confiança en les transaccions electròniques proporcionant una base comuna per aconseguir interaccions electròniques segures i fiables entre els ciutadans, les empreses i les administracions públiques.

La Llei regula:

a) Els serveis de confiança electrònica i el seus efectes substantius en qualsevol tipus d’actuació o relació jurídica.

b) Les presumpcions associades al valor probatori dels serveis de confiança electrònica.

c) L’activitat dels prestadors de serveis de confiança electrònica, i les condicions de supervisió que els apliquen, així com el règim d’infraccions i sancions aplicables.

d) Les condicions en què Andorra reconeix l’eficàcia, en el seu territori, dels serveis de confiança electrònica prestats pels prestadors de serveis de confiança electrònica estrangers.”

Motivació: Definir l’objecte de la Llei.

Grup Parlamentari Demòcrata (2)

Es proposa modificar el redactat de l’article 1 de la següent manera:

“Article 1. Objecte de la Llei

L’objecte d’aquesta Llei és:

a) Regular els efectes jurídics de les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, els certificats electrònics d’autenticació de lloc web i els serveis de lliurament electrònics;

b) Establir un règim jurídic dels prestadors de serveis de confiança i de la seva activitat, les condicions de supervisió i el règim de sancions i infraccions;

c) Establir les condicions en què Andorra reconeix l’eficàcia, en el seu territori, dels serveis de confiança electrònica prestats pels prestadors de serveis de confiança electrònica estrangers.”

Motivació: Es proposa modificar el redactat de l’article 1 per definir més correctament a nivell tècnic, i de manera més entenedora, l’objecte de la Llei.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei s’aplica als prestadors de serveis de confiança electrònica establerts a Andorra o als serveis prestats a través d’un establiment permanent al país.

La mera utilització esporàdica, no continuada o habitual, de mitjans tecnològics situats a Andorra per a la prestació o l’accés als serveis, no pressuposa l’existència d’un establiment permanent i no implica, per ella mateixa, l’aplicació d’aquesta Llei.

2. Aquesta Llei no s’aplica a la prestació de serveis de confiança electrònica que s’ofereixen a un grup tancat de participants i que s’utilitzen de forma exclusiva dintre d’aquest grup.

3. Les disposicions d’aquesta Llei no modifiquen el requisits aplicables a la formalització, la validesa i l’eficàcia dels negocis i els actes jurídics, ni dels documents en què constin. Tampoc no modifiquen les normes aplicables en matèria de protecció dels consumidors i usuaris, ni de comerç.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (1)

Es proposa modificar el redactat de l’article 2, apartat 2 amb el següent text:

“2. Aquesta Llei no s’aplica a la prestació de serveis de confiança electrònica que: s’ofereixen a un grup tancat de participants, que s’utilitzen de forma exclusiva dintre d’aquest grup i que no tinguin efectes en tercers.”

Motivació:

Respecte a l’article 2, apartat 2 del Projecte de Llei de Serveis de Confiança Electrònica d´Andorra (en endavant: "el Projecte de Llei"), el Reglament de la Unió Europea núm. 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de juliol de 2014 (en endavant: "el Reglament europeu") indica al considerant número 21 que: "En particular, no ha de cobrir la prestació de serveis utilitzats dins de sistemes tancats entre un conjunt definit de participants, que no tinguin efectes en tercers".

En canvi, el Projecte de Llei a l’article 2.2, així com el Reglament europeu a l’article 2.2, no contenen el relatiu al fet que no tinguin efectes en tercers.

Atès que l’exposició de motius del Projecte de llei no contempla els efectes en tercers i tenint com a objectiu la major claredat possible, entenem que s’hauria d´afegir a l’article 2.2 del Projecte de llei el relatiu al fet que no tinguin efectes en tercers.

Grup Parlamentari Demòcrata (3)

Es proposa modificar el redactat de l’article 2 de la següent manera:

“Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei és d’aplicació als prestadors de serveis de confiança establerts a Andorra i als serveis prestats a través d’un establiment permanent al país.

S’entén que un prestador està establert a Andorra, quan el lloc en el qual estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis es trobi en el territori andorrà. A tals efectes, es presumeix, llevat prova del contrari, que la gestió administrativa i la direcció dels negocis d’un prestador es troba centralitzada en el territori d’Andorra quan l’esmentat prestador té la seva residència habitual o el seu domicili registral a Andorra, o quan s’ha inscrit en el Registre de Societats o en un altre registre públic d’Andorra en què fos necessària la inscripció per a l’adquisició de la personalitat jurídica.

Es considera que un prestador actua mitjançant un establiment permanent situat a Andorra, quan disposa en el mateix, de forma continuada o habitual, d’instal·lacions o de llocs de treball en els quals realitza tota o una part de la seva activitat.

La utilització de mitjans tecnològics situats a Andorra per a la prestació o l’accés als serveis, no serveix, per si sol, com a criteri per a determinar l’establiment a Andorra de l’operador.

2. Aquesta Llei no s’aplica a la prestació de serveis de confiança oferts dins d’un sistema tancat, per disposició d’una llei o amb base a un contracte, a un conjunt definit de participants i utilitzats exclusivament entre aquests participants.

3. Les disposicions d’aquesta Llei no modifiquen els requisits aplicables a la formalització, la validesa i l’eficàcia dels negocis i els actes jurídics, ni dels documents en què constin. Tampoc no modifiquen les normes aplicables en matèria de protecció dels consumidors i usuaris, ni de comerç.”

Motivació: Per coherència amb la Llei d’espai digital. També introdueix millores tècniques.

Article 3. Definicions

A efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:

(1) «Autenticació», procés electrònic que permet la validació de la identificació electrònica d’una persona física o jurídica, o l’origen i la integritat d’una dada electrònica.

(2) «Certificat electrònic», declaració electrònica que vincula les dades de validació d’una signatura o un segell electrònic d’una persona física o jurídica, respectivament, amb el certificat, i confirma les dades d’aquesta persona.

(3) «Certificat electrònic qualificat d’autenticació de lloc web», declaració que permet autenticar un lloc web i vincular-lo amb la persona a qui ha expedit el certificat electrònic un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 19.

(4) «Certificat electrònic qualificat de segell electrònic», declaració que s’utilitza per donar suport a un segell electrònic expedit per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 8.

(5) «Certificat electrònic qualificat de signatura electrònica», declaració que s’utilitza per donar suport a les signatures electròniques expedida per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 6.

(6) «Creador d’un segell», persona física que crea un segell electrònic.

(7) «Dades de creació de la signatura electrònica», dades úniques que utilitza el signatari per crear una signatura electrònica.

(8) «Dades de creació del segell electrònic», dades úniques que utilitza el creador del segell electrònic per crear-lo.

(9) «Dades de validació», dades utilitzades per validar una signatura electrònica o un segell electrònic.

(10) «Digitalització», procés tecnològic que permet l’obtenció d’un o diversos fitxers electrònics que contenen la imatge codificada, fidel i íntegra d’un document en suport paper a través de tècniques fotoelèctriques d’escaneig. Aquest fitxer està format per la imatge electrònica obtinguda, les seves metadades i, si escau, la signatura o el segell electrònic associat al procés de digitalització.

(11) «Dispositiu de creació de signatures electròniques», equip o programa informàtic configurat per crear una signatura electrònica.

(12) «Dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat», dispositiu de creació de signatures electròniques que compleix els requisits enumerats en l’article 10.

(13) «Document electrònic», document en qualsevol format electrònic, el qual ha de complir els requisits següents perquè sigui vàlid: el de contenir informació, que ha d’estar arxivada en un suport electrònic segons un format determinat i ha de ser susceptible d’identificar-se i de tractar-se de manera diferenciada, així com el de disposar de les dades d’identificació que permetin individualitzar-la, sense perjudici de la possible incorporació a un expedient electrònic.

(14) «Estàndards», normes o especificacions tècniques d’aplicació voluntària que resulten aplicables a una matèria determinada.

(15) «Expedient electrònic», conjunt de documents electrònics corresponent a un procediment administratiu, sigui quin sigui el tipus d’informació que continguin.

(16) «Identificació electrònica», procés d’ús de les dades d’identificació d’una persona en forma electrònica que representen inequívocament una persona física o jurídica.

(17) «Interoperabilitat», capacitat dels sistemes d’informació, i per tant dels procediments als quals aquests sistemes donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells.

(18) «Marca de temps electrònica», dades en forma electrònica que vinculen altres dades electròniques amb un instant concret i aporten la prova que aquestes dades existien en aquest instant.

(19) «Marca de temps electrònica qualificada», marca de temps electrònica que compleix els requisits que estableix l’article 18.

(20) «Metadada», qualsevol tipus d’informació en forma electrònica associada als documents electrònics, de caràcter instrumental i independent del seu contingut, destinada al coneixement immediat i automatitzable d’alguna de les seves característiques, amb la finalitat de garantir la disponibilitat, l’accés, la conservació i la interoperabilitat del mateix document.

(21) «Mitjà electrònic», mecanisme, instal·lació, equip o sistema que permet produir, emmagatzemar o transmetre documents, dades i informacions; inclou qualssevol xarxes de comunicació obertes o restringides com Internet, telefonia fixa i mòbil o d’altres.

(22) «Números de referència de normes», referències numèriques mitjançant les quals s’identifica una norma tècnica de possible aplicació.

(23) «Producte», equip o programa informàtic, o components que hi pertanyen, destinats a ser utilitzats per a la prestació de serveis de confiança electrònica.

(24) «Prestador de serveis de confiança electrònica», persona física o jurídica que presta un o més serveis de confiança electrònica.

(25) «Prestador de serveis de confiança electrònica qualificat», prestador de serveis de confiança electrònica que compleix els requisits establerts en aquesta Llei.

(26) «Segell electrònic», dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques, o que s’hi associen de manera lògica, per garantir l’origen i la integritat de les dades associades.

(27) «Segell electrònic avançat», segell electrònic que compleix els requisits següents:

a) Estar vinculat al creador del segell de manera única.

b) Permetre la identificació del creador del segell.

c) Haver estat creat utilitzant dades de creació del segell electrònic, les quals el creador del segell pot utilitzar per crear un segell electrònic, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.

d) Estar vinculat amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.

(28) «Segell electrònic qualificat», segell electrònic avançat que es crea mitjançant un dispositiu de creació de segells electrònics qualificats i que es basa en un certificat electrònic qualificat de segell electrònic.

(29) «Serveis de confiança electrònica», serveis electrònics relatius al cicle de vida de l’autenticació electrònica, les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web i la provisió de certificats electrònics i xifratge, inclosos els certificats electrònics de signatura electrònica i de segell electrònic.

(30) «Servei de confiança electrònica qualificat», servei de confiança electrònica que compleix els requisits aplicables que preveu aquesta Llei.

(31) «Seu electrònica», adreça electrònica disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions la titularitat, la gestió i l’administració de la qual correspon a una administració pública, un òrgan o una entitat administrativa en l’exercici de les seves competències.

(32) «Signatari», persona física que crea una signatura electrònica.

(33) «Signatura electrònica», dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques o associades de manera lògica amb les que utilitza el signatari per signar.

(34) «Signatura electrònica avançada», signatura electrònica que reuneix els requisits següents:

a) Estar vinculada al signatari de manera única.

b) Permetre la identificació del signatari.

c) Haver estat creada utilitzant dades de creació de la signatura electrònica que el signatari pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.

d) Estar vinculada amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.

(35) «Signatura electrònica qualificada», signatura electrònica avançada que reuneix els requisits següents:

a) Haver estat creada mitjançant un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat.

b) Estar basada en un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.

(36) «Usuari de serveis de confiança electrònica», persona que fa ús d’un servei de confiança electrònica.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (2)

Es proposa modificar el redactat de la definició de Certificat electrònic qualificat d’autenticació de lloc web que es troba a l’article 3 amb el següent text:

“(3) «Certificat electrònic qualificat d’autenticació de lloc web», declaració que permet autenticar un lloc web i vincular-lo amb la persona a qui s'ha expedit el certificat electrònic per part d'un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que compleix els requisits que estableix aquesta Llei.”

Motivació:

Es modifica el redactat de l’apartat 3 per tal que sigui més clar, de conformitat amb la definició que consta al Reglament europeu.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (3)

Es proposa modificar el redactat de la definició de Creador d’un segell que es troba a l’article 3 amb el següent text:

“(6) «Creador d’un segell», persona jurídica que crea un segell electrònic.”

Motivació:

Es modifica el redactat de l’apartat 6. Entenem que el creador d’un segell haurà de ser una persona jurídica i no física en concordança amb el mateix concepte recollit al Reglament europeu, i definit a l’article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, el qual indica que té un abast general, és obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a cada estat membre. En conseqüència, proposem que s’adapti l’article d’acord amb la normativa europea.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (4)

Es proposa modificar el redactat de la definició de Digitalització que es troba a l’article 3 amb el següent text:

“(10) «Digitalització», procés tecnològic que permet l’obtenció d’un o diversos fitxers electrònics que contenen la imatge codificada, fidel i íntegra d’un document en suport paper a través de tècniques fotoelèctriques d’escaneig o qualsevol altre que pugui existir.

Aquest fitxer està format per la imatge electrònica obtinguda, les seves metadades i, si escau, la signatura o el segell electrònic associat al procés de digitalització.”

Motivació:

Es modifica el redactat de l’apartat 10 conforme al Considerant 27 del Reglament Europeu que estableix el principi de neutralitat tecnològica, motiu pel qual es proposa la modificació.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (5)

Es proposa modificar el redactat de la definició de Document electrònic que es troba a  l’article 3 amb el següent text:

“(13) «Document electrònic», tot contingut emmagatzemat en format electrònic, en particular, text o registre sonor, visual o audiovisual.

El document administratiu electrònic és el document electrònic vàlidament emès pels òrgans de l'Administració. Tindrà sempre associada, almenys, una signatura electrònica.

Els components d'un document electrònic són:

a) Contingut, entès com a conjunt de dades o informació del document.

b) Si s'escau, signatura electrònica.

c) Metadades del document electrònic.”

Motivació:

Es modifica la redacció de l’apartat 13. La definició que apareix al Projecte de llei podria ser més completa, pel que es proposa completar-la amb la definició d’aquest concepte donada pel Reglament europeu a l´article 3.35 afegint part de la proposta de text rebuda.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (6)

Es proposa afegir la definició de Servei de lliurament electrònic certificat a l’article 3 amb el següent text:

“(X) «Servei de lliurament electrònic certificat», un servei que permet transmetre dades entre parts terceres per mitjans electrònics i aporta proves relacionades amb la gestió de les dades transmeses, inclosa la prova de l'enviament i la recepció de les dades, i que protegeix les dades transmeses enfront dels riscos de pèrdua, robatori, deterioració o alteració no autoritzada.”

Motivació:

Es proposa afegir a l’article 3 la definició de «servei de lliurament electrònic certificat». El Projecte de llei no contempla aquesta definició i és rellevant atès que en la secció quarta del Projecte de llei es desenvolupa el concepte sense donar cap definició. En aquest cas afegim el redactat extret de les definicions del Reglament europeu.

Grup Mixt (2)

Es proposa modificar el redactat dels punts 27 i 29 de l’article 3 quedant el redactat com segueix:

“(27) «Segell electrònic avançat», segell electrònic que compleix els requisits següents:

a) Estar vinculat al creador del segell de manera única.

b) Permetre la identificació del creador del segell.

c) Haver estat creat utilitzant dades de creació del segell electrònic amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.

d) Estar vinculat amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.

(29) «Serveis de confiança electrònica», serveis electrònics relatius a la creació, verificació i validació de les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web i la provisió de certificats electrònics i xifratge, inclosos els certificats electrònics de signatura electrònica i de segell electrònic.”

Motivació:

Millorar la redacció al punt 27 i modificar el redactat del punt 29 per clarificar.

Grup Parlamentari Demòcrata (4)

Es proposa modificar el redactat de l’article 3 de la següent manera:

“Article 3. Definicions

A efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:

(1) «Autenticació», procés electrònic que permet la validació de la identificació electrònica d’una persona física o jurídica, o l’origen i la integritat d’una dada electrònica.

(2) «Certificat electrònic», declaració electrònica que vincula les dades de validació d’una signatura o un segell electrònic d’una persona física o jurídica, respectivament, amb el certificat, i confirma les dades d’aquesta persona.

(3) «Certificat electrònic qualificat d’autenticació de lloc web», declaració que permet autenticar un lloc web i vincular-lo amb la persona a qui ha expedit el certificat electrònic un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 19.

(4) «Certificat electrònic qualificat de segell electrònic», declaració que s’utilitza per donar suport a un segell electrònic expedit per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 8.

(5) «Certificat electrònic qualificat de signatura electrònica», declaració que s’utilitza per donar suport a les signatures electròniques expedida per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 6.

(6) «Creador d’un segell», persona física que crea un segell electrònic.

(7) «Dades de creació de la signatura electrònica», dades úniques que utilitza el signatari per crear una signatura electrònica.

(8) «Dades de creació del segell electrònic», dades úniques que utilitza el creador del segell electrònic per crear-lo.

(9) «Dades de validació», dades utilitzades per validar una signatura electrònica o un segell electrònic.

(10) «Dades de verificació de signatura electrònica», dades que s’utilitzen per verificar la signatura electrònica i el segell electrònic.

(11) «Digitalització», procés tecnològic que permet l’obtenció d’un o diversos fitxers electrònics que contenen la imatge codificada, fidel i íntegra d’un document en suport paper a través de tècniques fotoelèctriques d’escaneig. Aquest fitxer està format per la imatge electrònica obtinguda, les seves metadades i, si escau, la signatura o el segell electrònic associat al procés de digitalització.

(12) «Dispositiu de creació de signatures electròniques», equip o programa informàtic configurat per crear una signatura electrònica.

(13) «Dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat», dispositiu de creació de signatures electròniques que compleix els requisits enumerats en l’article 10.

(14) «Document electrònic», document en qualsevol format electrònic, el qual ha de complir els requisits següents perquè sigui vàlid: el de contenir informació, que ha d’estar arxivada en un suport electrònic segons un format determinat i ha de ser susceptible d’identificar-se i de tractar-se de manera diferenciada, així com el de disposar de les dades d’identificació que permetin individualitzar-la, sense perjudici de la possible incorporació a un expedient electrònic.

(15) «Estàndards», normes o especificacions tècniques d’aplicació voluntària que resulten aplicables a una matèria determinada.

(16) «Expedient electrònic», conjunt de documents electrònics corresponent a un procediment administratiu, sigui quin sigui el tipus d’informació que continguin.

(17) «Identificació electrònica», procés d’ús de les dades d’identificació d’una persona en forma electrònica que representen inequívocament una persona física o jurídica.

(18) «Interoperabilitat», capacitat dels sistemes d’informació, i per tant dels procediments als quals aquests sistemes donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells.

(19) «Marca de temps electrònica», dades en forma electrònica que vinculen altres dades electròniques amb un instant concret i aporten la prova que aquestes dades existien en aquest instant.

(20) «Marca de temps electrònica qualificada», marca de temps electrònica que compleix els requisits que estableix l’article 18.

(21) «Metadada», qualsevol tipus d’informació en forma electrònica associada als documents electrònics, de caràcter instrumental i independent del seu contingut, destinada al coneixement immediat i automatitzable d’alguna de les seves característiques, amb la finalitat de garantir la disponibilitat, l’accés, la conservació i la interoperabilitat del mateix document.

(22) «Mitjà electrònic», mecanisme, instal·lació, equip o sistema que permet produir, emmagatzemar o transmetre documents, dades i informacions; inclou qualssevol xarxes de comunicació obertes o restringides com Internet, telefonia fixa i mòbil o d’altres.

(23) «Números de referència de normes», referències numèriques mitjançant les quals s’identifica una norma tècnica de possible aplicació.

(24) «Producte», equip o programa informàtic, o components que hi pertanyen, destinats a ser utilitzats per a la prestació de serveis de confiança electrònica.

(25) «Prestador de serveis de confiança electrònica», persona física o jurídica que presta un o més serveis de confiança electrònica.

(26) «Prestador de serveis de confiança electrònica qualificat», prestador de serveis de confiança electrònica que compleix els requisits establerts en aquesta Llei.

(27) «Segell electrònic», dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques, o que s’hi associen de manera lògica, per garantir l’origen i la integritat de les dades associades.

(28) «Segell electrònic avançat», segell electrònic que compleix els requisits següents:

a) Estar vinculat al creador del segell de manera única.

b) Permetre la identificació del creador del segell.

c) Haver estat creat utilitzant dades de creació del segell electrònic, les quals el creador del segell pot utilitzar per crear un segell electrònic, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.

d) Estar vinculat amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.

(29) «Segell electrònic qualificat», segell electrònic avançat que es crea mitjançant un dispositiu de creació de segells electrònics qualificats i que es basa en un certificat electrònic qualificat de segell electrònic.

(30) «Serveis de confiança electrònica», serveis electrònics relatius al cicle de vida de l’autenticació electrònica, les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web i la provisió de certificats electrònics i xifratge, inclosos els certificats electrònics de signatura electrònica i de segell electrònic.

(31) «Servei de confiança electrònica qualificat», servei de confiança electrònica que compleix els requisits aplicables que preveu aquesta Llei.

(32) «Seu electrònica», adreça electrònica disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions la titularitat, la gestió i l’administració de la qual correspon a una administració pública, un òrgan o una entitat administrativa en l’exercici de les seves competències.

(33) «Signatari», persona física que crea una signatura electrònica.

(34) «Signatura electrònica», dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques o associades de manera lògica amb les que utilitza el signatari per signar.

(35) «Signatura electrònica avançada», signatura electrònica que reuneix els requisits següents:

a) Estar vinculada al signatari de manera única.

b) Permetre la identificació del signatari.

c) Haver estat creada utilitzant dades de creació de la signatura electrònica que el signatari pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.

d) Estar vinculada amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.

(36) «Signatura electrònica qualificada», signatura electrònica avançada que reuneix els requisits següents:

a) Haver estat creada mitjançant un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat.

b) Estar basada en un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.

(37) «Usuari de serveis de confiança electrònica», persona que fa ús d’un servei de confiança electrònica.”

Motivació: Millora tècnica per dotar de coherència el conjunt de la Llei.

Grup Mixt (3)

Es proposa incorporar un nou article al final del Capítol primer amb el redactat següent:

“Article ... Accessibilitat per a les persones amb discapacitat

Sempre que sigui possible, els serveis de confiança electrònica prestats i els productes pels usuaris finals utilitzats en les prestacions d’aquests serveis han de ser accessibles per a les persones amb discapacitats.”

Motivació: Assegurar que les persones amb discapacitat també poden tenir aquests serveis dissenyats per a les seves especificitats.

Capítol segon. Els serveis de confiança electrònica

Secció primera. Règim de la signatura i el segell electrònics

Article 4. Efectes jurídics de la signatura electrònica

1. En tots els casos en què una Llei exigeixi que les persones físiques formalitzin els documents mitjançant la seva signatura escrita, aquest requisit s’entén complert mitjançant l’ús d’una signatura electrònica.

2. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a una signatura electrònica pel sol fet de complir aquesta condició.

3. Una signatura electrònica qualificada té, respecte de les dades consignades en forma electrònica, el mateix efecte jurídic que la signatura manuscrita en relació amb les signatures consignades sobre paper.

4. Quan la signatura electrònica s’utilitzi en el marc d’unes condicions acordades prèviament per les parts per relacionar-se entre elles privadament, s’ha de tenir en compte allò que les parts hagin estipulat, llevat que sigui contrari a dret.

5. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir els diversos nivells de seguretat de la signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos nivells, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan la signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.

Grup Mixt (4)

Es proposa modificar el punt 3 de l’article 4 amb el redactat següent:

“3. Una signatura electrònica qualificada té, respecte de les dades consignades en forma electrònica, el mateix efecte jurídic que la signatura manuscrita en relació amb les signatures consignades sobre paper.

S’entén que la signatura electrònica qualificada reuneix les condicions necessàries per produir els efectes indicats en aquest article, quan el certificat reconegut en què es basa hagi estat proporcionat per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat segons establert en aquesta Llei i el dispositiu segur de creació de la signatura amb el qual aquesta es produeixi es trobi certificat.”

Motivació: Clarificar l’origen i la forma de produir la signatura electrònica per tenir validesa jurídica.

Grup Parlamentari Demòcrata (5)

Es proposa modificar el redactat de l’article 4 de la següent manera:

“Article 4. Efectes jurídics de la signatura electrònica

1. Quan una llei exigeixi la signatura d’una persona física, aquell requisit s’entendrà complert amb l’ús de la signatura electrònica que, ateses les circumstàncies de la comunicació, resulti fiable i apropiada.

2. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a una signatura electrònica pel sol fet de complir aquesta condició.

3. Una signatura electrònica qualificada té, respecte de les dades consignades en suport digital, el mateix efecte jurídic que la signatura manuscrita en relació amb les signatures consignades sobre paper.

4. Quan la signatura electrònica s’utilitzi en el marc d’unes condicions acordades prèviament per les parts per relacionar-se exclusivament entre elles privadament, s’ha de tenir en compte allò que les parts hagin estipulat, llevat que sigui contrari a dret.

5. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir els diversos nivells de seguretat de la signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos nivells, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan la signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.”

Motivació: Millora tècnica.

Grup Mixt (5)

Es proposa afegir dins del Capítol segon, secció primera, un nou article entre els articles 4 i 5 amb el redactat següent:

“Article ...  Garanties de la signatura electrònica

El procés de la signatura electrònica ha d’oferir les garanties següents:

a) Autenticitat: la informació del document i la seva signatura electrònica es corresponen indubtablement amb la persona que ha signat.

b) Integritat: la informació continguda en el text electrònic no ha estat modificada després de la signatura.

c) No rebuig: la persona que ha signat electrònicament no pot dir que no ho ha fet.

d) Confidencialitat: la informació continguda ha estat xifrada i només és accessible per l’emissor i el receptor ”

(En cas d’acceptar l’esmena caldrà enumerar de nou els articles)

Motivació: Incorporar un article en el qual es descriuen les garanties que han d’existir en la signatura electrònica.

Article 5. Certificat electrònic qualificat de signatura electrònica

1. Els certificats electrònics qualificats de signatura electrònica han de complir els requisits que estableix l’article següent.

2. Si un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica ha estat revocat després de l’activació inicial, perd la validesa i no pot, en cap circumstància, recuperar el seu estat renovant-ne la validesa.

3. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos certificats, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat primer d’aquest article quan el certificat electrònic qualificat de signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.

Grup Parlamentari Demòcrata (6)

Es proposa suprimir l’article 5.

Motivació: Millora tècnica que dóna més coherència al conjunt de la Llei.

En cas que aquesta esmena s’accepti, caldrà renumerar tots els articles de la Llei, així com les referències creuades a articles que es facin en aquesta.

Article 6. Requisits dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica

1. Els certificats electrònics qualificats de signatura electrònica han d’indicar expressament que es lliuren amb aquest caràcter i han de tenir, com a mínim, el contingut següent:

a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.

b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i

- per a persones físiques: el nom de la persona.

- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.

c) Un conjunt de dades que representi inequívocament el signatari al qual s’ha expedit el certificat electrònic, inclosos almenys el seu nom o un pseudònim, que s’identifiqui com a tal.

d) Dades de validació de la signatura electrònica que corresponguin a les dades de creació de la signatura electrònica.

e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.

f) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

g) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.

h) El lloc on es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra g.

i) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.

j) Quan les dades de creació de la signatura electrònica relacionades amb les dades de validació de la signatura electrònica es trobin en un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat, una indicació adequada d’aquesta circumstància, almenys en una forma apta per al processament automàtic.

2. El certificat electrònic pot contenir qualsevol altra circumstància o atribut personal significatiu del titular, en funció de la finalitat mateixa del certificat electrònic i sempre que el titular hi doni el seu consentiment, en les condicions que es fan públiques en la declaració de pràctiques de confiança electrònica.

Grup Mixt (6)

Es proposa modificar l’apartat e) del punt 1 de l’article 6 amb el redactat següent:

“e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.

Cal que s’hagi establert una validesa del certificat no superior als 4 anys a comptar de la data en què s’hagin establert. ”

Motivació: Afegir un període màxim de vigència dels certificats electrònics.

Grup Parlamentari Demòcrata (7)

Es proposa modificar el redactat de l’article 6 de la següent manera:

“Article 6. Requisits dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica

1. Els certificats electrònics qualificats de signatura electrònica han d’indicar expressament que es lliuren amb aquest caràcter i han de tenir, com a mínim, el contingut següent:

a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.

b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i

- per a persones físiques: el nom de la persona.

- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.

c) Un conjunt de dades que representi inequívocament el signatari al qual s’ha expedit el certificat electrònic, inclosos almenys el seu nom o un pseudònim, que s’identifiqui com a tal.

d) Dades de validació de la signatura electrònica que corresponguin a les dades de creació de la signatura electrònica.

e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.

f) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

g) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.

h) El lloc on es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra g.

i) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.

j) Quan les dades de creació de la signatura electrònica relacionades amb les dades de validació de la signatura electrònica es trobin en un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat, una indicació adequada d’aquesta circumstància, almenys en una forma apta per al processament automàtic.

2. El certificat electrònic pot contenir qualsevol altra circumstància o atribut personal significatiu del titular, en funció de la finalitat mateixa del certificat electrònic i sempre que el titular hi doni el seu consentiment, en les condicions que es fan públiques en la declaració de pràctiques de confiança electrònica.

3. Si un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica ha estat revocat després de l’activació inicial, perd la validesa i no pot, en cap circumstància, recuperar el seu estat renovant-ne la validesa.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos certificats, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat primer d’aquest article quan el certificat electrònic qualificat de signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.”

Motivació: Millora tècnica per donar coherència de forma als articles relatius a la signatura i el segell electrònics.

Article 7. Efectes jurídics del segell electrònic

1. En tots els casos en què una Llei exigeixi que les persones jurídiques formalitzin els documents en suport paper, s’entén complert aquest requisit mitjançant l’ús d’un segell electrònic.

2. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a un segell electrònic pel sol fet que es presenti en forma electrònica.

3. Un segell electrònic qualificat disposa de la presumpció legal de garantir l’origen i la integritat de les dades a què està vinculat.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir els diversos nivells de seguretat del segell electrònic, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos nivells, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan el segell electrònic s’ajusti a aquestes normes.

Grup Parlamentari Demòcrata (8)

Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 7 de la següent manera:

“1. Quan la Llei exigeixi la signatura d'una persona jurídica, aquell requisit s'entendrà complert amb l'ús d'un segell electrònic que, ateses les circumstàncies de la comunicació, sigui fiable i apropiat.”

Motivació: Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 7 pels mateixos motius indicats en l’esmena 4 del Grup Parlamentari Demòcrata (esmena 12) pel que respecta a l’apartat 1 de l’article 4.

Grup Mixt (7)

Es proposa afegir en el capítol segon, secció primera, un nou article entre els articles 7 i 8 amb el redactat següent:

“Article ... Garanties del segell electrònic

El segell electrònic permet dotar d’autenticitat, seguretat, garanties, personalització i integritat a tots els documents o llocs web on es troba aplicat.”

(En cas d’acceptar l’esmena caldrà enumerar de nou els articles)

Motivació: Incorporar un article en el qual es descriuen les garanties que han d’existir en el segell electrònic.

Article 8. Requisits dels certificats electrònics qualificats de segell electrònic

1. Els certificats electrònics qualificats de segell electrònic han de contenir:

a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat de segell electrònic.

b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i

- per a persones físiques: el nom de la persona.

- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.

c) Un conjunt de dades que representi inequívocament la persona jurídica a la qual s’hagi expedit el certificat electrònic, incloent-hi almenys el nom i el número de registre, tal com figuren en els registres oficials.

d) Les dades de validació del segell electrònic que corresponguin a les dades de creació del segell electrònic.

e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.

f) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

g) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.

h) El lloc en què es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada, o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra g.

i) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.

j) Quan les dades de creació del segell electrònic relacionades amb les dades de validació del segell electrònic es trobin en un dispositiu de creació de segells electrònics qualificat, una indicació adequada d’això, almenys en una forma apta per al processament automàtic.

2. Els certificats electrònics qualificats de segell electrònic no han d’estar sotmesos a cap requisit obligatori que excedeixi els requisits que estableix l’apartat anterior.

3. Si un certificat electrònic qualificat de segell electrònic ha estat revocat després de l’activació inicial, perd la seva validesa i no pot, en cap circumstància, recuperar el seu estat renovant la seva validesa.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats de segell electrònic, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos certificats, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat primer d’aquest article quan el certificat electrònic de segell s’ajusti a aquestes normes.

Grup Mixt (8)

Es proposa modificar l’apartat e) del punt 1 de l’article 8 amb el redactat següent:

“e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.

Cal que s’hagi establert una validesa del certificat no superior als 4 anys a comptar de la data en què s’hagin establert. ”

Motivació: Afegir un període màxim de vigència dels certificats electrònics.

Article 9. Dispositius de creació de signatura electrònica i de segell electrònic

1. Les dades de creació de signatura i de segell electrònics són les dades úniques, en forma de codis o claus criptogràfiques privades, que l’usuari de serveis de confiança electrònica utilitza per crear la signatura electrònica i el segell electrònic.

2. Un dispositiu de creació de signatura electrònic i de segell electrònic és un programa o un sistema informàtic que serveix per aplicar les dades de creació de signatura i del segell electrònics.

3. Un dispositiu segur de creació de signatura i de segell electrònics és el que garanteix, com a mínim, pels mitjans tècnics i de procediment adequats als requisits de l’article 10.

4. El Govern pot establir números de referència de normes relatives a dispositius de signatura electrònica i de segell electrònics, i altres sistemes, mitjans i productes relacionats a què es refereix aquesta Llei, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei quan el dispositiu s’ajusti a aquestes normes.

Grup Parlamentari Demòcrata (9)

Es proposa modificar el redactat de l’article 9 de la següent manera:

“Article 9. Dispositius de creació de signatura electrònica i de segell electrònic

1. Un dispositiu de creació de signatura electrònica i de segell electrònic és un programa o un sistema informàtic que serveix per aplicar les dades de creació de signatura i del segell electrònics.

2. Un dispositiu segur de creació de signatura i de segell electrònics és el que garanteix, com a mínim, pels mitjans tècnics i de procediment adequats als requisits de l’article 10.

3. El Govern pot establir números de referència de normes relatives a dispositius de signatura electrònica i de segells electrònics, i altres sistemes, mitjans i productes relacionats a què es refereix aquesta Llei, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei quan el dispositiu s’ajusti a aquestes normes.”

Motivació: Millora tècnica.

Article 10. Requisits dels dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats

1. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats han de garantir com a mínim, per mitjans tècnics i de procediment adequats, que:

a) Estigui garantit el secret de les dades de creació de la signatura electrònica i de segell electrònic utilitzades per a la generació de signatures electròniques i de segells electrònics.

b) Les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i d’un segell electrònic només apareguin un cop.

c) Hi hagi la seguretat raonable que les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i un segell electrònic no es puguin trobar per deducció, i que la signatura i el segell electrònics estiguin protegits contra la falsificació mitjançant la tecnologia disponible en el moment.

d) Les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i un segell electrònic puguin ser protegides pel signatari legítim de manera fiable enfront de la seva utilització per altres.

2. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats no han d’alterar les dades que han de signar ni impedir que aquestes dades es mostrin al signatari abans de signar.

3. La generació o la gestió de les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic en nom del signatari són a càrrec d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

4. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que gestionin les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic en nom del signatari, poden fer còpies de seguretat de les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic, sempre que es compleixin els requisits següents:

- que la seguretat dels conjunts de dades copiades sigui del mateix nivell que per als conjunts de dades originals;

- que el nombre de conjunts de dades copiades no superi el mínim necessari per garantir la continuïtat del servei.

Article 11. Certificació dels dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats

1. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats han de ser certificats pels organismes públics o privats adequats designats pel Govern, sempre que hagin estat sotmesos a un procés d’avaluació de la seguretat dut a terme de conformitat amb les normes per a l’avaluació de la seguretat dels productes de tecnologia de la informació.

2. El Govern publica els noms i les adreces dels organismes públics o privats a què es refereix l’apartat 1.

Article 12. Publicació d’una llista de dispositius de creació de signatures electròniques qualificats certificats i de segells electrònics qualificats certificats

El Govern publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra una llista de dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i segells electrònics qualificats, certificats pels organismes a què es refereix l’article anterior, així com la informació sobre els dispositius de creació de signatures electròniques i segells electrònics que han deixat d’estar certificats.

Article 13. Dispositius de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic

1. Les dades de verificació de signatura electrònica són les dades, en forma de codis o claus criptogràfiques, que s’utilitzen per verificar la signatura electrònica i el segell electrònic.

2. Un dispositiu de verificació de signatura i de segell electrònics és un programa o un sistema informàtic que serveix per aplicar les dades de verificació de signatura i de segell electrònics.

3. Els dispositius segurs de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic han de garantir, sempre que sigui tècnicament possible, que el procés de verificació d’una signatura electrònica i d’un segell electrònic satisfà les condicions següents:

a) Que les dades utilitzades per verificar la signatura i el segell electrònics corresponen a les dades que es mostren a la persona que verifica la signatura i el segell electrònics.

b) Que la signatura i el segell electrònics es verifiquen de forma fiable i el resultat de la verificació es presenta correctament.

c) Que la persona que verifica la signatura electrònica i el segell electrònic pot establir de forma fiable el contingut del missatge de dades signat.

d) Que verifica de forma fiable l’autenticitat i la validesa del certificat electrònic que s’ha exigit per verificar la signatura i el segell electrònics.

e) Que mostra clarament el resultat de la verificació i la identitat de l’usuari de serveis de confiança electrònica o, quan sigui el cas, constata clarament l’ús d’un pseudònim.

f) Que s’hi pot detectar qualsevol canvi pertinent relatiu a la seguretat.

4. Les dades referents a la verificació de signatura i del segell electrònics, com ara el moment en què es produeix una constatació de la validesa del certificat electrònic, han de poder ser emmagatzemades per la persona que verifica la signatura i el segell electrònics o, sota la seva responsabilitat, per tercers de confiança electrònica.

Grup Parlamentari Demòcrata (10)

Es proposa modificar l'article 13, substituint el text del Projecte de llei pel redactat següent:

“Article 13. Dispositius de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic

1. Un dispositiu de verificació de signatura i de segell electrònics és un programa o un sistema informàtic que serveix per aplicar les dades de verificació de signatura i de segell electrònics.

2. Els dispositius segurs de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic han de garantir, sempre que sigui tècnicament possible, que el procés de verificació d’una signatura electrònica i d’un segell electrònic satisfà les condicions següents:

a) Que les dades utilitzades per verificar la signatura i el segell electrònics corresponen a les dades que es mostren a la persona que verifica la signatura i el segell electrònics.

b) Que la signatura i el segell electrònics es verifiquen de forma fiable i el resultat de la verificació es presenta correctament.

c) Que la persona que verifica la signatura electrònica i el segell electrònic pot establir de forma fiable el contingut del missatge de dades signat.

d) Que verifica de forma fiable l’autenticitat i la validesa del certificat electrònic que s’ha exigit per verificar la signatura i el segell electrònics.

e) Que mostra clarament el resultat de la verificació i la identitat de l’usuari de serveis de confiança electrònica o, quan sigui el cas, constata clarament l’ús d’un pseudònim.

f) Que s’hi pot detectar qualsevol canvi pertinent relatiu a la seguretat.

3. Les dades referents a la verificació de signatura i del segell electrònics, com ara el moment en què es produeix una constatació de la validesa del certificat electrònic, han de poder ser emmagatzemades per la persona que verifica la signatura i el segell electrònics o, sota la seva responsabilitat, per tercers de confiança electrònica.”

Motivació: Millora tècnica, traslladant la definició de "dades de creació" a l’article 3.

Article 14. Requisits de la validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats

1. Una signatura electrònica qualificada i un segell electrònic qualificat es consideren vàlids sempre que es pugui establir amb un nivell de certesa elevat que, en el moment de la signatura i/o del segell electrònics:

a) El certificat electrònic que dóna suport a la signatura o el segell electrònics és un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica o de segell electrònic que s’ajusta al que disposen l’article 6 o l’article 8, respectivament.

b) El certificat electrònic qualificat requerit és autèntic i vàlid.

c) Les dades de validació de la signatura i del segell electrònics corresponen a les dades proporcionades a l’usuari.

d) El conjunt de dades que representa inequívocament el signatari es facilita correctament a l’usuari.

e) En el cas que s’utilitzi un pseudònim, la utilització del mateix pesudònim s’indica clarament a l’usuari.

f) La signatura electrònica i el segell electrònic es van crear mitjançant un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat.

g) La integritat de les dades signades no s’ha vist compromesa.

h) S’han complert els requisits que preveu l’article 3, punts 34 i 27, respectivament.

i) El sistema utilitzat per validar la signatura i el segell electrònics ofereix a la part usuària el resultat correcte del procés de validació i li permet detectar qualsevol problema que afecti la seguretat.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments de la validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives a la mateixa validació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat precedent quan la validació s’ajusti a aquestes normes.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (7)

Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 14, amb el següent text:

“1. El procés de validació d'una signatura electrònica qualificada i un segell electrònic qualificat confirma la validesa de la signatura i/o del segell electrònics sempre que:”

Motivació: La redacció de l’apartat 1 és poc clara atès que la validació de la signatura electrònica qualificada i el segell electrònic qualificat s’aconsegueixen per mitjà del procés de validació, aspecte que no queda del tot clar a la definició del Projecte de Llei, per aquest motiu proposem una redacció més clara extreta del Reglament europeu.

Article 15. Servei de validació qualificat per a les signatures electròniques qualificades i els segells electrònics qualificats

1. Presta un servei de validació qualificat per a les signatures electròniques qualificades i els segells electrònics qualificats, el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que:

a) realitzi la validació de conformitat amb l’article 14, i

b) permeti que les parts usuàries rebin el resultat del procés de validació d’una manera automatitzada fiable, eficient, i amb la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de validació qualificat.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments del servei qualificat de validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives al mateix servei qualificat de validació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat precedent quan el servei de validació s’ajusti a aquestes normes.

Article 16. Conservació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats

1. Presta un servei de conservació de signatures electròniques i de segells electrònics qualificat el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que utilitzi procediments i tecnologies capaços d’ampliar la fiabilitat de les dades de validació de la signatura electrònica qualificada i del segell electrònic qualificat més enllà del període de validesa tecnològic.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments per a la conservació de signatures electròniques qualificades i segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives a la mateixa conservació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat precedent quan el servei de conservació s’ajusti a aquestes normes.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (8)

Es proposa modificar el títol de l’article 16, amb el següent text:

“Article 16. Servei de conservació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats”

Motivació:

Proposem afegir “Servei de” al títol de l’article 16 atès que és més adient al contingut de l’article que fa referència al servei de conservació dut a terme pels prestador de serveis de confiança electrònica qualificats.

Aquest article estableix la condició per a la conservació a llarg termini de les signatures electròniques qualificades. Això és possible gràcies a la utilització de procediments i tecnologies capaces d'ampliar la fiabilitat de les dades de validació de les signatures electròniques qualificades més enllà del termini de la seva validesa tecnològica.

El Projecte de llei reserva la facultat al Govern de desenvolupar aquest article, i en cas que opti per fer-ho la disposició legal que resulti serà de compliment obligatori.

Pot ser un prestador de serveis de confiança qualificat qualsevol que compleixi els requisits del Projecte de llei.

Secció segona. Marques de temps electròniques

Article 17. Efecte jurídic de les marques de temps electròniques

1. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a una marca de temps electrònica pel sol fet de complir aquesta condició.

2. La marca de temps electrònica qualificada disposa de la presumpció legal de garantir la data i l’hora que indica, i la integritat de les dades a què estan vinculades aquestes data i hora.

Article 18. Requisits de les marques de temps electròniques qualificades

1. Una marca de temps electrònica qualificada ha de complir els requisits següents:

a) Estar vinculada amb exactitud al Temps Universal Coordinat (UTC) de manera que s’elimini qualsevol possibilitat de modificar les dades sense que es detecti.

b) Estar basada en una font d’informació temporal exacta.

c) Haver estat expedida per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

d) Haver estat signada mitjançant l’ús d’una signatura electrònica avançada, o d’un segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, o per qualsevol mètode equivalent.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments per a la vinculació exacta de la data i l’hora amb les dades, i una font d’informació temporal exacta, així com establir números de referència de normes relatives a les mateixes dades, que han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan el segell s’ajusti a aquestes normes.

Secció tercera. Certificats electrònics d’autenticació de llocs web

Article 19. Requisits per als certificats electrònics qualificats d’autenticació de llocs web

1. Els certificats electrònics qualificats d’autenticació de llocs web han de contenir:

a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat d’autenticació de llocs web.

b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i

- per a persones físiques: el nom de la persona.

- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.

c) Un conjunt de dades que representi inequívocament la persona jurídica a la qual s’hagi expedit el certificat electrònic, incloent-hi almenys el nom i el número de registre, tal com figuren en els registres oficials.

d) Elements de la direcció, inclosa almenys la ciutat i l’Estat, de la persona jurídica a qui s’expedeix el certificat electrònic, segons figuri en els registres oficials.

e) El nom o els noms de domini explotats per la persona a la qual s’expedeix el certificat electrònic.

f) Les dades relatives a l’inici i el final del període de validesa del certificat electrònic.

g) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

h) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.

i) El lloc en què es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra h.

j) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats d’autenticació de lloc web, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos requeriments, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat primer d’aquest article quan el certificat electrònic d’autenticació de lloc web s’ajusti a aquestes normes.

Secció quarta. Servei de lliurament electrònic

Article 20. Efecte jurídic d’un servei de lliurament electrònic

1. Les dades enviades, rebudes, o posades a disposició mitjançant un servei de lliurament electrònic, són admissibles com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus pel que fa a la integritat de les dades, i la certesa de la data i l’hora en què les dades van ser enviades a un determinat destinatari, rebudes per ell, o posades a la seva disposició.

2. Les dades enviades, rebudes o posades a disposició mitjançant un servei de lliurament electrònic qualificat, disposen de la presumpció legal de la integritat de les dades, i l’exactitud de la data i l’hora d’enviament, recepció o posada a disposició de les dades que indica el sistema de lliurament electrònic qualificat.

Article 21. Requisits dels serveis de lliurament electrònic qualificats

1. Els serveis de lliurament electrònic qualificats han de complir els requisits següents:

a) Ser prestats per un o més prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats.

b) Permetre la identificació inequívoca de l’emissor i del destinatari.

c) Protegir el procés d’enviament o recepció de dades mitjançat una signatura electrònica avançada o un segell electrònic avançat d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, de manera que s’impedeixi la possibilitat que es modifiquin les dades sense que es detecti.

d) Indicar clarament a l’emissor i el destinatari de les dades qualsevol modificació de les dades necessàries per a l’enviament o la recepció de les dades.

e) Indicar, mitjançant una marca de temps electrònica qualificada, la data d’enviament, recepció i modificació eventual de les dades.

f) En cas que les dades es transfereixin entre dos o més prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats, s’han d’aplicar els requisits establerts en les lletres a a e a tots els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels serveis de lliurament electrònic qualificat, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos serveis, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat primer d’aquest article quan el servei s’ajusti a aquestes normes.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (9)

Es proposa modificar el redactat de la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 21 amb el següent text:

“b) Assegurar amb un alt nivell de fiabilitat la identificació del remitent i garantir la identificació del destinatari abans de l´entrega de les dades.”

Motivació: Es modifica la lletra b) per tal de seguir la redacció del Reglament de forma exacta, el fet de tenir una redacció del projecte el més semblant possible facilitarà la seva aplicació i adaptació amb els estats membres de la Unió Europea.

Grup Mixt (9)

Es proposa modificar l’apartat e) del punt 1 de l’article 21 amb el redactat següent:

“e) Indicar, mitjançant una marca de temps electrònica qualificada, la data i hora d’enviament, recepció i modificació eventual de les dades.”

Motivació: Incloure l’hora ja que tal i com diu l’article 18 ha d’estar vinculada amb exactitud al UCT, i l’hora és imprescindible en aquest cas.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (10)

Es proposa modificar el redactat de la lletra f) de l’apartat 1 de l’article 21 amb el següent text:

“f) En cas que les dades es transfereixin entre dos o més prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats, s’han d’aplicar els requisits establerts en totes les lletres anteriors a tots els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats.”

Motivació: Es modifica la lletra f), per a una millor comprensió.

Capítol tercer. El document electrònic i la digitalització

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (11)

Es proposa modificar el títol del capítol tercer amb el següent text:

“Capítol tercer. El document electrònic”

Motivació:

No considerem que sigui el més adient regular la digitalització de documents en aquesta Llei sinó en un Codi d’Administració Electrònica. Per aquesta raó, proposem que el capítol tercer del Projecte de llei no contingui els articles relacionats amb la digitalització documental.

Al Reglament Europeu, norma amb la que s’ha basat principalment aquest Projecte de llei, no apareix regulat. A Espanya tampoc es troba regulat conjuntament amb la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.

Article 22. Document electrònic

1. Sempre que s’exigeixi que un document públic o privat, o que qualsevol informació relacionada amb el mateix document consti per escrit, aquest requisit s’entendrà satisfet si el document o la informació es conté en un suport electrònic perdurable.

2. El document electrònic pot ser el suport de tot tipus de documents públics i de documents privats. Els documents públics emesos i formalitzats electrònicament han de correspondre a les competències atribuïdes als òrgans, càrrecs públics o funcionaris que els emetin, i han de complir els requisits establerts per la norma que els preveu.

3. Els documents electrònics es consideren equivalents als documents en paper, són admissibles com a prova documental en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus, i tenen el valor i els efectes jurídics que corresponen a la seva naturalesa, prenent en consideració el seu nivell de garantia, d’autenticitat i d’integritat.

4. Qualsevol document que contingui una signatura electrònica qualificada o un segell electrònic qualificat de la persona competent per expedir el document en qüestió, disposa de la presumpció legal d’autenticitat i integritat, sempre que el document no contingui cap característica dinàmica capaç de modificar-lo automàticament.

Grup Parlamentari Demòcrata (11)

Es proposa modificar el redactat de l’article 22 de la següent manera:

"Article 22. Document electrònic

1. Sempre que la Llei exigeixi que la informació consti per escrit, aquest requisit s'entendrà satisfet si consta en un suport digital i accessible per a la seva ulterior consulta.

2. Un document electrònic podrà tenir la consideració de document públic sempre que reuneixi els requisits que exigeixi la legislació específica aplicable.

3. Els documents electrònics es consideren equivalents als documents en paper, són admissibles com a prova documental en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus, i tenen el valor i els efectes jurídics que corresponen a la seva naturalesa.

4. Qualsevol document que contingui una signatura electrònica qualificada o un segell electrònic qualificat de la persona competent per expedir el document en qüestió, disposa de la presumpció legal d’autenticitat i integritat, sempre que el document no contingui cap característica dinàmica capaç de modificar-lo automàticament.”

Motivació: Per coherència amb la Llei Model de Nacions Unides sobre Comerç Electrònic. També es busca simplificar la norma i limitar al reconeixement dels documents electrònics de caràcter públic en la mesura que els documents electrònics privats ja estan regulats en el projecte de llei de de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.

Article 23. Digitalització documental

1. Sempre que la reproducció no vulneri drets de propietat intel·lectual, s’autoritzen les còpies electròniques dels documents en suport paper o en un altre suport susceptible de digitalització, ja es tracti de documents públics o privats.

2. Les còpies en suport paper de documents públics administratius emesos per mitjans electrònics i signats electrònicament tindran la consideració de còpies autèntiques sempre que hi incloguin la impressió d’un codi generat electrònicament o altres sistemes de verificació que permetin contrastar-ne l’autenticitat per mitjà de l’accés als arxius electrònics de l’administració pública emissora de què es tracti.

3. Sempre que s’exigeixi que un document públic o privat es conservi per escrit, aquest requisit s’entén satisfet si el document es conté en un suport electrònic perdurable obtingut mitjançant un procés de digitalització qualificada.

4. El procés de digitalització qualificada permet:

- Considerar els documents electrònics obtinguts com a equivalents als documents en paper digitalitzats, i admissibles com a prova en procediments judicials i administratius de tot tipus, amb el mateix valor que els originals en suport paper originals.

- La destrucció dels documents en suport paper originals.

5. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels processos de digitalització qualificada, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos processos, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat primer d’aquest article quan el procés s’ajusti a aquestes normes.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (12)

Es proposa suprimir l’article 23 del Projecte de Llei.

Motivació:

Segons el comentat amb anterioritat, no considerem que sigui el més adient regular la digitalització de documents en aquesta Llei sinó en un Codi d´Administració Electrònica.

Al Reglament Europeu, norma amb la que s’ha basat principalment aquest Projecte de llei, no apareix regulat. Generalment, s’opta per regular la digitalització documental en altres normes més específiques.

Grup Parlamentari Demòcrata (12)

Es proposa modificar el redactat de l’article 23 de la següent manera:

“Article 23. Digitalització documental

1. Sempre que la reproducció no vulneri drets de propietat intel·lectual, s’autoritzen les còpies electròniques dels documents en suport paper o en un altre suport susceptible de digitalització, ja es tracti de documents públics o privats.

2. Es podrà conservar en suport digital un document públic o privat en paper amb els efectes que preveu l'apartat següent d'aquest article si la digitalització es realitza mitjançant un procés de digitalització qualificada.

3. El procés de digitalització qualificada permet considerar els documents electrònics obtinguts com a equivalents als documents en paper digitalitzats, i admissibles com a prova en procediments judicials i administratius de tot tipus, amb el mateix valor que els originals en suport paper originals, i sense necessitat de comptar amb aquests originals.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels processos de digitalització qualificada, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos processos, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat primer d’aquest article quan el procés s’ajusti a aquestes normes.”

Motivació: Millores tècniques.

Capítol quart. La prestació de serveis de confiança electrònica

Secció primera. Prestadors de serveis de confiança electrònica

Article 24. Prestadors de serveis de confiança electrònica

1. Els serveis de confiança electrònica es presten en règim de lliure competència, d’acord amb les normes generals que regulen l’exercici de les activitats econòmiques.

2. Les administracions públiques que prestin serveis de confiança electrònica, directament o per mitjà d’organismes o entitats vinculades, han de fer-ho d’acord amb els principis d’objectivitat, transparència, no-discriminació i lliure competència.

Article 25. Prestadors de serveis de confiança electrònica de països tercers

1. Els serveis de confiança electrònica qualificats de països tercers són considerats equivalents als serveis de confiança electrònica qualificats subministrats pels prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats establerts a Andorra, en els casos següents:

a) En el cas de prestadors de serveis de confiança electrònica establerts al territori de la Unió Europea, si el prestador del servei qualificat està satisfactòriament supervisat per l’autoritat competent del país de la Unió Europea de què es tracti i aquesta condició consta a la llista de confiança electrònica publicada per la Unió Europea.

b) Si el règim de prestació de serveis del prestador de serveis de confiança electrònica qualificat d’un tercer país s’ajusta als estàndards seleccionats pel Govern, que són els de la Unió Europea, i el prestador ha estat certificat d’acord amb aquests estàndards.

c) Si els serveis de confiança electrònica qualificats originaris del tercer país són reconeguts en virtut d’un acord entre Andorra i països tercers o organitzacions internacionals.

2. En el cas del paràgraf c de l’apartat anterior, aquests acords han de garantir que els prestadors de serveis de confiança electrònica de països tercers o organitzacions internacionals compleixen els requisits aplicables als serveis de confiança electrònica qualificats, i als certificats electrònics qualificats subministrats pels prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats establerts al territori del Principat d’Andorra, especialment pel que fa a la protecció de les dades de caràcter personal, la seguretat i la supervisió.

Article 26. Requisits per als prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que vulguin prestar serveis de confiança electrònica qualificats:

a) Han d’informar qualsevol persona que vulgui utilitzar un servei de confiança electrònica qualificat sobre les condicions necessàries relatives a la utilització d’aquest servei.

b) Han d’utilitzar sistemes i productes segurs que estiguin protegits contra tota alteració i que garanteixin la seguretat i la fiabilitat tècniques dels processos que sustenten.

c) Han d’utilitzar sistemes segurs per emmagatzemar les dades que se’ls facilitin de forma verificable, de manera que:

- Estiguin a disposició del públic per a la consulta només quan s’hagi obtingut el consentiment de la persona a la qual s’han expedit les dades.

- Només persones autoritzades hi puguin fer anotacions i modificacions.

- Es pugui comprovar l’autenticitat de la informació.

d) Han de prendre mesures contra la falsificació i el robatori de dades.

e) Han de registrar, durant un període de quinze anys comptadors des de l’acabament de la vigència del servei prestat, tota la informació pertinent referent a les dades que hagin generat i rebut, en particular les que serveixin de prova en els procediments legals. Aquesta activitat de registre es pot fer per mitjans electrònics.

f) Han de comptar amb un pla de cessació actualitzat per garantir la continuïtat del servei, de conformitat amb les disposicions de l’organisme de supervisió, d’acord amb l’article 33, apartat 2, lletra b.

g) Han de garantir un processament lícit de les dades personals de conformitat amb l’article 28.

2. En expedir un certificat electrònic qualificat, un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat ha de verificar, per mitjà de l’exhibició d’un document oficial que acrediti de forma fefaent la seva identitat i, d’acord amb el dret andorrà, la identitat i, si escau, qualsevol atribut específic de la persona física o jurídica a la qual s’expedeix un certificat electrònic qualificat.

Aquesta informació ha de ser verificada pel prestador de serveis qualificat o per un tercer autoritzat que actuï sota la responsabilitat del prestador de serveis qualificat:

a) En virtut de l’aspecte exterior de la persona física o d’un representant autoritzat de la persona jurídica, o

b) a distància, utilitzant altres certificats electrònics qualificats emesos per un prestador de serveis qualificats.

3. Quan es tracti de certificats electrònics emesos a persones físiques però que tenen una vinculació amb una organització, entitat, institució, societat o una altra persona jurídica, els prestadors de serveis de confiança electrònica han de comprovar, a més a més de la identitat del sol·licitant i de la persona identificada al certificat electrònic, les dades relatives a la constitució i la personalitat jurídica de l’entitat, i a l’extensió i la vigència de les facultats o els poders de representació del sol·licitant, mitjançant els documents públics que els acreditin de forma fefaent o la consulta al registre públic pertinent, quan es tracti de dades que han de figurar-hi.

4. No cal aplicar el que preveuen els apartats 2 i 3 quan es tracti d’un sol·licitant la identitat i les circumstàncies del qual siguin conegudes pel prestador de serveis de confiança electrònica, a causa d’una relació preexistent en la qual hagi emprat els mitjans d’identificació que hi són establerts, si no han passat tres anys des de la identificació i si es té constància que totes les dades són vigents.

5. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són personalment responsables de les actuacions de comprovació previstes en aquest article, fins i tot en el cas que les deleguin a altres persones.

6. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que expedeixin certificats electrònics qualificats, han de registrar a la base de dades de certificats electrònics la revocació del certificat electrònic en un termini de deu minuts després d’haver fet efecte la revocació.

7. Respecte al que disposa l’apartat 6, els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que expedeixin certificats electrònics qualificats, han de proporcionar a qualsevol part usuària informació sobre l’estat de validesa o revocació dels certificats electrònics qualificats expedits per ells. Aquesta informació ha d’estar disponible en qualsevol moment almenys per cada certificat electrònic en una forma automatitzada que sigui fiable, gratuïta i eficient.

8. El Govern pot establir números de referència de normes per a sistemes i productes dignes de confiança electrònica. Es presumeix el compliment dels requisits que estableix aquest article quan els sistemes i productes molt segurs compleixin aquestes normes.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (13)

Es proposa modificar l’article 26, apartat 1, lletra e) amb el següent text:

“e) Han de registrar, durant un període mínim de quinze anys comptadors des de l’acabament de la vigència del servei prestat, tota la informació pertinent referent a les dades que hagin generat i rebut, en particular les que serveixin de prova en els procediments legals. Aquesta activitat de registre es pot fer per mitjans electrònics.”

Motivació: Respecte al període de conservació, el Reglament europeu fa referencia al temps apropiat pel que hem considerat adient introduir aquesta modificació tot i que la Llei andorrana 6/2009, de 29 de desembre, de signatura electrònica a l’article 20.1.d), parla de quinze anys per:

“d) Conservar registrada i amb garanties de seguretat i integritat la informació i la documentació relatives a cada certificat qualificat o reconegut, almenys durant un període de 15 anys des de l’emissió.”

Grup Mixt (10)

Es proposa modificar el punt 2 de l’article 26 amb el redactat següent:

“2. En expedir un certificat electrònic qualificat, un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat ha de verificar, per mitjà de l’exhibició d’un document oficial que acrediti de forma fefaent la seva identitat i, d’acord amb el dret andorrà, qualsevol atribut específic de la persona física o jurídica a la qual s’expedeix un certificat electrònic qualificat.

Aquesta informació ha de ser verificada pel prestador de serveis qualificat o per un tercer autoritzat que actuï sota la responsabilitat del prestador de serveis qualificat:

a) En virtut de l’aspecte exterior de la persona física o d’un representant autoritzat de la persona jurídica, o

b) a distància, utilitzant altres certificats electrònics qualificats emesos per un prestador de serveis qualificats.”

Motivació: Treure la reiteració del terme “identitat”.

Article 27. Requisits de seguretat aplicables als prestadors de serveis de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han d’adoptar les mesures tècniques i organitzatives adequades per gestionar els riscos per a la seguretat dels serveis de confiança electrònica que presten. Tenint en compte l’estat de la tècnica, aquestes mesures han de garantir un nivell de seguretat adequat al grau de risc. En particular, han d’adoptar mesures per evitar i reduir al mínim l’impacte dels incidents de seguretat i informar els interessats dels efectes negatius de qualsevol incident.

Sense perjudici del que disposa l’article 35, qualsevol prestador de serveis de confiança electrònica pot presentar a l’organisme de supervisió l’informe d’una auditoria de seguretat realitzada per un organisme independent reconegut per tal de confirmar que s’han pres les mesures de seguretat apropiades.

2. Els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats, han de notificar a l’organisme de supervisió competent, tan aviat com sigui possible i preferentment dins d’un termini de 24 hores després de tenir-ne coneixement, qualsevol violació de la seguretat o minva de la integritat en el servei de confiança electrònica prestat i en les dades personals corresponents.

L’organisme de supervisió pot informar el públic sobre la violació de la seguretat o la minva de la integritat en el servei de confiança electrònica prestat i en les dades personals corresponents, o exigir al prestador de serveis de confiança electrònica que ho faci, en cas de considerar que la divulgació de la violació de la seguretat és d’interès públic.

3. Per a l’aplicació dels apartats 1 i 2, l’organisme de supervisió competent està facultat per impartir instruccions vinculants als prestadors de serveis de confiança electrònica.

Article 28. Protecció de dades personals

1. El tractament de les dades personals que els prestadors de serveis de confiança electrònica necessitin per al desenvolupament de la seva activitat està subjecte a la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals.

2. Les dades personals requerides pel prestador de serveis de confiança electrònica han de ser les estrictament necessàries per a la prestació d’un servei de confiança electrònica.

3. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han de garantir la confidencialitat i la integritat de les dades relacionades amb la persona física afectada per la prestació d’un servei de confiança electrònica.

4. Els prestadors de serveis de confiança electrònica poden fer una cessió legal de dades a un altre prestador de serveis de confiança electrònica, en cas de cessament de l’activitat, o al Govern, de conformitat amb la legislació sobre protecció de dades personals.

5. Els prestadors de serveis de confiança electrònica poden consignar en els certificats electrònics un pseudònim en lloc del nom d’una persona física. En aquest cas, han d’identificar la persona física relacionada amb el pseudònim.

Article 29. Declaració de pràctiques de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han d’elaborar una declaració prèvia de pràctiques de confiança electrònica en la qual s’han d’incloure les obligacions i les garanties a les quals es comprometen en relació amb la gestió dels serveis de confiança electrònica i les dades implicades en els mateixos serveis, les condicions aplicables a les sol·licituds, l’ús, la suspensió de la vigència, i l’extinció, les mesures de seguretat aplicables, així com la resta de dades i informacions que s’estableixin en relació amb cada servei de confiança electrònica.

2. El prestador de serveis de confiança electrònica ha de fer pública, almenys per via electrònica, la declaració de pràctiques de confiança electrònica, de forma gratuïta i amb accés lliure.

Article 30. Assegurança de responsabilitat civil

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats han de tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil per un import mínim de sis-cents mil euros per tal de garantir la cobertura dels danys i perjudicis que puguin ocasionar per raó de la seva activitat.

2. El Govern, per decret, pot modificar l’import d’aquesta garantia i també establir altres fórmules alternatives de garantia per suplir tota l’assegurança o una part.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (14)

Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 30 amb el següent text:

“1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han de tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil per un import mínim de sis-cents mil euros per tal de garantir la cobertura dels danys i perjudicis que puguin ocasionar per raó de la seva activitat.”

Motivació: El text d’aquest article segueix l’article 20.2 de la Llei andorrana 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica. No obstant això, s’elimina una part per tal de que resulti més clar el redactat de l’article. Quan es parla de prestadors de serveis de confiança sense més concreció, fa referència als qualificats i no qualificats, per tant entenem que no cal més concisió.

Article 31. Cessament de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica

1. El cessament de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica requereix la comunicació als usuaris dels seus serveis, amb una antelació mínima de dos mesos abans de l’acabament de l’activitat.

2. El prestador que cessi l’activitat de prestació pot transferir, amb el consentiment exprés dels usuaris, els serveis i les informacions associades que encara siguin vigents a un altre prestador de serveis que els assumeixi o, en cas contrari, extingir-ne la vigència i reemborsar als usuaris la part proporcional al període de validesa restant del servei.

3. El prestador també ha de comunicar que ha decidit cessar l’activitat de prestació a l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que faci les funcions d’entitat d’acreditació en el mateix termini establert a l’apartat 1. En aquesta comunicació ha de declarar si transfereix la gestió a un altre prestador de serveis o bé si extingeix la vigència dels certificats electrònics.

4. El prestador ha de garantir durant un període de temps de quatre anys, a comptar del moment en què deixa de prestar els serveis de confiança electrònica, la disponibilitat d’un servei de consulta sobre la vigència dels certificats electrònics extingits.

5. En cas que el prestador no transfereixi l’activitat de prestació de serveis a un altre prestador, el Govern s’ha de fer càrrec de la informació identificativa o de la consulta, una vegada cessa l’activitat de certificació, amb la finalitat de garantir la conservació de les dades.

Article 32. Responsabilitat

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són responsables dels danys i perjudicis directes causats a qualsevol persona, inclòs el lucre cessant, per raó de l’incompliment de les obligacions que estableix aquesta Llei, llevat que puguin provar que han actuat amb la diligència deguda.

2. Els prestadors de serveis de confiança electrònica no són responsables dels danys i perjudicis ni del lucre cessant ocasionats a l’usuari de serveis de confiança electrònica, als destinataris dels serveis o a tercers de bona fe, quan aquests danys i perjudicis resultin de l’incompliment dels deures de l’usuari de serveis de confiança electrònica, dels destinataris dels serveis, o del tercer de bona fe que confia en el document signat electrònicament, d’acord amb el que preveuen els articles 14 i 15. Per invocar aquesta exempció de responsabilitat, el prestador de serveis de confiança electrònica ha de provar que ha actuat amb la diligència deguda.

3. El prestador de serveis de confiança electrònica pot consignar al certificat electrònic límits eventuals quant als seus usos possibles, o un valor límit de les transaccions que s’hi puguin efectuar. En aquest cas, el prestador no és responsable dels danys i perjudicis causats per l’ús indegut del certificat electrònic quan s’hagin transgredit els límits establerts, o per la part que excedeixi el límit consignat.

4. En el cas que el prestador de serveis de confiança electrònica hagi estat sancionat amb alguna de les sancions accessòries previstes a l’article 41.1.b, o hagi estat objecte de la mesura cautelar establerta en l’article 43.a, ha de:

a) Notificar la suspensió a tots els usuaris dels seus certificats electrònics, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.

b) Consignar la suspensió en el certificat electrònic, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.

Grup Parlamentari Demòcrata (13)

Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 32 de la següent manera:

“1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són responsables dels danys i perjudicis causats a qualsevol persona, inclòs el lucre cessant, per raó de l’incompliment de les obligacions que estableix aquesta Llei, llevat que puguin provar que han actuat amb la diligència deguda.”

Motivació: Es proposa eliminar el terme "directes" en relació amb els danys i perjudicis causats perquè planteja dubtes interpretatius sobre el tipus de dany i la qualificació directa o indirecta del mateix.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (15)

Es proposa substituir l’apartat 3 de l’article 32 amb el següent text:

“3. Quan un prestador de serveis informi degudament als seus clients amb antelació sobre les limitacions de la utilització dels serveis que presta i aquestes limitacions siguin recognoscibles per a un tercer, el prestador de serveis de confiança no serà responsable dels perjudicis produïts per una utilització dels serveis que vagi més enllà de les limitacions indicades.”

Motivació:

El redactat d’aquest article correspon principalment als articles 23 i 24 de la Llei 6/2009 del 29 de desembre, de signatura electrònica: “Responsabilitat del prestador de serveis de certificació”.

Respecte a l’apartat 3, canviem la redacció per la del Reglament europeu de l'article 13, apartat 2 per considerar que és més clara i de més fàcil aplicació.

Secció segona. Supervisió i control dels serveis de confiança electrònica

Article 33. Supervisió i control

1. El Govern ha de controlar que els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats compleixin les obligacions establertes en aquesta Llei. Amb aquesta finalitat el Govern pot portar a terme les actuacions d’inspecció que siguin necessàries.

El Govern designa l’entitat pública o privada que fa les funcions d’entitat d’acreditació com a organisme de supervisió, la qual gaudeix de totes les competències de supervisió i investigació necessàries per a l’exercici de les seves funcions.

2. L’organisme de supervisió és responsable de l’acompliment de les tasques següents:

a) Encarregar-se de la supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer establerts a Andorra, i dels serveis de confiança electrònica que presten, amb la finalitat de garantir que compleixin els requisits aplicables establerts per aquesta Llei.

b) Garantir que la informació i les dades pertinents a què es refereix l’article 26.1, lletra e, registrades pels prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer, es conserven i són accessibles, en cas de cessament de les activitats d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, durant el període de temps a què es refereix l’article 26.1, lletra e.

3. L’organisme de supervisió ha de presentar anualment al Govern un informe sobre les activitats de supervisió corresponents a l’any natural precedent abans que finalitzi el primer trimestre de l’any següent. Aquest informe ha d’incloure, com a mínim:

a) Informació detallada sobre les seves activitats de supervisió.

b) Un resum de les notificacions de violacions rebudes dels prestadors de serveis de confiança electrònica, de conformitat amb l’article 27.2.

c) Estadístiques sobre el mercat i l’ús dels serveis de confiança electrònica, inclosa la informació sobre els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer, els serveis de confiança electrònica que presten, els productes que utilitzen i la descripció general dels seus clients.

4. Els funcionaris designats per l’organisme de supervisió per fer les inspeccions tenen la consideració d’agents de l’autoritat en el desenvolupament de les seves funcions.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (16)

Es proposa modificar el redactat de la lletra a), apartat 2 de l’article 33 amb el següent text:

“a) Encarregar-se de la supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer establerts a Andorra, i dels serveis de confiança electrònica que presten, mitjançant activitats de supervisió prèvies i posteriors, amb la finalitat de garantir que compleixin els requisits aplicables establerts per aquesta Llei.”

Motivació:

El text d’aquest article correspon principalment a l’article 30 de la Llei 6/2009 del 29 de desembre, de signatura electrònica.

La redacció s’ha modificat conforme al Reglament europeu, article 17 apartat 3, per facilitar la seva aplicació.

Article 34. Deure d’informació i col·laboració

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 tenen el deure de facilitar a l’organisme de supervisió tota la informació i col·laboració que els requereixi per a l’exercici de les seves funcions.

2. De manera especial, els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de comunicar a l’inici de la seva activitat, i anar actualitzant amb la periodicitat que s’estableixi per reglament, les seves dades d’identificació, les característiques dels serveis que prestin, les acreditacions i les certificacions obtingudes per als seus serveis i altres dades necessàries d’interès per al públic que es fixin reglamentàriament.

Aquesta informació pot ser objecte de publicació en la pàgina web de l’organisme de supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica amb la finalitat d’atorgar-li la màxima difusió i coneixement.

3. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de permetre als inspectors l’accés a les seves instal·lacions i la consulta de tota la documentació que considerin rellevant per poder dur a terme amb eficàcia la seva tasca de control. En les inspeccions els inspectors poden anar acompanyats de les persones que considerin necessàries.

Article 35. Supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de ser auditats anualment per un organisme  independent reconegut per confirmar que tant ells com els serveis de confiança electrònica que presten compleixen els requisits establerts en aquesta Llei. Aquest informe d’auditoria de seguretat s’ha de presentar sense demora injustificada a l’organisme de supervisió.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1, l’organisme de supervisió pot, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o en resposta a una petició del Govern, auditar els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33, per confirmar que tant ells com els serveis de confiança electrònica segueixen complint les condicions establertes per aquesta Llei.

L’organisme de supervisió ha d’informar l’Agència Andorrana de Protecció de Dades dels resultats de les seves auditories en cas que s’hagi infringit la legislació vigent sobre protecció de dades personals.

3. L’organisme de supervisió està facultat per impartir instruccions vinculants als prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 per tal de corregir qualsevol incompliment dels requisits que figuri en l’informe de l’auditoria de seguretat.

En cas que el prestador de serveis de confiança electrònica qualificats requerit no esmeni aquest incompliment en el termini fixat per l’organisme de supervisió, perdrà la seva qualificació, sense perjudici de les sancions que correspongui imposar eventualment en cas d’infracció d’aquesta legislació.

Article 36. Inici d’un servei de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de notificar a l’organisme de supervisió la seva intenció d’iniciar la prestació d’un servei de confiança electrònica, i han de presentar-li un informe d’auditoria de la seguretat elaborat per un organisme independent reconegut, segons el que preveu l’article 35.

2. Un cop els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 puguin començar a prestar el servei de confiança electrònica, s’han d’incloure a les llistes de confiança electrònica a què es refereix l’article 37, i indicar-hi aquesta circumstància.

3. L’organisme de supervisió verifica la conformitat del prestador de serveis de confiança electrònica i dels serveis de confiança electrònica qualificats que presta amb els requisits de la Llei.

L’organisme de supervisió indica l’estat de qualificació dels prestadors de serveis qualificats i dels serveis de confiança electrònica qualificats que presta a les llistes de confiança electrònica després que la verificació hagi conclòs positivament, al més tard un mes després d’efectuar la notificació de conformitat amb l’apartat 1.

Si la verificació no ha conclòs en el termini d’un mes, l’organisme de supervisió n’informa el prestador de serveis de confiança electrònica especificant els motius de la demora i el termini previst per concloure la verificació.

Article 37. Llistes de confiança electrònica

1. El Govern estableix, manté i publica llistes de confiança electrònica amb informació relativa als prestadors de serveis de confiança electrònica, juntament amb la informació relacionada amb els serveis de confiança electrònica qualificats prestats pels prestadors.

2. El Govern estableix, manté i publica, de manera segura, les llistes de confiança electrònica signades o segellades electrònicament que preveu l’apartat 1 en una forma apropiada per al tractament automàtic.

3. La posada a disposició del públic de la informació anterior es fa a través d’un canal segur, en una forma signada o segellada electrònicament apropiada per al tractament automàtic.

Article 38. Certificació dels serveis de confiança electrònica qualificats

És possible obtenir una certificació del compliment dels requisits aplicables als serveis de confiança electrònica qualificats, mitjançant un procediment pel qual l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que fa les funcions d’entitat d’acreditació emeti una proposta no vinculant, independent i objectiva al Govern després de les verificacions oportunes.

La certificació l’emet el Govern, i pressuposa que el servei de confiança electrònica certificat és qualificat.

Capítol cinquè. Règim sancionador

Article 39. Infraccions

1. Les infraccions a aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. Són infraccions lleus l’incompliment per part dels prestadors de serveis de confiança electrònica de les obligacions legals no esmentades als apartats següents.

3. Són infraccions greus:

a) La prestació d’un servei de confiança electrònica qualificat amb infracció d’alguna de les obligacions establertes a l’article 26, quan el fet no constitueixi una infracció molt greu.

b) La prestació d’un servei de confiança electrònica, qualificat o no, amb infracció d’alguna de les obligacions establertes als articles 27, 29, 30 i 31.

c) La falsa al·legació de compliment d’estàndards tècnics aplicables a productes i serveis de confiança electrònica.

d) La resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa injustificada a l’actuació inspectora de l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que fa les funcions d’entitat d’acreditació.

e) L’incompliment de les resolucions dictades per l’òrgan competent per assegurar que el prestador de serveis s’ajusti a aquesta Llei.

f) La reincidència en la comissió de dos infraccions lleus, encara que siguin de naturalesa distinta, sempre que es cometin dintre d’un període de dos anys des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.

4. Són infraccions molt greus:

a) L’expedició de certificats electrònics qualificats de qualsevol tipus, sense realitzar les comprovacions prèvies establertes a l’article 26.

b) La prestació d’un servei de confiança electrònica qualificat amb infracció d’alguna de les obligacions establertes a l’article 26 quan s’hagin causat danys o perjudicis als usuaris o quan la seguretat del servei de confiança electrònica s’hagi vist afectada greument.

c) La falsa al·legació de certificacions de serveis i productes de confiança electrònica.

d) La reincidència en la comissió de dos infraccions greus, encara que siguin de naturalesa distinta, sempre que es cometin dintre d’un període de dos anys des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.

Article 40. Competència i procediment sancionador

1. L’organisme de supervisió és competent per acordar la incoació dels expedients sancionadors i per designar un instructor, que pot ser un dels seus membres. La resolució dels expedients correspon al ministre competent en matèria de comerç quan es tracti d’infraccions lleus, i al Govern quan es tracti d’infraccions greus o molt greus.

2. La potestat sancionadora prevista en aquest capítol ha d’exercir-se d’acord amb la normativa que regula l’actuació de l’Administració general, amb les especificitats previstes per aquesta Llei.

3. En el supòsit d’infraccions greus i molt greus, la resolució sancionadora s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sens perjudici que es puguin publicar també a les pàgines web del Govern o a la de l’organisme de supervisió.

Article 41. Sancions

1. Les sancions per les infraccions establertes a l’article 39 són les següents:

a) Les infraccions lleus són sancionades amb multa de fins a 50.000 euros.

b) Les infraccions greus són sancionades amb multa de50.001 a100.000 euros. A més, també es poden imposar les sancions accessòries següents:

- Suspensió de l’exercici de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica a Andorra, fins a un termini màxim de dos anys.

- Suspensió de la validesa dels certificats electrònics emesos pel prestador de serveis objecte de la sanció, fins a un termini màxim de dos anys, amb el reemborsament als usuaris de la part proporcional al període de validesa dels certificats electrònics afectats per la sanció.

c) Les infraccions molt greus són sancionades amb multa de100.001 a400.000 euros. A més, també es poden imposar les sancions accessòries següents:

- Prohibició i cessament permanents de l’exercici de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica a Andorra.

- Extinció de tots els certificats electrònics emesos pel prestador de serveis sancionat, amb el reemborsament als usuaris de la part proporcional al període de validesa restant dels certificats electrònics afectats.

2. Igualment, el Govern ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a la seva pàgina web, les dades relatives a la suspensió o a l’extinció establertes a l’apartat anterior, tot indicant:

a) El prestador de serveis objecte de la sanció.

b) Els certificats electrònics del prestador objecte de la sanció.

c) La naturalesa de la sanció imposada (suspensió o extinció).

d) En el cas d’extinció, la data a partir de la qual deixen de ser vàlids els certificats electrònics del prestador de serveis afectats. La data d’extinció de la validesa dels certificats electrònics objecte de sanció no pot ser mai anterior a la data de publicació de la sanció a la pàgina web de l’organisme de supervisió.

e) En el cas de suspensió, la data d’inici de la suspensió i la data de finalització a partir de la qual els certificats electrònics tornen a tenir els efectes jurídics reconeguts en aquesta Llei. La data d’inici de la suspensió no pot ser mai anterior a la data de publicació de la sanció a la pàgina web de l’organisme de supervisió.

3. L’accés a la informació indicada a l’apartat segon ha de ser sempre lliure i de caràcter gratuït.

Article 42. Graduació de la quantia de les sancions

La quantia de les sancions, dins dels límits assenyalats, es gradua tenint en compte les circumstàncies següents:

a) La repercussió social de la infracció comesa i el nombre d’usuaris afectats.

b) La reincidència o la reiteració.

c) L’existència o la no-existència d’intencionalitat.

d) La quantia i la naturalesa dels perjudicis causats.

e) El benefici que la infracció hagi reportat a l’infractor. En aquest cas, la sanció no pot ser inferior al benefici obtingut.

Article 43. Mesures cautelars

En els procediments per infraccions greus o molt greus, l’organisme de supervisió per instruir l’expedient pot adoptar les mesures cautelars que consideri necessàries per evitar el manteniment dels efectes de la infracció i per assegurar l’eficàcia de la resolució que es dicti. Entre d’altres, pot adoptar les mesures següents:

a) La suspensió temporal de l’activitat del prestador de serveis de confiança electrònica i, si escau, el tancament temporal de l’establiment.

b) El precinte, el dipòsit o la confiscació de registres, suports i arxius informàtics i de documents en general, així com d’aparells i equips informàtics.

c) L’advertència al públic de l’existència de possibles conductes infractores, de la incoació de l’expedient sancionador i de les mesures cautelars adoptades.

d) La suspensió de vigència dels certificats electrònics afectats.

Article 44. Prescripció

1. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any des de la data de la seva comissió, les greus ho fan al cap de dos anys i les molt greus al cap de tres.

2. Les sancions prescriuen al cap de tres anys des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior a aquesta Llei i que hi siguin incompatibles i, en particular, la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica i el Decret del 2-06-2010 pel qual s’aprova el Reglament d’organització i de funcionament de la Comissió Nacional d’Acreditació.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata (17)

Es proposa modificar el redactat de la disposició derogatòria, amb el següent text:

“Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior a aquesta Llei i que hi siguin incompatibles i, en particular, la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica, el Decret del 2-06-2010 pel qual s’aprova el Reglament d’organització i de funcionament de la Comissió Nacional d’Acreditació i el Decret de 2-06-10 pel qual s’aprova el Reglament d´acreditació de prestadors de serveis de certificació en el cas de la signatura electrònica qualificada o reconeguda.”.

Motivació: No es fa referència al Decret de 2 de juny de 2010 pel qual s’aprova el Reglament d’acreditació de prestadors de serveis de certificació en el cas de la signatura electrònica qualificada o reconeguda en el Projecte de llei. Considerem necessari que quedi derogat també aquest Decret.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Silvia Calvó Armengol

Informe de la Comissió Legislativa d’Economia relatiu al Projecte de llei de serveis de confiança electrònica

La Comissió Legislativa d’Economia ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 30 d’octubre, i 6, 14 i 20 de novembre del 2014, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de serveis de confiança electrònica, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat:

Esmena 13 (Grup Mixt) d’addició d’un nou article al capítol primer.

Esmena 17 (Grup Parlamentari Demòcrata) de supressió a l’article 5.

Esmena 25 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 14.

Esmena 26 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 16.

Esmena 28 (Grup Mixt) de modificació a l’article 21.

Esmena 29 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 21.

Esmena 34 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 26.

Esmena 37 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 32.

Esmena 38 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 32.

Esmena 39 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 33.

Esmena 40 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició derogatòria.

Esmenes aprovades per majoria:

Esmena 3 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 1.

Esmena 19 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 6.

Esmena 31 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 22.

Esmena 33 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 23.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:

Esmena 1 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 2 (Grup Mixt) de modificació a l’article 1.

Esmena 6 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 7 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 8 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 9 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 10 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 11 (Grup Mixt) de modificació a l’article 3.

Esmena 12 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 14 (Grup Mixt) de modificació a l’article 4.

Esmena 15 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 4.

Esmena 16 (Grup Mixt) d’addició d’un nou article al capítol segon.

Esmena 20 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 7.

Esmena 21 (Grup Mixt) d’addició d’un nou article al capítol segon.

Esmena 23 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 9.

Esmena 24 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 13.

Esmena 27 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 21.

Esmena 35 (Grup Mixt) de modificació a l’article 26.

Esmena 36 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 30.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria:

Esmena 4 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 2.

Esmena 5 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 2.

Esmenes no aprovades:

Esmena 18 (Grup Mixt) de modificació a l’article 6.

Esmena 22 (Grup Mixt) de modificació a l’article 8.

Esmena 30 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació al títol del capítol tercer.

Esmena 32 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 23.

Nota de la Comissió:

Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.

Projecte de llei de serveis de confiança electrònica

Exposició de motius

Una de les necessitats essencials en tota societat desenvolupada a fi d’afavorir el desenvolupament econòmic és la creació de confiança electrònica en l’espai digital. De fet, la manca de confiança electrònica en aquest àmbit propicia que els consumidors, les empreses i les administracions dubtin a l’hora d’executar transaccions per mitjans electrònics i adoptar nous serveis.

En aquest sentit, el marc jurídic que es proposa mitjançant aquesta Llei té per objecte establir interaccions electròniques segures entre els ciutadans, les empreses, i l’Administració pública, per tal d’augmentar l’eficiència de les activitats públiques i privades que es duen a terme en un espai digital, així com els negocis i el comerç electrònics, no només al Principat d’Andorra, sinó també considerant la perspectiva de la Unió Europea, amb la intenció d’avançar en una convergència desitjable.

La legislació fins ara vigent en la matèria, és a dir, la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica, es referia gairebé exclusivament a la signatura electrònica, sense preveure la resta de serveis de confiança electrònica. Pel que fa a la signatura electrònica, aquesta Llei substitueix la legislació fins ara vigent, per la qual cosa deroga, en particular, la referida Llei 6/2009.

A partir de l’experiència en la implantació de la certificació electrònica s’ha palesat la necessitat de disposar d’una nova Llei que permeti aquesta implantació d’una manera eficient. Aquest text, doncs, amplia el rang de serveis de confiança electrònica, entre d’altres, als serveis electrònics relatius a la creació, verificació i validació de les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, els documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web i la provisió de certificats electrònics i xifratge.

En tots els casos, la finalitat de la legislació és, de forma clara, contribuir a generar un elevat marc de seguretat jurídica en suport de les transaccions, públiques i privades, mitjançant les garanties dels serveis de confiança electrònica.

Els serveis de confiança electrònica, en especial quan són qualificats, permeten garantir l’autenticitat, de forma que es pot determinar que els documents i les informacions es poden vincular a la persona que els autoritza, mitjançant la signatura o el segell electrònics; la integritat, de forma que aquests documents i informacions no es poden modificar sense que la modificació sigui detectada; la irrefutabilitat o no rebuig de les declaracions contingudes en els documents i informacions signades o segellades, així com la seva remissió o recepció; i finalment, la data i l’hora en la qual existeixen els documents i les informacions.

Així mateix, el marc transfronterer per garantir la seguretat, la fiabilitat i la facilitat de les transaccions electròniques s’ha d’equiparar a les regulacions dels països que formen part de l’òrbita econòmica d’Andorra, amb la finalitat de facilitar els acords i el reconeixement en la matèria.

En conseqüència, també és objectiu d’aquesta Llei adequar la legislació existent i ampliar-la, incloent-hi altres serveis de confiança electrònica connexos essencials, perquè els ciutadans, les empreses, i les administracions, han de poder beneficiar-se d’aquest reconeixement i de l’acceptació mutus a través de les fronteres quan resulti necessari per a l’accés i la realització de procediments o transaccions electrònics.

A partir d’aquestes premisses, la Llei s’estructura en cinc capítols. El primer capítol inclou les disposicions generals. El segon capítol es refereix als serveis de confiança electrònica, amb especial incidència en la signatura electrònica i el nou segell electrònic, que substitueix la signatura electrònica de les persones jurídiques, però també les marques de temps electròniques, els certificats electrònics d’autenticació de llocs web i el servei de lliurament electrònic. El capítol tercer s’ocupa del document electrònic i la digitalització. El capítol quart versa sobre la prestació de serveis de confiança electrònica, això són els prestadors de serveis de confiança electrònica i la supervisió i el control dels serveis de confiança electrònica. Per acabar, el capítol cinquè determina el règim sancionador.

La Llei també consta d’una disposició derogatòria i una disposició final.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

L’objecte d’aquesta Llei és:

a) Regular els efectes jurídics de les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, els certificats electrònics d’autenticació de lloc web i els serveis de lliurament electrònics.

b) Establir un règim jurídic dels prestadors de serveis de confiança electrònica i de la seva activitat, les condicions de supervisió i el règim de sancions i infraccions.

c) Establir les condicions en què Andorra reconeix l’eficàcia, en el seu territori, dels serveis de confiança electrònica prestats pels prestadors de serveis de confiança electrònica estrangers.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei és d’aplicació als prestadors de serveis de confiança electrònica establerts a Andorra i als serveis prestats a través d’un establiment permanent al país.

S’entén que un prestador està establert a Andorra, quan el lloc en el qual estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis es trobi en el territori andorrà. A tals efectes, es presumeix, llevat prova del contrari, que la gestió administrativa i la direcció dels negocis d’un prestador es troba centralitzada en el territori d’Andorra quan l’esmentat prestador té la seva residència habitual o el seu domicili registral a Andorra, o quan s’ha inscrit en el Registre de Societats o en un altre registre públic d’Andorra en què fos necessària la inscripció per a l’adquisició de la personalitat jurídica.

Es considera que un prestador actua mitjançant un establiment permanent situat a Andorra, quan disposa en el mateix, de forma continuada o habitual, d’instal·lacions o de llocs de treball en els quals realitza tota o una part de la seva activitat.

La utilització de mitjans tecnològics situats a Andorra per a la prestació o l’accés als serveis, no serveix, per si sola, com a criteri per a determinar l’establiment a Andorra de l’operador.

2. Aquesta Llei no s’aplica a la prestació de serveis de confiança electrònica oferts dins d’un sistema tancat, establert per disposició d’una llei o d’acord amb un contracte, quan s’ofereixin a un conjunt definit de participants i els utilitzin exclusivament entre ells sense que tinguin efectes en tercers.

3. Les disposicions d’aquesta Llei no modifiquen els requisits aplicables a la formalització, la validesa i l’eficàcia dels negocis i els actes jurídics, ni dels documents en què constin. Tampoc no modifiquen les normes aplicables en matèria de protecció dels consumidors i usuaris, ni de comerç.

Article 3. Definicions

A efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:

1. «Autenticació»: procés electrònic que permet la validació de la identificació electrònica d’una persona física o jurídica, o l’origen i la integritat d’una dada electrònica.

2. «Certificat electrònic»: declaració electrònica que vincula les dades de validació d’una signatura o un segell electrònics d’una persona física o jurídica, respectivament, amb el certificat, i confirma les dades d’aquesta persona.

3. «Certificat electrònic qualificat d’autenticació de lloc web»: declaració que permet autenticar un lloc web i vincular-lo amb la persona a qui s'ha expedit el certificat electrònic per part d'un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que compleix els requisits que estableix aquesta Llei.

4. «Certificat electrònic qualificat de segell electrònic»: declaració que s’utilitza per donar suport a un segell electrònic expedit per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 8.

5. «Certificat electrònic qualificat de signatura electrònica»: declaració que s’utilitza per donar suport a les signatures electròniques expedida per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 6.

6. «Creador d’un segell»: persona jurídica que crea un segell electrònic.

7. «Dades de creació de la signatura electrònica»: dades úniques que utilitza el signatari per crear una signatura electrònica.

8. «Dades de creació del segell electrònic»: dades úniques que utilitza el creador del segell electrònic per crear-lo.

9. «Dades de validació»: dades utilitzades per validar una signatura electrònica o un segell electrònic.

10. «Dades de verificació de signatura i segell electrònics»: dades que s’utilitzen per verificar la signatura electrònica i el segell electrònic.

11. «Digitalització»: procés tecnològic que permet l’obtenció d’un o diversos fitxers electrònics que contenen la imatge codificada, fidel i íntegra d’un document en suport paper a través de tècniques fotoelèctriques d’escaneig o qualsevol altre que pugui existir. Aquest fitxer està format per la imatge electrònica obtinguda, les seves metadades i, si escau, la signatura o el segell electrònics associats al procés de digitalització.

12. «Dispositiu de creació de signatures i segells electrònics»: equip o programa informàtic configurat per crear una signatura o un segell electrònics.

13. «Dispositiu de creació de signatures i segells electrònics qualificats»: dispositiu de creació de signatures i segells electrònics que compleix els requisits enumerats en l’article 10.

14. «Document electrònic»: tot contingut emmagatzemat en format electrònic, en particular, text o registre sonor, visual o audiovisual.

15. «Estàndards»: normes o especificacions tècniques d’aplicació voluntària que resulten aplicables a una matèria determinada.

16. «Expedient electrònic»: conjunt de documents electrònics corresponent a un procediment administratiu, sigui quin sigui el tipus d’informació que continguin.

17. «Identificació electrònica»: procés d’ús de les dades d’identificació d’una persona en forma electrònica que representen inequívocament una persona física o jurídica.

18. «Interoperabilitat»: capacitat dels sistemes d’informació, i per tant dels procediments als quals aquests sistemes donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells.

19. «Marca de temps electrònica»: dades en forma electrònica que vinculen altres dades electròniques amb un instant concret i aporten la prova que aquestes dades existien en aquest instant.

20. «Marca de temps electrònica qualificada»: marca de temps electrònica que compleix els requisits que estableix l’article 18.

21. «Metadada»: qualsevol tipus d’informació en forma electrònica associada als documents electrònics, de caràcter instrumental i independent del seu contingut, destinada al coneixement immediat i automatitzable d’alguna de les seves característiques, amb la finalitat de garantir la disponibilitat, l’accés, la conservació i la interoperabilitat del mateix document.

22. «Mitjà electrònic»: mecanisme, instal·lació, equip o sistema que permet produir, emmagatzemar o transmetre documents, dades i informacions; inclou qualssevol xarxes de comunicació obertes o restringides com Internet, telefonia fixa i mòbil o d’altres.

23. «Números de referència de normes»: referències numèriques mitjançant les quals s’identifica una norma tècnica de possible aplicació.

24. «Producte»: equip o programa informàtic, o components que hi pertanyen, destinats a ser utilitzats per a la prestació de serveis de confiança electrònica.

25. «Prestador de serveis de confiança electrònica»: persona física o jurídica que presta un o més serveis de confiança electrònica.

26. «Prestador de serveis de confiança electrònica qualificat»: prestador de serveis de confiança electrònica que compleix els requisits establerts en aquesta Llei.

27. «Segell electrònic»: dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques, o que s’hi associen de manera lògica, per garantir l’origen i la integritat de les dades associades.

28. «Segell electrònic avançat»: segell electrònic que compleix els requisits següents:

a) Estar vinculat al creador del segell de manera única.

b) Permetre la identificació del creador del segell.

c) Haver estat creat utilitzant dades de creació del segell electrònic, les quals el creador del segell pot utilitzar per crear un segell electrònic, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.

d) Estar vinculat amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.

29. «Segell electrònic qualificat»: segell electrònic avançat que es crea mitjançant un dispositiu de creació de segells electrònics qualificats i que es basa en un certificat electrònic qualificat de segell electrònic.

30. «Serveis de confiança electrònica»: serveis electrònics relatius a la creació, verificació i validació de les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, els documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web i la provisió de certificats electrònics i xifratge, inclosos els certificats electrònics de signatura electrònica i de segell electrònic.

31. «Servei de confiança electrònica qualificat»: servei de confiança electrònica que compleix els requisits aplicables que preveu aquesta Llei.

32. «Servei de lliurament electrònic certificat»: servei que permet transmetre dades entre parts terceres per mitjans electrònics i aporta proves relacionades amb la gestió de les dades transmeses, inclosa la prova de l'enviament i la recepció de les dades, i que protegeix les dades transmeses enfront dels riscos de pèrdua, robatori, deterioració o alteració no autoritzada.

33. «Seu electrònica»: adreça electrònica disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions la titularitat, la gestió i l’administració de la qual correspon a una administració pública, un òrgan o una entitat administrativa en l’exercici de les seves competències.

34. «Signatari»: persona física que crea una signatura electrònica.

35. «Signatura electrònica»: dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques o associades de manera lògica amb les que utilitza el signatari per signar.

36. «Signatura electrònica avançada»: signatura electrònica que reuneix els requisits següents:

a) Estar vinculada al signatari de manera única.

b) Permetre la identificació del signatari.

c) Haver estat creada utilitzant dades de creació de la signatura electrònica que el signatari pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.

d) Estar vinculada amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.

37. «Signatura electrònica qualificada»: signatura electrònica avançada que reuneix els requisits següents:

a) Haver estat creada mitjançant un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat.

b) Estar basada en un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.

38. «Usuari de serveis de confiança electrònica»: persona que fa ús d’un servei de confiança electrònica.

Article 4. Accessibilitat per a les persones amb discapacitat

Sempre que sigui possible, els serveis de confiança electrònica prestats i els productes pels usuaris finals utilitzats en les prestacions d’aquests serveis han de ser accessibles per a les persones amb discapacitat.

Capítol segon. Els serveis de confiança electrònica

Secció primera. Règim de la signatura i el segell electrònics

Article 5. Efectes jurídics de la signatura electrònica

1. Quan una llei exigeix la signatura d’una persona física, aquest requisit s’entén complert amb l’ús de la signatura electrònica que resulti apropiada.

2. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a una signatura electrònica pel sol fet de complir aquesta condició.

3. Una signatura electrònica qualificada té, respecte de les dades consignades en suport digital, el mateix efecte jurídic que la signatura manuscrita en relació amb les dades consignades sobre paper.

S’entén que la signatura electrònica qualificada reuneix les condicions necessàries per produir els efectes indicats en aquest article, quan el certificat qualificat en què es basa hagi estat proporcionat per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat segons l’establert en aquesta Llei i el dispositiu qualificat de creació de la signatura amb el qual aquesta es produeixi es trobi certificat.

4. Quan la signatura electrònica s’utilitzi en el marc d’unes condicions acordades prèviament per les parts per relacionar-se exclusivament entre elles privadament, s’ha de tenir en compte allò que les parts hagin estipulat, llevat que sigui contrari a dret.

5. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir els diversos nivells de seguretat de la signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos nivells, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan la signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.

Article 6. Requisits dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica

1. Els certificats electrònics qualificats de signatura electrònica han d’indicar expressament que es lliuren amb aquest caràcter i han de tenir, com a mínim, el contingut següent:

a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.

b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i

- per a persones físiques: el nom de la persona.

- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.

c) Un conjunt de dades que representi inequívocament el signatari al qual s’ha expedit el certificat electrònic, inclosos almenys el seu nom o un pseudònim, que s’identifiqui com a tal.

d) Dades de validació de la signatura electrònica que corresponguin a les dades de creació de la signatura electrònica.

e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.

f) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

g) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.

h) El lloc on es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra g).

i) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.

j) Quan les dades de creació de la signatura electrònica relacionades amb les dades de validació de la signatura electrònica es trobin en un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat, una indicació adequada d’aquesta circumstància, almenys en una forma apta per al processament automàtic.

2. El certificat electrònic pot contenir qualsevol altra circumstància o atribut personal significatiu del titular, en funció de la finalitat mateixa del certificat electrònic i sempre que el titular hi doni el seu consentiment, en les condicions que es fan públiques en la declaració de pràctiques de confiança electrònica.

3. Si un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica es revoca després de l’activació inicial, perd la validesa i no pot, en cap circumstància, recuperar el seu estat renovant-ne la validesa.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos certificats, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat 1 quan el certificat electrònic qualificat de signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.

Article 7. Efectes jurídics del segell electrònic

1. Quan una llei exigeix la signatura d'una persona jurídica, aquest requisit s'entén complert amb l'ús del segell electrònic que resulti apropiat.

2. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a un segell electrònic pel sol fet que es presenti en forma electrònica.

3. Un segell electrònic qualificat disposa de la presumpció legal de garantir l’origen i la integritat de les dades a què està vinculat.

S’entén que el segell electrònic qualificat reuneix les condicions necessàries per produir els efectes indicats en aquest article, quan el certificat qualificat en què es basa hagi estat proporcionat per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat segons l’establert en aquesta Llei i el dispositiu qualificat de creació del segell amb el qual aquest es produeixi es trobi certificat.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir els diversos nivells de seguretat del segell electrònic, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos nivells, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan el segell electrònic s’ajusti a aquestes normes.

Article 8. Requisits dels certificats electrònics qualificats de segell electrònic

1. Els certificats electrònics qualificats de segell electrònic han de contenir:

a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat de segell electrònic.

b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i

- per a persones físiques: el nom de la persona.

- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.

c) Un conjunt de dades que representi inequívocament la persona jurídica a la qual s’hagi expedit el certificat electrònic, incloent-hi almenys el nom i el número de registre, tal com figuren en els registres oficials.

d) Les dades de validació del segell electrònic que corresponguin a les dades de creació del segell electrònic.

e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.

f) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

g) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.

h) El lloc en què es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada, o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra g).

i) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.

j) Quan les dades de creació del segell electrònic relacionades amb les dades de validació del segell electrònic es trobin en un dispositiu de creació de segells electrònics qualificat, una indicació adequada d’això, almenys en una forma apta per al processament automàtic.

2. Els certificats electrònics qualificats de segell electrònic no han d’estar sotmesos a cap requisit obligatori que excedeixi els requisits que estableix l’apartat anterior.

3. Si un certificat electrònic qualificat de segell electrònic es revoca després de l’activació inicial, perd la seva validesa i no pot, en cap circumstància, recuperar el seu estat renovant la seva validesa.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats de segell electrònic, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos certificats, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat 1 quan el certificat electrònic de segell s’ajusti a aquestes normes.

Article 9. Dispositius de creació de signatura electrònica i de segell electrònic

1. Un dispositiu de creació de signatura electrònica i de segell electrònic és un equip o programa informàtic que serveix per aplicar les dades de creació de signatura i de segell electrònics.

2. Un dispositiu segur de creació de signatura i de segell electrònics és el que garanteix, com a mínim, pels mitjans tècnics i de procediment adequats els requisits de l’article 10.

3. El Govern pot establir números de referència de normes relatives a dispositius de signatura electrònica i de segells electrònics, i altres sistemes, mitjans i productes relacionats a què es refereix aquesta Llei, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei quan el dispositiu s’ajusti a aquestes normes.

Article 10. Requisits dels dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats

1. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats han de garantir com a mínim, per mitjans tècnics i de procediment adequats, que:

a) Estigui garantit el secret de les dades de creació de la signatura electrònica i de segell electrònic utilitzades per a la generació de signatures electròniques i de segells electrònics.

b) Les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i d’un segell electrònic només apareguin un cop.

c) Hi hagi la seguretat raonable que les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i un segell electrònic no es puguin trobar per deducció, i que la signatura i el segell electrònics estiguin protegits contra la falsificació mitjançant la tecnologia disponible en el moment.

d) Les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i un segell electrònic puguin ser protegides pel signatari legítim de manera fiable enfront de la seva utilització per altres.

2. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats no han d’alterar les dades que han de signar ni impedir que aquestes dades es mostrin al signatari abans de signar.

3. La generació o la gestió de les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic en nom del signatari són a càrrec d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

4. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que gestionin les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic en nom del signatari, poden fer còpies de seguretat de les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) Que la seguretat dels conjunts de dades copiades sigui del mateix nivell que per als conjunts de dades originals.

b) Que el nombre de conjunts de dades copiades no superi el mínim necessari per garantir la continuïtat del servei.

Article 11. Certificació dels dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats

1. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats han de ser certificats pels organismes públics o privats adequats designats pel Govern, sempre que hagin estat sotmesos a un procés d’avaluació de la seguretat dut a terme de conformitat amb les normes per a l’avaluació de la seguretat dels productes de tecnologia de la informació.

2. El Govern publica els noms i les adreces dels organismes públics o privats a què es refereix l’apartat 1.

Article 12. Publicació d’una llista de dispositius de creació de signatures electròniques qualificats certificats i de segells electrònics qualificats certificats

El Govern publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra una llista de dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i segells electrònics qualificats, certificats pels organismes a què es refereix l’article anterior, així com la informació sobre els dispositius de creació de signatures electròniques i segells electrònics que han deixat d’estar certificats.

Article 13. Dispositius de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic

1. Un dispositiu de verificació de signatura i de segell electrònics és un equip o programa informàtic que serveix per aplicar les dades de verificació de signatura i de segell electrònics.

2. Els dispositius segurs de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic han de garantir, sempre que sigui tècnicament possible, que el procés de verificació d’una signatura electrònica i d’un segell electrònic satisfà les condicions següents:

a) Que les dades utilitzades per verificar la signatura i el segell electrònics corresponen a les dades que es mostren a la persona que verifica la signatura i el segell electrònics.

b) Que la signatura i el segell electrònics es verifiquen de forma fiable i el resultat de la verificació es presenta correctament.

c) Que la persona que verifica la signatura electrònica i el segell electrònic pot establir de forma fiable el contingut del missatge de dades signat.

d) Que verifica de forma fiable l’autenticitat i la validesa del certificat electrònic que s’ha exigit per verificar la signatura i el segell electrònics.

e) Que mostra clarament el resultat de la verificació i la identitat de l’usuari de serveis de confiança electrònica o, quan sigui el cas, constata clarament l’ús d’un pseudònim.

f) Que s’hi pot detectar qualsevol canvi pertinent relatiu a la seguretat.

3. Les dades referents a la verificació de signatura i de segell electrònics, com ara el moment en què es produeix una constatació de la validesa del certificat electrònic, han de poder ser emmagatzemades per la persona que verifica la signatura i el segell electrònics o, sota la seva responsabilitat, per tercers de confiança electrònica.

Article 14. Requisits de la validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats

1. El procés de validació d'una signatura electrònica qualificada i un segell electrònic qualificat confirma la validesa de la signatura i del segell electrònics sempre que:

a) El certificat electrònic que dóna suport a la signatura o al segell electrònics és un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica o de segell electrònic que s’ajusta al que disposen l’article 6 o l’article 8, respectivament.

b) El certificat electrònic qualificat requerit és autèntic i vàlid.

c) Les dades de validació de la signatura i del segell electrònics corresponen a les dades proporcionades a l’usuari.

d) El conjunt de dades que representa inequívocament el signatari es facilita correctament a l’usuari.

e) En el cas que s’utilitzi un pseudònim, la utilització del mateix pseudònim s’indica clarament a l’usuari.

f) La signatura electrònica i el segell electrònic es van crear mitjançant un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat.

g) La integritat de les dades signades no s’ha vist compromesa.

h) S’han complert els requisits que preveu l’article 3, apartats 36 i 28, respectivament.

i) El sistema utilitzat per validar la signatura i el segell electrònics ofereix a la part usuària el resultat correcte del procés de validació i li permet detectar qualsevol problema que afecti la seguretat.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments de la validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives a la mateixa validació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat 1 quan la validació s’ajusti a aquestes normes.

Article 15. Servei de validació qualificat per a les signatures electròniques qualificades i els segells electrònics qualificats

1. Presta un servei de validació qualificat per a les signatures electròniques qualificades i els segells electrònics qualificats, el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que:

a) realitzi la validació de conformitat amb l’article 14, i

b) permeti que les parts usuàries rebin el resultat del procés de validació d’una manera automatitzada fiable, eficient, i amb la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de validació qualificat.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments del servei qualificat de validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives al mateix servei qualificat de validació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat 1 quan el servei de validació s’ajusti a aquestes normes.

Article 16. Servei de conservació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats

1. Presta un servei de conservació de signatures electròniques i de segells electrònics qualificat el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que utilitzi procediments i tecnologies capaços d’ampliar la fiabilitat de les dades de validació de la signatura electrònica qualificada i del segell electrònic qualificat més enllà del període de validesa tecnològic.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments per a la conservació de signatures electròniques qualificades i segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives a la mateixa conservació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat 1 quan el servei de conservació s’ajusti a aquestes normes.

Secció segona. Marques de temps electròniques

Article 17. Efecte jurídic de les marques de temps electròniques

1. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a una marca de temps electrònica pel sol fet de complir aquesta condició.

2. La marca de temps electrònica qualificada disposa de la presumpció legal de garantir la data i l’hora que indica, i la integritat de les dades a què estan vinculades aquestes data i hora.

Article 18. Requisits de les marques de temps electròniques qualificades

1. Una marca de temps electrònica qualificada ha de complir els requisits següents:

a) Estar vinculada amb exactitud al Temps Universal Coordinat (UTC) de manera que s’elimini qualsevol possibilitat de modificar les dades sense que es detecti.

b) Estar basada en una font d’informació temporal exacta.

c) Haver estat expedida per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

d) Haver estat signada mitjançant l’ús d’una signatura electrònica avançada, o d’un segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, o per qualsevol mètode equivalent.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments per a la vinculació exacta de la data i l’hora amb les dades, i una font d’informació temporal exacta, així com establir números de referència de normes relatives a les mateixes dades, que han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan la marca de temps electrònica s’ajusti a aquestes normes.

Secció tercera. Certificats electrònics d’autenticació de llocs web

Article 19. Requisits per als certificats electrònics qualificats d’autenticació de llocs web

1. Els certificats electrònics qualificats d’autenticació de llocs web han de contenir:

a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat d’autenticació de llocs web.

b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i

- per a persones físiques: el nom de la persona.

- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.

c) Un conjunt de dades que representi inequívocament la persona jurídica a la qual s’hagi expedit el certificat electrònic, incloent-hi almenys el nom i el número de registre, tal com figuren en els registres oficials.

d) Elements de l’adreça, inclosa almenys la ciutat i l’Estat, de la persona jurídica a qui s’expedeix el certificat electrònic, segons figuri en els registres oficials.

e) El nom o els noms de domini explotats per la persona a la qual s’expedeix el certificat electrònic.

f) Les dades relatives a l’inici i el final del període de validesa del certificat electrònic.

g) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.

h) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.

i) El lloc en què es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra h).

j) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats d’autenticació de lloc web, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos requeriments, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat 1 quan el certificat electrònic d’autenticació de lloc web s’ajusti a aquestes normes.

Secció quarta. Servei de lliurament electrònic

Article 20. Efecte jurídic d’un servei de lliurament electrònic

1. Les dades enviades, rebudes, o posades a disposició mitjançant un servei de lliurament electrònic, són admissibles com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus pel que fa a la integritat de les dades, i la certesa de la data i l’hora en què les dades van ser enviades a un determinat destinatari, rebudes per ell, o posades a la seva disposició.

2. Les dades enviades, rebudes o posades a disposició mitjançant un servei de lliurament electrònic qualificat, disposen de la presumpció legal de la integritat de les dades, i l’exactitud de la data i l’hora d’enviament, recepció o posada a disposició de les dades que indica el sistema de lliurament electrònic qualificat.

Article 21. Requisits dels serveis de lliurament electrònic qualificats

1. Els serveis de lliurament electrònic qualificats han de complir els requisits següents:

a) Ser prestats per un o més prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats.

b) Assegurar inequívocament la identificació de l’emissor i garantir la identificació del destinatari abans de l’entrega de les dades.

c) Protegir el procés d’enviament o recepció de dades mitjançat una signatura electrònica avançada o un segell electrònic avançat d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, de manera que s’impedeixi la possibilitat que es modifiquin les dades sense que es detecti.

d) Indicar clarament a l’emissor i el destinatari de les dades qualsevol modificació de les dades necessàries per a l’enviament o la recepció de les dades.

e) Indicar, mitjançant una marca de temps electrònica qualificada, la data i l’hora d’enviament, recepció i modificació eventual de les dades.

f) En cas que les dades es transfereixin entre dos o més prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats, s’han d’aplicar els requisits establerts en totes les lletres anteriors a tots els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats.

2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels serveis de lliurament electrònic qualificat, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos serveis, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat 1 quan el servei s’ajusti a aquestes normes.

Capítol tercer. El document electrònic i la digitalització

Article 22. Document electrònic

1. Sempre que la llei exigeixi que la informació consti per escrit, aquest requisit s'entendrà satisfet si consta en un suport digital i accessible per a la seva ulterior consulta.

2. Un document electrònic podrà tenir la consideració de document públic sempre que reuneixi els requisits que exigeixi la legislació específica aplicable.

3. Els documents electrònics es consideren equivalents als documents en paper, són admissibles com a prova documental en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus, i tenen el valor i els efectes jurídics que corresponen a la seva naturalesa.

4. Qualsevol document que contingui una signatura electrònica qualificada o un segell electrònic qualificat de la persona competent per expedir el document en qüestió, disposa de la presumpció legal d’autenticitat i integritat, sempre que el document no contingui cap característica dinàmica capaç de modificar-lo automàticament.

Article 23. Digitalització documental

1. Sempre que la reproducció no vulneri drets de propietat intel·lectual, s’autoritzen les còpies electròniques dels documents en suport paper o en un altre suport susceptible de digitalització, ja es tracti de documents públics o privats.

2. Es podrà conservar en suport digital un document públic o privat en paper amb els efectes que preveu l'apartat següent d'aquest article si la digitalització es realitza mitjançant un procés de digitalització qualificada.

3. El procés de digitalització qualificada permet considerar els documents electrònics obtinguts com a equivalents als documents en paper digitalitzats, i admissibles com a prova en procediments judicials i administratius de tot tipus, amb el mateix valor que els originals en suport paper originals, i sense necessitat de comptar amb aquests originals.

4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels processos de digitalització qualificada, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos processos, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat 1 quan el procés s’ajusti a aquestes normes.

Capítol quart. La prestació de serveis de confiança electrònica

Secció primera. Prestadors de serveis de confiança electrònica

Article 24. Prestadors de serveis de confiança electrònica

1. Els serveis de confiança electrònica es presten en règim de lliure competència, d’acord amb les normes generals que regulen l’exercici de les activitats econòmiques.

2. Les administracions públiques que prestin serveis de confiança electrònica, directament o per mitjà d’organismes o entitats vinculades, han de fer-ho d’acord amb els principis d’objectivitat, transparència, no-discriminació i lliure competència.

Article 25. Prestadors de serveis de confiança electrònica de països tercers

1. Els serveis de confiança electrònica qualificats de països tercers són considerats equivalents als serveis de confiança electrònica qualificats subministrats pels prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats establerts a Andorra, en els casos següents:

a) En el cas de prestadors de serveis de confiança electrònica establerts al territori de la Unió Europea, si el prestador del servei qualificat està satisfactòriament supervisat per l’autoritat competent del país de la Unió Europea de què es tracti i aquesta condició consta a la llista de confiança electrònica publicada per la Unió Europea.

b) Si el règim de prestació de serveis del prestador de serveis de confiança electrònica qualificat d’un país tercer s’ajusta als estàndards seleccionats pel Govern, que són els de la Unió Europea, i el prestador ha estat certificat d’acord amb aquests estàndards.

c) Si els serveis de confiança electrònica qualificats originaris del país tercer són reconeguts en virtut d’un acord entre Andorra i països tercers o organitzacions internacionals.

2. En el cas de la lletra c) de l’apartat anterior, aquests acords han de garantir que els prestadors de serveis de confiança electrònica de països tercers o organitzacions internacionals compleixen els requisits aplicables als serveis de confiança electrònica qualificats, i als certificats electrònics qualificats subministrats pels prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats establerts al territori del Principat d’Andorra, especialment pel que fa a la protecció de les dades de caràcter personal, la seguretat i la supervisió.

Article 26. Requisits per als prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que vulguin prestar serveis de confiança electrònica qualificats:

a) Han d’informar qualsevol persona que vulgui utilitzar un servei de confiança electrònica qualificat sobre les condicions necessàries relatives a la utilització d’aquest servei.

b) Han d’utilitzar sistemes i productes segurs que estiguin protegits contra tota alteració i que garanteixin la seguretat i la fiabilitat tècniques dels processos que sustenten.

c) Han d’utilitzar sistemes segurs per emmagatzemar les dades que se’ls facilitin de forma verificable, de manera que:

- Estiguin a disposició del públic per a la consulta només quan s’hagi obtingut el consentiment de la persona a la qual s’han expedit les dades.

- Només persones autoritzades hi puguin fer anotacions i modificacions.

- Es pugui comprovar l’autenticitat de la informació.

d) Han de prendre mesures contra la falsificació i el robatori de dades.

e) Han de registrar, durant un període mínim de quinze anys comptadors des de l’acabament de la vigència del servei prestat, tota la informació pertinent referent a les dades que hagin generat i rebut, en particular les que serveixin de prova en els procediments legals. Aquesta activitat de registre es pot fer per mitjans electrònics.

f) Han de comptar amb un pla de cessació actualitzat per garantir la continuïtat del servei, de conformitat amb les disposicions de l’organisme de supervisió, d’acord amb l’article 33.2.b).

g) Han de garantir un processament lícit de les dades personals de conformitat amb l’article 28.

2. En expedir un certificat electrònic qualificat, el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat ha de verificar de forma fefaent la identitat i, si escau, qualsevol altre atribut específic de la persona física o jurídica a la qual expedeix el certificat electrònic qualificat, per mitjà de l’exhibició dels documents públics o privats que els acreditin de forma suficient.

Aquesta informació ha de ser verificada pel prestador de serveis qualificat o per un tercer autoritzat que actuï sota la responsabilitat del prestador de serveis qualificat:

a) en presència de la persona física o d’un representant autoritzat de la persona jurídica, o

b) a distància, utilitzant altres certificats electrònics qualificats emesos per un prestador de serveis qualificats.

3. Quan es tracti de certificats electrònics emesos a persones físiques però que tenen una vinculació amb una organització, entitat, institució, societat o una altra persona jurídica, els prestadors de serveis de confiança electrònica han de comprovar, a més a més de la identitat del sol·licitant i de la persona identificada al certificat electrònic, les dades relatives a la constitució i la personalitat jurídica de l’entitat, i a l’extensió i la vigència de les facultats o els poders de representació del sol·licitant, mitjançant els documents públics que els acreditin de forma fefaent o la consulta al registre públic pertinent, quan es tracti de dades que han de figurar-hi.

4. No cal aplicar el que preveuen els apartats 2 i 3 quan es tracti d’un sol·licitant la identitat i les circumstàncies del qual siguin conegudes pel prestador de serveis de confiança electrònica, a causa d’una relació preexistent en la qual hagi emprat els mitjans d’identificació que hi són establerts, si no han passat tres anys des de la identificació i si es té constància que totes les dades són vigents.

5. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són personalment responsables de les actuacions de comprovació previstes en aquest article, fins i tot en el cas que les deleguin a altres persones.

6. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que expedeixin certificats electrònics qualificats, han de registrar a la base de dades de certificats electrònics la revocació del certificat electrònic en un termini de deu minuts després d’haver fet efecte la revocació.

7. Respecte al que disposa l’apartat 6, els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que expedeixin certificats electrònics qualificats, han de proporcionar a qualsevol part usuària informació sobre l’estat de validesa o revocació dels certificats electrònics qualificats expedits per ells. Aquesta informació ha d’estar disponible en qualsevol moment almenys per cada certificat electrònic en una forma automatitzada que sigui fiable, gratuïta i eficient.

8. El Govern pot establir números de referència de normes per a sistemes i productes dignes de confiança electrònica. Es presumeix el compliment dels requisits que estableix aquest article quan els sistemes i productes molt segurs compleixin aquestes normes.

Article 27. Requisits de seguretat aplicables als prestadors de serveis de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han d’adoptar les mesures tècniques i organitzatives adequades per gestionar els riscos per a la seguretat dels serveis de confiança electrònica que presten. Tenint en compte l’estat de la tècnica, aquestes mesures han de garantir un nivell de seguretat adequat al grau de risc. En particular, han d’adoptar mesures per evitar i reduir al mínim l’impacte dels incidents de seguretat i informar els interessats dels efectes negatius de qualsevol incident.

Sense perjudici del que disposa l’article 35, qualsevol prestador de serveis de confiança electrònica pot presentar a l’organisme de supervisió l’informe d’una auditoria de seguretat realitzada per un organisme independent reconegut per tal de confirmar que s’han pres les mesures de seguretat apropiades.

2. Els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats, han de notificar a l’organisme de supervisió competent, tan aviat com sigui possible i preferentment dins d’un termini de 24 hores després de tenir-ne coneixement, qualsevol violació de la seguretat o minva de la integritat en el servei de confiança electrònica prestat i en les dades personals corresponents.

L’organisme de supervisió pot informar el públic sobre la violació de la seguretat o la minva de la integritat en el servei de confiança electrònica prestat i en les dades personals corresponents, o exigir al prestador de serveis de confiança electrònica que ho faci, en cas de considerar que la divulgació de la violació de la seguretat és d’interès públic.

3. Per a l’aplicació dels apartats 1 i 2, l’organisme de supervisió competent està facultat per impartir instruccions vinculants als prestadors de serveis de confiança electrònica.

Article 28. Protecció de dades personals

1. El tractament de les dades personals que els prestadors de serveis de confiança electrònica necessitin per al desenvolupament de la seva activitat està subjecte a la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals.

2. Les dades personals requerides pel prestador de serveis de confiança electrònica han de ser les estrictament necessàries per a la prestació d’un servei de confiança electrònica.

3. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han de garantir la confidencialitat i la integritat de les dades relacionades amb la persona física afectada per la prestació d’un servei de confiança electrònica.

4. Els prestadors de serveis de confiança electrònica poden fer una cessió legal de dades a un altre prestador de serveis de confiança electrònica, en cas de cessament de l’activitat, o al Govern, de conformitat amb la legislació sobre protecció de dades personals.

5. Els prestadors de serveis de confiança electrònica poden consignar en els certificats electrònics un pseudònim en lloc del nom d’una persona física. En aquest cas, han d’identificar la persona física relacionada amb el pseudònim.

Article 29. Declaració de pràctiques de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han d’elaborar una declaració prèvia de pràctiques de confiança electrònica en la qual s’han d’incloure les obligacions i les garanties a les quals es comprometen en relació amb la gestió dels serveis de confiança electrònica i les dades implicades en els mateixos serveis, les condicions aplicables a les sol·licituds, l’ús, la suspensió de la vigència, i l’extinció, les mesures de seguretat aplicables, així com la resta de dades i informacions que s’estableixin en relació amb cada servei de confiança electrònica.

2. El prestador de serveis de confiança electrònica ha de fer pública, almenys per via electrònica, la declaració de pràctiques de confiança electrònica, de forma gratuïta i amb accés lliure.

Article 30. Assegurança de responsabilitat civil

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han de tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil. L’import mínim de l’assegurança de responsabilitat civil dels prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats és de sis-cents mil euros per tal de garantir la cobertura dels danys i perjudicis que puguin ocasionar per raó de la seva activitat.

2. El Govern, per decret, pot modificar l’import d’aquesta garantia i també establir altres fórmules alternatives de garantia per suplir tota l’assegurança o una part.

Article 31. Cessament de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica

1. El cessament de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica requereix la comunicació als usuaris dels seus serveis, amb una antelació mínima de dos mesos abans de l’acabament de l’activitat.

2. El prestador que cessi l’activitat de prestació pot transferir, amb el consentiment exprés dels usuaris, els serveis i les informacions associades que encara siguin vigents a un altre prestador de serveis que els assumeixi o, en cas contrari, extingir-ne la vigència i reemborsar als usuaris la part proporcional al període de validesa restant del servei.

3. El prestador també ha de comunicar que ha decidit cessar l’activitat de prestació a l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que faci les funcions d’entitat d’acreditació en el mateix termini establert a l’apartat 1. En aquesta comunicació ha de declarar si transfereix la gestió a un altre prestador de serveis o bé si extingeix la vigència dels certificats electrònics.

4. El prestador ha de garantir durant un període de temps de quatre anys, a comptar del moment en què deixa de prestar els serveis de confiança electrònica, la disponibilitat d’un servei de consulta sobre la vigència dels certificats electrònics extingits.

5. En cas que el prestador no transfereixi l’activitat de prestació de serveis a un altre prestador, el Govern s’ha de fer càrrec de la informació identificativa o de la consulta, una vegada cessa l’activitat de certificació, amb la finalitat de garantir la conservació de les dades.

Article 32. Responsabilitat

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són responsables dels danys i perjudicis causats a qualsevol persona, inclòs el lucre cessant, per raó de l’incompliment de les obligacions que estableix aquesta Llei, llevat que puguin provar que han actuat amb la diligència deguda.

2. Els prestadors de serveis de confiança electrònica no són responsables dels danys i perjudicis ni del lucre cessant ocasionats a l’usuari de serveis de confiança electrònica, als destinataris dels serveis o a tercers de bona fe, quan aquests danys i perjudicis resultin de l’incompliment dels deures de l’usuari de serveis de confiança electrònica, dels destinataris dels serveis, o del tercer de bona fe que confia en el document signat electrònicament, d’acord amb el que preveuen els articles 14 i 15. Per invocar aquesta exempció de responsabilitat, el prestador de serveis de confiança electrònica ha de provar que ha actuat amb la diligència deguda.

3. Quan un prestador de serveis de confiança electrònica informi degudament els seus clients amb antelació sobre les limitacions de la utilització dels serveis que presta i aquestes limitacions siguin recognoscibles per a un tercer, el prestador de serveis de confiança electrònica no serà responsable dels perjudicis produïts per una utilització dels serveis que vagi més enllà de les limitacions indicades.

4. En el cas que el prestador de serveis de confiança electrònica hagi estat sancionat amb alguna de les sancions accessòries previstes a l’article 41.1.b), o hagi estat objecte de la mesura cautelar establerta en l’article 43.a), ha de:

a) Notificar la suspensió a tots els usuaris dels seus certificats electrònics, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.

b) Consignar la suspensió en el certificat electrònic, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.

Secció segona. Supervisió i control dels serveis de confiança electrònica

Article 33. Supervisió i control

1. El Govern ha de controlar que els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats compleixin les obligacions establertes en aquesta Llei. Amb aquesta finalitat el Govern pot portar a terme les actuacions d’inspecció que siguin necessàries.

El Govern designa l’entitat pública o privada que fa les funcions d’entitat d’acreditació com a organisme de supervisió, la qual gaudeix de totes les competències de supervisió i investigació necessàries per a l’exercici de les seves funcions.

2. L’organisme de supervisió és responsable de l’acompliment de les tasques següents:

a) Encarregar-se de la supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat 1 establerts a Andorra, i dels serveis de confiança electrònica que presten, mitjançant activitats de supervisió prèvies i posteriors, amb la finalitat de garantir que compleixin els requisits aplicables establerts per aquesta Llei.

b) Garantir que la informació i les dades pertinents a què es refereix l’article 26.1, lletra e), registrades pels prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat 1, es conserven i són accessibles, en cas de cessament de les activitats d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, durant el període de temps a què es refereix l’article 26.1.e).

3. L’organisme de supervisió ha de presentar anualment al Govern un informe sobre les activitats de supervisió corresponents a l’any natural precedent abans que finalitzi el primer trimestre de l’any següent. Aquest informe ha d’incloure, com a mínim:

a) Informació detallada sobre les seves activitats de supervisió.

b) Un resum de les notificacions de violacions rebudes dels prestadors de serveis de confiança electrònica, de conformitat amb l’article 27.2.

c) Estadístiques sobre el mercat i l’ús dels serveis de confiança electrònica, inclosa la informació sobre els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer, els serveis de confiança electrònica que presten, els productes que utilitzen i la descripció general dels seus clients.

4. Els funcionaris designats per l’organisme de supervisió per fer les inspeccions tenen la consideració d’agents de l’autoritat en el desenvolupament de les seves funcions.

Article 34. Deure d’informació i col·laboració

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1 tenen el deure de facilitar a l’organisme de supervisió tota la informació i col·laboració que els requereixi per a l’exercici de les seves funcions.

2. De manera especial, els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1 han de comunicar a l’inici de la seva activitat, i anar actualitzant amb la periodicitat que s’estableixi per reglament, les seves dades d’identificació, les característiques dels serveis que prestin, les acreditacions i les certificacions obtingudes per als seus serveis i altres dades necessàries d’interès per al públic que es fixin reglamentàriament.

Aquesta informació pot ser objecte de publicació en la pàgina web de l’organisme de supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica amb la finalitat d’atorgar-li la màxima difusió i coneixement.

3. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1 han de permetre als inspectors l’accés a les seves instal·lacions i la consulta de tota la documentació que considerin rellevant per poder dur a terme amb eficàcia la seva tasca de control. En les inspeccions els inspectors poden anar acompanyats de les persones que considerin necessàries.

Article 35. Supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1 han de ser auditats anualment per un organisme  independent reconegut per confirmar que tant ells com els serveis de confiança electrònica que presten compleixen els requisits establerts en aquesta Llei. Aquest informe d’auditoria de seguretat s’ha de presentar sense demora injustificada a l’organisme de supervisió.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1, l’organisme de supervisió pot, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o en resposta a una petició del Govern, auditar els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1, per confirmar que tant ells com els serveis de confiança electrònica segueixen complint les condicions establertes per aquesta Llei.

L’organisme de supervisió ha d’informar l’Agència Andorrana de Protecció de Dades dels resultats de les seves auditories en cas que s’hagi infringit la legislació vigent sobre protecció de dades personals.

3. L’organisme de supervisió està facultat per impartir instruccions vinculants als prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1 per tal de corregir qualsevol incompliment dels requisits que figuri en l’informe de l’auditoria de seguretat.

En cas que el prestador de serveis de confiança electrònica qualificats requerit no esmeni aquest incompliment en el termini fixat per l’organisme de supervisió, perdrà la seva qualificació, sense perjudici de les sancions que correspongui imposar eventualment en cas d’infracció d’aquesta legislació.

Article 36. Inici d’un servei de confiança electrònica

1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1 han de notificar a l’organisme de supervisió la seva intenció d’iniciar la prestació d’un servei de confiança electrònica, i han de presentar-li un informe d’auditoria de la seguretat elaborat per un organisme independent reconegut, segons el que preveu l’article 35.

2. Un cop els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’article 33.1 puguin començar a prestar el servei de confiança electrònica, s’han d’incloure a les llistes de confiança electrònica a què es refereix l’article 37, i indicar-hi aquesta circumstància.

3. L’organisme de supervisió verifica la conformitat del prestador de serveis de confiança electrònica i dels serveis de confiança electrònica qualificats que presta amb els requisits de la Llei.

L’organisme de supervisió indica l’estat de qualificació dels prestadors de serveis qualificats i dels serveis de confiança electrònica qualificats que presta a les llistes de confiança electrònica després que la verificació hagi conclòs positivament, al més tard un mes després d’efectuar la notificació de conformitat amb l’apartat 1.

Si la verificació no ha conclòs en el termini d’un mes, l’organisme de supervisió n’informa el prestador de serveis de confiança electrònica especificant els motius de la demora i el termini previst per concloure la verificació.

Article 37. Llistes de confiança electrònica

1. El Govern estableix, manté i publica llistes de confiança electrònica amb informació relativa als prestadors de serveis de confiança electrònica, juntament amb la informació relacionada amb els serveis de confiança electrònica qualificats prestats pels prestadors.

2. El Govern estableix, manté i publica, de manera segura, les llistes de confiança electrònica signades o segellades electrònicament que preveu l’apartat 1 en una forma apropiada per al tractament automàtic.

3. La posada a disposició del públic de la informació anterior es fa a través d’un canal segur, en una forma signada o segellada electrònicament apropiada per al tractament automàtic.

Article 38. Certificació dels serveis de confiança electrònica qualificats

És possible obtenir una certificació del compliment dels requisits aplicables als serveis de confiança electrònica qualificats, mitjançant un procediment pel qual l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que fa les funcions d’entitat d’acreditació emeti una proposta no vinculant, independent i objectiva al Govern després de les verificacions oportunes.

La certificació l’emet el Govern, i pressuposa que el servei de confiança electrònica certificat és qualificat.

Capítol cinquè. Règim sancionador

Article 39. Infraccions

1. Les infraccions a aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. Són infraccions lleus l’incompliment per part dels prestadors de serveis de confiança electrònica de les obligacions legals no esmentades als apartats següents.

3. Són infraccions greus:

a) La prestació d’un servei de confiança electrònica qualificat amb infracció d’alguna de les obligacions establertes a l’article 26, quan el fet no constitueixi una infracció molt greu.

b) La prestació d’un servei de confiança electrònica, qualificat o no, amb infracció d’alguna de les obligacions establertes als articles 27, 29, 30 i 31.

c) La falsa al·legació de compliment d’estàndards tècnics aplicables a productes i serveis de confiança electrònica.

d) La resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa injustificada a l’actuació inspectora de l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que fa les funcions d’entitat d’acreditació.

e) L’incompliment de les resolucions dictades per l’òrgan competent per assegurar que el prestador de serveis s’ajusti a aquesta Llei.

f) La reincidència en la comissió de dos infraccions lleus, encara que siguin de naturalesa distinta, sempre que es cometin dintre d’un període de dos anys des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.

4. Són infraccions molt greus:

a) L’expedició de certificats electrònics qualificats de qualsevol tipus, sense realitzar les comprovacions prèvies establertes a l’article 26.

b) La prestació d’un servei de confiança electrònica qualificat amb infracció d’alguna de les obligacions establertes a l’article 26 quan s’hagin causat danys o perjudicis als usuaris o quan la seguretat del servei de confiança electrònica s’hagi vist afectada greument.

c) La falsa al·legació de certificacions de serveis i productes de confiança electrònica.

d) La reincidència en la comissió de dos infraccions greus, encara que siguin de naturalesa distinta, sempre que es cometin dintre d’un període de dos anys des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.

Article 40. Competència i procediment sancionador

1. L’organisme de supervisió és competent per acordar la incoació dels expedients sancionadors i per designar un instructor, que pot ser un dels seus membres. La resolució dels expedients correspon al ministre competent en matèria de comerç quan es tracti d’infraccions lleus, i al Govern quan es tracti d’infraccions greus o molt greus.

2. La potestat sancionadora prevista en aquest capítol ha d’exercir-se d’acord amb la normativa que regula l’actuació de l’Administració general, amb les especificitats previstes per aquesta Llei.

3. En el supòsit d’infraccions greus i molt greus, la resolució sancionadora s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sens perjudici que es puguin publicar també a les pàgines web del Govern o a la de l’organisme de supervisió.

Article 41. Sancions

1. Les sancions per les infraccions establertes a l’article 39 són les següents:

a) Les infraccions lleus són sancionades amb multa de fins a 50.000 euros.

b) Les infraccions greus són sancionades amb multa de50.001 a100.000 euros. A més, també es poden imposar les sancions accessòries següents:

- Suspensió de l’exercici de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica a Andorra, fins a un termini màxim de dos anys.

- Suspensió de la validesa dels certificats electrònics emesos pel prestador de serveis objecte de la sanció, fins a un termini màxim de dos anys, amb el reemborsament als usuaris de la part proporcional al període de validesa dels certificats electrònics afectats per la sanció.

c) Les infraccions molt greus són sancionades amb multa de100.001 a400.000 euros. A més, també es poden imposar les sancions accessòries següents:

- Prohibició i cessament permanents de l’exercici de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica a Andorra.

- Extinció de tots els certificats electrònics emesos pel prestador de serveis sancionat, amb el reemborsament als usuaris de la part proporcional al període de validesa restant dels certificats electrònics afectats.

2. Igualment, el Govern ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a la seva pàgina web, les dades relatives a la suspensió o a l’extinció establertes a l’apartat 1, tot indicant:

a) El prestador de serveis objecte de la sanció.

b) Els certificats electrònics del prestador objecte de la sanció.

c) La naturalesa de la sanció imposada (suspensió o extinció).

d) En el cas d’extinció, la data a partir de la qual deixen de ser vàlids els certificats electrònics del prestador de serveis afectats. La data d’extinció de la validesa dels certificats electrònics objecte de sanció no pot ser mai anterior a la data de publicació de la sanció a la pàgina web de l’organisme de supervisió.

e) En el cas de suspensió, la data d’inici de la suspensió i la data de finalització a partir de la qual els certificats electrònics tornen a tenir els efectes jurídics reconeguts en aquesta Llei. La data d’inici de la suspensió no pot ser mai anterior a la data de publicació de la sanció a la pàgina web de l’organisme de supervisió.

3. L’accés a la informació indicada a l’apartat 2 ha de ser sempre lliure i de caràcter gratuït.

Article 42. Graduació de la quantia de les sancions

La quantia de les sancions, dins dels límits assenyalats, es gradua tenint en compte les circumstàncies següents:

a) La repercussió social de la infracció comesa i el nombre d’usuaris afectats.

b) La reincidència o la reiteració.

c) L’existència o la no-existència d’intencionalitat.

d) La quantia i la naturalesa dels perjudicis causats.

e) El benefici que la infracció hagi reportat a l’infractor. En aquest cas, la sanció no pot ser inferior al benefici obtingut.

Article 43. Mesures cautelars

En els procediments per infraccions greus o molt greus, l’organisme de supervisió per instruir l’expedient pot adoptar les mesures cautelars que consideri necessàries per evitar el manteniment dels efectes de la infracció i per assegurar l’eficàcia de la resolució que es dicti. Entre d’altres, pot adoptar les mesures següents:

a) La suspensió temporal de l’activitat del prestador de serveis de confiança electrònica i, si escau, el tancament temporal de l’establiment.

b) El precinte, el dipòsit o la confiscació de registres, suports i arxius informàtics i de documents en general, així com d’aparells i equips informàtics.

c) L’advertència al públic de l’existència de possibles conductes infractores, de la incoació de l’expedient sancionador i de les mesures cautelars adoptades.

d) La suspensió de vigència dels certificats electrònics afectats.

Article 44. Prescripció

1. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any des de la data de la seva comissió, les greus ho fan al cap de dos anys i les molt greus al cap de tres.

2. Les sancions prescriuen al cap de tres anys des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior a aquesta Llei que hi siguin incompatibles i, en particular, la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica, el Decret del 2-06-2010 pel qual s’aprova el Reglament d’organització i de funcionament de la Comissió Nacional d’Acreditació i el Decret de 2-06-10 pel qual s’aprova el Reglament d’acreditació de prestadors de serveis de certificació en el cas de la signatura electrònica qualificada o reconeguda.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Olga Gelabert Fàbrega                                                         
Vicepresidenta                                                                       
de la Comissió Legislativa d’Economia

Sílvia Calvó Armengol                                                        
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Economia

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 3 de novembre del 2014, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de novembre del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

La Sindicatura, en la seva reunió del dia 24 de novembre del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 20 de novembre del 2014, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.

2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 4 de desembre del 2014, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de novembre del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Exposició de motius

L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.

En aquest context, es fa palesa la necessitat d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 (modificada per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, per la Llei 4/2011, del 25 de maig, per la Llei 20/2013, del 10 d’octubre i per la Llei 4/2014, del 27 de març) als estàndards essencials fixats a l’antiga recomanació 26 del Grup d’Acció Financera (GAFI) -nova recomanació 29-, i establir així mesures i disposicions legals específiques relatives a la configuració jurídica de la UIF (ara UIFAND).

A l’esmentat informe d’avaluació, el Moneyval manifestà les seves reserves en relació a l’autonomia funcional i independència de la UIFAND i, en particular, al marc normatiu regulador del nomenament i de la destitució del personal de la UIFAND.

A la llum d’aquestes consideracions, la Llei regula, principalment, les competències i funcions de la UIFAND, la seva composició i estableix normes específiques i particulars de nomenament i destitució del cap de la UIFAND, regulant-se igualment el règim d’incompatibilitats.

Així mateix, es canvia l’acrònim pel qual es fa referència la unitat d’intel·ligència financera del Principat d’Andorra, que passaria a denominar-se UIFAND, a fi d’una correcta identificació d’aquest organisme andorrà en l’àmbit internacional, equiparant-se en aquest sentit amb els seus homòlegs.

Addicionalment, mitjançant aquesta Llei es modifica, també, l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, segons el qual els expedients tramitats per la UIFAND s’envien a Justícia a través de la Batllia.

Així mateix, es realitzen diverses millores tècniques de la regulació anterior.

En conclusió, amb aquesta reforma legislativa, Andorra reforça el seu compromís en el compliment dels estàndards internacionals, en aquest cas de l’antiga recomanació 26 del GAFI (nova recomanació 29), mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà.

Article 1. Modificació de l’article 47

Es modifica l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa.

2. Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes.

El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions a la Batllia de guàrdia competent, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.

3. Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.

4. En tot cas, la UIFAND no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

5. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal ha estat presumptament comesa.

6. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

A aquests efectes, la UIFAND analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe a la Batllia, lliurant còpia al Ministeri Fiscal. L’informe de la UIFAND no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIFAND que han intervingut en la instrucció.

L’informe de la UIFAND té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin.

7. Excepte en cas de prejudicialitat penal, si la UIFAND, en l’exercici de les seves funcions, adverteix irregularitats que són competència d’un altre òrgan administratiu, ha d’enviar a aquest el corresponent informe mantenint la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.”

Article 2. Modificació de l’article 53

Es modifica l’article 53 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Article 53. Competències i funcions de la UIFAND

1. La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.

El seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.

2. La UIFAND exerceix les funcions següents:

a) Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva. A aquest efecte, la UIFAND pot emetre comunicats tècnics a fi de desenvolupar aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa, que són de compliment obligatori, i les recomanacions i orientacions que consideri oportunes.

b) Sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.

c) Realitzar inspeccions in situ per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa i, en particular, per a l’anàlisi dels dossiers i expedients concrets que la UIFAND determini.

d) Demanar i enviar a les autoritats judicials, el Departament de Policia, el Servei de Duana, o qualsevol ens de l’Administració, qualsevulla informació que sigui transcendent per l’exercici de llur funcions. .

e) Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats, així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets.

f) Ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes per considerar que, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, hi ha indicis d’un acte de blanqueig o de finançament de terrorisme.

g) Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents.

h) Sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei.

i) Trametre a Govern els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció.

j) Trametre i rebre qualsevulla informació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i d’altres ens de l’Administració, en el marc d’una relació de cooperació mútua, que sigui transcendent per l’exercici de les seves funcions.

k) Sotmetre al president de la Batllia els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.

l) Arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys.

m) Sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, així com prestar-li assessorament en la matèria.

n) Elaborar i publicar informes i estadístiques anuals per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.

o) Designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància.

p) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l’ordenament jurídic.

Article 3. Modificació de l’article 54

Es modifica l’article 54 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Article 54. Composició de la UIFAND

1. La UIFAND es composa de:

a) Els membres de la UIFAND, integrats per:

• El cap de la UIFAND;
• un mínim d’una persona de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic;
• un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit financer;
• un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia.

b) El personal administratiu de la UIFAND.

2. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.”

Article 4. Creació de l’article 54 bis

Es crea l’article 54 bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Article 54 bis. Nomenaments

1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovables indefinidament.

Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:

- Possessió d’un títol de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern.

- Amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

- Experiència acreditada en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal.

- No incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.

2. Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer, són nomenades pel ministre titular de finances, d’acord amb els procediments de selecció establerts ala Lleide la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.

3. En cas d’absència temporal sobrevinguda o de conflicte d’interessos del cap de la UIFAND, aquest delega les seves funcions, o la funció generadora del conflicte, en un altre membre de la UIFAND. Aquesta delegació es fa en forma escrita i signada per ambdues parts i pren efecte a partir de la mateixa.

Si, en l’exercici de les seves funcions, qualsevol altre membre de la UIFAND es troba davant d’un possible conflicte d’interessos, ho comunica immediatament al cap de la UIFAND, que el substitueix en la tasca encomanada i delega la funció en concret en un altre membre de la UIFAND.

4. Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.

5. El personal administratiu de la UIFAND es designa d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.

6. La composició de la UIFAND es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”

Article 5. Creació de l’article 54 ter

Es crea l’article 54 ter ala Lleide cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Article 54 ter. Funcions dels membres de la UIFAND

1. El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:

a) Gestionar i coordinar administrativament i tècnica la UIFAND.

b) Vetllar per la seguretat de la documentació i de les dependències de la UIFAND, així com per l’observança dels procediments i el compliment de la normativa per part dels membres de la UIFAND i el seu personal administratiu.

c) Actuar com a màxim representant de la UIFAND davant els subjectes obligats, organismes estrangers equivalents i organismes nacionals i internacionals que requereixin la seva presència.

d) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per aquesta Llei, per la normativa que la desenvolupi i per la resta de l’ordenament jurídic.

2. Els membres de la UIFAND actuen sota la direcció del cap de la UIFAND i exerceixen les funcions que aquest els hi atribueixi, així com les determinades per aquesta Llei i per via reglamentària.”

Article 6. Creació de l’article 54 quater

Es crea l’article 54 quater a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

"Article 54 quater. Cessament

1. El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:

i. per finalització del període per al qual ha estat nomenat;

ii. per renúncia, presentada per escrit davant del titular o titulars dels òrgans administratius que l’han nomenat;

iii. per defunció;

iv. per incapacitat declarada per resolució judicial ferma;

v. per inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics declarada per resolució judicial ferma;

vi. per condemna per la comissió d’un delicte dolós;

vii. per incompliment greu de les obligacions del seu càrrec, i;

viii. per incompatibilitat sobrevinguda per exercir el seu càrrec.

Els ministres titulars de justícia, d’interior i de finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND.

2. El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre titular d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.

3. El cessament dels altres membres de la UIFAND i del seu personal administratiu s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.”

Article 7. Creació de l’article 54 quinquies

Es crea l’article 54 quinquies a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

"Article 54 quinquies. Deure de secret

Els membres de la UIFAND i el seu personal administratiu estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional, tant durant la vigència de la relació amb la UIFAND com un cop acabada aquesta relació.”

Article 8. Creació de l’article 54 sixties

Es crea l’article 54 sixties a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Article 54 sixties. Règim d’incompatibilitats

1. El cap de la UIFAND ha de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no pot exercir cap altra activitat professional ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les expressament permeses en el règim d’incompatibilitats de la normativa en matèria de funció pública.

En particular, l’esmentat càrrec és incompatible:

- Amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic adscrit a alguna de les institucions de l’Administració pública, sigui per elecció, per nomenament, funcionarial o contractual, llevat dels càrrecs que fossin conseqüència directa de la seva condició de cap de la UIFAND.

- Amb qualsevol funció o càrrec directiu o executiu en partits polítics.

- En general, amb qualsevulla activitat que pugui posar en perill la seva independència, autonomia i imparcialitat en el compliment de les seves funcions.

L’incompliment d’aquest règim d’incompatibilitats suposarà la destitució del cap de la UIFAND del seu càrrec.

2. Els membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable de conformitat amb la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Departament de Policia.

3. La resta de membres de la UIFAND estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable, segons el seu tipus d’ocupació, de conformitat amb la Llei de la funció pública.”

Disposició final primera

Les referències realitzades per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, de 29 de desembre del2000, ala UIF s’han d’entendre realitzades a la UIFAND.

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de novembre del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 20 de novembre del 2014, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.

2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 4 de desembre del 2014, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de novembre del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

La Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, va entrar en vigor el 23 de setembre del 2005. Des d’aleshores, el Codi penal vigent ha estat objecte de vuit reformes successives, les quals han tingut com a objectiu, d’una banda, acomplir els compromisos internacionals cada cop més importants contrets pel Principat d’Andorra, i d’altra banda, promoure les modificacions derivades de l’evolució de la política criminal davant una realitat canviant i introduir les adaptacions tècniques necessàries que l’experiència pràctica ha anat evidenciant.

En aquest sentit, en virtut de la Llei 17/2007, del 18 d’octubre, i de la Llei 29/2007, del 20 de desembre, es van modificar o addicionar diversos articles de la norma penal a l’efecte d’adaptar-la al Conveni penal sobre la corrupció, adoptat pel Consell d’Europa el 27 de gener de 1999, signat i ratificat per Andorra el 8 de novembre del 2001 i el 6 de maig del 2008, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 de setembre següent.

Posteriorment, mitjançant la Llei 15/2008, del 3 d’octubre, es va dur a terme una reforma més important del contingut del Codi penal, atès que va abastar la modificació o l’addició de seixanta-quatre articles. Els canvis introduïts obeïen a la millora del sistema d’aplicació de les penes, com també a l’adaptació de la part especial de la norma penal per tal de modernitzar-ne el contingut des d’una perspectiva interna i conformar-lo a les recomanacions dels organismes internacionals dels quals Andorra és part i a les directrius dels convenis internacionals que s’havien ratificat llavors o que havien de ser ratificats properament.

El 18 de novembre del 2010 també es va aprovar una modificació de l’apartat 1 de l’article 425 del Codi penal, en virtut de la Llei 87/2010, amb la finalitat d’afavorir la confidencialitat de les actuacions policials en curs. I mitjançant la Llei 91/2010, del 15 de desembre, es van reformar quatre altres articles de la norma penal, a l’efecte de reforçar la persecució i el càstig de les conductes delictives de violència en l’àmbit domèstic.

Pel que fa a la Llei 18/2012, de l’11 d’octubre, va modificar en tot o en part vint-i-cinc articles del Codi penal, a fi d’acomplir les recomanacions efectuades pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa, d’acord amb l’informe d’avaluació del tercer cicle sobre Andorra, i les recomanacions del Comitè d’Experts d’Avaluació de les Mesures contra el Blanqueig del Consell d’Europa (Moneyval) en matèria de lluita contra el finançament del terrorisme, segons establia el quart informe d’avaluació d’Andorra. Al mateix temps, es van promoure canvis per adequar la norma penal a les obligacions derivades del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant, relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, adoptat a Nova York el 25 de maig del 2000, signat i ratificat per Andorra el 6 de setembre del 2000 i el 30 d’abril del 2001, respectivament, i que va entrar en vigor el 18 de gener del 2002; el Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navegació marítima i el seu Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental, fets a Roma el dia 10 de març de 1988, als quals es va adherir Andorra el 17 de juliol del 2006 i que van entrar en vigor el 15 d’octubre següent, i el Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels menors contra l’explotació i l’abús sexuals, adoptat a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, signat i ratificat per Andorra el 29 de juny del 2012 i el 30 d’abril del 2014, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 d’agost següent.

Concretament, pel que fa a les recomanacions del GRECO i en relació amb els delictes de corrupció i tràfic d’influències, es van ampliar els conceptes del benefici i del destinatari, es va fer un tractament nou de les conductes d’omissió, es va aclarir el concepte d’acció o omissió injusta, tot preveient un agreujament dels tipus si concorre aquesta circumstància, i també es van augmentar les penes corresponents, d’acord amb els criteris de congruència i de proporcionalitat que calia aplicar.

Recentment, el GRECO va publicar les conclusions sobre l’assoliment de les recomanacions realitzades, en l’informe de seguiment del 18 d’octubre del 2013, cosa que feia necessari modificar, una vegada més, els articles 380, 381, 383, 384, 385 i 386 del Codi penal. D’aquesta manera, en virtut de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, es va incrementar el marc punitiu en relació amb les penes privatives de llibertat dels articles 380, 381, 383.1 i 385, i es va introduir la privació del dret de sufragi passiu com a pena complementària. Així mateix, es va deixar sense efecte la disposició addicional primera de la Llei 9/2005, que establia que l’article 387, relatiu al delicte de finançament il·legal dels partits polítics, no s’aplicaria fins que es promulgués una norma legal que en regulés el finançament, i es va adequar el contingut de l’article assenyalat a les disposicions de la nova Llei.

Si bé aquestes modificacions normatives permeten donar compliment a la majoria de les recomanacions del GRECO, s’ha constatat la necessitat d’incidir també en les penes accessòries assignades als tipus delictius que porten causa de la corrupció i el tràfic d’influències, a fi d’equiparar-les a les penes que es contenen en les normes penals dels altres països europeus. La qual cosa s’acompleix mitjançant aquesta Llei, en què també es fa desaparèixer l’excusa absolutòria del penediment eficaç que establia l’article 380 i que esdevé a partir d’ara una circumstància atenuant de la responsabilitat penal, que pot arribar a ser de significació especial.

D’altra banda, si bé la Llei 18/2012 també incloïa una modificació de l’article 155 del Codi penal, per acomplir les disposicions del Conveni de Lanzarote mencionat anteriorment, aquest article es modifica novament mitjançant aquesta Llei, a l’efecte d’esmenar un error de sistemàtica legislativa.

L’adequació de la norma penal a les disposicions del Conveni de Lanzarote, com també a les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, signat i ratificat per Andorra el 22 de febrer del 2013 i el 22 d’abril del 2014, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 d’agost següent, i a les del Conveni del Consell d’Europa sobre la cibercriminalitat, fet a Budapest el 23 de novembre del 2001, signat per Andorra el 23 d’abril del 2013 i que es preveu de ratificar en breu, va requerir-ne la modificació de diferents articles. Aquesta tasca d’adaptació va culminar amb la Llei 18/2013, del 10 d’octubre, en virtut de la qual  també es van incorporar al Codi penal una part de les disposicions jurídiques europees que es relacionen en l’annex de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea el 30 de juny del 2011, la ratificació del qual va aprovar el Consell General el 24 de novembre del 2011.

Aquesta darrera reforma del Codi penal també va permetre actualitzar-ne el contingut des de la perspectiva d’agilitzar els procediments judicials penals. Així doncs i a tall d’exemple, es van eliminar determinades conductes típiques que podien trobar una resposta suficient i adequada davant la jurisdicció civil, es va adequar el marc punitiu de diferents contravencions penals i es va establir un nou marc punitiu en relació amb algunes penes complementàries. En definitiva, la Llei 18/2013 va incidir en quaranta-cinc articles del Codi penal, així com en el títol d’un dels capítols.

Mitjançant aquesta Llei prossegueix la tasca d’adequació normativa derivada dels compromisos adquirits per Andorra arran de la signatura i la ratificació de l’Acord monetari. En aquest sentit, es transposa la Decisió marc 2005/212/JAI, del Consell, del 24 de febrer del 2005, relativa al comís dels productes, instruments i béns relacionats amb el delicte, cosa que requereix la modificació de l’article 70 del Codi penal. Així, s’incorpora la figura del comís ampliat, que permet afectar béns que pertanyen a la persona condemnada, sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d’activitats delictives, i no s’acrediti el seu origen lícit. Tot establint, però, un àmbit d’aplicació restringit, circumscrit a un nombre limitat de delictes i enunciant els indicis objectius que han de concórrer. També es preveu una regulació més àmplia del comís de béns de terceres persones, que pot afectar no només aquests béns, sinó també els instruments, el producte i el benefici de l’activitat delictiva o la seva transformació eventual, que hagin estat adquirits o transferits a una tercera persona, sense perjudici de la protecció escaient que empara les terceres persones no responsables que els hagin adquirit de bona fe. Finalment, el comís de l’equivalent es fa extensiu als instruments del delicte, al producte obtingut, al benefici que se n’hagi derivat i a la seva transformació eventual.

Igualment, finalitza l’adaptació de la norma penal derivada del Conveni d’Istanbul esmentat anteriorment, que es tradueix en la modificació de l’article 82 del Codi penal, per la qual s’estableix que el còmput del termini de prescripció en els delictes dolosos contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat, la llibertat sexual i les relacions familiars es computa a partir del moment en què la víctima compleix divuit anys. I s’ha considerat oportú preveure aquest mateix règim per als delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, atès que el menor perjudicat difícilment prendrà coneixement de l’activitat il·lícita fins que assumeixi el control dels seus béns. Així mateix, s’introdueixen determinades disposicions, amb la finalitat que la resposta punitiva a determinades conductes delictives sigui més contundent quan aquestes conductes són comeses per una de les persones descrites a l’article 114 de la norma penal, o quan ho són sobre o davant d’un menor d’edat. Aquesta darrera circumstància, que només va ser introduïda en la modificació de l’any 2013 als articles 114, 139 bis i 143 bis, i que ara s’amplia als articles 107, 116 i 158.1.i, obeeix a una disposició concreta del Conveni d’Istanbul, en virtut de la qual el fet que el subjecte actiu formi part del cercle familiar, entès aquest cercle en sentit ampli, que el subjecte passiu sigui un menor o que aquest menor es trobi davant quan la conducta delictiva és comesa, ha de ser considerat una circumstància agreujant de la responsabilitat penal.

A banda de les modificacions exposades fins ara i que estan vinculades amb les dos darreres reformes del Codi penal, aquesta Llei també pretén acomplir altres recomanacions internacionals adreçades a Andorra en els darrers temps. Així, d’acord amb les observacions formulades el 21 de novembre del 2013 pel Comitè contra la Tortura, que analitza el seguiment que fan els estats part del Conveni contra la tortura i altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, fet a Nova York el 10 de desembre de 1984, signat i ratificat per Andorra el 5 d’agost del 2002 i el 22 de setembre del 2006, respectivament, i que va entrar en vigor el 22 d’octubre següent, s’ha complementat la conducta prevista a l’article 110 de la norma penal, relativa al delicte de tortura. S’hi han inclòs les finalitats d’obtenir una confessió o una informació, o d’intimidar o pressionar la víctima o una tercera persona, de castigar la víctima per un acte que ella o una tercera persona hagi comès o se sospiti que hagi comès, i per qualsevol mòbil discriminatori, tot plegat a l’efecte de reproduir amb un major grau de fidelitat la redacció prevista a l’article 1.1 del Conveni esmentat. Igualment, s’ha augmentat la pena prevista per a aquest delicte, i s’ha establert expressament una clàusula de concurs, de forma que la pena mencionada ho és sense perjudici de les penes que corresponguin per a les infraccions de resultat. Consegüentment, aquesta clàusula s’ha introduït, en els mateixos termes, en el delicte previst a l’article 112, relatiu als tractes degradants, la penalitat del qual s’ha vist, altrament, augmentada. Alhora, s’han modificat els articles 81 i 84 del Codi penal, amb la finalitat que tant el delicte de tortura com la pena referida al mateix delicte no prescriguin en cap cas, equiparant-ho amb el delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat.

La necessitat d’incriminar el tràfic d’éssers humans de manera més precisa i concreta en funció de les diverses finalitats d’explotació i els béns jurídics que escau protegir s’ha fet sentir especialment després de les recomanacions del Comitè contra la Tortura i de l’informe del 18 de juliol del 2014 del Grup d’Experts sobre la Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans (GRETA), que segueix la implementació que fan els estats part del Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, obert a la signatura a Varsòvia el 16 de maig del 2005, signat i ratificat per Andorra el 17 de novembre del 2005 i el 23 de març del 2011, respectivament, i que va entrar en vigor l’1 de juliol següent. Això ha comportat la modificació del títol de l’article 252 i la creació dels nous tipus delictius de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans, de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’esclavatge o servitud i de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, en virtut dels articles 121 bis, 134 bis i 157 bis, respectivament, en què també s’ha establert una clàusula de concurs en relació amb les penes que corresponguin per la privació de llibertat; una circumstància agreujant de la responsabilitat criminal que consisteix en el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima, i la imposició de la pena en la meitat superior quan la víctima és especialment vulnerable d’acord amb la seva condició física o psíquica, o pel fet de tenir una incapacitat o ser menor d’edat.

D’altra banda, altres articles del Codi penal es reformen arran de les recomanacions de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància del Consell d’Europa (ECRI), expressades inicialment en l’informe sobre Andorra elaborat en el marc del quart cicle d’avaluació i aprovat el 21 de març del 2012. En aquest sentit, es promou una nova redacció de la circumstància agreujant establerta a l’apartat 6 de l’article 30, que acull la definició de mòbil discriminatori que es contenia a l’article 338. I es modifica substancialment aquest darrer article, de forma que passa a contenir conductes fins ara no penalitzades, entre les quals hi ha la incitació pública a la violència, l’odi o la discriminació contra una persona o un grup de persones o l’expressió pública d’una ideologia discriminatòria, amb el benentès que la menció “públicament” abasta no solament la gran difusió, sinó també les expressions versades en ocasió d’una reunió fins i tot privada de persones, o en els fòrums d’Internet. S’addiciona també un nou article 338 bis per castigar, respectant la proporcionalitat punitiva, els actes preparatoris de producció o possessió de material discriminatori amb la finalitat de difondre’l públicament, i mitjançant la modificació dels articles 359 i 360 també s’inclou el concepte de mòbil discriminatori en definir l’associació il·lícita i s’atribueix responsabilitat criminal a les persones que hi donen suport financer o de qualsevol altre tipus. Finalment, s’introdueix la temptativa en el delicte d’apologia del genocidi i se n’amplia l’abast, tot incorporant noves conductes que consisteixen en actes preparatoris d’aquest delicte, i el mateix es fa en relació amb el delicte de negació del genocidi, mitjançant la modificació dels articles 457 i 458. La penalització de l’apologia del genocidi en la forma desitjada per la recomanació emesa per l’ECRI motiva també la creació de dos nous tipus d’apologia i de negació: la dels delictes contra la humanitat i la dels crims de guerra o agressió, que tenen una estructura similar, segons estableixen els articles 465 bis, 465 ter, 475 bis i 475 ter.

Les modificacions restants obeeixen a criteris tècnics, principalment de sistemàtica punitiva. Cal destacar, d’una banda, l’augment de penes que ha operat el delicte de finançament del terrorisme, establert a l’article 366 bis, per adequar-les a les penes que estan aplicant els altres estats europeus, seguint les recomanacions que els han fet els avaluadors del Grup d’Acció Financera (GAFI) i el Moneyval. I, així mateix, el nou tractament que es preveu en relació amb les penes d’inhabilitació en els articles 55 i 65, de forma que les imposades per un període de fins a tres anys han de ser automàticament substituïdes per la pena de suspensió, mentre que aquesta substitució és facultativa del tribunal quan la pena d’inhabilitació imposada sigui per un període d’entre tres i cinc anys. També s’han reformat puntualment els articles 35, 115, 117.3, 134 i476.1 a l’efecte de dotar la norma penal d’una coherència global més gran o esvair dubtes interpretatius eventuals.

En darrera instància, s’han modificat el primer apartat de l’article 38 per precisar que la limitació temporal que s’assenyala en relació amb els delictes majors i menors fa referència, exclusivament, a la pena complementària de treballs en benefici de la comunitat. I, així mateix, per suprimir la pena de privació del dret de sufragi passiu com a pena complementària d’obligada imposició en cas de delicte major, atès que s’emmarca en la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics, d’acord amb l’article 45 del Codi penal, i, per tant, ja està regulada a l’apartat 2 de l’article 38.

Aquesta Llei finalitza amb quatre disposicions finals. La primera disposició final modifica puntualment els articles 129 i 174 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, com a conseqüència de la introducció coetània de les noves figures del comís a l’article 70 del Codi penal. La disposició final segona modifica, al seu torn, l’article 25.3 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de1999, afi d’adequar-ne el contingut a la disposició final primera de la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998. I les dos darreres disposicions finals encomanen al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents i determinen la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Article 1. Modificació de l’apartat 6 de l’article 30

Es modifica l’apartat 6 de l’article 30 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 30. Circumstàncies agreujants

[...]

6. Cometre el fet per un mòbil discriminatori. Constitueix mòbil discriminatori la presa en consideració, respecte d’una persona física, del naixement, de l’origen o de la seva pertinença nacional o ètnica, del color, del sexe, de la religió, de l’opinió filosòfica, política o sindical o qualsevol altra condició personal o social, com la seva discapacitat física o mental, el seu mode de vida, els seus costums, la seva llengua, la seva edat, o la seva identitat o orientació sexual.

[...]”

Article 2. Modificació de l’article 35

Es modifica l’article 35 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 35. Penes principals per als delictes majors

Les penes que es poden imposar per delicte major són:

1. Presó de fins a vint-i-cinc anys, tret del que disposin les normes relatives a l’acumulació de penes i les penes previstes pel delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat.

2. Multa de fins a 300.000 euros o fins al quàdruple del perjudici ocasionat o del benefici obtingut o que respectivament es pretenia ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior, llevat dels casos en què es prevegi expressament un import superior.

3. Inhabilitació de fins a vint anys, tret del que disposin les normes relatives a l’acumulació de penes, per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.

4. Privació del permís de conduir temporal o definitiva.

5. Privació del permís d’arma temporal o definitiva.

6. Prohibició de fins a vint anys de contractar amb les administracions públiques.

7. Les que derivin de l’aplicació de les normes de substitució de penes previstes a l’article65.”

Article 3. Modificació de l’apartat 1 de l’article 38

Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 38. Penes complementàries per als delictes

1. En els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària d’expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera.

En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar una o diverses de les penes complementàries següents:

a) Privació temporal o definitiva del permís d’arma.

b) Privació temporal o definitiva de la llicència de caça.

c) Privació temporal o definitiva de la llicencia de pesca.

d) Treballs en benefici de la comunitat, de fins a un màxim de dos anys si es tracta d’un delicte major i d’un any si es tracta d’un delicte menor.

[...]”

Article 4. Modificació de l’article 55

Es modifica l’article 55 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 55. Substitució automàtica de les penes

1. Quan en aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d’imposar una pena de presó inferior a tres mesos, s’ha de substituir per una pena d’arrest d’acord amb el que preveuen els articles 65 i 66.

2. Quan en aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d’imposar una pena d’inhabilitació inferior a tres anys, s’ha de substituir per la pena de suspensió que correspongui i per la mateixa durada que la pena d’inhabilitació imposada.”

Article 5. Addició dels apartats 6 i 7 a l’article 65

S’afegeixen dos nous apartats 6 i7 al’article 65 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queden redactats en els termes següents:

“Article 65. Substitució de penes

[...]

6. En cas d’imposar-se una pena d’inhabilitació d’una durada inferior a tres anys, el tribunal ha de substituir-la automàticament en la mateixa sentència per la pena de suspensió que correspongui i per la mateixa durada que la pena d’inhabilitació imposada.

7. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant un aute raonat, pot substituir la pena imposada d’inhabilitació de fins a cinc anys per la pena de suspensió que correspongui i per la mateixa durada que la pena d’inhabilitació imposada.”

Article 6. Modificació de l’article 70

Es modifica l’article 70 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 70. Comís dels instruments, efectes i guanys

1. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior.

2. En el moment de dictar sentència condemnatòria, el tribunal ha d’acordar el comís dels béns que pertanyen a la persona condemnada sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d’activitats delictives i dels quals no s’acrediti l’origen lícit.

El comís previst en aquest apartat únicament s’acorda en cas de sentències condemnatòries dictades per la comissió d’un o més dels delictes següents:

a) Els delictes de terrorisme tipificats als articles 362 al 367.

b) Els delictes de corrupció tipificats als articles 380 al 385 bis.

c) Els delictes de blanqueig de diners o valors tipificats als articles 409 al 413.

d) Els delictes d’associació il·lícita tipificats als articles 359 al 361, quan estiguin relacionats almenys amb un dels delictes següents: delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans, tipificat a l’article 121 bis; delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’esclavatge o servitud, tipificat a l’article 134 bis; delictes relatius a la prostitució, la pornografia i les conductes de provocació sexual, tipificats als articles 150 al 155, 157 i 157 bis; delicte de tràfic d’immigrants clandestins, tipificat a l’article 252; delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques, tipificats als articles 282, 283, 284.3 i 285, i delictes de falsedat de moneda i efectes timbrats, tipificats a l’article 430, 431.1, 2, 3 i 4, i 432 al 434.

Als efectes d’aquest apartat, es consideren “indicis objectius”, entre d’altres, que el valor del patrimoni de la persona condemnada sigui desproporcionat en relació amb els seus ingressos d’origen lícit; l’ocultació de la titularitat dels béns de la persona condemnada o de qualsevol poder de disposició sobre aquests béns; la utilització de persones físiques o jurídiques o d’estructures o estratègies tendents a dificultar la identificació o a ocultar la veritable titularitat dels béns o els seus drets, i la transferència de béns mitjançant operacions que impedeixin o dificultin la seva localització o traçabilitat i no tinguin una justificació econòmica coherent.

3. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior que, directament o indirectament, hagin estat transferits a terceres persones per la persona encausada, processada o condemnada, o que hagin estat adquirits per terceres persones a la persona encausada, processada o condemnada, quan aquestes terceres persones hagin tingut coneixement o haguessin hagut de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar-ne el comís.

No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a una tercera persona no responsable que els hagi adquirit de bona fe. No obstant això, es presumeix, llevat de prova en contrari, que la tercera persona tenia coneixement o havia de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar el comís quan hagin estat gratuïtes o per un preu significativament inferior al preu de mercat, o quan la tercera persona sigui una persona afí a la persona encausada, processada o condemnada, o sigui una persona jurídica sobre la qual la persona encausada, processada o condemnada, individualment o conjuntament amb persones que li són afins, exerceixi un control efectiu.

La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada.

4. En el cas que els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior no puguin ser localitzats, o no puguin ser repatriats de l’estranger, el tribunal pot acordar el comís del seu equivalent.

El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment en el cas que els instruments, el producte obtingut i els beneficis derivats o la seva eventual transformació posterior es trobin confosos amb béns i drets de provinença lícita, o si els guanys o els instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la gravetat de la infracció, o quan altres raons així ho aconsellin.”

Article 7. Modificació de l’article 81

Es modifica l’article 81 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 81. La prescripció del delicte

La prescripció de l’acció penal extingeix la responsabilitat penal pel transcurs dels terminis següents:

a) Trenta anys pels delictes que tinguin assignada una pena el límit màxim de la qual sigui de deu anys o superior.

b) Deu anys pels altres delictes majors.

c) Quatre anys pels delictes menors.

d) Sis mesos pels delictes de calúmnia, injúria i difamació i per les contravencions penals.

L’acció penal per la persecució del delicte de tortura, el delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat no prescriu en cap cas.”

Article 8. Modificació de l’article 82

Es modifica l’article 82 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 82. Còmput de la prescripció del delicte

El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió punible.

No obstant això, en els delictes de resultat consumat el còmput es verifica a partir del moment en què el resultat s’hagi produït, i en els delictes dolosos contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat, la llibertat sexual i les relacions familiars, i en els delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, a partir del moment en què la víctima faci divuit anys d’edat o a partir de la data de seva mort si no els ha fet.

En cas d’infracció continuada, el termini es computa des del dia en què s’ha realitzat la darrera infracció.”

Article 9. Modificació de l’article 84

Es modifica l’article 84 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 84. Prescripció de la pena i de la mesura de seguretat

La prescripció de la pena i de la mesura de seguretat en produeix l’extinció.

Les penes i les mesures de seguretat imposades d’una durada igual o superior a deu anys prescriuen al cap de trenta anys; les imposades pels restants delictes majors, al cap de quinze anys; les imposades per delictes menors, al cap de sis anys, i les imposades per contravencions penals, al cap de dos anys.

Les penes imposades pel delicte de tortura, el delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat no prescriuen en cap cas.”

Article 10. Modificació de l’article 107

Es modifica l’article 107 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 107. Avortament no consentit

El qui produeixi l’avortament d’una dona sense el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària de fins a deu anys.

Les mateixes penes s’han d’imposar en cas que el consentiment de la dona s’hagi obtingut mitjançant violència, intimidació o abús de la vulnerabilitat de la víctima derivada de la seva edat, incapacitat o circumstància similar.

La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la conducta s’hagi comès per una de les persones descrites en l’article 114 o s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.

La temptativa és punible.”

Article 11. Modificació de l’article 110

Es modifica l’article 110 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 110. Tortura

Comet tortura l’autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec, directament o per mitjà d’una altra persona, sotmeti una persona a condicions o procediments que li produeixin sofriments físics o psíquics greus, si concorre almenys una de les finalitats o dels motius següents:

a) Per obtenir d’aquesta persona o d’una tercera persona una confessió o una informació.

b) Per intimidar o pressionar aquesta persona o una tercera persona.

c) Per castigar a aquesta persona per un acte que ella o una tercera persona hagi comès o se sospiti que hagi comès.

d) Per qualsevol mòbil discriminatori.

L’autor de tortura ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys i inhabilitació per a l’exercici de drets públics de fins a quinze anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les infraccions de resultat comeses.

Les mateixes penes s’han d’imposar a les autoritats o als funcionaris d’institucions penitenciàries o de centres de menors que cometin els actes esmentats sobre un detingut o un intern.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Si els mitjans de tortura emprats són particularment greus per la intensitat del sofriment que provoquen o si comporten un perill per a la vida de l’ofès, el tribunal pot augmentar les penes fins a la meitat del seu límit superior.”

Article 12. Modificació de l’article 112

Es modifica l’article 112 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 112. Tractes degradants

L’autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec i fora dels casos constitutius de tortura, sotmeti una persona a un tracte degradant ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació d’exercici de càrrec públic de fins a cinc anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les infraccions de resultat comeses.”

Article 13. Modificació de l’article 115

Es modifica l’article 115 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 115. Tipus agreujat

Els maltractaments i les lesions han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys en cas que hi concorrin almenys una de les circumstàncies següents:

1. Si hi ha hagut acarnissament o crueltat.

2. Si en l’agressió s’han utilitzat armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima.

3. Si la víctima és especialment vulnerable, tenint en compte l’edat, la incapacitat o qualsevol condició similar.

4. Si s’ha buscat o aprofitat la concurrència d’altres persones que facilitin l’execució o augmentin el greuge sobre la víctima.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”

Article 14. Modificació de l’article 116

Es modifica l’article 116 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 116. Lesions qualificades

1. El qui causi a una persona una malaltia somàtica o psíquica greu i perdurable, una deformitat greu, la impotència, l’esterilitat o la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan, d’un membre o d’un sentit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

2. El qui causi a una persona una mutilació genital o l’esterilització forçosa ha de ser castigat amb la mateixa pena. La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la conducta l’hagi comès una de les persones descrites en l’article 114 o s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”

Article 15. Modificació de l’apartat 3 de l’article 117

Es modifica l’apartat 3 de article 117 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 117. Lesions per imprudència

[...]

3. Quan les lesions s’hagin comès per imprudència professional, s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a cinc anys en el cas de l’apartat primer i de fins a tres anys en el cas de l’apartat segon d’aquest article.

[...]”

Article 16. Addició d’un article 121 bis

S’introdueix un nou article 121 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 121 bis. Tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans

1. El qui, amb fins d’extracció d’òrgans, recluti, transporti, traslladi, allotgi o aculli una o més persones, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses, quan s’empri almenys un dels mitjans següents:

a) Que es recorri a la violència o altres formes d’intimidació o coacció, o sota l’amenaça de fer-ho.

b) Que hi hagi frau, engany, abús d’autoritat o d’una situació de vulnerabilitat.

c) Que es proposin o acceptin pagaments o avantatges per obtenir el consentiment d’una persona que exerceixi autoritat, de fet o de dret, sobre una altra persona.

La temptativa és punible.

2. Quan no s’empri cap dels mitjans esmentats a l’apartat anterior, té la consideració de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans la comissió de l’acció que s’hi descriu, si es realitza sobre un menor d’edat, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses. 

La temptativa és punible.

3. En els supòsits establerts a l’apartat 2, i a l’apartat 1 si la víctima és especialment vulnerable d’acord amb la seva condició física o psíquica o una incapacitat, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

4. En tots els casos, constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima.”

Article 17. Modificació de l’article 134

Es modifica l’article 134 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 134. Esclavatge i servitud

1. Qui sotmeti una persona a esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.

La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la víctima sigui menor d’edat.

La temptativa és punible.

2. S’entén per “esclavatge o servitud” la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la.”

Article 18. Addició d’un article 134 bis

S’introdueix un nou article 134 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 134 bis. Tràfic d’éssers humans amb finalitat d’esclavatge o servitud

1. El qui, amb fins d’esclavatge o servitud, recluti, transporti, traslladi, allotgi o aculli una o més persones, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses, quan s’empri almenys un dels mitjans següents:

a) Que es recorri a la violència o altres formes d’intimidació o coacció, o sota l’amenaça de fer-ho.

b) Que hi hagi frau, engany, abús d’autoritat o d’una situació de vulnerabilitat.

c) Que es proposin o acceptin pagaments o avantatges per obtenir el consentiment d’una persona que exerceixi autoritat, de fet o de dret, sobre una altra.

La temptativa és punible.

2. Quan no s’empri cap dels mitjans esmentats a l’apartat anterior, té la consideració de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’esclavatge o servitud la comissió de l’acció que s’hi descriu, si es realitza sobre un menor d’edat, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses.

La temptativa és punible.

3. En els supòsits establerts a l’apartat 2, i a l’apartat 1 si la víctima és especialment vulnerable d’acord amb la seva condició física o psíquica o una incapacitat, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

4. En tots els casos, constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima.”

Article 19. Modificació de l’apartat 2 de l’article 155

Es modifica l’apartat 2 de l’article 155 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 155. Utilització de menors i incapaços per a la pornografia

[...]

2. Qui recluti, utilitzi un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes o n’afavoreixi la participació, i qui produeixi, adquireixi, vengui, importi, exporti, distribueixi, difongui, cedeixi o exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

La temptativa és punible. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de catorze anys, amb la finalitat de cometre la infracció descrita al paràgraf anterior, es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.

[...]”

Article 20. Addició d’un article 157 bis

S’introdueix un nou article 157 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 157 bis. Tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual

1. El qui, amb fins de prostitució d’altri o d’altres delictes contra la llibertat sexual, recluti, transporti, traslladi, allotgi o aculli una o més persones, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses, quan s’empri almenys a un dels mitjans següents:

a) Que es recorri a la violència o altres formes d’intimidació o coacció, o sota l’amenaça de fer-ho.

b) Que hi hagi frau, engany, abús d’autoritat o d’una situació de vulnerabilitat.

c) Que es proposin o acceptin pagaments o avantatges per obtenir el consentiment d’una persona que exerceixi autoritat, de fet o de dret, sobre una altra.

La temptativa és punible.

2. Quan no s’empri cap dels mitjans esmentats a l’apartat anterior, té la consideració de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual la comissió de l’acció que s’hi descriu, si es realitzi sobre un menor d’edat, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses.

La temptativa és punible.

3. En els supòsits establerts a l’apartat 2, i a l’apartat 1 si la víctima és especialment vulnerable d’acord amb la seva condició física o psíquica o una incapacitat, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

4. En tots els casos, constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima.”

Article 21. Addició d’una lletra i) a l’apartat 1 de l’article 158

S’afegeix una lletra i) a l’apartat 1 de l’article 158 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“ Article 158. Circumstàncies especials modificatives de la responsabilitat

1. Sense perjudici d’allò que disposa el segon paràgraf de l’article 56, són circumstàncies agreujants especials en relació amb les conductes descrites en aquest títol:

[...]

i) Que el fet es cometi davant d’un menor.

[...]”

Article 22. Modificació de l’enunciat de l’article 252

Es modifica l’enunciat de l’article 252 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 252. Tràfic d’immigrants clandestins”

Article 23. Modificació de l’article 338

Es modifica l’article 338 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

 “Article 338. Discriminació

1. Hade ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:

a) Inciti públicament a la violència, l’odi o la discriminació contra una persona o un grup de persones.

b) Injuriï públicament, calumniï, difami o amenaci una persona o un grup de persones.

c) Expressi públicament, per qualsevol mitjà, una ideologia o una doctrina que afirma la superioritat d’un grup de persones, o que el menysprea o denigra.

d) Difongui o distribueixi públicament qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les conductes anteriors.

La temptativa és punible.

2. L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions cometi qualsevol dels fets descrits en l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena de presó que s’hi estableix i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a quatre anys.

3. Hade ser castigat amb pena de pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:

a) Refusa la venda o l’arrendament d’un bé o un servei o en subordina l’atorgament a condicions especials. La discriminació es pot cometre respecte d’una persona jurídica quan el mòbil discriminatori es refereix a un dels seus dirigents o a un dels seus membres.

b) Refusa contractar laboralment algú, procedeix a un acomiadament o a una sanció disciplinària o introdueix diferències en els salaris, les condicions de treball o el desenvolupament de les carreres professionals.

Malgrat el que es diu a les lletres a) i b) anteriors, no constitueix discriminació la presa en consideració de l’estat de salut en matèria d’assegurances de vida, de riscos que afectin la integritat física de les persones o incapacitats de treball o invalidesa, o en matèria laboral quan es constata mèdicament la inidoneïtat física per al treball.

4. L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions i amb mòbil discriminatori refusa la prestació d’un servei públic o l’atorgament d’un dret o d’un avantatge acordat per la llei o en dificulta l’atorgament o en provoca la revocació ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a tres anys.”

Article 24. Addició d’un article 338 bis

S’introdueix un nou article 338 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 338 bis. Actes preparatoris punibles

El qui, amb mòbil discriminatori, produeixi o posseeixi qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article338, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.”

Article 25. Modificació de l’article 359

Es modifica l’article 359 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 359. Concepte d’associació il·lícita

És associació il·lícita el grup de persones organitzat en el qual concorre un dels requisits següents:

a) Que tingui com a finalitat cometre algun delicte o en promogui la comissió.

b) Que, tot i tenir com a objecte un fi lícit, recorri per aconseguir-ho a mitjans violents de caràcter delictiu.

c) Que actuï per un mòbil discriminatori.

Als grups armats o terroristes els és aplicable el que es disposa al capítol següent.”

Article 26. Modificació de l’article 360

Es modifica l’article 360 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 360. Penes per als membres d’associacions il·lícites

Als promotors, dirigents o persones que exerceixin un poder de fet en una associació il·lícita els ha de ser imposada una pena de presó d’un a quatre anys. Als qui en siguin membres i hi exerceixin una activitat rellevant i als que hi donin suport financer o de qualsevol altre tipus els ha de ser imposada una pena de presó de tres mesos a tres anys.

El tribunal pot reduir la pena d’acord amb el que preveu l’article 53 en cas que el culpable s’hagi esforçat a disminuir els efectes negatius de l’actuació de l’associació o que col·labori en el descobriment i l’evitació d’alguns dels plans de l’organització.”

Article 27. Modificació dels apartats 1 i 4 de l’article 366 bis

Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 366 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queden redactats en els termes següents:

“Article 366 bis. Finançament del terrorisme

1. La persona que realitza actes de finançament del terrorisme ha de ser castigada amb pena de presó de dos a vuit anys.

La temptativa i la conspiració són punibles.

[...]

4. S’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan el finançament es cometi mitjançant un grup organitzat.

b) Quan el subjecte actuï amb habitualitat.

La temptativa i la conspiració són punibles.”

Article 28. Modificació de l’article 380

Es modifica l’article 380 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 380. Corrupció

1. L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa amb la finalitat de realitzar o d’ometre un acte propi del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts amb la finalitat que realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

3. Constitueix una circumstància atenuant de la responsabilitat criminal, que pot arribar a ser de significació especial, el fet que el particular denunciï davant l’autoritat l’acte de corrupció abans de conèixer l’inici d’una investigació.”

Article 29. Modificació de l’article 381

Es modifica l’article 381 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 381. Tipus agreujat

1. L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o per haver realitzat, en l’exercici del seu càrrec, una acció o una omissió injusta, per retardar tràmits o per adoptar un acte de natura política, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.”

Article 30. Modificació de l’article 383

Es modifica l’article 383 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 383. Corrupció judicial

1. El batlle o el magistrat que, amb profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o ometre un acte propi del seu càrrec ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.”

Article 31. Modificació de l’article 384

Es modifica l’article 384 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 384. Tipus agreujat

1. En el supòsit de l’apartat 1 de l’article anterior, si l’acte a canvi de l’avantatge consisteix a emetre o haver emès una resolució injusta o a retardar-la, s’ha d’imposar la pena de presó de dos a sis anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.”

Article 32. Modificació de l’article 385

Es modifica l’article 385 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 385. Tipus privilegiat

Quan el suborn es produeixi en causa criminal per afavorir el processat, de part del seu cònjuge o una persona que hi estigui relacionada per una situació de fet equivalent, o d’algun ascendent, descendent o germà, per natura o per adopció, s’ha d’imposar al subornador la pena de presó de fins a un any, en el supòsit de l’article 383, i de presó de fins a dos anys, en el supòsit de l’article384.”

Article 33. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 386

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 386 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queden redactats en els termes següents:

“Article 386. Tràfic d’influències

[...]

2. L’autoritat o el funcionari influenciat ha de ser castigat amb les mateixes penes i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a tres anys.

3. Quan l’autor sigui una autoritat o un funcionari i la influència derivi de la prevalença de les facultats inherents al càrrec o de qualsevol relació personal o jeràrquica, se li ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.”

Article 34. Modificació de l’article 457

Es modifica l’article 457 de Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 457. Apologia del genocidi

1. El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar el recurs al genocidi o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que l’hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

La temptativa és punible.

2. El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

La temptativa és punible.

3. El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat  a la difusió pública.”

Article 35. Modificació de l’article 458

Es modifica l’article 458 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 458. Negació del genocidi

1. El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de fets descrits com a genocidi en aquest capítol i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

La temptativa és punible.

2. El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

La temptativa és punible.

3. El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.”

Article 36. Addició d’un article 465 bis

S’introdueix un nou article 465 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 465 bis. Apologia dels delictes contra la humanitat

1. El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar delictes contra la humanitat o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

La temptativa és punible.

2. El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges o expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

La temptativa és punible.

3. El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.”

Article 37. Addicció d’un article 465 ter

S’introdueix un nou article 465 ter a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 465 ter. Negació dels delictes contra la humanitat

1. El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de delictes contra la humanitat i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

La temptativa és punible.

2. El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

La temptativa és punible.

3. El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.”

Article 38. Addició d’un article 475 bis

S’introdueix un nou article 475 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 475 bis. Apologia dels crims de guerra i agressió

1. El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar crims de guerra o agressió o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

La temptativa és punible.

2. El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses  a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

La temptativa és punible.

3. El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.”

Article 39. Addició d’un article 475 ter

S’introdueix un nou article 475 ter a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 475 ter. Negació dels crims de guerra i agressió

1. El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de crims de guerra o agressió declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

La temptativa és punible.

2. El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

La temptativa és punible.

3. El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.”

Article 40. Modificació de l’apartat 1 de l’article 476

Es modifica l’apartat 1 de l’article 476 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 476. Maltractament i lesions doloses

1. Qui maltracti corporalment de manera lleu o agredeixi físicament una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins a 6.000 euros. Si el maltractament consisteix en un càstig corporal, s’ha d’imposar la pena d’arrest.

[...]”

Disposició final primera

1. Es modifica l’article 129 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que queda redactat en els termes següents:

“Article 129

El sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici.

El sobreseïment provisional deixa el sumari obert fins a l’aparició de noves dades o comprovants, llevat del cas de prescripció.

En cas de sobreseïment definitiu o provisional, sempre que en aquests casos quedi comprovat el fet delictiu, han de ser objecte de comís els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut i els beneficis que se n’hagin derivat i la seva eventual transformació posterior, d’acord amb el que disposen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 70 del Codi penal. A aquest efecte, el procediment ha de continuar amb l’encausat o el processat, el seu representant legal o la representació dels hereus, que són considerats responsables civils directes pel que fa als béns objecte del comís, llevat que en renunciïn a la propietat, s’ha de celebrar la vista de la causa i s’ha de dictar sentència declarant o no l’existència del delicte i acordant o no el comís.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació d’acord amb el que estableix l’article195.”

2. Es modifica l’article 174 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que queda redactat en els termes següents:

“Article 174

En tots els autes o les sentències cal resoldre sobre el pagament de les  despeses processals i sobre el destí dels objectes intervinguts d’acord amb l’article 70 del Codi penal.

En cas de sentència absolutòria per extinció de l’acció penal o per exclusió de la responsabilitat criminal, sempre que en aquests casos quedi comprovat el fet delictiu, han de ser objecte de comís  els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut i els beneficis que se n’hagin derivat i la seva eventual transformació posterior, d’acord amb el que disposen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 70 del Codi penal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació d’acord amb el que estableix l’article195.”

Disposició final segona

Es modifica l’apartat 3 de l’article 25 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:

“Article 25

[...]

3. Entre els actes d’investigació que s’han de practicar hi ha l’interrogatori del menor, que s’efectua en presència de l’advocat i sempre que sigui possible del representant legal, i l’elaboració d’un informe pericial per part dels serveis tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, sobre la situació del menor, el seu entorn social i les altres circumstàncies que poden haver influït en el fet delictiu que se li imputa.” 

Disposició final tercera

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal; el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de febrer de 1998, i el text consolidat de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes tres lleis.

Disposició final quarta

Aquesta Llei qualificada entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de novembre del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 20 de novembre del 2014, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.

2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 4 de desembre del 2014, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de novembre del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària

Exposició de motius

La Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària regula l’organització del sistema penitenciari i de les condicions d’internament dels presos, i estableix un marc jurídic adreçat a conciliar el règim de privació de llibertat inherent a l’ingrés en un establiment penitenciari amb els drets fonamentals reconeguts a la Constitució. 

El títol III d’aquesta Llei, relatiu al règim disciplinari dels interns, estableix les premisses que permeten garantir l’ordre i la seguretat dins el Centre Penitenciari, del tot imprescindibles a l’efecte de fer possible una convivència adequada, que, a vegades, es pot veure compromesa ateses les característiques inherents al règim de privació de llibertat. Però al mateix temps, defineix i regula aquest règim disciplinari tenint en consideració els principis i les garanties exigibles, tant pel que fa a la tipificació de les infraccions i les sancions, com pel que fa a l’establiment dels drets que té la persona sancionada durant la tramitació del procediment disciplinari.

En concret, l’article 53 de la Llei 4/2007 enumera les sancions que es poden imposar als interns i els criteris que cal emprar a aquest efecte, en funció de la qualificació de la infracció i de les altres circumstàncies que concorrin. Entre aquestes sancions s’hi troba la de l’aïllament en cel·la, que no pot excedir els trenta dies, i la de l’aïllament durant el cap de setmana, fins a un màxim de set caps de setmana. Aquestes sancions només es poden imposar en cas de comissió d’infraccions molt greus, perquè constitueixen una mesura agreujada de restricció de la llibertat dels interns, i l’aïllament afegit que se’n deriva pot arribar a ser-los perjudicial. És per aquest motiu que l’article 54 de la Llei 4/2007 supedita el compliment de la sanció d’aïllament en cel·la a un informe mèdic previ favorable emès pels serveis sanitaris del Centre, que corrobori que l’execució de la sanció no té una incidència negativa en l’estat de salut de l’intern sancionat. D’altra banda, el mateix article 54 estableix que el compliment de la sanció ha de ser supervisat pels serveis sanitaris esmentats, i si en ressurt que aquesta sanció no és aconsellable des del punt de vista mèdic, cal substituir-la per una altra sanció.

Arran de la signatura i la ratificació per part d’Andorra, els dies 10 de setembre de 1996 i 6 de gener de 1997, respectivament, del Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes o dels tractaments inhumans o degradants, fet a Estrasburg el 26 de novembre de 1987, i que va entrar en vigor el dia 1 de maig de 1997, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes o dels Tractaments Inhumans o Degradants ha dut a terme tres visites periòdiques al nostre país, en seguiment de les quals ha emès diverses recomanacions en les matèries relacionades. La darrera visita va tenir lloc del 28 de novembre a l’1 de desembre del 2011 i el Comitè va publicar l’informe corresponent el dia 15 de novembre del 2012.

L’informe esmentat conté dos recomanacions en relació amb la sanció de l’aïllament en cel·la. En primer lloc, que la durada màxima d’aquesta sanció no excedeixi, en cap cas, els catorze dies quan l’intern sancionat sigui major d’edat, i els tres dies quan sigui menor d’edat. I en segon lloc, que el control mèdic necessari per determinar si l’intern sancionat pot assumir el compliment d’aquesta sanció recaigui en un facultatiu aliè als serveis sanitaris del Centre Penitenciari, a banda que la supervisió mèdica durant el compliment de la sanció imposada sigui diària.

És per aquest motiu que, en virtut d’aquesta Llei, es modifiquen els articles 53 i 54 de la Llei 4/2007, a fi d’acomplir les recomanacions assenyalades anteriorment en els termes exactes i concrets en què han estat formulades. I d’altra banda, com a conseqüència d’aquestes modificacions, s’ha considerat oportú suprimir del ventall de sancions imposables l’aïllament durant el cap de setmana, que no s’ha emprat gairebé mai i pot comportar a l’ensems un greuge excessiu per a l’intern sancionat, atès que és durant aquests dies del cap de setmana que es duen a terme moltes visites. En efecte, aquestes visites els permeten mantenir un contacte i una comunicació propers amb les persones amb qui els uneixen lligams afectius, que contribueixen a la resocialització i la reinserció dels interns.

D’altra banda, l’article 55 de la Llei 4/2007, en la seva redacció vigent, remet a la via reglamentària la regulació del procediment disciplinari i estableix de forma succinta els drets de l’intern expedientat. Així mateix, incideix en la mesura provisional d’aïllament. D’acord amb aquesta habilitació, el Decret del 14 de gener del 2009, pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris, del 29 d’octubre del 2008, reprèn i amplia els drets esmentats, desenvolupa el procediment disciplinari, i regula amb més detall la mesura provisional d’aïllament, com també la possibilitat de suspendre l’execució de les sancions imposades.

En qualsevol cas, la reducció de la durada màxima de la sanció d’aïllament en cel·la i la supressió de la sanció d’aïllament durant el cap de setmana incideix, de forma directa o mediata, en el contingut d’aquest Reglament i, en concret, fa necessari reduir també la durada màxima de la mesura cautelar d’aïllament que s’hi conté, i limitar-la a partir d’ara a l’aïllament en cel·la. Per aquest motiu, i també des d’una perspectiva de millora de la tècnica normativa, i per reforçar els drets i les garanties de l’intern expedientat, s’ha considerat oportú aprofitar l’ocasió per actualitzar la regulació que es conté actualment en la disposició reglamentària i traslladar-la a la Llei 4/2007, en virtut de la modificació dels articles 55, 56 i 57, i de l’addició de dos nous articles 55 bis i 57 bis.

D’aquesta manera, l’article 55 relaciona els drets de l’intern expedientat, tot ampliant-los, mentre que l’article 55 bis regula el procediment disciplinari. En aquest sentit, s’articula una tramitació basada en els principis de celeritat, d’audiència successiva de la persona expedientada, que es materialitza en les fases d’al·legacions, probatòria i de conclusions, i de separació de les fases instructora i sancionadora. També es fa palesa la necessitat de notificar a l’intern expedientat la incoació de l’expedient, la designació de l’instructor, el plec de càrrecs i la resolució que posa fi al procediment, que s’ha de comunicar a l’ensems a les autoritats judicials i governatives interessades. I s’estableix l’obligació de motivar aquesta resolució, que, a partir d’ara, tal com s’esdevé amb la incoació de l’expedient, pot dictar-la de forma indistinta el director o el director adjunt del Cos Penitenciari. Per tant, s’elimina la previsió segons la qual la competència del director adjunt en aquests àmbits només era parcial i havia de ser delegada, a l’efecte de facilitar la tramitació del procediment disciplinari, sense que, no obstant això, els drets de la persona expedientada es vegin compromesos.

En conseqüència, l’article 56 vigent queda sense contingut, i el nou article 56 té com a finalitat regular la mesura cautelar d’aïllament en cel·la que, com s’ha dit, substitueix la mesura provisional d’aïllament, tot reduint-ne els terminis de duració i diferenciant-los segons si l’intern és major d’edat o menor d’edat. En efecte, aquests terminis passen a ser de tres dies i de vint-i-quatre hores, respectivament, i es traslladen per remissió les mateixes interdiccions i obligacions que l’article 54 estableix en relació amb la sanció d’aïllament en cel·la. Al mateix temps, es relacionen els requisits en matèria de notificació, de comunicació i de recurs.

Per un altre costat, a fi de reforçar la seguretat jurídica i els drets de l’intern expedientat, s’amplia l’abast de l’article 57 per definir el concepte de reincidència, d’una banda, i per afegir com a criteri nou per a la imposició de les sancions les funcions retributiva, preventiva i de reinserció que tenen, d’altra banda, tot precisant que la duració de les sancions no pot excedir el temps estrictament necessari per assolir les finalitats vinculades a aquestes funcions.

El nou article 57 bis fa referència a la suspensió de l’execució de les sancions, i s’hi ha traslladat i detallat més la regulació que en aquesta matèria es contenia al reglament corresponent.

Finalment, aquesta Llei clou amb dos disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dos disposicions finals. Les disposicions transitòries tenen com a objectiu establir el règim jurídic aplicable a les sancions i les mesures cautelars d’aïllament en cel·la, i a les sancions d’aïllament durant el cap de setmana, que s’hagin imposat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei i que s’estiguin complint en el moment d’aquesta entrada en vigor, i als procediments sancionadors iniciats abans d’aquesta data. La disposició derogatòria deroga el Decret del 14-01-2009, pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris, del 29 d’octubre del 2008. I, pel que fa a les disposicions finals, encomanen al Govern la publicació del text consolidat corresponent i determinen la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Article 1. Modificació de l’article 53

Es modifica l’article 53 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que queda redactat en els termes següents:

“Article 53. Sancions

1. La comissió d’una infracció disciplinària pot donar lloc a les sancions següents:

a) Aïllament  en cel·la, que no pot excedir els catorze dies si l’intern és major d’edat i els tres dies si l’intern és menor d’edat.

b) Limitació de les comunicacions orals i les visites durant un període de dos mesos com a màxim.

c) Privació d’assistència a actes recreatius i de lleure durant un període d’un mes com a màxim.

d) Privació de fer trucades telefòniques durant un període d’un mes com a màxim.

e) Prohibició de rebre paquets de l’exterior durant un període d’un mes com a màxim.

f) Privació de disposar d’un aparell de televisió durant un període de dos mesos com a màxim.

2. La sanció a què es refereix la lletra a) de l’apartat anterior només es pot imposar en els supòsits d’infraccions molt greus. Les altres sancions es poden imposar en els supòsits d’infraccions greus o lleus, en aplicació del principi de proporcionalitat.

3. En funció de la gravetat dels fets, de les circumstàncies que concorren i dels antecedents i la personalitat de l’intern infractor, es poden imposar conjuntament i com a màxim dos de les sancions previstes a l’apartat 1 d’aquest article.”

Article 2. Modificació de l’article 54

Es modifica l’article 54 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que queda redactat en els termes següents:

“Article 54. Aïllament en cel·la

1. La sanció d’aïllament en cel·la no es pot aplicar a les dones en estat de gestació.

2. L’aplicació de la sanció d’aïllament en cel·la requereix un informe mèdic previ favorable que ha d’emetre un facultatiu aliè als serveis sanitaris del Centre Penitenciari.

3. Durant el compliment de la sanció d’aïllament en cel·la, un facultatiu aliè als serveis sanitaris del Centre Penitenciari ha de supervisar diàriament aquest compliment i pot proposar, si escau, la suspensió o la modificació de la sanció imposada quan hi hagi motius de salut que ho justifiquin.

4. En cas que no sigui possible complir la sanció d’aïllament d’acord amb el que estableixen els apartats segon i tercer d’aquest article, aquesta sanció se substitueix per una altra sanció.”

Article 3. Modificació de l’article 55

Es modifica l’article 55 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que queda redactat en els termes següents:

“Article 55. Drets de l’intern expedientat

L’intern que és objecte d’un procediment disciplinari té els drets següents:

a) Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de les infraccions que aquests fets puguin constituir, de les sancions que li puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de la persona competent per imposar la sanció.

b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.

c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.

d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateix.

e) Dret a ser assistit pel seu advocat i a comunicar-s’hi a partir del moment en què se li notifica la incoació de l’expedient disciplinari, i en qualsevol moment durant la tramitació de l’expedient.

f) Dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret quan l’intern sigui un nacional estranger que no comprengui o no parli la llengua nacional, o una de les llengües dels estats veïns, durant la tramitació de l’expedient.

g) Dret de traducció verbal a una de les llengües dels estats veïns de totes les notificacions que se li efectuïn durant la tramitació de l’expedient, quan l’intern no comprengui o no parli la llengua nacional.

h)Dret a obtenir una resolució motivada.

i) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.”

Article 4. Addició d’un article 55 bis

S’afegeix un nou article 55 bis a la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que queda redactat en els termes següents:

“Article 55 bis. Procediment disciplinari

1. El procediment disciplinari contra un intern l’inicia el director o el director adjunt del Cos Penitenciari, mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, arran d’un informe escrit elaborat per qualsevol membre del Cos en què constati la comissió eventual d’una infracció disciplinària, o arran d’una queixa o una denúncia presentada per un altre intern o una tercera persona. El procediment es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.

2. El director o el director adjunt del Cos Penitenciari designa un instructor entre els membres del Cos que pertanyen a l’escala intermèdia.

En cas que l’instructor s’abstingui o sigui recusat, resol el director o el director adjunt del Cos Penitenciari, d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració.

3. La incoació de l’expedient disciplinari i la designació de l’instructor es notifiquen a l’intern expedientat. També se l’informa dels drets que li reconeix l’article 55.

Si l’intern expedientat renuncia al dret a ser assistit pel seu advocat i a comunicar-s’hi, la tramitació del procediment disciplinari continua.

4. L’instructor ordena, en el termini màxim de deu dies hàbils, la pràctica de les diligències que consideri necessàries per a l’esclariment dels fets, per determinar-ne l’autoria i per establir les responsabilitats susceptibles de sanció.

5. Tot seguit i d’acord amb les diligències practicades, l’instructor formula, en el termini màxim de cinc dies hàbils, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure una exposició detallada dels fets imputats a l’intern expedientat, amb expressió de les infraccions presumptament comeses, i una proposta de les sancions que li puguin ser imposades.

El plec de càrrecs es notifica a l’intern expedientat i se li dóna vista de les diligències practicades.

6. Un cop notificat el plec de càrrecs, l’intern expedientat disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si és el cas, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

7. Contestat el plec de càrrecs, l’instructor pot practicar, d’ofici o a instància de l’intern expedientat, les proves que consideri necessàries i oportunes, en el termini màxim de quinze dies hàbils. En cas contrari, denega de forma motivada les proves sol·licitades, i aquesta decisió només es pot recórrer juntament amb la resolució que es dicti al terme de l’expedient disciplinari.

En cas que es practiquin proves, l’instructor dóna vista del seu resultat a l’intern expedientat, que disposa d’un termini de deu dies hàbils per formular conclusions.

8. Transcorregut el termini per contestar el plec de càrrecs sense fer-ho, o transcorregut el termini per formular conclusions, el director o el director adjunt del Cos Penitenciari dicta en el termini de cinc dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què romanen tipificades i les sancions imposades.

9. La resolució que dicta el director o el director adjunt del Cos Penitenciari es notifica a l’intern sancionat i es comunica a l’òrgan judicial competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent en matèria d’interior, i pot ser impugnada en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

La resolució que resol el recurs també es notifica i comunica d’acord amb el que estableix el paràgraf anterior.”

Article 5. Modificació de l’article 56

Es modifica l’article 56 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que queda redactat en els termes següents:

“Article 56. Mesura cautelar

1. En cas d’infracció molt greu, el director o el director adjunt del Cos Penitenciari pot decidir, mitjançant una resolució motivada, la mesura cautelar d’aïllament en cel·la de l’intern expedientat, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorren, i sempre que sigui estrictament necessari per mantenir l’ordre i la seguretat del Centre Penitenciari.

2. La mesura cautelar, a la qual són aplicables en tot cas les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 54, no pot excedir els tres dies si l’intern expedientat és major d’edat, i les vint-i-quatre hores si és menor d’edat. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció eventual d’aïllament en cel·la que es pugui imposar al terme del procediment disciplinari.

3. La resolució en virtut de la qual es decideix la mesura cautelar es notifica a l’intern sancionat i es comunica a l’òrgan judicial competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent en matèria d’interior, i pot ser impugnada en els termes que estableix el Codi de l’Administració.”

Article 6. Modificació de l’article 57

Es modifica l’article 57 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que queda redactat en els termes següents:

“Article 57. Criteris per a la imposició i la graduació de les sancions

Per a la imposició i la graduació de les sancions establertes en aquesta Llei s’han de tenir en consideració les circumstàncies que concorren en cada cas, la personalitat i els antecedents de conducta de l’intern sancionat, la reiteració o la reincidència, i el perjudici causat.

S’entén per reincidència la comissió d’una falta lleu, greu o molt greu en el respectiu termini dels  tres, sis i dotze mesos anteriors a la comissió de la falta que és objecte de sanció.

També s’han de tenir en compte les funcions retributiva, preventiva i de reinserció de les sancions a fi de determinar quines són les sancions més adequades al cas concret. La durada de les sancions imposades no pot excedir el temps estrictament necessari per assolir les finalitats vinculades a les funcions retributiva, preventiva i de reinserció assenyalades.”

Article 7. Addició d’un article 57 bis

S’afegeix un nou article 57 bis a la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que queda redactat en els termes següents:

“Article 57 bis. Suspensió de l’execució de les sancions

1. El director o el director adjunt del Cos Penitenciari, d’ofici o a petició de l’intern sancionat, pot decidir en qualsevol moment la suspensió total o parcial de l’execució de les sancions imposades, en funció de la gravetat dels fets comesos i de les circumstàncies que concorren, sempre que l’intern no cometi una nova infracció susceptible de ser sancionada durant el termini de suspensió que estableixi el director o el director adjunt.

2. El termini de suspensió no pot excedir els sis mesos en cas d’infraccions greus i molt greus, i els tres mesos en cas d’infraccions lleus.

3. La imposició d’una sanció per la comissió d’una nova infracció durant el termini de suspensió establert pot comportar la revocació d’aquesta suspensió, malgrat que la sanció s’imposi un cop transcorregut el termini de suspensió. En aquest cas, l’intern sancionat ha de complir la sanció l’execució de la qual ha estat suspesa, íntegrament en cas de suspensió total o pel temps que resta per complir en cas de suspensió parcial. 

4. Transcorregut el termini de suspensió establert sense que l’intern cometi una nova infracció, la sanció l’execució de la qual ha estat suspesa es considera executada.”

Disposició transitòria primera

1. Les sancions i les mesures cautelars d’aïllament en cel·la imposades amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el compliment de les quals s’estigui duent a terme en aquesta data, s’han d’adaptar a les disposicions dels articles 1 i 5 d’aquesta Llei i, en concret, no poden excedir els límits temporals que s’hi indiquen. En cas que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei la durada de la sanció que s’estigui complint ja hagi excedit aquests límits temporals, s’entén complerta definitivament.

2. Les sancions d’aïllament durant el cap de setmana imposades amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el compliment de les quals s’estigui duent a terme en aquesta data o s’hagi d’iniciar a partir de llavors, han de ser substituïdes per una altra sanció, d’acord amb el principi de proporcionalitat.

Disposició transitòria segona

Els procediments sancionadors que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. No obstant això, els drets de l’intern expedientat que estableix el nou article 55 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, són aplicables immediatament.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret del 14-01-2009, pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris, del 29 d’octubre del 2008.

Disposició final primera

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Sindicatura, en la seva reunió del dia 24 de novembre del 2014, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat, reduir el termini previst en l’article 58 a tres dies, als efectes de poder examinar i sotmetre a votació el Projecte de llei de serveis de confiança electrònica, en la sessió del Consell General que se celebrarà el dia 27 de novembre del 2014, a les 16.00h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de novembre del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

El proper dia 27 de novembre del 2014, dijous, a les 16.00h, se celebrarà una sessió ordinària del Consell General, amb l'ordre del dia següent:

1- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic, del 30 de juny de 1998.

2- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de reactivació del comerç.

3- Examen i votació de la Proposició de llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge.

4- Examen i votació del Projecte de llei de modificació d’estatuts de la societat “Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA”.

5- Examen i votació de la Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

6- Examen i votació del Projecte de llei de creació de la societat pública Andorra Telecom, SAU.

7- Examen i votació de la Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de matrimoni.

8- Examen i votació del Projecte de llei de serveis de confiança electrònica.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de novembre del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General