Butlletí
del
Consell General
Núm. 91/2014
Casa de la Vall, 13 de novembre del 2014
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.2 Proposicions de llei
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació a la Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.2 Proposicions de llei
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació a la Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 de novembre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost
El M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el dia 14 d’octubre del 2014, a la vista de la Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal
Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Capítol segon. Principis bàsics
Article 3. Principis bàsics
Article 4. Principi de sostenibilitat financera
Article 5. Principi d’estabilitat pressupostària
Article 6. Principi de plurianualitat
Article 7. Principi de transparència
Article 8. Principi d’eficiència
Article 9. Principi de responsabilitat
Article 10. Principi de lleialtat institucional
Capítol tercer. Marc pressupostari
Article 11. Marc pressupostari
Capítol quart. Deute públic
Article 12. Limitació d’endeutament
Article 13. Emissió de deute públic
Article 14. Pressupost extraordinari per causes excepcionals
Capítol cinquè. Despesa permesa
Article 15. Despesa màxima permesa
Article 16. Regla de la despesa corrent o de funcionament
Article 17. Despesa extraordinària
Article 18. Superàvits
Article 19. Compte de compensació
Capítol sisè. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general i Regla de la despesa pública corrent o de funcionament
Article 20. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
Capítol setè. Control
Article 21. Obligacions d’informació
Article 22. Control dels interventors i supervisió del Tribunal de Comptes
Article 23. Plans d’equilibri financer
Article 24. Execució i control dels plans d’equilibri financer
Capítol vuitè. Règim sancionador
Article 25. Infraccions
Article 26. Responsables
Article 27. Sancions
Article 28. Procediment sancionador
Disposició addicional. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000
Disposició transitòria primera. Marc pressupostari
Disposició transitòria segona. Membres del Tribunal de Comptes
Disposició derogatòria
Disposició final
Esmena 1 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’índex de la Llei d’acord amb el següent detall:
“Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Capítol segon. Principis bàsics
Article 3. Principis bàsics
Article 4. Principi de sostenibilitat financera
Article 5. Principi d’estabilitat pressupostària
Article 6. Principi de plurianualitat
Article 7. Principi de transparència
Article 8. Principi d’eficiència
Article 9. Principi de responsabilitat
Article 10. Principi de lleialtat institucional
Capítol tercer. Marc pressupostari
Article 11. Marc pressupostari
Capítol quart. Deute públic
Article 12. Limitació d’endeutament
Article 13. Emissió de deute públic
Article 14. Pressupost extraordinari per causes excepcionals
Capítol cinquè. Despesa permesa
Article 15. Despesa màxima permesa
Article 16. Regla de la despesa corrent o de funcionament
Article 17. Despesa extraordinària
Article 18. Superàvits
Article 19. Compte de compensació
Capítol sisè. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
Article 20. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
Capítol setè. Control
Article 21. Obligacions d’informació
Article 22. Control dels interventors i supervisió del Tribunal de Comptes
Article 23. Plans d’equilibri financer
Article 24. Execució i control dels plans d’equilibri financer
Capítol vuitè. Règim sancionador
Article 25. Infraccions, responsables i sancions
Article 26. Procediment sancionador
Disposició addicional primera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000
Disposició addicional segona. Modificació de la Llei General de les Finances Públiques
Disposició addicional tercera. Modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny de les Finances Comunals
Disposició addicional quarta. Dotació de recursos econòmics
Disposició transitòria primera. Marc pressupostari
Disposició transitòria segona. Membres del Tribunal de Comptes
Disposició transitòria tercera. Compliment de les obligacions establertes en la present Llei
Disposició derogatòria
Disposició final”
Exposició de motius
La crisi econòmica i financera ha tingut i té encara efectes importants sobre les finances públiques andorranes, d’igual manera que els ha tingut i els té en les economies dels estats del nostre entorn. Així els darrers anys el context internacional i nacional han fet que l’endeutament de l’Estat andorrà s’hagi pràcticament duplicat, passant dels aproximadament 600 milions d’euros de l’any 2007 (el que representava un endeutament del vint per cent (20%) respecte el producte interior brut), als aproximadament 1.100 milions d’euros de l’any 2013. És a dir, un nivell d’endeutament de les administracions públiques andorranes d’un quaranta cinc per cent (45%) del producte interior brut.
Alhora, cal posar en relleu la preocupació que ha generat el fet que durant els períodes de més bonança econòmica, el deute i la despesa pública s’han vist fortament incrementats.
Ara, que tot sembla indicar que la crisi comença a remetre i que despunta un període de creixement, és el moment idoni per adoptar les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat de les finances públiques en el futur, en un marc d’estabilitat pressupostària i fiscal. Al llarg d’aquests anys els poders públics han anat adoptant ja les mesures necessàries per fer front a la situació de crisi econòmica i per assegurar la seva capacitat tributària imprescindible per realitzar les tasques que corresponen a les diverses administracions, actuant tant sobre els ingressos com les despeses dels pressupostos respectius. Però, més enllà de les mesures puntuals i concretes que responen a una situació conjuntural, resulta convenient establir un marc general permanent que asseguri en el futur la viabilitat de les finances públiques, tant estatals com comunals, tot i establint mecanismes de disciplina i de control pressupostari.
Aquest objectiu essencial coincideix, d’altra banda, amb la necessitat de racionalitzar la gestió pressupostària, assegurant la seva eficiència en un marc d’estabilitat que faci sostenibles les finances públiques i no comprometi el benestar de les generacions futures. Un marc que, a més, ha de garantir la transparència, la responsabilitat i la lleialtat institucional en la gestió dels recursos públics financers.
Aquests dos grans objectius impulsen la present Llei, que estableix un marc general i permanent que ha de regir l’acció en matèria financera i econòmica de tots els poders públics andorrans, incloses les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general i als comuns, així com les societats públiques participades per les administracions, per tal d’assegurar la sostenibilitat financera en el futur.
La Llei estableix, en primer lloc els principis bàsics que han de regir la gestió dels recursos financers per part de totes les administracions, organismes i entitats que s’inclouen en el seu àmbit d’aplicació. Aquests principis, que són la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària, la plurianualitat, la transparència, l’eficiència, la responsabilitat, la lleialtat institucional són definits i concretats a la mateixa Llei i d’ells se’n deriven determinades obligacions específiques encaminades a donar-hi compliment.
A efecte de complir els objectius de la Llei és especialment important l’establiment d’un marc pressupostari plurianual per part de totes les administracions, organismes i entitats, que contempli les previsions econòmiques generals per al període del mandat de cada instància, els objectius de deute i despesa pública i les projeccions de les principals partides d’ingressos i de despeses, dins del qual s’hauran d’aprovar els pressupostos anuals corresponents. Aquest marc, alhora que respecta l’autonomia i la potestat pressupostària de cada administració i entitat, atorga estabilitat i seguretat i es converteix en una eina important per garantir el compliment dels objectius de la Llei.
Els objectius concrets de la Llei, fan referència al deute, a la despesa permesa de l’Administració general, a l’endeutament dels comuns, a les despeses públiques, a la limitació del pes de la tributació directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general i a la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament que, en definitiva, defineixen conjuntament el concepte de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal de l’Estat. En relació al deute públic s’estableix un doble límit: d’una banda, un de caràcter absolut, que limita el deute públic global de tot el Principat amb relació al producte interior brut i, de l’altra, un límit relatiu a cada administració, de manera que l’endeutament de l’Administració general, tindrà un límit també amb relació al producte interior brut, mentre que els comuns no podran superar el dos cents per cent de la mateixa mitja d’ingressos, seguint la regla prevista ja a la Llei de finances comunals. La diferència del límit en les dues administracions respon a la major amplitud de les competències de l’Administració general i, en conseqüència, de les despeses que ha d’afrontar, així com a la seva més gran variabilitat i sensibilitat als cicles econòmics.
En relació amb la despesa permesa, la Llei estableix uns límits màxims per l’Administració general que es corresponen a l’u per cent (1%) del producte interior brut ajustat per un coeficient corrector que varia en funció dels cicles econòmics, obligant així a l’Administració general a generar estalvis en els moments on hi hagi més creixement econòmic, per així poder-los destinar a fomentar polítiques expansives en les èpoques de crisi econòmica. Pel que fa els comuns aquest límit ve limitat per la mateixa regla que els nivells màxims d’endeutament, seguint allò previst a la Llei de les finances comunals. Finalment, en relació amb la limitació de la imposició directa, la Llei estableix un límit del quaranta per cent d’impostos directes sobre els impostos recaptats, mostrant així una clara voluntat de mantenir l’actual pressió fiscal.
Els límits de deute i de despesa permesa només es poden superar per les causes previstes expressament a la Llei que es refereixen a situacions extraordinàries com són les catàstrofes naturals, les emergències greus i esdeveniments excepcionals, inclosos els de caràcter econòmic. Aquests requereixen una actuació pública urgent i extraordinària quan no es poden assumir amb les partides pressupostàries ordinàries. En aquests casos, el Consell General podrà aprovar un pressupost extraordinari que superi els límits de deute i de despesa permesa establerts en la Llei. Però al mateix temps haurà d’aprovar també un pla d’equilibri financer que estableixi el camí per retornar al compliment d’aquests límits en un termini màxim de sis anys. Per sufragar aquestes despeses extraordinàries es preveu la creació d’un compte de compensació, que es dotarà per part de l’Administració de l’Estat i dels comuns amb una quantia equivalent al zero coma deu per cent (0,10%) del total de les seves despeses pressupostàries anuals.
Per fer efectives les obligacions que estableix la Llei relatives al deute, a la despesa permesa i a la limitació de la imposició directa sobre els ingressos de l’Estat, es disposen uns mecanismes i procediments de control adequats i proporcionats, que pivoten, d’una banda, sobre els òrgans interventors de les diverses administracions i organismes i entitats dependents, i, de l’altra, sobre el Tribunal de Comptes. Els òrgans interventors, a més de veure reforçada la seva funció fiscalitzadora prèvia de la despesa, es configuren també com a òrgans col·laboradors de les respectives administracions, organismes i entitats per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la Llei. Així, entre d’altres funcions, els correspon col·laborar en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari i dels pressupostos de la seva respectiva administració, així com dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals. També han d’informar al Tribunal de Comptes sobre les desviacions que es puguin produir respecte dels límits de deute i de despesa permesa de les respectives entitats en la seva respectiva execució pressupostària; i han de col·laborar, igualment, en els plans d’equilibri financer que s’han d’aprovar en cas d’incompliment, o de risc greu d’incompliment, de les obligacions relatives al deute o control de la despesa permesa.
El Tribunal de Comptes, per la seva banda, es veu plenament reforçat i assumeix un paper decisiu en el control del compliment de les obligacions financeres establertes en la Llei i el seu paper resulta fonamental per assegurar l’assoliment dels objectius últims que pretén. Així, ha de donar la seva conformitat al marc pressupostari elaborat per cada administració; ha de supervisar l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei en matèria de deute, de despesa permesa, de limitació del pes de la imposició directa, així com de la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament i pot requerir el Govern o els comuns perquè elaborin un pla d’equilibri financer, en cas de detectar desviacions o risc greu de desviacions respecte de les obligacions relatives al deute o de la despesa permesa; ha d’informar sobre la idoneïtat d’aquests plans, i pot nomenar una comissió d’experts per elaborar-los, en substitució del Govern i dels comuns si aquests no ho fan en els terminis fixats; controla l’aplicació dels plans d’equilibri financer i pot requerir que s’adoptin les mesures adequades pel seu compliment, i supervisa l’execució i la liquidació dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals, entre d’altres funcions. A més, juga un paper essencial en l’aplicació del règim sancionador que estableix la Llei, especialment en correspondre-li tramitar i resoldre els expedients sancionadors contra persones que ocupin càrrecs electes i de designació política.
Amb la finalitat d’assegurar la capacitat operativa del Tribunal de Comptes per poder complir les seves noves funcions, la present Llei modifica la Llei del Tribunal de Comptes, reforçant la seva composició estructura i adequant les seves funcions a aquelles que li són atribuïdes de nou. La Llei reforça també la figura dels interventors i la seva independència, amb la finalitat que puguin exercir les seves funcions adequadament i amb la màxima eficàcia i eficiència.
Finalment, la Llei es tanca amb l’establiment d’un règim sancionador respecte de les obligacions que estableix, de tal manera que, en cas d’infracció per part dels diferents responsables públics, polítics i administratius, aquestes conductes resultin adequadament sancionades, incloent, si escau, la destitució.
Formalment la Llei s’estructura en 28 articles, 1 disposició addicional, 2 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final.
Esmena 2 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’exposició de motius amb la següent redacció:
“Exposició de motius
La crisi econòmica i financera ha tingut i té encara efectes importants sobre les finances públiques andorranes, d’igual manera que els ha tingut i els té en les economies dels estats del nostre entorn. Així els darrers anys el context internacional i nacional han fet que l’endeutament de l’Estat andorrà s’hagi pràcticament duplicat, passant dels aproximadament 600 milions d’euros de l’any 2007 (el que representava un endeutament del vint per cent (20%) respecte el producte interior brut), als aproximadament 1.100 milions d’euros de l’any 2013. És a dir, un nivell d’endeutament de les administracions públiques andorranes d’un quaranta cinc per cent (45%) del producte interior brut.
Alhora, cal posar en relleu la preocupació que ha generat el fet que durant els períodes de més bonança econòmica, el deute i la despesa pública s’han vist fortament incrementats.
Ara, que tot sembla indicar que la crisi comença a remetre i que despunta un període de creixement, és el moment idoni per adoptar les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat de les finances públiques en el futur, en un marc d’estabilitat pressupostària i fiscal. Al llarg d’aquests anys els poders públics han anat adoptant ja les mesures necessàries per fer front a la situació de crisi econòmica i per assegurar la seva capacitat tributària imprescindible per realitzar les tasques que corresponen a les diverses administracions, actuant tant sobre els ingressos com les despeses dels pressupostos respectius. Però, més enllà de les mesures puntuals i concretes que responen a una situació conjuntural, resulta convenient establir un marc general permanent que asseguri en el futur la viabilitat de les finances públiques, tant estatals com comunals, tot i establint mecanismes de disciplina i de control pressupostari.
Aquest objectiu essencial coincideix, d’altra banda, amb la necessitat de racionalitzar la gestió pressupostària, assegurant la seva eficiència en un marc d’estabilitat que faci sostenibles les finances públiques i no comprometi el benestar de les generacions futures. Un marc que, a més, ha de garantir la transparència, la responsabilitat i la lleialtat institucional en la gestió dels recursos públics financers.
Aquests dos grans objectius impulsen la present Llei, que estableix un marc general i permanent que ha de regir l’acció en matèria financera i econòmica de tots els poders públics andorrans, incloses les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general i als comuns, així com les societats públiques participades per les administracions, per tal d’assegurar la sostenibilitat financera en el futur.
La Llei estableix, en primer lloc els principis bàsics que han de regir la gestió dels recursos financers per part de totes les administracions, organismes i entitats que s’inclouen en el seu àmbit d’aplicació. Aquests principis, que són la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària, la plurianualitat, la transparència, l’eficiència, la responsabilitat, la lleialtat institucional són definits i concretats a la mateixa Llei i d’ells se’n deriven determinades obligacions específiques encaminades a donar-hi compliment.
A efecte de complir els objectius de la Llei és especialment important l’establiment d’un marc pressupostari plurianual per part de totes les administracions, organismes i entitats, que contempli les previsions econòmiques generals per al període del mandat de cada instància, els objectius de deute i despesa pública i les projeccions de les principals partides d’ingressos i de despeses, dins del qual s’hauran d’aprovar els pressupostos anuals corresponents. Aquest marc, alhora que respecta l’autonomia i la potestat pressupostària de cada administració i entitat, atorga estabilitat i seguretat i es converteix en una eina important per garantir el compliment dels objectius de la Llei.
Els objectius concrets de la Llei, fan referència al deute, a la despesa permesa de l’Administració general, a l’endeutament dels comuns, a les despeses públiques, a la limitació del pes de la tributació directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general i a la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament que, en definitiva, defineixen conjuntament el concepte de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal de l’Estat. En relació al deute públic s’estableix un doble límit: d’una banda, un de caràcter absolut, que limita el deute públic global de tot el Principat amb relació al producte interior brut i, de l’altra, un límit relatiu a cada administració, de manera que l’endeutament de l’Administració general, tindrà un límit també amb relació al producte interior brut, mentre que els comuns no podran superar el dos cents per cent de la mateixa mitja d’ingressos, seguint la regla prevista ja a la Llei de finances comunals. La diferència del límit en les dues administracions respon a la major amplitud de les competències de l’Administració general i, en conseqüència, de les despeses que ha d’afrontar, així com a la seva més gran variabilitat i sensibilitat als cicles econòmics.
En relació amb la despesa permesa, la Llei estableix uns límits màxims per l’Administració general que es corresponen a l’u per cent (1%) del producte interior brut ajustat per un coeficient corrector que varia en funció dels cicles econòmics, obligant així a l’Administració general a generar estalvis en els moments on hi hagi més creixement econòmic, per així poder-los destinar a fomentar polítiques expansives en les èpoques de crisi econòmica. Pel que fa els comuns aquest límit ve limitat per la mateixa regla que els nivells màxims d’endeutament, seguint allò previst a la Llei de les finances comunals. Finalment, en relació amb la limitació de la imposició directa, la Llei estableix un límit del quaranta per cent d’impostos directes sobre els impostos recaptats, mostrant així una clara voluntat de mantenir l’actual pressió fiscal.
Els límits de deute i de despesa permesa només es poden superar per les causes previstes expressament a la Llei que es refereixen a situacions extraordinàries com són les catàstrofes naturals, les emergències greus i esdeveniments excepcionals, inclosos els de caràcter econòmic. Aquests requereixen una actuació pública urgent i extraordinària quan no es poden assumir amb les partides pressupostàries ordinàries. En aquests casos, el Consell General podrà aprovar un pressupost extraordinari que superi els límits de deute i de despesa permesa establerts en la Llei. Però al mateix temps haurà d’aprovar també un pla d’equilibri financer que estableixi el camí per retornar al compliment d’aquests límits en un termini màxim de sis anys. Per sufragar aquestes despeses extraordinàries es preveu la creació d’un compte de compensació, que es dotarà per part de l’Administració de l’Estat i dels comuns amb una quantia equivalent al zero coma deu per cent (0,10%) del total de les seves despeses pressupostàries anuals.
Per fer efectives les obligacions que estableix la Llei relatives al deute, a la despesa permesa i a la limitació de la imposició directa sobre els ingressos de l’Estat, es disposen uns mecanismes i procediments de control adequats i proporcionats, que pivoten, d’una banda, sobre els òrgans interventors de les diverses administracions i organismes i entitats dependents, i, de l’altra, sobre el propi Govern, Consell General o Tribunal de Comptes. Els òrgans interventors, a més de veure reforçada la seva funció fiscalitzadora prèvia de la despesa, es configuren també com a òrgans col·laboradors de les respectives administracions, organismes i entitats per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la Llei. Així, entre d’altres funcions, els correspon col·laborar en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari i dels pressupostos de la seva respectiva administració, així com dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals. També han d’informar al Tribunal de Comptes, al Consell General o al propi Consell de Comú sobre les desviacions que es puguin produir respecte dels límits de deute i de despesa permesa de les respectives entitats en la seva respectiva execució pressupostària; i han de col·laborar, igualment, en els plans d’equilibri financer que s’han d’aprovar en cas d’incompliment, o de risc greu d’incompliment, de les obligacions relatives al deute o control de la despesa permesa.
El Tribunal de Comptes, per la seva banda, assumeix un paper rellevant en el control del compliment de les obligacions financeres establertes en la Llei per tal d’assegurar l’assoliment dels objectius últims que pretén. Així, ha d’emetre un informe previ sobre el marc pressupostari; ha de vetllar per l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei en matèria de deute, de despesa permesa, de limitació del pes de la imposició directa, així com de la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament i pot instar el Govern o els comuns perquè elaborin un pla d’equilibri financer, en cas de detectar desviacions o risc greu de desviacions respecte de les obligacions relatives al deute o de la despesa permesa; a més pot nomenar una comissió d’experts per assessorar al Govern o als comuns, segons correspongui, per ajudar-los en l’elaboració d’aquests plans d’equilibri. A més el Tribunal de Comptes controla l’aplicació dels plans d’equilibri financer i recomana que s’adoptin les mesures adequades pel seu compliment, i supervisa l’execució i la liquidació dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals, a la vegada que pot iniciar un procediment sancionador.
Amb la finalitat d’assegurar la capacitat operativa del Tribunal de Comptes per poder complir les seves noves funcions, la present Llei modifica la Llei del Tribunal de Comptes, reforçant la seva composició estructura i adequant les seves funcions a aquelles que li són atribuïdes de nou. La Llei reforça també la figura dels interventors i la seva independència, amb la finalitat que puguin exercir les seves funcions adequadament i amb la màxima eficàcia i eficiència.
Finalment, la Llei remet el règim sancionador a l’establert en la Llei general de les finances públiques, a la Llei de les finances comunals i la Llei de la funció pública i estableix el corresponent procediment sancionador i estableix en una disposició transitòria que al final del primer mandat s’haurà de complir amb els límits d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general establerts en la Llei.
Formalment la Llei s’estructura en 26 articles, 4 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final.”
Justificació: Per coherència amb les esmenes presentades.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
La present Llei té per objecte establir el conjunt de principis, regles i procediments aplicables a la gestió de les finances públiques amb la finalitat d’assegurar la seva sostenibilitat en un marc d’estabilitat pressupostària.
Article 2. Àmbit d’aplicació
La present Llei és d’aplicació a:
a) l’Administració general de l’Estat
b) els comuns
c) els organismes institucionals vinculats o adscrits a l’Estat i als comuns
d) les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general i als comuns
e) les societats públiques participades per l’Administració general o pels comuns, en la mesura que la present Llei s’hi refereixi expressament.
Capítol segon. Principis bàsics
Article 3. Principis bàsics
Les administracions, els organismes públics i les entitats parapúbliques i de dret públic gestionaran els recursos financers de què disposin d’acord amb els següents principis bàsics:
a) sostenibilitat financera
b) estabilitat pressupostària
c) plurianualitat
d) transparència
e) eficiència
f) responsabilitat
g) lleialtat institucional.
Article 4. Principi de sostenibilitat financera
Les administracions, els organismes i entitats subjectes a la present Llei han d’ajustar la seva actuació de manera que s’asseguri llur capacitat per finançar els compromisos de despesa presents i futurs dins dels límits de despesa permesa i de deute públic que estableix la present Llei.
Article 5. Principi d’estabilitat pressupostària
Les administracions, els organismes i entitats subjectes a la present Llei han d’elaborar, aprovar i executar els seus pressupostos en un marc d’estabilitat pressupostària que suposa una situació d’equilibri, de superàvit o de despesa permesa d’acord amb els termes establerts en la present Llei.
Per poder complir amb la situació d’estabilitat pressupostària esmentada en el paràgraf anterior, les administracions, els organismes i entitats subjectes a la present Llei no podran alienar, vendre o cedir els béns i drets patrimonials que posseeixin, per tal d’establir una situació d’equilibri o superàvit pressupostari.
Excepcionalment, podran incórrer en un una despesa extraordinària en els casos que preveu l’article 17 de la present Llei.
Esmena 3 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 5 amb la següent redacció:
“Article 5. Principi d’estabilitat pressupostària
Les administracions, els organismes i entitats subjectes a la present Llei han d’elaborar, aprovar i executar els seus pressupostos en un marc d’estabilitat pressupostària que suposa una situació d’equilibri, de superàvit o de dèficit acceptat d’acord amb els termes establerts en aquesta mateixa norma.
L’alienació, venda o cessió dels béns i drets patrimonials del comú no es comptabilitzaran per formalització d’una situació d’equilibri o superàvit pressupostari.”
Justificació: Es proposa modificar i millorar el redactat de l’article en concordança amb la resta d’esmenes presentades.
Article 6. Principi de plurianualitat
Els pressupostos de tota l’Administració pública s’enquadraran en un marc pressupostari a mig termini, compatible amb el principi d’anualitat que regeix l’aprovació i execució de pressupostos.
Article 7. Principi de transparència
Els pressupostos i la comptabilitat de totes les administracions, organismes i entitats subjectes a la present Llei han de contenir la informació suficient i adequada que permeti verificar la seva situació financera i el compliment dels objectius de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària.
El ministeri encarregat de les finances promourà les mesures adients per facilitar el coneixement públic d’aquesta informació.
Article 8. Principi d’eficiència
1. Les polítiques de despesa pública han d’enquadrar-se en un marc de planificació plurianual i de programació pressupostària, atenent la situació econòmica del país, els objectius de política econòmica fixats pel Govern i el compliment dels objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària.
2. La gestió dels recursos públics ha d’estar orientada a l’eficiència, l’eficàcia, l’economia i la qualitat, i amb aquesta finalitat cada administració i entitat subjecte a la present Llei aplicarà polítiques de racionalització de la despesa i millora de la gestió del sector públic.
3. Les administracions, els organismes institucionals i les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general o als comuns estan sotmeses al control d’oportunitat econòmica i al control d’eficàcia establerts a la Llei general de finances públiques.
La intervenció general i la intervenció de cada comú remetran anualment al Consell General i al consell de cada comú, respectivament, un informe global sobre l’exercici del control d’oportunitat econòmica i del control d’eficàcia que hagin realitzat sobre les administracions, organismes i entitats subjectes al seu control.
Igualment, remetran anualment al Consell General i als consells dels comuns respectius un informe global sobre el control financer que, segons el que estableix la Llei general de les finances públiques i la Llei de les finances comunals, hagin exercit sobre les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades.
Les intervencions remetran també al Tribunal de Comptes els informes globals que preveuen els paràgrafs anteriors.
4. Les administracions, els organismes institucionals i les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general o als comuns estan sotmeses a una auditoria sobre la gestió econòmica realitzada, a la finalització de cada mandat polític, d’acord amb els requisits i continguts que es determinin reglamentàriament.
5. Les disposicions legals i reglamentàries, en la seva fase d’elaboració i aprovació, els actes administratius, els contractes i els convenis que celebrin les administracions, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei, han de valorar la seva repercussió i efectes sobre les finances públiques, i s’han de supeditar de manera estricta al compliment dels principis de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària, de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general de l’Estat i de limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament, d’acord amb els termes establerts en la present Llei.
Esmena 4 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 8 amb la següent redacció:
“Article 8. Principi d’eficiència
1. Les polítiques de despesa pública han d’enquadrar-se en un marc de planificació plurianual i de programació pressupostària, atenent la situació econòmica del país, els objectius de política econòmica fixats pel Govern i el compliment dels objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària.
2. La gestió dels recursos públics ha d’estar orientada a l’eficiència, l’eficàcia, l’economia i la qualitat, i amb aquesta finalitat cada administració i entitat subjecte a la present Llei aplicarà polítiques de racionalització de la despesa i millora de la gestió del sector públic.
3. Les administracions, els organismes institucionals i les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general o als comuns estan sotmeses al control d’oportunitat econòmica i al control d’eficàcia establerts a la Llei general de les finances públiques.
La intervenció general i la intervenció de cada comú remetran anualment al Consell General i al consell de cada comú, respectivament, un informe global sobre l’exercici del control d’oportunitat econòmica i del control d’eficàcia que hagin realitzat sobre les administracions, organismes i entitats subjectes al seu control.
Igualment, remetran anualment al Consell General i als consells dels comuns respectius un informe global sobre el control financer que, segons el que estableix la Llei general de les finances públiques i la Llei de les finances comunals, hagin exercit sobre les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades.
Les intervencions remetran també al Tribunal de Comptes els informes globals que preveuen els paràgrafs anteriors.
4. Les administracions, els organismes institucionals i les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general o als comuns, així com les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat o dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control estan sotmeses a una auditoria sobre la gestió econòmica realitzada, a la finalització de cada mandat polític, d’acord amb els requisits i continguts que es determinin reglamentàriament.
5. Les disposicions reglamentàries, en la seva fase d’elaboració i aprovació, els actes administratius, els contractes i els convenis que celebrin les administracions, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei, han de valorar la seva repercussió i efectes sobre les finances públiques, i s’han de supeditar de manera estricta al compliment dels principis de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària, de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general de l’Estat i de limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament, d’acord amb els termes establerts en la present Llei.
6. En la fase de tramitació de les disposicions legals que puguin incidir sobre les finances públiques s’haurà d’incloure una memòria econòmica sobre el compliment dels objectius establerts en la present Llei.”
Justificació: Es proposa modificar el redactat de l’article per tal de clarificar-ne el contingut i modificar l’apartat 6 del present article perquè en la fase de tramitació de les disposicions legals que puguin incidir sobre les finances públiques, s’hagi d’incloure una memòria econòmica sobre el compliment dels objectius del present text.
Article 9. Principi de responsabilitat
1. Les administracions públiques, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei que incompleixin les obligacions que s’hi preveuen assumiran, en la part que els hi sigui imputable, les responsabilitats que es derivin d’aquests incompliments.
2. L’Administració general no assumirà ni respondrà dels compromisos contrets pels comuns, incloses les societats públiques en les que hi participin, sens perjudici de les garanties mútues per a la realització de projectes conjunts.
3. Els comuns no assumiran ni respondran dels compromisos contrets per l’Administració general, incloses les societats públiques en les que hi participi, sens perjudici de les garanties mútues per a la realització de projectes conjunts.
Article 10. Principi de lleialtat institucional
1. Les administracions públiques han d’actuar d’acord al principi de lleialtat institucional. A aquest efecte han de:
a) Valorar l’impacte que les seves actuacions podria provocar en la resta de les administracions públiques, especialment en l’àmbit financer.
b) Respectar l’exercici legítim de les competències que cada administració pública tingui atribuïda.
c) Facilitar a la resta d’administracions públiques la informació que precisin sobre l’activitat que desenvolupin en l’exercici de les seves pròpies competències i, en particular, la que es derivi del compliment de les obligacions de subministrament d’informació i transparència que estableix la present Llei.
d) Prestar la cooperació i assistència activa que la resta d’administracions públiques precisin, dins de les seves competències i disponibilitats.
2. Els convenis i acords que celebrin entre si les administracions, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei per a la realització de projectes d’interès comú han de contenir una valoració econòmica i financera de les actuacions projectades i establir la distribució de càrregues entre els participants.
Capítol tercer. Marc pressupostari
Article 11. Marc pressupostari
1. L’elaboració i l’aprovació dels pressupostos anuals de les administracions, els comuns, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei s’han d’ajustar a un marc pressupostari general que cobrirà el període de mandat i que haurà de complir amb els requisits i condicions establerts en la present Llei.
2. El Govern, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió, presentarà al Consell General per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos de l’Administració general de l’Estat.
3. Igualment els comuns, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió presentaran al Consell de Comú per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos dels comuns.
4. El marc pressupostari general de l’estat i dels comuns, consistirà en una projecció pressupostària pels anys del mandat, en el que s’emmarcaran els pressupostos anuals de la legislatura.
Aquest marc pressupostari contemplarà:
a) Els objectius de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal, establerts en la present Llei.
b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i despeses, tenint en compte tant la seva evolució tendencial com l’impacte de les mesures previstes pel període considerat.
c) Les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el marc pressupostari, durant el període de mandat.
5. El Tribunal de Comptes publicarà anualment els objectius de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal establerts en la present Llei, tant pel que fa referència de l’Administració general com als comuns, perquè aquests els considerin en l’elaboració i seguiment del seu marc pressupostari.
6. El marc pressupostari haurà de comptar amb un informe previ vinculant del Tribunal de Comptes, donant conformitat al mateix.
Esmena 5 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 11 amb la següent redacció:
“Article 11. Marc pressupostari
1. L’elaboració i l’aprovació dels pressupostos anuals de les administracions, els comuns, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei s’han d’ajustar a un marc pressupostari general que cobrirà el període de mandat i que haurà de complir amb els requisits i condicions establerts en la present Llei.
2. El Govern, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió, presentarà al Consell General per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos de l’Administració general de l’Estat.
3. Igualment els comuns, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió presentaran al Consell de Comú per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos dels comuns.
4. El marc pressupostari general de l’estat i dels comuns, consistirà en una projecció pressupostària pels anys del mandat, en el que s’emmarcaran els pressupostos anuals de la legislatura.
Aquest marc pressupostari contemplarà:
a) Els objectius de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal, establerts en la present Llei.
b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i despeses, tenint en compte tant la seva evolució tendencial com l’impacte de les mesures previstes pel període considerat.
c) Les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el marc pressupostari, durant el període de mandat.
5. El Tribunal de Comptes, d’acord amb el Ministre encarregat de les finances publicarà anualment els objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal establerts en la present Llei, tant pel que fa referència de l’Administració general com als comuns, perquè aquests els considerin en l’elaboració i seguiment del seu marc pressupostari.
6. El marc pressupostari haurà de comptar amb un informe previ del Tribunal de Comptes sobre els objectius esmentats en l’apartat anterior.”
Justificació: Es proposa modificar el redactat de l’article per tal de clarificar-ne el contingut i modificar l’apartat 6 per tal que l’informe del tribunal de comptes no sigui vinculant.
Capítol quart. Deute públic
Article 12. Limitació d’endeutament
1. El deute públic del Principat no pot ser superior al cinquanta cinc per cent (55%) del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals.
En el cas que l’endeutament de l’Administració general de l’Estat i dels comuns superés el límit del cinquanta per cent (50%) del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, implicarà que tant l’Administració general com els comuns hagin de negociar i establir un pla d’acció comú perquè l’endeutament consolidat d’aquests no arribi als límits establerts en l’apartat 1 d’aquest article.
2. El deute públic esmentat en l’apartat anterior, inclourà l’endeutament de l’Administració general de l’Estat i dels comuns, d’acord amb els requisits establerts en aquest article.
3. A efectes del càlcul del deute públic del Principat d’Andorra, no es tindrà en compte els fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Així mateix qualsevol deute públic andorrà subscrit pels fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, es considerarà a tots els efectes com deute públic subscrit per un tercer no vinculat.
4. El deute de l’Administració general no podrà superar el quaranta per cent del producte interior brut expressat en termes nominals.
5. El deute dels organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general, així com les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control, no podrà superar el cinquanta per cent dels fons propis consolidats de cada entitat o grup d’entitats. L’endeutament d’aquests organismes, entitats i societats públiques esmentades anteriorment, no computen a efectes de calcular el deute de l’Administració general.
6. El deute dels comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control no podrà superar el dos cents per cent (200%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de les finances comunals.
7. Qualsevol administració que superi el seu límit d’endeutament no podrà realitzar operacions d’endeutament net.
8. Als efectes dels apartats anteriors no s’inclouen les operacions de tresoreria, inferiors a un any, sempre que el saldo viu total no superi el cinc per cent de les despeses corrents del pressupost corresponent.
Esmena 6 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 12 amb la següent redacció:
“Article 12. Limitació d’endeutament
1. El deute públic del Principat no pot ser superior al cinquanta cinc per cent (55%) del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals i calculat a aquests efectes d’acord amb la metodologia vigent a la data d’entrada en vigor de la present llei.
Si l’endeutament de l’Administració general de l’Estat i dels comuns superés el límit del cinquanta per cent (50%) del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, tant l’Administració general com els comuns han de negociar i establir un pla d’acció comú perquè l’endeutament consolidat no arribi als límits establerts al paràgraf anterior.
2. El deute públic esmentat en l’apartat anterior, inclourà l’endeutament disposat de l’Administració general de l’Estat i dels comuns, d’acord amb els requisits establerts en aquest article.
3. A efectes del càlcul del deute públic del Principat d’Andorra, no es tindrà en compte els fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Així mateix qualsevol deute públic andorrà subscrit pels fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, es considerarà a tots els efectes com deute públic subscrit per un tercer no vinculat.
4. El deute de l’Administració general no podrà superar el quaranta per cent del producte interior brut expressat en termes nominals i calculat a aquests efectes d’acord amb la metodologia vigent a la data d’entrada en vigor de la present Llei.
5. El deute dels organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general, així com les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control, no podrà superar el cinquanta per cent dels fons propis consolidats de cada entitat o grup d’entitats. L’endeutament d’aquests organismes, entitats i societats públiques esmentades anteriorment, no computen a efectes de calcular el deute de l’Administració general.
6. El deute dels comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control no podrà superar el dos cents per cent (200%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de les finances comunals.
7. Qualsevol administració que superi el seu límit d’endeutament no podrà realitzar operacions d’endeutament net.
8. Als efectes dels apartats anteriors i en referència a l’Administració general, no s’inclouen les operacions de tresoreria, inferiors a un any, sempre que el saldo viu total no superi el cinc per cent de les despeses corrents del pressupost corresponent.”
Justificació: Es proposa modificar el redactat de l’article per tal de clarificar-ne el contingut i incloure el matís que la limitació de l’endeutament no pot ser superior al cinquanta cinc per cent (55%) del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals i calculat a aquests efectes d’acord amb la metodologia vigent a la data d’entrada en vigor de la present llei; mentre que per l’administració general no podrà ser superior el quaranta per cent del producte interior brut expressat en termes nominals. A més es modifica l’apartat 8 del present article, fent referència que aquest només afecta al Govern d’Andorra.
Article 13. Emissió de deute públic
1. L’emissió de deute públic per part del Govern s’ha de fer per llei.
2. Les operacions d’endeutament dels comuns han d’estar autoritzades d’acord amb la Llei de les finances comunals i amb els límits i condicions establerts en la present Llei.
Esmena 7 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 13 amb la següent redacció:
“Article 13. Emissió de deute públic
1. L’emissió de deute públic per part del Govern ha d’estar autoritzada per Llei, en els termes que estableix la Llei general de les finances públiques.
2. Les operacions d’endeutament dels comuns han d’estar autoritzades d’acord amb la Llei de les finances comunals i amb els límits i condicions establerts en la present Llei.”
Justificació: Es proposa modificar el redactat de l’article fent remissió a la Llei general de les finances públiques.
Article 14. Pressupost extraordinari per causes excepcionals
1. Els límits de deute públic que fixa l’article 12 només es poden superar per part del Govern per les circumstàncies previstes i descrites en el pressupost extraordinari per causes excepcionals. L’aixecament del límit s’ha d’autoritzar expressament pel Consell General.
2. El Consell General, a proposta del Govern, pot aprovar un pressupost extraordinari per causes excepcionals si es produeixen catàstrofes naturals, emergències greus i esdeveniments o situacions excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació pública urgent i extraordinària que no es pugui assumir amb les partides pressupostàries vigents.
El pressupost extraordinari per causes excepcionals pot tenir caràcter plurianual, amb el límit màxim de sis anys.
3. El Consell General aprovarà, juntament amb el pressupost extraordinari, a proposta del Govern, un pla d’equilibri financer, per tornar a complir els límits d’endeutament en el termini màxim de sis anys. Les previsions del pla s’integraran en el pressupost extraordinari i en els pressupostos anuals ordinaris de l’Estat, segons correspongui a les mesures que s’hi continguin.
El pla d’equilibri financer que presenti el Govern al Consell general ha de comptar amb la declaració d’idoneïtat del Tribunal de Comptes.
L’execució dels plans d’equilibri financer vinculats a un pressupost extraordinari per causes excepcionals se sotmet al control que estableix l’article 24 de la present Llei.
4. Els comuns han de respectar en tot cas els límits d’endeutament que fixa l’article 12. Les situacions de catàstrofes naturals, emergències greus o esdeveniments excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació dels comuns que no puguin assumir amb les partides dels seus pressupostos vigents seran sufragades mitjançant el pressupost de l’Administració general o d’un pressupost extraordinari per causes excepcionals proposat per Govern i aprovat pel Consell General.
Esmena 8 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 14 amb la següent redacció:
“Article 14. Pressupost extraordinari per causes excepcionals
1. Els límits de deute públic que fixa l’article 12 només es poden superar per part del Govern per les circumstàncies previstes i descrites en el pressupost extraordinari per causes excepcionals. L’aixecament del límit s’ha d’autoritzar expressament pel Consell General.
2. El Consell General, a proposta del Govern, pot aprovar un pressupost extraordinari per causes excepcionals si es produeixen catàstrofes naturals, emergències greus i esdeveniments o situacions excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació pública urgent i extraordinària que no es pugui assumir amb les partides pressupostàries vigents.
El pressupost extraordinari per causes excepcionals pot tenir caràcter plurianual, amb el límit màxim de sis anys.
3. El Consell General aprovarà, juntament amb el pressupost extraordinari, a proposta del Govern, un pla d’equilibri financer, per tornar a complir els límits d’endeutament en el termini màxim de sis anys. Les previsions del pla s’integraran en el pressupost extraordinari i en els pressupostos anuals ordinaris de l’Estat, segons correspongui a les mesures que s’hi continguin.
El pla d’equilibri financer que presenti el Govern al Consell General ha de comptar amb l’informe consultiu del Tribunal de Comptes sobre la seva idoneïtat per complir amb els límits d’endeutament.
L’execució dels plans d’equilibri financer vinculats a un pressupost extraordinari per causes excepcionals se sotmet al control general dels plans d’equilibri establerts en la present Llei.
4. Els comuns han de respectar en tot cas els límits d’endeutament que fixa l’article 12. Les situacions de catàstrofes naturals, emergències greus o esdeveniments excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació dels comuns que no puguin assumir amb les partides dels seus pressupostos vigents seran sufragades mitjançant el pressupost de l’Administració general o d’un pressupost extraordinari per causes excepcionals proposat per Govern i aprovat pel Consell General.”
Justificació: Es proposa modificar el redactat de l’article fent referència a què el pla d’equilibri financer ha de comptar amb l’informe consultiu del tribunal comptes sobre la seva idoneïtat per complir amb els límits d’endeutament, a més es clarifica el contingut de l’article i s’adapta el redactat amb concordança amb la resta d’esmenes presentades.
Capítol cinquè. Despesa permesa
Article 15. Despesa màxima permesa
L’ Administració general, podrà incórrer en una despesa màxima permesa que serà el resultat de multiplicar els ingressos pressupostats de l’exercici per un “coeficient tendencial de sostenibilitat” que es calcularà dividint la mitjana del producte interior brut expressat en termes nominals dels tres exercicis immediatament anteriors entre el producte interior brut expressat en termes nominals de l’exercici immediatament anterior i s’afegirà un saldo positiu equivalent a l’u per cent (1%) del Producte interior brut expressat en termes nominals de l’exercici immediatament anterior, d’acord amb l’establert en la següent fórmula:
2. L’Administració general podrà superar els límits de despesa que preveu l’apartat 1 d’aquest article, sempre que es compleixin els requisits de despesa per causes extraordinàries que preveu l’article 17 de la present Llei.
3. Els comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control podran incórrer en dèficit sempre i quan el deute dels mateixos no superi el dos cents per cent (200%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de finances comunals.
Esmena 9 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 15 amb el següent redactat:
“1. L’ Administració general, podrà incórrer en una despesa màxima permesa (sense incloure la variació d’actius i passius financers), que serà el resultat de multiplicar els ingressos pressupostats de l’exercici (sense incloure la variació d’actius i passius financers), per un “coeficient tendencial de sostenibilitat” que es calcularà dividint la mitjana del producte interior brut expressat en termes nominals dels tres exercicis immediatament anteriors entre el producte interior brut expressat en termes nominals de l’exercici immediatament anterior i s’afegirà un saldo positiu equivalent a l’u per cent (1%) del Producte interior brut expressat en termes nominals de l’exercici immediatament anterior, d’acord amb l’establert en la següent fórmula:
”
Justificació: Modificar el redactat de l’article per tal d’afegir “sense incloure la variació d’actius i passius financers” amb l’objectiu de clarificar els concepte que s’han d’incloure en el càlcul de la despesa permesa.
Article 16. Regla de la despesa corrent o de funcionament
1. La variació de la despesa de personal, de la despesa de béns corrents i serveis, així com les transferències corrents, pressupostada per l’Administració general i pels comuns no podrà superar la taxa de referència del creixement del producte interior brut nacional anual.
2. En el cas en què la taxa de variació del producte interior brut nacional anual sigui negativa, la variació dels capítols de despesa esmentats en l’apartat 1 anterior d’aquest article, tant pel que fa referència a l’Administració general com als comuns, no podrà superar el zero per cent.
Esmena 10 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 16 amb el següent redactat:
“Article 16. Regla de la despesa corrent o de funcionament
1. La variació del resultat de sumar la despesa de personal, de la despesa de béns corrents i serveis, així com les transferències corrents, pressupostada tant per l’Administració general com pels comuns no podrà superar la taxa de referència del creixement del producte interior brut nacional anual.
2. En el cas en què la taxa de variació del producte interior brut nacional anual sigui negativa, la variació dels capítols de despesa esmentats en l’apartat 1 anterior d’aquest article, tant pel que fa referència a l’Administració general com als comuns, no podrà superar el zero per cent.
3. En cas que el deute dels comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control sigui inferior al cent vuitanta per cent (180%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de les finances comunals, no els hi serà d’aplicació la regla de la despesa corrent o de funcionament establerta en aquest article.”
Justificació: Es proposa modificar el redactat de l’article per tal de clarificar-ne el contingut i incloure un nou apartat 3 que faci referència a que, no serà d’aplicació el contingut de l’esmentat article, per aquells comuns que tinguin un endeutament inferior al cent vuitanta per cent (180%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors.
Article 17. Despesa extraordinària
1. En cas de catàstrofes naturals, emergències greus i esdeveniments o situacions excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació pública urgent i extraordinària que no es pugui assumir amb les partides pressupostàries vigents, el Consell General, a proposta del Govern, podrà aprovar un pressupost extraordinari per causes excepcionals, que podrà incórrer en una despesa extraordinària superior al previst en l’article 15 de la present Llei.
2. El Consell General aprovarà, juntament amb el pressupost extraordinari, un pla d’equilibri financer, per tornar a la situació d’equilibri pressupostari en el termini màxim de sis anys, en els mateixos termes que estableix l’article 14.3.
3. Els comuns han de mantenir en tot cas una situació d’equilibri d’acord amb els requisits establerts en l’article 15 de la present Llei. Les situacions de catàstrofes naturals, emergències greus o esdeveniments excepcionals que requereixin una actuació dels comuns que no puguin assumir amb les partides dels seus pressupostos vigents seran sufragades mitjançant el pressupost de l’Administració general o a través del pressupost extraordinari per causes excepcionals que preveu l’article 14.
Article 18. Superàvits
1. Els superàvits de les liquidacions pressupostàries de l’Estat s’aplicaran a la reducció del deute públic o a la dotació d’un compte de reserves de lliure disposició, que també podrà destinar-se a l’adquisició de participacions en entitats públiques o de dret públic, o en societats públiques participades per l’Administració general.
2. Els superàvits de les liquidacions pressupostàries dels comuns s’aplicaran a la reducció del deute públic o a la dotació d’un compte de reserves propi de lliure disposició, que també podrà destinar-se a l’adquisició de participacions en entitats públiques o de dret públic, o en societats públiques participades pels comuns.
Article 19. Compte de compensació
1. El Govern constituirà i gestionarà un compte de compensació que s’utilitzarà per sufragar els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals definits en l’article 14.
2. Els pressupostos generals de l’Estat i dels comuns inclouran una partida pressupostària corresponent al zero coma deu per cent (0,10%) del total de les seves despeses que anirà destinada a la dotació d’aquest compte de compensació.
3. En cas que el seu volum superi el zero coma cinc per cent (0,5%) del producte interior brut (PIB), i si no existeix cap pressupost extraordinari viu, el Consell General, a proposta del Govern i dels comuns, podrà decidir aplicar-ne la part excedent a la reducció del deute públic o a projectes d’inversió.
Capítol sisè. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
Article 20. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
1. El pes de la tributació directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general no podrà ser superior al quaranta per cent, que es calcularà en base a la ràtio de “total d’impostos directes dividit entre el total d’impostos directes més els impostos indirectes excloent el capítol d’impostos especials i el capítol sobre tràfic exterior de l’Administració general”.
2. Els projectes i les proposicions de llei que estableixin, modifiquin o suprimeixin tributs s’acompanyaran d’un informe sobre l’afectació del límit del pes de la imposició directa sobre la ràtio descrit en l’apartat 1 d’aquest article.
Capítol setè. Control
Article 21. Obligacions d’informació
1. El Govern i els comuns facilitaran al Tribunal de Comptes informació sobre l’aprovació, l’execució i la liquidació dels seus respectius pressupostos.
2. El Govern i els comuns elaboraran un informe trimestral sobre l’execució del seu pressupost, dins dels tres mesos següents al trimestre vençut, que trametran immediatament al Tribunal de Comptes. Aquests informes faran atenció especialment al compliment de les obligacions relatives al deute públic, a la despesa permesa de l’Administració general, el dèficit dels comuns, i en el seu cas, els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals i les mesures dels plans d’equilibri financer.
3. Els interventors de l’Administració general i dels comuns informaran al Tribunal de Comptes sobre les desviacions que es produeixin, superiors al cinc per cent (5%), en l’execució dels pressupostos de les seves respectives administracions.
Article 22. Control dels interventors i supervisió del Tribunal de Comptes
1. L’interventor general i els interventors comunals, així com els òrgans interventors que en depenen, col·laboraran en tot moment amb l’Administració general i els comuns per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la present Llei.
Especialment, col·laboraran en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari de l’Administració general i dels comuns, dels pressupostos de l’Administració general i dels comuns i dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals.
En l’exercici de les seves funcions, els interventors actuen amb independència i amb subjecció exclusiva a la llei i al dret. L’interventor general i els interventors comunals, durant el seu mandat, només poden ser cessats en virtut de la sanció imposada com a resultat d’un expedient disciplinari, en els termes de la Llei.
2. El control dels interventors i la supervisió del Tribunal de Comptes és realitzarà d’acord amb el següent:
a) Marc pressupostari de l’Administració general i dels comuns, hauran de comptar amb un informe previ vinculant del Tribunal de Comptes d’acord amb l’establert en l’article 11.6 de la present Llei.
b) Pressupostos de l’Administració general i dels comuns
i) El Tribunal de Comptes supervisarà l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Administració general i dels comuns a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la present Llei en matèria de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
ii) Els òrgans interventors de l’Administració general i dels comuns formularan objeccions a les disposicions de despeses, el reconeixement d’obligacions i l’ordenació de pagaments de l’Administració general i dels comuns, respectivament, quan s’incompleixin les obligacions que estableix la present Llei en matèria de deute, despesa permesa i dèficit dels comuns.
iii) Juntament amb el projecte de pressupost que es remeti al Consell General o al consell de cada comú, s’acompanyarà un informe de la intervenció respectiva sobre el compliment de les obligacions que estableixen els articles 12 i 15 de la present Llei en matèria de deute, despesa permesa i de dèficit públic dels comuns i sobre la seva conformitat al marc pressupostari aplicable.
iv) Si en l’execució del pressupost de l’Administració general o dels comuns l’interventor general o els interventors comunals detecten un incompliment de les obligacions establertes als articles 12 i 15 de la present Llei relatives al deute, a la despesa permesa o al dèficit públic dels comuns, d’acord amb el marc pressupostari aprovat, s’informarà al Tribunal de Comptes de les esmentades desviacions perquè aquest pugui fer un control periòdic de les mateixes i es requerirà el Govern o els comuns, segons correspongui, perquè ordenin una retenció temporal dels crèdits pressupostaris que permetin complir les dites obligacions. Si persisteix l’incompliment en el trimestre següent, el Tribunal de Comptes requerirà el Govern o els comuns, segons correspongui, a més, perquè en el termini d’un mes presentin un pla d’equilibri financer que contempli el restabliment de la situació.
v) Si en l’execució dels pressupostos el Tribunal de Comptes detecta un risc greu d’incompliment, atesa la tendència de la despesa o dels ingressos, de les obligacions relatives al deute, despesa permesa o dèficit públic dels comuns, requerirà el Govern o els comuns, segons correspongui, perquè presentin en el termini de dos mesos un pla d’equilibri financer que contempli el restabliment de la situació i garanteixi el compliment de les obligacions establertes en la present Llei.
vi) Si els plans d’equilibri financer esmentats en els apartats iv) i v) anteriors, no garanteixen la sostenibilitat de les finances públiques i l’estabilitat pressupostària per donar compliment a les obligacions que s’estableixen en la present Llei, s’actuarà d’acord amb allò establert en els articles 23 i 24 de la present Llei.
c) Pressupostos extraordinaris per causes excepcionals
El Tribunal de Comptes supervisarà l’execució i la liquidació dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la present Llei en el mig termini, en matèria de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i fiscal. Igualment, examinarà el pla d’equilibri financer que acompanyi el pressupost extraordinari als efectes de declarar-ne la idoneïtat, d’acord amb l’article 14 de la present Llei.
Esmena 11 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 22 amb el següent redactat:
“Article 22. Control dels interventors i supervisió del Tribunal de Comptes
1. L’interventor general i els interventors comunals, així com els òrgans interventors que en depenen, col·laboraran en tot moment amb l’Administració general i els comuns per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la present Llei.
Especialment, col·laboraran en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari de l’Administració general i dels comuns, dels pressupostos de l’Administració general i dels comuns i dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals.
En l’exercici de les seves funcions, els interventors actuen amb independència i amb subjecció exclusiva a la llei i al dret. L’interventor general i els interventors comunals, durant el seu mandat, només poden ser cessats en virtut de la sanció imposada com a resultat d’un expedient disciplinari, en els termes de la Llei.
2. El control dels interventors i la supervisió del Tribunal de Comptes és realitzarà d’acord amb el següent:
a) Marc pressupostari de l’Administració general i dels comuns: hauran de comptar amb l’informe previ del Tribunal de Comptes d’acord amb l’establert en l’article 11.6 de la present Llei.
b) Pressupostos de l’Administració general i dels comuns
- El Tribunal de Comptes supervisarà l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Administració general i dels comuns a l’efecte de verificar el compliment de les obligacions que estableix la present Llei en matèria de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
- Els òrgans interventors de l’Administració general i dels comuns formularan objeccions a les disposicions de despeses, el reconeixement d’obligacions i l’ordenació de pagaments de l’Administració general i dels comuns, respectivament, quan s’incompleixin les obligacions que estableix la present Llei en matèria de deute, despesa permesa i dèficit dels comuns.
- Juntament amb el projecte de pressupost que es remeti al Consell General o al consell de cada comú, s’acompanyarà un informe de la intervenció respectiva sobre el compliment de les obligacions que estableixen els articles 12 i 15 de la present Llei en matèria de deute, despesa permesa i de dèficit públic dels comuns i sobre la seva conformitat al marc pressupostari aplicable.
- Si en l’execució del pressupost de l’Administració general o dels comuns l’interventor general o els interventors comunals detecten un incompliment o un risc greu d’incompliment de les obligacions establertes als articles 12 i 15 de la present Llei relatives al deute, a la despesa permesa o al dèficit públic dels comuns, d’acord amb el marc pressupostari aprovat, informaran al Tribunal de Comptes de les esmentades desviacions perquè aquest pugui exercir les seves competències de control. El Tribunal de Comptes instarà al Govern o als comuns, segons correspongui, perquè adoptin les mesures adequades per solucionar la situació, inclosa si s’escau la retenció temporal de crèdits per part de l’òrgan competent.
- Si persisteix l’incompliment en el trimestre següent, el Tribunal de Comptes requerirà al Govern o als comuns, segons correspongui, perquè en el termini de dos mesos i d’acord amb allò que estableixen els articles 23 i 24 d’aquesta Llei, elaborin un pla d’equilibri financer que contempli el restabliment de la situació i garanteixi el compliment de les obligacions ordenades per la present norma.
c) Pressupostos extraordinaris per causes excepcionals
El Tribunal de Comptes supervisarà l’execució i la liquidació dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals, a l’efecte de verificar el compliment de les obligacions que estableix la present Llei en el mig termini, en matèria de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal. Igualment, examinarà el pla d’equilibri financer que acompanyi el pressupost extraordinari als efectes de declarar-ne la idoneïtat, d’acord amb l’article 14 de la present Llei.”
Justificació: Redefinir les funcions del Tribunal de Comptes. Així mateix s’adapten les funcions dels interventors de l’Administració general com dels comuns, per tal de que aquestes siguin coherents amb la resta d’esmenes presentades.
Article 23. Plans d’equilibri financer
1. Quan es detecti un incompliment de les obligacions que estableix la present Llei en matèria de deute, despesa permesa i dèficit públic dels comuns o es detecti un risc greu d’incompliment i, en tot cas, en els supòsits que preveu expressament la present Llei, el Govern i els comuns, segons escaigui, aprovaran un pla d’equilibri financer, que contindrà les mesures adequades per complir amb les dites obligacions o per evitar el seu incompliment.
2. El pla d’equilibri financer serà aprovat pel Govern o pel Consell de Comú, segons correspongui, en el termini màxim de dos mesos des de la detecció de l’incompliment o del risc d’incompliment, o bé des del requeriment que s’hagi formulat per elaborar-lo, llevat que la present Llei estableixi expressament un altre termini.
Si el Govern o els comuns no envien al Tribunal de Comptes el pla d’equilibri financer requerit en el termini que correspongui, i sense perjudici de les responsabilitats que corresponguin, el Tribunal de Comptes nomenarà una comissió de tres experts que, en contacte i amb la col·laboració del Govern o del comú afectat així com dels interventors corresponents, proposarà un pla d’equilibri financer, en el termini d’un mes.
El Govern, a través del ministeri encarregat de les finances, i els comuns, a través dels òrgans responsables de les finances comunals, així com, si escau, els organismes institucionals, les entitats parapúbliques i de dret públic i les societats públiques afectades, prestaran la seva col·laboració a la comissió d’experts i li facilitaran tota la informació i l’assistència que aquesta requereixi.
3. El pla d’equilibri financer serà tramés al Tribunal de Comptes, que informarà sobre la seva idoneïtat en el termini màxim d’un mes a comptar sobre la seva recepció. En cas que l’informe sigui desfavorable o contingui observacions condicionants, el Govern o els comuns hauran de modificar-lo i remetre’l de nou al Tribunal de Comptes, en el termini màxim d’un mes.
En cas que el Tribunal de Comptes declari no idoni el nou pla d’equilibri financer, o que aquest no es presenti en el termini indicat, el Tribunal de Comptes nomenarà una comissió de tres experts que, en contacte i amb la col·laboració del Govern o del comú afectat, proposarà un pla d’equilibri financer, en el termini d’un mes. Es prestarà a la comissió d’experts tota la col·laboració i l’assistència que requereixi, en els mateixos termes de l’apartat anterior.
4. El pla d’equilibri financer ha de contenir:
a) la identificació de les causes que han provocat el risc d’incompliment o l’incompliment de les obligacions que estableix la present Llei en matèria de deute, de despesa permesa o de dèficit públics dels comuns
b) les mesures adequades, relatives a despesa i ingressos, per complir les obligacions indicades, degudament quantificades i amb un calendari precís d’adopció i aplicació
c) els indicadors, si escau, que permetin seguir l’evolució de la situació i l’eficàcia de les mesures adoptades
d) les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el pla, durant el període de la seva vigència
e) la previsió d’impacte en el pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de les mesures proposades en el pla, contemplant la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament de l’Administració general i dels comuns, d’acord amb els requisits establerts en la present Llei.
5. Els plans d’equilibri financers vinculats a l’aprovació d’un pressupost extraordinari per causes excepcionals segueixen el règim que estableix l’article 14 de la present Llei.
Esmena 12 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 23 amb el següent redactat:
“Article 23. Plans d’equilibri financer
1. A més de les situacions previstes a l’article anterior i, en tot cas, en els supòsits que preveu expressament aquesta Llei, quan es detecti un incompliment o un risc greu d’incompliment de les obligacions legals en matèria de deute, despesa permesa i dèficit públic, el Govern i els comuns, segons escaigui, iniciaran el procés d’aprovació d’un pla d’equilibri financer, que contindrà les mesures adequades per complir amb les dites obligacions o per evitar el seu incompliment.
2. Correspon al Govern i als comuns l’aprovació dels plans d’equilibri financer. El pla d’equilibri financer serà aprovat pel Govern o pel Consell de Comú, segons correspongui, en el termini màxim de dos mesos des de la detecció de l’incompliment o del risc d’incompliment, o bé des de l’advertiment que s’hagi formulat per elaborar-lo llevat previsió legal contrària. El procés d’aprovació del Pla d’equilibri financer es realitza mitjançant l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva.
3. L’aprovació inicial consisteix en l’acord del Govern i dels comuns, segons correspongui, de declaració de necessitat d’aplicar un programa d’equilibri financer per fer front a les desviacions constatades i en què es pugui sol·licitar la col·laboració i assessorament del Tribunal de Comptes en la formulació del mateix. Amb aquesta declaració es prendran les mesures urgents de control de la situació financera causant d’aquestes desviacions i es notificarà l’acord al Tribunal de Comptes en un termini de tres dies.
Si el Govern i els comuns requereixen la col·laboració del Tribunal de Comptes en la formulació del Pla d’equilibri financer, en el termini de set dies posteriors, aquest podrà nomenar una comissió de tres experts perquè en un termini de trenta dies, formuli sota la responsabilitat del Govern i, en el seu cas, dels comuns un Pla d’equilibri financer. Aquest comptarà amb la col·laboració, si escau, dels organismes institucionals, les entitats parapúbliques i de dret públic i les societats públiques afectades amb tota la informació i l’assistència que es requereixi. En les mateixes condicions i terminis, el Tribunal de Comptes podrà optar per assessorar directament en l’elaboració del Pla d’equilibri financer, sense l’assistència dels experts.
En cas que el Govern i els comuns no requereixin la col·laboració del Tribunal de Comptes, el terminis de presentació del Pla d’equilibri financer seran els mateixos que els esmentats en els apartats anteriors.
4. El Pla d’equilibri financer formulat pel Govern o pels comuns serà tramés al Tribunal de Comptes un cop aprovat amb caràcter definitiu. El Tribunal de Comptes, a la vista del contingut del mateix, redactarà el seu informe final en forma de proposta de resolució al Govern o als comuns dins del termini de vint dies contats a partir de la finalització de la fase anterior.
En cas que l’informe sigui desfavorable o contingui observacions condicionants, el Govern o els comuns hauran de modificar-lo i remetre’l de nou al Tribunal de Comptes, en el termini màxim d’un mes.
5. El pla d’equilibri financer ha de contenir:
a) la identificació de les causes que han provocat el risc d’incompliment o l’incompliment de les obligacions que estableix la present Llei en matèria de deute, de despesa permesa o de dèficit públics dels comuns
b) les mesures adequades, relatives a despesa i ingressos, per complir les obligacions indicades, degudament quantificades i amb un calendari precís d’adopció i aplicació
c) els indicadors, si escau, que permetin seguir l’evolució de la situació i l’eficàcia de les mesures adoptades
d) les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el pla, durant el període de la seva vigència
e) la previsió d’impacte en el pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de les mesures proposades en el pla, contemplant la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament de l’Administració general i dels comuns, d’acord amb els requisits establerts en la present Llei.
5. Els plans d’equilibri financers vinculats a l’aprovació d’un pressupost extraordinari per causes excepcionals segueixen el règim que estableix l’article 14 de la present Llei.”
Justificació: Redefinir les funcions del Govern, els Comuns i Tribunal de Comptes per tal de que el redactat de l’article sigui coherent amb la resta d’esmenes presentades.
Article 24. Execució i control dels plans d’equilibri financer
1. El Govern i els comuns informaran trimestralment al Tribunal de Comptes de l’aplicació i els efectes dels plans d’equilibri financer aprovats. Aquests informes han de comptar amb el vistiplau de l’interventor general i dels interventors comunals, segons escaigui.
2. El Tribunal de Comptes pot requerir en qualsevol moment al Govern o als comuns informació sobre l’aplicació dels plans d’equilibri financer i els seus efectes.
3. El Tribunal de Comptes examinarà l’execució dels plans d’equilibri financer i els seus efectes respecte del compliment dels objectius de deute, despesa permesa i dèficit públic dels comuns que estableixin. En cas que detecti incompliments o desviacions, requerirà l’Administració corresponent perquè adopti les mesures adequades en el termini màxim d’un mes.
El Tribunal de Comptes pot requerir el bloqueig o la retenció de partides pressupostàries, la constitució de dipòsits en l’Institut Nacional Andorrà de Finances o qualsevol altra mesura relativa a la despesa pública que resulti adequada pel compliment dels objectius previstos en el pla d’equilibri financer. Igualment, podrà recomanar mesures que impliquin un augment dels ingressos públics, d’acord amb els requisits establerts en aquesta Llei.
En cas que en la liquidació dels pressupostos dels comuns es detecti un incompliment de les obligacions relatives al deute públic, el Tribunal de Comptes podrà ordenar la reducció de la transferència anual de l’Estat que li correspondria en el pressupost següent, per una quantia igual a l’excés de l’endeutament respecte del límit.
El Govern i els comuns informaran el Tribunal de Comptes de les mesures adoptades a partir dels requeriments que els hi hagi dirigit.
4. En cas que el Govern o els comuns no adoptin, en el termini d’un mes les mesures adequades per corregir les desviacions del compliment dels plans d’equilibri financer, el Tribunal de Comptes nomenarà una comissió de tres experts que, en contacte i amb la col·laboració del Govern o del comú afectat, adoptarà les mesures adequades pel compliment del pla.
El Govern, a través del ministeri encarregat de les finances, i els comuns, a través dels òrgans responsables de les finances comunals, així com, si escau, els organismes institucionals, les entitats parapúbliques i de dret públic i les societats públiques afectades, prestaran la seva col·laboració a la comissió d’experts i li facilitaran tota la informació i l’assistència que aquesta requereixi.
Totes les administracions, organismes, entitats i societats afectades estan obligades a aplicar i executar les mesures aprovades per la comissió d’experts.
Esmena 13 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 24 amb el següent redactat:
“Article 24. Execució i control dels plans d’equilibri financer
1. El Govern i els comuns informaran trimestralment al Tribunal de Comptes de l’aplicació i els efectes dels plans d’equilibri financer aprovats. Aquests informes han de comptar amb el vistiplau de l’interventor general i dels interventors comunals, segons escaigui.
2. El Tribunal de Comptes pot demanar en qualsevol moment al Govern o als comuns informació sobre l’aplicació dels plans d’equilibri financer i els seus efectes.
3. El Tribunal de Comptes examinarà l’execució dels plans d’equilibri financer i els seus efectes respecte del compliment dels objectius de deute, despesa permesa i dèficit públic. En cas que detecti incompliments o desviacions, instarà a l’Administració corresponent perquè adopti les mesures adequades en el termini màxim d’un mes.
El Govern i els comuns informaran el Tribunal de Comptes de les mesures adoptades a partir de les observacions que els hi hagi dirigit.
4. En cas que el Govern no adopti, en el termini d’un mes, les mesures adequades per corregir les desviacions del compliment dels plans d’equilibri financer, el Tribunal de Comptes informarà al Consell General perquè aquest adopti les mesures necessàries i escaients perquè el Govern doni compliment a les obligacions establertes en la present Llei.
5. En cas que els comuns no adoptin, en el termini d’un mes, les mesures adequades per corregir les desviacions del compliment dels plans d’equilibri financer, el Tribunal de Comptes informarà al Govern perquè aquest acordi la interrupció de l’import de les transferències d’acord amb l’establert en la Llei de finances comunals.”
Justificació: Redefinir les funcions del Govern, els Comuns i Tribunal de Comptes per tal de que el redactat de l’article sigui coherent amb la resta d’esmenes presentades.
Capítol vuitè. Règim sancionador
Article 25. Infraccions
1. Són infraccions greus:
a) no facilitar al Tribunal de Comptes o a la comissió d’experts que designi la informació que estableix la present Llei o la que requereixi
b) no elaborar i trametre al Tribunal de Comptes els informes que estableix la present Llei
c) no prestar col·laboració al Tribunal de Comptes o a les comissions d’experts que aquest designi.
2. Són infraccions molt greus:
a) realitzar operacions d’endeutament públic per sobre dels límits que fixa la present Llei o sense autorització per llei
b) disposar despeses, reconèixer obligacions o ordenar pagaments en contra de l’objecció formulada per la intervenció quan aquesta objecció impedeixi la continuació del procediment, en els termes que estableix la Llei general de les finances públiques i la Llei de les finances comunals
c) no presentar al Tribunal de Comptes un pla d’equilibri financer en els casos que la present Llei així ho estableixi preceptivament
d) no atendre els requeriments que dirigeixi el Tribunal de Comptes
e) no complir o executar les ordres i els requeriments que dictin les comissions d’experts designades pel Tribunal de Comptes
f) obstaculitzar l’exercici de les funcions del Tribunal de Comptes i de les comissions d’experts que aquest designi
g) la comissió d’una infracció greu si s’ha estat sancionat per una altra infracció greu en els dotze mesos anteriors.
Esmena 14 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 25 amb el següent redactat:
“Article 25. Infraccions, responsables i sancions
1. Pel que fa referència a les infraccions, classes de responsabilitat i règim sancionador es remet a l’establert en la Llei general de les finances públiques, a la Llei de les finances comunals i la Llei de la funció pública.
2. Són responsables de les infraccions establertes a la Llei general de les finances públiques, a la Llei de les finances comunals i la Llei de la funció pública, les persones lligades a l’Administració pública per una relació de servei a qui directament s’hagi d’imputar la conducta infractora.
3. Sense perjudici de les responsabilitats polítiques, penals i civils en què es pugui incórrer, seran sancionades
a) Les infraccions greus, amb
- l’aplicació de les sancions per faltes greus que estableix la Llei de la funció pública, pels funcionaris i el personal al servei de l’Administració general segons la normativa vigent aplicable
- l’aplicació de les sancions per faltes greus que estableix la normativa aplicable als comuns i als organismes públics, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns, pel personal que hi presta els seus serveis, segons la legislació aplicable a cada cas
- en tot cas, el cessament del lloc que ocupen, pels funcionaris públics de lliure designació.
b) Les infraccions molt greus, amb
- l’aplicació de les sancions per faltes molt greus que estableix la Llei de la funció pública, pels funcionaris i el personal al servei de l’Administració general
- l’aplicació de les sancions per faltes molt greus que estableix la normativa aplicable als comuns i als organismes públics, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns, pel personal que hi presta els seus serveis, segons la legislació aplicable a cada cas
- en tot cas, el cessament del lloc que ocupen, pels funcionaris públics de lliure designació.
4. La imposició de les sancions serà proporcional a la gravetat de la infracció comesa. La graduació de les sancions es farà d’acord als criteris de responsabilitat del càrrec o del lloc de treball; gravetat dels danys causats a l’Administració; intencionalitat; grau de participació i reincidència.”
Justificació: Referenciar les infraccions a l’establert en la Llei general de les finances públiques, a la Llei de les finances comunals i la Llei de la funció pública i redefinir i incloure en aquest mateix article els responsables de les infraccions i la tipologia de sancions.
Article 26. Responsables
Són responsables de les infraccions establertes a l’article 25 les persones a qui directament s’hagi d’imputar la conducta infractora.
En els casos que la infracció consisteixi en la vulneració d’una obligació que la present Llei estableix respecte d’un òrgan, són també responsables les persones titulars de l’òrgan.
Esmena 15 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 26 amb el següent redactat:
“Article 26. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador s’iniciarà contra les persones presumptament responsables de la infracció:
a) per iniciativa del Tribunal de Comptes
b) per iniciativa del ministre encarregat de les finances, respecte del Govern i els organismes, entitats i societats que en depenguin
c) per iniciativa dels cònsols, exclusivament respecte del personal dels comuns i dels organismes, entitats i societats que en depenguin.
2. Els procediments dirigits contra funcionaris públics i personal dins de l’àmbit de la Llei de la funció pública, es tramitaran i es resoldran segons el que preveu la Llei de funció pública, amb les següents especialitats:
a) l’instructor serà designat pel ministre encarregat de les finances, en els expedients que afectin el personal al servei de l’Administració general
b) la competència per resoldre l’expedient per faltes greus correspon al ministre encarregat de les finances, i per faltes molt greus, al Govern, en els expedients que afectin el personal al servei de l’Administració general.
3. Els procediments dirigits contra funcionaris públics i personal dels comuns es tramitaran i es resoldran per la normativa que els sigui aplicable, amb les especialitats següents:
a) l’instructor serà designat pel cònsol o pel responsable màxim de l’organisme, l’entitat o la societat corresponent
b) la competència per resoldre l’expedient correspondrà al cònsol.
4. Els procediments dirigits contra el personal dels organismes públics, de les entitats parapúbliques i de dret públic i de les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns es tramitaran segons la normativa que els hi sigui aplicable, amb les mateixes especialitats, si escau, que estableix l’apartat anterior.”
Justificació: Es proposa modificar tot el contingut de l’article 26, incloent en aquest article el procediment sancionador, modificant-ne i adaptant-ne el contingut del mateix.
Article 27. Sancions
1. Sense perjudici de les responsabilitats polítiques, penals i civils en què es pugui incórrer, seran sancionades
a) Les infraccions greus, amb
i) la destitució i la prohibició d’ocupar càrrecs de designació política en l’administració de la que formava part, , per un període de 6 mesos a 2 anys i multa de 1.000 a 5.000 euros, per les persones que ocupin càrrecs de designació política
ii) l’aplicació de les sancions per faltes greus que estableix la Llei de la funció pública, pels funcionaris i el personal al servei de l’Administració general segons la normativa vigent aplicable
iii) l’aplicació de les sancions per faltes greus que estableix la normativa aplicable als comuns i als organismes públics, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns, pel personal que hi presta els seus serveis, segons la legislació aplicable a cada cas
iv) en tot cas, el cessament del lloc que ocupen, pels funcionaris públics de lliure designació.
b) Les infraccions molt greus, amb
i) la destitució i la prohibició d’ocupar càrrecs de designació política en l’administració de la que formava part, per un període de 2 a 6 anys i multa de 5.000 a 50.000 euros, per les persones que ocupin càrrecs de designació política
ii) l’aplicació de les sancions per faltes molt greus que estableix la Llei de la funció pública, pels funcionaris i el personal al servei de l’Administració general
iii) l’aplicació de les sancions per faltes molt greus que estableix la normativa aplicable als comuns i als organismes públics, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns, pel personal que hi presta els seus serveis, segons la legislació aplicable a cada cas
iv) en tot cas, el cessament del lloc que ocupen, pels funcionaris públics de lliure designació.
2. La imposició de les sancions serà proporcional a la gravetat de la infracció comesa. La graduació de les sancions es farà d’acord als criteris de responsabilitat del càrrec o del lloc de treball; gravetat dels danys causats a l’Administració; intencionalitat; grau de participació i reincidència.
Esmena 16 De supressió
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa suprimir els articles 27 i 28 enumerant-se de nou els articles.
Justificació: Es suprimeixen els articles 27 i 28 de la proposició de Llei, al haver-se inclòs aquests en el contingut dels articles 25 i 26 anteriors.
Article 28. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador s’iniciarà contra les persones presumptament responsables de la infracció:
a) per iniciativa del Tribunal de Comptes
b) per iniciativa del ministre encarregat de les finances, respecte del Govern i els organismes, entitats i societats que en depenguin
c) per iniciativa dels cònsols, exclusivament respecte del personal dels comuns i dels organismes, entitats i societats que en depenguin.
2. Els procediments dirigits contra funcionaris públics i personal dins de l’àmbit de la Llei de la funció pública, es tramitaran i es resoldran segons el que preveu la Llei de funció pública, amb les següents especialitats:
a) l’instructor serà designat pel ministre encarregat de les finances, en els expedients que afectin el personal al servei de l’Administració general
b) la competència per resoldre l’expedient per faltes greus correspon al ministre encarregat de les finances, i per faltes molt greus, al Govern, en els expedients que afectin el personal al servei de l’Administració general.
3. Els procediments dirigits contra funcionaris públics i personal dels comuns es tramitaran i es resoldran per la normativa que els sigui aplicable, amb les especialitats següents:
a) l’instructor serà designat pel cònsol o pel responsable màxim de l’organisme, l’entitat o la societat corresponent
b) la competència per resoldre l’expedient correspondrà al cònsol.
3. Els procediments dirigits contra el personal dels organismes públics, de les entitats parapúbliques i de dret públic i de les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns es tramitaran segons la normativa que els hi sigui aplicable, amb les mateixes especialitats, si escau, que estableix l’apartat anterior.
4. El procediment contra persones que ocupin càrrecs electes i de designació política serà tramitat i resolt pel Tribunal de Comptes, d’acord amb les normes següents:
a) L’acord d’incoació del procediment inclourà la designació d’un instructor, que ha de ser un dels membres del Tribunal de Comptes, el relat dels fets que l’originen, la infracció imputada i els responsables presumptes, d’acord amb l’article 26.
L’acord d’incoació serà notificat als interessats en el termini de vint-i-quatre hores des de la seva adopció.
b) En el termini de quinze dies a comptar des de la notificació, els interessats podran formular al·legacions i proposar les proves que estimin convenients.
c) La pràctica de les proves no s’estendrà més de 30 dies. Aquest termini es podrà prorrogar 30 dies més, per acord de l’instructor, si concorren circumstàncies excepcionals.
La denegació per part de l’instructor de la pràctica de les proves proposades, així com la denegació de la pròrroga del termini per practicar-les, podran ser recorregudes davant del Ple del Tribunal, que resoldrà en un termini de tres dies.
d) Una vegada practicades les proves admeses i formulades les al·legacions, l’instructor formularà en el termini de quinze dies una proposta de resolució, en la que constaran els tràmits realitzats fins el moment; els fets que considera provats; la infracció que, en el seu cas, s’hagi comés; la sanció que, en el seu cas, es proposa, amb expressió de les circumstàncies tingudes en compte per graduar-la; i les persones responsables.
La proposta de resolució serà notificada als interessats en el termini de vint-i-quatre hores.
e) Els interessats podran formular al·legacions respecte de la proposta de resolució en el termini de quinze dies des de la seva notificació. Durant aquest període se’ls posarà de manifest l’expedient per la seva consulta.
f) Transcorregut el període d’al·legacions i vista de l’expedient, l’instructor elevarà al Ple la proposta de resolució i les al·legacions presentades. El Ple resoldrà en el termini de quinze dies.
g) El termini màxim per resoldre l’expedient sancionador és de sis mesos des de la seva incoació. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat resolució definitiva, l’expedient es considerarà caducat i s’arxivarà.
h) La resolució del Ple del Tribunal de Comptes pot ser recorreguda davant la Sala administrativa del Tribunal Superior.
Disposició addicional. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000
1. S’afegeix un nou apartat a bis) a l’article 2.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000, del següent tenor:
“a bis) Supervisar l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, d’estabilitat pressupostària i fiscal en matèria de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i fiscal.”
2. Es modifica l’article 3.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3
1. El Tribunal de Comptes compleix la seva funció mitjançant l'elaboració d'informes o memòries que, una vegada aprovats pel Ple juntament amb les al·legacions i les justificacions que hagin presentat els ens fiscalitzats i les recomanacions proposades per tal de millorar la seva gestió i els requeriments per tal de complir amb els principis de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal han d'ésser exposats com a part d'una memòria que el Tribunal ha de remetre anualment al Consell General.”
3. S’afegeix un apartat 3 a l’article 2 de la Llei del Tribunal de Comptes, del tenor següent:
“3. Funció sancionadora
a) incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors que preveu la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària fiscal”
4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 18 de la Llei del Tribunal de Comptes, que queda redactat en els termes següents:
“1. El Ple està integrat per un president i entre dos i quatre membres.”
5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes, que queda redactat en els termes següents:
“1. El president i els altres membres del Tribunal de Comptes són designats individualment pel Consell General, amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres en primera votació, per un període de sis anys, renovable.”
Esmena 17 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició addicional amb el següent redactat i enumerant-se com a disposició addicional primera:
“Disposició addicional primera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000
1. S’afegeix un nou apartat a bis) a l’article 2.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000, del següent tenor:
“a. bis) Supervisar l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, d’estabilitat pressupostària i fiscal en matèria de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i fiscal.”
2. Es modifica l’article 3.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3
1. El Tribunal de Comptes compleix la seva funció mitjançant l'elaboració d'informes o memòries que, una vegada aprovats pel Ple juntament amb les al·legacions i les justificacions que hagin presentat els ens fiscalitzats i les recomanacions proposades per tal de millorar la seva gestió i els requeriments per tal de complir amb els principis de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal han d'ésser exposats com a part d'una memòria que el Tribunal ha de remetre anualment al Consell General.”
3. S’afegeix un apartat 3 a l’article 2 de la Llei del Tribunal de Comptes, del tenor següent:
“3. Funció sancionadora
a) incoar els expedients sancionadors que preveu la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal”
4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 18 de la Llei del Tribunal de Comptes, que queda redactat en els termes següents:
“1. El Ple està integrat per un president i entre dos i quatre membres.”
5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes, que queda redactat en els termes següents:
“1. El president i els altres membres del Tribunal de Comptes són designats individualment pel Consell General, amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres en primera votació, per un període de sis anys, renovable.””
Justificació: Redefinir la funció sancionadora del Tribunal de Comptes i enumerar com a disposició addicional primera.
Esmena 18 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una nova disposició addicional segona amb la següent redacció i enumerant-se de nou les disposicions addicionals:
“Disposició addicional segona. Modificació de la Llei General de les Finances Públiques
1. Es modifica la lletra g) de l’article 58 de la Llei general de les finances públiques, que queda redactat en els termes següents:
“g) Qualsevol altres actes o omissions que suposin incompliment de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, així com d’aquesta Llei i de les disposicions que la reglamenten o la despleguen.””
Justificació: Incloure en la Llei general de finances públiques com accions i omissions productores de responsabilitat civil i administrativa els actes o omissions que suposin l’incompliment de la de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
Esmena 19 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una nova disposició addicional tercera amb la següent redacció i enumerant-se de nou les disposicions addicionals:
“Disposició addicional tercera. Modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny de les Finances Comunals
1. Es modifica la lletra g) de l’article 102 de la Llei 10/2003, del 27 de juny de les finances comunals, que queda redactat en els termes següents:
“g) Qualsevol altres actes o omissions que suposin incompliment de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, així com d’aquesta Llei i de les disposicions que la reglamenten o la despleguen.””
Justificació: Incloure en la Llei de finances comunals com accions i omissions productores de responsabilitat civil i administrativa els actes o omissions que suposin l’incompliment de la de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
Esmena 20 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una nova disposició addicional quarta amb la següent redacció i enumerant-se de nou les disposicions addicionals:
“Disposició addicional quarta. Dotació de recursos econòmics
El Consell General, el Govern i els comuns dotaran al Tribunal de Comptes, a la intervenció general i a la intervenció dels comuns dels recursos necessaris per poder desenvolupar les funcions que els hi encomana la present Llei.”
Justificació: Dotar al Tribunal de Comptes, a la intervenció general i als intervenció dels comuns dels recursos necessaris per poder desenvolupar les funcions que li encomana el text.
Disposició transitòria primera. Marc pressupostari
El Govern i els comuns elaboraran i aprovaran el primer marc pressupostari que els correspongui d’acord amb la present Llei a partir de la seva constitució desprès de les primeres eleccions que se celebrin en els àmbits respectius després de la seva entrada en vigor.
Les disposicions de la present Llei relatives al marc pressupostari només seran aplicables a partir del primer marc aprovat segons el paràgraf anterior.
Disposició transitòria segona. Membres del Tribunal de Comptes
1. Els membres actuals del Tribunal de Comptes exerciran el seu mandat pel temps que els correspongui, sense perjudici de la seva renovació per part del Consell General.
2. El Consell General nomenarà els membres addicionals del Tribunal de Comptes en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la present Llei.
Esmena 21 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una nova disposició transitòria tercera amb la següent redacció i enumerant-se de nou les disposicions transitòries:
“Disposició transitòria tercera. Compliment de les obligacions establertes en la present Llei
1. Els límits d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general i dels comuns establerts en la present Llei, s’haurà de complir al final del primer mandat en què sigui d’aplicació la present Llei.
2. El Govern i els comuns realitzaran les primeres aportacions al compte de compensació amb càrrec als primers pressupostos generals de l’Estat i dels comuns que els correspongui, d’acord amb la present Llei a partir de la seva constitució després de les primeres eleccions que se celebrin en els àmbits respectius després de la seva entrada en vigor.”
Justificació: Incloure una disposició transitòria en el text perquè els límits d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’administració general i dels comuns establerts en la present Llei, s’hagin de complir al final del primer mandat. Així mateix s’inclou i clarifica en el text, el moment en que es realitzaran les primeres aportacions al compte de compensació.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions legals i reglamentàries que s’oposin al que estableix la present Llei.
Disposició final
La present Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria primera.
Esmena 22 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la Llei s’adeqüi, al menys pel que fa als aspectes gràfics i de presentació, a l’Acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de llei, del 18 d’abril del 2002, així com fer una correcció ortogràfica de tot el text.
Justificació: Millorar els aspectes ortogràfics i formals del text.
M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla
Informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost relatiu a la Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 21 d’octubre, 4 i 11 de novembre del 2014, l'informe del ponent relatiu a la Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per majoria:
Esmena 3 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.
Esmena 4 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 8.
Esmena 5 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 11.
Esmena 6 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 12.
Esmena 7 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 13.
Esmena 8 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 14.
Esmena 9 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 15.
Esmena 10 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 16.
Esmena 11 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 22.
Esmena 12 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 23.
Esmena 13 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 24.
Esmena 14 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 25.
Esmena 15 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 26.
Esmena 16 (Grup Parlamentari Demòcrata) de supressió dels articles 27 i 28.
Esmena 21 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una nova disposició transitòria.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria:
Esmena 1 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’índex.
Esmena 2 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 17 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la Disposició addicional.
Esmena 18 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una nova disposició addicional.
Esmena 19 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una nova disposició addicional.
Esmena 20 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una nova disposició addicional.
Esmenes retirades:
Esmena 22 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació dels aspectes gràfics, de presentació i ortogràfics en tot els text.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha acordat per unanimitat fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la Llei s’adeqüi, almenys pel que fa als aspectes gràfics i de presentació, a l’Acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de llei, del 18 d’abril del 2002, així com fer una correcció ortogràfica de tot el text.
Proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal
Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Capítol segon. Principis bàsics
Article 3. Principis bàsics
Article 4. Principi de sostenibilitat financera
Article 5. Principi d’estabilitat pressupostària
Article 6. Principi de plurianualitat
Article 7. Principi de transparència
Article 8. Principi d’eficiència
Article 9. Principi de responsabilitat
Article 10. Principi de lleialtat institucional
Capítol tercer. Marc pressupostari
Article 11. Marc pressupostari
Capítol quart. Deute públic
Article 12. Limitació d’endeutament
Article 13. Emissió de deute públic
Article 14. Pressupost extraordinari per causes excepcionals
Capítol cinquè. Despesa permesa
Article 15. Despesa màxima permesa
Article 16. Regla de la despesa corrent o de funcionament
Article 17. Despesa extraordinària
Article 18. Superàvits
Article 19. Compte de compensació
Capítol sisè. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
Article 20. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
Capítol setè. Control
Article 21. Obligacions d’informació
Article 22. Control dels interventors i supervisió del Tribunal de Comptes
Article 23. Plans d’equilibri financer
Article 24. Execució i control dels plans d’equilibri financer
Capítol vuitè. Règim sancionador
Article 25. Infraccions, responsables i sancions
Article 26. Procediment sancionador
Disposició addicional. Dotació de recursos econòmics
Disposició transitòria primera. Marc pressupostari
Disposició transitòria segona. Membres del Tribunal de Comptes
Disposició transitòria tercera. Compliment de les obligacions establertes en la present Llei
Disposició derogatòria
Disposició final primera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000
Disposició final segona. Modificació de la Llei general de les finances públiques
Disposició final tercera. Modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny de les finances comunals
Disposició final quarta
Exposició de motius
La crisi econòmica i financera ha tingut i té encara efectes importants sobre les finances públiques andorranes, d’igual manera que els ha tingut i els té en les economies dels estats del nostre entorn. Així els darrers anys el context internacional i nacional han fet que l’endeutament de l’Estat andorrà s’hagi pràcticament duplicat, passant dels aproximadament 600 milions d’euros de l’any 2007 (el que representava un endeutament del vint per cent (20%) respecte el producte interior brut), als aproximadament 1.100 milions d’euros de l’any 2013. És a dir, un nivell d’endeutament de les administracions públiques andorranes d’un quaranta cinc per cent (45%) del producte interior brut.
Alhora, cal posar en relleu la preocupació que ha generat el fet que durant els períodes de més bonança econòmica, el deute i la despesa pública s’han vist fortament incrementats.
Ara, que tot sembla indicar que la crisi comença a remetre i que despunta un període de creixement, és el moment idoni per adoptar les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat de les finances públiques en el futur, en un marc d’estabilitat pressupostària i fiscal. Al llarg d’aquests anys els poders públics han anat adoptant ja les mesures necessàries per fer front a la situació de crisi econòmica i per assegurar la seva capacitat tributària imprescindible per realitzar les tasques que corresponen a les diverses administracions, actuant tant sobre els ingressos com les despeses dels pressupostos respectius. Però, més enllà de les mesures puntuals i concretes que responen a una situació conjuntural, resulta convenient establir un marc general permanent que asseguri en el futur la viabilitat de les finances públiques, tant estatals com comunals, tot i establint mecanismes de disciplina i de control pressupostari.
Aquest objectiu essencial coincideix, d’altra banda, amb la necessitat de racionalitzar la gestió pressupostària, assegurant la seva eficiència en un marc d’estabilitat que faci sostenibles les finances públiques i no comprometi el benestar de les generacions futures. Un marc que, a més, ha de garantir la transparència, la responsabilitat i la lleialtat institucional en la gestió dels recursos públics financers.
Aquests dos grans objectius impulsen la present Llei, que estableix un marc general i permanent que ha de regir l’acció en matèria financera i econòmica de tots els poders públics andorrans, incloses les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general i als comuns, així com les societats públiques participades per les administracions, per tal d’assegurar la sostenibilitat financera en el futur.
La Llei estableix, en primer lloc els principis bàsics que han de regir la gestió dels recursos financers per part de totes les administracions, organismes i entitats que s’inclouen en el seu àmbit d’aplicació. Aquests principis, que són la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària, la plurianualitat, la transparència, l’eficiència, la responsabilitat, la lleialtat institucional són definits i concretats a la mateixa Llei i d’ells se’n deriven determinades obligacions específiques encaminades a donar-hi compliment.
A efecte de complir els objectius de la Llei és especialment important l’establiment d’un marc pressupostari plurianual per part de totes les administracions, organismes i entitats, que contempli les previsions econòmiques generals per al període del mandat de cada instància, els objectius de deute i despesa pública i les projeccions de les principals partides d’ingressos i de despeses, dins del qual s’hauran d’aprovar els pressupostos anuals corresponents. Aquest marc, alhora que respecta l’autonomia i la potestat pressupostària de cada administració i entitat, atorga estabilitat i seguretat i es converteix en una eina important per garantir el compliment dels objectius de la Llei.
Els objectius concrets de la Llei, fan referència al deute, a la despesa permesa de l’Administració general, a l’endeutament dels comuns, a les despeses públiques, a la limitació del pes de la tributació directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general i a la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament que, en definitiva, defineixen conjuntament el concepte de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal de l’Estat. En relació al deute públic s’estableix un doble límit: d’una banda, un de caràcter absolut, que limita el deute públic global de tot el Principat amb relació al producte interior brut i, de l’altra, un límit relatiu a cada administració, de manera que l’endeutament de l’Administració general, tindrà un límit també amb relació al producte interior brut, mentre que els comuns no podran superar el dos cents per cent de la mateixa mitja d’ingressos, seguint la regla prevista ja a la Llei de finances comunals. La diferència del límit en les dues administracions respon a la major amplitud de les competències de l’Administració general i, en conseqüència, de les despeses que ha d’afrontar, així com a la seva més gran variabilitat i sensibilitat als cicles econòmics.
En relació amb la despesa permesa, la Llei estableix uns límits màxims per l’Administració general que es corresponen a l’u per cent (1%) del producte interior brut ajustat per un coeficient corrector que varia en funció dels cicles econòmics, obligant així a l’Administració general a generar estalvis en els moments on hi hagi més creixement econòmic, per així poder-los destinar a fomentar polítiques expansives en les èpoques de crisi econòmica. Pel que fa els comuns aquest límit ve limitat per la mateixa regla que els nivells màxims d’endeutament, seguint allò previst a la Llei de les finances comunals. Finalment, en relació amb la limitació de la imposició directa, la Llei estableix un límit del quaranta per cent d’impostos directes sobre els impostos recaptats, mostrant així una clara voluntat de mantenir l’actual pressió fiscal.
Els límits de deute i de despesa permesa només es poden superar per les causes previstes expressament a la Llei que es refereixen a situacions extraordinàries com són les catàstrofes naturals, les emergències greus i esdeveniments excepcionals, inclosos els de caràcter econòmic. Aquests requereixen una actuació pública urgent i extraordinària quan no es poden assumir amb les partides pressupostàries ordinàries. En aquests casos, el Consell General podrà aprovar un pressupost extraordinari que superi els límits de deute i de despesa permesa establerts en la Llei. Però al mateix temps haurà d’aprovar també un pla d’equilibri financer que estableixi el camí per retornar al compliment d’aquests límits en un termini màxim de sis anys. Per sufragar aquestes despeses extraordinàries es preveu la creació d’un compte de compensació, que es dotarà per part de l’Administració de l’Estat i dels comuns amb una quantia equivalent al zero coma deu per cent (0,10%) del total de les seves despeses pressupostàries anuals.
Per fer efectives les obligacions que estableix la Llei relatives al deute, a la despesa permesa i a la limitació de la imposició directa sobre els ingressos de l’Estat, es disposen uns mecanismes i procediments de control adequats i proporcionats, que pivoten, d’una banda, sobre els òrgans interventors de les diverses administracions i organismes i entitats dependents, i, de l’altra, sobre el propi Govern, Consell General o Tribunal de Comptes. Els òrgans interventors, a més de veure reforçada la seva funció fiscalitzadora prèvia de la despesa, es configuren també com a òrgans col·laboradors de les respectives administracions, organismes i entitats per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la Llei. Així, entre d’altres funcions, els correspon col·laborar en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari i dels pressupostos de la seva respectiva administració, així com dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals. També han d’informar al Tribunal de Comptes, al Consell General o al propi Consell de Comú sobre les desviacions que es puguin produir respecte dels límits de deute i de despesa permesa de les respectives entitats en la seva respectiva execució pressupostària; i han de col·laborar, igualment, en els plans d’equilibri financer que s’han d’aprovar en cas d’incompliment, o de risc greu d’incompliment, de les obligacions relatives al deute o control de la despesa permesa.
El Tribunal de Comptes, per la seva banda, assumeix un paper rellevant en el control del compliment de les obligacions financeres establertes en la Llei per tal d’assegurar l’assoliment dels objectius últims que pretén. Així, ha d’emetre un informe previ sobre el marc pressupostari; ha de vetllar per l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei en matèria de deute, de despesa permesa, de limitació del pes de la imposició directa, així com de la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament i pot instar el Govern o els comuns perquè elaborin un pla d’equilibri financer, en cas de detectar desviacions o risc greu de desviacions respecte de les obligacions relatives al deute o de la despesa permesa; a més pot nomenar una comissió d’experts per assessorar al Govern o als comuns, segons correspongui, per ajudar-los en l’elaboració d’aquests plans d’equilibri. A més el Tribunal de Comptes controla l’aplicació dels plans d’equilibri financer i recomana que s’adoptin les mesures adequades pel seu compliment, i supervisa l’execució i la liquidació dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals, a la vegada que pot iniciar un procediment sancionador.
Amb la finalitat d’assegurar la capacitat operativa del Tribunal de Comptes per poder complir les seves noves funcions, la present Llei modifica la Llei del Tribunal de Comptes, reforçant la seva composició estructura i adequant les seves funcions a aquelles que li són atribuïdes de nou. La Llei reforça també la figura dels interventors i la seva independència, amb la finalitat que puguin exercir les seves funcions adequadament i amb la màxima eficàcia i eficiència.
Finalment, la Llei remet el règim sancionador a l’establert en la Llei general de les finances públiques, a la Llei de les finances comunals i la Llei de la funció pública i estableix el corresponent procediment sancionador i estableix en una disposició transitòria que al final del primer mandat s’haurà de complir amb els límits d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general establerts en la Llei.
Formalment la Llei s’estructura en 26 articles, 1 disposició addicional, 3 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 4 disposicions finals.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
La present Llei té per objecte establir el conjunt de principis, regles i procediments aplicables a la gestió de les finances públiques amb la finalitat d’assegurar la seva sostenibilitat en un marc d’estabilitat pressupostària.
Article 2. Àmbit d’aplicació
La present Llei és d’aplicació a:
a) l’Administració general de l’Estat;
b) els comuns;
c) els organismes institucionals vinculats o adscrits a l’Estat i als comuns;
d) les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general i als comuns;
e) les societats públiques participades per l’Administració general o pels comuns, en la mesura que la present Llei s’hi refereixi expressament.
Capítol segon. Principis bàsics
Article 3. Principis bàsics
Les administracions, els organismes públics i les entitats parapúbliques i de dret públic gestionaran els recursos financers de què disposin d’acord amb els següents principis bàsics:
a) sostenibilitat financera;
b) estabilitat pressupostària;
c) plurianualitat;
d) transparència;
e) eficiència;
f) responsabilitat;
g) lleialtat institucional.
Article 4. Principi de sostenibilitat financera
Les administracions, els organismes i entitats subjectes a la present Llei han d’ajustar la seva actuació de manera que s’asseguri llur capacitat per finançar els compromisos de despesa presents i futurs dins dels límits de despesa permesa i de deute públic que estableix la present Llei.
Article 5. Principi d’estabilitat pressupostària
Les administracions, els organismes i entitats subjectes a la present Llei han d’elaborar, aprovar i executar els seus pressupostos en un marc d’estabilitat pressupostària que suposa una situació d’equilibri, de superàvit o de dèficit acceptat d’acord amb els termes establerts en aquesta mateixa norma.
L’alienació, venda o cessió dels béns i drets patrimonials del comú no es comptabilitzaran per formalització d’una situació d’equilibri o superàvit pressupostari.
Article 6. Principi de plurianualitat
Els pressupostos de tota l’Administració pública s’enquadraran en un marc pressupostari a mig termini, compatible amb el principi d’anualitat que regeix l’aprovació i execució de pressupostos.
Article 7. Principi de transparència
Els pressupostos i la comptabilitat de totes les administracions, organismes i entitats subjectes a la present Llei han de contenir la informació suficient i adequada que permeti verificar la seva situació financera i el compliment dels objectius de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària.
El ministeri encarregat de les finances promourà les mesures adients per facilitar el coneixement públic d’aquesta informació.
Article 8. Principi d’eficiència
1. Les polítiques de despesa pública han d’enquadrar-se en un marc de planificació plurianual i de programació pressupostària, atenent la situació econòmica del país, els objectius de política econòmica fixats pel Govern i el compliment dels objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària.
2. La gestió dels recursos públics ha d’estar orientada a l’eficiència, l’eficàcia, l’economia i la qualitat, i amb aquesta finalitat cada administració i entitat subjecte a la present Llei aplicarà polítiques de racionalització de la despesa i millora de la gestió del sector públic.
3. Les administracions, els organismes institucionals i les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general o als comuns estan sotmeses al control d’oportunitat econòmica i al control d’eficàcia establerts a la Llei general de les finances públiques.
La intervenció general i la intervenció de cada comú remetran anualment al Consell General i al consell de cada comú, respectivament, un informe global sobre l’exercici del control d’oportunitat econòmica i del control d’eficàcia que hagin realitzat sobre les administracions, organismes i entitats subjectes al seu control.
Igualment, remetran anualment al Consell General i als consells dels comuns respectius un informe global sobre el control financer que, segons el que estableix la Llei general de les finances públiques i la Llei de les finances comunals, hagin exercit sobre les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades.
Les intervencions remetran també al Tribunal de Comptes els informes globals que preveuen els paràgrafs anteriors.
4. Les administracions, els organismes institucionals i les entitats parapúbliques i de dret públic vinculades a l’Administració general o als comuns, així com les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat o dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control estan sotmeses a una auditoria sobre la gestió econòmica realitzada, a la finalització de cada mandat polític, d’acord amb els requisits i continguts que es determinin reglamentàriament.
5. Les disposicions reglamentàries, en la seva fase d’elaboració i aprovació, els actes administratius, els contractes i els convenis que celebrin les administracions, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei, han de valorar la seva repercussió i efectes sobre les finances públiques, i s’han de supeditar de manera estricta al compliment dels principis de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària, de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general de l’Estat i de limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament, d’acord amb els termes establerts en la present Llei.
6. En la fase de tramitació de les disposicions legals que puguin incidir sobre les finances públiques s’haurà d’incloure una memòria econòmica sobre el compliment dels objectius establerts en la present Llei.
Article 9. Principi de responsabilitat
1. Les administracions públiques, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei que incompleixin les obligacions que s’hi preveuen assumiran, en la part que els hi sigui imputable, les responsabilitats que es derivin d’aquests incompliments.
2. L’Administració general no assumirà ni respondrà dels compromisos contrets pels comuns, incloses les societats públiques en les que hi participin, sens perjudici de les garanties mútues per a la realització de projectes conjunts.
3. Els comuns no assumiran ni respondran dels compromisos contrets per l’Administració general, incloses les societats públiques en les que hi participi, sens perjudici de les garanties mútues per a la realització de projectes conjunts.
Article 10. Principi de lleialtat institucional
1. Les administracions públiques han d’actuar d’acord al principi de lleialtat institucional. A aquest efecte han de:
a) Valorar l’impacte que les seves actuacions podria provocar en la resta de les administracions públiques, especialment en l’àmbit financer.
b) Respectar l’exercici legítim de les competències que cada administració pública tingui atribuïda.
c) Facilitar a la resta d’administracions públiques la informació que precisin sobre l’activitat que desenvolupin en l’exercici de les seves pròpies competències i, en particular, la que es derivi del compliment de les obligacions de subministrament d’informació i transparència que estableix la present Llei.
d) Prestar la cooperació i assistència activa que la resta d’administracions públiques precisin, dins de les seves competències i disponibilitats.
2. Els convenis i acords que celebrin entre si les administracions, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei per a la realització de projectes d’interès comú han de contenir una valoració econòmica i financera de les actuacions projectades i establir la distribució de càrregues entre els participants.
Capítol tercer. Marc pressupostari
Article 11. Marc pressupostari
1. L’elaboració i l’aprovació dels pressupostos anuals de les administracions, els comuns, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei s’han d’ajustar a un marc pressupostari general que cobrirà el període de mandat i que haurà de complir amb els requisits i condicions establerts en la present Llei.
2. El Govern, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió, presentarà al Consell General per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos de l’Administració general de l’Estat.
3. Igualment els comuns, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió presentaran al Consell de Comú per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos dels comuns.
4. El marc pressupostari general de l’estat i dels comuns, consistirà en una projecció pressupostària pels anys del mandat, en el que s’emmarcaran els pressupostos anuals de la legislatura.
Aquest marc pressupostari contemplarà:
a) Els objectius de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal, establerts en la present Llei.
b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i despeses, tenint en compte tant la seva evolució tendencial com l’impacte de les mesures previstes pel període considerat.
c) Les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el marc pressupostari, durant el període de mandat.
5. El Tribunal de Comptes, d’acord amb el Ministre encarregat de les finances publicarà anualment els objectius de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal establerts en la present Llei, tant pel que fa referència de l’Administració general com als comuns, perquè aquests els considerin en l’elaboració i seguiment del seu marc pressupostari.
6. El marc pressupostari haurà de comptar amb un informe previ del Tribunal de Comptes sobre els objectius esmentats en l’apartat anterior.
Capítol quart. Deute públic
Article 12. Limitació d’endeutament
1. El deute públic del Principat no pot ser superior al cinquanta cinc per cent (55%) del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals i calculat a aquests efectes d’acord amb la metodologia vigent a la data d’entrada en vigor de la present llei.
Si l’endeutament de l’Administració general de l’Estat i dels comuns superés el límit del cinquanta per cent (50%) del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, tant l’Administració general com els comuns han de negociar i establir un pla d’acció comú perquè l’endeutament consolidat no arribi als límits establerts al paràgraf anterior.
2. El deute públic esmentat en l’apartat anterior, inclourà l’endeutament disposat de l’Administració general de l’Estat i dels comuns, d’acord amb els requisits establerts en aquest article.
3. A efectes del càlcul del deute públic del Principat d’Andorra, no es tindrà en compte els fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Així mateix qualsevol deute públic andorrà subscrit pels fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, es considerarà a tots els efectes com deute públic subscrit per un tercer no vinculat.
4. El deute de l’Administració general no podrà superar el quaranta per cent del producte interior brut expressat en termes nominals i calculat a aquests efectes d’acord amb la metodologia vigent a la data d’entrada en vigor de la present Llei.
5. El deute dels organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general, així com les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control, no podrà superar el cinquanta per cent dels fons propis consolidats de cada entitat o grup d’entitats. L’endeutament d’aquests organismes, entitats i societats públiques esmentades anteriorment, no computen a efectes de calcular el deute de l’Administració general.
6. El deute dels comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control no podrà superar el dos cents per cent (200%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de les finances comunals.
7. Qualsevol administració que superi el seu límit d’endeutament no podrà realitzar operacions d’endeutament net.
8. Als efectes dels apartats anteriors i en referència a l’Administració general, no s’inclouen les operacions de tresoreria, inferiors a un any, sempre que el saldo viu total no superi el cinc per cent de les despeses corrents del pressupost corresponent.
Article 13. Emissió de deute públic
1. L’emissió de deute públic per part del Govern ha d’estar autoritzada per Llei, en els termes que estableix la Llei general de les finances públiques.
2. Les operacions d’endeutament dels comuns han d’estar autoritzades d’acord amb la Llei de les finances comunals i amb els límits i condicions establerts en la present Llei.
Article 14. Pressupost extraordinari per causes excepcionals
1. Els límits de deute públic que fixa l’article 12 només es poden superar per part del Govern per les circumstàncies previstes i descrites en el pressupost extraordinari per causes excepcionals. L’aixecament del límit s’ha d’autoritzar expressament pel Consell General.
2. El Consell General, a proposta del Govern, pot aprovar un pressupost extraordinari per causes excepcionals si es produeixen catàstrofes naturals, emergències greus i esdeveniments o situacions excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació pública urgent i extraordinària que no es pugui assumir amb les partides pressupostàries vigents.
El pressupost extraordinari per causes excepcionals pot tenir caràcter plurianual, amb el límit màxim de sis anys.
3. El Consell General aprovarà, juntament amb el pressupost extraordinari, a proposta del Govern, un pla d’equilibri financer, per tornar a complir els límits d’endeutament en el termini màxim de sis anys. Les previsions del pla s’integraran en el pressupost extraordinari i en els pressupostos anuals ordinaris de l’Estat, segons correspongui a les mesures que s’hi continguin.
El pla d’equilibri financer que presenti el Govern al Consell General ha de comptar amb l’informe consultiu del Tribunal de Comptes sobre la seva idoneïtat per complir amb els límits d’endeutament.
L’execució dels plans d’equilibri financer vinculats a un pressupost extraordinari per causes excepcionals se sotmet al control general dels plans d’equilibri establerts en la present Llei.
4. Els comuns han de respectar en tot cas els límits d’endeutament que fixa l’article 12. Les situacions de catàstrofes naturals, emergències greus o esdeveniments excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació dels comuns que no puguin assumir amb les partides dels seus pressupostos vigents seran sufragades mitjançant el pressupost de l’Administració general o d’un pressupost extraordinari per causes excepcionals proposat per Govern i aprovat pel Consell General.
Capítol cinquè. Despesa permesa
Article 15. Despesa màxima permesa
1. L’ Administració general, podrà incórrer en una despesa màxima permesa (sense incloure la variació d’actius i passius financers), que serà el resultat de multiplicar els ingressos pressupostats de l’exercici (sense incloure la variació d’actius i passius financers), per un “coeficient tendencial de sostenibilitat” que es calcularà dividint la mitjana del producte interior brut expressat en termes nominals dels tres exercicis immediatament anteriors entre el producte interior brut expressat en termes nominals de l’exercici immediatament anterior i s’afegirà un saldo positiu equivalent a l’u per cent (1%) del Producte interior brut expressat en termes nominals de l’exercici immediatament anterior, d’acord amb l’establert en la següent fórmula:
2. L’Administració general podrà superar els límits de despesa que preveu l’apartat 1, sempre que es compleixin els requisits de despesa per causes extraordinàries que preveu l’article 17.
3. Els comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control podran incórrer en dèficit sempre i quan el deute dels mateixos no superi el dos cents per cent (200%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de finances comunals.
Article 16. Regla de la despesa corrent o de funcionament
1. La variació del resultat de sumar la despesa de personal, de la despesa de béns corrents i serveis, així com les transferències corrents, pressupostada tant per l’Administració general com pels comuns no podrà superar la taxa de referència del creixement del producte interior brut nacional anual.
2. En el cas en què la taxa de variació del producte interior brut nacional anual sigui negativa, la variació dels capítols de despesa esmentats en l’apartat 1, tant pel que fa referència a l’Administració general com als comuns, no podrà superar el zero per cent.
3. En cas que el deute dels comuns inclosos els organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que hi estan vinculades, així com les societats públiques amb una participació dels comuns majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control sigui inferior al cent vuitanta per cent (180%) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, calculat d’acord amb l’establert en la Llei de les finances comunals, no els hi serà d’aplicació la regla de la despesa corrent o de funcionament establerta en aquest article.
Article 17. Despesa extraordinària
1. En cas de catàstrofes naturals, emergències greus i esdeveniments o situacions excepcionals, inclosos de caràcter econòmic, que requereixin una actuació pública urgent i extraordinària que no es pugui assumir amb les partides pressupostàries vigents, el Consell General, a proposta del Govern, podrà aprovar un pressupost extraordinari per causes excepcionals, que podrà incórrer en una despesa extraordinària superior al previst en l’article 15.
2. El Consell General aprovarà, juntament amb el pressupost extraordinari, un pla d’equilibri financer, per tornar a la situació d’equilibri pressupostari en el termini màxim de sis anys, en els mateixos termes que estableix l’apartat 3 de l’article 14.
3. Els comuns han de mantenir en tot cas una situació d’equilibri d’acord amb els requisits establerts en l’article 15. Les situacions de catàstrofes naturals, emergències greus o esdeveniments excepcionals que requereixin una actuació dels comuns que no puguin assumir amb les partides dels seus pressupostos vigents seran sufragades mitjançant el pressupost de l’Administració general o a través del pressupost extraordinari per causes excepcionals que preveu l’article 14.
Article 18. Superàvits
1. Els superàvits de les liquidacions pressupostàries de l’Estat s’aplicaran a la reducció del deute públic o a la dotació d’un compte de reserves de lliure disposició, que també podrà destinar-se a l’adquisició de participacions en entitats públiques o de dret públic, o en societats públiques participades per l’Administració general.
2. Els superàvits de les liquidacions pressupostàries dels comuns s’aplicaran a la reducció del deute públic o a la dotació d’un compte de reserves propi de lliure disposició, que també podrà destinar-se a l’adquisició de participacions en entitats públiques o de dret públic, o en societats públiques participades pels comuns.
Article 19. Compte de compensació
1. El Govern constituirà i gestionarà un compte de compensació que s’utilitzarà per sufragar els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals definits en l’article 14.
2. Els pressupostos generals de l’Estat i dels comuns inclouran una partida pressupostària corresponent al zero coma deu per cent (0,10%) del total de les seves despeses que anirà destinada a la dotació d’aquest compte de compensació.
3. En cas que el seu volum superi el zero coma cinc per cent (0,5%) del producte interior brut (PIB), i si no existeix cap pressupost extraordinari viu, el Consell General, a proposta del Govern i dels comuns, podrà decidir aplicar-ne la part excedent a la reducció del deute públic o a projectes d’inversió.
Capítol sisè. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
Article 20. Limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general
1. El pes de la tributació directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general no podrà ser superior al quaranta per cent, que es calcularà en base a la ràtio de “total d’impostos directes dividit entre el total d’impostos directes més els impostos indirectes excloent el capítol d’impostos especials i el capítol sobre tràfic exterior de l’Administració general”.
2. Els projectes i les proposicions de llei que estableixin, modifiquin o suprimeixin tributs s’acompanyaran d’un informe sobre l’afectació del límit del pes de la imposició directa sobre la ràtio descrit en l’apartat 1.
Capítol setè. Control
Article 21. Obligacions d’informació
1. El Govern i els comuns facilitaran al Tribunal de Comptes informació sobre l’aprovació, l’execució i la liquidació dels seus respectius pressupostos.
2. El Govern i els comuns elaboraran un informe trimestral sobre l’execució del seu pressupost, dins dels tres mesos següents al trimestre vençut, que trametran immediatament al Tribunal de Comptes. Aquests informes faran atenció especialment al compliment de les obligacions relatives al deute públic, a la despesa permesa de l’Administració general, el dèficit dels comuns, i en el seu cas, els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals i les mesures dels plans d’equilibri financer.
3. Els interventors de l’Administració general i dels comuns informaran al Tribunal de Comptes sobre les desviacions que es produeixin, superiors al cinc per cent (5%), en l’execució dels pressupostos de les seves respectives administracions.
Article 22. Control dels interventors i supervisió del Tribunal de Comptes
1. L’interventor general i els interventors comunals, així com els òrgans interventors que en depenen, col·laboraran en tot moment amb l’Administració general i els comuns per assegurar el compliment de les obligacions que estableix la present Llei.
Especialment, col·laboraran en l’elaboració, l’aplicació i el control del marc pressupostari de l’Administració general i dels comuns, dels pressupostos de l’Administració general i dels comuns i dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals.
En l’exercici de les seves funcions, els interventors actuen amb independència i amb subjecció exclusiva a la llei i al dret. L’interventor general i els interventors comunals, durant el seu mandat, només poden ser cessats en virtut de la sanció imposada com a resultat d’un expedient disciplinari, en els termes de la Llei.
2. El control dels interventors i la supervisió del Tribunal de Comptes és realitzarà d’acord amb el següent:
a) Marc pressupostari de l’Administració general i dels comuns: hauran de comptar amb l’informe previ del Tribunal de Comptes d’acord amb l’establert en l’apartat 6 de l’article 11.
b) Pressupostos de l’Administració general i dels comuns
- El Tribunal de Comptes supervisarà l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Administració general i dels comuns a l’efecte de verificar el compliment de les obligacions que estableix la present Llei en matèria de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
- Els òrgans interventors de l’Administració general i dels comuns formularan objeccions a les disposicions de despeses, el reconeixement d’obligacions i l’ordenació de pagaments de l’Administració general i dels comuns, respectivament, quan s’incompleixin les obligacions que estableix la present Llei en matèria de deute, despesa permesa i dèficit dels comuns.
- Juntament amb el projecte de pressupost que es remeti al Consell General o al consell de cada comú, s’acompanyarà un informe de la intervenció respectiva sobre el compliment de les obligacions que estableixen els articles 12 i 15 en matèria de deute, despesa permesa i de dèficit públic dels comuns i sobre la seva conformitat al marc pressupostari aplicable.
- Si en l’execució del pressupost de l’Administració general o dels comuns l’interventor general o els interventors comunals detecten un incompliment o un risc greu d’incompliment de les obligacions establertes als articles 12 i 15 relatives al deute, a la despesa permesa o al dèficit públic dels comuns, d’acord amb el marc pressupostari aprovat, informaran al Tribunal de Comptes de les esmentades desviacions perquè aquest pugui exercir les seves competències de control. El Tribunal de Comptes instarà al Govern o als comuns, segons correspongui, perquè adoptin les mesures adequades per solucionar la situació, inclosa si s’escau la retenció temporal de crèdits per part de l’òrgan competent.
- Si persisteix l’incompliment en el trimestre següent, el Tribunal de Comptes requerirà al Govern o als comuns, segons correspongui, perquè en el termini de dos mesos i d’acord amb allò que estableixen els articles 23 i 24, elaborin un pla d’equilibri financer que contempli el restabliment de la situació i garanteixi el compliment de les obligacions ordenades per la present norma.
c) Pressupostos extraordinaris per causes excepcionals
El Tribunal de Comptes supervisarà l’execució i la liquidació dels pressupostos extraordinaris per causes excepcionals, a l’efecte de verificar el compliment de les obligacions que estableix la present Llei en el mig termini, en matèria de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal. Igualment, examinarà el pla d’equilibri financer que acompanyi el pressupost extraordinari als efectes de declarar-ne la idoneïtat, d’acord amb l’article 14.
Article 23. Plans d’equilibri financer
1. A més de les situacions previstes a l’article anterior i, en tot cas, en els supòsits que preveu expressament aquesta Llei, quan es detecti un incompliment o un risc greu d’incompliment de les obligacions legals en matèria de deute, despesa permesa i dèficit públic, el Govern i els comuns, segons escaigui, iniciaran el procés d’aprovació d’un pla d’equilibri financer, que contindrà les mesures adequades per complir amb les dites obligacions o per evitar el seu incompliment.
2. Correspon al Govern i als comuns l’aprovació dels plans d’equilibri financer. El pla d’equilibri financer serà aprovat pel Govern o pel Consell de Comú, segons correspongui, en el termini màxim de dos mesos des de la detecció de l’incompliment o del risc d’incompliment, o bé des de l’advertiment que s’hagi formulat per elaborar-lo llevat previsió legal contrària. El procés d’aprovació del Pla d’equilibri financer es realitza mitjançant l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva.
3. L’aprovació inicial consisteix en l’acord del Govern i dels comuns, segons correspongui, de declaració de necessitat d’aplicar un programa d’equilibri financer per fer front a les desviacions constatades i en què es pugui sol·licitar la col·laboració i assessorament del Tribunal de Comptes en la formulació del mateix. Amb aquesta declaració es prendran les mesures urgents de control de la situació financera causant d’aquestes desviacions i es notificarà l’acord al Tribunal de Comptes en un termini de tres dies.
Si el Govern i els comuns requereixen la col·laboració del Tribunal de Comptes en la formulació del Pla d’equilibri financer, en el termini de set dies posteriors, aquest podrà nomenar una comissió de tres experts perquè en un termini de trenta dies, formuli sota la responsabilitat del Govern i, en el seu cas, dels comuns un Pla d’equilibri financer. Aquest comptarà amb la col·laboració, si escau, dels organismes institucionals, les entitats parapúbliques i de dret públic i les societats públiques afectades amb tota la informació i l’assistència que es requereixi. En les mateixes condicions i terminis, el Tribunal de Comptes podrà optar per assessorar directament en l’elaboració del Pla d’equilibri financer, sense l’assistència dels experts.
En cas que el Govern i els comuns no requereixin la col·laboració del Tribunal de Comptes, el terminis de presentació del Pla d’equilibri financer seran els mateixos que els esmentats en els apartats anteriors.
4. El Pla d’equilibri financer formulat pel Govern o pels comuns serà tramés al Tribunal de Comptes un cop aprovat amb caràcter definitiu. El Tribunal de Comptes, a la vista del contingut del mateix, redactarà el seu informe final en forma de proposta de resolució al Govern o als comuns dins del termini de vint dies contats a partir de la finalització de la fase anterior.
En cas que l’informe sigui desfavorable o contingui observacions condicionants, el Govern o els comuns hauran de modificar-lo i remetre’l de nou al Tribunal de Comptes, en el termini màxim d’un mes.
5. El pla d’equilibri financer ha de contenir:
a) la identificació de les causes que han provocat el risc d’incompliment o l’incompliment de les obligacions que estableix la present Llei en matèria de deute, de despesa permesa o de dèficit públics dels comuns;
b) les mesures adequades, relatives a despesa i ingressos, per complir les obligacions indicades, degudament quantificades i amb un calendari precís d’adopció i aplicació;
c) els indicadors, si escau, que permetin seguir l’evolució de la situació i l’eficàcia de les mesures adoptades;
d) les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el pla, durant el període de la seva vigència;
e) la previsió d’impacte en el pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de les mesures proposades en el pla, contemplant la limitació del creixement de la despesa pública corrent o de funcionament de l’Administració general i dels comuns, d’acord amb els requisits establerts en la present Llei.
5. Els plans d’equilibri financers vinculats a l’aprovació d’un pressupost extraordinari per causes excepcionals segueixen el règim que estableix l’article 14.
Article 24. Execució i control dels plans d’equilibri financer
1. El Govern i els comuns informaran trimestralment al Tribunal de Comptes de l’aplicació i els efectes dels plans d’equilibri financer aprovats. Aquests informes han de comptar amb el vistiplau de l’interventor general i dels interventors comunals, segons escaigui.
2. El Tribunal de Comptes pot demanar en qualsevol moment al Govern o als comuns informació sobre l’aplicació dels plans d’equilibri financer i els seus efectes.
3. El Tribunal de Comptes examinarà l’execució dels plans d’equilibri financer i els seus efectes respecte del compliment dels objectius de deute, despesa permesa i dèficit públic. En cas que detecti incompliments o desviacions, instarà a l’Administració corresponent perquè adopti les mesures adequades en el termini màxim d’un mes.
El Govern i els comuns informaran el Tribunal de Comptes de les mesures adoptades a partir de les observacions que els hi hagi dirigit.
4. En cas que el Govern no adopti, en el termini d’un mes, les mesures adequades per corregir les desviacions del compliment dels plans d’equilibri financer, el Tribunal de Comptes informarà al Consell General perquè aquest adopti les mesures necessàries i escaients perquè el Govern doni compliment a les obligacions establertes en la present Llei.
5. En cas que els comuns no adoptin, en el termini d’un mes, les mesures adequades per corregir les desviacions del compliment dels plans d’equilibri financer, el Tribunal de Comptes informarà al Govern perquè aquest acordi la interrupció de l’import de les transferències d’acord amb l’establert en la Llei de finances comunals.
Capítol vuitè. Règim sancionador
Article 25. Infraccions, responsables i sancions
1. Pel que fa referència a les infraccions, classes de responsabilitat i règim sancionador es remet a l’establert en la Llei general de les finances públiques, a la Llei de les finances comunals i la Llei de la funció pública.
2. Són responsables de les infraccions establertes a la Llei general de les finances públiques, a la Llei de les finances comunals i la Llei de la funció pública, les persones lligades a l’Administració pública per una relació de servei a qui directament s’hagi d’imputar la conducta infractora.
3. Sense perjudici de les responsabilitats polítiques, penals i civils en què es pugui incórrer, seran sancionades:
a) Les infraccions greus, amb:
- l’aplicació de les sancions per faltes greus que estableix la Llei de la funció pública, pels funcionaris i el personal al servei de l’Administració general segons la normativa vigent aplicable;
- l’aplicació de les sancions per faltes greus que estableix la normativa aplicable als comuns i als organismes públics, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns, pel personal que hi presta els seus serveis, segons la legislació aplicable a cada cas;
- en tot cas, el cessament del lloc que ocupen, pels funcionaris públics de lliure designació.
b) Les infraccions molt greus, amb:
- l’aplicació de les sancions per faltes molt greus que estableix la Llei de la funció pública, pels funcionaris i el personal al servei de l’Administració general;
- l’aplicació de les sancions per faltes molt greus que estableix la normativa aplicable als comuns i als organismes públics, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns, pel personal que hi presta els seus serveis, segons la legislació aplicable a cada cas;
- en tot cas, el cessament del lloc que ocupen, pels funcionaris públics de lliure designació.
4. La imposició de les sancions serà proporcional a la gravetat de la infracció comesa. La graduació de les sancions es farà d’acord als criteris de responsabilitat del càrrec o del lloc de treball; gravetat dels danys causats a l’Administració; intencionalitat; grau de participació i reincidència.
Article 26. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador s’iniciarà contra les persones presumptament responsables de la infracció:
a) per iniciativa del Tribunal de Comptes;
b) per iniciativa del ministre encarregat de les finances, respecte del Govern i els organismes, entitats i societats que en depenguin;
c) per iniciativa dels cònsols, exclusivament respecte del personal dels comuns i dels organismes, entitats i societats que en depenguin.
2. Els procediments dirigits contra funcionaris públics i personal dins de l’àmbit de la Llei de la funció pública, es tramitaran i es resoldran segons el que preveu la Llei de funció pública, amb les següents especialitats:
a) l’instructor serà designat pel ministre encarregat de les finances, en els expedients que afectin el personal al servei de l’Administració general;
b) la competència per resoldre l’expedient per faltes greus correspon al ministre encarregat de les finances, i per faltes molt greus, al Govern, en els expedients que afectin el personal al servei de l’Administració general.
3. Els procediments dirigits contra funcionaris públics i personal dels comuns es tramitaran i es resoldran per la normativa que els sigui aplicable, amb les especialitats següents:
a) l’instructor serà designat pel cònsol o pel responsable màxim de l’organisme, l’entitat o la societat corresponent;
b) la competència per resoldre l’expedient correspondrà al cònsol.
4. Els procediments dirigits contra el personal dels organismes públics, de les entitats parapúbliques i de dret públic i de les societats públiques participades vinculades o dependents de l’Estat i dels comuns es tramitaran segons la normativa que els hi sigui aplicable, amb les mateixes especialitats, si escau, que estableix l’apartat anterior.
Disposició addicional. Dotació de recursos econòmics
El Consell General, el Govern i els comuns dotaran al Tribunal de Comptes, a la intervenció general i a la intervenció dels comuns dels recursos necessaris per poder desenvolupar les funcions que els hi encomana la present Llei.
Disposició transitòria primera. Marc pressupostari
El Govern i els comuns elaboraran i aprovaran el primer marc pressupostari que els correspongui d’acord amb la present Llei a partir de la seva constitució desprès de les primeres eleccions que se celebrin en els àmbits respectius després de la seva entrada en vigor.
Les disposicions de la present Llei relatives al marc pressupostari només seran aplicables a partir del primer marc aprovat segons el paràgraf anterior.
Disposició transitòria segona. Membres del Tribunal de Comptes
1. Els membres actuals del Tribunal de Comptes exerciran el seu mandat pel temps que els correspongui, sense perjudici de la seva renovació per part del Consell General.
2. El Consell General nomenarà els membres addicionals del Tribunal de Comptes en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la present Llei.
Disposició transitòria tercera. Compliment de les obligacions establertes en la present Llei
1. Els límits d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general i dels comuns establerts en la present Llei, s’haurà de complir al final del primer mandat en què sigui d’aplicació la present Llei.
2. El Govern i els comuns realitzaran les primeres aportacions al compte de compensació amb càrrec als primers pressupostos generals de l’Estat i dels comuns que els correspongui, d’acord amb la present Llei a partir de la seva constitució després de les primeres eleccions que se celebrin en els àmbits respectius després de la seva entrada en vigor.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions legals i reglamentàries que s’oposin al que estableix la present Llei.
Disposició final primera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000
1. S’afegeix un nou apartat a bis) a l’article 2.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000, del següent tenor:
“a. bis) Supervisar l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, d’estabilitat pressupostària i fiscal en matèria de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i fiscal.”
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d’abril de 2000, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3
1. El Tribunal de Comptes compleix la seva funció mitjançant l'elaboració d'informes o memòries que, una vegada aprovats pel Ple juntament amb les al·legacions i les justificacions que hagin presentat els ens fiscalitzats i les recomanacions proposades per tal de millorar la seva gestió i els requeriments per tal de complir amb els principis de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal han d'ésser exposats com a part d'una memòria que el Tribunal ha de remetre anualment al Consell General.”
3. S’afegeix un apartat 3 a l’article 2 de la Llei del Tribunal de Comptes, del tenor següent:
“3. Funció sancionadora
a) incoar els expedients sancionadors que preveu la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal”
4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 18 de la Llei del Tribunal de Comptes, que queda redactat en els termes següents:
“1. El Ple està integrat per un president i entre dos i quatre membres.”
5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes, que queda redactat en els termes següents:
“1. El president i els altres membres del Tribunal de Comptes són designats individualment pel Consell General, amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres en primera votació, per un període de sis anys, renovable.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei general de les finances públiques
1. Es modifica la lletra g) de l’article 58 de la Llei general de les finances públiques, que queda redactat en els termes següents:
“g) Qualsevol altres actes o omissions que suposin incompliment de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, així com d’aquesta Llei i de les disposicions que la reglamenten o la despleguen.”.
Disposició final tercera. Modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny de les finances comunals
1. Es modifica la lletra g) de l’article 102 de la Llei 10/2003, del 27 de juny de les finances comunals, que queda redactat en els termes següents:
“g) Qualsevol altres actes o omissions que suposin incompliment de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, així com d’aquesta Llei i de les disposicions que la reglamenten o la despleguen.”
Disposició final quarta
La present Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria primera.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, tramet al Sr. síndic general, als efectes escaients.
M. I. Sr. Xavier Montané Atero
Vicepresident
de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost
M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla
President
de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94 |
