BCG 90/2017, 21 novembre 2017

 

Núm. 90/2017

 

2.1 Projectes de llei

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra, i obertura del termini de presentació d’esmenes.    

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.3 Legislació d'extrema urgència i necessitat

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari ; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.   

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les hores extres pagades pel SAAS.          

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 21 de novembre del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 17 de novembre del 2017, sota el títol Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- Atribuir a la Disposició final primera del Projecte de llei el caràcter de qualificada.

3- D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 13 de desembre del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 21 de novembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra

Exposició de motius

Títol I. Organització de l’esport

Article 1. Objecte de la Llei

Article 2. Principis de l’organització de l’esport

Article 3. Funcions del Govern

Article 4. Funcions dels comuns

Article 5. L’esport sostenible

Article 6. L’esport inclusiu

Article 7. El Comitè Olímpic Andorrà

Article 8. El Comitè Paralímpic Andorrà

Article 9. Fundació de l’Esport

Títol II. Entitats i suport a l’esport

Capítol primer. Entitats esportives

Secció primera. Clubs esportius i seccions d’acció esportiva

Article 10. Definició de club esportiu

Article 11. Constitució d’un club esportiu

Article 12. Definició de secció d’acció esportiva

Article 13. Constitució d’una secció d’acció esportiva

Article 14. Estatuts

Article 15. Comptabilitat

Article 16. Règim de responsabilitat

Secció segona. Federacions esportives

Article 17. Definició

Article 18. Constitució d’una federació esportiva

Article 19. Funcions de les federacions esportives

Article 20. Règim de govern

Article 21. Règim pressupostari

Article 22. Codi de bones pràctiques

Article 23. Control financer

Article 24. Insolvència

Article 25. Llicències federatives

Secció tercera. Règim específic de les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE)

Article 26. Règim general i denominació

Article 27. Obligacions registrals

Article 28. Capital social mínim

Article 29. Accions

Article 30. Dividends i préstecs

Article 31. Relacions entre SAOE i club esportiu

Article 32. Limitació d’equips en la mateixa categoria i competició

Article 33. Pèrdua de la condició de SAOE

Secció quarta. Disposicions comunes a les entitats esportives

Article 34. Registre d’Entitats Esportives

Article 35. Règim de dissolució i extinció

Article 36. Selecció nacional

Capítol segon. Subvencions i altres ajuts a l’esport

Article 37. Subvencions

Article 38. Règim d’atorgament

Article 39. Requisits

Article 40. Remissió a la normativa general

Títol III. Pràctica esportiva

Capítol primer. Manifestacions esportives

Article 41. Competicions esportives

Article 42. Proves esportives

Article 43. Lluita contra la violència i seguretat de les manifestacions esportives

Article 44. Responsabilitat de les entitats organitzadores

Capítol segon. Infraestructures esportives

Article 45. Planificació d’instal·lacions esportives

Article 46. Seguretat i qualitat de les instal·lacions esportives

Article 47. Cessió d’ús de les instal·lacions esportives

Capítol tercer. Agents de la pràctica esportiva

Article 48. Esportistes

Article 49. Esportistes menors i esport de base

Article 50. Esportistes d’alt nivell

Article 51. Promoció de l’esport d’alt nivell

Article 52. Esportistes promesa

Article 53. Esportistes professionals

Article 54. Entrenadors i tècnics

Article 55. Àrbitres i jutges esportius

Article 56. Monitors i animadors d’activitats esportives

Article 57. Voluntaris

Capítol quart. Educació, formació tècnica i professions esportives

Article 58. Educació física i esport escolar

Article 59. Esport extraescolar

Article 60. Esport universitari

Article 61. Formació tècnica esportiva

Article 62. Professions esportives

Títol IV. Seguretat, salut i lluita contra el dopatge

Capítol primer. Seguretat i salut dels esportistes

Article 63. Valors de la pràctica esportiva

Article 64. Coordinació governamental

Article 65. Reconeixement mèdic

Article 66. Responsabilitat de les federacions

Article 67. Assegurança obligatòria dels esportistes

Capítol segon. Lluita contra el dopatge

Article 68. L’Agència Andorrana Antidopatge (AGAD)

Article 69. Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge

Article 70. Funcions del Govern

Article 71. Responsabilitat de les federacions nacionals esportives andorranes

Article 72. Responsabilitats dels comitès Olímpic i Paralímpic andorrans

Article 73. Cooperació i intercanvi d’informació en la lluita contra el dopatge

Article 74. Tractament informatitzat de les dades

Article 75. Àmbit subjectiu

Article 76. Dopatge

Article 77. Llista de prohibicions

Article 78. Controls

Article 79. Gestió de resultats

Article 80. Procediment posterior a la gestió de resultats

Article 81. Sancions en matèria de dopatge

Article 82. Audiència i recursos

Article 83. Confidencialitat

Article 84. Aplicació i reconeixement de les decisions sobre normes antidopatge

Títol V. Règim disciplinari

Capítol primer. Règim disciplinari general

Article 85. Abast

Article 86. Titulars de la potestat disciplinària

Article 87. Infraccions

Article 88. Circumstàncies modificadores de la responsabilitat

Article 89. Sancions

Article 90. Procediment disciplinari

Article 91. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i les sancions

Article 92. Concreció del règim disciplinari per les federacions esportives

Capítol segon. Òrgans de decisió i mediació

Article 93. Comissió Jurídica Esportiva

Article 94. Competències de la Comissió Jurídica Esportiva

Article 95. Composició i funcionament de la Comissió Jurídica Esportiva

Article 96. Mediació i Arbitratge

Disposicions addicionals

Primera

Segona

Tercera

Quarta

Cinquena

Disposicions transitòries

Primera

Segona

Tercera

Quarta

Disposició derogatòria

Disposicions finals

Primera

Segona

Tercera

Quarta

Cinquena

Exposició de motius

El dret d’accedir a l’educació física i a l’esport, de desenvolupar les facultats físiques, intel·lectuals i morals per mitjà de l’educació física i l’esport és fonamental per al ple desenvolupament de les persones, i els estats l’han de protegir tant dins del marc del sistema educatiu com en el dels altres aspectes de la vida social.

La garantia d’aquest dret comporta l’ordenació de les implicacions socials, econòmiques, mediambientals i, en general, internacionals, que asseguren l’exercici efectiu del dret a practicar esport d’acord amb les exigències dels temps.

Aquest Projecte de llei de l’esport substitueix la Llei de l’esport, del 30 de juny de 1998, i posa la base legal d’un ampli projecte de modernització, actualització i configuració del sistema esportiu andorrà, d’acord amb les necessitats i els requeriments actuals.

Partint d’una voluntat simplificadora i sistematitzadora, la nova regulació conserva aspectes essencials de la Llei del 1998 de vigència indiscutible i alhora introdueix instruments que tenen l’objectiu de fer més operatives i transparents les entitats esportives, d’agilitar les seves relacions amb l’Administració pública, d’homologar la legislació andorrana amb les lleis internacionals, de protegir amb més recursos la igualtat d’accés de tothom a l’esport i de respectar el medi ambient, entre altres finalitats.

Les principals novetats de la nova regulació són la creació de la Fundació de l’Esport com a organisme que integra tots els sectors de la societat que hi estan relacionats, incloses les administracions, i l’establiment de criteris generals per a les federacions per obtenir recursos públics basats en l’interès nacional, les bones pràctiques i la implantació de cada esport al país. Per respondre a les necessitats del sector, se simplifiquen els tràmits per constituir les entitats esportives; les agrupacions esdevenen clubs que no s’han de federar si no participen en competicions oficials, i es regulen les societats anònimes amb objecte esportiu per a les seccions professionals dels clubs que han de competir a l’estranger. Finalment, el text s’adequa a les normes internacionals vigents de lluita contra el dopatge i a la normativa ja desplegada per l’organisme nacional de lluita contra el dopatge.

Títol I. Organització de l’esport

Article 1. Objecte de la Llei

1. L’objecte d’aquesta Llei és l’ordenació de l’activitat física i de l’esport al territori del Principat d’Andorra amb l’establiment d’un sistema que garanteixi el dret de tots els ciutadans a desenvolupar les facultats físiques, intel·lectuals i morals mitjançant l’accés lliure a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport professional, competitiva, privada, educativa, de lleure o de qualsevol altra mena.

2. A aquest efecte, correspon als poders públics establir els instruments necessaris per garantir l’accés a l’activitat física i la pràctica de l’esport de les persones amb discapacitat i l’eliminació de barreres que puguin comportar exclusió o discriminació i perquè qualsevol pràctica esportiva es dugui a terme en condicions respectuoses amb el medi ambient.

Article 2. Principis de l’organització de l’esport

1. L’organització institucional de l’esport segueix els principis de coordinació, cooperació, transparència i eficàcia.

2. L’actuació de les entitats esportives i dels agents implicats en el món de l’esport es regeix pel principi de coordinació i cooperació lleial i efectiva.

Article 3. Funcions del Govern

El Govern exerceix, mitjançant l’òrgan competent en matèria d’esports o l’òrgan que correspongui en cada moment, totes les facultats i competències en matèria d’esports i d’educació física que no es reconeguin o siguin atribuïdes als comuns, a la Fundació de l’Esport o a altres entitats per aquesta Llei o per la resta de l’ordenament jurídic.

Article 4. Funcions dels comuns

1. D’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i amb aquesta Llei, corresponen als comuns les funcions que els atorga aquesta Llei.

2. Especialment, correspon als comuns:

a) Coordinar-se i cooperar amb la resta d’institucions i entitats amb responsabilitat en matèria esportiva per organitzar i promoure l’activitat física i l’esport per a totes les edats en l’àmbit de la parròquia.

b) Crear i gestionar les infraestructures esportives de la parròquia que no siguin de caràcter nacional, en coordinació amb les altres administracions i entitats responsables.

Article 5. L’esport sostenible

1. Correspon al Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, implicar els actors públics i privats relacionats amb l’esport en les bones pràctiques mediambientals, en la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius, en la planificació i utilització responsable de les infraestructures i en qualsevol altre aspecte relacionat amb la pràctica esportiva.

2. Les bones pràctiques en matèria mediambiental es tenen en compte a l’hora de d’autoritzar qualsevol manifestació o pràctica esportiva i de donar-hi suport públic.

3. El ministeri responsable de medi ambient proposa i aprova una proposta de bones pràctiques mediambientals en l’àmbit de l’esport.

Article 6. L’esport inclusiu

1. Correspon al Govern i als comuns, en l’àmbit de les competències respectives, fomentar la pràctica de l’esport com a vehicle d’integració i desenvolupament personal dels ciutadans i com a mitjà de cohesió i igualtat social.

2. En l’àmbit de la diversitat funcional, es reconeix la funció de Special Olympics Andorra com a entitat promotora i coordinadora de la pràctica esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual per afavorir-ne la plena integració i l’autonomia progressiva.

Article 7. El Comitè Olímpic Andorrà

1. El Comitè Olímpic Andorrà, constituït d’acord amb els principis i les normes del Comitè Olímpic Internacional, és un organisme amb personalitat jurídica, plena capacitat d’obrar, patrimoni propis i duració il·limitada, sense finalitat de lucre.

2. El Comitè Olímpic Andorrà es regeix pels seus estatuts i reglaments aprovats pel Comitè Olímpic Internacional, en el marc d’aquesta Llei i de l’ordenament jurídic andorrà.

3. El Comitè Olímpic Andorrà actua en col·laboració amb el Govern, amb les federacions esportives afiliades a les federacions internacionals reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, i amb altres federacions esportives i organitzacions esportives pròpies o reconegudes legalment al Principat d’Andorra.

4. Les federacions esportives de modalitats olímpiques han de formar part del Comitè Olímpic Andorrà

5. Com a Comitè Olímpic Nacional, té totes les competències que li atribueix la Carta Olímpica, entre les quals destaquen les següents:

a) Assumir la representació i la defensa adequades dels interessos de l’esport en l’àmbit olímpic en el si del Comitè Olímpic Internacional.

b) Confegir el pla d’actuacions biennal o quadriennal necessari per a la preparació dels esportistes i la seva participació en les competicions olímpiques.

c) Fixar els criteris de qualitat dels esportistes de cada especialitat o prova, tenint en compte els criteris fixats per les federacions esportives interessades, amb la finalitat d’adequar i posar els mitjans per a la preparació dels esportistes per a la participació en els Jocs Olímpics, els Jocs dels Petits Estats o altres manifestacions de caràcter olímpic.

d) Coordinar l’activitat de totes les federacions esportives en l’activitat olímpica dins el pla d’actuacions confegit pel Comitè.

e) Organitzar i gestionar la inscripció i la participació dels esportistes i dels tècnics en l’esport olímpic, col·laborar en la seva preparació o formació i estimular la pràctica de les activitats representades en aquest esport.

Article 8. El Comitè Paralímpic Andorrà

1. D’acord amb els objectius de foment d’una societat més inclusiva mitjançant l’esport, es reconeix el Comitè Paralímpic Andorrà com a organisme encarregat del foment de l’esport paralímpic i de la coordinació amb les organitzacions esportives d’àmbit internacional que regulen l’esport paralímpic.

2. El Comitè Paralímpic Andorrà, constituït d’acord amb els principis i les normes del Comitè Paralímpic Internacional, és un organisme amb personalitat jurídica, plena capacitat d’obrar, patrimoni propi i duració il·limitada, sense finalitat de lucre.

3. El Comitè Paralímpic Andorrà fixa els criteris de qualitat dels esportistes de cada especialitat o prova, d’acord amb les federacions nacionals esportives de cada especialitat, a les quals correspon dissenyar i executar els programes de tecnificació dels esportistes paralímpics.

4. El Comitè Paralímpic Andorrà té les mateixes competències en l’esport paralímpic que les que estableix aquesta Llei per al Comitè Olímpic Andorrà en l’esport olímpic.

Article 9. Fundació de l’Esport

1. La Fundació de l’Esport, entitat sense afany de lucre i amb duració indefinida, té la funció de reunir els representants de tots els sectors i agents de l’esport andorrà amb la finalitat de fomentar, ordenar i gestionar l’organització de l’esport al Principat d’Andorra amb criteris de participació, cooperació i eficàcia.

2. La Fundació es regeix per un patronat que defineix les línies d’actuació, representa la Fundació i dirigeix la gestió de l’organització. La presidència del patronat correspon al ministre competent en matèria d’esports i està integrada, igualment, per vicepresidències representatives dels sectors i agents de l’esport andorrà, a més de la gerència i la secretaria, amb les funcions corresponents de gestió i assistència.

3. Especialment, correspon a la Fundació de l’Esport:

a) Coordinar-se i cooperar amb les institucions i amb la resta d’entitats amb responsabilitat en l’àmbit esportiu per fomentar la pràctica de l’esport, la formació i la recerca, l’ètica i la seguretat en l’esport i per facilitar la participació dels esportistes en proves de primer nivell d’àmbit internacional.

b) Cooperar amb l’Agència Andorrana Antidopatge en la lluita contra el dopatge.

c) Proposar el nomenament dels membres de la Comissió Jurídica Esportiva.

Títol II. Entitats i suport a l’esport

Capítol primer. Entitats esportives

Secció primera. Clubs esportius i seccions d’acció esportiva

Article 10. Definició de club esportiu

1. A l’efecte d’aquesta Llei els clubs esportius són associacions privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, que tenen per objecte l’estudi, la promoció d’una o més modalitats o especialitats esportives i/o la pràctica esportiva per part de les persones associades.

2. Els òrgans de govern del club esportiu són l’Assemblea General i la Junta Directiva. Els membres de la Junta Directiva exerceixen els càrrecs gratuïtament i no poden formar-ne part els socis o afiliats que exerceixen una activitat retribuïda per l’entitat esportiva.

3. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, a més dels altres requisits que s’estableixen en aquesta Llei, cal que l’entitat estigui afiliada, almenys, en la federació esportiva corresponent, sense perjudici del que estableix l’article 41.3 en relació amb l’activitat no federada a Andorra.

4. D’acord amb les disposicions d’aquest capítol, els clubs que participen en competicions oficials estrangeres poden crear una societat anònima amb objecte esportiu.

Article 11. Constitució d’un club esportiu

1. Per a la constitució d’un club esportiu, un mínim de sis fundadors han de presentar davant l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’acta fundacional per mitjà de la qual manifesten la seva voluntat de constituir-se en club esportiu, juntament amb els estatuts que han de regular l’entitat.

2. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports emet el certificat de validació corresponent després de comprovar que tant l’entitat que es vol constituir com els estatuts s’ajusten als requisits i les condicions establerts en aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic.

3. Per a la inscripció en el Registre s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació governamental.

Article 12. Definició de secció d’acció esportiva

1. De conformitat amb la norma que les reguli, les entitats públiques o privades que duguin a terme activitats físiques esportives sense ànim de lucre de caràcter accessori a la seva finalitat principal, poden crear en el seu si seccions d’acció esportiva, que s’han d’inscriure, als efectes oportuns, al Registre d’Entitats Esportives del Govern.

2. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, les seccions d’acció esportiva han d’afiliar-se en la federació esportiva corresponent.

Article 13. Constitució d’una secció d’acció esportiva

1. Per formalitzar una secció esportiva els representants legítims de les entitats han de presentar a l’òrgan amb competència en matèria d’esports el formulari oficial de constitució d’una secció esportiva, juntament amb els estatuts, on hi constin les normes legals que n’autoritzen la constitució.

2. En la regulació del funcionament de les seccions d’acció esportiva s’han de complir en tot cas, els principis generals continguts en aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic.

Article 14. Estatuts

1. Els estatuts, que han de tenir el contingut mínim del model aprovat reglamentàriament, han de respondre al principi de representativitat d’acord amb les normes esportives que són aplicables i han de ser aprovats per l’Assemblea General.

2. Per a la inscripció al Registre d’Entitats Esportives és preceptiva la presentació del certificat de validació emès per l’òrgan governamental competent.

Article 15. Comptabilitat

1. Les entitats esportives regulades en aquest capítol han de portar una comptabilitat d’acord amb la normativa vigent.

2. Les entitats esportives regulades en aquest capítol tenen el seu règim propi d’administració i gestió de pressupost i patrimoni, i els són aplicables, en tot cas, els principis següents:

a) Els beneficis econòmics que generi la seva activitat s’han d’aplicar al desenvolupament del seu objecte social.

b) Poden gravar i alienar els seus béns immobles, i disposar de diners en préstec, sempre que el negoci jurídic corresponent no comprometi de forma irreversible el patrimoni de l’entitat o el seu objecte social. Quan es tracta de béns immobles que hagin estat finançats, en tot o en part, amb fons públics, és preceptiva l’autorització de l’òrgan competent de l’Administració pública per al gravamen o l’alienació.

c) Sense perjudici del que preveu l’apartat anterior, no poden contreure obligacions econòmiques sense disponibilitat pressupostària prèvia.

d) Poden exercir complementàriament activitats de caràcter econòmic i destinar els seus béns i recursos als mateixos objectius esportius, però en cap cas no poden repartir beneficis entre els seus membres.

e) En cas de dissolució, el patrimoni net resultant de la liquidació s’ha d’aplicar íntegrament al foment i la pràctica de l’activitat esportiva.

Article 16. Règim de responsabilitat

1. La responsabilitat dels clubs esportius correspon a la Junta Directiva d’acord amb les normes estatutàries.

2. La responsabilitat de les seccions d’acció esportiva recau en l’entitat fundadora o que actuï públicament com a tal en el seu règim de funcionament.

Secció segona. Federacions esportives

Article 17. Definició

1. Les federacions esportives són entitats privades sense ànim de lucre, d’interès públic i social, constituïdes bàsicament per entitats esportives, tècnics, jutges, àrbitres, esportistes i per qualsevol altra persona dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts en l’àmbit nacional.

2. Les federacions esportives gaudeixen de personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes per al compliment dels seus fins. Estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anyalment llur comptabilitat a la verificació comptable, d’acord amb les disposicions del Govern.

3. Les federacions esportives, a més de les seves pròpies atribucions, exerceixen per delegació funcions públiques de caràcter administratiu, i en aquest cas actuen com a agents col·laboradors de l’Administració pública.

Article 18. Constitució d’una federació esportiva

1. Per constituir una nova federació esportiva són necessaris els requisits següents:

a) La pràctica habitual prèvia d’una modalitat esportiva específica que no estigui assumida o no pugui ser assumida per cap federació reconeguda.

b) Una proposta formulada per una o més entitats esportives que acrediti la necessitat de l’existència de la federació.

2. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’autorització o la denegació de la inscripció com a federació esportiva en funció de criteris de reconeixement internacional de la modalitat, d’interès esportiu i de la implantació real de la modalitat esportiva.

3. Perquè una federació esportiva tingui el reconeixement legal, cal que hagi estat inscrita en el Registre d’Entitats Esportives.

Article 19. Funcions de les federacions esportives

1. Les federacions esportives exerceixen les funcions de caràcter públic següents:

a) Qualificar i organitzar –directament o indirectament– les activitats i les competicions esportives d’àmbit estatal i establir el programa oficial de competicions i altres esdeveniments.

b) Promoure amb caràcter general la modalitat esportiva de la federació i les seves especialitats.

c) Vetllar per la seguretat i la salut de les persones i entitats federades, cooperar amb les federacions internacionals i amb l’Agència Andorrana Antidopatge en matèria de lluita contra el dopatge i exercir una funció de prevenció i lluita contra el dopatge en tot l’entorn federatiu, d’acord amb el capítol segon del títol IV.

d) Dissenyar i executar els plans de preparació dels esportistes d’alt nivell i dels esportistes promesa en la modalitat esportiva pròpia, d’acord amb les directrius del Comitè Olímpic Andorrà i el Comitè Paralímpic Andorrà, amb l’acord de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

e)Triar els esportistes de les seleccions nacionals.

f) Organitzar o tutelar les competicions promogudes per les federacions internacionals que tinguin lloc a Andorra.

g) Col·laborar amb l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya en la formació de tècnics esportius.

h) Col·laborar en l’organització de l’esport en edat escolar i en els jocs escolars.

i) Vetllar pel compliment de la normativa esportiva.

j) Executar les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.

2. Les federacions esportives exerceixen la representació del Principat d’Andorra en les activitats i les competicions esportives d’àmbit internacional. A aquest efecte, el president ha de ser de nacionalitat andorrana.

Article 20. Règim de govern

1. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives i el seu règim electoral i de funcionament es regeixen per criteris democràtics i representatius, d’acord amb les disposicions reglamentàries corresponents.

2. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives són l’Assemblea General, la Presidència i la Junta Directiva.

3. Correspon a l’Assemblea General l’aprovació inicial i la modificació dels estatuts i dels reglaments, que ha de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan competent en matèria d’esports.

4. Les disposicions estatutàries i els reglaments de les federacions s’han de publicar a les webs federatives o per qualsevol altre mitjà que garanteixi el coneixement del funcionament i l’actuació de les entitats per part de tot l’entorn de la federació. La difusió de la normativa és responsabilitat de cada federació.

Article 21. Règim pressupostari

1. Les federacions esportives han de posar en coneixement de l’òrgan del Govern competent en matèria d’esports el pressupost i el detall de la liquidació del pressupost en cada exercici pressupostari.

2. En el marc del que estableixi la normativa d’ajudes públiques del Principat d’Andorra les federacions i les altres entitats esportives han de posar a la disposició de l’òrgan competent en matèria d’esports que hagi de resoldre l’atorgament d’ajudes i fer-ne el seguiment i el control, la documentació que els sigui exigida.

3. Les federacions no poden aprovar, sense autorització expressa de l’òrgan amb competència en matèria d’esports, pressupostos deficitaris.

Article 22. Codi de bones pràctiques

1. Les federacions esportives han d’adoptar un codi que estableixi les pràctiques de bon govern inspirades en els principis de democràcia i participació. El Codi ha de contenir normes sobre la gestió, la transparència i el control de totes les transaccions econòmiques i de direcció i organització que efectuïn, tant si estan finançades amb ajudes públiques com si no ho estan.

2. Les bones pràctiques establertes i realment executades per les federacions i les entitats que en formen part constitueixen un dels criteris de la classificació regulada a l’article 37 i es tenen en compte per a l’accés a les subvencions i les ajudes públiques, d’acord amb la resta de legislació.

Article 23. Control financer

La Intervenció General del Govern exerceix el control financer de les federacions en els termes previstos en la Llei general de les finances públiques.

Article 24. Insolvència

Si una federació esportiva és declarada insolvent conforme a la legislació mercantil, l’òrgan amb competència en matèria d’esports pot assumir l’exercici de les funcions delegades de forma directa fins que conclogui la situació d’insolvència o es liquidi la federació insolvent amb la finalitat d’evitar la finalització o la interrupció de l’activitat esportiva.

Article 25. Llicències federatives

1. L’expedició de la llicència és competència de les federacions esportives i té com a conseqüència la integració de les persones físiques i de les entitats esportives en les federacions.

2. Les federacions esportives han d’exigir com a requisit previ i imprescindible per lliurar les llicències a les persones físiques la presentació del certificat mèdic oficial d’aptitud per a la pràctica de la modalitat o la disciplina esportiva corresponent.

3. L’expedició de llicències té caràcter reglat. Les federacions no poden denegar una llicència si la persona que la sol·licita compleix els requisits legals i estatutaris per obtenir-la.

4. Les dades i els documents de caràcter personal i esportiu necessaris per obtenir una llicència esportiva es determinen reglamentàriament.

Secció tercera. Règim específic de les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE)

Article 26. Règim general i denominació

1. Els clubs que participen en competicions oficials estrangeres poden crear una societat anònima amb objecte esportiu (SAOE).

2. Només poden constituir una SAOE les seccions professionals dels clubs.

3. L’objecte social de les societats anònimes amb objecte esportiu ha de mencionar la participació en competicions oficials estrangeres.

4. L’administració i la gestió de les societats anònimes amb objecte esportiu, el règim de responsabilitat, la retribució de càrrecs, el pressupost, la comptabilitat i qualsevol altre aspecte d’aquestes societats estan subjectes al règim general establert per a les societats anònimes, amb les particularitats que es contenen en aquesta Llei i en les normes que la despleguen.

5. En la denominació social d’aquestes societats s’han d’incloure les sigles “SAOE”.

Article 27. Obligacions registrals

1. Les societats anònimes amb objecte esportiu s’han d’inscriure, d’acord amb l’article 34, al Registre d’Entitats Esportives i a la federació andorrana corresponent.

2. Per a la inscripció al Registre d’Entitats Esportives és necessària la inscripció prèvia de la societat anònima d’objecte esportiu al Registre de Societats.

Article 28. Capital social mínim

El capital mínim de les societats anònimes amb objecte esportiu ha de ser com a mínim el que estableix la llei per a les societats anònimes.

Article 29. Accions

1. Les societats anònimes amb objecte esportiu han de comunicar a l’òrgan del Govern competent en matèria d’esports tots els actes o negocis jurídics dels seus accionistes que constitueixin una disposició inter vivos de les accions de la societat, en els termes establerts reglamentàriament.

2. Cap accionista no pot posseir accions en una proporció superior al percentatge de capital que es fixi reglamentàriament, de forma simultània, en dues o més societats anònimes amb objecte esportiu que participen en la mateixa competició.

3. Per calcular el límit fixat a l’apartat anterior es tenen en compte no només les accions posseïdes directament pel titular, sinó també les que pertanyin a una altra persona o unes altres persones o entitats que constitueixin una unitat de decisió amb el titular.

4. Les persones físiques que tinguin un vincle laboral, professional o de qualsevol altra mena amb una societat anònima amb objecte esportiu no poden posseir accions d’una altra societat que participi en la mateixa competició que excedeixin el percentatge establert reglamentàriament per als accionistes.

5. En cas que un accionista, persona física o jurídica, per qualsevol motiu superi el límit establert, té un termini de tres mesos, a comptar del moment en què ha assolit aquesta situació irregular, per alienar la quantitat d’accions necessàries per respectar el límit legal. Fins al moment de l’alienació, la persona afectada no pot exercir el dret de vot en cap de les dues entitats

6. Les juntes generals d’accionistes de les societats anònimes amb objecte esportiu no poden reconèixer l’exercici dels drets polítics als qui n’adquireixin accions incomplint aquest article.

Article 30. Dividends i préstecs

1. Les societats anònimes amb objecte esportiu no poden repartir dividends fins que no estigui constituïda una única reserva legal igual, almenys, a la mitjana de les despeses realitzades en els tres últims exercicis. Durant els tres primers exercicis aquesta quantitat s'ha de calcular sobre la mitjana de les despeses realitzades o sobre l'import del pressupost inicial si no es disposa del tancament anyal.

2. Els accionistes i administradors que realitzin préstecs a favor de les societats anònimes amb objecte esportiu no els poden exigir si la societat no ha obtingut beneficis en l’últim exercici anterior al seu venciment. En aquest cas, els préstecs queden renovats fins al tancament de l’exercici, moment en què seran retornats si s’han obtingut beneficis.

3. En cas d’obtenir beneficis, les societats anònimes amb objecte esportiu poden fer aportacions a la Fundació de l’Esport amb les bonificacions que s’estableixin en el pagament de l’impost sobre societats.

Article 31. Relacions entre SAOE i club esportiu

1. Les relacions entre el club esportiu i la societat anònima que ha creat el club es regeixen pel conveni que aproven els seus representants legals respectius.

2. El conveni, que inclou, a més de les condicions d’utilització o cessió a la SAOE dels signes distintius del club, la informació obligatòria al club de les deliberacions dels òrgans socials de la SAOE, entra en vigor després de l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports i, en tot cas, al cap de dos mesos d’haver-lo presentat a aprovació sense que hi hagi hagut oposició de l’òrgan governamental competent.

Article 32. Limitació d’equips en la mateixa categoria i competició

Cap societat anònima amb objecte esportiu pot mantenir més d’un equip en la mateixa categoria d’una competició esportiva.

Article 33. Pèrdua de la condició de SAOE

1. La modificació de l’objecte social que impliqui la contravenció de les disposicions d’aquesta Llei o les normes de desplegament comporta la pèrdua de la condició de societat anònima d’objecte esportiu.

2. Les seccions professionals d’un club constituïdes en SAOE que deixin de participar en competicions oficials estrangeres poden mantenir la seva condició sempre que no modifiquin l’objecte social amb vista a tornar a participar en aquestes competicions.

 

Secció quarta. Disposicions comunes a les entitats esportives

Article 34. Registre d’Entitats Esportives

1. El Registre d’Entitats Esportives és l’organisme administratiu dependent del Govern que té per objecte la inscripció de les entitats esportives regulades en aquesta Llei.

2. L’existència d’una entitat esportiva constituïda s’acredita mitjançant certificació del Registre d’Entitats Esportives.

3. Les inscripcions i les baixes de les entitats esportives són objecte de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

4. El procediment d’inscripció i el funcionament del Registre s’estableixen reglamentàriament.

5. El Registre d’Entitats Esportives dona protecció al nom i dona fe de les dades que s’hi contenen.

6. En cap cas no es poden utilitzar els símbols i els emblemes olímpics o paralímpics i els d’altres entitats, i tampoc les marques ni les denominacions d’esdeveniments esportius registrats sense l’autorització de les entitats i els organismes corresponents.

7. Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d’altres entitats ja registrades, ni una altra denominació que s’hi pugui confondre.

Article 35. Règim de dissolució i extinció

1. Les entitats esportives s’extingeixen:

a) Per decisió de l’Assemblea General o la Junta General d’Accionistes.

b) Per qualsevol causa prevista als estatuts.

c) Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Entitats Esportives.

d) Per les altres causes que determinin les lleis.

2. També s’extingeixen per insolvència econòmica en els termes que fixi la legislació mercantil en matèria d‘insolvència.

3. En tot cas, el patrimoni net, si n’hi ha, s’ha de destinar exclusivament al compliment de l’objecte i les finalitats de cada entitat esportiva d’acord amb les normes estatutàries.

Article 36. Selecció nacional

A fi de formar la selecció nacional, els clubs esportius, incloses les societats anònimes amb objecte esportiu, han de posar a la disposició de la federació andorrana que correspongui els membres de la seva plantilla esportiva en les condicions que es determinin reglamentàriament.

Capítol segon. Subvencions i altres ajuts a l’esport

Article 37. Subvencions

1. A fi de promoure l’esport, l’òrgan competent en matèria d’esports pot fomentar els programes i les activitats que siguin coherents amb els criteris i les directrius de la política esportiva de l’Estat.

2. Les subvencions a l’esport poden consistir en prestacions o en ajuts de caràcter econòmic, i s’han de destinar a un o diversos objectius esportius precisos.

3. Els sistemes de suport econòmic poden ser directes o indirectes, i les bases per a l’atorgament de subvencions i ajuts a l’esport poden tenir caràcter plurianual, anual o puntual.

4. Es reconeixen nivells diferents de subvencions, amb obligacions, responsabilitats i drets que s’estableixen reglamentàriament en funció dels criteris següents:

a) La vinculació de la disciplina esportiva amb la neu, la muntanya i les característiques geopolítiques del Principat d’Andorra.

b) La prioritat de la disciplina esportiva dins els plans nacionals de foment de l’esport andorrà que pugui establir l’òrgan competent en matèria d’esports.

c) Els resultats internacionals dels esportistes federats.

d) La incidència social, mediambiental i econòmica de la disciplina esportiva que representen.

e) El compliment del Codi de bones pràctiques regulat a l’article 22, la transparència i la bona gestió econòmica, i el funcionament democràtic de l’entitat.

f) El nombre d’esportistes federats.

Article 38. Règim d’atorgament

1. L’atorgament de qualsevol subvenció o ajuda es regeix pels principis de transparència i equitat, té en compte els criteris de l’article 22 i està sotmès a l’obligació d’aplicar íntegrament la subvenció o ajuda al programa o l’activitat subvencionada.

2. En tot cas, les subvencions a l’esport reuneixen les característiques administratives derivades del caràcter facultatiu i la condicionalitat de l’atorgament, el qual està supeditat a la consignació i la disponibilitat que s’estableixi en la Llei del pressupost de cada exercici.

3. La convocatòria i l’adjudicació de subvencions es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 39. Requisits

1. Les entitats que sol·liciten una subvenció o ajut han de complir els requisits generals següents:

a) Estar inscrites al Registre d’Entitats Esportives.

b) Formalitzar la sol·licitud i la documentació requerida per al tipus de subvenció, dins dels terminis establerts en la convocatòria i d’acord amb les bases corresponents.

c) Complir, amb caràcter general, les prescripcions contingudes en aquesta Llei i en la normativa de desplegament.

2. Es poden establir altres requisits específics per garantir l’aplicació efectiva de la subvenció a les finalitats subvencionades.

Article 40. Remissió a la normativa general

El règim d’atorgament, la supervisió i la rendició de comptes així com les obligacions dels perceptors de qualsevol ajuda s’han d’ajustar a la legislació en matèria de subvencions del Principat d’Andorra.

Títol III. Pràctica esportiva

Capítol primer. Manifestacions esportives

Article 41. Competicions esportives

1. S’entén per competició esportiva, la manifestació esportiva consistent en l'enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris en una prova o un conjunt de proves organitzades habitualment per una entitat esportiva reconeguda legalment, d’acord amb unes regles concretes emanades dels òrgans esportius competents i acceptades lliurement pels participants.

2. Les competicions de caràcter oficial són les que promouen, organitzen, tutelen o autoritzen les federacions esportives.

3. També poden tenir la consideració d’oficials altres competicions de caràcter puntual o regular, d’acord amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

4. Correspon a l’òrgan amb competència en matèria d’esports l’aprovació de la reglamentació general que autoritzi la participació en competicions esportives oficials de persones que no tinguin residència legal a Andorra d’acord amb la legislació andorrana sobre residència i nacionalitat.

5. Els organitzadors de les competicions esportives poden encomanar-ne la gestió material, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, a entitats públiques o privades. Els termes de l’encàrrec i les responsabilitats recíproques es determinen en el negoci jurídic corresponent.

Article 42. Proves esportives

S’entén per prova esportiva la manifestació esportiva consistent en l'enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris d’acord amb unes regles concretes emanades de l’entitat organitzadora i acceptades lliurement pels participants.

Article 43. Lluita contra la violència i seguretat de les manifestacions esportives

1. Correspon a tots els organismes i entitats amb responsabilitat en alguna manifestació esportiva prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant en l’esport, i també fomentar els valors associats a l’esport, especialment en el camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge.

2. L’organitzador d’una manifestació esportiva elabora una proposta de recursos materials i humans per garantir la seguretat de la manifestació i la sotmet a la validació de l’òrgan competent en matèria de protecció civil perquè sigui aprovada d’acord amb la legislació vigent.

3. Els organismes públics competents poden exonerar l’organitzador de la manifestació de la prestació efectiva de tot o una part del dispositiu.

4. L’obligació del paràgraf 1 ha de constar als estatuts de les federacions esportives.

5. Les mesures de seguretat adoptades pels organitzadors d’una manifestació esportiva s’han d’adequar a les circumstàncies concretes de cada esdeveniment. Entre altres previsions, han de tenir en compte, si escau:

a) La presència de personal de seguretat als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones i a les vies d’accés a aquests indrets.

b) La separació dels aficionats rivals.

c) El control rigorós de les vendes de bitllets.

d) La prohibició d’introduir o vendre begudes alcohòliques als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones.

e) Els controls de seguretat amb vista a detectar objectes susceptibles de ser utilitzats per a actes violents.

f) El condicionament del lloc on s’hagi de dur a terme la manifestació esportiva per garantir la seguretat dels espectadors.

6. Les federacions esportives i qualsevol altra entitat promotora o organitzadora d’una manifestació esportiva cooperen amb els poders públics en la difusió i el suport de les mesures socioeducatives que s’estableixin per prevenir la violència i el racisme en l’àmbit de les entitats i els esportistes que hi estan federats i en les competicions que organitzen o en què participen.

7. En les grans competicions internacionals, els òrgans públics responsables en matèria policial i esportiva cooperen amb les autoritats dels països afectats per identificar riscos possibles, prevenir actes de violència i assegurar la seguretat dels espectadors.

8. El Govern pot desautoritzar la realització d’una manifestació esportiva i la participació de les entitats andorranes en algun esdeveniment per causa justificada relacionada amb la violència, la xenofòbia, la intolerància o altres pràctiques tipificades com a infracció molt greu en aquesta Llei i, en general, en cas de risc per a la seguretat dels espectadors o els participants.

Article 44. Responsabilitat de les entitats organitzadores

Tota manifestació o competició esportiva obliga l’entitat organitzadora, d’acord amb les característiques de l’acte, a la concertació prèvia d’una modalitat específica d’assegurança que cobreixi els danys eventuals i els perjudicis que es puguin causar a terceres persones amb motiu de la realització.

Capítol segon. Infraestructures esportives

Article 45. Planificació d’instal·lacions esportives

La Fundació de l’Esport, com a òrgan de participació de les administracions públiques i els agents de l’esport, ha d’informar periòdicament el Govern i els comuns sobre les necessitats en matèria d’instal·lacions esportives i fer-los les propostes de millora sobre qualsevol aspecte que hi estigui relacionat.

Article 46. Seguretat i qualitat de les instal·lacions esportives

1. Correspon al Govern, i als comuns en el marc de les seves competències, establir el règim i les condicions d’utilització de les instal·lacions esportives i les obligacions de les persones que hi acudeixen tant per practicar un esport com per assistir a un esdeveniment.

2. L’òrgan competent en matèria d’esports pot adoptar directrius vinculants per al reconeixement esportiu de les instal·lacions amb vista a la seguretat, la qualitat i la utilització per a usos esportius, d’acord amb els articles 43 i 44.

3. Les directrius sobre les infraestructures han d’incloure l’obligatorietat de garantir a les persones amb discapacitat l’accés a les instal·lacions esportives.

4. La normativa reguladora de les instal·lacions públiques ha de garantir-ne un ús responsable, sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Article 47. Cessió d’ús de les instal·lacions esportives

1. El Govern ha de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de les hores lectives per a la pràctica de l’esport, d’acord amb les condicions de cessió, les prioritats i els preus públics establerts.

2. Els centres escolars i qualssevol altres entitats que rebin suport públic han de promoure la utilització de les seves infraestructures esportives fora de les hores lectives o d’activitat programada, a altres entitats, d’acord amb la normativa de foment de l’ús social de les instal·lacions públiques del Govern i dels comuns.

Capítol tercer. Agents de la pràctica esportiva

Article 48. Esportistes

Es considera esportista qualsevol persona, independentment de l’edat i de les capacitats, que practica alguna modalitat o especialitat esportiva, encara que no estigui federada o no participi en competicions.

Article 49. Esportistes menors i esport de base

1. Els poders públics i les federacions esportives han d’articular mesures per incentivar que totes les entitats esportives fomentin l’esport de base i evitin qualsevol actuació que constitueixi una explotació d’aquest nivell esportiu.

2. No poden exigir-se drets de retenció, de pròrroga, de formació, de compensació o anàlegs sobre els esportistes menors de setze anys, entre entitats radicades al Principat d’Andorra.

Article 50. Esportistes d’alt nivell

1. Es considera esportista d’alt nivell la persona que practica una modalitat o especialitat esportiva caracteritzada per les altes exigències tècniques i científiques de la preparació, per l’excel·lència esportiva i per la participació en competicions d’àmbit internacional en condicions de màxim rendiment i competitivitat.

2. Correspon a l’òrgan competent en esports, amb l’assessorament de la Fundació de l’esport, les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, establir els criteris objectius específics i les condicions concretes per obtenir la qualificació d’esportista d’alt nivell.

3. La condició d’esportista d’alt nivell s’adquireix amb la inclusió en la llista d’esportistes d’alt nivell que publica anyalment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’òrgan competent en matèria d’esports, a la vista de les propostes fetes per la Fundació de l’Esport i les federacions esportives.

Article 51. Promoció de l’esport d’alt nivell

1. Correspon al Govern, a la Fundació de l’Esport, a les federacions, al Comitè Olímpic Andorrà i al Comitè Paralímpic Andorrà, en les seves competències respectives, promoure coordinadament l’esport d’alt nivell.

2. El Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures necessàries per facilitar la preparació tècnica, la formació i la plena integració social i professional dels esportistes d’alt nivell durant la seva carrera esportiva i també al final de la seva carrera.

3. Les federacions esportives i, si escau, les altres entitats concernides, acorden amb l’òrgan competent en matèria esports, que exerceix la tutela i el control de l’esport d’alt nivell, els programes, els plans de preparació, el sistema d’execució i seguiment, i les tasques de recerca.

4. Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport següents:

a) Promoure disposicions i acords que permetin a l’esportista d’alt nivell compaginar l’activitat esportiva amb el desenvolupament i el bon resultat dels seus estudis.

b) Establir ajuts que s’assignin a les federacions esportives per a esportistes amb aquesta qualificació.

c) Fixar exempcions de requisits específics, exigits per a l’accés a l’ensenyament de l’esport, de la forma que es determini reglamentàriament.

d) Establir, si l’esportista d’alt nivell presta servei a l’Administració pública, condicions de treball que li permetin l’entrenament i la participació en competicions esportives.

5. L’òrgan competent en matèria d’esports pot impulsar l’establiment de convenis entre empreses públiques o privades i els esportistes d’alt nivell, per garantir la seva formació i promoció professional i per assegurar-li unes condicions de treball compatibles amb l’entrenament i amb la participació en les competicions esportives.

6. La condició d’esportista d’alt nivell es considera, en els termes que estableixi la normativa de funció pública, un mèrit avaluable a l’efecte de l’accés i la promoció en l’àmbit de l’Administració pública.

Article 52. Esportistes promesa

1. Es considera promesa l’esportista de categoria inferior a l’absoluta que practica una modalitat o especialitat esportiva reconeguda d’alt nivell sense complir els criteris per ser inclòs a la llista de l’article 50.3, però amb un nivell de realització excel·lent i un potencial i una capacitat de progressió que fan preveure amb moltes probabilitats el compliment de les condicions per ser esportista d’alt nivell.

2. Coincidint amb la publicació anyal de la llista dels esportistes d’alt nivell, l’òrgan competent en matèria d’esports publica els noms dels esportistes reconeguts com a promesa, després d’analitzar les propostes de la Fundació de l’Esport i les federacions esportives.

3. L’òrgan competent en matèria d’esports estableix amb l’assessorament de la Fundació de l’esport, les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, els programes, els plans de preparació i el sistema de seguiment dels esportistes promesa, i coordina les mesures de suport aplicables amb la resta de ministeris i administracions implicats.

Article 53. Esportistes professionals

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per esportista professional la persona que, estant subjecta a una relació establerta amb caràcter regular amb una entitat esportiva, es dedica a la pràctica de l’esport per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’aquesta entitat a canvi d’una retribució, i també la persona que es dedica a la pràctica de l’esport com a activitat per compte propi.

2. Els esportistes que reuneixen la condició establerta a l’apartat anterior han d’estar afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en les condicions establertes legalment.

3. La relació laboral establerta entre l’esportista professional i l’entitat esportiva per compte de la qual practica l’esport es regeix per allò expressament pactat entre les parts, i el Codi de relacions laborals s’hi aplica amb caràcter subsidiari.

Article 54. Entrenadors i tècnics

1. Es consideren entrenadors o tècnics esportius les persones que, amb la titulació exigida en l’ordenament jurídic andorrà, exerceixen funcions d’entrenament, planificació, formació, perfeccionament, prevenció de lesions, direcció tècnica i altres funcions anàlogues en relació amb una modalitat o especialitat esportiva.

2. L’entrenador esportiu que exerceix en el marc d’una federació esportiva, a més, ha de disposar de la llicència federativa corresponent, d’acord amb els estatuts federatius.

3. Els entrenadors de les seleccions nacionals que participen en competicions d'alt nivell es poden beneficiar de les mesures de suport de l’article 51.

4. Correspon al Govern, mitjançant els òrgans competents en educació i esports, establir la formació i la titulació necessària per exercir les funcions d’aquest article amb la concreció del marc general de titulacions esportives, i fomentar la realització dels cursos i les activitats per a la formació i el perfeccionament dels entrenadors i tècnics esportius.

Article 55. Àrbitres i jutges esportius

1. A l’efecte d’aquesta Llei, es considera àrbitre o jutge esportiu la persona que té la funció de jutjar, interpretar i aplicar les regles tècniques en el desenvolupament d’una competició esportiva.

2. En el transcurs de la competició els àrbitres i els jutges esportius gaudeixen de l’autoritat que els atorga la seva responsabilitat, i els comportaments agressius o antiesportius envers ells són objecte de les sancions establertes al títol V.

3. L’àrbitre o el jutge esportiu ha de disposar de la llicència federativa corresponent a la modalitat o especialitat esportiva d’acord amb els estatuts federatius.

4. Els àrbitres i els jutges esportius exerceixen la seva funció amb independència i imparcialitat, d’acord amb les normes establertes per a cada modalitat esportiva.

5. Correspon a cada federació esportiva fomentar la realització dels cursos i les activitats que siguin necessaris per a la formació i el perfeccionament dels àrbitres i els jutges esportius.

Article 56. Monitors i animadors d’activitats esportives

1. Els monitors, animadors o qualsevol persona que rebi una remuneració per ensenyar o animar una activitat física o esportiva o per preparar per a aquesta activitat, tant si es tracta d’una ocupació principal com si és secundària, tant si és una dedicació habitual com si és temporal o esporàdica, han de disposar del diploma, títol o certificat que es determini reglamentàriament tenint en compte les característiques de cada activitat.

2. Les persones que estiguin formant-se per un diploma, un títol o un certificat que habiliti per a la professió descrita al paràgraf anterior poden exercir a canvi d’una remuneració en les condicions establertes reglamentàriament.

3. No poden exercir la funció descrita al paràgraf primer, ni a canvi de remuneració ni de forma gratuïta, les persones menors de 16 anys, les que tinguin antecedents penals per delictes contra la integritat física i moral o per delictes relacionats amb menors, les que hagin comès una infracció del capítol segon del títol IV durant el termini de compliment de la sanció, i les que siguin objecte d’una mesura administrativa que els prohibeixi participar, per qualsevol causa, en activitats amb joves o menors.

4. Correspon al Govern, mitjançant els òrgans competents en educació i esports, establir la formació i la titulació necessària per exercir les funcions d’aquest article amb la concreció del marc general de titulacions esportives, i fomentar la realització dels cursos i les activitats per a la formació i el perfeccionament dels monitors i animadors d’activitats esportives.

Article 57. Voluntaris

Es consideren agents de la pràctica esportiva les persones que efectuen una prestació voluntària de serveis relacionats amb la pràctica de l’esport o l’organització d’alguna manifestació esportiva que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat, d’acord amb el concepte de voluntariat establert a la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra o la norma que la substitueixi.

Capítol quart. Educació, formació tècnica i professions esportives

Article 58. Educació física i esport escolar

1. L’educació física s’imparteix com a matèria, d’acord amb els programes, els nivells i els graus educatius establerts legalment.

2. Els plans i els programes per a l’ensenyament i la pràctica de l’educació física i de l’esport escolar estan orientats a:

a) L’educació integral dels escolars i el desenvolupament harmònic de la seva personalitat.

b) La consecució d’unes condicions físiques i d’una formació que possibilitin la pràctica continuada de l’esport en edats posteriors.

3. Tots els centres docents, públics o privats, han de tenir accés als equipaments i al material esportiu suficient per atendre l’educació física i la pràctica de l’esport.

4. La pràctica de l’esport escolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició, de manera que els escolars, cíclicament, coneguin practicant-les les diverses modalitats esportives, d’acord amb la seva aptitud i la seva edat.

Article 59. Esport extraescolar

1. L’esport extraescolar és el que practiquen els infants en edat escolar fora de l’horari lectiu i al marge de l’esport federat.

2. La pràctica de l’esport extraescolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició.

Article 60. Esport universitari

Sense perjudici de les titulacions acadèmiques universitàries relacionades amb l’esport que es puguin establir, la Universitat d’Andorra i qualsevol altra institució universitària o centre d’ensenyament superior implantats a Andorra han de promoure la pràctica de l’esport tant competitiu com de lleure entre els estudiants.

Article 61. Formació tècnica esportiva

1. Correspon a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i al ministeri encarregat de l’educació formar, mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics, els monitors i els entrenadors d’esport, els tècnics esportius, els responsables tècnics de federacions i entitats esportives i els animadors d’activitats esportives de lleure.

2. La supervisió de la formació tècnica esportiva que duen a terme les federacions correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports en coordinació amb l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i el ministeri encarregat de l’educació.

3. El Govern pot acreditar altres institucions públiques o privades per realitzar formacions mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics, als monitors i als entrenadors d’esport, als tècnics esportius, als responsables tècnics de federacions i entitats esportives i als animadors d’activitats esportives de lleure.

Article 62. Professions esportives

1. Es consideren professions esportives les que recull el marc andorrà de titulacions esportives del Govern.

2. A cada professió i modalitat d’exercici professional correspon la titulació específica establerta reglamentàriament.

3. El reconeixement de titulacions correspon al ministeri competent en matèria d’educació, amb l’informe previ de l’Escola de Formacions Esportives i de Muntanya.

4. Es crea la Comissió d’Equivalències, que té per objectiu establir el nivell i les equivalències entre les formacions estrangeres i les nacionals. La Comissió d’Equivalències és un òrgan col·legiat en què participen els ministeris encarregats de l’educació i de l’esport i l’EFPEM com a membres permanents. El funcionament de la Comissió s’ha d’establir reglamentàriament.

Títol IV. Seguretat, salut i lluita contra el dopatge

Capítol primer. Seguretat i salut dels esportistes

Article 63. Valors de la pràctica esportiva

Totes les persones i entitats integrants del sistema esportiu andorrà tenen la responsabilitat de promoure la concòrdia en l’esport, el joc net, la convivència i la integració en la societat, i s’han d’implicar activament en l’erradicació de la violència, el racisme, la intolerància i la xenofòbia en l’esport.

Article 64. Coordinació governamental

1. Correspon a l’òrgan competent en matèria d’esports, en coordinació amb tots els ministeris i organismes afectats, impulsar les mesures necessàries amb la cooperació de les federacions esportives per protegir la seguretat i la salut dels esportistes, i per lluitar contra el dopatge.

2. El Govern ha d’impulsar actuacions de prevenció i orientació dels efectes que l’esport i l’activitat física tenen sobre la salut, i ha de garantir que les persones participants en competicions esportives tinguin accés a informació i recomanacions sobre els riscos i els beneficis de la seva participació en aquestes competicions.

Article 65. Reconeixement mèdic

Per autoritzar la participació en una competició esportiva federada, les federacions esportives han d’exigir com a requisit previ i imprescindible que l’esportista se sotmeti a un reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de la modalitat o la disciplina esportiva corresponent i el superi.

Article 66. Responsabilitat de les federacions

Les federacions esportives són responsables del seguiment mèdic dels seus esportistes d’alt nivell i promesa i dels seus esportistes que representen l’esport andorrà en competicions internacionals.

Article 67. Assegurança obligatòria dels esportistes

1. Tots els esportistes federats que participin en competicions oficials han de disposar d’una assegurança obligatòria que cobreixi els possibles riscos per a la salut derivats de la pràctica esportiva corresponent.

2. Reglamentàriament es pot establir l’obligació d’una assegurança específica per a qualsevol altra manifestació esportiva organitzada per una entitat esportiva, que per les seves característiques específiques de risc ho justifiqui.

Capítol segon. Lluita contra el dopatge

Article 68. L’Agència Andorrana Antidopatge (AGAD)

1. De conformitat amb la Llei 3/2016, del 10 de març, l’Agència Andorrana Antidopatge és l’organització antidopatge independent d’Andorra amb autoritat i competència per actuar en matèria antidopatge d’acord amb el Codi mundial antidopatge dins el marc de l’ordenament jurídic andorrà.

2. Corresponen a l’Agència Andorrana Antidopatge, entre altres, les funcions següents:

a) Impulsar accions de prevenció i de recerca que tinguin com a objectiu l’eliminació del dopatge en l’esport.

b) Elaborar el Programa anual de controls i crear i gestionar el grup d’esportistes sotmesos a controls del Programa nacional de controls de dopatge.

c) Publicar la Llista de substàncies i mètodes prohibits elaborada per l’Agència Mundial Antidopatge.

d) Dur a terme o encomanar l’anàlisi de les mostres obtingudes durant els controls.

e) Autoritzar l’ús d’una substància amb finalitat terapèutica dels esportistes andorrans, i reconèixer les autoritzacions expedides per una entitat estrangera amb competències anàlogues o per una federació esportiva internacional.

f) Exercir la potestat disciplinària en relació amb les infraccions en matèria antidopatge d’aquest capítol, d’acord amb les Regles antidopatge.

g) Cooperar amb les organitzacions internacionals amb competències anàlogues, amb les federacions internacionals i amb els organismes internacionals.

Article 69. Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge

La lluita contra el dopatge al Principat d’Andorra es regeix per les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge establertes de conformitat amb el Codi mundial antidopatge i aprovades pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Article 70. Funcions del Govern

1. D’acord amb el Conveni internacional contra el dopatge en l'esport, del 19 d’octubre de 2005, i amb la resta de l’ordenament jurídic andorrà, correspon al Govern l’impuls i la realització d’una política pública activa per a la prevenció i repressió del dopatge en l’àmbit de l’activitat física, en general, i de l’activitat esportiva, en particular.

2. A aquest efecte presta el suport necessari a l’Agència Andorrana Antidopatge en l’objectiu de l’Estat de prevenir i evitar l’ús intencional o no intencional de substàncies i mètodes prohibits o la comissió de qualsevol altra infracció de les Regles antidopatge.

3. El Govern, per mitjà dels diversos òrgans implicats en la prevenció i la lluita contra el dopatge, potencia els instruments de col·laboració entre administracions, organitzacions responsables de lluita contra el dopatge i entitats esportives.

Article 71. Responsabilitat de les federacions nacionals esportives andorranes

1. Les federacions nacionals esportives andorranes exerceixen la funció de prevenció i lluita contra el dopatge entre tots els esportistes i tot el personal de suport als esportistes que participen, a títol d’entrenadors, preparadors, mànagers, membres d’equip, oficials, personal mèdic o personal auxiliar sanitari, en una competició o en una activitat autoritzada o organitzada per la mateixa federació o una de les seves organitzacions membre o afiliada.

2. Les federacions nacionals esportives andorranes i els seus membres estan sotmesos a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, que han d’incorporar als documents de base federatius aplicables als membres de l’organització o a qualsevol persona que participi en algun dels seus esdeveniments.

3. A aquest efecte, correspon a les federacions nacionals esportives andorranes garantir que totes les persones que estan sota la seva responsabilitat en el sentit d’aquest article estan informades i accepten estar vinculades per les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, incloses les que fan referència als diversos tipus de control, a les obligacions de localització, a les normes per al tractament de dades personals i sobre confidencialitat del sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge i als procediments de decisió i recurs sobre infraccions de les Regles antidopatge, com a condició prèvia a l’adhesió, l’acreditació o la participació a qualsevol esdeveniment autoritzat o organitzat per la federació nacional.

4. Les federacions nacionals esportives andorranes han de comunicar qualsevol informació relativa a una infracció de les Regles antidopatge a l’Agència Andorrana Antidopatge i a la seva federació internacional, i cooperar en les investigacions que duguin a terme les organitzacions antidopatge competents.

Article 72. Responsabilitats dels comitès Olímpic i Paralímpic andorrans

El Comitè Olímpic Andorrà i el Comitè Paralímpic Andorrà col·laboren amb l’Agència Andorrana Antidopatge en la lluita per erradicar qualsevol actuació constitutiva d’infracció de l’esport andorrà i hi cooperen imposant les sancions que són de la seva competència.

Article 73. Cooperació i intercanvi d’informació en la lluita contra el dopatge

1. Qualsevol organisme, entitat esportiva o entitat organitzadora d’una manifestació esportiva que, en l’exercici de les seves competències, té coneixement de la comissió d’una infracció relacionada amb la lluita contra el dopatge té l’obligació d’informar-ne l’Agència Andorrana Antidopatge i de cooperar-hi.

2. Els òrgans administratius que rebin informació sobre el tràfic o la venda de substàncies i procediments prohibits per aquesta Llei han de crear mecanismes de cooperació i intercanvi de dades amb vista al compliment dels objectius de lluita contra el dopatge.

3. L’Agència Andorrana Antidopatge està habilitada per intercanviar informació sobre el tràfic i la venda de substàncies i els procediments prohibits esmentats al paràgraf anterior amb els organismes reconeguts per l’Agència Mundial Antidopatge amb competències anàlogues.

Article 74. Tractament informatitzat de les dades

L’Agència Andorrana Antidopatge pot procedir al tractament informatitzat de les dades de què disposi i fer servir el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge dins el respecte de la legislació sobre protecció de dades personals d’Andorra.

Article 75. Àmbit subjectiu

Les disposicions d’aquest capítol s’apliquen a:

a) Els esportistes inclosos dins el grup sotmès a control de l’Agència Andorrana Antidopatge, que han de mantenir una conducta activa de lluita contra el dopatge i contra la utilització de mètodes prohibits en l'esport.

b) Els esportistes, els seus entrenadors, preparadors, mànagers, membres d’equip, personal mèdic o personal auxiliar sanitari, així com els clubs i equips esportius als quals estigui adscrit l'esportista i els directius dels clubs i les organitzacions esportives.

c) Els esportistes no federats, i el seu personal de suport, que participen o s’entrenen per participar en esdeveniments d’una federació nacional esportiva andorrana o d’una organització membre o afiliada a una federació nacional esportiva andorrana, o que participen en qualsevol esdeveniment nacional o en una lliga nacional que no estiguin afiliats a una federació nacional.

d) Els esportistes nacionals, i el seu personal de suport, que participen o s’entrenen per participar en competicions internacionals en disciplines que no disposen d’una federació nacional andorrana.

e) Les persones que exerceixen un poder disciplinari en les federacions nacionals esportives, i les federacions nacionals esportives andorranes.

f) Les persones que han intervingut com a còmplices en les infraccions establertes en aquest capítol.

Article 76. Dopatge

1. En matèria de prevenció i de lluita contra el dopatge, els esportistes i la resta de persones sotmesos a les normes d’aquest capítol tenen les obligacions següents:

1.1. Conèixer i complir les normes antidopatge aplicables a la pràctica esportiva o la funció que realitzen.

1.2. Conèixer les substàncies i els mètodes prohibits de la Llista de prohibicions de l’article 77 i no fer-ne ús si no és en les circumstàncies autoritzades legalment.

1.3. Responsabilitzar-se dels productes i substàncies que ingereixen o faciliten.

1.4. Estar disponibles per a l’obtenció de mostres dels controls.

1.5. Informar el personal mèdic de les prohibicions a les quals estan sotmesos.

2. Conforme a l’article 2 de les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, es considera dopatge:

2.1. La presència d’una substància prohibida, els seus metabòlits o els seus marcadors en una mostra proporcionada per un esportista.

2.2. La utilització o l’intent d’utilització per part d’un esportista d’una substància prohibida o d’un mètode prohibit.

2.3. Sostreure’s a l’extracció d’una mostra, negar-se a l’extracció d’una mostra o no sotmetre’s a l’extracció d’una mostra.

2.4. Incomplir les obligacions en matèria de localització que tenen alguns esportistes.

2.5. Falsificar o intentar falsificar qualsevol element del control de dopatge.

2.6. Posseir una substància prohibida o un mètode prohibit.

2.7. El tràfic o l’intent de tràfic d’ una substància prohibida o un mètode prohibit.

2.8. Administrar o intentar administrar a un esportista en competició una substància prohibida o un mètode prohibit, o administrar o intentar administrar a un esportista fora de competició una substància prohibida o un mètode prohibit en el marc dels controls fora de competició.

2.9. La complicitat.

2.10. L’associació prohibida.

2.11. Qualsevol altra infracció en matèria antidopatge que incorporin les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, en compliment de les normes internacionals antidopatge i d’acord amb l’ordenament jurídic andorrà.

Article 77. Llista de prohibicions

1. La relació de les substàncies i els mètodes prohibits tant en les competicions com fora de les competicions i tenint en compte les especificitats de cada esport constitueix l’Estàndard internacional d’harmonització de les polítiques de lluita contra el dopatge i és la que aprova, actualitza i fa pública periòdicament l’Agència Mundial Antidopatge en compliment de l’article 4 del Codi mundial antidopatge.

2. Les condicions de les prohibicions de les substàncies i els mètodes prohibits esmentats al paràgraf 1 s’estableixen a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

3. La Llista de substàncies i mètodes prohibits actualitzada ha de ser publicada per l’Agència Andorrana Antidopatge al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al seu web. L’òrgan competent en matèria d’esports del Govern coopera en la difusió mitjançant la publicació de la Llista als mitjans físics i telemàtics oficials.

4. L’ús d’una substància prohibida per part d’un esportista per raons terapèutiques pot ser autoritzat en les condicions establertes a les Regles antidopatge per l’Agència Andorrana Antidopatge.

Article 78. Controls

1. Correspon a l’Agència Andorrana Antidopatge, a les federacions esportives nacionals organitzadores d’esdeveniments esportius nacionals, a l’Agència Mundial Antidopatge o a l’organització internacional responsable d’un esdeveniment internacional, dur a terme els controls i les investigacions de lluita contra el dopatge d’acord amb l’Estàndard internacional per als controls i les investigacions, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i al Codi mundial antidopatge.

2. Les persones habilitades per l’Agència Andorrana Antidopatge per efectuar controls tenen la condició de persones jurades i estan sotmeses al secret professional.

3. Amb l’objectiu d’optimitzar l’eficàcia dels controls i evitar repeticions, l’Agència Andorrana Antidopatge planifica i coordina els controls mitjançant el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge, dins el marc de la legislació andorrana sobre protecció de dades.

4. L’anàlisi d’una mostra proporcionada per un esportista per detectar la presència d’una substància prohibida, els seus metabòlits o els seus marcadors només es pot fer en laboratoris acreditats o aprovats per l’Agència Mundial Antidopatge, i en les condicions fixades a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i per l’Estàndard internacional per als laboratoris.

Article 79. Gestió de resultats

1. L’Agència Andorrana Antidopatge és responsable de la gestió dels resultats de les persones sobre les quals exerceix la competència antidopatge, en les condicions establertes a les Regles antidopatge.

2. La gestió dels resultats inclou l’examen de resultats anormals o atípics dels controls, l’examen de les formes de dopatge establertes a l’article 2 (del 2.2 al 2.6), la verificació d’eventuals vulneracions anteriors i d’eventuals autoritzacions per a ús terapèutic de la persona afectada, les condicions de l’establiment de la mesura de suspensió provisional i de resolució sense audiència, la notificació de les decisions sobre gestió de resultats i el procediment en cas de retirada esportiva.

Article 80. Procediment posterior a la gestió de resultats

1. El procediment d’audiència i de decisió sobre una o més infraccions de les Regles antidopatge constatades per l’Agència Andorrana Antidopatge correspon a la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD), amb reserva de la competència que té atribuïda el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport en relació amb els esportistes i esdeveniments internacionals que estan sota la seva jurisdicció, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i el Reglament de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge.

2. El procediment es regeix pels principis d’audiència, imparcialitat, equitat i d’establiment de terminis de durada raonable i es regula a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i els seus reglaments.

Article 81. Sancions en matèria de dopatge

1. El règim disciplinari en matèria de lluita contra el dopatge s’estableix a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge sense perjudici de la responsabilitat penal que escaigui a cada supòsit.

2. Una infracció de les Regles antidopatge en els esports individuals en relació amb un control en competició comporta automàticament l’anul·lació dels resultats obtinguts en aquella competició i totes les conseqüències que en resulten, inclosa la retirada de medalles, punts i premis.

3. Les sancions es poden imposar als individus, als equips i a les federacions nacionals.

4. Les sancions als individus poden consistir en:

a) Advertència.

b) Anul·lació dels resultats en un esdeveniment durant el qual s’ha produït una infracció de les regles antidopatge.

c) Suspensió temporal o definitiva.

d) Anul·lació dels resultats obtinguts en competicions posteriors a l’obtenció de la mostra o al moment d’infringir les Regles antidopatge.

e) Pagament de costes i despeses del TAS, reafectació de guanys obtinguts a favor d’altres esportistes, i reemborsament de despeses de l’Agència Andorrana Antidopatge o de despeses vinculades a la infracció de les Regles antidopatge.

f) Publicació automàtica de la sanció.

5. En cas d’infracció de les regles per part d’un equip:

a) Pèrdua de punts, desqualificació o una altra sanció equivalent apropiada.

b) Les sancions a un equip s’afegeixen a les sancions individuals dels esportistes que hagin infringit les Regles antidopatge

6. Les sancions a les federacions nacionals poden consistir en:

a) Retirada de finançament públic o de qualsevol altre ajut públic, a petició de l’Agència Andorrana Antidopatge.

b) Reemborsament de despeses relacionades amb una infracció comesa per un esportista o una altra persona física amb llicència de la federació.

c) Mesures disciplinàries relacionades amb el reconeixement i la participació en esdeveniments internacionals o multes imposades pel Comitè Olímpic Andorrà o el Comitè Paralímpic Andorrà a petició de l’Agència Andorrana Antidopatge.

7. El que es disposa en aquest article s'entén sense perjudici del règim sancionador establert en la present Llei per causes diferents de les establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Article 82. Audiència i recursos

1. L'òrgan nacional competent per conèixer de les possibles infraccions en matèria antidopatge comeses per una persona que, després de rebre la notificació corresponent de l'AGAD, no renuncia a una audiència en el sentit de l’article 7.10.1 ou de l’article 7.10.2 de les Regles de l’AGAD, és la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD), amb reserva de la competència del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) pel que fa als esportistes de nivell internacional o als esdeveniments internacionals.

2. La composició i el funcionament de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD) són els que estableixen les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i els seus reglaments sota els principis d’audiència, imparcialitat, equitat i d’establiment de terminis de durada raonable, d’acord amb l’ordenament jurídic andorrà.

3. Contra les decisions de la Comissió de Disciplina contra el dopatge (CDD) es pot interposar recurs davant del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS), en els termes de les Regles antidopatge i el Codi mundial antidopatge.

4. L’àmbit subjectiu i objectiu, l’abast i el procediment dels recursos contra les decisions adoptades en relació amb una infracció de les regles antidopatge, les conseqüències, les suspensions provisionals, i el reconeixement de les decisions i la jurisdicció s’estableixen a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge d’acord amb el Codi mundial antidopatge i els estàndards internacionals sobre la matèria.

Article 83. Confidencialitat

L’Agència Andorrana Antidopatge només pot recollir, conservar, tractar o divulgar dades personals sobre una infracció de les Regles antidopatge en les condicions estrictes establertes a l’Estàndard internacional per a la protecció de les dades personals i la resta d’estàndards internacionals de l’Agència Mundial Antidopatge, d’acord amb les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i amb la legislació andorrana sobre protecció de dades.

Article 84. Aplicació i reconeixement de les decisions sobre normes antidopatge

Les decisions adoptades per òrgans competents en matèria de lluita contra el dopatge segons aquesta Llei i el Codi mundial antidopatge són aplicables, reconegudes i respectades al Principat d’Andorra.

Títol V. Règim disciplinari

Capítol primer. Règim disciplinari general

Article 85. Abast

1. L’àmbit de la disciplina esportiva d’aquest capítol comprèn les infraccions de les regles del joc o la competició, les relacionades amb la conducta esportiva i les que es cometen contra les normes generals esportives en el marc de les manifestacions o competicions oficials nacionals i, si és el cas, internacionals comeses per les persones que hi participen.

2. Les infraccions es tipifiquen amb caràcter general en aquesta Llei, a les disposicions de desplegament i a les normes estatutàries específiques de les federacions esportives andorranes, que poden completar el règim legal en aspectes directament relacionats amb les peculiaritats de l’activitat esportiva corresponent.

3. Les federacions esportives han d’incloure en els estatuts un sistema tipificat d’infraccions, i qualificar-les segons la gravetat en molt greus, greus i lleus. Si les disposicions estatutàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions que aquesta Llei quant a disciplina esportiva, la qualificació dels estatuts ha de coincidir amb la gradació establerta en aquest títol.

4. El procediment disciplinari i de determinació de la responsabilitat disciplinària és el que s’estableixi reglamentàriament.

5. El règim disciplinari de les infraccions en matèria de dopatge és el que estableixen les disposicions del capítol segon del títol IV.

Article 86. Titulars de la potestat disciplinària

1. L’exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:

a) Als clubs esportius, a les seccions esportives i a les societats anònimes amb objecte esportiu, en el marc del règim disciplinari dels seus propis estatuts.

b) A les federacions esportives, en relació amb totes les persones que formen part de l’estructura orgànica; els seus esportistes, tècnics i directius; els jutges i els àrbitres i, en general, totes les persones i entitats federades que duen a terme l’activitat esportiva corresponent en el seu àmbit de competència.

c) A la Comissió Jurídica Esportiva, que exhaureix la via administrativa, en relació amb les persones i entitats enumerades anteriorment. La resolució de la Comissió Jurídica Esportiva pot ser impugnada en la via jurisdiccional.

2. No es considera exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició per part dels jutges o àrbitres mitjançant la mera aplicació.

Article 87. Infraccions

1. Les infraccions d’aquest títol poden ser molt greus, greus i lleus.

2. Són infraccions molt greus:

a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.

b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions.

c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.

d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.

e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.

f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.

g) Les declaracions públiques de directius, tècnics, àrbitres, esportistes o afeccionats que incitin els seus equips o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.

h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.

i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.

j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.

k) Les que estableixin amb aquest caràcter les federacions, els clubs esportius o les seccions esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.

l) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.

3. Amb independència de les infraccions establertes a l’apartat anterior, són infraccions específiques molt greus dels directius de les entitats esportives, les següents:

a) L’incompliment dels acords de l’Assemblea General, i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.

b) La no convocatòria de forma sistemàtica i reiterada, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.

c) La utilització incorrecta dels fons privats de l’entitat esportiva o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats a la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.

d) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.

e) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de l’entitat sense la disponibilitat pressupostària prèvia.

f) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció d’entitats esportives.

g) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats a què es refereix aquesta Llei.

h) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest títol.

i) La no expedició injustificada de llicències federatives, i també l’expedició fraudulenta de les mateixes llicències.

4. Són infraccions greus:

a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.

b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.

c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.

d) La no convocatòria, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.

e) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.

f) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.

g) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en aquesta Llei i en les disposicions de desplegament.

h) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.

i) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.

j) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.

5. Són infraccions lleus:

a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

 b) La incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.

c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en aquesta Llei i en les seves disposicions de desplegament, o en les normes reglamentàries o estatutàries de les entitats esportives.

e) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició, i de la conducta esportiva.

Article 88. Circumstàncies modificadores de la responsabilitat

1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:

a) La reiteració.

b) La reincidència.

c) La remuneració o l’ànim de lucre.

d) El perjudici econòmic ocasionat.

2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:

a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

b) El penediment espontani.

c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.

Article 89. Sancions

1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:

a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.

b) Sanció econòmica, que ha de constar quantitativament en el reglament disciplinari de cada federació . Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.

c) Clausura del recinte esportiu.

d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.

e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.

f) Inhabilitació temporal o definitiva.

g) Destitució del càrrec.

h) Descens de categoria, pèrdua de punts en la classificació i pèrdua del partit o de la trobada o prova o celebració de l’acte sense l’assistència de públic.

2. Es pot establir, a petició de la part interessada, la suspensió provisional de l’execució d’una sanció fins que es produeixi la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.

3. Amb independència de les sancions que puguin correspondre, els òrgans disciplinaris tenen la facultat d’alterar el resultat dels jocs, les proves o les competicions per causa de predeterminació no esportiva del resultat d’un joc, una prova o una competició, en supòsits d’alineació indeguda i, en general, en tots els casos en què la infracció suposi una alteració greu de l’ordre del joc, la prova o la competició.

4. Les sancions econòmiques s’apliquen tenint en compte els imports següents:

a) Per infraccions lleus: sanció d’un import màxim de 1.000 euros.

b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre 1.001 i 3000 euros.

c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre 3.001 i 12.000 euros.

5. Les quanties de les sancions poden ser actualitzades pel Govern.

6. Sanció molt greu a les federacions esportives andorranes. Per la comissió de les infraccions previstes en l’article 87.3 podrà imposar-se una sanció pecuniària a la Federació que es tracti, amb independència del dret d’aquesta a repetir contra la persona o persones que poguessin ser responsables directes d’aquesta infracció.

Article 90. Procediment disciplinari

1. Per imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari d’acord amb el procediment establert reglamentàriament.

2. Les sancions per infracció de les regles del joc, la prova o la competició que, per raó del desenvolupament normal de la prova o la competició, necessiten l’acord immediat dels òrgans disciplinaris s’han de tramitar pel procediment d’urgència.

3. El procediment ha de regular la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d’audiència. En qualsevol cas, la persona presumptament infractora té dret a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que se li formula en contra, a fer les al·legacions que cregui pertinents, a recusar l’instructor i el secretari de l’expedient, i a proposar proves.

4. Les actes dels jutges o àrbitres de la trobada, la prova o la competició constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. També tenen aquest caràcter les ampliacions o els aclariments de les actes dels mateixos jutges o àrbitres, bé d’ofici bé a sol·licitud dels òrgans disciplinaris.

No obstant això, els fets rellevants per al procediment i la seva resolució es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova, que les persones interessades poden proposar que es practiquin o aportar directament.

Article 91. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i les sancions

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:

a) Pel compliment de la sanció.

b) Per prescripció de les infraccions o de les sancions.

c) Per mort de la persona inculpada o sancionada.

d) Per aixecament de la sanció.

2. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un mes; les infraccions greus, al cap d’un any, i les infraccions molt greus, al cap de tres anys d’haver estat comeses.

3. Les sancions prescriuen al cap d’un mes, si han estat imposades per infracció lleu; al cap d’un any, si ho han estat per infracció greu, i al cap de tres anys si corresponen a una infracció molt greu, sempre que no siguin definitives.

4. El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia que adquireix fermesa la resolució sancionadora o el dia que se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Article 92. Concreció del règim disciplinari per les federacions esportives

D’acord amb l’article 85, els estatuts de les entitats esportives han de determinar, dins el marc general d’aquesta Llei i en les seves disposicions de desplegament, en relació amb la disciplina esportiva, les qüestions següents:

a) La tipificació de les infraccions i les sancions.

b) La determinació de les circumstàncies eximents, les atenuants i les agreujants de la responsabilitat, i els requisits d’extinció i prescripció.

c) La qualificació de les infraccions, amb especificació de les que són molt greus, greus i lleus, i amb l’establiment dels criteris de diferenciació i proporcionalitat de la sanció aplicable.

d) La prohibició de sancionar per infraccions tipificades després d’haver estat comeses.

e) El sistema de reclamacions o recursos contra les sancions imposades.

Capítol segon. Òrgans de decisió i mediació

Article 93. Comissió Jurídica Esportiva

1. La Comissió Jurídica Esportiva (CJE) és l’entitat adscrita orgànicament a l’òrgan competent en matèria esports que, actuant amb total independència, decideix en darrera instància administrativa sobre les qüestions esportives de la seva competència.

2. Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.

Article 94. Competències de la Comissió Jurídica Esportiva

1. Són competència de la Comissió Jurídica Esportiva el coneixement i la resolució dels recursos interposats contra els acords dels òrgans directius de les federacions esportives, adoptats en exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que els corresponen legalment.

2. La Comissió Jurídica Esportiva també té competència per resoldre en qualsevol altra acció o omissió que, per la seva transcendència dins l’activitat esportiva, estimi oportú tractar d’ofici o a instància de l’òrgan governamental competent.

Article 95. Composició i funcionament de la Comissió Jurídica Esportiva

1. La Comissió Jurídica Esportiva està integrada per tres membres i un secretari, amb experiència acreditada en la matèria, nomenats pel Govern, després de consulta prèvia a la Fundació de l’Esport.

2. Les condicions del mandat i les normes de funcionament són les que fixen les normes reglamentàries, d’acord amb les normes administratives i els principis generals disciplinaris i sancionadors d’aquest títol.

3. En tot cas, la Comissió, abans de resoldre, ha d’instruir expedient i respectar el dret d’audiència de la persona interessada, la qual pot comparèixer en el procediment amb l’assistència de la persona que designi.

Article 96. Mediació i Arbitratge

Per a la solució de les controvèrsies sorgides en les relacions esportives de caràcter no disciplinari, les parts es poden sotmetre als procediments de mediació i arbitratge establerts legalment.

Disposicions addicionals

Primera

Els convenis o els acords que pugui establir el Govern amb les federacions esportives o amb altres entitats públiques o privades tenen naturalesa jurídica administrativa, llevat que se’ls atorgui expressament un caràcter diferent.

Segona

1. Tota persona física o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d’activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d’aquesta Llei que li siguin aplicables.

2. Correspon al Govern vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s’adeqüin a les condicions de salut, higiene i aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.

Tercera

L’òrgan amb competència en matèria d’esports pot autoritzar la representació internacional de l’esport andorrà a entitats esportives andorranes diferents de les federacions esportives quan no existeixi la federació esportiva corresponent o d’acord amb la federació esportiva corresponent.

Quarta

El Registre d’Entitats Esportives inscriu, d’acord amb els requisits generals d’aquesta Llei, clubs esportius de modalitats o especialitats esportives reconegudes internacionalment si presenten el certificat de validació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

Cinquena

L’Automòbil Club d’Andorra, per mitjà de la seva Comissió Esportiva, exerceix les funcions de Federació d’Automobilisme i les disposicions d’aquesta Llei li són aplicables.

Disposicions transitòries

Primera

Fins a l’entrada en funcionament de la Fundació de l’Esport correspon a l’òrgan governamental en matèria d’esports exercir les funcions que li atribueix aquesta Llei.

Segona

Les entitats esportives han d’adaptar les seves disposicions estatutàries i reglamentàries a les prescripcions d’aquesta Llei dins el termini d’un any a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Tercera

La societat Bàsquet Club Andorra, SA disposa del termini d’un any a comptar de la data d’entrada en vigor de la present Llei per adaptar-se a les disposicions previstes per a les societats anònimes amb objecte esportiu.

Quarta

1. Els requisits de titulació introduïts per aquesta Llei per als professionals esportius entraran en vigor amb l’aprovació del marc general de titulacions i homologacions de professions esportives, que ha d’aprovar el Govern dins un termini de quatre anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

2. El marc general de titulacions i homologacions de professions esportives ha de regular les condicions d’homologació dels professionals que en el moment de l’entrada en vigor dels nous requisits acreditin una experiència mínima de tres anys en una professió esportiva sense la titulació exigida.

Disposició derogatòria

Queden derogats la Llei de l’esport, del 30 de juny de 1998, i qualsevol altra norma relacionada que s’oposi a aquesta Llei.

Disposicions finals

Primera

Disposició qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

1. Addició del capítol tercer, Delictes contra la salut dels esportistes, al títol XV, Delictes contra la salut pública

Es modifica el títol XV de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal amb l’addició d’un capítol tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Capítol tercer. Delictes contra la salut dels esportistes

“Article 288 bis. Concepte de substància o grup farmacològic prohibit

1. Es consideren substància o grup farmacològic prohibit, als efectes d’aquest Codi, aquells que apareguin en la llista aprovada per l’Agència Andorrana Antidopatge i publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, o en les llistes aprovades per organismes internacionals en el marc de convenis internacionals sobre la matèria, sempre que no siguin considerades com a substàncies específiques en els documents esmentats.

2. També es consideren substància o grup farmacològic prohibit aquells destinats a augmentar les capacitats físiques i/o modificar el resultat de les competicions, que pel seu contingut, reiteració en la ingestió o altres circumstàncies concurrents, posin en perill la vida o la salut.

“Article 288 ter. Concepte d’esportista

Es considera esportista, als efectes d’aquest Codi, qualsevol persona, independentment de l’edat i de les capacitats, que practica alguna modalitat o especialitat esportiva, encara que no estigui federada o no participi en competicions.

“Article 288 quater. Delicte de dopatge de tipus bàsic

1. Tot el qui, sense una justificació terapèutica, degudament proporcionada amb el problema de salut que es vol resoldre, prescrigui, proporcioni, dispensi, apliqui, subministri, administri, o ofereixi a esportistes, substàncies o grups farmacològics prohibits, serà castigat amb pena de presó d’un a cinc anys, multa fins a 75.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

2. Tindran la mateixa consideració que les conductes previstes a l’apartat anterior, la facilitació de l’ús o la incitació a l’ús.

3. La temptativa és punible.

“Article 288 quinquies. Delicte de dopatge de tipus qualificat

1. Les conductes previstes en l’article anterior han de ser castigades amb pena de presó de quatre a deu anys, multa fins a 150.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de dos a sis anys, si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:

a) Que la substància es faciliti a menors d’edat o incapaços.

b) Que s’hagi emprat engany o intimidació.

c) Que la substància estigui manipulada o adulterada de tal manera que augmenti el perill per a la salut.

d) Que el responsable s’hagi prevalgut d’una relació de superioritat laboral o professional.

e) Que el responsable sigui un professional sanitari.

f) Que la infracció s’hagi comès en banda organitzada.

2. Si concorren dues o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable exerceix una posició de poder de dret o de fet en l’organització, el tribunal pot imposar, sempre que es tracti d’actes de tràfic a gran escala, pena de presó de sis a dotze anys, a més de les penes pecuniàries i d’inhabilitació previstes. El tribunal pot acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l’article 71.

3. La temptativa és punible.

“Article 288 sexies. Comís

Han de ser objecte de comís, tret que pertanyin a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment, les substàncies o grups farmacològics prohibits a què fa referència l’article 288 bis, els ve­hicles i tots els béns i els efectes que hagin servit d’instrument per a la comissió de qualsevol dels delictes d’aquest capítol o que en provinguin, així com els guanys que se n’hagin obtingut, amb independència de les transformacions que hagin pogut experimentar.”

2. Modificació de l’article 273, Elaboració i tràfic de substàncies nocives

Es modifica l’article 273 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 273. Elaboració i tràfic de substàncies nocives

1. El qui, sense estar-hi autoritzat, elabori, distribueixi o vengui substàncies químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, o substàncies o grups farmacològics prohibits, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i multa fins a 60.000 euros, així com inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

2. El qui, trobant-se autoritzat per a la comercialització de les substàncies a què es refereix l’apartat anterior, les elabori, expedeixi o subministri sense complir les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments respectius, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dos anys.

3. La temptativa és punible.”

3. S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Segona

Es modifica l’article 13 de la Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 9 de novembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“L’esquí de muntanya i les altres activitats que tinguin lloc dins els dominis esquiables només es poden practicar en les àrees i els horaris habilitats o autoritzats pels dominis esquiables per a aquestes activitats.”

Tercera

Es modifica l’article 8 de la Llei 3/2016, del 10 de març, de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, amb l’addició d’un darrer guió a l’apartat c) del paràgraf primer, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8. Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge

1. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge s’estructura de la manera següent:

a) Presidència, que correspon al ministre competent en matèria d’esports o bé a un representant nomenat per ell.

b) Vicepresidència, que exerceix la persona que està al capdavant de la Direcció Executiva de l’Agència Andorrana Antidopatge.

c) Vocals, que exerceixen les persones següents:

- Un representant per cadascun dels ministeris responsables d’Esports, Salut, Interior i Afers Exteriors, designats pel ministre titular respectiu.

- Un metge especialista en medicina esportiva o el responsable estatal d’aquesta matèria, si existeix. Aquest vocal és designat pel Col·legi de metges.

- El president del Comitè Olímpic Andorrà o un representant designat per ell.

- Un representant de les federacions esportives elegit per aquestes federacions entre els seus representants en el si del Consell Andorrà de l’Esport.

- Un representant de les associacions andorranes d’esportistes elegit per aquestes associacions o, a manca d’aquest representant, l’esportista designat o designada pel ministre competent en matèria d’esports en el Consell Andorrà de l’Esport.

- El president del Col·legi de Farmacèutics o un representant designat per ell.

- Un representant del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d'Andorra.

d) Secretari, nomenat lliurement pel ministre competent en matèria d’esports.

2. A les sessions del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que s’hi tractin.

3. Únicament podran rebre remuneració econòmica aquells membres que vinguin a efectuar tasques tècniques i que la seva presència en el Consell no vingui determinada per la seva representació dels diferents ministeris de Govern o de federacions esportives, associacions o col·legis professionals.

4. Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període i han d’exercir les seves funcions de manera totalment independent de qualsevol altra responsabilitat que ostentin.”

Quarta

S’autoritza el Govern per dictar les disposicions necessàries per aplicar i desplegar aquesta Llei.

Cinquena

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

La Sindicatura, en la seva reunió del dia 21 de novembre del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 21 de novembre del 2017, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, analitzada la carta acompanyatòria d’aquest document, on es demana el caràcter d’extrema urgència i necessitat, ha acordat:

1. Qualificar aquest escrit com a Projecte de llei, atorgar-li el caràcter d’extrema urgència i necessitat i tramitar-lo en la forma prevista per l’article 113 del Reglament del Consell General.

2. Atès que una sessió ordinària del M. I. Consell General ha estat convocada pel dia 23 de novembre del 2017, proposar incloure el debat d’aquest Projecte de llei en la referida sessió.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 21 de novembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries

Exposició de motius

El 20 d’octubre el Consell General va aprovar la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, que va ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el proppassat 15 de novembre del 2017.

La disposició final sisena de la Llei de règim especial estableix que la seva entrada en vigor es produirà l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, és a dir, el 16 de novembre del 2017. Tanmateix, també estableix que les seves disposicions seran aplicables en dos moments diferents en el temps. En primer lloc, pel que fa als articles 1 a 17 i les disposicions finals tercera, quarta i cinquena, seran d’aplicació en relació a les operacions acordades a partir de la seva entrada en vigor. I en segon lloc, pel que fa a les disposicions derogatòries i les disposicions finals primera i segona seran aplicables als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2017.

En aquest sentit, la disposició derogatòria segona, elimina la lletra c, de l’apartat 3 de l’article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que estableix que no hi ha guany o pèrdua de capital en les aportacions no dineràries de qualsevol tipus de béns o drets realitzades en favor de societats en què tots els accionistes i les persones físiques que aporten els béns o drets esmentats tinguin entre ells un parentiu. La derogació d’aquesta lletra c, de l’apartat 3 de l’article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques respon al fet de que aquesta operació d’aportació no dinerària es recull també a la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, harmonitzant el seu tractament fiscal a la resta d’operacions de reorganització empresarial. Si s’aplica la disposició derogatòria segona retrotraient els seus efectes a 1 de gener del 2017 i per tant abans de que la resta de la Llei produeixi els seus efectes, ens podríem trobar davant del fet de que les operacions d’aportació no dinerària de béns i drets realitzades amb posterioritat a l’1 de gener del 2017 i abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, no tinguin cobertura ni per la Llei de l’Impost sobre la renda de les persones físiques, ni per la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, havent doncs de liquidar les plusvàlues que poguessin generar aquestes operacions durant aquests mesos.

Per tal de que aquesta situació no es produeixi, és necessari modificar l’apartat b de la disposició final sisena de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial a fi que la disposició derogatòria segona sigui d’aplicació en el mateix moment en que entri en vigor la pròpia Llei.

Aquesta Llei es compon d’un article únic i d’una disposició final que en fixa la seva entrada en vigor.

Article únic

Es modifica l’apartat b de la disposició final sisena de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, que queda redactat de la manera següent:

“b) La disposició derogatòria primera i les disposicions finals primera i segona seran aplicables als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2017.”

Disposició final. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les hores extres pagades pel SAAS, publicades en el Butlletí del Consell General número 70/2017, de data 10 d’octubre.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 21 de novembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

 

 

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern       
(Reg. Núm. 1153)

Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació a les hores extres pagades pel SAAS Registre d’entrada número 1153, formulada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general per SDP i president suplent del Grup Parlamentari Mixt.

Motivació

El dia 12 de juliol del 2017 el director general del SAAS, el Sr. Josep Maria Piqué acompanyat del director assistencial, el Sr. Joan Martínez, exposaven l’inici de les línies d’actuacions que es comencen a implementar dins el marc del pla d’accions que pensa desenvolupar el SAAS.

Alhora destacaven que l hores extres s’havien reduït a la meitat.

Es demana:

1. Quin ha estat el cost del conjunt de les hores extres pagades pel SAAS, mensualment i per cada àrea i departament dels serveis de l’Hospital i de la Clínica Nostra Senyora de Meritxell, durant els anys 2015, 2016 i 2017?

Font: SAAS                                                                                 
2017* Dades de gener a setembre 2017

Vegeu Annex I Despesa hores extres 2015-2017 SAAS on es detalla la informació relativa al cost de les hores extraordinàries pagades pel SAAS durant els anys 2015, 2016 i de gener a setembre del 2017, amb el detall sol·licitat.

2. Quina ha estat la despesa salarial excloent les hores extres pagada pel SAAS, mensualment i per cada àrea i departament dels serveis de l’Hospital i de la Clínica Nostra Senyora de Meritxell, durant els anys 2015, 2016 i 2017?

Font: SAAS                                                                                 
Despesa salarial sense les hores extraordinàries               
2017* Dades de gener a setembre 2017

Vegeu Annex II Despesa salarial 2015-2017 SAAS on es detalla la despesa salarial dels anys 2015, 2016 i de gener a setembre del 2017, descomptades les hores extres i amb el detall requerit.

 

ANNEX I: Despesa hores extres 2015-2017 SAAS

ANNEX II: Despesa salarial 2015-2017 SAAS