Butlletí
del
Consell General
Núm. 81/2014
Casa de la Vall, 23 d’octubre del 2014
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació.
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei dels transports per carretera.
2.2 Proposicions de llei
Tramesa de la Proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Economia.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, així com les reserves d’esmena presentades.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 23 d’octubre del 2014, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació. El nou termini finalitza el dia 3 de novembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 23 d’octubre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 23 d’octubre del 2014, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei dels transports per carretera. El nou termini finalitza el dia 6 de novembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 23 d’octubre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
2.2 Proposicions de llei
Edicte
El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 2 de juny del 2014, determinant la comissió competent per trametre la Proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra,
Disposa
D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentada Proposició de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Economia.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 23 d’octubre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, així com les reserves d’esmena presentades.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 23 d’octubre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost
El M. I. Sr. Pere Altimir Pintat, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el dia 30 de setembre del 2014, a la vista del Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública
Exposició de motius
La implantació i manteniment d’un sistema de previsió de la jubilació pels funcionaris públics ha estat tradicionalment un objectiu per a les administracions públiques andorranes en vistes de consolidar un cos funcionarial altament motivat i implicat en les transcendents tasques que té encomanades. Com a objectiu secundari, la implantació i manteniment d’aquest sistema ha estat també la fidelització, en forma de compensació del diferencial que a nivell retributiu es podia donar amb el sector privat, sobretot en èpoques d’expansió econòmica.
El sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics vigent fins l’actualitat és insostenible, puix que els compromisos econòmics a càrrec de l’Estat s’estan incrementant sensiblement cada any degut a què el col·lectiu de persones amb dret a percebre prestacions cada vegada és més gran i la tendència de cara a futur és que aquests increments siguin majors. La conjuntura econòmica actual i la crisi econòmica global que encara afecta al Principat i als Estats del seu entorn geogràfic no han fet més que accelerar la necessitat de prendre decisions encaminades a mantenir el dèficit públic i l’endeutament controlats, tot amb la finalitat de procurar la necessària i indispensable recuperació econòmica. En aquest context, el Govern ha hagut d’implementar, a l’igual que la majoria dels governs del context europeu, mesures extraordinàries de reactivació, entre les quals han estat transcendents aquelles destinades a proveir la contenció de la despesa pública.
En el marc de l’estudi de les mesures de contenció de la despesa l’executiu ha hagut d’analitzar i racionalitzar entre altres les de personal, essent il·lustratiu d’aquest particular l’aprovació de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. I a resultes d’aquest estudi i anàlisi acurat de les despeses de personal, l’executiu ha pogut constatar que el cost de les obligacions presents i futures en concepte de prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria dels treballadors públics era insostenible per a les arques de l’Estat andorrà a mitjà i llunyà termini, per bé que el sistema actual de previsió de la jubilació obligatòria i voluntària, basat en un sistema de prestació definida, comportava que l’Estat havia d’aportar els fons per proveir el pagament de les pensions. Aquesta circumstància fa que quedi ultrapassat l’àmbit de la voluntat i oportunitat polítiques, amb risc d’afectar la capacitat d’inversió de l’Estat i el sosteniment dels serveis públics essencials. Respecte del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics, el Govern ha volgut assumir la seva responsabilitat plantejant solucions racionals, viables, sostenibles i assumibles per l’Estat.
El nou sistema es planteja en termes de previsió social complementària, anant en consonància doncs amb el model europeu del nostre entorn, en què la previsió social complementària esdevé un plus de millora de les prestacions per jubilació de la seguretat social pública. No té doncs per objecte en cap cas la substitució del règim de pensions públiques.
S’abandona definitivament el sistema de prestació definida vigent fins aquest moment, en el que es garantia als funcionaris una prestació, essent l’Administració però la que n’aportava els fons per poder satisfer-la, per passar a un sistema d’aportació definida, en el què tant l’Administració com el partícip aporten fons periòdicament, per tal de proveir el pagament futur de la prestació. Per tal fer, es crea el pla de pensions de la funció pública que estableix entre altres el règim de les aportacions i de les prestacions, i que s’instrumenta mitjançant un fons de pensions, en el que a cada partícip té atribuïts uns drets consolidats individuals en funció de les aportacions realitzades. El fons de pensions és administrat per una entitat gestora que executarà les inversions escaients en seguiment dels criteris d’inversió fixats, tot sota el control d’una comissió de seguiment, integrada per representants de l’Administració i representants dels partícips.
Els funcionaris, els agents de l’Administració general de caràcter indefinit i el personal assimilat a aquests darrers formen part del nou sistema, que és de coparticipació entre l’Administració i els seus empleats públics, i que pretén ser en definitiva un mecanisme sòlid i sostenible per a l’Administració per tal que aquests treballadors puguin gaudir d’uns revinguts en la seva etapa de jubilació que els permetin mantenir un nivell de vida equiparable a aquell del que gaudien en la seva etapa laboral activa. Aquest nou sistema de previsió també pretén ser un mecanisme d’incentivació al sector privat per a la promoció d’aquest model de previsió de jubilació, marcant la tendència per a la instauració generalitzada de sistemes de previsió de jubilació viables i sostenibles.
L’existència fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei d’un sistema de previsió de prestació definida, aconsella el reconeixement de prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió fins ara vigent. Per tal fer, s’estableix un complement de prestació de jubilació obligatòria, que es percebrà cumulativament a la prestació derivada del pla de pensions de la funció pública i a la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix també es reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació, de sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària.
La instrumentació d’aquest nou sistema de previsió de la jubilació permet el reconeixement conjunt, en un únic marc normatiu comú, com a beneficiaris del mateix als funcionaris, als agents de l’Administració general de caràcter indefinit i a d’altres treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic, estant garantida en qualsevol cas la sostenibilitat del sistema, per ésser d’aportació definida.
Aquesta Llei contempla la modificació de determinats articles de la Llei de la funció pública amb la finalitat principal de reservar el nomenament preferencial de funcionaris pels llocs de treball permanents dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders, així com d’inspectors i interventors i permetent a l’Administració la contractació de funcionaris i d’agents de l’Administració general de caràcter indefinit en funció únicament de les característiques del lloc a cobrir.
Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades per llei qualificada.
La llei s’estructura en sis títols, cinc disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.
En el títol I s’estableix l’objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques del pla de pensions de la funció pública.
El títol II tracta dels elements personals del pla de pensions de la funció pública; Administració promotora, partícips i beneficiaris.
Al títol III es regula el règim financer del pla de pensions de la funció pública; sistema de finançament, aportacions, drets de rescat i prestacions.
El títol IV té per objecte el règim d’inversions del pla de pensions de la funció pública; principis generals, política d’inversions.
En el títol V es determinen els òrgans de gestió, seguiment i dipòsit del fons de pensions; comissió de seguiment, entitat gestora i entitat dipositària.
Al títol VI es regula la finalització del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional primera té per objecte la regulació del complement de prestació de jubilació obligatòria quant a requisits, mètode de càlcul i mode i termini de pagament.
En la disposició addicional segona s’estableix una prestació per defunció del partícip del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional tercera té per objecte la regulació d’una prestació per invalidesa d’un partícip del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional quarta disposa que determinats col·lectius de treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic queden assimilats als agents de l’Administració amb caràcter indefinit i són reconeguts com a partícips del pla de pensions de la funció pública, i en determina el seu règim.
La disposició addicional cinquena té per objecte l’establiment d’una aportació extraordinària al pla de pensions a càrrec de Govern per raó de les aportacions de determinats funcionaris del Cos Especial de Policia al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment, materialitzades via retenció salarial.
La disposició transitòria primera disposa el manteniment en els termes de la regulació fins ara vigent de les prestacions per raó de jubilació obligatòria i voluntària a aquells beneficiaris que ja els estan percebent.
Les disposicions transitòries segona i tercera estableixen el règim transitori pel que fa al benefici de la jubilació voluntària pels funcionaris que estan en actiu i que tenen oberts aquests drets a la data d’entrada en vigor de la present Llei, o porten un mínim d’anys de servei a l’Administració o els resten 5 anys o menys per assolir l’edat de jubilació voluntària.
La disposició transitòria quarta preveu la constitució de la comissió de seguiment des de l’entrada en vigor de la Llei i assegura la seva composició fins que no es pugui procedir al nomenament dels membres d’acord amb el previst en l’articulat de la Llei.
Les disposicions transitòries cinquena i sisena preveuen un règim transitori respecte de la custòdia i inversió de les aportacions fins a la designació de les entitats gestora i dipositària i aprovació de la política d’inversions i inici de la gestió activa del fons de pensions de la funció pública.
La disposició derogatòria estableix les disposicions normatives que queden derogades amb l’entrada en vigor de la present Llei.
La disposició final primera té per objecte la modificació de diversos articles de la Llei de la funció pública.
Les disposicions finals segona i tercera tenen per objecte modificacions puntuals de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari.
La disposició final quarta disposa l’entrada en vigor de la present Llei.
Esmena 1 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’exposició de motius amb la següent redacció:
“EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La implantació i manteniment d’un sistema de previsió de la jubilació pels funcionaris públics ha estat tradicionalment un objectiu per a les Administracions públiques andorranes en vistes a consolidar un cos funcionarial altament motivat i implicat en les transcendents tasques que té encomanades. Com a objectiu secundari, la implantació i manteniment d’aquest sistema ha estat també la fidelització, en forma de compensació del diferencial que a nivell retributiu es podia donar amb el sector privat, sobretot en èpoques d’expansió econòmica.
El sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics vigent fins l’actualitat és insostenible, puix que els compromisos econòmics a càrrec de l’Estat s’estan incrementant sensiblement cada any degut a què el col·lectiu de persones amb dret a percebre prestacions cada vegada és més gran i la tendència de cara a futur és que aquests increments siguin majors. La conjuntura econòmica actual i la crisi econòmica global que encara afecta al Principat i als Estats del seu entorn geogràfic no han fet més que accelerar la necessitat de prendre decisions encaminades a mantenir el dèficit públic i l’endeutament controlats, tot amb la finalitat de procurar la necessària i indispensable recuperació econòmica. En aquest context, el Govern ha hagut d’implementar, a l’igual que la majoria dels Governs del context europeu, mesures extraordinàries de reactivació, entre les quals han estat transcendents aquelles destinades a proveir la contenció de la despesa pública.
En el marc de l’estudi de les mesures de contenció de la despesa l’executiu ha hagut d’analitzar i racionalitzar entre altres les de personal, essent il·lustratiu d’aquest particular l’aprovació de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. I a resultes d’aquest estudi i anàlisi acurat de les despeses de personal, l’executiu ha pogut constatar que el cost de les obligacions presents i futures en concepte de prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria dels treballadors públics era insostenible per a les arques de l’Estat Andorrà a mitjà i llunyà termini, per bé que el sistema actual de previsió de la jubilació obligatòria i voluntària, basat en un sistema de prestació definida, comportava que l’Estat havia d’aportar els fons per proveir el pagament de les pensions. Aquesta circumstància fa que quedi ultrapassat l’àmbit de la voluntat i oportunitat polítiques, amb risc d’afectar la capacitat d’inversió de l’Estat i el sosteniment dels serveis públics essencials. Respecte del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics, el Govern ha volgut assumir la seva responsabilitat plantejant solucions racionals, viables, sostenibles i assumibles per l’Estat.
El nou sistema es planteja en termes de previsió social complementària, anant en consonància doncs amb el model europeu del nostre entorn, en què la previsió social complementària esdevé un plus de millora de les prestacions per jubilació de la seguretat social pública. No té doncs per objecte en cap cas la substitució del règim de pensions públiques.
S’abandona definitivament el sistema de prestació definida vigent fins aquest moment, en el que es garantia als funcionaris una prestació, essent l’Administració però la que n’aportava els fons per poder satisfer-la, per passar a un sistema d’aportació definida, en el que tant l’Administració com el partícip aporten fons periòdicament, per tal de proveir el pagament futur de la prestació. Per tal fer, es crea el pla de pensions de la funció pública que estableix entre altres el règim de les aportacions i de les prestacions, i que s’instrumenta mitjançant un fons de pensions, en el que a cada partícip té atribuïts uns drets consolidats individuals en funció de les aportacions realitzades. El fons de pensions és administrat per una entitat gestora que executarà les inversions escaients en seguiment dels criteris d’inversió fixats, tot sota el control d’una comissió de seguiment, integrada per representants de l’Administració i representants dels partícips.
Els funcionaris, els agents de l’Administració general de caràcter indefinit i el personal assimilat a aquests darrers formen part del nou sistema, que és de coparticipació entre l’Administració i els seus empleats públics, i que pretén ser en definitiva un mecanisme sòlid i sostenible per a l’Administració per tal que aquests treballadors puguin gaudir d’uns revinguts en la seva etapa de jubilació que els permetin mantenir un nivell de vida equiparable a aquell del que gaudien en la seva etapa laboral activa. Aquesta nou sistema de previsió també pretén ser un mecanisme d’incentivació al sector privat per a la promoció d’aquest model de previsió de jubilació, marcant la tendència per a la instauració generalitzada de sistemes de previsió de jubilació viables i sostenibles.
L’existència fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei d’un sistema de previsió de prestació definida, aconsella el reconeixement de prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió fins ara vigent. Per tal fer, s’estableix un complement de prestació de jubilació obligatòria, que es percebrà cumulativament a la prestació derivada del pla de pensions de la funció pública i a la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix també es reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació obligatòria, de sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària.
La instrumentació d’aquest nou sistema de previsió de la jubilació permet el reconeixement conjunt, en un únic marc normatiu comú, com a beneficiaris del mateix als funcionaris, als agents de l’administració general de caràcter indefinit i a d’altres treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic, estant garantida en qualsevol cas la sostenibilitat del sistema, per ésser d’aportació definida.
Aquesta reforma del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics queda desvinculada de la reforma integral de la funció pública pendent de realitzar. Sense perjudici d’això, s’evidencia la necessitat de treballar en la reforma integral de la funció pública, que hauria de poder realitzar-se en un termini màxim de dos anys. En el marc d’aquesta reforma integral, sí que seria necessari efectuar els estudis escaients per tal de valorar la inclusió de la figura de la jubilació voluntària com a mecanisme d’incentivació i fidelització de treballadors, sempre que l’eventual inclusió d’aquesta figura assegurés la viabilitat i la sostenibilitat econòmica del sistema.
Aquesta llei contempla la modificació de determinats articles de la Llei de la funció pública amb la finalitat principal de reservar el nomenament preferencial de funcionaris pels llocs de treball permanents dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders, així com d’inspectors i interventors i permetent a l’Administració la contractació de funcionaris i d’agents de l’administració general de caràcter indefinit en funció únicament de les característiques del lloc a cobrir.
Aquesta llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del cos especial de policia, regulades per llei qualificada.
La llei s’estructura en sis Títols, sis Disposicions Addicionals, sis Disposicions Transitòries, una Disposició Derogatòria i set Disposicions Finals.
En el Títol I s’estableix l’objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques del pla de pensions de la funció pública.
El Títol II tracta dels elements personals del pla de pensions de la funció pública; administració promotora, partícips i beneficiaris.
Al Títol III es regula el règim financer del pla de pensions de la funció pública; sistema de finançament, aportacions, drets de rescat i prestacions.
El Títol IV té per objecte el règim d’inversions del pla de pensions de la funció pública; principis generals, política d’inversions.
En el Títol V es determinen els òrgans de gestió, seguiment i dipòsit del fons de pensions; comissió de seguiment, entitat gestora i entitat dipositària.
Al Títol VI es regula la finalització del pla de pensions de la funció pública.
La Disposició Addicional Primera té per objecte la regulació del complement de prestació de jubilació obligatòria en quant a requisits, mètode de càlcul i mode i termini de pagament.
En la Disposició Addicional Segona s’estableix una prestació per defunció del partícip del pla de pensions de la funció pública.
La Disposició Addicional Tercera té per objecte la regulació d’una prestació per invalidesa d’un partícip del pla de pensions de la funció pública.
La Disposició Addicional Quarta disposa que determinats col·lectius de treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic queden assimilats als agents de l’administració amb caràcter indefinit i són reconeguts com a partícips del pla de pensions de la funció pública, i en determina el seu règim.
La Disposició Addicional Cinquena té per objecte l’establiment d’una aportació extraordinària al pla de pensions a càrrec de Govern per raó de les aportacions de determinats funcionaris del cos especial de policia al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment, materialitzades via retenció salarial.
La Disposició Addicional Sisena estableix una prestació a càrrec del Govern, en benefici de tots els treballadors no eventuals adscrits als cossos especials, a satisfer durant el període comprés entre la data de jubilació obligatòria als 60 anys i la data d’adquisició de la condició de beneficiaris del pla de pensions de la funció pública, que es produeix als 65 anys.
La Disposició Transitòria Primera disposa el manteniment en els termes de la regulació fins ara vigent de les prestacions per raó de jubilació obligatòria i voluntària a aquells beneficiaris que ja els estan percebent.
Les Disposicions Transitòries Segona i Tercera estableixen el règim transitori pel que fa al benefici de la jubilació voluntària pels funcionaris que estan en actiu i que tenen oberts aquests drets a la data d’entrada en vigor de la present llei, o porten un mínim d’anys de servei a l’Administració o els resten 5 anys o menys per assolir l’edat de jubilació voluntària.
La Disposició Transitòria Quarta preveu la constitució de la comissió de seguiment des de l’entrada en vigor de la llei i assegura la seva composició fins que no es pugui procedir al nomenament dels membres d’acord amb el previst en l’articulat de la llei.
Les Disposicions Transitòries Cinquena i Sisena preveuen un règim transitori respecte de la custòdia i inversió de les aportacions fins a la designació de les entitats gestora i dipositària i aprovació de la política d’inversions i inici de la gestió activa del fons de pensions de la funció pública.
La Disposició Derogatòria estableix les disposicions normatives que queden derogades amb l’entrada en vigor de la present llei.
La disposició Final Primera té per objecte la modificació de diversos articles de la Llei de la Funció Pública.
Les Disposicions Finals Segona i Tercera tenen per objecte modificacions puntuals de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia i de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari.
La Disposició Final Quarta estableix mecanismes per a assegurar l’efectivitat del compliment de les obligacions a càrrec de Govern derivades d’aquesta llei.
La Disposició Final Cinquena conté un encàrrec al Govern per a què elabori un informe, en el termini màxim d’un any, sobre la conveniència del manteniment, modificació o derogació de les mesures implementades a través de la Llei 2/2012 de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal i també altre encàrrec, també al Govern, per a què promogui la reforma integral de la funció pública en un termini màxim de dos anys.
La Disposició Final Sisena conté un encàrrec al Govern per a què elabori el reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment en un termini màxim de tres mesos.
La Disposició Final Setena disposa l’entrada en vigor de la present Llei.”
Justificació
Per coherència amb les esmenes presentades.
Esmena 2 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’exposició de motius de la manera següent:
“Exposició de motius
La implantació i manteniment d’un sistema de previsió de la jubilació pels funcionaris públics ha estat tradicionalment un objectiu per a les administracions públiques andorranes en vistes de consolidar un cos funcionarial altament motivat i implicat en les transcendents tasques que té encomanades. Com a objectiu secundari, la implantació i manteniment d’aquest sistema ha estat també la fidelització, en forma de compensació del diferencial que a nivell retributiu es podia donar amb el sector privat, sobretot en èpoques d’expansió econòmica.
El sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics vigent fins l’actualitat és insostenible, puix que els compromisos econòmics a càrrec de l’Estat s’estan incrementant sensiblement cada any degut a què el col·lectiu de persones amb dret a percebre prestacions cada vegada és més gran i la tendència de cara al futur és que aquests increments siguin majors. La conjuntura econòmica actual i la crisi econòmica global que encara afecta al Principat i als Estats del seu entorn geogràfic no han fet més que accelerar la necessitat de prendre decisions encaminades a mantenir el dèficit públic i l’endeutament controlats, tot amb la finalitat de procurar la necessària i indispensable recuperació econòmica. En aquest context, el Govern ha hagut d’implementar, a l’igual que la majoria dels governs del context europeu, mesures extraordinàries de reactivació, entre les quals han estat transcendents aquelles destinades a proveir la contenció de la despesa pública.
En el marc de l’estudi de les mesures de contenció de la despesa l’executiu ha hagut d’analitzar i racionalitzar entre altres les de personal, essent il·lustratiu d’aquest particular l’aprovació de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. I a resultes d’aquest estudi i anàlisi acurat de les despeses de personal, l’executiu ha pogut constatar que el cost de les obligacions presents i futures en concepte de prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria dels treballadors públics era insostenible per a les arques de l’Estat andorrà a mitjà i llunyà termini, per bé que el sistema actual de previsió de la jubilació obligatòria i voluntària, basat en un sistema de prestació definida, comportava que l’Estat havia d’aportar els fons per proveir el pagament de les pensions. Aquesta circumstància fa que quedi ultrapassat l’àmbit de la voluntat i oportunitat polítiques, amb risc d’afectar la capacitat d’inversió de l’Estat i el sosteniment dels serveis públics essencials. Respecte al sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics, el Govern ha volgut assumir la seva responsabilitat plantejant solucions racionals, viables, sostenibles i assumibles per l’Estat.
El nou sistema es planteja en termes de previsió social complementària, anant en consonància doncs amb el model europeu del nostre entorn, en què la previsió social complementària esdevé un plus de millora de les prestacions per jubilació de la seguretat social pública. No té doncs per objecte en cap cas la substitució del règim de pensions públiques.
Es crea doncs el pla de pensions de la funció pública que estableix entre altres el règim de les aportacions i de les prestacions, i que s’instrumenta mitjançant un fons de pensions, en el que a cada partícip té atribuïts uns drets consolidats individuals en funció de les aportacions realitzades. El fons de pensions és administrat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social que serà l’entitat gestora que executarà les inversions escaients en seguiment dels criteris d’inversió fixats, tot sota el control d’una comissió de seguiment, integrada per representants de l’Administració i representants dels partícips.
Els funcionaris, els agents de l’Administració general de caràcter indefinit i el personal assimilat a aquests darrers formen part del nou sistema, que és de coparticipació entre l’Administració i els seus empleats públics, i que pretén ser en definitiva un mecanisme sòlid i sostenible per a l’Administració per tal que aquests treballadors puguin gaudir d’uns revinguts en la seva etapa de jubilació que els permetin mantenir un nivell de vida equiparable a aquell del que gaudien en la seva etapa laboral activa.
L’existència fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei d’un sistema de previsió de prestació definida, aconsella el reconeixement de prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió fins ara vigent. Per tal fer, s’estableix un complement de prestació de jubilació obligatòria, que es percebrà cumulativament a la prestació derivada del pla de pensions de la funció pública i a la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix també es reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació, de sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària.
La instrumentació d’aquest nou sistema de previsió de la jubilació permet el reconeixement conjunt, en un únic marc normatiu comú, com a beneficiaris del mateix als funcionaris, als agents de l’Administració general de caràcter indefinit i a d’altres treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic, estant garantida en qualsevol cas la sostenibilitat del sistema, per ésser d’aportació definida.
Aquesta Llei contempla la modificació de determinats articles de la Llei de la funció pública amb la finalitat principal de reservar el nomenament preferencial de funcionaris pels llocs de treball permanents dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders, així com d’inspectors i interventors i permetent a l’Administració la contractació de funcionaris i d’agents de l’Administració general de caràcter indefinit en funció únicament de les característiques del lloc a cobrir.
La llei s’estructura en sis títols, cinc disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.
En el títol I s’estableix l’objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques del pla de pensions de la funció pública.
El títol II tracta dels elements personals del pla de pensions de la funció pública; Administració promotora, partícips i beneficiaris.
Al títol III es regula el règim financer del pla de pensions de la funció pública; sistema de finançament, aportacions, drets de rescat i prestacions.
El títol IV té per objecte el règim d’inversions del pla de pensions de la funció pública; principis generals, política d’inversions.
En el títol V es determinen els òrgans de gestió, seguiment i dipòsit del fons de pensions; comissió de seguiment, entitat gestora i entitat dipositària.
Al títol VI es regula la finalització del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional primera té per objecte la regulació del complement de prestació de jubilació obligatòria quant a requisits, mètode de càlcul i mode i termini de pagament.
En la disposició addicional segona s’estableix una prestació per defunció del partícip del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional tercera té per objecte la regulació d’una prestació per invalidesa d’un partícip del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional quarta disposa que determinats col·lectius de treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic queden assimilats als agents de l’Administració amb caràcter indefinit i són reconeguts com a partícips del pla de pensions de la funció pública, i en determina el seu règim.
La disposició addicional cinquena té per objecte l’establiment d’una aportació extraordinària al pla de pensions a càrrec de Govern per raó de les aportacions de determinats funcionaris del Cos Especial de Policia al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment, materialitzades via retenció salarial.
La disposició transitòria primera disposa el manteniment en els termes de la regulació fins ara vigent de les prestacions per raó de jubilació obligatòria i voluntària a aquells beneficiaris que ja els estan percebent.
Les disposicions transitòries segona i tercera estableixen el règim transitori pel que fa al benefici de la jubilació voluntària pels funcionaris que estan en actiu i que tenen oberts aquests drets a la data d’entrada en vigor de la present Llei, o porten un mínim d’anys de servei a l’Administració o els resten 10 anys o menys per assolir l’edat de jubilació voluntària.
La disposició transitòria quarta preveu la constitució de la comissió de seguiment des de l’entrada en vigor de la Llei i assegura la seva composició fins que no es pugui procedir al nomenament dels membres d’acord amb el previst en l’articulat de la Llei.
Les disposicions transitòries cinquena i sisena preveuen un règim transitori respecte de la custòdia i inversió de les aportacions fins a la designació de l’entitat dipositària i aprovació de la política d’inversions i inici de la gestió activa del fons de pensions de la funció pública.
La disposició derogatòria estableix les disposicions normatives que queden derogades amb l’entrada en vigor de la present Llei.
La disposició final primera té per objecte la modificació de diversos articles de la Llei de la funció pública.
Les disposicions finals segona i tercera tenen per objecte modificacions puntuals de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari.
La disposició final quarta disposa l’entrada en vigor de la present Llei.”
Títol I.- Objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques
Article 1. Objecte, rang, denominació, naturalesa i durada
1. La present Llei té per objecte la creació i la regulació del pla de pensions de la funció pública. En la funció pública, als efectes d’aquesta Llei, s’hi entenen compresos el conjunt de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
2. Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades actualment per llei qualificada.
3. Com a pla de pensions, el pla de pensions de la funció pública defineix el dret de les persones a favor de les quals es constitueix a percebre prestacions per jubilació obligatòria, defunció o invalidesa, les obligacions de contribució a l’esmentat pla; i, en la mesura permesa per aquesta Llei, les regles de constitució i funcionament del patrimoni al qual ha d’afectar-se el compliment dels drets que reconeix el pla.
Així mateix, el pla de pensions queda instrumentat mitjançant un sistema financer de capitalització individual que permet establir una equivalència entre les aportacions efectuades i les prestacions futures dels beneficiaris en base a la rendibilitat de les inversions realitzades.
4. Les prestacions que reconeix el pla de pensions de la funció pública no tenen la consideració de pensions públiques i són independents i compatibles amb les previstes pel règim públic de seguretat social.
5. La durada del pla de pensions de la funció pública és indefinida.
Esmena 3 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l’apartat 3 de l’article 1 que queda redactat de la manera següent:
“3. Com a pla de pensions, el pla de pensions de la funció pública defineix el dret de les persones a favor de les quals es constitueix a percebre prestacions per jubilació, defunció o invalidesa, les obligacions de contribució a l’esmentat pla; i, en la mesura permesa per aquesta Llei, les regles de constitució i funcionament del patrimoni al qual ha d’afectar-se el compliment dels drets que reconeix el pla.
Així mateix, el pla de pensions queda instrumentat mitjançant un sistema financer de capitalització individual que permet establir una equivalència entre les aportacions efectuades i les prestacions futures dels beneficiaris.”
Esmena 4 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l’apartat 4 de l’article 1 que queda redactat de la manera següent:
“4. Les prestacions que reconeix el pla de pensions de la funció pública són independents i compatibles amb les previstes pel règim públic de seguretat social.”
Article 2. Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aquesta Llei es circumscriu als funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit, en ambdós casos de l’Administració general, inclosos els adscrits a l’Administració de justícia, com dels cossos especials, i les persones que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
Article 3. Modalitat i adscripció a un fons de pensions
1. El pla de pensions de la funció pública s’ajusta a la modalitat d’aportació definida, en la qual modalitat l'objecte definit és la quantia de les contribucions de l’Administració promotora i dels partícips.
2. El pla de pensions de la funció pública s’integra en el fons de pensions denominat “fons de pensions de la funció pública”, que és un patrimoni creat amb l'única finalitat de donar compliment al pla de pensions de la funció pública.
3. L’Administració promotora del pla de pensions de la funció pública efectua les aportacions a càrrec seu i a càrrec dels partícips, en la forma i quantia previstes en aquesta Llei, que s’integren en un compte de posició del pla en el fons de pensions de la funció pública, amb càrrec a la qual posició es pot atendre el compliment de les prestacions derivades de l'execució del pla.
Títol II. Elements personals
Article 4. Administració promotora
1. L’Administració promotora és el Govern, que insta la creació del pla de pensions de la funció pública i que participa en el seu desenvolupament.
2. L’Administració promotora és responsable del compliment de l’obligació de contribució al pla de pensions que li incumbeix, així com de la dels partícips que li presten serveis, mitjançant la retenció corresponent efectuada sobre el seu salari.
3. Les obligacions de l’Administració promotora es limiten a les reconegudes en aquesta Llei. El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte la gestió i custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions.
Esmena 5 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 3 de l'article 4 que queda redactat de la manera següent:
“3. Les obligacions de l’Administració promotora són les reconegudes en aquesta Llei, sense perjudici de les responsabilitats que li puguin ser atribuïdes per la via judicial derivades de la seva condició de garant.”
Esmena 6 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa l’addició d’un nou apartat 4 a l’article 4:
“4. L’administració promotora garanteix que les persones físiques beneficiàries d’aquest pla percebin un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari, sumant la prestació de la CASS i la d’aquest pla. Si per diverses circumstàncies la prestació de jubilació no assolís el 60%, l’administració promotora completarà la prestació fins a assolir aquest percentatge.”
Article 5. Els partícips
1. Concepte
Són les persones físiques en interès de les quals es crea el pla de pensions de la funció pública, que es troben adherides al mateix i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les corresponents aportacions.
2. Alta dels partícips al pla de pensions
Queden automàticament adherides al pla de pensions de la funció pública les persones indicades a l’article 2, i les que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
3. Baixa dels partícips al pla de pensions
Els partícips causen baixa del pla:
a) Per adquirir la condició de beneficiari, no derivada de la defunció d’altres partícips.
b) Per causa de defunció.
c) Per la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant, en qualsevol dels casos indicats, sigui per la causa que sigui.
Esmena 7 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 1 de l'article 5 que queda redactat de la manera següent:
“1. Concepte
Són les persones físiques en benefici de les quals es crea el pla de pensions de la funció pública, que es troben adherides al mateix i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les corresponents aportacions.”
Esmena 8 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’actual paràgraf c) de l’apartat 3 de l’article 5 amb la següent redacció:
“c) Per la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant, en qualsevol dels casos indicats, sigui per la causa que sigui. Constatada alguna d’aquestes situacions, només causa baixa del pla el partícip que comuniqui expressament i per escrit a la comissió de seguiment la seva baixa.”
Justificació
La baixa de la condició de partícip per raó de la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant deixa d’operar de forma automàtica. Produïdes aquestes situacions, la baixa de la condició de partícip dependrà, endemés, de la voluntat del partícip i de la comunicació d’aquest desig a la comissió de seguiment.
Article 6. Els partícips en suspens
1. Es consideren partícips en suspens aquells partícips que cessen temporalment en la realització de les aportacions obligatòries com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
2. Mentre els partícips romanen en situació de suspens, l’Administració promotora deixa també d’efectuar aportacions periòdiques.
3. Els partícips en suspens mantenen els seus drets consolidats al pla de pensions.
4. Els partícips en suspens en situació d’excedència o de permís no retribuït poden efectuar aportacions al pla de pensions de la funció pública. En qualsevol cas i amb independència de la periodicitat amb què es realitzin, aquestes aportacions tenen la consideració d’extraordinàries.
5. Un partícip en suspens causarà baixa de la dita condició quan recuperi la condició plena de partícip en els termes de l’article 5.1 de la present Llei, o causi baixa com a partícip en el pla de pensions segons l’article 5.3 d’aquesta Llei.
Esmena 9 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 6 amb la següent redacció:
“1. Es consideren partícips en suspens aquells partícips que cessen temporalment en la realització de les aportacions periòdiques com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”
Justificació
Millora la redacció per tal de deixar clar que no existeixen aportacions de caràcter obligatori per part del partícip, sinó que les aportacions de les que depèn la consideració d’un partícip com a partícip en suspens són les periòdiques. Aquesta esmena és coherent amb l’esmena que es proposa de l’article 9.
Article 7. Els beneficiaris
1. Són totes les persones amb dret a percebre prestacions del pla de pensions de la funció pública, hagin estat o no partícips del mateix.
2. En cas de jubilació obligatòria i invalidesa, té la condició de beneficiari el mateix partícip. En cas de defunció del partícip, tenen la condició de beneficiaris les persones designades en el formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
3. Als efectes del previst en aquesta Llei s'estableix com a edat de jubilació obligatòria dels partícips la següent:
* Cos general, agents de l’Administració de caràcter indefinit, i Cos Especial d’Ensenyament - 65 anys.
* Cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders - 60 anys.
4. La jubilació obligatòria comporta la finalització de la situació de treballador en actiu del partícip, que passa automàticament a la situació de beneficiari del mateix per causa de jubilació, havent de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional dins de l’Administració que ha permès l’adquisició de la condició de partícip.
En els cossos especials la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat comportarà una compensació a percebre pel funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit fins als 65 anys d’edat que anirà a càrrec del Govern i consistirà en el 60% del darrer salari percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents.
5. Un beneficiari causarà baixa de la dita condició pels motius següents:
a) Per causa de defunció.
b) Per percebre la totalitat dels drets econòmics del pla.
Esmena 10 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’apartat 4 de l’article 7 amb la següent redacció:
“4. La jubilació obligatòria comporta la finalització de la situació de treballador en actiu del partícip, havent de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional dins de l’Administració que ha permès l’adquisició de la condició de partícip.”
Justificació
En coherència amb l’esmena que es proposa de l’article 11, la finalització de la vida laboral activa del partícip no comporta el canvi automàtic a la condició de beneficiari, sinó que serà necessari endemés que compleixi els 65 anys d’edat.
El tractament de la prestació per als treballadors adscrits als cossos especials després de la seva jubilació obligatòria, s’ha eliminat per ésser a càrrec de Govern i, per tant, totalment al marge del pla de pensions de la funció pública. És doncs més coherent que sigui regulada via Disposició Addicional. En coherència es proposarà l’addició de la Disposició Addicional Sisena.
Títol III. Règim financer del pla de pensions de la funció pública
Article 8. Sistema de finançament del pla de pensions
1. El sistema financer-actuarial que adopta el pla de pensions de la funció pública és el de capitalització financera individual.
2. Es constitueix el fons de pensions de la funció pública, com a patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, composat per les aportacions realitzades per l’Administració promotora i pels partícips, més el resultat de les inversions, menys les despeses i pèrdues que li siguin imputables.
3. Els recursos afectes al fons de pensions de la funció pública corresponen als partícips del pla de pensions de la funció pública. Aquests ostenten, com a drets consolidats individuals, una quota part del fons de pensions, determinada en funció de les aportacions, directes i imputades, i els resultats, positius o negatius, de les aportacions atribuïbles a les inversions, deduïdes les despeses que s’hagin generat. La disponibilitat d’aquests recursos per part dels partícips queda limitada al previst en aquesta Llei.
4. Els drets consolidats individuals no poden ser objecte d’embargament ni de retenció de cap classe, fins el moment que es causi la prestació o es produeixi el rescat.
5. El pla de pensions no assumeix la cobertura de cap risc relacionat amb les prestacions previstes, ni garanteix una rendibilitat mínima als partícips.
6. Els creditors del fons de pensions no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni de l’Administració promotora ni dels partícips, la responsabilitat dels quals està limitada als seus compromisos d’aportació al pla de pensions.
7. El patrimoni que constitueix el fons de pensions de la funció pública no respon de les obligacions contretes per l’Administració promotora, per l’entitat gestora o per l’entitat dipositària.
Esmena 11 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 2 de l'article 8 que queda redactat de la manera següent:
“2. Es constitueix el fons de pensions de la funció pública, com a patrimoni autònom i amb personalitat jurídica, composat per les aportacions realitzades per l’Administració promotora i pels partícips, més el resultat de les inversions, menys les despeses i pèrdues que li siguin imputables.”
Esmena 12 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 3 de l'article 8 que queda redactat de la manera següent:
“3. Els recursos afectes al fons de pensions de la funció pública corresponen als partícips del pla de pensions de la funció pública, als partícips en suspens i als beneficiaris. Aquests ostenten, com a drets consolidats individuals, una quota part del fons de pensions, determinada en funció de les aportacions, directes i imputades, i els resultats, de les aportacions atribuïbles a les inversions, deduïdes les despeses que s’hagin generat. La disponibilitat d’aquests recursos per part dels partícips queda limitada al previst en aquesta Llei.”
Esmena 13 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa suprimir l’apartat 5 de l’article 8. Caldrà renumerar els apartats.
Article 9. Aportacions al pla de pensions
1. Són les contribucions dineràries al pla de pensions de la funció pública fetes per l’Administració promotora i pels partícips. Són irrevocables i obligatòries en els termes establerts en aquesta Llei. La restitució de les aportacions no podrà produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta Llei.
2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Tots dos tipus d’aportacions són compatibles entre elles.
a) Aportacions periòdiques: són les que es realitzen amb periodicitat mensual.
L’import ordinari a aportar obligatòriament, tant per l’Administració promotora com per cada partícip, és igual al 3 % dels conceptes salarials que configurin la nòmina als efectes de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant deducció per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de l’import corresponent del seu salari.
Durant els períodes en els que el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per a treballar, la base de les aportacions és la prestació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora materialitza l’aportació al seu càrrec una vegada el partícip ha fet la seva aportació.
Excepcionalment, el partícip pot optar per a efectuar aportacions d’un import diferent al percentatge ordinari indicat en aquest sots-apartat a). Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora aporta el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’Administració continua aportant el percentatge ordinari.
El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora, podrà continuar fent aportacions fins a l’edat de jubilació obligatòria, que en qualsevol cas tindran la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es realitzin. En aquest supòsit l’Administració promotora no realitza cap mena d’aportació.
b) Aportacions extraordinàries: cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini.
La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en el sots-apartat a) precedent.
3. El pagament de les aportacions extraordinàries el realitza el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreixent el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva, i anant a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa.
Esmena 14 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 9, d’acord amb la següent redacció:
“Article 9. Aportacions al pla de pensions
1. Són les contribucions dineràries al pla de pensions de la funció pública fetes per l’Administració promotora i pels partícips. Les aportacions dels partícips són voluntàries i irrevocables i les aportacions de l’Administració promotora són obligatòries i també irrevocables, tot en els termes establerts en aquesta llei. La restitució de les aportacions no podrà produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta llei.
2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Tots dos tipus d’aportacions són compatibles entre elles.
a) Aportacions periòdiques: Són les que es realitzen amb periodicitat mensual.
L’import ordinari a aportar, tant per l’Administració promotora com per cada partícip, és igual al 3 % dels conceptes salarials que configurin la nòmina als efectes de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant deducció per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de l’import corresponent del seu salari.
Durant els períodes en els que el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per a treballar, la base de les aportacions és la prestació efectivament percebuda pel partícip per aquest concepte a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora materialitza l’aportació al seu càrrec una vegada el partícip hagi fet efectiva la seva aportació.
El partícip pot optar per a efectuar aportacions d’un import diferent al percentatge ordinari indicat en el primer paràgraf d’aquest sots-apartat a). Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora només està obligada a aportar el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’Administració continua aportant en tot cas, com a màxim, el percentatge ordinari.
El partícip adscrit a un cos especial que percep la prestació a càrrec de Govern definida en la Disposició Addicional Sisena pot continuar fent aportacions periòdiques i extraordinàries en les mateixes condicions que els partícips que es troben en actiu. La base sobre la qual s’aplica el percentatge a aportar per l’Administració promotora en cas d’aportacions periòdiques és l’import total de l’esmentada prestació.
El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora i aquell comprès en alguna de les situacions previstes en l’article 5.3.c sempre que no hagi manifestat la seva voluntat de causar baixa del pla, podran continuar fent aportacions fins a l’edat de 65 anys, que en qualsevol cas tindran la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es realitzin. En aquest supòsit l’Administració promotora no realitza cap mena d’aportació.
b) Aportacions extraordinàries: Cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini.
La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en el sots-apartat a) precedent.
3. El pagament de les aportacions extraordinàries el realitza el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreixent el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva, i anant a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa.”
Justificació
Es millora la redacció per tal de deixar clar que les aportacions dels partícips són voluntàries i les aportacions de l’Administració promotora són obligatòries sempre i quan el treballador públic hagi fet aportacions periòdiques de fins al 3 % del seu salari, per clarificar el règim de les aportacions periòdiques i per coherència amb l’esmena d’addició que es proposa d’una Disposició Addicional Sisena i amb l’esmena de modificació que també es proposa de l’article 5.3.c.
Article 10. Dret de rescat dels partícips
1. El partícip ha de rescatar totalment l’import dels seus drets consolidats individuals, segons es descriuen a l’article 8.3 d’aquesta Llei, en el cas que causi baixa com a partícip pels motius previstos en l’apartat c) de l’article 5.3.
2. El partícip, abans de la seva jubilació obligatòria, té la facultat de rescatar l’import total o parcial dels seus drets consolidats individuals. El rescat l’ha de sol·licitar el partícip a l’entitat gestora i es concedeix si concorre en la persona del propi partícip, o en la persona del seu cònjuge o parella d’unió estable, o dels ascendents o descendents de primer grau del partícip, alguna de les circumstàncies següents:
a) Malaltia o lesió greu que l’incapaciti per l’activitat habitual durant un període continuat mínim de tres mesos, i que requereixi intervenció clínica de cirurgia major o tractament en un centre hospitalari;
b) Malaltia o lesió greu amb seqüeles permanents que limitin parcialment o impedeixin totalment l’activitat habitual de la persona afectada.
La concurrència dels supòsits a) i b) anteriors dóna dret a rescat solament si el partícip no obté una prestació per invalidesa a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sempre que la concurrència dels esmentats supòsits comporti pel partícip una disminució de la renda disponible per increment de les despeses o disminució d’ingressos.
3. Pels casos de rescat per part d’un partícip previstos en els apartats 1 i 2 precedents:
a) Si la baixa de la condició de partícip és com a conseqüència d’un comiat no causal o d’un desistiment justificat d’un agent de l’Administració, a la total suma rescatada no se li aplicarà cap penalització.
b) El rescat, en una o diverses ocasions, d’un import global de fins al sumatori de les aportacions efectuades pel partícip al seu càrrec, tant periòdiques com extraordinàries, serà disponible pel partícip sense que li siguin d’aplicació les penalitzacions previstes en l’apartat c) següent.
c) El rescat d’un import superior a l’indicat en l’apartat b) precedent comportarà l’aplicació de les següents penalitzacions:
- Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .......................................... 100 %
- 11 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ................................................................... 90 %
- 12 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ................................................................... 80 %
- 13 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ................................................................... 70 %
- 14 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .................................................................. 60 %
- 15 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .................................................................. 50 %
- 16 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .................................................................. 40 %
- 17 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .................................................................. 30 %
- 18 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .................................................................. 20 %
- 19 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .................................................................. 10 %
- 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ....................................... 0 %
El percentatge de penalització serà aplicat només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi de l’import total indicat en l’apartat b) precedent.
4. El rescat total per part d’un partícip dels seus drets consolidats individuals no comportarà la seva baixa com a partícip del pla de pensions, a no ser que es constati algun dels supòsits previstos en l’article 5.3.
5. Són a càrrec del partícip les obligacions fiscals, de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altra naturalesa, que derivin de la percepció anticipada de tot o part de drets consolidats individuals.
Esmena 15 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 10, d’acord amb la següent redacció:
“Article 10. Dret de rescat dels partícips
1. El partícip, abans de la seva jubilació obligatòria, té la facultat de rescatar l’import total o parcial dels seus drets consolidats individuals. El rescat l’ha de sol·licitar el partícip a l’entitat gestora i es concedeix si es produeix una situació de malaltia greu del propi partícip. S’entén que es dóna una situació de malaltia greu quan aquesta suposi la baixa laboral del partícip durant un període superior a 12 mesos.
2. Pels casos de rescat per part d’un partícip previstos en l’apartat 1 precedent:
a) Al rescat, en una o diverses ocasions, d’un import global de fins al sumatori de les aportacions efectuades pel partícip al seu càrrec, tant periòdiques com extraordinàries, més un import igual als eventuals rendiments imputables a les mateixes aportacions, no se’ls apliquen les penalitzacions previstes en l’apartat b) següent.
b) El rescat d’un import superior a l’indicat en l’apartat a) precedent comportarà l’aplicació de les següents penalitzacions:
- Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ..................................................... 100 %
- 11 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 90 %
- 12 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 80 %
- 13 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 70 %
- 14 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 60 %
- 15 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 50 %
- 16 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 40 %
- 17 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 30 %
- 18 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ............................. 20 %
- 19 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit . ............................ 10 %
- 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ................................................. 0 %
El percentatge de penalització serà aplicat només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi de l’import total indicat en l’apartat a) precedent.
3. El rescat total per part d’un partícip dels seus drets consolidats individuals no comportarà la seva baixa com a partícip del pla de pensions, a no ser que es constati algun dels supòsits previstos en l’article 5.3.
4. Són a càrrec del partícip les obligacions fiscals, de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altra naturalesa, que derivin de la percepció anticipada de tot o part de drets consolidats individuals.”
Justificació
Homologar les previsions d’aquest article amb la normativa en matèria d’IRPF, concretament amb el previst en l’article 39.1 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i en l’article 7 del Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i la modificació del Reglament de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals.
Article 11. Prestacions
1. Les contingències cobertes pel pla de pensions de la funció pública són la jubilació obligatòria, la invalidesa i la defunció del partícip.
2. La prestació de jubilació es percep per raó de la jubilació obligatòria del partícip, quan assoleixi aquesta condició d’acord amb el previst en els apartats 3 i 4 de l’article 7.
3. La prestació per raó d’invalidesa es percep quan el partícip, abans d’arribar a l’edat de jubilació obligatòria, és declarat beneficiari d’una pensió d’invalidesa de les reconegudes en la legislació de la seguretat social, que l’incapaciti absolutament per a treballar en la seva professió habitual i en qualsevol altra activitat.
4. La prestació per raó de defunció es percep en el cas de defunció del partícip abans de la seva jubilació obligatòria.
5. La percepció de qualsevol de les prestacions del pla de pensions de la funció pública és compatible amb qualsevol altra pensió, així com amb l’exercici de treball remunerat o qualsevol activitat econòmica. Però no és compatible amb la continuació de les aportacions.
Esmena 16 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 11, d’acord amb la següent redacció:
“Article 11. Prestacions
1. La contingència coberta pel pla de pensions de la funció pública és la jubilació obligatòria.
2. Les prestacions es perceben per raó de la jubilació obligatòria del partícip, quan assoleixi aquesta condició d’acord amb el previst en els apartats 3 i 4 de l’article 7 i arribi a l’edat de 65 anys.
3. Si el partícip, abans d’arribar a l’edat de jubilació obligatòria, és declarat beneficiari d’una pensió d’invalidesa de les reconegudes en la legislació de la Seguretat Social, que l’incapaciti absolutament per a treballar en la seva professió habitual i en qualsevol altra activitat, té dret a percebre anticipadament les prestacions del pla.
4. Si es produeix la defunció del partícip abans de la seva jubilació obligatòria, els seus dret-havents “mortis causa” tenen dret a percebre anticipadament prestacions del pla en forma de capital únic.
5. La percepció de qualsevol de les prestacions del pla de pensions de la funció pública és compatible amb qualsevol altra pensió, així com amb l’exercici de treball remunerat o qualsevol activitat econòmica. Però no és compatible amb la continuació de les aportacions.”
Justificació
Millorar la redacció per tal de precisar que la contingència coberta pel pla de pensions de la funció pública és la jubilació obligatòria, sense perjudici del fet que en els casos de defunció i invalidesa total del partícip abans dels 65 anys, ja sigui ell mateix –en els casos d’invalidesa-, ja siguin els seus successors “mortis causa” –en cas de defunció- rebin anticipadament prestacions del dit pla.
Esmena 17 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 1 de l'article 11 que queda redactat de la manera següent:
“1. Les contingències cobertes pel pla de pensions de la funció pública són la jubilació obligatòria, la jubilació voluntària, la invalidesa i la defunció del partícip.”
Article 12. Quantia, règim i pagament de les prestacions
1. La quantia de les prestacions es determina a partir dels drets consolidats individuals del partícip en el moment d’assolir la condició de beneficiari.
2. Règim de prestacions
a) Capital únic: prestació en forma de pagament únic.
b) Renda vitalícia pura: corresponent a una prestació mensual, constant o creixent, mentre visqui el beneficiari. Es tracta de la prestació a satisfer per defecte, si bé en aquest cas s’entendrà sense dret a reversió.
c) Renda vitalícia amb un nombre d'anys de cobrament garantits: corresponent també a una renda periòdica, calculada en base als drets consolidats individuals del beneficiari, tot garantint el pagament de la renda durant els anys que determini el dit beneficiari a l’inici de la percepció de la prestació, visqui o mori durant aquest període. Finalitzat el termini garantit, i pel cas que el beneficiari continuï viu, percebrà una renda periòdica vitalícia. Pel cas de defunció del beneficiari durant el termini garantit, la renda periòdica serà percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”, fins a la finalització del susdit termini de garantia.
d) Renda certa: prestació consistent en la percepció del capital indicat en l'anterior apartat a) si bé en forma de renda financera certa durant el termini que esculli el beneficiari, independentment de si es produeix la seva defunció durant el termini de percepció de la renda. Pel cas de defunció del beneficiari dins d'aquest període, la renda és percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”.
3. La prestació en forma de renda vitalícia pura o amb garantia del pagament d'un determinat nombre d'anys tindrà la possibilitat de complementar-se amb una pensió de reversió.
a) La pensió de reversió s’estableix a favor de la persona expressament designada pel partícip, a satisfer pel cas de defunció del beneficiari de la dita pensió vitalícia pura.
b) La previsió de pagament d’una pensió de reversió només podrà formalitzar-la el partícip abans de la data de jubilació obligatòria.
c) La pensió de reversió consisteix en un percentatge, a determinar pel partícip abans de la seva jubilació obligatòria, entre el 40 % i el 70 %, de l’import de la renda percebuda pel beneficiari en el moment del seu òbit.
d) Pel cas que, una vegada iniciada la percepció de la renda vitalícia pura per part del beneficiari, la designació expressa de persona beneficiària d’una pensió de reversió resultés ineficaç per qualsevol causa que sigui o que la persona designada premorís al beneficiari, aquesta circumstància no comportarà el dret ni del propi beneficiari ni, eventualment, dels seus dret-havents “mortis causa” a la percepció de cap mena de suma compensatòria.
4. Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en aquest article, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
5. La prestació vigent a la data d’inici de la seva percepció no serà susceptible de ser modificada per cap concepte.
6. Els pagaments els efectua l’entitat gestora, a qui acredita el compliment de la contingència. L’entitat gestora notifica als beneficiaris el reconeixement del seu dret a la prestació, i les característiques del seu cobrament.
Esmena 18 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’apartat 4 de l’article 12, d’acord amb la redacció següent:
“4. Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en aquesta llei, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.”
Justificació
Millorar la redacció per tal de precisar que la definició de dret-havents “mortis causa” no és només als efectes del previst en l’article 12, sinó en tota la llei, puix que aquest terme apareix en diferents llocs del text.
Títol IV. Règim d’inversions del fons de pensions
Article 13. Principis generals
1. Les aportacions al pla de pensions i els seus rendiments esdevenen actius del fons de pensions, i són invertits en interès dels partícips.
2. Els actius del fons de pensions estan invertits d’acord amb criteris de seguretat, rendibilitat, diversificació, dispersió, liquiditat, congruència monetària i terminis adequats a la natura i durada dels seus compromisos.
Article 14. Política d’inversions
La comissió de seguiment, amb la intervenció de l’entitat gestora, ha d’elaborar i aprovar per escrit una declaració comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública.
Aquesta declaració ha de definir, com a mínim:
a) Els tipus d’actius que són aptes per a la inversió i els requisits que han de reunir.
b) Els criteris de diversificació, dispersió i congruència de les inversions.
c) El coeficient de liquiditat necessari per assolir l’adequat nivell de cobertura de les prestacions.
d) Els criteris de valoració de les inversions.
e) Els mètodes de determinació dels riscos inherents a les inversions i els processos de gestió del control d’aquests riscos.
f) Els criteris per a la col·locació estratègica dels actius en funció a la naturalesa i durada dels compromisos a satisfer pel fons.
Esmena 19 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el primer paràgraf de l’article 14, d’acord amb la redacció següent:
“La comissió de seguiment, amb la intervenció i assessorament de l’entitat gestora, ha d’elaborar i aprovar una declaració escrita comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública.”
Justificació
Millorar la redacció en el sentit de precisar que quan la comissió de seguiment elabori i aprovi la declaració escrita a la què es refereix aquest paràgraf, la intervenció de l’entitat gestora també comprèn l’assessorament de la comissió de seguiment.
Títol V. Òrgans de seguiment, de gestió i de dipòsit
Article 15. Comissió de seguiment
1. Composició
La comissió de seguiment està composada per nou membres, dels quals sis són representants dels partícips i tres de l’Administració promotora.
La comissió està integrada per un president, un vice-president, un secretari i sis vocals.
Els càrrecs de la comissió de seguiment no són retribuïts.
Els representants de l’Administració promotora a la comissió de seguiment són designats pel Govern essent obligatori que un d’ells sigui el Secretari d’Estat de Funció Pública o, en el seu defecte, un càrrec amb funcions equivalents i un altre que sigui membre de la intervenció general.
Els membres de la comissió que representen als partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col·lectius en els que es troben integrats els partícips i en el nombre següent: un representant del cos general; un representant del Cos Especial d’Ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials i un representant escollit entre els partícips formant part dels col·lectius assimilats als expressament mencionats en l’anterior article 2, conformement a l’article 5.2. És necessària la designació de dos substituts de cada representant pels casos d’absència o impossibilitat del membre titular.
El nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips seran promoguts pels diferents col·lectius a qui representa cada membre. El sistema de designació d’aquests membres serà el de l’elecció dels mateixos per part de tots els partícips adscrits a cada col·lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés d’elecció seran regulats reglamentàriament.
Un membre de la intervenció exerceix la funció de president de la comissió. Els restants càrrecs són elegits d’entre els restants membres de la comissió.
2. Durada del mandat
La durada del mandat dels membres de la comissió de seguiment és de quatre anys, podent ésser reelegits indefinidament. Pel cas que no es produeixi la renovació d’algun membre de la comissió de seguiment a la data de finalització del seu mandat, queda prorrogat el mandat del membre a renovar per un període màxim de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no s’hagués proveït la plaça a renovar, serà considerat membre de la comissió de seguiment en substitució del membre amb el càrrec caducat el partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat. En qualsevol cas el col·lectiu afectat podrà substituir el seu representant a la comissió de seguiment fins a la finalització del seu mandat.
Si un membre de la comissió representant a partícips causa baixa en la seva condició de partícip, també causa baixa automàticament com a membre de la mateixa. En aquest cas, cada plaça vacant és coberta pel substitut i la plaça de segon substitut que finalment queda vacant és ocupada pel partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat, fins que no sigui nomenat un membre pel procediment d’elecció.
3. Règim de reunions. Convocatòria. Quòrums.
a) Règim de reunions
La comissió es reuneix, en sessió ordinària, una vegada cada tres mesos.
La comissió també pot reunir-se en sessió extraordinària, si la convoca el president o quan ho sol·liciti, com a mínim, la majoria simple dels seus membres.
b) Convocatòria
La convocatòria de les reunions de la comissió ha d'efectuar-la el president, amb un mínim de deu dies hàbils d'anticipació, acompanyant a la convocatòria l'ordre del dia proposat.
En casos d’urgència, la comissió pot ésser convocada amb una antelació d’un dia hàbil. En la convocatòria ha d’indicar-se els motius de la urgència de la convocatòria.
La comissió també queda vàlidament constituïda, amb caràcter d’universal, quan hi són presents tots els seus membres i aquests accepten per unanimitat la celebració de la reunió i l’ordre del dia.
c) Quòrums
Per a la vàlida constitució i celebració de la comissió, és necessària la presència de la majoria dels membres designats per Govern i la majoria dels membres designats pels partícips que, al seu torn, representin la majoria del total de membres de la comissió.
Els acords s'adopten per majoria absoluta dels presents, sempre i quan aquesta majoria comporti la majoria absoluta dels membres representants dels partícips.
4. Funcions
Correspon a la comissió de seguiment:
a) Supervisar el compliment del pla de pensions.
b) Controlar l’observança de les normes de funcionament del pla de pensions.
c) Representar el fons de pensions i exercir els drets polítics inherents als valors integrats en el fons, podent delegar aquesta funció a l’entitat gestora.
d) Examinar i, en el seu cas, aprovar l’actuació de l’entitat gestora en cada exercici econòmic, així com aprovar els comptes anuals del fons de pensions.
e) Promoure la substitució de l’entitat gestora o de l’entitat dipositària.
f) Seleccionar un actuari independent pel cas que es volgués procedir a la revisió del pla de pensions.
g) Representar judicialment i extrajudicial els interessos col·lectius dels partícips i dels beneficiaris en relació al pla de pensions.
h) Resoldre les reclamacions que formulin els partícips i beneficiaris.
i) Elaborar i aprovar normes específiques per al seu funcionament.
j) Proposar i, en el seu cas, decidir sobre totes aquelles qüestions sobre les que la llei i els reglaments li atribueixin competència.
5. Despeses de funcionament
Les despeses de funcionament de la comissió de seguiment aniran a càrrec del fons de pensions de la funció pública.
Esmena 20 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica el títol de l’article 15 “Comissió de seguiment” per “Comissió de seguiment del fons de pensions”.
Si s’accepta la modificació, serà necessari modificar el nou nom al llarg de tot el text de la llei.
Esmena 21 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar els apartats 1 i 2 de l’article 15, d’acord amb la redacció següent:
“1. Composició
La comissió de seguiment està composada per dotze membres, dels quals vuit són representants dels partícips i quatre de l’Administració promotora.
La comissió està integrada per un President, un Vice-President, un Secretari i nou vocals.
Els càrrecs de la comissió de seguiment no són retribuïts.
Els representants de l’Administració promotora a la comissió de seguiment són designats pel Govern essent obligatori que un d’ells sigui el Secretari d’Estat de Funció Pública o, en el seu defecte, un càrrec amb funcions equivalents i un altre que sigui membre de la intervenció general.
Els membres de la comissió que representen als partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col·lectius en els que es troben integrats els partícips i en el nombre següent: tres representants del cos general, dels quals un d’ells ha d’estar adscrit a l’administració de justícia; un representant del cos especial d’ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials i un representant escollit entre els partícips formant part dels col·lectius assimilats als expressament mencionats en l’anterior article 2, conformement a l’article 5.2. És necessària la designació de dos substituts de cada representant pels casos d’absència o impossibilitat del membre titular.
El nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips seran promoguts pels diferents col·lectius a qui representa cada membre. El sistema de designació d’aquests membres serà el de l’elecció dels mateixos per part de tots els partícips adscrits a cada col·lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés de nomenament, substitució, remoció i renovació seran regulats reglamentàriament.
Un membre de la intervenció exerceix la funció de President de la comissió. Els restants càrrecs són elegits d’entre els restants membres de la comissió.
2. Durada del mandat
La durada del mandat dels membres de la comissió de seguiment és de quatre anys, podent ésser reelegits indefinidament. Pel cas que no es produeixi la renovació d’algun membre de la comissió de seguiment a la data de finalització del seu mandat, queda prorrogat el mandat del membre a renovar per un període màxim de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no s’hagués proveït la plaça a renovar, serà considerat membre de la comissió de seguiment en substitució del membre amb el càrrec caducat el membre de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre amb el càrrec caducat i, en el seu defecte, el partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat. En qualsevol cas el col·lectiu afectat podrà substituir el seu representant a la comissió de seguiment fins a la finalització del seu mandat.
Si un membre de la comissió representant a partícips causa baixa en la seva condició de partícip, també causa baixa automàticament com a membre de la mateixa. En aquest cas, cada plaça vacant és coberta pel substitut i la plaça de segon substitut que finalment queda vacant és ocupada pel membre de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre que ha causat baixa i, en el seu defecte, pel partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat, fins que no sigui nomenat un membre pel procediment d’elecció.”
Justificació
Respecte de l’apartat 1, incrementar el nombre de membres de la comissió de seguiment de 9 fins a 12 sense canviar la paritat entre els membres representants de l’Administració promotora i dels partícips. Els dos membres amb què s’incrementen els representats dels partícips queden adscrits al cos general, un dels quals ha d’estar adscrit a l’administració de justícia, per tal que en la comissió de seguiment puguin quedar més representats diferents col·lectius integrats en l’administració general i d’equiparar la representativitat en la comissió de seguiment d’acord amb el nombre de partícips adscrits als diferents cossos.
Respecte de l’apartat 2, incloure com a criteri principal per a la cobertura dels càrrecs caducats i vacants de la comissió de seguiment a manca d’elecció expressa la pertinença a la Comissió Consultiva de la Funció Pública, deixant com a criteri subsidiari el criteri de l’edat. La pertinença a la Comissió Consultiva de la Funció Pública ja es produeix per elecció, raó per la qual s’assoleix, indirectament, un major grau de participació dels treballadors fins i tot en la composició de la comissió de seguiment a manca d’elecció expressa. Es manté com a subsidiari el criteri de l’edat: d’una banda, donada la possibilitat que no es puguin cobrir totes les vacants o càrrecs caducats amb els membres de la Comissió Consultiva; i, d’altra banda, donada la necessitat que la comissió de seguiment estigui operativa en tot moment.
Esmena 22 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 4 de l'article 15 que queda redactat de la manera següent:
“4. Funcions
Correspon a la comissió de seguiment:
a) Participar i decidir en el procés d'elecció de l’entitat dipositària.
b) Supervisar el compliment del pla de pensions.
c) Controlar l’observança de les normes de funcionament del pla de pensions.
d) Representar el fons de pensions i exercir els drets polítics inherents als valors integrats en el fons, podent delegar aquesta funció a l’entitat gestora.
e) Examinar i, en el seu cas, aprovar l’actuació de l’entitat gestora en cada exercici econòmic, així com aprovar els comptes anuals del fons de pensions.
f) Promoure la substitució de l’entitat dipositària.
g) Seleccionar un actuari independent pel cas que es volgués procedir a la revisió del pla de pensions.
h) Representar judicialment i extrajudicial els interessos col·lectius dels partícips i dels beneficiaris en relació al pla de pensions.
i) Resoldre les reclamacions que formulin els partícips i beneficiaris.
j) Elaborar i aprovar normes específiques per al seu funcionament.
k) Proposar i, en el seu cas, decidir sobre totes aquelles qüestions sobre les que la llei i els reglaments li atribueixin competència.”
Article 16. Entitat gestora
1. És l’entitat responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, sota la supervisió de la comissió de seguiment. L’entitat gestora ha de ser preferentment andorrana i és seleccionada mitjançant concurs públic convocat pel Govern entre les entitats integrades en el sistema financer i companyies d’assegurances, valorant especialment la capacitat financera i de gestió, les tarifes de comissió i despeses, l’experiència respecte de les funcions que li són assignades i els controls independents d’auditors, actuaris i assessors d’inversions. Si l’entitat no és andorrana, ha d’estar autoritzada a operar en el Principat d’Andorra d’acord amb la llei vigent en cada moment. La comissió de seguiment ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ a l’adjudicació del concurs.
2. A efectes legals, el domicili del fons de pensions és el de l’entitat gestora.
3. Les funcions de l’entitat gestora són les següents:
a) Assumir la comptabilitat del fons de pensions i la rendició de comptes anuals davant de la comissió de seguiment.
b) Determinar, amb la periodicitat que permetin el tipus d’inversions, el valor dels drets i obligacions derivats del pla de pensions.
c) Elaborar i lliurar a la comissió de seguiment un informe trimestral que inclogui la informació relativa a la política d’inversions desenvolupada i a desenvolupar i la composició dels actius del fons de pensions.
d) Facilitar als partícips i beneficiaris informació sobre els seus drets.
e) Controlar el compliment de les obligacions de l’entitat dipositària.
4. Són també funcions de l’entitat gestora, en els termes expressament establerts per la comissió de seguiment:
a) La representació, judicial i extrajudicial, del fons de pensions.
b) La selecció de les inversions a realitzar pel fons d’inversions.
c) Ordenar a l’entitat dipositària la compra i la venda dels actius del fons de pensions.
d) L’exercici dels drets derivats dels títols i restants actius integrants del fons.
5. L’entitat gestora no pot delegar la gestió de les inversions amb terceres persones, si bé podrà comptar amb assessorament financer extern.
Esmena 23 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 16, d’acord amb la redacció següent:
“1. És l’entitat responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, sota la supervisió de la comissió de seguiment.
L’entitat gestora ha de ser preferentment andorrana i és seleccionada mitjançant concurs públic convocat pel Govern entre les entitats integrades en el sistema financer i companyies d’assegurances, valorant especialment la capacitat financera i de gestió, les tarifes de comissió i despeses, l’experiència respecte de les funcions que li són assignades i els controls independents d’auditors, actuaris i assessors d’inversions. Si l’entitat no és andorrana, ha d’estar autoritzada a operar en el Principat d’Andorra d’acord amb la llei vigent en cada moment. La Caixa Andorrana de Seguretat Social també podrà optar al concurs en condicions d’igualtat amb altres candidats del sector privat.
La comissió de seguiment ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ a l’adjudicació del concurs.”
Justificació
Incloure la previsió que la Caixa Andorrana de Seguretat Social també pugui optar al concurs per a la designació de l’entitat gestoria, en condicions d’igualtat amb altres candidats.
Esmena 24 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 1 de l'article 16 que queda redactat de la manera següent:
“1. L’organisme responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, entitat gestora, és la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que exercirà les seves funcions sota la supervisió de la comissió de seguiment.
La comissió de seguiment signarà un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social que serà l’entitat gestora que administrarà el fons de pensió de la funció pública. Aquest conveni ha d’incloure entre altres, l’aportació econòmica necessària per les despeses ocasionades per les noves funcions que ha d’assumir la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”
Article 17. Entitat dipositària
1. És l’entitat en la que es custodien els actius financers que composen el fons de pensions de la funció pública, que rep les aportacions i que liquida les prestacions, seguint les indicacions de l’entitat gestora. L’entitat dipositària ha de ser andorrana, ha de formar part del sistema financer i és seleccionada per concurs públic convocat pel Govern. La comissió de seguiment ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ a l’adjudicació del concurs.
2. Les funcions de l’entitat dipositària són les següents:
a) Custodiar els actius líquids, valors mobiliaris i restants actius financers integrats al fons de pensions.
b) Instrumentar els cobraments i pagaments derivats del pla de pensions, siguin aportacions o prestacions.
c) Executar les ordres de compra i de venda dels valors, el cobrament del rendiment de les inversions i la materialització d’altres rendes, per transmissió d’actius, i quantes operacions derivin del dipòsit de valors.
Esmena 25 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 1 de l'article 17 que queda redactat de la manera següent:
“1. És l’entitat en la que es custodien els actius financers que composen el fons de pensions de la funció pública, que rep les aportacions i que liquida les prestacions, seguint les indicacions de l’entitat gestora. L’entitat dipositària ha de ser andorrana, ha de formar part del sistema financer i és seleccionada per la comissió de seguiment, mitjançant concurs públic convocat pel Govern.
La comissió de seguiment ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe vinculant previ a l’adjudicació del concurs.”
Esmena 26 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa l’addició d’un nou apartat 3 a l’article 17:
“3. Si el contracte amb l’entitat gestora es resolgués abans de l’acabament del contracte, aquesta entitat no té dret a percebre cap compensació.”
Article 18. Altres disposicions sobre el funcionament i control del fons de pensions
1. Dins del primer trimestre de cada any natural, l’entitat gestora ha de presentar a aprovació de la comissió de seguiment el balanç, compte de resultats, memòria i l’informe de gestió del fons de pensions de la funció pública corresponent a l’any natural anterior.
2. El període de determinació dels resultats del fons de pensions s’ajusta a l’any natural. Els resultats són la conseqüència de deduir de la totalitat dels ingressos, despeses, increments i disminucions patrimonials del fons de pensions, les comissions de l’entitat gestora, de l’entitat dipositària, del funcionament de la comissió de seguiment imputables al mateix i les restants despeses i provisions que hagin de ser assumides pel fons.
3. Dins del mateix termini de l’apartat 1. la documentació del fons de pensions ha de ser auditada per experts independents, els informes dels quals hauran d’abastar els aspectes comptables, financers i actuarials, incloent un pronunciament exprés respecte el compliment d’aquesta Llei i del seu desenvolupament reglamentari.
Esmena 27 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 2 de l'article 18 que queda redactat de la manera següent:
“2. El període de determinació dels resultats del fons de pensions s’ajusta a l’any natural. Els resultats són la conseqüència de deduir de la totalitat dels ingressos, despeses, increments i disminucions patrimonials del fons de pensions, les comissions de l’entitat dipositària, del funcionament de la comissió de seguiment imputables al mateix i les restants despeses i provisions que hagin de ser assumides pel fons.”
Títol VI. Finalització del pla de pensions
Article 19. Finalització del pla de pensions
1. El pla de pensions només pot finalitzar per disposició legal que així ho determini.
2. En qualsevol cas la finalització del pla exigeix la garantia individualitzada de les prestacions causades i la integració dels drets consolidats dels partícips en un altre pla de pensions.
Esmena 28 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'article 19 que queda redactat de la manera següent:
“Article 19. Finalització del pla de pensions
1. El pla de pensions només pot finalitzar per disposició legal ordinària que així ho determini.
2. En qualsevol cas la finalització del pla exigeix la garantia individualitzada de les prestacions causades i la integració dels drets consolidats dels partícips en un altre pla de pensions.”
Disposició addicional primera. Complement de prestació de jubilació obligatòria
1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei tinguin la condició de partícips del pla de pensions de la funció pública, que mantinguin aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria; i, a aquella data, puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a funcionaris o com a agents de l’Administració general de caràcter indefinit, tenen dret a percebre del Govern una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió. Aquesta prestació és calculada a la data d’entrada en vigor de la llei. El seu import és del 60 % del salari teòric de cada partícip a la data de la seva jubilació obligatòria, deduïts els següents imports:
a) Import de la pensió teòrica de jubilació, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3% tant per part del Govern com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i a més per als cossos especials sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, projectats fins a la data de la seva jubilació obligatòria. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex 1.
Per al càlcul d’aquesta pensió teòrica es considerarà que els drets consolidats individuals de cada beneficiari tenen un rendiment anual del 3,5 %.
b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i als punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a la data de jubilació obligatòria en base al salari projectat indicat en el paràgraf a) precedent. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex 1.
Per al càlcul del salari teòric a la data de la jubilació obligatòria de cada partícip es prendrà com a base el salari percebut pel partícip a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data de la seva jubilació obligatòria. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari que li correspondria percebre a aquella mateixa data. Els criteris i procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex 1.
2. Aquesta prestació serà percebuda cumulativament a les que correspongui percebre al beneficiari d’acord amb el pla de pensions de la funció pública previst en aquesta Llei i la que correspongui satisfer a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
3. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
Esmena 29 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició Addicional Primera, d’acord amb la redacció següent:
“Disposició addicional primera. Complement de prestació de jubilació obligatòria
1. Els funcionaris i agents de l’administració general de caràcter indefinit que a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei tinguin la condició de partícips del pla de pensions de la funció pública, que mantinguin aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria; i, a aquella data, puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a funcionaris o com a agents de l’administració general de caràcter indefinit, quan arribin a l’edat de 65 anys tenen dret a percebre de Govern una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió. Aquesta prestació és calculada en base a una previsió teòrica a la data d’entrada en vigor de la llei. El seu import és el més elevat d’entre el 60 % del salari mensual teòric brut de cada partícip a l’assoliment de l’edat de 65 anys i el 60 % del salari mensual mig brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, deduïts en qualsevol cas els següents imports:
a) Import de la pensió teòrica de jubilació del pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, estimada a l’edat de 65 anys i calculada en els termes previstos en aquesta llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3% tant per part de Govern com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i a més, per als cossos especials, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà de computar la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà de computar la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.
Si l’import en base al qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició Addicional és el 60 % del salari mensual mig brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica de jubilació del pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió: l’estimació per al càlcul de les aportacions des de l’entrada en vigor de la llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es realitzarà sobre els conceptes salarials indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat a) a la data d’entrada en vigor de la llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul de les aportacions ulteriors a aquestes fins als 65 anys del partícip, es tindran en compte els mateixos conceptes salarials i, donat el cas, import de la prestació prevista en la Disposició Addicional Sisena, efectivament percebuts. En ambdós casos el percentatge considerat a efectes de càlcul de les aportacions serà del 3% tant per part de Govern com per part del partícip.
Per al càlcul dels drets consolidats individuals de cada beneficiari es considerarà que aquests tenen un rendiment anual del 3,5 %.
b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei i als punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a l’edat de 65 anys en base al salari projectat indicat en aquesta Disposició Addicional. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.
Si l’import en base al qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició Addicional és el 60 % del salari mensual mig brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’estimació dels punts adquirits des de l’entrada en vigor de la llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es realitzarà sobre el salari brut, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a la data d’entrada en vigor de la llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul dels punts corresponents als períodes ulteriors i fins als 65 anys del partícip, es tindran en compte els salaris bruts comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, donat el cas, import de la prestació prevista en la Disposició Addicional Sisena, efectivament percebuts. En tot cas, el preu del punt de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a considerar per al càlcul, serà el resultant d’aplicar els criteris continguts en l’annex.
Per al càlcul del salari mensual teòric brut a l’edat de 65 anys de cada partícip es prendrà com a base el salari brut percebut pel partícip a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data d’assoliment dels 65 anys. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari brut que li correspondria percebre a aquella mateixa data. Els criteris i procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex.
El càlcul del salari mensual mig brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, als sols efectes de la realització d’aquest càlcul, com una mensualitat independent.
2. Aquesta prestació serà percebuda cumulativament a les que correspongui percebre al beneficiari d’acord amb el pla de pensions de la funció pública previst en aquesta llei i la que correspongui satisfer a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
3. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Es faculta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a què faciliti al Govern totes les dades necessàries per a què aquest pugui procedir a efectuar els càlculs objecte d’aquesta Disposició Addicional.”
Justificació
Millorar la redacció per tal de clarificar alguns conceptes, principalment respecte del previst en el paràgraf següent.
Incloure la previsió que la prestació regulada en aquesta Disposició Addicional serà satisfeta en qualsevol cas a partir dels 65 anys i no a partir de la jubilació obligatòria. Aquesta inclusió és coherent amb altres esmenes en el sentit següent: de què les prestacions del pla de pensions de la funció pública es perceben a partir dels 65 anys (esmena núm. 9), que els membres dels cossos especials continuen essent partícips entre la jubilació obligatòria –als 60 anys- i els 65 anys (esmena número 5), percebent la prestació objecte de la Disposició Addicional Sisena, que també es proposa d’incloure via esmena
Respecte de l’import de la prestació, s’estableix que serà el més elevat d’entre el 60 % del salari mensual teòric de cada partícip a l’assoliment de l’edat de 65 anys i el 60 % del salari mensual mig efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria. Es pretén, principalment, que els treballadors públics amb una projecció professional important dins de l’administració a partir de l’entrada en vigor de la llei i fins a la data de la seva jubilació obligatòria, no es vegin perjudicats o desincentivats per un càlcul efectuat en un moment molt llunyà a la finalització de la seva etapa laboral activa. Coherentment, també es procedeix a incloure la definició de salari mensual mig.
S’ajusta la redacció dels paràgrafs a) i b) de l’apartat 1 en coherència al previst en el paràgraf precedent i, en el paràgraf a) del mateix apartat 1 s’inclouen com a conceptes salarials susceptibles d’ésser inclosos en el càlcul de la pensió teòrica de jubilació, diferents complements que la normativa actual contempla específicament pels cossos especials Penitenciari i de Policia, que no té sentit que quedin exclosos d’aquest càlcul.
S’introdueix l’apartat 4 amb la finalitat de facultar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a facilitar al Govern les dades necessàries per a què aquest pugui efectuar els càlculs objecte d’aquesta Disposició Addicional.
Disposició addicional segona. Prestació per defunció
En cas de mort d’un funcionari o d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei abans de la data de la seva jubilació obligatòria, sempre que tingui aquesta condició o la de partícip en suspens a la data de la seva defunció, els seus dret-havents “mortis causa” perceben una prestació en forma de capital cert d’un import igual a un any del salari del seu causant a la data de la seva defunció, comprensiu dels conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, incrementat en un 25 % per cada fill. La prestació màxima a percebre per aquest concepte serà de 2 anys de salari, calculats en la forma indicada.
Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en el paràgraf precedent, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt en mèrits de l’assegurança col·lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.
Esmena 30 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició Addicional Segona, d’acord amb la redacció següent:
“Disposició addicional segona. Prestació per defunció
En cas de mort d’un funcionari o d’un agent de l’administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta llei abans de la data de la seva jubilació obligatòria, sempre que tingui la condició de partícip o la de partícip en suspens del pla de pensions de la funció pública i que es trobi en actiu a la data de la seva defunció, els seus dret-havents “mortis causa” perceben una prestació a càrrec de Govern en forma de capital cert d’un import igual a un any del salari del seu causant a la data de la seva defunció, comprensiu dels conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, incrementat en un 25 % per cada fill. La prestació màxima a percebre per aquest concepte serà de 2 anys de salari, calculats en la forma indicada.
Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en el paràgraf precedent, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt en mèrits de l’assegurança col·lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.”
Justificació
Millorar el redactat per tal de precisar que aquesta prestació va a càrrec del Govern i que el dret a percebre prestacions requereix que el partícip estigui en actiu a la data de la seva defunció.
Disposició addicional tercera. Prestació per invalidesa
En cas de declaració d’una invalidesa a un funcionari o d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en els termes previstos en l’article 11.3 d’aquesta Llei, sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens a la data de declaració de la invalidesa, aquest gaudirà d’una prestació en forma de capital cert d’un import igual a dos anys del salari a la data de declaració de la situació d’invalidesa, comprensiu de tots els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt en mèrits de l’assegurança col·lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.
Esmena 31 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició Addicional Tercera, d’acord amb la redacció següent:
“Disposició addicional tercera. Prestació per invalidesa
En cas de declaració d’una invalidesa d’un funcionari o d’un agent de l’administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta llei en els termes previstos en el seu article 11.3, sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens del pla de pensions de la funció pública i que es trobi en actiu a la data de declaració de la invalidesa, aquest gaudirà d’una prestació a càrrec de Govern en forma de capital cert d’un import igual a dos anys del salari a la data de declaració de la situació d’invalidesa, comprensiu de tots els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt en mèrits de l’assegurança col·lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.”
Justificació
Millorar el redactat per tal de precisar que aquesta prestació va a càrrec del Govern i que el dret a percebre prestacions requereix que el partícip estigui en actiu a la data de la seva declaració d’invalidesa.
Disposició addicional quarta
Són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria als agents de l’Administració general de caràcter indefinit, els treballadors amb contracte de durada indefinida: de la Universitat d’Andorra, de l’Institut d’Estudis Andorrans, de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra, de les escoles confessionals (Col·legi Sant Ermengol, Col·legi Anna Mª Janer, Col·legi Sagrada Família) i de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, que queden adherits al pla de pensions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 5 de la present Llei.
Com sigui que aquests partícips no estan vinculats professionalment de forma directa amb el Govern, l’obligació de retenció sobre el seu salari prevista en l’article 4.2 d’aquesta Llei l’ha de realitzar la mateixa entitat a qui correspon el seu pagament que, com a entitat delegada del Govern, també ha de procedir a efectuar les aportacions al pla de pensions de la funció pública a càrrec d’aquests partícips assalariats seus i també les aportacions que siguin a càrrec de l’Administració promotora atribuïbles als mateixos partícips.
Disposició addicional cinquena
Els funcionaris del Cos Especial de Policia que han ingressat en el dit cos amb anterioritat al dia 1 de juliol de 2004, data d’entrada en vigor de la vigent Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que es troben en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que han efectuat aportacions al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment mitjançant retencions sobre el seu salari i que no tenen dret a percebre prestacions a càrrec del Govern d’acord amb el previst en la disposició transitòria segona, gaudeixen de drets econòmics a càrrec del Govern per raó d’aquestes aportacions.
Aquests drets econòmics queden materialitzats en una aportació extraordinària al pla de pensions de la funció pública, a càrrec del Govern, imputable a cadascun dels esmentats funcionaris.
L’import de cada aportació extraordinària el constitueix el sumatori del total d’aportacions efectivament realitzades per cada funcionari mitjançant retencions en el seu salari, incrementat en un 3,5 % anual a comptar de la materialització de cada retenció.
Esmena 32 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica la disposició addicional cinquena que queda redactada de la manera següent:
“Disposició addicional cinquena
Els funcionaris del Cos Especial de Policia que han ingressat en el dit cos amb anterioritat al dia 1 de juliol de 2004, data d’entrada en vigor de la vigent Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que es troben en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que han efectuat aportacions al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment mitjançant retencions sobre el seu salari i que no tenen dret a percebre prestacions a càrrec del Govern d’acord amb el previst en la disposició transitòria segona i tercera bis, gaudeixen de drets econòmics a càrrec del Govern per raó d’aquestes aportacions.
Aquests drets econòmics queden materialitzats en una aportació econòmica individual, a càrrec del Govern, per a cadascun dels esmentats funcionaris.
L’import de cada aportació individual el constitueix el sumatori del total d’aportacions efectivament realitzades per cada funcionari mitjançant retencions en el seu salari, incrementat en un 3,5 % anual a comptar de la materialització de cada retenció.
La forma de pagament d'aquesta aportació individual es materialitza en forma de capital únic, una vegada proveïda la partida corresponent en l'exercici pressupostari immediatament següent al corrent a la data d'entrada en vigor de la present Llei, llevat el cas que el beneficiari decideixi que es materialitzi en forma d'aportació extraordinària al pla de pensions de la funció pública, imputada dita aportació a la seva quota part del mateix i sense que, en cap cas, pugui ser un import deduïble de qualsevol altre concepte o prestació.”
Esmena 33 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una Disposició Addicional Sisena amb la següent redacció:
“Disposició addicional sisena
En els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta llei, la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat dóna dret a tots els treballadors no eventuals adscrits a aquests cossos a percebre una prestació a càrrec de Govern fins que arribin als 65 anys d’edat i que consistirà en el 60% del darrer salari percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents. Pel què fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei.”
Justificació
Pal·liar els efectes desfavorables que provoca en els treballadors públics adscrits als cossos especials el fet que obligatòriament s’hagin de jubilar als 60 anys, sense possibilitat de percebre cap prestació per part de la CASS fins als 65 anys.
Disposició transitòria primera
Les persones que a l’entrada en vigor de la present Llei perceben un complement de pensió de jubilació obligatòria o una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern per raó de la seva condició de funcionaris durant la seva etapa professional activa, continuaran percebent aquestes prestacions d’acord amb el règim de previsió vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició transitòria segona
1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor de la present Llei es troben en actiu i tenen els drets oberts d’acord amb la normativa vigent anteriorment per a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària, continuen tenint dret a sol·licitar-la a la finalització de la seva etapa laboral activa i a percebre l’esmentada prestació a càrrec del Govern, calculada d’acord amb la mateixa normativa anterior. L’import d’aquesta prestació és calculat prenent com a base de càlcul el salari percebut per cada funcionari a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, base sobre la qual s’aplica el percentatge que correspongui per raó de l’edat del seu beneficiari a la mateixa data d’entrada en vigor de la llei.
2. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf precedent que continuïn en actiu fins a l’edat de jubilació obligatòria, d’acord amb el previst en l’article 7.3 d’aquesta Llei, també poden continuar sol·licitant la percepció de la prestació indicada en l’apartat 1 precedent, en substitució de la què eventualment els pugui correspondre d’acord amb el previst en la disposició addicional primera, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del Cos de Policia que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.
Esmena 34 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició Transitòria Segona, d’acord amb la redacció següent:
“Disposició transitòria segona
1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor d’aquesta llei es trobin en actiu i tinguin els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, a partir de l’entrada en vigor de la llei continuaran tenint dret a sol·licitar-la en qualsevol moment fins arribar a l’edat de jubilació obligatòria i a percebre l’esmentada prestació a càrrec de Govern.
L’import d’aquesta prestació és calculat d’acord amb la mateixa normativa anterior, prenent com a base de càlcul el salari mensual brut percebut per cada funcionari en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Pels membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la mateixa Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Sobre aquesta base s’aplica el percentatge que correspongui segons la normativa anterior per raó de l’edat del beneficiari o dels anys de servei prestats per aquest a la data d’entrada en vigor de la llei.
2. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb l’indicat en l’apartat 1 precedent, romandrà inalterat vitalíciament, llevat del que correspongui als membres del Cos de Policia que hi van ingressar abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia que s’acullin, en mèrits del previst en la Disposició Transitòria Tercera de la mateixa, al règim establert a l’article 71 de l’esmentada llei, als quals serà d’aplicació a l’assoliment de l’edat de 65 anys el percentatge previst en l’apartat 4 de l’indicat article 71.
3. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta Disposició Transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’anterior paràgraf 1. que no exercitin el dret d’accés a la jubilació voluntària i continuïn en actiu fins a l’edat de jubilació obligatòria, d’acord amb el previst en l’article 7.3 d’aquesta llei, també tenen dret a percebre a l’arribar a l’edat de 65 anys la percepció de la prestació indicada en l’apartat 1 precedent, en substitució de la que eventualment els pugui correspondre d’acord amb el previst en la Disposició Addicional Primera, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.”
Justificació
Millorar la redacció, principalment per tal de fer-la coherent amb el fet que les persones tributàries d’aquesta prestació ja tenien els drets oberts per a jubilar-se voluntàriament i per a obtenir la prestació corresponent d’acord amb la normativa actual a la data d’entrada en vigor de la llei.
Esmena 35 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica la disposició transitòria segona que queda redactada de la manera següent:
“Disposició transitòria segona
1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor de la present Llei es troben en actiu i tenen els drets oberts d’acord amb la normativa vigent anteriorment per a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària, continuen tenint dret a sol·licitar-la a la finalització de la seva etapa laboral activa i a percebre l’esmentada prestació a càrrec del Govern, calculada d’acord amb la mateixa normativa anterior. L’import d’aquesta prestació és calculat prenent com a base de càlcul el salari percebut per cada funcionari en el moment en què ho sol·licitin, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, base sobre la qual s’aplica el percentatge que correspongui per raó de l’edat del seu beneficiari a la mateixa data d’entrada en vigor de la llei.
2. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf precedent que continuïn en actiu fins a l’edat de jubilació obligatòria, d’acord amb el previst en l’article 7.3 d’aquesta Llei, també poden continuar sol·licitant la percepció de la prestació indicada en l’apartat 1 precedent, en substitució de la que eventualment els pugui correspondre d’acord amb el previst en la disposició addicional primera, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del Cos de Policia que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.”
Disposició transitòria tercera
1. Els funcionaris que continuen en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que porten més de 30 anys de servei o que els resta 5 anys o menys per a tenir els drets oberts, d’acord amb la normativa anterior, per a l’obtenció d’una prestació de jubilació voluntària, a l’assoliment de l’edat de 60 anys -pel que respecta als funcionaris adscrits al cos general i al Cos Especial d’Ensenyament- i de l’edat de 55 anys -pel que respecta als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders- tenen dret a sol·licitar la finalització de la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària.
També tenen dret a sol·licitar la percepció d’aquesta prestació quan arribin a l’edat de 55 anys:
* Els funcionaris adscrits al Cos Especial de Policia que van ingressar al cos entre el 21 d’agost de 1989 i el 30 de juny de 2004 i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
* Els funcionaris adscrits al Cos Especial Penitenciari que van ingressar al cos abans del dia 11 de gener de 2001, i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
2. L’import d’aquesta prestació és un percentatge calculat prenent com a base de càlcul el darrer salari percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, en funció de l'edat del funcionari en aquella mateixa data i d'acord amb la següent taula:
* Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 50 %.
* Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 52 %.
* Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 54 %.
* Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 56 %.
* Entre 1 any i 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 58 %.
3. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb la taula indicada en l’apartat 2 precedent, romandrà inalterat vitalíciament.
4. Aquesta prestació de jubilació voluntària té periodicitat mensual i serà satisfeta pel Govern als funcionaris per mensualitats vençudes.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf 1 d’aquesta disposició addicional, arribada l’edat de jubilació obligatòria continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda i de l’import d’una pensió de jubilació, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, calculat en els termes previstos en aquesta Llei en funció dels seus drets consolidats individuals en el pla de pensions de la funció pública a la data de jubilació obligatòria.
Esmena 36 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició Transitòria Tercera, d’acord amb la redacció següent:
“Disposició transitòria tercera
1. Els funcionaris que es trobin en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta llei i encara no tenen els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, però que a aquesta mateixa data porten acumulats un mínim de 25 anys de servei o només els resten 5 anys o menys per a tenir els drets oberts per a la seva obtenció d’acord amb la normativa anterior, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària en el moment que reuneixin les condicions d’edat i/o d’anys de servei previstes en la normativa anterior per a jubilar-se voluntàriament.
També tenen dret a obtenir la percepció d’aquesta prestació:
* Quan arribin a l’edat de 55 anys, els funcionaris adscrits al cos especial penitenciari que van ingressar al cos abans del dia 11 de gener de 2001, i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei porten més de 15 anys de servei.
* Quan arribin als 20 anys de servei al cos, els funcionaris adscrits al cos especial de policia que van ingressar al cos entre el 21 d’agost de 1989 i el 30 de juny de 2004 i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei porten més de 15 anys de servei.
2. L’import d’aquesta prestació, excepte pel que respecta als funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1. precedent, resulta de l’aplicació d’un percentatge, que es calcula en funció de l'edat que tingui el funcionari en el moment de sol·licitar la prestació de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul el darrer salari mensual brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, comprenent els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del cos penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei.
El percentatge es calcula d'acord amb la taula següent:
* Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 50 %.
* Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 52 %.
* Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 54 %.
* Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 56 %.
* Entre 1 any i 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 58 %.
El percentatge d’aplicació pels funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1. precedent és d’un 1,5 % per cada any complert treballat en aquell cos especial; no obstant, si aquests funcionaris exerceixen el seu dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària d’acord amb el previst en aquesta Disposició Transitòria havent complert ja 55 anys d’edat, els serà d’aplicació el previst en aquest mateix apartat 2. pels restants cossos.
3. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb la taula indicada en l’apartat 2 precedent, romandrà inalterat vitalíciament.
4. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf 1 d’aquesta Disposició Transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda i de l’import d’una pensió de jubilació, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, calculat en els termes previstos en aquesta llei en funció dels seus drets consolidats individuals en el pla de pensions de la funció pública a la data de jubilació obligatòria.”
Justificació
Millorar la redacció, principalment per tal de clarificar que les persones tributàries d’aquesta prestació encara no tenen els drets oberts per a sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la legislació actual i de concretar els supòsits específics, derivats de la normativa actual, en què tenen dret a obtenir aquesta prestació els membres del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que s’indiquen en el redactat de l’article.
Esmena 37 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica la disposició transitòria tercera, apartat primer, primer paràgraf que queda redactada de la manera següent:
“1. Els funcionaris que continuen en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que porten més de 30 anys de servei o que els resta 10 anys o menys per a tenir els drets oberts, d’acord amb la normativa anterior, per a l’obtenció d’una prestació de jubilació voluntària, a l’assoliment de l’edat de 60 anys -pel que respecta als funcionaris adscrits al cos general i al Cos Especial d’Ensenyament- i de l’edat de 55 anys -pel que respecta als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders- tenen dret a sol·licitar la finalització de la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària.”
Esmena 38 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica la disposició transitòria tercera, apartat primer, segon paràgraf que queda redactada de la manera següent:
“També tenen dret a sol·licitar la percepció d’aquesta prestació, quan arribin a l’edat de 55 anys, els funcionaris adscrits al Cos Especial Penitenciari que van ingressar al cos abans del dia 11 de gener de 2001 i que acreditin 15 anys de servei; aquells que no arribin als 15 anys de servei a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei ho podran fer quan hagin efectuat els anys de servei esmentats.”
Esmena 39 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 2 de la disposició transitòria tercera, que queda redactada de manera següent:
“2. L’import d’aquesta prestació és un percentatge calculat prenent com a base de càlcul el darrer salari percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, en funció de l'edat del funcionari en aquella mateixa data i d'acord amb la següent taula:
* Entre 10 anys i 9 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 50 %.
* Entre 9 anys i 8 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 51 %.
* Entre 8 anys i 7 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 52 %.
* Entre 7 anys i 6 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 53 %.
* Entre 6 anys i 5 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 54 %.
* Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 55 %.
* Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 56 %.
* Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 57 %.
* Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 58 %.
Entre 1 any i 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 59 %.”
Esmena 40 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica l'apartat 4 de la disposició transitòria tercera, que queda redactada de manera següent:
“4. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals i serà satisfeta pel Govern als funcionaris per mensualitats vençudes.”
Esmena 41 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa l'addició d'una disposició transitòria tercera bis, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria tercera bis
1. Els funcionaris adscrits al Cos Especial de Policia que van ingressar al cos entre el 21 d'agost de 1989 i el 30 de juny de 2004 i que a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei porten més de 10 anys de servei tenen dret a sol·licitar, a partir dels 20 anys de servei al cos, la finalització de la seva etapa laboral activa del cos de Policia i a percebre una prestació de jubilació voluntària.
2. L’import d’aquesta prestació és un percentatge calculat prenent com a base de càlcul el darrer salari percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, en funció dels anys de servei que restin al funcionari per a l'assoliment dels 20 anys de servei al cos i d'acord amb la següent taula:
* Entre 10 anys i 9 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 30 %.
* Entre 9 anys i 8 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 31 %.
* Entre 8 anys i 7 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 32 %.
* Entre 7 anys i 6 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 33 %.
* Entre 6 anys i 5 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 34 %.
* Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 35 %.
* Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 36 %.
* Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 37 %.
* Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 38 %.
* Entre 1 any i 1 dia abans del compliment dels 20 anys de servei, 39 %.
3. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb la taula indicada en l’apartat 2 precedent, romandrà inalterat vitalíciament.
4. Aquesta prestació de jubilació voluntària té periodicitat mensual i serà satisfeta pel Govern als funcionaris per mensualitats vençudes.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l'apartat 1 precedent d’aquesta disposició addicional, arribada l’edat de jubilació obligatòria continuen percebent l’esmentada prestació íntegrament.
6. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l'apartat 1 precedent d'aquesta disposició addicional que continuïn en actiu fins a l'edat de jubilació obligatòria, d'acord amb el previst en l'article 7.3 d'aquesta llei, també poden continuar sol·licitant la percepció de la prestació indicada en l'apartat 1 precedent, en substitució de la què eventualment els pugui correspondre d'acord amb el previst en la disposició addicional primera, llevat de la deducció de l'import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat social efectivament percebuda, que percebran íntegrament."
Disposició transitòria quarta
Per mentre no quedi constituïda la comissió de seguiment d’acord amb el previst en l’article 15.1, aquesta s’entendrà constituïda des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei amb la composició següent:
* Representants de l’Administració promotora: el Secretari d’Estat de Funció Pública, l’Interventor General i el membre de la intervenció de Govern amb més antiguitat d’entre tots els interventors.
* Representants dels partícips: els tres partícips de més edat, el de més edat com a titular i els altres dos com a substituts, integrats en cadascun dels col·lectius representats en la comissió de seguiment.
Aquests membres cessaran automàticament en les seves funcions a mesura que siguin nomenats expressament els representants de cada col·lectiu. Els nous designats desenvoluparan el càrrec fins a la finalització del mandat en curs.
Esmena 42 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició Transitòria Quarta, d’acord amb la següent redacció:
“Disposició transitòria quarta
Per mentre no quedi constituïda la comissió de seguiment d’acord amb el previst en l’article 15.1, aquesta s’entendrà constituïda des de l’entrada en vigor d’aquesta llei amb la composició següent:
* Representants de l’Administració promotora: el Secretari d’Estat de Funció Pública, l’Interventor General i els dos membres de la intervenció de Govern amb més antiguitat d’entre tots els interventors.
* Representants dels partícips: els llocs de titular i també els de suplents estaran ocupats preferentment pels membres de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estiguin adscrits als mateixos col·lectius a ésser representats a la comissió de seguiment. Els llocs que per aquest sistema de provisió encara resultin vacants seran ocupats pels partícips de més edat integrats en cadascun dels col·lectius representats en la comissió de seguiment.
Aquests membres cessaran automàticament en les seves funcions a mesura que siguin nomenats expressament els representants de cada col·lectiu. Els nous designats desenvoluparan el càrrec fins a la finalització del mandat en curs.”
Justificació
Ajustar el redactat amb coherència amb l’esmena 12 pel fet que els membres de la comissió de seguiment són 12.
Incloure com a criteri principal per a la cobertura dels representants dels partícips en la comissió de seguiment per mentre no quedi constituïda aquesta comissió d’acord amb el previst en l’article 15.1 la pertinença a la Comissió Consultiva de la Funció Pública, deixant com a criteri subsidiari el criteri de l’edat.
Disposició transitòria cinquena
Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que no iniciïn efectivament les seves funcions l’entitat gestora i l’entitat dipositària, les aportacions seran custodiades per l’Administració promotora que les haurà d’invertir en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat i disponibilitat a l’hora de traspassar-les a l’entitat dipositària. Aquest traspàs s’haurà de fer seguint les directrius de la comissió de seguiment, amb intervenció de l’entitat gestora i d’acord amb aquesta Llei.
Disposició transitòria sisena
Des del moment a partir del qual l’entitat dipositària passi a custodiar fons provinents d’aportacions de l’Administració promotora i dels partícips i fins que no es pugui procedir a aprovar la declaració comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública a la que es refereix l’article 14 d’aquesta Llei i no es pugui iniciar efectivament la gestió activa del fons de pensions de la funció pública, l’entitat dipositària haurà d’invertir els fons en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat als efectes de poder iniciar l’esmentada gestió activa sense restriccions.
Disposició derogatòria
Queden derogats el Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981, el Decret de 30 de maig de 1996, l’article 49 i la disposició addicional vuitena de la Llei de la funció pública, l’article 33 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, la disposició transitòria primera de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, els apartats 1, 2 i 3 de l’article 14 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que estableix aquesta Llei.
Esmena 43 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar la Disposició Derogatòria, d’acord amb la redacció següent:
“Disposició derogatòria
Queden derogats el Decret de 30 de maig de 1996, l’article 49 de la Llei de la funció pública, l’article 33 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, les Disposicions Transitòries Primera, Segona i Tercera de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, els apartats 1, 2 i 3 de l’article 14 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que estableix aquesta llei.”
Justificació
Ajustar el redactat en el sentit que:
* El règim de la jubilació dels funcionaris està regulat en la Disposició Addicional Vuitena de la Llei de la funció pública, essent procedent la modificació del text de la dita Disposició enlloc de la seva derogació i compte tingut que el Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981 és aplicable a altres casos fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei.
* Les Disposicions Transitòries de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia que queden derogades són les Disposicions Transitòries Primera, Segona i Tercera, puix que són les 3 que tracten aspectes vinculats amb la jubilació obligatòria i voluntària dels membres del dit cos.
Disposició final primera. Modificació de diversos articles de la Llei de la funció pública
S’afegeix l’apartat 5 a l’article 4 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
5. La provisió de places vacants o de nova creació que no quedin cobertes en fase de promoció interna, són cobertes per agents de l’Administració, excepció feta de les que afectin als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders i de les corresponents a inspectors i interventors, que es cobreixen amb personal funcionari.
Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 5. Funcionaris
Són funcionaris els qui, tenen la nacionalitat andorrana i després de ser nomenats pel Govern, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta a dret administratiu.
Els funcionaris exerceixen activitats permanents de l’Administració pública i només poden ser separats del servei actiu per les causes i en les condicions que s’estableixen en la present Llei.
Es modifica l’article 6 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 6. Agents de l’Administració de caràcter indefinit
Es considera agent de l’Administració de caràcter indefinit el personal de l’Administració pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració.
La relació laboral de l’agent de l’Administració s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s’estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen.
Es modifica l’article 17 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 17. Integració dels funcionaris i agents de l’Administració en cossos
Els funcionaris i els agents de l’Administració s’integren en els cossos general o especials segons la naturalesa de la seva prestació; la integració esmentada implica l’ocupació d’una plaça del lloc de treball corresponent.
Les condicions de treball dels funcionaris integrats en algun dels cossos especials es regulen per la present Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent”.
Es modifica l’article 34 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 34. Provisió de les places dels llocs de treball de director
Dins el Grup A, les places dels llocs de treball de director són proveïts mitjançant lliure designació, entre funcionaris o agents de l’Administració, d’acord amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en el Grup A i en el Grup B, del sistema de classificació establert.
Els directors són els alts càrrecs de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o secretari d’Estat corresponent.
Quan un director és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
En tot cas, el funcionari o agent de l’Administració designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requeriments del lloc de treball.
Es modifica l’article 35 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 35. Del nomenament i cessament de directors
Els titulars de les places dels llocs de treball de director són nomenats i destituïts lliurement pel Govern, mitjançant acte degudament publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a proposta del titular del ministeri al qual estigui adscrit el lloc de treball. El nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del seu cessament com a director i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 63 de la present Llei.
El director pren possessió del càrrec mitjançant jurament o promesa davant el membre del Govern de qui hagi de dependre orgànicament.
Un cop s’hagi produït el cessament, el funcionari o agent de l’Administració torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement a què es refereix el paràgraf anterior. Si el funcionari o agent de l’Administració ha ocupat la plaça del lloc de treball de director per un període superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un complement salarial que s’anomena “reconeixement de la funció directiva”. La quantia i l’actualització d’aquest complement s’ha d’establir reglamentàriament.
Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 48. Jubilació
1. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits al cos general i al cos d’ensenyament i dels agents de l’Administració adscrits a l’Administració general amb caràcter indefinit es produeix als 65 anys d’edat.
2. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders es produeix als 60 anys.
Es modifica l’article 82 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 82. Prestacions passives i mútua
1. Es reconeix als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa existent sobre aquesta matèria.
2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit.
En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit interessats.
3. Reglamentàriament quedarà regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
Es modifica l’article 83 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 83. Incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives
La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, per serveis prestats al sector públic.
“En el cas de prestació de serveis a l’Administració per part de funcionaris i/o agents de l’Administració en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració quedaran en suspens durant la durada de la dita relació especial”.
Esmena 44 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es modifica la Disposició Final Primera, d’acord amb la redacció següent:
“Disposició final primera. Modificació de diversos articles de la Llei de la funció pública
S’afegeix l’apartat 5 a l’article 4 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“5. La provisió de places vacants o de nova creació que no quedin cobertes en fase de promoció interna, són cobertes per agents de l’Administració, excepció feta de les què afectin als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders i de les corresponents a inspectors i interventors, que es cobreixen amb personal funcionari.”
Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 5. Funcionaris
Són funcionaris els qui, tenen la nacionalitat andorrana i després de ser nomenats pel Govern, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta a dret administratiu.
Els funcionaris exerceixen activitats permanents de l’Administració pública i només poden ser separats del servei actiu per les causes i en les condicions que s’estableixen en la present Llei.”
Es modifica l’article 6 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 6. Agents de l’Administració de caràcter indefinit
Es considera agent de l’Administració de caràcter indefinit el personal de l’Administració pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració.
La relació laboral de l’agent de l’Administració s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s’estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen.”
Es modifica l’article 17 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 17. Integració dels funcionaris i agents de l’administració en cossos
Els funcionaris i els agents de l’administració s’integren en els cossos general o especials segons la naturalesa de la seva prestació; la integració esmentada implica l’ocupació d’una plaça del lloc de treball corresponent.
Les condicions de treball dels funcionaris integrats en algun dels cossos especials es regulen per la present Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent.”
Es modifica l’article 34 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 34. Provisió de les places dels llocs de treball de director
Dins el Grup A, les places dels llocs de treball de director són proveïts mitjançant lliure designació, entre funcionaris o agents de l’administració, d’acord amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en el Grup A i en el Grup B, del sistema de classificació establert.
Els directors són els alts càrrecs de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o secretari d’Estat corresponent.
Quan un director és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
En tot cas, el funcionari o agent de l’administració designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requeriments del lloc de treball.”
Es modifica l’article 35 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 35. Del nomenament i cessament de directors
Els titulars de les places dels llocs de treball de director són nomenats i destituïts lliurement pel Govern, mitjançant acte degudament publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a proposta del titular del ministeri al qual estigui adscrit el lloc de treball. El nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del seu cessament com a director i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 63 de la present Llei.
El director pren possessió del càrrec mitjançant jurament o promesa davant el membre del Govern de qui hagi de dependre orgànicament.
Un cop s’hagi produït el cessament, el funcionari o agent de l’administració torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement a què es refereix el paràgraf anterior. Si el funcionari o agent de l’administració ha ocupat la plaça del lloc de treball de director per un període superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un complement salarial que s’anomena “reconeixement de la funció directiva”. La quantia i l’actualització d’aquest complement s’ha d’establir reglamentàriament.”
Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 48. Jubilació
1. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits al cos general i al cos d’ensenyament i dels agents de l’administració adscrits a l’Administració general amb caràcter indefinit es produeix als 65 anys d’edat.
2. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders es produeix als 60 anys.”
Es modifica l’article 82 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 82. Prestacions passives i mútua
1. Es reconeix als funcionaris i als agents de l’administració de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa existent sobre aquesta matèria.
2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i agents de l’administració de caràcter indefinit.
En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i agents de l’administració de caràcter indefinit interessats.
3. Reglamentàriament quedarà regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris i agents de l’administració de caràcter indefinit de l’Administració general.”
Es modifica l’article 83 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 83. Incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives
La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, per serveis prestats al sector públic.
“En el cas de prestació de serveis a l’Administració per part de funcionaris i/o agents de l’Administració en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració quedaran en suspens durant la durada de la dita relació especial.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 86
1. Aplicació de la Llei als agents de l’Administració de caràcter indefinit
Coherentment amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, amb agents de l’Administració de caràcter indefinit es poden proveir, contractualment, places vacants o de nova creació, sempre que comportin la realització de funcions de caràcter permanent.”
Es modifica la Disposició Addicional Vuitena de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Disposició addicional vuitena
Les prestacions per jubilació dels funcionaris i dels agents de l’administració general de caràcter indefinit es regularan per la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública o normativa que la substitueixi.” “
Justificació
Incloure la modificació de l’apartat 1. de l’article 86 de la Llei de la funció pública per ésser coherent amb el contingut en l’apartat 5 de l’article 4 del mateix cos legal, que s’afegeix en mèrits d’aquesta mateixa esmena.
Incloure la modificació de la Disposició Addicional Vuitena de la Llei de la funció pública pels mateixos motius indicats en la justificació de l’esmena 22.
Esmena 45 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa suprimir la disposició final primera. Si s’accepta la supressió, caldrà renumerar les disposicions.
Disposició final segona. Modificació de l’article 71 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia
Article 71. Seguretat Social
Els funcionaris del Cos de Policia estan acollits al règim general de la seguretat social.
Disposició final tercera. Modificació de l’article 50 de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari
Article 50
Seguretat Social
Els funcionaris del Cos Penitenciari estan acollits al règim general de la seguretat social.
Esmena 46 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una nova Disposició Final Quarta, havent-se d’enumerar de nou les Disposicions Finals pel cas d’ésser aprovada l’esmena, amb la redacció següent:
“Disposició final quarta. Garantia de les prestacions a càrrec de Govern
Per tal de proveir l’efectivitat de les obligacions econòmiques a càrrec de Govern derivades del previst en aquesta llei, el pressupost de l’Estat haurà de comprendre, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, una partida a aquest efecte.”
Justificació
Introduir la necessitat que el pressupost de l’Estat contingui una partida destinada a proveir l’efectivitat de les obligacions econòmiques a càrrec de Govern derivades del previst en aquesta llei.
Esmena 47 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una nova Disposició Final Cinquena, havent-se d’enumerar de nou les Disposicions Finals pel cas d’ésser aprovada l’esmena, amb la següent redacció:
“Disposició final cinquena. Mesures en matèria de funció pública
1. S’encomana al Govern que, prèvia la realització dels estudis i valoracions escaients, procedeixi a l’elaboració, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, d’un informe sobre la conveniència de mantenir, derogar o modificar les mesures objecte de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, en atenció al caràcter excepcional i provisional que va justificar la decisió d’implementació d’aquelles mesures.
2. S’encomana al Govern per a què promogui la reforma integral de la funció pública en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.”
Justificació
Encomanar al Govern la realització d’estudis en relació al manteniment o modificació de les mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal i la promoció de la reforma integral de la funció pública.
Esmena 48 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir una nova Disposició Final Sisena, havent-se d’enumerar de nou les Disposicions Finals pel cas d’ésser aprovada l’esmena, amb la següent redacció:
“Disposició final sisena
El Govern haurà d’elaborar el reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment referit en l’article 15 d’aquesta llei en un termini màxim de tres mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.”
Justificació
Establiment d’un termini màxim per a què el Govern procedeixi a la redacció del reglament de regulació del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment, amb la finalitat d’escurçar al màxim les situacions d’interinitat en la provisió de places d’aquesta comissió de seguiment.
Disposició final quarta
La present Llei entra en vigor el primer dia del mes immediat següent als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Esmena 49 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es modifica la disposició final quarta que queda redactada de la manera següent:
“La present Llei entra en vigor el primer dia del mes immediat següent als dotze mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Esmena 50 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la Llei s’adeqüi, al menys pel que fa als aspectes gràfics i de presentació, a l’Acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de Llei, del 18 d’abril del 2002, així com fer una correcció ortogràfica de tot el text.
Justificació
Millorar els aspectes ortogràfics i formals del text.
Esmena 51 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa fer les correccions que escaiguin perquè allà on el redactat parli de “salari”, sigui substituït per “salari brut”.
Justificació
Evitar dubtes interpretatius
Annex 1
Prestació de jubilació obligatòria (disposició addicional primera)
1.- Salari teòric
La fórmula general per a la projecció dels salaris des del moment de l’entrada en vigor de la llei fins a la data de jubilació obligatòria és la següent:
- Salaris
On:
t: mes a què correspon el salari teòric calculat
St: Salari mensual en el mes t
v: any d’entrada en vigor de la llei
Sv: Salari a la data d’entrada en vigor de la llei; inclou els triennis ja meritats
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSTest: creixement del salari base + creixement salari base per promocions
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la llei i el període t
- Triennis futurs
On:
t: mes a què correspon el trienni teòric calculat
STt: remuneració per triennis futurs en el mes t
NumTt: número de triennis acumulats a partir de la data d’entrada en vigor de la llei, en cada mes t
Els nous triennis es generaran cada tres anys d’acord amb la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
v: any d’entrada en vigor de la llei
PreuTv: preu del trienni en el moment de la valoració
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSBest: creixement del salari base
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la llei i el període t
Addicionalment es tenen en compte els següents criteris, que influeixen en la projecció:
- Respecte de la retribució total (salari base i triennis):
* Es percebran en 13 pagues, 12 pagues mensuals més una d’extraordinària al desembre.
- Respecte dels triennis:
* Mentre el funcionari no arribi a l’edat de jubilació obligatòria es generaran nous triennis.
* No s’estableixen límits en l’acumulació de triennis.
* Els triennis es pagaran cada 3 anys a comptar de la data informada com a data de cobrament de l’últim trienni.
- Efectes del previst en la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal:
* Respecte del salari: malgrat la Llei preveu una reducció d’entre el 5% i el 10%, de caràcter provisional de les retribucions superiors a 3.000 € bruts mensuals, aquesta mesura no es té en compte a efectes de la valoració dels compromisos per pensions.
* Respecte de la generació de triennis futurs: es tenen en compte les previsions d’aquesta Llei per a la projecció de retribucions a partir de les quals es calcularan els compromisos.
- Per als membres del Cos de Policia que van ingressar en el cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, d’acord amb la disposició transitòria Quarta de la mateixa llei, es considera la paga extraordinària com a concepte salarial a incorporar en el seu salari pensionable a la jubilació, sempre i quan el partícip acrediti més de 22 anys d’antiguitat.
- Per aquells partícips que posteriorment a la data de valoració compleixen amb el requisit de l’antiguitat en una data que dóna dret al seu cobrament, el criteri de càlcul és el següent:
2.- Pensió teòrica CASS 65 anys
- Punts de la CASS:
Es calcula la pensió teòrica a percebre pels funcionaris en el moment de la jubilació obligatòria teòrica.
Aquest càlcul té en compte el nombre de punts teòricament acumulats en el moment d’arribar a la data de jubilació obligatòria que, al seu torn, depèn de:
- Classe de cotització: es considera que es manté invariable per a cada funcionari i es correspon a la classe vigent a l’entrada en vigor de la Llei.
- Salari en cada moment t: segons comentat a l’apartat 1.1. salari teòric.
- Pensió jubilació obligatòria entre 60 i 65 anys.
- Moment de causar baixa per jubilació obligatòria segons es descriu a les hipòtesis;
- Evolució dels preus de compra i de venda del punt de la CASS, d’acord amb la hipòtesi de projecció d’IPC.
- Distinció entre les cotitzacions durant:
* el període previst de prestació de serveis a l’Administració com a funcionari o com a agent de l’administració general de caràcter indefinit.
* el període entre la jubilació obligatòria als 60 anys i fins als 65 anys, que és quan es comença a cobrar la prestació pública.
Els punts acumulats en el moment d’accedir a la jubilació de la CASS (65 anys) vindran determinats pels punts acumulats a la data d’entrada en vigor de la llei, més els nous punts que teòricament es prevegi que puguin adquirir-se a futur d’acord amb l’evolució dels conceptes citats anteriorment.
- Pensió de la CASS:
Per a cada cas es calcula la pensió teòrica estimada de la CASS a percebre a la data de jubilació obligatòria.
L’import teòric de la pensió de la CASS s’obté amb la venda dels punts acumulats als 65 anys d’acord amb el preu de venda teòric corresponent en l’esmentat moment.
La pensió de la CASS a considerar per al càlcul del complement de Govern a partir dels 65 anys, serà neta de la cotització de la branca general.
3.- Pensió teòrica Pla de pensions de la funció pública
La pensió teòrica a percebre del pla de pensions de la funció pública és aquella resultant de transformar el dret consolidat individual teòric a la data de jubilació obligatòria en una renda vitalícia pura, sense dret a reversió, a partir dels 65 anys.
Per tant aquest fons serà equivalent a la suma de les aportacions mensuals teòriques amb els seus corresponents rendiments teòrics.
On:
k: número de mesos des de la data d’entrada en vigor de la llei fins a l’edat de jubilació obligatòria.
St i STt : Conceptes Salarials sobre els quals s’aplicarà el percentatge d’aportació.
%_AD: % Aportació definida sobre el salari; Govern 3% i Empleat 3%.
RFons: Rendibilitat anual estimada del Fons, 3.5%.
Un cop determinat el dret consolidat individual teòric a la data de jubilació obligatòria, si aquesta no és els 65 anys, com succeeix en tots els cossos especials, excepte en el Cos Especial d’Ensenyament, es capitalitza fins als 65 anys.
L’import de la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública serà la que en resulti de transformar el dret consolidat individual als 65 anys, es a dir
On:
Va: Valor actual actuarial vitalícia d’una renda mensual creixent i immediata.
x : Edat de 65 anys.
lx : Cohort corresponent a les taules PERMFP/ 2000.
int : Interès tècnic per transformar el dret consolidat en renda.
IPC: Hipòtesis inflació considerada.
Els càlculs de la valoració són mensuals.
Elements que han de servir de base per als càlculs anteriors
Els càlculs anteriors han de ser realitzats prenent en consideració els següents elements:
- Normativa:
* Llei de la Funció Pública, del 15 de desembre de 2000.
* Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981.
* Decret del 30 de maig de 1996, relatiu a la jubilació voluntària i anticipada.
* Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de justícia.
* Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
* Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
* Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana.
* Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders.
* Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la Seguretat Social.
- Hipòtesis financeres per a la projecció de les variables:
|
Índex de Preus al Consum |
|
1,50% anual |
|
Creixement salari base |
|
1,50% anual |
|
Creixement salari base per promocions |
|
0,50% anual |
|
Creixement triennis meritats |
|
1,50% anual |
|
Preu del trienni |
|
el vigent a l’entrada en vigor de la Llei |
|
Valor del punt de compra de la CASS |
|
el vigent a l’entrada en vigor de la Llei |
|
Valor del punt de venda de la CASS |
|
el vigent a l’entrada en vigor de la Llei |
|
Revalorització del valor dels punts la CASS i dels triennis |
|
IPC |
|
Revalorització complement Govern |
|
IPC |
|
Número pagues |
|
13 |
|
Edat de Jubilació CASS |
|
65 anys |
- Hipòtesis per determinar la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública
|
Percentatge aportació definida Govern |
|
3,00% |
|
Percentatge aportació definida Empleat |
|
3,00% |
|
Rendibilitat futura fons d’aportació definida |
|
3,50% |
|
Tipus Interès tècnic transformació fons acumulat en renda |
|
4,00% |
|
Tipus de mortalitat |
|
PERMF/2000P |
|
Creixement pensió |
|
IPC |
|
Número pagues |
|
13 |
Esmena 52 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’Annex, d’acord amb la redacció següent:
“ANNEX
PRESTACIÓ DE JUBILACIÓ OBLIGATÒRIA (DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA)
1.- Salari mensual teòric
La fórmula general per a la projecció dels salaris en cada moment des del moment de l’entrada en vigor de la llei fins a la data d‘assoliment dels 65 anys és la següent:
- Salaris
. Cos general i cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
Fins als 60 anys
Dels 60 als 65 anys
On:
t: mes a què correspon el salari teòric calculat a cada moment des de l’entrada en vigor de la llei i fins a la jubilació obligatòria
t1: mes a què correspon la prestació teòrica definida a la Disposició Addicional 6ª entre els 60 i els 65 anys.
St: salari en el mes t
St1: prestació en el mes t1.
v: any d’entrada en vigor de la llei
Sv: Salari a la data d’entrada en vigor de la llei; inclou els triennis ja meritats. Si fos el mes de desembre s’exclou la 13ª paga
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSTest: creixement del salari + creixement salari per promocions
CSBest: creixement de la prestació de la Disposició Addicional 6ª
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la llei i l’any de projecció
inc2: període en anys des de l’any d’assoliment dels 60 anys i l’any de projecció.
aj: any de jubilació obligatòria
- Triennis futurs
.Cos general i cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
Fins als 60 anys
Dels 60 als 65 anys
On:
t: mes a què correspon el trienni teòric calculat a cada moment des de l’entrada en vigor de la llei fins a la jubilació obligatòria
t1: mes a què correspon la prestació teòrica definida a la Disposició Addicional 6ª entre els 60 i els 65 anys.
STt: remuneració per triennis futurs en el mes t
STt1: prestació en el mes t1
mjo: mes de jubilació obligatòria
NumTt: número de triennis acumulats a partir de la data d’entrada en vigor de la llei, en cada mes t
Els nous triennis es generaran cada tres anys d’acord amb la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
NumTmjo: número de triennis acumulats en el mes de jubilació obligatòria
v: any d’entrada en vigor de la llei
PreuTv: preu del trienni en el moment d’entrada en vigor de la llei
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSBest: creixement del salari/prestació DA6ª
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la llei i l’any de projecció
inc2: període en anys des de l’any d’assoliment dels 60 anys i l’any de projecció.
aj: any de jubilació obligatòria
2.- Salari mensual teòric brut a la data d’assoliment dels 65 anys
De manera anàloga al salari mensual teòric brut en cada moment, es determina el salari mensual teòric brut a la data d’assoliment dels 65 anys.
- Salaris
. Cos general + cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
On:
mj: mes d’assoliment de l’edat de 65 anys
Smj: salari en el mes d’assoliment de l’edat de 65 anys
v: any d’entrada en vigor de la llei
Sv: Salari a la data d’entrada en vigor de la llei; inclou els triennis ja meritats. Si fos el mes de desembre exclourem la 13ª paga
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSTest: creixement del salari + creixement salari per promocions
CSBest: creixement de la prestació de la Disposició Addicional 6ª
aj: any de jubilació obligatòria
av: any d’entrada en vigor de la llei
a65: any d’assoliment de l’edat de 65 anys
- Triennis futurs
. Cos general + cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
On:
mj: mes d’assoliment de l’edat de 65 anys
mjo: mes de jubilació obligatòria
STmj: remuneració per triennis futurs en el mes d’assoliment dels 65 anys
NumTmjo: número de triennis acumulats en el mes de jubilació obligatòria
v: any d’entrada en vigor de la llei
PreuTv: preu del trienni en el moment d’entrada en vigor de la llei
CSBest: creixement del salari
aj: any de jubilació obligatòria
av: any d’entrada en vigor de la llei
a65: any d’assoliment de l’edat de 65 anys
- Un cop determinat l’import del salari mensual teòric brut i dels triennis futurs teòrics, es tindrà en compte que aquests imports no siguin inferiors al salari mig efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria. Per tant, en aquest cas, a efectes del càlcul de la Disposició Addicional Primera el salari serà:
. Cos general + cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
On:
Sdef: Salari definitiu a efectes del càlcul de la Disposició Addicional Primera
S15: salari mig brut dels darrers 15 anys abans de la jubilació obligatòria
On:
Sp: Cada una de les mensualitats efectivament percebuda durant els darrers 15 anys abans de la jubilació obligatòria
*********
Addicionalment, en les projeccions objecte dels apartats 1. i 2. es tenen en compte els següents criteris, que influeixen en les mateixes:
- Respecte de la retribució total (salari i triennis):
° Es percebran en 13 pagues, 12 pagues mensuals més una d’extraordinària al desembre.
- Respecte dels triennis:
° Mentre el funcionari no arribi a l’edat de jubilació obligatòria es generaran nous triennis.
° No s’estableixen límits en l’acumulació de triennis.
° Els triennis es pagaran cada 3 anys a comptar de la data informada com a data de cobrament de l’últim trienni.
- Efectes del previst en la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal:
° Respecte del salari: malgrat la Llei preveu una reducció d’entre el 5% i el 10%, de caràcter provisional de les retribucions superiors a 3.000 € bruts mensuals, aquesta mesura no es té en compte a efectes de la valoració dels compromisos per pensions.
° Respecte de la generació de triennis futurs: es tenen en compte les previsions d’aquesta llei per a la projecció de retribucions a partir de les quals es calcularan els compromisos.
- Per als membres del Cos de Policia que van ingressar en el cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, d’acord amb la Disposició Transitòria Quarta de la mateixa llei, es considera la paga extraordinària com a concepte salarial a incorporar en el seu salari pensionable a la jubilació, sempre i quan el partícip acrediti més de 22 anys d’antiguitat.
- Per als membres del Cos Penitenciari que es trobaven en actiu o en comissió de serveis a l’entra en vigor de la Llei de la Funció Pública, d’acord amb la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari, es considera també la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la mateixa Llei.
- Per aquells partícips que posteriorment a la data de valoració compleixen amb el requisit de l’antiguitat en una data que dóna dret al seu cobrament, el criteri de càlcul és el següent:
- Per als membres dels cossos especials es té en compte la prestació a percebre de Govern a partir de l’edat de jubilació obligatòria i fins els 65 anys prevista en la Disposició Addicional Sisena.
3.- Pensió teòrica CASS 65 anys
- Punts de la CASS
Es calcula la pensió teòrica a percebre pels treballadors públics a l’assoliment de l’edat de 65 anys.
Aquest càlcul té en compte el nombre de punts teòricament acumulats en el moment d’arribar a l’edat de 65 anys que, al seu torn, depèn de:
- Classe de cotització: es considera que es manté invariable per a cada funcionari durant la seva etapa laboral activa i es correspon a la classe vigent a l’entrada en vigor de la llei. Pels cossos especials que es jubilen obligatòriament als 60 anys, la classe de cotització en el període comprès entre els 60 i els 65 anys és la classe A.
- Salari/prestació en cada moment des de l’entrada en vigor de la llei fins a la data d‘assoliment dels 65 anys, conformement al previst en l’apartat 1 (Salari mensual teòric) i en la Disposició Addicional Primera.
- Evolució dels preus de compra i de venda del punt de la CASS, d’acord amb la hipòtesi de projecció d’IPC. Es tracta de la revalorització teòrica futura del preu del punt, que s’efectua d’acord amb una previsió de l’increment de l’IPC de l’1,5 % anyal.
Els punts acumulats en el moment d’accedir a la jubilació de la CASS (65 anys) vindran determinats pels punts acumulats a la data d’entrada en vigor de la llei, més els nous punts que teòricament es prevegi que puguin adquirir-se a futur d’acord amb l’evolució dels conceptes citats anteriorment.
- Pensió de la CASS:
Per a cada cas es calcula la pensió teòrica estimada de la CASS a percebre a la data d’assoliment dels 65 anys.
L’import teòric de la pensió de la CASS s’obté amb la venda dels punts teòrics acumulats als 65 anys d’acord amb el preu de venda teòric corresponent en l’esmentat moment.
La pensió de la CASS a considerar per al càlcul del complement de Govern a partir dels 65 anys, serà neta de la cotització de la branca general.
4.- Pensió teòrica Pla de pensions de la funció pública
La pensió teòrica a percebre del pla de pensions de la funció pública és aquella resultant de transformar el dret consolidat individual teòric a la data de jubilació obligatòria en una renda vitalícia pura, sense dret a reversió, a partir dels 65 anys.
Per tant aquest fons serà equivalent a la suma de les aportacions mensuals teòriques amb els seus corresponents rendiments teòrics.
On:
k: número de mesos des de la data d’entrada en vigor de la llei fins a l’edat de 65 anys.
St, St1, STt i STt1: Conceptes Salarials o prestació de la Disposició Addicional 6ª en cada un dels mesos sobre els quals s’aplicarà el percentatge d’aportació.
%_AD: % Aportació definida sobre St, St1 i STt i STt1; Govern 3% i Empleat 3%.
RFons: Rendibilitat anual estimada del Fons, 3.5%.
L’import de la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública serà la que en resulti de transformar el dret consolidat individual als 65 anys, es a dir
On:
Va: Valor actual actuarial vitalícia d’una renda mensual creixent i immediata
x : Edat de 65 anys.
lx : Cohort corresponent a les taules PERMFP/ 2000.
int : Interès tècnic per transformar el dret consolidat en renda.
IPC: Hipòtesis inflació considerada.
Els càlculs de la valoració són mensuals.
ELEMENTS QUE HAN DE SERVIR DE BASE PER ALS CÀLCULS ANTERIORS
Els càlculs anteriors han de ser realitzats prenent en consideració els següents elements:
- Normativa:
° Llei de la Funció Pública, del 15 de desembre de 2000
° Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981
° Decret del 30 de maig de 1996, relatiu a la jubilació voluntària i anticipada.
° Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia.
° Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
° Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
° Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana.
° Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders.
° Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la Seguretat Social.
Hipòtesis financeres per a la projecció de les variables:
Índex de Preus al Consum 1,50% anual
Creixement salari/prestació DA6ª 1,50% anual
Creixement salari per promocions 0,50% anual
Creixement del preu dels triennis adquirits després de l’entrada en vigor de la llei 1,50% anual
Preu del trienni el vigent a l’entrada en vigor de la llei
Valor del punt de compra de la CASS .. . el vigent a l’entrada en vigor de la llei.
Valor del punt de venda de la CASS ... el vigent a l’entrada en vigor de la llei
Revalorització del valor dels punts de la CASS IPC
Número pagues 13
- Edat de Jubilació CASS 65 anys
- Hipòtesis per determinar la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública
Percentatge aportació definida Govern 3,00%
Percentatge aportació definida Empleat 3,00%
Rendibilitat futura fons d’aportació definida 3,50%
Tipus Interès tècnic transformació fons acumulat en renda 4,00%
Tipus de mortalitat PERMF/2000P
Creixement pensió IPC
Número pagues 13 ”
Justificació
Introduir les previsions necessàries per tal d’adaptar els criteris i procediment de càlcul al previst en la Disposició Addicional Sisena.
Millorar la redacció per tal de clarificar alguns conceptes en coherència amb el redactat de la llei.
M. I. Sr. Pere Altimir Pintat
Informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost relatiu al Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 8, 14 i 21 d’octubre del 2014, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat
Esmena 10 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 7.
Esmena 18 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 12.
Esmena 19 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 14.
Esmena 21 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 15.
Esmena 42 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició transitòria quarta.
Esmena 46 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una nova disposició final quarta.
Esmena 51 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació d’un terme en tot el text.
Esmenes aprovades per majoria
Esmena 1 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 8 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.
Esmena 9 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 6.
Esmena 14 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 9.
Esmena 15 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 10.
Esmena 16 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 11.
Esmena 29 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició addicional primera.
Esmena 30 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició addicional segona.
Esmena 33 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició addicional sisena.
Esmena 34 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició transitòria segona.
Esmena 36 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició transitòria tercera.
Esmena 43 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició derogatòria.
Esmena 44 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició final primera.
Esmena 47 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició final cinquena.
Esmena 48 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició final sisena.
Esmena 52 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’annex.
Esmenes no aprovades
Esmena 2 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 3 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 1.
Esmena 4 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 1.
Esmena 5 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 4.
Esmena 6 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) d’addició a l’article 4.
Esmena 7 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 5.
Esmena 11 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 8.
Esmena 12 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 8.
Esmena 13 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 8.
Esmena 17 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 11.
Esmena 24 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 16.
Esmena 26 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) d’addició a l’article 17.
Esmena 27 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 18.
Esmena 32 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició addicional cinquena.
Esmena 35 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició transitòria segona.
Esmena 37 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició transitòria tercera.
Esmena 38 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició transitòria tercera.
Esmena 41 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) d’addició d’una disposició transitòria tercera bis.
Esmena 45 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a la disposició final primera.
Esmena 49 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició final quarta.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat
Esmena 20 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 15.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria
Esmena 22 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 15.
Esmena 23 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 16.
Esmena 25 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 17.
Esmena 31 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició addicional tercera.
Esmenes retirades
Esmena 28 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 19
Esmena 39 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició transitòria tercera.
Esmena 40 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a la disposició transitòria tercera.
Esmena 50 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació dels aspectes gràfics, de presentació i ortogràfics en tot els text.
La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha acordat per unanimitat fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la Llei s’adeqüi, almenys pel que fa als aspectes gràfics i de presentació, a l’Acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de llei, del 18 d’abril del 2002, així com fer una correcció ortogràfica de tot el text.
Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública
Exposició de motius
La implantació i manteniment d’un sistema de previsió de la jubilació pels funcionaris públics ha estat tradicionalment un objectiu per a les Administracions públiques andorranes en vistes a consolidar un cos funcionarial altament motivat i implicat en les transcendents tasques que té encomanades. Com a objectiu secundari, la implantació i manteniment d’aquest sistema ha estat també la fidelització, en forma de compensació del diferencial que a nivell retributiu es podia donar amb el sector privat, sobretot en èpoques d’expansió econòmica.
El sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics vigent fins l’actualitat és insostenible, puix que els compromisos econòmics a càrrec de l’Estat s’estan incrementant sensiblement cada any degut a què el col·lectiu de persones amb dret a percebre prestacions cada vegada és més gran i la tendència de cara a futur és que aquests increments siguin majors. La conjuntura econòmica actual i la crisi econòmica global que encara afecta al Principat i als Estats del seu entorn geogràfic no han fet més que accelerar la necessitat de prendre decisions encaminades a mantenir el dèficit públic i l’endeutament controlats, tot amb la finalitat de procurar la necessària i indispensable recuperació econòmica. En aquest context, el Govern ha hagut d’implementar, a l’igual que la majoria dels Governs del context europeu, mesures extraordinàries de reactivació, entre les quals han estat transcendents aquelles destinades a proveir la contenció de la despesa pública.
En el marc de l’estudi de les mesures de contenció de la despesa l’executiu ha hagut d’analitzar i racionalitzar entre altres les de personal, essent il·lustratiu d’aquest particular l’aprovació de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. I a resultes d’aquest estudi i anàlisi acurat de les despeses de personal, l’executiu ha pogut constatar que el cost de les obligacions presents i futures en concepte de prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria dels treballadors públics era insostenible per a les arques de l’Estat Andorrà a mitjà i llunyà termini, per bé que el sistema actual de previsió de la jubilació obligatòria i voluntària, basat en un sistema de prestació definida, comportava que l’Estat havia d’aportar els fons per proveir el pagament de les pensions. Aquesta circumstància fa que quedi ultrapassat l’àmbit de la voluntat i oportunitat polítiques, amb risc d’afectar la capacitat d’inversió de l’Estat i el sosteniment dels serveis públics essencials. Respecte del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics, el Govern ha volgut assumir la seva responsabilitat plantejant solucions racionals, viables, sostenibles i assumibles per l’Estat.
El nou sistema es planteja en termes de previsió social complementària, anant en consonància doncs amb el model europeu del nostre entorn, en què la previsió social complementària esdevé un plus de millora de les prestacions per jubilació de la seguretat social pública. No té doncs per objecte en cap cas la substitució del règim de pensions públiques.
S’abandona definitivament el sistema de prestació definida vigent fins aquest moment, en el que es garantia als funcionaris una prestació, essent l’Administració però la que n’aportava els fons per poder satisfer-la, per passar a un sistema d’aportació definida, en el que tant l’Administració com el partícip aporten fons periòdicament, per tal de proveir el pagament futur de la prestació. Per tal fer, es crea el pla de pensions de la funció pública que estableix entre altres el règim de les aportacions i de les prestacions, i que s’instrumenta mitjançant un fons de pensions, en el que a cada partícip té atribuïts uns drets consolidats individuals en funció de les aportacions realitzades. El fons de pensions és administrat per una entitat gestora que executarà les inversions escaients en seguiment dels criteris d’inversió fixats, tot sota el control d’una comissió de seguiment del pla de pensions, integrada per representants de l’Administració i representants dels partícips.
Els funcionaris, els agents de l’Administració general de caràcter indefinit i el personal assimilat a aquests darrers formen part del nou sistema, que és de coparticipació entre l’Administració i els seus empleats públics, i que pretén ser en definitiva un mecanisme sòlid i sostenible per a l’Administració per tal que aquests treballadors puguin gaudir d’uns revinguts en la seva etapa de jubilació que els permetin mantenir un nivell de vida equiparable a aquell del que gaudien en la seva etapa laboral activa. Aquesta nou sistema de previsió també pretén ser un mecanisme d’incentivació al sector privat per a la promoció d’aquest model de previsió de jubilació, marcant la tendència per a la instauració generalitzada de sistemes de previsió de jubilació viables i sostenibles.
L’existència fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei d’un sistema de previsió de prestació definida, aconsella el reconeixement de prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió fins ara vigent. Per tal fer, s’estableix un complement de prestació de jubilació obligatòria, que es percebrà cumulativament a la prestació derivada del pla de pensions de la funció pública i a la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix també es reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació obligatòria, de sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària.
La instrumentació d’aquest nou sistema de previsió de la jubilació permet el reconeixement conjunt, en un únic marc normatiu comú, com a beneficiaris del mateix als funcionaris, als agents de l’Administració general de caràcter indefinit i a d’altres treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic, estant garantida en qualsevol cas la sostenibilitat del sistema, per ésser d’aportació definida.
Aquesta reforma del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics queda desvinculada de la reforma integral de la funció pública pendent de realitzar. Sense perjudici d’això, s’evidencia la necessitat de treballar en la reforma integral de la funció pública, que hauria de poder realitzar-se en un termini màxim de dos anys. En el marc d’aquesta reforma integral, sí que seria necessari efectuar els estudis escaients per tal de valorar la inclusió de la figura de la jubilació voluntària com a mecanisme d’incentivació i fidelització de treballadors, sempre que l’eventual inclusió d’aquesta figura assegurés la viabilitat i la sostenibilitat econòmica del sistema.
Aquesta Llei contempla la modificació de determinats articles de la Llei de la funció pública amb la finalitat principal de reservar el nomenament preferencial de funcionaris pels llocs de treball permanents dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders, així com d’inspectors i interventors i permetent a l’Administració la contractació de funcionaris i d’agents de l’Administració general de caràcter indefinit en funció únicament de les característiques del lloc a cobrir.
Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades per llei qualificada.
La llei s’estructura en sis Títols, sis Disposicions Addicionals, sis Disposicions Transitòries, una Disposició Derogatòria i set Disposicions Finals.
En el Títol I s’estableix l’objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques del pla de pensions de la funció pública.
El Títol II tracta dels elements personals del pla de pensions de la funció pública; Administració promotora, partícips i beneficiaris.
Al Títol III es regula el règim financer del pla de pensions de la funció pública; sistema de finançament, aportacions, drets de rescat i prestacions.
El Títol IV té per objecte el règim d’inversions del pla de pensions de la funció pública; principis generals, política d’inversions.
En el Títol V es determinen els òrgans de gestió, seguiment i dipòsit del fons de pensions; comissió de seguiment del pla de pensions, entitat gestora i entitat dipositària.
Al Títol VI es regula la finalització del pla de pensions de la funció pública.
La Disposició Addicional Primera té per objecte la regulació del complement de prestació de jubilació obligatòria en quant a requisits, mètode de càlcul i mode i termini de pagament.
En la Disposició Addicional Segona s’estableix una prestació per defunció del partícip del pla de pensions de la funció pública.
La Disposició Addicional Tercera té per objecte la regulació d’una prestació per invalidesa d’un partícip del pla de pensions de la funció pública.
La Disposició Addicional Quarta disposa que determinats col·lectius de treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic queden assimilats als agents de l’Administració amb caràcter indefinit i són reconeguts com a partícips del pla de pensions de la funció pública, i en determina el seu règim.
La Disposició Addicional Cinquena té per objecte l’establiment d’una aportació extraordinària al pla de pensions a càrrec de Govern per raó de les aportacions de determinats funcionaris del Cos Especial de Policia al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment, materialitzades via retenció salarial.
La Disposició Addicional Sisena estableix una prestació a càrrec del Govern, en benefici de tots els treballadors no eventuals adscrits als cossos especials, a satisfer durant el període comprés entre la data de jubilació obligatòria als 60 anys i la data d’adquisició de la condició de beneficiaris del pla de pensions de la funció pública, que es produeix als 65 anys.
La Disposició Transitòria Primera disposa el manteniment en els termes de la regulació fins ara vigent de les prestacions per raó de jubilació obligatòria i voluntària a aquells beneficiaris que ja els estan percebent.
Les Disposicions Transitòries Segona i Tercera estableixen el règim transitori pel que fa al benefici de la jubilació voluntària pels funcionaris que estan en actiu i que tenen oberts aquests drets a la data d’entrada en vigor de la present Llei, o porten un mínim d’anys de servei a l’Administració o els resten 5 anys o menys per assolir l’edat de jubilació voluntària.
La Disposició Transitòria Quarta preveu la constitució de la comissió de seguiment del pla de pensions des de l’entrada en vigor de la Llei i assegura la seva composició fins que no es pugui procedir al nomenament dels membres d’acord amb el previst en l’articulat de la Llei.
Les Disposicions Transitòries Cinquena i Sisena preveuen un règim transitori respecte de la custòdia i inversió de les aportacions fins a la designació de les entitats gestora i dipositària i aprovació de la política d’inversions i inici de la gestió activa del fons de pensions de la funció pública.
La Disposició Derogatòria estableix les disposicions normatives que queden derogades amb l’entrada en vigor de la present Llei.
La disposició Final Primera té per objecte la modificació de diversos articles de la Llei de la Funció Pública.
Les Disposicions Finals Segona i Tercera tenen per objecte modificacions puntuals de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia i de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari.
La Disposició Final Quarta estableix mecanismes per a assegurar l’efectivitat del compliment de les obligacions a càrrec de Govern derivades d’aquesta Llei.
La Disposició Final Cinquena conté un encàrrec al Govern per a què elabori un informe, en el termini màxim d’un any, sobre la conveniència del manteniment, modificació o derogació de les mesures implementades a través de la Llei 2/2012 de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal i també altre encàrrec, també al Govern, per a què promogui la reforma integral de la funció pública en un termini màxim de dos anys.
La Disposició Final Sisena conté un encàrrec al Govern per a què elabori el reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment del pla de pensions en un termini màxim de tres mesos.
La Disposició Final Setena disposa l’entrada en vigor de la present Llei.
Títol I. Objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques
Article 1. Objecte, rang, denominació, naturalesa i durada
1. La present Llei té per objecte la creació i la regulació del pla de pensions de la funció pública. En la funció pública, als efectes d’aquesta Llei, s’hi entenen compresos el conjunt de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
2. Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades actualment per llei qualificada.
3. Com a pla de pensions, el pla de pensions de la funció pública defineix el dret de les persones a favor de les quals es constitueix a percebre prestacions per jubilació obligatòria, defunció o invalidesa, les obligacions de contribució a l’esmentat pla; i, en la mesura permesa per aquesta Llei, les regles de constitució i funcionament del patrimoni al qual ha d’afectar-se el compliment dels drets que reconeix el pla.
Així mateix, el pla de pensions queda instrumentat mitjançant un sistema financer de capitalització individual que permet establir una equivalència entre les aportacions efectuades i les prestacions futures dels beneficiaris en base a la rendibilitat de les inversions realitzades.
4. Les prestacions que reconeix el pla de pensions de la funció pública no tenen la consideració de pensions públiques i són independents i compatibles amb les previstes pel règim públic de seguretat social.
5. La durada del pla de pensions de la funció pública és indefinida.
Article 2. Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aquesta Llei es circumscriu als funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit, en ambdós casos de l’Administració general, inclosos els adscrits a l’Administració de justícia, com dels cossos especials, i les persones que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
Article 3. Modalitat i adscripció a un fons de pensions
1. El pla de pensions de la funció pública s’ajusta a la modalitat d’aportació definida, en la qual modalitat l'objecte definit és la quantia de les contribucions de l’Administració promotora i dels partícips.
2. El pla de pensions de la funció pública s’integra en el fons de pensions denominat “fons de pensions de la funció pública”, que és un patrimoni creat amb l'única finalitat de donar compliment al pla de pensions de la funció pública.
3. L’Administració promotora del pla de pensions de la funció pública efectua les aportacions a càrrec seu i a càrrec dels partícips, en la forma i quantia previstes en aquesta Llei, que s’integren en un compte de posició del pla en el fons de pensions de la funció pública, amb càrrec a la qual posició es pot atendre el compliment de les prestacions derivades de l'execució del pla.
Títol II. Elements personals
Article 4. Administració promotora
1. L’Administració promotora és el Govern, que insta la creació del pla de pensions de la funció pública i que participa en el seu desenvolupament.
2. L’Administració promotora és responsable del compliment de l’obligació de contribució al pla de pensions que li incumbeix, així com de la dels partícips que li presten serveis, mitjançant la retenció corresponent efectuada sobre el seu salari brut.
3. Les obligacions de l’Administració promotora es limiten a les reconegudes en aquesta Llei. El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte la gestió i custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions.
Article 5. Els partícips
1. Concepte
Són les persones físiques en interès de les quals es crea el pla de pensions de la funció pública, que es troben adherides al mateix i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les corresponents aportacions.
2. Alta dels partícips al pla de pensions
Queden automàticament adherides al pla de pensions de la funció pública les persones indicades a l’article 2, i les que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
3. Baixa dels partícips al pla de pensions
Els partícips causen baixa del pla:
a) Per adquirir la condició de beneficiari, no derivada de la defunció d’altres partícips.
b) Per causa de defunció.
c) Per la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant, en qualsevol dels casos indicats, sigui per la causa que sigui. Constatada alguna d’aquestes situacions, només causa baixa del pla el partícip que comuniqui expressament i per escrit a la comissió de seguiment del pla de pensions la seva baixa.
Article 6. Els partícips en suspens
1. Es consideren partícips en suspens aquells partícips que cessen temporalment en la realització de les aportacions periòdiques com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
2. Mentre els partícips romanen en situació de suspens, l’Administració promotora deixa també d’efectuar aportacions periòdiques.
3. Els partícips en suspens mantenen els seus drets consolidats al pla de pensions.
4. Els partícips en suspens en situació d’excedència o de permís no retribuït poden efectuar aportacions al pla de pensions de la funció pública. En qualsevol cas i amb independència de la periodicitat amb què es realitzin, aquestes aportacions tenen la consideració d’extraordinàries.
5. Un partícip en suspens causarà baixa de la dita condició quan recuperi la condició plena de partícip en els termes de l’apartat 1 de l’article 5, o causi baixa com a partícip en el pla de pensions segons l’apartat 3 de l’article 5.
Article 7. Els beneficiaris
1. Són totes les persones amb dret a percebre prestacions del pla de pensions de la funció pública, hagin estat o no partícips del mateix.
2. En cas de jubilació obligatòria i invalidesa, té la condició de beneficiari el mateix partícip. En cas de defunció del partícip, tenen la condició de beneficiaris les persones designades en el formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
3. Als efectes del previst en aquesta Llei s'estableix com a edat de jubilació obligatòria dels partícips la següent:
a) Cos general, agents de l’Administració de caràcter indefinit, i Cos Especial d’Ensenyament - 65 anys.
b) Cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders - 60 anys.
4. La jubilació obligatòria comporta la finalització de la situació de treballador en actiu del partícip, havent de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional dins de l’Administració que ha permès l’adquisició de la condició de partícip.
5. Un beneficiari causarà baixa de la dita condició pels motius següents:
a) Per causa de defunció.
b) Per percebre la totalitat dels drets econòmics del pla.
Títol III. Règim financer del pla de pensions de la funció pública
Article 8. Sistema de finançament del pla de pensions
1. El sistema financer-actuarial que adopta el pla de pensions de la funció pública és el de capitalització financera individual.
2. Es constitueix el fons de pensions de la funció pública, com a patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, composat per les aportacions realitzades per l’Administració promotora i pels partícips, més el resultat de les inversions, menys les despeses i pèrdues que li siguin imputables.
3. Els recursos afectes al fons de pensions de la funció pública corresponen als partícips del pla de pensions de la funció pública. Aquests ostenten, com a drets consolidats individuals, una quota part del fons de pensions, determinada en funció de les aportacions, directes i imputades, i els resultats, positius o negatius, de les aportacions atribuïbles a les inversions, deduïdes les despeses que s’hagin generat. La disponibilitat d’aquests recursos per part dels partícips queda limitada al previst en aquesta Llei.
4. Els drets consolidats individuals no poden ser objecte d’embargament ni de retenció de cap classe, fins el moment que es causi la prestació o es produeixi el rescat.
5. El pla de pensions no assumeix la cobertura de cap risc relacionat amb les prestacions previstes, ni garanteix una rendibilitat mínima als partícips.
6. Els creditors del fons de pensions no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni de l’Administració promotora ni dels partícips, la responsabilitat dels quals està limitada als seus compromisos d’aportació al pla de pensions.
7. El patrimoni que constitueix el fons de pensions de la funció pública no respon de les obligacions contretes per l’Administració promotora, per l’entitat gestora o per l’entitat dipositària.
Article 9. Aportacions al pla de pensions
1. Són les contribucions dineràries al pla de pensions de la funció pública fetes per l’Administració promotora i pels partícips. Les aportacions dels partícips són voluntàries i irrevocables i les aportacions de l’Administració promotora són obligatòries i també irrevocables, tot en els termes establerts en aquesta Llei. La restitució de les aportacions no podrà produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta Llei.
2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Tots dos tipus d’aportacions són compatibles entre elles.
a) Aportacions periòdiques: Són les que es realitzen amb periodicitat mensual.
L’import ordinari a aportar, tant per l’Administració promotora com per cada partícip, és igual al 3 % dels conceptes salarials que configurin la nòmina als efectes de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant deducció per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de l’import corresponent del seu salari brut.
Durant els períodes en els que el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per a treballar, la base de les aportacions és la prestació efectivament percebuda pel partícip per aquest concepte a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora materialitza l’aportació al seu càrrec una vegada el partícip hagi fet efectiva la seva aportació.
El partícip pot optar per a efectuar aportacions d’un import diferent al percentatge ordinari indicat en el primer paràgraf d’aquesta lletra a). Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora només està obligada a aportar el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’Administració continua aportant en tot cas, com a màxim, el percentatge ordinari.
El partícip adscrit a un cos especial que percep la prestació a càrrec de Govern definida en la Disposició Addicional Sisena pot continuar fent aportacions periòdiques i extraordinàries en les mateixes condicions que els partícips que es troben en actiu. La base sobre la qual s’aplica el percentatge a aportar per l’Administració promotora en cas d’aportacions periòdiques és l’import total de l’esmentada prestació.
El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora i aquell comprès en alguna de les situacions previstes en la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 5 sempre que no hagi manifestat la seva voluntat de causar baixa del pla, podran continuar fent aportacions fins a l’edat de 65 anys, que en qualsevol cas tindran la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es realitzin. En aquest supòsit l’Administració promotora no realitza cap mena d’aportació.
b) Aportacions extraordinàries: Cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini.
La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en la lletra a) precedent.
3. El pagament de les aportacions extraordinàries el realitza el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreixent el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva, i anant a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa.
Article 10. Dret de rescat dels partícips
1. El partícip, abans de la seva jubilació obligatòria, té la facultat de rescatar l’import total o parcial dels seus drets consolidats individuals. El rescat l’ha de sol·licitar el partícip a l’entitat gestora i es concedeix si es produeix una situació de malaltia greu del propi partícip. S’entén que es dóna una situació de malaltia greu quan aquesta suposi la baixa laboral del partícip durant un període superior a 12 mesos.
2. Pels casos de rescat per part d’un partícip previstos en l’apartat 1 precedent:
a) Al rescat, en una o diverses ocasions, d’un import global de fins al sumatori de les aportacions efectuades pel partícip al seu càrrec, tant periòdiques com extraordinàries, més un import igual als eventuals rendiments imputables a les mateixes aportacions, no se’ls apliquen les penalitzacions previstes en la lletra b) següent.
b) El rescat d’un import superior a l’indicat en la lletra a) precedent comportarà l’aplicació de les següents penalitzacions:
- Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ....................................... 100 %
- 11 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 90 %
- 12 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 80 %
- 13 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 70 %
- 14 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 60 %
- 15 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 50 %
- 16 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 40 %
- 17 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 30 %
- 18 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit ................................................... 20 %
- 19 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit .................................................... 10 %
- 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit .................................. 0 %
El percentatge de penalització serà aplicat només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi de l’import total indicat en la lletra a) precedent.
3. El rescat total per part d’un partícip dels seus drets consolidats individuals no comportarà la seva baixa com a partícip del pla de pensions, a no ser que es constati algun dels supòsits previstos en l’apartat 3 de l’article 5.
4. Són a càrrec del partícip les obligacions fiscals, de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altra naturalesa, que derivin de la percepció anticipada de tot o part de drets consolidats individuals.
Article 11. Prestacions
1. La contingència coberta pel pla de pensions de la funció pública és la jubilació obligatòria.
2. Les prestacions es perceben per raó de la jubilació obligatòria del partícip, quan assoleixi aquesta condició d’acord amb el previst en els apartats 3 i 4 de l’article 7 i arribi a l’edat de 65 anys.
3. Si el partícip, abans d’arribar a l’edat de jubilació obligatòria, és declarat beneficiari d’una pensió d’invalidesa de les reconegudes en la legislació de la Seguretat Social, que l’incapaciti absolutament per a treballar en la seva professió habitual i en qualsevol altra activitat, té dret a percebre anticipadament les prestacions del pla.
4. Si es produeix la defunció del partícip abans de la seva jubilació obligatòria, els seus dret-havents “mortis causa” tenen dret a percebre anticipadament prestacions del pla en forma de capital únic.
5. La percepció de qualsevol de les prestacions del pla de pensions de la funció pública és compatible amb qualsevol altra pensió, així com amb l’exercici de treball remunerat o qualsevol activitat econòmica. Però no és compatible amb la continuació de les aportacions.
Article 12. Quantia, règim i pagament de les prestacions
1. La quantia de les prestacions es determina a partir dels drets consolidats individuals del partícip en el moment d’assolir la condició de beneficiari.
2. Règim de prestacions
a) Capital únic: prestació en forma de pagament únic.
b) Renda vitalícia pura: corresponent a una prestació mensual, constant o creixent, mentre visqui el beneficiari. Es tracta de la prestació a satisfer per defecte, si bé en aquest cas s’entendrà sense dret a reversió.
c) Renda vitalícia amb un nombre d'anys de cobrament garantits: corresponent també a una renda periòdica, calculada en base als drets consolidats individuals del beneficiari, tot garantint el pagament de la renda durant els anys que determini el dit beneficiari a l’inici de la percepció de la prestació, visqui o mori durant aquest període. Finalitzat el termini garantit, i pel cas que el beneficiari continuï viu, percebrà una renda periòdica vitalícia. Pel cas de defunció del beneficiari durant el termini garantit, la renda periòdica serà percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”, fins a la finalització del susdit termini de garantia.
d) Renda certa: prestació consistent en la percepció del capital indicat en l'anterior apartat a) si bé en forma de renda financera certa durant el termini que esculli el beneficiari, independentment de si es produeix la seva defunció durant el termini de percepció de la renda. Pel cas de defunció del beneficiari dins d'aquest període, la renda és percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”.
3. La prestació en forma de renda vitalícia pura o amb garantia del pagament d'un determinat nombre d'anys tindrà la possibilitat de complementar-se amb una pensió de reversió.
a) La pensió de reversió s’estableix a favor de la persona expressament designada pel partícip, a satisfer pel cas de defunció del beneficiari de la dita pensió vitalícia pura.
b) La previsió de pagament d’una pensió de reversió només podrà formalitzar-la el partícip abans de la data de jubilació obligatòria.
c) La pensió de reversió consisteix en un percentatge, a determinar pel partícip abans de la seva jubilació obligatòria, entre el 40 % i el 70 %, de l’import de la renda percebuda pel beneficiari en el moment del seu òbit.
d) Pel cas que, una vegada iniciada la percepció de la renda vitalícia pura per part del beneficiari, la designació expressa de persona beneficiària d’una pensió de reversió resultés ineficaç per qualsevol causa que sigui o que la persona designada premorís al beneficiari, aquesta circumstància no comportarà el dret ni del propi beneficiari ni, eventualment, dels seus dret-havents “mortis causa” a la percepció de cap mena de suma compensatòria.
4. Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en aquesta Llei, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
5. La prestació vigent a la data d’inici de la seva percepció no serà susceptible de ser modificada per cap concepte.
6. Els pagaments els efectua l’entitat gestora, a qui acredita el compliment de la contingència. L’entitat gestora notifica als beneficiaris el reconeixement del seu dret a la prestació, i les característiques del seu cobrament.
Títol IV. Règim d’inversions del fons de pensions
Article 13. Principis generals
1. Les aportacions al pla de pensions i els seus rendiments esdevenen actius del fons de pensions, i són invertits en interès dels partícips.
2. Els actius del fons de pensions estan invertits d’acord amb criteris de seguretat, rendibilitat, diversificació, dispersió, liquiditat, congruència monetària i terminis adequats a la natura i durada dels seus compromisos.
Article 14. Política d’inversions
La comissió de seguiment del pla de pensions, amb la intervenció i assessorament de l’entitat gestora, ha d’elaborar i aprovar una declaració escrita comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública.
Aquesta declaració ha de definir, com a mínim:
a) Els tipus d’actius que són aptes per a la inversió i els requisits que han de reunir.
b) Els criteris de diversificació, dispersió i congruència de les inversions.
c) El coeficient de liquiditat necessari per assolir l’adequat nivell de cobertura de les prestacions.
d) Els criteris de valoració de les inversions.
e) Els mètodes de determinació dels riscos inherents a les inversions i els processos de gestió del control d’aquests riscos.
f) Els criteris per a la col·locació estratègica dels actius en funció a la naturalesa i durada dels compromisos a satisfer pel fons.
Títol V. Òrgans de seguiment, de gestió i de dipòsit
Article 15. Comissió de seguiment del pla de pensions
1. Composició
La comissió de seguiment del pla de pensions està composada per dotze membres, dels quals vuit són representants dels partícips i quatre de l’Administració promotora.
La comissió està integrada per un President, un Vice-President, un Secretari i nou vocals.
Els càrrecs de la comissió de seguiment del pla de pensions no són retribuïts.
Els representants de l’Administració promotora a la comissió de seguiment del pla de pensions són designats pel Govern essent obligatori que un d’ells sigui el Secretari d’Estat de Funció Pública o, en el seu defecte, un càrrec amb funcions equivalents i un altre que sigui membre de la intervenció general.
Els membres de la comissió que representen als partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col·lectius en els que es troben integrats els partícips i en el nombre següent: tres representants del cos general, dels quals un d’ells ha d’estar adscrit a l’Administració de justícia; un representant del cos especial d’ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials i un representant escollit entre els partícips formant part dels col·lectius assimilats als expressament mencionats en l’article 2, conformement a l’apartat 2 de l’article 5. És necessària la designació de dos substituts de cada representant pels casos d’absència o impossibilitat del membre titular.
El nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips seran promoguts pels diferents col·lectius a qui representa cada membre. El sistema de designació d’aquests membres serà el de l’elecció dels mateixos per part de tots els partícips adscrits a cada col·lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés de nomenament, substitució, remoció i renovació seran regulats reglamentàriament.
Un membre de la intervenció exerceix la funció de President de la comissió. Els restants càrrecs són elegits d’entre els restants membres de la comissió.
2. Durada del mandat
La durada del mandat dels membres de la comissió de seguiment del pla de pensions és de quatre anys, podent ésser reelegits indefinidament. Pel cas que no es produeixi la renovació d’algun membre de la comissió de seguiment del pla de pensions a la data de finalització del seu mandat, queda prorrogat el mandat del membre a renovar per un període màxim de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no s’hagués proveït la plaça a renovar, serà considerat membre de la comissió de seguiment del pla de pensions en substitució del membre amb el càrrec caducat el membre de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre amb el càrrec caducat i, en el seu defecte, el partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat. En qualsevol cas el col·lectiu afectat podrà substituir el seu representant a la comissió de seguiment del pla de pensions fins a la finalització del seu mandat.
Si un membre de la comissió representant a partícips causa baixa en la seva condició de partícip, també causa baixa automàticament com a membre de la mateixa. En aquest cas, cada plaça vacant és coberta pel substitut i la plaça de segon substitut que finalment queda vacant és ocupada pel membre de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre que ha causat baixa i, en el seu defecte, pel partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat, fins que no sigui nomenat un membre pel procediment d’elecció.
3. Règim de reunions. Convocatòria. Quòrums.
a) Règim de reunions
La comissió es reuneix, en sessió ordinària, una vegada cada tres mesos.
La comissió també pot reunir-se en sessió extraordinària, si la convoca el president o quan ho sol·liciti, com a mínim, la majoria simple dels seus membres.
b) Convocatòria
La convocatòria de les reunions de la comissió ha d'efectuar-la el president, amb un mínim de deu dies hàbils d'anticipació, acompanyant a la convocatòria l'ordre del dia proposat.
En casos d’urgència, la comissió pot ésser convocada amb una antelació d’un dia hàbil. En la convocatòria ha d’indicar-se els motius de la urgència de la convocatòria.
La comissió també queda vàlidament constituïda, amb caràcter d’universal, quan hi són presents tots els seus membres i aquests accepten per unanimitat la celebració de la reunió i l’ordre del dia.
c) Quòrums
Per a la vàlida constitució i celebració de la comissió, és necessària la presència de la majoria dels membres designats per Govern i la majoria dels membres designats pels partícips que, al seu torn, representin la majoria del total de membres de la comissió.
Els acords s'adopten per majoria absoluta dels presents, sempre i quan aquesta majoria comporti la majoria absoluta dels membres representants dels partícips.
4. Funcions
Correspon a la comissió de seguiment del pla de pensions:
a) Participar i decidir en el procés d'elecció de les entitats gestora i dipositària.
b) Supervisar el compliment del pla de pensions.
c) Controlar l’observança de les normes de funcionament del pla de pensions.
d) Representar el fons de pensions i exercir els drets polítics inherents als valors integrats en el fons, podent delegar aquesta funció a l’entitat gestora.
e) Examinar i, en el seu cas, aprovar l’actuació de l’entitat gestora en cada exercici econòmic, així com aprovar els comptes anuals del fons de pensions.
f) Promoure la substitució de l’entitat gestora i de l’entitat dipositària.
g) Seleccionar un actuari independent pel cas que es volgués procedir a la revisió del pla de pensions.
h) Representar judicialment i extrajudicial els interessos col·lectius dels partícips i dels beneficiaris en relació al pla de pensions.
i) Resoldre les reclamacions que formulin els partícips i beneficiaris.
j) Elaborar i aprovar normes específiques per al seu funcionament.
k) Proposar i, en el seu cas, decidir sobre totes aquelles qüestions sobre les que la llei i els reglaments li atribueixin competència.
5. Despeses de funcionament
Les despeses de funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions aniran a càrrec del fons de pensions de la funció pública.
Article 16. Entitat gestora
1. És l’entitat responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, sota la supervisió de la comissió de seguiment del pla de pensions.
L’entitat gestora ha de ser preferentment andorrana i és seleccionada mitjançant concurs públic convocat pel Govern entre les entitats integrades en el sistema financer i companyies d’assegurances, valorant especialment la capacitat financera i de gestió, les tarifes de comissió i despeses, l’experiència respecte de les funcions que li són assignades i els controls independents d’auditors, actuaris i assessors d’inversions. Si l’entitat no és andorrana, ha d’estar autoritzada a operar en el Principat d’Andorra d’acord amb la llei vigent en cada moment. La Caixa Andorrana de Seguretat Social també podrà optar al concurs en condicions d’igualtat amb altres candidats del sector privat.
La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.
2. A efectes legals, el domicili del fons de pensions és el de l’entitat gestora.
3. Les funcions de l’entitat gestora són les següents:
a) Assumir la comptabilitat del fons de pensions i la rendició de comptes anuals davant de la comissió de seguiment del pla de pensions.
b) Determinar, amb la periodicitat que permetin el tipus d’inversions, el valor dels drets i obligacions derivats del pla de pensions.
c) Elaborar i lliurar a la comissió de seguiment del pla de pensions un informe trimestral que inclogui la informació relativa a la política d’inversions desenvolupada i a desenvolupar i la composició dels actius del fons de pensions.
d) Facilitar als partícips i beneficiaris informació sobre els seus drets.
e) Controlar el compliment de les obligacions de l’entitat dipositària.
4. Són també funcions de l’entitat gestora, en els termes expressament establerts per la comissió de seguiment del pla de pensions:
a) La representació, judicial i extrajudicial, del fons de pensions.
b) La selecció de les inversions a realitzar pel fons d’inversions.
c) Ordenar a l’entitat dipositària la compra i la venda dels actius del fons de pensions.
d) L’exercici dels drets derivats dels títols i restants actius integrants del fons.
5. L’entitat gestora no pot delegar la gestió de les inversions amb terceres persones, si bé podrà comptar amb assessorament financer extern.
Article 17. Entitat dipositària
1. És l’entitat en la que es custodien els actius financers que composen el fons de pensions de la funció pública, que rep les aportacions i que liquida les prestacions, seguint les indicacions de l’entitat gestora. L’entitat dipositària ha de ser andorrana, ha de formar part del sistema financer i és seleccionada per concurs públic convocat pel Govern. La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.
2. Les funcions de l’entitat dipositària són les següents:
a) Custodiar els actius líquids, valors mobiliaris i restants actius financers integrats al fons de pensions.
b) Instrumentar els cobraments i pagaments derivats del pla de pensions, siguin aportacions o prestacions.
c) Executar les ordres de compra i de venda dels valors, el cobrament del rendiment de les inversions i la materialització d’altres rendes, per transmissió d’actius, i quantes operacions derivin del dipòsit de valors.
Article 18. Altres disposicions sobre el funcionament i control del fons de pensions
1. Dins del primer trimestre de cada any natural, l’entitat gestora ha de presentar a aprovació de la comissió de seguiment del pla de pensions el balanç, compte de resultats, memòria i l’informe de gestió del fons de pensions de la funció pública corresponent a l’any natural anterior.
2. El període de determinació dels resultats del fons de pensions s’ajusta a l’any natural. Els resultats són la conseqüència de deduir de la totalitat dels ingressos, despeses, increments i disminucions patrimonials del fons de pensions, les comissions de l’entitat gestora, de l’entitat dipositària, del funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions imputables al mateix i les restants despeses i provisions que hagin de ser assumides pel fons.
3. Dins del mateix termini de l’apartat 1 la documentació del fons de pensions ha de ser auditada per experts independents, els informes dels quals hauran d’abastar els aspectes comptables, financers i actuarials, incloent un pronunciament exprés respecte el compliment d’aquesta Llei i del seu desenvolupament reglamentari.
Títol VI. Finalització del pla de pensions
Article 19. Finalització del pla de pensions
1. El pla de pensions només pot finalitzar per disposició legal que així ho determini.
2. En qualsevol cas la finalització del pla exigeix la garantia individualitzada de les prestacions causades i la integració dels drets consolidats dels partícips en un altre pla de pensions.
Disposició addicional primera
1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei tinguin la condició de partícips del pla de pensions de la funció pública, que mantinguin aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria; i, a aquella data, puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a funcionaris o com a agents de l’Administració general de caràcter indefinit, quan arribin a l’edat de 65 anys tenen dret a percebre de Govern una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió. Aquesta prestació és calculada en base a una previsió teòrica a la data d’entrada en vigor de la Llei. El seu import és el més elevat d’entre el 60 % del salari mensual teòric brut de cada partícip a l’assoliment de l’edat de 65 anys i el 60 % del salari mensual mig brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, deduïts en qualsevol cas els següents imports:
a) Import de la pensió teòrica de jubilació del pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, estimada a l’edat de 65 anys i calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3% tant per part de Govern com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i a més, per als cossos especials, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà de computar la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà de computar la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.
Si l’import en base al qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició Addicional és el 60 % del salari mensual mig brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica de jubilació del pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió: l’estimació per al càlcul de les aportacions des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es realitzarà sobre els conceptes salarials indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat a) a la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul de les aportacions ulteriors a aquestes fins als 65 anys del partícip, es tindran en compte els mateixos conceptes salarials i, donat el cas, import de la prestació prevista en la Disposició Addicional Sisena, efectivament percebuts. En ambdós casos el percentatge considerat a efectes de càlcul de les aportacions serà del 3% tant per part de Govern com per part del partícip.
Per al càlcul dels drets consolidats individuals de cada beneficiari es considerarà que aquests tenen un rendiment anual del 3,5 %.
b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i als punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a l’edat de 65 anys en base al salari brut projectat indicat en aquesta Disposició Addicional. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.
Si l’import en base al qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició Addicional és el 60 % del salari mensual mig brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’estimació dels punts adquirits des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es realitzarà sobre el salari brut, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul dels punts corresponents als períodes ulteriors i fins als 65 anys del partícip, es tindran en compte els salaris bruts comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, donat el cas, import de la prestació prevista en la Disposició Addicional Sisena, efectivament percebuts. En tot cas, el preu del punt de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a considerar per al càlcul, serà el resultant d’aplicar els criteris continguts en l’annex.
Per al càlcul del salari mensual teòric brut a l’edat de 65 anys de cada partícip es prendrà com a base el salari brut percebut pel partícip a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data d’assoliment dels 65 anys. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari brut que li correspondria percebre a aquella mateixa data. Els criteris i procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex.
El càlcul del salari mensual mig brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, als sols efectes de la realització d’aquest càlcul, com una mensualitat independent.
2. Aquesta prestació serà percebuda cumulativament a les que correspongui percebre al beneficiari d’acord amb el pla de pensions de la funció pública previst en aquesta Llei i la que correspongui satisfer a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
3. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Es faculta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a què faciliti al Govern totes les dades necessàries per a què aquest pugui procedir a efectuar els càlculs objecte d’aquesta Disposició Addicional.
Disposició addicional segona
En cas de mort d’un funcionari o d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei abans de la data de la seva jubilació obligatòria, sempre que tingui la condició de partícip o la de partícip en suspens del pla de pensions de la funció pública i que es trobi en actiu a la data de la seva defunció, els seus dret-havents “mortis causa” perceben una prestació a càrrec de Govern en forma de capital cert d’un import igual a un any del salari del seu causant a la data de la seva defunció, comprensiu dels conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, incrementat en un 25 % per cada fill. La prestació màxima a percebre per aquest concepte serà de 2 anys de salari, calculats en la forma indicada.
Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en el paràgraf precedent, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt en mèrits de l’assegurança col·lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.
Disposició addicional tercera
En cas de declaració d’una invalidesa d’un funcionari o d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en els termes previstos en l’apartat 3 de article 11, sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens del pla de pensions de la funció pública i que es trobi en actiu a la data de declaració de la invalidesa, aquest gaudirà d’una prestació a càrrec de Govern en forma de capital cert d’un import igual a dos anys del salari a la data de declaració de la situació d’invalidesa, comprensiu de tots els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat en mèrits de l’assegurança col·lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.
Disposició addicional quarta
Són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria als agents de l’Administració general de caràcter indefinit, els treballadors amb contracte de durada indefinida: de la Universitat d’Andorra, de l’Institut d’Estudis Andorrans, de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra, de les escoles confessionals (Col·legi Sant Ermengol, Col·legi Anna Mª Janer, Col·legi Sagrada Família) i de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, que queden adherits al pla de pensions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 5.
Com sigui que aquests partícips no estan vinculats professionalment de forma directa amb el Govern, l’obligació de retenció sobre el seu salari brut prevista en l’apartat 2 de l’article 4 l’ha de realitzar la mateixa entitat a qui correspon el seu pagament que, com a entitat delegada del Govern, també ha de procedir a efectuar les aportacions al pla de pensions de la funció pública a càrrec d’aquests partícips assalariats seus i també les aportacions que siguin a càrrec de l’Administració promotora atribuïbles als mateixos partícips.
Disposició addicional cinquena
Els funcionaris del Cos Especial de Policia que han ingressat en el dit cos amb anterioritat al dia 1 de juliol de 2004, data d’entrada en vigor de la vigent Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que es troben en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que han efectuat aportacions al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment mitjançant retencions sobre el seu salari brut i que no tenen dret a percebre prestacions a càrrec del Govern d’acord amb el previst en la disposició transitòria segona, gaudeixen de drets econòmics a càrrec del Govern per raó d’aquestes aportacions.
Aquests drets econòmics queden materialitzats en una aportació extraordinària al pla de pensions de la funció pública, a càrrec del Govern, imputable a cadascun dels esmentats funcionaris.
L’import de cada aportació extraordinària el constitueix el sumatori del total d’aportacions efectivament realitzades per cada funcionari mitjançant retencions en el seu salari brut, incrementat en un 3,5 % anual a comptar de la materialització de cada retenció.
Disposició addicional sisena
En els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta Llei, la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat dóna dret a tots els treballadors no eventuals adscrits a aquests cossos a percebre una prestació a càrrec de Govern fins que arribin als 65 anys d’edat i que consistirà en el 60% del darrer salari brut percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents. Pel què fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei.
Disposició transitòria primera
Les persones que a l’entrada en vigor de la present Llei perceben un complement de pensió de jubilació obligatòria o una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern per raó de la seva condició de funcionaris durant la seva etapa professional activa, continuaran percebent aquestes prestacions d’acord amb el règim de previsió vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició transitòria segona
1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en actiu i tinguin els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, a partir de l’entrada en vigor de la Llei continuaran tenint dret a sol·licitar-la en qualsevol moment fins arribar a l’edat de jubilació obligatòria i a percebre l’esmentada prestació a càrrec de Govern.
L’import d’aquesta prestació és calculat d’acord amb la mateixa normativa anterior, prenent com a base de càlcul el salari mensual brut percebut per cada funcionari en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Pels membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la mateixa Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Sobre aquesta base s’aplica el percentatge que correspongui segons la normativa anterior per raó de l’edat del beneficiari o dels anys de servei prestats per aquest a la data d’entrada en vigor de la Llei.
2. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb l’indicat en l’apartat 1 precedent, romandrà inalterat vitalíciament, llevat del que correspongui als membres del Cos de Policia que hi van ingressar abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia que s’acullin, en mèrits del previst en la Disposició Transitòria Tercera de la mateixa, al règim establert a l’article 71 de l’esmentada llei, als quals serà d’aplicació a l’assoliment de l’edat de 65 anys el percentatge previst en l’apartat 4 de l’indicat article 71.
3. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta Disposició Transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 que no exercitin el dret d’accés a la jubilació voluntària i continuïn en actiu fins a l’edat de jubilació obligatòria, d’acord amb el previst en l’apartat 3 de l’article 7, també tenen dret a percebre a l’arribar a l’edat de 65 anys la percepció de la prestació indicada en l’apartat 1 precedent, en substitució de la que eventualment els pugui correspondre d’acord amb el previst en la Disposició Addicional Primera, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.
Disposició transitòria tercera
1. Els funcionaris que es trobin en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i encara no tenen els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, però que a aquesta mateixa data porten acumulats un mínim de 25 anys de servei o només els resten 5 anys o menys per a tenir els drets oberts per a la seva obtenció d’acord amb la normativa anterior, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària en el moment que reuneixin les condicions d’edat i/o d’anys de servei previstes en la normativa anterior per a jubilar-se voluntàriament.
També tenen dret a obtenir la percepció d’aquesta prestació:
a) Quan arribin a l’edat de 55 anys, els funcionaris adscrits al cos especial penitenciari que van ingressar al cos abans del dia 11 de gener de 2001, i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
b) Quan arribin als 20 anys de servei al cos, els funcionaris adscrits al cos especial de policia que van ingressar al cos entre el 21 d’agost de 1989 i el 30 de juny de 2004 i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
2. L’import d’aquesta prestació, excepte pel que respecta als funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1 precedent, resulta de l’aplicació d’un percentatge, que es calcula en funció de l'edat que tingui el funcionari en el moment de sol·licitar la prestació de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul el darrer salari mensual brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, comprenent els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del cos penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei.
El percentatge es calcula d'acord amb la taula següent:
- Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 50 %.
- Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 52 %.
- Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 54 %.
- Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 56 %.
- Entre 1 any i 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 58 %.
El percentatge d’aplicació pels funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1 precedent és d’un 1,5 % per cada any complert treballat en aquell cos especial; no obstant, si aquests funcionaris exerceixen el seu dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària d’acord amb el previst en aquesta Disposició Transitòria havent complert ja 55 anys d’edat, els serà d’aplicació el previst en aquest mateix apartat 2 pels restants cossos.
3. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb la taula indicada en l’apartat 2 precedent, romandrà inalterat vitalíciament.
4. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf 1 d’aquesta Disposició Transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda i de l’import d’una pensió de jubilació, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, calculat en els termes previstos en aquesta Llei en funció dels seus drets consolidats individuals en el pla de pensions de la funció pública a la data de jubilació obligatòria.
Disposició transitòria quarta
Per mentre no quedi constituïda la comissió de seguiment del pla de pensions d’acord amb el previst en l’apartat 1 de l’article 15, aquesta s’entendrà constituïda des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei amb la composició següent:
a) Representants de l’Administració promotora: el Secretari d’Estat de Funció Pública, l’Interventor General i els dos membres de la intervenció de Govern amb més antiguitat d’entre tots els interventors.
b) Representants dels partícips: els llocs de titular i també els de suplents estaran ocupats preferentment pels membres de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estiguin adscrits als mateixos col·lectius a ésser representats a la comissió de seguiment del pla de pensions. Els llocs que per aquest sistema de provisió encara resultin vacants seran ocupats pels partícips de més edat integrats en cadascun dels col·lectius representats en la comissió de seguiment del pla de pensions.
Aquests membres cessaran automàticament en les seves funcions a mesura que siguin nomenats expressament els representants de cada col·lectiu. Els nous designats desenvoluparan el càrrec fins a la finalització del mandat en curs.
Disposició transitòria cinquena
Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que no iniciïn efectivament les seves funcions l’entitat gestora i l’entitat dipositària, les aportacions seran custodiades per l’Administració promotora que les haurà d’invertir en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat i disponibilitat a l’hora de traspassar-les a l’entitat dipositària. Aquest traspàs s’haurà de fer seguint les directrius de la comissió de seguiment del pla de pensions, amb intervenció de l’entitat gestora i d’acord amb aquesta Llei.
Disposició transitòria sisena
Des del moment a partir del qual l’entitat dipositària passi a custodiar fons provinents d’aportacions de l’Administració promotora i dels partícips i fins que no es pugui procedir a aprovar la declaració comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública a la que es refereix l’article 14 i no es pugui iniciar efectivament la gestió activa del fons de pensions de la funció pública, l’entitat dipositària haurà d’invertir els fons en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat als efectes de poder iniciar l’esmentada gestió activa sense restriccions.
Disposició derogatòria
Queden derogats el Decret de 30 de maig de 1996, l’article 49 de la Llei de la funció pública, l’article 33 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, les Disposicions Transitòries Primera, Segona i Tercera de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, els apartats 1, 2 i 3 de l’article 14 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que estableix aquesta Llei.
Disposició final primera
S’afegeix l’apartat 5 a l’article 4 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“5. La provisió de places vacants o de nova creació que no quedin cobertes en fase de promoció interna, són cobertes per agents de l’Administració, excepció feta de les què afectin als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders i de les corresponents a inspectors i interventors, que es cobreixen amb personal funcionari.”
Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 5. Funcionaris
Són funcionaris els qui, tenen la nacionalitat andorrana i després de ser nomenats pel Govern, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta a dret administratiu.
Els funcionaris exerceixen activitats permanents de l’Administració pública i només poden ser separats del servei actiu per les causes i en les condicions que s’estableixen en la present Llei.”
Es modifica l’article 6 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 6. Agents de l’Administració de caràcter indefinit
Es considera agent de l’Administració de caràcter indefinit el personal de l’Administració pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració.
La relació laboral de l’agent de l’Administració s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s’estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen.”
Es modifica l’article 17 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 17. Integració dels funcionaris i agents de l’Administració en cossos
Els funcionaris i els agents de l’Administració s’integren en els cossos general o especials segons la naturalesa de la seva prestació; la integració esmentada implica l’ocupació d’una plaça del lloc de treball corresponent.
Les condicions de treball dels funcionaris integrats en algun dels cossos especials es regulen per la present Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent.”
Es modifica l’article 34 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 34. Provisió de les places dels llocs de treball de director
Dins el Grup A, les places dels llocs de treball de director són proveïts mitjançant lliure designació, entre funcionaris o agents de l’Administració, d’acord amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en el Grup A i en el Grup B, del sistema de classificació establert.
Els directors són els alts càrrecs de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o secretari d’Estat corresponent.
Quan un director és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
En tot cas, el funcionari o agent de l’Administració designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requeriments del lloc de treball.”
Es modifica l’article 35 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 35. Del nomenament i cessament de directors
Els titulars de les places dels llocs de treball de director són nomenats i destituïts lliurement pel Govern, mitjançant acte degudament publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a proposta del titular del ministeri al qual estigui adscrit el lloc de treball. El nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del seu cessament com a director i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 63 de la present Llei.
El director pren possessió del càrrec mitjançant jurament o promesa davant el membre del Govern de qui hagi de dependre orgànicament.
Un cop s’hagi produït el cessament, el funcionari o agent de l’Administració torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement a què es refereix el paràgraf anterior. Si el funcionari o agent de l’Administració ha ocupat la plaça del lloc de treball de director per un període superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un complement salarial que s’anomena “reconeixement de la funció directiva”. La quantia i l’actualització d’aquest complement s’ha d’establir reglamentàriament.”
Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 48. Jubilació
1. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits al cos general i al cos d’ensenyament i dels agents de l’Administració adscrits a l’Administració general amb caràcter indefinit es produeix als 65 anys d’edat.
2. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders es produeix als 60 anys.”
Es modifica l’article 82 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 82. Prestacions passives i mútua
1. Es reconeix als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa existent sobre aquesta matèria.
2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit.
En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit interessats.
3. Reglamentàriament quedarà regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.”
Es modifica l’article 83 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 83. Incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives
La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, per serveis prestats al sector públic.
“En el cas de prestació de serveis a l’Administració per part de funcionaris i/o agents de l’Administració en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració quedaran en suspens durant la durada de la dita relació especial.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 86
1. Aplicació de la Llei als agents de l’Administració de caràcter indefinit
Coherentment amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, amb agents de l’Administració de caràcter indefinit es poden proveir, contractualment, places vacants o de nova creació, sempre que comportin la realització de funcions de caràcter permanent.”
Es modifica la Disposició Addicional Vuitena de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
“Disposició addicional vuitena
Les prestacions per jubilació dels funcionaris i dels agents de l’Administració general de caràcter indefinit es regularan per la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública o normativa que la substitueixi.”.
Disposició final segona
Es modifica l’article 71 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 71. Seguretat Social
Els funcionaris del Cos de Policia estan acollits al règim general de la seguretat social.”.
Disposició final tercera
Es modifica l’article 50 de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, que passa a tenir el redactat següent:
“Article 50. Seguretat Social
Els funcionaris del Cos Penitenciari estan acollits al règim general de la seguretat social.”.
Disposició final quarta
Per tal de proveir l’efectivitat de les obligacions econòmiques a càrrec de Govern derivades del previst en aquesta Llei, el pressupost de l’Estat haurà de comprendre, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una partida a aquest efecte.
Disposició final cinquena
1. S’encomana al Govern que, prèvia la realització dels estudis i valoracions escaients, procedeixi a l’elaboració, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, d’un informe sobre la conveniència de mantenir, derogar o modificar les mesures objecte de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, en atenció al caràcter excepcional i provisional que va justificar la decisió d’implementació d’aquelles mesures.
2. S’encomana al Govern per a què promogui la reforma integral de la funció pública en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició final sisena
El Govern haurà d’elaborar el reglament regulador del procés de nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips en la comissió de seguiment del pla de pensions referit en l’article 15 en un termini màxim de tres mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició final setena
La present Llei entra en vigor el primer dia del mes immediat següent als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Annex 1
Prestació de jubilació obligatòria (disposició addicional primera)
1.- Salari mensual teòric
La fórmula general per a la projecció dels salaris en cada moment des del moment de l’entrada en vigor de la Llei fins a la data d‘assoliment dels 65 anys és la següent:
- Salaris
. Cos general i cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
Fins als 60 anys
Dels 60 als 65 anys
On:
t: mes a què correspon el salari teòric calculat a cada moment des de l’entrada en vigor de la Llei i fins a la jubilació obligatòria
t1: mes a què correspon la prestació teòrica definida a la Disposició Addicional 6ª entre els 60 i els 65 anys.
St: salari brut en el mes t
St1: prestació en el mes t1.
v: any d’entrada en vigor de la Llei
Sv: Salari brut a la data d’entrada en vigor de la Llei; inclou els triennis ja meritats. Si fos el mes de desembre s’exclou la 13ª paga
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSTest: creixement del salari brut + creixement salari brut per promocions
CSBest: creixement de la prestació de la Disposició Addicional 6ª
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la Llei i l’any de projecció
inc2: període en anys des de l’any d’assoliment dels 60 anys i l’any de projecció.
aj: any de jubilació obligatòria
- Triennis futurs
.Cos general i cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
Fins als 60 anys
Dels 60 als 65 anys
On:
t: mes a què correspon el trienni teòric calculat a cada moment des de l’entrada en vigor de la Llei fins a la jubilació obligatòria
t1: mes a què correspon la prestació teòrica definida a la Disposició Addicional 6ª entre els 60 i els 65 anys.
STt: remuneració per triennis futurs en el mes t
STt1: prestació en el mes t1
mjo: mes de jubilació obligatòria
NumTt: número de triennis acumulats a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei, en cada mes t
Els nous triennis es generaran cada tres anys d’acord amb la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
NumTmjo: número de triennis acumulats en el mes de jubilació obligatòria
v: any d’entrada en vigor de la Llei
PreuTv: preu del trienni en el moment d’entrada en vigor de la Llei
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSBest: creixement del salari brut/prestació DA6ª
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la Llei i l’any de projecció
inc2: període en anys des de l’any d’assoliment dels 60 anys i l’any de projecció.
aj: any de jubilació obligatòria
2.- Salari mensual teòric brut a la data d’assoliment dels 65 anys
De manera anàloga al salari mensual teòric brut en cada moment, es determina el salari mensual teòric brut a la data d’assoliment dels 65 anys.
- Salaris
. Cos general + cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
On:
mj: mes d’assoliment de l’edat de 65 anys
Smj: salari brut en el mes d’assoliment de l’edat de 65 anys
v: any d’entrada en vigor de la Llei
Sv: Salari brut a la data d’entrada en vigor de la Llei; inclou els triennis ja meritats. Si fos el mes de desembre exclourem la 13ª paga
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSTest: creixement del salari brut + creixement salari brut per promocions
CSBest: creixement de la prestació de la Disposició Addicional 6ª
aj: any de jubilació obligatòria
av: any d’entrada en vigor de la Llei
a65: any d’assoliment de l’edat de 65 anys
- Triennis futurs
. Cos general + cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
On:
mj: mes d’assoliment de l’edat de 65 anys
mjo: mes de jubilació obligatòria
STmj: remuneració per triennis futurs en el mes d’assoliment dels 65 anys
NumTmjo: número de triennis acumulats en el mes de jubilació obligatòria
v: any d’entrada en vigor de la Llei
PreuTv: preu del trienni en el moment d’entrada en vigor de la Llei
CSBest: creixement del salari brut
aj: any de jubilació obligatòria
av: any d’entrada en vigor de la Llei
a65: any d’assoliment de l’edat de 65 anys
- Un cop determinat l’import del salari mensual teòric brut i dels triennis futurs teòrics, es tindrà en compte que aquests imports no siguin inferiors al salari brut mig efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria. Per tant, en aquest cas, a efectes del càlcul de la Disposició Addicional Primera el salari serà:
. Cos general + cos especial d’ensenyament
. Resta de cossos especials
On:
Sdef: Salari definitiu a efectes del càlcul de la Disposició Addicional Primera
S15: salari mig brut dels darrers 15 anys abans de la jubilació obligatòria
On:
Sp: Cada una de les mensualitats efectivament percebuda durant els darrers 15 anys abans de la jubilació obligatòria
*********
Addicionalment, en les projeccions objecte dels apartats 1. i 2. es tenen en compte els següents criteris, que influeixen en les mateixes:
- Respecte de la retribució total (salari i triennis):
° Es percebran en 13 pagues, 12 pagues mensuals més una d’extraordinària al desembre.
- Respecte dels triennis:
° Mentre el funcionari no arribi a l’edat de jubilació obligatòria es generaran nous triennis.
° No s’estableixen límits en l’acumulació de triennis.
° Els triennis es pagaran cada 3 anys a comptar de la data informada com a data de cobrament de l’últim trienni.
- Efectes del previst en la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal:
° Respecte del salari: malgrat la Llei preveu una reducció d’entre el 5% i el 10%, de caràcter provisional de les retribucions superiors a 3.000 € bruts mensuals, aquesta mesura no es té en compte a efectes de la valoració dels compromisos per pensions.
° Respecte de la generació de triennis futurs: es tenen en compte les previsions d’aquesta llei per a la projecció de retribucions a partir de les quals es calcularan els compromisos.
- Per als membres del Cos de Policia que van ingressar en el cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, d’acord amb la Disposició Transitòria Quarta de la mateixa llei, es considera la paga extraordinària com a concepte salarial a incorporar en el seu salari pensionable a la jubilació, sempre i quan el partícip acrediti més de 22 anys d’antiguitat.
- Per als membres del Cos Penitenciari que es trobaven en actiu o en comissió de serveis a l’entra en vigor de la Llei de la Funció Pública, d’acord amb la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari, es considera també la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la mateixa Llei.
- Per aquells partícips que posteriorment a la data de valoració compleixen amb el requisit de l’antiguitat en una data que dóna dret al seu cobrament, el criteri de càlcul és el següent:
- Per als membres dels cossos especials es té en compte la prestació a percebre de Govern a partir de l’edat de jubilació obligatòria i fins els 65 anys prevista en la Disposició Addicional Sisena.
3.- Pensió teòrica CASS 65 anys
- Punts de la CASS
Es calcula la pensió teòrica a percebre pels treballadors públics a l’assoliment de l’edat de 65 anys.
Aquest càlcul té en compte el nombre de punts teòricament acumulats en el moment d’arribar a l’edat de 65 anys que, al seu torn, depèn de:
- Classe de cotització: es considera que es manté invariable per a cada funcionari durant la seva etapa laboral activa i es correspon a la classe vigent a l’entrada en vigor de la Llei. Pels cossos especials que es jubilen obligatòriament als 60 anys, la classe de cotització en el període comprès entre els 60 i els 65 anys és la classe A.
- Salari/prestació en cada moment des de l’entrada en vigor de la Llei fins a la data d‘assoliment dels 65 anys, conformement al previst en l’apartat 1 (Salari mensual teòric) i en la Disposició Addicional Primera.
- Evolució dels preus de compra i de venda del punt de la CASS, d’acord amb la hipòtesi de projecció d’IPC. Es tracta de la revalorització teòrica futura del preu del punt, que s’efectua d’acord amb una previsió de l’increment de l’IPC de l’1,5 % anyal.
Els punts acumulats en el moment d’accedir a la jubilació de la CASS (65 anys) vindran determinats pels punts acumulats a la data d’entrada en vigor de la Llei, més els nous punts que teòricament es prevegi que puguin adquirir-se a futur d’acord amb l’evolució dels conceptes citats anteriorment.
- Pensió de la CASS:
Per a cada cas es calcula la pensió teòrica estimada de la CASS a percebre a la data d’assoliment dels 65 anys.
L’import teòric de la pensió de la CASS s’obté amb la venda dels punts teòrics acumulats als 65 anys d’acord amb el preu de venda teòric corresponent en l’esmentat moment.
La pensió de la CASS a considerar per al càlcul del complement de Govern a partir dels 65 anys, serà neta de la cotització de la branca general.
4.- Pensió teòrica Pla de pensions de la funció pública
La pensió teòrica a percebre del pla de pensions de la funció pública és aquella resultant de transformar el dret consolidat individual teòric a la data de jubilació obligatòria en una renda vitalícia pura, sense dret a reversió, a partir dels 65 anys.
Per tant aquest fons serà equivalent a la suma de les aportacions mensuals teòriques amb els seus corresponents rendiments teòrics.
On:
k: número de mesos des de la data d’entrada en vigor de la Llei fins a l’edat de 65 anys.
St, St1, STt i STt1: Conceptes Salarials o prestació de la Disposició Addicional 6ª en cada un dels mesos sobre els quals s’aplicarà el percentatge d’aportació.
%_AD: % Aportació definida sobre St, St1 i STt i STt1; Govern 3% i Empleat 3%.
RFons: Rendibilitat anual estimada del Fons, 3.5%.
L’import de la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública serà la que en resulti de transformar el dret consolidat individual als 65 anys, es a dir
On:
Va: Valor actual actuarial vitalícia d’una renda mensual creixent i immediata
x : Edat de 65 anys.
lx : Cohort corresponent a les taules PERMFP/ 2000.
int : Interès tècnic per transformar el dret consolidat en renda.
IPC: Hipòtesis inflació considerada.
Els càlculs de la valoració són mensuals.
ELEMENTS QUE HAN DE SERVIR DE BASE PER ALS CÀLCULS ANTERIORS
Els càlculs anteriors han de ser realitzats prenent en consideració els següents elements:
- Normativa:
° Llei de la Funció Pública, del 15 de desembre de 2000
° Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981
° Decret del 30 de maig de 1996, relatiu a la jubilació voluntària i anticipada.
° Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia.
° Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
° Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
° Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana.
° Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders.
° Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la Seguretat Social.
- Hipòtesis financeres per a la projecció de les variables:
Índex de Preus al Consum ..................... 1,50% anual
Creixement salari/prestació DA6ª ......... 1,50% anual
Creixement salari per promocions ........ 0,50% anual
Creixement del preu dels triennis adquirits després de l’entrada en vigor de la Llei ............. 1,50% anual
Preu del trienni . el vigent a l’entrada en vigor de la Llei
Valor del punt de compra de la CASS ...... el vigent a l’entrada en vigor de la Llei.
Valor del punt de venda de la CASS ..... el vigent a l’entrada en vigor de la Llei
Revalorització del valor dels punts de la CASS .. IPC
Número pagues ..................................................... 13
- Edat de Jubilació CASS ............................. 65 anys
- Hipòtesis per determinar la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública
Percentatge aportació definida Govern ........... 3,00%
Percentatge aportació definida Empleat ......... 3,00%
Rendibilitat futura fons d’aportació definida .. 3,50%
Tipus Interès tècnic transformació fons acumulat en renda ............................................................... 4,00%
Tipus de mortalitat ........................... PERMF/2000P
Creixement pensió ............................................ IPC
Número pagues .................................................. 13 ”
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, tramet al Sr. síndic general, als efectes escaients.
M. I. Sr. Xavier Montané Atero
Vicepresident
de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost
M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla
President
de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost
A la M. I. Sindicatura
La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, d’acord amb el que disposa l’article 100 del Reglament del Consell General, mitjançant aquest escrit presento les reserves d’esmena següents al “Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública”, publicat al Butlletí del Consell General núm. 51/2014, de data 27 de juny del 2014.
Reserva d’esmena 1
Reserva de l’esmena 5 de l’informe del ponent, que proposa modificar el redactat del punt 3 de l'article 4 del Projecte de llei amb el següent text:
“3. Les obligacions de l’Administració promotora són les reconegudes en aquesta Llei, sense perjudici de les responsabilitats que li puguin ser atribuïdes per la via judicial derivades de la seva condició de garant.”
Reserva d’esmena 2
Reserva de l’esmena 6 de l’informe del ponent, que proposa afegir un nou apartat 4 a l'article 4 del Projecte de llei amb el següent text:
“4. L’administració promotora garanteix que les persones físiques beneficiàries d’aquest pla percebin un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari, sumant la prestació de la CASS i la d’aquest pla. Si per diverses circumstàncies la prestació de jubilació no assolís el 60%, l’administració promotora completarà la prestació fins a assolir aquest percentatge.”
Reserva d’esmena 3
Reserva de l’esmena 24 de l’informe del ponent, que proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l'article 16 del Projecte de llei amb el següent text:
“1. L’organisme responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, entitat gestora, és la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que exercirà les seves funcions sota la supervisió de la comissió de seguiment.
La comissió de seguiment signarà un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social que serà l’entitat gestora que administrarà el fons de pensió de la funció pública. Aquest conveni ha d’incloure entre altres, l’aportació econòmica necessària per les despeses ocasionades per les noves funcions que ha d’assumir la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”
Reserva d’esmena 4
Reserva de l’esmena 45 de l’informe del ponent (esmena del Grup Parlamentari Socialdemòcrata) que proposa suprimir la disposició final primera del Projecte de llei.
Consell General, 23 d’octubre de 2014
Rosa Gili Casals
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94 |
