Butlletí
del
Consell General
Núm. 80/2017
Casa de la Vall, 31 d’octubre del 2017
SUMARI
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la relació contractual de l’assessor per coordinar el desenvolupament de l’Agència Tributària Andorrana.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al funcionament de la societat pública Andorrana Desenvolupament i Inversió (ADI).
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la contractació d’un agent de patents europeu per a la protecció del nom “Andorra” com a marca.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Edicte
La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la relació contractual de l’assessor per coordinar el desenvolupament de l’Agència Tributària Andorrana, publicades en el Butlletí del Consell General número 64/2017, de data 15 de setembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 31 d’octubre del 2017
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Ministeri de Finances
Resposta escrita del Govern a la pregunta (Reg. núm. 1010)
Resposta escrita del Govern a la pregunta, amb referència Reg. núm. 1010, presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la relació contractual de l’assessor per coordinar el desenvolupament de l’Agència Tributària Andorrana.
Motivació:
Vist que el Govern el 2013 va procedir a contractar el Sr. Josep Costa i Solà, com a assessor per coordinar el desenvolupament de l’Agència Tributària Andorrana.
Vist que, segons notícies aparegudes en diferents mitjans nacionals, el Sr. Josep Costa finalitzaria la seva relació amb el Govern d’Andorra el proppassat mes d’agost.
Es demana:
- Ha finalitzat el Sr. Josep Costa i Solà la seva relació professional com assessor de l’Agència Tributària Andorrana?
- En cas que sigui el cas, en quina data exacta va finalitzar? En cas que la relació professional no s’hagi finalitzat, quina és la data que preveu de finalització el seu contracte laboral?
- Quins objectius se li van marcar al moment de la seva contractació l’any 2013?
- Quin és el grau d’assoliment dels objectius mencionats en el punt anterior?
- Quines tasques suplementàries ha realitzat durant aquest període?
- Ha tingut accés el Sr. Josep Costa a informació de contribuents del Principat? En cas afirmatiu, a quina informació dels contribuents ha tingut accés durant aquest període?
- Ha tingut accés el Sr. Josep Costa a informació de contribuents no residents al Principat? En cas afirmatiu, a quina informació dels contribuents ha tingut accés durant aquest període?
- El contracte del Sr. Josep Costa preveia clàusules reforçades de confidencialitat? En cas afirmatiu, quines són?
- El contracte del Sr. Josep Costa preveia algun període d’incompatibilitat? En cas afirmatiu, quines incompatibilitats i per quin període?
Resposta
A la pregunta: “ha finalitzat el Sr. Josep Costa i Solà la seva relació professional com assessor de l’Agència Tributària Andorrana?” i “en cas que sigui el cas, en quina data exacta va finalitzar? En cas que la relació professional no s’hagi finalitzat, quina és la data que preveu de finalització el seu contracte laboral?
La relació professional del Sr. Josep Costa i Solà amb el Govern d’Andorra va finalitzar el proppassat 31 d’agost del 2017, una vegada transcorreguts els tres anys de durada del seu contracte més una pròrroga addicional d’un any prevista també al contracte laboral.
A la pregunta: “quins objectius se li van marcar al moment de la seva contractació l’any 2013?”
Les funcions que es van encomanar al Sr. Josep Costa i Solà, sota la supervisió directa del director general de Tributs i de Fronteres, van ser les següents:
- Assistir tècnicament el director general de Tributs i de Fronteres.
- Definir l’estratègia d’aplicació dels tributs en base als impostos i les condicions associades.
- Col·laborar en el desenvolupament legislatiu, normatiu i reglamentari en matèria tributària i duanera.
- Coordinar l’elaboració de procediments i circulars de gestió, recaptació i inspecció.
- Analitzar i supervisar la gestió informàtica dels tributs.
- Elaborar la previsió d’ingressos i fer el seguiment de la seva execució.
- Elaborar i coordinar el pla anual d’actuacions.
- Elaborar la memòria anual d’actuacions.
- Establir i supervisar el compliment dels objectius de les diferents direccions adjuntes.
- Col·laborar en l’establiment de convenis de col·laboració amb les altres administracions i entitats.
- Coordinar l’elaboració d’estudis tributaris, duaners i de comerç exterior.
- Col·laborar en la capacitació professional dels membres del Departament de Tributs i de Fronteres i supervisar els plans de formació.
- Qualsevol altra funció específica de caràcter tributari que li fos encomanada pel cap de Govern, el ministre de Finances o pel director general de Tributs i de Fronteres.
A les preguntes: “quin és el grau d’assoliment dels objectius mencionats en el punt anterior?” i “quines tasques suplementàries ha realitzat durant aquest període? ”
La col·laboració del Sr. Josep Costa i Solà durant aquests quatre anys, ha permès implantar un model organitzatiu d’administració tributària en el que s’integren les tasques habituals en l’aplicació dels impostos interns conjuntament amb les relacionades amb el comerç exterior sota una direcció unitària i una actuació coordinada de les funcions de gestió tributària, inspecció i recaptació.
En aquest sentit, la intervenció del Sr. Costa ha estat determinant en el desplegament de les disposicions previstes a la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, ja sigui des de la vessant normativa amb l’elaboració dels reglaments d’aplicació dels tributs, de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs, i de recaptació dels tributs; com en l’adaptació interna de la nova normativa coordinant l’elaboració dels manuals de gestió, inspecció i recaptació, i la formació dels membres del Departament de Tributs i de Fronteres en la matèria.
El Sr. Costa també ha col·laborat en l’elaboració i la implantació de l’impost sobre la renda de les persones físiques i en les modificacions normatives en matèria d’impostos com són la Llei de règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial, aprovada recentment pel Consell General, o el Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, actualment a tràmit parlamentari.
Convé destacar especialment, la tasca de coordinació del Sr. Costa en implementació d’un sistema informàtic integrat de gestió dels tributs. Al mòdul inicial que incloïa l’Impost sobre societats, l’Impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’Impost general, si ha afegit dos mòduls nous que incorporen la gestió de l’Impost sobre la renda de les persones físiques i la funcionalitat relativa a la recaptació executiva, que ha de resultar essencial en l’agilització dels embargaments i en el tractament integral de tots els deutes en matèria tributària.
Així mateix, cal afegir a les tasques realitzades pel Sr. Costa durant aquests quatre anys la seva contribució en la creació de la doctrina administrativa en l’aplicació dels tributs i dels instruments d’informació i assistència al contribuent, que comprenen l’elaboració de diferents comunicats tècnics, les respostes a consultes vinculats, i els apartats “DTF respon” i “Preguntes més freqüents” del web www.impostos.ad.
En matèria organitzativa és necessari també fer esment de la tasca del Sr. Costa en l’elaboració i coordinació dels programes d’actuació, dels plans de control fiscal, de les memòries i del Pla formatiu que anualment elabora el Departament de Tributs i de Fronteres, així com el seguiment dels mateixos mitjançant cronogrames i quadres de comandament.
Finalment mencionar l’impuls que el Sr. Costa ha donat al projecte de creació de l’Agència Tributària Nacional, col·laborant en els estudis tècnics sobre les funcions i competències del nou ens, el disseny de l’estructura administrativa que s’ha d’encarregar de l’aplicació dels tributs, i realitzant treballs previs amb les intervencions dels comuns a fi d’assolir el consens tècnic del nou organisme.
A mode de resposta a la pregunta plantejada, i vist el que s’ha mencionat anteriorment, cal concloure que el compromís del Sr. Costa amb el projecte que li va ésser encomanat ha aconseguit excedir qualsevol expectativa dipositada en ell.
A les preguntes: “ha tingut accés el Sr. Josep Costa a informació de contribuents del Principat? En cas afirmatiu, a quina informació dels contribuents ha tingut accés durant aquest període?” i “ha tingut accés el Sr. Josep Costa a informació de contribuents no residents al Principat? En cas afirmatiu, a quina informació dels contribuents ha tingut accés durant aquest període?”
El Sr. Josep Costa i Solà no ha fet ús d’un accés generalitzat d’informació relativa a contribuents residents o no-residents fiscals, ara bé, puntualment, en el marc de les seves funcions en matèria d’assessorament en l’aplicació dels tributs, ha tingut un accés parcial a determinades dades d’obligats tributaris, prèvia petició de les mateixes als funcionaris competents, necessàries per a l’elaboració de comunicats tècnics i respostes a consultes vinculants o per a la resolució d’expedients concrets en els que interessava la seva opinió.
A la pregunta: “el contracte del Sr. Josep Costa preveia clàusules reforçades de confidencialitat? En cas afirmatiu, quines són?”
El contracte del Sr. Josep Costa i Solà preveia una clàusula de confidencialitat que diu així:
“L’agent de l’administració de caràcter eventual es compromet de forma expressa a no revelar, divulgar o fer conèixer a terceres persones, durant l’execució del Contracte o després de la seva extinció, qualsevol mena d’informació a la que hagi tingut accés en funció del seu treball al Govern d’Andorra”.
A la pregunta: “el contracte del Sr. Josep Costa preveia algun període d’incompatibilitat? En cas afirmatiu, quines incompatibilitats i per quin període?”
El contracte del Sr. Josep Costa i Solà preveia en la seva clàusula sisena el següent:
“Aquesta relació contractual s’estableix amb caràcter d’exclusivitat, de manera que el Sr. Josep Costa i Solà no pot exercir cap activitat de natura mercantil o laboral, assalariada i/o remunerada, altra que la que li correspon per la missió que li ha estat encarregada en virtut del present contracte. Es fa constar expressament que aquesta circumstància ha estat també presa en compte en el moment de fixar la retribució salarial segons el que consta en aquest document.”
El contracte no preveu expressament una extensió d’aquesta clàusula més enllà de la de la seva vigència, per el que s’ha d’entendre que únicament era aplicable durant la vigència del mateix.
Escaldes-Engordany, 27 d’octubre del 2017
Albert Hinojosa Besolí
Director general de Tributs i de Fronteres
Edicte
La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al funcionament de la societat pública Andorrana Desenvolupament i Inversió (ADI), publicades en el Butlletí del Consell General número 64/2017, de data 15 de setembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 31 d’octubre del 2017
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Andorra la Vella, 16 d’octubre del 2017
M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández
Conseller general
Conseller general del Grup Parlamentari Liberal
Molt Il·lustre senyor,
En relació a les preguntes escrites formulades per carta en data 12 de setembre del 2017, pel M.I. Sr. Jordi Gallardo, Conseller general del Grup Parlamentari Liberal, enregistrada amb el número 160/2017, em plau adjuntar-vos la resposta següent:
Quin és l’organigrama de la societat Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) a 12 de setembre de 2017?
La societat Andorra i Desenvolupament i Inversió, d’ara en endavant ADI, a data 12 de setembre del 2017 estava composada per 10 treballadors, i un consell d’Administració format per 9 persones. En l’organigrama de la imatge, es pot veure gràficament l’organització de la societat. Es cert, que en l’organigrama detallat apareix la figura del Director General de la Societat, tot i que en data 12/09/2017 la societat no disposava d’un Director General en funcions atès que la Sra. Imma Jiménez va cessar de les seves funcions en data 30/06/2017.
Com podrà apreciar en l’organigrama, doncs la societat està dividida principalment en dues àrees. Una primera àrea de desenvolupament de projectes, amb un director / coordinador de l’àrea i 6 tècnics d’acompanyament. La societat disposa d’un segon Departament que s’encarrega de tots els aspectes relacionats amb la comunicació, marca i posicionament d’Andorra com a destinació de negocis. Aquest Departament, està format per un director de Comunicació i un dissenyador gràfic.
Finalment, adjunt a la direcció general, la societat disposa d’una assistent a direcció que realitza tasques de secretariat, administració i suport a les finances de la societat.
Per la seva banda el Consell d’Administració de la Societat està composat per les següents persones:
- Josep Maria Missé Cortina, Secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica i Innovació, en qualitat de president
- Neus Soriano Vidal, Secretària d’Estat de Comerç i Competitivitat, en qualitat de vicepresidenta.
- Albert Moles Betriu, Director de Forces Elèctriques d’Andorra, en qualitat de secretari.
- Jordi Nadal Bentadé, Director del Servei de Telecomunicacions d’Andorra, en qualitat de conseller.
- Jordi Fabregat Feldsztajn, Professor associat al Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, en qualitat de conseller
- Marc Pantebre Palmitjavila, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, en qualitat de conseller independent.
- Xavier Altimir Planes, president de la Confederació Empresarial Andorrana, en qualitat de conseller independent.
- Jordi Marin Puigpelat, director general de Microsoft Catalunya, expert internacional en el sector de les noves tecnologies i innovació, en qualitat de conseller independent.
- David Castro, Program Manager a Google Zurich, expert internacional en innovació i noves tecnologies, en qualitat de conseller independent.
Quina és la data de creació de cada lloc de treball que forma part de l’organigrama de la societat?
En quan a la societat els llocs de treball es van crear en les següents dates:
Secretaria de Direcció: 15/09/2010
Director de Comunicació: 10/10/2016
Dissenyador Gràfic: 14/05/2017
Director / Coordinador de Projectes: 28/08/2017
Tècnic Acompanyament 1: 04/06/2015
Tècnic Acompanyament 2: 01/05/2009
Tècnic Acompanyament 3: 05/06/2013
Tècnic Acompanyament 4: 01/03/2016
Tècnic Acompanyament 5: 22/04/2013
Tècnic Acompanyament 6: 01/08/2016
En quan al consell d’Administració de la Societat, tots els seus membres van ser nomenats en data 7 de Maig del 2015, a excepció del Sr. David Castro que va ser nomenat el dia 20 de gener del 2016 en substitució Josep Maria Payà Padreny, director mèdic de Quality Medical Service, expert internacional en l’àmbit sanitari i assistencial, que havia estat nomenat inicialment també el dia 7 de Maig del 2015.
Quina és la descripció i qualificació de cada lloc de treball de la societat?
El director general de la Societat, s’encarrega principalment, tal i com estan establertes les seves funcions en la llei de creació de la societat, de la gestió i representació de la mateixa.
Per la seva banda, el director de Comunicació té assignades les següents funcions:
- Responsable de l’estratègia de comunicació de la societat, així com de la seva implementació.
- Crear i definir el discurs corporatiu així com la generació de continguts al voltant de la marca.
- Posicionar la marca Andorra com a destinació de negocis.
L’assistent de direcció té assignades principalment les tasques associades a la part administrativa, secretariat i suport a les finances de la societat.
El director / coordinador de projectes, s’encarrega de vetllar per la planificació i bona execució dels diferents projectes que s’estan impulsant des de la Societat.
Per la seva banda, cadascú dels tècnics de la Societat s’encarreguen de:
- Assessorament tècnic a empresaris i emprenedors andorrans i estrangers.
- Representar la societat i la iniciativa Actua prop d’institucions i associacions tant nacionals com internacionals.
- Col·laborar en la implantació de projectes d’interès per al teixit empresarial.
- Assistir i participar activament a reunions, presentacions, missions empresarials tant a Andorra com a l’estranger, amb l’objectiu de captar i promoure Andorra com a destí d’inversió.
A més d’aquestes tasques, 4 dels tècnics estan especialitzats en:
- Tècnic especialitzat en temes legals. Disposem d’un perfil més jurídic que s’encarrega de l’assessorament jurídic en tots els temes relacionats amb l’activitat de la societat.
- Tècnic especialitzat en missions empresarials i relacions amb Espanya. Aquest tècnic realitza tasques d’internacionalització al mercat espanyol, fent la tasca de representant econòmic a l’Ambaixada.
- Tècnic especialitzat en missions empresarials i relacions amb França. Aquest tècnic realitza tasques d’internacionalització al mercat francès, fent la tasca de representant econòmic a l’Ambaixada.
- Tècnic especialitzat en el sector de la salut. Atès que l’acompanyament i el desenvolupament de projectes empresarials dins de l’àmbit de la sanitat és un dels eixos estratègics de la diversificació econòmica, disposem d’un tècnic especialista en projectes d’aquest àmbit.
Quina és la retribució bruta mensual i acumulada per cada lloc de treball descrit en el punt anterior a 12 de setembre del 2017?
La retribució dels membres de la societat és la següent:
Secretaria de Direcció: 2.254,76€/bruts mensuals; 20.292,84€/ bruts 2017.
Director de Comunicació: 3.600 €/bruts mensuals; 32.400 €/ bruts 2017.
Director / Coordinador de Projectes: 3.600 €/bruts mensuals; 4.264,62 €/ bruts 2017.
Dissenyador Gràfic: 1.750 €/bruts mensuals; 15.750 €/ bruts 2017.
Tècnic Acompanyament 1: 1.904 €/bruts mensuals; 17.142,84 €/ bruts 2017.
Tècnic Acompanyament 2: 3.174,60 €/bruts mensuals; 28.571,40 €/ bruts 2017.
Tècnic Acompanyament 3: 2.550 €/bruts mensuals; 22.950 €/ bruts 2017.
Tècnic Acompanyament 4: 3.200 €/bruts mensuals; 28.800 €/ bruts 2017.
Tècnic Acompanyament 5: 2.560 €/bruts mensuals; 23.047,56 €/ bruts 2017.
Tècnic Acompanyament 6: 2.692,30 €/bruts mensuals; 24.230,70 €/ bruts 2017.
Adjuntem també la retribució que va percebre la directora general de la Societat, que va cessar de les seves funcions en data 30/06/2017:
Direcció general: 4.200 €/bruts mensuals; 29.400 €/ bruts 2017.
Els membres del consell d’administració disposen d’una retribució?, en cas afirmatiu, quina és la formula de retribució i quin és l’import?
Els membres del consell d’Administració de la Societat, no perceben retribució a excepció del Sr. Jordi Marin, Sr. Jordi Fabregat i el Sr. David Castro. A aquests darrers membres se’ls retribueix per assistència al consell d’Administració. L’import satisfet és igual per cadascú d’ells, i és de 810€. A data 30/09/2017, agregant totes les retribucions percebudes durant el 2017, el Sr. David Castro ha percebut 2.430€, el Sr Jordi Fabregat 3.240€ i el Sr. Jordi Marin 2.430€.
La resta de càrrecs del Consell d’Administració no han percebut cap remuneració pels serveis prestats a la societat.
Atentament,
Josep Maria Missé Cortina
Secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica i Innovació i
President de l’Andorra Desenvolupament i Inversió SAU
Edicte
La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la contractació d’un agent de patents europeu per a la protecció del nom “Andorra” com a marca, publicades en el Butlletí del Consell General número 65/2017, de data 18 de setembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 31 d’octubre del 2017
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Ministeri d’Economia, Competitivitat i Innovació
Resposta escrita a la pregunta (Reg. núm. 1033)
Resposta a la pregunta al Govern en relació a la contractació d’un agent de patents europeu per a la protecció del nom “Andorra” com a marca, Reg. Núm. 1033-17.
- Per què el Govern d’Andorra ha contractat de forma directa a un agent de marques espanyol quan aquesta feina la podia haver fet un agent de marques andorrà?
L’article 120 del Reglament (UE) 2017/1001 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny del 2017, sobre la marca de la Unió Europea, en la seva versió oficial en llengua espanyola, estableix el següent:
“Artículo 120
Representación profesional
1. La representación de personas físicas o jurídicas ante la Oficina solo podrá ser asumida:
a) por un abogado facultado para ejercer en el territorio de uno de los Estados miembros del Espacio Económico Europeo y que posea su domicilio profesional en el Espacio Económico Europeo, en la medida en que pueda actuar en dicho Estado en calidad de representante en materia de marcas;
b) por los representantes autorizados inscritos en una lista que lleve a tal efecto la Oficina.
A petición de la Oficina o, cuando corresponda, de la otra parte en el procedimiento, los representantes ante la Oficina depositarán en ella un poder firmado, para su inclusión en el expediente.
2. Podrá inscribirse en la lista de representantes autorizados toda persona física que:
a) posea la nacionalidad de alguno de los Estados miembros del Espacio Económico Europeo;
b) tenga su domicilio profesional o su lugar de empleo en el Espacio Económico Europeo;
c) esté facultada para representar, en materia de marcas, a personas físicas o jurídicas ante la Oficina de Propiedad Intelectual del Benelux o ante la oficina central de la propiedad industrial de un Estado miembro del Espacio Económico Europeo. Cuando, en el Estado de que se trate, tal facultad no esté subordinada al requisito de una cualificación profesional específica, las personas que soliciten su inscripción en la lista de la Oficina y que actúen en materia de marcas ante la Oficina de Propiedad Intelectual del Benelux o aquellas oficinas centrales de la propiedad industrial, deberán haber ejercido con carácter habitual durante al menos cinco años. Sin embargo, se dispensará de esta condición relativa al ejercicio de la profesión a las personas cuya cualificación profesional para ostentar la representación, en materia de marcas, de personas físicas o jurídicas ante la Oficina de Propiedad Intelectual del Benelux o aquellas oficinas centrales de la propiedad industrial, esté oficialmente reconocida de conformidad con la normativa establecida por el Estado de que se trate.
3. La inscripción se hará previa instancia acompañada de una certificación facilitada por el servicio central de la propiedad industrial del Estado miembro de que se trate, en la que se indique que se cumplen las condiciones contempladas en el apartado 2.
4. El director ejecutivo podrá conceder una excepción:
a) del requisito establecido en el apartado 2, letra c), segunda frase, si el solicitante presenta la prueba de que ha adquirido de otro modo la cualificación requerida;
b) del requisito establecido en el apartado 2, letra a), cuando se trate de profesionales altamente cualificados, siempre que se cumplan los requisitos previstos en el apartado 2, letras b) y c).”
Aquest article és pràcticament idèntic a l’article 93 del Reglament (CE) número 207/2009 del Consell, al qual substitueix. La diferència més notable és que el Reglament del 2017 permet que els domicilis professionals o els llocs de treball dels representants puguin estar situats en qualsevol Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu mentre que el Reglament del 2009 ho limitava a Estats membres de la Unió Europea.
En vista de l’anterior, actualment, qualsevol dels supòsits de representació professional prop de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, requereix que el representant de què es tracti tingui el seu domicili professional o el seu lloc de treball en l’Espai Econòmic Europeu.
Per tant, hagués estat impossible que un agent de marques (mandatari) andorrà hagués pogut dur a terme una representació professional prop de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, especialment atès que el seu domicili professional o lloc de treball no està situat en un Estat de l’Espai Econòmic Europeu.
El Govern va optar per la modalitat de contractació directa per qüestions de confidencialitat i oportunitat.
En aquell moment, a fi de protegir adequadament la marca “Andorra” es va decidir que era convenient adjudicar directament el servei a una empresa especialitzada i no es va convocar un concurs públic internacional ja que podria posar a tercers sobre avís d’avançar-se en els registres d’interès per al Govern d’Andorra.
Ateses la impossibilitat o inconveniència de promoure concurrència en l'oferta i l'especificitat tècnica així com les mesures de seguretat singulars, la contractació d'un agent de patents europeu es va fer per contractació directa d’acord amb l'article 46.2 a) i 46.2 f) de la Llei de contractació pública vigent.
- Per què s’ha optat pel seu registre (2 vegades) quan els tractats internacionals signats per Andorra ja protegeixen els signes d’Estat?
En primer lloc, s’aclareix que pel que s’ha optat no és per dur a terme un registre 2 vegades sinó per sol·licitar el registre de 2 marques diferents: d’una banda, la marca ANDORRA denominativa i, d’altra banda, la marca ANDORRA mixta en la tipografia oficial utilitzada pel Govern, especialment pel Ministeri encarregat del Turisme.
En segon lloc, s’aclareix que no hi ha cap tractat internacional signat per Andorra que protegeixi el nom del nostre Estat. En aquest sentit l’informo que, si bé l'article 6 ter del Conveni de la Unió de París per la protecció de la propietat industrial del 1883, del qual el Principat d’Andorra n’és un Estat part, protegeix les banderes i els emblemes dels Estats que són part en el conveni així com els noms i emblemes d’organitzacions intergovernamentals internacionals contra el seu registre i ús no autoritzat com a marques, aquest article no inclou expressament la protecció dels noms dels Estats. Al respecte, hi ha hagut intents d’incorporar aquesta protecció per part d’alguns Estats part del conveni però aquests no han prosperat. Per tant, a diferència de la protecció de la bandera i altres emblemes del Principat d’Andorra, el qual sí és possible en base a l’indicat article 6 ter, mitjançant la seva declaració en una base de dades que gestiona l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI), la qual poden consultar les oficines de marques, la protecció del nom del nostre Estat s’ha de garantir per altres vies. En aquest sentit, l’informo que aquest Govern, amb l’assistència de l’OMPI, ha efectuat les oportunes declaracions en la referida base de dades gestionada per aquesta organització, tant de la bandera com de l’escut del Principat d’Andorra.
Així, la protecció que s’atorga als noms dels Estats no és uniforme en tots els Estats part del Conveni de la Unió de París sinó que cadascun d’aquests Estats l’estableix en la seva legislació nacional, a ser aplicada per les seves oficines de marques. I és per això que hi ha oficines de marques d’Estats part d’aquest conveni que concedeixen registres de marques amb noms d’Estats sense fins i tot dur a terme cap valoració de fons.
En vista d’això, aquest Govern va considerar que per aconseguir una òptima protecció del nom del nostre Estat, tenint a més en compte el treball que s’està actualment duent a terme respecte a la “marca Andorra”, era pertinent intentar aconseguir el registre del nom ANDORRA en tant que marca denominativa i marca mixta de la Unió Europea, i per al major nombre possible de les classes de la denominada Classificació de Niça. Això, acompanyat d’un servei de vigilància que el Govern té previst contractar en breu, mitjançant un concurs nacional, en virtut del qual l’adjudicatari haurà d’advertir de qualsevol intent per part de tercers d’enregistrar el nom del nostre Estat com a marca de la Unió Europea o de qualsevol dels seus Estats membres i alhora aconsellar com procedir segons el cas de què es tracti d’acord amb les eines que ofereixin les normatives aplicables en cada cas.
- Per què s’han registrat les 45 classes de productes i serveis disponibles si mai el Govern fabricarà, comercialitzarà o prestarà tots aquests productes i serveis a la Unió Europea, implicant la seva nul·litat per falta d’ús?
D’acord amb la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 51 (causes de caducitat) de l’abans referit Reglament (UE) 2017/1001 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny del 2017, sobre la marca de la Unió Europea, un tercer pot sol·licitar la caducitat (no la nul·litat) d’una marca si, dins d’un període ininterromput de 5 anys, la marca no ha estat objecte d’un ús efectiu per als productes o els serveis per als quals estigui registrada, i no hi ha causes justificatives de la falta d’ús.
Per tant, d’una banda, si el Govern aconsegueix el registre de les 2 marques sol·licitades en totes o en pràcticament totes les classes disponibles, hi haurà un període de 5 anys durant el qual cap tercer podrà sol·licitar caducitats per manca d’ús. Per contra, durant aquest període, encara que és clar que el Govern no fabricarà ni comercialitzarà determinats productes, com ara armes, el fet de disposar d’una marca enregistrada pel que fa a aquests productes dissuadirà eventuals sol·licituds de registre per part de tercers i, en cas que aquests registres s’intentin, l’oposició a aquests seria força senzilla.
Passats aquests 5 anys, qualsevol tercer que volgués sol·licitar una caducitat hauria d’iniciar una acció específica al respecte, la qual és costosa. I, en cas d’aconseguir la caducitat de què es tracti per després intentar aconseguir un registre de marca que pugui perjudicar la imatge del nostre país i/o confondre els consumidors i usuaris sobre la procedència geogràfica de productes i/o serveis, el Govern es trobaria en una millor situació per presentar observacions durant el procediment de registre encaminades a impedir el registre de què es tracti.
- Per què es publica al BOPA el 30 d’agost de 2017 una contractació a un agent espanyol d’un servei que es va encomanar al mes de juny?
Si bé l’encomana i l’entrada de les corresponents sol·licituds prop de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea es van fer a principis de juny, la factura dels agents de marques es va rebre el 28 de juny del 2017.
A partir d’aquell mateix dia es van realitzar totes les gestions internes necessàries per a efectuar el pagament. Entre elles, la publicació al BOPA de l’edicte d’adjudicació directa.
Gilbert Saboya Sunyé
Ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació
Andorra la Vella, 30 d’octubre del 2017
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94 |
