Butlletí
del
Consell General
Núm. 73/2014 VOLUM 2
Casa de la Vall, 2 d’octubre del 2014
Secció segona. Fases del procediment tributari
Article 73. Inici
El procediment tributari comença per qualsevol de les formes següents:
a) Per la presentació de declaracions, autoliquidacions o altres comunicacions tributàries per part de l’obligat tributari.
b) Per notificació a l’obligat tributari o al seu representant de l’inici d’un procediment de recaptació, de gestió o d’inspecció, o de qualsevol altre procediment tributari.
c) Per la presentació, per part de l’obligat tributari, de consultes tributàries escrites, sol·licituds d’acords previs de valoració, sol·licituds d’acords especials, sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts, i també de qualsevol sol·licitud de reconeixement o d’exercici de drets en l’àmbit jurídic tributari.
Esmena 148 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 73 amb el següent text:
“Article 73. Inici
El procediment tributari comença, d’ofici o a instància de l’obligat tributari, per qualsevol de les formes següents:
a) Per la presentació de declaracions, autoliquidacions o altres comunicacions tributàries per part de l’obligat tributari.
b) Per notificació a l’obligat tributari o al seu representant de l’inici d’un procediment de recaptació, de gestió o d’inspecció, o de qualsevol altre procediment tributari.
c) Per la presentació, per part de l’obligat tributari, de consultes tributàries escrites, sol·licituds d’acords previs de valoració, sol·licituds d’acords especials, sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts, i també de qualsevol sol·licitud de reconeixement o d’exercici de drets en l’àmbit jurídic tributari.”
Article 74. Desenvolupament
1. La tramitació del procediment es realitza directament o bé amb l’obligat tributari o bé amb el seu representant.
2. L’Administració tributària facilita a l’obligat tributari l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. Totes les comunicacions contenen una relació succinta de la normativa aplicada al cas.
3. L’Administració tributària no pot exigir l’aportació de documents ja aportats per l’obligat tributari, però pot sol·licitar un aclariment en relació amb aquests documents.
4. L’obligat tributari pot obtenir còpia de l’expedient en què hagi intervingut.
5. Les actuacions en l’àmbit de l’aplicació dels tributs es documenten en:
a) Comunicacions: notificacions d’inici del procediment o requeriments d’informació.
b) Diligències: documents públics on es fan constar fets i manifestacions de l’obligat tributari.
c) Informes: en els casos previstos legalment, o bé a requeriment d’altres òrgans de l’Administració, documents que contenen informació emesa per l’Administració tributària.
6. En tot procediment, l’obligat tributari té dret al tràmit d’audiència previ a la resolució, tret que hi renunciï expressament.
Esmena 149 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 4 de l’article 74 amb el següent text:
“4. L’obligat tributari pot obtenir còpia de l’expedient en qualsevol moment de la seva tramitació, així com un cop conclòs el mateix.”
Esmena 150 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 74 com segueix:
“Article 74. Desenvolupament
1. La tramitació del procediment es realitza directament o bé amb l’obligat tributari o bé amb el seu representant.
2. L’Administració tributària facilita a l’obligat tributari l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. Totes les comunicacions contenen una relació succinta de la normativa aplicada al cas.
3. L’Administració tributària no pot exigir l’aportació de documents ja aportats a l’Administració per l’obligat tributari, però pot sol·licitar un aclariment en relació amb aquests documents.
4. L’obligat tributari pot obtenir còpia de l’expedient en què hagi intervingut.
5. Les actuacions en l’àmbit de l’aplicació dels tributs es documenten en:
a) Comunicacions: Les comunicacions són els documents mitjançant els quals l’Administració notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Les comunicacions podran incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin.
b) Diligències: Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la que s’entenguin les actuacions. Les diligències no podran contenir propostes de liquidacions tributàries.
c) Informes: Els informes són documents que contenen informació emesa per l’Administració tributària. Els òrgans de l’Administració tributària emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els que sol·licitin altres òrgans o serveis de les Administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per l’aplicació dels tributs.
d) Actes: Les actes són documents públics emesos per la inspecció, on es recull el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i se’n proposa la regularització de l’obligat tributari que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat.
Les actes tenen el valor probatori d’un document públic, per la qual cosa els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari.
En la mesura en que constitueixen mitjà de prova, aquestes seran sotmeses a la llum del principi de la lliure valoració d’aquesta, i a que, al mateix temps, es pugui rebatre el seu contingut mitjançant prova en contrari en aplicació del principi de contradicció.
El valor probatori de les actes només pot referir-se als fets comprovats directament pel funcionari, quedant fora del seu abast les qualificacions jurídiques, els judicis de valor i les simples opinions dels funcionaris que poguessin figurar en les mateixes.
La presumpció a que es refereix el paràgraf primer d’aquest apartat no impedirà la possibilitat del control judicial, en el seu cas, de l’existència real d’un mitjà idoni per la determinació de la certesa dels extrems que es descriuen en l’acta.
6. En tot procediment, l’obligat tributari té dret al tràmit d’audiència previ a la resolució, tret que hi renunciï expressament.”
Justificació de l’esmena:
Evitar la duplicitat en la presentació de documentació a l’Administració que ja ha estat aportada anteriorment per part de l’obligat tributari. Incorporar les definicions de les diferents formes de documentar les actuacions en l’àmbit de l’aplicació dels tributs.
Article 75. Acabament i obligació de resoldre
1. El procediment tributari s’acaba:
a) Amb la liquidació o la resolució emesa per l’Administració tributària.
b) Amb el compliment de l’obligació tributària per part de l’obligat tributari.
c) Amb el desistiment o la renúncia expressa al seu dret per part de l’obligat tributari.
d) Per caducitat, quan l’expedient hagi estat iniciat d’ofici per part de l’Administració tributària, pel transcurs de sis mesos des de l’inici. No computen en aquest termini els períodes de dilació no imputables a l’Administració.
e) Per la impossibilitat de continuar-lo per causes sobrevingudes.
f) Per qualsevol altra causa prevista a l’ordenament tributari.
2. L’Administració tributària no té l’obligació de resoldre expressament en els procediments de reconeixement o d’exercici de drets caducats per inactivitat de l’obligat tributari.
3. En la resta de procediments, l’Administració tributària té l’obligació de resoldre expressament totes les qüestions que se li plantegin en els processos d’aplicació dels tributs. La resolució, degudament motivada, ha de ser notificada a l’obligat tributari.
4. Els terminis de resolució es determinen per llei en cadascun dels procediments.
Secció tercera. Prova
Article 76. Principis generals de la prova
1. En els procediments d’aplicació dels tributs, qui faci valdre el seu dret ha de provar-ne els fets constitutius.
2. En l’àmbit tributari són aplicables els mitjans i criteris de valoració de la prova admesos en dret.
3. Com a regla general, les partides de despeses o quotes deduïbles s’han de demostrar mitjançant factura, sense perjudici dels requisits materials o formals addicionals que disposi la norma de cada tribut.
4. Com a regla general, l’obligat tributari ha de conservar tota la documentació comptable obligatòria durant el període que determini la normativa mercantil i comptable. No obstant això, quan la llei específica de cada tribut estableixi un període més ampli, preval aquest darrer.
L’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantia dels crèdits fiscals acreditats en relació amb la documentació que sigui de conservació obligatòria.
Esmena 151 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 4 de l’article 76 amb el següent text:
“4. Com a regla general, l’obligat tributari ha de conservar tota la documentació comptable obligatòria durant el període que determini la normativa mercantil i comptable. No obstant això, quan la llei específica de cada tribut estableixi un període més ampli, preval aquest darrer.
L’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantia dels crèdits fiscals d’acord amb la documentació que els va generar i que sigui de conservació obligatòria.”
Esmena 152 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 76 com segueix:
“Article 76. Principis generals de la prova
1. En els procediments d’aplicació dels tributs, qui faci valdre el seu dret ha de provar-ne els fets constitutius.
2. En l’àmbit tributari són aplicables els mitjans i criteris de valoració de la prova admesos en dret.
3. Com a regla general, les partides de despeses o quotes deduïbles s’han de demostrar mitjançant factura, sense perjudici dels requisits materials o formals addicionals que disposi la norma de cada tribut.
4. Com a regla general, l’obligat tributari ha de conservar tota la documentació comptable obligatòria durant el període que determini la normativa mercantil i comptable.
L’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantia dels crèdits fiscals acreditats en relació amb la documentació que sigui de conservació obligatòria.”
Justificació de l’esmena:
Limitar la conservació de documentació comptable al que preveu la normativa comptable i mercantil.
Article 77. Presumpcions en matèria tributària
1. La norma de cada tribut pot establir les presumpcions aplicables en matèria tributària.
2. Les dades consignades per l’obligat tributari a les declaracions, les autoliquidacions i les comunicacions que presenti es presumeixen certes, i només es podran rectificar pel mateix mitjançat les proves acreditatives escaients.
3. Perquè les presumpcions no establertes per la llei siguin admissibles com a mitjà de prova és indispensable que entre el fet demostrat i el fet que es tracti de deduir, hi hagi un enllaç raonablement precís i directe.
4. L’Administració tributària considera com a titular del bé, el dret, l’empresa, el servei, l’activitat, l’explotació o la funció, qui figuri com a tal en qualsevol registre, privat o públic, excepte en cas de prova en sentit contrari.
5. Totes les presumpcions poden ser rebatudes amb la presentació de proves en sentit contrari, tret que per llei s’indiqui una altra cosa.
Esmena 153 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 5 de l’article 77 amb el següent text:
“5. Totes les presumpcions establertes per les normes tributàries poden ser rebatudes amb la presentació de proves en sentit contrari, tret que per llei s’indiqui una altra cosa.”
Motivació:
La Llei té per vocació regular les presumpcions en l’àmbit tributari.
Capítol tercer. Del procediment de gestió tributària
Secció primera. Funcions de gestió tributària
Article 78. Funcions de gestió
Les funcions de gestió tributària són les següents:
1. Recepció i comprovació de declaracions, autoliquidacions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució.
2. Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals.
3. Recepció dels acords de valoració a instància de l’obligat tributari.
4. Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les notificacions relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació.
5. Recepció de les consultes tributàries verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris.
6. Preparació dels esborranys de circulars interpretatives.
7. Emissió de certificats tributaris.
8. Emissió del número de referència tributària.
9. Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris que s’estableixen en la normativa pròpia de cada tribut.
10. Recepció, comprovació i, si escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció, de les denúncies tributàries.
11. Resta de funcions relacionades amb l’aplicació dels tributs, no incloses expressament en les funcions d’inspecció i recaptació.
12. Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions.
Esmena 154 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 78 amb el següent text:
“Article 78. Funcions de gestió
Les funcions de gestió tributària són les següents:
1. Recepció i comprovació de declaracions, autoliquidacions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució.
2. La informació i l'assistència tributària.
3. Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals.
4. La comprovació i realització de les devolucions previstes en la normativa tributària.
5. Recepció dels acords de valoració a instància de l’obligat tributari.
6. Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les notificacions relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació.
7. Recepció de les consultes tributàries verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris.
8. Preparació dels esborranys de circulars interpretatives.
9. Emissió de certificats tributaris.
10. Emissió, i si s'escau la revocació, del número de referència tributària, en el supòsits establerts reglamentàriament.
11. Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris que s’estableixen en la normativa pròpia de cada tribut.
12. Recepció, comprovació i, si escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció, de les denúncies tributàries.
13. Resta de funcions relacionades amb l’aplicació dels tributs, no incloses expressament en les funcions d’inspecció i recaptació.
14. Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions.”
Motivació:
10.- Atenent els supòsits de pèrdua de les condicions que en van facultar la concessió (pèrdua de residència, ús fraudulent, ...) que requereixen un desenvolupament reglamentari.
Esmena 155 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 78 com segueix:
“Article 78. Funcions de gestió
Les funcions de gestió tributària són les següents:
1. Recepció i comprovació de declaracions, autoliquidacions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució.
2. Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals.
3. Recepció dels acords de valoració a instància de l’obligat tributari.
4. Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les notificacions relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació.
5. Recepció de les consultes tributàries verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris.
6. Emissió de certificats tributaris.
7. Emissió del número de referència tributària.
8. Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris que s’estableixen en la normativa pròpia de cada tribut.
9. Recepció, comprovació i, si escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció, de les denúncies tributàries.
10. Resta de funcions relacionades amb l’aplicació dels tributs, no incloses expressament en les funcions d’inspecció i recaptació.
11. Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Secció segona. Aspectes generals de la gestió
Article 79. Declaració tributària
1. Té la consideració de declaració tributària tot document presentat davant l’Administració tributària en què l’obligat tributari comunica informacions o fa manifestacions rellevants per a l’aplicació dels tributs.
2. La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, la conformitat amb la quota de tributació.
3. La normativa pròpia de cada tribut estableix els models normalitzats. Si no hi ha un model normalitzat, l’obligat tributari ha de presentar la declaració amb el contingut que es determini reglamentàriament. Només s’admeten declaracions verbals en els casos expressament previstos.
Esmena 156 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 2 de l’article 79 amb el següent text:
“2. La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, acceptació o reconeixement per l'obligat tributari de la procedència de l'obligació tributària.”
Motivació:
La redacció es confusa, i en tot cas la reserva d’acceptació o conformitat ha de ser més àmplia respecte l’obligació tributària i no tan sols la quota.
Esmena 157 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 3 de l’article 79 amb el següent text:
“3. La normativa pròpia de cada tribut estableix els models normalitzats. Si no hi ha un model normalitzat, l’obligat tributari ha de presentar la declaració amb el contingut que es determini reglamentàriament.”
Motivació:
Es proposa referir-se a les declaracions verbals en un apartat adhoc.
Esmena 158 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa afegir un nou apartat 4 a l’article 79 amb el següent text:
“4. Reglamentàriament es determinaran els supòsits en els què sigui admissible la declaració verbal o la realitzada mitjançant qualsevol altre acte de manifestació de coneixement.”
Article 80. Declaració, liquidació o autoliquidació
1. Té la consideració de declaració, liquidació o d’autoliquidació la declaració en què, a més de comunicar informacions, l’obligat tributari realitza les operacions de qualificació i quantificació necessàries per determinar i per ingressar l’import del deute tributari i de la quantitat que escaigui ingressar, retornar o compensar.
2. Les autoliquidacions s’estableixen sempre en models normalitzats, que poden ser en paper o en mitjans telemàtics, segons el que es disposi reglamentàriament.
Esmena 159 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar la denominació i l’apartat 1 de l’article amb el redactat següent:
“Art. 80 Autoliquidació
1. Té la consideració d’autoliquidació la declaració en què (...)”
Motivació
En el títol de l’article i en el primer apartat es fa menció erròniament als conceptes de declaració i liquidació. Entenem que en el primer apartat es defineix només l’autoliquidació, que significa que el propi obligat tributari qualifica les operacions realitzades (ex. en l’IRPF seria si una renda és del treball o del capital immobiliari) i quantifica el deute tributari (ex. el mateix obligat calcula l’import a pagar).
Esmena 160 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 80 com segueix:
“Article 80. Autoliquidació
1. Té la consideració d’autoliquidació la declaració en què, a més de comunicar informacions, l’obligat tributari realitza les operacions de qualificació i quantificació necessàries per determinar i per ingressar l’import del deute tributari i de la quantitat que escaigui ingressar, retornar o compensar.
2. Les autoliquidacions s’estableixen sempre en models normalitzats, que poden ser en paper o en mitjans telemàtics, segons el que es disposi reglamentàriament.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica, i coherència del títol de l’article amb el contingut del mateix.
Article 81. Rectificació i substitució de declaracions i autoliquidacions
1. L’obligat tributari pot sol·licitar que s’iniciï el procediment de rectificació d’una autoliquidació quan consideri que perjudica els seus interessos. La devolució reconeguda per l’Administració tributària derivada d’un procediment de rectificació només genera interessos moratoris a favor de l’obligat tributari quan hagin transcorregut sis mesos des de la sol·licitud de rectificació.
2. Es poden presentar autoliquidacions addicionals quan l’obligat tributari hagi deixat d’ingressar totalment o parcialment la quota de tributació en una autoliquidació anterior, fins i tot un cop excedit el termini voluntari de presentació.
3. Es poden presentar declaracions addicionals o substitutives quan l’obligat tributari hagi presentat declaracions amb dades errònies o incompletes, i calgui esmenar-ne els defectes.
4. Quan no hi hagi un deute pendent d’ingressar o un crèdit per retornar, es pot presentar una mera comunicació.
5. Els terminis i requisits que s’han de complir en cada cas es determinen reglamentàriament.
Esmena 161 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 81 amb el següent text:
“1. L’obligat tributari pot rectificar una autoliquidació quan consideri que perjudica els seus interessos. La devolució reconeguda per l’Administració tributària derivada d’un procediment de rectificació només genera interessos moratoris a favor de l’obligat tributari quan hagin transcorregut sis mesos des de la sol·licitud de rectificació.”
Motivació:
Cal fer més senzilla la rectificació de les autoliquidacions, sense necessitat d’iniciar un nou procediment.
Esmena 162 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 2 de l’article 81 amb el següent text:
“2. Els obligats tributaris poden presentar autoliquidacions addicionals, substitutives o comunicacions respecte en una autoliquidació anterior, fins i tot un cop excedit el termini voluntari de presentació i sempre que no hagi prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari”
Motivació:
Les liquidacions addicionals no s’han de limitar a un sol supòsit de no ingrés o insuficient, amb la única limitació del termini de prescripció que s’ha d’aplicar d’ofici.
Esmena 163 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa suprimir els apartats 3 i 4 de l’article 81.
Nota: En cas d’acceptació, caldrà renumerar les apartats següents.
Motivació:
En conseqüència amb l’esmena anterior, s’han d’eliminar les modalitats previstes en els paràgrafs 3 i 4 per a una major simplicitat del procediment.
Esmena 164 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 5 de l’article 81 amb el següent text:
“5. Els terminis i requisits que s’han de complir es determinen reglamentàriament.”
Esmena 165 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 81 com segueix:
“Article 81. Rectificació i substitució de declaracions i autoliquidacions
1. L’obligat tributari pot sol·licitar que s’iniciï el procediment de rectificació d’una autoliquidació quan consideri que perjudica els seus interessos. La devolució reconeguda per l’Administració
tributària derivada d’un procediment de rectificació només genera interessos moratoris a favor de l’obligat tributari quan hagin transcorregut dos mesos des de la sol·licitud de rectificació.
2. Es poden presentar autoliquidacions addicionals quan l’obligat tributari hagi deixat d’ingressar totalment o parcialment la quota de tributació en una autoliquidació anterior, fins i tot un cop excedit el termini voluntari de presentació.
3. Es poden presentar declaracions addicionals o substitutives quan l’obligat tributari hagi presentat declaracions amb dades errònies o incompletes, i calgui esmenar-ne els defectes, en tots els casos en els que aquestes declaracions perjudiquin els interessos de l’Administració tributària, bé perquè es sol·licitin devolucions superiors o perquè s’hagin pagat quantitats inferiors a les que correspongui, com a conseqüència d’aquests errors o omissions.
4. Quan no hi hagi un deute pendent d’ingressar o un crèdit per retornar, es pot presentar una mera comunicació.
5. Els terminis i requisits que s’han de complir en cada cas es determinen reglamentàriament.”
Justificació de l’esmena:
Establir un termini de dos mesos sense que meritin interessos, en coherència amb el termini màxim de pagament a proveïdors per part de l’Administració. Completar la norma.
Article 82. Liquidació tributària
1. La liquidació és l’acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent de l’Administració tributària realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària, i determina l’import del deute tributari.
2. Les liquidacions són definitives o provisionals.
3. Les liquidacions definitives són fruit d’un procediment inspector en què s’han comprovat la totalitat dels elements de l’obligació tributària. També són definitives les liquidacions que siguin qualificades així per llei.
4. La resta de liquidacions tenen el caràcter de provisionals.
Esmena 166 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 82 com segueix:
“Article 82. Liquidació tributària
1. La liquidació és l’acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent de l’Administració tributària realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària, i determina l’import del deute tributari.
2. Les liquidacions són definitives o provisionals.
3. Les liquidacions definitives són fruit d’un procediment inspector en què s’han comprovat la totalitat dels elements de l’obligació tributària. També són definitives les liquidacions que siguin qualificades així per llei.
4. La resta de liquidacions tenen el caràcter de provisionals.
5. En cas de liquidació provisional, només els elements de l’obligació tributària que no hagin estat objecte de procediment de comprovació o inspecció podran ser comprovats o inspeccionats en un procediment posterior, dins del termini de prescripció.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Secció tercera. Procediments de gestió tributària
Article 83. Procediment de devolució derivat d’autoliquidacions, sol·licituds o declaracions
1. El procediment de devolució s’inicia amb la presentació d’autoliquidacions, sol·licituds de devolució o comunicacions de dades.
2. En el cas d’autoliquidacions que tinguin com a resultat una devolució, l’Administració tributària efectua la devolució que correspongui. La manca de devolució merita interessos moratoris a favor de l’obligat tributari a partir dels sis mesos des de la fi del termini de presentació, o bé, si es presenta un cop superat aquest termini, des del moment de la presentació, llevat que la norma de cada tribut disposi una altra cosa.
3. El procediment s’acaba per reconeixement de la devolució, per caducitat, per inactivitat del sol·licitant, o bé per l’inici d’un procediment de comprovació.
Esmena 167 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 83 com segueix:
“Article 83. Procediment de devolució derivat d’autoliquidacions, sol·licituds o declaracions
1. El procediment de devolució s’inicia amb la presentació d’autoliquidacions, sol·licituds de devolució o comunicacions de dades.
2. En el cas d’autoliquidacions que tinguin com a resultat una devolució, l’Administració tributària efectua la devolució que correspongui. La manca de devolució merita interessos moratoris a favor de l’obligat tributari a partir dels dos mesos des de la fi del termini de presentació, o bé, si es presenta un cop superat aquest termini, des del moment de la presentació, llevat que la norma de cada tribut disposi una altra cosa.
3. El procediment s’acaba per reconeixement de la devolució, o bé per l’inici d’un procediment de comprovació, o per qualsevol altra causa recollida al Codi de l’Administració. Si transcorreguts sis mesos des de la sol·licitud de devolució no s’ha reconegut la mateixa o no s’ha iniciat un procediment de comprovació, o iniciat el procediment de comprovació aquest ha caducat, s’entendrà acceptada la devolució per silenci administratiu positiu.”
Justificació de l’esmena:
En coherència amb l’esmena 51. Aplicació del silenci administratiu positiu en l’acceptació de devolucions.
Article 84. Procediment de comprovació de valors
1. Els valors declarats per l’obligat tributari poden ser comprovats per l’Administració tributària, excepte si el valor ha estat assignat per la mateixa Administració tributària d’ofici o bé a instància de la persona o entitat interessada.
2. En tot cas, l’Administració tributària comunica a l’obligat una resolució motivada en què s’indica el valor de l’actiu comprovat i, si és el cas, de la liquidació que correspongui.
3. La valoració administrativa pot tenir efectes davant tercers. En aquest cas cal que es notifiqui una resolució motivada en el mateix sentit del punt anterior als tercers afectats.
4. El procediment es fixa reglamentàriament.
Esmena 168 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 84 amb el següent text:
“1. Els valors declarats per l’obligat tributari poden ser comprovats per l’Administració tributària d’acord amb els criteris i procediments establerts reglamentàriament, excepte si el valor ha estat assignat per la mateixa Administració tributària d’ofici o bé a instància de la persona o entitat interessada.”
Motivació:
Els valors que estableixi l’administració han de tenir uns criteris objectius, que si no s’estableixen en la llei almenys es determinin reglamentàriament.
Esmena 169 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 84 com segueix:
“Article 84. Procediment de comprovació de valors
1. Els valors declarats per l’obligat tributari poden ser comprovats per l’Administració tributària, excepte si el valor ha estat assignat per la mateixa Administració tributària d’ofici o bé a instància de la persona o entitat interessada.
2. En tot cas, l’Administració tributària comunica a l’obligat tributari una resolució motivada en què s’indica el valor de l’actiu comprovat i, si és el cas, de la liquidació que correspongui.
3. La valoració administrativa pot tenir efectes davant tercers. En aquest cas cal que es notifiqui una resolució motivada en el mateix sentit del punt anterior als tercers afectats.
4. El procediment es fixa reglamentàriament.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Article 85. Procediment de taxació pericial contradictòria
1. Els obligats tributaris poden promoure una taxació pericial contradictòria sufragant-ne el cost, dins del procediment de comprovació de valors o dins qualsevol altre procediment d’aplicació dels tributs, que tingui efecte sobre valors que afectin qualsevol fet generador.
2. La sol·licitud de la taxació implica la suspensió de l’execució de la liquidació.
3. El procediment es fixa reglamentàriament.
Article 86. Procediment de comprovació de gestió
1. Mitjançant el procediment de comprovació de gestió, l’Administració tributària pot revisar els fets, els actes, els elements, les activitats, les explotacions i les altres circumstàncies determinants de l’obligació tributària, i també pot comprovar la veracitat de les dades consignades a les declaracions i les autoliquidacions.
2. L’Administració tributària està facultada per:
a) Examinar les dades consignades a les declaracions i les autoliquidacions.
b) Examinar totalment o parcialment la comptabilitat.
c) Examinar dades, antecedents, registres públics i qualsevol altra informació accessible.
d) Examinar documents i registres exigits per la normativa tributària.
e) Instar l’obligat tributari perquè aclareixi, al·legui o aporti documentació complementària en relació amb les declaracions o les autoliquidacions presentades o amb qualsevol altra obligació tributària.
f) Requerir a terceres persones informació tributària d’aportació obligatòria.
3. El procediment s’inicia d’ofici mitjançant una notificació en què es fa constar la naturalesa i l’abast de la comprovació, que en cap pot ser general, si no referent exclusivament a la comprovació tributària de què es tracti.
4. El procediment es documenta amb comunicacions i diligències.
5. Amb caràcter previ a la notificació de la liquidació, l’Administració tributària ha de facilitar a l’obligat tributari una proposta de liquidació, perquè al·legui allò que estimi pertinent. Aquesta proposta es pot incloure a la comunicació d’inici d’actuacions si l’Administració disposa ja de dades suficients.
6. El procediment s’acaba per resolució motivada de l’Administració amb indicació de la liquidació provisional que escaigui, o bé amb l’inici d’un procediment d’inspecció.
7. El procediment també s’acaba quan hi hagi caducitat pel transcurs de sis mesos des del seu inici. El procediment caducat no interromp la prescripció, però tampoc no impedeix l’inici d’un nou procediment. Es conserven els actes vàlids del procediment caducat.
8. El termini de la comprovació de la gestió és de sis mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari.
Esmena 170 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article 86 amb el redactat següent:
“3. El procediment s’inicia d’ofici mitjançant una notificació en què es fa constar la naturalesa i l’abast de la comprovació, que en cap cas pot ser general, fent referència exclusivament a la comprovació tributària de què es tracti. En la notificació s’informa també dels drets i obligacions de l’obligat tributari durant el procediment.”
Motivació
Afegir que en la notificació es faci constar també els drets i obligacions de l’obligat tributari i corregir una errada “en cap pot ser general”.
Esmena 171 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 8 de l’article 86 amb el següent text:
“8. El termini de la comprovació de la gestió és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari.”
Motivació:
El termini de sis mesos pot resultar insuficient.
Esmena 172 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 86 com segueix:
“Article 86. Procediment de comprovació de gestió
1. Mitjançant el procediment de comprovació de gestió, l’Administració tributària pot revisar els fets, els actes, els elements, les activitats, les explotacions i les altres circumstàncies determinants de l’obligació tributària, i també pot comprovar la veracitat de les dades consignades a les declaracions i les autoliquidacions.
2. L’Administració tributària està facultada per:
a) Examinar les dades consignades a les declaracions i les autoliquidacions.
b) Examinar totalment o parcialment la comptabilitat.
c) Examinar dades, antecedents, registres públics i qualsevol altra informació accessible.
d) Examinar documents i registres exigits per la normativa tributària.
e) Instar l’obligat tributari perquè aclareixi, al·legui o aporti documentació complementària en relació amb les declaracions o les autoliquidacions presentades o amb qualsevol altra obligació tributària.
f) Requerir a terceres persones informació tributària d’aportació obligatòria.
3. El procediment s’inicia d’ofici mitjançant una notificació en què es fa constar la naturalesa i l’abast de la comprovació, que en cap cas pot ser general, si no referent exclusivament a la comprovació tributària de què es tracti.
4. El procediment es documenta amb comunicacions i diligències.
5. Amb caràcter previ a la notificació de la liquidació, l’Administració tributària ha de facilitar a l’obligat tributari una proposta de liquidació, perquè al·legui allò que estimi pertinent. Aquesta proposta s’ha d’incloure a la comunicació d’inici d’actuacions si l’Administració disposa ja de dades suficients.
6. El termini de la comprovació de la gestió és de sis mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari.
7. El procediment s’acaba per resolució motivada de l’Administració amb indicació de la liquidació provisional que escaigui, o bé amb l’inici d’un procediment d’inspecció, com a conseqüència de que es consideri necessari realitzar les actuacions a que es refereix l’article 91. També podrà finalitzar per l’esmena, aclariment o justificació de la discrepància o de la dada que hagi estat objecte de requeriment.
8. El procediment també s’acaba quan hi hagi caducitat pel transcurs de sis mesos des del seu inici.”
Justificació de l’esmena:
Es proposa una alteració de l’ordre dels punts en benefici de la claredat de la norma. S’addiciona una precisió a l’actual article 86.7 amb l’objectiu d’aclarir la causa d’una finalització del procediment sense haver-lo acabat lligant-lo amb l’inici del procediment inspector que és l’únic en seu del qual es possible realitzar les actuacions que es contemplen en l’article 91. S’addiciona una excepció al nou punt 8 de l’article per contemplar el supòsit de que el procediment caducat impedeixi l’obertura d’un nou procediment de comprovació sobre el mateix objecte.
Capítol quart. Del procediment d’inspecció tributària
Secció primera. Aspectes generals del procediment d’inspecció
Article 87. Funcions de la inspecció
Les funcions de la inspecció són les següents:
1. Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir les obligacions que l’Administració desconeix.
2. Comprovar el contingut de les declaracions i de les autoliquidacions tributàries.
3. Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passius, en els casos en què siguin determinants de l’obligació tributària.
4. Comprovar el compliment dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals.
5. Preparar i notificar liquidacions tributàries derivades de les actuacions de comprovació esmentades.
6. Elaborar informes tècnics per al Govern en matèria financera i tributària.
7. Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions.
Esmena 173 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 87 amb el següent text:
“1. Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir aquells fets amb transcendència tributària que l’Administració desconeix.”
Motivació:
Els elements a descobrir per part de l’Administració tributària no s’han de limitar a obligacions tributàries, sinó a fets amb transcendència tributària.
Esmena 174 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 3 de l’article 87 amb el següent text:
“3. Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passius, en els casos en què siguin necessàries per a la determinació de l’obligació tributària.”
Motivació:
El redactat del projecte de llei podria fer entendre que les aspectes accessoris quedarien fora de la facultat de comprovació.
Esmena 175 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 4 de l’article 87 amb el següent text:
“4. Comprovar el compliment dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals i devolucions tributàries.”
Esmena 176 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa afegir un nou apartat 5 a l’article 87 amb el següent text:
“5. Informar als obligats tributaris dels seus drets i obligacions tributàries i la forma en què les han de complir, en motiu de les actuacions inspectores.”
Nota: En cas d’acceptació de l’esmena caldrà renumerar els apartats següents.
Motivació:
Per tal de reforçar les actuacions d’informació i assistència de l’administració tributària
Article 88. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària
1. A més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot:
a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines.
b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin.
2. Els funcionaris que realitzin actuacions d’inspecció són considerats agents de l’autoritat.
Esmena 177 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 88 amb el següent text:
“1. A més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot:
a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines.
b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin.
Quan en l'exercici de les actuacions inspectores sigui necessari entrar al domicili constitucionalment protegit de l'obligat tributari, s'ha d'aplicar el que disposa l'article 71 d'aquesta Llei.”
Motivació:
En el sentit de l’esmena fet en l’article 71.
Esmena 178 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 2 de l’article 88 amb el següent text:
“2. Els funcionaris que realitzin actuacions d’inspecció són considerats agents de l’autoritat, i han d'acreditar la seva condició, si són requerits per fer-ho, fora de les oficines públiques.
Les autoritats públiques han de prestar la protecció i l'auxili necessari als funcionaris per a l'exercici de les funcions d'inspecció
Els obligats tributaris han d'atendre la inspecció i li han de prestar la deguda col·laboració en el desenvolupament de les seves funcions.”
Esmena 179 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 88 com segueix:
“Article 88. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària
1. A més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot:
a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines.
b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, tal i com preveu l’article 71 amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin.
2. Els funcionaris quan realitzin actuacions d’inspecció seran considerats agents de l’autoritat.”
Justificació de l’esmena:
Referència interna a la llei. Major claredat de la norma.
Article 89. Documentació de les actuacions d’inspecció
1. Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes.
2. Les actes són documents públics emesos per la inspecció, on es recull el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i se’n proposa la regularització de l’obligat tributari que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat.
3. Les actes tenen el valor probatori d’un document públic, per la qual cosa els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari. La inspecció ha de sol·licitar a l’obligat tributari que es pronunciï a quins fets i quins conceptes que afecten la liquidació dóna la conformitat, segons es detalla en l’article 98.
Esmena 180 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 89 com segueix:
“Article 89. Documentació de les actuacions d’inspecció
1. Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes, en els termes exposats en l’article 74.
2. La inspecció ha de sol·licitar a l’obligat tributari que es pronunciï a quins fets i quins conceptes que afecten la liquidació dóna la conformitat, segons es detalla en l’article 98.”
Justificació de l’esmena:
Referència interna a l’article 74, on es defineixen les diferents formes de documentar els actuacions de l’Administració tributària. Traslladar al mateix article 74 la definició de les actes.
Secció segona. Inici i desenvolupament del procediment d’inspecció
Article 90. Inici del procediment d’inspecció
El procediment s’inicia d’ofici mitjançant una notificació en què es fa constar la naturalesa i l’abast de la comprovació.
Esmena 181 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 90 amb el següent text:
“Article 90. Inici del procediment d’inspecció
1. El procediment s’inicia d’ofici mitjançant una notificació en què es fa constar la naturalesa i l’abast de la comprovació, així com dels drets i obligacions en el curs d'aquestes actuacions.
2. El procediment s’ha d’iniciar a petició de l'obligat tributari quan sigui objecte d’actuacions d’inspecció d’abast parcial, per tal que tinguin abast de caràcter general respecte al tribut i els períodes afectats, segons les disposicions d’aquesta Llei. L'obligat tributari ha de formular la sol·licitud en el termini de 30 dies des de la notificació de l'inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, en quin cas l'Administració tributària ha d'ampliar l'abast de les actuacions o iniciar la inspecció de caràcter general en el termini de sis mesos a comptar de la sol·licitud. L'incompliment d'aquest termini ha de determinar que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general.”
Motivació:
Reforça les garanties dels obligats tributaris.
Article 91. Abast de les actuacions d’inspecció
1. Les actuacions poden tenir un abast general o parcial.
2. Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació.
3. Si no s’indica el contrari, les actuacions respecte d’un tribut i d’un període tenen un abast general.
Esmena 182 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 91 com segueix:
“Article 91. Abast de les actuacions d’inspecció
1. Les actuacions poden tenir un abast general o parcial, segons s’indiqui a la notificació corresponent.
2. Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació.
3. Tot obligat tributari que estigui essent objecte d’una actuació inspectora de caràcter parcial, podrà sol·licitar a l’Administració Tributària que la mencionada inspecció tingui caràcter general respecte al tribut i exercicis afectats per l’actuació, sense que aquesta sol·licitud interrompi les actuacions en curs. La sol·licitud s’efectuarà en el termini de trenta dies des de que es produeixi la notificació de l’inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, havent-se d’iniciar la comprovació de caràcter general en el termini de tres mesos des de la recepció de la sol·licitud.
a) Als efectes de determinar el termini de durada de les actuacions de caràcter general, si abans de transcórrer el termini dels tres mesos s’haguessin finalitzat les de caràcter parcial, el termini de les actuacions de caràcter general es computarà de forma independent a partir de l’inici de les mateixes.
b) Si la inspecció no hagués conclòs en el termini d’aquests tres mesos les actuacions de caràcter parcial, una vegada conclòs el mencionat termini de tres mesos, aquestes actuacions passaran a tenir caràcter general respecte al tribut i exercici afectats per aquestes, computant-se el termini de durada de les mateixes des de l’inici de les actuacions de caràcter parcial.
c) Si les actuacions de caràcter parcial haguessin finalitzat abans de transcorreguts els tres mesos des de la sol·licitud, sense que s’haguessin iniciat les actuacions de caràcter general, l’inici d’aquestes, amb posterioritat determinarà que a efectes del còmput del termini general de dotze mesos, es considerin iniciades al dia següent del transcurs del referit termini de tres mesos.
En tot cas, l’incompliment del termini de tres mesos en l’inici de les actuacions inspectores de caràcter general determinarà que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació del procediment d’inspecció. Dret de l’obligat tributari en benefici del principi de seguretat jurídica i evitar actuacions arbitràries de l’Administració tributària que permetrien allargar injustificadament els terminis de prescripció.
Article 92. Termini de comprovació de la inspecció
1. El termini de comprovació de la inspecció és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions.
2. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari.
3. Les actuacions d’inspecció es poden ampliar sis mesos addicionals en casos de complexitat especial, amb el requisit de documentar-ne els motius tal com es determini reglamentàriament.
4. Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, el procediment no caduca i l’Administració tributària té l’obligació de continuar-lo fins que s’acabi. En aquests casos, però, la comunicació d’inici de les actuacions no interromp la prescripció, que no s’entén interrompuda fins que no es notifiqui, o s’entengui notificada, la liquidació que posi fi al procediment.
5. En el cas que resulti liquidació del procediment inspector, no es meriten interessos moratoris per la part de les actuacions que excedeixin el límit.
6. Quan una resolució judicial o administrativa ordeni la retroacció de les actuacions inspectores, el termini de dotze mesos de comprovació de la inspecció establert al punt 1 s’inicia en el moment al qual s’han retrotret les actuacions. En qualsevol cas aquest termini no pot ser inferior a tres mesos. El termini es compta a partir de la recepció de l’expedient per l’òrgan competent per executar la resolució.
Esmena 183 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 3 de l’article 92 amb el següent text:
“3. Les actuacions d’inspecció es poden ampliar sis mesos addicionals, amb el requisit de documentar-ne els motius tal com es determini reglamentàriament, en els casos següents:
a) Quan revesteixin una especial complexitat. S'entén que es compleix aquesta circumstància atenent el volum d'operacions de la persona o entitat, la dispersió geogràfica de les seves activitats, la seva tributació en règim de consolidació fiscal o en règim de transparència fiscal internacional i en els altres casos establerts per reglament.
b) Quan en el transcurs d'aquestes es descobreixi que l'obligat tributari ha ocultat a l'Administració tributària alguna de les activitats empresarials o professionals que realitzi.”
Motivació:
La seguretat jurídica en els procediments d’inspecció exigeix detallar les circumstàncies que faculten a l’administració l’ampliació del termini d’inspecció.
Esmena 184 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 4 de l’article 92 amb el següent text:
“4. Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, el procediment no caduca i l’Administració tributària té l’obligació de continuar-lo fins que s’acabi. En aquests casos, però, la comunicació d’inici de les actuacions no interromp la prescripció, que no s’entén interrompuda fins que no es notifiqui, o s’entengui notificada, la liquidació que posi fi al procediment; i els ingressos realitzats des de l'inici del procediment tenen el caràcter d'espontanis als efectes de l'article 23 d'aquesta Llei.”
Motivació:
Cal contemplar igualment els efectes de l’exhauriment del termini de les actuacions inspectores respecte els recàrrecs pels imports satisfets, a més dels efectes sobre la prescripció (veure encaix art 95).
Esmena 185 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 5 de l’article 92 amb el següent text:
“5. En el cas que resulti liquidació del procediment inspector, no es meriten interessos moratoris des que es va produir l’exhauriment del termini fins a l'acabament del procediment.”
Motivació:
Pensem que el redactat proposat inicialment pot portar a equívoc.
Esmena 186 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 92 com segueix:
“Article 92. Termini de comprovació de la inspecció
1. El termini de comprovació de la inspecció és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. S’entendrà que les actuacions finalitzen en la data en que es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant de les mateixes.
2. No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari.
3. Les actuacions d’inspecció es poden ampliar per un altre període que no podrà excedir de sis mesos addicionals en casos de complexitat especial, amb el requisit de documentar-ne els motius tal com es determini reglamentàriament.
4. Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, ampliat en el seu cas segons el previst en l’apartat anterior, s’entendrà caducat el procediment.
5. Els ingressos realitzats per l’interessat des de l’inici del procediment que hagin estat imputats per l’obligat tributari al tribut i període objecte de les actuacions inspectores tindran el caràcter d’ingressos a compte.
6. Quan una resolució administrativa instada per l’obligat tributari o una resolució judicial ordeni la retroacció de les actuacions inspectores, el còmput del període que resti del termini inicial de dotze mesos de comprovació de la inspecció establert a l’apartat 1 o ampliat d’acord amb l’apartat 3, s’inicia en el moment al qual s’han retrotret les actuacions. En qualsevol cas aquest termini no pot ser inferior a tres mesos. El termini es compta a partir de la recepció de l’expedient per l’òrgan competent per executar la resolució.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació del procediment d’inspecció. En atenció al respecte al principi de seguretat jurídica i al dret dels ciutadans a que no es produeixin dilacions indegudes en la finalització dels procediments.
Article 93. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció
El lloc i l’horari de les actuacions es determinen reglamentàriament, tenint en compte que en cap cas no poden distorsionar el curs normal de l’administració dels negocis de l’obligat tributari.
Esmena 187 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 93 amb el següent text:
“Article 93. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció
1. Les actuacions inspectores es poden desenvolupar indistintament, segons determini la inspecció:
a) En el lloc on l'obligat tributari tingui el seu domicili fiscal, o en aquell on el seu representant tingui el seu domicili, despatx o oficina.
b) En el lloc on es realitzin totalment o parcialment les activitats gravades.
c) En el lloc on hi hagi alguna prova, almenys parcial, del fet generador o del pressupòsit de fet de l'obligació tributària.
d) A les oficines de l'Administració tributària, quan els elements sobre els quals s'hagin de realitzar les actuacions puguin ser-hi examinats.
2. La inspecció pot comparèixer sense la comunicació prèvia a les empreses, oficines, dependències, instal·lacions o magatzems de l'obligat tributari, i s'entenen les actuacions amb aquest o amb l'encarregat o responsable dels locals.
3. Els llibres i altra documentació a què es refereix l'article 88 d'aquesta Llei han de ser examinats al domicili, local, despatx o oficina de l'obligat tributari, en la seva presència o de la persona que designi, llevat que l'obligat tributari consenti el seu examen a les oficines públiques. No obstant això, la inspecció pot analitzar a les seves oficines les còpies en qualsevol suport d'aquests llibres i documents.
4. Quan es tracti dels registres i documents establerts per normes de caràcter tributari o dels justificants exigits per aquestes, es pot requerir la seva presentació a les oficines de l'Administració tributària per al seu examen.
5. Reglamentàriament es poden establir criteris per determinar el lloc de realització de determinades actuacions d'inspecció.
6. Quan l'obligat tributari sigui una persona amb discapacitat o amb mobilitat reduïda, la inspecció s'ha de desenvolupar en el lloc que sigui més apropiat a aquesta.
7. Si les actuacions es desenvolupen als locals de l'interessat s'ha de respectar la jornada laboral d'oficina o de l'activitat que s'hi realitzi, amb la possibilitat que es pugui actuar de comú acord en altres hores o dies.
8. Quan les circumstàncies de les actuacions ho exigeixin, es pot actuar fora dels dies i les hores a què es refereixen els apartats anteriors en els termes que s'estableixin per reglament.”
Motivació:
El redactat proposat inicialment perjudica les garanties dels obligats tributaris la remissió reglamentària d’aquest extrem, per evitar-ho es proposa fixar uns mínims.
Esmena 188 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 93 com segueix:
“Article 93. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció
El lloc i l’horari de les actuacions d’inspecció es determinen reglamentàriament. En els casos que les actuacions suposin l’entrada al domicili de l’obligat tributari, s’aplicarà el que preveu l’article 71. En cap cas no poden distorsionar el curs normal de l’administració i del funcionament dels negocis de l’obligat tributari.”
Justificació de l’esmena:
Major claredat en la norma i major seguretat jurídica per l’obligat tributari. Referència interna a la llei.
Article 94. Mesures cautelars en el procediment d’inspecció
1. Si hi ha indicis fundats que el procediment i el cobrament de l’eventual liquidació resultant d’aquest es podrien veure compromesos, es poden adoptar les mesures cautelars que es considerin oportunes.
2. Aquestes mesures poden consistir en el precinte, el dipòsit i el comís de llibres, registres, documents, arxius i equips informàtics i/o aparells electrònics que puguin contenir informació rellevant.
3. Igualment, es pot procedir a la trava de qualsevol bé o dret, o al precinte de dipòsits i al comís de mercaderies o dipòsits.
4. La resolució ha de ser degudament motivada.
Esmena 189 D'addició
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa addicionar un nou apartat, que seria el 4, amb el redactat següent:
“4. Les mesures cautelars han de ser proporcionades i limitades temporalment a la seva finalitat.”
Motivació
Afegir un apartat en el qual s’esmenti expressament que les mesures han de ser temporals i proporcionades, per reforçar les garanties dels obligats tributaris.
Esmena 190 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 2 de l’article 94 amb el següent text:
“2. Aquestes mesures poden consistir en el precinte, el dipòsit i el comís de llibres, registres, documents, arxius i equips informàtics i/o aparells electrònics que puguin contenir informació rellevant. Igualment, es pot procedir a la trava de qualsevol bé o dret, o al precinte de dipòsits i al comís de mercaderies o dipòsits.”
Motivació:
Es proposa fusionar els apartats 3 i 4.
Esmena 191 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar els apartats 3 i 4 de l’article 94 amb el següent text:
“3. Les mesures cautelars són proporcionades i limitades temporalment a les finalitats anteriors sense que es puguin adoptar les que puguin produir un perjudici de reparació difícil o impossible.
4. Les mesures adoptades han de ser ratificades pel Director del departament competent en matèria tributària en el termini de 15 dies des de la seva adopció, i s'han d'aixecar si desapareixen les circumstàncies que les van motivar.”
Esmena 192 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa afegir un darrer apartat a l’article 94 amb el següent text:
“X. La resolució ha de ser degudament motivada respecte les exigències contingudes en aquest article i la resta de disposicions d’aquesta Llei.”
Motivació esmenes article 94:
La limitació i regulació de les facultats de l’administració tributària en ordre a les mesures cautelars ha de ser una garantia pels obligats tributaris.
Esmena 193 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 94 com segueix:
“Article 94. Mesures cautelars en el procediment d’inspecció
1. Si hi ha indicis fundats que el procediment d’inspecció i el cobrament de l’eventual liquidació resultant d’aquest es pot veure compromès en relació a les proves determinants de l’existència o compliment d’obligacions tributàries, es poden adoptar les mesures cautelars següents:
a) El precinte, el dipòsit i el comís de llibres, registres, documents, arxius i equips informàtics i/o aparells electrònics que puguin contenir informació rellevant.
b) La retenció del pagament de devolucions tributàries.
2. La resolució ha de ser degudament motivada.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica. Limitació de les mesures cautelars que pot aplicar l’Administració tributària en el procediment d’inspecció.
Article 95. Regularització voluntària durant la comprovació
1. Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció, l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents:
a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació.
b) Es meriten interessos entre el moment en què es va acabar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament.
c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable.
2. Si es dóna el supòsit de l’apartat anterior, però el procediment inspector ha superat el límit de l’article 92, els ingressos del deute es consideren voluntaris, de manera que és aplicable el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, sense que sigui possible una sanció per aquesta causa.
Esmena 194 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 95 amb el següent text:
“1. Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció, l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents:
a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació.
b) Es meriten interessos entre el moment en què es va acabar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament.
c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable, reduïda a la meitat de l’import que en resulti.”
Motivació:
Es proposa establir un incentiu addicional durant els primers 15 dies de la inspecció, per exemple la meitat de la sanció. Aquesta opció estalvia recursos a l’administració i a l’obligat tributari.
Secció tercera. Acabament del procediment d’inspecció
Article 96. Acabament del procediment d’inspecció
1. El procediment inspector s’acaba amb un acord que conté una liquidació. Prèviament, la inspecció ha de notificar a l’obligat tributari una proposta d’acta.
Les actes requereixen l’aprovació del director del departament competent en matèria tributària, excepte quan no és necessari aquest tràmit en els casos que es determinin reglamentàriament.
2. Hi ha dos tipus d’acta:
a) Acta de conformitat.
b) Acta de desacord.
3. Les actes han de ser degudament motivades i tenen el contingut mínim següent:
a) Identificació de l’obligat tributari i dels inspectors encarregats.
b) Data i lloc de les actuacions.
c) Indicació de la conformitat o del desacord de l’obligat tributari.
d) Tributs inspeccionats i períodes impositius objecte del procediment.
e) La regularització, amb la descripció dels fets i la seva fonamentació jurídica.
f) Existència o inexistència d’indicis de comissió d’una infracció tributària.
g) Informació de les possibles vies de recurs.
h) La resta d’informació que es determini reglamentàriament.
Esmena 195 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article amb el redactat següent:
“1. El procediment inspector s’acaba amb una constatació que es transcriu en una acta. (...)”
Motivació
Modificar la paraula “acord” del primer apartat i en el seu lloc parlar d’acta. Si, com es regula a continuació, poden haver actes de desacord, no sembla gaire oportú utilitzar la paraula acord com a sinònim d’acta.
Esmena 196 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 96 com segueix:
“Article 96. Acabament del procediment d’inspecció
1. La fase d’instrucció del procediment inspector, conclòs en el seu cas el tràmit d’audiència, es documentarà en una proposta d’acta que reflectirà el resultat de les actuacions inspectores, així com una proposta de regularització i que haurà de contenir:
a) Data i lloc de la seva formalització.
b) El nom i cognoms o raó social completa, el número de registre tributari i el domicili fiscal de l’obligat tributari, així com el nom, cognoms i número de registre tributari de la persona amb la que es porten a terme les actuacions, i el caràcter o representació amb el que intervé en les mateixes.
c) Els elements essencials del fet generador o pressupost de fet de l’obligació tributària i de la seva atribució a l’obligat tributari, així com els fonaments de dret en que es basi la regularització.
d) En el seu cas, la regularització de la situació tributària de l’obligat tributari i la proposta de liquidació que procedeixi.
e) La conformitat o disconformitat de l’obligat tributari amb la regularització i amb la proposta de liquidació.
f) Els tràmits del procediment posteriors a l’acta i, quan aquesta sigui de conformitat, els recursos que procedeixin contra l’acte de liquidació derivat de l’acta, òrgan davant el qual s’haguessin de presentar i termini per interposar-los.
g) L’existència o inexistència, en opinió de l’agent de l’Administració tributària, d’indicis de la comissió d’infraccions tributàries.
h) Altra informació que s’estableixi reglamentàriament.
2. A efectes de la seva tramitació les actes d’inspecció poden ser de conformitat o de disconformitat. Si l’obligat tributari es negués a rebre o subscriure l’acta aquesta es tramitarà com de disconformitat.
3. Les actes requereixen l’aprovació del director del departament en matèria tributària.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació del procediment d’inspecció.
Article 97. Tràmit d’audiència
1. Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització.
2. L’obligat tributari disposa de deu dies per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització.
Esmena 197 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 97 amb el següent text:
“2. L’obligat tributari disposa de vint-i-un dies hàbils per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització.”
Motivació:
Deu dies semblen insuficients per revisar l’expedient i presentar al·legacions, i es proposa adoptar el termini ordinari pels tràmits processals de l’ordenament andorrà.
Esmena 198 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 97 com segueix:
“Article 97. Tràmit d’audiència
1. Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització.
2. L’obligat tributari disposa de deu dies prorrogables a deu dies addicionals per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització.”
Justificació de l’esmena:
Preveure la possibilitat de que es pugui sol·licitar una ampliació justificada del termini de deu dies, per considerar-ho excessivament rígid i evitar així que això comporti una impossibilitat de l’exercici del dret d’indefensió que es reconeix.
Article 98. Acta de conformitat
1. Quan l’obligat tributari mostri la seva conformitat a la regularització proposada per la inspecció, s’estén una acta de conformitat.
2. S’entén produïda i notificada la liquidació continguda a l’acta de conformitat un cop transcorreguts tretze dies des de la signatura. Si durant aquest termini s’hi detecten errors de fet o de dret:
a) La inspecció pot rectificar l’acta. Si l’obligat tributari no accepta la rectificació, se segueix el procediment com a acta de desacord per la part en què no hi presti la conformitat.
b) L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de desacord i se segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades.
3. L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta de conformitat té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de desacord.
4. Només es presumeixen certs i vinculen l’obligat tributari els fets expressament acceptats per ell, que sempre poden ser rebatuts amb prova en sentit contrari.
Esmena 199 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa afegir un apartat 5 a l’article 98 amb el següent text:
“5. Per a la imposició de les sancions que puguin ser procedents com a conseqüència de la regularització proposada per la inspecció, serà aplicable la reducció que preveu a l'article 129 d'aquesta Llei.”
Esmena 200 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 98 com segueix:
“Article 98. Acta de conformitat
1. Quan l’obligat tributari o el seu representant manifesti la seva conformitat amb la proposta de regularització que formuli la inspecció dels tributs, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta.
2. S’entendrà produïda i notificada la liquidació tributària d’acord amb la proposta formulada en l’acta si, en el termini de deu dies comptats des del dia següent a la data de l’acta, no s’hagués notificat a l’interessat un acord de l’òrgan competent per liquidar, amb algun dels següents continguts:
a) Rectificant errors materials.
b) Ordenant completar l’expedient mitjançant la realització de les actuacions que procedeixin.
c) Confirmant la liquidació proposada en l’acta.
d) Estimant que en la proposta de liquidació ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques i concedint a l’interessat termini d’audiència previ a la liquidació que es practiqui.
3. Si per part de l’òrgan competent per liquidar es detectessin els referits errors de fet o de dret, aquest podrà rectificar l’acta, la qual, presentada a l’obligat tributari, podrà ser, a l’hora, signada en disconformitat i tramitada com a tal.
L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de disconformitat i se segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades.
4. Per a la imposició de les sancions que puguin procedir com a conseqüència d’aquestes liquidacions serà d’aplicació la reducció prevista en l’article 129 de la present llei.
5. Als fets i elements determinants del deute tributari respecte dels que l’obligat tributari o el seu representant va presentar la seva conformitat els serà d’aplicació el disposat en l’article 98.
6. L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta de conformitat té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de disconformitat, inclosa la pèrdua del dret a la reducció de les sancions previst en l’article 129.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació del procediment d’inspecció.
Article 99. Acta de desacord
1. Quan l’obligat tributari no signi les actes o no estigui conforme amb la regularització proposada per la inspecció s’estén una acta de desacord.
2. Notificada l’acta, l’obligat tributari té un termini de deu dies per presentar-hi al·legacions.
3. Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions el director de departament pot:
a) Rectificar l’acta i notificar-la a l’obligat tributari, perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior.
b) Confirmar la liquidació realitzada per l’inspector instructor.
4. Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra.
Esmena 201 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 99 amb el següent text:
“1. Quan l’obligat tributari no signi les actes o no estigui conforme amb la regularització proposada per la inspecció s’estén una acta de desacord, fent constar expressament aquest extrem.”
Motivació:
La redacció millora la seguretat jurídica i les garanties per als obligats tributaris.
Esmena 202 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 99 amb el següent text:
“2. Notificada l’acta, l’obligat tributari té un termini de vint-i-un dies hàbils dies per presentar-hi al·legacions.”
Motivació:
Pel termini es proposa la mateixa consideració que per l’article 97, i en major motiu quan hi ha desacord.
Esmena 203 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 99 com segueix:
“Article 99. Acta de disconformitat
1. Amb caràcter previ a la signatura de l’acta de disconformitat es concedirà tràmit d’audiència a l’interessat per que al·legui el que convingui al seu dret.
2. Quan l’obligat tributari o el seu representant no subscrigui l’acta o manifesti la seva disconformitat amb la proposta de regularització que formuli la inspecció dels tributs, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta que inclourà els fonaments de dret en que es basi la proposta de regularització.
3. En el termini de deu dies prorrogables a deu dies addicionals des de la data en que s’hagi emès l’acta o des de la notificació de la mateixa, l’obligat tributari podrà formular al·legacions davant l’òrgan competent per liquidar.
4. Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions el director de departament podrà acordar la pràctica d’actuacions complementàries en els termes que es fixin reglamentàriament que donaran com a resultat:
a) La rectificació, en el seu cas, de l’acta i la notificació a l’obligat tributari, perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior.
b) La confirmació de la liquidació realitzada en el procediment d’inspecció.
5. Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació del procediment d’inspecció.
Capítol cinquè. Del procediment de recaptació
Secció primera. Aspectes generals del procediment de recaptació
Article 100. Funcions de recaptació
1. Les funcions de recaptació, entre altres, són les següents:
a) Gestió del cobrament del deute tributari i les sancions tant en període voluntari com executiu i, si és el cas, de l’expedient de compensació o qualsevol altre procediment encaminat a l’extinció del deute tributari i de les sancions d’acord amb aquesta Llei.
b) Gestió dels pagaments derivats de les devolucions.
c) Qualsevol actuació destinada al cobrament o altres situacions d’extinció del deute tributari i de les sancions, incloses les mesures d’execució forçosa del patrimoni de l’obligat al pagament.
d) Tramitació de les sol·licituds de fraccionament o ajornament.
e) Tramitació dels expedients de derivació de responsabilitat.
Article 101. La recaptació tributària
1. La recaptació tributària consisteix en l'exercici de les funcions administratives per al cobrament dels deutes tributaris.
2. La recaptació dels deutes tributaris es pot dur a terme:
a) En període voluntari, mitjançant el pagament o compliment de l'obligat tributari en els terminis que preveu l'article 50.
b) En període executiu, mitjançant el pagament o compliment espontani de l'obligat tributari o, si no es produeix, mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment.
Esmena 204 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 101 com segueix:
“Article 101. La recaptació tributària
1. La recaptació tributària consisteix en l'exercici de les funcions administratives per al cobrament dels deutes tributaris.
2. La recaptació dels deutes tributaris es pot dur a terme:
a) En període voluntari, mitjançant el pagament o compliment per part de l'obligat tributari en els terminis que preveu l'article 50.
b) En període executiu, mitjançant el pagament o compliment espontani de l'obligat tributari o, si no es produeix, mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment.
3. En la recaptació de les sancions tributàries s’aplica el procediment de recaptació previst en aquest Capítol.”
Justificació de l’esmena:
Millora en la referència interna de la llei.
Article 102. Recaptació en període executiu
1. El període executiu s’inicia:
a) En el cas de deutes liquidats per l’Administració tributària, l’endemà del venciment del termini de pagament voluntari.
b) En el cas de deute que s’ha d’ingressar mitjançant autoliquidació presentada sense realitzar l’ingrés, l’endemà de l’acabament del termini establert per la normativa de cada tribut o, si el termini ha finalitzat, l’endemà de la presentació de l’autoliquidació.
2. La sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació, o qualsevol altre mecanisme encaminat al pagament en període voluntari impedeix l’inici del període executiu durant la tramitació d’aquests expedients.
3. La interposició de recurs en temps i forma contra una sanció impedeix l’inici del període executiu fins que la sanció sigui ferma en via administrativa i hagi finalitzat el termini per a l’ingrés voluntari del pagament.
4. Iniciat el període executiu, l’Administració tributària efectua la recaptació dels deutes tributaris pel procediment de constrenyiment.
5. L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i del recàrrec del període executiu indicat a l’article 24 i, en el cas de trava o execució de béns, també dels costos en què hagi incorregut l’Administració.
Esmena 205 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar l’apartat 5 de l’article amb el redactat següent:
“5. L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i dels recàrrecs del període executiu indicats a l’article 24 (...)”
Motivació
Modificar l’apartat 5 on es parla en singular del recàrrec del període executiu i posar-ho en plural, perquè existeixen tres possibles recàrrecs.
Article 103. Facultats de la recaptació
1. L’Administració tributària pot adoptar les mesures cautelars previstes en l’àmbit de la inspecció a l’article 94, i les altres que es fixin reglamentàriament, per a l’assegurament i l’efectivitat del cobrament.
2. L’Administració tributària pot instar a tercers perquè col·laborin en la identificació d’actius del deutor, i també perquè facilitin l’embargament.
3. Els funcionaris que realitzin funcions de recaptació poden dur a terme les seves actuacions dins o fora de les seves oficines, i són considerats autoritats públiques.
Esmena 206 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 103 amb el següent text:
“1. Per al cobrament del deute tributari, els funcionaris que duguin a terme funcions de recaptació poden comprovar i investigar l'existència i la situació dels béns o drets dels obligats tributaris i tenen les facultats que estableix l'article 88 d'aquesta Llei. L’Administració tributària pot adoptar les mesures cautelars previstes en l’àmbit de la inspecció a l’article 94, i les altres que es fixin reglamentàriament, per a l’assegurament i l’efectivitat del cobrament.”
Motivació:
En fase de recaptació les mesures no es poden limitar a les mesures cautelars, sinó que han d’anar orientades al cobrament dels deutes tributaris.
Esmena 207 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 103 amb el següent text:
“2. Quan l’obligat tributari sigui requerit de pagament del deute tributari per l’Administració tributària, haurà de posar en coneixement d’aquesta, quan ho requereixi, una relació de béns i drets integrants del seu patrimoni en una quantia suficient per cobrir l'import del deute tributari, d'acord amb el que preveu l'article 107 d'aquesta Llei. Si l’obligat tributari no donés compliment a aquest requeriment, o ho fes defectuosament, l’Administració tributària pot instar a tercers perquè col·laborin en la identificació d’actius del deutor, i també perquè facilitin l’embargament.”
Motivació:
Es proposa fer constar l’obligació de requerir l’obligat tributari abans que requerir als tercers en l’assenyalament de béns del primer.
Esmena 208 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 103 com segueix:
“Article 103. Facultats de la recaptació
1. L’Administració tributària pot adoptar les mesures cautelars previstes en l’àmbit de la inspecció a l’article 94, per a l’assegurament i l’efectivitat del cobrament.
2. L’Administració tributària pot instar a tercers perquè col·laborin en la identificació d’actius del deutor, i també perquè facilitin l’embargament.
3. Els funcionaris que realitzin funcions de recaptació poden dur a terme les seves actuacions dins o fora de les seves oficines, i són considerats agents de l’autoritat.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Secció segona. Procediment de constrenyiment
Article 104. Naturalesa del procediment de constrenyiment
1. El procediment de constrenyiment és exclusivament administratiu i no és acumulable a altres processos d’execució judicial ni a altres procediments administratius. L’inici d’aquests altres procediments no suspèn el procediment de constrenyiment, excepte si s’estableix expressament per llei.
2. El procediment de constrenyiment s’inicia i s’impulsa d’ofici, sense perjudici del dret de suspensió que empara l’obligat tributari en els supòsits previstos legalment.
Article 105. Suspensió del procediment de constrenyiment
1. El procediment de constrenyiment se suspèn d’ofici i de forma automàtica quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, o bé quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament.
2. El procediment de constrenyiment se suspèn quan se sol·liciti la compensació amb un dret de cobrament a favor de l’obligat tributari, fins que es resolgui l’expedient de compensació.
3. El procediment de constrenyiment se suspèn quan se sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits que es fixin reglamentàriament per a la presentació de garanties. Si no s’aporten garanties o bé no cobreixen la integritat del deute, el procediment de constrenyiment continua el seu curs.
4. El procediment de constrenyiment se suspèn quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients.
5. L’execució derivada del procediment de constrenyiment se suspèn quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. Si no hi ha altres béns o drets del deutor que siguin embargables o aquests no cobreixen la integritat del deute tributari, el procediment es manté en suspens fins que es resolgui sobre la titularitat d’aquests béns. Si el deutor disposa d’altres béns o drets suficients, el procediment continua en relació amb aquests béns o drets.
Esmena 209 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 105 com segueix:
“Article 105. Suspensió del procediment de constrenyiment
1. El procediment de constrenyiment se suspèn d’ofici i de forma automàtica quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, o bé quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament.
2. El procediment de constrenyiment se suspèn quan se sol·liciti la compensació amb un dret de cobrament a favor de l’obligat tributari, fins que es resolgui l’expedient de compensació.
3. El procediment de constrenyiment se suspèn quan se sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits que es fixin reglamentàriament per a la presentació de garanties. Si no s’aporten garanties o bé no cobreixen la integritat del deute, el procediment de constrenyiment continua el seu curs.
4. El procediment de constrenyiment se suspèn quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients.
5. L’execució derivada del procediment de constrenyiment se suspèn quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. Si no hi ha altres béns o drets del deutor que siguin embargables o aquests no cobreixen la integritat del deute tributari, el procediment es manté en suspens fins que es resolgui sobre la titularitat d’aquests béns o drets. Si el deutor disposa d’altres béns o drets suficients, el procediment continua en relació amb aquests béns o drets.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Article 106. Desenvolupament del procediment de constrenyiment
1. El procediment s’inicia mitjançant la notificació d’una provisió de constrenyiment a l’obligat tributari en què l’Administració tributària identifica el deute pendent, liquida els recàrrecs que corresponguin i l’insta a efectuar-ne el pagament.
2. Aquesta notificació té caràcter executiu, és títol suficient per iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força executiva que una sentència judicial per procedir contra els béns i drets executats. Només hi són oposables els motius següents:
a) Extinció total del deute o prescripció del dret a exigir-ne el pagament.
b) Sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari i d’altres causes de suspensió del procediment de recaptació.
c) Falta de notificació de la liquidació.
d) Anul·lació de la liquidació.
e) Error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeixi la identificació del deutor o del deute contret.
3. Si l’obligat tributari no s’oposa al constrenyiment i no efectua el pagament, l’Administració tributària li embarga els béns o drets que corresponguin.
Article 107. Execució de garanties
1. Són objecte de l’embargament el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i els costos del procediment de constrenyiment i embargament.
2. Si el deute tributari està garantit, s’executa la garantia en primer lloc, seguint el procediment reglamentari establert. Si abans de fer-se efectiu l’embargament l’Administració tributària té coneixement d’altres béns, pot optar per executar aquests darrers si són suficients i es troben en un lloc preferent en l’ordre de béns embargables.
3. En qualsevol moment, l’Administració tributària i l’obligat poden acordar l’ordre d’embargament dels béns o drets. Si no hi ha acord, s’embarguen els béns o drets seguint l’ordre següent:
a) Diners en efectiu o comptes en entitats de crèdit o dipòsit o qualsevol altre actiu financer, dipositat o no en entitats financeres.
b) Crèdits, efectes, valors i drets realitzables en l’acte o a curt termini.
c) Salaris i pensions.
d) Béns immobles.
e) Interessos, rendes i fruits.
f) Actius utilitzats per a l’activitat econòmica.
g) Obres d’art, metalls preciosos, antiguitats, ornaments o béns anàlegs.
h) Altres béns mobles.
4. L’embargament dels béns situats al domicili personal del deutor només es fa efectiu en últim lloc i requereix necessàriament l’autorització escrita del deutor o un manament judicial.
5. No són embargables els béns considerats inembargables per llei.
Esmena 210 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article 107 amb el següent text:
“3. En qualsevol moment, l’Administració tributària i l’obligat poden acordar l’ordre d’embargament dels béns o drets. Si no hi ha acord, s’embarguen els béns o drets tenint en compte la facilitat més gran de la seva alienació i l'onerositat menor d'aquesta per a l'obligat, i de manera subsidiària segons l’ordre següent:
a) Diners en efectiu o comptes en entitats de crèdit o dipòsit o qualsevol altre actiu financer, dipositat o no en entitats financeres.
b) Crèdits, efectes, valors i drets realitzables en l’acte o a curt termini.
c) Salaris i pensions.
d) Béns immobles.
e) Interessos, rendes i fruits.
f) Actius utilitzats per a l’activitat econòmica.
g) Obres d’art, metalls preciosos, antiguitats, ornaments o béns anàlegs.
h) Altres béns mobles.
i) Crèdits, efectes, valors i drets realitzables en l’acte o a llarg termini.”
Motivació:
S’introdueix un criteri de menys onerositat en l’embargament per a l’obligat tributari. Si no s’inclouen els crèdits, efectes, valors i drets realitzables en l’acte o llarg termini podria entendre’s que resten exclosos.
Esmena 211 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 5 de l’article 107 amb el següent text:
“5. No són embargables els béns considerats inembargables per llei, i en tot cas el salari mínim i les pensions públiques fins a l’import del salari mínim, vigent en cada moment, augmentat d’un 10% per cada membre que composi la unitat familiar, i d’un 15% si el membre de la unitat familiar és discapacitat; i l’habitatge habitual de la unitat familiar”
Motivació:
Es volen protegir béns de subsistència davant d’un embargament.
Esmena 212 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 107 com segueix:
“Article 107. Determinació dels béns i drets que s’embarguen i execució de garanties
1. Són objecte de l’embargament el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i les costes del procediment de constrenyiment i embargament.
2. Si el deute tributari està garantit, s’executa la garantia en primer lloc, seguint el procediment reglamentari establert. Si abans de fer-se efectiu l’embargament l’Administració tributària té coneixement d’altres béns o drets, pot optar per executar aquests darrers si són suficients i es troben en un lloc preferent en l’ordre de béns i drets embargables.
3. En qualsevol moment, l’Administració tributària i l’obligat poden acordar l’ordre d’embargament dels béns o drets. Si no hi ha acord, s’embarguen els béns o drets seguint l’ordre següent:
a) Diners en efectiu o comptes en entitats de crèdit o dipòsit o qualsevol altre actiu financer, dipositat o no en entitats financeres.
b) Crèdits, efectes, valors i drets realitzables en l’acte o a curt termini.
c) Salaris i pensions.
d) Vehicles
e) Béns immobles.
f) Interessos, rendes i fruits.
g) Actius utilitzats per a l’activitat econòmica.
h) Obres d’art, metalls preciosos, antiguitats, ornaments o béns anàlegs.
i) Altres béns mobles.
4. L’embargament dels béns o drets situats al domicili personal del deutor i en la part protegida del domicili professional, la seu de direcció i la seu de l’activitat de l’obligat tributari en els termes previstos en l’article 71, només es fa efectiu en últim lloc i requereix necessàriament l’autorització escrita del deutor o un manament judicial.
5. No són embargables els béns considerats inembargables per llei.”
Justificació de l’esmena:
Es pretén incloure els vehicles dins la relació de béns embargables i situar-los dins l’ordre de prelació com a embargables abans dels béns immobles.
Article 108. Procediment d’embargament
1. L’actuació d’embargament consta en una provisió d’embargament, que es notifica a la persona contra la que s’inicia aquesta actuació.
2. Un cop realitzat l’embargament dels béns o drets, la provisió es notifica a l’obligat tributari i, en el seu cas, al tercer titular, posseïdor o dipositari dels béns o drets si no s’haguessin realitzat les actuacions envers ells, així com al cònjuge de l’obligat tributari quan els béns o drets embargats siguin ganancials, així com als copropietaris, cotitulars o posseïdors dels mateixos.
Esmena 213 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 108 amb el següent text:
“2. Un cop realitzat l’embargament dels béns o drets, la provisió es notifica a l’obligat tributari i, en el seu cas, al tercer titular, posseïdor o dipositari dels béns o drets si no s’haguessin realitzat les actuacions envers ells, així com al cònjuge de l’obligat tributari quan els béns o drets embargats siguin de guanys, així com als copropietaris, cotitulars o posseïdors dels mateixos.”
Motivació:
Ganancials és una denominació incorrecta.
Esmena 214 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa afegir un nou apartat 3 a l’article 108 amb el següent text:
“3. Quan s'embarguin béns mobles, l'Administració tributària pot disposar el seu dipòsit en la forma que es determini per reglament.”
Motivació:
Per tal d’evitar la pèrdua dels béns mobles, cal facultar a l’Administració a procedir al seu dipòsit
Esmena 215 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 108 com segueix:
“Article 108. Procediment d’embargament
1. La decisió d’embargar dóna lloc a l’emissió per part de l’Administració tributària d’un acord d’embargament, que s’ha de notificar a l’obligat tributari. L’acord d’embargament ha d’identificar a la persona embargada, la relació dels deutes pels quals es realitza l’embargament, l’import que és objecte de l’embargament i la provisió de constrenyiment de la qual porta causa l’embargament.
2. Cada actuació d’embargament es documenta en una diligència d’embargament, que es comunica a la persona a qui s’adreça, la qual ha d’incloure la identificació de la persona embargada, l’import que és objecte de l’embargament i la descripció del bé o dret que queda embargat, amb l’excepció que regula l’article 111.1.
3. Un cop realitzat l’embargament dels béns o drets, l’acord d’embargament es notifica i la seva execució es posa en coneixement, en el seu cas, del tercer titular, posseïdor o dipositari dels béns o drets, si no s’haguessin realitzat les actuacions d’embargament envers ells, així com dels copropietaris, cotitulars o posseïdors dels mateixos.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Article 109. Oposició a la provisió d’embargament
1. Els únics motius d’oposició a la provisió d’embargament són:
a) Extinció del deute o prescripció del dret a exigir-ne el pagament.
b) Manca de notificació de la provisió d’embargament.
c) Manca de compliment de les normes reguladores per part de l’Administració tributària de l’embargament contingudes en la present Llei.
d) Suspensió del procediment de recaptació.
Esmena 216 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 109 com segueix:
“Article 109. Oposició a l’acord d’embargament
Els motius d’oposició a l’acord d’embargament poden ser:
a) Extinció del deute o prescripció del dret a exigir-ne el pagament.
b) Manca de notificació de la provisió de constrenyiment.
c) Manca de compliment de les normes reguladores per part de l’Administració tributària de l’embargament.
d) Suspensió del procediment de recaptació.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Article 110. Nomenament d’un administrador en l’embargament
Quan l’embargament es realitza sobre un establiment mercantil, industrial, sobre qualsevol dret i/o bé d’una persona jurídica, sobre qualsevol dret i/o be d’una societat civil, d’una herència jacent, d’una comunitat de béns o de qualsevol altra entitat o patrimoni autònom que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixi una unitat econòmica separada susceptible d'imposició, quan una llei particular ho estableixi si l’Administració aprecia que la continuïtat de les persones que s’ocupen de la seva direcció o gestió pot perjudicar la solvència de l’obligat tributari, l’Administració tributària, prèvia audiència no vinculant de l’obligat tributari i del responsable, administrador o gestor, pot acordar el nomenament d’un funcionari que exerceixi d’administrador o que intervingui en la direcció, administració o gestió del negoci en la forma en què reglamentàriament s’estableixi, fiscalitzant prèviament a la seva execució aquells actes que es concretin en l’acord administratiu.
Esmena 217 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar el text de l’article amb el redactat següent:
“Quan l’embargament es realitza sobre un establiment mercantil, industrial, sobre qualsevol dret i/o bé d’una persona jurídica o sobre qualsevol dret i/o bé de les entitats previstes en el segon paràgraf de l’article 30, si l’Administració aprecia que la continuïtat (...)”
Motivació
El redactat de l’article és força enrevessat. Proposem simplificar-ho, tenint en compte la proposta feta abans per l’art. 30.
Esmena 218 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’article 110 amb el següent text:
“Article 110. Nomenament d’un administrador en l’embargament
Quan l’embargament es realitza sobre un establiment mercantil, industrial, sobre qualsevol dret i/o bé d’una persona jurídica, sobre qualsevol dret i/o bé d’una societat civil, d’una herència jacent, d’una comunitat de béns o de qualsevol altra entitat o patrimoni autònom que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixi una unitat econòmica separada susceptible d'imposició, quan una llei particular ho estableixi si l’Administració aprecia que la continuïtat de les persones que s’ocupen de la seva direcció o gestió pot perjudicar la solvència de l’obligat tributari, l’Administració tributària, prèvia audiència no vinculant de l’obligat tributari i del responsable, administrador o gestor, pot acordar el nomenament d’una o vàries persones qualificades per a que exerceixin d’administradors o que intervinguin en la direcció, administració o gestió del negoci en la forma en què reglamentàriament s’estableixi, fiscalitzant prèviament a la seva execució aquells actes que es concretin en l’acord administratiu.”
Motivació:
Els administradors no haurien de ser exclusivament funcionaris, ans el contrari s’hauria de cercar una imparcialitat i objectivitat en la gestió que pot no tenir l’Administració.
Esmena 219 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 110 com segueix:
“Article 110. Nomenament d’un administrador en l’embargament
Quan l’embargament es realitza sobre un establiment mercantil, industrial, sobre qualsevol dret i/o bé d’una persona jurídica, sobre qualsevol dret i/o be d’una societat civil, d’una herència jacent, d’una comunitat de béns o de qualsevol altra entitat o patrimoni autònom que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixi una unitat econòmica separada susceptible d'imposició, quan una llei particular ho estableixi si l’Administració aprecia que la continuïtat de les persones que s’ocupen de la seva direcció o gestió pot perjudicar la solvència de l’obligat tributari, l’Administració tributària, prèvia audiència no vinculant de l’obligat tributari i del responsable, administrador o gestor, pot sol·licitar el nomenament d’un administrador judicial que exerceixi d’administrador o que intervingui en la direcció, administració o gestió del negoci en la forma en què reglamentàriament s’estableixi, fiscalitzant prèviament a la seva execució aquells actes que es concretin en l’acord administratiu.”
Justificació de l’esmena:
Establir que sigui un administrador nomenat per un batlle el qui s’encarregui de l’administració o el qui intervingui en la direcció o gestió del negoci, per donar major seguretat jurídica a l’obligat tributari.
Article 111. Embargament de béns o drets en entitats de crèdit o dipòsit
1. Quan l’Administració tributària tingui coneixement de l’existència de fons, valors, títols o qualssevol altres béns lliurats o confiats a una entitat de crèdit o dipòsit o una altra persona o entitat dipositària, pot procedir al seu embargament en la quantitat escaient. En la provisió d’embargament s’ha d’identificar el bé o dret conegut per l’Administració tributària, però l’embargament pot ampliar-se, sense necessitat d’identificació prèvia, a la resta de béns o drets existents en la mateixa entitat.
Si de la informació subministrada suara esmentada es dedueix que els fons, valors, títols, o altres béns existents no són homogenis o que el seu valor excedeix el del deute tributari, l’Administració tributària concretarà els que han de ser embargats.
2. Quan els fons o valors es troben dipositats en comptes a nom de diversos titulars només s’embargarà la part corresponent a l’obligat tributari.
A aquest efecte, en el cas de comptes de titularitat indistinta amb solidaritat activa front al dipositari o de titularitat conjunta mancomunada, el saldo es presumeix dividit en parts iguals, excepte que es provi una titularitat material diferent.
3. En el cas de que en el compte afectat per l’embargament es realitzi habitualment l’abonament del salari, de la pensió, o d’altres imports d’anàloga naturalesa, s’hauran de respectar les limitacions a l’embargabilitat determinades per la llei. A aquests efectes es considerarà salari, pensió o similar, l’import ingressat en el compte suara esmentat per aquest concepte dins del mes en què tingui lloc l’embargament o, en el seu defecte, en el mes anterior.
Esmena 220 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article 111 amb el següent text:
“3. En el cas de que en el compte afectat per l’embargament es realitzi habitualment l’abonament del salari, de la pensió, o d’altres imports d’anàloga naturalesa, s’hauran de respectar les limitacions a l’embargabilitat determinades per aquesta llei. A aquests efectes es considerarà salari, pensió o similar, l’import ingressat en el compte suara esmentat per aquest concepte dins del mes en què tingui lloc l’embargament o, en el seu defecte, en el mes anterior.”
Motivació:
D’acord amb l’esmena introduïda a l’article 107.
Esmena 221 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 111 com segueix:
“Article 111. Embargament de béns o drets en entitats de crèdit o dipòsit
1. Quan l’Administració tributària tingui coneixement de l’existència de fons, valors, títols o qualssevol altres béns lliurats o confiats a una entitat de crèdit o dipòsit o una altra persona o entitat dipositària, pot procedir al seu embargament en la quantitat escaient.
L’Administració tributària adreça una diligència d’embargament a l’entitat o la persona dipositària, demanant que retingui la quantitat embargada i la transfereixi al compte que s’indiqui. En la diligència d’embargament s’ha d’identificar el bé o dret conegut per l’Administració tributària, però l’embargament pot ampliar-se, sense necessitat d’identificació prèvia, a la resta de béns o drets existents en la mateixa entitat.
Si de la informació facilitada per l’entitat o la persona dipositària es dedueix que els fons, valors, títols, o altres béns existents no són homogenis o que el seu valor excedeix el del deute que s’ha d’assegurar, l’Administració tributària concretarà els que han de ser embargats.
2. En el cas d’embargament d’actius financers il·líquids, l’entitat o la persona dipositària es limita a bloquejar-los i no els ha de realitzar fins que rebi instruccions expresses de l’Administració tributària.
3. L’embargament de qualsevol altre bé o dret es realitzarà segons la normativa vigent aplicable.
4. Quan els fons o valors es troben dipositats en comptes a nom de diversos titulars només s’embargarà la part corresponent a l’obligat tributari.
A aquest efecte, en el cas de comptes de titularitat conjunta indistinta el saldo es presumeix dividit en parts iguals, excepte que es provi una titularitat material diferent.
5. En el cas de que en el compte afectat per l’embargament es realitzi habitualment l’abonament del salari, de la pensió, o de retribucions anàlogues, s’hauran de respectar les limitacions a l’embargabilitat determinades per la llei. A aquests efectes es considerarà salari, pensió o retribucions anàlogues, l’import ingressat en el compte suara esmentat per aquest concepte dins del mes en què tingui lloc l’embargament o, en el seu defecte, en el mes anterior.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica.
Article 112. Alienació dels béns embargats
1. Els béns o drets embargats són alienables en forma de subhasta o d’adjudicació directa, d’acord amb el que estableixi la llei i els reglaments reguladors.
2. L’import obtingut que excedeixi el deute indicat a l’article anterior, és lliurat al deutor. En aquest cas, es meriten interessos a favor del deutor a partir del moment que acabi el procediment de subhasta.
3. L’administració tributària no pot procedir a l’alienació dels béns o drets embargats fins que l’acte de liquidació del deute tributari executat esdevingui ferm, excepte en els supòsits següents:
a) Casos de força major.
b) Béns peribles.
c) Béns amb risc de pèrdua imminent de valor.
d) Quan l’obligat tributari sol·liciti expressament la seva alienació.
e) Quan l’Administració tributària, sense perjudici dels supòsits anteriorment esmentats, així ho decideixi per motius d’interès general i de manera raonada, prèvia audiència no vinculant de l’obligat tributari.
4. El procediment de constrenyiment també pot concloure amb l’adjudicació de béns a l’Administració tributària en el cas de béns mobles o immobles o drets que no s’haguessin adjudicat en el procediment d’alienació.
5. En qualsevol moment anterior a l’adjudicació de béns, l’Administració tributària ha d’alliberar els béns embargats si l’obligat tributari extingeix el deute tributari i les costes del procediment de constrenyiment i, en el seu cas, d’alienació fins al moment de l’alliberament.
Esmena 222 De supressió
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa suprimir la lletra e) de l’apartat 3 de l’article 112.
Motivació
L’apartat 3 preveu que no es pot fer l’alienació de béns embargats fins que l’acte de liquidació del deute tributari executat esdevingui ferm. Ara bé, s’estableixen certes excepcions, s’entén per garantir l’alienació amb la finalitat que l’administració no arribi tard. Aquests supòsits semblen raonables, excepte el darrer de la lletra e) que és massa genèric i podria provocar abusos per part de l’Administració. En concret, es mencionen motius d’interès general. Si bé és cert que s’exigeix que sigui raonada, un motiu d’interès general sempre pot ser assegurar el cobrament d’un deute tributari, que en definitiva servirà per finançar despesa pública. Ens sembla una menció massa genèrica i arbitrària.
Aquí es topa novament amb l’article 3.2 de la Constitució.
Esmena 223 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 4 de l’article 112 amb el següent text:
“4. El procediment de constrenyiment també pot concloure amb l’adjudicació de béns a l’Administració tributària en el cas de béns mobles o immobles o drets que no s’haguessin adjudicat en el procediment d’alienació. L'adjudicació s'acorda per l'import del dèbit perseguit, sense que, en cap cas, pugui excedir el 75 per cent del tipus inicial fixat en el procediment d'alienació”
Motivació:
A garantia dels obligats tributaris cal establir un preu mínim en cas d’adjudicació de béns a l’Administració.
Esmena 224 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 112 com segueix:
“Article 112. Alienació dels béns embargats
1. Els béns o drets embargats són alienables en forma de subhasta o d’adjudicació directa, d’acord amb el que estableixi la llei i els reglaments reguladors.
2. L’import obtingut que excedeixi el deute, els interessos, els recàrrecs i les costes que corresponguin del procediment, és lliurat al deutor. En aquest cas, es meriten interessos a favor del deutor a partir del moment que acabi el procediment de subhasta.
3. L’administració tributària no pot procedir a l’alienació dels béns o drets embargats fins que l’acte de liquidació del deute tributari executat esdevingui ferm, excepte en els supòsits següents:
a) Casos de força major.
b) Béns peribles.
c) Béns amb risc de pèrdua imminent de valor.
d) Quan l’obligat tributari sol·liciti expressament la seva alienació.
e) Quan l’Administració tributària, sense perjudici dels supòsits anteriorment esmentats, així ho decideixi per motius d’interès general i de manera raonada, prèvia audiència no vinculant de l’obligat tributari.
4. El procediment de constrenyiment també pot concloure amb l’adjudicació de béns a l’Administració tributària en el cas de béns mobles o immobles o drets realitzables o d’interès artístic, històric o cultural, i que no s’hagin pogut alienar en segona subhasta.
5. En qualsevol moment anterior a l’adjudicació de béns, l’obligat tributari pot evitar l’embargament o deixar-lo sense efecte si consigna el deute, els interessos, els recàrrecs i les costes que corresponguin del procediment.
6. Una vegada cobert el deute, els interessos, els recàrrecs i les costes que corresponguin del procediment, l’Administració ha d’aixecar l’embargament sobre els béns i drets no alienats i acordar-ne el lliurament a la persona embargada. També han de quedar a la disposició d’aquesta persona els béns i drets que no s’hagin adjudicat.”
Justificació de l’esmena:
Evitar l’arbitrarietat per part de l’Administració en l’adjudicació directa de béns i drets embargats. Incorporar com a punt 6 el punt 3 de l’article 113 per coherència amb el títol de l’article.
Article 113. Acabament del procediment de constrenyiment
1. El procediment de constrenyiment s’acaba:
a) Si concorre el pagament de la quantitat total deguda.
b) Amb la decisió que declari el crèdit totalment o parcialment incobrable.
c) Amb la decisió que acrediti que ha quedat extingit el deute per qualsevol altra causa.
2. Quan s’hagi declarat el crèdit incobrable, el procediment de constrenyiment es pot continuar si l’Administració tributària té coneixement de la solvència de l’obligat tributari i rehabilita el crèdit, sempre que no hagi prescrit el dret de cobrament.
3. Una vegada cobert el deute, els interessos, els recàrrecs i les costes que corresponguin del procediment, l’Administració ha d’aixecar l’embargament sobre els béns no alienats i acordar-ne el lliurament a la persona embargada.
Esmena 225 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 113 com segueix:
“Article 113. Acabament del procediment de constrenyiment
1. El procediment de constrenyiment s’acaba:
a) Si concorre el pagament de la quantitat total deguda.
b) Amb la decisió que declari el crèdit totalment o parcialment incobrable.
c) Amb la decisió que acrediti que ha quedat extingit el deute per qualsevol altra causa.
2. No obstant l’establert en la lletra b) de l’apartat anterior, en aplicació de l’establert en el segon paràgraf de l’article 70.2, quan s’hagi declarat el crèdit incobrable, el procediment de constrenyiment es pot continuar si l’Administració tributària té coneixement de la solvència de l’obligat tributari i rehabilita el crèdit, sempre que no hagi prescrit el dret de cobrament.”
Justificació de l’esmena:
Referència interna dins la llei. Traslladar a l’article 112 l’apartat 3, en coherència amb el títol de l’article.
Secció tercera. Procediment contra responsables i successors
Article 114. Declaració de responsabilitat
1. La responsabilitat només pot ser declarada en els casos previstos per aquesta Llei.
2. La responsabilitat pot ser declarada en qualsevol moment posterior a la pràctica de la liquidació o la presentació de l’autoliquidació.
3. S’atorga als responsables tràmit d’audiència prèvia, en què poden presentar les al·legacions i els documents que es considerin oportuns.
4. L’acte de declaració de responsabilitat és notificat als responsables, amb els requisits que s’indiquin reglamentàriament.
5. L’acte de declaració de responsabilitat és susceptible de recurs. Així mateix, la persona declarada responsable pot interposar recurs contra les liquidacions que hagin originat la declaració de responsabilitat. La resolució d’aquest recurs no pot alterar la situació jurídica d’altres obligats pel que fa a les liquidacions que siguin fermes.
Article 115. Procediment de derivació de responsabilitat
1. Per poder derivar la responsabilitat cal que concorrin els requisits següents:
a) En el cas de la responsabilitat solidària, cal que s’hagi declarat i notificat el deute als deutors solidaris en els que l’Administració derivi la responsabilitat.
b) En el cas de la responsabilitat subsidiària, cal que el deutor, o el responsable solidari, hagi estat declarat fallit o insolvent. En aquest supòsit, també es declara i notifica el deute al responsable subsidiari.
2. Els requisits i terminis d’aquests procediments s’estableixen reglamentàriament.
Article 116. Procediment de recaptació davant els successors
1. Els deutes tributaris del finat són transmesos als successors a títol universal o als successors a títol particular en relació amb els impostos vinculats als béns o drets que hagin percebut. Mentre l’herència continuï jacent, l’Administració tributària pot continuar el procediment de recaptació contra la massa hereditària.
2. Un cop dissolta i liquidada una societat o entitat, el procediment de recaptació continua amb els socis, partícips o cotitulars.
3. Els requisits i els terminis d’aquests procediments s’estableixen reglamentàriament.
Títol IV. Potestat sancionadora
Capítol primer. Dels principis de la potestat sancionadora
Secció primera. Principis rectors de la potestat sancionadora
Article 117. Potestat sancionadora de l’Administració
1. La potestat sancionadora en matèria tributària s’exerceix d’acord amb principis reguladors d’aquest àmbit en matèria administrativa.
2. En particular, hi són aplicables els principis de legalitat, tipicitat, no-concurrència i responsabilitat, especialment quan concorri dol o culpa.
Esmena 226 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 117 amb el següent text:
“2. En particular, hi són aplicables els principis de legalitat, tipicitat, no-concurrència, responsabilitat i proporcionalitat, especialment quan concorri dol o culpa. El principi d'irretroactivitat s'ha d'aplicar amb caràcter general, tenint en consideració el que disposa l'article 8 d'aquesta Llei.”
Motivació:
Els principis de proporcionalitat i retroactivitat en matèria sancionadora són essencials, i per tant convé que la norma hi faci referència.
Article 118. Principi de presumpció de bona fe de l’obligat tributari
1. L’actuació dels obligats tributaris es presumeix realitzada de bona fe.
2. Correspon a l’Administració provar que concorren les circumstàncies que determinen la culpabilitat de l’infractor en la comissió de les infraccions tributàries i també el seu grau.
Article 119. Principi de responsabilitat en les infraccions tributàries
1. Les accions o les omissions tipificades a les lleis no donen lloc a responsabilitat per infracció tributària en el casos següents:
a) Si són realitzades per qui no tingui capacitat d’obrar en l’ordenament tributari.
b) Si concorre error invencible o força major.
c) Si deriven d’una decisió col·lectiva, per als qui han salvat el seu vot o no han assistit a la sessió corresponent.
d) Quan siguin imputables a una deficiència dels programes informàtics facilitats per l’Administració per al compliment de les obligacions tributàries.
e) Quan s'hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries. Entre altres casos, s'entén que s'ha posat la diligència necessària quan l'obligat hagi actuat emparant-se en una interpretació raonable de la norma o quan l’obligat tributari ajusti la seva actuació als criteris manifestats per l’Administració en la contestació a una consulta formulada per ell mateix o per un obligat tributari, i en aquest darrer cas, sempre que els supòsits de fet siguin assimilables, que hi siguin aplicables els criteris esmentats i que aquests criteris no hagin estat modificats.
2. Els obligats tributaris que voluntàriament regularitzin la seva situació tributària o esmenin les declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds presentades amb anterioritat de forma incorrecta, no incorren en responsabilitat per les infraccions tributàries comeses en ocasió de la presentació d’aquelles, sense perjudici del que preveu l’article 23 i de les possibles infraccions que es puguin cometre a conseqüència de la presentació tardana o incorrecta de les noves declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds. El que preveu aquest apartat no s’aplica quan, prèviament a la regularització, l’Administració tributària els hagi comunicat l’inici d’actuacions de comprovació o d’investigació; en aquests casos, la regularització no eximeix de responsabilitat pels fets anteriors.
Esmena 227 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
En coherència amb l’esmena formulada a l’article 23 (recàrrec extemporari) cal proposar la modificació del segon apartat d’aquest article amb el redactat següent:
“2 Els obligats tributaris que voluntàriament regularitzin la seva situació tributària o esmenin les declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds presentades amb anterioritat de forma incorrecta, no incorren en responsabilitat per les infraccions tributàries comeses en ocasió de la presentació d’aquelles, sense perjudici del que preveu l’article 23 i de les possibles infraccions que es puguin cometre a conseqüència de la presentació tardana o incorrecta de les noves declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds.”
Motivació
Com a conseqüència de l’esmena feta a l’article 23 (recàrrec extemporani), cal modificar el segon apartat eliminant la seva part final.
Article 120. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries
1. La mateixa acció o omissió que s’hagi d’aplicar com a circumstància que determini la qualificació d’una infracció com a greu o molt greu no pot ser sancionada com a infracció independent.
2. Les sancions derivades de la comissió d’infraccions tributàries són compatibles amb l’exigència de l’interès moratori i dels recàrrecs del període executiu.
Secció segona. Naturalesa de la responsabilitat tributària
Article 121. Subjectes de les infraccions tributàries
1. Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats que realitzin les accions o les omissions doloses o culposes tipificades com a infraccions tributàries, i singularment:
a) Els obligats tributaris especificats a l’article 30.
b) Els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat d’obrar.
2. La concurrència de diversos subjectes infractors en la realització d’una mateixa infracció tributària determina que estiguin obligats solidàriament al pagament de la sanció davant l’Administració.
Article 122. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries
La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix per les causes següents:
a) Per la defunció del subjecte infractor.
b) Per prescripció del dret d’imposar sancions conforme a l’article 53.
Esmena 228 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 122 com segueix:
“Article 122. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries
La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix per les causes següents:
a) Per la defunció del subjecte infractor.
b) Per prescripció del dret d’imposar sancions conforme a l’article 53.
c) Pel transcurs dels terminis als que es refereixen els articles 132.1 i 132.6.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica i referència interna dins la llei.
Article 123. Extinció de les sancions tributàries
Les sancions tributàries s’extingeixen per les causes següents:
a) Pagament, compensació o compliment de la sanció.
b) Defunció dels obligats a pagar-les.
c) Prescripció del dret a exigir-ne el pagament conforme a l’article 53 i següents.
d) Condonació, segons es determina en l’article 57.
Capítol segon. Concepte i modalitats d’infraccions i sancions tributàries
Article 124. Concepte i modalitats d’infracció tributària
1. Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades expressament i sancionades com a infraccions per les lleis.
2. Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, tant si és obligat tributari com si no ho és, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin defraudació.
3. Es consideren infraccions simples, entre altres que pugui establir la legislació aplicable, les següents:
a) La falta de presentació de declaracions o autoliquidacions o la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació.
b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que faci l’Administració.
c) L’incompliment del deure de subministrar a l’Administració tributària dades, informes o antecedents amb transcendència tributària.
d) L’incompliment de les obligacions de caràcter comptable, registral i censal.
e) L’incompliment de les obligacions de facturació o de documentació, llevat que produeixin defraudació o hi condueixin.
f) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT).
g) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions de l’Administració tributària, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment tributari.
h) L’incompliment de l’obligació de posar en coneixement de l’Administració tributària el canvi de domicili de l’obligat tributari conforme a l’article 38.
4. Constitueixen defraudació les infraccions següents:
a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions.
b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació.
c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne.
d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota.
e) Tota acció o omissió d’obrar si porta perjudici econòmic per a l’Administració.
5. Les infraccions en matèria duanera es regulen a la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de duana.
6. Les lleis particulars de cada tribut poden regular, d’acord amb els apartats anteriors, els supòsits específics d’infracció.
Esmena 229 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’article 124 amb el següent text:
“1. Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions per les lleis.”
Esmena 230 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 124 com segueix:
“Article 124. Concepte i modalitats d’infracció tributària
1. Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes amb qualsevol grau de negligència tipificades expressament i sancionades com a infraccions per les lleis. Igualment es considera infracció tributària la falta de fonament d’una denúncia pública en els termes de l’apartat 5 de l’article 72.
2. La falta de fonament d’una denúncia pública es sancionarà amb una multa fixa de 10.000 euros.
3. Les infraccions tributàries es classifiquen en simples i de defraudació.
4. Pel que fa a les infraccions en matèria duanera es regulen segons la normativa vigent en matèria duanera.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i de les sancions tributàries. Tipificar la infracció tributària derivada de la falta de fonament en les denúncies tributàries, i quantificació de la mateixa.
Article 125. Classificació de les infraccions tributàries
Les infraccions simples i de defraudació es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Esmena 231 De supressió
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa suprimir els articles 125 i 126 i consegüentment es tornen a enumerar els articles següents.
Justificació de l’esmena:
Adequar el text i millora tècnica.
Article 126. Modalitats de sanció tributària
1. Les sancions tributàries poden ser:
a) Multa fixa o proporcional. Per llei es poden establir altres modalitats de multa.
b) Prohibició, durant un termini màxim de tres anys, de formalitzar contractes amb l’Administració pública.
c) Inhabilitació, durant un termini màxim de tres anys, per rebre subvencions de l’Administració pública.
2. Constitueix la base de la sanció:
a) En les multes proporcionals, la base de la sanció és la quantia no ingressada en l’autoliquidació o en la liquidació derivada d’una declaració, com a conseqüència de la infracció.
b) En el cas de l’acreditació improcedent de partides que s’han de deduir de la base imposable, la base de la sanció es determina aplicant sobre la partida que s’ha de deduir, el tipus impositiu que correspongui a l’exercici en què es va acreditar improcedentment.
c) En el cas de l’acreditació improcedent de partides que s'han de deduir en la quota o de crèdits tributaris aparents, la sanció es determina aplicant sobre la partida que s’ha de deduir el tipus impositiu que correspongui a l’exercici en què es va acreditar improcedentment.
Les sancions imposades d’acord amb les lletres b) i c) són deduïbles en la part proporcional de les que puguin ser procedents per les infraccions comeses ulteriorment pel mateix subjecte infractor com a conseqüència de la compensació o deducció, sense que l'import que s'ha de deduir pugui excedir la sanció corresponent a aquestes infraccions.
3. Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants.
4. Les lleis particulars de cada tribut poden determinar, d’acord amb l’especificació de l’apartat anterior, la sanció o les sancions corresponents a cada supòsit específic d’infracció.
Esmena 232 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar la lletra c) de l’apartat segon de l’article 126 amb el redactat següent:
“c) En el cas de l’acreditació improcedent de partides que s'han de deduir en la quota o de crèdits tributaris aparents, la base de la sanció coincideix amb l’import que es va acreditar improcedentment.”
Motivació
A l’hora de regular la base de la sanció en el segon apartat lletra c) es produeix una errada conceptual. Quan de manera indeguda, s’ha aplicat una deducció en la base de l’impost o en la seva quota, la base de la sanció ha de ser l’import que indegudament s’ha deixat de pagar. Quan la deducció indeguda sigui en la base de l’impost, aquest import s’ha de calcular aplicant el tipus impositiu que correspongui, com correctament preveu la lletra b). Ara bé, quan la deducció ha estat en la quota, l’import indegudament deixant de pagar coincideix exactament amb el de la deducció indeguda, perquè precisament la deducció s’aplica a la quota.
Esmena 233 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa inserir un nou article XX amb el redactat següent i consegüentment es tornen a enumerar els articles següents:
“Article XX. Infraccions simples
1. Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, tant si és obligat tributari com si no ho és, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin defraudació.
2. Es consideren infraccions simples, entre les altres que pugui establir la legislació aplicable, les següents:
a) La falta de presentació de declaracions o autoliquidacions o la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació.
b) L’incompliment de requeriments d’informació o de documentació que faci l’Administració.
c) L’incompliment del deure de subministrar a l’Administració tributària dades, informes o antecedents amb transcendència tributària.
d) L’incompliment de les obligacions de caràcter comptable, registral i censal.
e) L’incompliment de les obligacions de facturació o de documentació, llevat que produeixin defraudació o hi condueixin.
f) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT).
g) La resistència, negativa o obstrucció a les actuacions de l’Administració tributària, en fase de gestió, d’inspecció o de recaptació, o en qualsevol altre procediment tributari.
h) L’incompliment de l’obligació de posar en coneixement de l’Administració tributària el canvi de domicili de l’obligat tributari conforme a l’article 38.
3. Les lleis particulars de cada tribut poden regular, d’acord amb els apartats anteriors, els supòsits específics d’infracció.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i sancions tributàries.
Article 127. Quantificació de les sancions
1. Les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’un import entre 150 euros i 3.000 euros, llevat que la normativa de cada tribut estableixi una altra cosa.
2. Les sancions per les infraccions simples són les següents:
a) Per la falta de presentació de declaracions o autoliquidacions sense transcendència en la liquidació, la sanció és de 250 euros per declaració o autoliquidació.
Per la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació, la sanció és de 200 euros.
b) Per l’incompliment de requeriments d’informació o de documentació, la sanció és de multa fixa de 150 euros pel primer incompliment i de 600 euros pels successius.
c) Per l’incompliment del deure de subministrar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, la sanció es de 1.000 euros pel primer incompliment i de 3.000 euros pels successius.
d) Per l’incompliment de les obligacions de caràcter comptable, registral i censal, llevat que produeixin o condueixin a defraudació, les sancions són les següents:
i. La inexactitud o l'omissió d'operacions en la comptabilitat o en els llibres i registres exigits per les normes tributàries, se sanciona amb una multa pecuniària proporcional del 2% dels càrrecs, abonaments o anotacions omesos, inexactes, falsejats o recollits en comptes amb significat diferent del que els correspongui, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 3.000 euros.
ii. La manca de gestió o de conservació de la comptabilitat, els llibres i els registres exigits per les normes tributàries, els programes i els arxius informàtics que els serveixin de suport i els sistemes de codificació utilitzats se sancionen amb una multa pecuniària proporcional del 2% de la xifra de negocis del subjecte infractor en l'exercici a què es refereix la infracció, amb un import mínim de 600 euros.
iii. La gestió de comptabilitats diferents referides a una mateixa activitat i exercici econòmic que dificulti el coneixement de la vertadera situació de l'obligat tributari se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros per cada un dels exercicis econòmics a què afecti la dita gestió.
iv. El retard en més de quatre mesos en la gestió de la comptabilitat o dels llibres i registres se sanciona amb multa fixa de 600 euros.
e) L’incompliment de les obligacions de facturació o de documentació, llevat que produeixin defraudació o hi condueixin, se sanciona amb multa fixa del 2% de l’import del conjunt de les operacions que hagin originat la infracció.
Quan no sigui possible conèixer l’import de les operacions a què es refereix la infracció, la sanció és de 200 euros per cada operació respecte de la qual no s’hagi emès o conservat la factura o el document corresponent. Si les factures s’han emès però de forma incorrecta, la sanció és de 100 euros.
f) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT), se sanciona amb multa fixa de 1.500 euros.
g) Quan la resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa a l'actuació de l'Administració tributària consisteixi a desatendre en el termini concedit requeriments diferents dels que preveu l'apartat següent dins del mateix procediment, la sanció consisteix en una multa pecuniària fixa de:
i. 150 euros, si s'ha incomplert per primera vegada un requeriment.
ii. 300 euros, si s'ha incomplert per segona vegada el requeriment.
iii. 600 euros, si s'ha incomplert per tercera vegada el requeriment, així com 600 euros per cada vegada successiva d’incompliment del requeriment a partir de la tercera.
h) Quan la resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa a l'actuació de l'Administració tributària es refereix a l'aportació o a l'examen de documents, llibres, fitxers, factures, justificants i assentaments de comptabilitat principal o auxiliar, programes, sistemes operatius i de control o consisteixi en l'incompliment per persones o entitats que realitzin activitats econòmiques del deure de comparèixer, de facilitar l'entrada o la permanència en finques i locals o el reconeixement d'elements o instal·lacions, o del deure d'aportar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, la sanció consisteix en:
i. 300 euros, si no es compareix o no es facilita l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini atorgat en el primer requeriment notificat a aquest efecte.
ii. 1.000 euros, si no es compareix o no es facilita l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini atorgat en el segon requeriment notificat a aquest efecte.
iii. 3.000 euros, quan no s'hagi comparegut o no s'hagi facilitat l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini atorgat en el tercer requeriment notificat a aquest efecte, així com 3.000 euros per cada vegada successiva d’incompliment del requeriment a partir de la tercera.
iv. L’incompliment de l’obligació de posar en coneixement de l’Administració tributària el canvi de domicili de l’obligat tributari, se sanciona amb una multa fixa de 150 euros.
3. Les infraccions de defraudació poden ser sancionades mitjançant una multa proporcional a la quota defraudada d’un import entre el 50% i el 150%, llevat que la normativa pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa, però sempre respectant el límit màxim del 150%.
4. La sanció per infracció de defraudació lleu és del 50% de la quota defraudada; la greu, del 100%, i la molt greu, del 150%.
5. En el supòsit de la infracció consistent en l’acreditació improcedent de partides a compensar o a deduir de la base imposable, correspon aplicar la sanció lleu.
Esmena 234 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar la lletra g) de l’apartat segon de l’article amb el redactat següent:
“2 (...)
g) Quan la resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa a l'actuació de l'Administració tributària consisteixi a desatendre en el termini concedit requeriments diferents dels que preveu la lletra següent dins del mateix procediment, la sanció consisteix en una multa pecuniària fixa de:”
Motivació
Introduir una petita modificació formal per aclarir una remissió. La remissió que a la lletra g) del segon apartat es fa en esmentar l’apartat següent, s’ha de fer esmentant la lletra següent.
Esmena 235 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar l’article 127 amb el redactat com segueix:
“Article 127. Quantificació de les sancions en els supòsits d’infraccions simples
1. Les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’un import entre 150 euros i 3.000 euros, llevat que la normativa de cada tribut estableixi una altra cosa.
2. Les sancions per les infraccions simples són les següents:
a) Per la falta de presentació de declaracions o autoliquidacions sense transcendència en la liquidació, la sanció és de 250 euros per declaració o autoliquidació.
Per la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació, la sanció és de 200 euros.
b) Per l’incompliment de requeriments d’informació o de documentació, la sanció és de multa fixa de 150 euros pel primer incompliment i de 600 euros pels successius.
c) Per l’incompliment del deure de subministrar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, la sanció es de 1.000 euros pel primer incompliment i de 3.000 euros pels successius.
d) Per l’incompliment de les obligacions de caràcter comptable, registral i censal, llevat que produeixin o condueixin a defraudació, les sancions són les següents:
i. La inexactitud o l'omissió d'operacions en la comptabilitat o en els llibres i registres exigits per les normes tributàries, se sanciona amb una multa pecuniària proporcional del 2% dels càrrecs, abonaments o anotacions omesos, inexactes, falsejats o recollits en comptes amb significat diferent del que els correspongui, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 3.000 euros.
ii. La manca de gestió o de conservació de la comptabilitat, els llibres i els registres exigits per les normes tributàries, els programes i els arxius informàtics que els serveixin de suport i els sistemes de codificació utilitzats se sancionen amb una multa pecuniària proporcional del 2% de la xifra de negocis del subjecte infractor en l'exercici a què es refereix la infracció, amb un import mínim de 600 euros.
iii. La gestió de comptabilitats diferents referides a una mateixa activitat i exercici econòmic que dificulti el coneixement de la vertadera situació de l'obligat tributari se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros per cada un dels exercicis econòmics a què afecti la dita gestió.
iv. El retard en més de quatre mesos en la gestió de la comptabilitat o dels llibres i registres se sanciona amb multa fixa de 600 euros.
e) L’incompliment de les obligacions de facturació o de documentació, llevat que produeixin defraudació o hi condueixin, se sanciona amb multa fixa del 2% de l’import del conjunt de les operacions que hagin originat la infracció.
Quan no sigui possible conèixer l’import de les operacions a què es refereix la infracció, la sanció és de 200 euros per cada operació respecte de la qual no s’hagi emès o conservat la factura o el document corresponent. Si les factures s’han emès però de forma incorrecta, la sanció és de 100 euros.
f) L’incompliment de l’obligació d’utilitzar i de comunicar el número de registre tributari (NRT), se sanciona amb multa fixa de 1.500 euros.
g) Quan la resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa a l'actuació de l'Administració tributària consisteixi a desatendre en el termini concedit requeriments diferents dels que preveu l'apartat següent dins del mateix procediment, la sanció consisteix en una multa pecuniària fixa de:
i. 150 euros, si s'ha incomplert per primera vegada un requeriment.
ii. 300 euros, si s'ha incomplert per segona vegada el requeriment.
iii. 600 euros, si s'ha incomplert per tercera vegada el requeriment, així com 600 euros per cada vegada successiva d’incompliment del requeriment a partir de la tercera.
h) Quan la resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa a l'actuació de l'Administració tributària es refereix a l'aportació o a l'examen de documents, llibres, fitxers, factures, justificants i assentaments de comptabilitat principal o auxiliar, programes, sistemes operatius i de control o consisteixi en l'incompliment per persones o entitats que realitzin activitats econòmiques del deure de comparèixer, de facilitar l'entrada o la permanència en finques i locals o el reconeixement d'elements o instal·lacions, o del deure d'aportar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, la sanció consisteix en:
i. 300 euros, si no es compareix o no es facilita l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini atorgat en el primer requeriment notificat a aquest efecte.
ii. 1.000 euros, si no es compareix o no es facilita l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini atorgat en el segon requeriment notificat a aquest efecte.
iii. 3.000 euros, quan no s'hagi comparegut o no s'hagi facilitat l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini atorgat en el tercer requeriment notificat a aquest efecte, així com 3.000 euros per cada vegada successiva d’incompliment del requeriment a partir de la tercera.
3. L’incompliment de l’obligació de posar en coneixement de l’Administració tributària el canvi de domicili de l’obligat tributari, se sanciona amb una multa fixa de 150 euros.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i sancions tributàries.
Esmena 236 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa inserir un nou article xx amb el redactat següent i consegüentment es tornen a enumerar els articles següents:
“Article XX. Infraccions de defraudació
1. Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l’Administració tributària, bé en relació als deutes tributaris propis o com a conseqüència de l’exercici dels deures de pagament per compte de tercers o en els compliment dels deures de repercussió. També tindran la consideració d’infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar del gaudi indegut de beneficis fiscals, sigui quina sigui la accepció que adoptin, així com la improcedent acreditació de partides positives o negatives en base o en quota. I en general, tota acció o omissió contrària a l’ordenament que comporti un perjudici econòmic indegut a l’Administració tributària.
2. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents:
a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions.
b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació.
c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne.
d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota.
3. Les lleis particulars de cada tribut poden regular, d’acord amb els apartats anteriors, els supòsits específics d’infracció.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i sancions tributàries.
Article 128. Qualificació de les sancions en lleus, greus i molt greus
1. Les sancions tributàries es qualifiquen en lleus, greus o molt greus depenent de la concurrència de les circumstàncies següents en la conducta del subjecte infractor:
a) La comissió repetida d’infraccions tributàries. S’entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor ha estat sancionat per una infracció de la mateixa naturalesa, bé sigui simple, bé sigui de defraudació, en virtut de resolució ferma en via administrativa dins els tres anys anteriors a la comissió de la infracció.
b) La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció de defraudació o la comissió de la infracció a través de persona interposada.
A aquests efectes, es poden considerar mitjans fraudulents, entre altres, els següents:
i. L’incompliment absolut de l’obligació de l’administració de la comptabilitat o dels llibres o registres establerts per la normativa tributària i comptable.
ii. L’administració de comptabilitats diferents que, referides a una mateixa activitat i a un mateix exercici econòmic, no permetin conèixer la veritable situació de la persona jurídica.
iii. L’administració incorrecta dels llibres de comptabilitat o dels llibres o registres establerts per la normativa tributària, mitjançant falsedat d’assentaments, de registres o d’imports, l’omissió d’operacions realitzades o la comptabilització en comptes incorrectes de forma que se n’alteri la consideració fiscal. L’apreciació d’aquesta circumstància requereix que la incidència de l’administració incorrecta dels llibres o registres sigui d’un percentatge superior al 50% de l’import de la base de la sanció.
iv. L’ús de factures, de justificants o d’altres documents falsos o falsejats, sempre que la incidència dels documents o suports falsos o falsejats sigui d’un percentatge superior al 10% de la sanció.
v. La utilització de persones o entitats interposades quan el subjecte infractor, amb la finalitat d’ocultar la seva identitat, hagi fet figurar a nom d’un tercer, amb el seu consentiment o sense, la titularitat dels béns o drets, l’obtenció de les rendes o guanys patrimonials o la realització d’operacions amb transcendència tributària de les quals es deriva l’obligació tributària l’incompliment de la qual constitueix la infracció que se sanciona.
c) Ocultació de dades. S’entén que hi ha ocultació de dades a l’Administració tributària quan no es presenten declaracions o es presenten declaracions en què s’inclouen fets o operacions inexistents o imports falsos, o en què s’ometen totalment operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari, quan com a resultat d’aquesta ocultació es produeix una defraudació determinada en una quota superior a 3.000 euros.
2. Quan concorren les circumstàncies descrites a les lletres a) i c) de l’apartat anterior, la sanció es qualifica de greu. Quan es donen les circumstàncies descrites a la lletra b), la sanció es qualifica de molt greu, tret que la incidència de les circumstàncies descrites en els punts iv i v sigui d’un percentatge inferior al que s’hi indica, cas en què es considera greu.
3. Quan la base de la sanció sigui inferior a 2.000 euros, la sanció es qualifica de lleu, llevat que es donin les circumstàncies descrites en la lletra b) d’aquest article.
Esmena 237 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 128 com segueix:
“Article 128. Qualificació de les infraccions de defraudació
1. Les infraccions tributàries de defraudació es qualifiquen en lleus, greus i molt greus depenent de la concurrència de les circumstàncies següents en la conducta del subjecte infractor:
a) La comissió repetida d’infraccions tributàries. S’entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor ha estat sancionat per una infracció de defraudació de la mateixa naturalesa, en virtut de resolució ferma en via administrativa dins els tres anys anteriors a la comissió de la infracció.
Es consideren infraccions de defraudació de la mateixa naturalesa les previstes en un mateix article i apartat de la present llei o de la llei especial que reguli altres tipus d’infracció de defraudació.
b) La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció de defraudació o la comissió de la infracció a través de persona interposada.
A aquests efectes, es poden considerar mitjans fraudulents, entre altres, els següents:
i. L’incompliment absolut de l’obligació de l’administració de la comptabilitat o dels llibres o registres establerts per la normativa tributària i comptable.
ii. L’administració de comptabilitats diferents que, referides a una mateixa activitat i a un mateix exercici econòmic, no permetin conèixer la veritable situació de la persona jurídica.
iii. L’administració incorrecta dels llibres de comptabilitat o dels llibres o registres establerts per la normativa tributària, mitjançant falsedat d’assentaments, de registres o d’imports, l’omissió d’operacions realitzades o la comptabilització en comptes incorrectes de forma que se n’alteri la consideració fiscal. L’apreciació d’aquesta circumstància requereix que la incidència de l’administració incorrecta dels llibres o registres sigui d’un percentatge superior al 50% de l’import de la base de la sanció.
iv. L’ús de factures, de justificants o d’altres documents falsos o falsejats, sempre que la incidència dels documents o suports falsos o falsejats sigui d’un percentatge superior al 10% de la sanció.
v. La utilització de persones o entitats interposades quan el subjecte infractor, amb la finalitat d’ocultar la seva identitat, hagi fet figurar a nom d’un tercer, amb el seu consentiment o sense, la titularitat dels béns o drets, l’obtenció de les rendes o guanys patrimonials o la realització d’operacions amb transcendència tributària de les quals es deriva l’obligació tributària l’incompliment de la qual constitueix la infracció que se sanciona.
c) Ocultació de dades. S’entén que hi ha ocultació de dades a l’Administració tributària quan no es presenten declaracions o es presenten declaracions en què s’inclouen fets o operacions inexistents o imports falsos, o en què s’ometen totalment operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari, quan com a resultat d’aquesta ocultació es produeix una defraudació determinada en una quota superior a 3.000 euros.
2. Quan concorren les circumstàncies descrites a les lletres a) i c) de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de greu. Quan es donen les circumstàncies descrites a la lletra b) de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de molt greu, tret que la incidència de les circumstàncies descrites en els punts iii i iv sigui d’un percentatge inferior al que s’hi indica, cas en què es considera greu.
3. Quan la base de la sanció sigui inferior a 2.000 euros, la infracció es qualifica de lleu, llevat que es donin les circumstàncies descrites en la lletra b) de l’apartat 1 d’aquest article.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i sancions tributàries.
Article 129. Reducció de les sancions
1. La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament.
L’import de la reducció practicada d’acord amb aquest punt s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització.
2. L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat a què es refereix el paràgraf anterior, es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari establert per aquesta Llei i no s’impugna la liquidació ni la sanció.
L’import de la reducció practicada d’acord amb aquest apartat s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció.
Esmena 238 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 129 com segueix:
“Article 129. Quantificació de les sancions en els supòsits d’infraccions de defraudació
1. Les infraccions de defraudació poden ser sancionades mitjançant una multa proporcional a la quota defraudada d’un import entre el 50% i el 150%, llevat que la normativa pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa, però sempre respectant el límit màxim del 150%.
2. La sanció per infracció de defraudació lleu és del 50% de la quota defraudada; la greu, del 100%, i la molt greu, del 150%.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i sancions tributàries.
Esmena 239 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir un nou article XX amb el redactat següent i consegüentment es tornen a enumerar els articles següents:
“Article XX. Modalitats de sanció tributària
1. Les infraccions tributàries es sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i de sancions no pecuniàries de caràcter accessori, quan procedeixi.
2. Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa fixa o proporcional. Constitueix la base de la sanció:
a) En les multes proporcionals, la base de la sanció és la quantia no ingressada en l’autoliquidació; l’import de la devolució obtinguda indegudament o la diferencia entre la quantia que resulti de l’adequada liquidació del tribut i la quantia objecte de la liquidació com a conseqüència d’una liquidació incorrecta.
b) En el cas de l’acreditació improcedent de partides que s’han de deduir de la base imposable, la base de la sanció es determina aplicant sobre la partida que s’ha de deduir, el tipus impositiu que correspongui a l’exercici en què es va acreditar improcedentment.
c) En el cas de l’acreditació improcedent de partides que s'han de deduir en la quota o de crèdits tributaris aparents, la sanció es determina aplicant sobre la partida que s’ha de deduir el tipus impositiu que correspongui a l’exercici en què es va acreditar improcedentment.
Les sancions imposades d’acord amb les lletres b) i c) són deduïbles en la part proporcional de les que puguin ser procedents per les infraccions comeses ulteriorment pel mateix subjecte infractor com a conseqüència de la compensació o deducció, sense que l'import que s'ha de deduir pugui excedir la sanció corresponent a aquestes infraccions.
3. Les sancions no pecuniàries adoptaran la modalitat de prohibició, durant un termini màxim de tres anys, de formalitzar contractes amb l’Administració pública, o d’inhabilitació, durant un termini màxim de tres anys, per rebre subvencions de l’Administració pública.
4. Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants.
5. Les lleis particulars de cada tribut poden determinar, d’acord amb l’especificació de l’apartat anterior, la sanció o les sancions corresponents a cada supòsit específic d’infracció.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i sancions tributàries.
Esmena 240 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa afegir un nou article XX amb el redactat següent i consegüentment es tornen a enumerar els articles següents:
“Article XX. Reducció de les sancions
1. La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament voluntari de la pròpia liquidació.
L’import de la reducció practicada d’acord amb aquest punt s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització.
2. L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat a què es refereix el paràgraf anterior, es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari establert per la present llei i no s’impugna la liquidació ni la sanció.
L’import de la reducció practicada d’acord amb aquest apartat s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció.”
Justificació de l’esmena:
Millora tècnica en la regulació de les infraccions i de les sancions tributàries.
Capítol tercer. Òrgans competents per imposar sancions
Article 130. Òrgans competents per imposar sancions
1. L’establiment i la imposició de les sancions tributàries correspon:
a) Per a les faltes lleus, al director del departament competent en matèria tributària.
b) Per a les faltes greus, el ministre encarregat de les finances.
c) Per a les faltes molt greus, el Govern.
Esmena 241 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 130 com segueix:
“Article 130. Òrgans competents per imposar sancions
L’establiment i la imposició de les sancions tributàries correspon:
a) Per a les faltes lleus, al director del departament competent en matèria tributària.
b) Per a les faltes greus, al ministre encarregat de les finances.
c) Per a les faltes molt greus, al Govern.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. Eliminació del número d’apartat, ja que l’article només conté un apartat. Correccions gramaticals.
Capítol quart. Del procediment sancionador
Article 131. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària
La imposició de sancions requereix l’obertura i instrucció prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:
a) Per les normes establertes en aquest títol i en els reglaments que el despleguin.
b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.
Article 132. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador en matèria tributària s'inicia sempre d'ofici, mitjançant la notificació de l'acord de l'òrgan competent.
2. Abans d’imposar una sanció, s’ha de notificar a la persona o entitat interessada la proposta de resolució en la qual han de constar l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció que correspon imposar. La proposta de sanció ha d’incloure una justificació del caràcter procedent de la sanció i ha de fer constar la concurrència de culpabilitat especificant-ne i justificant-ne el grau.
3. La persona o entitat interessada disposa d’un termini de deu dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.
4. Transcorregut el període d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui:
a) Quan la persona o entitat interessada presti la seva conformitat a la proposta de resolució, s’entén dictada i notificada la resolució per l’òrgan competent, d’acord amb la dita proposta, en el termini d’un mes a comptar de la data en què la conformitat s’ha manifestat, sense necessitat de nova notificació expressa a aquest efecte.
b) La resolució expressa del procediment sancionador en matèria tributària conté la fixació dels fets, la valoració de les proves practicades, la concurrència de culpa o dol, la determinació de la infracció comesa, la identificació de la persona o de l’entitat infractora i la quantificació de la sanció que s’imposa, amb indicació dels criteris aplicats per graduar-la i de la reducció que sigui procedent d’acord amb l’article 129.
5. El procediment sancionador en matèria tributària ha de concloure en el termini d’un any comptat des de la notificació de la comunicació d’inici del procediment. S’entén que el procediment conclou en la data en què es considera notificat l’acte administratiu de la resolució.
6. El venciment del termini establert a l’apartat anterior sense que s’hagi notificat la resolució expressa produeix la caducitat del procediment. La declaració de caducitat es pot dictar d’ofici o a instància de la persona o entitat interessada i provoca l’arxiu definitiu de les actuacions. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment sancionador per la mateixa infracció tributària.
7. Contra la resolució que imposa la sanció es pot recórrer en els termes establerts a l’article 138. Si l’obligat tributari també impugna el deute tributari, s’acumulen ambdós recursos en un de sol, que correspon resoldre a l’òrgan que coneix de la impugnació contra el deute.
Esmena 242 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article 132 amb el següent text:
“3. La persona o entitat interessada disposa d’un termini de vint-i-un dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.”
Motivació:
En seguiment del criteri adoptat per presentar al·legacions en l’article 97.
Esmena 243 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar afegir un nou apartat entre el 3 i el 4 de l’article 132 amb el següent text:
“X. El procediment sancionador no es pot iniciar respecte a la persona o entitat que hagi estat objecte del procediment una vegada transcorregut el termini de tres mesos des que s'hagi notificat o s'entengui notificada la corresponent liquidació o resolució.”
Nota: en cas d’aprovació de l’esmena caldria renumerar els apartats següents
Motivació:
Dóna més garanties als obligats tributaris en limitar el termini per a l’obertura d’un procediment sancionador, entenent que l’Administració ja disposa de tots els elements per determinar si procedeix.
Esmena 244 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 7 de l’article 132 amb el següent text:
“7. Contra la resolució que imposa la sanció es pot recórrer en els termes establerts a l’article 138. Les sancions que derivin d'actes de conformitat no poden ser impugnades en via administrativa.
Si l’obligat tributari també impugna el deute tributari, s’acumulen ambdós recursos en un de sol, que correspon resoldre a l’òrgan que coneix de la impugnació contra el deute.
Es pot recórrer contra la sanció sense perdre la reducció per conformitat que preveu l'article 129 sempre que no s'impugni la regularització.”
Motivació:
En coherència amb les actes de conformitat no es poden impugnar les sancions, i per seguretat jurídica es preferible que la llei ho confirmi.
En benefici de l’obligat tributari se li ha de donar la possibilitat de gaudir de la reducció de la sanció si no impugna la regularització.
Esmena 245 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 132 com segueix:
“Article 132. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador en matèria tributària s'inicia sempre d'ofici, mitjançant la notificació de l'acord de l'òrgan competent. Els procediments sancionadors que s’incoïn com a conseqüència de procediments de gestió o d’inspecció no podran iniciar-se respecte de la persona o entitat que hagués estat objecte del procediment una vegada transcorregut el termini de tres mesos des de que s’hagués notificat o s’entengués notificada la corresponent liquidació o resolució.
2. Abans d’imposar una sanció, s’ha de notificar a la persona o entitat interessada la proposta de resolució en la qual han de constar l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció que correspon imposar. La proposta de sanció ha d’incloure una justificació del caràcter procedent de la sanció i ha de fer constar la concurrència de culpabilitat especificant-ne i justificant-ne el grau.
3. La persona o entitat interessada disposa d’un termini de deu dies hàbils prorrogables a deu dies hàbils addicionals per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.
4. Transcorregut el període d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui:
a) Quan la persona o entitat interessada presti la seva conformitat a la proposta de resolució, s’entén dictada i notificada la resolució per l’òrgan competent, d’acord amb la dita proposta, en el termini d’un mes a comptar de la data en què la conformitat s’ha manifestat, sense necessitat de nova notificació expressa a aquest efecte.
b) La resolució expressa del procediment sancionador en matèria tributària conté la fixació dels fets, la valoració de les proves practicades, la concurrència de culpa o dol, la determinació de la infracció comesa, la identificació de la persona o de l’entitat infractora i la quantificació de la sanció que s’imposa, amb indicació dels criteris aplicats per graduar-la i de la reducció que sigui procedent d’acord amb l’article 129.
5. El procediment sancionador en matèria tributària ha de concloure en el termini de sis mesos comptat des de la notificació de la comunicació d’inici del procediment. S’entén que el procediment conclou en la data en què es considera notificat l’acte administratiu de la resolució.
6. El venciment del termini establert a l’apartat anterior sense que s’hagi notificat la resolució expressa produeix la caducitat del procediment. La declaració de caducitat es pot dictar d’ofici o a instància de la persona o entitat interessada i provoca l’arxiu definitiu de les actuacions. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment sancionador per la mateixa infracció tributària.
7. Contra la resolució que imposa la sanció es pot recórrer en els termes establerts a l’article 138. Si l’obligat tributari també impugna el deute tributari, s’acumulen ambdós recursos en un de sol, que correspon resoldre a l’òrgan que coneix de la impugnació contra el deute.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. S’estableix una regla en benefici del principi de seguretat jurídica atribuint a la caducitat d’aquest termini efectes de caducitat del procediment. La dilació en el temps per iniciar el procediment sancionador manca de justificació i és susceptible de crear greus perjudicis i incerteses per l’obligat tributari. Així mateix es preveu la possibilitat de que es pugui sol·licitar una ampliació justificada del termini de deu dies, per considerar-ho excessivament rígid i evitant que això comporti una impossibilitat de l’exercici del dret que es reconeix, és a dir, indefensió.
Títol V. Vies d’impugnació
Capítol primer. Dels principis rectors
Article 133. Els procediments especials de revisió
1. Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant:
a) El recurs administratiu.
b) Altres procediments de revisió.
2. Un cop esdevinguin ferms, no són revisables per la via administrativa els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries, excepte en el cas de rectificació d’errors.
3. Quan hagin estat confirmats per sentència judicial ferma, no poden ser revisables en cap cas els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions.
Esmena 246 De modificació
Grup Parlamentari Mixt
Es proposa modificar, en els articles 133 i 138, la referència a “recurs administratiu” que apareix a l’article 133.1, a) i a “recurs en via administrativa” que apareix a l’article 138.1, substituint aquells mots pels següents:
“... recurs d’alçada...”
Motivació
L’article 133 preveu el recurs administratiu, a més d’altres procediments de revisió. Aquest recurs queda regulat a l’art. 138. Tanmateix després, en els arts. 134.3 i 141.4, es parla de recurs d’alçada. Entenem que es fa referència al mateix recurs i que, per tant, cal mantenir la mateixa terminologia, pròpia del dret administratiu andorrà.
Esmena 247 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 133 amb el següent text:
“2. Un cop esdevinguin ferms, no són revisables per la via administrativa els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries, excepte en el cas de nul·litat de ple dret i de rectificació d’errors, en els supòsits i pel procediment establert en el capítol quart d’aquest títol.”
Motivació:
En garantia dels obligats tributaris determinats actes administratius viciats de nul·litat radical han de poder ser revisables malgrat la seva fermesa.
Esmena 248 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 133 com segueix:
“Article 133. Els procediments de revisió
1. Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant:
a) El recurs administratiu.
b) Altres procediments especials de revisió.
2. Un cop esdevinguin ferms, no són revisables per la via administrativa els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries, excepte en el cas de rectificació d’errors.
3. Quan hagin estat confirmats per sentència judicial ferma, no poden ser revisables en cap cas els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. Modificació del títol amb coherència amb el contingut de l’article. Dotar de major claredat a la norma.
Article 134. Requisits
1. Les regles i normes sobre capacitat, legitimació, prova i notificacions són les regulades per aquesta Llei.
2. Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient.
3. La resolució del recurs d’alçada i dels procediments especials posa fi a la via administrativa.
4. La determinació de la quantia als efectes del procediment, així com les regles d’acumulació de procediments i altres requisits són els establerts reglamentàriament.
Capítol segon. Comissió Tècnica Tributària
Article 135. Composició
1. La Comissió Tècnica Tributària es compon dels següents membres:
a) el ministre encarregat de les finances, que pot delegar les seves funcions en la persona que consideri adient.
b) el director del departament competent en matèria tributària.
c) el cap del gabinet jurídic del Govern.
d) Un advocat col·legiat com a exercent al Col·legi d’Advocats d’Andorra i un economista col·legiat com a exercent al Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra, ambdós de reconegudes experiència i prestigi.
2. El Govern nomena i cessa els membres de la Comissió Tècnica Tributària. Els nomenaments i cessaments han d’aparèixer publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Esmena 249 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 135 com segueix:
“Article 135. Composició
1. La Comissió Tècnica Tributària es compon dels següents membres:
a) el ministre encarregat de les finances, que pot delegar les seves funcions en la persona que consideri adient.
b) el director del departament competent en matèria tributària.
c) el cap del gabinet jurídic del Govern.
d) el director adjunt competent en matèria d’inspecció tributària.
2. El Govern nomena i cessa els membres de la Comissió Tècnica Tributària. Els nomenaments i cessaments han d’aparèixer publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. Evitar l’arbitrarietat en el nomenament dels membres de la Comissió que no formen part de Govern.
Article 136. Funcionament
1. La Comissió Tècnica Tributària està presidida pel ministre encarregat de les finances.
2. La Comissió Tècnica Tributària designa al secretari entre els seus membres.
3. La Comissió Tècnica Tributària es reuneix sempre que sigui necessari prèvia convocatòria del president.
4. El quòrum necessari per mantenir la reunió i adoptar vàlidament les resolucions és de quatre membres, entre els quals cal la presència obligatòria del president o de la persona delegada per ell.
5. Els acords s’adopten per majoria simple. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.
6. El reglament de funcionament intern el proposa la Comissió i és aprovat pel Govern. El reglament ha de fixar, entre altres, el règim d’incompatibilitats i la confidencialitat dels assumptes tractats.
Esmena 250 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 136 com segueix:
“Article 136. Funcionament
1. La Comissió Tècnica Tributària està presidida pel ministre encarregat de les finances.
2. La Comissió Tècnica Tributària designa al secretari entre els seus membres.
3. La Comissió Tècnica Tributària es reuneix sempre que sigui necessari prèvia convocatòria del president.
4. El quòrum necessari per mantenir la reunió i adoptar vàlidament les resolucions és de tres membres, entre els quals cal la presència obligatòria del president o de la persona delegada per ell.
5. Els acords s’adopten per majoria simple. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.
6. La Comissió Tècnica Tributària es reunirà amb periodicitat mensual, podent-ho fer de forma bimensual en casos excepcionals en funció de la càrrega de casos a tractar. Els obligats tributaris, així com els seus representants, podran assistir a les reunions de la Comissió Tècnica Tributària on es tractin els recursos administratius presentats pels mateixos.
7. El reglament de funcionament intern el proposa la Comissió i és aprovat pel Govern. El reglament ha de fixar, entre altres, el règim d’incompatibilitats i la confidencialitat dels assumptes tractats.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. Regulació de la periodicitat de les sessions de la Comissió. Permetre als obligats tributaris i als seus representants assistir a les sessions.
Article 137. Competències
La Comissió Tècnica Tributària té les competències següents:
a) Resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Administració tributària en relació amb l’aplicació dels tributs.
b) Elaborar informes en relació a qüestions que li puguin ésser plantejades pel Govern.
Esmena 251 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 137 com segueix:
“Article 137. Competències
La Comissió Tècnica Tributària té les competències següents:
a) Resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Administració tributària en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries.
b) Elaborar informes en relació a qüestions que li puguin ésser plantejades pel Govern.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. Ampliar les competències de la Comissió.
Capítol tercer. Del recurs en via administrativa
Article 138. Del recurs en via administrativa
1. Els actes d’aplicació dels tributs són susceptibles de recurs en via administrativa, d’acord amb aquesta Llei i els seus reglaments, i el Codi de l’Administració.
2. La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional.
3. El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs.
4. L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns.
5. El recurs sotmet al coneixement de l’òrgan competent per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret de l’acte administratiu d’aplicació dels tributs recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. La interposició del recurs no pot representar un empitjorament en relació a la situació econòmica i/o jurídica inicial del recurrent.
6. La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat.
7. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant:
a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra.
b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l'Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros.
c) Les garanties que es regulin reglamentàriament.
8. Cal suspendre l’execució sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest.
9. La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia.
10. El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta es determina reglamentàriament.
Esmena 252 D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar afegir un nou apartat entre el 8 i el 9 de l’article 138 amb el següent text:
“X. Si la impugnació afecta una sanció tributària, la seva execució queda suspesa automàticament sense necessitat d'aportar garantia.”
Nota: en cas d’aprovació de l’esmena caldria renumerar els apartats següents
Motivació:
En reforçament de les garanties de l’obligat tributari la impugnació d’una sanció no ha de comportar la necessitat d’aportar garantia, a diferència del deute tributari.
Esmena 253 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 138 com segueix:
“Article 138. Del recurs en via administrativa
1. Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa, d’acord amb la present llei i els seus reglaments, i el Codi de l’Administració.
2. La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional.
3. El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs.
4. L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns.
5. El recurs sotmet al coneixement de l’òrgan competent per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan. La interposició del recurs no pot representar un empitjorament en relació a la situació econòmica i/o jurídica inicial del recurrent.
6. La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat.
7. L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant:
a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra.
b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l'Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros.
c) Les garanties que es regulin reglamentàriament.
8. Cal suspendre l’execució sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest.
9. La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia.
10. El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta es determina reglamentàriament.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. Millores tècniques.
Article 139. Resolució dels recursos
1. L’òrgan competent per conèixer del recurs és la Comissió Tècnica Tributària.
2. El termini màxim per resoldre el recurs és de dos mesos més un, d’acord amb l’article 114 del Codi de l’Administració, comptant des de la data de presentació del recurs. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa.
3. La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió.
Esmena 254 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de l’article 139 com segueix:
“Article 139. Resolució dels recursos
1. L’òrgan competent per conèixer el recurs és la Comissió Tècnica Tributària.
2. El termini màxim per resoldre el recurs és de dos mesos comptant des de la data de presentació del recurs. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa.
3. La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió.”
Justificació de l’esmena:
Enumeració de l’article. Limitació del termini màxim per resoldre el recurs.
Capítol quart. Dels procediments especials de revisió
Article 140. Procediments especials
Els procediments especials de revisió són:
a) Procediment de rectificació d’errors.
b) Procediment de devolució d’ingressos indeguts.
c) Procediment de revocació.
Esmena 255 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’article 140 amb el següent text:
“Article 140. Procediments especials
Els procediments especials de revisió són:
a) Procediment de rectificació d’errors.
b) Procediment de devolució d’ingressos indeguts.
c) Procediment de revocació.
d) Procediment de nul·litat de ple dret”
Article 141. Procediment de rectificació d’errors
1. L’Administració tributària ha de modificar d’ofici o a instància de la persona o entitat interessada els errors materials, de fet o aritmètics dels actes i les resolucions tributàries.
2. Només es poden rectificar actes o resolucions que no hagin prescrit.
3. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos des que es presenta la sol·licitud per part de l’obligat tributari o des que es notifica l’inici del procediment d’ofici.
4. L’expiració d’aquest termini permet considerar que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs d’alçada.
Article 142. Procediment de devolució d’ingressos indeguts
1. Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa, te dret a la devolució d'ofici o a instància de part.
2. Així mateix, els hereus o causahavents de l’obligat tributari tenen dret a la devolució.
3. El procediment per al reconeixement del dret a la devolució i sobre la forma de fer-la efectiva es determina reglamentàriament.
4. Quan l'ingrés indegut s'ha produït per la presentació d'una autoliquidació, l'obligat tributari ha d'instar la rectificació de l'autoliquidació d’acord amb el que preveu l'article 81.
5. En la devolució dels ingressos indeguts es liquida l'interès moratori calculat des de la data en què es va realitzar l'ingrés indegut fins a la data en què s’ordena la devolució.
Esmena 256 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 142 amb el següent text:
“1. Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa, té dret a la devolució d'ofici o a instància de part, llevat que hagi prescrit el dret a la devolució.”
Motivació:
Cal contemplar la prescripció del dret a la devolució.
Article 143. Procediment de revocació
1. L’Administració tributària pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari, sempre que aquests actes infringeixin la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari.
2. L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar.
3. Els procediments de revocació s’inicien i s’impulsen d’ofici.
4. Només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit.
5. La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon l’òrgan que va dictar l’acte, o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària.
6. El termini màxim per resoldre el procediment és d’un any. L’expiració d’aquest termini sense resolució expressa suposa la caducitat del procediment. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment de revocació pel mateix acte o resolució de contingut tributari.
Esmena 257 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 143 amb el següent text:
“1. L’Administració tributària pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari, sempre que aquests actes infringeixin manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari.
La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a l'ordenament jurídic.”
Motivació:
Qualsevol infracció no hauria de donar peu a la revocació, ha de ser una infracció d’entitat, alhora que cal posar límits a la revocació.
Esmena 258 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 143 amb el següent text:
“2. L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar, i s’ha de donar audiència als interessats.”
Motivació:
L’Audiència als interessats com a garantia als obligats tributaris.
Esmena 259 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 5 de l’article 143 amb el següent text:
“5. La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon l’òrgan que va dictar l’acte, o al seu superior jeràrquic, amb informe i de la Comissió Tècnica Tributària.”
Motivació:
Considerem excessiu que l’informe de la Comissió Tècnica Tributària sigui vinculant.
Capítol cinquè. Recurs davant la jurisdicció administrativa
Article 144. Recurs en via jurisdiccional
Les resolucions que posen fi a la via administrativa són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa. En tot allò no regulat expressament per aquesta Llei regeix la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Disposició addicional primera. Remissions normatives
Totes les remissions a la Llei de bases de l’ordenament tributari, aprovada el 19 de desembre de 1996, contingudes en les Lleis particulars de cada tribut, s’entenen realitzades als articles del present text que contenen la regulació objecte de la remissió, i això sens perjudici que la nova numeració dels articles no s’hi correspongui idènticament.
Esmena 260 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de la Disposició addicional primera com segueix:
“Disposició addicional primera. Remissions normatives
1. Totes les remissions a la Llei de bases de l’ordenament tributari, aprovada el 19 de desembre de 1996, contingudes en les Lleis particulars de cada tribut, s’entenen realitzades als articles del present text que contenen la regulació objecte de la remissió, i això sens perjudici que la nova numeració dels articles no s’hi correspongui idènticament.
2. La remissió a l’article 60 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, continguda en l’apartat 3, de l’article 14 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, s’entén realitzada als articles 102 a 116 de la present llei.”
Justificació de l’esmena:
Adequar al nou text la remissió normativa específica continguda en l’article 14, apartat 3 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals.
Esmena 261 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa inserir una nova disposició addicional amb el redactat següent:
“Disposició addicional segona. Desenvolupament reglamentari
Tots els desenvolupaments reglamentaris previstos en la present llei, s’han de fer amb estricta atenció als principis de subordinació, desenvolupament i complementarietat amb l’establert en la mateixa.”
Justificació de l’esmena:
Ajustar els desenvolupaments reglamentaris a la normativa vigent.
Disposició transitòria primera. Modalitats de pagament
En relació amb el que disposa l’article 48, mentre no hi hagi conveni de col·laboració aprovat pel Govern amb entitats bancàries, es pot pagar mitjançant l’ingrés en qualsevol entitat bancària del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria segona. Recàrrecs per pagament extemporani del deute, recàrrecs del període executiu i interès moratori
1. El que disposa l'article 23 s'aplica a les autoliquidacions o les declaracions fora de termini, amb requeriment previ o sense, que impliquin pagament del deute tributari i es presentin a partir de l'entrada en vigor de la Llei.
2. El que disposa l'article 24 s'aplica als deutes tributaris el període executiu dels quals s'iniciï a partir de l'entrada en vigor de la Llei.
3. El que disposa l'article 22 en matèria d'interès moratori és aplicable als procediments, escrits i sol·licituds que s'iniciïn o es presentin a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Disposició transitòria tercera. Procediments tributaris
1. Els procediments tributaris iniciats abans de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei es regeixen per la normativa anterior a la data esmentada fins a la seva conclusió, llevat del que disposa l'apartat següent.
2. Són aplicables als procediments iniciats abans de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, els articles següents:
a) L’article 129, relatiu a la reducció del 25% de la sanció, quan l'ingrés es faci a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
També s'aplica la reducció del 25% que estableix l'article 129 quan a partir de l'entrada en vigor de la Llei s'efectuï l'ingrés de les sancions objecte de recurs i es desisteixi, en el termini de 6 mesos a comptar de l’entrada en vigor de la llei, del recurs interposat contra la sanció i, si escau, del recurs contra la liquidació en què derivi la sanció.
b) L’article 138, relatiu als efectes de la interposició de recursos contra sancions.
3. L’article 11, relatiu a la declaració de l’abús de llei, s'aplica quan els actes o els negocis s'hagin realitzat a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Esmena 262 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria tercera com segueix:
“Disposició transitòria tercera. Procediments tributaris
Els procediments tributaris iniciats abans de la data d'entrada en vigor de la present llei es regeixen per la normativa anterior a la data esmentada fins a la seva conclusió, llevat els casos en que l’aplicació de la present llei sigui més favorable als interessos dels obligats tributaris.”
Justificació de l’esmena:
Dotar de major seguretat jurídica a l’obligat tributari.
Disposició transitòria quarta. Infraccions i sancions tributàries
1. Aquesta Llei s’aplica a les infraccions tributàries comeses abans de la seva entrada en vigor si la seva aplicació resulta més favorable per al subjecte infractor i la sanció imposada no ha adquirit fermesa.
2. La revisió de les sancions no fermes i l’aplicació de la nova normativa correspon als òrgans administratius i jurisdiccionals que estiguin coneixent dels recursos, amb l’audiència prèvia a la persona o entitat interessada.
3. Els procediments sancionadors en matèria tributària iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han de concloure abans del 31 de desembre del 2013, sense que se’ls pugui aplicar el termini màxim de resolució establert en aquesta Llei.
Esmena 263 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar l’apartat 3 de la disposició transitòria quarta amb el següent text:
“3. Els procediments sancionadors en matèria tributària iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han de concloure abans del 31 de desembre del 2014, sense que se’ls pugui aplicar el termini màxim de resolució establert en aquesta Llei.”
Motivació:
Es proposa establir una altra data atenent l’entrada en vigor de la norma que serà posterior.
Esmena 264 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria quarta com segueix:
“Disposició transitòria quarta. Infraccions i sancions tributàries
1. La present llei s’aplica a les infraccions tributàries comeses abans de la seva entrada en vigor si la seva aplicació resulta més favorable per al subjecte infractor i la sanció imposada no ha adquirit fermesa.
2. La revisió de les sancions no fermes i l’aplicació de la nova normativa correspon als òrgans administratius i jurisdiccionals que estiguin coneixent dels recursos, amb l’audiència prèvia a la persona o entitat interessada.
3. Els procediments sancionadors en matèria tributària iniciats abans de l’entrada en vigor de la present llei han de concloure en els 6 mesos posteriors a l’entrada en vigor de la present llei, sense que se’ls pugui aplicar el termini màxim de resolució establert en la present llei. En tot cas, si s’esgotés el termini fixat de 6 mesos sense que s’haguessin resolt, la caducitat del procediment tindria els efectes que es detallen en l’apartat 6 de l’article 132.”
Justificació de l’esmena:
Desvincular el termini de la disposició transitòria d’una data concreta i vincular-la a un període de temps de 6 mesos.
Disposició derogatòria
Queden derogades les normes amb rang de llei o inferior que s’oposen al contingut d’aquesta Llei, i en concret la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
Disposició final primera. Habilitació normativa
Correspon al Govern dictar totes les disposicions que siguin necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei.
Disposició final segona. Desplegament normatiu d’actuacions i procediments per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics i relatius a mitjans d’autenticació.
En l’àmbit de competències de l’Administració general, el Govern pot dictar les normes corresponents de desplegament aplicables a les actuacions i els procediments tributaris que es realitzen per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics i també les relacionades amb els mitjans d’autenticació utilitzats per l’Administració tributària.
Disposició final tercera. Articles qualificats
Tenen caràcter de llei qualificada els articles 67, 68, 71 i 107.4 d’aquesta Llei, que inclouen drets reservats a llei qualificada, segons l’article 40 de la Constitució del Principat d’Andorra.
Disposició final quarta. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor en el termini d’un mes des de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Esmena 265 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Es proposa modificar la disposició final quarta amb el següent text:
“Aquesta Llei entrarà en vigor en el termini d’un mes des de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, pel que fa a l’àmbit d’aplicació dels comuns, entrarà en vigor l’1 de gener del 2015.”
Esmena 266 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa modificar el redactat de la Disposició final quarta com segueix:
“Disposició final quarta. Entrada en vigor
1. La present llei entrarà en vigor en el termini d’un mes des de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
2. Pel que fa als Comuns, la present llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2015.”
Justificació de l’esmena:
Establir per als Comuns un període d’adaptació a la llei més llarg del previst per a l’Administració general.
Esmena 267 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata
Es proposa inserir una nova disposició final XX amb el redactat següent:
“Disposició final xx. Creació d’una Agència Tributària única
S’encomana al Govern que, conjuntament amb els comuns, abans de l’1 de gener de 2017, presenti un projecte de llei de creació d’una Agència Tributària única per a totes les administracions del país.”
Justificació de l’esmena:
Amb la finalitat d’optimitzar els recursos de l’Administració.
Esmena 268 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata
"Es proposa fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la llei s’adeqüi, al menys pel que fa als aspectes gràfics i de presentació, a l’Acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de Llei, del 18 d’abril del 2002, així com fer una correcció ortogràfica de tot el text."
Justificació de l’esmena:
Adequació del text als sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de Llei, del 18 d’abril del 2002, així com fer una correcció ortogràfica de tot l’articulat.
M. I. Sr. Xavier Montané Atero
