Butlletí
del
Consell General
Núm. 72/2017
Casa de la Vall, 16 d’octubre del 2017
SUMARI
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al pati del Centre de Formació Professional d’Aixovall.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la intervenció i participació de Govern en la publicació al diari La Vanguardia de Barcelona de l’especial informatiu quinzenal “AND Actualitat d’Andorra”.
Publicació de la resposta del Govern de les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les actuacions dutes a terme per la Comissió Inter ministerial de lluita contra l’intrusisme.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a les actuacions dutes a terme en matèria de cooperació penal internacional amb d’altres estats.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la concessió del Túnel d’Envalira.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al treball social dirigit al col·lectiu d’infants, joves i adolescents en dificultat.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, relativa a l’adequació de la plataforma esquiable de Soldeu al reglament de construcció.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al suport del Govern a la cursa Andorra Ultratrail Vallnord 2017.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a l’atenció sanitària i als equipaments de l’Hospital així com en relació als dispositius de control de la glucèmia en malalts de diabetis.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa als projectes de Voluntariat i Punt Jove.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives als reglaments necessaris per a l'aplicació del Codi de Duana.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al pati del Centre de Formació Professional d’Aixovall, publicada en el Butlletí del Consell General número 51/2017, de data 29 de juny.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 12 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Pregunta relativa al pati del centre de formació professional d’Aixovall
Contempla Govern la possibilitat de xifrar el cost de retirar les jardineres per poder habilitar l’espai que ocupen, un 178,69 m2, per a què els alumnes del centre puguin disposar de més espai de pati? En cas afirmatiu, creu que aquests treballs es podrien finançar via crèdit extraordinari per tal d’executar-los el més aviat possible?
Per entendre l’origen de la idea de la retirada de les jardineres del pati exterior del Centre de Formació Professional d’Aixovall és important precisar el context en el qual va sorgir.
El projecte Tàndem és una iniciativa que es va posar en marxa, en caràcter pilot, el curs 2016-2017 al Centre de Formació Professional d’Aixovall i que té per objectiu potenciar la capacitat innovadora dels alumnes i els docents del centre, fomentar l’emprenedoria en l’àmbit de la FP i generar valor a les empreses que participen en el projecte.
En el marc d’aquest projecte pilot es va desenvolupar un procés formatiu, anomenat Innospace, destinat únicament als docents i a l’equip directiu del centre a fi d’habilitar-los per acompanyar el treball amb els alumnes.
En el decurs d’aquesta formació, els docents havien de treballar una proposta innovadora per repensar un espai del centre. Per fer aquest exercici, els docents van escollir de treballar el pati exterior del centre. Els resultat d’aquest treball, que es va exposar com una producció més a la jornada de presentació dels projectes Tàndem, no tenia per objectiu implementar modificacions reals de l’espai sinó que formava part del procés d’aprenentatge dels docents. Bona prova d’això és que des del grup de treball Innospace en cap moment es va demanar d’incloure la visió tècnica que hauria requerit l’elaboració d’una proposta en ferm. Tampoc es va arribar a comunicar formalment la proposta a la Direcció del Departament. Les actuacions que es fan en matèria d’infraestructura educativa sempre van avalades per informes tècnics que prèviament elaboren els departaments tècnics concernits.
En aquest sentit, cal assenyalar que part de les jardineres del patí són elements estructurals, associats a l’entrada de l’aparcament, al sostre d’una estació transformadora i a elements de ciment massís que es corresponen a la sobreelevació del forjat.
Quant a les necessitats d’ús d’instal·lacions esportives, el Centre de Formació Professional d’Aixovall es proveeix, principalment, dels equipaments esportius ubicats a la pròpia parròquia de Sant Julià de Lòria.
Sant Julià de Lòria, 10 d’octubre del 2017
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la intervenció i participació de Govern en la publicació al diari La Vanguardia de Barcelona de l’especial informatiu quinzenal “AND Actualitat d’Andorra”, publicades en el Butlletí del Consell General número 51/2017, de data 29 de juny.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 12 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Resposta a les preguntes amb resposta escrita relatives a la intervenció i participació del Govern en la publicació al diari La Vanguardia de Barcelona de l’especial informatiu quinzenal “and Actualitat d’Andorra” (Reg. Núm. 0810).
1) Ha establert el Govern un contracte o patrocini amb l’empresa que produeix la publicació al diari espanyol La Vanguardia de l’anomenat “Especial Informatiu Quinzenal” AND Actualitat Andorra?
No.
2) Ha establert Andorra Turisme alguna mena de contracte o patrocini amb aquella mateixa publicació?
No.
3) Quina persona o quines persones del Govern han assegurat i asseguren la comunicació amb els redactors d’aquell Especial Informatiu Quinzenal per facilitar la informació indispensable per poder redactar els articles laudatoris de l’actuació del Govern?
El personal del Departament de Comunicació del Govern, que és l’encarregat de tractar amb els mitjans de comunicació i de vehicular les seves demandes.
4) Quin és el cost de les despeses esmerçades fins ara en aquesta operació i quin és el pressupost de despesa previst en funció del termini convingut en aquesta operació de publicitat redaccional.
Cap, perquè no hi ha cap relació contractual.
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les actuacions dutes a terme per la Comissió Inter ministerial de lluita contra l’intrusisme, publicades en el Butlletí del Consell General número 51/2017, de data 29 de juny.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 12 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
M. I. Sr. Antoni Martí Petit
Cap de Govern
Molt Il·lustre Senyor,
En relació a la demanda de tramesa de documentació formulada per carta de data 26 de juny del 2017, pel M.I. Sr. Victor Naudi Zamora, Conseller general per SDP i president suplent del Grup Parlamentari Mixt, enregistrada amb el número 0798, em plau adjuntar-vos la documentació següent:
1- Resposta a la pregunta al Govern sobre el nombre de comunicacions rebudes pel CACI i la distribució per sectors empresarials, durant els exercicis 2015 i 2016
Segons es detalla en el quadre resum adjunt en annex, durant el període 2015-2016, el CACI ha atès i tractat un total de 24 consultes i 111 comunicacions o denúncies.
Les 24 consultes formulades han estat de diversa índole, destacant, però, les consultes sobre els drets i les obligacions de les parts en l’àmbit de les autoritzacions escaients i necessàries per exercir activitats econòmiques al Principat.
Les 111 comunicacions o denúncies no formals han generat 118 controls directes (quan cal controlar la conducta denunciada de forma immediata), 38 controls realitzats en operacions posteriors i 18 trameses a altres departaments de l’Administració.
Les comunicacions o denúncies no formals (en les quals es garanteix la confidencialitat de l’emissor), serveixen per mantenir un canal obert amb aquells agents implicats en la lluita contra l’intrusisme. Aquest canal de comunicació amb el CACI, que dona servei de forma ininterrompuda les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any, ha estat utilitzat per un bon nombre d’empresaris i particulars, que en detectar indicis de conductes intrusives, ho han pogut trametre a un interlocutor competent per atendre’ls i per actuar en conseqüència.
Pel que respecta al nombre de comunicacions per sectors, aquestes han estat molt diverses. Concretament els sectors sobre els que s’han realitzat un major nombre de comunicacions han estat els sectors industrials, de serveis a la persona i els relacionats amb el turisme.
Adjuntem, en annex, un quadre resum amb les dades específiques dels diferents sectors i el nombre de comunicacions rebudes per a cadascun d’ells.
2- Resposta a la pregunta al Govern en relació al nombre de sancions interposades pel CACI en funció dels diferents sectors empresarials
Durant el període 2015-2016, el CACI ha realitzat 156 inspeccions (118 directes i 38 operacions posteriors), que han generat 54 actes d’inspecció on s’han constatat diversos fets que han provocat la incoació de 25 expedients sancionadors. En un nombre elevat de les inspeccions realitzades, concretament en 59 controls, el CACI ha constatat que les activitats denunciades no constituïen intrusisme empresarial.
Dels 25 expedients sancionadors iniciats en el període 2015-2016, 9 corresponen al a l’any 2015 i 16 a l’any 2016. La suma de les sancions proposades és de 54.900 euros el 2015, i 90.615 euros el 2016.
Les principals activitats empresarials sobre les que han recaigut expedients sancionadors en el període 2015 són:
- transport de mercaderies (1),
- transport de persones (2),
- sector industrial (2),
- assessorament jurídic (1),
- organització d’esdeveniments (1),
- gestió immobiliària (1)
- realització de sortides de muntanya guiades (1)
Pel que fa el període 2016 la distribució és la següent:
- realització de classes d’idiomes (1)
- arrendament d’apartaments turístics (3)
-reparació aparells electrònics (1)
- venda de vehicles (2)
- sector industrial (5)
- activitats de comptabilitat i assessorament (1)
- serveis a la persona (1)
- comerç electrònic (1)
- transport de persones (1)
3- Resposta a les preguntes al Govern en relació als acompanyants i als monitors que actuen per compte de tour operadors estrangers
L’apartat 1 de l’article 27.1 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, estableix que es considera intrusisme empresarial tota realització d’activitats comercials, industrials o professionals al Principat d’Andorra per part d’una persona física o jurídica, resident o no resident, sense gaudir de les autoritzacions administratives escaients.
Alhora, cal tenir present que per entendre que es realitza activitat comercial a Andorra, la transacció comercial s’ha de realitzar dins del territori andorrà, el que implica que tant l’oferta com el pagament de l’activitat comercial s’ha de dur a terme en territori nacional. En cas contrari, no es pot considerar que l’activitat es porta a terme dins del nostre territori i ser susceptible d’intrusisme empresarial.
En el cas dels guies, acompanyants, i professions anàlogues, que viatgen des del seu país d’origen fins Andorra amb un grup de turistes, que al seu torn han contractat el viatge i els seus complements (disposar d’un guia, d’un monitor d’esquí, etc.) en el seu país d’origen, aquests serveis no s’han ofert en territori andorrà, sinó que s’han ofert i pagat fora del nostre territori.
Endemés, aquests serveis no són prestats de manera universal, sinó, que són serveis que seran prestats, única i exclusivament, a les persones que viatgen amb el grup. En cap cas aquests serveis poden ser oferts més enllà d’aquest grup de viatge.
Ateses aquestes dues circumstàncies, el CACI considera que en el cas descrit, les activitats realitzades pel guies acompanyants i monitors d’esquí, no són susceptibles de ser considerades intrusisme empresarial.
Si pel contrari, els guies, acompanyants i monitors d’esquí, una vegada en territori andorrà, oferissin els seus serveis més enllà del grup amb el que viatgen, o oferissin serveis altres que pels inicialment contractats, aquestes conductes es podrien considerar constitutives d’intrusisme empresarial.
Andorra la Vella, 12 d’octubre del 2017
Atentament,
Gilbert Saboya Sunyé
Resum dades CACI anys 2015 - 2016
COMUNICACIONS REBUDES PEL CACI
|
2015 |
2016 |
||
|
Atencions |
Consultes |
7 |
17 |
|
denúncies |
68 |
43 |
|
|
Forma de recepció |
telèfon |
37 |
22 |
|
@ |
26 |
28 |
|
|
Presencial |
12 |
10 |
|
|
Procedència |
nacional |
52 |
46 |
|
estranger |
23 |
14 |
|
|
Operatiu |
control |
64 |
54 |
|
op posterior |
26 |
12 |
|
|
tramesa |
12 |
6 |
|
|
Conseqüència |
actes |
35 |
19 |
|
legal |
39 |
20 |
|
|
no localitzat |
5 |
8 |
|
|
expedients |
9 |
16 |
|
|
sancions |
54900 |
90615 |
Comunicacions caci per sectors
|
SECTOR EMPRESARIAL |
2015 |
2016 |
|
Agències de Viatges |
1 |
|
|
Dietètica i Nutrició |
1 |
|
|
Entrenadors personals |
2 |
|
|
Transport públic persones (bus/taxi) |
4 |
4 |
|
Apartaments turístics |
1 |
4 |
|
Apartaments moblats |
1 |
|
|
Serveis immobiliaris (APIS) |
2 |
8 |
|
Assegurances |
1 |
1 |
|
Treballs de jardineria |
1 |
|
|
Transport de mercaderies |
17 |
4 |
|
Serveis d'estètica i perruqueria |
2 |
|
|
Classes d'idiomes |
3 |
2 |
|
Classes de repàs |
1 |
2 |
|
Serveis de fotografia |
|
1 |
|
Serveis mèdics |
|
1 |
|
Organització/gestió d'espectacles |
3 |
1 |
|
Venda vehicles |
1 |
1 |
|
Venda productes per l'automoció |
1 |
|
|
Assistència persones grans |
1 |
|
|
Màquines expenedores |
1 |
|
|
Venda productes alimentaris |
1 |
3 |
|
Reparació aparells electrònics |
3 |
2 |
|
Reparació vehicles |
3 |
3 |
|
Venda productes (roba, parament llar, electrònica) |
3 |
2 |
|
Manteniment edificis (electricitat-ascensors) |
2 |
|
|
Serveis de guia de muntanya |
1 |
|
|
Serveis de mudances |
5 |
|
|
Reformes (paleta-pintura-lampisteria) |
8 |
7 |
|
Professions titulades (assessorament jurídic) |
1 |
3 |
|
Serveis publicitaris |
5 |
3 |
|
Serveis de gestoria / assessorament |
4 |
3 |
|
TOTALS |
75 |
60 |
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a les actuacions dutes a terme en matèria de cooperació penal internacional amb d’altres estats, publicada en el Butlletí del Consell General número 56/2017, de data 27 de juliol.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior
i
Ministeri d’Afers Exteriors
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 0876-17 )
Pregunta escrita al Govern relatives a les actuacions dutes a terme en matèria de cooperació penal internacional amb d’altres estats. Registre d’entrada número 0876-17, formulada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal.
Es demana:
1- Quin és el procediment que es duu a terme davant d’una sol·licitud de comissió rogatòria?
Existeixen dos procediments diferents per tramitar les comissions rogatòries, segons hi hagi o no aplicació dels convenis internacionals en la matèria.
En primer lloc, en absència de convenis entre les parts i en virtut del principi de reciprocitat internacional, la petició de comissió rogatòria es vehicula per mitjà del Ministeri d’Afers Exteriors, d’acord amb l’article 9 de la Llei de cooperació penal internacional, del 29 de desembre del 2000, modificada posteriorment per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, la Llei 4/2011, del 25 de maig, la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, la Llei 4/2014, del 27 de març, la Llei 2/2015, del 15 de gener, la Llei 11/2015, del 16 de juliol, i la Llei 14/2017, del 22 de juny.
En segon lloc, en el cas dels països que són parts contractants tant del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal (en vigor a Andorra des del 20 de juliol del 2005), com del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional i del Conveni sobre la cibercriminalitat, i del Protocol addicional a dit Conveni relatiu a la incriminació d’actes de caràcter racista i xenòfob comesos per mitjà de sistemes informàtics (en vigor a Andorra des de l’1 de març del 2017), fan arribar les seves peticions de comissions rogatòries al Ministeri de Justícia i Interior, que és l’autoritat central per tramitar-les.
Dit això, i tal i com ho indica l’article 9 de la Llei de cooperació penal internacional, un cop el Ministeri competent rep la demanda, la cursa, previ registre, al president del Tribunal de Batlles, i en tramet una còpia al Ministeri Fiscal. Els documents de tramitació de les comissions rogatòries internacionals rebudes es gestionen mitjançant la base de dades de cooperació judicial en matèria penal que comparteixen els dos Ministeris competents i la Batllia.
2- En els darrers 5 anys, Quin és el total de comissions rogatòries internacionals rebudes? Quantes s’han adreçat al ministeri titular de relacions exteriors i quantes s’han adreçat a les autoritats judicials andorranes?
En els darrers cinc anys el Ministeri d’Afers Exteriors ha rebut un total de 14 comissions rogatòries en matèria penal: 1 l’any 2012, 2 l’any 2014, 6 l’any 2015, 1 l’any 2016 i 4 fins al mes de setembre de l’any 2017.
El Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior ha rebut un total de 1345 comissions rogatòries en matèria penal: 255 l’any 2012, 280 l’any 2013, 217 l’any 2014, 174 l’any 2015, 240 l’any 2016, i 179 fins al mes de setembre de l’any 2017.
Així mateix, cal posar de manifest que l’article 11 de la Llei de cooperació penal internacional preveu que quan l’objecte de la comissió rogatòria comporti una citació a judici en qualitat d’inculpat, de perjudicat, de pèrit o de testimoni, la comissió rogatòria es pot fer directament per exhort adreçat a la Batllia o fins i tot per carta certificada si la legislació de l’estat demandant ho permet. Les dades contemplades en aquest darrer supòsit estan englobades en les dades proporcionades pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior atès que el retorn de dites comissions rogatòries a les autoritats judicials requeridores es realitza per mitjà del Ministeri esmentat.
3- Del total de comissions rogatòries internacionals adreçades a les autoritats judicials andorranes: quantes han estat per la via diplomàtica, quantes directament i quantes mitjançant Interpol?
Del total de les comissions rogatòries internacionals penals adreçades a les autoritats judicials andorranes, 14 s’han tramitat per via diplomàtica, 1345 per via del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, i, mitjançant Interpol, s’han rebut 283 comissions rogatòries. Les dades contemplades en aquest darrer supòsit estan englobades en les dades proporcionades pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior.
En efecte, l’article 10 de la Llei de cooperació penal internacional preveu que en casos d’urgència, les peticions de les autoritats judicials de la part requeridora podran avançar-se a les autoritats judicials de la part requerida directament o bé mitjançant l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).
4- Del total de les peticions rebudes en tots els supòsits abans mencionats: quantes de les peticions rebudes s’han executat, quantes s’han retornat sense executar-se i quantes hi ha obertes actualment? Quins han estat els països demandants en tots els casos i quins eren els delictes investigats i perseguits per cada Estat?
Pel que fa al Ministeri d’Afers Exteriors, la resposta queda resumida en el quadre següent.
Taula resum del total de comissions rogatòries rebudes pel Ministeri d’Afers Exteriors, el seu estat d’execució, la procedència i el delicte:
|
Any |
Països origen CRI |
Per diligenciar |
Diligenciades |
Parcialment diligenciades |
Retornades sense complimentar |
Anul·lades |
Delictes |
|
2012 |
Argentina |
|
|
|
1
|
|
Blanqueig de diners o valors (409) |
|
2014 |
Mèxic |
|
|
|
1 |
|
Blanqueig de diners o valors (409) |
|
|
Kazakhstan |
|
1 |
|
|
|
Blanqueig de diners o valors (409) |
|
2015 |
Veneçuela |
1 |
|
|
|
|
Tràfic il·legal de drogues tòxiques |
|
|
Veneçuela |
|
1 |
|
|
|
Blanqueig de diners o valors (409) |
|
|
Kazakhstan |
|
1 |
|
|
|
Blanqueig de diners o valors (409) |
|
|
Brasil |
|
|
|
1 |
|
Estafa (208); Furt (197); Contravencions penals contra les persones |
|
|
Mèxic |
|
1 |
|
|
|
Furt (197) |
|
|
Panamà |
1 |
|
|
|
|
Delictes contra la funció pública |
|
2016 |
Mèxic |
1 |
|
|
|
|
Blanqueig de diners o valors (409) |
|
2017 |
Colòmbia |
|
1 |
|
|
|
Inassistència alimentària menors |
|
|
Perú |
|
1 |
|
|
|
Corrupció (380); Tràfic d’influències (386) |
|
|
Equador |
|
|
1 |
|
|
Corrupció (380) |
|
|
Equador |
1 |
|
|
|
|
Blanqueig de diners o valors (409) |
Pel que fa a les comissions rogatòries rebudes pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, presentem un resum de l’estat de situació de les comissions rogatòries des del 2012 fins al setembre del 2017.
Taula resum del total de comissions rogatòries rebudes pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior i el seu estat d’execució:
|
|
Rebudes |
Diligenciades[1] |
Per diligenciar[2] |
Parcialment diligenciades[3] |
Retornades sense complimentar[4] |
Anul·lades[5] |
|
2012 |
255 |
198 |
7 |
- |
50 |
- |
|
2013 |
280 |
191 |
9 |
- |
79 |
1 |
|
2014 |
217 |
154 |
4 |
- |
58 |
1 |
|
2015 |
174 |
151 |
20 |
1 |
1 |
1 |
|
2016 |
240 |
182 |
15 |
1 |
42 |
- |
|
2017 |
179 |
81 |
53 |
2 |
43 |
- |
|
TOTAL |
1345 |
957 |
108 |
4 |
273 |
3 |
Taula resum dels països demandants (de procedència) del total de comissions rogatòries rebudes pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior:
|
Països |
Total Rebudes |
Països |
Total Rebudes |
|
Espanya |
1103 |
Xile |
1 |
|
Portugal |
91 |
Equador |
2 |
|
França |
47 |
Bèlgica |
4 |
|
Suïssa |
13 |
Bulgària |
2 |
|
Països Baixos |
11 |
Veneçuela |
2 |
|
Regne Unit |
11 |
Àustria |
1 |
|
Perú |
8 |
Uruguai |
1 |
|
Panamà |
7 |
República Txeca |
2 |
|
Brasil |
6 |
Colòmbia |
1 |
|
Estats Units |
7 |
Luxemburg |
2 |
|
Mònaco |
1 |
Israel |
1 |
|
Argentina |
2 |
Itàlia |
5 |
|
Alemanya |
4 |
Kazakhstan |
2 |
|
Liechtenstein |
5 |
Mèxic |
3 |
Taula resum dels delictes perseguits i investigats del total de comissions rogatòries rebudes pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior:
|
Delictes[6] |
Total |
|
Blanqueig de diners o valors |
647 |
|
Estafa (art. 208) |
459 |
|
Furt (art. 197) |
142 |
|
Corrupció (art. 380) |
53 |
|
Tràfic d’influències (art. 386) |
5 |
|
Maltractament o lesions (art. 113) |
25 |
|
Lesions per imprudència (art. 117) |
59 |
|
Creació de document inautèntic (art. 435) |
16 |
|
Contraban (art. 245) |
167 |
|
Sense delicte[7] |
417 |
4- En quants casos s’ha permès als agents d’autoritats estrangeres assistir a l’execució de les comissions rogatòries?
D’acord amb l’article 18 de la Llei de cooperació penal internacional, l’autoritat judicial andorrana pot permetre als agents estrangers, prèvia autorització per l’autoritat judicial, d’assistir a l’execució de la comissió rogatòria. D’acord amb les dades proporcionades per la Batllia, encarregada l’execució de les comissions rogatòries, aquest supòsit s’ha donat en 11 ocasions en el període 2012-2017.
5- En quants casos les autoritats andorranes han assistit a comissions rogatòries a l’exterior? I, quines son les autoritats andorranes que han cobert aquestes demandes?
De la mateixa manera que la Llei de cooperació penal internacional, per mitjà de l’article 18 de la mateix, permet el desplaçament d’autoritats judicials estrangeres per a la pràctica de diligències, Andorra també ha tingut la possibilitat d’assistir a l’execució de diligències a l’exterior quan així ho ha sol·licitat i l’estat requerit ho ha acceptat.
D’acord amb les dades facilitades per Batllia, en el període 2012-2017 s’ha requerit desplaçar-se a l'estranger, tant personalment com delegant al secretari judicial o als agents del Cos de Policia, en 12 ocasions, i també hi ha participat el Ministeri Fiscal.
6- Quantes d’aquestes demandes afectaven el dret de la intimitat?
D’acord amb les dades facilitades per Batllia, 10 de les demandes efectuades afectaven el dret a la intimitat en el període 2012-2017.
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la concessió del Túnel d’Envalira, publicada en el Butlletí del Consell General número 56/2017, de data 27 de juliol.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Resposta a la pregunta parlamentària amb resposta escrita formulada pel M. Sr. Ferran Costa Marimon, del Grup Parlamentari Liberal, el dia 27 de juliol del 2017
Pregunta que es formula en relació a la concessió del Túnel d’Envalira:
Pregunta: quin cost suposaria per a l’erari públic un “hipotètic” rescat per part de l’Estat de la concessió del Túnel d’Envalira?
El rescat de la concessió està regulat per la clàusula dissetena, apartat 4.-, del contracte de concessió. Per a major informació, es transcriu a continuació la clàusula dissetena, íntegrament:
“DISSETENA.- Extinció de la concessió.
1. La concessió s'extingeix pel compliment del termini de concessió d'acord amb allò previst a l'article 75 del Plec de Condicions Particulars, amb reversió al Govern de totes les obres i instal·lacions que integren la concessió segons la clàusula Segona del present contracte i en l'estat de conservació i funcionament adequats.
2. El Govern podrà acordar la resolució per incompliment greu de la concessionària de les seves obligacions i previ tràmit d'audiència d'acord amb l'article 76 del Plec de Condicions Particulars. Es consideraran incompliments greus als efectes del present Contracte, els que a continuació, amb caràcter limitatiu, es relacionen:
a).- Quan la concessionària incompleixi les normes contingudes en el Plec de Condicions Particulars i en aquest Contracte sobre constitució de la societat, la seva inscripció en el Registre, capital social, emissió d'obligacions, distribució de beneficis i comptabilitat.
b).- Per greus deficiències en el compliment dels terminis de presentació de projectes i construcció dels diferents trams del túnel, d'acord amb els plans ofertats i aprovats de projectes i obres. Per greu deficiència s'entendrà la demora voluntària en la presentació dels projectes o en la construcció per temps superior a tres mesos.
c).- Per greu negligència en el compliment de les seves obligacions sobre policia de la via, o prestació deficient o abusiva del servei i, en especial, si interromp la circulació al llarg del túnel i dels accessos de manera total i parcial i no la restableix en els termes de l'article 76 del Plec de Condicions Particulars.
d).- Per percebre peatges superiors en un 10 per 100 als autoritzats, o el manifest incompliment de les ordres de Govern, com a conseqüència de cobraments superiors als autoritzats, en el cas de percentatges inferiors a l'anteriorment assenyalat.
e).- Per greu descuit en la conservació del túnel, sempre i quan aquesta conducta doni lloc a la realització d'obres de restauració pel Govern, en més d'una ocasió, amb càrrec a la garantia de la concessionària.
f).- Per no prestar fiança en els terminis i condicions assenyalades, o per no completar-la, quan s'hagi procedit contra la mateixa en el termini d'un mes, a comptar des de l'acte de disposició.
g).- Per desobediència reiterada de la societat concessionària a l'autoritat que hagi de visar, autoritzar o fiscalitzar els seus actes, segons el que disposa el Plec de Condicions Particulars.
La fallida o pèrdua de la personalitat jurídica de la concessionària comporta automàticament la resolució de la concessió (article 78 del Plec de Condicions de Particulars).
Davant la concurrència d'alguna d'aquestes eventualitats, s'aplicarà el següent procediment:
(i) En primer lloc, si els prestamistes haguessin constituït l'entitat substitutiva prevista a l'article 77 del Plec de Condicions Particulars, el Govern podrà aprovar la subrogació en la concessió a favor de l'esmentada entitat substitutiva, únicament si aquesta ho sol·licita expressament. Les parts acorden que la constitució de l'entitat substitutiva constitueix un dret i no una obligació dels prestamistes.
(ii) En el supòsit de què no es produís la subrogació prevista a l'apartat anterior, es podrà designar un nou concessionari mitjançant la celebració d'un nou concurs, o mitjançant acord entre ambdues parts.
(a) En cas que hi hagi lloc al concurs previst a l'apartat d) de l'article 76 del Plec de Condicions Particulars, la fixació de preus per part del Govern, després de consulta amb el concessionari cessat, no pot ser inferior al muntant global dels préstecs augmentat, si escau, amb les indemnitzacions de resolució dels contractes de préstec. El muntant total constituirà la indemnització que es deu al concessionari, la qual s'haurà d'abonar necessàriament d'un sol cop, sense fer ús de la possibilitat de pagaments a terminis i en la data de l'adjudicació.
(b) En cas de mutu acord el nou concessionari ingressarà al concessionari cessat la indemnització descrita a l'apartat precedent i en la forma allà establerta, o bé el succeirà en les obligacions front als prestamistes. Per tal de procedir d'aquesta darrera forma, serà necessari que el nou concessionari compti amb l'aprovació dels prestamistes.
(iii) En el supòsit de què no s'arribés a cap solució a través de les anteriors vies, la situació resultant no podrà en cap cas suposar cap mena d'enriquiment injust per al Govern. A aquests efectes, el Govern adoptarà les mesures oportunes renunciant ja des d'ara mateix i en tot cas a qualsevol acció o pretensió que pogués suposar o comportar l'esmentat enriquiment injust. En particular, el Govern no podrà al·legar la fallida o la pèrdua de personalitat jurídica de la concessionària com a causa justificativa per a obtenir dit enriquiment.
3. La concessió s'extingeix així mateix per mutu acord entre el Govern i la societat concessionària (article 79 del Plec de Condicions Particulars), sense que en cap cas en puguin resultar perjudicats els interessos dels prestamistes.
4. Per raons d'interès públic, i una vegada transcorregudes dues terceres parts del període de concessió, i amb un preavís d'un any, el Govern podrà acordar el rescat de la concessió per gestionar-la directament de conformitat amb l'article 80 del Plec de Condicions Particulars. Per tal de calcular el resultat brut a que fa referència l'esmentat article 80 es consideraran els ingressos d'explotació, és a dir, sense incloure els ingressos financers.
En el supòsit de rescat, la societat concessionària serà indemnitzada pel lucre cessant i per l'import dels préstecs pendents augmentat, si s'escau, amb les indemnitzacions de resolució dels contractes de préstec.”
Transcrivim a continuació l’article 80 del Plec de Condicions Particulars, al qual remet l’apartat 4.- de la clàusula dissetena:
“ARTICLE 80.- RESCAT DE LA CONCESSIÓ
El Govern té la facultat, mitjançant un preavís d'un any, de rescatar la concessió, una vegada transcorreguda almenys dues terceres parts del període de concessió, durada arrodonida a la part sencera superior (en anys).
En cas de rescat, el concessionari tindrà dret a una indemnització pels ingressos que deixarà de percebre igual al rendiment actualitzat, a la data del rescat, fins a l’expiració del contracte.
El resultat net anyal provisional s’ha de calcular en base als següents criteris:
- es partirà del resultat brut (ingressos sense taxes menys despeses d'explotació corrents al curs dels darrers set anys (precedents al rescat) i se li aplicarà l'índex de creixement anyal del resultat brut en aquest període al resultat del darrer any disponible per estimar els resultats futurs fins a la fi de la concessió.
Del resultat brut precedent s’han de deduir, any per any:
- les despeses de renovació a efectuar, si escau, abans de la fi de la concessió.
- les càrregues de préstecs pendents de cobrir.
- les amortitzacions pendents de cobrir.
per obtenir el resultat net anyal, de la data del rescat a la data de fi de la concessió.
El valor de l’índex d'actualització retingut per l'actualització dels resultats nets ha d’ésser igual a la taxa d'interès per als crèdits en pessetes amb venciment a un any practicat per la banca d'Andorra en el decurs dels tres darrers anys precedents a la data de rescat de la concessió.”
La clàusula tercera del Contracte de concessió administrativa estipula: “La duració de la concessió serà de 50 anys a comptar des del dia 6 d’agost de 1998”.
Així doncs, el Govern no està contractualment facultat a rescatar la concessió fins a l’any 2032.
Ara per ara l’opció de rescatar la concessió no és contractualment factible. Quan aquesta opció sigui viable (a partir de l’any 2032. En falten 15) els ingressos d’explotació, l’índex de creixement anual, les despeses de renovació, les càrregues de préstecs pendents de cobrir i les amortitzacions pendents hauran canviat significativament respecte al moment actual. Per aquest motiu, no té sentit plantejar ara quin seria el cost d’un hipotètic rescat.
Una alternativa (a la qual potser es refereix l’esperit de la pregunta, tot i que literalment no ho esmenta) seria aplicar l’apartat 3.- de la clàusula dissetena (extinció per mutu acord entre Govern i la societat concessionària). Aquest apartat remet a l’article 79 del Plec de Condicions Particulars:
“ARTICLE 79.- ACORD mutu ENTRE L'ADMINISTRACIÓ I EL CONCESSIONARI
L'acord mutu entre el Govern i el concessionari extingeix la concessió en qualsevol moment i sota les condicions del conveni que se subscrigui entre ambdues parts.
El Govern ha d’autoritzar expressament aquesta forma d'extinció, assenyalant els òrgans que en nom de l'Administració hagin de negociar el conveni.
Correspon al Govern l'aprovació del conveni.”
Per mutu acord entre les parts, la concessió es pot extingir “en qualsevol moment”. Ara bé, a diferència del cas del rescat, en el supòsit de mutu acord el contracte de concessió administrativa no regula cap procediment per avaluar el cost de l’extinció de la concessió, sinó que ho remet a un “conveni” a subscriure entre les dos parts.
Atès que tal “conveni” a pactar de mutu acord dependria només d’una hipotètica negociació amb la societat concessionària, en la que no es partiria de cap regla ni orientació preestablertes, el Govern no es troba en disposició de poder estimar el cost que resultaria de la hipotètica negociació.
Andorra la Vella, 9 d’octubre del 2017
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al treball social dirigit al col·lectiu d’infants, joves i adolescents en dificultat, publicades en el Butlletí del Consell General número 56/2017, de data 27 de juliol.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 0886-17 )
Pregunta escrita al Govern relatives al treball social dirigit al col·lectiu d’infants, joves i adolescents. Registre d’entrada número 0886-17, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt.
Es demana:
1. Quantes persones es dediquen a l’atenció social dels infants, adolescents i joves, treballadors socials, psicòlegs, altres dins del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior?
El Departament d’Afers Socials compta actualment amb un total de 67 professionals que atenen el col·lectiu d’infants, adolescents i joves, segons el grau de risc que presenten.
Els tècnics responsables d’atendre aquest col·lectiu es distribueixen en diverses àrees:
- L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies compta amb 15 professionals: 11 treballadores socials, 2 educadors socials, 1 coordinadora i 1 cap d’Àrea.
- L’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència compta amb 14 professionals: 6 treballadores socials, 4 psicòlegs, 2 educadors socials, 1 coordinadora i 1 cap d’Àrea.
- L’Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera compta amb 29 professionals: 13 monitors, 11 educadors socials, 1 psicòloga - coordinadora, 3 persones de suport i 1 cap d’Àrea.
- L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats compta amb 9 professionals: 5 educadors socials, 1 psicòloga, 1 treballadora social, 1 monitor i 1 cap d’Àrea.
2. De quina manera tenen distribuïda la seva feina? Estan assignats específicament a un centre escolar? A un Punt Jove o altres punts de trobada amb els infants, adolescents i joves?
El Departament d’Afers Socials compta amb diverses àrees especialitzades amb diversos serveis o programes adscrits a les mateixes.
1. Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies:
És el nivell bàsic d’atenció social adreçada a tota la població i distribuïda per totes les parròquies del Principat d’Andorra. Aquesta àrea és l’encarregada d’iniciar la primera atenció a les famílies amb infants, adolescents i joves en situació de risc. Aquesta àrea treballa per reparar les capacitats parentals en un primer estadi i segons la gravetat del cas.
D’altra banda, però, el Departament d’Afers Socials té tres altres àrees amb professionals especialitzats en l’atenció a la infància, l’adolescència i els joves en situació de risc, que s’esmenten a continuació.
2. Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència:
Aquesta àrea està ubicada a l’edifici administratiu de Clara Rabassa i té assignats en aquest espai els serveis que s’exposen a continuació:
a. Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància (SEAI):
És un equip interdisciplinari format per 3 psicòlegs, 3 treballadores socials, 2 educadors socials i 1 coordinadora que té com a objectiu detectar i valorar situacions de risc prop dels menors, així com elaborar plans d’intervenció familiar (PIF) prop dels nuclis familiars amb situació de risc o proposar mesures de protecció per tal d'assegurar l' interès superior de l’ infant.
Els destinataris d’aquest servei són els menors de 0 a 18 anys residents al Principat d' Andorra que pateixen una situació de risc que els impedeix gaudir d' una estabilitat biopsicosocial adequada.
b. Servei Especialitzat d’Acolliment i Adopcions (SEAA):
És un equip interdisciplinari format per 2 treballadores socials i 1 psicòleg que té adscrits dos programes marc, l’acolliment familiar i l’adopció:
- Programa d’acolliment familiar:
És un recurs de protecció a la infància que consisteix a oferir una família als menors que per diverses circumstàncies i durant un temps determinat no poden viure amb la família seva.
La finalitat del programa és oferir protecció al menor en situació de perill mitjançant una família acollidora que en complementi la cura, l’educació i l’alimentació mentre la família d’origen no pugui recuperar-se i responsabilitzar-se de les seves funcions com a pares.
Les persones o famílies que s’ofereixen per acollir un infant al Principat d’Andorra han de seguir un procés d’informació i un altre de valoració en relació amb la capacitat per acollir. L’equip tècnic coordina els professionals, el seguiment i l’acompanyament durant tot el procés d’acolliment.
- Programa d’adopció:
És un mecanisme de protecció a la infància que té com a objectiu l’interès superior del menor i per tant està concebut per defensar el dret que té un infant a tenir una família. És un procés legal, psicològic i social, que permet a un infant integrar-se plenament en el si d’una família en la qual no ha nascut.
Les persones que s’ofereixen per adoptar un infant al Principat d’Andorra han de seguir un procés de formació i un altre de valoració en relació amb la capacitat adoptiva de les persones sol·licitants. Aquest equip també en fa el seguiment i l’acompanyament establerts per la Llei.
c. Servei de Guarderies Infantils i Guardes a Domicili:
Aquest programa està integrat per una treballadora social a fi de donar compliment a la part tècnica competència del Departament d’Afers Socials en relació amb les guarderies infantils i les guardes a domicili, tal com s’exposa a continuació:
-Projecte de guarderies infantils:
Aquest projecte té la finalitat de vetllar pel compliment i el bon funcionalment del recurs i de la normativa vigent en matèria de guarderies infantils, en els àmbits que siguin competència del Departament d'Afers Socials.
En aquest sentit, es fan dos actuacions bàsiques com són l’autorització d’obertura de les guarderies infantils i el seguiment i control de les guarderies del Principat, mitjançant inspeccions i visites de seguiment o per denúncia.
- Projecte de guardes d’infants a domicili:
Aquest projecte es duu a terme mitjançant les persones que acullen habitualment infants al seu domicili a canvi de remuneració. L’objectiu principal és vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de guardes d’infants a domicili en els àmbits que siguin competència del Departament d'Afers Socials. En aquest sentit, es fan dos actuacions bàsiques com són l’autorització de guardes d’infants a domicili i el seguiment i control de les que ja hi ha, mitjançant inspeccions i visites de seguiment o per denúncia
Així mateix, el projecte també inclou la informació i l’assessorament a l’administrat en tot el procés d’autorització com a persona guardadora d’infants en el seu domicili.
d. Servei d’Atenció i Mediació prop de l’Administració de Justícia:
Aquest recurs, compartit amb el Departament de Justícia i Interior, està ubicat a Seu de la Justícia i compta amb una treballadora social.
La mediació és un procés, acceptat voluntàriament per les parts, en el qual uns professionals especialitzats ofereixen assessorament, orientació i acompanyament per tal que els membres d’una família en conflicte arribin a un acord viable i que respongui a les seves necessitats.
3. Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera:
El Centre d’Acolliment de la Gavernera disposa actualment de dos dispositius. El CAI originari situat al Carrer les Canals d’Andorra la Vella, que acull els menors que li són confiats pel Departament d’Afers Socials prèvia autorització judicial amb retirada de la guarda i custòdia, d’edats que poden oscil·lar entre els 0 i els 14 anys.
Paral·lelament hi ha un segon dispositiu radicat a la Urbanització Sa Calma d’Escaldes-Engordany, que acull els menors amb la mateixa situació judicial però d’edats entre 15 i 17 anys.
El personal treballa per torns i està distribuït en els dos dispositius indistintament per cobrir les 24 hores els 365 dies a l’any.
Altrament, el CAI ofereix tres tipus de serveis i programes d’atenció al menor:
a) Servei i programa d’atenció residencial adreçat a acollit a ple temps els menors que no poden seguir vivint dins el seu nucli familiar.
b) Servei i programa d’atenció diürna adequat a menors que no requereixen ser separats del seu nucli familiar, però sí que els cal un complement específic d’atenció, protecció i cura dins uns horaris establerts i individualitzats.
c) Servei i programa d’atenció d’urgència, adreçat a l’acolliment immediat per donar una resposta àgil i ràpida i poder fer front a situacions peremptòries en què es troben els menors.
4. Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats:
L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats té adjudicats tres programes marc en fase de desplegament. Aquesta àrea ha anat creixent des que es va crear l’any 2015 i afronta el repte d’atenció a qualsevol jove en situació vulnerable del Principat d’Andorra.
Els seus destinataris són els joves sota la tutela o extutela de l’Estat i els altres joves en situació vulnerable. Així doncs, s’han creat diversos serveis adaptats a les problemàtiques i necessitats d’aquestes joves.
a) Suport als adolescents i joves en situació de risc i/o tutelats i extutelats: dins d’aquest àmbit s’han creat dos serveis especialitzats a fi d’atendre els adolescents i joves en situació de risc
- Servei d’Atenció als Adolescents en Risc (SAR):
És un servei diürn preventiu de prestació bàsica garantida, fora de l’horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família i la comunitat.
Els beneficiaris d’aquest recurs són els adolescents en situació de risc d’edats compreses entre els 12 i 16 anys amb expedient judicial en seguiment per part del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància.
En aquest servei hi ha un educador social que desenvolupa les funcions educatives d’acompanyament i suport. La ubicació del servei és un espai públic cedit pel Comú d’Escaldes Engordany.
- Servei de Suport als Joves Tutelats i Extutelats:
Aquest servei ofereix als joves d’entre 16 i 21 anys tutelats i extutelats pel Govern, sense recursos propis i/o familiars, un suport i acompanyament en el bloc de l’habitatge, el bloc formatiu i/o laboral, el bloc de suport econòmic i el bloc personal.
Aquest servei es nodreix d’uns habitatges tutelats que són els espais de residència d’aquests joves i on es desenvolupa la tasca educativa entorn de cadascun dels àmbits quotidians. Als habitatges tutelats hi ha la presència d’un tècnic gairebé les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
En aquest servei hi ha un dispositiu tècnic de tres educadors socials i un monitor ubicats en els pisos Jovial gestionats pel Comú d’Andorra la Vella.
b) Suport als joves en situació vulnerable: es tracta d’un àmbit que té com a objectiu final d’arribar a qualsevol jove en situació de vulnerabilitat del Principat d’Andorra, a través del Servei d’Orientació a Joves en Situació Vulnerable (SOV).
Aquest servei pretén donar resposta integral als joves en situació vulnerable del Principat d’Andorra quant a aspectes bàsics de salut, habitatge, formació, laboral, suport econòmic i lleure Aquest servei atén els joves entre els 16 i els 25 anys residents al Principat d’Andorra i que es troben en una situació vulnerable.
En aquest servei hi ha un educador social que desenvolupa les funcions purament educatives.
A banda d’aquests tres serveis i els seus educadors socials respectius, hi ha la figura d’una treballadora social i d’una psicòloga. Ambdós professionals cobreixen els tres serveis amb les funcions bàsiques de la seva disciplina.
3. Quants infants, adolescents i joves han estat atesos durant els anys 2014, 2015, 2016 i el primer semestre del 2017 pels serveis socials del Ministeri (desglossat per edats i períodes)?
- Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies:
|
MENORS |
||||
|
Any |
2014 |
2015 |
2016 |
2017 (setembre) |
|
Total |
127 |
200 |
245 |
161 |
|
|
0 a 10 anys |
10 a 14 anys |
15 a 19 anys |
|
2014 |
48 |
44 |
35 |
|
2015 |
70 |
79 |
51 |
|
2016 |
89 |
89 |
67 |
- Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència:
|
MENORS |
||||
|
Any |
2014 |
2015 |
2016 |
2017 (juny inclòs) |
|
Total |
175 |
176 |
243 |
227 |
|
|
0 a 3 anys |
4 a 10 anys |
11 a 15 anys |
16 a 18 anys |
|
2014 |
16 |
52 |
72 |
35 |
|
2015 |
17 |
64 |
62 |
33 |
|
2016 |
23 |
87 |
82 |
51 |
|
2017 |
19 |
81 |
75 |
52 |
- Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera:
|
MENORS |
||||
|
Any |
2014 |
2015 |
2016 |
2017 (juny) |
|
Total |
18 |
23 |
31 |
35 |
|
|
Nadons |
2 -4 a |
5 - 7 a |
8 -11 a |
12 -14 a |
15 a 18 a |
|
2014 |
0 |
1 |
1 |
2 |
1 |
13 |
|
2015 |
2 |
1 |
0 |
1 |
4 |
13 |
|
2016 |
1 |
0 |
4 |
4 |
5 |
17 |
|
2017 |
2 |
2 |
3 |
6 |
10 |
12 |
- Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats:
L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats van iniciar la seva activitat tècnica al mes d’agost de l’any 2016. Per tant, les dades s’inicien en aquest període de temps.
|
Any |
2016 (agost - desembre) |
2017 (setembre) |
|
Total |
37 |
81 |
|
|
12-14 anys |
15-17 anys |
18-21 anys |
22-24 anys |
25 anys |
|
2016 |
|
11 |
21 |
3 |
2 |
|
2017 |
4 |
24 |
39 |
11 |
3 |
4. Quin és el protocol de seguiment que es fa per a les persones que s’han acostat per iniciativa pròpia o d’altres als serveis socials del Ministeri?
1. Detecció i derivació:
a) Detecció i derivació ciutadana:
Qualsevol ciutadà pot derivar casos de sospita o evidència de nuclis familiars amb menors en possible situació de risc telefònicament al Departament d’Afers Socials o mitjançant el correu electrònic a l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència: infancia@govern.ad (vegeu a continuació exemple d’un cas a la web d’Afers Socials)
Ambdós situacions, àdhuc arran de denúncies anònimes, garanteixen l’activació, la valoració i el seguiment, si escau, del nucli familiar.
L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies compta amb treballadors socials que es troben ubicats als centres de salut de cada parròquia que duen a terme una feina important de detecció de famílies amb dificultats socials, entre altres tasques. Quan hi ha un nucli familiar amb menors que pateixen una situació de risc aquests professionals solen fer-ne el seguiment i intervenir-hi amb la col·laboració de les educadores socials de la mateixa àrea.
Una altra via d’entrada, en aquest cas per als joves en situació vulnerable, és l’accés per voluntat pròpia a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats
Aquesta Àrea, durant l’any 2017, va endegar un nou dispositiu d’accés mitjançant les noves tecnologies WhatsApp. Així doncs, qualsevol jove del Principat d’Andorra que necessiti orientació o ajuda pot fer la consulta anònima i, posteriorment, s’inicia el seguiment escaient.
Finalment, també comptem amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat que detecta situacions de risc prop dels menors dels progenitors víctimes de maltractament i que, per tant, esdevé un altra via d’accés a aquests expedients.
b) Detecció i derivació des d’altres institucions diferents del Departament d’Afers Socials:
Hi ha altres institucions i agents socials que solen derivar situacions de risc en nuclis familiars vulnerables. Així doncs, destaquen en aquest sentit les escoles, el Cos de Policia, l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, la Batllia, el Ministeri Fiscal, etc.
Tots aquests organismes deriven possibles situacions familiars amb risc o desemparament al Departament d’Afers Socials mitjançant el PACIP (Protocol d’actuació en casos d’infants en perill).
2. Valoració i protocol de seguiment:
La gran majoria d’aquestes derivacions són valorades inicialment per l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies
Les treballadores i les educadores socials d’aquesta Àrea fan una avaluació inicial, així com la intervenció i el seguiment dels nuclis familiars derivats.
Els casos de nuclis familiars amb indicadors de risc elevats (inicials o que han empitjorat) o per manca de cooperació dels progenitors amb el seguiment establert, són derivats a l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
Aquesta Àrea compta amb el Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància, que és l’encarregat de valorar les situacions esmentades i, si escau, proposar l’obertura d’un expedient judicial i la mesura de protecció corresponent prop de la Batllia.
En tots els expedients s’estableix un pla de treball individualitzat prop dels progenitors per tal de reconduir els indicadors de risc que n’han propiciat l’obertura. Així mateix, els educadors socials són les figures tècniques que treballen les capacitats parentals dins del nucli familiar.
En els casos de risc o vulnerabilitat més greus, quan els menors pateixen una situació de risc que els impedeix gaudir d'una estabilitat biopsicosocial adequada, és el mateix Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància el que elabora una proposta de mesura de protecció al batlle de menors.
El Departament d’Afers Socials decideix sobre la modalitat de la guarda del menor i el confia al Centre d’Acolliment d’Infants i Joves, a un altre centre adequat a les necessitats del menor, a una família acollidora, o decideix una mesura d’acolliment mixta en un centre i amb una família. Recentment, els joves tutelats (a partir dels 16 anys) i els extutelats poden gaudir d’un entrenament de la vida quotidiana en els habitatges tutelats exposats anteriorment.
Altrament, per als joves en seguiment per part de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència s’han creat dos nous programes d’àmbit educatiu i preventiu, vinculats a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, el Servei d’adolescents en risc (SAR) i el Servei d’Orientació a Joves en Situació Vulnerable (SOV) definits anteriorment.
5. S’efectuen reunions periòdiques amb els responsables dels centres educatius? Amb les famílies? Amb els infants, els adolescents, els joves concernits?
L’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència elabora plans d’intervenció familiars amb tots els nuclis familiars que són objecte de seguiment.
Aquests plans de treball són un conjunt de compromisos amb unes accions que han de seguir els respectius progenitors de cada cas i els professionals de l’Àrea per millorar les capacitats parentals o reduir/ reconduir els indicadors de risc que han propiciat aquest seguiment
La temporalitat i la freqüència de les entrevistes de seguiment amb menors, joves, progenitors o altres familiars, acollidors, etc., s’estableixen en funció de la necessitat d’intervenció (objectiu concret i específic que es recerca) i del nivell de risc o desemparament detectat.
Aquests plans d’intervenció familiar preveuen derivacions, actuacions i coordinacions amb altres professionals. Així, els professionals de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència duen a terme les coordinacions periòdiques establertes següents:
- Coordinació trimestral amb cada centre escolar
- Coordinacions mensuals amb els professionals del Servei de Salut Mental.
- Coordinacions mensuals amb els professionals del SRCA.
- Coordinacions mensuals amb els professionals de la Unitat de Conductes Additives.
A banda d’aquestes entrevistes periòdiques, es fan nombroses coordinacions específiques en funció de la casuística o la problemàtica concreta de cada cas, amb altres professionals i serveis del Departament d’Afers Socials, així com amb qualsevol institució externa que hi estigui relacionada (centres escolars, Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Batllia, Fiscalia, Cos de Policia, etc.).
El Centre d’Acolliment d’Infants i Joves duu a terme reunions mensuals de coordinació amb tots els agents externs relacionats amb el menor i amb les seves famílies. En aquest sentit, es manté una comunicació fluïda amb els centres escolars, amb les activitats extraescolars a les que assisteixin els menors, amb els professionals de la salut i/o altres especialistes i amb les seves famílies.
Altrament, si hi ha casos en què la comunicació requereix que sigui més sovint o diària, també es fa presencialment per via telefònica o per correu electrònic.
Pel que fa als menors i joves, el contacte és diari i se’ls fa partícips en el seu projecte educatiu individualitzat mitjançant les tutories corresponents.
L’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats efectua un seguiment exhaustiu de cadascun dels àmbits de la vida quotidiana dels joves que atén. El procés de seguiment parteix de diverses fases d’intervenció, les quals es detallen a continuació:
- Derivació i/o iniciativa pròpia: expedient de derivació i fitxa social.
- Valoració interdisciplinària: psicòleg, treballadora social i educador social.
- Obertura d’expedient: seguiment individualitzat i projecte d’autonomia personal.
- Arxiu de l’expedient: compliment d’objectius i fitxa social de tancament.
Dins d’aquest seguiment es tenen en compte els aspectes relacionats amb l’escolarització i/o l’àmbit laboral, familiar, personal, etc. Per tant, aquestes coordinacions formen part del dia a dia de l’equip tècnic.
Paral·lelament, cal afegir que setmanalment s’efectua un seguiment als joves amb una freqüència que depèn de les característiques i les necessitats d’aquests joves. Aquest seguiment pot ser de diari a setmanal. Així doncs, l’equip tècnic s’adapta al tempo i a les circumstàncies dels joves com a motor clau en el vincle professional i de respecte cap al procés d’autonomia endegat.
6. Quines accions d’informació de detecció i d’ajuda s’efectuen als centres escolars dels tres sistemes educatius?
L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies és l’encarregada de dur a terme les accions següents:
- Coordinacions periòdiques per tractar, intervenir conjuntament i fer el seguiment dels menors del centre escolar atesos per l’Àrea.
- Reunions trimestrals d’informació, detecció i d’ajuda (tot i no tenir menors en seguiment al centre escolar).
-Coordinacions presencials, telefòniques o per correu electrònic per resoldre de forma urgent els dubtes o necessitats concretes dels menors.
- Calendari intern de la periodicitat de les reunions amb els centres escolars per garantir les coordinacions amb tots els centres educatius.
- Elaboració d’acords mitjançant acta per tal d’abordar la intervenció educativa i familiar.
- Activació, si escau, de l’equip de maneig (Inspecció Educativa, Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies, centre escolar i família)
7. Hi ha protocols d’informació, de detecció i d’ajuda ? Quins són? En què consisteixen?
8. Hi ha un seguiment de l’absentisme a l’escola dels menors de 16 anys per part dels serveis socials? Què es fa en casos d’absentisme escolar? Quins protocols segueixen?
A continuació es dona resposta a les preguntes 7 i 8 de forma conjunta. L’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies és l’encarregada de dur a terme les accions següents:
-Activació per part del centre educatiu i l’Àrea d’Avaluació i Inspecció Educativa del protocol d’absentisme mitjançant un informe de derivació a l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies.
- Coordinació conjunta per traspassar informació.
- Fase de diagnòstic i valoració de la situació sociofamiliar (conèixer el nucli familiar, coordinació amb tots els recursos, etc.)
- Resposta a l’informe de derivació del centre escolar, en un termini màxim de 15 dies, de la informació obtinguda i de les accions que l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies durà a terme.
- Intervenció socioeducativa en l’entorn familiar mitjançant el seguiment per part de la treballadora social i l’educadora social (treball de pautes educatives, organització familiar, tramitació dels recursos pertinents, etc.)
- Coordinacions periòdiques i traspàs de la informació per diverses vies (per telèfon, correu electrònic, etc.) entre el centre escolar, l’inspector assignat i el professional de l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies.
- Si escau, derivació al Servei Especialització d’Atenció a la Infància de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
9. A partir de quina edat es té accés al servei de rehabilitació comunitària d’adolescents? On es tracten els problemes de drogodependències per a infants menors d’aquesta edat?
El Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adolescents comença a atendre als menors a partir dels 14 anys d’edat. No obstant això, des que es va obrir s’ha atès un noi de 12 anys i un noi de 13 anys per circumstàncies especials.
Els problemes de drogodependència en menors de 18 anys s’atenen als dispositius del Servei de Salut Mental i de la Unitat de Conductes Addictives (UCA):
- Si el diagnòstic és bàsicament la drogodependència, s’atenen a les consultes externes de la UCA.
- Si acudeixen a les consultes externes amb patologia psiquiàtrica i consum de tòxics (patologia dual), es poden continuar visitant en aquest dispositiu per professionals especialitzats en aquesta franja d’edat.
- Si necessiten un ingrés per desintoxicació, s’atenen a la Unitat d’Hospitalització.
- Si hi ha una descompensació psiquiàtrica però no és tan aguda perquè necessitin un ingrés, s’atenen a l’Hospital de Dia Infantojuvenil.
- Si requereixen un tractament a més llarg termini, s’atenen al Servei de Rehabilitació Comunitària.
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, relativa a l’adequació de la plataforma esquiable de Soldeu al reglament de construcció, publicada en el Butlletí del Consell General número 57/2017, de data 4 d’agost.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Resposta a la pregunta parlamentària amb resposta escrita formulada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, el dia 31 de juliol del 2017
Pregunta que es formula en relació a l’adequació de la plataforma esquiable de Soldeu al Reglament de construcció:
Pregunta: com interpreta el Govern l’apartat segon de l’article 8 del Reglament de construcció?
La pregunta es refereix a l’apartat 2n de l’article 8 del Reglament de construcció, el text del qual es transcriu a continuació:
“2. En tot cas, sobre la llera dels rius i torrents i en les seves franges de protecció no s’admetrà cap cos volat derivat d’un projecte d’iniciativa privada.”
Recordem que la pregunta s’emmarca, de forma explícita, en el projecte de plataforma esquiable de Soldeu, la qual correspon a una iniciativa privada (promoguda per la societat ENSISA, concessionària de l’estació d’esquí Soldeu-El Tarter). Atès que el projecte consisteix, essencialment, en una plataforma –en forma de pont- sobre el riu Valira d’Orient, presumiblement la pregunta s’orienta cap a la conformitat de la plataforma –pont- respecte a l’apartat 2n de l’article 8 del Reglament de construcció actualment vigent, del 3 d’octubre del 2012, publicat al BOPA núm. 50, del 10 d’octubre del mateix any.
La resposta a la pregunta es pot resumir en poques paraules: el Govern interpreta (com no pot ser d’una altra manera) l’apartat 2n de l’article 8 del Reglament de construcció en les pautes d’interpretació que estableix el propi Reglament de construcció.
El concepte de cos volat (des de l’òptica normativa), en tant que definició per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació, s’emmarca en les disposicions establertes als articles 6 i 7 del Reglament. En aquest sentit, la definició de cos volat està fixada al punt r.- de l’apartat 1r de l’article 7 del Reglament.
“Títol I. Paràmetres d’ordenació de l’edificació
Capítol primer. Disposicions generals
Article 6. Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’edificació
1. La definició de les condicions que han de complir les edificacions que es poden construir en cada solar, d’acord amb la seva zonificació, és una de les finalitats de l’ordenació urbanística.
2. Els instruments d’ordenació urbanística comunals -plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials i plans especials, segons els casos- estableixen aquestes condicions mitjançant els paràmetres d’edificació propis del sistema d’ordenació que s’adopti.
3. Es distingeixen com a sistemes d’ordenació bàsics els següents:
a) sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer;
b) sistema d’ordenació d’edificació aïllada segons parcel·lació;
c) sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica.
4. Es poden definir subsistemes d’ordenació híbrids o derivats dels bàsics, sempre que com a mínim s’estableixin els paràmetres específics exigits al sistema d’ordenació bàsic del qual en deriva.
5. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’edificació en parcel·les situades en unitats d’actuació classificades com a sòl urbà consolidat.
6. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de determinar les condicions que han de complir les edificacions admissibles com a actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable, tal com es determina en l’article 72 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme.
7. Els plans parcials o especials han d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’edificació en parcel·les situades en unitats d’actuació classificades com a sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat.
Article 7. Definicions per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació
1. Els diversos sistemes d’ordenació s’han de regular mitjançant els paràmetres que determinin els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials i especials d’acord amb les definicions següents:
......
r) Cossos volats: Elements constructius habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa.”
(el subratllat és nostre)
De l’articulat del Reglament que s’ha transcrit literalment, deriva que els cossos volats responen (en el marc normatiu del Reglament de construcció) a un concepte que defineix el Reglament per introduir paràmetres reguladors de la normativa d’edificació.
Atès que una plataforma esquiable –o un pont- no és un edifici –sinó una infraestructura de comunicació, destinada a la circulació de persones-, no li és d’aplicació l’apartat 2n de l’article 8 del Reglament de construcció.
D’acord amb els articles 6 i 7 abans transcrits, l’apartat 2n de l’article 8 del Reglament és aplicable als supòsits d’edificis projectats arran del marge d’un riu o torrent. L’apartat 2n de l’article 8 impediria que tal hipotètic edifici comptés amb balcons, voladissos edificats, etc sobre la llera del riu o torrent.
Andorra la Vella, 9 d’octubre del 2017
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al suport del Govern a la cursa Andorra Ultratrail Vallnord 2017, publicada en el Butlletí del Consell General número 54/2017, de data 12 de juliol.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Turisme
Resposta escrita a la pregunta
(Reg. Núm. 0857/17)
Resposta escrita del Govern a la pregunta presentada pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, en relació al suport de Govern a la cursa Ultratrail Vallnord 2017, Reg. Núm. 0857/17.
Antecedents:
Es pregunta a Govern:
Quins organismes, departaments i/o societats públiques de Govern han donat suport a la cursa Andorra Ultratrail Vallnord 2017, tant en forma de subvenció, aportacions econòmiques, com en suport logístic?
Quins han estat els imports de les subvencions i les aportacions econòmiques atorgades? Quin ha estat el criteri emprat per determinar aquestes subvencions i aportacions econòmiques?
Quins serveis s’han prestat en matèria de protecció civil i els cossos de policia i bombers?
Quins imports han suposat els rescats de muntanya?
Quins d’aquests imports es veuran recuperats mitjançant les assegurances privades?
Quin ha estat el desplegament logístic d’Andorra Telecom per donar cobertura a l’esdeveniment?
Quin ha estat el cost del desplegament logístic d’Andorra Telecom per donar cobertura a l’esdeveniment?
Resposta a la demanda d’informació:
Molt Il·lustre Senyor Ferran Costa Marimon,
En relació a la pregunta Reg. Núm. 0857/17, em plau informar-vos que els organismes, departaments i societats públiques de Govern que han donat suport a la cursa Andorra Ultratrail Vallnord 2017 són les següents:
- Andorra Turisme
- Andorra Telecom
- Ministeri de Cultura
- Departament de Protecció Civil
- Cos de Policia
- Cos de Bombers
I a continuació li adjunto les respostes de cadascun d’ells a les preguntes formulades.
Andorra Turisme
Andorra Turisme únicament ha col·laborat econòmicament en l’Andorra Ultratrail Vallnord 2017 (AUTV17) mitjançant la figura del patrocini ja que en tant que societat de dret privat no té potestat per atorgar subvencions.
En aquest sentit el patrocini s’ha nodrit de dues aportacions, segons detall:
- Aportació unilateral
- Aportació en el marc del programa Infoturisme (on Andorra Turisme i els Comuns d’Andorra desenvolupen conjuntament projectes d’àmbit turístic i d’interès de totes les parts, amb un finançament al 50%)
Pregunta
Quins han estat els imports de les subvencions i les aportacions econòmiques atorgades
Resposta
- Aportació unilateral: 116.000,00 €
- 50% de l’aportació en el marc del programa Infoturisme: 35.000,00€
Pregunta
Quin ha estat el criteri emprat per determinar aquestes subvencions i aportacions econòmiques?
Resposta
- L’aposta d’Andorra Turisme per les proves esportives relacionades amb l’oferta turística d’estiu que es vol potenciar.
- El retorn econòmic generat pels corredors estrangers i els seus acompanyants (valorat per l’organització en 3.250.000€ de diners gastats a Andorra) i el retorn mediàtic en mitjans especialitzats dels mercats propers i estratègics.
Andorra Telecom
Pregunta
Quin ha estat el desplegament logístic d’Andorra Telecom per donar cobertura a l’esdeveniment? Quin ha estat el cost del desplegament logístic d’Andorra Telecom per donar cobertura a l’esdeveniment?
Resposta
La col·laboració entre Andorra Telecom i la AUTV17 té la seguretat dels participants i la connectivitat de l’organització com a eixos conductors. El conveni de patrocini entre les dues empreses se circumscriu al suport tecnològic i de telecomunicacions a la prova internacional sense que per part d’Andorra Telecom es faci cap transferència econòmica.
Concretament, en aquesta edició, que ha tingut com a gran novetat la cursa l’Eufòria dels cims, amb 233 Km i 20.000 metres de desnivell positiu s’ha reforçat el dispositiu per garantir en tot moment la geolocalització dels corredors.
Al llarg del recorregut de les diferents proves, un total de 270 balises asseguren el seguiment en el mapa i en temps real dels corredors gràcies al xip que els lliura l’organització. Totes aquestes balises disposen de la corresponent tarja telefònica SIM que envia la informació al centre de control de l’organització. Aquesta mateixa tecnologia també serveix perquè el públic en general pugui seguir a través d’Internet l’evolució dels corredors.
A més a més de la vessant de seguretat, hi ha un dispositiu preparat per donar suport a l’organització. El cronometratge i el control de pas estan garantits a través d’una xarxa de 85 targes SIM per cadascun dels punts de verificació, 24 mòdems USB amb tarja SIM de dades i 30 targes de cronometratge online.
La connectivitat dels responsables de la cursa i dels equips d’assistència ha de garantir la correcta coordinació de l’organització i la ràpida mobilització en cas d’urgència. Una de les qüestions destacades és l’habilitació d’un número especial de seguretat imprès als dorsals de tots els participants per poder actuar en cas d’urgència. Andorra Telecom també assumeix la infraestructura per retransmetre via streaming el pas dels corredors per diferents punts del recorregut
El detall dels serveis de telefonia, equips i accés a internet, objecte del patrocini:
1. Targes SIM:
◦ Aportació de 30 targes per al cronometratge on line (machine to machine), inclòs l’enviament de dades des de 25 punts repartits al llarg del recorregut;
◦ Aportació de 120 targes per al seguiment on line de corredors destacats de cada cursa (machine to machine), inclòs l’enviament de dades per unes balises GPS ;
◦ Aportació de 85 targes per a la comunicació telefònica i de dades entre els diferents punts de control, incloses trucades exclusivament nacionals, excepte 2 d'aquestes on s'hauran d'habilitar el roaming (punts d'Andorra sense cobertura Andorra Telecom que capta només SFR: els que s’acaben en 45 per a la Portella Blanca, i 50 per als Esparvers) que es faran servir només en casos d'emergència;
◦ Aportació d’1 tarja amb el número "especial seguretat", el 666 200, que es comunicarà a tots els participants i que estarà imprès als seus dorsals. Per a aquesta tarja s'hauran d'autoritzar trucades internacionals, per poder actuar en cas d'urgència (trucar el mòbil estranger d'un corredor);
◦ Aportació de 2 targes per a la direcció de cursa on s'hauran d'autoritzar trucades internacionals, per poder actuar en cas d'urgència i parlar amb els serveis meteorològics o preventius a l'estranger;
◦ Aportació de 30 targes per als responsables de l’esdeveniment, incloses trucades nacionals i enviament de dades;
◦ Aportació de 15 targes per als metges, podòlegs, massatgistes, l’agència de premsa i l'equip de producció, incloses trucades nacionals i enviament de dades;
◦ 150 targetes SIM de dades i roaming per les Balises GPS
◦ 4 targes SIM de dades i roaming per als mòbils dels responsables.
2. Accés de WiFi:
◦ Habilitació d’una zona de WiFi pública oberta al Centre Esportiu d'Ordino (CEO) i WiFi privada a la plaça Major d’Ordino mentre duri l'esdeveniment, dels dies 4 al 9 de juliol;
◦ Habilitació de la WiFi a l’Auditori Nacional d’Ordino i zona “Poble Vell”;
◦ Habilitació d’una línia de fibra òptica a la sala de la Buna;
◦ Habilitació d’una línia de fibra òptica a l’Era Rossell;
◦ Habilitació d’una línia de fibra òptica d’alta capacitat a la sala de premsa al 1r pis de l’antic Comú d’Ordino;
◦ Habilitació d’una línia de fibra òptica d’alta capacitat per pujar imatges de streaming i la sala audovisual al 2n pis de l’antic Comú d’Ordino;
◦ Habilitar una línia de fibra òptica a la sala la Bassa de l’edifici la Font pis -1 a Ordino per al seguiment de totes les balises GPS i WiFi;
◦ Internet al restaurant del Coll de la Botella, a la Cortinada, a Llorts, a la Coma d’Arcalís, a Sorteny, la Comella, Sala la Burna, Comú Vell i Sala Comú d’Ordino;
3. Parabòliques:
◦ Al Coll d’Arenes;
◦ Al pont de la Baladosa (Incles);
4. Posada en servei, a partir del gener fins als finals de setembre del sistema d'enviament d’ SMS amb el servei SMS directe que els organitzadors de l’esdeveniment faran servir per convocar els voluntaris a les reunions;
5. Subministrament d'un telèfon satèl·lit assumint-ne el cost de la comunicació fins un màxim de 500 euros. El telèfon serà lliurat tres dies abans de la prova i serà retornat un dia després de la mateixa, i serà utilitzat per poder comunicar amb punts com el refugi de l'Illa;
6. Subministrament de 24 mòdems USB amb les respectives targes SIM de dades, assumint el cost de les comunicacions. Els mòdems seran retornats en un termini màxim d’una setmana després de la finalització de la prova;
7. Subministrament de 2 mòduls GSM de dades amb les respectives targes SIM. Aquest subministrament queda supeditat a la validació de l’utilització per part de l’organització;
8. Col·laboració de l’equip tècnic d’Andorra Telecom, abans i durant l’esdeveniment.
La totalitat de serveis prestats a l’Andorra Ultra Trail està valorada en el mateix conveni en 30.900 euros, calculat d’acord amb les tarifes de venda al públic dels esmentats serveis. Les contraprestacions, també especificades en el document, es basen en una presència preeminent d’Andorra Telecom en la comunicació efectuada per la cursa en qualitat de partner principal.
Ministeri de Cultura
El Ministeri de Cultura ha col·laborat amb la AUTV17 en la cessió de l’era de Casa Rossell i la sala de concerts de l’Auditori Nacional.
La sala de concerts de l'Auditori per fer els "briefings", on repassen les activitats, els horaris... amb els voluntaris i l'organització, i per al lliurament de premis en cas de pluja.
L'era de Casa Rossell per deixar-hi el material dels corredors, les motxilles, i altres.
L'ocupació ha estat d’una setmana per a l'era de Casa Rossell i de 4 dies per a l'Auditori.
El cost real (segons tarifes publicades al BOPA) del lloguer de cada local seria de 7.500 € per l'Era de Casa Rossell i de 1.595 € per l'Auditori Nacional.
L’import que s’ha cobrat a l’organització de la AUTV17 per la cessió dels dos locals ha estat de 500€.
Departament de Protecció Civil
Antecedents:
El Decret de creació del Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, del 7 de novembre del 2007, en els punts 2 i 6 de l’article 4, i el Decret d’Estructuració del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior del 3 de febrer del 2016, en els apartats I i IV, del punt 4, de l’article 9, precisen que Protecció Civil durà a terme activitats de prevenció de forma coordinada amb les entitats públiques i privades, dirigides a evitar o disminuir el risc de sinistres i a millorar la gestió d’emergències i, de manera més precisa, diuen que Protecció Civil vetllarà per la prevenció, la protecció civil i la seguretat en matèria d’emergència en els actes públics que ho requereixin.
En aquest sentit i des de la seva creació, el Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències treballa en col·laboració amb tots els departaments de Govern i dels Comuns i altres organitzacions que es poden veure implicats per l’organització de certs esdeveniments esportius, culturals, festes, etc.
Aquests organismes són:
Departament d’Interior, Policia, Bombers, Medi Ambient, Mobilitat, COEX, Voluntariat, SUM, Protecció Civil Comunal, Serveis de Circulació Comunals, Departaments de Cultura i Esports Comunals, Creu Roja, Vigilants de Seguretat, Organitzadors d’actes, enginyeries, etc.
La tasca principal de Protecció Civil en aquests tipus d’actes es coordinar tots els departaments i organismes implicats en l’esdeveniment, valorar de forma conjunta el nivell de seguretat de l’acte i proposar les mesures correctes pertinents.
Aquest últims vuit anys, la participació de Protecció Civil en aquests actes ha crescut de forma important, passant de 5 a l’any 2009 a 58 el 2016.
Pregunta
Quins serveis s’han prestat i quins costos han suposat el suport en matèria de Protecció Civil?
Resposta
En recursos humans
- El Departament de Protecció Civil convoca i coordina totes les reunions necessàries per consensuar i acordar el dispositiu preventiu necessari.
1a reunió dia 20 de març del 2017
2a reunió dia 13 de juny 2017
Debriegfring posterior a la cursa 18 de juliol del 2017
Total d’hores: 5 hores x 2 efectius = 148,60€
- Protecció Civil elabora el document “Dispositiu preventiu de seguretat”
Total d’hores: 5 hores = 74,30€
- Lliurament i retorn del material cedit
Total d’hores: 5 hores = 74,30€
- Seguiment incidències i seguretat de les curses.
Total d’hores: 6 hores = 89,16€
En recursos materials i logística
- Per garantir la seguretat d’aquest tipus d’actes es necessari disposar d’un sistema de comunicació que cobreixi els diferents punts del recorregut. En aquest sentit Protecció Civil cedeix a l’Andorra Ultratrail 28 emissores TETRA per cobrir diversos punts del recorregut i els cossos que intervenen.
28 emissores: 2€x28x6 dies = 336€
- Igualment, Protecció Civil cedeix 300 tanques al Servei de Circulació d’Ordino i a l’organització.
Cost 300 tanques: 6€x300 = 1.800€
- Per facilitar el treball dels socorristes i de Bombers, Protecció Civil cedeix 3 carpes.
Cost 3 carpes: 3 x 100€ = 300€
Cost total estimat en matèria de Protecció Civil :
2.822,36€
Cos de Policia
Pregunta
Quins serveis ha prestat el Cos de Policia i quins costos han suposat?
Resposta
L’equip policial va ser format per un comandament, sotsoficial de Policia i agents i queda detallada com segueix :
2 Reunions prèvies al servei i estudi de zona :
2 hores de reunió + 2 hores d’estudi de zona, 1 Efectius = 4 hores x 19,50 = 78 €
Servei del dimecres dia 5 de juliol :
4 Efectius policials a 2 hores = 8 hores x 19,50 = 156 €
Servei del divendres dia 7 de juliol :
4 Efectius policials a 8 hores = 32 hores x 19,50 = 624 €
2 Efectius policials a 4 hores = 8 hores x 19,50 = 156 €
2 Efectius policials a 1,30 hores = 3 hores x 19,50 = 58,50 €
Servei del dissabte dia 8 de juliol :
4 Efectius policials a 8 hores = 32 hores x 19,50 = 624 €
2 Efectius policials a 1,30 hores = 3 hores x 19,50 = 58,50 €
Servei del diumenge dia 9 de juliol :
4 Efectius policials a 8 hores = 32 hores x 19,50 = 624 €
2 Efectius policials a 1,30 hores = 3 hores x 19,50 = 58,50 €
Total hores en servei : 125 hores
Total costos operativa Policial : 2.437,50 €
Cos de Bombers
Preguntes
Quins serveis ha prestat el Cos de Bombers?
Quins imports han suposat els rescats de muntanya?
Quins d’aquests imports es veuran recuperats mitjançant les assegurances privades?
Respostes
Adjuntem un quadre amb les respostes a les 3 preguntes formulades.
Atentament,
Francesc Camp Torres
Ministre de Turisme i Comerç
Andorra la Vella, 12 d’octubre del 2017.
Dispositiu de prevenció i intervencions de rescats del Cos de bombers a la Ultratrail 2017
|
Ultratrail 2017 |
Participants |
Abandons |
Rescats amb helicòpter |
Serveis amb ambulància |
Assistència |
Efectius preventiu |
Efectius rescat |
Hores de vol |
Import |
Import recuperat |
|
Eufòria |
180 |
75 |
6 |
|
|
|
|
05:00 |
16.500,00 |
Cost del rescat gratuït (no reglament) |
|
Ronda |
400 |
216 |
1 |
1 |
|
|
|
00:50 |
2.750,00 |
Cost del rescat gratuït (no reglament) |
|
Mític |
415 |
203 |
|
|
1 |
|
|
|
00,00 |
00,00 |
|
Celestrail |
410 |
121 |
|
1 |
|
|
|
|
90,00 |
90,00 |
|
Marató |
617 |
39 |
|
1 |
|
|
|
|
90,00 |
90,00 |
|
Solidaritrail |
661 |
1 |
|
1 |
|
|
|
|
90,00 |
90,00 |
|
Voluntaris |
|
|
|
1 |
|
|
|
|
90,00 |
90,00 |
|
Bombers GRM/GSM |
|
|
|
|
|
10 (170 hores) |
2 |
|
3.800,00 |
Cost del preventiu gratuït (no reglamentat) |
|
Preventiu Helicòpter |
|
|
|
|
|
|
|
02:00 |
6.600,00 |
Cost del preventiu gratuït (no reglamentat) |
|
PMA |
|
|
|
|
|
|
|
|
00,00 |
00,00 |
|
Totals |
2.683 |
655 |
7 |
5 |
1 |
12 |
07:50 |
30.010,00 |
360,00 € |
|
|
13 |
||||||||||
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a l’atenció sanitària i als equipaments de l’Hospital així com en relació als dispositius de control de la glucèmia en malalts de diabetis, publicades en el Butlletí del Consell General número 57/2017, de data 4 d’agost.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Salut
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 0898)
Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació a l’atenció sanitària i als equipaments de l’hospital així com en relació als dispositius de control de la glucèmia en malalts de diabetis. Registre d’entrada número 898, formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, Consellera General Socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt.
Introducció:
La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica, de causes diverses, que impedeix a la persona afectada de tenir una xifra normal de glucosa en sang. Es classifica en:
- Diabetis mellitus tipus 1
- Diabetis mellitus tipus 2
- Diabetis gestacional
- Altres tipus de diabetis: Diabetis deguda a la cirurgia, en persones a les quals se’ls ha practicat una extirpació total o parcial del pàncrees. Diabetis secundària a la presa de medicaments a dosis altes, com passa en aquelles persones que per altres motius de salut han de prendre fàrmacs com corticoides o immuno-supressors. Diabetis deguda a la desnutrició, infeccions, síndrome genètica (Mody) o una altra malaltia.
La diabetis mellitus tipus 1 només es tracta amb múltiples dosis d’insulina. La diabetis tipus 2, bàsicament es tracta amb hipoglicemiants orals, i de manera excepcional amb múltiples dosi d’insulina. I la diabetis gestacional requereix de dieta i controls de glucèmies freqüents (molt excepcionalment s’administra insulina).
Per assolir un bon control metabòlic en pacients tractats amb múltiples dosis d’insulina es requereix de múltiples determinacions de glucèmia capil·lar.
Des de 1999, s’han comercialitzat de manera progressiva diversos dispositius per a la monitorització contínua de la glucèmia (MCG), que mesuren la glucèmia intersticial (i per tant mesura aproximada de la glucèmia sanguínia capil·lar).
Existeixen dos grups de dispositius de MCG: un grup que analitza els resultats de manera retrospectiva (tipus Holter) per part dels professionals , que ajuden a fer canvis en la dosi d’insulina administrada, però que no són visibles a temps real per part dels pacients, i un segon grup de MCG interactiva o a “temps real”, que permet al pacient entrenat fer canvis en la dosi d’insulina administrada, i els indica la tendència de la glucèmia (si puja , baixa i es manté estable) i alguns dispositius té alarma quan es presenta una hipoglucèmia que pot posar en perill el seu estat de salut.
El Govern d’Andorra va aprovar al 2013 el finançament públic de la monitorització contínua de la glucèmia en la modalitat retrospectiva (sense visualització de la mesura de glucèmia per part del pacient), per un màxim de 7 dies (temps de durada d’un sensor Dexcom), i sempre per prescripció de la unitat de diabetis del SAAS. S’han fet poques proves perquè la seva utilitat ha estat limitada, com també ho diuen els estudis publicats.
1. Quins són els protocols generals de seguiment de l’estat de salut d’una persona hospitalitzada (dia i nit)?
El seguiment de l’estat de salut d’una persona hospitalitzada depèn del tipus de patologia, de l’evolució clínica, dels possibles riscos i complicacions, de les comorbiditats associades i dels factors individuals del propi pacient.
2. Hi ha un protocol diferent per l’atenció pediàtrica? Es controlen les mateixes constants? Amb la mateixa regularitat?
Els protocols d’atenció pediàtrics acostumen a variar respecte aquells emprats en adults, com també varia la patologia que presenten aquests pacients. Les constants a mesurar i la seva freqüència de control depenen de l’estat clínic del pacient i de la patologia en qüestió.
3. El Centre Hospitalari de Meritxell disposa d’una màquina pediàtrica d’analítiques?
No existeix cap maquinària d’analítica per ús pediàtric exclusiu. Quan és necessari, s’adapten els valors de referència a la talla/pes, sexe i edat del pacient.
4. Quin interès sanitari comporta disposar d’aquesta màquina? Pels pacients?
Un dispositiu de monitorització contínua de la glucèmia ajuda a disminuir el nombre d’hipoglucèmies i a millorar el control metabòlic en pacients diabètics amb múltiples dosi d’insulina.
No pot substituir les glucèmies capil·lars en situació d’inestabilitat clínica, i de cap de les maneres en un debut diabètic.
5. Quin és el cost d’aquesta màquina?
Existeixen diferents models de dispositius de monitorització continua de la glucosa en el mercat amb diferents prestacions i diferent cost.
6. Quantes analítiques a infants menors s’han fet durant l’any 2016?
No és possible establir un nombre d’analítiques fetes als infants menors ja que depèn del tipus de dispositiu utilitzat i de les diferencies entre usuaris.
7. Quants equips d’infusió subcutània contínua d’insulina ha reemborsat la CASS des de la publicació al BOPA del Decret pel qual s’estableix la nomenclatura i les condicions de finançament per part de la Caixa Andorrana de seguretat Social dels equips d’infusió subcutània contínua d’insulina i de la monitorització contínua de la glucèmia, el 27 de febrer del 2013?
En el quadre següent es recull el nombre de pacients i mesos d’utilització de les bombes d’insulina. Cal tenir en compte que la CASS reemborsa per mes d’utilització d’aquests dispositius.
|
Equips infusió contínua d'insulina |
2013 |
2014 |
2015 |
2016 |
2017 (1er. Sem.) |
Total |
|
Pacients que han utilitzat aquest tipus d’equip |
3 |
5 |
12 |
16 |
17 |
53 |
|
Mesos |
17 |
28 |
64 |
94 |
53 |
256 |
|
Mesos/pacient |
5,7 |
5,6 |
5,3 |
5,9 |
3,1 |
4,8 |
|
Incidència (pacients nous/any) |
3 |
2 |
8 |
4 |
2 |
19 |
Font: Dades CASS 2013 a primer semestre 2017
Així doncs, en l’actual semestre hi ha 17 equips funcionant i el nombre total de pacients que han utilitzat aquests dispositius en el període 2013-2017 ha estat de 19 persones.
8. Quants equips de monitorització contínua de la glucèmia ha reemborsat la CASS des de la publicació al BOPA del Decret pel qual s’estableix la nomenclatura i es condicions de finançament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social dels equips d’infusió subcutània contínua d’insulina i del monitorització contínua de la glucèmia, el 27 de febrer del 2013?
En el quadre següent es recull el nombre d’equips i pacients que han utilitzat equips de monitorització contínua de glicèmia. Cal tenir en compte que la CASS reemborsa aquesta prestació com a “acte únic” i limitat a l’àmbit del SAAS i de la prescripció per part de la Unitat de Diabetis.
|
Monitorització contínua de glicèmia |
2013 |
2014 |
2015 |
2016 |
2017 (1er. Sem.) |
Total |
|
Prestacions reemborsades |
10 |
13 |
9 |
13 |
6 |
51 |
|
Pacients |
10 |
12 |
7 |
4 |
5 |
38 |
|
Equips/pacient. |
1,0 |
1,1 |
1,3 |
3,3 |
1,2 |
1,3 |
|
Incidència (pacients nous/any) |
10 |
11 |
5 |
2 |
1 |
29 |
Font: Dades CASS 2013 a primer semestre 2017
Així doncs, en el període 2013-2017 s’ha reemborsat un total de 51 dispositius per a 38 pacients. En 9 casos s’ha reemborsat més d’una prestació al mateix pacient, s’entén que fins a obtenir les dades suficients per a estabilitzar la necessitat d’insulina.
9. Quants d’aquests equips s’han utilitzat en atenció hospitalària des de la data de la publicació del Decret?
Segons dades de la Unitat de Diabetis del SAAS, des de la data de publicació del Decret pel qual s’estableix la nomenclatura i les condicions de finançament per part de la CASS dels equips d’infusió subcutània continua d’insulina i de la monitorització continua de la glucèmia ( 27 de febrer del 2013) i fins a setembre del 2017 s’han utilitzat en atenció hospitalària un total de 41 equips.
10. Quin interès sanitari aporten aquests dispositius? Què suposen pel pacient?
En pacients afectes de diabetis mellitus tipus 1, i pacients amb diabetis mellitus tipus 2 tractats amb múltiples dosis d’insulina, amb alta motivació i ben educats (que coneixen les dosis d’insulina requerides en funció de la ingesta d’hidrats de carboni) la monitorització contínua de la glucèmia pot ajudar a millorar el control metabòlic i evitar episodis d’hipoglucèmia nocturna que passen inadvertides.
En dones embarassades un bon control metabòlic està relacionat amb un risc fetal de malformacions i complicacions perinatals inferiors.
11. Quantes persones s’han beneficiat d’aquest dispositiu reemborsat per la CASS (en l’àmbit hospitalari o en l’àmbit ambulatori)?
Preguem veure respostes a les preguntes 7 i 8.
12. Ho utilitzen de manera continuada? Si no és el cas, es demana al Govern si hi ha alguna explicació que justifiqui que no ho facin? Aquest fet pot anar lligat a un no reemborsament de la CASS?
Les bombes de perfusió contínua d’insulina s’utilitzen de forma contínua, raó per la que el reemborsament de la CASS es realitza per mes d’utilització de l’equip.
La CASS, quan existeix prescripció mèdica per part dels professionals de la Unitat de Diabetis del SAAS, procedeix a la seva cobertura, sense incidències remarcables.
No tots els pacients afectes de diabetis mellitus han de portar un dispositiu de control continu de la glucèmia. L’equip pot ajudar a disminuir el nombre de mesures de glucèmia capil·lar efectuades, però no les pot substituir.
Es vol remarcar que hi ha diversos dispositius en el mercat, amb prestacions diferents.
Pel que fa als dispositius de monitorització contínua de glicèmia i en el moment actual, tal com contempla el Decret de 27 de febrer de 2013, la prestació coberta per la cartera de serveis amb finançament públic, la prestació es realitza amb reemborsament per part de la CASS com a acte únic, prescrit pels professionals de la Unitat de Diabetis del SAAS, per un període limitat, estimat com a suficient per a determinar la pauta insulínica adequada a cada pacient. En alguna ocasió cal repetir el període d’anàlisi
13. Quants controls capil·lars s’han de fer en un dia segons pautes hospitalàries?
El nombre de determinacions de glucèmia capil·lar d’un pacient diabètic hospitalitzat és un individual i varia depenent de diferents factors com poden ser: tipus de diabetis, els altres fàrmacs que se l’hi prescriguin, el seu control basal de la diabetis i el motiu del ingrés.
Segons l’evidència científica durant el ingrés d'un pacient diabètic es necessita un mínim de 8-9 determinacions de glucèmia capil·lar en situació d’inestabilitat (per exemple debut diabètic), i un mínim de 6 determinacions en situació d’estabilitat, seguint les recomanacions 2012 de la SED (Sociedad Española de Diabetis).
14. Quin cost té per cada pacients la utilització d’aquest dispositiu?
No és possible calcular un cost per cada pacient donada la variabilitat de dispositius existents al mercat i la variabilitat en la necessitat de controls de glicèmia per part dels diferents usuaris.
15. Quin cost té el tractament tradicional per efectuar els mateixos controls de glucèmia?
No és possible calcular un cost per cada pacient del dispositiu tradicional donada la variabilitat de marques de tires reactives ( i els seus preus) i la variabilitat en la necessitat de controls de glicèmia per part dels diferents usuaris.
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa als projectes de Voluntariat i Punt Jove, publicada en el Butlletí del Consell General número 57/2017, de data 4 d’agost.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Cultura Joventut i Esports
Preguntes escrites al Govern
(Reg. Núm. 904)
Pregunta escrita al Govern que es formula en relació als projectes de Voluntariat i Punt Jove. Reg. Núm. 904, formulada per la M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal.
Quines accions concretes van portar-se a terme en els projectes de Voluntariat i Punt Jove recollits en el programa 4231 de la Llei de pressupost 2016 de l’Àrea de Joventut i Voluntariat del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports durant l’any 2016?
En relació a la pregunta escrita, registrada amb el Núm. 0898 del Consell General, el Departament de Joventut i Voluntariat informa:
Que des de l’aprovació de la Llei 90/2010 del voluntariat d’Andorra i la posterior creació del Comitè Andorrà del Voluntariat l’any 2012, s’ha anat estructurant l’organització de totes les accions de voluntariat que s’han dut a terme des del Departament de Joventut i Voluntariat.
Que durant l’any 2016 l’Àrea de Voluntariat ha dut a terme diverses accions relacionades amb el voluntariat de caire cultural, medi ambiental, social i esportiu.
Hem de precisar que totes les accions de voluntariat en les quals participem activament són esdeveniments organitzats per alguna Administració, sobretot esdeveniments “de país” o algun organisme sense ànim de lucre. Val a dir que no podem participar en totes les manifestacions que es fan durant l’any però si que en fem difusió per facilitar la captació de voluntaris.
A banda de participar en la organització d’aquests diferents esdeveniments, tant en la part dels Preventius que es duen a terme amb Protecció Civil, també en la majoria de casos assistim durant l’esdeveniment coordinant el cos de voluntaris.
Disposem d’una base de dades d’uns 200 voluntaris, que es va actualitzant, per tal de poder informar-los puntualment dels diferents projectes que van sorgint.
Els voluntaris reben una formació d’iniciació al voluntariat així com un equipament bàsic que els facilitem des del Departament. (Una dessuadora, un polo, un impermeable, una gorra i una motxilla) També poden rebre, si ho desitgen, formació gratuïta en Riscos Naturals i Primers Auxilis.
A continuació detallem els principals esdeveniments del 2016 en els quals hem participat, classificats per àmbits, i el nombre de voluntaris que han participat en cadascun d’ells.
Andorra la Vella, 12 d’octubre del 2017
Activitats Voluntariat 2016
|
Ambit |
Esdeveniment |
Data |
Entitat |
Voluntaris |
|
|
Presentació temporada voluntariat |
28 de maig |
Dept. Joventut i Voluntariat |
80 |
|
|
|
|
|
|
|
Cultural |
Cirque du Soleil |
01/07 al 30/07 |
Andorra Turisme |
120 |
|
Medi ambient |
Bicicletada |
17 de setembre |
Andorra Sostenible |
40 |
|
|
Neteja cabana Juclar |
3 de setembre |
Fem Net |
? |
|
Social |
Caminada contra el càncer |
23 de novembre |
ASSANDCA |
15 |
|
|
Cursa de la Dona |
5 de juny |
Associació contra el càncer i Mora Banc |
50 |
|
|
Jocs esportius Gent Gran |
15 de juny |
Comitè Olimpic |
8 |
|
|
Gran recapte d'aliments |
26 de novembre |
Comitè Andorrà del Voluntariat |
30 |
|
Esportiu |
Cross Internacional Valls d'Andorra |
Març |
Federació Andorrana d'Atletisme |
10 |
|
|
Cursa Esport per a Tothom |
29 de maig |
Departament d'Esports |
60 |
|
|
Andorra Outdoor Games |
24 de juliol |
Andorra Turisme |
40 |
|
|
Volta als Ports |
3 de juliol |
Sprint Club |
10 |
|
|
Campionat del Mon de BTT |
3 i 4 de setembre |
Vall Nord |
20 |
|
|
Tour de França |
10 i 12 de juliol |
Andorra Turisme |
90 i 70 |
|
|
Campionat del mon de Trial |
11 i 12 de juny |
Fed. Motociclista d'Andorra |
5 |
|
|
La Massana-Anyos |
25 de setembre |
Anyos Park |
55 |
|
|
Cursa de 10Km. |
2 d'octubre |
Federació Andorrana d'Atletisme |
15 |
|
|
Marc GG |
19 de juny |
Associació Marc GG |
40 |
|
|
Triatló dels Serradells |
24 de setembre |
Club Triatló Serradells |
5 |
|
|
Temporada de Basquet |
|
BCA |
15 |
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives als reglaments necessaris per a l’aplicació del Codi de Duana, publicades en el Butlletí del Consell General número 56/2017, de data 27 de juliol.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Finances
Resposta escrita del Govern a la pregunta
(Reg. Núm. 0885)
Resposta escrita del Govern a la pregunta, amb referència Reg. núm. 0885, presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, relativa als reglaments necessaris per a l’aplicació del Codi de Duana.
Motivació:
La Llei 5/2004 del 14 d’abril del Codi de Duana estableix, en el seu article 14, apartat 4 que “el 20% de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria tributària duanera forma part dels drets econòmics de les finances públiques com a incentiu i complement de finançament de la jubilació i de millores socials dels funcionaris de Duana, establint-se per reglament la seva regulació i condicions d’aplicació”.
En el mateix Codi de Duana, la seva disposició final segona estipula que “s’encomana al Govern l’establiment de les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i l’aplicació del Codi de Duana, dins un termini màxim de sis mesos comptadors a partir de la promulgació de la present Llei”. Al mateix temps, es disposa que “per a la redacció dels reglaments previstos en els articles 11.5, 13.2 i 14 el Govern promourà la participació dels funcionaris de la Duana”.
El dia d’avui, el reglament que ha de desenvolupar l’article 14 i més específicament el seu apartat 4 no existeix. Això ha provocat un important conflicte laboral en el si del cos de duaners, fins i tot amb recursos davant la justícia.
Vist això, demano el següent:
1.- Com ha complert Govern des de l’any 2004 les disposicions establertes en l’article 14.4 del Codi de Duana, en referència al 20% de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria tributària duanera, tenint en compte que mai s’ha elaborat el reglament que havia de regular-ho?
2.- Quant preveu Govern complir la llei i, per tant, realitzar i aprovar dit reglament?
3.- Com preveu el Govern regular l’aplicació del dret establert en l’article 14.4 del Codi de Duana, d’ençà l’any 2004 i fins a la data d’aprovació del reglament esmentat?
4.- El Govern va tenir en compte el referit article 14.4 del Codi de Duana en el moment d’elaborar la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública? Si és el cas quina incidència hi ha tingut?
5.- Té calculat Govern quin és el perjudici que es pot haver generat envers els membres del cos de duaners el fet de no haver elaborat fins ara aquest reglament? Si és així, hi ha previsió de buscar una solució per compensar-lo?
Resposta
A la pregunta: “com ha complert Govern des de l’any 2004 les disposicions establertes en l’article 14.4 del Codi de Duana, en referència al 20% de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria tributària duanera, tenint en compte que mai s’ha elaborat el reglament que havia de regular-ho?”
La Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana (d’ara endavant Llei 5/2004), va entrar en vigor als quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i donat que la Llei fou publicada el 12 de maig del 2004, aquesta va entrar en vigor a principis del mes de juny de l’any 2004.
La Disposició final segona de la Llei 5/2004, encomana al Govern d’establir les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i l’aplicació del Codi de Duana en el termini de sis mesos comptadors a partir de la promulgació de la Llei, per tant com a màxim el 12 de novembre de l’any 2004.
Des del 2004 doncs, més enllà dels sis mesos prevists a la Disposició final segona de la Llei 5/2004, no s’ha aprovat un reglament que reguli i estableixi les condicions que s’han de seguir en quan al destí del vint per cent de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria duanera, que l’article 14, apartat 4 de la Llei 5/2004 considera que formen part dels drets econòmics de les finances públiques com a incentiu i complement de finançament de la jubilació i de millores socials dels funcionaris de Duana.
Tot i així, des del Ministeri de Finances s’ha anat comptabilitzant els imports corresponents al que estableix l’article 14.4 de la Llei 5/2004, tenint en compte les quanties efectivament cobrades així com les quanties provinents de la subhasta de béns confiscats en el cas de les sancions que han esdevingut fermes i definitives sense que aquestes s’hagin fet efectives. La quantitat global per aquest concepte obtinguda des de l’any 2004 i fins l’any 2016, ambdós inclosos, ha estat de 603.925,25 €.
Ara bé, des del 2004 i fins a la data, el Govern ha complert sempre amb les seves obligacions per atendre les prestacions per jubilació independentment del fet que les aportacions efectuades en aplicació de l’article 14.4 de la Llei 5/2004 fossin insuficients per atendre aquestes prestacions. Així, les quantitats abonades en concepte de jubilació al personal de duana prejubilat o en concepte de complement de jubilació ha estat entre els anys 2004 i 2016, ambdós inclosos, de 4.265.135,13 €.
A la vista de les xifres, no s’ha regulat el funcionament del destí del vint per cent de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria duanera tenint en compte que només per atendre les obligacions per prestació de jubilació ja s’esgota aquest import.
A la pregunta: “quant preveu Govern complir la llei i, per tant, realitzar i aprovar dit reglament?”
Els diferents governs des de l’any 2004 han atès de manera adequada les prestacions per jubilació voluntària i obligatòria prop dels agents de Duana seguint la legislació aplicable en cada moment sense necessitat de regular el que preveu l’article 14.4 de la Llei 5/2004, ja que el 20% del total de les sancions imposades en matèria duanera és més que insuficient per atendre la prestació més important que correspon a les prestacions per jubilació.
A la pregunta: “com preveu el Govern regular l’aplicació del dret establert en l’article 14.4 del Codi de Duana, d’ençà l’any 2004 i fins a la data d’aprovació del reglament esmentat?”
El Govern considera que des de l’any 2004 s’han atès de manera adequada les prestacions per jubilació voluntària i obligatòria prop dels agents de Duana seguint la legislació aplicable en cada moment, sense que hagi estat necessari regular el que preveu l’article 14.4 de la Llei 5/2004, ja que el 20% del total de les sancions imposades en matèria duanera és insuficient per atendre la prestació més important que correspon a les prestacions per jubilació
A la pregunta: “el Govern va tenir en compte el referit article 14.4 del Codi de Duana en el moment d’elaborar la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública? Si és el cas quina incidència hi ha tingut?”
D’acord amb la Disposició addicional sisena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública (d’ara endavant Llei 23/2014) en els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta Llei, la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat dóna dret a tots els treballadors no eventuals adscrits a aquests cossos a percebre una prestació a càrrec de Govern fins que arribin als 65 anys d’edat i que consistirà en el 60% del darrer salari brut percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents.
D’altra banda, la Disposició transitòria primera de la Llei 23/2014 preveu que les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei perceben un complement de pensió de jubilació obligatòria o una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern per raó de la seva condició de funcionaris durant la seva etapa professional activa, continuaran percebent aquestes prestacions d’acord amb el règim de previsió vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Així mateix, la Disposició transitòria segona de la Llei 23/2014 estableix que els funcionaris que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en actiu i tinguin els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, a partir de l’entrada en vigor de la Llei continuaran tenint dret a sol·licitar-la en qualsevol moment fins arribar a l’edat de jubilació obligatòria i a percebre l’esmentada prestació a càrrec de Govern.
I finalment, la Disposició transitòria tercera de la Llei 23/2014 preveu que els funcionaris que es trobin en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i encara no tenen els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, però que a aquesta mateixa data porten acumulats un mínim de 25 anys de servei o només els resten 5 anys o menys per a tenir els drets oberts per a la seva obtenció d’acord amb la normativa anterior, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària en el moment que reuneixin les condicions d’edat i/o d’anys de servei previstes en la normativa anterior per a jubilar-se voluntàriament.
En aquest sentit el Govern destina els imports comptabilitzats en relació a l’article 14, apartat 4 de la Llei 5/2004 a atendre les prestacions previstes en aquestes quatre disposicions tenint en compte que l’import necessari que ha de destinar el Govern per fer front a aquetes prestacions és molt superior als imports comptabilitzats en relació a l’article 14, apartat 4 de la Llei 5/2004.
A la pregunta: “té calculat Govern quin és el perjudici que es pot haver generat envers els membres del cos de duaners el fet de no haver elaborat fins ara aquest reglament? Si és així, hi ha previsió de buscar una solució per compensar-lo?”
Tal i com s’ha exposat anteriorment els imports comptabilitzats pel Ministeri de Finances al respecte del que estableix l’article 14, apartat 4 de la Llei 5/2004 son molt inferiors als que s’estan destinant a cobrir les prestacions vinculades a la jubilació. Concretament, tal i com es desprèn de la resposta a la primera pregunta els imports establerts en l’article 14, apartat 4 de la Llei 5/2004 entre els anys 2004 i 2016 tot just han cobert el 14,1 % de la quantitat pagada des de Govern als agents de duana en concepte de prestacions de jubilació.
El Govern considera que no ha causat cap perjudici cert i individualitzat envers els membres del cos de Duana tal i com estableix la Sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia núm. 41/2007 del 17 de maig del 2017.
Andorra la Vella, 13 d’octubre del 2017
Jordi Cinca Mateos
Ministre de Finances
Eva Descarrega
Ministra de Funció Pública i Reforma
[1] Diligenciades: quan les diligències sol·licitades en una comissió rogatòria han estat degudament executades per les autoritats judicials requerides i retornades a l’autoritat judicial requeridora.
[2] Per diligenciar: quan les diligències d’una comissió rogatòria encara estan pendents d’execució, és a dir, que les autoritats judicials de l’estat requerit estan en el període d’execució de dita diligència i treballant per respondre a la diligència sol·licitada per l’estat requeridor.
[3] Parcialment diligenciades: les autoritats judicials de l’estat requerit han fet arribar a les autoritats judicials requeridores part de les diligències sol·licitades i/o només han pogut executar part de les diligències sol·licitades per l’estat requeridor.
[4] Retornades sense complimentar: les autoritats judicials requerides han retornat la comissió rogatòria sense executar per motius com falta d’informació suficient en l’exposició de motius, error en el format de la comissió rogatòria, error amb el procediment jurídicament establert per tramitar dita comissió rogatòria, no es compleix amb els terminis mínims per executar la comissió rogatòria en casos de citacions a judici, absència de traducció en els idiomes acceptats de la documentació de dita comissió rogatòria d’acord amb les reserves fetes per l’estat requerit, no s’ha trobat a la persona a la qual es volia practicar una diligència en el territori de l’estat requerit, no es compleix el requisit de doble incriminació en els delictes exposats per l’estat requeridor, etc.
[5] Anul·lades: l’autoritat judicial requeridora ha anul·lat la petició de comissió rogatòria a l’estat requerit, doncs no s’havien de practicar les diligències sol·licitades.
[6] La suma total dels delictes perseguits pel total de les comissions rogatòries no és la mateixa atès que en una mateixa comissió rogatòria es poden atribuir diversos delictes. Tenint en compte 1) el volum de les comissions rogatòries i 2) el ventall de delictes tipificats en el Codi Penal, hem seleccionat els delictes més freqüents.
[7] En les comissions rogatòries rebudes d’acord amb l’article 11 de la Llei de cooperació penal internacional, és a dir, les que l’objecte de la diligència és una citació a judici, judici que tindrà lloc fora del Principat d’Andorra o lliurament de notificacions judicials enviades per part des autoritats judicials estrangeres a nacionals o residents al Principat d’Andorra, no s’esmenta el delicte comès per les persones requerides.
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
