BCG 70/2018, 16 juliol 2018

 

Núm. 70/2018

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, i obertura del termini de presentació d’esmenes. 

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, i obertura del termini de presentació d’esmenes.       

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges.               

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 de juliol del 2018, relativa a l’adjudicació per part de la CASS dels manteniments del maquinari i programari IBM per a l’any 2018 a una empresa que no és el “partenaire exclusif” al Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 1035).   

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 de juliol del 2018, relatives a l’estat d’implementació de la reforma sanitària, (Reg. Núm. 1038). 

6- ORGANISMES ADSCRITS AL CONSELL GENERAL

6.1 Raonador del Ciutadà

Admissió a tràmit i publicació de l’Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2017, i tramesa a la Comissió Legislativa d'Interior.

 

 

 

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 16  de juliol del 2018, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 5 de juliol del 2018, sota el títol Projecte de llei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 21 de setembre del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juliol del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell

Exposició de motius

La constitució de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell sota la forma jurídica d’associació va ser autoritzada pel Consell General, mitjançant el Decret número 790/K, del 12 de novembre de 1969, el qual en va autoritzar igualment els estatuts socials. En el moment de la seva constitució, l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell es va concebre com una solució de dimensions petites per donar resposta a una necessitat social determinada; en particular, per fomentar l’ensenyament i la integració de persones amb discapacitat al Principat d’Andorra.

En l’actualitat, l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell ha experimentat una transformació radical respecte de la seva concepció inicial, i ha assolit unes dimensions, tant pel que fa al volum d’usuaris o als serveis i programes que ofereix, com pel que fa a la complexitat del seu funcionament i al volum de recursos gestionats, que ben poc tenen a veure amb les que hi havia en el moment que es va crear.

Paral·lelament a l’evolució esmentada, des de la creació de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s’han promulgat al nostre país una pluralitat de disposicions normatives que incideixen en el seu àmbit d’activitat. A títol enunciatiu i no limitatiu, és especialment rellevant l’aprovació de la Constitució, així com un seguit de normes en matèria laboral, de protecció de dades personals, de seguretat i salut en el treball, d’educació, de salut o d’associacions. Però particularment, pels avenços i la consolidació de drets que han suposat, cal destacar la promulgació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002; la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, que el nostre país va ratificar l’any 2014.

Així, el marc normatiu actual preveu que la qualitat de tots els serveis i equipaments de l’àmbit de la discapacitat són garantits pel Govern i pels comuns, d’acord amb les competències respectives, mitjançant les autoritzacions preceptives i les accions de control i de seguiment escaients. Aquestes institucions han de garantir la inclusió de les persones amb discapacitat en institucions educatives, culturals, laborals i socials de caràcter general, excepte quan per les característiques de la discapacitat requereixin una atenció en serveis i centres que puguin donar resposta a les seves necessitats.

La provisió dels serveis per a persones amb discapacitat es fa mitjançant entitats públiques, parapúbliques o privades i, en aquest darrer cas, preferentment per entitats cíviques sense finalitat de lucre. En tots els casos han d’estar autoritzades i acreditades pel Govern. Els poders públics, doncs, han d’emparar especialment les persones amb una discapacitat física, psíquica o sensorial, perquè puguin gaudir plenament i amb igualtat d’oportunitats dels drets reconeguts en la nostra Constitució i al Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat. L’efectivitat d’aquests drets es projecta, entre d’altres, en els àmbits de l’atenció social i sociosanitària, de l’educació, de la formació professional i del treball, àmbits tots ells en els quals s’emmarca l’activitat de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell. Aquesta activitat es porta a terme en règim de prestació de serveis i en virtut de convenis atorgats amb el Govern, com a institució garant, per mandat legal, de la qualitat de tots els serveis i equipaments de l’àmbit de la discapacitat. En efecte, el Govern pot vehicular aquesta funció de garantia a través d’entitats privades, tal com ja es fa actualment mitjançant els convenis atorgats amb l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell.

Tant l’evolució experimentada per la mateixa Associació com l’evolució de l’entorn normatiu del Principat d’Andorra en la forma que s’ha indicat precedentment, han propiciat que es posi de manifest la necessitat de dur a terme adaptacions en la regulació o, fins i tot, en la forma jurídica de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, per tal que es pugui adaptar millor a la realitat actual i pugui tenir l’estructura idònia per prestar els serveis que té encomanats de la millor forma possible.

Pel que fa a la forma jurídica, la realitat actual de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell com a entitat sense ànim de lucre aconsella encaminar-la cap a una fundació privada d’interès públic. La base patrimonial que caracteritza les fundacions privades d’interès públic, en contraposició a la base personalista que caracteritza les associacions, és un dels elements determinants que motiva l’adopció d’aquesta forma jurídica, i que permet anar més enllà de la mort o l’extinció dels seus fundadors o associats, atenent l’execució de projectes de llarga durada com els que té encomanats. I encara que la forma jurídica d’una fundació privada d’interès públic sigui idònia per desenvolupar les activitats de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, la delimitació obligatòria de les seves activitats en el marc de convenis atorgats amb el Govern, així com la destinació específica dels recursos anuals provinents del mateix Govern, aconsellen que el marc legal d’aquesta fundació privada sigui objecte d’una llei pròpia.

En aquest sentit, atès que no hi ha una previsió legal que permeti la transformació d’una associació en una fundació, l’adquisició per part de la fundació de nova creació de la posició jurídica de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell es durà a terme mitjançant el traspàs en bloc de tots els actius i passius de l’Associació esmentada a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, amb la subrogació conseqüent per part d’aquesta darrera en el lloc de la primera entitat, respecte de tots els drets i les obligacions vigents envers terceres persones, inclosos els treballadors.

Aquesta Llei es divideix en disset articles, distribuïts en quatre capítols, dos disposicions addicionals i una disposició final. El capítol primer regula les disposicions generals, i en concret la constitució de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, el règim jurídic, la missió i les finalitats, l’àmbit territorial, les activitats, la dotació inicial, la inscripció, el patrimoni i la modificació dels seus estatuts. El capítol segon fa referència al govern de la Fundació, i regula les funcions i la composició del patronat, els càrrecs i els requisits dels patrons, i la seva acceptació i renúncia. El capítol tercer estableix les normes relatives al règim econòmic de la Fundació, i en especial la comptabilitat i els comptes anuals, l’aplicació dels ingressos i les despeses, els preus dels serveis i l’alienació dels béns. Finalment, el capítol quart especifica quina és la incidència del Protectorat en les actuacions de la Fundació.

La Llei clou amb dos disposicions addicionals que regulen el procediment i les formalitats del negoci jurídic de cessió dels actius i passius de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, i la fiscalitat aplicable a aquesta fundació, i una disposició final que determina la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Constitució, personalitat jurídica i inscripció

1. En virtut d’aquesta Llei es constitueix una fundació privada d’interès públic de durada indefinida, amb la denominació “Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell” (d’ara endavant, “la Fundació”).

2. L’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (d’ara endavant, “l’Associació”), en fase de liquidació i de conformitat amb els acords adoptats pels seus òrgans decisoris el 29 de maig del 2018, ha de transferir en bloc la totalitat dels seus actius i passius a la Fundació mitjançant escriptura pública autoritzada per un notari del Principat d’Andorra.

3. La Fundació adquireix personalitat jurídica amb l’atorgament de l’escriptura pública a què fa referència l’apartat 2 anterior, moment en el qual l’Associació s’extingirà d’acord amb el procediment previst en els articles 30 i 31 de la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000.

4. La Fundació s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions a efectes merament declaratius.

Article 2. Règim jurídic

La Fundació està regida, en el que no estigui regulat expressament per les disposicions d’aquesta Llei i sempre que no contradigui aquestes disposicions, per la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions; per la legislació específica que li sigui aplicable per raó de la naturalesa de les activitats que desenvolupa; pels seus estatuts, que s’adjunten com a annex a aquesta Llei, i pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans decisoris.

Article 3. Missió i finalitats

1. La Fundació té com a missió primordial contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, promoure la seva dignitat, garantir els seus drets i generar oportunitats per a una vida plena d’aquestes persones, d’acord amb les disposicions del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, i de la normativa restant que forma part de l’ordenament jurídic andorrà. Així, la Fundació ha de proporcionar els serveis i les prestacions necessaris per donar una atenció integral a les persones amb discapacitat, afavorint-ne l’autodeterminació i la inclusió en la societat.

2. Les finalitats de la Fundació s’orienten al desenvolupament integral de les persones amb discapacitat, a través de l’atenció social, sociosanitària, educativa i laboral. En aquest sentit, les accions de la Fundació han d’anar dirigides, entre d’altres, a la prevenció, l’aprenentatge, la rehabilitació i la inclusió en la comunitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, el foment de la seva formació professional i ocupació, així com totes les altres finalitats recollides en els seus estatuts, sempre que tinguin relació amb les finalitats anteriors, siguin lícites, tinguin caràcter d’interès general, beneficiïn col·lectius genèrics de persones amb discapacitat i no desvirtuïn la naturalesa sense ànim de lucre pròpia de la seva forma jurídica.

Article 4. Àmbit territorial

L’àmbit territorial de la Fundació és el territori del Principat d’Andorra.

Article 5. Activitats

1. Les activitats de la Fundació són les mateixes que ha estat fent l’Associació i que s’estableixen estatutàriament.

2. La Fundació pot dur a terme activitats mercantils sempre que sigui en el marc de les finalitats estatutàries i no desvirtuïn la seva naturalesa com a entitat sense ànim de lucre.

Article 6. Dotació inicial

La dotació inicial de la Fundació està composta per la totalitat d’actius i passius provinents de la liquidació de l’Associació.

Article 7. Inscripció

La inscripció de la Fundació en el Registre de Fundacions es fa mitjançant l’aportació d’una còpia d’aquesta Llei i de l’escriptura pública a què fa referència l’apartat 2 de l’article 1 d’aquesta Llei, facilitant a més les dades de les persones que han de constituir el primer Patronat.

Article 8. Patrimoni

1. El patrimoni de la Fundació està integrat, entre d’altres, pels terrenys objecte de la donació modal formalitzada mitjançant l’escriptura autoritzada pel notari Sr. Rossend Jordana i Besolí, el 30 de maig de 1973, amb el número 403 del seu protocol, i per les edificacions bastides per l’associació sobre els terrenys esmentats mitjançant aportacions públiques i donacions privades.

2. Per complir les seves finalitats, la Fundació disposa del patrimoni i els recursos obtinguts de la transferència dels actius de l’Associació integrats en la dotació inicial; dels recursos que pugui rebre per mitjà de subvencions, donacions, herències, llegats o ajudes de qualsevol mena; dels recursos obtinguts en virtut dels convenis subscrits amb el Govern o amb qualsevol altra institució pública o privada, així com dels que pugui obtenir fruit dels rendiments de l’exercici de les activitats que li són pròpies.

Article 9. Modificació dels estatuts

Els estatuts de la Fundació es poden modificar d’acord amb el que s’hi prevegi.

Capítol segon. Govern

Article 10. Funcions i composició del Patronat

1. La Fundació es regeix per un patronat. La Fundació pot comptar, a més, amb un director general o gerent, amb un comitè executiu o amb qualsevol altre òrgan o càrrec que el patronat consideri que cal crear, després de l’acord corresponent del mateix patronat.

2. El Patronat és l’òrgan de govern i representació de la Fundació. Els membres del Patronat tenen la condició de patró.

3. El Patronat és un òrgan col·legiat integrat, com a mínim, per set persones físiques o jurídiques. Els estatuts poden fixar un nombre màxim de patrons. Les persones jurídiques han de ser representades en el Patronat, d’una manera estable, per la persona física designada amb aquesta finalitat per l’òrgan competent.

4. El Patronat està compost per patrons permanents i per patrons designats.

a) Són patrons permanents del Patronat:

- El Bisbat d’Urgell.

- Dos dels ministeris del Govern que tinguin competències relacionades amb les finalitats i les activitats de la Fundació.

- La Caixa Andorrana de Seguretat Social.

b) Són patrons designats del Patronat:

- Una persona que sigui membre de l’Associació d’Usuaris, Familiars i Representants Legals de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, i que és designada per aquesta associació.

- Un mínim de dos representants de la societat civil del Principat d’Andorra, amb una experiència contrastada en l’àmbit de la discapacitat.

Article 11. Càrrecs i requisits dels patrons

1. La presidència honorífica del Patronat és exercida per la persona que en cada moment tingui la condició de bisbe d’Urgell.

2. El Patronat ha de tenir, com a mínim, un president, un tresorer i un secretari. La funció de secretari pot ser exercida per una persona que no tingui la condició de patró, i en aquest cas té veu però no té vot.

3. Les persones físiques membres del Patronat i les designades per representar una persona jurídica membre del Patronat, han de ser andorranes o estrangeres residents legalment a Andorra.

4. Les persones físiques membres o representants en el Patronat han de tenir plena capacitat d’obrar, no poden estar inhabilitades per a l’exercici de càrrecs i funcions públics, i han de reunir els requisits restants que prevegin els estatuts.

5. Les persones físiques membres del Patronat exerceixen personalment les seves funcions i no poden delegar-les.

Article 12. Acceptació i renúncia dels patrons

1. Els patrons designats entren en funcions un cop han acceptat el nomenament.

2. Els patrons designats poden renunciar al seu càrrec de patró. Per fer-ho han de comunicar la seva voluntat al Patronat. La baixa del patró renunciant té efectes a partir del moment en què el Patronat l’accepta.

3. El Patronat ha de promoure la inscripció de les altes i baixes dels patrons designats en el Registre de Fundacions.

Capítol tercer. Règim econòmic

Article 13. Comptabilitat i comptes anuals

1. La Fundació ha de portar la comptabilitat de conformitat amb la naturalesa de les seves activitats i de manera que permeti un seguiment de les operacions, d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

2. Anyalment, el Patronat ha de formular l’inventari i els comptes anuals, d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

Article 14. Aplicació dels ingressos i les despeses

El Patronat decideix respecte de l’aplicació i la destinació de les rendes i els altres ingressos nets anuals, així com respecte de les despeses d’administració.

Article 15. Preus dels serveis

1. Els preus dels serveis que presta la Fundació derivats de la seva activitat i que dimanin de convenis subscrits amb el Govern o altres convenis de col·laboració atorgats a l’empara de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, es corresponen amb els imports dels preus públics que estableixi reglamentàriament el mateix Govern.

2. Sense perjudici del que estableix l’apartat 1 anterior, els preus dels serveis derivats de l’activitat de la Fundació també poden tenir la consideració de preus privats. En aquest sentit, la competència per establir, modificar, facturar i cobrar els preus pels serveis esmentats correspon a la Fundació, la qual en percep directament l’import dels destinataris dels serveis.

Article 16. Alienació de béns

1. Els béns integrants del patrimoni de la Fundació només poden ser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pel Patronat.

2. Els béns integrants del patrimoni de la Fundació provinents de la donació modal objecte de l’escriptura autoritzada per l’antic notari del Principat d’Andorra Sr. Rossend Jordana i Besolí, el 30 de maig de 1973, sota el número 403 del seu protocol, continuen estant subjectes a les condicions d’ús i disponibilitat contingudes en l’escriptura pública esmentada, i sempre han de tenir un destí benèfic.

Capítol quart. El Protectorat

Article 17. Competència

1. Sense perjudici de les actuacions restants contingudes en aquesta Llei que no requereixen la intervenció del Protectorat, aquesta intervenció no és necessària per:

a) Aprovar i executar actes d’administració i comptables de la Fundació, especialment els actes relacionats amb la destinació de les rendes i els altres ingressos nets anuals, i l’assignació de despeses d’administració.

b) Aprovar i executar actes d’adquisició, gravamen i alienació dels béns, inclosos els que integren la dotació inicial.

c) Nomenar i cessar patrons.

d) Modificar els estatuts.

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, el Patronat de la Fundació ha de notificar per escrit al Protectorat les actuacions que s’hi esmenten.

Disposició addicional primera. Escriptura pública de cessió d’actius i passius

En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la presidenta de la Junta Rectora de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, que actua en nom i representació d’aquesta associació, d’una banda, i les persones i entitats que tinguin la condició de membres permanents del Patronat de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, d’acord amb el que preveu aquesta Llei, que actuen en nom i representació d’aquesta fundació, d’altra banda, han de comparèixer davant un notari del Principat d’Andorra als efectes que estableix l’apartat 2 de l’article 1 d’aquesta Llei, i també per procedir al nomenament del primer Patronat de la Fundació esmentada.

Disposició addicional segona. Fiscalitat aplicable

L’adscripció, l’aportació, la cessió o la incorporació dels béns i drets de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell al patrimoni de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, així com les possibles rendes que es derivin d’aquestes aportacions, i les futures actualitzacions de valor dels béns i drets esmentats, estan exemptes dels impostos directes i indirectes que els puguin ser aplicables.

Disposició final. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

Annex. Estatuts de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell

I. Antecedents

L’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell es va crear sota la forma jurídica d’una associació, en virtut de l’autorització del Consell General del 12 de novembre de 1969.

L’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell es va constituir amb l’objectiu de donar resposta a una necessitat social important, que consistia en l’ensenyament i la integració de les persones amb discapacitat al Principat d’Andorra.

D’aleshores ençà, l’entitat ha experimentat una transformació molt rellevant i ha assolit unes dimensions que res tenen a veure amb les de l’inici. En efecte, hi ha hagut un creixement i una diversificació molt importants dels usuaris, dels serveis i els programes oferts, i dels recursos que gestiona, la qual cosa ha implicat que el funcionament de l’entitat hagi esdevingut més complex.

Aquesta evolució de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, juntament amb els canvis substancials en l’àmbit normatiu que han tingut lloc al Principat d’Andorra en els darrers cinquanta anys, han exigit l’adaptació de la regulació i de la forma jurídica de l’Associació. En aquest sentit, amb l’objectiu d’assolir un model juridicoadministratiu, organitzatiu i de gestió més àgil, simplificat i operatiu, que permeti en darrera instància portar a terme les funcions que té encomanades de la millor forma possible, en benefici dels seus usuaris, s’ha creat la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell en virtut de la Llei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, que es regeix per aquests estatuts.

II. Denominació, naturalesa, durada, domicili, àmbit d’actuació i règim jurídic de la Fundació

Article 1. Denominació i naturalesa

1. La fundació es denomina Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (d’ara endavant, “la fundació”).

2. La Fundació és una entitat de caràcter privat, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, que té les finalitats i la dotació previstes en aquests estatuts.

Article 2. Durada

La Fundació té una durada indefinida i inicia la seva activitat l’endemà de la inscripció de l’escriptura pública de constitució en el Registre de Fundacions.

Article 3. Domicili

La Fundació té el domicili al carrer dels Barrers, número 10, de Santa Coloma, a la parròquia d’Andorra la Vella.

Article 4. Àmbit d’actuació

La Fundació desenvolupa les seves activitats dins del territori del Principat d’Andorra, principalment.

Article 5. Règim jurídic

La Fundació es regeix pel dret vigent al Principat d’Andorra i, en particular, per la Llei de la Fundació Nostra Senyora de Meritxell. En el que no estigui regulat expressament per les disposicions d’aquesta Llei i sempre que no contradigui aquestes disposicions, la Fundació es regeix per la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions; per la legislació específica que li sigui aplicable per raó de la naturalesa de les activitats que desenvolupa; pels seus estatuts, i pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans decisoris.

III. Finalitats, activitats i beneficiaris de la Fundació

Article 6. Finalitats

Les finalitats de la Fundació són les següents:

a) Contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, promovent la seva dignitat i garantint els seus drets, i generar-los oportunitats per a una vida plena.

b) Proporcionar serveis i prestacions socials, sociosanitàries, educatives i laborals en el marc d’un model d’atenció integral i centrada en la persona que promogui l’autonomia i l’autogestió, i que alhora potenciï les seves capacitats, amb la participació efectiva de la persona.

c) Oferir una atenció personalitzada a través d’un conjunt de suports i intervencions especialitzats dirigits a la prevenció, l’habilitació, la rehabilitació, l’aprenentatge i la promoció del paper actiu de la persona en el control de la seva pròpia vida.

d) Fomentar la participació dels familiars i els representants legals en el projecte de vida de la persona i en les activitats socials, mitjançant els canals previstos o que es puguin establir. Així mateix, la Fundació ha d’establir programes de suport i d’ajuda mútua als familiars i cuidadors adreçats a la millora de la seva qualitat de vida.

e) Promoure la creació de serveis i programes que desenvolupin les seves activitats preferentment en la comunitat, utilitzant, sempre que sigui possible, els contextos naturals com a espais d’estimulació i aprenentatge en totes les etapes de la vida de la persona, des del naixement i durant la infància, l’adolescència, la vida adulta i l’envelliment.

f) Vetllar per fer realitat el dret a treballar i promoure les accions necessàries de formació, acompanyament per a l’ocupació i inserció laboral per contribuir-hi, dins de l’àmbit de la seva actuació, tenint en compte les capacitats de cada persona.

g) Potenciar la innovació i una organització participativa i oberta a la comunitat. Per això, la Fundació ha de desenvolupar activitats o iniciatives socials directament o en col·laboració amb altres entitats o persones, públiques o privades, per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i sensibilitzar la societat.

h) Impulsar la formació especialitzada, la tecnificació i l’expertesa dels seus professionals, amb l’objectiu de donar la millor resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat, portar a terme l’assessorament tècnic a entitats o persones, públiques o privades, i esdevenir una entitat de referència en matèria de discapacitats.

i) Promoure una cultura de l’entitat basada en principis d’ètica i valors que garanteixin els drets reconeguts al Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.

j) Gestionar l’organització de manera eficaç, eficient i transparent, per garantir la qualitat i la millora contínua dels serveis, així com la professionalitat i el desenvolupament de les competències.

Article 7. Activitats

La Fundació pot dur a terme serveis i activitats socials i mercantils, mitjançant convenis de col·laboració amb les administracions públiques i parapúbliques. Així mateix, pot desenvolupar altres activitats i serveis amb altres entitats o persones, públiques o privades, sempre que es facin en el marc de les seves finalitats estatutàries i no desvirtuïn la seva naturalesa com a entitat sense ànim de lucre.

Article 8. Beneficiaris

1. Per raó de les seves finalitats, són beneficiaris de la Fundació el col·lectiu de persones amb discapacitat, i en particular les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.

2. La Fundació atén les persones amb discapacitat que, un cop avaluades per la comissió corresponent, tinguin reconeguda la condició de persona amb discapacitat, d’acord amb el procediment, els criteris i els barems establerts per la normativa aplicable.

3. No obstant el que estableix l’apartat anterior, a demanda dels ministeris competents o d’acord amb els convenis atorgats amb altres entitats, la Fundació pot atendre altres perfils de persones que requereixin una atenció especialitzada.

IV. Règim econòmic de la Fundació

Article 9. Patrimoni

El patrimoni de la Fundació està constituït pels recursos econòmics següents, amb els quals ha d’acomplir les seves finalitats:

a) La dotació inicial de la Fundació, constituïda per la globalitat dels actius i passius provinents de la liquidació de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell.

b) Els béns i els drets susceptibles de valoració econòmica que la Fundació obtingui o adquireixi després de constituir-se, com també els productes i els rendiments del seu patrimoni i de l’exercici de les seves activitats.

c) Les aportacions, les herències, els llegats, les donacions, les subvencions, les aportacions dels benefactors i altres tipus de liberalitats de les entitats fundadores o de terceres persones, físiques o jurídiques, i públiques o privades, fetes després de la seva constitució. Amb aquest objectiu, la Fundació pot signar tota mena de convenis, acords i contractes, inclosos contractes de patrocini, amb persones o entitats, públiques o privades. Els contractes de patrocini poden cobrir esdeveniments puntuals o conjunts d’actuacions o activitats.

Article 10. Dotació inicial

El capital fundacional amb què es dota inicialment la Fundació queda constituït per la globalitat dels actius i passius provinents de la liquidació de l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell.

Article 11. Gestió del patrimoni

1. El patrimoni de la Fundació queda afectat a l’acompliment de les seves finalitats en la manera que el Patronat estimi més convenient.

2. Els béns i drets integrants de la dotació inicial de la Fundació només poden ser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pel Patronat. En qualsevol cas, el producte de l’alienació s’ha de reinvertir en l’adquisició d’altres béns o drets, que resten subrogats en el lloc dels béns o drets alienats, o en millores de béns o drets de la Fundació.

3. L’acceptació d’herències per part de la Fundació s’efectua amb l’acord del Patronat i sempre a benefici d’inventari.

4. L’acceptació o la repudiació de llegats o de donacions de terceres persones requereix, en tot cas, l’acord del Patronat, que pot sol·licitar els informes tècnics que consideri escaients amb caràcter previ a l’acord d’acceptació o de repudiació.

5. Els terrenys integrants del patrimoni de la fundació provinents de la donació modal objecte de l’escriptura autoritzada per l’antic notari del Principat d’Andorra Sr. Rossend Jordana Besolí, el 30 de maig de 1973, sota el número 403 del seu protocol, continuen estant subjectes a les condicions d’ús i disponibilitat contingudes en l’escriptura pública esmentada, i sempre han de tenir un destí benèfic.

V. Obligacions documentals i comptables

Article 12. Pressupost

Els pressupostos d’ingressos i despeses de la Fundació es confeccionen anualment, i són verificats i aprovats pel Patronat.

Article 13. Llibres

La Fundació ha de portar un llibre diari, un llibre major, un llibre inventari, un balanç de situació i un compte de pèrdues i guanys, així com un llibre d’actes de les reunions del Patronat, i tots els altres llibres que resultin exigibles d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

Article 14. Comptes anuals

El Patronat ha de formular i aprovar anyalment els comptes anuals, d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

Article 15. Auditoria

La Fundació ha de sotmetre anyalment els comptes anuals a una auditoria externa, i també ha d’encomanar una auditoria de gestió com a mínim cada dos anys.

VI. Govern de la Fundació

Article 16. Patronat

1. La Fundació es regeix per un Patronat.

2. El Patronat és l’òrgan de govern i administració de la Fundació, la representa i la gestiona, i assumeix totes les facultats i funcions necessàries per a la consecució de les finalitats fundacionals.

3. Els membres del Patronat tenen la condició de patró.

4. La Fundació compta, a més, amb un director general. El Patronat pot acordar la creació d’un comitè executiu o de qualsevol altre òrgan, comissió o càrrec que consideri escaient per al millor funcionament i administració de la Fundació.

Article 17. Composició del Patronat i requisits per ser-ne membre

1. El Patronat és un òrgan col·legiat integrat per set patrons, que poden ser persones físiques o jurídiques, d’acord amb el que estableix la Llei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

2. En cas que el càrrec de patró recaigui en una persona jurídica, aquesta persona ha de nomenar una persona física perquè la representi de forma estable en el Patronat. Les persones jurídiques també poden nomenar fins a dos substituts del representant titular perquè el substitueixin en cas d’absència o impossibilitat transitòries.

3. Els patrons que siguin persones físiques han d’exercir el seu càrrec personalment i no en poden delegar l’exercici en terceres persones. Tanmateix, de forma excepcional, poden delegar el vot en un altre patró.

4. El Patronat està compost per patrons permanents i per patrons designats.

a) Són patrons permanents del patronat:

i) El Bisbat d’Urgell.

ii) El ministeri que tingui assignades les competències en matèria d’educació.

iii) El ministeri que tingui assignades les competències en matèria d’afers socials.

iv) La Caixa Andorrana de Seguretat Social.

b) Són patrons designats del Patronat:

i) Una persona que sigui membre de l’Associació d’Usuaris, Familiars i Representants Legals de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, i que és designada per aquesta associació.

ii) Dos representants de la societat civil del Principat d’Andorra, amb una experiència contrastada en l’àmbit de la discapacitat.

5. El representant titular del Bisbat d’Urgell és el bisbe d’Urgell. Els representants titulars dels ministeris que tinguin assignades les competències en matèria d’educació i d’afers socials són els ministres respectius que encapçalin aquests ministeris. El representant titular de la Caixa Andorrana de Seguretat Social és el president del Consell d’Administració.

6. Les persones físiques membres del Patronat i les designades per representar una persona jurídica membre del Patronat han de ser andorranes o estrangeres residents legalment al Principat d’Andorra. A més, han de tenir en qualsevol cas plena capacitat d’obrar, no poden estar inhabilitades per exercir funcions o càrrecs públics o per administrar béns, i no poden estar condemnades per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic o que atemptin contra la dignitat de les persones.

Article 18. Remuneració dels patrons

El càrrec de patró és gratuït, sense perjudici del rescabalament de les despeses raonables i acreditades per raó de l’exercici del càrrec.

Article 19. Designació dels patrons, durada i exercici del càrrec, renovació, substitució, cessament i renúncia

1. Els membres del primer Patronat queden designats en l’escriptura pública mitjançant la qual l’Associació Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell cedeix els actius i passius a la Fundació, la qual adquireix a partir de llavors personalitat jurídica.

2. El Patronat nomena els patrons designats a què fa referència el número ii de la lletra b de l’apartat 4 de l’article 17 d’aquests estatuts, i també cobreix les vacants que es produeixin pel que fa a aquests patrons. Per al nomenament dels patrons esmentats es requereix el vot favorable de dos terceres parts dels patrons.

3. El patrons designats són elegits per mandats de quatre anys, i poden ser reelegits successivament per períodes de quatre anys, fins a un màxim de tres mandats.

4. Els patrons a què fa referència l’apartat 2 anterior que, per qualsevol causa, cessin abans de complir el termini per al qual han estat elegits, poden ser substituïts pel mateix Patronat amb els quòrums que s’hi preveuen. El patró substitut és designat pel temps que falti perquè s’exhaureixi el mandat del patró substituït, però pot ser reelegit pels mateixos períodes establerts per a la resta de patrons designats.

5. Els patrons designats entren en funcions un cop han estat elegits i accepten el càrrec. El Patronat promou la inscripció d’aquests patrons en el Registre de Fundacions.

6. El cessament dels patrons designats es produeix per l’expiració del termini del seu mandat, així com per la resta de causes que estableixi la normativa aplicable.

7. Els patrons designats poden renunciar al càrrec de patró. Per fer-ho han de comunicar la seva voluntat en aquest sentit al Patronat mitjançant un escrit adreçat al president per un mitjà idoni que en permeti acreditar la recepció per part del destinatari. La baixa del patró renunciant té efectes a partir del moment en què el Patronat l’accepti. El Patronat ha de promoure la inscripció de la baixa en el Registre de Fundacions.

Article 20. Facultats del Patronat

1. Corresponen al Patronat, en general, les facultats que es requereixin per a la consecució de les finalitats fundacionals, sense més excepcions que les establertes en la normativa aplicable.

2. A títol enunciatiu i sense perjudici de les atribucions restants contingudes en aquests estatuts, correspon al Patronat l’exercici de les facultats següents:

a) Exercir, en general, el govern de la Fundació en el sentit més ampli del terme, i la seva representació. La representació es materialitza en la persona del president.

b) Aprovar el pressupost anual de la Fundació per a l’exercici següent, el tancament comptable i la memòria dels comptes anuals, i fer el seguiment de les auditories.

c) Aprovar la memòria de les activitats anuals de la Fundació.

d) Aprovar i fer el seguiment del pla estratègic de la Fundació; o, si no n’hi ha, de les línies generals d’actuació.

e) Administrar el patrimoni i els recursos de la Fundació.

f) Aprovar els contractes quan, pel seu import i d’acord amb els límits que determini el Patronat, no ho pugui fer la Direcció General.

g) Autoritzar les operacions d’endeutament.

h) Aprovar l’organigrama i la graella salarial, i fixar les línies generals que han de regir la contractació del personal.

i) Aprovar l’organització dels seus serveis interns, i en especial la creació i el tancament de programes, serveis o seccions.

j) Nomenar i destituir el director general i els altres càrrecs directius.

k) Atorgar poders al president, als altres patrons, al director general i als altres càrrecs directius, si escau, i, eventualment, a les altres persones que correspongui, per atribuir-los les facultats de caràcter delegable que consideri convenients, així com revocar-los, tot dins l’àmbit de les competències del Patronat.

l) Aprovar les normes de funcionament intern dels òrgans de la Fundació.

m) Efectuar tota mena d’actes i negocis jurídics, tant de domini com d’administració, sobre tota mena de béns mobles, immobles i valors.

n) Aprovar convenis de col·laboració amb entitats públiques o privades, i especialment, aprovar els convenis de prestació de serveis amb el Govern, que constitueixen l’eix bàsic de les activitats de la Fundació.

o) Exercir tota mena d’accions, excepcions, recursos i reclamacions administratius o judicials, en defensa dels drets i els interessos de la Fundació.

p) Aprovar la fusió, l’escissió o la dissolució de la Fundació.

q) Aprovar els actes d’adjudicació, adquisició, gravamen i alienació de béns immobles, establiments o béns mobles que integrin la dotació inicial de la Fundació, sense perjudici de les limitacions contingudes en l’article 11, apartat 5, d’aquests estatuts.

r) Totes les altres facultats que derivin de la normativa aplicable i, en concret, de la Llei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell i d’aquests estatuts.

3. Són indelegables i corresponen amb caràcter exclusiu al Patronat les facultats següents:

a) La modificació dels estatuts de la Fundació.

b) La fusió, l’escissió o la dissolució de la Fundació, així com la cessió de tots o part dels seus actius.

c) Aprovar el pressupost i els documents que integren els comptes anuals.

d) Aprovar els actes de disposició i de gravamen dels béns que integren el patrimoni de la Fundació.

e) Formalitzar, modificar o revocar els acords amb el Govern i les institucions públiques restants que tinguin per objecte les activitats de la Fundació.

Article 21. Règim de responsabilitat

1. Els patrons són responsables davant la Fundació pels danys i perjudicis eventuals que causin per actes contraris a la normativa aplicable, així com per l’incompliment de les seves obligacions, amb concurrència de dol o culpa.

2. L’acció per exigir la responsabilitat a què fa referència l’apartat 1 anterior, en nom de la Fundació, pot ser exercida d’acord amb la normativa aplicable, amb l’acord previ motivat del Patronat i sense la participació dels patrons afectats. També pot ser exercida pel Protectorat i pels patrons que hagin votat en contra o s’hagin absentat en la sessió en què s’aprovi l’acte lesiu que origina l’exigència de la responsabilitat.

Article 22. Règim de convocatòria de les reunions

1. El Patronat es reuneix en sessió ordinària almenys cinc vegades l’any; i, obligatòriament, durant el primer semestre de cada any natural amb la finalitat d’aprovar els comptes anuals de l’exercici anterior i aprovar el pressupost. Sense perjudici d’això, el mateix Patronat pot determinar el nombre de sessions ordinàries a celebrar a l’any per tal d’efectuar el seguiment ordinari dels afers de la Fundació.

2. El Patronat es pot reunir amb caràcter extraordinari quan així ho consideri el president o quan sigui requerit a aquest efecte per, almenys, dos patrons.

3. La convocatòria del Patronat la fa el president, que l’ha de fer arribar a cadascun dels patrons per un mitjà que permeti acreditar-ne la recepció amb, com a mínim, set dies naturals d’antelació a la seva celebració. A la convocatòria hi ha de constar el lloc, la data i l’hora de la sessió, així com l’ordre del dia.

4. En cas que algun dels membres del Patronat desitgi incloure algun punt en l’ordre del dia li ho ha de notificar al president amb, com a mínim, cinc dies naturals d’antelació al dia de la celebració de la sessió, i el president ha de procedir, després d’haver fet el control de legalitat oportú, a incloure’l i a notificar novament la convocatòria a tots els membres del Patronat.

5. El president pot convocar el Patronat en casos d’urgència amb vint-i-quatre hores d’antelació; i, en cas de necessitat, pot preveure la possibilitat que el Patronat celebri reunions virtuals a través de mitjans telemàtics idonis, sempre que la identificació i l’autenticació dels patrons participants i la integritat de les seves manifestacions, així com el sentit del vot, quedin garantits suficientment.

6. No és necessària la convocatòria quan es trobin reunits tots els patrons i acceptin per unanimitat l’ordre del dia.

Article 23. Forma de deliberació i adopció dels acords

1. El Patronat queda vàlidament constituït en primera convocatòria quan hi siguin presents o representats, com a mínim, les tres quartes parts dels patrons; i, en segona convocatòria, que es podrà fixar amb un mínim de trenta minuts després de la primera convocatòria, si es troben presents o representats com a mínim la meitat dels patrons.

2. A les sessions del Patronat hi assisteix amb caràcter permanent el director general, amb veu però sense vot, excepte que el Patronat decideixi el contrari. També hi poden assistir, a criteri del mateix Patronat, amb veu però sense vot, els altres directius de la Fundació i les persones restants que el Patronat consideri convenient convidar-hi.

3. Els acords es prenen per majoria simple dels patrons presents o representats a les sessions del Patronat, a excepció dels acords que requereixin una majoria qualificada per ser adoptats d’acord amb aquests estatuts.

4. Els acords relatius a l’obertura i el tancament de serveis, programes o seccions, i el nomenament del director general, requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels patrons.

Article 24. Impugnació dels acords

Els acords del Patronat poden ser impugnats pels patrons que hi hagin votat en contra o que es trobin absents en el moment de la seva adopció, en el termini d’un any comptador des del moment en què el patró impugnant adquireix el coneixement del contingut de l’acord.

Article 25. Documentació dels acords i aprovació de les actes

1. Els acords adoptats en les sessions del Patronat els ha de recollir el secretari en una acta en la qual hi ha de figurar:

a) La data, el lloc i l’hora de la sessió.

b) La data, la forma i el text íntegre de la convocatòria.

c) El nom de tots els patrons presents i representats.

d) Un resum dels assumptes tractats i de les intervencions de les quals s’hagi sol·licitat que quedi constància.

e) El contingut dels acords i les majories amb què s’han adoptat. També hi han de constar les abstencions i el sentit del vot si el patró interessat ho sol·licita.

f) L’aprovació de l’acta.

2. Les actes de les sessions del Patronat, un cop aprovades, han de ser signades pel secretari, amb el vistiplau del president.

Article 26. Càrrecs del Patronat

1. El Patronat nomena entre els seus membres un president, un secretari i un tresorer. També pot nomenar un vicepresident que substitueixi el president en els casos d’absència, malaltia o impossibilitat transitòries.

2. A banda del president nomenat pel Patronat, la persona que en cada moment tingui la condició de bisbe d’Urgell té la condició de president honorífic de la Fundació amb caràcter permanent. A més a més de la representació honorífica de la Fundació i de la representació institucional, juntament amb el president nomenat, el president honorífic té les facultats que li pot conferir el Patronat amb caràcter puntual o permanent.

3. Els càrrecs de president, secretari i tresorer són elegits pel Patronat amb el vot favorable de dos terceres parts dels patrons.

4. El president i el tresorer han de tenir necessàriament la condició de patró. El secretari pot ser patró o no; i, en aquest darrer cas, el seu càrrec pot ser remunerat i intervé en les reunions amb veu però sense vot. En el cas que el secretari tingui la condició de patró, el Patronat pot nomenar un vicesecretari no patró, i aquest càrrec pot ser remunerat. El vicesecretari assisteix el secretari en l’exercici de les seves funcions, amb veu però sense vot. En qualsevol cas, correspon al secretari advertir de la legalitat dels acords que pretengui adoptar el Patronat.

5. Els càrrecs de president, vicepresident, tresorer, secretari i vicesecretari tenen una durada màxima de quatre anys; i, en qualsevol cas, expiren en el moment en què expiri el mandat del patró que exerceix el càrrec corresponent. No obstant això, tots ells poden ser reelegits per al mateix o per a un altre càrrec fins a un màxim de tres mandats per al mateix càrrec.

Article 27. President

1. El president i, en la seva absència, malaltia o impossibilitat temporals, el vicepresident, si ha estat nomenat, exerceixen la representació institucional de la Fundació davant tota classe de persones, autoritats i ens públics o privats.

2. El president ordena la convocatòria i presideix les reunions del Patronat, i en dirigeix les sessions, i té les facultats restants que li confereixen aquests estatuts.

3. El president té vot diriment en cas de produir-se empat en les votacions del Patronat.

4. El president ha de ser necessàriament de nacionalitat andorrana.

Article 28. Secretari

1. El secretari convoca, en nom del president, les reunions del Patronat i n’estén les actes, conserva el llibre d’actes i lliura els certificats amb el vistiplau del president.

2. El secretari també exerceix les altres funcions que són inherents al seu càrrec i que li atribueixen aquests estatuts.

Article 29. Tresorer

El tresorer vetlla per una administració correcta del patrimoni fundacional i de la seva gestió financera, i té cura del seguiment comptable i de la tresoreria de la Fundació.

Article 30. Apoderats

1. El Patronat pot nomenar apoderats especials als quals pot concedir les facultats que consideri escaients, a excepció de les que no són susceptibles d’apoderament d’acord amb la normativa aplicable.

2. La realització d’activitats en nom de la Fundació es pot encomanar tant a persones físiques com jurídiques, sempre que acreditin una solvència tècnica suficient per a l’exercici de les funcions encomanades.

Article 31. Director general

1. El director general de la Fundació n’és assalariat, i és nomenat i cessat pel Patronat, entre persones de competència professional reconeguda en l’àmbit de l’organització i la gestió de recursos, i amb coneixements de la discapacitat.

2. A títol enunciatiu i no limitatiu, correspon al director general:

a) Preparar conjuntament amb el president de la Fundació les reunions del Patronat, i elaborar la documentació que ha d’examinar.

b) Informar el Patronat de les activitats de la Fundació i emetre els informes que li siguin encomanats pel Patronat.

c) Vetllar per l’execució de les decisions del Patronat.

d) Exercir la representació de la Fundació, per delegació del president, en els casos en què aquest darrer ho cregui convenient.

e) Proposar al Patronat el pla estratègic i informar del desenvolupament i l’assoliment dels objectius.

f) Preparar el pressupost i presentar al Patronat la proposta anual de pressupost de la Fundació perquè l’aprovi eventualment.

g) Exercir la direcció administrativa de la Fundació.

h) Subscriure contractes la quantia dels quals no excedeixi la xifra per a la qual estigui delegat expressament pel Patronat. Abans de contractar els serveis o els subministraments de què es tracti, cal haver sol·licitat, sempre que sigui possible i no hi hagi motius d’urgència, tres pressupostos.

i) Coordinar que l’administració dels recursos humans, financers i materials s’exerceixi d’acord amb la normativa aplicable, amb la finalitat de fer més eficient l’aprofitament dels recursos.

j) Controlar i avaluar el desenvolupament de les activitats de la Fundació, supervisar que l’assignació, el registre i l’exercici dels recursos es duguin a terme de forma idònia, i informar el Patronat de les mesures oportunes per al bon funcionament dels serveis i els programes.

k) Executar les polítiques de gestió de persones de la Fundació, sense perjudici de proposar al Patronat la contractació del personal amb contracte per durada indefinida.

3. El director general, en l’exercici del seu càrrec, ha de seguir sempre les directrius del Patronat.

4. El director general pot delegar la signatura, en les matèries de la seva competència, als altres directius de la Fundació.

Article 32. Comissió d’Atenció als Usuaris, Familiars i Representants Legals

1. El Patronat ha d’assegurar la creació d’un òrgan de participació dels usuaris, els familiars i els representants legals, així com la continuïtat de les seves activitats.

2. La Comissió d’Atenció als Usuaris, Familiars i Representants Legals té les finalitats següents:

a) Vetllar per una correcta atenció i qualitat dels serveis, i promoure conformement amb aquests estatuts les accions que consideri escaients per assolir aquesta finalitat.

b) Promoure, d’acord amb aquests estatuts, accions de col·laboració entre la Fundació i els usuaris i les seves famílies i representants legals.

c) Proposar als òrgans competents de la Fundació la implementació de projectes i activitats.

d) Rebre, atendre, gestionar i, eventualment, vehicular de forma idònia demandes, suggeriments o queixes dels usuaris i de les seves famílies o representants legals.

3. La composició de la Comissió d’Atenció als Usuaris, Familiars i Tutors és la següent:

a) El president del Patronat, que també exerceix les funcions de president de la Comissió.

b) El director general de la Fundació.

c) Un altre càrrec directiu de la Fundació, designat pel Patronat, que exerceix les funcions de secretari de la Comissió.

d) Un càrrec directiu o de responsabilitat del ministeri que tingui encarregades les competències en matèria d’afers socials, designat pel ministre que encapçala el ministeri esmentat.

e) Un càrrec directiu o de responsabilitat del ministeri que tingui encarregades les competències en matèria d’educació, designat pel ministre que encapçala el ministeri esmentat.

f) El president de l’Associació d’Usuaris, Familiars i Representants Legals de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

g) Dos membres de l’Associació esmentada a la lletra f anterior, en funció del servei, programa o secció que sigui objecte de l’ordre del dia de la sessió de la Comissió, designats en tots els casos per aquesta Associació. Actualment i sense perjudici del que pugui decidir posteriorment el Patronat d’acord amb el que disposen aquests estatuts, els serveis i programes propis o gestionats per la Fundació són: el Servei d’Atenció Precoç, el Servei de Suports Especialitzats prop dels Centres Educatius ”Progrés”, el Servei d’Educació Especial “Edes”, el Servei d’Inserció Laboral i Ocupacional que es divideix en “Tallers Xeridell”, “Programa Jove Ocupacional”, “Programa Fent Camí”, “Suport Especialitzat al Servei d’Ocupació” i les línies de negoci, el Servei de Centre de Dia, el Servei de Residència Assistida i de Llar Residencial Albó, el Servei de Respir i d’Extensió Horària de la Residència Albó, el Programa de Vida Independent “Me’n vaig a casa meva”, els serveis de temps lliure “Integra” i  “Integra Plus”, i els serveis d’esplai “Edes” i “Xeridell”.

3. La Comissió es reuneix, amb caràcter ordinari, una vegada cada trimestre natural. La mateixa Comissió pot determinar el nombre de sessions ordinàries a celebrar a l’any.

4. La Comissió es pot reunir amb caràcter extraordinari quan així ho consideri el president, o quan sigui requerida a aquest efecte pel president de l’Associació d’Usuaris, Familiars i Representants Legals de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell o per un dels membres de la Comissió que representa el Govern. En la petició hi ha de figurar el motiu i les matèries a tractar.

5. La convocatòria de la Comissió la fa el president, que l’ha de fer arribar a cadascun dels seus membres per un mitjà que permeti acreditar-ne la recepció amb, com a mínim, set dies naturals d’antelació a la celebració. A la convocatòria hi ha de constar el lloc, la data i l’hora de la sessió, així com l’ordre del dia.

6. En cas que algun dels membres de la Comissió desitgi incloure algun punt en l’ordre del dia li ho ha de notificar al president amb, com a mínim, cinc dies naturals d’antelació al dia de la celebració de la sessió, i el president procedeix, després d’haver fet el control de legalitat oportú, a incloure’l i a notificar novament la convocatòria a tots els membres de la Comissió.

7. La Comissió pot elaborar un reglament de funcionament intern, que ha d’aprovar el Patronat amb els vots favorables de la majoria absoluta dels patrons.

Article 33. Altres òrgans i comissions

El Patronat pot decidir, amb l’acord favorable de dos terceres parts dels patrons, la creació i la participació en altres òrgans i comissions en interès de la Fundació i dels seus usuaris, familiars i representants legals, amb l’objectiu d’acomplir les finalitats fundacionals.

VII. Modificació dels estatuts. Fusió i extinció de la Fundació

Article 34. Modificació dels estatuts

Els estatuts de la Fundació es poden modificar per acord motivat del Patronat, amb el vot favorable de dos terceres parts dels patrons. Aquest acord s’ha de formalitzar per mitjà d’escriptura pública i s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Article 35. Fusió i escissió

1. La fusió de la Fundació amb altres fundacions amb finalitats anàlogues està permesa, com també ho està l’escissió de la Fundació, sempre que tingui com a finalitat el millor compliment de les finalitats fundacionals.

2. Tant la fusió com l’escissió de la Fundació requereixen l’acord motivat del Patronat, amb el vot favorable de dos terceres parts dels patrons. L’acord de fusió o escissió s’ha de formalitzar mitjançant escriptura pública i s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Article 36. Extinció de la Fundació

1. La Fundació s’extingeix per l’acord motivat del Patronat, amb el vot favorable de dos terceres parts dels patrons, en els supòsits en què s’hagin acomplert les finalitats fundacionals o resulti impossible acomplir-les.

2. La Fundació també s’extingeix per la seva absorció o la integració en un procés de fusió, així com si així ho estableix una resolució judicial ferma. Si no hi ha acord del Patronat en els termes que estableix l’apartat 1 anterior, l’extinció de la fundació requereix una resolució judicial ferma.

3. Els acords i les resolucions que determinen l’extinció de la Fundació s’han de formalitzar mitjançant escriptura pública i s’han d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Article 37. Liquidació i destinació dels béns

1. L’extinció de la Fundació comporta la liquidació dels seus actius i passius, de conformitat amb la normativa aplicable.

2. Correspon al Patronat, amb la ratificació del Protectorat, determinar a què s’ha d’aplicar l’haver resultant, que es pot traspassar a una altra fundació, a una entitat pública o una altra entitat sense ànim de lucre amb uns fins similars als de la Fundació.

3. En qualsevol cas, els terrenys integrants del patrimoni de la Fundació provinents de la donació modal objecte de l’escriptura autoritzada per l’antic notari del Principat d’Andorra Sr. Rossend Jordana i Besolí, el 30 de maig de 1973, sota el número 403 del seu protocol, continuen quedant subjectes a les condicions d’ús i disponibilitat contingudes en l’escriptura pública esmentada, i sempre han de tenir un destí benèfic.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 16 de juliol del 2018, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 13 de juliol del 2018, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.

2- D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 12 de setembre del 2018, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juliol del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda de curs legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a implementar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 13 del novembre del 2007, relativa als serveis de pagament en el mercat interior, que modifica les directives 97/7/CE, 2002/65/CE i 2005/60/CE, així com la Directiva 2006/48/CE, i que deroga la Directiva 97/5/CE (d’ara endavant, “Directiva 2007/64”). Aquesta Directiva, relativa a la prestació de serveis de pagament, va ser originàriament aprovada amb l’objectiu d’afavorir la competència en l’àmbit dels serveis de pagament i la igualtat d’oportunitats per competir i augmentar la transparència en el mercat, tant per als prestadors de serveis com per als usuaris, així com per establir un sistema comú de drets i obligacions per a proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament.

Així mateix, entre les disposicions jurídiques europees a implantar en virtut de l’Acord monetari també hi havia la Directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre l’accés a l’activitat de les entitats de diner electrònic i al seu exercici, així com a la supervisió prudencial d’aquestes entitats, que modifica les directives 2005/60/CE i 2006/48/CE i que deroga la Directiva 2000/46/CE. L’objectiu d’aquesta norma era crear un marc jurídic clar i harmonitzat que enfortís el mercat interior europeu i estimulés la competència en el sector de l’emissió de diner electrònic a la vegada que garantís un nivell de supervisió prudencial adequat.

A l’efecte de complir els compromisos esmentats, el Consell General, en la sessió del 17 de maig del 2018, va aprovar la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, publicada al BOPA núm. 36, any 2018, del 13 de juny del 2018 (d’ara endavant, “Llei 8/2018”), que va entrar en vigor l’endemà de ser publicada i que tenia per objecte la inclusió de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic com a noves entitats operatives del sistema financer andorrà, amb un règim jurídic propi, i regular els drets i les obligacions de proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic.

La Llei 8/2018 va posar els fonaments per assentar les bases comunes entre la Unió Europea i Andorra quant a la regulació de la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic, incorporant el contingut de la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 13 de novembre del 2007, relativa als serveis de pagament en el mercat interior, que modifica les directives 97/7/CE, 2002/65/CE i 2005/60/CE, així com la Directiva 2006/48/CE, i que deroga la Directiva 97/5/CE. A més d’establir un marc de protecció homogeni per als consumidors, la norma facilitava l’aplicació operativa dels instruments de pagament en euros dins de la zona única de pagaments en euros, l’anomenada “zona única de pagament en euros” o SEPA (per les sigles en anglès).

Mitjançant una modificació de l’annex de l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a implementar en el seu ordenament jurídic la Directiva 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre del 2015, sobre serveis de pagament en el mercat interior i per la qual es modifiquen les directives 2002/65/CE, 2009/110/CE i 2013/36/CE i el Reglament (UE) núm. 1093/2010 i es deroga la Directiva 2007/64/CE (d’ara endavant, “Directiva 2015/2366”).

Les innovacions tecnològiques produïdes en els darrers anys i la necessitat de generar un entorn més segur i fiable per al desenvolupament dels serveis de pagament han fonamentat la promulgació del nou marc legal. En particular, els canvis introduïts per la Directiva 2015/2366 tenen com a principals objectius facilitar i millorar la seguretat en l’ús de sistemes de pagament a través d'Internet, i reforçar el nivell de protecció de l’usuari contra fraus i abusos potencials respecte del que està previst a la Directiva 2007/64, així com promoure la innovació en els serveis de pagament a través del mòbil i d'Internet, de manera que es creï un entorn favorable a l’agilització de les operacions de pagament, unes regles comunes respecte a la seva operativitat, un ventall suficientment ampli d’opcions de pagament per als usuaris i unes normes més efectives de protecció dels usuaris, sobretot dels consumidors.

El marc jurídic per a la regulació dels serveis de pagament i el diner electrònic continua sent essencialment el mateix, si bé l’aprovació de la Directiva 2015/2366 hi introdueix certs canvis, com una reserva d’activitat actualitzada que cobreix la prestació de dos nous serveis de pagament que no estaven previstos en el règim anterior: els serveis d’iniciació de pagaments i els serveis d’informació sobre comptes, i l’establiment d’un règim més protector dels drets dels usuaris dels serveis de pagament en matèria de seguretat i transparència.

Respecte del règim jurídic aplicable als proveïdors de serveis de pagament, la novetat més rellevant, d’acord amb la Directiva 2015/2366, és que aquesta Llei preveu que es pugui eximir del compliment de determinats requisits les entitats que tinguin la intenció de prestar determinats serveis de pagament sempre que reuneixin certes condicions, entre les quals es troba el compliment d’un límit quantitatiu. Així mateix, també es preveu un règim jurídic especial aplicable a les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes.

Tenint en compte que el que està establert en la Directiva 2015/2366 és una revisió del marc jurídic ja creat amb la Directiva 2007/64, s’ha considerat oportú que els canvis introduïts amb el nou règim s’implementin a Andorra mitjançant una modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Aquesta Llei de modificació s’estructura en un capítol únic de modificació de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, que conté dotze articles, quatre disposicions transitòries i nou disposicions finals, en virtut de les quals es modifiquen altres lleis per adaptar-les a les noves disposicions aplicables als serveis de pagament, s’encomana al Govern la publicació de textos refosos de les lleis modificades i s’estableix la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Les disposicions transitòries estableixen períodes transitoris per a aquelles persones físiques o jurídiques que puguin estar prestant serveis de pagament o de diner electrònic abans de l’entrada en vigor de la Llei, o bé aquelles que estiguin en procés d’obtenir una autorització de l’AFA en virtut de la Llei 8/2018, així com un règim transitori aplicable als contractes que els proveïdors de serveis de pagament hagin conclòs amb els seus clients abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Les disposicions finals primera a sisena modifiquen certs aspectes de les lleis que es detallen a continuació per a la transposició al marc jurídic andorrà de mesures equivalents a la Directiva 2015/2366:

- Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà;

- Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

- Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús del mercat i els acords de garantia financera;

- Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara endavant, “Llei 10/2013”);

- Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer del 27 de novembre del 1997, modificada per la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i per la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic (en endavant, “la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer”), i

- Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

Les modificacions introduïdes en la disposició final quarta inclouen, a més, esmenes d’errors produïts amb l’aprovació de la Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, la qual inclou modificacions que no van prendre en consideració les modificacions ja efectuades en la Llei 10/2013 mitjançant la disposició final cinquena de la Llei 8/2018, aprovada el 17 de maig.

La disposició final setena encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei de modificació publiqui els textos refosos de totes les lleis que modifica.

La disposició final vuitena faculta el Govern per desenvolupar els reglaments necessaris per aplicar aquesta Llei.

Finalment, la disposició final novena regula les disposicions d’entrada en vigor d’aquesta Llei de modificació.

Capítol Únic. Modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Article 1. Modificació de l’article 1

Es modifica l’article 1 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que inclou un nou apartat 2 i queda redactat en els termes següents:

“Article 1. Objecte

1. L’objecte d’aquesta Llei és regular la prestació de serveis de pagament i l'emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d'Andorra, incloent-hi algunes disposicions relatives al règim jurídic i sense perjudici de l'aplicació de la legislació de protecció del consumidor, els drets i obligacions relacionats amb la disposició i ús dels serveis de pagament i la transparència de les condicions i requisits d'informació per als serveis de pagament.

2. L’AFA és l’autoritat competent en matèria de supervisió, autorització i registre en relació amb la prestació dels serveis de pagament i de l’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d'Andorra.”

Article 2. Modificació de l’article 2

Es modifica l’article 2 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents: 

“Article 2. Àmbit d’aplicació

1. L’àmbit d’aplicació territorial d’aquesta Llei es regeix per les normes següents:

a) Aquesta Llei s’aplica a la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic prestats en el Principat d’Andorra.

b) La normativa en matèria de serveis de pagament s’aplica íntegrament a les operacions de pagament en euros, sempre que el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari estiguin situats a Andorra.

c) Quan l’operació estigui denominada en una divisa distinta de l’euro i el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari, o el proveïdor únic de serveis de pagament, estiguin situats a Andorra, també s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, respecte de la part de l’operació de pagament que es desenvolupi a Andorra, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.

d) Quan l’operació estigui denominada en euros o en una divisa distinta de l’euro i només el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari estiguin situats a Andorra, respecte de la part de l’operació que es desenvolupi a Andorra, s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.

2. En l’àmbit d’aplicació d'aquesta Llei, s’entén per serveis de pagament:

a) Serveis que permeten el dipòsit d’efectiu en un compte de pagament, així com totes les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.

b) Els serveis que permeten la retirada d’efectiu d'un compte de pagament, així com les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.

c) L'execució d'operacions de pagament, incloent-hi transferències de fons mitjançant un compte de pagament al proveïdor del servei de pagament de l'usuari o un altre proveïdor de serveis de pagament:

- Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;

- Execució d'operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;

- Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.

d) L’execució d’operacions de pagament en què els fons es cobreixen amb una línia oberta de crèdit per a un usuari de servei de pagament:

i) Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;

ii) Execució d'operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;

iii) Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.

e) L’emissió d’instruments de pagament i/o adquisició d’operacions de pagament.

f) Enviament de diners.

g) Serveis d’iniciació de pagaments.

h) Serveis d’informació sobre comptes.

La llista anterior es pot ampliar o ajustar mitjançant reglament.

3. Els serveis següents no tenen la consideració de serveis de pagament en el sentit previst en aquesta Llei:

a) Les operacions de pagament efectuades exclusivament en efectiu i directament de l’ordenant al beneficiari, sense intervenció de cap intermediari;

b) Les operacions de pagament de l’ordenant al beneficiari a través d’un agent comercial autoritzat per un acord per negociar o concloure la compra o la venda de béns o serveis per compte exclusiu de l’ordenant o del beneficiari;

c) El transport físic, com a activitat professional, de bitllets i monedes, incloent-hi la recollida, el tractament i el lliurament;

d) Les operacions de pagament consistents en la recollida i el lliurament no professionals de diners en efectiu realitzats en el marc d’activitats no-lucratives o caritatives;

e) Els serveis en què el beneficiari proporciona diners en efectiu a l’ordenant com a part d'una operació de pagament, a instància expressa de l'usuari del servei de pagament immediatament abans de l'execució d’una operació de pagament mitjançant pagament destinat a la compra de béns o serveis;

f) Les operacions de canvi de divises, és a dir, les operacions d’efectiu per efectiu (canvi de bitllets), quan els fons no es mantinguin en un compte de pagament;

g) Les operacions de pagament realitzades per mitjà de qualsevol dels documents següents girats contra un proveïdor de serveis de pagament a fi de posar fons a la disposició del beneficiari:

i) Xecs en paper regulats pel Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;

ii) Xecs en paper similars als previstos en el paràgraf (i) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;

iii) Efectes en paper d'acord amb el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;

iv) Efectes en paper similars als previstos en el punt iii) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;

v) Vals en paper;

vi) Xecs de viatge en paper; i

vii) Girs postals en paper, segons la definició de la Unió Postal Universal.

h) Les operacions de pagament fetes per mitjà d’un sistema de compensació i liquidació de pagaments o valors entre agents de compensació i liquidació, entitats de contrapartida central, cambres de compensació i / o bancs centrals i altres participants del sistema, i proveïdors de serveis de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5;

i) Les operacions de pagament relacionades amb la gestió de patrimonis, amb inclusió de dividends, rèdits o altres distribucions, o amb amortitzacions o vendes, realitzades per persones esmentades en la lletra h) o per entitats financeres d'inversió, entitats bancàries, organismes d'inversió col·lectiva o societats gestores d’actius que prestin serveis d'inversió i qualsevol altra entitat autoritzada a custodiar instruments financers;

j) Els serveis prestats pels proveïdors de serveis tècnics, com a suport a la prestació de serveis de pagament, sense que aquests proveïdors arribin a estar en cap moment en possessió dels fons que hagin de transferir-se; inclosos el tractament i la conservació de dades, serveis de confiança i de protecció de la intimitat, autenticació de dades i entitats, el subministrament de la tecnologia de la informació (TI) i el subministrament de xarxes de comunicació, i el subministrament i manteniment de terminals i dispositius emprats per als serveis de pagament, amb l’exclusió dels serveis d’iniciació de pagaments i serveis d’informació sobre comptes;

k) Els serveis que es basin en instruments de pagament específics que només puguin utilitzar-se de forma limitada i que compleixin alguna de les condicions següents:

i) Instruments que permeten al titular adquirir béns o serveis únicament als locals de l’emissor o dins d’una xarxa limitada de proveïdors de serveis en virtut d’un acord comercial directe amb un emissor professional;

ii) Instruments que únicament poden utilitzar-se per adquirir una gamma molt limitada de béns o serveis;

iii) Instruments amb validesa limitada al Principat d’Andorra, facilitats a petició d’una empresa o entitat del sector públic, regulats per una autoritat pública andorrana, amb finalitats socials o fiscals específiques i que serveixen per adquirir béns o serveis concrets de proveïdors que han subscrit un acord comercial amb l’emissor;

l) Les operacions de pagament d’un proveïdor de xarxes o de serveis de comunicació electrònica efectuades amb caràcter addicional a la prestació de serveis de comunicació electrònica en favor d’un subscriptor de la xarxa o servei:

i) Per a la compra de contingut digital i serveis de veu, amb independència del dispositiu utilitzat per a dita compra o consum del contingut digital i carregades a la factura corresponent, o

ii) Realitzades des d’un dispositiu electrònic, o a través d’un dispositiu electrònic i carregades a la factura corresponent, en el marc d’una activitat benèfica o per a l’adquisició de bitllets o entrades;

sempre que cap operació de pagament a les quals es refereixen els punts i) i ii) superi la quantia de 50 euros i compleixi una de les condicions següents:

- Que l’import acumulat de les operacions de pagament d’un subscriptor no excedeixi la quantitat de 300 euros al mes; o bé

- Que, en cas que el subscriptor tingui un contracte de prepagament amb el proveïdor de la xarxa o servei de comunicació electrònica, l’import acumulat de les operacions de pagament no excedeixi la quantitat de 300 euros al mes;

m) Les operacions de pagament fetes entre proveïdors de serveis de pagament i els seus agents per compte propi;

n) Les operacions de pagament i serveis connexos entre una empresa matriu i la seva filial o entre filials de la mateixa matriu, sense cap intermediació d’un proveïdor de serveis de pagament diferent de la d’una empresa que pertanyi al mateix grup;

o) Els serveis de retirada d’efectiu en caixers automàtics prestats per proveïdors que actuïn en nom d’un o diversos emissors de targetes, que no siguin part del contracte marc amb el consumidor que retiri diners d’un compte de pagament, sempre que aquests proveïdors no prestin altres serveis de pagament tal i com s’esmenta en el primer apartat d’aquest article. No obstant això, s’ha de facilitar al client la informació relativa a tota comissió per retirada de fons a la qual es refereix l’article 13 i el seu desenvolupament reglamentari amb anterioritat a dita retirada, així com a la recepció de l’efectiu un cop l’operació s’hagi dut a terme.”

Article 3. Modificació de l’article 3

Es modifica l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:

“Article 3. Definicions

Als efectes d’aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen, s’entén per:

1. Adquisició d’operació de pagament: Un servei de pagament prestat per un proveïdor de serveis de pagament que ha convingut, a través d’un contracte amb un beneficiari, acceptar i processar les operacions de pagament, de manera que es produeixi una transferència de fons al beneficiari.

2. AFA: Autoritat Financera Andorrana.

3. Agent: Persona física o jurídica que proveeix serveis de pagament en nom d’una entitat de pagament.

4. Autenticació: Procediment que permeti al proveïdor de serveis de pagament comprovar la identitat de l’usuari d’un servei de pagament o la validesa de la utilització de determinat instrument de pagament, inclosa la utilització de credencials de seguretat personalitzades de l’usuari.

5. Autenticació reforçada del client: L’autenticació basada en la utilització de dos o més elements categoritzats com a coneixement (quelcom que únicament coneix l’usuari), possessió (quelcom que només posseeix l’usuari) i inherència (quelcom que és de l’usuari), que són independents -és a dir, que la vulneració d’un no compromet la fiabilitat de la resta-, i concebuda de manera que es protegeixi la confidencialitat de les dades d’autenticació.

6. Beneficiari: Persona física o jurídica que és destinatari previst dels fons que han estat objecte d’una operació de pagament.

7. Comissió: Comissió aplicada per un proveïdor del servei de pagament a l’usuari del servei de pagament, directament o indirectament relacionada amb una operació de pagament.

8. Compte de pagament: Compte a nom d’un o més usuaris de serveis de pagament i que s’utilitza per a l’execució d’operacions de pagament.

9. Consumidor: Consumidor en el sentit de l’article 2 lletra f) de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.

10. Contingut digital: Bé o servei produït i subministrat en format digital, ús o consum del qual es limita a l’ús d’un dispositiu tècnic i que en cap cas inclou l’ús o consum de béns o serveis físics.

11. Contracte marc: Contracte de serveis de pagament que regeix la futura execució d’operacions de pagament tant individuals com successives i que pot estipular l’obligació d’obrir un compte de pagament i les seves corresponents condicions.

12. Credencials de seguretat personalitzades: Elements personalitzats que el proveïdor de serveis de pagament proporciona a l’usuari de serveis de pagament a efectes d’autenticació.

13. Dades de pagament sensibles: Dades, incloses les credencials de seguretat personalitzades, que poden ésser utilitzades per a cometre un frau. Pel que respecta a les activitats dels proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments i dels proveïdors de serveis d’informació sobre comptes, el nom del titular del compte i el respectiu número no constitueixen dades de pagament sensibles.

14. Data de valor: Data utilitzada per un proveïdor de serveis de pagament com a referència per al càlcul d'interessos respecte als fons abonats o carregats a un compte de pagament.

15. Dia hàbil: Dia d’obertura comercial, als efectes necessaris per a l’execució d’una operació de pagament, per als proveïdors de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari que intervenen en l’execució d’una operació de pagament.

16. Diner electrònic: Valor monetari emmagatzemat electrònicament, inclús magnèticament, que representa un crèdit respecte de l’emissor i que s’emet contra la recepció de fons per tal de realitzar operacions de pagament, i que accepta una persona física o jurídica diferent de l’emissor del diner electrònic.

17. Domiciliació o Domiciliació de pagaments: Servei de pagament destinat a realitzar un càrrec al compte de pagament de l’ordenant en el qual l’operació de pagament és iniciada pel beneficiari sobre la base del consentiment donat per l’ordenant al beneficiari, al proveïdor de serveis de pagament del beneficiari o al proveïdor de serveis de pagament del mateix ordenant.

18. Emissió d’instruments de pagament: Servei de pagament en el qual un proveïdor de serveis de pagament es compromet contractualment a proporcionar a un ordenant un instrument de pagament que permet iniciar i processar les operacions de pagament de l’ordenant.

19. Emissor de diner electrònic: Entitats a què es refereix la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 4.

20. Entitat de diner electrònic: Tal com es defineix a l’apartat 3 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és una persona jurídica a la qual l’AFA ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per a emetre diner electrònic.

21. Entitat de pagament: Tal com es defineix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és una persona jurídica a la qual l’AFA ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per a realitzar serveis de pagament.

22. Fons: Els bitllets i monedes, diner anotat en compte o diner electrònic.

23. Fons propis: Suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, de conformitat amb l’establert a la legislació vigent.

24. Grup: Conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.

25. Instrument de pagament: Qualsevol mecanisme o mecanismes personalitzats i/o conjunt de procediments acordats entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor del servei de pagament i utilitzat per al servei de pagament amb la finalitat d’iniciar una ordre de pagament.

26. Microempresa: A efectes d’aquesta Llei, s’entén per microempresa tota persona física o jurídica, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica i que ocupi a menys de 5 persones i tingui un volum d’activitat anual o amb un saldo anual no superior a 600.000 euros.

27. Mitjana de diner electrònic en circulació: L’import total mitjà del passiu financer relacionat amb el diner electrònic emès al final de cada dia natural al llarg dels sis mesos naturals anteriors, calculat el primer dia natural de cada mes natural i aplicat per aquest mes en qüestió.

28. Operació de pagament: Una acció, iniciada per l’ordenant o pel seu compte, o el beneficiari, consistent a ingressar, transferir o retirar fons, amb independència de les obligacions subjacents entre l’ordenant i el beneficiari.

29. Operació remota de pagament: Operació de pagament iniciada a través d’internet o d’un dispositiu que pugui utilitzar-se per a la comunicació a distància.

30. Ordenant: Persona física o jurídica titular d’un compte de pagament i que autoritza una ordre de pagament d’aquest compte o, en cas que no existeixi cap compte de pagament, una persona física o jurídica que dona una ordre de pagament.

31. Ordre de pagament: Tota instrucció cursada per un ordenant o beneficiari al seu proveïdor de serveis de pagament per la qual es sol·liciti l’execució d’una operació de pagament.

32. Pagament transfronterer: Operació de pagament tractada electrònicament iniciada per un ordenant o per mitjà d’un beneficiari en què el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari es troben en estats diferents dins la Zona.

33. Proveïdor de serveis de pagament: Persones o entitats que segons l’apartat 1 de l’article 4 poden oferir serveis de pagament.

34. Proveïdor de serveis de pagament gestor de compte: Un proveïdor de serveis de pagament que facilita a un ordenant un o més comptes de pagament i s’encarrega del seu manteniment.

35. Proveïdor de serveis d’informació sobre comptes: El proveïdor de serveis de pagament que exerceix a títol professional l’activitat d’informació sobre comptes.

36. Proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments: El proveïdor de serveis de pagament que exerceix a títol professional l’activitat d’iniciació de pagaments.

37. SEPA: zona única de pagaments en euros.

38. Servei de comunicacions electròniques: El servei prestat generalment a canvi d’una remuneració, que consisteix, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques, amb inclusió de serveis de telecomunicacions i serveis de transmissió en les xarxes utilitzades per a la radiodifusió, però no dels serveis que subministrin continguts transmesos a través de xarxes i serveis de comunicacions electròniques o que exerceixin control editorial sobre aquests; així mateix, en queden exclosos els serveis de la societat de la informació que no consisteixin, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques.

39. Servei d’enviament de diners: Servei de pagament mitjançant el qual es permet la recepció de fons d’un ordenant sense que es creï cap compte de pagament en nom de l’ordenant o del beneficiari, amb l’única finalitat de transferir un determinat import equivalent a un beneficiari o a un proveïdor de serveis de pagament que actua en representació del beneficiari i/o bé per rebre fons per compte del beneficiari i posar-los a disposició d’aquest beneficiari.

40. Servei d’informació sobre comptes: Servei en línia la finalitat del qual és facilitar informació agregada sobre un o diversos comptes de pagament dels quals és titular l’usuari del servei de pagament bé en un altre proveïdor de serveis de pagament, bé en diversos proveïdors de serveis de pagament.

41. Servei d’iniciació de pagaments: Servei que permet iniciar una ordre de pagament, a petició de l’usuari del servei de pagament, respecte d’un compte de pagament obert amb un altre proveïdor de serveis de pagament.

42. Servei de pagament: Qualsevol dels serveis indicats a l’apartat 2 de l’article 2.

43. Sistema de pagament: Sistema de transferència de fons amb acords formals i estandarditzats i regles comunes per al tractament, liquidació o compensació d’operacions de pagament.

44. Tipus de canvi de referència: Tipus de canvi utilitzat com a base per calcular qualsevol tipus de canvi que el proveïdor dels serveis de pagament posa a disposició o que procedeix d’una font disponible al públic.

45. Transferència: Servei de pagament destinat a efectuar un abonament en un compte de pagament d’un beneficiari mitjançant una operació de pagament o una sèrie d’operacions de pagament amb càrrec a un compte de pagament d’un ordenant pel proveïdor de serveis de pagament que manté el compte de pagament de l’ordenant, i prestat sobre la base de les instruccions donades per l’ordenant.

46. Usuari de serveis de pagament: La persona física o jurídica que utilitza un servei de pagament, com a ordenant, beneficiari o ambdós.

47. Xarxa de comunicacions electròniques: Sistemes de transmissió i, si escau, els equips de commutació o encaminament i la resta de recursos que permetin el transport de senyals per mitjà de cables, ones hertzianes, mitjans òptics o d’altres mitjans electromagnètics amb inclusió de les xarxes de satèl·lits, xarxes terrestres fixes (de commutació de circuits i de paquets, incloent internet) i mòbils, sistemes de línies elèctriques, sempre que s’utilitzin per a la transmissió de senyals, xarxes utilitzades per a la radiodifusió sonora i televisiva i xarxes de televisió per cable, amb independència del tipus d’informació transportada.

48. Zona: El Principat d’Andorra i els Estats membres de SEPA.”

Article 4. Modificació de l’article 4

Es modifica l’article 4 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:

“Article 4. Activitats reservades

1. Poden prestar serveis de pagament amb caràcter professional les següents categories de proveïdors de serveis de pagament:

a) Les entitats bancàries a què es refereix l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

b) Les entitats de diner electrònic a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

c) Les entitats de pagament a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

d) El Banc Central Europeu i els bancs centrals de l'Eurosistema, fins a l’abast requerit per les normes SEPA;

e) L’administració general del Principat d'Andorra, l'AFA o les autoritats locals quan no actuïn en qualitat d'autoritats públiques;

f) La Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos, SA i La Poste, Société Anonyme à Capitaux Publics, que des de l’1 d’agost de 1930 presten serveis postals al Principat d’Andorra en virtut de l’acord hispanofrancès del 1930, relatiu a la coparticipació i execució dels serveis postals a les Valls d’Andorra, respecte dels serveis de pagament per a la prestació dels quals estiguin facultades en virtut de la seva normativa nacional específica, i en el benentès que la prestació d’aquests serveis ha de fer-se en el marc del compliment dels requisits mínims establertes a l’apartat 2 de l’article 6, o, en cas de no complir-se les condicions establertes a les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 6, en el marc dels requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 6, en ambdós casos a excepció de l’article 64 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, i de tot altre requeriment en matèria d’autorització que l’AFA decideixi no exigir;

g) Les entitats financeres (no bancàries) de crèdit especialitzat, únicament respecte del servei de pagament referit a les lletres d) (ii) i e) de l’apartat 2 de l’article 2; i

h) Les persones referides als apartats 2 i 4 de l’article 6, respecte dels serveis i amb les limitacions previstes en aquesta Llei.

Cap altra persona física ni jurídica diferent dels proveïdors de serveis de pagament llistats en aquest apartat no pot prestar serveis de pagament.

2. Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, o que exerceixin les dues activitats i que hagin executat en els últims 12 mesos precedents operacions de pagament per un valor total mitjà mensual superior a un milió d’euros han d’enviar a l’AFA una notificació que contingui una descripció dels serveis oferts i en la qual es detalli a quina de les exclusions previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, es considera subjecte l’exercici d’aquesta activitat.

Basant-se en aquesta notificació, l’AFA ha d’adoptar una decisió motivada, atenent a criteris previstos a la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, en cas que l’activitat no compleixi els criteris per a ésser considerada com una xarxa limitada, i n’informarà el proveïdor de serveis.

3. Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes a la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 han d’enviar a l’AFA un informe anual emès per un auditor extern que certifiqui que l’activitat s’ajusta als límits indicats a la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2.

4. Només podran emetre diner electrònic les entitats de diner electrònic autoritzades per l’AFA a aquest efecte i les entitats bancàries a què es refereix l'article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Cap persona física ni jurídica tret de les esmentades al paràgraf anterior no podrà emetre diner electrònic.

5. Les persones físiques o jurídiques que infringeixin aquest article seran sancionades segons el que disposa l’article 36, sense perjudici de cap altra responsabilitat en la qual puguin incórrer.”

Article 5. Modificació de l’article 5

Es modifica l’article 5 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:

“Article 5. Accés als sistemes de pagament

1. Les normes d’accés dels proveïdors de serveis de pagament als sistemes de pagament han de ser objectives, no discriminatòries i proporcionades, i no poden restringir aquest accés més enllà del que sigui necessari per prevenir riscos específics com ara el risc de liquidació, el risc operatiu i el risc empresarial i per garantir l'estabilitat financera i operativa del sistema de pagament.

Els sistemes de pagament no poden imposar als proveïdors de serveis de pagament, als usuaris de serveis de pagament o a altres sistemes de pagament cap dels requisits següents:

a) Cap norma que restringeixi la participació efectiva en altres sistemes de pagament;

b) Cap norma que discrimini entre els proveïdors de serveis de pagament autoritzats o els proveïdors de serveis de pagament registrats en relació amb els drets, les obligacions i les prestacions dels participants; o

c) Cap restricció basada en l’estatut institucional.

2. L’apartat 1 no resulta aplicable als sistemes de pagament integrats exclusivament per proveïdors de serveis de pagament que pertanyen a un grup.

3. En cas de rebuig, el participant ha de proporcionar al proveïdor de serveis de pagament sol·licitant una explicació de les raons per les quals se li ha rebutjat l’accés.”

Article 6. Inclusió d’un nou Títol II

S’inclou un nou Títol II a la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, amb els nous articles 6, 7, 8, 9 i 10, que queden redactats en els termes següents:

“Títol II. Règim jurídic i d’autorització de les entitats de pagament i de les entitats de diner electrònic

Article 6. Règim jurídic i d’autorització de les entitats de pagament i de les entitats de diner electrònic

1. L’autorització i règim jurídic d’entitats de pagament i d’entitats de diner electrònic es regula per aquesta Llei i per la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera i la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana i les disposicions de desenvolupament corresponents.

2. Malgrat el que disposa l’apartat anterior, s’habilita l’AFA per a eximir, en els termes fixats mitjançant comunicat tècnic, del compliment, total o parcial, de determinats procediments i requisits relatius a les condicions i procés d’autorització, règim de participacions qualificades, capital inicial i fons propis i requisits de salvaguarda, les persones jurídiques andorranes que tinguin la intenció de prestar els serveis de pagament previstos a les lletres a) a f) de l’apartat 2 de l’article 2 i que sol·licitin l’exempció a què es refereix aquest apartat abans de començar a oferir dits serveis, sempre que:

a) El valor total mitjà de les operacions de pagament executades en els 12 mesos precedents per la persona de què es tracti, inclosos els possibles agents respecte dels quals n’assumeix plena responsabilitat, no excedeixi l’import que es determini reglamentàriament, el qual no pot ser superior a la quantitat de 3 milions d’euros. Aquesta condició haurà de ser avaluada tenint en compte el valor total de les operacions de pagament previst al pla de negocis del sol·licitant que demani l’exoneració, tret que l’AFA demani la modificació del pla de negocis; i

b) Cap de les persones físiques responsables de la gestió o l’exercici de l’activitat hagi estat condemnada per delictes de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme o altres delictes de caràcter financer.

Les persones jurídiques que obtinguin l’esmentada exempció són tractades com a entitats de pagament en tot allò no expressament cobert per la exempció i, en particular, estan subjectes al requisit de registre previst a l’article 7, a la submissió a la supervisió prudencial de l’AFA, als requeriments establerts en l’article 72 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, i a la necessitat de complir amb la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

Addicionalment, les persones jurídiques previstes en aquest apartat han de comunicar a l’AFA tot canvi de la seva situació pel que fa a les condicions especificades a les lletres a) i b) d’aquest apartat i en cas que deixin de complir qualsevol de les condicions indicades a les lletres a) i b) anteriors, han de sol·licitar una autorització d’acord amb allò previst a l’apartat 1 en un termini màxim de 30 dies naturals a comptar des del darrer dia natural del mes en què es verifiqui l’incompliment de la condició que escaigui. Amb aquesta finalitat, han de verificar, com a mínim mensualment, que les condicions eximents es compleixen de forma continuada, remetent a l’AFA l’informe corresponent d’acord amb el format que l’AFA estableixi a aquests efectes mitjançant comunicat tècnic.

Si s’incompleix la condició indicada a la lletra b) anterior, el procediment d’autorització subseqüent per reemplaçar les referides persones ha d’estar subjecte, en particular, al compliment, per part dels candidats a ocupar les responsabilitats de la gestió o l’exercici de l’activitat d’aquesta entitat, dels requeriments d’honorabilitat establerts en la legislació vigent aplicable als membres de la direcció general o el consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer. Les persones físiques responsables de la gestió o l’exercici de l’activitat de l’entitat en qüestió que hagin estat condemnades per delictes de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme o altres delictes de caràcter financer han de cessar immediatament en les seves funcions com a membres de l’òrgan de direcció o administració de l’entitat implicada.

En cas que es deixin de complir qualsevol de les condicions descrites a les lletres a) i b) anteriors, i no se sol·liciti una autorització d’acord amb l’apartat 1, aquestes entitats no poden continuar prestant serveis de pagament.

L'AFA també pot determinar que les persones jurídiques registrades d’acord amb aquest apartat puguin exercir únicament algunes de les activitats numerades als apartats 6 i 12 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

3. Les persones físiques o jurídiques que únicament prestin el servei d’informació sobre comptes previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 han d’aportar exclusivament la documentació prevista a la lletra b) de l’article 11 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, així com la que s’estableixi reglamentàriament.

Així mateix, les persones físiques o jurídiques a què es refereix aquest apartat són tractades com a entitats de pagament, però estan exemptes de complir els següents requisits del règim jurídic de les entitats de pagament:

a) els requeriments de salvaguarda previstos a l’article 8 d’aquesta Llei;

b) els requisits previstos a l’apartat 1 de l’article 66 (“Capital social i fons propis de les entitats de pagament”), a l’article 71 (“Normes sobre solvència i liquiditat”) i a l’article 72 (“Recurs a agents”) de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; i

c) l’obligació prevista a l’apartat 1 de l’article 19 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

Les persones físiques o jurídiques a què es refereix aquest apartat són tractades com a entitats de pagament, per bé que no els hi són d’aplicació les disposicions establertes en els títols III, IV, VI i VII d’aquesta Llei, a excepció del previst en els articles 12, 17 i 27 a 30 i en els apartats 6 i 8 de l’article 13 d’aquesta Llei i en els corresponents desenvolupaments reglamentaris.

Article 7. Registre públic dels proveïdors de serveis de pagament i de les entitats de diner electrònic

1. Al registre públic de l’AFA han de figurar:

a) Les entitats de pagament autoritzades i els seus agents;

b) Les entitats que comptin amb la corresponent exempció de l’AFA respecte del compliment d’algunes disposicions que regulen el règim jurídic de les entitats de pagament, d’acord amb allò disposat a l’apartat 2 de l’article 6;

c) Les entitats referides a la lletra f) de l’apartat 1 de l’article 4;

d) Les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes i els seus agents, d’acord amb allò disposat a l’apartat 3 de l’article 6; i

e) Les entitats de diner electrònic.

2. Al registre públic han de constar els serveis de pagament pels quals s’ha habilitat a l’entitat de pagament o pels quals està registrada la persona física o jurídica, segons correspongui. Les entitats de pagament autoritzades han de figurar al registre en una llista independent de les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes i de les persones jurídiques que gaudeixin de l’exempció corresponent. La informació continguda al registre ha d’estar a disposició pública per a la seva consulta, ha de ser accessible en línia i ha d’estar actualitzada sense demora.

3. L’AFA ha de consignar al registre públic tota revocació d’una autorització i tota revocació d’una exempció, així com qualsevol altra circumstància que es requereixi de conformitat amb aquesta Llei i les seves disposicions de desenvolupament.

Article 8. Requeriments de salvaguarda per a les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic

1. Les entitats de pagament que prestin els serveis previstos als apartats a) a f) de l’apartat 2 de l’article 2 o, si s’escau, les entitats de diner electrònic, han de salvaguardar els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o d’un altre proveïdor de serveis de pagament per executar les operacions de pagament, o dels titulars de diner electrònic, respectivament, per mitjà de qualsevol dels procediments següents:

a) No es poden barrejar en cap moment els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o dels titulars de diner electrònic amb els fons de cap altra persona física o jurídica. En cas que al final del dia hàbil següent al dia de recepció dels fons aquests encara no s’hagin entregat al beneficiari o no s’hagin transferit a un altre proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic, els fons es dipositen en un compte separat en una entitat bancària o s’inverteixen en actius segurs, líquids i de baix risc, segons que ho determini l’AFA mitjançant comunicat tècnic, per la qual cosa queda habilitada, i queden protegits de conformitat amb el que es preveu a continuació.

En aquest cas, sense perjudici del règim general previst al Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, els titulars dels fons tenen dret de separació dels comptes i els actius esmentats en el paràgraf anterior, en benefici dels usuaris dels serveis de pagament o titulars de diner electrònic, relativa a possibles reclamacions d’altres creditors de l’entitat de pagament.

b) Els fons han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurança d’una companyia d’assegurances o garantia comparable d’una entitat bancària, que no pertanyi al mateix grup que la mateixa entitat de pagament o entitat de diner electrònic per un import equivalent al que hauria estat separat en cas de no existir la pòlissa d’assegurança, disponible en el cas que l’entitat de pagament o entitat de diner electrònic no pugui complir les seves obligacions financeres.

2. En cas que una entitat de pagament hagi d’utilitzar una part dels fons indicats a l’apartat 1 per a operacions de pagament futures i la part restant s’utilitzi per a serveis que no siguin de pagament, aquesta part dels fons destinada a operacions de pagament futures també ha d’estar subjecta als requisits de l’apartat 1.

3. Quan aquesta part sigui variable o desconeguda per avançat, aquest apartat s’aplica basant-se en la part representativa que s’assumeix que s’utilitza per als serveis de pagament sempre que aquesta part representativa es pugui estimar raonablement basant-se en les dades històriques, a satisfacció de l’AFA.

4. Els fons rebuts per entitats de diner electrònic en la forma d’abonament mitjançant instruments de pagament no han de ser necessàriament salvaguardats fins al moment en què s’hagin abonat en el compte de pagament de l’entitat de diner electrònic o, altrament, es posin a disposició de l’entitat de diner electrònic. En qualsevol cas, aquests fons han de ser necessàriament salvaguardats amb un termini no superior a cinc dies hàbils a comptar des de l’emissió de diner electrònic.

Article 9. Conservació de la informació

Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de conservar tota la documentació necessària als efectes del present títol i les seves disposicions de desenvolupament durant, com a mínim, cinc anys a comptar des de l’obtenció de l’autorització preceptiva, sense perjudici de tota altra disposició en matèria de conservació de la informació aplicable a aquestes entitats, especialment pel que fa a la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

Article 10. Accés a comptes oberts en entitats bancàries

Les entitats de pagament han de tenir accés als serveis de compte de pagament de les entitats bancàries de forma objectiva, no discriminatòria i proporcionada. Aquest accés ha de ser suficientment ampli per permetre que les entitats de pagament prestin serveis de pagament de manera eficient i sense obstacles.

L’entitat bancària que denegui el referit accés ha d’exposar motivadament la seva decisió a l’AFA.”

Article 7. Modificació del Títol II

1. El Títol II de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passa a numerar-se Títol III i el seu enunciat queda redactat en els termes següents: “Transparència de les condicions i els requisits d’informació, i drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament”.

2. Els articles 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passen a numerar-se articles 11, 12, 14, 18, 20, 21, 23 i 24 respectivament del Títol III, i queden redactats en els termes següents:

“Article 11. Àmbit d’aplicació sobre els serveis de pagament

1. Sense perjudici del que es disposa a l’apartat 1 de l’article 2, els serveis de pagament dins del Principat d'Andorra es regeixen per aquest títol i les seves normes de desenvolupament. Aquest títol s'aplica independentment de si el proveïdor dels serveis de pagament és una entitat de pagament o qualsevol altra de les entitats que prestin serveis de pagament en virtut de l'apartat 1 de l’article 4.

2. Fins a l’abast permès per les normes, les parts d'una operació de pagament poden acordar que les disposicions d’aquest títol en matèria de transparència i requisits d’informació no s'apliquin ni totalment ni parcialment quan l'usuari del servei de pagament no sigui un consumidor o una microempresa.

3. Les disposicions d’aquest títol s’apliquen sense perjudici d’altres disposicions legals, en especial les disposicions relatives a la protecció dels consumidors.

Article 12. Transparència de les condicions i requisits d’informació per a serveis de pagament

1. La informació general prèvia que s’ha de proporcionar abans que un usuari de serveis de pagament quedi obligat per un contracte o oferta relatius a una operació de pagament únic, la informació que se li ha de proporcionar abans i immediatament després d’iniciar una ordre de pagament, així com la informació que se li ha de proporcionar abans i després de l’execució de les ordres de pagament, incloent-hi les condicions de transparència sobre els costos i les transaccions és la que s’especifiqui reglamentàriament.

2. La informació general prèvia que s’ha de proporcionar abans que un usuari de serveis de pagament quedi obligat per un contracte marc que reguli les operacions de pagament, així com la informació i condicions que se li han de comunicar en el contracte o juntament amb el contracte i els termes en què el contracte pot ser modificat o rescindit són els que s’especifiquin reglamentàriament. Així mateix, la informació que s’ha de proporcionar als usuaris de serveis de pagament (ordenants i/o beneficiaris de les operacions de pagament) abans i després de l’execució de les ordres de pagament regulades per un contracte marc, incloent les condicions de transparència sobre els costos de les transaccions és la que s’especifiqui reglamentàriament.

3. Es poden establir excepcions als requisits d’informació aplicables als instruments de pagament d’escassa quantia i al diner electrònic, en els termes que es determinin reglamentàriament.

4. A les entitats que només presten el servei d’informació sobre comptes no els resulten aplicables determinades disposicions en matèria de transparència de les condicions i requisits d’informació, en els termes que es determinin reglamentàriament.

5. Els proveïdors de serveis de pagament no poden cobrar als usuaris dels serveis de pagament per facilitar informació, excepte en els termes i subjectes als límits que es determinin reglamentàriament.

6. La càrrega de la prova relativa al compliment dels requisits en matèria d’informació establerta en aquest article i en el seu desenvolupament reglamentari corresponen al proveïdor de serveis de pagament.

[...]

Article 14. Autorització d’operacions de pagament

1. Una operació de pagament únicament es pot considerar autoritzada quan l’ordenant hagi atorgat el seu consentiment per executar l’operació de pagament. El consentiment per l’execució d’una operació de pagament o d’una sèrie d’operacions de pagament es dona en la forma acordada entre l’ordenant i el proveïdor del servei de pagament, aquest consentiment també es pot donar per mitjà del beneficiari o del proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments. En absència d’aquest consentiment, l'operació de pagament es considera no autoritzada en els termes que es desenvolupin reglamentàriament.

2. Sense prejudici del que disposa la Llei, l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament acorden la forma, el procediment de notificació i el moment en què aquest consentiment s’entén donat, en els termes que es desenvolupin reglamentàriament.

3. L’ordenant pot retirar el consentiment en els termes i amb les limitacions establerts reglamentàriament.

[...]

Article 18. Instruments de pagament i el seu ús

1. El consentiment d’una operació de pagament es pot presentar a través de l’instrument de pagament, cas en el qual l’ordenant i el seu proveïdor de serveis de pagament poden acordar un límit de despesa aplicable a les operacions de pagament executades mitjançant aquest instrument de pagament.

2. Si així s’ha acordat en el contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament es pot reservar el dret de bloquejar l’instrument de pagament per raons justificades objectivament en els termes que s’estableixin reglamentàriament. El proveïdor de serveis de pagament ha de desbloquejar l’instrument de pagament o substituir-lo per un altre de nou, quan ja no existeixin motius per al seu bloqueig.

3. Així mateix, un proveïdor de serveis de pagament gestor de compte pot denegar l'accés a un compte de pagament a un proveïdor de serveis d'informació sobre comptes o a un proveïdor de serveis d'iniciació de pagaments en els termes que s’estableixin reglamentàriament. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte ha de permetre l'accés al compte de pagament una vegada deixin d'existir els motius per denegar-hi l'accés.

4. Les obligacions de l’usuari de serveis de pagament i les credencials de seguretat personalitzades respecte dels instruments de pagament, així com les del proveïdor del servei de pagament es desenvolupen en els termes que es determinin reglamentàriament.

[...]

Article 20. Notificació i rectificació d’operacions de pagament no autoritzades o executades incorrectament

Les disposicions de desenvolupament corresponents especificaran els termes en els quals un usuari del servei de pagament pot obtenir rectificació per part del proveïdor del servei de pagament o del proveïdor de serveis de pagament gestor de compte d'una operació de pagament no autoritzada o executada incorrectament.

Article 21. Principis de responsabilitat del proveïdor dels serveis de pagament per operacions no autoritzades

1. Reglamentàriament s’establiran els termes en els quals:

a) Els proveïdors dels serveis de pagament o, si s’escau, els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments, dins dels seus respectius àmbits de competència, són responsables davant dels usuaris dels serveis de pagament per les operacions no autoritzades;

b) Els usuaris dels serveis de pagament han de tenir dret al reemborsament dels imports de les operacions no autoritzades sense perjudici de la compensació addicional que es pugui acordar en els contractes amb proveïdors de serveis de pagament o als quals l'usuari pugui tenir dret per llei;

c) Quan l’usuari dels serveis de pagament negui haver autoritzat una operació o al·legui que aquesta s’executà incorrectament, la càrrega de la prova de l’autenticació recau en el proveïdor del servei de pagament o, si l’operació s’inicia a través d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, la prova de l’autenticació correspon a aquest últim. En aquest sentit, l'ús registrat d'un instrument de pagament no constitueix per si mateix una prova suficient d'autorització ni del fet que l’ordenant va actuar de forma fraudulenta, intencionadament o per negligència greu.

2. Reglamentàriament s’establiran els termes del dret a reemborsament.

[...]

Article 23. Execució, refús i revocació d’operacions de pagament

1. Les disposicions que regulin el termini d’execució i data de valor de les operacions de pagament s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquestes disposicions s’apliquen únicament a les operacions de pagament en euros i a les operacions de pagament que no es realitzin en euros, tret que l’usuari del servei de pagament i el seu proveïdor del servei de pagament acordin, amb les limitacions previstes reglamentàriament, que aquestes disposicions no resulten d’aplicació.

2. Els termes relatius a la prohibició de negativa del proveïdor de serveis de pagament gestor de compte a executar una ordre de pagament autoritzada, així com els relatius a la notificació en cas de rebuig d’execució per part del proveïdor de serveis de pagament s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament.

3. L’usuari del servei de pagament no pot revocar una ordre de pagament un cop rebuda pel proveïdor de serveis de pagament, llevat que s’especifiqui una altra cosa en aquesta Llei o en el seu desenvolupament reglamentari.

Article 24. Principis de responsabilitat del proveïdor de serveis de pagament per no execució, execució defectuosa o tardana

1. En cas d’ordres de pagament iniciades directament per l’ordenant, el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant és responsable davant de l’ordenant de l’execució correcta de l’operació de pagament en els termes que s’establiran reglamentàriament.

2. En cas d’ordres de pagament iniciades pel beneficiari o a través d’ell, el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari és responsable davant del beneficiari de la transmissió correcta de l’ordre de pagament al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant.

Reglamentàriament s’establiran els termes del dret al reemborsament.”

3. S’inclouen els següents nous articles 13, 15, 16, 17, 19, 22, 25 i 26 al Títol III de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic:

“Article 13. Drets i obligacions sobre la prestació i la utilització dels serveis de pagament

1. Sense perjudici del previst a la Llei, els drets i obligacions relatius a la prestació i la utilització dels serveis de pagament es desenvoluparan reglamentàriament.

2. Quan l’usuari d’un servei de pagament sigui un consumidor o una microempresa, tindrà dret a rebre de forma gratuïta la informació corresponent al servei de pagament abans de quedar vinculat pel contracte de serveis de pagament, en la forma que es determini reglamentàriament.

3. En cas que l’usuari de serveis de pagament no sigui un consumidor o una microempresa, reglamentàriament s’especificaran els termes de l’acord entre l’usuari i el proveïdor de serveis de pagament per la no aplicació dels drets i obligacions relatius als costos aplicables, la retirada del consentiment, la prova de l’autenticació i l’execució d’operacions de pagament, els reemborsaments, els imports transferits o rebuts i la responsabilitat.

4. L’usuari i el proveïdor també poden acordar, en els termes previstos reglamentàriament, el període de notificació i rectificació d’operacions de pagament no autoritzades o executades incorrectament, que en cap cas pot superar els 13 mesos.

5. A les entitats que només presten el servei d’informació sobre comptes no els resulten aplicables determinades disposicions en matèria de drets i obligacions sobre la prestació i la utilització dels serveis de pagament, en els termes d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.

6. El proveïdor de serveis de pagament no pot cobrar a l’usuari dels serveis de pagament pel compliment de les seves obligacions d’informació o per les mesures correctores o preventives amb les excepcions que es desenvolupin reglamentàriament. Aquestes despeses han de ser acordades entre l’usuari i el proveïdor de serveis de pagament i han de ser adequades en línia amb els costos suportats efectivament pel proveïdor de serveis de pagament.

7. Les excepcions a l’exigència del compliment de determinades obligacions per a la prestació de serveis de pagament d’escassa quantia s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament.

8. Les disposicions d’aquest article s’apliquen sense perjudici d’altres disposicions legals, en especial les disposicions relatives a la protecció del consumidor.

[...]

Article 15. Confirmació de la disponibilitat de fons

1. Un proveïdor de serveis de pagament gestor de compte, prèvia sol·licitud d'un proveïdor de serveis de pagament que emeti instruments de pagament basats en targetes, ha de confirmar immediatament la disponibilitat de fons en el compte de pagament de l'ordenant per a l'execució d'una operació de pagament basada en una targeta, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) El compte de pagament de l'ordenant sigui accessible en línia en el moment de la sol·licitud;

b) L'ordenant hagi prestat el seu consentiment exprés al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte perquè respongui a les sol·licituds de determinats proveïdors de serveis de pagament de facilitar confirmació que l'import corresponent a una operació de pagament basada en una targeta determinada està disponible al compte de pagament de l'ordenant;

c) El consentiment a què fa referència la lletra b) ha de donar-se abans que es realitzi la primera sol·licitud de confirmació.

2. El proveïdor de serveis de pagament pot sol·licitar la confirmació a què fa referència l'apartat 1 quan es compleixin les condicions següents:

a) L'ordenant hagi donat consentiment exprés al proveïdor de serveis de pagament que sol·liciti aquesta confirmació;

b) L'ordenant hagi iniciat l'operació de pagament basada en una targeta per l'import en qüestió utilitzant un instrument de pagament basat en targeta emès pel proveïdor de serveis de pagament;

c) El proveïdor de serveis de pagament s'autentiqui davant el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte abans de cada sol·licitud de confirmació, i es comuniqui de manera segura amb el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l'article 30.

3. Sense perjudici de l’aplicació de la normativa aplicable sobre protecció de dades, la confirmació a què fa referència l'apartat 1 consisteix únicament en una simple resposta de «sí» o «no» i no en un extracte del saldo de compte. Aquesta resposta no es pot conservar ni utilitzar per a finalitats diferents de l'execució de l'operació de pagament amb targeta.

4. La confirmació a què fa referència l'apartat 1 no permet al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte bloquejar fons en el compte de pagament de l'ordenant.

5. L'ordenant pot sol·licitar al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte que li comuniqui la identificació del proveïdor de serveis de pagament i la resposta facilitada.

6. El present article no s'aplica a les operacions de pagament iniciades mitjançant instruments de pagament basats en targetes en els quals s'emmagatzemi diner electrònic.

Article 16. Normes d’accés al compte de pagament en cas de serveis d’iniciació de pagaments

1. Tot ordenant té dret a recórrer a un proveïdor de serveis d'iniciació de pagaments autoritzat a operar al Principat d’Andorra per obtenir els serveis d’iniciació de pagament, sempre que es pugui accedir en línia al corresponent compte de pagament corresponent.

2. Si l'ordenant dona el seu consentiment exprés perquè s'efectuï un pagament de conformitat amb l’article 14, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte realitza les actuacions indicades a l'apartat 4 per garantir que l'ordenant pugui exercir el seu dret d’utilitzar el servei d'iniciació de pagaments.

3. El proveïdor de serveis d'iniciació de pagaments:

a) En cap moment pot disposar dels fons de l'ordenant en relació amb la prestació del servei d'iniciació de pagaments;

b) Ha de garantir que les credencials de seguretat personalitzades de l'usuari de serveis de pagament no siguin accessibles a tercers, amb excepció de l'usuari i de l'emissor de les credencials de seguretat personalitzades, i que les transmet a través de canals segurs i eficients;

c) Ha de garantir que qualsevol altra informació sobre l'usuari de serveis de pagament obtinguda en prestar serveis d'iniciació de pagaments es faciliti exclusivament al beneficiari i únicament amb el consentiment exprés de l'usuari de serveis de pagament;

d) Cada vegada que s'iniciï un pagament, s’ha d’identificar davant el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte de l’ordenant i comunicar-se de manera segura amb aquest, amb l'ordenant i amb el beneficiari d’una forma segura, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l'article 30;

e) No pot emmagatzemar dades de pagament sensibles de l'usuari de serveis de pagament;

f) No pot sol·licitar a l'usuari de serveis de pagament cap dada diferent de les necessàries per prestar el servei d'iniciació del pagament;

g) No pot utilitzar, emmagatzemar o accedir a cap dada per a finalitats diferents de la prestació del servei d'iniciació de pagaments expressament sol·licitat per l'ordenant;

h) No pot modificar l'import, el destinatari ni cap altre element de l'operació.

4. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte:

a) Ha d’establir una comunicació segura amb els proveïdors de serveis d'iniciació de pagaments, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l'article 30;

b) Immediatament després de la recepció de l'ordre de pagament procedent d'un proveïdor de serveis d'iniciació de pagaments, ha de facilitar al proveïdor de serveis d'iniciació de pagaments o posar a la seva disposició tota la informació sobre l'inici de l'operació de pagament i tota la informació a la qual tingui accés en relació amb l'execució de l'operació de pagament;

c) Ha de tractar les ordres de pagament transmeses a través dels serveis d'un proveïdor de serveis d'iniciació de pagaments de forma no discriminatòria pel que fa a les ordres de pagament transmeses directament per l'ordenant, excepte per causes objectives, en particular pel que fa als terminis, la prioritat o els costos aplicables.

5. La prestació de serveis d'iniciació de pagaments no es pot supeditar a l'existència d'una relació contractual contreta amb aquesta finalitat entre els proveïdors de serveis d'iniciació de pagaments i els proveïdors de serveis de pagament gestors de comptes.

Article 17. Normes d’accés a la informació sobre comptes de pagament i ús de la informació en cas de serveis d’informació sobre comptes

1. L'usuari de serveis de pagament té dret a recórrer a un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes autoritzat a operar al Principat d’Andorra sempre que es pugui accedir en línia al compte de pagament corresponent.

2. El proveïdor de serveis d'informació sobre comptes:

a) Ha de prestar els seus serveis exclusivament sobre la base del consentiment explícit de l'usuari del servei de pagament;

b) Ha de garantir que les credencials de seguretat personalitzades de l'usuari de serveis de pagament no siguin accessibles a tercers, amb excepció de l'usuari i de l'emissor de les credencials de seguretat personalitzades, i que, quan les transmeti el proveïdor de serveis d'informació sobre comptes, la transmissió es realitzi a través de canals segurs i eficients;

c) En cada comunicació, ha d’identificar-se davant el proveïdor o proveïdors de serveis de pagament gestor de compte de l'usuari de serveis de pagament i comunicar-se de manera segura amb el proveïdor o proveïdors de serveis de pagament gestors de compte i l'usuari del servei de pagament, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30;

d) Ha d’accedir únicament a la informació dels comptes de pagament designats i les operacions de pagament corresponents;

e) No pot sol·licitar dades de pagament sensibles vinculades als comptes de pagament;

f) No pot utilitzar, emmagatzemar o accedir a cap dada per a finalitats diferents de la prestació del servei d'informació sobre comptes sol·licitat expressament per l'usuari del servei de pagament, de conformitat amb la normativa aplicable sobre protecció de dades.

3. Pel que fa als comptes de pagament, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte:

a) Ha d’establir una comunicació segura amb els proveïdors de serveis d'informació sobre comptes, d’acord amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30; i

b) Ha de tractar les peticions de dades transmeses a través dels serveis d'un proveïdor de serveis d'informació sobre comptes de manera no discriminatòria, excepte per causes objectives.

4. La prestació de serveis d'informació sobre comptes no es pot supeditar a l'existència d'una relació contractual a tal fi entre els proveïdors de serveis d'informació sobre comptes i els proveïdors de serveis de pagament gestors de comptes.

[...]

Article 19. Reemborsament per operacions de pagament iniciades per o mitjançant un beneficiari

1. L’ordenant té dret al reemborsament per part del proveïdor de serveis de pagament per les operacions de pagament autoritzades iniciades i ja executades per o mitjançant un beneficiari, en els termes establerts reglamentàriament.

2. A petició del proveïdor de serveis de pagament, correspon a l’ordenant demostrar que es compleixen les condicions establertes reglamentàriament.

[...]

Article 22. Principis de responsabilitat de l’usuari dels serveis de pagament en cas d’operacions no autoritzades

En els termes establerts per les normes de desenvolupament i sense perjudici del que disposa l’article anterior, l’usuari només és responsable de fins un màxim de 50 euros per les pèrdues derivades d’operacions no autoritzades resultants de l’ús d’un instrument de pagament extraviat o robat o de l’apropiació indeguda d’un instrument de pagament, excepte en cas d’actuació fraudulenta o negligent, segons el cas o per incompliment de les seves obligacions.

Article 25. Principis de responsabilitat en cas de serveis d’iniciació per no execució, execució defectuosa o tardana

En cas d’ordres de pagament iniciades per l’ordenant a través d’un proveïdor de serveis d’iniciació, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte ha de reemborsar a l’ordenant l’import de l’operació no executada, executada defectuosament o de forma tardana en els termes previstos reglamentàriament. En aquests casos, la càrrega de la prova correspon al proveïdor de serveis d’iniciació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Article 26. Absència de responsabilitat quan concorren circumstàncies excepcionals i imprevisibles

En els termes que reglamentàriament s’estableixin, la responsabilitat establerta en aquest títol no s'aplica en cas que concorrin circumstàncies excepcionals i imprevisibles.”

Article 8. Inclusió d’un nou Títol IV

S’inclou un nou Títol IV a la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, anomenat “Gestió dels riscos operatius i de seguretat” amb els nous articles 27, 28, 29 i 30, que queden redactats en els termes següents:

“Títol IV. Gestió dels riscos operatius i de seguretat

Article 27. Gestió dels riscos operatius i de seguretat

1. Els proveïdors de serveis de pagament han de comptar amb mesures pal·liatives i mecanismes de control adequats per a gestionar els riscos operatius i de seguretat relacionats amb els serveis de pagament que presten. En el marc d’aquestes mesures i mecanismes, els proveïdors de serveis de pagament han d’establir i mantenir procediments eficaços de gestió d’incidents, en particular per a la detecció i la classificació dels incidents operatius i de seguretat de caràcter greu.

2. Els proveïdors de serveis de pagament han de proporcionar a l’AFA, com a mínim anualment i segons com l’AFA ho determini, una avaluació actualitzada i completa dels riscos operatius i de seguretat associats als serveis de pagament que presten, així com de l’adequació de les mesures pal·liatives i els mecanismes de control aplicats en resposta a tals riscos.

3. Tenint en compte les pràctiques i els usos del mercat, s’habilita l’AFA per a regular mitjançant comunicat tècnic les qüestions relacionades amb l’establiment, l’aplicació i la supervisió de les mesures de seguretat, incloent-hi les mesures pal·liatives i els mecanismes de control així com, si s’escau, els processos de certificació. Aquest comunicat tècnic ha de ser revisat de forma periòdica i, en qualsevol cas, cada dos anys.

Article 28. Notificació d’incidents

1. En cas d’incidents operatius o de seguretat greus, els proveïdors de serveis de pagament ho han de notificar a l’AFA sense dilacions indegudes.

Si l’incident de seguretat afecta, ha afectat o pot afectar els interessos financers dels usuaris dels seus serveis de pagament, el proveïdor de serveis de pagament els ha d’informar sense dilacions indegudes de l’incident i de totes les mesures pal·liatives disponibles que poden adoptar per tal de mitigar les conseqüències adverses de l’incident.

2. S’habilita l’AFA a establir mitjançant comunicat tècnic la classificació d’incidents greus als quals es refereix l’apartat 1 anterior i sobre el contingut, el format, incloses les plantilles de notificació normalitzades, i els procediments de notificació de tals incidents. El referit comunicat tècnic inclourà també criteris per a l’avaluació de la importància de l’incident. Aquest comunicat tècnic ha de ser revisat de forma periòdica i, en qualsevol cas, cada dos anys.

3. Els proveïdors de serveis de pagament facilitaran a l’AFA, com a mínim un cop a l’any, les dades estadístiques sobre el frau relacionat amb els diferents mitjans de pagament.

Article 29. Autenticació

1. Els proveïdors de serveis de pagament han d’aplicar l’autenticació reforçada de clients quan l’ordenant:

a) Accedeixi al seu compte de pagament en línia;

b) Iniciï una operació de pagament electrònic;

c) Realitzi per un canal remot qualsevol acció que pugui implicar un risc de frau en el pagament o altres abusos.

2. Respecte a la iniciació d’operacions de pagament electrònic referides en la lletra b) de l’apartat 1 anterior per a les operacions remotes de pagament electrònic, els proveïdors de servei de pagament han d’aplicar una autenticació reforçada de clients que inclogui elements que associïn dinàmicament l’operació a un import específic i a un beneficiari determinat.

3. Respecte a l’apartat 1, els proveïdors de serveis de pagament han de comptar amb mesures de seguretat adequades per protegir la confidencialitat i la integritat de les credencials de seguretat personalitzades dels usuaris dels serveis de pagament.

4. Així mateix, els apartats 2 i 3 són d’aplicació quan els pagaments s’iniciïn per mitjà d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments. Els apartats 1 i 3 també s’apliquen quan la informació se sol·liciti per mitjà d’un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes.

5. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte ha de permetre al proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments i al proveïdor de serveis d’informació sobre comptes l’ús dels procediments d’autenticació facilitats a l’usuari de serveis de pagament pel proveïdor de serveis de pagament gestor de compte en conformitat amb els apartats 1 i 3 i, quan intervingui el proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, en conformitat amb els apartats 1, 2 i 3.

Article 30. Normes tècniques de regulació sobre autenticació i comunicació

1. Reglamentàriament es desenvoluparan els requeriments tècnics d’autenticació i comunicació dirigits als proveïdors de serveis de pagament d’acord amb els desenvolupaments reglamentaris de la Unió Europea que emanin de la implementació de la Directiva 2015/2366 i, si escau, de les guies emeses per l’Autoritat Bancària Europea en aquesta matèria, de tal manera que l’AFA queda habilitada per a emetre comunicats tècnics quan pertoqui. Aquestes disposicions de desenvolupament han d’especificar el següent:

a) Els requisits d’autenticació reforçada de clients als quals es refereixen els apartats 1 i 2 de l’article 29;

b) Les excepcions a l’aplicació dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 29, atenent als criteris establerts a l’apartat 3 del present article;

c) Els requisits que han de complir les mesures de seguretat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 29 per a protegir la confidencialitat i la integritat de les credencials de seguretat personalitzades dels usuaris de serveis de pagament; i

d) Els requisits per a uns estàndards de comunicació oberts comuns i segurs a efectes d’identificació, autenticació, notificació i informació, així com per a l’aplicació de mesures de seguretat entre els proveïdors de serveis de pagament gestors de compte, els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments, els proveïdors de serveis d’informació sobre comptes, els ordenants, els beneficiaris i altres proveïdors de serveis de pagament.

2. Les disposicions reglamentàries referides a l’apartat anterior tenen per funció:

a) Garantir un nivell adequat de seguretat per als usuaris de serveis de pagament i els proveïdors de serveis de pagament, mitjançant l’establiment de requisits eficaços i basats en el risc;

b) Garantir la protecció dels fons i les dades personals dels usuaris de serveis de pagament;

c) Assegurar i mantenir una competència justa entre tots els proveïdors de serveis de pagament;

d) Garantir la neutralitat tecnològica i del model de negoci; i

e) Permetre el desenvolupament de mitjans de pagament accessibles, de fàcil ús i innovadors.

3. Les excepcions a les quals es refereix la lletra b) de l’apartat 1 estan basades en els criteris següents:

a) El nivell de risc que comporti el servei prestat;

b) L’import de l’operació, la freqüència amb la qual es repeteix o ambdues coses;

c) El canal de pagament utilitzat per a l’execució de l’operació.

Les disposicions reglamentàries han de ser revisades de forma periòdica i, si escau, han de ser actualitzades a fi de tenir en compte, entre altres aspectes, les innovacions i l’evolució tecnològica.”

Article 9. Modificació del Títol III

1. El Títol III de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passa a numerar-se Títol V i el seu enunciat queda redactat en els termes següents: “Emissió i reemborsament de diner electrònic”.

2. Es renumeren els articles 14 i 15 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que passen a numerar-se articles 31 i 32, respectivament i l’apartat 3 del remunerat article 31 queda redactat en els termes següents:

“3. El contracte entre l'emissor de diner electrònic i el titular de diner electrònic ha d'indicar de manera clara i explícita les condicions de reemborsament, incloent-hi qualsevol despesa relacionada, i el titular de diner electrònic ha d'estar informat d'aquestes condicions abans de quedar obligat per un contracte o oferta.”

Article 10. Modificació del Títol IV

1. El Títol IV de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passa a numerar-se Títol VI i a dir-se “Procediments de reclamació i resolució alternativa de litigis” i s’elimina l’ordenació per capítols d’aquest Títol.

2. Els articles 16 i 17 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passen a numerar-se com a articles 33 i 35, respectivament i queden redactats en els termes següents:

“Article 33. Resolució de reclamacions pels proveïdors de serveis de pagament i emissors de diner electrònic

1. Els proveïdors de serveis de pagament i els emissors de diner electrònic han de disposar d’un servei d’atenció al client que resolgui les reclamacions que els presentin els seus usuaris de serveis de pagament o titulars de diner electrònic, segons correspongui, d’acord amb allò previst a l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera, i sense perjudici de portar les seves reclamacions davant l’autoritat competent en matèria de protecció del consumidor d’acord amb la normativa en aquesta matèria.

2. En la seva resolució, els proveïdors de serveis de pagament i els emissors de diner electrònic han de tractar totes les qüestions plantejades en un termini de quinze dies hàbils després de la recepció de la reclamació. Aquesta resolució ha de ser posada a disposició de l’usuari de serveis de pagament en paper o, en cas que així s’hagi acordat entre el proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic i l’usuari de serveis de pagament o titular de diner electrònic, respectivament, en un altre format durador.

3. En situacions excepcionals, si no es pot oferir una resposta en el termini de quinze dies hàbils per raons alienes a la voluntat del proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic, aquest ha d’enviar una resposta provisional, en la qual indiqui clarament els motius del retard de la contestació a la reclamació i s’especifiqui el termini en què l’usuari dels serveis de pagament o de diner electrònic rep la resposta definitiva. En qualsevol cas, el termini per a la recepció de la resposta definitiva no pot excedir els trenta-cinc dies hàbils.

[...]

Article 35. Procediment de resolució alternativa de litigis

1. Els usuaris de serveis de pagament i els titulars de diner electrònic tenen dret a sotmetre les seves reclamacions als procediments de resolució alternativa de litigis establerts en la legislació en matèria de protecció del consumidor, amb l’objecte de resoldre els conflictes o litigis entre els usuaris del serveis de pagament i els seus proveïdors de servei de pagament o entre titulars de diner electrònic i els emissors de diner electrònic, relatius als drets i obligacions derivats d’aquesta Llei, del seu desenvolupament reglamentari o dels comunicats tècnics emesos per l’AFA, segons correspongui.

2. En tot cas, els proveïdors de serveis de pagaments i els emissors de diner electrònic no poden refusar sotmetre’s al procediment de mediació en els termes establerts a l’apartat 1 quan l’usuari sol·liciti aquest procediment.

3. El proveïdor de serveis de pagament ha d’informar a l’usuari de serveis de pagament sobre els procediments de resolució alternativa de litigis disponibles per a conèixer dels conflictes relatius als drets i obligacions derivats d’aquesta Llei, del seu desenvolupament reglamentari o dels comunicats tècnics emesos per l’AFA, segons correspongui.

4. La informació referida a l’apartat anterior ha de figurar de manera clara, comprensible i fàcilment accessible a la pàgina web del proveïdor de serveis de pagament, en el seu cas, a l’oficina oberta a públic i a les condicions generals del contracte entre el proveïdor i l’usuari de serveis de pagament, detallant-se així mateix com pot obtenir-se més informació sobre els procediments de resolució alternativa de litigis i sobre les condicions per tal de recórrer-hi.”

3. S’inclou el nou article 34 següent al Títol IV de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic que queda redactat en els termes següents:

“Article 34. Reclamacions davant les autoritats competents

1. L’AFA ha d’establir els procediments necessaris per tal que els usuaris de serveis de pagament i els titulars de diner electrònic o altres parts interessades, incloses les associacions de consumidors, puguin presentar-li queixes i reclamacions en relació amb presumptes infraccions, per part dels proveïdors de serveis de pagament o emissors de diner electrònic, de les disposicions d’aquesta Llei, del seu desenvolupament reglamentari o dels comunicats tècnics que l’AFA hagi emès.

2. Quan sigui procedent, i sense perjudici del dret a portar el conflicte davant un tribunal de justícia, la resposta de l’AFA ha d’informar el reclamant de l’existència dels procediments de resolució alternativa de litigis establerts en virtut de l’article 35.

3. En qualsevol cas, els usuaris de serveis de pagament i titulars de diner electrònic també poden portar les seves reclamacions davant l'autoritat competent en matèria de protecció del consumidor, tal com estableix la normativa en aquesta matèria.

4. Amb caràcter previ a la presentació de queixes i reclamacions davant de les autoritats competents, els usuaris de serveis de pagament han d’haver presentat una reclamació en els termes establerts en l’article 33.”

Article 11. Modificació del Títol V

El Títol V de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passa a numerar-se Títol VII i l’article 18 passa a numerar-se article 36 i queda redactat en els termes següents:

“Article 36. Persones responsables

1. Les entitats de pagament o altres proveïdors de serveis de pagament autoritzats i les entitats de diner electrònic estan sotmesos a sancions si cometen accions o omissions classificades com a infraccions en virtut de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer.

2. També són persones responsables els subjectes que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en les lletres, h), i), j) i n) de l’article 15 i en la lletra l) de l’article 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer.

3. Les disposicions incloses en aquest títol són aplicables sense perjudici d’altres sancions penals o civils que puguin ser aplicables.”

Article 12. Modificació de la Disposició addicional primera de la Llei 8/2018, de 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

S’elimina l’apartat b) de la Disposició addicional primera de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament i a les entitats que emetessin diner electrònic amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

1. Aquesta disposició transitòria és d’aplicació a les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament i a les entitats que emetessin diner electrònic, exceptuant les numerades a l’article 4 de la Llei 8/2018, de 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, i que, en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, no hagin estat autoritzades per l’AFA ni hagin sol·licitat autorització a l’AFA, i vulguin continuar prestant serveis de pagament o emetent diner electrònic.

2. Les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament a les quals es refereix l’apartat 1 que vulguin continuar prestant serveis de pagament hauran de:

a) Presentar en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud a l’AFA per tal d’acollir-se al règim d’autorització previst a l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada per aquesta Llei (d’ara endavant “Llei 8/2018 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada); o

b) Presentar en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud a l’AFA per tal d’acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

En cas de no obtenir l’autorització preceptiva a què es refereix la lletra a), o l’exempció a què es refereix la lletra b), en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció d’una sol·licitud completa en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament. Així mateix, les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que en el termini previst en aquesta disposició transitòria no haguessin presentat la corresponent sol·licitud a l’AFA han de cessar immediatament la seva activitat.

3. Les entitats que emetessin diner electrònic a les quals es refereix l’apartat 1 que vulguin continuar emetent diner electrònic, hauran de presentar a l’AFA en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud completa en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per tal d’acollir-se al règim d’autorització previst a l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

En cas de no obtenir l’autorització preceptiva a què es refereix aquest apartat en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud a què es refereix el paràgraf anterior, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat d’emissió de diner electrònic. Així mateix, les persones físiques o jurídiques que emetessin diner electrònic amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que en el termini previst en aquesta disposició transitòria no haguessin presentat la corresponent sol·licitud a l’AFA han de cessar immediatament la seva activitat.

Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats que, en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, hagin estat autoritzades per l’AFA a prestar serveis de pagament o a emetre diner electrònic o hagin sol·licitat l’autorització per a fer-ho

1. Aquesta disposició transitòria és d’aplicació a les entitats que, en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei:

a) hagin estat autoritzades per l’AFA a prestar serveis de pagament o per a emetre diner electrònic; o

b) hagin sol·licitat autorització per a prestar serveis de pagament o per a emetre diner electrònic i es trobin a l’espera d’una resolució de l’AFA,

en ambdós casos de conformitat amb les lletres b) i c) de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

2. Les entitats a les quals es refereix la lletra a) de l’apartat 1 que vulguin continuar prestant serveis de pagament, tret de les referides als apartats 4 i 5 següents, podran continuar prestant els serveis de pagament per als quals hagin estat autoritzats i hauran de:

b) Presentar una sol·licitud a l’AFA en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que consti d’un informe exhaustiu on es detallin les transformacions a què es sotmetrà el sol·licitant per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari; o

c) Presentar una sol·licitud a l’AFA en el termini màxim de 12 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per tal d’acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa a què es refereixen els paràgrafs anteriors, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al contingut de les sol·licituds, i no s’atorgui l’autorització a què es refereix la lletra a) o no concedeixi l’exempció a què es refereix la lletra b), el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament.

3. Les entitats a les quals es refereix la lletra b) de l’apartat 1 que vulguin continuar amb el procés d’autorització per tal de prestar serveis de pagament o que vulguin acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada, disposaran d’un termini de 3 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que interromp el termini de resolució de què disposa l’AFA per a resoldre sobre l’autorització, per tal de presentar a l’AFA un informe exhaustiu que detalli les transformacions a què es sotmetrà el sol·licitant per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari o, si s’escau, per tal de presentar un informe exhaustiu que detalli el compliment de les condicions requerides per tal d’acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al compliment de les exigències a què es refereix el paràgraf anterior i no atorgui l’autorització a què es refereix la lletra a) o no concedeixi l’exempció a què es refereix la lletra b), ambdues de l’apartat 2, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament en cas que hagi començat.

4. Les entitats a les quals es refereix la lletra a) de l’apartat 1 que vulguin continuar emetent diner electrònic podran continuar emetent diner electrònic i hauran de facilitar a l’AFA un informe exhaustiu que detalli les transformacions a què es sotmetran per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa a què es refereix el paràgraf anterior, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al contingut de la sol·licitud a què es refereix el paràgraf anterior, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat d’emissió de diner electrònic.

5. Les entitats a les quals es refereix la lletra b) de l’apartat 1 que vulguin continuar amb el procés d’autorització per tal d’emetre diner electrònic disposaran d’un termini addicional de 3 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que interromp el termini en què l’AFA ha de resoldre sobre l’atorgament de l’autorització, per tal de presentar a l’AFA un informe exhaustiu que detalli les transformacions a què es sotmetran per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.

En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al compliment de les exigències a què es refereix el paràgraf anterior i no atorgui l’autorització a què es refereix l’apartat 4, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament en cas que hagi començat.

6. Sense perjudici de l’establert a l’apartat 2 d’aquest article, les entitats autoritzades a prestar els serveis de pagament previstos en la lletra g) de l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic conservaran aquesta autorització per prestar els serveis de pagament que es considerin serveis de pagament inclosos en la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 8/2018 modificada si com a molt tard 24 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’AFA té constància del compliment dels requeriments establerts a la lletra c) de l’apartat 1.1 i a l’apartat 1.2 de l’article 66 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats que prestessin serveis d’iniciació de pagaments o d’informació sobre comptes amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei

1. Les entitats que prestessin serveis d’iniciació de pagaments o d’informació sobre comptes amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, podran continuar prestant aquests serveis sense obtenir l’autorització preceptiva durant un període transitori màxim de 12 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. En cas de no haver sol·licitat o de no haver obtingut la corresponent autorització preceptiva en aquest termini, l’entitat haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis d’iniciació de pagaments o d’informació sobre comptes.

2. Durant el termini a què es refereix la disposició final novena de no aplicació de les normes de seguretat a que es refereixen els articles 15, 16, 17 i 29 d’aquesta Llei, cap proveïdor de serveis de pagament gestor de comptes podrà impedir o dificultar la utilització de serveis d’iniciació de pagaments i serveis d’informació sobre comptes en relació amb els comptes que gestioni.

Disposició transitòria quarta. Règim transitori aplicable als contractes en vigor

Els contractes que els proveïdors de serveis de pagament hagin conclòs amb els seus clients amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per tal de regular les condicions en virtut de les quals els serveis de pagament es duran a terme, seguiran sent vàlids, sense perjudici de l’aplicació, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de les disposicions de caràcter imperatiu que resultin més favorables al consumidor.

Disposicions finals

Disposició final primera. Modificacions a la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà

1. Es modifica l’apartat 5 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, que queda redactat en els termes següents:

“5. L’ampliació de les activitats que integren l’objecte social d’una entitat bancària, o d’una entitat –no bancària- de crèdit especialitzat, una entitat de pagament, o una entitat de diner electrònic, o d’una entitat financera d’inversió, o d’una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, a activitats no especificades en l’autorització inicial o en una posterior ampliació de les activitats, queda subjecta a nova autorització.”

2. Es modifica la lletra h) de l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, que queda redactada en els termes següents:

“h) 4.000 euros en el cas de les entitats de pagament que només proporcionen el servei de pagament de l’enviament de diners; 10.000 euros en el cas de les entitats de pagament que només proporcionen el servei d’iniciació de pagaments; 25.000 euros si l’entitat de pagament proporciona qualsevol dels serveis de pagament esmentats a les lletres a) a h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Les entitats de pagament que només proporcionen el servei d’informació sobre comptes estan excloses de la constitució de dipòsit.”

3. Es modifica l’article 9 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per afegir-hi un nou apartat quart amb el redactat següent, de manera que els anteriors apartats 4 i 5 a queden numerats com a apartats 5 i 6, amb el redactat següent:

“4. L’AFA ha de revocar l’autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic en cas que:

a) l’autorització s’hagi obtingut mitjançant declaracions falses o a través de qualsevol altre mitjà irregular; o bé

b) deixi de reunir les condicions per a la concessió de l’autorització o no informi l’AFA d’algun canvi significatiu al respecte; o bé

c) L’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic pugui constituir una amenaça per a l’estabilitat del sistema de pagaments o posar en perill la confiança en aquest en cas de seguir prestant serveis de pagament; o bé

d) Concorri qualsevol altra causa prevista per la legislació.

5. L’AFA ha de motivar la decisió de revocació i informar-ne els interessats.

6. L’AFA ha de publicar la decisió de revocació de l’autorització tant al registre corresponent segons la legislació aplicable com al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”

4. Es modifica la lletra b) de l’article 11 de Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, que queda redactada en els termes següents:

“b) En el cas d’entitats de pagament o entitats de diner electrònic, s’ha de presentar un programa d’activitats que estableixi en concret el tipus de serveis de pagament que es prestaran, d’entre els descrits a l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, i/o l’emissió de diner electrònic, si escau.”

5. L’article 13 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà és, d’ara endavant, l’apartat 1 de l’article. Es modifiquen els apartats b) i m), que passen a tenir el redactat següent, i es crea un nou apartat n), que queda redactat en els termes següents:

“b) Una descripció de l’estructura organitzativa i dels mitjans de què es preveu que disposi l’entitat per tal de donar compliment als requisits organitzatius i a les condicions de funcionament requerits per la legislació vigent així com a les disposicions relatives a la protecció de l’inversor.

[...]

m) En el cas dels sol·licitants per a la creació d’una entitat de pagament o d’una entitat de diner electrònic una descripció de les mesures adoptades com a salvaguarda dels fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o dels titulars de diner electrònic, d’acord amb l’article 8 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.

n) En el cas dels sol·licitants d’una autorització per a la creació d’una entitat de pagament o d’una entitat de diner electrònic, la memòria ha d’incloure, addicionalment, la informació que s’especifiqui mitjançant la normativa de desenvolupament de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.”

6. S’inclouen quatre nous apartats a l’article 13 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, amb el redactat següent:

“2. Els sol·licitants d’una autorització per a la creació d’una entitat de pagament per a prestar exclusivament el servei d’informació sobre comptes previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, han d’aportar únicament la documentació prevista a la lletra b) de l’article 11, així com la que s’estableixi reglamentàriament.

3. Els sol·licitants d’una autorització per a la prestació exclusiva de serveis d’iniciació de pagaments previst a la lletra g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de disposar, com a condició per a la seva autorització, d’una assegurança de responsabilitat civil professional per la responsabilitat derivada del dret a reemborsament en cas d’operacions de pagament no autoritzades o en cas de no execució o d’execució defectuosa o amb retard d’una ordre de pagament, en els termes que s’estableixin mitjançant comunicat tècnic de l’AFA.

4. Els sol·licitants d’una autorització per a la prestació del servei d’informació sobre comptes previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de disposar, com a condició per al seu registre, d’una assegurança de responsabilitat civil professional, en els termes que s’estableixin mitjançant comunicat tècnic de l’AFA.

Aquesta assegurança es constitueix com a garantia per fer front a la responsabilitat respecte del proveïdor de serveis de pagament gestor del compte o respecte de l’usuari de serveis de pagament, derivat de l’accés no autoritzat o fraudulent a informació del compte de pagament o de l’ús no autoritzat o fraudulent de tal informació.

5. Mitjançant comunicat tècnic de l’AFA s’han d’establir els criteris que han d’utilitzar-se per a estipular l’import mínim de l’assegurança de responsabilitat civil professional a la qual fan referència els apartats 3 i 4 anteriors. A aquests efectes, es tindrà en compte:

a) El perfil de risc de l’empresa;

b) Si l’empresa presta o no altres serveis de pagament previstos a l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, i si realitza o no altres activitats empresarials;

c) El volum d’activitat:

(i) En cas d’empreses que sol·licitin autorització per prestar els serveis d’iniciació de pagaments, el valor de les operacions iniciades;

(ii) En cas d’empreses que sol·licitin registre per a la prestació de serveis d’informació sobre comptes, el número de clients que poden utilitzar els serveis d’informació sobre comptes.

Aquests criteris s’han de revisar periòdicament.”

7. Es modifica el títol del capítol cinquè de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, que queda redactat en els termes següents:

“Capítol cinquè. Criteris de valoració de les sol·licituds per a la concessió d’autorització”

8. Es modifica l’article 17 de la de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, que queda redactat en els termes següents:

“Article 17. Criteris específics i garanties tècniques

1. Un cop examinada la sol·licitud, l’AFA concedeix una autorització mitjançant una resolució escrita favorable, sempre que la informació i les proves que acompanyin la sol·licitud evidenciïn que es compleixen tots els requisits que estableix la normativa vigent, i en particular, els requisits establerts en els articles 10, 11, 12 i 13 d’aquesta Llei i les normes que els desenvolupin. Amb anterioritat a la concessió d'una autorització, l’AFA pot consultar, quan sigui procedent, altres autoritats nacionals o les autoritats internacionals homòlogues pertinents.

2. S’ha de valorar específicament:

a) La coherència del projecte empresarial.

b) La idoneïtat dels accionistes o socis que posseeixin, directament o indirectament, participacions qualificades en l’entitat projectada; així com els coneixements, l’experiència i la capacitat potencial dels sol·licitants i els socis per tal d’aconseguir els objectius de l’entitat projectada.

b bis) La reputació, els coneixements, la capacitat i l’experiència, d’acord amb el que indiquen els apartats 2 i 3 de l’article 2 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, de cadascun dels membres de l’òrgan d’administració i de cadascun dels membres de la direcció general de l’entitat projectada.

c) Els vincles de l’entitat projectada amb altres entitats del sistema financer que li aportin, entre altres, els coneixements de negoci i tecnològics sobre les activitats projectades.

d) Els compromisos assumits envers el projecte de l’entitat de nova creació per part de l’ entitat o entitats del sistema financer vinculades a la gestió de l’entitat projectada.

e) Si l’estructura del grup al qual pertany l’entitat projectada permet obtenir d’una forma transparent la informació necessària sobre el desenvolupament de les seves activitats.

f) La possibilitat que l’entitat projectada quedi exposada, de forma inapropiada, al risc de les activitats no financeres dels seus accionistes o socis, o quan, tractant-se d’activitats financeres, l’estabilitat o el control de l’entitat puguin quedar afectats per l’alt risc d’aquelles.

g) Els mitjans tècnics i l’organització de la gestió, en particular pel que fa a les mesures destinades a garantir un control intern adequat.

h) El compliment amb els requisits prudencials que són d’aplicació a l’entitat projectada en virtut de:

i) La Llei de solvència i liquiditat i la seva normativa d’aplicació, en el cas d’entitats bancàries i empreses d’inversió subjectes a la mateixa; o

ii) La Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, en el cas de les entitats operatives del sistema financer no cobertes en el punt i) anterior; i si escau

iii) La Llei de conglomerats financers i la normativa d’aplicació.

El compliment dels requisits prudencials per part de l’entitat projectada s’ha d’avaluar considerant el grup del qual aquesta forma part.

3. L’AFA concedeix una autorització únicament si, tenint en compte la necessitat de garantir una gestió sana i prudent de les entitats operatives del sistema financer, l'entitat de què es tracti disposa de sòlids procediments de govern corporatiu, incloent-hi una estructura organitzativa clara, amb línies de responsabilitat ben definides, transparents i coherents, així com procediments eficaços d'identificació, gestió, control i comunicacions dels riscos als quals estigui o pugui estar exposada, juntament amb mecanismes adequats de control intern, incloent-hi procediments administratius i comptables adequats.

Els sistemes, procediments i mecanismes esmentats al paràgraf anterior han de ser exhaustius i proporcionats a la naturalesa, escala i complexitat dels serveis prestats per l’entitat projectada.

4. L’AFA ha de denegar l'autorització per a iniciar l’activitat d’una entitat operativa del sistema financer si, atenent la necessitat de garantir una gestió sana i prudent per part de l'entitat operativa del sistema financer, no està satisfeta respecte a la idoneïtat dels accionistes o socis que posseeixin, directament o indirectament, participacions qualificades.

5. Quan existeixen vincles estrets entre l’entitat operativa del sistema financer projectada i altres persones físiques o jurídiques, l’AFA ha de concedir l’autorització només si aquests vincles no impedeixen l’exercici efectiu de les seves funcions de supervisió.

A aquests efectes s’entén per “vincles estrets” una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:

a) una participació en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20 % o més dels drets de vot o de capital d’una empresa;

b) una relació de control;

c) un vincle permanent entre ambdues o totes elles i una mateixa tercera persona mitjançant una relació de control.

A aquests efectes s’entén per “control” la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions de control que es relacionen en el punt 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

6. L’AFA ha de rebutjar l’autorització per iniciar l’activitat d’una entitat operativa del sistema financera andorrà quan l’execució de les lleis, reglaments o altres disposicions administratives establertes en el marc jurídic d’un país tercer aplicables a una o més persones físiques o jurídiques amb les quals l’entitat operativa del sistema financer andorrà mantingui vincles estrets impedeixin l’exercici efectiu de les seves funcions de supervisió.

7. L’AFA ha d’exigir a les entitats operatives del sistema financer que proporcionin la informació necessària per controlar de forma contínua el compliment de les condicions a què es refereixen els apartats 5 i 6 d’aquest article.

8. Quan concorri alguna de les circumstàncies següents, i abans de concedir l'autorització per a la creació d’una entitat operativa del sistema financer, l’AFA ha d’obtenir la confirmació de no oposició per part de la corresponent autoritat supervisora estrangera del país tercer:

a) Quan estigui previst que l'entitat operativa del sistema financer estarà controlada per una de les següents entitats autoritzades en un país tercer: una entitat bancària, una entitat financera d’inversió, una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, una entitat financera –no bancària– de crèdit especialitzat, una entitat de pagament o de diner electrònic, una entitat asseguradora o una entitat reasseguradora.

b) Quan estigui previst que l'entitat operativa del sistema financer estarà controlada per l'entitat dominant d’una de les següents entitats autoritzades en un país tercer: una entitat bancària, una entitat financera d’inversió, una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, una entitat financera –no bancària– de crèdit especialitzat, una entitat de pagament o de diner electrònic, una entitat asseguradora o una entitat reasseguradora.

c) Quan estigui previst que l'entitat operativa del sistema financer estarà controlada per les mateixes persones físiques o jurídiques que controlen una de les següents entitats autoritzades en un país tercer: una entitat bancària, una entitat financera d’inversió, una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, una entitat financera –no bancària– de crèdit especialitzat, una entitat de pagament o de diner electrònic, una entitat asseguradora o una entitat reasseguradora.

9. Es faculta l’AFA per tal que, mitjançant comunicats tècnics, pugui emetre guies i requeriments complementaris en relació amb els criteris específics i garanties tècniques establerts en aquest article en base als estàndards internacionals, i en particular, en base a les guies emeses per l’Autoritat Bancària Europea en aquesta matèria.”

9. Es modifica la lletra a) de l’article 18 de la de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, que queda redactada en els termes següents:

“a) La transparència de l’origen dels fons i de la identitat de les persones que han de constituir el nucli de socis de l’entitat projectada. L’AFA avaluarà en particular si hi ha indicis raonables que permetin suposar que, en relació amb l’entitat projectada, s’estan efectuant o intentant efectuar o s’han efectuat operacions de blanqueig de diners o finançament del terrorisme, en el sentit de l’article 1 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, o que l’entitat projectada podria augmentar el risc que s’efectuïn. Per dur a terme aquesta valoració l’AFA ha d’obtenir el corresponent informe preceptiu de valoració de la UIFAND.”

Disposició final segona. Modificacions a la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

1. S’inclou una nova lletra d) a l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queda redactada en els termes següents:

“d) Emissió i gestió de targetes de crèdit, així com execució d'operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar.”

2. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 4 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queden redactats en els termes següents:

“1.  Les entitats de pagament són persones jurídiques o, en el cas d’entitats que únicament prestin el servei de pagament previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, podran ser persones físiques o jurídiques, radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’AFA per a prestar serveis de pagament.

2. Els serveis de pagament són els esmentats a l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.”

[...]

“4.  El diner electrònic té el significat establert a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei de serveis de pagament i el diner electrònic.”

3. Es modifica l’apartat 5 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queda redactat en els termes següents:

“5. Sense perjudici d’allò previst a l’article 4 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, les entitats que pretenen proporcionar serveis de pagament o emetre diner electrònic de forma profes­sional han d’obtenir autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, segons escaigui, abans de començar la prestació dels serveis de pagament o l’emissió de diner electrònic.”

4. S’inclou una nova lletra c) a l’apartat 6 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, amb els termes següents:

“c) Activitats empresarials diferents de la prestació de serveis de pagament, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.”

5. S’inclou un nou apartat 12 a l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queda redactat en els termes següents:

“12. Les entitats de pagament poden concedir crèdits en relació amb els serveis de pagament previstes a les lletres d) o e) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic si es compleixen les condicions següents:

a) Que es tracti d'un crèdit subordinat concedit exclusivament en relació amb l'execució d'una operació de pagament;

b) Que sense perjudici de la normativa en matèria de concessió de crèdits mitjançant targetes de crèdit, el crèdit concedit en relació amb el pagament, ha de ser reemborsat dins un termini que en cap cas podrà ser superior als 12 mesos;

c) Que aquest crèdit no es concedeix amb càrrec als fons rebuts o en possessió a efectes d'execució d'una operació de pagament;

d) Que els fons propis de l'entitat de pagament siguin en tot moment adequats, segons el criteri de l’AFA, tenint en compte la quantia total dels crèdits concedits.”

6. L’article 62 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, es modifica en els termes següents i passa a ser l’apartat 1 i s’inclou un nou apartat 2 en els termes següents:

“1. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra. No obstant això, les entitats que prestin únicament el servei de pagament previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, poden ser tant persones físiques com jurídiques i revestir la forma de societat anònima o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.

2. Així mateix, quan una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic proporcioni qualsevol dels serveis previstos a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, i, simultàniament, realitzi una activitat econòmica diferent en els termes previstos a la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61, l’AFA podrà requerir la constitució d’una entitat separada per a la prestació de serveis de pagament en cas que les activitats de l'entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, alienes als serveis de pagament perjudiquin o puguin perjudicar a la solidesa financera de l'entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, o a la capacitat de l’AFA per supervisar el compliment de les obligacions per part de l'entitat de pagament o per part de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui.”

7. Es modifica l’article 64 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queda redactat en els termes següents:

“Article 64. Domicili

Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra; així mateix l’administració i la direcció efectiva d’aquestes entitats ha d’establir-se en territori nacional.”

8. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 5 de l’article 66.1 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queden redactats en els termes següents:

“1.1. Les entitats de pagament que prestin serveis llistats a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de justificar per a la seva autorització i en qualsevol moment posterior a l’atorgament de l’autorització, que disposen d’un capital inicial que inclou qualsevol dels elements de capital de nivell 1 ordinari segons el que s’estableix en la legislació de solvència, que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o al capital inicial calculat segons el que disposa l’apartat 1.2 següent, segons quin sigui més alt, o si escau, el capital mínim necessari en funció de la seva forma jurídica en qualsevol moment, quan sigui superior:

a) L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 20.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar només el servei indicat a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic;

b) L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 50.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar el servei indicat a la lletra g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic;

c) L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 125.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar qualsevol dels serveis indicats a les lletres a) a e) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.

En cas que l’entitat de pagament pretengui proporcionar serveis de pagaments que excedeixin l’àmbit dels serveis de pagament indicats a una de les lletres a), b) o c) anteriors, l’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial que correspongui com a mínim a l’import més elevat entre els indicats a les lletres a), b) o c) anteriors, segons correspongui.

Malgrat les exigències d’aquest apartat, l’AFA queda habilitada per a exigir el manteniment de capitals suficients, en particular quan les activitats alienes a la prestació de serveis de pagament afectin o puguin afectar la solidesa financera de l’entitat de pagament.

1.2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament, excepte les que només proporcionin els serveis referits als apartats (g) o (h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor d’escala k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament durant l’any anterior:

a) 4,0% del tram de VP fins a 5 milions d’euros,

més

b) 2,5% del tram de VP per sobre de 5 milions d’euros fins a 10 milions d’euros,

més

c) 1% del tram de VP per sobre de 10 milions d’euros fins a arribar a 100 milions d’euros,

més

d) 0,5% del tram de VP per sobre de 100 milions d’euros fins a arribar a 250 milions d’euros,

més

e) 0,25% del tram de VP per sobre de 250 milions d’euros.

El factor d’escala k que s’utilitza és:

i. 0,5 quan l’entitat de pagament només presti el servei de pagament d’enviament de diners indicat a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic;

ii. 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels serveis de pagament indicats a les lletres a) a f) de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.

[...]

1.5. S'habilita l’AFA per a adoptar les mesures necessàries per tal d’impedir l'ús múltiple d'elements que es puguin considerar com a fons propis quan l'entitat de pagament pertanyi al mateix grup d'una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària. Aquest apartat també resulta d’aplicació respecte de les entitats de pagament que tinguin un caràcter híbrid perquè realitzin addicionalment una activitat econòmica diferent dels serveis de pagament en els termes que preveu la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61.”

9. Es crea un nou apartat 6 a l’article 66.1 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queda redactat en els termes següents:

“1.6. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per tal d’eximir una entitat del compliment dels requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de pagament que s'inclouen en la supervisió consolidada d’una l’entitat bancària que n’és la seva matriu.”

10. S’inclou un nou punt 8 a l’apartat 2 de l’article 66 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queda redactat en els termes següents:

“2.8. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per eximir una entitat de complir amb els requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de diner electrònic que s'inclouen en la supervisió consolidada d’una l’entitat bancària que n’és la seva matriu.”

11. Es modifica l’article 69 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, que queda redactat en els termes següents:

“Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat i amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts en aquest capítol i en altres disposicions de la legislació vigent.”

12. S’elimina l’article 72 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

13. L’anterior article 73 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, passa a numerar-se article 72, i queda redactat en els termes següents:

“Article 72. Recurs a agents

1. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic que vulguin prestar serveis de pagament o distribuir o reemborsar diner electrònic, respectivament, mitjançant un agent han de presentar a l’AFA la informació següent:

a) El nom i l’adreça de l’agent;

b) Una descripció dels mecanismes de control intern utilitzats per l’agent per tal de complir les obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en virtut de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i les seves normes de desenvolupament.

Aquesta descripció s’ha d’actualitzar sense demora en cas que s’introdueixin modificacions d’importància en les dades comunicades en la notificació inicial;

c) La identitat dels administradors i les persones responsables de la gestió de l’agent al qual es recorri per a la prestació de serveis de pagament o per a la distribució o reemborsament de diner electrònic, segons correspongui, i, pels agents que no siguin proveïdors de serveis de pagament, una prova de la seva honorabilitat i professionalitat;

d) els serveis de pagament de l’entitat de pagament o els serveis de pagament, de distribució o de reemborsament de diner electrònic de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, que s’encomanen a l’agent; i

e) Quan resulti d’aplicació, el número o codi d’identificació únic de l’agent.

2. En un termini de dos mesos a partir de la recepció de la informació referida a l’apartat anterior, l’AFA comunicarà a l’entitat de pagament o a l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, si l’agent ha estat inclòs o no en el registre establert en l’article 7 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. Els agents poden començar la prestació de serveis de pagament o de serveis de distribució o reemborsament de diner electrònic, segons correspongui, un cop hagin estat inscrits a aquest registre.

3. En cas que es consideri que la informació que s’ha facilitat és incorrecta, l’AFA prendrà les mesures addicionals oportunes per verificar-la abans d’inscriure l’agent al registre.

4. Si, després de les mesures de verificació adoptades, l’AFA segueix dubtant que la informació proporcionada en virtut del que disposa l’apartat 1 sigui correcta, rebutjarà la inclusió de l’agent en qüestió al registre i n’informarà l’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, sense demores indegudes.

5. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de garantir que els agents que actuen en nom seu informen d’aquest fet els usuaris de serveis de pagament.

6. Les entitats de diner electrònic no poden emetre diner electrònic mitjançant agents. No obstant això, les entitats de diner electrònic poden distribuir i reemborsar diner electrònic mitjançant persones físiques o jurídiques que actuïn en nom seu.

7. En qualsevol cas, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic segueixen sent plenament responsables de qualsevol actuació dels seus empleats o de qualsevol agent.

8. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de comunicar sense dilacions indegudes a l’AFA tota modificació relativa a agents, inclosos nous agents de conformitat amb el procediment establert als apartats 2, 3 i 4.”

Disposició final tercera. Modificacions a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús del mercat i els acords de garantia financera

1. Es modifica l’article 8 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús del mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat en els termes següents:

“Article 8. Externalització de funcions

1. Quan les entitats operatives del sistema financer tinguin intenció d’externalitzar funcions operatives, n’han d’informar degudament l’AFA i obtenir-ne la corresponent autorització prèvia.

En aquest sentit, les entitats operatives del sistema financer han de fer una anàlisi i una valoració sobre el potencial acord d’externalització per determinar si afecta a funcions rellevants i crítiques, per concloure sobre la idoneïtat del proveïdor de serveis, els potencials conflictes d’interès, i per avaluar els riscos operatius, legals, reputacionals i de compliment normatiu que l’externalització per la qual se sol·licita autorització prèvia podria comportar.

Aquesta valoració ha de tenir en compte, entre d’altres, els efectes de l’externalització dins de l’estructura organitzativa i de gestió interna de la pròpia entitat i les mesures necessàries per garantir en tot moment la continuïtat de la seva activitat, mitjançant l’establiment de polítiques, procediments i mecanismes de control intern adequats, especialment en cas que l’externalització plantejada contempli una eventual sotscontractació a terceres parts. A més, aquesta anàlisi ha de contenir una valoració de les clàusules contractuals en què es formalitzaria l’externalització amb el proveïdor del servei per garantir que aquestes compleixen amb tots els requeriments legals vigents, i en particular els continguts en aquest article.

L’externalització de funcions operatives rellevants, inclosos els sistemes informàtics, no pot dur-se a terme de manera que afecti significativament la qualitat del control intern de l’entitat i la capacitat de l’AFA de controlar i fer un seguiment a posteriori del compliment per part de l’entitat operativa del sistema financer de totes les obligacions establertes per la legislació vigent.

A l’efecte del subparàgraf anterior, una funció operativa és considerada rellevant si una anomalia o deficiència en el seu funcionament pot afectar sensiblement el compliment continuat de l’entitat amb els requisits de la seva autorització com a entitat operativa del sistema financer o altres obligacions en virtut de la legislació vigent. Quan les entitats externalitzin funcions operatives rellevants, han de complir amb els requisits següents:

a) L’externalització no pot implicar la delegació o exoneració per part de l’alta direcció de la seva responsabilitat;

b) la relació i les obligacions de l’entitat respecte als seus clients/usuaris no es poden alterar; en cap cas l’externalització de funcions pot comportar l’exoneració de la responsabilitat de les entitats operatives del sistema financer davant dels seus clients;

c) les condicions que l’entitat ha de complir per a ser autoritzada i seguir sent-ho no poden quedar perjudicades i han d’adoptar mesures adequades per evitar que augmenti indegudament el risc operatiu; i

d) cap de les altres condicions a què es va condicionar l’autorització de l’entitat no poden ser eliminades o modificades.

2. Quan les entitats operatives del sistema financer confiïn a tercers la prestació de funcions operatives, han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que es compleixin els requisits de la legislació vigent i que els nivells de protecció aplicats siguin com a mínim equivalents als que aplica la pròpia entitat operativa del sistema financer.

3. En qualsevol cas, les entitats operatives del sistema financer segueixen sent plenament responsables de tota actuació de qualsevol proveïdor de serveis a la qual hagin externalitzat les seves funcions o activitats.

4. Les entitats operatives del sistema financer han de comunicar sense dilacions indegudes a l’AFA tota modificació en relació amb l’externalització de funcions.

5. L’AFA pot emetre comunicats tècnics o guies complementàries en relació amb els requeriments vinculats als acords d’externalització que puguin dur a terme les entitats operatives del sistema financer andorrà.”

2. Es crea un nou apartat 7 a l’article 18 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús del mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat en els termes següents:

“7. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de presentar per separat, per a la seva supervisió, la comptabilitat relativa als serveis de pagament i la relativa a les activitats mencionades a continuació.

Les activitats subjectes a aquesta obligació són les següents:

a) la prestació de serveis operatius i serveis auxiliars estretament relacionats, com assegurar l'execució d'operacions de pagament, serveis de canvi de divisa, activitats de protecció i l'emmagatzematge i tractament de dades;

b) l'operació de sistemes de pagament, sense perjudici de l'article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic; i

c) les activitats empresarials diferents de les de la prestació de serveis de pagament, d’acord amb el que estableix la Llei.”

3. Es modifica l’article 22 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús del mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat en els termes següents:

“Article 22. Sol·licituds d’autorització prèvia

1. Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes, les entitats operatives del sistema financer han d’haver obtingut la corresponent autorització prèvia de l’AFA en relació amb els actes referits a la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’article 20 bis.

2. L’AFA ha d’acusar recepció de les sol·licituds en el mateix moment de la presentació per escrit.”

Disposició final quarta. Modificacions a la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana

1. Es modifica l’article 38 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana, que queda redactat en els termes següents:

“Article 38. Taxa de supervisió anual per a les entitats de pagament andorranes

1: S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats de pagament andorranes.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’AFA.

3. L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat de pagament andorrana supervisada.

4. La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa que s’estableix en funció dels serveis de pagament autoritzats d’acord amb l’establert a continuació:

 

Tipologia dels serveis	Quota tributària de la taxa anual de supervisió
a) Serveis que permeten el dipòsit d’efectiu en un compte de pagament, així com totes les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.	1.000 euros
b)  Els serveis que permeten la retirada d’efectiu d'un compte de pagament, així com les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.	1.000 euros
c)  L'execució d'operacions de pagament, incloent-hi transferències de fons mitjançant un compte de pagament al proveïdor del servei de pagament de l'usuari o un altre proveïdor de serveis de pagament: i) Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents; ii) Execució d'operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar; iii) Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.	1.000 euros
d)  L’execució d’operacions de pagament en què els fons es cobreixen amb una línia oberta de crèdit per a un usuari de servei de pagament: i) Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents; ii) Execució d'operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar; iii) Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.	2.000 euros
e) L’emissió d’instruments de pagament i/o adquisició d’operacions de pagament.	1.500 euros
f) Enviament de diners	500 euros
g) Serveis d’iniciació de pagaments	3.000 euros
h)  Serveis d’informació sobre comptes	2.000 euros

 

5. Meritació i liquidació: Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa pren fi arran de la baixa de l’entitat.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’índex de preus al consum. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la Llei de pressupost.”

2. Es modifica l’article 39 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana, que queda redactat en els termes següents:

“Article 39. Taxa de supervisió anual de les entitats de diner electrònic andorranes

1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats de diner electrònic andorranes.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’AFA.

3. L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat de diner electrònic andorrana supervisada.

4. La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa de 3.000 euros.

5. Meritació i liquidació: Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa pren fi arran de la baixa de l’entitat.

6. Actualització i modificació de la taxa:

a) S’habilita l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’índex de preus de consum. A aquest efecte, mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la Llei de pressupost.”

3. Es modifica l’article 40 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana, que queda redactat en els termes següents:

“Article 40. Taxes per als processos d’autorització prèvia i/o d’inscripció de l’AFA

1. S’estableix una taxa d’autorització prèvia i una taxa d’inscripció d’actes administratius.

2. Els fets generadors d’aquestes taxes són l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització prèvia i de la sol·licitud d’inscripció de l’acte corresponent per part de l’AFA.

3. L’obligat tributari d’aquestes taxes és l’entitat supervisada que presenta la sol·licitud d’autorització prèvia i/o d’inscripció de l’acte corresponent.

4. La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa d’acord amb el que s’estableix a continuació:

 

Concepte de la taxa	Quota tributària de la taxa d’autorització prèvia i/o d’inscripció
Procés d’autorització prèvia	500 – 100.000 euros
Procés d’inscripció	300 – 50.000 euros

 

5. S’habilita l’AFA a establir mitjançant comunicat tècnic la quota tributària corresponent a l’estudi, l’avaluació i la resolució d’una sol·licitud d’autorització prèvia i d’una sol·licitud d’inscripció, amb la finalitat d’establir la quota tributària d’aquestes taxes per a cadascuna de les tipologies d’actes administratius que requereixen aquests processos, determinada per una quantitat fixa d’entre l’interval establert en el punt anterior.

6. Meritació i exigibilitat: aquestes taxes es meriten en el moment en què se sol·liciten l’autorització prèvia i/o la inscripció i s’han d’abonar a l’AFA en el moment en què es presentin aquestes sol·licituds. L’AFA no inicia el procés d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud mentre no s’hagi rebut el corresponent pagament.

7. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la llei de pressupost.”

4. Es modifica el capítol cinquè de la Llei 10/del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana, que queda redactat en els termes següents:

“Capítol cinquè. Taxes per la prestació de serveis en l’àmbit de la supervisió d’assegurances i reassegurances

Article 41. Taxa per la sol·licitud d’autorització d’inici d’activitat d’una entitat asseguradora o reasseguradora resident al Principat d’Andorra

1. S’estableix una taxa per la sol·licitud d’autorització d’inici d’activitat d’una entitat asseguradora o reasseguradora resident al Principat d’Andorra.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per a l’inici de l’activitat d’una entitat asseguradora o reasseguradora.

3. L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és tota persona, física o jurídica, en nom de la qual s’incoa el procediment de sol·licitud d’autorització per l’inici de l’activitat d’una entitat asseguradora o reasseguradora.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 10.000 euros.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la llei del pressupost, i és possible determinar una quota per a les entitats asseguradores i una altra quota per a les entitats reasseguradores.

Article 42. Taxa per la sol·licitud d’autorització per a l’establiment al Principat d’Andorra d’una delegació d’una entitat asseguradora o reasseguradora no resident

1. S’estableix una taxa per la sol·licitud d’autorització per a l’establiment al Principat d’Andorra d’una delegació d’una entitat asseguradora o reasseguradora no resident.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per a l’establiment al Principat d’Andorra d’una delegació d’una entitat asseguradora o reasseguradora no resident.

3. L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és l’entitat asseguradora o reasseguradora no resident al Principat d’Andorra que inicia el procediment de sol·licitud d’autorització per al seu establiment.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 10.000 euros.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la llei del pressupost, i és possible determinar una quota per a les entitats asseguradores i una altra quota per a les entitats reasseguradores.

Article 43. Taxa per la sol·licitud d’autorització de determinades operacions relacionades amb l’activitat de les entitats asseguradores i reasseguradores al Principat d’Andorra

1. S’estableix una taxa per la sol·licitud d’autorització de determinades operacions relacionades amb l’activitat de les entitats asseguradores i reasseguradores al Principat d’Andorra.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per a la realització de les operacions següents:

a) Autorització o modificació de models interns.

b) Externalització o concentració de funcions.

c) Cessió de cartera.

d) Modificacions estructurals.

e) Ajustaments per al càlcul de les provisions tècniques.

f) Autorització del reemborsament dels elements dels fons propis.

g) Ampliació o supressió de l’activitat d’entitat asseguradora o reasseguradora.

h) Canvis i nomenaments en l’alta direcció.

i) Canvis de participació qualificada en l’accionariat.

j) Canvis de nomenaments d’auditors externs.

k) Expedició de certificats.

l) Dispensa de publicació de l’informe anyal.

m) Establiment de funcions de control en el si del grup.

Aquestes operacions s’han d’entendre de conformitat amb la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, i el seu desplegament reglamentari.

3. És obligat tributari d’aquesta taxa a títol de contribuent l’entitat asseguradora o reasseguradora que inicia el procediment de sol·licitud d’autorització d’una de les operacions a què es refereix l’apartat anterior. En el supòsit de la lletra c), és obligat tributari a títol de contribuent l’entitat cedent.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa segons la tipologia de l’acte administratiu objecte de la sol·licitud d’autorització en els termes següents:

 

Concepte de la taxa	Quota tributària de la taxa
Autorització o modificació de models interns	2.000 euros
Externalització o concentració de funcions	300 euros
Cessió de cartera	1.500 euros
Modificacions estructurals	1.500 euros
Ajustaments per al càlcul de les provisions tècniques	600 euros
Autorització del reemborsament dels elements dels fons propis	1.500 euros
Ampliació o supressió de l’activitat d’entitat asseguradora o reasseguradora	5.000 euros
Canvis i nomenaments en l’alta direcció	300 euros
Canvis de participació qualificada en l’accionariat	600 euros
Canvis de nomenaments d’auditors externs	300 euros
Expedició de certificats	200 euros
Dispensa de publicació de l’informe anyal	300 euros
Establiment de funcions de control en el si del grup	600 euros

 

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a les taxes que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.

Article 44. Taxa per la sol·licitud de la declaració d’equivalència de l’article 29.5 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

1. S’estableix una taxa per la sol·licitud de la declaració d’equivalència en relació amb l’establiment de delegacions d’entitats asseguradores no residents al Principat d’Andorra, regulades a l’article 29 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi i l’avaluació del règim de solvència i supervisió al país d’origen de l’entitat no resident, així com la resolució de la sol·licitud d’autorització de la declaració d’equivalència.

3. És obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa l’entitat no resident la delegació de la qual vulgui operar al Principat d’Andorra.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 1.500 euros.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.

7. L’AFA pot repercutir qualsevol cost de tercers en què hagi d’incórrer per l’estudi de la declaració d’equivalència.

Article 45. Taxa per la sol·licitud d’autorització per a l’aplicació del règim simplificat a què es refereix l’article 42.5 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

1. S’estableix una taxa per la sol·licitud d’autorització per a l’aplicació del règim simplificat a què es refereix l’article 42.5 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per a l’aplicació del règim simplificat.

3. L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és l’entitat asseguradora o reasseguradora que inicia un procediment de sol·licitud d’autorització per a l’aplicació de règim simplificat.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 1.000 euros.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.

Article 46. Taxa per la sol·licitud d’autorització per iniciar el procediment de dissolució i liquidació d’entitats asseguradores i reasseguradores

1. S’estableix una taxa per sol·licitar l’autorització per iniciar el procediment de dissolució liquidació d’entitats asseguradores i reasseguradores.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per iniciar el procediment de dissolució i liquidació d’entitats asseguradores i reasseguradores.

3. L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és l’entitat asseguradora o reasseguradora que sol·licita l’inici del procediment de dissolució i liquidació.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 3.000 euros.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.

Article 47. Taxa per la inscripció al Registre de Mediadors de l’AFA

1. S’estableix una taxa per la inscripció al Registre de Mediadors de l’AFA.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’inscripció al Registre de Mediadors de l’AFA.

3. L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és la persona física o jurídica en nom de la qual es sol·licita la inscripció al Registre de Mediadors per actuar com a mediador d’assegurances.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 500 euros.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procés d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.”

Article 48. Taxa anual de supervisió de l’activitat asseguradora de les entitats asseguradores i reasseguradores residents o de les delegacions d’entitats no residents

1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats asseguradores i reasseguradores residents al Principat d’Andorra, així com de les delegacions d’entitats asseguradores i reasseguradores no residents.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió contínua i control per part de l’AFA. Aquesta taxa s’entén sens perjudici de les que es podrien meritar per qualsevol altre dels fets generadors que estableix aquesta Llei.

3. Els obligats tributaris a títol de contribuent d’aquesta taxa són:

a) Les entitats asseguradores o reasseguradores residents al Principat d’Andorra.

b) Les delegacions d’entitats asseguradores o reasseguradores no residents, autoritzades per operar al Principat d’Andorra.

4. La taxa consisteix en una quota tributària variable, que és el resultat d’aplicar un tipus de gravamen del 0,95 per mil sobre la base de tributació integrada per les primes brutes emeses pel contribuent.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita anualment en el termini de tres mesos a comptar des de l’inici de l’any natural. En cas que l’obligat tributari comenci les seves activitats un cop s’hagi iniciat el termini de meritació, haurà d’abonar dins del termini de tres mesos després de la finalització del termini de meritació, la part proporcional de la taxa corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.

b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost. Addicionalment, a través de la Llei del pressupost, també poden establir-se quanties diferenciades pels tipus d’entitats següents:

i. entitats que operen al ram de vida; entitats que operen al ram de no vida, i entitats autoritzades per operar en tots dos rams;

ii. entitats asseguradores i entitats reasseguradores;

iii. entitats residents al Principat d’Andorra i delegacions d’entitats no residents que operen al Principat d’Andorra.”

Disposició final cinquena. Modificacions a la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer del 27 de novembre del 1997, modificada per la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i per la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic (en endavant, la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer)

1. Es modifica el primer paràgraf de l’article 2 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, que queda redactat en els termes següents:

“Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres –no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, les entitats de pagament o altres proveïdors de serveis de pagament autoritzats en virtut de l’article 4 de la Llei  de serveis de pagament i el diner electrònic, les entitats de diner electrònic i els subjectes que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en les lletres a), h), i), j) i n) de l’article 15 i en la lletra l) de l’article 16 d’aquesta Llei.”

2. Es modifiquen les lletres i), j) i k) de l’article 15 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, que queden redactats en els termes següents:

“i) L’emissió de diner electrònic per part de persones que no hagin estat autoritzades per l’AFA com a entitats de diner electrònic o que no estiguin, d’una altra manera, autoritzades a fer-ho.

j) Quan el titular d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer exerceixi una influència indeguda sobre l’entitat que provoqui un perjudici en la gestió sana i prudent de l’entitat, a la seva situació financera, l’estabilitat, la solvència o el bon funcionament.

k) La falta de compliment de les obligacions de salvaguarda quan aquesta falta de compliment posi greument en risc els interessos dels clients.”

3. S’inclouen una nova lletra n), una nova lletra o) i una nova lletra p) a l’article 15 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, en els termes següents:

“n) Adquirir o cedir, de forma directa o indirecta, una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer, o incrementar/disminuir aquesta participació, de manera que la proporció posseïda de drets de vot o de capital per efecte de l’adquisició/cessió passi a ser superior o inferior al 20 %, 30 % o 50 % dels drets de vot o del capital, o que l’entitat operativa del sistema financer esdevingui la seva filial, sense que l’operació hagi obtingut l’autorització prèvia de l’AFA.

o) La realització d’actes o operacions per part d’un proveïdor de serveis de pagament, que incompleixin les obligacions previstes a la normativa que regula els serveis de pagament en general, i, en particular, la Llei  de serveis de pagament i el diner electrònic i la seva normativa de desenvolupament, quan, pel nombre d’afectats, la reiteració de la conducta o els efectes sobre la confiança dels clients i l’estabilitat del sistema financer, aquests incompliments puguin estimar-se com a particularment rellevants.

“p) L’incompliment del deure de confidencialitat en el servei d’informació sobre comptes previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, quan sigui rellevant el nombre d’afectats o la informació respecte de la qual s’ha incomplert aquest deure, sense perjudici de l’eventual infracció de la normativa aplicable en matèria de protecció de dades.”

4. Es modifiquen les lletres l), n) i o) de l’article 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, que queden redactats en els termes següents:

“l) Quan el titular d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer exerceixi una influència indeguda sobre l’entitat que provoqui un perjudici en la gestió sana i prudent de l’entitat, a la seva situació financera, l’estabilitat, la solvència o el bon funcionament, quan no constitueixi una infracció molt greu.

n) La realització d’actes o operacions per part d’un proveïdor de serveis de pagament que incompleixin les obligacions previstes a la normativa que regula els serveis de pagament en general, i en particular, la Llei  de serveis de pagament i el diner electrònic i la seva normativa de desenvolupament, quan no constitueixi una infracció molt greu.

o) L’incompliment del deure de confidencialitat en el servei d’informació sobre comptes previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, quan no constitueixi una infracció molt greu.”

5. S’inclou una nova lletra d) i una nova lletra e) a l’apartat 1 de l’article 18 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, que queda redactada en els termes següents:

“d) Prohibició temporal o definitiva de la prestació de serveis de pagament.

e) Suspensió dels drets de vot de l’accionista o accionistes responsables de les infraccions i/o la nul·litat dels vots emesos o la possibilitat d’anul·lar-los.”

6. S’inclou una nova lletra d) i una nova lletra e) a l’apartat 2 de l’article 18 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, que queda redactada, en els termes següents:

“d) Prohibició temporal de seguir prestant serveis de pagament.

e) Suspensió dels drets de vot de l’accionista o accionistes responsables de les infraccions i/o la nul·litat dels vots emesos o la possibilitat d’anul·lar-los.”

7. Es modifica l’article 22 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, que queda redactat en els termes següents:

“1. Les sancions imposades han de constar als registres administratius corresponents, creats i mantinguts per l’AFA.

2. Les sancions que comportin la revocació de l'autorització, la limitació de les capacitats operatives de les entitats o la prohibició temporal o definitiva de la prestació de serveis de pagament, han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

3. L’AFA pot fer pública qualsevol sanció administrativa que s’imposi en cas d’infracció greu o molt greu, llevat que la seva divulgació pugui suposar un greu risc per als mercats financers o pugui provocar un perjudici desproporcionat a les parts implicades.”

Disposició final sisena. Modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme

1. Es modifica la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents:

“e) els proveïdors de serveis de pagaments autoritzats en virtut de les lletres f) i h) de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic, amb les excepcions que es prevegin reglamentàriament;”

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents:

“3. Estan subjectes a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques no residents que realitzin al Principat d’Andorra activitats d’igual naturalesa a les esmentades en aquest article. La seva consideració de subjecte obligat financer o no financer es determina en funció de la naturalesa de l’activitat que desenvolupi.”

3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents:

“2. Aquest capítol no s’aplica als serveis indicats a les lletres a) a m) i o) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.”

4. Es modifica l’article 29 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Article 29. Definicions

Als efectes d’aquest capítol, s’entén per:

10. Ordenant: la persona titular d’un compte de pagament que autoritza una transferència de fons a partir d’aquest compte o, en cas que no existeixi un compte de pagament, que dóna una ordre de transferència de fons.

11. Beneficiari: tota persona que sigui el destinatari previst de la transferència de fons.

12. Prestador de serveis de pagament: les entitats indicades a l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic;

4. Prestador de serveis de pagament intermediari: tot prestador de serveis de pagament, que no sigui el prestador de serveis de pagament de l’ordenant ni el del beneficiari, i que rebi i transmeti una transferència de fons per compte del prestador de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari o d’un altre prestador de serveis de pagament intermediari.

5. Compte de pagament: un compte de pagament tal i com es defineix a l’apartat 8 de l’article 3 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.

6. Fons: ha de tenir la definició de l’apartat 22 de l’article 3 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic.

7. Transferència de fons: tota operació efectuada almenys parcialment per mitjans electrònics per compte d’un ordenant a través d’un prestador de serveis de pagament, a fi de posar fons a disposició d’un beneficiari a través d’un prestador de serveis de pagament, amb independència que l’ordenant i el beneficiari siguin la mateixa persona i que el prestador de serveis de pagament de l’ordenant i el del beneficiari sigui el mateix, incloent:

a) les transferències, tal i com es defineixen a l’apartat 45 de l’article 3 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic;

b) les domiciliacions o domiciliacions de pagaments, tal i com es defineixen a l’apartat 17 de l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;

c) els enviaments de diners, tal i com es defineixen a l’apartat 39 de l’article 3 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic;

d) les transferències dutes a terme utilitzant una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil o un altre dispositiu digital o informàtic, de prepagament o postpagament, de característiques similars.

8. Transferència per lots: diverses transferències de fons individuals que s’agrupen per a la seva transmissió.

9. Identificador únic d’operació: combinació de lletres, números o símbols especificats pel proveïdor de serveis de pagament a l’usuari d’aquests serveis, que aquest últim ha de proporcionar per identificar de forma uní­voca un altre usuari de serveis de pagament i/o un compte de pagament en una operació de pagament.

10. Transferència entre particulars: operació de transferència de fons que tingui lloc entre persones físiques que, com a consumidors, actuïn amb finalitats diferents dels comercials, empresarials o professionals.”

5. Es modifica l’apartat 3 de l’article 31 del Capítol cinquè de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents:

“3. En el cas de transferències de fons que excedeixin els 1.000 euros, quan es duguin a terme en una sola transferència, o en vàries transferències que es considerin vinculades, abans de l’abonament en el compte de pagament del beneficiari o de posar els fons a la disposició del beneficiari, el prestador de serveis de pagament del beneficiari comprova l’exactitud de la informació del beneficiari a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article basada en documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents, sense perjudici dels requisits previstos a l’article 23 de la Llei  dels serveis de pagament i el diner electrònic i el seu desenvolupament reglamentari.”

6. S’afegeix un nou apartat a l’article 40 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, redactat en els termes següents:

“6. Reglamentàriament es pot eximir del compliment d'alguna o de totes les disposicions establertes en aquest article als subjectes obligats financers que realitzin activitats financeres amb caràcter ocasional o de manera molt limitada quan hi hagi escàs risc de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme.”

7. S’afegeix un nova lletra d) a l’apartat 1 de l’article 74 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, redactada en els termes següents:

“d) Prohibició temporal o definitiva de la prestació de serveis de pagament.”

Disposició final setena. Publicitat de textos consolidats

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquesta Llei i les disposicions complementàries de les lleis següents:

- Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.

- Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà.

- Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les noves entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

- Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús del mercat i els acords de garantia financera.

- Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana.

- Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

- Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

Disposició final vuitena. Desenvolupament reglamentari

S’habilita el Govern per tal de desenvolupar reglamentàriament aquelles disposicions d’aquesta Llei que així ho requereixin. 

Disposició final novena. Entrada en vigor

1. Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. Tanmateix, les mesures de seguretat a les que fan referència  els articles 15, 16, 17 i 29 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada per aquesta Llei seran d’aplicació a partir de l’1 de gener del 2020.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 16 de juliol del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Mixt prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges. El nou termini finalitza el dia 12 de setembre del 2018, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juliol del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 16 de juliol del 2018, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 de juliol del 2018, relativa a l’adjudicació per part de la CASS dels manteniments del maquinari i programari IBM per a l’any 2018 a una empresa que no és el “partenaire exclusif” al Principat d’Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1035).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juliol del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

El sotasignat, M.I. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a l’adjudicació per part de la CASS dels manteniments del maquinari i programari IBM per a l’any 2018 a una empresa que no és el “partenaire exclusif” al Principat d’Andorra

Vist que el BOPA número 43/2018 publica que la CASS ha adjudicat els manteniments del maquinari i programari IBM per a l’any 2018 a una empresa que no és el “partenaire exclusif” al Principat d’Andorra.

Vist que aquesta acció demostra que altres empreses del país estan capacitades per portar a terme els manteniments del maquinari i programari IBM.

Vist que la ministra de  la Funció Pública, en sessió de Consell del dia 15 de març del 2018, va justificar les adjudicacions directes del manteniment hardware i software de tot el maquinari gestionat pel DSI a l’empresa SPAI ja que, com ella va informar, és l’única habilitada per fer aquestes treballs al país.

Atesos aquests antecedents, es pregunta:

Pot informar Govern com es justifica l’adjudicació directa per part de la CASS a una altra empresa del país que no és “partenaire exclusif” per portar a terme els manteniments del maquinari i programari IBM?

12 de juliol de 2018

Ferran Costa Marimon                                                     
Conseller General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 16 de juliol del 2018, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 de juliol del 2018, relatives a l’estat d’implementació de la reforma sanitària i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1038).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juliol del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Molt il·lustre Senyor,

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a l’estat d’implementació de la reforma sanitària

A mitjans del passat mes de maig, el ministre de Salut, Carles Álvarez-Marfany, va explicar que la previsió del Govern era que els usuaris del sistema sanitari poguessin triar ja el seu metge referent a finals de juny, mesura clau en la necessària reforma sanitària que fa tant de temps que s’ha d’implementar.

El dia d’avui, gairebé mitjans de juliol, no ens consta que s’hagi establert ja el sistema perquè els pacients puguin triar el seu metge referent.

De fet, algunes informacions apunten, citant fonts del sector sanitari, que la reforma sanitària i el metge de referent no seran una realitat fins, com a mínim, la propera legislatura.

Atès l’exposat, demano:

1. Per quina raó no s’ha implementat encara la reforma sanitària que havia de ser imminent a l’aprovació de la llei de drets i deures dels usuaris del sistema sanitari votada el passat novembre 2017?

2. Quines accions ha fet el Govern per a implantar la figura del metge referent?

3. Quines accions ha fet el Govern per a implantar la història clínica compartida?

4. De quina manera ha pensat el Govern incentivar la utilització del metge referent per part dels pacients?

5. Quan pensa el Govern tenir en marxa la reforma sanitària?

6. Està satisfet el Govern de DA del nivell i dels terminis d’implantació de la reforma sanitària després de dues legislatures amb majories absolutes? Com s’explica tanta demora en les decisions?

7. Té previst el Govern tramitar alguna llei més relacionada amb la reforma sanitària?

8. En quin estat es troba l’elaboració i aprovació definitiva de la cartera de serveis, una altra mesura clau de la reforma sanitària?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 13 de juliol del 2018

Rosa Gili Casals                                                                   
Consellera general socialdemòcrata                           
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 16 de juliol del 2018, ha examinat el document que li ha tramès el Raonador del Ciutadà en data 13 de juliol del 2018, sota el títol Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2017 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat:

1. D’acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit l’Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2017 i ordenar la seva publicació.

2. Publicar l’informe en un CD que s’adjunta en forma d’annex al present Butlletí del Consell General.

3. Trametre l’esmentat informe a la Comissió Legislativa d’Interior de conformitat amb l’acord de la Junta de Presidents del dia 14 d’abril del 2015.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juliol del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General