BCG 7/2017, 24 gener 2017

BCG 7/2017

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 16 de gener del 2017, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de març del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Projecte de llei de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989

Exposició de motius

El 18 de desembre del 2014, el Consell General va aprovar de forma coetània la Llei 43/2014, del saig; la Llei 44/2014, de l’embargament, i la Llei 45/2014, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, amb l’objectiu de fer possible que l’Administració general i els comuns, i també els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, si els ho permet la seva llei de creació o regulació, puguin executar per la via forçosa, de forma autònoma i sense la intervenció, preceptiva fins fa poc, dels òrgans jurisdiccionals, els actes administratius que dictin i siguin executoris, excepte els que imposen una obligació personalíssima i la llei no autoritza les autoritats administratives a adoptar mesures de compulsió directa o no concorre una situació d’extrema urgència i necessitat. I també amb la finalitat que puguin delegar aquesta execució forçosa en el saig, el qual ha esdevingut competent, d’altra banda, per executar les resolucions judicials que dictin les jurisdiccions civil i administrativa que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida.

D’acord amb la disposició final sisena i la disposició final tercera de la Llei 43/2014 i de la Llei 45/2014, respectivament, el 16 de maig del 2016, dia hàbil següent al dia en què els saigs van prendre possessió de les seves funcions, van entrar en vigor les disposicions normatives que fan possible les assumpcions competencials esmentades anteriorment i, en conseqüència, també van esdevenir eficaces la disposició transitòria tercera i la disposició transitòria primera de la Llei 43/2014 i de la Llei 45/2014, respectivament, que estableixen les normes aplicables als procediments d’execució forçosa en curs en aquella data, pel que fa a les resolucions judicials civils i administratives d’una banda, i pel que fa als actes administratius, de l’altra. En virtut de les lleis esmentades, es va decidir substancialment de fer transitar cap al saig i les administracions competents només els procediments en què encara no s’hagués travat embargament o no s’haguessin rebut diners a compte del deute executat, atès que es va considerar que era l’opció més prudent i menys complexa jurídicament. I si bé aquesta opció s’ha desplegat fins ara sense ocasionar problemes de seguretat jurídica ni dubtes interpretatius –la qual cosa és un objectiu imprescindible quan es tracta de règims transitoris entre dos models tan diferents com els que caracteritzaven la nostra execució judicial forçosa anterior i posterior al 16 de maig del 2016–, no és menys cert que no ha aconseguit un repartiment suficientment equitatiu dels procediments d’execució forçosa en curs entre els actors existents actualment en aquest àmbit. En efecte, la solució adoptada no ha permès resoldre ni mitigar de manera immediata el nombre massa important de resolucions judicials i actes administratius que continuen requerint la tutela jurisdiccional per ser executats forçosament i que, per la via de conseqüència, no poden ser-ho en un termini raonable, cosa que pot comprometre els drets que consagren l’article 6 de la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals, i l’article 10 de la Constitució.

És per aquest motiu que es promou aquesta Llei, amb la finalitat de modificar tant la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014 com la disposició transitòria primera de la Llei 45/2014, i permetre, d’aquesta manera, que un volum més important de procediments d’execució forçosa de resolucions judicials civils i administratives, i d’actes administratius, puguin ser coneguts i tramitats pel saig o la mateixa Administració que ha dictat l’acte administratiu de què es tracti. D’aquesta manera, els batlles i els tribunals seran competents per conèixer i tramitar un nombre de procediments executoris més reduït que ha de fer possible que es pugui esgotar, convenientment i en un termini satisfactori, el període transitori establert, i que alhora no comprometi les noves funcions atribuïdes al saig i a les administracions competents en aquesta matèria, atès que aquestes funcions es poden veure impedides o aturades pel fet que s’hagin travat embargaments judicials previs i no s’estiguin executant els procediments prop dels quals s’han adoptat aquests embargaments.

D’altra banda, s’ha volgut aprofitar l’ocasió per modificar altres articles de la Llei 43/2014 i, per la via de disposició final, de l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, i de l’article 99 bis de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, amb la finalitat de simplificar i desjudicialitzar, encara en major mesura, els procediments d’execució de les resolucions judicials executòries que consisteixin en el pagament d’una quantitat líquida, i aconseguir una celeritat més gran en la tramitació d’aquests procediments. Així, la reforma puntual dels articles 37, 38 i 39 de la Llei esmentada comporta que no calgui obtenir un aute d’execució de la resolució judicial dictat per l’òrgan jurisdiccional competent per acudir al saig, i que aquest tràmit se substitueixi per un acord d’execució adoptat pel mateix saig en què no només es determinen les quantitats que s’han de satisfer i s’identifica la persona executada, sinó que també s’hi conté el requeriment de pagament. A més, la modificació de l’article 42 de la Llei 43/2014, en virtut de la qual es regula de manera diferenciada l’arxiu i el sobreseïment provisional del procediment d’execució, elimina d’altra banda la necessitat que l’òrgan jurisdiccional competent hagi de declarar el crèdit totalment o parcialment incobrable al terme del procediment d’execució; això ho podrà fer el saig a partir d’ara, sense perjudici que ho hagi de comunicar al batlle o el tribunal corresponent i que, d’altra banda, aquesta decisió pugui ser impugnada en la mateixa forma en què ho podrà ser l’acord d’execució.

Finalment, es modifiquen puntualment els articles 40 i 43 de la Llei 43/2014 per unificar el còmput dels terminis en dies hàbils i per esmenar un error tipogràfic que s’hi contenia, respectivament.

Així, aquesta Llei es divideix en vuit articles que, com s’ha dit, modifiquen en part o en tot sis articles i una disposició transitòria de la Llei 43/2014, i una altra disposició transitòria de la Llei 45/2014, i en quatre disposicions finals que reformen puntualment l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986 i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, encomanen al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents i determinen la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Article 1. Modificació de l’article 37 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 37 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 37. Sol·licitud d’execució

1. La persona executant que sol·licita l’execució forçosa d’una resolució judicial o un acte administratiu prop del saig ho ha de fer mitjançant un escrit a aquest efecte, on ha de constar la identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona executada; a l’escrit, hi ha d’adjuntar:

a) Una còpia autenticada de la resolució judicial o l’acte administratiu de caràcter executori.

b) En el supòsit de l’execució forçosa d’una resolució judicial, l’original de la certificació estesa per l’òrgan jurisdiccional competent que faci constar que aquesta resolució és ferma, i que fixi les quantitats que hagin estat dipositades, consignades i satisfetes durant la tramitació del procés. L’òrgan jurisdiccional competent ha d’estendre la certificació esmentada en el termini màxim de cinc dies hàbils des que la persona executant li ho sol·liciti.

c) En el supòsit de l’execució forçosa d’un acte administratiu, una còpia de la provisió de constrenyiment dictada per l’òrgan administratiu competent.

2. A la sol·licitud d’execució, la persona executant ha de precisar:

a) La tutela que vol exercitar d’acord amb la resolució judicial o l’acte administratiu de caràcter executori.

b) La quantitat per la qual sol·licita que es despatxi l’execució forçosa, inclosa la quantitat en concepte de les costes de l’execució.

c) Els actes concrets que són necessaris per acomplir l’obligació continguda en la resolució judicial o l’acte administratiu, i els actes que escaiguin en cas d’incompliment de la part executada.

3. A la sol·licitud d’execució, la part executant també pot afegir les peticions i les dades següents:

a) Els béns i els drets de la persona executada que siguin susceptibles de ser embargats i dels quals tingui coneixement, i si els considera suficients per garantir l’execució.

b) Les mesures de localització i investigació dels béns i drets de la persona executada que consideri necessàries.

c) Les mesures executives que la persona executant consideri adients per complir amb el que disposa la resolució judicial o l’acte administratiu de caràcter executori.

d) L’ampliació de l’execució als terminis de venciment futur de la mateixa obligació continguda en la resolució judicial o l’acte administratiu i en virtut de la qual l’execució és procedent. En aquest cas, la persona executant ha de facilitar un resum dels terminis i les quantitats que venceran en el futur.

4. Els saigs, en el marc de l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius de caràcter executori, resten sotmesos a la normativa processal i en matèria d’embargament aplicable, en el que no contradigui aquesta Llei.”

Article 2. Modificació de l’article 38 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 38 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 38. Acord d’execució i requeriment

1. En el termini màxim de tretze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’execució forçosa d’una resolució judicial, el saig dicta un acord d’execució que:

a) Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades, consignades i satisfetes durant la tramitació del procés, d’acord amb la certificació estesa en aquest sentit per l’òrgan jurisdiccional competent, i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.

b) Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a) anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.

c) Requereix a la persona executada que en el termini màxim de tretze dies hàbils pagui el deute i dipositi al seu despatx professional l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes.

2. El saig pot incloure a l’acord d’execució, quan així ho hagi demanat la persona executant, el venciment futur dels terminis de la mateixa obligació continguda en la resolució judicial o l’acte administratiu de caràcter executori i en virtut de la qual l’execució és procedent, tot advertint la persona executada de l’obligació de pagament que en resulti.

3. En el supòsit de l’execució forçosa d’un acte administratiu, el saig només adreça un requeriment a la persona executada, en el termini màxim de tretze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’execució, en què li atorga un termini màxim de tretze dies hàbils per pagar el deute i dipositar al seu despatx professional l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes i, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs.

4. El requeriment, tant si forma part de l’acord d’execució com si es fa de forma aïllada, ha de contenir:

a) La identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona obligada al pagament.

b) El concepte i l’import del deute, inclosos el capital i els accessoris, que és objecte del requeriment.

c) Un requeriment exprés per al pagament del deute en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la notificació.

d) L’advertència que si no s’ingressa l’import total del deute pendent dins del termini esmentat es procedirà a l’embargament dels béns i drets de la persona obligada al pagament.

e) La identificació de la resolució judicial o l’acte administratiu que es pretén executar, i també de la provisió de constrenyiment, si escau.

f) La data d’emissió del requeriment.

5. L’acord d’execució i el requeriment s’han de notificar a la persona executada mitjançant una carta amb avís de recepció, quan se’n conegui el domicili. En cas contrari, i també quan la recepció de la carta hagi estat infructuosa, el saig pot emetre l’acord d’embargament, tal com disposa l’article 39.

6. L’acord d’execució pot ser impugnat davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què es notifiqui. Aquesta impugnació es tramita i es resol de conformitat amb les normes de procediment vigents.”

Article 3. Modificació de l’article 39 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 39 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 39. Acord d’embargament

1. L’acte d’embargament s’inicia amb l’acord d’embargament del saig, que s’ha de notificar a la persona executada de la mateixa manera que l’article 38.5, quan se’n conegui el domicili. En cas contrari, o quan la recepció de la carta en què s’instava el pagament hagi estat infructuosa, la notificació s’ha de fer mitjançant la publicació de l’acord d’embargament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. L’acord d’embargament ha de contenir:

a) La identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona embargada.

b) L’import que és objecte de l’embargament.

c) La identificació de la resolució judicial o l’acte administratiu que es pretén executar, i també de l’acord d’execució o de la provisió de constrenyiment.

d) La data d’emissió de l’acord.

3. L’acord d’embargament pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l’article 38.6 o, quan es tracti d’un acte administratiu, davant del batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn.”

Article 4. Modificació de l’apartat 1 de l’article 40 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 1 de l’article 40 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 40. Pràctica de l’embargament

1. Un cop notificat l’acord d’embargament d’acord amb l’article 39.1, el saig ha de practicar, si és el cas, l’embargament dels béns i drets de la persona executada en el termini màxim de cinc dies hàbils, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria, en quantia suficient per cobrir:

a) L’import principal del deute i, si escau d’acord amb la normativa aplicable, dels recàrrecs.

b) Els interessos meritats i que es meritin fins a la data del cobrament efectiu del deute.

c) Les costes de l’execució.

[...].”

Article 5. Modificació de l’article 42 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 42 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactats de la manera següent:

“Article 42. Acabament i sobreseïment del procediment d’execució

1. El procediment d’execució acaba:

a) Amb el pagament voluntari per la persona executada de l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes i, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs.

b) Amb la cancel·lació total del deute per l’import i en els conceptes esmentats a la lletra a) anterior, per mitjà de l’aplicació del producte de l’alienació dels béns i drets embargats.

2. El procediment d’execució se sobreseu provisionalment si el deute que és objecte de l’execució és totalment o parcialment incobrable. En aquest cas, el procediment d’execució pot continuar a instància de la persona executant si té notícia posterior de la solvència de la persona executada.

3. En els supòsits assenyalats als apartats anteriors, el saig dicta un acord en què decideix l’arxiu o el sobreseïment provisional del procediment d’execució, respectivament. Aquest acord pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l’article 39.3, i el saig l’ha de comunicar al batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que s’està executant, en el termini màxim de cinc dies hàbils.”

Article 6. Modificació de l’apartat 2 de l’article 43

Es modifica l’apartat 2 de l’article 43 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 43. Costes

[...]

2. Si la persona executada no paga voluntàriament aquestes costes o no es poden satisfer amb el producte de l’alienació dels béns i drets embargats, el pagament és a càrrec de qui ha sol·licitat al saig l’execució de la resolució judicial o l’acte administratiu corresponent.

[...]”

Article 7. Modificació de la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014

Es modifica la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, la qual queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria tercera. Procediments d’execució forçosa en curs

1. Els procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials civils i administratives que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida segueixen el règim següent:

a) Si el procediment ha estat instat durant els dos anys immediatament anteriors a l’endemà de la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions, i en el marc d’aquest procediment no s’ha convocat encara cap subhasta pública, ni s’ha segrestat cap bé embargat, el batlle o el tribunal competent dicta un aute en què arxiva el procediment esmentat i notifica a la persona executant que s’ha d’adreçar al saig que correspongui a l’efecte de sol·licitar l’execució forçosa, amb les especificitats següents:

i) Si el batlle o el tribunal ha requerit el pagament a la persona executada però encara no ha travat embargament sobre els seus béns i drets, ni ha rebut diners a compte del deute, deixa sense efecte el requeriment de pagament.

ii) Si el batlle o el tribunal ja ha travat embargament sobre els béns i drets de la persona executada, manté aquest embargament però requereix a la persona executant que li acrediti, en el termini d’un mes des del dia en què li notifica l’aute, que ha sol·licitat l’execució forçosa al saig. En cas que la persona executant no li ho acrediti en el termini indicat, el batlle o el tribunal deixa sense efecte l’embargament esmentat.

iii) Si el batlle o el tribunal ha rebut diners a compte del deute que estan dipositats o consignats en el marc del procediment i que han de ser lliurats a la persona executant, procedeix en aquest sentit.

En el supòsit ii) anterior, el saig disposa d’un termini d’un mes des del dia en què la persona executant li ha sol·licitat l’execució forçosa per travar l’embargament que correspongui i comunicar-ho al batlle o el tribunal competent, perquè pugui deixar sense efecte l’embargament que va travar en el seu dia i que havia mantingut entretant. No obstant això, a l’efecte de la preferència per a l’execució dels béns o drets embargats, s’entén que l’embargament travat pel saig substitueix l’embargament travat pel batlle o el tribunal competent, i que per tant no n’altera la data.

En qualsevol cas, el batlle o el tribunal ha de fer constar a l’aute l’import actualitzat del deute pendent de pagament a la data en què es dicta. Aquest aute s’ha de notificar a la persona executant, i també a la persona executada en qualsevol dels supòsits i), ii) o iii) anteriors.

b) Si el procediment ha estat instat abans dels dos anys immediatament anteriors a l’endemà de la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions, o si ha estat instat durant els dos anys esmentats però en el marc d’aquest procediment ja s’ha convocat una subhasta pública, o s’ha segrestat un bé embargat, continua sent competent per conèixer i tramitar el procediment el mateix batlle o el mateix tribunal.

2. Els procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials civils i administratives que no consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida continuen sent coneguts i tramitats pel batlle o el tribunal competent a aquest efecte, d’acord amb l’article 36.3 d’aquesta Llei.”

Article 8. Modificació de la disposició transitòria primera de la Llei 45/2014

Es modifica la disposició transitòria primera de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, la qual queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria primera. Procediments d’execució forçosa en curs

Els procediments d’execució forçosa dels actes administratius segueixen el règim següent:

a) Si el procediment ha estat instat durant els dos anys immediatament anteriors a la data de l’entrada en vigor dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera d’aquesta Llei, i en el marc d’aquest procediment no s’ha convocat encara cap subhasta pública, ni s’ha segrestat cap bé embargat, ni s’ha imposat una multa coercitiva, ni s’han ordenat mesures de compulsió directa, el batlle o el tribunal competent dicta un aute en què arxiva el procediment esmentat i notifica a l’Administració que esdevé, en endavant, competent per executar per si mateixa l’acte administratiu de què es tracti, o que pot recórrer al saig que correspongui amb la mateixa finalitat, amb les especificitats següents:

i) Si el batlle o el tribunal ha requerit de pagament a la persona executada però encara no ha travat embargament sobre els seus béns i drets, ni ha rebut diners a compte del deute, deixa sense efecte el requeriment de pagament.

ii) Si el batlle o el tribunal ja ha travat embargament sobre els béns i drets de la persona executada, manté aquest embargament però requereix a l’Administració que li comuniqui que ha travat l’embargament que correspongui o que ha sol·licitat l’execució forçosa al saig, en ambdós casos en el termini d’un mes des del dia en què li notifica l’aute. En cas que la persona executant no li ho acrediti en el termini indicat, el batlle o el tribunal deixa sense efecte l’embargament esmentat.

iii) Si el batlle o el tribunal ha rebut diners a compte del deute que estan dipositats o consignats en el marc del procediment i que han de ser lliurats a l’Administració, procedeix en aquest sentit.

En el supòsit ii) anterior, si l’Administració ha sol·licitat l’execució forçosa al saig, aquest últim disposa d’un termini d’un mes des del dia en què l’Administració ho ha sol·licitat per travar l’embargament que correspongui i comunicar-ho al batlle o al tribunal competent, perquè pugui deixar sense efecte l’embargament que va travar en el seu dia i que havia mantingut entretant. No obstant això, a l’efecte de la preferència per a l’execució dels béns o drets embargats, s’entén que l’embargament travat pel saig o per l’Administració substitueix l’embargament travat pel batlle o el tribunal competent i que, per tant, no n’altera la data.

En qualsevol cas, el batlle o el tribunal ha de fer constar a l’aute l’import actualitzat del deute pendent de pagament a la data en què es dicta. Aquest aute s’ha de notificar a l’Administració, i també a la persona executada en cas que se li hagi fet saber el procediment d’execució. L’Administració pot sol·licitar i obtenir el retorn de l’original de l’expedient que correspongui.

b) Si el procediment ha estat instat abans dels dos anys immediatament anteriors a la data de l’entrada en vigor dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera d’aquesta Llei, o si ha estat instat durant els dos anys esmentats però en el marc d’aquest procediment ja s’ha convocat una subhasta pública, o s’ha segrestat un bé embargat, o s’ha imposat una multa coercitiva, o s’han ordenat mesures de compulsió directa, continua sent competent per conèixer i tramitar el procediment el mateix batlle o el mateix tribunal.”

Disposició final primera. Modificació dels apartats 3 i 4 de l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986

Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, el qual fou modificat, al seu torn, per l’article 93 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i per la disposició final tercera de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i que queden redactats de la manera següent:

“Article 1

[...]

3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial l’execució de la qual no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig, o l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte interposat contra aquesta resolució, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle competent dicta un aute d’execució.

4. Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:

a) Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.

b) Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a) anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.

[...]”

Disposició final segona. Modificació dels apartats 1 i 2 de l’article 99 bis de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 99 bis de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, el qual fou afegit per l’apartat 4 de la disposició final primera de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i que queden redactats de la manera següent:

“Article 99 bis

1. L’Administració o la persona administrada que insti l’execució forçosa d’una resolució dictada per la jurisdicció administrativa i que no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa.

Un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dicta un aute d’execució.

2. Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:

a) Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.

b) Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a) anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.

[...]”

Disposició final tercera. Textos consolidats

S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig; del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes tres lleis.

Disposició final quarta. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 de gener del 2017, relatives a la situació dels fills dels treballadors temporers i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0038).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Molt il·lustre Senyor,

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a la situació dels fills dels treballadors temporers

La Llei 17/2008 de la Seguretat Social amb les seves posteriors modificacions contempla la figura de la persona beneficiària. Aquestes poden ser les persones assegurades indirectes, com seria el cas dels fills de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors d’edat (articles 13 i 133).

Els treballadors temporers cotitzen a la CASS i tenen dret a rebre prestacions, en els termes previstos en la llei.

Tanmateix, de manera sorprenent i segons el que ens arriba, semblaria que els fills dels temporers no poden beneficiar-se de cobertura sanitària com a persones beneficiàries dels seus pares.

Podríem entendre que en el cas que un sol progenitor vingui a treballar a Andorra, els seus fills es quedin a l’altre al país d’origen; però si ambdós progenitors treballen a Andorra, és inversemblant que els seus fills no tinguin cobertura sanitària.

Segons l’exposat, i basant-nos en fets reals que estan succeint i que plantegen dubtes, demanem a Govern:

- Quina consideració fa el Servei d’Immigració i la CASS de la situació dels fills de dos treballadors temporers a Andorra?

- Quina és la situació legal a Andorra d’aquests menors mentre els seus pares treballen al país?

- Quina és la situació quant a cobertura mèdica dels infants dels treballadors temporers? Hi ha alguna diferència segons l’edat dels infants?

- Quina és la situació dels infants en edat escolar? S’escolaritzen? En quines condicions?

- Quants infants de treballadors temporers estan escolaritzats a Andorra? Quines conseqüències podria comportar una situació irregular prop d’immigració?

- En cas que aquests infants no estiguin reconeguts legalment al país, pensa el Govern que estem complint la Convenció Internacional dels drets dels infants de les Nacions Unides del 20 de novembre del 1989, i especialment l’article 26 que defensa el dret de tots els infants de beneficiar-se de la seguretat social?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 13 de gener del 2017

Rosa Gili Casals                                                                   
Consellera general socialdemòcrata                           
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 de gener del 2017, relatives a la contractació del nou director de l’INAF i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0041).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., i d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Ministeri de Cultura i Esports en el millor termini, a la pregunta relativa a la contractació del nou director de l’INAF.

Es pregunta

Quin és el cost salarial total anual del nou director de l’INAF, Ramón López? Quin ha estat el cost salarial total anual de la fins ara directora de l’INAF, Maria Cosan?

13 de gener de 2017

Ferran Costa Marimon                                                     
Conseller General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 16 de gener del 2017, relativa a si el Govern té la intenció de canviar o fer canviar la mancomunació de signatures i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0055).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignant, Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo la pregunta següent al M. I. Govern a fi que, se’m contestin de forma escrita en el més breu termini.

Antecedents:

D’acord amb el que es pot llegir de l’informe del Tribunal de Comptes sobre la fiscalització de comptes d’Andorra Turisme:

“Mancomunació de signatures

D’acord amb la informació analitzada per a la realització d’operacions d’import inferior a 100.000 euros, el gerent de la societat pot operar lliurement, sense ser necessària la signatura d’una altra persona. A partir d’aquesta quantia és necessària també la signatura del president del consell d’administració o qualsevol altre membre del consell d’administració.

Per tant continua sense complir-se el principi de mancomunació que ha de regir en la gestió de fons públics i es recomana adoptar procediments de pagament que respectin aquest principi”.

Pregunto a Govern:

- Té intenció Govern de canviar o fer canviar aquesta operativa, per així seguir les recomanacions del Tribunal de Comptes?

A Casa de la Vall, 16 de gener del 2017

Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells                   
Conseller general del Grup Liberal

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 17 de gener del 2017, relatives a la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0063).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., i d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Govern en el millor termini, a la pregunta relativa a la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

Motivació

Vist que durant el debat de l’esmena a la totalitat del pressupost per a l’exercici 2017, el M. I. ministre de Finances va afirmar que el marc pressupostari i el pressupost respecten el previst en la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal,

Atès que l’apartat 5) de l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal diu:

Article 12

“...

5. El deute dels organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general, així com les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control, no podrà superar el cinquanta per cent dels fons propis consolidats de cada entitat o grup d’entitats. L’endeutament d’aquests organismes, entitats i societats públiques esmentades anteriorment, no computen a efectes de calcular el deute de l’Administració general.

...”

D’acord amb l’esmentat, es pregunta:

1. De l’Institut Andorrà de Finances (INAF):

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

2. De l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM):

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

3. De l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA);

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

4. De la Societat de Gestió de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra (SDADV):

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

5. Del Consell Regulador del Joc:

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

6. De l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB):

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

7. De la Societat Andorra Turisme:

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

8. De la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA:

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis a data 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016?

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

9. Del concepte “deute” definit en l’article 12.5 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

a. Quina és la definició segons la Intervenció general del concepte “deute” de l’article 12.5 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal?

Casa de la Vall, 17 de gener de 2017

Jordi Gallardo Fernàndez                                               
Conseller general del Grup Parlamentari Liberal

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 19 de gener del 2017, relatives al conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges d'Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0070).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Molt Il·lustre Senyor,

La sotasignada, Sílvia Bonet Perot, consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen al Govern relatives al conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges d’Andorra.

Motivació

A través del mitjans de comunicació, som coneixedors de que la CASS de forma unilateral va denunciar el conveni sobre la prestació de serveis amb el Col·legi de Metges d’Andorra amb l’objectiu segons es desprèn de la carta, “de redefinir les relacions i els compromisos entre els diferents actors donat l’imminent canvi d’escenari en què afecta el model sanitari d’Andorra”.

Ateses les consideracions exposades, es pregunta:

Quin ha estat el procediment i els contactes que ha dut a terme la CASS per tenir a punt el conveni amb el Col·legi de Metges d’Andorra abans del 31 de gener del 2017?

Quines són les modificacions del model sanitari que es volen incloure amb el possible nou conveni i sota quin criteri s’apliquen modificacions al model sanitari d’Andorra?

Quantes reunions s’han desenvolupat i en quines dates per treballar el nou conveni?

Quines accions durà a terme el ministeri de sanitat en cas de que no s’arribés a cap acord entre el Col·legi de metges d’Andorra i la CASS?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament

Andorra la Vella, 19 de gener del 2017

Sílvia Bonet Perot                                                              
Consellera general d'SDP                                               
Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 20 de gener del 2017, relatives a la situació del personal eventual de les entitats públiques i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0076).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Molt Il·lustre Senyor,

El sotasignat, Gerard Alís Eroles, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen al Govern relatives a la situació del personal eventual de les entitats públiques

Considerem necessari conèixer la situació laboral dels treballadors de les entitats públiques. Més concretament en el cas dels eventuals, tenint en compte la normativa que se’ls aplica, convé saber si aquests acumulen més de tres contractes consecutius entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies.

Atès l’exposat, es demana:

1. Quina normativa laboral s’aplica als treballadors de les entitats públiques?

2. Quants treballadors hi ha a Andorra Telecom? Es demana desglossament segons la seva situació laboral (contracte indefinit, eventual, relació especial...).

3. Quants treballadors eventuals d’Andorra Telecom acumulen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies?

4. Quants treballadors hi ha a FEDA? Es demana desglossament segons la situació laboral (contracte indefinit, eventual, relació especial,...).

5. Quants treballadors eventuals de FEDA acumulen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies?

6. Quants treballadors hi ha a la CASS? Es demana desglossament segons la situació laboral (contracte indefinit, eventual, relació especial,...).

7. Quants treballadors eventuals de la CASS acumulen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies?

8. Quants treballadors hi ha al SAAS? Es demana desglossament segons la situació laboral (contracte indefinit, eventual, relació especial,...).

9. Quants treballadors eventuals del SAAS acumulen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies?

10. Quants eventuals d’altres institucions públiques tenen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies? Desglossar segons institucions públiques.

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 20 de gener del 2017

Gerard Alís Eroles                                                              
Conseller general socialdemòcrata                             
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 20 de gener del 2017, relatives a la situació dels treballadors eventuals de la Funció Pública i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0077).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Molt Il·lustre Senyor,

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a la situació dels treballadors eventuals a la Funció Pública

1. Els articles 6 i 7 de la Llei de la Funció Pública diuen:

“Article 6. Agents de l’Administració de caràcter indefinit

Es considera agent de l’Administració de caràcter indefinit el personal de l’Administració pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració.

La relació laboral de l’agent de l’Administració s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s’estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen.”

“Article 7. Agents de l’Administració de caràcter eventual

Es consideren agents de l’Administració de caràcter eventual aquells que es vinculen temporalment amb l’Administració pública.”

Atès l’exposat, es pregunta:

- Quina normativa s’aplica als agents de l’administració de caràcter eventual?

2. L’article 19 del Codi de Relacions Laborals publicat al BOPA el 21-1-2009 diu:

“Article 19. Successió de contractes per durada determinada

1. S'entén que hi ha successió de contractes quan entre un contracte i l'altre no ha transcorregut un termini mínim de 60 dies naturals.

2. En el cas de successió de contractes, l'antiguitat, el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguin al treballador es computen des de l'inici del primer contracte.

3. La successió de més de dos contractes per una durada determinada resta prohibida. En cas de nova contractació, és a dir, en cas d'un tercer contracte, aquest contracte s'entén per temps indefinit i es considera, a tots els efectes, que la data d'inici de la relació laboral és la de l'inici del primer contracte.

4. Les disposicions contingudes en els paràgrafs anteriors no són aplicables a les empreses de treball temporal.”

Atès l’exposat, es pregunta:

- Ens pot dir el Govern si s’aplica aquest article als agents de l’administració eventuals?

3. Segons les respostes a les nostres preguntes del passat octubre del 2016, ens consta que molts agents de l’administració haurien encadenat molts contractes consecutius.

Atès l’exposat, es pregunta:

Quants eventuals de Govern tenen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies? Es demana desglossament segons els diferents departaments i ministeris.

4. Per tant, i segons què estableix el Codi de relacions laborals, no haurien de tenir tots els agents de caràcter eventual amb més de tres contractes encadenats les mateixes condicions que les dels agents de caràcter indefinit?

5. S’estan aplicant les mateixes condicions a aquestes persones que el personal de l’administració amb caràcter permanent?

6. Si no és el cas, quines són diferències de condicions?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 20 de gener del 2017

Rosa Gili Casals                                                                   
Consellera general socialdemòcrata                           
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 23 de gener del 2017, relativa a l’establiment per part de la Unió Europea d’un Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatge i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0080).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

A la Sindicatura

Víctor Naudi Zamora, conseller general per Socialdemocràcia i Progrés d'Andorra i president suplent del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, passo a formular la següent pregunta perquè sigui resposta pel Govern per escrit:

Pregunta que es formula en relació a l'establiment per part de la Unió Europea d'un Sistema Europeu d'Informació i Autorització de Viatge

Motivació

El dia 16 de novembre de 2016 la Comissió Europea va presentar formalment una proposició per a una Regulació del Parlament Europeu i del Consell establint un Sistema Europeu d'Informació i Autorització de Viatge [COM(2016) 731 final 2016/0357 (COD)].

Aquesta proposició ja va ser rebuda pel Consell de Justícia i Afers Interns de la Unió Europea en la seva sessió del 21 de novembre de 2016.

En l'article 2 de l'esmentada proposició de la Comissió Europea s'exclou als ciutadans d'Andorra, San Marino, Mònaco i l'Estat del Vaticà de la necessitat de demanar cap autorització del nou sistema.

Tanmateix, a diferència dels altres tres estats esmentats, Andorra no és un país de "fronteres obertes" pels controls duaners existents, i s'han continuat multiplicant els incidents fronterers a causa del contraban de tabac. Si aquests incidents fronterers van en augment la possibilitat que Andorra sigui discriminada és una hipòtesi a contemplar i per això cal saber que està fent el Govern per tal que tot plegat no porti a una situació no desitjada.

Més encara quan en un portal d'Internet (https://etias.com/aboutetias) ja s'ha situat els nacionals d'Andorra, a diferència dels de San Marino i Mònaco, com a possibles obligats a sotmetre's a la nova regulació de circulació de persones dins la Unió Europea.

Considerant que el Govern no havia donat cap mena d'informació al Consell General de l'existència d'aquella proposta europea i el ministre d'Exteriors només l'ha comentat després que Socialdemocràcia i Progrés ho fes públic en una roda de premsa el passat 17 de gener de 2017, es pregunta al Govern:

¿Quines gestions ha fet i pensa fer el Govern perquè els nacionals d'Andorra romanguin exempts en l'aplicació de la nova normativa europea d'informació i autorització de viatge?

En els termes precedents queda formulada la pregunta al Govern que haurà de ser resposta per escrit en els més breus terminis.

Consell General, 23 de gener del 2017

Víctor Naudi Zamora                                                        
Conseller General per SDP

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de gener del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 23 de gener del 2017, relatives a la nova gestió del Servei d’Atenció Domiciliària dels comuns per part de Govern i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0083).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Molt il·lustre Senyor,

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a la nova gestió del Servei d’Atenció Domiciliària dels comuns per part de Govern

Durant la 23a edició de la Festa Magna del passat mes d’octubre, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior va explicar en el seu discurs que s’estava posant en marxa un pla de xoc per potenciar l’atenció domiciliària; passant a gestionar des del Govern un servei que fins llavors oferien els Comuns.

Així, el ministre Espot anuncià un servei amb les mateixes condicions per a tota la població.

Interessa conèixer les previsions de Govern en relació a aquest servei així com el seu funcionament i la situació del personal que l’assegurarà.

Així, es demana a Govern:

- Quan preveu tenir enllestit el Pla de xoc per potenciar l’atenció domiciliària?

-Quines són les línies generals i el contingut d’aquest Pla de xoc?

- Quan es començarà a gestionar el servei per part de Govern?

- Quants usuaris hi ha hagut aquest darrer any 2016? Desglossar per parròquies.

- S’han signat convenis amb els Comuns? Amb quins?

- Quantes persones treballen als Comuns en aquest servei i quina és la seva situació laboral (personal fix, eventuals...)? Desglossar per parròquies.

- Té previst el Govern assumir aquest personal? En quines condicions i en quines condicions laborals?

- Hi ha previstes noves contractacions per assumir aquest servei? Si és el cas, quantes persones i en quina situació laboral?

- Es demanaran requisits de formació al personal? Si és el cas, quins són aquests?

- Té previst el Govern privatitzar el servei en el seu funcionament o bé en la seva gestió?

- Havent manifestat el ministre que l’atenció a la gent gran és una prioritat per Govern, i que s’estan impulsant totes les accions al voltant de l’atenció a la dependència, des d’una visió integral i centrada en la persona i que es vol aconseguir que les persones grans continuïn vivint en el seu entorn el màxim de temps possible, es preveu un servei actiu les 24 hores del dia, 7 dies sobre 7?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 23 de gener del 2017

Rosa Gili Casals                                                                   
Consellera general socialdemòcrata                           
del Grup Parlamentari Mixt

La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 24 de gener del 2017, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, presidenta de la Comissió Legislativa d’Afers Socials, autoritzar la celebració d’una sessió extraordinària de la comissió, amb l’ordre del dia següent:

Punt Únic: Continuació dels treballs relatius a l’elaboració del Llibre Blanc sobre la igualtat en compliment de l’acord per promoure la igualtat de gènere des del Consell General aprovat el 15 de gener del 2015 i publicat al Butlletí 5/2015 de 16 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

 

La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 24 de gener del 2017, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, president de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, autoritzar la celebració d’una sessió extraordinària de la comissió, amb l’ordre del dia següent:

1- Selecció del cartell guanyador del VIII concurs de cartells del Consell General dels Joves.

2- Selecció dels treballs del 15è Consell General dels Joves.

3- Organització del 15è Consell General dels Joves.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 de gener del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General