BCG 68/2016, 14 octubre 2016

BCG 68/2016

 

 

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a les actuacions del protocol d’actuació de lluita contra el bullying, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 46/2016, de data 1 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El dia 23 de juny la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, Consellera General, sol·licita documentació i una resposta escrita al M. I. Govern relativa al protocol d’assetjament escolar, les seves actualitzacions i les metodologies utilitzades per dur-les a terme, així com el nombre de casos detectats.

A demanda dela Sra.MariePagès Bru, directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, s’emet el present informe, amb l’objectiu de donar resposta a aquesta sol·licitud.

Pregunta: “Pot informar el M.I Govern del nombre anual de casos de bullying que es van detectar a les escoles?”

L’any 2011la Comissiód’Educació del Molt Il·lustre Consell General va demanar al ministeri encarregat de l’educació que elaborés un protocol a seguir davant l’aparició d’eventuals casos d’assetjament als centres escolars. Aquest protocol va ser confegit entre els mesos de març i juliol del 2012 per un grup de treball pluridisciplinar format per membres dels 3 sistemes educatius i coordinat per l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa. Posteriorment, va ser difós a la comunitat educativa entre els mesos de setembre i octubre del 2012 i es va començar a aplicar aquest mateix curs escolar, sota la forma de prova pilot.

El ministeri encarregat de l’educació disposa doncs de dades sobre l’assetjament escolar a partir del curs 2012/2013. Així doncs, el nombre de notificacions de possibles situacions d’assetjament escolar formalitzades pels centres educatius al ministeri encarregat de l’educació des d’aquesta data han estat els següents:

-          curs escolar 2012/2013: 2 casos

-          curs escolar 2013/2014: 2 casos

-          curs escolar 2014/2015: 9 casos

-          curs escolar 2015/2016: 5 casos

A banda dels casos notificats pels centres educatius cal esmentar que el ministeri encarregat de l’educació també rep trucades de famílies, quan aquestes tenen sospites que els seus fills pateixen una situació d’assetjament escolar (el curs escolar 2015-2016 es van atendre 7 famílies en total). No obstant això, aquestes demandes per part de les famílies no deriven sempre en l’obertura d’un expedient de seguiment, ja que el ministeri encarregat de l’educació valora, mitjançant la figura de l’inspector educatiu i conjuntament amb el centre i les famílies, si ens trobem realment davant d’un cas d’assetjament escolar (en el cas esmentat més amunt, cap de les 7 demandes va derivar en l’obertura d’un expedient de seguiment).

Pregunta: “Quins mecanismes de detecció fa servir el M. I Govern per saber el nombre de casos de bullying?”

El protocol de prevenció, detecció i tractament de situacions d’assetjament escolar als centres educatius del Principat d’Andorra unifica i sistematitza l’aplicació, a totes les escoles del país, de protocols en la detecció i el tractament d’un cas d’assetjament escolar.

Aquest protocol conté un llistat d’indicadors de risc que pretén facilitar la detecció de possibles casos d’assetjament escolar per part de qualsevol persona que faci part de la comunitat educativa. En el cas que es doni aquesta situació, és a dir que es detecti un possible cas d’assetjament escolar, es comunica a la direcció del centre, i aquesta convoca l’equip d’intervenció que recopila informació, l’analitza i determina si es confirma o no el cas d’assetjament.

A més, i tal com ho estableix aquest mateix protocol, si es confirma el cas, els centres educatius tenen l’obligació de comunicar-ho al responsable del sistema educatiu corresponent així com a l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa del ministeri encarregat de l’educació, mitjançant un formulari específic previst a aquest efecte.

Una vegada rebuda aquesta notificació, l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa obre un expedient administratiu i controla la implementació de les accions dutes a terme des del centre escolar establertes en el pla d’intervenció, així com la seva efectivitat. També controla que es respecti la temporització establerta i fa les propostes de millora corresponents.

El protocol contempla la recollida i el tractament de les dades sobre l’assetjament escolar. L’anàlisi d’aquestes dades per part del ministeri encarregat de l’educació permet fer propostes de millora i així regular les accions en els àmbits de la prevenció,  la detecció i el tractament de possibles casos d’assetjament escolar o de casos notificats.

Pregunta: “Si s’ha mesurat l’eficàcia del protocol en qüestió, i, si és que sí, podria informar com s’ha fet?”

Des del ministeri encarregat de l’educació s’han dut a terme diferents accions per mesurar l’eficàcia del protocol:

1. El curs 2012-2013, coincidint amb el primer any d’implementació del protocol, es va fer passar una enquesta als escolars del país de 8 a 16 anys, sobre la convivència escolar. L’informe amb les dades corresponents a aquesta enquesta, publicat el 2015 pel CRES, ha de servir de punt de partida per mesurar posteriorment l’eficàcia del protocol.

2. Durant el darrer trimestre del curs escolar 2013/2014, el ministeri encarregat de l’educació va fer arribar a tots els centres escolars del Principat un qüestionari per recollir la seva valoració sobre l’eficàcia del protocol a l’hora de prevenir i tractar situacions d’assetjament escolar. Les aportacions rebudes dels centres educatius proposaven millores o aclariments en el redactat del procediment d’actuació. Aquests aspectes es van treballar en una segona versió del protocol.

3. Durant el mes d’abril del 2016 el ministeri encarregat de l’educació, amb l’objectiu de tancar una versió definitiva del protocol abans de publicar-lo en forma de decret legislatiu, va adreçar una carta als representants dels 3 sistemes educatius demanant que assenyalessin els aspectes del document que caldria millorar o completar. Les respostes rebudes no van especificar cap proposta de millora en relació al protocol.

4. Cal també esmentar que al llarg del procés, s’han fet diverses consultes al Gabinet Jurídic del Govern en relació a l’assetjament escolar i als protocols que cal aplicar tot i respectant les responsabilitats de cada un dels actors implicats (la darrera consulta data del 10 de juny del 2016). A més, i atès que l’assetjament és un delicte tipificat en el nostre Codi Penal, destacar que la darrera demanda també s’ha estudiat per part de la Fiscalia General.

El darrer informe del Gabinet Jurídic del Govern conté un seguit de recomanacions, que s’han recollit en la proposta de Decret per millorar-ne l’eficàcia, i que fan referència a la definició de responsabilitats, la determinació precisa del rol de cadascuna de les persones que intervenen en la detecció i el tractament d’un cas d’assetjament escolar així com del procés i dels terminis a seguir.

5. Durant el curs escolar 2016-2017, el Departament encarregat de la inspecció educativa preveu fer una recollida de dades sobre el tema per obtenir una radiografia de la situació actual, analitzar les noves dades a la llum dels resultats de l’enquesta del curs escolar 2012-2013, extreure conclusions, valorar l’impacte en termes d’eficàcia del protocol al llarg dels anys d’aplicació (reducció del nombre de casos, facilitació dels processos de notificació i reconducció dels casos notificats), i fer propostes de millora.

Pregunta: “Durant aquests anys de posada en marxa del protocol, si s’ha consultat els equips educatius de cada centre per tal d’aconseguir fer millores?”

Cal posar de relleu que la pròpia gènesi del protocol de prevenció, detecció i tractament de situacions d’assetjament escolar ha estat fruit de processos participatius. Efectivament, i tal com s’ha esmentat en la resposta a la primera pregunta, el protocol va ser confegit per representants dels 3 sistemes educatius, sota la coordinació de l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa, i és doncs fruit del consens d’un grup de treball que ha aportat en tot moment les visions sobre aquest tema dels equips educatius que representaven.

A més, les millores aportades al protocol esmentades en la resposta de la pregunta anterior són fruit de les aportacions dels propis centres educatius, per la qual cosa els equips educatius han estat també partícips d’aquest procés.

Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa, octubre del 2016

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a les campanyes de sensibilització i de prevenció del bullying, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 46/2016, de data 1 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El dia 23 de juny 2016, la M. I. Sra. Carina Montaner Raynaud, Consellera General, sol·licita documentació i una resposta escrita al M.I. Govern relativa al nombre de campanyes de sensibilització i de prevenció del bullying així com el contingut de les mateixes, els suports utilitzats i el públic a qui es van dirigir.

S’emet el present informe amb l’objectiu de donar resposta a aquesta sol·licitud.

1. Pla de Prevenció de conductes delictives

Des del curs 2009/10, en el marc del Pla de Prevenció de conductes delictives, es desenvolupen anualment sessions informatives a totes les escoles del país a càrrec de l’Àrea tècnica del Departament de Policia i de l’Àrea de justícia juvenil i Mesures Penals Alternatives del Departament d’Institucions Penitenciaries.

2. Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans (CRES)

El curs 2012-2013 s’inicien a tots els centres educatius del país que el sol·liciten. Un taller relatiu a La pressió grupal i el Bullying a càrrec del personal tècnic del CRES.

3. Associació de Dones d'Andorra

Des del curs 2014/2015, es realitza, amb la col·laboració amb l’Associació de Dones d’Andorra, un cicle de tallers sobre la violència de gènere on intervé la psicòloga Helena Mas i Santuré. Aquests tallers es desenvolupen en dues versions segons l’edat dels alumnes als quals s’adreça, porten per títol La violència en l’adolescència.

1. Pla de prevenció de les conductes delictives: sessions informatives

Període:

Les sessions informatives es desenvolupen entre els mesos d’octubre i maig de cada curs escolar.

Des de l'Àrea d'Activitats Culturals i Educatives del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, s'informa els representants dels 3 sistemes educatius (per carta) i els equips directius dels centres de segona ensenyança i de l'Aula Taller (per correu electrònic) dels continguts, metodologia i temporització de les intervencions. També es centralitzen les demandes i es fan les gestions pertinents per al desenvolupament de les sessions sol·licitades pels diferents centres educatius.

Suport de comunicació:

El material de suport utilitzat per aquestes sessions informatives va a càrrec de l'equip tècnic de menors (agents de policia, psicòlegs, personal tècnic del centre penitenciari) que realitza les intervencions i consta d’un document de presentació en format PowerPoint així com un material específic per als alumnes.

Públic objectiu:

Les sessions informatives s’adrecen als alumnes de 2n de segona ensenyança i de l’Aula Taller del Sistema Educatiu Andorrà / 2n d'ESO del Sistema Educatiu Espanyol / 4ème del Sistema Educatiu Francès.

El curs 15/16, la totalitat del públic objectiu va participar a les sessions informatives.

Contingut:

Les Sessions informatives tracten aspectes de bullying, ciberbulliyng, així com altres problemàtiques associades a les noves tecnologies com el grooming, sexting o phishing.

2. Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans (CRES): Taller La pressió grupal i el bullying

Període:

Les sessions informatives es desenvolupen entre els mesos d’octubre i maig de cada curs escolar en funció de les sol·licituds de les escoles i de la disponibilitat dels tècnics del CRES.

Des de l'Àrea d'Activitats Culturals i Educatives s'informa els centres de segona ensenyança i batxillerat de les propostes del Centre de Recerca Sociològica. Amb aquesta informació, les escoles vehiculen directament les sol·licituds al CRES.

Suport de comunicació:

El material de suport que utilitzen el tècnics del CRES que condueixen el taller consta d’un document PowerPoint que s’utilitza com a fil conductor de la sessió i d’unes peces breus de vídeo que serveixen per il·lustrar el conflicte d'assetjament i victimització.

Públic objectiu:

El taller s’adreça als alumnes de 1r de segona ensenyança del sistema educatiu andorrà / 1r d'ESO del sistema educatiu espanyo / 5ème del sistema educatiu francès.

El curs 2015/16 s’ha desenvolupat el taller en els centres educatius següents:

Centre escolar	Nivell	Data
Escola Andorrana de Segona Ensenyança - El roc	1r (4 sessions)	5, 11, 12 de novembre del 2015
Escola Andorrana de Segona Ensenyança - Ordino	1r (4 sessions)	16 i 19 de novembre del 2015
Col·legi Janer	1r d’ESO (3 sessions)	18 i 25 de novembre del 2015
Escola Andorrana de Segona Ensenyança - Encamp	1r (5 sessions)	13, 14, 15 de gener del 2016
Col·legi Sant Ermengol	1r d’ESO (2 sessions)	30 de maig del 2016

Contingut:

Els treballs de recerca del CRES permeten aportar, des del vessant sociològic, un coneixement ampli en temàtiques que preocupen els adolescents i els joves del país i que poden ser tractades en l’àmbit escolar. En el cas del taller sobre La pressió grupal i el bullying es tracten específicament els continguts següents:

- La dansa dels abusos

- Definició d’assetjament escolar

- Tipologia de bullying

- Identificació d’actors

- La importància del grup

- Els fenòmens: pressió de grup / dilema moral

- Pautes de convivència

Actualment aquest taller es troba en fase de renovació i estarà disponible per a les escoles a partir de gener del 2017.

3. Associació de Dones d'Andorra: Taller La violència en l'adolescència

Període:

Curs 2014-2015: desembre 2015 - setembre 2016

Curs 2015-2016: març - maig 2016

Des de l'Àrea d'Activitats Culturals i Educatives s’informa els representants dels 3 sistemes educatius (per carta) i els equips directius dels centres de segona ensenyança i de l'Aula Taller (per correu electrònic) dels continguts, metodologia i temporització de les intervencions. També es centralitzen les demandes i es fan les gestions pertinents per al desenvolupament de les sessions sol·licitades pels diferents centres educatius.

Públic objectiu:

Els tallers proposats per l’Associació de dones d’Andorra s’adrecen als alumnes de 3r i 4t de segona ensenyança i de l’Aula Taller del sistema educatiu andorrà / 3r i 4t d'ESO del sistema educatiu espanyol / 3ème del sistema educatiu francès.

El curs 2015/16 s’ha desenvolupat el taller en els centres educatius següents:

Centre escolar	Intervenció
Escola Andorrana de Segona Ensenyança Santa Coloma	3r – 4 grups 4t – 2 grups
Escola Andorrana de Segona Ensenyança Ordino	3r – 4 grups 4t – 5 grups
Escola Andorrana de Segona Ensenyança Encamp	3r – 4 grups
Aula Taller	2 grups
Institut Espanyol d’Andorra	3r – 4 grups 4t – 3 grups
Col·legi Janer	3r – 2 grups 4t – 2 grups
Col·legi Sant Ermengol	3r – 2 grups 4t – 2 grups
Col·legi Sagrada Família	3r – 1 grup 4t – 1 grup
Col·legi dels Pirineus	4t – 1 grup
Lycée Comte de Foix	3ème – 5 grups

Suport de comunicació:

Material de suport a càrrec de la psicòloga que duu a terme les intervencions.

Contingut:

L’objectiu principal d’aquesta xerrada és donar als alumnes un espai d'aprenentatge i reflexió sobre l'ús i les conseqüències de la violència i, a nivell pràctic, oferir algunes eines per a la seva gestió.

La violència en l'adolescència (alumnes de 3r)

1- Introducció: Què és la violència? Qui hi està implicat?

2- Tipus de violència

3- El bullying

4- La violència de gènere

Fases de la violència

Senyals d'una relació sana i d'una relació malaltissa

5- El ciberassetjament i el grooming

6- Conseqüències de la violència

7- Què puc fer?

8- Reflexions finals

La violència en l'adolescència: la violència de gènere (alumnes de 4t)

1- Introducció: què és la violència de gènere?

2- Els estereotips

3- La gelosia

4- Taller pràctic: dinàmiques a treballar en dos grups

5- Conclusions

Sant Julià de Lòria, octubre 2016

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la vigilància amb càmeres de vídeo a les instal·lacions de salut Mental, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 46/2016, de data 1 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre  del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern       
(Reg. Núm. 958)

Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació a la vigilància amb càmeres de vídeo a les instal·lacions de salut mental. Registre d’entrada número 958, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt.

1. S’han instal·lat càmeres de vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria pertanyent al departament de salut mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell? En cas afirmatiu, quan es va fer, quantes n’hi ha i amb quins objectius?

Les primeres càmeres de seguretat es van col·locar des de l’inici del funcionament de la unitat d’aguts, l’any 2000. Inicialment es disposava de càmeres de seguretat en els espais comuns (2 càmeres) i 2 en algunes habitacions.

Posteriorment, des del mes de Febrer del 2016, s’han instal·lat càmeres de video-vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria de salut mental (9 càmeres per 16 pacients) i 5 càmeres en els espais comuns.

Respecte a les càmeres i al seu funcionament, es vol indicar els següents aspectes:

• El fet que estiguin instal·lades no implica que hagin d’estar activades, donat que podran ser activades una a una quan la situació de risc ho requereixi.
• La visualització de les imatges és només accessible al professional mèdic i a la infermeria de la unitat. Així mateix, tots els professionals del SAAS estan sotmesos a l’obligació de mantenir la confidencialitat i el màxim respecte cap als pacients i a no fer-ne cap us no-sanitari.
• Les gravacions de les càmeres de video-vigilància només es poden rebobinar per part dels responsables de la unitat d’hospitalització i només en cas que es produeixi un incident greu. Les gravacions s' eliminen automàticament als 15 dies. En aquest sentit, en el marc del grup de treball de la Joint Comission s’està elaborant el protocol de revisió dels incidents que donarien lloc a la possibilitat de rebobinar de la gravació amb l’objectiu que les persones amb accés estiguin identificades i existeixi traçabilitat de l’acció. Es vol remarcar que fins ara no hi ha hagut mai aquesta necessitat i no s'ha rebobinat mai cap gravació.
• No hi ha càmeres als lavabos

Pel que fa als objectius de la instal·lació d’aquestes càmeres, es vol remarcar que les unitats de psiquiatria d’aguts són l’equivalent a les Unitats de cures intensives dels malalts mèdics. Per això, només ingressen els pacients aguts més greus, és a dir aquells que tenen més riscos cap a ells mateixos o cap als altres i amb estades mitjanes de 10 dies. En aquest context, l’hospital ha de garantir la integritat i la seguretat dels pacients, de les persones de l’entorn i dels professionals que hi treballen.

En el cas dels pacients s’ha de garantir la seva integritat i la seva seguretat, més sabent que es podrien trobar en situació de restricció física per causa de la malaltia. En aquest sentit s’ha de fer esforços per minimitzar, entre d’altres, els riscos d’auto-agressió, d’intent de suïcidi, d’arrencar-se una via si estan en tractament endovenós, de rebre una agressió física o un abús sexual per part d’un altre pacient o de fugida.

Pel que fa a la integritat i la seguretat de les persones de l’entorn és important minimitzar el risc de ser agredit per un pacient de la unitat de psiquiatria.

Així doncs, les càmeres de video-vigilància permeten una vigilància intensiva de les conductes dels pacients per evitar que la seva seguretat o integritat o la d’altres es vegi compromesa. A més, en cas de que hi hagi un incident sentinella greu, es pot revisar el que ha passat per tal de millorar les actuacions en el futur.

2. S’informa prèviament els pacients i els seus familiars de la presència de les càmeres i se’ls demana de signar algun tipus d’autorització?

Fins ara, infermeria informava als pacients i als familiars de les normes i funcionament de la unitat verbalment i per escrit.

Al mes de juliol del 2016 i per petició del Consell Directiu del SAAS es va constituir una comissió de treball amb la finalitat d’establir un Protocol d'activació de les càmeres de videovigilància en el cas que la situació clínica del pacient ho requereixi i amb l’autorització judicial corresponent. Així doncs, el fet que estiguin instal·lades les càmeres no implicarà que hagin d’estar activades, donat que podran ser activades una a una quan la situació de risc ho requereix i segons el protocol.

Aquesta comissió ha vingut treballant des del mes de juliol i està composada per membres del SAAS, del Ministeri Justícia i Interior, de la Batllia, de la Fiscalia, del Tribunal superior i del Consell Directiu del SAAS.

3. Considera el Govern que els objectius de control buscats són compatibles amb el dret fonamental a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplat en l’article 14 de la Constitució andorrana? Com es posiciona el Govern davant d’aquesta qüestió?

El Govern entén que, donat precisament el fet que la utilització de les càmeres de videovigilància pot afectar al dret fonamental a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplat en l’article 14 de la Constitució andorrana, l’activació de les mateixes haurà de ser degudament protocol·litzada i validada per l’autoritat judicial.

I a aquest efecte s’ha creat la comissió de treball corresponent amb la finalitat d’establir un Protocol d'activació de les càmeres de videovigilància, així com validar els circuits i la documentació necessària per poder activar els sistemes de videovigilància en el cas de que la situació clínica del pacient ho requereixi i amb l’autorització judicial corresponent.

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 46/2016, de data 1 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre  del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern       
(Reg. Núm. 959)

Pregunta escrita al Govern que es formula en relació a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Registre d’entrada número 959, formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal.

1. Pot informar M .I. Govern si s’ha sobrepassat el nombre màxim de contractes a durada determinada o per a obra o servei concret permès per la llei? En el cas afirmatiu pot informar del nombre d’irregularitats al respecte?

En primer lloc, entenem que la referència genèrica a la “llei” que consta a la pregunta es refereix a “l’ordenament jurídic” en general, i no a cap llei en concret. Feta aquesta primera precisió i analitzat l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra de forma general, cal posar en relleu que una de les lleis on s’establirien límits a la contractació de treballadors és la llei del  pressupost per a l’any 2016, que estableix restriccions a la contractació tant de personal fix com al personal eventual. Cal precisar que el terme personal eventual emprat per la Llei de la funció pública contempla els contractes per durada determinada, i dintre dels quals de forma àmplia es podrien també incloure els d’obra o servei determinat i d’interinatge. En aquest sentit, cal posa en relleu que el SAAS no ha sobrepassat el nombre màxim de contractes eventuals, en relació al que es disposa a la llei del pressupost per a l’exercici 2016.

Per altra banda, analitzant el que disposa el vigent codi de relacions laborals, s’ha constatat que existeixen contractes que inicialment tenien caràcter temporal (en les seves diverses modalitats), i que atesa la durada efectiva de la prestació laboral, i en aplicació del vigent Codi de relacions laborals, en realitat aquests contractes s’haurien transformat en contractes de durada indefinida o indeterminada. En concret, aquesta situació s’hauria produït en 219 contractes de treballadors inicialment contractats com a eventuals i que haurien mutat la seva relació amb el SAAS d’eventual a indefinida, en aplicació del Codi de relacions laborals.

 

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa als criteris que s’apliquen per anomenar els coordinadors d’infermers a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 46/2016, de data 1 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                                      
Pregunta escrita al Govern                    
(Reg. Núm. 961)

Pregunta escrita al Govern que es formula en relació a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Registre d’entrada número 961, formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal.

1. Pot informar M. I. Govern dels criteris que s’apliquen per anomenar els coordinadors d’infermers a l’HNSM?

En referència als criteris per anomenar als Coordinadors d’Infermeria al SAAS, es fa a través d’un procés de selecció intern, en el que es publica el que busquem, el lloc de treball, així com el que oferim. La publicació es realitza internament a través de la Intranet del SAAS.

Tal i com indica el Reglament Intern del SAAS, l’àrea de Recursos Humans és la que  coordina i l’organitza els processos de selecció del SAAS. Per tal de garantir el procés de selecció, es crea una Comissió de Selecció ad hoc, la qual pot sotmetre als candidats a les proves o tècniques que consideri necessàries, a fi de comprovar-ne el grau d’adequació al lloc de treball.

La Comissió de Selecció esta formada, com a mínim, pel responsable de l’Àrea de Recursos Humans, per un responsable de la Direcció per a la qual es convoca la plaça, i per un responsable o tècnic de l’àmbit funcional propi del lloc convocat.

Les bases del procés de selecció les estableix la comissió de selecció i les proposa l'àrea de Recursos Humans.

CRITERIS

Per a l’elaboració de les bases que regeixen aquest procés de selecció es va tenir en compte el que estableix l’article 4.2 del Reglament de creació de la Direcció assistencial i la Direcció econòmica i de recursos Generals del Servei Andorrà d’atenció Sanitària (SAAS), del 27 d’agost del 2014, publicat al BOPA núm. 52 de 3 de setembre del mateix any.

Les esmentades bases, establien en el seu punt 2.1 que les capacitats dels candidats s’avaluarien mitjançant un test autoadministrat caracterològic i d’avaluació de capacitats i habilitats (Anàlisis del perfil personal de Thomas-APP). Aquesta prova és de caràcter obligatori però no puntua.

El punt 2.2 de les bases establia que per tal de valorar l’experiència, es tindria en compte d’una banda l’experiència prèvia en llocs de responsabilitat similars, d’altra banda el coneixement i experiència en l’entorn sanitari pel que estiguem realitzant el procés de selecció. Valor de 60%

El punt 2.3 establia que la valoració de la trajectòria professional s’avaluaria mitjançant les dades del Currículum Vitae del candidat i una entrevista personalitzada. Valor de 40%

Un cop realitzades les entrevistes tots el membres que formen part de la Comissió de selecció realitzen una puntuació segons els criteris establerts en les bases.

Un cop finalitzat el procés de selecció, la Comissió de Selecció proposa a la Direcció General la candidatura o les candidatures que han obtingut la millor qualificació dels factors avaluats, la qual nomenarà la plaça o les places convocades.

2. Pot informar de la formació acadèmica i de l’experiència professional de les persones que estan exercint el càrrec en qüestió?

 

Veure  +  al PDF adjunt.