Butlletí
del
Consell General
Núm. 64/2018
Casa de la Vall, 29 de juny del 2018
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, així com la reserva d’esmena presentada.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, així com la reserva d’esmena presentada.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 29 de juny del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
El M.I. Justo Ruiz González del Grup parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports el dia 16 de maig del 2018, en relació al Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, exposa el següent:
- S’han presentat 41 esmenes a l’articulat: 2 esmenes per part del Grup Parlamentari Demòcrata, 5 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, 23 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-PS, i 11 esmenes per part del Grup Parlamentari Liberal.
- La Sindicatura, el dia 01 de febrer del 2018, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General, i les va admetre a tràmit.
- El dia 09 de maig del 2018 es va trametre el Projecte de llei esmentat i les esmenes a l’articulat presentades a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, d’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General.
Per aquests fets, el ponent de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, en relació al Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà
Exposició de motius
La Llei qualificada d’educació, aprovada pel Consell General en la sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 regula el marc general de l’educació a Andorra i reconeix la coexistència de diversos sistemes educatius. L’article 5 d’aquesta Llei qualificada d’educació menciona l’existència de centres educatius que segueixen el sistema educatiu andorrà i en l’article 6, esmenta la necessitat de regular el sistema educatiu andorrà mitjançant una Llei específica que el desenvolupi.
El 9 de juny de 1994, el Consell General aprova la Llei d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà donant així cobertura legal a l’oferta educativa de l’Escola Andorrana.
Al llarg dels anys, el sistema educatiu andorrà s’ha anat desenvolupant més enllà de l’educació escolar, diversificant les ofertes formatives, especialment en el nivell d’ensenyament post obligatori, mantenint el batxillerat general com una opció de continuïtat d’estudis acadèmics però també desenvolupant el batxillerat professional, fomentant la formació al llarg de la vida i consolidant l’ensenyament superior. Aquest sistema educatiu que s’ha anat afermant al llarg del temps pretén donar resposta al màxim ventall de necessitats formatives tant dels infants, dels joves com de la ciutadania en general.
És important remarcar, també, l’evolució constant i ràpida dels sistemes d’ensenyament amb la mirada sempre posada en les exigències i particularitats de la nostra societat. En aquest sentit, és necessari revisar les finalitats del sistema educatiu andorrà establertes ja fa més de 20 anys i entre d’altres, actualitzar el concepte d’escola inclusiva i incorporar conceptes lligats a la sostenibilitat i a l’emprenedoria. Així mateix, cal actualitzar els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules. L’alumne és l’element central del procés d’aprenentatge en què el docent adopta un rol de guia.
En aquest context, per tant, és necessari orientar les pràctiques cap a aspectes de ciutadania democràtica, de treball en equip, d’acceptació de les emocions, i de creació d’entorns d’aprenentatge diversificats, globals i reals. Aquesta Llei formalitza l’actualització del sistema educatiu andorrà no tan sols seguint la seva pròpia idiosincràsia sinó també els principals referents internacionals en la matèria. En els darrers anys el sistema educatiu andorrà està canviant el seu enfocament metodològic en el marc del Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (PERMSEA). Aquest canvi de model profund també requereix una adequació de la normativa per a donar-hi cabuda.
En el procés d’actualització de les finalitats del sistema educatiu andorrà, cal posar una atenció especial al model d’escolarització dels alumnes amb discapacitats que ha passat, al llarg dels anys, d’una atenció basada en el principi d’integració a una plena inclusió en el context educatiu.
En aquest mateix sentit, es reafirma el caràcter inclusiu del sistema educatiu andorrà en tots els seus nivells, valorant entre d’altres les particularitats, els interessos, les motivacions, les capacitats, les emocions dels alumnes i proposant respostes educatives que comporten una diferenciació pedagògica i una diversificació, individualització i personalització de l’ajut pedagògic.
D’altra banda, l’any 2008 es publica la Llei 12/2008 d’ordenació de l’ensenyament superior que modifica l’estructura de les titulacions universitàries estatals sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior. Aquesta Llei constitueix una oportunitat pel sistema educatiu andorrà de revisar els requisits d’accés a la professió docent i, alhora, valorar certes especificitats relacionades amb l’especialització dels docents, particularment a la segona ensenyança i a l’ensenyament post obligatori. Igualment, es contempla la possibilitat de contractar, per a determinades àrees de la Formació Professional o de la formació al llarg de la vida, professionals de diferents àmbits laborals que tenen la consideració de professors especialistes.
Finalment, amb la voluntat de donar als alumnes el màxim d’oportunitats en un context formatiu de qualitat, és necessari dotar el sistema educatiu andorrà de mecanismes d’avaluació. Aquests processos d’avaluació, interns i externs, són essencials per poder identificar de forma precisa els àmbits de millora i planificar intervencions focalitzades en aquesta recerca constant de la qualitat del sistema educatiu andorrà.
La Llei d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà compta amb 64 articles que s’agrupen en un capítol preliminar, 6 Capítols, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El capítol preliminar i el primer capítol regulen els aspectes generals del sistema educatiu andorrà; el segon, tercer i quart capítol regulen els ensenyaments pre obligatori, obligatori i post obligatori respectivament; el cinquè capítol regula la formació andorrana; el sisè capítol estableix el marc d’intervenció per a la qualitat del sistema educatiu.
Finalment, la Llei presenta una disposició transitòria que amplia el termini de consideració de les titulacions universitàries de primer i segon cicle expedides abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008 del 12 de juny d’ordenació de l’ensenyament superior, fins el 31 de desembre del 2019.
Aquesta disposició transitòria també dóna la possibilitat a les persones que tenen una experiència reconeguda en un lloc de treball del sistema educatiu andorrà de poder ser contractades en règim d’eventual pel Govern o bé presentar-se als edictes independentment dels requisits lligats al nivell de titulació de primer o segon cicle en aquesta Llei.
La disposició derogatòria deroga la Llei d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà del 9 de juny de 1994. Es deroga també qualsevol norma de rang igual o inferior que contradigui aquesta Llei.
La disposició final primera encomana al Govern l’aprovació dels decrets d’ordenament del batxillerat i batxillerat professional respectivament en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.
La disposició final segona informa de l’entrada en vigor d’aquesta Llei l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Esmena 1 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot(1)
Es proposa modificar l’exposició de motius el qual queda redactat de la manera següent:
“Exposició de motius
La Llei qualificada d’educació, aprovada pel Consell General en la sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 regula el marc general de l’educació a Andorra i reconeix la coexistència de diversos sistemes educatius. L’article 5 d’aquesta Llei qualificada d’educació menciona l’existència de centres educatius que segueixen el sistema educatiu andorrà i en l’article 6, esmenta la necessitat de regular el sistema educatiu andorrà mitjançant una Llei específica que el desenvolupi.
El 9 de juny de 1994, el Consell General aprova la Llei d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà donant així cobertura legal a l’oferta educativa de l’Escola Andorrana.
Al llarg dels anys, el sistema educatiu andorrà s’ha anat desenvolupant més enllà de l’educació escolar, diversificant les ofertes formatives, especialment en el nivell d’ensenyament post obligatori, mantenint el batxillerat general com una opció de continuïtat d’estudis acadèmics però també desenvolupant el batxillerat professional, fomentant la formació al llarg de la vida i consolidant l’ensenyament superior. Aquest sistema educatiu que s’ha anat afermant al llarg del temps pretén donar resposta al màxim ventall de necessitats formatives tant dels infants, dels joves com de la ciutadania en general.
És important remarcar, també, l’evolució constant i ràpida dels sistemes d’ensenyament amb la mirada sempre posada en les exigències i particularitats de la nostra societat. En aquest sentit, és necessari revisar les finalitats del sistema educatiu andorrà establertes ja fa més de 20 anys i entre d’altres, actualitzar el concepte d’escola inclusiva i incorporar conceptes lligats a la sostenibilitat i a l’emprenedoria. Així mateix, cal actualitzar els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules. L’alumne és l’element central del procés d’aprenentatge en què el docent adopta un rol de guia.
En aquest context, per tant, és necessari orientar les pràctiques cap a aspectes de ciutadania democràtica, de treball en equip, d’acceptació de les emocions, i de creació d’entorns d’aprenentatge diversificats, globals i reals. Aquesta Llei formalitza l’actualització del sistema educatiu andorrà no tan sols seguint la seva pròpia idiosincràsia sinó també els principals referents internacionals en la matèria. En els darrers anys el sistema educatiu andorrà està canviant el seu enfocament metodològic en el marc del Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (PERMSEA). Aquest canvi de model profund també requereix una adequació de la normativa per a donar-hi cabuda.
En el procés d’actualització de les finalitats del sistema educatiu andorrà, cal posar una atenció especial al model d’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials discapacitats que ha passat, al llarg dels anys, d’una atenció basada en el principi d’integració a una plena inclusió en el context educatiu.
En aquest mateix sentit, es reafirma el caràcter inclusiu del sistema educatiu andorrà en tots els seus nivells, valorant entre d’altres les particularitats, els interessos, les motivacions, les capacitats, les emocions dels alumnes i proposant respostes educatives que comporten una diferenciació pedagògica i una diversificació, individualització i personalització de l’ajut pedagògic.
D’altra banda, l’any 2008 es publica la Llei 12/2008 d’ordenació de l’ensenyament superior que modifica l’estructura de les titulacions universitàries estatals sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior. Aquesta Llei constitueix una oportunitat pel sistema educatiu andorrà de revisar els requisits d’accés a la professió docent i, alhora, valorar certes especificitats relacionades amb l’especialització dels docents, particularment a la segona ensenyança i a l’ensenyament post obligatori. Igualment, es contempla la possibilitat de contractar, per a determinades àrees de la Formació Professional o de la formació al llarg de la vida, professionals de diferents àmbits laborals que tenen la consideració de professors especialistes.
Finalment, amb la voluntat de donar als alumnes el màxim d’oportunitats en un context formatiu de qualitat, és necessari dotar el sistema educatiu andorrà de mecanismes d’avaluació. Aquests processos d’avaluació, interns i externs, són essencials per poder identificar de forma precisa els àmbits de millora i planificar intervencions focalitzades en aquesta recerca constant de la qualitat del sistema educatiu andorrà.
La Llei d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà compta amb 65 64 articles que s’agrupen en un capítol preliminar, 6 Capítols, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El capítol preliminar i el primer capítol regulen els aspectes generals del sistema educatiu andorrà; el segon, tercer i quart capítol regulen els ensenyaments pre obligatori, obligatori i post obligatori respectivament; el cinquè capítol regula la formació andorrana; el sisè capítol estableix el marc d’intervenció per a la qualitat del sistema educatiu.
Finalment, la Llei presenta una disposició transitòria que amplia el termini de consideració de les titulacions universitàries de primer i segon cicle expedides abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008 del 12 de juny d’ordenació de l’ensenyament superior, fins el 31 de desembre del 2019.
Aquesta disposició transitòria també dóna la possibilitat a les persones que tenen una experiència reconeguda en un lloc de treball del sistema educatiu andorrà de poder ser contractades en règim d’eventual pel Govern o bé presentar-se als edictes independentment dels requisits lligats al nivell de titulació de primer o segon cicle en aquesta Llei.
La disposició derogatòria deroga la Llei d’Ordenament del Sistema Educatiu Andorrà del 9 de juny de 1994. Es deroga també qualsevol norma de rang igual o inferior que contradigui aquesta Llei.
La disposició final primera encomana al Govern l’aprovació dels decrets d’ordenament del batxillerat i batxillerat professional respectivament en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.
La disposició final segona informa de l’entrada en vigor d’aquesta Llei l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
MOTIVACIÓ:
Es canvia el terme “ discapacitat” pel terme “necessitats educatives especials”.
(si s’accepta l’esmena caldria modificar al llarg de tota la llei el concepte “discapacitat” pel terme “necessitats educatives especials”).
Capítol preliminar
Article 1
El sistema educatiu andorrà, com a eix vertebrador de l’educació a Andorra, garanteix, des d’una perspectiva pròpia, la unitat del procés educatiu. Es basa en els drets, les llibertats i els principis que s’estableixen en la Constitució i en la Llei qualificada d’educació i es compromet a seguir les orientacions europees en matèria educativa.
Article 2
D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei qualificada d’educació, els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l’ensenyament superior, la formació professional i la formació permanent al llarg de la vida, reben la denominació genèrica d’Escola Andorrana.
Esmena 2 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS(1)
Es proposa modificar el redactat de l’article 2 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 2
D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei qualificada d’educació, Els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l’ensenyament superior, la formació professional i la formació permanent al llarg de la vida, reben la denominació genèrica d’Escola Andorrana.”
MOTIVACIÓ:
Tenim dubtes sobre la correcció de la referència a la llei qualificada d’educació. Volem alhora obrir el debat sobre el fet d’incloure la formació/batxillerat professional dins de l’Escola Andorrana de la mateixa manera que em forma part el batxillerat general. Aquest fet podria ser un estímul i una ajuda per superar els actuals problemes organitzatius (podríem fer part de l’APAEA per exemple), logístics, de coneixement, de prestigi i d’altres que avui experimenta la formació professional.
Article 3
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
1. Promoure el desenvolupament cultural, intel·lectual, social, corporal i moral de les persones.
2. Fomentar l’esperit universal crític i creatiu, així com els comportaments d’adaptabilitat, autonomia i emprenedoria.
3. Afavorir la implicació de les persones en el desenvolupament d’una societat sostenible, tant en l’àmbit social com en el mediambiental i l’econòmic.
4. Formar en el respecte de la diversitat i dels drets i les llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.
5. Assegurar l’ús de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país en els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d’ús.
6. Promoure el coneixement de diverses llengües el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe per tal d’afavorir l’obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d’altres països.
7. Capacitar per a l’exercici d’activitats professionals.
8. Contribuir a la formació i l’enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
9. Atendre les diferències entre persones per raons d’origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques i utilitzar-les com un element enriquidor.
10. Promoure la formació per la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles.
11. Garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació fomentant la inclusió dels alumnes i atenent la seva diversitat.
12. Fomentar la participació de tots els sectors de la comunitat educativa i la relació amb els altres sistemes educatius presents al país.
Esmena 3 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot(2)
Es proposa modificar l’article 3 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 3
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
1. Promoure el desenvolupament cultural, intel·lectual, social, corporal i moral de les persones.
2. Fomentar l’esperit universal crític i creatiu, així com els comportaments d’adaptabilitat, autonomia i emprenedoria.
3. Afavorir la implicació de les persones en el desenvolupament d’una societat sostenible, tant en l’àmbit social com en el mediambiental i l’econòmic.
4. Formar en el respecte de la diversitat i dels drets i les llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la igualtat de tracte ales persones amb necessitats educatives especials.
5. Assegurar l’ús de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país en els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d’ús.
6. Promoure el coneixement de diverses llengües el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe per tal d’afavorir l’obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d’altres països.
7. Capacitar per a l’exercici d’activitats professionals.
8. Contribuir a la formació i l’enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
9. Atendre les diferències entre persones per raons d’origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques i utilitzar-les com un element enriquidor.
10. Promoure la formació per la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles.
11. Garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació fomentant la inclusió dels alumnes i atenent la seva diversitat.
12. Fomentar la participació de tots els sectors de la comunitat educativa i la relació amb els altres sistemes educatius presents al país.
13. Promoure a través de l’educació la prevenció de conflictes i la resolució de forma pacifica dels mateixos.”
MOTIVACIÓ:
S’inclouen els aspectes indicats segons les recomanacions que l’informe del Consell d’Europa fa a través del ponent Dennis Farrington.
Esmena 4 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (1)
Es proposa afegir la conjunció “i” en l’apartat 6 de l’article 3:
“6. Promoure el coneixement de diverses llengües i el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe per tal d’afavorir l’obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d’altres països.”
MOTIVACIÓ:
Millorar el redactat.
Esmena 5 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS(2)
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 5 de l’article 3 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 3
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
[...]
5. Assegurar l’ús acurat de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país en els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d’ús.”
MOTIVACIÓ:
Proposem que el compromís amb la llengua catalana coma llengua oficial del país sigui més intens.
Esmena 6 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS(3)
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 9 de l’article 3 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 3
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
[...]
9. Atendre Posar en valor les diferències entre persones per raons d’origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques i utilitzar-les contemplar-les com un element enriquidor.”
MOTIVACIÓ:
Ens sembla que els termes emprats són més acurats en relació a la qüestió de referència.
Article 4
En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:
1. Desenvolupar, aprovar i publicar els referents curriculars de les àrees d’aprenentatge o assignatures dels diversos ensenyaments.
2. Acreditar els resultats dels alumnes i expedir les titulacions acadèmiques i els diplomes oficials corresponents als diversos nivells educatius a què fa referència aquesta Llei.
3. Desenvolupar plans d’atenció a la diversitat, flexibilitzar els entorns educatius i proporcionar els suports adaptats a les persones que ho requereixin.
4. Elaborar els quadres d’equivalències acadèmiques i professionals amb altres sistemes educatius. Promoure el reconeixement de les titulacions i els diplomes oficials tant a escala nacional com internacional.
5. Aprovar els convenis amb els centres privats que vulguin acollir-se al sistema educatiu andorrà i autoritzar-ne l’obertura i el funcionament.
6. Planificar les inversions tenint en compte les necessitats i els recursos.
7. Gestionar el personal docent i d’administració dependent del sistema educatiu andorrà.
8. Reglamentar les condicions laborals i les obligacions professionals del personal del sistema educatiu andorrà.
9. Elaborar i coordinar plans de formació adreçats al conjunt de professionals que intervenen en el context educatiu.
10. Acompanyar la intervenció docent mitjançant la difusió de recursos pedagògics, culturals i tecnològics i donar-hi suport pedagògic.
11. Impulsar propostes d’investigació i processos de renovació i millora continuada dels ensenyaments.
12. Avaluar internament i externament el sistema educatiu i vetllar per la qualitat i l’eficiència dels centres educatius i dels docents.
13. Regular els mecanismes de gestió i participació a les escoles per part dels agents de la comunitat educativa.
14. Vetllar pel compliment de les disposicions, dels drets i deures i de les obligacions per al conjunt de la comunitat educativa.
15. Adoptar totes les mesures necessàries per executar el que disposa aquesta Llei.
Esmena 7 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS(4)
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 7 de de l’article 4 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 4
En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:
[...]
7. Gestionar el personal docent, el personal no docent i d’administració dependent del sistema educatiu andorrà.”
MOTIVACIÓ:
Entenem com un oblit que no figuri en aquest punt el personal no docent.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 5
Forma part del sistema educatiu andorrà qualsevol ensenyament que es reguli per un programa determinat pel Govern.
Article 6
S’entén per programa el conjunt d’elements curriculars que han de ser objecte d’ensenyament, aprenentatge i avaluació en un nivell educatiu o un diploma determinat.
Article 7
Els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules en tots els ensenyaments del sistema educatiu andorrà són:
1. Les bases psicopedagògiques per construir esquemes de coneixement i el desenvolupament de les competències.
2. L’adopció d’una metodologia activa que situa l’alumne al centre del seu propi procés d’aprenentatge i asseguri la seva participació en aquest procés.
3. El rol orientador del docent.
4. El treball en equip, la cooperació i la col·laboració dels alumnes entre ells.
5. La recerca personal i la resolució autònoma de situacions complexes.
6. La interacció, la convivència i la participació democràtica.
7. El paper de les emocions i de la motivació en l’aprenentatge.
8. La diversificació, la individualització i la personalització de l’ajuda pedagògica.
9. La inclusió de tots els alumnes atenent les seves necessitats educatives a través de la diferenciació pedagògica.
10. L’avaluació formativa i continuada com a element de regulació i millora de l’aprenentatge.
11. L’ús d’esquemes de coneixements i de les competències en entorns diversificats, globals i reals.
Esmena 8 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot(3)
Es proposa modificar l’article 7 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 7
Els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules en tots els ensenyaments del sistema educatiu andorrà són:
1. Les bases psicopedagògiques per construir esquemes de coneixement i el desenvolupament de les competències.
2. L’adopció d’una metodologia activa que situa l’alumne al centre del seu propi procés d’aprenentatge i asseguri la seva participació en aquest procés.
3. El rol orientador del docent.
4. El treball en equip, la cooperació i la col·laboració dels alumnes entre ells.
5. La recerca personal i la resolució autònoma de situacions complexes.
6. La interacció, la convivència i la participació democràtica.
7. El paper de les emocions i de la motivació en l’aprenentatge.
8. La diversificació, la individualització i la personalització de l’ajuda pedagògica.
9. La inclusió de tots els alumnes atenent les seves necessitats educatives a través de la diferenciació pedagògica.
10. L’avaluació formativa i continuada com a element de regulació i millora de l’aprenentatge.
11. L’ús d’esquemes de coneixements i de les competències en entorns diversificats, globals i reals.
12. Els ensenyaments s'adaptaran a l'alumnat amb necessitats educatives especials amb el suport educatiu necessari i aquesta adaptació garantirà l'accés, la permanència i la progressió d'aquest alumnat en el sistema educatiu andorrà.”
MOTIVACIÓ:
S’inclouen els aspectes indicats segons les recomanacions que l’informe del Consell d’Europa fa a través del ponent Dennis Farrington.
Esmena 9 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS(5)
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 11 de l’article 7 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 7
Els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules en tots els ensenyaments del sistema educatiu andorrà són:
[...]
11. L’ús d’esquemes diversificats, globals i reals de coneixements per desenvolupar competències.
MOTIVACIÓ:
Per buscar una major coherència amb el punt 1 dels principis bàsics.
Esmena 10 D’addició
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot(4)
Es proposa addicionar un nou article 8 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 8
Els alumnes poden necessitar al llarg de la seva escolaritat de diverses ajudes pedagògiques per assegurar l'assoliment de les finalitats de l'educació, es consideren necessitats educatives especials les dels alumnes i les alumnes que, a més i de forma complementària, necessiten un altre tipus d'ajudes menys usuals, bé sigui temporals o permanentments.
Hi ha una necessitat educativa especial quan una deficiència (física, sensorial, intel·lectual, emocional, social o qualsevol combinació d'aquestes) afecta l'aprenentatge fins a tal punt que són necessaris alguns o tots els accessos especials al currículum, al currículum especial o modificat, o a unes condicions d'aprenentatge especialment adaptades perquè l'alumne o alumna sigui educat / a eficaçment.”
MOTIVACIÓ:
S’inclouen els aspectes indicats segons les recomanacions que l’informe del Consell d’Europa fa a través del ponent Dennis Farrington.
Article 8
El sistema educatiu andorrà comprèn els ensenyaments preobligatori, obligatori i postobligatori.
Capítol segon. Ensenyament preobligatori
Article 9
L’ensenyament preobligatori assegura la formació dels infants i reconeix també la responsabilitat bàsica dels pares o tutors.
Article 10
L’ensenyament preobligatori inclou el nivell educatiu de maternal i acull els infants a partir de tres anys els pares o tutors dels quals així ho sol·licitin.
Esmena 11 D’addició
Grup Parlamentari Liberal (2)
Es proposa modificar l’article 10 amb el redactat següent:
“L’ensenyament preobligatori inclou el nivell educatiu de maternal i acull els infants a partir de tres anys que hagin complert dos anys abans del 30 de juny de l’any d’inici de l’ensenyament preobligatori, sempre que els seus pares o tutors dels quals així ho sol·licitin.”
MOTIVACIÓ:
Mantenir l’edat d’accés a l’ensenyament preobligatori com fins ara.
Article 11
L’ensenyament preobligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement del propi cos i dels elements físics que el diferencien dels altres infants i dels adults.
2. L’adquisició de seguretat i autonomia corporal.
3. L’establiment de relacions constructives i equilibrades dels infants entre ells i amb els adults.
4. L’adquisició de pautes de comportament autònom i que afavoreixen la iniciativa i la confiança.
5. La interacció oral com a mitjà de comunicació amb els altres i la descoberta de la comunicació escrita.
6. L’observació, l’exploració i el reconeixement de l’entorn immediat, social i natural.
Esmena 12 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot(5)
Es proposa modificar l’article 11 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 11
L’ensenyament preobligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement del propi cos i dels elements físics que el diferencien dels altres infants i dels adults.
2. L’adquisició de seguretat i autonomia corporal.
3. L’establiment de relacions constructives i equilibrades dels infants entre ells i amb els adults.
4. L’adquisició de pautes de comportament autònom i que afavoreixen la iniciativa i la confiança.
5. La interacció oral com a mitjà de comunicació amb els altres i la incorporació descoberta de la música i del joc com a eina d’aprenentatge. comunicació escrita.
6. L’observació, l’exploració i el reconeixement de l’entorn immediat, social i natural.
7. El desenvolupament de les seves habilitats i les curiositats, els hàbits, les habilitats socials i l’expressió d’emocions.”
MOTIVACIÓ:
S’inclouen els aspectes indicats segons les recomanacions que l’informe del Consell d’Europa fa a través del ponent Dennis Farrington. S’incorporen aspectes del model finlandès d’educació pre obligatòria.
Esmena 13 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (6)
Es proposa modificar el redactat de l’enunciat de l’article 11 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 11
L’ensenyament preobligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats competències següents:”
MOTIVACIÓ:
Al nostre entendre les capacitats són innates de la persona i el que es desenvolupen són es competències.
Article 12
El nivell educatiu de maternal s'estructura en 3 cursos dividits en dos cicles: maternal A i maternal B.
Esmena 14 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (3)
Es proposa modificar l’article 12 amb el redactat següent:
“El nivell educatiu de maternal s’estructura en quatre cursos dividits en dos cicles: maternal A i maternal B.”
MOTIVACIÓ:
Mantenir l’estructura actual, que permet l’accés a l’ensenyament preobligatori als infants que hagin complert dos anys abans del 30 de juny de l’any d’inici de l’ensenyament preobligatori, d’acord amb l’esmena número 2.
Esmena 15 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (7)
Es proposa modificar el redactat de l’enunciat de l’article 12 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 12
El nivell educatiu de maternal s'estructura en 3 cursos dividits en dos cicles: maternal A i maternal B. Cada un dels cicles pot tenir una durada màxima de dos cursos”
MOTIVACIÓ:
Posem a damunt de la taula el fet de que els alumnes - en funció de la seva data de naixement- estan 1 o dos cursos a maternal A.
Article 13
Els programes del nivell educatiu de maternal s'organitzen en àmbits d'experiències que tenen present el moment evolutiu de l'infant. Aquests àmbits d’experiències s’estableixen en el Decret d’ordenament de l’ensenyament preobligatori.
Esmena 16 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (8)
Es proposa modificar el redactat de l’article 13 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 13
Aquests àmbits d’experiències s’estableixen reglamentàriament en el Decret d’ordenament de l’ensenyament preobligatori.”
MOTIVACIÓ:
Entenem més adequada la fórmula proposada que la referència a un decret a hores d’avui inexistent.
Article 14
L'avaluació dels alumnes al nivell educatiu de maternal és formativa i serveix per regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. La promoció dels alumnes al nivell superior es fa de manera automàtica.
Article 15
El nombre màxim d'alumnes per aula, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Article 16
1. El docent que intervé al nivell educatiu de maternal ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
2. El docent que desenvolupa activitats de psicomotricitat o educació física al nivell educatiu de maternal ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Esmena 17 D’addició
Grup Parlamentari Liberal (4)
Es proposa addicionar el redactat següent a l’article 16:
“Article 16
Cada aula de maternal compta amb la presència de dos docents fixos i un col·laborador educatiu.”
MOTIVACIÓ:
Cal assegurar per llei els nivells de qualitat i atenció a l’infant del sistema vigent.
L’acceptació d’aquesta esmena comporta la renumeració de la resta de l’articulat.
Esmena 18 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (5)
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 16 amb el redactat següent:
“1. El docent que intervé al nivell educatiu de maternal ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.”
MOTIVACIÓ:
El redactat “una part important” és subjectiu i arbitrari, i cal que es determini quina ha de ser aquesta part per via reglamentària.
Esmena 19 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (9)
Es proposa modificar el redactat de l’enunciat de l’article 16 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 16
1. El docent que intervé al nivell educatiu de maternal ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de primer cicle nivell universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
2. El docent que desenvolupa activitats de psicomotricitat o educació física al nivell educatiu de maternal ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle nivell en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.”
MOTIVACIÓ:
Proposem per coherència amb la normativa d’ensenyament superior substituir la paraula cicle per nivell en tot l’article.
Ens sembla que el terme nivell és el que s’adiu més amb l’actual (i futura) normativa en matèria d’ensenyament superior.
Esmena 20 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (10)
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 16 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 16
[...]
2. El docent que desenvolupa activitats de psicomotricitat o educació física al nivell educatiu de maternal ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle nivell en l’especialitat corresponent. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.”
MOTIVACIÓ:
Es considera necessari reforçar el contingut didàctic o pedagògic de la formació dels ensenyants.
Proposem per coherència amb la normativa d’ensenyament superior substituir la paraula cicle per nivell en tot l’article.
Capítol tercer. Ensenyament obligatori
Article 17
L’ensenyament obligatori inclou els nivells educatius de primera i segona ensenyança i acull, generalment, els infants i joves d’entre sis i setze anys.
Article 18
L’ensenyament obligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement dels valors democràtics com a essencials per a la convivència i la participació democràtica, el desenvolupament d’actituds de respecte i l’establiment de relacions positives i equilibrades.
2. L’anàlisi dels fets socials i els mecanismes que regeixen les societats contemporànies, identificant-ne els valors predominants.
3. El desenvolupament d’un pensament crític i l’adopció d’actituds compromeses amb la democràcia i el principi de sostenibilitat.
4. La comunicació oral i escrita en llengua catalana i en les llengües vehiculars en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives, fent ús d’un ampli ventall de recursos lingüístics i no lingüístics.
La comunicació oral i escrita, de forma clara i entenedora, com a mínim, d’una llengua estrangera en els registres formals i col·loquials, fent ús de recursos lingüístics i no lingüístics.
5. La construcció de raonaments propis i la resolució de problemes a partir de l’observació, l’experimentació, la reflexió i la connexió de coneixements de diversos àmbits.
6. La resolució de problemes fent ús del llenguatge matemàtic, del mètode científic, dels processos de modelització i de la tecnologia apropiada.
7. L’ús autònom, responsable i reflexiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. L’expressió de la realitat mitjançant recursos expressius de diversos àmbits, especialment dels terrenys musical, plàstic, corporal i tecnològic.
9. La resolució de situacions motrius considerant les pròpies capacitats, optimitzant els recursos i vetllant per la pròpia salut.
10. La transferència de coneixements adquirits en situacions i contextos diversos per resoldre situacions i problemes amb eficàcia i creativitat.
11. La valoració del propi procés d’aprenentatge, de les pròpies competències cognitives, socials, emocionals i físiques.
12. La identificació dels propis interessos i la planificació de les actuacions necessàries per a una correcta orientació tant personal com professional.
Esmena 21 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (11)
Es proposa modificar l’article 18 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 18
L’ensenyament obligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats competències següents:
1. El reconeixement dels valors democràtics com a essencials per a la convivència i la participació democràtica, el desenvolupament d’actituds de respecte i l’establiment de relacions positives i equilibrades.
2. L’anàlisi dels fets socials i els mecanismes que regeixen les societats contemporànies, identificant-ne els valors predominants.
3. El desenvolupament d’un pensament crític i l’adopció d’actituds compromeses amb la democràcia i el principi de sostenibilitat.
4. La comunicació oral i escrita en llengua catalana i en les llengües vehiculars en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives, fent ús d’un ampli ventall de recursos lingüístics i no lingüístics.
La comunicació oral i escrita, de forma clara i entenedora, com a mínim, d’una llengua estrangera en els registres formals i col·loquials, fent ús de recursos lingüístics i no lingüístics.
5. La construcció de raonaments propis i la resolució de problemes a partir de l’observació, l’experimentació, la reflexió i la connexió de coneixements de diversos àmbits.
6. La resolució de problemes fent ús del llenguatge matemàtic, del mètode científic, dels processos de modelització i de la tecnologia apropiada.
7. L’ús autònom, responsable i reflexiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. L’expressió de la realitat mitjançant recursos expressius de diversos àmbits, especialment dels terrenys musical, plàstic, visual, corporal i tecnològic.
9. La resolució de situacions motrius considerant les pròpies capacitats, optimitzant els recursos i vetllant per la pròpia salut.
10. La transferència de coneixements adquirits en situacions i contextos diversos per resoldre situacions i problemes amb eficàcia i creativitat.
11. La valoració del propi procés d’aprenentatge, de les pròpies competències cognitives, socials, emocionals i físiques.
12. La identificació dels propis interessos i la planificació de les actuacions necessàries per a una correcta orientació tant personal com professional i escolar.
MOTIVACIÓ:
Al nostre entendre les capacitats són innates de la persona i el que es desenvolupen són es competències. Per altra banda es completen dos dels apartats amb conceptes que sembla necessari tenir en compte.
Article 19
Els elements curriculars establerts per a l’ensenyament obligatori s'organitzen en un conjunt d’àrees i espais d’aprenentatge que s’estableixen en el decret d’ordenament de l’ensenyament obligatori.
Esmena 22 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (12)
Es proposa modificar el redactat de l’article 19 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 19
Els elements curriculars establerts per a l’ensenyament obligatori s'organitzen en un conjunt d’àrees i espais d’aprenentatge que s’estableixin reglamentàriament en el decret d’ordenament de l’ensenyament obligatori.”
MOTIVACIÓ:
Mateix argument que per l’esmena 8
Article 20
Durant l’ensenyament obligatori, els centres han d'oferir l'ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d'opció voluntària per als alumnes.
Esmena 23 De supressió
Grup Parlamentari Mixt-PS (13)
Es proposa eliminar l’article 20 del Projecte de llei.
“Article 20
Durant l’ensenyament obligatori, els centres han d'oferir l'ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d'opció voluntària per als alumnes.”
MOTIVACIÓ:
Entenem que l’ensenyament proposat no pot fer d’una obligació imposada als centres i que en tot cas s’hauria d’oferir fora de l’horari escolar. Entenem que l’escola andorrana és una escola laica i que per tant no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni d’ideologia.
Entenem que aquest ensenyament ha de ser realitzat fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolar. No cal menystenir tampoc la complicació que suposa aquesta disposició en l’organització i el funcionament dels diferents centres escolars.
Article 21
Al llarg de l’ensenyament obligatori, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Al final de cada cicle de l’ensenyament obligatori, l’avaluació té una funció sumativa i comprova el nivell de desenvolupament de les competències en relació amb els nivells establerts prèviament.
Article 22
El nombre d'alumnes per aula en els diversos nivells educatius de l’ensenyament obligatori, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Secció primera. Nivell educatiu de primera ensenyança
Article 23
La primera ensenyança és el primer nivell educatiu de l'ensenyament obligatori i, generalment, acull els infants d’entre sis i dotze anys.
Article 24
La primera ensenyança s'estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Article 25
En finalitzar la primera ensenyança, tots els alumnes obtenen el certificat d’estudis de primera ensenyança emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana.
Article 26
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci algun dels cicles en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
Esmena 24 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (6)
Es proposa modificar l’article 26 amb el redactat següent:
“En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci algun d els cicles en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.”
MOTIVACIÓ:
Millorar el redactat.
Article 27
1. El docent que intervé al nivell educatiu de primera ensenyança ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
2. El personal docent que imparteixi les àrees d’educació visual i plàstica, música, educació física i l’ensenyament de la llengua estrangera ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els ensenyants segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Esmena 25 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (7)
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 27 amb el redactat següent:
“1. El docent que intervé al nivell educatiu de primera ensenyança ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.”
MOTIVACIÓ:
El redactat “una part important” és subjectiu i arbitrari, i cal que es determini quina ha de ser aquesta part per via reglamentària.
Esmena 26 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (14)
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 27 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 27
[...]
2. El personal docent que imparteixi les àrees d’educació visual i plàstica, música, educació física l’ensenyament de la llengua estrangera ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.”
MOTIVACIÓ:
Es considera necessari reforçar el contingut didàctic o pedagògic de la formació dels ensenyants.
Secció segona. Nivell educatiu de segona ensenyança
Article 28
La segona ensenyança és el segon nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i acull, generalment, els joves d’entre dotze i setze anys.
Article 29
La segona ensenyança s'organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Article 30
En finalitzar la segona ensenyança, els alumnes reben un certificat d’escolarització emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana que acredita els anys cursats, l’itinerari de formació efectuat, les qualificacions obtingudes en relació amb el grau de desenvolupament de les competències i una proposta d’orientació.
Article 31
Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències generals reben el títol de graduat en segona ensenyança emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 32
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci cadascun dels dos cicles en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
Esmena 27 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (15)
Es proposa modificar l’article 32 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 32
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci cadascun dels dos cicles en tres cursos, en els casos que no hi hagi hagut un anterior manteniment.
Els alumnes que presenten alguna amb discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
MOTIVACIÓ:
Es proposa adaptar el llenguatge al legislat en la Llei 27/2017. En la primera part es vol evitar el fet de preveure escolarització superant els 18 anys.
Article 33
1. El docent destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Esmena 28 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (16)
Es proposa modificar l’article 33 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 33
1. El docent destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle nivell universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.”
MOTIVACIÓ:
Es considera necessari reforçar el contingut didàctic o pedagògic de la formació dels ensenyants. Proposem per coherència amb la normativa d’ensenyament superior substituir la paraula cicle per nivell.
Capítol quart. Ensenyament postobligatori
Article 34
L’ensenyament postobligatori inclou els nivells educatius de batxillerat general, batxillerat professional, ensenyament superior i formació al llarg de la vida.
Article 35
L’ensenyament postobligatori acull, generalment, les persones de més de setze anys.
Secció primera. Nivell educatiu de batxillerat general i professional
Article 36
És condició necessària per accedir al nivell educatiu de batxillerat haver obtingut el títol de graduat en segona ensenyança o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra.
Article 37
Les finalitats del nivell educatiu de batxillerat són:
1. El desenvolupament d’un perfil competencial i d’uns coneixements que afavoreixen una inclusió plena a la societat.
2. La continuïtat d’estudis de nivell superior.
3. La inserció professional en llocs de treball que corresponguin a formacions del nivell corresponent a la titulació.
Article 38
Al llarg del nivell de batxillerat, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge i afavorir el desenvolupament de les competències en el nivell establert.
En finalitzar el nivell educatiu de batxillerat, l’avaluació és acreditativa.
Els alumnes que superen el nivell i demostren el grau esperat de desenvolupament de les competències reben el títol de batxiller o batxillerat professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Esmena 29 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (17)
Es proposa modificar l’article 38 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 38
Al llarg del nivell de batxillerat, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge i afavorir el desenvolupament de les competències en el nivell establert.
En finalitzar el nivell educatiu de batxillerat, l’avaluació és acreditativa
Els alumnes que superen el nivell i demostren el grau nivell esperat de desenvolupament de les competències reben el títol de batxiller o batxillerat professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.”
MOTIVACIÓ:
Ens sembla que la terminologia és més adequada.
Article 39
El nombre d'alumnes per aula en el nivell de batxillerat, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a trenta excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Esmena 30 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (19)
Es proposa modificar l’article 39 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 39
El nombre d'alumnes per aula en el nivell educatiu de batxillerat, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a trenta excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.”
MOTIVACIÓ:
Als efectes de distingir nivell educatiu de nivell competencial.
Article 40
1. El docent destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Els docents destinats a aquest nivell educatiu per assignatures o programes tècnico-professionals han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar una experiència professional suficient en l’àmbit corresponent.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Esmena 31 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (8)
Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article 40 amb el redactat següent:
“2. Els docents destinats a aquest nivell educatiu per assignatures o programes tècnico-professionals han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar una experiència professional suficient equivalent en l’àmbit corresponent que es determina reglamentàriament.”
MOTIVACIÓ:
El redactat “una experiència professional suficient” és subjectiu i arbitrari, i cal que es determini quina ha de ser aquesta experiència per via reglamentària.
Esmena 32 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (19)
Es proposa modificar l’article 40 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 40
1. El docent destinat que intervé a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Els docents destinats que intervenen a aquest nivell educatiu per assignatures o programes tècnico-professionals han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar una experiència professional suficient en l’àmbit corresponent.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.”
MOTIVACIÓ:
El terme destinat sembla més propi d’altres àmbits professionals.
Article 41
El nivell educatiu de batxillerat general s’estructura en un únic cicle de dos cursos.
Article 42
Les competències específiques, transversals i els recursos d’aprenentatge del batxillerat general s’organitzen en assignatures obligatòries, optatives i projectes. Aquests elements s’estableixen en el decret d’ordenament del nivell de batxillerat general.
Esmena 33 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (20)
Es proposa modificar l’article 42 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 42
Les competències específiques, transversals i els recursos d’aprenentatge del batxillerat general s’organitzen en assignatures obligatòries, optatives i, de lliure elecció projectes. Aquests elements s’estableixen en el decret d’ordenament del nivell de batxillerat general.”
MOTIVACIÓ:
Es proposa una denominació més adequada.
Article 43
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci el batxillerat general en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat general seguint el principi d’ajustament raonable.
Article 44
El nivell educatiu de formació professional s'estructura en un únic cicle de tres cursos.
Esmena 34 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (9)
Es proposa modificar l’article 44 amb el redactat següent:
“El nivell educatiu de formació professional s’estructura en un únic cicle de tres cursos. Els dos primers cursos són destinats al Diploma d’Ensenyament Professional. El tercer curs és destinat als estudis del Diploma de Batxillerat Professional.”
MOTIVACIÓ:
Les diferents nomenclatures (formació professional, batxillerat professional...) poden portar a l’equívoc i això fa que calgui definir bé cadascuna de les dues parts de la formació professional.
Esmena 35 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (21)
Es proposa modificar els articles 44, 45, 46, 47, 48 i 49 del Projecte de llei, amb el següent text:
Article 44
El nivell educatiu de formació professional s'estructura en un únic cicle de tres cursos.
Article 45
El nivell educatiu de batxillerat professional s’organitza en titulacions en funció de les activitats professionals per a les quals preparen.
Article 46
El disseny, l’organització i la planificació de les titulacions formatives del batxillerat professional han de comptar amb la participació dels agents socials.
Article 47
Els elements curriculars de cada titulació del batxillerat professional s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat professional.
Article 48
Els alumnes que superen els dos primers anys i demostren el grau de desenvolupament de les competències esperat reben el diploma d’ensenyament professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 49
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per al batxillerat professional, es pot preveure que faci el cicle en cinc anys.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat professional seguint el principi d’ajustament raonable.
MOTIVACIÓ:
Ens sembla necessari valorar el redactat final de les disposicions d ell batxillerat professional així com valorar sinó seria necessària una secció particular dins el capítol quarts.
També proposem com ja hem esmentat en l’esmena 1 que es valora la inclusió e la formació professional dins de l’escola andorrana.
Article 45
El nivell educatiu de batxillerat professional s’organitza en titulacions en funció de les activitats professionals per a les quals preparen.
Article 46
El disseny, l’organització i la planificació de les titulacions formatives del batxillerat professional han de comptar amb la participació dels agents socials.
Article 47
Els elements curriculars de cada titulació del batxillerat professional s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat professional.
Article 48
Els alumnes que superen els dos primers anys i demostren el grau de desenvolupament de les competències esperat reben el diploma d’ensenyament professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 49
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per al batxillerat professional, es pot preveure que faci el cicle en cinc anys.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat professional seguint el principi d’ajustament raonable.
Secció segona. Ensenyament superior
Article 50
L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell postbatxillerat i es desenvolupa en la seva pròpia normativa.
Així mateix, l’ensenyament superior està integrat per les següents institucions: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior.
Secció tercera. Formació permanent al llarg de la vida
Article 51
La formació permanent al llarg de la vida s’inicia a partir de setze anys.
Article 52
L’accés a la formació permanent al llarg de la vida s’estableix, en funció del tipus de formació, en els decrets corresponents.
Article 53
La formació permanent al llarg de la vida ha de fer efectiu el dret a l’educació que tota persona té al llarg de la vida. Les seves finalitats són:
1. Afavorir la igualtat d’oportunitats formatives a fi que totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte personal i professional.
2. Afavorir l’accés i la continuïtat d’estudis i la mobilitat professional.
3. Promoure la descoberta i el coneixement en profunditat de la cultura andorrana.
4. Proporcionar recursos per fomentar la inclusió i la participació cívica i social.
Article 54
La formació permanent al llarg de la vida inclou el desenvolupament de competències a partir d’aprenentatges formals i no formals i s’estructura a partir dels àmbits següents:
1. La formació bàsica i l’alfabetització en diversos àmbits.
2. L’accés a títols oficials del sistema educatiu i la continuïtat d’estudis.
3. L’àmbit de la identitat i la cultura andorranes.
4. L’àmbit de la capacitació professional en col·laboració amb les administracions i els sectors professionals concernits.
Article 55
La formació permanent al llarg de la vida ofereix un marc de formació i l’acreditació i la certificació d’ensenyaments formals i no formals.
Esmena 36 De supressió
Grup Parlamentari Liberal (10)
Es proposa la supressió de l’article 55 del Projecte de llei.
MOTIVACIÓ:
Aquest article no té cap sentit i no fa cap aportació.
Article 56
1. El docent que imparteixi estudis que condueixin a obtenir un títol acadèmic o professional de caràcter oficial o d’una certificació oficial ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. El docent que imparteix formació bàsica pot posseir, si no es compleix el punt anterior, una titulació d’ensenyament superior oficial de primer cicle el pla d'estudis de la qual contingui una part important de matèries d'àmbit didàctic o pedagògic.
3. Els docents destinats a determinades assignatures o programes tecnicoprofessionals, han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar una experiència professional suficient en l’àmbit corresponent.
4. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol cinquè. Formació andorrana
Article 57
La formació andorrana té la finalitat d’assegurar l’establiment de referents identitaris en el marc dels sistemes educatius diferents de l'andorrà establerts al Principat mitjançant coneixements amplis de la cultura i el medi d’Andorra. La formació andorrana s'imparteix necessàriament en català.
Esmena 37 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (1)
Es proposa modificar l'article 57 del Capítol cinquè. Formació andorrana amb el redactat següent:
“Article 57
La formació andorrana té la finalitat d’assegurar l’establiment de referents d’identitat del país en el marc dels sistemes educatius diferents de l’andorrà establerts al Principat mitjançant coneixements amplis de la llengua catalana, de la cultura, del medi i de les institucions d’Andorra. La formació andorrana s’imparteix necessàriament en català.”
MOTIVACIÓ:
S’inclou el coneixement ampli de la llengua catalana, ja que és llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge a la formació andorrana, i de les institucions d’Andorra com a trets d’identitat del país.
Article 58
La formació andorrana comprèn l’estudi de la llengua catalana, del medi i les ciències humanes i socials d’Andorra i de totes aquelles àrees que es puguin determinar per conveni.
Article 59
L’ensenyament de formació andorrana s’imparteix obligatòriament dins de l’horari escolar. Els convenis i els acords administratius que subscrigui el Govern amb les autoritats educatives de què depenen els centres que segueixen sistemes educatius no andorrans han de contenir expressament aquesta previsió.
Article 60
1. L’ensenyament de la formació andorrana estarà impartit per docents del ministeri encarregat de l’educació.
2. El docent destinat a intervenir amb alumnes de fins a dotze anys ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
3. El docent destinat a intervenir amb alumnes de més de dotze anys ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
4. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol sisè. Qualitat del sistema educatiu
Article 61
És responsabilitat del Govern establir mecanismes d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu.
Article 62
La qualitat del sistema educatiu requereix que es facin avaluacions periòdiques d’àmbit intern i extern.
Esmena 38 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (11)
Es proposa la modificació de l’article 62 amb el redactat següent:
“La qualitat del sistema educatiu requereix que es facin avaluacions periòdiques d’àmbit intern i extern. La periodicitat d’aquestes avaluacions s’estableix reglamentàriament.”
MOTIVACIÓ:
Cal establir la periodicitat de les avaluacions i no deixar-ho sense determinar.
Article 63
Els indicadors de qualitat del sistema educatiu han de referir-se a les finalitats establertes en l’article 3 i, alhora, als referents de qualitat reconeguts internacionalment.
Article 64
Els processos d’avaluació interns i externs s’han d’acompanyar dels plans de millora contínua corresponents.
Disposició transitòria primera
1. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de primer cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de primer cicle als efectes del que s’estableix als articles 16, 27, 56 i 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
2. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de segon cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de segon cicle als efectes del que s’estableix als articles 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
3. Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei acreditin tenir una experiència laboral mínima de 6 cursos escolars complets en el lloc de treball al sistema educatiu andorrà podran ser contractades en règim d’eventual pel Govern d’Andorra o presentar-se a edictes de la tipologia de la plaça ocupada independentment del requisits establerts en els articles 16, 27, 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei.
Esmena 39 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (2)
Es proposa modificar el punt 3 de la disposició transitòria primera amb el redactat següent:
“Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei acreditin tenir una experiència laboral mínima de 6 cursos escolars complets en el lloc de treball al sistema educatiu andorrà podran ser contractades en règim de treballador públic interí pel Govern d’Andorra o presentar-se a edictes de la tipologia de la plaça ocupada, independentment dels requisits establerts en els articles 16, 27, 33, 40, 56 i 60 d’aquesta Llei.”
MOTIVACIÓ:
Adequació a la nomenclatura del projecte de llei de la funció pública.
Esmena 40 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS(22)
Es proposa modificar l’article 42 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Disposició transitòria primera
3. Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei acreditin tenir una experiència laboral mínima de 6 4 cursos escolars complets en el lloc de treball al sistema educatiu andorrà podran ser contractades en règim d’eventual pel Govern d’Andorra o presentar-se a edictes de la tipologia de la plaça ocupada independentment del requisits establerts en els articles 16, 27, 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei..”
MOTIVACIÓ:
Proposem reduir els anys d’antiguitat previstos en aquesta disposició. Entenem que 4 anys és ja una antiguitat prou significativa.
Disposició transitòria segona. Procediments de selecció en curs
A efectes de la titulació requerida als candidats, els procediments de selecció que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. S’entén que el procediment de selecció comença amb la fase de promoció interna i conclou amb la de procediment selectiu d’ingrés.
Disposició derogatòria
Aquesta Llei deroga la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, del 9 de juny de 1994. També queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta Llei o la contradiguin.
Disposició final primera
S’encomana al Govern que en el termini màxim de 2 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi el Decret d’ordenament de l’ensenyament preobligatori, el Decret d’ordenament del batxillerat general i el Decret d’ordenament del batxillerat professional a què fan referència els articles 13, 42 i 47 d’aquesta Llei.
Esmena 41 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS(23)
Es proposa modificar la Disposició final primera del Projecte de llei, amb el següent text:
“Disposició final primera
S’encomana al Govern que en el termini màxim de 1 2 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi els reglaments previstos en aquesta Llei el Decret d’ordenament de l’ensenyament preobligatori, el Decret d’ordenament del batxillerat general i el Decret d’ordenament del batxillerat professional a què fan referència els articles 13, 42 i 47 d’aquesta Llei.”
MOTIVACIÓ:
Ens sembla una fórmula més adequada i amb una major seguretat jurídica.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
M.I. Sr Justo Ruiz González
Informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca Cultura i Esports relatiu al Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 16 de maig, 13, 20 i 27 de juny de 2018, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat
Esmena 4 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.
Esmena 5 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 3.
Esmena 7 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 4.
Esmena 9 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 7.
Esmena 15 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 12.
Esmena 16 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 13.
Esmena 18 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 16.
Esmena 25 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 27.
Esmena 29 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 38.
Esmena 30 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 39.
Esmena 36 (Grup parlamentari Liberal) de supressió de l’article 55.
Esmena 37 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 57.
Esmena 38 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 62.
Esmena 40 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a la disposició transitòria primera.
Esmenes no aprovades
Esmena 1 (Grup parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Bonet Perot) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 2 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 2.
Esmena 3 (Grup parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Bonet Perot) de modificació a l’article 3.
Esmena 8 (Grup parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Bonet Perot) de modificació a l’article 7.
Esmena 10 (Grup parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Bonet Perot) d’addició d’un nou article.
Esmena 13 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 11.
Esmena 17 (Grup parlamentari Liberal) d’addició a l’article 16.
Esmena 20 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 16.
Esmena 23 (Grup parlamentari Mixt-PS) de supressió de l’article 20.
Esmena 26 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 27.
Esmena 28 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 33.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat
Esmena 6 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 3.
Esmena 11 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 10.
Esmena 12 (Grup parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Bonet Perot) de modificació a l’article 11.
Esmena 21 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 18.
Esmena 22 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 19.
Esmena 27 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 32.
Esmena 31 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 40.
Esmena 32 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 40.
Esmena 33 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 42.
Esmena 41 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a la disposició final primera.
Esmenes retirades
Esmena 14 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 12.
Esmena 19 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 16.
Esmena 24 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 26.
Esmena 34 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 44.
Esmena 35 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 44, 45, 46, 47, 48 i 49.
Esmena 39 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició transitòria primera.
Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà
Exposició de motius
La Llei qualificada d’educació, aprovada pel Consell General en la sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 regula el marc general de l’educació a Andorra i reconeix la coexistència de diversos sistemes educatius. L’article 5 d’aquesta Llei qualificada d’educació menciona l’existència de centres educatius que segueixen el sistema educatiu andorrà i en l’article 6, esmenta la necessitat de regular el sistema educatiu andorrà mitjançant una Llei específica que el desenvolupi.
El 9 de juny de 1994, el Consell General aprova la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà donant així cobertura legal a l’oferta educativa de l’Escola Andorrana.
Al llarg dels anys, el sistema educatiu andorrà s’ha anat desenvolupant més enllà de l’educació escolar, diversificant les ofertes formatives, especialment en el nivell d’ensenyament postobligatori, mantenint el batxillerat general com una opció de continuïtat d’estudis acadèmics però també desenvolupant el batxillerat professional, fomentant la formació al llarg de la vida i consolidant l’ensenyament superior. Aquest sistema educatiu que s’ha anat afermant al llarg del temps pretén donar resposta al màxim ventall de necessitats formatives tant dels infants, dels joves com de la ciutadania en general.
És important remarcar, també, l’evolució constant i ràpida dels sistemes d’ensenyament amb la mirada sempre posada en les exigències i particularitats de la nostra societat. En aquest sentit, és necessari revisar les finalitats del sistema educatiu andorrà establertes ja fa més de 20 anys i entre d’altres, actualitzar el concepte d’escola inclusiva i incorporar conceptes lligats a la sostenibilitat i a l’emprenedoria. Així mateix, cal actualitzar els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules. L’alumne és l’element central del procés d’aprenentatge en què el docent adopta un rol de guia.
En aquest context, per tant, és necessari orientar les pràctiques cap a aspectes de ciutadania democràtica, de treball en equip, d’acceptació de les emocions, i de creació d’entorns d’aprenentatge diversificats, globals i reals. Aquesta Llei formalitza l’actualització del sistema educatiu andorrà no tan sols seguint la seva pròpia idiosincràsia sinó també els principals referents internacionals en la matèria. En els darrers anys el sistema educatiu andorrà està canviant el seu enfocament metodològic en el marc del Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (PERMSEA). Aquest canvi de model profund també requereix una adequació de la normativa per a donar-hi cabuda.
En el procés d’actualització de les finalitats del sistema educatiu andorrà, cal posar una atenció especial al model d’escolarització dels alumnes amb discapacitats que ha passat, al llarg dels anys, d’una atenció basada en el principi d’integració a una plena inclusió en el context educatiu.
En aquest mateix sentit, es reafirma el caràcter inclusiu del sistema educatiu andorrà en tots els seus nivells, valorant entre d’altres les particularitats, els interessos, les motivacions, les capacitats, les emocions dels alumnes i proposant respostes educatives que comporten una diferenciació pedagògica i una diversificació, individualització i personalització de l’ajut pedagògic.
D’altra banda, l’any 2008 es publica la Llei 12/2008 d’ordenació de l’ensenyament superior que modifica l’estructura de les titulacions universitàries estatals sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior. Aquesta Llei constitueix una oportunitat pel sistema educatiu andorrà de revisar els requisits d’accés a la professió docent i, alhora, valorar certes especificitats relacionades amb l’especialització dels docents, particularment a la segona ensenyança i a l’ensenyament postobligatori. Igualment, es contempla la possibilitat de contractar, per a determinades àrees de la Formació Professional o de la formació al llarg de la vida, professionals de diferents àmbits laborals que tenen la consideració de professors especialistes.
Finalment, amb la voluntat de donar als alumnes el màxim d’oportunitats en un context formatiu de qualitat, és necessari dotar el sistema educatiu andorrà de mecanismes d’avaluació. Aquests processos d’avaluació, interns i externs, són essencials per poder identificar de forma precisa els àmbits de millora i planificar intervencions focalitzades en aquesta recerca constant de la qualitat del sistema educatiu andorrà.
La Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà compta amb 63 articles que s’agrupen en un capítol preliminar, 6 capítols, dues disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El capítol preliminar i el primer capítol regulen els aspectes generals del sistema educatiu andorrà; el segon, tercer i quart capítol regulen els ensenyaments preobligatori, obligatori i post obligatori respectivament; el cinquè capítol regula la formació andorrana; el sisè capítol estableix el marc d’intervenció per a la qualitat del sistema educatiu.
La Llei presenta una disposició transitòria primera que amplia el termini de consideració de les titulacions universitàries de primer i segon cicle expedides abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008 del 12 de juny d’ordenació de l’ensenyament superior, fins el 31 de desembre del 2019.
Aquesta disposició transitòria també dóna la possibilitat a les persones que tenen una experiència reconeguda en un lloc de treball del sistema educatiu andorrà de poder ser contractades en règim d’eventual pel Govern o bé presentar-se als edictes independentment dels requisits lligats al nivell de titulació de primer o segon cicle en aquesta Llei.
En una disposició transitòria segona, la Llei regula els procediments de selecció en curs.
La disposició derogatòria deroga la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny de 1994. Es deroga també qualsevol norma de rang igual o inferior que contradigui aquesta Llei.
La disposició final primera encomana al Govern l’aprovació dels decrets d’ordenament del batxillerat i batxillerat professional respectivament en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.
La disposició final segona informa de l’entrada en vigor d’aquesta Llei l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol preliminar
Article 1
El sistema educatiu andorrà, com a eix vertebrador de l’educació a Andorra, garanteix, des d’una perspectiva pròpia, la unitat del procés educatiu. Es basa en els drets, les llibertats i els principis que s’estableixen en la Constitució i en la Llei qualificada d’educació i es compromet a seguir les orientacions europees en matèria educativa.
Article 2
D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei qualificada d’educació, els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l’ensenyament superior, la formació professional i la formació permanent al llarg de la vida, reben la denominació genèrica d’Escola Andorrana.
Article 3
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
1. Promoure el desenvolupament cultural, intel·lectual, social, corporal i moral de les persones.
2. Fomentar l’esperit universal crític i creatiu, així com els comportaments d’adaptabilitat, autonomia i emprenedoria.
3. Afavorir la implicació de les persones en el desenvolupament d’una societat sostenible, tant en l’àmbit social com en el mediambiental i l’econòmic.
4. Formar en el respecte de la diversitat i dels drets i les llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.
5. Assegurar l’ús acurat de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país en els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d’ús.
6. Promoure el coneixement de diverses llengües i el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe per tal d’afavorir l’obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d’altres països.
7. Capacitar per a l’exercici d’activitats professionals.
8. Contribuir a la formació i l’enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
9. Atendre les diferències entre persones per raons d’origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques i contemplar-les com un element enriquidor.
10. Promoure la formació per la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles.
11. Garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació fomentant la inclusió dels alumnes i atenent la seva diversitat.
12. Fomentar la participació de tots els sectors de la comunitat educativa i la relació amb els altres sistemes educatius presents al país.
Article 4
En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:
1. Desenvolupar, aprovar i publicar els referents curriculars de les àrees d’aprenentatge o assignatures dels diversos ensenyaments.
2. Acreditar els resultats dels alumnes i expedir les titulacions acadèmiques i els diplomes oficials corresponents als diversos nivells educatius a què fa referència aquesta Llei.
3. Desenvolupar plans d’atenció a la diversitat, flexibilitzar els entorns educatius i proporcionar els suports adaptats a les persones que ho requereixin.
4. Elaborar els quadres d’equivalències acadèmiques i professionals amb altres sistemes educatius. Promoure el reconeixement de les titulacions i els diplomes oficials tant a escala nacional com internacional.
5. Aprovar els convenis amb els centres privats que vulguin acollir-se al sistema educatiu andorrà i autoritzar-ne l’obertura i el funcionament.
6. Planificar les inversions tenint en compte les necessitats i els recursos.
7. Gestionar el personal docent, el personal no docent i d’administració dependent del sistema educatiu andorrà.
8. Reglamentar les condicions laborals i les obligacions professionals del personal del sistema educatiu andorrà.
9. Elaborar i coordinar plans de formació adreçats al conjunt de professionals que intervenen en el context educatiu.
10. Acompanyar la intervenció docent mitjançant la difusió de recursos pedagògics, culturals i tecnològics i donar-hi suport pedagògic.
11. Impulsar propostes d’investigació i processos de renovació i millora continuada dels ensenyaments.
12. Avaluar internament i externament el sistema educatiu i vetllar per la qualitat i l’eficiència dels centres educatius i dels docents.
13. Regular els mecanismes de gestió i participació a les escoles per part dels agents de la comunitat educativa.
14. Vetllar pel compliment de les disposicions, dels drets i deures i de les obligacions per al conjunt de la comunitat educativa.
15. Adoptar totes les mesures necessàries per executar el que disposa aquesta Llei.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 5
Forma part del sistema educatiu andorrà qualsevol ensenyament que es reguli per un programa determinat pel Govern.
Article 6
S’entén per programa el conjunt d’elements curriculars que han de ser objecte d’ensenyament, aprenentatge i avaluació en un nivell educatiu o un diploma determinat.
Article 7
Els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules en tots els ensenyaments del sistema educatiu andorrà són:
1. Les bases psicopedagògiques per construir esquemes de coneixement i el desenvolupament de les competències.
2. L’adopció d’una metodologia activa que situa l’alumne al centre del seu propi procés d’aprenentatge i asseguri la seva participació en aquest procés.
3. El rol orientador del docent.
4. El treball en equip, la cooperació i la col·laboració dels alumnes entre ells.
5. La recerca personal i la resolució autònoma de situacions complexes.
6. La interacció, la convivència i la participació democràtica.
7. El paper de les emocions i de la motivació en l’aprenentatge.
8. La diversificació, la individualització i la personalització de l’ajuda pedagògica.
9. La inclusió de tots els alumnes atenent les seves necessitats educatives a través de la diferenciació pedagògica.
10. L’avaluació formativa i continuada com a element de regulació i millora de l’aprenentatge.
11. L’ús d’esquemes diversificats, globals i reals de coneixements per desenvolupar competències.
Article 8
El sistema educatiu andorrà comprèn els ensenyaments preobligatori, obligatori i postobligatori.
Capítol segon. Ensenyament preobligatori
Article 9
L’ensenyament preobligatori assegura la formació dels infants i reconeix també la responsabilitat bàsica dels pares o tutors.
Article 10
L’ensenyament preobligatori inclou el nivell educatiu de maternal i acull els infants que compleixin tres anys abans de l’acabament del curs escolar.
Article 11
L’ensenyament preobligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement del propi cos i dels elements físics que el diferencien dels altres infants i dels adults.
2. L’adquisició de seguretat i autonomia corporal.
3. L’establiment de relacions constructives i equilibrades dels infants entre ells i amb els adults.
4. L’adquisició de pautes de comportament autònom i que afavoreixen la iniciativa i la confiança.
5. La interacció amb els altres mitjançant l’oralitat, els llenguatges expressius o els jocs, així com la descoberta de la comunicació escrita.
6. L’observació, l’exploració i el reconeixement de l’entorn immediat, social i natural.
Article 12
El nivell educatiu de maternal s'estructura en dos cicles: maternal A i maternal B. Cada un dels cicles pot tenir una durada màxima de dos cursos.
Article 13
Els programes del nivell educatiu de maternal s’organitzen en àmbits d'experiències que tenen present el moment evolutiu de l'infant. Aquests àmbits d’experiències s’estableixen reglamentàriament.
Article 14
L'avaluació dels alumnes al nivell educatiu de maternal és formativa i serveix per regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. La promoció dels alumnes al nivell superior es fa de manera automàtica.
Article 15
El nombre màxim d'alumnes per aula, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Article 16
1. El docent que intervé al nivell educatiu de maternal ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.
2. El docent que desenvolupa activitats de psicomotricitat o educació física al nivell educatiu de maternal ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol tercer. Ensenyament obligatori
Article 17
L’ensenyament obligatori inclou els nivells educatius de primera i segona ensenyança i acull, generalment, els infants i joves d’entre sis i setze anys.
Article 18
L’ensenyament obligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement dels valors democràtics com a essencials per a la convivència i la participació democràtica, el desenvolupament d’actituds de respecte i l’establiment de relacions positives i equilibrades.
2. L’anàlisi dels fets socials i els mecanismes que regeixen les societats contemporànies, identificant-ne els valors predominants.
3. El desenvolupament d’un pensament crític i l’adopció d’actituds compromeses amb la democràcia i el principi de sostenibilitat.
4. La comunicació oral i escrita en llengua catalana i en les llengües vehiculars en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives, fent ús d’un ampli ventall de recursos lingüístics i no lingüístics.
La comunicació oral i escrita, de forma clara i entenedora, com a mínim, d’una llengua estrangera en els registres formals i col·loquials, fent ús de recursos lingüístics i no lingüístics.
5. La construcció de raonaments propis i la resolució de problemes a partir de l’observació, l’experimentació, la reflexió i la connexió de coneixements de diversos àmbits.
6. La resolució de problemes fent ús del llenguatge matemàtic, del mètode científic, dels processos de modelització i de la tecnologia apropiada.
7. L’ús autònom, responsable i reflexiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. L’expressió de la realitat mitjançant recursos expressius de diversos àmbits, especialment dels terrenys musical, plàstic, visual, corporal i tecnològic.
9. La resolució de situacions motrius considerant les pròpies capacitats, optimitzant els recursos i vetllant per la pròpia salut.
10. La transferència de coneixements adquirits en situacions i contextos diversos per resoldre situacions i problemes amb eficàcia i creativitat.
11. La valoració del propi procés d’aprenentatge, de les pròpies competències cognitives, socials, emocionals i físiques.
12. La identificació dels propis interessos i la planificació de les actuacions necessàries per a una correcta orientació tant personal com professional i escolar.
Article 19
Els elements curriculars establerts per a l’ensenyament obligatori s'organitzen en un conjunt d’àrees i espais d’aprenentatge que s’estableixin reglamentàriament.
Article 20
Durant l’ensenyament obligatori, els centres han d'oferir l'ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d'opció voluntària per als alumnes.
Article 21
Al llarg de l’ensenyament obligatori, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Al final de cada cicle de l’ensenyament obligatori, l’avaluació té una funció sumativa i comprova el nivell de desenvolupament de les competències en relació amb els nivells establerts prèviament.
Article 22
El nombre d'alumnes per aula en els diversos nivells educatius de l’ensenyament obligatori, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Secció primera. Nivell educatiu de primera ensenyança
Article 23
La primera ensenyança és el primer nivell educatiu de l'ensenyament obligatori i, generalment, acull els infants d’entre sis i dotze anys.
Article 24
La primera ensenyança s'estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Article 25
En finalitzar la primera ensenyança, tots els alumnes obtenen el certificat d’estudis de primera ensenyança emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana.
Article 26
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci algun dels cicles en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
Article 27
1. El docent que intervé al nivell educatiu de primera ensenyança ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.
2. El personal docent que imparteixi les àrees d’educació visual i plàstica, música, educació física i l’ensenyament de la llengua estrangera ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els ensenyants segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Secció segona. Nivell educatiu de segona ensenyança
Article 28
La segona ensenyança és el segon nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i acull, generalment, els joves d’entre dotze i setze anys.
Article 29
La segona ensenyança s'organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Article 30
En finalitzar la segona ensenyança, els alumnes reben un certificat d’escolarització emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana que acredita els anys cursats, l’itinerari de formació efectuat, les qualificacions obtingudes en relació amb el grau de desenvolupament de les competències i una proposta d’orientació.
Article 31
Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències generals reben el títol de graduat en segona ensenyança emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 32
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci cadascun dels dos cicles en tres cursos amb un màxim de tres permanències en l’ensenyament obligatori.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
Article 33
1. El docent destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol quart. Ensenyament postobligatori
Article 34
L’ensenyament postobligatori inclou els nivells educatius de batxillerat general, batxillerat professional, ensenyament superior i formació al llarg de la vida.
Article 35
L’ensenyament postobligatori acull, generalment, les persones de més de setze anys.
Secció primera. Nivell educatiu de batxillerat general i professional
Article 36
És condició necessària per accedir al nivell educatiu de batxillerat haver obtingut el títol de graduat en segona ensenyança o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra.
Article 37
Les finalitats del nivell educatiu de batxillerat són:
1. El desenvolupament d’un perfil competencial i d’uns coneixements que afavoreixen una inclusió plena a la societat.
2. La continuïtat d’estudis de nivell superior.
3. La inserció professional en llocs de treball que corresponguin a formacions del nivell corresponent a la titulació.
Article 38
Al llarg del nivell de batxillerat, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge i afavorir el desenvolupament de les competències en el nivell establert.
En finalitzar el nivell educatiu de batxillerat, l’avaluació és acreditativa.
Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències reben el títol de batxiller o batxillerat professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 39
El nombre d'alumnes per aula en el nivell educatiu de batxillerat, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a trenta excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Article 40
1. El docent que intervé a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Els docents que intervenen a aquest nivell educatiu per assignatures o programes tècnico-professionals han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar experiència professional suficient en l’àmbit corresponent que es determina reglamentàriament.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Article 41
El nivell educatiu de batxillerat general s’estructura en un únic cicle de dos cursos.
Article 42
Les competències específiques, transversals i els recursos d’aprenentatge del batxillerat general s’organitzen en assignatures obligatòries, de lliure elecció i projectes. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat general.
Article 43
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci el batxillerat general en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat general seguint el principi d’ajustament raonable.
Article 44
El nivell educatiu de formació professional s'estructura en un únic cicle de tres cursos.
Article 45
El nivell educatiu de batxillerat professional s’organitza en titulacions en funció de les activitats professionals per a les quals preparen.
Article 46
El disseny, l’organització i la planificació de les titulacions formatives del batxillerat professional han de comptar amb la participació dels agents socials.
Article 47
Els elements curriculars de cada titulació del batxillerat professional s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat professional.
Article 48
Els alumnes que superen els dos primers anys i demostren el grau de desenvolupament de les competències esperat reben el diploma d’ensenyament professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 49
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per al batxillerat professional, es pot preveure que faci el cicle en cinc anys.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat professional seguint el principi d’ajustament raonable.
Secció segona. Ensenyament superior
Article 50
L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell postbatxillerat i es desenvolupa en la seva pròpia normativa.
Així mateix, l’ensenyament superior està integrat per les següents institucions: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior.
Secció tercera. Formació permanent al llarg de la vida
Article 51
La formació permanent al llarg de la vida s’inicia a partir de setze anys.
Article 52
L’accés a la formació permanent al llarg de la vida s’estableix, en funció del tipus de formació, en els decrets corresponents.
Article 53
La formació permanent al llarg de la vida ha de fer efectiu el dret a l’educació que tota persona té al llarg de la vida. Les seves finalitats són:
1. Afavorir la igualtat d’oportunitats formatives a fi que totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte personal i professional.
2. Afavorir l’accés i la continuïtat d’estudis i la mobilitat professional.
3. Promoure la descoberta i el coneixement en profunditat de la cultura andorrana.
4. Proporcionar recursos per fomentar la inclusió i la participació cívica i social.
Article 54
La formació permanent al llarg de la vida inclou el desenvolupament de competències a partir d’aprenentatges formals i no formals i s’estructura a partir dels àmbits següents:
1. La formació bàsica i l’alfabetització en diversos àmbits.
2. L’accés a títols oficials del sistema educatiu i la continuïtat d’estudis.
3. L’àmbit de la identitat i la cultura andorranes.
4. L’àmbit de la capacitació professional en col·laboració amb les administracions i els sectors professionals concernits.
Article 55
1. El docent que imparteixi estudis que condueixin a obtenir un títol acadèmic o professional de caràcter oficial o d’una certificació oficial ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. El docent que imparteix formació bàsica pot posseir, si no es compleix el punt anterior, una titulació d’ensenyament superior oficial de primer cicle el pla d'estudis de la qual contingui una part important de matèries d'àmbit didàctic o pedagògic.
3. Els docents destinats a determinades assignatures o programes tecnicoprofessionals, han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar una experiència professional suficient en l’àmbit corresponent.
4. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol cinquè. Formació andorrana
Article 56
La formació andorrana té la finalitat d’assegurar l’establiment de referents d’identitat del país en el marc dels sistemes educatius diferents de l’andorrà establerts al Principat mitjançant coneixements amplis de la llengua catalana, de la cultura, del medi i de les institucions d’Andorra. La formació andorrana s'imparteix necessàriament en català.
Article 57
La formació andorrana comprèn l’estudi de la llengua catalana, del medi i les ciències humanes i socials d’Andorra i de totes aquelles àrees que es puguin determinar per conveni.
Article 58
L’ensenyament de formació andorrana s’imparteix obligatòriament dins de l’horari escolar. Els convenis i els acords administratius que subscrigui el Govern amb les autoritats educatives de què depenen els centres que segueixen sistemes educatius no andorrans han de contenir expressament aquesta previsió.
Article 59
1. L’ensenyament de la formació andorrana estarà impartit per docents del ministeri encarregat de l’educació.
2. El docent destinat a intervenir amb alumnes de fins a dotze anys ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
3. El docent destinat a intervenir amb alumnes de més de dotze anys ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
4. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol sisè. Qualitat del sistema educatiu
Article 60
És responsabilitat del Govern establir mecanismes d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu.
Article 61
La qualitat del sistema educatiu requereix que es facin avaluacions periòdiques d’àmbit intern i extern. La periodicitat d’aquestes avaluacions s’estableix reglamentàriament.
Article 62
Els indicadors de qualitat del sistema educatiu han de referir-se a les finalitats establertes en l’article 3 i, alhora, als referents de qualitat reconeguts internacionalment.
Article 63
Els processos d’avaluació interns i externs s’han d’acompanyar dels plans de millora contínua corresponents.
Disposició transitòria primera
1. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de primer cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de primer cicle als efectes del que s’estableix als articles 16, 27, 56 i 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
2. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de segon cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de segon cicle als efectes del que s’estableix als articles 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
3. Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei acreditin tenir una experiència laboral mínima de 4 cursos escolars complets en el lloc de treball al sistema educatiu andorrà podran ser contractades en règim d’eventual pel Govern d’Andorra o presentar-se a edictes de la tipologia de la plaça ocupada independentment dels requisits establerts en els articles 16, 27, 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei.
Disposició transitòria segona. Procediments de selecció en curs
A efectes de la titulació requerida als candidats, els procediments de selecció que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. S’entén que el procediment de selecció comença amb la fase de promoció interna i conclou amb la de procediment selectiu d’ingrés.
Disposició derogatòria
Aquesta Llei deroga la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, del 9 de juny de 1994. També queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta Llei o la contradiguin.
Disposició final primera
S’encomana al Govern que en el termini màxim de 2 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi els reglaments previstos en aquesta Llei.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
M.I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
M.I. Sr. Ferran Costa Marimon
President de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
A la M. I. Sindicatura
El sotasignat, Pere López Agràs, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa l’article 100 de Reglament del Consell General, mitjançant aquest escrit presento les reserves d’esmena següents al Projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, publicat al Butlletí del Consell General núm. 06/2018 de data 1 de febrer del 2018.
Reserva d’esmena 1
Reserva de l’esmena 23 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 13), que proposa suprimir l’article 20 del Projecte de llei amb el següent text:
“Article 20
Durant l’ensenyament obligatori, els centres han d'oferir l'ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d'opció voluntària per als alumnes.”
Consell General, 29 de juny del 2018
Pere López Agràs
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
