BCG 61/2016, 3 d'octubre de 2016

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Tramesa del Projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades, a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.         

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.6 Tractats internacionals

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta de la ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, i obertura del termini de presentació d’esmenes.     pàg. 3

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, i obertura del termini de presentació d’esmenes.           pàg. 16

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.               pàg. 21

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 28 de setembre del 2016, relativa als programes de prevenció de l’abús de l’alcohol i drogues, (Reg. Núm. 1253).  pàg. 22

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al subministrament de les vacunes contra la meningitis B al Principat d’Andorra.                                            

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al funcionament del servei sociosanitari de geriatria al Principat.      

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a l’organigrama de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.                                                               

4.4.3 Preguntes urgents

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 26 de setembre del 2016, relativa als passos efectuats pel Govern i/o la CASS relatius al presumpte frau fiscal comès en relació a la contractació de la Sra. Meritxell Mateu Pi per part de BPA, amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 1239). 

 

 

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 7 de setembre del 2016, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 d’octubre del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 27 de setembre del 2016, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 24 d’octubre del 2016, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda

El Govern d’Andorra ha dut a terme la reforma del model econòmic i fiscal andorrà per permetre al Principat d’afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Des del maig del 2011, el Govern es va centrar en la reforma de les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’impost sobre societats per permetre que aquestes normes entressin en aplicació en l’exercici fiscal corresponent al 2012.

Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més, durant el 2012 es va elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA, i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal es va completar amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014 i s’aplica efectivament des de l’1 de gener del 2015.

Aquest nou marc fiscal ha permès a Andorra negociar acords bilaterals per evitar la doble imposició, essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.

En aquest sentit, ja s’ha conclòs la tramitació de tres convenis, el primer entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda, que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2015; el segon entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, que ha entrat en vigor el 26 de febrer del 2016; i el tercer entre el Principat d’Andorra i el Gran Ducat de Luxemburg per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni, que ha entrat en vigor el 7 de març del 2016.

La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de "posar Andorra en situació de competir", atès que permetran a les empreses andorranes de prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la retenció a l’origen sobre la facturació, i donaran seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.

Per a la negociació d’aquests acords, tant els països membres de l’OCDE com els països no membres utilitzen el model de conveni fiscal de l’OCDE per a la negociació, l’aplicació i la interpretació dels seus convenis fiscals bilaterals. El model de conveni fiscal i la xarxa de més de 3.000 convenis bilaterals basats en aquest model permeten solucionar de manera uniforme les divergències que es plantegen generalment en l’àmbit de la doble imposició internacional, i establir normes clares i consensuades sobre la imposició de la renda i el patrimoni. Tenir en compte el model permet, a més, evitar que aquests problemes creïn obstacles al lliure moviment dels béns, dels serveis, dels capitals i de la mà d’obra entre els països.

El model de conveni fiscal de l’OCDE distribueix les competències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.

El 30 de novembre del 2009, en signar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la República Portuguesa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, les parts es van comprometre a la negociació futura d’un conveni per evitar la doble imposició entre ambdós països.

Les negociacions es van dur a terme en dos tandes, el 26 i el 27 de febrer del 2015 a Lisboa, i el 3 i el 4 de juny del 2015 a Andorra la Vella.

El 27 de setembre del 2015 el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya Sunyé, va signar conjuntament amb el ministre d’Estat i de Negocis Estrangers, Rui Manuel Parente Chancerelle de Machete, el Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.

Al mateix temps, en el moment de signar el conveni, es va plasmar en un memoràndum d’entesa el compromís de la República de Portugal per, amb l’entrada en vigor del conveni, iniciar els procediments interns per a l’exclusió del Principat d’Andorra de la llista de països, territoris i regions amb règims fiscals clarament més favorables, aprovada pel Decret ministerial núm. 150/2004, del 13 de febrer, amb les esmenes subsegüents.

El conveni reprèn, en gran part, les disposicions contingudes en el model de l’OCDE, generalment acceptades per tots els estats, i alhora inclou les particularitats del Principat d’Andorra i de la República de Portugal. Està constituït per 31 articles distribuïts en 6 capítols (camp d’aplicació del conveni, definicions, imposició de les rendes, mètodes per eliminar la doble imposició, disposicions especials i disposicions finals) i s’acompanya d’un protocol que completa i interpreta certs articles del conveni.

El conveni estableix a quins impostos s’aplica i en preveu l’aplicació a impostos futurs.

Es defineix el concepte de residència fiscal, tenint en compte el model de l’OCDE. No obstant això, l’apartat I del protocol limita l’accés al conveni de les persones que s’acullin al règim especial per a residents sense activitat lucrativa, previst en la disposició transitòria tercera de la Llei andorrana 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Pel que respecta a les rendes imposables previstes al tercer capítol de conveni, concretament les relatives a dividends, interessos i cànons, cal posar en relleu que l’article 10 concedeix potestat tributària compartida a ambdós Estats sobre els pagaments de dividends, però delimita el gravamen sobre els dividends en l’Estat de l’origen d’aquests dividends si el beneficiari efectiu és un resident de l’altre Estat. L’article 11 concedeix potestat tributària compartida a ambdós Estats sobre els pagaments d’interessos, però delimita el gravamen sobre els interessos en l’Estat de l’origen d’aquests interessos a un màxim del 10% si el beneficiari efectiu és un resident de l’altre Estat. L’article 12 concedeix potestat tributària compartida a ambdós Estats sobre els pagaments de cànons, però delimita el gravamen sobre els cànons en l’Estat d’origen d’aquests cànons a un màxim del 5% si el beneficiari efectiu és un resident de l’altre Estat.

El capítol quart fa referència als mètodes d’eliminació de la doble imposició en ambdós països.

L’article 25 del conveni fa referència a l’intercanvi d’informació, en el qual s’inclou la redacció vigent de l’article 26 sobre intercanvi d’informació del model de l’OCDE, que versa sobre l’estàndard d’intercanvi d’informació “previsiblement rellevant”. No obstant això, s’hi afegeix l’apartat 6, en virtut del qual els Estats contractants han de complir les directrius per a la reglamentació dels fitxers informàtics que continguin les dades personals de conformitat amb la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides A/RES/45/95, aprovada el 14 de desembre de 1990.

El procediment per a l’intercanvi d’informació efectiu i el contingut de les demandes d’informació es defineixen de forma exhaustiva en el protocol.

Respecte a l’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia, es manté la vigència de l’Acord per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal subscrit entre el Principat d’Andorra i la República Portuguesa fins a la data d’entrada en vigor d’aquest conveni.

Les sol·licituds d’informació efectuades en el marc del conveni, i les que estiguin pendents de resposta en entrar en vigor el conveni, seran tramitades de conformitat amb el procediment que s’estableix en el protocol.

Finalment, el conveni fa menció a l’intercanvi d’informació automàtic. En aquest sentit, s’estableix que “Andorra estarà en disposició d’intercanviar informació de manera automàtica tan aviat com adopti de manera efectiva la norma comuna de l’OCDE en matèria d’intercanvi automàtic d’informació financera, en virtut d’un acord bilateral o multilateral per a l’aplicació plena de l’article 25 del conveni”.

Un cop ratificat, el conveni entrarà en vigor transcorregut un termini de trenta dies a comptar de la data de la recepció de la darrera notificació escrita tramesa per via diplomàtica, que informa de la finalització dels procediments interns requerits en cadascun dels estats contractants.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest conveni.

Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda

El Principat d’Andorra i la República de Portugal, desitjant concloure un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda,

Tenint en compte que l’objectiu principal d’aquest conveni és eliminar la doble imposició pel que fa a les diverses categories de renda procedents dels residents d’ambdós estats, així com prevenir l’evasió fiscal.

Considerant que la seva entrada en vigor crearà un marc fiscal més estable i transparent per a inversos i altres contribuents d’ambdós estats, i així mateix tindrà un impacte en el desenvolupament del comerç de béns i serveis, dels fluxos de capital, de transferència de tecnologia i en el moviment de persones entre els dos estats.

Han convingut el que segueix:

Capítol I.- Camp d’aplicació del Conveni

Article 1. Persones concernides

Aquest conveni s’aplica a les persones residents d’un o d’ambdós estats contractants.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest conveni s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per part d’un Estat contractant o per les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren com a impostos sobre la renda els que graven la totalitat de la renda o qualsevol part d’aquesta, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el conveni són, en particular:

a) pel que fa a Portugal:

i) l’impost sobre la renda de les persones físiques (Imposto sobre o Rendimento das Pessoas Singulares – IRS);

ii) l’impost sobre societats (Imposto sobre o Rendimento das Pessoas Colectivas – IRC); i

iii) les taxes adicionals a l’impost sobre societats (Derramas);

(a partir d’ara denominats com a “impost portuguès”).

b) pel que fa a Andorra:

i) l’impost sobre societats;

ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;

iii) l’impost sobre la renda dels no residents fiscals; i

iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries;

(a partir d’ara denominats com a “impost andorrà”);

4. El conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants en notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves respectives legislacions fiscals.

Capítol II.- Definicions

Article 3. Definicions generals

1. A efectes d’aquest conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:

a) el terme “Portugal” significa la República de Portugal i, emprat en sentit geogràfic, significa el territori de la República de Portugal, de conformitat amb el dret internacional i la legislació portuguesa;

b) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d´Andorra de conformitat amb el dret internacional i la legislació andorrana;

c) les expressions “un Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen, segons el context, Portugal o Andorra;

d) el terme “impost” significa impost portuguès o impost andorrà, segons el context;

e) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

f) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;

g) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;

h) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa de l’altre Estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant;

i) l’expressió “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un Estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau únicament s’exploti entre punts situats a l’altre Estat contractant;

j) l’expressió “autoritat competent” significa:

i) en el cas de Portugal: el ministre de Finances, el director general de l’Autoritat Tributària i Duanera o els seus representants autoritzats;

ii) en el cas d’Andorra: el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat;

k) el terme “nacional”, en relació a un Estat contractant, significa:

i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i

ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant;

l) el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.

2.- Per a l’aplicació del conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme o expressió que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueix el dret d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del conveni, tot prevalent el significat donat per la legislació fiscal aplicable per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” designa qualsevol persona que, en virtut de la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals. No obstant això, aquesta expressió no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat només per rendes que obtinguin de fonts situades en aquest Estat.

2. Quan una persona física, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, és resident d’ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;

c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident únicament de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;

d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

3. Quan una persona que no sigui persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident d’ambdós estats contractants, es considera resident únicament de l’Estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.

2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular:

a) una seu de direcció;

b) una sucursal;

c) una oficina;

d) una fàbrica;

e) un taller;

f) una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i

g) una explotació agrícola, pecuària o forestal.

3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.

4. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou:

a) la utilització d’instal·lacions amb la única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;

b) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

c) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat de ser transformats per una altra empresa;

d) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis, amb la única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa;

e) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori;

f) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres de l’a) a l’e), sempre i quan l’activitat conjunta de la instal·lació fixa de negocis que resulti d’aquesta combinació mantingui un caràcter auxiliar o preparatori.

5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -que no sigui un agent independent a qui s’aplica l’apartat 6,actua per compte d’una empresa i disposa, en un Estat contractant, de poders que exerceix de manera habitual i que la faculten per concloure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa; a no ser que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. No es considera que una empresa tingui un establiment permanent en un Estat contractant pel sol fet d’exercir-hi les seves activitats mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre i quan aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.

7. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre Estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, en sí mateix, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Capítol III.- Imposició de les rendes

Article 6. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip utilitzat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments variables o fixes per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus, vaixells i aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 s’apliquen també a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

5. Les disposicions anteriors també s’apliquen a les rendes de béns  mobles o de rendes derivades de serveis, que estan vinculades, a l’ús o al dret de gaudi dels béns immobles, i en els dos casos, d’acord amb la legislació fiscal de l’Estat contractant en el qual es troba la propietat, s’assimila a la renda sobre la propietat immoble.

Article 7. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.

3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.

4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de comprar béns o mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.

5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.

6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri

1. Els beneficis procedents de l’explotació de naus o d’aeronaus, en trànsit internacional, només són imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

2. Si la seu de direcció efectiva d’una empresa de transport marítim es troba a bord d’una nau, aquesta seu es considera ubicada en l’Estat contractant on es troba el port base d’aquesta nau, o en l’absència d’un port base, en l’Estat contractant del qual sigui resident la persona que explota la nau.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també als beneficis procedents de la participació en un pool, en una explotació conjunta o en un organisme internacional d’explotació.

4. Quan societats de diferents països han acordat desenvolupar conjuntament una activitat econòmica de transport aeri en la forma d’un consorci o en una forma d’associació similar, les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a aquella part dels beneficis del consorci o associació que correspon a la participació que té en aquest consorci o associació una societat que és resident d’un Estat contractant.

Article 9. Empreses associades

1. Quan:

a) una empresa d’un Estat contractant participa directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa de l’altre Estat contractant, o

b) les mateixes persones participen directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa d’un Estat contractant i d’una empresa de l’altre Estat contractant,

i quan, en un i altre cas, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per les condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hagués pogut obtenir una de les empreses però que de fet no s’han pogut obtenir degut a aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser imposats.

2. Quan un Estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest Estat -i conseqüentment, imposa- beneficis sobre els quals una empresa de l’altre Estat contractant ja ha estat imposada en aquest altre Estat, i aquest altre Estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer Estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre Estat si considera que l’ajustament fet pel primer Estat es justifica en principi i pel que fa a l’import, procedeix a un ajustament apropiat de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest conveni i, si es considera necessari, les autoritats competents dels estats contractants es consulten.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests dividends també poden ser imposables en l’Estat contractant on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:

a) 5 per 100 de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat de persones- partnership) que hagi estat directament en possessió, per un període de dotze mesos immediatament anterior a la data de determinació del dret als dividends, de com a mínim el 10 per 100 del capital de la societat que paga els dividends;

b) 15 per 100 de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos.

Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquests límits. Aquest apartat no afecta a la imposició de la societat respecte dels beneficis amb càrrec als quals es paguen els dividends.

3. El terme “dividends” emprat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets, excepte els crèdits, que permetin participar en els beneficis, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses al mateix règim fiscal que les rendes de les accions per la legislació de l’Estat d’on és resident la societat distribuïdora. El terme també inclou els beneficis atribuïts en virtut d’un acord per la participació en els beneficis(associãção em participação).

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contractant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre Estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre aquests, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests interessos també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on provenen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no podrà excedir del 10 per 100 de l’import brut dels interessos. Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest límit.

3. No obstant les disposicions de l’apartat 1 i 2, els interessos procedents d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en l’altre Estat si l’interès és pagat per o bé el beneficiari efectiu és un Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local, així com el banc central d’un Estat contractant o qualsevol agència o organisme pertanyents en la seva totalitat a qualsevol de les entitats esmentades anteriorment.

4. El terme “interessos” emprat en aquest article designa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i les rendes de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests fons, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a l’esmentat establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on es troba situat l’establiment permanent

7. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests cànons també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del 5 per cent de l’import brut dels cànons. Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest límit.

3. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor sobre una obra literària, artística o treball científic incloses pel·lícules cinematogràfiques, patents, marques, dibuix o model, plànol, fórmula o procediment secrets, o per informació relativa a una experiència industrial, comercial o científica.

4. Les disposicions de l’apartat 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a l’establiment permanent esmentat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat contractant on se situa l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu dels cànons o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles considerats en l’article 6, i situats en l’altre Estat contractant, poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser imposables en aquest altre Estat contractant.

3. Els guanys procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional, o de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus només són imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un Estat contractant de l’alienació d’accions, o de drets similars, el valor dels quals procedeixi en més d’un 50 per cent, directament o indirecta, de béns immobles situats en l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat. No obstant això, aquest apartat no s’aplica als guanys derivats de l’alienació d’accions d’una societat que cotitzi en un mercat de valors reconegut d’un o d’ambdós estats contractants quan aquestes accions no representen el 25 per cent o més del capital de la societat cotitzada.

5. Els guanys procedents de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3, i 4 només són imposables en l'Estat contractant en què resideixi el transmissor.

Article 14. Serveis personals dependents

1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17,18, 19 i 20, els sous, salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball assalariat només són imposables en aquest Estat a no ser que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. Malgrat el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant només són imposables en l'Estat esmentat en primer lloc quan:

a) el perceptor sojorna en l’altre Estat durant un període o períodes que no excedeix en total de 183 dies durant tot el període de dotze mesos que comença o acaba durant l’any fiscal considerat, i

b) les remuneracions les paga un empresari, o pel compte d’un empresari, que no és resident de l’altre Estat, i

c) les remuneracions no les suporta un establiment permanent que l’empresari té en l’altre Estat.

3. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes en concepte de treball assalariat realitzat a bord d’una nau o aeronau explotades en trànsit internacional poden ser imposables en l'Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

Article 15. Remuneració de consellers

Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions similars que un resident d’un Estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració o de supervisió o òrgan similar d’una societat resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

Article 16. Artistes i esportistes

1. Malgrat les disposicions de l’article 14, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre Estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic, o com a esportista, poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. Quan les rendes derivades de les activitats realitzades per un artista o esportista personalment i en aquesta qualitat, s’atribueixin no a l’artista o esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes, malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, poden ser imposables en l'Estat contractant en què es realitzin les activitats de l’artista o esportista.

3. Malgrat les disposicions de l’apartat 1 i 2, les rendes derivades de les activitats exercides, personalment i en aquesta qualitat, per un artista o un esportista resident d'un Estat contractant, en l’altre Estat contractant, només poden ser imposables en el primer Estat quan aquestes activitats desenvolupades en l’altre Estat són finançades principalment per fons públics del primer Estat, de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals o de qualsevol de les seves persones jurídiques de dret públic.

Article 17. Pensions

Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions similars que es paguen a un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball anterior només són imposables en aquest Estat.

Article 18. Funció pública

1. Els sous, salaris i altres remuneracions similars pagats per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o a aquesta subdivisió o entitat només són imposables en aquest Estat. Nogensmenys, aquests sous, salaris i altres remuneracions similars només són imposables en l’altre Estat contractant si els serveis que es presten ho són en aquest Estat i la persona física que és un resident d’aquest Estat:

a) és un nacional d’aquest Estat; o

b) no ha esdevingut resident d’aquest Estat únicament per prestar aquests serveis.

2. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions similars, pagades directament o amb càrrec a fons constituïts per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o a aquesta subdivisió o entitat només són imposables en aquest Estat. No obstant això, aquestes pensions i remuneracions anàlogues només són imposables en l’altre Estat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest Estat sense posseir al mateix temps la nacionalitat del primer Estat.

3.v Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions similars, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals.

Article 19. Professors i investigadors

Sense perjudici de les disposicions de l’article 18 una persona física que és o ha estat un resident d’un Estat contractant immediatament abans d’arribar a l’altre Estat contractant, únicament amb la finalitat d’ensenyar o de fer recerca científica en una universitat, institut, escola o altres institucions similars educatives o de recerca científica reconegudes sense caràcter lucratiu pel Govern d’aquest altre Estat, o de participar a un programa oficial d’intercanvi cultural, per un període que no superi els dos anys a partir de la data de la primera entrada en aquest altre Estat, està exempt d’impost sobre la seva remuneració com a ensenyant o investigador en aquest altre Estat.

Article 20. Estudiants

Els imports que rep, un estudiant o un aprenent en pràctiques que és o hagi estat just abans d’arribar a un Estat contractant, resident de l’altre Estat contractant i que sojorna al primer Estat contractant amb l’única finalitat de continuar els seus estudis o la seva formació pràctica, per cobrir les seves despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica no poden ser imposables en aquest Estat, sempre i quan provinguin de fonts situades fora d’aquest Estat.

Article 21. Altres rendes

1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest conveni només són imposables en aquest Estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

3. Quan, per raó de les relacions especials entre la persona esmentada en l’apartat 1 i una altra persona, o de les que un i altre mantenen amb una tercera persona, l’import de la renda esmentada en l’apartat 1 excedeix l’import (si n’hi ha) que haurien convingut entre elles en l’absència d’aquesta relació, les disposicions d’aquest article només s’apliquen per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària de l’import és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Capítol IV.- Mètodes per eliminar la doble imposició

Article 22. Eliminació de la doble imposició

1. Quan un resident d’un Estat contractant obté una renda que, de conformitat amb les disposicions d’aquest conveni, pot ser taxada en l’altre Estat contractant, el primer Estat contractant permet una deducció de l’impost sobre la renda d’aquest resident en una quantia equivalent a l’import de l’impost pagat en l’altre Estat. Aquesta deducció no excedeix, però, la part de l’impost sobre la renda tal com calculada abans de la deducció que s’atorga, i que s’atribueix a la renda que pot ser imposada en aquell altre Estat.

2. Quan, de conformitat amb qualsevol disposició d’aquest conveni, les rendes obtingudes per un resident d’un Estat contractant estiguin exemptes d’impostos en aquest Estat, aquest Estat pot, no obstant això, prendre en consideració les rendes exemptes per calcular l’impost sobre la resta de les rendes d’aquest resident.

Capítol V.- Disposicions especials

Article 23. No discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat que es troben en la mateixa situació, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els establiments permanents que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no poden ser imposables en aquest Estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.

3. A no ser que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11, de l’apartat 6 de l’article 12 o de l’apartat 3 de l’article 21, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat esmentat.

4. Les empreses d’un Estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en el primer Estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat esmentat.

5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un Estat contractant o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest conveni, pot amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de l’Estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article 23, a la de l’Estat contractant d’on té la nacionalitat. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions del conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb el conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació del conveni. També es poden concertar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en els casos no previstos pel conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclòs a través d’una comissió conjunta composta per elles mateixes o pels seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com estipulat en els apartats anteriors.

Article 25. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest Estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) encarregades de la gestió o recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l'incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de les sentències judicials. obstant això, la informació rebuda per un Estat contractant es pot emprar amb altres finalitats quan, de conformitat amb el dret d’ambdós estats es pugui emprar per aquestes altres finalitats i l’autoritat competent de l'Estat que proporciona la informació n’autoritzi aquest ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar a un Estat contractant a:

a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre Estat contractant;

b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre Estat contractant;

c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professional o un procés industrial o informació, la divulgació de la qual és contrària a l’ordre públic.

4. Si un Estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre Estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació, amb la finalitat d’obtenir la informació sol·licitada, independentment de què l’altre Estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas, els estats contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un Estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació es troba en possessió d’un banc, d’una altra institució financera, o de qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

6. Els estats contractants han de complir les directrius per a la reglamentació dels fitxers informàtics que continguin les dades personals de conformitat amb la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides A/RES/45/95, aprovada el 14 de desembre de 1990.

Article 26. Ús i transferència de dades personals

1. Les dades utilitzades i transferides en l’àmbit d’aquest conveni i de conformitat amb la legislació aplicable, han de ser:

a) obtingudes per a les finalitats especificades en aquest conveni, i en cap cas poden ser tractades posteriorment de manera incompatible amb aquestes finalitats.

b) adequades, pertinents i no excessives en relació amb les finalitats per a les quals són recaptades, transferides i seguidament tractades.

c) exactes i si s'escau actualitzades; s'han de prendre totes les mesures raonables per assegurar que les dades inexactes o incompletes, tenint en compte les finalitats per a les quals són recollides o tractades posteriorment, siguin suprimides o rectificades.

d) conservades de manera que permetin la identificació de les persones concernides només durant el període necessari per les finalitats per les que han estat recollides o tractades posteriorment; hauran de ser suprimides transcorregut aquell període.

2. Si una persona, les dades de la qual han estat transferides, sol·licita l’accés, l’Estat contractant requerit haurà d’autoritzar l’accés directe d’aquesta persona a aquestes dades i la seva rectificació, excepte quan la sol·licitud pugui ser rebutjada de conformitat amb la legislació aplicable.

3. Les dades obtingudes per les autoritats competents dels estats contractants en l’àmbit d’aquest conveni no poden ser transferides a tercers sense l'autorització prèvia de l’Estat contractant requerit i les garanties jurídiques adequades per a la protecció de les dades personals, de conformitat amb la legislació aplicable.

Article 27. Membres de missions diplomàtiques i d’oficines consulars

Les disposicions d’aquest conveni no perjudiquen els privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missions diplomàtiques o oficines consulars i els membres de delegacions permanents davant d’organismes internacionals de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 28. Dret a acollir-se als beneficis del conveni

1. Les disposicions d’aquest conveni no s’han d’interpretar de forma a impedir l’aplicació per part d’un Estat contractant de les disposicions antiabús establertes en la legislació nacional.

2. Aquest conveni no impedeix els estats contractants d’aplicar les seves normes internes relatives a la transparència fiscal internacional “normes Controlled Foreign Company (CFC).”

3. Els beneficis prevists en aquest conveni no es concedeixen a un resident d’un Estat contractant que no és el beneficiari efectiu de les rendes procedents de l’altre Estat contractant.

4. Les disposicions d’aquest conveni no són aplicables si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona interessada en la creació o l’adquisició d’un bé o d’un dret generador d’una renda és beneficiar-se d’aquestes disposicions mitjançant aquesta creació o adquisició.

5. Sense perjudici de les altres disposicions d’aquest conveni, quan el conveni estableix que un element de la renda només és imposable en un Estat contractant, aquest element de renda pot nogensmenys ser imposable en l’altre Estat, però només si aquest element de la renda no està sotmès a imposició en el primer Estat contractant.

6. Sense perjudici de les altres disposicions d’aquest conveni, quan, de conformitat amb qualsevol disposició d’aquest conveni, un Estat contractant redueix el percentatge de l’impost o exempta d’impost un element de la renda d’un resident de l’altre Estat contractant, i, de conformitat amb les lleis en vigor en aquest altre Estat contractant, aquest resident, està sotmès a imposició, en relació amb aquest element de la renda, en aquest altre Estat, només sobre una fracció d’aquesta renda i no sobre l’import total, aleshores la reducció o l’exempció només s’aplica a la part de la renda que està sotmesa a imposició en aquest altre Estat.

7. Pel que fa a l’aplicació de les disposicions anteriors, les autoritats competents dels estats contractants es poden consultar conjuntament amb l’objectiu d’aplicar les disposicions esmentades, prenent en compte les circumstàncies particulars del cas.

Capítol VI.- Disposicions finals

Article 29. Entrada en vigor

1. Aquest conveni entrarà en vigor transcorregut un termini de trenta dies a comptar de la data de recepció de la darrera notificació, per escrit, mitjançant la via diplomàtica, que informa de la finalització dels procediments interns requerits per a cadascun dels estats contractants.

2. Les disposicions d’aquest conveni tenen efecte:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, quan el fet generador es produeix el primer dia o a comptar del primer dia del mes de gener següent a la data d’entrada en vigor d’aquest conveni; i

b) respecte dels altres impostos, per a les rendes generades durant l’any fiscal que comenci el primer dia o a comptar del primer dia del mes gener següent a la data d’entrada en vigor d’aquest conveni.

Article 30. Durada i denúncia

1. Aquest conveni roman en vigor per un període de temps indeterminat.

2. Transcorregut el venciment d’un període inicial de cinc anys, qualsevol dels estats contractants pot denunciar aquest conveni, mitjançant una notificació, per escrit, per la via diplomàtica, abans del primer dia de juliol del calendari de l’any corrent.

3. En cas de denúncia, aquest conveni deixa de tenir efecte:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, quan el fet generador es produeix el primer dia o a comptar del primer dia del mes de gener següent a la data indicada en la nota de denúncia; i

b) respecte dels altres impostos, per a les rendes generades durant l’any fiscal que comenci el primer dia o a comptar del primer dia del mes de gener següent a la data indicada en la nota de denúncia.

Article 31. Registre

L’Estat contractant en el territori del qual s’hagi signat aquest conveni l’ha de transmetre al Secretariat de les Nacions Unides per a registre, d’acord amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides, tan aviat com sigui possible després de la seva entrada en vigor, i ha de notificar a l’altre Estat contractant la finalització d’aquest procediment, així com el número de registre.

A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest conveni.

Nova York, 27 de setembre del 2015,fet en dos exemplars, en les llengües catalana, portuguesa i anglesa. En cas de divergència en la interpretació, preval el text en anglès.

Pel Principat d’Andorra                                                   
Gilbert Saboya Sunyé

Per la República de Portugal                                         
Rui Manuel Parente Chancerelle de Machete

PROTOCOL

En el moment de procedir a la signatura del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda (d’ara endavant “el conveni”), els signataris han convingut les disposicions següents que formaran part integrant del conveni.

I. En relació a l’article 4 (residència)

Les persones que s’acullin al règim especial considerat per la disposició transitòria tercera de la Llei 5/2014 del 24 d’abril sobre la renda de les persones físiques no tenen dret a l’aplicació del conveni.

II. En relació a l’article 25 (Intercanvi d’informació)

1. En relació amb l’intercanvi d’informació mitjançant una sol·licitud prèvia regulat a l’article 25 d’aquest conveni, s’aplica el que disposa l’Acord entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal signat el 30 de novembre del2009, fins que aquest conveni entri en vigor. A partir d’aquesta data, les disposicions de l’acord esmentat quedaran substituïdes per les disposicions d’aquest conveni.

2. Les sol·licituds d’informació efectuades en el marc del conveni, i aquelles que estiguin pendents de resposta al moment d’entrada en vigor d’aquest conveni seran tramitades de conformitat amb el que disposa aquest conveni, d’acord amb les directrius incloses en els punts següents:

a) S’entén que el criteri de “previsiblement rellevant” té com a finalitat establir un intercanvi d’informació en matèria fiscal tan ampli com sigui possible i, alhora, aclarir que els estats no tenen llibertat per emprendre recerques aleatòries (“fishingexpeditions”), ni per sol·licitar informació de rellevància dubtosa respecte a la situació fiscal d’un contribuent determinat.

Les sol·licituds d’informació han de ser el més detallades possibles i han d’incloure la informació següent:

(i) la identitat de la persona que és objecte d’un control o d’una investigació. Aquesta informació pot consistir en el nom o qualsevol altra informació suficient que permeti la seva identificació;

(ii) el període a què la sol·licitud d’informació fa referència;

(iii) una declaració sobre el tipus d’informació sol·licitada en què consti la seva naturalesa i la forma en què l’Estat requeridor prefereix rebre-la;

(iv) la finalitat tributària per a la qual se sol·licita la informació;

(v) els motius pel quals la informació sol·licitada és previsiblement rellevant de conformitat amb les disposicions del conveni o per a l’execució i aplicació de la legislació fiscal de l’Estat requeridor, pel que fa a la persona identificada al punt (i) d’aquest subapartat;

(vi) els motius pels quals es considera que la informació sol·licitada existeix en l’altre Estat contractant o que una persona sota la competència de l’altre Estat contractant la posseeix o la té sota control o pot obtenir-la;

(vii) en la mesura que sigui possible, el nom i l’adreça de les persones sospitoses de posseir o tenir sota control la informació sol·licitada;

(viii) una declaració que certifiqui que la sol·licitud és conforme a la legislació i pràctiques administratives de l’Estat requeridor i que l’Estat requeridor està autoritzat a obtenir la informació d’acord amb la seva legislació o mitjançant la via administrativa convencional en circumstàncies similars, en resposta a una sol·licitud vàlida d’un Estat contractant en el marc d’aquest conveni;

(ix) una declaració que certifiqui que l’Estat requeridor ha esgotat tots els mitjans disponibles en la seva jurisdicció per obtenir la informació, llevat que això suposi dificultats desproporcionades.

Els requisits anteriors contenen requeriments de procediment que han d’interpretar-se de manera que no perjudiqui l’intercanvi d’informació efectiu.

b) Els drets i les garanties reconeguts a les persones en un Estat contractant s’entenen aplicables en aquest Estat contractant durant el procediment d’intercanvi d’informació.

c) La informació proporcionada a un Estat sol·licitant d’acord amb aquest conveni no serà revelada a cap autoritat estrangera d’un Estat tercer, ni a cap jurisdicció.

d) Sens perjudici de l’entrada en vigor del conveni, les sol·licituds d’informació es poden efectuar en relació amb aquells exercicis per als quals s’hagués pogut sol·licitar informació en el marc de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal signat el 30 de novembre del 2009.

3. Andorra estarà en disposició d’intercanviar informació de manera automàtica, tan aviat com adopti de manera efectiva la norma comuna de l’OCDE en matèria d’intercanvi automàtic d’informació financera, en virtut d’un acord bilateral o multilateral per a l’aplicació plena de l’article 25 d’aquest conveni.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest protocol.

Nova York, 27 de setembre del 2015, fet en dos exemplars, en les llengües catalana, portuguesa i anglesa. En cas de divergència en la interpretació, preval el text en anglès.

Pel Principat d’Andorra                                                   
Gilbert Saboya Sunyé

Per la República de Portugal                                         
Rui Manuel Parente Chancerelle de Machete

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 d’octubre del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 29 de setembre del 2016, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 24 d’octubre del 2016, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal

D’ençà de la Declaració del 10 de març del 2009, signada a París, Andorra havia manifestat la voluntat de conformar-se als estàndards de l’OCDE pel que fa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Aquesta declaració comportava el compromís afegit de fer evolucionar el marc legal andorrà amb la finalitat de modificar la regulació del secret bancari per fer possible l’intercanvi d’informació fiscal.

En la reunió del 2 d’abril del2009 aLondres, els estats membres del G-20 van expressar la voluntat de protegir el sistema financer mundial enfront de les jurisdiccions no cooperadores i no transparents que presentaven un risc d’activitat financera il·legal.

Aquesta voluntat va comportar la publicació de l’anomenada llista grisa. Andorra figurava en aquesta llista fins al dia 25 de febrer del 2010, data en la qual l’OCDE va situar el nostre país en la llista blanca de les jurisdiccions que han complert substancialment els compromisos internacionals en la matèria, després d’haver signat disset acords bilaterals d’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia.

Això ha estat possible després que, per assumir el compromís establert a París el 10 de març, el Consell General va aprovar el 7 de setembre del 2009 la Llei d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia, que integra les disposicions de l’OCDE que han esdevingut dret comú de la cooperació internacional en matèria fiscal. Aquesta Llei recull en l’articulat l’evolució dels estàndards internacionals en matèria de cooperació internacional en la transparència de l’activitat financera i la cooperació en l’àmbit de la lluita contra l’evasió fiscal, i estableix les modalitats dels intercanvis d’informació a la demanda amb regles estrictes de confidencialitat.

A partir del marc general establert en la Llei 3/2009, modificada per la Llei 12/2014, i amb la voluntat ferma de mantenir amb l’OCDE i els seus estats membres una relació fonamentada en el respecte i la confiança mútua, Andorra ha negociat diferents acords bilaterals per a l’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia. Amb la ratificació d’aquest nou Acord, ja seran vint-i-tres els acords per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, ratificats.

I és en el marc d’una voluntat compartida d’avançar vers la positiva consolidació dels seus sectors financer i bancari que els governs del Principat d’Andorra i de la República Italiana han volgut reforçar i estrènyer les seves relacions bilaterals i la cooperació ja existent en diversos àmbits amb aquest Acord en matèria d’intercanvi d’informació fiscal, per adaptar-se als estàndards internacionals en matèria de transparència de l’activitat financera.

Aquest Acord consta de tretze articles, els quals preveuen l’objecte i l’àmbit d’aplicació, la competència, els impostos coberts per l’Acord, les definicions dels diversos conceptes emprats en l’Acord, l’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia, els controls fiscals a l’estranger, la possibilitat de denegar una sol·licitud, la confidencialitat de les dades, les costes, el desenvolupament legislatiu, el procediment d’amigable composició, l’entrada en vigor i la denúncia.

L’Acord entrarà en vigor a la data de la recepció de la darrera de les notificacions i tindrà efecte, pel que fa a matèria fiscal penal, a comptar de la data suara esmentada i, pel que fa a la resta de qüestions previstes en l’article 1 de l’Acord, respecte als períodes impositius que comencin a partir de l’1 de gener de l’any següent a la data d’entrada en vigor de l’Acord o, en cas que no hi hagi període impositiu, pel que fa a totes les obligacions fiscals generades en aquesta data o a partir de la data d’entrada en vigor de l’Acord.

Ateses les consideracions exposades, i tenint en compte que l’Acord es va signar a Madrid el 22 de setembre del 2015, s’aprova:

La ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest Acord.

Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal

El Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana, desitjant facilitar l’intercanvi d’informació en matèria fiscal acorden el següent:

Article 1.- Objecte i àmbit d’aplicació de l’Acord

Les autoritats competents de les parts contractants acorden prestar-se assistència per a l’intercanvi d’informació que sigui previsiblement pertinent per executar i aplicar la legislació interna de les parts contractants relativa als impostos coberts per aquest Acord, inclosa la informació que sigui previsiblement pertinent per determinar, establir o recaptar aquests impostos, per cobrar i executar deutes tributaris o per investigar i enjudiciar delictes fiscals. L’intercanvi d’informació es fa d’acord amb les disposicions d’aquest Acord i és tractada de forma confidencial, segons les disposicions previstes en l’article 8. Els drets i les garanties atorgats a les persones, establerts per les lleis o per la pràctica administrativa de la part requerida, s’apliquen en la mesura que no impedeixin o retardin indegudament l’intercanvi efectiu d’informació.

Aquest Acord s’aplica d’acord amb les obligacions aplicables de dret internacional, i de conformitat amb la legislació interna d’ambdues parts, i pel que fa a Itàlia, de conformitat amb les obligacions derivades de la seva pertinença a la Unió Europea.

Article 2.- Competència

La part requerida no està obligada a proporcionar informació que no estigui en possessió de les seves autoritats ni en possessió o sota el control de persones subjectes a la seva competència territorial.

Article 3.- Impostos coberts

1. Aquest Acord s’aplica als impostos següents:

a) pel que fa a Andorra:

- l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries;

- l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; i

- els impostos directes existents establerts en les lleis andorranes.

b) pel que fa a Itàlia:

- l’impost sobre la renda;

- l’impost sobre les societats;

- l’impost regional sobre les activitats productives;

- l’impost sobre el valor afegit;

- l’impost sobre les successions;

- l’impost sobre les donacions; i

- els impostos substitutius.

2. Aquest Acord també s’aplica als impostos de naturalesa idèntica que s’adoptin posteriorment a la signatura de l’Acord i que complementin o substitueixin els impostos en vigor. Aquest Acord també s’aplica als impostos substancialment similars adoptats posteriorment a la signatura de l’Acord i que complementin o substitueixin els impostos en vigor, si les autoritats competents de les parts contractants, així ho acorden. A més, els impostos coberts poden ser ampliats o modificats per acord mutu entre les parts contractants mitjançant intercanvi de cartes. Les autoritats competents de les parts contractants es notifiquen qualsevol modificació substancial dels impostos i de les mesures de recopilació d’informació relacionades amb aquest Acord.

Article 4.- Definicions

1. Tret que es defineixi altrament, en aquest Acord:

a) “part contractant” designa Itàlia o Andorra segons el context;

b) “Itàlia” designa la República Italiana i inclou qualsevol àrea més enllà del mar territorial que ha estat designada com una àrea dins la qual Itàlia, en compliment de la seva legislació i de conformitat amb el dret internacional, pot exercir drets sobirans respecte a l’exploració o l’explotació dels recursos naturals del fons marí, el subsòl i les aigües suprajacents;

c) “Andorra” designa el Principat d’Andorra, i, emprat en un sentit geogràfic, aquest terme designa el territori del Principat d’Andorra, inclòs tot l’espai sobre el qual, de conformitat amb el dret internacional, el Principat d’Andorra exerceix drets sobirans o la seva jurisdicció;

d) “autoritat competent” designa:

i. en el cas d’Itàlia, el ministre d’Economia i de Finances; i

ii. en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat;

e) “persona” designa les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

f) “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que estigui considerada com una personal jurídica a efectes tributaris;

g) “societat que cotitza en borsa” designa qualsevol societat la classe principal d’accions de la qual cotitzi en un mercat de valors reconegut, sempre que el públic pugui comprar-les o vendre-les fàcilment. Les accions poden ser adquirides o venudes “pel públic” si la compra o la venda de les accions no estan restringides implícitament o explícitament a un grup limitat d’inversors;

h) “classe principal d’accions” designa la classe o les classes d’accions que representin la majoria dels drets de vot i del valor de la societat;

i) “mercat de valors reconegut” designa qualsevol mercat de valors acordat per les autoritats competents de les parts contractants;

j) “fons o pla d’inversió col·lectiva” designa qualsevol instrument d’inversió col·lectiva, independentment de la seva forma jurídica. S’entén per “Fons o pla d’inversió col·lectiva pública”, qualsevol fons o pla d’inversió col·lectiva en què el públic pot comprar, vendre o bescanviar participacions, accions o altres interessos del fons o del pla, fàcilment. Les participacions, accions o altres interessos del fons o del pla poden ser adquirits, venuts o bescanviats fàcilment “pel públic” si la compra, la venda o el bescanvi no estan restringits implícitament o explícitament a un grup limitat d’inversors;

k) “impost” designa qualsevol impost cobert per aquest Acord;

l) “part requeridora” designa la part contractant que presenta una sol·licitud d’informació;

m) “part requerida” designa la part contractant a la qual se sol·licita proporcionar informació;

n) “mesures de recopilació d’informació” designa les disposicions legislatives i els procediments administratius o judicials que permeten a una part contractant d’obtenir i proporcionar la informació sol·licitada;

o) “informació” designa qualsevol fet, declaració o document, amb independència de la seva forma;

p) “en matèria fiscal penal” designa qualsevol qüestió fiscal que impliqui un acte intencionat susceptible de ser enjudiciat d’acord amb el dret penal de la part requeridora; entenent que el terme “dret penal” designa les lleis penals qualificades com a tal en el dret intern, independentment que figurin en la legislació fiscal, el codi penal o altres lleis.

2. Pel que fa a l’aplicació d’aquest Acord en qualsevol moment per una de les parts contractants, qualsevol terme que no hi estigui definit, tret que el context requereixi una interpretació diferent, s’interpreta d’acord amb la legislació vigent de la part en aquell moment, i preval el significat donat per les lleis fiscals aplicables per damunt del significat donat al terme per altres lleis d’aquesta part.

Article 5.- Intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia

1. L’autoritat competent de la part requerida proporciona, a petició de la part requeridora, informació per a les finalitats previstes en l’article 1. Aquesta informació ha de ser intercanviada independentment del fet que l’acte objecte d’investigació constitueixi o no una infracció penal segons el dret de la part requerida, si aquesta conducta hagués tingut lloc en el territori de la part requerida.

2. Si la informació de què disposa l’autoritat competent de la part requerida no és suficient per donar compliment a la sol·licitud d’informació, la part requerida recorre a totes les mesures pertinents de recopilació d’informació per proporcionar a la part requeridora la informació sol·licitada, independentment del fet que la part requerida no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies.

3. Si l’autoritat competent de la part requeridora ho sol·licita expressament, l’autoritat competent de la part requerida proporciona informació en virtut d’aquest article, en la mesura que ho permeti el seu dret intern, en forma de declaracions de testimonis i de còpies autenticades de documents originals.

4. Cada part contractant garanteix que les seves autoritats competents a efectes de l’article 1 d’aquest Acord, tenen autoritat per obtenir i proporcionar:

a) informació que estigui en poder de bancs, altres institucions financeres i qualsevol persona que actuï en nom d’una societat o en la seva capacitat de fiduciari, inclosos representants i administradors ;

b) informació relativa als propietaris de societats, societats de persones, fidúcies, fundacions, Anstalten i altres persones, inclosa, de conformitat amb l’article 2, la informació sobre aquestes persones quan formin part d’una cadena de propietat; en el cas de fidúcies, informació sobre els fiduciaris, els fideïcomitents i els beneficiaris; en el cas de fundacions, informació sobre els fundadors, els membres del consell de la fundació i els beneficiaris. A més, aquest Acord no crea cap obligació per a les parts contractants d’obtenir o proporcionar informació sobre els propietaris pel que fa a les societats que cotitzen en borsa o pel que fa als fons o plans d’inversió col·lectiva pública a menys que aquesta informació pugui ser obtinguda sense donar lloc a dificultats desproporcionades.

5. L’autoritat competent de la part requeridora proporciona la informació següent a l’autoritat competent de la part requerida, quan presenti una sol·licitud d’informació de conformitat amb l’Acord per demostrar que la informació sol·licitada és previsiblement pertinent:

a) la identitat de la persona que és objecte d’un control o d’una investigació;

b) una declaració que certifiqui el tipus d’informació sol·licitada i la forma en què la part requeridora desitja rebre-la de la part requerida;

c) la finalitat tributària per la qual se sol·licita la informació;

d) els motius pels quals es considera que la informació sol·licitada es troba en la part requerida o que una persona sota la jurisdicció de la part requerida la posseeix o pot obtenir-la;

e) en la mesura que sigui possible, el nom i l’adreça de les persones de les quals es pot pensar que posseeixen la informació sol·licitada;

f) una declaració que certifiqui que la sol·licitud és conforme a la legislació i a la pràctica administrativa de la part requeridora, i que si la informació sol·licitada es trobés sota la jurisdicció de la part requeridora, l’autoritat competent de la part requeridora podria obtenir la informació d’acord amb la seva legislació o mitjançant la via administrativa convencional i que la sol·licitud és conforme a aquest Acord;

g) una declaració que certifiqui que la part requeridora ha esgotat tots els mitjans disponibles en el seu territori per obtenir la informació, excepte aquells que suposarien dificultats desproporcionades.

6. L’autoritat competent de la part requerida facilitarà la informació sol·licitada al més aviat possible a la part requeridora. Per garantir una resposta ràpida, l’autoritat competent de la part requerida haurà de:

a) acusar recepció per escrit de la sol·licitud de l’autoritat competent de la part requeridora, i notificar-li, si escau, qualsevol mancança en la sol·licitud en el termini de 60 dies a comptar de la recepció de la sol·licitud;

b) si l’autoritat competent de la part requerida no pot obtenir o proporcionar la informació dins dels 90 dies següents a la data de recepció de la sol·licitud, sigui perquè sorgeixin obstacles que impedeixin proporcionar la informació, o sigui perquè es negui a proporcionar-la, n’informa immediatament la part requeridora, explicant les raons per les quals no pot proporcionar la informació, la natura dels obstacles o els motius de la denegació.

Article 6.- Controls fiscals a l’estranger

1. Una part contractant pot autoritzar a representants de l’autoritat competent de l’altra part contractant a entrar en el territori de la primera part per entrevistar persones físiques i examinar documents, amb el consentiment escrit de les persones concernides. L’autoritat competent de la part requeridora notifica a l’autoritat competent de la part requerida el moment i el lloc de l’entrevista amb les persones físiques concernides.

2. A petició de l’autoritat competent d’una de les parts contractants, l’autoritat competent de l’altra part contractant pot autoritzar els representants de l’autoritat competent de la primera part a assistir a un control fiscal, quan escaigui, en el territori de la segona part.

3. Si s’accepta la sol·licitud prevista en l’apartat 2, l’autoritat competent de la part contractant que dugui a terme el control notifica, al més aviat possible, a l’autoritat competent de l’altra part, el moment i el lloc del control, l’autoritat o la persona designada per dur a terme el control i els procediments i les condicions requerits per la primera part per dur a terme el control. Qualsevol decisió relativa al desenvolupament del control fiscal és adoptada per la part que el porta a terme.

Article 7.- Possibilitat de denegar una sol·licitud

1. La part requerida no està obligada a obtenir o proporcionar informació que la part requeridora no pugui obtenir d’acord amb el seu dret intern per a l’execució o l’aplicació de les seva legislació fiscal. L’autoritat competent de la part requerida pot denegar l’assistència quan la sol·licitud no es faci de conformitat amb aquest Acord.

2. Les disposicions d’aquest Acord no imposen a cap part contractant l’obligació de proporcionar informació que pugui revelar secrets de caire comercial, empresarial, industrial o professional, ni procediments comercials. Excepte allò establert anteriorment, la informació descrita en l’apartat 4 de l’article 5 no serà considerada un secret o procediment comercial pel simple fet que satisfaci els requisits previstos en aquest apartat.

3. Les disposicions d’aquest Acord no imposen a la part contractant l’obligació d’obtenir o proporcionar informació, que pugui revelar comunicacions confidencials entre un client i un advocat, un procurador o qualsevol altre representant legal autoritzat, quan aquestes comunicacions tenen per objecte:

a) sol·licitar o proporcionar assessorament legal, o

b) ser emprades en procediments legals existents o previstos.

4. La part requerida pot declinar una sol·licitud d’informació quan el fet de revelar-la sigui contrari a l’ordre públic.

5. Una sol·licitud d’informació no pot ser denegada pel fet que la demanda fiscal objecte de la sol·licitud sigui objecte d’oposició.

6. La part requerida pot denegar una sol·licitud d’informació si la part requeridora sol·licita la informació per aplicar o fer executar una disposició de la legislació fiscal de la part requeridora, o qualsevol obligació relativa que discrimini un nacional de la part requerida respecte a un nacional de la part requeridora en les mateixes circumstàncies.

Article 8.- Confidencialitat

Qualsevol informació rebuda per una part contractant en aplicació d’aquest Acord és tractada de forma confidencial i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) subjectes a la competència d’aquesta part contractant i concernides per l’establiment, la recaptació, l’aplicació o per l’enjudiciament, o bé per les decisions sobre els recursos relatius als impostos coberts per aquest Acord. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar la informació proporcionada per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques de tribunals o de resolucions judicials. Aquesta informació no pot ser divulgada a cap altra persona, entitat o autoritat estrangera sense el consentiment exprés escrit de l’autoritat competent de la part requerida.

Article 9.- Costes

Tret que les autoritats competents de les parts ho acordin altrament, les costes ordinàries que derivin de l’assistència prestada van a càrrec de la part requerida, i les despeses extraordinàries que derivin de l’assistència prestada (incloses les despeses que derivin dels serveis prestats per assessors externs en el marc d’un contenciós o amb altres finalitats) són assumides per la part requeridora. Les autoritats competents es consulten ocasionalment sobre aquest article, especialment l’autoritat competent de la part requerida consulta a la bestreta a l’autoritat competent de la part requeridora quan prevegi que les costes que deriven d’una sol·licitud determinada siguin importants.

Les “costes extraordinàries” no inclouen les despeses generals i administratives de la part requerida derivades de la revisió i resposta de la sol·licitud d’informació sotmesa per la part requeridora.

Article 10.- Desenvolupament legislatiu

Les parts contractants adopten la legislació necessària per conformar-se, i fer efectives les disposicions de l’Acord.

Article 11.- Procediment d’amigable composició

1. Davant de qualsevol dificultat o dubte que sorgeixi entre les parts contractants pel que fa a l’aplicació o a la interpretació d’aquest Acord, les autoritats competents s’esforcen a resoldre la situació de mutu acord.

2. A més dels acords previstos en l’apartat 1, les autoritats competents de les parts contractants poden decidir de mutu acord els procediments a seguir pel que fa als articles 5 i 6.

3. Les autoritats competents de les parts contractants poden establir una comunicació directa per assolir un acord respecte a aquest article.

4. Les parts contractants poden acordar també altres formes de resoldre una controvèrsia.

Article 12.- Entrada en vigor

1. Cada part notifica per escrit a l’altra el compliment dels procediments establerts per la seva legislació pel que fa a l’entrada en vigor d’aquest Acord.

2. Aquest Acord entrarà en vigor a la data de la recepció de la darrera de les notificacions i tindrà efecte:

a) en matèria fiscal penal, a comptar d’aquesta data,

b) pel que fa a les altres qüestions previstes en l’article 1, respecte als períodes impositius que comencin a partir de l’u de gener de l’any següent a la data d’entrada en vigor de l’Acord o, en el cas que no hi hagi període impositiu, pel que fa a totes les obligacions fiscals generades en aquesta data o a partir de la data d’entrada en vigor de l’Acord.

Article 13.- Denúncia

1. Qualsevol de les parts contractants pot denunciar aquest Acord mitjançant una notificació de denúncia adreçada per via diplomàtica.

2. Aquesta denúncia té efecte el primer dia del mes següent al termini del període de sis mesos a comptar de la data de recepció de la notificació de denúncia per l’altra part contractant.

3. Després de la denúncia d’aquest Acord, ambdues parts segueixen obligades per les disposicions de l’article 8 pel que fa a la informació obtinguda en aplicació d’aquest Acord.

A aquest efecte, els sotasignats, degudament autoritzats, signen aquest Acord.

Fet a Madrid, el 22 de setembre del 2015, en dos exemplars originals, cadascun en les llengües catalana, italiana i anglesa, tots els textos són igualment fefaents. El text en llengua anglesa preval en cas de divergència entre els textos.

Pel Govern del Principat d’Andorra                           
Jaume Gaytán Sansa

Pel Govern de la República Italiana                            
Pietro Sebastiani

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 d’octubre del 2016, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos. El nou termini finalitza el dia 13 d’octubre del 2016, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 d’octubre del 2016, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 28 de setembre del 2016, relativa als programes de prevenció de l’abús de l’alcohol i drogues i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1253).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

El sotasignat, M.I. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., i d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Govern, en el millor termini, respecte els programes de prevenció de l’abús de l’alcohol i drogues.

Vist que darrerament han tingut lloc diversos episodis d’abús de begudes alcohòliques per part d’adolescents que han tingut transcendència pública.

Es pregunta:

Quins programes hi ha en vigor respecte la prevenció de l’abús de l’alcohol i drogues, tant de la població en general com dels col·lectius més vulnerables (adolescents)? Quin seguiment es fa dels usuaris d’aquests programes?

28 de setembre de 2016

Ferran Costa Marimon                                                     
Conseller General

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al subministrament de les vacunes contra la meningitis B al Principat d’Andorra, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 42/2016, de data 20 de juny.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern       
(Reg. Núm. 0894)

Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació al subministrament de les vacunes contra la meningitis B al Principat d’Andorra. Registre d’entrada número 0894, formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt.

És important aclarir que les vacunes incloses en el calendari de vacunació del Pla de vacunacions sistemàtiques obligatòries (d’ara en endavant calendari) s’adquireixen per part del Govern que les distribueix als centres administradors de vacunes. Tant les vacunes com l’administració són gratuïtes pels infants que segueixen les pautes del calendari. En aquest sentit; es vol informar que pel que fa a les vacunes contra la meningitis B incloses en el citat calendari, en cap moment hi ha hagut una situació de desproveïment a Andorra.

Qualsevol vacuna que s’administri en condicions diferents de les del calendari ha d’estar prescrita per un metge, dispensada a la farmàcia i finançada per l’assegurat i la CASS com qualsevol altre medicament.

1. Des de quina data la referida vacuna de la meningitis B forma part del calendari de vacunació obligatòria?

La vacuna contra el meningococ B es va incloure en el calendari l’1 de març de 2016 només per als infants nascuts a partir de l’1 de gener del 2016, aquest dia inclòs. La inclusió d’aquesta vacuna es va dur a terme mitjançant el Decret del 10-02-2016 d’actualització del calendari de vacunacions del Pla de vacunacions sistemàtiques obligatòries.(BOPA 12 del 17 de febrer del 2016)

2. Per quins motius es va decidir incorporar dita vacuna al calendari de vacunació obligatòria? És obligatòria en altres països de la UE?

La malaltia meningocòccica invasora, en les seves dues formes de presentació principal (sèpsia i meningitis) és una patologia greu i potencialment mortal, causada per diferents serogrups de Neisseria meningitidis, entre els quals es troba el serogrup B que és en l’actualitat el predominant a Europa i també a Andorra. La majoria dels casos es presenten a l’edat pediàtrica, amb una mortalitat aproximada del 10% i un risc de seqüeles permanents del 20-30% entre els supervivents. A Andorra, des del 2001 fins l’actualitat s’han diagnosticat 15 casos de malaltia meningocòccica invasiva, el darrer dels quals va ser l’any 2011. D’aquests casos 11 van ser produïts per segrogrup B, tres per serogrup C i un per serogrup 29E. D’aquests 15 casos quatre han estat mortals i tots quatre han estat causats pel serogrup B.

La vacuna està autoritzada a Europa des del 2013 per a la immunització activa a partir dels 2 mesos d’edat i està composada per 4 components del meningococ B amb l’objectiu de conferir immunitat per a diferents soques del meningococ B

En el moment en que es va plantejar la introducció de la vacuna contra el meningococ B en el calendari aquesta vacuna s’estava administrant sota prescripció mèdica amb cobertura per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb una gran demanda durant els últims mesos, (405 vacunes administrades des de setembre a desembre 2015, amb 373 infants que havien iniciat vacunació durant aquest període). Aquest fet suposava una administració de la vacuna de manera indiscriminada, sense una administració sistemàtica a una edat concreta, fet que no permet obtenir una immunitat de grup, sinó que pot facilitar la creació de grups de susceptibles entre la població infantil més vulnerable. És per aquest motiu que, en consens amb el Consell Assessor de la Patologia Infecciosa, es va considerar necessària la introducció d’aquesta vacunació en el calendari, de manera que es pogués obtenir una immunitat de grup assegurant la vacunació a partir d’una cohort determinada.

No es va plantejar una vacunació massiva de la població infantil atès que la situació epidemiològica no ho requeria.

La vacuna contra el meningococ B ha estat inclosa en el calendari de vacunacions de Regne Unit, en la República Txeca, i en diferents regions d’Itàlia (Puglia, Basilicata, Tuscany, Liguria, Sicily, Calabria, Veneto i Friuli-Venezia Giulia)

3. A quines franges d’edat s’ha d’aplicar la vacunació obligatòria? Quina estimació va fer el Govern del nombre de ciutadans/infants que hauran de rebre la vacuna?

En el calendari s’inclou l’administració d’una dosi de la vacuna a les edats de 2 mesos, 4 mesos i 12 mesos per als infants nascuts a partir de l’1 de gener del 2016, aquest dia inclòs. S’estima que aquest any 2016 hi pot haver al voltant d’uns 550 infants susceptibles de vacunació considerant el nombre de naixements del 2015 com a dada base per fer el càlcul.

4. Quin és el procés de vacunació que cal seguir (dosis inicials, ulteriors dosis, ràpels....)?

L’esquema de vacunació que s’estableix en el calendari és de tres dosis, administrades a les edats de 2 mesos, 4 mesos i 12 mesos.

Quan la vacunació es du a terme fora del calendari les pautes de vacunació a seguir depenen de l’edat, i cal seguir les indicacions del metge prescriptor.

5. En base a les dades anteriors quines previsions i planificació de subministrament va efectuar el Govern i quines mesures i protocols va adoptar per tal d’assegurar l’abastiment de la referida vacuna als ciutadans andorrans que l’havien de rebre?

El proveïment de les dosis necessàries de la vacuna contra el meningococ B per dur a terme la vacunació dels infants susceptibles, d’acord al que estableix el calendari es garanteix gràcies a l’adquisició per part del ministeri de salut de totes les dosis necessàries per a vacunar tots els nens nascuts a partir del 2016 (1.200 dosis per l’any 2016). L’adquisició de la vacuna s’ha efectuat per concurs públic internacional.

Aquestes vacunes adquirides pel ministeri es distribueixen directament als centres administradors de vacunes (centres d’atenció primària, metges de capçalera i pediatres).

6. Com es finança el cost de la referida vacuna?

El Ministeri de Salut, a través del seu pressupost, es fa càrrec del cost total de les dosis dels infants que es vacunen segons el calendari.

Per als infants o adults que es vacunin fora del calendari, la vacuna prescrita per un metge s’adquireix a les farmàcies i és finançada per la CASS  al percentatge de reemborsament habitual del 75%.

7. Per quins motius únicament es finançava la vacuna subministrada per una farmacèutica francesa?

Com a criteri general la CASS reemborsa els medicaments espanyols o francesos que es reemborsen al seu país d’origen. La vacuna espanyola no es finança pel sistema públic espanyol mentre que la seguretat social francesa si que es fa càrrec d’una part del cost d’aquesta vacuna. Per aquest motiu la CASS només reemborsava la vacuna francesa.

8. Ens pot explicar el Govern per quins motius la referida farmacèutica va deixar de subministrar la referida vacuna a Andorra?

L’augment de demanda d’aquesta vacuna a nivell mundial ha ocasionat una disminució important del nombre de vacunes disponibles al mercat de forma que contínuament s’han anat produint ruptures d’estoc.

9. Quines mesures ha adoptat el Govern per pal·liar aquella manca de subministrament i poder completar el calendari de vacunacions?

Cal dir que en tot moment s’ha disposat de les dosi per a vacunar els infants nascuts l’any 2016 que són els inclosos en el calendari.

Per a la resta de vacunes adquirides fora de calendari, vist el desproveïment de la vacuna francesa i atesa la demanda existent mitjançant el Decret del 6-04-2016 pel qual s’estableixen tarifes de responsabilitat de la vacuna meningocòccica del grup B es van establir tarifes de responsabilitat de la vacuna meningocòccica del grup B per a les vacunes provenint d’Espanya i d’Alemanya. Amb aquesta mesura s’assegura el finançament de vacunes que altrament la CASS no hauria reemborsat.

10. Quines mesures s’han pres per finançar el sobre cost degut a l’adquisició de la vacuna provinent d’un laboratori d’un altre país. Concretament s’ha portat a terme alguna actuació per compensar el sobre cost assumit per les famílies abans que el Govern anuncies que es finançaria el preu de les vacunes provinent d’Alemanya i d’Espanya? S’ha pres alguna mesura per compensar el sobre cost assumit per les famílies des de l’anunci del Govern de la cobertura de les vacunes provinents d’aquells països i fins que la CASS ha aplicat dita mesura.

Els preus de referència de les vacunes espanyoles i alemanyes es van aplicar a partir de l’entrada en vigor del decret del 6-04-2016 esmentat en la pregunta anterior. El decret no preveu una aplicació retroactiva dels preus de les vacunes adquirides amb anterioritat a l’entrada en vigor del decret.

11. Quina és la situació actual del subministrament de la vacuna i la seva disponibilitat pels ciutadans que l’han d’adquirir?

El Govern disposa de les vacunes necessàries per a la vacunació dels infants inclosos en el calendari. Les persones que no compleixen les condicions del calendari de vacunacions sistemàtiques i que vulguin adquirir la vacuna contra el meningococ B, prescrita pel seu metge, poden fer-ho a les oficines de farmàcia que poden disposar d’un nombre de vacunes suficient per fer front a la demanda actual.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Mixt, relatives al funcionament del servei sociosanitari de geriatria al Principat d’Andorra, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 43/2016, de data 21 de juny.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior        
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 0899 )

Pregunta escrita al Govern relativa al funcionament del servei sociosanitari de geriatria al Principat d’Andorra. Registre d’entrada número 0899, formulada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt

1. Ens pot informar el Govern de quina és la situació de la geriatria amb règim intern de 24 hores al nostre país.

L’oferta de places residencials de 24 hores de les quals disposa el nostre país permet oferir una resposta adequada a les necessitats i les demandes que es presenten. En aquest sentit, al dia d’avui les places ofertades són superiors a les demanades.

Actualment, la situació de la gent gran en règim de 24 hores està suficientment coberta d’acord amb les places de les quals es disposa i tenint en compte la rotació que existeix.

Tot i així, si fos necessari, hi ha la possibilitat de concertar més places per ampliar el servei de residència assistida.

2. Quin és el funcionament i protocols existents per obtenir una plaça en un centre geriàtric finançat pel sector públic?

Per obtenir una plaça en un centre geriàtric que fa l’objecte de places concertades per l’Administració, cal adreçar una sol·licitud a la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS) amb la corresponent documentació, la qual pot iniciar el metge de referència, el treballador social o la pròpia persona o la seva família. A partir de la valoració tècnica, social i sanitària i, sempre que es compleixin els requisits establerts, la persona té accés a una plaça concertada. Tot el procés es regula en el Decret d’aprovació del Reglament de regulació de la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS) i d’establiment dels barems per a la valoració de la dependència i dels criteris d’assignació de recursos de suport de la Xarxa d’Atenció Sociosanitària, del 25 de febrer del 2009, modificat el 20 d’abril d’enguany.

Aquesta Reglament també s’ha de posar en relació amb la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, que en l’article 20, apartat 3, estableix que quan la persona requereixi una residència assistida i tingui un grau de dependència considerat com a greu, la prestació del servei té caràcter garantit.

3. Quants centres sociosanitaris de residència geriàtrica -públics i privats- existeixen al Principat d’Andorra? Vulguin desglossar-los per règim públic i privat.

Actualment existeixen a Andorra tres centres de titularitat privada, que són la Residència de la Fundació Privada Clara Rabassa, el Centre Residencial i Centre de Dia SARquavitae Salita, i la Clínica Geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar, i un centre de titularitat pública gestionat pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, que és el Centre Sociosanitari El Cedre.

4. Existeixen acords amb tots els centres privats existents al Principat d’Andorra? En cas negatiu, es demanda que s’exposi amb quins existeix conveni i amb quins no i per quins motius no n’hi ha.

Actualment hi ha convenis de concertació subscrits amb els tres centres de titularitat privada del país.

5. Quins criteris i protocols s’apliquen per convencionar un centre privat? És té en compte la proximitat de les famílies residents a Andorra?

En primer lloc la concertació de places en un centre de titularitat privada requereix que aquest centre disposi de l’autorització administrativa d’obertura oportuna, d’acord amb les disposicions del Reglament pel qual es regulen els centres, els serveis i els establiments sanitaris i sociosanitaris, del 17 de juliol del 2013, i que es compleixin tots i cadascun dels requisits establerts a la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, que en la secció segona del capítol cinquè regula l’autorització i l’acreditació de centres i d’establiments que ofereixin prestacions tècniques de serveis socials i sociosanitaris.

D’altra banda, es demana que hi hagi uns serveis mínims relatius a l’atenció assistencial (professionals sanitaris, esterilització del material, productes de suport, etc.) i uns serveis mínims relatius a l’atenció social (activitats d’oci, atenció a les famílies, ajuts, etc.) a tots els centres on es concerten places.

En relació amb la proximitat de les famílies, sempre que el perfil de la persona s’adeqüi al centre i ho permeti la disponibilitat de les places, es respecta el desig d’aquest persona i de la família, i s’ajusta al criteri de proximitat, d’acord amb els criteris del benestar i la qualitat.

6. Amb quants centres de fora el Principat d’Andorra existeix un conveni. Es demanda nombre i identificació per noms i ubicació.

Dins l’àmbit sociosanitari geriàtric només hi ha un conveni de concertació de places subscrit entre la CASS i la Residència Càsser d’Oliana. Actualment, però, només s’utilitza aquest recurs de forma subsidiària, en cas que la persona ho sol·liciti expressament.

7. Quina és la disponibilitat actual de places de residència geriàtrica que Andorra pot oferir als seus ciutadans. Es demanda un desglòs per centres públics i per centres privats així com quina és la capacitat del sistema públic (entre centres públics i privats concertats).

Actualment Andorra compta amb 85 places de servei de dia i 387 places de residència assistida (24 hores), distribuïdes de la següent manera:

Centres geriàtrics	Servei de dia	Servei de residència assistida
El Cedre	20	125
Sant Vicenç d’Enclar	20	55
Clara Rabassa	15	60
Salita	30	147
TOTAL	85	387

8. Quin és el nivell d’ocupació de la disponibilitat de places? Existeix llista d’espera? Quina és la necessitat?

Pel que fa al nivell d’ocupació, els centres estan majoritàriament plens, entenent que hi ha un petit percentatge de rotació degut a les altes i les baixes contínues que hi ha en el servei de residència assistida. Amb l’atorgament recent dels dos nous convenis transitoris de concertació de places amb Clara Rabassa i Salita, no hi ha al dia d’avui llista d’espera. Amb tot, sempre cal ajustar els perfils de les persones demandants als centres dels què es disposa, perquè gaudeixin d’un servei al màxim adequat a les seves necessitats. Actualment hi ha 11 places de servei de residència assistida disponibles i 10 persones que estan  a l’espera de la valoració corresponent per verificar si compleixen els criteris necessaris per assignar-los un recurs residencial.

Cal tenir en compte que la disponibilitat de places i la llista d’espera és una dada en constant moviment. Tot i així, la incorporació de noves places concertades i el desenvolupament de nous models d’atenció permeten cobrir a hores d’ara les necessitats existents de forma adequada.

9. Quin és el cost per Andorra que suposa cada plaça geriàtrica. Es demana que es detalli el cost global de cada plaça així com la distribució del seu finançament, per part de l’Estat (Govern i CASS) i per part de l’usuari.

El cost de les places geriàtriques s’ha de desglossar d’acord amb els tres mòduls següents:

Residència	Sanitari (100% CASS)	Atenció personal a l’autonomia	Manuten-ció i hostaleria	TOTAL
El Cedre	2.220 (74 €/dia)	600 (20 €/dia)	780 (26 €/dia)	3.600 (120 €/dia)
Sant Vicenç d’Enclar	3.150 (105 €/dia)	600 (20 €/dia)	780 (26 €/dia)	4.530 (151€/dia)
Salita	Per actes sanitaris	1.200 (40 €/dia)	1.000 (33.3 €/dia)	2.200 (73,3 €/dia)
Clara Rabassa	Per actes sanitaris	1.200 (40 €/dia)	1.000 (33.3 €/dia)	2.200 (73,3 €/dia)

En els casos de Sant Vicenç d’Enclar i El Cedre, la quantitat relativa a la persona pot variar en funció dels dies que té el mes, doncs la facturació es fa per dies. I també pot variar en funció de si han de pagar el 10% que la CASS no cobreix. En els casos de Clara Rabassa i Salita, es paga una quota mensual, amb independència dels dies que té el mes.

D’altra banda, dels tres mòduls esmentats anteriorment, l’usuari assumeix el cost del mòdul de manutenció i hostaleria, llevat que se li hagi atorgat un ajut per fer-se’n càrrec totalment o parcialment en cas de manca de recursos econòmics suficients, i també assumeix el 10% del cost del mòdul sanitari, en cas que no hagi sol·licitat i obtingut el reemborsament del 100% de les despeses sanitàries per part de la CASS.

Pel que fa al mòdul d’atenció personal a l’autonomia, se n’ha fet càrrec fins ara íntegrament el Govern, tot i que s’està treballant en un projecte de reglament que fixarà quina part d’aquest mòdul és eventualment a càrrec de l’usuari i, subsidiàriament, dels familiars i les altres persones obligades, d’acord amb les disposicions de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, sense perjudici que en darrera instància se’n continuï fent càrrec el Govern si l’usuari i els familiars o les altres persones obligades no disposen de recursos suficients a aquest efecte.

Cal especificar però que tots els convenis de concertació subscrits amb els diferents centres sociosanitaris, fins i tot els més recents, i per tant també els costos que se’n deriven, seran objecte de revisió un cop s’aprovi, abans de final d’any, el Reglament regulador de les prestacions tècniques i tecnològiques de serveis socials i sociosanitaris. En efecte, a partir de llavors quedaran resolts tots els convenis de concertació esmentats i se’n negociaran de nous o es faran els concursos públics que corresponguin d’acord amb les premisses, condicions i requisits que fixi el Reglament referit.

10. Tenint en compte l’envelliment de la població, quina és la previsió futura de la demanda? Quines actuacions es tenen previstes dur a terme per cobrir la demanda futura?

Actualment Govern té concertades 257 places de residència assistida de les 387 disponibles al país, la qual cosa suposa una oferta suficient. Tanmateix, de forma paral·lela s’està desenvolupant un model sociosanitari en què es pretén potenciar i millorar l’atenció al domicili, d’acord amb les prioritats que fixa la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris. Per afavorir el criteri de proximitat i continuïtat en l’atenció, cal disposar d’una atenció domiciliària que garanteixi la igualtat i l’equitat personal i territorial.

És per aquest motiu que en el marc de la Comissió Nacional de Benestar Social, que crea i regula la Llei 6/2014, s’està treballant, conjuntament amb els comuns, en la redistribució competencial en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris, i, en concret, pel que fa a l’atenció domiciliària. En les properes setmanes ja es disposarà d’una primera aproximació al respecte i, en concret, se sabrà quins comuns volen o no volen que se’ls delegui la gestió d’aquesta competència que, d’acord amb la Llei 6/2014, és titularitat del Govern, amb el benentès que si hi hagués delegació es farà d’acord amb els principis i criteris que fixi el Govern. A partir d’aquí es començarà a desenvolupar un pla de xoc amb l’objectiu de potenciar i prioritzar l’atenció domiciliària i la qualitat del servei que en dimana.

Aquest servei anirà acompanyat del desenvolupament d’altres prestacions, com ara l’assessorament i el subministrament de productes de suport, la formació i capacitació dels cuidadors no professionals en l’àmbit de l’atenció centrada en la persona i la creació de projectes transversals on hi participin tots els actors implicats (SAAS, Govern i comuns). En l’àmbit més preventiu, se seguiran duent a terme projectes relacionats amb la promoció d’hàbits saludables i activitats esportives i efectuant accions comunitàries per evitar l’aïllament.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a l’organigrama de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 46/2016, de data 1 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General