Butlletí
del
Consell General
Núm. 60/2015
Casa de la Vall, 3 de desembre del 2015
SUMARI
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 1 de desembre del 2015, relativa a l'organització d'esdeveniments esportius internacionals al Principat d'Andorra per l'any 2016, (Reg. Núm. 1361).
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 2 de desembre del 2015, relativa a la trobada a Andorra del cap d'Unitat d'Europa occidental del Servei Europeu d'Acció Exterior de la Comissió Europea i del responsable d'Afers Internacionals, (Reg. Núm. 1362).
4.4.2 Respostes escrites
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al Projecte de llei que regula l’ens públic FEDA i el règim de les activitats dels sectors elèctrics, del fred i de la calor.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les primeres anàlisis o valoracions fetes de la prova pilot del Programa Nereu-Andorra.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives als salaris que es cotitzen a la CASS.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les persones amb drets adquirits a la CASS.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de desembre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 1 de desembre del 2015, relativa a l’organització d’esdeveniments esportius internacionals al Principat d’Andorra per l’any 2016 i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1361).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de desembre del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A la Sindicatura
La sotasignada, M. I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa a l’organització d’esdeveniments esportius internacionals al Principat d’Andorra per l’any 2016.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, i el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Beal, van haver de comparèixer el dijous 19 de novembre per anunciar que Andorra formava part de la llista negra de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA).
Es pregunta
Pot informar Govern si, arrel de l’incompliment legislatiu i de la falta d’estructures de control antidopatge conformes als criteris de l’Agència Mundial d’Antidopatge, l’organització, al Principat d’Andorra, de la prova de la Copa del món d’esquí alpí prevista pel 25 i 28 de febrer del 2016 està amenaçada de cancel·lació?
L’1 de desembre de 2015
Carine Montaner Raynaud
Consellera general
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de desembre del 2015, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 2 de desembre del 2015, relatives a saber amb quins sectors empresarials es va reunir el Servei Europeu d’Acció Exterior de la Comissió Europea i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1362).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de desembre del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A la Sindicatura
La sotasignada Sra. Judith Pallarés Consellera General, del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo la preguntes següents al M. I. Govern a fi de que, se'm contestin de forma escrita en el més breu termini.
Antecedents:
Els passats 14 i 15 d’Octubre el Sr. Claude Maerten, cap d’Unitat d’Europa occidental del Servei Europeu d’Acció Exterior de la Comissió Europea conjuntament amb els Srs. Tom Diderich responsable d'Afers Internacionals i Oliver Fox van visitar el nostre Principat dins el marc de les negociacions de l’Acord d’Associació amb la UE. Ens consta que, a més de les visites efectuades amb els grups parlamentaris i membres de govern, els membres de la delegació es van trobar amb diferents sectors empresarials del nostre principat,
demano a Govern:
Amb quins sectors es van reunir i quins criteris es van seguir per determinar la seva agenda?
A Casa de la Vall, 2 de desembre del 2015
Judith Pallarés
Consellera general
4.4.2 Respostes escrites
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al Projecte de llei que regula l’ens públic FEDA i el règim de les activitats dels sectors elèctrics, del fred i de la calor, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 51/2015, de data 18 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de desembre del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Pregunta 1
En la memòria econòmica del projecte de llei de FEDA s’explica que la capacitat financera de FEDA no li permet dur a terme el volum d’inversió necessari per tirar endavant el Pla de desenvolupament del sector energètic establert en el llibre blanc de l’Energia. Ens pot explicar el Govern per quina raó FEDA no pot efectuar totes les inversions previstes? Quines raons li impedirien fer les inversions per trams? Existeixen estudis / anàlisis suplementaris a les memòries que acompanyen aquest projecte de llei?
De resultes dels objectius fixats en el Llibre blanc de l’energia d’Andorra per al desenvolupament del sector energètic, les inversions més significatives que s’han de dur a terme en els pròxims anys són, d’una part, les destinades al reforçament de la xarxa d’alta tensió de manera a garantir la seguretat del subministrament a llarg termini i, d’altra part, inversions en centrals de producció d’electricitat d’origen renovable, centrals de cogeneració i xarxes de calor per tal d’augmentar la generació d’electricitat, diversificar les fonts d’energia i reduir d’aquesta forma la dependència del gasoil de calefacció i les importacions d’electricitat i, alhora, reduir les emissions de gasos a efecte hivernacle.
Totes aquestes inversions representen un volum estimat de 235 milions d’euros que la capacitat financera de FEDA no permet assumir en un termini de 10 anys, atès que el casflow anual generat per la companyia varia entre 11 i 18 milions segons els anys i que la capacitat d’endeutament està limitada.
En aquest sentit, la nova llei de FEDA permet la creació de filials amb participació de capital privat fins a un 49%, de manera a obtenir el finançament necessari per dur a terme aquestes inversions en el termini previst.
L’opció de realitzar les inversions per trams o de dilatar el termini d’execució pot portar conseqüències irreversibles atenent a la naturalesa de les inversions:
- el reforçament de la xarxa de transport no es pot posposar atès que s’està arribant al límit màxim de les infraestructures actuals.
- els usuaris s’estan decantant per les solucions alternatives existents que són la calefacció elèctrica i difícilment faran marxa enrere per connectar-se a una futura xarxa de calor.
Aquest projecte de llei recull els objectius i conclusions del llibre blanc de l’energia.
Pregunta 2
En la mateixa memòria econòmica del projecte de llei, Govern reconeix que els projectes de centrals de producció que s’atorguin en règim de concessió administrativa han de respondre a les necessitats definides en un pla sectorial d’infraestructures energètiques que establirà les necessitats de nova capacitat de producció per cada tecnologia. Ens pot explicar el Govern per quina raó no ha publicat el Pla Sectorial d’Infraestructures? Hi ha cap document / avanç / previsió?
La nova Llei de FEDA estableix un nou marc legal que modifica el model energètic actual en tant que permet la participació del sector privat en inversions de producció d’electricitat, cogeneració, trigeneració i distribució de calor, sigui mitjançant concessions administratives o bé participant conjuntament amb FEDA en les filials que es podran crear amb aquesta finalitat. La realització del pla sectorial d’infraestructures energètiques es pot desenvolupar en paral·lel amb l’aprovació i el desenvolupament d’aquest nou marc legal, de manera que estigui enllestit o s’acabi d’enllestir en el moment en què el nou marc normatiu sigui d’aplicació.
Això no obstant, algunes de les infraestructures més significatives estan previstes en el pla d’inversions a 5 anys que figura en el projecte de pressupost de FEDA per a l’any 2016, tant pel que fa a la xarxa de transport com a projectes de cogeneració i xarxes de calor.
Pregunta 3
Disposem d’una previsió econòmica / financera de les inversions a efectuar? Inversions, amortitzacions, repercussions en tarifa...?
Actualment FEDA disposa d’estimacions del volum d’inversió dels projectes més significatius les quals són suficients per prioritzar els projectes a estudiar amb més detall.
En aquest sentit, en el moment de realitzar el pla sectorial d’infraestructures energètiques es realitzaran tots els estudis de viabilitat i les previsions econòmiques dels projectes que s’hi incloguin, de manera a prioritzar l’execució dels mateixos en funció de la seva rendibilitat econòmica, partint de la base que els projectes es financin per si mateixos sense haver de repercutir cap cost addicional a les tarifes dels usuaris finals.
Pregunta 4
Existeix algun estudi / document sobre l’impacte econòmic i social de la nova norma?
L’impacte econòmic i social derivat de l’aplicació del projecte llei en qüestió serà d’injectar un import d’inversions durant els pròxims 10 anys equivalent a aproximadament al 10% del PIB anual d’Andorra. Aquestes inversions generaran també llocs de treball derivats i incrementaran el valor afegit del sector energètic d’Andorra incrementant la producció i transformació d’energia local. Tindran també un impacte positiu en la balança comercial del país.
Pregunta 5
En la plana 4 de la memòria econòmica del projecte de llei (Punt 2) s’afirma que l’esquema de participació privada no incorporarà electricitat al sistema a un cost superior al d’importació. Com ho justifica el Govern, en base a quina documentació o previsió? Hi ha cap anàlisi sobre aquesta qüestió?
El model de concessions administratives per a la realització de projectes de producció, cogeneració, trigeneració i distribució de fred i de calor, està pensat en un sistema de retribució que garanteixi una rendibilitat moderada al concessionari al llarg de tota la concessió. Si el nivell de preus de l’electricitat o de la calor no permet obtenir una rendibilitat moderada per un projecte determinat, atenent als costos específics de cada projecte, l’execució d’aquest projecte, o la convocatòria de la concessió corresponent, es posposarà fins que els preus de l’energia elèctrica o de la calor justifiquin la inversió. D’aquesta manera es garanteix que, al llarg de tot el període de concessió o de la vida útil de cada projecte, no s’incorporarà electricitat al sistema a un cost superior.
Preguntes 6 i 7
En base a quina previsió es determina que els beneficis d’una producció més barata es repercutirà als consumidors? En què es fonamenta que la producció sigui “més barata”?
En base a què es determina que la compra per part de FEDA de tota la producció pot generar una producció més barata? (Punt 3, pàgina 4 de la memòria econòmica).
L'energia elèctrica és una mercaderia (commodity) atípica, que no guarda relació amb cap altra mercaderia.
Així, l'energia elèctrica no es pot emmagatzemar: l'operador del sistema ha d'aconseguir equilibrar la producció i la demanda en cada moment; per altra part, l'energia elèctrica és sempre el mateix producte, amb independència del seu origen, les qüestions relatives a la qualitat del subministrament depenen de la xarxa de distribució, no de la producció.
Com que la demanda d'energia elèctrica no és uniforme, sinó que té puntes al llarg del dia, altres setmanals, i altres anuals, lligades a la climatologia i a altres elements, la conseqüència és que el preu de compra de l'energia és variable, en funció de l'hora del dia, del dia de la setmana, i de l'època de l'any.
Una part de l'oferta es pot acomodar a la demanda (per exemple, dins de la capacitat de la presa d'Engolasters es pot programar la posada en marxa de la central), però una altra part de l'oferta depèn d'elements externs (insolació, per la fotovoltaica; presència i velocitat del vent, per a l'eòlica), o bé resulta difícil de modular per altres raons (les centrals de cogeneració han de funcionar en permanència, per atendre la demanda de calor o fred). Això significa que, en un mateix moment, l'energia que se cedeix a la xarxa té diversos orígens i diversos preus de cost, però s'ha de vendre al mateix preu.
Per altra part, el subministrament d'energia elèctrica és un servei públic. Tothom té dret a rebre el subministrament que necessiti, en unes condicions prefixades, que són les condicions de les tarifes.
Hi ha diverses possibilitats de gestionar aquesta problemàtica, però la més simple, amb molta diferència, és que hi hagi un únic proveïdor per a totes les entitats distribuïdores, que compensa els diferents preus de compra i estableix un únic preu de venda de l'energia en cada moment (aplicant discriminació horària). FEDA, que no té per objectiu realitzar beneficis, pot jugar aquest paper amb molta més facilitat i més simplicitat que qualsevol altre dels actors. Fer-ho d'una altra forma requeriria una normativa molt més complexa i difícil d'aplicar, i també l'establiment d'uns procediments de control que encaririen el preu de l'energia.
Pregunta 8
El mateix amb les afirmacions 5 i 6, plana 5 de la memòria econòmica.
Segons el model previst en la nova norma, FEDA compra l’energia produïda per tots els projectes de producció que es desenvolupin en règim de gestió directa (filial de FEDA amb participació de capital privat) o de gestió indirecta (concessions administratives). Tal com s’ha comentat en el punt 5, les tarifes de compra de l’energia produïda estaran determinades de tal manera que la rendibilitat dels projectes sigui moderada i sota la premissa que si el preu de l’energia és inferior al preu de producció, els projectes no s’executaran o no es trauran en concessió.
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les primeres anàlisis o valoracions fetes de la prova pilot del Programa Nereu-Andorra, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 45/2015, de data 4 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de desembre del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Preguntes relatives a les primeres anàlisis o valoracions fetes de la prova pilot del Programa Nereu-Andorra
1. Ens pot facilitar Govern el nombre de nens que actualment segueixen el Programa Nereu-Andorra del total de nens proposats i el nombre i tipus d’accions que s’han desenvolupat.
De l’1 al 13 de febrer de 2015, el Servei de Salut Escolar (SSE) va cribrar 185 del 196 infants inscrits en els cursos 1er de 2n cicle (3er / CE2) dels 7 centres de la prova pilot. El cribratge de pes, talla i perímetre abdominal va resultar en 32 infants que presentaven el percentil d’IMC ≥ 85.
La coordinació del Programa va contactar els pares o tutors dels 32 infants. El primer contacte va ser per carta a la motxilla, i vist les poques respostes rebudes es va contactar via telefònica les famílies.
Finalment es van preinscriure 10 famílies, amb 6 nenes i 4 nens participants, tot i que posteriorment una nena es va donar de baixa per no poder assistir els pares a cap sessió familiar, quedant 9 famílies participant a la prova pilot.
Tenint en compte la disponibilitat de les famílies que van mostrar interès en participar al Programa Nereu Andorra, es van establir 2 grups. El grup d’Escaldes (sessió grupal els dimecres a l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany a les 17h) i el grup d’Andorra (sessions grupals els dijous a la seu del Ministeri de Salut a les 20.30h). Tots dos grups tenien la possibilitat d’assistir setmanalment a la sessió que més els convingués.
Les sessions familiars alternen setmanalment continguts sobre hàbits saludables d’alimentació impartits per dietistes i nutricionistes del CDNA i sessions d’activitat física impartides per un tècnic d’activitat física i esport de l’Associació Nereu.
En l’etapa valorada del març al juny es van realitzar 9 sessions d’assessorament familiar, de les quals la primera i l’última van assistir pares i infants junts per passar els tests sobre hàbits alimentaris i pràctica d’activitat física per obtenir les mesures inicials i finals de pares i fills (test IPAQ, PAQ-C, Predimed, Eurofit...).
Pel que fa als infants, aquests van realitzar les sessions d’activitat física 3 cops a la setmana dins de la programació de l’Esport Extraescolar d’aquests centres. Tots els infants d’aquesta activitat reben els mateixos missatges sobre hàbits de vida saludable que van lligats al contingut que s’imparteix a les sessions familiars. Aquestes assemblees educatives són transmeses pels monitors que han rebut una formació amb aquest objectiu.
2. Quines són les primeres anàlisis o valoracions sobre el programa en aquests mesos que s’han realitzat les accions.
A) Valoracions dels participants
- Valoració assistència / Implicació de la família
El percentatge d’assistència mig dels nens i nenes a les sessions d’intervenció del Nereu ha estat de: 84,99%.
El percentatge d’assistència mig dels familiars a les sessions d’assessorament del Programa Nereu Andorra ha estat de: 85,05%
L’assistència tant dels nens com dels pares ha estat molt satisfactòria, ja que es demana que sigui com a mínim d’un 75%. Aquesta dada, tot i ser una dada que cal prendre amb prudència donat el període estudiat, fa preveure una alta adherència als continguts tractats al programa, afavorint una millora dels hàbits d’activitat física i alimentació, no només als nens, sinó també als pares, aspecte fonamental per millorar els hàbits. En aquest sentit, a mig termini aquests nous hàbits s’haurien de reflectir en altres aspectes.
Cal esmentar que vist els horaris laborals de les famílies, que dificulten la conciliació familiar i laboral, així com la manca d’afinitat per la pràctica esportiva dels nens amb sobrepès i obesitat, es pot considerar, tot prenent en compte el limitat nombre d’infants i famílies que finalment participen a la prova pilot, una assistència magnífica, augurant uns bons resultats i beneficis per les famílies una vegada aquest programa es pugui fer extensiu a tota la comunitat infantil arreu del territori.
- Valoració antropomètrica
Degut a que el programa es basa en la modificació i millora dels hàbits, i que treballar i adquirir aquests hàbits requereix un temps, és impossible que en 3 mesos es reflecteixi a nivell antropomètric. Es requereix més temps tant d’intervenció com de seguiment perquè es pugui fer una valoració realment objectiva de si els infants que es beneficien del programa assoleixen millores en la mesura dels paràmetres antropomètrics d’acord amb els objectius marcats i aquest es tradueixen en beneficis efectius i reals per a les persones a les que s’ha adreçat. Per aquest motiu el programa inclou un seguiment anual, que a més es perllonga durant els 5 anys posteriors de manera a poder objectivar si aquests hàbits de vida saludables s’integren i es mantenen al llarg del temps, podent a més així realitzar sessions o intervencions complementàries al llarg del temps a títol de reforç de manera a poder assegurar uns suport continuat que afavoreixi aquesta consolidació a incorporar estils de vida saludables al llarg de la vida.
- Hàbits d’activitat física i conductes sedentàries
Els resultats han estat força positius, tot i només haver estat realitzant el programa durant 3 mesos, han millorat moltíssim en el temps que declaren que dediquen a la pràctica d’activitat física, un cop acabada la primera fase del programa.
Per una altra banda també ha disminuït el temps dedicat a l’ordinador i la consola. No obstant, cal continuar treballant en la disminució del temps dedicat a mirar la televisió, principalment els caps de setmana, atès que encara declaren dedicar-hi molt de temps, tal i com es pot veure a la taula següent:
|
Activitat |
Televisió |
Ordinador |
Activitat Física |
|||
|
Dies |
Diari |
Caps de setmana |
Diari |
Caps de setmana |
Diari |
Caps de setmana |
|
Abans (hores i minuts) |
2h:35m |
4h:07m |
0h:40m |
2h:23m |
1h:59m |
0h:55m |
|
Després (hores i minuts) |
2h:50m |
3h:59m |
0h:05m |
1h:06m |
2h:49m |
1h:07m |
- Seguiment dels hàbits alimentaris
Tenint en compte el qüestionari ràpid per a l’avaluació del risc nutricional Krece Plus, els individus es classifiquen en tres categories: nivell nutricional alt (test igual o superior a 9), nivell nutricional mig (test 6 – 8), i nivell nutricional baix (test igual o inferior a 5).
A continuació es mostra els resultats següents:
|
Període |
Punts |
Resultat |
|
Inicial |
6,5 |
Nivell Nutricional Mig |
|
Final |
8,5 |
Nivell Nutricional Mig |
Del resultats es desprèn que han millorat en general, cal destacar que la gran majoria dels nens declara que realitzen un esmorzar saludable i que han disminuït el consum de llaminadures, pastisseria industrial i el fast food.
- Valoracions dels pares
També han presentat una millora en els hàbits actius i han reduït les conductes sedentàries, en menys proporció, però igualment és una dada molt significativa i beneficiosa, perquè aquests hàbits nous es realitzen conjuntament amb la família, hi ha un major assoliment dels beneficis i a més tendeixen a perdurar amb major facilitat al llarg del temps.
Amb els qüestionaris de satisfacció de la prova pilot que s’han rebut pel moment ( 7 de 9), tots els familiars es mostren satisfets i tornarien a apuntar els seu fill/filla al programa Nereu i tenen la intenció, un cop finalitzi el programa, que el seu fill continuï practicant activitat física.
B) Valoracions del funcionament del programa
La dificultat de fer partícips infants que complien els criteris d’inclusió ha fet que es revisi el circuit de detecció dels infants i la captació de les famílies. Es considera que seria millor que les accions tant de cribratge com de recollida de dades s’efectuïn des dels serveis assistencials d’atenció comunitària (Atenció Primària), que al mateix temps hauria d’actuar també com a estament assistencial de contacte amb les famílies que compleixen amb el criteri de sobrepès o obesitat i sedentarisme per informar-les del Programa i proposar-los-hi la seva inclusió.
Aquest/a professional del CAP constituiria el referent de l’àmbit sanitari de proximitat, que els pot acompanyar al llarg de tot el programa, conèixer les característiques de la família, podria atendre els seus dubtes i oferir-los suport en el que escaigui i derivar-los si és necessari.
Aquesta millora es considera essencial per a la continuïtat del programa i s’està treballant per assolir-la.
Andorra la Vella
Josep Casals Alís
Director de Salut
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives als salaris que es cotitzen a la CASS, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 45/2015, de data 4 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de desembre del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nota/Informe
Relativa a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Sílvia Bonet Perot, del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de 27 d’octubre de 2015, relativa als salaris que es cotitzen a la CASS
La M. I. Sra. Sílvia Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, mitjançant escrit de data 27 d’octubre de 2015, ha formulat la següent pregunta al Govern, amb resposta escrita:
- Ens pot facilitar Govern el nombre d’assalariats que cotitzen pel salari base mensual fix, sense les gratificacions tipus hores extraordinàries, primes i d’altres que el puguin incrementar i donar lloc al salari globals, i que es troben inclosos en els següents grups salarials i detallat de forma mensual durant el període 10/2014 a 10/2015?
a. Menys de 962 euros
b. De 962 € a 1200 €
c. De 1200 € a 1500 €
d. De 1500 € a 2000 €
e. De 2000 € a 2500 €
f. De 2500 € a 3000 €
g. Més de 3000 €
Per a l’obtenció de les dades que a continuació s’exposen s’ha sol·licitat la col·laboració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:
El nombre d’assalariats que cotitzen pel salari base mensual fix, sense cap retribució extra ni d´altres que el puguin incrementar i donar lloc al salari global. Distribució salarial mensuals des del 09/14 al 09/15 seguint els intervals següents (el mes d’octubre no està tancat a la data d’efectuar la present nota/informe):
Meny de 962€ nombre promig 09/14-09/15 = 5649
De 962€ a 1200€ nombre promig 09/14-09/15 = 5704
De 1200€ a 1500€ nombre promig 09/14-09/15 = 7425
De 1500€ a 2000€ nombre promig 09/14-09/15 = 8476
De 2000€ a 2500€ nombre promig 09/14-09/15 = 4799
De 2500€ a 3000€ nombre promig 09/14-09/15 = 2599
Més de 3000€ nombre promig 09/14-09/15 = 4004
Extracció a 09/11/2015 dels dèbits de cotitzacions dels períodes de 09/2014 a 09/2015, amb el detall de conceptes salarials. Destaquem segons la distribució salarial d´aquest últim any, que la banda de >= 1200€ i <2000€, és on es concentra la gran part de població assalariada (aprox. 41%).
De tots els dèbits de cotitzacions, s’han filtrat els que corresponen a assegurats amb el règim 01 (assalariats).
D’aquests, s’han eliminat els que tenien un declarant fictici (incapacitats temporals, pensions) per mantenir únicament els salaris de treball.
S’ha considerat salari base els conceptes salarials SB i SBA (salari base), i SBD (Salari Base Llei Discapacitat, art.18 i 222). La resta de conceptes no s’han tingut en compte per a aquest tractament.
Destaquem també que actualment no existeix cap normativa que obligui a detallar el salari en funció dels diferents conceptes salarials.
Andorra la Vella, 30 de novembre de 2015
Josep Casals
Director de Salut
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les persones amb drets adquirits a la CASS, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 45/2015, de data 4 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de desembre del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nota/Informe
Pregunta formulada pel M. I. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’octubre de 2015, en relació a les persones amb drets adquirits a la CASS
El M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, mitjançant escrit de data 27 d’octubre de 2015, ha formulat les següents preguntes al Govern:
- Quantes persones d’aquestes 150.000 han estat a Andorra menys d’1 any?
- Quantes persones han estat entre 1 any i menys de 5 anys?
- Quantes entre 5 anys i 10 anys?
- Quantes entre 10 i 15 anys?
- Quantes entre 15 i 20 anys?
- Quantes de més de 20 anys?
Per a poder donar resposta a les preguntes formulades, s’ha sol·licitat la col·laboració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que ha facilitat la informació següent:
- Extracció a 01/02/2015 dels assegurats vigents a la CASS amb punts adquirits a la branca jubilació i sense prestació de vellesa a la data de procés, 31/12/2014. El fitxer extret s’utilitza, en origen, per determinar el nombre teòric de persones que consten com a vius en els registres de la CASS, amb punts adquirits i que no han reclamat la prestació de vellesa.
En total, per a l’extracció referida, hi ha 172.820 persones que acumulen 125.775.182 punts.
Però per al tractament, únicament es tenen en compte els assegurats menors de 65 anys que són 155.553 persones, de les quals hi ha 113.095 persones distribuïdes segons els talls de temps cotitzat a Andorra, que ja no cotitzen al país però tenen drets adquirits. La informació sobre residència que hi ha a la CASS no és fiable, ja que la gent que marxa d'Andorra, no informa la CASS de la nova residència.
Destaquem al següent quadre, que els que han estat cotitzant al país treballant menys de 12 mesos, ja no cotitzen el 95,3% i els que han estat fins 60 mesos (5 anys) han deixat de cotitzar el 86% i tots tenen drets de la CASS adquirits. Aproximadament aquests dos grups representen gairebé el 85% de totes les persones que ja no cotitzen país i tenen drets adquirits de la CASS, només representen menys del 9% del total de punts adquirits.
Andorra la Vella, 1 de desembre de 2015
Josep Casals
Director de Salut
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94 |
