BCG 59/2018, 20 juny 2018

BCG 59/2018

 

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2018, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 15 de juny del 2018, sota el títol Projecte de llei de conglomerats financers i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1-                  D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2-                  D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 12 de setembre del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2018

Mònica Bonell Tuset                                                                

Subsíndica General

 

Projecte de llei de conglomerats financers

Exposició de motius

L’actual legislació andorrana compta amb un conjunt complet de normes sobre la supervisió prudencial de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió, considerades individualment, i de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que formin part, respectivament, d’un grup bancari, d’empreses d’inversió, o d’assegurances; és a dir, de grups amb activitats financeres homogènies.

L’evolució recent dels mercats financers ha donat lloc a la creació de grups financers que ofereixen serveis i productes en diversos sectors dels mercats financers, els anomenats conglomerats financers. Fins ara, no ha existit cap forma de supervisió prudencial, a escala de grup, de les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que formen part d’aquests conglomerats, especialment pel que fa a la situació de solvència i la concentració de riscos del conglomerat, a les operacions intragrup, als processos interns de gestió de riscos del conglomerat i a la idoneïtat de la direcció. Si aquests conglomerats, i en especial les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que en formen part patissin dificultats financeres, aquestes podrien desestabilitzar seriosament el sistema financer andorrà i afectar els dipositants particulars, els prenedors d’assegurances i els inversors.

Per ser eficaç, la supervisió addicional de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió d’un conglomerat financer s’ha d’aplicar, independentment de la seva estructura, a tots aquells conglomerats dels quals les activitats financeres intersectorials siguin significatives, com succeeix quan s’assoleixen determinats llindars. La supervisió addicional ha d’abastar totes les activitats financeres contemplades per la legislació financera sectorial i totes les entitats dedicades principalment a aquestes activitats s’han d’incloure en l’àmbit de la supervisió addicional, incloent-hi les empreses de gestió d’actius.

Les autoritats competents han de poder avaluar a escala del grup la situació financera de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que formen part d’un conglomerat financer, especialment pel que fa a la solvència (inclosa l’eliminació del còmput múltiple dels instruments dels fons propis), la concentració de riscos i les operacions intragrup.

En molts casos, els conglomerats financers es gestionen sobre la base dels sectors en què operen, cosa que no coincideix totalment amb les seves estructures jurídiques. Per tenir en compte aquesta tendència, cal ampliar els requisits de gestió, en particular pel que fa a la direcció de la societat financera mixta de cartera. Les autoritats competents han de disposar dels mitjans necessaris per obtenir de les entitats que formen part d’un conglomerat financer la informació necessària per dur a terme la seva supervisió addicional. Les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que tenen el seu domicili social al Principat d’Andorra poden formar part d’un conglomerat financer encapçalat per una entitat que tingui la seva seu fora del Principat d’Andorra.

Aquestes entitats regulades també han d’estar subjectes a un règim de supervisió addicional, apropiat i equivalent, que aconsegueixi objectius i resultats similars als contemplats en les disposicions de la present Llei. Amb aquesta finalitat, revesteix gran importància la transparència de les normes, així com l’intercanvi d’informació amb autoritats de tercers països sempre que sigui procedent. Només podrà afirmar-se que hi ha un règim de supervisió addicional apropiat i equivalent si les autoritats de supervisió del tercer país estan d’acord a cooperar amb les autoritats competents andorranes en relació amb els mitjans i objectius de l’exercici de la supervisió addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer.

Capítol primer. Objectiu i definicions

Article 1. Objectiu

La present Llei estableix normes de supervisió addicional aplicables a les entitats regulades que estiguin supervisades per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).

Complementa així mateix les corresponents normes sectorials aplicables a les entitats regulades per les esmentades normes.

Article 2. Definicions

A l’efecte de la present Llei, s’entén per:

1)                  “entitat bancària” és una persona jurídica, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, el propòsit del qual és rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables, i concedir préstecs, de qualsevol naturalesa, per compte propi;

2)                  “entitat asseguradora” és l’empresa d’assegurances tal com es defineix en l’apartat 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

3)                  “empresa d’inversió” és aquella societat financera d’inversió, agència financera d’inversió, societat gestora de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que està autoritzada a prestar serveis d’administració i custodia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custodia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, així com estiguin autoritzades per tenir en dipòsit diners o valors dels seus clients;

4)                  “entitat regulada” és una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, una empresa d’inversió o una societat gestora

d’organismes d’inversió col·lectiva;

5)                  “societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva” són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

6)                  “entitat reasseguradora” és una entitat reasseguradora, tal com es defineix en l’apartat 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació          i               supervisió            d’assegurances i

reassegurances del Principat d’Andorra;

7)                  “empresa de serveis auxiliars” és una empresa l’activitat principal de la qual és la tinença o gestió d’immobles, la gestió dels serveis de processament de dades, o qualsevol altra activitat accessòria a l’activitat principal d’una o més entitats regulades;

8)                  “normes sectorials” són aquelles que inclouen la normativa andorrana vigent relativa a la supervisió prudencial de les entitats regulades, establerta en particular, en la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació              i               supervisió            d’assegurances i

reassegurances del Principat d’Andorra;

9)                  “sector financer” és el sector compost per una o més de les entitats següents:

a)  una entitat bancària, entitat financera o empresa de serveis bancaris auxiliars (d’ara endavant denominades conjuntament “sector bancari”);

b)  una    empresa               asseguradora     o             empresa reasseguradora               (d’ara    endavant              denominades conjuntament “sector de les assegurances”);

c)   una    empresa               d’inversió             (d’ara    endavant

denominada “sector dels serveis d’inversió”);

10)               “empresa matriu” és l’entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d’una o més entitats, tal com es defineix en el punt 14) d’aquest article;

11)               “filials” són les entitats en les quals concorren algun dels requisits de l’apartat 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera. Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considerarà també filial de l’última empresa matriu;

12)               “participació” s’ha d’entendre com els drets en el capital d’altres empreses, materialitzats o no mitjançant títols que, creant un vincle durador amb aquestes, es destinen a contribuir a l’activitat de l’entitat del sector financer, o la tinença directa o indirecta del 20 % o més dels drets de vot o del capital d’una empresa;

13)               “grup” és un conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones;

14)               “control” és la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions següents en què l’entitat matriu: 

a)  tingui la majoria dels drets de vot; 

b)  tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració; 

c)   pugui disposar, en virtut d’acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot; 

d)  hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l’òrgan d’administració que exerceixin el seu càrrec. En concret, aquesta circumstància es presumeix quan la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la societat dominada són membres de l’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant o d’una altra dominada per aquesta societat; 

Pel que fa als drets de vot de l’entitat dominant, s’hi han d’afegir els drets que posseeixi per mitjà d’altres societats dependents o per mitjà de persones que actuïn en nom propi però per compte de l’entitat dominant o d’altres que en depenguin, així com els drets dels quals disposi de forma concertada amb qualsevol altra persona;

15) “vincles estrets” és una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:

a) una participació en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20 % o més dels drets de vot o de capital d’una empresa; b) una relació de control; 

c) un vincle permanent, entre dues o totes elles i una tercera persona mitjançant una relació de control;

16) “conglomerat financer” és un grup o un subgrup d’entitats, en el qual una entitat regulada encapçala el grup o subgrup, o en què almenys una de les filials de l’esmentat grup o subgrup, és una entitat regulada,  que compleix les condicions següents:

a) en cas que l’empresa que encapçali el grup o subgrup sigui una entitat regulada:

i) que sigui una empresa matriu d’una entitat del sector financer, d’una entitat amb participació en una entitat del sector financer o bé d’una entitat vinculada amb una entitat del sector financer mitjançant una relació de direcció única, ii) que almenys una de les entitats del grup o subgrup pertanyi al sector d’assegurances i almenys una altra pertanyi al sector bancari o dels serveis d’inversió, i iii) que, tant les activitats consolidades o agregades de les entitats del grup incloses en el sector d’assegurances, com les de les entitats del grup o subgrup incloses en els sectors bancari i dels serveis d’inversió, siguin significatives en el sentit dels apartats 2 o 3 de l’article 3 d’aquesta Llei, o

b) en cas que l’empresa que encapçali el grup o subgrup no sigui una entitat regulada:

i) que les activitats del grup o subgrup es desenvolupin principalment en el sector financer en el sentit de l’apartat 1 de l’article 3 d’aquesta Llei, ii) que almenys una de les entitats del grup o subgrup pertanyi al sector d’assegurances i almenys una altra pertanyi al sector bancari o dels serveis d’inversió, i iii) que tant les activitats consolidades o agregades de les entitats del grup incloses en el sector d’assegurances com les de les entitats del grup incloses en els sectors bancari i dels serveis d’inversió siguin significatives en el sentit dels apartats 2 o 3 de l’article 3 d’aquesta Llei;

17)               “societat financera mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer;

18)               “operacions intragrup” són totes les operacions que relacionen, directament o indirectament, les entitats regulades d’un conglomerat financer amb altres empreses del mateix grup o amb qualsevol persona física o jurídica, estretament vinculada a les empreses d’aquest grup, per al compliment d’una obligació, sigui o no contractual, i tingui o no per objecte un pagament;

19)               “risc de concentració” és qualsevol exposició que pugui donar lloc a pèrdues suportades per les entitats d’un conglomerat financer, que tingui importància suficient per comprometre la solvència o la situació financera en general de les entitats regulades del conglomerat financer. Les esmentades exposicions poden derivar de riscos de contrapartida o de crèdit, riscos d’inversió, riscos d’assegurança, riscos de mercat o altres riscos, o d’una combinació o interacció d’aquests.

20)               “autoritats competents” son les autoritats competents responsables de la supervisió addicional previst en el article 7 d’aquesta Llei.

Article 3. Llindars per a identificar la condició de conglomerat financer

• Per determinar si les activitats d’un grup es desenvolupen principalment en el sector financer en el sentit de l’incís i), de la lletra b), de l’apartat 16 de l’article 2,  el coeficient entre el balanç total de les entitats del sector financer, regulades o no, del grup i el balanç total del grup en el seu conjunt haurà de ser superior al 40 %.
• Per determinar si les activitats en diferents sectors financers són significatives en el sentit de l’incís iii) de la lletra a) o de l’incís iii), de la lletra b) de l’apartat 16 de l’article 2, per a cada sector financer la mitjana del coeficient entre el balanç total d’aquest sector financer i el balanç total de les entitats del sector financer del grup i el coeficient entre els requisits de solvència d’aquest sector financer i els requisits totals de solvència de les entitats del sector financer del grup haurà de ser superior al 10 %.

A efectes d’aquesta Llei, el sector financer de menor dimensió d’un conglomerat financer serà el sector amb la mitjana més baixa i el sector financer més important d’un conglomerat financer serà el sector amb la mitjana més alta. Per calcular els sectors financers de major i menor importància, i per calcular la mitjana, els sectors bancaris i de serveis d’inversió es consideraran conjuntament.

Les societats de gestió d’actius s’afegiran al sector al qual pertanyin dins del grup. Si no pertanyen exclusivament a un sector dins del grup, s’afegiran al sector financer de menor mida.

3. Les activitats intersectorials també es consideraran significatives en el sentit de l’incís iii) de la lletra a) o de l’incís iii) de la lletra b), de l’apartat 16 de l’article 2, si el balanç total del sector financer de menor dimensió del grup és superior a 6.000 milions d’euros.

Si el grup no arriba al llindar contemplat en l’apartat 2 d’aquest article, les autoritats competents, en els termes que preveu l’article 4 d’aquesta Llei, podran decidir que el grup no sigui considerat un conglomerat financer. Així mateix, podran decidir no aplicar les disposicions de l’article 7, si consideren que la inclusió del grup en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei o l’aplicació d’aquestes disposicions no resulten necessàries, o resulten inadequades, o podrien induir a error, amb respecte als objectius de la supervisió addicional.

Les decisions adoptades d’acord amb el present apartat les publicaran les autoritats competents, excepte en circumstàncies excepcionals.

4) Si el grup arriba al llindar contemplat en l’apartat 2 d’aquest article però el sector de menor dimensió no supera els 6.000 milions d’euros, les autoritats competents podran decidir que el grup no sigui considerat un conglomerat financer. Així mateix, podran decidir no aplicar-li les disposicions de l’article 7, si consideren que la inclusió del grup en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei o l’aplicació d’aquestes disposicions no resultin necessàries, o resultin inadequades, o podrien induir a error, amb respecte als objectius de la supervisió addicional.

Les decisions adoptades d’acord amb el present apartat les publicaran les autoritats competents, excepte en circumstàncies excepcionals.

• A efectes de l’aplicació dels apartats 1 i 2 d’aquest article, les autoritats competents podran, en casos excepcionals, substituir el criteri basat en el balanç total per un o diversos dels següents paràmetres o afegir un o més d’aquests paràmetres, si consideren que són especialment importants a l’efecte de la supervisió addicional d’acord amb aquesta Llei: estructura d’ingressos, activitats fora de balanç i total d’actius gestionats.
• A efectes de l’aplicació dels apartats 1 i 2 d’aquest article, en el cas que els coeficients esmentats en els apartats siguin inferiors al 40 % i al 10 %, respectivament, s’aplicarà als conglomerats que ja siguin objecte de supervisió addicional un coeficient més baix, el 35 % i el 8 % respectivament, durant els tres anys següents, amb la finalitat d’evitar canvis bruscos de règim.

De la mateixa manera, als efectes de l’aplicació de l’apartat 3 d’aquest article, si el balanç total del sector financer de menor dimensió del grup cau per sota dels 6.000 milions d’euros en el cas dels conglomerats que ja siguin objecte de supervisió addicional, s’aplicarà una xifra inferior a 5.000 milions d’euros durant els tres anys següents amb la finalitat d’evitar canvis bruscos de règim.

Durant el període previst en el present apartat, les autoritats competents, podrà decidir que deixin d’aplicar als coeficients més baixos o les quantitats més baixes contemplades en el present paràgraf.

6. Els càlculs als quals es refereix aquest article en relació amb el balanç es faran sobre la base del balanç total agregat de les entitats del grup, d’acord amb els seus comptes anuals. A efectes d’aquest càlcul, es tindrà en compte l’import del balanç total de les empreses en què es posseeixin participacions que corresponguin a la part proporcional agregada en possessió del grup. Això no obstant, quan es disposi de comptes consolidats, s’utilitzaran aquestes en lloc dels comptes agregats.

Els requisits de solvència contemplats als apartats 2 i 3 d’aquest article s’han de calcular de conformitat amb el que disposen les normes sectorials pertinents.

Article 4. Autoritat competent responsable de la supervisió addicional

L’exercici de la supervisió addicional de les entitats regulades dels conglomerats financers subjectes a aquesta Llei correspondrà a l’AFA.

Article 5. Identificació dels conglomerats financers

1. L’AFA identificarà, d’acord amb els articles 2, 3 i 5 d’aquesta Llei, qualsevol grup comprès en l’àmbit d’aplicació de la Llei.

A aquests efectes, les autoritats competents que hagin autoritzat entitats regulades del grup cooperaran estretament. Si una autoritat competent considera que una entitat regulada autoritzada és membre d’un grup que podria constituir un conglomerat financer encara sense identificar de conformitat amb aquesta Llei, ho comunicarà a la resta d’autoritats competents interessades.

2. L’AFA informarà l’empresa matriu que encapçali el grup o, a falta d’empresa matriu, a l’entitat regulada amb major balanç total en el sector financer més important del grup, de la qual el grup ha sigut identificat com a conglomerat financer.

L’AFA també informarà les autoritats competents pertinents que hagin autoritzat les entitats regulades del grup i, si és el cas, les autoritats competents del país tercer en què tingui la seva seu principal la societat financera mixta de cartera.

Capítol segon. Supervisió addicional

Secció Primera. Àmbit d’aplicació

Article 6. Àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les entitats regulades esmentades en l’article 1

• Sense perjudici de les disposicions relatives a la supervisió recollides en les normes sectorials, el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, establirà la supervisió addicional de les entitats regulades esmentades en l’article 1, en la mesura i de la forma establerta en aquesta Llei.
• Les entitats regulades següents estaran subjectes a la supervisió addicional a nivell de conglomerat financer d’acord amb el que disposa l’article 7:

a)                  tota entitat regulada al capdavant d’un conglomerat financer,

b)                  tota entitat regulada l’empresa matriu de la qual sigui una societat financera mixta de cartera que tingui el seu domicili social en el Principat d’Andorra,

c)                   tota entitat regulada vinculada a una altra entitat del sector financer per una relació de direcció única.

Quan el conglomerat financer sigui un subgrup d’un altre conglomerat financer que compleixi els requisits del primer paràgraf, el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, podrà aplicar l’article 7 únicament a les entitats regulades d’aquest últim conglomerat i totes les referències als termes de grup i de conglomerat financer d’aquesta  Llei s’entendran com a referència a aquest conglomerat.

• Tota entitat regulada que no estigui subjecta a la supervisió addicional, d’acord amb l’apartat 2, l’empresa matriu de la qual sigui una entitat regulada o una societat financera mixta de cartera que tingui el seu domicili social en un tercer país, estarà subjecta a la supervisió addicional al nivell del conglomerat financer en la mesura i de la manera establerta a l’article 12.
  1. En el cas de persones que tinguin una participació o vincles de capital en una o diverses entitats regulades     o                que         exerceixin            una         influència significativa sobre aquestes entitats sense tenir participacions o vincles de capital, en casos diferents als esmentats en els apartats 2 i 3 d’aquest article, l’AFA         determinarà,      de                conformitat         amb       la normativa nacional, si les entitats regulades s’han de sotmetre a             la                supervisió            addicional            com        si constituïssin un conglomerat financer i, en cas afirmatiu, en quina mesura, sempre que almenys una de les empreses pertanyi al sector d’assegurances i una altra al sector bancari i de serveis d’inversió i que tots dos sectors siguin significatius en el sentit dels apartats 2 i 3 de l’article 3 d’aquesta Llei. Per  adoptar la decisió corresponent, l’AFA haurà de prendre en consideració els factors següents:

a)                  La possibilitat que les esmentades persones poguessin assumir, de fet o de dret, ja sigui en virtut d’acords contractuals o de qualsevol altre vincle jurídic, poders suficients per a, amb independència que s’exercitin o no, fixar l’estratègia o la manera de gestionar el negoci de les entitats regulades, o designar almenys un terç dels membres del consell d’administració de les esmentades entitats.

b)                  L’existència         entre     les          entitats                regulades d’interrelacions econòmiques, basades, entre d’altres factors, en suports financers directes, indirectes o recíprocs, o altres anàlegs que comportin una substancial dependència financera o econòmica.

c)                   En el cas de grups cooperatius o mutualistes, la base de socis, directes o indirectes, que fos comú a les cooperatives de crèdit o mutualitats de previsió social afectades i els compromisos financers públics d’aquests grups amb respecte a altres entitats financeres.

5. L’exercici de la supervisió addicional a nivell de conglomerat financer no implicarà de cap manera que l’AFA hagi de tenir un paper de supervisió en relació amb les societats financeres mixtes de cartera, les entitats regulades de tercers països que pertanyin a un conglomerat financer o les entitats no regulades d’un conglomerat financer, considerades individualment.

Secció segona. Situació financera

Article 7. Elements de supervisió addicional

1. Sense perjudici dels requeriments prudencials que els siguin aplicables individualment o en base consolidada d’acord amb les normes sectorials, les entitats regulades dels conglomerats financers han de:

a)                  Mantenir en tot moment, al nivell del conglomerat financer, un volum suficient de recursos propis o marge de solvència en relació amb les inversions realitzades i als riscos assumits; mitjançant el reglament de desenvolupament, s’establiran als criteris d’inclusió de les entitats financeres del conglomerat financer a efectes del càlcul dels requisits d’adequació del capital, així com als mètodes d’acord als quals s’ha d’efectuar aquest càlcul, que hauran de partir de la suma dels requeriments de solvència establerts en les normes sectorials aplicables a les entitats del conglomerat financer.

b)                  Aplicar polítiques d’adequació de capital en el conglomerat financer.

c)                   Respectar els límits quantitatius i altres requisits que puguin fixar el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, en relació amb la concentració de riscos de les entitats del conglomerat financer, així com informar, almenys anualment, l’AFA de qualsevol concentració de riscos significativa en el conglomerat financer. Es considera una concentració de riscos significativa aquella que superi el 10 % dels fons propis del conglomerat financer. 

d)                  Respectar els límits quantitatius i complir els requisits qualitatius que puguin fixar el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, en relació amb les operacions intragrup de les entitats del conglomerat financer entre si i d’aquestes amb les persones físiques o jurídiques amb què mantinguin vincles estrets, així com informar, almenys anualment, l’AFA sobre les operacions intragrup significatives de les entitats regulades en el conglomerat financer.

Es considerarà significativa tota operació intragrup d’import superior al 5 % de la quantia total dels requisits d’adequació del capital d’un conglomerat financer.

e)                  Comptar al nivell del conglomerat financer amb procediments de gestió de riscos i mecanismes de control intern adequats, així com amb una bona organització administrativa i comptable, en els termes que es definiran reglamentàriament.

• Quan l’entitat dominant del conglomerat financer sigui una societat financera mixta de cartera a la qual li siguin aplicables normes sectorials equivalents a les contingudes en l’apartat anterior i en el desenvolupament reglamentari, l’AFA podrà decidir que s’apliquin a aquesta societat únicament les disposicions d’aquesta Llei i en el desenvolupament reglamentari o les disposicions reguladores del sector financer més important del conglomerat financer.
  1. Els elements de supervisió addicional previstos en l’apartat 1 d’aquest article seran objecte d’una supervisió general per part de l’AFA.

Secció tercera. Mesures per facilitar la supervisió addicional

Article 8. Funcions de les autoritats competents

1. Les funcions de l’AFA en relació amb la supervisió addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer són els següents:

a)                  La recopilació i la difusió de la informació pertinent o essencial, incloent-hi la difusió de la informació que resulti rellevant per la tasca de supervisió de l’AFA d’acord amb les normes sectorials.

b)                  La supervisió general i l’avaluació de la situació financera d’un conglomerat financer.

c)                   L’avaluació del compliment de les obligacions contemplades en l’article anterior i en el desenvolupament reglamentari.

d)                  L’avaluació de l’estructura, l’organització i els sistemes de control intern del conglomerat financer.

e)                  La planificació i coordinació de les activitats de supervisió quan resulti necessari pels objectius de la supervisió addicional i, en tot cas, en situacions d’emergència.

f)                    La identificació de l’estructura jurídica i de l’estructura organitzativa i de governança.

g)                  La realització de proves de resistència periòdiques a escala de conglomerats financers.

h)                  La resta de funcions que se li atribueixin per aquesta Llei i el desenvolupament reglamentari.

• L’AFA podrà dirigir-se directament a les entitats, regulades o no, d’un conglomerat, per demanar qualsevol informació que sigui pertinent a l’efecte de la supervisió addicional.
  1. La informació rebuda en el marc de la supervisió addicional estarà subjecta a les disposicions sobre secret professional i divulgació d’informació confidencial establertes en les normes sectorials.

Article 9. Requisits dels administradors de les societats financeres mixtes de cartera

Tots els membres del consell d’administració de les societats financeres mixtes de cartera, així com els del consell d’administració de l’entitat dominant, quan n’hi hagi, han de ser persones de reconeguda honorabilitat          comercial             i                 professional,       posseir coneixements i experiència adequats per exercir les seves funcions i estar en disposició d’exercir un bon govern de l’entitat. Els requisits d’honorabilitat, coneixement i experiència han de concórrer també en els directors generals o assimilats, així com en les persones que assumeixin funcions de control intern o ocupin llocs clau per al desenvolupament diari de l’activitat de l’entitat i de la seva dominant.

Article 10. Accés a la informació

• El Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, vetllarà perquè no hi hagi impediments legals que impedeixin que les persones físiques i jurídiques incloses en l’àmbit de la supervisió addicional, ja siguin entitats regulades o no, intercanviïn entre si informació que sigui pertinent a l’efecte de la supervisió addicional.
  1. El Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, disposarà que, quan es dirigeixin directament o indirectament a les entitats d’un conglomerat financer, ja siguin entitats regulades o no, l’AFA, que és responsable de la supervisió addicional, pugui tenir accés a qualsevol informació que sigui pertinent a efectes de la supervisió addicional.
  2. Quan no es compleixin les obligacions establertes en l’article 7 d’aquesta Llei i en el desenvolupament reglamentari quan es compleixin però la solvència en el nivell del conglomerat financer pugui veure’s compromesa o quan les operacions intragrup o les concentracions de riscos suposin una amenaça per la situació financera d’aquell, seran d’aplicació a les entitats                regulades             les          mesures               definides reglamentàriament.
  3. L’AFA està facultada per adoptar qualsevol mesura de supervisió que estimi necessària per evitar o remeiar l’elusió de normes sectorials per part de les entitats regulades d’un conglomerat financer.
     1. El que disposen els apartats anteriors d’aquest article s’entendrà en tot cas sense perjudici de l’aplicació, quan sigui procedent, de les sancions administratives aplicables per l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei previstes en la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer. Secció quarta. Tercers països
     2. L’AFA ha de comprovar si les entitats regulades, l’entitat matriu de les quals sigui una entitat regulada o una societat financera mixta de cartera que tinguin el domicili social fora del Principat d’Andorra, estan subjectes a supervisió per part d’una autoritat competent d’un tercer país, equivalent a la que preveu aquest capítol i al desenvolupament reglamentari, sempre que aquelles formin part d’un grup que, d’aplicar les normes contingudes a l’article 3, constituirien un conglomerat financer.
     3. En el cas que no s’apreciés l’existència d’un règim de supervisió equivalent, serà aplicable a les entitats regulades esmentades en l’apartat anterior, el règim de supervisió que preveu aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.
     4. Sense perjudici de l’establert en l’apartat anterior, el Govern d’Andorra i, amb la seva habilitació específica, l’AFA, en l’àmbit de les seves competències, poden establir altres mètodes per a la supervisió addicional dels grups a què es refereix aquest apartat. Entre aquests mètodes figurarà la potestat de l’AFA d’exigir la constitució d’una societat financera mixta de cartera que tingui el domicili social al Principat d’Andorra i aplicar aquesta Llei  i el seu desenvolupament reglamentari a les entitats regulades del conglomerat financer encapçalat per aquesta societat financera mixta de cartera.

Article 11. Mesures d’execució

Article 12. Empreses matrius situades fora del Principat d’Andorra

Els mètodes hauran de complir els objectius de la supervisió addicional definits en aquesta Llei. 

Article   13.          Cooperació          amb       les          autoritats competents de tercers països

L’article 20 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances s’aplicarà a la negociació d’acords amb un o més tercers països sobre les modalitats d’exercici de la supervisió addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer.

Capítol tercer. Societats de gestió d’actius

Article 14. Societats de gestió d’actius

1. El Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, podrà incloure les societats de gestió d’actius en els supòsits següents:

a)                  en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada de les entitats bancàries i empreses d’inversió o en l’àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les empreses asseguradores que formin part d’un grup d’assegurances;

b)                  en cas de que el grup sigui un conglomerat financer, en l’àmbit d’aplicació de la supervisió addicional d’acord amb aquesta Llei, i

c)                   en el procés d’identificació de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 3 d’aquesta Llei.

• A efectes de l’aplicació del primer paràgraf, el Govern d’Andorra disposarà, o facultarà l’AFA per decidir, d’acord amb quines normes sectorials, sector bancari, sector d’assegurances o sector de els serveis d’inversió, s’inclouran les societats de gestió d’actius en la supervisió consolidada o addicional a què es refereix la lletra a) del apartat 1 d’aquest article. 
• A efectes de l’aplicació d’aquest article, s’apliquen a les societats de gestió d’actius, les normes sectorials pertinents relatives a la forma i l’abast de la inclusió de les entitats financeres, quan les societats de gestió d’actius estiguin incloses en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada de les entitats bancàries i de les empreses d’inversió.

Alternativament efectes de l’aplicació d’aquest article, s’apliquen a les societats de gestió d’actius, les normes sectorials pertinents relatives a la forma i l’abast de la inclusió de les empreses reasseguradores, quan les societats de gestió d’actius estiguin incloses en l’àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les empreses asseguradores.

• A efectes de la supervisió addicional  de la lletra b) del apartat 1 d’aquest article, es considerarà que la societat de gestió d’actius forma part del sector en el que quedi inclosa d’acord amb la lletra a) del apartat 1 d’aquest article.

Quan una societat de gestió d’actius formi part d’un conglomerat financer, als efectes de l’aplicació d’aquesta Llei, es considerarà que tota referència al concepte d’entitat regulada i al concepte d’autoritats competents inclouen, respectivament, a les societats de gestió d’actius i a les autoritats competents responsables de la supervisió d’aquestes. Aquesta disposició s’aplica als grups als què es refereix la lletra a) del apartat 1 d’aquest article.

Capítol quart. Disposicions finals

Disposició final primera. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997 que es publica mitjançant el Decret legislatiu, del 12 de febrer del 2014, pel que s’aprova el text refós de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer.

S'introdueixen les modificacions següents a la  Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997 que es publica mitjançant el Decret legislatiu, del 12 de febrer del 2014, pel que s’aprova el text refós de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer. 

1. Es modifica l’article 2, que queda redactat de la manera següent:

“Article 2. Subjectes autors i responsables

Són subjectes autors i responsables de les infraccions:

-  les entitats bancàries,

-  les entitats financeres –no bancàries– de crèdit especialitzat,

-  les entitats financeres d’inversió,

-  les societats financeres de cartera,

-  les societats financeres mixtes de cartera,

-  les societats mixtes de cartera,

-  les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva,

-  les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic,

-  les entitats d’auditoria, quan incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en l’article 19 de la Llei 8/2013, limitant les sancions i els criteris de graduació de les sancions a l’establert en l’esmentat article 19,

-  les persones físiques o jurídiques que realitzin les accions tipificades en les lletres a), b), d) i e), i lletres u) i v), de l’article 15 i en la lletra b) de l’article 16,

-  les entitats regulades tal com es defineix en l’apartat 4 de l’article 2 de la Llei de conglomerats financers que incorrin en incompliments dels elements de supervisió addicional inclosos en l’apartat 1 de l’article 7 de l’esmentada Llei.

Són subjectes autors i/ o responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, i els directors de les funcions de control previstes en l’apartat 19, de l’article 2 de la Llei 8/2013, de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.”

2. S’introdueix l’apartat i).iii) a l’article 15, que queda redactat de la manera següent: 

“Article 15. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats o que vulneren la legitimitat operativa de l’estructura del sistema financer, i les infraccions que impedeixen conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions molt greus:

[...]

z) l’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, dels requisits prudencials establerts en la Llei de Conglomerats Financers, en el reglament d’aplicació i en els corresponents comunicats tècnics en particular, els elements de supervisió addicional inclosos en l’apartat (1) del article 7 de l’esmentada Llei.”

3. S’introdueix l’apartat c).iii) a l’article 16, que queda redactat de la manera següent:

“Article 16. Infraccions greus

Són infraccions greus les infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions greus:

[...]

t) l’incompliment durant un període superior a un mes i inferior a 6 mesos dels requisits prudencials establerts en la Llei de Conglomerats Financers, en el reglament d’aplicació i en els corresponents comunicats tècnics, en particular els elements de supervisió addicional inclosos en el apartat (1) de l’article 7 de l’esmentada Llei.”

Disposició final segona. Entrada en vigor

La present Llei entrarà en vigor l’endemà de publicar-se en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Edicte

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2018, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 15 de juny del 2018, sota el títol Projecte de llei del Cos d’Educació i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1-                  D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2-                  Atribuir als articles 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 20 i a la disposició final primera del Projecte de llei el caràcter de qualificats.

3-                  D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 12 de setembre del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2018

Mònica Bonell Tuset                                                                

Subsíndica General

 

Projecte de llei del Cos d’Educació

Exposició de motius

L’educació és un dret fonamental de totes les persones i un instrument necessari per al correcte desenvolupament de les societats. És un factor principal en la realització personal i el progrés col·lectiu així com un element de cohesió social i cultural per mitjà de la igualtat d’oportunitats.

L’article 20 de la Constitució andorrana proclama aquest dret i la Llei qualificada d’educació el desenvolupa en preveure mecanismes per fer-lo efectiu. El sistema educatiu andorrà obeeix a aquesta finalitat, com també ho fan els altres sistemes educatius amb els quals coexisteix. Així, l’estructura educativa andorrana presenta una especificitat certament enriquidora, constituïda pels sistemes educatius públics espanyol, francès i andorrà. 

L’exercici del dret a l’educació s’ha de garantir al llarg de tota la vida, ha d’abastar totes les facetes del desenvolupament personal i professional, i ha de permetre superar les desigualtats i evitar les discriminacions. Tal com preveu el Conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament de la Unesco, recentment ratificat pel Consell General, l’educació ha de promoure el respecte a la llibertat, als drets fonamentals i als valors propis de la nostra societat.

En aquest sentit, la promulgació de la Llei del Cos d’Educació suposa un pas més per garantir de manera efectiva el dret a una educació de qualitat per a tothom. Assumir aquesta alta funció significa, més enllà de dotar-se dels recursos necessaris, possibilitar que el personal del Cos d’Educació es desenvolupi en un marc normatiu específic que en precisi la missió, estableixi els valors que han de guiar-ne l’actuació, estimuli la formació i el perfeccionament de les famílies professionals que empara i consolidi les bones pràctiques. 

La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, ja identificava el Cos d’Ensenyament com un cos especial de l’Administració general; malgrat això, divuit anys després tot el personal que participa en el procés educatiu de futurs ciutadans d’acord amb l’orientació del sistema educatiu andorrà -anomenat, ara, Cos d’Educació- encara no tenia una llei pròpia, i només algunes de les seves especificitats estaven regulades per via reglamentària. Aquesta Llei dona resposta al llarg anhel dels professionals de l’educació, que creuen necessari dotar-se d’un marc normatiu estable i adequat per millorar sistemàticament la qualitat de la seva actuació.

A partir d’aquestes premisses, la Llei del Cos d’Educació proposa un corpus normatiu coherent, complet i amb visió de futur que estableix i regula el règim jurídic específic de les diverses famílies professionals que configuren aquest cos especial. També regula l’estructura i l’organització del Cos, defineix un òrgan col·legiat de consulta i participació, i estableix l’elaboració d’un pla estratègic en el qual s’expliciten les directrius d’actuació en matèria de recursos humans.

D’altra banda, la Llei caracteritza el sistema de provisió de places i estableix els principis generals de selecció, així com els requisits d’accés a una plaça del Cos d’Educació. En sintonia amb la Llei de la funció pública, consolida la formació com una font de millora que contribueix al creixement integral de l’individu i facilita el desenvolupament d’interessos formatius propis i la millora contínua de les capacitats en un clima d’enriquiment personal. Així mateix, estableix mecanismes que potencien els principis de mobilitat i desenvolupament professionals, d’acord amb el procés d’avaluació de l’acompliment i la carrera professional, ja sigui horitzontal o vertical.

Finalment, la Llei concreta els drets i deures del personal del Cos d’Educació, en reconeix el paper fonamental atorgant-los la consideració d’agents de l’autoritat i estableix el règim disciplinari corresponent. 

Aquests elements prefiguren els grans blocs normatius que estructuren els diversos títols de la

Llei. 

La Llei està estructurada en sis capítols i es desglossa en un total de cinquanta-un articles, una disposició addicional, tres disposicions transitòries i quatre disposicions finals.

El capítol primer delimita l’àmbit d’aplicació de la Llei, defineix la missió del Cos d’Educació, enumera els valors que han de guiar l’actuació dels seus membres per atendre la missió encomanada i conté una definició succinta de cada un d’aquests valors, perquè les prescripcions resultin perfectament entenedores.

El capítol segon regula l’estructura i l’organització pròpies del cos especial: defineix les famílies professionals del Cos d’Educació, n’atén les especificitats i preveu els instruments necessaris perquè la gestió del personal del Cos la dugui a terme directament el ministeri competent en matèria d’educació, en lloc de fer-ho el ministeri encarregat de la funció pública. També, tal com fan les lleis dels altres cossos especials, crea la Comissió del Cos d’Educació com a òrgan de consulta i de participació propi dels membres del Cos d’Educació, i estableix els supòsits en què aquesta Comissió ha d’emetre preceptivament un informe.

El capítol tercer té per objecte l’accés al Cos i la carrera professional. Lògicament, el sistema de selecció es fonamenta en els mateixos principis que regeixen el Cos General, però els requisits generals d’accés són propis del Cos d’Educació i estan adaptats a la missió i a les funcions específiques que han d’assumir els seus membres. Els criteris per proveir les places vacants o de nova creació, tot i que són molt semblants als del Cos General, presenten alguna diferència que té en compte les especificitats pròpies del Cos, molt especialment el fet que, a diferència del que succeeix en el Cos General o en els altres cossos especials, els llocs de treball del Cos d’Educació es troben disseminats per tot el territori nacional, en els diversos centres escolars. Així mateix, resulta necessària la creació d’un comitè tècnic de selecció propi, perquè, com ja ha estat dit, la gestió del personal del Cos d’Educació i, per tant, també la dels processos de selecció, l’assumeix directament el ministeri competent en matèria d’educació, en lloc de fer-ho el de funció pública.

L’especificitat del treball que desenvolupa el personal del Cos d’Educació comporta, també, que s’estableixin unes regles de jubilació pròpies, adaptades a aquest treball. Així, la Llei manté la jubilació forçosa als seixanta-cinc anys d’edat, però preveu la possibilitat que els membres del Cos es retirin anticipadament del servei actiu a partir de seixanta anys d’edat, sempre que hagin complert un període mínim de trenta anys de servei.

Pel que fa a la carrera professional, la Llei en defineix els dos grans eixos, que són la carrera horitzontal, entesa com l’itinerari de desenvolupament dels membres del Cos dins d’un mateix lloc de treball, que dona lloc a la progressió dins de la banda salarial o a l’atribució d’incentius de caràcter no salarial, i la carrera vertical, que és l’ascens a llocs de treball de nivell superior. Sobre aquesta base, es desenvoluparan per via reglamentària els mecanismes de progressió concrets en la carrera professional. Així mateix, la Llei introdueix la figura dels plans de successió per als llocs de comandament, que han de permetre identificar les persones amb les capacitats adequades per ocupar-los i donar-los la possibilitat de rebre la formació adequada. Aquesta figura també s’ha de desenvolupar reglamentàriament.

El capítol quart, relatiu a la mobilitat, estableix les especificitats del Cos d’Educació en aquesta matèria. Cal tenir present que el servei d’ensenyament es presta en nombrosos centres escolars distribuïts per tota la geografia del Principat i que les necessitats dels centres canvien en funció del nombre d’alumnes inscrits; xifra que pot experimentar variacions importants d’any en any. La Llei estableix el mecanisme d’assignació inicial dels professionals en un centre escolar i regula, també, els diversos mecanismes de mobilitat, que, malgrat ser substancialment semblants als que preveu la Llei de la funció pública, presenten trets específics propis.

El capítol cinquè es destina als drets i deures. La Llei declara aplicables als membres del Cos d’Educació els mateixos drets i deures que estableix la Llei de la funció pública amb caràcter general per a tots els funcionaris i treballadors públics, però hi afegeix altres drets i deures específics, propis del Cos d’Educació. Entre els primers, destaca el relatiu al període de vacances, ja que la Llei reconeix al personal del Cos el dret a gaudir de quaranta-cinc dies naturals de vacances retribuïdes cada any, amb la condició que s’han de dur a terme  necessàriament durant la segona quinzena del mes de juliol i el mes d’agost de cada any; quan les vacances no es puguin gaudir durant aquell període, únicament es poden traslladar a un període lectiu en determinats supòsits taxativament establerts, mentre que, en els supòsits restants, s’han de traslladar a altres períodes no lectius. És igualment rellevant la declaració que quan exerceixen les seves funcions, els membres del Cos d’Educació tenen la consideració d’agents de l’autoritat, cosa que els confereix una protecció més elevada, però també els incrementa la responsabilitat. Així mateix, la Llei estableix regles específiques de compatibilitat amb altres activitats per al personal que no treballa a temps complet i per al personal interí amb nomenament per un termini no superior a un any, per solucionar una problemàtica que és específica del Cos. 

Pel que fa als deures, la Llei estableix un catàleg adaptat a la posició singular que ocupa el personal del Cos d’Educació, en el qual es defineixen els deures següents: els que ha de complir en la seva relació amb l’alumnat; els propis de la relació amb les famílies; els que atenyen la relació amb el centre educatiu i el sistema educatiu i, finalment, els propis de la relació amb els altres membres de la professió.

Finalment, el capítol sisè regula les particularitats pròpies del Cos d’Educació en matèria disciplinària, en el doble vessant del règim substantiu i de procediment. Respecte del primer, la Llei declara aplicables al Cos d’Educació el conjunt de faltes i de sancions tipificat per la Llei de la funció pública, però hi afegeix altres faltes que poden cometre els membres del Cos en l’exercici de les seves funcions i que els són pròpies; aquestes faltes s’apliquen, també, al personal administratiu que, malgrat no formar part del Cos d’Educació, presta els seus serveis en un centre educatiu. El procediment sancionador és el mateix que preveu la Llei de la funció pública, però els òrgans competents per incoar, instruir i resoldre els expedients disciplinaris són específics del Cos, excepte en el cas de la resolució d’expedients per faltes molt greus, en què la competència continua atribuïda al Govern. 

Clouen el text dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i quatre disposicions finals. La disposició final primera reconeix que el personal del Cos Especial d’Ensenyament que tenia la condició de funcionari abans de la promulgació de la Llei conserva aquesta condició, malgrat que el cos es nodrirà, en endavant, de treballadors públics de caràcter indefinit, amb el benentès que la diferència entre els uns i els altres és purament semàntica, i la segona estableix una excepció a l'edat de jubilació obligatòria per aquells membres del Cos que compleixen els seixanta-cinc anys d'edat durant els sis darrers mesos del curs escolar, per permetre que, de comú acord amb el ministeri, puguin seguir en actiu fins al final del curs. Les disposicions transitòries contenen normes per resoldre situacions nascudes sota la vigència de la Llei anterior, que respecten sempre els drets de les persones afectades. La disposició final primera modifica la Llei 23/2014, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, per adaptar-la a les previsions d’aquesta Llei; la disposició final segona estableix quins són els articles de la Llei que tenen rang de llei qualificada i quins tenen rang de llei ordinària; la disposició final tercera fixa un termini perquè el Govern aprovi les normes de desenvolupament més rellevants, i la disposició final quarta i darrera estableix la data d’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte establir i regular el règim jurídic específic del personal del Cos d’Educació, precisar-ne la missió i establir els valors que han de guiar-ne l’actuació.

Article 2. Àmbit d’aplicació

• Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen únicament als membres del Cos d’Educació, salvat que la mateixa Llei ho estableixi altrament.
• Són membres del Cos d’Educació els funcionaris i treballadors públics que hi estan adscrits expressament, perquè les funcions que exerceixen corresponen a la missió pròpia del Cos.
• Amb l'excepció prevista a l’apartat 1, el personal al servei dels departaments responsables en matèria d’educació que no forma part del Cos d’Educació es regeix per la Llei de la funció pública i per les disposicions que la desenvolupen.
  1. La Llei de la funció pública i les disposicions que la desenvolupen s’apliquen també amb caràcter complementari i supletori als membres del Cos d’Educació, en tot allò que no està específicament previst per aquesta Llei.

Article 3. Missió

La missió del personal del Cos d’Educació és participar en el procés de formar i educar persones per tal que es puguin integrar en la societat andorrana com a adults lliures, ciutadans responsables i professionals qualificats, d’acord amb l’orientació educativa del sistema educatiu andorrà.

Article 4. Valors que han de guiar l’actuació del personal del Cos d’Educació

1. En l’exercici de les seves funcions, el personal del Cos d’Educació ha d’actuar d’acord amb els valors següents:

-                      Integritat: comportament i actuació conformes al conjunt de principis ètics i morals que s’oposen a la corrupció.

-                      Honestedat: comportar-se amb coherència i sinceritat amb un mateix, i d’acord amb els valors de la veritat i de la justícia.

-                      Veritat: recerca i difusió lliure i àmplia del saber i del progrés. Esperit crític, respecte per les opinions raonades i llibertat d’expressió.

-                      Transparència: divulgar, de manera oberta i clara, informacions, regles, plans, processos i accions. Actuar de manera transparent i comprensible per afavorir la participació i la responsabilitat.

-                      Respecte: atenció i consideració per la dignitat i la integritat física i psíquica de les persones.

-                      Confiança: creença en l’honestedat, la sinceritat i la integritat entre els membres de la comunitat educativa.

-                      Responsabilitat: fer un bon ús dels poders atorgats i obligació de justificar les decisions preses.

-                      Imparcialitat: tractar els altres amb equitat i justícia.

-                      Democràcia: governança basada en la participació democràtica i implicació de tots els membres de la comunitat educativa.

-                      Professionalitat: exercir l’activitat professional amb gran competència.

2. Els valors que enumera aquest article han de guiar també l’actuació del personal administratiu que presta serveis en un centre educatiu.

Capítol segon. Estructura i organització del Cos

Article 5. Tipus de relació de treball

• Les places dels llocs de treball del Cos d’Educació es proveeixen, per regla general, amb treballadors públics de caràcter indefinit.
• Les places dels llocs de treball del Cos d’Educació es poden proveir amb treballadors públics interins quan es doni alguna de les circumstàncies que la Llei de la funció pública preveu per al nomenament d’aquesta classe de personal.
  1. Per atendre les necessitats de l’ensenyament professional, i també, excepcionalment, en altres casos justificats, es pot contractar personal en règim laboral, a temps parcial, i professionals autònoms en règim de prestació de serveis.
  2. La Comissió del Cos d’Educació és l’òrgan col·legiat de consulta i de participació dels membres d’aquest cos especial.
  3. La Comissió del Cos d’Educació està integrada pel director o el responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació, que actua com a president; el cap de l’àrea responsable de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació, en qualitat de secretari; quatre membres designats pels sindicats del Cos d’Educació, i un nombre igual de membres del Cos d’Educació designats pel ministre competent en matèria d’educació. El ministre ha de designar necessàriament un membre de cada una de les famílies professionals que conformen el Cos d’Educació.
  4. Les funcions de la Comissió del Cos d’Educació són:

Article 6. La Comissió del Cos d’Educació

a)                  Informar amb caràcter preceptiu, però no vinculant, sobre els avantprojectes de llei i les disposicions reglamentàries que afectin el règim jurídic del Cos d’Educació.

b)                  Informar sobre les altres qüestions que afecten el Cos d’Educació que li siguin consultades pel Govern.

c)                   Participar en l’establiment de les condicions de prestació del servei dels membres del Cos d’Educació.

d)                  Estudiar i proposar programes de modernització dels mètodes i de les tècniques de treball.

e)                  Per iniciativa pròpia, formular propostes de mesures relatives a la política de personal del Cos.

f)                    Qualsevol altra funció que resulti d’aquesta Llei o de la normativa vigent restant.

• La Comissió del Cos d’Educació ha d’emetre l’informe preceptiu al qual es refereix el paràgraf ade l’apartat precedent en el termini de dos mesos a comptar de la recepció de la sol·licitud, prorrogable en les condicions previstes pel Codi de l’Administració. Aquest informe ha de formar part, necessàriament, de la documentació que el Govern adreça al Consell General, en trametre-li el projecte de llei.
  1. El Govern aprova les normes de funcionament intern de la Comissió del Cos d’Educació, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

Article 7. Famílies professionals

Els llocs de treball del Cos d’Educació s’agrupen en les famílies professionals següents:

a) Personal amb responsabilitat de gestió administrativa i/o pedagògica. b) Inspectors d’educació.

c)   Tècnics d’educació.

d)   Personal de suport educatiu.

Article 8. Pla estratègic de recursos humans del Cos d’Educació

1. L’àrea responsable dels recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació elabora cada quatre anys un pla estratègic de recursos humans del Cos d’Educació que ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

a)  Anàlisi de les disponibilitats de personal.

b)  Establiment dels objectius generals de les polítiques de recursos humans, línies estratègiques i accions a portar a terme, incloent-hi una programació temporal.

c)   Previsió de les necessitats de personal.

d)  Inclusió de mecanismes d’avaluació durant el pla i en finalitzar el període de vigència del pla. e) Plans de successió.

• Les previsions i les accions del pla tenen caràcter orientatiu.
  1. El projecte de pla estratègic de recursos humans es fa saber a la Comissió del Cos d’Educació perquè n’emeti un informe, amb caràcter preceptiu però no vinculant, en el termini d’un mes, prorrogable en les condicions previstes pel Codi de l’Administració. La manca d’emissió de l’informe dins del termini esmentat no n’impedeix l’aprovació.
  2. El Manual descriptiu de llocs de treball és el document elaborat per l’àrea responsable dels recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació que conté el conjunt de funcions bàsiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball, així com el seu impacte, la família professional a la qual pertany, i els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los.
  3. El Manual s’actualitza en el cas que es modifiquin substancialment les funcions, l’impacte o els requisits d’algun lloc de treball, que es creïn nous llocs de treball o que en desapareguin.
     1. El projecte de Manual descriptiu de llocs de treball i les seves modificacions es fan saber a la Comissió del Cos d’Educació perquè n’emeti un informe, amb caràcter preceptiu però no vinculant, en el termini d’un mes, prorrogable en les condicions previstes pel Codi de l’Administració. La manca d’emissió de l’informe dins del termini esmentat no n’impedeix l’aprovació.
        1. Els llocs de treball i els membres del Cos d’Educació s’inscriuen en el Registre del Cos d’Educació, que depèn del ministeri competent en matèria d’educació.
        2. Per reglament, el Govern determina:

Article 9. Manual descriptiu de llocs de treball

Article 10. Registre del Cos d’Educació

a)                  Les dades personals i de vinculació amb l’Administració, que s’inscriuen en el Registre del Cos d’Educació i depenen del ministeri competent en matèria d’educació.

b)                  La relació del personal i els llocs de treball del Cos d’Educació.

• La gestió del Registre del Cos d’Educació s’ha de fer de forma respectuosa amb el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que estableix l’article 14 de la Constitució.
• Els responsables de la custòdia dels expedients personals i del Registre tenen el deure de guardar reserva total sobre les dades que coneguin per raó de les funcions que tenen encomanades.
• No ha de figurar en els expedients personals ni en el Registre cap dada referent a raça, religió, orientació sexual o opinió.
• El titular de l’expedient personal té dret a accedir i obtenir certificacions sobre tota la informació existent a nom seu en el Registre del Cos d’Educació, i gaudeix igualment dels drets de rectificació, supressió i oposició en els termes previstos per la Llei qualificada de protecció de dades personals per als fitxers de naturalesa pública.
• Correspon al ministeri competent en matèria d’educació adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter reservat de les dades del Registre del Cos d’Educació.
• El ministre competent en matèria d’educació, amb l’informe previ del director o responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del seu ministeri, proposa al Govern el nombre i el tipus de places vacants o de nova creació del Cos d’Educació que cal cobrir mitjançant treballadors públics. Aquesta proposta ha de ser motivada d’acord amb criteris objectius fonamentats en l’evolució, el creixement i les necessitats organitzatives, estructurals i professionals del Cos.
  1. D’acord amb la proposta esmentada a l’apartat anterior, el Govern determina i decideix el nombre i el tipus de places del Cos que cal cobrir.
  2. El sistema de selecció es basa en els principis de mèrit, capacitat i competència, com a garantia d’una valoració justa i objectiva, i té com a objectiu incorporar al Cos els candidats més adequats i més preparats per a la plaça per cobrir, mitjançant l’aplicació d’un procediment objectiu.
  3. El procés de selecció ha de garantir, així mateix, els principis de transparència, objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència; cap candidat no en pot ser exclòs per raons diferents de les previstes expressament en aquesta Llei i en la Llei de la funció pública.
     1. Es poden aplicar mesures de discriminació positiva, en els termes previstos per la Llei de la funció pública, per facilitar la integració de persones amb discapacitat.

Capítol tercer. Accés i carrera professional

Article 11. Provisió de les places dels membres del Cos d’Educació

Article 12. Principis generals del sistema de selecció

Article 13. Requisits generals d’accés

1. Per aspirar a una plaça del Cos d’Educació s’han de complir els requisits següents:

a)  Ser major d’edat i no excedir l’edat de jubilació.

b)  Reunir les condicions establertes per accedir al lloc de treball de què es tracti.

c)   Tenir la titulació exigida per a la plaça de què es tracti.

d)  No trobar-se inhabilitat o suspès per a l’exercici d’ofici o càrrec públic mitjançant resolució penal o administrativa.

e)  Ser declarat apte físicament i psíquicament sense restriccions, quan el lloc de treball ho requereixi.

f)    No estar condemnat per delictes dolosos contra la vida humana, contra la integritat física i moral, o contra la llibertat sexual, mentre no s’hagin cancel·lat els antecedents penals.

• Si participa en el procés de selecció una persona que estigui processada o inculpada per algun dels delictes dolosos a què es refereix el paràgraf precedent i resulta seleccionada, la incorporació al lloc de treball i l’inici de la relació de treball queden en suspens fins que es resolgui la causa. Si es resol per sentència condemnatòria, la persona és declarada no apta.
  1. El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places de treballador públic que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats.

Article 14. Criteris de provisió de les places vacants o de nova creació

1. La provisió de places vacants o de nova creació de les famílies de tècnic d’educació i de suport educatiu es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent:

-  Concurs de trasllat.

-  Personal pendent de reubicació.

-  Retorn a un lloc de treball ocupat amb anterioritat.

-  Reingrés d’excedència sense reserva de plaça.

-  Reserva de plaça d’una convocatòria.

-  Concurs de mobilitat.

-  Procés selectiu d’ingrés en primera convocatòria.

-  Procés selectiu d’ingrés en segona convocatòria.

2. La provisió de places vacants o de nova creació de personal amb responsabilitat de gestió administrativa i/o pedagògica i de personal inspector d’educació es fa amb treballadors públics indefinits del Cos, d’acord amb l’ordre de prelació següent:

-  Concurs de trasllat.

-  Personal pendent de reubicació.

-  Retorn a un lloc de treball ocupat amb anterioritat. - Reingrés d’excedència sense reserva de plaça.

-  Reserva de plaça d’una convocatòria de concurs de mobilitat. - Concurs de mobilitat.

Article 15. Mèrits en el procés de selecció

A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de concurs de mobilitat o de procés selectiu d’ingrés han d’incloure la valoració de tots o d’alguns dels aspectes següents:

a)   La formació acadèmica que no sigui un requisit per accedir al lloc de treball.

b)   Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir.

c)   L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, del lloc de treball objecte de la convocatòria.

d)   Les competències professionals.

e)   La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.

f)    Els resultats de l’avaluació de l’acompliment.

g)   El perfil multilingüe del candidat.

h)   Haver exercit funcions associades als llocs de treball del Cos d’Educació.

Article 16. Bases de la convocatòria

El ministre competent en matèria d’educació aprova les bases de la convocatòria per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membres del Cos d’Educació, les comunica al Departament de Funció Pública, i n’ordena la publicació. Aquestes bases han d’incloure, com a mínim, la informació següent:

a)  El nombre i les característiques dels llocs de treball convocats.

b)  Els requeriments exigits per als llocs de treball per cobrir.

c)   Les proves selectives a superar.

d)  El lloc i la data límit per presentar candidatures, d’acord amb el que estableix la Llei de la funció pública.

Article 17. Comitè Tècnic de Selecció del Cos d’Educació

• El Comitè Tècnic de Selecció del Cos d’Educació és l’òrgan encarregat d’establir els requisits de la convocatòria i la ponderació dels mèrits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves de selecció, avaluar-ne els resultats i garantir l’objectivitat del procés per escollir els candidats més adequats.
• El Comitè és un òrgan col·legiat que es regeix pels principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres. Està integrat, com a mínim, per les persones següents:

-                      El director o el responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació, que actua com a president.

-                      Una persona del departament al qual estigui adscrita la plaça per cobrir. Aquesta persona pot ser el director o el responsable del departament, o una persona designada per ell que ocupi una plaça d’un lloc de treball de nivell de classificació superior al de la plaça per cobrir o, si no és possible, que ocupi una plaça de nivell de classificació igual al de la plaça per cobrir.

-                      El cap de l’àrea responsable dels recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació.

-                      Un tècnic de recursos humans, designat pel cap de l’àrea responsable dels recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació, que actua com a secretari del Comitè Tècnic.

Assisteix també a les reunions del Comitè Tècnic un membre designat pels sindicats del Cos d’Educació, en qualitat d’observador.

• Les persones designades per formar part del Comitè Tècnic de Selecció tenen obligació de fer-ho. Poden ser-ne dispensades per la mateixa persona que les ha nomenat, o pel superior jeràrquic en el cas dels membres que ho són d’ofici, quan es trobin compresos en una causa d’abstenció, o per raó d’alguna circumstància personal que els ho impedeixi. En aquest cas, la persona que concedeix la dispensa ha de designar un suplent.
  1. Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts, ja siguin de l’Administració o de caràcter extern, per dissenyar i corregir les proves selectives.
  2. Una vegada finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al ministre competent en matèria d’educació el candidat o els candidats que han obtingut la millor qualificació global de les proves efectuades, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir.
  3. El ministre competent en matèria d’educació ha d’elevar al Govern la proposta de nomenament dels candidats proposats pel Comitè Tècnic de Selecció, perquè els nomeni membres del Cos d’Educació en període de prova.
  4. Un cop cobertes totes les places vacants o de nova creació, els candidats següents que han superat el procés de selecció queden en situació de reserva, d’acord amb el que estableixi el reglament relatiu al procés de selecció. En el supòsit que es produeixi una vacant en els divuit mesos següents a la finalització del procés selectiu, el candidat amb millor qualificació que hagi superat el procés selectiu però no hagi obtingut el nomenament en període de prova podrà aspirar a la mateixa plaça.
  5. El període de prova és d’un màxim de deu mesos. Durant aquest període, s’ha d’avaluar l’adequació del treballador públic als requeriments del lloc de treball.
  6. Si durant el període de prova el treballador públic no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, el ministre competent en matèria d’educació, a proposta del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el treballador públic, ha de notificar-li per escrit l’acabament de la relació de treball, sense cap altra responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat. Quan es tracta de funcionaris o treballadors públics indefinits que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, se sotmeten al que preveu la Llei de la funció pública.
  7. Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el treballador públic ho ha de comunicar al ministre competent en matèria d’Educació perquè certifiqui el caràcter definitiu del nomenament, que es notifica a la persona interessada i es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
     1. Els nomenaments i els cessaments s’han d’inscriure al Registre de                Personal del        Cos d’Educació i s’han de comunicar al Departament de la Funció Pública.

Article 18. Proposta de nomenament com a treballador públic indefinit i període de prova

Article 19. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció de departament del Cos d’Educació

Les places dels llocs de treball de direcció de departament del Cos d’Educació es proveeixen per lliure designació de treballadors públics de caràcter indefinit de nacionalitat andorrana que ocupin llocs de treball corresponents a la família professional de personal amb responsabilitat de gestió administrativa i/o pedagògica, d’inspectors d’educació o de tècnics d’educació, o bé de les famílies que donen accés als llocs de treball de direcció en el cos general i en els altres cossos especials.

Article 20. Selecció del personal interí

• Per regla general, els treballadors públics interins han de ser seleccionats per mitjà de procediments que garanteixin el respecte dels principis d’igualtat, mèrit,              capacitat,            publicitat,            transparència     i concurrència, i l’aplicació d’un procés de selecció objectiu i adequat als requeriments del lloc de treball, a fi d’incorporar els candidats més ben preparats per oferir un servei educatiu de qualitat.
• Amb la finalitat de compaginar els principis de selecció a què es refereix l’apartat precedent amb l’atenció de les necessitats urgents de personal durant el curs escolar, el Govern crea unes borses de personal         a             les          quals                es           poden    inscriure, voluntàriament, les persones interessades. Hi ha d’haver, almenys, una borsa de personal tècnic d’educació i una borsa de personal de suport educatiu.

Els requisits necessaris per inscriure’s a cada borsa i els criteris de crida a les persones inscrites a les borses es regulen reglamentàriament.

• Excepcionalment, per raons d’urgència constatada per l’Administració, i quan no hi hagi candidats disponibles a les borses previstes en el paràgraf precedent, es poden contractar treballadors públics interins               directament,       sense                necessitat            de convocatòria.
• Els primers tres mesos de nomenament ho són en període de prova, excepte si el treballador públic interí havia estat ja contractat o nomenat per l’Administració en un lloc de treball similar al del nou nomenament durant un període, continu o discontinu, de tres mesos, dins dels darrers cinc anys.
  1. L’obtenció d’una nota d’avaluació de “no apte”, mitjançant              l’avaluació           del          nivell      de desenvolupament competencial del treballador interí durant el període de prova o els períodes de nomenament, significa que la persona avaluada no és candidata per a la provisió de places durant la resta del curs escolar i per als tres cursos escolars subsegüents. Passat aquest període, la persona pot tornar a ser candidata per a un nomenament com a treballador públic interí inferior a trenta dies. Si l’acompliment és satisfactori, la persona és candidata per a qualsevol tipus de nomenament.
  2. Els treballadors públics interins perden la seva condició quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari o treballador públic indefinit, pel transcurs del temps especificat en el nomenament, en cas de renúncia, en cas d’obtenció d’una avaluació de “no apte”, o com a conseqüència de l’aplicació del règim sancionador.
  3. La renúncia s’ha de presentar per escrit, amb una antelació mínima de 15 dies, davant del director o responsable del departament al qual estigui adscrit, que ho comunica al Departament de Funció Pública.
  4. Si el reingrés d’una excedència amb reserva de plaça es produeix quan falten dos mesos o menys per a l’acabament del curs escolar, la relació de treball del treballador públic interí es pot prolongar fins a l’acabament del curs; en aquest cas, el treballador públic indefinit i el treballador públic interí comparteixen el lloc de treball.
     1. L’extinció de la relació de treball d’un treballador públic interí únicament dona dret a la percepció dels havers acreditats i no percebuts i, en el cas de les persones que han accedit a la relació a través de la borsa de treball, al retorn a la situació de disponibilitat en la borsa de treball.

Article 21. Extinció de la relació dels treballadors públics interins

Article 22. Declaració de la situació d’excedència de membres del Cos d’Educació

La declaració de la situació d’excedència i les resolucions sobre el reingrés de membres del Cos d’Educació són aprovades pel ministre competent en matèria d’educació, a proposta del director o responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació.

Article 23. Declaració de la situació de suspensió

La declaració de la situació de suspensió de membres del Cos d’Educació correspon al ministre competent en matèria d’educació.

Article 24. Jubilació dels membres del Cos d’Educació

La jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Cos d’Educació esregeix per les disposicions de la Llei de la funció publica i de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.

Article 25. Formació

• Els membres del Cos d’Educació tenen el dret i el deure de rebre formació continuada.
• Per fer efectiu aquest dret, l’Administració ha d’organitzar cada any activitats de formació en nombre i amb varietat suficients per atendre les necessitats d’aquest personal.
• El pla de formació és aprovat per les direccions dels departaments del ministeri competent en matèria d’educació.
• Els membres del Cos d’Educació poden efectuar activitats de formació diferents de les que organitza el ministeri competent en matèria d’educació. Les condicions per reconèixer valor a aquestes activitats, la possibilitat d’efectuar-les, totalment o parcialment, durant la jornada de treball, i la participació de l’Administració en el cost econòmic que representen per a l’interessat, s’estableixen per reglament.
  1. La formació de base es pot fer a través del guiatge amb professionals experimentats, segons s’estableixin reglamentàriament en el Cos d’Educació.

Article 26. Acords i convenis per a formació

Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’article 25, el ministre competent en matèria d’educació, o el director o responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria de l’educació, amb l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’educació i, si escau, del Govern, poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals o estrangeres, tot respectant, quan sigui el cas, els requeriments establerts per als tractats internacionals.

Article 27. Carrera i desenvolupament professional

Els treballadors públics indefinits del Cos d’Educació tenen dret a la carrera i al desenvolupament professionals, en els termes que estableix aquesta

Llei.

Article28. Carrera professional horitzontal

• La carrera horitzontal és un itinerari de desenvolupament dins del mateix lloc de treball que pot comportar l’atribució de funcions associades, dona lloc a la progressió dins de la banda salarial corresponent al nivell de classificació del lloc de treball, i/o a l’atribució d’incentius de caràcter no salarial o la reducció de la càrrega horària. La progressió al llarg de la carrera horitzontal es duu a terme per mitjà del procediment d’avaluació de competències professionals.
• S’entén per competència professional una actuació o intervenció que mobilitza i integra un conjunt organitzat de recursos per resoldre amb èxit una situació professional complexa. Es reconeixen tres nivells de desenvolupament de les competències professionals:

a)                  Nivell inicial: la persona exerceix la pràctica professional de manera correcta seguint habitualment de forma autònoma les instruccions que se li han proporcionat.

b)                  Nivell consolidat: la persona és competent i autònoma en l’exercici de les conductes professionals i personalitza la seva intervenció.

c)                   Nivell expert: la persona és un model professional reconegut, introdueix habitualment processos d’innovació i aconsegueix una pràctica professional d’alta qualitat.

Cada nivell se subdivideix en graus. Els graus de desenvolupament professional, un cop assolits, són consolidables sense perjudici del que disposa la regulació sobre el règim disciplinari i sempre que no s’observi una regressió en el desenvolupament de les competències professionals per part del treballador públic indefinit.

• Qualsevol treballador públic indefinit es pot sotmetre voluntàriament a aquest procediment, des que assoleixi l’antiguitat en la plaça que es determini reglamentàriament.
• Els mecanismes de la carrera professional horitzontal es desenvolupen reglamentàriament.

Article 29. Carrera vertical

La carrera vertical consisteix en l’ascens a un lloc de treball d’un nivell de classificació superior, i comporta un canvi de base salarial. Es regula per reglament.

Article 30. Plans de successió per a l’accés als llocs de comandament

• El pla de successió és un procés estratègic i sistemàtic que permet identificar persones amb el perfil competencial que les fa potencialment idònies per cobrir els llocs de treball crítics en el futur i proposar-los formacions perquè puguin complir-ne la missió.
  1. Els mecanismes d’accés als plans de successió s’estableixen per reglament.
  2. L’avaluació de l’acompliment del personal treballador públic indefinit té per objecte valorar el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats relacionats amb el desenvolupament de les competències del perfil professional corresponent.
  3. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no discriminació.
  4. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional vertical, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i en el sistema disciplinari.
     1. Els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment es determinen per reglament. Capítol quart. Mobilitat
     2. L’àmbit de prestació laboral dels membres del Cos d’Educació és de tot el ministeri competent en matèria d’educació. Abans del 31 de juliol de cada any, el director o responsable de l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació assigna el personal als centres. Aquesta assignació s’efectua per un termini de quatre anys, renovable.
        1. No obstant el que estableix l’apartat anterior, de manera raonada i en interès del servei, el director o responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació pot decidir abans que finalitzi el termini, l’assignació individual o col·lectiva del personal que presta serveis en un determinat centre escolar, a un altre centre. S’entén per interès del servei l’obertura o el tancament d’una aula, l’afectació en els recursos humans de processos de renovació pedagògica, la posada en funcionament de programes d’atenció pedagògica, i altres circumstàncies anàlogues.
        2. Els treballadors públics indefinits del Cos d’Educació poden sol·licitar el trasllat a una altra plaça del Cos d’Educació que es correspongui amb un lloc de treball similar al lloc que ocupen i d’igual o inferior nivell professional. El trasllat és voluntari, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional.
        3. La gestió de les sol·licituds de trasllat a un lloc de treball del Cos d’Educació correspon a l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació. La decisió de trasllat l’adopta el director o responsable de l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació, llevat que la persona sol·licitant provingui d’un altre ministeri, cas en què la decisió l’adopta el Departament de Funció Pública, amb l’informe previ dels directors o responsables dels departaments concernits.
           1. El trasllat pot comportar un període de prova o una avaluació del director o responsable del departament al qual estigui adscrit, a través d’una entrevista i/o altres mecanismes.

Article 31. L’avaluació de l’acompliment del Cos d’Educació

Article 32. Assignació a un centre escolar

Article 33. Trasllat a altres places del Cos d’Educació

Article 34. Reubicació

El personal del Cos d’Educació pot ser reubicat en els supòsits i d’acord amb el procediment previstos per la Llei de la funció pública, amb les especificitats pròpies d’aquest cos especial, que es poden desenvolupar per reglament. Quan la reubicació no es faci dins del Cos d’Educació, o quan es reubiqui en una plaça d’un lloc de treball del Cos d’Educació un funcionari o un treballador públic indefinit que provingui del cos general o d’un altre cos especial, es tenen en compte les equivalències següents:

a)                  Les famílies professionals de personal amb responsabilitat                de           gestió    administrativa    i/o pedagògica i d’inspectors d’educació es consideren equivalents a la família de comandaments del sistema de classificació professional del Cos General.

b)                  La família professional de tècnics d’educació es considera equivalent a la família de tècnics del sistema de classificació professional del Cos General.

c)                   La família professional de personal de suport educatiu es considera equivalent a les famílies professionals d’administratius i de manteniment i serveis            tècnics del          sistema                de           classificació professional del Cos General.

Article 35. Retorn a un lloc de treball del Cos d’Educació ocupat amb anterioritat

• El retorn a un lloc de treball del Cos d’Educació ocupat amb anterioritat és el canvi d’un lloc de treball a un altre que el treballador públic indefinit ja ha ocupat amb anterioritat i del qual ha superat el període de prova i no n’ha estat remogut per motius disciplinaris.
• La gestió de les sol·licituds de retorn a un lloc de treball del Cos d’Educació correspon a l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació. La decisió l’adopta el director o responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació, llevat que la persona sol·licitant provingui d’un altre ministeri, cas en què la decisió l’adopta el Departament de Funció Pública amb l’informe previ dels directors o responsables dels departaments concernits.
• El retorn a un lloc de treball pot comportar un període de prova o una avaluació pel director o responsable del departament al qual estigui adscrit, a través d’una entrevista i/o d’altres mecanismes.
  1. La persona afectada percep les retribucions del lloc de treball a què correspon la plaça que passa a ocupar.
  2. Per necessitats del servei o per a la cobertura de projectes temporals, i amb el consentiment de la persona afectada, el director o responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació pot adscriure un treballador públic indefinit del Cos d’Educació en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupa. Quan es produeix aquesta mobilitat temporal, la persona afectada percep les retribucions del lloc de treball a què correspon la plaça que passa a ocupar, salvat que aquest lloc de treball tingui assignada una retribució inferior, cas en què manté la retribució que tenia, excepte el complement específic i el complement de responsabilitat addicionals, en cas de tenir-los.
     1. La comissió de serveis es pot acordar per un termini inicial de fins a tres anys, i és prorrogable, amb el consentiment de la persona afectada, una o diverses vegades, però el termini total en règim de comissió de serveis, incloses les pròrrogues, no pot excedir un màxim de sis anys.
     2. Per necessitats del servei o per raons organitzatives, el director o responsable del departament del qual depèn l’àrea de recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació pot adscriure temporalment un treballador públic indefinit del Cos d’Educació a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant, però de la mateixa família professional. Aquesta adscripció temporal ha de ser voluntària i amb el consentiment de la persona a excepció de quan no hi hagi cap voluntari per cobrir el servei. L’adscripció temporal es pot fer també a un lloc de treball d’una família professional diferent i, en aquest cas, requereix l’acord de la persona que s’adscriu temporalment a aquest lloc de treball.
     3. L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents:

Article 36. Comissió de serveis

Article 37. Adscripció temporal

a)                  Substituir un treballador públic que tingui el lloc de treball en reserva.

b)                  Ocupar provisionalment un lloc de treball vacant o de nova creació, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.

c)                   Substituir el titular d’un lloc de treball en el decurs d’una baixa per malaltia, o d’una absència per permís administratiu o per una altra causa.

• El treballador públic adscrit temporalment a un lloc de treball percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, salvat que aquest lloc de treball tingui assignada una retribució inferior, cas en què manté la retribució que tenia, excepte el complement específic i el complement de responsabilitat addicionals, en cas de tenir-los.
• La durada màxima d’una adscripció temporal és de sis anys.

Article 38. Inscripció de la mobilitat

Les resolucions relatives a la mobilitat dels treballadors públics han d’anotar-se en el Registre de Membres del Cos d’Educació.

Capítol cinquè. Drets i deures

Article 39. Drets

• El personal del Cos d’Educació gaudeix de tots els drets reconeguts amb caràcter general als funcionaris i treballadors públics per la Llei de la funció pública, i dels altres drets específics que li reconeix aquesta Llei.
• Es reconeixen al personal del Cos d’Educació els drets següents:

a)                  Dret a disposar de mitjans de comunicació àgils i accessibles, per poder estar informats de forma eficient i puntual.

b)                  Dret a disposar de les condicions materials i tecnològiques adequades per desenvolupar les seves funcions de forma eficient i eficaç.

Article 40. Vacances

• El personal del Cos d’Educació té dret a quarantacinc dies naturals de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. Aquestes vacances les ha d’efectuar necessàriament durant la segona quinzena de juliol i el mes d’agost de cada any.
• El personal que, durant el període a què es refereix l’apartat precedent, gaudeixi d’un permís administratiu per naixement o adopció d’un fill, d’un permís administratiu per raó d’atenció a un fill menor de nou mesos, o que es trobi de baixa per maternitat, paternitat o adopció, efectua les vacances en el moment en què li correspondria reincorporar-se al treball. El personal que, durant aquell període, gaudeixi d’un permís administratiu diferent dels esmentats, o es trobi de baixa per qualsevol altra causa, ha d’efectuar les seves vacances durant els períodes de vacances escolars restants, del mateix any natural o del següent.
• Els membres del Cos d’Educació tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin.
• És competent per atorgar i refusar els permisos administratius el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el treballador públic que el sol·licita, que ho comunica al Departament de Funció Pública.

Article 41. Permisos

Article 42. Deures

1. En la seva relació amb l’alumnat, el personal del Cos d’Educació ha de:

-                      Vetllar perquè es garanteixin els drets dels infants recollits en l’ordenament jurídic andorrà.

-                      Rebutjar qualsevol forma de segregació o discriminació per raons de naixement, raça, color de pell, llengua, nacionalitat, origen nacional o ètnic, ascendència, edat, discapacitat, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.

-                      Adoptar totes les mesures necessàries per salvaguardar la seguretat física, psicològica i emocional de l’alumnat i respectar els seus ritmes i necessitats biològiques.

-                      Conèixer i aplicar els protocols d’atenció i protecció de l’alumnat.

-                      Ser un model positiu. La seva actuació s’ha de guiar pels principis d’exemplaritat i de responsabilitat.

-                      Establir una relació de confiança, comprensiva i exigent alhora, mantenint un equilibri adequat entre formalitat i informalitat i preservant en tot moment la intimitat de cadascú.

-                      Positivitzar els errors i valorar els encerts, mostrant empatia i creant un clima de respecte mutu que fomenti l’autoestima.

-                      Considerar l’alumne subjecte actiu de la seva educació, despertant la il·lusió pel saber, la predisposició a l’esforç, fomentant el desenvolupament d’un judici crític i capacitant-lo per plantejar-se nous reptes.

-                      Actuar responsablement vers les necessitats de cada alumne, dotant-lo de les eines més adequades —estratègies, recursos humans i materials, temps, entre d’altres— per promoure el seu màxim desenvolupament.

-                      Assegurar el dret a la confidencialitat de les dades i circumstàncies personals.

2. En la seva relació amb les famílies, el personal del Cos d’Educació ha de:

-                      Rebutjar qualsevol forma de segregació o discriminació per raons de naixement, raça, color de pell, llengua, nacionalitat, origen nacional o ètnic, ascendència, edat, discapacitat, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.

-                      Fomentar la participació en la vida i en el funcionament del centre educatiu.

-                      Demostrar interès i respecte vers els seus fills i filles.

-                      Fomentar una relació de confiança mútua i una comunicació fluïda que afavoreixi l’evolució educativa de l’alumnat.

-                      Promoure la seva implicació en el procés d’aprenentatge dels seus fills i filles.

-                      Assegurar el dret a la confidencialitat de les dades i circumstàncies personals.

3. En la seva relació amb el centre educatiu i el sistema educatiu, el personal del Cos d’Educació ha de:

-                      Comprometre’s amb el projecte educatiu del centre, amb els principis bàsics del sistema educatiu i amb les seves línies estratègiques, i donar-los a conèixer a la comunitat educativa i a la societat.

-                      Participar activament amb la comunitat educativa per fer possible la millora constant de la qualitat del projecte educatiu del centre i del sistema educatiu.

-                      Propiciar un clima social en què tothom se senti acompanyat, escoltat, respectat, implicat i valorat.

-                      Comprometre’s amb la gestió del centre perquè pugui ser tan horitzontal com sigui possible, fomentant el diàleg, la participació, la cooperació i els acords.

-                      Respectar els espais de treball, així com els materials a disposició, i contribuir al seu bon estat.

-                      Respectar l’ordre jeràrquic, i desenvolupar les tasques que se li encomanin en el marc de l’acció educativa.

4. En la seva relació amb els altres membres de la professió, el personal del Cos d’Educació ha de:

-                      Rebutjar qualsevol forma de segregació o discriminació per raons de naixement, raça, color de pell, llengua, nacionalitat, origen nacional o ètnic, ascendència, edat, discapacitat, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.

-                      Donar valor a la iniciativa, l’emprenedoria, la renovació i la innovació com a actituds individuals i col·lectives, i participar activament en els processos de consulta per promoure la qualitat de l’educació.

-                      Conèixer rigorosament la matèria impartida i estar al corrent dels avenços i les novetats didàctiques de la seva disciplina.

-                      Adquirir i aplicar coneixements d’altres disciplines quan aquestes darreres aportin nous punts de vista que puguin millorar la pertinència i la qualitat del currículum.

-                      Exercir el dret i el deure d’una formació continuada de qualitat, tant pràctica com teòrica, per adequar-se a les exigències de l’evolució del sistema educatiu i de la societat.

-                      Treballar en xarxa i coordinadament amb altres professionals que intervenen en el procés educatiu.

-                      Compartir els seus coneixements amb la comunitat educativa i contribuir a la formació del personal del Cos d’Educació.

-                      Afavorir la màxima coordinació amb tots els serveis de seguretat, protecció social i sanitària. Informar sobre els maltractaments, els assetjaments i altres formes de violència de què tinguin coneixement en l’exercici de la professió per fer front a situacions de risc.

-                      Tenir cura de la higiene personal i mostrar una imatge adequada a la normativa del centre, evitant maneres de vestir, complements i missatges ofensius amb els valors del sistema educatiu.

-                      Actuar d’acord amb els valors que el sistema educatiu vol transmetre, essent coherents en el seu discurs, la seva actitud i les seves accions dins i fora del context professional.

-                      Assegurar el dret a la confidencialitat de les dades i circumstàncies personals.

Article 43. Compatibilitat d’altres activitats

El personal que no treballa a temps complet i el personal interí amb nomenament per a un termini no superior a un any poden desenvolupar, fora del seu horari laboral, treballs remunerats per compte de tercers, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les seves funcions ni perjudiquin la bona imatge de l’Administració pública. Han de notificar-ho prèviament a l’àrea responsable dels recursos humans del ministeri competent en matèria d’educació perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

Article 44. Adaptació o canvi del lloc de treball per motius de salut

S’apliquen als membres del Cos d’Educació les normes de la Llei de la funció pública sobre adaptació o canvi del lloc de treball per motius de salut. Quan l’adaptació del lloc de treball no és possible, s'ha d'adscriure el membre del Cos d'Educació a un lloc de treball del Cos General adequat a les seves condicions, amb preferència dins del ministeri competent en matèria d’educació i, si no és possible, de la resta de l’Administració general.

Article 45. Retribució

• La retribució bàsica dels membres del Cos d’Educació se subjecta a les disposicions de la Llei de la funció pública i al sistema de classificació professional que s’hi estableix, d’acord amb la taula retributiva anual que hi consta com a annex 2.
  1. Per reglament, es poden determinar les especificitats eventuals en matèria de sistemes de compensació.

Article 46. Agents de l’autoritat

Quan exerceixen les seves funcions, els membres del Cos d’Educació tenen la consideració d’agents de l’autoritat.

Capítol sisè. Règim disciplinari

Article 47. Règim disciplinari

• Els membres del Cos d’Educació estan sotmesos a les normes substantives i de procediment que estableix el capítol vuitè  de la Llei de la funció pública i, a més a més, a les que estableixen els articles següents.
  1. Les faltes previstes a l’article 49 d’aquest capítol s’apliquen també al personal administratiu que presta serveis en un centre educatiu.
  2. Són competents per incoar un expedient disciplinari: el superior jeràrquic de la persona expedientada, quan es tracti de conductes que es qualifiquin de faltes lleus; el director o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada, en el cas de conductes que es qualifiquin de faltes greus, i el ministre competent en matèria d’educació, quan les conductes es qualifiquin de faltes molt greus.
  3. Són competents per resoldre l’expedient disciplinari: el director o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada, quan es tracti de faltes lleus; el ministre competent en matèria d’educació, quan es tracti de faltes greus, i el Govern quan es tracti de faltes molt greus.
     1. L’instructor dels expedients disciplinaris ha de ser, sempre que sigui possible, un inspector educatiu, salvat que l’expedient s’adreci contra un altre inspector educatiu.

Article 48. Òrgans competents

Article 49. Faltes

A més de les previstes per la Llei de la funció pública, es tipifiquen com a faltes específiques dels membres del Cos d’Educació les següents:

1. Són faltes molt greus:

a)   No adoptar de manera intencionada les mesures necessàries per salvaguardar la seguretat física de l’alumnat, si d’això en resulten danys per a algun alumne.

b)   No adoptar de manera intencionada les mesures necessàries per salvaguardar la seguretat psicològica i emocional de l’alumnat, si d’això en resulten danys per a algun alumne.

c)   Agredir físicament un alumne.

d)   Agredir, abusar o assetjar sexualment un alumne.

e)   Abandonar un o més alumnes, si en resulten danys o un perill greu i concret per als alumnes.

f)    Infringir la confidencialitat de les dades, i les informacions personals dels alumnes o de les famílies dels quals tingui coneixement per raó del lloc de treball, si en resulten danys o perjudicis, o si es fa de manera intencionada.

g)   Fer apologia a l’escola d’ideologies contràries als valors del sistema educatiu andorrà.

2. Són faltes greus:

a)                  No adoptar de manera intencionada les mesures necessàries per salvaguardar la seguretat física de l’alumnat, sense que en resultin danys per als alumnes.

b)                  No adoptar de manera intencionada les mesures necessàries per salvaguardar la seguretat psicològica i emocional de l’alumnat, sense que en resultin danys per als alumnes.

c)                   Abandonar un o més alumnes quan no sigui constitutiva d’una falta molt greu.

d)                  No respectar de manera reiterada els ritmes i les necessitats biològiques de l’alumnat.

e)                  El tracte ofensiu i manifest envers els alumnes i les famílies.

f)                    Infringir per negligència o imprudència la confidencialitat de les dades, i les informacions personals dels alumnes o de les famílies dels quals tingui coneixement per raó del lloc de treball.

g)                  Presentar de manera intencionada un aspecte físic provocatiu.

h)                  Manifestar a l’escola símbols o paraules d’ideologies contràries als valors del sistema educatiu andorrà.

i)                    Desacreditar públicament els principis bàsics del sistema educatiu.

3. Són faltes lleus:

a)                  No adoptar de manera negligent i reiterada les mesures necessàries per salvaguardar la seguretat física de l’alumnat.

b)                  No adoptar de manera negligent i reiterada les mesures necessàries per salvaguardar la seguretat psicològica i emocional de l’alumnat.

c)                   Presentar de manera reiterada un aspecte físic provocatiu.

d)                  Dur ostentosament i de manera reiterada símbols d’ideologies contràries als valors del sistema educatiu andorrà.

Article 50. Sancions

Les sancions que es poden imposar als membres del Cos d’Educació per la comissió de les faltes disciplinàries són les que preveu la Llei de la funció pública. S’apliquen així mateix els criteris de graduació de les sancions previstos per la Llei esmentada.

Article 51. Anotació de les sancions

• Les sancions que s’imposin als membres del Cos d’Educació s’han de notificar al Departament de Funció Pública i s’han d’anotar en l’expedient personal que consta al Registre dels Membres del Cos d’Educació.
• Les anotacions de les sancions dels membres del Cos d’Educació s’han de cancel·lar, a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de l’Administració, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la data de la resolució que les ha imposat:

a)   Un any en el cas de faltes lleus.

b)   Dos anys en el cas de faltes greus.

c)   Quatre anys en el cas de faltes molt greus.

3. El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici.

Disposició addicional primera Funcionaris del Cos d’Educació

El personal del Cos d’Educació que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui l’estatus de funcionari, conserva aquest estatus d’acord amb el que estableix la Llei de la funció pública. En aquesta Llei, totes les referències als “treballadors públics de caràcter indefinit” inclouen, també, els funcionaris.

Disposició addicional segona. Jubilació durant els sis darrers mesos del curs escolar

Per excepció al que estableix l'apartat 1 de l'article 24, si en el moment en què el membre del Cos d'educació arriba a l'edat de jubilació obligatòria falten sis mesos o menys per a l'acabament del curs escolar, aquest i el ministre competent en matèria d'educació poden pactar la prolongació de la relació de treball fins a l'acabament del curs escolar. 

Disposició transitòria primera. Comissions de serveis en curs

Les comissions de serveis acordades a l’empara del règim anterior i que es trobin en curs en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei poden ser prorrogades, amb el consentiment de la persona afectada, una o diverses vegades, però el termini total en règim de comissió de serveis, incloses les pròrrogues, no pot excedir els sis anys.

Disposició transitòria segona. Adscripcions temporals en curs

Les adscripcions temporals acordades a l’empara del règim anterior i que es trobin en curs en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no poden tenir una durada superior a sis anys. Les que a l’entrada en vigor de la Llei ja superin la durada de sis anys es poden mantenir fins a l’acabament de l’any acadèmic en curs.

Disposició transitòria tercera. Expedients disciplinaris en curs

Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen regint per les disposicions de la Llei de la funció pública vigents en la data de la incoació de l’expedient, llevat que les disposicions substantives d’aquesta Llei sobre la tipificació de les faltes i la determinació de les sancions siguin més beneficioses per a la persona expedientada. En aquest cas, s’han d’aplicar les disposicions d’aquesta Llei.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 23/2014, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública

S’afegeix una disposició addicional setena a la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, amb el contingut següent: 

“Disposició addicional setena

• Els funcionaris i els treballadors públics de caràcter indefinit adscrits al Cos d’Educació que hagin arribat a seixanta anys d’edat i acreditin un mínim de trenta anys de servei, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern.
• Aquesta prestació és d’un import igual al 60% del darrer salari brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, el complement específic, el complement de carrera, el complement d’antiguitat i, quan sigui el cas, el complement personal d’antiguitat i el complement d’absorció.
• Aquesta prestació finalitza en cas de defunció del seu beneficiari, o quan el beneficiari arribi als seixanta-cinc anys d’edat.
  1. Aquesta prestació és incompatible amb la percepció de les prestacions de jubilació voluntària previstes en les disposicions transitòries segona i tercera d’aquesta Llei.”

Disposició final segona. Caràcter de llei qualificada

Els articles del capítol tercer que regulen el sistema de provisió de places i la disposició final primera, que modifica la Llei 23/2014, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, tenen caràcter de llei qualificada. La resta de disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició       final    tercera.          Desplegament reglamentari

• El Govern ha d’aprovar els reglaments que regulen la Comissió del Cos d’Educació i el Registre del Cos d’Educació en el termini de sis mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
• El Govern ha d’aprovar el reglament de la borsa de treball, el reglament de la carrera professional i el reglament de l’avaluació de l’acompliment en el termini d’un any a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final quarta. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Edicte

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt i de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’ocupació. El nou termini finalitza el dia 29 de juny del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2018

Mònica Bonell Tuset                                                                

Subsíndica General

2.2 Proposicions de llei

 

Edicte

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Meritxell Palmitjavila Naudí, consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social. El nou termini finalitza el dia 26 de juny del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2018

Mònica Bonell Tuset                                                                

Subsíndica General

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Butlletí del Consell General

Dipòsit legal: And. 262/94 ISSN 1024-9044