Butlletí
del
Consell General
Núm. 59/2017
Casa de la Vall, 22 d’agost del 2017
SUMARI
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de transferències als comuns, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 22 d’agost del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 14 d’agost del 2017, sota el títol Projecte de llei qualificada de transferències als comuns i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.
2. D’acord amb l’article 79, habilitar els dies del període entre sessions als efectes determinats d'aquest procediment d’urgència per poder presentar esmenes.
3. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 1 de setembre del 2017, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 d’agost del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de Llei qualificada de transferències als comuns
Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Definicions i altres qüestions generals
Capítol segon. Quantia de les transferències
Article 3. Transferències: naturalesa i destí
Article 4. Import
Article 5. Revisió
Article 6. Control
Capítol tercer. Criteris de repartiment
Secció primera. Recursos i partides
Article 7. Distribució dels recursos entre els comuns
Article 8. Classificació dels recursos i partides
Secció segona. Recursos d’imputació general
Article 9. Partida a parts iguals
Article 10. Partida de població
Article 11. Partida de territori
Article 12. Partida de criteris demogràfics
Article 13. Partida de pernoctacions
Article 14. Elements comuns als recursos d’imputació general
Secció tercera. Recursos de redistribució sostenible
Article 15. Partida de política d’inversió sostenible
Article 16. Partida de compromisos adquirits
Article 17. Partida de solidaritat i particularitats comunals
Article 18. Elements comuns als recursos de redistribució sostenible
Capítol quart. Procediment i gestió dels recursos
Secció primera. Procediment per determinar els imports
Article 19. Obtenció dels paràmetres de càlcul
Article 20. Informe del ministeri encarregat de les finances
Secció segona. Pagaments
Article 21. Pagaments
Article 22. Regularització
Secció tercera. Impugnació
Article 23. Impugnació de la liquidació
Article 24. Suspensió
Article 25. Accés a la jurisdicció
Disposició addicional primera. Revisió normativa
Disposició addicional segona. Informació que han de lliurar els comuns
Disposició addicional tercera. Habilitacions al Govern
Disposició addicional quarta. Aplicació de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic per part dels comuns
Disposició transitòria primera. Paràmetres de repartiment dels exercicis 2018 i 2019
Disposició transitòria segona. Normativa aplicable
Disposició derogatòria
Disposició final
Exposició de motius
I.
El model de competències i transferències dels comuns -establert en la Constitució i desenvolupat en la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i en la Llei qualificada de transferències als comuns- ha complert correctament la seva funció durant els darrers 24 anys. Tanmateix, l’experiència acumulada al llarg d’aquestes dos dècades i l’evolució de les finances públiques aconsellen una redefinició del model actual de finançament que, mantenint-se dins dels paràmetres constitucionals, s’adeqüi millor a les necessitats de la ciutadania.
D’ençà de l’any 2010, el Govern i els comuns s’han reunit per analitzar l’actualització del model competencial a l’efecte de promoure els canvis necessaris per garantir la sostenibilitat de les finances de l’Estat i les prestacions dels serveis als ciutadans. El producte d’aquest diàleg s’expressa tant en aquesta Llei com en la revisió de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
El disseny del nou model d’assignació de recursos als comuns s’ha fet de manera simultània a una redefinició de les competències i, per tant, amb una interrelació evident entre els dos textos normatius que acompleixen el mandat constitucional en relació amb el principi d’autogovern dels comuns.
Atès que els nous paràmetres per determinar i repartir les transferències als comuns són substancialment diferents, i ateses les modificacions introduïdes per les reformes successives de la Llei qualificada de transferències als comuns d’ençà de l’any 1993 -que n’havien modificat profundament l’estructura i la regulació-, s’ha redactat un nou text normatiu.
II.
L’abril del 2014, el Govern i els comuns van assolir un acord institucional que recollia un seguit d’accions a emprendre relatives a les competències comunals, i establia un import global màxim de 54.607.600,80 € per a les transferències dels exercicis 2015 i 2016. La mateixa entesa preveia que el 2016, coincidint amb l’inici del nou mandat comunal, el Govern i els comuns duguessin a terme un treball conjunt per revisar el model de transferències. En aquest mateix sentit, la modificació de la Llei qualificada de transferències als comuns, aprovada pel Consell General a finals del 2015, instava l’Executiu a presentar dos projectes de llei i a establir un nou marc normatiu per a les transferències i les competències comunals.
Amb la voluntat de consensuar aquest nou marc normatiu, a principis del 2016 es van reprendre els treballs per reformar les competències i les transferències comunals, i es va recopilar tota la informació de la feina feta en les legislatures anteriors. Els treballs es van abordar a partir de l’anàlisi de l’evolució dels ingressos i les despeses del Govern i dels comuns, de les inversions fetes pels diferents nivells administratius, de l’endeutament, del sistema impositiu, de les transferències i de les ràtios financeres, així com un comparatiu dels impostos, les taxes i els preus públics principals.
El resultat d’aquests treballs és aquest text normatiu, que configura -conjuntament amb el Projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns- un nou marc competencial i de finançament d’aquestes corporacions locals.
III.
La Llei qualificada de transferències als comuns, aprovada pel Consell General el 4 de novembre de 1993, és producte d’un desenvolupament directe de les previsions de la Constitució, contingudes fonamentalment en la disposició transitòria primera i en l’article 81, que delega en una llei qualificada l’establiment de la quantia de la transferència, i es limita a precisar que la finalitat de la dita transferència és “assegurar la capacitat econòmica dels comuns”. Aquesta Llei fixa aquesta quantia en 55.000.000 €, quantitat que s’ha d’incrementar o de rebaixar anualment en funció de la taxa de variació del producte interior brut dels dos darrers exercicis.
D’altra banda, l’article 81 de la Constitució estipula uns principis bàsics de repartiment de les transferències, fet que garanteix una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable en funció de la població i el territori de cadascuna, així com altres indicadors. Fins a l’actualitat, el model de transferències als comuns mai no havia desenvolupat la porta que el constituent va deixar oberta per parlar d’“altres indicadors” a l’esmentat article 81. En aquest sentit, aquesta Llei incorpora alguns paràmetres innovadors respecte del model del 1993; paràmetres que aprofundeixen, i en cap cas ultrapassen, les previsions de l’article 81 de la Constitució.
Els nous criteris divideixen els recursos entre els que són d’imputació general i els que es consideren de redistribució sostenible. Entre els recursos d’imputació general hi trobem els que ja estan previstos expressament pel constituent -com ara la partida a parts iguals per a totes les parròquies, la partida variable en funció de la població i la partida variable en funció del territori-, així com dos partides noves: la de criteris demogràfics i la de pernoctacions.
La partida de criteris demogràfics té en compte la població d’infants i de gent gran registrada en cada parròquia a l’hora de ponderar el repartiment dels recursos. Els infants i la gent gran estan fora del que es considera població activa des d’un punt de vista laboral, i són dos col·lectius especialment sensibles que presenten unes determinades necessitats de serveis públics que es tradueixen en una despesa de funcionament més gran per part de les administracions públiques. És per això que aquesta Llei considera que cal prestar una atenció especial a aquests dos col·lectius a l’hora de determinar la prestació que reben els comuns.
En un sentit similar, s’entén que les parròquies que acumulen un nombre més gran de pernoctacions de turistes també han de donar resposta a les necessitats d’una població -no estable, en aquest cas- més gran que la població registrada. Per aquest motiu, aquesta Llei també preveu una partida que es distribueix en funció de les pernoctacions. Totes dos partides -la demogràfica i la de pernoctacions- es poden considerar un complement del criteri poblacional pur ja previst en la Constitució.
Per la seva banda, els recursos de redistribució sostenible tenen per objectiu incentivar que els comuns facin inversions sostenibles des del punt de vista mediambiental, social i econòmic, i que compleixin amb els compromisos adquirits pel que fa a la separativa d’aigües i l’elaboració del cadastre. Així mateix, aquests recursos també inclouen una partida de solidaritat i de particularitats comunals.
La partida de política d’inversió sostenible es reparteix a parts iguals només entre els comuns que destinin un mínim del 10% de la transferència rebuda a inversions sostenibles des del punt de vista mediambiental, social i econòmica. És al Govern a qui pertoca precisar per la via reglamentària quines inversions es consideren sostenibles a l’efecte d’aquesta Llei. Així mateix, per als comuns amb un endeutament elevat (superior al 170% de la mitjana d’ingressos dels últims tres anys) la Llei preveu que puguin imputar aquest 10% a la reducció de l’endeutament. La raó de ser global d’aquesta partida és fomentar que les corporacions locals duguin a terme polítiques d’inversió i de reducció de l’endeutament que reverteixin en una gestió eficient dels recursos públics.
La partida de compromisos adquirits té per objectiu destinar més recursos als comuns que hagin acomplert els compromisos i les obligacions contrets en matèria de separació d’aigües pluvials i residuals i d’elaboració del cadastre. En aquest sentit, el conveni signat entre el Govern i els comuns el 23 de febrer del 2005 -amb una addenda del 6 de març del 2013- obliga les administracions parroquials a eliminar progressivament les aigües paràsites de la xarxa d’aigües residuals. Així mateix, la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals dona un termini de deu anys als comuns per elaborar un cadastre i la normativa que el regula. Amb aquesta partida de compromisos adquirits es busca incentivar el compliment per part dels comuns de les obligacions en aquests dos àmbits, que tenen una importància cabdal per a la política mediambiental i per a la promoció de la seguretat jurídica.
Finalment, la partida de solidaritat i particularitats parroquials té per objectiu compensar les parròquies amb una activitat econòmica més baixa o corregir les particularitats comunals que es podrien traduir en un desavantatge competitiu per a determinades parròquies. En aquest sentit, una part d’aquesta partida es distribueix de manera inversament proporcional en funció del nombre d’establiments comercials; de tal manera que les parròquies amb menys activitat econòmica reben una compensació. Per tal d’equilibrar possibles iniquitats que aquest mecanisme de solidaritat pogués provocar, una altra part d’aquesta partida premia els comuns que tenen desplegada tota la seva capacitat tributària.
Pel que fa a les particularitats comunals, aquesta partida també atorga més recursos als comuns que han de gestionar una xarxa de carreteres secundàries superior a 60 quilòmetres, que tenen una societat pública participada únicament pel comú amb una despesa superior a la despesa del Comú o que han de donar serveis a dos nuclis de població de més de 2.000 habitants separats per més de quinze quilòmetres.
Aquesta darrera partida introdueix el principi contingut en l’article 9.5 de la Carta europea de l’autonomia local, en relació amb la protecció de les col·lectivitats locals econòmicament més febles; es consideren febles les comunitats que tenen menys capacitat financera o bé les que han de fer front a uns costos molt superiors als que l’ordenament jurídic els atribueix per a l’exercici de les competències.
IV.
En aquesta Llei es manté el caràcter incondicionat del destí de les transferències que reben els comuns, en el sentit de les darreres modificacions; recursos que els comuns poden destinar lliurement sense cap altra limitació que les establertes en l’ordenament jurídic, i de manera específica en la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, i en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
Atenent la lliure disposició per part dels comuns de les quantitats rebudes, la Llei suprimeix les facultats de control que l’anterior Llei atribuïa al Govern i al Consell General, així com la facultat de suspendre les transferències; tot sense perjudici dels controls establerts en el mateix text normatiu i en altres normes aplicables, amb una referència especial a la Llei del Tribunal de Comptes.
Tal com feia la Llei anterior, mitjançant una disposició transitòria es preveu revisar el model del sistema de repartiment dels recursos entre els comuns, per entendre que, d’acord amb el mandat constitucional, s’insta els poders públics a assegurar en tot moment la seva capacitat econòmica. Com a element dinàmic demana ser revisat després d’un termini prudencial, que s’ha determinat en cinc anys, en els mateixos termes que la Llei anterior.
Amb la voluntat d’afrontar la futura revisió del model competencial i el seu finançament, s’encomana al Govern que al cap de cinc anys de vigència d’aquesta Llei emeti un informe per avaluar el funcionament dels criteris i paràmetres d’aquesta Llei, i de manera específica la distribució dels recursos de redistribució sostenible. El mateix informe ha d’abordar la correspondència entre els ingressos i les despeses en el desenvolupament de les competències comunals, a l’efecte d’establir -si escau- els criteris d’una modificació de les disposicions d’aquesta Llei.
El canvi de model en la determinació de l’import de les transferències preveu que les transferències corresponents als exercicis 2017 i anteriors es facin d’acord amb la norma vigent en aquest any, i les corresponents a l’exercici 2018 i posteriors es facin d’acord amb el nou text normatiu; en conseqüència, la nova regulació ha d’entrar en vigor el dia 1 de gener del 2018.
V.
En relació amb l’activitat econòmica, la disponibilitat d’altres indicadors com ara la riquesa generada anualment a cada parròquia i la mesura de la renda familiar disponible en valors absoluts i per càpita ha de permetre mesurar millor el potencial econòmic de cada parròquia, l’aportació al creixement econòmic del país i també els efectes de la distribució d’aquesta riquesa, més enllà d’indicadors puntuals com el nombre d’establiments o el percentatge de pernoctacions dels turistes que acull.
A aquest efecte, la Llei del Pla d’estadística 2017-2020 preveu proporcionar al llarg de la seva vigència el conjunt de dades en relació amb els comuns i en el marc d’un sistema de comptes econòmics harmonitzat en l’àmbit internacional i d’un registre estadístic de població permanentment actualitzat, entre altres avenços. A més, la instauració de plans estadístics quadriennals consecutius suposa l’oportunitat de revisar sistemàticament les necessitats d’informació del Principat i, de forma singular, les dades que requereixi l’actualització i l’ajustament de la distribució i el finançament de les competències comunals.
L’aplicació de les disposicions previstes en aquesta Llei en la configuració dels paràmetres de càlcul de les transferències als comuns demana que tots els agents intervinents apliquin els mateixos criteris i procediments per determinar els paràmetres de càlcul a l’efecte d’evitar discordances o distorsions que generin iniquitats o resultats no volguts per la norma. És en aquest sentit que aquesta Llei preveu obligar els comuns que en el termini de tres anys apliquin les normes internacionals de comptabilitat del sector públic (NICSP), així com es preveu també que es treballi amb una única classificació econòmica i funcional pel que fa a l’estructura pressupostària.
VI.
El caràcter dinàmic del model de transferències als comuns es desprèn de la lectura dels preceptes constitucionals que fixen les línies mestres d’aquest model. Aquesta Llei no pretén ser un punt final en el procés de canvis viscuts des de l’aprovació de la Constitució ni convertir el model de transferències que n’emana en quelcom estàtic i immutable. Ben al contrari, el mateix text d’aquesta Llei commina els poders públics a una constant avaluació i -si escau- revisió del model de transferències als comuns.
L’experiència acumulada al llarg dels darrers 24 anys permet assegurar que les línies mestres del model de transferències als comuns previstes a la Constitució continuen sent plenament vigents i que, a la vegada, són prou àmplies per permetre l’evolució del model continguda en aquesta Llei i les futures evolucions que sens dubte s’esdevindran al llarg de les properes dècades.
Cadascuna d’aquestes revisions haurà de cercar, com fa aquesta Llei, un equilibri entre donar resposta a les necessitats del moment i tenir la capacitat de dissenyar un model capaç de perviure durant un període raonable, tenint sempre present que el mandat constitucional és garantir la capacitat econòmica dels comuns, que són part de l’Estat Andorrà igual que ho és el Govern i que, per tant, són també responsables de la seva sostenibilitat financera.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta Llei qualificada té per objecte establir el conjunt de regles i procediments als efectes de determinar l’import, la seva revisió, el repartiment, la liquidació i el control de les transferències a tots els comuns amb càrrec al pressupost general, per tal d’assegurar-ne la capacitat econòmica en el desenvolupament de les seves competències en seguiment del que estableix l’article 81 de la Constitució.
El Govern inclou en el pressupost de l’Administració general per a cada exercici econòmic, i com a crèdit ampliable, l’import total de les transferències als comuns determinades d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Article 2. Definicions i altres qüestions generals
1. Als efectes d’aquesta Llei, cal entendre per:
Carreteres secundàries: les carreteres qualificades com a tals en la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària.
Distribució de pernoctacions per parròquia: distribució percentual entre les parròquies de les pernoctacions de turistes acumulades durant l’any, segons la publicació del Departament d’Estadística del Govern prevista en aquesta Llei, que es determina mitjançant les inscripcions d’usuaris a càrrec dels establiments d’allotjament turístic en el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics (ROAT).
Índex d’aigües paràsites respecte a les aigües residuals: percentatge d’aigües netes, també anomenades aigües paràsites, que circulen per la xarxa d’aigües residuals en temps sec. D’acord amb l’addenda al Conveni de data 23 de febrer del 2005 entre el Govern d’Andorra i els comuns, de data 6 de març del 2013, el percentatge d’aigües paràsites, respecte a les aigües residuals en termes de cabals diaris, no ha de superar el vint per cent (20%) a l’inici de l’any 2019. En el decurs de l’any 2019 el departament encarregat del medi ambient emet un informe de l’índex de separació d’aigües per cada parròquia, a l’efecte de determinació els imports objecte d’aquesta Llei corresponents a l’exercici 2020.
Inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica: són les que determini el reglament que aprovi el Govern per a la classificació administrativa, econòmica i funcional de la despesa dels comuns, en desenvolupament de les previsions de l’article 18 de la Llei general de les finances públiques, relatiu a estats d’ingressos i de despeses.
Nombre d’establiments comercials: nombre d’establiments comercials, segons els defineix l’article 9 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, o la norma que en cada moment la substitueixi, inscrits en el Registre de Comerç i Indústria.
Partida: part proporcional definida per aquesta Llei respecte de la quantitat total de recursos a repartir entre els comuns.
Paràmetre de càlcul: element variable en funció del qual es determina el repartiment entre els comuns de les partides.
Població registrada: nombre d’habitants de cada parròquia, segons la seva inscripció en el cens de població de cadascun dels comuns.
Població estimada: nombre d’habitants de cada parròquia, segons la publicació del Departament d’Estadística del Govern establerta en aquesta Llei.
Població d’infants registrada: nombre d’habitants menors de sis anys de cada parròquia, segons la seva inscripció en el cens de població de cadascun dels comuns.
Població d’infants estimada: nombre d’habitants menors de sis anys de cada parròquia, segons la publicació del Departament d’Estadística del Govern establerta en aquesta Llei.
Població de gent gran registrada: nombre d’habitants majors de seixanta-cinc anys de cada parròquia, segons la seva inscripció en el cens de població en cadascun dels comuns.
Població de gent gran estimada: habitants majors de seixanta-cinc anys a cada parròquia, segons la publicació del Departament d’Estadística del Govern establerta en aquesta Llei.
Producte interior brut anual: segons la seva estimació avançada, expressada en termes nominals, que publica el Departament d’Estadística en aplicació de les previsions de la Llei del Pla d’estadística 2017-2020, o la norma que la substitueixi.
Recursos: imputació en dos parts de l’import total anual de les transferències als comuns, determinades a raó de recursos d’imputació general i recursos de redistribució sostenible, als efectes de permetre l’aplicació de les partides objecte d’aquesta Llei i determinar així el repartiment entre els comuns de l’import total de les transferències.
Taxa de variació de l’avanç del producte interior brut anual: diferència entre el valor avançat del producte interior brut anual (PIB) d’un exercici i el PIB de l’exercici precedent, dividit pel PIB de l’exercici precedent i multiplicat per cent, per tal d’obtenir el resultat expressat en percentatge.
2. La determinació temporal dels paràmetres de càlcul previstos en aquesta Llei per establir la quantia de les transferències i del seu repartiment entre els comuns, es refereix a la data del 31 de desembre de l’any precedent a la seva aplicació.
La referència a l’exercici pressupostari en aquesta Llei ho és per l’any natural, en atenció al principi d’anualitat del pressupost general d’acord amb les disposicions de la Llei general de finances públiques.
3. L’import anual de les transferències als comuns per a l’exercici 2018 és de 55.000.000 d’euros, i es revisa anualment a partir de l’exercici següent d’acord amb les disposicions del capítol segon d’aquesta Llei.
4. Als efectes d’aquesta Llei, la superfície total del Principat d’Andorra és de 468 km2 i es distribueix entre les parròquies de la manera següent:
- Canillo: 106,305 km2
- Encamp: 84,695 km2
- Ordino: 85 km2
- La Massana: 65 km2
- Andorra la Vella: 31,750 km2
- Sant Julià de Lòria: 63,500 km2
- Escaldes-Engordany: 31,750 km2
Aquestes superfícies es poden revisar d’acord amb el que s’estableix en la disposició addicional tercera.
5. Als efectes de les previsions d’aquesta Llei, el Departament d’Estadística del Govern emetrà, amb caràcter anual i durant el primer trimestre de l’any natural posterior, una nota informativa amb el contingut o l’expressió numèrica dels índexs o paràmetres següents d’acord amb les definicions i el contingut normatiu d’aquesta Llei, referides al 31 de desembre de cada any:
- Producte interior brut
- Taxa de variació de l’avanç del producte interior brut anual
- Població registrada, total i per parròquia
- Població estimada, total i per parròquia
- Població d’infants registrada, total i per parròquia
- Població d’infants estimada, total i per parròquia
- Població de gent gran registrada, total i per parròquia
- Població de gent gran estimada, total i per parròquia
- Distribució de pernoctacions per parròquia
- Nombre d’establiments comercials, total i per parròquia
Capítol segon. Quantia de les transferències
Article 3. Transferències: naturalesa i destí
Amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica en el desenvolupament de les seves competències, els comuns reben anualment transferències amb càrrec al pressupost de l’Administració general en els termes i les condicions establerts en aquesta Llei, com a recursos de dret públic no tributaris.
Els comuns destinen les transferències a atendre les despeses corrents previstes en el pressupost inicial comunal i les que s’habilitin, si escau, mitjançant les modificacions de crèdit oportunes, les despeses de capital o la reducció de l’endeutament, d’acord amb les facultats i sense cap més limitació que les establertes en la normativa aplicable.
Article 4. Import
L’import total anual de les transferències a favor de tots els comuns per a l’exercici 2018 és de 55.000.000 d’euros, quantitat que es revisa d’acord amb el que disposa l’article següent.
Article 5. Revisió
L’import total anual de les transferències per als exercicis 2019 i posteriors s’incrementa anualment, o disminueix, si escau, a raó de la taxa de variació de l’avanç del producte interior brut anual respecte l’import anual establert per l’any anterior.
Article 6. Control
El control en el compliment dels termes d’aquesta Llei correspon exclusivament al Tribunal de Comptes, endemés de les facultats atribuïdes als comuns per a la impugnació de la liquidació emesa pel ministeri encarregat de les finances, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Capítol tercer. Criteris de repartiment
Secció primera. Recursos i partides
Article 7. Distribució dels recursos entre els comuns
El repartiment entre els comuns de la quantitat determinada en aplicació de les disposicions del capítol precedent d’aquesta Llei, es fa d’acord amb els termes i les condicions establerts en aquest capítol.
Article 8. Classificació dels recursos i partides
1. A l’efecte de l’aplicació dels paràmetres de repartiment establerts en els articles següents, la quantitat total a transferir als comuns es desglossa en dos magnituds:
a) Recursos d’imputació general, a raó del 80% de la quantitat total establerta d’acord amb les regles del capítol precedent.
b) Recursos de redistribució sostenible, a raó del 20% de la quantitat total establerta d’acord amb les regles del capítol precedent.
2. Els recursos d’imputació general són repartits entre tots els comuns d’acord amb les dotacions i partides següents:
a. El 31% com a partida a parts iguals, a repartir entre tots els comuns pel mateix import, d’acord amb el que s’estableix en l’article 9 d’aquesta Llei.
b. El 26% com a partida de població, a repartir entre tots els comuns proporcionalment a la seva població, d’acord amb el que s’estableix en l’article 10 d’aquesta Llei.
c. El 20% com a partida de territori, a repartir entre tots els comuns proporcionalment a la superfície de cadascuna de les parròquies, d’acord amb el que s’estableix en l’article 11 d’aquesta Llei.
d. El 16% com a partida de criteris demogràfics, a repartir entre tots els comuns proporcionalment a la suma de la seva població d’infants i gent gran, d’acord amb el que s’estableix en l’article 12 d’aquesta Llei.
e. I el 7% com a partida de pernoctacions, a repartir entre tots els comuns proporcionalment a la distribució de pernoctacions per parròquia, d’acord amb el que s’estableix en l’article 13 d’aquesta Llei.
3. Els recursos de redistribució sostenible són repartits entre els comuns que compleixin els paràmetres establerts en aquesta Llei, d’acord amb les dotacions i partides següents:
a. Un terç com a partida de política d’inversió sostenible, a repartir únicament entre els comuns que hagin destinat a inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica una quantitat equivalent d’almenys el percentatge establert en l’article 15 d’aquesta Llei.
b. Un terç com a partida de compromisos adquirits, a repartir entre els comuns que hagin acomplert les seves obligacions en relació amb el Cadastre parroquial i amb la separació d’aigües paràsites i residuals, d’acord amb el que s’estableix en l’article 16 d’aquesta Llei.
c. I un terç com a partida de solidaritat i particularitats comunals, a repartir de manera inversament proporcional al nombre d’establiments comercials de la parròquia i en atenció a les particularitats parroquials, d’acord amb el que s’estableix en l’article 17 d’aquesta Llei.
D’acord amb el que estableix la disposició transitòria primera, els recursos de redistribució sostenible tindran, únicament per als exercicis 2018 i 2019, la dotació següent:
a. El 20% per a la partida de política d’inversió sostenible.
b. El 20% per a la partida de compromisos adquirits.
c. El 60% per a la partida de solidaritat i particularitats comunals.
Els paràmetres enunciats en aquest article són objecte de desenvolupament en les dos seccions següents.
Secció segona. Recursos d’imputació general
Article 9. Partida a parts iguals
El 31% dels recursos d’imputació general en la partida a parts iguals són repartits entre tots els comuns en la mateixa quantitat, sense que correspongui aplicar a aquesta partida cap altre criteri de distribució o repartiment.
Article 10. Partida de població
El 26% dels recursos d’imputació general en la partida de població són repartits entre tots els comuns amb caràcter proporcional a la població registrada de cada parròquia.
Per a la parròquia o les parròquies en què la diferència entre els paràmetres de població registrada, esmentats en l’apartat anterior, i de població estimada, és igual o superior al 5%, s’aplica el paràmetre de població estimada en substitució del previst en l’apartat anterior.
Article 11. Partida de territori
El 20% dels recursos d’imputació general en la partida de territori són repartits entre tots els comuns amb caràcter proporcional a la superfície de cadascuna de les parròquies.
Article 12. Partida de criteris demogràfics
El 16% dels recursos d’imputació general en la partida de criteris demogràfics són repartits entre tots els comuns amb caràcter proporcional a la suma de la població d’infants i de gent gran de cada parròquia.
El nombre de població d’infants i de gent gran de cada parròquia es determina alternativament segons la població estimada o la població registrada, segons s’hagi determinat en la partida de població de l’article 10 d’aquesta Llei, de manera que el tractament del paràmetre de població general i de criteris demogràfics per a cada parròquia sigui homogeni.
Article 13. Partida de pernoctacions
El 7% dels recursos d’imputació general en la partida de pernoctacions són repartits entre tots els comuns amb caràcter proporcional a la distribució de pernoctacions per cada parròquia.
Article 14. Elements comuns als recursos d’imputació general
Els recursos d’imputació general són repartits entre tots els comuns d’acord amb els paràmetres descrits en aquesta secció.
Secció tercera. Recursos de redistribució sostenible
Article 15. Partida de política d’inversió sostenible
Un terç dels recursos de redistribució sostenible, que conformen la partida de política d’inversió sostenible, es reparteix a parts iguals únicament entre els comuns que hagin destinat a inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica, d’acord amb el que disposa aquest article, una quantitat equivalent d’almenys el deu per cent (10%) de l’import rebut en l’exercici anterior en aplicació de les disposicions d’aquesta Llei, amb independència, als efectes d’aquest càlcul, de l’origen dels fons emprats per a les inversions.
Els comuns poden imputar, en la determinació de la quantitat objecte dels paràgrafs anteriors, l’import resultant de la reducció en l’exercici precedent de l’endeutament efectivament disposat, quan aquest endeutament, d’acord amb l’informe emès pel Tribunal de Comptes, sigui superior al cent setanta per cent (170%) de la mitjana dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponent als tres anys naturals immediatament anteriors al de formalització de les operacions, excloent-ne el mateix endeutament i els ingressos procedents de l’alienació del patrimoni, d’acord amb el que s’estableix en la Llei de finances comunals, i en tot cas fins a la concurrència d’aquest límit.
Anualment i com a molt tard la primera quinzena del mes de març, l’interventor comunal remet al ministeri encarregat de les finances un informe de les inversions liquidades pel comú en l’exercici precedent i que tenen la consideració d’inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica d’acord amb el que disposa aquesta Llei, presentades segons la classificació funcional establerta reglamentàriament pel Govern.
D’acord amb el que estableix la disposició transitòria primera, la partida de política d’inversió sostenible, únicament per als exercicis 2018 i 2019, es reparteix a parts iguals entre tots els comuns, i en conseqüència no són preceptius els informes establerts en els paràgrafs anteriors.
Article 16. Partida de compromisos adquirits
Un terç dels recursos de redistribució sostenible, que conformen la partida de compromisos adquirits, són repartits entre els comuns que hagin acomplert, en data 31 de desembre de l’exercici precedent, les obligacions que es detallen en aquest article.
a) La meitat de la partida, en atenció al compliment del Conveni entre el Govern i els comuns de data 23 de febrer del 2005 i la seva addenda de data 6 de març del 2013 pel que fa a l’obligació d’eliminar aigües paràsites de la xarxa d’aigües residuals, d’acord amb el sistema de puntuació següent:
i. 2 punts per als comuns que assoleixin un índex d’aigües paràsites igual o inferior al 20%.
ii. 1,5 punts per als comuns que assoleixin un índex d’aigües paràsites inferior o igual al 50% i superior al 20%.
iii. 1 punt per als comuns que assoleixin un índex d’aigües paràsites inferior o igual al 100% i superior al 50%.
iv. Cap punt per als comuns que assoleixin un índex d’aigües paràsites superior al 100%.
L’exercici posterior a l’exercici en què la totalitat dels comuns hagin assolit un índex de separació igual o inferior al 20%, aquesta partida es reparteix entre tots els comuns a parts iguals.
El compliment de l’obligació dels comuns d’eliminar aigües paràsites que circulen per la xarxa d’aigües residuals es determina en el decurs de l’any 2019, d’acord amb un estudi elaborat pel Govern a aquest efecte. El departament encarregat del medi ambient actualitza aquest estudi amb una periodicitat de sis anys.
Per als anys posteriors i a l’efecte del càlcul d’aquest paràmetre, és potestatiu de cada comú fer l’actualització respecte a la seva parròquia de l’estudi objecte del paràgraf anterior, a fi d’establir per al comú el nou índex de separació d’aigües paràsites respecte a les aigües residuals, i trametre aquest estudi al ministeri encarregat de les finances i al departament del Govern encarregat del medi ambient perquè el validin, o si escau, al grup de treball previst en el Conveni objecte d’aquest article. En cas que no es produeixi aquesta iniciativa d’actualització, s’aplica el paràmetre de l’any anterior fins a l’actualització de l’estudi per part del Govern.
b) L’altra meitat de la partida, en atenció al compliment per part dels comuns del termini de deu anys que estableix la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, per tal d’elaborar un Cadastre i les normatives que el regulen, d’acord amb el sistema de puntuació següent:
i. 2 punts per als comuns que ho han acomplert en el termini legalment establert.
ii. 1,5 punts per als comuns que ho han acomplert amb posterioritat al termini legalment establert a aquest efecte i, com a molt tard, abans del dia 31 de desembre del 2017.
iii. 1 punt per als comuns que ho han acomplert amb posterioritat al 31 de desembre del 2017.
iv. Cap punt per als comuns que no ho han acomplert en l’exercici anterior.
Les obligacions en relació amb el Cadastre objecte d’aquest article s’entenen acomplertes a la data de publicació de la finalització dels treballs al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. A l’efecte del càlcul d’aquest paràmetre, els comuns trameten una còpia d’aquesta publicació al ministeri encarregat de les finances.
L’exercici posterior a l’exercici en què la totalitat dels comuns hagin acomplert les obligacions esmentades en relació amb el Cadastre, aquesta partida es reparteix entre tots els comuns a parts iguals.
D’acord amb el que estableix la disposició transitòria primera per als exercicis 2018 i 2019, la partida de compromisos adquirits es reparteix a parts iguals entre tots els comuns.
Article 17. Partida de solidaritat i particularitats comunals
Un terç dels recursos de redistribució sostenible, que conformen la partida de solidaritat i particularitats comunals, són repartits entre els comuns d’acord amb els criteris següents:
i) La meitat de la partida es reparteix entre tots els comuns d’acord amb el percentatge que s’obtingui amb caràcter inversament proporcional al nombre d’establiments comercials registrats a la parròquia, de manera que la parròquia amb menys establiments comercials obté una major part de la partida i, a l’inrevés, la parròquia amb més establiments comercials rep una part menor de la partida.
ii) L’altra meitat de la partida es reparteix entre els comuns en atenció a les particularitats parroquials que es detallen en aquest article, segons el sistema de puntuació següent:
a) 1 punt per als comuns que en els dos exercicis immediatament precedents hagin exigit dels obligats tributaris la totalitat dels impostos comunals descrits en l’article 28 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, mitjançant liquidacions o autoliquidacions segons escaigui. Els comuns han de comunicar al ministeri encarregat de les finances els canvis normatius en relació amb l’exigibilitat d’aquests impostos comunals.
No s’entén l’exigibilitat tributària als efectes d’aquest article quan en resulti un supòsit de no-subjecció, d’exempció o de tipus de gravamen zero, llevat de l’impost de la propietat immobiliària per a les propietats no edificades.
b) 1 punt per als comuns en el territori dels quals la suma de la llargada de totes les carreteres secundàries assoleixi una xifra superior als 60 quilòmetres.
c) 1 punt per als comuns que disposin en l’exercici precedent d’una societat pública participada únicament pel comú, amb una despesa superior a la despesa liquidada pel Comú en el mateix exercici.
d) 1,5 punts per als comuns en el territori dels quals es trobin radicats dos nuclis amb una població de més de 2.000 habitants i que alhora estiguin separats per una distància superior a 15 quilòmetres.
D’acord amb el que estableix la disposició transitòria primera, la partida de solidaritat i particularitats comunals per als exercicis 2018 i 2019 inclou un paràmetre addicional d’acord amb les necessitats financeres.
Article 18. Elements comuns als recursos de redistribució sostenible
Les partides que conformen els recursos de redistribució sostenible es reparteixen únicament entre els comuns en què concorrin els paràmetres descrits en aquesta secció.
Respecte a les partides dels recursos de redistribució sostenible que són repartides entre els comuns mitjançant el sistema de puntuació, la suma dels punts atribuïts a cada comú en aplicació dels articles anteriors és acumulable únicament en cadascuna de les partides, i determina per a cada comú un percentatge de repartiment de la partida en relació amb la totalitat dels punts atribuïts als comuns que hi concorrin.
Si de l’aplicació de les regles d’aquesta secció en resulta vacant alguna partida, totalment o en alguna de les parts, en el sentit que no s’atribueix a cap comú, l’import íntegre d’aquesta partida es reparteix a parts iguals entre tots els comuns.
Capítol quart. Procediment i gestió dels recursos
Secció primera. Procediment per determinar els imports
Article 19. Obtenció dels paràmetres de càlcul
El Govern recopila anualment les dades necessàries per determinar els paràmetres de càlcul establerts en els capítols precedents d’aquesta Llei, i de manera específica les que es detallen en l’article 2.
El Departament d’Estadística, durant el primer trimestre de l’exercici, emet una nota informativa dels valors de les dades necessàries per determinar els paràmetres de càlcul objecte d’aquesta Llei respecte de la població, el producte interior brut i la seva taxa de variació, la distribució de pernoctacions i els establiments comercials.
Durant el primer trimestre de l’exercici el Departament d’Estadística tramet les dades objecte d’aquesta Llei al ministeri encarregat de les finances, que procedeix al càlcul del repartiment de l’import de les transferències als comuns d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Article 20. Informe del ministeri encarregat de les finances
Durant el segon trimestre de l’exercici el ministeri encarregat de les finances elabora un informe motivat de la liquidació per al repartiment entre els comuns de l’import destinat a les transferències en aplicació de les disposicions d’aquesta Llei.
Si a la data d’emissió de l’informe motivat objecte del paràgraf anterior el ministeri encarregat de les finances no disposa de la totalitat de les dades o paràmetres per al càlcul del repartiment de l’import destinat a les transferències als comuns, procedeix a fer el pagament per la mateixa quantitat del trimestre anterior, i així successivament fins a disposar de la totalitat de les dades o paràmetres.
Secció segona. Pagaments
Article 21. Pagaments
El Govern satisfà als comuns l’import anual de les transferències objecte d’aquesta Llei mitjançant quatre pagaments, a efectuar a l’inici de cadascun dels trimestres naturals.
La quantitat trimestral a transferir als comuns en aplicació de les disposicions d’aquesta Llei es determina provisionalment en absència de les dades o paràmetres per al càlcul del repartiment de l’import, en el mateix import del trimestre precedent, que serà objecte de regularització d’acord amb les disposicions de l’article següent.
Fins al moment que el Govern no emeti la liquidació de l’import definitiu per al repartiment entre els comuns de les transferències, els pagaments a favor dels comuns tenen la naturalesa d’acomptes.
En situació de pròrroga pressupostària o de no aprovació del pressupost general de l’Estat, el cap de Govern, amb l’acord previ del Govern, fa efectives les transferències als comuns d’acord amb l’informe de liquidació previst en la secció anterior. En aquest cas, per fer front a les transferències als comuns, els crèdits en concepte de transferències als comuns es poden prorrogar en una sola vegada i a la bestreta.
Article 22. Regularització
Un cop emès l’informe de liquidació previst en la secció anterior d’aquesta Llei, el Govern regularitza d’acord amb els paràmetres definitius, si escau, la diferència respecte als pagaments fets a compte, i incorpora la diferència en el pagament següent d’acord amb la previsió de l’article anterior, sense considerar en el càlcul el contingut de les impugnacions eventuals en curs.
El Govern regularitza en el pagament següent als comuns, si escau, la diferència resultant del contingut de la resolució ferma a la impugnació de l’informe de liquidació, d’acord amb el procediment establert en el paràgraf anterior.
Secció tercera. Impugnació
Article 23. Impugnació de la liquidació
El comú, en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la liquidació emesa pel ministeri encarregat de les finances, o en absència de la mateixa i en haver-se escolat l’any natural, pot interposar-ne la impugnació davant el Govern.
Un cop interposada la impugnació, el Govern en fa trasllat a la resta de comuns, que es constitueixen igualment com a parts en el procediment, i poden formular al·legacions en el termini d’un mes.
El Govern resol la impugnació formulada pel comú en el termini de dos mesos a comptar de la recepció de les al·legacions dels comuns. La impugnació del comú s’entén desestimada si, en el termini de tres mesos a comptar de la data de la impugnació, el Govern no ha emès una resolució expressa.
La tramitació i resolució de la impugnació dels comuns en els punts no previstos en aquest article es regeix per les disposicions del Codi de l’Administració.
Article 24. Suspensió
La interposició de la impugnació per part d’un o més comuns a la liquidació formulada pel ministeri encarregat de les finances no suspèn, ni modifica, el pagament de les transferències previstes en la mateixa liquidació, ja sigui per al mateix comú impugnant, com per a la resta de comuns, llevat de resolució expressa a aquest efecte, que és igualment impugnable d’acord amb el procediment descrit en l’article precedent.
D’acord amb la resolució ferma a la impugnació que en el seu dia s’obtingui, el Govern procedeix, si escau, a regularitzar els pagaments fets d’acord amb les disposicions de la secció anterior.
Article 25. Accés a la jurisdicció
Contra la resolució del Govern a la impugnació formulada pel comú d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei, qualsevol comú pot interposar demanda jurisdiccional en el termini d’un mes, que es tramita segons el procediment establert en la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Disposició addicional primera. Revisió normativa
Per tal d’assegurar la capacitat econòmica dels comuns en el desenvolupament de les seves competències, aquesta Llei és objecte de modificació, si escau, en el termini de cinc anys, en relació amb els paràmetres per al repartiment dels recursos de distribució sostenible, i de manera específica dels paràmetres que tenen un exhauriment més proper o que hagin perdut vigència.
S’encomana al Govern que, com a molt tard, abans del termini de cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i després de consultar els comuns, elabori un informe sobre l’avaluació del funcionament dels criteris i paràmetres de repartiment establerts en aquesta Llei, amb referència especial als recursos de distribució sostenible, així com respecte a la correspondència entre ingressos i despeses en el desenvolupament de les seves competències, amb requeriment previ als comuns d’aquesta informació a l’efecte d’establir, si escau, els criteris per a les modificacions oportunes; i que trameti aquest informe als comuns i al Consell General perquè en tinguin coneixement.
Disposició addicional segona. Informació que han de lliurar els comuns
Els comuns han de trametre al ministeri encarregat de les finances, com a molt tard la primera quinzena de març del 2018, les dades necessàries en relació amb els índexs o paràmetres següents previstos en aquesta Llei:
- L’estat dels treballs per elaborar un cadastre i les normatives que el desenvolupen.
- L’exigibilitat als obligats tributaris dels impostos comunals.
Disposició addicional tercera. Habilitacions al Govern
S’habilita el Govern perquè modifiqui les superfícies de les parròquies establertes en aquesta Llei, d’acord amb el que disposin els convenis entre comuns, les resolucions judicials fermes, o els tractats internacionals signats pel Principat d’Andorra que les alterin.
S’habilita el Govern perquè, en el termini d’un mes a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aprovi la disposició reglamentària oportuna a l’efecte d’establir la classificació funcional i econòmica de les despeses dels comuns, en desenvolupament de les previsions de l’article 18 de la Llei general de les finances públiques, relatiu a estats d’ingressos i de despeses; així com perquè determini les inversions que tenen la consideració d’inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica als efectes d’aquesta Llei.
S’habilita el Govern perquè, en atenció a l’informe previst en l’article 16, determini el compliment de les obligacions dels comuns per a la separació d’aigües paràsites i residuals, així com la seva actualització periòdica, als efectes previstos en aquesta Llei.
Disposició addicional quarta. Aplicació de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic per part dels comuns
Els comuns han d’aplicar, en el termini de tres anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic (NICSP), elaborades per la Federació Internacional de Comptables (IFAC), a través de la Junta de Normes Comptables Internacionals per al Sector Públic (IPSASB).
Disposició transitòria primera. Paràmetres de repartiment dels exercicis 2018 i 2019
Únicament per als exercicis 2018 i 2019 regiran les dotacions i els paràmetres següents de repartiment de les transferències als comuns:
1) Els recursos de redistribució sostenible, establerts en la secció tercera del capítol tercer d’aquesta de la Llei, tenen la dotació següent:
i. El 20% per a la partida de política d’inversió sostenible.
ii. El 20% per a la partida de compromisos adquirits.
iii. El 60% per a la partida de solidaritat i particularitats comunals.
2) La partida de política d’inversió sostenible, prevista en l’article 15 d’aquesta Llei, es reparteix a parts iguals entre tots els comuns.
3) La partida de compromisos adquirits, prevista en l’article 16 d’aquesta Llei, es reparteix a parts iguals entre tots els comuns.
4) En la partida de solidaritat i particularitats comunals, prevista a l’article 17 d’aquesta Llei, s’inclou 1 punt a imputar als comuns l’endeutament dels quals efectivament disposat en l’exercici 2015, d’acord amb l’informe emès pel Tribunal de Comptes, superi el 190% i al seu torn no excedeixi el 200% de la mitjana dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors al de formalització de les operacions, excloent-ne el mateix endeutament i els ingressos procedents de l’alienació del patrimoni, d’acord amb el que estableixi l’article 47 de la Llei de finances comunals en relació amb la quantia màxima de l’endeutament.
Disposició transitòria segona. Normativa aplicable
Els actes i les qüestions en relació amb les transferències als comuns corresponents als exercicis 2017 i anteriors es regeixen pel que disposa la Llei qualificada de transferències als comuns del 4 de novembre de 1993 i les lleis posteriors de modificació, amb exclusió d’aquesta.
Disposició derogatòria
Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogats:
a) La Llei qualificada de transferències als comuns i les lleis posteriors de modificació:
la Llei 15/2015, del 3 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 10/2007, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada 11/2003, de modificació de l’article 7 i de supressió dels articles 8 i 9 de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny;
la Llei 10/2007, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada 11/2003 de modificació de l’article 7 de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny;
la Llei 7/2007, del 17 de maig, qualificada de modificació de l’article 9 de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 4 de novembre de 1993;
la Llei qualificada 11/2003, del 27 de juny, de modificació de l’article 7 de la Llei qualificada de transferències als comuns;
b) Mitjançant supressió de l’apartat 3 de l’article 13 de la Llei del Tribunal de Comptes aprovada pel Consell General en data 13 d’abril de l’any 2000, que queda redactat en aquests termes:
Article 13
1. Els comuns i els quarts han de remetre directament al Tribunal de Comptes els seus comptes, així com els dels òrgans i de les societats públiques que en depenen, abans de l’1 d’abril de l’any següent al del tancament de cada exercici.
2. El Tribunal de Comptes ha d’examinar i comprovar els comptes que formen el Compte general dels comuns, dels quarts, dels òrgans i de les societats públiques que en depenen dins els cinc mesos següents a la seva recepció. L’informe resultant de la fiscalització s’ha de sotmetre al Consell General com a part integrant de la memòria anual.
c) Totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que s’estableix en aquesta Llei.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor el dia 1 de gener del 2018.
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 22 d’agost del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 14 d’agost del 2017, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.
2. D’acord amb l’article 79, habilitar els dies del període entre sessions als efectes determinats d'aquest procediment d’urgència per poder presentar esmenes.
3. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 1 de setembre del 2017, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 d’agost del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns
Exposició de motius
Quan és a punt de complir-se el primer quart de segle de vigència de la Constitució, podem constatar amb satisfacció que el sistema de distribució de competències entre l’Administració general de l’Estat i els comuns que va dissenyar, i que fou instaurat per la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, ha resultat, en conjunt, adequat a les necessitats del Principat i a les aspiracions dels seus ciutadans. Al llarg de tots aquests anys, els principis rectors del sistema no han estat qüestionats, i l’experiència que s’ha anat acumulant en l’aplicació de la Llei no ha posat en relleu problemes majors, sinó únicament algunes disfuncions, a les quals s’ha fet front sempre amb pragmatisme.
Dit això, el nou paradigma econòmic sorgit de la crisi econòmica que va colpir el Principat -juntament amb la pràctica totalitat de les economies occidentals- entre els anys 2007 i 2013 exigeix racionalitzar l’actuació de les administracions públiques i millorar-ne l’eficiència i, per fer-ho, cal modificar, redefinir o adaptar alguns dels serveis que presten les administracions comunals i algunes de les activitats que assumeixen, i cercar una coordinació millor i una cooperació més gran entre els comuns i el Govern.
Mitjançant l’anomenat “acord institucional” del 28 d’abril del 2014, el Govern i els set comuns van arribar a pactes importants en matèria de competències, bona part dels quals s’han traduït en l’aprovació o la modificació posterior de diverses lleis sectorials, però, per completar aquest treball, era indispensable abordar la modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències. Per preparar aquesta feina, i amb la finalitat de permetre la participació de totes les parts implicades i de cercar el màxim consens possible, s’ha reunit, al llarg del primer semestre del 2017, una comissió tripartida composta per representants dels grups parlamentaris, del Govern i dels comuns, que ha revisat l’experiència de l’exercici competencial de l’Administració general i comunal, des de la perspectiva de la millora del sistema i de la seva sostenibilitat, i tenint sempre en vista el marc constitucional. Aquesta Llei és deutora del treball de la comissió esmentada.
D’altra banda, no es pot ignorar que la delimitació de les competències està molt estretament vinculada al règim de les transferències, perquè l’objectiu i la justificació d’aquestes transferències no pot ser un altre que assegurar la capacitat econòmica dels comuns per exercir aquelles competències. Per això l’acord institucional del 2014 comportava ja una modificació puntual de la Llei qualificada de transferències als comuns, i per això la modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències que ara s’aprova s’ha tramitat conjuntament amb una altra Llei qualificada que modifica substancialment el règim de les transferències als comuns.
II
Aquesta Llei modifica la Llei qualificada de competències dels comuns, del 4 de novembre del 1993, que ja havia estat modificada en una ocasió anterior per la Llei qualificada 6/2007, del 22 de març. Les modificacions que introdueix aquesta Llei són nombroses i de diversa índole: algunes tenen per objecte donar una redacció més precisa a determinats preceptes que, amb anterioritat, han generat dubtes o problemes d’interpretació, o bé que s’ha considerat que en podien plantejar en el futur; d’altres busquen adaptar la Llei a les modificacions del marc institucional que s’han produït des que es va promulgar, com seria el cas, per exemple, de la taula de mobilitat, la xarxa bàsica de vials, o el Tribunal de Comptes, cap dels quals no existia l’any 1993, però les més rellevants són, sens dubte, les que afecten l’article 4 de la Llei, que és la seva disposició nuclear, perquè és la que enumera i detalla les competències que es reconeixen als comuns. Entre les novetats introduïdes a l’article 4 destaquen les següents:
L’apartat 6, tot i mantenir inalterada la competència urbanística dels comuns en el terme de la respectiva parròquia, introdueix un règim nou i innovador en relació amb l’adquisició de sòl per als projectes d’interès nacional i els plans sectorials, i també obre la possibilitat que el Govern executi determinats projectes fins i tot en el cas que l’informe comunal, que manté el seu caràcter preceptiu, hi sigui contrari. Aquesta no és una regla general, sinó que s’aplica únicament als projectes que s’han considerat relacionats de forma més directa i objectiva amb l’interès nacional, i que s’enumeren, en numerus clausus, a la disposició addicional de la Llei. En la resta de supòsits, els comuns mantenen la seva capacitat de vetar l’execució d’un projecte d’interès nacional o un pla sectorial en el terme de la respectiva parròquia i, en aquest cas, el vet només es pot aixecar per mitjà d’una llei aprovada pel Consell General.
Així mateix, i com a mecanisme de garantia per evitar que el sòl de cessió pugui passar a formar part del patrimoni d’una persona privada, s’estableix que, si es produeix aquesta eventualitat, el Comú gaudirà d’un dret de reversió que li permeti recuperar la titularitat del sòl i, si l’ús del sòl per una tercera persona hagués de continuar, percebre’n una compensació econòmica, calculada a preu de mercat, per tot el temps que duri.
La previsió de l’apartat 6 s’ha traslladat també a l’apartat 7, amb la finalitat que el Govern pugui disposar de sòl comunal per executar projectes d’interès nacional i plans sectorials en les mateixes condicions que el sòl provinent de la cessió urbanística obligatòria i gratuïta.
En matèria de parcs naturals, l’apartat 8 preveu que, junt amb els parcs nacionals, que són de competència del Govern, podran coexistir altres parcs d’àmbit parroquial, sobre els quals el comú respectiu tindrà totes les competències, dins del marc de la legislació nacional.
L’apartat 9 és plasmació de l’acord institucional del 2014, i introdueix una excepció al règim general de manteniment de les carreteres secundàries, en atribuir-lo al Govern en un nombre important, però clarament delimitat, de supòsits.
Amb relació als serveis públics comunals, que constitueixen un altre dels punts essencials de la Llei, l’apartat 10 del mateix article 4 delimita i perfila amb més precisió l’àmbit d’actuació de les administracions comunal i general, en matèria d’aigües residuals; de recollida i gestió de residus urbans; d’assegurament de la convivència ciutadana, i de neteja dels torrents; també atribueix a l’administració comunal la prestació de serveis socials d’atenció diürna en diverses matèries, de forma coherent amb el que preveu la Llei 6/2014, de serveis socials i sociosanitaris.
De la mateixa manera, l’apartat 11 perfila les competències de l’administració comunal en matèria de regulació de les condicions de la circulació urbana de vehicles i vianants; l’apartat 13 ho fa en relació amb les activitats culturals, socials, turístiques, esportives i de lleure, i el nou apartat 15 obre la possibilitat que els comuns col·laborin amb el Govern en els projectes energètics nacionals, en els termes que haurà de fixar la normativa sectorial. Finalment, es manté la clàusula residual, ara a l’apartat 16, com a garantia que els comuns podran assumir la prestació dels altres serveis que, en l’esdevenidor, considerin necessaris per satisfer les necessitats i els interessos de la comunitat parroquial.
Es modifiquen també els articles 7, 8, 9 i 10 de la Llei. En aquest cas, les modificacions són de caràcter menys substancial i, com s’ha dit abans, tenen per objecte donar una redacció més clara i entenedora als seus preceptes i adaptar-los a l’evolució del marc normatiu i institucional. En particular, l’article 8 integra una referència al Tribunal de Comptes; l’article 9 s’ha harmonitzat amb el nou text refós de la Llei de bases de l’ordenament tributari, aprovat per Decret legislatiu del 29 d’abril del 2015, i l’article 10 prescindeix de la referència a la recaptació obtinguda pels comuns l’any 1992, prevista en el seu moment com una garantia, però que, amb el transcurs del temps, havia quedat completament desfasada.
Article 1. Modificació de l'article 4
Es modifica l’article 4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, que queda redactat com segueix:
“Article 4
Són competències dels comuns, en el terme de la respectiva parròquia:
1. L’elaboració, el control i l’actualització del cens general de població de la parròquia, d’acord amb les normes generals de coordinació nacional.
2. L’elaboració, l’actualització i la publicació del cens electoral i de les llistes electorals, i totes les altres funcions que, en matèria electoral, els atribueix la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. Així mateix, correspon als comuns la convocatòria de reunions de poble i consultes populars d’abast parroquial.
3. L’elaboració del cadastre de la parròquia, d’acord amb la legislació nacional. El cadastre s’ha de coordinar amb el Registre de la Propietat.
4. L’ordenació del seu territori en allò que es refereix a la revisió de creus de terme i d’emprius comunals, i la delimitació de terres comunals amb quarts i amb particulars.
5. La regulació, l’autorització i el registre d’obertura i establiment d’activitats comercials, industrials, professionals i de serveis, dins del marc de la legislació nacional.
6. La definició de la política urbanística de la parròquia dins del marc de la general de l’Estat, i la gestió, fixació i aplicació dels plans generals i parcials d’urbanització, les condicions d’edificabilitat i habitabilitat, les infraestructures viàries i de serveis, i els equipaments comunals col·lectius.
Els comuns cedeixen gratuïtament al Govern els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta urbanística que s’hagin de destinar a la realització de projectes d’interès nacional i plans sectorials. Aquests instruments són aprovats pel Govern, amb informe previ dels comuns el terme parroquial dels quals sigui afectat pel projecte o el pla.
Quan es tracti de projectes d’interès nacional o plans sectorials relatius a algun dels equipaments inclosos en la relació continguda a la disposició addicional d'aquesta Llei, l'informe dels comuns té caràcter preceptiu però no vinculant; en els altres supòsits, l'informe dels comuns té caràcter preceptiu i vinculant.
Si un informe preceptiu i vinculant d'un comú sobre un projecte d’interès nacional o un pla sectorial és negatiu, el Govern no el pot executar, però pot sotmetre al Consell General un projecte de llei que l'autoritzi a executar-lo. Si la Llei s'aprova, el projecte es pot executar.
Si, per qualsevol motiu, terrenys de titularitat d’un comú o d’un quart que han estat objecte de cessió gratuïta al Govern per executar un projecte d’interès nacional o un pla sectorial hagin de passar a formar part del patrimoni d’una persona privada, física o jurídica, o d’una societat amb participació de capital públic i privat, el comú o el quart que n’eren titulars abans de la cessió tenen dret a la reversió dels terrenys cedits i, en el cas que n’hagi de continuar fent ús aquesta persona o societat, a percebre una compensació econòmica per aquest ús, calculada a preu de mercat.
7. L’administració, la gestió i el govern, en general, dels béns de domini públic comunal i dels béns de domini privat o patrimonials que hagin adquirit, inclòs l’aprofitament i explotació dels recursos naturals que s’hi trobin, com ara tales de boscos, camps de neu, aigües termals, aigües i minerals.
Els comuns posen gratuïtament a disposició del Govern l'ús dels béns comunals que siguin necessaris per executar projectes d'interès nacional i plans sectorials que siguin aprovats amb els requisits que estableix l’apartat precedent.
8. La declaració, la conservació, la gestió i el manteniment dels parcs naturals comunals i la participació en la conservació, la gestió i el manteniment d’altres espais naturals protegits, dins del marc de la legislació nacional.
9. La construcció, el manteniment i la millora de vies públiques urbanes, carreteres secundàries, camins comunals i de muntanya, places, jardins, aparcaments i estacionaments. El Govern ha de proveir l’enquitranament de les vies públiques i de les carreteres secundàries.
No obstant el que estableix l'apartat precedent, el Govern s’ha de fer càrrec del manteniment de totes les carreteres secundàries que figuren relacionades en el Decret del Govern del 25 de juliol del 2007, de designació de les carreteres secundàries, inclòs el manteniment de les rotondes, excepte la jardineria i els elements d'ornamentació que hagi col·locat el Comú. A aquests efectes, no es considera manteniment la reconstrucció o substitució d'elements substancials de la carretera (plataformes, ponts, murs i altres d’importància similar) que han arribat al final de la seva vida útil.
En cas que les carreteres secundàries a què es refereix l’apartat anterior pateixin desperfectes molt greus com a conseqüència d'incidents provocats per riscos naturals, el Govern ha d’assumir els treballs que siguin necessaris per restablir la circulació amb garanties de seguretat.
10. La prestació de serveis públics, de forma directa o per mitjà d'instruments de gestió indirecta o compartida, en els àmbits següents:
a) La captació, el tractament i la distribució d’aigües potables i termals, i la construcció de fonts públiques.
b) L’enllumenat públic.
c) La construcció, l’explotació, el manteniment i la conservació dels col·lectors d’aigües pluvials i dels col·lectors d’aigües residuals i clavegueres.
Això no obstant, el Govern assumeix la construcció, l’explotació, el manteniment i la conservació dels col·lectors generals d'aigües residuals. Els col·lectors comunals poden embrancar-hi a condició que transportin únicament aigües residuals.
d) La construcció, la conservació i l’administració dels cementiris i la prestació de serveis funeraris, d’acord amb les lleis aplicables.
e) La neteja de les vies públiques i dels espais públics.
f) La recollida de residus urbans i el seu transport als centres nacionals de valorització, de transferència o d’eliminació, que ha de proveir el Govern, així com la creació, l’explotació, la gestió i la clausura de les deixalleries i dels abocadors comunals, en les condicions previstes per la Llei.
g) La prestació de serveis socials d’atenció diürna en matèria de guarderia d'infants, casal de gent gran i esplai.
h) La inspecció, el control i l’assegurament de la bona convivència ciutadana en les vies públiques i en els espais públics, per mitjà dels agents de circulació i els altres agents i cossos comunals, en coordinació i amb la col·laboració del Cos de Policia, i sense perjudici de la competència general del Govern en matèria d'ordre públic. Els comuns poden organitzar, convocar i mobilitzar el sometent, i exercir les altres competències en matèria de protecció civil que els atribueix la Llei.
i) La neteja dels torrents únicament en els trams que, en entorns urbanitzats, es trobin entubats, coberts o assimilats a segles de reg.
11. La regulació de les condicions de la circulació urbana de vehicles i vianants, amb l’establiment i definició de les zones i els horaris d’estacionament, càrrega i descàrrega, amb la subsegüent senyalització horitzontal i vertical, en coordinació amb l’òrgan nacional competent en matèria de gestió del trànsit, i sense perjudici de les competències del Govern sobre la xarxa bàsica de vials. La retolació de carrers, places, vies públiques i llocs d’interès.
12. L’organització i promoció de les festes tradicionals.
13. L’organització i promoció d’activitats de caràcter cultural, social, turístic, de lleure i esportiu no escolar.
14. L’organització institucional dels seus òrgans, formes i procediments d’actuació dins el marc assenyalat per la Constitució, la Llei, i els usos i costums.
15. En el marc de la política energètica, els comuns col·laboren en els projectes energètics nacionals.
16. L’organització de qualsevol activitat i la prestació d'altres serveis públics que siguin adients per a la satisfacció de les necessitats i els interessos de la comunitat parroquial.”
Article 2. Modificació de l'article 7
Es modifica l’article 7 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, que queda redactat com segueix:
“Article 7
La potestat financera i tributària dels comuns deriva de la potestat tributària originària de l’Estat. Nogensmenys, i sense perjudici de les relacions necessàries de col·laboració amb l'Estat, les facultats atribuïdes als comuns per aquesta Llei en desenvolupament de l’article 80.2 de la Constitució són exercides sota el principi d’autonomia.”
Article 3. Modificació de l'article 8
Es modifica l’article 8 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, que queda redactat com segueix:
“Article 8
Dins de la potestat financera, correspon als comuns l’elaboració, l’aprovació i l’execució del pressupost comunal, així com la fixació i l’execució del control comptable i l’auditoria dels seus comptes, sense perjudici del que disposa la Llei qualificada de transferències als comuns i de les facultats de fiscalització i control del Tribunal de Comptes.”
Article 4. Modificació de l'article 9
Es modifica l’article 9 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, que queda redactat com segueix:
“Article 9
1. La potestat tributària dels comuns es concreta en la seva capacitat de crear i regular impostos, taxes i contribucions especials, en el marc del que estableix aquesta Llei, i d'acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari i la Llei de les finances comunals. Els comuns tenen atribuïdes totes les facultats en relació amb aquests tributs, així com la potestat sancionadora.
2. Són impostos d’àmbit comunal els següents:
a) L’impost tradicional del foc i lloc, sobre la residència principal.
b) L’impost sobre la propietat immobiliària, edificada i no edificada.
c) L’impost sobre els rendiments arrendataris.
d) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
e) L’impost sobre la construcció.
Per llei, es pot atribuir als comuns la capacitat de crear i regular altres impostos, així com la participació en impostos d’àmbit estatal.
3. Els comuns tenen la potestat de crear i regular taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic comunal, i per la realització de les funcions administratives i la prestació dels serveis que els corresponen d’acord amb l'article 4 d’aquesta Llei.
L’Administració de l’Estat està exempta del pagament de taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, amb independència del seu caràcter temporal o continuat, quan l’utilitzi per prestar serveis públics o per a fins de seguretat pública. Per llei es poden crear altres exempcions.
4. Els comuns poden crear i regular també preus públics per la prestació de serveis públics o l’execució de funcions administratives que no són de sol·licitud o recepció obligatòria.
5. Els comuns poden delegar les facultats de gestió, liquidació, recaptació, inspecció i la potestat sancionadora sobre els tributs, i la liquidació i recaptació d’altres ingressos de dret públic que els corresponguin.”
Article 5. Modificació de l’article 10
Es modifica l’article 10 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, que queda redactat com segueix:
“Article 10
Com a complement dels ingressos dels comuns, i al marge del que disposa la Llei qualificada de transferències als comuns, els comuns participen en el producte del tribut que grava la tinença de vehicles, que recapta el Govern, d’acord amb la Llei que el desenvolupa.”
Article 6. Addició d’una disposició addicional
S'afegeix una disposició addicional a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, redactada en els termes següents:
“Disposició addicional
L'informe preceptiu dels comuns sobre els projectes d’interès nacional i els plans sectorials a què es refereix l’apartat 6 de l’article 4 no té caràcter vinculant quan aquests instruments tinguin per objecte:
1. Centres escolars i universitaris.
2. Equipaments culturals (museus, sales d’exposicions, biblioteques, arxius, centres culturals, teatres, auditoris, i d’altres amb el mateix objecte).
3. Equipaments sanitaris (hospitals, clíniques, centres d’assistència primària, consultoris, i d’altres de la mateixa naturalesa).
4. Equipaments assistencials i sociosanitaris.
5. Equipaments esportius (pavellons, estadis, i d’altres de la mateixa naturalesa).
6. Infraestructures viàries i de protecció de riscos naturals.
7. Edificis administratius.
8. Equipaments energètics integrats, que comprenen:
- Les infraestructures de gestió del sistema energètic.
- Les infraestructures de transport, emmagatzematge, transformació i distribució.
- Les infraestructures de generació d’energia d’origen de fonts renovables (excepte aerogeneradors eòlics).
- Les infraestructures d’alta eficiència energètica, com les de cogeneració i trigeneració.
- Les infraestructures d’aprofitament i de preparació de biomassa.
- La combinació de diverses de les anteriors, i les altres instal·lacions necessàries per al bon funcionament de l’equipament.
9. Equipaments multifuncionals que combinin qualsevol dels projectes i equipaments anteriors.”
Disposició final. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044
