BCG 57/2016, 15 setembre 2016

Núm. 57/2016

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a l’informe de fiscalitzacions del Tribunal de Comptes al Govern durant el 2014.    

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la problemàtica lligada a afectacions de la salut mental.       

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Liberal, relativa a l’informe de fiscalitzacions del Tribunal de Comptes al Govern durant el 2104, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 37/2016, de data 31 de maig.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 15 de setembre del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Resposta a les preguntes formulades pel
M. I. Conseller General, Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, sobre l’informe de fiscalitzacions del Tribunal de Comptes del Govern durant el 2014 (Reg. núm. 0749)

Tal com s’exposa en la motivació de la pregunta, el Tribunal de Comptes en el seu informe sobre les liquidacions dels pressupostos de l’Administració General i dels òrgans que estan sota la seva direcció, així com de les entitats subvencionades, corresponents a l’exercici 2014, va fer l’observació següent:

“- S’observen pagaments per conceptes retributius dels quals no consta una regulació normativa que els empari, com és el cas dels complements de GRIM, Bombers, guàrdies forenses, indemnització preufetària, prima secció canina i especificitat policia, permanència al Pas educació, activitats hivern Pas i Pas bombers i prima Catex.”

En aquest sentit, el Govern va respondre en forma d’al·legacions el següent:

“El Govern està estudiant la regulació de les compensacions que són específiques dels cossos especials i que perceben per altres circumstàncies que les fixades al Reglament de sistemes de compensació. Aquest estudi entraria dins del marc de la reforma de la Llei de la funció pública.

D’altra banda, pel que fa a la rúbrica d’”Indemnització preufetària” s’adjunta de nou a l’annex. 5 del Decret relatiu a la gratificació de funció dels membres del Consell Superior de la Justícia, de 21-7-1994. D’acord amb aquest Decret la remuneració que perceben mensualment els magistrats nomenats pel Consell Superior de la Justícia inclou una part fixa que remunera les seves pròpies funcions (assistència a les vistes, deliberacions, redacció de resolucions,....), i una quantitat preufetera per a les despeses de desplaçament dels membres que no resideixen al Principat. Igualment, aquest concepte retributiu inclou un complement de remuneració per als magistrats estrangers que es fa efectiu a l’empara de l’acord que va prendre el 27 de juny del 2011 el Consell Superior de la Justícia.

Per tant els pagaments en concepte d’”Indemnització preufetària” s’efectuen a l’empara d’una regulació normativa, excepte pel que respecta al complement de la indemnització preufetària, el qual es fa efectiu segons un acord del Consell Superior de la Justícia.”

Un cop reproduïda la resposta complerta en forma d’al·legacions al Tribunal de Comptes, a continuació s’informa de l’import total de les despeses abonades pel Govern durant els anys 2014 i 2015 pels conceptes esmentats en l’informe del Tribunal de Comptes i no previstos al Reglament de sistemes de compensació del 31 de desembre del 2003:

Tanmateix, convé destacar que amb posterioritat a les al·legacions formulades pel Govern i que s’han reproduït anteriorment, alguns dels conceptes que en fan l’objecte, bé han estat regulats posteriorment per la via reglamentària, bé han estat eliminats o substituïts per la via legal. És el cas dels conceptes següents:

GRIM BOMBERS:

El Govern va aprovar el 14 de gener del 2015 el Decret d’aprovació del Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

El capítol sisè del Reglament esmentat, denominat “Funcions i organització de les àrees, les unitats i les seccions o els grups”, crea la Unitat de Grups Especials, que es divideix en cinc grups que duen a terme les funcions de l’antic GRIM.

A més, en aquest capítol i els annexos corresponents es regulen els requisits d’accés i de permanència en aquests grups i la retribució que en dimana, que substitueix la prima o el complement que es pagava fins llavors i denominada “Grim Bombers”.

PRIMA CATEX:

En el Decret del 20 de gener del 2016, de modificació del Decret d’aprovació del Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, del 14 de gener del 2015, s’afegeix un article 44 al Reglament esmentat que crea l’Equip de Manipuladors d’Explosius per al Desencadenament d’Allaus i en regula les funcions, els requisits d’accés i de permanència, i la prima no consolidable que es percep pel fet de pertànyer-hi, la qual substitueix la denominada fins llavors “Prima CATEX”.

INDEMNITZACIÓ PREUFETERA:

El Consell General, en la sessió del dia 26 de maig del 2016, va aprovar la Llei 7/2016, del 26 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que regula el règim retributiu dels membres del Consell Superior de la Justícia i de les carreres judicial i fiscal.

L’apartat 2 de la disposició transitòria segona de la Llei esmentada suprimeix diversos conceptes retributius, entre els quals hi ha el que es denomina “indemnització preufetera”, i els substitueix pels conceptes retributius que fixa la Llei 7/2016.

Pel que fa als dos conceptes que concerneixen el Cos de Policia, denominats “Especificitat Policia” i “Prima Secció Canina”, ja s’està treballant en un projecte de reglament que en regularà els requisits per tenir-hi dret i fixarà els paràmetres per calcular la quantia que en resulti. No obstant això, tenint en compte que paral·lelament s’ha promogut una modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que actualment es troba a tràmit parlamentari, aquest Reglament no es podrà tirar endavant fins que s’aprovi i entri en vigor la Llei esmentada, atès que desenvoluparà la disposició d’aquesta Llei que obre la porta al reconeixement i a la retribució consegüent de les especialitats.

Per últim, cal destacar que els altres conceptes no regulats fins al dia d’avui, i que van ser creats abans de l’aprovació del Reglament de sistemes de compensació del 31 de desembre del 2003, seran analitzats en el procés de revisió del marc legal i de funcionament de la Funció Pública, per tal d’establir una regulació actualitzada i completa de tots els conceptes esmentats.

La Llei del pressupost per al 2016, l’elaboració de la qual es va iniciar l’estiu del 2015, contempla la previsió de despeses del personal de relació especial sobre la base de les persones contractades en aquell moment. Així, la potestat de contractació de personal de relació especial és competència de cada ministre, i es formalitza prèvia existència de crèdit pressupostaris suficients i amb l’acord en sessió de Govern.

Andorra la Vella, 13 de setembre del 2016

Jordi Alcobé Font                                                                 
Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la problemàtica lligada a afectacions de la salut mental, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 41/2016, de data 15 de juny.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 15 de setembre del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Ministeri de Salut
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 829)

Pregunta escrita al Govern relativa a la problemàtica lligada a afectacions de la salut mental. Registre d’entrada número 829, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt.

1. Ens pot informar el Govern del cost per la sanitat pública que suposen aquestes patologies, que poden ser lleus o fins i tot molt greus? Es demana desglossament segons hospitalitzacions, medicacions i altres atencions sanitàries en l’àmbit hospitalari i en l’àmbit dels prestadors de serveis externs.

1.1- Despesa efectuada a Andorra i finançada per la CASS

1.1.1- Despesa efectuada a l’HNSM associada a patologies de psiquiatria en l’àmbit hospitalari:

1.1.2- Despesa en farmàcia ambulatòria a Andorra de productes relacionats amb la salut mental (no inclou la medicació hospitalària inclosa a la estada)

(Inclou medicacions receptades per altres especialistes)

1.1.3- Despesa en actes ambulatoris a Andorra.

*CHP: Hospital de dia de psiquiatria

*NPS: Consulta psiquiatra

2. Ens consta que molts pacients andorrans estan hospitalitzats fora d’Andorra. Per això, es demana, quantes persones estan sent ateses fora del país, desglossant entre menors, adults i gent gran?

Nombre d'assegurats hospitalitzats a l'estranger per patologia salut mental, per rang d'edat:

Edat a 31/12/2015

3. Existeixen convenis entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i centres hospitalaris de salut mental estrangers? Quins Són?

• CHR Hôpitaux de Toulouse
• Consorci Hospitalari Parc Taulí - Sabadell
• Hospital Clinic – Barcelona
• Hospital Santa Creu i Sant Pau - Barcelona
• Hospital de Bellvitge - Hospitalet del Llobregat.
• Hospital Vall d’Hebron - Barcelona
• Hospital del Mar - Barcelona
• Hospital Infantil Sant Joan de Déu - Esplugues del Llobregat.
• IDCsalut Hospital General de Catalunya - Sant Cugat del Vallès
• Hospital Santa Maria de Lleida
• Hospital Sant Joan De Deu – Sant Boi
• Centre Assistencial Sant Joan De Deu - Almacelles
• Clínica Bellavista – Lleida
• Amalgama7 - Centre Tractament Trastorns Comportament (Infanto-Juvenil)
• ITA - Institut Trastorns Alimentaris (Trastorns Alimentaris I Comportament En Infanto-Juvenil)
• CITA – Centre Tractament Addiccions
• Hospital Hermanos Franciscanos - Res. Santa Anna (Discapacitats Psíquics)
• Fundació Esmen (Discapacitats Psíquics)

4. Quin cost suposa l’hospitalització de pacients andorrans i residents fora del país?

Despesa associada a volants hospitalaris de salut mental a l’estranger, amb estada:

*El 2015 no s’han produït hospitalitzacions en tots els centres

5. Quins protocols es segueixen per decidir l’enviament d’aquests pacients fora d’Andorra?

El compromís del Servei de Salut Mental del SAAS és donar assistència a la població andorrana des del propi país. Actualment disposem de dispositius d’hospitalització de 24 hores per persones amb trastorn mental agut i dispositius d’hospital de dia o hospitalització diürna per quan ja estan més estables. Això és així tant per adults com per adolescents.

En tots els casos, el criteri per derivar a una persona fora del país a un centre assistencial, és un criteri mèdic. Naturalment, es tenen en compte els factors socials que afecten l’evolució de la malaltia en cada persona.

El circuït és el següent: La persona és reconeguda i valorada en algun dels dispositius de Salut Mental, segons la gravetat de la seva situació: ambulatori, hospital de dia o hospitalització. Si requereix un treball de rehabilitació cognitiva, es pot realitzar al Servei de Rehabilitació Comunitària (en el cas dels adolescents) o al Centre de Dia (en el cas dels adults). Si malgrat aquests intents terapèutics, segueix necessitant un ingrés hospitalari de 24 hores perllongat, es contacta amb el centre receptor amb conveni, i es realitza un informe de derivació per la CASS.

En el cas dels menors, generalment hi ha un seguiment per part de l’Equip Especialitzat de Protecció a la Infància que es coordina, tant amb l’equip de Salut Mental Infanto-juvenil com amb la CASS.

Durant el temps en el que els pacients ingressen fora, es manté la coordinació mèdica i demanem que hi hagi un retorn de la informació per preparar l’alta i la reintegració a la seva comunitat.