2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Publicació der l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de la Universitat d’Andorra.
Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de l’ensenyament superior.
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei qualificada de la seguretat pública.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de la Universitat d’Andorra.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 14 de juny del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
El M. I. Sr. Pere López Agràs, del Grup Parlamentari Mixt-PS, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports el dia 16 de maig del 2018, en relació al Projecte de llei de la Universitat d’Andorra, exposa el següent:
- S’han presentat 20 esmenes a l’articulat: 6 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, 3 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-SDP, 1 esmena per part del Grup Parlamentari Demòcrata, i 6 esmenes per part del Grup Parlamentari Liberal i 4 esmenes par part del Grup Parlamentari Mixt-UL/CGILM.
- La Sindicatura, el dia 27 de desembre del 2017, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General, i les va admetre a tràmit.
- El dia 27 d’abril del 2018 es va trametre el Projecte de llei esmentat i les esmenes a l’articulat presentades a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, d’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General.
Per aquests fets, la ponent de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, en relació al Projecte de llei de la Universitat d’Andorra, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei de la Universitat d’Andorra
Exposició de motius
La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, en virtut de l’apartat 1 de l’article 20, que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. La Llei qualificada d’educació de 3 de setembre de 1993, concreta en el seu primer article que tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació.
Històricament, el model d’ensenyament superior andorrà ha estat condicionat per les dimensions, tant geogràfiques com humanes, del Principat. Aquesta realitat va ser la que va veure el naixement de l’ensenyament superior andorrà i de la Universitat d’Andorra a finals dels anys vuitanta i noranta, respectivament.
L’any 1997, la Llei d’universitats va crear formalment la Universitat d’Andorra i la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior va derogar la primera i va establir un nou marc per a l’ensenyament superior i per a la Universitat d’Andorra.
L’ensenyament superior ha estat protagonista d’una evolució important des que, a mitjans dels anys vuitanta, es van crear l’Escola Universitària d’Infermeria d’Andorra i l’Escola d’Informàtica d’Andorra. En els darrers deu anys, Andorra ha adequat el seu ordenament jurídic als principis de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior i la Universitat d’Andorra ha seguit plenament aquesta adequació.
L’ensenyament superior a Andorra encara és jove, però la Universitat d’Andorra ja té vint anys i una solidesa acadèmica consolidada que fa que sigui mereixedora d’una norma jurídica pròpia diferenciada de la norma general que regula l’ensenyament superior.
L’Estat ha de garantir als seus ciutadans un ensenyament superior i una recerca universitària pública de qualitat. En aquest sentit, l’Estat ha de vetllar perquè tant l’ensenyament com la recerca que s’efectuen siguin de la més alta qualitat, donin resposta a les necessitats dels ciutadans i compleixin els estàndards internacionals.
L’esperit que regeix aquesta Llei és el de crear una norma que modernitzi l’estructura de la Universitat d’Andorra i en promogui l’evolució.
La Llei s’estructura en quatre capítols i dos disposicions finals. En el capítol primer es defineix l’objecte de la Llei, les finalitats de la Universitat d’Andorra i la seva autonomia i caràcter públic.
En el capítol segon, la Llei regula l’estructura i la gestió de la Universitat d’Andorra, en defineix les funcions acadèmiques i administratives, n’enumera els òrgans de govern, les funcions i els procediments d’elecció, i n’estableix el règim de dedicació i incompatibilitats. Aquest capítol també tracta del finançament i del contracte programa. El capítol tercer fa referència a l’activitat acadèmica, els plans d’estudi, els convenis de col·laboració i el Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra. En el capítol quart es defineix la comunitat universitària, s’estableix la responsabilitat disciplinària i l’adscripció de centres.
Finalment, la Llei presenta dos disposicions finals: la primera preveu que la Universitat d’Andorra ha d’adequar els seus estatuts a la nova norma en el termini de sis mesos i la segona estableix l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Capítol primer. Principis Generals
Article 1. Objecte de la Llei
La Llei té per objecte la creació d’una norma específica per a la Universitat d’Andorra com a universitat pública del Principat.
Esmena 1 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (1)
Es proposa modificar l’article 1 del Projecte de llei de la Universitat d’Andorra quin text queda així:
“Article 1. Objecte de la Llei
La Llei té per objecte la creació d’una norma específica per a la Universitat d’Andorra com a l’única universitat pública del Principat”
MOTIVACIÓ:
Cal donar a la Universitat d’Andorra la rellevància i el rol que li correspon i creiem que a Andorra no hi ha lloc per altres universitats públiques ni altres institucions d’ensenyament superior públiques. En aquest en sentit explicitem que és l’única universitat pública.
Article 2. Finalitats de la Universitat d’Andorra
Les finalitats de la Universitat d’Andorra es defineixen d’acord amb el que estableix la Llei d’ensenyament superior.
Article 3. Caràcter públic i autonomia de la Universitat d’Andorra
1. La Universitat d’Andorra, institució pública creada per la Llei del 30 de juliol de 1997, gaudeix d’autonomia acadèmica, científica, administrativa i financera.
2. En virtut de la seva autonomia, la Universitat d’Andorra té personalitat jurídica pròpia, de manera que pot actuar per complir els principis fonamentals de les activitats pròpies de l’ensenyament superior amb plena capacitat.
3. L’àmbit d’actuació de la Universitat d’Andorra és l’ensenyament superior, incloent-hi l’ensenyament professional superior i la recerca, d’acord amb els principis establerts a la Llei d’ensenyament superior.
Esmena 2 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (1)
Es proposa modificar l’article 3 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 3. Caràcter públic i autonomia de la Universitat d’Andorra
1. La Universitat d’Andorra, institució pública creada per la Llei del 30 de juliol de 1997, gaudeix d’autonomia acadèmica, científica, gestora, administrativa i financera.
2. En virtut de la seva autonomia, la Universitat d’Andorra té personalitat jurídica pròpia, de manera que pot actuar per complir els principis fonamentals de les activitats pròpies de l’ensenyament superior amb plena capacitat.
3. L’àmbit d’actuació de la Universitat d’Andorra és l’ensenyament superior, incloent-hi l’ensenyament professional superior i la recerca, d’acord amb els principis establerts a la Llei d’ensenyament superior.”
MOTIVACIÓ:
S’elimina el punt 3 que es trasllada a un article nou amb el mateix contingut per millorar la comprensió.
S’inclou l’autonomia de gestió.
Capítol segon. Estructura i gestió
Article 4. Estructura organitzativa
1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres que es poden subdividir en escoles.
2. El centre és la unitat organitzativa i de gestió en l’àmbit de la qual s’imparteixen els ensenyaments necessaris i es desenvolupen els programes de recerca suficients per obtenir els títols d’estat o, si escau, els títols o diplomes propis de la Universitat.
3. El rector, a proposta de la Junta Acadèmica, aprova el nombre i la denominació dels centres i nomena i cessa els seus directors.
Esmena 3 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (3)
Es proposa modificar l’article 4 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 4. Estructura organitzativa
1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres que es poden subdividir en escoles.
2. El centre és la unitat organitzativa i de gestió en l’àmbit de la qual s’imparteixen els ensenyaments necessaris i es desenvolupen els programes de recerca suficients per obtenir els títols d’estat o, si escau, els títols o diplomes propis de la Universitat.
3. El rector, a proposta de la Junta Acadèmica, aprova el nombre i la denominació dels centres i nomena i cessa els seus directors.”
MOTIVACIÓ:
S’elimina el concepte “escoles” ja que a la resta de la llei ni es defineix ni es torna a citar.
Esmena 4 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (2)
Es proposa modificar l’article 4 del projecte de llei de la universitat d’Andorra quin text queda així:
“Article 4. Estructura organitzativa
1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres que es poden subdividir en escoles en altres entitats regulades als estatuts.
2. El centre és la unitat organitzativa i de gestió en l’àmbit de la qual s’imparteixen els ensenyaments necessaris i es desenvolupen els programes de recerca suficients per obtenir els títols d’estat o, si escau, els títols o diplomes propis de la Universitat.
3. El rector, a proposta de la Junta Acadèmica, aprova el nombre i la denominació dels centres i nomena i cessa els seus directors.”
MOTIVACIÓ:
Deixem la llibertat a la mateixa Universitat d’Andorra d’organitzar-se com millor els convingui.
Esmena 5 De modificació
Grup Parlamentari Mixt- UL/CGILM (1)
Es proposa la modificació de l’article 4, en concret de l’apartat 1 de dit article, quin text queda així:
Article 4. Estructura organitzativa
1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres que es poden subdividir en escoles facultats.
MOTIVACIÓ:
El terme facultat és considera més adequat i més característic dels estudis superiors que s’imparteixen, que no pas el d’escola.
Article 5. Funcions acadèmiques i funcions administratives
1. Dins de les competències dels òrgans de govern de la Universitat d’Andorra s’ha de distingir entre funcions acadèmiques i funcions administratives. Les funcions acadèmiques es basen en els principis d’autonomia universitària i llibertat de càtedra. Les funcions administratives deriven de la consideració de l’ensenyament superior com a servei públic.
2. Les funcions acadèmiques són les següents:
a) La docència.
b) La selecció, la formació i la promoció del personal docent i investigador.
c) L’elaboració dels plans d’estudis i dels plans docents.
d) L’elaboració i el desenvolupament dels projectes de recerca.
e) L’avaluació dels estudiants.
f) Les relacions amb altres institucions acadèmiques, culturals i científiques, així com amb empreses andorranes o estrangeres i altres actors socials.
g) El foment de la mobilitat de la comunitat acadèmica.
h) Qualsevol altra competència derivada de les finalitats de l’ensenyament superior.
3. Són funcions administratives:
a) L’elaboració dels estatuts de la Universitat d’Andorra i altres normes de funcionament intern que se’n derivin.
b) L’elaboració i l’aprovació del pressupost.
c) La selecció, la formació i la promoció del personal administratiu i tècnic.
d) La direcció i la gestió dels seus serveis i del seu personal.
e) L’administració del patrimoni, la gestió del pressupost i l’autorització de la despesa.
4. Les funcions acadèmiques i administratives han de coordinar-se per garantir la qualitat interna de la Universitat.
Esmena 6 D’addició
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (2)
Es proposa addicionar un nou article el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 6. Àmbit d’actuació
L’àmbit d’actuació de la Universitat d’Andorra és l’ensenyament superior, incloent-hi l’ensenyament professional superior i la recerca, d’acord amb els principis establerts a la Llei d’ensenyament superior.”
(si s’accepta l’esmena caldrà enumerar de nou la resta d’articles)
MOTIVACIÓ:
Amb coherència amb l’esmena anterior
Article 6. Òrgans de govern
1. Per exercir les funcions acadèmiques i administratives, són òrgans de govern de la Universitat d’Andorra el Consell Universitari, el rector, els directors de centre i el gerent.
2. Els titulars dels òrgans de govern poden exercir en règim de dedicació parcial o en règim de dedicació plena.
3. El rector, els directors de centre i el gerent tenen dedicació plena a la Universitat.
Article 7. Composició del Consell Universitari
1. El Consell Universitari és la màxima autoritat pluripersonal de la Universitat d’Andorra.
2. El Consell Universitari té la composició següent:
a) El rector, que el presideix.
b) Dos membres representants de l’Administració general designats pel Govern.
c) Dos membres representants del personal docent elegits per i entre el col·lectiu del personal docent.
d) Dos membres representants dels estudiants elegits per i entre el col·lectiu dels estudiants.
f) Un membre representant del personal administratiu i tècnic elegit per i entre el col·lectiu del personal administratiu i tècnic.
g) Un membre representant dels sectors empresarial i professional designat pel Govern.
h) Un membre representant de les persones o les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra.
Esmena 7 D’addició
Grup Parlamentari Mixt-SDP(1)
Es proposa modificar l’Article 7, addicionant un nou apartat, amb la qual cosa el text quedaria així:
“Article 7. Composició del Consell Universitari
1 El Consell Universitari és la màxima autoritat pluripersonal de la Universitat d´Andorra.
2 El Consell Universitari té la composició següent:
a) El rector que el presideix.
b) Dos membres representants Un membre representant de l’Administració general designat pel Govern.
c) Dos membres representants del personal docent elegits per i entre el col·lectiu del personal docent.
d) Dos membres representants dels estudiants elegits per i entre el col·lectiu dels estudiants.
e) Un membre representant dels centres elegit entre els mateixos.
f) Un membre representant del personal administratiu i tècnic elegit per i entre el col·lectiu del personal administratiu i tècnic.
g) Un membre representant dels sectors empresarial i professional designat pel Govern.
h) Un membre representant de les persones o les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
MOTIVACIÓ:
Si volem garantir el principi d’autonomia de la Universitat, cal que la implicació del Govern en l’elecció del rector sigui mínima. En aquest sentit defensem que un sol representant de l’Administració general és suficient, i per contra cal reforçar la presència dels membres que configuren la universitat, per això proposem una representació específica del conjunt dels centres existents o que es puguin formar.
Per altra banda s’aprofita la inclusió d’un nou apartat per tal de corregir la numeració d’aquests en el redactat del projecte de llei.
Esmena 8 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-UL/CGILM (2)
Es proposa modificar l’article 7.2, en concret la lletra c) de dit apartat, quin text queda així:
Article 7. Composició del Consell Universitari
1. El Consell Universitari és la màxima autoritat pluripersonal de la Universitat d’Andorra.
2. El Consell Universitari té la composició següent:
a) El rector, que el presideix.
b) Dos membres representants de l’Administració general designats pel Govern.
c) Dos membres representants del personal docent elegits per i entre el col·lectiu del personal docent de dos centres diferents.
(...)
MOTIVACIÓ:
Per fomentar la comunicació i la interdependència del personal docent dels diversos centres.
Article 8. Funcions del Consell Universitari
El Consell Universitari de la Universitat d’Andorra té les funcions següents:
a) Aprovar i modificar els estatuts de la Universitat, que seran publicats al BOPA.
b) Elegir el rector de la Universitat.
c) Destituir el rector de la Universitat.
c) Aprovar el pressupost anual.
d) Establir les línies estratègiques de la Universitat.
e) Aprovar l’execució pressupostària de la Universitat.
f) Aprovar la gestió dels romanents de la Universitat.
g) Aprovar la memòria d’activitats de la Universitat.
h) Proposar i elaborar informes sobre les qüestions que afectin la Universitat.
El Consell Universitari és convocat pel rector, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres. Es reuneix, almenys, dos vegades a l’any.
Esmena 9 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (4)
Es proposa modificar l’article 8 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 8. Funcions del Consell Universitari
El Consell Universitari de la Universitat d’Andorra té les funcions següents:
a) Aprovar i modificar els estatuts de la Universitat, que seran publicats al BOPA.
b) Elegir el rector de la Universitat.
c) Destituir el rector de la Universitat.
d) Definir el nombre de vicerectors, establir les seves competències i elegir-los a proposta del rector.
c) Aprovar el pressupost anual.
d) Establir les línies estratègiques de la Universitat.
e) Aprovar l’execució pressupostària de la Universitat.
f) Aprovar la gestió dels romanents de la Universitat.
g) Aprovar la memòria d’activitats de la Universitat.
h) Proposar i elaborar informes sobre les qüestions que afectin la Universitat.
El Consell Universitari és convocat pel rector, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres. Es reuneix, almenys, dos vegades a l’any.”
MOTIVACIÓ:
En coherència amb l’esmena 14, s’inclou que els vicerectors siguin designats al Consell Universitari, amb pro de la transparència.
Article 9. Elecció dels membres del Consell Universitari que representen el personal i els estudiants
1. El rector ha de convocar eleccions de representants del personal i dels estudiants amb una antelació mínima de dos mesos abans de finalitzar el mandat dels representants anteriors.
2. Per elegir els seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots el membres del personal docent, amb dedicació mínima de seixanta hores per any acadèmic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms de dos membres del personal docent i dos candidats suplents, amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. Es designa la candidatura que obtingui més vots.
3. Per elegir el seu representant, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els membres del personal administratiu i tècnic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms d’un membre del personal administratiu i tècnic i un candidat suplent amb les mateixes característiques, el qual, en cas de quedar vacant el càrrec, el substitueix. És designada la candidatura que obtingui més vots.
4. Per elegir els seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els estudiants, sempre que la durada dels seus estudis sigui, com a mínim, de dos anys. El sufragi actiu és igual, directe i secret. Les candidatures s’han de fer oficials trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms de dos estudiants d’estudis diferents i dos candidats suplents amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. Es designa la candidatura que obtingui més vots.
5. La durada del mandat és de dos anys, i poden ser reelegits en els seus càrrecs.
Article 10. Designació dels membres del Consell Universitari que representen els sectors empresarials i professionals i les entitats privades
1. El Govern designa el representant del sector empresarial i professional entre els components d’una terna proposada per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i pels col·legis professionals. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser designat novament.
2. Les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra han d’elegir, per lliure acord entre elles, el seu representant. En cas de no arribar a un acord, el Consell Universitari en designarà el representant en funció del suport i dels recursos que la persona designada -o els interessos que representa- hagi aportat a la Universitat durant els dos últims anys. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser designat novament.
Article 11. Nomenament dels membres del Consell Universitari
1. Els membres del Consell Universitari elegits i designats d’acord amb els articles 9 i 10 són nomenats pel rector.
2. El nomenament dels membres del Consell Universitari té lloc dins els quinze dies hàbils posteriors a les eleccions.
Article 12. Elecció i nomenament del rector
1. El Consell Universitari elegeix el rector de la Universitat, amb la votació prèvia favorable per majoria absoluta. En el supòsit que no s’obtingui aquesta majoria es torna a votar de nou i, en aquest cas, es nomena el rector per majoria simple.
2. El Consell Universitari motiva la seva elecció segons un concurs nacional i internacional en què es garanteixin els principis de transparència, concurrència i publicitat.
3. El Consell Universitari defineix el plec de bases del concurs d’elecció de rector a partir de les línies estratègiques i del contracte programa de la Universitat d’Andorra.
4. El rector ha de tenir el títol de doctor.
5. El Govern d’Andorra nomena el rector. El nomenament del rector té lloc 15 dies hàbils després de la seva elecció.
6. El seu mandat és de 6 anys.
7. En el supòsit d’absència sobrevinguda del rector, el Consell Universitari nomena temporalment un nou rector en funcions, fins al moment en què es resolgui el concurs i s’incorpori el rector.
Esmena 10 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-SDP (2)
Es proposa modificar el punt 6 de l’Article 12, amb la qual cosa el text quedaria així:
“(...)
6. El seu mandat és de 6 4 anys, amb una durada màxima de 2 mandats consecutius.
(...)”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
MOTIVACIÓ:
Entenem que 4 anys per a la durada d´un mandat és més apropiada per tal de dinamitzar constantment la Universitat, alhora que en aquest mateix sentit cal limitar aquests a 2 mandats consecutius.
Esmena 11 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-UL/CGILM (3)
Es proposa modificar l’article 12.1, quin text queda així:
Article 12. Elecció i nomenament del rector
1. El Consell Universitari elegeix i destitueix el rector de la Universitat, amb la votació prèvia favorable per majoria absoluta. En el supòsit que no s’obtingui aquesta majoria es torna a votar de nou i, en aquest cas, es nomena i destitueix el rector per majoria simple.
MOTIVACIÓ:
El Consell Universitari té conferides les dues funcions, elegir i al seu cas destituir el rector, i la mateixa majoria ha de ser exigida per una i altra cosa.
Article 13. Funcions del rector
Les funcions del rector són:
a) Ser el representant institucional de la Universitat d’Andorra.
b) Presidir el Consell Universitari i la Junta Acadèmica de la Universitat.
c) Exercir, d’acord amb les línies estratègiques establertes pel Consell Universitari, la direcció de l’activitat acadèmica i administrativa general i la coordinació dels centres.
d) Dirigir la millora de la qualitat de la institució.
e) El rector pot delegar en els directors de centre i en el vicerector l’exercici de les seves competències per un temps determinat.
Article 14. Nomenament del vicerector
1. El vicerector és designat i nomenat pel rector i ha de tenir el títol de doctor.
2. Els vicerector cessa en el càrrec quan ho fa el rector. Això no obstant, pot ser nomenat novament.
3. El rector pot cessar el vicerector prèvia notificació al Consell Universitari.
Esmena 12 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (5)
Es proposa modificar l’article 14 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 14. Nomenament dels vicerectors
1. Els vicerectors és són designats i nomenats pel Consell Universitari a proposta del rector i han de tenir el títol de doctor.
2. Els vicerectors cessen en el càrrec quan ho fa el rector a proposta del Consell Universitari. Això no obstant, poden ser nomenats novament.
3. El rector pot proposar el cessament d’un o dels vicerectors prèvia notificació al Consell Universitari qui serà l’òrgan de decisió final.”
MOTIVACIÓ:
Es proposa que els vicerectors siguin designats pel Consell Universitari, es deixa la possibilitat que en siguin més d’un en funció de les necessitats de la Universitat.
Esmena 13 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (3)
Es proposa modificar el títol, el punt 1, el punt 2 i el punt 3 de l’article 14 del projecte de llei de la llei de la universitat d’Andorra quin text queda així:
“Article 14. Nomenament de vicerectors.
1. Els vicerectors són designats i nomenats pels rectors i han de tenir el títol de doctor.
2. Els vicerectors cessen en el càrrec quan ho fa el rector. Això no obstant, poden ser nomenats novament.
3. Els rectors poden cessar els vicerectors prèvia notificació al Consell Universitari.”
MOTIVACIÓ:
Es considera necessari que la universitat tingui la possibilitat de disposar de diferents vicerectorats.
L’aprovació d’aquesta esmena implicarà la revisió de tots els articles on es mencioni la figura del vicerector d’aquesta llei.
Article 15. Funcions del vicerector
Les funcions del vicerector són:
a) Assistir el rector en les seves funcions.
b) Exercir funcions docents i investigadores.
c) Les que estableixen els estatuts.
d) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.
Esmena 14 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (6)
Es proposa modificar l’article 15 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 15. Funcions del vicerector
Les funcions del vicerector són:
a) Liderar i desenvolupar àrees transversals de la Universitat que es consideren estratègiques.
a b) Assistir el rector en les seves funcions i als altres òrgans de govern en les temàtiques relacionades amb la seva àrea o àrees de competència.
b c) Exercir funcions docents i investigadores.
c d) Les que estableixen els estatuts.
d e) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.”
MOTIVACIÓ:
Es completen les funcions dels vicerectors.
Article 16. Elecció i nomenament dels directors de centre
1. Els directors de centre són designats i nomenats pel rector.
2. Els directors de centre han de tenir el títol de doctor.
3. Els directors cessen en el càrrec quan ho fa el rector. Això no obstant, poden ser nomenats novament.
4. El rector pot cessar els directors de centre, prèvia notificació al Consell Universitari.
Esmena 15 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-UL/CGILM (4)
Es proposa modificar l’article 16.2, quin text queda així:
Article 16. Elecció i nomenament dels directors de centre
1. Els directors de centre són designats i nomenats pel rector.
2. Els directors de centre han de tenir el títol de màster o doctor.
(...)
MOTIVACIÓ:
Si el centre no té tendència a formar doctors i el professorat només haurà de tenir el títol de màster, no es veu cap inconvenient en què pugui dirigir el centre algú amb el títol de màster.
Article 17. Funcions dels directors de centre
Són funcions dels directors de centre:
a) Ser el representant institucional del centre.
b) Exercir les funcions de direcció acadèmica i administrativa del centre.
c) Coordinar i desenvolupar els programes de qualitat elaborats pel Consell de la Qualitat.
d) Impulsar i coordinar la recerca.
e) Proposar noves formacions i titulacions.
f) Elaborar la memòria anual de l’activitat del centre.
g) Exercir funcions docents i investigadores.
h) Les que estableixen els estatuts.
i) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.
Article 18. La Junta Acadèmica de la Universitat
1. Composició
La Junta Acadèmica de la Universitat està formada pel rector, que la presideix; els directors de centre, i el gerent, que n’és el secretari.
2. Funcions
La Junta Acadèmica és l’òrgan consultiu del rector, i és l’òrgan a través del qual exerceix les seves facultats de coordinació en relació amb els centres. La Junta Acadèmica té, a més, les funcions que li atribueixin els estatuts.
Article 19. El gerent
1. El gerent de la Universitat és designat i nomenat pel rector. Exerceix la direcció dels serveis administratius de la Universitat i depèn directament del rector. El rector pot cessar el gerent, prèvia notificació al Consell Universitari.
2. El gerent assisteix a la Junta Acadèmica de la Universitat, de la qual és el secretari, i exerceix funcions de direcció en les matèries següents:
a) Elaboració de la proposta de pressupost de la Universitat. Aquesta proposta de pressupost respecta els criteris establerts al contracte programa signat per la Universitat amb el Govern i s’ajusta amb la subvenció fixada anualment per la Llei de pressupost aprovada pel Consell General.
b) Elaboració de la memòria d’execució del pressupost.
c) Elaboració de la proposta de gestió dels romanents.
d) Gestió dels serveis administratius.
e) Administració del patrimoni, gestió del pressupost i autorització de la despesa.
f) Les que estableixin els estatuts de la Universitat d’Andorra.
g) Totes les que li puguin ser encomanades pel rector.
3. El gerent cessa en el càrrec quan també ho fa el rector. Això no obstant, pot ser nomenat novament.
Esmena 16 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (1)
Es proposa modificar l'article 19. El gerent, punt 1, amb el redactat següent:
“Article 19
1.El gerent de la Universitat és designat per govern a proposta del rector. Exerceix la direcció dels serveis administratius de la Universitat i depèn directament del rector.”
MOTIVACIÓ:
Entenem que és millor mantenir-ho com a la llei vigent.
Article 20. Règim de dedicacions i incompatibilitats
1. El personal docent i el personal administratiu i tècnic poden estar en situació de dedicació parcial i en situació de dedicació plena.
2. La situació de dedicació parcial i la situació de dedicació plena són compatibles amb qualsevol altra ocupació o càrrec que, pel seu caràcter, no sigui incompatible amb l’exercici de les funcions universitàries.
3. El rector resol les qüestions d’incompatibilitat relatives al personal de la Universitat, excepte pel que fa al mateix rector, vicerector, gerent i directors de centre per als quals l’òrgan competent és el Consell Universitari.
Article 21. Finançament i contracte programa
1. El Govern i la Universitat d’Andorra han de signar un contracte programa que pot tenir caràcter anual o plurianual. S’hi estableixen els imports del preu del crèdit europeu (ECTS) de les titulacions estatals, els objectius de la institució universitària en relació amb l’interès general i les fórmules previstes per al seu sosteniment econòmic.
2. La Universitat d’Andorra es finança amb:
a) L’import de les matrícules.
b) La subvenció fixada anualment per la Llei del pressupost.
c) Les subvencions, els llegats i les donacions de tercers, tant de persones físiques com de persones jurídiques.
d) Qualsevol altre ingrés derivat de les seves activitats.
3. Tots els recursos generats per la Universitat en activitats no relacionades amb els títols d’Estat es consideraran recursos propis i seran gestionats per la mateixa Universitat.
Capítol tercer. Activitat acadèmica
Article 22. Activitats acadèmiques
1. La Universitat pot desenvolupar les activitats acadèmiques següents:
a) Ensenyament universitari de primer, segon i tercer cicle.
b) Ensenyament professional superior.
c) Ensenyaments d’extensió universitària i de postgrau.
d) Programes de recerca universitària.
e) Qualsevol activitat que fomenti la divulgació i l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Article 23. Plans d’estudis
1. Els plans d’estudis són instruments de planificació i d’organització dels estudis d’ensenyament superior.
2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són elaborats per la Universitat d’Andorra, i aprovats pel Govern d’Andorra amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
3. Els plans d’estudis que donen lloc a un títol propi, de validesa no estatal, són aprovats pel rector.
4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada d’un informe econòmic elaborat pel gerent sobre el cost previsible.
5. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents per a cada unitat d’ensenyament o assignatura que han de ser públics.
Esmena 17 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (4)
Es proposa modificar el punt 2 de l’article 23 del projecte de llei de la llei de la universitat d’Andorra quin text queda així:
“Article 23. Plans d’estudis
1. Els plans d’estudis són instruments de planificació i d’organització dels estudis d’ensenyament superior.
2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són elaborats per la Universitat d’Andorra, i aprovats pel Govern d’Andorra i acreditats per de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
MOTIVACIÓ:
Recentment l’AQUA s’ha reformulat per explicitar la seva independència respecte Govern. No té sentit haver creat l’agència i creure amb el seu rol i funcions i deixar a govern l’aprovació dels plans d’estudis.
Article 24. Convenis de col·laboració
La Universitat pot establir convenis amb centres universitaris, de recerca, altres centres d’ensenyament superior i entitats privades nacionals i estrangeres a fi d’afavorir la col·laboració i la mobilitat.
Article 25. El Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra
1. El Consell de la Qualitat és l’encarregat de la gestió interna de la qualitat de la Universitat.
2. La gestió de la qualitat s’ha de portar a terme de forma contínua i coordinada amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), amb la finalitat última de promoure una cultura de la qualitat orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior.
3. El Consell de la Qualitat ha de garantir la participació de tots els col·lectius de la comunitat universitària.
4. La Universitat d’Andorra establirà una norma que defineixi l’estructura, la composició i el funcionament del Consell de la Qualitat. Aquesta norma serà pública.
Esmena 18 D’addició
Grup Parlamentari Mixt-SDP(3)
Es proposa modificar l’Article 25, addicionant un nou apartat, amb la qual cosa el text quedaria així:
“Article 25. El Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra
1 El Consell de la Qualitat és l’encarregat de la gestió interna de la qualitat de la Universitat.
2 La gestió de la qualitat s’ha de portar a terme de forma contínua i coordinada amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d´Andorra (AQUA), amb la finalitat última de promoure una cultura de la qualitat orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior.
3 El Consell de la Qualitat ha de garantir la participació de tots els col·lectius de la comunitat universitària.
4 El Consell de la Qualitat té la composició següent:
a) Un membre representant del personal docent que el presideix.
b) Un membre representant dels estudiants.
c) Un membre representant del personal investigador.
d) Un membre del personal administratiu i tècnic.
5 El mandat del Consell de la Qualitat és de 4 anys. La durada del càrrec del primer Consell de la Qualitat que s’estableixi, únicament serà de 2 anys per tal que els mandats successius de 4 anys coincideixin únicament per períodes de 2 anys amb la durada dels mandats del Consell Universitari. Els membres només podran repetir 2 mandats consecutius.
6 La Universitat d´Andorra establirà una norma que defineixi l’estructura, la composició i el funcionament del Consell de la Qualitat. Aquesta norma serà pública.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
MOTIVACIÓ:
Entenem que la figura del Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra ha de quedar fixada per llei, definint clarament la seva composició. Alhora i per tal de garantir una major independència es creu necessari d’alternar la durada dels càrrecs de forma independent a la durada del mandat del Consell Universitari, garantint una continuïtat de les funcions durant els períodes de renovació d´aquest darrer.
Capítol quart. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra
Article 26. Definició
1. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra està constituïda pels estudiants, pel personal docent i investigador i pel personal administratiu i tècnic.
2. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra està definida amb el que preveu, a aquest efecte, la Llei de l’ensenyament superior.
3. Les especificitats de la comunitat universitària de la Universitat d’Andorra s’han de definir als estatuts de la Universitat.
Article 27. Responsabilitat disciplinària
Els estatuts de la Universitat d’Andorra han de recollir i desenvolupar el seu règim disciplinari.
Article 28. Adscripció de centres
1. La Universitat d’Andorra pot adscriure centres d’ensenyament superior per impartir ensenyaments conduents a l’obtenció de títols propis i de títols oficials amb validesa estatal.
2. El centre d’ensenyament superior que vulgui sol·licitar l’adscripció ha de presentar, juntament amb la memòria, diverses garanties que es desenvoluparan reglamentàriament.
3. La Universitat regula en els estatuts el procediment d’adscripció, de supervisió i de revocació de l’adscripció, així com els aspectes organitzatius que puguin ser necessaris.
4. L’adscripció s’ha de formalitzar en un conveni de col·laboració.
Esmena 19 D’addició
Grup Parlamentari Liberal (5)
Es proposa afegir una Disposició transitòria al projecte de llei de la universitat d’Andorra quin text quedaria així:
“Disposició transitòria.
El Consell Universitari, el rector, els directors de centre i el gerent romanen en els seus càrrecs fins l’acabament del mandat pel qual van ser escollits anterior a l’aprovació d’aquesta llei.”
MOTIVACIÓ:
L’aprovació d’aquesta llei podria suposar la destitució immediata de tots els càrrecs vigents actualment.
Esmena 20 D’addició
Grup Parlamentari Liberal (6)
Es proposa addicionar una Disposició derogatòria al projecte de llei de la Universitat d’Andorra quin text quedaria així:
“Queda derogat l’article 50 de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior.”
MOTIVACIÓ:
El finançament de la Universitat d’Andorra queda regulat en aquesta llei.
Disposició final primera
S’encomana a la Universitat d’Andorra adequar els seus estatuts a l’efecte de desenvolupar aquesta Llei, en el termini de sis mesos des que s’aprovi.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
M. I. Sr. Pere López Agràs
Informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports relatiu al Projecte de llei de la Universitat d’Andorra
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 30 de maig i 6 i 12 de juny del 2018, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de la Universitat d’Andorra, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat
Esmena 1 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 1.
Esmena 4 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 4.
Esmena 19 (Grup parlamentari Liberal) d’addició una disposició transitòria.
Esmenes aprovades per majoria
Esmena 2 (Grup parlamentari Mixt- Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) de modificació a l’article 3.
Esmena 6 (Grup parlamentari Mixt- Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) d’addició d’un nou l’article.
Esmena 8 (Grup parlamentari Mixt- UL/CGILM) de modificació a l’article 7.
Esmena 16 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 19.
Esmenes no aprovades
Esmena 7 (Grup parlamentari Mixt- SDP) d’addició a l’article 7.
Esmena 13 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 14.
Esmena 17 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 23.
Esmena 18 (Grup parlamentari Mixt- SDP) d’addició a l’article 25.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat
Esmena 9 (Grup parlamentari Mixt- Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) de modificació a l’article 8.
Esmena 10 (Grup parlamentari Mixt- SDP) de modificació a l’article 12.
Esmena 11 (Grup parlamentari Mixt- UL/CGILM) de modificació a l’article 12.
Esmena 14 (Grup parlamentari Mixt- Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) de modificació a l’article 15.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria
Esmena 12 (Grup parlamentari Mixt- Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) de modificació a l’article 14.
Esmenes retirades
Esmena 3 (Grup parlamentari Mixt- Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) de modificació a l’article 4.
Esmena 5 (Grup parlamentari Mixt- UL/CGILM) de modificació a l’article 4.
Esmena 15 (Grup parlamentari Mixt- UL/CGILM) de modificació a l’article 16.
Esmena 20 (Grup parlamentari Liberal) d’addició d’una disposició derogatòria.
Projecte de llei de la Universitat d’Andorra
Exposició de motius
La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, en virtut de l’apartat 1 de l’article 20, que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. La Llei qualificada d’educació de 3 de setembre de 1993, concreta en el seu primer article que tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació.
Històricament, el model d’ensenyament superior andorrà ha estat condicionat per les dimensions, tant geogràfiques com humanes, del Principat. Aquesta realitat va ser la que va veure el naixement de l’ensenyament superior andorrà i de la Universitat d’Andorra a finals dels anys vuitanta i noranta, respectivament.
L’any 1997, la Llei d’universitats va crear formalment la Universitat d’Andorra i la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior va derogar la primera i va establir un nou marc per a l’ensenyament superior i per a la Universitat d’Andorra.
L’ensenyament superior ha estat protagonista d’una evolució important des que, a mitjans dels anys vuitanta, es van crear l’Escola Universitària d’Infermeria d’Andorra i l’Escola d’Informàtica d’Andorra. En els darrers deu anys, Andorra ha adequat el seu ordenament jurídic als principis de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior i la Universitat d’Andorra ha seguit plenament aquesta adequació.
L’ensenyament superior a Andorra encara és jove, però la Universitat d’Andorra ja té vint anys i una solidesa acadèmica consolidada que fa que sigui mereixedora d’una norma jurídica pròpia diferenciada de la norma general que regula l’ensenyament superior.
L’Estat ha de garantir als seus ciutadans un ensenyament superior i una recerca universitària pública de qualitat. En aquest sentit, l’Estat ha de vetllar perquè tant l’ensenyament com la recerca que s’efectuen siguin de la més alta qualitat, donin resposta a les necessitats dels ciutadans i compleixin els estàndards internacionals.
L’esperit que regeix aquesta Llei és el de crear una norma que modernitzi l’estructura de la Universitat d’Andorra i en promogui l’evolució.
La Llei s’estructura en quatre capítols, una disposició transitòria i dos disposicions finals. En el capítol primer es defineix l’objecte de la Llei, les finalitats de la Universitat d’Andorra i la seva autonomia i caràcter públic.
En el capítol segon, la Llei regula l’estructura i la gestió de la Universitat d’Andorra, en defineix les funcions acadèmiques i administratives, l’àmbit d’actuació, n’enumera els òrgans de govern, les funcions i els procediments d’elecció, i n’estableix el règim de dedicació i incompatibilitats. Aquest capítol també tracta del finançament i del contracte programa. El capítol tercer fa referència a l’activitat acadèmica, els plans d’estudi, els convenis de col·laboració i el Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra. En el capítol quart es defineix la comunitat universitària, s’estableix la responsabilitat disciplinària i l’adscripció de centres.
Finalment, la Llei presenta una disposició transitòria i dos disposicions finals: la primera preveu que la Universitat d’Andorra ha d’adequar els seus estatuts a la nova norma en el termini de sis mesos i la segona estableix l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Capítol primer. Principis Generals
Article 1. Objecte de la Llei
La Llei té per objecte la creació d’una norma específica per a la Universitat d’Andorra com a l’única universitat pública del Principat.
Article 2. Finalitats de la Universitat d’Andorra
Les finalitats de la Universitat d’Andorra es defineixen d’acord amb el que estableix la Llei d’ensenyament superior.
Article 3. Caràcter públic i autonomia de la Universitat d’Andorra
1. La Universitat d’Andorra, institució pública creada per la Llei del 30 de juliol de 1997, gaudeix d’autonomia acadèmica, científica, gestora, administrativa i financera.
2. En virtut de la seva autonomia, la Universitat d’Andorra té personalitat jurídica pròpia, de manera que pot actuar per complir els principis fonamentals de les activitats pròpies de l’ensenyament superior amb plena capacitat.
Capítol segon. Estructura i gestió
Article 4. Estructura organitzativa
1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres que es poden subdividir en altres entitats regulades als estatuts.
2. El centre és la unitat organitzativa i de gestió en l’àmbit de la qual s’imparteixen els ensenyaments necessaris i es desenvolupen els programes de recerca suficients per obtenir els títols d’estat o, si escau, els títols o diplomes propis de la Universitat.
3. El rector, a proposta de la Junta Acadèmica, aprova el nombre i la denominació dels centres i nomena i cessa els seus directors.
Article 5. Funcions acadèmiques i funcions administratives
1. Dins de les competències dels òrgans de govern de la Universitat d’Andorra s’ha de distingir entre funcions acadèmiques i funcions administratives. Les funcions acadèmiques es basen en els principis d’autonomia universitària i llibertat de càtedra. Les funcions administratives deriven de la consideració de l’ensenyament superior com a servei públic.
2. Les funcions acadèmiques són les següents:
a) La docència.
b) La selecció, la formació i la promoció del personal docent i investigador.
c) L’elaboració dels plans d’estudis i dels plans docents.
d) L’elaboració i el desenvolupament dels projectes de recerca.
e) L’avaluació dels estudiants.
f) Les relacions amb altres institucions acadèmiques, culturals i científiques, així com amb empreses andorranes o estrangeres i altres actors socials.
g) El foment de la mobilitat de la comunitat acadèmica.
h) Qualsevol altra competència derivada de les finalitats de l’ensenyament superior.
3. Són funcions administratives:
a) L’elaboració dels estatuts de la Universitat d’Andorra i altres normes de funcionament intern que se’n derivin.
b) L’elaboració i l’aprovació del pressupost.
c) La selecció, la formació i la promoció del personal administratiu i tècnic.
d) La direcció i la gestió dels seus serveis i del seu personal.
e) L’administració del patrimoni, la gestió del pressupost i l’autorització de la despesa.
4. Les funcions acadèmiques i administratives han de coordinar-se per garantir la qualitat interna de la Universitat.
Article 6. Àmbit d’actuació
L’àmbit d’actuació de la Universitat d’Andorra és l’ensenyament superior, incloent-hi l’ensenyament professional superior i la recerca, d’acord amb els principis establerts a la Llei d’ensenyament superior.
Article 7. Òrgans de govern
1. Per exercir les funcions acadèmiques i administratives, són òrgans de govern de la Universitat d’Andorra el Consell Universitari, el rector, els directors de centre i el gerent.
2. Els titulars dels òrgans de govern poden exercir en règim de dedicació parcial o en règim de dedicació plena.
3. El rector, els directors de centre i el gerent tenen dedicació plena a la Universitat.
Article 8. Composició del Consell Universitari
1. El Consell Universitari és la màxima autoritat pluripersonal de la Universitat d’Andorra.
2. El Consell Universitari té la composició següent:
a) El rector, que el presideix.
b) Dos membres representants de l’Administració general designats pel Govern.
c) Dos membres representants del personal docent elegits per i entre el col·lectiu del personal docent de dos centres diferents.
d) Dos membres representants dels estudiants elegits per i entre el col·lectiu dels estudiants.
e) Un membre representant del personal administratiu i tècnic elegit per i entre el col·lectiu del personal administratiu i tècnic.
f) Un membre representant dels sectors empresarial i professional designat pel Govern.
g) Un membre representant de les persones o les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra.
Article 9. Funcions del Consell Universitari
El Consell Universitari de la Universitat d’Andorra té les funcions següents:
a) Aprovar i modificar els estatuts de la Universitat, que seran publicats al BOPA.
b) Elegir el rector de la Universitat.
c) Destituir el rector de la Universitat.
d) Nomenar i cessar al vicerector a proposta del rector.
e) Aprovar el pressupost anual.
f) Establir les línies estratègiques de la Universitat.
g) Aprovar l’execució pressupostària de la Universitat.
h) Aprovar la gestió dels romanents de la Universitat.
i) Aprovar la memòria d’activitats de la Universitat.
j) Proposar i elaborar informes sobre les qüestions que afectin la Universitat.
El Consell Universitari és convocat pel rector, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres. Es reuneix, almenys, dos vegades a l’any.
Article 10. Elecció dels membres del Consell Universitari que representen el personal i els estudiants
1. El rector ha de convocar eleccions de representants del personal i dels estudiants amb una antelació mínima de dos mesos abans de finalitzar el mandat dels representants anteriors.
2. Per elegir els seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots el membres del personal docent, amb dedicació mínima de seixanta hores per any acadèmic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms de dos membres del personal docent i dos candidats suplents, amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. Es designa la candidatura que obtingui més vots.
3. Per elegir el seu representant, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els membres del personal administratiu i tècnic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms d’un membre del personal administratiu i tècnic i un candidat suplent amb les mateixes característiques, el qual, en cas de quedar vacant el càrrec, el substitueix. És designada la candidatura que obtingui més vots.
4. Per elegir els seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els estudiants, sempre que la durada dels seus estudis sigui, com a mínim, de dos anys. El sufragi actiu és igual, directe i secret. Les candidatures s’han de fer oficials trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i els cognoms de dos estudiants d’estudis diferents i dos candidats suplents amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. Es designa la candidatura que obtingui més vots.
5. La durada del mandat és de dos anys, i poden ser reelegits en els seus càrrecs.
Article 11. Designació dels membres del Consell Universitari que representen els sectors empresarials i professionals i les entitats privades
1. El Govern designa el representant del sector empresarial i professional entre els components d’una terna proposada per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i pels col·legis professionals. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser designat novament.
2. Les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra han d’elegir, per lliure acord entre elles, el seu representant. En cas de no arribar a un acord, el Consell Universitari en designarà el representant en funció del suport i dels recursos que la persona designada -o els interessos que representa- hagi aportat a la Universitat durant els dos últims anys. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser designat novament.
Article 12. Nomenament dels membres del Consell Universitari
1. Els membres del Consell Universitari elegits i designats d’acord amb els articles 10 i 11 són nomenats pel rector.
2. El nomenament dels membres del Consell Universitari té lloc dins els quinze dies hàbils posteriors a les eleccions.
Article 13. Elecció, nomenament i cessament del rector
1. El Consell Universitari elegeix i cessa el rector de la Universitat, amb la votació prèvia favorable per majoria absoluta. En el supòsit que no s’obtingui aquesta majoria es torna a votar de nou i, en aquest cas, es nomena i cessa el rector per majoria simple.
2. El Consell Universitari motiva la seva elecció segons un concurs nacional i internacional en què es garanteixin els principis de transparència, concurrència i publicitat.
3. El Consell Universitari defineix el plec de bases del concurs d’elecció de rector a partir de les línies estratègiques i del contracte programa de la Universitat d’Andorra.
4. El rector ha de tenir el títol de doctor.
5. El Govern d’Andorra nomena el rector. El nomenament del rector té lloc 15 dies hàbils després de la seva elecció.
6. El seu mandat és de 5 anys, amb una durada màxima de 2 mandats consecutius.
7. En el supòsit d’absència sobrevinguda del rector, el Consell Universitari nomena temporalment un nou rector en funcions, fins al moment en què es resolgui el concurs i s’incorpori el rector.
Article 14. Funcions del rector
Les funcions del rector són:
a) Ser el representant institucional de la Universitat d’Andorra.
b) Presidir el Consell Universitari i la Junta Acadèmica de la Universitat.
c) Exercir, d’acord amb les línies estratègiques establertes pel Consell Universitari, la direcció de l’activitat acadèmica i administrativa general i la coordinació dels centres.
d) Dirigir la millora de la qualitat de la institució.
e) El rector pot delegar en els directors de centre i en el vicerector l’exercici de les seves competències per un temps determinat.
Article 15. Nomenament i cessament del vicerector
1. El vicerector és designat i nomenat pel Consell Universitari a proposta del rector i ha de tenir el títol de doctor.
2. El vicerector cessa en el càrrec quan ho fa el rector a proposta del Consell Universitari. Això no obstant, pot ser nomenat novament.
3. El rector pot proposar el cessament del vicerector al Consell Universitari qui pren la decisió final.
Article 16. Funcions del vicerector
Les funcions del vicerector són:
a) Assistir el rector i als altres òrgans de govern en les temàtiques relacionades amb la seva àrea o àrees de competència.
b) Liderar i desenvolupar àrees transversals de la Universitat que es consideren estratègiques.
c) Les que estableixen els estatuts.
d) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.
Article 17. Elecció i nomenament dels directors de centre
1. Els directors de centre són designats i nomenats pel rector.
2. Els directors de centre han de tenir el títol de doctor.
3. Els directors cessen en el càrrec quan ho fa el rector. Això no obstant, poden ser nomenats novament.
4. El rector pot cessar els directors de centre, prèvia notificació al Consell Universitari.
Article 18. Funcions dels directors de centre
Són funcions dels directors de centre:
a) Ser el representant institucional del centre.
b) Exercir les funcions de direcció acadèmica i administrativa del centre.
c) Coordinar i desenvolupar els programes de qualitat elaborats pel Consell de la Qualitat.
d) Impulsar i coordinar la recerca.
e) Proposar noves formacions i titulacions.
f) Elaborar la memòria anual de l’activitat del centre.
g) Exercir funcions docents i investigadores.
h) Les que estableixen els estatuts.
i) Totes les que li puguin ser encarregades pel rector de la Universitat.
Article 19. La Junta Acadèmica de la Universitat
1. Composició
La Junta Acadèmica de la Universitat està formada pel rector, que la presideix; els directors de centre, i el gerent, que n’és el secretari.
2. Funcions
La Junta Acadèmica és l’òrgan consultiu del rector, i és l’òrgan a través del qual exerceix les seves facultats de coordinació en relació amb els centres. La Junta Acadèmica té, a més, les funcions que li atribueixin els estatuts.
Article 20. El gerent
1. El gerent de la Universitat és designat per Govern a proposta del rector. Exerceix la direcció dels serveis administratius de la Universitat i depèn directament del rector.
2. El gerent assisteix a la Junta Acadèmica de la Universitat, de la qual és el secretari, i exerceix funcions de direcció en les matèries següents:
a) Elaboració de la proposta de pressupost de la Universitat. Aquesta proposta de pressupost respecta els criteris establerts al contracte programa signat per la Universitat amb el Govern i s’ajusta amb la subvenció fixada anualment per la Llei de pressupost aprovada pel Consell General.
b) Elaboració de la memòria d’execució del pressupost.
c) Elaboració de la proposta de gestió dels romanents.
d) Gestió dels serveis administratius.
e) Administració del patrimoni, gestió del pressupost i autorització de la despesa.
f) Les que estableixin els estatuts de la Universitat d’Andorra.
g) Totes les que li puguin ser encomanades pel rector.
3. El gerent cessa en el càrrec quan també ho fa el rector. Això no obstant, pot ser nomenat novament.
Article 21. Règim de dedicacions i incompatibilitats
1. El personal docent i el personal administratiu i tècnic poden estar en situació de dedicació parcial i en situació de dedicació plena.
2. La situació de dedicació parcial i la situació de dedicació plena són compatibles amb qualsevol altra ocupació o càrrec que, pel seu caràcter, no sigui incompatible amb l’exercici de les funcions universitàries.
3. El rector resol les qüestions d’incompatibilitat relatives al personal de la Universitat, excepte pel que fa al mateix rector, vicerector, gerent i directors de centre per als quals l’òrgan competent és el Consell Universitari.
Article 22. Finançament i contracte programa
1. El Govern i la Universitat d’Andorra han de signar un contracte programa que pot tenir caràcter anual o plurianual. S’hi estableixen els imports del preu del crèdit europeu (ECTS) de les titulacions estatals, els objectius de la institució universitària en relació amb l’interès general i les fórmules previstes per al seu sosteniment econòmic.
2. La Universitat d’Andorra es finança amb:
a) L’import de les matrícules.
b) La subvenció fixada anualment per la Llei del pressupost.
c) Les subvencions, els llegats i les donacions de tercers, tant de persones físiques com de persones jurídiques.
d) Qualsevol altre ingrés derivat de les seves activitats.
3. Tots els recursos generats per la Universitat en activitats no relacionades amb els títols d’Estat es consideraran recursos propis i seran gestionats per la mateixa Universitat.
Capítol tercer. Activitat acadèmica
Article 23. Activitats acadèmiques
1. La Universitat pot desenvolupar les activitats acadèmiques següents:
a) Ensenyament universitari de primer, segon i tercer cicle.
b) Ensenyament professional superior.
c) Ensenyaments d’extensió universitària i de postgrau.
d) Programes de recerca universitària.
e) Qualsevol activitat que fomenti la divulgació i l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Article 24. Plans d’estudis
1. Els plans d’estudis són instruments de planificació i d’organització dels estudis d’ensenyament superior.
2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són elaborats per la Universitat d’Andorra, i aprovats pel Govern d’Andorra amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
3. Els plans d’estudis que donen lloc a un títol propi, de validesa no estatal, són aprovats pel rector.
4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada d’un informe econòmic elaborat pel gerent sobre el cost previsible.
5. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents per a cada unitat d’ensenyament o assignatura que han de ser públics.
Article 25. Convenis de col·laboració
La Universitat pot establir convenis amb centres universitaris, de recerca, altres centres d’ensenyament superior i entitats privades nacionals i estrangeres a fi d’afavorir la col·laboració i la mobilitat.
Article 26. El Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra
1. El Consell de la Qualitat és l’encarregat de la gestió interna de la qualitat de la Universitat.
2. La gestió de la qualitat s’ha de portar a terme de forma contínua i coordinada amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), amb la finalitat última de promoure una cultura de la qualitat orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior.
3. El Consell de la Qualitat ha de garantir la participació de tots els col·lectius de la comunitat universitària.
4. La Universitat d’Andorra establirà una norma que defineixi l’estructura, la composició i el funcionament del Consell de la Qualitat. Aquesta norma serà pública.
Capítol quart. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra
Article 27. Definició
1. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra està constituïda pels estudiants, pel personal docent i investigador i pel personal administratiu i tècnic.
2. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra està definida amb el que preveu, a aquest efecte, la Llei de l’ensenyament superior.
3. Les especificitats de la comunitat universitària de la Universitat d’Andorra s’han de definir als estatuts de la Universitat.
Article 28. Responsabilitat disciplinària
Els estatuts de la Universitat d’Andorra han de recollir i desenvolupar el seu règim disciplinari.
Article 29. Adscripció de centres
1. La Universitat d’Andorra pot adscriure centres d’ensenyament superior per impartir ensenyaments conduents a l’obtenció de títols propis i de títols oficials amb validesa estatal.
2. El centre d’ensenyament superior que vulgui sol·licitar l’adscripció ha de presentar, juntament amb la memòria, diverses garanties que es desenvoluparan reglamentàriament.
3. La Universitat regula en els estatuts el procediment d’adscripció, de supervisió i de revocació de l’adscripció, així com els aspectes organitzatius que puguin ser necessaris.
4. L’adscripció s’ha de formalitzar en un conveni de col·laboració.
Disposició transitòria
El Consell Universitari, el rector, els directors de centre i el gerent romanen en els seus càrrecs fins l’acabament del mandat pel qual van ser escollits anterior a l’aprovació d’aquesta Llei.
Disposició final primera
S’encomana a la Universitat d’Andorra adequar els seus estatuts a l’efecte de desenvolupar aquesta Llei, en el termini de sis mesos des que s’aprovi.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
M.I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
M.I. Sr. Ferran Costa Marimon
President de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de l’ensenyament superior.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 14 de juny del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
La M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, del Grup Parlamentari Mixt- UL/CGILM, nomenada ponent per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports el dia 16 de maig del 2018, en relació al Projecte de llei de l’ensenyament superior, exposa el següent:
- S’han presentat 19 esmenes a l’articulat: 2 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-Sílvia Eloïsa Bonet Perot, 4 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-SDP, 2 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-PS, 6 esmenes per part del Grup Parlamentari Liberal, i 5 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt- UL/CGILM.
- La Sindicatura, el dia 27 de desembre del 2017, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General, i les va admetre a tràmit.
- El dia 27 d’abril del 2018 es va trametre el Projecte de llei esmentat i les esmenes a l’articulat presentades a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, d’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General.
Per aquests fets, la ponent de la Comissió Legislativa Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, en relació al Projecte de llei de l’ensenyament superior, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei de l’ensenyament superior
Exposició de motius
La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, en virtut de l’apartat 1 de l’article 20, que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. Aquest mateix article reconeix la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents. La Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, concreta en el primer article que tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació. En l’article 29 estableix que la llibertat de creació de centres docents, reconeguda per la Constitució, comprèn la llibertat de creació de centres d’ensenyament superior de titularitat privada.
Històricament, el model d’ensenyament superior andorrà ha estat condicionat per les dimensions tant geogràfiques com humanes del país. Aquesta realitat va ser la que va veure el naixement de l’ensenyament superior andorrà i de la Universitat d’Andorra, a finals dels anys vuitanta i noranta, respectivament.
La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior volia donar resposta als reptes sorgits arran de les declaracions de la Sorbona (1998) i de Bolonya (1999), que van suposar el tret de sortida de la comunitat universitària europea per treballar vers un procés de convergència dels sistemes d’ensenyament superior. Aquest procés, el Procés de Bolonya, té entre els seus objectius principals garantir la qualitat de l’ensenyament superior, promoure la mobilitat dels estudiants i dels professors, posar en funcionament un sistema flexible de titulacions basat en tres cicles universitaris, adoptar l’anomenat suplement europeu al diploma i promoure l’aprenentatge permanent al llarg de la vida i la dimensió europea en l’ensenyament superior.
Al llarg d’aquests anys Andorra ha adequat la seva normativa a fi d’assolir aquests objectius. Consegüentment, en aquests moments és desitjable fer un pas més i millorar el marc legislatiu perquè el país s’adapti als nous reptes de l’ensenyament superior amb una estructura que sigui prou versàtil i compleixi totes les garanties de la qualitat internacional perquè la internacionalització de l’ensenyament superior andorrà pugui ser una realitat.
L’Estat ha de crear el marc per donar resposta a les necessitats formatives dels ciutadans en els dos àmbits de l’ensenyament superior: els estudis universitaris i els d’ensenyament professional superior, sense oblidar ni la recerca ni l’aprenentatge permanent al llarg de la vida que es poden donar en qualsevol dels àmbits de l’ensenyament superior.
Les lleis que han regulat l’ensenyament superior també han regulat sempre la Universitat d’Andorra (UdA). Aquesta estructura responia a una realitat històrica que actualment ja no és vigent. La Universitat d’Andorra ha de tenir una normativa pròpia i la Llei de l’ensenyament superior ha de ser la norma d’aplicació per a totes les institucions, públiques i privades, que desenvolupin ensenyament superior al Principat.
L’esperit que regeix aquesta Llei és crear una norma que s’adapti a la nova realitat de l’ensenyament superior europeu sent coherents amb el context andorrà. Aquest marc ha de promoure l’evolució i el creixement del sector tot garantint-ne la qualitat.
Aquesta Llei formalitza el tractament de la discapacitat en l’ensenyament superior i s’adequa als principis del Conveni relatiu del drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.
La Llei s’estructura en sis capítols, una disposició addicional, una de derogatòria i dos disposicions finals. El primer capítol en defineix l’objecte i el rang i s’hi defineixen conceptes clau. En el capítol segon, s’aborden les finalitats i els principis de l’ensenyament superior i es defineixen els òrgans de govern de les institucions d’ensenyament superior. El capítol tercer tracta de les qüestions acadèmiques, com l’accés a l’ensenyament superior, els títols acadèmics, el crèdit europeu, l’aprovació dels plans d’estudi, el reconeixement i les convalidacions de títols i els períodes d’estudi, així com les llengües d’estudi i les competències d’avaluació i inspecció. El capítol quart aborda la naturalesa de les institucions d’ensenyament superior, el seu funcionament, el contracte programa i els centres adscrits. El capítol cinquè tracta de la recerca i de les seves finalitats. El capítol sisè defineix la comunitat educativa, tracta dels drets i deures dels estudiants, del personal docent i investigador i del personal administratiu i tècnic.
La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, preveia un títol per als establiments d’ensenyament professional superior del sistema educatiu andorrà, però en aquesta Llei no és necessari fer-ho perquè s'ha inclòs l’ensenyament professional superior com a part de l’ensenyament superior. Aquest canvi reforça la formació professional superior i la situa al mateix nivell que la formació universitària. La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior també preveia un títol per a l’ensenyament superior privat, que ara tampoc és necessari ja que no es diferencia l'ensenyament superior públic del privat, excepte que s’indiqui expressament.
Finalment, la Llei presenta una disposició addicional qualificada; una disposició derogatòria relativa a la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, una disposició final primera que preveu que el Govern ha de desenvolupar reglamentàriament la nova norma en un període de nou mesos i una disposició final segona que preveu l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Capítol primer. Principis generals
Article 1. Objecte i rang de la Llei
1. Aquesta Llei té per objecte l’ordenació de l’ensenyament superior en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
2. Aquesta Llei estableix el marc per garantir que cap persona que compleixi les condicions per cursar estudis superiors amb aprofitament pugui quedar exclosa d’aquests estudis per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.
3. La disposició addicional d’aquesta Llei modifica la Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, i té rang de llei qualificada. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense les limitacions establertes a l’apartat 3 de l’article 57 i a l’apartat 2 de l’article 60 de la Constitució.
Article 2. Definicions
1. Definicions:
a) L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell postbatxillerat.
b) L’ensenyament superior està integrat per les institucions següents: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior. L’ensenyament superior es desenvolupa mitjançant les activitats de docència, recerca i transferència de coneixements i tecnologia.
2. L’actuació pública en l’àmbit de l’ensenyament superior ha de fomentar el desenvolupament de la docència, de la recerca i la transferència de coneixements a la societat per contribuir a millorar la qualitat de vida i el desenvolupament socioeconòmic.
Capítol segon. Finalitats i principis de l’ensenyament superior
Article 3. Finalitats
Les finalitats de l’ensenyament superior s’han d’assolir en el marc de les directrius de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, i s’ha de fer un èmfasi especial en la gestió de la qualitat i garantir que l’accés no quedi impedit per motius socioeconòmics o de discapacitat. Aquestes finalitats són:
a) Fomentar el coneixement, la cultura i els valors democràtics.
b) Afavorir i difondre la recerca científica i la innovació.
c) Afavorir el desenvolupament del pensament crític, el raonament lògic, el mètode científic i la capacitat d’anàlisi.
d) Fomentar el desenvolupament competencial, l’autonomia i l’adaptabilitat de tots els actors de l’ensenyament superior.
e) Afavorir un entorn, una economia i una societat sostenibles.
f) Adequar l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral presents i futures.
g) Assegurar l’equilibri entre teoria i pràctica fomentant estades formatives.
h) Capacitar per a l’exercici professional.
i) Gestionar la qualitat per garantir la millora de l’ensenyament superior.
Article 4. Principis fonamentals de l’ensenyament superior
Els principis fonamentals de l’ensenyament superior són els següents:
a) L’ús de mètodes crítics en l’estudi de coneixements tecnològics, científics i humanístics.
b) La interrelació entre ensenyament i recerca.
c) La mobilitat d’estudiants, professorat, personal investigador i personal administratiu i tècnic.
d) La interdisciplinarietat.
e) La cooperació nacional i internacional.
f) La llibertat de càtedra.
g) La transparència.
Article 5. Òrgans de govern i representació de les institucions d’ensenyament superior
1. L’òrgan unipersonal de govern dels centres d’ensenyament superior té la denominació de director.
2. L’òrgan unipersonal de govern de les universitats té la denominació de rector i ha de tenir el títol de doctor.
3. Les lleis de creació de les universitats públiques i les normatives que regulin les universitats privades i les altres institucions d’ensenyament superior tant públiques com privades han de preveure els òrgans de govern i de representació, així com els procediments per designar-los i revocar-los. Aquestes normes han de ser públiques.
Esmena 1 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (1)
Es proposa modificar l’article 5 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 5. Òrgans de govern i representació de les institucions d’ensenyament superior
1. L’òrgan unipersonal de govern dels centres d’ensenyament superior té la denominació de director.
2. L’òrgan unipersonal de govern de la Universitat les universitats té la denominació de rector i ha de tenir el títol de doctor.
3. La llei de creació de la Universitat pública Les lleis de creació de les universitats públiques i les normatives que regulin les universitats privades i les altres institucions d’ensenyament superior tant públiques com privades han de preveure els òrgans de govern i de representació, així com els procediments per designar-los i revocar-los. Aquestes normes han de ser públiques.”
MOTIVACIÓ:
Es deixa en singular el concepte Universitat. Entenc que no seria convenient tenir més d’una Universitat pública al nostre país degut a la dimensió i el volum d’estudiants.
Esmena 2 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-SDP (1)
Es proposa modificar l’Article 5, en concret el punt 3, amb la qual cosa el text quedaria així:
“(...)
3. Les lleis de creació de les universitats públiques la universitat pública i les normatives que regulin les universitats privades i les altres institucions d´ensenyament superior tant públiques com privades han de preveure els òrgans de govern i de representació, així com els procediments per designar-los i revocar-los. Aquestes normes han de ser públiques.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
MOTIVACIÓ:
Entenem que la Universitat d´Andorra ha de ser única, en coherència amb l’exposició de motius.
Esmena 3 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (1)
Es proposa modificar el punt 3 de l’article 5 del Projecte de llei de l’ensenyament superior quin text queda així:
“Article 5. Òrgans de govern i representació de les institucions d’ensenyament superior
1. L’òrgan unipersonal de govern dels centres d’ensenyament superior té la denominació de director.
2. L’òrgan unipersonal de govern de les universitats té la denominació de rector i ha de tenir el títol de doctor.
3. Les lleis de creació de les universitats públiques la universitat pública i les normatives que regulin les universitats privades i les altres institucions d’ensenyament superior tant públiques com privades han de preveure els òrgans de govern i de representació, així com els procediments per designar-los i revocar-los. Aquestes normes han de ser públiques.
MOTIVACIÓ:
Cal donar a la Universitat d’Andorra la rellevància i el rol que li correspon i creiem que a Andorra no hi ha lloc per altres universitats públiques ni altres institucions d’ensenyament superior públiques. En aquest sentit ens referim en singular a la universitat pública.
Capítol tercer. Activitat acadèmica
Article 6. Accés
1. Per accedir a l’ensenyament superior es requereix una titulació mínima de batxillerat, batxillerat professional o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra, o haver superat les proves d’accés que s’hagin establert, ja sigui de forma general o per a determinats estudis.
2. El Govern determina mitjançant reglament les condicions mínimes d’accés a cada nivell d’estudis.
3. Els joves i els adults amb discapacitat tenen dret a l’accés a l’ensenyament superior una vegada acreditat el nivell de desenvolupament de competències requerit, en igualtat de condicions amb la resta d’alumnes. S’ajustaran els plans d’estudis a les necessitats específiques d’aquests alumnes seguint el precepte d’ajustament raonable promogut pel Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat (CDPD), fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.
Article 7. Títols acadèmics
1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol nivell, que tenen caràcter estatal.
2. Les titulacions estatals d’ensenyament superior s’estructuren sobre la base dels cicles establerts en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), i queden referenciades en el Marc andorrà de titulacions de l’ensenyament superior d’Andorra (MATES).
3. El Govern ha de regular les directrius i les condicions per a l’obtenció de les titulacions d’ensenyament superior de caràcter estatal d’acord amb els resultats d’aprenentatge definits pels descriptors de Dublín de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), mesurades utilitzant el crèdit europeu conegut internacionalment com a ECTS (European Credit Transfer System).
4. Els títols són expedits pel ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.
5. A l’efecte de fomentar la transparència i la mobilitat, tots els títols que tenen caràcter estatal s’han d’acompanyar del suplement europeu al diploma (SED). Aquest suplement ha de contenir els elements d’informació que garanteixin la transparència en relació amb el nivell i el contingut dels ensenyaments cursats.
6. Les institucions d’ensenyament superior poden expedir títols propis, sense caràcter estatal. Aquesta condició s’ha d’expressar clarament en el document final que contingui la titulació obtinguda.
7. La denominació de les titulacions estatals no pot ser emprada per anomenar títols propis.
8. Les institucions d’ensenyament superior poden impartir títols conjunts amb altres institucions establertes legalment a Andorra o a l’estranger. El Govern establirà reglamentàriament el procediment per a la creació dels títols i l’aprovació dels plans d’estudi corresponents a titulacions oficials conjuntes.
Article 8. Crèdit europeu (ECTS)
1. La unitat de mesura de l’ensenyament superior és el crèdit europeu (ECTS - European Credit Transfer System). Es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
2. La càrrega de treball d’un estudiant a temps complet durant un curs acadèmic equival a 60 crèdits europeus (ECTS).
Esmena 4 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (2)
Es proposa modificar el punt 2 de l’article 8 del Projecte de llei de l’ensenyament superior quin text queda així:
“Article 8. Crèdit europeu (ECTS)
1. La unitat de mesura de l’ensenyament superior és el crèdit europeu (ECTS - European Credit Transfer System). Es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
2. La càrrega de treball d’un estudiant a temps complet durant un curs any acadèmic equival a 60 crèdits europeus (ECTS).”
MOTIVACIÓ:
El concepte any acadèmic és el que es correspon amb la nomenclatura utilitzada.
Esmena 5 De modificació
Grup Parlamentari Mixt- UL/CGILM(1)
Es proposa la modificació de l’article 8.1, quin text queda així:
Article 8. Crèdit europeu (ECTS)
1. La unitat de mesura de l’ensenyament superior és el crèdit europeu (ECTS - European Credit Transfer System). Es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
2. La càrrega de treball d’un estudiant a temps complet durant un curs acadèmic equival a 60 crèdits europeus (ECTS), i si es fa una equivalència en relació a la quantitat d’hores anuals que l’alumne ha d’estudiar, a l’entorn de 1500 0 1800 hores, en resulten de 25 a 30 hores de treball per crèdit.
MOTIVACIÓ:
Es considera convenient definir quina és la quantitat d’hores de càrrega de treball que resulten equivalents a un (1) crèdit europeu.
Article 9. Plans d’estudis
1. Els plans d’estudis, dissenyats per les universitats o centres d’ensenyament superior, són instruments de planificació i d’organització dels estudis d’ensenyament superior per a l’obtenció d’una titulació completa.
2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són aprovats pel Govern, amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
3. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents, elaborats per les universitats o centres d’ensenyament superior per a cada unitat d’ensenyament o assignatura, i han de ser públics.
4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada, en tot cas, d’un informe econòmic.
Esmena 6 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (3)
Es proposa modificar els punts 2 i 3 de l’article 9 del Projecte de llei d’ensenyament superior quin text queda així:
“Article 9. Plans d’estudis
1. Els plans d’estudis, dissenyats per les universitats o centres d’ensenyament superior, són instruments de planificació i d’organització dels estudis d’ensenyament superior per a l’obtenció d’una titulació completa.
2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són aprovats pel Govern, Els plans d’estudis de les universitats han de comptar amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
3. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents, elaborats per les universitats, centres de formació professional superior o altres centres d’ensenyament superior per a cada unitat d’ensenyament o assignatura, i han de ser públics.
4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada, en tot cas, d’un informe econòmic.
MOTIVACIÓ:
Recentment l’AQUA s’ha reformulat per explicitar la seva independència respecte Govern. No té sentit haver creat l’agència amb el seu rol i funcions i deixar a Govern l’aprovació dels plans d’estudis.
Per coherència amb l’article 2.1.b. redactem el punt 3 d’aquest article de manera similar.
Article 10. Reconeixement oficial de títols i convalidació de períodes d’estudis
1. El reconeixement acadèmic i professional de títols i la convalidació de períodes d’estudi té com a finalitat promoure la mobilitat acadèmica i la professional.
2. El reconeixement acadèmic i professional de les titulacions d’ensenyament superior estrangeres correspon al Govern. El Govern ha de regular les condicions de reconeixement dels títols estrangers d’ensenyament superior.
3. Les institucions d’ensenyament superior són competents per convalidar unitats d’ensenyament, assignatures i períodes d’estudis, d’acord amb la normativa vigent.
4. El Govern ha de regular per decret les condicions generals de la convalidació d’unitats d’ensenyament, assignatures i períodes d’estudi.
Esmena 7 D’addició
Grup Parlamentari Mixt-SDP (3)
Es proposa addicionar un nou punt 5) a l’article 10, amb la qual cosa el text quedaria així:
“(...)
5. El Govern té la capacitat i l’obligació de la supervisió i de la inspecció de les condicions de funcionament dels centres d’ensenyament superior privats, dins el marc establert mitjançant un conveni previ entre les parts.”
MOTIVACIÓ:
Per donar garanties als estudiants i garantir la seguretat jurídica dels propis centres, per tal d’evitar situacions sobrevingudes que obliguin a tancar en algun moment donat injustificadament qualsevol centre degut a problemes de mal funcionament.
Article 11. Llengües
1. La llengua pròpia de l’ensenyament superior és el català.
2. S’ha de promoure el desenvolupament de competències lingüístiques en altres llengües que el català, que poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes acadèmics i de recerca.
3. Les institucions d’ensenyament superior establertes a Andorra han d’afavorir el coneixement de la llengua i la cultura d’Andorra.
Esmena 8 De modificació
Grup Parlamentari Mixt- PS (1)
Es proposa modificar el redactat de l’apartat 3 de l’article 11 del Projecte de llei, amb el següent text:
“Article 11. Llengües
1. La llengua pròpia de l’ensenyament superior és el català.
2. S’ha de promoure el desenvolupament de competències lingüístiques en altres llengües que el català, que poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes acadèmics i de recerca.
3. Les institucions d’ensenyament superior establertes a Andorra han d’afavorir d’assegurar el coneixement de la llengua i de la cultura d’Andorra.”
MOTIVACIÓ:
Entenem que el compromís de les institucions d’ensenyament superior establertes a Andorra amb la cultura i llengua d’Andorra ha de ser superior al que es planteja en el projecte de llei.
Article 12. Competències d’inspecció i avaluació
1. El Govern té la potestat d’inspecció i avaluació respecte a les institucions d’ensenyament superior.
2. L’avaluació de la qualitat de l’ensenyament superior ha d’estar orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior segons els ESG (Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior), promoguts per l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
3. És responsabilitat de cada centre d’ensenyament superior garantir la qualitat interna en coordinació amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
4. L’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) vetlla per la gestió externa de la qualitat de l’ensenyament superior.
Esmena 9 De modificació
Grup Parlamentari Mixt- UL/CGILM (2)
Es proposa modificar l’article 12.4, quin text queda així::
Article 12. Competències d’inspecció i avaluació
1. El Govern té la potestat d’inspecció i avaluació respecte a les institucions d’ensenyament superior.
2. L’avaluació de la qualitat de l’ensenyament superior ha d’estar orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior segons els ESG (Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior), promoguts per l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
3. És responsabilitat de cada centre d’ensenyament superior garantir la qualitat interna en coordinació amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
4. De conformitat amb la Llei 9/2016, de 28 de juny, lL’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) és una institució de dret públic que vetlla per la gestió externa de la qualitat de l’ensenyament superior.
MOTIVACIÓ:
Per major claredat, es considera convenient fer expressa referència a la Llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
Capítol quart. Institucions d’ensenyament superior
Article 13. Naturalesa de les institucions d’ensenyament superior
1. Poden ser institucions d’ensenyament superior les creades de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin els principis i les finalitats establertes en aquesta Llei.
2. La creació d’universitats públiques es fa mitjançant llei i la creació d’universitats privades i d’altres institucions d’ensenyament superior es fa mitjançant autorització administrativa emesa pel Govern d’Andorra.
3. Les institucions d’ensenyament superior que imparteixin formacions oficials estrangeres en territori andorrà han d’obtenir l’autorització del ministeri encarregat de l’ensenyament superior abans de l’inici de l’activitat acadèmica.
Esmena 10 De modificació
Grup Parlamentari Mixt- Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot (2)
Es proposa modificar l’article 13 el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 13. Naturalesa de les institucions d’ensenyament superior
1. Poden ser institucions d’ensenyament superior les creades de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin els principis i les finalitats establertes en aquesta Llei.
2. La creació de la universitat pública d’universitats públiques es fa mitjançant llei i la creació d’universitats privades i d’altres institucions d’ensenyament superior es fa mitjançant autorització administrativa emesa pel Govern d’Andorra.
3. Les institucions d’ensenyament superior que imparteixin formacions oficials estrangeres en territori andorrà han d’obtenir l’autorització del ministeri encarregat de l’ensenyament superior abans de l’inici de l’activitat acadèmica..”
MOTIVACIÓ:
En coherència amb l’esmena anterior
Esmena 11 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-SDP (2)
Es proposa modificar el punt 2 de l’Article 13, amb la qual cosa el text quedaria així:
“(...)
2. La creació d’universitats públiques es fa mitjançant llei i la creació d´universitats privades de la universitat pública i de les universitats privades es fa mitjançant llei, i la creació d’altres institucions d’ensenyament superior es fa mitjançant autorització administrativa emesa pel Govern d’Andorra.
(...)”
MOTIVACIÓ:
La universitat pública ha de ser única, en coherència amb l’esmena primera.
Per altra banda compartim que la creació de la universitat pública hagi de ser per llei com també ho han de ser les universitats privades que es puguin implantar al país, per a major garantia i seguretat jurídica. Cal tenir present que l’única universitat privada implantada a Andorra fins la data es va crear per llei.
Esmena 12 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (4)
Es proposa modificar el punt 2 de l’article 13 del Projecte de llei d’ensenyament superior quin text queda així:
“Article 13. Naturalesa de les institucions d’ensenyament superior
1. Poden ser institucions d’ensenyament superior les creades de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin els principis i les finalitats establertes en aquesta Llei.
2. La creació d’universitats públiques de la universitat pública es fa mitjançant llei i la creació d’universitats privades i d’altres institucions d’ensenyament superior es fa mitjançant autorització administrativa emesa pel Govern d’Andorra.
(...)”
MOTIVACIÓ:
Cal donar a la Universitat d’Andorra la rellevància i el rol que li correspon i creiem que a Andorra no hi ha lloc per altres universitats públiques ni altres institucions d’ensenyament superior públiques. En aquest sentit ens referim en singular a la universitat pública.
Article 14. Funcionament
Les universitats i les altres institucions d’ensenyament superior de caràcter públic i privat estableixen lliurement en els seus estatuts les normes pròpies de funcionament, que han d’incloure un règim disciplinari i sancionador. Aquestes normes han de ser públiques.
Article 15. Universitat d’Andorra
La Universitat d’Andorra estableix el seu funcionament mitjançant la seva pròpia llei, seguint els principis establerts en aquesta Llei.
Esmena 13 De supressió
Grup Parlamentari Mixt-UL/CGILM (3)
Es proposa suprimir l’article 15 de la llei.
MOTIVACIÓ:
Es considera que aquest article és innecessari i redundant, ja que en el precedent article 13.2 de la mateixa norma, ja s’estableix que la creació d’universitats públiques es fa mitjançant llei.
Article 16. El contracte programa
La relació entre el Govern i les institucions d’ensenyament superior públiques que no depenen del Govern es materialitza en un contracte programa que pot ser anual o plurianual. Aquest document ha de ser públic.
Article 17. Centres adscrits
1. Les institucions d’ensenyament superior podran tenir adscrits centres d’ensenyament superior tant nacionals com internacionals.
2. Els centres adscrits han d’estar legalment autoritzats i han de posseir les autoritzacions que permetin l’activitat acadèmica.
3. Per a les formacions conduents a títols d'estat, el Govern desplegarà reglamentàriament les condicions que han de regular l’adscripció de centres a una institució d'ensenyament superior.
Capítol cinquè. Recerca
Article 18. Finalitats de la recerca
La recerca té les finalitats següents:
1. Fomentar, sobre la base dels principis de qualitat i oportunitat, la investigació, el desenvolupament i la transferència del coneixement.
2. Nodrir la docència i promoure’n la qualitat.
3. Promoure la formació del capital humà en els àmbits científic, tecnològic i humanístic.
4. Afavorir la cooperació entre els investigadors i els altres actors de la societat.
5. Fomentar la competitivitat i la capacitat d’adaptació i d’innovació de les empreses afavorint la transferència de coneixements dels centres investigadors al sector productiu.
Article 19. Actuació pública en matèria de recerca
Per optimitzar la programació i la gestió de les activitats de foment i coordinació en matèria de recerca, així com de la transferència de coneixements, el ministeri competent en matèria de recerca ha de fer les accions següents:
a) Promoure el desenvolupament de la recerca.
b) Fomentar la col·laboració entre els actors de la recerca així com amb els actors socials, tant de l’àmbit nacional com l’internacional.
c) Promoure la transversalitat.
Capítol sisè. La comunitat educativa
Article 20. Definició
1. La comunitat educativa de les institucions d’ensenyament superior està constituïda pels estudiants, pel personal docent, pel personal investigador i pel personal administratiu i tècnic.
2. Les institucions d’ensenyament superior han d’afavorir la comunicació entre els membres de la comunitat educativa.
Article 21. Els estudiants
Tenen la condició d’estudiants totes les persones matriculades en universitats o en les altres institucions d’ensenyament superior reconegudes pel Govern.
Article 22. Drets i deures dels estudiants
1. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants.
2. Els estudiants tenen dret:
a) De gaudir d’igualtat d’oportunitats i no patir cap mena de discriminació.
b) A rebre una orientació i una informació adequades en relació amb els estudis i les seves competències i sortides professionals.
c) A rebre una docència de qualitat i l’assistència necessària del professorat.
d) De ser avaluats amb criteris de transparència, rigor i objectivitat.
e) A gaudir de representació en els òrgans de govern i de representació de la institució d’ensenyament superior.
f) D’exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació.
g) D’utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles.
h) Al que prevegin els estatuts de la mateixa institució.
3. Els estudiants tenen els deures següents:
a) Desenvolupar l’activitat d’estudi amb la dedicació i l’aprofitament necessaris.
b) Complir els estatuts i els reglaments interns de la institució d’ensenyament superior.
c) Participar en els òrgans de govern, de representació i de gestió, així com elegir els seus representants, d’acord amb les normes de la institució d’ensenyament superior.
d) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució.
e) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior.
Article 23. El personal docent i investigador
1. El personal docent de les universitats o altres institucions d’ensenyament superior es compon de les categories següents:
a) Professorat titular.
b) Professorat ajudant.
c) Professorat visitant.
d) Professorat col·laborador.
2. El personal docent ha de desenvolupar activitats acadèmiques, docents i de recerca.
3. Pot exercir la docència amb responsabilitat plena el professorat titular, visitant i col·laborador.
4. Per poder exercir amb responsabilitat plena la docència encaminada a l’obtenció d’un títol de diploma professional avançat, de bàtxelor o de màster, el professorat ha d’estar en possessió d’un títol de màster o de doctor.
5. Per poder dirigir projectes de recerca i exercir amb responsabilitat plena la docència encaminada a l’obtenció d’un títol de doctor, el professorat ha d’estar en possessió del títol de doctor.
6. Per impartir determinades unitats d’ensenyament, assignatures o parts d’assignatures, les universitats i les altres institucions d’ensenyament superior poden contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, reuneixin dels mèrits necessaris per desenvolupar correctament la tasca docent. Aquests professionals requeriran un informe previ de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra que els acrediti com a professorat que pot desenvolupar l’activitat docent.
7. El professorat ajudant s’encarrega de les tasques de suport a la docència i a la recerca.
8. El personal és contractat d’acord amb la legislació laboral andorrana.
Article 24. Drets i deures del personal docent i investigador
1. El personal docent i investigador té els drets següents:
a) Exercir la llibertat de càtedra.
b) Contribuir a l’elaboració dels plans docents i, si escau, dels projectes de recerca.
c) Disposar dels mitjans adequats per dur a terme la tasca docent i investigadora, en funció de les disponibilitats pressupostàries.
d) Formar part d’equips de recerca i rebre ajuts per a la investigació.
e) Participar en activitats de formació continuada que permetin l’actualització dels seus coneixements.
f) Col·laborar en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació dels ensenyaments teòrics i pràctics corresponents a la seva disciplina.
g) Ser avaluat amb criteris de transparència, rigor i objectivitat.
h) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació.
i) Utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles.
j) Fer activitats per millorar la capacitat professional i aplicar els coneixements adquirits en benefici de la societat andorrana, dins el marc establert per les institucions d’ensenyament superior.
k) Tenir el reconeixement de l’activitat intel·lectual de les obres pròpies, d’acord amb la normativa vigent.
l) Els que prevegin els estatuts de la institució d’ensenyament superior.
2. El personal docent i investigador té els deures següents:
a) Assumir la responsabilitat del càrrec per al qual ha estat designat o elegit i complir les funcions que comporta.
b) Exercir les funcions docents i investigadores i qualsevol altra que es derivi de la seva relació amb les institucions d’ensenyament superior.
c) Mantenir i actualitzar els seus coneixements.
d) Atendre la diversitat dels estudiants.
e) Informar els alumnes, amb antelació suficient, sobre els criteris d’acord amb els quals seran avaluats.
f) Respectar la llibertat de càtedra dels altres membres de la comunitat acadèmica.
g) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució.
h) Participar en els òrgans de govern, de representació i de gestió, així com elegir els seus representants, d’acord amb les normes del centre d’ensenyament superior.
i) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior.
j) Complir els estatuts de la institució d’ensenyament superior així com els reglaments que els desenvolupin.
Article 25. El personal administratiu i tècnic
1. El personal administratiu i tècnic desenvolupa la gestió i l’administració en els àmbits administratiu i tècnic, de recursos humans, d’afers econòmics, de serveis generals, d’informàtica i de biblioteques, així com d’altres processos administratius o de suport que es puguin determinar i els que prevegin els estatuts de la institució d’ensenyament superior.
2. El personal administratiu i tècnic és contractat per la institució d’ensenyament superior d’acord amb la legislació laboral andorrana.
Article 26. Drets del personal administratiu i tècnic
1. Són drets del personal administratiu i tècnic els següents:
a) Participar en els òrgans de govern i de gestió d’acord amb el que la normativa estableixi.
b) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació.
c) Disposar dels recursos adequats per al desenvolupament de les seves funcions.
d) Assistir a les activitats organitzades o concertades per les institucions d’ensenyament superior que es considerin d’interès per a la seva formació.
e) Utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles.
f) Els previstos als estatuts de la institució d’ensenyament superior.
2. El personal administratiu i tècnic té els deures següents:
a) Complir els estatuts de la institució d’ensenyament superior així com els reglaments que els desenvolupin.
b) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior.
c) Assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs per als quals han estat escollits.
d) Mantenir i actualitzar els seus coneixements.
e) Exercir les funcions assignades al seu lloc de treball i les altres que es derivin de la seva relació amb les institucions d’ensenyament superior, d’acord amb els estatuts i altres normes que s’estableixin.
f) Participar en tot allò que afecta la vida universitària, segons el que estableixin els estatuts de la institució d’ensenyament superior.
g) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució.
Disposició addicional
Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:
Són universitats públiques les que siguin reconegudes com a tals per llei del Consell General a proposta del Govern. Les universitats privades i els centres d’ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació per llei del Consell General.
Esmena 14 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-SDP (4)
Es proposa modificar la Disposició addicional, amb la qual cosa el text quedaria així:
“Disposició addicional
Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:
Són universitats públiques les que siguin reconegudes com a tals Es considera universitat pública la que sigui reconeguda com a tal per llei del Consell General a proposta del Govern. Les universitats privades són autoritzades per llei del Consell General a proposta del Govern i els centres d´ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació per llei del Consell General.”
(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)
MOTIVACIÓ:
En coherència amb les esmenes primera i segona.
Esmena 15 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-PS (2)
Es proposa modificar el redactat de la Disposició addicional del Projecte de llei, amb el següent text:
“Disposició addicional
Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:
Són universitats públiques i privades les que siguin reconegudes com a tals per llei del Consell General a proposta del Govern. Les universitats privades i els centres d’ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació.”
MOTIVACIÓ:
Entenem necessari mantenir l’aprovació per llei per a totes les universitats del país, permetent l’autorització del Govern per als centres d’ensenyament superior.
Esmena 16 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (5)
Es proposa modificar la Disposició addicional del Projecte de llei d’ensenyament superior quin text queda així:
“Disposició addicional
Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:
Són universitats públiques les que siguin reconegudes com a tals És universitat pública la que sigui reconeguda com a tal per llei del Consell General a proposta del Govern. Les universitats privades i els centres d’ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació per llei del Consell General.”
MOTIVACIÓ:
Cal donar a la Universitat d’Andorra la rellevància i el rol que li correspon i creiem que a Andorra no hi ha lloc per altres universitats públiques ni altres institucions d’ensenyament superior públiques. En aquest sentit ens referim en singular a la universitat pública.
Esmena 17 De modificació
Grup Parlamentari Mixt-UL/CGILM (5)
Es proposa modificar la Disposició addicional, quin text queda així:
Disposició addicional
Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:
Són universitats públiques les que siguin reconegudes com a tals per llei del Consell General a proposta del Govern. Les universitats privades i els centres d’ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació per llei del Consell General.
MOTIVACIÓ:
Les lleis que creïn o reconeguin les universitats públiques no han de ser únicament proposades pel Govern, sinó també pels diversos grups parlamentaris.
Esmena 18 D’addició
Grup Parlamentari Mixt-UL/CGILM (4)
Es proposa addicionar una Disposició transitòria, amb el següent redactat
Disposició transitòria
El personal docent que a l’entrada en vigor de la present llei porti deu anys consecutius exercint amb responsabilitat plena la docència a la Universitat d’Andorra sense estar en possessió del títol de màster o de doctor requerits en la present Llei, es considerarà automàticament que reuneixen els mèrits necessaris per desenvolupar correctament la tasca docent que han vingut desenvolupant i no precisaran l’informe previ de l’AQUA previst en l’article 23.6 de la present llei.
MOTIVACIÓ:
Es considera convenient addicionar aquesta disposició transitòria per tal de preservar i facilitar la continuïtat en el seu lloc de treball del personal docent que ja ha demostrat la seva vàlua professional i els seus mèrits durant els anys acumulats d’exercici de la docència en la Universitat d’Andorra, malgrat que no estiguin, al seu cas, en possessió del títol requerit.
Disposició derogatòria
Queda derogada la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior així com qualsevol norma d’igual o inferior rang que contradigui aquesta Llei.
Esmena 19 De modificació
Grup Parlamentari Liberal (6)
Es proposa modificar la Disposició derogatòria del Projecte de llei d’ensenyament superior quin text queda així:
“Queda derogada la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, a excepció del seu Article 50. Finançament, així com qualsevol norma d’igual o inferior rang que contradigui aquesta Llei”
MOTIVACIÓ:
Es considera necessària l’excepció de l’article 50 de la Llei 12/2008 per no provocar un buit legal en el finançament de la Universitat d’Andorra.
Disposició final primera
El Govern d’Andorra exerceix la seva potestat reglamentària a l’efecte de desenvolupar la Llei en el període de nou mesos des que sigui aprovada.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud
Informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca Cultura i Esports relatiu al Projecte de llei de l’ensenyament superior
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 30 de maig i 6 i 12 de juny del 2018, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de l’ensenyament superior, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat
Esmena 3 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 5.
Esmena 4 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 8.
Esmena 13 (Grup parlamentari Mixt-UL/CGILM) de supressió de l’article 15.
Esmenes aprovades per majoria
Esmena 10 (Grup parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) de modificació a l’article 13.
Esmenes no aprovades
Esmena 6 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 9.
Esmena 11 (Grup parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 13.
Esmena 14 (Grup parlamentari Mixt-SDP) de modificació a la Disposició addicional.
Esmena 15 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a la Disposició addicional.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat
Esmena 9 (Grup parlamentari Mixt-UL/CGILM) de modificació a l’article 12.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria
Esmena 16 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a la Disposició addicional.
Esmenes retirades
Esmena 1 (Grup parlamentari Mixt-Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot) de modificació a l’article 5.
Esmena 2 (Grup parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 5.
Esmena 5 (Grup parlamentari Mixt-UL/CGILM) de modificació a l’article 8.
Esmena 7 (Grup parlamentari Mixt-SDP) d’addició a l’article 10.
Esmena 8 (Grup parlamentari Mixt-PS) de modificació a l’article 11.
Esmena 12 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 13.
Esmena 17 (Grup parlamentari Mixt-UL/CGILM) de modificació a la Disposició addicional.
Esmena 18 (Grup parlamentari Mixt-UL/CGILM) d’addició d’una Disposició transitòria.
Esmena 19 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a la Disposició derogatòria.
Projecte de llei de l’ensenyament superior
Exposició de motius
La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, en virtut de l’apartat 1 de l’article 20, que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. Aquest mateix article reconeix la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents. La Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, concreta en el primer article que tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació. En l’article 29 estableix que la llibertat de creació de centres docents, reconeguda per la Constitució, comprèn la llibertat de creació de centres d’ensenyament superior de titularitat privada.
Històricament, el model d’ensenyament superior andorrà ha estat condicionat per les dimensions tant geogràfiques com humanes del país. Aquesta realitat va ser la que va veure el naixement de l’ensenyament superior andorrà i de la Universitat d’Andorra, a finals dels anys vuitanta i noranta, respectivament.
La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior volia donar resposta als reptes sorgits arran de les declaracions de la Sorbona (1998) i de Bolonya (1999), que van suposar el tret de sortida de la comunitat universitària europea per treballar vers un procés de convergència dels sistemes d’ensenyament superior. Aquest procés, el Procés de Bolonya, té entre els seus objectius principals garantir la qualitat de l’ensenyament superior, promoure la mobilitat dels estudiants i dels professors, posar en funcionament un sistema flexible de titulacions basat en tres cicles universitaris, adoptar l’anomenat suplement europeu al diploma i promoure l’aprenentatge permanent al llarg de la vida i la dimensió europea en l’ensenyament superior.
Al llarg d’aquests anys Andorra ha adequat la seva normativa a fi d’assolir aquests objectius. Consegüentment, en aquests moments és desitjable fer un pas més i millorar el marc legislatiu perquè el país s’adapti als nous reptes de l’ensenyament superior amb una estructura que sigui prou versàtil i compleixi totes les garanties de la qualitat internacional perquè la internacionalització de l’ensenyament superior andorrà pugui ser una realitat.
L’Estat ha de crear el marc per donar resposta a les necessitats formatives dels ciutadans en els dos àmbits de l’ensenyament superior: els estudis universitaris i els d’ensenyament professional superior, sense oblidar ni la recerca ni l’aprenentatge permanent al llarg de la vida que es poden donar en qualsevol dels àmbits de l’ensenyament superior.
Les lleis que han regulat l’ensenyament superior també han regulat sempre la Universitat d’Andorra (UdA). Aquesta estructura responia a una realitat històrica que actualment ja no és vigent. La Universitat d’Andorra ha de tenir una normativa pròpia i la Llei de l’ensenyament superior ha de ser la norma d’aplicació per a totes les institucions, públiques i privades, que desenvolupin ensenyament superior al Principat.
L’esperit que regeix aquesta Llei és crear una norma que s’adapti a la nova realitat de l’ensenyament superior europeu sent coherents amb el context andorrà. Aquest marc ha de promoure l’evolució i el creixement del sector tot garantint-ne la qualitat.
Aquesta Llei formalitza el tractament de la discapacitat en l’ensenyament superior i s’adequa als principis del Conveni relatiu del drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.
La Llei s’estructura en sis capítols, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El primer capítol en defineix l’objecte i el rang i s’hi defineixen conceptes clau. En el capítol segon, s’aborden les finalitats i els principis de l’ensenyament superior i es defineixen els òrgans de govern de les institucions d’ensenyament superior. El capítol tercer tracta de les qüestions acadèmiques, com l’accés a l’ensenyament superior, els títols acadèmics, el crèdit europeu, l’aprovació dels plans d’estudi, el reconeixement i les convalidacions de títols i els períodes d’estudi, així com les llengües d’estudi i les competències d’avaluació i inspecció. El capítol quart aborda la naturalesa de les institucions d’ensenyament superior, el seu funcionament, el contracte programa i els centres adscrits. El capítol cinquè tracta de la recerca i de les seves finalitats. El capítol sisè defineix la comunitat educativa, tracta dels drets i deures dels estudiants, del personal docent i investigador i del personal administratiu i tècnic.
La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, preveia un títol per als establiments d’ensenyament professional superior del sistema educatiu andorrà, però en aquesta Llei no és necessari fer-ho perquè s'ha inclòs l’ensenyament professional superior com a part de l’ensenyament superior. Aquest canvi reforça la formació professional superior i la situa al mateix nivell que la formació universitària. La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior també preveia un títol per a l’ensenyament superior privat, que ara tampoc és necessari ja que no es diferencia l'ensenyament superior públic del privat, excepte que s’indiqui expressament.
Finalment, la Llei presenta una disposició derogatòria relativa a la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, una disposició final primera, una disposició final segona que preveu que el Govern ha de desenvolupar reglamentàriament la nova norma en un període de nou mesos i una disposició final tercera que preveu l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Capítol primer. Principis generals
Article 1. Objecte i rang de la Llei
1. Aquesta Llei té per objecte l’ordenació de l’ensenyament superior en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
2. Aquesta Llei estableix el marc per garantir que cap persona que compleixi les condicions per cursar estudis superiors amb aprofitament pugui quedar exclosa d’aquests estudis per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.
3. La disposició addicional d’aquesta Llei modifica la Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, i té rang de llei qualificada. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense les limitacions establertes a l’apartat 3 de l’article 57 i a l’apartat 2 de l’article 60 de la Constitució.
Article 2. Definicions
1. Definicions:
a) L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell postbatxillerat.
b) L’ensenyament superior està integrat per les institucions següents: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior. L’ensenyament superior es desenvolupa mitjançant les activitats de docència, recerca i transferència de coneixements i tecnologia.
2. L’actuació pública en l’àmbit de l’ensenyament superior ha de fomentar el desenvolupament de la docència, de la recerca i la transferència de coneixements a la societat per contribuir a millorar la qualitat de vida i el desenvolupament socioeconòmic.
Capítol segon. Finalitats i principis de l’ensenyament superior
Article 3. Finalitats
Les finalitats de l’ensenyament superior s’han d’assolir en el marc de les directrius de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, i s’ha de fer un èmfasi especial en la gestió de la qualitat i garantir que l’accés no quedi impedit per motius socioeconòmics o de discapacitat. Aquestes finalitats són:
a) Fomentar el coneixement, la cultura i els valors democràtics.
b) Afavorir i difondre la recerca científica i la innovació.
c) Afavorir el desenvolupament del pensament crític, el raonament lògic, el mètode científic i la capacitat d’anàlisi.
d) Fomentar el desenvolupament competencial, l’autonomia i l’adaptabilitat de tots els actors de l’ensenyament superior.
e) Afavorir un entorn, una economia i una societat sostenibles.
f) Adequar l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral presents i futures.
g) Assegurar l’equilibri entre teoria i pràctica fomentant estades formatives.
h) Capacitar per a l’exercici professional.
i) Gestionar la qualitat per garantir la millora de l’ensenyament superior.
Article 4. Principis fonamentals de l’ensenyament superior
Els principis fonamentals de l’ensenyament superior són els següents:
a) L’ús de mètodes crítics en l’estudi de coneixements tecnològics, científics i humanístics.
b) La interrelació entre ensenyament i recerca.
c) La mobilitat d’estudiants, professorat, personal investigador i personal administratiu i tècnic.
d) La interdisciplinarietat.
e) La cooperació nacional i internacional.
f) La llibertat de càtedra.
g) La transparència.
Article 5. Òrgans de govern i representació de les institucions d’ensenyament superior
1. L’òrgan unipersonal de govern dels centres d’ensenyament superior té la denominació de director.
2. L’òrgan unipersonal de govern de les universitats té la denominació de rector i ha de tenir el títol de doctor.
3. Les lleis de creació de la universitat pública i les normatives que regulin les universitats privades i les altres institucions d’ensenyament superior privades han de preveure els òrgans de govern i de representació, així com els procediments per designar-los i revocar-los. Aquestes normes han de ser públiques.
Capítol tercer. Activitat acadèmica
Article 6. Accés
1. Per accedir a l’ensenyament superior es requereix una titulació mínima de batxillerat, batxillerat professional o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra, o haver superat les proves d’accés que s’hagin establert, ja sigui de forma general o per a determinats estudis.
2. El Govern determina mitjançant reglament les condicions mínimes d’accés a cada nivell d’estudis.
3. Els joves i els adults amb discapacitat tenen dret a l’accés a l’ensenyament superior una vegada acreditat el nivell de desenvolupament de competències requerit, en igualtat de condicions amb la resta d’alumnes. S’ajustaran els plans d’estudis a les necessitats específiques d’aquests alumnes seguint el precepte d’ajustament raonable promogut pel Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat (CDPD), fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.
Article 7. Títols acadèmics
1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol nivell, que tenen caràcter estatal.
2. Les titulacions estatals d’ensenyament superior s’estructuren sobre la base dels cicles establerts en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), i queden referenciades en el Marc andorrà de titulacions de l’ensenyament superior d’Andorra (MATES).
3. El Govern ha de regular les directrius i les condicions per a l’obtenció de les titulacions d’ensenyament superior de caràcter estatal d’acord amb els resultats d’aprenentatge definits pels descriptors de Dublín de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), mesurades utilitzant el crèdit europeu conegut internacionalment com a ECTS (European Credit Transfer System).
4. Els títols són expedits pel ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.
5. A l’efecte de fomentar la transparència i la mobilitat, tots els títols que tenen caràcter estatal s’han d’acompanyar del suplement europeu al diploma (SED). Aquest suplement ha de contenir els elements d’informació que garanteixin la transparència en relació amb el nivell i el contingut dels ensenyaments cursats.
6. Les institucions d’ensenyament superior poden expedir títols propis, sense caràcter estatal. Aquesta condició s’ha d’expressar clarament en el document final que contingui la titulació obtinguda.
7. La denominació de les titulacions estatals no pot ser emprada per anomenar títols propis.
8. Les institucions d’ensenyament superior poden impartir títols conjunts amb altres institucions establertes legalment a Andorra o a l’estranger. El Govern establirà reglamentàriament el procediment per a la creació dels títols i l’aprovació dels plans d’estudi corresponents a titulacions oficials conjuntes.
Article 8. Crèdit europeu (ECTS)
1. La unitat de mesura de l’ensenyament superior és el crèdit europeu (ECTS - European Credit Transfer System). Es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
2. La càrrega de treball d’un estudiant a temps complet durant un any acadèmic equival a 60 crèdits europeus (ECTS).
Article 9. Plans d’estudis
1. Els plans d’estudis, dissenyats per les universitats o centres d’ensenyament superior, són instruments de planificació i d’organització dels estudis d’ensenyament superior per a l’obtenció d’una titulació completa.
2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són aprovats pel Govern, amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
3. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents, elaborats per les universitats o centres d’ensenyament superior per a cada unitat d’ensenyament o assignatura, i han de ser públics.
4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada, en tot cas, d’un informe econòmic.
Article 10. Reconeixement oficial de títols i convalidació de períodes d’estudis
1. El reconeixement acadèmic i professional de títols i la convalidació de períodes d’estudi té com a finalitat promoure la mobilitat acadèmica i la professional.
2. El reconeixement acadèmic i professional de les titulacions d’ensenyament superior estrangeres correspon al Govern. El Govern ha de regular les condicions de reconeixement dels títols estrangers d’ensenyament superior.
3. Les institucions d’ensenyament superior són competents per convalidar unitats d’ensenyament, assignatures i períodes d’estudis, d’acord amb la normativa vigent.
4. El Govern ha de regular per decret les condicions generals de la convalidació d’unitats d’ensenyament, assignatures i períodes d’estudi.
Article 11. Llengües
1. La llengua pròpia de l’ensenyament superior és el català.
2. S’ha de promoure el desenvolupament de competències lingüístiques en altres llengües que el català, que poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes acadèmics i de recerca.
3. Les institucions d’ensenyament superior establertes a Andorra han d’afavorir el coneixement de la llengua i la cultura d’Andorra.
Article 12. Competències d’inspecció i avaluació
1. El Govern té la potestat d’inspecció i avaluació respecte a les institucions d’ensenyament superior.
2. L’avaluació de la qualitat de l’ensenyament superior ha d’estar orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior segons els ESG (Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior), promoguts per l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
3. És responsabilitat de cada centre d’ensenyament superior garantir la qualitat interna en coordinació amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
4. De conformitat amb la Llei que la regula, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) és una institució de dret públic que vetlla per la gestió externa de la qualitat de l’ensenyament superior.
Capítol quart. Institucions d’ensenyament superior
Article 13. Naturalesa de les institucions d’ensenyament superior
1. Poden ser institucions d’ensenyament superior les creades de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin els principis i les finalitats establertes en aquesta Llei.
2. La creació de la universitat pública es fa mitjançant llei i la creació d’universitats privades i d’altres institucions d’ensenyament superior es fa mitjançant autorització administrativa emesa pel Govern d’Andorra.
3. Les institucions d’ensenyament superior que imparteixin formacions oficials estrangeres en territori andorrà han d’obtenir l’autorització del ministeri encarregat de l’ensenyament superior abans de l’inici de l’activitat acadèmica.
Article 14. Funcionament
Les universitats i les altres institucions d’ensenyament superior de caràcter públic i privat estableixen lliurement en els seus estatuts les normes pròpies de funcionament, que han d’incloure un règim disciplinari i sancionador. Aquestes normes han de ser públiques.
Article 15. El contracte programa
La relació entre el Govern i les institucions d’ensenyament superior públiques que no depenen del Govern es materialitza en un contracte programa que pot ser anual o plurianual. Aquest document ha de ser públic.
Article 16. Centres adscrits
1. Les institucions d’ensenyament superior podran tenir adscrits centres d’ensenyament superior tant nacionals com internacionals.
2. Els centres adscrits han d’estar legalment autoritzats i han de posseir les autoritzacions que permetin l’activitat acadèmica.
3. Per a les formacions conduents a títols d'estat, el Govern desplegarà reglamentàriament les condicions que han de regular l’adscripció de centres a una institució d'ensenyament superior.
Capítol cinquè. Recerca
Article 17. Finalitats de la recerca
La recerca té les finalitats següents:
1. Fomentar, sobre la base dels principis de qualitat i oportunitat, la investigació, el desenvolupament i la transferència del coneixement.
2. Nodrir la docència i promoure’n la qualitat.
3. Promoure la formació del capital humà en els àmbits científic, tecnològic i humanístic.
4. Afavorir la cooperació entre els investigadors i els altres actors de la societat.
5. Fomentar la competitivitat i la capacitat d’adaptació i d’innovació de les empreses afavorint la transferència de coneixements dels centres investigadors al sector productiu.
Article 18. Actuació pública en matèria de recerca
Per optimitzar la programació i la gestió de les activitats de foment i coordinació en matèria de recerca, així com de la transferència de coneixements, el ministeri competent en matèria de recerca ha de fer les accions següents:
a) Promoure el desenvolupament de la recerca.
b) Fomentar la col·laboració entre els actors de la recerca així com amb els actors socials, tant de l’àmbit nacional com l’internacional.
c) Promoure la transversalitat.
Capítol sisè. La comunitat educativa
Article 19. Definició
1. La comunitat educativa de les institucions d’ensenyament superior està constituïda pels estudiants, pel personal docent, pel personal investigador i pel personal administratiu i tècnic.
2. Les institucions d’ensenyament superior han d’afavorir la comunicació entre els membres de la comunitat educativa.
Article 20. Els estudiants
Tenen la condició d’estudiants totes les persones matriculades en universitats o en les altres institucions d’ensenyament superior reconegudes pel Govern.
Article 21. Drets i deures dels estudiants
1. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants.
2. Els estudiants tenen dret:
a) De gaudir d’igualtat d’oportunitats i no patir cap mena de discriminació.
b) A rebre una orientació i una informació adequades en relació amb els estudis i les seves competències i sortides professionals.
c) A rebre una docència de qualitat i l’assistència necessària del professorat.
d) De ser avaluats amb criteris de transparència, rigor i objectivitat.
e) A gaudir de representació en els òrgans de govern i de representació de la institució d’ensenyament superior.
f) D’exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació.
g) D’utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles.
h) Al que prevegin els estatuts de la mateixa institució.
3. Els estudiants tenen els deures següents:
a) Desenvolupar l’activitat d’estudi amb la dedicació i l’aprofitament necessaris.
b) Complir els estatuts i els reglaments interns de la institució d’ensenyament superior.
c) Participar en els òrgans de govern, de representació i de gestió, així com elegir els seus representants, d’acord amb les normes de la institució d’ensenyament superior.
d) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució.
e) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior.
Article 22. El personal docent i investigador
1. El personal docent de les universitats o altres institucions d’ensenyament superior es compon de les categories següents:
a) Professorat titular.
b) Professorat ajudant.
c) Professorat visitant.
d) Professorat col·laborador.
2. El personal docent ha de desenvolupar activitats acadèmiques, docents i de recerca.
3. Pot exercir la docència amb responsabilitat plena el professorat titular, visitant i col·laborador.
4. Per poder exercir amb responsabilitat plena la docència encaminada a l’obtenció d’un títol de diploma professional avançat, de bàtxelor o de màster, el professorat ha d’estar en possessió d’un títol de màster o de doctor.
5. Per poder dirigir projectes de recerca i exercir amb responsabilitat plena la docència encaminada a l’obtenció d’un títol de doctor, el professorat ha d’estar en possessió del títol de doctor.
6. Per impartir determinades unitats d’ensenyament, assignatures o parts d’assignatures, les universitats i les altres institucions d’ensenyament superior poden contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, reuneixin dels mèrits necessaris per desenvolupar correctament la tasca docent. Aquests professionals requeriran un informe previ de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra que els acrediti com a professorat que pot desenvolupar l’activitat docent.
7. El professorat ajudant s’encarrega de les tasques de suport a la docència i a la recerca.
8. El personal és contractat d’acord amb la legislació laboral andorrana.
Article 23. Drets i deures del personal docent i investigador
1. El personal docent i investigador té els drets següents:
a) Exercir la llibertat de càtedra.
b) Contribuir a l’elaboració dels plans docents i, si escau, dels projectes de recerca.
c) Disposar dels mitjans adequats per dur a terme la tasca docent i investigadora, en funció de les disponibilitats pressupostàries.
d) Formar part d’equips de recerca i rebre ajuts per a la investigació.
e) Participar en activitats de formació continuada que permetin l’actualització dels seus coneixements.
f) Col·laborar en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació dels ensenyaments teòrics i pràctics corresponents a la seva disciplina.
g) Ser avaluat amb criteris de transparència, rigor i objectivitat.
h) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació.
i) Utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles.
j) Fer activitats per millorar la capacitat professional i aplicar els coneixements adquirits en benefici de la societat andorrana, dins el marc establert per les institucions d’ensenyament superior.
k) Tenir el reconeixement de l’activitat intel·lectual de les obres pròpies, d’acord amb la normativa vigent.
l) Els que prevegin els estatuts de la institució d’ensenyament superior.
2. El personal docent i investigador té els deures següents:
a) Assumir la responsabilitat del càrrec per al qual ha estat designat o elegit i complir les funcions que comporta.
b) Exercir les funcions docents i investigadores i qualsevol altra que es derivi de la seva relació amb les institucions d’ensenyament superior.
c) Mantenir i actualitzar els seus coneixements.
d) Atendre la diversitat dels estudiants.
e) Informar els alumnes, amb antelació suficient, sobre els criteris d’acord amb els quals seran avaluats.
f) Respectar la llibertat de càtedra dels altres membres de la comunitat acadèmica.
g) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució.
h) Participar en els òrgans de govern, de representació i de gestió, així com elegir els seus representants, d’acord amb les normes del centre d’ensenyament superior.
i) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior.
j) Complir els estatuts de la institució d’ensenyament superior així com els reglaments que els desenvolupin.
Article 24. El personal administratiu i tècnic
1. El personal administratiu i tècnic desenvolupa la gestió i l’administració en els àmbits administratiu i tècnic, de recursos humans, d’afers econòmics, de serveis generals, d’informàtica i de biblioteques, així com d’altres processos administratius o de suport que es puguin determinar i els que prevegin els estatuts de la institució d’ensenyament superior.
2. El personal administratiu i tècnic és contractat per la institució d’ensenyament superior d’acord amb la legislació laboral andorrana.
Article 25. Drets del personal administratiu i tècnic
1. Són drets del personal administratiu i tècnic els següents:
a) Participar en els òrgans de govern i de gestió d’acord amb el que la normativa estableixi.
b) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació.
c) Disposar dels recursos adequats per al desenvolupament de les seves funcions.
d) Assistir a les activitats organitzades o concertades per les institucions d’ensenyament superior que es considerin d’interès per a la seva formació.
e) Utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles.
f) Els previstos als estatuts de la institució d’ensenyament superior.
2. El personal administratiu i tècnic té els deures següents:
a) Complir els estatuts de la institució d’ensenyament superior així com els reglaments que els desenvolupin.
b) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior.
c) Assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs per als quals han estat escollits.
d) Mantenir i actualitzar els seus coneixements.
e) Exercir les funcions assignades al seu lloc de treball i les altres que es derivin de la seva relació amb les institucions d’ensenyament superior, d’acord amb els estatuts i altres normes que s’estableixin.
f) Participar en tot allò que afecta la vida universitària, segons el que estableixin els estatuts de la institució d’ensenyament superior.
g) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució.
Disposició derogatòria
Queda derogada la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior així com qualsevol norma d’igual o inferior rang que contradigui aquesta Llei.
Disposició final primera
Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:
“És universitat pública la que sigui reconeguda com a tal per llei del Consell General a proposta del Govern. Les universitats privades i els centres d’ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació per llei del Consell General.”.
Disposició final segona
El Govern d’Andorra exerceix la seva potestat reglamentària a l’efecte de desenvolupar la Llei en el període de nou mesos des que sigui aprovada.
Disposició final tercera
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
M. I. Sr. Josep Anton Bardina Pau
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
M. I. Sr. Ferran Costa Marimon
President de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 14 de juny del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra. El nou termini finalitza el dia 25 de juny del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 14 de juny del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 14 de juny del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt i de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei qualificada de la seguretat pública. El nou termini finalitza el dia 6 de setembre del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 14 de juny del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
