BCG 55/2014, 11 juliol 2014

PDF

Butlletí
del
Consell General

Núm. 55/2014
Casa de la Vall, 11 de juliol del 2014
SUMARI

 
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998.
    


 
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 11 de juliol del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Interior
El M. I. Sr. Carles Enseñat Reig, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de d’Interior el dia 9 d’abril del 2014, a la vista del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993
Exposició de motius
La Llei transitòria de procediments judicials va ser aprovada pel Consell General el dia 21 de desembre de 1993, quan encara no havien entrat en vigor determinats preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, aprovada tres mesos i escaig abans. En efecte, les disposicions de caràcter processal contingudes en la norma jurídica esmentada, per aplicació de l’apartat 2 de la disposició final segona, van entrar en vigor el dia 2 de gener de 1994. D’acord amb l’exposició de motius de la Llei transitòria de procediments judicials, la finalitat d’aquest text legal consistia a respectar els procediments existents, malgrat reconèixer que alguns procediments eren imperfectes o inharmònics, i també tenia l’objectiu de suprimir les institucions i les normes processals obsoletes i adaptar la resta a les disposicions de la Constitució i de la Llei qualificada de la Justícia, o crear-ne puntualment de noves per donar compliment a aquestes normes jurídiques.
Com indica el mateix nom del text, la Llei transitòria de procediments judicials tenia, ja des del moment en què va ser promoguda, vocació de provisionalitat, fins que fos redactada i aprovada una nova Llei general de procediments amb unitat de criteri, científic i tècnic, segons els termes de l’exposició de motius, que també indicava que aquesta tasca s’havia de posposar fins a la legislatura següent, atesa la magnitud tecnicojurídica i la complexitat de l’elaboració. Si bé és cert que alguns dels capítols o seccions de la Llei i els articles que els conformen han estat entretant tàcitament derogats, com ara els que fan referència al procediment penal o a la normativa de societats, d’arrendaments urbans o del contenciós en matèria de seguretat social, no és menys cert que la majoria del capítols, seccions i articles romanen vigents encara avui, malgrat que en els darrers temps s’han impulsat iniciatives legislatives que a curt o mitjà termini han de permetre la derogació de parts substancials de la Llei, com ara les dedicades als procediments civil o concursal.
Tanmateix, de moment no es preveu que determinats altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials puguin ser derogats o encabits, amb les modificacions oportunes, en altres normes jurídiques de nova creació. Aquesta previsió és vàlida per a la majoria dels articles continguts des del capítol primer fins al quinzè i també del capítol dissetè, que desenvolupen molts dels preceptes de la Llei qualificada de la Justícia. La modificació de la Llei qualificada de la Justícia s’ha produït de forma coetània amb els objectius de configurar un estatus dels batlles, magistrats i fiscals més complet i detallat, i consolidar les carreres judicial i fiscal; conferir noves atribucions a l’òrgan de govern i administració de l’organització judicial; impulsar una reforma de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, i adaptar o ampliar el contingut de la Llei d’acord amb les necessitats actuals i l’experiència pràctica en aspectes d’abast més concret o puntual. I la revisió esmentada de la Llei qualificada de la Justícia ha fet necessària una reforma de la Llei transitòria de procediments judicials.
La Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es divideix en trenta-un articles, una disposició transitòria i dues disposicions finals. I encara que aquesta reforma comporta l’addició, la modificació o la supressió de bastants preceptes, no ha volgut incidir en les parts que no tenen res a veure amb el desenvolupament de la Llei qualificada de la Justícia, a l’efecte, per exemple, de disposar la derogació expressa dels capítols, seccions o articles que ja ho han estat de forma tàcita, tal com s’ha esmentat anteriorment. En efecte, els canvis aprovats amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es limiten a adequar-ne el text a la modificació paral•lela de la Llei qualificada de la Justícia i, alhora, a reformar de forma exclusiva els articles que dimanen de la Llei esmentada, ja que s’ha considerat més oportú reservar la tasca de revisió omnicomprensiva del text per al moment en què es promoguin una o diverses lleis que comportin la substitució íntegra.
En qualsevol cas, es tracta de la tercera modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, i també és la que té un abast més ampli, com a corol•lari de la reforma substancial que s’ha dut a terme de la Llei qualificada de la Justícia, a la qual es troba íntimament vinculada, com s’ha dit. En efecte, les dues primeres modificacions, introduïdes amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, només van comportar l’addició d’un article encabit en una nova secció, per regular l’incident de nul•litat d’actuacions, i la modificació de tres articles per adequar-los a la nova norma penal.
Diversos articles d’aquesta Llei tenen com a finalitat adaptar els preceptes de la Llei transitòria de procediments judicials al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. També ha calgut reformar o derogar altres articles, seccions o capítols per donar empara, d’acord amb la Llei esmentada, a la creació de les dues seccions d’Instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.
No obstant això, es reformen altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials que, si bé desenvolupen preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, van més enllà dels aspectes assenyalats. En efecte, el temps transcorregut d’ençà de l’entrada en vigor de la Llei transitòria de procediments judicials aconsellava de fer-ho, a fi de precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau.
Així, s’incorporen modificacions en la regulació del procediment de l’habeas corpus i en els preceptes que concreten el principi de publicitat de les resolucions judicials; se simplifica i actualitza la redacció dels articles que determinen les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i que regulen l’establiment dels torns corresponents; es reforma el règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i s’adapten les normes processals relatives a les comissions rogatòries al marc jurídic i normatiu actual.
Finalment, s’han introduït uns nous capítol i article per fixar les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia.
Article 1. Modificació de l’article 8
Es modifica l’article 8 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 8
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.”
Article 2. Modificació de l’article 11
Es modifica l’article 11 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 11
Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.”
Esmena 1    De modificació
    Grup Mixt (1)
De modificació de l’article 2. (Modificació de l’article 11).
Es proposa modificar el redactat de la darrera frase amb el text següent:
“El magistrat al qual el torn establert hagi atribuït el coneixement de la causa ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.”
Motivació:
El text que esmenem confia la resolució del recurs al “magistrat designat” sense dir per qui ha de ser designat ni en quines condicions.
Article 3. Modificació del primer paràgraf de l’article 13
Es modifica el primer paràgraf de l’article 13 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 13
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al•legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut.
(...)”
Article 4. Modificació de l’article 28
Es modifica l’article 28 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28
Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.”
Esmena 2    De modificació
    Grup Mixt (2)
De modificació de l’article 4 (modificació de l’article 28)
Es proposa modificar la part final del redactat a partir dels mots “sense perjudici que el tribunal...” introduint-hi el text següent:
“... adopti les mesures que consideri necessàries...”
(La negreta és únicament per a facilitar la visualització de la modificació que es proposa)
Motivació
És impropi que el Tribunal hagi de (pugui diu el text que esmenem) demanar (a qui?) l’adopció de les mesures. Ha de ser el Tribunal que les adopti.
Esmena 3    D'addició
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (1)
Es proposa afegir un nou article que s’ubicarà entre l’article 4 i l’article 5 del Projecte de Llei de modificació de l’article 29 de la Llei transitòria de procediments judicials que quedaria redactat de la forma següent:
“Article X. Modificació de l’article 29.
Es proposa modificar l’article 29 de la Llei transitòria de procediments judicials que quedaria redactat en els termes següents:
“Article 29.
Els llibres de resolucions i sentències que preveu l’article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia es compon de la simple juxtaposició en ordre cronològic, de les resolucions i sentències dictades, completat d’un índex cronològic, un índex pel número seqüencial de causes i un índex per ordre alfabètic del primer cognom o raó social de la persona que demana en els actes de jurisdicció voluntària, del demandant en els contenciosos civil i administratiu, i de l’encausat en les causes penals. Hi haurà un llibre per a cada una de les seccions de la Batllia, un llibre per al Tribunal de Corts i un llibre per al ple i per cada una de les sales del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cada un d’ells, amb els volums que siguin necessaris.
A cada sentència o resolució se li atribuirà un número d’ordre i es farà constar la data de la mateixa, l’òrgan jurisdiccional que l’ha dictat amb menció de la secció o sala, i ponent, i les demés dades necessàries per a confeccionar els índexs esmentats en el precedent paràgraf.
En tot cas, en la publicitat de les resolucions i sentències, així com en la confecció dels llibres i índex, es garantirà el dret a la intimitat dels menors.””
En cas d’aprovació d’aquesta esmena, caldrà renumerar els articles següents del Projecte de llei.
Motivació:
Malgrat en la pràctica forense ja es prenen les mesures per a tenir cura que es respecti el dret a la intimitat dels menors pel que fa a la publicitat de les resolucions judicials –habitualment amb la transcripció de les inicials i no el nom complet dels menors afectats-, s’afegeix aquest paràgraf per a garantir de forma expressa que, en la publicitat de les resolucions judicials i en l’elaboració dels índexs de resolucions que preveu l’article 29 de la Llei transitòria de procediments judicials, es respecti aquest  dret a la intimitat dels menors, tot en sintonia amb el que preveu la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació del Codi penal i de la Llei qualificada de la justícia de 22 d’abril de 1999 (especialment el seu article 9) i la Convenció sobre els drets de l’infant de 22 de novembre de 2005 (especialment els seus articles 3,16 i 40).
Article 5. Modificació de l’article 30
Es modifica l’article 30 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30
L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment, d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei qualificada de la Justícia.
Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el tribunal pot refusar motivadament les còpies o prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia.
Contra la resolució denegatòria es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.”
Esmena 4    De modificació
    Grup Mixt (3)
De modificació de l’article 5 (modificació de l’article 30)
Es proposa modificar el redactat del projecte addicionant-hi un paràgraf, que esdevindria el tercer, amb la qual cosa l’actual paràgraf tercer esdevindria el quart, amb el text següent:
“Salvaguardant el dret a la intimitat i d’acord amb el que estableix l’article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia, la Batllia i els Tribunals tenen al dia els corresponents llibres de resolucions i sentències, que són de lliure accés.”
Motivació
S’ha d’afavorir l’accés lliure als llibres o repertoris de sentències.
Article 6. Addició d’un nou capítol setè i nova numeració dels capítols setè i següents
1. S’afegeix un nou capítol setè a la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents.
“Capítol setè. Desenvolupament de l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia”.
2. Els capítols setè, vuitè, novè i desè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, capítols vuitè, novè, desè i onzè.
Article 7. Addició d’un article 30 bis
S’afegeix un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30 bis
1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus Protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al•legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, es revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, s’acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, sense fer especial condemna en costes judicials.
6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.”
Esmena 5    De modificació
    Grup Mixt (4)
De modificació de l’article 7 (addició d’un article 30 bis)
Es proposa modificar la segona frase del paràgraf 5 del nou article 30 bis amb el redactat següent:
“Si s’estima la demanda, es revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i el Tribunal dicta sentència.”
(La negreta és únicament als efectes de visualitzar la modificació)
Motivació
El procediment en dues etapes, una per revocar la sentència que ha comportat la vulneració, i l’altra per tornar a jutjar novament la causa, és feixuc i inútil i s’ha d’unificar en un sol.
Per accedir al TEDH el justiciable ha hagut d’exhaurir la totalitat de les vies internes, denunciant la vulneració en cada una d’elles a partir del moment en què s’ha produït. Batllia i/o Tribunal Superior i/o recurs de nul•litat i/o Tribunal Constitucional. Forçosament ha d’haver conegut tota la jerarquia jurisdiccional i constitucional doncs altrament ja no hauria estat admès a tràmit el recurs al TEDH. Si de la causa ja n’ha conegut tota la jerarquia interna i, doncs ja n’ha conegut forçosament una sala del Tribunal Superior, no té cap sentit que el Tribunal Superior jutgi sobre la revocació de la sentència i després torni a jutjar novament la causa un tribunal inferior (si escau) i després el Tribunal Superior.
Si posem el cas, per exemple, que la vulneració s’ha situat en primera instància d’un judici davant la Batllia, la vulneració ha hagut d’haver estat denunciada davant el Tribunal Superior altrament aquest no hauria pogut jutjar sobre la mateixa, ni el Tribunal Constitucional. Si ha estat al•legada davant del Tribunal Superior, aquest ja en va conèixer i també el Tribunal Constitucional, cap dels quals va apreciar la vulneració (si l’hagués apreciat ja no s’hagués anat davant el TEDH). Per consegüent no té cap sentit tornar a jutjar des de la primera instància amb recurs a segona i nou recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
Ha de ser el Tribunal Superior, a través de la sala competent, que ha de jutjar definitivament evocant si necessari la totalitat de la causa.
Esmena 6    De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (1)
Es proposa modificar l’article 7, d’addició d’un article 30 bis a la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la següent manera:
“Article 7. Addició d’un article 30 bis
S’afegeix un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30 bis
1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus pares, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al•legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, es revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, s’acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, sense fer especial condemna en costes judicials.
6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.””
Esmena 7    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (2)
Es proposa modificar el redactat de l’article 7 del Projecte de llei que afegeix un article 30 bis a la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 7. Addició d’un article 30 bis.
S’afegeix un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30 bis
1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus Protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella. També poden promoure el judici de revisió l’Estat andorrà a través del propi Govern i el Ministeri Fiscal.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat si la sentència l’ha dictada la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la sentència l’ha dictada el Tribunal Superior de Justícia, el president del Tribunal Superior convoca el Ple, del qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala o el Ple del Tribunal que sigui competent per a resoldre la demanda de revisió, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al•legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala o el Ple dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, es revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, s’acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, declarant que les costes judicials seran a càrrec de l’Estat.
6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.””
Motivació:
En concordança amb l’esmena presentada per aquest Grup parlamentari Socialdemòcrata en el Projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, entenem que, a més de les parts a les quals el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi constatat que se li ha vulnerat algun dels seus drets reconeguts en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, també han de poder instar la demanda de revisió el propi Estat –a través del Govern- i el Ministeri Fiscal. El primer perquè per raó de l’esmentat conveni, si es declara la vulneració, en serà declarat responsable i ha de tenir la possibilitat de reparar la vulneració, també promovent la revisió de la sentència corresponent. I el segon, per raó de la seva funció de vetllar per la legalitat.
Per altra banda, entenem que si bé la Sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia ha de ser la competent per a determinar si correspon la revisió de les sentències dictades per la Batllia o pel Tribunal de Corts, això no succeeix si l’òrgan que ha dictat la sentència revisable és una Sala del propi Tribunal Superior, doncs possiblement, per raó de la matèria seria la mateixa Sala la competent. I el fet que, tal com preveu el Projecte de llei no en puguin formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés, en la pràctica suposa que s’hagi de formar una altra Sala ad hoc per a la revisió. A aquest argument, hi afegim el convenciment que si la sentència revisable ha estat dictada per una Sala del Tribunal Superior de Justícia, no correspon a una altra Sala decidir sobre la seva revisió, sinó a un òrgan superior, que en la mateixa lògica d’altres lleis, seria convenient que fos el Ple del Tribunal Superior, sense els magistrats que varen dictar la sentència revisable.
Finalment, també hem fet esmena de l’apartat 5 del nou article 39 bis proposat a fi que, en cas que s’estimi que correspon la revisió de la sentència, l’òrgan jurisdiccional declari que el pagament de les costes correspon a l’Estat. En el projecte es proposa que en aquest cas, no es faci imposició de costes. Això implica que la part que insti aquest procediment, en el millor dels casos, haurà de sufragar les seves costes processals malgrat se li estimi la seva petició. Com en molts dels procediments judicials, per no dir gairebé tots, en la pràctica es generen per al ciutadà despeses importants, derivades del gairebé sempre necessari assessorament legal del ciutadà, la seva representació processal o el pagament de taxes judicials. A l’entendre del nostre Grup Parlamentari Socialdemòcrata, el Projecte tal com està redactat, implica un greuge i un obstacle –en aquest cas econòmic- per a qui, en definitiva, se li reconeix un dret que, a més prové d’una vulneració prèvia de l’Estat de dret reconeguda pel Tribunal d’Estrasburg. I compte tingut que aquesta vulneració prèvia declarada pel Tribunal d’Estrasburg l’ha d’haver portat a terme l’Estat andorrà, és lògic que sigui aquest qui s’hagi de fer-se càrrec de les costes.
Article 8. Modificació de l’article 31
Es modifica l’article 31 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 31
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al procediment fixat al segon paràgraf de l’article 50.3 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.
A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:
a) Torns rotatoris de ponències en cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
b) Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció.
c) Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal en els processos civils, administratius i de menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
d) Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participen tots els batlles.”
Article 9. Modificació de l’article 32
Es modifica l’article 32 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 32
El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.”
Esmena 8    De modificació
    Grup Mixt (5)
De modificació de l’article 9 (modificació de l’article 32)
Es proposa modificar el redactat de l’article suprimint tota la segona frase del text del projecte, amb la qual cosa el text de l’article començaria igual que en el projecte i s’acabaria, en una sola frase amb els mots “... l’ordre cronològic del registre d’entrada.”
Motivació
El text que se suprimeix vulnera l’article 10 de la Constitució.
Esmena 9    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (3)
Es proposa modificar el redactat de l’article 9 del Projecte de llei que modifica l’article 32 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 9. Modificació de l’article 32.
Es modifica l’article 32 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 32
El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos nous coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal, i computaran en el seu torn fins a una distribució equitativa dels processos entre els batlles.””
Motivació:
Compartim la idea que un batlle que en funcions de guàrdia coneix d’un afer que correspon a la jurisdicció a la qual està adscrit, és convenient que li sigui atribuït definitivament. Ara bé, interessa precisar que  això només es produirà quan es tracti d’afers nous, doncs  si la seva intervenció s’ha produït en casos que ja estan atribuïts a un altre batlle, per lògica, és aquest originari qui els ha de seguir coneixent.
Considerada la importància del principi constitucional recollit en l’article 10 de la nostra Constitució en què es reconeix el dret a gaudir d’un jutge imparcial predeterminat per la llei, entenem que és convenient precisar en la llei què succeeix en el torn d’atribució de casos als batlles quan a un batlle se li atribueix un expedient o causa per raó que l’ha conegut en funcions de guàrdia.
Article 10. Modificació de l’article 33
Es modifica l’article 33 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 33
Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn.
En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat.
Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.”
Esmena 10    De modificació
    Grup Mixt (6)
De modificació de l’article 10 (modificació de l’article 33)
Es proposa modificar el redactat de l’article amb el text següent:
“Article 33
Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle següent en el torn.
En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos, a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat, als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat, seguint el torn prèviament establert.
Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle següent en el torn.”
(La negreta és únicament als efectes de visualitzar la modificació)
Motivació
Tot el que pot propiciar la vulneració de l’article 10 de la Constitució, és a dir el dret al jutge predeterminat per la llei, és inconstitucional.
La redacció de l’article 33 que esmenem permet que es nomeni jutge ad hoc en el cas de Batlle suplent i de reforç ja que aquests no estan en cap llista predeterminada.
El nomenament a un càrrec de Batlle o Magistrat ha de ser mitjançant un torn preestablert i invariable. Són totalment fora de lloc les expressions utilitzades en la Memòria justificativa i econòmica del Projecte de llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials que diu que s’ha de temperar els torns perquè tenen conseqüències implacables (pàg. 8) i que tenen una severa limitació a les potestats del president de la Batllia i desincentiva els batlles de canviar de Secció. Però més enllà de la consideració desfavorable que ens mereixen aquestes expressions, el que és evident és que propicien la inconstitucionalitat.
Article 11. Modificació de l’article 34
Es modifica l’article 34 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 34
L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis.
A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes.
La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció.
Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.”
Esmena 11    De modificació
    Grup Mixt (7)
De modificació de l’article 11 (modificació de l’article 34)
Es proposa modificar el text del projecte amb el nou redactat següent:
“Article 11. Modificació de l’article 34
Es modifica l’article 34 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 34
L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable.
No es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes.
Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.””
Motivació
Tot el text que se suprimeix del redactat del projecte vulnera l’article 10 de la Constitució.
Vegis que, en el redactat que suprimim, el president de la Batllia pot retirar un batlle del coneixement de la causa que li ha estat atribuïda mitjançant el subterfugi de canvi d’adscripció principal del batlle a una altra secció. Així es podria treure la competència d’un Batlle que estigués coneixent una causa d’una certa manera, que no agradés al president de la Batllia (o a altri mitjançant el president de la Batllia).
Article 12. Modificació de l’article 37
Es modifica l’article 37 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 37
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.
Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel•lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo.”
Esmena 12    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (4)
Es proposa modificar el redactat de l’article 12 del Projecte de llei que modifica l’article 37 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 12. Modificació de l’article 37
Es modifica l’article 37 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 37
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple. Les llistes d’aquests torns i composició són públiques.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.
Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel•lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo.””
Motivació:
En coherència amb el que disposa l’article 11 del Projecte de llei que modifica l’article 34 de la Llei transitòria de procediments judicials en relació a la publicitat dels torns de la Batllia, entenem que també s’ha de mencionar de forma similar en relació al Tribunal de Corts.
Article 13. Modificació de l’article 38
Es modifica l’article 38 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques.
A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.”
Esmena 13    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (5)
Es proposa modificar el redactat de l’article 13 del Projecte de llei que modifica l’article 38 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 13. Modificació de l’article 38
Es modifica l’article 38 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques.
A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple. Les llistes d’aquests torns i composició són públiques.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.””
Motivació:
En coherència amb el que disposa l’article 11 del Projecte de llei que modifica l’article 34 de la Llei transitòria de procediments judicials en relació a la publicitat dels torns de la Batllia, entenem que també s’ha de mencionar de forma similar en relació al Tribunal Superior de Justícia.
Article 14. Modificació de l’article 44
Es modifica l’article 44 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“D’acord amb l’article 18.2 de la Llei qualificada de la Justícia, es pot dictar sentència de viva veu en els procediments de mínima quantia. Si es fa ús d’aquesta possibilitat, el secretari aixeca acta de la part dispositiva de la sentència dictada, de la qual es lliura còpia a les parts en aquell mateix acte.”
Article 15. Modificació de l’article 52
Es modifica l’article 52 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 52
1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol•licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:
a) Les peticions han de ser rebudes, i una vegada formalitzades, han de ser retornades a través del ministeri encarregat dels afers exteriors.
b) El ministeri encarregat dels afers exteriors les cursa al president del Tribunal de Batlles, el qual les assigna per torn als batlles perquè siguin executades, si escau. Si l’objecte de la comissió rogatòria té vinculació amb un procés del qual és coneixedor un batlle o tribunal, es tramet, respectivament, al batlle o al president del tribunal esmentats. En cas d’urgència, es tramet al batlle de guàrdia.
c) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen en les demandes de cooperació penal internacional i que estableixen les lleis de procediment penal, en allò que hi sigui aplicable.
d) Les diligències que es practiquen en compliment de les comissions rogatòries es duen a terme seguint les lleis processals andorranes.
2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, també són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del Tribunal de Batlles.”
Esmena 14    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (6)
Es proposa modificar el redactat de l’article 15 del Projecte de llei que modifica l’article 52 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 15. Modificació de l’article 52
Es modifica l’article 52 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 52
1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol•licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:
a) Les peticions han de ser rebudes, i una vegada formalitzades, han de ser retornades a través del ministeri encarregat dels afers exteriors.
b) El ministeri encarregat dels afers exteriors les cursa al president del Tribunal de Batlles, el qual les assigna per torn als batlles perquè siguin executades, si escau. Si l’objecte de la comissió rogatòria té vinculació amb un procés del qual és coneixedor un batlle o tribunal, es tramet, respectivament, al batlle o al president del tribunal esmentats. En cas d’urgència, es tramet al batlle de guàrdia.
c) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen en les demandes de cooperació penal internacional i que estableixen les lleis de procediment penal, en allò que hi sigui aplicable.
d) Les diligències que es practiquen en compliment de les comissions rogatòries es duen a terme seguint les lleis processals andorranes.
2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, també són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del que la ordeni.””
Motivació:
Compte tingut que també el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia tenen facultats per instar comissions rogatòries internacionals, per a una major agilitat i simplificació burocràtica, entenem convenient sigui el Tribunal de cada organisme jurisdiccional qui trameti la comissió rogatòria directament al ministeri encarregat d’afers exteriors.
Article 16. Supressió del capítol onzè i derogació de l’article 53
Se suprimeix el capítol onzè de la Llei transitòria de procediments judicials i es deroga l’únic article 53 que en forma part.
Esmena 15    De modificació
    Grup Mixt (8)
De modificació de l’article 16 (supressió de l’article 53)
Es proposa modificar l’article 16 amb el redactat següent:
“Article 53
Només es pot habilitar dies i hores inhàbils, sense perjudici del que ja estableix la Llei Qualificada de la Justícia, per a la pràctica de mesures urgents de trava de caràcter cautelar o executori.”
Motivació
S’entén i es comparteix la supressió d’aquest article perquè la matèria es troba tractada en altres articles. Però en suprimir-lo totalment es suprimeix la possibilitat de dictar mesures urgents de trava de caràcter cautelar o executòries.
Article 17. Supressió del capítol dotzè, derogació de l’article 54 i nova numeració de capítols
1. Se suprimeix el capítol dotzè de la Llei transitòria de procediments judicials i es deroga l’únic article 54 que en forma part, el qual fou modificat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
2. Els capítols tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè, divuitè, dinovè, vintè i vint-i-unè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, capítols dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè, divuitè, dinovè i vintè.
3. Les referències als capítols divuitè i dinovè que fan els articles 77 i 78 de la Llei transitòria de procediments judicials s’entenen fetes als capítols dissetè i divuitè.
Article 18. Modificació de l’article 55
Es modifica l’article 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, modificat al seu torn per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 55
El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.”
Esmena 16    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (7)
Es proposa modificar el redactat de l’article 18 del Projecte de llei que modifica l’article 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 18. Modificació de l’article 55
Es modifica l’article 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, modificat al seu torn per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 55
El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils i hores no hàbils que fixa l’article 41 bis de la Llei qualificada de la Justícia. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.””
Motivació:
S’intenta simplificar la redacció de l’article.
Article 19. Modificació de l’article 56
Es modifica l’article 56 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 56
El batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.
El batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn, dels processos que regula el capítol segon, i també en el supòsit que regula l’article 32.”
Esmena 17    De modificació
    Grup Mixt (9)
De modificació de l’article 19 (modificació de l’article 56)
Es proposa modificar el redactat amb el text següent:
“Article 19. Modificació de l’article 56
Es modifica l’article 56 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 56
El batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.
El batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn, dels processos que regula el capítol segon, i també en el supòsit que regula l’article 32, sempre que els delictes hagin estat comesos durant la guàrdia, excloent els de caràcter permanent iniciats amb anterioritat, que es distribuiran pel torn.””
(La negreta és únicament per a facilitar la visualització del text que es proposa addicionar en aquesta modificació)
Motivació
A l’article 56 sorgeix un problema important: el de l’atribució del coneixement d’un fet eventualment delictiu a un jutge concret. És molt delicat i ha d’estar envoltat de garanties (torna a aparèixer la importància de l’article 10.1 de la Constitució). Aquí, es tracta de l’extensió de les competències del batlle de guàrdia, i perquè la regla sigui més clara caldria garantir la seva competència respecte dels delictes comesos durant aquella, excloent els de caràcter permanent iniciats amb anterioritat. D’aquesta manera, s’evitaria qualsevol sospita de selecció del jutge competent “a la carta”.
Esmena 18    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (8)
Es proposa modificar el redactat de l’article 19 del Projecte de llei que modifica l’article 56 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 19. Modificació de l’article 56
Es modifica l’article 56 de la Llei transitòria de procediments judicials, suprimint el segon paràgraf de Projecte, que queda redactat en els termes següents:
“Article 56
El batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.””
Motivació:
Per motius sistemàtics, es suprimeix el segon paràgraf  d’aquest article i es trasllada el seu contingut, amb petites modificacions, a l’article 58 de la Llei transitòria de procediments judicials. L’article 56 defineix les actuacions del batlle de guàrdia. L’article 58 regula el tractament dels processos una vegada acabada la guàrdia. S’intenta redactar de forma més clara aquest capítol dedicat al jutjat de guàrdia que, sense cap dubte, mereix un desenvolupament específic i més  ampli del que s’ha donat en aquest Projecte de llei.
Article 20. Modificació de l’article 57
Es modifica l’article 57 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 57
Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.”
Article 21. Modificació de l’article 58
Es modifica l’article 58 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 58
En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn.”
Esmena 19    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (9)
Es proposa modificar el redactat de l’article 21 del Projecte de llei que modifica l’article 58 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 21. Modificació de l’article 58
Es modifica l’article 58 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 58
Acabada la guàrdia el batlle fa lliurament de tot l’actuat al president de la Batllia per a què n’hi doni el curs que correspongui: ja sigui retornant les actuacions al batlle o tribunal al qual se n’havia atribuït prèviament el coneixement; ja sigui, en defecte d’atribució prèvia, atribuint el seu coneixement a un batlle segons el règim normal de competències i torns. No obstant això, el president de la Batllia atribuirà directament al batlle que ha actuat en funcions de guàrdia aquells processos que regula el capítol segon i el supòsit que regula l’article 32 de la present llei, així com aquells que altres lleis així ho estableixin.””
Motivació:
Esmena en primer lloc, conseqüència de l’esmena anterior referida a l’article 56 de la Llei transitòria de procediments judicials. S’ha traslladat a aquest article 58 el segon paràgraf de la proposta de modificació de l’article 56 continguda en el projecte. Com s’ha dit anteriorment, s’ha fet per motius d’ordre sistemàtic.
Per altra banda, s’ha volgut unificar el canal de distribució als jutges ordinaris de totes les actuacions realitzades en funcions de guàrdia una vegada acabada aquesta. I s’ha considerat com a més adequat i coherent amb les atribucions que la Llei qualificada de la Justícia i el Projecte de llei per a modificar-la donen al president de la Batllia , que sigui ell i no el batlle que ha estat en funcions de guàrdia, qui realitzi la distribució de les actuacions realitzades segons correspongui.
Finalment, també s’ha volgut, pel que fa a la pròrroga d’atribució del coneixement d’actuacions i procediments al batlle que va exercir les funcions de guàrdia com a excepció al règim ordinari de torns, a més de tenir en compte el previst en el capítol segon i l’article 32 de la Llei transitòria de procediments judicials, deixar la porta oberta a què altres lleis, si així es considera, puguin prorrogar aquesta competència del batlle de guàrdia una vegada ha acabat les seves funcions sense entrar en contradicció amb la redacció d’aquest article, cosa que es produiria si es manté la redacció original del  Projecte de llei que estableix numerus clausus.
Article 22. Derogació de l’article 59
Es deroga l’article 59 de la Llei transitòria de procediments judicials.
Esmena 20    De supressió
    Grup Mixt (10)
De supressió de l’article 22 (derogació de l’article 59)
Es proposa suprimir l’article 22 que pretén derogar l’article 59 de la Llei transitòria de procediments judicials.
Motivació
Considerem que no es justifica de cap manera la seva derogació. El contingut de l’article continua essent vàlid i necessari. Suprimir-lo comportaria una més que probable recusació si el batlle que hagi conegut d’una instrucció penal en el marc d’una guàrdia pogués formar part de la secció penal en la mateixa causa.
Article 23. Modificació de l’enunciat del capítol catorzè
Es modifica l’enunciat del capítol catorzè, que passa a numerar-se com a capítol tretzè de conformitat amb l’article 17.2 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:
“Capítol tretzè. Desenvolupament dels articles 52 a 55 de la Llei qualificada de la Justícia. El Tribunal de Corts”
Article 24. Modificació de l’article 60
Es modifica l’article 60 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 60
El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes.
Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.”
Article 25. Modificació de l’article 61
Es modifica l’article 61 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 61
Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i subsidiàriament, el magistrat de més edat.”
Esmena 21    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (10)
Es proposa modificar el redactat de l’article 25 del Projecte de llei que modifica l’article 61 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 25. Modificació de l’article 61
Es modifica l’article 61 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 61
Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament. En cas que hi hagi dos magistrats per a assegurar la presidència d’igual antiguitat, el substituirà el de més edat.””
Motivació:
Es proposa suprimir la frase final d’aquest article pel fet que no té sentit que s’estableixi un mecanisme subsidiari de substitució en base al criteri de la major edat, doncs amb el criteri de l’antiguitat successiva queden totalment coberts els supòsits de substitució. Ara bé, si hi ha dos magistrats  d’igual antiguitat, d’entre ells, cal triar-ne un que serà el de major edat.
Article 26. Modificació de l’article 63
Es modifica l’article 63 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president.”
Esmena 22    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (11)
Es proposa modificar el redactat de l’article 26 del Projecte de llei que modifica l’article 63 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 26. Modificació de l’article 63
Es modifica l’article 63 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per a deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats presents i notificada als absents. Aquests acords, excepte en els casos que versin sobre competències que la llei estableix com a exclusives del president del Tribunal, són vinculants per a aquest i per a la resta dels magistrats. ””
Motivació:
Es proposa modificar la frase final d’aquest article pel fet que no té sentit que el Ple del Tribunal de Corts es pugui reunir per a deliberar sobre determinats aspectes, adoptant-se en el marc d’aquesta deliberació acords pel sistema de votacions, recollint-se aquests en una acta que ha de ser firmada per tots els magistrats, i alhora que la decisió adoptada no sigui vinculant per al president.
Entenem que si es vol establir aquest mecanisme de funcionament democràtic del Tribunal en aspectes relatius a l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal: d’una banda, les competències que la llei estableix com a exclusives del president del Tribunal no poden ser sotmeses a acords vinculants del Ple, però les altres si; i d’altra banda, precisar que si els acords que siguin vinculants, han de ser vinculants tant per al president com per a la resta dels magistrats.
Finalment, correspon que l’acord sigui conegut per tots els magistrats que conformen el Tribunal, de forma que també es preveu de forma expressa que l’acta es notifiqui als magistrats absents.
Article 27. Modificació de l’article 64
Es modifica l’article 64 de la Llei transitòria de procediments judicials, que passa a encabir-se dins el nou capítol tretzè, d’acord amb el que preveu l’article 17.2 d’aquesta Llei, en concordança amb el que disposa l’article 28 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:
“Article 64
És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.”
Article 28. Supressió de la secció primera del capítol quinzè i nova numeració de seccions
1. Se suprimeix la secció primera del capítol quinzè de la Llei transitòria de procediments judicials, que ha passat a numerar-se com a capítol catorzè de conformitat amb l’article 17.2 d’aquesta Llei, i l’únic article 64 que en forma part ha estat modificat i encabit en el nou capítol tretzè, d’acord amb l’article 27 d’aquesta Llei.
2. Les seccions segona, tercera, quarta, cinquena, sisena i setena del nou capítol catorzè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, seccions primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena.
Esmena 23    D'addició
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (12)
Es proposa afegir un article entre l’article 28 i l’article 29 del Projecte de llei que modifica l’article 65 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article X. Modificació de l’article 65
Es modifica l’article 65 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per a deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats  presents i notificada als absents. Aquests acords, excepte en els casos que versin sobre competències que la llei estableix com a exclusives del president del Tribunal, són vinculants per a aquest i per a la resta dels magistrats. ””
En cas d’aprovació d’aquesta esmena, caldrà renumerar els articles següents del Projecte de llei.
Motivació:
La mateixa de l’esmena anterior.
Article 29. Modificació de l’article 66
Es modifica l’article 66 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 66
És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior.”
Esmena 24    De modificació
    Grup Parlamentari Socialdemòcrata (13)
Es proposa modificar el redactat de l’article 29 del Projecte de llei que modifica l’article 66 de la Llei transitòria de procediments judicials, que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 29. Modificació de l’article 66
Es modifica l’article 66 de la Llei transitòria de procediments judicials, afegint un darrer paràgraf, i que queda redactat en els termes següents:
“Article 66
És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior.
En la resolució de processos o recursos contra actes, acords o resolucions d’una Sala del Tribunal Superior de Justícia, els magistrats que hi van participar no poden formar part del Ple del Tribunal per a aquell cas en concret.””
Motivació:
Es proposa afegir aquest darrer paràgraf en l’article, doncs entenem que no és procedent que en els casos en què el Ple del Tribunal Superior hagi de resoldre sobre un acte o una resolució dictada per una Sala del mateix Tribunal, els magistrats que vàren participar en l’actuació o resolució impugnada formin part del Ple.
Article 30. Modificació de l’article 69
Es modifica l’article 69 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 69
En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.”
Article 31. Modificació de l’article 100
Es modifica l’article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 100
La circumstància de pobresa o insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa o l’assistència gratuïta és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol•licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol•licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol•licita la declaració de pobresa o insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.”
Disposició transitòria
El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus Protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició final primera
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 8, 12 i 22, que entraran en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.
Carles Enseñat Reig

Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993
La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 16 i 30 de juny, i 2 i 9 de juliol del 2014, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per majoria:
Esmena 18 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 19.
Esmenes no aprovades:
Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 2.
Esmena 3 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) d’addició d’un nou article entre els
articles 4 i 5.
Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 5.
Esmena 5 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 7.
Esmena 8 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 9.
Esmena 9 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 9.
Esmena 10 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 10.
Esmena 11 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 11.
Esmena 12 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 12.
Esmena 13 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 13.
Esmena 15 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 16.
Esmena 16 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 18.
Esmena 17 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 19.
Esmena 20 (Grup Parlamentari Mixt) de supressió a l’article 22.
Esmena 22 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 26.
Esmena 23 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) d’addició d’un nou article entre els articles 28 i 29.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:
Esmena 21 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 25.
Esmena 24 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 29.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria:
Esmena 6 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 7.
Esmena 7 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 7.
Esmena 14 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 15.
Esmena 19 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 21.
Esmenes retirades:
Esmena 2 (Grup Parlamentari Mixt) de modificació a l’article 4.
Nota de la comissió:
Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.
Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993
Exposició de motius
La Llei transitòria de procediments judicials va ser aprovada pel Consell General el dia 21 de desembre de 1993, quan encara no havien entrat en vigor determinats preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, aprovada tres mesos i escaig abans. En efecte, les disposicions de caràcter processal contingudes en la norma jurídica esmentada, per aplicació de l’apartat 2 de la disposició final segona, van entrar en vigor el dia 2 de gener de 1994. D’acord amb l’exposició de motius de la Llei transitòria de procediments judicials, la finalitat d’aquest text legal consistia a respectar els procediments existents, malgrat reconèixer que alguns procediments eren imperfectes o inharmònics, i també tenia l’objectiu de suprimir les institucions i les normes processals obsoletes i adaptar la resta a les disposicions de la Constitució i de la Llei qualificada de la Justícia, o crear-ne puntualment de noves per donar compliment a aquestes normes jurídiques.
Com indica el mateix nom del text, la Llei transitòria de procediments judicials tenia, ja des del moment en què va ser promoguda, vocació de provisionalitat, fins que fos redactada i aprovada una nova Llei general de procediments amb unitat de criteri, científic i tècnic, segons els termes de l’exposició de motius, que també indicava que aquesta tasca s’havia de posposar fins a la legislatura següent, atesa la magnitud tecnicojurídica i la complexitat de l’elaboració. Si bé és cert que alguns dels capítols o seccions de la Llei i els articles que els conformen han estat entretant tàcitament derogats, com ara els que fan referència al procediment penal o a la normativa de societats, d’arrendaments urbans o del contenciós en matèria de seguretat social, no és menys cert que la majoria del capítols, seccions i articles romanen vigents encara avui, malgrat que en els darrers temps s’han impulsat iniciatives legislatives que a curt o mitjà termini han de permetre la derogació de parts substancials de la Llei, com ara les dedicades als procediments civil o concursal.
Tanmateix, de moment no es preveu que determinats altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials puguin ser derogats o encabits, amb les modificacions oportunes, en altres normes jurídiques de nova creació. Aquesta previsió és vàlida per a la majoria dels articles continguts des del capítol primer fins al quinzè i també del capítol dissetè, que desenvolupen molts dels preceptes de la Llei qualificada de la Justícia. La modificació de la Llei qualificada de la Justícia s’ha produït de forma coetània amb els objectius de configurar un estatus dels batlles, magistrats i fiscals més complet i detallat, i consolidar les carreres judicial i fiscal; conferir noves atribucions a l’òrgan de govern i administració de l’organització judicial; impulsar una reforma de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, i adaptar o ampliar el contingut de la Llei d’acord amb les necessitats actuals i l’experiència pràctica en aspectes d’abast més concret o puntual. I la revisió esmentada de la Llei qualificada de la Justícia ha fet necessària una reforma de la Llei transitòria de procediments judicials.
La Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es divideix en trenta-un articles, una disposició transitòria i dues disposicions finals. I encara que aquesta reforma comporta l’addició, la modificació o la supressió de bastants preceptes, no ha volgut incidir en les parts que no tenen res a veure amb el desenvolupament de la Llei qualificada de la Justícia, a l’efecte, per exemple, de disposar la derogació expressa dels capítols, seccions o articles que ja ho han estat de forma tàcita, tal com s’ha esmentat anteriorment. En efecte, els canvis aprovats amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es limiten a adequar-ne el text a la modificació paral•lela de la Llei qualificada de la Justícia i, alhora, a reformar de forma exclusiva els articles que dimanen de la Llei esmentada, ja que s’ha considerat més oportú reservar la tasca de revisió omnicomprensiva del text per al moment en què es promoguin una o diverses lleis que comportin la substitució íntegra.
En qualsevol cas, es tracta de la tercera modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, i també és la que té un abast més ampli, com a corol•lari de la reforma substancial que s’ha dut a terme de la Llei qualificada de la Justícia, a la qual es troba íntimament vinculada, com s’ha dit. En efecte, les dues primeres modificacions, introduïdes amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, només van comportar l’addició d’un article encabit en una nova secció, per regular l’incident de nul•litat d’actuacions, i la modificació de tres articles per adequar-los a la nova norma penal.
Diversos articles d’aquesta Llei tenen com a finalitat adaptar els preceptes de la Llei transitòria de procediments judicials al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. També ha calgut reformar o derogar altres articles, seccions o capítols per donar empara, d’acord amb la Llei esmentada, a la creació de les dues seccions d’Instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.
No obstant això, es reformen altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials que, si bé desenvolupen preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, van més enllà dels aspectes assenyalats. En efecte, el temps transcorregut d’ençà de l’entrada en vigor de la Llei transitòria de procediments judicials aconsellava de fer-ho, a fi de precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau.
Així, s’incorporen modificacions en la regulació del procediment de l’habeas corpus i en els preceptes que concreten el principi de publicitat de les resolucions judicials; se simplifica i actualitza la redacció dels articles que determinen les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i que regulen l’establiment dels torns corresponents; es reforma el règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i s’adapten les normes processals relatives a les comissions rogatòries al marc jurídic i normatiu actual.
Finalment, s’han introduït uns nous capítol i article per fixar les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia.
Article 1. Modificació de l’article 8
Es modifica l’article 8 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 8
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.”
Article 2. Modificació de l’article 11
Es modifica l’article 11 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 11
Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.”
Article 3. Modificació del primer paràgraf de l’article 13
Es modifica el primer paràgraf de l’article 13 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 13
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al•legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut.
(...)”
Article 4. Modificació de l’article 28
Es modifica l’article 28 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28
Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.”
Article 5. Modificació de l’article 30
Es modifica l’article 30 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30
L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment, d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei qualificada de la Justícia.
Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el tribunal pot refusar motivadament les còpies o prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia.
Contra la resolució denegatòria es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.”
Article 6. Addició d’un nou capítol setè i nova numeració dels capítols setè i següents
1. S’afegeix un nou capítol setè a la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents.
“Capítol setè. Desenvolupament de l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia”.
2. Els capítols setè, vuitè, novè i desè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, capítols vuitè, novè, desè i onzè.
Article 7. Addició d’un article 30 bis
S’afegeix un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30 bis
1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus pares, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al•legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, la sala revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, tot pronunciant-se sobre les costes judicials ocasionades en els termes que corresponguin.
6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.”
Article 8. Modificació de l’article 31
Es modifica l’article 31 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 31
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al procediment fixat al segon paràgraf de l’article 50.3 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.
A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:
a) Torns rotatoris de ponències en cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
b) Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció.
c) Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal en els processos civils, administratius i de menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
d) Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participen tots els batlles.”
Article 9. Modificació de l’article 32
Es modifica l’article 32 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 32
El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.”
Article 10. Modificació de l’article 33
Es modifica l’article 33 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 33
Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn.
En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat.
Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.”
Article 11. Modificació de l’article 34
Es modifica l’article 34 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 34
L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis.
A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes.
La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció.
Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.”
Article 12. Modificació de l’article 37
Es modifica l’article 37 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 37
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.
Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel•lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo.”
Article 13. Modificació de l’article 38
Es modifica l’article 38 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques.
A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.”
Article 14. Modificació de l’article 44
Es modifica l’article 44 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“D’acord amb l’article 18.2 de la Llei qualificada de la Justícia, es pot dictar sentència de viva veu en els procediments de mínima quantia. Si es fa ús d’aquesta possibilitat, el secretari aixeca acta de la part dispositiva de la sentència dictada, de la qual es lliura còpia a les parts en aquell mateix acte.”
Article 15. Modificació de l’article 52
Es modifica l’article 52 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 52
1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol•licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:
a) Les peticions han de ser rebudes, i una vegada formalitzades, han de ser retornades a través del ministeri encarregat dels afers exteriors.
b) El ministeri encarregat dels afers exteriors les cursa al president del Tribunal de Batlles, el qual les assigna per torn als batlles perquè siguin executades, si escau. Si l’objecte de la comissió rogatòria té vinculació amb un procés del qual és coneixedor un batlle o tribunal, es tramet, respectivament, al batlle o al president del tribunal esmentats. En cas d’urgència, es tramet al batlle de guàrdia.
c) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen en les demandes de cooperació penal internacional i que estableixen les lleis de procediment penal, en allò que hi sigui aplicable.
d) Les diligències que es practiquen en compliment de les comissions rogatòries es duen a terme seguint les lleis processals andorranes.
2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del tribunal que correspongui.”
Article 16. Supressió del capítol onzè i derogació de l’article 53
Se suprimeix el capítol onzè de la Llei transitòria de procediments judicials i es deroga l’únic article 53 que en forma part.
Article 17. Supressió del capítol dotzè, derogació de l’article 54 i nova numeració de capítols
1. Se suprimeix el capítol dotzè de la Llei transitòria de procediments judicials i es deroga l’únic article 54 que en forma part, el qual fou modificat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
2. Els capítols tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè, divuitè, dinovè, vintè i vint-i-unè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, capítols dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè, divuitè, dinovè i vintè.
3. Les referències als capítols divuitè i dinovè que fan els articles 77 i 78 de la Llei transitòria de procediments judicials s’entenen fetes als capítols dissetè i divuitè.
Article 18. Modificació de l’article 55
Es modifica l’article 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, modificat al seu torn per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 55
El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.”
Article 19. Modificació de l’article 56
Es modifica l’article 56 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 56
El batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.”
Article 20. Modificació de l’article 57
Es modifica l’article 57 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 57
Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.”
Article 21. Modificació de l’article 58
Es modifica l’article 58 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 58
En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn.
El batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el capítol segon; en el supòsit que regula l’article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.”
Article 22. Derogació de l’article 59
Es deroga l’article 59 de la Llei transitòria de procediments judicials.
Article 23. Modificació de l’enunciat del capítol catorzè
Es modifica l’enunciat del capítol catorzè, que passa a numerar-se com a capítol tretzè de conformitat amb l’article 17.2 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:
“Capítol tretzè. Desenvolupament dels articles 52 a 55 de la Llei qualificada de la Justícia. El Tribunal de Corts”
Article 24. Modificació de l’article 60
Es modifica l’article 60 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 60
El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes.
Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.”
Article 25. Modificació de l’article 61
Es modifica l’article 61 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 61
Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.”
Article 26. Modificació de l’article 63
Es modifica l’article 63 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president.”
Article 27. Modificació de l’article 64
Es modifica l’article 64 de la Llei transitòria de procediments judicials, que passa a encabir-se dins el nou capítol tretzè, d’acord amb el que preveu l’article 17.2 d’aquesta Llei, en concordança amb el que disposa l’article 28 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:
“Article 64
És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.”
Article 28. Supressió de la secció primera del capítol quinzè i nova numeració de seccions
1. Se suprimeix la secció primera del capítol quinzè de la Llei transitòria de procediments judicials, que ha passat a numerar-se com a capítol catorzè de conformitat amb l’article 17.2 d’aquesta Llei, i l’únic article 64 que en forma part ha estat modificat i encabit en el nou capítol tretzè, d’acord amb l’article 27 d’aquesta Llei.
2. Les seccions segona, tercera, quarta, cinquena, sisena i setena del nou capítol catorzè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, seccions primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena.
Article 29. Modificació de l’article 66
Es modifica l’article 66 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 66
És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior. En aquest darrer supòsit, els magistrats que han dictat la resolució recorreguda davant el Ple no en poden formar part.”
Article 30. Modificació de l’article 69
Es modifica l’article 69 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 69
En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.”
Article 31. Modificació de l’article 100
Es modifica l’article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 100
La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol•licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol•licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol•licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.”
Disposició transitòria
El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició final primera
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 8, 12 i 22, que entraran en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
Sofia Garrallà Tomàs    
Vicepresidenta de la Comissió Legislativa d’Interior
Sílvia Riva González    
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 11 de juliol del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Informe de la ponència de la comissió legislativa d’Interior
La M. I. Sra. Meritxell Verdú Marquilló, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenada ponent per la Comissió Legislativa de d’Interior el dia 9 d’abril del 2014, a la vista del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
Exposició de motius
El dia 16 de febrer de 1989 es va aprovar el Codi de procediment penal, el qual va ser objecte d’una primera modificació substancial en virtut de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, al mateix temps que s’aprovava la Llei qualificada de modificació del Codi penal. Aquesta reforma, molt important quant a l’abast, tenia com a objectiu adaptar la norma processal penal a les disposicions de la Constitució aprovada el 14 de març de 1993 i, en concret, conformar-la al compliment i el respecte necessaris dels drets fonamentals i les llibertats públiques que s’hi reconeixen i tutelen. En efecte, segons es desprèn de la seva exposició de motius, calia sotmetre el Codi de procediment penal, de manera clara i expressa, als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i les llibertats inviolables dels ciutadans, a banda de fer-lo concordar amb el contingut de diversos tractats internacionals signats i ratificats entretant pel Principat d’Andorra.
Amb la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal es va introduir per primera vegada el procediment de l’ordenança penal, que faculta el batlle instructor per dictar una resolució en què es determinen els fets, la seva qualificació jurídica i la responsabilitat penal que se’n deriva, i alhora s’imposa una pena concreta, la durada màxima de la qual no pot excedir la meitat de la pena tipificada per a la infracció penal concernida en el Codi penal. La manca d’oposició a aquesta ordenança penal comporta que esdevingui ferma i executòria. Aquest procediment, però, només era aplicable en el supòsit de determinades contravencions penals i delictes menors, i sempre que no hi hagués reincidència.
D’acord amb l’aprovació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, el 29 de desembre del 2000, es va dur a terme una altra reforma puntual i aïllada del Codi de procediment penal, pel que fa a l’entrega vigilada d’objectes delictius i a la participació d’un agent encobert.
Tanmateix, l’aprovació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, suposa la segona reforma d’abast general de la llei processal penal, concretament en virtut de la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal. D’aquesta manera s’adequava el Codi de procediment penal al nou Codi penal, es derogaven determinades disposicions, en especial les referides a la suspensió i la substitució de les penes, atès que passaven a ser regulades en la norma penal, i es reformaven altres qüestions de contingut estrictament processal amb la finalitat, entre d’altres, d’esmenar problemàtiques d’ordre pràctic constatades i que entorpien el procediment penal innecessàriament o creaven disfuncions. A tall d’exemple, es va possibilitar el procediment de l’ordenança penal en relació amb totes les contravencions penals i els delictes menors, i també en el cas que existís reincidència.
Posteriorment, l’adequació de les normes penals als tractats internacionals signats i ratificats per Andorra va fer necessària una modificació puntual del Codi penal, mitjançant la Llei 15/2008, del 3 d’octubre, per adaptar-lo als compromisos contrets en matèria de corrupció i finançament del terrorisme. La qual cosa també va requerir la reforma de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, en virtut de la Llei 16/2008, del 3 d’octubre.
Tenint en compte, d’altra banda, que el Codi de procediment penal conté disposicions que incideixen en l’exercici dels drets fonamentals, i molt especialment dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució, el dia 7 de setembre del 2010, el Tribunal Constitucional va dictaminar, de resultes d’unes accions incidentals de constitucionalitat interposades pel Tribunal de Corts el 31 de març del 2010, que determinats incisos dels articles 24 i 25.1 del Codi de procediment penal, que restringien l’assistència lletrada al cap de vint-i-quatre hores de la detenció, eren contraris a la Constitució i, per tant, nuls. Consegüentment, mitjançant la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació amb l’assistència lletrada, es van modificar els incisos esmentats. Es tracta de l’única ocasió fins ara, a banda dels canvis derivats de l’aprovació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, en què una modificació del Codi de procediment penal no ha estat acompanyada o ha dimanat d’una reforma paral•lela del Codi penal.
Després d’això, s’han promogut altres reformes puntuals de la norma processal penal, com ara la que dimana de la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, associada a la modificació també molt parcial del Codi penal, per conformar aquests textos legals a nous tractats internacionals signats i/o ratificats per Andorra, així com a les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció. Alhora, es va aprofitar l’avinentesa per completar o revisar la redacció d’alguns articles per millorar la seguretat jurídica i reforçar les garanties processals penals.
Finalment, la darrera modificació, operada recentment, s’ha introduït mitjançant la Llei 19/2013, del 10 d’octubre, que ha permès implementar la Decisió 2007/845/JAI del Consell, del 6 de desembre, relativa a la cooperació entre les oficines de recuperació d’actius dels estats membres en matèria de descobriment i d’identificació dels productes del crim o d’altres béns relacionats amb el crim, inclosa en l’annex que acompanya l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, la ratificació del qual fou aprovada pel Consell General el dia 24 de novembre del 2011.
Així doncs, el Codi de procediment penal, com a cos legal que conté les normes processals del dret penal, és una norma jurídica que, atesa la seva importància i l’aplicació freqüent, requereix ser modificada tot sovint en més o menys mesura, segons el cas, i aquesta circumstància s’ha fet especialment palesa a Andorra en els darrers anys. D’altra banda, la seva vinculació i interrelació no solament amb la norma substantiva del dret penal, sinó també amb altres lleis del nostre ordenament jurídic que a voltes convé reformar, encara incideixen més en aquesta necessitat de revisió constant, atès que en cas contrari les lleis mencionades poden no aconseguir la finalitat cercada d’acord amb la seva modificació.
En aquest sentit, la modificació promoguda de forma coetània de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993 i, en menys mesura, de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre del mateix any, ha fet imprescindible una nova reforma de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal. És per aquest motiu, doncs, que s’ha promogut aquesta Llei, que es divideix en seixanta-vuit articles i tres disposicions finals, una de les quals implica la modificació de diversos articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999.
En efecte, tal com s’argumenta en l’exposició de motius de les lleis de modificació de la Llei qualificada de la Justícia i de la Llei transitòria de procediments judicials, s’ha endegat un nou repartiment de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, per raons d’equilibri en l’assumpció de càrrega de treball i de millora de la coherència i la uniformitat. Així doncs, i encara que els batlles instructors segueixin jutjant pel procediment de l’ordenança penal, el Tribunal de Corts esdevé competent per jutjar en primera instància, a banda dels processos seguits per delictes majors de forma col•legiada, els que se segueixen per delictes menors i contravencions penals en composició unipersonal; i, consegüentment, la Sala Penal del Tribunal Superior assumeix la competència per resoldre aquests processos en apel•lació, com també els processos penals jutjats en primera instància pel Tribunal de Menors, i alhora esdevé competent per resoldre els recursos contra les resolucions dictades pel batlle instructor en període d’execució de les ordenances penals, o pel batlle de Menors en determinats casos.
Per tant, en ressurt la supressió del Tribunal Unipersonal del Batlle i del Tribunal de Batlles en l’àmbit jurisdiccional penal, que actualment són competents per jutjar, respectivament, les contravencions penals i els delictes menors. Tenint en compte ensems que, atès que s’ha volgut introduir el principi segons el qual qui és competent per dictar una resolució també ha de ser-ho per executar-la, el batlle instructor esdevé l’executor de les ordenances penals que hagi pronunciat, en lloc del Tribunal Unipersonal del Batlle, en relació amb les contravencions penals, i del Tribunal de Batlles, pel que fa als delictes menors.
En aquest sentit, la majoria dels articles de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal que s’han reformat per mitjà d’aquesta Llei ho han estat als efectes d’adequar la norma processal penal a aquesta nova distribució competencial. No obstant això, atès que aquesta adaptació requeria una modificació de gran abast quant al nombre d’articles concernits, també s’ha volgut aprofitar l’avinentesa per reformar-ne d’altres, amb l’objectiu comú d’afavorir l’agilització en la tramitació i la resolució dels processos penals, i de promoure la qualitat i l’eficàcia a l’hora d’administrar justícia.
En concret, i pel que fa al procediment de l’ordenança penal, s’han ampliat els supòsits en què ha de ser o és aplicable, i s’han fet les adaptacions necessàries perquè, a tots els efectes, l’ordenança penal ferma i executòria sigui equiparada a la sentència ferma. També es possibilita que el batlle instructor pugui declarar la manca de responsabilitat penal i decretar l’arxiu de les diligències prèvies si concorren en la persona encausada determinades circumstàncies excloents completes, i es relaxen puntualment els formalismes entorn de la notificació de les resolucions judicials. Ensems, s’ha fet extensiva la competència de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, a fi d’organitzar i coordinar l’execució dels treballs en benefici de la comunitat, com a pena o mesura de substitució de les penes privatives de llibertat dels condemnats majors d’edat, que fins ara duia a terme només en el cas que s’imposés una mesura disciplinària principal d’aquestes característiques, a l’empara de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, amb resultats satisfactoris. D’aquesta manera es pretén fomentar la imposició d’aquestes penes o mesures que permeten evitar la ruptura de la persona condemnada amb la vida familiar, social i laboral, i promouen valors com la solidaritat, la responsabilitat i el bé comú. I tenint en compte que l’àrea esmentada, d’acord amb les seves funcions i atribucions, ha d’estar adscrita al ministeri competent en matèria de justícia, s’han modificat cinc articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors amb aquesta finalitat.
Una altra de les finalitats cabdals de la reforma legislativa endegada és consolidar i, si escau, millorar les garanties en l’exercici dels drets fonamentals de la persona encausada. Així doncs, s’ha ampliat el dret a l’assistència lletrada des del primer moment a qualsevol persona que presti declaració davant el Servei de Policia com a sospitosa, si els fets que motiven la investigació poden ser constitutius de delicte, encara que no hagi estat detinguda, o que hagi de ser subjecte d’un reconeixement d’identitat o d’un registre domiciliari. Al mateix temps s’ha precisat l’abast d’una renúncia eventual a aquest dret i de la participació de l’advocat en la pràctica de les diligències. També s’ha inclòs el dret de la persona sospitosa o detinguda de ser reconeguda per un facultatiu de la seva elecció, a banda del metge forense.
En aquest mateix sentit, s’han temperat els formalismes a l’efecte d’exercir l’acció civil ex delicto, s’ha ampliat l’exempció de l’obligació de denunciar la comissió d’un delicte als familiars de la persona infractora fins al tercer grau per adopció, s’ha fet extensiva la possibilitat d’interposar recurs a les resolucions del batlle instructor que decreta el secret parcial de les diligències prèvies o del sumari, i s’ha inclòs un nou supòsit per promoure el recurs de revisió contra una sentència ferma.
En un altre ordre d’idees, s’ha canviat o precisat la redacció d’alguns articles per fer-los més entenedors i/o adequar-los a la interpretació que en fan els tribunals o a la pràctica endegada. Com ara pel que fa als supòsits en què el Servei de Policia ha de procedir a la detenció, així com a la durada de la detenció i als mecanismes de control, sense perjudici que s’hagi previst la possibilitat de prorrogar, si bé de forma excepcional i en casos taxats, el termini perquè el batlle dicti aute de processament, i que alhora es permeti també de forma inhabitual dictar aquest aute de processament si no s’ha pogut prendre declaració a la persona encausada en el termini previst.
Finalment, determinades modificacions porten causa de l’adaptació de la norma processal penal a la Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal, recentment aprovada, així com de la necessitat de donar compliment als articles 36, 41 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que preveuen obligacions prop dels òrgans judicials penals en matèria de falsedat de moneda.
Esmena 1    De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (1)
Es proposa modificar l’exposició de motius, que queda redactada en els termes següents:
“Exposició de motius
El dia 16 de febrer de 1989 es va aprovar el Codi de procediment penal, el qual va ser objecte d’una primera modificació substancial en virtut de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, al mateix temps que s’aprovava la Llei qualificada de modificació del Codi penal. Aquesta reforma, molt important quant a l’abast, tenia com a objectiu adaptar la norma processal penal a les disposicions de la Constitució aprovada el 14 de març de 1993 i, en concret, conformar-la al compliment i el respecte necessaris dels drets fonamentals i les llibertats públiques que s’hi reconeixen i tutelen. En efecte, segons es desprèn de la seva exposició de motius, calia sotmetre el Codi de procediment penal, de manera clara i expressa, als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i les llibertats inviolables dels ciutadans, a banda de fer-lo concordar amb el contingut de diversos tractats internacionals signats i ratificats entretant pel Principat d’Andorra.
Amb la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal es va introduir per primera vegada el procediment de l’ordenança penal, que faculta el batlle instructor per dictar una resolució en què es determinen els fets, la seva qualificació jurídica i la responsabilitat penal que se’n deriva, i alhora s’imposa una pena concreta, la durada màxima de la qual no pot excedir la meitat de la pena tipificada per a la infracció penal concernida en el Codi penal. La manca d’oposició a aquesta ordenança penal comporta que esdevingui ferma i executòria. Aquest procediment, però, només era aplicable en el supòsit de determinades contravencions penals i delictes menors, i sempre que no hi hagués reincidència.
D’acord amb l’aprovació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, el 29 de desembre del 2000, es va dur a terme una altra reforma puntual i aïllada del Codi de procediment penal, pel que fa a l’entrega vigilada d’objectes delictius i a la participació d’un agent encobert.
Tanmateix, l’aprovació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, suposa la segona reforma d’abast general de la llei processal penal, concretament en virtut de la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal. D’aquesta manera s’adequava el Codi de procediment penal al nou Codi penal, es derogaven determinades disposicions, en especial les referides a la suspensió i la substitució de les penes, atès que passaven a ser regulades en la norma penal, i es reformaven altres qüestions de contingut estrictament processal amb la finalitat, entre d’altres, d’esmenar problemàtiques d’ordre pràctic constatades i que entorpien el procediment penal innecessàriament o creaven disfuncions. A tall d’exemple, es va possibilitar el procediment de l’ordenança penal en relació amb totes les contravencions penals i els delictes menors, i també en el cas que existís reincidència.
Posteriorment, l’adequació de les normes penals als tractats internacionals signats i ratificats per Andorra va fer necessària una modificació puntual del Codi penal, mitjançant la Llei 15/2008, del 3 d’octubre, per adaptar-lo als compromisos contrets en matèria de corrupció i finançament del terrorisme. La qual cosa també va requerir la reforma de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, en virtut de la Llei 16/2008, del 3 d’octubre.
Tenint en compte, d’altra banda, que el Codi de procediment penal conté disposicions que incideixen en l’exercici dels drets fonamentals, i molt especialment dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució, el dia 7 de setembre del 2010, el Tribunal Constitucional va dictaminar, de resultes d’unes accions incidentals de constitucionalitat interposades pel Tribunal de Corts el 31 de març del 2010, que determinats incisos dels articles 24 i 25.1 del Codi de procediment penal, que restringien l’assistència lletrada al cap de vint-i-quatre hores de la detenció, eren contraris a la Constitució i, per tant, nuls. Consegüentment, mitjançant la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació amb l’assistència lletrada, es van modificar els incisos esmentats. Es tracta de l’única ocasió fins ara, a banda dels canvis derivats de l’aprovació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, en què una modificació del Codi de procediment penal no ha estat acompanyada o ha dimanat d’una reforma paral•lela del Codi penal.
Després d’això, s’han promogut altres reformes puntuals de la norma processal penal, com ara la que dimana de la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, associada a la modificació també molt parcial del Codi penal, per conformar aquests textos legals a nous tractats internacionals signats i/o ratificats per Andorra, així com a les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció. Alhora, es va aprofitar l’avinentesa per completar o revisar la redacció d’alguns articles per millorar la seguretat jurídica i reforçar les garanties processals penals.
Finalment, la darrera modificació, operada recentment, s’ha introduït mitjançant la Llei 19/2013, del 10 d’octubre, que ha permès implementar la Decisió 2007/845/JAI del Consell, del 6 de desembre, relativa a la cooperació entre les oficines de recuperació d’actius dels estats membres en matèria de descobriment i d’identificació dels productes del crim o d’altres béns relacionats amb el crim, inclosa en l’annex que acompanya l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, la ratificació del qual fou aprovada pel Consell General el dia 24 de novembre del 2011.
Així doncs, el Codi de procediment penal, com a cos legal que conté les normes processals del dret penal, és una norma jurídica que, atesa la seva importància i l’aplicació freqüent, requereix ser modificada tot sovint en més o menys mesura, segons el cas, i aquesta circumstància s’ha fet especialment palesa a Andorra en els darrers anys. D’altra banda, la seva vinculació i interrelació no solament amb la norma substantiva del dret penal, sinó també amb altres lleis del nostre ordenament jurídic que a voltes convé reformar, encara incideixen més en aquesta necessitat de revisió constant, atès que en cas contrari les lleis mencionades poden no aconseguir la finalitat cercada d’acord amb la seva modificació.
En aquest sentit, la modificació promoguda de forma coetània de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993 i, en menys mesura, de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre del mateix any, ha fet imprescindible una nova reforma de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal. És per aquest motiu, doncs, que s’ha promogut aquesta Llei, que es divideix en seixanta-vuit articles i tres disposicions finals, una de les quals implica la modificació de diversos articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999.
En efecte, tal com s’argumenta en l’exposició de motius de les lleis de modificació de la Llei qualificada de la Justícia i de la Llei transitòria de procediments judicials, s’ha endegat un nou repartiment de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, per raons d’equilibri en l’assumpció de càrrega de treball i de millora de la coherència i la uniformitat. Així doncs, i encara que els batlles instructors segueixin jutjant pel procediment de l’ordenança penal, el Tribunal de Corts esdevé competent per jutjar en primera instància, a banda dels processos seguits per delictes majors de forma col•legiada, els que se segueixen per delictes menors, així com també les contravencions penals en composició unipersonal; i, consegüentment, la Sala Penal del Tribunal Superior assumeix la competència per resoldre aquests processos en apel•lació, com també els processos penals jutjats en primera instància pel Tribunal de Menors, i alhora esdevé competent per resoldre els recursos contra les resolucions dictades pel batlle instructor en període d’execució de les ordenances penals, o pel batlle de Menors en determinats casos.
Per tant, en ressurt la supressió del Tribunal Unipersonal del Batlle i del Tribunal de Batlles en l’àmbit jurisdiccional penal, que actualment són competents per jutjar, respectivament, les contravencions penals i els delictes menors. Tenint en compte ensems que, atès que s’ha volgut introduir el principi segons el qual qui és competent per dictar una resolució també ha de ser-ho per executar-la, el batlle instructor esdevé l’executor de les ordenances penals que hagi pronunciat, en lloc del Tribunal Unipersonal del Batlle, en relació amb les contravencions penals, i del Tribunal de Batlles, pel que fa als delictes menors.
En aquest sentit, la majoria dels articles de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal que s’han reformat per mitjà d’aquesta Llei ho han estat als efectes d’adequar la norma processal penal a aquesta nova distribució competencial. No obstant això, atès que aquesta adaptació requeria una modificació de gran abast quant al nombre d’articles concernits, també s’ha volgut aprofitar l’avinentesa per reformar-ne d’altres, amb l’objectiu comú d’afavorir l’agilització en la tramitació i la resolució dels processos penals, i de promoure la qualitat i l’eficàcia a l’hora d’administrar justícia.
En concret, i pel que fa al procediment de l’ordenança penal, s’han ampliat els supòsits en què ha de ser o és aplicable, i s’han fet les adaptacions necessàries perquè, a tots els efectes, l’ordenança penal ferma i executòria sigui equiparada a la sentència ferma. També es possibilita que el batlle instructor pugui declarar la manca de responsabilitat penal i decretar l’arxiu de les diligències prèvies si concorren en la persona encausada determinades circumstàncies excloents completes, i es relaxen puntualment els formalismes entorn de la notificació de les resolucions judicials. Ensems, s’ha fet extensiva la competència de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, a fi d’organitzar i coordinar l’execució dels treballs en benefici de la comunitat, com a pena o mesura de substitució de les penes privatives de llibertat dels condemnats majors d’edat, que fins ara duia a terme només en el cas que s’imposés una mesura disciplinària principal d’aquestes característiques, a l’empara de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, amb resultats satisfactoris. D’aquesta manera es pretén fomentar la imposició d’aquestes penes o mesures que permeten evitar la ruptura de la persona condemnada amb la vida familiar, social i laboral, i promouen valors com la solidaritat, la responsabilitat i el bé comú. I tenint en compte que l’àrea esmentada, d’acord amb les seves funcions i atribucions, ha d’estar adscrita al ministeri competent en matèria de justícia, s’han modificat cinc articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors amb aquesta finalitat.
Una altra de les finalitats cabdals de la reforma legislativa endegada és consolidar i, si escau, millorar les garanties en l’exercici dels drets fonamentals de la persona encausada. Així doncs, s’ha ampliat el dret a l’assistència lletrada des del primer moment a qualsevol persona que presti declaració davant el Servei de Policia com a sospitosa, si els fets que motiven la investigació poden ser constitutius de delicte, encara que no hagi estat detinguda, o que hagi de ser subjecte d’un reconeixement d’identitat o d’un registre domiciliari. Al mateix temps s’ha precisat l’abast d’una renúncia eventual a aquest dret i de la participació de l’advocat en la pràctica de les diligències. També s’ha inclòs el dret de la persona sospitosa o detinguda de ser reconeguda per un facultatiu de la seva elecció, a banda del metge forense.
En aquest mateix sentit, s’han temperat els formalismes a l’efecte d’exercir l’acció civil ex delicto, s’ha ampliat l’exempció de l’obligació de denunciar la comissió d’un delicte als familiars de la persona infractora fins al tercer grau per adopció, s’ha fet extensiva la possibilitat d’interposar recurs a les resolucions del batlle instructor que decreta el secret parcial de les diligències prèvies o del sumari, i s’ha inclòs un nou supòsit per promoure el recurs de revisió contra una sentència ferma.
En un altre ordre d’idees, s’ha canviat o precisat la redacció d’alguns articles per fer-los més entenedors i/o adequar-los a la interpretació que en fan els tribunals o a la pràctica endegada. Com ara pel que fa als supòsits en què el Servei de Policia ha de procedir a la detenció, així com a la durada de la detenció i als mecanismes de control, sense perjudici que s’hagi previst la possibilitat de prorrogar, si bé de forma excepcional i en casos taxats, el termini perquè el batlle dicti aute de processament, i que alhora es permeti també de forma inhabitual dictar aquest aute de processament si no s’ha pogut prendre declaració a la persona encausada en el termini previst.
Finalment, determinades modificacions porten causa de l’adaptació de la norma processal penal a la Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal, recentment aprovada, així com de la necessitat de donar compliment als articles 36, 41 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que preveuen obligacions prop dels òrgans judicials penals en matèria de falsedat de moneda.”
Article 1. Modificació de l’article 2
Es modifica l’article 2 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 2
La facultat d’administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar el que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, als seus magistrats i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en virtut dels tractats corresponents establerts d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Constitució.”
Esmena 2    De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (2)
Es proposa modificar l’article 1, que modifica l’article 2, que queda redactat en els termes següents:
“Article 1, Modificació de l’article 2
Es modifica l’article 2 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 2
La facultat d’administrar justícia en matèria criminal, jutjant i, en els casos que ho prevegin les lleis, executant el que hagi estat jutjat, correspon al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, als seus magistrats i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en virtut dels tractats corresponents establerts d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Constitució.””
Article 2. Modificació de l’article 3
Es modifica l’article 3 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3
1. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, així com del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, en els casos previstos per la llei.
Igualment coneix, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per infraccions penals comeses per membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, i per batlles o magistrats, i executa les resolucions judicials que hagin recaigut sobre aquestes infraccions.
2. El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, exclosos els magistrats adscrits a la Sala Penal, coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictades en primera instància en les causes esmentades al segon paràgraf de l’apartat anterior.
3. El Tribunal de Corts coneix, en composició col•legiada, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per delictes majors i menors, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat sobre aquests delictes. També coneix, en composició unipersonal, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per contravencions penals, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat en aquesta matèria.
Igualment coneix, de forma unipersonal, del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor, en els casos i les formes previstos per la llei.
4. El Ple del Tribunal de Corts, salvat el cas de delicte flagrant, és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat, així com dels batlles i magistrats, sense perjudici que la instrucció de la causa sigui a càrrec d’un magistrat del Tribunal.
5. La instrucció de les causes, per a tota classe d’infraccions, la porta a terme un batlle, sense perjudici del que preveu el paràgraf segon de l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia.
El batlle instructor també és competent per conèixer, pel procediment d’ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l’article 163 d’aquest Codi, així com per procedir a executar-les.”
Esmena 3    De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (3)
Es proposa modificar l’article 2, que modifica l’article 3, que queda redactat en els termes següents:
“Article 2. Modificació de l’article 3
Es modifica l’article 3 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3
1. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, així com del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, en els casos previstos per les lleis.
Igualment coneix, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per infraccions penals comeses per membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, i per batlles o magistrats i, en els casos previstos per les lleis, executa les resolucions que hagin recaigut sobre aquestes infraccions.
2. El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, exclosos els magistrats adscrits a la Sala Penal, coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictades en primera instància en les causes esmentades al segon paràgraf de l’apartat anterior.
3. El Tribunal de Corts coneix, en composició col•legiada, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per delictes majors i menors i, en els casos previstos per les lleis, executa les resolucions judicials que ha pronunciat sobre aquests delictes. També coneix, en composició unipersonal, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per contravencions penals i, en els casos previstos per les lleis, executa les resolucions judicials que ha pronunciat en aquesta matèria.
Igualment coneix, de forma unipersonal, del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor, en els casos i les formes previstes per les lleis.
4. El Ple del Tribunal de Corts, salvat el cas de delicte flagrant, és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la duració del seu mandat, així com dels batlles i magistrats, sense perjudici que la instrucció de la causa sigui a càrrec d’un magistrat del Tribunal.
5. La instrucció de les causes, per a tota classe d’infraccions, la porta a terme un batlle, sense perjudici del que preveu el paràgraf segon de l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia.
El batlle instructor també és competent per conèixer, pel procediment d’ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l’article 163 d’aquest Codi, així com per executar-les en els casos previstos per les lleis.””
Esmena 4    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (1)
Es proposa modificar el redactat de l’article 2 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 2. Modificació de l’article 3
Es modifica l’article 3 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3
1. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, així com del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, en els casos previstos per la llei.
Igualment coneix, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per infraccions penals comeses per membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, i per batlles o magistrats, i executa les resolucions judicials que hagin recaigut sobre aquestes infraccions.
2. El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, exclosos els magistrats adscrits a la Sala Penal, coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictades en primera instància en les causes esmentades al segon paràgraf de l’apartat anterior.
3. El Tribunal de Corts coneix, en composició col•legiada, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per delictes majors i menors, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat sobre aquests delictes. També coneix, en composició unipersonal, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per contravencions penals, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat en aquesta matèria.
Igualment coneix, de forma unipersonal, del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor, en els casos i les formes previstos per la llei.
4. El Ple del Tribunal de Corts, salvat el cas de delicte flagrant, és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, així com dels batlles i magistrats, durant la durada del seu mandat, si de la seva actuació se’n desprenen elements suficients per a adoptar alguna d’aquestes decisions segons les lleis, sense perjudici que la instrucció de la causa sigui a càrrec d’un magistrat del Tribunal.
5. La instrucció de les causes, per a tota classe d’infraccions, la porta a terme un batlle, sense perjudici del que preveu el paràgraf segon de l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia.
El batlle instructor també és competent per conèixer, pel procediment d’ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l’article 163 d’aquest Codi, així com per procedir a executar-les.””
Motivació:
Entenem que la redacció del Projecte de llei, quan preveu que la detenció i processament d’aquestes persones aforades es farà “...si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat...” tècnicament no és encertat, doncs la determinació de si existeix o no responsabilitat penal no es produeix fins que es dicta sentència.
La detenció pot ser necessària i és possible acordar-la des de l’inici de les actuacions judicials penals, durant tot el procediment d’instrucció i judici i, també després d’haver-se dictat sentència. Però només és en la sentència quan es determinarà si aquestes persones són considerades responsables penalment o no.
Igual succeeix en el processament, en el qual l’autoritat judicial processa a l’encausat per entendre que hi ha indicis raonables i suficients per a considerar-lo responsable penalment, però aquesta responsabilitat només es determina via sentència.
Finalment, per una qüestió sistemàtica, s’ha considerat adient no separar la referència a batlles i magistrats de les altres autoritats esmentades, tal com es fa en el Projecte, i s’han escrit tots seguits.
Article 3. Modificació de l’article 4
Es modifica l’article 4 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 4
Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.
Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, o per constatar l’existència del delicte, el Tribunal Penal o, si escau, el batlle instructor, ha de suspendre el procediment fins que la jurisdicció competent resolgui la qüestió, si ja s’ha interposat. Si no s’ha interposat, el tribunal o el batlle instructor, segons escaigui, atorga a les parts el termini d’un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent. Transcorregut aquest termini, que no es pot atorgar més d’una vegada en el marc del mateix procediment, i sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s’aixeca la suspensió i continua el procediment, i el Tribunal Penal resol sobre la mateixa qüestió.”
Esmena 5    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (2)
Es proposa modificar el redactat de l’article 3 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 3. Modificació de l’article 4
Es modifica l’article 4 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 4
Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.
Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, o per constatar l’existència del delicte, el Tribunal Penal o, si escau, el batlle instructor, ha de suspendre el procediment fins que la jurisdicció competent resolgui la qüestió, si ja s’ha interposat. Si no s’ha interposat, el tribunal o el batlle instructor, segons escaigui, atorga a les parts el termini d’un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent. Transcorregut aquest termini, i sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s’aixeca la suspensió i continua el procediment, i el Tribunal Penal resol sobre la mateixa qüestió.””
Motivació:
En la redacció d’aquest article, la referència al “termini” que figura en la part final del segon paràgraf, crea confusió respecte si es refereix, o bé a negar la possibilitat de prorrogar el termini concedit per a iniciar les accions prejudicials en una altra jurisdicció; o bé, a negar la possibilitat que es pugui plantejar més d’una qüestió prejudicial determinant en el transcurs del procés penal.
En ambdós casos es proposa suprimir la frase “...que no es pot atorgar més d’una vegada en el marc del mateix procediment,...”.
En l’article proposat es pot diferenciar els supòsits del primer paràgraf, que indica que la qüestió prejudicial ha d’estar “íntimament lligada al fet punible”; del supòsit del segon paràgraf, que contempla una situació d’importància cabdal, com és que la resolució de la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència o de l’existència del delicte. En aquest darrer cas no entenem convenient, per ser susceptible de vulneració dels drets de l’acusat, limitar aquesta prejudicialitat a una sola vegada, compte tingut que potencialment aquesta qüestió es pot plantejar en diverses ocasions durant la tramitació del procés. És el propi òrgan jurisdiccional qui determinarà si procedeix o no la suspensió, però no una sola vegada sinó les vegades que faci falta.
Si s’entén que es vol prohibir la pròrroga del termini per a acreditar que s’han iniciat les accions prejudicials davant una altra jurisdicció, simplement suprimint aquesta frase, l’objectiu es compleix.
Article 4. Modificació de l’article 6
Es modifica l’article 6 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 6
En els delictes als quals es refereix l’article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la denúncia o la querella, segons escaigui, per la persona ofesa o el seu representant legal, actua de conformitat amb el que estableix l’article 5.”
Article 5. Modificació de l’apartat 3 de l’article 7
Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“3. Poden recusar el Ministeri Fiscal l’encausat, el processat, l’actor civil o l’acusador particular, el responsable civil o els seus advocats.”
Esmena 6    De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (4)
Es proposa modificar l’article 5, que modifica l’apartat 3 de l’article 7, que queda redactat en els termes següents:
“Article 5. Modificació de l’apartat 3 de l’article 7
Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“3. Poden recusar el Ministeri Fiscal, l'encausat, el processat, l'actor civil o l'acusador particular, el responsable civil o els seus advocats. La recusació ha de ser proposada tan aviat com es tingui coneixement de l'existència de la causa en què es fonamenta i, en cas contrari, no és admesa a tràmit. Contra aquesta decisió no es pot interposar recurs, sense perjudici que la recusació es pugui plantejar per mitjà dels altres recursos i remeis jurisdiccionals al seu abast.””
Article 6. Modificació de l’article 12
Es modifica l’article 12 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 12
Per a l’exercici del dret a la defensa reconegut als paràgrafs anteriors, els processats són defensats per un advocat, i se’ls en designa un d’ofici si no n’han nomenat. La defensa d’ofici té caràcter gratuït únicament per a les persones que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència, declarada per un batlle o un tribunal.
Llevat d’aquest cas, el processat té l’obligació d’abonar la suma que el Govern satisfaci en concepte d’honoraris a l’advocat d’ofici, la qual forma part de les despeses judicials, sense perjudici que l’advocat pugui reclamar igualment un complement d’honoraris a la persona interessada. Aquesta obligació d’abonament per part del processat s’estableix en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.”
Esmena 7    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (3)
Es proposa modificar el redactat de l’article 6 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 6. Modificació de l’article 12
Es modifica l’article 12 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 12
Per a l’exercici del dret a la defensa reconegut als paràgrafs anteriors, els sospitosos, els detinguts, els acusats i els processats són assistits i defensats per un advocat, i se’ls en designa un d’ofici si no n’han nomenat. La defensa d’ofici té caràcter gratuït únicament per a les persones que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència, declarada per un batlle o un tribunal.
Llevat d’aquest cas, el processat té l’obligació d’abonar la suma que el Govern satisfaci en concepte d’honoraris a l’advocat d’ofici, la qual forma part de les despeses judicials, sense perjudici que l’advocat pugui reclamar igualment un complement d’honoraris a la persona interessada. Aquesta obligació d’abonament per part del processat s’estableix en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.””
Motivació:
Es proposa ampliar el contingut d’aquest article també a les persones que són sospitoses, detingudes o acusades però encara no han estat processades, en quin cas no hi ha, des del punt de vista tècnico-jurídic, una defensa sinó una assistència jurídica. Entenem que en aquests casos, també se’ls ha de garantir una assistència lletrada. Tot en concordança amb el que es preveu en l’article 24 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que també és objecte de modificació en l’article 10 d’aquest Projecte de llei.
Article 7. Modificació de l’article 16
Es modifica l’article 16 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, l’apartat primer del qual fou modificat per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 16
1. L’acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan referència els articles 168, 179.2, 193, 232 i 515 del Codi penal requereix la denúncia o la querella prèvies de la persona ofesa, del seu representant legal o, en els supòsits establerts, del Ministeri Fiscal, que haurà de ponderar els interessos concurrents. L’exercici de l’acció penal per part dels perjudicats comporta els mateixos requisits que per als delictes perseguibles d’ofici a què fa referència l’article 14 d’aquesta Llei.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de la persona ofesa no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.
2. L’acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1 i 479 del Codi penal requereix la interposició prèvia de querella de la persona perjudicada o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l’exercici de l’acció penal s’efectua com a acusació privada, en la forma i en les condicions de l’article 14, i la renúncia a l’acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l’extinció i l’arxiu de la causa.”
Article 8. Modificació de l’article 18
Es modifica l’article 18 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 18
L’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l’acció civil fins que hagi estat resolta l’acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional.
La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l’escrit de qualificació jurídica.
Tota persona que exerceixi l’acció civil ha de manifestar-ho, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes.
En la primera declaració s’assabenta el perjudicat del contingut d’aquest article.
El Ministeri Fiscal ha d’exercir també l’acció civil juntament amb la penal sempre que el perjudicat no s’hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva de la seva reclamació civil, n’hagi desistit o hi hagi renunciat expressament.”
Article 9. Modificació de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 23
Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“b) El nom, la professió, el domicili i les altres dades de contacte de cada una de les persones que han intervingut en el fet presumptament punible.”
Article 10. Modificació de l’article 24
Es modifica l’article 24 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació a l’assistència lletrada, que queda redactat en els termes següents:
“Article 24
1. Tota persona sospitosa o detinguda que presti declaració davant del Servei de Policia, o en relació amb la qual s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que originen la investigació i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets següents:
a) Dret a no declarar.
b) Dret a no declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable.
c) Dret a llegir ella mateixa la declaració i de fer-hi afegir les modificacions o els aclariments que cregui necessaris.
d) Dret a designar advocat i a sol•licitar la seva presència perquè assisteixi a les seves declaracions i intervingui en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte. Si la persona sospitosa o detinguda no designa advocat, l’advocat designat no accepta la designació o no se’l pot localitzar, i llevat de renúncia expressa, actua l’advocat de guàrdia, sempre que la infracció investigada pugui ser constitutiva de delicte. En qualsevol moment i malgrat haver renunciat expressament a aquest dret, la persona sospitosa o detinguda pot designar advocat o demanar l’actuació de l’advocat de guàrdia.
e) Dret que es posi en coneixement d’un familiar, o una persona que designi, el fet de la seva detenció i el lloc on es troba, quan escaigui.
f) Dret a rebre assistència gratuïta d’un intèrpret quan es tracti d’una persona estrangera que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de llengües dels estats veïns.
g) Dret al reconeixement del metge forense i d’un facultatiu de la seva elecció, a càrrec seu, el qual ha de comparèixer en el termini màxim de quaranta-cinc minuts i lliurar l’informe corresponent per escrit, un cop acabat el reconeixement.
2. En la declaració prestada davant la Policia s’ha de fer constar l’hora d’inici i acabament de la declaració i de les eventuals interrupcions.
La persona sospitosa només ha de romandre en les dependències policials el temps necessari per declarar. En tot cas, tant pel que fa a la persona sospitosa com a la persona detinguda, els interrogatoris no poden durar més de quatre hores seguides, i entre l’un i altre hi ha d’haver un temps de descans d’almenys 1 hora.
La persona detinguda té dret a gaudir d’un descans ininterromput d’almenys 8 hores per cada 24 hores de detenció.
3. En el cas que sigui necessari efectuar una prova d’alcoholèmia, s’ha de notificar a la persona interessada el dret que té de sol•licitar una anàlisi de sang si no es vol fer la prova d’alcoholèmia o no està d’acord amb el resultat obtingut mitjançant altres procediments.”
Esmena 8    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (4)
Es proposa modificar el redactat de l’article 10 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 10. Modificació de l’article 24
Es modifica l’article 24 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació a l’assistència lletrada, que queda redactat en els termes següents:
“Article 24
1. Tota persona sospitosa o detinguda que presti declaració davant del Servei de Policia, o en relació amb la qual s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que originen la investigació i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets següents:
a) Dret a no declarar.
b) Dret a no declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable.
c) Dret a llegir ella mateixa la declaració i de fer-hi afegir les modificacions o els aclariments que cregui necessaris.
d) Dret a designar advocat i a sol•licitar la seva presència perquè assisteixi a les seves declaracions i intervingui en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte. Si la persona sospitosa o detinguda no designa advocat, l’advocat designat no accepta la designació o no se’l pot localitzar, i llevat de renúncia expressa, actua l’advocat de guàrdia. En qualsevol moment i malgrat haver renunciat expressament a aquest dret, la persona sospitosa o detinguda pot designar advocat o demanar l’actuació de l’advocat de guàrdia.
e) Dret que es posi en coneixement d’un familiar, o una persona que designi, el fet de la seva detenció i el lloc on es troba. Aquesta comunicació s’ha de portar a terme en el termini màxim de 5 hores des de la petició del detingut. En cas que el detingut sigui menor d’edat, aquesta comunicació és obligatòria respecte a un dels seus representants legals i si no és possible comunicar a aquests, a un familiar proper major d’edat, i s’ha de portar a terme de forma immediata.
f) Dret a rebre assistència gratuïta d’un intèrpret quan es tracti d’una persona estrangera que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de llengües dels estats veïns.
g) Dret al reconeixement del metge forense i d’un facultatiu de la seva elecció, aquest darrer a càrrec seu, el qual ha de comparèixer en el termini màxim d’una hora i lliurar l’informe corresponent per escrit tant al Servei de Policia com a l’advocat que hagi assumit l’assistència o defensa lletrada, un cop acabat el reconeixement.
2. En la declaració prestada davant la Policia s’ha de fer constar l’hora d’inici i acabament de la declaració i de les eventuals interrupcions.
La persona sospitosa només ha de romandre en les dependències policials el temps necessari per declarar. En tot cas, tant pel que fa a la persona sospitosa com a la persona detinguda, els interrogatoris no poden durar més de quatre hores seguides, i entre l’un i altre hi ha d’haver un temps de descans d’almenys 1 hora.
La persona detinguda té dret a gaudir d’un descans ininterromput d’almenys 8 hores per cada 24 hores de detenció.
3. En el cas que sigui necessari efectuar una prova d’alcoholèmia o de detecció de tòxics, s’ha de notificar a la persona interessada el dret que té de sol•licitar una anàlisi de sang si no es vol fer la prova d’alcoholèmia o de detecció de tòxics o no està d’acord amb el resultat obtingut mitjançant altres procediments. En tot cas, el Servei de Policia ha d’informar clarament del contingut de l’article 269 del Codi Penal.””
Motivació:
Es proposa suprimir del paràgraf 1.d) la menció “...sempre que la infracció investigada pugui ser constitutiva de delicte”, per innecessària. Entenem que el dret a assistència lletrada en els casos previstos en l’article, no es pot condicionar a una valoració prèvia del Servei de Policia. En principi si una persona és investigada, detinguda, interrogada, se li fan registres domiciliaris o reconeixements d’identitat per part dels Serveis de Policia, sempre ho ha de ser en el marc de la investigació d’uns fets que poden constituir una infracció penal. Per altra banda, si el que es vol permetre aquest article és que el dret a intervenció lletrada no sigui reconegut en la investigació d’infraccions penals menors, com les contravencions penals, entenem que no és procedent, doncs la garantia del dret a una assistència lletrada no ho és per raó de l’entitat de la presumpta infracció penal comesa, sinó perquè les accions policials esmentades són susceptibles de vulnerar els drets fonamentals dels ciutadans.
En proposa suprimir del paràgraf 1.e) la menció “...quan escaigui”, per ser un concepte indeterminat que, a més, no s’indica qui ha de valorar aquesta escaiença.
En aquest mateix paràgraf, s’introdueix l’obligació d’informar en tot cas, si el detingut és menor d’edat. Igualment, si un detingut major d’edat manifesta la seva voluntat que s’informi de la seva detenció, entenem que s’ha d’establir un termini màxim, que fixem en cinc hores.
Es proposa modificar el paràgraf 1.g) en el sentit de precisar que el cost d’un examen mèdic només serà a càrrec del detingut quan hagi demanat un facultatiu de la seva elecció. L’examen sol•licitat i practicat per un metge forense, entenem que ha de ser gratuït i a càrrec de l’Estat, compte tingut la funció garantista d’aquest examen, tant del detingut com dels propis agents del Servei de Policia.
Es proposa modificar l’apartat 3 d’aquest article en el sentit d’introduir la possibilitat de practicar una prova no només d’alcoholèmia sinó de detecció de tòxics. Així com la conveniència que s’informi de forma clara i entenedora a la persona requerida, del contingut de l’article 269 del Codi Penal que tipifica el delicte de refús a sotmetre’s a proves d’alcoholèmia i detecció de tòxics.
Article 11. Modificació de l’article 25
Es modifica l’article 25 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació a l’assistència lletrada, que queda redactat en els termes següents:
“Article 25
1. Per garantir el dret a l’assistència d’un advocat referit al primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’informar la persona sospitosa o detinguda que pot designar un advocat o demanar, si escau, ser assistida per l’advocat de guàrdia de forma immediata.
2. Una vegada efectuada la designació, o sol•licitada l’assistència de l’advocat de guàrdia, la Policia l’ha d’avisar seguidament. I l’ha d’informar de la natura de la infracció objecte d’investigació policial. L’advocat, a partir d’aquest moment, pot revisar les diligències practicades, entrevistar-se privadament amb la persona sospitosa o detinguda durant un període de trenta minuts i assistir a tots els interrogatoris, sol•licitant al funcionari de Policia que la interrogui sobre els aspectes que sol•licita, i fer constar en la mateixa declaració qualsevol manifestació que vulgui emetre. Igualment l’advocat pot intervenir i assistir en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte la persona sospitosa o detinguda, i fer constar en l’acta corresponent qualsevol manifestació que vulgui emetre.
Si l’advocat no compareix en el termini de quaranta-cinc minuts a comptar de la convocatòria, les actuacions poden iniciar-se sense la seva presència. Tanmateix, en cas d’urgència i amb autorització judicial prèvia degudament motivada, les actuacions poden iniciar-se amb anterioritat a aquest termini, encara que l’advocat convocat no hi sigui present.
3. En matèria de terrorisme, el batlle competent, a instància del Servei de Policia, pot considerar mitjançant resolució motivada que l’advocat designat pel detingut pot causar perjudici a les investigacions en curs. En aquest supòsit, s’ha de sol•licitar immediatament al degà del Col•legi d’Advocats la designació d’un altre advocat que n’assumeixi l’assistència.
4. Les declaracions efectuades en infracció de les prescripcions dels apartats anteriors són nul•les i sense cap efecte.
5. El Col•legi d’Advocats ha d’organitzar un torn de permanència, a fi de fer front, en tot moment, a les obligacions derivades dels preceptes anteriors.”
Esmena 9    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (5)
Es proposa modificar el redactat de l’article 11 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 11. Modificació de l’article 25
Es modifica l’article 25 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació a l’assistència lletrada, que queda redactat en els termes següents:
“Article 25
1. Per garantir el dret a l’assistència d’un advocat referit al primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’informar la persona sospitosa o detinguda que pot designar un advocat o demanar, si escau, ser assistida per l’advocat de guàrdia de forma immediata.
2. Una vegada efectuada la designació, o sol•licitada l’assistència de l’advocat de guàrdia, la Policia l’ha d’avisar seguidament. I l’ha d’informar de la natura de la infracció objecte d’investigació policial. L’advocat, a partir d’aquest moment, pot revisar totes les diligències practicades, excepte si s’ha declarat secret total o parcial de sumari d’acord amb la llei, entrevistar-se privadament amb la persona sospitosa o detinguda durant un període de trenta minuts i assistir a tots els interrogatoris, sol•licitant al funcionari de Policia que la interrogui sobre els aspectes que tingui per convenient, i fer constar en la mateixa declaració qualsevol manifestació que vulgui emetre. Igualment l’advocat pot intervenir i assistir en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte la persona sospitosa o detinguda, i fer constar en l’acta corresponent qualsevol manifestació que vulgui emetre.
Si l’advocat designat no compareix en el termini de quaranta-cinc minuts a comptar de la convocatòria, el Servei de Policia convoca l’advocat de guàrdia i quan aquest compareix,  les actuacions poden iniciar-se sense la presència de l’advocat designat. Tanmateix, en cas d’urgència i amb autorització judicial prèvia degudament motivada, les actuacions poden iniciar-se encara que l’advocat convocat no hi sigui present.
3. En matèria de terrorisme, el batlle competent, a instància del Servei de Policia, pot considerar mitjançant resolució motivada que l’advocat designat pel detingut pot causar perjudici a les investigacions en curs. En aquest supòsit, s’ha de sol•licitar immediatament al degà del Col•legi d’Advocats la designació d’un altre advocat que n’assumeixi l’assistència.
4. Les declaracions efectuades en infracció de les prescripcions dels apartats anteriors són nul•les i sense cap efecte.
5. El Col•legi d’Advocats ha d’organitzar un torn de permanència, a fi de fer front, en tot moment, a les obligacions derivades dels preceptes anteriors.””
Motivació:
Es precisa en el punt 2 que l’advocat tindrà accés a “totes” les diligències practicades. Afegint també el cas que l’autoritat judicial hagi decretat secret de sumari, total o parcial, per aute, de forma raonada i d’acord amb la llei (art. 40 del Codi de procediment penal), en quin supòsit aquest accés es veurà limitat.
Es modifica el paràgraf segon del punt 2 segons el qual si es produeix el cas que l’advocat designat no compareix en 45 minuts, l’interrogatori pot seguir sense la seva presència. Entenem i compartim la intenció del Projecte de llei en aquest article que és la de prevenir abusos processals en el cas que l’advocat designat utilitzi l’estratagema de no presentar-se a les dependències judicials per a bloquejar o retardar les diligències d’investigació. Però creiem que la solució donada de permetre que passats 45 minuts es pugui iniciar l’interrogatori del detingut sense l’advocat implica una restricció greu i innecessària dels drets dels detinguts. La proposta de solució del Grup Parlamentari Socialista consisteix en què, en cas d’incompareixença de l’advocat designat en el termini fixat, els interrogatoris puguin començar en un termini ràpid i raonable, però amb les garanties de l’assistència d’un advocat, en aquest cas el de guàrdia, que en principi sempre ha d’estar disponible.
Article 12. Modificació de l’article 27
Es modifica l’article 27 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 27
1. Els agents del Servei de Policia tenen l’obligació de detenir:
a) La persona que ordeni el batlle o el tribunal competent.
b) La persona que ordeni el Ministeri Fiscal.
c) La persona que intenti cometre un delicte.
d) El delinqüent in fraganti.
e) La persona contra la qual hi hagi motius per creure que ha participat en la comissió d’un delicte.
2. L’ordre esmentada en les lletres a i b de l’apartat anterior pot ser feta verbalment, per raons d’urgència, sense perjudici que s’hagi de formalitzar per escrit en el termini màxim de dues hores.
3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot alliberar els agents de policia de l’obligació de detenció i acordar que no es detinguin els sospitosos de la comissió del delicte, o diferir-ne la detenció, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que la manca de detenció pot representar.”
Article 13. Modificació de l’article 28
Es modifica l’article 28 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28
Els agents del Servei de Policia, quan detinguin una persona en virtut del que disposa l’article anterior, han de posar-la en llibertat o lliurar-la al batlle que correspongui dins el termini de 48 hores.
Quan la detenció obeeixi a una ordre judicial, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el batlle o el tribunal que ha ordenat la detenció, el qual controla la seva oportunitat i durada, i no pot deixar sense efecte la detenció sense ordre prèvia del batlle o el tribunal competent.
En els altres supòsits previstos en el primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el Ministeri Fiscal, el qual controla l’oportunitat i la durada de la detenció, i no pot deixar-la sense efecte sense ordre prèvia del Ministeri Fiscal.”
Esmena 10    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (6)
Es proposa modificar el redactat de l’article 13 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 13. Modificació de l’article 28
Es modifica l’article 28 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28
Els agents del Servei de Policia, quan detinguin una persona en virtut del que disposa l’article anterior, han de posar-la en llibertat o lliurar-la al batlle que correspongui dins el termini de 48 hores.
Quan la detenció obeeixi a una ordre judicial, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el batlle o el tribunal que ha ordenat la detenció, el qual controla la seva oportunitat i durada, i no pot deixar sense efecte la detenció sense ordre prèvia del batlle o el tribunal competent.
En els altres supòsits previstos en el primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el Ministeri Fiscal, el qual controla l’oportunitat i la durada de la detenció, i no pot deixar-la sense efecte sense ordre prèvia del Ministeri Fiscal. Tot salvat les decisions que pugui adoptar el batlle o Tribunal competents al respecte.””
Motivació:
Es proposa afegir una frase al darrer paràgraf de l’article en el sentit que, essent positiva la supervisió del Ministeri Fiscal en les detencions portades a terme pel Servei de Policia, no es pot deixar d’esmentar l’autoritat superior del batlle o Tribunal competent en qüestions relatives a la limitació de llibertat de les persones.
Article 14. Modificació de l’article 29
Es modifica l’article 29 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 29
El batlle a qui es faci lliurament d’una persona detinguda ha de dictar aute de processament per ordenar la presó provisional o deixar la detenció sense efecte dins les 24 hores a partir del moment en què la persona detinguda li ha estat lliurada, després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i de l’advocat, que li han d’exposar els motius en favor o en contra de la presó o la llibertat provisional.
Excepcionalment, en supòsits d’homicidi, assassinat, tortura, esclavatge, agressió o abús sexual, tràfic de drogues, segrest, tràfic d’infants, tràfic il•legal d’armes, proxenetisme, terrorisme, finançament del terrorisme, blanqueig de diners o valors, associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i delictes contra la comunitat internacional, el batlle pot prorrogar, mitjançant aute motivat, el termini esmentat al paràgraf anterior fins a 72 hores. Durant aquest termini prorrogat, la persona detinguda és ingressada a les dependències del Centre Penitenciari, en una unitat separada.”
Article 15. Modificació de l’article 37
Es modifica l’article 37 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 37
Estan exempts de l’obligació establerta a l’article anterior els sacerdots i els advocats quan coneguin els fets per raó del seu ministeri o la seva professió, i el consort o la persona amb qui l’infractor estigui unit per situació de fet equivalent i altres familiars de l’infractor fins al tercer grau de consanguinitat, afinitat o adopció.”
Article 16. Modificació de l’article 42
Es modifica l’article 42 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 42
1. Una vegada acabada la instrucció de les diligències, el batlle ha d’adoptar un dels acords següents:
a) Arxivar la denúncia, no admetre la querella o decretar l’arxiu de les diligències practicades.
b) Decretar el sobreseïment provisional d’acord amb el que disposen els articles 126 i següents.
c) Ordenar la incoació de sumari, si el fet revesteix caràcter de delicte, o inhibir-se a favor del Tribunal de Corts, si es considera contravenció penal, sense perjudici del que disposa l’article 163.
2. Si el batlle instructor considera que a la persona encausada li pot ser aplicada una excusa absolutòria que l’exoneri de responsabilitat penal, o que concorre en aquesta persona una de les circumstàncies excloents completes previstes als apartats 4 i 6 de l’article 27 del Codi penal, després de l’informe previ del Ministeri Fiscal, pot dictar aute motivat que declari la manca de responsabilitat penal i decreti l’arxiu de les diligències practicades, sense perjudici de la responsabilitat civil que se’n pugui derivar i que ha de ser resolta per la jurisdicció civil. Contra aquest aute es pot interposar recurs d’apel•lació, d’acord amb el que disposa l’article 194.”
Article 17. Modificació de l’article 45
Es modifica l’article 45 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 45
El batlle ha d’efectuar personalment les diligències necessàries. Pot, això no obstant, fer-se auxiliar pels seus col•laboradors i els agents del Servei de Policia, sempre que no es tracti de l’interrogatori d’un processat, d’un acarament o d’un reconeixement d’identitat.”
Article 18. Modificació de l’article 57
Es modifica l’article 57 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 57
El batlle ha de fer prestar declaració a la persona encausada tantes vegades com consideri convenient per esbrinar els fets. La convocatòria de la persona encausada s’ha de fer amb una antelació mínima de 72 hores, amb avís previ, en el mateix termini, a l’advocat designat o a l’advocat d’ofici.
En cas d’urgència i mitjançant aute motivat, el batlle pot prendre la declaració, un cop efectuada la mateixa convocatòria que preveu el paràgraf anterior, però amb una antelació mínima de fins a 6 hores.”
Article 19. Modificació del darrer paràgraf de l’article 61
Es modifica el darrer paràgraf de l’article 61 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:
“ (...)
En ambdós casos les despeses que ocasioni la intervenció de l’intèrpret van a càrrec de l’Administració de Justícia, o formen part de les despeses judicials en cas de condemna.”
Article 20. Modificació de l’article 65
Es modifica l’article 65 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:
“Article 65
Si la persona encausada està detinguda, la primera declaració s’ha d’efectuar dins el termini màxim de 24 hores a comptar del moment en què hagi estat posada a disposició del batlle, excepte que concorrin motius que impossibilitin la seva pràctica.
Transcorregut aquest termini, indistintament que s’hagi pogut procedir o no a la declaració de la persona encausada, el batlle ha de dictar aute de processament per decretar la llibertat o, si escau, la presó de la persona detinguda, després que, en aquest darrer cas, hagi escoltat les al•legacions del Ministeri Fiscal i de l’advocat designat o de guàrdia.”
Article 21. Addició d’un apartat 5 a l’article 116
S’introdueix un apartat 5 a l’article 116 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2013, del 16 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“5. En matèria de falsedat de moneda el batlle instructor pot acordar el lliurament de part de la moneda intervinguda als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, sempre que això no impedeixi l’ús i la conservació de la moneda lliurada com a objecte de prova en el marc del procés corresponent.”
Article 22. Modificació de l’enunciat del títol tercer
Es modifica l’enunciat del títol tercer de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Títol tercer. Del Tribunal de Corts quan actua en composició col•legiada”
Article 23. Modificació de l’article 123
Es modifica l’article 123 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, la lletra a del qual fou modificada per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 123
Un cop rebuts els autes, el president del Tribunal designa per torn el magistrat ponent o el magistrat que ha d’actuar en composició unipersonal.
En el cas que es tracti d’una causa seguida per delicte major o menor, el magistrat ponent posa de manifest els autes immediatament a la Secretaria del Tribunal, al fiscal, a l’actor civil, al querellant, al defensor o als defensors i als tercers responsables, dins un termini conjunt de 15 dies, perquè puguin proposar:
a) La pràctica de diligències sumarials que no hagi estat possible proposar anteriorment; que hagin estat denegades de forma improcedent, tot i haver estat proposades anteriorment, o que s’hagin admès anteriorment però no s’hagin practicat per motius no imputables a la persona sol•licitant.
b) La pràctica de les proves que no es puguin practicar en el moment de la vista.
c) El sobreseïment de la causa.
d) Qualsevol altre pronunciament convenient al seu dret.
e) L’obertura del judici oral. Quan el fiscal sol•liciti l’obertura del judici oral, en el mateix escrit ha de formular la qualificació provisional dels fets i ha de proposar les proves de les quals intenti valer-se.”
Article 24. Modificació de l’article 125
Es modifica l’article 125 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 125
Una vegada transcorregut el termini assenyalat en l’article 123, el Tribunal pot acordar:
1. Procedir al processament sol•licitat en la instrucció de la causa i denegat pel batlle. En aquest cas es revoca sense cap més tràmit l’aute de conclusió, i es retorna el sumari per practicar les diligències que siguin conseqüència de la dita resolució.
2. Revocar l’aute de conclusió del batlle. En aquest cas es mana tornar el procés al batlle perquè completi la instrucció de la causa, practiqui les diligències que s’indiquin i les altres que siguin necessàries a la vista de la pràctica de les primeres.
3. Celebrar el judici oral.
4. Sobreseure la causa.
5. Declarar el fet perseguit “contravenció penal”, a l’efecte que es designi el magistrat que ha d’actuar en composició unipersonal.”
Article 25. Addició d’un darrer paràgraf a l’article 132
S’introdueix un darrer paràgraf a l’article 132 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“[...]
Transcorregut el termini de trenta dies, i a manca de presentació de l’escrit de qualificació provisional per part dels defensors dels processats i/o les terceres persones civilment responsables, es considera que desisteixen de la proposició de prova, sense perjudici de la facultat del Tribunal per acordar la pràctica de les proves que consideri oportunes per proveir millor.”
Article 26. Modificació de l’enunciat del capítol primer del títol IV
Es modifica l’enunciat del capítol I del títol quart de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que passa a denominar-se “capítol únic”, i que queda redactat en els termes següents:
“Capítol únic. De l’ordenança penal”
Article 27. Modificació de l’article 163
Es modifica l’article 163 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 163
1. Quan el procediment penal se segueix únicament per contravencions penals, aquestes darreres han de ser jutjades pel procediment d’ordenança penal. També es poden jutjar mitjançant ordenança penal quan el procediment se segueixi, a més, per un delicte. Igualment poden ser jutjats pel procediment d’ordenança penal els delictes menors i els delictes majors la pena màxima prevista dels quals sigui igual o inferior a quatre anys de presó.
2. També es pot fer ús del procediment d’ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s’ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se’n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d’execució, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i les quantitats d’indemnització.
3. Per garantir el dret a la defensa, quan es tracti de delictes menors o majors, s’ha d’atribuir advocat d’ofici al responsable penal, si no n’ha nomenat, i també, sempre que concorri declaració de pobresa o insolvència, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l’acció civil derivada del delicte. En cas que es faci ús del procediment d’ordenança penal en el moment en què un detingut és posat a disposició judicial i abans de prendre-li declaració, en lloc de l’advocat d’ofici actua l’advocat de guàrdia.”
Esmena 11    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (7)
Es proposa modificar el redactat de l’article 27 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 27. Modificació de l’article 163
Es modifica l’article 163 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 163
1. Quan el procediment penal se segueix per contravencions penals, delictes menors i delictes majors es poden jutjar mitjançant ordenança penal sempre i quan la pena màxima prevista per a qualsevol d’aquests, examinats individualment o conjunta, sigui igual o inferior a quatre anys de presó.
2. També es pot fer ús del procediment d’ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s’ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se’n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d’execució, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i les quantitats d’indemnització.
3. Per garantir el dret a la defensa, quan es tracti de delictes menors o majors, s’ha d’atribuir advocat d’ofici al responsable penal, si no n’ha nomenat, i també, sempre que concorri declaració de pobresa o insolvència, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l’acció civil derivada del delicte. En cas que es faci ús del procediment d’ordenança penal en el moment en què un detingut és posat a disposició judicial i abans de prendre-li declaració, en lloc de l’advocat d’ofici actua l’advocat de guàrdia.””
Motivació:
Es proposa modificar l’apartat 1 del present article a fi de clarificar la seva redacció, compartint la seva finalitat.
Article 28. Modificació de l’article 164
Es modifica l’article 164 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 164
El batlle de guàrdia o el batlle instructor, després de revisar l’expedient policial, en qualsevol moment de la instrucció, fins i tot abans d’haver prestat davant seu declaració escrita l’inculpat, pot acordar, per ordenança penal, verbalment i sense cap altre tràmit, llevat de la consulta prèvia al Ministeri Fiscal i al lletrat defensor en relació amb els fets, les circumstàncies personals de l’interessat i la pena imposable, que s’han de manifestar també verbalment, la imposició conjunta o alternativa de les penes assenyalades per als delictes i les contravencions penals fins a un màxim de la meitat.”
Article 29. Modificació de l’article 165
Es modifica l’article 165 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 165
1. Un cop notificada l’ordenança a la persona interessada, a les altres parts i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i la persona interessada i les altres parts, amb consulta prèvia als lletrats respectius, en aquest mateix acte, poden formular oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.
En defecte d’oposició, l’ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es notifica en aquest mateix acte i per escrit l’ordenança penal, que ha de contenir un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada, i es comunica, si escau, al Registre d’Antecedents Penals.
2. El batlle pot, dins el termini de cinc dies a partir de la notificació, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes confusos o suplir eventuals omissions que s’observin en l’ordenança.
Els errors materials manifests i els aritmètics poden ser rectificats en qualsevol moment.”
Esmena 12    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (8)
Es proposa modificar el redactat de l’article 29 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 29. Modificació de l’article 165
Es modifica l’article 165 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 165
1. Un cop notificada l’ordenança a la persona interessada, a les altres parts i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i la persona interessada i les altres parts, amb consulta prèvia als lletrats respectius, en aquest mateix acte, poden formular oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.
En defecte d’oposició, l’ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es notifica en aquest mateix acte i per escrit l’ordenança penal, que ha de contenir un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada, i es comunica, si escau, al Registre d’Antecedents Penals.
2. El batlle pot, dins el termini de cinc dies a partir de la notificació, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes confusos o suplir eventuals omissions que s’observin en l’ordenança.
Els errors materials manifests i els aritmètics poden ser rectificats en qualsevol moment.
En cap cas, aquestes rectificacions no poden augmentar la pena imposada.””
Motivació:
Es proposa afegir un darrer paràgraf a l’article la menció que cap modificació de l’ordenança penal pot suposar un augment de la pena imposada, cas contrari causaria un perjudici al condemnat i una lesió del seu dret de defensa, en forma d’indefensió.
Article 30. Modificació del primer paràgraf de l’article 166
Es modifica el primer paràgraf de l’article 166 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 166
Si s’ha formulat oposició, el batlle fa constar per diligència la pena proposada pel Ministeri Fiscal i els lletrats de la persona interessada i de les altres parts, així com la pena acordada. En aquest cas, l’ordenança queda sense efecte i la causa ha de ser jutjada pel tribunal que correspongui, després de practicar la instrucció si es tracta de delicte. Si el batlle actua en funcions de guàrdia, després de practicar les diligències que convinguin, ha de trametre l’expedient al batlle instructor que correspongui.
(...)”
Article 31. Modificació de l’enunciat del capítol II del títol quart
1. Es modifica l’enunciat del capítol II del títol quart de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que esdevé el nou títol cinquè, i que queda redactat en els termes següents:
“Títol cinquè. Del Tribunal de Corts quan actua en composició unipersonal”
2. Els títols cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè i dotzè passen a numerar-se, respectivament, títols sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè i tretzè, de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 d’aquest article.
Article 32. Modificació de l’article 167
Es modifica l’article 167 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 167
Les contravencions penals són jutjades pel Tribunal de Corts en composició unipersonal. Les persones interessades poden tenir en tot moment coneixement i còpia de les actuacions.”
Article 33. Modificació de l’article 168
Es modifica l’article 168 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 168
El magistrat designat com a ponent fixa la data del judici i convoca els inculpats, les altres parts i els testimonis amb una anticipació mínima de 15 dies, i adverteix les parts que han de comparèixer a l’acte del judici amb les proves que vulguin aportar. El Ministeri Fiscal ha de ser informat amb la mateixa antelació de la relació dels procediments objecte del judici.”
Article 34. Modificació de l’article 171
Es modifica l’article 171 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 171
De cada judici s’ha de redactar una acta que ha de recollir de la forma més extensa i fidel possible totes les actuacions, i ha de ser signada pel secretari.”
Article 35. Modificació de l’article 173
Es modifica l’article 173 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 173
Dins el termini de quinze dies el magistrat ha de dictar sentència.”
Article 36. Addició d’un segon paràgraf a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 181
S’introdueix un segon paràgraf a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 181 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“(...)
En matèria de falsedat de moneda, la sentència també ha de resoldre sobre la destrucció de la moneda falsa comissada i/o el seu lliurament als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.”
Article 37. Modificació de l’article 186
Es modifica l’article 186 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 186
Les notificacions s’efectuen mitjançant el lliurament d’una còpia o una fotocòpia autèntica de la resolució, on han de constar el dia, l’hora i el lloc en què es practiqui la diligència esmentada, amb la signatura de la persona que rep la notificació, sota la fe del secretari. Quan la notificació s’efectuï al domicili de les parts, el secretari pot delegar el nunci per portar-la a la pràctica.
La notificació a persones residents a l’estranger es pot efectuar mitjançant la comissió rogatòria corresponent. També és vàlida la notificació si s’ha efectuat per carta certificada amb acusament de recepció per part de la mateixa persona interessada si les autoritats del país de residència no s’oposen a aquesta forma de notificació, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria.
La notificació es pot efectuar al domicili de l’advocat de la persona interessada, si aquesta darrera ha procedit prèviament a designar-lo a aquest efecte.
La notificació a persones en parador desconegut pot efectuar-se igualment mitjançant edicte.”
Esmena 13    De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (9)
Es proposa modificar el redactat de l’article 37 del Projecte de llei que quedaria redactat de la forma següent:
“Article 37. Modificació de l’article 186
Es modifica l’article 186 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 186
Les notificacions s’efectuen mitjançant el lliurament d’una còpia o una fotocòpia autèntica de la resolució, on han de constar el dia, l’hora i el lloc en què es practiqui la diligència esmentada, amb la signatura de la persona que rep la notificació, sota la fe del secretari. Quan la notificació s’efectuï al domicili de les parts, el secretari pot delegar el nunci per portar-la a la pràctica.
La notificació a persones residents a l’estranger es pot efectuar mitjançant la comissió rogatòria corresponent. També és vàlida la notificació si s’ha efectuat per carta certificada amb acusament de recepció per part de la mateixa persona interessada si les autoritats del país de residència no s’oposen a aquesta forma de notificació, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria.
La notificació es pot efectuar al domicili de l’advocat de la persona interessada, si aquesta darrera ha procedit prèviament a designar-lo expressament a aquest efecte. En tot cas, la notificació no serà vàlida i s’haurà de cursar pels canals normals quan l’advocat designat, malgrat haver estat designat a l’efecte, rebutgi acceptar la notificació.
La notificació a persones en parador desconegut pot efectuar-se igualment mitjançant edicte.””
Motivació:
Entenem interessant la possibilitat que resolucions judicials que no siguin sentències puguin ésser notificades vàlidament via l’advocat designat, per tal d’agilitzar les gestions de notificació. Ara bé, creiem necessari precisar i afegir al Projecte de llei que aquesta forma de notificació només serà vàlida i produirà efectes:
- Si la persona interessada ha designat al seu advocat de forma expressa per a rebre aquest tipus de notificacions;
- I, a més, que l’advocat accepti, també expressament no només la designació inicial feta pel seu client, sinó que també accepti rebre la notificació concreta.
Davant pronunciaments o actes judicials concrets, no és l’advocat qui pren la decisió d’actuar en determinada forma o direcció. L’advocat aconsella i assessora, però no pren la decisió, que només correspon a la persona interessada.
No és estrany que en la pràctica forense, l’advocat perdi en contacte amb el seu client o tingui dificultats per a contactar amb ell.
Si no és la persona interessada qui pren la decisió que correspongui en relació als actes judicials que se li han notificat, es pot produir una vulneració dels seus drets.
Finalment assenyalar que els advocats no tenen els recursos de l’administració de Justícia per a notificar actes o  resolucions judicials als seus clients.
Article 38. Modificació de l’article 189
Es modifica l’article 189 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 189
Les sentències són notificades pel magistrat o per un membre del tribunal que les ha dictat. Per mandat de cada un d’ells la notificació pot ser feta per un secretari del tribunal. La notificació es fa mitjançant lectura i lliurament de còpies en acte públic, la qual cosa s’ha de fer constar mitjançant diligència.”
Article 39. Modificació de l’article 194
Es modifica l’article 194 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 194
Contra la resolució del batlle instructor que acorda l’arxiu de les diligències, que desestima la denúncia o la querella, que estima la querella que hagi estat impugnada al•legant vicis de capacitat de la part querellant, que decreta el secret total o parcial de les diligències prèvies o del sumari, que decreta el sobreseïment, que acorda o denega la presó o la llibertat provisional, o qualsevol mesura preventiva de caràcter personal o econòmic, o que denega el processament, es pot interposar recurs d’apel•lació en el termini dels cinc dies següents a la notificació davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat l’admet a un sol efecte i, oït per escrit el Ministeri Fiscal i les parts dins el termini de deu dies, resol en un altre termini de deu dies tant si han emès l’informe com si no ho han fet.”
Article 40. Modificació de l’article 195
Es modifica l’article 195 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 195
Contra les resolucions a què fa referència l’article següent, dictades pel Tribunal de Corts en primera instància, i pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, es pot interposar recurs d’apel•lació que resol la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”
Article 41. Modificació de l’article 196
Es modifica l’article 196 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 196
Són susceptibles de recurs d’apel•lació:
a) Les sentències que no hagin estat dictades en rebel•lia de la persona condemnada.
b) Els autes de sobreseïment i les altres decisions que impedeixen la prossecució de la causa.
c) Els autes que, en període d’execució de sentència o d’ordenança penal, fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquesta Llei disposi el contrari.
d) Les resolucions revocatòries de qualsevol benefici relatiu al compliment de la condemna a què es refereixen els articles 214, 221 i 234.
e) Les resolucions a què fa referència l’article 78 del Codi penal, així com les resolucions relatives a substitucions de mesures de seguretat, o a deixar sense efectes les suspensions i les substitucions a què fa referència l’article 77 del Codi penal.”
Esmena 14    De modificació
Grup Mixt (1)
Es proposa modificar en l’article 41, el paràgraf introduint un nou paràgraf de l’article 196 amb la finalitat de precisar la referència al judici en rebel•lia, amb la qual cosa el text, en el qual s’haurien de modificar les lletres dels paràgrafs fins arribar a la d), quedaria així:
“Article 196
Són susceptibles de recurs d’apel•lació:
a) Les sentències que no hagin estat dictades en rebel•lia de la persona condemnada.
b) Les sentències que hagin estat dictades en rebel•lia d’acord amb el que estableix l’article 244.”
(La negreta és només a efectes de facilitar la visualització de la modificació)
Motivació:
El redactat del projecte fa aparèixer indirectament el problema del judici en rebel•lia i per això sembla més adient explicitar que si s’admet aquesta classe de judici és amb limitació a delictes no greus i garantint el recurs.
Article 42. Modificació de l’enunciat del títol novè
Es modifica l’enunciat del títol vuitè de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que ha passat a ser numerat com a títol novè d’acord amb l’article 31.2 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:
“Títol novè. Execució de sentències i ordenances penals”
Article 43. Modificació de l’article 205
Es modifica l’article 205 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 205
L’execució de les sentències dictades pel Tribunal de Corts correspon al magistrat designat com a ponent. Els incidents en període d’execució són resolts pel mateix tribunal.
L’execució de les ordenances penals fermes i executives correspon al batlle instructor que les ha dictat. Els incidents en període d’execució són resolts pel mateix batlle instructor.
L’execució dels treballs en benefici de la comunitat pertoca al ministeri encarregat de la justícia, sota el control del tribunal o el batlle competent.”
Article 44. Modificació de l’article 208
Es modifica l’article 208 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 208
El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat s’ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents. En matèria de privació del permís de conduir, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot fer ús de les facultats que l’article 110.2.c atorga al batlle instructor.
S’ha d’abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d’arrest i el temps de privació de permís d’arma o de conduir que s’hagi efectuat durant la instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, el que es disposa a l’article 110.2.c i les equivalències següents:
- Un arrest de temps festiu al Centre Penitenciari equival a dos dies de presó, o a un si s’ha complert al domicili.
- Dos dies d’arrest nocturn o parcial diari al Centre Penitenciari equivalen a un dia de presó, o a mig si s’ha complert al domicili.
- Dos dies d’arrest domiciliari equivalen a un dia de presó.
Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó o arrest són acumulables dins els límits previstos per la Llei.”
Article 45. Modificació de l’article 209
Es modifica l’article 209 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 209
1. Quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot, d’ofici o a proposta del director del Centre Penitenciari, després de l’informe previ del Ministeri Fiscal, acordar una reducció de pena per bona conducta i col•laboració del pres en les activitats del Centre. Aquesta reducció no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó ferma o d’arrest complert al Centre Penitenciari calculats sobre la pena ferma imposada.
2. El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot retirar totalment o parcialment, d’ofici o a demanda del director del Centre Penitenciari o del Ministeri Fiscal, la reducció acordada en cas d’infracció posterior del condemnat a les normes penitenciàries, o en cas de mala conducta.
3. No es pot interposar recurs contra les resolucions dictades en aquesta matèria.”
Article 46. Modificació de l’article 210
Es modifica l’article 210 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 210
El condemnat que, en període d’execució de sentència o ordenança penal, i un cop aplicats els beneficis penitenciaris a què fa referència l’article anterior, hagi complert almenys la meitat de la pena de presó ferma, pot sol•licitar la substitució de la resta de la pena de presó que quedi per complir per la pena d’arrest domiciliari amb control monitoritzat, sempre que la presó no hagi estat acordada per raó de delictes majors d’evasió o de comportament sexual, o relatius a la seguretat interior del Principat, a la moneda falsa, al blanqueig de diners o valors, a la salut pública, o a la vida, la integritat i la llibertat de les persones, i sempre que la persona interessada sigui resident al Principat i no hagi estat expulsada.
Contra la decisió del tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’acordar o denegar la petició, no s’hi pot interposar recurs.
En cas que es constati una infracció a l’arrest domiciliari amb control monitoritzat, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la mesura, després d’audiència prèvia de les parts. Tanmateix, pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre sobre la revocació definitiva en el termini màxim d’un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra la decisió adoptada no es pot interposar recurs.”
Article 47. Modificació de l’article 211
Es modifica l’article 211 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 211
El president del Tribunal de Corts, o el magistrat que delegui, ha de visitar el Centre Penitenciari com a mínim un cop cada tres mesos o sempre que ho cregui necessari, per assabentar-se de tot el que fa referència a la situació dels detinguts o presos, i ha d’adoptar les mesures necessàries per esmenar qualsevol abús o deficiència que hagi observat.
Amb la mateixa finalitat, el fiscal general, o el fiscal adjunt que delegui, ha de fer-ho una vegada cada tres mesos i pot fer-ho sempre que ho cregui necessari.
El director del Centre Penitenciari ha d’enviar diàriament al fiscal general, als fiscals adjunts, al batlle de guàrdia, als batlles instructors, als magistrats del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i als secretaris judicials corresponents, la relació de les persones internades al Centre, amb especificació de les altes i baixes produïdes.”
Article 48. Modificació de l’article 212
Es modifica l’article 212 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 212
El condemnat a arrest domiciliari o a arrest domiciliari amb control monitoritzat no pot absentar-se del seu domicili durant tot el termini fixat pel tribunal o el batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal. Aquests darrers poden fer controlar en tot moment la presència del condemnat al domicili.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de la persona interessada i les despeses telefòniques o d’una altra mena generades són a càrrec seu, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.”
Article 49. Modificació de l’article 213
Es modifica l’article 213 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 213
En el cas d’arrest de cap de setmana o d’arrest parcial diari en dependència separada del Centre Penitenciari o al domicili propi, correspon al tribunal o al batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal fixar els horaris i les condicions particulars d’execució. Quan hi hagi control monitoritzat, les despeses són a càrrec de la persona interessada llevat que no disposi de recursos econòmics suficients.”
Article 50. Modificació de l’article 218
Es modifica l’article 218 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 218
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal ha de comprovar, directament o per mitjà del Servei de Policia, que el condemnat respecta la condició o les condicions imposades per obtenir la seva reforma o per indemnitzar la víctima.
També pot ordenar la recollida de mostres d’orina i/o de sang a càrrec de personal sanitari, amb la finalitat de controlar el compliment de les condicions imposades.”
Article 51. Modificació de l’article 219
Es modifica l’article 219 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 219
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància d’una part, d’acord amb el que disposa l’article 63 del Codi penal, pot modificar les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual són aplicables, després de l’informe escrit del Ministeri Fiscal, de la defensa i, si escau, de la part perjudicada.”
Article 52. Modificació de l’article 221
Es modifica l’article 221 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 221
En cas d’incompliment de les condicions de la suspensió o en cas de manca de notificació de canvi de domicili, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal adopta la decisió corresponent d’acord amb el que disposa l’article 64.4 del Codi penal, després de l’audiència de les parts. Tanmateix, pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre definitivament en el termini màxim d’un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra les decisions, tant provisionals com definitives, que s’adoptin es pot interposar recurs d’apel•lació.”
Article 53. Modificació de l’article 224
Es modifica l’article 224 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 224
La semillibertat permet als presos i als condemnats a la pena d’arrest domiciliari, amb control monitoritzat o sense, fora del Centre Penitenciari o del domicili i sense vigilància contínua durant el dia, de treballar sigui com a assalariats sigui per compte propi, de seguir un tractament mèdic o cursos d’estudis o bé, amb el seu acord, d’efectuar treballs d’interès públic, amb obligació de reintegrar-se després del treball o l’activitat al Centre Penitenciari o al domicili, si així ho decideix el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal.
Si es volen adoptar mesures de control monitoritzat, cal el consentiment previ de la persona interessada. Les despeses telefòniques o d’una altra mena generades són a càrrec seu, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.”
Article 54. Modificació de l’article 228
Es modifica l’article 228 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 228
El director del Cos de Policia o del Centre Penitenciari, sota la supervisió del tribunal o del batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, han de controlar el funcionament de la semillibertat.
Qualsevol incompliment del règim de semillibertat ha de ser assenyalat immediatament al tribunal o al batlle esmentats, o al batlle de guàrdia.”
Article 55. Modificació de l’article 229
Es modifica l’article 229 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 229
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot acordar la semillibertat, amb control monitoritzat o sense, en el moment de dictar la sentència, l’ordenança penal, o en període d’execució d’aquesta sentència o ordenança, quan la pena de presó ferma imposada sigui inferior o igual a sis mesos, o quan, tenint en compte la presó provisional, el ròssec de la pena de presó ferma sigui inferior o igual a sis mesos.”
Article 56. Modificació de l’article 230
Es modifica l’article 230 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 230
El condemnat que, en període d’execució de sentència o d’ordenança penal, hagi complert almenys les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d’haver-se aplicat els beneficis de l’article 209 si és el cas, pot sol•licitar acollir-se al règim de semillibertat amb control monitoritzat o sense, per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l’article 229. També s’hi poden acollir les persones a les quals s’ha substituït la pena de presó ferma per la d’arrest domiciliari, amb control monitoritzat o sense, d’acord amb l’article 210.
Un cop acordada la semillibertat en virtut d’aquest article o de l’article 229, i havent transcorregut la meitat del termini previst per a la semillibertat, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància del pres, pot acordar-ne la llibertat condicional per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.
El tribunal o el batlle esmentats poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi estat expulsat o no, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència o l’ordenança penal, o del ròssec resultant després d’aplicar el benefici establert a l’article 209 i amb independència de si la pena de presó ha estat substituïda per la d’arrest domiciliari prevista a l’article 210. Aquest benefici també és aplicable a les penes d’arrest.”
Article 57. Modificació de l’article 231
Es modifica l’article 231 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 231
La decisió d’acordar el règim de semillibertat o de llibertat condicional correspon al tribunal o al batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal, els quals l’adopten després d’haver oït el parer del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, si escau.”
Article 58. Modificació de l’article 232
Es modifica l’article 232 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 232
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal acorda o denega l’acolliment al règim de semillibertat o de llibertat condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de reinserció social del condemnat.”
Article 59. Modificació de l’article 233
Es modifica l’article 233 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 233
El tribunal o el batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal que acordi el compliment de la pena en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional pot imposar, després d’haver oït el Ministeri Fiscal i el condemnat, una o diverses de les obligacions contingudes a l’article 62 del Codi penal.
També ha de comprovar, directament o per mitjà de l’àrea competent del ministeri encarregat dels afers socials o del Servei de Policia, que el condemnat respecta les condicions imposades.”
Article 60. Modificació de l’article 234
Es modifica l’article 234 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 234
Si el condemnat en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional no observa bona conducta o no respecta les condicions particulars que li han estat imposades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, o el batlle de guàrdia, en cas d’urgència, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, poden decretar la revocació de la semillibertat o de la llibertat condicional i el seu reempresonament durant el temps que encara li falta per complir.
La decisió és adoptada, o reconsiderada si s’ha adoptat en cas d’urgència, pel tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del condemnat en un termini de cinc dies a partir de la petició, de la revocació o del reempresonament d’urgència acordat, amb audiència pública, si escau.
Contra la decisió adoptada només es pot interposar recurs si la semillibertat ha estat atorgada en la sentència o en l’ordenança penal.
Contra la decisió de revocar la llibertat condicional no es pot interposar recurs.”
Article 61. Modificació de l’article 235
Es modifica l’article 235 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 235
Excepcionalment, per raons legítimes i justificades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal poden, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, atorgar al pres un permís de sortida d’una durada màxima de cinc dies, amb les limitacions que siguin procedents i amb vigilància o control monitoritzat, si escau.”
Article 62. Modificació de l’article 236
Es modifica l’article 236 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 236
El pagament de la multa o les despeses judicials ha de fer-se en el termini de 15 dies a partir de l’endemà de la notificació de la sentència o de l’ordenança penal. Quan la persona condemnada no tingui recursos, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot autoritzar-la a fer el pagament en terminis, que han de ser fixats tenint present la seva situació.
En cas d’assistència lletrada de guàrdia o d’ofici, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal ha de reintegrar al Govern la suma satisfeta en concepte d’honoraris d’advocat, en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.”
Article 63. Modificació de l’article 237
Es modifica l’article 237 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 237
En cas d’impagament de la multa o de les despeses judicials, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal procedeix per la via executiva.”
Article 64. Modificació de l’article 238
Es modifica l’article 238 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 238
La determinació de la responsabilitat civil en període d’execució de sentència o ordenança penal s’ajusta als tràmits següents:
a) El tribunal o el batlle competent requereix, si escau, a les parts que aportin les proves que estimin oportunes en el termini que fixi.
b) Seguidament dóna vista a les parts de les actuacions. A partir d’aquest moment l’acusador particular o l’actor civil tenen un termini de 15 dies per formular la seva reclamació i les manifestacions corresponents; i els responsables civils, un altre termini de 15 dies per contestar-les.
c) Un cop transcorregut aquest darrer termini, el tribunal o el batlle competent decideix.”
Esmena 15    D'addició
Grup Mixt (2)
Es proposa introduir un nou article, que seria el 63 bis, amb el text següent:
Article 63 bis. Modificació de l’article 244.
Es modifica l’article 244 de la Llei qualificada de modificació del codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 244
En els delictes menors l’absència de l’inculpat no paralitza forçosament el sumari ni tampoc el judici davant els tribunals regularment convocats i reunits, els quals poden seguir el procediment en rebel•lia excepte quan hi hagi una impossibilitat absoluta de presentar-s’hi.”
Motivació
Es tracta de delimitar quins fets poden ser jutjats en absència de l’acusat, delimitació que no hi és en l’actual article 244.
Cal tenir en compte que el judici en absència és en principi rebutjat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Article 65. Modificació de l’article 253
Es modifica l’article 253 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 253
Les sentències fermes dictades pels tribunals, i les ordenances penals fermes i executòries dictades pel batlle instructor, poden ser objecte de recurs de revisió en els supòsits següents:
a) Quan la resolució s’hagi fonamentat en un document o un testimoniatge declarats posteriorment falsos per sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria.
b) Quan la resolució sigui contradictòria amb una altra sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria, dictada pel mateix fet delictiu, del qual només pugui ser-ne autora una sola persona.
c) Quan, amb posterioritat a la resolució, s’arribi al coneixement d’algun fet que provi d’una manera incontestable la innocència del condemnat.
d) Quan una sentència d’un tribunal superior concedeixi reduccions de pena o avantatges dels quals no pugui beneficiar-se un condemnat per no haver interposat recurs, malgrat que es trobi en la mateixa situació de fet que el recurrent beneficiat.
e) Quan la resolució s’hagi pronunciat cometent un delicte de corrupció, prevaricació, violència o mitjançant qualsevol altra maquinació fraudulenta.”
Article 66. Modificació de l’article 255
Es modifica l’article 255 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 255
L’objecte del Registre d’antecedents penals és la constatació de les condemnes pronunciades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, pel Tribunal de Corts i pel batlle instructor o de guàrdia, quan es tracti de delictes, i de les declaracions de rebel•lia dictades pels mateixos tribunals.”
Article 67. Modificació de l’article 268
Es modifica l’article 268 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 268
La publicitat del Registre d’Antecedents penals només pot fer-se per mitjà de certificacions, o de comunicacions adreçades als tribunals, a la Batllia o a la Fiscalia general, d’acord amb els articles següents.”
Article 68. Modificació de l’article 270
Es modifica l’article 270 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 270
Les certificacions són lliurades pels secretaris judicials del Tribunal de Corts, que també comunica, certifica o fa constar en les causes, a requeriment dels tribunals o els batlles, qualsevol anotació dels llibres del Registre.”
Disposició final primera
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, al seu torn modificat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 20
1. El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors d’edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l’àmbit educatiu i familiar, i n’ha d’informar el batlle de Menors als efectes oportuns, i l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, perquè efectuïn el seguiment.”
2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 27 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“5. El control del compliment de les contraprestacions l’efectuen el batlle de Menors i el Ministeri Fiscal, amb la col•laboració de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.”
3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38
1. Després de l’interrogatori del menor encausat, es procedeix a la declaració dels testimonis o, si escau, dels pèrits proposats en els escrits d’acusació o de defensa, així com dels tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia que hagin efectuat la valoració del menor durant la instrucció, i es practiquen les proves admeses d’acord amb les disposicions previstes al Codi de procediment penal.”
4. Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46
Tant en els casos de substitució de la mesura d’internament com en els casos de suspensió d’execució d’una mesura, el batlle, després d’escoltar el Ministeri Fiscal i les parts, i a la vista de l’informe de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, resol.”
5. Es modifica l’article 47 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47
1. L’aplicació de les mesures té com a finalitat primordial la integració del menor en la societat. Tota mesura ha d’estar orientada cap a la seva educació.
2. El tribunal competent de menors, per acord motivat, pot imposar les mesures que s’indiquen en aquest article. Per imposar la mesura ha de tenir en compte no només la naturalesa dels fets i la seva valoració jurídica, sinó també l’interès del menor.
3. Les mesures que es poden imposar, de caràcter disciplinari o educatiu, són les següents:
I. Mesures disciplinàries
a) Principals:
1a. Internament en un règim tancat. El menor roman de manera continuada en un centre, on realitza totes les activitats; aquesta mesura només es pot imposar als menors que hagin comès un delicte major sancionat en el Codi penal amb una pena superior als vuit anys de presó, o al menor reincident pel que fa als altres delictes. La durada no pot excedir la tercera part de la pena assenyalada per a aquest delicte en el Codi penal.
El batlle pot concedir permisos de sortida als menors a partir del primer terç del compliment de la mesura, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, la direcció del centre on el menor es trobi complint la mesura i els tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.
2a. Internament en un règim semiobert. El règim semiobert implica la permanència continuada del menor en un centre on realitza la major part de les activitats i s’atorga, com a mínim, un permís d’un cap de setmana al mes sense perjudici que el batlle pugui atorgar permisos complementaris, oït el Ministeri Fiscal, en funció de les circumstàncies personals, familiars i de reinserció del menor, que no poden ser superiors a dos mesos l’any. Aquesta mesura d’internament no pot imposar-se quan el menor hagi comès una infracció tipificada com a contravenció al Codi penal. La durada màxima d’aquesta mesura és de dos anys.
3a. Internament en un règim obert. El règim obert permet al menor de realitzar activitats educatives o lúdiques fora del centre, respectant un horari i amb l’obligació de pernoctar al centre. Els menors poden sortir cada cap de setmana i el període de vacances que els sigui possible. Aquesta mesura té una durada màxima d’un any.
En els tres supòsits anteriors, el menor ha d’estar sota la vigilància dels pares, tutors o representants legals, o en defecte d’aquests, sota la responsabilitat de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia o sota la responsabilitat de les persones en què el ministeri delegui.
Igualment, en el cas dels tres supòsits precedents, si el menor necessita un tractament mèdic o psiquiàtric que aconselli o obligui un internament, el termini d’aquest internament li serà abonable per al període previst per la mesura.
L’internament de menors, en qualsevol tipus de règim, es durà a terme en instal•lacions específiques per a menors, amb total separació de les persones privades de llibertat per aplicació de la llei penal aplicable als majors d’edat.
4a. Obligació de romandre al domicili familiar els caps de setmana. Aquesta mesura té una extensió màxima de dotze caps de setmana.
5a. Privació de sortir els vespres del domicili familiar. El menor ha de romandre al domicili familiar des de les 22 hores fins a les 7 hores de l’endemà, durant un període màxim de sis mesos, llevat que vagi acompanyat d’un dels pares o del representant legal.
6a. Realització de serveis en benefici de la comunitat. El menor fa una activitat en benefici de la col•lectivitat en conjunt, o bé de persones en situació de precarietat. S’intenta que la naturalesa de l’activitat tingui relació amb els fets comesos pel menor. La durada diària d’aquesta mesura no pot excedir les sis hores i el compliment no pot suposar una interferència greu en l’activitat laboral o escolar del menor. L’extensió mínima és de trenta hores; i la màxima, de cent cinquanta.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia porta a terme la mesura de treballs en benefici de la comunitat. Li correspon la recerca d’activitats d’utilitat pública i el seguiment i l’avaluació posterior del compliment de la mesura, i ha d’emetre l’informe corresponent per al batlle de Menors i el Ministeri Fiscal. L’activitat que hagi de realitzar el menor és proposada pels serveis tècnics del ministeri encarregat de la justícia al batlle de Menors, el qual, un cop oït el Ministeri Fiscal, hi ha de donar la conformitat.
Aquesta mesura no es pot imposar sense l’acceptació del menor i del seu representant legal, i la resolució que s’estableix té a tots els efectes la consideració d’aute d’execució.
b) Accessòries:
7a. Privació del dret a conduir vehicles de motor per un temps màxim de dos anys.
8a. Privació del dret a usar qualsevol tipus d’armes per un temps màxim de dos anys.
9a. Privació d’entrar a determinats locals o llocs públics. Aquesta mesura es pot imposar com a accessòria en totes les infraccions comeses en un tipus de local o lloc públic determinat o en relació amb aquests llocs. Té la mateixa durada que la mesura principal o, en tot cas, no pot excedir els dos anys.
c) De substitució:
10a. El tribunal, tenint en compte el tipus, la gravetat del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del menor, pot substituir, totalment o parcialment, les mesures disciplinàries principals d’internament per una de les altres mesures disciplinàries principals o per una o més de les previstes com a disciplinàries accessòries o com a educatives.
II. Mesures educatives
1a. Seguiment d’un tractament mèdic determinat. Aquesta mesura va dirigida als menors que, per raó de la seva addicció a l’alcohol o a altres drogues, o bé per disfuncions significatives del seu psiquisme, necessiten seguir un programa terapèutic ambulatori. La durada màxima d’aquesta mesura és de tres anys.
2a. Llibertat vigilada amb assistència educativa. El menor ha de complir un programa d’activitats socioeducatives, així com les regles de conducta que s’estableixin en cada cas, sota una vigilància estreta, durant un temps màxim de dos anys i un temps mínim de sis mesos.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia desenvolupa funcions d’ajuda i control, i fomenta la participació del menor en activitats que afavoreixin la seva educació. Amb aquesta finalitat, es coordina amb institucions públiques i privades amb capacitat per atendre adequadament els menors.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia presenta un informe cada tres mesos al batlle de Menors i al Ministeri Fiscal sobre l’evolució del comportament del menor i sobre el compliment de les regles de conducta que estigui obligat a observar.
3a. Acolliment per una altra persona, un nucli familiar o una institució de caràcter assistencial. Amb l’aplicació d’aquesta mesura es procura proporcionar al menor un ambient de socialització positiu, a través de la seva estada durant un període de temps determinat pel batlle, amb una família diferent de la seva o bé en una institució. En l’acolliment familiar, el batlle decideix la família que estimi més adequada entre les que hagin estat seleccionades prèviament pels serveis corresponents de l’Administració general.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia vetlla perquè el menor rebi, durant el temps que estigui sotmès a aquesta mesura, l’educació i l’atenció adequades que requereixen la seva edat i la seva condició.
D’aquesta manera, controla periòdicament l’evolució del menor i elabora cada tres mesos un informe per al batlle i el Ministeri Fiscal sobre la seva situació i la conveniència o no de continuar amb la mesura imposada.
4a. Amonestació. El batlle de Menors manifesta de forma concreta i clara les raons que fan intolerable el fet comès pel menor, exposa les conseqüències que ha tingut o podria tenir per a ell i per a la víctima i formula recomanacions per al seu futur.”
Disposició final segona
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i el text consolidat de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes dues lleis.
Disposició final tercera
Aquesta Llei qualificada entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 1, 2, 16, 22 al 24, 26, 27, 31 al 33, 35, 38, 40 al 45, 46, 48 al 64 i 66, que entren en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.
Meritxell Verdú Marquilló

Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 16 i 30 de juny, i 2 i 9 de juliol del 2014, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per majoria:
Esmena 6 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.
Esmenes no aprovades:
Esmena 4 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 2.
Esmena 9 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 11.
Esmena 10 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 13.
Esmena 11 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 27.
Esmena 12 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 29.
Esmena 14 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 41.
Esmena 15 (Grup parlamentari Mixt) d’addició d’un nou article 63 bis.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria:
Esmena 1 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 8 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 10.
Esmena 13 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 37.
Esmenes retirades:
Esmena 2 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 1.
Esmena 3 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 2.
Esmena 5 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 3.
Esmena 7 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 6.
Nota de la comissió:
Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.
Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
Exposició de motius
El dia 16 de febrer de 1989 es va aprovar el Codi de procediment penal, el qual va ser objecte d’una primera modificació substancial en virtut de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, al mateix temps que s’aprovava la Llei qualificada de modificació del Codi penal. Aquesta reforma, molt important quant a l’abast, tenia com a objectiu adaptar la norma processal penal a les disposicions de la Constitució aprovada el 14 de març de 1993 i, en concret, conformar-la al compliment i el respecte necessaris dels drets fonamentals i les llibertats públiques que s’hi reconeixen i tutelen. En efecte, segons es desprèn de la seva exposició de motius, calia sotmetre el Codi de procediment penal, de manera clara i expressa, als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i les llibertats inviolables dels ciutadans, a banda de fer-lo concordar amb el contingut de diversos tractats internacionals signats i ratificats entretant pel Principat d’Andorra.
Amb la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal es va introduir per primera vegada el procediment de l’ordenança penal, que faculta el batlle instructor per dictar una resolució en què es determinen els fets, la seva qualificació jurídica i la responsabilitat penal que se’n deriva, i alhora s’imposa una pena concreta, la durada màxima de la qual no pot excedir la meitat de la pena tipificada per a la infracció penal concernida en el Codi penal. La manca d’oposició a aquesta ordenança penal comporta que esdevingui ferma i executòria. Aquest procediment, però, només era aplicable en el supòsit de determinades contravencions penals i delictes menors, i sempre que no hi hagués reincidència.
D’acord amb l’aprovació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, el 29 de desembre del 2000, es va dur a terme una altra reforma puntual i aïllada del Codi de procediment penal, pel que fa a l’entrega vigilada d’objectes delictius i a la participació d’un agent encobert.
Tanmateix, l’aprovació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, suposa la segona reforma d’abast general de la llei processal penal, concretament en virtut de la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal. D’aquesta manera s’adequava el Codi de procediment penal al nou Codi penal, es derogaven determinades disposicions, en especial les referides a la suspensió i la substitució de les penes, atès que passaven a ser regulades en la norma penal, i es reformaven altres qüestions de contingut estrictament processal amb la finalitat, entre d’altres, d’esmenar problemàtiques d’ordre pràctic constatades i que entorpien el procediment penal innecessàriament o creaven disfuncions. A tall d’exemple, es va possibilitar el procediment de l’ordenança penal en relació amb totes les contravencions penals i els delictes menors, i també en el cas que existís reincidència.
Posteriorment, l’adequació de les normes penals als tractats internacionals signats i ratificats per Andorra va fer necessària una modificació puntual del Codi penal, mitjançant la Llei 15/2008, del 3 d’octubre, per adaptar-lo als compromisos contrets en matèria de corrupció i finançament del terrorisme. La qual cosa també va requerir la reforma de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, en virtut de la Llei 16/2008, del 3 d’octubre.
Tenint en compte, d’altra banda, que el Codi de procediment penal conté disposicions que incideixen en l’exercici dels drets fonamentals, i molt especialment dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució, el dia 7 de setembre del 2010, el Tribunal Constitucional va dictaminar, de resultes d’unes accions incidentals de constitucionalitat interposades pel Tribunal de Corts el 31 de març del 2010, que determinats incisos dels articles 24 i 25.1 del Codi de procediment penal, que restringien l’assistència lletrada al cap de vint-i-quatre hores de la detenció, eren contraris a la Constitució i, per tant, nuls. Consegüentment, mitjançant la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació a l’assistència lletrada, es van modificar els incisos esmentats. Es tracta de l’única ocasió fins ara, a banda dels canvis derivats de l’aprovació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, en què una modificació del Codi de procediment penal no ha estat acompanyada o ha dimanat d’una reforma paral•lela del Codi penal.
Després d’això, s’han promogut altres reformes puntuals de la norma processal penal, com ara la que dimana de la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, associada a la modificació també molt parcial del Codi penal, per conformar aquests textos legals a nous tractats internacionals signats o ratificats per Andorra, així com a les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció. Alhora, es va aprofitar l’avinentesa per completar o revisar la redacció d’alguns articles per millorar la seguretat jurídica i reforçar les garanties processals penals.
Finalment, la darrera modificació, operada recentment, s’ha introduït mitjançant la Llei 19/2013, del 10 d’octubre, que ha permès implementar la Decisió 2007/845/JAI del Consell, del 6 de desembre, relativa a la cooperació entre les oficines de recuperació d’actius dels estats membres en matèria de descobriment i d’identificació dels productes del crim o d’altres béns relacionats amb el crim, inclosa en l’annex que acompanya l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, la ratificació del qual fou aprovada pel Consell General el dia 24 de novembre del 2011.
Així doncs, el Codi de procediment penal, com a cos legal que conté les normes processals del dret penal, és una norma jurídica que, atesa la seva importància i aplicació freqüent, requereix ser modificada tot sovint en més o menys mesura, segons el cas, i aquesta circumstància s’ha fet especialment palesa a Andorra en els darrers anys. D’altra banda, la seva vinculació i interrelació no solament amb la norma substantiva del dret penal, sinó també amb altres lleis del nostre ordenament jurídic que a voltes convé reformar, encara incideixen més en aquesta necessitat de revisió constant, atès que en cas contrari les lleis mencionades poden no aconseguir la finalitat cercada d’acord amb la seva modificació.
En aquest sentit, la modificació promoguda de forma coetània de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993 i, en menys mesura, de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre del mateix any, ha fet imprescindible una nova reforma de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal. És per aquest motiu, doncs, que s’ha promogut aquesta Llei, que es divideix en seixanta-vuit articles i tres disposicions finals, una de les quals implica la modificació de diversos articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999.
En efecte, tal com s’argumenta en l’exposició de motius de les lleis de modificació de la Llei qualificada de la Justícia i de la Llei transitòria de procediments judicials, s’ha endegat un nou repartiment de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, per raons d’equilibri en l’assumpció de càrrega de treball i de millora de la coherència i la uniformitat. Així doncs, i encara que els batlles instructors segueixin jutjant pel procediment de l’ordenança penal, el Tribunal de Corts esdevé competent per jutjar en primera instància, a banda dels processos seguits per delictes majors de forma col•legiada, els que se segueixen per delictes menors, i també les contravencions penals en composició unipersonal; i, consegüentment, la Sala Penal del Tribunal Superior assumeix la competència per resoldre aquests processos en apel•lació, com també els processos penals jutjats en primera instància pel Tribunal de Menors, i alhora esdevé competent per resoldre els recursos contra les resolucions dictades pel batlle instructor en període d’execució de les ordenances penals, o pel batlle de Menors en determinats casos.
Per tant, se suprimeixen el Tribunal Unipersonal del Batlle i el Tribunal de Batlles en l’àmbit jurisdiccional penal, que actualment són competents per jutjar, respectivament, les contravencions penals i els delictes menors. Tenint en compte ensems que, atès que s’ha volgut introduir el principi segons el qual qui és competent per dictar una resolució també ha de ser-ho per executar-la, el batlle instructor esdevé l’executor de les ordenances penals que hagi pronunciat, en lloc del Tribunal Unipersonal del Batlle, en relació amb les contravencions penals, i del Tribunal de Batlles, pel que fa als delictes menors.
En aquest sentit, la majoria dels articles de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal que s’han reformat per mitjà d’aquesta Llei ho han estat als efectes d’adequar la norma processal penal a aquesta nova distribució competencial. No obstant això, atès que aquesta adaptació requeria una modificació de gran abast quant al nombre d’articles concernits, també s’ha volgut aprofitar l’avinentesa per reformar-ne d’altres, amb l’objectiu comú d’afavorir l’agilització en la tramitació i la resolució dels processos penals, i de promoure la qualitat i l’eficàcia a l’hora d’administrar justícia.
En concret, pel que fa al procediment de l’ordenança penal, s’han ampliat els supòsits en què ha de ser o és aplicable, i s’han fet les adaptacions necessàries perquè, a tots els efectes, l’ordenança penal ferma i executòria sigui equiparada a la sentència ferma. També es possibilita que el batlle instructor pugui declarar la manca de responsabilitat penal i decretar l’arxiu de les diligències prèvies si concorren en la persona encausada determinades circumstàncies excloents completes, i es relaxen puntualment els formalismes entorn de la notificació de les resolucions judicials. Ensems, s’ha fet extensiva la competència de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, a fi d’organitzar i coordinar l’execució dels treballs en benefici de la comunitat, com a pena o mesura de substitució de les penes privatives de llibertat dels condemnats majors d’edat, que fins ara duia a terme només en el cas que s’imposés una mesura disciplinària principal d’aquestes característiques, a l’empara de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, amb resultats satisfactoris. D’aquesta manera es pretén fomentar la imposició d’aquestes penes o mesures que permeten evitar la ruptura de la persona condemnada amb la vida familiar, social i laboral, i promouen valors com la solidaritat, la responsabilitat i el bé comú. I tenint en compte que l’àrea esmentada, d’acord amb les seves funcions i atribucions, ha d’estar adscrita al ministeri competent en matèria de justícia, s’han modificat cinc articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors amb aquesta finalitat.
Una altra de les finalitats cabdals de la reforma legislativa endegada és consolidar i, si escau, millorar les garanties en l’exercici dels drets fonamentals de la persona encausada. Així doncs, s’ha ampliat el dret a l’assistència lletrada des del primer moment a qualsevol persona que presti declaració davant el Servei de Policia com a sospitosa, si els fets que motiven la investigació poden ser constitutius de delicte, encara que no hagi estat detinguda, o que hagi de ser subjecte d’un reconeixement d’identitat o d’un registre domiciliari. Al mateix temps s’ha precisat l’abast d’una renúncia eventual a aquest dret i de la participació de l’advocat en la pràctica de les diligències. També s’ha inclòs el dret de la persona sospitosa o detinguda de ser reconeguda per un facultatiu de la seva elecció, a banda del metge forense.
En aquest mateix sentit, s’han temperat els formalismes a l’efecte d’exercir l’acció civil ex delicto, s’ha ampliat l’exempció de l’obligació de denunciar la comissió d’un delicte als familiars de la persona infractora fins al tercer grau per adopció, s’ha fet extensiva la possibilitat d’interposar recurs contra les resolucions del batlle instructor que decreta el secret parcial de les diligències prèvies o del sumari, i s’ha inclòs un nou supòsit per promoure el recurs de revisió contra una sentència ferma.
En un altre ordre d’idees, s’ha canviat o precisat la redacció d’alguns articles per fer-los més entenedors o adequar-los a la interpretació que en fan els tribunals o a la pràctica endegada. Com ara pel que fa als supòsits en què el Servei de Policia ha de procedir a la detenció, així com a la durada de la detenció i als mecanismes de control, sense perjudici que s’hagi previst la possibilitat de prorrogar, si bé de forma excepcional i en casos taxats, el termini perquè el batlle dicti aute de processament, i que alhora es permeti també de forma inhabitual dictar aquest aute de processament si no s’ha pogut prendre declaració a la persona encausada en el termini previst.
Finalment, determinades modificacions porten causa de l’adaptació de la norma processal penal a la Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal, recentment aprovada, així com de la necessitat de donar compliment als articles 36, 41 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que preveuen obligacions prop dels òrgans judicials penals en matèria de falsedat de moneda.
Article 1. Modificació de l’article 2
Es modifica l’article 2 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 2
La facultat d’administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar el que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, als seus magistrats i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en virtut dels tractats corresponents establerts d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Constitució.”
Article 2. Modificació de l’article 3
Es modifica l’article 3 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 3
1. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, així com del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, en els casos previstos per la llei.
Igualment coneix, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per infraccions penals comeses per membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, i per batlles o magistrats, i executa les resolucions judicials que hagin recaigut sobre aquestes infraccions.
2. El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, exclosos els magistrats adscrits a la Sala Penal, coneix del recurs d’apel•lació contra les resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictades en primera instància en les causes esmentades al segon paràgraf de l’apartat anterior.
3. El Tribunal de Corts coneix, en composició col•legiada, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per delictes majors i menors, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat sobre aquests delictes. També coneix, en composició unipersonal, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per contravencions penals, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat en aquesta matèria.
Igualment coneix, de forma unipersonal, del recurs d’apel•lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor, en els casos i les formes previstos per la llei.
4. El Ple del Tribunal de Corts, salvat el cas de delicte flagrant, és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat, així com dels batlles i magistrats, sense perjudici que la instrucció de la causa sigui a càrrec d’un magistrat del Tribunal.
5. La instrucció de les causes, per a tota classe d’infraccions, la porta a terme un batlle, sense perjudici del que preveu el paràgraf segon de l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia.
El batlle instructor també és competent per conèixer, pel procediment d’ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l’article 163 d’aquest Codi, així com per procedir a executar-les.”
Article 3. Modificació de l’article 4
Es modifica l’article 4 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 4
Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.
Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, o per constatar l’existència del delicte, el Tribunal Penal o, si escau, el batlle instructor, ha de suspendre el procediment fins que la jurisdicció competent resolgui la qüestió, si ja s’ha interposat. Si no s’ha interposat, el tribunal o el batlle instructor, segons escaigui, atorga a les parts el termini d’un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent. Transcorregut aquest termini, que no es pot atorgar més d’una vegada en el marc del mateix procediment, i sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s’aixeca la suspensió i continua el procediment, i el Tribunal Penal resol sobre la mateixa qüestió.”
Article 4. Modificació de l’article 6
Es modifica l’article 6 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 6
En els delictes als quals es refereix l’article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la denúncia o la querella, segons escaigui, per la persona ofesa o el seu representant legal, actua de conformitat amb el que estableix l’article 5.”
Article 5. Modificació de l’apartat 3 de l’article 7
Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“3. Poden recusar el Ministeri Fiscal, l'encausat, el processat, l'actor civil o l'acusador particular, el responsable civil o els seus advocats. La recusació ha de ser proposada tan aviat com es tingui coneixement de l'existència de la causa en què es fonamenta i, en cas contrari, no és admesa a tràmit. Contra aquesta decisió no es pot interposar recurs, sense perjudici que la recusació es pugui plantejar per mitjà dels altres recursos i remeis jurisdiccionals al seu abast.”
Article 6. Modificació de l’article 12
Es modifica l’article 12 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 12
Per a l’exercici del dret a la defensa reconegut als paràgrafs anteriors, els processats són defensats per un advocat, i se’ls en designa un d’ofici si no n’han nomenat. La defensa d’ofici té caràcter gratuït únicament per a les persones que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència, declarada per un batlle o un tribunal.
Llevat d’aquest cas, el processat té l’obligació d’abonar la suma que el Govern satisfaci en concepte d’honoraris a l’advocat d’ofici, la qual forma part de les despeses judicials, sense perjudici que l’advocat pugui reclamar igualment un complement d’honoraris a la persona interessada. Aquesta obligació d’abonament per part del processat s’estableix en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.”
Article 7. Modificació de l’article 16
Es modifica l’article 16 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, l’apartat primer del qual fou modificat per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 16
1. L’acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan referència els articles 168, 179.2, 193, 232 i 515 del Codi penal requereix la denúncia o la querella prèvies de la persona ofesa, del seu representant legal o, en els supòsits establerts, del Ministeri Fiscal, que haurà de ponderar els interessos concurrents. L’exercici de l’acció penal per part dels perjudicats comporta els mateixos requisits que per als delictes perseguibles d’ofici a què fa referència l’article 14 d’aquesta Llei.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de la persona ofesa no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.
2. L’acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1 i 479 del Codi penal requereix la interposició prèvia de querella de la persona perjudicada o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l’exercici de l’acció penal s’efectua com a acusació privada, en la forma i en les condicions de l’article 14, i la renúncia a l’acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l’extinció i l’arxiu de la causa.”
Article 8. Modificació de l’article 18
Es modifica l’article 18 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 18
L’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l’acció civil fins que hagi estat resolta l’acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional.
La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l’escrit de qualificació jurídica.
Tota persona que exerceixi l’acció civil ha de manifestar-ho, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes.
En la primera declaració s’assabenta el perjudicat del contingut d’aquest article.
El Ministeri Fiscal ha d’exercir també l’acció civil juntament amb la penal sempre que el perjudicat no s’hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva de la seva reclamació civil, n’hagi desistit o hi hagi renunciat expressament.”
Article 9. Modificació de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 23
Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“b) El nom, la professió, el domicili i les altres dades de contacte de cada una de les persones que han intervingut en el fet presumptament punible.”
Article 10. Modificació de l’article 24
Es modifica l’article 24 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació a l’assistència lletrada, que queda redactat en els termes següents:
“Article 24
1. Tota persona sospitosa o detinguda que presti declaració davant del Servei de Policia, o en relació amb la qual s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que originen la investigació i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets següents:
a) Dret a no declarar.
b) Dret a no declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable.
c) Dret a llegir ella mateixa la declaració i de fer-hi afegir les modificacions o els aclariments que cregui necessaris.
d) Dret a designar advocat i a sol•licitar la seva presència perquè assisteixi a les seves declaracions i intervingui en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte. Si la persona sospitosa o detinguda no designa advocat, l’advocat designat no accepta la designació o no se’l pot localitzar, i llevat de renúncia expressa, actua l’advocat de guàrdia, sempre que la infracció investigada pugui ser constitutiva de delicte. En qualsevol moment i malgrat haver renunciat expressament a aquest dret, la persona sospitosa o detinguda pot designar advocat o demanar l’actuació de l’advocat de guàrdia.
e) Dret que es posi immediatament en coneixement d’un familiar, o una persona que designi, el fet de la seva detenció i el lloc on es troba.
f) Dret a rebre assistència gratuïta d’un intèrpret quan es tracti d’una persona estrangera que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de llengües dels estats veïns.
g) Dret al reconeixement del metge forense i d’un facultatiu de la seva elecció, en aquest darrer cas a càrrec seu, el qual ha de comparèixer en el termini màxim de quaranta-cinc minuts i lliurar l’informe corresponent per escrit, un cop acabat el reconeixement.
2. En la declaració prestada davant la Policia s’ha de fer constar l’hora d’inici i acabament de la declaració i de les eventuals interrupcions.
La persona sospitosa només ha de romandre en les dependències policials el temps necessari per declarar. En tot cas, tant pel que fa a la persona sospitosa com a la persona detinguda, els interrogatoris no poden durar més de quatre hores seguides, i entre l’un i altre hi ha d’haver un temps de descans d’almenys una hora.
La persona detinguda té dret a gaudir d’un descans ininterromput d’almenys vuit hores per cada vint-i-quatre hores de detenció.
3. En el cas que sigui necessari efectuar una prova d’alcoholèmia, s’ha de notificar a la persona interessada el dret que té de sol•licitar una anàlisi de sang si no es vol fer la prova d’alcoholèmia o no està d’acord amb el resultat obtingut mitjançant altres procediments. El Servei de Policia ha d’informar a la persona interessada, si escau, del contingut de l’article 269 del Codi penal.”
Article 11. Modificació de l’article 25
Es modifica l’article 25 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 87/2010, del 18 de novembre, qualificada de modificació de diferents textos en l’àmbit penal en relació a l’assistència lletrada, que queda redactat en els termes següents:
“Article 25
1. Per garantir el dret a l’assistència d’un advocat referit al primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’informar la persona sospitosa o detinguda que pot designar un advocat o demanar, si escau, ser assistida per l’advocat de guàrdia de forma immediata.
2. Una vegada efectuada la designació, o sol•licitada l’assistència de l’advocat de guàrdia, la Policia l’ha d’avisar seguidament. I l’ha d’informar de la natura de la infracció objecte d’investigació policial. L’advocat, a partir d’aquest moment, pot revisar les diligències practicades, entrevistar-se privadament amb la persona sospitosa o detinguda durant un període de trenta minuts i assistir a tots els interrogatoris, sol•licitant al funcionari de Policia que la interrogui sobre els aspectes que sol•licita, i fer constar en la mateixa declaració qualsevol manifestació que vulgui emetre. Igualment l’advocat pot intervenir i assistir en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte la persona sospitosa o detinguda, i fer constar en l’acta corresponent qualsevol manifestació que vulgui emetre.
Si l’advocat no compareix en el termini de quaranta-cinc minuts a comptar de la convocatòria, les actuacions poden iniciar-se sense la seva presència. Tanmateix, en cas d’urgència i amb autorització judicial prèvia degudament motivada, les actuacions poden iniciar-se amb anterioritat a aquest termini, encara que l’advocat convocat no hi sigui present.
3. En matèria de terrorisme, el batlle competent, a instància del Servei de Policia, pot considerar mitjançant resolució motivada que l’advocat designat pel detingut pot causar perjudici a les investigacions en curs. En aquest supòsit, s’ha de sol•licitar immediatament al degà del Col•legi d’Advocats la designació d’un altre advocat que n’assumeixi l’assistència.
4. Les declaracions efectuades en infracció de les prescripcions dels apartats anteriors són nul•les i sense cap efecte.
5. El Col•legi d’Advocats ha d’organitzar un torn de permanència, a fi de fer front, en tot moment, a les obligacions derivades dels preceptes anteriors.”
Article 12. Modificació de l’article 27
Es modifica l’article 27 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 27
1. Els agents del Servei de Policia tenen l’obligació de detenir:
a) La persona que ordeni el batlle o el tribunal competent.
b) La persona que ordeni el Ministeri Fiscal.
c) La persona que intenti cometre un delicte.
d) El delinqüent in fraganti.
e) La persona contra la qual hi hagi motius per creure que ha participat en la comissió d’un delicte.
2. L’ordre esmentada en les lletres a i b de l’apartat anterior pot ser feta verbalment, per raons d’urgència, sense perjudici que s’hagi de formalitzar per escrit en el termini màxim de dues hores.
3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot alliberar els agents de policia de l’obligació de detenció i acordar que no es detinguin els sospitosos de la comissió del delicte, o diferir-ne la detenció, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que la manca de detenció pot representar.”
Article 13. Modificació de l’article 28
Es modifica l’article 28 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28
Els agents del Servei de Policia, quan detinguin una persona en virtut del que disposa l’article anterior, han de posar-la en llibertat o lliurar-la al batlle que correspongui dins el termini de 48 hores.
Quan la detenció obeeixi a una ordre judicial, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el batlle o el tribunal que ha ordenat la detenció, el qual controla la seva oportunitat i durada, i no pot deixar sense efecte la detenció sense ordre prèvia del batlle o el tribunal competent.
En els altres supòsits previstos en el primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el Ministeri Fiscal, el qual controla l’oportunitat i la durada de la detenció, i no pot deixar-la sense efecte sense ordre prèvia del Ministeri Fiscal.”
Article 14. Modificació de l’article 29
Es modifica l’article 29 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 29
El batlle a qui es faci lliurament d’una persona detinguda ha de dictar aute de processament per ordenar la presó provisional o deixar la detenció sense efecte dins les 24 hores a partir del moment en què la persona detinguda li ha estat lliurada, després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i de l’advocat, que li han d’exposar els motius en favor o en contra de la presó o la llibertat provisional.
Excepcionalment, en supòsits d’homicidi, assassinat, tortura, esclavatge, agressió o abús sexual, tràfic de drogues, segrest, tràfic d’infants, tràfic il•legal d’armes, proxenetisme, terrorisme, finançament del terrorisme, blanqueig de diners o valors, associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i delictes contra la comunitat internacional, el batlle pot prorrogar, mitjançant aute motivat, el termini esmentat al paràgraf anterior fins a 72 hores. Durant aquest termini prorrogat, la persona detinguda és ingressada a les dependències del Centre Penitenciari, en una unitat separada.”
Article 15. Modificació de l’article 37
Es modifica l’article 37 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 37
Estan exempts de l’obligació establerta a l’article anterior els sacerdots i els advocats quan coneguin els fets per raó del seu ministeri o la seva professió, i el consort o la persona amb qui l’infractor estigui unit per situació de fet equivalent i altres familiars de l’infractor fins al tercer grau de consanguinitat, afinitat o adopció.”
Article 16. Modificació de l’article 42
Es modifica l’article 42 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 42
1. Una vegada acabada la instrucció de les diligències, el batlle ha d’adoptar un dels acords següents:
a) Arxivar la denúncia, no admetre la querella o decretar l’arxiu de les diligències practicades.
b) Decretar el sobreseïment provisional d’acord amb el que disposen els articles 126 i següents.
c) Ordenar la incoació de sumari, si el fet revesteix caràcter de delicte, o inhibir-se a favor del Tribunal de Corts, si es considera contravenció penal, sense perjudici del que disposa l’article 163.
2. Si el batlle instructor considera que a la persona encausada li pot ser aplicada una excusa absolutòria que l’exoneri de responsabilitat penal, o que concorre en aquesta persona una de les circumstàncies excloents completes previstes als apartats 4 i 6 de l’article 27 del Codi penal, després de l’informe previ del Ministeri Fiscal, pot dictar aute motivat que declari la manca de responsabilitat penal i decreti l’arxiu de les diligències practicades, sense perjudici de la responsabilitat civil que se’n pugui derivar i que ha de ser resolta per la jurisdicció civil. Contra aquest aute es pot interposar recurs d’apel•lació, d’acord amb el que disposa l’article 194.”
Article 17. Modificació de l’article 45
Es modifica l’article 45 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 45
El batlle ha d’efectuar personalment les diligències necessàries. Pot, això no obstant, fer-se auxiliar pels seus col•laboradors i els agents del Servei de Policia, sempre que no es tracti de l’interrogatori d’un processat, d’un acarament o d’un reconeixement d’identitat.”
Article 18. Modificació de l’article 57
Es modifica l’article 57 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 57
El batlle ha de fer prestar declaració a la persona encausada tantes vegades com consideri convenient per esbrinar els fets. La convocatòria de la persona encausada s’ha de fer amb una antelació mínima de 72 hores, amb avís previ, en el mateix termini, a l’advocat designat o a l’advocat d’ofici.
En cas d’urgència i mitjançant aute motivat, el batlle pot prendre la declaració, un cop efectuada la mateixa convocatòria que preveu el paràgraf anterior, però amb una antelació mínima de fins a 6 hores.”
Article 19. Modificació del darrer paràgraf de l’article 61
Es modifica el darrer paràgraf de l’article 61 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:
“ (...)
En ambdós casos les despeses que ocasioni la intervenció de l’intèrpret van a càrrec de l’Administració de Justícia, o formen part de les despeses judicials en cas de condemna.”
Article 20. Modificació de l’article 65
Es modifica l’article 65 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:
“Article 65
Si la persona encausada està detinguda, la primera declaració s’ha d’efectuar dins el termini màxim de 24 hores a comptar del moment en què hagi estat posada a disposició del batlle, excepte que concorrin motius que impossibilitin la seva pràctica.
Transcorregut aquest termini, indistintament que s’hagi pogut procedir o no a la declaració de la persona encausada, el batlle ha de dictar aute de processament per decretar la llibertat o, si escau, la presó de la persona detinguda, després que, en aquest darrer cas, hagi escoltat les al•legacions del Ministeri Fiscal i de l’advocat designat o de guàrdia.”
Article 21. Addició d’un apartat 5 a l’article 116
S’introdueix un apartat 5 a l’article 116 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2013, del 16 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“5. En matèria de falsedat de moneda el batlle instructor pot acordar el lliurament de part de la moneda intervinguda als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, sempre que això no impedeixi l’ús i la conservació de la moneda lliurada com a objecte de prova en el marc del procés corresponent.”
Article 22. Modificació de l’enunciat del títol tercer
Es modifica l’enunciat del títol tercer de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Títol tercer. Del Tribunal de Corts quan actua en composició col•legiada”
Article 23. Modificació de l’article 123
Es modifica l’article 123 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, la lletra a del qual fou modificada per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 123
Un cop rebuts els autes, el president del Tribunal designa per torn el magistrat ponent o el magistrat que ha d’actuar en composició unipersonal.
En el cas que es tracti d’una causa seguida per delicte major o menor, el magistrat ponent posa de manifest els autes immediatament a la Secretaria del Tribunal, al fiscal, a l’actor civil, al querellant, al defensor o als defensors i als tercers responsables, dins un termini conjunt de 15 dies, perquè puguin proposar:
a) La pràctica de diligències sumarials que no hagi estat possible proposar anteriorment; que hagin estat denegades de forma improcedent, tot i haver estat proposades anteriorment, o que s’hagin admès anteriorment però no s’hagin practicat per motius no imputables a la persona sol•licitant.
b) La pràctica de les proves que no es puguin practicar en el moment de la vista.
c) El sobreseïment de la causa.
d) Qualsevol altre pronunciament convenient al seu dret.
e) L’obertura del judici oral. Quan el fiscal sol•liciti l’obertura del judici oral, en el mateix escrit ha de formular la qualificació provisional dels fets i ha de proposar les proves de les quals intenti valer-se.”
Article 24. Modificació de l’article 125
Es modifica l’article 125 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 125
Una vegada transcorregut el termini assenyalat en l’article 123, el Tribunal pot acordar:
1. Procedir al processament sol•licitat en la instrucció de la causa i denegat pel batlle. En aquest cas es revoca sense cap més tràmit l’aute de conclusió, i es retorna el sumari per practicar les diligències que siguin conseqüència de la dita resolució.
2. Revocar l’aute de conclusió del batlle. En aquest cas es mana tornar el procés al batlle perquè completi la instrucció de la causa, practiqui les diligències que s’indiquin i les altres que siguin necessàries a la vista de la pràctica de les primeres.
3. Celebrar el judici oral.
4. Sobreseure la causa.
5. Declarar el fet perseguit “contravenció penal”, a l’efecte que es designi el magistrat que ha d’actuar en composició unipersonal.”
Article 25. Addició d’un darrer paràgraf a l’article 132
S’introdueix un darrer paràgraf a l’article 132 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“[...]
Transcorregut el termini de trenta dies, i a manca de presentació de l’escrit de qualificació provisional per part dels defensors dels processats i/o les terceres persones civilment responsables, es considera que desisteixen de la proposició de prova, sense perjudici de la facultat del Tribunal per acordar la pràctica de les proves que consideri oportunes per proveir millor.”
Article 26. Modificació de l’enunciat del capítol primer del títol IV
Es modifica l’enunciat del capítol primer del títol IV de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que passa a denominar-se “capítol únic”, i que queda redactat en els termes següents:
“Capítol únic. De l’ordenança penal”
Article 27. Modificació de l’article 163
Es modifica l’article 163 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 163
1. Quan el procediment penal se segueix únicament per contravencions penals, aquestes darreres han de ser jutjades pel procediment d’ordenança penal. També es poden jutjar mitjançant ordenança penal quan el procediment se segueixi, a més, per un delicte. Igualment poden ser jutjats pel procediment d’ordenança penal els delictes menors i els delictes majors la pena màxima prevista dels quals sigui igual o inferior a quatre anys de presó.
2. També es pot fer ús del procediment d’ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s’ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se’n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d’execució, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i les quantitats d’indemnització.
3. Per garantir el dret a la defensa, quan es tracti de delictes menors o majors, s’ha d’atribuir advocat d’ofici al responsable penal, si no n’ha nomenat, i també, sempre que concorri declaració de pobresa o insolvència, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l’acció civil derivada del delicte. En cas que es faci ús del procediment d’ordenança penal en el moment en què un detingut és posat a disposició judicial i abans de prendre-li declaració, en lloc de l’advocat d’ofici actua l’advocat de guàrdia.”
Article 28. Modificació de l’article 164
Es modifica l’article 164 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 164
El batlle de guàrdia o el batlle instructor, després de revisar l’expedient policial, en qualsevol moment de la instrucció, fins i tot abans d’haver prestat davant seu declaració escrita l’inculpat, pot acordar, per ordenança penal, verbalment i sense cap altre tràmit, llevat de la consulta prèvia al Ministeri Fiscal i al lletrat defensor en relació amb els fets, les circumstàncies personals de l’interessat i la pena imposable, que s’han de manifestar també verbalment, la imposició conjunta o alternativa de les penes assenyalades per als delictes i les contravencions penals fins a un màxim de la meitat.”
Article 29. Modificació de l’article 165
Es modifica l’article 165 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 165
1. Un cop notificada l’ordenança a la persona interessada, a les altres parts i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i la persona interessada i les altres parts, amb consulta prèvia als lletrats respectius, en aquest mateix acte, poden formular oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.
En defecte d’oposició, l’ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es notifica en aquest mateix acte i per escrit l’ordenança penal, que ha de contenir un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada, i es comunica, si escau, al Registre d’Antecedents Penals.
2. El batlle pot, dins el termini de cinc dies a partir de la notificació, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes confusos o suplir eventuals omissions que s’observin en l’ordenança.
Els errors materials manifests i els aritmètics poden ser rectificats en qualsevol moment.”
Article 30. Modificació del primer paràgraf de l’article 166
Es modifica el primer paràgraf de l’article 166 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 166
Si s’ha formulat oposició, el batlle fa constar per diligència la pena proposada pel Ministeri Fiscal i els lletrats de la persona interessada i de les altres parts, així com la pena acordada. En aquest cas, l’ordenança queda sense efecte i la causa ha de ser jutjada pel tribunal que correspongui, després de practicar la instrucció si es tracta de delicte. Si el batlle actua en funcions de guàrdia, després de practicar les diligències que convinguin, ha de trametre l’expedient al batlle instructor que correspongui.
(...)”
Article 31. Modificació de l’enunciat del capítol II del títol quart
1. Es modifica l’enunciat del capítol II del títol quart de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que esdevé el nou títol cinquè, i que queda redactat en els termes següents:
“Títol cinquè. Del Tribunal de Corts quan actua en composició unipersonal”
2. Els títols cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè i dotzè passen a numerar-se, respectivament, títols sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè i tretzè, de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 d’aquest article.
Article 32. Modificació de l’article 167
Es modifica l’article 167 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 167
Les contravencions penals són jutjades pel Tribunal de Corts en composició unipersonal. Les persones interessades poden tenir en tot moment coneixement i còpia de les actuacions.”
Article 33. Modificació de l’article 168
Es modifica l’article 168 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 168
El magistrat designat com a ponent fixa la data del judici i convoca els inculpats, les altres parts i els testimonis amb una anticipació mínima de 15 dies, i adverteix les parts que han de comparèixer a l’acte del judici amb les proves que vulguin aportar. El Ministeri Fiscal ha de ser informat amb la mateixa antelació de la relació dels procediments objecte del judici.”
Article 34. Modificació de l’article 171
Es modifica l’article 171 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 171
De cada judici s’ha de redactar una acta que ha de recollir de la forma més extensa i fidel possible totes les actuacions, i ha de ser signada pel secretari.”
Article 35. Modificació de l’article 173
Es modifica l’article 173 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 173
Dins el termini de quinze dies el magistrat ha de dictar sentència.”
Article 36. Addició d’un segon paràgraf a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 181
S’introdueix un segon paràgraf a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 181 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“(...)
En matèria de falsedat de moneda, la sentència també ha de resoldre sobre la destrucció de la moneda falsa comissada i/o el seu lliurament als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.”
Article 37. Modificació de l’article 186
Es modifica l’article 186 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 186
Les notificacions s’efectuen mitjançant el lliurament d’una còpia o una fotocòpia autèntica de la resolució, on han de constar el dia, l’hora i el lloc en què es practiqui la diligència esmentada, amb la signatura de la persona que rep la notificació, sota la fe del secretari. Quan la notificació s’efectuï al domicili de les parts, el secretari pot delegar el nunci per portar-la a la pràctica.
La notificació a persones residents a l’estranger es pot efectuar mitjançant la comissió rogatòria corresponent. També és vàlida la notificació si s’ha efectuat per carta certificada amb acusament de recepció per part de la mateixa persona interessada si les autoritats del país de residència no s’oposen a aquesta forma de notificació, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria.
La notificació es pot efectuar al domicili de l’advocat de la persona interessada, si aquesta darrera ha procedit prèviament a designar-lo a aquest efecte, llevat que l’advocat renunciï posteriorment a la representació i la defensa de la persona interessada. Si l’advocat ha estat designat pel torn d’ofici, pot sol•licitar al batlle o el tribunal competent que efectuï la notificació a la persona interessada pels altres mitjans establerts en aquest article, si al•lega la impossibilitat manifesta de posar en coneixement de la persona interessada el fet de la notificació i el contingut de la resolució notificada.
La notificació a persones en parador desconegut pot efectuar-se igualment mitjançant edicte.”
Article 38. Modificació de l’article 189
Es modifica l’article 189 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 189
Les sentències són notificades pel magistrat o per un membre del tribunal que les ha dictat. Per mandat de cada un d’ells la notificació pot ser feta per un secretari del tribunal. La notificació es fa mitjançant lectura i lliurament de còpies en acte públic, la qual cosa s’ha de fer constar mitjançant diligència.”
Article 39. Modificació de l’article 194
Es modifica l’article 194 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 194
Contra la resolució del batlle instructor que acorda l’arxiu de les diligències, que desestima la denúncia o la querella, que estima la querella que hagi estat impugnada al•legant vicis de capacitat de la part querellant, que decreta el secret total o parcial de les diligències prèvies o del sumari, que decreta el sobreseïment, que acorda o denega la presó o la llibertat provisional, o qualsevol mesura preventiva de caràcter personal o econòmic, o que denega el processament, es pot interposar recurs d’apel•lació en el termini dels cinc dies següents a la notificació davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat l’admet a un sol efecte i, oït per escrit el Ministeri Fiscal i les parts dins el termini de deu dies, resol en un altre termini de deu dies tant si han emès l’informe com si no ho han fet.”
Article 40. Modificació de l’article 195
Es modifica l’article 195 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 195
Contra les resolucions a què fa referència l’article següent, dictades pel Tribunal de Corts en primera instància, i pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, es pot interposar recurs d’apel•lació que resol la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”
Article 41. Modificació de l’article 196
Es modifica l’article 196 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 196
Són susceptibles de recurs d’apel•lació:
a) Les sentències que no hagin estat dictades en rebel•lia de la persona condemnada.
b) Els autes de sobreseïment i les altres decisions que impedeixen la prossecució de la causa.
c) Els autes que, en període d’execució de sentència o d’ordenança penal, fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquesta Llei disposi el contrari.
d) Les resolucions revocatòries de qualsevol benefici relatiu al compliment de la condemna a què es refereixen els articles 214, 221 i 234.
e) Les resolucions a què fa referència l’article 78 del Codi penal, així com les resolucions relatives a substitucions de mesures de seguretat, o a deixar sense efectes les suspensions i les substitucions a què fa referència l’article 77 del Codi penal.”
Article 42. Modificació de l’enunciat del títol novè
Es modifica l’enunciat del títol vuitè de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que ha passat a ser numerat com a títol novè d’acord amb l’article 31.2 d’aquesta Llei, i que queda redactat en els termes següents:
“Títol novè. Execució de sentències i ordenances penals”
Article 43. Modificació de l’article 205
Es modifica l’article 205 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 205
L’execució de les sentències dictades pel Tribunal de Corts correspon al magistrat designat com a ponent. Els incidents en període d’execució són resolts pel mateix tribunal.
L’execució de les ordenances penals fermes i executives correspon al batlle instructor que les ha dictat. Els incidents en període d’execució són resolts pel mateix batlle instructor.
L’execució dels treballs en benefici de la comunitat pertoca al ministeri encarregat de la justícia, sota el control del tribunal o el batlle competent.”
Article 44. Modificació de l’article 208
Es modifica l’article 208 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 208
El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat s’ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents. En matèria de privació del permís de conduir, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot fer ús de les facultats que l’article 110.2.c atorga al batlle instructor.
S’ha d’abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d’arrest i el temps de privació de permís d’arma o de conduir que s’hagi efectuat durant la instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, el que es disposa a l’article 110.2.c i les equivalències següents:
- Un arrest de temps festiu al Centre Penitenciari equival a dos dies de presó, o a un si s’ha complert al domicili.
- Dos dies d’arrest nocturn o parcial diari al Centre Penitenciari equivalen a un dia de presó, o a mig si s’ha complert al domicili.
- Dos dies d’arrest domiciliari equivalen a un dia de presó.
Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó o arrest són acumulables dins els límits previstos per la Llei.”
Article 45. Modificació de l’article 209
Es modifica l’article 209 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 209
1. Quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot, d’ofici o a proposta del director del Centre Penitenciari, després de l’informe previ del Ministeri Fiscal, acordar una reducció de pena per bona conducta i col•laboració del pres en les activitats del Centre. Aquesta reducció no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó ferma o d’arrest complert al Centre Penitenciari calculats sobre la pena ferma imposada.
2. El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot retirar totalment o parcialment, d’ofici o a demanda del director del Centre Penitenciari o del Ministeri Fiscal, la reducció acordada en cas d’infracció posterior del condemnat a les normes penitenciàries, o en cas de mala conducta.
3. No es pot interposar recurs contra les resolucions dictades en aquesta matèria.”
Article 46. Modificació de l’article 210
Es modifica l’article 210 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 210
El condemnat que, en període d’execució de sentència o ordenança penal, i un cop aplicats els beneficis penitenciaris a què fa referència l’article anterior, hagi complert almenys la meitat de la pena de presó ferma, pot sol•licitar la substitució de la resta de la pena de presó que quedi per complir per la pena d’arrest domiciliari amb control monitoritzat, sempre que la presó no hagi estat acordada per raó de delictes majors d’evasió o de comportament sexual, o relatius a la seguretat interior del Principat, a la moneda falsa, al blanqueig de diners o valors, a la salut pública, o a la vida, la integritat i la llibertat de les persones, i sempre que la persona interessada sigui resident al Principat i no hagi estat expulsada.
Contra la decisió del tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’acordar o denegar la petició, no s’hi pot interposar recurs.
En cas que es constati una infracció a l’arrest domiciliari amb control monitoritzat, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la mesura, després d’audiència prèvia de les parts. Tanmateix, pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre sobre la revocació definitiva en el termini màxim d’un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra la decisió adoptada no es pot interposar recurs.”
Article 47. Modificació de l’article 211
Es modifica l’article 211 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 211
El president del Tribunal de Corts, o el magistrat que delegui, ha de visitar el Centre Penitenciari com a mínim un cop cada tres mesos o sempre que ho cregui necessari, per assabentar-se de tot el que fa referència a la situació dels detinguts o presos, i ha d’adoptar les mesures necessàries per esmenar qualsevol abús o deficiència que hagi observat.
Amb la mateixa finalitat, el fiscal general, o el fiscal adjunt que delegui, ha de fer-ho una vegada cada tres mesos i pot fer-ho sempre que ho cregui necessari.
El director del Centre Penitenciari ha d’enviar diàriament al fiscal general, als fiscals adjunts, al batlle de guàrdia, als batlles instructors, als magistrats del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i als secretaris judicials corresponents, la relació de les persones internades al Centre, amb especificació de les altes i baixes produïdes.”
Article 48. Modificació de l’article 212
Es modifica l’article 212 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 212
El condemnat a arrest domiciliari o a arrest domiciliari amb control monitoritzat no pot absentar-se del seu domicili durant tot el termini fixat pel tribunal o el batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal. Aquests darrers poden fer controlar en tot moment la presència del condemnat al domicili.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de la persona interessada i les despeses telefòniques o d’una altra mena generades són a càrrec seu, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.”
Article 49. Modificació de l’article 213
Es modifica l’article 213 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 213
En el cas d’arrest de cap de setmana o d’arrest parcial diari en dependència separada del Centre Penitenciari o al domicili propi, correspon al tribunal o al batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal fixar els horaris i les condicions particulars d’execució. Quan hi hagi control monitoritzat, les despeses són a càrrec de la persona interessada llevat que no disposi de recursos econòmics suficients.”
Article 50. Modificació de l’article 218
Es modifica l’article 218 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 218
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal ha de comprovar, directament o per mitjà del Servei de Policia, que el condemnat respecta la condició o les condicions imposades per obtenir la seva reforma o per indemnitzar la víctima.
També pot ordenar la recollida de mostres d’orina i/o de sang a càrrec de personal sanitari, amb la finalitat de controlar el compliment de les condicions imposades.”
Article 51. Modificació de l’article 219
Es modifica l’article 219 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 219
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància d’una part, d’acord amb el que disposa l’article 63 del Codi penal, pot modificar les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual són aplicables, després de l’informe escrit del Ministeri Fiscal, de la defensa i, si escau, de la part perjudicada.”
Article 52. Modificació de l’article 221
Es modifica l’article 221 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 221
En cas d’incompliment de les condicions de la suspensió o en cas de manca de notificació de canvi de domicili, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal adopta la decisió corresponent d’acord amb el que disposa l’article 64.4 del Codi penal, després de l’audiència de les parts. Tanmateix, pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre definitivament en el termini màxim d’un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra les decisions, tant provisionals com definitives, que s’adoptin es pot interposar recurs d’apel•lació.”
Article 53. Modificació de l’article 224
Es modifica l’article 224 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per la Llei 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 224
La semillibertat permet als presos i als condemnats a la pena d’arrest domiciliari, amb control monitoritzat o sense, fora del Centre Penitenciari o del domicili i sense vigilància contínua durant el dia, de treballar sigui com a assalariats sigui per compte propi, de seguir un tractament mèdic o cursos d’estudis o bé, amb el seu acord, d’efectuar treballs d’interès públic, amb obligació de reintegrar-se després del treball o l’activitat al Centre Penitenciari o al domicili, si així ho decideix el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal.
Si es volen adoptar mesures de control monitoritzat, cal el consentiment previ de la persona interessada. Les despeses telefòniques o d’una altra mena generades són a càrrec seu, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.”
Article 54. Modificació de l’article 228
Es modifica l’article 228 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 228
El director del Cos de Policia o del Centre Penitenciari, sota la supervisió del tribunal o del batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, han de controlar el funcionament de la semillibertat.
Qualsevol incompliment del règim de semillibertat ha de ser assenyalat immediatament al tribunal o al batlle esmentats, o al batlle de guàrdia.”
Article 55. Modificació de l’article 229
Es modifica l’article 229 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 229
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot acordar la semillibertat, amb control monitoritzat o sense, en el moment de dictar la sentència, l’ordenança penal, o en període d’execució d’aquesta sentència o ordenança, quan la pena de presó ferma imposada sigui inferior o igual a sis mesos, o quan, tenint en compte la presó provisional, el ròssec de la pena de presó ferma sigui inferior o igual a sis mesos.”
Article 56. Modificació de l’article 230
Es modifica l’article 230 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, modificat al seu torn per les lleis 16/2008, del 3 d’octubre, i 19/2012, de l’11 d’octubre, qualificades de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 230
El condemnat que, en període d’execució de sentència o d’ordenança penal, hagi complert almenys les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d’haver-se aplicat els beneficis de l’article 209 si és el cas, pot sol•licitar acollir-se al règim de semillibertat amb control monitoritzat o sense, per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l’article 229. També s’hi poden acollir les persones a les quals s’ha substituït la pena de presó ferma per la d’arrest domiciliari, amb control monitoritzat o sense, d’acord amb l’article 210.
Un cop acordada la semillibertat en virtut d’aquest article o de l’article 229, i havent transcorregut la meitat del termini previst per a la semillibertat, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància del pres, pot acordar-ne la llibertat condicional per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.
El tribunal o el batlle esmentats poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi estat expulsat o no, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència o l’ordenança penal, o del ròssec resultant després d’aplicar el benefici establert a l’article 209 i amb independència de si la pena de presó ha estat substituïda per la d’arrest domiciliari prevista a l’article 210. Aquest benefici també és aplicable a les penes d’arrest.”
Article 57. Modificació de l’article 231
Es modifica l’article 231 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 231
La decisió d’acordar el règim de semillibertat o de llibertat condicional correspon al tribunal o al batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal, els quals l’adopten després d’haver oït el parer del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, si escau.”
Article 58. Modificació de l’article 232
Es modifica l’article 232 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 232
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal acorda o denega l’acolliment al règim de semillibertat o de llibertat condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de reinserció social del condemnat.”
Article 59. Modificació de l’article 233
Es modifica l’article 233 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 233
El tribunal o el batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal que acordi el compliment de la pena en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional pot imposar, després d’haver oït el Ministeri Fiscal i el condemnat, una o diverses de les obligacions contingudes a l’article 62 del Codi penal.
També ha de comprovar, directament o per mitjà de l’àrea competent del ministeri encarregat dels afers socials o del Servei de Policia, que el condemnat respecta les condicions imposades.”
Article 60. Modificació de l’article 234
Es modifica l’article 234 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 234
Si el condemnat en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional no observa bona conducta o no respecta les condicions particulars que li han estat imposades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, o el batlle de guàrdia, en cas d’urgència, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, poden decretar la revocació de la semillibertat o de la llibertat condicional i el seu reempresonament durant el temps que encara li falta per complir.
La decisió és adoptada, o reconsiderada si s’ha adoptat en cas d’urgència, pel tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del condemnat en un termini de cinc dies a partir de la petició, de la revocació o del reempresonament d’urgència acordat, amb audiència pública, si escau.
Contra la decisió adoptada només es pot interposar recurs si la semillibertat ha estat atorgada en la sentència o en l’ordenança penal.
Contra la decisió de revocar la llibertat condicional no es pot interposar recurs.”
Article 61. Modificació de l’article 235
Es modifica l’article 235 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 235
Excepcionalment, per raons legítimes i justificades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal poden, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, atorgar al pres un permís de sortida d’una durada màxima de cinc dies, amb les limitacions que siguin procedents i amb vigilància o control monitoritzat, si escau.”
Article 62. Modificació de l’article 236
Es modifica l’article 236 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 236
El pagament de la multa o les despeses judicials ha de fer-se en el termini de 15 dies a partir de l’endemà de la notificació de la sentència o de l’ordenança penal. Quan la persona condemnada no tingui recursos, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot autoritzar-la a fer el pagament en terminis, que han de ser fixats tenint present la seva situació.
En cas d’assistència lletrada de guàrdia o d’ofici, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal ha de reintegrar al Govern la suma satisfeta en concepte d’honoraris d’advocat, en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.”
Article 63. Modificació de l’article 237
Es modifica l’article 237 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 237
En cas d’impagament de la multa o de les despeses judicials, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal procedeix per la via executiva.”
Article 64. Modificació de l’article 238
Es modifica l’article 238 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 238
La determinació de la responsabilitat civil en període d’execució de sentència o ordenança penal s’ajusta als tràmits següents:
a) El tribunal o el batlle competent requereix, si escau, a les parts que aportin les proves que estimin oportunes en el termini que fixi.
b) Seguidament dóna vista a les parts de les actuacions. A partir d’aquest moment l’acusador particular o l’actor civil tenen un termini de 15 dies per formular la seva reclamació i les manifestacions corresponents; i els responsables civils, un altre termini de 15 dies per contestar-les.
c) Un cop transcorregut aquest darrer termini, el tribunal o el batlle competent decideix.”
Article 65. Modificació de l’article 253
Es modifica l’article 253 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 253
Les sentències fermes dictades pels tribunals, i les ordenances penals fermes i executòries dictades pel batlle instructor, poden ser objecte de recurs de revisió en els supòsits següents:
a) Quan la resolució s’hagi fonamentat en un document o un testimoniatge declarats posteriorment falsos per sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria.
b) Quan la resolució sigui contradictòria amb una altra sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria, dictada pel mateix fet delictiu, del qual només pugui ser-ne autora una sola persona.
c) Quan, amb posterioritat a la resolució, s’arribi al coneixement d’algun fet que provi d’una manera incontestable la innocència del condemnat.
d) Quan una sentència d’un tribunal superior concedeixi reduccions de pena o avantatges dels quals no pugui beneficiar-se un condemnat per no haver interposat recurs, malgrat que es trobi en la mateixa situació de fet que el recurrent beneficiat.
e) Quan la resolució s’hagi pronunciat cometent un delicte de corrupció, prevaricació, violència o mitjançant qualsevol altra maquinació fraudulenta.”
Article 66. Modificació de l’article 255
Es modifica l’article 255 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 255
L’objecte del Registre d’antecedents penals és la constatació de les condemnes pronunciades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, pel Tribunal de Corts i pel batlle instructor o de guàrdia, quan es tracti de delictes, i de les declaracions de rebel•lia dictades pels mateixos tribunals.”
Article 67. Modificació de l’article 268
Es modifica l’article 268 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 268
La publicitat del Registre d’Antecedents penals només pot fer-se per mitjà de certificacions, o de comunicacions adreçades als tribunals, a la Batllia o a la Fiscalia general, d’acord amb els articles següents.”
Article 68. Modificació de l’article 270
Es modifica l’article 270 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 270
Les certificacions són lliurades pels secretaris judicials del Tribunal de Corts, que també comunica, certifica o fa constar en les causes, a requeriment dels tribunals o els batlles, qualsevol anotació dels llibres del Registre.”
Disposició final primera
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, al seu torn modificat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 20
1. El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors d’edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l’àmbit educatiu i familiar, i n’ha d’informar el batlle de Menors als efectes oportuns, i l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, perquè efectuïn el seguiment.”
2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 27 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“5. El control del compliment de les contraprestacions l’efectuen el batlle de Menors i el Ministeri Fiscal, amb la col•laboració de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.”
3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38
1. Després de l’interrogatori del menor encausat, es procedeix a la declaració dels testimonis o, si escau, dels pèrits proposats en els escrits d’acusació o de defensa, així com dels tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia que hagin efectuat la valoració del menor durant la instrucció, i es practiquen les proves admeses d’acord amb les disposicions previstes al Codi de procediment penal.”
4. Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46
Tant en els casos de substitució de la mesura d’internament com en els casos de suspensió d’execució d’una mesura, el batlle, després d’escoltar el Ministeri Fiscal i les parts, i a la vista de l’informe de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, resol.”
5. Es modifica l’article 47 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47
1. L’aplicació de les mesures té com a finalitat primordial la integració del menor en la societat. Tota mesura ha d’estar orientada cap a la seva educació.
2. El tribunal competent de menors, per acord motivat, pot imposar les mesures que s’indiquen en aquest article. Per imposar la mesura ha de tenir en compte no només la naturalesa dels fets i la seva valoració jurídica, sinó també l’interès del menor.
3. Les mesures que es poden imposar, de caràcter disciplinari o educatiu, són les següents:
I. Mesures disciplinàries
a) Principals:
1a. Internament en un règim tancat. El menor roman de manera continuada en un centre, on realitza totes les activitats; aquesta mesura només es pot imposar als menors que hagin comès un delicte major sancionat en el Codi penal amb una pena superior als vuit anys de presó, o al menor reincident pel que fa als altres delictes. La durada no pot excedir la tercera part de la pena assenyalada per a aquest delicte en el Codi penal.
El batlle pot concedir permisos de sortida als menors a partir del primer terç del compliment de la mesura, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, la direcció del centre on el menor es trobi complint la mesura i els tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.
2a. Internament en un règim semiobert. El règim semiobert implica la permanència continuada del menor en un centre on realitza la major part de les activitats i s’atorga, com a mínim, un permís d’un cap de setmana al mes sense perjudici que el batlle pugui atorgar permisos complementaris, oït el Ministeri Fiscal, en funció de les circumstàncies personals, familiars i de reinserció del menor, que no poden ser superiors a dos mesos l’any. Aquesta mesura d’internament no pot imposar-se quan el menor hagi comès una infracció tipificada com a contravenció al Codi penal. La durada màxima d’aquesta mesura és de dos anys.
3a. Internament en un règim obert. El règim obert permet al menor de realitzar activitats educatives o lúdiques fora del centre, respectant un horari i amb l’obligació de pernoctar al centre. Els menors poden sortir cada cap de setmana i el període de vacances que els sigui possible. Aquesta mesura té una durada màxima d’un any.
En els tres supòsits anteriors, el menor ha d’estar sota la vigilància dels pares, tutors o representants legals, o en defecte d’aquests, sota la responsabilitat de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia o sota la responsabilitat de les persones en què el ministeri delegui.
Igualment, en el cas dels tres supòsits precedents, si el menor necessita un tractament mèdic o psiquiàtric que aconselli o obligui un internament, el termini d’aquest internament li serà abonable per al període previst per la mesura.
L’internament de menors, en qualsevol tipus de règim, es durà a terme en instal•lacions específiques per a menors, amb total separació de les persones privades de llibertat per aplicació de la llei penal aplicable als majors d’edat.
4a. Obligació de romandre al domicili familiar els caps de setmana. Aquesta mesura té una extensió màxima de dotze caps de setmana.
5a. Privació de sortir els vespres del domicili familiar. El menor ha de romandre al domicili familiar des de les 22 hores fins a les 7 hores de l’endemà, durant un període màxim de sis mesos, llevat que vagi acompanyat d’un dels pares o del representant legal.
6a. Realització de serveis en benefici de la comunitat. El menor fa una activitat en benefici de la col•lectivitat en conjunt, o bé de persones en situació de precarietat. S’intenta que la naturalesa de l’activitat tingui relació amb els fets comesos pel menor. La durada diària d’aquesta mesura no pot excedir les sis hores i el compliment no pot suposar una interferència greu en l’activitat laboral o escolar del menor. L’extensió mínima és de trenta hores; i la màxima, de cent cinquanta.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia porta a terme la mesura de treballs en benefici de la comunitat. Li correspon la recerca d’activitats d’utilitat pública i el seguiment i l’avaluació posterior del compliment de la mesura, i ha d’emetre l’informe corresponent per al batlle de Menors i el Ministeri Fiscal. L’activitat que hagi de realitzar el menor és proposada pels serveis tècnics del ministeri encarregat de la justícia al batlle de Menors, el qual, un cop oït el Ministeri Fiscal, hi ha de donar la conformitat.
Aquesta mesura no es pot imposar sense l’acceptació del menor i del seu representant legal, i la resolució que s’estableix té a tots els efectes la consideració d’aute d’execució.
b) Accessòries:
7a. Privació del dret a conduir vehicles de motor per un temps màxim de dos anys.
8a. Privació del dret a usar qualsevol tipus d’armes per un temps màxim de dos anys.
9a. Privació d’entrar a determinats locals o llocs públics. Aquesta mesura es pot imposar com a accessòria en totes les infraccions comeses en un tipus de local o lloc públic determinat o en relació amb aquests llocs. Té la mateixa durada que la mesura principal o, en tot cas, no pot excedir els dos anys.
c) De substitució:
10a. El tribunal, tenint en compte el tipus, la gravetat del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del menor, pot substituir, totalment o parcialment, les mesures disciplinàries principals d’internament per una de les altres mesures disciplinàries principals o per una o més de les previstes com a disciplinàries accessòries o com a educatives.
II. Mesures educatives
1a. Seguiment d’un tractament mèdic determinat. Aquesta mesura va dirigida als menors que, per raó de la seva addicció a l’alcohol o a altres drogues, o bé per disfuncions significatives del seu psiquisme, necessiten seguir un programa terapèutic ambulatori. La durada màxima d’aquesta mesura és de tres anys.
2a. Llibertat vigilada amb assistència educativa. El menor ha de complir un programa d’activitats socioeducatives, així com les regles de conducta que s’estableixin en cada cas, sota una vigilància estreta, durant un temps màxim de dos anys i un temps mínim de sis mesos.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia desenvolupa funcions d’ajuda i control, i fomenta la participació del menor en activitats que afavoreixin la seva educació. Amb aquesta finalitat, es coordina amb institucions públiques i privades amb capacitat per atendre adequadament els menors.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia presenta un informe cada tres mesos al batlle de Menors i al Ministeri Fiscal sobre l’evolució del comportament del menor i sobre el compliment de les regles de conducta que estigui obligat a observar.
3a. Acolliment per una altra persona, un nucli familiar o una institució de caràcter assistencial. Amb l’aplicació d’aquesta mesura es procura proporcionar al menor un ambient de socialització positiu, a través de la seva estada durant un període de temps determinat pel batlle, amb una família diferent de la seva o bé en una institució. En l’acolliment familiar, el batlle decideix la família que estimi més adequada entre les que hagin estat seleccionades prèviament pels serveis corresponents de l’Administració general.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia vetlla perquè el menor rebi, durant el temps que estigui sotmès a aquesta mesura, l’educació i l’atenció adequades que requereixen la seva edat i la seva condició.
D’aquesta manera, controla periòdicament l’evolució del menor i elabora cada tres mesos un informe per al batlle i el Ministeri Fiscal sobre la seva situació i la conveniència o no de continuar amb la mesura imposada.
4a. Amonestació. El batlle de Menors manifesta de forma concreta i clara les raons que fan intolerable el fet comès pel menor, exposa les conseqüències que ha tingut o podria tenir per a ell i per a la víctima i formula recomanacions per al seu futur.”
Disposició final segona
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i el text consolidat de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes dues lleis.
Disposició final tercera
Aquesta Llei qualificada entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 1, 2, 16, 22 al 24, 26, 27, 31 al 33, 35, 38, 40 al 45, 46, 48 al 64 i 66, que entren en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
Sofia Garrallà Tomàs    
Vicepresidenta de la Comissió Legislativa d’Interior
Sílvia Riva González    
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior


 

 

 

Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044