BCG 53/2017, 5 juliol 2017

 

Núm. 53/2017

 

2.1 Projectes de llei

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i obertura del termini de presentació d’esmenes.  

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i obertura del termini de presentació d’esmenes.    

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a quines mesures correctores ha pres el Govern en relació als comptes d'Andorra Turisme, SAU de l'exercici 2015. 

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al full de ruta de Govern en relació amb el projecte del Casino.   

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.1 Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la Cambra

Autorització d’unes sessions extraordinàries de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera. 

Autorització d’unes sessions extraordinàries Comissió Legislativa de Política Exterior.  

Autorització per la celebració d’una sessió extraordinària del Consell General pel dia 13 de juliol del 2017, a les 9.30h.                                                       

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió extraordinària del Consell General pel dia 13 de juliol del 2017.  

5.3 Altres

Publicació de l’adjudicació del concurs públic per a la contractació del servei de transport de passatgers per la XVI Sessió de tardor de l’OSCE-PA, que tindrà lloc a Andorra els dies 3, 4 i 5 d’octubre de l’any 2017.  

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 de juliol del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 30 de juny del 2017, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- D’acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de juliol del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris

Exposició de motius

El 24 d’abril del 2014, el Consell General va aprovar la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris. De llavors ençà, aquesta Llei ha estat modificada tres vegades, en virtut de la disposició final setena de la Llei 2/2016, del 10 de març, del pressupost per a l’exercici del 2016; de les disposicions finals quarta i cinquena de la Llei 3/2017, del 19 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2017, i dels articles 10 a 12 de la Llei 9/2017, del 25 de maig, de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes.

En concret, la disposició final cinquena de la Llei 3/2017 va modificar l’article 32 de la Llei 6/2014, relatiu al barem de valoració patrimonial, amb l’objectiu d’establir-ne un sistema de càlcul més senzill, a través de llindars únics assignats als béns immobles, als actius financers i als béns mobles. Al mateix temps, també es van revisar aquests llindars per tal de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions de solidaritat, sense deixar de garantir uns ingressos mínims a les persones que ho necessiten, atès que segons es desprèn de l’article 26, apartat 1, de la Llei 6/2014, aquestes pensions s’adrecen a les persones que no disposen de prou recursos per viure.

Posteriorment, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 6/2014, segons el qual l’abast dels elements patrimonials considerats en el barem i la determinació de la seva valoració es regulen per reglament, el 26 d’abril del 2017 el Govern va aprovar la modificació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, amb la finalitat de desenvolupar l’article 32 esmentat. En efecte, per preservar l’equitat i la justícia social en l’aplicació d’aquest article, es va establir que per considerar superat el barem de valoració patrimonial, el càlcul del valor dels actius financers i dels béns mobles havia de ser cumulatiu. Al mateix temps, pel que fa a la determinació del valor dels béns mobles, es van fer constar els béns mobles d’ús personal com a no inclosos en el còmput corresponent. Finalment, es va incorporar la regulació del càlcul del valor dels béns immobles en el supòsit de propietats indivises.

Tanmateix, sens perjudici del desenvolupament reglamentari detallat anteriorment, s’ha considerat oportú, per preservar al màxim la seguretat jurídica en una matèria especialment sensible, de traslladar aquest desenvolupament en el contingut mateix de l’article 32 de la Llei 6/2014. És per aquest motiu que es promou aquesta Llei, que es divideix en un article únic que modifica l’article 32 esmentat, i en dos disposicions finals que encomanen al Govern la publicació del text consolidat de la Llei de serveis socials i sociosanitaris i estableixen la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Article únic. Modificació de l’article 32 de la Llei 6/2014

Es modifica l’article 32 de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 32. Barem de valoració patrimonial

1. Es considera superat el barem de valoració patrimonial si el valor de mercat dels béns immobles, en què no es computa l’habitatge habitual, és igual o superior a 10 vegades el LECS personal en còmput anual. En el supòsit de propietats indivises, es distribueix el valor de l’immoble a parts iguals entre els propietaris, llevat que hi hagi proves en contra sobre la quota dels uns i dels altres.

2. També es considera superat el barem de valoració patrimonial si de forma cumulativa el valor dels actius financers i el valor dels béns mobles, en què no es computen els béns mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat, és igual o superior a 6,5 vegades el LECS personal en còmput anual.

3. L’abast dels elements patrimonials considerats en el barem de valoració patrimonial i la determinació de la seva valoració es regulen per reglament.”

Disposició final primera. Publicació del text consolidat

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquesta Llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor de la Llei

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 de juliol del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 30 de juny del 2017, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- D’acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de juliol del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Exposició de motius

La Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats estableix el marc tributari aplicable a les societats residents fiscals al Principat d’Andorra en relació amb les rendes derivades de la seva activitat. Aquesta Llei preveu un règim fiscal de tributació sobre la renda que, en general, es pot qualificar d’altament competitiu en relació amb els països de l’entorn. Això permet afavorir l’atracció d’empreses que desitgin desenvolupar la seva activitat econòmica al Principat d’Andorra.

Així mateix, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats preveu diversos règims especials que atorguen un marc de tributació singularment beneficiós per als obligats tributaris que duguin a terme determinades activitats. Aquestes activitats inclouen l’explotació internacional d’actius intangibles, la intervenció en el comerç internacional, la gestió i la inversió financeres intragrup o la tinença de participacions en societats estrangeres.

No obstant, en els darrers anys s’ha anat posant de manifest a escala internacional el fet que certs règims fiscals amb una naturalesa i característiques equiparables als esmentats anteriorment són susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis. En aquesta línia, cal tenir en compte els treballs liderats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, en matèria d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis (Projecte BEPS). En el marc d’aquest Projecte BEPS, l’OCDE planteja la conveniència de mantenir vigents aquests tipus de règims fiscals o, si escau, de modificar-los per tal de garantir-ne el respecte pels requisits de substància i transparència que constitueixen l’element definidor d’aquest Projecte.

En relació amb els règims fiscals especials, específicament, cal tenir en compte la denominada Acció 5 de l’esmentat Projecte BEPS, destinada a combatre les pràctiques fiscals pernicioses, tenint en compte la transparència i la substància. Amb aquest objectiu, l’Acció 5 revisa els requisits que han de complir els règims fiscals especials per tal que no es consideri que constitueixen competència fiscal deslleial i que permeten l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis.

En el desenvolupament d’aquesta revisió, l’Acció 5 presta una atenció particular als règims fiscals especials d’explotació d’actius intangibles i proposa un model a seguir per tal de garantir que la concessió dels beneficis derivats d’aquests règims estigui lligada al desenvolupament d’activitats econòmiques reals de recerca i desenvolupament.

Cal tenir en compte que l’Acció 5 del BEPS constitueix el que es denomina estàndard mínim, és a dir, una mesura d’implementació obligada per als estats que s’hagin compromès a aplicar les disposicions del Projecte BEPS. En aquest sentit, el Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS, s’ha compromès a escala internacional a adaptar la seva normativa interna a les disposicions previstes pels plans d’acció del BEPS, entre els quals s’inclou l’Acció 5 com a mesura d’obligat compliment.

Per la seva banda, la Unió Europea també ha desenvolupat certs criteris i directrius a tenir en compte a l’hora de combatre les pràctiques fiscals pernicioses. Aquestes directrius a nivell comunitari es preveuen al denominat Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses, establert a les conclusions del Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) celebrat l’1 de desembre de 1997. El Codi de conducta preveu una sèrie de criteris per avaluar si una mesura fiscal és perniciosa o no. A aquest efecte, s’entén per mesura perniciosa la que afecti o pugui afectar, de forma significativa, la ubicació de l’activitat econòmica, i que ofereixi una tributació efectiva significativament inferior a la generalment aplicable a la jurisdicció en qüestió.

D’acord amb això, s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a la llum dels criteris internacionals. D’aquesta revisió s’ha conclòs que, per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup. Així mateix, cal modificar de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres.

A la vegada, és necessari regular normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament.

Per acabar, aquesta Llei també inclou determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, necessàries per complir amb un altre dels estàndards mínims exigits per l’OCDE dins del Projecte BEPS: el referent a la informació país per país, en la línia que disposa l’Acció 13 del Projecte esmentat. Amb les modificacions introduïdes es regula l’obligació i les condicions per a la presentació d’aquesta informació país per país en relació amb les empreses residents fiscals a Andorra que formin part d’un grup multinacional que facturi, almenys, 750 milions d’euros.

Aquesta Llei es compon de set articles, tres disposicions transitòries i una disposició final.

Article 1

S’introdueixen els articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:

“Article 16 bis. Obligació de presentar informació país per país

1. En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.

2. Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:

a) Que l’entitat referida sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, i

b) Que concorri alguna de les condicions següents:

- La societat matriu última del grup multinacional no està obligada a presentar un informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal; o

- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última compta amb un acord internacional vigent del qual el Principat d’Andorra és part, però no té un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 següent per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació; o

- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última ha comès una omissió sistemàtica que ha estat notificada pel ministeri encarregat de les finances a l’entitat integrant resident a efectes fiscals a Andorra.

Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.

3. No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant exigeix la presentació d’informes país per país de conformitat amb uns requisits de contingut anàleg als que preveu l’apartat 6,

b) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació,

c) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant no ha notificat al ministeri encarregat de les finances una omissió sistemàtica,

d) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant ha estat informada, en termes anàlegs als previstos a l’apartat 4, per l’entitat integrant resident fiscalment en aquella jurisdicció, que actua com a societat matriu representant, i

e) S’ha remès una notificació al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’apartat 5.

4. Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

5. Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:

a) Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societats, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritats, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.

b) La identificació de cada entitat que integra del grup multinacional, indicant-ne la jurisdicció de residència fiscal, així com, en els casos en què sigui diferent, la jurisdicció en virtut de la legislació de la qual s’ha constituït i la naturalesa de l’activitat o les activitats econòmiques principals de l’entitat integrant referida.

Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.

7. L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.

8. L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Article 16 ter. Ús i confidencialitat de l’informe país per país

1. El ministeri encarregat de les finances utilitza l’informe país per país per avaluar amb caràcter global els riscos de preus de transferència i altres riscos relacionats amb l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis al Principat d’Andorra, valorant en particular el risc que els membres del grup multinacional incompleixin les normes de preus de transferència aplicables i, si escau, amb finalitats d’anàlisi estadística i econòmica. El ministeri encarregat de les finances no es pot basar en l’informe país per país per ajustar els preus de transferència.

2. La confidencialitat de la informació que figura a l’informe país per país és preservada pel ministeri encarregat de les finances almenys al mateix nivell que si la informació esmentada se li comuniqués de conformitat amb les disposicions del Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal.

Article 16 quater. Definicions

A l’efecte dels articles 16 bis i 16 ter, les expressions següents tenen els significats que s’indiquen a continuació:

a) El terme grup designa un conjunt d’empreses vinculades per relacions de propietat o control, d’una manera que estigui obligat a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les empreses esmentades es cotitzessin en un mercat de valors.

b) El terme grup multinacional designa qualsevol grup que consti de dos empreses o més amb residència fiscal en diverses jurisdiccions, o que estigui compost per una empresa resident a efectes fiscals en una jurisdicció i que tributi en una altra jurisdicció per les activitats d’un establiment permanent, sempre que no sigui un grup multinacional exclòs.

c) El terme grup multinacional exclòs designa, en un exercici fiscal del grup, un grup els ingressos consolidats totals del qual hagin estat inferiors a 750 milions d’euros durant l’exercici fiscal immediatament anterior a l’exercici fiscal de presentació de la informació, de conformitat amb els seus estats financers consolidats corresponents a l’exercici fiscal anterior esmentat.

d) El terme entitat integrant designa:

- Una unitat de negoci independent integrant d’un grup multinacional que estigui inclosa als estats financers consolidats del grup multinacional a l’efecte de presentar la informació financera o que ho estaria si les participacions en el seu capital es negociessin en un mercat organitzat.

- Una unitat de negoci exclosa dels estats financers consolidats del grup multinacional únicament per raons de mida o rellevància.

- Un establiment permanent d’una unitat de negoci independent del grup multinacional que estigui inclosa en els punts anteriors, sempre que la unitat de negoci formuli, per a l’establiment permanent, estats financers separats a l’efecte de presentar informació financera, reguladors, fiscals o de control intern de gestió.

e) El terme societat informadora designa una entitat integrant que estigui obligada a presentar, a la jurisdicció de la seva residència fiscal, i en nom del grup multinacional, un informe país per país conforme als termes que es prevegin reglamentàriament. L’entitat informadora pot ser la societat matriu última, la societat matriu representant o qualsevol entitat mencionada a l’apartat 2 de l’article 16 bis.

f) El terme societat matriu última designa una entitat integrant d’un grup multinacional que compleixi els requisits següents:

- Posseir directament o indirectament una participació suficient en una o diverses entitats integrants del grup multinacional, de manera que estigui obligada a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les dites empreses es cotitzessin en un mercat de valors, i

- Que no hi hagi una altra entitat integrant del grup multinacional que posseeixi directament o indirectament la participació descrita en el punt anterior sobre la primera entitat integrant.

g) El terme societat matriu representant designa una entitat integrant del grup multinacional que hagi estat nomenada pel grup multinacional com a representant única de la societat matriu última a l’efecte de presentar l’informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal, en nom del grup multinacional, sempre que es donin una o diverses condicions previstes al punt b) de l’apartat 2 de l’article 16 bis.

h) El terme exercici fiscal designa el període anual comptable en relació amb el qual la societat matriu última del grup multinacional formula els seus estats financers.

i) El terme exercici fiscal de presentació d’informació designa l’exercici fiscal les dades del qual constin a l’informe país per país esmentat a l’article 16 bis.

j) El terme acord qualificat entre autoritats competents designa un acord celebrat entre els representants autoritzats de les jurisdiccions que són part d’un acord internacional i que exigeix l’intercanvi automàtic d’informació d’informes país per país entre les jurisdiccions signants.

k) El terme acord internacional designa el Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, qualsevol conveni fiscal bilateral o multilateral, o qualsevol acord d’intercanvi d’informació tributària signat per Andorra en el qual s’estableixi la facultat legal d’intercanviar informació fiscal entre les autoritats signants, incloent-hi l’intercanvi automàtic d’informació.

l) El terme estats financers consolidats designa els estats financers d’un grup multinacional en els quals es presentin els actius, els passius, els ingressos, les despeses i els fluxos de caixa de la societat matriu última i de les entitats integrants com si fossin els d’una entitat econòmica única.

m) El terme omissió sistemàtica en una jurisdicció significa que la jurisdicció compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor amb el Principat d’Andorra, però ha suspès l’intercanvi automàtic (per raons no previstes a l’acord) o d’alguna altra manera no ha facilitat, de forma persistent, al Principat d’Andorra, els informes país per país que li han presentat els grups multinacionals amb entitats integrants residents fiscals a Andorra.”

Article 2

Es modifica el títol i el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queden redactats de la manera següent:

“Article 20. Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats

1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació o procedents de la dissolució d’una entitat participada o de la separació com a soci, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:”

Article 3

S’introdueix una nova lletra d) a l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“d) No són deduïbles les pèrdues obtingudes en la transmissió de participacions que compleixin els requisits previstos a l’apartat 1.”

Article 4

Es modifica l’article 21 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 21. Eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger

1. Estan exemptes les rendes positives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent situat fora del territori del Principat d’Andorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotmès a imposició per un gravamen de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’establiment permanent estigui situat en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició.

2. No són deduïbles les pèrdues obtingudes per l’establiment permanent quan es compleixin els requisits previstos a l’apartat anterior, excepte que s’hagin generat com a conseqüència del cessament de la seva activitat.”

Article 5

Es modifica l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 23. Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles

1. Els obligats tributaris que s’acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:

a) Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l’obligat tributari directament relacionades amb la seva activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l’obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l’estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l’increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s’incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l’import resultant no pugui superar l’import del denominador.

b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a), i les d’adquisició d’actius intangibles.

No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.

La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:

a) L’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.

b) El cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i els resultats d’aquesta utilització no es poden materialitzar en el lliurament de béns o la prestació de serveis que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat que els cedeix.

c) L’obligat tributari ha de disposar dels registres comptables necessaris per poder determinar els ingressos i les despeses directes corresponents, de forma separada i individual, a cadascun dels actius intangibles cedits, així com l’import de la reducció a què es fa referència a l’apartat 1.

3. En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.

4. Quan, en períodes impositius anteriors, la renda derivada d’un dels actius intangibles indicats a l’apartat 1 hagi resultat negativa i s’hagi integrat a la base de tributació, la reducció prevista en aquest article només s’aplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu a partir del moment en què superin l’import de les rendes negatives anteriors. Així mateix, quan en períodes impositius anteriors la renda derivada d’un d’aquests actius hagi resultat positiva i s’hagi aplicat la reducció prevista en aquest article, les rendes negatives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu s’integren també a la base de tributació amb la reducció prevista a l’apartat 1, fins a assolir l’import de les rendes positives anteriors.

5. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia d’actius intangibles existents o esperats sobre la qual es vol aplicar el règim especial i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia d’actius intangibles als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia d’actius intangibles d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies d’actius intangibles, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.”

Article 6

Se suprimeix l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Article 7

Es modifica l’article 38 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 38. Règim especial de societats de tinença de participacions en societats

1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.

2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.

3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’apartat 2, de l’article 20 són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.

Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.

La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.

5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”

Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats des de l’1 de gener del 2017.

Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de la dita data d’entrada en vigor i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 d gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en els mateixos termes i condicions, sobre les rendes obtingudes fins al 31 de desembre del 2020 en relació amb participacions adquirides abans de l’1 de juliol del 2017.

2. Els resultats que els obligats tributaris acollits a aquest règim transitori obtinguin, després del 31 de desembre del 2020, en la transmissió de participacions en societats adquirides abans de l’1 de juliol del 2017, estaran exempts en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 38, en la redacció vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per la part del resultat que s’hagi generat fins al 31 de desembre del 2020. A aquest efecte, s’entén que els resultats procedents de la transmissió de la participació s’han generat de forma lineal durant el període de tinença.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Les modificacions introduïdes per l’article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la Llei.

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sra. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a quines mesures correctores ha pres el Govern en relació als comptes d'Andorra Turisme, SAU de l'exercici 2015, publicada en el Butlletí del Consell General número 36/2017, de data 17 de maig.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 30 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç    
Resposta escrita a la pregunta
(Reg. núm. 0606/17)

Resposta escrita del Govern (Ministre Francesc Camp) a la pregunta presentada pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, en relació a quines mesures correctores ha pres el Govern en relació als comptes d’Andorra Turisme, SAU, de l’exercici 2015, Reg. Núm. 0606/17.

Antecedents:

Llegit l’informe de fiscalització la intervenció general sobre els comptes d’Andorra Turisme, SAU de l’exercici 2015:

- D’acord amb la Llei 13/2007, de creació d’Andorra Turisme, la societat pot concertar crèdits, sempre que aquests no superin el 35% dels ingressos per operacions corrents de l’exercici anterior. Segons es desprèn de l’apartat 3.2.2 (deutes a curt termini) només es podien concertar crèdits per valor de 469.716,45 Euros, excedint-se per tant 530.283,55 Euros.

Pregunto a Govern:

Quines mesures correctores ha pres el Govern?

Pot garantir Govern que no es tornarà a excedir el límit legal, ni tan sols per períodes curts?

Resposta a la pregunta:

Molt Il·lustre Senyor Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells,

En relació a la pregunta escrita Reg. Núm. 0606/17, em plau donar-vos la següent resposta:

• És cert que amb els ingressos per operacions corrents del tancament del exercici 2014, 1.342.047€, Andorra Turisme només podia concertar crèdits per un valor de 469.716€ i que tot i haver formalitzat una pòlissa de crèdit per un import de 1.000.000€, l’import disposat a tancament del exercici 2015 era de 497.606€, es a dir 27.890€ per sobre del límit permès.
• El sobre passament del deute amb entitats de crèdit permès obeeix als següents motius:

No retardar el pagament de les factures dels proveïdors més enllà d’un termini de 45 dies a data d’emissió de la factura (tenint en compte que Andorra Turisme efectua els pagaments el dia 10 i 25 de cada mes), el que pot provocar tensions de tresoreria en algun moment de l’any.

Cal dir que la motivació principal de la contractació d’una pòlissa de crèdit busca justament complir els compromisos esmentats en el pàrraf anterior. En cap cas, aquesta pòlissa de crèdit s’utilitza per augmentar el pressupost de despesa de la societat.

La coincidència a finals del 2015 entre pagaments de factures per satisfer a proveïdors i obligacions contractuals, i alhora el retard en el cobrament de les  factures dels mesos de novembre i desembre de 2015 de la subvenció de Govern que van ser cobrades el mes de febrer de 2016 per un import total de 2.421.420€, provoquen aquest sobre passament del deute amb entitats de crèdit.

Cal dir també que amb l’aplicació del Pla General de Comptabilitat a partir de l’1 de gener de 2009, les subvencions rebudes de Govern van passar de ser considerades un ingrés d’explotació del compte de pèrdues i guanys a ser considerades  “aportacions de socis” dins del Patrimoni de la Societat. De no ser així, es a dir si s’haguessin considerat les subvencions de Govern rebudes el 2014 (=15.858.522€) com un ingrés d’explotació, el deute amb entitats de crèdit del 2015 (=497.606€) hauria representat només un 2,9% dels ingressos d’explotació del 2014.

Per tant entenem que el sobre passament del límit del deute amb entitats de crèdit el 2015 s’ha d’entendre com un desajust ocasional entre els pagaments i els ingressos de la societat motivat principalment per la voluntat de fer front als compromisos adquirits amb els proveïdors en els terminis acordats. Una situació que, tal com es menciona en el informe de fiscalització de la Intervenció General també en l’apartat 3.2.2  ja es va corregir el 2016.

El deute amb entitats de crèdit a 31 de desembre de 2016 és només de 3.034€, el que representa un 0,25% dels ingressos d’explotació del 2015 (=1.217.030€).

Andorra Turisme pot garantir que amb el nou Reglament relatiu a l’adopció de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic amb el caràcter de Pla marc per al sector públic estatal del Principat d’Andorra aprovat el 22-12-2016 i d’aplicació a partir d’aquest exercici 2017, les aportacions pressupostàries de Govern tornen a considerar-se “ingressos d’activitats ordinàries”, fet que comportarà que en cap cas el deute amb entitats de crèdit s’excedirà del 35% dels ingressos d’operacions corrents.

Atentament,

Francesc Camp Torres                                                      
Ministre de Turisme i Comerç

Andorra la Vella, 29 de juny del 2017

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al full de ruta de Govern en relació amb el projecte del Casino, publicades en el Butlletí del Consell General número 36/2017, de data 17 de maig.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 30 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

Ministeri de Finances                 
Resposta escrita del Govern a la pregunta
Reg. núm. 0617

Resposta escrita del Govern a la pregunta amb referència Reg. núm. 0617, presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, sobre el full de ruta de Govern en relació amb el projecte del Casino.

A continuació es transcriu la pregunta en qüestió, amb les respostes del Govern corresponents: 

Pregunta

Quin full de ruta té Govern en relació al Casino ?

Resposta

En data 11 de desembre del 2014 es va aprovar la Llei 37/2014, de regulació dels jocs d’atzar publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra número 2, del 14 de gener del 2015, text que va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació.

La Llei 37/2014 preveu que el Consell Regulador del Joc pugui atorgar una llicència de classe A que permeti als operadors de la categoria 1, de conformitat amb les condicions que es fixen, l’explotació, en els llocs físics anomenats casinos, els jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses.

L’article 20 de l’esmentada Llei defineix les característiques de la llicència de la classe A que haurà de determinar, entre altres extrems, els jocs d’atzar autoritzats a ser explotats pel titular. 

En data 23 de novembre del 2016, s’aprovà el Reglament del casino de joc i  annexos  (Annex I. Catàleg de jocs, Annex II.- Màquines d’atzar oneroses i Annex III.- Tornejos), publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra número 71, del 30 de novembre del 2016.

L’atorgament de la llicència per a l’explotació del casino s’obtindrà pel procediment d’un concurs públic internacional i que es regirà pel plec de bases que, a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc, sigui aprovat pel Govern.

Es disposa d’un plec de bases ?

Resposta

Des del Consell Regulador Andorrà del Joc s’estan finalitzant els treballs de redacció del plec de condicions que ha de regir el concurs. En les properes setmanes el document serà analitzat i aprovat pel consell d’administració del CRAJ i tot seguit tramès al Consell de ministres per a la seva aprovació i publicació de l’edicte de licitació al BOPA,  tal com preveu l’article 20 de la Llei 37/2014.

Quan Govern pensa fer l’adjudicació ?

Resposta

El concurs per a l’obtenció de la llicència que permeti l’explotació del casino de joc, es preveu adjudicar-lo a finals del 2017 o a tot estirar, a principis del 2018, depenent del nombre d’ofertes que s’hagin de valorar.

L’edicte pel qual es convoca el concurs per a licitar la llicència, fixa la data límit per a lliurar les ofertes i la data d’obertura de les mateixes. Un cop analitzades i valorades les ofertes, la Mesa de Valoració informarà a l’òrgan col·legial del regulador del joc, la oferta més ben valorada i per tant guanyadora del concurs, que haurà d’anar acompanyada dels informes favorables de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades per a que pugui ser adjudicat el concurs.   

Podria precisar Govern quin tipus de model vol pel Casino, si vol una oferta més aviat global amb hotel restaurants botigues o una oferta parcial ?

Resposta

El plec de bases preveu que la oferta del projecte pel casino de joc ha de comprendre o integrar, com a mínim, sales de joc destinades a màquines d’atzar oneroses i taules de joc tradicionals, sala de pòquer, sala d’apostes de contrapartida presencial, àrea de restauració (snack-bars i restaurant) i una sala polivalent amb un aforament mínim per a realitzar espectacles, congressos i/o reunions. Tanmateix es preveu que el projecte haurà de preveure la disponibilitat d’un mínim de places d’aparcament, ja siguin en règim de propietat, d’arrendament o conveni.

En el cas que es vulgui una oferta parcial, de quina estem parlant ?

Resposta

Ara per ara el projecte de plec de condicions que s’està treballant no contempla una oferta parcial.

Si hi ha una ubicació predeterminada després de tot el que ha sortit en la premsa (centre de congressos, Caldea, The Cloud...) ?

Resposta

Ara per ara el projecte de plec de condicions que s’està treballant no contempla una ubicació predeterminada, serà el propi concursant que proposarà la seva ubicació, dins del territori nacional.

Si es manté aquesta hipòtesis els concursants podran optar per ubicar el projecte del casino de joc i els seus serveis complementaris dins d’un edifici de nova construcció o bé dins d’un edifici o local existent que hauran de ser adaptats per a l’activitat del casino i dels seus serveis complementaris.

Si no hi ha cap ubicació predeterminada, a nivell de les provables ubicacions, hi ha més interès per algun indret concret ?

Resposta

En principi interessa que la ubicació sigui cèntrica, entenent aquesta com aquella que possibiliti la ubicació del projecte del casino de joc en les zones de més afluència turística i de major concentració de serveis orientats al turisme del país (hotels, restaurants, comerços, estacionaments, entre altres) en un radi de dos quilòmetres.

Podria informar Govern si hi ha molts grups interessats per a l’explotació del Casino, quins són, quina notorietat tenen i de quines nacionalitats són ?

Resposta

D’ençà l’aprovació de la Llei 37/2014 hi hagut interès per part de diferents grups d’operadors de casino, que han mostrat el seu possible interès en participar del concurs, un cop hagin conegut el contingut i les condicions requerides en el plec de bases.

Cal recordar que la Llei 37/2014 preveu que per a poder obtenir la llicència de la classe A, el sol·licitant ha de constituir-se en societat de dret andorrà, amb domicili social al Principat d’Andorra i ha de complir, entre altres, les condicions prèvies establertes en els articles 10 i 11 de la Llei, havent d’acreditar la seva capacitat professional, honorabilitat i capacitat econòmica.  

El model plantejat pel Govern, està previst una inversió mínima ?

Resposta

El plec de condicions preveu una inversió mínima del projecte, que comprendrà la inversió derivada de tots els equipaments de joc, equipaments de seguretat, obres, instal·lacions generals, despeses de primer establiment i fons de caixa.

En el supòsit de fer el Casino en un edifici en construcció es preveu un transitori ?

Resposta

Ara per ara el projecte de plec de condicions que s’està treballant no contempla dins del projecte la possibilitat de que el concursant que esdevingui guanyador pugui explotar de manera transitòria i provisional les activitats de jocs pròpies del casino i els serveis complementaris en un altre indret que no sigui el definitiu.

Andorra la Vella, 29 de juny del 2017

Jordi Cinca Mateos                                                            
Ministre de Finances                                                         
President del CRAJ

La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 4 de juliol del 2017, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Ladislau Baró Solà, president de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, autoritzar la celebració de diverses sessions extraordinàries de la referida Comissió, durant el mes de juliol, amb els ordres del dia següents:

1- Compareixences de diversos organismes relacionats amb el sector financer.

2- Anàlisi de la documentació aportada i de les compareixences realitzades en el marc dels treballs de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera a fi i efecte d’elaborar les conclusions preliminars prèvies a la redacció del dictamen.

3- Altres qüestions d’interès per la Comissió.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de juliol del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 4 de juliol del 2017, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Carles Enseñat Reig, president de la Comissió Legislativa de Política Exterior, autoritzar la celebració de diverses sessions extraordinàries de la Comissió, durant el mes de juliol, amb l’ordre del dia següent:

Punt Únic: Compareixença del responsable del Ministeri d’Afers Exteriors.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de juliol del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 4 de juliol del 2017, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat autoritzar la celebració d’una sessió extraordinària del Consell General pel dia 13 de juliol del 2017, a les 9.30h, amb l’ordre del dia següent:

1- Nomenament dels membres de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.

2- Examen i votació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

3- Examen i votació del Projecte de llei general de l’allotjament turístic.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de juliol del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El proper dia 13 de juliol del 2017, dijous, a les 9.30h, se celebrarà una sessió extraordinària del Consell General, amb l’ordre del dia següent:

1- Nomenament dels membres de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.

2- Examen i votació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

3- Examen i votació del Projecte de llei general de l’allotjament turístic.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 5 de juliol del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Per acord de la Sindicatura de data 4 d juliol del 2017, vista l’acta de licitació i l’informe d’avaluació de les ofertes de data 22 de juny del 2017, amb motiu del concurs públic per a la contractació del servei de transport de passatgers per la XVI Sessió de tardor de l’OSCE-PA, que tindrà lloc a Andorra els dies 3, 4 i 5 d’octubre de l’any 2017, es fa pública l’adjudicació definitiva següent:

Aplicació pressupostària núm.: 22660 Reunions, conferències i cursets del PROJ. 0005, Conferència OSCE

Forma d’adjudicació: concurs públic

Modalitat de contractació: ordinària

Identitat de l’adjudicatari: Autocars Nadal

Preu cert del contracte: 16.500 euros.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de juliol del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General