Butlletí
del
Consell General
Núm. 53/2014
Casa de la Vall, 3 de juliol del 2014
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
2.2 Proposicions de llei
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació a la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.6 Tractats internacionals
Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni penal sobre la Corrupció del Consell d’Europa, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de l’adhesió al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de juliol del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 26 de juny del 2014, sota el títol Projecte de llei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Exposició de motius
La Constitució garanteix els principis de seguretat jurídica i de publicitat de les normes jurídiques, i la publicitat de les normes requereix un mitjà per ser efectiva que, avui per avui, no pot ser altre que un diari oficial. La necessitat d’establir un mitjà modern de publicitat de les normes, per superar les limitacions de la publicació tradicional per edictes, havia estat sentida ja pel Consell General força abans de la promulgació de la Constitució: la Llei vigent del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra va ser aprovada el 19 de maig del 1983, si bé la seva execució, mitjançant la posada en funcionament del Butlletí, va haver d’esperar uns anys, fins que dues disposicions dels veguers i del cap de Govern, ambdues del 17 de gener de 1989, la varen fer possible. El 30 de gener del mateix any 1989 veia la llum el primer exemplar del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i nou anys després, el 1998, es posava en funcionament la pàgina web del Butlletí, que en permet la consulta per mitjans electrònics.
No hi ha dubte que la creació del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra va representar un salt qualitatiu en matèria de publicitat de les normes, però, vint-i-sis anys després de la publicació del primer exemplar, es fa necessària una renovació, per adaptar aquesta eina fonamental al salt tecnològic que s’ha produït en l’entretant. Aquesta és la finalitat que persegueix la present Llei.
El canvi més important que comporta la nova Llei és la desaparició de l’edició impresa del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La regulació vigent de la signatura electrònica i dels altres serveis de confiança electrònica permet garantir l’autenticitat i la integritat dels continguts del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra per mitjà de procediments purament electrònics, de manera que la Llei pot conferir plens efectes jurídics a l’edició electrònica. Únicament es preveu el retorn a l’edició impresa per circumstàncies excepcionals, de greus pertorbacions dels sistemes informàtics o de les xarxes de trans¬missió de dades, i tan sols mentre durin aquestes pertorbacions.
La conseqüència d’aquesta decisió és doble: per una part, ha de permetre als usuaris un accés al mitjà de publicació oficial àgil, còmode, eficient, senzill i adequat a les seves necessitats, amb caràcter totalment gratuït; per altra part, representa un estalvi econòmic considerable per a l’Administració general i, en prescindir de l’ús del paper, contribueix a la sostenibilitat i a la protecció del medi ambient.
Pel que fa a la resta de l’articulat, la Llei estableix clarament els principis bàsics de la publicació i deixa al desplegament reglamentari els aspectes més tècnics que, per la seva naturalesa, estan subjectes a canvis freqüents.
La Llei s’estructura en quatre capítols i consta de setze articles.
El capítol primer conté els preceptes bàsics: disposa que el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra és el mitjà de publicació oficial, n’estableix el contingut i l’oficialitat de l’edició electrònica i, subsidiàriament, de l’edició impresa, i fixa la periodicitat i la responsabilitat de la publicació.
El capítol segon tracta del procediment de publicació: regula qui té la facultat d’ordenar-la, l’obligació de publicar, el termini per fer-ho, la forma de tramesa de documents, la correcció d’errades i, finalment, estableix la gratuïtat de la publicació de les normes jurídiques i la possibilitat de sotmetre la publicació dels anuncis al pagament d’una taxa.
El capítol tercer s’ocupa de la consulta del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, estableix el caràcter universal i gratuït de la consulta de l’edició electrònica, i també la possibilitat que el Servei del Butlletí Oficial presti altres serveis complementaris, que poden estar subjectes al pagament de preus públics. S’ha destinat una norma especial a la protecció de dades personals: a partir de l’entrada en vigor de la Llei, les dades de caràcter personal que apareguin al Butlletí només es trobaran exposades públicament durant el termini determinat per la norma que n'exigeix la publicació, o el que indiqui l’òrgan emissor del document.
El capítol quart, amb un únic article, es destina a la custòdia de l’edició electrònica del BOPA, que correspon garantir al Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra mitjançant el lliurament a l’Arxiu Nacional dels fitxers electrònics i de tres exemplars en paper de cada número.
La Llei té, així mateix, dues disposicions transitòries, que regulen la transició entre l’edició impresa i l’electrònica; una disposició derogatòria, i dues disposicions finals.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Mitjà de publicació oficial
El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) és el mitjà de publicació oficial de les normes jurídiques i dels actes i els anuncis que han de ser objecte de publicitat oficial.
Article 2. Contingut
1. Es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les lleis, els tractats i els acords internacionals i les altres normes jurídiques, així com els acords, els actes i els anuncis dels coprínceps, del Consell General, del Govern, del Tribunal Constitucional, del Consell Superior de la Justícia, de l’Administració de Justícia, dels comuns, dels quarts, i dels altres organismes públics que, d’acord amb una norma jurídica, hagin de ser objecte de publicitat.
2. També es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra anuncis no oficials en els supòsits en què ho determina una norma jurídica.
3. El Govern aprova per decret l’estructura del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
4. A la capçalera del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra hi ha de figurar, com a mínim, la denominació “Butlletí Oficial del Principat d’Andorra” i la data i el número de publicació.
Article 3. Edició electrònica amb caràcter oficial
1. El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra es publica en forma electrònica i és accessible lliurement per mitjans telemàtics a la seva seu electrònica.
2. Salvat allò que disposa l’article 4, únicament el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra publicat en forma electrònica es considera autèntic i té efectes jurídics.
3. El Govern aprova per decret les mesures que ha d’adoptar el Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra per garantir l’autenticitat i la integritat dels seus continguts, i els mecanismes de consulta per via electrònica.
Article 4. Edició impresa amb caràcter oficial
1. Quan no sigui possible publicar l’edició electrònica del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra a causa de pertorbacions excepcionals dels sistemes informàtics o de les xarxes de transmissió de dades, el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra s’imprimeix. En aquest cas, l’edició en paper es considera autèntica i té efectes jurídics. El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra determina el moment en què es produeix la pertorbació i la seva finalització.
2. En les circumstàncies a què es refereix l’apartat precedent, el Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra ha de posar a la disposició del públic, amb caràcter gratuït, còpies en paper o descàrregues electròniques del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Tan aviat com s’hagin restablert els serveis dels sistemes informàtics o de les xarxes de transmissió de dades, el Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra fa accessible al públic l’edició electrònica corresponent a l’edició impresa a què es refereix el paràgraf primer.
3. Quan les circumstàncies extraordinàries a què es refereix l’apartat primer impedeixin la consulta de l’edició electrònica del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, té caràcter oficial l’edició impresa.
Article 5. Periodicitat
El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra s’ha de publicar, com a mínim, amb periodicitat setmanal, totes les setmanes de l’any. El Govern pot acordar, per decret, l’augment d’aquesta periodicitat.
Article 6. Responsable de la publicació
1. Té cura de la publicació del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, que depèn orgànicament del cap de Govern, el qual pot delegar aquesta funció.
2. Al capdavant d’aquest Servei hi ha un administrador, que és la persona responsable de la publicació. L’estructura orgànica del Servei es determina reglamentàriament.
Capítol segon. Procediment de publicació
Article 7. Facultat d’ordenar la publicació
1. El síndic general tramet al Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’ordre de publicar les lleis i els tractats internacionals, i garanteix que s’ha seguit el procediment previst per la Constitució per a la sanció i la promulgació de les lleis i els tractats.
2. La facultat d’ordenar la publicació de les altres normes jurídiques, així com els acords, els actes i els anuncis oficials, correspon a les persones que, en cada òrgan constitucional de l’Estat, administració o entitat pública, en tinguin atribuïda la competència o estiguin autoritzades a fer-ho.
3. La publicació dels anuncis no oficials es regeix per la norma que determina la publicació.
Article 8. Obligació de publicar
1. El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra té l'obligació de publicar tots els documents a què es refereix l'article 2.
2. Quan es plantegin dubtes sobre la procedència de publicar un document determinat, el Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra pot requerir a qui l’ordena que justifiqui la norma en què es basa l’obligatorietat de publicació.
Article 9. Termini de publicació
1. La publicació dels documents al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra s’ha de fer en el termini màxim de set dies hàbils des de la recepció de l’ordre de publicació o, si escau, del pagament de la taxa o el preu públic corresponent.
2. Quan la publicació d’un document no pugui esperar el termini previst a l’apartat precedent, l’autoritat que l’ordena pot demanar la publicació d’un número extraordinari del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra que, salvat circumstàncies excepcionals, s’ha de publicar en un termini màxim de dos dies hàbils. La publicació d'un número extraordinari pot estar subjecta al pagament d’un preu públic.
3. Quan es tracti de la publicació de documents que, per l’extensió o la complexitat, siguin difícils de tractar o de compaginar, com ara plans d’urbanisme, el termini de publicació es pot prolongar fins a un màxim de vint dies hàbils.
4. En els supòsits a què fa referència l’article 4, els terminis previstos als apartats precedents es poden prorrogar per un temps que no ha d’excedir la meitat del termini.
Article 10. Tramesa dels documents
1. Els documents que s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra es trameten per mitjans telemàtics, en la forma que es determini reglamentàriament, que ha de garantir la identitat de la persona que el tramet i l’autenticitat i la integritat del document. El reglament ha de regular també la possibilitat de trametre els documents segellats i signats en paper, en els supòsits en què, per una situació extraordinària o per incidències tècniques de caràcter greu, no sigui possible la tramesa electrònica, o quan la tramesa per via electrònica no compleixi les garanties exigides.
2. Els documents rebuts pel Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra s’han de publicar tal com han estat lliurats pels remitents. El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra no els pot modificar en cap cas.
3. Els documents rebuts pel Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra tenen caràcter reservat i no se’n pot facilitar informació abans de la publicació.
Article 11. Correcció d’errades
Si un document es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb errades que n'alteren o en modifiquen el contingut, se n'ha de reproduir novament la totalitat o la part necessària, amb les correccions oportunes. Aquestes correccions es realitzen tan bon punt es detecten o es comuniquen, d’acord amb les normes següents:
a) Si l'errada és atribuïble al Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la correcció d'errades s'ha de publicar per iniciativa d’aquest Servei.
b) Quan es tracti d’errors continguts en el text remès per a la publicació, la rectificació es realitza per iniciativa de l’òrgan emissor, mitjançant una norma del mateix rang o un acte o una resolució del mateix autor.
Article 12. Publicació gratuïta i de pagament
1. La publicació de les normes jurídiques, les resolucions i els actes de les autoritats i els organismes públics és gratuïta.
2. La publicació dels anuncis, o d’alguns anuncis, pot estar subjecta al pagament d’una taxa, que s’ha d’establir per llei.
Capítol tercer. Consulta del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Article 13. Consulta del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
1. L’accés a l’edició electrònica del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra és universal i gratuït, a través de xarxes obertes de telecomunicacions. L’edició ha de ser accessible des de la data que figura a la capçalera de l’exemplar.
2. El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra ha de posar a la disposició del públic, amb caràcter universal i gratuït, l’accés telemàtic a una base de dades que faciliti la recerca, la recuperació i la impressió dels documents publicats.
3. El Govern ha de facilitar als ciutadans la consulta pública i gratuïta de l’edició electrònica del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra mitjançant la creació de punts de consulta.
4. El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra ha de ser accessible a les persones amb discapacitat. Els punts de consulta a què es refereix l’apartat precedent han de garantir aquesta accessibilitat.
Article 14. Serveis singulars del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Per accedir al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra no cal formalitzar cap subscripció, ja que es tracta d’un servei universal i gratuït. No obstant això, el Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra pot oferir serveis addicionals, complementaris a aquest servei bàsic. Les condicions de prestació d'aquests altres serveis són establertes per reglament i es poden subjectar al pagament de preus públics.
Article 15. Protecció de dades personals en la consulta del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra ha d’impedir l'accés a les dades de caràcter personal, a sol•licitud de l'òrgan emissor del document de què es tracti, un cop hagi transcorregut el termini d'exposició pública determinat per la norma que n'exigeix la publicació, o el que indiqui aquell òrgan.
Capítol quart. Custòdia de les edicions del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Article 16. Custòdia de les edicions del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
1. El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra ha de garantir l’autenticitat, la integritat, la inalterabilitat, la custòdia i la perdurabilitat de l’edició electrònica del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra així com la possibilitat de consulta telemàtica en tot moment.
2. El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra lliura a l’Arxiu Nacional, dins dels dos primers mesos naturals de l’any, els fitxers electrònics i tres exemplars en paper de cada número de l’any anterior. Correspon a l’Arxiu Nacional garantir-ne la conservació, l’arxiu i el tractament per permetre’n la consulta de manera permanent.
Disposició transitòria primera
El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en paper es continuarà publicant, amb caràcter oficial, fins a la data que el Govern determini, mitjançant un acord que s’haurà de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Aquesta data no pot ser en cap cas posterior al 31 de desembre del 2014.
Disposició transitòria segona
El Servei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra decideix l’estructura del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra fins que l’estructura de l’edició electrònica sigui determinada per decret, de conformitat amb el que disposa l’article 2.3 d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, de 19 de maig de 1983.
Disposició final primera
Es faculta el Govern per dictar les disposicions necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’exe-cució d’aquesta Llei.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
2.2 Proposicions de llei
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esport en relació a la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
El M. I. Sr. Gerard Barcia Duedra del Grup Parlamentari Mixt, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports el dia 12 de juny del 2014, a la vista de la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra , proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra
Exposició de motius
L’article 12, apartats primer i segon, de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra disposa que el decret de declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural (BIC) inclou la classificació que li correspon segons l’article 11, la delimitació de l’entorn de protecció i els criteris arquitectònics i urbanístics que regeixen les intervencions sobre el BIC i sobre l’entorn de protecció, els quals segons l’apartat tercer del precepte són executius a partir de la seva publicació i prevalen sobre els plans urbanístics que s’hi han d’adaptar.
D’altra banda, l’article 80, apartat primer, lletra i), de la Constitució del Principat d’Andorra atribueix la competència en matèria urbanística als comuns, la qual es recull a l’article 4.6 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns del 4 de novembre de 1993. Així mateix, l’article 11 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000 atorga als comuns la competència en la redacció i aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials (POUP), plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament.
Quan es declara un bé d’interès cultural, la competència del Govern en la protecció del patrimoni cultural i la competència dels comuns en l’urbanisme interactuen i poden entrar en conflicte, si no es precisen clarament els termes de la primera.
Doncs bé, durant aquests anys de vigència de la Llei ha quedat palès que els entorns de protecció dels BIC i els criteris arquitectònics i urbanístics que s’han anat aprovant han tingut un abast i un nivell de detall que ha condicionat en excés l’ordenació urbanística que correspon definir als comuns, fins al punt d’originar-se conflictes competencials entre ambdues administracions.
Escau restablir, doncs, l’equilibri competencial perdut, definint amb més rigor els àmbits o zones que conformen els entorns de protecció i limitant l’abast dels referits criteris, al mateix temps que s’atorga un major pes específic als comuns en la seva execució i en general en el procés de declaració del BIC. Es tracta en definitiva de conjuminar els esmentats títols competencials, vetllant perquè no es produeixin ingerències il•legítimes quan es protegeix un bé d’interès cultural.
A tal efecte, s’estableix la necessitat d’obtenir un informe per part del comú afectat prèviament a la declaració d’un bé immoble d’interès cultural i a la inclusió d’un bé immoble a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.
Així mateix, es regulen per llei les diferents zones de l’entorn de protecció que s’acostumen a preveure quan es declara un BIC, contemplant-se la zona d’acompanyament (zona 1), la zona sensible (zona 2) i la zona d’influència (zona 3).
D’entre aquestes zones, cal destacar la zona d’acompanyament (zona 1), la zona més propera al BIC, respecte de la qual s’estableixen els paràmetres a tenir en compte per definir amb claredat els seus límits.
Pel que fa als criteris arquitectònics i urbanístics del bé d’interès cultural i del seu entorn de protecció, s’elimina, en primer lloc, el mot “arquitectònics i urbanístics” per evitar confusions amb el planejament urbanístic, alhora que es remarca l’exclusiva funció que despleguen en la preservació del patrimoni cultural, però sense que això suposi afectar la competència urbanística comunal.
A més, en funció de la zona de l’entorn de protecció de què es tracti, els referits criteris poden contenir prescripcions o bé propostes al comú.
Els criteris que regeixen les intervencions sobre el BIC i sobre la zona 1 de l’entorn de protecció tenen la forma de prescripcions que vinculen amb efectes immediats i són executius des de la seva publicació. En aquest cas, els POUP han d’adaptar-se necessàriament als mateixos.
En canvi, pel que fa a les zones 2 i 3 de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de propostes al comú, el qual ha de decidir si els accepta i els incorpora al POUP. Només en cas que el comú estimi oportú incorporar-los al planejament, els mateixos tenen força vinculant i executiva.
Aquesta Proposició de llei té com a finalitat, igualment, alleugerir els diferents procediments previstos a la llei.
D’una banda, s’elimina la possibilitat que els criteris que regeixen les actuacions sobre el bé d’interès cultural i sobre l’entorn de protecció es puguin aprovar posteriorment al decret de declaració del mateix bé.
D’altra banda, es contempla el silenci administratiu positiu, d’acord amb la legislació urbanística aplicable, en les autoritzacions d’obres a què fa referència l’article 14 de la llei.
Finalment, es redueixen els entorns de protecció provisionals contemplats a la disposició transitòria de la llei per als monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera, atès que actualment hi ha edificis afectats que es troben es pèssim estat de conservació i requereixen actuacions urgents.
Els articles que es proposen modificar i suprimir són els següents:
Esmena 1 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (2)
Es proposa modificar el redactat de l’exposició de motius per tal que sigui coherent amb les esmenes efectuades en el projecte de llei.
Justificació:
Definir un nou redactat de l’exposició de motius que s’ajusti a les esmenes efectuades en el projecte de llei.
Esmena 2 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (1)
Es proposa modificar l’exposició de motius de la Proposició de llei abans de la seva aprovació com a llei, amb un nou text, en coherència amb el text final acordat, resultant de la justificació de les esmenes que s’aprovin i el contingut final del text articulat, ja que corresponguin les esmenes a les que figuren en el present document, o ja siguin transaccionals durant la tramitació parlamentària, tal com es preveu a l’art. 99 del Reglament del Consell.
Article 1
Es modifica l’article 2 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 2. Béns d’interès cultural
1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de la cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de la cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de la cultura decideix no iniciar l’expedient sol•licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.”
Esmena 3 De modificació
Grup Mixt (1)
Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article 1 amb el redactat següent:
“3. En la instrucció de l’expedient de declaració s’obrirà un termini d’informació pública i es donarà audiència als interessats. Si es tracta d’un bé immoble, el Comú evacuarà un informe preceptiu i no vinculant, en el termini màxim de dos mesos. Si no s’emet, es considera favorable a la declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.”
Motivació
L’informe del Comú ha de ser preceptiu però no pot ser vinculant per a l’Administració General.
Esmena 4 De modificació
Grup Mixt (2)
Es proposa modificar l’apartat 4 de l’article 1 addicionant-hi els mots “o entitat”:
“... si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada...”
(La negreta té la finalitat de facilitar la visualització de l’addició proposada)
Motivació
Per coherència amb l’apartat 2 en el qual es fa referència a persona i a entitat interessada.
Article 2
Es modifica l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. La inclusió d’un bé moble o immoble a l’Inventari es fa per resolució del ministre titular de la cultura, amb audiència prèvia a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú corresponent. La resolució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Esmena 5 De modificació
Grup Mixt (3)
Es proposa modificar l’article 2, que modifica l’apartat 2 de l’article 3 de la llei 9/2003, del 12 de juny, amb el redactat següent:
“2. La inclusió d’un bé moble o immoble a l’inventari es fa per resolució del ministre titular de la cultura, amb audiència prèvia als interessats. Si es tracta d’un bé immoble, cal l’informe preceptiu i no vinculat del Comú. La resolució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Motivació
Millorar la redacció i precisar que l’informe del Comú ha de ser preceptiu però no és vinculant.
Article 3
Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d’Andorra i n’han de fomentar el coneixement, l’acreixement i la difusió; entre d’altres accions, han de donar suport a les entitats que el mantenen i el difonen. Correspon al Govern definir la política en matèria del patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de protecció, i correspon al comú decidir si accepta i incorpora al planejament urbanístic els criteris proposats per a la zona sensible (zona 2) i la zona d’influència (zona 3) de l’entorn de protecció del bé d’interès cultural.”
Esmena 6 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (3)
Es proposa modificar l’article 3 de la proposició de Llei que modifica l’apartat 1 de l’article 4 de l’actual Llei amb la següent redacció:
“1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d’Andorra i n’han de fomentar el coneixement, l’acreixement i la difusió; entre d’altres accions, han de donar suport a les entitats que el mantenen i el difonen. Correspon al Govern definir la política en matèria de patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de protecció, i correspon al Comú executar aquesta política mitjançant el planejament urbanístic propi, incorporant-ne tots els criteris fixats pel Govern per a la zona d'acompanyament (zona 1) de l'entorn de protecció del bé cultural i seleccionant aquells altres de la zona 2 que consideri adequats per a la protecció del bé en qüestió i dels interessos de la Parròquia”.
Justificació:
Amb aquesta esmena al redactat de la Proposició es pretén, d'una banda, fer coherent el redactat del precepte, ja que aquest es compon de dues opcions successives i correlatives: la funció del Govern de fixar la política en matèria de protecció del patrimoni cultural i la funció del Comú d'executar (cosa que no es diu en el text) aquesta política a través de les seves competències urbanístiques; i, d'altra banda, donar entrada a l'obligació del Comú d'incorporar tots els criteris governamentals elaborats per a la zona 1 de l'entorn de protecció i també la seva capacitat discrecional per incorporar els criteris que consideri adequats d'aquells que el Govern ha establert per a la zona 2. S'ha d'observar que mentre el nucli competencial del Govern recau sobre la matèria de protecció del patrimoni cultural, les competències a través de les quals actua el Comú són essencialment urbanístiques. Es tracta, doncs, d'un supòsit típic de col•laboració competencial mitjançant l'exercici de competències materials diverses que recauen sobre un mateix objecte.
Esmena 7 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (2)
Es proposa suprimir l’article 3 que modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra de la proposició de llei.
Justificació
Es proposa aquesta supressió ja que considerem que la modificació que aporta el nou article altera la competència exclusiva que el Govern té en matèria de patrimoni cultural reconeguda en l’article 34 de la Constitució i que ha estat confirmada abastament en vàries sentències del Tribunal Constitucional d’Andorra.
Esmena 8 De supressió
Grup Mixt (4)
Es proposa la supressió de l’article 3 que proposa la modificació de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 9/2003 del 12 de juny del patrimoni cultural.
Motivació
Entenem que ha de rebutjar-se aquesta modificació per dos motius. En primer lloc, un de caràcter material, ja que es trencaria la gestió unificada del patrimoni cultural andorrà. En segon lloc, un de caràcter formal, ja que no és aquest el lloc de la Llei indicat per a establir la relació entre planejament i declaració de béns d’interès cultural.
D’altra banda, es pot considerar que hauria estat interessant fer referència al paper de cooperació dels Comuns en aquest precepte. No obstant, aquesta idea ja es desenvolupa àmpliament a l’art. 4.2 de la vigent Llei de Patrimoni Cultural.
En definitiva, ha de rebutjar-se l’art. 3 de la proposició que esmenem i cal mantenir la vigent redacció de l’art. 4.1 de la Llei del patrimoni cultural.
Article 4
Es modifica l’article 12 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 12. Declaració
1. La declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural ha d’incloure les especificacions següents:
a) La classe que li és assignada d’acord amb l’article 11.
b) La delimitació justificada del seu entorn de protecció en els monuments i en els conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones arqueològiques i paleontològiques. Dins l’àmbit de l’entorn de protecció es poden distingir les següents zones:
- Zona d’acompanyament (zona 1). Aquesta zona és la més propera al bé d’interès cultural i està constituïda per l’espai immediat que l’envolta.
Els límits d’aquesta zona es defineixen, bé per les finques, edificades o no, que delimiten directament amb el bé d’interès cultural, o bé per les finques, edificades o no, que s’inclouen dins d’un perímetre de 20 metres comptats des del bé d’interès cultural segons croquis annex. S’ha d’aplicar el paràmetre que suposi una menor afectació de superfície.
- Zona sensible (zona 2). Aquesta zona acompanya la percepció significativa del bé d’interès cultural i agrupa les finques nues o construïdes que guarden una relació estreta amb els seus valors.
- Zona d’influència (zona 3). Aquesta zona acompanya la percepció més llunyana del bé d’interès cultural i engloba les finques nues o construïdes que, per la seva ubicació, poden produir efectes sobre el bé.
En cas que una finca, edificada o no, quedi separada per dos zones diferents, la superfície menor s’integrarà a la zona on hi hagi una major superfície de la finca.
2. El decret de declaració d’un bé immoble d’interès cultural ha d’incloure els criteris que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre l’entorn de protecció definit en la declaració.
3. Els criteris previstos a l’apartat anterior contenen, segons s’escaigui, prescripcions o propostes al comú, de caràcter general, amb l’única finalitat de preservar els valors estètics, històrics i culturals del bé protegit. En cap cas, poden ser exhaustius, ni establir l’ordenació urbanística i de l’edificació de l’àrea afectada.
Respecte a les intervencions que es puguin dur sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de prescripcions d’obligat compliment i el comú ha d’adaptar el pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Pel que fa a les intervencions en la zona sensible (zona 2) i en la zona d’influència (zona 3) de l’entorn de protecció, els criteris tenen la forma de propostes al comú, i només són vinculants i executius si el comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic. Els criteris són graduals i proporcionals en funció de la zona de què es tracti.
4. Els criteris prescrits pel Govern per al bé declarat d’interès cultural i per a la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció són executius a partir de la seva publicació i els plans d’ordenació i urbanisme parroquials s’hi han d’adaptar. Els criteris proposats pel Govern per a la zona sensible (zona 2) i per a la zona d’influència (zona 3) de l’entorn de protecció, en cas que siguin acceptats pel comú, són executius a partir de la publicació de l’acord d’adaptació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial. A aquests efectes, el pla ha d’indicar quins criteris són acceptats i quins no.
5. La resolució d’iniciació d’expedient per a la declaració d’un bé d’interès cultural pot establir la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel•lació, d’obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns objecte de l’expedient, fins a la data de publicació de l’acord d’adaptació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si, en virtut de la declaració d’un bé d’interès cultural, es denega una llicència sol•licitada abans de la iniciació de l’expedient de declaració, el sol•licitant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de redacció del projecte i al reemborsament de qualsevol taxa ja abonada, a més de l’interès legal corresponent.”
Esmena 9 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (4)
Es proposa modificar l’article 4 de la Proposició de llei que modifica l’article 12 de la Llei 9/2003, en concret els apartats 1 i 3, i suprimir l’apartat 4, com segueix:
“Article 12. Declaració
1. La declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural ha d’incloure les especificacions següents:
a) La classe que li és assignada d’acord amb l’article 11.
b) La delimitació justificada del seu entorn de protecció en els monuments i en els conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones arqueològiques i paleontològiques. Dins l’àmbit de l’entorn de protecció es poden distingir les següents zones:
- Zona d’acompanyament (zona 1). Aquesta zona és la més propera al bé d’interès cultural i està constituïda per l’espai immediat que l’envolta.
Els límits d’aquesta zona es defineixen, bé per les finques, edificades o no, que delimiten directament amb el bé d’interès cultural, o bé per les finques, edificades o no, que s’inclouen dins d’un perímetre de 20 metres comptats des del bé d’interès cultural segons croquis annex.
-Zona preventiva (zona 2). Aquesta zona incorpora les finques, edificades o no, que poden alterar els valors del bé d’interès cultural objecte de protecció, atès que es troben situades pròximes al bé.
En cas que una mateixa finca, edificada o no, quedi separada per les dues zones esmentades, la porció menor quedarà subjecta al règim aplicable de la zona on hi hagi una major superfície de la finca.
3. Els criteris previstos a l’apartat anterior contenen, segons s’escaigui, prescripcions o propostes al Comú, de caràcter general, amb l’única finalitat de preservar els valors estètics, històrics i culturals del bé protegit. En cap cas, poden ser exhaustius, ni establir l’ordenació urbanística i de l’edificació de l’àrea afectada.
Respecte a les intervencions que es puguin dur sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de prescripcions d’obligat compliment i el Comú ha d’adaptar el pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Pel que fa a les intervencions en la zona preventiva (zona 2) de l’entorn de protecció, els criteris tenen la forma de propostes al Comú, i només són vinculants i executius si el Comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic. El seu contingut i vigència tenen efectes a partir de la data de publicació de llur incorporació al pla urbanístic. Els esmentats criteris són graduals i proporcionals en funció de la zona de l’entorn de protecció de què es tracti.”
Justificació:
Ens trobem, d’una banda, davant del principi de major protecció del bé cultural. De mantenir-se aquest criteri d'interpretació el que estaria protegint és la propietat per sobre del bé cultural; i això contradiria, entre altres, el Conveni per a la Salvaguarda del Patrimoni Arquitectònic d’Europa dit Conveni de Granada, el qual estableix la primacia protectora del patrimoni cultural. És millor, doncs, no introduir criteris interpretatius generals i aplicar la norma en cada cas segons els interessos en joc. D’altra banda, juntament amb la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció es defineix una nova zona preventiva (zona 2), suprimint-se les zones sensibles i d’influència (zones 2 i 3) que contempla la proposició de llei.
La justificació d’aquest canvi rau en facilitar la delimitació dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural, evitant possibles discrepàncies en el moment de fixar els límits interiors de les zones que el conformen.
Finalment se sistematitzen les competències respectives del Govern i del Comú i es torna a subratllar la diferent naturalesa que posseeix cada grup competencial: el primer, de naturalesa clarament protectora dels béns culturals i, el segon, clarament urbanístic, encara que en col•laboració amb les finalitats de l'altre grup. D'aquesta forma s'evita la possibilitat d’entendre que el Comú augmenta el seu poder en matèria de disponibilitat sobre la protecció de béns culturals en detriment de les competències pròpies del Govern, ja que el que el text proposat assenyala quins són els àmbits materials en els que cada un exerceix llurs competències originàries.
Quant a la supressió de l’apartat 4 de l’article 12, és per evitar la repetició de l’indicat en l’apartat 3.
Esmena 10 De modificació
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (3)
Es proposa modificar l’article 4 que modifica l’article 12 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent, afegint en l’apartat 4 de l’art. 12, el contingut que figura en cursiva i destacat en negreta, amb el redactat següent:
“Article 12. Declaració
1. La declaració d'un bé immoble com a bé d'interès cultural ha d'incloure les especificacions següents:
a) La classe que li és assignada d'acord amb l'article 11.
b) La delimitació del seu entorn de protecció, en els monuments i en els conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones arqueològiques i paleontològiques.
2. El decret de declaració d'un bé immoble d'interès cultural ha d'incloure els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d'interès cultural i sobre l'entorn de protecció definit en la declaració. Aquests criteris també es poden establir mitjançant decret posterior, durant l'any següent al decret de declaració del bé, en la tramitació del qual cal donar audiència a les persones interessades i al comú, i s'ha d'obrir un període d'informació pública.
3. Els criteris establerts pel Govern en aplicació del que preveu l'apartat 2 són executius a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i prevalen sobre els plans urbanístics, els quals s'hi han d'adaptar.
4. La resolució d’iniciació d’expedient per a la declaració d’un bé d’interès cultural pot establir la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel•lació, d’obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns objecte de l’expedient, fins a la data de publicació de l’acord d’adaptació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si, en virtut de la declaració d’un bé d’interès cultural, es denega una llicència sol•licitada abans de la iniciació de l’expedient de declaració, el sol•licitant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de redacció del projecte i al reemborsament de qualsevol taxa ja abonada, a més de l’interès legal corresponent.”
Justificació
Es proposa aquesta modificació, mantenint amb aquest afegit el redactat actualment vigent, per donar compliment a la competència exclusiva que el Govern té en matèria de patrimoni cultural i a les previsions contingudes en els Tractats internacionals que formen part de l’ordenament jurídic andorrà, on es vincula la protecció del patrimoni arquitectònic entre els objectius de l’ordenació del territori i de l’urbanisme.
En la proposició de llei, es preveu que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial s’ha d’adaptar als criteris que determini el Govern en la zona 1, per tant si s’han d’adaptar és que són criteris que afecten l’urbanisme.
Si bé que no es considera que afecti l’atribució de la competència al Govern, la previsió de regular en la Llei del Patrimoni Cultural una triple zonificació en l’entorn del bé d’interès cultural, doncs la Llei del Patrimoni Cultural determina l’abast i delimitació de la competència, si es considera que els criteris que es contemplen en la proposta de modificació de la Llei poden limitar l’exercici de la competència, doncs la condiciona tant quan s’estableix un perímetre de 20 metres, en la zona 1, com en les tipologies de les finques afectades que s’estableixen en les zones 2 i 3, respecte a les facultats que es deriven de la competència de protecció del patrimoni cultural, i es projecten en el decret que determini els criteris arquitectònics i urbanístics de l’entorn de protecció. Els comuns no poden no acceptar els criteris del Govern en les zones 2 i 3 dels entorns de protecció.
L’atribució d’aquesta competència requeria o de delegació expressa del Govern (art. 80.3 de la Constitució d’Andorra i 3.2 de la Llei Qualificada de Competències dels Comuns, de 4 de novembre de 1993), o de la modificació de la Llei Qualificada de Competències dels Comuns amb els requisits qualificats de la seva aprovació, tal com preveu l’art. 57.3 de la Constitució d’Andorra.
Es manté, de la proposta de modificació que es conté a l’art. 4 de la Proposició de Llei, el text “fins a la data de publicació de l’acord d’adaptació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial”, perquè es considera coherent amb la normativa urbanística, la previsió de limitar la duració de la suspensió de llicències, a l’efectivitat de la modificació del planejament, mitjançant la publicació de la seva adaptació al Decret de declaració del bé d’interès cultural, amb els criteris de protecció. Si bé que aquest aspecte no es menciona, es deriva de la pròpia LPC, doncs són els criteris de protecció els que s’han d’incorporar al planejament. La durada de la suspensió de llicències, tal com es preveu, es considera coherent amb la previsió continguda en els arts. 91 i 92 del TRLGOTU.
Esmena 11 De modificació
Grup Mixt (5)
Es proposa la modificació de l’article 4, en referència a l’apartat 1 b) de l’article 12 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, relativa a la zona d’acompanyament amb el redactat següent:
“... dins d’un perímetre de 20 metres per al sòl urbà, consolidat o no consolidat, i cent metres per al sòl urbanitzable comptats des del bé d’interès cultural...”
(La negreta vol facilitar la visualització de l’addició que es proposa en la modificació.)
Motivació
Precisar i reforçar el perímetre de protecció.
Esmena 12 De modificació
Grup Mixt (6)
Es proposa la modificació de l’article 4 que modifica l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei 9/2003 del 12 de juny amb el redactat alternatiu següent:
“2. El decret de declaració d’un bé immoble d’interès cultural ha d’incloure els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre l’entorn de protecció definit en la declaració. Els criteris seran motivats i es preferiran les regles menys restrictives per a la llibertat individual. A més, poden distingir entre mandats o prohibicions imperatius i meres recomanacions.
Aquests criteris també es poden establir mitjançant decret posterior, durant l’any següent al decret de declaració del bé, en la tramitació del qual cal donar audiència a les persones interessades i s’ha d’obrir un període d’informació pública. A més, és preceptiu l’informe del Comú, que serà evacuat en un termini màxim de tres mesos. Si no s’emet, s’entén favorable als criteris proposats pel ministeri competent en matèria de cultura”.
Motivació
En relació a l’art. 12.2, rebutgem la fórmula plantejada per la proposició esmenada i ens inclinem per mantenir la vigent redacció de la Llei, amb un ajustament d’acord amb les modificacions dels articles precedents que hem acceptat i d’acord amb la filosofia de la Proposició que reclama una major justificació i claredat dels criteris d’intervenció. A més, hem introduït el principi favor libertatis, que hauria d’evitar la imposició de normes massa carregoses. D’altra banda, la distinció entre el que és imperatiu i el que és mera recomanació permetria una moderada experimentació amb el bé i els seus entorns en la línia de pensament arquitectònic i patrimonial més avançada actualment.
Esmena 13 De supressió
Grup Mixt (7)
Es proposa suprimir del redactat de l’article 4, que modifica l’article 12 de la Llei vigent, els apartats 3 i 4.
Motivació
Els redactats que proposem suprimir obstaculitzen els mecanismes de protecció comú i coordinada que actualment regula la Llei. En definitiva, defensem el manteniment dels vigents arts. 12.3 i 12.4 de la Llei.
Article 5
Es modifica l’apartat segon de l’article 13 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. El Govern, mitjançant el decret a què fa referència l’article 12.2, pot establir o proposar, segons s’escaigui, limitacions en l’edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles esmentats en l’article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa referència l’apartat 1 del present article.
En tot cas, es permeten les obres que siguin exigides per la conservació, la seguretat, la salubritat i l’adequació a la Llei d’accessibilitat i, si s’escau, als requisits mínims d’habitabilitat.”
Esmena 14 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (4)
Es proposa suprimir l’article 5, que modifica l’apartat segon de l’article 13 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent.
Justificació
Es proposa aquesta modificació per donar compliment a la competència exclusiva que el Govern té en matèria de patrimoni cultural. Per altra banda, el marc jurídic existent ja permet aquest objectiu.
Ja que, per molt que la normativa les exigeixi, l’aplicació de la mateixa per l’afectació a l’entorn d’un bé d’interès cultural, no impedeix l’autorització prèvia a l’atorgament de la llicència pel ministeri titular de la cultura, per tal d’interpretar la Llei, tal com preceptua el seu art. 4.6, amb el principi de menor perjudici per al patrimoni cultural d’Andorra.
El redactat que es proposa en el paràgraf segon de la modificació presentada en la Proposició de Llei, es considera que buida de contingut la competència en matèria de protecció del patrimoni cultural, en els entorns de protecció, en els supòsits de conservació, seguretat, salubritat, accessibilitat i habitabilitat.
Esmena 15 De modificació
Grup Mixt (8)
Es proposa modificar l’article 5 i en concret el redactat proposat pel primer paràgraf de l’apartat segon de l’article 13 de la llei 9/2013, amb el redactat següent:
“2. El Govern, mitjançant els decrets a què fa referència l’article 12.2, pot establir limitacions en l’edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles esmentats en l’article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa referència l’apartat 1 del present article. Aquestes limitacions seran motivades i es preferiran les regles menys restrictives per a la llibertat individual. A més, podran distingir entre mandats o prohibicions imperatius i meres recomanacions.”
Motivació
L’art. 5 propugna una modificació rellevant de l’art. 13.2 de la Llei del patrimoni. Al nostre entendre, la vigent redacció de la llei és correcta, però és aconsellable la introducció dels criteris de moderació que aporta la proposició i que ens semblen raonables.
També ens sembla útil la possibilitat d’autoritzar facultativament les obres de conservació, seguretat, salubritat, accessibilitat i habitabilitat mínima, però no és acceptable que es permetin “en tot cas”.
Article 6
Es modifica l’apartat segon de l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. Un cop adaptat el pla d’ordenació i urbanisme parroquial de conformitat amb el que disposen els apartats 3 i 4 de l’article 12, l’autorització de les obres o intervencions en els conjunts arquitectònics i en el seus entorns de protecció correspon al comú, amb l’informe previ i preceptiu del ministeri titular de la cultura.”
Esmena 16 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (5)
Es proposa suprimir l’article 6 que modifica l’apartat 2, de l’article 14 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent.
Justificació
Es proposa aquesta supressió per evitar que s’eliminin les facultats del Govern d’autorització o informe previs pel ministeri titular de la cultura, de les obres en els conjunts arquitectònics i els seus entornes de protecció, abans de l’aprovació dels instruments d’ordenació adaptats als criteris arquitectònics i urbanístics aprovats per Decret del Govern.
Per una altra banda, amb aquesta supressió s’evita la situació de manifesta discriminació respecte als béns i drets, en relació a l’actuació a realitzar en els monuments o zones arqueològiques o paleontològiques i els seus entorns de protecció, i en els paisatges culturals i els seus entorns de protecció, en els quals sí es mantenen les facultats del Govern en l’exercici de la seva competència de protecció del patrimoni cultural.
L’atorgament de les llicències pels comuns, a què es fa referència en la Proposició de Llei, és reiteratiu d’una facultat urbanística que ja reconeix als comuns l’art. 136 del Text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòries i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, per la Llei 6/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol (a partir d’ara TRLGOTU), entenent que el redactat existent en la norma vigent, és més respectuós de la competència que empara la vigent llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que és la de protecció del patrimoni cultural i no la urbanística.
Esmena 17 De supressió
Grup Mixt (9)
Es proposa suprimir l’article 6 de la Proposició de llei que modifica l’apartat segon de l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra.
Motivació
Rebutgem la redacció plantejada per la proposició que esmenem i sostenim el manteniment del vigent art. 14.2, que és més complet i que no danya els interessos del Comú.
Article 7
S’addiciona un nou apartat 5 a l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, amb el redactat següent:
“5. Les autoritzacions de les obres a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 del present article s’entenen atorgades, mitjançant silenci administratiu positiu, si en el termini de tres mesos no es deneguen expressament per l’administració competent, de conformitat amb el règim i les condicions establertes a la legislació urbanística vigent.”
Esmena 18 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (6)
Es proposa suprimir l’article 7 que afegia un apartat 5 a l’article 14 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra.
Justificació
Es proposa la seva supressió perquè aquest article afecta a la competència de protecció del patrimoni cultural atribuïda constitucionalment a l’Estat, doncs, s’introdueix una norma urbanística en una Llei el títol competencial de la qual no és l’urbanisme. Es regularia un aspecte de procediment general i urbanístic, en una norma, la competència de la qual és la regulació de la protecció del patrimoni cultural, regulant una excepcionalitat contrària a la normativa urbanística d’atorgament de llicències, contemplada com excepcional en el marc de la normativa procedimental continguda en el Codi d’Administració, i contrària a l’obligació constitucional de l’Estat preceptuada en l’art. 3 de la Constitució d’Andorra, i al principi interpretatiu de la llei preceptuat en l’art. 4.6 de menor perjudici per al patrimoni cultural d’Andorra.
S’estableixen les conseqüències jurídiques del silenci en la tramitació dels expedients d’autoritzacions d’obres en els entorns de protecció d’un bé declarat d’interès cultural, deixant sense sentit la previsió continguda en l’art. 47 del Decret Legislatiu de 12 de setembre de 2012, del Text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòries i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, per la Llei 6/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol (a partir d’ara TRLGOTU), quan regula els entorns de béns d’interès històric i cultural, establint que s’han de preservar per no perjudicar el valor dels béns que són objecte de protecció.
Per tant, es considera que s’ha de suprimir aquest apartat perquè es regulen aspectes procedimentals, els efectes dels quals s’estableixen com a norma general en el Codi d’Administració, quan al seu art. 121, en relació amb el seu art. 40, preveuen la regla procedimental dels efectes jurídics del silenci, com a desestimatori, de rebuig o negatiu de la pretensió que s’exercita, preveient-ne, excepcionalment, que tindrà efectes d’acceptació, o positius, quan una norma ho estableixi de forma expressa. En el mateix sentit, el Reglament de construcció de forma expressa ha establert els efectes desestimatoris del silenci o denegació tàcita de les sol•licituds de llicències d’obres, en el seu art. 74, i ara es proposa un règim excepcional, precisament per la realització d’obres els efectes del qual poden permetre situacions consolidades contràries al principi de menor perjudici per al patrimoni cultural d’Andorra. I per una situació urbanística, relativa a obres que requereixen una especial protecció, per l’interés públic concurrent, es regula de forma contrària a les previsions contingudes amb caràcter general per a la sol•licitud de qualsevol llicència d’obres.
Esmena 19 De modificació
Grup Mixt (10)
Es proposa modificar el redactat de l’article 7 de la Proposició de llei substituint-lo pel text següent:
“5. Les autoritzacions de les obres a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 del present article s’entenen atorgades, mitjançant silenci administratiu positiu, si en el termini de tres mesos no es deneguen expressament per l’administració competent, de conformitat amb el règim i les condicions establertes a la legislació urbanística vigent. L’estimació tàcita només serà admissible si la sol•licitud inclou la documentació pertinent i ha estat presentada davant el Comú i davant del ministeri titular de la cultura.”
Motivació
L’art. 7 proposa afegir un nou apartat 5 a l’article 14, relatiu al silenci positiu per l’autorització de certes obres. És una regla raonable, però ha de rodejar-se de les cauteles que consignem a la redacció que proposem, per a evitar estimacions tàcites poc rigoroses o conseqüències nefastes derivades de la descoordinació administrativa.
Article 8
Es modifica l’apartat 4 de l’article 15 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“4. És prohibida la col•locació de publicitat, cables i antenes en els monuments i els seus entorns de protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals.”
Esmena 20 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (6)
Es proposa modificar l’article 8 de la Proposició de llei que modifica l’article 15 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra com segueix i, conseqüentment suprimir els articles 9 i 10:
“Article 15 Criteris generals sobre les intervencions
1. Els monuments històrics no poden ser enderrocats i se n’ha de conservar la identitat, la integritat i l’autenticitat.
2. En els monuments històrics, paisatges culturals i zones arqueològica i paleontològica, qualsevol intervenció ha efectuar-se assumint els següents criteris:
a) El respecte permanent dels valors que van motivar la declaració de bé d’interès cultural, sens perjudici que, per a la millor adaptació del bé al seu ús o per necessitats tècnic-arquitectòniques, pugui ésser autoritzada la utilització d’elements, tècniques i materials contemporanis.
b) La conservació de les característiques tipològiques d’ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més destacades del bé.
c) No es pot reconstruir totalment o parcial el bé o fer-hi addiccions que falsegin la seva autenticitat, amb l’excepció d’utilitzar-ne parts originals del mateix.
d) No es pot eliminar parts del bé, excepte que comportin la degradació del bé o que l’eliminació en permeti un millor enquadrament històric. Els motius per a l’eliminació han d’esser fonamentats en benefici del manteniment i conservació dels béns.
3. Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts arquitectònics i paisatges culturals s’han de basar en principis científics i criteris tècnics.
4. És prohibida la col•locació de publicitat, cables i antenes en els monuments i en els seus entorns de protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals.
5. En els conjunts arquitectònics cal mantenir l’estructura urbana i arquitectònica i les característiques generals del seu ambient i de la silueta paisatgística.”
Justificació:
Adequació de la Llei a allò que exigeix, entre altres normatives internacionals vigents al Principat en matèria cultural, el Conveni per a la Salvaguarda del Patrimoni Arquitectònic d’Europa, dit Conveni de Granada (entre altres) el qual estableix la primacia protectora del patrimoni cultural. Es cerca, doncs, acotar via llei els criteris objectius de salvaguarda i protecció del patrimoni cultural.
Esmena 21 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (7)
Es proposa suprimir l’article 8 que modifica l’apartat 4 de l’article 15 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent.
Justificació
Es proposa aquesta supressió per garantir la intervenció del Govern, i per tant, l’exercici de la seva competència exclusiva que el Govern té en matèria de patrimoni cultural, ja que en els monuments i els seus entorns de protecció, s’ha d’intervenir sobre elements pertorbadors de la visibilitat des de l’exterior.
Difícilment es podrà donar compliment a l’objectiu de protecció visual del bé i de les seves característiques especials, pel seus valors històrics, artístics estètics, urbanístics o arquitectònics, que tinguin un interès cultural, si amb la modificació que es conté en la Proposició de Llei, es redueix els elements de prohibició únicament a alguns elements pertorbadors de la visibilitat i de les pròpies característiques del bé.
Esmena 22 De modificació
Grup Mixt (11)
Es proposa modificar el redactat de l’article 8 amb el text següent:
“4. És prohibida la col•locació de publicitat, cables, antenes i tot element pertorbador visible des de l’exterior en els monuments i entorns de protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals, d’acord amb els criteris previstos a la declaració.”
Motivació
Entenem que la redacció de l’actual art. 15.4 de la Llei del patrimoni cultural és més raonable, atès que permet un control ampli dels elements pertorbadors. No obstant, potser és possible en algun cas la introducció de certs objectes, sempre que es respectin els criteris previstos a la declaració.
Article 9
Es modifica l’apartat 5 de l’article 15 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“5. En els conjunts arquitectònics cal mantenir l’estructura urbana i arquitectònica i les característiques generals dels seu ambient i de la silueta paisatgística.”
Esmena 23 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (8)
Es proposa suprimir l’article 9 que modifica l’apartat 5 de l’article 15 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent.
Justificació
Es proposa aquesta supressió per garantir la intervenció del Govern, i per tant, l’exercici de la seva competència exclusiva que el Govern té en matèria de patrimoni cultural, en els conjunts arquitectònics, declarats bé d’interès cultural, vetllant sobre la integritat i característiques d’alineacions, edificabilitat o la substitució del propi bé immoble.
Eliminant aquesta protecció en la modificació continguda en la Proposició de Llei, es limita considerablement les facultats del Govern i el propi sentit del conjunt arquitectònic que es defineix en l’art. 11 de la llei actualment vigent, com un agrupament de construccions, urbanes o rurals concentrades o disperses, que constitueixen una unitat coherent, encara que en alguns casos, individualment, no tinguin valors rellevants. La modificació que es proposa en la proposició de Llei desregula en part, el propi sentit de protecció dels conjunts arquitectònics, tenim en compte que en la modificació que es proposa el Govern no es preveu que intervingui, ni amb autorització prèvia ni amb informe previ, en les llicències d’obres que es sol•licitin abans de l’adaptació pel comú del planejament, als criteris de protecció que determini el Govern.
Esmena 24 De supressió
Grup Mixt (12)
Es proposa suprimir l’article 9 que modifica l’apartat 5 de l’article 15 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra
Motivació
Aquest article modifica l’apartat 5 de l’art. 15 de la Llei del patrimoni cultural, però per part nostra considerem preferible l’actual redacció del precepte, que ja és prou flexible i que proporciona una protecció més global i completa. Rebutgem, per tant, la modificació del text.
Article 10
Se suprimeix l’apartat 6 de l’article 15 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda sense efecte.
Esmena 25 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (9)
Es suprimeix l’article 10 que modifica, suprimint-lo, l’apartat 6, de l’article 15 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent.
Justificació
Es proposa aquesta supressió per garantir els propis objectius de la Llei, i del principi de menor perjudici per al patrimoni cultural d’Andorra. Aquest redactat respon a una clara concreció de les facultats de protecció, en els entorns dels béns d’interès cultural, la no autorització d’obres i actuacions que impliquin l’ús del sòl, del subsòl, o de l’espai aeri si poden perjudicar el caràcter arquitectònic o paisatgístic de l’àrea o pertorbar la visualització del bé. Es manté també la previsió continguda en l’art. 47 del TRLGOTU, quan regula els entorns de béns d’interès històric i cultural, establint que es qualifiquen d’entorns de béns d’interès històric i cultural els terrenys que, per ser contigus a béns immobles declarats d’interès històric i cultural, s’han de preservar per no perjudicar el valor dels béns que són objecte de protecció.
Esmena 26 De supressió
Grup Mixt (13)
Es proposa suprimir l’article 10, que proposa la supressió de l’article 15.6 de la vigent Llei del patrimoni cultural.
Motivació
Considerem que l’actual redacció proporciona més protecció i que, com ja hem vist, hem matisat la regulació dels entorns amb l’exigència d’uns criteris prou justificats.
Article 11
Es modifica l’article 16 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 16. Instruments de protecció. Ús i gestió
1. La declaració d’un paisatge cultural comporta l’obligació per part de l’administració o administracions afectades, d’elaborar un instrument de protecció, ús i gestió on es precisin els criteris que han de regir les intervencions sobre el bé d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció i, si aquestes administracions així ho acorden, també els criteris que han de regir les intervencions sobre la zona sensible (zona 2) i la zona d’influència (zona 3) de l’entorn de protecció. L’aprovació definitiva de l’instrument, que haurà de produir-se en el termini màxim de divuit mesos a comptar de la declaració, correspon a l’òrgan que determini la legislació, i requereix necessàriament l’informe favorable previ del Govern.
2. Si en el moment de la declaració ja existeix un instrument de protecció, ús i gestió que afecta l’àrea declarada, el Govern, ha de determinar si aquest instrument és suficient per produir els efectes previstos a l’article 14.3, o si ha ser modificat o complementat per adaptar-se als criteris del bé d’interès cultural i de la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció.”
Esmena 27 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (5)
Es proposa modificar l’article 11 de la proposició de llei, que modifica l’apartat 1 de l’article 16 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, com segueix:
“Article 16. Instruments de protecció. Ús i gestió
1. La declaració d’un monument històric o d’un paisatge cultural comporta l’obligació per part de l’administració o administracions afectades, d’elaborar un instrument de protecció, ús i gestió on es precisin els criteris que han de regir les intervencions sobre el bé d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció i, si aquestes administracions així ho acorden, també els criteris que han de regir les intervencions sobre la zona preventiva (zona 2). L’aprovació definitiva de l’instrument, que haurà de produir-se en el termini màxim de divuit mesos a comptar de la declaració, correspon a l’òrgan que determini la legislació, i requereix necessàriament l’informe favorable previ del Govern.”
Justificació:
Adaptació de l’articulat a l’esmena quarta proposada, referida a la previsió d’una nova zona preventiva (zona 2) de l’entorn de protecció, i a la supressió de les zones sensible i d’influència (zones 2 i 3) que contempla la proposició de llei.
Esmena 28 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (10)
Es suprimeix l’article 11 que modifica íntegrament l’article 16 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent.
Justificació
Es proposa aquesta supressió per deixar clar que l’instrument de protecció, ús i gestió, ha de correspondre als instruments d’ordenació urbanística dels comuns, enumerats en l’art. 67 del TRLGOTU, concretament al pla d’ordenació i urbanisme parroquial, que tal com es preveu a l’art. 71.f), ha de contenir les mesures de protecció que s’adoptin en relació als edificis, espais, o elements d’interès històric, monumental o cultural, essent que d’acord amb l’art. 77 del TRLGOTU, el pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de contenir el catàleg comunal d’edificis, espais, o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental, amb el grau de protecció fixat reglamentàriament pel Govern, que reculli les mesures de protecció del seu entorn.
Amb aquesta supressió es garanteix la intervenció del Govern i l’exercici de la seva competència, en l’establiment dels criteris arquitectònic i urbanístics de protecció en la declaració d’un conjunt arquitectònic.
Esmena 29 De supressió
Grup Mixt (14)
Es proposa suprimir l’article 11, que planteja modificar l’article 16 de la llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural.
Motivació
L’article que proposem suprimir suposa la fragmentació ex lege dels entorns de protecció. No obstant, ja hem introduït a les esmenes precedents diversos criteris de flexibilització. D’altra banda, la completa redacció de l’art. 16 de la Llei del patrimoni cultural permet als Comuns proposar uns criteris sobre els quals es pronunciarà després l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva (i l’informe favorable previ del Govern). Per tant, proposem la supressió total de l’art. 11.
Article 12
Es modifica la disposició transitòria de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, que queda redactada de la manera següent:
“Disposició transitòria
1. Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera els espais compresos dins d’un radi de vint metres comptats des del perímetre exterior del monument.
2. Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, no es pot fer cap construcció de nova planta, ni cap ampliació de volumetria en els entorns definits en l’apartat 1.
Això no obstant, hi són permeses les obres de rehabilitació, de reforma integral dels edificis, sempre que no suposin un augment de la volumetria; i també les de conservació i les que siguin exigides per la seguretat, la salubritat i l’adequació a la Llei d’accessibilitat.
3. En el supòsit previst en l’apartat anterior, l’informe favorable dels serveis del Patrimoni Cultural es considera atorgat si, en el termini de dos (2) mesos no s’emet un informe desfavorable degudament motivat. En aquest cas, els serveis del Patrimoni Cultural han d’identificar, de forma detallada, els elements objecte del projecte que han de ser objecte de modificació.
4. Les intervencions sobre els béns immobles inventariats que es trobin dins dels entorns definits en l’apartat 1 han de seguir el procediment previst a l’article 18 d’aquesta Llei.”
Esmena 30 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (7)
Es proposa modificar l’article 12 de la proposició de llei que queda redactat com segueix:
“Article 12
Es modifica la disposició transitòria de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d'Andorra, al seu torn modificada per la disposició addicional única de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, que queda redactada de la manera següent:
“Disposició transitòria
1. Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera els espais compresos dins d’un radi de vint metres comptats des del perímetre exterior del monument.
2. Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, no es pot fer cap construcció de nova planta, ni cap ampliació de volumetria en els entorns definits en l’apartat 1.
Això no obstant, hi són permeses les obres de rehabilitació, de reforma integral dels edificis, sempre que no suposin un augment de la volumetria; i també les de conservació i les que siguin exigides per la seguretat, la salubritat i l’adequació a la Llei d’accessibilitat.
3. En el supòsit previst en l’apartat anterior, l’informe favorable dels serveis del Patrimoni Cultural es considera atorgat si, en el termini de dos (2) mesos no s’emet un informe desfavorable degudament motivat. En aquest cas, els serveis del Patrimoni Cultural han d’identificar, de forma detallada, els elements objecte del projecte que han de ser objecte de modificació.
4. Les intervencions sobre els béns immobles inventariats que es trobin dins dels entorns definits en l’apartat 1 han de seguir el procediment previst a l’article 18 d’aquesta Llei.”
Justificació:
Adequar la disposició transitòria de la Llei 9/ 2003 del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra modificada per la disposició addicional única de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, a allò que estipula els continguts previstos per aquesta proposició de Llei.
Esmena 31 De supressió
Grup Parlamentari Socialdemòcrata (11)
Es suprimeix l’article 12 que modifica la Disposició Transitòria de la llei 9/2003, del 12 de juny, del Patrimoni Cultural d’Andorra, mantenint el redactat actualment vigent.
Justificació
Es proposa aquesta supressió de la modificació continguda en la proposició de Llei, per garantir la intervenció del Govern, i per tant, l’exercici de la seva competència exclusiva que el Govern té en matèria de patrimoni cultural, ja que en els monuments declarats béns d’interès cultural i incorporats en la Llei del Patrimoni Cultural per la seva disposició addicional primera, intervingui establint els criteris arquitectònics i urbanístics uniformadors de protecció, mitjançant informe previ del servei de patrimoni cultural, i la seva consideració com a favorable.
Mantenir el redactat actualment vigent en relació al perímetre de protecció cautelar de l’entorn dels monuments de cent metres, és coherent amb la finalitat de protecció de la Llei, fent prevaldre el principi de menor perjudici per al patrimoni cultural. Reduir aquest radi significa posar en perill la protecció dels monuments ja que afectarà la seva visibilitat, els seus valors estètics, històrics o arquitectònics abans que el Govern hagi aprovat els decrets de delimitació amb els criteris urbanístics i arquitectònics.
Amb aquesta supressió s’evita l’afectació al principi de seguretat jurídica, d’igualtat i no discriminació, ja que ens trobem davant una norma transitòria en relació a la vigència d’una Llei, entre la situació jurídica anterior a la mateixa, i els drets derivats de la seva aplicació, tenint en compte que la Llei va entrar en vigor el 17 de juliol de 2003, fa més de 10 anys. S’eviten també les responsabilitats indemnitzatòries que es poguessin comportar per les limitacions durant més de 10 anys, dels immobles que estiguessin entre els 20, i es 100 metres contemplats en la Llei del Patrimoni Cultural de 2003, pels perjudicis derivats de l’aplicació de la mateixa, sempre que es puguin acreditar, en situacions jurídiques que ara es veurien alliberades de limitacions en els seus drets urbanístics, per la seva inclusió o no en els entorns de protecció establerts, i que ara canvien, respecte als monuments declarats béns d’interès cultural, en virtut de la disposició addicional primera.
En relació a la modificació que es conté en la Proposició de Llei del procediment establert en l’apartat 2 vigent, respecte a permetre les obres de rehabilitació, de reforma integral, sempre que no comportin augment de volumetria, i les de conservació per motius de seguretat, salubritat i accessibilitat, es preveu que l’informe previ dels serveis de patrimoni cultural, mentre no es dictin els decrets de delimitació dels entorns de protecció, si no s’emet en un termini de dos mesos, s’entendrà favorable i haurà de ser degudament motivat. Entendre com a favorable la no determinació dels condicionants de protecció en informe del servei de patrimoni cultural, per no estar emès en un termini de dos mesos, canviant el sentit del silenci que es preveu a la normativa urbanística i la de procediment general, com s’ha exposat en la justificació de l’esmena sisena, comporta una regulació d’aspectes procedimentals, els efectes dels quals s’estableixen com a norma general en el Codi d’Administració, quan al seu art. 121, en relació amb el seu art. 40, preveuen la regla procedimental dels efectes jurídics del silenci, com a desestimatori, de rebuig o negatiu de la pretensió que s’exercita, preveient-ne, excepcionalment, que tindrà efectes d’acceptació, o positius, quan una norma ho estableixi de forma expressa.
Esmena 32 De modificació
Grup Mixt (15)
Es proposa modificar l’article 12, que planteja la modificació de la disposició addicional transitòria de la llei vigent, amb el redactat següent:
1. Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera els espais compresos dins d’un radi de cent metres comptats dins del perímetre exterior del monument.
2. Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, no es pot fer cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria en els entorns definits en l’apartat 1.
Això no obstant, es poden autoritzar obres de rehabilitació i de reforma integral dels edificis, sempre que no suposin un augment de volumetria; i també les de conservació i les que siguin exigides per la seguretat, la salubritat i l’adequació a la Llei d’accessibilitat.
3. En el supòsit previst en l’apartat anterior, cal un informe previ i favorable dels serveis estatals del Patrimoni Cultural. Si no s’emet en el termini de dos mesos, el seu sentit es considera favorable a la sol•licitud, si aquesta ha estat presentada amb els requisits pertinents.
4. Un cop es dictin els decrets de delimitació pertinents, s’aplicaran els criteris que s’hi estableixin.
5. Les intervencions sobre els béns immobles inventariats que es trobin dins dels entorns definits en l’apartat 1 han de seguir el procediment previst a l’article 18 d’aquesta Llei”.
Motivació
La modificació de la Disposició Transitòria de la Llei del patrimoni cultural és raonable, però amb les següents cauteles:
- Cal mantenir el radi de protecció de 100 metres, atès el caràcter transitori de la situació.
- L’autorització de certes obres és possible, però no forçosa.
- Cal millorar l’al•lusió a l’informe evacuat pel servei estatal de Patrimoni Cultural.
Esmena 33 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata(8)
Es proposa afegir una disposició final a la proposició de llei que queda redactat com segueix:
“Disposició final”
1. Es modifica l’article 42 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, que queda redactat de la següent manera:
“ Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial distingeixen i qualifiquen el sòl no urbanitzable en totes o algunes de les divisions següents: sòl forestal, sòl agrícola i ramader, zones de protecció d’aigües, zones de protecció natural, itineraris d’interès, zones exposades a riscos naturals i sòl sense designació específica”
2. Es modifica l’article 51, apartat 2, lletra c) de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, que queda redactat de la següent manera:
“c) En zones de patrimoni natural, la crema de vegetació i l’aprofitament de llenya, i els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació, la millora i el gaudi de l’hàbitat propi i la rehabilitació i conservació de bordes i edificis agrícoles”
3. Es modifica l’article 77 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, que queda redactat de la següent manera:
“1. A l’efecte d’adoptar les mesures de protecció pertinents, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir la relació dels edificis, els espais i els elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia.
2. El béns immobles d’interès cultural són protegits d’acord amb el que estableix la llei del patrimoni cultural d’Andorra. En el cas que un comú inclogui en la relació continguda al pla d’ordenació i urbanisme parroquial altres béns que els d’interès cultural, el mateix comú definirà el grau de protecció que han de merèixer.”
Justificació
Pel que fa a l’article 42 i a l’article 51.2, lletra c), la modificació és conseqüència de la derogació de l’article 47 de la mateixa Llei.
Pel que fa a l’article 77, d’una banda, es modifica l’apartat segon per tal de substituir el terme de béns inscrits al catàleg del patrimoni nacional pel de béns immobles d’interès cultural, ja que en el mencionat catàleg s’inscriuen també altres classes de béns, com els béns mobles o els immaterials, que no han ser referits en la llei general d’ordenació del territori i urbanisme. A més, es fa una remissió a la legislació aplicable per a la protecció dels béns d’interès cultural.
D’altra banda, se suprimeix l’apartat tercer de l’article 77 per ser massa imprecís. Seran els corresponents decrets de govern i els plans d’ordenació i urbanisme parroquial els que continguin les mesures específiques dels béns a preservar.
Esmena 34 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata (9)
Es proposa afegir una disposició derogatòria a la proposició de llei que queda redactada com segueix:
“Disposició derogatòria
Es deroga l’article 47 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol.”
Justificació
Si bé els terrenys inclosos en els entorns de protecció dels béns immobles d’interès cultural poden ser objecte d’un règim específic que té per finalitat la preservació dels valors dels mateixos béns, aquests terrenys no han de ser classificats com a sòl no urbanitzable, ja que això pràcticament eliminaria les possibilitats de realitzar-hi qualsevol intervenció urbanística.
Esmena 35 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata (10)
Es proposa inserir una disposició transitòria primera a la proposició de Llei de modificació de la Llei de patrimoni cultural, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria primera
Els béns immobles d’interès cultural que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei ja estiguin declarats, així com llurs entorns de protecció, continuen regint-se pels decrets que s’hagin adoptat i per la legislació anterior.
En tot cas, hi són permeses les obres de conservació que siguin exigides per la seguretat i la salubritat i les adequacions a la Llei d’accessibilitat, sense alterar els valors estètics, històrics i culturals del bé protegit.
Les sol•licituds d’obres referents als béns immobles d’interès cultural ja declarats o als seus entorns de protecció, que es formulin després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden subjectes al règim del silenci administratiu previst a l’article 14.5.”
Esmena 36 D'addició
Grup Parlamentari Demòcrata (11)
Es proposa inserir una disposició transitòria segona a la proposició de Llei de modificació de la Llei de patrimoni cultural, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria segona
Els expedients de declaració de béns immobles d’interès cultural que es trobin en redacció a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’han d’ajustar a les seves determinacions.
Pel que fa als expedients de declaració de béns immobles d’interès cultural que es trobin en tramitació a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les Administracions disposen del termini d’un any a comptar de la seva entrada en vigor per optar si continuen regint-se per la legislació anterior o bé s’acullen a les disposicions de la present Llei.”
Justificació:
S’estableix un règim transitori de la present Llei mitjançant la introducció de dues disposicions transitòries.
La primera fa referència als béns immobles d’interès cultural i als entorns de protecció que ja estiguin declarats i aprovats segons els decrets de govern corresponents, els quals es regeixen per aquests i per la legislació anterior.
No obstant això, hi són d’aplicació les noves precisions legals conduents a permetre les obres de conservació que siguin exigides per satisfer les degudes condicions de seguretat, salubritat i d’adequació a la llei d’accessibilitat.
També s’ha considerat oportú fer extensiu el silenci administratiu positiu a aquells projectes d’obres que es presentin desprès de l’entrada en vigor de la llei i que es refereixin a béns immobles d’interès cultural ja declarats o als seus entorns de protecció.
La segona disposició transitòria regula els expedients de declaració de béns immobles d’interès cultural que es trobin actualment en curs, distingint dos supòsits diferents.
Pel que fa als expedients de declaració que es trobin en redacció, aquests s’han d’ajustar a les noves determinacions de la llei, atès que és més fàcil la seva adaptació.
En canvi, els expedients de declaració que es trobin ja en fase de tramitació es poden, o bé, seguir tramitant i regint-se per la legislació anterior a fi de mantenir les actuacions administratives ja introduïdes, o bé acollir-se a la nova legislació dins del termini màxim d’un any.
Esmena 37 De modificació
Grup Parlamentari Demòcrata (1)
Es proposa fer les correccions que escaiguin perquè el redactat final de la Llei s’adeqüi, almenys pel que fa als aspectes gràfics i de presentació, a l’Acord sobre criteris de concepte i de forma per a l’elaboració de les proposicions i dels projectes de Llei, del 18 d’abril del 2002, així com fer una correcció ortogràfica de tot el text.
Justificació
Millorar els aspectes ortogràfics i formals del text.
El Ponent
Sr. Gerard Barcia Duedra
Informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports relatiu a la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 12 , 18 i 30 de juny, l'informe del ponent relatiu a la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat:
Esmena 4 (Grup Mixt) de modificació a l’article 1.
Esmenes aprovades per majoria:
Esmena 6 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 3.
Esmena 9 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 4.
Esmena 19 (Grup Mixt) de modificació de l’article 7
Esmena 20 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 8.
Esmena 27 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 11.
Esmena 30 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 12.
Esmena 33 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició final.
Esmena 34 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició derogatòria.
Esmena 35 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició transitòria.
Esmena 36 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició transitòria.
Esmenes no aprovades:
Esmena 3 (Grup Mixt) de modificació a l’article 1.
Esmena 5 (Grup Mixt) de modificació a l’article 2.
Esmena 7 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 3.
Esmena 8 (Grup Mixt) de supressió a l’article 3.
Esmena 10 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 4.
Esmena 11 (Grup Mixt) de modificació a l’article 4.
Esmena 12 (Grup Mixt) de modificació a l’article 4.
Esmena 13 (Grup Mixt) de supressió a l’article 4.
Esmena 14 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 5.
Esmena 16 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 6.
Esmena 17 (Grup Mixt) de supressió de l’article 6.
Esmena 18 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 7
Esmena 21 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 8.
Esmena 22 (Grup Mixt) de modificació a l’article 8.
Esmena 23 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 9.
Esmena 24 (Grup Mixt) de supressió a l’article 9.
Esmena 25 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 10.
Esmena 26 (Grup Mixt) de supressió a l’article 10.
Esmena 28 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 11.
Esmena 29 (Grup Mixt) de supressió a l’article 11.
Esmena 31 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de supressió a l’article 12.
Esmena 32 (Grup Mixt) de modificació a l’article 12.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria:
Esmena 2 (Grup Parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 15 (Grup Mixt) de modificació a l’article 5.
Esmenes retirades:
Esmena 1 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’exposició de motius.
Esmena 37 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació al redactat final de la Llei.
Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.
Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra
Exposició de motius
L’article 12, apartats primer i segon, de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra disposa que el decret de declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural (BIC) inclou la classificació que li correspon segons l’article 11, la delimitació de l’entorn de protecció i els criteris arquitectònics i urbanístics que regeixen les intervencions sobre el BIC i sobre l’entorn de protecció, els quals segons l’apartat tercer del precepte són executius a partir de la seva publicació i prevalen sobre els plans urbanístics que s’hi han d’adaptar.
D’altra banda, l’article 80, apartat primer, lletra i), de la Constitució del Principat d’Andorra atribueix la competència en matèria urbanística als comuns, la qual es recull a l’article 4.6 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns del 4 de novembre de 1993. Així mateix, l’article 11 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000 atorga als comuns la competència en la redacció i aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials (POUP), plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament.
Quan es declara un bé d’interès cultural, la competència del Govern en la protecció del patrimoni cultural i la competència dels comuns en l’urbanisme interactuen i poden entrar en conflicte, si no es precisen clarament els termes de la primera.
Doncs bé, durant aquests anys de vigència de la Llei ha quedat palès que els entorns de protecció dels BIC i els criteris arquitectònics i urbanístics que s’han anat aprovant han tingut un abast i un nivell de detall que ha condicionat en excés l’ordenació urbanística que correspon definir als comuns, fins al punt d’originar-se conflictes competencials entre ambdues administracions.
Escau restablir, doncs, l’equilibri competencial perdut, definint amb més rigor els àmbits o zones que conformen els entorns de protecció i limitant l’abast dels referits criteris, al mateix temps que s’atorga un major pes específic als comuns en la seva execució i en general en el procés de declaració del BIC. Es tracta en definitiva de conjuminar els esmentats títols competencials, vetllant perquè no es produeixin ingerències il•legítimes quan es protegeix un bé d’interès cultural.
A tal efecte, s’estableix la necessitat d’obtenir un informe per part del comú afectat prèviament a la declaració d’un bé immoble d’interès cultural i a la inclusió d’un bé immoble a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.
Així mateix, es regulen per llei les diferents zones de l’entorn de protecció que s’acostumen a preveure quan es declara un BIC, contemplant-se la zona d’acompanyament (zona 1) i la zona preventiva (zona 2).
D’entre aquestes zones, cal destacar la zona d’acompanyament (zona 1), la zona més propera al BIC, respecte de la qual s’estableixen els paràmetres a tenir en compte per definir amb claredat els seus límits.
En funció de la zona de l’entorn de protecció de què es tracti, els criteris poden contenir prescripcions o bé propostes al comú.
Els criteris que regeixen les intervencions sobre el BIC i sobre la zona 1 de l’entorn de protecció tenen la forma de prescripcions que vinculen amb efectes immediats i són executius des de la seva publicació. En aquest cas, els POUP han d’adaptar-se necessàriament als mateixos.
En canvi, pel que fa a la zona 2 de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de propostes al comú, el qual ha de decidir si els accepta i els incorpora al POUP. Només en cas que el comú estimi oportú incorporar-los al planejament, els mateixos tenen força vinculant i executiva.
Aquesta Proposició de llei té com a finalitat, igualment, alleugerir els diferents procediments previstos a la llei.
A més, es contempla el silenci administratiu positiu, d’acord amb la legislació urbanística aplicable, en les autoritzacions d’obres a què fa referència l’article 14.
Finalment, es modifiquen els entorns de protecció provisionals contemplats a la disposició transitòria de la llei per als monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera, atès que actualment hi ha edificis afectats que es troben en pèssim estat de conservació i requereixen actuacions urgents.
Els articles que es proposen modificar i suprimir són els següents:
Article 1
Es modifica l’article 2 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 2. Béns d’interès cultural
1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol•licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.”
Article 2
Es modifica l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. La inclusió d’un bé moble o immoble a l’Inventari es fa per resolució del ministre titular de cultura, amb audiència prèvia a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú corresponent. La resolució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Article 3
Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d’Andorra i n’han de fomentar el coneixement, l’acreixement i la difusió; entre d’altres accions, han de donar suport a les entitats que el mantenen i el difonen. Correspon al Govern definir la política en matèria de patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de protecció, i correspon al comú executar aquesta política mitjançant el planejament urbanístic propi, incorporant-ne tots els criteris fixats pel Govern per a la zona d'acompanyament (zona 1) de l'entorn de protecció del bé cultural i seleccionant aquells altres de la zona 2 que consideri adequats per a la protecció del bé en qüestió i dels interessos de la parròquia”.
Article 4
Es modifica l’article 12 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 12. Declaració
1. La declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural ha d’incloure les especificacions següents:
a) La classe que li és assignada d’acord amb l’article 11.
b) La delimitació justificada del seu entorn de protecció en els monuments i en els conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones arqueològiques i paleontològiques. Dins l’àmbit de l’entorn de protecció es poden distingir les següents zones:
- Zona d’acompanyament (zona 1). Aquesta zona és la més propera al bé d’interès cultural i està constituïda per l’espai immediat que l’envolta.
Els límits d’aquesta zona es defineixen, bé per les finques, edificades o no, que delimiten directament amb el bé d’interès cultural, o bé per les finques, edificades o no, que s’inclouen dins d’un perímetre de 20 metres comptats des del bé d’interès cultural segons croquis annex.
-Zona preventiva (zona 2). Aquesta zona incorpora les finques, edificades o no, que poden alterar els valors del bé d’interès cultural objecte de protecció, atès que es troben situades pròximes al bé.
En cas que una mateixa finca, edificada o no, quedi separada per les dues zones esmentades, la porció menor quedarà subjecta al règim aplicable de la zona on hi hagi una major superfície de la finca.
2. El decret de declaració d’un bé immoble d’interès cultural ha d’incloure els criteris que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre l’entorn de protecció definit en la declaració.
3. Els criteris previstos a l’apartat anterior contenen, segons s’escaigui, prescripcions o propostes al comú, de caràcter general, amb l’única finalitat de preservar els valors estètics, històrics i culturals del bé protegit. En cap cas, poden ser exhaustius, ni establir l’ordenació urbanística i de l’edificació de l’àrea afectada.
Respecte a les intervencions que es puguin dur sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de prescripcions d’obligat compliment i el comú ha d’adaptar el pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Pel que fa a les intervencions en la zona preventiva (zona 2) de l’entorn de protecció, els criteris tenen la forma de propostes al comú, i només són vinculants i executius si el comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic. El seu contingut i vigència tenen efectes a partir de la data de publicació de llur incorporació al pla urbanístic. Els esmentats criteris són graduals i proporcionals en funció de la zona de l’entorn de protecció de què es tracti.
4. La resolució d’iniciació d’expedient per a la declaració d’un bé d’interès cultural pot establir la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel•lació, d’obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns objecte de l’expedient, fins a la data de publicació de l’acord d’adaptació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si, en virtut de la declaració d’un bé d’interès cultural, es denega una llicència sol•licitada abans de la iniciació de l’expedient de declaració, el sol•licitant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de redacció del projecte i al reemborsament de qualsevol taxa ja abonada, a més de l’interès legal corresponent.”
Article 5
Es modifica l’apartat segon de l’article 13 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. El Govern, mitjançant el decret a què fa referència l’article 12.2, pot establir o proposar, segons s’escaigui, limitacions en l’edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles esmentats en l’article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa referència l’apartat 1 del present article.
En tot cas, es permeten les obres que siguin exigides per la conservació, la seguretat, la salubritat i l’adequació a la Llei d’accessibilitat i, si s’escau, als requisits mínims d’habitabilitat. Aquestes limitacions seran motivades i es preferiran les regles menys restrictives per a la llibertat individual”.
Article 6
Es modifica l’apartat segon de l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. Un cop adaptat el pla d’ordenació i urbanisme parroquial de conformitat amb el que disposen els apartats 3 i 4 de l’article 12, l’autorització de les obres o intervencions en els conjunts arquitectònics i en el seus entorns de protecció correspon al comú, amb l’informe previ i preceptiu del ministeri titular de cultura.”
Article 7
S’addiciona un nou apartat 5 a l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, amb el redactat següent:
“5. Les autoritzacions de les obres a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 del present article s’entenen atorgades, mitjançant silenci administratiu positiu, si en el termini de tres mesos no es deneguen expressament per l’administració competent, de conformitat amb el règim i les condicions establertes a la legislació urbanística vigent. L’estimació tàcita només serà admissible si la sol•licitud inclou la documentació pertinent i ha estat presentada davant del comú i davant del ministeri titular de cultura.”
Article 8
Es modifica l’article 15 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 15. Criteris generals sobre les intervencions
1. Els monuments històrics no poden ser enderrocats i se n’ha de conservar la identitat, la integritat i l’autenticitat.
2. En els monuments històrics, paisatges culturals i zones arqueològica i paleontològica, qualsevol intervenció ha efectuar-se assumint els següents criteris:
a) El respecte permanent dels valors que van motivar la declaració de bé d’interès cultural, sens perjudici que, per a la millor adaptació del bé al seu ús o per necessitats tècnic-arquitectòniques, pugui ésser autoritzada la utilització d’elements, tècniques i materials contemporanis.
b) La conservació de les característiques tipològiques d’ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més destacades del bé.
c) No es pot reconstruir totalment o parcial el bé o fer-hi addiccions que falsegin la seva autenticitat, amb l’excepció d’utilizar-ne parts originals del mateix.
d) No es pot eliminar parts del bé, excepte que comportin la degradació del bé o que l’eliminació en permeti un millor enquadrament històric. Els motius per a l’eliminació han d’esser fonamentats en benefici del manteniment i conservació dels béns.
3. Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts arquitectònics i paisatges culturals s’han de basar en principis científics i criteris tècnics.
4. És prohibida la col•locació de publicitat, cables i antenes en els monuments i en els seus entorns de protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals.
5. En els conjunts arquitectònics cal mantenir l’estructura urbana i arquitectònica i les característiques generals del seu ambient i de la silueta paisatgística.”
Article 9
Es modifica l’article 16 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 16. Instruments de protecció. Ús i gestió
1. La declaració d’un monument històric o d’un paisatge cultural comporta l’obligació per part de l’administració o administracions afectades, d’elaborar un instrument de protecció, ús i gestió on es precisin els criteris que han de regir les intervencions sobre el bé d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció i, si aquestes administracions així ho acorden, també els criteris que han de regir les intervencions sobre la zona preventiva (zona 2). L’aprovació definitiva de l’instrument, que haurà de produir-se en el termini màxim de divuit mesos a comptar de la declaració, correspon a l’òrgan que determini la legislació, i requereix necessàriament l’informe favorable previ del Govern.
2. Si en el moment de la declaració ja existeix un instrument de protecció, ús i gestió que afecta l’àrea declarada, el Govern, ha de determinar si aquest instrument és suficient per produir els efectes previstos a l’article 14.3, o si ha ser modificat o complementat per adaptar-se als criteris del bé d’interès cultural i de la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció.”
Article 10
Es modifica la disposició transitòria de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra, al seu torn modificada per la disposició addicional única de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, que queda redactada de la manera següent:
“Disposició transitòria
1. Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera els espais compresos dins d’un radi de vint metres comptats des del perímetre exterior del monument.
2. Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, no es pot fer cap construcció de nova planta, ni cap ampliació de volumetria en els entorns definits en l’apartat 1.
Això no obstant, hi són permeses les obres de rehabilitació, de reforma integral dels edificis, sempre que no suposin un augment de la volumetria; i també les de conservació i les que siguin exigides per la seguretat, la salubritat i l’adequació a la Llei d’accessibilitat.
3. En el supòsit previst en l’apartat anterior, l’informe favorable dels serveis del Patrimoni Cultural es considera atorgat si, en el termini de dos (2) mesos no s’emet un informe desfavorable degudament motivat. En aquest cas, els serveis del Patrimoni Cultural han d’identificar, de forma detallada, els elements objecte del projecte que han de ser objecte de modificació.
4. Les intervencions sobre els béns immobles inventariats que es trobin dins dels entorns definits en l’apartat 1 han de seguir el procediment previst a l’article 18.”
Disposició transitòria primera
Els béns immobles d’interès cultural que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei ja estiguin declarats, així com llurs entorns de protecció, continuen regint-se pels decrets que s’hagin adoptat i per la legislació anterior.
En tot cas, hi són permeses les obres de conservació que siguin exigides per la seguretat i la salubritat i les adequacions a la Llei d’accessibilitat, sense alterar els valors estètics, històrics i culturals del bé protegit.
Les sol•licituds d’obres referents als béns immobles d’interès cultural ja declarats o als seus entorns de protecció, que es formulin després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden subjectes al règim del silenci administratiu previst a l’article 7.”
Disposició transitòria segona
Els expedients de declaració de béns immobles d’interès cultural que es trobin en redacció a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’han d’ajustar a les seves determinacions.
Pel que fa als expedients de declaració de béns immobles d’interès cultural que es trobin en tramitació a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les administracions disposen del termini d’un any a comptar de la seva entrada en vigor per optar si continuen regint-se per la legislació anterior o bé s’acullen a les disposicions de la present Llei.”
Disposició derogatòria
Es deroga l’article 47 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol.”
Disposició final
1. Es modifica l’article 42 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, que queda redactat de la següent manera:
“Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial distingeixen i qualifiquen el sòl no urbanitzable en totes o algunes de les divisions següents: sòl forestal, sòl agrícola i ramader, zones de protecció d’aigües, zones de protecció natural, itineraris d’interès, zones exposades a riscos naturals i sòl sense designació específica”
2. Es modifica l’article 51, apartat 2, lletra c) de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, que queda redactat de la següent manera:
“c) En zones de patrimoni natural, la crema de vegetació i l’aprofitament de llenya, i els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació, la millora i el gaudi de l’hàbitat propi i la rehabilitació i conservació de bordes i edificis agrícoles”
3. Es modifica l’article 77 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, que queda redactat de la següent manera:
“1. A l’efecte d’adoptar les mesures de protecció pertinents, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir la relació dels edificis, els espais i els elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia.
2. El béns immobles d’interès cultural són protegits d’acord amb el que estableix la llei del patrimoni cultural d’Andorra. En el cas que un comú inclogui en la relació continguda al pla d’ordenació i urbanisme parroquial altres béns que els d’interès cultural, el mateix comú definirà el grau de protecció que han de merèixer.”
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
Josep Anton Bardina Pau
Vicepresident
de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
Roser Bastida Areny
Presidenta
de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.6 Tractats internacionals
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de juliol del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 30 de juny del 2014, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni penal sobre la Corrupció del Consell d’Europa i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni penal sobre la Corrupció del Consell d’Europa
El Principat d’Andorra és membre del Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) des del 26 de gener del 2005. Després de signar el Conveni penal sobre la corrupció (STE núm.173) el 2001, Andorra va ratificar-lo el 6 de maig del 2008 i va entrar en vigor l’1 de setembre del mateix any. Mentrestant, l’any 2003 es va obrir a la signatura el protocol addicional al Conveni, que essencialment amplia el camp d’aplicació del mateix, afegint-hi dos figures no previstes en el Conveni mare: l’àrbitre i el jurat. El Protocol addicional va entrar en vigor l’1 de febrer del 2005. Andorra va signar aquest instrument el 20 de novembre del 2012, i en va quedar pendent la ratificació. Amb el dipòsit de l’instrument de ratificació del Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció, el Principat d’Andorra completarà la seva participació en el dispositiu creat al si del Consell d’Europa en matèria de corrupció penal.
Com s’ha exposat anteriorment, el Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció és un instrument que completa el Conveni precisament en relació als membres de tribunals arbitrals, ja siguin unipersonals o no, nacionals o estrangers, i als membres d’un jurat. El Protocol estén doncs les obligacions inscrites al Conveni a les figures d’àrbitre i de jurat, que defineix en el seu capítol I dedicat a la terminologia. L’àrbitre és aquella persona que en virtut d’un acord d’arbitratge emet una decisió legalment vàlida en relació a una disputa que li ha estat sotmesa per les parts que han signat l’acord. El jurat és aquella persona que actua com a membre d’un òrgan col•legial que té la responsabilitat de decidir sobre la culpabilitat d’una persona acusada en el marc d’un judici.
La legislació actual no contempla, de moment, la figura del jurat popular. Malgrat aquestes figures no són actualment indispensables en el nostre sistema judicial, el capítol IV relatiu a la corrupció i tràfic d’influències (títol XXI sobre els delictes contra la funció pública) del Codi penal del 2005, ja incloïa en l’article 382 als jurats i als àrbitres com a subjectes actius i passius de la corrupció. La recent Llei qualificada de l’11 d’octubre del 2012 de modificació de la Llei 9/2005 del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, recull diverses modificacions relatives a la corrupció, precisament en resposta a les recomanacions formulades pel Greco per Andorra. Aquests ajustaments s’han fet de manera a ampliar l’article 382 per a que s’apliqui als àrbitres i jurats “tant nacionals com estrangers”, aplanant les darreres dificultats per la ratificació del Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció.
Tenint en compte les consideracions exposades i que el 20 de novembre del 2012 el ministre d’Afers Exteriors, M. I. Sr. Gilbert Saboya Sunyé va signar el Conveni esmentat,
S'aprova:
La ratificació del Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció, fet a Estrasburg el 15 de maig del 2003.
El Ministeri d'Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l'entrada en vigor per a Andorra d'aquest Conveni.
Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció
Estrasburg, 15 de maig del 2003
Els estats membres del Consell d’Europa i els altres estats signataris d’aquest Protocol,
Considerant que és oportú completar el Conveni penal sobre la corrupció (STE núm. 173, d’ara endavant, “el Conveni”) per prevenir i lluitar contra la corrupció;
Considerant igualment que aquest Protocol permetrà una aplicació més àmplia del Programa d’acció contra la corrupció del 1996;
Han acordat el següent:
Capítol I. Terminologia
Article 1. Terminologia
A efectes d’aquest Protocol:
1. El terme “àrbitre” ha de ser interpretat en relació amb la legislació nacional de l’Estat part d’aquest Protocol, però, en qualsevol cas, ha d’incloure una persona a qui, en virtut d’un acord d’arbitratge, se li ha demanat pronunciar una decisió jurídicament vinculant en relació amb una controvèrsia que li ha estat sotmesa per les parts d’aquest mateix Acord.
2. El terme “acord d’arbitratge” designa un acord reconegut per la legislació nacional mitjançant el qual les parts acorden sotmetre una controvèrsia a la decisió d’un àrbitre.
3. El terme “jurat” ha de ser interpretat en relació amb la legislació nacional de l’Estat part d’aquest Protocol però, en qualsevol cas, ha d’incloure una persona que actuï com a membre no professional d’un òrgan col•legial encarregat de decidir sobre la culpabilitat d’una persona acusada en el marc d’un judici penal.
4. En el cas de procediments en què hi hagi involucrat un àrbitre o jurat estranger, l’Estat que inicia el procés pot aplicar la definició d’àrbitre o jurat sempre que aquesta definició sigui compatible amb la llei nacional.
Capítol II. Mesures a adoptar a nivell nacional
Article 2. Corrupció activa d’àrbitres nacionals
Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per tipificar com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, quan s’hagi comès de manera intencionada, la proposta, l’oferiment o el lliurament, directament o indirectament, d’un avantatge indegut a un àrbitre que exerceix les seves funcions d’acord amb el dret nacional de la Part sobre l’arbitratge, per a ell o per a qualsevol altra persona, perquè actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions.
Article 3. Corrupció passiva d’àrbitres nacionals
Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per tipificar com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, l’acte, comès de manera intencionada, en el qual l’àrbitre que exerceix les seves funcions de conformitat amb la legislació interna, demana o obté directament o indirectament un avantatge indegut per a ell o per a qualsevol altra persona, o accepta una oferta o una promesa d’un avantatge perquè actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions.
Article 4. Corrupció d’àrbitres estrangers
Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per establir com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, les conductes establertes en els articles 2 i 3 d’aquest Protocol quan impliquen un àrbitre que exerceix les seves funcions d’acord amb el dret nacional sobre l’arbitratge de qualsevol altre Estat.
Article 5. Corrupció de jurats nacionals
Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per establir com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, les conductes establertes en els articles 2 i 3 quan impliquen una persona que actua com a jurat dins del seu sistema judicial.
Article 6. Corrupció de jurats estrangers
Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per establir com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, les conductes establertes en els articles 2 i 3, quan impliquen una persona que actua com a jurat dins del sistema judicial de qualsevol altre Estat.
Capítol III. Seguiment de l’aplicació del Conveni i disposicions finals
Article 7. Seguiment de l’aplicació del Conveni
El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) assegura un seguiment de l’aplicació d’aquest Protocol per part de les Parts.
Article 8. Relació amb el Conveni
1. Els Estats part consideren les disposicions dels articles 2 a 6 d’aquest Protocol com a articles addicionals al Conveni.
2. Les disposicions del Conveni s’apliquen sempre que siguin compatibles amb les disposicions d’aquest Protocol.
Article 9. Declaracions i reserves
1. Si una Part ha fet una declaració, de conformitat amb l’article 36 del Conveni, pot fer una declaració similar amb relació als articles 4 i 6 d’aquest Protocol en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
2. Si una Part ha formulat una reserva, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 37 del Conveni, que restringeix l’aplicació dels delictes de corrupció passiva definits en l’article 5 del Conveni, pot formular una reserva similar en relació amb els articles 4 i 6 d’aquest Protocol en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió. Qualsevol altra reserva formulada per una Part, de conformitat amb l’article 37 del Conveni, també s’aplica a aquest Protocol, a menys que la Part declari altrament en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
3. No s’admet cap altra reserva.
Article 10. Signatura i entrada en vigor
1. Aquest Protocol està obert a la signatura per part dels Estats que han signat el Conveni. Aquests Estats poden expressar el seu consentiment de vincular-s’hi a través de:
a. la signatura sense reserva de ratificació, d’acceptació o d’aprovació; o
b. la signatura, amb reserva de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, seguida de la ratificació, acceptació o aprovació.
2. Els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositaran prop del secretari general del Consell d’Europa.
3. Aquest Protocol entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data en què cinc estats hagin expressat el seu consentiment de vincular-se al Protocol, de conformitat amb les disposicions dels paràgrafs 1 i 2, i només després que el mateix Conveni hagi entrat en vigor.
4. Per a qualsevol altre Estat que manifestarà ulteriorment el seu consentiment a estar vinculat pel Protocol, el Protocol entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de la manifestació del seu consentiment de vincular-se al Protocol, de conformitat amb les disposicions dels apartats 1 i 2.
5. Un Estat signatari no podrà ratificar, acceptar o aprovar aquest Protocol sense haver expressat, simultàniament o amb anterioritat, el seu consentiment a estar vinculat al Conveni.
Article 11. Accessió al Protocol
1. Qualsevol Estat o la Comunitat Europea que s’hagi adherit al Conveni podrà adherir-se a aquest Protocol un cop hagi entrat en vigor.
2. Per a qualsevol Estat o per a la Comunitat Europea que s’hagi adherit al Protocol, aquest Protocol entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de dipòsit de l’instrument d’adhesió davant el secretari general del Consell d’Europa.
Article 12. Aplicació territorial
1. Qualsevol Estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o accessió, designar els territoris als quals s’aplicarà aquest Protocol.
2. Qualsevol Part pot, en qualsevol altre moment posterior, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, estendre l’aplicació d’aquest Protocol a qualsevol altre territori designat en la declaració i del qual asseguri les relacions internacionals o en nom del qual estigui autoritzat a adoptar compromisos. El Protocol entrarà en vigor en aquest territori el primer dia del més posterior a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de recepció d’aquesta declaració per part del secretari general.
3. Qualsevol declaració feta en virtut dels dos apartats anteriors, relativa a qualsevol territori esmentat en aquesta declaració, es podrà retirar mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa. Aquesta retirada és efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de recepció de la notificació per part del secretari general.
Article 13. Denúncia
1. Qualsevol part pot, en qualsevol moment, denunciar aquest Protocol mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa.
2. La denúncia serà efectiva el primer dia del mes següent a la finalització d’un període de tres mesos a comptar de la data de recepció de la notificació pel secretari general.
3. La denúncia del Conveni comporta automàticament la denúncia del Protocol.
Article 14. Notificació
1. El secretari general del Consell d’Europa ha de notificar als estats membres del Consell d’Europa i a qualsevol Estat, o a la Comunitat Europea, que hagin adoptat el Protocol:
a. qualsevol signatura d’aquest Protocol;
b. el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, acceptació, aprovació o accessió;
c. qualsevol data d’entrada en vigor d’aquest Protocol de conformitat amb els articles 10, 11 i 12;
d. qualsevol declaració o reserva realitzada d’acord amb els articles 9 i 12;
e. qualsevol altre acte, notificació o comunicació relacionats amb aquest Protocol.
En prova de conformitat, els sotasignats, degudament autoritzats, han signat aquest Protocol.
Fet a Estrasburg, el 15 de maig del 2003, en anglès i francès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar que serà dipositat als arxius del Consell d’Europa. El secretari general del Consell d’Europa en comunicarà una còpia certificada conforme a cada una de les Parts signatàries o adherents.
Llista de reserves i declaracions al Protocol addicional del Conveni penal sobre la Corrupció del Consell d’Europa
Azerbaidjan
Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 3 d’abril del 2013 (anglès):
“La República d’Azerbaidjan declara que no està en mesura de garantir l’aplicació de les disposicions del Protocol addicional en els seus territoris ocupats per la República d’Armènia (la regió Nagorno Karabakh de la República d’Azerbaidjan i els set districtes que l’envolten), fins a l’alliberació d’aquests territoris de l’ocupació i la eliminació completa de les conseqüències d’aquesta ocupació.”
Dinamarca
Declaració entregada amb l’instrument de ratificació dipositat el 16 de novembre del 2005 (anglès):
“En aplicació de l’article 12 del Protocol, Dinamarca declara que, fins a una decisió ulterior, el Protocol no s’aplicarà a les illes Fèroe ni a Grenlàndia.”
Espanya
Declaració entregada amb l’instrument de ratificació dipositat el 17 de gener del 2011 (anglès):
“En el cas en el qual aquest Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció, del 15 maig 2003, s’apliqués a Gibraltar, Espanya desitja formular la declaració següent:
1. Gibraltar és un territori no autònom, les quals relacions exteriors estan sota la responsabilitat del Regne Unit i que fa l’objecte d’un procés de descolonització en acord amb les decisions i resolucions pertinents de l’Assemblea general de Nacions Unides.
2. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen competències exclusivament internes que troben el seu origen i fundació en una distribució i una atribució de competències fetes per el Regne Unit, de conformitat amb les disposicions de la seva legislació interna, en la seva qualitat d’Estat sobirà del qual depèn el territori no autònom esmentat.
3. En conseqüència, la participació eventual de les autoritats de Gibraltar a l’aplicació del Protocol es considerarà desenvolupar-se exclusivament dins del marc de les competències internes de Gibraltar i no podrà ser valorada de manera a modificar cap aspecte dels dos apartats anteriors.
4. El procés previst pel Règim relatiu a les autoritats de Gibraltar dins del marc de certs Tractats Internacionals (2007) que ha fet l’objecte d’un acord entre Espanya i el Regne Unit el 19 de desembre del 2007 (conjuntament al “Règim convingut relatiu a les autoritats de Gibraltar en el context dels instruments de la Unió Europea i de la Comunitat Europea i dels tractats connexes” del 19 d’abril del 2000) s’aplica a aquest Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció.”
Països Baixos
Reserva consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 16 de novembre del 2005 (anglès):
“De conformitat amb les disposicions de l’article 10, apartat 1, i de l’article 9, apartat 9 , del Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció, el Regne dels Països Baixos declara que accepta el Conveni pel Regne a Europa, amb reserva de les declaracions fetes pel Regne dels Països Baixos en el moment del dipòsit del seu instrument d’acceptació del Conveni:
D’acord amb l’article 37, apartat 2, i pel que fa l’article 17, apartat 1, els Països Baixos poden exercir la seva competència en els casos següents:
a. En el cas d’una infracció penal comesa completament o en part en el territori dels Països Baixos;
b. En el cas de ciutadans neerlandesos i d’agents públics neerlandesos, pel que fa a les infraccions establertes d’acord amb l’article 2 i a les infraccions establertes d’acord als articles 4 a 6 i als articles 9 a 11 en relació a l’article 2, a condició que constitueixin infraccions penals segons la llei del país a on han estat comeses;
c. En el cas d’agents públics neerlandesos i ciutadans neerlandesos que no són agents públics dels Països Baixos, pel que fa a les infraccions establertes d’acord amb els articles 4 a 6 i als articles 9 a 11 en relació a l’article 2, a condició que constitueixin infraccions penals segons la llei del país a on han estat comeses;
d. En el cas de ciutadans neerlandesos quan les infraccions establertes d’acord amb els articles 7, 8, 13 i 14, a condició que constitueixin infraccions penals segons la llei del país a on han estat comeses.
e. En el cas de ciutadans neerlandesos implicats en una infracció que constitueix una infracció penal d’acord amb la llei del país a on ha estat comesa.”
Declaració entregada amb l’instrument d’acceptació dipositat el 16 de novembre del 2005 (anglès):
“De conformitat amb l’article 37, apartat 1, els Països Baixos no compliran amb l’obligació estipulada a l’article 12.”
Comunicació consignada en una Nota Verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos, del 27 de setembre del 2010, enregistrada prop del Secretariat General el 28 de setembre del 2010 (anglès):
“El Regne dels Països Baixos consisteix en tres parts: els Països Baixos, les Antilles neerlandeses i Aruba. Les Antilles Neerlandeses es componen de les illes de Curaçao, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius i Saba.
A partir del 10 d’octubre del 2010, les Antilles neerlandeses deixaran d’existir com a part del Regne dels Països Baixos. A partir d’aquella data, el Regne es composarà de quatre parts: els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Curaçao i Sint Maarten gaudiran d’un govern autònom dins del Regne, com Aruba, i fins al 10 d’octubre del 2010, també era el cas de les Antilles Neerlandeses. Aquests canvis constitueixen una modificació de les relacions constitucionals internes en el Regne dels Països Baixos. El Regne dels Països Baixos romandrà el subjecte del dret internacional dels acords internacionals conclosos. La modificació de l’estructura del Regne no afectarà doncs la validitat dels acords internacionals ratificats pel Regne pel compte de les Antilles Neerlandeses. Aquests acords, incloses les reserves fetes, es continuaran aplicant a Curaçao i Sint Maarten. Les altres illes que fins ara feien part de les Antilles neerlandeses -Bonaire, Sint Eustatius i Saba- esdevindran part dels Països Baixos, constituint així la “part caribenya dels Països Baixos.” Els acords que s’apliquen actualment a les Antilles Neerlandeses es continuaran aplicant a aquestes illes: nogensmenys, el Govern dels Països Baixos serà d’ara endavant el responsable per aplicar aquests acords.
A més, un cert nombre d’acords que s’apliquen actualment als Països Baixos es declaren aplicables, a comptar del 10 d’octubre del 2010, a aquesta part caribenya dels Països Baixos. Els acords concernits es troben enumerats en l’annex aquí adjunta, que inclou una declaració -relativa al Protocol nº4 del Conveni de salvaguarda del Drets de l’Home i de les Llibertats fonamentals reconeixent certs drets i llibertats altres que aquells figurant ja en el Conveni i en el seu primer Protocol addicional- sobre la modificació de relacions constitucionals internes al si del Regne.
Es transmetrà aviat un informe sobre l’estat dels acords que s’apliquen a Curaçao, Sint Maarten i/o la part caribenya dels Països Baixos, incloses les reserves i declaracions ulteriors.”
Annex - Tractats estesos a la part caribenya dels Països Baixos (illes de Bonaire, Sint Eustatius i Saba) a partir del 10 d’octubre del 2010
- Conveni europeu sobre la immunitat dels Estats (STE nº74)
- Protocol addicional al Conveni europeu sobre la immunitat dels Estats (STE nº74A)
- Conveni europeu sobre la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat i crims de guerra (STE nº82)
- Conveni europeu sobre la repressió del terrorisme (STE nº90)
- Acord europeu sobre la transmissió de demandes d’assistència judicial (STE nº92)
- Conveni per la protecció de les persones pel que fa el tractament automatitzat de les dades a caràcter personal (STE nº108)
- Esmenes al Conveni per la protecció de les persones pel que fa el tractament automatitzat de les dades a caràcter personal (Estrasburg, 15 de juny del 1999)
- Conveni per a la salvaguarda del patrimoni arquitectural d’Europa (STE nº121)
- Conveni penal sobre la corrupció (STE nº173)
- Protocol addicional al Conveni per la protecció de les persones pel que fa el tractament automatitzat de les dades a caràcter personal, concernint les autoritats de control i els fluxos transfonterers de les dades (STE nº181)
- Protocol portant esmena al Conveni europeu per la repressió del terrorisme (STE nº190)
- Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció (STE nº191)
- Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, i al finançament del terrorisme (STCE nº198)
Declaració transmesa per Nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos, del 4 de gener del 2012, enregistrada prop del Secretariat General el 9 de gener del 2012 (anglès):
“La reserva i la declaració formulades pel Regne dels Països Baixos al moment de l’acceptació del Protocol, el 16 novembre del 2005, estan confirmades per la part caribenya dels Països Baixos (les illes Bonaire, Sint Eustatius i Saba). La reserva i la declaració queden valides per la part europea dels Països Baixos.
Suècia
Declaració entregada amb l’instrument de ratificació dipositat el 25 de juny del 2004 (anglès):
“Suècia fa la declaració explicativa, segons la qual, en el seu parer, una ratificació del Protocol addicional no significa que sa qualitat de membre del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) no pot ser reexaminada si raons per fer-ho sorgeixen en el futur.”
Suïssa
Declaració entregada amb l’instrument de ratificació dipositat el 31 de març del 2006 (francès), confirmada l’any 2009 i de nou l’any 2012 per un període de tres anys (01/07/2012 fins al 01/07/2015):
“Suïssa declara que sancionarà les infraccions previstes als articles 4 i 6 només en el cas que el comportament de la persona subornada consisteixi en l’execució o l’omissió d’un acte contrari als seus deures o dependent del seu poder d’apreciació.”
Situació de les signatures i ratificacions del Protocol addicional del Conveni penal sobre la Corrupció del Consell d’Europa
Situació a 25 de juny
Estat Signatura Ratificació EEV
Albània 15/5/2003 15/11/2004 1/3/2005
Alemanya 15/5/2003
Andorra 20/11/2012
Armènia 15/5/2003
Àustria
13/12/2013 13/12/2013 1/4/2014
Azerbaidjan 8/10/2012 3/4/2013 1/8/2013
Bèlgica 7/3/2005 26/2/2009 1/6/2009
Bielorússia 23/1/2014
Bòsnia i Hercegovina
7/9/2011 7/9/2011 1/1/2012
Bulgària
15/5/2003 4/2/2004 1/2/2005
Croàcia 17/9/2003 10/5/2005 1/9/2005
Dinamarca 15/5/2003 16/11/2005 1/3/2006
Eslovàquia
12/1/2005 7/4/2005 1/8/2005
Eslovènia
9/3/2004 11/10/2004 1/8/2005
Espanya 27/5/2009 17/1/2011 1/5/2011
Estònia
República de Macedònia 15/5/2003 14/11/2005 1/3/2006
Federació russa 7/5/2009
Finlàndia 4/5/2011 24/6/2011 1/10/2011
França 15/5/2003 25/4/2008 1/8/2008
Geòrgia 25/3/2013 10/1/2014 1/5/2014
Grècia 15/5/2003 10/7/2007 1/11/2007
Hongria 15/5/2003
Irlanda 15/5/2003 11/7/2005 1/11/2005
Islàndia 15/5/2003 6/3/2013 1/7/2013
Itàlia 15/5/2013
Letònia
7/4/2005 27/7/2006 1/11/2006
Liechtenstein 17/11/2009
Lituània 2/12/2010 26/7/2012 1/11/2012
Luxemburg 11/6/2003 13/7/2005 1/11/2005
Malta 15/5/2003
Moldàvia 15/5/2003 22/8/2007 1/12/2007
Mònaco 10/7/2013 10/7/2013 1/11/2013
Montenegro
20/2/2008 17/3/2008 1/7/2008
Noruega 2/3/2004 2/3/2004 1/2/2005
Països Baixos 26/2/2004 16/11/2005 1/3/2006
Polònia 7/10/2011 30/4/2014 1/8/2014
Portugal 15/5/2003
Regne Unit 15/5/2003 9/12/2003 1/2/2005
República Txeca
Romania
9/10/2003 29/11/2004 1/3/2005
San Marino 15/5/2003
Sèrbia
9/1/2008 9/1/2008 1/5/2008
Suècia 15/5/2003 25/6/2004 1/2/2005
Suïssa 3/6/2004 31/3/2006 1/7/2006
Turquia 12/4/2012
Ucraïna 15/5/2003 27/11/2009 1/3/2010
Xipre 15/5/2003 21/11/2006 1/3/2007
Situació de les signatures i ratificacions del Protocol addicional del Conveni penal sobre la Corrupció del Consell d’Europa
Situació a 25 de juny
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de juliol del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 30 de juny del 2014, sota el títol Proposta d’aprovació de l’adhesió al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 3 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Proposta d’aprovació de l’adhesió al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció
Les primeres armes biològiques o amb toxines s’utilitzaren molt aviat en la història de la humanitat, i consistien a llançar per sobre de les muralles de les ciutats assetjades cadàvers infectats de la pesta, o fent servir verí en les fletxes. Els estralls de les epidèmies de pesta o de grip durant l’edat mitjana a Europa, les morts provocades per malalties “occidentals” com la grip o la varicel•la en les poblacions natives d’Amèrica del Nord i del Sud (a vegades de manera intencionada) durant el procés de colonització del continent americà també són ben conegudes. Però sense cap dubte, quan més episodis es van produir va ser durant el transcurs del segle XX, amb la utilització dels primers gasos tòxics en les trinxeres de la gran guerra i el llançament de programes de desenvolupament d’armes biològiques en les nacions més potents.
Els diversos episodis produïts han contribuït a crear en el subconscient col•lectiu el temor d’una epidèmia global provocada per un virus o una bactèria resistent als antibiòtics coneguts. Aquest temor forma part de les pors de la nostra societat, sobretot a l’època de les comunicacions globals amb possibilitats de dispersió i contagió quasi infinites. L’Organització Mundial de la Salut defineix una arma biològica referint-se als agents biològics que la componen i “els efectes dels quals resultarien de la seva aptitud per a multiplicar-se en l’organisme atacat, destinats a ser utilitzats en cas de guerra per provocar la mort o la malaltia en l’home, els animals o les plantes. Les malalties que provoquen poden ser o no transmissibles.”.
Però aquests agents patògens i toxines també poden ser utilitzats fora dels conflictes clàssics. Alguns casos recents podrien ser els atacs terroristes a través de cartes infectades amb l’àntrax que van patir els Estats Units l’any 2001, en els quals van morir 5 persones i 22 altres van resultar infectades. Un altre cas és el ricí (una toxina extreta d’una planta ornamental fàcil de trobar i de la qual s’extreu un oli que es troba en el comerç), que ha sigut identificat en alguns casos de mort d’agents secrets als anys vuitanta i en els atacs al metro de Tokyo als anys noranta.
Considerant les noves amenaces terroristes del segle XXI, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar la Resolució 1540 (2004) i va establir un Comitè especialitzat en aquest tema, anomenat Comitè 1540, que ara compleix 10 anys d’existència. En aquesta resolució es recorda la importància de la ratificació universal de tots els convenis relacionats amb la prohibició de les armes de destrucció, el primer dels quals és el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció, conclòs a Londres, Moscou i Washington el 10 d’abril del 1972 (d’ara endavant, “el Conveni sobre les armes biològiques”).
El Principat d’Andorra, membre de les Nacions Unides des del 1993, es va adherir al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge i la utilització d’armes químiques i sobre la seva destrucció el 17 d’octubre del 2002, considerat el conveni “bessó” del Conveni sobre les armes biològiques, però no es va adherir a aquest últim. Com bé es recordava a l’exposició de motius del Conveni sobre armes químiques, Andorra té una història secular de pau, en la qual les armes i les guerres han estat absents de la vida del país. La població i les institucions desitgen que continuï essent així. Andorra també és un membre de la comunitat internacional, i com a Estat pacífic d’aquesta comunitat, considera que la lluita per mantenir el món lliure d’armes de destrucció massiva és una prioritat i per això té la voluntat d’adherir-se al Conveni sobre les armes biològiques, mostrant una posició coherent sobre tot aquest tipus d’armes de destrucció massiva.
El Conveni sobre les armes biològiques no prohibeix el desenvolupament tecnològic ni l’ús d’agents biològics i bacteriològics per a finalitats pacífiques, però sí el desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge i la venda d’agents biològics concebuts per a finalitats destructores. El Conveni, adoptat l’any 1972, responia als esdeveniments de la guerra freda, decennis durant els quals els països havien desenvolupat estocs d’agents patògens i de vectors per difondre’ls. El Conveni va servir per iniciar un programa de destrucció d’aquests estocs d’armes biològiques i avui en dia aquesta amenaça ja no és la principal.
La principal obligació derivada del Conveni per a Andorra consisteix a prohibir el desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge, la venda, el lliurament i la utilització d’armes biològiques, obligació que ja està coberta per les disposicions del nostre Codi penal, en particular pels articles 127, 265 i 266. Les altres obligacions per a Andorra són obligacions de consulta i cooperació per a l’aplicació del Conveni (article 5), d’assistència i ajuda a altres parts que poden haver estat exposades a perills bacteriològics per la violació del Conveni (article 7), d’intercanvi d’informació científica relacionada amb la utilització d’agents biològics amb finalitats pacífiques i prevenció de malalties (article 10). L’article 6 estableix la possibilitat de presentar denúncies al Consell de Seguretat de les Nacions Unides quan un Estat part tingui coneixement que un altre Estat part actua en violació del Conveni (article 6.1), i en aquest cas, l’Estat part denunciat haurà de cooperar en la investigació (article 6.2). En absència d’un òrgan de control de les obligacions, el seguiment de l’aplicació del Conveni es fa mitjançant informes i qüestionaris, durant les reunions anyals d’experts, de delegats nacionals i en les conferències quinquennals de revisió del Conveni. El Conveni preveu altres obligacions, però estan destinades a estats que ja posseeixen armes biològiques (articles 2, 3, 8). Com mencionàvem, el Conveni sobre armes biològiques responia a una necessitat dels anys 60, era una resposta a un període de gran tensió entre les nacions del bloc comunista i la resta del món. El Conveni va servir per posar un terme als programes de desenvolupament d’armes i destruir els estocs d’armes existents. Una part de les seves disposicions es podria considerar d’una certa forma caduca, ja que els estats han submergit, enterrat o destruït aquests estocs, i també han adoptat el conveni sobre armes químiques. Actualment el Conveni sobre armes biològiques es posiciona sobretot com una eina de cooperació entre nacions pacífiques que han rebutjat totalment la utilització d’aquest tipus d’armes però que desitgen continuar seguint els desenvolupaments científics i polítics relacionats amb els agents biològics i les toxines que es podrien convertir en armes biològiques o amb toxines. Tenint en compte les consideracions anteriors, s’aprova:
L’adhesió del Principat d’Andorra al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció, obert a signatura a Londres, Moscou i Washington el 10 d’abril del 1972.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor del Conveni per a Andorra.
Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció
Els Estats part en aquest Conveni,
Determinats a actuar amb vista a aconseguir progressos efectius vers un desarmament general i complet, que inclogui la prohibició i l’eliminació de tots els tipus d’armes de destrucció massiva, i convençuts que la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes químiques i bacteriològiques (biològiques) i la seva eliminació, mitjançant mesures efectives, facilitarà l’assoliment del desarmament general i complet sota un control internacional estricte i eficaç,
Reconeixent la gran importància del Protocol relatiu a la prohibició de la utilització en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de medis bacteriològics, signat a Ginebra el 17 de juny de 1925 i conscients també del paper que ha tingut i continua tenint l’esmentat Protocol per atenuar els horrors de la guerra,
Reafirmant la seva adhesió als principis i els objectius d’aquell Protocol i instant a tots els Estats a respectar-los estrictament,
Recordant que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha condemnat repetidament tots els actes contraris als principis i objectius del Protocol de Ginebra del 17 de juny de 1925,
Desitjant contribuir a reforçar la confiança entre els pobles i a millorar en general l’atmosfera internacional,
Desitjant tanmateix contribuir a la realització dels propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides,
Convençuts de la importància i la urgència d’eliminar dels arsenals dels estats, amb mesures eficaces, armes de destrucció massiva tan perilloses com les que utilitzen agents químics o bacteriològics (biològics),
Reconeixent que un acord sobre la prohibició d’armes bacteriològiques (biològiques) i de toxines representa un primer pas cap a la consecució d’un acord sobre mesures efectives per prohibir també el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes químiques i determinats a continuar les negociacions amb aquesta finalitat,
Determinats, pel bé de tota la humanitat, a excloure totalment la possibilitat que agents bacteriològics (biològics) i toxines s’utilitzin com a armes,
Convençuts que la consciència de la humanitat repudiaria la utilització de tals mètodes i que no s’ha d’escatimar cap esforç per minimitzar aquest risc,
Han convingut el següent:
Article 1
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a no desenvolupar, produir, emmagatzemar o d’alguna altra forma adquirir o conservar, mai i en cap circumstància:
1. agents microbiològics o altres agents biològics, així com toxines de qualsevol origen o mètode de producció, de tipus i en quantitats que no estiguin justificats per a finalitats profilàctiques, de protecció o altres finalitats pacífiques;
2. armes, equipament o vectors destinats a utilitzar aquests agents o toxines amb finalitats hostils o en conflictes armats.
Article 2
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a destruir o a convertir cap a finalitats pacífiques, el més aviat possible però en tot cas no més tard de nou mesos després de l’entrada en vigor del Conveni, tots els agents, les toxines, les armes, els equipaments i els vectors especificats en l’article 1 del Conveni que es trobin en la seva possessió o sota la seva jurisdicció o control. Per aplicar les disposicions d’aquest article s’han de prendre totes les mesures de precaució necessàries per protegir les poblacions i el medi ambient.
Article 3
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a no transferir a ningú, ni directament ni indirectament, cap agent, toxina, arma, equipament o vector especificats en l’article 1 del Conveni, ni ajudar, animar o incitar cap Estat, grup d’estats o organitzacions internacionals a fabricar o adquirir de cap altra manera els dits agents, toxines, armes, equipaments o vectors.
Article 4
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet, de conformitat amb els seus procediments constitucionals, a prendre les mesures necessàries per prohibir i prevenir el desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge, l’adquisició o la conservació dels agents, les toxines, les armes, els equipaments i els vectors especificats en l’article 1 del Conveni, en el territori d’aquest Estat, sota la seva jurisdicció o sota el seu control en qualsevol lloc.
Article 5
Els Estats part en aquest Conveni es comprometen a consultar-se i a cooperar entre ells per resoldre els problemes que puguin sorgir en relació amb l’objectiu del Conveni o en l’aplicació de les seves disposicions. Les consultes i la cooperació previstes en aquest article també poden tenir lloc a través dels procediments internacionals apropiats en el marc de les Nacions Unides i de conformitat amb la seva Carta.
Article 6
1. Cada Estat part en aquest Conveni que s’assabenti que un altre Estat part actua en violació de les obligacions que es deriven de les disposicions del Conveni pot presentar una denúncia al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta denúncia ha d’incloure totes les proves possibles que la substancien, així com d’una sol•licitud perquè l’examini el Consell de Seguretat.
2. Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a cooperar en tota investigació que pugui iniciar el Consell de Seguretat, de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides com a conseqüència de la denúncia rebuda per aquest. El Consell de Seguretat informa els Estats part en el Conveni dels resultats de la investigació.
Article 7
Cada Estat part en aquest Conveni es compromet a prestar assistència o a recolzar-la, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides a qualsevol part en el Conveni que la sol•liciti, si el Consell de Seguretat decideix que aquesta part ha estat exposada a un perill com a resultat d’una violació del Conveni.
Article 8
Cap disposició en aquest Conveni es podrà interpretar de manera a limitar o restringir les obligacions contretes per qualsevol Estat en virtut del Protocol relatiu a la prohibició de la utilització en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, signat a Ginebra el 17 de juny de 1925.
Article 9
Cada Estat part en aquest Conveni afirma l’objectiu reconegut de la prohibició efectiva d’armes químiques i, amb aquesta finalitat, es compromet a continuar negociant de bona fe amb l’objectiu d’assolir ràpidament un acord sobre mesures efectives per a la prohibició del seu desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge i per a la seva destrucció i sobre mesures apropiades per a equipaments i vectors dissenyats específicament per a la producció o l’ús d’agents químics amb finalitats d’armament.
Article 10
1. Els estats part en aquest Conveni es comprometen a facilitar l’intercanvi més ampli possible d’equipaments, materials i informació científica i tecnològica relacionada amb la utilització d’agents bacteriològics (biològics) i de toxines amb finalitats pacífiques i tenen dret a participar en aquest intercanvi. Les parts en el Conveni que estiguin en condicions de fer-ho cooperen també per contribuir, individualment o conjuntament amb altres estats o organitzacions internacionals, al desenvolupament i l’aplicació dels descobriments científics en l’àmbit de la bacteriologia (biologia) amb vista a la prevenció de malalties o altres finalitats pacífiques.
2. Aquest Conveni s’ha d’aplicar de manera a evitar tot obstacle al desenvolupament econòmic o tecnològic dels estats part en el Conveni o a la cooperació internacional en l’àmbit de les activitats bacteriològiques (biològiques) pacífiques, incloent-hi l’intercanvi internacional d’agents bacteriològics (biològics) i de toxines i d’equipament que serveixi per a l’elaboració, l’ús o la producció d’agents bacteriològics (biològics) i de toxines amb finalitats pacífiques de conformitat amb les disposicions del Conveni.
Article 11
Cada Estat part pot proposar esmenes a aquest Conveni. Les esmenes entraran en vigor, per a cada Estat part que les hagi acceptades després de l’acceptació per la majoria dels estats part en el Conveni i, a partir d’aquest moment, per a la resta d’estats part, en la data en què aquest Estat part les accepti.
Article 12
Cinc anys després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni o abans si així ho sol•licita la majoria de les Parts en el Conveni presentant a aquest efecte una proposta als governs dipositaris, tindrà lloc a Ginebra, Suïssa, una conferència dels estats part en el Conveni, per tal d’examinar el funcionament del Conveni, a fi d’assegurar-se que es compleixin els objectius del preàmbul i de les disposicions del Conveni, incloses les relatives a les negociacions sobre les armes químiques. Aquest examen haurà de tenir en compte els nous desenvolupaments científics i tecnològics rellevants pel Conveni.
Article 13
1. Aquest Conveni té una durada il•limitada.
2. Cada Estat part en aquest Conveni té, en l’exercici de la seva sobirania nacional, el dret a retirar-se del Conveni si estima que esdeveniments extraordinaris, relacionats amb l’objecte del Conveni, han posat en perill els interessos superiors del seu país. Comunicarà aquesta retirada a tots els altres estats part en el Conveni i al Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb una antelació de tres mesos. Aquesta notificació ha d’incloure una exposició dels esdeveniments extraordinaris que considera que han posat en perill els seus interessos superiors.
Article 14
1. Aquest Conveni està obert a la signatura de tots els estats. Qualsevol Estat que no hagi signat el Conveni abans de la seva entrada en vigor, de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article, podrà adherir-s’hi en qualsevol moment.
2. Aquest Conveni estarà subjecte a la ratificació dels estats signataris. Els instruments de ratificació i els instrument d’adhesió es dipositen prop dels Governs del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques i dels Estats Units d’Amèrica que, amb aquest document, es designen com a governs dipositaris.
3. Aquest Conveni entrarà en vigor després que vint-i-dos governs hagin dipositat els instruments de ratificació, incloent-hi els governs designats com a dipositaris del Conveni.
4. Per als estats quins instruments de ratificació o d’adhesió es dipositin després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, aquest entrarà en vigor en la data del dipòsit del seu instrument de ratificació o d’adhesió.
5. Els governs dipositaris informen ràpidament tots els estats que l’hagin signat o que s’hi hagin adherit, de la data de cada signatura, de la data de dipòsit de cada instrument de ratificació o adhesió i de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni, així com de qualsevol altre notificació.
6. Aquest Conveni serà enregistrat pels governs dipositaris de conformitat amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides.
Article 15
Aquest Conveni, del qual els textos en anglès, espanyol, francès, rus i xinès són igualment fefaents, serà dipositat en els arxius dels governs dipositaris. Còpies degudament certificades del Conveni seran trameses pels governs dipositaris als governs dels estats que el signin o s’hi adhereixin.
Llista de reserves i declaracions al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció
Situació a 1 de juny del 2014
ÀUSTRIA
Reserva feta en el moment de la ratificació a Londres, Moscou i Washington:
“Amb motiu de les obligacions que resulten del seu estatut d’Estat perpètuament neutral, la República d’Àustria fa la reserva en el sentit que la seva col•laboració en el marc d’aquest Conveni no pot anar més enllà dels límits determinats per l’estatut de neutralitat permanent i per la qualitat de membre de les Nacions Unides.
Aquesta reserva es refereix especialment a l’article 7 del Conveni i també a qualsevol clàusula anàloga que pugui substituir o completar aquesta disposició.”
BAHREIN
Declaració feta al moment de l’adhesió a Londres:
“L’adhesió de l'Estat de Bahrein al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i toxines i sobre la seva destrucció, de 1972 no implica de cap manera el reconeixement d’Israel i no obliga l’Estat de Bahrein a establir cap mena de relació amb l’Estat d’Israel.”
ESLOVAQUIA
Amb una nota del 17 de maig del 1993, rebuda el 17 de maig del 1993, el ministre d’Afers Estrangers de la República eslovaca ha notificat el següent al Despatx d’Afers Estrangers i del Commonwealth:
“De conformitat amb els principis de dret internacional en vigor i en la mesura en què ella mateixa ho ha definit, la República eslovaca, com a un dels Estats successors de la República federal txecoslovaca, es considera lligada, des de l’1 de gener del 1993 -data de la dissolució de la República federal txeca i eslovaca- pels tractats internacionals multilaterals als quals la República federal txeca i eslovaca era part en aquesta data, incloses les reserves i declaracions relatives a les disposicions dels tractats mencionats prèviament fetes per la República federal txeca i eslovaca.
Pel que fa els tractats dipositats prop del Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, això s’aplica al: Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, producció i emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i a toxines i sobre la seva destrucció, obert a la signatura a Londres, Washington i Moscou el 10 abril del 1972.”
ÍNDIA
Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en la ratificació a Londres, Moscou i Washington:
“L’Índia s’ha pronunciat a favor de l’eliminació tant de les armes químiques com de les armes bacteriològiques (biològiques). No obstant, tenint en compte l’evolució de la situació pel que fa al debat sobre les armes biològiques i químiques, només un conveni sobre l’eliminació de les armes biològiques i les armes amb toxines ha estat objecte d’un acord fins al moment actual. Caldria prosseguir les negociacions amb vista a eliminar també les armes químiques. S’ha reconegut que tant pel que fa al Conveni sobre les armes biològiques i amb toxines com a les negociacions futures sobre les armes químiques, s’hauria de preservar el Protocol de Ginebra de 1925 i mantenir el lligam inseparable que existeix entre la prohibició de les armes biològiques i la prohibició de les armes químiques.
Les grans línies de la posició de l’Índia pel que fa al Conveni sobre les armes biològiques i amb toxines han estat explicades en termes generals en les declaracions pronunciades pel representant de l’Índia davant la Conferència del Comitè de Desarmament (CCD) i a la Primera Comissió de l’Assemblea General.
El Govern indi es reafirma especialment en la seva interpretació segons la qual l’objectiu del Conveni és d’eliminar les armes biològiques i amb toxines, excloent així completament la possibilitat de la seva utilització, i segons la qual l’excepció sobre els agents o toxines biològiques que es podrien autoritzar amb finalitats profilàctiques, de protecció o altres finalitats pacífiques, no hauria en cap cas de servir de pretext per a la fabricació o la conservació d’armes biològiques i amb toxines. A més, tota l’assistència que es pugui donar en els termes del Conveni seria de caràcter mèdic o humanitari i de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides. El suport de l’Índia al Conveni sobre les armes biològiques i amb toxines es fonamenta en aquestes consideracions principals. L’Índia espera sincerament que el Conveni sigui ratificat per tots els estats, incloses les grans potències, al més aviat possible.”
IRLANDA
Declaració feta en el moment de la signatura a Londres:
“L’adhesió, el 29 d’agost de 1930, del Govern de l’Estat lliure d’Irlanda al Protocol relatiu a la prohibició d’utilització en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, obert a la signatura a Ginebra el 17 de juny de 1925, estava subordinada a les reserves segons les quals Irlanda no tenia la intenció, amb aquesta adhesió, d’assumir cap compromís, llevat envers els estats que havien signat i ratificat aquest Protocol o que finalment s’hi haurien adherit i, en el cas que les forces armades d’un Estat enemic o de qualsevol aliat d’aquest Estat, no respectés el Protocol, el Govern de l’Estat lliure d’Irlanda, deixaria d’estar obligat per aquest protocol, envers aquest Estat.
El Govern irlandès estima que el valor del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció, que avui ha signat, podria disminuir si s’autoritzés el manteniment de les reserves formulades per les parts en el Protocol de Ginebra de 1925, atès que la prohibició de la possessió d’aquestes armes és incompatible amb el dret de represàlies. Atès que el present Conveni està destinat a reforçar el Protocol de Ginebra, les armes en qüestió haurien de ser objecte d’una prohibició absoluta i universal.
En conseqüència, el Govern irlandès ha notificat al Govern dipositari del Protocol de Ginebra de 1925, la retirada de les reserves que havia formulat al Protocol. La retirada d’aquestes reserves s’aplica a la utilització en la guerra tant de mitjans químics com bacteriològics (biològics) i de toxines.”
KUWAIT
Declaració feta al moment de la ratificació
a Londres i Washington:
Acord
“En ratificar el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció de 1972, el Govern de l’Estat de Kuwait estima que el fet que hagi ratificat aquest Conveni no implica en cap cas el reconeixement d’Israel, ni l’obliga a aplicar les disposicions del Conveni esmentat envers aquest país.
En sotmetre aquest “Acord” el Govern de l’Estat de Kuwait reafirma la seva posició en acceptar els compromisos que ha contret en virtut de la ratificació d’aquest Conveni. Confirma també que la darrera clàusula de l’Acord no implica les anomenades obligacions indivisibles.”
a Moscou:
“En ratificar el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció de 1972, el Govern de l’Estat de Kuwait estima que el fet que hagi ratificat aquest Conveni no implica en cap cas el reconeixement d’Israel, ni l’obliga a aplicar les disposicions del Conveni esmentat envers aquest país.”
MALÀISIA
Reserva feta en el moment de la ratificació:
“La ratificació per la Malàisia no constitueix de cap manera un reconeixement dels estats d’Israel i d’Àfrica del sud. Malàisia no es considera vinculada per l’article VII per prestar assistència a cap d’aquests dos Estats.”
MÈXIC
Declaració feta en el moment de la signatura:
“En signar el Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines, i sobre la seva destrucció, el Govern de Mèxic vol deixar constància que:
1. Continua convençut que les mateixes raons que van fer aconsellable la prohibició conjunta de la utilització de les armes biològiques i les químiques en el Protocol de Ginebra de 1925, existeixen ara per esforçar-se en seguir un mètode idèntic pel que fa a la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’aquestes armes, així com la seva eliminació dels arsenals de tots els estats.
2. Considera que el fet que el Conveni que ara s’obre a la signatura s’apliqui únicament a les armes biològiques i amb toxines, s’ha d’entendre, segons el que indica explícitament la resolució 2826 (XXVI) de l’Assemblea General de les Nacions Unides en la qual figura en annex el text del Conveni, únicament com un primer pas -l’únic que pel moment ha estat possible- cap a l’assoliment d’un acord que prohibeixi també el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge de totes les armes químiques.
3. Pren nota del fet que el Conveni conté un compromís formal de prosseguir les negociacions de bona fe amb vista a arribar aviat a un acord sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge de les armes químiques i a la seva destrucció.
4. Pren també nota que l’Assemblea General, en la seva resolució 2827 (XXVI) ha demanat a la Conferència del Comitè de Desarmament que, com a tema altament prioritari, continuï les negociacions amb vista a aconseguir aviat l’acord relatiu a les armes químiques que es busca i que en la seva resolució 2827 B (XXVI) ha instat tots els estats que, mentre s’arriba a aquest acord, es comprometin a abstenir-se de tot desenvolupament, producció i emmagatzematge addicional d’aquells agents químics amb finalitats bèl•liques que, pel seu grau de toxicitat, tenen els més alts efectes letals i no són utilitzables amb finalitats pacífiques.
5. Està convençut que l’èxit del Conveni relatiu a les armes biològiques dependrà en darrera instància de la manera en què es respectin els compromisos als quals acaba de fer referència.”
REGNE UNIT DE GRAN BRETANYA I IRLANDA DEL NORD
Declaració feta a Londres i relativa a les funcions de dipositari:
“En una declaració del 27 d’abril de 1972, el qual text s’ha comunicat a tots els estats reconeguts pel Regne Unit, el Govern de la Seva Majestat ha recordat la seva posició, segons la qual la signatura o el dipòsit de tot instrument o la notificació de l’un d’aquests actes per part d’un règim que no està reconegut pel Govern com a govern d’un Estat no suposaran el reconeixement d’aquest règim per un altre Estat.”
REPÚBLICA DE COREA
Declaració feta al moment de la signatura
“La signatura del present Conveni pel Govern de la República de Corea no significa ni implica de cap manera el reconeixement de cap territori o règim que no hagi estat reconegut pel Govern de la República de Corea com a Estat o govern.”
REPÚBLICA DE XINA
Declaració feta en el moment de l’adhesió a Washington:
“Pel que fa la declaració de l’Ambaixada de la Unió de les repúbliques socialistes soviètiques, l’ambaixador afirma que la República de Xina és un Estat sobirà i que el seu Govern, en l’exercici de la seva sobirania, té el dret de signar i ratificar el Conveni. L’esmentada declaració soviètica és malintencionada i nul•la i, per tant, hauria de ser rebutjada.”
Declaració feta en el moment de l’adhesió a Londres, Moscou i Washington:
“1. El Conveni sobre la prohibició de les armes biològiques és conforme en el seu esperit, a la posició que la Xina ha sempre adoptat i afavoreix els esforços que fan els països i els pobles que cerquen la pau del món per lluitar contra l’agressió i preservar la pau al món. Xina ha sigut una de les víctimes de les armes biològiques (bacteriològiques). No n’ha mai posseït ni produït i no ho farà mai. Nogensmenys, el Govern xinés considera que el Conveni presenta llacunes. Així, per exemple, el Conveni no estipula explícitament ni la prohibició de la utilització de les armes biològiques ni mesures concretes i eficaces de supervisió i de verificació; no preveu tampoc sancions enèrgiques pel procediment de queixes en el cas de violació del Conveni. El Govern xinés espera que aquestes mancances es corregiran i seran rectificades en el moment oportú.
2. El Govern xinés també alimenta l’esperança que un Conveni sobre la prohibició completa i la destrucció total de les armes químiques serà pròximament adoptat.
3. La firma i la ratificació del Conveni el 10 d’abril del 1972 i el 9 de febrer del 1973 per les autoritats de Taiwan en nom de Xina són nul•les i no avingudes.”
SUÏSSA
Declaració feta en el moment de la signatura a Londres, Moscou i Washington:
“1. A Suïssa, el Conveni no serà sotmès al procediment parlamentari d’aprovació previ a la ratificació fins que no hagi assolit el grau d’universalitat que el Govern suís consideri necessari.
2. Atès que el Conveni s’aplica també a les armes, l’equipament i els vectors destinats a la utilització d’agents biològics i de toxines, la delimitació del seu camp d’aplicació pot donar lloc a dificultats, atès que gairebé no hi ha armes, equipaments o vectors destinats a aquest ús. Suïssa es reserva el dret de decidir ella mateixa quins mitjans auxiliars cauen sota aquesta definició.
3. Amb motiu de les obligacions que resulten del seu estatut d’Estat perpètuament neutral, Suïssa es veu obligada a fer la reserva d’abast general, que la seva col•laboració en el marc d’aquest Conveni no pot anar més enllà del que l’imposa el seu estatut. Aquesta reserva es refereix de manera especial a l’article 7 del Conveni i també a tota clàusula anàloga que pogués substituir o completar aquesta disposició en el Conveni (o en un altre arranjament).”
Reserva formal feta en el moment de la ratificació a Londres, Moscou i Washington i confirmant els apartats 2 i 3 de la declaració feta en el moment de la signatura:
“1. Del fet que el Conveni s’aplica també a les armes, als equipaments o als vectors destinats a l’ús dels agents biològics o de les toxines, la delimitació del seu camp d’aplicació pot donar lloc a dificultats, vist que no hi ha gaire armes, equipaments o vectors típics per aquest ús. Suïssa es reserva doncs el dret de decidir per ella mateixa quins mitjans auxiliars cauen sota aquesta definició.
2. Amb motiu de les obligacions que resulten del seu estatut d’Estat perpètuament neutral, Suïssa es veu obligada a fer la reserva d’abast general, que la seva col•laboració en el marc d’aquest Conveni no pot anar més enllà del que l’imposa el seu estatut. Aquesta reserva es refereix de manera especial a l’article 7 del Conveni i també a tota clàusula anàloga que pogués substituir o completar aquesta disposició en el Conveni (o en un altre arranjament).”
FEDERACIÓ RUSSA
Declaració feta en el moment de la ratificació a Washington:
“L’Ambaixada de la Unió de les Repúbliques socialistes soviètiques, fent referència a la Nota del Departament d’Estat de data 6 d’abril de 1973, en relació amb el dipòsit d’un instrument de ratificació del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció, per un representant de Chiang Kai-shek, per la present confirma la posició de la Unió soviètica que considera il•legal atès que la camarilla de Chiang Kai-shek no representa ningú i no té dret a actuar en nom de la Xina; l’únic representant de la Xina és el Govern de la República popular de la Xina.”
a Moscou:
“El Govern soviètic opina que el Regne Unit, tal i com s’ha esmentat repetidament en les decisions adoptades per l’Assemblea General de les Nacions Unides, assumeix la responsabilitat total de l’administració de Rhodesia del Sud fins que la població d’aquest territori assoleixi la veritable independència. Això s’aplica també totalment al Conveni més amunt esmentat.”
VATICÀ
Declaració feta al moment de l’accessió a Washington el 4 de desembre del 2001:
“La Santa Seu, al accedir al Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, producció i emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) i amb toxines i sobre la seva destrucció, adoptada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 16 de desembre del 1971 i vigent des del 25 de març del 1975, desitja encoratjar tota la Comunitat Internacional a procedir fermament en el camí que porta a un sistema de desarmament de les armes de destrucció de massa, com a part del procés del desarmament complet i global.
Els tràgics esdeveniments de l’11 de setembre del 2001 han dut a una presa de consciència més clara i general sobre la necessitat de construir una cultura del diàleg multicultural i un clima de confiança entre tots els membres de la família humana. A aquest punt de la història, instruments de cooperació i prevenció constitueixen una de les salvaguardes més efectives de front a actes atroços com la utilització d’armes biològiques, capaces de colpir sense discriminar les poblacions civils innocents.
De conformitat amb la seva naturalesa i les condicions específiques de l’Estat Ciutat del Vaticà, la Santa Seu, mitjançant el seu acte solemne d’accessió, desitja oferir tot el seu suport moral al compromís de tots els estats de promoure una aplicació practica del Conveni en qüestió, conscient que l’establiment d’una cultura de la pau i de la vida es basen en valors de responsabilitat, solidaritat i diàleg.”
Situació de les signatures i ratificacions del Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció
Estatus a 1 de juny del 2014
ESTATS PART SIGNATURA RATIFICACIÓ/ ADHÉSIÓ RESERVA / DÉCLARACIÓ
1. Afganistan
10/04/1972 26/03/1975
2. Àfrica del Sud
10/04/1972 03/11/1975
3. Albània
11/08/1992
03/06/1992
28/03/1993
4. Alemanya
10/04/1972 07/04/1983
5. Algèria
22/09/2001
6. Antigua i Barbuda
29/01/2003
7. Aràbia Saudita
12/04/1972 24/05/1972
8. Argentina
03/08/1972
01/08/1972
07/08/1972 05/12/1979
27/11/1979
27/12/1979
9. Armènia
07/06/1994
10. Austràlia
10/04/1972 05/10/1977
11. Àustria
10/04/1972 10/08/1973 10/08/1973
12. Azerbaidjan
26/02/2004
13. Bahames
26/11/1986
14. Bahrain
28/10/1988 28/10/1988
15. Bangladesh
13/03/1985
11/03/1985
12/03/1985
16. Barbados 16/02/1973 16/02/1973
17. Bèlgica
10/04/1972 15/03/1979
18. Belize
20/10/1986
13/01/1987
25/11/1986
19. Benin
10/04/1972 25/04/1975
20. Bielorússia 10/04/1972 26/03/1975
21. Bhutan
08/06/1978
22. Bolívia (Estat plurinacional de)
10/04/1972 30/10/1975
23. Bòsnia-Hercegovina
15/08/1994
24. Botswana
10/04/1972 05/02/1992
25. Brasil
10/04/1972 27/02/1973
26. Brunei 31/01/1991
27. Bulgària
10/04/1972 02/08/1972
19/09/1972
13/09/1972
28. Burkina Faso
17/04/1991
29. Burundi
10/04/1972 18/10/2011
30. Cabo Verde
20/10/1977
31. Cambodja
10/04/1972 09/03/1983
32. Camerun
18/01/2013
33. Canadà 10/04/1972 18/09/1972
34. Colòmbia
10/04/1972 19/12/1983
35. Congo
23/10/1978
36. Costa Rica
10/04/1972 17/12/1973
37. Croàcia
28/04/1993
38. Cuba
12/04/1972 21/04/1976
39. Dinamarca 10/04/1972 01/03/1973
40. Dominica
08/11/1978
41. El Salvador
10/04/1972 31/12/1991
42. Emirats Àrabs Units
28/09/1972 19/06/2008
43. Equador
14/06/1972 12/03/1975
44. Eslovàquia
01/01/1993
17/05/1993
10/06/1993 17/05/1993
45. Eslovènia
07/04/1992
07/04/1992
20/08/1992
46. Espanya 10/04/1972 20/06/1979
47. Estats Units d’Amèrica
10/04/1972 26/03/1975
48. Estònia
21/06/1993
01/07/1993
49. Etiòpia
10/04/1972 26/05/1975
26/05/1975
26/06/1975
50. Federació de Rússia
10/04/1972 26/03/1975 26/03/1975
51. Fiji (les)
22/02/1973 01/10/1973
05/10/1973
04/09/1973
52. Filipines
10/04/1972
21/06/1972
10/04/1972 21/05/1973
53. Finlàndia
10/04/1972 04/02/1974
54. França 27/09/1984
55. Gabon
10/04/1972 16/08/2007
56. Gambia
02/06/1972
08/08/1972
09/11/1972 07/05/1997
10/06/1997
01/08/1997
57. Geòrgia
22/05/1996
58. Ghana
10/04/1972 06/06/1975
59. Grècia
10/04/1972
14/04/1972
12/04/1972 10/12/1975
60. Grenada
22/10/1986
61. Guatemala
09/05/1972 19/09/1973
62. Guinea Bissau
20/08/1976
63. Guinea Equatorial
16/01/1989
29/07/1992
64. Guyana
03/01/1973 26/03/2013
65. Hondures
10/04/1972 14/03/1979
66. Hongria
10/04/1972 27/12/1972
67. Iemen
10/05/1972
17/04/1972
26/04/1972 01/06/1979
01/06/1979
01/06/1979
68. Illes Cook
04/12/2008
69. Illes Marshall
15/11/2012
70. Illes Salomó
17/06/1981
71. Índia 15/01/1973 15/07/1974 15/07/1974
72. Indonèsia
21/06/1972
20/06/1972
20/06/1972 01/04/1992
19/02/1992
04/04/1992
73. Iran (República Islàmica d')
16/11/1972
10/04/1972
10/04/1972 27/08/1973
22/08/1973
22/08/1973
74. Iraq 11/05/1972 19/06/1991
75. Irlanda
10/04/1972 27/10/1972
76. Islàndia
10/04/1972 15/02/1973
77. Itàlia
10/04/1972 30/05/1975
78. Jamaica
13/08/1975
79. Japó 10/04/1972
10/04/1972
10/04/1972 18/06/1982
18/06/1982
08/06/1982
80. Jordània
17/04/1972
24/04/1972
10/04/1972 30/05/1975
02/06/1975
27/06/1975
81. Kazakhstan
31/05/2007 15/06/2007
82. Kenya
07/01/1976
83. Kirguizistan
15/10/2004
84. Kuwait
14/04/1972
27/04/1972
14/04/1972 26/07/1972
01/08/1972
18/07/1972 26/07/1972
01/08/1972
18/07/1972
85. l'ex República Iugoslava de Macedònia
14/03/1997
26/12/1996
23/04/1997
86. Lesotho
10/04/1972 06/09/1977
87. Letònia
06/02/1997
88. Líban
10/04/1972
10/04/1972
21/04/1972 26/03/1975
02/04/1975
13/06/1975
89. Líbia
19/01/1982
90. Liechtenstein
30/05/1991
31/05/1991
06/06/1991
91. Lituània
10/02/1998
92. Luxemburg 10/04/1972
10/04/1972
12/04/1972 23/03/1976
23/03/1976
23/03/1976
93. Madagascar
13/10/1972 07/03/2008
94. Malàisia
10/04/1972 06/09/1991
26/09/1991 26/09/1991
95. Malawi
10/04/1972 02/04/2013
96. Maldives
02/08/1993
97. Mali
10/04/1972 25/11/2002
98. Malta
11/09/1972 07/04/1975
99. Marroc
02/05/1972;
05/06/1972;03/05/1972 21/03/2002
100. Maurici
10/04/1972 11/01/1973
15/01/1973
07/08/1972
101. Mèxic 10/04/1972 08/04/1974
102. Mònaco
30/04/1999
103. Mongòlia
10/04/1972 14/09/1972
20/10/1972
05/09/1972
104. Montenegro
03/06/2006
105. Moçambic
29/03/2011
106. Nauru
05/03/2013
107. Nicaragua
10/04/1972 07/08/1975
108. Níger
21/04/1972 23/06/1972
109. Nigèria
10/07/1972
03/07/1972
06/12/1972 09/07/1973
03/07/1973
20/07/1973
110. Noruega
10/04/1972
10/04/1972
10/04/1972 01/08/1973
23/08/1973
01/08/1973
111. Nova Zelanda 10/04/1972
10/04/1972
10/04/1972 18/12/1972
10/01/1973
13/12/1972
112. Oman
31/03/1992
113. Uganda
12/05/1992
114. Uzbekistan
11/01/1996
115. Pakistan
10/04/1972 03/10/1974
25/09/1974
03/10/1974
116. Palau (les)
03/02/2003
117. Panamà 02/05/1972 20/03/1974
118. Papua- Nova Guinea 27/10/1980
13/11/1980
16/03/1981
119. Paraguai
09/06/1976
120. Països Baixos
10/04/1972 22/06/1981
121. Perú
10/04/1972
10/04/1972
10/04/1972 05/06/1985
05/06/1985
11/06/1985
122. Polònia
10/04/1972 25/01/1973
123. Portugal
29/06/1972 15/05/1975
124. Qatar
14/11/1972 17/04/1975
125. Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord
10/04/1972 26/03/1975 27/04/1972
26/03/1975
126. República de Corea
10/04/1972 25/06/1987
127. República de Moldàvia
28/01/2005
28/01/2005
128. República Democràtica del Congo
10/04/1972 16/09/1975
28/01/1977
129. República Democràtica Popular de Laos 10/04/1972 25/04/1973
20/03/1973
22/03/1973
130. República Dominicana
10/04/1972 23/02/1973
131. República Popular Democràtica de Corea
13/03/1987
132. República Txeca 05/04/1993
01/01/1993
29/09/1993 24/03/1993
133. Romania
10/04/1972 26/07/1979
27/07/1979
25/07/1979
134. Ruanda
10/04/1972 20/05/1975
135. San Marino 12/09/1972
21/03/1973
30/01/1973 11/03/1975
27/03/1975
17/03/1975
136. Saint Christopher i Nevis
02/04/1991
137. Sant Vincent i les Grenadines
13/05/1999
138. Santa Llúcia 26/11/1986
139. São Tomé i Príncipe
24/08/1979
140. Senegal
10/04/1972 26/03/1975
141. Sèrbia
13/06/2001
142. Seychelles
11/10/1979
24/10/1979
16/10/1979
143. Sierra Leone
24/11/1972
07/11/1972 29/06/1976
144. Singapur
19/06/1972 02/12/1975
145. Sri Lanka
10/04/1972 18/11/1986
146. Sudan
17/10/2003
20/10/2003
7/11/2003
147. Suècia 27/02/1975 05/02/1976
148. Suïssa 10/04/1972 04/05/1976 04/05/1976
149. Surinam
06/01/1993
09/04/1993
06/01/1996
150. Swaziland
18/06/1991
151. Tadjikistan
27/06/2005
152. Thailàndia
17/01/1973 28/05/1975
153. Timor Oriental 05/05/2003
154. Togo
10/04/1972 10/11/1976
155. Tonga (les)
28/09/1976
156. Trinitat i Tobago
19/07/2007
157. Tunísia
10/04/1972 06/05/1973
30/05/1973
18/05/1973
158.Turkmenistan
11/01/1996
159. Turquia
10/04/1972 04/11/1974
25/10/1974
05/11/1974
160. Ucraïna
10/04/1972 26/03/1975
161. Uruguai
06/04/1981
162. Vanuatu
12/10/1990
163. Vaticà 07/01/2002
164. Veneçuela (República Bolivariana de)
10/04/1972 18/10/1978
165. Vietnam
20/06/1980
166. Xile 10/04/1972 22/04/1980
167. Xina 15/11/1984 15/11/1984
168. Xipre
10/04/1972
14/04/1972
10/04/1972 06/11/1973
21/11/1973
13/11/1973
169. Zàmbia
15/01/2008
170. Zimbabwe
05/11/1990
Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044
