BUTLLETÍ
DEL
CONSELL GENERAL
NÚM. 52/2016
Casa de la Vall, 4 d'agost del 2016
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 25 de juliol del 2016, relatives a l’ampliació en 550.000 euros de la partida “Estudis i treballs tècnics” del Ministeri de Finances, (Reg. Núm. 1052).
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 3 d’agost del 2016, relatives a les notícies publicades recentment sobre el subministrament de llet infantil caducada a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, (Reg. Núm. 1079).
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 3 d’agost del 2016, relatives a la noticia de què l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell ha donat a un nounat biberons caducats, (Reg. Núm. 1085).
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 d’agost del 2016, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, de la M. I. Sra. Meritxell Mateu Pi, consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata i de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. El nou termini finalitza el dia 2 de setembre del 2016, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 4 d’agost del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 d’agost del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 30 de juny del 2016, sota el títol Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1- D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.
2- D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2016, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 4 d’agost del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns
Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració
Article 2. Informació mútua
Article 3. Assistència mútua
Capítol segon. Mancomunitats de serveis i obres
Article 4. Mancomunitats de serveis i obres
Article 5. Procediment de creació
Article 6. Estatuts
Article 7. Òrgans
Article 8. Durada, adhesió i retirada
Article 9. Realització d’obres i gestió de serveis
Article 10. Personal
Capítol tercer. Encàrrecs de gestió
Article 11. Encàrrecs de gestió
Capítol quart. Convenis de col·laboració entre administracions
Article 12. Capacitat per establir convenis de col·laboració
Article 13. Procediment
Article 14. Contingut
Article 15. Efectes i control
Capítol cinquè. Col·laboració en matèria de personal
Article 16. Principi de mobilitat
Article 17. Modalitats de mobilitat
Article 18. Drets
Article 19. Formació
Disposició derogatòria
Disposició final. Entrada en vigor
Exposició de motius
La divisió del territori andorrà en parròquies és immemorial. L’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’1 de novembre de l’any 839 és el primer document que d’una manera clara esmenta els andorrans sota l’apel·latiu geogràfic genèric de Valle Andorrensi (Vall d’Andorra) com una unitat determinada, concreta i definida, ben diferenciada de les valls veïnes. L’acta conté el nom de les 279 demarcacions que en aquell moment pertanyien al Bisbat d’Urgell; entre aquestes demarcacions, i figurant com a possessió del Comtat d’Urgell, hi trobem esmentades les sis parròquies andorranes tradicionals i Santa Coloma.
Des d’aquests orígens remots, el govern i l’organització interna andorrana han evolucionat de manera molt notable, arrelada fortament en la tradició. La creació del Consell de la Terra al segle XV, el Decret de nova reforma del segle XIX i la Constitució del 1993 són algunes de les fites essencials d’aquesta llarga evolució històrica cap a la consolidació de les institucions andorranes, que, partint de les parròquies, han anat creant el govern general de la Vall.
La Constitució, aprovada pel poble andorrà en referèndum celebrat el 14 de març de 1993, ja estableix en l’article primer els principis bàsics que inspiren el model d’organització territorial de l’Estat: d’una banda, l’article 1.3 disposa que “La sobirania resideix en el Poble Andorrà”; i d’altra banda, l’article 1.5 estableix que “Andorra està integrada per les parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany”. Sobre la base d’aquests dos principis bàsics s’estructura l’organització del poder estatal al Principat d’Andorra.
D’una banda, i d’acord amb l’article 79 de la Constitució, els comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies, són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d’ordinacions, reglaments i decrets. Dins l’àmbit de les seves competències, exercides d’acord amb la Constitució, les lleis i la tradició, funcionen sota el principi d’autogovern, reconegut i garantit per la Constitució. Els comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial i dins de les seves competències, i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial.
D’altra banda, la sobirania, que resideix en el poble andorrà en el seu conjunt, com expressa l’article 1.3 de la Constitució, fonamenta les institucions generals de l’Estat, especialment, pel que aquí importa destacar, el Consell General i el Govern. Segons diu la mateixa Carta Magna en l’article 50, el Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció política del Govern. El Govern, al seu torn, amb la confiança del Consell General, té encomanada expressament per la Constitució, en l’article 72, i sota l’autoritat del seu cap, la direcció de la política nacional i internacional d’Andorra i la direcció de l’Administració de l’Estat i l’exercici de la potestat reglamentària.
La Constitució dissenya, per tant, un doble nivell de govern i d’administració: un de caràcter general, per al conjunt del territori i dels ciutadans, i un altre de caràcter territorial, per a cada una de les parròquies. Aquests dos nivells de govern, amb la posició diferenciada que els confereix la Constitució i les funcions que tenen assignades, i també diferenciades, han de col·laborar estretament per al bé públic i en benefici dels ciutadans. Aquesta exigència primordial, que és present en tots els sistemes de govern basats en la pluralitat territorial, és encara més intensa a Andorra, atesa la seva dimensió, tant en termes territorials com de població. L’eficàcia de l’acció pública, orientada necessàriament a la satisfacció dels interessos generals, com molt bé diu i exigeix la Constitució en l’article 72.3, i l’eficiència en la utilització dels recursos públics de tot tipus, més necessària avui que mai, obliguen l’Administració general, sota la direcció del Govern, i els comuns a col·laborar en l’assoliment dels fins generals que han d’inspirar tota l’acció pública, que en darrera instància es poden condensar en el benestar general.
Aquesta col·laboració ha estat considerada també una exigència pel Tribunal Constitucional, que en la sentència del 8 de juny del 2009 (causa 2008-1-CC) va declarar que “totes les competències s’han d’exercir d’acord amb el principi de lleialtat institucional que, [...] significa que s’ha d’exercir amb la voluntat no solament de no impedir, sinó de fer possible i, més encara, de propiciar, l’exercici de les competències dels altres ens públics”. Tots els poders públics, totes les institucions polítiques, d’àmbit parroquial o general, estan vinculats per aquest deure elemental i bàsic de solidaritat, que els obliga a sumar esforços i treballar en comú pels interessos generals i, en conseqüència, a col·laborar entre si per facilitar l’exercici adequat de les funcions i les responsabilitats que cadascun té atribuïdes.
Aquesta Llei qualificada estableix els canals i els procediments que permeten fer operatius els principis generals de lleialtat institucional i de col·laboració, ateses les condicions específiques d’Andorra. La utilització dels mecanismes que s’hi preveuen ha de permetre millorar l’eficàcia de l’acció pública i optimitzar els recursos, sempre escassos, que s’hi esmercen. Amb això, i amb l’adopció d’altres mesures complementàries que van en la mateixa direcció de racionalitzar l’organització pública i la seva acció, es podrà aconseguir la sostenibilitat financera de les institucions andorranes i millorar alhora el servei als ciutadans, que són els objectius finals que es pretenen.
La Llei, en primer lloc, recull el principi de lleialtat institucional i de col·laboració, que en termes generals ha estat formulat pel Tribunal Constitucional, i el desplega en una sèrie d’obligacions que han d’inspirar les relacions entre l’Administració general i els comuns. Aquestes relacions, en l’exercici de les competències que pertoquen a cada part, han d’estar clarament regides pels indicats principis de lleialtat institucional i de col·laboració. Això implica que les diverses administracions han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions, que no poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres i que han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les competències que els corresponen.
També sembla necessari, en virtut dels mateixos principis de lleialtat i de col·laboració i de les exigències d’eficàcia i d’eficiència de l’acció pública, que l’Administració general i els comuns es facilitin mútuament tota la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències. La Llei qualificada regula aquestes exigències i preveu els canals per fer-les efectives de manera simple i clara.
Un mètode d’alt interès per assegurar la cooperació entre comuns i altres corporacions locals i permetre l’optimització de recursos consisteix a mancomunar serveis. La Llei preveu aquesta fórmula de cooperació, voluntària, i regula la creació de mancomunitats comunals de serveis i obres per prestar i executar en comú serveis i treballs de la seva competència, especialment en matèria d’aigües, enllumenat públic, sanejament i clavegueram, cementiris i serveis funeraris, neteja pública, escombraries, trànsit, circulació, cultura i esport de competència comunal.
Els encàrrecs de gestió, que també regula la Llei, poden resultar útils també per optimitzar la prestació de serveis i la realització de tasques públiques, sense modificar la titularitat de les competències.
Un dels instruments principals que es poden utilitzar per potenciar la col·laboració, en tots els sentits, entre l’Administració general i els comuns i les altres administracions públiques, i entre els mateixos comuns, és el dels convenis de col·laboració entre administracions. La Llei, en aquest sentit, regula la capacitat, el procediment, el contingut necessari, els efectes i el control dels convenis, per atorgar la seguretat que requereix aquest tipus d’instrument per poder canalitzar adequadament la seva funció no sols de permetre sinó també de facilitar que l’Administració general i els comuns i les altres administracions públiques, cadascú dins de les seves competències, assumeixin i realitzin tasques d’interès comú, sumant esforços.
Finalment, la Llei estableix el principi general de mobilitat de personal al servei de les administracions públiques, i amb la consulta prèvia per part del Govern de la Comissió Consultiva a què es refereix l’article 12 de la Llei de la funció pública, com a òrgan col·legiat de consulta i de participació de la funció pública, i de les mesures que els comuns han considerat oportunes pel que fa al seu personal, preveu els supòsits i les condicions en què aquest principi ha d’operar, amb les corresponents garanties per a les persones que en puguin resultar afectades. La Llei pretén estendre al conjunt de l’Administració general i dels comuns el principi de mobilitat que ja regeix a l’interior de l’Administració general, i regula els supòsits de manera paral·lela a com ho fa ja avui la Llei de la funció pública. L’extensió d’aquest principi de mobilitat al conjunt d’administracions que formen l’Administració general i els comuns constitueix un element fonamental per optimitzar l’assignació de personal a les diverses tasques i serveis públics i aconseguir així una millora significativa de l’eficiència del sector públic.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració
1. L’Administració general i els comuns han d’exercir les seves competències i han de regir les seves relacions d’acord amb els principis de lleialtat institucional i de col·laboració.
A aquest efecte:
a) Han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions.
b) No poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres administracions.
c) Han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les seves competències.
2. Aquesta Llei és aplicable a l’Administració general i als comuns.
3. Els capítols tercer i quart s’apliquen també als organismes públics i a les entitats públiques i parapúbliques que, a l’efecte d’aquesta Llei, es consideren altres administracions.
Article 2. Informació mútua
1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències.
2. A l’efecte de l’apartat primer, l’Administració general i els comuns poden sol·licitar a les altres administracions referides a l’apartat 3 de l’article 1 que els facilitin la informació que sigui necessària per a l’exercici adequat de les seves competències. La sol·licitud d’informació s’ha de motivar.
3. L’Administració general pot denegar la informació requerida si compromet la seguretat nacional, la seguretat pública, les relacions exteriors, la investigació i sanció de delictes i faltes administratives, els interessos bàsics de l’economia o si existeix qualsevol altre imperatiu que derivi de les lleis o que justifiqui una necessitat de reserva. Pot denegar-la igualment si considera que no està suficientment justificada per raó de la competència comunal que s’hagi d’exercir.
4. Els comuns poden denegar la informació requerida si compromet la investigació i sanció de delictes i faltes administratives, o si existeix qualsevol imperatiu que derivi de les lleis que justifiqui una necessitat o obligació de reserva. Poden també denegar-la si consideren que no està suficientment justificada per raó de la competència que s’hagi d’exercir.
5. Queda exclosa de l’intercanvi la informació que afecti el secret professional i la propietat intel·lectual, la igualtat de les parts en els procediments judicials, el secret de les deliberacions dels òrgans que així ho tinguin establert per llei i la garantia de confidencialitat dels procediments de decisió i actuació, així com qualsevol altra informació que la llei restringeixi o que pugui causar perjudicis als drets legítims de tercers.
Les autoritats i el personal que rebin informació de les altres administracions queden subjectes als mateixos deures de reserva que afecten l’administració que l’ha transmès i només poden utilitzar-ne amb la finalitat d’exercir les competències pròpies.
6. L’intercanvi d’informació se sotmet a la Llei qualificada de protecció de dades personals.
Article 3. Assistència mútua
1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament l’assistència que sigui necessària per a l’exercici de les seves competències respectives.
Els òrgans competents per dirigir i rebre les sol·licituds d’assistència són, per part de l’Administració general, el cap de Govern i els ministres, i per part dels comuns, els cònsols.
2. La sol·licitud d’assistència pot ser denegada per alguna de les causes següents:
a) Manca de competència de l’administració sol·licitant.
b) Manca de competència de l’administració sol·licitada per realitzar l’actuació sol·licitada.
c) Manca de mitjans suficients per prestar l’assistència.
d) Producció de perjudicis greus als interessos que té encomanats l’administració sol·licitada en cas de prestar l’assistència.
La denegació de la sol·licitud ha de ser motivada i s’ha de comunicar en el termini de dos mesos des que es rep.
La sol·licitud es considera denegada si no ha rebut una resposta en el termini de dos mesos des que la rep l’administració sol·licitada.
3. La sol·licitud ha de ser atesa en els seus termes o en els que, preservant la seva finalitat i utilitat, determini l’administració sol·licitada, si aquesta última considera que, ateses les seves competències i disponibilitats, no pot atendre-la en els termes sol·licitats.
4. Els costos que generi l’assistència sol·licitada són a càrrec de l’administració sol·licitant.
L’administració sol·licitada ha de lliurar a la sol·licitant una estimació dels costos que pot suposar l’actuació sol·licitada. L’administració sol·licitant disposa de quinze dies per confirmar o renunciar a l’assistència sol·licitada. Transcorregut aquest termini sense pronunciar-se, es considera que l’administració sol·licitant desisteix de la petició d’assistència.
Les administracions públiques poden constituir convenis per establir taules de costos d’actuacions d’assistència i regles sobre reemborsament i compensació de despeses d’assistència.
Capítol segon. Mancomunitats de serveis i obres
Article 4. Mancomunitats de serveis i obres
1. Els comuns i les altres corporacions locals poden crear mancomunitats per prestar i executar en comú serveis i obres de la seva competència.
2. Les mancomunitats tenen personalitat jurídica pròpia i, per al desenvolupament i l’execució de les seves funcions, disposen de les potestats dels comuns i de les altres corporacions locals.
3. Les mancomunitats de serveis i obres les creen els comuns, segons el procediment que estableix l’apartat següent, i es regeixen pels seus propis estatuts.
Article 5. Procediment de creació
El procediment de creació d’una mancomunitat ha de seguir els tràmits següents:
a) La iniciativa per crear una mancomunitat ha de ser aprovada pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en vulguin formar part.
b) Els consells dels comuns i els òrgans de govern de les corporacions locals que participin en la mancomunitat han d’aprovar inicialment el conveni de creació de la mancomunitat, que ha d’incloure els seus estatuts.
c) El conveni de creació de la mancomunitat el signen els cònsols dels comuns i els representants de les corporacions locals que en formin part, es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i entra en vigor el dia que es publica, llevat que al mateix conveni s’estableixi un altre termini.
Article 6. Estatuts
Els estatuts de la mancomunitat han de determinar, com a mínim:
a) Els comuns i les altres corporacions locals que en formin part.
b) La denominació i el domicili.
c) L’objecte, amb indicació precisa del serveis i les obres que assumeix i de les seves competències.
d) Els òrgans de direcció i de gestió.
e)Les normes d’organització i de funcionament, inclosa la relació amb els comuns que en formen part.
f) El procediment de reforma dels estatuts, que ha de comptar amb l’aprovació dels comuns que en formin part.
g) Els recursos humans i materials assignats.
h) Els recursos econòmics i financers per complir les seves funcions.
i) La duració i la dissolució.
j) La liquidació.
Article 7. Òrgans
Els òrgans de direcció de la mancomunitat han de ser representatius dels comuns i de les corporacions locals que en formen part. En tot cas, han de comprendre un consell de mancomunitat on estiguin representats tots els comuns o altres corporacions locals que en formin part i un consell de direcció, elegit pel consell de mancomunitat i responsable davant d’aquest mateix consell.
Article 8. Durada, adhesió i retirada
1. Les mancomunitats es poden crear per un temps indefinit o per una durada determinada.
2. Els estatuts han d’establir els supòsits de retirada i dissolució i, si escau, els de pròrroga automàtica.
Els acords de retirada i, si escau, de dissolució han de ser adoptats pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en formen part.
3. Els comuns que no formin part d’una mancomunitat poden sol·licitar-hi l’adhesió, que requereix l’acord favorable del consell de la mancomunitat i de tots els consells dels comuns que en formen part.
L’adhesió es produeix mitjançant conveni específic i modificació dels estatuts, a l’efecte exclusivament d’adaptar-los a l’ingrés del nou membre i sense alterar-ne la denominació, l’objecte social, el domicili, l’estructura organitzativa, la durada i altres elements bàsics, amb la continuïtat de la personalitat jurídica de la mancomunitat i dels seus drets i obligacions.
Article 9. Realització d’obres i gestió de serveis
La realització d’obres i la gestió de serveis mancomunats es poden realitzar mitjançant qualsevol de les formes que preveu la legislació vigent en matèria de contractació pública.
Article 10. Personal
1. Els comuns poden adscriure personal propi a la mancomunitat i als serveis mancomunats.
2. El personal dels comuns adscrit a serveis mancomunats, així com, si escau, el personal propi de la mancomunitat, exerceix les seves funcions en tot el territori dels comuns mancomunats.
Capítol tercer. Encàrrecs de gestió
Article 11. Encàrrecs de gestió
1. L’Administració general i els comuns poden encarregar a un òrgan o una entitat d’una altra administració la realització material d’activitats, funcions i serveis de la seva competència, per raons tècniques, d’eficàcia o d’eficiència.
2. L’encàrrec de gestió no modifica la titularitat de la competència ni suposa una delegació de la mateixa competència.
Els actes que, en exercici de l’encàrrec de gestió, afectin drets de tercers els ha de dictar l’òrgan que tingui la competència o, en tot cas, han de ser imputats al mateix òrgan.
3. L’encàrrec de gestió es formalitza mitjançant un conveni entre les administracions implicades.
Capítol quart. Convenis de col·laboració entre administracions
Article 12. Capacitat per celebrar convenis de col·laboració
L’Administració general, els comuns i les altres administracions poden establir convenis entre si per col·laborar en la realització de tasques i funcions d’interès comú, dins de l’àmbit de les seves competències.
Article 13. Procediment
1. Els convenis han de ser aprovats pel Govern, pels respectius consells de Comú i, si escau, pels òrgans de gestió i administració de les altres administracions.
2. Els convenis han de ser signats pel cap del Govern o pel ministre responsable del sector, per part de l’Administració General; pel que fa als comuns, pels cònsols respectius o pels consellers de Comú que tinguin delegada la signatura; i pel que fa a les altres administracions, per l’òrgan que les representi.
Article 14. Contingut
1. Cada conveni ha de contenir, com a mínim:
a) Els òrgans que l’estableixen i la capacitat amb què actuen.
b) La competència que exerceix cada part.
c) El seu objecte, amb indicació de les actuacions que comprèn.
d) L’aportació de mitjans de cada part.
e) El finançament de les actuacions previstes.
f) Els mecanismes de seguiment, avaluació, interpretació i resolució de discrepàncies.
g) La durada i, si escau, la forma de prorrogar-lo.
h) Les causes d’extinció.
2. En cas que el conveni estableixi un marc de la col·laboració general entre les administracions signants en un determinat sector, pot preveure que es concreti mitjançant protocols annexos.
Els protocols formen part del conveni i tenen els seus mateixos efectes.
El conveni pot establir un procediment simplificat per aprovar els protocols que, en tot cas, ha de comprendre la signatura dels òrgans que figuren com a signants del conveni.
Article 15. Efectes i control
1. Els convenis obliguen les parts que els han signat. Les seves obligacions són exigibles davant la jurisdicció administrativa.
2. La signatura d’un conveni no altera la titularitat de les competències ni suposa la renúncia de la competència de les administracions participants.
3. Els convenis poden atribuir a un òrgan mixt format per totes les parts la resolució de controvèrsies sobre la seva interpretació i el seu compliment. Les resolucions d’aquest òrgan poden ser impugnades davant la jurisdicció administrativa.
4. La validesa dels convenis és controlada per la jurisdicció administrativa, sense perjudici de la competència del Tribunal Constitucional.
Capítol cinquè. Col·laboració en matèria de personal
Article 16. Principi de mobilitat
El personal de l’Administració general pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en els comuns, i el personal dels comuns pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en l’Administració general i els altres comuns, en els termes que estableixin aquesta Llei i la Llei de la funció pública.
Article 17. Modalitats de mobilitat
La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns es pot fer a través de la reubicació individual o col·lectiva per raons d’interès públic, de la comissió de serveis, o de qualsevol altra modalitat que pugui establir la Llei de la funció pública, d’acord amb els requisits i les condicions que s’hi prevegin.
Article 18. Drets
La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns està supeditada a l’aprovació o l’atorgament previs d’una norma o un conveni entre el Govern i els comuns, o entre els comuns, que estableixi els llocs de treball respectius que poden ser objecte d’aquesta mobilitat, les equivalències entre aquests llocs de treball d’acord amb el seu contingut i les seves característiques, i les normes sobre l’assumpció dels drets adquirits pel personal subjecte a la mobilitat que s’han de garantir en qualsevol cas.
Article 19. Formació
L’Administració general i els comuns poden oferir, mitjançant conveni, les accions formatives que organitzin al personal de les altres administracions.
Els convenis subscrits entre les diverses administracions han d’establir el reconeixement dels programes i les accions formatives en el si de cada administració.
En tot cas, a l’expedient personal hi hauran de figurar les formacions a les quals el personal hi hagi participat.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.
Disposició final. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 d’agost del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 25 de juliol del 2016, relatives a l’ampliació en 550.000 euros de la partida “Estudis i treballs tècnics” del Ministeri de Finances i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1052).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 4 d’agost del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Molt Il·lustre Senyor,
El sotasignat, Pere López Agràs, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.
Preguntes que es formulen en relació a l’ampliació en 550.000 euros de la partida ‘Estudis i treballs tècnics’ del Ministeri de Finances
MOTIVACIÓ
En la relació de moviments de crèdit i de crèdits ampliables corresponent al període de l’1 al 30 de juny de 2016 hi figura l’ampliació en 550.000 euros del subconcepte 22760 Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics aprovada en data 8 de juny. Aquesta aportació es compensa amb la reducció en 100.000 euros del subconcepte 60760 Infraestructura de Transport, corresponent a l’heliport; i de 450.000 euros en el subconcepte 61200 Conservació i millora d’edificis corresponent al Centre de subaguts crònics.
Vist això, demano el següent:
1. En què consisteixen els estudis i treballs tècnics que requereixen aquesta ampliació de crèdit tan considerable? Per què no s’havien previst en l’elaboració del pressupost per a l’exercici 2016?
2. A quina empresa s’han encarregat i mitjançant quin edicte? Si encara no s’ha adjudicat, quan es preveu fer-ho?
3. Quins efectes comportarà la reducció pressupostària prevista en el projecte de l’heliport i com preveu Govern contrarestar-los?
4. Quins efectes comportarà la reducció pressupostària de 450.000 euros prevista en el projecte del centre de subaguts crònics?
5. Per què s’ha optat per reduir de forma tan significativa la partida destinada a aquest projecte?
6. Quan preveu Govern iniciar les obres per adequar l’espai, tal com estava previst en el pressupost per l’exercici 2016?
Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.
Consell General, 25 de juliol del 2016
Pere López Agràs
Conseller general socialdemòcrata
del Grup parlamentari Mixt
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 d’agost del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 3 d’agost del 2016, relatives a les notícies publicades recentment sobre el subministrament de llet infantil caducada a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1079).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 4 d’agost del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Molt Il·lustre Senyor,
El sotasignat, Gerard Alís Eroles, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.
Preguntes que es formulen en relació a les notícies publicades recentment sobre el subministrament de llet infantil caducada a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell
MOTIVACIÓ
Aquests darrers dies ha aparegut a la premsa una notícia relativa a la denúncia efectuada pels pares d’un nadó recent nascut al qual l’hospital hauria donat un biberó amb llet caducada.
Atès l’exposat, demano:
1. Quins són els antecedents d’aquest cas i les causes del subministrament d’una llet infantil caducada?
2. Hi ha constància que sigui un cas aïllat o, al contrari, ha pogut afectar altres nadons als quals la dita llet també hauria estat subministrada?
3. Quines són les conseqüències pel nadó?
4. S’han pres mesures i/o actuacions per evitar que aquest fet es torni a produir?
5. De manera més general, quins són els controls sanitaris efectuats i protocols establerts en relació al tractament de productes caducats (alimentaris, medicaments i altres) a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell?
6. Es duen a terme inspeccions periòdiques sobre el control de la perempció de productes?
7. Quin destí es dóna als productes caducats que són detectats?
Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.
Gerard Alís Eroles
Conseller general socialdemòcrata
del Grup Parlamentari Mixt
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 d’agost del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 3 d’agost del 2016, relatives a la noticia de què l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell ha donat a un nounat biberons caducats i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1085).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 4 d’agost del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la Sindicatura
El sota signant, Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents al M. I. Govern a fi de què se’m contestin de forma escrita en el més breu termini.
Antecedents:
Avui pel matí en diversos mitjans de comunicació ha aparegut la notícia de què l’hospital ha donat a un nounat biberons caducats, davant d’aquesta informació es pregunta a Govern:
- Quants nadons han pres aquesta llet des del 4 de juliol?
- Quants nadons han nascut des del 4 de juliol?
- Quin control es porta a terme amb les caducitats dels aliments i dels medicaments?
- Quin dia i quina quantitat es van comprar i subministrar aquesta partida de biberons?
- Quina quantitat de biberons es compra cada vegada que s’efectua una comanda?
- Quina quantitat de biberons es subministren als nadons cada mes?
Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells
Conseller general del Grup Liberal
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
