BCG 52/2014, 1 juliol 2014

BCG 52/2014

BUTLLETÍ
DEL
CONSELL GENERAL

Núm. 52/2014

Casa de la Vall, 1 de juliol del 2014
SUMARI

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.6 Tractats internacionals
Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda, i obertura del termini de presentació d’esmenes. 
Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació transfronterera en matèria policial i duanera, i obertura del termini de presentació d’esmenes.

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament, i obertura del termini de presentació d’esmenes.

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació tècnica i a l’assistència mútua en matèria de protecció civil i a la integració dels equips de socors andorrans en els equips de socors francesos durant les seves intervencions fora del territori francès en cas de catàstrofes naturals o d’accidents tecnològics greus, i obertura del termini de presentació d’esmenes. 
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.1 Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la Cambra
Autorització d’una sessió extraordinària de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient.

Autorització d’una sessió extraordinària de la Comissió Legislativa d’Economia. 
Autorització d’una sessió extraordinària de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.

Autorització d’una sessió extraordinària de la Comissió Legislativa d’Interior.

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.6 Tractats internacionals
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 25 de juny del 2014, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.

Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda
El Govern d'Andorra porta a terme una profunda reforma del model econòmic i fiscal andorrà per a permetre al Principat afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Des de la seva entrada en funcions al maig del 2011, el Govern es va centrar en la reforma de les lleis de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i l’impost sobre societats per a permetre la seva entrada en aplicació per l’exercici fiscal 2012.
Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més durant el 2012 s’elabora la Llei de l'impost general indirecte que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA, i que entra en vigor el dia 1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal, serà finalment completat amb la Proposició de llei sobre la renda de les persones físiques que el Govern portarà a consideració del Consell General durant el període parlamentari actual.
Aquest nou marc fiscal ha de permetre a Andorra facilitar la negociació d’acords bilaterals per evitar la doble imposició (CDI), essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics per al desenvolupament del sector dels serveis i per al procés d'obertura econòmica del país.
La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de "posar Andorra en situació de competir", ja que permetran a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger, sense ser sotmesos a la retenció a l’origen sobre la facturació i donarà seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no seran imposades per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.
En aquest sentit, el 2 d'abril del 2013 el ministre de Finances i Funció Pública del Principat d'Andorra, Sr. Jordi Cinca Mateos signa conjuntament amb el ministre d'Economia i de Finances, Sr. Pierre Moscovici i el ministre encarregat del pressupost, Sr. Bernard Cazeneuve, el Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda. Aquesta signatura és fruit d’un llarg procés endegat al mes de març del 2006, quan el cap de Govern Sr. Albert Pintat va demanar el suport de França en el procediment de modernització del sistema fiscal andorrà i per aquesta raó, sol•licitava per primera vegada, al primer ministre Sr. Dominique de Villepin, un compromís de França per a l’inici de negociacions d’un CDI.
Paral•lelament, al mes de maig següent, el ministre d’Afers Exteriors Sr. Juli Minoves demanava l’obertura de les negociacions per a la signatura d’un CDI al seu homòleg francès Sr. Douste-Blazy.
Finalment, a principis d’octubre del mateix any, el Sr. Dominique de Villepin envia una carta comprometent-se a negociar un CDI, durant l’any que segueix l’adopció per part d’Andorra de les lleis següents: societats anònimes, SARL, inversió estrangera i obligacions comptables.
Al setembre 2011, el ministre de Finances francès Sr. Eric Woerth adreça al cap de Govern Sr. Jaume Bartumeu, una carta confirmant la predisposició francesa a iniciar les negociacions per a la conclusió d’un CDI a partir de l’adopció per part d’Andorra d’una llei relativa a la imposició fiscal sobre les empreses.
Finalment, durant la present legislatura, el cap de Govern Sr. Antoni Martí, en una entrevista, a principis d’octubre 2011 amb el copríncep, Sr. Nicolas Sarkozy, obté el seu compromís per a la signatura d’un CDI durant el primer semestre 2012, vist que les modificacions de les lleis de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que entren en vigor el primer de gener del 2012 completen la reforma en matèria de transparència financera i comptable.
Aquesta reunió marca l’inici de les negociacions amb França i es completa amb la carta enviada pel ministre de Finances i Funció Pública, Sr. Jordi Cinca, al Sr. François Baroin, ministre d’Economia, Finances i Industria francès, sol•licitant l’inici de les negociacions del CDI i proposant la primera reunió entre les dues delegacions.
Les negociacions del text van concloure amb la rúbrica del conveni fiscal el 4 d’abril del 2012 en una reunió de les dues delegacions, encapçalades pel Sr. Christian Comolet–Tirman, conseiller maître encarregat dels Afers Fiscals Europeus i Internacionals de la Direcció de la Legislació Fiscal del Ministeri d’Economia, Finances i Industria i pel ministre d’Afers Exteriors d’Andorra, Sr. Gilbert Saboya.
Per a la negociació d’aquests acords, tant els països membres de l'OCDE com els països no membres utilitzen el model de Conveni fiscal de l'OCDE per a la negociació, l'aplicació i la interpretació dels seus convenis fiscals bilaterals. El model de Conveni fiscal i la xarxa de més de 3.000 convenis bilaterals basats en aquest model permeten solucionar uniformement els problemes que es plantegen generalment en l'àmbit de la doble imposició internacional, establint normes clares i consensuades sobre la imposició de la renda i el patrimoni. Tenir en compte el model permet, a més, evitar que aquests problemes creïn obstacles al lliure moviment dels béns, dels serveis, dels capitals i de la mà d'obra entre els països.
El model de conveni fiscal de l'OCDE distribueix les competències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, establint que el país de residència elimini la doble imposició si escau.
Aquest Conveni reprèn en gran part, les disposicions contingudes en el model de l’OCDE, generalment acceptades per tots els estats, i alhora inclou les particularitats d’Andorra i França.
El Conveni es composa de 29 articles distribuïts en 6 capítols (camp d’aplicació, definicions, imposició de la renda, mètodes per eliminar la doble imposició, disposicions especials i disposicions finals) i s’acompanya d’un Protocol que completa i interpreta certs articles del Conveni.
L’article 2 del Conveni estableix quins seran els impostos a què s’aplica el Conveni. En aquest article s’inclouen, pel que fa a Andorra tots els impostos directes sobre la renda que afecten als residents fiscals andorrans en les seves activitats financeres a França, i als residents fiscals francesos pel que fa a les rendes obtingudes a Andorra. Actualment aquests impostos són: l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Nogensmenys era important incloure-hi també l’impost sobre la renda de les persones físiques per evitar que s’hagi de reiniciar en el futur una negociació per a la modificació del Conveni.
L’article 4 defineix el resident fiscal, segons el concepte del model de l’OCDE, però amb la inclusió suplementària del "lloc d'enregistrament" com a criteri alternatiu pel que fa a les persones jurídiques, en adequació a la definició del resident fiscal de l’article 7 de la Llei de l’impost sobre societats andorrana que preveu que es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.
A més, en relació amb aquest article, i per coherència amb l’esperit del model de l’OCDE, Andorra ha acceptat eliminar la presumpció simple continguda en la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques conforme a la qual es presumeix, llevat de prova en contrari, que l’obligat tributari té residència fiscal a Andorra quan posseeixi la nacionalitat andorrana. Per aquest motiu, es precisa en l’apartat 2 del Protocol que es considera “resident d’un Estat contractant” qualsevol persona física que sojorna en el territori andorrà més de 183 dies durant un any civil així com qualsevol persona física que tingui el centre d’interessos econòmics o que exerceixi la seva activitat professional majoritàriament a Andorra, sense tenir en compte únicament el criteri de nacionalitat.
El tercer capítol del Conveni està dedicat exclusivament a les rendes imposables. Article per article, es determina, en funció de cada tipus de renda quin estat posseeix l’atribució d’imposar: si l’estat de residència o bé l’estat d’origen de la renda, i si es tracta d’una imposició exclusiva o compartida entre ambdós estats. Les rendes dels articles 10, 11 i 12 relatives als dividends, als interessos i als cànons, són imposables al lloc de residència del beneficiari efectiu. No obstant això, també es preveu la possibilitat de retenir uns tipus reduïts a l’origen.
Pel que fa a l’intercanvi d’informació, vist que l’Acord per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal signat entre el Govern de la República Francesa i el Govern del Principat d’Andorra és encara molt recent, es conserven les seves disposicions fent-ne una remissió directa.
A més, el conveni disposa d’un article 25, “divers” mitjançant el qual s’ha inclòs una clàusula anti-abús clàssica generalitzada a tot el Conveni per evitar que el conveni s’utilitzi com a foment de l’evasió fiscal, mitjançant la creació de societats bústia o per la via d’activitats o operacions sense fonaments. Aquest article inclou també clàusules de "no doble exoneració” per evitar que amb l’aplicació de les disposicions del Conveni es doni lloc a situacions de doble exoneració.
Finalment, la delegació francesa va comunicar que la intenció del seu Govern és de fer evolucionar el seu sistema impositiu cap a un règim fiscal basat en la nacionalitat i no en la residència fiscal pel que fa a les persones físiques. En aquest sentit, si el Govern francès adopta en un futur aquests canvis legislatius, tots els nacionals francesos, tinguin la seva residència fiscal a França o a l’estranger, seran sotmesos a la fiscalitat francesa. Per aquesta raó s’inclou un apartat mitjançant el qual s’accepta deixar sense aplicació el Conveni pel que fa a les persones físiques de nacionalitat francesa amb l’entrada en vigor de les modificacions esmentades.
Es tracta en aquest sentit d’una decisió basada en el principi de sobirania nacional francesa, en la qual Andorra no pot immiscir-se. Nogensmenys, amb l’objecte de tutelar aquest canvi a nivell intern pel que fa a la població francesa resident a Andorra, es preveu que quan la legislació fiscal francesa permeti l’aplicació de les modificacions esmentades, les autoritats competents regularan de comú acord la seva aplicació.
Un cop ratificat, el Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a la data de recepció de la darrera notificació del compliment dels procediments establerts per la legislació nacional de cada estat i serà aplicable de manera esglaonada en funció del tipus d’impost.
Ateses les consideracions exposades, s’aprova:
La ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest conveni.
Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda
El Govern del Principat d’Andorra
i
el Govern de la República Francesa,
amb el desig de concloure un Conveni per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda,
han convingut les disposicions següents:
Capítol I. Camp d’aplicació del conveni
Article 1. Persones concernides
Aquest Conveni s’aplica a les persones residents d’un Estat contractant o dels dos Estats contractants.
Article 2. Impostos coberts
1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda percebuts per part d’un Estat contractant o per les seves entitats territorials, sigui quin sigui el sistema de recaptació.
2. Es consideren com a impostos sobre la renda, els impostos percebuts sobre la renda total, o sobre elements de la renda, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.
3. Els impostos actuals a què s’aplica el Conveni són:
a) pel que fa a França:
i) l’impost sobre la renda;
ii) l’impost sobre societats;
iii) les contribucions sobre l’impost sobre societats;
(a partir d’ara denominats com a “impostos francesos”).
b) pel que fa a Andorra:
i) l’impost sobre societats;
ii) l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques;
iii) l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals;
iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries;
(a partir d’ara denominats com a “impostos andorrans”);
4. El Conveni s’aplica també als impostos de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixen posteriorment a la data de la signatura del Conveni i que s’afegeixen als impostos actuals o que els substitueixen. Les autoritats competents dels Estats contractants es comuniquen les modificacions significatives que s’aportin a les seves legislacions fiscals.
Capítol II. Definicions
Article 3. Definicions generals
1. En el marc d’aquest Conveni, tret que el context requereixi una interpretació diferent:
a) Les expressions “Estat contractant” i ”altre Estat contractant” designen segons el context França o Andorra;
b) el terme “França” designa els departaments europeus i d’ultramar de la República Francesa, inclosos el mar territorial i les zones més enllà de les quals, de conformitat amb el dret internacional, la República Francesa té drets sobirans i exerceix la seva jurisdicció;
c) el terme “Andorra” designa el territori del Principat d’Andorra;
d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;
e) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes tributaris;
f) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat o negoci;
g) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa de l’altre Estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant;
h) l’expressió “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un Estat contractant, excepte en els casos on l’aeronau només s’exploti entre punts situats a l’altre Estat contractant;
i) l’expressió “autoritat competent” designa:
i) en el cas de França: el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat;
ii) en el cas d’Andorra: el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat;
j) el terme “nacional” pel que fa a un Estat contractant designa qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant;
k) els termes “activitat”, per a una empresa, i “negocis” inclouen l’exercici de professions liberals o altres activitats de caràcter independent.
2. Per a l’aplicació del Conveni en un moment donat per part d’un Estat contractant, qualsevol terme o qualsevol expressió que no hi estigui definit té, a menys que el context requereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueix el dret d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, i preval el significat donat per la legislació fiscal aplicable per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.
Article 4. Resident
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” designa qualsevol persona que, en virtut de la legislació vigent d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció, lloc d’enregistrament o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves entitats territorials i a les persones jurídiques de dret públic d’aquest Estat o de les seves entitats territorials. No obstant això, aquesta expressió no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.
2. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, quan una persona física és resident dels dos Estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:
a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós Estats, es considera només resident de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent en cap dels Estats, es considera resident només de l’Estat on sojorna de manera habitual;
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós Estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident només de l’Estat d’on posseeix la nacionalitat;
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós Estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels Estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
3. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, quan una persona que no sigui persona física és resident dels dos Estats contractants, es considera resident només de l’Estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.
4. L’expressió “resident d’un Estat contractant” inclou quan aquest Estat contractant és França, qualsevol societat de persones, agrupament de persones o altra entitat anàloga:
a) la seu de direcció efectiva del qual se situï a França;
b) que estigui subjecte a imposició a França i;
c) que els accionistes, els socis o membres del qual, siguin, en aplicació de la legislació fiscal francesa, personalment subjectes a l’impost en raó de la seva participació en els beneficis d’aquestes societats de persones, agrupaments de persones o altres entitats anàlogues.
5. No es considera com a resident d’un Estat contractant segons aquest article, una persona que, malgrat s’ajusti a la definició dels apartats 1, 2, 3 i 4 anteriors, només sigui el beneficiari aparent de les rendes; rendes de les quals en realitat, sigui directament o indirecta mitjançant altres persones físiques o jurídiques, es beneficia una persona que no pot ser considerada per ella mateixa com a resident d’aquest Estat en el sentit d’aquest article.
Article 5. Establiment permanent
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal•lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.
2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular:
a) una seu de direcció;
b) una sucursal;
c) una oficina;
d) una fàbrica;
e) un taller;
f) una mina, un pou de petroli o de gas, una cantera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals;
g) una explotació agrícola, pecuària o forestal.
3. Una obra de construcció o de muntatge únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.
4. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, es considera que no hi ha “establiment permanent” si:
a) es fan servir instal•lacions únicament amb la finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar mercaderies que pertanyen a l’empresa;
b) les mercaderies que pertanyen a l’empresa s’emmagatzemen únicament per tenir estocs, per ser exposades o per al seu lliurament;
c) les mercaderies que pertanyen a l’empresa s’emmagatzemen únicament per ser transformades per una altra empresa;
d) una instal•lació fixa de negocis únicament es fa servir amb la finalitat de comprar mercaderies o reunir informació per a l’empresa;
e) una instal•lació fixa de negocis únicament es fa servir per exercir per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter preparatori o auxiliar;
f) una instal•lació fixa de negocis s’utilitza únicament per a l’exercici combinat de les activitats esmentades en les lletres de l’a) a l’e), sempre i quan l’activitat conjunta de la instal•lació fixa de negocis que resulti d’aquesta combinació mantingui un caràcter preparatori o auxiliar.
5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -sempre que no sigui un agent que gaudeixi d’un estatut independent a qui s’aplica l’apartat 6- actua per compte d’una empresa i disposa en un Estat contractant de poders que hi exerceix habitualment, i que li permeten concloure contractes en nom de l’empresa, aquesta empresa es considera que té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa; a no ser que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal•lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta instal•lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.
6. Una empresa no es considera que tingui un establiment permanent en un Estat contractant pel sol fet d’exercir-hi la seva activitat mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent que gaudeixi d’un estatut independent, sempre i quan aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.
7. El fet que una societat que sigui resident d’un Estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant o que hi exerceixi la seva activitat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o no) no és suficient, en si mateix, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.
Capítol III. Imposició de La renda
Article 6. Rendes immobiliàries
1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant, són imposables en aquest altre Estat.
2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els accessoris, el bestiar viu o mort de les explotacions agrícoles i forestals, els drets a què s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments variables o fixes per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus, vaixells, aeronaus i vehicles ferroviaris no es consideren béns immobles.
3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de l’explotació directa, del lloguer o de l’arrendament, així com de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 s’apliquen també a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.
5. No obstant les disposicions de l’article 7, quan les accions, parts o altres drets d’una societat, d’una fidúcia o de qualsevol altra institució o entitat permetin el gaudi de béns immobiliaris situats en un Estat contractant i són propietat d’aquesta societat, fidúcia, institució o entitat, les rendes que provenen de l’ús directe, del lloguer o de l’ús sota qualsevol altra forma d’aquest dret de gaudi són imposables en aquest Estat.
Article 7. Beneficis de les empreses
1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat, a menys que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa són imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen a aquest establiment permanent en cadascun dels Estats contractants els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta que exercís activitats idèntiques o anàlogues en condicions idèntiques o anàlogues i que es tractés de forma totalment independent de l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.
3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.
4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de comprar mercaderies per a l’empresa.
5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que no existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.
6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.
Article 8. Transport aeri internacional
1. Els beneficis procedents de l’explotació d’aeronaus, en trànsit internacional, només són imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
2. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també als beneficis procedents de la participació a un pool, a una explotació conjunta o a un organisme internacional d’explotació.
Article 9. Empreses associades
1. Quan:
a) una empresa d’un Estat contractant participa directament o indirecta a la direcció, al control o al capital d’una empresa de l’altre Estat contractant, o quan
b) les mateixes persones participen directament o indirecta a la direcció, al control o al capital d’una empresa d’un Estat contractant i d’una empresa de l’altre Estat contractant,
i quan, en un i altre cas, les dues empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per les condicions que s’han convingut o imposat, que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hagués pogut obtenir una de les empreses però que de fet no s’han pogut obtenir degut a aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser imposats.
2. Quan un Estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest Estat -i, per tant, imposa- beneficis sobre els quals una empresa de l’altre Estat contractant ha estat imposada en aquest altre Estat, i quan els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer Estat si les condicions convingudes entre les dues empreses haguessin estat les que s’haguessin convingut entre dues empreses independents, l’altre Estat procedeix a un ajustament apropiat de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest Conveni i, si es considera necessari, les autoritats competents dels Estats contractants es consulten.
Article 10. Dividends
1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.
2. No obstant això, aquests dividends també són imposables en l’Estat contractant d’on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:
a) 5 per cent de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat de persones) que posseeixi directament com a mínim el 10 per cent del capital de la societat que paga els dividends;
b) 15 per cent de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos;
c) aquest apartat no afecta a la imposició de la societat respecte dels beneficis que serveixen per pagar els dividends.
3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article, designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes sotmeses al règim de distribucions per la legislació fiscal de l’Estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contractant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent o a una base fixa situats en aquest altre Estat; ni recaptar cap impost, en concepte d’imposició de beneficis no distribuïts, pels beneficis no distribuïts de la societat, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.
6. Cap disposició d’aquest Conveni no impedeix a un Estat contractant de percebre, sobre els beneficis imputables a un establiment permanent, situat en aquest Estat, d’una societat resident en l’altre Estat contractant, un impost que se sumi als impostos aplicables a aquestes rendes de conformitat amb les altres disposicions del Conveni, sempre i quan l’impost addicional així establert no superi el 5 per cent de l’import dels beneficis imputables a l’establiment permanent, determinat després del pagament de l’impost sobre societats aferent a aquests beneficis.
7. Les disposicions de les lletres a) i b) de l’apartat 2 no s’apliquen als dividends repartits a partir de rendes o guanys obtinguts de béns immobiliaris en el sentit de l’article 6 per un vehicle d’inversió:
a) Que distribueix anualment la major part d’aquestes rendes; i
b) Per al qual les rendes o els guanys obtinguts d’aquests béns immobiliaris estan exonerats d’imposició:
quan el beneficiari efectiu d’aquests dividends posseeix, directament o indirecta, el 10 per cent o més del capital del vehicle que paga els dividends. En aquest cas, els dividends són imposables segons el tipus establert per la legislació nacional de l’Estat contractant d’on provenen.
8. Les disposicions d’aquest article no són aplicables si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona que intervé en la creació o cessió d’accions o altres drets, en concepte dels quals es reparteixen els dividends, consisteix en obtenir un benefici d’aquest article mitjançant aquesta creació o cessió.
Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.
2. No obstant això, aquests interessos també són imposables en l’Estat contractant d’on provenen i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no podrà excedir del 5 per cent de l’import brut dels interessos.
3. No obstant les disposicions de l’apartat 2, els interessos esmentats a l’apartat 1 només són imposables en l’Estat contractant de residència de la persona que rep els interessos, si aquesta persona és el beneficiari efectiu i si es compleix una de les condicions següents:
a) Aquesta persona és un dels Estats contractants, una de les seves entitats territorials o una de les seves persones jurídiques de dret públic, incloent-hi el banc central d’aquest Estat; o uns interessos són pagats per un d’aquests Estats, entitats o persones jurídiques de dret públic; o
b) Aquests interessos es paguen en concepte de crèdits o préstecs garantits o assegurats o ajudats per un Estat contractant o per una persona que actua en nom d’un Estat contractant;
c) Aquests interessos es paguen com a resultat de la venda a crèdit d’un equipament industrial, comercial o científic, o com a resultat de la venda a crèdit de mercaderies o de la prestació de serveis d’una empresa a una altra empresa;
d) Aquests interessos són pagats per una institució financera d’un Estat contractant a una institució financera de l’altre Estat contractant.
4. El terme “interessos” utilitzat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no de garanties hipotecàries o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, incloent-hi les rendes de fons públics i d’obligacions d’emprèstits, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.
5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i quan el crèdit generador dels interessos hi està efectivament vinculat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui o no resident d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual s’ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat on es troba situat l’establiment permanent.
7. Quan, per raó de relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
8. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona que intervingui en la creació o la cessió del crèdit, en concepte del qual es reparteixen els interessos, consisteix en obtenir un avantatge d’aquest article mitjançant aquesta creació o cessió.
Article 12. Cànons
1. a) Els cànons procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.
b) No obstant això, aquests cànons són també imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i segons la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat, l’impost així exigit no pot excedir del 5 per cent de l’import brut dels cànons.
c) No obstant les disposicions de les lletres a) i b), els cànons procedents d’un Estat i que es paguen a un resident de l’altre Estat per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor o d’un dret veí (excloent-hi els cànons relatius a programaris, pel•lícules cinematogràfiques i altres enregistraments de sons o d’imatges) només són imposables en aquest altre Estat, si el resident esmentat n’és el beneficiari efectiu.
2. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor sobre una obra literària, artística o científica, inclosos els programaris, les pel•lícules cinematogràfiques i altres enregistraments de sons o d’imatges, d’una patent, d’una marca de fàbrica o de comerç, un dibuix o un model, un plànol, una fórmula o un procediment secrets o per l’ús o la concessió de l’ús d’un equipament industrial, comercial o científic o per informacions relatives a una experiència adquirida en l’àmbit industrial, comercial o científic.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat i que el dret o el bé generador dels cànons hi està efectivament vinculat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui o no resident d’un Estat contractant, té un establiment permanent en un Estat a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat on se situa l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte la prestació per a la qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
6. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona que intervingui en la creació o la cessió de drets, en concepte dels quals es paguen els cànons, consisteix en obtenir un avantatge d’aquest article mitjançant aquesta creació o cessió.
Article 13. Guanys de capital
1. a) Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles considerats a l’article 6, i situats en l’altre Estat contractant, són imposables en aquest altre Estat.
b) Els guanys procedents de l’alienació d’accions, parts o altres drets d’una societat, una fidúcia o qualsevol altra institució o entitat, l’actiu o els béns de la qual estan constituïts per més del 50 per cent del seu valor o obtenen més del 50 per cent del seu valor -directament o indirecta per la interposició d’una o diverses altres societats, fidúcies, institucions o entitats- de béns immobles considerats a l’article 6 i situats en un Estat contractant o de drets sobre aquests béns són imposables en aquest Estat. Per a l’aplicació d’aquesta disposició, no es tenen en compte els béns immobles afectats per una societat a la seva activitat empresarial.
2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos aquests guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), són imposables en aquest altre Estat.
3. Els guanys procedents de l’alienació d’aeronaus explotades en trànsit internacional o de béns mobles destinats a la seva explotació només són imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
4. Els guanys procedents de l’alienació d’accions o de parts que formen part d’una participació substancial del capital d’una societat resident d’un dels Estats contractants són imposables en aquest Estat.
Es considera participació substancial quan qui cedeix, sol o amb persones emparentades, disposa directament o indirecta d’accions o parts, el conjunt de les quals dóna dret al 25 per cent o més dels beneficis de la societat.
5. Els guanys procedents de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels que s’esmenten en els apartats 1, 2, 3 i 4 només són imposables en l’Estat contractant d’on és resident qui cedeix.
Article 14. Rendes del treball
1. Sense perjudici de les disposicions dels articles 15, 17 i 18, els salaris, sous i altres remuneracions similars que un resident d’un Estat contractant rep en concepte d’un treball assalariat només són imposables en aquest Estat, a no ser que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’hi exerceix, les remuneracions rebudes per aquest concepte són imposables en aquest altre Estat.
2. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les remuneracions que un resident d’un Estat contractant rep en concepte d’un treball assalariat exercit en l’altre Estat contractant només són imposables en el primer Estat si:
a) el beneficiari sojorna en l’altre Estat durant un període o períodes que no superen en total 183 dies durant tot el període de dotze mesos que comença o acaba durant l’any fiscal considerat, i
b) les remuneracions les paga un empresari, o pel compte d’un empresari, que no és resident de l’altre Estat, i
c) la càrrega de les remuneracions no la suporta un establiment permanent que l’empresari té a l’altre Estat.
3. Amb reserva de les disposicions de l’article 18, i malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, les remuneracions que un ensenyant o un investigador que és, o que era immediatament abans d’anar a un Estat contractant un resident de l’altre Estat contractant i que sojorna en el primer Estat únicament amb la finalitat d’ensenyar o d’investigar, percep en concepte d’aquestes activitats només són imposables en l’altre Estat. Aquesta disposició s’aplica durant un període màxim de 24 mesos comptats a partir de la data de la primera arribada de l’ensenyant o de l’investigador al primer Estat amb la finalitat d’ensenyar o d’investigar. No obstant això, les disposicions dels apartats 1 i 2 s’apliquen quan la investigació duta a terme no té interès públic sinó que es realitza principalment per obtenir un benefici particular que repercuteix en una o diverses persones determinades.
4. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes en concepte d’un treball assalariat exercit a bord d’una aeronau explotada en trànsit internacional són imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.
Article 15. Dietes d’assistència
Les dietes d’assistència i altres retribucions similars que un resident d’un Estat contractant percep com a membre del consell d’administració o de supervisió d’una societat que és resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.
Article 16. Artistes, esportistes i models
1. Malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de l’exercici de les seves activitats personals en l’altre Estat contractant com a artista d’espectacle, ja sigui un artista de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o com a músic, o com a esportista o model, són imposables en aquest altre Estat.
2. Malgrat les disposicions dels articles 7, 12, 14 i 20, quan un artista, un esportista o un model resident d’un Estat contractant, obté de l’altre Estat contractant rendes que es corresponen a prestacions no independents de la seva notorietat professional, aquestes rendes són imposables en aquest altre Estat.
3. Quan les rendes considerades a l’apartat 1 no s’atribueixen a l’artista, a l’esportista o al model en si mateix sinó a una altra persona, aquestes rendes són imposables, malgrat les disposicions dels articles 7, 12, 14 i 20 en l’Estat contractant d’on provenen.
4. No obstant les disposicions de l’apartat 1, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de les seves activitats personals exercides en l’altre Estat contractant com a artista d’espectacle, esportista o model només són imposables en el primer Estat quan aquestes activitats en l’altre Estat contractant es financen principalment amb fons públics del primer Estat o de les seves entitats territorials, o de les seves persones jurídiques de dret públic.
5. No obstant les disposicions de l’apartat 2, quan les rendes d’activitats que un resident d’un Estat contractant, artista d’espectacle, esportista o model, exerceix personalment i en aquesta qualitat en l’altre Estat contractant no són atribuïdes a l’artista, l’esportista o el model sinó a una altra persona, sigui o no resident d’un Estat contractant, aquestes rendes només són imposables, no obstant les disposicions dels articles 7, 12, 14 i 20, en el primer Estat quan en concepte d’aquestes activitats aquesta altra persona se subvenciona principalment amb fons públics d’aquest primer Estat o de les seves entitats territorials, o de les seves persones jurídiques de dret públic.
Article 17. Pensions
Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions similars, que es paguen a un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball anterior, només són imposables en aquest Estat.
Article 18. Funcions públiques
1. a) Els salaris, sous i altres remuneracions similars, tret de les pensions, pagats per un Estat contractant o una de les seves entitats territorials o per una de les seves persones jurídiques de dret públic a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat, entitat o persona jurídica només són imposables en aquest Estat.
b) No obstant això, aquests salaris, sous i altres remuneracions similars només són imposables en l’altre Estat contractant si els serveis es presten en aquest Estat i si la persona física és un resident d’aquest Estat i posseeix la nacionalitat d’aquest Estat sense posseir al mateix temps la nacionalitat del primer Estat.
2. a) Les pensions pagades per un Estat contractant, o una de les seves entitats territorials o per una de les seves persones jurídiques de dret públic, ja sigui directament o bé amb càrrec a fons constituïts, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat, entitat o persona jurídica només són imposables en aquest Estat.
b) No obstant això, aquestes pensions només són imposables en l’altre Estat contractant si la persona física és un resident d’aquest Estat i en posseeix la nacionalitat sense posseir al mateix temps la nacionalitat del primer Estat.
3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als salaris, sous, i altres remuneracions similars, així com a les pensions pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat empresarial industrial o comercial realitzada per un Estat contractant o una de les seves entitats territorials o per una de les seves persones jurídiques de dret públic.
Article 19. Estudiants i estudiants en pràctiques
Les quantitats que rep un estudiant, un aprenent o un estudiant en pràctiques que és, o era just abans d’anar a un Estat contractant, resident de l’altre Estat contractant i que sojorna en el primer Estat amb l’única finalitat d’estudiar o de formar-se, per cobrir les seves despeses de manutenció, d’estudis o de formació, no són imposables en aquest Estat, sempre i quan provinguin de fonts situades fora d’aquest Estat.
Article 20. Altres rendes
1. Els elements de renda d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, dels quals aquest resident sigui el beneficiari efectiu i que no s’hagin tingut en compte en els articles precedents d’aquest Conveni, només són imposables en aquest Estat.
2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles definits a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari efectiu d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat i quan el dret o el bé generador de les rendes hi està efectivament vinculat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
3. Quan, per raó de relacions especials que existeixen entre la persona considerada a l’apartat 1 i una altra persona, o que una o l’altra mantenen amb terceres persones, l’import de la renda considerat en aquest apartat excedeix l’import eventual que haurien convingut en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària de la renda continua sent imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i les altres disposicions d’aquest Conveni.
4. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona que intervingui en la creació o la cessió de drets en concepte dels quals es paguen les rendes consisteix en obtenir un avantatge d’aquest article mitjançant aquesta creació o cessió.
Capítol IV. Mètodes per eliminar les dobles imposicions
Article 21. Eliminació de les dobles imposicions
1. Pel que fa a França, les dobles imposicions s’eliminen de la manera següent:
a) No obstant qualsevol altra disposició d’aquest Conveni, les rendes que són imposables o només són imposables en el Principat d’Andorra de conformitat amb les disposicions del Conveni es prenen en compte per al càlcul de l’impost francès quan no estan exemptes de l’impost sobre societats en aplicació de la legislació interna francesa. En aquest cas, l’impost andorrà no es pot deduir d’aquestes rendes, però el resident de França té dret, sense perjudici de les condicions i dels límits previstos als punts i) i ii) a un crèdit d’impost imputable sobre l’impost francès. Aquest crèdit d’impost és igual a:
i) Per a les rendes no esmentades al punt ii), a l’import de l’impost francès que es correspon a aquestes rendes sempre i quan el beneficiari resident a França sigui sotmès a l’impost andorrà per a aquestes rendes;
ii) Per a les rendes sotmeses a l’impost sobre societats considerades a l’article 7 i a l’apartat 2 de l’article 13 i per a les rendes considerades a l’article 10, a l’article 11, a l’article 12, a l’apartat 1 de l’article 13, a l’apartat 4 de l’article 14, a l’article 15 i als apartats 1 i 2 de l’article 16, a l’import de l’impost pagat a Andorra de conformitat amb les disposicions d’aquests articles; no obstant això, aquest crèdit d’impost no pot excedir de l’import de l’impost francès que correspon a aquestes rendes.
b) i) S’entén que l’expressió “import de l’impost francès que es correspon a aquestes rendes” emprat a la lletra a) designa:
- quan l’impost degut per aquestes rendes es calcula aplicant un tipus proporcional, el producte de l’import de les rendes netes considerades pel tipus que li és aplicat efectivament;
- quan l’impost degut per aquestes rendes es calcula aplicant un barem progressiu, el producte de l’import de les rendes netes considerades pel tipus que resulta de la relació entre l’impost efectivament degut per la renda neta global imposable segons la legislació francesa i l’import d’aquesta renda neta global.
ii) S’entén que l’expressió “import de l’impost pagat a Andorra” emprat a la lletra a) designa l’import de l’impost andorrà efectivament suportat a títol definitiu per les rendes considerades, de conformitat amb les disposicions del Conveni, pel resident de França que és imposat per a aquestes rendes segons la legislació francesa.
2. Pel que fa a Andorra, les dobles imposicions s’eliminen de la manera següent:
a) Quan un resident d’Andorra obtingui rendes que, de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni són també imposables a França, Andorra acorda sobre l’impost que percep d’aquest resident, una deducció d’un import igual a l’impost sobre la renda pagat a França.
Aquesta deducció no pot, però, excedir de la fracció de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, que correspon a les rendes imposables a França.
b) Quan, en aplicació de les disposicions del Conveni, un resident d’Andorra obté rendes que estan exemptades d’imposició a Andorra, Andorra pot, tanmateix, tenir en compte les rendes exemptades per al càlcul de l’impost degut sobre els altres elements de la renda d’aquest resident.
Capítol V. Disposicions especials
Article 22. No discriminació
1. Les persones físiques amb la nacionalitat d’un Estat contractant no estan sotmeses en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que sigui diferent o més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses les persones físiques amb la nacionalitat d’aquest altre Estat que es troben en la mateixa situació, en particular pel que fa referència a la residència.
2. Un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no pot ser imposat en aquest altre Estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les bonificacions personals, exempcions i desgravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.
3. A no ser que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11, de l’apartat 5 de l’article 12 o de l’apartat 3 de l’article 20 siguin d’aplicació, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat.
4. Les empreses d’un Estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirecta, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses a cap mena d’imposició o obligació que s’hi refereixi, que sigui diferent o més costosa que les que tinguin o a les que puguin estar subjectes altres empreses similars del primer Estat.
5. Les disposicions d’aquest article s’apliquen, malgrat les disposicions de l’article 2, als impostos de qualsevol naturalesa o denominació.
6. Si els Estats contractants són part d’un tractat o acord bilateral, altre que aquest Conveni, que inclogui una clàusula de no discriminació o una clàusula de nació més afavorida, s’entén que aquestes clàusules no s’apliquen en matèria fiscal a menys que un tal tractat o acord no ho estableixin explícitament.
Article 23. Procediment amistós
1. Quan un resident considera que les mesures preses per un Estat contractant o pels dos Estats contractants comporten o comportaran per a ell una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests Estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de l’Estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article 22, a la de l’Estat contractant d’on té la nacionalitat. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions del Conveni.
2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb el Conveni. L’arranjament s’aplicarà siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels Estats contractants.
3. Les autoritats competents dels Estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació del Conveni. També es poden concertar amb la finalitat d’eliminar la doble imposició en els casos no previstos pel Conveni.
4. Les autoritats competents dels Estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, fins i tot en el si d’una comissió mixta composta per aquestes autoritats o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com s’indica en els apartats precedents.
Article 24. Intercanvi d’informació
Per a l’intercanvi d’informació previsiblement pertinent per a l’aplicació de la legislació fiscal dels Estats contractants s’aplica l’Acord per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal signat entre el Govern de la República Francesa i el Govern del Principat d’Andorra a Andorra la Vella el 22 de setembre del 2009. Aquelles estipulacions esdevenen aplicables a l’intercanvi d’informació previsiblement pertinent per a l’aplicació d’aquest Conveni.
Article 25. Divers
1. No obstant les disposicions de qualsevol altre article d’aquest Conveni:
a) Un resident d’un Estat contractant no pot beneficiar-se de bonificacions o exoneracions d’impostos atorgats per l’altre Estat contractant en aplicació del Conveni si l’objectiu principal o un dels objectius principals de la conducció d’aquestes operacions per aquest resident o per una persona vinculada a aquest resident és beneficiar-se dels avantatges previstos pel Conveni.
Per a l’aplicació d’aquest apartat, es considera que una persona està vinculada a un altra si deté com a mínim el 50 per cent dels interessos efectius o si un altra persona deté directament o indirecta com a mínim el 50 per cent dels interessos efectius de cadascuna d’elles. En qualsevol cas, es considera que una persona està vinculada a un altra, tenint en compte el conjunt de fets i circumstàncies pròpies d’aquest cas, si l’una està sota el control de l’altra o si ambdues estan controlades per una mateixa persona o per diverses altres persones.
b) El benefici dels avantatges del Conveni pot ser denegat per a un element de renda quan:
- el recipiendari no és el beneficiari efectiu d’aquesta renda, i
- l’operació permet al beneficiari efectiu suportar una càrrega fiscal menor sobre aquest element de la renda que la que hauria suportat si hagués percebut directament aquest element de la renda.
Les autoritats competents es consulten si, tenint en compte aquest apartat i les circumstàncies particulars del cas, no semblés oportú denegar l’atorgament del benefici dels avantatges del Conveni.
c) Les rendes considerades als articles 12, 14, 17 i 20 per a les quals la imposició s’atribueix exclusivament a un Estat contractant són també imposables en l’altre Estat contractant, en el límit de la fracció que s’exonera o no s’imposa en el primer Estat contractant en virtut de la legislació fiscal aplicable.
d) França pot imposar les persones físiques de nacionalitat francesa residents en Andorra com si aquest Conveni no existís. Quan la legislació fiscal francesa permeti l’aplicació d’aquesta disposició, les autoritats competents dels Estats contractants regularan de comú acord la seva aplicació.
2. Quan en aplicació de les estipulacions d’aquest Conveni, s’apliqui a una renda el benefici d’un avantatge fiscal en un Estat contractant, i quan en aplicar la legislació interna en vigor en l’altre Estat contractant, una persona no sigui sotmesa a l’impost que per a una fracció d’aquesta renda, i no sobre l’import total, l’avantatge fiscal atorgat en el primer Estat només s’aplica a la part de la renda que és imposable i no s’exonera en l’altre Estat.
Article 26. Membres de missions diplomàtiques i consulars
1. Les disposicions d’aquest Conveni no perjudiquen els privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missions diplomàtiques o oficines consulars, i els membres de delegacions permanents davant d’organismes internacionals en virtut dels principis generals del dret internacional o per les disposicions d’acords particulars.
2. No obstant les disposicions de l’article 4, qualsevol persona física que sigui membre d’una missió diplomàtica, d’una oficina consular o d’una delegació permanent d’un Estat contractant, situat en l’altre Estat contractant o en un Estat tercer, serà considerat, a l’objecte del Conveni, com a resident de l’Estat que acredita, sempre i quan estigui sotmesa en aquest Estat que acredita a les mateixes obligacions, en matèria d’impostos sobre el conjunt de la seva renda, que els residents d’aquest Estat.
3. El Conveni no s’aplica als organismes internacionals, als seus òrgans o als seus funcionaris, ni a les persones que siguin membres d’una missió diplomàtica, d’una oficina consular o d’una delegació permanent d’un Estat tercer, quan es troben en el territori d’un Estat contractant i no estan sotmesos en un dels Estats contractants a les mateixes obligacions en matèria d’impostos sobre el conjunt de la seva renda, que els residents d’aquest Estat.
Article 27. Modalitats d’aplicació
1. Les autoritats competents dels Estats contractants poden establir conjuntament o per separat les modalitats d’aplicació d’aquest Conveni.
2. En particular, per obtenir en un Estat contractant els avantatges previstos als articles 10, 11 i 12, els residents de l’altre Estat contractant han de presentar, a menys que les autoritats competents ho decideixin altrament, un formulari que certifiqui la residència i que indiqui en particular la natura i l’import o el valor de les rendes concernides, i que estigui certificat pels serveis fiscals d’aquest altre Estat.
Capítol VI. Disposicions finals
Article 28. Entrada en vigor
1. Cadascun dels Estats contractants notifica a l’altre, per via diplomàtica, l’acompliment dels procediments que li són necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni. El Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a la data de recepció de la darrera d’aquestes notificacions.
2. Les disposicions del Conveni s’apliquen:
a) Pel que fa als impostos sobre la renda percebuts mitjançant la retenció a l’origen, als totals imposables posteriors a l’any civil durant el qual el Conveni entri en vigor;
b) Pel que fa als impostos sobre la renda que no es perceben mitjançant retenció a l’origen, a les rendes aferents, segons els casos, a qualsevol any civil o exercici que comenci després de l’any civil durant el qual el Conveni entri en vigor;
c) Pel que fa a la resta d’impostos, a les imposicions on el fet generador intervé després de l’any civil durant el qual el Conveni entri en vigor.
Article 29. Denúncia
1. Aquest Conveni roman en vigor amb una durada il•limitada. No obstant això, cada Estat contractant el pot denunciar amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any civil notificat per via diplomàtica.
2. En aquest cas, el Conveni deixarà de ser aplicable:
a. Pel que fa als impostos sobre la renda percebuts mitjançant la retenció a l’origen, als totals imposables posteriors a l’any civil durant el qual es notifiqui la denúncia;
b. Pel que fa als impostos sobre la renda que no es perceben mitjançant retenció a l’origen, a les rendes aferents, segons els casos, a qualsevol any civil o exercici que comenci després de l’any civil durant el qual es notifiqui la denúncia;
c. Pel que fa a la resta d’impostos, a les imposicions on el fet generador intervé després de l’any civil durant el qual es notifiqui la denúncia.
A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Conveni.
París, 2 d’abril del 2013, fet en doble exemplar, en les llengües catalana i francesa. Ambdós textos són igualment fefaents.
Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern de la República Francesa
Jordi Cinca Mateos Pierre Moscovici i Bernard Cazeneuve
Protocol
En signar el Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda, els Governs han convingut les disposicions següents que són part íntegra del Conveni.
1. Pel que fa l’article 2, s’entén que aquest Conveni s’aplica a qualsevol impost que afecti les rendes que pugui substituir o complementar els dispositius d’imposició de persones físiques en vigor a la data de la signatura del Conveni.
2. Pel que fa a l’apartat 1 de l’article 4, en el cas d’Andorra, l’expressió “resident d’un Estat contractant” inclou qualsevol persona física que sojorna en el territori andorrà més de 183 dies durant un any civil així com qualsevol persona física que tingui el centre d’interessos econòmics o que exerceixi la seva activitat professional majoritàriament a Andorra.
No inclou les persones físiques a qui es pressuposi la residència fiscal a Andorra en funció de la possessió de la nacionalitat andorrana o d’un permís de residència lliurat per les autoritats d’Andorra.
3. Pel que fa a l’article 10, s’entén que quan un Estat contractant apliqui a un establiment permanent d’una entitat establerta en l’altre Estat contractant les exoneracions previstes pel seu dret intern als vehicles d’inversió previstos a l’apartat 7 de l’article 10, cap disposició d’aquest Conveni no limita el dret del primer Estat contractant, a imposar de conformitat amb la seva legislació interna, les rendes immobiliàries suposadament distribuïdes per aquest establiment permanent.
4. Pel que fa als article 10 i 11, un fons o societat d’inversió, situat en un Estat contractant on no estigui subjecte a un impost considerat a les lletres a) i b) de l’apartat 3 de l’article 2, i que percep dividends o interessos que provenen de l’altre Estat contractant pot demanar globalment les bonificacions o exoneracions d’impost previstes pel Conveni per a la fracció d’aquestes rendes que correspongui als drets que tinguin en el fons o la societat residents del primer Estat i que siguin imposables, en nom d’aquests residents.
5. Pel que fa a l’article 24, els dos Estats contractants convenen que no faran ús de la possibilitat que té la part requerida segons l’article 9 de l’Acord per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal signat pel Govern de la República Francesa i el Govern del Principat d’Andorra a Andorra la Vella el 22 de setembre del 2009, de demanar a la part requeridora el reemborsament de determinades costes.
A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Protocol.
París, 2 d’abril del 2013, fet en doble exemplar, en les llengües catalana i francesa. Ambdós textos són igualment fefaents.
Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern de la República Francesa
Jordi Cinca Mateos Pierre Moscovici i Bernard Cazeneuve
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 25 de juny del 2014, sota el títol Proposta de ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació transfronterera en matèria policial i duanera i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 26 de juny del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació transfronterera en matèria policial i duanera
El Principat d’Andorra ha beneficiat, tradicionalment, de la màxima ajuda per part de les autoritats franceses, en afers relatius a la cooperació transfronterera en matèria policial. En aquest sentit, la Policia andorrana ha requerit i requereix l’assistència dels cossos policials francesos en diversos aspectes, especialment en l’àmbit de la formació. A més, el Govern francès venia manifestant des de feia anys la voluntat d’estrènyer la cooperació en matèria policial i judicial amb Andorra.
Aquest Acord bilateral ha de permetre desplegar les disposicions del Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el Regne d’Espanya, del 3 de juny de 1993, que fixa el compromís general dels tres estats de cooperar a fi de resoldre les dificultats que siguin de l’interès fonamental de cadascun, i que preveu que el desplegament d’aquesta cooperació es pugui dur a terme, si cal, a través d’acords específics, bilaterals o trilaterals entre les parts.
A més, el text proposat desenvolupa la cooperació ja encetada l’any 2001, mitjançant el Conveni entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu als despatxos de controls nacionals juxtaposats, de l’11 de desembre del 2001, que plasma la voluntat dels dos països de prestar-se assistència en l’àmbit fronterer.
Per donar compliment a la voluntat recíproca de col•laboració, l’any 2011 s’iniciaren les negociacions entre els cossos policials respectius partint d’una proposta de text del Govern francès.
La cooperació prevista en matèria de seguretat es desenvolupa en la zona fronterera (que afecta els departaments francesos de l’Arieja i dels Pirineus Orientals i el territori del Principat d’Andorra) i abasta la cooperació policial directa (intercanvi d’informació sobre determinats aspectes relatius a la immigració irregular i la delinqüència organitzada); l’assistència en matèria de lluita contra el terrorisme, la cooperació en la gestió de crisis intensitat elevada, la intervenció i manteniment de l’ordre; les operacions de salvament i la formació professional dels agents andorrans.
Cal destacar la importància del títol VII que formalitza la formació professional a França dels agents andorrans que fins ara es venia desenvolupant únicament sobre la base de la bona voluntat de les parts.
El text va ser signat a París el dia 17 de març del 2014 entre el ministre de Justícia i Interior del Principat d’Andorra, Sr. Xavier Espot Zamora i el ministre de l’interior de la República Francesa, Sr. Manuel Valls.
Tenint en compte les consideracions esmentades, s’aprova:
La ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació transfronterera en matèria policial i duanera.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest Acord.
Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació transfronterera en matèria policial i duanera
El Govern del Principat d’Andorra
i
el Govern de la República Francesa,
en endavant denominats “les parts”,
Animats per la intenció d’ampliar la cooperació duta a terme aquests darrers anys en la seva zona fronterera entre els serveis encarregats de les missions de policia;
Amb el desig de desenvolupar la cooperació entre ambdós parts en els àmbits de la seguretat i la lluita contra la delinqüència organitzada transnacional;
Tenint presents les disposicions del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu als despatxos de controls nacionals juxtaposats, signat a Andorra la Vella l’11 de desembre del 2001;
Convenen les disposicions següents:
Títol I. Definicions i objectius de la cooperació
Article 1. Serveis competents
Els serveis competents als efectes d’aquest Acord són, pel que fa a cada una de les parts:
Per part francesa:
- la policia nacional;
- la gendarmeria nacional;
- la duana francesa.
Per part andorrana:
- la policia andorrana.
Article 2. Zona fronterera
En aplicació de l’Acord, la zona fronterera està constituïda:
Per a la República Francesa: pels departaments de l’Arieja i dels Pirineus Orientals.
Per al Principat d’Andorra: pel territori del Principat.
Article 3. Definicions
En aquest Acord s’entén per:
a) “agents”, les persones que pertanyen a les administracions competents de les dos parts i que estan afectades a les unitats territorials situades a la zona fronterera o que tenen la competència estesa a aquesta zona;
b) “delinqüència organitzada transnacional”, els actes delictius definits a l’apartat 1 de l’article 3 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, del 15 de novembre del 2000; que siguin de natura transnacional segons s’estableix a l’apartat 2 de l’article esmentat; i comesos per un grup criminal organitzat segons la definició de la lletra a) de l’article 2.
Article 4. Objectius
1. Les parts, respectant llur sobirania respectiva i les atribucions de les autoritats administratives i judicials territorialment competents, emprenen una cooperació transfronterera dels serveis encarregats de les missions policials i de duana mitjançant la definició de noves modalitats de cooperació policial i duanera a través d’una cooperació directa entre serveis corresponents, en particular en l’àmbit de la formació.
2. Aquesta cooperació s’exerceix respectant les estructures i atribucions dels serveis competents establerts segons l’Acord.
3. Aquesta cooperació es basa en l’aplicació de totes les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives d’ambdós parts, relatives a la salvaguarda de l’ordre i de la seguretat públics, la lluita contra la delinqüència organitzada transnacional i la immigració irregular.
Títol II. Cooperació policial directa
Article 5. Assistència sota demanda
1. Les parts es comprometen a què els seus serveis es prestin assistència, respectant la legislació nacional i pel que fa a França la legislació europea, en els límits de les seves competències, per prevenir i investigar fets punibles, sempre que el dret nacional no reservi la demanda a les autoritats judicials i sempre que la demanda o l’execució no impliqui l’aplicació de mesures coercitives per la part requerida. Quan els serveis requerits no siguin competents per complir una demanda, la transmeten a les autoritats competents.
2. Sense perjudici de les competències generals de les autoritats centrals nacionals, els serveis establerts a l’article 1 competents a la zona fronterera establerta a l’article 2 poden, en el marc de les seves competències respectives, transmetre’s directament les demandes d’assistència relatives a la salvaguarda de l’ordre i la seguretat públics, la lluita contra la delinqüència organitzada transnacional i la immigració irregular que facin referència bàsicament als àmbits següents:
- identificació dels titulars i conductors de vehicles;
- demandes relatives a permisos de conduir;
- recerques d’adreces actuals i de residències;
- identificació de titulars de línies telefòniques;
- establiment de la identitat de persones;
- informacions procedents d’investigacions policials i de documents o fitxers informatitzats, sempre que el dret intern n’autoritzi la comunicació;
- transmissió i comparació de dades d’identificació com les traces materials obtingudes en el lloc de la infracció, fotografies, identificacions, empremtes digitals i palmars o perfils d’ADN, sempre que el dret intern n’autoritzi la comunicació;
- preparació de plans, harmonització de mesures de recerca i activació de recerques urgents.
3. Malgrat les disposicions precedents, les demandes d’assistència que facin referència a infraccions relatives al tràfic il•lícit de mercaderies que requereixen la intervenció dels agents de servei a la frontera es transmeten directament als serveis competents presents en els despatxos de controls nacionals juxtaposats francoandorrans. Aquestes demandes es refereixen bàsicament als àmbits esmentats en l’apartat 2.
4. Els serveis requerits d’acord amb l’apartat 1 responen directament a les demandes, sempre que el dret nacional no en reservi el tractament a les autoritats judicials. Si aquest fos el cas, la demanda d’assistència es transmet de conformitat amb els compromisos internacionals que vinculin les parts en l’àmbit de la cooperació judicial en matèria penal. La informació escrita que dóna la part requerida de conformitat amb la disposició de l’apartat 1 pot ser utilitzada per la part demandant amb la finalitat d’aportar la prova dels fets incriminats, sempre que la part requerida no s’hi oposi.
5. La secció central de cooperació policial de la Direcció Central de la Policia Judicial, per part francesa, i la Direcció de la Policia d’Andorra, per part andorrana, són informades immediatament de les demandes que es transmetin directament, quan siguin d’una gravetat particular, quan revesteixen un caràcter supraregional o quan facin referència a l’activació de recerques urgents i els seus resultats. Per altra banda, se les fa destinatàries de qualsevol demanda que superi les atribucions d’un servei o d’una unitat directament requerits, excepte si el dret de la part requerida n’ha reservat el tractament a la seva autoritat judicial nacional segons el procediment definit en l’apartat anterior.
Article 6. Assistència espontània
Els serveis competents de les parts poden comunicar a l’altra part, respectant la seva legislació nacional i sense que els ho hagi demanat, informació susceptible d’ajudar aquesta part a evitar amenaces concretes per a la seguretat i l’ordre públics o a lluitar contra fets punibles. La transmissió d’informació es fa de conformitat amb els apartats 1 i 4 de l’article 5 i l’article 42 d’aquest Acord.
Article 7. Correspondència entre serveis
1. A cada servei designat a l’article 1, competent a la zona fronterera definida a l’article 2, li correspon un o diversos serveis de l’altra part. Aquesta correspondència dóna lloc a intercanvis privilegiats d’informació i de personal entre unitats operatives, segons les disposicions dels articles 8 a 11 d’aquest Acord.
2. Cada servei assegura el contacte regular amb els serveis corresponents.
Article 8. Cooperació entre serveis corresponents
Els serveis corresponents d’ambdós parts, definits a l’article 7, emprenen una cooperació transfronterera directa en matèria policial, principalment en forma d’exercicis conjunts. En aquest marc, aquests serveis tenen, concretament, la missió conjunta de:
- coordinar les seves accions comunes amb la finalitat de salvaguardar l’ordre i la seguretat públics;
- lluitar contra la delinqüència organitzada transnacional, la immigració irregular i la delinqüència;
- recollir i intercanviar informació en matèria policial i duanera;
- millorar la lluita contra la inseguretat viària.
Article 9. Afectació d’agents d’enllaç i constitució de patrulles mixtes
1. Les parts poden concloure acords específics que permetin afectar, per una durada determinada o indeterminada, agents d’enllaç als serveis de l’altra part. Aquests acords també poden establir patrulles mixtes.
2. L’afectació d’agents d’enllaç o de personal per una durada determinada o indeterminada o per a les patrulles té com a finalitat promoure i accelerar la cooperació entre les parts, bàsicament a donar assistència:
a) en forma d’intercanvis d’informació per a la lluita tant preventiva com repressiva contra la criminalitat;
b) perquè s’executin les demandes d’assistència policials i duaneres.
3. Cada servei competent d’una de les parts pot afectar agents als serveis corresponents de l’altra part. Aquests agents són escollits, en la mesura que es pugui, entre els que serveixen o ja han servit en serveis corresponents als que s’afecten.
4. Aquests agents són personal d’enllaç. L’acord d’afectació establert a l’apartat 1 d’aquest article menciona, per a cadascun d’aquests agents, les particularitats de les tasques que han de dur a terme i la durada de l’adscripció.
5. Els agents d’enllaç tenen una missió d’assessorament i d’assistència. No tenen competència per executar de manera autònoma mesures policials. Donen informació i exerceixen les seves missions en el marc de les instruccions que els dóna la part d’origen i la part on estan afectats. Informen, regularment, al cap del servei en què han estat afectats.
6. Les parts poden acordar mitjançant un acord específic bilateral o multilateral que els agents d’enllaç d’una part, afectats a estats tercers, representin igualment els interessos de l’altra part. En virtut d’un acord d’aquest tipus, els agents d’enllaç, afectats a estats tercers, faciliten informació a l’altra part, si se’ls demana o per iniciativa pròpia, i compleixen, en el límit de les seves competències, missions per compte d’aquesta part. Les parts s’informen de les seves intencions en relació amb l’afectació d’agents d’enllaç a estats tercers.
Article 10. Reforços de durada limitada
A part de les situacions d’afectació a què es refereix l’article 9, cada servei competent d’una de les parts pot posar a disposició d’unitats operatives corresponents de l’altra part, un o diversos agents per a durades inferiors a quaranta-vuit hores segons les necessitats relacionades amb un cas concret. Aquests agents estan sotmesos a les disposicions de l’article 11 d’aquest Acord.
Article 11. Paper dels agents que serveixen en el si de serveis comuns i de patrulles mixtes
1. Els agents a què fa referència l’article 9 d’aquest Acord treballen en relació amb els serveis corresponents del servei on estan afectats. En aquesta situació, s’han d’ocupar d’expedients que presenten o poden contenir una dimensió transfronterera. La selecció d’aquests dossiers es decideix de comú acord entre els responsables dels serveis corresponents.
2. A aquests agents se’ls pot encomanar de participar en investigacions comunes, en patrulles mixtes, en què s’han de sotmetre a les regles de procediment penal de cada una de les parts, i en el control de manifestacions públiques en què es puguin interessar els serveis de l’altra part. Els agents no tenen competència per a l’execució autònoma de mesures policials.
3. Durant aquests serveis comuns, aquests agents poden portar el seu uniforme nacional o qualsevol altre signe distintiu que en justifiqui la qualitat, així com l’arma de servei, llevat que l’altra part s’hi oposi o que només l’autoritzi en condicions determinades.
4. La utilització d’armes queda limitada a la legítima defensa.
5. Els serveis competents intercanvien informació sobre les armes utilitzades.
Títol III. Assistència en matèria de lluita contra el terrorisme
Article 12. Cooperació en matèria de lluita antiterrorista
En el marc de la lluita contra el terrorisme, les autoritats andorranes poden sol•licitar la participació dels serveis especialitzats de la policia nacional i de la gendarmeria nacional francesa. Aquesta cooperació es fa extensiva a la prevenció, a la repressió d’actes terroristes i a la lluita contra el seu finançament. S’exerceix en el marc de les disposicions previstes en el títol II d’aquest Acord.
Títol IV. Assistència en matèria de gestió de crisis d’intensitat elevada
Article 13. Intervenció d’unitats especialitzades
En cas d’una gravetat especial que requereixi la intervenció d’unitats especialitzades, les autoritats andorranes poden demanar a les autoritats franceses que les unitats esmentades hi puguin participar. Les autoritats franceses accedeixen a aquesta demanda, en la mesura de les seves possibilitats.
Article 14. Modalitat de la demanda
La demanda s’ha d’adreçar al Service de Veille Opérationnelle (Servei de Vigilància Operativa) de la Policia Nacional i/o al Centre de Renseignement Opérationnel (Centre d’Informació Operativa) de la Gendarmeria Nacional. La demanda s’ha de fer en llengua francesa o catalana o acompanyada d’una traducció a una d’aquestes llengües, cal esmentar el tipus de situació i el marc legal, i el tipus d’unitat desitjada.
Article 15. Enviament urgent de l’element d’intervenció
Les autoritats andorranes prenen totes les disposicions relatives a l’obertura de del seu espai aeri per permetre l’enviament urgent de l’element d’intervenció.
Article 16. Posició de l’element d’intervenció
Les autoritats franceses posen a disposició l’element d’intervenció demanat per les autoritats andorranes. El cap del destacament és l’únic que té capacitat per decidir sobre els mitjans, la tàctica que cal utilitzar i la seva conveniència, quan escaigui. La demanda d’intervenció de la unitat especialitzada implica l’autorització per a l’ús d’armes. En el marc de la missió fixada, els agents de la unitat especialitzada únicament depenen del dret francès. La decisió d’intervenció l’ha d’autoritzar l’autoritat andorrana competent.
Títol V. Intervenció i manteniment de l’ordre
Article 17. Manteniment de l’ordre
Quan hi ha esdeveniments importants o incidents greus en l’ordre públic, les autoritats andorranes poden sol•licitar la participació de les autoritats franceses. Les autoritats franceses accedeixen a aquesta demanda, en la mesura de les seves possibilitats.
Article 18. Sol•licitud d’unitats de força mòbil
1. Les autoritats andorranes sol•liciten la participació d’unitats de força mòbil franceses a la Unité de coordination des forces mobiles (Unitat de Coordinació de Forces Mòbils) del Ministeri d’Interior, Ultramar, Col•lectivitats Territorials i Immigració i, en cas d’urgència, al Service de Veille Opérationnelle (Servei de Vigilància Operativa) de la Policia Nacional i/o al Centre de Renseignement Opérationnel (Centre d’Informació Operativa) de la Gendarmeria Nacional.
2. La demanda de les autoritats andorranes ha de detallar els efectius sol•licitats, el tipus d’intervenció operativa prevista (servei d’ordre o manteniment de l’ordre) i les dates d’utilització. A més, la demanda ha de precisar si s’autoritza l’ús de la força o d’armes.
3. Les unitats de força mòbil de la policia nacional i de la gendarmeria nacional franceses es posen a disposició del Govern del Principat d’Andorra.
4. L’autoritat andorrana pot autoritzar l’ús de la força amb l’ús d’armes o sense. L’autorització pot ser oral però s’haurà de formalitzar per escrit.
5. El comandant de la unitat de força mòbil és l’únic que té capacitat per decidir els mitjans que cal posar en marxa de conformitat amb la missió que hagi fixat l’autoritat civil andorrana. La decisió d’intervenció recau en l’autoritat andorrana competent.
6. Les unitats de força mòbil disposen sempre i en qualsevol ocasió del dret a la legítima defensa.
Títol VI. Operacions de salvament
Article 19. Intervencions d’unitats de salvament especialitzades
Les autoritats andorranes poden demanar a les autoritats franceses la intervenció d’unitats especialitzades de la gendarmeria i de la policia nacional en el cas d’accidents a la muntanya.
Article 20. Modalitat de la demanda
La demanda s’ha d’adreçar al centre d’operacions i d’informació de la gendarmeria del destacament de la gendarmeria departamental de l’Arieja i/o al comandant de la companyia republicana de seguretat en muntanya dels Pirineus Orientals.
Article 21. Règim dels agents desplaçats
Els agents desplaçats en concepte de salvament a la muntanya es posen a disposició del Govern del Principat d’Andorra.
Títol VII. Formació professional
Article 22. Cooperació en matèria de formació
1. S’estableix una cooperació bilateral en l’àmbit de la formació de policies andorrans per part dels serveis competents de la part francesa definits a l’article 1.
2. La cooperació es duu a terme segons els plans anuals, elaborats conjuntament entre les dos parts. Aquesta cooperació es realitza mitjançant l’admissió de personal de la policia andorrana als cursos de formació o perfeccionament que proposa la part francesa, o pel desplaçament al Principat d’Andorra de formadors proposats per la part francesa.
Article 23. Objectiu de la formació
Aquests cursos poden tenir com a objectius:
- adquirir una formació o un reciclatge de competències;
- obtenir un certificat o un diploma d’especialitat.
Article 24. Comunicació sobre la participació als cursos
1. La part andorrana comunica els seus desiderata de cursos als serveis francesos sol•licitats, abans de l’1 de novembre de l’any precedent als cursos.
2. El nombre de places i de cursos que es proposa a la part andorrana es determina en funció de les places disponibles en els centres de formació o de perfeccionament de la part francesa, o en funció de les possibilitats de desplaçament dels formadors de la part francesa.
Article 25. Condicions d’aptitud dels agents en formació
Els agents en formació andorrans han de complir les mateixes condicions d’aptitud que el personal dels serveis francesos.
Aquestes condicions, diferents en funció dels cursos, es basen en:
- el bon coneixement de la llengua francesa;
- l’edat;
- l’aptitud física o mèdica;
- la possessió d’un nivell tècnic o de qualitats específiques;
- la possessió d’un certificat o diploma.
Perquè així sigui, la part andorrana garanteix l’aptitud física, mèdica o tècnica, dels agents en formació.
Article 26. Equip necessari per a la formació
La part andorrana proveeix els agents en formació amb la vestimenta i els equips necessaris per al seguiment de la formació. En determinats casos, és possible que la part francesa posi a la seva disposició, de manera gratuïta, material específic complementari i documentació.
Article 27. Reglament aplicable en el centre de formació
Els agents en formació queden sotmesos al reglament en vigor del centre de formació o de perfeccionament de la part francesa que els acull, en particular pel que fa a la instrucció, la disciplina, la seguretat, els horaris, la conducció de vehicles i la vida del centre en general.
Article 28. Incidents durant la formació
1. Si durant el curs, els agents en formació no assoleixen el nivell dels tests d’avaluació de coneixements, d’aptitud física o no respecten les regles de disciplina esmentades anteriorment, poden ser objecte d’una expulsió per part de l’organisme de formació competent a proposta del director del curs.
2. Els agents en formació que han hagut d’interrompre la seva instrucció durant el curs a causa d’un esdeveniment fortuït (en particular malaltia, accident…) poden ser admesos en un nou curs, amb l’acord previ del director del curs i sota reserva de la seva aptitud mèdica.
Article 29. Despeses de la formació
1. Els trajectes d’anada i tornada entre Andorra i l’indret on té lloc el curs són a càrrec de la part andorrana.
Els desplaçaments de servei durant el curs són a càrrec de la part francesa, dins del límit de la seva disponibilitat pressupostària.
2. L’alimentació i l’allotjament dels agents en formació es fan, sempre que sigui possible, al lloc on es du a terme la formació. Els agents en formació paguen directament als organismes proveïdors les despeses corresponents que són a càrrec de la part andorrana. L’alimentació i l’allotjament dels formadors de la part francesa que es desplacen al Principat d’Andorra són a càrrec de la part andorrana.
3. La part francesa assumeix gratuïtament els honoraris d’instrucció.
Article 30. Responsabilitat vinculada als danys causats durant la formació
1. La part andorrana es compromet a fer-se càrrec de la reparació dels danys causats pels agents en formació andorrans, durant el servei o amb motiu del servei, tant pel que fa al personal i al material de la part francesa com als danys a tercers.
2. La part andorrana es compromet a reemborsar a la part francesa les despeses que li hagin representat a aquesta darrera els danys patits pels agents en formació en les mateixes circumstàncies, sigui quina sigui la causa. No obstant això, si les dos parts en aquest Acord consideren, de manera conjunta, que els danys són el resultat d’una falta greu degudament justificada imputable a personal francès, han d’acordar entre elles l’import de les despeses que serà a càrrec de la part francesa. Per “falta greu”, s’entén una falta intencionada, un error greu o una negligència greu.
Article 31. Prestacions i despeses sanitàries
1. Els agents en formació andorrans tenen accés a les prestacions sanitàries, en les condicions que s’apliquen als agents en formació estrangers en els centres de formació i de perfeccionament francesos.
2. Les despeses generades es reemborsen de conformitat amb el Conveni de seguretat social entre la República Francesa i el Principat d’Andorra signat a Andorra la Vella el 12 de desembre del 2000.
Article 32. Avaluació dels agents en formació
1. A la fi de cada formació, la part francesa transmet a la part andorrana les qualificacions que han obtingut els agents en formació, així com les valoracions fetes sobre les seves aptituds individuals.
2. Si el nivell de qualificacions obtingudes permet l’obtenció d’un títol o d’un certificat, la part francesa fa arribar el diploma corresponent a la part andorrana o el lliura directament als agents en formació.
Article 33. Obligacions de comunicació
1. La part francesa es compromet a comunicar, al més aviat possible, a la part andorrana qualsevol esdeveniment, accident o incident greu que succeeixi durant les formacions.
2. La part francesa comunica a la part andorrana, si li ho demana, els programes de les formacions, les condicions d’admissió així com les modalitats pràctiques (la vestimenta i l’equip necessaris que cal portar o que lliura la formació d’acollida, alimentació i allotjament…).
Títol VIII. Disposicions generals
Article 34. Estatut jurídic dels agents de conformitat amb les disposicions establertes en els títols II, III, IV, V i VI
1. Els agents que exerceixen les seves funcions en el territori de l’altra part, en aplicació de les disposicions a què fan referència els títols II, III, IV, V i VI d’aquest Acord, depenen de la seva jerarquia d’origen però respecten els principis generals de funcionament de la part que els acull.
2. Els agents de la part que els envia respecten, durant la seva estada en el territori de la part que els acull, el seu ordre jurídic intern i s’abstenen en el seu territori de qualsevol activitat incompatible amb l’esperit d’aquest Acord; les autoritats de la part que els envia prenen totes les disposicions necessàries perquè així sigui. Excepte que hi hagi una disposició contrària en aquest Acord, els agents de la part que els envia també respecten els reglaments interns en vigor en el si de les administracions i unitats concernides de la part que els acull.
3. Cada part acorda amb els agents de l’altra part, afectats a les seves unitats o en missió en el seu territori, la mateixa protecció i assistència que als seus propis agents.
4. Els agents de la part que els envia estan sotmesos als règims de responsabilitat civil i penal de la part que els acull i se’ls tracta com als agents d’aquesta part que exerceixin funcions anàlogues.
5. Per derogació de les disposicions precedents, els agents de la part francesa sol•licitats en el marc dels articles 12 a 21 d’aquest Acord estan sotmesos al règim de responsabilitat civil i penal de la part francesa en cas de danys que resultin de qualsevol acte o negligència que ha tingut lloc durant el servei o amb motiu del servei. La part francesa es compromet a examinar amb benevolència la possibilitat que les autoritats competents de la part andorrana puguin fer valer la seva competència jurisdiccional respecte dels agents francesos, si hi hagués motius preponderants d’interès públic d’aquesta part que en poguessin legitimar l’exercici.
Article 35. Despeses financeres vinculades al desplaçament i a l’exercici de les missions dels agents
1. Les despeses generades pels desplaçaments i l’exercici de les missions dels agents de la part francesa que exerceixen les seves funcions en el territori de la part andorrana, en aplicació de les disposicions establertes als títols III, IV, V i VI d’aquest Acord són a càrrec de la part andorrana.
2. Les despeses generades amb la finalitat de dur a terme les disposicions del títol II es reparteixen cas per cas de comú acord entre les parts.
Article 36. Pagament dels danys causats pels agents francesos durant la seva missió en el territori del Principat d’Andorra
La part andorrana renuncia a recórrer contra la part francesa pels danys que puguin haver estat ocasionats per personal francès en el seu territori en virtut dels títols III, IV, V i VI d’aquest Acord i es fa càrrec de totes les conseqüències financeres eventuals vinculades a la seva intervenció. No obstant això, si les dos parts en aquest Acord consideren, de manera conjunta, que els danys són el resultat d’una falta greu degudament constatada imputable al personal francès, acordaran entre elles l’import de les despeses que anirà a càrrec de la part francesa. Per “falta greu”, s’entén una falta intencionada, un error greu o una negligència greu.
Article 37. Balanç periòdic de la cooperació
Els serveis competents de les dos parts a la zona fronterera es reuneixen com a mínim dos vegades a l’any o en funció de les necessitats operatives. En aquesta ocasió:
- fan balanç de la cooperació de les seves unitats;
- intercanvien dades estadístiques sobre les diferents formes de criminalitat que depenen de la seva competència;
- elaboren i actualitzen els esquemes d’intervenció comuna per a les situacions que requereixen una coordinació de les unitats d’una part i altra de la frontera;
- elaboren conjuntament plans d’investigació;
- organitzen patrulles en el si de les quals una unitat d’una de les dos parts pot rebre l’assistència d’un o diversos agents de la unitat de l’altra part;
- programen exercicis comuns a la zona fronterera;
- es posen d’acord sobre les necessitats de cooperació previsibles en funció de les manifestacions previstes o de l’evolució de les diverses formes de delinqüència;
- elaboren un programa de treball comú;
- apliquen estratègies coordinades a tota la zona fronterera.
A la fi de cada reunió es redacta una acta.
Article 38. Difusió de les informacions
Els serveis de les parts:
- es comuniquen els organigrames i les dades de contacte dels serveis operatius de la zona fronterera;
- elaboren un codi simplificat per designar els llocs d’intervenció operativa;
- s’intercanvien publicacions professionals i organitzen una col•laboració recíproca regular per a la redacció d’aquestes publicacions i per a les seves operacions de comunicació respectives;
- difonen les informacions intercanviades als serveis corresponents.
Article 39. Formació lingüística
Sempre que sigui necessari, les parts faciliten una formació lingüística apropiada als seus agents que puguin prestar servei a les unitats corresponents. Garanteixen un reciclatge dels coneixements lingüístics als agents que tenen confirmada la seva afectació a la zona fronterera.
Article 40. Intercanvi d’agents
Les parts procedeixen als intercanvis d’agents amb la finalitat de familiaritzar els seus agents amb les estructures i les pràctiques dels serveis de l’altra part. Els agents d’una part que es troben en el territori de l’altra part en el marc d’aquests intercanvis estan sotmesos exclusivament al dret i a la jurisdicció de la part d’origen.
Article 41. Visites periòdiques, seminaris
1. Les parts organitzen visites recíproques entre les entitats corresponents de la zona fronterera.
2. Les parts poden convidar els agents designats per l’altra part a participar en els seus seminaris professionals i a altres modalitats de formació continuada.
Article 42. Protecció de dades
La comunicació de dades de caràcter personal (a partir d’ara, “dades”) entre les parts s’efectua tenint en compte les obligacions establertes per a cada part en el seu ordenament jurídic intern (i, pel que fa a la part francesa, en la legislació europea), així com el nivell de protecció suficient de la vida privada i de les llibertats i drets fonamentals de les persones requerit respecte del tractament que es fa o que l’altra part pot fer d’aquestes dades. Per tant, cada comunicació de dades es fa en el respecte estricte de les disposicions que regeixen, per a cada part, la transferència de les mateixes dades a altres estats.
Si la part emissora constata que la part destinatària garanteix un nivell suficient de protecció de dades en relació amb la seva legislació, la comunicació d’aquestes dades s'efectua respectant les normes següents:
1. Les dades han de ser adequades, pertinents i no excessives respecte de les finalitats per a les quals s’han comunicat. Les informacions que contenen dades només es poden haver obtingut de tractaments de dades recollides exclusivament en el territori nacional de cada una de les parts, en el marc d’investigacions realitzades pels serveis repressius de cada una de les parts. La part destinatària de les dades esmentades només les podrà transmetre a tercers, a un estat o a una organització intergovernamental, una vegada hagi obtingut l’autorització expressa per escrit de l’òrgan competent de la part emissora.
2. La part destinatària de les dades només les pot utilitzar per a les finalitats i condicions que hagi definit la part emissora.
3. Les dades comunicades s’han d’eliminar en el termini màxim previst per a la conservació de dades segons el dret nacional de la part emissora, que indica a la part destinatària quin és aquest termini màxim en el moment en què es comuniquen les dades. No obstant això, la part destinatària no pot prevaler-se d’aquest termini màxim per conservar les dades més temps del que li autoritza la seva legislació nacional. Les dades s’eliminen abans de l’acabament d’aquest termini si ja no són necessàries per a l’acompliment de la tasca que havia motivat que es comuniquessin.
4. La part emissora garanteix l’exactitud de les dades comunicades. Si es constata que s’han transmès dades inexactes o que no es podien comunicar, la part emissora n’informa al més aviat possible a la part destinatària que corregeix les dades inexactes o elimina les dades que no es podien comunicar.
5. Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat té dret a interpel•lar les autoritats competents amb la finalitat de saber si tenen dades seves i, si escau, que se li puguin comunicar. Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat també té dret a demanar a les autoritats competents, siguin quines siguin, segons el cas, que es rectifiquin, completin, s’actualitzin o s’eliminin les seves dades que siguin inexactes, incomplertes, caducades, o que es tractin de manera que es violin les disposicions d’aquest Acord o les disposicions del dret intern relatives a la protecció de dades. Les demandes considerades en aquest apartat es presenten i es tracten de conformitat amb el dret nacional que li sigui d’aplicació.
6. Les parts prenen les mesures apropiades per garantir la protecció de les dades que se’ls comuniquen contra la destrucció accidental o no autoritzada, o la pèrdua accidental, així com contra l’accés, la modificació o la difusió no autoritzats.
7. Cada part porta un registre de les dades comunicades i de la seva destrucció.
8. La part destinatària de les dades informa la part emissora, quan ho demani, de l’ús que en fa.
9. En el cas de denúncia o de no reconducció d’aquest Acord s’han de destruir immediatament totes les dades obtingudes en aquest marc.
10. El respecte d’aquestes normes queda sotmès al control d’una autoritat independent, segons les condicions establertes pel dret nacional.
Article 43. Disposicions d’ordre financer
Les disposicions d’aquest Acord s’entenen en el marc i els límits dels recursos pressupostaris de cadascuna de les parts.
Article 44. Exempció de formalitats relatives als estrangers
Els agents que exerceixen les seves funcions en el territori de l’altra part no estan sotmesos a les disposicions que limiten la immigració ni a les formalitats d’enregistrament dels estrangers, com tampoc ho estan els membres de la seva família que viuen a càrrec seu.
Article 45. Respecte de les legislacions i normatives nacionals
La cooperació transfronterera en matèria policial s’exerceix respectant les legislacions i les normatives nacionals i, pel que fa a França, la legislació europea.
Article 46. Acords existents
Aquest Acord no afecta l’aplicació dels acords bilaterals en vigor entre França i el Principat d’Andorra. Aquest Acord tampoc no afecta els altres compromisos internacionals de cadascuna de les parts.
Article 47. Arranjament de controvèrsies
1. Les dificultats relacionades amb l’aplicació o la interpretació d’aquest Acord són objecte de consultes entre les autoritats competents d’ambdós parts.
2. Cada part pot exigir que es reuneixin experts d’ambdós governs amb la finalitat de resoldre les qüestions relatives a l’aplicació d’aquest Acord i de sotmetre propostes per al desenvolupament de la cooperació.
Article 48. Entrada en vigor, durada, esmena i denúncia
1. Cadascuna de les parts notifica a l’altra l’acompliment dels procediments constitucionals requerits per a l’entrada en vigor d’aquest Acord, que pren efecte el primer dia del mes següent a la data de recepció de la segona notificació.
2. En qualsevol moment, les parts poden esmenar, de comú acord i per escrit, aquest Acord. L’entrada en vigor d’aquestes esmenes tindrà lloc de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article.
3. Aquest Acord es conclou per una durada il•limitada. Cadascuna de les parts el pot denunciar en qualsevol moment amb un preavís de sis mesos. Aquesta denúncia no afecta els drets i les obligacions de les parts relacionats amb la cooperació empresa en el marc d’aquest Acord.
A aquest efecte, els representants d’ambdós governs, degudament autoritzats, signen aquest Acord.
París, el 17 de març del 2014, fet en dos exemplars, en llengües catalana i francesa, sent els dos textos igualment fefaents.
Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern de la República Francesa

Xavier Espot Zamora Manuel Valls
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 25 de juny del 2014, sota el títol Proposta d'aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 26 de juny del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament
La presència del sistema educatiu francès a Andorra és un fet arrelat en la història d’Andorra. Des de la primera obertura, l’any 1900, d’escoles primàries franceses a diverses parròquies, el sistema educatiu francès, juntament amb el sistema educatiu espanyol, va complir la funció d’ensenyament nacional públic fins a la creació del sistema educatiu andorrà.
Aquesta estructura educativa aporta una gran riquesa i pluralitat, cosa que permet un intercanvi de llengües i de cultures que són un dels valors del Principat d’Andorra.
La situació jurídica de les escoles franceses es va regular l’any 1982 amb la promulgació del Decret sobre les escoles i el liceu del copríncep francès a Andorra.
Durant 20 anys el sistema educatiu francès ha estat regulat a través de dos convenis: el Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa del 19 de març de 1993 i posteriorment el Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa del 24 de setembre del 2003.
Aquest Conveni expira l’1 de setembre del 2015, i davant de la voluntat d’ambdós parts de continuar assegurant un ensenyament gratuït, laic i públic dispensat pels centres d’ensenyament francès a Andorra, de la bona aplicació de les disposicions de l’anterior Conveni, i de les excel•lents relacions entre els serveis educatius d’ambdós països, l’11 del juliol de 2013 la ministra d’Educació i Joventut del Govern d’Andorra, Sra. Roser Suñé i el ministre d’Educació Nacional francès, Sr. Vincent Peillon acorden signar el nou Conveni per a un nou període de deu anys.
Aquest conveni podrà ser renovat tàcitament per un nou període de deu anys, llevat que una de les parts notifiqui a l’altra la seva voluntat de posar fi al Conveni, amb sis mesos d'antelació, com a mínim, al venciment del termini.
Les disposicions del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament reflecteixen l’evolució de les relacions entre les parts durant aquests darrers deu anys, en el context de consolidació del sistema educatiu andorrà, de diversificació de l’oferta educativa del sistema educatiu francès, especialment a través de l’ensenyament superior, així com de l’enfortiment de l’ensenyament de la llengua catalana, de les ciències humanes i socials i del desenvolupament de la llengua francesa en el sistema educatiu andorrà en el marc del plurilingüisme.
El nou Conveni regula les candidatures a un lloc de direcció a Andorra i preveu que, en cas d’igualtat entre dos candidats, es donarà prioritat al nomenament d’un director d’escola de nacionalitat andorrana.
A més es desenvolupa, la coordinació entre els responsables del ministeri encarregat de la salut i el benestar del Govern d’Andorra i el delegat de l’Ensenyament Francès a Andorra en l’àmbit dels programes de prevenció, educació, promoció de la salut, accions sanitàries i d’atenció social.
El Conveni també, preveu que ambdós governs puguin organitzar i promoure conjuntament accions educatives i culturals en el marc de la francofonia, a més de crear un marc d’intercanvis de serveis entre ensenyants d’ambdós sistemes, i altres formes de cooperació, especialment en l’àmbit de la formació continuada del personal respectiu.
En l’àmbit de les estructures administratives es precisa el lligam del delegat de l’Ensenyament Francès a Andorra amb el rectorat de l’Acadèmia de Montpeller.
A més, el nou Conveni aprofundeix els camps de col•laboració entre les parts i, en especial en l’àmbit pedagògic, on preveu la possibilitat de lliurar certificacions andorranes per a algunes formacions específiques validades per un diploma francès i conformes als ensenyaments impartits en els centres educatius públics de la República Francesa.
En el nou Conveni es precisa la composició de la Comissió Mixta Francoandorrana per a l’ensenyament, que es compon de representants dels ministeris encarregats de l’educació, de l’ensenyament superior i dels afers exteriors.
Pel que fa a la formació professional es preveu que les propostes de formació del sistema educatiu francès s’inscriguin en el pla nacional que és competència del Govern d’Andorra tenint en compte la no-concurrència entre sistemes educatius, així com la possibilitat de posar en funcionament formacions comunes que condueixin a l’obtenció d’un doble diploma i permetin acollir alumnes procedents dels diferents sistemes educatius existents al Principat. Es recull també el principi de mobilitat dels alumnes entres ambdós sistemes.
Finalment, d’acord amb el Procés de Bolonya, que persegueix la construcció de l’Espai europeu d’ensenyament superior, i l’adhesió al Conveni sobre el reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior a la regió europea, adoptat a Lisboa l’11 d’abril de 1997, ambdós parts confirmen la seva voluntat de promoure i facilitar l’accés dels alumnes del Principat d’Andorra a formacions d’ensenyament superior a França i preveuen incentivar les relacions entre les universitats d’ambdós països per tal de poder implantar formacions i diplomes en col•laboració internacional que puguin crear formacions amb vista al lliurament de dobles diplomes.
En definitiva, el nou Conveni enforteix i amplia els àmbits de col•laboració entre els sistemes educatius andorrà i francès en l’esperit de mantenir la diversitat cultural i lingüística del Principat d’Andorra en el marc de la missió de servei públic que compleix el sistema educatiu francès a Andorra.
Un cop ratificat, el Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a la data de recepció de la darrera de les notificacions del compliment dels procediments establerts per la legislació nacional de cada estat.
Ateses les consideracions exposades, s’aprova:
La ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni.
Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament
El Govern del Principat d'Andorra i el Govern de la República Francesa,
Considerant, d’una banda, el seu interès per mantenir un ensenyament de qualitat impartit pels centres d’ensenyament francesos al Principat, i de l’altra, la seva voluntat recíproca de reforçar en el marc del desenvolupament del multilingüisme l’estudi de la llengua i de la cultura d’Andorra, fonament de la identitat andorrana, i paral•lelament desenvolupar l’ensenyament de la llengua francesa en el sistema educatiu andorrà,
Considerant que aquests centres contribueixen, des de la seva creació, a assegurar una funció de servei públic a Andorra,
Considerant que convé assegurar al personal docent un estatus que garanteixi els seus drets, precisi les seves obligacions, i el doti dels mitjans materials i pedagògics indispensables per a l’acompliment de les seves funcions,
Vista la voluntat recíproca de les parts de mantenir, desenvolupar i aprofundir les relacions de cooperació en matèria d’educació ja existents, particularment en els àmbits de la formació professional i de l’ensenyament superior,
Vist l’acord, en forma d’intercanvi de cartes entre els dos governs signades el 10 d’abril de 1997 a París per la part francesa, i el 18 d’abril de 1997 a Andorra la Vella per la part andorrana, que ha permès el reconeixement per França del diploma andorrà de segona ensenyança i el reconeixement mutu dels batxillerats francès i andorrà per a l’accés a l’ensenyament superior d’ambdós països,
Vista la seva participació en el procés de Bolonya, que persegueix la construcció de l’Espai europeu d’ensenyament superior i l’adhesió al Conveni sobre el reconeixement de les qualificacions relatives a l’ensenyament superior a la regió europea, adoptat a Lisboa l’11 d’abril de 1997,
Han convingut el següent:
Títol I. Sistema d’ensenyament francès a Andorra
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Els centres d’ensenyament francès al Principat d'Andorra contribueixen al desenvolupament de l’educació al Principat i garanteixen un ensenyament francès de qualitat dins el respecte de la identitat andorrana.
N’asseguren l’ensenyament d’acord amb els principis de gratuïtat, de laïcitat i d’obligació escolar vigents en els centres públics escolars a França.
Article 2
Aquests centres d’ensenyament francès es componen:
- De les escoles primàries, maternals i elementals situades a les parròquies.
- D’un centre d’ensenyament anomenat “Lycée Comte de Foix” que es compon d’un collège, d'un lycée i d’un lycée professional.
Article 3
La creació o el tancament d’un centre d’ensenyament es decideix de comú acord entre ambdós governs, amb la consulta prèvia de la Comissió Mixta Francoandorrana, prevista en l’article 15 d’aquest Conveni.
Article 4
Per assegurar la seva missió, els centres d’ensenyament francès del Principat d'Andorra convoquen totes les categories de personal de l’ensenyament públic que depenen del ministeri francès encarregat de l’educació nacional, siguin de nacionalitat francesa, andorrana, d’un estat membre de la Unió Europea o de qualsevol estat part de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu.
Aquest personal ha de complir, per desenvolupar les seves funcions, les condicions exigides per exercir en els centres homòlegs de França; especialment, han de posseir els títols francesos requerits.
Una comissió nacional d’assignació del personal de l’educació nacional a Andorra, vinculada al ministeri francès encarregat de l’educació nacional, examina les candidatures del personal que sol•licita una plaça a Andorra i emet una recomanació.
La composició i les atribucions d’aquesta comissió es regeixen per decret.
Article 5
El personal esmentat a l’article 4 d’aquest Conveni queda sotmès a la reglamentació estatutària que el regeix; de manera especial, pel que fa als nomenaments, als trasllats i a la gestió de les carreres, sota reserva de les disposicions específiques fixades a l’article 6 d’aquest Conveni.
Article 6
Els funcionaris del ministeri francès encarregat de l’educació nacional, nacionals andorrans o nacionals dels estats membres de la Unió Europea així com de qualsevol estat part de l’Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu que resideixen legalment al Principat, es beneficien d’una prioritat de nomenament al Principat d’Andorra en la seva primera assignació per cobrir una plaça vacant als centres d’ensenyament francès d’Andorra.
En cas que alguna persona hagi marxat del Principat i demani un retorn, la comissió nacional d’assignació del personal de l’educació nacional a Andorra, prevista a l’article 4 d’aquest Conveni, és competent per emetre una recomanació sobre l’atorgament, si escau, d’una nova prioritat.
Les modalitats de nomenament dels directors d’escoles estan estipulades a l’annex I d’aquest Conveni.
El nomenament del proviseur del Lycée Comte de Foix, així com el dels seus adjunts, es regeix per la mateixa reglamentació que la vigent en els centres públics de l’ensenyament francès. El Govern d’Andorra participa en la definició del perfil del lloc de treball de proviseur.
Aquests nomenaments es comuniquen a les autoritats andorranes un cop s’ha pres la decisió.
Article 7
El personal dels centres mencionats a l’article 4 d’aquest Conveni continua a càrrec del pressupost de l’Estat francès assignat al ministeri encarregat de l’educació nacional.
Pel que fa a l’ensenyament de la llengua catalana i de les ciències humanes i socials d'Andorra, el Govern d’Andorra posa a disposició dels centres els ensenyants necessaris, dels quals es fa càrrec. En garanteix la seva qualificació.
Aquests ensenyants es regeixen per la legislació que estableix el Govern d’Andorra per al seu personal docent. Estan integrats dins dels equips pedagògics dels centres on imparteixen la docència i han de respectar-ne les normes de funcionament. Durant el seu servei, aquest personal està sotmès a l’autoritat jeràrquica dels directors de centre.
La Comissió Mixta Francoandorrana en formació especialitzada prevista a l’article 15 determina les modalitats del seu seguiment pedagògic.
Article 8
Els ensenyants del sistema educatiu francès poden exercir totes o una part de les seves funcions en el marc d’un intercanvi de serveis d’ensenyament. La Comissió Mixta en formació especialitzada defineix les modalitats d’aquests intercanvis.
De la mateixa manera, els ensenyants del sistema educatiu andorrà poden exercir totes o una part de les seves funcions en el marc d’un intercanvi de serveis d’ensenyament.
En aquest marc, els ensenyants concernits estan sota l’autoritat del director del centre on exerceixen aquestes funcions, però segueixen sotmesos a les disposicions normatives de la seva administració d’origen.
Article 9
El Govern d’Andorra posa a disposició del Govern francès els locals de les escoles primàries, maternals i elementals i n’assegura el manteniment. L’atribució dels locals escolars és competència del ministeri andorrà encarregat de l’educació. Es decideix en una reunió presidida per la direcció encarregada dels sistemes educatius d’aquest ministeri amb els representants dels diferents sistemes educatius presents a Andorra.
El Govern d’Andorra participa en les despeses de funcionament i equipament de les escoles primàries, maternals i elementals del sistema educatiu francès.
Les despeses de manteniment i equipament del Lycée Comte de Foix, implantat en un terreny cedit pel Consell General del Principat d'Andorra l’any 1971, són a càrrec del ministeri francès encarregat de l’educació nacional.
El Govern d’Andorra pot participar en les despeses de funcionament i equipament del Lycée Comte de Foix, previ acord de la Comissió Mixta Francoandorrana.
Aquestes disposicions s’estenen a qualsevol nou centre construït al Principat en aquest marc. Les modalitats de participació s’estableixen previ acord de la Comissió Mixta Francoandorrana.
Les autoritats andorranes, a demanda del delegat de l’ensenyament francès a Andorra, poden posar a la disposició dels centres altres locals en les condicions acordades prèviament en Comissió Mixta. De la mateixa manera, els locals del Lycée Comte de Foix es poden posar a disposició de les autoritats andorranes, amb l’acord del delegat de l’ensenyament francès a Andorra.
El fet de posar a disposició uns locals no obliga la part que cedeix els locals a recórrer a personal altre que el seu propi.
Article 10
Els centres d’ensenyament francès segueixen els programes de prevenció, educació i promoció de la salut, i executen els plans i les accions de protecció en matèria de salut establerts pel Govern d’Andorra.
Els serveis sanitaris andorrans s’encarreguen de desenvolupar les accions sanitàries establertes pel Govern d’Andorra en matèria de vacunació, detecció, control i vigilància de la salut en funció dels plans i programes existents en aquest àmbit. Aquestes accions es poden dur a terme als centres escolars del sistema educatiu francès en coordinació amb el personal sanitari d’aquests centres.
Els serveis andorrans d’atenció social s’encarreguen d’avaluar els factors socials, individuals i familiars. Estableixen les accions necessàries des del moment de la detecció de factors de risc en els infants i/o la seva família.
Els responsables del ministeri encarregat de la salut i el benestar del Govern d’Andorra treballen en col•laboració estreta i directa amb el delegat de l’ensenyament francès.
Article 11
Per assegurar el futur de la pràctica del francès al Principat, el Govern d’Andorra i el Govern francès poden organitzar i promoure conjuntament accions educatives i culturals en el marc de la francofonia. Fomenten activitats pedagògiques que afavoreixin la participació i l’intercanvi d’ensenyants i alumnes dels diversos sistemes educatius del país.
Capítol segon. Àmbit pedagògic
Article 12
Els centres d’ensenyament francès al Principat d'Andorra imparteixen un ensenyament conforme al dels centres d’ensenyament públic de la República Francesa. Aquest ensenyament és validat per diplomes francesos.
El Govern d’Andorra pot organitzar altres formacions específiques i impartir-les als centres d’ensenyament francès a Andorra. Aquestes formacions es determinen en la Comissió Mixta Francoandorrana. Poden ser validades per certificacions andorranes.
Article 13
Amb l’objectiu d’assegurar l’ensenyament de la llengua catalana i les ciències humanes i socials d'Andorra en el marc de la formació andorrana, s’adopten les adequacions següents:
- l’ensenyament de la llengua catalana, l’aprenentatge de la qual comença a l’escola maternal i s’aprofundeix a l’escola elemental, rep al collège i a seconde l’estatus de première langue vivante i a première i terminale l’estatus de langue vivante;
- l’ensenyament de les ciències humanes i socials d’Andorra, l’aprenentatge de les quals comença a l’escola maternal i s’acaba a terminale, s’imparteix en català.
Pel que fa a la formació andorrana, els programes i els continguts pedagògics són elaborats pel Govern d’Andorra i transmesos per a informació al ministeri francès encarregat de l’educació nacional, i per a vistiplau dels ensenyaments que condueixen al lliurament d’un diploma.
Aquests ensenyaments es tenen en compte, en la seva totalitat, per al desenvolupament del currículum escolar. S’integren en el sistema d’avaluació i es validen per obtenir diplomes francesos. Es poden validar per obtenir certificacions andorranes.
Les modalitats i els horaris d’aquests ensenyaments es detallen en l’annex II d’aquest Conveni.
Capítol tercer. Estructures administratives
Article 14
Es nomena delegat de l’ensenyament francès a Andorra un funcionari dependent del ministre francès encarregat de l’educació nacional. És l’interlocutor de les autoritats andorranes per a totes les qüestions relatives al sistema educatiu francès a Andorra. També és l’interlocutor dels serveis competents del ministeri francès encarregat de l’educació nacional per gestionar els mitjans necessaris per al funcionament del sistema educatiu francès.
Treballa en coordinació amb els serveis del rectorat de l’Acadèmia de Montpeller.
El delegat de l’ensenyament francès a Andorra duu a terme la seva acció en matèria cultural en col•laboració amb l’Ambaixada de França a Andorra.
Article 15
Es manté la Comissió Mixta Francoandorrana per a l’ensenyament, creada en el Conveni del 19 de març de 1993 i renovada el 24 de setembre del 2003 pel Conveni entre el Govern d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament. La Comissió és de caràcter intergovernamental i es reuneix en formació plenària o en formació especialitzada.
En formació plenària, es compon per a cadascuna de les dos parts de representants dels ministeris encarregats de l’educació, de l’ensenyament superior i dels afers exteriors. Poden anar acompanyats d’experts escollits pels ministres sempre que sigui necessari.
Té per missió:
- examinar les grans orientacions de la política d’ensenyament dels centres francesos i prendre decisions sobre totes les qüestions importants en aquest àmbit,
- examinar totes les qüestions relatives a la cooperació en l’àmbit de l’ensenyament superior entre ambdós països.
La Comissió es reuneix almenys una vegada a l’any alternativament a París i a Andorra. És presidida, segons el lloc de reunió, pel ministre francès encarregat de l’educació nacional o pel ministre andorrà encarregat de l’educació.
En formació especialitzada, la Comissió Mixta Francoandorrana té seu al Principat d’Andorra. Es reuneix almenys una vegada a l’any i s’encarrega especialment de:
- vetllar per l’aplicació i el seguiment de les decisions preses per la formació plenària de la Comissió,
- tractar de qüestions que interessin les dos parts, com ara el transport escolar, la salut escolar, les infraestructures, el material pedagògic, el calendari de l’any escolar, les activitats esportives, les beques, la seguretat a les escoles, els equipaments i el personal no docent de les escoles primàries, maternals i elementals,
- vetllar per la bona aplicació de les disposicions adoptades en tot allò que concerneix l’ensenyament de les matèries que depenen de la competència de les autoritats andorranes.
La Comissió és informada, d’una part, de la llista del personal seleccionat pel ministeri francès encarregat de l’educació nacional i, d’una altra part, de la del personal que el Govern d’Andorra posa a disposició dels centres d’ensenyament francès per tal d’assegurar l’ensenyament de la llengua catalana i les ciències humanes i socials d’Andorra.
La Comissió Mixta Francoandorrana en formació especialitzada també pot tractar qüestions relatives a l’ensenyament superior.
Article 16
Un consell d’escola per a cada una de les escoles franceses així com el consell d’administració per al Lycée Comte de Foix, permeten la participació de tots els membres de la comunitat educativa.
Capítol quart. Disposicions diverses
Article 17
Les dos parts seguiran treballant en el reconeixement recíproc dels ensenyaments impartits en els sistemes educatius francès i andorrà.
Article 18
El sistema educatiu francès es beneficia de les condicions atribuïdes als altres sistemes educatius presents a Andorra sota reserva d’adaptacions específiques relacionades amb el funcionament propi de cada sistema educatiu.
Article 19
Des del seu nomenament, el personal que depèn del ministeri francès encarregat de l’educació nacional obté una autorització de residència i treball en el marc de la Llei qualificada vigent relativa a immigració, per una durada igual a la seva assignació a Andorra. Els membres de la seva família obtenen una autorització de residència d’una durada igual a la del titular principal. En ambdós casos, les persones interessades es beneficien de la gratuïtat de l’autorització de residència.
El Govern d’Andorra crea un programa d’acollida per facilitar la integració del personal dependent del ministeri francès encarregat de l’educació nacional nomenat recentment.
Article 20
El dret sindical és reconegut al personal dependent del ministeri francès encarregat de l’educació nacional assignat al Principat d'Andorra dins el respecte de les disposicions constitucionals i legislatives vigents a Andorra.
Títol II. Altres àmbits de col•laboració
Capítol primer. Informació i orientació
Article 21
Ambdós governs afavoreixen la informació als alumnes, estudiants i famílies sobre les formacions proposades per ambdós estats.
Article 22
Els centres d’informació i orientació francesos i andorrans desenvolupen la cooperació en matèria d’orientació i informació a alumnes, estudiants i famílies.
Capítol segon. Formació professional
Article 23
Qualsevol oferta de formació professional s’emmarca en el Pla nacional de formació professional, que és competència del Govern d’Andorra, en un marc de no-concurrència entre els sistemes educatius presents a Andorra.
Article 24
Ambdós parts es posen d’acord per facilitar la mobilitat dels alumnes entre ambdós sistemes; les modalitats tècniques d’aquesta mobilitat s’examinen en el marc de la Comissió Mixta Francoandorrana en formació especialitzada.
Article 25
Les propostes de creació de noves formacions en el sistema educatiu francès es prenen en el si de la Comissió Mixta Francoandorrana.
Article 26
Les dos parts poden desenvolupar formacions comunes validades per un doble diploma. Les modalitats de la seva aplicació, sobretot pel que fa als ensenyants, les llengües d’ensenyament, els programes i els locals es decideixen en Comissió Mixta Francoandorrana.
Aquestes formacions acullen alumnes procedents dels diversos sistemes educatius del Principat.
Més enllà de l’obligació escolar, els alumnes dels diversos sistemes educatius poden participar en els programes educatius d’inserció social i professional establerts pel Govern d’Andorra.
Capítol tercer. Formació al llarg de la vida
Article 27
Ambdós parts fomenten el desenvolupament i els intercanvis en matèria de formació continuada, així com la participació del personal respectiu en els seus programes de formació.
Article 28
Ambdós parts fomenten les accions de formació continuada, en particular les relatives al desenvolupament i a la pràctica de la llengua francesa organitzades pel Lycée Comte de Foix. La Comissió Mixta Francoandorrana en formació especialitzada defineix aquestes accions en coordinació amb els serveis de l’Ambaixada de França al Principat d’Andorra. Ambdós parts les financen en funció de les necessitats.
Capítol quart. Ensenyament superior
Article 29
Ambdós parts afavoreixen, en la mesura de les seves competències respectives, l’accés a les formacions d’ensenyament superior a França dels alumnes del Principat d’Andorra.
Les parts fomenten les relacions entre les universitats d’ambdós països amb vista a la implantació de formacions i diplomes en col•laboració internacional, de conformitat amb les seves disposicions legislatives i reglamentàries.
Article 30
El ministeri andorrà encarregat de l’ensenyament superior, en col•laboració amb altres organismes i en particular la delegació de l’ensenyament francès a Andorra, promou i facilita l’accés a l’ensenyament superior a França així com l’orientació, la integració i el seguiment dels estudiants.
Títol III. Disposicions finals
Article 31
Cadascuna de les dos parts notifica a l’altra l’acompliment dels procediments interns necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni. El Conveni pren efecte el primer dia del mes següent a la data de recepció de la darrera de les notificacions. A aquesta data, aquest Conveni deroga i substitueix el Conveni del 24 de setembre del 2003. Té una durada de deu anys a partir de la seva entrada en vigor.
Aquest Conveni pot ser esmenat en qualsevol moment de comú acord entre les parts.
Aquest Conveni es pot renovar tàcitament per un nou període de deu anys, llevat que una de les parts notifiqui a l’altra la seva voluntat de posar fi al Conveni, amb sis mesos d'antelació, com a mínim, al venciment del termini.
París, l’11 de juliol del 2013, fet en dos exemplars, en llengua catalana i en llengua francesa, ambdós textos igualment fefaents.
Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern de la República Francesa
La ministra d’Educació i Joventut El ministre d’Educació Nacional
Roser Suñé Pascuet Vincent Peillon
Annexos
al Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament
Annex I: Candidatura a un lloc de direcció a Andorra
Els candidats a funcions de direcció de les escoles primàries, maternals i elementals han d’ocupar funcions de direcció d’escola a Andorra o bé han d’estar inscrits a la llista per a una plaça de director d’escola, establerta per a Andorra.
Aquesta inscripció requereix haver exercit dos anys a Andorra i una recomanació favorable de la comissió competent presidida pel delegat de l’ensenyament francès a Andorra i composta per un inspector de l’educació nacional i dos directors.
El nomenament dels directors d’escola s’efectua en un moviment únic, en la comissió nacional d’assignació del personal de l’educació nacional prevista a l’article 4 del Conveni.
Aquest nomenament es fa a proposta del delegat de l’ensenyament francès a Andorra i es basa en el barem acordat per la Comissió Mixta Francoandorrana.
En cas d’igualtat entre dos candidats, es donarà prioritat al nomenament d’un director d’escola de nacionalitat andorrana.
Annex II: Ensenyament de la llengua catalana i de les ciències humanes i socials d’Andorra en els centres d’ensenyament francès a Andorra
Maternal:
3 hores setmanals d’ensenyament de llengua catalana i de medi d’Andorra en moyenne i grande sections.
Elemental:
3 hores setmanals d’ensenyament de llengua catalana i de medi d’Andorra.
Collège i lycée:
Per al conjunt dels ensenyaments de 6ème a terminale, els horaris aplicables són els vigents en els centres públics d’ensenyament a França per a les langues vivantes.
Els horaris s’incrementen d’una hora per a l’ensenyament de les ciències humanes i socials d’Andorra.
1/ Al collège:
Els alumnes de 6ème a 3ème estudien obligatòriament el català com a langue vivante I. Poden, a més, escollir altres llengües com a langue vivante I.
2/ Al lycée general i tecnològic:
Els alumnes de seconde estudien el català com a langue vivante I.
Els alumnes de première i terminale poden escollir estudiar la llengua catalana com a langue vivante, validada per un examen al baccalauréat.
L’horari de l’ensenyament de la llengua catalana és el que estableixen les instruccions oficials relatives a l’ensenyament de les langues vivantes al lycée general i tecnològic.
Els alumnes de première i terminale que no hagin escollit aquesta opció segueixen un ensenyament d’una hora de llengua catalana setmanal no validat al baccalauréat.
3/ Al lycée professional:
Sigui quin sigui el curs, els alumnes estudien la llengua catalana. L’horari de l’ensenyament de la llengua catalana és el que estableixen les instruccions oficials relatives a l’ensenyament de les langues vivantes al lycée professional. A més, els alumnes poden escollir una segona langue vivante.
Poden escollir presentar-se a una prova de llengua catalana per a l’obtenció dels diversos diplomes professionals.
4/ A la secció de technicien supérieur
Els alumnes de la secció de technicien supérieur poden estudiar la llengua catalana com a langue vivante. Aquest ensenyament és validat com qualsevol altra disciplina a l’examen del brevet de technicien supérieur.
Per als alumnes nouvinguts a Andorra:
Els alumnes del collège o seconde amb menys de 3 anys de residència a Andorra a la data de la seva inscripció i que tenen un coneixement insuficient de la llengua catalana segueixen, en el marc dels horaris oficials, un ensenyament d’iniciació a la llengua catalana de quatre hores setmanals durant dos anys, amb una pròrroga eventual d’un tercer any.
Els alumnes de première i terminale segueixen aquest ensenyament d’iniciació a la llengua catalana una hora a la setmana.
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 25 de juny del 2014, sota el títol Proposta d'aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació tècnica i a l’assistència mútua en matèria de protecció civil i a la integració dels equips de socors andorrans en els equips de socors francesos durant les seves intervencions fora del territori francès en cas de catàstrofes naturals o d’accidents tecnològics greus i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 26 de juny del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació tècnica i a l’assistència mútua en matèria de protecció civil i a la integració dels equips de socors andorrans en els equips de socors francesos durant les seves intervencions fora del territori francès en cas de catàstrofes naturals o d’accidents tecnològics greus
La Constitució protegeix el dret de les persones a la llibertat i a la seguretat. Els serveis públics han d’assegurar a la població la protecció contra catàstrofes, calamitats i tota mena de sinistres, tant els naturals com els deguts a l’acció de l’home.
Aquesta missió fa necessària una vertebració de la protecció civil, que s’ha de produir no només dins del país, sinó també en relació amb el nostre entorn. Les condicions i característiques pròpies del Principat fan raonable, com ja han fet altres estats, l’establiment d’acords de cooperació i d’assistència mútua en matèria de salvaments i protecció civil.
Històricament el Govern francès ha prestat la seva cooperació a Andorra en diverses ocasions davant de situacions de catàstrofe natural greu, situacions amb una freqüència d’ocurrència rara però amb un fort risc per a les persones i el medi.
Al seu torn, Andorra ha aportat a la regió fronterera veïna assistència en casos de situacions de risc corrents que suposen un risc feble per a les persones i el medi però que tenen una freqüència d’ocurrència elevada.
Des de l’aprovació de la Constitució, ambdós països han volgut reflectir aquesta cooperació històrica en un instrument bilateral entre ambdós parts que aporti seguretat jurídica a una situació que fins ara només ha obeït a la bona voluntat recíproca. A més, aquest Acord bilateral ha de permetre desplegar les disposicions del Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el Regne d’Espanya, del 3 de juny de 1993, que fixa el compromís general dels tres estats de cooperar a fi de resoldre les dificultats que siguin de l’interès fonamental de cadascun, i que preveu que el desplegament d’aquesta cooperació es pugui dur a terme, si cal, a través d’acords específics, bilaterals o trilaterals entre les parts.
A més, el Decret de creació del Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències del 7 de novembre del 2007 preveu que aquest Departament ha d’organitzar i impulsar actuacions de resposta a emergències i de protecció civil davant de sinistres de caràcter internacional, actuant de manera coordinada amb les administracions dels països veïns, a partir dels convenis internacionals establerts.
Des de l’inici de les negociacions ambdós països han intercanviat diferents textos i han efectuat reunions entre les seves autoritats competents fins a l’assoliment d’aquest Acord en matèria de protecció civil.
El text de l’Acord adoptat fixa uns criteris generals que donen a cada una de les parts la llibertat de negociar i acordar, en funció de les seves necessitats i la seva capacitat financera, els programes i els projectes concrets de cooperació per preveure i prevenir els riscos naturals i tecnològics greus, i permeten facilitar una formació homogènia dels agents de protecció civil d’ambdós estats.
També estableix que cada part, a demanda de l’altra, ha de subministrar la major assistència possible per intervenir en les situacions d’emergència, de manera ràpida i eficaç. L’Acord detalla com s’han de formalitzar i coordinar aquestes intervencions.
Les disposicions acordades fixen un marc legal precís de cooperació que permet que ambdós parts coneguin a l’avança com han d’actuar per sol•licitar a l’altra part l’assistència requerida. En cas que l’assistència els sigui atorgada, s’estableixen les condicions específiques en què s’han de dur a terme les operacions de socors i com s’han d’assumir les conseqüències econòmiques i els perjudicis soferts.
A més, aquest Acord és innovador en el sentit que estableix, a petició d’Andorra, la possibilitat que els seus agents participin en les missions de França a països tercers, intervencions que permetran als equips andorrans adquirir experiència i formació en situacions de catàstrofes naturals o accidents tecnològics greus a nivell internacional.
El text va ser signat a París el dia 17 de març del 2014, entre el ministre de Justícia i Interior d’Andorra, Sr. Xavier Espot Zamora i el ministre de l’Interior de França, Sr. Manuel Valls.
Tenint en compte les consideracions esmentades, s’aprova:
La ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació tècnica i a l’assistència mútua en matèria de protecció civil i a la integració dels equips de socors andorrans en els equips de socors francesos durant les seves intervencions fora del territori francès en cas de catàstrofes naturals o d’accidents tecnològics greus.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest Acord.
Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació tècnica i a l’assistència mútua en matèria de protecció civil i a la integració dels equips de socors andorrans en els equips de socors francesos durant les seves intervencions fora del territori francès en cas de catàstrofes naturals o d’accidents tecnològics greus
El Govern del Principat d’Andorra, d’una part,
i
El Govern de la República Francesa, de l’altra part,
d’ara endavant “les parts”,
Desitjosos de reforçar les relacions tradicionals d’amistat i de bon veïnatge entre França i Andorra,
Considerant que el foment i el progrés de la recerca científica i tècnica, com també l’assistència mútua en cas de catàstrofe o d’accident greu, són d’interès comú;
Han convingut les disposicions següents:
Article 1
Segons aquest Acord, s’entén per:
- “Situació d’emergència”, la situació en què un esdeveniment especial o corrent ha sobrevingut o pot ocórrer de manera imminent en el territori d’una de les parts i té, o pot tenir, conseqüències importants per a les persones, els béns o el medi ambient.
- “Riscos especials”, els riscos d’ocurrència feble i de gravetat forta per a les persones, els béns o el medi ambient.
- “Riscos corrents”, els riscos d’ocurrència forta i de gravetat feble o mitjana per a les persones, els béns o el medi ambient.
- “Part requeridora”, la part que sol•licita l’assistència de l’altra part.
- “Part requerida”, la part que rep la demanda d’assistència.
- “Administració competent”, els serveis encarregats, per cada una de les parts, de dur a terme les disposicions d’aquest Acord.
- “Equips d’assistència”, els membres dels equips de socors o els experts encarregats de prestar l’assistència i dotats dels mitjans apropiats. Aquests equips poden ser constituïts per diverses unitats.
- “Objecte d’equipament”, el material, els vehicles i l’equipament personal de base destinats a ser utilitzats pels equips d’assistència.
- “Mitjans de socors”, els elements d’equipament suplementaris i altres mercaderies específiques de la missió destinats a ser utilitzats pels equips d’assistència.
- “Béns d’explotació”, les mercaderies necessàries per utilitzar els objectes d’equipaments i aprovisionar els equips d’assistència.
Article 2
1. Les parts estableixen una cooperació científica i tècnica relativa a la previsió i a la prevenció dels riscos naturals i tecnològics greus i a la formació dels agents de protecció civil.
2. Les parts es presten mútuament assistència per intervenir en les situacions d’emergència.
Article 3
1. La cooperació científica i tècnica entre les parts cobreix els aspectes següents:
a) La preparació i la realització conjuntes de programes i projectes concrets.
b) L’enviament de tècnics per prestar serveis d’assessorament i de consulta.
c) L’acollida d’estudiants becaris en les institucions d’una part o de l’altra, amb la intenció del seu perfeccionament professional i tècnic.
d) El disseny i el desenvolupament d’exercicis conjunts.
e) L’organització de reunions, trobades, cursos i seminaris.
f) L’intercanvi d’informació, documentació, publicacions i material didàctic.
g) Qualsevol altra modalitat de cooperació científica i tècnica convinguda entre ambdós parts.
2. Els programes i els projectes de cooperació científica o tècnica especifiquen, entre altres aspectes, els seus objectius, la seva durada, les obligacions de les parts així com el tipus de finançament conjunt adequat.
3. Aquesta cooperació es du a terme en el marc de les disponibilitats pressupostàries de les parts. Les parts poden sol•licitar, de comú acord, que institucions i organismes internacionals participin en els programes i els projectes conjunts.
Article 4
1. Cada part, a demanda de l’altra part, subministra tota l’assistència possible per intervenir en les situacions d’emergència, amb reserva de les disposicions de l’apartat 2 d’aquest article. La demanda d’assistència ha de precisar la naturalesa de la situació d’emergència i una primera estimació de la seva magnitud i de les necessitats d’ajut.
2. Cada part és lliure d’acordar o no l’assistència demanada, en particular en funció dels riscos previsibles en el seu territori, de les seves pròpies operacions en curs i de la disponibilitat dels seus equips d’assistència.
3. La demanda d’assistència pot referir-se a un peritatge tècnic o bé a un reforç dels equips d’assistència.
4. La part requerida informa la part requeridora, el més aviat possible, de la resposta que té la intenció de donar a la seva demanda, com també de la naturalesa de l’assistència que acorda. En el cas de resposta favorable, també indica el tipus de transport utilitzat així com el punt previsible de passatge per la frontera.
Article 5
1. La intenció d’utilitzar aeronaus ha de ser comunicada sense dilació a les autoritats competents de la part requeridora. En el cas d’acord sobre la utilització d’aeronaus, la part requerida indica, tan exactament com sigui possible, el tipus i la matrícula del giny, la composició de la tripulació i de la càrrega, les hores i els llocs previstos per a l’enlairament i l’aterratge.
2. La part requeridora autoritza les aeronaus utilitzades per la part requerida, a l’efecte de l’assistència, a sobrevolar el seu territori, llevat de les zones d’exclusió aèria, per a les quals es pot acordar una autorització especial en funció de les circumstàncies, i a aterrar o enlairar-se inclús fora dels aeròdroms.
3. La legislació de cada part relativa a la circulació aèria roman aplicable, en especial pel que fa a l’obligació de transmetre les informacions sobre els vols als òrgans de control competents.
4. La part requerida està exempta del pagament de les taxes i dels cànons per sobrevolar, aterrar, estacionar i enlairar les seves aeronaus, com també del pagament dels serveis de navegació aèria que la part requeridora percebi habitualment.
Article 6
1. Correspon a les autoritats de la part requeridora dirigir les operacions de socors i donar qualsevol instrucció útil al responsable de l’equip d’assistència de la part requerida. A aquest efecte, les parts es comuniquen els noms i les funcions de les autoritats i dels responsables designats.
2. L’equip d’assistència de la part requerida roman sota l’autoritat exclusiva del seu responsable per executar la missió definida per la part requeridora.
3. Els membres de l’equip d’assistència de la part requerida tenen lliure accés a qualsevol lloc que reclami la seva intervenció en els límits de la zona definida per la part requeridora.
Article 7
1. Als efectes d’assegurar l’eficàcia i la rapidesa necessàries de les intervencions, cada part facilita les formalitats per al passatge de les seves fronteres.
2. A aquest efecte, cada membre de l’equip d’assistència de la part requerida ha de ser portador d’un dels documents legalment requerits per entrar en el territori de la part requeridora. Durant la seva estada en el territori de la part requeridora els membres de l’equip d’assistència han de respectar les lleis i els reglaments vigents en aquest territori.
3. Els membres de l’equip d’assistència de la part requerida poden portar el seu uniforme durant la seva intervenció en el territori de la part requeridora.
Article 8
1. En el marc de les missions previstes a l’apartat 2 de l’article 2 d’aquest Acord, l’equip d’assistència només ha de transportar els objectes d’equipament, els mitjans de socors i els béns d’explotació indispensables per a l’execució de la missió d’assistència.
2. En el marc d’aquestes missions,
a) Són importats en el territori de la part requeridora en règim d’admissió temporal amb exoneració total de drets i taxes els objectes d’equipament, els mitjans de socors i els béns d’explotació destinats a l’ús de la part requerida. S’ha de proveir el responsable dels equips de la part requerida d’una relació d’aquests béns en forma d’inventari que cal presentar com a document de suport a la declaració d’importació a la duana. Aquests béns seran reexportats a la fi de la missió d’assistència en exoneració total de drets i taxes.
b) Si en acabar les operacions, per circumstàncies determinades, no és possible la reexportació d’aquests objectes d’equipament, mitjans de socors i béns d’explotació, aquests darrers només poden ser cedits o llogats a títol gratuït o onerós en el territori de la part requeridora sota les condicions fixades per les autoritats competents de la part requeridora.
c) Són importats en el territori de la part requeridora de forma definitiva en exempció total de drets i taxes els béns destinats a ser consumits per la part requerida. S’ha de proveir al responsable dels equips de la part requerida d’una relació d’aquests béns en forma d’inventari que cal presentar com a document de suport a la declaració d’importació a la duana.
d) En el marc de l’assistència en cas de catàstrofe, són importades al territori de la part requeridora de forma definitiva, en exempció total de drets i taxes, les mercaderies destinades a satisfer les necessitats primeres de les víctimes: productes de qualsevol natura (productes alimentaris, medicaments, roba, mantes, etc.). S’exclouen de l’exempció les matèries i els materials destinats a la reconstrucció de zones sinistrades.
3. Els equips mèdics de socors poden importar al territori de la part requeridora medicaments que continguin substàncies classificades com a estupefaents i psicòtrops, sota reserva de la legislació de la part requeridora. Aquests medicaments són conservats i utilitzats pel personal mèdic de la part requerida únicament per les necessitats mèdiques que resultin de la situació d’emergència. Les substàncies no utilitzades seran reexportades.
Article 9
Els equips d’assistència de la part requerida han de disposar d’una autonomia de 48 hores en objectes d’equipament, mitjans de socors i béns d’explotació. Més enllà d’aquest període, o quan s’esgotin les seves reserves, la part requeridora subministra béns d’explotació als equips d’assistència. No obstant això, quan sigui necessari, els equips d’assistència han de ser allotjats i alimentats mentre duri la seva missió.
Article 10
1. En el cas d’intervenció consecutiva a una situació d’emergència lligada a riscos particulars o corrents, la part requerida es fa càrrec de les despeses d’assistència dins els límits de les seves disponibilitats pressupostàries, llevat de decisió contrària presa de comú acord entre les parts. La part requeridora fa els reemborsaments eventuals directament als serveis de socors locals de la part requerida que hagin participat en la intervenció.
2. La part requeridora pot, en tot moment, anul•lar la seva demanda d’assistència.
3. La part requeridora reemborsa a la part requerida els desemborsaments que li ha ocasionat un accident sobrevingut durant una missió d’assistència, tant si es tracta de les prestacions pagades o mantingudes al seu agent com als seus drethavents. Aquestes prestacions són avaluades de conformitat amb la legislació i la reglamentació de la part requerida. Aquestes disposicions també són aplicables quan l’autor dels actes perjudicials és un tercer respecte a les operacions de socors.
4. La part requerida pren a càrrec els danys causats als seus equips durant l’execució d’una missió d’assistència en cas de situació d’emergència, tret de decisió contrària presa de comú acord entre les parts.
Article 11
1. Si, durant una missió d’assistència en el territori de la part requeridora, un membre d’un equip de socors de la part requerida ocasiona un perjudici a una persona física o jurídica, la part requeridora és responsable del dany i en garanteix la indemnització en les mateixes condicions que si el dany hagués estat ocasionat pels seus propis equips de socors.
2. La part requeridora pot demanar a la part requerida el reemborsament de les despeses que hagi hagut de pagar quan un agent de la part requerida hagi ocasionat, intencionadament o per negligència greu, un dany no justificat per l’execució de la seva missió.
3. Les disposicions d’aquest article són igualment aplicables als danys causats en el marc de missions de formació o d’exercicis conjunts.
Article 12
La part requerida pot decidir d’interrompre l’assistència. Aquesta decisió pren efecte immediatament i no pot ser discutida per la part requeridora.
Article 13
1. La part francesa accepta el principi de la participació d’equips de socors d’Andorra en les intervencions, fora del territori francès, dels seus equips de socors que depenen de la Sécurité civile, amb motiu de catàstrofes naturals o d’accidents tecnològics greus.
2. La definició i la composició dels equips i dels mitjans andorrans que es poden integrar en els equips i els mitjans francesos han de ser apreciats puntualment pel ministre francès encarregat d’interior i pel ministre del Principat d’Andorra encarregat d’interior.
Article 14
La part andorrana es compromet, durant catàstrofes naturals o accidents tecnològics greus sobrevinguts en països que hagin sol•licitat l’ajut o l’assistència de França, a manifestar per escrit, en qualsevol forma apropiada, la seva intenció de participar en les operacions de socors en terminis suficientment curts per poder prendre’ls en consideració.
Article 15
La part francesa aprecia, després d’haver demanat el consentiment de les autoritats del país requeridor del seu ajut o la seva assistència i en funció de la disponibilitat dels seus mitjans de transport (en especial aeris), la possibilitat d’acceptar o no la participació dels equips andorrans que se li hagi sol•licitat i fixa les condicions específiques d’aquesta participació.
Article 16
1. Les parts es notifiquen per escrit i per via diplomàtica els organismes habilitats per adreçar i tractar una demanda de participació.
2. La demanda de participació s’ha d’adreçar per escrit, en qualsevol forma apropiada, i ha de comportar el volum de personal i material susceptibles de constituir l’element d’intervenció.
Article 17
1. En el cas de resposta positiva de la part francesa, la part andorrana dóna a conèixer per escrit, en qualsevol forma apropiada:
- La composició del destacament posat a disposició (graduació, cognoms, noms, funcions i números de passaport).
- El volum, el pes i el condicionament dels materials i dels equipaments que transporta.
2. La part francesa informa llavors la part andorrana per escrit, en qualsevol forma apropiada, de la data, de l’hora i del lloc d’embarcament del destacament andorrà, si aquest pot utilitzar els mateixos mitjans de transport que els equips de socors francesos.
3. Davant l’eventualitat que el destacament andorrà no pugui utilitzar els mateixos mitjans de transport que els reservats als equips de socors francesos, la part andorrana informa la part francesa de la data, de l’hora i del lloc del desembarcament del destacament andorrà.
Article 18
1. Les parts convenen que, a partir del moment en què França està involucrada en una operació d’assistència sol•licitada per un país tercer, aquesta operació i el conjunt del personal i dels mitjans posats conjuntament en obra es troben sota l’autoritat del cap de destacament d’assistència francès.
2. En arribar el destacament andorrà als llocs d’execució de la missió d’assistència, se celebra una reunió amb el cap del destacament francès a fi de fixar les modalitats conjuntes d’operacions.
Article 19
A partir del moment en què un país sol•licita l’assistència francesa en el cas de catàstrofes naturals o accidents tecnològics greus en el marc d’un acord bilateral, la integració d’un destacament andorrà en els equips de socors que envia França està subordinada a l’acceptació per l’Estat requeridor d’estendre al Principat d’Andorra l’aplicació de l’acord bilateral que el vincula amb França.
Article 20
1. La participació d’un destacament andorrà en operacions de socors dirigides per la part francesa comporta l’adhesió de la part andorrana a les condicions de reemborsament de les despeses ocasionades, com també a les relacionades amb el fet de fer-se càrrec de les despeses o indemnitats vinculades a una defunció o a un accident corporal sofert per un membre de l’equip d’assistència, tal com es precisa en l’acord bilateral a què fa referència l’article 19 d’aquest Acord.
2. La part andorrana renuncia a formular qualsevol reclamació contra la part francesa en cas de perjudici sofert en el marc d’una operació d’assistència o amb motiu d’un accident de transport sobrevingut durant l’encaminament organitzat per aquesta part.
3. En el cas de danys causats intencionadament o per negligència greu per un membre del destacament andorrà en el territori de l’estat que ha requerit l’assistència de França, la part francesa pot demanar a la part andorrana el reemborsament de les despeses suportades en aplicació de l’acord que vincula l’estat requeridor a França.
Article 21
1. Per aplicar les disposicions d’aquest Acord, les parts creen una comissió mixta formada per representants de les administracions competents assistits d’experts quan sigui necessari. Es reuneix regularment a demanda d’una part o de l’altra. L’ordre del dia de les reunions és decidit conjuntament i pot contenir qualsevol tema d’interès comú.
2. La comissió s’encarrega especialment d’elaborar els programes i els projectes de cooperació científica i tècnica a què fa referència l’article 3, i d’elaborar plans de socors detallats relatius als diferents tipus de missió d’assistència previsibles.
3. La comissió s’encarrega de resoldre, en la mesura que sigui possible, qualsevol dificultat que pugui resultar de l’aplicació o de la interpretació de l’Acord.
Article 22
Les parts es notifiquen per via diplomàtica quines són les administracions competents per aplicar aquest Acord. Aquestes administracions mantenen contactes regulars.
Article 23
1. Les modalitats d’intervenció en situacions d’emergència vinculades als riscos corrents es precisen mitjançant un arranjament administratiu específic.
2. Les modalitats d’intervenció dels socors a l’interior dels túnels i la formació relacionada amb aquest tipus d’intervenció es precisen en un arranjament administratiu específic.
3. Les normes vinculades a la formació i a la pràctica del socorrisme i a la formació professional dels bombers són definides mitjançant un arranjament administratiu específic.
Article 24
Aquest Acord és aplicable als departaments metropolitans de la República Francesa i al territori del Principat d’Andorra, amb reserva de les disposicions dels articles 18 a 20 d’aquest Acord.
Article 25
1. Amb excepció de la informació que no es pugui comunicar en virtut de les lleis i la normativa de les parts, la informació obtinguda en el marc d’aquest Acord pot ser publicada en el respecte de les normes vigents en cada un del dos estats.
2. Cada part es compromet a respectar el caràcter confidencial de la informació designada com a tal per l’altra part.
Article 26
Les controvèrsies constatades al si de la comissió que no hagin estat resoltes es resolen mitjançant consulta o negociació per via diplomàtica.
Article 27
1. Cada una de les parts notifica a l’altra per via diplomàtica l’acompliment dels procediments constitucionals que se li requereixen relatius a l’entrada en vigor d’aquest Acord, que pren efecte el primer dia del segon mes posterior a la data de la darrera notificació.
2. Aquest Acord es conclou per una durada il•limitada.
3. Les parts poden, en qualsevol moment i de comú acord, esmenar per escrit aquest Acord. Les condicions d’entrada en vigor de les esmenes són les previstes a l’apartat 1 d’aquest article.
4. Aquest Acord pot ser denunciat per una de les parts mitjançant una notificació escrita adreçada a l’altra part per via diplomàtica. Aquesta denúncia pren efecte sis mesos després de la data de notificació. No afecta els programes i els projectes en curs, llevat de decisió contrària presa de comú acord entre les parts.
París, el 17 de març del 2014, fet en dos exemplars, en llengua catalana i francesa, ambdós textos igualment fefaents.
Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Govern de la República Francesa
Xavier Espot Zamora Manuel Valls
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.1 Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la Cambra
Edicte
La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 1 de juliol del 2014, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Xavier Montané Atero, president de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient, autoritzar la celebració d’una sessió extraordinària de la Comissió durant el proper mes de juliol, amb l’ordre del dia següent:
1. Anàlisi de l’informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.
2. Anàlisi i aprovació, si escau, de l’informe de la Comissió relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 1 de juliol del 2014, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sílvia Calvó Armengol, presidenta de la Comissió Legislativa d’Economia, autoritzar la celebració d’una sessió extraordinària de la Comissió durant el proper mes de juliol, amb l’ordre del dia següent:
1. Anàlisi de l’informe del ponent relatiu al Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.
2. Anàlisi i aprovació, si escau, de l’informe de la Comissió relatiu al Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 1 de juliol del 2014, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Martí Salvans Abetlla, president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, autoritzar la celebració d’una sessió extraordinària de la comissió durant el període fora de sessions, amb l’ordre del dia següent:
1. Anàlisi i aprovació, si escau, dels projectes d’acta núm. 7/13, 8/13, 9/13 i 10/13.
2. Anàlisi de l’informe del ponent relatiu al Projecte de llei de bases de l’ordenament tributari.
3. Anàlisi i aprovació, si escau, de l’informe de la comissió relatiu al Projecte de llei de bases de l’ordenament tributari.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Comissió Permanent, en la seva reunió del dia 1 de juliol del 2014, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs, vicepresidenta de la Comissió Legislativa d’Interior, autoritzar la celebració d’una sessió extraordinària de la comissió durant el proper mes de juliol, amb l’ordre del dia següent:
1. Anàlisi de l’informe del ponent relatiu a la Proposició de llei qualificada de partits polítics.
2. Anàlisi i aprovació, si escau, de l’informe de la comissió relatiu a la Proposició de llei qualificada de partits polítics.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044