BCG 51/2017, 29 juny 2017

 

Núm. 51/2017

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Pròrroga al termini per a la presentació de l’informe en relació al Projecte de llei del Pla d’estadística 2017-2020.

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999, i de modificació de l’apartat 3, de l’article 259 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, i obertura del termini de presentació d’esmenes. 

2.2 Proposicions de llei

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament. 

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.       pàg. 9

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 26 de juny del 2017, relatives a les actuacions dutes a terme per la Comissió Inter ministerial de lluita contra l'intrusisme, (Reg. Núm. 0798).             

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 28 de juny del 2017, relatives a la intervenció i participació de Govern en la publicació al diari La Vanguardia de Barcelona de l’especial informatiu quinzenal “AND Actualitat d’Andorra”, (Reg. Núm. 0810).

Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 29 de juny del 2017, relativa al pati del Centre de Formació Professional d'Aixovall, (Reg. Núm. 0819).  

4.4.2 Respostes escrites

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a l’afectació de les drogues entre els més joves.    

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de juny del 2017, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, president de la Comissió Legislativa d’Economia, prorrogar el termini per a la presentació de l’informe en relació al Projecte de llei del pla d’estadística 2017-2020. El nou termini finalitza el dia 28 de setembre del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de juny del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 26 de juny del 2017, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999, i de modificació de l’apartat 3, de l’article 259 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- D’acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 21 de setembre del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999, i de modificació de l’apartat 3, de l’article 259 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana

Exposició de motius

L’any 1999 l’augment del tràfic il·lícit en el camp de les mercaderies sensibles va comportar la necessitat per a Andorra de tenir una llei de regulació i de control de les mercaderies sensibles. Per aquest motiu el Consell General va aprovar el 4 de març la Llei de control de les mercaderies sensibles amb la voluntat de posar fi a tota activitat il·lícita relacionada amb les mercaderies sensibles. Aquesta Llei defineix els requisits i les obligacions que han de complir les persones que desenvolupen operacions amb mercaderies sensibles. Després de més de 18 anys de funcionament de la Llei, convé revisar-la i adaptar-la. La Llei del 4 de març de 1999 va crear moltes obligacions als operadors, en particular obligacions registrals molt estrictes i feixugues.

L’evolució de la tecnologia i de la normativa comptable permet revisar i suavitzar les obligacions registrals tot garantint el mateix nivell de control, i donant la màxima transparència a totes les operacions vinculades a les mercaderies sensibles.

Tenint en compte que les revisions i les modificacions que es duen a terme afecten gairebé tot l’articulat de la Llei de 1999, es deroguen totes les disposicions de l’any 1999.

Aquesta Llei introdueix altres canvis i en particular tipifica com a mercaderia sensible dos categories de tabac que fins ara no es definien com a sensible; es tracta del tabac de picadura i del tabac per a pipa d’aigua. Amb la tipificació d’aquest tabac com a mercaderia sensible s’harmonitza el tractament donat al tabac perquè totes les categories de tabac es tracten com a mercaderies sensibles, excepte el tabac en brut cultivat a Andorra. Entre les novetats que introdueix aquesta Llei també cal destacar la prohibició d’obtenir una llicència per operar amb mercaderies sensibles per a les persones físiques condemnades per delictes de contraban, i per a les persones físiques i jurídiques que hagin estat sancionades per una infracció administrativa de contraban o bé per una infracció molt greu d’aquesta Llei. En el cas de les persones jurídiques aquesta prohibició s’aplica també als socis o partícips amb una participació igual o superior al 15 per cent, als seus consellers o administradors de fet o de dret, i als cònjuges o les persones unides per relacions de parentiu directe o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau dels socis o partícips, els consellers o els administradors. Així mateix, s’introdueixen altres mesures com la simplificació en les obligacions comptables en relació amb l’obligatorietat de dur els llibres de registre. Si bé fins ara la Llei establia pautes molt marcades en relació amb les obligacions registrals, amb aquesta modificació l’Administració podrà homologar els registres comptables propis dels operadors si es garanteix el control i la traçabilitat de les operacions en mercaderies sensibles. D’altra banda, també es redueixen els llindars per sobre dels quals és necessari expedir i lliurar una factura amb independència que el destinatari estigui autoritzat a operar amb mercaderies sensibles. Finalment, aquesta Llei modifica el règim sancionador, revisant els imports desmesurats i desproporcionats que imposaven les disposicions anteriors i revisa algunes de les tipificacions.

La Llei de control de les mercaderies sensibles consta de 21 articles, una disposició transitòria, una disposició derogatòria, tres disposicions finals i dos annexos.

Article 1. Mercaderies sensibles

1. Es consideren mercaderies sensibles les mercaderies que puguin constituir un perill per a la salut, la seguretat, l’ordre i la moralitat pública, mercaderies que són objecte d’un frau internacional o d’un mercat clandestí que perjudica els interessos legítims del comerç internacional.

2. Són considerades mercaderies sensibles les mercaderies següents:

a) Les que figuren en les subposicions 24 01 10 (tabacs no esporgats), 24 01 20 (tabacs parcialment o totalment esporgats) i 24 01 30 (residus de tabac), de la nomenclatura general de productes, excepte el tabac d’aquestes subposicions cultivat a Andorra.

b) Les que figuren en les subposicions 24 02 10 (cigars, fins i tot despuntats, i cigars petits, elaborats amb tabac), 24 02 20 (cigarretes elaborades amb tabac) de la nomenclatura general de productes.

c) Les que figuren en les subposicions 24 03 11 (tabac per a pipa d’aigua), 24 03 19 (tabac per fumar, fins i tot si conté succedanis de tabac en qualsevol proporció), i 24 03 99 (tabac i succedanis del tabac elaborats, i extractes i essències de tabac, excepte l’homogeneïtzat o reconstituït), de la nomenclatura general de productes.

d) Les mercaderies ressenyades a continuació, que estan sotmeses al lliurament d’una autorització prèvia a la importació i a l’exportació:

- Les substàncies estupefaents de les llistes 1 i 2 de la Convenció única del 1961 sobre estupefaents.

- Les substàncies psicotròpiques de les llistes 1 i 2 del Conveni sobre substàncies psicotròpiques del 1971.

- Les substàncies del quadre 1 del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques del 1988.

- Les substàncies explosives.

- Les màquines d’atzar oneroses i les màquines recreatives amb premi programat, definides a la normativa de regulació dels jocs d’atzar.

Article 2. Operadors de mercaderies sensibles

1. Són operadors de mercaderies sensibles les persones físiques o jurídiques que efectuïn alguna de les operacions següents:

a) Operacions de fabricació o de transformació;

b) Operacions d’importació i/o d’exportació;

c) Operacions de distribució;

d) Operacions comercials al detall per a l’ús o el consum;

e) Operacions de transport dins del territori andorrà per compte propi o de tercers;

f) Operacions d’emmagatzematge dins del territori andorrà per compte propi o de tercers.

Article 3. Definicions

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

Operacions de fabricació o de transformació: La producció o l’elaboració amb caràcter habitual de mercaderies sensibles a través de l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans.

Operacions d’importació i d’exportació: L’entrada o la sortida de mercaderies sensibles del territori andorrà superior als límits establerts a l’annex 1, independentment de la seva finalitat i sense perjudici de l’aplicació de la normativa duanera en l’àmbit de les importacions i les exportacions.

Operacions de distribució: El subministrament de productes i de serveis a qui efectua operacions comercials al detall per a l’ús o el consum, sense perjudici que el distribuïdor pugui efectuar operacions de comerç al detall.

Operacions comercials al detall per a l’ús o el consum: El subministrament de productes al consumidor final en un local amb accés del públic en general. A l’efecte d’aquesta Llei, també es consideren operacions comercials al detall per a l’ús o el consum la venda a través de màquines expenedores de mercaderies.

Operacions de transport dins del territori andorrà per compte propi o de tercers: El desplaçament de mercaderies per compte propi o per compte d’altri.

Es consideren operacions de transport les que es duen a terme per compte propi com a complement d’altres activitats principals efectuades per empreses o establiments del mateix subjecte i directament vinculats al desenvolupament adequat de les activitats esmentades. Es considera una operació de transport dins del territori andorrà qualsevol desplaçament, fora de la franja duanera, de mercaderies sensibles en quantitats superiors als límits establerts a l’annex 1.

El transport de mercaderies sensibles en territori andorrà s’ha de fer a partir de les 06.00 h i fins a les 00.00 h, sempre que no es tracti d’un dia de tancament obligatori de comerços. Fora de l’horari establert, únicament poden fer operacions de transport de mercaderies sensibles els operadors que hagin obtingut una autorització específica en la forma com s’estableixi reglamentàriament.

Les operacions de transport s’han d’acompanyar d’una factura o d’un document equivalent, que identifiqui el destinatari i la quantitat, i no pot tenir com a destinatari un particular.

Així mateix, qualsevol desplaçament de mercaderies sensibles dins del territori nacional, fora de la franja duanera, que no pugui ser considerat com una operació de transport, però que superi els límits establerts a l’annex 2, ha d’anar acompanyat d’una factura o d’un document equivalent que n’identifiqui el destinatari i la quantitat.

Operacions d’emmagatzematge dins del territori andorrà per compte propi o de tercers: L’estoc de mercaderies per compte propi o per compte d’altri en un local. Sense perjudici de les limitacions establertes per a altres operacions, es considera emmagatzematge l’estoc de mercaderies sensibles superior als límits establerts a l’annex 1 que no està en una zona amb accés al públic en general i/o que no està situat al mateix local.

En zona de franja duanera prevalen les disposicions establertes per la norma específica.

Article 4. Sol·licitud de llicència

1) Només poden efectuar operacions de mercaderies sensibles les persones físiques o jurídiques que disposen d’una llicència específica. Aquesta llicència és complementària i acumulativa a l’autorització comercial.

2) Les persones que tinguin un registre de comerç i vulguin ser operadors de mercaderies sensibles han de sol·licitar la llicència específica al Govern en la forma com s’estableixi reglamentàriament. No poden obtenir la llicència les persones físiques condemnades per delictes de contraban, mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment per a la prescripció de la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals, ni tampoc les persones processades, inculpades o encausades per aquest tipus de delicte, mentre no s’hagi produït l’absolució o no s’hagi sobresegut la causa penal.

Igualment, no poden obtenir la llicència les persones físiques o jurídiques que hagin estat sancionades per una infracció administrativa de contraban o bé per una infracció molt greu d’aquesta Llei, mentre no hagi transcorregut un termini de tres anys des de l’endemà del dia en què la sanció hagi esdevingut ferma.

En el cas de les persones jurídiques aquesta prohibició s’aplica als socis o partícips amb una participació igual o superior al 15 per cent, als seus consellers o administradors de fet o de dret, i als cònjuges o persones unides per relacions de parentiu directe o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau dels socis o partícips, consellers o administradors.

Article 5. Llicència

La llicència indica:

a) El tipus de mercaderia sensible amb què s’opera

b) Les operacions autoritzades

c) El nom del titular

d) El número de registre tributari del titular

e) El número i el nom del registre de comerç

f) Els locals autoritzats per operar amb mercaderies sensibles

g) Els mitjans de transport autoritzats per realitzar operacions amb mercaderies sensibles

h) La localització dels arxius dels registres comptables

Article 6. Exempcions

Sense perjudici de la legislació específica en cada matèria, no és necessària la llicència quan la quantitat de mercaderies sensibles sigui igual o inferior als límits establerts a l’annex 1.

Article 7. Factura

1. Els operadors de mercaderies sensibles, quan fan vendes de mercaderies sensibles superiors als límits establerts a l’annex 2, han d’expedir i lliurar una factura o un document equivalent, com pot ser un albarà, al mateix moment, i identificar a la factura o a l’albarà el número de registre de comerç, la data, el client, el número de llicència, si escau, la quantitat venuda i el preu de venda.

2. Les vendes de mercaderies sensibles superiors als límits establerts a l’annex 1 no es poden efectuar a particulars ni a operadors que no estiguin degudament autoritzats per operar amb mercaderies sensibles.

3. Els adquirents de mercaderies sensibles, tant si tenen llicència com si no, han d’exigir i conservar totes les factures de compra o documents equivalents, com els albarans.

Article 8. Obligacions comptables

1. Els operadors de mercaderies sensibles han de registrar totes les factures i tots els albarans corresponents a l’adquisició o a la venda de mercaderies sensibles, i també han de registrar les operacions d’emmagatzematge en la forma com s’estableixi reglamentàriament.

2. El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar, amb les comprovacions que estimi oportunes, sistemes de registre diferents, inclosos els mitjans informàtics, sempre que quedi garantida la comprovació de les dades sobre les seves obligacions. Aquestes autoritzacions poden ser revocades en qualsevol moment, si no queda garantida la fiabilitat de les dades.

Article 9. Registres comptables

Els registres comptables han de permetre determinar amb precisió el nombre d’operacions, la data de l’operació, els clients, els proveïdors, els volums i els imports de venda totals i per client, els volums i els imports de compra totals i per proveïdor, la designació dels productes, les entrades i les sortides de mercaderies.

Els registres han d’estar actualitzats en un termini màxim de quaranta-vuit hores. Els registres, en la forma que hagin estat autoritzats, han de permetre determinar amb exactitud les dades del paràgraf anterior.

Article 10. Obligacions

Per aplicar correctament aquesta Llei, els operadors han de presentar al moment i sense demora els registres i tota la informació que dona suport als registres i a les operacions econòmiques amb terceres persones quan els ho requereixi el ministeri encarregat de les finances.

Article 11. Conservació de documents

Els qui efectuïn operacions amb mercaderies sensibles estan obligats a conservar tots els registres comptables i els documents que els suportin que es defineixen als articles 7, 8 i 9 de la Llei durant un termini de tres anys.

Article 12. Control de les mercaderies sensibles

1. El control de les mercaderies sensibles correspon al ministeri encarregat de les finances.

2. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar l’exactitud de les dades consignades, d’acord amb el capítol tercer del títol I de la Llei 5/2004, del Codi de Duana, del 14 d’abril.

Article 13. Infraccions

Sense perjudici de les infraccions penals que se’n puguin derivar:

1. Són infraccions molt greus:

a) Efectuar operacions de mercaderies sensibles sense la llicència oportuna.

b) No expedir o no lliurar factures ni documents equivalents tal com estableix la Llei.

c) No portar els registres que fixa la Llei.

d) No conservar els documents que estableix la Llei.

e) No facilitar la informació requerida pels agents de control del ministeri encarregat de les finances.

f) Alterar dades essencials dels documents comercials –data, quantitat, valor i destinatari– amb la intenció de defugir la vigilància duanera.

g) Efectuar operacions de transport de mercaderies sensibles fora dels horaris establerts.

h) La venda de mercaderies sensibles en quantitats superiors als límits establerts a l’annex 1 a persones que no estiguin degudament autoritzades per operar amb mercaderies sensibles.

i) El transport de mercaderies sensibles, fins i tot quan no superi els límits establerts a l’annex 1, quan la mercaderia sensible està dissimulada en amagatalls, forats o espais buits o dobles fons que normalment no estan destinats a contenir mercaderia.

j) La comissió simultània de dos infraccions greus o més.

2. Són infraccions greus:

a) No identificar clients ni proveïdors.

b) No identificar el lloc físic on està situat l’arxiu de les factures originals o dels documents equivalents originals.

c) Conservar l’arxiu de les factures originals o dels documents equivalents originals, en un lloc diferent del designat.

d) No facilitar la informació requerida pels agents de control del ministeri encarregat de les finances en el moment en què la requereixen.

e) La comissió simultània de dos infraccions lleus o més.

3. Són infraccions lleus:

a) Alterar dades de les factures originals o dels documents equivalents originals altres que les previstes a l’apartat 1.e).

b) Els incompliments d’obligacions i de prohibicions establertes a la Llei que no constitueixin una infracció greu o molt greu.

Article 14. Sancions

1. Les infraccions molt greus se sancionen, conjuntament o alternativament, amb:

a) Revocació definitiva de la llicència.

b) Multa de 6.000 euros, en cas que la infracció no afecti mercaderies.

c) Multa igual al doble del valor de les mercaderies i comís de les mercaderies en cas que la infracció afecti mercaderies sense que aquesta sanció pugui ser inferior a 6.000 euros.

d) Sense perjudici del que estableix el punt c), quan la quantitat de mercaderies sensibles és igual o superior al doble de les quantitats establertes a l’annex 1 es comissa el mitjà de transport si la infracció ha estat comesa amb un mitjà de transport.

e) Sense perjudici del que estableix el punt c), quan la infracció hagi estat comesa amb dissimulació i es constati que la mercaderia sensible està dissimulada en amagatalls, forats o espais buits o dobles fons que normalment no estan destinats a contenir mercaderia, s’imposa una sanció del triple del valor de les mercaderies, més el comís de les mercaderies i del mitjà de transport, sense que aquesta sanció pugui ser inferior a 6.000 euros.

2. Les infraccions greus se sancionen, conjuntament o alternativament, amb:

a) Suspensió temporal de l’activitat per un període d’un a tres mesos.

b) Multa de 3.000 euros.

3. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 1.500 euros.

4. Les sancions previstes als apartats anteriors són compatibles entre si.

Article 15. Prescripció

Les infraccions prescriuen en un termini de tres anys a partir del dia en què es van cometre.

Article 16. Reincidència

1. En cas de reincidència en les infraccions previstes en aquesta Llei, s’imposen sancions del doble del seu import sempre que la segona infracció s’hagi comès: en un període inferior a dos anys entre la comissió d’una infracció i de l’altra i que sigui penada en una infracció igual o superior.

2. En cas de reincidència en infraccions molt greus, es revoca la llicència.

Article 17. Òrgans competents per imposar sancions

L’establiment i la imposició de les sancions corresponen:

a) Per a les infraccions lleus, al director del departament competent en matèria duanera.

b) Per a les infraccions greus, al ministre encarregat de les finances.

c) Per a les infraccions molt greus, al Govern.

Article 18. Suspensió cautelar i revocació definitiva de la llicència

1. Quan es deixen de complir les condicions exigides per atorgar la llicència, o quan el titular d’una llicència no respecta les obligacions establertes en aquesta Llei, l’organisme delegat pel ministeri encarregat de les finances pot suspendre la llicència de manera cautelar, sense perjudici de l’aplicació del règim sancionador vigent.

2. La decisió de suspensió cautelar de la llicència s’ha de motivar i, en cas que l’operador no hagi respectat les obligacions establertes en aquesta Llei i els fets puguin constituir una infracció, no pot anar més enllà d’un mes sense que s’hagi incoat un expedient sancionador. En cas que es deixin de complir les condicions exigides per atorgar la llicència, la suspensió cautelar es pot mantenir fins que es restableixin aquestes condicions.

3. Una vegada incoat l’expedient sancionador corresponent, el termini de suspensió cautelar no pot superar els terminis de suspensió temporal previstos a l’article 14.

4. El temps transcorregut sota suspensió cautelar computa a l’efecte de l’execució de la sanció eventual.

5. Si no es poden restablir les condicions exigides per atorgar la llicència, el Govern ha de revocar definitivament la llicència en qüestió a proposta de l’organisme delegat pel ministeri encarregat de les finances.

Article 19. Retenció

En el cas d’una infracció flagrant amb utilització d’un mitjà de transport, i si no es fa efectiu l’import de la sanció, els agents de control del ministeri encarregat de les finances poden retenir el mitjà de transport emprat fins que es dugui a terme el pagament efectiu de la sanció.

Article 20. Comís

En el cas de les infraccions que comporten el comís de la mercaderia, el Govern en pronuncia el comís i decideix l’afectació dels béns, sigui la venda en subhasta pública, sigui la destrucció, la donació a un organisme sense ànim de lucre o l’afectació a l’Administració, a comptar de la data en què la sanció esdevé ferma i definitiva.

Article 21. Preus del tabac

Per a les mercaderies de les subposicions 24 02 10, 24 02 20, 24 03 19, i 24 03 99 es té en compte, per determinar-ne el valor en el moment de la imposició d’una sanció, el que resulti del càlcul següent:

- Per a la subposició 24 02 10, el preu resulta de multiplicar per 50 els drets de duana per unitat (kg) d’aquesta subposició, en funció de la classificació tarifària que correspongui. Per al tabac manufacturat a Andorra s’aplica la subposició que finalitza amb el terme CE.

- Per a les subposicions 24 02 20, 24 03 19, i 24 03 99, el preu resulta de multiplicar per 1,3 els drets de duana per unitat (paquet o kg) d’aquesta subposició, en funció de la classificació tarifària que correspongui. Per al tabac manufacturat a Andorra s’apliquen les subposicions que finalitzen amb el terme CE.

Disposició transitòria

Els qui, en aplicació d’aquestes disposicions, efectuen operacions amb mercaderies sensibles i no disposen d’una llicència disposen de tres mesos, a comptar de l’entrada en vigor de la Llei, per adequar la seva situació.

Disposició derogatòria

A partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei queda derogada la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999.

Disposició final primera

Es modifica l’apartat 3, de l’article 259 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, que queda redactat de la manera següent:

“3. Si es tracta de mercaderies sensibles represes en les subposicions 24 02 10, 24 02 20, 24 03 19, i 24 03 99 es té en compte, per determinar-ne el valor en el moment de la imposició d’una sanció, el que resulti del càlcul previst a la Llei de control de les mercaderies sensibles vigent”.

Disposició final segona

S’autoritza el Govern per dictar les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per desenvolupar aquesta Llei.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex 1. Operacions autoritzades sense la llicència corresponent

Descripció mercaderia sensible	Operacions	Quantitat
Cigars i  cigarrets	Importació i exportació Distribució Comerç al detall Transport Emmagatzematge	5.000 unitats de menys de 3 g per peça, o   2.500 unitats de més de 3 g per peça, o
Cigarretes	Importació i exportació Distribució Comerç al detall Transport Emmagatzematge	10.000 unitats, o
Tabac per a pipa d’aigua, tabac per fumar, tabac i succedanis del tabac elaborat	Importació i exportació Distribució Comerç al detall Transport Emmagatzematge	10 kg

Annex 2. Llindar per sobre del qual s’ha d’expedir i lliurar factura

Descripció mercaderia sensible	Quantitat
Cigars i cigarrets	750 unitats, o
Cigarretes	2.000 unitats, o
Tabac per fumar, tabac i succedanis del tabac elaborat	2 kg

 

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de juny del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt i del M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament. El nou termini finalitza el dia 21 de setembre del 2017, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Interior

La M.I. Sra. Maria Martisella González, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenada ponent per la Comissió Legislativa d’Interior el dia 1 de juny del 2017, a la vista del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011, el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, el qual va acompanyat d’un annex,  que s’ha anat actualitzant de de manera periòdica i que relaciona els actes jurídics i les disposicions normatives de la Unió Europea que l’Estat andorrà s’ha compromès a implementar en el seu ordenament jurídic en els termes establerts a l’article 8 de l’acord esmentat.

Així, en virtut de l’esmentat Acord monetari, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Igualment, s’ha de destacar que el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).

Els mencionats estàndards internacionals obliguen a realitzar diferents modificacions del marc jurídic penal andorrà.

En primer lloc, les recomanacions del GAFI obliguen a incloure com a delicte subjacent del delicte de blanqueig el contraban de béns i, per tant, no només el contraban de mercaderies sensibles. És per això, que es modifica l’article 245 del Codi penal amb la finalitat de tipificar com a delicte el contraban de qualsevol tipus de mercaderia.

En segon lloc, els estàndards internacionals també obliguen, amb cert marge d’apreciació per part dels Estats, a tipificar el delicte fiscal i incloure aquest com a delicte subjacent del delicte de blanqueig.

En aquest cas, s’ha optat per tipificar un delicte fiscal de caràcter comú que considera delicte la defraudació, per acció o omissió, a l’Administració amb la finalitat d’eludir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 50.000 euros.

En relació amb el delicte fiscal, es tipifica un tipus ordinari i un tipus agreujat, aquest darrer subjacent del delicte de blanqueig. Com a conseqüència d’aquesta modificació, i compte tingut que el Principat d’Andorra ha optat per un sistema combinat de llista i llindar, s’ha modificat l’article 409 del Codi penal amb la finalitat fonamental d’incloure el delicte fiscal com a delicte subjacent, així com les insolvències punibles, la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, el finançament il·legal de partits polítics i el malbaratament de cabdals públics.

En relació amb l’aplicació dels nous articles 248 i 248 bis i a l’article 409, s’afegeix una disposició transitòria amb al finalitat de regular la seva implementació temporal.

Igualment, es modifiquen diversos articles relatius a la lluita contra el terrorisme i el seu finançament en compliment de la Resolució 2178 (2014) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la Recomanació 5 del GAFI.

Finalment, per adaptar la normativa vigent als Convenis de Varsòvia i de Mèrida, s’ha considerat oportuna la modificació del redactat de l’article 87 del Codi de Procediment penal , en el sentit d’estendre al Ministeri Fiscal la potestat d’obtenir la informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, a fi d’equiparar-lo a determinades autoritats administratives i, d’altra banda, ampliar a tots els delictes la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten a les xarxes de comunicació i a l’àmbit de la intimitat i la integritat. Aquesta mesura esdevé fonamental per poder dotar Andorra d’un sistema de lluita contra el blanqueig veritablement efectiu, que és el que s’ha de provar davant els organismes internacionals, com Moneyval.

Així, es modifica l’article 87 del Codi de Procediment penal en el sentit de fer extensiu a tots els delictes i no solament als delictes majors com consta en el redactat actual, la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten a les xarxes de comunicació i a l’àmbit de la intimitat i la integritat de les persones. Igualment s’ha variat el redactat de l’apartat 4 en el sentit d’una banda, de simplificar el procediment d’adopció de la informació per les investigacions i d’altra banda, d’incloure el Ministeri Fiscal com a institució que pot sol·licitar aquesta informació.

En aquest sentit, i en coherència amb l’establiment d’un sistema sistemàticament lògic pel que respecta a les investigacions i a la utilització de la informació d’intel·ligència financera analitzada per la UIFAND, els informes d’aquest organisme s’haurien de trametre, per a una efectiva lluita contra el blanqueig al Ministeri Fiscal, el qual al seu torn, i disposant d’aquests mecanismes d’investigació,  no sols  exercirà adequadament les seves funcions de recerca de manera regular, sinó que també preservarà i utilitzarà la informació d’intel·ligència tramesa per la UIFAND, de manera adequada i amb la discrecionalitat necessària.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (1)

Es proposa modificar el paràgraf onze de l’exposició de motius mantenint la redacció inicial fins als mots “... sotmesa al secret professional.” i suprimir el text següent:

“... a fi d’equiparar-lo a determinades autoritats administratives i, d’altra banda, ampliar a tots els delictes la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten les xarxes de comunicació i l’àmbit de la intimitat i la integritat. Aquesta mesura esdevé fonamental per poder dotar Andorra d’un sistema de lluita contra el blanqueig veritablement efectiu, que és el que s’ha de provar davant els organismes internacionals, com Moneyval”

Amb la qual cosa el paràgraf quedaria així:

“Finalment, per adaptar la normativa vigent als Convenis de Varsòvia i de Mérida, s’ha considerat oportuna la modificació del redactat de l’article 87 del Codi de Procediment penal, en el sentit d’estendre al Ministeri Fiscal la potestat d’obtenir la informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional.”

(La negreta és únicament a efectes de permetre visualitzar el redactat final que es proposa mantenir.)

MOTIVACIÓ:

Per coherència amb l’esmena dotzena i per considerar que per obtenir “... un sistema de lluita contra el blanqueig veritablement efectiu...” no s’han de trepitjar les garanties i els drets fonamentals.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (2)

Es proposa suprimir tot el paràgraf dotzè de l’exposició de motius

“Així, es modifica l’article 87 del Codi de Procediment penal en el sentit de fer extensiu a tots els delictes i no solament als delictes majors com consta en el redactat actual, la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten les xarxes de comunicació i l’àmbit de la intimitat i la integritat de les persones. Igualment s’ha variat el redactat de l’apartat 4 en el sentit d’una banda, de simplificar el procediment d’adopció de la informació per les investigacions i d’altra banda, d’incloure el Ministeri Fiscal com a institució que pot sol·licitar aquesta informació.”

MOTIVACIÓ:

Per coherència amb les esmenes onzena i dotzena i d’acord amb les motivacions que hi figuren.

Grup Parlamentari Demòcrata (6)

Es proposa modificar l’exposició de motius, quedant redactada de la manera següent:

El 24 de novembre de 2011, el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, el qual va acompanyat d’un annex, que s’ha anat actualitzant de manera periòdica i que relaciona els actes jurídics i les disposicions normatives de la Unió Europea que l’Estat andorrà s’ha compromès a implementar en el seu ordenament jurídic en els termes establerts a l’article 8 de l’acord esmentat.

Així, en virtut de l’esmentat Acord monetari, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Igualment, s’ha de destacar que el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).

Els mencionats estàndards internacionals obliguen a realitzar diferents modificacions del marc jurídic penal andorrà.

En primer lloc, les recomanacions del GAFI obliguen a incloure com a delicte subjacent del delicte de blanqueig el contraban de béns i, per tant, no només el contraban de mercaderies sensibles. És per això, que es modifica l’article 245 del Codi penal amb la finalitat de tipificar com a delicte el contraban de qualsevol tipus de mercaderia suprimint-se alhora l’article 498 que tipifica el contraban de mercaderies sensibles en el marc d’una contravenció penal.

En segon lloc, els estàndards internacionals també obliguen, amb cert marge d’apreciació per part dels Estats, a tipificar el delicte fiscal i incloure aquest com a delicte subjacent del delicte de blanqueig.

En aquest cas, s’ha optat per tipificar un delicte fiscal de caràcter comú que considera delicte la defraudació, per acció o omissió, a l’Administració amb la finalitat d’eludir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 70.000 euros.

En relació amb el delicte fiscal, es tipifica un tipus ordinari i un tipus agreujat, aquest darrer subjacent del delicte de blanqueig. Com a conseqüència d’aquesta modificació, i compte tingut que el Principat d’Andorra ha optat per un sistema combinat de llista i llindar, s’ha modificat l’article 409 del Codi penal amb la finalitat fonamental d’incloure el delicte fiscal com a delicte subjacent, així com les insolvències punibles, la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, el finançament il·legal de partits polítics i el malbaratament de cabdals públics.

En relació amb l’aplicació dels nous articles 248 i 248 bis i a l’article 409, s’afegeix una disposició transitòria amb al finalitat de regular la seva implementació temporal.

Igualment, es modifiquen diversos articles relatius a la lluita contra el terrorisme i el seu finançament en compliment de la Resolució 2178 (2014) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la Recomanació 5 del GAFI.

Finalment, es modifica l’article 87 del Codi de Procediment penal en el sentit de fer extensiu als delictes menors precedents dels delictes de blanqueig de diners o valors, de maltractament en l'àmbit domèstic, contra la llibertat, contra la llibertat sexual i de danys informàtics, i no solament als delictes majors com consta en el redactat actual, la possibilitat pel Batlle d’aplicar mesures d’investigació, sempre que la mesura resulti justificada d'acord amb el principi de proporcionalitat i la necessitat en atenció al bé jurídic protegit i a la seva rellevància social.

MOTIVACIÓ:

Per coherència amb les esmenes anteriors.

Article 1. Modificació del títol i dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 245 del Codi penal

1. Es modifica el títol de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 245. Delicte de contraban”

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. El qui importi o exporti il·lícitament qualsevol mercaderia per un valor igual o superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.”.

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la franja duanera, definida a la normativa en matèria duanera, sense l’autorització corresponent, detenint o circulant amb qualsevol mercaderia per un valor igual o superior a 18.000 euros.”.

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“3. El qui realitzi qualsevol dels delictes esmentats als punts 1 i 2 per un valor superior a 60.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (3)

Es proposa modificar tot el paràgraf de l’article 1, que modifica l’apartat 1 de l’article 245 del Codi Penal, amb la qual cosa el text de l’apartat 5 quedaria així:

1. El qui importi, exporti, desviï per al consum, comerciï, posseeixi, elabori o emmagatzemi il·lícitament béns sotmesos al monopoli de l’Estat o de comerç absolutament prohibit o mercaderies l’entrada o sortida de les quals en territori andorrà estiguin sotmeses a autorització administrativa, per un valor igual o superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.”

MOTIVACIÓ:

El text de l’esmena apropa més el tipus penal al ventall de conductes de contraban reconegudes als textos internacionals que la Unió Europea insta a transposar, deixant un espai no purament quantitatiu per a les infraccions administratives.

Les Recomanacions del GAFI (2012) deixen un ampli marge al legislador per a definir el contingut del delicte de contraban com a antecedent del blanqueig [Recomanació núm. (B) 3, pàg. 13; nota interpretativa a l’anterior, pàg. 37; i glossari general del mateix text, pàg. 118]. Per tant, si bé l’ampliació del tipus de contraban pot entrar en sintonia amb les línies d’actuació del GAFI (2012), no s’observa una obligació internacional d’ampliar-lo en el sentit proposat.

De fet, a l’Informe de seguiment de Moneyval sobre Andorra de 2015 es considera que la reforma del CPA del mateix any (LQ 10/2015) corregeix la carència detectada a l’Informe de la Quarta ronda d’avaluació de Moneyval sobre Andorra de 2012 (núm. 76, pàg. 43 i núm. 92, pàg. 46, Tabla 2, pàg. 230) en incloure el contraban previst a l’art. 245 CPA a la llista de delictes antecedents del blanqueig de l’art. 409 CPA (núm. 27, pàg. 10, núm. 29, pàg. 11 s., núm. 31, pàg. 12). De manera que l’actual redacció compliria amb els estàndards internacionals dictats per aquesta institució.

Grup Parlamentari Demòcrata (1)

Es proposa modificar l’article 1 del projecte de llei, que al seu torn modifica l’article 245 de la Llei 9/2005 qualificada del Codi penal, quedant redactat de la manera següent:

“Article 1. Modificació de l’article 245 del Codi penal

Article 245. Delicte de contraban

“1. El qui importi o exporti il·lícitament qualsevol mercaderia per un valor igual o superior a 50.000 euros, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.”.

2.- Quan es tracti de mercaderia sensible definida a la legislació vigent en matèria de control de mercaderies sensibles, la importació o exportació il·lícita, la tinença o circulació en territori andorrà, d’aquest tipus de mercaderia sense tenir la llicència especifica prevista legalment, quan el valor de la mateixa sigui igual o superior a 6.000 euros, han de ser castigades amb la pena prevista a l’apartat anterior.

3. El qui realitzi el delicte esmentat al punt 1 per un valor superior a 100.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.

4.- el qui realitzi el delicte esmentat al punt 2 per un valor superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.

5.- La modificació o l’alteració de parts o de l’estructura d’un vehicle per crear cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar mercaderia ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.

6.- En els supòsits previstos als apartats 2, 4 i 5, el tribunal pot imposar, endemés de les penes complementàries i els conseqüències accessòries que cregui oportunes, la pena d’inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles fins a quatre anys.

MOTIVACIÓ:

S’encabeixen les tipologies de en un sol article.

Es procedeix a suprimir l’obligació de dur el control dins la franja duanera el que permetrà ampliar el radi d’actuació. 

Grup Parlamentari Liberal (1)

Esmena 1 de Supressió Article 1. Modificació del títol i dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 245 del Codi penal.

Article 2. Modificació de l’article 248 del Codi penal

Es modifica l’article 248 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’eludir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 50.000 euros, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2 del present article.

Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.

2. Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.

Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (4)

Es proposa modificar l’article 2 substituint el redactat pel següent text alternatiu:

“Frau fiscal”

1. El qui defraudi l’Administració eludint el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o obtenint indegudament devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o les devolucions indegudament obtingudes, superi els 50.000 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest.

Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions ingressos a compte o devolucions periòdiques o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.

Tanmateix, quan la defraudació tingui lloc en el si d’una organització criminal o per persones o ens que actuïn sota l’aparença d’una activitat econòmica real sense desenvolupar-la efectivament, el delicte serà perseguible des del mateix moment en què s’assoleixi la quantia fixada a l’ap. 1.

2. Quedarà exempt de responsabilitat penal qui regularitzi la seva situació tributaria. Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament el deute tributari, abans de la celebració de l’acte del judici oral .

Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.”

MOTIVACIÓ:

A) Les modificacions a l’apartat 1, paràgraf primer:

a)Quant a la modificació del nomen iuris, substituint “Frau fiscal en l’impost sobre les rendes de l’estalvi” per “Frau fiscal”

Per coherència amb la modificació del contingut del tipus penal, i evitar que, en cas contrari, la interpretació sistemàtica dels elements del delicte a la llum del nomen iuris restringeixin l’àmbit aplicatiu, contradient la intenció al·ludida a l’Exposició de Motius d’adaptar la legislació andorrana a les Recomanacions del GAFI.

b)Quant a la supressió de l’incís “per acció o omissió”

La menció explícita a l’omissió complica innecessàriament la interpretació, sense que sigui necessària per a castigar els supòsits en que qui defrauda mitjançant actes positius d’encobriment de l’autèntica situació tributària no presenti la declaració a l’Agència Fiscal i de Fronteres.

c)Quant a la substitució de l’expressió “defraudi l’Administració amb la finalitat d’eludir...” per “defraudi l’Administració eludint...”

Evitar que el delicte sigui de pura activitat, transformant conductes amb estructura pròpia de temptativa en delicte consumat.

d)Pel que fa a la supressió de la menció als “beneficis fiscals, exempcions, desgravacions”

Es tracta d’una inclusió supèrflua, car aquests supòsits o condueixen a pagar menys del degut o a obtenir una devolució indeguda, supòsits ambdós ja inclosos.

e)Pel que fa a la supressió de l’incís “llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2 del present article”

La inclusió d’aquest incís en la descripció de la figura delictiva, definint-lo com a causa d’atipicitat, podria ajornar excessivament el dies a quo o moment d’inici del còmput de la prescripció de la infracció penal tributària, doncs podria entendre’s que el delicte no es consuma mentre sigui possible la regularització. És una còpia que no considerem admissible de la Llei 7/2012 de reforma del Codi Penal espanyol.

f)Es considera que, en casos de tributs no periòdics o de declaració periòdica, no procedeix acumular totes les quanties defraudades al llarg d’un any per a arribar al llindar mínim del delicte de més de 50.000 Euros per la qual cosa es proposa la substitució de “i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.” pel redactat “i, si és inferior a dotze mesos, a l’import defraudat en un any natural.”

B) La introducció d’un nou apartat 1, paràgraf. 3r amb el redactat:“Tanmateix, quan la defraudació tingui lloc en el si d’una organització criminal o per persones o ens que actuïn sota l’aparença d’una activitat econòmica real sense desenvolupar-la efectivament, el delicte serà perseguible des del mateix moment en què s’assoleixi la quantia fixada a l’ap. 1.” s’ha fet per considerar que es tracta d’una eina imprescindible per a la lluita contra les trames de defraudació fiscal, que d’altra manera podrien desaparèixer del país abans que es poguessin començar a perseguir.

C) Apartat 2

D’altra banda, en l’apartat 2 s’ha introduït un incís inicial “Quedarà exempt de responsabilitat penal qui regularitzi la seva situació tributaria”, per coherència amb la supressió del corresponent incís de l’ap. 1, a fi que tingui naturalesa d’excusa absolutòria i no de causa d’atipicitat.

D’igual manera s’ha introduït la menció al “deute tributari”, a l’ap. 2 de l’art. 248, com sigui que per seguretat jurídica és millor especificar l’objecte del pagament, perquè sinó poden sorgir dubtes en relació a si només s’ha de pagar “completament” la quota pendent o tot el deute.

Finalment l’esmena que proposem planteja la substitució de “sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.”

Per: “abans de la celebració de l’acte del judici oral.”

La fórmula que proposem resulta més eficaç al fi de protecció de la Hisenda Pública i d’interpretació més senzilla, en la línia del Codi Penal italià.

Grup Parlamentari Demòcrata (3)

Es proposa modificar l’article 2 del projecte de llei, que al seu torn modifica l’article 248 de la Llei 9/2005 qualificada del Codi penal, quedant redactat de la manera següent:

“Article 248. Delicte Fiscal

1. El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’eludir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 70.000 euros, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2 del present article.

Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.

2. Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.

Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.”

MOTIVACIÓ:

D’una banda es proposa la inclusió d’un títol per coherència amb l’estructura del Codi Penal vigent i, d’altra banda, es modifica el llindar -passant de 50.000 euros a 70.000 euros- pel fet que el nostre sistema fiscal és d’implantació recent i s’ajusta el llindar tenint en compte aquest extrem. 

Grup Parlamentari Liberal (2)

Esmena 2 de modificació Article 2. Modificació de l’Article 248 del Codi Penal.

Article 248. Delicte Fiscal

“1. El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració en les declaracions presentades amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 100.000 euros, i representi, al menys, un 5% de la quota tributaria exigible, i no hagi regularitzat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a dos anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest.

La no presentació de la declaració tributària serà sancionada amb una pena de tres mesos i un any de multa des de l’equivalen a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, quan l’import no ingressat de la quota tributària o de les quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir superi 100.000 euros, i representi, al menys, un 5% de la quota deixada d’ingressar.

Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.

2. Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.

Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.

L’Administració posarà els mitjans necessari per tal que la regularització de la situació tributària sigui possible tot i que el període que hagi de ser objecte de regularització estigui prescrit administrativament.”

Article 3. Creació de l’article 248 bis del Codi penal

Es crea l’article 248 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 248 bis. Delicte fiscal agreujat

1. El delicte fiscal que regula l’article 248 ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest quan la defraudació s’hagués comés concorrent alguna de les següents circumstàncies:

a) Que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros;

b) Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal.

2. Als supòsits descrits en aquest article els seran d’aplicació les restants previsions contingudes a l’article 248.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (5)

Es proposa modificar l’apartat 1,b) del text del projecte, substituint el text “b) Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal.” pel redactat següent:

“Que els fets s’hagin comès en el si d’una organització criminal o amb el seu ajut. Es considera organització criminal l’agrupació de tres o més persones que de manera estable o per temps indefinit estan coordinades i concertades per a la comissió de delictes.”

MOTIVACIÓ:

Es tracta de precisions imprescindibles per a l’aplicació pràctica del tipus, a la vista que el Codi Penal andorrà, a diferència de l’espanyol, no defineix a cap altre lloc l’organització criminal.

Grup Parlamentari Liberal (3)

Esmena 3 de Modificació Article 3. Creació de l’article 248 bis del Codi penal.

“Article 248 bis. Delicte fiscal agreujat

1. El delicte fiscal que regula l’article 248 ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest en els casos del primer paràgraf, i amb la pena de presó de 6 mesos a 3 anys i multa equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, en el supòsit del segon paràgraf, quan la defraudació s’hagués comés concorrent alguna de les següents circumstàncies:

a) Que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros;

b) Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal.

2. Als supòsits descrits en aquest article els seran d’aplicació les restants previsions contingudes a l’article 248.”.

Grup Parlamentari Liberal (4)

Es crea l’article 248 ter de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, que queda redactat en els següents termes:

«Article 248 ter. Delicte fiscal atenuat.

Si la quota defraudada sigui ingressada en els dos mesos següents a la notificació del requeriment previ de l'Administració o, si s'escau, de la notificació oficial que el procediment penal es dirigeix contra el presumpte responsable, les penes mínimes i màximes previstes en els dos articles anteriors es rebaixaran en els termes previstos que preveu l'article 54.1. »

Article 4. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 362 del Codi penal

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 362 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“2. Es considera terrorista:

- La persona que comet o intenta cometre, com a autor o com a còmplice, qualsevol acte de terrorisme.

- La persona que pertany, actua al servei o col·labora amb un grup terrorista.”.

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 362 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“3. Constitueix grup terrorista l’agrupació de persones organitzades per a la realització d’un o més actes de terrorisme.”.

Article 5. Modificació de l’article 364 del Codi penal

S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 364 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“3. Qui viatgi des del seu territori de residència o nacionalitat a un territori diferent d’aquests amb la finalitat de cometre, participar, planificar o preparar qualsevol acte de terrorisme, o contribuir en la seva comissió, o amb la finalitat d’organitzar, facilitar o rebre formació, instrucció o ensinistrament amb finalitats terroristes ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.

Amb la mateixa pena serà castigat el qui, amb coneixement de la finalitat terrorista, organitzi o faciliti de qualsevol altra manera, incloent-hi els actes de reclutament, la realització de la conducta descrita en l’apartat anterior.

La temptativa és punible.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (6)

Es proposa substituir el text de l’apartat 3 del projecte pel text següent:

“3. Qui viatgi des del seu territori de residència o nacionalitat a un territori diferent d’aquests amb el propòsit de cometre, participar, planificar o preparar qualsevol acte de terrorisme, o amb la finalitat de facilitar o rebre ensinistrament amb finalitats terroristes ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.

MOTIVACIÓ:

La supressió de l’incís “o contribuir en la seva comissió” té per objecte evitar el solapament amb la conducta consistent en “participar”.

La supressió de la conducta consistent en “organitzar” (la facilitació o recepció de la formació) es realitza a fi d’evitar solapaments amb les formes de participació ja tipificades en l’article 20 i següents del Codi Penal.

La supressió de la menció a la “formació o instrucció” es fa per tal d’evitar solapaments amb l’ap. 2 del mateix article 364 del Codi Penal, que castiga l’apologia del terrorisme.

L’esmena que proposem és respectuosa amb la Resolució 2178 (2014) aprovada pel Consell de Seguretat a la seva 7272à sessió celebrada el 24 de setembre del 2014.

Article 6. Modificació de l’article 365 del Codi penal

Es modifica l’article 365 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 365. Pertinença a grup terrorista

El qui participi en les activitats d’un grup terrorista, amb la finalitat de cometre o contribuir a la comissió d’un o més actes de terrorisme, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels delictes de terrorisme comesos.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (7)

Es proposa modificar el text amb redactat següent:

El qui participi en les activitats d’un grup terrorista ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels delictes de terrorisme comesos.”

MOTIVACIÓ:

La reiteració de la finalitat terrorista del partícip en grup terrorista és redundant.

Article 7. Addició d’un apartat 3 a l’article 366 del Codi penal

S’afegeix un apartat 3 a l’article 366 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui faciliti o rebi formació, instrucció o ensinistrament, de caràcter teòric o pràctic, sobre la fabricació o utilització d’explosius, armes de foc o altres armes o substàncies nocives o perilloses, o sobre mètodes o tècniques adequades per cometre o contribuir a la comissió de qualsevol acte de terrorisme.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (8)

Es proposa l’addició d’un segon paràgraf a l’apartat 3 del projecte amb el redactat següent:

Les mateixes penes s’imposaran a qui executi les accions descrites al paràgraf anterior mitjançant Internet o qualsevol xarxa social.

MOTIVACIÓ:

Evitar que aquestes conductes quedin excloses del tipus en cas que s’entengui que la formació, instrucció o ensinistrament requereixen un tracte personalitzat.

En línia amb les preocupacions manifestades a la Resolució 2178 (2014), del Consell de Seguretat proposem incloure un segon paràgraf dirigit a sancionar les conductes comeses a través d'Internet, a fi d’evitar que quedin excloses d’una concepció “personalista” de la “formació, instrucció o ensinistrament”, en les quals no es tracta directament al "alumne".

Article 8. Modificació de l’apartat 2 de l’article 366 bis del Codi penal

Es modifica l’apartat 2 de l’article 366 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“2. A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirecta, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:

- Per un grup terrorista o per un terrorista.

- Per cometre un o diversos actes terroristes.

- Per a la realització de les conductes tipificades a l’apartat 3 de l’article 364 d’aquest Codi.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (9)

Es proposa modificar l’últim incís del text proposat “Per a la realització de les conductes tipificades a l’apartat 3 de l’article 364 d’aquest Codi” substituint-lo pel redactat següent:

“Per a la realització de les conductes tipificades a l’article 364 d’aquest Codi.”

MOTIVACIÓ:

Per coherència lògica.

Si bé la més recent preocupació del legislador la capten els foregin fighters, no s’entén el motiu de l’exclusió del delicte de finançament de les conductes recollides als apartats 1 i 2 de l‘art. 364. Així, l’apologia del terrorisme, que pot requerir de mitjans materials per a finançar-la.

Article 9. Modificació de l’article 409 del Codi penal

Es modifica l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

- a la prostitució;

- al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans;

- al tràfic d’éssers humans i menors;

- a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial;

- a les insolvències punibles;

- a la propietat intel·lectual i industrial;

- a l’ús d’informació privilegiada;

- a la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social;

- al contraban;

- a la manipulació de mercat;

- al delicte fiscal agreujat;

- al tràfic d’immigrants clandestins;

- al tràfic d’armes, municions i explosius;

- al tràfic de substàncies nocives;

- al tràfic il·legal de drogues tòxiques;

- al medi ambient i els recursos naturals;

- al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides;

- a les associacions il·lícites;

- a la concussió i a les exaccions il·legals;

- a la corrupció i el tràfic d’influències;

- al finançament il·legal de partits;

- al malbaratament de cabdals públics; o

- a la falsedat de documents;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (10)

Es proposa addicionar un apartat 6 a l’article 409 del Codi Penal amb el redactat següent:

Les penes previstes en aquest article no s’imposaran quan l’autor ho sigui també del delicte precedent i aquest ja hagi estat jutjat i condemnat. En cap cas, en l’aplicació d’aquest article es podran modificar els termes de la cosa jutjada.

MOTIVACIÓ:

Necessitat de garantir el respecte pel principi non bis in idem i tancar la possibilitat d’una jurisdicció de revisió retroactiva.

Com és sabut, per a la delimitació dels delictes antecedents del blanqueig, el Codi penal actual (art. 409) parteix de la combinació dels criteris (alternatius) de llista i llindar punitiu mínim.

Des d’aquest punt de vista, si es vol que les noves infraccions penals (frau fiscal, insolvències punibles, etc.) siguin considerades com a delictes antecedents cal l’expressa menció. Això és el que precisament fa el Projecte respecte d’uns delictes que altrament no complirien el requisit del mínim punitiu (sis mesos de pena de presó).

En tot cas, a banda de la pertinença de la inclusió dels nous delictes, caldria revisar l’actual mètode de designació dels delictes antecedents al blanqueig. Ni el Codi Penal espanyol ni el Codi Penal francès fan servir un sistema de “llistat”, i per tal d’evitar construccions incomprensibles, segurament seria millor deixar el tema a la interpretació dels Tribunals. D’altra manera, el sol fet que un delicte es trobi inclòs a la “llista” podria arribar a forçar el reconeixement del blanqueig respecte del mateix, sense que totes les modalitats comissives el consenteixin d’igual manera.

Un exemple: a Espanya es discuteix que totes les modalitats de frau fiscal puguin ser antecedents del blanqueig, perquè si bé en el cas de devolucions indegudes el que s’obté procedeix directament del delicte, no succeeix el mateix amb els fraus fiscals consistents en incomplir una obligació de pagament, en els quals l’autor del delicte no obté res més del que ja tenia abans de la seva comissió, i que al seu torn pot procedir de la comissió de delictes (els anomenats diners "bruts") o d’activitats mercantils per les que no es tributa (diner "negre").

D’altra banda, malgrat que la Unió Europea recomana incloure el delicte fiscal com a possible antecedent del blanqueig, cal recordar que això no pot suposar en cap cas una ordre de violar el principi general del non bis in idem, ni tampoc el naixement d’un deure d’“investigar” la situació tributària de qualsevol persona amb la que es pretengui tenir una relació mercantil.

L’acumulació de càstigs (el delicte precedent, el delicte fiscal, i el posterior blanqueig per tinència o ús) podria conduir a entrar en el prohibit àmbit del bis in idem.

Caldria, doncs, afegir una regla de prevenció del concurs de delictes, concretant la prevista a l’art. 9 Codi Penal, i d’exclusió de la pena de l’ “auto-blanqueig”, en especial, quan el delicte precedent ja hagi estat jutjat i condemnat.

El mateix que diem per al delicte fiscal es pot dir, i molt més, de les insolvències punibles, perquè, en aquest cas, la determinació de quins són els diners “amagats” al procediment concursal –si això no ha estat determinat per aquest procediment–, és una feina de recerca “retroactiva” quasi impossible. Si ja ha estat sentenciada la fallida o l’aixecament de béns, caldrà respectar el que hagi dit el jutge precedent. Si no ha hagut procés previ per insolvència fraudulenta no es pot “reconstruir” aquesta situació en el marc d’un procés per blanqueig.

Grup Parlamentari Demòcrata (2)

Es proposa suprimir l’article 498 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal vigent.

“Article 498

Mercaderies sensibles

1.- El qui importi o exporti il·lícitament tabac en les formes definides com a mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensible, del 4 de març de 1999, per un valor igual o superior a 6.000 euros, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins al doble del valor de la mercaderia.

2.- De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la franja duanera, definida a la llei contra el frau en matèria duanera, del 4 de març de 1999, sense l’autorització corresponent detenint o circulant amb la mercaderia sensible esmentada al punt 1, per un valor igual o superior a 6.000 euros”.

MOTIVACIÓ:

Per coherència amb l’esmena 1.

La proposta de nova redacció de l’article 245 que contempla l’esmena 1,  engloba de manera més genèrica el delicte de contraban i es creu, d’una banda, que ja es suficient la seva classificació com a delicte, i, d’altra banda, les sancions administratives aplicables ja cobreixen àmpliament l’objectiu recercat.

Disposició transitòria

1. L’article 248 i l’article 248 bis del Codi penal aprovats mitjançant aquesta Llei són aplicables als delictes fiscals comesos (i) a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, pels tributs sense període impositiu, (ii) a partir de l’1 de gener del 2018, pels tributs amb període impositiu.

2. L’article 409 del Codi penal modificat mitjançant aquesta Llei és aplicable en relació amb als delictes fiscals a que es refereix l’apartat 1 anterior.

Disposició final primera. Modificació de l’article 87 del la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal

Es modifica l’article 87 de la Llei qualificada de modificació del Codi de Procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent:

“1. El batlle instructor s’ha d’esforçar, fins i tot en cas d’haver confessat l’inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l’inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència. Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al lloc; a l’ocupació de l’objecte; a l’interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l’inculpat; ha d’ordenar els dictàmens, i finalment, ha d’examinar els indicis i les presumpcions.

2. En matèria de delictes, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació en les condicions següents:

a) L’autorització es dóna mitjançant l’aute corresponent, que es notifica immediatament al Ministeri Fiscal. Se n’ha de portar un registre cronològic foliat, en el qual el batlle autoritzant ha d’anotar immediatament les decisions que adopti sobre la matèria.

b) L’aute del batlle ha de precisar el delicte de què es tracta, les persones presumptament implicades, si n’hi ha de conegudes, així com els motius pels quals és necessari utilitzar aquest procediment, i tots els elements d’identificació de la comunicació que cal interceptar. La durada de l’escolta, que no pot excedir dos mesos, es pot renovar, per aute motivat, dues vegades en les mateixes condicions.

c) La intervenció la realitzen la persona o el servei designats pel batlle, els quals estan subjectes al secret professional, i es perllonga sota el control del batlle instructor.

d) Les cintes enregistrades, o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la causa han de ser triats de manera contradictòria amb l’acusació i la defensa pel batlle instructor o l’agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i reproduïts en tota la seva extensió.

e) Les cintes no utilitzades s’han de ser conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció del suposat delicte, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l’autoritat judicial.

f) Cap intervenció no pot tenir lloc quan es tracti del despatx d’un advocat o del seu domicili, sense que prèviament el batlle n’informi el degà del Col·legi d’Advocats.

3. La mesura d’intervenció telefònica pot adoptar-se per peça separada, sobre la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s’ha d’unir al sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de criminalitat i s’aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció a l’interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.

4. En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle o el fiscal sol·licitarà la informació mitjançant simple requeriment, sense ser preceptiva resolució motivada a tal efecte. El propi requeriment ha d’incloure el termini i el format d’entrega de la informació.

5. En tots els altres casos, en matèria de delictes, l’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu consentiment o sense el seu consentiment, ha d’acordar-se mitjançant aute motivat, tenint present la idoneïtat i l’adequació de la mesura per a la determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la mesura, tenint present l’interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i la gravetat del delicte perseguit, i l’afectació del dret fonamental que representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial. L’aute ha d’indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En cap cas no es pot acordar la realització d’una prova que comporti un risc per a la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.

6. Les mateixes garanties establertes en aquest article s’han de respectar quan el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la comissió del delicte sigui una persona jurídica.”.

Grup Parlamentari Mixt - PS (1)

Es proposa eliminar la Disposició final primera del Projecte de llei.

MOTIVACIÓ:

La disposició preveu una modificació de l’article 87 del codi de procediment penal, procedint a ampliar prerrogatives d’investigació en clara vulneració de drets fonamentals. D’una banda s’amplia sense justificació la possibilitat d’efectuar intervencions telefòniques en tots els delictes i d’altra banda permet obtenir informació protegida pel secret professions sense necessitats de motivar aquesta petició.

Entenem que l’actual redactat del referit article es correcte i garantista, quedant perfectament salvaguardat l’equilibri entre la protecció dels drets fonamentals reconeguts per la nostra constitució i la necessitat  d’investigació per part dels òrgans judicials en cas de comissió d’un delicte.

En cas de que sigui acceptada l’esmena, caldrà renumerar les disposicions finals del Projecte de llei.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (11)

Es proposa la supressió de tot el nou redactat del paràgraf 2 que modificaria l’article 87 del Codi de procediment penal. La supressió d’aquest nou redactat suposa mantenir el text actualment vigent del paràgraf 2 de l’article 87 del Codi de procediment penal.

MOTIVACIÓ:

Perquè l’extensió de la possibilitat d’intervencions en les comunicacions a la investigació per qualsevol delicte és desproporcionada i alhora contrària a la doctrina assentada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

En el text actual, que proposem mantenir, la possibilitat d’intervenció queda circumscrita als delictes majors i els menors de corrupció i tràfic d’influències.

Permetre intervencions telefòniques en la investigació de qualsevol mena de delicte pot portar a una desproporció entre el fi perseguit i la importància del dret fonamental lesionat.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (12)

Es proposa substituir el text proposat en el projecte:

“4. En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle o el fiscal sol·licitarà la informació mitjançant simple requeriment, sense ser preceptiva resolució motivada a tal efecte. El propi requeriment ha d’incloure el termini i el format d’entrega de la informació.” pel redactat següent:

“En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle o el fiscal ho han d’acordar per resolució motivada, sens perjudici del règim de tutela del secret dels advocats i altres professions jurídiques.”

MOTIVACIÓ:

El text del Projecte de llei vulnera la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans pel que fa a la necessitat de motivació de les peticions d’informació i la necessitat de tutela del secret de las professions jurídiques.

La modificació que proposa el Govern, a més a més de donar legitimació al Fiscal per poder sol·licitar informació sense previ acord del Batlle –que ara no existeix– introdueix subreptíciament la dispensa de motivació. Ho considerem totalment inadmissible i contrari a la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que és vinculant per Andorra.

Amb aquesta modificació es busca, ben clarament, simplificar la manera d’exigir informacions ampliant alhora el cercle de subjectes que poden requerir-les.

El que no varia, en relació a l’article 87 avui vigent, és el cercle de possibles requerits, que són dos: les entitats financeres i les persones, físiques o jurídiques, sotmeses a secret professional.

És ben evident que la posició d’uns i altres no és pas la mateixa, ni tampoc ho és la legislació supranacional que s’ocupa d’aquesta qüestió.

La simplificació preocupant del projecte que esmenem queda en evidència amb la dispensa d’incloure qualsevulla motivació o fonamentació en el requeriment d’informació.

Un canvi sobtat, radical i injustificable en relació amb la situació actual que exigeix una resolució judicial motivada.

I, més preocupant encara, s’amplia la possibilitat d’exigir informació al Ministeri Fiscal, al qual es dispensa de passar per la petició al Batlle.

És a dir que no solament es pretén prescindir de la motivació sinó que a més es trenca el monopoli judicial en el procés penal pel que fa a la decisió de sol·licitar informacions que en principi estan protegides pel secret bancari i el secret professional dels advocats.

Sembla que el que es pretén, contra el dret avui aplicable i contra raó, és fer extensiva al Ministeri Fiscal la potestat d’obtenir informacions de qualsevulla entitat o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional amb la finalitat d’equiparar-lo a determinades autoritats administratives.

Insistim doncs en esmenar el redactat que proposa el Govern perquè no és admissible que les resolucions judicials reclamant informacions confidencials estiguin dispensades de motivació, i el mateix cal dir pel que fa al Ministeri Fiscal.

L’exposició de motius del projecte vol fer veure que, al capdavall, tot el que es proposa obeeix a recomanacions del GAFI.

Un examen del que es declara en el document “Estàndards internacionals sobre la lluita contra el blanqueig d’actius i el finançament del terrorisme” que recull les recomanacions del GAFI i que aquest mateix òrgan internacional d’acció financera va publicar el febrer del 2012 permet afirmar que la proposta del Govern, que atempta contra principis constitucionals, no pot emparar-se en aquelles recomanacions que són molt més respectuoses amb els drets dels professionals sotmesos a secret.

Grup Parlamentari Mixt-Silvia Eloïsa Bonet Perot (1)

Es proposa suprimir la disposició final primera que modifica l’article 87 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal.

MOTIVACIÓ:

Es suprimeix aquesta disposició ja que entenc que poder fer intervencions telefòniques en tots els delictes i obtenir informació protegida pel secret professional sense una petició motivada vulnera els drets fonamentals.

Grup Parlamentari Demòcrata (4)

Es proposa modificar la disposició final primera, que al seu torn modifica l’article 87 de la Llei qualificada de modificació del Codi de Procediment penal quedant redactat de la manera següent:

“Disposició final primera. Modificació de l’article 87 del la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal

Es modifica l’article 87 de la Llei qualificada de modificació del Codi de Procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent:

“1. El batlle instructor s’ha d’esforçar, fins i tot en cas d’haver confessat l’inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l’inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència. Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al lloc; a l’ocupació de l’objecte; a l’interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l’inculpat; ha d’ordenar els dictàmens, i finalment, ha d’examinar els indicis i les presumpcions.

2. En matèria de delictes majors, en tots els casos, i de delictes menors precedents dels delictes de blanqueig de diners o valors, de maltractament en l'àmbit domèstic, contra la llibertat, contra la llibertat sexual i de danys informàtics,  sempre que la mesura resulti justificada d'acord amb el principi de proporcionalitat i la necessitat en atenció al bé jurídic protegit i a la seva rellevància social, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació en les condicions següents:

a) L’autorització es dóna mitjançant l’aute corresponent, que es notifica immediatament al Ministeri Fiscal. Se n’ha de portar un registre cronològic foliat, en el qual el batlle autoritzant ha d’anotar immediatament les decisions que adopti sobre la matèria.

b) L’aute del batlle ha de precisar el delicte de què es tracta, les persones presumptament implicades, si n’hi ha de conegudes, així com els motius pels quals és necessari utilitzar aquest procediment, i tots els elements d’identificació de la comunicació que cal interceptar. La durada de l’escolta, que no pot excedir dos mesos, es pot renovar, per aute motivat, dues vegades en les mateixes condicions.

c) La intervenció la realitzen la persona o el servei designats pel batlle, els quals estan subjectes al secret professional, i es perllonga sota el control del batlle instructor.

d) Les cintes enregistrades, o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la causa han de ser triats de manera contradictòria amb l’acusació i la defensa pel batlle instructor o l’agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i reproduïts en tota la seva extensió.

e) Les cintes no utilitzades s’han de ser conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció del suposat delicte, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l’autoritat judicial.

f) Cap intervenció no pot tenir lloc quan es tracti del despatx d’un advocat o del seu domicili, sense que prèviament el batlle n’informi el degà del Col·legi d’Advocats.

3. La mesura d’intervenció telefònica pot adoptar-se per peça separada, sobre la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s’ha d’unir al sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de criminalitat i s’aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció a l’interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.

4. En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle ho ha d’acordar per aute motivat.

5. En tots els altres casos, l’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu consentiment o sense el seu consentiment, ha d’acordar-se mitjançant aute motivat, tenint present la idoneïtat i l’adequació de la mesura per a la determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la mesura, tenint present l’interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i la gravetat del delicte perseguit, i l’afectació del dret fonamental que representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial. L’aute ha d’indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En cap cas no es pot acordar la realització d’una prova que comporti un risc per a la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.

5. Les mateixes garanties establertes en aquest article s’han de respectar quan el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la comissió del delicte sigui una persona jurídica.”

MOTIVACIÓ:

Es modifica el contingut de l’apartat 2 per tal d’especificar més concretament els delictes menors subjectes a l’aplicació d’aquest procediment i, es suprimeix l’apartat 4 del projecte de llei mantenint el redactat l’apartat 4 vigent. 

Grup Parlamentari Liberal (5)

Esmena 5 de Supressió Disposició final primera. Modificació de l’article 87 del Codi de Procediment Penal.

Grup Parlamentari Demòcrata (5)

Es proposa afegir una Disposició final XXX, quedant redactada de la manera següent:

“Disposició final XXX. Publicació de textos refosos.

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos refosos de la Llei 9/2005 qualificada del Codi penal, i de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes dues lleis i afegeixin un títol a cadascun dels articles de les lleis esmentades, si escaigués.”

MOTIVACIÓ:

Per una millor comprensió del text.

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (13)

Es proposa substituir el redactat del projecte que esmenem pel text següent:

Aquesta Llei entra en vigor als tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

MOTIVACIÓ:

Atesa l’extensió de les noves conductes punibles, seria convenient preveure una vacatio legis més amplia que sigui suficientment generosa per a garantir que, a l’entrada en vigor de la reforma, aquesta ha tingut temps de donar-se a conèixer als seus destinataris.

Sra. Maria Martisella González

 

Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 1, 7, 12, 14, 26 i 27 de juny de 2017, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat

Esmena 16 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 8.

Esmena 19  (Grup Parlamentari Mixt-PS) de supressió de la Disposició final primera.

Esmena 22 (Grup Parlamentari Mixt-Silvia Eloïsa Bonet Perot) de supressió de la Disposició final primera.

Esmena 24 (Grup Parlamentari Liberal) de supressió de la Disposició final primera.

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 18 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’un nou article 10.

Esmenes no aprovades

Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 13 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 5.

Esmena 14 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 6.

Esmena 15 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) d’addició a l’article 7.

Esmena 17 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) d’addició a l’article 9.

Esmena 26 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a la Disposició final segona.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat

Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 2 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de supressió a l’exposició de motius.

Esmena 3 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 7 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 2.

Esmena 8 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 2.

Esmena 9 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 2.

Esmena 10 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a l’article 3.

Esmena 11 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.

Esmena 12 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article 4.

Esmena 25 (Grup Parlamentari Demòcrata) d’addició d’una nova Disposició final segona.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria

Esmena 5 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 1.

Esmena 6 (Grup Parlamentari Liberal) de supressió de l’article 1.

Esmenes retirades

Esmena 20 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a la Disposició final primera.

Esmena 21 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació a la Disposició final primera.

Esmena 23 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la Disposició final primera.

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

El 24 de novembre de 2011, el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, el qual va acompanyat d’un annex, que s’ha anat actualitzant de manera periòdica i que relaciona els actes jurídics i les disposicions normatives de la Unió Europea que l’Estat andorrà s’ha compromès a implementar en el seu ordenament jurídic en els termes establerts a l’article 8 de l’acord esmentat.

Així, en virtut de l’esmentat Acord monetari, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Igualment, s’ha de destacar que el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).

Els mencionats estàndards internacionals obliguen a realitzar diferents modificacions del marc jurídic penal andorrà.

En primer lloc, les recomanacions del GAFI obliguen a incloure com a delicte subjacent del delicte de blanqueig el contraban de béns i, per tant, no només el contraban de mercaderies sensibles. És per això, que es modifica l’article 245 del Codi penal amb la doble finalitat: (i) la de tipificar com a delicte el contraban de qualsevol tipus de mercaderia i (ii) la de reforçar la lluita del contraban de mercaderies sensibles modificant el llindar mínim previst i suprimint alhora l’article 498 que tipifica el contraban de mercaderies sensibles en el marc d’una contravenció penal.

En segon lloc, els estàndards internacionals també obliguen, amb cert marge d’apreciació per part dels Estats, a tipificar el delicte fiscal i incloure aquest com a delicte subjacent del delicte de blanqueig.

En aquest cas, s’ha optat per tipificar un delicte fiscal de caràcter comú que considera delicte la defraudació, per acció o omissió, a l’Administració amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 75.000 euros i, que representi almenys, el 5% de la quota tributària exigible.

En relació amb el delicte fiscal, es tipifica un tipus ordinari i un tipus agreujat, aquest darrer subjacent del delicte de blanqueig i alhora s’introdueix una reducció de pena. Com a conseqüència d’aquesta modificació, i compte tingut que el Principat d’Andorra ha optat per un sistema combinat de llista i llindar, s’ha modificat l’article 409 del Codi penal amb la finalitat fonamental d’incloure el delicte fiscal com a delicte subjacent, així com les insolvències punibles, la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, el finançament il·legal de partits polítics i el malbaratament de cabdals públics.

En relació amb l’aplicació dels nous articles 248, 248 bis i 248 ter i a l’article 409, s’afegeix una disposició transitòria amb al finalitat de regular la seva implementació temporal.

Igualment, es modifiquen diversos articles relatius a la lluita contra el terrorisme i el seu finançament en compliment de la Resolució 2178 (2014) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la Recomanació 5 del GAFI.

Article 1. Modificació de l’article 245 del Codi penal

1. Es modifica l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 245. Delicte de contraban”

1. El qui importi o exporti il·lícitament qualsevol mercaderia per un valor:

a) d’entre 50.000 euros i 100.000 euros, ambdós inclosos, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.

b) superior a 100.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.

2. Quan es tracti de mercaderia sensible definida a la legislació vigent en matèria de control de mercaderies sensibles, la importació o exportació il·lícita, la tinença o circulació en territori andorrà d’aquest tipus de mercaderia, sense tenir la llicència específica prevista legalment, quan el valor de la mateixa sigui:

a) entre 6.000 euros i 18.000 euros, ambdós inclosos, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.

b) superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.

3. La modificació o l’alteració de parts o de l’estructura d’un vehicle per crear cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar mercaderia ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.

4. En els supòsits previstos als apartats 2 i 3, el tribunal pot imposar, endemés de les penes complementàries i les conseqüències accessòries que cregui oportunes, la pena d’inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles fins a quatre anys.”

Article 2. Modificació de l’article 248 del Codi penal

Es modifica l’article 248 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 248. Delicte Fiscal

1. El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 75.000 euros, i representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2 del present article.

Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.

2. Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.

Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.

L’Administració posarà els mitjans necessaris per tal que la regularització de la situació tributària sigui possible, tot i que el període que hagi de ser objecte de regularització estigui prescrit administrativament.”.

Article 3. Creació dels articles 248 bis i 248 ter del Codi penal

Es creen els articles 248 bis i 248 ter de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 248 bis. Delicte fiscal agreujat

1. El delicte fiscal que regula l’article 248 ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest quan la defraudació s’hagués comés concorrent alguna de les següents circumstàncies:

a) Que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros i, representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible;

b) Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal. Es considera organització criminal l’agrupació de tres o més persones que existeix des de fa un cert temps i estan coordinades i concertades per a la comissió de delictes, d’acord amb el que està establert en els convenis internacionals.

2. Als supòsits descrits en aquest article els seran d’aplicació les restants previsions contingudes a l’article 248.”

“Article 248 ter. Reducció de pena de delicte fiscal

Si la quota defraudada és ingressada en els dos mesos següents a la notificació del requeriment previ de l'Administració o, si s'escau, de la notificació oficial que el procediment penal es dirigeix contra el presumpte responsable s’aplicarà la reducció de pena prevista a l'article 54.1.”

Article 4. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 362 del Codi penal

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 362 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“2. Es considera terrorista:

- La persona que comet o intenta cometre, com a autor o com a còmplice, qualsevol acte de terrorisme.

- La persona que pertany, actua al servei o col·labora amb un grup terrorista.”.

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 362 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“3. Constitueix grup terrorista l’agrupació de persones organitzades per a la realització d’un o més actes de terrorisme.”.

Article 5. Modificació de l’article 364 del Codi penal

S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 364 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“3. Qui viatgi des del seu territori de residència o nacionalitat a un territori diferent d’aquests amb la finalitat de cometre, participar, planificar o preparar qualsevol acte de terrorisme, o contribuir en la seva comissió, o amb la finalitat d’organitzar, facilitar o rebre formació, instrucció o ensinistrament amb finalitats terroristes ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.

Amb la mateixa pena serà castigat el qui, amb coneixement de la finalitat terrorista, organitzi o faciliti de qualsevol altra manera, incloent-hi els actes de reclutament, la realització de la conducta descrita en l’apartat anterior.

La temptativa és punible.”.

Article 6. Modificació de l’article 365 del Codi penal

Es modifica l’article 365 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 365. Pertinença a grup terrorista

El qui participi en les activitats d’un grup terrorista, amb la finalitat de cometre o contribuir a la comissió d’un o més actes de terrorisme, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels delictes de terrorisme comesos.”.

Article 7. Addició d’un apartat 3 a l’article 366 del Codi penal

S’afegeix un apartat 3 a l’article 366 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui faciliti o rebi formació, instrucció o ensinistrament, de caràcter teòric o pràctic, sobre la fabricació o utilització d’explosius, armes de foc o altres armes o substàncies nocives o perilloses, o sobre mètodes o tècniques adequades per cometre o contribuir a la comissió de qualsevol acte de terrorisme.”.

Article 8. Modificació de l’apartat 2 de l’article 366 bis del Codi penal

Es modifica l’apartat 2 de l’article 366 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“2. A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirecta, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:

- Per un grup terrorista o per un terrorista.

- Per cometre un o diversos actes terroristes.

- Per a la realització de les conductes tipificades a l’article 364 d’aquest Codi.”.

Article 9. Modificació de l’article 409 del Codi penal

Es modifica l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

- a la prostitució;

- al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans;

- al tràfic d’éssers humans i menors;

- a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial;

- a les insolvències punibles;

- a la propietat intel·lectual i industrial;

- a l’ús d’informació privilegiada;

- a la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social;

- al contraban;

- a la manipulació de mercat;

- al delicte fiscal agreujat;

- al tràfic d’immigrants clandestins;

- al tràfic d’armes, municions i explosius;

- al tràfic de substàncies nocives;

- al tràfic il·legal de drogues tòxiques;

- al medi ambient i els recursos naturals;

- al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides;

- a les associacions il·lícites;

- a la concussió i a les exaccions il·legals;

- a la corrupció i el tràfic d’influències;

- al finançament il·legal de partits;

- al malbaratament de cabdals públics; o

- a la falsedat de documents;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

Article 10. Supressió de l’article 498 del Codi penal

Es proposa suprimir l’article 498 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal vigent.

Disposició transitòria

1. L’article 248 i l’article 248 bis del Codi penal aprovats mitjançant aquesta Llei són aplicables als delictes fiscals comesos (i) a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, pels tributs sense període impositiu, (ii) a partir de l’1 de gener del 2018, pels tributs amb període impositiu.

2. L’article 409 del Codi penal modificat mitjançant aquesta Llei és aplicable en relació amb als delictes fiscals a que es refereix l’apartat 1 anterior.

Disposició final primera. Publicació del text refós

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 09/2005 qualificada del Codi penal, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta llei i afegeixi un títol a cadascun dels articles de la llei esmentada, si escaigués.

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Victor Naudi Zamora                                                        
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Interior

Sofia Garrallà Tomàs                                                        
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de juny del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 26 de juny del 2017, relatives a les actuacions dutes a terme per la Comissió Inter ministerial de lluita contra l'intrusisme i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0798).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

Víctor Naudi Zamora, conseller general per SDP i president suplent del Grup parlamentari mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, passo a formular les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen  en relació a les actuacions dutes a terme per la Comissió Interministerial de lluita contra l’Intrusisme.

Motivació

A principis del mes de maig el ministre de Turisme i Comerç, avançava en roda de premsa posterior al Consell de Ministres els resultats de les actuacions dutes a terme pel Centre d’Atenció Contra l’Intrusisme Empresarial (CACI) durant l’any 2016. En concret durant el 2016 es van obrir setze expedients front als nou que es van tramitar el 2015.

La tendència de les comunicacions ha experimentat una baixa i per contra les sancions han augmentat. Els transports i els serveis immobiliaris són els que tindrien més comunicacions.

Atès que en roda de premsa es va assenyalar que el departament compta amb tres inspectors i que en preveu incorporar un quart per a potenciar els controls d’ofici, es pregunta el següent :

Quantes comunicacions han estat fetes per la ciutadania al CACI, per a cada sector empresarial durant el 2015 i el 2016 ?

Quantes i quines han estat les sancions interposades pel CACI en funció dels diferents sectors empresarials ?

Quines actuacions s’han fet durant l’hivern 2016-2017 en el marc de les estacions d’esquí, en relació als acompanyants i dels monitors que actuen per compte de tours operadors estrangers?

En cas que els monitors d’esquí i els acompanyants per compte dels tours operadors no hagin cotitzat a la CASS o en el cas que no hagin declarat la seva activitat professional i les consegüents declaracions impositives, quins procediments sancionadors s’han interposat ?

En els termes precedents queden formulades les preguntes al Govern que hauran de ser respostes per escrit en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 26 de juny del 2017

Víctor Naudi Zamora                                                        
Conseller general per SDP

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de juny del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 28 de juny del 2017, relatives a la intervenció i participació de Govern en la publicació al diari La Vanguardia de Barcelona de l’especial informatiu quinzenal “AND Actualitat d’Andorra” i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0810).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

Víctor Naudi Zamora, conseller general per SDP i president suplent del Grup parlamentari mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, passo a formular les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes al Govern sobre la seva intervenció i participació en la publicació al diari La Vanguardia de Barcelona de l’especial informatiu quinzenal “AND Actualitat d’Andorra”.

Motivació

Fa ja força mesos que el diari català La Vanguardia publica unes vuit pàgines quinzenals sota l’encapçalament “Especial informatiu quinzenal” i amb el títol genèric AND Actualitat d’Andorra.

Es tracta, sense cap mena de dubte, de pàgines del que es coneix en el món de la comunicació escrita espanyola i francesa com a “publicitat redaccional”.

És a dir que algú encomana, contracta i per consegüent abona el preu d’aquestes pàgines de publicitat redaccional que es mantenen també –no pas únicament– amb l’aportació complementària d’algunes insercions directament publicitàries d’empreses o entitats vinculades directament o indirecta amb el contractant principal de les pàgines.

A tall d’exemple les pàgines publicades el dijous 1 de juny del 2017 i el dijous 15 de juny del 2017 estan literalment farcides d’articles no signats –és a dir, de publicitat redaccional– per a glosar i aplaudir les actuacions del Govern, en especial dels ministres d’Exteriors, de Finances, d’Interior i de Cultura.

Esdevé així prou evident que aquest tipus de publicació ha d’estar emparada o patrocinada per un contracte promogut pel Govern, directament o mitjançant algun organisme, entitat o societat pública o parapública.

Per la qual cosa es pregunta al Govern:

1) Ha establert el Govern un contracte o un patrocini amb l’empresa que produeix la publicació al diari espanyol La Vanguardia de l’anomenat “Especial Informatiu Quinzenal” AND Actualitat d’Andorra?

2.) Ha establert Andorra Turisme alguna mena de contracte o patrocini amb aquella mateixa publicació?

3) Quina persona o quines persones del Govern han assegurat i asseguren la comunicació amb els redactors d’aquell Especial Informatiu Quinzenal per a facilitar la informació indispensable per a poder redactar els articles laudatoris de l’actuació del Govern?

4) Quin és el cost de les despeses esmerçades fins ara en aquesta operació i quin és el pressupost de despesa previst en funció del termini convingut en aquesta operació de publicitat redaccional?

En els termes precedents queden formulades les preguntes al Govern que hauran de ser respostes per escrit en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 28 de juny del 2017

Víctor Naudi Zamora                                                        
Conseller general per SDP

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de juny del 2017, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 29 de juny del 2017, relativa al pati del Centre de Formació Professional d'Aixovall i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0819).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

La sotasignada, M.I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa al pati del Centre de Formació Professional d’Aixovall.

Tenint en compte que :

1. El Govern va acordar amb la propietat del terreny del camp de futbol d’Aixovall, deixar d’arrendar-lo per a ús esportiu.

2. Els alumnes del Centre de Formació d’Aixovall no poden fer esport des de llavors al camp de futbol d’Aixovall.

3. El pati del Centre de Formació Professional d’Aixovall té unes jardineres que ocupen un espai perdut de 178,69 metres quadrats que es podrien optimitzar com a espai pels alumnes.

I 4. L’equip docent i administratiu del Centre van treballar i presentar un projecte d’optimització del patí del centre projecte anomenat INNOSPACE durant la presentació dels projectes TANDEM  (veure document adjunt)

Es pregunta al M.I Govern:

Contempla Govern la possibilitat de xifrar el cost de retirar les jardineres per poder habilitar l’espai que ocupen, uns 178,69 m2, per a què els alumnes del centre puguin disposar de més espai de pati? En cas afirmatiu, creu que aquests treballs es podrien finançar via crèdit extraordinari per tal d’executar-los el més aviat possible?

Consell General, 29 de juny del 2017

Carine Montaner Raynaud                                             
Consellera General

Plànol del pati actual

Recreació del pati sense jardineres

Recreació del pati sense jardineres

 

4.4.2 Respostes escrites

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a l’afectació de les drogues entre els més joves, publicades en el Butlletí del Consell General número 36/2017, de data 17 de maig.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de juny del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior i Ministeri de Salut      
Pregunta escrita al Govern (Reg. Núm. 0616-17 )

Pregunta escrita al Govern relatives a l’afectació de les drogues entre els més joves. Registre d’entrada número 0616-17, formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal

Es demana:

1. Té Govern la intenció de reforçar la vigilància policial al voltant dels centres educatius, parcs públics i llocs sensibles de ser utilitzats per la venda i consum de drogues entre els joves?

Actualment s’estan duent a terme tasques de vigilància al voltant dels centres educatius, parcs públics i llocs sensibles des de la perspectiva de la venda i el consum de drogues entre els joves. Es tracta d’una de les prioritats del Cos de Policia, especialment des de fa dos anys en els quals aquesta vigilància s’ha reforçat substancialment.

Per aquest motiu hi ha una presència significativa de patrulles i de policies vestits de civil a les immediacions dels centres docents, particularment a les hores d’entrada i sortida. I també hi ha efectius policials que fan rondes de vigilància en llocs on es poden trobar menors, com ara els parcs infantils.

A més, des de l’inici d’aquest curs escolar s’estan efectuant tasques de prevenció. Així, els efectius policials han intervingut prop de menors que a primera hora del matí, mentre es dirigien a l’escola, ja estaven en possessió de productes estupefaents. Aquestes intervencions les fan efectius d’uniforme principalment; però, quan la disponibilitat de personal ho permet, també, les fan patrulles anomenades de “flagrant delicte”.

La voluntat de reduir el consum de productes estupefaents entre el jovent també es tradueix en un reforçament dels controls als punts fronterers, lloc on es decomissa part de la droga que entra al Principat d’Andorra. En aquest sentit, durant l’any 2016 es van decomissar 3 kg de marihuana mentre que durant el 2017 se n’han intervingut 5 kg.

En qualsevol cas, però, hi ha la voluntat de continuar reforçant aquestes vigilàncies i intervencions en el futur, especialment a partir de l’any que ve en què es disposarà de més efectius policials.

2. Preveu Govern fer un estudi d’aquests llocs i prendre mesures per evitar-hi la venda de drogues?

El Departament de Policia, gràcies a les diferents intervencions o investigacions que porta a terme, té majoritàriament identificats els llocs on es venen drogues. Per aquesta raó, els efectius policials hi fan rondes de vigilància i actuacions de prevenció, i quan escau s’hi intervé. Cal tenir present, però, que els llocs freqüentats per a la venda de drogues no sempre són els mateixos i canvien en funció de la pressió policial que hi hagi.

Cal precisar que tant la venda com el consum de drogues no es fa només en llocs públics sinó que també es fa en domicilis particulars. Això s’ha pogut detectar gràcies a les investigacions efectuades, i, de fet, les aprehensions més importants s’han fet darrerament en domicilis particulars.

3. Ha previst Govern posar en marxa un pla d’acció per prevenir el consum de drogues entre els joves ? En cas afirmatiu, des de quina edat creu Govern que s’haurien de fer campanyes de prevenció per evitar la drogoaddicció entre els joves i quines accions comprendrà?

Des del Pla nacional contra les drogodependències (PNCD), la prevenció de les drogodependències s’aborda des de fa temps a nivell institucional, sempre des d’una perspectiva global, integradora i de consens amb tots els agents implicats. Les accions que es desenvolupen s’emmarquen en un Pla d’actuació que contempla la prevenció de les drogodependències en totes les edats.

Pel que fa als infants i joves escolaritzats,  la prevenció del consum de drogues es duu a terme de forma inespecífica, treballant les habilitats per a la vida i hàbits saludables (per exemple l’autoconeixement, la presa de decisions, la solució de conflictes, la comunicació assertiva, el control de les emocions, etc.), d’acord al desenvolupament dels currículums escolars, a través dels plans d'estudis i les programacions específiques d'àmbit transversal de salut i habilitats per la vida, biologia, competències intrapersonals i interpersonals. Aquesta temàtica també s’aborda a través de la documentació interna del centre: Reglament de règim intern, Reglament de convivència, Pla d'acció tutorial.

En el canvi cap a l’adolescència, és quan s’introdueixen accions preventives de caire específic (continguts sobre les substàncies i els riscos associats) atès que l’adolescència es caracteritza per ser una etapa de canvi i de transformació i és quan es pot produir la iniciació al consum de drogues i l’establiment de certs usos que poden constituir un perjudici real en el creixement i la maduració personal.

És per aquest motiu, que des del Ministeri de Salut i amb la col·laboració del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, el Departament de Joventut i Voluntariat del Govern i els departaments de joventut dels diferents comuns, es duen a terme diversos tallers preventius, integrats en el Marc d’Educació per a la Salut a l’escola, com un recurs de reforç a la tasca educativa que es desenvolupa en els centres escolars.

Els tallers de prevenció del consum de drogues que es duen a terme, tenen com a objectiu comú, informar sobre la substància addictiva i promoure que els alumnes adquireixin les destreses, les competències i les habilitats necessàries per abordar eficaçment la relació amb les drogues així com afavorir l’abstinència.

 

* Taller de prevenció del consum d’alcohol “T’ho empasses tot?”

Tenint en compte que l’acció preventiva s’ha de dur a terme a partir de les substàncies d’inici més properes al jove i, considerant que l’alcohol és una de les drogues més consumides i que genera una percepció de risc molt baixa, des del PNCD s’ha considerat adient intensificar les accions preventives orientades a capacitar els joves a enfrontar-se amb èxit a la previsible oferta de begudes alcohòliques, afavorir l’abstinència i retardar-ne al màxim l’inici del consum.

Per aquest motiu, durant aquest curs escolar 2016-2017, s’ha desenvolupat per primera vegada, el Taller de prevenció del consum d’alcohol “T’ho empasses tot?” adreçat als alumnes de 13 i 14 anys  (o que cursen 2n de 1r cicle de 2a ensenyança, 2n d’ESO i 4ème) dels tres sistemes educatius i es preveu mantenir-lo els cursos escolars següents.

L’objectiu del taller és evitar o retardar l’inici del consum de begudes alcohòliques. En definitiva es pretén:

- Afavorir un procés de reflexió crítica sobre el consum d’alcohol.

- Reforçar positivament l’opció dels joves no consumidors.

- Augmentar la percepció de risc associada al consum de begudes alcohòliques.

Juntament amb el taller, s’ha elaborat un material informatiu complementari per oferir als joves una vegada finalitzat el taller.

En aquesta primera edició, han participat tots els centres escolars, s’han realitzat 31 tallers i han participat 627 alumnes. La valoració general ha estat molt positiva i actualment s’està duent a terme l’avaluació que es fa a través de diferents qüestionaris:

- Qüestionari d’avaluació que omplen els docents que assisteixen al taller.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els tècnics que desenvolupen el taller.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els alumnes.

* Taller de prevenció del consum de cànnabis.

Aquets taller està adreçat als alumnes de 14 i 15 anys (o que cursen 1r de 2n cicle de 2a ensenyança, 3r d’ESO i 3ème) de tots els sistemes educatius. Es tracta de crear un espai de debat i de discussió per fomentar la reflexió i l’anàlisi de les situacions que viuen els joves en relació amb el consum de cànnabis. En definitiva es pretén:

- Disposar de coneixements sobre el cànnabis –efectes i riscos– i els aspectes relacionals.

- Reflexionar sobre alguns mites o creences errònies a l’entorn del cànnabis.

- Identificar i analitzar els factors principals que influeixen en les decisions dels adolescents i els joves de fumar porros.

- Afavorir la presa de consciència sobre situacions viscudes o properes relacionades amb el respecte i les decisions individuals.

Una vegada finalitzat el taller, es lliura als alumnes un material informatiu complementari i de recordatori dels continguts treballats durant el taller. Tallers realitzats i número d’alumnes que hi han participat al llarg de les 9 edicions:

 

 

Es fa una avaluació anual per a la millora del projecte i es fa a través de diferents qüestionaris:

- Qüestionari d’avaluació que omplen els docents que assisteixen al taller.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els tècnics que desenvolupen el taller.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els alumnes. A l’inici i final de la intervenció, s’aplica el mateix qüestionari per valorar el canvi de coneixements dels alumnes.

Fins el moment, els resultats obtinguts de les avaluacions són molt positius i per aquest motiu, es preveu donar continuïtat al taller.

* Taller “Xerrem d’alcohol i d’altres drogues”

Aquest taller està adreçat als alumnes de 15 i 16 anys (o que cursen 2n de 2n cicle de 2a ensenyança, 4t d’ESO i 2de) de tots els sistemes educatius. Centrat en oferir informació sobre l’alcohol tot i que pot incloure el treball d’altres substàncies en funció del perfil majoritari que presenta el grup, amb l’objectiu de capacitar els joves per enfrontar-se amb èxit a la possible oferta de drogues, afavorint al màxim l’abstinència i retardant l’inici del contacte amb aquestes substàncies. Tallers realitzats i número d’alumnes que hi han participat al llarg de les 11 edicions:

 

 

L’avaluació del taller es fa a través de diferents qüestionaris:

- Qüestionari d’avaluació que omplen els docents que assisteixen al taller.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els tècnics que desenvolupen el taller.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els alumnes.

* Taller de prevenció del consum de drogues i dels riscos associats al consum “Febre del divendres nit”

Els resultats obtinguts de les avaluacions del taller “Xerrem d’alcohol i d’altres drogues” són positius, no obstant això, es va considerar necessari disposar d’un nou taller que fos  flexible i adaptable a les diferents necessitats preventives dels alumnes, amb una metodologia nova i que incidís en el treball de continguts inespecífics relacionats amb la detecció de la pressió de grup i social, la presa de decisions individuals i responsables i la responsabilitat.

Per aquest motiu, per al curs 2016/2017, s’ha dut a terme aquest taller que s’adreça als alumnes de 15-16 anys (o que cursen segon de segon cicle de segona ensenyança, 4t d’ESO i 2de) de tots els sistemes educatius, en substitució del taller de “Xerrem d'alcohol i d'altres drogues”.

Es tracta d’una proposta educativa i preventiva del consum de drogues i dels riscos associats a aquests consums, que busca estimular la reflexió crítica sobre el consum de drogues, la reducció dels riscos associats a aquests consums, així com afavorir l’adopció de decisions que permetin gaudir d’una festa sense comprometre la salut pròpia ni la d’altres persones.  En definitiva es pretén:

- Ajudar a prendre consciència de les actituds i les conductes personals de cadascú relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues, la conducció i les relacions sexuals de risc.

- Afavorir la reflexió crítica sobre aquestes actituds i conductes i propiciar l’adopció de decisions que permetin gaudir de la festa sense posar en risc la salut pròpia ni la d’altres persones.

- Aprendre a identificar les situacions de pressió social o de grup per consumir alcohol i altres drogues.

- Promoure el respecte envers les decisions de no consumir alcohol o altres drogues que facin els companys i altres persones.

En aquesta primera edició, s’han realitzat 26 tallers i han participat 533 alumnes. La valoració general ha estat molt positiva i actualment s’està duent a terme l’avaluació.

L’avaluació del taller es fa a través de diferents qüestionaris:

- Qüestionari d’avaluació que omplen els alumnes.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els docents que assisteixen al taller.

- Qüestionari d’avaluació que omplen els tècnics que desenvolupen el taller.

Es preveu mantenir les accions preventives i el proper curs escolar ampliar-les amb l’elaboració d’un nou taller de prevenció del consum de tabac adreçat als alumnes de primària

* Xerrades en el marc del Pla de Prevenció de Conductes Delictives i altres tallers preventius

Des del curs escolar 2009/2010, s’està duent a terme una sèrie de xerrades en el marc del Pla de Prevenció de Conductes Delictives als diferents centres escolars del Principat. La població escolar afectada són alumnes dels cursos de segon de segona ensenyança de l’escola andorrana, 4ème del Lycée Comte de Foix, segon d’ ESO.

Aquestes intervencions es coordinen amb el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i els formadors són representants del Cos de Policia, del Cos d’Agents Penitenciaris i de l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives.

La finalitat d’aquestes xerrades és informar i prevenir la població escolar sobre les conductes delictives més habituals en menors (entre aquestes destaca els delictes contra la salut pública) i les conseqüències judicials que aquestes poden tenir.

Alumnes formats en les set edicions del Pla:

 

Curs escolar	2009/2010	2011/2012	2012/2013	2013/2014	2014/2015	2015/ 2016	2016/ 2017	Total
Sessions realitzades	20	35	34	34	33	35	34	225
Alumnes formats	648	745	812	754	706	724	649	5.038

 

En relació als delictes contra la salut pública, s’exposa que el consum (individual i/o grupal), possessió, cessió i tràfic de qualsevol substància estupefaent (definint aquestes) es troba sancionada penalment al Principat d’Andorra. Així mateix s’especifica la major gravetat de realitzar aquestes conductes en recintes escolars i/o llocs amb afluència de menors (centres esportius o parcs)

D’altra part, representants del Cos de Policia han realitzat xerrades informatives i preventives als alumnes del Centre de Formació Professional d’Andorra els darrers quatre cursos escolars. La finalitat d’aquestes xerrades és informar i prevenir els estudiants de Formació Professional d’Andorra sobre les conseqüències penals del consum de substàncies tòxiques, informar i conscienciar dels efectes adversos que comporta el consum de drogues i saber enfrontar-se a l’oferta de drogues i a un possible entorn consumidor.

Estructura de la xerrada:

- Identificar les infraccions penals en matèria de productes estupefaents.

- Identificar les conseqüències penals per a menors i per a majors d’edat.

- Informar i conscienciar dels efectes adversos que comporta el consum de drogues.

- Ser capaç d’enfrontar-se a l’oferta de drogues.

- Evitar entrar al món de les drogues

Aquesta mateixa intervenció, també, s’ha fet en altres centres escolars que ho han demanat.

Pel que fa a aquestes intervencions a les escoles, la intenció és que es tornin a reiniciar pel proper curs escolar.

D’altra banda, es duen a terme accions preventives fora de les escoles, en diferents àmbits d’intervenció, que permeten reforçar tota la tasca educativa que es realitza en el context escolar:

* Accions d’informació i de sensibilització sobre el consum nociu d’alcohol i la reducció dels riscos adreçades a l’àmbit comunitari, amb l’objectiu de reduir l’accessibilitat i disminuir els riscos associats al consum d’alcohol.

Per exemple, taller de dispensació responsable de begudes alcohòliques, col·laboració i suport en el desenvolupament del projecte “Alcohol + Conducció = mal rotllo” de Creu Roja Andorrana.

* Accions orientades a garantir que els professionals i els agents socials i educatius que treballen amb infants i joves, disposin de la informació i la formació necessària per intervenir i promoure la seva participació com agents preventius.

Per exemple: es fan, anualment, formacions adreçades als educadors i tècnics de joventut de Govern i dels comuns amb l’objectiu de disposar dels coneixements necessaris i actualitzats en relació amb les diferents substàncies, el context legal i altres continguts d’intervenció preventiva des de l’àmbit educatiu.

* Oferir eines de suport a les famílies per desenvolupar, millorar i enfortir les habilitats parentals i la seva implicació en la prevenció del consum de drogues.

Per exemple, anualment es distribueix, a través dels centres educatius, el llibre “10 passos per educar les filles i els fills en estils de vida saludables”. Es tracta d’un material específic que s’adreça a les famílies que tenen fills de 8 -9 anys i que cursen primer de segon cicle de primera ensenyança, 3r de primària i CE2 i té per objectiu oferir estratègies i orientacions que contribueixin a promoure estils de vida saludables i a ajudar els fills a adquirir habilitats per enfrontar-se al consum de drogues.

Finalment, cal destacar que recentment s’ha creat el Servei d'Adolescents en Risc (SAR), adscrits a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats del Departament d’Afers Socials, que és un recurs de protecció a la infància que neix amb l’objectiu de donar resposta als adolescents en situació de risc i les seves famílies, entre els quals els adolescents que presenten conductes addictives en relació amb les drogues.  L’objectiu prioritari és evitar adoptar una mesura de protecció prop de les famílies, és a dir, prevenir noves situacions de risc i evitar la cronicitat de les situacions de risc existents. Els beneficiaris seran els adolescents de 12 a 16 anys  en relació amb els quals existeix un expedient judicial i hi ha un seguiment en el nucli familiar. L’atenció és de caire diürn, principalment en horari extraescolar per compensar les deficiències socioeducatives que presenten els adolescents. L’equip tècnic serà format per un equip multidisciplinari (educador social, psicòleg i treballador social), a més d’altres agents socials que facilitin l’endegament d’activitats específiques. Per d'altra banda, aquest servei treballarà aspectes relacionats amb la conscienciació vers varis àmbits, en especial l’addicció a les drogues.

4. Creu Govern que s’haurien d’aplicar mesures disciplinàries als joves que siguin enxampats prenent drogues? En cas afirmatiu, quines mesures disciplinàries es contemplen?

El consum de productes estupefaents està tipificat als articles 284, 499 i 500 del Codi penal, i pot ser considerat com una contravenció penal o un delicte menor en funció del producte estupefaent que es tracti. 

En virtut de l’article 2 de Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, el batlle de menors és competent per jutjar en primera instància els fets comesos per majors de 12 anys i menors de 18, tipificats com a contravencions i delictes menors en el Codi penal. Per tant, pot aplicar les mesures de caràcter disciplinari o educatiu previstes a l’article 47 de la Llei esmentada als joves compresos entre aquestes edats que siguin controlats prenent drogues.

L’aplicació de les mesures té com a finalitat primordial la integració del menor en la societat. Tota mesura ha d’estar orientada cap a la seva educació. Per imposar les mesures el batlle ha de tenir en compte no només la naturalesa dels fets i la seva valoració jurídica, sinó també l’interès del menor.

A la pràctica, el més freqüent és que el batlle de menors faci ús de la facultat prevista a l’article 27 de la Llei qualificada de jurisdicció de menors quan els fets són de poca gravetat. En aquests casos, tenint en compte les condicions i les circumstàncies del menor, el batlle pot proposar-li la possibilitat d’arxivar el procediment si aquest accepta realitzar determinades contraprestacions, com ara el compliment de les mesures educatives previstes  a la Llei, que poden ser el seguiment d’un tractament mèdic determinat (que acostuma a ser de deshabituació a les drogues); o la llibertat vigilada amb assistència educativa, que consisteix en complir un programa d’activitats socioeducatives, així com les regles de conducta que s’estableixin en cada cas, sota una vigilància estreta, durant un temps màxim de dos anys i un temps mínim de sis mesos.

Cal indicar que en el cas que es tracti d’un consum aïllat, en virtut de l’article 20 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, el batlle instructor pot no incoar el procediment quan, oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l’àmbit educatiu i familiar. En aquests casos s’arxiva el procediment i no arriba al batlle de menors, tot i que cal informar a aquest darrer als efectes oportuns, i a l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, perquè efectuï el seguiment oportú.

Segons la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, només són susceptibles de la correcció en l’àmbit educatiu i familiar els menors que hagin comès infraccions tipificades com a delictes menors o contravencions en el Codi penal. No obstant això, si el menor ha comès amb anterioritat aquest tipus de fets, s’ha d’incoar el procediment penal corresponent, amb les conseqüències que se’n derivin.

Per tant, la legislació vigent ja contempla la necessitat d’adoptar mesures disciplinàries, especialment en cas de consums reiterats de drogues per part de menors.