Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Newsletters / Butlletí del Consell General / BCG 51/2015, 18 novembre 2015

BCG 51/2015, 18 novembre 2015

Facebook icon Twitter icon Forward icon

BCG 51/2015

 

 

Butlletí
del
Consell General

Núm. 51/2015

Casa de la Vall, 18 de novembre del 2015

SUMARI

 

 

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993, i obertura del termini de presentació d’esmenes.          

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 17 de novembre del 2015, relatives al Projecte de llei que regula l’ens públic FEDA i el règim de les activitats dels sectors elèctrics, del fred i de la calor, (Reg. Núm. 1266).       

4.4.3 Preguntes urgents

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 16 de novembre del 2015, relativa a si Govern ha elaborat el marc pressupostari general de l'Estat d'acord amb el que preveu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i de l'estabilitat pressupostària i fiscal amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 1263).   

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 18 de novembre del 2015, relativa a l’endeutament del Govern a data 30 de juny del 2015 amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 1265).   

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió informativa pública del M. I. Sr. Eric Jover Comas, ministre d’Educació i Ensenyament Superior, davant de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, pel dia 15 de desembre del 2015.               

 

 

 

 

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 18 de novembre del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. cap de Govern, registrat en data 11 de novembre del 2015, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada a excepció de la disposició final primera, i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 10 de desembre del 2015, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993

Exposició de motius

En virtut de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, es va addicionar un paràgraf tercer a l’article 11 d’aquesta Llei. Aquest nou paràgraf relaciona els conceptes que han d’integrar el règim retributiu dels batlles i els magistrats, però delega tanmateix en una llei posterior la regulació concreta d’aquest règim. En conseqüència, la disposició final setena de la Llei 28/2014 encomana al Govern que aprovi el projecte de llei de regulació del règim retributiu dels batlles i els magistrats, i també del règim retributiu i de gratificació del fiscal general i dels fiscals adjunts, i dels membres del Consell Superior de la Justícia, respectivament, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la Llei esmentada, que va tenir lloc el 13 de novembre del 2014.

És per aquest motiu que es promou aquesta Llei, que, per motius de coherència sistemàtica, s’ha articulat com una nova modificació de la Llei qualificada de la Justícia i, per via de la disposició final primera, també de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996. En efecte, s’ha volgut evitar la dispersió normativa i que, per tant, totes les qüestions relatives al règim estatutari dels membres de les carreres judicial i fiscal es continguin en les mateixes normes legals.

L’article 1 d’aquesta Llei reforma una vegada més el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia per encabir el concepte retributiu que consisteix en el complement d’antiguitat, però tot eliminant l’obligatorietat que els batlles i els magistrats percebin tots els conceptes retributius ordinaris que fins ara relacionava l’article 11. Així, s’ha constatat que esdevé impossible aplicar d’una forma adequada i equitativa el complement de productivitat quan es tracta dels batlles adscrits a les seccions d’Instrucció i, en canvi, les característiques del lloc de treball que ocupen i l’assumpció dels torns de guàrdia en matèria penal fan necessari que puguin percebre un complement de destinació. Al mateix temps, s’aprofita la modificació de l’article que ens ocupa per afegir un nou paràgraf que fa remissió a les taules que s’incorporen com un nou annex1 ala Llei qualificada de la Justícia, d’acord amb l’article 5 de la Llei, i que detallen el règim retributiu dels batlles i els magistrats.

En aquest sentit, l’article 5 quantifica la base retributiva i els complements que formen part del règim retributiu dels batlles i els magistrats. En el cas dels batlles, aquesta base retributiva es redueix si es té en compte la quantitat percebuda actualment, però es compensa amb un increment salarial vinculat al complement de grau. La suma d’aquest complement i del complement d’antiguitat fa possible una progressió salarial real i rellevant, que dimana al mateix temps de l’antiguitat i de l’avaluació favorable en relació amb l’exercici de les funcions encomanades i amb les activitats formatives endegades. A més, aquesta progressió es pot veure consolidada eventualment amb l’augment salarial que comporta l’accés a la categoria de magistrat, i amb el complement de grau que també s’hi inclou, atès que la base retributiva dels magistrats amb dedicació plena s’incrementa substancialment per establir una vinculació estreta entre la progressió en la carrera judicial i la progressió salarial.

Pel que fa a l’article 2 de la Llei, modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, amb l’objectiu de remetre’s a les taules que s’hi introdueixen com un nou annex 2, i que estableixen i quantifiquen la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia.

Aquest annex 2 s’incorpora a la Llei qualificada de la Justícia en virtut de l’article 6 i, sense augmentar globalment la gratificació que perceben els membres del Consell Superior de la Justícia, consolida un repartiment més equitatiu d’acord amb la càrrega de treball i les responsabilitats que tenen cadascun d’aquests membres.

D’altra banda, d’acord amb l’article 3 de la Llei, s’aprofita la modificació de la Llei qualificada de la Justícia per reformar-ne l’article 64 bis i fer possible que els batlles que hagin assolit el tercer grau puguin anomenar-se magistrats, la qual cosa també incideix en el foment d’una carrera judicial efectiva i progressiva.

La Llei es clou amb dos disposicions transitòries i tres disposicions finals. La disposició transitòria primera té com a finalitat preservar els drets econòmics adquirits pels membres de les carreres judicial i fiscal, tot establint, però, les normes oportunes a fi d’evitar un increment desproporcionat i inequitatiu del règim retributiu d’algun dels membres de la carrera judicial, per aplicació coetània dels nous conceptes retributius i de la mateixa disposició transitòria que ens ocupa, i, també, per mitigar a terme les diferències derivades de les quantitats percebudes per raó de l’antiguitat meritada. D’altra banda, la disposició transitòria segona inclou les disposicions necessàries per substituir els antics complements retributius pels nous complements retributius.

La disposició final primera modifica l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal i introdueix un nou annex a aquesta Llei, per millorar la regulació relativa a l’aplicació de les normes de la Llei qualificada de la Justícia als membres de la carrera fiscal i, sobretot, per establir i quantificar el règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts, d’acord amb les mateixes premisses mencionades en relació amb els batlles i els magistrats. D’altra banda, la modificació de l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal ha permès constatar que els articles90 a92 de la Llei qualificada de la Justícia bé eren reiteratius en relació amb les disposicions de la Llei del Ministeri Fiscal, bé ho esdevenen a partir d’ara, i és per aquest motiu que es deroguen en virtut de l’article 4 d’aquesta Llei.

Finalment, les disposicions finals segona i tercera encomanen al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents i determinen la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, respectivament.

Article 1. Modificació del paràgraf tercer de l’article 11

Es modifica el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou addicionat per l’article 3 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i s’introdueix un nou paràgraf quart a l’article 11 esmentat, que queden redactats com segueix:

“Article 11

[...]

El règim retributiu dels batlles i els magistrats consta, si escau, dels conceptes següents:

a) Base retributiva, segons les categories de batlle i magistrat.

b) Complement de grau personal, segons el grau que correspongui a cada batlle o magistrat.

c) Complement de destinació, per la plaça ocupada, segons la classificació de places que aprovi el Consell Superior de la Justícia.

d) Complement de responsabilitat addicional, pel nivell superior de funcions assumides respecte de les pròpies de la plaça, de manera addicional, provisional o transitòria, i també per la designació en la presidència d’un òrgan judicial.

e) Complement de productivitat, no consolidable, per superar els nivells de càrrega de treball que fixi el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els mòduls d’activitat judicial que estableixi.

f) Complement d’antiguitat, per cada tres anys de servei prestat com a batlle o magistrat prop de l’Administració de Justícia.

El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex 1 d’aquesta Llei.”

Article 2. Modificació de l’article 30

Es modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 11 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

“Article 30

Els membres del Consell Superior de la Justícia reben la gratificació que s’estableix en la taula anual que s’adjunta com a annex 2 d’aquesta Llei, a càrrec del seu pressupost, d’acord amb la dedicació esmerçada en el compliment efectiu de les funcions que tenen encomanades.”

Article 3. Modificació de l’apartat 1 de l’article 64 bis

Es modifica l’apartat 1 de l’article 64 bis de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou addicionat per l’article 44 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

“Article 64 bis

1. La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats, al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior. No obstant això, els batlles que hagin assolit el tercer grau, d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article, malgrat que pertanyen a la categoria de batlle, s’anomenen magistrats si així ho acorda el Consell Superior de la Justícia després que el batlle concernit ho hagi sol·licitat.

[...]”

Article 4. Derogació dels articles 90, 91 i 92

Es deroguen els articles 90, 91 i 92 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Article 5. Addició d’un annex 1

S’introdueix un annex1 ala Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex 1. Taules anuals del règim retributiu dels batlles i magistrats (en euros bruts)

 

 

Base retributiva

Complement de grau

Batlle en pràctiques

40.300,00

 

Batlle de primer grau, batlle suplent i batlle substitut

59.098,00

 

Batlle de segon grau

59.098,00

14.781,00

Batlle de tercer grau

59.098,00

29.562,00

Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació plena

88.660,00

 

Magistrat de grau superior amb dedicació plena

88.660,00

7.280,00

Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació parcial

29.549,00

 

Magistrat de grau superior amb dedicació parcial

29.549,00

2.561,00

 

 

 

 

 

 

 

Complement de destinació

Complement

de productivitat

Comple-ment de responsabi-litat addicional

Comple-ment d’antiguitat

Batlles adscrits a les seccions d’Instrucció

3.250,00

 

 

 

Magistrats amb dedicació plena adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia

3.250,00

 

 

 

Magistrats amb dedicació parcial adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia

1.625,00

 

 

 

Batlles adscrits a les seccions civil, administrativa i de menors, i magistrats amb dedicació plena adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia

 

Entre 0 i 3.250,00

 

 

Magistrats amb dedicació parcial adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia

 

Entre 0 i 1.625,00

 

 

President del Tribunal de Batlles

 

 

10.400,00

 

President del Tribunal de Corts

 

 

3.900,00

 

President del Tribunal Superior de Justícia

 

 

3.900,00

 

Batlles i magistrats amb dedicació plena

 

 

 

1.300,00

Magistrats amb dedicació parcial

 

 

 

390,00

 

Article 6. Addició d’un annex 2

S’introdueix un annex2 ala Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

 

Annex 2. Taula anual de la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia (en euros bruts)

 

 

Gratificació

President

52.000,00

Vicepresident

26.600,00

Vocal

18.800,00

 

Disposició transitòria primera

1. Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en aquesta Llei i que consisteixen en la base retributiva i, si escau, també en el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé inferior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de les dietes (727 o 751), la prima Justícia (272) i la prima de presidència (272), segueix percebent la diferència que en resulti, la qual passa a integrar un nou complement anomenat “d’absorció” fins que, eventualment, assoleixi el grau en virtut del qual percebrà els imports que es corresponen a aquesta diferència per raó dels conceptes retributius assenyalats en aquesta Llei. En aquest cas, però, el magistrat concernit no percebrà l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que estableix aquesta Llei, encara que d’acord amb les disposicions que s’hi contenen tingui dret a percebre’l, i només percebrà una quarta part dels imports que es corresponen al complement de destinació i al complement de productivitat que preveu aquesta Llei, si d’acord amb les disposicions que s’hi contenen té dret a percebre’ls.

2. Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en aquesta Llei i que consisteixen en la base retributiva i el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé superior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de dietes (727 o 751), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272), el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i/o la prima de permanència (119), deixarà de percebre els imports que es corresponen a les primes i als complements ressenyats, no percebrà els complements de destinació i de productivitat que estableix aquesta Llei, i només percebrà una quarta part de l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que preveu aquesta Llei.

3. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, als batlles i els fiscals adjunts de tercer grau, i als magistrats i als magistrats de grau superior que percebin un o diversos dels conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119), els imports que es corresponen a aquests conceptes els seran detrets de l’import del complement de grau o, en el cas dels magistrats que no hagin assolit el grau superior, de l’import de la base retributiva, que els pertoqui percebre d’acord amb aquesta Llei, sempre que es tracti d’imports en concepte de complements o primes meritats amb anterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal, o de la part d’aquests imports que hagin estat meritats amb posterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal i que superin en un període de tres anys la quantitat fixa que els membres de la carrera judicial o fiscal perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals.

Disposició transitòria segona

1. Sense perjudici del que estableix l’apartat segon de la disposició transitòria primera, els conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119) se suprimeixen i queden substituïts per tres nous conceptes retributius denominats “complement d’antiguitat I”, “complement d’antiguitat II” i “complement d’antiguitat III”, el primer dels quals inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb anterioritat al seu ingrés en aquesta carrera, el segon dels quals inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera i que hagin superat en un període de tres anys la quantitat fixa que perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals, i el tercer dels quals inclourà la resta dels imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera, així com els imports en concepte del complement d’antiguitat que meritin d’acord amb aquesta Llei.

2. Els conceptes retributius que consisteixen en la indemnització preufetera (101), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272) i en les dietes fixes Justícia (727 o 751) que perceben eventualment els batlles i els magistrats, sigui quin sigui el seu grau, i els membres del Consell Superior de la Justícia, se suprimeixen i queden substituïts pels conceptes retributius equivalents o substitutius que estableix aquesta Llei.

3. El concepte retributiu que consisteix en el complement (110) es manté fins que s’exhaureixi el mandat del vicepresident del Tribunal de Corts que hagi estat nomenat per a aquest càrrec en el moment en què va entrar en vigor la Llei 28/2014, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, d’acord amb el que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei esmentada. No obstant això, aquest concepte retributiu passa a denominar-se “complement de responsabilitat addicional” a partir de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final primera

1. Es modifica l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

“Article 15

1. Sense perjudici de la independència i l’autonomia funcional dels membres del Ministeri Fiscal en relació amb els batlles i els magistrats, s’entenen inclosos en la carrera judicial a efectes de l’accés, la selecció, el nomenament, la promoció, la formació, les situacions administratives, i els drets i les obligacions, i els són aplicables les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia en aquestes matèries, llevat que aquesta Llei les reguli específicament.

2. El règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex d’aquesta Llei.”

2. S’introdueix un annex a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

 

 

 

 

 

 

 

 

Annex. Taules anuals del règim retributiu dels membres del Ministeri Fiscal (en euros bruts)

 

 

Base retributiva

Complement de grau

Fiscal general

104.000,00

 

Fiscal adjunt en pràctiques

40.300,00

 

Fiscal adjunt de primer grau

59.098,00

 

Fiscal adjunt de segon grau

59.098,00

14.781,00

Fiscal adjunt de tercer grau

59.098,00

29.562,00

 

 

 

Complement de destinació

Complement d’antiguitat

Fiscals adjunts

3.250,00

 

Fiscal general i fiscals adjunts

 

1.300,00

 

Disposició final segona

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes lleis.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 18 de novembre del 2015, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 17 de novembre del 2015, relatives al Projecte de llei que regula l’ens públic FEDA i el règim de les activitats dels sectors elèctrics, del fred i de la calor i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1266).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 18 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Molt Il·lustre Senyor,

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen relatives al Projecte de llei que regula l’ens públic FEDA i el règim de les activitats dels sectors elèctrics, del fred i de la calor

1) En la memòria econòmica del projecte de llei de FEDA s’explica que la capacitat financera de FEDA no li permet dur a terme el volum d’inversió necessari per tirar endavant el Pla de desenvolupament del sector energètic establert en el llibre blanc de l’Energia. Ens pot explicar el Govern per quina raó FEDA no pot efectuar totes les inversions previstes? Quines raons li impedirien fer les inversions per trams? Existeixen estudis/anàlisis suplementaris a les memòries que acompanyen aquest projecte de llei?

2) En la mateixa memòria econòmica del projecte de llei, Govern reconeix que els projectes de centrals de producció que s’atorguin en règim de concessió administrativa han de respondre a les necessitats definides en un pla sectorial d’infraestructures energètiques que establirà les necessitats de nova capacitat de producció per cada tecnologia. Ens pot explicar el Govern per quina raó no ha publicat el Pla Sectorial d’Infraestructures? És possible aprovar una Llei que canvia el model energètic sense un pla sectorial d’infraestructures? Hi ha cap document/avanç/previsió?

3) Disposem d’una previsió econòmica / financera de les inversions a efectuar? Inversions, amortitzacions, repercussions en tarifa...?

4) Existeix algun estudi/document sobre l’impacte econòmic i social de la nova norma?

5) En la plana 4 de la memòria econòmica del projecte de llei (Punt 2) s’afirma que l’esquema de participació privada no incorporarà electricitat al sistema a un cost superior al d’importació. Com ho justifica el Govern, en base a quina documentació o previsió? Hi ha cap anàlisi sobre aquesta qüestió?

6) En base a quina previsió es determina que els beneficis d’una producció més barata es repercutirà als consumidors? En què es fonamenta que la producció sigui “més barata”?

7) En base a què es determina que la compra per part de FEDA de tota la producció pot generar una producció més barata? (Punt 3, pàgina 4 de la memòria econòmica)

8) El mateix amb les afirmacions 5 i 6, plana 5 de la memòria econòmica.

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 17 de novembre de 2015

Rosa Gili Casals                                                                     
Consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata

 

4.4.3 Preguntes urgents

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 18 de novembre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 16 de novembre del 2015, relativa a si Govern ha elaborat el marc pressupostari general de l'Estat d'acord amb el que preveu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i de l'estabilitat pressupostària i fiscal i d'acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d'urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1263).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

A la Sindicatura

El sotasignat, Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral i urgent com preveu l’article 131 de l’esmentat reglament, davant el Ple del Consell General.

Antecedents:

Atès que, la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal estipula en l’Article 11, entre d’altres, els següents punts:

“1. L’elaboració i l’aprovació dels pressupostos anuals de les administracions, els comuns, els organismes i les entitats subjectes a la present Llei s’han d’ajustar a un marc pressupostari general que cobrirà el període de mandat i que haurà de complir amb els requisits i condicions establerts en la present Llei.

2. El Govern, en un termini màxim de sis mesos des de la seva presa de possessió, presentarà al Consell General per a la seva aprovació un marc pressupostari general pel temps del seu mandat. Aquest marc pressupostari serà revisat cada any i es farà públic abans de què s’aprovin els pressupostos de l’Administració general de l’Estat.

(...)

4. El marc pressupostari general de l’estat i dels comuns, consistirà en una projecció pressupostària pels anys del mandat, en el que s’emmarcaran els pressupostos anuals de la legislatura.

Aquest marc pressupostari contemplarà:

a) Els objectius de sostenibilitat financera, d’estabilitat pressupostària i fiscal, establerts en la present Llei.

b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i despeses, tenint en compte tant la seva evolució tendencial com l’impacte de les mesures previstes pel període considerat.

c) Les previsions econòmiques generals en el context de les quals s’aplicarà el marc pressupostari, durant el període de mandat.”

I Atès que la Disposició transitòria primera de la mateixa llei estipula:

“Marc pressupostari.

El Govern i els comuns elaboraran i aprovaran el primer marc pressupostari que els correspongui d’acord amb la present Llei a partir de la seva constitució després de les primeres eleccions que se celebrin en els àmbits respectius després de la seva entrada en vigor.”

Pregunto al M. I. Govern:

Ha elaborat el Govern el marc pressupostari general de l’estat d’acord amb el que preveu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal?

A Casa de la Vall, 16 de novembre del 2015

Carles Naudi D’Areny-Plandolit Balsells                      
Conseller General del Grup Parlamentari Liberal

 

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 18 de novembre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 18 de novembre del 2015, relativa a l’endeutament del Govern a data 30 de juny del 2015 i d'acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d'urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1265).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa l’article 131 del Reglament del Consell General, formula la pregunta amb caràcter urgent perquè sigui resposta de forma oral pel Govern, en la propera sessió del Consell General, prevista pel 19 de novembre.

Pregunta que es formula al Govern relativa a l’endeutament del Govern a data 30 de juny del 2015

Atès que la liquidació del primer semestre del 2015 del Govern d’Andorra presenta un augment de l’endeutament d’aproximadament 28 milions d’euros respecte de l’inici de l’any.

Es pregunta,

Pot explicar Govern els motius pels quals s’ha incorregut en aquest increment?

Casa de la Vall, 18 de novembre de 2015

Jordi Gallardo Fernàndez

 

 

5- ALTRA INFORMACIÓ

Avís

El proper dia 15 de desembre del 2015, dimarts, a les 16.00h, se celebrarà a la sala de reunions públiques de la planta -3 del nou edifici del Consell General, una sessió informativa pública del M. I. Sr. Eric Jover Comas, ministre d’Educació i Ensenyament Superior, davant de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, amb l'ordre del dia següent:

Punt Únic: Compareixença, a iniciativa pròpia, del M. I. Sr. Eric Jover Comas, ministre d’Educació i Ensenyament Superior, per informar sobre l’inici del curs escolar 2015-2016.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Butlletí del Consell General

Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044