BCG 51/2014, 27 juny 2014

BCG 51/2014

Butlletí
del
Consell General

Núm. 51/2014
Casa de la Vall, 27 de juny del 2014
SUMARI

 
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de serveis de confiança electrònica, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles, i obertura del termini de presentació d’esmenes.  
Pròrroga al termini de presentació d’esmenes al Projecte de llei de creació de la societat pública Andorra Telecom, SAU.  
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de patents. 
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de taxes de l’Oficina de Patents.

2.2 Proposicions de llei
Publicació del criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra.  

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, i obertura del termini de presentació d’esmenes.

3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Tramesa de la Proposició de llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.  
Publicació del criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de matrimoni. 

 
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 19 de juny del 2014, sota el títol Projecte de llei de serveis de confiança electrònica i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 19 de setembre del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Projecte de llei de serveis de confiança electrònica
Exposició de motius
Una de les necessitats essencials en tota societat desenvolupada a fi d’afavorir el desenvolupament econòmic és la creació de confiança electrònica en l’entorn telemàtic. De fet, la manca de confiança electrònica en aquest àmbit propicia que els consumidors, les empreses i les administracions dubtin a l’hora d’executar transaccions per via electrònica i adoptar nous serveis.
En aquest sentit, el marc jurídic que es proposa mitjançant aquesta Llei té per objecte establir interaccions electròniques segures entre els ciutadans, les empreses, i l’Administració pública, per tal d’augmentar l’eficiència dels serveis en línia públics i privats, així com els negocis i el comerç electrònic, no només al Principat d’Andorra, sinó també considerant la perspectiva de la Unió Europea, amb la intenció d’avançar en una convergència desitjable.
La legislació actual en la matèria, és a dir la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica, es refereix gairebé exclusivament a la signatura electrònica, sense preveure la resta de serveis de confiança electrònica.
Amb la implantació de la certificació electrònica s’ha palesat la necessitat de disposar d’una nova Llei que permeti aquesta implantació d’una manera eficient. Aquest text, doncs, amplia el rang de serveis de confiança electrònica, entre d’altres, als serveis electrònics relatius al cicle de vida de l’autenticació electrònica, les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, els documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web, i la provisió de certificats electrònics i xifrat.
Així mateix, el marc transfronterer per garantir la seguretat, la fiabilitat i la facilitat de les transaccions electròniques s’ha d’equiparar a les regulacions dels països que formen part de l’òrbita econòmica d’Andorra, amb la finalitat de facilitar els acords i el reconeixement en la matèria.
En conseqüència, també és objectiu d’aquesta Llei adequar la legislació existent i ampliar-la, incloent-hi altres serveis de confiança electrònica connexos essencials, perquè els ciutadans, les empreses, i les administracions, han de poder beneficiar-se d’aquest reconeixement i de l’acceptació mutus a través de les fronteres quan resulti necessari per a l’accés i la realització de procediments o transaccions electrònics.
A partir d’aquestes premisses, la Llei s’estructura en cinc capítols. El primer capítol inclou les disposicions generals. El segon capítol es refereix als serveis de confiança electrònica, amb especial incidència en la signatura electrònica i el nou segell electrònic, que substitueix la signatura electrònica de les persones jurídiques, però també les marques de temps electròniques, els certificats electrònics d’autenticació de llocs web i el servei de lliurament electrònic. El capítol tercer s’ocupa del document electrònic i la digitalització. El capítol quart versa sobre la prestació de serveis de confiança electrònica, això són els prestadors de serveis de confiança electrònica i la supervisió i el control dels serveis de confiança electrònica. Per acabar, el capítol cinquè determina el règim sancionador.
La Llei també consta d’una disposició derogatòria i una  disposició final.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte de la Llei
Aquesta Llei regula:
a) Els serveis de confiança electrònica i el seus efectes substantius en qualsevol tipus d’actuació o relació jurídica.
b) Les presumpcions associades al valor probatori dels serveis de confiança electrònica.
c) L’activitat dels prestadors de serveis de confiança electrònica, i les condicions de supervisió que els apliquen, així com el règim d’infraccions i sancions aplicables.
d) Les condicions en què Andorra reconeix l’eficàcia, en el seu territori, dels serveis de confiança electrònica prestats pels prestadors de serveis de confiança electrònica estrangers.
Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei s’aplica als prestadors de serveis de confiança electrònica establerts a Andorra o als serveis prestats a través d’un establiment permanent al país.
La mera utilització esporàdica, no continuada o habitual, de mitjans tecnològics situats a Andorra per a la prestació o l’accés als serveis, no pressuposa l’existència d’un establiment permanent i no implica, per ella mateixa, l’aplicació d’aquesta Llei.
2. Aquesta Llei no s’aplica a la prestació de serveis de confiança electrònica que s’ofereixen a un grup tancat de participants i que s’utilitzen de forma exclusiva dintre d’aquest grup.
3. Les disposicions d’aquesta Llei no modifiquen el requisits aplicables a la formalització, la validesa i l’eficàcia dels negocis i els actes jurídics, ni dels documents en què constin. Tampoc no modifiquen les normes aplicables en matèria de protecció dels consumidors i usuaris, ni de comerç.
Article 3. Definicions
A efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:
(1) «Autenticació», procés electrònic que permet la validació de la identificació electrònica d’una persona física o jurídica, o l’origen i la integritat d’una dada electrònica.
(2) «Certificat electrònic», declaració electrònica que vincula les dades de validació d’una signatura o un segell electrònic d’una persona física o jurídica, respectivament, amb el certificat, i confirma les dades d’aquesta persona.
(3) «Certificat electrònic qualificat d’autenticació de lloc web», declaració que permet autenticar un lloc web i vincular-lo amb la persona a qui ha expedit el certificat electrònic un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 19.
(4) «Certificat electrònic qualificat de segell electrònic», declaració que s’utilitza per donar suport a un segell electrònic expedit per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 8.
(5) «Certificat electrònic qualificat de signatura electrònica», declaració que s’utilitza per donar suport a les signatures electròniques expedida per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat i que compleix els requisits que estableix l’article 6.
(6) «Creador d’un segell», persona física que crea un segell electrònic.
(7) «Dades de creació de la signatura electrònica», dades úniques que utilitza el signatari per crear una signatura electrònica.
(8) «Dades de creació del segell electrònic», dades úniques que utilitza el creador del segell electrònic per crear-lo.
(9) «Dades de validació», dades utilitzades per validar una signatura electrònica o un segell electrònic.
(10) «Digitalització», procés tecnològic que permet l’obtenció d’un o diversos fitxers electrònics que contenen la imatge codificada, fidel i íntegra d’un document en suport paper a través de tècniques fotoelèctriques d’escaneig. Aquest fitxer està format per la imatge electrònica obtinguda, les seves metadades i, si escau, la signatura o el segell electrònic associat al procés de digitalització.
(11) «Dispositiu de creació de signatures electròniques», equip o programa informàtic configurat per crear una signatura electrònica.
(12) «Dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat», dispositiu de creació de signatures electròniques que compleix els requisits enumerats en l’article 10.
(13) «Document electrònic», document en qualsevol format electrònic, el qual ha de complir els requisits següents perquè sigui vàlid: el de contenir informació, que ha d’estar arxivada en un suport electrònic segons un format determinat i ha de ser susceptible d’identificar-se i de tractar-se de manera diferenciada, així com el de disposar de les dades d’identificació que permetin individualitzar-la, sense perjudici de la possible incorporació a un expedient electrònic.
(14) «Estàndards», normes o especificacions tècniques d’aplicació voluntària que resulten aplicables a una matèria determinada.
(15) «Expedient electrònic», conjunt de documents electrònics corresponent a un procediment administratiu, sigui quin sigui el tipus d’informació que continguin.
(16) «Identificació electrònica», procés d’ús de les dades d’identificació d’una persona en forma electrònica que representen inequívocament una persona física o jurídica.
(17) «Interoperabilitat», capacitat dels sistemes d’informació, i per tant dels procediments als quals aquests sistemes donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells.
(18) «Marca de temps electrònica», dades en forma electrònica que vinculen altres dades electròniques amb un instant concret i aporten la prova que aquestes dades existien en aquest instant.
(19) «Marca de temps electrònica qualificada», marca de temps electrònica que compleix els requisits que estableix l’article 18.
(20) «Metadada», qualsevol tipus d’informació en forma electrònica associada als documents electrònics, de caràcter instrumental i independent del seu contingut, destinada al coneixement immediat i automatitzable d’alguna de les seves característiques, amb la finalitat de garantir la disponibilitat, l’accés, la conservació i la interoperabilitat del mateix document.
(21) «Mitjà electrònic», mecanisme, instal•lació, equip o sistema que permet produir, emmagatzemar o transmetre documents, dades i informacions; inclou qualssevol xarxes de comunicació obertes o restringides com Internet, telefonia fixa i mòbil o d’altres.
(22) «Números de referència de normes», referències numèriques mitjançant les quals s’identifica una norma tècnica de possible aplicació.
(23) «Producte», equip o programa informàtic, o components que hi pertanyen, destinats a ser utilitzats per a la prestació de serveis de confiança electrònica.
(24) «Prestador de serveis de confiança electrònica», persona física o jurídica que presta un o més serveis de confiança electrònica.
(25) «Prestador de serveis de confiança electrònica qualificat», prestador de serveis de confiança electrònica que compleix els requisits establerts en aquesta Llei.
(26) «Segell electrònic», dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques, o que s’hi associen de manera lògica, per garantir l’origen i la integritat de les dades associades.
(27) «Segell electrònic avançat», segell electrònic que compleix els requisits següents:
a) Estar vinculat al creador del segell de manera única.
b) Permetre la identificació del creador del segell.
c) Haver estat creat utilitzant dades de creació del segell electrònic, les quals el creador del segell pot utilitzar per crear un segell electrònic, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.
d) Estar vinculat amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.
(28) «Segell electrònic qualificat», segell electrònic avançat que es crea mitjançant un dispositiu de creació de segells electrònics qualificats i que es basa en un certificat electrònic qualificat de segell electrònic.
(29) «Serveis de confiança electrònica», serveis electrònics relatius al cicle de vida de l’autenticació electrònica, les signatures electròniques, els segells electrònics, les marques de temps electròniques, documents electrònics, el lliurament electrònic, l’autenticació de llocs web i la provisió de certificats electrònics i xifratge, inclosos els certificats electrònics de signatura electrònica i de segell electrònic.
(30) «Servei de confiança electrònica qualificat», servei de confiança electrònica que compleix els requisits aplicables que preveu aquesta Llei.
(31) «Seu electrònica», adreça electrònica disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions la titularitat, la gestió i l’administració de la qual correspon a una administració pública, un òrgan o una entitat administrativa en l’exercici de les seves competències.
(32) «Signatari», persona física que crea una signatura electrònica.
(33) «Signatura electrònica», dades en forma electrònica annexades a altres dades electròniques o associades de manera lògica amb les que utilitza el signatari per signar.
(34) «Signatura electrònica avançada», signatura electrònica que reuneix els requisits següents:
a) Estar vinculada al signatari de manera única.
b) Permetre la identificació del signatari.
c) Haver estat creada utilitzant dades de creació de la signatura electrònica que el signatari pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança electrònica, sota el seu control exclusiu.
d) Estar vinculada amb les dades a què es refereix de manera que qualsevol modificació ulterior sigui detectable.
(35) «Signatura electrònica qualificada», signatura electrònica avançada que reuneix els requisits següents:
a) Haver estat creada mitjançant un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat.
b) Estar basada en un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.
(36) «Usuari de serveis de confiança electrònica», persona que fa ús d’un servei de confiança electrònica.
Capítol segon. Els serveis de confiança electrònica
Secció primera. Règim de la signatura i el segell electrònics
Article 4. Efectes jurídics de la signatura electrònica
1. En tots els casos en què una Llei exigeixi que les persones físiques formalitzin els documents mitjançant la seva signatura escrita, aquest requisit s’entén complert mitjançant l’ús d’una signatura electrònica.
2. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a una signatura electrònica pel sol fet de complir aquesta condició.
3. Una signatura electrònica qualificada té, respecte de les dades consignades en forma electrònica, el mateix efecte jurídic que la signatura manuscrita en relació amb les signatures consignades sobre paper.
4. Quan la signatura electrònica s’utilitzi en el marc d’unes condicions acordades prèviament per les parts per relacionar-se entre elles privadament, s’ha de tenir en compte allò que les parts hagin estipulat, llevat que sigui contrari a dret.
5. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir els diversos nivells de seguretat de la signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos nivells, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan la signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.
Article 5. Certificat electrònic qualificat de signatura electrònica
1. Els certificats electrònics qualificats de signatura electrònica han de complir els requisits que estableix l’article següent.
2. Si un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica ha estat revocat després de l’activació inicial, perd la validesa i no pot, en cap circumstància, recuperar el seu estat renovant-ne la validesa.
3. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos certificats, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat primer d’aquest article quan el certificat electrònic qualificat de signatura electrònica s’ajusti a aquestes normes.
Article 6. Requisits dels certificats electrònics qualificats de signatura electrònica
1. Els certificats electrònics qualificats de signatura electrònica han d’indicar expressament que es lliuren amb aquest caràcter i han de tenir, com a mínim, el contingut següent:
a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat de signatura electrònica.
b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i
- per a persones físiques: el nom de la persona.
- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.
c) Un conjunt de dades que representi inequívocament el signatari al qual s’ha expedit el certificat electrònic, inclosos almenys el seu nom o un pseudònim, que s’identifiqui com a tal.
d) Dades de validació de la signatura electrònica que corresponguin a les dades de creació de la signatura electrònica.
e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.
f) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.
g) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.
h) El lloc on es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra g.
i) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.
j) Quan les dades de creació de la signatura electrònica relacionades amb les dades de validació de la signatura electrònica es trobin en un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat, una indicació adequada d’aquesta circumstància, almenys en una forma apta per al processament automàtic.
2. El certificat electrònic pot contenir qualsevol altra circumstància o atribut personal significatiu del titular, en funció de la finalitat mateixa del certificat electrònic i sempre que el titular hi doni el seu consentiment, en les condicions que es fan públiques en la declaració de pràctiques de confiança electrònica.
Article 7. Efectes jurídics del segell electrònic
1. En tots els casos en què una Llei exigeixi que les persones jurídiques formalitzin els documents en suport paper, s’entén complert aquest requisit mitjançant l’ús d’un segell electrònic.
2. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a un segell electrònic pel sol fet que es presenti en forma electrònica.
3. Un segell electrònic qualificat disposa de la presumpció legal de garantir l’origen i la integritat de les dades a què està vinculat.
4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir els diversos nivells de seguretat del segell electrònic, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos nivells, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan el segell electrònic s’ajusti a aquestes normes.
Article 8. Requisits dels certificats electrònics qualificats de segell electrònic
1. Els certificats electrònics qualificats de segell electrònic han de contenir:
a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat de segell electrònic.
b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i
- per a persones físiques: el nom de la persona.
- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.
c) Un conjunt de dades que representi inequívocament la persona jurídica a la qual s’hagi expedit el certificat electrònic, incloent-hi almenys el nom i el número de registre, tal com figuren en els registres oficials.
d) Les dades de validació del segell electrònic que corresponguin a les dades de creació del segell electrònic.
e) Les dades relatives a l’inici i al final del període de validesa del certificat electrònic.
f) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.
g) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.
h) El lloc en què es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada, o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra g.
i) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.
j) Quan les dades de creació del segell electrònic relacionades amb les dades de validació del segell electrònic es trobin en un dispositiu de creació de segells electrònics qualificat, una indicació adequada d’això, almenys en una forma apta per al processament automàtic.
2. Els certificats electrònics qualificats de segell electrònic no han d’estar sotmesos a cap requisit obligatori que excedeixi els requisits que estableix l’apartat anterior.
3. Si un certificat electrònic qualificat de segell electrònic ha estat revocat després de l’activació inicial, perd la seva validesa i no pot, en cap circumstància, recuperar el seu estat renovant la seva validesa.
4. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats de segell electrònic, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos certificats, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat primer d’aquest article quan el certificat electrònic de segell s’ajusti a aquestes normes.
Article 9. Dispositius de creació de signatura electrònica i de segell electrònic
1. Les dades de creació de signatura i de segell electrònics són les dades úniques, en forma de codis o claus criptogràfiques privades, que l’usuari de serveis de confiança electrònica utilitza per crear la signatura electrònica i el segell electrònic.
2. Un dispositiu de creació de signatura electrònic i de segell electrònic és un programa o un sistema informàtic que serveix per aplicar les dades de creació de signatura i del segell electrònics.
3. Un dispositiu segur de creació de signatura i de segell electrònics és el que garanteix, com a mínim, pels mitjans tècnics i de procediment adequats als requisits de l’article 10.
4. El Govern pot establir números de referència de normes relatives a dispositius de signatura electrònica i de segell electrònics, i altres sistemes, mitjans i productes relacionats a què es refereix aquesta Llei, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei quan el dispositiu s’ajusti a aquestes normes.
Article 10. Requisits dels dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats
1. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats han de garantir com a mínim, per mitjans tècnics i de procediment adequats, que:
a) Estigui garantit el secret de les dades de creació de la signatura electrònica i de segell electrònic utilitzades per a la generació de signatures electròniques i de segells electrònics.
b) Les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i d’un segell electrònic només apareguin un cop.
c) Hi hagi la seguretat raonable que les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i un segell electrònic no es puguin trobar per deducció, i que la signatura i el segell electrònics estiguin protegits contra la falsificació mitjançant la tecnologia disponible en el moment.
d) Les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic utilitzades per a la generació d’una signatura electrònica i un segell electrònic puguin ser protegides pel signatari legítim de manera fiable enfront de la seva utilització per altres.
2. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats no han d’alterar les dades que han de signar ni impedir que aquestes dades es mostrin al signatari abans de signar.
3. La generació o la gestió de les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic en nom del signatari són a càrrec d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.
4. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que gestionin les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic en nom del signatari, poden fer còpies de seguretat de les dades de creació de la signatura electrònica i del segell electrònic, sempre que es compleixin els requisits següents:
- que la seguretat dels conjunts de dades copiades sigui del mateix nivell que per als conjunts de dades originals;
- que el nombre de conjunts de dades copiades no superi el mínim necessari per garantir la continuïtat del servei.
Article 11. Certificació dels dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats
1. Els dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i de segells electrònics qualificats han de ser certificats pels organismes públics o privats adequats designats pel Govern, sempre que hagin estat sotmesos a un procés d’avaluació de la seguretat dut a terme de conformitat amb les normes per a l’avaluació de la seguretat dels productes de tecnologia de la informació.
2. El Govern publica els noms i les adreces dels organismes públics o privats a què es refereix l’apartat 1.
Article 12. Publicació d’una llista de dispositius de creació de signatures electròniques qualificats certificats i de segells electrònics qualificats certificats
El Govern publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra una llista de dispositius de creació de signatures electròniques qualificades i segells electrònics qualificats, certificats pels organismes a què es refereix l’article anterior, així com la informació sobre els dispositius de creació de signatures electròniques i segells electrònics que han deixat d’estar certificats.
Article 13. Dispositius de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic
1. Les dades de verificació de signatura electrònica són les dades, en forma de codis o claus criptogràfiques, que s’utilitzen per verificar la signatura electrònica i el segell electrònic.
2. Un dispositiu de verificació de signatura i de segell electrònics és un programa o un sistema informàtic que serveix per aplicar les dades de verificació de signatura i de segell electrònics.
3. Els dispositius segurs de verificació de signatura electrònica i de segell electrònic han de garantir, sempre que sigui tècnicament possible, que el procés de verificació d’una signatura electrònica i d’un segell electrònic satisfà les condicions següents:
a) Que les dades utilitzades per verificar la signatura i el segell electrònics corresponen a les dades que es mostren a la persona que verifica la signatura i el segell electrònics.
b) Que la signatura i el segell electrònics es verifiquen de forma fiable i el resultat de la verificació es presenta correctament.
c) Que la persona que verifica la signatura electrònica i el segell electrònic pot establir de forma fiable el contingut del missatge de dades signat.
d) Que verifica de forma fiable l’autenticitat i la validesa del certificat electrònic que s’ha exigit per verificar la signatura i el segell electrònics.
e) Que mostra clarament el resultat de la verificació i la identitat de l’usuari de serveis de confiança electrònica o, quan sigui el cas, constata clarament l’ús d’un pseudònim.
f) Que s’hi pot detectar qualsevol canvi pertinent relatiu a la seguretat.
4. Les dades referents a la verificació de signatura i del segell electrònics, com ara el moment en què es produeix una constatació de la validesa del certificat electrònic, han de poder ser emmagatzemades per la persona que verifica la signatura i el segell electrònics o, sota la seva responsabilitat, per tercers de confiança electrònica.
Article 14. Requisits de la validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats
1. Una signatura electrònica qualificada i un segell electrònic qualificat es consideren vàlids sempre que es pugui establir amb un nivell de certesa elevat que, en el moment de la signatura i/o del segell electrònics:
a) El certificat electrònic que dóna suport a la signatura o el segell electrònics és un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica o de segell electrònic que s’ajusta al que disposen l’article 6 o l’article 8, respectivament.
b) El certificat electrònic qualificat requerit és autèntic i vàlid.
c) Les dades de validació de la signatura i del segell electrònics corresponen a les dades proporcionades a l’usuari.
d) El conjunt de dades que representa inequívocament el signatari es facilita correctament a l’usuari.
e) En el cas que s’utilitzi un pseudònim, la utilització del mateix pesudònim s’indica clarament a l’usuari.
f) La signatura electrònica i el segell electrònic es van crear mitjançant un dispositiu de creació de signatures electròniques qualificat.
g) La integritat de les dades signades no s’ha vist compromesa.
h) S’han complert els requisits que preveu l’article 3, punts 34 i 27, respectivament.
i) El sistema utilitzat per validar la signatura i el segell electrònics ofereix a la part usuària el resultat correcte del procés de validació i li permet detectar qualsevol problema que afecti la seguretat.
2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments de la validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives a la mateixa validació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat precedent quan la validació s’ajusti a aquestes normes.
Article 15. Servei de validació qualificat per a les signatures electròniques qualificades i els segells electrònics qualificats
1. Presta un servei de validació qualificat per a les signatures electròniques qualificades i els segells electrònics qualificats, el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que:
a) realitzi la validació de conformitat amb l’article 14, i
b) permeti que les parts usuàries rebin el resultat del procés de validació d’una manera automatitzada fiable, eficient, i amb la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de validació qualificat.
2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments del servei qualificat de validació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives al mateix servei qualificat de validació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat precedent quan el servei de validació s’ajusti a aquestes normes.
Article 16. Conservació de les signatures electròniques qualificades i dels segells electrònics qualificats
1. Presta un servei de conservació de signatures electròniques i de segells electrònics qualificat el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que utilitzi procediments i tecnologies capaços d’ampliar la fiabilitat de les dades de validació de la signatura electrònica qualificada i del segell electrònic qualificat més enllà del període de validesa tecnològic.
2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments per a la conservació de signatures electròniques qualificades i segells electrònics qualificats, així com establir números de referència de normes relatives a la mateixa conservació, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits establerts a l’apartat precedent quan el servei de conservació s’ajusti a aquestes normes.
Secció segona. Marques de temps electròniques
Article 17. Efecte jurídic de les marques de temps electròniques
1. No es denegaran els efectes jurídics i l’admissibilitat com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus a una marca de temps electrònica pel sol fet de complir aquesta condició.
2. La marca de temps electrònica qualificada disposa de la presumpció legal de garantir la data i l’hora que indica, i la integritat de les dades a què estan vinculades aquestes data i hora.
Article 18. Requisits de les marques de temps electròniques qualificades
1. Una marca de temps electrònica qualificada ha de complir els requisits següents:
a) Estar vinculada amb exactitud al Temps Universal Coordinat (UTC) de manera que s’elimini qualsevol possibilitat de modificar les dades sense que es detecti.
b) Estar basada en una font d’informació temporal exacta.
c) Haver estat expedida per un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.
d) Haver estat signada mitjançant l’ús d’una signatura electrònica avançada, o d’un segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, o per qualsevol mètode equivalent.
2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments per a la vinculació exacta de la data i l’hora amb les dades, i una font d’informació temporal exacta, així com establir números de referència de normes relatives a les mateixes dades, que han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels nivells de seguretat quan el segell s’ajusti a aquestes normes.
Secció tercera. Certificats electrònics d’autenticació de llocs web
Article 19. Requisits per als certificats electrònics qualificats d’autenticació de llocs web
1. Els certificats electrònics qualificats d’autenticació de llocs web han de contenir:
a) Una indicació, almenys en un format adequat per al processament automàtic, que el certificat electrònic ha estat expedit com a certificat electrònic qualificat d’autenticació de llocs web.
b) Un conjunt de dades que representi inequívocament el prestador de serveis de confiança electrònica qualificat que expedeix els certificats electrònics qualificats, inclòs com a mínim l’Estat en el qual el prestador està establert, i
- per a persones físiques: el nom de la persona.
- per a persones jurídiques: el nom i el número de registre segons consten en els registres oficials.
c) Un conjunt de dades que representi inequívocament la persona jurídica a la qual s’hagi expedit el certificat electrònic, incloent-hi almenys el nom i el número de registre, tal com figuren en els registres oficials.
d) Elements de la direcció, inclosa almenys la ciutat i l’Estat, de la persona jurídica a qui s’expedeix el certificat electrònic, segons figuri en els registres oficials.
e) El nom o els noms de domini explotats per la persona a la qual s’expedeix el certificat electrònic.
f) Les dades relatives a l’inici i el final del període de validesa del certificat electrònic.
g) El codi d’identitat del certificat electrònic, que ha de ser únic per al prestador de serveis de confiança electrònica qualificat.
h) La signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat del prestador de serveis de confiança electrònica emissor.
i) El lloc en què es troba gratuïtament el certificat electrònic que dóna suport a la signatura electrònica avançada o el segell electrònic avançat a què es fa referència en la lletra h.
j) La localització dels serveis d’estat de validesa del certificat electrònic que poden utilitzar-se per esbrinar l’estat de validesa del certificat electrònic qualificat.
2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels certificats electrònics qualificats d’autenticació de lloc web, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos requeriments, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat primer d’aquest article quan el certificat electrònic d’autenticació de lloc web s’ajusti a aquestes normes.
Secció quarta. Servei de lliurament electrònic
Article 20. Efecte jurídic d’un servei de lliurament electrònic
1. Les dades enviades, rebudes, o posades a disposició mitjançant un servei de lliurament electrònic, són admissibles com a prova en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus pel que fa a la integritat de les dades, i la certesa de la data i l’hora en què les dades van ser enviades a un determinat destinatari, rebudes per ell, o posades a la seva disposició.
2. Les dades enviades, rebudes o posades a disposició mitjançant un servei de lliurament electrònic qualificat, disposen de la presumpció legal de la integritat de les dades, i l’exactitud de la data i l’hora d’enviament, recepció o posada a disposició de les dades que indica el sistema de lliurament electrònic qualificat.
Article 21. Requisits dels serveis de lliurament electrònic qualificats
1. Els serveis de lliurament electrònic qualificats han de complir els requisits següents:
a) Ser prestats per un o més prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats.
b) Permetre la identificació inequívoca de l’emissor i del destinatari.
c) Protegir el procés d’enviament o recepció de dades mitjançat una signatura electrònica avançada o un segell electrònic avançat d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, de manera que s’impedeixi la possibilitat que es modifiquin les dades sense que es detecti.
d) Indicar clarament a l’emissor i el destinatari de les dades qualsevol modificació de les dades necessàries per a l’enviament o la recepció de les dades.
e) Indicar, mitjançant una marca de temps electrònica qualificada, la data d’enviament, recepció i modificació eventual de les dades.
f) En cas que les dades es transfereixin entre dos o més prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats, s’han d’aplicar els requisits establerts en les lletres a a e a tots els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats.
2. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels serveis de lliurament electrònic qualificat, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos serveis, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat primer d’aquest article quan el servei s’ajusti a aquestes normes.
Capítol tercer. El document electrònic i la digitalització
Article 22. Document electrònic
1. Sempre que s’exigeixi que un document públic o privat, o que qualsevol informació relacionada amb el mateix document consti per escrit, aquest requisit s’entendrà satisfet si el document o la informació es conté en un suport electrònic perdurable.
2. El document electrònic pot ser el suport de tot tipus de documents públics i de documents privats. Els documents públics emesos i formalitzats electrònicament han de correspondre a les competències atribuïdes als òrgans, càrrecs públics o funcionaris que els emetin, i han de complir els requisits establerts per la norma que els preveu.
3. Els documents electrònics es consideren equivalents als documents en paper, són admissibles com a prova documental en procediments judicials i administratius de qualsevol tipus, i tenen el valor i els efectes jurídics que corresponen a la seva naturalesa, prenent en consideració el seu nivell de garantia, d’autenticitat i d’integritat.
4. Qualsevol document que contingui una signatura electrònica qualificada o un segell electrònic qualificat de la persona competent per expedir el document en qüestió, disposa de la presumpció legal d’autenticitat i integritat, sempre que el document no contingui cap característica dinàmica capaç de modificar-lo automàticament.
Article 23. Digitalització documental
1. Sempre que la reproducció no vulneri drets de propietat intel•lectual, s’autoritzen les còpies electròniques dels documents en suport paper o en un altre suport susceptible de digitalització, ja es tracti de documents públics o privats.
2. Les còpies en suport paper de documents públics administratius emesos per mitjans electrònics i signats electrònicament tindran la consideració de còpies autèntiques sempre que hi incloguin la impressió d’un codi generat electrònicament o altres sistemes de verificació que permetin contrastar-ne l’autenticitat per mitjà de l’accés als arxius electrònics de l’administració pública emissora de què es tracti.
3. Sempre que s’exigeixi que un document públic o privat es conservi per escrit, aquest requisit s’entén satisfet si el document es conté en un suport electrònic perdurable obtingut mitjançant un procés de digitalització qualificada.
4. El procés de digitalització qualificada permet:
- Considerar els documents electrònics obtinguts com a equivalents als documents en paper digitalitzats, i admissibles com a prova en procediments judicials i administratius de tot tipus, amb el mateix valor que els originals en suport paper originals.
- La destrucció dels documents en suport paper originals.
5. El Govern pot dictar disposicions reglamentàries per definir de forma més precisa els requeriments dels processos de digitalització qualificada, així com establir números de referència de normes relatives als mateixos processos, que han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Es presumeix el compliment dels requisits de l’apartat primer d’aquest article quan el procés s’ajusti a aquestes normes.
Capítol quart. La prestació de serveis de confiança electrònica
Secció primera. Prestadors de serveis de confiança electrònica
Article 24. Prestadors de serveis de confiança electrònica
1. Els serveis de confiança electrònica es presten en règim de lliure competència, d’acord amb les normes generals que regulen l’exercici de les activitats econòmiques.
2. Les administracions públiques que prestin serveis de confiança electrònica, directament o per mitjà d’organismes o entitats vinculades, han de fer-ho d’acord amb els principis d’objectivitat, transparència, no-discriminació i lliure competència.
Article 25. Prestadors de serveis de confiança electrònica de països tercers
1. Els serveis de confiança electrònica qualificats de països tercers són considerats equivalents als serveis de confiança electrònica qualificats subministrats pels prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats establerts a Andorra, en els casos següents:
a) En el cas de prestadors de serveis de confiança electrònica establerts al territori de la Unió Europea, si el prestador del servei qualificat està satisfactòriament supervisat per l’autoritat competent del país de la Unió Europea de què es tracti i aquesta condició consta a la llista de confiança electrònica publicada per la Unió Europea.
b) Si el règim de prestació de serveis del prestador de serveis de confiança electrònica qualificat d’un tercer país s’ajusta als estàndards seleccionats pel Govern, que són els de la Unió Europea, i el prestador ha estat certificat d’acord amb aquests estàndards.
c) Si els serveis de confiança electrònica qualificats originaris del tercer país són reconeguts en virtut d’un acord entre Andorra i països tercers o organitzacions internacionals.
2. En el cas del paràgraf c de l’apartat anterior, aquests acords han de garantir que els prestadors de serveis de confiança electrònica de països tercers o organitzacions internacionals compleixen els requisits aplicables als serveis de confiança electrònica qualificats, i als certificats electrònics qualificats subministrats pels prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats establerts al territori del Principat d’Andorra, especialment pel que fa a la protecció de les dades de caràcter personal, la seguretat i la supervisió.
Article 26. Requisits per als prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que vulguin prestar serveis de confiança electrònica qualificats:
a) Han d’informar qualsevol persona que vulgui utilitzar un servei de confiança electrònica qualificat sobre les condicions necessàries relatives a la utilització d’aquest servei.
b) Han d’utilitzar sistemes i productes segurs que estiguin protegits contra tota alteració i que garanteixin la seguretat i la fiabilitat tècniques dels processos que sustenten.
c) Han d’utilitzar sistemes segurs per emmagatzemar les dades que se’ls facilitin de forma verificable, de manera que:
- Estiguin a disposició del públic per a la consulta només quan s’hagi obtingut el consentiment de la persona a la qual s’han expedit les dades.
- Només persones autoritzades hi puguin fer anotacions i modificacions.
- Es pugui comprovar l’autenticitat de la informació.
d) Han de prendre mesures contra la falsificació i el robatori de dades.
e) Han de registrar, durant un període de quinze anys comptadors des de l’acabament de la vigència del servei prestat, tota la informació pertinent referent a les dades que hagin generat i rebut, en particular les que serveixin de prova en els procediments legals. Aquesta activitat de registre es pot fer per mitjans electrònics.
f) Han de comptar amb un pla de cessació actualitzat per garantir la continuïtat del servei, de conformitat amb les disposicions de l’organisme de supervisió, d’acord amb l’article 33, apartat 2, lletra b.
g) Han de garantir un processament lícit de les dades personals de conformitat amb l’article 28.
2. En expedir un certificat electrònic qualificat, un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat ha de verificar, per mitjà de l’exhibició d’un document oficial que acrediti de forma fefaent la seva identitat i, d’acord amb el dret andorrà, la identitat i, si escau, qualsevol atribut específic de la persona física o jurídica a la qual s’expedeix un certificat electrònic qualificat.
Aquesta informació ha de ser verificada pel prestador de serveis qualificat o per un tercer autoritzat que actuï sota la responsabilitat del prestador de serveis qualificat:
a) En virtut de l’aspecte exterior de la persona física o d’un representant autoritzat de la persona jurídica, o
b) a distància, utilitzant altres certificats electrònics qualificats emesos per un prestador de serveis qualificats.
3. Quan es tracti de certificats electrònics emesos a persones físiques però que tenen una vinculació amb una organització, entitat, institució, societat o una altra persona jurídica, els prestadors de serveis de confiança electrònica han de comprovar, a més a més de la identitat del sol•licitant i de la persona identificada al certificat electrònic, les dades relatives a la constitució i la personalitat jurídica de l’entitat, i a l’extensió i la vigència de les facultats o els poders de representació del sol•licitant, mitjançant els documents públics que els acreditin de forma fefaent o la consulta al registre públic pertinent, quan es tracti de dades que han de figurar-hi.
4. No cal aplicar el que preveuen els apartats 2 i 3 quan es tracti d’un sol•licitant la identitat i les circumstàncies del qual siguin conegudes pel prestador de serveis de confiança electrònica, a causa d’una relació preexistent en la qual hagi emprat els mitjans d’identificació que hi són establerts, si no han passat tres anys des de la identificació i si es té constància que totes les dades són vigents.
5. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són personalment responsables de les actuacions de comprovació previstes en aquest article, fins i tot en el cas que les deleguin a altres persones.
6. Els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que expedeixin certificats electrònics qualificats, han de registrar a la base de dades de certificats electrònics la revocació del certificat electrònic en un termini de deu minuts després d’haver fet efecte la revocació.
7. Respecte al que disposa l’apartat 6, els prestadors de serveis de confiança electrònica qualificats que expedeixin certificats electrònics qualificats, han de proporcionar a qualsevol part usuària informació sobre l’estat de validesa o revocació dels certificats electrònics qualificats expedits per ells. Aquesta informació ha d’estar disponible en qualsevol moment almenys per cada certificat electrònic en una forma automatitzada que sigui fiable, gratuïta i eficient.
8. El Govern pot establir números de referència de normes per a sistemes i productes dignes de confiança electrònica. Es presumeix el compliment dels requisits que estableix aquest article quan els sistemes i productes molt segurs compleixin aquestes normes.
Article 27. Requisits de seguretat aplicables als prestadors de serveis de confiança electrònica
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han d’adoptar les mesures tècniques i organitzatives adequades per gestionar els riscos per a la seguretat dels serveis de confiança electrònica que presten. Tenint en compte l’estat de la tècnica, aquestes mesures han de garantir un nivell de seguretat adequat al grau de risc. En particular, han d’adoptar mesures per evitar i reduir al mínim l’impacte dels incidents de seguretat i informar els interessats dels efectes negatius de qualsevol incident.
Sense perjudici del que disposa l’article 35, qualsevol prestador de serveis de confiança electrònica pot presentar a l’organisme de supervisió l’informe d’una auditoria de seguretat realitzada per un organisme independent reconegut per tal de confirmar que s’han pres les mesures de seguretat apropiades.
2. Els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats, han de notificar a l’organisme de supervisió competent, tan aviat com sigui possible i preferentment dins d’un termini de 24 hores després de tenir-ne coneixement, qualsevol violació de la seguretat o minva de la integritat en el servei de confiança electrònica prestat i en les dades personals corresponents.
L’organisme de supervisió pot informar el públic sobre la violació de la seguretat o la minva de la integritat en el servei de confiança electrònica prestat i en les dades personals corresponents, o exigir al prestador de serveis de confiança electrònica que ho faci, en cas de considerar que la divulgació de la violació de la seguretat és d’interès públic.
3. Per a l’aplicació dels apartats 1 i 2, l’organisme de supervisió competent està facultat per impartir instruccions vinculants als prestadors de serveis de confiança electrònica.
Article 28. Protecció de dades personals
1. El tractament de les dades personals que els prestadors de serveis de confiança electrònica necessitin per al desenvolupament de la seva activitat està subjecte a la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals.
2. Les dades personals requerides pel prestador de serveis de confiança electrònica han de ser les estrictament necessàries per a la prestació d’un servei de confiança electrònica.
3. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han de garantir la confidencialitat i la integritat de les dades relacionades amb la persona física afectada per la prestació d’un servei de confiança electrònica.
4. Els prestadors de serveis de confiança electrònica poden fer una cessió legal de dades a un altre prestador de serveis de confiança electrònica, en cas de cessament de l’activitat, o al Govern, de conformitat amb la legislació sobre protecció de dades personals.
5. Els prestadors de serveis de confiança electrònica poden consignar en els certificats electrònics un pseudònim en lloc del nom d’una persona física. En aquest cas, han d’identificar la persona física relacionada amb el pseudònim.
Article 29. Declaració de pràctiques de confiança electrònica
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica han d’elaborar una declaració prèvia de pràctiques de confiança electrònica en la qual s’han d’incloure les obligacions i les garanties a les quals es comprometen en relació amb la gestió dels serveis de confiança electrònica i les dades implicades en els mateixos serveis, les condicions aplicables a les sol•licituds, l’ús, la suspensió de la vigència, i l’extinció, les mesures de seguretat aplicables, així com la resta de dades i informacions que s’estableixin en relació amb cada servei de confiança electrònica.
2. El prestador de serveis de confiança electrònica ha de fer pública, almenys per via electrònica, la declaració de pràctiques de confiança electrònica, de forma gratuïta i amb accés lliure.
Article 30. Assegurança de responsabilitat civil
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats han de tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil per un import mínim de sis-cents mil euros per tal de garantir la cobertura dels danys i perjudicis que puguin ocasionar per raó de la seva activitat.
2. El Govern, per decret, pot modificar l’import d’aquesta garantia i també establir altres fórmules alternatives de garantia per suplir tota l’assegurança o una part.
Article 31. Cessament de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica
1. El cessament de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica requereix la comunicació als usuaris dels seus serveis, amb una antelació mínima de dos mesos abans de l’acabament de l’activitat.
2. El prestador que cessi l’activitat de prestació pot transferir, amb el consentiment exprés dels usuaris, els serveis i les informacions associades que encara siguin vigents a un altre prestador de serveis que els assumeixi o, en cas contrari, extingir-ne la vigència i reemborsar als usuaris la part proporcional al període de validesa restant del servei.
3. El prestador també ha de comunicar que ha decidit cessar l’activitat de prestació a l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que faci les funcions d’entitat d’acreditació en el mateix termini establert a l’apartat 1. En aquesta comunicació ha de declarar si transfereix la gestió a un altre prestador de serveis o bé si extingeix la vigència dels certificats electrònics.
4. El prestador ha de garantir durant un període de temps de quatre anys, a comptar del moment en què deixa de prestar els serveis de confiança electrònica, la disponibilitat d’un servei de consulta sobre la vigència dels certificats electrònics extingits.
5. En cas que el prestador no transfereixi l’activitat de prestació de serveis a un altre prestador, el Govern s’ha de fer càrrec de la informació identificativa o de la consulta, una vegada cessa l’activitat de certificació, amb la finalitat de garantir la conservació de les dades.
Article 32. Responsabilitat
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica són responsables dels danys i perjudicis directes causats a qualsevol persona, inclòs el lucre cessant, per raó de l’incompliment de les obligacions que estableix aquesta Llei, llevat que puguin provar que han actuat amb la diligència deguda.
2. Els prestadors de serveis de confiança electrònica no són responsables dels danys i perjudicis ni del lucre cessant ocasionats a l’usuari de serveis de confiança electrònica, als destinataris dels serveis o a tercers de bona fe, quan aquests danys i perjudicis resultin de l’incompliment dels deures de l’usuari de serveis de confiança electrònica, dels destinataris dels serveis, o del tercer de bona fe que confia en el document signat electrònicament, d’acord amb el que preveuen els articles 14 i 15. Per invocar aquesta exempció de responsabilitat, el prestador de serveis de confiança electrònica ha de provar que ha actuat amb la diligència deguda.
3. El prestador de serveis de confiança electrònica pot consignar al certificat electrònic límits eventuals quant als seus usos possibles, o un valor límit de les transaccions que s’hi puguin efectuar. En aquest cas, el prestador no és responsable dels danys i perjudicis causats per l’ús indegut del certificat electrònic quan s’hagin transgredit els límits establerts, o per la part que excedeixi el límit consignat.
4. En el cas que el prestador de serveis de confiança electrònica hagi estat sancionat amb alguna de les sancions accessòries previstes a l’article 41.1.b, o hagi estat objecte de la mesura cautelar establerta en l’article 43.a, ha de:
a) Notificar la suspensió a tots els usuaris dels seus certificats electrònics, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.
b) Consignar la suspensió en el certificat electrònic, indicant-ne la data d’inici i la de finalització.
Secció segona. Supervisió i control dels serveis de confiança electrònica
Article 33. Supervisió i control
1. El Govern ha de controlar que els prestadors de serveis de confiança electrònica que s’adrecin al públic i els que són qualificats compleixin les obligacions establertes en aquesta Llei. Amb aquesta finalitat el Govern pot portar a terme les actuacions d’inspecció que siguin necessàries.
El Govern designa l’entitat pública o privada que fa les funcions d’entitat d’acreditació com a organisme de supervisió, la qual gaudeix de totes les competències de supervisió i investigació necessàries per a l’exercici de les seves funcions.
2. L’organisme de supervisió és responsable de l’acompliment de les tasques següents:
a) Encarregar-se de la supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer establerts a Andorra, i dels serveis de confiança electrònica que presten, amb la finalitat de garantir que compleixin els requisits aplicables establerts per aquesta Llei.
b) Garantir que la informació i les dades pertinents a què es refereix l’article 26.1, lletra e, registrades pels prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer, es conserven i són accessibles, en cas de cessament de les activitats d’un prestador de serveis de confiança electrònica qualificat, durant el període de temps a què es refereix l’article 26.1, lletra e.
3. L’organisme de supervisió ha de presentar anualment al Govern un informe sobre les activitats de supervisió corresponents a l’any natural precedent abans que finalitzi el primer trimestre de l’any següent. Aquest informe ha d’incloure, com a mínim:
a) Informació detallada sobre les seves activitats de supervisió.
b) Un resum de les notificacions de violacions rebudes dels prestadors de serveis de confiança electrònica, de conformitat amb l’article 27.2.
c) Estadístiques sobre el mercat i l’ús dels serveis de confiança electrònica, inclosa la informació sobre els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer, els serveis de confiança electrònica que presten, els productes que utilitzen i la descripció general dels seus clients.
4. Els funcionaris designats per l’organisme de supervisió per fer les inspeccions tenen la consideració d’agents de l’autoritat en el desenvolupament de les seves funcions.
Article 34. Deure d’informació i col•laboració
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 tenen el deure de facilitar a l’organisme de supervisió tota la informació i col•laboració que els requereixi per a l’exercici de les seves funcions.
2. De manera especial, els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de comunicar a l’inici de la seva activitat, i anar actualitzant amb la periodicitat que s’estableixi per reglament, les seves dades d’identificació, les característiques dels serveis que prestin, les acreditacions i les certificacions obtingudes per als seus serveis i altres dades necessàries d’interès per al públic que es fixin reglamentàriament.
Aquesta informació pot ser objecte de publicació en la pàgina web de l’organisme de supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica amb la finalitat d’atorgar-li la màxima difusió i coneixement.
3. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de permetre als inspectors l’accés a les seves instal•lacions i la consulta de tota la documentació que considerin rellevant per poder dur a terme amb eficàcia la seva tasca de control. En les inspeccions els inspectors poden anar acompanyats de les persones que considerin necessàries.
Article 35. Supervisió dels prestadors de serveis de confiança electrònica
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de ser auditats anualment per un organisme  independent reconegut per confirmar que tant ells com els serveis de confiança electrònica que presten compleixen els requisits establerts en aquesta Llei. Aquest informe d’auditoria de seguretat s’ha de presentar sense demora injustificada a l’organisme de supervisió.
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1, l’organisme de supervisió pot, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o en resposta a una petició del Govern, auditar els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33, per confirmar que tant ells com els serveis de confiança electrònica segueixen complint les condicions establertes per aquesta Llei.
L’organisme de supervisió ha d’informar l’Agència Andorrana de Protecció de Dades dels resultats de les seves auditories en cas que s’hagi infringit la legislació vigent sobre protecció de dades personals.
3. L’organisme de supervisió està facultat per impartir instruccions vinculants als prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 per tal de corregir qualsevol incompliment dels requisits que figuri en l’informe de l’auditoria de seguretat.
En cas que el prestador de serveis de confiança electrònica qualificats requerit no esmeni aquest incompliment en el termini fixat per l’organisme de supervisió, perdrà la seva qualificació, sense perjudici de les sancions que correspongui imposar eventualment en cas d’infracció d’aquesta legislació.
Article 36. Inici d’un servei de confiança electrònica
1. Els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 han de notificar a l’organisme de supervisió la seva intenció d’iniciar la prestació d’un servei de confiança electrònica, i han de presentar-li un informe d’auditoria de la seguretat elaborat per un organisme independent reconegut, segons el que preveu l’article 35.
2. Un cop els prestadors de serveis de confiança electrònica indicats a l’apartat primer de l’article 33 puguin començar a prestar el servei de confiança electrònica, s’han d’incloure a les llistes de confiança electrònica a què es refereix l’article 37, i indicar-hi aquesta circumstància.
3. L’organisme de supervisió verifica la conformitat del prestador de serveis de confiança electrònica i dels serveis de confiança electrònica qualificats que presta amb els requisits de la Llei.
L’organisme de supervisió indica l’estat de qualificació dels prestadors de serveis qualificats i dels serveis de confiança electrònica qualificats que presta a les llistes de confiança electrònica després que la verificació hagi conclòs positivament, al més tard un mes després d’efectuar la notificació de conformitat amb l’apartat 1.
Si la verificació no ha conclòs en el termini d’un mes, l’organisme de supervisió n’informa el prestador de serveis de confiança electrònica especificant els motius de la demora i el termini previst per concloure la verificació.
Article 37. Llistes de confiança electrònica
1. El Govern estableix, manté i publica llistes de confiança electrònica amb informació relativa als prestadors de serveis de confiança electrònica, juntament amb la informació relacionada amb els serveis de confiança electrònica qualificats prestats pels prestadors.
2. El Govern estableix, manté i publica, de manera segura, les llistes de confiança electrònica signades o segellades electrònicament que preveu l’apartat 1 en una forma apropiada per al tractament automàtic.
3. La posada a disposició del públic de la informació anterior es fa a través d’un canal segur, en una forma signada o segellada electrònicament apropiada per al tractament automàtic.
Article 38. Certificació dels serveis de confiança electrònica qualificats
És possible obtenir una certificació del compliment dels requisits aplicables als serveis de confiança electrònica qualificats, mitjançant un procediment pel qual l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que fa les funcions d’entitat d’acreditació emeti una proposta no vinculant, independent i objectiva al Govern després de les verificacions oportunes.
La certificació l’emet el Govern, i pressuposa que el servei de confiança electrònica certificat és qualificat.
Capítol cinquè. Règim sancionador
Article 39. Infraccions
1. Les infraccions a aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
2. Són infraccions lleus l’incompliment per part dels prestadors de serveis de confiança electrònica de les obligacions legals no esmentades als apartats següents.
3. Són infraccions greus:
a) La prestació d’un servei de confiança electrònica qualificat amb infracció d’alguna de les obligacions establertes a l’article 26, quan el fet no constitueixi una infracció molt greu.
b) La prestació d’un servei de confiança electrònica, qualificat o no, amb infracció d’alguna de les obligacions establertes als articles 27, 29, 30 i 31.
c) La falsa al•legació de compliment d’estàndards tècnics aplicables a productes i serveis de confiança electrònica.
d) La resistència, l’obstrucció, l’excusa o la negativa injustificada a l’actuació inspectora de l’entitat pública o privada acreditada pel Govern que fa les funcions d’entitat d’acreditació.
e) L’incompliment de les resolucions dictades per l’òrgan competent per assegurar que el prestador de serveis s’ajusti a aquesta Llei.
f) La reincidència en la comissió de dos infraccions lleus, encara que siguin de naturalesa distinta, sempre que es cometin dintre d’un període de dos anys des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.
4. Són infraccions molt greus:
a) L’expedició de certificats electrònics qualificats de qualsevol tipus, sense realitzar les comprovacions prèvies establertes a l’article 26.
b) La prestació d’un servei de confiança electrònica qualificat amb infracció d’alguna de les obligacions establertes a l’article 26 quan s’hagin causat danys o perjudicis als usuaris o quan la seguretat del servei de confiança electrònica s’hagi vist afectada greument.
c) La falsa al•legació de certificacions de serveis i productes de confiança electrònica.
d) La reincidència en la comissió de dos infraccions greus, encara que siguin de naturalesa distinta, sempre que es cometin dintre d’un període de dos anys des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.
Article 40. Competència i procediment sancionador
1. L’organisme de supervisió és competent per acordar la incoació dels expedients sancionadors i per designar un instructor, que pot ser un dels seus membres. La resolució dels expedients correspon al ministre competent en matèria de comerç quan es tracti d’infraccions lleus, i al Govern quan es tracti d’infraccions greus o molt greus.
2. La potestat sancionadora prevista en aquest capítol ha d’exercir-se d’acord amb la normativa que regula l’actuació de l’Administració general, amb les especificitats previstes per aquesta Llei.
3. En el supòsit d’infraccions greus i molt greus, la resolució sancionadora s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sens perjudici que es puguin publicar també a les pàgines web del Govern o a la de l’organisme de supervisió.
Article 41. Sancions
1. Les sancions per les infraccions establertes a l’article 39 són les següents:
a) Les infraccions lleus són sancionades amb multa de fins a 50.000 euros.
b) Les infraccions greus són sancionades amb multa de 50.001 a 100.000 euros. A més, també es poden imposar les sancions accessòries següents:
- Suspensió de l’exercici de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica a Andorra, fins a un termini màxim de dos anys.
- Suspensió de la validesa dels certificats electrònics emesos pel prestador de serveis objecte de la sanció, fins a un termini màxim de dos anys, amb el reemborsament als usuaris de la part proporcional al període de validesa dels certificats electrònics afectats per la sanció.
c) Les infraccions molt greus són sancionades amb multa de 100.001 a 400.000 euros. A més, també es poden imposar les sancions accessòries següents:
- Prohibició i cessament permanents de l’exercici de l’activitat de prestació de serveis de confiança electrònica a Andorra.
- Extinció de tots els certificats electrònics emesos pel prestador de serveis sancionat, amb el reemborsament als usuaris de la part proporcional al període de validesa restant dels certificats electrònics afectats.
2. Igualment, el Govern ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a la seva pàgina web, les dades relatives a la suspensió o a l’extinció establertes a l’apartat anterior, tot indicant:
a) El prestador de serveis objecte de la sanció.
b) Els certificats electrònics del prestador objecte de la sanció.
c) La naturalesa de la sanció imposada (suspensió o extinció).
d) En el cas d’extinció, la data a partir de la qual deixen de ser vàlids els certificats electrònics del prestador de serveis afectats. La data d’extinció de la validesa dels certificats electrònics objecte de sanció no pot ser mai anterior a la data de publicació de la sanció a la pàgina web de l’organisme de supervisió.
e) En el cas de suspensió, la data d’inici de la suspensió i la data de finalització a partir de la qual els certificats electrònics tornen a tenir els efectes jurídics reconeguts en aquesta Llei. La data d’inici de la suspensió no pot ser mai anterior a la data de publicació de la sanció a la pàgina web de l’organisme de supervisió.
3. L’accés a la informació indicada a l’apartat segon ha de ser sempre lliure i de caràcter gratuït.
Article 42. Graduació de la quantia de les sancions
La quantia de les sancions, dins dels límits assenyalats, es gradua tenint en compte les circumstàncies següents:
a) La repercussió social de la infracció comesa i el nombre d’usuaris afectats.
b) La reincidència o la reiteració.
c) L’existència o la no-existència d’intencionalitat.
d) La quantia i la naturalesa dels perjudicis causats.
e) El benefici que la infracció hagi reportat a l’infractor. En aquest cas, la sanció no pot ser inferior al benefici obtingut.
Article 43. Mesures cautelars
En els procediments per infraccions greus o molt greus, l’organisme de supervisió per instruir l’expedient pot adoptar les mesures cautelars que consideri necessàries per evitar el manteniment dels efectes de la infracció i per assegurar l’eficàcia de la resolució que es dicti. Entre d’altres, pot adoptar les mesures següents:
a) La suspensió temporal de l’activitat del prestador de serveis de confiança electrònica i, si escau, el tancament temporal de l’establiment.
b) El precinte, el dipòsit o la confiscació de registres, suports i arxius informàtics i de documents en general, així com d’aparells i equips informàtics.
c) L’advertència al públic de l’existència de possibles conductes infractores, de la incoació de l’expedient sancionador i de les mesures cautelars adoptades.
d) La suspensió de vigència dels certificats electrònics afectats.
Article 44. Prescripció
1. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any des de la data de la seva comissió, les greus ho fan al cap de dos anys i les molt greus al cap de tres.
2. Les sancions prescriuen al cap de tres anys des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior a aquesta Llei i que hi siguin incompatibles i, en particular, la Llei 6/2009, del 29 de desembre, de signatura electrònica i el Decret del 2-06-2010 pel qual s’aprova el Reglament d’organització i de funcionament de la Comissió Nacional d’Acreditació.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrats en data 23 de juny del 2014, sota el títol Projecte de llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 19 de setembre del 2014, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Projecte de llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles
Exposició de motius
Les plaques de matrícula en els vehicles tenen la funció d’identificar i individualitzar cada vehicle respecte als altres, amb una representació que acostuma a ser una combinació de caràcters alfanumèrics. Però alhora, la multiplicitat de formats, colors, símbols i anagrames ha fet que les plaques de matrícula siguin també una identificació del país emissor i una forma d’exportar la marca del país quan els vehicles circulen a l’estranger. La placa de matrícula és, doncs, un símbol propi dels estats sobirans.
A Andorra, les matrícules han evolucionat d’acord amb la imatge que des de l’Administració s’ha volgut donar a aquest identificatiu, i també per adaptar-se a l’evolució del parc automobilístic del país, que té una ràtio que s’apropa a un vehicle per habitant.
L’Ordinació del Consell General del 13 de maig de 1929 obligava a declarar tots els vehicles matriculats i per matricular. Al llarg d’aquests 85 anys, les plaques de matrícula han evolucionat en la forma i en el fons. Actualment, a banda de la placa de matrícula ordinària existeixen altres models de placa de matrícula en funció de les característiques i de l’ús dels vehicles, com les matrícules de ciclomotors, les temporals, les de vehicles de museus, les matrícules del cos diplomàtic, de caps de missió diplomàtica, d’administratius i de tècnics d’ambaixades i cos consular, les matrícules de “PROVA”, les de motos de neu, les de vehicles especials i les de ginys mecànics.
Fora de les nostres fronteres, cada país ha confeccionat els seus propis models de matrícula i la seva codificació. La Unió Europea ha homogeneïtzat les seves matrícules ordinàries, si bé existeixen en alguns països matrícules amb un grau de personalització més o menys elevat, com per exemple al Regne Unit i recentment al Regne de Bèlgica. Més enllà d’Europa, altres països com els Estats Units, el Canadà, Hong Kong, o els Emirats Àrabs són també coneguts per aquesta pràctica.
Així doncs, la matrícula personalitzada és una forma diferent d’identificació del país, però sobretot és una eina de recaptació, ateses les taxes derivades de la seva adquisició.
L’objecte de la Llei és regular l’adquisició de plaques de matrícula personalitzada per crear un nou servei públic que doni satisfacció a una demanda determinada de la societat.
La personalització consisteix a poder escollir les lletres i les xifres que componen la combinació de la matrícula, amb un mínim de dos caràcters i fins a un màxim de cinc, d’acord amb unes regles establertes i mantenint el disseny de la matrícula ordinària.
Amb l’adquisició d’una matrícula personalitzada, amb reserva prèvia i autorització del Govern, es confereix al seu titular la possibilitat de mantenir la propietat d’aquesta matrícula sense poder, però, comercialitzar-hi, vendre-la, cedir-la o donar-la, i havent-la de retornar en cas de baixa. El procediment de reserva previst és senzill i àgil, i els terminis de reserva i atribució de la matrícula personalitzada s’acoten a un mes per tràmit.
A més, tenint en compte que la reserva i l’atribució d’una matrícula personalitzada són un servei públic, la Llei regula les taxes per a la reserva, l’atribució i la tinença anual d’aquesta. Les taxes previstes comptabilitzen uns imports per fer accessibles algunes formes de personalització amb un interès limitat al seu sol•licitant i alhora preveuen un tractament exclusiu en el preu de certes matrícules que puguin tenir un interès i un atractiu elevat en general.
La Llei s’estructura en vuit capítols, 39 articles, dos disposicions addicionals i dos disposicions finals.
El capítol primer estableix les disposicions generals de la Llei, com ara el seu objecte, defineix els sol•licitants i els tipus de vehicles que poden circular amb matrícules personalitzades, i tracta sobre la competència per atorgar les reserves i les atribucions de les plaques de matrícula personalitzada, entre altres disposicions.
El capítol segon fixa les característiques de les plaques de matrícula personalitzada i les condicions que han de complir, prohibeix totes les mencions corresponents a signes d’Estat i limita certes combinacions que puguin referir-se a termes o expressions contraris a la llei, l’ordre públic o els bons costums, per tal que no puguin afectar la dignitat de les persones i la bona imatge del país.
El capítol tercer fixa els tràmits corresponents al procediment per a la reserva, l’atribució, la baixa o l’afectació a un altre vehicle de la matrícula personalitzada, així com el procediment a seguir en cas de canvi de propietari d’un vehicle amb placa personalitzada. A aquest efecte, la Llei estableix l’obligació del titular d’una placa de matrícula personalitzada de retornar la placa de matrícula ordinària a l’Automòbil Club d’Andorra si el vehicle es troba en circulació.
El capítol quart fixa el procediment sancionador, establint les infraccions i les sancions corresponents.
En aquesta Llei es determina la necessitat d’establir un marc tributari que gravi els diferents serveis prestats per l’Administració a l’obligat tributari que sol•liciti la reserva o l’atribució d’una placa de matrícula personalitzada, així com la tinença anual. Per aquest motiu, en els capítols cinquè, sisè i setè es fixa el marc legal d’àmbit tributari que regula les taxes que resulten aplicables en el procés de reserva, d’atribució i tinença de plaques de matrícula personalitzada. Es crea la taxa de reserva de placa de matrícula personalitzada, la taxa d’atribució de placa de matrícula personalitzada i la taxa de tinença anual de placa de matrícula personalitzada, respectivament.
El capítol vuitè estableix disposicions comunes aplicables a les taxes resultants d’aquesta Llei.
La disposició addicional primera preveu l’actualització de les taxes i la quantia de les sancions mitjançant la Llei del pressupost general.
La disposició addicional segona modifica l’article 145.7 de la Llei del Codi de la circulació que, fins ara, establia una total prohibició de trasllat de plaques de matrícula entre vehicles, per evitar una contradicció amb les disposicions d’aquesta Llei.
La disposició final primera preveu el desplegament normatiu de la Llei.
I finalment, la disposició final segona en fixa l’entrada en vigor.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta Llei té per objecte definir els criteris generals i les condicions per sol•licitar i obtenir una placa de matrícula personalitzada, així com regular el marc tributari corresponent.
Article 2. Sol•licitants
Poden sol•licitar la reserva i l’atribució d’una placa de matrícula personalitzada:
a) Les persones físiques legalment residents a Andorra.
b) Les societats de dret andorrà.
c) Les entitats sense ànim de lucre legalment establertes a Andorra i inscrites als registres corresponents.
Article 3. Vehicles que poden circular amb placa de matrícula personalitzada
1. Poden circular amb placa de matrícula personalitzada els vehicles que poden ser matriculats amb placa de matrícula ordinària i que estiguin inclosos en les categories següents:
a) Categoria "L" o la que correspongui a vehicles de motor de dos o tres rodes, bessones o no, i quadricicles, destinats a circular per carretera, amb excepció dels de la categoria "L1" (ciclomotors).
b) Categoria "M" o la que correspongui a vehicles de motor amb un mínim de quatre rodes destinats al transport de persones.
c) Categoria "N" o la que correspongui a vehicles de motor destinats al transport de mercaderies i que tinguin almenys quatre rodes.
d) Categoria "O" o la que correspongui a remolcs i semiremolcs.
2. No poden circular amb placa de matrícula personalitzada els vehicles del tipus especificat a l’apartat primer, que siguin afectats al cos diplomàtic o consular, als administratius i tècnics d’ambaixades, els vehicles amb matrícula temporal, els vehicles en proves, els vehicles especials, les motos de neu, els ginys mecànics o els vehicles de museu.
Article 4. Utilització de la placa de matrícula personalitzada
1. La placa de matrícula personalitzada s’atribueix al sol•licitant que compleix els requisits d’aquesta Llei. La placa s’ha de col•locar obligatòriament en el vehicle autoritzat a portar-la, que ha d’estar donat d’alta al Registre de Vehicles del Govern amb una matrícula ordinària atribuïda.
2. En el moment en què el Govern, a través del ministeri competent en matèria de transport (d’ara en endavant, “ministeri competent”), autoritza l’atribució d’una placa de matrícula personalitzada a un sol•licitant, aquest sol•licitant està obligat a portar-la en el vehicle.
3. L’emplaçament de la placa de matricula personalitzada en el vehicle s’adequa al previst en el Codi de la circulació i en la reglamentació vigent.
Article 5. Competència
1. El Govern, a través del ministeri competent, atorga les reserves i les atribucions de les matrícules personalitzades.
2. El Govern, a través del ministeri competent, pot delegar en l’Automòbil Club d’Andorra la gestió de la reserva de les matrícules personalitzades prevista en aquesta Llei. Aquesta delegació, que ha de ser per acord del Govern, ha d’evitar qualsevol tipus de duplicitat, ha d’indicar de manera precisa l’abast de la gestió delegada, l’objecte, la naturalesa i els recursos que inclou, així com les causes de revisió i extinció de la delegació, i la facultat de revocació. Aquesta delegació s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 6. Criteris de concessió de la matrícula personalitzada
1. La reserva i l’atribució d’una matrícula personalitzada es regeixen per la valoració dels requisits establerts en aquesta Llei, segons l’ordre d’entrada de les sol•licituds.
2. El nombre màxim de reserves simultànies per sol•licitant, ja siguin vigents o en tràmits, és de cinc.
3. La reserva i l’atribució d’una matrícula personalitzada tenen sempre caràcter personal i intransferible. Està prohibida qualsevol comercialització, donació, venda o cessió de matrícula personalitzada. Únicament s’exceptua la transmissió de la matrícula per successió.
Capítol segon. Característiques de la matrícula personalitzada
Article 7. Requisits
1. La matrícula personalitzada ha de complir els requisits següents:
a) Només s’accepten combinacions que continguin únicament lletres o lletres i xifres, sense barrejar i en aquest ordre.
b) Les lletres han de ser de l’alfabet català, en majúscules i sense accents.
c) Les xifres han de ser aràbigues, del 0 al 9.
d) No s’accepten combinacions que coincideixin o puguin coincidir amb la numeració de les matrícules ordinàries.
e) No s’accepten combinacions que dificultin diferenciar entre les lletres i les xifres o que prestin confusió entre elles.
f) No s’accepten combinacions que continguin la menció “AND” i altres pròpies de l’Estat o dels poders públics andorrans.
g) La matrícula ha de tenir un mínim de 2 caràcters i un màxim de 5 caràcters.
h) La matrícula de 5 caràcters ha de tenir un mínim de 2 lletres.
i) La matrícula no pot tenir únicament les combinacions de les lletres, “MT”,  “CD”, “CMD” , “A”, “CC”, seguides de xifres o la paraula “PROVA”.
j) No s’accepten combinacions reservades o atribuïdes prèviament.
2. Les altres característiques de la placa, fons, color, aplicació d’imatges, llegendes o d’altres no especificades en aquesta Llei són les previstes en la normativa vigent.
Article 8. Combinacions
1. El ministeri competent denega qualsevol combinació que consideri contrària a la llei, a la moral i a l’ordre públics o als bons costums, així com tota combinació que consideri que pot induir el públic a error.
2. El ministeri competent denega qualsevol combinació que sigui idèntica a una marca registrada a Andorra.
3. No és aplicable l’apartat 2 quan la sol•licitud de reserva es fa a instància o amb autorització del titular de la marca registrada a Andorra.
Capítol tercer. Procediment per a la reserva, atribució, baixa o afectació a un altre vehicle de la matrícula personalitzada
Article 9. Reserva
1. La persona que vulgui reservar una matrícula ha de presentar al Servei de Tràmits del Govern la sol•licitud de reserva de placa de matrícula personalitzada, amb el model oficial, i pagar la taxa de reserva de placa de matrícula personalitzada, d’acord amb l’exposat en el capítol cinquè.
2. El ministeri competent resol la sol•licitud de reserva de placa de matrícula personalitzada en el termini d’un mes. En cas contrari, la sol•licitud s’entén denegada.
Article 10. Atribució
1. Un cop resolta favorablement la sol•licitud de la reserva, el sol•licitant disposa d’un termini màxim de tres mesos a comptar de la data de la resolució per sol•licitar l’atribució de la placa.
2. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagi sol•licitat l’atribució, la reserva s’entén caducada.
3. Per sol•licitar l’atribució, el sol•licitant ha de presentar al Servei de Tràmits del Govern la sol•licitud d’atribució de placa de matrícula personalitzada, amb el model oficial.
4. El ministeri competent resol la sol•licitud d’atribució de placa de matrícula personalitzada en el termini d’un mes. En cas contrari, la sol•licitud s’entén denegada.
5. En cas de resolució favorable, el sol•licitant paga al Servei de Tràmits del Govern la taxa d’atribució de placa de matrícula personalitzada en el moment de recollir-la, d’acord amb l’exposat en el capítol sisè.
6. El ministeri competent emet el certificat de matriculació del vehicle quan es tracta d’un vehicle de nova matriculació. Per a un vehicle en circulació, el titular de la matrícula personalitzada ha de presentar al Servei de Tràmits del Govern la sol•licitud de modificació del certificat de matriculació. En el certificat de matriculació ha de constar la matrícula personalitzada atribuïda. També ha de constar la menció “Vehicle autoritzat a circular amb matrícula personalitzada” i la menció “Matrícula ordinària: -núm. de matrícula ordinària-” que correspon al vehicle.
7. Transcorregut un termini màxim de tres mesos, a comptar de la data de resolució d’atribució favorable, sense que s’hagi fet efectiva l’atribució, afectant la matrícula personalitzada a un vehicle concret, la resolució d’atribució favorable s’entén caducada i la matrícula personalitzada queda disponible per ser reservada.
8. El sol•licitant presenta el certificat de matriculació del vehicle a l’Automòbil Club d’Andorra, que li lliura les plaques personalitzades després del pagament del preu públic corresponent.
9. Les plaques personalitzades s’han de col•locar físicament en el vehicle.
10. El propietari d’un vehicle amb matrícula ordinària autoritzat a portar una matrícula personalitzada ha de lliurar a l’Automòbil Club d’Andorra les plaques ordinàries en el mateix moment en què li siguin lliurades les plaques personalitzades.
Article 11. Baixa
1. El titular d’una matrícula personalitzada pot donar-la de baixa. Per sol•licitar la baixa, el titular ha de presentar al Servei de Tràmits del Govern la sol•licitud de baixa de placa de matrícula personalitzada, amb el model oficial. En el mateix acte, el titular també ha de presentar la sol•licitud de modificació del certificat de matriculació.
2. El propietari del vehicle ha de lliurar a l’Automòbil Club d’Andorra les plaques personalitzades en el mateix moment en què li siguin lliurades les plaques ordinàries que li corresponen, després de pagar el preu públic corresponent.
3. Aquesta matrícula personalitzada queda disponible per ser reservada.
Article 12. Afectació a un altre vehicle
1. El titular d’una matrícula personalitzada afectada a un vehicle pot sol•licitar l’afectació a un altre vehicle de la seva propietat que compleixi els requisits previstos a l’article 3. Per sol•licitar aquest canvi, el titular ha de presentar al Servei de Tràmits del Govern la sol•licitud de canvi d’afectació de placa de matrícula personalitzada, amb el model oficial. En el mateix acte, el titular també ha de presentar les sol•licituds de modificació dels certificats de matriculació dels dos vehicles.
2. El propietari dels vehicles presenta els certificats de matriculació a l’Automòbil Club d’Andorra, que li lliura les plaques ordinàries del vehicle que perd les plaques personalitzades i recupera les plaques ordinàries del vehicle que rep les plaques personalitzades, després que hagi pagat el preu públic corresponent.
Article 13. Canvi de propietari o baixa del vehicle amb matrícula personalitzada
1. Prèviament a fer un canvi de propietari o donar de baixa del Registre de Vehicles del Govern un vehicle amb matrícula personalitzada, salvat en els casos de transmissió per successió regulats per l’article 6.3, el titular de la matrícula personalitzada ha d’afectar-la a un altre vehicle de la seva propietat o donar-la de baixa, segons el previst als articles 12 i 11 respectivament.
2. No obstant l’indicat en l’apartat anterior, si el titular de la matrícula personalitzada no té cap altre vehicle de la seva propietat, disposa d’un termini màxim de tres mesos a comptar de la data de retirada de la placa personalitzada del vehicle per sol•licitar l’atribució d’aquesta a un altre vehicle de la seva propietat.
3. En aquest cas, el titular de la matrícula personalitzada ha de lliurar a l’Automòbil Club d’Andorra les plaques de matrícula personalitzades.
4. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagi fet efectiva l’atribució de la matrícula personalitzada a un altre vehicle, la matrícula personalitzada s’entén donada de baixa i queda disponible per ser reservada.
Capítol quart. Infraccions i sancions
Article 14. Responsables
1. Són responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques que realitzen les accions o les omissions tipificades com a infraccions.
2. En cas de no coincidir el titular de la matrícula personalitzada amb el responsable de la infracció, ambdós responen sempre de manera solidària de la infracció comesa.
Article 15. Infraccions
Són infraccions:
a) Incomplir qualsevol de les disposicions contingudes en aquesta Llei o la normativa que la desenvolupa.
b) No circular amb les plaques de matrícula personalitzada col•locades físicament en el vehicle afectat, una vegada aquestes plaques hagin estat lliurades al seu titular.
c) Circular amb les plaques de matrícula personalitzada col•locades en un altre vehicle que l’autoritzat a aquest efecte.
d) Comercialitzar, donar, vendre o cedir una matrícula personalitzada.
Article 16. Sancions administratives
Les infraccions assenyalades a l’article anterior se sancionen de forma alternativa o cumulativa amb:
a) Revocació de la reserva i/o de l’atribució de la placa de matrícula personalitzada.
b) Prohibició de formalitzar una reserva i/o atribució de placa de matrícula personalitzada durant un termini de fins a tres anys.
c) Multa de fins a 10.000 euros.
Article 17. Criteris de les sancions
La sanció s’imposa, dins dels límits establerts en l’article anterior, d’acord amb els criteris següents:
a) La intencionalitat de l’infractor.
b) Els perjudicis produïts directament a tercers i a l’Administració.
c) La reincidència o la reiteració en la comissió d’una infracció.
Per determinar la gradació de les sancions, s’ha de tenir en compte el principi de proporcionalitat entre la infracció comesa i la quantia, i els efectes de la sanció.
Article 18. Expedient sancionador
1. El ministeri competent incoa l’expedient sancionador d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració i la regulació vigent en matèria de procediment sancionador.
2. La resolució de l’expedient sancionador es pot recórrer d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.
Capítol cinquè. Taxa de reserva de placa de matrícula personalitzada
Article 19. Naturalesa jurídica i fet generador
1. Es crea la taxa de reserva de placa de matrícula personalitzada.
2. La taxa de reserva de placa de matrícula personalitzada grava l’exercici del dret de reserva de matrícula personalitzada.
3. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa l’acció de reservar una placa de matrícula personalitzada susceptible de ser donada d’alta en el Registre de Vehicles del Govern.
Article 20. Obligats tributaris
Són obligats tributaris d'aquesta taxa els sol•licitants definits a l’article 2 que realitzen el fet generador de la mateixa taxa.
Article 21. Quota tributària
La quota tributària de la taxa de reserva de placa de matrícula personalitzada és un import fix de 40,74 euros.
Article 22. Meritació i pagament
1. La taxa es merita en el moment de la formalització de la sol•licitud de reserva al Servei de Tràmits del Govern.
2. El pagament de la taxa s’ha de fer efectiu en el moment de la formalització de la sol•licitud al Servei de Tràmits del Govern, que lliura la liquidació corresponent.
Capítol sisè. Taxa d’atribució de placa de matrícula personalitzada
Article 23. Naturalesa jurídica i fet generador
1. Es crea la taxa d’atribució de placa de matrícula personalitzada.
2. La taxa d’atribució de placa de matrícula personalitzada grava l’atribució de placa de matrícula personalitzada.
3. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa l’atribució al sol•licitant d’una placa de matrícula personalitzada i l’afectació d’aquesta placa a un vehicle.
Article 24. Exempcions
1. Quan el titular d’una matrícula personalitzada afectada a un vehicle sol•licita l’afectació a un altre vehicle de la seva propietat, el titular queda exempt del pagament d’aquesta taxa.
2. Està exempt d’aquesta taxa el titular d’una placa de matrícula personalitzada que la rep per transmissió per successió, segons el que disposa l’article 6.3.
3. No està exempt d’aquesta taxa el titular d’una placa de matrícula personalitzada que, després de donar-la de baixa, en torni a sol•licitar la reserva i l’atribució.  
Article 25. Obligats tributaris
Són obligats tributaris d'aquesta taxa els sol•licitants definits a l’article 2 que realitzen el fet generador de la mateixa taxa.
Article 26. Quota tributària
La quota tributària d’aquesta taxa es determina segons els criteris següents:
Combinacions    Quota
a) 2 lletres i 3 xifres    300 euros
b) 3 lletres i 2 xifres    500 euros
c) 4 lletres i 1 xifra    1.000 euros
d) 5 lletres    3.000 euros
e) Menys de 5 caràcters    6.000 euros
Article 27. Meritació i pagament
1. La taxa es merita en el moment que el ministeri competent emet la resolució favorable d’atribució.
2. El pagament de la taxa s'ha de fer efectiu en el moment de recollir la resolució favorable d’atribució al Servei de Tràmits del Govern, que lliura la liquidació corresponent.
Capítol setè. Taxa de tinença anual de placa de matrícula personalitzada
Article 28. Naturalesa jurídica i fet generador
1. Es crea la taxa de tinença anual de placa de matrícula personalitzada.
2. La taxa de tinença anual de placa de matrícula personalitzada grava la tinença anual de placa de matrícula personalitzada.
3. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la tinença anual d’una placa de matrícula personalitzada atribuïda.
Article 29. Obligats tributaris
Són obligats tributaris d’aquesta taxa els sol•licitants definits a l’article 2, així com els titulars que han rebut la matrícula personalitzada per transmissió per successió, segons el que disposa l’article 6.3, que realitzen el fet generador de la mateixa taxa.
Article 30. Quota tributària
La quota tributària corresponent a la taxa de tinença anual de placa de matrícula personalitzada és un import fix anual de 200 euros.
Article 31. Període impositiu i meritació
1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, i pot ser de durada inferior a 12 mesos l’any en què es produeixi l’atribució de la placa de matrícula personalitzada.
2. L’import de la quota de la taxa corresponent a un període impositiu de durada inferior a 12 mesos s’ha de prorratejar per dies naturals, fins a completar l’any natural.
3. La taxa es merita el primer dia del període impositiu.
4. En el supòsit de la transmissió per successió, la taxa es merita el primer dia del període impositiu següent al de la transmissió per successió, amb independència de qui rebi la consideració d’obligat tributari en aquest moment.
Article 32. Pagament i liquidació
1. El pagament d’aquesta taxa s’ha de fer efectiu en el termini de tres mesos des de la meritació de la taxa.
2. El Govern, a través del ministeri competent en matèria tributària, procedeix a lliurar les liquidacions corresponents.
Article 33. Recàrrec per retard
Tot pagament efectuat fora dels terminis previstos s’incrementa, en concepte dels recàrrecs que resultin aplicables segons les disposicions previstes a la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Capítol vuitè. Disposicions generals i gestió de les taxes
Article 34. Disposicions generals
1. Les disposicions generals previstes en aquest capítol són aplicables a les taxes regulades en aquesta Llei.
2. El Govern, a través del ministeri competent en matèria tributària, realitza les funcions de gestió, liquidació, recaptació i inspecció de les taxes regulades en aquesta Llei.
Article 35. Independència de les taxes
La meritació, la gestió i el pagament de les taxes previstes en aquesta Llei són independents de la meritació, la gestió i el pagament de les taxes relatives a la matriculació i a la tinença de vehicles.
Article 36. Notificacions
L’Administració pot notificar col•lectivament per edicte les liquidacions corresponents a la taxa de tinença anual de placa de matrícula personalitzada a partir del segon període, d’acord amb allò que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Article 37. Recaptació executiva
Transcorregut el termini de pagament en període voluntari establert en aquesta Llei, el Govern, a través del ministeri competent en matèria tributària, procedeix a certificar i individualitzar els descoberts existents per ser executats de conformitat amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Article 38. Infraccions
La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut dels capítols cinquè, sisè i setè d’aquesta Llei es regeix pel règim d’infraccions i sancions establert en la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Article 39. Règim sancionador
Les infraccions tributàries relatives al contingut dels capítols cinquè, sisè i setè es tipifiquen i se sancionen d’acord amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Disposició addicional primera. Actualització de les taxes i de la quantia de les sancions
La Llei del pressupost general pot actualitzar les taxes i la quantia de les sancions fixades en aquesta Llei.
Disposició addicional segona. Modificació de l’article 145.7 del Codi de la circulació, del 10-06-1999
Es modifica l’article 145.7 del Codi de la circulació, del 10-06-1999, que queda redactat de la manera següent:
“145.7. Els vehicles han de portar sempre la mateixa placa de matrícula i està prohibit traslladar plaques de matrícula d’un vehicle a un altre, excepte en els casos previstos en la Llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles i autoritzats pel ministeri competent en matèria de transport.”
Disposició final primera. Habilitació normativa
El Govern ha d’establir les disposicions reglamentàries necessàries per aplicar aquesta Llei.
Disposició final segona. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i és aplicable al cap d’un mes de ser publicada.

Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de creació de la societat pública Andorra Telecom, SAU. El nou termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda dels M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de patents. El nou termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda dels M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de taxes de l’Oficina de Patents. El nou termini finalitza el dia 22 de setembre del 2014, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

2.2 Proposicions de llei
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Criteri del Govern sobre la Proposició de llei de societats cooperatives d'Andorra, publicada al Butlletí del Consell General el 2 de juny del 2014
El Govern ha examinat la Proposició de llei de societats cooperatives d'Andorra, presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata, publicada al Butlletí del Consell General el 2 de juny del 2014 i, d'acord amb el que disposa l'article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la Proposició de llei esmentada.
En primer lloc, es comenten aquelles consideracions generals respecte al model inspirador de la Proposició de llei i de la matèria que regula. En segon lloc, es comenten algunes de les limitacions en l'articulat de la Proposició de llei. Per últim, el Govern conclou sobre el seu criteri en base a les consideracions exposades.
1. Consideracions generals
La Proposició de llei presentada pretén incorporar a l'ordenament jurídic del Principat la regulació d'una nova forma d'organització del treball i de l'activitat empresarial, que complementa les figures associatives existents mitjançant la creació de les societats cooperatives, les quals comparteixen amb les societats mercantils de capital (societats anònimes i societats de responsabilitat limitada) la disposició de personalitat jurídica i la limitació de la responsabilitat patrimonial dels socis, alhora que es caracteritzen, com les societats col•lectives, per prioritzar el treball personal o la posada en comú de béns i serveis pels socis que les integren.
Tal com proclama l'Aliança Cooperativa Internacional les societats cooperatives estan basades en els valors de l'auto-ajuda, la igualtat, la democràcia i la solidaritat, i els principis que comparteixen són els de l’adhesió voluntària i oberta a totes les persones capaces d’utilitzar els seus serveis, de gestió democràtica pels socis, de contribució equitativa dels socis al capital assignant almenys part dels excedents al desenvolupament de la pròpia cooperativa, i de formació i educació als seus socis.
El Govern considera que els principis i valors del cooperativisme troben perfecta cabuda en la societat i en l’economia andorranes, on la regulació d’aquesta nova figura vindrà a ampliar el marc d’instruments jurídics a través dels quals els ciutadans poden organitzar el seu treball en ares a un interès comú, particularment quan en ells concorre la doble vessant de productors i de consumidors.
A tall d’exemple, el règim de societats cooperatives pot ser particularment interessant per aquelles explotacions agrícoles o ramaderes que poden trobar una fórmula d’organització i de gestió més adaptada a l’activitat que desenvolupen. El model de la societat pública Ramaders d'Andorra, SA, amb una participació dels socis en el capital vinculada al nombre de caps de bestiar boví o oví que disposen, trobaria sens dubte un règim més adaptat d’acord amb les pautes de les societats cooperatives, que amb les societats mercantils tradicionals. I al marge del sector primari, el règim cooperativista atorga també noves possibilitats a altres activitats i sectors de l’economia andorrana.
Així doncs, el règim proposat de societats cooperatives complementa el treball de regulació i de simplificació de la normativa econòmica, en particular la modificació de la Llei de societats mercantils, i ofereix noves eines per organitzar l’activitat empresarial, d’una forma que no és externa a pràctiques habituals i ancestrals en la història d'Andorra. Així, formes d’organització com les germandats, les confraries, les mútues, les societats vinculades a la captació i gestió de l’aigua potable, les comunitats de regants, o les unions-mútues de protecció contra els incendis, han estat i continuen sent exemples d’organització de la societat civil andorrana per prevenir riscos, organitzar-se amb criteris d’eficiència o protegir-se d’adversitats personals i materials; tot un exemple d’estructuració de la societat civil d’acord amb els principis del que avui s’anomena estat del benestar. La regulació de les societats cooperatives, fa un pas endavant, però també caldrà plantejar una regulació que doni cobertura a totes les altres formes d’organització civil i empresarial com les indicades.
2. Aspectes específics de la Proposició de llei
Aquesta coincidència en la substància, que expressa el Govern respecte  l’oportunitat i la idoneïtat de la iniciativa legislativa que es comenta, no obsta que es detectin alguns aspectes de la Proposició de llei que, a criteri del Govern, convindria revisar i/o modificar.
En primer lloc i des de la perspectiva de la protecció dels interessos generals, sembla que l’organisme cooperatiu no és adequat per a qualsevol activitat empresarial (articles 1.2 i 3.a), existint sectors econòmics (especialment els sotmesos a regulació específica) que han de romandre reservats a les societats de capital. A més a més, la remissió als principis cooperatius formulats per l'Aliança Cooperativa Internacional (article 1.3) ha d’efectuar-se exclusivament en el que sigui conforme a l’ordenament jurídic del Principat. En fi, l’aparició d’aquesta nova figura associativa ha d’enquadrar-se en la resta de la legislació, que ha estat aprovada sense previsió de l’existència de cooperatives (així la normativa sectorial de la Seguretat Social, de la comptabilitat dels empresaris, entre altres), i particularment en l’àmbit impositiu, en el que es contempla un règim especial per les societats cooperatives els efectes del qual per la Hisenda Pública han de ser mesurats i posats en equivalència.
Segonament i des de la perspectiva de la  protecció  als  socis cooperativistes, cal ajustar la Proposició de llei de forma que el règim societari, que es preveu com a preferent respecte la normativa laboral vigent (article 2.4), no comporti menyscapte als drets fonamentals dels treballadors. Així mateix, l’àmbit de llibertat dispositiva conferida als Estatuts ha de compatibilitzar-se amb la salvaguarda dels drets més essencials del soci, en matèries fonamentals com la suspensió dels drets d’aquest (article 17.2), la tipificació de les infraccions que possibiliten l’expulsió (article 16.e), l’abstenció del dret de votar (article 25.4), la possibilitat de tractar en Assemblea qüestions no compreses a l’ordre del dia (article 26), o la possibilitat de denegar el reembors de la participació de forma incondicional (article 37.1.b). D’altra banda, seria desitjable regular clarament les vies de recurs jurisdiccional front a les decisions impugnables de l'Assemblea General. En fi, cal considerar la conveniència d’oferir les mateixes garanties que existeixen a les societats de capital per la convocatòria dels socis a la celebració de les Assemblees Generals.
En tercer lloc i pel que fa a la protecció de tercers, s’aconsella introduir mecanismes com la valoració objectiva de les aportacions no dineràries dels socis, així com limitacions a situacions d'auto-cartera, de participacions recíproques o de finançament de l’adquisició de participacions pròpies, conegudes en l’àmbit de les societats de capital.
Finalment i amb l’objectiu de millorar el funcionament operatiu de la societat cooperativa, sembla adequat plantejar la possibilitat d’atorgament de poders d’administració ordinària a terceres persones (article 31), així com ampliar les fórmules possibles d’endeutament per l’exercici de les funcions cooperatives (article 31.d).
3. Conclusions finals
De tot el que s’ha exposat anteriorment el Govern conclou que el model de regulació de les societats cooperatives andorranes previst en la Proposició de llei, amb les esmenes que la revisió detallada de l’articulat s’efectuï en seu parlamentària, pot efectivament esdevenir una norma útil per l’aparició de noves formes organitzatives d’activitat productiva, que reverteixin efectes positius per l’economia del país.
Per això, el Govern emet un criteri FAVORABLE a la Proposició de llei de societats cooperatives d'Andorra, presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
I així ho sotmet a la consideració del Consell General.

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 26 de juny del 2014, sota el títol Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.
2. D’acord amb l’article 79, habilitar els dies del període entre sessions als efectes determinats d'aquest procediment d’urgència per poder presentar esmenes.
3. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de catorze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 17 de juliol del 2014, a les 15.00h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública
Exposició de motius
La implantació i manteniment d’un sistema de previsió de la jubilació pels funcionaris públics ha estat tradicionalment un objectiu per a les administracions públiques andorranes en vistes de consolidar un cos funcionarial altament motivat i implicat en les transcendents tasques que té encomanades. Com a objectiu secundari, la implantació i manteniment d’aquest sistema ha estat també la fidelització, en forma de compensació del diferencial que a nivell retributiu es podia donar amb el sector privat, sobretot en èpoques d’expansió econòmica.
El sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics vigent fins l’actualitat és insostenible, puix que els compromisos econòmics a càrrec de l’Estat s’estan incrementant sensiblement cada any degut a què el col•lectiu de persones amb dret a percebre prestacions cada vegada és més gran i la tendència de cara a futur és que aquests increments siguin majors. La conjuntura econòmica actual i la crisi econòmica global que encara afecta al Principat i als Estats del seu entorn geogràfic no han fet més que accelerar la necessitat de prendre decisions encaminades a mantenir el dèficit públic i l’endeutament controlats, tot amb la finalitat de procurar la necessària i indispensable recuperació econòmica. En aquest context, el Govern ha hagut d’implementar, a l’igual que la majoria dels governs del context europeu, mesures extraordinàries de reactivació, entre les quals han estat transcendents aquelles destinades a proveir la contenció de la despesa pública.
En el marc de l’estudi de les mesures de contenció de la despesa l’executiu ha hagut d’analitzar i racionalitzar entre altres les de personal, essent il•lustratiu d’aquest particular l’aprovació de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. I a resultes d’aquest estudi i anàlisi acurat de les despeses de personal, l’executiu ha pogut constatar que el cost de les obligacions presents i futures en concepte de prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria dels treballadors públics era insostenible per a les arques de l’Estat andorrà a mitjà i llunyà termini, per bé que el sistema actual de previsió de la jubilació obligatòria i voluntària, basat en un sistema de prestació definida, comportava que l’Estat havia d’aportar els fons per proveir el pagament de les pensions. Aquesta circumstància fa que quedi ultrapassat l’àmbit de la voluntat i oportunitat polítiques, amb risc d’afectar la capacitat d’inversió de l’Estat i el sosteniment dels serveis públics essencials. Respecte del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics, el Govern ha volgut assumir la seva responsabilitat plantejant solucions racionals, viables, sostenibles i assumibles per l’Estat.
El nou sistema es planteja en termes de previsió social complementària, anant en consonància doncs amb el model europeu del nostre entorn, en què la previsió social complementària esdevé un plus de millora de les prestacions per jubilació de la seguretat social pública. No té doncs per objecte en cap cas la substitució del règim de pensions públiques.
S’abandona definitivament el sistema de prestació definida vigent fins aquest moment, en el que es garantia als funcionaris una prestació, essent l’Administració però la que n’aportava els fons per poder satisfer-la, per passar a un sistema d’aportació definida, en el què tant l’Administració com el partícip aporten fons periòdicament, per tal de proveir el pagament futur de la prestació. Per tal fer, es crea el pla de pensions de la funció pública que estableix entre altres el règim de les aportacions i de les prestacions, i que s’instrumenta mitjançant un fons de pensions, en el que a cada partícip té atribuïts uns drets consolidats individuals en funció de les aportacions realitzades. El fons de pensions és administrat per una entitat gestora que executarà les inversions escaients en seguiment dels criteris d’inversió fixats, tot sota el control d’una comissió de seguiment, integrada per representants de l’Administració i representants dels partícips.
Els funcionaris, els agents de l’Administració general de caràcter indefinit i el personal assimilat a aquests darrers formen part del nou sistema, que és de coparticipació entre l’Administració i els seus empleats públics, i que pretén ser en definitiva un mecanisme sòlid i sostenible per a l’Administració per tal que aquests treballadors puguin gaudir d’uns revinguts en la seva etapa de jubilació que els permetin mantenir un nivell de vida equiparable a aquell del que gaudien en la seva etapa laboral activa. Aquest nou sistema de previsió també pretén ser un mecanisme d’incentivació al sector privat per a la promoció d’aquest model de previsió de jubilació, marcant la tendència per a la instauració generalitzada de sistemes de previsió de jubilació viables i sostenibles.
L’existència fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei d’un sistema de previsió de prestació definida, aconsella el reconeixement de prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió fins ara vigent.  Per tal fer, s’estableix un complement de prestació de jubilació obligatòria, que es percebrà cumulativament a la prestació derivada del pla de pensions de la funció pública i a la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix també es reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació, de sol•licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària.  
La instrumentació d’aquest nou sistema de previsió de la jubilació permet el reconeixement conjunt, en un únic marc normatiu comú, com a beneficiaris del mateix als funcionaris, als agents de l’Administració general de caràcter indefinit i a d’altres treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic, estant garantida en qualsevol cas la sostenibilitat del sistema, per ésser d’aportació definida.
Aquesta Llei contempla la modificació de determinats articles de la Llei de la funció pública amb la finalitat principal de reservar el nomenament preferencial de funcionaris pels llocs de treball permanents dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders, així com d’inspectors i interventors i permetent a l’Administració la contractació de funcionaris i d’agents de l’Administració general de caràcter indefinit en funció únicament de les característiques del lloc a cobrir.
Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades per llei qualificada.
La llei s’estructura en sis títols, cinc disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.
En el títol I s’estableix l’objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques del pla de pensions de la funció pública.
El títol II tracta dels elements personals del pla de pensions de la funció pública; Administració promotora, partícips i beneficiaris.
Al títol III es regula el règim financer del pla de pensions de la funció pública; sistema de finançament, aportacions, drets de rescat i prestacions.
El títol IV té per objecte el règim d’inversions del pla de pensions de la funció pública; principis generals, política d’inversions.
En el títol V es determinen els òrgans de gestió, seguiment i dipòsit del fons de pensions; comissió de seguiment, entitat gestora i entitat dipositària.
Al títol VI es regula la finalització del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional primera té per objecte la regulació del complement de prestació de jubilació obligatòria quant a requisits, mètode de càlcul i mode i termini de pagament.
En la disposició addicional segona s’estableix una prestació per defunció del partícip del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional tercera té per objecte la regulació d’una prestació per invalidesa d’un partícip del pla de pensions de la funció pública.
La disposició addicional quarta disposa que determinats col•lectius de treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic queden assimilats als agents de l’Administració amb caràcter indefinit i són reconeguts com a partícips del pla de pensions de la funció pública, i en determina el seu règim.
La disposició addicional cinquena té per objecte l’establiment d’una aportació extraordinària al pla de pensions a càrrec de Govern per raó de les aportacions de determinats funcionaris del Cos Especial de Policia al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment, materialitzades via retenció salarial.
La disposició transitòria primera disposa el manteniment en els termes de la regulació fins ara vigent de les prestacions per raó de jubilació obligatòria i voluntària a aquells beneficiaris que ja els estan percebent.
Les disposicions transitòries segona i tercera estableixen el règim transitori pel que fa al benefici de la jubilació voluntària pels funcionaris que estan en actiu i que tenen oberts aquests drets a la data d’entrada en vigor de la present Llei, o porten un mínim d’anys de servei a l’Administració o els resten 5 anys o menys per assolir l’edat de jubilació voluntària.
La disposició transitòria quarta preveu la constitució de la comissió de seguiment des de l’entrada en vigor de la Llei i assegura la seva composició fins que no es pugui procedir al nomenament dels membres d’acord amb el previst en l’articulat de la Llei.
Les disposicions transitòries cinquena i sisena preveuen un règim transitori respecte de la custòdia i inversió de les aportacions fins a la designació de les entitats gestora i dipositària i aprovació de la política d’inversions i inici de la gestió activa del fons de pensions de la funció pública.
La disposició derogatòria estableix les disposicions normatives que queden derogades amb l’entrada en vigor de la present Llei.
La disposició final primera té per objecte la modificació de diversos articles de la Llei de la funció pública.
Les disposicions finals segona i tercera tenen per objecte modificacions puntuals de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari.
La disposició final quarta disposa l’entrada en vigor de la present Llei.
Títol I.- Objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques
Article 1. Objecte, rang, denominació, naturalesa i durada
1. La present Llei té per objecte la creació i la regulació del pla de pensions de la funció pública. En la funció pública, als efectes d’aquesta Llei, s’hi entenen compresos el conjunt de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
2. Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades actualment per llei qualificada.
3. Com a pla de pensions, el pla de pensions de la funció pública defineix el dret de les persones a favor de les quals es constitueix a percebre prestacions per jubilació obligatòria, defunció o invalidesa, les obligacions de contribució a l’esmentat pla; i, en la mesura permesa per aquesta Llei, les regles de constitució i funcionament del patrimoni al qual ha d’afectar-se el compliment dels drets que reconeix el pla.
Així mateix, el pla de pensions queda instrumentat mitjançant un sistema financer de capitalització individual que permet establir una equivalència entre les aportacions efectuades i les prestacions futures dels beneficiaris en base a la rendibilitat de les inversions realitzades.
4. Les prestacions que reconeix el pla de pensions de la funció pública no tenen la consideració de pensions públiques i són independents i compatibles amb les previstes pel règim públic de seguretat social.
5. La durada del pla de pensions de la funció pública és indefinida.
Article 2. Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aquesta Llei es circumscriu als funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit, en ambdós casos de l’Administració general, inclosos els adscrits a l’Administració de justícia, com dels cossos especials, i les persones que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
Article 3. Modalitat i adscripció a un fons de pensions
1. El pla de pensions de la funció pública s’ajusta a la modalitat d’aportació definida, en la qual modalitat l'objecte definit és la quantia de les contribucions de l’Administració promotora i dels partícips.  
2. El pla de pensions de la funció pública s’integra en el fons de pensions denominat “fons de pensions de la funció pública”, que és un patrimoni creat amb l'única finalitat de donar compliment al pla de pensions de la funció pública.
3. L’Administració promotora del pla de pensions de la funció pública efectua les aportacions a càrrec seu i a càrrec dels partícips, en la forma i quantia previstes en aquesta Llei, que s’integren en un compte de posició del pla en el fons de pensions de la funció pública, amb càrrec a la qual posició es pot atendre el compliment de les prestacions derivades de l'execució del pla.
Títol II. Elements personals
Article 4. Administració promotora
1. L’Administració promotora és el Govern, que insta la creació del pla de pensions de la funció pública i que participa en el seu desenvolupament.
2. L’Administració promotora és responsable del compliment de l’obligació de contribució al pla de pensions que li incumbeix, així com de la dels partícips que li presten serveis, mitjançant la retenció corresponent efectuada sobre el seu salari.
3. Les obligacions de l’Administració promotora es limiten a les reconegudes en aquesta Llei. El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte la gestió i custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions.
Article 5. Els partícips
1. Concepte
Són les persones físiques en interès de les quals es crea el pla de pensions de la funció pública, que es troben adherides al mateix i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les corresponents aportacions.
2. Alta dels partícips al pla de pensions
Queden automàticament adherides al pla de pensions de la funció pública les persones indicades a l’article 2, i les que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.
3. Baixa dels partícips al pla de pensions
Els partícips causen baixa del pla:
a) Per adquirir la condició de beneficiari, no derivada de la defunció d’altres partícips.  
b) Per causa de defunció.  
c) Per la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant, en qualsevol dels casos indicats, sigui per la causa que sigui.
Article 6. Els partícips en suspens
1. Es consideren partícips en suspens aquells partícips que cessen temporalment en la realització de les aportacions obligatòries com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
2. Mentre els partícips romanen en situació de suspens, l’Administració promotora deixa també d’efectuar aportacions periòdiques.
3. Els partícips en suspens mantenen els seus drets consolidats al pla de pensions.
4. Els partícips en suspens en situació d’excedència o de permís no retribuït poden efectuar aportacions al pla de pensions de la funció pública. En qualsevol cas i amb independència de la periodicitat amb què es realitzin, aquestes aportacions tenen la consideració d’extraordinàries.
5. Un partícip en suspens causarà baixa de la dita condició quan recuperi la condició plena de partícip en els termes de l’article 5.1 de la present Llei, o causi baixa com a partícip en el pla de pensions segons l’article 5.3 d’aquesta Llei.
Article 7. Els beneficiaris
1. Són totes les persones amb dret a percebre prestacions del pla de pensions de la funció pública, hagin estat o no partícips del mateix.
2. En cas de jubilació obligatòria i invalidesa, té la condició de beneficiari el mateix partícip. En cas de defunció del partícip, tenen la condició de beneficiaris les persones designades en el formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
3. Als efectes del previst en aquesta Llei s'estableix com a edat de jubilació obligatòria dels partícips la següent:
* Cos general, agents de l’Administració de caràcter indefinit, i Cos Especial d’Ensenyament - 65 anys.
* Cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders - 60 anys.
4. La jubilació obligatòria comporta la finalització de la situació de treballador en actiu del partícip, que passa automàticament a la situació de beneficiari del mateix per causa de jubilació, havent de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional dins de l’Administració que ha permès l’adquisició de la condició de partícip.
En els cossos especials la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat comportarà una compensació a percebre pel funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit fins als 65 anys d’edat que anirà a càrrec del Govern i consistirà en el 60% del darrer salari percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents.
5. Un beneficiari causarà baixa de la dita condició pels motius següents:
a) Per causa de defunció.
b) Per percebre la totalitat dels drets econòmics del pla.
Títol III. Règim financer del pla de pensions de la funció pública
Article 8. Sistema de finançament del pla de pensions
1. El sistema financer-actuarial que adopta el pla de pensions de la funció pública és el de capitalització financera individual.
2. Es constitueix el fons de pensions de la funció pública, com a patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, composat per les aportacions realitzades per l’Administració promotora i pels partícips, més el resultat de les inversions, menys les despeses i pèrdues que li siguin imputables.
3. Els recursos afectes al fons de pensions de la funció pública corresponen als partícips del pla de pensions de la funció pública. Aquests ostenten, com a drets consolidats individuals, una quota part del fons de pensions, determinada en funció de les aportacions, directes i imputades, i els resultats, positius o negatius, de les aportacions atribuïbles a les inversions, deduïdes les despeses que s’hagin generat. La disponibilitat d’aquests recursos per part dels partícips queda limitada al previst en aquesta Llei.
4. Els drets consolidats individuals no poden ser objecte d’embargament ni de retenció de cap classe, fins el moment que es causi la prestació o es produeixi el rescat.
5. El pla de pensions no assumeix la cobertura de cap risc relacionat amb les prestacions previstes, ni garanteix una rendibilitat mínima als partícips.
6. Els creditors del fons de pensions no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni de l’Administració promotora ni dels partícips, la responsabilitat dels quals està limitada als seus compromisos d’aportació al pla de pensions.  
7. El patrimoni que constitueix el fons de pensions de la funció pública no respon de les obligacions contretes per l’Administració promotora, per l’entitat gestora o per l’entitat dipositària.
Article 9. Aportacions al pla de pensions
1. Són les contribucions dineràries al pla de pensions de la funció pública fetes per l’Administració promotora i pels partícips. Són irrevocables i obligatòries en els termes establerts en aquesta Llei. La restitució de les aportacions no podrà produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta Llei.
2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Tots dos tipus d’aportacions són compatibles entre elles.
a) Aportacions periòdiques: són les que es realitzen amb periodicitat mensual.
L’import ordinari a aportar obligatòriament, tant per l’Administració promotora com per cada partícip, és igual al 3 % dels conceptes salarials que configurin la nòmina als efectes de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant deducció per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de l’import corresponent del seu salari.
Durant els períodes en els que el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per a treballar, la base de les aportacions és la prestació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora materialitza l’aportació al seu càrrec una vegada el partícip ha fet la seva aportació.
Excepcionalment, el partícip pot optar per a efectuar aportacions d’un import diferent al percentatge ordinari indicat en aquest sots-apartat a). Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora aporta el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’Administració continua aportant el percentatge ordinari.
El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora, podrà continuar fent aportacions fins a l’edat de jubilació obligatòria, que en qualsevol cas tindran la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es realitzin. En aquest supòsit l’Administració promotora no realitza cap mena d’aportació.
b) Aportacions extraordinàries: cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini.
La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en el sots-apartat a) precedent.
3. El pagament de les aportacions extraordinàries el realitza el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreixent el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva, i anant a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa
Article 10. Dret de rescat dels partícips
1. El partícip ha de rescatar totalment l’import dels seus drets consolidats individuals, segons es descriuen a l’article 8.3 d’aquesta Llei, en el cas que causi baixa com a partícip pels motius previstos en l’apartat c) de l’article 5.3.
2. El partícip, abans de la seva jubilació obligatòria, té la facultat de rescatar l’import total o parcial dels seus drets consolidats individuals. El rescat l’ha de sol•licitar el partícip a l’entitat gestora i es concedeix si concorre en la persona del propi partícip, o en la persona del seu cònjuge o parella d’unió estable, o dels ascendents o descendents de primer grau del partícip, alguna de les circumstàncies següents:
a) Malaltia o lesió greu que l’incapaciti per l’activitat habitual durant un període continuat mínim de tres mesos, i que requereixi intervenció clínica de cirurgia major o tractament en un centre hospitalari;
b) Malaltia o lesió greu amb seqüeles permanents que limitin parcialment o impedeixin totalment l’activitat habitual de la persona afectada.
La concurrència dels supòsits a) i b) anteriors dóna dret a rescat solament si el partícip no obté una prestació per invalidesa a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sempre que la concurrència dels esmentats supòsits comporti pel partícip una disminució de la renda disponible per increment de les despeses o disminució d’ingressos.
3. Pels casos de rescat per part d’un partícip previstos en els apartats 1 i 2 precedents:
a) Si la baixa de la condició de partícip és com a conseqüència d’un comiat no causal o d’un desistiment justificat d’un agent de l’Administració, a la total suma rescatada no se li aplicarà cap penalització.
b) El rescat, en una o diverses ocasions, d’un import global de fins al sumatori de les aportacions efectuades pel partícip al seu càrrec, tant periòdiques com extraordinàries, serà disponible pel partícip sense que li siguin d’aplicació les penalitzacions previstes en l’apartat c) següent.  
c) El rescat d’un import superior a l’indicat en l’apartat b) precedent comportarà l’aplicació de les següents penalitzacions:   
- Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit  .......................................... 100 %
- 11 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ...................................................................   90 %
- 12 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ...................................................................   80 %
- 13 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ...................................................................   70 %
- 14 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ..................................................................   60 %
- 15 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ..................................................................   50 %
- 16 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ..................................................................   40 %
- 17 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ..................................................................   30 %
- 18 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ..................................................................   20 %
- 19 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit ..................................................................  10 %
- 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’administració de caràcter indefinit .......................................      0 %  
El percentatge de penalització serà aplicat només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi de l’import total indicat en l’apartat b) precedent.
4. El rescat total per part d’un partícip dels seus drets consolidats individuals no comportarà la seva baixa com a partícip del pla de pensions, a no ser que es constati algun dels supòsits previstos en l’article 5.3.
5. Són a càrrec del partícip les obligacions fiscals, de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altra naturalesa, que derivin de la percepció anticipada de tot o part de drets consolidats individuals.
Article 11. Prestacions
1. Les contingències cobertes pel pla de pensions de la funció pública són la jubilació obligatòria, la invalidesa i la defunció del partícip.
2. La prestació de jubilació es percep per raó de la jubilació obligatòria del partícip, quan assoleixi aquesta condició d’acord amb el previst en els apartats 3 i 4 de l’article 7.
3. La prestació per raó d’invalidesa es percep quan el partícip, abans d’arribar a l’edat de jubilació obligatòria, és declarat beneficiari d’una pensió d’invalidesa de les reconegudes en la legislació de la seguretat social, que l’incapaciti absolutament per a treballar en la seva professió habitual i en qualsevol altra activitat.
4. La prestació per raó de defunció es percep en el cas de defunció del partícip abans de la seva jubilació obligatòria.
5. La percepció de qualsevol de les prestacions del pla de pensions de la funció pública és compatible amb qualsevol altra pensió, així com amb l’exercici de treball remunerat o qualsevol activitat econòmica. Però no és compatible amb la continuació de les aportacions.
Article 12. Quantia, règim i pagament de les prestacions
1. La quantia de les prestacions es determina a partir dels drets consolidats individuals del partícip en el moment d’assolir la condició de beneficiari.
2. Règim de prestacions
a) Capital únic: prestació en forma de pagament únic.
b) Renda vitalícia pura: corresponent a una prestació mensual, constant o creixent, mentre visqui el beneficiari. Es tracta de la prestació a satisfer per defecte, si bé en aquest cas s’entendrà sense dret a reversió.
c) Renda vitalícia amb un nombre d'anys de cobrament garantits: corresponent també a una renda periòdica, calculada en base als drets consolidats individuals del beneficiari, tot garantint el pagament de la renda durant els anys que determini el dit beneficiari a l’inici de la percepció de la prestació, visqui o mori durant aquest període. Finalitzat el termini garantit, i pel cas que el beneficiari continuï viu, percebrà una renda periòdica vitalícia. Pel cas de defunció del beneficiari durant el termini garantit, la renda periòdica serà percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”, fins a la finalització del susdit termini de garantia.
d) Renda certa: prestació consistent en la percepció del capital indicat en l'anterior apartat a) si bé en forma de renda financera certa durant el termini que esculli el beneficiari, independentment de si es produeix la seva defunció durant el termini de percepció de la renda. Pel cas de defunció del beneficiari dins d'aquest període, la renda és percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”.
3. La prestació en forma de renda vitalícia pura o amb garantia del pagament d'un determinat nombre d'anys tindrà la possibilitat de complementar-se amb una pensió de reversió.
a) La pensió de reversió s’estableix a favor de la persona expressament designada pel partícip, a satisfer pel cas de defunció del beneficiari de la dita pensió vitalícia pura.  
b) La previsió de pagament d’una pensió de reversió només podrà formalitzar-la el partícip abans de la data de jubilació obligatòria.
c) La pensió de reversió consisteix en un percentatge, a determinar pel partícip abans de la seva jubilació obligatòria, entre el 40 % i el 70 %, de l’import de la renda percebuda pel beneficiari en el moment del seu òbit.
d) Pel cas que, una vegada iniciada la percepció de la renda vitalícia pura per part del beneficiari, la designació expressa de persona beneficiària d’una pensió de reversió resultés ineficaç per qualsevol causa que sigui o que la persona designada premorís al beneficiari, aquesta circumstància no comportarà el dret ni del propi beneficiari ni, eventualment, dels seus dret-havents “mortis causa” a la percepció de cap mena de suma compensatòria.  
4. Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en aquest article, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
5. La prestació vigent a la data d’inici de la seva percepció no serà susceptible de ser modificada per cap concepte.
6. Els pagaments els efectua l’entitat gestora, a qui acredita el compliment de la contingència. L’entitat gestora notifica als beneficiaris el reconeixement del seu dret a la prestació, i les característiques del seu cobrament.
Títol IV. Règim d’inversions del fons de pensions
Article 13. Principis generals
1. Les aportacions al pla de pensions i els seus rendiments esdevenen actius del fons de pensions, i són invertits en interès dels partícips.
2. Els actius del fons de pensions estan invertits d’acord amb criteris de seguretat, rendibilitat, diversificació, dispersió, liquiditat, congruència monetària i terminis adequats a la natura i durada dels seus compromisos.
Article 14. Política d’inversions
La comissió de seguiment, amb la intervenció de l’entitat gestora, ha d’elaborar i aprovar per escrit una declaració comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública.
Aquesta declaració ha de definir, com a mínim:
a) Els tipus d’actius que són aptes per a la inversió i els requisits que han de reunir.
b) Els criteris de diversificació, dispersió i congruència de les inversions.
c) El coeficient de liquiditat necessari per assolir l’adequat nivell de cobertura de les prestacions.
d) Els criteris de valoració de les inversions.
e) Els mètodes de determinació dels riscos inherents a les inversions i els processos de gestió del control d’aquests riscos.
f) Els criteris per a la col•locació estratègica dels actius en funció a la naturalesa i durada dels compromisos a satisfer pel fons.
Títol V. Òrgans de seguiment, de gestió i de dipòsit
Article 15. Comissió de seguiment
1. Composició
La comissió de seguiment està composada per nou membres, dels quals sis són representants dels partícips i tres de l’Administració promotora.
La comissió està integrada per un president, un vice-president, un secretari i sis vocals.
Els càrrecs de la comissió de seguiment no són retribuïts.
Els representants de l’Administració promotora a la comissió de seguiment són designats pel Govern essent obligatori que un d’ells sigui el Secretari d’Estat de Funció Pública o, en el seu defecte, un càrrec amb funcions equivalents i un altre que sigui membre de la intervenció general.  
Els membres de la comissió que representen als partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col•lectius en els que es troben integrats els partícips i en el nombre següent: un representant del cos general; un representant del Cos Especial d’Ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials i un representant escollit entre els partícips formant part dels col•lectius assimilats als expressament mencionats en l’anterior article 2, conformement a l’article 5.2. És necessària la designació de dos substituts de cada representant pels casos d’absència o impossibilitat del membre titular.
El nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips seran promoguts pels diferents col•lectius a qui representa cada membre. El sistema de designació d’aquests membres serà el de l’elecció dels mateixos per part de tots els partícips adscrits a cada col•lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés d’elecció seran regulats reglamentàriament.
Un membre de la intervenció exerceix la funció de president de la comissió. Els restants càrrecs són elegits d’entre els restants membres de la comissió.
2. Durada del mandat
La durada del mandat dels membres de la comissió de seguiment és de quatre anys, podent ésser reelegits indefinidament. Pel cas que no es produeixi la renovació d’algun membre de la comissió de seguiment a la data de finalització del seu mandat, queda prorrogat el mandat del membre a renovar per un període màxim de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no s’hagués proveït la plaça a renovar, serà considerat membre de la comissió de seguiment en substitució del membre amb el càrrec caducat el partícip de més edat formant part del col•lectiu afectat. En qualsevol cas el col•lectiu afectat podrà substituir el seu representant a la comissió de seguiment fins a la finalització del seu mandat.
Si un membre de la comissió representant a partícips causa baixa en la seva condició de partícip, també causa baixa automàticament com a membre de la mateixa. En aquest cas, cada plaça vacant és coberta pel substitut i la plaça de segon substitut que finalment queda vacant és ocupada pel partícip de més edat formant part del col•lectiu afectat, fins que no sigui nomenat un membre pel procediment d’elecció.
3. Règim de reunions. Convocatòria. Quòrums.
a) Règim de reunions
La comissió es reuneix, en sessió ordinària, una vegada cada tres mesos.
La comissió també pot reunir-se en sessió extraordinària, si la convoca el president o quan ho sol•liciti, com a mínim, la majoria simple dels seus membres.
b) Convocatòria
La convocatòria de les reunions de la comissió ha d'efectuar-la el president, amb un mínim de deu dies hàbils d'anticipació, acompanyant a la convocatòria l'ordre del dia proposat.
En casos d’urgència, la comissió pot ésser convocada amb una antelació d’un dia hàbil. En la convocatòria ha d’indicar-se els motius de la urgència de la convocatòria.
La comissió també queda vàlidament constituïda, amb caràcter d’universal, quan hi són presents tots els seus membres i aquests accepten per unanimitat la celebració de la reunió i l’ordre del dia.
c) Quòrums
Per a la vàlida constitució i celebració de la comissió, és necessària la presència de la majoria dels membres designats per Govern i la majoria dels membres designats pels partícips que, al seu torn, representin la majoria del total de membres de la comissió.
Els acords s'adopten per majoria absoluta dels presents, sempre i quan aquesta majoria comporti la majoria absoluta dels membres representants dels partícips.
4. Funcions
Correspon a la comissió de seguiment:
a) Supervisar el compliment del pla de pensions.
b) Controlar l’observança de les normes de funcionament del pla de pensions.
c) Representar el fons de pensions i exercir els drets polítics inherents als valors integrats en el fons, podent delegar aquesta funció a l’entitat gestora.
d) Examinar i, en el seu cas, aprovar l’actuació de l’entitat gestora en cada exercici econòmic, així com aprovar els comptes anuals del fons de pensions.
e) Promoure la substitució de l’entitat gestora o de l’entitat dipositària.
f) Seleccionar un actuari independent pel cas que es volgués procedir a la revisió del pla de pensions.
g) Representar judicialment i extrajudicial els interessos col•lectius dels partícips i dels beneficiaris en relació al pla de pensions.
h) Resoldre les reclamacions que formulin els partícips i beneficiaris.
i) Elaborar i aprovar normes específiques per al seu funcionament.
j) Proposar i, en el seu cas, decidir sobre totes aquelles qüestions sobre les que la llei i els reglaments li atribueixin competència.
5. Despeses de funcionament
Les despeses de funcionament de la comissió de seguiment aniran a càrrec del fons de pensions de la funció pública.
Article 16. Entitat gestora
1. És l’entitat responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, sota la supervisió de la comissió de seguiment. L’entitat gestora ha de ser preferentment andorrana i és seleccionada mitjançant concurs públic convocat pel Govern entre les entitats integrades en el sistema financer i companyies d’assegurances, valorant especialment la capacitat financera i de gestió, les tarifes de comissió i despeses, l’experiència respecte de les funcions que li són assignades i els controls independents d’auditors, actuaris i assessors d’inversions. Si l’entitat no és andorrana, ha d’estar autoritzada a operar en el Principat d’Andorra d’acord amb la llei vigent en cada moment. La comissió de seguiment ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ a l’adjudicació del concurs.
2. A efectes legals, el domicili del fons de pensions és el de l’entitat gestora.
3. Les funcions de l’entitat gestora són les següents:
a) Assumir la comptabilitat del fons de pensions i la rendició de comptes anuals davant de la comissió de seguiment.
b) Determinar, amb la periodicitat que permetin el tipus d’inversions, el valor dels drets i obligacions derivats del pla de pensions.
c) Elaborar i lliurar a la comissió de seguiment un informe trimestral que inclogui la informació relativa a la política d’inversions desenvolupada i a desenvolupar i la composició dels actius del fons de pensions.
d) Facilitar als partícips i beneficiaris informació sobre els seus drets.
e) Controlar el compliment de les obligacions de l’entitat dipositària.
4. Són també funcions de l’entitat gestora, en els termes expressament establerts per la comissió de seguiment:
a) La representació, judicial i extrajudicial, del fons de pensions.
b) La selecció de les inversions a realitzar pel fons d’inversions.
c) Ordenar a l’entitat dipositària la compra i la venda dels actius del fons de pensions.
d) L’exercici dels drets derivats dels títols i restants actius integrants del fons.
5. L’entitat gestora no pot delegar la gestió de les inversions amb terceres persones, si bé podrà comptar amb assessorament financer extern.
Article 17. Entitat dipositària
1. És l’entitat en la que es custodien els actius financers que composen el fons de pensions de la funció pública, que rep les aportacions i que liquida les prestacions, seguint les indicacions de l’entitat gestora. L’entitat dipositària ha de ser andorrana, ha de formar part del sistema financer i és seleccionada per concurs públic convocat pel Govern. La comissió de seguiment ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ a l’adjudicació del concurs.
2. Les funcions de l’entitat dipositària són les següents:
a) Custodiar els actius líquids, valors mobiliaris i restants actius financers integrats al fons de pensions.
b) Instrumentar els cobraments i pagaments derivats del pla de pensions, siguin aportacions o prestacions.
c) Executar les ordres de compra i de venda dels valors, el cobrament del rendiment de les inversions i la materialització d’altres rendes, per transmissió d’actius, i quantes operacions derivin del dipòsit de valors.
Article 18. Altres disposicions sobre el funcionament i control del fons de pensions
1. Dins del primer trimestre de cada any natural, l’entitat gestora ha de presentar a aprovació de la comissió de seguiment el balanç, compte de resultats, memòria i l’informe de gestió del fons de pensions de la funció pública corresponent a l’any natural anterior.
2. El període de determinació dels resultats del fons de pensions s’ajusta a l’any natural. Els resultats són la conseqüència de deduir de la totalitat dels ingressos, despeses, increments i disminucions patrimonials del fons de pensions, les comissions de l’entitat gestora, de l’entitat dipositària, del funcionament de la comissió de seguiment imputables al mateix i les restants despeses i provisions que hagin de ser assumides pel fons.
3. Dins del mateix termini de l’apartat 1. la documentació del fons de pensions ha de ser auditada per experts independents, els informes dels quals hauran d’abastar els aspectes comptables, financers i actuarials, incloent un pronunciament exprés respecte el compliment d’aquesta Llei i del seu desenvolupament reglamentari.
Títol VI. Finalització del pla de pensions
Article 19. Finalització del pla de pensions
1. El pla de pensions només pot finalitzar per disposició legal que així ho determini.
2. En qualsevol cas la finalització del pla exigeix la garantia individualitzada de les prestacions causades i la integració dels drets consolidats dels partícips en un altre pla de pensions.
Disposició addicional primera. Complement de prestació de jubilació obligatòria
1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei tinguin la condició de partícips del pla de pensions de la funció pública, que mantinguin aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria; i, a aquella data, puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a funcionaris o com a agents de l’Administració general de caràcter indefinit, tenen dret a percebre del Govern una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió. Aquesta prestació és calculada a la data d’entrada en vigor de la llei. El seu import és del 60 % del salari teòric de cada partícip a la data de la seva jubilació obligatòria, deduïts els següents imports:
a) Import de la pensió teòrica de jubilació, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3% tant per part del Govern com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i a més per als cossos especials sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, projectats fins a la data de la seva jubilació obligatòria. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex 1.
Per al càlcul d’aquesta pensió teòrica es considerarà que els drets consolidats individuals de cada beneficiari tenen un rendiment anual del 3,5 %.  
b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i als punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a la data de jubilació obligatòria en base al salari projectat indicat en el paràgraf a) precedent. Els criteris i procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex 1.
Per al càlcul del salari teòric a la data de la jubilació obligatòria de cada partícip es prendrà com a base el salari percebut pel partícip a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data de la seva jubilació obligatòria. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari que li correspondria percebre a aquella mateixa data. Els criteris i procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex 1.
2. Aquesta prestació serà percebuda cumulativament a les que correspongui percebre al beneficiari d’acord amb el pla de pensions de la funció pública previst en aquesta Llei i la que correspongui satisfer a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
3. Aquesta prestació serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
Disposició addicional segona. Prestació per defunció
En cas de mort d’un funcionari o d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei abans de la data de la seva jubilació obligatòria, sempre que tingui aquesta condició o la de partícip en suspens a la data de la seva defunció, els seus dret-havents “mortis causa” perceben una prestació en forma de capital cert d’un import igual a un any del salari del seu causant a la data de la seva defunció, comprensiu dels conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, incrementat en un 25 % per cada fill. La prestació màxima a percebre per aquest concepte serà de 2 anys de salari, calculats en la forma indicada.
Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en el paràgraf precedent, les persones designades com a tals pel partícip  per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt en mèrits de l’assegurança col•lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.
Disposició addicional tercera. Prestació per invalidesa
En cas de declaració d’una invalidesa a un funcionari o d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en els termes previstos en l’article 11.3 d’aquesta Llei, sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens a la data de declaració de la invalidesa, aquest gaudirà d’una prestació en forma de capital cert d’un import igual a dos anys del salari a la data de declaració de la situació d’invalidesa, comprensiu de tots els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Aquesta prestació és compatible amb la que correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt en mèrits de l’assegurança col•lectiva per accident ja contractada pel Govern amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.
Disposició addicional quarta
Són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria als agents de l’Administració general de caràcter indefinit, els treballadors amb contracte de durada indefinida: de la Universitat d’Andorra, de l’Institut d’Estudis Andorrans, de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra, de les escoles confessionals (Col•legi Sant Ermengol, Col•legi Anna Mª Janer, Col•legi Sagrada Família) i de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, que queden adherits al pla de pensions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 5 de la present Llei.
Com sigui que aquests partícips no estan vinculats professionalment de forma directa amb el Govern, l’obligació de retenció sobre el seu salari prevista en l’article 4.2 d’aquesta Llei l’ha de realitzar la mateixa entitat a qui correspon el seu pagament que, com a entitat delegada del Govern, també ha de procedir a efectuar les aportacions al pla de pensions de la funció pública a càrrec d’aquests partícips assalariats seus i també les aportacions que siguin a càrrec de l’Administració promotora atribuïbles als mateixos partícips.
Disposició addicional cinquena
Els funcionaris del Cos Especial de Policia que han ingressat en el dit cos amb anterioritat al dia 1 de juliol de 2004, data d’entrada en vigor de la vigent Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que es troben en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que han efectuat aportacions al sistema de previsió de la jubilació vigent anteriorment mitjançant retencions sobre el seu salari i que no tenen dret a percebre prestacions a càrrec del Govern d’acord amb el previst en la disposició transitòria segona, gaudeixen de drets econòmics a càrrec del Govern per raó d’aquestes aportacions.
Aquests drets econòmics queden materialitzats en una aportació extraordinària al pla de pensions de la funció pública, a càrrec del Govern, imputable a cadascun dels esmentats funcionaris.
L’import de cada aportació extraordinària el constitueix el sumatori del total d’aportacions efectivament realitzades per cada funcionari mitjançant retencions en el seu salari, incrementat en un 3,5 % anual a comptar de la materialització de cada retenció.
Disposició transitòria primera
Les persones que a l’entrada en vigor de la present Llei perceben un complement de pensió de jubilació obligatòria o una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern per raó de la seva condició de funcionaris durant la seva etapa professional activa, continuaran percebent aquestes prestacions d’acord amb el règim de previsió vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició transitòria segona
1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor de la present Llei es troben en actiu i tenen els drets oberts d’acord amb la normativa vigent anteriorment per a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària, continuen tenint dret a sol•licitar-la a la finalització de la seva etapa laboral activa i a percebre l’esmentada prestació a càrrec del Govern, calculada d’acord amb la mateixa normativa anterior. L’import d’aquesta prestació és calculat prenent com a base de càlcul el salari percebut per cada funcionari a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, base sobre la qual s’aplica el percentatge que correspongui per raó de l’edat del seu beneficiari a la mateixa data d’entrada en vigor de la llei.
2. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf precedent que continuïn en actiu fins a l’edat de jubilació obligatòria, d’acord amb el previst en l’article 7.3 d’aquesta Llei, també poden continuar sol•licitant la percepció de la prestació indicada en l’apartat 1 precedent, en substitució de la què eventualment els pugui correspondre d’acord amb el previst en la disposició addicional primera, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del Cos de Policia que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.
Disposició transitòria tercera
1. Els funcionaris que continuen en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que porten més de 30 anys de servei o que els resta 5 anys o menys per a tenir els drets oberts, d’acord amb la normativa anterior, per a l’obtenció d’una prestació de jubilació voluntària, a l’assoliment de l’edat de 60 anys -pel que respecta als funcionaris adscrits al cos general i al Cos Especial d’Ensenyament- i de l’edat de 55 anys -pel que respecta als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders- tenen dret a sol•licitar la finalització de la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària.
També tenen dret a sol•licitar la percepció d’aquesta prestació quan arribin a l’edat de 55 anys:
* Els funcionaris adscrits al Cos Especial de Policia que van ingressar al cos entre el 21 d’agost de 1989 i el 30 de juny de 2004 i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
* Els funcionaris adscrits al Cos Especial Penitenciari que van ingressar al cos abans del dia 11 de gener de 2001, i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
2. L’import d’aquesta prestació és un percentatge calculat prenent com a base de càlcul el darrer salari percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, en funció de l'edat del funcionari en aquella mateixa data i d'acord amb la següent taula:
* Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 50 %.  
* Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 52 %.  
* Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 54 %.  
* Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 56 %.  
* Entre 1 any i 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 58 %.  
3. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb la taula indicada en l’apartat 2 precedent, romandrà inalterat vitalíciament.
4. Aquesta prestació de jubilació voluntària té periodicitat mensual i serà satisfeta pel Govern als funcionaris per mensualitats vençudes.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf 1 d’aquesta disposició addicional, arribada l’edat de jubilació obligatòria continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda i de l’import d’una pensió de jubilació, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, calculat en els termes previstos en aquesta Llei en funció dels seus drets consolidats individuals en el pla de pensions de la funció pública a la data de jubilació obligatòria.
Disposició transitòria quarta
Per mentre no quedi constituïda la comissió de seguiment d’acord amb el previst en l’article 15.1, aquesta s’entendrà constituïda des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei amb la composició següent:
* Representants de l’Administració promotora: el Secretari d’Estat de Funció Pública, l’Interventor General i el membre de la intervenció de Govern amb més antiguitat d’entre tots els interventors.
* Representants dels partícips: els tres partícips de més edat, el de més edat com a titular i els altres dos com a substituts, integrats en cadascun dels col•lectius representats en la comissió de seguiment.
Aquests membres cessaran automàticament en les seves funcions a mesura que siguin nomenats expressament els representants de cada col•lectiu. Els nous designats desenvoluparan el càrrec fins a la finalització del mandat en curs.
Disposició transitòria cinquena
Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que no iniciïn efectivament les seves funcions l’entitat gestora i l’entitat dipositària, les aportacions seran custodiades per l’Administració promotora que les haurà d’invertir en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat i disponibilitat a l’hora de traspassar-les a l’entitat dipositària. Aquest traspàs s’haurà de fer seguint les directrius de la comissió de seguiment, amb intervenció de l’entitat gestora i d’acord amb aquesta Llei.
Disposició transitòria sisena
Des del moment a partir del qual l’entitat dipositària passi a custodiar fons provinents d’aportacions de l’Administració promotora i dels partícips i fins que no es pugui procedir a aprovar la declaració comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública a la que es refereix l’article 14 d’aquesta Llei i no es pugui iniciar efectivament la gestió activa del fons de pensions de la funció pública, l’entitat dipositària haurà d’invertir els fons en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat als efectes de poder iniciar l’esmentada gestió activa sense restriccions.
Disposició derogatòria
Queden derogats el Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981, el Decret de 30 de maig de 1996, l’article 49 i la disposició addicional vuitena de la Llei de la funció pública, l’article 33 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, la disposició transitòria primera de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, els apartats 1, 2 i 3 de l’article 14 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que estableix aquesta Llei.
Disposició final primera. Modificació de diversos articles de la Llei de la funció pública
S’afegeix l’apartat 5 a l’article 4 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
5. La provisió de places vacants o de nova creació que no quedin cobertes en fase de promoció interna, són cobertes per agents de l’Administració, excepció feta de les que afectin als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders i de les corresponents a inspectors i interventors, que es cobreixen amb personal funcionari.
Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 5. Funcionaris
Són funcionaris els qui, tenen la nacionalitat andorrana i després de ser nomenats pel Govern, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta a dret administratiu.
Els funcionaris exerceixen activitats permanents de l’Administració pública i només poden ser separats del servei actiu per les causes i en les condicions que s’estableixen en la present Llei.
Es modifica l’article 6 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 6. Agents de l’Administració de caràcter indefinit
Es considera agent de l’Administració de caràcter indefinit el personal de l’Administració pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració.
La relació laboral de l’agent de l’Administració s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s’estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen.
Es modifica l’article 17 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 17. Integració dels funcionaris i agents de l’Administració en cossos
Els funcionaris i els agents de l’Administració s’integren en els cossos general o especials segons la naturalesa de la seva prestació; la integració esmentada implica l’ocupació d’una plaça del lloc de treball corresponent.
Les condicions de treball dels funcionaris integrats en algun dels cossos especials es regulen per la present Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent”.
Es modifica l’article 34 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 34. Provisió de les places dels llocs de treball de director
Dins el Grup A, les places dels llocs de treball de director són proveïts mitjançant lliure designació, entre funcionaris o agents de l’Administració, d’acord amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en el Grup A i en el Grup B, del sistema de classificació establert.
Els directors són els alts càrrecs de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o secretari d’Estat corresponent.
Quan un director és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
En tot cas, el funcionari o agent de l’Administració designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requeriments del lloc de treball.
Es modifica l’article 35 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 35. Del nomenament i cessament de directors
Els titulars de les places dels llocs de treball de director són nomenats i destituïts lliurement pel Govern, mitjançant acte degudament publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a proposta del titular del ministeri al qual estigui adscrit el lloc de treball. El nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del seu cessament com a director i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 63 de la present Llei.
El director pren possessió del càrrec mitjançant jurament o promesa davant  el membre del Govern de qui hagi de dependre orgànicament.
Un cop s’hagi produït el cessament, el funcionari o agent de l’Administració torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement a què es refereix el paràgraf anterior. Si el funcionari o agent de l’Administració ha ocupat la plaça del lloc de treball de director per un període superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un complement salarial que s’anomena “reconeixement de la funció directiva”. La quantia i l’actualització d’aquest complement s’ha d’establir reglamentàriament.
Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 48. Jubilació
1. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits al cos general i al cos d’ensenyament i dels agents de l’Administració adscrits a l’Administració general amb caràcter indefinit es produeix als 65 anys d’edat.
2. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders es produeix als 60 anys.
Es modifica l’article 82 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 82. Prestacions passives i mútua
1. Es reconeix als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa existent sobre aquesta matèria.
2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col•lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit.
En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit interessats.
3. Reglamentàriament quedarà regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
Es modifica l’article 83 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:
Article 83. Incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives
La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, per serveis prestats al sector públic.
“En el cas de prestació de serveis a l’Administració per part de funcionaris i/o agents de l’Administració en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració quedaran en suspens durant la durada de la dita relació especial”.
Disposició final segona. Modificació de l’article 71 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia
Article 71. Seguretat Social
Els funcionaris del Cos de Policia estan acollits al règim general de la seguretat social.
Disposició final tercera. Modificació de l’article 50 de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari
Article 50
Seguretat Social
Els funcionaris del Cos Penitenciari estan acollits al règim general de la seguretat social.
Disposició final quarta
La present Llei entra en vigor el primer dia del mes immediat següent als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Annex 1
Prestació de jubilació obligatòria (disposició addicional primera)  
1.- Salari teòric
La fórmula general per a la projecció dels salaris des del moment de l’entrada en vigor de la llei fins a la data de jubilació obligatòria és la següent:
- Salaris
 
On:
t: mes a què correspon el salari teòric calculat
St: Salari mensual en el mes t
v: any d’entrada en vigor de la llei
Sv: Salari a la data d’entrada en vigor de la llei; inclou els triennis ja meritats
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSTest: creixement del salari base + creixement salari base per promocions
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la llei i el període t
- Triennis futurs
 
On:
t: mes a què correspon el trienni teòric calculat
STt: remuneració per triennis futurs en el mes t
NumTt: número de triennis acumulats a partir de la data d’entrada en vigor de la llei, en cada mes t
Els nous triennis es generaran cada tres anys d’acord amb la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
v: any d’entrada en vigor de la llei
PreuTv: preu del trienni en el moment de la valoració
paga: mensualitat (1 de gener a novembre; 2 desembre)
CSBest: creixement del salari base
inc: període en anys entre la data d’entrada en vigor de la llei i el període t
Addicionalment es tenen en compte els següents criteris, que influeixen en la projecció:
- Respecte de la retribució total (salari base i triennis):
* Es percebran en 13 pagues, 12 pagues mensuals més una d’extraordinària al desembre.
- Respecte dels triennis:
* Mentre el funcionari no arribi a l’edat de jubilació obligatòria es generaran nous triennis.
* No s’estableixen límits en l’acumulació de triennis.
* Els triennis es pagaran cada 3 anys a comptar de la data informada com a data de cobrament de l’últim trienni.
- Efectes del previst en la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal:
* Respecte del salari: malgrat la Llei preveu una reducció d’entre el 5% i el 10%, de caràcter provisional de les retribucions superiors a 3.000 € bruts mensuals, aquesta mesura no es té en compte a efectes de la valoració dels compromisos per pensions.
* Respecte de la generació de triennis futurs: es tenen en compte les previsions d’aquesta Llei per a la projecció de retribucions a partir de les quals es calcularan els compromisos.
- Per als membres del Cos de Policia que van ingressar en el cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, d’acord amb la disposició transitòria Quarta de la mateixa llei, es considera la paga extraordinària com a concepte salarial a incorporar en el seu salari pensionable a la jubilació, sempre i quan el partícip acrediti més de 22 anys d’antiguitat.
- Per aquells partícips que posteriorment a la data de valoració compleixen amb el requisit de l’antiguitat en una data que dóna dret al seu cobrament, el criteri de càlcul és el següent:
 
2.- Pensió teòrica CASS 65 anys
- Punts de la CASS:
Es calcula la pensió teòrica a percebre pels funcionaris en el moment de la jubilació obligatòria teòrica.
Aquest càlcul té en compte el nombre de punts teòricament acumulats en el moment d’arribar a la data de jubilació obligatòria que, al seu torn, depèn de:
- Classe de cotització: es considera que es manté invariable per a cada funcionari i es correspon a la classe vigent a l’entrada en vigor de la Llei.
- Salari en cada moment t: segons comentat a l’apartat 1.1. salari teòric.
- Pensió jubilació obligatòria entre 60 i 65 anys.
- Moment de causar baixa per jubilació obligatòria segons es descriu a les hipòtesis;
- Evolució dels preus de compra i de venda del punt de la CASS, d’acord amb la hipòtesi de projecció d’IPC.
- Distinció entre les cotitzacions durant:
* el període previst de prestació de serveis a l’Administració com a funcionari o com a agent de l’administració general de caràcter indefinit.
* el període entre la jubilació obligatòria als 60 anys i fins als 65 anys, que és quan es comença a cobrar la prestació pública.
Els punts acumulats en el moment d’accedir a la jubilació de la CASS (65 anys) vindran determinats pels punts acumulats a la data d’entrada en vigor de la llei, més els nous punts que teòricament es prevegi que puguin adquirir-se a futur d’acord amb l’evolució dels conceptes citats anteriorment.
- Pensió de la CASS:
Per a cada cas es calcula la pensió teòrica estimada de la CASS a percebre a la data de jubilació obligatòria.
L’import teòric de la pensió de la CASS s’obté amb la venda dels punts acumulats als 65 anys d’acord amb el preu de venda teòric corresponent en l’esmentat moment.
La pensió de la CASS a considerar per al càlcul del complement de Govern a partir dels 65 anys, serà neta de la cotització de la branca general.
3.- Pensió teòrica Pla de pensions de la funció pública
La pensió teòrica a percebre del pla de pensions de la funció pública és aquella resultant de transformar el dret consolidat individual teòric a la data de jubilació obligatòria en una renda vitalícia pura, sense dret a reversió, a partir dels 65 anys.
Per tant aquest fons serà equivalent a la suma de les aportacions mensuals teòriques amb els seus corresponents rendiments teòrics.
 
 
 
On:
k: número de mesos des de la data d’entrada en vigor de la llei fins a l’edat de jubilació obligatòria.
St i STt : Conceptes Salarials sobre els quals s’aplicarà el percentatge d’aportació.
%_AD: % Aportació definida sobre el salari; Govern 3% i Empleat 3%.
RFons: Rendibilitat anual estimada del Fons, 3.5%.
Un cop determinat el dret consolidat individual teòric a la data de jubilació obligatòria, si aquesta no és els 65 anys, com succeeix en tots els cossos especials, excepte en el Cos Especial d’Ensenyament, es capitalitza fins als 65 anys.
L’import de la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública serà la que en resulti de transformar el dret consolidat individual als 65 anys, es a dir
 
On:
 
Va: Valor actual actuarial vitalícia d’una renda mensual creixent i immediata.
x : Edat de 65 anys.
lx : Cohort corresponent a les taules PERMFP/ 2000.
int : Interès tècnic per transformar el dret consolidat en renda.
IPC: Hipòtesis inflació considerada.
Els càlculs de la valoració són mensuals.
Elements que han de servir de base per als càlculs anteriors
Els càlculs anteriors han de ser realitzats prenent en consideració els següents elements:
- Normativa:
* Llei de la Funció Pública, del 15 de desembre de 2000.
* Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981.
* Decret del 30 de maig de 1996, relatiu a la jubilació voluntària i anticipada.
* Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de justícia.
* Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
* Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
* Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana.
* Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders.
* Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la Seguretat Social.
- Hipòtesis financeres per a la projecció de les variables:
Índex de Preus al Consum        1,50% anual
Creixement salari base        1,50% anual
Creixement salari base per promocions        0,50% anual
Creixement triennis meritats        1,50% anual
Preu del trienni        el vigent a l’entrada en vigor de la Llei
Valor del punt de compra de la CASS        el vigent a l’entrada en vigor de la Llei
Valor del punt de venda de la CASS        el vigent a l’entrada en vigor de la Llei
Revalorització del valor dels punts la CASS i dels triennis        IPC
Revalorització complement Govern        IPC
Número pagues        13
Edat de Jubilació CASS        65 anys
- Hipòtesis per determinar la pensió teòrica derivada del pla de pensions de la funció pública
Percentatge aportació definida Govern        3,00%
Percentatge aportació definida Empleat        3,00%
Rendibilitat futura fons d’aportació definida        3,50%
Tipus Interès tècnic transformació fons acumulat en renda        4,00%
Tipus de mortalitat        PERMF/2000P
Creixement pensió        IPC
Número pagues        13

3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Edicte
El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 2 d’abril del 2014, determinant la comissió competent per trametre la Proposició de llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge,
Disposa
D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentada Proposició de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de matrimoni.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora    
Síndic General

Criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i de la Llei 14/2004, del 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni
El Govern ha examinat la Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, presentada pel M.I. Sr. Ladislau Baró Solà, president del Grup Parlamentari Demòcrata, i d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la Proposició de llei esmentada basant-se en les següents;
Consideracions
La modificació legislativa proposada té com a finalitat, tal com es fa constar en la seva exposició de motius, igualar l’estat civil de les persones de sexe diferent que han contret matrimoni civil, amb el de les persones del mateix sexe que també s’han casat, mitjançant la formalització de la seva unió. A aquest efecte, es pretén modificar l’article 1 de la Llei qualificada del matrimoni i introduir-hi, entre altres, un apartat que estableix que dues persones del mateix sexe tenen també dret a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil entre elles, amb els mateixos efectes que el matrimoni, i a fundar una família d’acord amb les disposicions de la Llei esmentada.
La convivència com a parella de les persones del mateix sexe basada en l’afecte s’ha incrementat notablement i ha estat objecte de reconeixement i acceptació per part de la societat en aquests darrers anys. Aquest canvi profund en la manera de conformar i reconèixer els diferents models de convivència ha fet necessari establir un marc legal que permeti que les persones del mateix sexe que adopten lliurement una opció sexual i afectiva puguin desenvolupar la seva personalitat i els seus drets en condicions d’igualtat.
La Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, va omplir un buit legislatiu important, en establir la possibilitat per part de les parelles, tant homosexuals com heterosexuals, de formalitzar unions estables de parella, i regular els efectes personals i patrimonials que es deriven d’aquestes unions. No obstant això, el règim jurídic vigent i aplicable a les unions estables de parella no es pot equiparar al règim que s’aplica als matrimonis, concretament en matèria d’immigració, de nacionalitat i de successions. Per aquest motiu, el Govern comparteix plenament l’opinió expressada en l’exposició de motius de la Proposició de llei, en el sentit que cal crear un marc normatiu de realització personal per a les parelles homosexuals, a través de l’establiment d’una unió que desplegui exactament els mateixos efectes jurídics que els del matrimoni civil, a fi de salvaguardar el principi d’igualtat consagrat a l’article 6 de la Constitució del Principat d’Andorra.
A la Proposició de llei s’afegeix igualment un apartat 3 a l’article 1 de la Llei qualificada del matrimoni, segons el qual les disposicions d’aquesta darrera, a excepció del títol III dedicat al matrimoni canònic, són aplicables a les unions civils de dues persones del mateix sexe sense necessitat de referència o remissió explícita a cada cas, atès que els estats civils, com a casats, dels cònjuges que han contret matrimoni o que han formalitzat una unió civil, es consideren idèntics.
Tanmateix, tenint en compte que els efectes jurídics del matrimoni es regulen en altres normes legals diferents de la Llei qualificada del matrimoni, el Govern considera que caldria fer una referència explícita i una modificació concreta d’aquestes lleis, com ara la Llei qualificada d’immigració, la Llei qualificada de la nacionalitat i en la normativa vigent en matèria de successions, a fi d’establir de manera clara que d’ara endavant els efectes jurídics que s’atribueixen al matrimoni civil en aquestes matèries també s’han d’atribuir a les unions civils.
D’altra banda, el nou apartat 5 que es vol introduir a l’article 1 de la Llei qualificada del matrimoni disposa que els units civilment poden adoptar d’acord amb l’article 3 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, del 21 de març de 1996. I també es fa constar a la disposició derogatòria que queden derogades totes les normes o disposicions legals de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin aquesta Llei, la qual cosa indica la voluntat clara i inequívoca que té el promotor de la Proposició de llei de permetre adoptar a les persones de mateix sexe que formen una unió civil.
La disposició normativa de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat que regula l’adopció per part de parelles és l’article 2, mentre que l’article 3 regula l’adopció per part d’una persona sola. Per tant, semblaria a priori més adequat fer referència a l’article 2 en lloc de l’article 3, llevat que la voluntat sigui de permetre en primer lloc a un dels membres de la unió civil d’adoptar un menor d’edat, i posteriorment, que es completi la filiació mitjançant el reconeixement posterior de la paternitat o la maternitat de l’altre membre de la unió civil. Si s’opta per aquesta darrera solució, caldria però mencionar-ho de manera expressa en l’articulat de la Proposició de llei o, com a mínim, a l’exposició de motius, atès que la redacció actual del nou apartat 5 de l’article 1 de la Llei qualificada del matrimoni no ho explicita suficientment.
Cal tenir en compte a l’ensems que, a criteri del Govern, aquesta és una opció complexa, puix implica en primer terme la formalització de l’adopció per part d’un dels membres de la unió civil, i el reconeixement posterior de l’altre membre de la unió civil, amb la consegüent duplicitat de tràmits per assolir un objectiu que es podria igualment aconseguir de forma més ràpida i senzilla mitjançant una modificació de l’article 2 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat.
Sobretot si es té en compte que àdhuc en el cas que s’empri la via de l’adopció dels membres d’una unió civil en dues etapes, si es vol que finalment puguin esdevenir conjuntament pares o mares d’un menor, segueix existint una contradicció palesa amb el contingut de l’article 2 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, segons el qual l’adopció pot ésser demanada després de cinc anys de matrimoni o de convivència, per parelles estables heterosexuals. Per tant, és imprescindible que la Proposició de llei incideixi pròpiament en el contingut de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, mitjançant la modificació expressa de l’article 2 i/o l’article 3, a fi de deixar clar que les persones de mateix sexe que han formalitzat unions civils poden adoptar i esdevenir de forma conjunta progenitors d’un menor, encara que sigui de forma diferida en el temps, regulant igualment de forma precisa el procediment que s’ha de seguir a aquest efecte.
D’altra banda, convé crear un registre d’unions civils a fi d’acreditar la seva existència i que se’n puguin desplegar plenament els seus efectes jurídics, optant bé per la creació d’un registre específic, que es podria dur a terme mitjançant la mateixa Proposició de llei, tal com es va fer a l’ocasió de la Llei 4/2005, bé per la introducció d’una nova secció al Registre civil, bé per la modificació i l’ampliació dels articles de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, relatius a la Secció de matrimonis.
Igualment, també caldria adaptar el sistema vigent d’inscripcions de les adopcions al fet que es pugui adoptar, encara que sigui de forma concatenada, per dues persones del mateix sexe, atès que el sistema esmentat està previst per a les adopcions fetes per parelles heterosexuals i, per tant, pressuposa que hi ha un pare i una mare, però no que hi pugui haver dos pares o dues mares. Caldria modificar en primer terme l’article 24 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, atès que en el seu segon apartat, estableix que l’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen i confereix a l’infant, una filiació que substitueix la filiació original. I tenint en compte que el sistema de filiació original no pot ser altre que l’establert als articles 73 i següents de la Llei del registre civil, que correspon al sistema tradicional conformat per un pare i una mare, però no per dues mares o dos pares. Així doncs, a banda de modificar el segon apartat de l’article 24 de la Llei qualificada de l’adopció, caldria crear un apartat a la Llei del registre civil per regular la inscripció de les adopcions que ens ocupen.
Una altra característica del sistema tradicional de filiació que condiciona les mencions d’identitat, i s’hauria d’adaptar a les disposicions de la Proposició de llei, és la que es conté a l’article 65 de la Llei del registre civil. En l’apartat segon d’aquest article, s’estableix que els cognoms han de ser en primer lloc el patern i seguidament el matern, previsió incompatible amb les conseqüències que en aquesta matèria dimanen de la Proposició de llei. De fet, aquesta darrera disposició està vinculada a l’apartat 3 de l’article 24 de la Llei qualificada de l’adopció, segons la qual l’adopció confereix a l’infant els cognoms del pare i de la mare adoptants, i que també s’hauria d’adaptar.
En conclusió, la Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i de la Llei 14/2004, del 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, sense perjudici de les precisions necessàries que s’han comentat, així com de les modificacions de les normes jurídiques que s’han assenyalat i que són imprescindibles per al desplegament adequat dels efectes jurídics cercats, obeeix a una voluntat lloable d’igualar l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni civil, amb el de les persones del mateix sexe a les quals els serà possible de casar-se, mitjançant la formalització de la seva unió, motiu pel qual el criteri del Govern és positiu.
Andorra la Vella, 25 de juny del 2014



 
 

Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044