BCG 48/2015, 12 novembre 2015

Núm. 48/2015

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.2 Proposicions de llei qualificada

Publicació del criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat del 5 d’octubre de 1995.                                          

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al termini d’elaboració del reglament d’aviació civil.    

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la dependència energètica d’Andorra a l’exterior.             

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat del 5 d’octubre de 1995.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Criteri del Govern relatiu a la Proposició de Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat del 5 d’octubre de 1995

El Govern ha examinat la Proposició de Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat del 5 d’octubre de 1995 presentada pel president del Grup Parlamentari Mixt, publicada al Butlletí del Consell General el 21 d’octubre del 2015 i, d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la Proposició de llei esmentada basant-se en les següents:

Consideracions

La Proposició de llei que se sotmet a criteri del Govern té per objecte principal reduir els termini de residència per accedir a la nacionalitat per naturalització dels 20 anys actuals a 10. Així mateix, permet acumular aquests 10 anys en terminis discontinus de residència, sempre i quan el sol·licitant hagi residit a Andorra de manera ininterrompuda durant els cinc anys immediatament anteriors a la sol·licitud. Seguint la mateixa lògica, la proposició de llei redueix els terminis d’accés a la nacionalitat per naturalització en els supòsits de períodes d’escolarització obligatòria a Andorra i de recuperació de la nacionalitat.

El Govern entén que la motivació principal d’aquesta reducció dels terminis de naturalització rau en l’adequació de la normativa andorrana als preceptes del Conveni Europeu sobre la Nacionalitat, que en el seu article 6.3 preveu un període màxim d’accés a la nacionalitat per naturalització de 10 anys. Tot i així, el Govern parteix de la base que la regulació de l’accés a la nacionalitat per naturalització en el cas d’un país de reduïda dimensió territorial sempre serà més restrictiva que en la resta de països. En aquest sentit, el Govern vol fer constar que en països de circumstàncies similars a les d’Andorra, com el Principat de Liechtenstein o la República de San Marino, el termini ordinari de residència per accedir a la nacionalitat per naturalització és de 30 anys.

A parer del Govern és clar que la regulació de l’accés a la nacionalitat a Andorra s’ha d’elaborar a la llum de premisses i condicionants que van més enllà dels contemplats al Conveni Europeu sobre Nacionalitat. Tot i així, el Govern entén que l’evolució natural de la regulació de l’accés a la nacionalitat va en la línia de reduir progressivament els terminis de naturalització. En aquest sentit, el Govern entén que una rebaixa de20 a10 anys suposa un pas massa dràstic. En cas que es decidís abordar el debat sobre la conveniència o no de reduir els terminis de naturalització, el Govern s’inclinaria per una reducció més moderada que situés el període en 15 anys. Així mateix, l’Executiu comparteix la conveniència de permetre acumular els anys de residència en períodes discontinus, dins de certes limitacions. A parer del Govern, la regulació de la nacionalitat precisa d’una reforma en profunditat que posi al dia bona part dels preceptes de la legislació vigent.

Tot l’anteriorment exposat no obstant, el Govern entén que el debat sobre l’accés a la nacionalitat per naturalització no es pot encarar només des d’uns criteris estrictament quantitatius -és a dir, dels anys necessaris per accedir a la nacionalitat- sinó que precisa també d’una anàlisi qualitativa, centrada en els requisits d’assimilació que s’exigeixen als candidats a adquirir la nacionalitat andorrana. La legislació andorrana fa dècades que contempla els exàmens d’assimilació per als sol·licitants a adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització. En aquest sentit, la nostra legislació es va avançar al que ha estat una tendència creixent en la majoria de països europeus. A tall d’exemple: segons les dades recollides pel European Union Democracy Observatory (EUDO) el 1998 només 6 de 32 països europeus exigien una prova formal de coneixement de l’idioma per accedir a la nacionalitat per naturalització; el 2015 aquesta xifra ascendeix fins a 19.

Per tant, el Govern entén que si el Consell General decideix finalment debatre una eventual reducció dels terminis sobre naturalització també caldrà abordar una revisió dels criteris d’assimilació en el sentit de fer-los més estrictes per tal de garantir la necessària preservació de la identitat andorrana.

D’altra banda, el Govern entén que el debat sobre la nacionalitat va més enllà de la qüestió de la revisió dels terminis i els requisits per accedir a la nacionalitat per la via de la naturalització. Entre aquestes qüestions més extenses hi ha la necessitat de garantir que la prohibició de la doble nacionalitat prevista en l’article 7.2 de la Constitució continuï tenint plena vigència en el futur. El Govern està absolutament convençut que la institució de les nacionalitats múltiples –en aquells països en què està permesa- constitueix una excepció a la norma general i afecta a una minoria de la ciutadania; i és per això que en un país de les circumstàncies d’Andorra permetre les nacionalitats múltiples constituiria un risc del tot inassumible per a la identitat i la sobirania nacionals. És per això que el Govern entén que una de les prioritats polítiques actuals ha de ser garantir que els nacionals andorrans no es trobin en inferioritat de condicions respecte la resta de nacionalitats europees a l’hora de desenvolupar un projecte vital i professional en un món globalitzat.

Per tant, el Govern entén que el debat sobre la nacionalitat andorrana no es pot desvincular de l’actual negociació en curs per assolir un acord d’associació amb la Unió Europea. D’aquesta negociació el Govern espera obtenir una equiparació dels drets dels nacionals andorrans amb la resta de nacionals europeus en el marc del mercat interior. És en aquest sentit que l’Executiu creu que el moment idoni per dur a terme el debat sobre la nacionalitat s’esdevindrà en el moment en què s’hagi fet efectiu l’acord d’associació o, si més no, en el moment en què es tinguin clars els termes i les condicions d’aquest acord.

En la mateixa línia del que s’expressa en l’exposició de motius de la Proposició de llei, el Govern fa un balanç satisfactori de l’evolució de la regulació de la nacionalitat des que es va regular l’accés a la nacionalitat andorrana per naturalització amb la Llei Qualificada de 1995.

Així mateix, el Govern es veu en el deure de fer constar que la Llei Qualificada de 1995 va ser aprovada per assentiment al Consell General; que la reforma del 2004 només va rebre 4 abstencions i cap vot en contra; i que el text de reforma del 2006 es va aprovar per assentiment. Per tant, la qüestió de la nacionalitat ha suscitat sempre amplis consensos al si del Consell General, sense que cap conseller hagi votat en contra dels textos vigents. El Govern entén que, en cas que es decidís abordar aquest debat, s’hauria de fer des de la premissa del consens que ha caracteritzat l’evolució de la regulació de la nacionalitat a Andorra durant el període constitucional.

El Govern entén que l’actual Proposició de Llei no ha estat impulsada des del consens previ amb la resta de grups parlamentaris presents al Consell General, sinó que obeeix a una iniciativa unilateral d’una part dels membres del Grup Parlamentari Mixt. És en aquest sentit que el Govern creu que aquesta iniciativa legislativa requereix d’un debat més ampli i aprofundit i d’un major consens previ.

Aquest és el criteri del Govern a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat del 5 d’octubre de 1995.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al termini d’elaboració del reglament d’aviació civil, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 37/2015, de data 2 d’octubre.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 11 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Resposta a la pregunta formulada per la M. I. Consellera General, Sra. Carine Montaner Raynaud, sobre el termini d’elaboració del Reglament d’aviació civil (Reg. núm. 954)

- Quan pensa Govern acabar el Reglament d'Aviació Civil? Podria facilitar el nom de la persona encarregada de dur a terme el reglament?

Des de fa temps, el Govern ha prioritzat el desenvolupament de l’aviació civil al país amb la finalitat d’obrir noves possibilitats tant a les empreses actuals, com a les de nova creació vinculades amb el món de l’aeronàutica.

L’obertura al públic de l'Aeroport d'Andorra-La Seu, amb una col·laboració important de les institucions del país en vista que aquest es converteixi en una nova porta d’entrada a Andorra, així com l’objectiu de disposar d’un Heliport Nacional en un futur proper, i el notable auge de l’aviació no tripulada, comporten la necessitat de desenvolupar uns reglaments adaptats a les necessitats actuals i futures en qualsevol de les branques relatives a l’aviació civil.

A partir de la Llei de Navegació Aèria de l’any 2000, llei general però amb caràcter habilitant en totes les branques necessàries, s’han anat desenvolupant els reglaments i acords preceptius en cada moment, partint de les necessitats del país. D’aquesta manera, actualment existeixen, entre d’altres, un Reglament d'Heliports, un Reglament d’operadors aeris, i un conveni sobre l’aviació civil internacional, que vincula tota l’activitat aeronàutica del país amb les directrius i recomanacions de l'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI).

Dins d’aquest marc, i en vista a desenvolupar reglaments concrets per cada activitat relacionada amb l’aviació civil, el Departament de Transports està implementant les observacions que va fer l'OACI en la seva auditoria de seguretat de 2007, per tal que totes les accions correctives proposades en aquell moment hagin estat esmenades a mesura que es publiquin els reglaments afectats. Així, una de les mesures requerides era de disposar a l’administració de personal amb formació en el camp de l’aeronàutica, motiu pel qual s’ha incorporat un enginyer aeronàutic dins de l’equip del Departament de Transports.

Pel que fa a la reglamentació d'Aviació Civil, el Departament de Transports està treballant no en un sol reglament, sinó en una sèrie de reglaments específics i acords internacionals per a cadascuna de les activitats que es puguin desenvolupar al país. Aquesta feina inclou la redacció de reglaments i acords amb països veïns pel que fa a les aeronaus pilotades remotament, el salvament per mitjans aeris, els serveis d’informació aeronàutica, la matriculació d’aeronaus nacionals, la circulació aèria, la investigació d’accidents, i el personal aeronàutic entre d’altres, juntament amb l’assegurament de la compatibilitat i acceptació de totes aquestes iniciatives per part dels països i organitzacions implicades (OACI, EASA...).

Els terminis de presentació d’aquests reglaments van estretament lligats al compliment dels acords ja signats amb l'OACI, així com amb la garantia que totes les activitats desenvolupades es puguin realitzar amb seguretat, tant nacional com internacionalment. És per això que abans de final d’any es presentarà un reglament sobre les aeronaus remotament pilotades, i durant el 2016 es continuaran regulant els diferents camps abans esmentats relacionats amb l’aviació civil, que permetin una operació segura, controlada i internacionalment acceptada en el camp del transport aeri.

L’equip a càrrec del desenvolupament de la reglamentació relacionada amb l'aviació civil consta de la directora del Departament de Transports, Sra. Irene González, el responsable de l’àrea de Transports, Sr. Nicolau Obiols, i l’enginyer aeronàutic el Sr. Guillem Santacreu.

Andorra la Vella, 11 de novembre del 2015

Jordi Alcobé Font                                                                 
Ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la dependència energètica d’Andorra a l’exterior, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 40/2015, de data 13 d’octubre.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 11 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Resposta a la pregunta al Govern sobre la convocatòria acordada pel Govern en la seva sessió de 18 de febrer de 2015, per a la inscripció al Registre d’Instal·lacions Hidroelèctriques (RH) i del contingent de potència per a la producció d’energia elèctrica en minicentrals hidràuliques de potència inferior a 500 kW i connectades a la xarxa elèctrica (Reg. núm. 1050), formulada pel M. I. Sr. Carles Naudi D’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal i publicada al Butlletí del Consell General 40/2015 del 14 d’octubre de 2015

El M.I. Sr. Carles Naudi D’Areny-Plandolit Balsells, Conseller general del Grup Parlamentari Liberal, en data 13 de d’octubre de 2015, pregunta al Govern:

- Per quin motiu es va limitar la quota de potència de la convocatòria a 3.000 kW?

- Quantes sol·licituds d’instal·lacions hidroelèctriques es varen presentar a la convocatòria i quina potència representava?

- Preveu el Govern una nova convocatòria i si és el cas, quina quota de potència determinarà?

- Com està el procés d’inscripció definitiva de les instal·lacions preinscrites i en quina potència s’augmentarà la producció d’energia elèctrica nacional?

- La Llei 85/2010, del 18 de novembre de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica autoritza la producció d’electricitat mitjançant energies renovables per potències inferiors a 500 kW. Sabedors que es podrien desenvolupar instal·lacions hidroelèctriques de potència superior sense perjudici de connexió a la xarxa elèctrica i permetria reduir la dependència energètica. Preveu el Govern modificar la Llei 85/2010 per augmentar la potència de les instal·lacions?

1. Sobre la quota de convocatòria

La quota de potència màxima corresponent per a aquesta convocatòria és de 3.000 kW. Aquesta convocatòria respon als següents criteris:

- Aquesta convocatòria es fa d’acord amb la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, que elimina el règim d’exclusiva atribuït a l’Administració en matèria de producció d’energia elèctrica i permet la seva producció mitjançant plaques solars fotovoltaiques o qualsevol altre tipus d’instal·lacions per d’altres tipus d’energia renovable per potències inferiors a 500 kW, amb possibilitat de cedir a la xarxa la seva producció;

i també d’acord amb el Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en minicentrals hidràuliques de potència inferior a 500 kW i connectades a la xarxa elèctrica, en el qual s’estableix que el Govern publicarà convocatòries per a la inscripció al Registre d’Instal·lacions Hidroelèctriques (RH), per una determinada quota de potència global.

El marc legal vigent en aquell moment obliga doncs el Govern a la publicació d’una quota de potència al mateix temps que el preu de connexió per a cada convocatòria, i limita a més la potència unitària de cada instal·lació a 500 KW.

- El llibre blanc de l’energia en l’apartat 6.0, “Anàlisi del potencial dels recursos i accions a endegar”, i més concretament en el punt 6.2 “Foment de les energies renovables”, avalua el potencial hidroelèctric d’Andorra amb una producció anyal que oscil·la entre valors de 57 GWh a 71 GWh. El cost de producció d’aquestes centrals és molt variable en funció del projecte i de la inversió necessària.

- S’ha volgut tenir també en compte (és tant una premissa pel llibre blanc de l’energia, com un criteri de Govern al moment de fer les convocatòries), que aquests projectes contribuïssin a mantenir i millorar la competitivitat del preu de l’energia a Andorra.

Tenint en compte la limitació de 500 kW deguda al marc legal vigent en el moment de publicació de la convocatòria  , que amb els 6 projectes petits de 500 kW objecte de la convocatòria en qüestió es pot obtenir una producció a l’entorn de 15 GWh per any i que aquesta producció representa més d’un 25% del potencial identificat en el llibre blanc, es va optar per a aquesta quantitat en un primer moment, buscant realitzar els projectes més rendibles.

2. L’edicte de convocatòria i el procés de preinscripció

Fins a la data d’acabament del termini per a la presentació de les sol·licituds (26/05/2015), s’han presentat 22 sol·licituds per optar a la preinscripció al Registre d’Instal·lacions Hidroelèctriques (RH). Les propostes sumen un total de 10,4 MW, i superen per tant amb escreix els 3 MW fixats per la quota de la convocatòria oberta.

El detall de les sol·licituds es presenta a continuació, en forma de taula (vegeu taula núm. 1) i en forma gràfica (vegeu figura núm. 1).

Taula núm. 1. Resum de les sol·licituds presentades

Figura núm. 1. Localització de les propostes presentades en les sol·licituds

Tot i els 10,4 MW de potència de les instal·lacions que han sol·licitat preinscripció al Registre d’Instal·lacions Hidroelèctriques (RH), cal considerar que no totes les propostes s’ajusten a les prescripcions de la normativa d’aplicació.

L’edicte d’obertura de la convocatòria estableix que els interessats han de complir el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en minicentrals hidràuliques de potència inferior a 500 kW i connectades a la xarxa elèctrica i poden sol·licitar la inscripció al Registre d’Instal·lacions Hidroelèctriques (RH) d’acord amb el procediment previst en el Reglament esmentat. L’article 3 del Reglament de constant referència estableix dues fases ben diferenciades en relació al registre ministerial d’instal·lacions hidroelèctriques (RH). El punt 2 preveu que la preinscripció s’efectua d’acord amb el procediment descrit a l’article 5, prèvia aportació per part del sol·licitant de les dades i dels documents relacionats a l’annex 1.

L’article 5 punt 2 del Reglament regulador de la convocatòria preveu que les sol·licituds es tracten tenint en compte la data de presentació del dossier complet. Es tenen en compte les sol·licituds que compleixen els requisits fins que es cobreix la quota de potència disponible de la convocatòria en curs; la resta de les sol·licituds no s’admeten. Efectuades les avaluacions de les propostes, les sol·licituds que compleixen la normativa computen una potència total de 5.156,00 kW. D’aquestes, la suma de la potència de les 6 primeres ascendeix a 2.846 kW. Aquestes 6 primeres instal·lacions no exhauririen la quota de potència disponible per la convocatòria. Afegint la següent instal·lació, compte tingut de la voluntat del Govern de facilitar la implantació d’energies renovables així com de l’esperit de la pròpia Llei 85/2010, i amb la finalitat d’exhaurir la quota de potència convocada, la suma ascendeix a 3.346 kW, exhaurint així els 3.000 kW de quota previstos pel Decret de convocatòria.

L’ordre resultant de les sol·licituds en disposició de ser preinscrites, descartades les que no compleixen la normativa, és el següent:

Taula núm. 2. Resum de les sol·licituds que compleixen amb els requisits de la normativa

En fons gris, preinscrites al registre ministerial d’instal·lacions hidroelèctriques (RH). En fons blanc, en espera.

En quant a la producció elèctrica derivada de les instal·lacions preinscrites, s’estima en 18,9 GWh per any, el que representa un augment de la producció elèctrica nacional d’un 19,4%. La producció elèctrica nacional mitja anual passaria dels 97,5 GWh actuals, als 116,4 GWh, reduint conseqüentment les quantitats importades, en la línia de les previsions de les política energètica nacional.

Cal posar igualment de manifest, l’impacte de la convocatòria sobre el desenvolupament i l’activació econòmica, ja que es preveuen inversions superiors als 13 milions d’euros.

3. Consideracions sobre eventuals noves convocatòries i sobre la modificació de la Llei 85/2010

Compte tingut de la excel·lent acceptació de la convocatòria oberta pel Govern al febrer 2015, i de l’impacte favorable tant sobre la producció nacional, com sobre l’activació econòmica, el Govern no descarta una nova convocatòria. Ara bé, també és cert que les limitacions a 500 kW de la Llei 85/2010 en relació a la potència màxima de les instal·lacions no afavoreix un aprofitament òptim del potencial de cadascun dels llocs identificats. Igualment, l’excessiva autorització d’instal·lacions d’aquest tipus podria, en alguns casos molt concrets, anar en perjudici del desplegament d’una política energètica amb una visió més àmplia que permeti evitar interferències entre diverses instal·lacions, o fins i tot, fer perillar projectes de major potencial tant des del punt de vista de la producció, com des del punt de vista econòmic.

Cal recordar el caràcter provisional de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, en la qual s’estableix una excepció a l'acord que atribueix en exclusiva a l'Administració la producció d’energia elèctrica, i permet la producció d’energia elèctrica d’origen renovable mitjançant plaques solars fotovoltaiques en instal·lacions de baixa tensió sempre que estiguin incorporades en tancaments o cobertes d’edificacions o mitjançant qualsevol altre tipus d’instal·lacions per d’altres tipus d’energia renovable per potències inferiors a 500 kW. Aquest instrument segueix sent de validesa per a tractar aquest tipus d’instal·lacions, de potència relativament reduïda.

Ara bé, també és cert que existeix un potencial superior a aquest llindar. I és per aquest motiu que el Govern va aprovar el Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, i el va trametre el passat mes d’octubre al Consell General que el va admetre a tràmit parlamentari. Una  de les finalitats principals del projecte de llei és, sense perjudici de mantenir el règim de producció d'electricitat mitjançant energies renovables per instal·lacions de petita potència, regulat per l'article 2 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, obrir al sector privat la gestió indirecta, en règim de concessió administrativa, de les activitats de producció d’energia elèctrica sense aquelles limitacions.