Butlletí
del
Consell General
Núm. 46/2018
Casa de la Vall, 24 de maig del 2018
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’ocupació.
Admissió a tràmit i publicació de l’esmena a la totalitat presentada pels M. I. Srs. Gerard Alís Eroles, Rosa Gili Casals i Pere López Agràs, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra.
Admissió a tràmit i publicació de l’esmena a la totalitat amb text alternatiu a Govern, presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president del Grup Parlamentari Liberal, al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei qualificada de seguretat pública.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les obligacions que el Govern projecta que assumirà Andorra en l’acord d’associació amb la UE.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la intervenció i participació en l’exercici de l’acusació penal en la causa penal 8000081/2015, actualment en fase de judici oral davant el Tribunal de Corts amb referència Delictes majors 600172/2016.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt i de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions. El nou termini finalitza el dia 4 de juny del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 24 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’ocupació. El nou termini finalitza el dia 11 de juny del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 24 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Sindicatura, en la seva reunió del dia 24 de maig del 2018, ha acordat:
Admetre a tràmit i publicar l’esmena a la totalitat presentada pels M. I. Srs. Gerard Alís Eroles, Rosa Gili Casals i Pere López Agràs, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 24 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A la M. I. Sindicatura
Els sotasignats, Gerard Alís Eroles, Rosa Gili Casals i Pere López Agràs, consellers generals socialdemòcrates del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 92 i 93 del Reglament del Consell General, compareixem davant la Sindicatura i, en temps, i,
Diem:
Que per la present, dins el termini establert en l’Edicte publicat al Butlletí del Consell General num. 90/2017 de data 21 de novembre del 2017, passem a formular al “Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra”, la següent
Esmena a la totalitat amb retorn a Govern
En els termes precedents queda formulada l’esmena a la totalitat amb retorn al Govern del ‘Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra”.
Consell General, 23 de maig del 2018
Gerard Alis Eroles
Rosa Gili Casals
Pere López Agràs
Edicte
La Sindicatura, en la seva reunió del dia 24 de maig del 2018, ha acordat:
Admetre a tràmit i publicar l’esmena a la totalitat amb text alternatiu a Govern, presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, president del Grup Parlamentari Liberal, al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 24 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Text alternatiu al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra
Exposició de motius
Títol preliminar
Article 1. Objecte de la Llei
Article 2. Principis de política esportiva
Títol I. Organització de l’esport
Capítol primer. Disposicions generals
Article 3. Principis de l’organització de l’esport
Article 4. Funcions del Govern
Article 5. Funcions dels comuns
Article 6. L’esport sostenible
Article 7. L’esport inclusiu
Capítol segon. Consell Andorrà de l’Esport
Article 8. Naturalesa i composició
Article 9. Funcions
Article 10. Funcionament
Títol II. El Comitè Olímpic Andorrà
Article 11. El Comitè Olímpic Andorrà
Títol III. Entitats i suport a l’esport
Capítol primer. Entitats esportives
Secció primera. Disposicions generals
Article 12. Generalitats
Article 13. Registre d’Entitats Esportives
Article 14. Règim de dissolució i extinció
Article 15. Selecció nacional
Secció segona. Clubs esportius i seccions d’acció esportiva
Article 16. Definició de club esportiu
Article 17. Constitució d’un club esportiu
Article 18. Definició de secció d’acció esportiva
Article 19. Constitució d’una secció d’acció esportiva
Article 20. Comptabilitat
Article 21. Règim de responsabilitat
Secció tercera. Federacions esportives
Article 22. Definició
Article 23. Constitució d’una federació esportiva
Article 24. Funcions de les federacions esportives
Article 25. Règim de govern
Article 26. Règim pressupostari
Article 27. Codi de bones pràctiques
Article 28. Control financer
Article 29. Insolvència
Article 30. Llicències federatives
Secció quarta. Règim específic de les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE)
Article 31. Règim general i denominació
Article 32. Obligacions registrals
Article 33. Capital social mínim
Article 34. Accions
Article 35. Dividends i préstecs
Article 36. Relacions entre SAOE i club esportiu
Article 37. Limitació d’equips en la mateixa categoria i competició
Article 38. Pèrdua de la condició de SAOE
Secció cinquena. Agrupacions esportives
Article 39. Definició i constitució
Capítol segon. Subvencions i altres ajuts a l’esport
Article 40. Subvencions
Article 41. Règim d’atorgament
Article 42. Requisits
Article 43. Remissió a la normativa general
Títol IV. Pràctica esportiva
Capítol primer. Manifestacions esportives
Article 44. Competicions esportives
Article 45. Proves esportives
Article 46. Lluita contra la violència i seguretat de les manifestacions esportives
Article 47. Responsabilitat de les entitats organitzadores
Capítol segon. Infraestructures esportives
Article 48. Seguretat i qualitat de les instal·lacions esportives
Article 49. Cessió d’ús de les instal·lacions esportives
Capítol tercer. Agents de la pràctica esportiva
Article 50. Esportistes
Article 51. Esportistes menors i esport de base
Article 52. Esportistes d’alt nivell
Article 53. Promoció de l’esport d’alt nivell
Article 54. Esportistes promesa
Article 55. Esportistes professionals
Article 56. Entrenadors i tècnics
Article 57. Àrbitres i jutges esportius
Article 58. Monitors i animadors d’activitats esportives
Article 59. Voluntaris
Capítol quart. Educació, formació tècnica i professions esportives
Article 60. Educació física i esport escolar
Article 61. Esport extraescolar
Article 62. Esport universitari
Article 63. Formació tècnica esportiva
Article 64. Professions esportives
Títol V. Seguretat i salut dels esportistes
Article 65. Valors de la pràctica esportiva
Article 66. Coordinació governamental
Article 67. Reconeixement mèdic
Article 68. Responsabilitat de les federacions
Article 69. Assegurança obligatòria dels esportistes
Títol VI. Règim disciplinari
Capítol primer. Règim disciplinari general
Article 70. Abast
Article 71. Titulars de la potestat disciplinària
Article 72. Infraccions
Article 73. Circumstàncies modificadores de la responsabilitat
Article 74. Sancions
Article 75. Procediment disciplinari
Article 76. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i les sancions
Article 77. Concreció del règim disciplinari per les federacions esportives
Capítol segon. Òrgans de decisió i mediació
Article 78. Comissió Jurídica Esportiva
Article 79. Competències de la Comissió Jurídica Esportiva
Article 80. Composició i funcionament de la Comissió Jurídica Esportiva
Article 81. Mediació i Arbitratge
Disposicions addicionals
Primera
Segona
Tercera
Quarta
Cinquena
Disposicions transitòries
Primera
Segona
Tercera
Disposicions finals
Primera
Segona
Tercera
Quarta
Cinquena
Sisena
Setena
Vuitena
Novena
Exposició de motius
El dret d’accedir a l’educació física i a l’esport, de desenvolupar les facultats físiques, intel·lectuals i morals per mitjà de l’educació física i l’esport és fonamental per al ple desenvolupament de les persones, i els estats l’han de protegir tant dins del marc del sistema educatiu com en el dels altres aspectes de la vida social.
La garantia d’aquest dret comporta l’ordenació de les implicacions socials, econòmiques, mediambientals i, en general, internacionals, que asseguren l’exercici efectiu del dret a practicar esport d’acord amb les exigències dels temps.
Aquest Projecte de llei de l’esport substitueix la Llei de l’esport, del 30 de juny de 1998, i posa la base legal d’un ampli projecte de modernització, actualització i configuració del sistema esportiu andorrà, d’acord amb les necessitats i els requeriments actuals.
Partint d’una voluntat simplificadora i sistematitzadora, la nova regulació conserva aspectes essencials de la Llei del 1998 de vigència indiscutible i alhora introdueix instruments que tenen l’objectiu de fer més operatives i transparents les entitats esportives, d’agilitar les seves relacions amb l’Administració pública, d’homologar la legislació andorrana amb les lleis internacionals, de protegir amb més recursos la igualtat d’accés de tothom a l’esport i de respectar el medi ambient, entre altres finalitats.
Aquesta llei regula les societats anònimes amb objecte esportiu per a les seccions professionals dels clubs. També inclou el compromís de desenvolupar una llei d’antidopatge que vetlli pel respecte dels drets fonamentals dels esportistes.
Títol preliminar
Article 1. Objecte de la Llei
1. L’objecte d’aquesta Llei és l’ordenació de l’activitat física i de l’esport al territori del Principat d’Andorra amb l’establiment d’un sistema que garanteixi el dret de tots els ciutadans a desenvolupar les facultats físiques, intel·lectuals i morals mitjançant l’accés lliure a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport professional, competitiva, privada, educativa, de lleure o de qualsevol altra mena.
Article 2. Principis de política esportiva
La política esportiva de l’Estat s’inspira en els principis següents:
a) La integració efectiva de l’educació física i de l’esport en el sistema educatiu.
b) La difusió de l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut a tots els àmbits, facilitant els mitjans que permetin de practicar-lo a fi d’assolir una millor qualitat de vida i més benestar social.
c) El foment, la protecció i la regulació de l’associacionisme esportiu.
d) L’elaboració i el desenvolupament de programes per al foment i la pràctica de l’esport en el conjunt de la societat, i en particular per a la promoció de l’activitat física i esportiva entre les persones amb diversitat funcional com a forma d’integració social i de teràpia, amb la facilitació de les condicions necessàries d’accés a les instal·lacions esportives.
e) La promoció i la planificació de l’esport de competició i d’alt nivell en col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la matèria, vetllant perquè es practiqui d’acord amb els principis de la Carta europea de l’esport i el Codi europeu d’ètica esportiva.
f) El manteniment, el desenvolupament i la recuperació de les modalitats esportives autòctones.
g) La formació adequada i competent del personal tècnic professional necessari per aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l’esport en general amb una actualització i un perfeccionament constants en els seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats.
h) L’eradicació de la violència en l’esport i de tota pràctica que pugui alterar per vies extraesportives els resultats de les competicions, així com la lluita contra la utilització de mètodes i fàrmacs prohibits, drogues i estimulants.
i) L’adopció de les mesures necessàries per protegir l’esport i els esportistes de tota explotació abusiva amb finalitats polítiques, comercials o econòmiques i de les pràctiques atemptatòries a la persona.
j) La lluita contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància en el món de l’esport.
k) La planificació i la programació d’una xarxa d’infraestructures esportives, suficient, racionalment distribuïda i eficaçment gestionada, procurant una utilització òptima de totes les instal·lacions, els equips i els materials afectes a l’educació física i esportiva, i també el control tècnic i sanitari adequat de les instal·lacions per garantir l’estat físic i la salut dels practicants, dels espectadors i altres persones implicades en l’organització de l’activitat esportiva.
l) L’estímul a la difusió de l’esport en l’àmbit internacional.
m) La cooperació de l’Administració pública en la difusió i en la protecció de l’esport.
n) La conciliació en els conflictes que es puguin produir en l’àmbit esportiu.
o) La col·laboració i la coordinació responsable entre les diferents administracions, i entre aquestes i l’organització esportiva privada.
p) La promoció de l’esport femení afavorint l’accés de la dona a l’esport en tots els seus nivells i categories; i l’accés als òrgans de gestió esportiva.
q) El respecte i protecció del medi ambient en la pràctica esportiva.
r) La consideració i promoció del benestar dels animals com una exigència implícita en tota pràctica esportiva on intervinguin.
Títol I. Organització de l’esport
Capítol primer. Disposicions generals
Article 3. Principis de l’organització de l’esport
1. L’organització institucional de l’esport segueix els principis de coordinació, cooperació, transparència i eficàcia.
2. L’actuació de les entitats esportives i dels agents implicats en el món de l’esport es regeix pel principi de coordinació i cooperació lleial i efectiva.
Article 4. Funcions del Govern
El Govern exerceix, mitjançant l’òrgan competent en matèria, totes les facultats i competències en matèria d’esports i d’educació física que no es reconeguin o siguin atribuïdes als comuns o a altres entitats per aquesta Llei o per la resta de l’ordenament jurídic.”
Article 5. Funcions dels comuns
1. D’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i amb aquesta Llei, corresponen als comuns les funcions que els atorga aquesta Llei.
2. Especialment, correspon als comuns:
a) Coordinar-se i cooperar amb la resta d’institucions i entitats amb responsabilitat en matèria esportiva per organitzar i promoure l’activitat física i l’esport per a totes les edats en l’àmbit de la parròquia.
b) Crear i gestionar les infraestructures esportives de la parròquia que no siguin de caràcter nacional, en coordinació amb les altres administracions i entitats responsables.
Article 6. L’esport sostenible
1. Correspon al Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, implicar els actors públics i privats relacionats amb l’esport en les bones pràctiques mediambientals, en la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius, en la planificació i utilització responsable de les infraestructures i en qualsevol altre aspecte relacionat amb la pràctica esportiva.
2. Les bones pràctiques en matèria mediambiental es tenen en compte a l’hora de d’autoritzar qualsevol manifestació o pràctica esportiva i de donar-hi suport públic.
3. El ministeri responsable de medi ambient proposa i aprova una proposta de bones pràctiques mediambientals en l’àmbit de l’esport.
Article 7. L’esport inclusiu
1. Correspon al Govern i als comuns, en l’àmbit de les competències respectives, fomentar la pràctica de l’esport com a vehicle d’integració i desenvolupament personal dels ciutadans i com a mitjà de cohesió i igualtat social.
2. En l’àmbit de la diversitat funcional, es reconeix la funció de Special Olympics Andorra com a entitat promotora i coordinadora de la pràctica esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual per afavorir-ne la plena integració i l’autonomia progressiva.
Capítol segon. Consell Andorrà de l’Esport
Article 8. Naturalesa i composició
1. El Consell Andorrà de l’Esport és un organisme consultiu de debat, participació i col·laboració dels diferents agents de l’esport en la política esportiva de l’Estat.
2. És presidit pel ministre competent en matèria d’esports o bé per un representant nomenat per ell, i està format pels membres següents:
a) Un representant del Ministeri competent en esports
b) Un representant del Ministeri competent en educació
c) Un representant dels comuns
d) Un representant del Comitè Olímpic Andorrà
e) Un representant de les federacions esportives olímpiques
f) Un representant de les federacions esportives no olímpiques
g) Un esportista designat pel Ministeri competent en esports
h) Un representant de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, i
i) El secretari, que actua amb veu i sense vot, designat pel Ministeri competent en esports.
El Govern pot modificar mitjançant decret, a proposta del mateix Consell Andorrà de l’Esport, el nombre de membres que el componen, a fi de recollir la representació de la realitat esportiva del Principat. El president del Consell Andorrà de l’Esport pot requerir la presència en les seves sessions de persones especialitzades, que actuen amb veu i sense vot.
3. Els membres del Consell no reben retribució pel càrrec, i la seva presència en el Consell s’adequa a la representació que exerceixen. En tot cas, la durada del càrrec dels membres no representants o no designats per l’Administració és de quatre anys. Les vacants que es produeixin han de ser cobertes en un termini màxim de tres mesos.
Article 9. Funcions
1. El Consell Andorrà de l’Esport ha d’informar amb caràcter previ en relació amb les qüestions següents:
a) La constitució de les federacions esportives.
b) El reconeixement de l’existència d’una modalitat esportiva als efectes d’aquesta Llei.
c) La inscripció de les federacions esportives a les corresponents federacions esportives de caràcter internacional.
d) La inscripció d’altres entitats esportives per participar en competicions oficials estrangeres. Si aquestes entitats estan federades, ho ha de proposar la federació esportiva corresponent.
2. A més, li corresponen les funcions següents:
a) Proposar les distincions de caràcter excepcional que poden ser lliurades pel Govern a persones que hagin prestat serveis importants, eminents i constants a la causa esportiva.
b) Proposar i informar sobre qüestions d’àmbit esportiu que li siguin plantejades.
Article 10. Funcionament
1. Les sessions del Consell Andorrà de l’Esport poden tenir caràcter ordinari o extraordinari. Es reuneix amb caràcter ordinari, com a mínim una vegada a l’any, per tractar els assumptes generals propis del Consell i d’acord amb l’ordre del dia elaborat prèviament pel seu president.
2. La convocatòria en sessió extraordinària es fa quan ho estimi oportú el president o li ho sol·licitin per escrit almenys la meitat dels membres. Les convocatòries es fan per escrit del president amb una antelació mínima de set dies per a les ordinàries, i de dos dies per a les extraordinàries. La convocatòria ha d’incloure l’ordre del dia de la sessió corresponent.
3. El funcionament i el sistema d’elecció dels membres del Consell Andorrà de l’Esport s’establiran reglamentàriament, sense perjudici de les funcions que es fixen en aquesta Llei.
Títol II. El Comitè Olímpic Andorrà
Article 11. El Comitè Olímpic Andorrà
1. El Comitè Olímpic Andorrà, constituït d’acord amb els principis i les normes del Comitè Olímpic Internacional, és un organisme amb personalitat jurídica, plena capacitat d’obrar, patrimoni propis i duració il·limitada, sense finalitat de lucre.
2. El Comitè Olímpic Andorrà es regeix pels seus estatuts i reglaments aprovats pel Comitè Olímpic Internacional, en el marc d’aquesta Llei i de l’ordenament jurídic andorrà.
3. El Comitè Olímpic Andorrà actua en col·laboració amb el Govern, amb les federacions esportives afiliades a les federacions internacionals reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, i amb altres federacions esportives i organitzacions esportives pròpies o reconegudes legalment al Principat d’Andorra.
4. Les federacions esportives de modalitats olímpiques han de formar part del Comitè Olímpic Andorrà
5. Com a Comitè Olímpic Nacional, té totes les competències que li atribueix la Carta Olímpica, entre les quals destaquen les següents:
a) Assumir la representació i la defensa adequades dels interessos de l’esport en l’àmbit olímpic en el si del Comitè Olímpic Internacional.
b) Confegir el pla d’actuacions biennal o quadriennal necessari per a la preparació dels esportistes i la seva participació en les competicions olímpiques.
c) Fixar els criteris de qualitat dels esportistes de cada especialitat o prova, tenint en compte els criteris fixats per les federacions esportives interessades, amb la finalitat d’adequar i posar els mitjans per a la preparació dels esportistes per a la participació en els Jocs Olímpics, els Jocs dels Petits Estats o altres manifestacions de caràcter olímpic.
d) Coordinar l’activitat de totes les federacions esportives en l’activitat olímpica dins el pla d’actuacions confegit pel Comitè.
e) Organitzar i gestionar la inscripció i la participació dels esportistes i dels tècnics en l’esport olímpic, col·laborar en la seva preparació o formació i estimular la pràctica de les activitats representades en aquest esport.
6. El Comitè Olímpic Andorrà assumeix el foment de l’esport paralímpic i la coordinació amb les organitzacions esportives d’àmbit internacional que regulen l’esport paralímpic, assumint envers l’esport paralímpic les mateixes funcions que s’indiquen en els apartats anteriors d’aquest article respecte a l’esport olímpic.
7. L’emblema del Comitè Olímpic Andorrà així com les denominacions “Jocs Olímpics, Jocs Paralímpics, Paralímpic, Olimpíades, Comitè Olímpic” i qualsevol signe o identificació del món de l’olimpisme no poden ser utilitzats sense la seva autorització expressa.
Títol III. Entitats i suport a l’esport
Capítol primer. Entitats esportives
Secció primera. Disposicions generals
Article 12. Generalitats
1. Als efectes d’aquesta Llei, les entitats esportives es classifiquen en clubs esportius, societats anònimes amb objecte esportiu, agrupacions esportives, seccions d’acció esportiva i federacions esportives.
2. Per participar en competicions d’àmbit federatiu, els clubs esportius, les societats anònimes amb objecte esportiu i les seccions d’acció esportiva, si és el cas, s’han d’inscriure o afiliar a les federacions esportives corresponents a les modalitats en les quals volen participar.
En tots els casos, les federacions esportives han d’exigir a les entitats esmentades en l’apartat anterior que s’afiliïn amb la prèvia inscripció al Registre d’Entitats Esportives del Govern.
3. Sense perjudici d’allò que disposa l’apartat anterior, la Universitat d’Andorra, altres institucions d’ensenyament superior i les fundacions constituïdes a Andorra que incloguin entre les seves finalitats la promoció de l’esport, poden inscriure equips en competicions oficials, amb la necessitat d’inscriure’s o afiliar-se a les federacions esportives corresponents, que ho comunicaran la inscripció al Registre d’Entitats Esportives del Govern.
Article 13. Registre d’Entitats Esportives
1. El Registre d’Entitats Esportives és l’organisme administratiu dependent del Govern que té per objecte la inscripció de les entitats esportives regulades en aquesta Llei.
2. L’existència d’una entitat esportiva constituïda s’acredita mitjançant certificació del Registre d’Entitats Esportives.
3. Les inscripcions i les baixes de les entitats esportives són objecte de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
4. El procediment d’inscripció i el funcionament del Registre s’estableixen reglamentàriament.
5. El Registre d’Entitats Esportives dona protecció al nom i dona fe de les dades que s’hi contenen.
6. Sense perjudici d’allò que disposa l’apartat 7 de l’article 11 d’aquesta Llei, en cap cas no es poden utilitzar els símbols i els emblemes olímpics o paralímpics i els d’altres entitats, i tampoc les marques ni les denominacions d’esdeveniments esportius registrats sense l’autorització de les entitats i els organismes corresponents.”
7. Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d’altres entitats ja registrades, ni una altra denominació que s’hi pugui confondre.
8. El Registre d’Entitats Esportives disposa d’una secció especial per a la inscripció de les fundacions i universitats que inscriguin equips en competicions esportives oficials del Principat d’Andorra.
Article 14. Règim de dissolució i extinció
1. Les entitats esportives s’extingeixen:
a) Per decisió de l’Assemblea General o la Junta General d’Accionistes.
b) Per qualsevol causa prevista als estatuts.
c) Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Entitats Esportives.
d) Per les altres causes que determinin les lleis.
2. També s’extingeixen per insolvència econòmica en els termes que fixi la legislació mercantil en matèria d‘insolvència.
3. En tot cas, el patrimoni net, si n’hi ha, s’ha de destinar exclusivament al compliment de l’objecte i les finalitats de cada entitat esportiva d’acord amb les normes estatutàries.
Article 15. Selecció nacional
A fi de formar la selecció nacional, els clubs esportius, incloses les societats anònimes amb objecte esportiu, han de posar a la disposició de la federació andorrana que correspongui els membres de la seva plantilla esportiva en les condicions que es determinin reglamentàriament.
Secció segona. Clubs esportius i seccions d’acció esportiva
Article 16. Definició de club esportiu
1. A l’efecte d’aquesta Llei els clubs esportius són associacions privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, que tenen per objecte l’estudi, la promoció d’una o més modalitats o especialitats esportives i/o la pràctica esportiva per part de les persones associades.
2. Els òrgans de govern del club esportiu són l’Assemblea General i la Junta Directiva. Els membres de la Junta Directiva exerceixen els càrrecs gratuïtament i no poden formar-ne part els socis o afiliats que exerceixen una activitat retribuïda per l’entitat esportiva.
3. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, a més dels altres requisits que s’estableixen en aquesta Llei, cal que l’entitat estigui afiliada, almenys, en la federació esportiva corresponent, sense perjudici del que estableix l’article 44.3 en relació amb l’activitat no federada a Andorra.
Article 17. Constitució d’un club esportiu
1. Per a la constitució d’un club esportiu, un mínim de sis fundadors han de presentar davant l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’acta fundacional per mitjà de la qual manifesten la seva voluntat de constituir-se en club esportiu, juntament amb els estatuts que han de regular l’entitat.
2. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports emet el certificat de validació corresponent després de comprovar que tant l’entitat que es vol constituir com els estatuts s’ajusten als requisits i les condicions establerts en aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic.
3. Per a la inscripció en el Registre s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació governamental.
4. Els clubs han de presentar els seus estatuts, en els quals ha de constar com a mínim:
a) La denominació, l’objecte i, si escau, el símbol i el domicili del club al Principat;
b) Els requisits i els procediments d’adquisició i pèrdua de la condició de socis;
c) Els drets i deures dels socis;
d) Els òrgans de govern i representació, el règim d’elecció i la duració del mandat;
e) El règim de responsabilitat dels directius i dels socis, en les condicions que reglamentàriament s’estableixin;
f) El règim economicofinancer i patrimonial propi;
g) El règim disciplinari;
h) El procediment de reforma dels seus estatuts, i
i) El règim de dissolució i de destí dels béns, que en tot cas s’han d’aplicar a finalitats anàlogues de caràcter esportiu.
Article 18. Definició de secció d’acció esportiva
1. Les entitats públiques o privades que duguin a terme activitats físiques esportives sense ànim de lucre de caràcter accessori a la seva finalitat principal, poden crear en el seu si seccions d’acció esportiva, que s’han d’inscriure, als efectes oportuns, al Registre d’Entitats Esportives del Govern.
2. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, les seccions d’acció esportiva han d’afiliar-se en la federació esportiva corresponent.
Article 19. Constitució d’una secció d’acció esportiva
1. Per formalitzar una secció esportiva els representants legítims de les entitats han de presentar a l’òrgan amb competència en matèria d’esports els estatuts, on hi constin les normes legals que n’autoritzen la constitució.
2. En la regulació del funcionament de les seccions d’acció esportiva s’han de complir en tot cas, els principis generals continguts en aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic.
Article 20. Comptabilitat
1. Les entitats esportives regulades en aquest capítol han de portar una comptabilitat d’acord amb la normativa vigent.
2. Les entitats esportives regulades en aquest capítol tenen el seu règim propi d’administració i gestió de pressupost i patrimoni, i els són aplicables, en tot cas, els principis següents:
a) Els beneficis econòmics que generi la seva activitat s’han d’aplicar al desenvolupament del seu objecte social.
b) Poden gravar i alienar els seus béns immobles, i disposar de diners en préstec, sempre que el negoci jurídic corresponent no comprometi de forma irreversible el patrimoni de l’entitat o el seu objecte social. Quan es tracta de béns immobles que hagin estat finançats, en tot o en part, amb fons públics, és preceptiva l’autorització de l’òrgan competent de l’Administració pública per al gravamen o l’alienació.
c) Sense perjudici del que preveu l’apartat anterior, no poden contreure obligacions econòmiques sense disponibilitat pressupostària prèvia.
d) Poden exercir complementàriament activitats de caràcter econòmic i destinar els seus béns i recursos als mateixos objectius esportius, però en cap cas no poden repartir beneficis entre els seus membres.
e) En cas de dissolució, el patrimoni net resultant de la liquidació s’ha d’aplicar íntegrament al foment i la pràctica de l’activitat esportiva.
Article 21. Règim de responsabilitat
1. La responsabilitat dels clubs esportius correspon a la Junta Directiva d’acord amb les normes estatutàries.
2. La responsabilitat de les seccions d’acció esportiva recau en l’entitat fundadora o que actuï públicament com a tal en el seu règim de funcionament.
Secció tercera. Federacions esportives
Article 22. Definició
1. Les federacions esportives són entitats privades sense ànim de lucre, d’interès públic i social, constituïdes bàsicament per entitats esportives, tècnics, jutges, àrbitres, esportistes i per qualsevol altra persona dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts en l’àmbit nacional.
2. Les federacions esportives gaudeixen de personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes per al compliment dels seus fins. Estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anyalment llur comptabilitat a la verificació comptable, d’acord amb les disposicions del Govern.
3. Les federacions esportives, a més de les seves pròpies atribucions, exerceixen per delegació funcions públiques de caràcter administratiu, i en aquest cas actuen com a agents col·laboradors de l’Administració pública.
Article 23. Constitució d’una federació esportiva
1. Per constituir una nova federació esportiva són necessaris els requisits següents:
a) La pràctica habitual prèvia d’una modalitat esportiva específica que no estigui assumida o no pugui ser assumida per cap federació reconeguda.
b) Una proposta formulada per una o més entitats esportives que acrediti la necessitat de l’existència de la federació.
2. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’autorització o la denegació de la inscripció com a federació esportiva en funció de criteris de reconeixement internacional de la modalitat, d’interès esportiu i de la implantació real de la modalitat esportiva.
3. Perquè una federació esportiva tingui el reconeixement legal, cal que hagi estat inscrita en el Registre d’Entitats Esportives.
Article 24. Funcions de les federacions esportives
1. Les federacions esportives exerceixen les funcions de caràcter públic següents:
a) Qualificar i organitzar –directament o indirectament– les activitats i les competicions esportives d’àmbit estatal i establir el programa oficial de competicions i altres esdeveniments.
b) Promoure amb caràcter general la modalitat esportiva de la federació i les seves especialitats.
c) Vetllar per la seguretat i la salut de les persones i entitats federades, cooperar amb les federacions internacionals i amb l’Agència Andorrana Antidopatge en matèria de lluita contra el dopatge i exercir una funció de prevenció i lluita contra el dopatge en tot l’entorn federatiu, d’acord amb el capítol segon del títol IV.
d) Dissenyar i executar els plans de preparació dels esportistes d’alt nivell i dels esportistes promesa en la modalitat esportiva pròpia, d’acord amb les directrius del Comitè Olímpic Andorrà i el Comitè Paralímpic Andorrà, amb l’acord de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
e)Triar els esportistes de les seleccions nacionals.
f) Organitzar o tutelar les competicions promogudes per les federacions internacionals que tinguin lloc a Andorra.
g) Col·laborar amb l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya en la formació de tècnics esportius.
h) Col·laborar en l’organització de l’esport en edat escolar i en els jocs escolars.
i) Vetllar pel compliment de la normativa esportiva.
j) Executar les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
2. Les federacions esportives exerceixen la representació del Principat d’Andorra en les activitats i les competicions esportives d’àmbit internacional. A aquest efecte, el president ha de ser de nacionalitat andorrana.
Article 24. Règim de govern
1. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives i el seu règim electoral i de funcionament es regeixen per criteris democràtics i representatius, d’acord amb les disposicions reglamentàries corresponents.
2. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives són l’Assemblea General, la Presidència i la Junta Directiva.
3. Correspon a l’Assemblea General l’aprovació inicial i la modificació dels estatuts i dels reglaments, que ha de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan competent en matèria d’esports.
4. Les disposicions estatutàries i els reglaments de les federacions s’han de publicar a les webs federatives o per qualsevol altre mitjà que garanteixi el coneixement del funcionament i l’actuació de les entitats per part de tot l’entorn de la federació. La difusió de la normativa és responsabilitat de cada federació.
Article 26. Règim pressupostari
1. Les federacions esportives han de posar en coneixement de l’òrgan del Govern competent en matèria d’esports el pressupost i el detall de la liquidació del pressupost en cada exercici pressupostari.
2. En el marc del que estableixi la normativa d’ajudes públiques del Principat d’Andorra les federacions i les altres entitats esportives han de posar a la disposició de l’òrgan competent en matèria d’esports que hagi de resoldre l’atorgament d’ajudes i fer-ne el seguiment i el control, la documentació que els sigui exigida.
3. Les federacions no poden aprovar, sense autorització expressa de l’òrgan amb competència en matèria d’esports, pressupostos deficitaris.
Article 27. Codi de bones pràctiques
1. Les federacions esportives han d’adoptar un codi que estableixi les pràctiques de bon govern inspirades en els principis de democràcia i participació. El Codi ha de contenir normes sobre la gestió, la transparència i el control de totes les transaccions econòmiques i de direcció i organització que efectuïn, tant si estan finançades amb ajudes públiques com si no ho estan.
2. Les bones pràctiques establertes i realment executades per les federacions i les entitats que en formen part constitueixen un dels criteris de la classificació regulada a l’article 40 i es tenen en compte per a l’accés a les subvencions i les ajudes públiques, d’acord amb la resta de legislació.
Article 28. Control financer
La Intervenció General del Govern exerceix el control financer de les federacions en els termes previstos en la Llei general de les finances públiques.
Article 29. Insolvència
Si una federació esportiva és declarada insolvent conforme a la legislació mercantil, l’òrgan amb competència en matèria d’esports pot assumir l’exercici de les funcions delegades de forma directa fins que conclogui la situació d’insolvència o es liquidi la federació insolvent amb la finalitat d’evitar la finalització o la interrupció de l’activitat esportiva.
Article 30. Llicències federatives
1. L’expedició de la llicència és competència de les federacions esportives i té com a conseqüència la integració de les persones físiques i de les entitats esportives en les federacions.
2. Les federacions esportives han d’exigir com a requisit previ i imprescindible per lliurar les llicències a les persones físiques la presentació del certificat mèdic oficial d’aptitud per a la pràctica de la modalitat o la disciplina esportiva corresponent.
3. L’expedició de llicències té caràcter reglat. Les federacions no poden denegar una llicència si la persona que la sol·licita compleix els requisits legals i estatutaris per obtenir-la.
4. Les dades i els documents de caràcter personal i esportiu necessaris per obtenir una llicència esportiva es determinen reglamentàriament.
Secció quarta. Règim específic de les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE)
Article 31. Règim general i denominació
1. Les seccions professionals dels clubs que participen en competicions oficials estrangeres poden constituir una societat anònima d’objecte esportiu (SAOE), d’acord amb aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
2. L’objecte social de les SAOE ha d’esmentar de manera expressa en els seus estatuts la participació actual o la intenció de participació futura en competicions oficials.
3. En els termes que s’estableixin reglamentàriament, les SAOE hauran d’acreditar un projecte clar i sòlid de participació present i futura en competicions oficials.
4. L’administració i la gestió de les societats anònimes amb objecte esportiu, el règim de responsabilitat, la retribució de càrrecs, el pressupost, la comptabilitat i qualsevol altre aspecte d’aquestes societats estan subjectes al règim general establert per a les societats anònimes, amb les particularitats que es contenen en aquesta Llei i en les normes que la despleguen.
5. En la denominació social d’aquestes societats s’han d’incloure les sigles “SAOE”.
Article 32. Obligacions registrals
1. Les societats anònimes amb objecte esportiu s’han d’inscriure, d’acord amb l’article 13, al Registre d’Entitats Esportives i a la federació andorrana corresponent.
2. Per a la inscripció al Registre d’Entitats Esportives és necessària la inscripció prèvia de la societat anònima d’objecte esportiu al Registre de Societats.
Article 33. Capital social mínim
El capital mínim de les societats anònimes amb objecte esportiu ha de ser com a mínim el que estableix la llei per a les societats anònimes.
Article 34. Accions
1. Les societats anònimes amb objecte esportiu han de comunicar a l’òrgan del Govern competent en matèria d’esports tots els actes o negocis jurídics dels seus accionistes que constitueixin una disposició inter vivos de les accions de la societat, en els termes establerts reglamentàriament.
2. Cap accionista no pot posseir accions en una proporció superior al percentatge de capital que es fixi reglamentàriament, de forma simultània, en dues o més societats anònimes amb objecte esportiu que participen en la mateixa competició.
3. Per calcular el límit fixat a l’apartat anterior es tenen en compte no només les accions posseïdes directament pel titular, sinó també les que pertanyin a una altra persona o unes altres persones o entitats que constitueixin una unitat de decisió amb el titular.
4. Les persones físiques que tinguin un vincle laboral, professional o de qualsevol altra mena amb una societat anònima amb objecte esportiu no poden posseir accions d’una altra societat que participi en la mateixa competició que excedeixin el percentatge establert reglamentàriament per als accionistes.
5. En cas que un accionista, persona física o jurídica, per qualsevol motiu superi el límit establert, té un termini de tres mesos, a comptar del moment en què ha assolit aquesta situació irregular, per alienar la quantitat d’accions necessàries per respectar el límit legal. Fins al moment de l’alienació, la persona afectada no pot exercir el dret de vot en cap de les dues entitats
6. Les juntes generals d’accionistes de les societats anònimes amb objecte esportiu no poden reconèixer l’exercici dels drets polítics als qui n’adquireixin accions incomplint aquest article.
Article 35. Dividends i préstecs
1. Les societats anònimes amb objecte esportiu no poden repartir dividends fins que no estigui constituïda una única reserva legal igual, almenys, a la mitjana de les despeses realitzades en els tres últims exercicis. Durant els tres primers exercicis aquesta quantitat s'ha de calcular sobre la mitjana de les despeses realitzades o sobre l'import del pressupost inicial si no es disposa del tancament anyal.
2. Els accionistes i administradors que realitzin préstecs a favor de les societats anònimes amb objecte esportiu no els poden exigir si la societat no ha obtingut beneficis en l’últim exercici anterior al seu venciment. En aquest cas, els préstecs queden renovats fins al tancament de l’exercici, moment en què seran retornats si s’han obtingut beneficis.
Article 36. Relacions entre SAOE i club esportiu
1. Les relacions entre el club esportiu i la societat anònima que ha creat el club es regeixen pel conveni que aproven els seus representants legals respectius.
2. El conveni, que inclou, a més de les condicions d’utilització o cessió a la SAOE dels signes distintius del club, la informació obligatòria al club de les deliberacions dels òrgans socials de la SAOE, entra en vigor després de l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports i, en tot cas, al cap de dos mesos d’haver-lo presentat a aprovació sense que hi hagi hagut oposició de l’òrgan governamental competent.
Article 37. Limitació d’equips en la mateixa categoria i competició
Cap societat anònima amb objecte esportiu pot mantenir més d’un equip en la mateixa categoria d’una competició esportiva.
Article 38. Pèrdua de la condició de SAOE
1. La modificació de l’objecte social que impliqui la contravenció de les disposicions d’aquesta Llei o les normes de desplegament comporta la pèrdua de la condició de societat anònima d’objecte esportiu.
2. Les seccions professionals d’un club constituïdes en SAOE que deixin de participar en competicions oficials estrangeres poden mantenir la seva condició sempre que no modifiquin l’objecte social amb vista a tornar a participar en aquestes competicions.
Secció cinquena. Agrupacions esportives
Article 39. Definició i constitució
1. Són agrupacions esportives, a l’efecte d’aquesta Llei, les associacions privades sense afany de lucre constituïdes per persones físiques relacionades per vincles de caràcter personal, professional o social, que s’associïn per a l’estudi, la promoció o la pràctica d’activitats fisicoesportives, i que no tinguin una finalitat essencialment competitiva.
2. Quant al seu règim de constitució, n’hi ha prou que sis persones físiques subscriguin un document atorgat davant un notari del Principat, on consti, com a mínim, el següent:
a) El nom i el domicili dels promotors o fundadors, i també el nom d’un delegat o responsable, que ha d’acceptar el càrrec en el mateix escrit.
b) La voluntat de constituir l’agrupació esportiva, així com la seva finalitat, el nom i el símbol.
c) El domicili social al Principat.
d) La submissió de forma expressa a la normativa esportiva.
Capítol segon. Subvencions i altres ajuts a l’esport
Article 40. Subvencions
1. A fi de promoure l’esport, l’òrgan competent en matèria d’esports pot fomentar els programes i les activitats que siguin coherents amb els criteris i les directrius de la política esportiva de l’Estat.
2. Les subvencions a l’esport poden consistir en prestacions o en ajuts de caràcter econòmic, i s’han de destinar a un o diversos objectius esportius precisos.
3. Els sistemes de suport econòmic poden ser directes o indirectes, i les bases per a l’atorgament de subvencions i ajuts a l’esport poden tenir caràcter plurianual, anual o puntual.
4. Es reconeixen nivells diferents de subvencions, amb obligacions, responsabilitats i drets que s’estableixen reglamentàriament en funció dels criteris següents:
a) La vinculació de la disciplina esportiva amb la neu, la muntanya i les característiques geopolítiques del Principat d’Andorra.
b) La prioritat de la disciplina esportiva dins els plans nacionals de foment de l’esport andorrà que pugui establir l’òrgan competent en matèria d’esports.
c) Els resultats internacionals dels esportistes federats.
d) La incidència social, mediambiental i econòmica de la disciplina esportiva que representen.
e) El compliment del Codi de bones pràctiques regulat a l’article 27, la transparència i la bona gestió econòmica, i el funcionament democràtic de l’entitat.
f) El nombre d’esportistes federats.
Article 41. Règim d’atorgament
1. L’atorgament de qualsevol subvenció o ajuda es regeix pels principis de transparència i equitat, té en compte els criteris de l’article 27 i està sotmès a l’obligació d’aplicar íntegrament la subvenció o ajuda al programa o l’activitat subvencionada.
2. En tot cas, les subvencions a l’esport reuneixen les característiques administratives derivades del caràcter facultatiu i la condicionalitat de l’atorgament, el qual està supeditat a la consignació i la disponibilitat que s’estableixi en la Llei del pressupost de cada exercici.
3. La convocatòria i l’adjudicació de subvencions es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 42. Requisits
1. Les entitats que sol·liciten una subvenció o ajut han de complir els requisits generals següents:
a) Estar inscrites al Registre d’Entitats Esportives.
b) Formalitzar la sol·licitud i la documentació requerida per al tipus de subvenció, dins dels terminis establerts en la convocatòria i d’acord amb les bases corresponents.
c) Complir, amb caràcter general, les prescripcions contingudes en aquesta Llei i en la normativa de desplegament.
2. Es poden establir altres requisits específics per garantir l’aplicació efectiva de la subvenció a les finalitats subvencionades.
Article 43. Remissió a la normativa general
El règim d’atorgament, la supervisió i la rendició de comptes així com les obligacions dels perceptors de qualsevol ajuda s’han d’ajustar a la legislació en matèria de subvencions del Principat d’Andorra.
Títol IV. Pràctica esportiva
Capítol primer. Manifestacions esportives
Article 44. Competicions esportives
1. S’entén per competició esportiva, la manifestació esportiva consistent en l'enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris en una prova o un conjunt de proves organitzades habitualment per una entitat esportiva reconeguda legalment, d’acord amb unes regles concretes emanades dels òrgans esportius competents i acceptades lliurement pels participants.
2. Les competicions de caràcter oficial són les que promouen, organitzen, tutelen o autoritzen les federacions esportives.
3. També poden tenir la consideració d’oficials altres competicions de caràcter puntual o regular, d’acord amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
4. Correspon a l’òrgan amb competència en matèria d’esports l’aprovació de la reglamentació general que autoritzi la participació en competicions esportives oficials de persones que no tinguin residència legal a Andorra d’acord amb la legislació andorrana sobre residència i nacionalitat.
5. Els organitzadors de les competicions esportives poden encomanar-ne la gestió material, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, a entitats públiques o privades. Els termes de l’encàrrec i les responsabilitats recíproques es determinen en el negoci jurídic corresponent.
Article 45. Proves esportives
S’entén per prova esportiva la manifestació esportiva consistent en l'enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris d’acord amb unes regles concretes emanades de l’entitat organitzadora i acceptades lliurement pels participants.
Article 46. Lluita contra la violència i seguretat de les manifestacions esportives
1. Correspon a tots els organismes i entitats amb responsabilitat en alguna manifestació esportiva prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant en l’esport, i també fomentar els valors associats a l’esport, especialment en el camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge.
2. L’organitzador d’una manifestació esportiva elabora una proposta de recursos materials i humans per garantir la seguretat de la manifestació i la sotmet a la validació de l’òrgan competent en matèria de protecció civil perquè sigui aprovada d’acord amb la legislació vigent.
3. Els organismes públics competents poden exonerar l’organitzador de la manifestació de la prestació efectiva de tot o una part del dispositiu.
4. L’obligació del paràgraf 1 ha de constar als estatuts de les federacions esportives.
5. Les mesures de seguretat adoptades pels organitzadors d’una manifestació esportiva s’han d’adequar a les circumstàncies concretes de cada esdeveniment. Entre altres previsions, han de tenir en compte, si escau:
a) La presència de personal de seguretat als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones i a les vies d’accés a aquests indrets.
b) La separació dels aficionats rivals.
c) El control rigorós de les vendes de bitllets.
d) La prohibició d’introduir o vendre begudes alcohòliques als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones.
e) Els controls de seguretat amb vista a detectar objectes susceptibles de ser utilitzats per a actes violents.
f) El condicionament del lloc on s’hagi de dur a terme la manifestació esportiva per garantir la seguretat dels espectadors.
6. Les federacions esportives i qualsevol altra entitat promotora o organitzadora d’una manifestació esportiva cooperen amb els poders públics en la difusió i el suport de les mesures socioeducatives que s’estableixin per prevenir la violència i el racisme en l’àmbit de les entitats i els esportistes que hi estan federats i en les competicions que organitzen o en què participen.
7. En les grans competicions internacionals, els òrgans públics responsables en matèria policial i esportiva cooperen amb les autoritats dels països afectats per identificar riscos possibles, prevenir actes de violència i assegurar la seguretat dels espectadors.
8. El Govern pot desautoritzar la realització d’una manifestació esportiva i la participació de les entitats andorranes en algun esdeveniment per causa justificada relacionada amb la violència, la xenofòbia, la intolerància o altres pràctiques tipificades com a infracció molt greu en aquesta Llei i, en general, en cas de risc per a la seguretat dels espectadors o els participants.
Article 47. Responsabilitat de les entitats organitzadores
Tota manifestació o competició esportiva obliga l’entitat organitzadora, d’acord amb les característiques de l’acte, a la concertació prèvia d’una modalitat específica d’assegurança que cobreixi els danys eventuals i els perjudicis que es puguin causar a terceres persones amb motiu de la realització.
Capítol segon. Infraestructures esportives
Article 48. Seguretat i qualitat de les instal·lacions esportives
1. Correspon al Govern, i als comuns en el marc de les seves competències, establir el règim i les condicions d’utilització de les instal·lacions esportives i les obligacions de les persones que hi acudeixen tant per practicar un esport com per assistir a un esdeveniment.
2. L’òrgan competent en matèria d’esports pot adoptar directrius vinculants per al reconeixement esportiu de les instal·lacions amb vista a la seguretat, la qualitat i la utilització per a usos esportius, d’acord amb els articles 46 i 47.
3. Les directrius sobre les infraestructures han d’incloure l’obligatorietat de garantir a les persones amb discapacitat l’accés a les instal·lacions esportives.
4. La normativa reguladora de les instal·lacions públiques ha de garantir-ne un ús responsable, sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Article 49. Cessió d’ús de les instal·lacions esportives
1. El Govern ha de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de les hores lectives per a la pràctica de l’esport, d’acord amb les condicions de cessió, les prioritats i els preus públics establerts.
2. Els centres escolars i qualssevol altres entitats que rebin suport públic han de promoure la utilització de les seves infraestructures esportives fora de les hores lectives o d’activitat programada, a altres entitats, d’acord amb la normativa de foment de l’ús social de les instal·lacions públiques del Govern i dels comuns.
Capítol tercer. Agents de la pràctica esportiva
Article 50. Esportistes
Es considera esportista qualsevol persona, independentment de l’edat i de les capacitats, que practica alguna modalitat o especialitat esportiva, encara que no estigui federada o no participi en competicions.
Article 51. Esportistes menors i esport de base
1. Els poders públics i les federacions esportives han d’articular mesures per incentivar que totes les entitats esportives fomentin l’esport de base i evitin qualsevol actuació que constitueixi una explotació d’aquest nivell esportiu.
2. No poden exigir-se drets de retenció, de pròrroga, de formació, de compensació o anàlegs sobre els esportistes menors de setze anys, entre entitats radicades al Principat d’Andorra.
Article 52. Esportistes d’alt nivell
1. Es considera esportista d’alt nivell la persona que practica una modalitat o especialitat esportiva caracteritzada per les altes exigències tècniques i científiques de la preparació, per l’excel·lència esportiva i per la participació en competicions d’àmbit internacional en condicions de màxim rendiment i competitivitat.
2. Correspon a l’òrgan competent en esports, amb l’assessorament de les federacions esportives concernides i el comitè Olímpic, establir els criteris objectius específics i les condicions concretes per obtenir la qualificació d’esportista d’alt nivell.
3. La condició d’esportista d’alt nivell s’adquireix amb la inclusió en la llista d’esportistes d’alt nivell que publica anyalment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’òrgan competent en matèria d’esports, a la vista de les propostes fetes per les federacions esportives.
Article 53. Promoció de l’esport d’alt nivell
1. Correspon al Govern, a les federacions i al Comitè Olímpic Andorrà, en les seves competències respectives, promoure coordinadament l’esport d’alt nivell.
2. El Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures necessàries per facilitar la preparació tècnica, la formació i la plena integració social i professional dels esportistes d’alt nivell durant la seva carrera esportiva i també al final de la seva carrera.
3. Les federacions esportives i, si escau, les altres entitats concernides, acorden amb l’òrgan competent en matèria esports, que exerceix la tutela i el control de l’esport d’alt nivell, els programes, els plans de preparació, el sistema d’execució i seguiment, i les tasques de recerca.
4. Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport següents:
a) Promoure disposicions i acords que permetin a l’esportista d’alt nivell compaginar l’activitat esportiva amb el desenvolupament i el bon resultat dels seus estudis.
b) Establir ajuts que s’assignin a les federacions esportives per a esportistes amb aquesta qualificació.
c) Fixar exempcions de requisits específics, exigits per a l’accés a l’ensenyament de l’esport, de la forma que es determini reglamentàriament.
d) Establir, si l’esportista d’alt nivell presta servei a l’Administració pública, condicions de treball que li permetin l’entrenament i la participació en competicions esportives.
5. L’òrgan competent en matèria d’esports pot impulsar l’establiment de convenis entre empreses públiques o privades i els esportistes d’alt nivell, per garantir la seva formació i promoció professional i per assegurar-li unes condicions de treball compatibles amb l’entrenament i amb la participació en les competicions esportives.
6. La condició d’esportista d’alt nivell es considera, en els termes que estableixi la normativa de funció pública, un mèrit avaluable a l’efecte de l’accés i la promoció en l’àmbit de l’Administració pública.
Article 54. Esportistes promesa
1. Es considera promesa l’esportista de categoria inferior a l’absoluta que practica una modalitat o especialitat esportiva reconeguda d’alt nivell sense complir els criteris per ser inclòs a la llista de l’article 52.3, però amb un nivell de realització excel·lent i un potencial i una capacitat de progressió que fan preveure amb moltes probabilitats el compliment de les condicions per ser esportista d’alt nivell.
2. Coincidint amb la publicació anyal de la llista dels esportistes d’alt nivell, l’òrgan competent en matèria d’esports publica els noms dels esportistes reconeguts com a promesa, després d’analitzar les propostes de les federacions esportives.
3. L’òrgan competent en matèria d’esports estableix amb l’assessorament de les federacions esportives concernides i el comitè Olímpic, els programes, els plans de preparació i el sistema de seguiment dels esportistes promesa, i coordina les mesures de suport aplicables amb la resta de ministeris i administracions implicats.
Article 55. Esportistes professionals
1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per esportista professional la persona que, estant subjecta a una relació establerta amb caràcter regular amb una entitat esportiva, es dedica a la pràctica de l’esport per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’aquesta entitat a canvi d’una retribució, i també la persona que es dedica a la pràctica de l’esport com a activitat per compte propi.
2. Els esportistes que reuneixen la condició establerta a l’apartat anterior han d’estar afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en les condicions establertes legalment.
3. La relació laboral establerta entre l’esportista professional i l’entitat esportiva per compte de la qual practica l’esport es regeix per allò expressament pactat entre les parts, i el Codi de relacions laborals s’hi aplica amb caràcter subsidiari.
Article 56. Entrenadors i tècnics
1. Es consideren entrenadors o tècnics esportius les persones que, amb la titulació exigida en l’ordenament jurídic andorrà, exerceixen funcions d’entrenament, planificació, formació, perfeccionament, prevenció de lesions, direcció tècnica i altres funcions anàlogues en relació amb una modalitat o especialitat esportiva.
2. L’entrenador esportiu que exerceix en el marc d’una federació esportiva, a més, ha de disposar de la llicència federativa corresponent, d’acord amb els estatuts federatius.
3. Els entrenadors de les seleccions nacionals que participen en competicions d'alt nivell es poden beneficiar de les mesures de suport de l’article 53.
4. Correspon al Govern, mitjançant els òrgans competents en educació i esports, establir la formació i la titulació necessària per exercir les funcions d’aquest article amb la concreció del marc general de titulacions esportives, i fomentar la realització dels cursos i les activitats per a la formació i el perfeccionament dels entrenadors i tècnics esportius.
Article 57. Àrbitres i jutges esportius
1. A l’efecte d’aquesta Llei, es considera àrbitre o jutge esportiu la persona que té la funció de jutjar, interpretar i aplicar les regles tècniques en el desenvolupament d’una competició esportiva.
2. En el transcurs de la competició els àrbitres i els jutges esportius gaudeixen de l’autoritat que els atorga la seva responsabilitat, i els comportaments agressius o antiesportius envers ells són objecte de les sancions establertes al títol VI.
3. L’àrbitre o el jutge esportiu ha de disposar de la llicència federativa corresponent a la modalitat o especialitat esportiva d’acord amb els estatuts federatius.
4. Els àrbitres i els jutges esportius exerceixen la seva funció amb independència i imparcialitat, d’acord amb les normes establertes per a cada modalitat esportiva.
5. Correspon a cada federació esportiva fomentar la realització dels cursos i les activitats que siguin necessaris per a la formació i el perfeccionament dels àrbitres i els jutges esportius.
Article 58. Monitors i animadors d’activitats esportives
1. Els monitors, animadors o qualsevol persona que rebi una remuneració per ensenyar o animar una activitat física o esportiva o per preparar per a aquesta activitat, tant si es tracta d’una ocupació principal com si és secundària, tant si és una dedicació habitual com si és temporal o esporàdica, han de disposar del diploma, títol o certificat que es determini reglamentàriament tenint en compte les característiques de cada activitat.
2. Les persones que estiguin formant-se per un diploma, un títol o un certificat que habiliti per a la professió descrita al paràgraf anterior poden exercir a canvi d’una remuneració en les condicions establertes reglamentàriament.
3. No poden exercir la funció descrita al paràgraf primer, ni a canvi de remuneració ni de forma gratuïta, les persones menors de 16 anys, les que tinguin antecedents penals per delictes contra la integritat física i moral o per delictes relacionats amb menors, les que hagin comès una infracció del capítol segon del títol VI durant el termini de compliment de la sanció, i les que siguin objecte d’una mesura administrativa que els prohibeixi participar, per qualsevol causa, en activitats amb joves o menors.
4. Correspon al Govern, mitjançant els òrgans competents en educació i esports, establir la formació i la titulació necessària per exercir les funcions d’aquest article amb la concreció del marc general de titulacions esportives, i fomentar la realització dels cursos i les activitats per a la formació i el perfeccionament dels monitors i animadors d’activitats esportives.
Article 59. Voluntaris
Es consideren agents de la pràctica esportiva les persones que efectuen una prestació voluntària de serveis relacionats amb la pràctica de l’esport o l’organització d’alguna manifestació esportiva que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat, d’acord amb el concepte de voluntariat establert a la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra o la norma que la substitueixi.
Capítol quart. Educació, formació tècnica i professions esportives
Article 60. Educació física i esport escolar
1. L’educació física s’imparteix com a matèria, d’acord amb els programes, els nivells i els graus educatius establerts legalment.
2. Els plans i els programes per a l’ensenyament i la pràctica de l’educació física i de l’esport escolar estan orientats a:
a) L’educació integral dels escolars i el desenvolupament harmònic de la seva personalitat.
b) La consecució d’unes condicions físiques i d’una formació que possibilitin la pràctica continuada de l’esport en edats posteriors.
3. Tots els centres docents, públics o privats, han de tenir accés als equipaments i al material esportiu suficient per atendre l’educació física i la pràctica de l’esport.
4. La pràctica de l’esport escolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició, de manera que els escolars, cíclicament, coneguin practicant-les les diverses modalitats esportives, d’acord amb la seva aptitud i la seva edat.
Article 61. Esport extraescolar
1. L’esport extraescolar és el que practiquen els infants en edat escolar fora de l’horari lectiu i al marge de l’esport federat.
2. La pràctica de l’esport extraescolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició.
Article 62. Esport universitari
Sense perjudici de les titulacions acadèmiques universitàries relacionades amb l’esport que es puguin establir, la Universitat d’Andorra i qualsevol altra institució universitària o centre d’ensenyament superior implantats a Andorra han de promoure la pràctica de l’esport tant competitiu com de lleure entre els estudiants.
La pràctica de l’esport a la universitat és part de la formació de l’estudiant universitari, havent les universitats d’establir les mesures precises per a la compatibilitat efectiva d’aquesta pràctica amb la formació acadèmica.
Article 63. Formació tècnica esportiva
1. Correspon a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i al ministeri encarregat de l’educació formar, mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics, els monitors i els entrenadors d’esport, els tècnics esportius, els responsables tècnics de federacions i entitats esportives i els animadors d’activitats esportives de lleure.
2. La supervisió de la formació tècnica esportiva que duen a terme les federacions correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports en coordinació amb l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i el ministeri encarregat de l’educació.
3. El Govern pot acreditar altres institucions públiques o privades per realitzar formacions mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics, als monitors i als entrenadors d’esport, als tècnics esportius, als responsables tècnics de federacions i entitats esportives i als animadors d’activitats esportives de lleure.
Article 64. Professions esportives
1. Es consideren professions esportives les que recull el marc andorrà de titulacions esportives del Govern.
2. A cada professió i modalitat d’exercici professional correspon la titulació específica establerta reglamentàriament.
3. El reconeixement de titulacions correspon al ministeri competent en matèria d’educació, amb l’informe previ de l’Escola de Formacions Esportives i de Muntanya.
4. Es crea la Comissió d’Equivalències, que té per objectiu establir el nivell i les equivalències entre les formacions estrangeres i les nacionals. La Comissió d’Equivalències és un òrgan col·legiat en què participen els ministeris encarregats de l’educació i de l’esport i l’EFPEM com a membres permanents. El règim de funcionament i composició de la Comissió s’ha d’establir reglamentàriament.
Títol V. Seguretat i salut dels esportistes
Article 65. Valors de la pràctica esportiva
Totes les persones i entitats integrants del sistema esportiu andorrà tenen la responsabilitat de promoure la concòrdia en l’esport, el joc net, la convivència i la integració en la societat, i s’han d’implicar activament en l’eradicació de la violència, el racisme, la intolerància i la xenofòbia en l’esport.
Article 66. Coordinació governamental
1. Correspon a l’òrgan competent en matèria d’esports, en coordinació amb tots els ministeris i organismes afectats, impulsar les mesures necessàries amb la cooperació de les federacions esportives per protegir la seguretat i la salut dels esportistes, i per lluitar contra el dopatge.
2. El Govern ha d’impulsar actuacions de prevenció i orientació dels efectes que l’esport i l’activitat física tenen sobre la salut, i ha de garantir que les persones participants en competicions esportives tinguin accés a informació i recomanacions sobre els riscos i els beneficis de la seva participació en aquestes competicions.
Article 67. Reconeixement mèdic
Per autoritzar la participació en una competició esportiva federada, les federacions esportives han d’exigir com a requisit previ i imprescindible que l’esportista se sotmeti a un reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de la modalitat o la disciplina esportiva corresponent i el superi. Reglamentàriament es determinen les proves que el reconeixement mèdic ha d’incloure.
Article 68. Responsabilitat de les federacions
Les federacions esportives són responsables del seguiment mèdic dels seus esportistes d’alt nivell i promesa i dels seus esportistes que representen l’esport andorrà en competicions internacionals.
Article 69. Assegurança obligatòria dels esportistes
1. Tots els esportistes federats que participin en competicions oficials han de disposar d’una assegurança obligatòria que cobreixi els possibles riscos per a la salut derivats de la pràctica esportiva corresponent.
2. Reglamentàriament es pot establir l’obligació d’una assegurança específica per a qualsevol altra manifestació esportiva organitzada per una entitat esportiva, que per les seves característiques específiques de risc ho justifiqui.
Títol VI. Règim disciplinari
Capítol primer. Règim disciplinari general
Article 70. Abast
1. L’àmbit de la disciplina esportiva d’aquest capítol comprèn les infraccions de les regles del joc o la competició, les relacionades amb la conducta esportiva i les que es cometen contra les normes generals esportives en el marc de les manifestacions o competicions oficials nacionals i, si és el cas, internacionals comeses per les persones que hi participen.
2. Les infraccions es tipifiquen amb caràcter general en aquesta Llei, a les disposicions de desplegament i a les normes estatutàries específiques de les federacions esportives andorranes, que poden completar el règim legal en aspectes directament relacionats amb les peculiaritats de l’activitat esportiva corresponent.
3. Les federacions esportives han d’incloure en els estatuts un sistema tipificat d’infraccions, i qualificar-les segons la gravetat en molt greus, greus i lleus. Si les disposicions estatutàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions que aquesta Llei quant a disciplina esportiva, la qualificació dels estatuts ha de coincidir amb la gradació establerta en aquest títol.
4. El procediment disciplinari i de determinació de la responsabilitat disciplinària és el que s’estableixi reglamentàriament.
5. El règim disciplinari de les infraccions en matèria de dopatge és el que estableixen les disposicions del capítol segon del títol IV.
Article 71. Titulars de la potestat disciplinària
1. L’exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:
a) Als clubs esportius, a les seccions esportives i a les societats anònimes amb objecte esportiu, en el marc del règim disciplinari dels seus propis estatuts.
b) A les federacions esportives, en relació amb totes les persones que formen part de l’estructura orgànica; els seus esportistes, tècnics i directius; els jutges i els àrbitres i, en general, totes les persones i entitats federades que duen a terme l’activitat esportiva corresponent en el seu àmbit de competència.
c) A la Comissió Jurídica Esportiva, que exhaureix la via administrativa, en relació amb les persones i entitats enumerades anteriorment. La resolució de la Comissió Jurídica Esportiva pot ser impugnada en la via jurisdiccional.
2. No es considera exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició per part dels jutges o àrbitres mitjançant la mera aplicació.
Article 72. Infraccions
1. Les infraccions d’aquest títol poden ser molt greus, greus i lleus.
2. Són infraccions molt greus:
a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.
b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions.
c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.
d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.
e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.
f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
g) Les declaracions públiques de directius, tècnics, àrbitres, esportistes o afeccionats que incitin els seus equips o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.
h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.
i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
k) Les que estableixin amb aquest caràcter les federacions, els clubs esportius o les seccions esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.
l) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.
3. Amb independència de les infraccions establertes a l’apartat anterior, són infraccions específiques molt greus dels directius de les entitats esportives, les següents:
a) L’incompliment dels acords de l’Assemblea General, i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.
b) La no convocatòria de forma sistemàtica i reiterada, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.
c) La utilització incorrecta dels fons privats de l’entitat esportiva o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats a la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.
d) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.
e) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de l’entitat sense la disponibilitat pressupostària prèvia.
f) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció d’entitats esportives.
g) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats a què es refereix aquesta Llei.
h) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
i) La no expedició injustificada de llicències federatives, i també l’expedició fraudulenta de les mateixes llicències.
4. Són infraccions greus:
a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.
b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.
c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.
d) La no convocatòria, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.
e) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
f) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.
g) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en aquesta Llei i en les disposicions de desplegament.
h) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.
i) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.
j) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.
5. Són infraccions lleus:
a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
b) La incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.
c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en aquesta Llei i en les seves disposicions de desplegament, o en les normes reglamentàries o estatutàries de les entitats esportives.
e) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició, i de la conducta esportiva.
Article 73. Circumstàncies modificadores de la responsabilitat
1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:
a) La reiteració.
b) La reincidència.
c) La remuneració o l’ànim de lucre.
d) El perjudici econòmic ocasionat.
2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:
a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.
b) El penediment espontani.
c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.
Article 74. Sancions
1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:
a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
b) Sanció econòmica, que ha de constar quantitativament en el reglament disciplinari de cada federació. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
c) Clausura del recinte esportiu.
d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
f) Inhabilitació temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
h) Descens de categoria, pèrdua de punts en la classificació i pèrdua del partit o de la trobada o prova o celebració de l’acte sense l’assistència de públic.
2. Es pot establir, a petició de la part interessada, la suspensió provisional de l’execució d’una sanció fins que es produeixi la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.
3. Amb independència de les sancions que puguin correspondre, els òrgans disciplinaris tenen la facultat d’alterar el resultat dels jocs, les proves o les competicions per causa de predeterminació no esportiva del resultat d’un joc, una prova o una competició, en supòsits d’alineació indeguda i, en general, en tots els casos en què la infracció suposi una alteració greu de l’ordre del joc, la prova o la competició.
4. Les sancions econòmiques s’apliquen tenint en compte els imports següents:
a) Per infraccions lleus: sanció d’un import màxim de 1.000 euros.
b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre 1.001 i 3000 euros.
c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre 3.001 i 12.000 euros.
5. Les quanties de les sancions poden ser actualitzades pel Govern.
6. Sanció molt greu a les federacions esportives andorranes. Per la comissió de les infraccions previstes en l’article 72.3 podrà imposar-se una sanció pecuniària a la Federació que es tracti, amb independència del dret d’aquesta a repetir contra la persona o persones que poguessin ser responsables directes d’aquesta infracció.
Article 75. Procediment disciplinari
1. Per imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari d’acord amb el procediment establert reglamentàriament.
2. Les sancions per infracció de les regles del joc, la prova o la competició que, per raó del desenvolupament normal de la prova o la competició, necessiten l’acord immediat dels òrgans disciplinaris s’han de tramitar pel procediment d’urgència.
3. El procediment ha de regular la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d’audiència. En qualsevol cas, la persona presumptament infractora té dret a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que se li formula en contra, a fer les al·legacions que cregui pertinents, a recusar l’instructor i el secretari de l’expedient, i a proposar proves.
4. Les actes dels jutges o àrbitres de la trobada, la prova o la competició constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. També tenen aquest caràcter les ampliacions o els aclariments de les actes dels mateixos jutges o àrbitres, bé d’ofici bé a sol·licitud dels òrgans disciplinaris.
No obstant això, els fets rellevants per al procediment i la seva resolució es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova, que les persones interessades poden proposar que es practiquin o aportar directament.
Article 76. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i les sancions
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:
a) Pel compliment de la sanció.
b) Per prescripció de les infraccions o de les sancions.
c) Per mort de la persona inculpada o sancionada.
d) Per aixecament de la sanció.
2. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un mes; les infraccions greus, al cap d’un any, i les infraccions molt greus, al cap de tres anys d’haver estat comeses.
3. Les sancions prescriuen al cap d’un mes, si han estat imposades per infracció lleu; al cap d’un any, si ho han estat per infracció greu, i al cap de tres anys si corresponen a una infracció molt greu, sempre que no siguin definitives.
4. El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia que adquireix fermesa la resolució sancionadora o el dia que se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.
Article 77. Concreció del règim disciplinari per les federacions esportives
D’acord amb l’article 70, els estatuts de les entitats esportives han de determinar, dins el marc general d’aquesta Llei i en les seves disposicions de desplegament, en relació amb la disciplina esportiva, les qüestions següents:
a) La tipificació de les infraccions i les sancions.
b) La determinació de les circumstàncies eximents, les atenuants i les agreujants de la responsabilitat, i els requisits d’extinció i prescripció.
c) La qualificació de les infraccions, amb especificació de les que són molt greus, greus i lleus, i amb l’establiment dels criteris de diferenciació i proporcionalitat de la sanció aplicable.
d) La prohibició de sancionar per infraccions tipificades després d’haver estat comeses.
e) El sistema de reclamacions o recursos contra les sancions imposades.
Capítol segon. Òrgans de decisió i mediació
Article 78. Comissió Jurídica Esportiva
1. La Comissió Jurídica Esportiva (CJE) és l’entitat adscrita orgànicament a l’òrgan competent en matèria esports que, actuant amb total independència, decideix en darrera instància administrativa sobre les qüestions esportives de la seva competència.
2. Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.
Article 79. Competències de la Comissió Jurídica Esportiva
1. Són competència de la Comissió Jurídica Esportiva el coneixement i la resolució dels recursos interposats contra els acords dels òrgans directius de les federacions esportives, adoptats en exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que els corresponen legalment.
2. La Comissió Jurídica Esportiva també té competència per resoldre en qualsevol altra acció o omissió que, per la seva transcendència dins l’activitat esportiva, estimi oportú tractar d’ofici o a instància de l’òrgan governamental competent.
Article 80. Composició i funcionament de la Comissió Jurídica Esportiva
1. La Comissió Jurídica Esportiva està integrada per tres membres i un secretari, amb experiència acreditada en la matèria, nomenats pel Govern, després de consulta prèvia al Consell Andorrà de l’Esport.
2. Les condicions del mandat i les normes de funcionament són les que fixen les normes reglamentàries, d’acord amb les normes administratives i els principis generals disciplinaris i sancionadors d’aquest títol.
3. En tot cas, la Comissió, abans de resoldre, ha d’instruir expedient i respectar el dret d’audiència de la persona interessada, la qual pot comparèixer en el procediment amb l’assistència de la persona que designi.
Article 81. Mediació i Arbitratge
Per a la solució de les controvèrsies sorgides en les relacions esportives de caràcter no disciplinari, les parts es poden sotmetre als procediments de mediació i arbitratge establerts legalment.
Disposicions addicionals
Primera
Els convenis o els acords que pugui establir el Govern amb les federacions esportives o amb altres entitats públiques o privades tenen naturalesa jurídica administrativa, llevat que se’ls atorgui expressament un caràcter diferent.
Segona
1. Tota persona física o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d’activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d’aquesta Llei que li siguin aplicables.
2. Correspon al Govern vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s’adeqüin a les condicions de salut, higiene i aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.
Tercera
L’òrgan amb competència en matèria d’esports pot autoritzar la representació internacional de l’esport andorrà a entitats esportives andorranes diferents de les federacions esportives quan no existeixi la federació esportiva corresponent o d’acord amb la federació esportiva corresponent.
Quarta
El Registre d’Entitats Esportives inscriu, d’acord amb els requisits generals d’aquesta Llei, clubs esportius de modalitats o especialitats esportives reconegudes internacionalment si presenten el certificat de validació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
Cinquena
L’Automòbil Club d’Andorra, per mitjà de la seva Comissió Esportiva, exerceix les funcions de Federació d’Automobilisme i les disposicions d’aquesta Llei li són aplicables.
Disposicions transitòries
Primera
Les entitats esportives han d’adaptar les seves disposicions estatutàries i reglamentàries a les prescripcions d’aquesta Llei dins el termini d’un any a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Segona
1. Els requisits de titulació introduïts per aquesta Llei per als professionals esportius entraran en vigor amb l’aprovació del marc general de titulacions i homologacions de professions esportives, que ha d’aprovar el Govern dins un termini de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
2. El marc general de titulacions i homologacions de professions esportives ha de regular les condicions d’homologació dels professionals que en el moment de l’entrada en vigor dels nous requisits acreditin una experiència mínima de tres anys en una professió esportiva sense la titulació exigida.
Tercera
Les agrupacions esportives han d’inscriure’s al registre genèric d’associacions del Govern d’Andorra en un termini de 6 mesos després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Disposició derogatòria
Queden derogats la Llei de l’esport, del 30 de juny de 1998, i qualsevol altra norma relacionada que s’oposi a aquesta Llei.
Disposicions finals
Primera
Es modifica l’article 13 de la Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 9 de novembre del 2000, que queda redactat com segueix:
“L’esquí de muntanya i les altres activitats que tinguin lloc dins els dominis esquiables només es poden practicar en les àrees i els horaris habilitats o autoritzats pels dominis esquiables per a aquestes activitats.”
Segona
Es modifica l’article 8 de la Llei 3/2016, del 10 de març, de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, amb l’addició d’un darrer guió a l’apartat c) del paràgraf primer, que queda redactat de la manera següent:
“Article 8. Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge
1. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge s’estructura de la manera següent:
a) Presidència, que correspon al ministre competent en matèria d’esports o bé a un representant nomenat per ell.
b) Vicepresidència, que exerceix la persona que està al capdavant de la Direcció Executiva de l’Agència Andorrana Antidopatge.
c) Vocals, que exerceixen les persones següents:
- Un representant per cadascun dels ministeris responsables d’Esports, Salut, Interior i Afers Exteriors, designats pel ministre titular respectiu.
- Un metge especialista en medicina esportiva o el responsable estatal d’aquesta matèria, si existeix. Aquest vocal és designat pel Col·legi de metges.
- El president del Comitè Olímpic Andorrà o un representant designat per ell.
- Un representant de les federacions esportives elegit per aquestes federacions entre els seus representants en el si del Consell Andorrà de l’Esport.
- Un representant de les associacions andorranes d’esportistes elegit per aquestes associacions o, a manca d’aquest representant, l’esportista designat o designada pel ministre competent en matèria d’esports en el Consell Andorrà de l’Esport.
- El president del Col·legi de Farmacèutics o un representant designat per ell.
- Un representant del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d'Andorra.
d) Secretari, nomenat lliurement pel ministre competent en matèria d’esports.
2. A les sessions del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que s’hi tractin.
3. Únicament podran rebre remuneració econòmica aquells membres que vinguin a efectuar tasques tècniques i que la seva presència en el Consell no vingui determinada per la seva representació dels diferents ministeris de Govern o de federacions esportives, associacions o col·legis professionals.
4. Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període i han d’exercir les seves funcions de manera totalment independent de qualsevol altra responsabilitat que ostentin.”
Tercera
S’autoritza el Govern per dictar les disposicions necessàries per aplicar i desplegar aquesta Llei.
Quarta
El Govern presentarà al Consell General un Projecte de llei qualificada de lluita contra el dopatge que, recollint els principis del Codi Mundial Antidopatge, fixi el marc jurídic d’actuació de les entitats i autoritats esportives del Principat d’Andorra en aquest àmbit, atenent a la protecció dels drets fonamentals i la protecció de la salut dels esportistes.
Cinquena
S’afegeix un apartat 9 a l’article 43 de la Llei 95/2010 del 29 de desembre de l’impost de societats, amb el redactat següent:
“A la quota que resulti, podrà deduir-se fins a un màxim del 50 per cent de la mateixa en aquelles despeses vinculades amb patrocinis i subvencions a entitats esportives, culturals i altres entitats sense finalitats lucratives, incloses en el Registre de Govern corresponent.
Si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s’han realitzat aportacions amb dret a deducció a favor d’una mateixa entitat per un import igual o superior al del període impositiu anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de deducció a favor d’aquella mateixa entitat serà del 60 per cent.”
Sisena
S’afegeix un nou article 49 bis a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el redactat següent:
“Article 49 bis. Deduccions per patrocinis i subvencions a entitats esportives, culturals i altres entitats sense finalitats lucratives
Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 20 per cent a l’import de les despeses vinculades amb patrocinis i subvencions a entitats esportives, culturals i altres entitats sense finalitats lucratives, incloses en el Registre de Govern corresponent.”
Setena
Es modifica l’apartat 5 de l’article 34 de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que passa a tenir el redactat següent:
“Els altres requisits generals o específics exigibles als candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments s’han de determinar reglamentàriament o, en cas contrari, s’han de correspondre justificadament al perfil del lloc de treball de què es tracti, i s’han d’especificar en les bases de la convocatòria. En tot cas, ostentar o haver ostentat durant els darrers dos anys la condició d’esportista d’alt nivell serà mèrit avaluable.”
Vuitena
Es modifica l’apartat 5 de l’article 49 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, que passa a tenir el redactat següent:
“5. Els altres requisits generals o específics exigibles als candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos de Policia s’han de determinar reglamentàriament o, en cas contrari, s’han de correspondre justificadament al perfil del lloc de treball de què es tracti, i s’han d’especificar en les bases de la convocatòria. En tot cas, ostentar o haver ostentat durant els darrers dos anys la condició d’esportista d’alt nivell serà mèrit avaluable.”
Novena
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 24 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt i de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei qualificada de seguretat pública. El nou termini finalitza el dia 14 de juny del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 24 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Edicte
La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandoli Balsells conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les obligacions que el Govern projecta que assumirà Andorra en l’acord d’associació amb la UE, publicades en el Butlletí del Consell General número 23/2018, de data 6 d’abril.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 de maig del 2018
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells conseller general
Conseller general del Grup Parlamentari Mixt
Andorra la Vella, 22 de maig del 2018
Objecte: resposta a les seves preguntes de 23 de març del present relatives a “els obligacions que el Govern projecta que assumirà Andorra en l’acord d’Associació amb la UE, (Reg. Núm. 387)”.
Molt il·lustre senyor,
En resposta a les seves preguntes, em plau informar-vos del següent:
Quina és la posició del Govern pel que fa al mètode d’incorporació del gran volum del acquis de la UE en l’ordenament jurídic nacional?
L’Acord d’Associació que negocia Andorra amb la UE actualment, permetrà la participació del Principat al mercat interior. Com a contrapartida, Andorra haurà d’implementar el cabal comunitari, en base a les disposicions negociades pel que fa a les quatre llibertats i a les polítiques horitzontals i d’acompanyament. Tant Andorra com la UE volen que aquest procés de represa del cabal UE sigui àgil i ràpid.
La Unió europea va proposar a Andorra, Mònaco i San Marino, una llista de 25 annexos als Protocols de l’Acord d’associació en curs de negociació. Aquests annexos reprenen el cabal UE relatiu al Mercat interior, en els àmbits següents:
- Annex I: legislació veterinària i fitosanitària;
- Annex II: legislació sobre normes tècniques, estàndards, proves i certificació;
- Annex III: legislació sobre responsabilitat de productes;
- Annex IV: legislació energètica;
- Annex V: legislació sobre la lliure circulació de treballadors;
- Annex VI: legislació sobre seguretat social;
- Annex VII: legislació sobre el reconeixement mutu de qualificacions professionals;
- Annex VIII: legislació sobre el dret d'establiment;
- Annex IX: legislació sobre serveis financers;
- Annex X: legislació sobre serveis en general;
- Annex XI: legislació sobre comunicacions electròniques, serveis audiovisuals i societat de la informació;
- Annex XII: legislació sobre la lliure circulació de capitals;
- Annex XIII: legislació sobre transport;
- Annex XIV: legislació de la competència;
- Annex XV: legislació sobre ajuts d’estat;
- Annex XVI: legislació sobre contractació pública;
- Annex XVII: legislació sobre propietat intel·lectual;
- Annex XVIII: legislació sobre seguretat i salut laboral, dret laboral i igualtat de tractament entre homes i dones;
- Annex XIX: legislació sobre protecció del consumidor;
- Annex XX: legislació medi ambiental;
- Annex XXI: legislació sobre estadístiques;
- Apèndix XXII: legislació sobre dret de societats;
- Annex XXIII: legislació duanera;
- Annex XXIV: legislació sobre agricultura;
- Annex XXV: legislació comercial.
Cadascun d’aquests annexos estableix una llista d’actes de la Unió europea que caldrà implementar a Andorra, amb les adaptacions tècniques, temporals o substancials, així com excepcions acordades entre les dos parts.
Entre aquests actes es troben les Directives i els Reglaments.
Les directives són actes legislatius en els quals s'estableixen objectius que s’han de complir. No obstant això, les directives cedeixen als països la potestat d’escollir els mitjans i la forma per assolir els objectius que fixen. Així doncs, correspon a cada país adoptar les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives necessàries per a conformar-se a la directiva.
Els reglaments són actes jurídics d'abast general i obligatori. Tots els Estats membres els han d'aplicar obligatòriament, en totes les seves disposicions, de manera immediata i directa (sense que sigui necessari transposar-la al dret nacional). En el cas d’Andorra, fins a dia d’avui, els reglaments europeus previstos en els annexos de l’Acord Monetari, per exemple, han de ser transposats, de la mateixa manera que les directives.
L’Acord d’Associació comportarà per Andorra, que els reglaments europeus, prèviament llistats en els protocols o annexos a l’Acord, tindran efecte directe en l’ordre jurídic andorrà.. Els reglaments són actes legislatius vinculants i han d'aplicar-se en la seva integritat.
Actualment, els departaments de Govern elaboren un primer anàlisi dels 25 annexos en el que es presenten els actes legals que necessiten una adaptació i els que no ho necessiten.
Aquesta informació es presenta durant les sessions de negociació de l’Acord d’Associació, veure calendari en l’annex 1. El Govern també fa part dels anàlisis dels annexos a la Comissió Legislativa d’Afers Exteriors.
Els departaments tècnics comparteixen l’anàlisi amb els sectors econòmics concernits per tal de definir conjuntament la posició d’Andorra pel que fa a la transposició dels actes legals. La posició del Govern es basa en la incorporació de manera progressiva del cabal de la UE en la legislació andorrana. Es essencial definir les adaptacions que s’hauran de sol·licitar a la Unió Europea en el curs de les negociacions.
No és un procés nou per a Andorra. En els darrers 25 anys, i en seguiment de les disposicions de l’Acord en forma d'intercanvi de cartes entre el Principat d'Andorra i la Comunitat Econòmica Europea de 1990, del Protocol sobre qüestions veterinàries complementari a aquest Acord, o més recentment, de l’Acord Monetari, i de les decisions dels comitès mixtes respectius, el Principat ja ha anat incorporant en el seu ordenament jurídic, mitjançant la modificació o l’aprovació de noves lleis o reglaments normativa UE.
Té el Govern previst presentar un projecte d’acte legislatiu d’incorporació per a la seva adopció pel Consell General?
El Govern du a terme un treball d’anàlisi de tots i cadascun dels actes de la UE, per facilitar-ne la seva incorporació de manera progressiva i esglaonada a l’ordre jurídic andorrà, per la via de l’esmena de les lleis o reglaments existents, o bé si escau, per la redacció i adopció de noves lleis o reglaments, tenint en compte les adaptacions tècniques, temporals o substancials, així com excepcions acordades entre les dos parts.
El Govern, de moment no ha previst l’adopció d’un sol acte legislatiu per a la incorporació de tot o part del cabal de la UE a l’ordre jurídic nacional tanmateix proposa que el Consell General i el Govern puguin col·laborar per tal d’analitzar conjuntament aquesta possibilitat.
Preveu el Govern de presentar a més al Consell General un projecte sol·licitant l’aprovació d’un acte de legislació delegada d’acord amb l’article 59 de la Constitució?
El Govern no descarta la possibilitat d’exercir la facultat que li atorga l’article 59 de la Constitució, i proposa que el Consell General i el Govern puguin col·laborar amb l’objectiu de tractar aquesta qüestió de manera conjunta.
En cas afirmatiu, quines serien les formes parlamentàries de control, les matèries, els principis i les directrius contingudes en el projecte de delegació del Govern?
No aplica.
Atentament,
Maria Ubach Font
Annex 1
Calendari aprovat per la UE i els AMS en reunió de data 25/04/18
|
Annexes |
TIMING DISCUSSION |
|
1 Annex I Veterinary and Phytosanitary Matters |
March 2018 |
|
2 Annex II Technical Regulations, Standards, Testing and Certification |
June 2018 |
|
3 Annex III Product Liability |
June 2018 |
|
4 Annex IV Energy |
April 2018 |
|
5 Annex V Free Movement of Workers |
July 2018 |
|
6 Annex VI Social Security |
July 2018 |
|
7 Annex VII Recognition of Professional Qualifications |
April 2018 |
|
8 Annex VIII Right of Establishment |
April 2018 |
|
9 Annex IX Financial Services |
December 2018 |
|
10 Annex X Services in general |
April 2018 |
|
11 Annex XI Electronic Communication, Audiovisual Services and Information Society Telecommunication services |
October 2018 |
|
12 Annex XII Free Movement of Capital |
December 2018 |
|
13 Annex XIII Transport |
March 2018 |
|
14 Annex XIV Competition |
October 2018 |
|
15 Annex XV State Aid |
October 2018 |
|
16 Annex XVI Procurement |
October 2018 |
|
17 Annex XVII Intellectual Property |
October 2018 |
|
18 Annex XVIII Health and Safety at Work, Labour Law and Equal Treatment for Men and Women Health and safety at work |
July 2018 |
|
19 Annex XIX Consumer Protection |
October 2018 |
|
20 Annex XX Environment |
July 2018 |
|
21 Annex XXI Statistics |
December 2018 |
|
22 Annex XXII Company Law |
December 2018 |
|
23 Annex XXIII Customs |
March 2018 |
|
24 Annex XXIV Agriculture |
March 2018 |
|
25 Annex XXV Trade |
October 2018 |
Edicte
La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la intervenció i participació en l’exercici de l’acusació penal en la causa penal 8000081/2015, actualment en fase de judici oral davant el Tribunal de Corts amb referència Delictes majors 600172/2016, publicades en el Butlletí del Consell General número 23/2018, de data 6 d’abril.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 de maig del 2018
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Resposta escrita a la pregunta nº 381 presentada pel M.I. Sr. Victor Naudi Zamora, conseller general del Grup parlamentari mixt
1) Quin és el tenor literal de l’acord o acords del Consell de Ministres de data 29 de juny del 2016 – o de les dates que correspongui- mitjançant el qual el Govern acordà encomanar al lletrat Manuel Maria Pujadas Domingo l’exercici de l’acció penal en la causa ara en judici oral davant el Tribunal de Corts contra directius de la Banca Privada d’Andorra?
Com a prèvia i vist l’argumentari presentat pel M. I. Conseller General Sr. Victor Naudi Zamora, el Govern entén que és perfectament raonable l’encomana concreta de la defensa de l’interès general a un bufet d’advocats més enllà que la pugui fer el Ministeri Fiscal en el marc de les seves funcions, tal i com ho estableix l’article 93.1 de la Constitució. En cap cas és pot entendre aquesta encomana com un envaïment o un menysteniment de les competències del Ministeri Fiscal. En aquest sentit, el Tribunal de Corts s’ha pronunciat validant el posicionament del Govern, en l’aute del 29 de gener del 2018.
El cap de Govern i el Govern continuen tenint plena confiança en el Ministeri Fiscal i, particularment, en el Fiscal General, confiança que ha quedat palesa amb la seva renovació el 25 de setembre del 2017.
Es reprodueix aquí íntegrament la resposta a la demanda d’informació nº 382 presentada pel mateix conseller, el M. I. Sr. Victor Naudi Zamora,
Acord de Govern del 27 d’abril del 2016
“5. Proposta d’aprovació de la contractació directa del bufet Pujadas Advocats per assumir les funcions d’assessorament, consell i defensa, en matèria civil i penal, del Govern en l’afer BPA
A proposta del cap de Govern, el Govern acorda aprovar la contractació directa del bufet Pujadas Advocats per assumir les funcions d’assessorament, consell i defensa, en matèria civil i penal, del Govern en l’afer BPA, per un import de 15.000,00 € mensuals (sense IGI), en base a la proposta formulada per dit bufet en data 6 d’abril del 2016.
Tot i que la durada de la contractació no pot ser estimada a hores d’ara, aquesta serà almenys la mateixa que la d’aquesta legislatura.
Aquestes funcions d’assessorament, consell i defensa comportaran:
- la intervenció, entesa com consell i defensa, en els procediments penals en curs i en els quals el Govern hagi de comparèixer per salvaguardar la reputació de l’Estat i la plaça financera andorrana,
- la intervenció, entesa com consell i defensa, en els procediments administratius en curs modulant-la i coordinant-la amb el servei jurídic del Govern que en durà principalment la gestió processal corrent; contribuint els advocats de bufet Pujadas en el diagnòstic i la revisió final de les diferents actuacions procedimentals, i
- la intervenció, entesa com consell i defensa, en les accions civils i/o penals que s’incoïn en el futur pel Govern o en contra d’ell.
Aquesta contractació queda exclosa de l’àmbit d’aplicació de la Llei de contractació pública, segons el seu article 54.2 modificat per la disposició final quarta de la Llei 2/2016, del 10 de març, del pressupost per a l’exercici 2016, per tractar-se d’una matèria sensible i de la competència directa del cap de Govern.
El Govern acorda atorgar poders de representació i per a plets a favor dels lletrats Sr. Manuel M. Pujadas Domingo, Sra. Catalina Llufriu Lluch i Sra. Vanessa Durich Moulet.
El Govern acorda facultar al secretari general del Govern per comparèixer davant d’un notari per tal d’elevar a públic dits poders.”
Acord de Govern del 29 de juny del 2016
“2. Proposta d’interposició d’una querella criminal en el marc de la causa 8000081/2015 de l’afer BPA
A proposta del cap de Govern, el Govern acorda interposar una querella criminal, en el marc de la causa 8000081/2015, contra Juan Pablo Miquel Prats i altres, per un presumpte delicte de blanqueig de fons, agreujat par la habitualitat i la seva comissió en entitat bancària per grup organitzat.”
Acord de Govern del 30 de novembre del 2016 d’ampliació del contracte
“3. Proposta d’aprovació i de signatura de l’addenda al contracte d’assessorament, consell i defensa amb el bufet Pujadas, acordat pel Govern en data 27 d’abril del 2016, per ampliar les seves funcions de coordinació en l’afer BPA, a partir del mes de novembre del 2016
A proposta del cap de Govern, el Govern acorda aprovar i signar l’addenda, al contracte d’assessorament, consell i defensa amb el bufet Pujadas, acordat pel Govern en data 27 d’abril del 2016, per ampliar les seves funcions de coordinació en l’afer BPA, a partir del mes de novembre del 2016. L’import total corresponent als honoraris professionals pels serveis inicialment contractats i pels nous serveis objecte d’aquesta addenda, queda fixat en 25.000,00 € mensuals (sense IGI).
La durada d’aquesta addenda és la mateixa que la del contracte principal.
Aquestes funcions ampliades comportaran:
- la constitució del Govern en actor civil en totes les causes penals desglossades o annexes de la inicial 8000081/2015 sempre en la òptica del blanqueig comès per o en el marc de l'entitat bancària, per tant, en les 10 causes restants en principi. Del conseqüent examen de les causes, proposar i dur a terme les actuacions processals en dret procedents;
- en el moment que és consideri més oportú, la constitució del Govern en actor penal en la causa 8000176/2015 coneguda com causa de Landstreet Internacional Corp. i de Principat Holding, SA,
- fer un seguiment complet de les causes administratives en curs i de les que puguin obrir-se en el futur, sense perjudici que el seguiment processal ordinari el continuï fent el Gabinet Jurídic del Govern; concretament, participar íntegrament en el procés de diagnòstic, de redacció i de tancament de les diferents actuacions, inclosa la defensa en les vistes orals davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia,
- el consell, defensa i intervenció en les causes civils que puguin obrir-se contra el Govern o que aquest hagi de instar contra qui s'escaigui, i
- el consell, defensa i intervenció en les accions internacionals que s’escaiguin, en coordinació amb el advocats forans actualment contractats o els que puguin ser-ho en el futur.
Aquesta contractació queda exclosa de l’àmbit d’aplicació de la Llei de contractació pública, segons el seu article 54.2 modificat per la disposició final quarta de la Llei 2/2016, del 10 de març, del pressupost per a l’exercici 2016, per tractar-se d’una matèria sensible i de la competència directa del cap de Govern.
El Govern acorda facultar al cap de Govern per signar la referida addenda.”
2) Quina és la quantia de la provisió a compte d’honoraris i despeses que el Govern ha abonat al bufet Pujadas d’ençà la formalització de l’encàrrec fins al dia d’avui, 3 d’abril del 2018?
Tant en el marc del contracte inicial com de l’addenda, els honoraris es paguen sobre factures presentades, seguin el procediment estàndard de pagament de factures. En aquest cas no s’ha procedit a efectuar cap provisió a compte d’honoraris.
3) S’ha establert alguna quota mensual d’honoraris i, si és el cas, quina és la seva quantia i quantes mensualitats s’han abonat fins a la data?
En el marc del contracte inicial, els honoraris acordats són de 15.000,00 € mensuals (sense IGI).
El Govern ha liquidat aquesta quantitat per als mesos d’abril, maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre del 2016.
En el marc de l’addenda, els honoraris acordats són de 25.000,00 € mensuals (sense IGI).
El Govern ha liquidat aquesta quantitat per als mesos de novembre i desembre del 2016, per tot l’any 2017 i per als mesos de gener i febrer del 2018.
4) Quin és el cost global de les despeses i honoraris esmerçats fins ara en aquesta defensa i quin és el pressupost de despesa previst en funció del termini convingut?
Des del dia 1 abril del 2016 fins al dia 3 d’abril del 2018, el Govern ha pagat un total de 527.725,00 €, dels quals 22.725,00 € en concepte d’IGI.
La previsió de despesa per a l’exercici 2018 aprovada pel Govern ascendeix a 313.500,00 €, dels quals, a data d’avui, s’han liquidat 52.250,00 € corresponents als honoraris dels mesos de gener i febrer del 2018 (aquesta quantitat està inclosa en els 527.725,00 € liquidats fins a la data).
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
