Butlletí
del
Consell General
Núm. 46/2016
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Admissió a tràmit i publicació Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.
Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en relació al Projecte de llei de caça, així com la reserva d’esmena presentada.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Admissió a tràmit i publicació de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i obertura del termini de presentació del criteri del Govern.
3.6 Tractats internacionals
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel Protocol del 2010.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 23 de juny del 2016, relativa a les actualitzacions del protocol d’actuació de lluita contra el bullying, (Reg. Núm. 0915).
Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 23 de juny del 2016, relativa a les campanyes de sensibilització i de prevenció del bullying, (Reg. Núm. 0916).
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 30 de juny del 2016, relatives a la vigilància amb càmeres de vídeo a les instal·lacions de salut mental, (Reg. Núm. 0958).
Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 30 de juny del 2016, relativa a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, (Reg. Núm. 0959).
Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 30 de juny del 2016, relativa a l'organigrama de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, (Reg. Núm. 0960).
Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 30 de juny del 2016, relativa al nomenament dels coordinadors d'infermers a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, (Reg. Núm. 0961).
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 23 de juny del 2016, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1- D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.
2- D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 22 de setembre del 2016, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Projecte de llei de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric
Exposició de motius
El 10 de març del 2016, el Consell General va aprovar la Llei de foment del vehicle elèctric en el marc d’una estratègia global adreçada a implantar vehicles amb mobilitat elèctrica al Principat d’Andorra i a desenvolupar una mobilitat sostenible incentivant els vehicles menys contaminants.
Una de les mesures incloses en la Llei esmentada va ser modificar la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, del 5 d’abril de 1994, per incentivar fiscalment els vehicles poc contaminants en detriment dels més contaminants, i amb la premissa de mantenir la recaptació actual. En concret, la nova base de tributació de la taxa per als turismes i les furgonetes la constituïen el grau de CO2 emès per quilòmetre, en substitució de la potència fiscal (cavalls fiscals), per a tots els vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009, data a partir de la qual el grau d’emissions de CO2 ha de figurar en la carta groga. Així mateix, en el cas de les furgonetes, s’establia una reducció de la taxa sobre la tinença de vehicles durant el primer i el segon períod es impositius successius des de l’entrada en vigor de la Llei, és a dir, pels anys 2017 i 2018, del 50% i del 25% respectivament. Aquesta reducció pretenia retrobar una certa equivalència en la recaptació de la taxa sobre la tinença de vehicles per a les furgonetes, en el canvi de potència fiscal a grau d’emissions de CO2 en concepte de base de tributació, i, en tot cas, beneficiar els propietaris de les furgonetes menys contaminants en detriment de les més contaminants, atès que, en la majoria de casos, el canvi de base incrementava globalment la tributació i penalitzava en particular els propietaris de furgonetes amb una potència fiscal inferior als 10 cavalls fiscals.
Tanmateix, el redactat de la disposició transitòria de la Llei 4/2016 no diferenciava l’aplicació d’aquesta reducció entre els vehicles matriculats abans del 22 de gener del 2009, que continuarien estan gravats en funció de la potència fiscal, i els matriculats posteriorment a aquesta data, que passarien a tributar per la taxa sobre la tinença de vehicles en funció del grau d’emissions de CO2. D’aquesta forma, totes les furgonetes es beneficiarien, de forma no justificada atenent els objectius esmentats, d’una reducció de la taxa sobre la tinença de vehicles del 50% l’any 2017 i del 25% l’any 2018, quan aquesta reducció només havia d’aplicar-se a les furgonetes gravades sobre la base del grau d’emissions de CO2.
Per corregir aquest fet i retornar a l’objectiu inicial de la mesura, es modifica la disposició transitòria de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric, especificant que la reducció de la taxa sobre la tinença de vehicles tipus furgonetes, durant el primer i segon períodes impositius, només afecta els propietaris de furgonetes en la carta groga de les quals hi figura el grau d’emissions de CO2.
Alhora s’ha considerat pertinent precisar, en cas de dubte en l’aplicació de l’article 5 de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, els casos en què la base de tributació es calcula d’acord amb la potència fiscal i els casos en què es calcula en funció del grau d’emissions de CO2. Així, la modificació de l’article esmentat fa palès que els vehicles de tipus turisme i furgoneta liquidaran la taxa sobre la tinença de vehicles en funció del grau d’emissions de CO2 quan en la carta groga hi figuri aquesta informació, és a dir, en els vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009, i en funció de la potència fiscal quan en la carta groga no hi aparegui el grau d’emissions de CO2.
Finalment, la Llei incorpora dos disposicions finals, la primera de les quals encomana al Govern la publicació d’un nou text refós de la taxa sobre la tinença de vehicles, i la segona estableix l’entrada en vigor de la Llei.
Article 1. Modificació de la disposició transitòria de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric
Es modifica l’apartat 2 de la disposició transitòria de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric, que queda redactat de la manera següent:
“2. Durant el primer i el segon períodes impositius successius a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els propietaris de furgonetes per les quals la quota de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles es determina en funció del grau d’emissions de CO2 gaudiran d’una bonificació del 50% el primer període, i del 25% el segon període, sobre l’import de la taxa sobre la tinença de vehicles.
Durant el primer i el segon períodes impositius successius a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els propietaris de camions i d’autobusos gaudiran d’una bonificació del 50% el primer període, i del 25% el segon període, sobre l’import de la taxa sobre la tinença de vehicles.”
Article 2. Modificació de la disposició final setena de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric
Es modifica la disposició final setena de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric, que queda redactada de la forma següent:
“Article 5. Quota tributària
La quota tributària de la taxa aplicada als turismes i a les furgonetes es determina en funció del grau d’emissions de CO2 pels vehicles en la carta groga dels quals hi figuri aquesta informació, i en funció de la potència en cavalls fiscals pels vehicles en la carta groga dels quals no hi figuri la informació del grau d’emissions de CO2, i d’acord amb les modalitats i els quadres de les tarifes següents:
|
Classe de vehicle |
Quota en euros |
|
Turismes en funció de la potència |
|
|
Menys de 8 cavalls fiscals |
52,00 |
|
De8 a12 cavalls fiscals |
75,00 |
|
Més de 12 i fins a 16 cavalls fiscals |
101,00 |
|
Més de 16 cavalls fiscals |
169,50 |
|
Turismes en funció de les emissions de CO2 |
|
|
Fins a 120 gde CO2/km |
24,00 |
|
De 121 a 160 gde CO2/km |
48,00 |
|
De 161 a200 gde CO2/km |
96,00 |
|
Més de 200 gde CO2/km |
192,00 |
|
Furgonetes en funció de la potència |
|
|
Menys de 10 cavalls fiscals |
36,50 |
|
De10 a20 cavalls fiscals |
63,50 |
|
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals |
97,50 |
|
Més de 25 cavalls fiscals |
125,50 |
|
Furgonetes en funció de les emissions de CO2 |
|
|
Fins a 120 gde CO2/km |
24,00 |
|
De 121 a 160 gde CO2/km |
48,00 |
|
De 161 a200 gde CO2/km |
96,00 |
|
Més de 200 gde CO2/km |
192,00 |
La quota tributària de la taxa aplicada als camions i autobusos, als ciclomotors i motocicletes, a les motos de neu, als vehicles agrícoles (tractors), als remolcs i als vehicles especials es determina d’acord amb les modalitats i els quadres de les tarifes següents:
|
Classe de vehicle |
Quota en euros |
|
Camions i autobusos |
|
|
Motor euro 6 i posteriors, o de mobilitat elèctrica, o de pila de combustible |
24,00 |
|
Motor euro 5 |
48,00 |
|
Motor euro 4 |
96,00 |
|
Motor euro 3 i anteriors |
192,00 |
|
Ciclomotors i motocicletes |
|
|
Fins a 80 cc o de mobilitat elèctrica |
15,50 |
|
De 80 cc fins a 250 cc |
19,00 |
|
De 250 cc fins a 500 cc |
35,00 |
|
Més de 500 cc |
54,00 |
|
Motos de neu |
75,00 |
|
Vehicles agrícoles (tractors) |
|
|
Fins a 16 cavalls fiscals |
16,50 |
|
Més de 16 cavalls fiscals |
19,00 |
|
Remolcs |
|
|
Fins a750 kgde pes màxim autoritzat |
12,00 |
|
Més de750 kgi fins a3.500 kgde pes màxim autoritzat |
28,00 |
|
Més de3.500 kgde pes màxim autoritzat |
74,00 |
|
Vehicles especials |
|
|
Menys de 10 cavalls fiscals |
36,50 |
|
De10 a20 cavalls fiscals |
63,50 |
|
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals |
97,50 |
|
Més de 25 cavalls fiscals |
125,50 |
Els cavalls fiscals es determinen d’acord amb la fórmula següent:
P = C x 1,91 x K x a
Sent:
P = cavalls fiscals
C= cilindrada expressada en decímetres cúbics
K = variable en funció de:
- 3,0 turisme
- 2,5 furgonetes
- 2,0 camions i altres vehicles
a = variable en funció de:
- 0,7 dièsel
- 1,0 gasolina”
Disposició final primera
S’encarrega al Govern que en el termini màxim de dos mesos, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei de la taxa de tinença de vehicles del 5 d’abril del 1994, incloent-hi totes les modificacions aportades fins a la data.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. El nou termini finalitza el dia 22 de juliol del 2016, a les 15.00h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Edicte
La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en relació al Projecte de llei de caça, així com la reserva d’esmena presentada.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Súbsíndica General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient
La M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, del Grup Parlamentari Mixt, nomenada ponent per la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient el dia 30 de maig del 2016, a la vista del Projecte de llei de caça, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei de caça
Exposició de motius
L’article 31 de la Constitució determina els principis i les exigències de conservació de la natura, i estableix que és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones.
La fauna salvatge com a pilar del patrimoni natural és un element identitari i idiosincràtic d’Andorra i dels seus ciutadans. Aquesta riquesa faunística requereix l’atenció de l’Estat, a fi de conservar-la i potenciar-la de forma equilibrada i ordenada.
El Conveni de Berna del 19 de setembre del 1979 relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa comportà una adequació efectiva de la política cinegètica dels estats membres del Consell d’Europa, amb una vocació unificadora en l’àmbit europeu. La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 ja va suposar una ordenació cinegètica d’acord amb aquests preceptes.
Tanmateix, l’activitat cinegètica, la seva gestió i les poblacions de les espècies caçables han evolucionat considerablement des de l’aprovació de la darrera Llei de caça, i els seus preceptes necessiten també adaptar-se a la nova realitat.
La creació dels vedats de caça, així com la gestió de l’isard, han permès un augment de les poblacions. Aquestes poblacions d’isards han anat creixent tant a dins com a fora dels vedats de caça. Això demostra el rol important que han tingut els vedats quant a la disseminació per tot el territori nacional, fins a aconseguir en els darrers anys una població creixent.
Aquesta Llei introdueix nous mètodes objectius de càlcul, per tal de poder mantenir en el temps aquesta població, amb l’aplicació quan escau de plans de caça definits d’acord amb l’evolució de l’índex de creixement de la població i de la variació de la població adulta i juvenil.
Aquesta evolució ha estat marcada també per períodes d’epizoòties que fan palesa la necessitat de determinar, tal com estableix aquesta Llei, paràmetres poblacionals com a requisits mínims que s’han de complir per realitzar plans de caça. Aquests requisits s’han establert d’acord amb les característiques d’Andorra, de la gestió i els sistemes de caça de l’isard i de l’històric de les dades poblacionals de l’espècie al país. Una bona gestió cinegètica requereix mesures de protecció com la prohibició de l'exercici de la caça de l’isard regulada en aquesta Llei quan els paràmetres poblacionals siguin desfavorables al manteniment de la població.
La seguretat en la caça ha pres importància aquests darrers anys i aquesta Llei n’introdueix un títol específic. Les zones de seguretat que cal respectar durant l’activitat de la caça han estat redefinides per adaptar-les als canvis d’organització del territori dels darrers anys, i en certes zones es permet l’activitat cinegètica amb seguretat per a la correcta gestió de les poblacions.
L’objectiu de modernització, agilització i simplificació dels tràmits de caça també es té en compte en aquesta Llei, que determina que la validesa de la llicència de caça s’estableix per la via reglamentària. Així doncs es podrà allargar la vigència de la llicència per diverses temporades de caça, i el caçador serà el responsable de portar amb la llicència la documentació vigent de certificat d’assegurança de responsabilitat civil i del permís d’arma.
A fi d’adequar les disposicions legals que regulen actualment l’exercici de la caça a Andorra al precepte constitucional esmentat i també per actualitzar-les, resulta necessària la promulgació d’aquesta Llei de caça, que substitueix la del 13 d’abril del 2000.
L’abast d’aquesta Llei de caça es limita a l’ordenació de l’activitat cinegètica, per tal com es considera convenient reservar la regulació general de la conservació de la natura i dels recursos naturals a disposicions futures, d’acord amb el marc competencial establert en la Constitució.
La disposició derogatòria segona d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. L’article 492 tipifica penalment diverses conductes de caça il·legal i es considera més adient i proporcionat a la gravetat d’aquestes conductes que siguin sancionades administrativament en la forma prevista en aquesta Llei. Pel que respecta a l’article 493, tipifica penalment diferents conductes de pesca il·legal que es troben també tipificades com a infracció administrativa en la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i, per un criteri de coherència en la sanció de les infraccions relacionades amb la fauna salvatge, es creu també convenient sancionar administrativament aquestes conductes i derogar-ne la tipificació penal.
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta Llei té per objecte regular l’exercici de la caça de manera que sigui compatible amb la protecció, la conservació, el foment i l’aprofitament de la riquesa faunística nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.
Article 2. Definicions
D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:
Acció de caça: l'activitat exercida per les persones mitjançant l'ús d'arts, armes o mitjans adequats per tal de buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, amb la finalitat de capturar-los vius o morts.
Batuda: modalitat de caça que consisteix en el fet que una persona o un grup de persones anomenades batedors, amb l’ajut de gossos o sense, efectuen l’arruix de les peces aixecant-les i forçant-les a aproximar-se cap a les parades on resten els caçadors armats per abatre-les.
Hàbitat: Zona en què es donen les condicions ambientals per a la presència o el desenvolupament d’espècies o poblacions d’espècies, ja siguin de fauna o flora.
Lloc habitat: Construcció ocupada per persones amb accés rodat d’amplada superior a 2,5 metres. No s’entén per “llocs habitats” les cabanes i els refugis de muntanya.
Arma enfundada: S’entén que una arma està enfundada quan no és a la vista, i la funda o qualsevol altre element de roba la cobreix totalment.
Títol II. Espècies caçables
Article 3. Concepte
Només són caçables les espècies d’animals salvatges que es defineixen per la via reglamentària d’acord amb aquesta Llei i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra.
Article 4. Plans de gestió
1. El ministeri responsable de la caça elabora els plans de gestió de les espècies caçables, en funció de la unitat de gestió de cada població.
2. Els plans de gestió s’han de fonamentar en els principis següents:
a) Anàlisi de les característiques del territori.
b) Coneixement de les poblacions faunístiques existents.
c) Definició dels objectius de la gestió.
d) Mitjans necessaris per aconseguir els objectius.
Article 5. Tipus d’espècies
Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies sotmeses a un pla de caça.
Article 6. Espècies regulables
1. Són espècies regulables:
a) Les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques.
b) Les que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, a la fauna o la flora en general.
2. La qualificació d'espècie regulable i la regulació específica que hagi d’aplicar-se a aquesta espècie les defineix el Govern reglamentàriament.
3. El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori, el tir de nit o altres procediments idonis per al control d’espècies regulables. L’autorització ha d’establir els preceptes que s’han de respectar obligatòriament.
Article 7. Espècies sotmeses a un pla de caça
1. Són espècies sotmeses a un pla de caça l’isard i altres espècies que obtinguin aquesta denominació per la via reglamentària.
2. La caça d’aquestes espècies es regula mitjançant un pla de gestió.
3. La reglamentació ha d’incloure com a mínim l’aplicació dels plans de gestió mitjançant els plans de caça, el procediment d’adjudicació de les captures, i ha de definir les obligacions del caçador en el desenvolupament de la captura de la peça atribuïda i el procediment que cal seguir quant a marcatge, registre i control de la peça capturada.
Article 8. Caça de l’isard
1. Pel que fa al pla de caça de l’isard que s'aplica en terreny cinegètic comú i vedat temporal, el pla de gestió defineix la unitat de gestió, que està composta pel terreny cinegètic comú, pels vedats temporals de caça i pels vedats de caça, determinats reglamentàriament, en què no s’aplica un pla de caça específic.
2. Per definir el pla de caça es tenen en compte paràmetres poblacionals com ara l'índex de creixement i l'evolució de la població adulta i juvenil, entre d'altres.
3. Només és aplicable un pla de caça anual de l’isard quan es compleixin alhora els paràmetres següents:
a) L’índex de creixement anual de la població d’isards de la unitat de gestió és superior o igual al 14%. S’entén per “índex de creixement” el percentatge de cabrits d’isards respecte a la població total d’isards de la unitat de gestió.
b) La població total en terreny cinegètic comú i vedats temporals de caça és superior a 300 isards.
4. Les peces de caça de l’isard i la seva carn no poden ser objecte de compra, de venda ni de consum en establiments públics.
5. La caça de cabrits d’isard en qualsevol època de l’any està prohibida.
Article 9. Espècies d’interès cinegètic
1. El Govern pot establir anyalment un pla de mesures destinades a la repoblació i el foment de les espècies d’interès cinegètic.
2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques del territori andorrà o que puguin provocar pol·lucions genètiques o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.
3. Qualsevol repoblació cinegètica requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la caça, segons s’estableixi reglamentàriament.
4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha d’elaborar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar-ne la viabilitat i el seu impacte sobre el medi.
Article 10. Transport, importació i exportació
El transport, la importació i l’exportació de les peces de caça i/o la seva carn es desenvolupen per reglament.
Article 11. Captura i/o sacrifici d’animals
El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori:
a) la utilització de tranquil·litzants o altres mètodes per a la captura i/o el sacrifici d’animals per a finalitats científiques,
b) la captura i/o el sacrifici d’animals que hagin esdevingut nocius o puguin comportar un perill per a les persones, per als altres animals o per al medi.
Esmena 1 D'addició
Grup Parlamentari Mixt – SDP
Es proposa incorporar un nou article en el Títol II. Espècies caçables, amb el redactat següent:
“Article 12. Taxidèrmia.
El tractament en l´àmbit de la taxidèrmia i el transport de les espècies caçables senceres o be part del seu cos es desenvolupen per reglament.”
MOTIVACIÓ: donat que en l´actualitat existeix un buit legal en la matèria es creu convenient de regular aquesta qüestió amb la finalitat de disminuir el tràfic de les espècies protegides i donar seguretat jurídica en aquest àmbit.
Cas de prosperar l’esmena caldrà enumerar de nou tot l’articulat de la llei.
Títol III. Els terrenys de caça
Article 12. Classificació
Els terrenys de caça es classifiquen en:
a) zones de terreny cinegètic comú
b) vedats de caça
c) vedats temporals de caça
Article 13. Zones de terreny cinegètic comú
1. Són zones de terreny cinegètic comú les que no han estat definides com a vedats de caça ni com a vedats temporals de caça.
2. A les zones de terreny cinegètic comú, l'exercici de la caça es pot practicar sense altres limitacions que les previstes en aquesta Llei o en les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.
Article 14. Vedats de caça
1. Són vedats de caça les zones geogràfiques en què tota acció de caça està prohibida i que tenen per finalitat assegurar la protecció, la conservació i el foment de les espècies autòctones.
2. La creació, la modificació o l’anul·lació dels vedats de caça es fan per llei.
Article 15. Vedats temporals de caça
1. Els vedats temporals de caça són zones geogràfiques en què l’acció de caça està prohibida per un determinat període de temps, amb la finalitat de protegir temporalment totes les espècies animals que hi habiten.
2. El Govern estableix anyalment per la via reglamentària els vedats temporals de caça, tenint en compte l’equilibri entre les parròquies pel que fa a la superfície total afectada per vedats de caça i vedats temporals.
3. En els vedats temporals es permet la caça de l’isard durant el període hàbil per a aquesta modalitat de caça, en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.
Article 16. Disposicions comunes als vedats de caça i als vedats temporals de caça
1. Als vedats de caça i als vedats temporals de caça es prohibeix portar qualsevol arma. En els llocs habitats, carreteres generals, carreteres secundàries i accessos directes a habitatges inclosos en aquests vedats només s’autoritza a portar armes si estan descarregades i degudament enfundades.
2. Per reglament, es pot acordar la captura de determinades unitats quan, en aplicació dels plans de gestió dels vedats de caça i dels vedats temporals de caça, i en coherència amb els plans de caça de cada espècie, aquests plans ho disposin.
Títol IV. Seguretat en la caça
Article 17. Zones de seguretat
1. Es consideren zones de seguretat:
a) Els nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats.
b) Les proximitats als nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats, en una distància igual o inferior a cent cinquanta (150) metres.
c) Les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles.
d) Les proximitats a les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.
e) Les bordes, cabanes i refugis de muntanya, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.
f) Les zones d’activitat humana en què el Govern, a demanda del comú afectat, limita per la via reglamentària temporalment l’activitat de la caça.
2. A les zones de seguretat de l’article 17.1.a i 17.1.c, l’acció de caça queda prohibida. Per transportar l’arma, ha d’estar descarregada i enfundada i cal evitar que estigui a la vista.
3. A la resta de les zones de seguretat de l’article 17.1, l’acció de caça s’ha de limitar a buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, però queda prohibit l’ús de l’arma, que ha d’estar descarregada i enfundada i no pot estar a la vista.
4. En qualsevol cas, quan es caci en els límits de les zones de seguretat, sempre s’ha de fer d’esquena a aquestes zones.
5. A demanda d’un comú, el Govern pot, per la via reglamentària, prohibir temporalment l’acció de caça en zones d’activitat humana.
Article 18. Responsabilitat
1. Els caçadors estan obligats a indemnitzar dels danys i perjudicis que hagin causat en l’exercici de la caça.
2. Tot caçador ha de ser titular d’una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent, establerta per una companyia d’assegurances degudament autoritzada per actuar dins del territori nacional, que cobreixi les responsabilitats civils en què puguin incórrer el caçador directament o els seus gossos, per una suma que s’ha d’establir per la via reglamentària.
Article 19. Mesures de precaució
Els caçadors han d’adoptar mesures de precaució per tal de garantir la protecció i la seguretat de les persones, els animals i els béns.
Article 20. Mesura de seguretat en la modalitat de batuda
1. Els caçadors que estiguin en acció de caça en la modalitat de batuda, i les persones que els acompanyin d’acord amb l’article 28, han de dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja que ha de ser una gorra, una jaqueta o una armilla.
2. El Govern pot establir reglamentàriament mesures de seguretat en la modalitat de batuda.
Títol V. Requisits d’exercici de la caça i llicència de caça
Article 21. Requisits
Té dret a caçar tota persona major de setze anys que sigui titular de la llicència de caça, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.
Esmena 2 De modificació
Grup Parlamentari Mixt – PS
Es proposa modificar el redactat de l’article 21 amb el següent text:
“Article 21. Requisits
Té dret a caçar tota persona major de divuit anys que sigui titular de la llicència de caça, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.”
MOTIVACIÓ:
Considerem que s’ha de tenir la majoria d’edat per a poder ser titular d’una llicència de caça.
Article 22. Llicència de caça
1. La llicència de caça és un document personal i intransferible, la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça.
2. Tot titular d’una llicència de caça ha de ser membre de la Federació Andorrana de Caça.
Article 23. Llicències especials de caça
1. Són llicències especials de caça les que habiliten a caçar determinades espècies en funció dels plans de gestió.
2. La llicència especial de caça és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça de determinades espècies.
3. El Govern, per reglament, fixa els tipus de llicències especials de caça.
Article 24. Lliurament de llicències de caça
La llicència de caça i les llicències especials de caça són lliurades pel ministeri responsable de la caça, en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
Article 25. Sistema d’avaluació
1. Les persones que sol·liciten per primera vegada una llicència de caça o que la sol·liciten després d’haver estat inhabilitades per infracció administrativa o per resolució judicial han de superar una avaluació sobre coneixements de fauna, hàbitats, utilització d’armes de foc i legislació en matèria de protecció del medi, de caça i d’armes.
2. El Govern, per reglament, estableix el sistema d’avaluació, el contingut i el nombre mínim de convocatòries de l’avaluació.
Article 26. Prohibicions
1. No poden obtenir la llicència de caça:
a) Els que no reuneixin els requisits i les condicions establerts legalment i reglamentàriament.
b) Els inhabilitats per resolució judicial ferma.
c) Els infractors d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin mentre no acreditin el compliment íntegre de la sanció que els hagi estat imposada per resolució ferma recaiguda.
d) Els que hagin estat sancionats, per resolució ferma recaiguda en expedient sancionador, amb la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la, durant el termini de compliment de la sanció.
2. Les persones que hagin estat judicialment privades de portar armes no tenen el dret de gaudir de la llicència de caça.
Article 27. Altres requisits d’exercici de la caça
Per practicar la caça és obligatori:
a) portar en tot moment la documentació que acrediti que el caçador és titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.
b) ser titular del permís d’arma vigent i portar-lo, d’acord amb la normativa vigent referent a la tinença i el transport d’armes.
Article 28. Acompanyants
Les persones que acompanyen o guien els caçadors durant la pràctica de la caça no han de ser titulars de la llicència de caça, però no poden portar arma ni capturar cap peça.
Esmena 3 De modificació
Grup Parlamentari Mixt – PS
Es proposa modificar el redactat de l’article 28 amb el següent text:
“Article 28. Acompanyants
Les persones que acompanyen o guien els caçadors durant la pràctica de la caça no han de ser titulars de la llicència de caça, però no poden portar arma ni capturar cap peça. Tanmateix hauran de notificar per escrit prèviament la seva presència en l’activitat al Ministeri responsable de la caça.”
MOTIVACIÓ:
Considerem que, per motius de seguretat, el Ministeri responsable de la caça ha de tenir coneixement de la presència dels acompanyants o guies dels caçadors durant la pràctica de la caça.
Títol VI. Temporada de caça
Article 29. Terminis
L’exercici del dret de caça queda sotmès a les dates d’obertura, de tancament i als dies hàbils fixats anyalment pel ministeri responsable de la caça.
Article 30. Hores
1. Només es pot caçar de dia. S’entén per “dia” el temps comprès entre l’alba i el primer foscant.
2. Està prohibit caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça, segons s’estableixi reglamentàriament.
Article 31. Prohibició temporal
El ministeri responsable de la caça pot prohibir temporalment la caça a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials.
Títol VII. Sistemes de caça
Article 32. Tipus d’armes
1. Únicament està permès l'exercici de la caça amb armes de foc, tipus escopeta o fusell, arc i amb arma blanca.
2. L'arma blanca únicament està autoritzada per donar mort a un animal ferit.
Article 33. Utilització de gossos
1. La utilització de gossos en la pràctica de la caça es defineix per la via reglamentària.
2. Si s’empren gossos de caça, el caçador ha d’actuar amb diligència suficient per evitar que puguin transitar sense cap control i causar danys.
3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, s'entén que hi ha negligència en la modalitat de batuda quan, un cop acabada la batuda, el caçador no hagi comunicat al Cos de Banders la pèrdua del gos.
4. La utilització de gossos en la caça de l’isard és prohibida.
Article 34. Reclams i aparells reproductors
Les modalitats d’ús dels reclams o d’aparells reproductors de sons en la pràctica de la caça es regulen reglamentàriament.
Article 35. Prohibicions
Està prohibit utilitzar els ginys i els mètodes següents per caçar:
a) Llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.
b) Aparells elèctrics capaços de matar o atordir; fonts lluminoses artificials; miralls o altres objectes enlluernadors; aparells d’il·luminació de blancs; dispositius de mira amb convertidor d'imatge electrònica; aparells d'infrarojos; aparells d'intensificació de la llum residual; silenciadors i ginys similars.
c) Explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb tranquil·litzants; gasos o fums; animals vius utilitzats com a reclam.
d) Fusells i pistoles d'aire comprimit.
e) Armes semiautomàtiques amb carregador de més de dos cartutxos, sense comptar el de la recambra; és a dir, el màxim permès és de tres trets amb armes semiautomàtiques, fusells i escopetes. La tinença de carregadors de capacitat superior a dos cartutxos també és prohibida.
f) Vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.
Títol VIII. Comissió de Seguiment de la Caça
Article 36. Entitats col·laboradores
La Federació Andorrana de Caça, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura, d'acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actuen com a organismes col·laboradors del Govern en compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.
Article 37. Comissió de Seguiment de la Caça
1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Caça, que és un òrgan consultiu format pels membres següents:
a) El/la president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la ministre/a responsable de la caça.
b) El/la vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació Andorrana de Caça.
c) El/la director/a o màxim responsable del departament responsable de la caça.
d) Un/a comandament de l’àrea responsable de la caça.
e) El/la director/a o comandament del Cos de Banders.
f) Un/a representant de l’àrea responsable de la caça.
g) Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Caça.
h) Un/a vocal designat per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
i) Un/a representant de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura.
2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Caça són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, el seguiment i gestió de la caça.
3. El Govern estableix reglamentàriament el funcionament de la Comissió de Seguiment de la Caça.
Esmena 4 De modificació
Grup Parlamentari Mixt – PS
Es proposa la modificació de l’apartat “i”, corresponent al punt 1 de l’article 37, amb el següent text:
“Article 37. Comissió de Seguiment de la Caça
1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Caça, que és un òrgan consultiu format pels membres següents:
a) El/la president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la ministre/a responsable de la caça.
b) El/la vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació Andorrana de Caça.
c) El/la director/a o màxim responsable del departament responsable de la caça.
d) Un/a comandament de l’àrea responsable de la caça.
e) El/la director/a o comandament del Cos de Banders.
f) Un/a representant de l’àrea responsable de la caça.
g) Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Caça.
h) Un/a vocal designat per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
i) Dos representants de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura.”
MOTIVACIÓ:
Considerem que hi ha d’haver més participació i representació de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura a la Comissió de seguiment de caça.
Títol IX. Infraccions i sancions
Article 38. Disposició general
1. L’incompliment d’aquesta Llei dóna lloc a infraccions lleus, greus o molt greus.
2. Si existeix un procés penal en curs, concorrent amb un expedient administratiu instruït per una mateixa infracció, se suspèn la tramitació d’aquest darrer fins que recaigui una sentència ferma.
3. Sense perjudici de les responsabilitats administratives o penals en què hagin pogut incórrer, els infractors han de satisfer l'import dels danys i els perjudicis ocasionats.
Article 39. Infraccions lleus
1. Són infraccions lleus, castigades amb multa de trenta (30) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:
a) No sotmetre les peces capturades als controls establerts reglamentàriament.
b) Retornar, fora del període establert reglamentàriament, el sistema de marcatge expedit pel Govern de captura d’espècies sotmeses a un pla de caça.
c) Caçar essent titular de la llicència de caça, del permís d’arma i del document que acrediti ser titular de la pòlissa d’assegurances i no portar un o més d'aquests documents.
d) No respectar els preceptes que estableix l’autorització lliurada pel ministeri per al control d’espècies regulables.
e) Qualsevol altra acció o omissió que vulneri les prescripcions d’aquesta Llei o les disposicions que la desenvolupin i que no sigui constitutiva d’una infracció més greu que les precedents.
2. Són infraccions administratives lleus, castigades amb multa de cent cinquanta (150) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:
a) Emprar gossos sense la diligència suficient per evitar que causin danys.
b) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, no retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
c) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
Esmena 5 De modificació
Grup Parlamentari Mixt – PS
Es proposa la modificació del punt 1 de l’article 39, amb el següent text:
“Article 39. Infraccions lleus
1. Són infraccions lleus, castigades amb multa de setanta-cinc (75) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:”
MOTIVACIÓ:
Considerem que l’import d’una multa per una infracció lleu és insuficient.
Article 40. Infraccions greus
1. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:
a) No dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja quan s’està en acció de caça o com a acompanyant, en la modalitat de batuda.
b) Infringir les mesures de seguretat establertes reglamentàriament pel Govern en la modalitat de batuda.
c) Destruir o malmetre les instal·lacions i els rètols indicadors destinats a la protecció, el foment i la informació de la fauna i de les zones de caça.
d) Caçar infringint la normativa en relació amb la utilització d’armes semiautomàtiques establertes a l’article 35.e.
2. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:
a) Caçar espècies caçables no sotmeses a pla de caça, fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert en el terreny cinegètic comú. S'aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.
b) Excedir les limitacions establertes per reglament de captura i de transport per dia i per caçador de les espècies caçables no sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada de més.
c) Caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada, si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.
d) Utilitzar gossos en la pràctica de la caça de manera no definida reglamentàriament.
e) En la modalitat de batuda, no comunicar al Cos de Banders la pèrdua d’un gos un cop acabada la batuda.
f) Practicar la caça de l’isard utilitzant gossos.
g) Infringir la normativa en l’ús de reclams o dels aparells reproductors de sons establerta en l’article 34 i el reglament que el desenvolupa.
3. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil (1.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a un pla de caça:
a) Capturar un exemplar de gènere diferent de la peça adjudicada sense perjudici de les prescripcions establertes pel pla de caça.
b) Caçar fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert.
c) Caçar mitjançant la modalitat de caça no establerta reglamentàriament.
d) No dur el sistema de marcatge obligatori quan el caçador està en acció de caça.
4. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil cinc-cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:
a) Realitzar qualsevol repoblació amb espècies caçables sense l’autorització prèvia del ministeri.
b) No complir les indicacions que faci l’agent de l'Administració degudament autoritzat o el membre del Cos de Banders en supòsits de caça acompanyada.
c) Portar l’arma carregada o sense enfundar en les zones de seguretat definides en l’article 17.
5. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil-cinc cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça:
a) No avisar en el temps establert reglamentàriament perquè es pugui realitzar el control de la captura.
b) Registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
c) No retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
d) Caçar fora de les unitats de gestió on s’aplica el pla de caça.
Esmena 6 De modificació
Grup Parlamentari Mixt – SDP
Es proposa modificar el punt 5 del article 40. Infraccions greus, amb el redactat següent:
“5. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil-cinc cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència especial de caça obtinguda per a la caça de la determinada espècie que s´havia sol·licitat, i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça :
a) No avisar en el temps establert reglamentàriament perquè es pugui realitzar el control de la captura.
b) Registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l´animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
c) No retornar el sistema de marcatge de captura de l´animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
d) Caçar fora de les unitats de gestió on s´aplica el pla de caça.”
MOTIVACIÓ: tenint en compte que l’àmbit de les infraccions descrites en aquest apartat es circumscriuen únicament a les accions referides a especies sotmeses a pla de caça, es considera mes efectiu de inhabilitar pel període d´un any l´obtenció de la llicència especial de caça únicament, i no fer extensiva la inhabilitació per a l´obtenció de la llicència de caça genèrica.
Alhora amb el redactat inicial es considera excessiva el tipus de sanció ja que l´històric des de que existeix aquesta pràctica demostra que sovint aquest tipus d´infraccions tenen mes a veure amb errors de praxis que no de respecte a les normes i bones pràctiques de la caça.
Article 41. Infraccions molt greus
1. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:
a) Caçar una espècie no caçable.
b) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència de caça.
c) Estar en acció de caça i no ser titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.
d) Estar en acció de caça i no ser titular del permís d’arma vigent.
e) Exercir la caça utilitzant armes no permeses o amb una finalitat diferent de la permesa segons l’article 32.
f) Caçar utilitzant fusells i pistoles d’aire comprimit.
g) Controlar amb qualsevol sistema o mitjà els moviments dels agents del Cos de Banders, amb la finalitat de facilitar la caça fraudulenta o amagar les peces i els estris de caça, tant si es fa personalment com si s’encomana a altres persones.
h) Infringir la normativa de transport, importació i exportació de les peces de caça i/o la seva carn.
2. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça.
a) Comprar o vendre isards o la seva carn.
b) El consum d’isard en establiments públics.
c) Efectuar una captura amb el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) d’un altre caçador, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors.
d) Transferir el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) a un altre caçador o entre colles, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors o entre colles.
e) Manipular, deteriorar o tancar indegudament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).
f) La manca de marcatge de la peça capturada de la manera establerta reglamentàriament o la manca de registre del sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).
g) Desplaçar i/o transportar qualsevol peça d’una manera prohibida.
h) Capturar exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors.
i) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència especial.
4. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de tres mil (3.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:
a) No col·laborar o impedir les tasques del Cos de Banders.
b) L'obstrucció de l'exercici de les funcions d'inspecció, investigació i control que corresponen al Cos de Banders d'acord amb les competències atribuïdes per la legislació.
c) Caçar fora de temporada sense autorització.
d) Caçar de nit sense autorització.
e) Caçar cabrits d’isard en qualsevol època de l’any.
f) Fer qualsevol repoblació amb espècies caçables que pugui provocar o provoqui pol·lució genètica o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.
g) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats de caça amb infracció dels articles 14 i/o 16, sense autorització.
h) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats temporals de caça amb infracció dels articles 15 i/o 16, sense autorització.
i) Practicar la caça en les zones de seguretat en que està prohibida o practicar-la sense respectar les limitacions per a la seva pràctica quan està autoritzada.
j) Caçar en els límits de les zones de seguretat sense fer-ho d’esquena a aquestes zones.
k) Estar en acció de caça en zones d’activitat humana en què la caça està prohibida per la normativa.
l) Estar en acció de caça en zones prohibides temporalment d’acord amb l’article 31.
m) Caçar utilitzant llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.
n) Caçar utilitzant aparells elèctrics capaços de matar o atordir, fonts lluminoses artificials, miralls o altres objectes enlluernadors, aparells d’il·luminació de blancs, dispositius de mira amb convertidor d'imatge electrònica, aparells d'infrarojos, aparells d'intensificació de la llum residual, silenciadors i ginys similars.
o) Caçar utilitzant explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats, o amb tranquil·litzants, gasos o fums i animals vius com a reclam.
p) Caçar utilitzant vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.
Article 42. Comís cautelar
1. Qualsevol atestat d’infracció greu o molt greu contra els preceptes de caça comporta de manera cautelar el comís de les armes, municions, i material òptic i estris o sistemes il·legals, i de les peces de caça, vives o mortes. A les peces de caça se’ls dóna la destinació que determini el Govern. Els béns comissats queden embargats i en dipòsit a càrrec del Govern, fins a l'abonament de la sanció, llevat que per resolució administrativa o judicial ferma es disposi altrament.
2. Si l’infractor és una persona no resident queda obligada, abans d’abandonar el país, a deixar un dipòsit de la quantia màxima de la possible sanció prevista a l’atestat d’infracció, a més del comís especificat a l’apartat anterior per a les infraccions lleus, greus i molt greus.
Article 43. Reincidència
1. Reincidència simple: S’entén per “reincidència simple” el fet de tenir dos sancions de la mateixa infracció d’aquesta Llei en un període de tres anys.
2. Reincidència múltiple: S’entén per “reincidència múltiple” el fet de tenir tres sancions de la mateixa infracció en tres anys; o tenir dos sancions de diferents infraccions d’aquesta Llei en un període de dos anys.
3. La reincidència simple en qualsevol de les infraccions tipificades en aquesta Llei, la utilització d'una identitat fictícia i l'actuació amb violència o amenaces comporten l'aplicació del doble de l'import de la sanció.
4. En cas de reincidència múltiple, el Govern imposa el triple de l’import de la sanció i la inhabilitació per obtenir la llicència de caça durant un any, a sumar a la inhabilitació ja prevista en aquesta Llei.
Article 44. Prescripció
Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus.
Article 45. Termini
El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès. La prescripció de l’exigibilitat de les infraccions queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.
Article 46. Incoació, tramitació i resolució d’expedients sancionadors
1. Correspon al Cos de Banders la incoació i la tramitació de tots els expedients sancionadors i la resolució dels expedients per infracció lleu i greu.
2. Correspon al ministre competent en matèria de caça, o a la persona per ell delegada, la resolució dels expedients per infracció molt greu.
Disposició derogatòria primera
Aquesta Llei deroga la Llei de caça, del 13 d’abril de 2000, i totes les altres disposicions que la contradiguin.
Disposició derogatòria segona
Queden derogats els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
Disposició final primera
La disposició derogatòria segona d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga quatre articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.
Esmena 7 De modificació
Grup Parlamentari Mixt – PS
Es proposa la modificació de la disposició final primera, amb el següent text:
“Disposició final primera
La disposició derogatòria segona d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga dos articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.”
MOTIVACIÓ:
Considerem que hi ha una errada al text, donat que a la disposició derogatòria segona s’indiquen dos articles, el 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
Esmena 8 De modificació
Grup Parlamentari Mixt – SDP
Es proposa modificar el redactat de la disposició final primera, amb el redactat següent:
“La disposició derogatòria segona d´aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga dos articles de la llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d´aquesta llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.”
MOTIVACIÓ: el redactat inicial de la disposició final primera contradiu l´articulat de la disposició derogatòria segona que únicament fa esment a dos articles (el 492 i el 493) i no a quatre articles.
(La negreta únicament te la finalitat de visualitzar el canvi.)
Disposició final segona
El Govern dicta les normes reglamentàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.
Disposició final tercera
Les quantitats fixades als articles 39, 40 i 41 s’actualitzen periòdicament segons la Llei de pressupost.
Disposició final quarta
Aquesta Llei entra en vigor al cap de 15 dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot
Informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient relatiu al Projecte de llei de caça
La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 27 i 28 de juny del 2016, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de caça, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat
Esmena 7 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a la Disposició final primera.
Esmenes no aprovades
Esmena 2 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 21.
Esmena 3 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 28.
Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 37.
Esmena 5 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 39.
Esmena 6 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 40.
Esmenes retirades
Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) d’addició d’un nou article en el Títol II.
Esmena 8 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a la Disposició final primera.
Projecte de llei de caça
Exposició de motius
L’article 31 de la Constitució determina els principis i les exigències de conservació de la natura, i estableix que és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones.
La fauna salvatge com a pilar del patrimoni natural és un element identitari i idiosincràtic d’Andorra i dels seus ciutadans. Aquesta riquesa faunística requereix l’atenció de l’Estat, a fi de conservar-la i potenciar-la de forma equilibrada i ordenada.
El Conveni de Berna del 19 de setembre del 1979 relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa comportà una adequació efectiva de la política cinegètica dels estats membres del Consell d’Europa, amb una vocació unificadora en l’àmbit europeu. La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 ja va suposar una ordenació cinegètica d’acord amb aquests preceptes.
Tanmateix, l’activitat cinegètica, la seva gestió i les poblacions de les espècies caçables han evolucionat considerablement des de l’aprovació de la darrera Llei de caça, i els seus preceptes necessiten també adaptar-se a la nova realitat.
La creació dels vedats de caça, així com la gestió de l’isard, han permès un augment de les poblacions. Aquestes poblacions d’isards han anat creixent tant a dins com a fora dels vedats de caça. Això demostra el rol important que han tingut els vedats quant a la disseminació per tot el territori nacional, fins a aconseguir en els darrers anys una població creixent.
Aquesta Llei introdueix nous mètodes objectius de càlcul, per tal de poder mantenir en el temps aquesta població, amb l’aplicació quan escau de plans de caça definits d’acord amb l’evolució de l’índex de creixement de la població i de la variació de la població adulta i juvenil.
Aquesta evolució ha estat marcada també per períodes d’epizoòties que fan palesa la necessitat de determinar, tal com estableix aquesta Llei, paràmetres poblacionals com a requisits mínims que s’han de complir per realitzar plans de caça. Aquests requisits s’han establert d’acord amb les característiques d’Andorra, de la gestió i els sistemes de caça de l’isard i de l’històric de les dades poblacionals de l’espècie al país. Una bona gestió cinegètica requereix mesures de protecció com la prohibició de l'exercici de la caça de l’isard regulada en aquesta Llei quan els paràmetres poblacionals siguin desfavorables al manteniment de la població.
La seguretat en la caça ha pres importància aquests darrers anys i aquesta Llei n’introdueix un títol específic. Les zones de seguretat que cal respectar durant l’activitat de la caça han estat redefinides per adaptar-les als canvis d’organització del territori dels darrers anys, i en certes zones es permet l’activitat cinegètica amb seguretat per a la correcta gestió de les poblacions.
L’objectiu de modernització, agilització i simplificació dels tràmits de caça també es té en compte en aquesta Llei, que determina que la validesa de la llicència de caça s’estableix per la via reglamentària. Així doncs es podrà allargar la vigència de la llicència per diverses temporades de caça, i el caçador serà el responsable de portar amb la llicència la documentació vigent de certificat d’assegurança de responsabilitat civil i del permís d’arma.
A fi d’adequar les disposicions legals que regulen actualment l’exercici de la caça a Andorra al precepte constitucional esmentat i també per actualitzar-les, resulta necessària la promulgació d’aquesta Llei de caça, que substitueix la del 13 d’abril del 2000.
L’abast d’aquesta Llei de caça es limita a l’ordenació de l’activitat cinegètica, per tal com es considera convenient reservar la regulació general de la conservació de la natura i dels recursos naturals a disposicions futures, d’acord amb el marc competencial establert en la Constitució.
La disposició derogatòria segona d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. L’article 492 tipifica penalment diverses conductes de caça il·legal i es considera més adient i proporcionat a la gravetat d’aquestes conductes que siguin sancionades administrativament en la forma prevista en aquesta Llei. Pel que respecta a l’article 493, tipifica penalment diferents conductes de pesca il·legal que es troben també tipificades com a infracció administrativa en la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i, per un criteri de coherència en la sanció de les infraccions relacionades amb la fauna salvatge, es creu també convenient sancionar administrativament aquestes conductes i derogar-ne la tipificació penal.
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta Llei té per objecte regular l’exercici de la caça de manera que sigui compatible amb la protecció, la conservació, el foment i l’aprofitament de la riquesa faunística nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.
Article 2. Definicions
D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:
Acció de caça: l'activitat exercida per les persones mitjançant l'ús d'arts, armes o mitjans adequats per tal de buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, amb la finalitat de capturar-los vius o morts.
Batuda: modalitat de caça que consisteix en el fet que una persona o un grup de persones anomenades batedors, amb l’ajut de gossos o sense, efectuen l’arruix de les peces aixecant-les i forçant-les a aproximar-se cap a les parades on resten els caçadors armats per abatre-les.
Hàbitat: Zona en què es donen les condicions ambientals per a la presència o el desenvolupament d’espècies o poblacions d’espècies, ja siguin de fauna o flora.
Lloc habitat: Construcció ocupada per persones amb accés rodat d’amplada superior a 2,5 metres. No s’entén per “llocs habitats” les cabanes i els refugis de muntanya.
Arma enfundada: S’entén que una arma està enfundada quan no és a la vista, i la funda o qualsevol altre element de roba la cobreix totalment.
Títol II. Espècies caçables
Article 3. Concepte
Només són caçables les espècies d’animals salvatges que es defineixen per la via reglamentària d’acord amb aquesta Llei i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra.
Article 4. Plans de gestió
1. El ministeri responsable de la caça elabora els plans de gestió de les espècies caçables, en funció de la unitat de gestió de cada població.
2. Els plans de gestió s’han de fonamentar en els principis següents:
a) Anàlisi de les característiques del territori.
b) Coneixement de les poblacions faunístiques existents.
c) Definició dels objectius de la gestió.
d) Mitjans necessaris per aconseguir els objectius.
Article 5. Tipus d’espècies
Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies sotmeses a un pla de caça.
Article 6. Espècies regulables
1. Són espècies regulables:
a) Les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques.
b) Les que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, a la fauna o la flora en general.
2. La qualificació d'espècie regulable i la regulació específica que hagi d’aplicar-se a aquesta espècie les defineix el Govern reglamentàriament.
3. El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori, el tir de nit o altres procediments idonis per al control d’espècies regulables. L’autorització ha d’establir els preceptes que s’han de respectar obligatòriament.
Article 7. Espècies sotmeses a un pla de caça
1. Són espècies sotmeses a un pla de caça l’isard i altres espècies que obtinguin aquesta denominació per la via reglamentària.
2. La caça d’aquestes espècies es regula mitjançant un pla de gestió.
3. La reglamentació ha d’incloure com a mínim l’aplicació dels plans de gestió mitjançant els plans de caça, el procediment d’adjudicació de les captures, i ha de definir les obligacions del caçador en el desenvolupament de la captura de la peça atribuïda i el procediment que cal seguir quant a marcatge, registre i control de la peça capturada.
Article 8. Caça de l’isard
1. Pel que fa al pla de caça de l’isard que s'aplica en terreny cinegètic comú i vedat temporal, el pla de gestió defineix la unitat de gestió, que està composta pel terreny cinegètic comú, pels vedats temporals de caça i pels vedats de caça, determinats reglamentàriament, en què no s’aplica un pla de caça específic.
2. Per definir el pla de caça es tenen en compte paràmetres poblacionals com ara l'índex de creixement i l'evolució de la població adulta i juvenil, entre d'altres.
3. Només és aplicable un pla de caça anual de l’isard quan es compleixin alhora els paràmetres següents:
a) L’índex de creixement anual de la població d’isards de la unitat de gestió és superior o igual al 14%. S’entén per “índex de creixement” el percentatge de cabrits d’isards respecte a la població total d’isards de la unitat de gestió.
b) La població total en terreny cinegètic comú i vedats temporals de caça és superior a 300 isards.
4. Les peces de caça de l’isard i la seva carn no poden ser objecte de compra, de venda ni de consum en establiments públics.
5. La caça de cabrits d’isard en qualsevol època de l’any està prohibida.
Article 9. Espècies d’interès cinegètic
1. El Govern pot establir anyalment un pla de mesures destinades a la repoblació i el foment de les espècies d’interès cinegètic.
2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques del territori andorrà o que puguin provocar pol·lucions genètiques o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.
3. Qualsevol repoblació cinegètica requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la caça, segons s’estableixi reglamentàriament.
4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha d’elaborar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar-ne la viabilitat i el seu impacte sobre el medi.
Article 10. Transport, importació i exportació
El transport, la importació i l’exportació de les peces de caça i/o la seva carn es desenvolupen per reglament.
Article 11. Captura i/o sacrifici d’animals
El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori:
a) la utilització de tranquil·litzants o altres mètodes per a la captura i/o el sacrifici d’animals per a finalitats científiques,
b) la captura i/o el sacrifici d’animals que hagin esdevingut nocius o puguin comportar un perill per a les persones, per als altres animals o per al medi.
Títol III. Els terrenys de caça
Article 12. Classificació
Els terrenys de caça es classifiquen en:
a) zones de terreny cinegètic comú
b) vedats de caça
c) vedats temporals de caça
Article 13. Zones de terreny cinegètic comú
1. Són zones de terreny cinegètic comú les que no han estat definides com a vedats de caça ni com a vedats temporals de caça.
2. A les zones de terreny cinegètic comú, l'exercici de la caça es pot practicar sense altres limitacions que les previstes en aquesta Llei o en les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.
Article 14. Vedats de caça
1. Són vedats de caça les zones geogràfiques en què tota acció de caça està prohibida i que tenen per finalitat assegurar la protecció, la conservació i el foment de les espècies autòctones.
2. La creació, la modificació o l’anul·lació dels vedats de caça es fan per llei.
Article 15. Vedats temporals de caça
1. Els vedats temporals de caça són zones geogràfiques en què l’acció de caça està prohibida per un determinat període de temps, amb la finalitat de protegir temporalment totes les espècies animals que hi habiten.
2. El Govern estableix anyalment per la via reglamentària els vedats temporals de caça, tenint en compte l’equilibri entre les parròquies pel que fa a la superfície total afectada per vedats de caça i vedats temporals.
3. En els vedats temporals es permet la caça de l’isard durant el període hàbil per a aquesta modalitat de caça, en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.
Article 16. Disposicions comunes als vedats de caça i als vedats temporals de caça
1. Als vedats de caça i als vedats temporals de caça es prohibeix portar qualsevol arma. En els llocs habitats, carreteres generals, carreteres secundàries i accessos directes a habitatges inclosos en aquests vedats només s’autoritza a portar armes si estan descarregades i degudament enfundades.
2. Per reglament, es pot acordar la captura de determinades unitats quan, en aplicació dels plans de gestió dels vedats de caça i dels vedats temporals de caça, i en coherència amb els plans de caça de cada espècie, aquests plans ho disposin.
Títol IV. Seguretat en la caça
Article 17. Zones de seguretat
1. Es consideren zones de seguretat:
a) Els nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats.
b) Les proximitats als nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats, en una distància igual o inferior a cent cinquanta (150) metres.
c) Les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles.
d) Les proximitats a les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.
e) Les bordes, cabanes i refugis de muntanya, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.
f) Les zones d’activitat humana en què el Govern, a demanda del comú afectat, limita per la via reglamentària temporalment l’activitat de la caça.
2. A les zones de seguretat de l’article 17.1.a i 17.1.c, l’acció de caça queda prohibida. Per transportar l’arma, ha d’estar descarregada i enfundada i cal evitar que estigui a la vista.
3. A la resta de les zones de seguretat de l’article 17.1, l’acció de caça s’ha de limitar a buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, però queda prohibit l’ús de l’arma, que ha d’estar descarregada i enfundada i no pot estar a la vista.
4. En qualsevol cas, quan es caci en els límits de les zones de seguretat, sempre s’ha de fer d’esquena a aquestes zones.
5. A demanda d’un comú, el Govern pot, per la via reglamentària, prohibir temporalment l’acció de caça en zones d’activitat humana.
Article 18. Responsabilitat
1. Els caçadors estan obligats a indemnitzar dels danys i perjudicis que hagin causat en l’exercici de la caça.
2. Tot caçador ha de ser titular d’una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent, establerta per una companyia d’assegurances degudament autoritzada per actuar dins del territori nacional, que cobreixi les responsabilitats civils en què puguin incórrer el caçador directament o els seus gossos, per una suma que s’ha d’establir per la via reglamentària.
Article 19. Mesures de precaució
Els caçadors han d’adoptar mesures de precaució per tal de garantir la protecció i la seguretat de les persones, els animals i els béns.
Article 20. Mesura de seguretat en la modalitat de batuda
1. Els caçadors que estiguin en acció de caça en la modalitat de batuda, i les persones que els acompanyin d’acord amb l’article 28, han de dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja que ha de ser una gorra, una jaqueta o una armilla.
2. El Govern pot establir reglamentàriament mesures de seguretat en la modalitat de batuda.
Títol V. Requisits d’exercici de la caça i llicència de caça
Article 21. Requisits
Té dret a caçar tota persona major de setze anys que sigui titular de la llicència de caça, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.
Article 22. Llicència de caça
1. La llicència de caça és un document personal i intransferible, la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça.
2. Tot titular d’una llicència de caça ha de ser membre de la Federació Andorrana de Caça.
Article 23. Llicències especials de caça
1. Són llicències especials de caça les que habiliten a caçar determinades espècies en funció dels plans de gestió.
2. La llicència especial de caça és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça de determinades espècies.
3. El Govern, per reglament, fixa els tipus de llicències especials de caça.
Article 24. Lliurament de llicències de caça
La llicència de caça i les llicències especials de caça són lliurades pel ministeri responsable de la caça, en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
Article 25. Sistema d’avaluació
1. Les persones que sol·liciten per primera vegada una llicència de caça o que la sol·liciten després d’haver estat inhabilitades per infracció administrativa o per resolució judicial han de superar una avaluació sobre coneixements de fauna, hàbitats, utilització d’armes de foc i legislació en matèria de protecció del medi, de caça i d’armes.
2. El Govern, per reglament, estableix el sistema d’avaluació, el contingut i el nombre mínim de convocatòries de l’avaluació.
Article 26. Prohibicions
1. No poden obtenir la llicència de caça:
a) Els que no reuneixin els requisits i les condicions establerts legalment i reglamentàriament.
b) Els inhabilitats per resolució judicial ferma.
c) Els infractors d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin mentre no acreditin el compliment íntegre de la sanció que els hagi estat imposada per resolució ferma recaiguda.
d) Els que hagin estat sancionats, per resolució ferma recaiguda en expedient sancionador, amb la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la, durant el termini de compliment de la sanció.
2. Les persones que hagin estat judicialment privades de portar armes no tenen el dret de gaudir de la llicència de caça.
Article 27. Altres requisits d’exercici de la caça
Per practicar la caça és obligatori:
a) portar en tot moment la documentació que acrediti que el caçador és titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.
b) ser titular del permís d’arma vigent i portar-lo, d’acord amb la normativa vigent referent a la tinença i el transport d’armes.
Article 28. Acompanyants
Les persones que acompanyen o guien els caçadors durant la pràctica de la caça no han de ser titulars de la llicència de caça, però no poden portar arma ni capturar cap peça.
Títol VI. Temporada de caça
Article 29. Terminis
L’exercici del dret de caça queda sotmès a les dates d’obertura, de tancament i als dies hàbils fixats anyalment pel ministeri responsable de la caça.
Article 30. Hores
1. Només es pot caçar de dia. S’entén per “dia” el temps comprès entre l’alba i el primer foscant.
2. Està prohibit caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça, segons s’estableixi reglamentàriament.
Article 31. Prohibició temporal
El ministeri responsable de la caça pot prohibir temporalment la caça a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials.
Títol VII. Sistemes de caça
Article 32. Tipus d’armes
1. Únicament està permès l'exercici de la caça amb armes de foc, tipus escopeta o fusell, arc i amb arma blanca.
2. L'arma blanca únicament està autoritzada per donar mort a un animal ferit.
Article 33. Utilització de gossos
1. La utilització de gossos en la pràctica de la caça es defineix per la via reglamentària.
2. Si s’empren gossos de caça, el caçador ha d’actuar amb diligència suficient per evitar que puguin transitar sense cap control i causar danys.
3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, s'entén que hi ha negligència en la modalitat de batuda quan, un cop acabada la batuda, el caçador no hagi comunicat al Cos de Banders la pèrdua del gos.
4. La utilització de gossos en la caça de l’isard és prohibida.
Article 34. Reclams i aparells reproductors
Les modalitats d’ús dels reclams o d’aparells reproductors de sons en la pràctica de la caça es regulen reglamentàriament.
Article 35. Prohibicions
Està prohibit utilitzar els ginys i els mètodes següents per caçar:
a) Llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.
b) Aparells elèctrics capaços de matar o atordir; fonts lluminoses artificials; miralls o altres objectes enlluernadors; aparells d’il·luminació de blancs; dispositius de mira amb convertidor d'imatge electrònica; aparells d'infrarojos; aparells d'intensificació de la llum residual; silenciadors i ginys similars.
c) Explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb tranquil·litzants; gasos o fums; animals vius utilitzats com a reclam.
d) Fusells i pistoles d'aire comprimit.
e) Armes semiautomàtiques amb carregador de més de dos cartutxos, sense comptar el de la recambra; és a dir, el màxim permès és de tres trets amb armes semiautomàtiques, fusells i escopetes. La tinença de carregadors de capacitat superior a dos cartutxos també és prohibida.
f) Vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.
Títol VIII. Comissió de Seguiment de la Caça
Article 36. Entitats col·laboradores
La Federació Andorrana de Caça, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura, d'acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actuen com a organismes col·laboradors del Govern en compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.
Article 37. Comissió de Seguiment de la Caça
1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Caça, que és un òrgan consultiu format pels membres següents:
a) El/la president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la ministre/a responsable de la caça.
b) El/la vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació Andorrana de Caça.
c) El/la director/a o màxim responsable del departament responsable de la caça.
d) Un/a comandament de l’àrea responsable de la caça.
e) El/la director/a o comandament del Cos de Banders.
f) Un/a representant de l’àrea responsable de la caça.
g) Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Caça.
h) Un/a vocal designat per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
i) Un/a representant de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura.
2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Caça són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, el seguiment i gestió de la caça.
3. El Govern estableix reglamentàriament el funcionament de la Comissió de Seguiment de la Caça.
Títol IX. Infraccions i sancions
Article 38. Disposició general
1. L’incompliment d’aquesta Llei dóna lloc a infraccions lleus, greus o molt greus.
2. Si existeix un procés penal en curs, concorrent amb un expedient administratiu instruït per una mateixa infracció, se suspèn la tramitació d’aquest darrer fins que recaigui una sentència ferma.
3. Sense perjudici de les responsabilitats administratives o penals en què hagin pogut incórrer, els infractors han de satisfer l'import dels danys i els perjudicis ocasionats.
Article 39. Infraccions lleus
1. Són infraccions lleus, castigades amb multa de trenta (30) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:
a) No sotmetre les peces capturades als controls establerts reglamentàriament.
b) Retornar, fora del període establert reglamentàriament, el sistema de marcatge expedit pel Govern de captura d’espècies sotmeses a un pla de caça.
c) Caçar essent titular de la llicència de caça, del permís d’arma i del document que acrediti ser titular de la pòlissa d’assegurances i no portar un o més d'aquests documents.
d) No respectar els preceptes que estableix l’autorització lliurada pel ministeri per al control d’espècies regulables.
e) Qualsevol altra acció o omissió que vulneri les prescripcions d’aquesta Llei o les disposicions que la desenvolupin i que no sigui constitutiva d’una infracció més greu que les precedents.
2. Són infraccions administratives lleus, castigades amb multa de cent cinquanta (150) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:
a) Emprar gossos sense la diligència suficient per evitar que causin danys.
b) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, no retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
c) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
Article 40. Infraccions greus
1. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:
a) No dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja quan s’està en acció de caça o com a acompanyant, en la modalitat de batuda.
b) Infringir les mesures de seguretat establertes reglamentàriament pel Govern en la modalitat de batuda.
c) Destruir o malmetre les instal·lacions i els rètols indicadors destinats a la protecció, el foment i la informació de la fauna i de les zones de caça.
d) Caçar infringint la normativa en relació amb la utilització d’armes semiautomàtiques establertes a l’article 35.e.
2. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:
a) Caçar espècies caçables no sotmeses a pla de caça, fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert en el terreny cinegètic comú. S'aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.
b) Excedir les limitacions establertes per reglament de captura i de transport per dia i per caçador de les espècies caçables no sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada de més.
c) Caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada, si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.
d) Utilitzar gossos en la pràctica de la caça de manera no definida reglamentàriament.
e) En la modalitat de batuda, no comunicar al Cos de Banders la pèrdua d’un gos un cop acabada la batuda.
f) Practicar la caça de l’isard utilitzant gossos.
g) Infringir la normativa en l’ús de reclams o dels aparells reproductors de sons establerta en l’article 34 i el reglament que el desenvolupa.
3. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil (1.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a un pla de caça:
a) Capturar un exemplar de gènere diferent de la peça adjudicada sense perjudici de les prescripcions establertes pel pla de caça.
b) Caçar fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert.
c) Caçar mitjançant la modalitat de caça no establerta reglamentàriament.
d) No dur el sistema de marcatge obligatori quan el caçador està en acció de caça.
4. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil cinc-cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:
a) Realitzar qualsevol repoblació amb espècies caçables sense l’autorització prèvia del ministeri.
b) No complir les indicacions que faci l’agent de l'Administració degudament autoritzat o el membre del Cos de Banders en supòsits de caça acompanyada.
c) Portar l’arma carregada o sense enfundar en les zones de seguretat definides en l’article 17.
5. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil-cinc cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça:
a) No avisar en el temps establert reglamentàriament perquè es pugui realitzar el control de la captura.
b) Registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
c) No retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
d) Caçar fora de les unitats de gestió on s’aplica el pla de caça.
Article 41. Infraccions molt greus
1. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:
a) Caçar una espècie no caçable.
b) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència de caça.
c) Estar en acció de caça i no ser titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.
d) Estar en acció de caça i no ser titular del permís d’arma vigent.
e) Exercir la caça utilitzant armes no permeses o amb una finalitat diferent de la permesa segons l’article 32.
f) Caçar utilitzant fusells i pistoles d’aire comprimit.
g) Controlar amb qualsevol sistema o mitjà els moviments dels agents del Cos de Banders, amb la finalitat de facilitar la caça fraudulenta o amagar les peces i els estris de caça, tant si es fa personalment com si s’encomana a altres persones.
h) Infringir la normativa de transport, importació i exportació de les peces de caça i/o la seva carn.
2. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça.
a) Comprar o vendre isards o la seva carn.
b) El consum d’isard en establiments públics.
c) Efectuar una captura amb el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) d’un altre caçador, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors.
d) Transferir el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) a un altre caçador o entre colles, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors o entre colles.
e) Manipular, deteriorar o tancar indegudament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).
f) La manca de marcatge de la peça capturada de la manera establerta reglamentàriament o la manca de registre del sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).
g) Desplaçar i/o transportar qualsevol peça d’una manera prohibida.
h) Capturar exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors.
i) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència especial.
4. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de tres mil (3.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:
a) No col·laborar o impedir les tasques del Cos de Banders.
b) L'obstrucció de l'exercici de les funcions d'inspecció, investigació i control que corresponen al Cos de Banders d'acord amb les competències atribuïdes per la legislació.
c) Caçar fora de temporada sense autorització.
d) Caçar de nit sense autorització.
e) Caçar cabrits d’isard en qualsevol època de l’any.
f) Fer qualsevol repoblació amb espècies caçables que pugui provocar o provoqui pol·lució genètica o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.
g) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats de caça amb infracció dels articles 14 i/o 16, sense autorització.
h) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats temporals de caça amb infracció dels articles 15 i/o 16, sense autorització.
i) Practicar la caça en les zones de seguretat en que està prohibida o practicar-la sense respectar les limitacions per a la seva pràctica quan està autoritzada.
j) Caçar en els límits de les zones de seguretat sense fer-ho d’esquena a aquestes zones.
k) Estar en acció de caça en zones d’activitat humana en què la caça està prohibida per la normativa.
l) Estar en acció de caça en zones prohibides temporalment d’acord amb l’article 31.
m) Caçar utilitzant llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.
n) Caçar utilitzant aparells elèctrics capaços de matar o atordir, fonts lluminoses artificials, miralls o altres objectes enlluernadors, aparells d’il·luminació de blancs, dispositius de mira amb convertidor d'imatge electrònica, aparells d'infrarojos, aparells d'intensificació de la llum residual, silenciadors i ginys similars.
o) Caçar utilitzant explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats, o amb tranquil·litzants, gasos o fums i animals vius com a reclam.
p) Caçar utilitzant vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.
Article 42. Comís cautelar
1. Qualsevol atestat d’infracció greu o molt greu contra els preceptes de caça comporta de manera cautelar el comís de les armes, municions, i material òptic i estris o sistemes il·legals, i de les peces de caça, vives o mortes. A les peces de caça se’ls dóna la destinació que determini el Govern. Els béns comissats queden embargats i en dipòsit a càrrec del Govern, fins a l'abonament de la sanció, llevat que per resolució administrativa o judicial ferma es disposi altrament.
2. Si l’infractor és una persona no resident queda obligada, abans d’abandonar el país, a deixar un dipòsit de la quantia màxima de la possible sanció prevista a l’atestat d’infracció, a més del comís especificat a l’apartat anterior per a les infraccions lleus, greus i molt greus.
Article 43. Reincidència
1. Reincidència simple: S’entén per “reincidència simple” el fet de tenir dos sancions de la mateixa infracció d’aquesta Llei en un període de tres anys.
2. Reincidència múltiple: S’entén per “reincidència múltiple” el fet de tenir tres sancions de la mateixa infracció en tres anys; o tenir dos sancions de diferents infraccions d’aquesta Llei en un període de dos anys.
3. La reincidència simple en qualsevol de les infraccions tipificades en aquesta Llei, la utilització d'una identitat fictícia i l'actuació amb violència o amenaces comporten l'aplicació del doble de l'import de la sanció.
4. En cas de reincidència múltiple, el Govern imposa el triple de l’import de la sanció i la inhabilitació per obtenir la llicència de caça durant un any, a sumar a la inhabilitació ja prevista en aquesta Llei.
Article 44. Prescripció
Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus.
Article 45. Termini
El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès. La prescripció de l’exigibilitat de les infraccions queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.
Article 46. Incoació, tramitació i resolució d’expedients sancionadors
1. Correspon al Cos de Banders la incoació i la tramitació de tots els expedients sancionadors i la resolució dels expedients per infracció lleu i greu.
2. Correspon al ministre competent en matèria de caça, o a la persona per ell delegada, la resolució dels expedients per infracció molt greu.
Disposició derogatòria primera
Aquesta Llei deroga la Llei de caça, del 13 d’abril de 2000, i totes les altres disposicions que la contradiguin.
Disposició derogatòria segona
Queden derogats els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
Disposició final primera
La disposició derogatòria segona d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga dos articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.
Disposició final segona
El Govern dicta les normes reglamentàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.
Disposició final tercera
Les quantitats fixades als articles 39, 40 i 41 s’actualitzen periòdicament segons la Llei de pressupost.
Disposició final quarta
Aquesta Llei entra en vigor al cap de 15 dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, tramet al Sr. síndic general, als efectes escaients.
Rosa Gili Casals
Vicepresidenta
de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient
Carles Jordana Madero
President
de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient
A la M. I. Sindicatura
La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa l’article 100 del Reglament del Consell General, mitjançant aquest escrit presento la reserva d’esmena següent al Projecte de llei de caça, publicat al Butlletí del Consell General núm. 12/2016, de data 2 de març del 2016.
Reserva d’esmena
Reserva de l’esmena 4 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt-PS1), que proposa modificar l’apartat “i”, corresponent al punt 1 de l’article 37 amb el següent text:
“Article 37. Comissió de Seguiment de la Caça
1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Caça, que és un òrgan consultiu format pels membres següents:
a) El/la president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la ministre/a responsable de la caça.
b) El/la vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació Andorrana de Caça.
c) El/la director/a o màxim responsable del departament responsable de la caça.
d) Un/a comandament de l’àrea responsable de la caça.
e) El/la director/a o comandament del Cos de Banders.
f) Un/a representant de l’àrea responsable de la caça.
g) Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Caça.
h) Un/a vocal designat per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
i) Dos representants de les associacions protectores d’animals i de defensa de al natura.”
Consell General, 29 de juny del 2016
Rosa Gili Casals
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Ladislau Baró Solà, president del Grup Parlamentari Demòcrata, registrat en data 27 de juny del 2016, sota el títol Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit sota la qualificació de Proposició de llei qualificada, a excepció de la disposició final primera.
2. D'acord amb l'article 103.2, ordenar la seva publicació, i remetre-la al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri. El Govern haurà d'evacuar el seu informe per tot el dia 22 de setembre del 2016, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Exposició de motius
La Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, va ser aprovada pel Consell General amb l’objectiu de regular d’una manera específica i amb caràcter general els partits polítics, com a organitzacions bàsiques per al funcionament del sistema de govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució, i d’establir un règim general de finançament dels partits polítics i de finançament electoral. La regulació relativa al finançament polític es va fer seguint les recomanacions fetes en aquesta matèria pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa. No obstant això, el segon informe de conformitat relatiu al tercer cicle d’avaluació del GRECO evidencia que cal fer algunes modificacions puntuals i algunes clarificacions a la Llei 19/2014 per adequar-la completament a les recomanacions que efectua l’organisme esmentat.
És per aquesta raó que es promou aquesta Llei, en què les modificacions més importants que es porten a terme consisteixen en fer constar expressament als grups parlamentaris com a ens que no poden realitzar donacions als partits polítics ni a les candidatures. En efecte, el GRECO ha considerat que en no preveure expressament els grups parlamentaris a la lletra a) dels apartats 4 i 3 dels articles 26 i 44, respectivament, existeix un dubte sobre si aquestes entitats poden fer aquest tipus de donacions. També s’ha modificat l’article 44, tot introduint unes disposicions específiques relatives a les aportacions que els partits polítics poden fer a les candidatures, per esvair dubtes sobre el règim en aquesta matèria, tenint en compte que les disposicions disperses que s’hi refereixen actualment poden portar a confusió. Igualment s’han modificat els articles 36, apartat 10, i 50, apartat 5, per establir expressament la publicació dels comptes dels partits polítics i de les candidatures en un termini de temps raonable. Finalment, convé destacar que s’ha reformat puntualment el règim de publicació de les donacions als partits polítics i a les candidatures que preveuen els articles 26, apartat 12, i 44, apartat 12, tot escurçant els terminis per fer-ho, atès que el GRECO ha conclòs que els terminis vigents són massa llargs.
A més, s’ha aprofitat aquesta reforma legal per introduir algunes modificacions destinades a clarificar i simplificar algunes disposicions de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, i perfeccionar la redacció d’algunes altres disposicions d’aquesta mateixa Llei. D’altra banda, s’ha modificat parcialment la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’octubre de 2000, atès que s’han constatat problemes tècnics en l’aplicació d’alguns dels seus articles, els quals ja foren modificats per la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral. Concretament es pretén millorar la redacció dels articles 2 i 3, apartat 1, de la Llei esmentada, a fi que incloguin de manera lògica i sistematitzada el contingut de les modificacions que s’han portat a terme tant per la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, com per la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. I també es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes amb l’objectiu de suprimir el sistema del torn rotatori per a la renovació dels membres del Tribunal de Comptes.
Article 1. Modificació de la lletra a) de l’apartat 4 i de l’apartat 12 de l’article 26
Es modifiquen la lletra a) de l’apartat 4 i l’apartat 12 de l’article 26 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:
“[...]
4. No poden efectuar donacions als partits polítics, ni directament ni indirectament:
a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.
[...]
12. Els partits polítics han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 7 i 8 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.
El Tribunal de Comptes ha de publicar les donacions al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en el termini màxim d’un mes des que se’l posa en coneixement d’aquestes donacions.
[...]”
Article 2. Addició d’un apartat 14 a l’article 26
S’afegeix un apartat 14 a l’article 26 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“[...]
14. Si un crèdit o un préstec concedit a un partit polític és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable les accions oportunes per rescabalar-se.”
Article 3. Modificació de l’article 32
Es modifica l’article 32 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“Article 32. Subvenció de representació
1. Els partits polítics reben una subvenció de representació per sufragar les seves despeses de funcionament. Aquesta subvenció és diferent de la subvenció per sufragar despeses electorals que regulen els articles 45 i 46.
Les candidatures que obtinguin representació al Consell General o als comuns i no siguin presentades per un partit polític, poden rebre igualment la subvenció de representació. També poden renunciar a rebre-la o destinar-la a sufragar despeses electorals.
Els partits o les candidatures electorals sense representació al Consell General i als comuns reben igualment la subvenció de representació, si bé poden renunciar-hi o destinar-la a sufragar les despeses electorals.
Els partits amb representació al Consell General i als comuns poden destinar la subvenció de representació a sufragar les despeses electorals, sempre que es justifiqui degudament que disposen de recursos suficients per assegurar el seu funcionament.
En el cas que els partits polítics destinin la subvenció de representació a sufragar despeses electorals, aquestes aportacions s’han de fer segons les normes establertes a l’article 44, apartat 3, lletra a).
2. Els representants elegits en una mateixa candidatura que no és presentada per un partit polític formen, als efectes d’aquesta Llei, una agrupació. Les agrupacions estan subjectes a les mateixes obligacions comptables i al mateix control econòmic i financer que aquesta Llei preveu per als partits polítics.
La responsabilitat de les agrupacions és personal i solidària de tots els seus membres.
3. La subvenció de representació destinada a sufragar les despeses de funcionament s’estableix sobre la base següent:
a) 150 euros per cada conseller al Consell General.
b) 30 euros per cada conseller als comuns.
c) 5 euros per cada vot obtingut per cada candidatura a les eleccions al Consell General, ja sigui en circumscripció nacional, ja sigui en circumscripció parroquial, i 5 euros per cada vot obtingut per cada candidatura a les eleccions comunals.”
Article 4. Modificació de l’apartat 10 de l’article 36
Es modifica l’apartat 10 de l’article 36 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“[...]
10. El Tribunal de Comptes inclou en la seva memòria anual d’activitats els resultats de la fiscalització dels comptes dels partits polítics, així com un exemplar dels comptes esmentats. L’Informe anual conté les recomanacions i les propostes que el Tribunal estimi convenients per garantir el compliment de la Llei i millorar el règim del finançament dels partits polítics.
Aquesta memòria es publica al Butlletí del Consell General, tal com preveu l’article 32 de la Llei del Tribunal de Comptes.
[...]”
Article 5. Modificació de l’apartat 1 de l’article 37
Es modifica l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“[...]
1. Amb independència de les responsabilitats civils i penals que corresponguin, se sancionen com infraccions en matèria de finançament dels partits polítics les conductes següents:
a) Rebre donacions privades per sobre de les quanties màximes o amb vulneració de les condicions establertes per aquesta Llei.
b) Que els partits polítics efectuïn aportacions a les candidatures electorals per sobre dels límits de despesa màxima electoral, amb contravenció de les disposicions de l’article 44, apartat 3, lletra a).
c) Infringir les obligacions comptables que deriven d’aquesta Llei, de manera que s’impedeixi o es dificulti greument el coneixement de la situació financera i patrimonial dels partits polítics.
d) No remetre els comptes al Tribunal de Comptes dins el termini i en les condicions establertes per aquesta Llei.
e) No atendre els requeriments del Tribunal de Comptes o obstaculitzar de qualsevol manera la seva fiscalització.
f) Les altres vulneracions de les obligacions que estableix el capítol quart d’aquesta Llei.
[...]”
Article 6. Modificació de l’article 40
Es modifica l’article 40 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“Article 40. Administrador electoral de la candidatura
1. Tota candidatura ha de tenir un administrador electoral responsable dels seus ingressos i despeses, i de la seva comptabilitat. El seu nom ha de ser comunicat a la Junta Electoral.
2. Quan un mateix partit o una mateixa coalició presenta candidatures en més d’una parròquia, res impedeix a les diferents candidatures federar despeses i tenir el mateix administrador. En aquest cas, també cal comunicar-ho a la Junta Electoral.”
3. Pot ser designada administradora electoral qualsevol persona major d’edat, de nacionalitat andorrana i en ple ús dels seus drets civils i polítics.
4. Els candidats no poden ser administradors electorals.
5. La comptabilitat s’ajusta en cada cas als principis generals i a la normativa aplicable.”
Article 7. De supressió de l’article 41
Queda derogat l’article 41 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Article 8. Modificació de l’article 42
Es modifica l’article 42 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“Article 42. Comptes oberts
Els administradors electorals de les candidatures que hagin estat designats prèviament en temps i forma deguts, han de comunicar a la Junta Electoral els comptes específics oberts per a la recaptació de fons a qualsevol entitat bancària amb seu a Andorra. Aquesta comunicació es fa dins les vint-i-quatre hores següents a l’obertura dels comptes.”
Article 9. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 43
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 43 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:
“[...]
2. Els administradors electorals són responsables solidaris de les quantitats ingressades i de la seva aplicació als fins assenyalats.
3. Un cop ha acabat la campanya electoral, sols es pot disposar dels saldos d’aquests comptes per pagar, en els cinquanta dies naturals següents al dia de la votació, les despeses electorals contretes prèviament.”
Article 10. Modificació de l’apartat 1, de la lletra a) de l’apartat 3, de l’apartat 7 i de l’apartat 12 de l’article 44
Es modifiquen l’apartat 1, la lletra a) de l’apartat 3, l’apartat 7 i l’apartat 12 de l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:
“[...]
1. Les candidatures electorals poden rebre donacions nominatives, en diner o en espècie, procedents únicament de persones físiques, dins els límits i d’acord amb els requisits i les condicions establertes en aquesta Llei.
Per excepció a aquesta disposició, els partits polítics poden fer aportacions a les candidatures, dins els límits i d’acord amb els requisits i les condicions establerts a l’apartat 3 d’aquest article.
[...]
3. No poden efectuar donacions a les candidatures electorals, ni directament ni indirectament:
a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.
Malgrat l’anterior, els partits polítics poden fer aportacions a les candidatures per cobrir el dèficit dels comptes electorals, sempre que aquestes aportacions no superin els límits de despesa màxima electoral que fixa el capítol cinquè. Aquestes aportacions s’han de fer als comptes específics previstos a l’article 42, i han de constar obligatòriament a les comptabilitats dels partits polítics i de les candidatures concernits.
[...]
7. Quan es tracti de donacions en espècie, l’efectivitat de les donacions percebudes s’acredita mitjançant una certificació expedida per l’administrador electoral en la qual s’ha de fer constar, a més de la identificació del donant, el document públic o el document autèntic que acrediti l’entrega del bé donat, fent menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. Les donacions en espècie són valorades d’acord amb la normativa vigent de comptabilitat dels empresaris.
[...]
12. Les candidatures electorals han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 6 i 7 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.
El Tribunal de Comptes ha de publicar les donacions al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en el termini màxim d’un mes des que se’l posa en coneixement d’aquestes donacions.”
Article 11. Addició d’un apartat 13 a l’article 44
S’afegeix un apartat 13 a l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“[...]
13. Si un crèdit o un préstec concedit a una candidatura és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable les accions oportunes per rescabalar-se.”
Article 12. Addició d’un article 46 bis
S’afegeix un article 46 bis a la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, situat després de l’article 46, el qual queda redactat com segueix:
“Article 46 bis. Crèdits
1. Les candidatures només poden portar a terme operacions de crèdit i obtenir serveis financers amb entitats financeres.
2. La condonació d’interessos o de capital, i l’establiment de condicions favorables diferents de les ordinàries de mercat o dels usos habituals del tràfic mercantil, es consideren donacions i han de seguir el règim previst a l’article 44.
3. La documentació sobre les operacions de crèdit i les operacions que s’estableixen a l’apartat anterior han de ser aportades al Tribunal de Comptes, que pot també reclamar-les a les entitats financeres.”
Article 13. Modificació de l’apartat 2 de l’article 48
Es modifica l’apartat 2 de l’article 48 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“[...]
2. Les candidatures electorals poden realitzar despeses electorals per una quantia màxima de 200.000 euros en el cas de les eleccions al Consell General en la llista nacional, i de 30.000 euros en el cas de les eleccions al Consell General en les llistes parroquials o en el cas de les eleccions comunals, més 0,30 euros per cada persona inscrita en el cens electoral de la circumscripció corresponent. Les infraccions d’aquests límits màxims per part de les candidatures se sancionen segons el que preveu l’apartat 3 de l’article 38.”
Article 14. Modificació de l’apartat 1 de l’article 49
Es modifica l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:
“[...]
1. Des de la data de la convocatòria fins al cinquantè dia natural posterior al dia de la votació, la Junta Electoral vetlla per l’acompliment de la normativa de finançament electoral.
[...]”
Article 15. Modificació dels apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50
Es modifiquen els apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:
“[...]
1. Entre els seixanta i els vuitanta dies naturals següents al dia de la votació, totes les candidatures han de presentar davant el Tribunal de Comptes una comptabilitat detallada i documentada dels seus ingressos i despeses electorals respectius.
2. La presentació la fan els administradors electorals.
[...]
5. El Tribunal de Comptes remet en el termini de tres dies hàbils l’informe definitiu de fiscalització al Consell General i al Govern. Aquest informe ha d’incloure un exemplar de les comptabilitats electorals corresponents, i s’ha de publicar al Butlletí del Consell General en el termini màxim d’un mes des de la data de recepció de l’informe per part del Consell General.
6. El Govern, d’acord amb l’informe del Tribunal de Comptes, dins el termini d’un mes a comptar de la data en què el rep, ordena el pagament de les subvencions a les candidatures.
Si l’informe preliminar de fiscalització del Tribunal de Comptes no adverteix indicis d’irregularitats, i si els partits o les candidatures afectades no fan al·legacions, el Govern ordena, dins del termini d’un mes a comptar de la data que el rep, el pagament de les subvencions a les candidatures, d’acord amb aquest informe preliminar i sense perjudici del que correspongui d’acord amb l’informe definitiu. A aquest efecte, un cop acabat el termini per fer al·legacions, el Tribunal de Comptes fa arribar l’informe preliminar al Govern, juntament amb la certificació que fa constar que les candidatures afectades no han fet al·legacions. Les quantitats rebudes s’ajusten, en el seu cas, a les que corresponguin d’acord amb l’informe definitiu.”
Disposició final primera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes
1. Es modifica l’article 2 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat pels apartats 2, 3 i 4 de la disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i pels apartats 1 i 3 de la disposició final primera de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i que queda redactat com segueix:
“Article 2
Són funcions del Tribunal de Comptes:
1. Funció fiscalitzadora:
a) Fiscalitzar l'activitat econòmica i financera de l'Administració pública, dels partits polítics i de les entitats vinculades o dependents d’aquests partits polítics, de les coalicions electorals i de les candidatures electorals, tot vetllant perquè s’ajustin a l’ordenament jurídic.
b) Supervisar l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal en matèria de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i fiscal.
c) Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats a l’article 8, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens.
d) Fiscalitzar els contractes subscrits per l'Administració pública en els casos en què així ho estableixi la normativa aplicable o en què el Tribunal de Comptes ho consideri convenient.
e) Fiscalitzar la situació i les variacions del patrimoni de l'Administració pública.
f) Fiscalitzar els crèdits extraordinaris, els suplements, les incorporacions, les ampliacions, les transferències, els avenços de fons i les altres modificacions dels crèdits pressupostaris inicials.
g) Analitzar la utilització dels recursos disponibles amb criteris d'eficiència i formular les propostes que tendeixin a millorar els serveis prestats per l'Administració pública.
h) Fiscalitzar l'eficàcia dels objectius proposats en els diversos programes pressupostaris i en les memòries de les subvencions, els crèdits, les ajudes i els avals, i indicar, si escau, les causes d'incompliment.
i) Fiscalitzar els comptes anuals dels partits polítics i de les agrupacions de representants, en els termes que estableix la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.
2. Funció consultiva:
Emetre els dictàmens i resoldre les consultes que en matèria de comptabilitat pública i de la gestió econòmica i financera, li sol·licitin els ens públics indicats a l'article 8.
3. Funció sancionadora:
a) Incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors als partits polítics, les candidatures electorals i les agrupacions de representants en aplicació del règim sancionador que preveu la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.
b) Incoar els expedients sancionadors que preveu la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.”
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat per l’apartat 5 de la disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que queda redactat com segueix:
“[...]
1. El Tribunal de Comptes compleix la seva funció mitjançant l’elaboració d’informes, memòries i estudis que, una vegada aprovats pel Ple, i juntament amb les al·legacions i les justificacions que hagin presentat els ens fiscalitzats i les recomanacions proposades per millorar la seva gestió, i els requeriments per complir amb els principis de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal, han de ser exposats com a part d’una memòria que el Tribunal ha de remetre anualment al Consell General.
[...]”
3. Es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat per l’article únic de la Llei 2/2010, del 18 de març, de modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, i per l’apartat 5 de la disposició final primera de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i queda redactat com segueix:
“Article 22
1. El president i els altres membres del Tribunal de Comptes són designats individualment pel Consell General, amb el vot favorable de les dues terceres parts dels seus membres en primera votació, per un període de sis anys renovable.
2. Si en una primera votació no s’assoleix la majoria requerida a l’apartat anterior, queda elegit el candidat que, en una segona votació, obtingui el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.
3. Un cop designats, els membres del Tribunal de Comptes han de prestar jurament o promesa d’acatament davant el síndic general, en la forma prevista pel Reglament del Consell General.
4. Un cop finalitzat el termini del seu mandat, els membres del Tribunal de Comptes continuen exercint el càrrec en funcions fins a la presa de possessió dels nous membres. Aquest termini no pot excedir els sis mesos.”
Disposició final segona. Textos consolidats
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’octubre del 2000, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes dues lleis.
Disposició final tercera. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3.6 Tractats internacionals
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel Protocol del 2010. El nou termini finalitza el dia 14 de juliol del 2016, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 23 de juny del 2016, relativa a les actualitzacions del protocol d’actuació de lluita contra el bullying i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0915).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la Sindicatura
La sotasignada, M.I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa a les actualitzacions del protocol d’actuació de lluita contra el bullying.
Tenint en compte que segons els resultats de l’enquesta de convivència escolar d’Andorra 2012-2013 la major part de les accions negatives s’han sofert sobretot a l’escola, que el bullying a les escoles és un tema preocupant per a la salut mental dels infants i adolescents i que, a la legislatura anterior, es va demanar al ministeri d’educació, a petició de la comissió legislativa de joventut esport i educació, fer un protocol específic per lluitar contra el bullying,
es pregunta
Pot informar M.I Govern del nombre anual de casos de bullying que es van detectar a les escoles? Quins mecanismes de detecció fa servir M.I Govern per saber el nombre de casos de bullying ? Si s’ha mesurat l’eficàcia del protocol en qüestió, i, si és que sí, podria informar com s’ha fet ? Durant aquests anys de posada en marxa del protocol, si s’ha consultat els equips educatius de cada centre per tal d’aconseguir fer millores?
El 23 de juny del 2016
Carine Montaner Raynaud
Consellera General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 de juny del 2016, relativa a les campanyes de sensibilització i de prevenció del bullying i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0916).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la Sindicatura
La sotasignada, M.I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa a les campanyes de sensibilització i de prevenció del bullying.
Tenint en compte que els resultats de l’enquesta de convivència escolar d’Andorra 2012-2013 demostren que la major part de les accions negatives i maltractaments s’han sofert sobretot a l’escola,
es pregunta
Pot informar M. I Govern del nombre de campanyes promogudes a les escoles, durant els darrers 5 anys, per lluitar contra el bullying? Per a cada campanya podria precisar com es va fer, en quin període, amb quin suport de comunicació, a quin públic objectiu i quin va ser el contingut del missatge ?
El 27 de juny del 2016
Carine Montaner Raynaud
Consellera General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 30 de juny del 2016, relatives a la vigilància amb càmeres de vídeo a les instal·lacions de salut mental i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0958).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Molt Il·lustre Senyor,
La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.
Preguntes que es formulen en relació a la vigilància amb càmeres de vídeo a les instal·lacions de salut mental
Demano:
1- S’han instal·lat càmeres de vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria pertanyent al departament de salut mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell? En cas afirmatiu, quan es va fer, quantes n’hi ha i amb quins objectius?
2- S’informa prèviament els pacients i els seus familiars de la presència de les càmeres i se’ls demana de signar algun tipus d’autorització?
3- Considera el Govern que els objectius de control buscats són compatibles amb el dret fonamental a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplat en l’article 14 de la Constitució andorrana? Com es posiciona el Govern davant d’aquesta qüestió?
Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.
Consell General, 30 de juny del 2016
Rosa Gili Casals
Consellera general socialdemòcrata
del Grup Parlamentari Mixt
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 30 de juny del 2016, relativa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0959).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la sindicatura
La sotasignada, M.I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
es pregunta
Pot informar M.I Govern si s’ha sobrepassat el nombre màxim de contractes a durada determinada o per a obra o servei concret permès per la llei ? En el cas afirmatiu pot informar del nombre d’irregularitats al respecte ?
El 30 de juny del 2016
Carine Montaner Raynaud
Consellera General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 30 de juny del 2016, relativa a l’organigrama de Hospital Nostra Senyora de Meritxell i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0960).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la Sindicatura
La sotasignada, M.I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.
es pregunta
Pot informar M. I. Govern de l’organigrama de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell?
El 30 de juny del 2016
Carine Montaner Raynaud
Consellera General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de juliol del 2016, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 30 de juny del 2016, relativa als criteris que s’apliquen per anomenar els coordinadors d’infermers a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0961).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 1 de juliol del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la sindicatura
La sotasignada, M.I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
es pregunta
Pot informar M.I Govern dels criteris que s’apliquen per anomenar els coordinadors d’infermers a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell? Pot informar de la formació acadèmica i de l’experiència professional de les persones que estan exercint el càrrec en qüestió?
El 30 de juny del 2016
Carine Montaner Raynaud
Consellera General
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
