Butlletí
del
Consell General
Núm. 45/2018
Casa de la Vall, 22 de maig del 2018
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra.
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada d’acció sindical i patronal.
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 100.2 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 22 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Interior
El M. I. Sr. Marc Ballestà Alias, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Interior el dia 30 d’abril del 2018, en relació al Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge, exposa el següent:
- S’ha presentat 6 esmenes a l’articulat: 3 esmenes per part del Grup Mixt- UL/CGILM i 3 esmenes per part del Grup parlamentari Demòcrata.
- La Sindicatura, els dies 27 de març i 6 d’abril del 2018, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General, i les va admetre a tràmit.
- El dia 27 d’abril del 2018 es va trametre el Projecte de llei esmentat i les esmenes a l’articulat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior, d’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General.
Per aquests fets, el ponent de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, en relació al Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:
Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra
Exposició de motius
L’arbitratge ha tingut un fort arrelament històric al Principat d’Andorra com a mecanisme de resolució de controvèrsies. No obstant això, la manca de regulació legal d’aquesta institució ha comportat que, a la pràctica, aquesta opció hagi estat sovint descartada per les parts, fins i tot en els casos en què s’havia previst inicialment. D’aquesta manera, les controvèrsies han acabat essent objecte d’un procés judicial.
La Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra va néixer amb les finalitats de facilitar i fomentar l’arbitratge, i també de donar resposta a les necessitats del món del comerç, nacional i internacional, oferint mecanismes alternatius de resolució dels conflictes mercantils d’una manera àgil, ràpida i eficaç. Al mateix temps, va situar el Principat d’Andorra al nivell de la resta de països del seu entorn, on l’arbitratge és una pràctica consolidada i presa en consideració pel món empresarial en el moment d’establir relacions comercials. L’aposta per l’arbitratge a Andorra es va consolidar amb l’adhesió al Conveni per al reconeixement i l’execució de sentències arbitrals estrangeres, adoptat a Nova York el 10 de juny de 1958 i que va entrar en vigor al Principat d’Andorra el 17 de setembre del 2015, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article XII del Conveni esmentat.
Transcorreguts més de dos anys des de la promulgació de la Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra, és necessari donar un segon impuls a l’arbitratge, amb la creació d’una institució arbitral que promogui aquest arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució de conflictes al Principat d’Andorra i que administri els arbitratges que li siguin encomanats.
L’article 15, apartat 1, de la Llei esmentada preveu expressament que les parts d’un procediment encomanin l’organització i l’administració de l’arbitratge i la designació dels àrbitres a una institució arbitral. Aquesta institució arbitral pot ser la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra o qualsevol altra corporació de dret públic o entitat pública que pugui exercir funcions arbitrals segons les seves normes reguladores, així com les associacions i les entitats sense ànim de lucre que segons els seus estatuts s’atribueixin funcions arbitrals.
Amb vocació de donar compliment a aquesta prerrogativa legal, el Govern, a proposta conjunta de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, ha considerat oportú crear el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra mitjançant la promulgació d’aquesta Llei, que pretén desenvolupar els objectius ja indicats en la mateixa Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra. En efecte, es tracta de dissenyar una institució que permeti incentivar l’arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució de conflictes més enllà de l’àmbit jurisdiccional.
La Llei s’estructura en quatre títols i disset articles, una disposició transitòria i dos disposicions finals. El capítol primer fa referència a les disposicions generals i, en concret, a l’objecte i la denominació de la nova institució arbitral, a la naturalesa i el règim jurídic, a la composició i el nomenament, i a la seu. El capítol segon incideix en les funcions del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra. Al seu torn, el capítol tercer en regula l’estructura i el funcionament. Aquesta estructura es desglossa en el Ple i la Secretaria General del Tribunal esmentat, i al mateix temps s’estableixen les normes oportunes en relació amb la responsabilitat i la confidencialitat. Finalment, el capítol quart preveu les disposicions relatives al règim econòmic i comptable. Tot plegat sense perjudici del desenvolupament necessari dels preceptes esmentats a través dels estatuts del Tribunal i del reglament aplicable als arbitratges que administri aquest Tribunal.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte i denominació
1. L’objecte d’aquesta Llei és la constitució d’una institució arbitral que fomenti l’arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució dels conflictes, i que administri els arbitratges, nacionals o internacionals, amb seu al Principat d’Andorra, que li siguin encomanats.
2. La institució arbitral a què fa referència l’apartat anterior es denomina “Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra”.
3. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) TAPA: Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra;
b) COAA: el Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra;
c) la CCIS: la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis del Principat d’Andorra.
Article 2. Naturalesa i règim jurídic
1. El TAPA és una entitat de constitució legal amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat per desenvolupar les seves finalitats.
2. El TAPA té plena independència dels poders públics i, en concret, de l’Administració general i dels organismes que la componen, i queda sotmès a l’ordenament jurídic privat excepte que aquesta Llei disposi altrament.
Article 3. Composició i desenvolupament
1. La CCIS i el COAA són socis de ple dret del TAPA.
2. La incorporació de nous socis al TAPA requereix, en tot cas, el compliment dels requisits que, a aquest efecte, s’estableixin als seus estatuts.
3. La CCIS i el COAA han d’elaborar els estatuts del TAPA i s’han d’encarregar de la configuració i el funcionament del seu òrgan de govern. També han d’elaborar el reglament aplicable als arbitratges que administri el TAPA i han d’establir el seu règim econòmic i comptable, d’acord amb el que prevegi aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.
Esmena 1 D'addició
Grup parlamentari Demòcrata (1)
Es proposa afegir un nou punt 4 a l’article 3, amb el redactat següent:
“4. Els estatuts del TAPA i el reglament aplicable als arbitratges que administri el TAPA són aprovats en tots els casos pel Ple del TAPA.”
Motivació:
Es creu necessari precisar que tant els estatuts com els reglaments del TAPA siguin aprovats pel seu Ple.
Article 4. Seu
La seu social del TAPA se situa dins el territori del Principat d’Andorra.
Capítol segon. Funcions
Article 5. Funcions
Les funcions del TAPA són les que estiguin vinculades a la realització de totes les actuacions necessàries per desenvolupar l’arbitratge al Principat d’Andorra, amb respecte dels principis d’aquesta Llei i dels seus estatuts. A títol enunciatiu i no limitatiu, el TAPA té les funcions següents:
a) Administrar els arbitratges, nacionals i internacionals, que li siguin encomanats, tant en dret com en equitat.
b) Mantenir la infraestructura i els mitjans humans i tècnics necessaris per prestar el servei d’administració dels arbitratges nacionals i internacionals amb seu al Principat d’Andorra.
c) Fomentar les condicions necessàries per situar el Principat d’Andorra en condicions de competir amb la resta de seus arbitrals internacionals.
d) Desenvolupar i fomentar activitats per a l’estudi, la investigació i la divulgació de l’arbitratge, prenent en consideració els estàndards internacionals en la matèria.
e) Coordinar-se amb tots els poders públics per tal d’assegurar la implantació de l’arbitratge al Principat d’Andorra.
f) Promocionar activament el TAPA en els fòrums d’arbitratge internacionals.
g) Regular el procediment d’arbitratge i de determinació dels àrbitres, de conformitat amb el que estableixin aquesta Llei i el reglament del TAPA.
h) Vetllar pel compliment de les condicions de capacitat i independència dels àrbitres, i la transparència del seu nomenament.
i) Elaborar els informes i dictàmens que li siguin sol·licitats en relació amb els problemes que pugui suscitar la pràctica de l’arbitratge, tant nacional com internacional.
j) Estudiar i analitzar els drets arbitrals nacionals i internacionals, elevant als poders públics les propostes que consideri escaients en la matèria.
Capítol tercer. Estructura i funcionament
Secció primera. Òrgans de govern i responsabilitat
Article 6. Òrgans de govern
Els òrgans de govern del TAPA són el Ple i la Secretaria General.
Article 7. Règim contractual del personal
1. La relació professional existent entre els empleats del TAPA i el mateix TAPA es regeix pels contractes privats que se signin entre aquestes dos parts.
2. El Ple del TAPA fixa les condicions i les formalitats dels contractes d’acord amb les polítiques de gestió de les persones i de remuneració aprovades pel mateix Ple.
Article 8. Responsabilitat
1. La responsabilitat del TAPA es limita al seu àmbit patrimonial i els seus socis no responen dels deutes que tingui.
2. El Ple, la Secretaria General i el personal contractat han de complir fidelment amb les disposicions legals, reglamentàries i contractuals que defineixen les seves funcions.
3. El TAPA ha de contractar una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els danys que pugui causar amb la prestació del servei d’administració dels arbitratges, i que sigui proporcional a la naturalesa i l’abast del risc assumit amb la prestació del servei esmentat. En qualsevol cas, però, el Govern determina quin és l’import mínim que ha de cobrir la pòlissa.
4. El TAPA ha d’exigir que els seus àrbitres tinguin contractada una pòlissa de responsabilitat civil professional que cobreixi els danys que puguin causar en l’exercici de la seva professió d’àrbitres, d’acord amb l’import mínim que determini el Govern.
Secció segona. El Ple del TAPA
Article 9. Composició i funcionament
1. El Ple del TAPA està compost per set membres amb dret de vot. Tres membres són nomenats per la CCIS i tres membres són nomenats pel COAA. Els tres membres nomenats per la CCIS i els tres membres nomenats pel COAA nomenen un setè membre que exerceix les funcions de president.
2. El Ple del TAPA nomena el secretari general, que assisteix al Ple amb veu però sense vot i que actua com a secretari del Ple.
3. Els estatuts del TAPA han d’establir les normes de funcionament del Ple i el sistema de nomenament dels membres amb dret de vot i del secretari general, el termini dels seus mandats i el règim disciplinari, així com els procediments necessaris per evitar el bloqueig en la presa de decisions, tenint en compte la paritat en la composició del Ple.
Esmena 2 De modificació
Grup parlamentari Demòcrata (2)
Es proposa modificar l’apartat 1 de l’article 9, amb el redactat següent:
“1. El Ple del TAPA està compost inicialment per set membres amb dret de vot. Tres membres són nomenats per la CCIS i tres membres són nomenats pel COAA. Els tres membres nomenats per la CCIS i els tres membres nomenats pel COAA nomenen un setè membre que exerceix les funcions de president. Tanmateix, en cas que el TAPA acabi comptant amb nous socis, els estatuts poden establir una composició diferent del Ple del TAPA.”
Motivació.
Ja que la llei preveu que dins del TAPA hi pugui haver nous socis diferents del CCIS i el COAA es creu adient preveure que mitjançant la modificació dels estatuts es pot modificar la composició del Ple per a que els nous socis hi puguin ser representats.
Esmena 3 De modificació
Grup Mixt- UL/CGILM (1)
Es proposa modificar l’article 9.3 de la Llei, quin text queda així:
“(...)
3. Els estatuts del TAPA han d’establir les normes de funcionament del Ple i el sistema de nomenament dels membres amb dret de vot i del secretari general, el termini dels seus mandats, el règim d’incompatibilitats i el règim disciplinari, així com els procediments necessaris per evitar el bloqueig en la presa de decisions, tenint en compte la paritat en la composició del Ple.”
Motivació
Es considera necessari que els estatuts del TAPA també prevegin i regulin el règim d’incompatibilitats dels membres del Ple.
Article 10. Requisits i incompatibilitats
1. Els membres del Ple del TAPA han de reunir les característiques d’independència i imparcialitat necessàries, i han de vetllar primordialment pel bon funcionament de la institució arbitral.
2. Els membres del Ple del TAPA han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
3. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les persones que tenen una bona reputació personal i professional, la imatge pública de les quals correspon a la de bons administradors, i que:
a) No tenen antecedents penals per delictes dolosos, i en concret per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o contra el patrimoni.
b) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics, o d’administració o de direcció, al Principat d’Andorra o a l’estranger.
4. En el moment en què els membres del Ple del TAPA deixin de tenir la condició de persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, pel fet de ser condemnats o processats per la comissió de qualsevol infracció penal, ho han de comunicar al Ple.
5. Els estatuts del TAPA han de reflectir les condicions de l’experiència professional adequada.
6. Els membres del Ple del TAPA han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana, però es pot recórrer a persones no andorranes si ho justifica la seva vàlua, els seus coneixements i la seva experiència en la matèria.
7. El càrrec de membre del Ple del TAPA és incompatible amb qualsevol altre càrrec o funció de caràcter públic prestat al servei de l’Administració de justícia, així com qualsevol altra activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l’exercici del càrrec.
8. Els membres del Ple del TAPA no poden intervenir com a àrbitres o assessors de part en els assumptes sotmesos a arbitratge, llevat que així hagi estat acordat expressament per les parts de l’arbitratge. En aquest cas, el nomenament es porta a terme d’acord amb les previsions dels estatuts del TAPA i el reglament aplicable als arbitratges que administri el TAPA.
9. Quan qualsevol dels membres del Ple del TAPA estigui involucrat directament o indirectament, per qualsevol causa o motiu, en un procediment pendent davant el TAPA, ha de manifestar aquest fet al secretari general des del moment en què tingui coneixement d’aquesta situació. La persona en qui concorri aquesta circumstància no pot participar en els debats o en la presa de decisions en relació amb aquest arbitratge, ni pot accedir a cap documentació o informació de cap tipus relacionada amb l’arbitratge esmentat o rebre-la.
Esmena 4 De modificació
Grup Mixt- UL/CGILM(2)
Es proposa modificar l’article 10.8 de la Llei, quin text queda així:
“(...)
8. Els membres del Ple del TAPA no poden que vulguin intervenir com a àrbitres o assessors de part en els assumptes sotmesos a arbitratge, llevat que així hagi estat acordat expressament per les parts de l’arbitratge. En aquest cas, el nomenament es porta a terme d’acord amb s’hauran de regir per les previsions dels estatuts del TAPA per aquest supòsit, així com pel el reglament aplicable als arbitratges que administri el TAPA.
9. Quan qualsevol dels membres del Ple del TAPA estigui involucrat directament o indirectament, per qualsevol causa o motiu, en un procediment pendent davant el TAPA, ha de manifestar aquest fet al secretari general des del moment en què tingui coneixement d’aquesta situació. La persona en qui concorri aquesta circumstància no pot participar en els debats o en la presa de decisions en relació amb aquest arbitratge, ni pot accedir a cap documentació o informació de cap tipus relacionada amb l’arbitratge esmentat o rebre-la.”
Motivació
Es considera convenient permetre que els membres de Ple del TAPA puguin intervenir com a àrbitres o assessors de part en assumptes d’arbitratge en la forma i amb els requisits que a aquest efecte s’estableixin, o en altre cas, pot resultar difícil trobar persones que vulguin ocupar aquest càrrec.
Article 11. Cessament i separació
Els membres del Ple del TAPA cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:
a) Per la finalització del període per al qual han estat nomenats.
b) Per la renúncia presentada per escrit davant de qui els ha nomenat.
c) Per defunció.
d) Per incapacitat declarada mitjançant una resolució judicial ferma.
e) Per la condemna per la comissió d’un delicte major dolós.
Esmena 5 De modificació
Grup Mixt- UL/CGILM(3)
Es proposa modificar l’article 11 de la Llei, quin text queda així:
“Article 11. Cessament i separació
Els membres del Ple del TAPA cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:
a) Per la finalització del període per al qual han estat nomenats.
b) Per decisió justificada de l’organisme que els ha nomenat.
c) Per la renúncia presentada per escrit davant de qui els ha nomenat.
d) Per defunció.
e) Per incapacitat declarada mitjançant una resolució judicial ferma.
f) Per la condemna per la comissió d’un delicte major dolós.”
Motivació
Es considera adequat que els organismes que nomenen respectivament tres membres del Ple del TAPA, el COAA i la CCIS, puguin també destituir-los de forma justificada.
Secció tercera. La Secretaria General
Article 12. Regulació
La composició de la Secretaria General, que encapçala el secretari general, el sistema de designació i elecció dels seus membres, i les seves normes de funcionament són acordats per la CCIS i el COAA, i s’estableixen als estatuts del TAPA d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
Esmena 6 De modificació
Grup parlamentari Demòcrata (3)
Es proposa modificar l’article 12, amb el redactat següent:
“Article 12. Regulació
La composició de la Secretaria General, que encapçala el secretari general, el sistema de designació i elecció dels seus membres, i les seves normes de funcionament són acordats per la CCIS i el COAA pel Ple del TAPA, i s’estableixen als estatuts del TAPA d’acord amb el que estableix aquesta Llei.”
Motivació.
Es creu que ha de ser el Ple del TAPA qui acordi i validi la composició i funcionament de la Secretaria General en comptes de les pròpies entitats.
Secció quarta. Confidencialitat
Article 13. Caràcter confidencial de les activitats
1. Els membres del TAPA, i en concret els membres del Ple i de la Secretaria General, així com el personal contractat i els àrbitres, tenen el deure de confidencialitat per raó del càrrec o la funció que porten a terme.
2. Tots els documents remesos al TAPA o que n’emanin en l’administració dels procediments arbitrals es comuniquen exclusivament als membres del TAPA, atès que tenen caràcter confidencial.
3. Els debats i els acords adoptats en el si del TAPA són de caràcter confidencial.
Capítol quart. Règim econòmic i comptable
Article 14. Naturalesa
1. El TAPA no té ànim de lucre ni naturalesa d’organització mercantil.
2. Els estatuts del TAPA han de preveure el seu règim econòmic, que, en tot cas, ha de respectar el principi segons el qual el TAPA s’ha de sostenir amb els honoraris que generi amb la seva participació en els arbitratges que administri, partint de la dotació inicial feta per la CCIS i el COAA.
Article 15. Pressupost
La Secretaria General elabora cada any el pressupost del TAPA, que ha d’aprovar el Ple.
Article 16. Gestió i administració
1. El TAPA administra els seus recursos propis amb total independència, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies concretes que concorrin.
2. El TAPA, a més, pot rebre herències, llegats i donacions; posseir, gravar i alienar tota classe de béns; percebre retribució pels serveis que pugui prestar a terceres persones, i aplicar lliurement els seus recursos.
Article 17. Formulació i aprovació dels comptes anuals i liquidació pressupostària
1. La Secretaria General del TAPA elabora la proposta dels comptes anuals i la liquidació pressupostària. La proposta dels comptes anuals, inclosa la proposta de liquidació pressupostària, ha de ser sotmesa al Ple del TAPA perquè es formuli i s’aprovi en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del tancament de l’exercici.
2. El Ple del TAPA pot sotmetre els comptes anuals a una auditoria de comptes.
Disposició transitòria
L’autorització per a la creació del TAPA caduca en el termini de dos anys a comptar del dia en què entri en vigor aquesta Llei si durant aquest termini no s’ha sol·licitat l’autorització per començar-ne l’activitat.
Disposició final primera
S’introdueix una nova lletra q a l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, la qual queda redactada com segueix:
“q) El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra.”
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
M. I. Sr. Marc Ballestà Alias
Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra
La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 7 i 14 de maig del 2018, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:
Esmenes aprovades per unanimitat
Esmena 3 (Grup Mixt- UL/CGILM) de modificació a l’article 9.
Esmena 6 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 12.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat
Esmena 1 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 3.
Esmena 2 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 9.
Esmena 5 (Grup Mixt- CGILM) de modificació a l’article 11.
Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria
Esmena 4 (Grup Mixt- UL/CGILM) de modificació a l’article 10.
Projecte de llei del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra
Exposició de motius
L’arbitratge ha tingut un fort arrelament històric al Principat d’Andorra com a mecanisme de resolució de controvèrsies. No obstant això, la manca de regulació legal d’aquesta institució ha comportat que, a la pràctica, aquesta opció hagi estat sovint descartada per les parts, fins i tot en els casos en què s’havia previst inicialment. D’aquesta manera, les controvèrsies han acabat essent objecte d’un procés judicial.
La Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra va néixer amb les finalitats de facilitar i fomentar l’arbitratge, i també de donar resposta a les necessitats del món del comerç, nacional i internacional, oferint mecanismes alternatius de resolució dels conflictes mercantils d’una manera àgil, ràpida i eficaç. Al mateix temps, va situar el Principat d’Andorra al nivell de la resta de països del seu entorn, on l’arbitratge és una pràctica consolidada i presa en consideració pel món empresarial en el moment d’establir relacions comercials. L’aposta per l’arbitratge a Andorra es va consolidar amb l’adhesió al Conveni per al reconeixement i l’execució de sentències arbitrals estrangeres, adoptat a Nova York el 10 de juny de 1958 i que va entrar en vigor al Principat d’Andorra el 17 de setembre del 2015, de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article XII del Conveni esmentat.
Transcorreguts més de dos anys des de la promulgació de la Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra, és necessari donar un segon impuls a l’arbitratge, amb la creació d’una institució arbitral que promogui aquest arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució de conflictes al Principat d’Andorra i que administri els arbitratges que li siguin encomanats.
L’article 15, apartat 1, de la Llei esmentada preveu expressament que les parts d’un procediment encomanin l’organització i l’administració de l’arbitratge i la designació dels àrbitres a una institució arbitral. Aquesta institució arbitral pot ser la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra o qualsevol altra corporació de dret públic o entitat pública que pugui exercir funcions arbitrals segons les seves normes reguladores, així com les associacions i les entitats sense ànim de lucre que segons els seus estatuts s’atribueixin funcions arbitrals.
Amb vocació de donar compliment a aquesta prerrogativa legal, el Govern, a proposta conjunta de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, ha considerat oportú crear el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra mitjançant la promulgació d’aquesta Llei, que pretén desenvolupar els objectius ja indicats en la mateixa Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra. En efecte, es tracta de dissenyar una institució que permeti incentivar l’arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució de conflictes més enllà de l’àmbit jurisdiccional.
La Llei s’estructura en quatre capítols i disset articles, una disposició transitòria i dos disposicions finals. El capítol primer fa referència a les disposicions generals i, en concret, a l’objecte i la denominació de la nova institució arbitral, a la naturalesa i el règim jurídic, a la composició i el nomenament, i a la seu. El capítol segon incideix en les funcions del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra. Al seu torn, el capítol tercer en regula l’estructura i el funcionament. Aquesta estructura es desglossa en el Ple i la Secretaria General del Tribunal esmentat, i al mateix temps s’estableixen les normes oportunes en relació amb la responsabilitat i la confidencialitat. Finalment, el capítol quart preveu les disposicions relatives al règim econòmic i comptable. Tot plegat sense perjudici del desenvolupament necessari dels preceptes esmentats a través dels estatuts del Tribunal i del reglament aplicable als arbitratges que administri aquest Tribunal.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte i denominació
1. L’objecte d’aquesta Llei és la constitució d’una institució arbitral que fomenti l’arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució dels conflictes, i que administri els arbitratges, nacionals o internacionals, amb seu al Principat d’Andorra, que li siguin encomanats.
2. La institució arbitral a què fa referència l’apartat anterior es denomina “Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra”.
Article 2. Naturalesa i règim jurídic
1. El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra és una entitat de constitució legal amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat per desenvolupar les seves finalitats.
2. El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra té plena independència dels poders públics i, en concret, de l’Administració general i dels organismes que la componen, i queda sotmès a l’ordenament jurídic privat excepte que aquesta Llei disposi altrament.
Article 3. Composició i desenvolupament
1. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis del Principat d’Andorra i el Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra són socis de ple dret del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra.
2. La incorporació de nous socis al Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra requereix, en tot cas, el compliment dels requisits que, a aquest efecte, s’estableixin als seus estatuts.
3. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis del Principat d’Andorra i el Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra han d’elaborar els estatuts del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra i s’han d’encarregar de la configuració i el funcionament del seu òrgan de govern. També han d’elaborar el reglament aplicable als arbitratges que administri el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra i han d’establir el seu règim econòmic i comptable, d’acord amb el que prevegi aquesta Llei i les normes que la desenvolupin.
4. Els estatuts del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra i el reglament aplicable als arbitratges que administri el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra són aprovats en tots els casos pel Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra.
Article 4. Seu
La seu social del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra se situa dins el territori del Principat d’Andorra.
Capítol segon. Funcions
Article 5. Funcions
Les funcions del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra són les que estiguin vinculades a la realització de totes les actuacions necessàries per desenvolupar l’arbitratge al Principat d’Andorra, amb respecte dels principis d’aquesta Llei i dels seus estatuts. A títol enunciatiu i no limitatiu, el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra té les funcions següents:
a) Administrar els arbitratges, nacionals i internacionals, que li siguin encomanats, tant en dret com en equitat.
b) Mantenir la infraestructura i els mitjans humans i tècnics necessaris per prestar el servei d’administració dels arbitratges nacionals i internacionals amb seu al Principat d’Andorra.
c) Fomentar les condicions necessàries per situar el Principat d’Andorra en condicions de competir amb la resta de seus arbitrals internacionals.
d) Desenvolupar i fomentar activitats per a l’estudi, la investigació i la divulgació de l’arbitratge, prenent en consideració els estàndards internacionals en la matèria.
e) Coordinar-se amb tots els poders públics per tal d’assegurar la implantació de l’arbitratge al Principat d’Andorra.
f) Promocionar activament el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra en els fòrums d’arbitratge internacionals.
g) Regular el procediment d’arbitratge i de determinació dels àrbitres, de conformitat amb el que estableixin aquesta Llei i el reglament del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra.
h) Vetllar pel compliment de les condicions de capacitat i independència dels àrbitres, i la transparència del seu nomenament.
i) Elaborar els informes i dictàmens que li siguin sol·licitats en relació amb els problemes que pugui suscitar la pràctica de l’arbitratge, tant nacional com internacional.
j) Estudiar i analitzar els drets arbitrals nacionals i internacionals, elevant als poders públics les propostes que consideri escaients en la matèria.
Capítol tercer. Estructura i funcionament
Secció primera. Òrgans de govern i responsabilitat
Article 6. Òrgans de govern
Els òrgans de govern del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra són el Ple i la Secretaria General.
Article 7. Règim contractual del personal
1. La relació professional existent entre els empleats del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra i el mateix Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra es regeix pels contractes privats que se signin entre aquestes dos parts.
2. El Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra fixa les condicions i les formalitats dels contractes d’acord amb les polítiques de gestió de les persones i de remuneració aprovades pel mateix Ple.
Article 8. Responsabilitat
1. La responsabilitat del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra es limita al seu àmbit patrimonial i els seus socis no responen dels deutes que tingui.
2. El Ple, la Secretaria General i el personal contractat han de complir fidelment amb les disposicions legals, reglamentàries i contractuals que defineixen les seves funcions.
3. El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra ha de contractar una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els danys que pugui causar amb la prestació del servei d’administració dels arbitratges, i que sigui proporcional a la naturalesa i l’abast del risc assumit amb la prestació del servei esmentat. En qualsevol cas, però, el Govern determina quin és l’import mínim que ha de cobrir la pòlissa.
4. El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra ha d’exigir que els seus àrbitres tinguin contractada una pòlissa de responsabilitat civil professional que cobreixi els danys que puguin causar en l’exercici de la seva professió d’àrbitres, d’acord amb l’import mínim que determini el Govern.
Secció segona. El Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra
Article 9. Composició i funcionament
1. El Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra està compost com a mínim per set membres amb dret de vot. Els membres són nomenats en nombre igual entre els socis que formen part del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, i aquests membres en nomenen un altre que exerceix les funcions de president. En qualsevol cas el nombre total de membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra ha de ser imparell. La composició del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra es regula a través dels estatuts.
2. El Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra nomena el secretari general, que assisteix al Ple amb veu però sense vot i que actua com a secretari del Ple.
3. Els estatuts del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra han d’establir les normes de funcionament del Ple i el sistema de nomenament dels membres amb dret de vot i del secretari general, el termini dels seus mandats, el règim d’incompatibilitats i el règim disciplinari, així com els procediments necessaris per evitar el bloqueig en la presa de decisions, tenint en compte la paritat en la composició del Ple.
Article 10. Requisits i incompatibilitats
1. Els membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra han de reunir les característiques d’independència i imparcialitat necessàries, i han de vetllar primordialment pel bon funcionament de la institució arbitral.
2. Els membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
3. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les persones que tenen una bona reputació personal i professional, la imatge pública de les quals correspon a la de bons administradors, i que:
a) No tenen antecedents penals per delictes dolosos, i en concret per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o contra el patrimoni.
b) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics, o d’administració o de direcció, al Principat d’Andorra o a l’estranger.
4. En el moment en què els membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra deixin de tenir la condició de persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, pel fet de ser condemnats o processats per la comissió de qualsevol infracció penal, ho han de comunicar al Ple.
5. Els estatuts del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra han de reflectir les condicions de l’experiència professional adequada.
6. Els membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana, però es pot recórrer a persones no andorranes si ho justifica la seva vàlua, els seus coneixements i la seva experiència en la matèria.
7. El càrrec de membre del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra és incompatible amb qualsevol altre càrrec o funció de caràcter públic prestat al servei de l’Administració de justícia, així com qualsevol altra activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l’exercici del càrrec.
8. Els membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra que vulguin intervenir com a àrbitres o assessors de part en els assumptes sotmesos a arbitratge, s’han de regir pel que estableixin els estatuts del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra i el reglament aplicable als arbitratges que administri el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra per aquest supòsit.
9. Quan qualsevol dels membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra estigui involucrat directament o indirectament, per qualsevol causa o motiu, en un procediment pendent davant el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, ha de manifestar aquest fet al secretari general des del moment en què tingui coneixement d’aquesta situació. La persona en qui concorri aquesta circumstància no pot participar en els debats o en la presa de decisions en relació amb aquest arbitratge, ni pot accedir a cap documentació o informació de cap tipus relacionada amb l’arbitratge esmentat o rebre-la.
Article 11. Cessament i separació
Els membres del Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:
a) Per la finalització del període per al qual han estat nomenats.
b) Per la renúncia presentada per escrit davant de qui els ha nomenat.
c) Per defunció.
d) Per incapacitat declarada mitjançant una resolució judicial ferma.
e) Per la condemna per la comissió d’un delicte major dolós.
f) Per decisió del Ple en cas d’incompatibilitat sobrevinguda o d’haver perdut la condició de persona de reconeguda honorabilitat empresarial i professional, tal i com s’estableix a l’article 10.
Secció tercera. La Secretaria General
Article 12. Regulació
La composició de la Secretaria General, que encapçala el secretari general, el sistema de designació i elecció dels seus membres, i les seves normes de funcionament són acordats pel Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, i s’estableixen als estatuts del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
Secció quarta. Confidencialitat
Article 13. Caràcter confidencial de les activitats
1. Els membres del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, i en concret els membres del Ple i de la Secretaria General, així com el personal contractat i els àrbitres, tenen el deure de confidencialitat per raó del càrrec o la funció que porten a terme.
2. Tots els documents remesos al Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra o que n’emanin en l’administració dels procediments arbitrals es comuniquen exclusivament als membres del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, atès que tenen caràcter confidencial.
3. Els debats i els acords adoptats en el si del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra són de caràcter confidencial.
Capítol quart. Règim econòmic i comptable
Article 14. Naturalesa
1. El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra no té ànim de lucre ni naturalesa d’organització mercantil.
2. Els estatuts del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra han de preveure el seu règim econòmic, que, en tot cas, ha de respectar el principi segons el qual el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra s’ha de sostenir amb els honoraris que generi amb la seva participació en els arbitratges que administri, partint de la dotació inicial feta per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis del Principat d’Andorra i el Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.
Article 15. Pressupost
La Secretaria General elabora cada any el pressupost del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, que ha d’aprovar el Ple.
Article 16. Gestió i administració
1. El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra administra els seus recursos propis amb total independència, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies concretes que concorrin.
2. El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, a més, pot rebre herències, llegats i donacions; posseir, gravar i alienar tota classe de béns; percebre retribució pels serveis que pugui prestar a terceres persones, i aplicar lliurement els seus recursos.
Article 17. Formulació i aprovació dels comptes anuals i liquidació pressupostària
1. La Secretaria General del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra elabora la proposta dels comptes anuals i la liquidació pressupostària. La proposta dels comptes anuals, inclosa la proposta de liquidació pressupostària, ha de ser sotmesa al Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra perquè es formuli i s’aprovi en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del tancament de l’exercici.
2. El Ple del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra pot sotmetre els comptes anuals a una auditoria de comptes.
Disposició transitòria
L’autorització per a la creació del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra caduca en el termini de dos anys a comptar del dia en què entri en vigor aquesta Llei si durant aquest termini no s’ha sol·licitat l’autorització per començar-ne l’activitat.
Disposició final primera
S’introdueix una nova lletra q a l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, la qual queda redactada com segueix:
“q) El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra.”
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.
M. I . Sr. Víctor Naudi Zamora
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Interior
M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 22 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc). El nou termini finalitza el dia 30 de maig del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 22 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris. El nou termini finalitza el dia 1 de juny del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 22 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt i del M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Proposició de llei qualificada d’acció sindical i patronal. El nou termini finalitza el dia 12 de juny del 2018, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 22 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt i del M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu. El nou termini finalitza el dia 12 de juny del 2018, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 22 de maig del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
