BCG 45/2015, 4 novembre 2015

 

Núm. 45/2015

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de foment del vehicle elèctric, i obertura del termini de presentació d’esmenes.                                                                                     

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015 i de crèdit extraordinari i de suplement de crèdit per finançar despeses diverses de l’exercici 2015 de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, i obertura del termini de presentació d’esmenes.              

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor.        

Tramesa del Projecte de llei de modificació dels estatuts de la societat Ramaders d’Andorra, SA, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Economia.   

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.6 Tractats internacionals

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat, i obertura del termini de presentació d’esmenes.                                                    

Publicació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República italiana relatiu a la reglamentació del transport internacional de viatgers i mercaderies per carretera.     

Publicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu al transport internacional per carretera.    

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 27 d’octubre del 2015, relatives a les primeres anàlisis o valoracions fetes de la prova pilot del Programa Nereu-Andorra, (Reg. Núm. 1131).            

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 27 d’octubre del 2015, relatives als salaris que es cotitzen a la CASS, (Reg. Núm. 1132).                                                               

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’octubre del 2015, relatives a les persones amb drets adquirits a la CASS (Reg. Núm. 1149).                                                    

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la situació en què es troba la carretera general de La Massana en la zona coneguda com la rotonda del túnel dels 2 Valires.                      

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la Universitat de les Valls.   

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la gestió dels arxius de la Policia.   

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d'Areny Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la situació en què es troba l’immoble conegut com “Casa Parramon” situada al poble de la Massana.                                               

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.3 Altres

Publicació d'un edicte per a la contractació d'una persona de relació especial del Consell General.
                                                                                   

 

 

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 22 d’octubre del 2015, sota el títol Projecte de llei de foment del vehicle elèctric i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 25 de novembre del 2015, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Projecte de llei de foment del vehicle elèctric

Exposició de motius

A Andorra quasi un 60% de l’energia consumida depèn del petroli -importat al 100%- mentre que la resta correspon al consum elèctric. D’aquesta dada es desprèn que la utilització massiva d’aquesta energia primària és la principal causant de les emissions atmosfèriques generades per l’home derivades de l’ús del fuel domèstic però sobretot del carburant de locomoció.

En el Llibre blanc de l’energia -provat pel Govern el juliol del 2012- es posa de manifest l’alt grau d’influència que té el sector del transport en el còmput global d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Andorra.

La conscienciació del Govern d’Andorra en la conservació del medi ambient va motivar l’adhesió d’Andorra al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic el 31 de maig del 2011. Amb aquest compromís es pretén aconseguir l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera en un termini suficient perquè els ecosistemes s’adaptin naturalment al canvi climàtic, assegurar que la producció d’aliments no es vegi amenaçada i permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.

Una de les polítiques de mitigació del canvi climàtic, amb efectes positius sobre la mobilitat de les persones, és fomentar el desenvolupament de la mobilitat sostenible. Així, la introducció dels vehicles elèctrics, amb zero emissions de gasos contaminants, esdevé avui una de les tecnologies més netes en el transport de persones i de mercaderies.

El Principat d’Andorra, per les seves característiques geogràfiques i d’acord amb els usos dels vehicles per part de la població (la meitat dels trajectes diaris efectuats amb vehicles lleugers dins el Principat d’Andorra són de menys de 5 quilòmetres i el 90% són trajectes de menys de 15 quilòmetres), és un territori que compleix les condicions per introduir-hi l’ús dels vehicles elèctrics d’acord amb la tecnologia actual.

Aquestes condicions i la voluntat del Govern, juntament amb els comuns, FEDA, les empreses distribuïdores d’energia elèctrica, l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) i l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), d’impulsar polítiques en favor de la mobilitat sostenible i en particular de la mobilitat elèctrica, s’han emmarcat en el Conveni de col·laboració per a la implantació del vehicle elèctric i híbrid endollable a Andorra, del 17 de setembre del 2015, entre tots els agents públics i privats.

El rol del Govern en el desplegament d’una estratègia global adreçada a l’adquisició de vehicles amb mobilitat elèctrica passa en primer lloc per identificar i proposar eliminar barreres respecte a la legislació vigent per facilitar la circulació i la implantació d’aquests vehicles.

Així doncs, amb aquesta Llei es pretén desenvolupar el transport nacional sostenible per satisfer els objectius esmentats abans. Els eixos de millora se centren en l’optimització dels sistemes de transport i en la implantació de vehicles particulars poc contaminants. Més concretament, es tracta de fomentar l’ús de vehicles elèctrics purs, elèctrics d’autonomia estesa i híbrids endollables, perquè aquests vehicles s’adapten al tipus de trajectes majoritàriament fets a Andorra sense cap emissió a l’atmosfera.

Algunes disposicions de la Llei contenen mesures excepcionals per ser implantades durant els primers anys d’aplicació de la norma, i d’altres modifiquen la legislació vigent en aspectes relacionats amb la mobilitat elèctrica. Concretament, es modifica la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, per regular la matriculació de vehicles de mobilitat elèctrica i per actualitzar la definició dels permisos de conduir de la categoria A2 per a motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes. Els vehicles de mobilitat elèctrica també s’exclouen dels controls i de les verificacions d’inspecció mínimes per a l’obtenció del distintiu ITV que estableix l’article 167.10 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, aspectes que es regulen per la seva normativa. Addicionalment, es modifica l’article 143 del Codi de la circulació per incloure l’obligació d’inscriure al certificat de matriculació (carta groga) el valor de les emissions de CO₂, així com el tipus de motor euro, per als vehicles amb motor tèrmic. Pel que fa al valor de les emissions de CO₂, aquesta obligació ja quedava establerta per als vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009, data d’entrada en vigor de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, si bé no figurava en el Codi de la circulació. I finalment es modifica l’article 168 del Codi per aixecar, per als vehicles amb mobilitat elèctrica, la restricció en relació amb el valor del quocient potència/pes.

Respecte a facilitar la implantació de punts de càrrega als aparcaments privats en edificis amb comunitats de propietaris, es modifica l’article 8.1 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, modificada per la Llei 25/2008, del 20 de novembre, per ampliar el dret de tot propietari a utilitzar les zones comunes per connectar als comptadors d’electricitat els punts de càrrega per a vehicles de mobilitat elèctrica instal·lats en les places d’aparcament o en altres zones privatives d’acord amb la normativa vigent.

La Llei també preveu una modificació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, per incentivar fiscalment els vehicles poc contaminants en detriment dels més contaminants, i amb la premissa de mantenir la recaptació actual. Així, un element innovador de la taxa és la substitució de la potència fiscal (cavalls fiscals) pels grams de CO₂ emesos per quilòmetre, com a nova base de tributació de la taxa per als turismes i les furgonetes; si bé aquesta nova fórmula només s’aplicarà als vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009 en la carta groga dels quals figuri aquesta informació. Els vehicles ja matriculats abans d’aquesta data en la carta groga dels quals no figuri el grau d’emissions de CO₂ continuaran satisfent la taxa en funció de la potència fiscal (cavalls fiscals), si bé els propietaris poden optar per satisfer la taxa d’acord amb el grau d’emissions de CO₂ sempre que inscriguin en la carta groga del vehicle aquest valor, amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits.

Pel que fa als camions i autobusos, també es modifica la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles, que passa a establir-se segons el tipus de motor euro. Per a les altres categories de vehicles, els ciclomotors i moticletes, les motos de neu, els remolcs, els vehicles agrícoles i els vehicles especials, es manté la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles i únicament s’actualitzen els tipus de gravamen.

La Llei també estableix com a incentius per a la implantació de vehicles amb mobilitat elèctrica l’exempció durant els tres primers anys d’aplicació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, així com la taxa d’atribució de matrícula personalitzada, en diverses categories, per a aquests vehicles. El desplegament d’aquesta Llei es concretarà en el seu desenvolupament reglamentari, i en particular en un Programa de foment del vehicle amb mobilitat elèctrica.

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte impulsar la mobilitat nacional sostenible a través del desenvolupament de l’ús de la mobilitat elèctrica.

2. Als efectes d’aquesta Llei l’ús de la mobilitat elèctrica inclou els vehicles elèctrics purs, els vehicles elèctrics d’autonomia estesa i els vehicles híbrids endollables.

3. El Govern ha d’elaborar un pla de foment de la mobilitat elèctrica.

Article 2. Punt de càrrega

1. S’entén per “punt de càrrega” un punt de subministrament elèctric destinat a la càrrega de les bateries dels vehicles de mobilitat elèctrica.

2. Els punts de càrrega s’han d’instal·lar complint les condicions que s’estableixin per reglament.

3. En edificis de nova construcció, les zones d’aparcament s’han d’equipar amb les instal·lacions necessàries per poder carregar els vehicles de mobilitat elèctrica.

Disposició addicional

Els propietaris de vehicles matriculats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en la carta groga dels quals únicament figura la informació referent a la potència en cavalls fiscals, poden optar per satisfer la taxa sobre la tinença de vehicles fixada en funció del grau d’emissions de CO_2, sempre que aportin un certificat del fabricant del vehicle o, si no és possible, d’un centre acreditat, especificant les emissions de CO₂ en grams per quilòmetre per inscriure aquesta informació en la carta groga del vehicle, amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits.

Disposició transitòria

1. Durant  els tres períodes impositius successius, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els propietaris de vehicles de mobilitat elèctrica queden exempts d’abonar la taxa sobre la tinença de vehicles.

2. Durant el primer i el segon períodes impositius successius, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els propietaris de furgonetes, camions i autobusos gaudiran d’una bonificació del 50% el primer període, i del 25% el segon període, sobre l’import de la taxa sobre tinença de vehicles.

3. Durant un període de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els adquirents de vehicles amb mobilitat elèctrica queden exempts d’abonar la taxa d’atribució d’una placa de matrícula personalitzada de 2 lletres i 3 xifres, o de 3 lletres i 2 xifres, o de 4 lletres i 1 xifra o de 5 lletres.

Disposició final primera

Es modifica el tercer paràgraf de l’article 113 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, relatiu a la definició de la categoria del permís de conduir A2, que queda redactat de la manera següent:

“A2: Motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes que no siguin de tipus turisme, d’una potència màxima de 35 quilowatts (kW) i una relació potència/pes no superior a 0,20 quilowatts/quilogram (kW/kg).”

Disposició final segona

Es modifiquen els paràgrafs primer i segon de l’article 141 del Codi de la circulació, modificat per la disposició addicional quarta de la Llei 4/2015, del 15 de gener, dels transports per carretera, que queden redactats de la forma següent:

“Amb caràcter general, només es poden matricular i inscriure al Registre de Vehicles els vehicles de motor de combustió, elèctrics o híbrids endollables tant de transport de persones com de càrrega en general. En qualsevol cas, els vehicles amb motor de combustió han de tenir un motor amb una classificació euro, igual o com a màxim d’un nivell inferior al vigent.

Es poden matricular els remolcs i els semiremolcs (categories O1, O2, O3 i O4), sempre que en el moment de la seva fabricació compleixin la Directiva 2007/46/CE del 7 de setembre del 2007 i les seves modificacions posteriors.”

Disposició final tercera

Es modifica l’article 143 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la manera següent:

“Article 143

En el certificat de matriculació o carta groga hi han de constar les dades següents:

1. El nom, els cognoms i el domicili del titular, el número de cens i el número de registre que li correspon.

2. El número de matrícula, la marca, el model, la forma i el color del vehicle.

3. El número de xassís.

4. La massa en ordre de marxa (MOM), la càrrega útil, el pes total màxim, el pes total rodant, el nombre de places i l’any de construcció.

5. El tipus d’energia, la cilindrada, la potència fiscal, el valor més alt de les emissions de CO₂ indicades pel fabricant i el tipus de motor euro, si escau.

Al certificat de matriculació poden efectuar-se les inscripcions marginals corresponents a les restriccions en l’ús, o menció dels gravàmens que afectin el vehicle, mitjançant la inscripció corresponent.

La circulació d’un vehicle que incompleixi qualsevol de les característiques o de les inscripcions marginals especificades al certificat de matriculació pot ser objecte de sanció.”

Disposició final quarta

Es modifica l’article 167 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, introduint-hi dos apartats amb el redactat següent:

“167.12. Els vehicles de mobilitat elèctrica queden exclosos dels controls i de les verificacions d’inspecció mínimes establerts en l’article 167.10.

167.13. Els controls i les verificacions d’inspecció mínimes que ha d’efectuar el Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles per a l’obtenció del distintiu ITV per a vehicles de mobilitat elèctrica s’estableixen per reglament.”

Disposició final cinquena

Es modifica l’article 168.3 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la forma següent:

“168.3. En cap cas no s’autoritza la circulació de vehicles amb motor de combustió la potència dels quals sigui inferior a 15 kW i amb una relació potència/pes superior a 0,0285 kW/kg. Els vehicles amb una relació potència/pes inferior a l’esmentada, poden ser matriculats com a vehicles especials i han de regir-se per la normativa que regula la circulació d’aquest tipus de vehicle.

Els vehicles de mobilitat elèctrica no estan subjectes a la relació potència/pes esmentada en el paràgraf precedent.”

Disposició final sisena

Es modifica l’article 8.1 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal,  que queda redactat de la forma següent:

“1. Els propietaris o ocupants, aquests darrers amb el permís escrit del propietari, poden modificar els elements arquitectònics, les instal·lacions o els serveis d’una unitat immobiliària quan la modificació no vagi en detriment de la seguretat de l’edifici, quan no alteri l’estructura de l’immoble o la seva configuració exterior, sempre que no comporti perjudici als drets dels altres propietaris.

A la resta de l’immoble no hi poden realitzar cap tipus d’alteració, i si observen la necessitat d’efectuar una reparació urgent, ho han de fer saber prèviament a l’administrador o les persones que representen la comunitat.

Els propietaris o ocupants d’una unitat immobiliària poden utilitzar les coses comunes conforme al seu destí natural, de manera que no perjudiquin l’interès de la comunitat ni impedeixin als altres propietaris utilitzar-les segons el seu dret. En particular, els propietaris o ocupants, aquests darrers amb el permís escrit del propietari, poden utilitzar les zones comunes per connectar als comptadors d’electricitat els punts de càrrega per a vehicles de mobilitat elèctrica instal·lats en les places d’aparcament o en altres zones privatives d’acord amb la normativa vigent. Els propietaris o ocupants han d’assumir les despeses derivades d’aquesta instal·lació.”

Disposició final setena

Es modifica l’article 5 de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, del 5 d’abril de 1994, modificada per la Llei 31/2007, del 20 de desembre, d’acompanyament del Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2008, d’actualització dels tipus de gravamen de diversos tributs, i que queda redactat de la forma següent:

“Article 5. Quota tributària

La taxa s’exigeix d’acord amb les modalitats i els quadres de tarifes següents:

Classe de vehicle	Quota en euros
Turismes en funció de la potència
Menys de 8 cavalls fiscals	52,00
De8 a12 cavalls fiscals	75,00
Més de 12 i fins a 16 cavalls fiscals	101,00
Més de 16 cavalls fiscals	169,50
Turismes en funció de les emissions de CO2
Menys de 120 gde CO2/km	24,00
De 121 a160 gde CO2/km	48,00
De 161 a200 gde CO2/km	96,00
Més de 200 gde CO2/km	192,00
Furgonetes en funció de la potència
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De10 a20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50
Furgonetes en funció de les emissions de CO2
Menys de 120 gde CO2/km	24,00
De 121 a160 gde CO2/km	48,00
De 161 a200 gde CO2/km	96,00
Més de 200 gde CO2/km	192,00
Camions i autobusos
Motor euro 6 i posteriors, o de mobilitat elèctrica, o de pila de combustible	24,00
Motor euro 5	48,00
Motor euro 4	96,00
Motor euro 3 i anteriors	192,00
Ciclomotors i motos
Fins a 80 cc o de mobilitat elèctrica	15,50
De 80 cc fins a 250 cc	19,00
De 250 cc fins a 500 cc	35,00
Més de 500 cc	54,00
Motos de neu	75,00
Vehicles agrícoles (tractors)
Fins a 16 cavalls fiscals	16,50
Més de 16 cavalls fiscals	19,00
Remolcs
Fins a750 kgde pes màxim autoritzat	12,00
Més de750 kgi fins a3.500 kgde pes màxim autoritzat	28,00
Més de3.500 kgde pes màxim autoritzat	74,00
Vehicles especials
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De10 a20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50

Els cavalls fiscals es determinen d’acord amb la fórmula següent:

P = C x 1.91 x K x a

Sent:

P = cavalls fiscals

C= cilindrada expressada en decímetres cúbics

K = variable en funció de:

• 3.0 turisme
• ·2.5 camionetes
• 2.0 camions i altres vehicles

a = variable en funció de:

• 0.7 dièsel
• 1 gasolina

Disposició final vuitena

El Govern desenvolupa per via de reglament les normes relatives a la seguretat i a la inscripció en el Registre de Vehicles dels vehicles amb tipus d’energies no previstes en la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999.

Disposició final novena

El Govern ha d’aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per a l’aplicació d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos a comptar de la seva entrada en vigor.

Disposició final desena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Sindicatura, en la seva reunió del dia 3 de novembre del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 30 d’octubre del 2015, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015 i de crèdit extraordinari i de suplement de crèdit per finançar despeses diverses de l’exercici 2015 de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.

2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 16 de novembre del 2015, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015 i de crèdit extraordinari i de suplement de crèdit per finançar despeses diverses de l’exercici 2015 de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries

Exposició de motius

La Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries té per objecte regular els processos de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, establir mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de  l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l’estabilitat del sistema financer.

La naturalesa i el règim jurídic de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) es regulen al capítol cinquè de la Llei 8/2015, i són els d’una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, principalment.

Per cobrir les seves despeses de funcionament, l’AREB ha de disposar de consignació amb càrrec al pressupost de l’Estat. Aquesta habilitació pressupostària requereix l’aprovació anual per part del Consell d’Administració de l’AREB d’un avantprojecte de llei que ha de remetre al Govern per mitjà del ministeri encarregat de les finances. L'aprovació d’aquest avantprojecte pel Govern comporta la seva conversió en projecte de llei del pressupost general, que cal trametre al seu torn a la Sindicatura, tal com estableix la Llei general de les finances públiques.

La constitució de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) és posterior a l’aprovació del pressupost general per a l’exercici del 2015. Això fa necessari aprovar i tramitar del pressupost d’aquesta entitat mitjançant la present modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015.

En conseqüència, les modificacions de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015 que ara s’aproven són per vetllar per la integritat del pressupost general, d’acord amb els principis d’unitat i d’universalitat, principalment, que determina la Llei general de les finances públiques.

Tornant a la Llei 8/2015 de constant referència, la disposició addicional tercera autoritza el Govern a fer una dotació provisional a l’AREB per un import total de 500.000 euros per atendre les necessitats de funcionament d’aquest ens públic mentre no tingui aprovat el seu pressupost. A aquest efecte, enguany el Govern ha habilitat en el pressupost de despesa el subconcepte 41119, “Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries”, i ha acordat un crèdit ampliable per l’import de 500.000 euros, d’acord amb l’article 25 de la Llei general de les finances públiques i l’article 4 de la Llei de pressupost per a l’exercici 2015.

El pressupost per a l’exercici 2015 aprovat pel Consell d’Administració de l’AREB presenta un estat de despeses que comprèn dos projectes diferenciats que es detallen a continuació i que necessiten finançament addicional per part del Govern per un import de 20.222.890,16 euros.

D’una banda, el projecte denominat “PROJ0001 SERVEIS GENERALS AREB” correspon a les despeses de funcionament pròpies de l’ens i ascendeix a 700.514,06 euros. Aquestes despeses són de la naturalesa següent: 20.155,10 euros són en concepte d’inversió real; la resta, d’un import de 680.358,96 euros, són en concepte de despeses corrents i comprenen 268.309,25 euros de despeses de personal, 409.949,71 euros de despeses de consum de béns corrents i de serveis, i 2.100 euros de despeses financeres.

I de l’altra, el projecte denominat “PROJ0002 RESOLUCIÓ BPA” correspon a les despeses derivades del procés de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA, d’un import total de 20.022.376,10 euros. Aquestes despeses són en concepte de “Treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics”, per 19.963.532,65 euros, i en concepte d’inversió real per un import de 58.843,45 euros.

El Govern no disposa de crèdits suficients al subconcepte 41119, “Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries”, que va habilitar d’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei 8/2015 per fer front a la totalitat de les despeses corrents. Els crèdits necessaris per suplementar la partida esmentada -que han motivat l’aprovació d’un suplement de crèdit per part del Govern- es xifren en 180.358,96 euros i resulten de la diferència entre l’import de la dotació provisional (500.000 euros) i l’import estimat de les despeses corrents del projecte denominat “PROJ0001 SERVEIS GENERALS AREB” del pressupost d’aquest ens públic (680.358,96 euros).

El Govern no disposa dels crèdits per fer front a la transferència de capital i al préstec a l’AREB per un import de 20.155,10 euros i de 20.022.376,10 euros, respectivament, en el pressupost de l’exercici 2015. Per aquest motiu, ha aprovat un crèdit extraordinari per poder fer-hi front.

Es fa avinent que 1.500.000 euros de l’import del crèdit extraordinari en concepte de préstec a l’AREB correspon a la ratificació de l’avenç de fons que el Govern ha aprovat en la mateixa data del 21 d’octubre del 2015, a l’efecte que el Govern pugui fer efectiu aquest import a l’AREB perquè aquest ens públic pugui al seu torn fer front a part de les despeses derivades del procés de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA.

La urgència i la necessitat d’aquestes despeses queden justificades, d’una banda, pel que fa al préstec destinat a finançar les despeses derivades del procés de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA, pel fet d’acomplir les obligacions contractuals en concepte de treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics, principalment i per regularitzar la situació pressupostària d’aquestes obligacions contractuals, d’acord amb la Llei general de les finances públiques i la normativa concordant; i de l’altra, quant a la transferència corrent i a la transferència de capital destinades a finançar les despeses de funcionament pròpies de l’ens públic, perquè l’AREB pugui assumir i exercir correctament les seves competències i per al seu bon funcionament.

Vist que el Govern, per acord del 21 d’octubre del 2015, ha aprovat un avenç de fons per un import total d’1.500.000 euros per fer front a un préstec a l’AREB destinat a finançar part de les despeses derivades del procés de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA;

Vist l’informe de la Intervenció General;

Vist l’acord del Consell d’Administració de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries del 27 d’agost del 2015;

Vist l’acord del Consell d’Administració de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries del 8 d’octubre del 2015;

Vist l’acord de Govern del 21 d’octubre del 2015;

Article 1. Modificació de l’apartat 1 de l’article 1

Es modifica l’apartat 1 de l’article 1 de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015, que queda redactat com segueix:

“Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei

1. En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2015 s’hi integren:

a) El pressupost de l’Administració general.

b) Els pressupostos de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes:

- Caixa Andorrana de Seguretat Social

- Institut Nacional Andorrà de Finances

- Servei Andorrà d’Atenció Sanitària

- Forces Elèctriques d’Andorra

- Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya

- Institut d’Estudis Andorrans

- Universitat d’Andorra

- Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra

- Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries

c) Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general:

- Andorra Telecom, SAU

- Ràdio i Televisió d’Andorra, SA

- Ramaders d’Andorra, SA

- Andorra Turisme, SAU

- Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA

- Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU.”

Article 2. Addició d’un nou paràgraf a l’apartat 2 de l’article 2

S’afegeix el paràgraf següent a l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015:

“En el pressupost de Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 20.722.890,16 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 20.722.890,16 euros.”

Article 3. Addicció d’un punt h a l’apartat 1 de l’article 25

S’afegeix el punt h següent a l’apartat 1 de l’article 25 de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015:

“h) Concertar operacions d’endeutament per formalitzar préstecs, crèdits o qualsevol altra operació d’endeutament, per un import de 20.022.376,10 euros, per fer front a les despeses derivades del procés de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA.

Aquest nou endeutament es destina a la concessió d’un préstec per part del Govern a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.”

Article 4. Pressupost de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries

S’aprova el pressupost d’ingressos i el pressupost de despeses per a l’exercici 2015 de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries que s’annexa a la Llei 7/2015.

“Pressupost de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB)

Pressupost de despeses

 

Pressupost d’ingressos

”

Article 5. Modificació qualitativa del pressupost del Govern

S’aprova un crèdit extraordinari per a les partides pressupostàries següents del pressupost del Govern:

230 Departament de Finances-231 Unitat de Prevenció i Lluita contra la Corrupció-PROJ-0002-Planificació i gestió del sistema financer-71119 l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, per un import de 20.155,10 euros.

230 Departament de Finances-231 Unitat de Prevenció i Lluita contra la Corrupció-PROJ-0002-Planificació i gestió del sistema financer-81119 Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, per un import de 20.022.376,10 euros.

Article 6. Modificació quantitativa del pressupost del Govern

S’aprova un suplement de crèdit per a la partida pressupostària següent del pressupost del Govern:

230 Departament de Finances-231 Unitat de Prevenció i Lluita contra la Corrupció-PROJ-0002-Planificació i gestió del sistema financer-41119 l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, per un import de 180.358,96 euros.

Article 7. Finançament de les modificacions del pressupost del Govern

1. El crèdit extraordinari per l’import de 20.022.376,10 euros es finança mitjançant un nou endeutament.

2. El crèdit extraordinari de 20.155,10 euros i el suplement de crèdit de 180.358,96 euros es financen mitjançant la partida pressupostaria següent, per un import total de 200.514,06 euros:

750 Departament d’Ordenament Territorial -754 Àrea d’Obra Pública-60700 Construcció de carreteres-1987-0000000088 CG3 Cruïlla CS340 - El Serrat

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda dels M. I. Srs. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt i Ladislau Baró Solà, president del Grup Parlamentari Demòcrata, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor. El nou termini finalitza el dia 24 de novembre del 2015, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 22 de juliol del 2015, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei de modificació dels estatuts de la societat Ramaders d’Andorra, SA,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Economia.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 22 d’octubre del 2015, sota el títol Proposta d'aprovació de la ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 25 de novembre del 2015, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat

El Principat d’Andorra ha beneficiat, tradicionalment, de la màxima ajuda per part de les autoritats espanyoles, en afers relatius a la cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat. En aquest sentit, el Cos de Policia andorrà ha requerit i requereix l’assistència dels cossos policials espanyols en diversos aspectes, especialment en l’àmbit de la formació. A més, des de fa anys, s’ha vingut manifestant la voluntat de reforçar i estrènyer la cooperació policial entre ambdós Estats.

Així, el 24 de setembre de 1999 es va signar el Protocol de cooperació entre el Ministeri de l’Interior d’Espanya i el Ministeri d’Interior del Principat d’Andorra amb el desig comú d’estrènyer la cooperació tècnica entre els serveis policials, per coadjuvar a la millora dels procediments i de les tècniques que permetessin incrementar l’eficàcia dels serveis de seguretat pública en la lluita contra la delinqüència, en particular quan aquesta delinqüència revesteix caràcter internacional.

Posteriorment, el 18 de setembre del 2001, es va signar el Protocol de cooperació entre la Policia del Principat d’Andorra i la Guàrdia Civil del Regne d’Espanya, que establia uns mecanismes de millora en matèria de formació del personal, i en els procediments i les tècniques d’investigació, a fi de garantir la seguretat ciutadana d’ambdós països.

Aquest Conveni bilateral, que substitueix ambdós protocols esmentats, permet de desplegar les disposicions del Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el Regne d’Espanya, del 3 de juny de 1993, que fixa el compromís general dels tres estats de cooperar a fi de resoldre les dificultats que siguin de l’interès fonamental de cadascun, i que preveu que el desplegament d’aquesta cooperació es pugui dur a terme, si cal, a través d’acords específics, bilaterals o trilaterals entre les parts. I, a més, refrena la voluntat del Principat d’Andorra de mantenir l’equilibri institucional amb els dos països veïns, atès que el 17 de març del 2014 es va signar l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la cooperació transfronterera en matèria policial i duanera.

El Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya són part del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, del 15 de novembre del 2000, i reconeixen com un fet preocupant els lligams transnacionals cada cop més freqüents dels grups criminals organitzats. La globalització dels sistemes econòmics i els darrers desenvolupaments i innovacions en el camp de la tecnologia i la comunicació ofereixen noves oportunitats als grups criminals, fent que la cooperació policial sigui indispensable per garantir la seguretat. I és en el marc d’aquesta voluntat recíproca de col·laboració que l’any 2012 s’iniciaren les negociacions entre les administracions respectives a l’efecte de promoure el Conveni que ens ocupa.

La cooperació prevista en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat preveu nombrosos àmbits de col·laboració en accions criminals relatives, entre altres, al terrorisme, als delictes contra la vida i la integritat física, a la detenció il·legal i el segrest, al tràfic d’éssers humans i la immigració il·legal, a les formes organitzades de delinqüència contra la llibertat sexual, especialment relacionades amb menors, als delictes econòmics i el blanqueig de diners, o a la falsificació de diners. També s’estableix un intercanvi d’informacions i la prestació de suport tècnic en investigacions.

Cal destacar la importància del Protocol de desenvolupament tècnic en matèria de cooperació policial, que consta com a annex al Conveni, i que formalitza una assistència mútua en els àmbits del desenvolupament de sistemes informàtics, de les intervencions i el manteniment de l’ordre i la seguretat, del rescat i el salvament en cas d’esdeveniments de gran envergadura i de catàstrofes i accidents greus, de les escortes de personalitats públiques, i de la formació professional.

L’adopció d’aquest Conveni suposa doncs completar el marc jurídic que garanteix cobrir la globalitat de la cooperació transfronterera i donar compliment al precepte constitucional de mantenir la paritat en les relacions tradicionals amb els estats veïns atès que aquest Conveni se suma al Conveni establert amb França en termes equivalents.

Ateses les consideracions exposades i tenint en compte que els ministres responsables d’Interior d’ambdós governs van signar el Conveni a Madrid el passat 2 de setembre del 2015, s’aprova:

La ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat.

El Ministeri d’Afers Exteriors informarà de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni.

 

Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i seguretat

El Principat d’Andorra

i

el Regne d’Espanya,

d’ara endavant denominats “les parts”:

Desitjant contribuir al desenvolupament de les relacions bilaterals, sobre la base de les excel·lents relacions de bon veïnatge, amistat i cooperació existents;

Reconeixent la importància d’aprofundir i desenvolupar la cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència en les seves diverses manifestacions;

Conscients de la greu amenaça que la delinqüència organitzada i les altres formes de delinqüència poden representar per a la seguretat pública, que poden fins i tot inhibir el desenvolupament social i econòmic d’ambdós països;

Considerant que el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya són part del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, del 15 de novembre del 2000;

Observant les seves legislacions nacionals respectives i tenint en compte els compromisos internacionals vinculants per a ambdós;

Guiats pels principis d’igualtat, reciprocitat i assistència mútua, han convingut el següent:

Article 1

1. Les parts, de conformitat amb la legislació d’ambdós Estats, respectant el principi de doble incriminació i aquest Conveni:

a. Cooperen en l’àmbit de la lluita contra la delinqüència, especialment en les seves formes organitzades.

b. Col·laboren en matèria de lluita contra les accions criminals, en particular:

i. El terrorisme, inclosos la col·laboració i el finançament;

ii. els delictes contra la vida i la integritat física;

iii. la detenció il·legal i el segrest;

iv. els delictes greus contra la propietat;

v. els delictes relacionats amb la fabricació d’estupefaents i el tràfic de drogues il·legals, substàncies psicotròpiques i precursors;

vi. el tràfic d’éssers humans i la immigració il·legal;

vii. les formes organitzades de delinqüència contra la llibertat sexual, especialment les relacionades amb menors, així com la confecció, difusió i facilitació de continguts pornogràfics amb participació de menors;

viii. l’extorsió;

ix. el robatori, el tràfic i el comerç il·legal d’armes, municions, explosius, substàncies radioactives, materials biològics i nuclears i altres substàncies perilloses;

x. les transaccions financeres il·legals, els delictes econòmics, així com el blanqueig de diners;

xi. la falsificació (fabricació, alteració, modificació i distribució) de diners i altres mitjans de pagament, xecs i valors;

xii. els delictes contra objectes d’índole cultural amb valor històric, així com el robatori i el tràfic il·legal d’obres d’art i objectes antics;

xiii. el robatori, el comerç il·legal i el tràfic de vehicles de motor i la falsificació i l’ús il·legal de documents de vehicles de motor;

xiv. la falsificació i l’ús il·legal de documents d’identitat i de viatge;

xv. els delictes comesos a través de sistemes informàtics o de canals d’Internet;

xvi. els delictes contra els recursos naturals i el medi ambient.

c. Col·laboren, així mateix, en la lluita contra qualsevol altre delicte la prevenció, la detecció i la investigació del qual requereixin la cooperació de les autoritats competents d’ambdós Estats.

2. Així mateix, per consens mutu, les parts podran col·laborar en qualsevol altra àrea en matèria de seguretat, sempre que sigui compatible amb el propòsit d’aquest Conveni.

Article 2

1. La col·laboració entre les parts inclourà, en el marc de la lluita contra la delinqüència a la qual es refereix l’apartat primer de l’article 1, l’intercanvi d’informació i la prestació de suport en l’activitat operativa d’investigació en:

a. La identificació i la recerca de persones desaparegudes.

b. La investigació i la recerca de les persones que hagin comès o siguin sospitoses d’haver comès delictes en el territori d’alguna de les parts de la investigació dels quals siguin competents, i dels seus còmplices.

c. La identificació de cadàvers i de persones d’interès policial.

d. La recerca en el territori d’una de les parts d’objectes, efectes o instruments procedents del delicte o utilitzats per cometre’l, a petició de l’altra part contractant.

e. El finançament d’activitats delictives.

f. La informació sobre la identitat de persones.

g. La informació policial provinent de fitxers informàtics o d’altres documents pertanyents a aquests serveis.

h. La preparació de dispositius, de mesures d’harmonització d’investigació i activació de localitzacions en cas d’urgència.

i. La verificació de la presència d’evidència física.

2. Les parts contractants cooperen també, mitjançant l’intercanvi d’informació, suport i col·laboració mútua, en:

a. El trasllat de substàncies radioactives, explosives i tòxiques, i d’armes.

b. El suport en la realització d’entregues controlades.

3. Els serveis designats per les parts han de ser informats immediatament de les demandes que es trametin directament quan siguin d’una gravetat particular o quan facin referència a l’activació de recerques urgents i dels seus resultats.

Article 3

Per a l’assoliment dels objectius de cooperació, les parts:

a. S’informaran recíprocament sobre investigacions en curs en les diferents formes de la delinqüència organitzada, inclòs el terrorisme, les seves relacions, l’estructura, el funcionament i els mètodes.

b. Executaran accions coordinades i d’assistència mútua en virtut dels acords complementaris signats pels òrgans competents.

c. Intercanviaran informació sobre els mètodes i les noves formes de manifestació de la delinqüència internacional.

d. Intercanviaran els resultats de les investigacions criminalístiques i criminològiques realitzades, així com la informació recíproca sobre les tècniques d’informació i els mitjans de lluita contra la delinqüència internacional.

e. Quan sigui necessari se celebraran trobades de treball per a la preparació i l’assistència en la realització de mesures coordinades.

Article 4

Les parts col·laboren en els àmbits que són objecte d’aquest Conveni mitjançant:

a. L’intercanvi d’informació sobre la situació general i les tendències de la delinqüència en els estats respectius.

b. L’intercanvi d’experiències en l’ús de la tecnologia criminal, així com dels mètodes i els mitjans d’investigació criminal, intercanvi de fullets, publicacions i resultats d’investigacions científiques en els àmbits que són objecte d’aquest Conveni.

c. L’intercanvi d’informació en els àmbits de competència dels serveis de protecció de la legalitat penal i altres encarregats de la defensa de la seguretat nacional, de l’ordre públic i de la lluita contra la delinqüència.

d. L’assistència tècnica i científica, peritatges i cessió d’equips tècnics especialitzats.

e. L’intercanvi d’experiències, experts i consultes.

f. La cooperació en el camp de la formació professional.

Article 5

Aquest Conveni no afecta les qüestions relatives a la prestació d’assistència judicial en processos penals i en matèria d’extradició.

Article 6

Són òrgans competents per a la realització pràctica del Conveni:

- Per part del Principat d’Andorra: el Ministeri competent en matèria d’interior, sense perjudici de les competències que corresponguin a altres ministeris, tot i que pot delegar la realització pràctica del Conveni al Cos de Policia.

- Per part del Regne d’Espanya: el Ministeri de l’Interior, sense perjudici de les competències que corresponen a altres ministeris.

Article 7

1. L’intercanvi d’informació i les peticions de realització de les activitats previstes en aquest Conveni s’han de remetre per escrit directament als òrgans competents o a través dels enllaços policials. A aquest efecte, les parts s’han de comunicar la designació d’aquests darrers.

En els casos urgents, els òrgans competents podran avançar les comunicacions oralment per al compliment d’aquest Conveni, i s’hauran de confirmar els tràmits per escrit immediatament després.

2. Els òrgans competents han de fer les peticions d’intercanvi d’informació o de realització de les activitats previstes en el Conveni en el termini de temps més breu possible.

3. Les despeses relacionades amb el compliment d’una sol·licitud o la realització d’una acció han de ser assumides per la part requeridora. Les autoritats de les parts podran decidir una altra cosa en cada cas individual, de mutu acord.

Article 8

1. Cadascuna de les parts podrà refusar, en tot o en part, o posar condicions a la realització de la petició d’ajuda o informació, si considera que la realització de la petició representa una amenaça per a la seva sobirania o la seva seguretat, o que està en contradicció amb els principis fonamentals del seu ordenament jurídic o amb altres interessos essencials del seu Estat.

2. La part requeridora ha de ser informada de la causa del refús.

Article 9

1. L’intercanvi d’informació entre les parts d’acord amb aquest Conveni es realitzarà sota les condicions següents:

a. La part requeridora podrà utilitzar les dades únicament per al fi i segons les condicions determinades per la part requerida, prenent en consideració el termini després del transcurs del qual han de ser destruïdes, d’acord amb la seva legislació nacional.

b. A petició de la part requerida, la part requeridora ha de facilitar informació sobre l’ús de les dades que se li han ofert i sobre els resultats aconseguits.

c. Si resultés que s’han ofert dades inexactes o incompletes, la part requerida ha d’informar sense dilació la part requeridora.

d. Cadascuna de les parts ha de portar un registre amb els informes sobre les dades lliurades i la seva destrucció.

2. Les parts han d’assegurar la protecció de les dades lliurades enfront de l’accés, la modificació, la publicació o la divulgació no permesos d’acord amb la seva legislació nacional.

Així mateix, es comprometen a no cedir les dades personals a què es refereix aquest article a tercers diferents de l’òrgan sol·licitant de la part requeridora, o en cas que ho sol·liciti aquesta part, només es podran transmetre a qualsevol dels òrgans previstos a l’article 6, amb l’autorització prèvia de la part requerida.

3. Qualsevol part podrà adduir, en tot moment, l’incompliment per part de la part requeridora del que disposa aquest article, com a causa per a la suspensió immediata de l’aplicació del Conveni i, si escau, de la seva terminació automàtica.

Article 10

1. Les parts podran constituir una Comissió Mixta per al desenvolupament i l’examen de la cooperació reglamentada per aquest Conveni. Els òrgans competents s’han d’informar per escrit sobre els representants que han designat com a membres de la Comissió Mixta.

2. La Comissió Mixta podrà reunir-se en sessió ordinària una vegada l’any i, en sessió extraordinària, sempre que una de les parts ho sol·liciti per escrit, en la data, el lloc i amb l’ordre del dia de la reunió que decideixin les parts de mutu acord.

3. Salvat acord especial entre les parts, les reunions es faran alternativament al Principat d’Andorra i a Espanya. Els treballs hauran de ser presidits pel cap de la delegació de la part en el territori de la qual es realitzi.

Article 11

Les controvèrsies derivades de l’aplicació i la interpretació d’aquest Conveni es resoldran mitjançant negociacions entre les parts.

Article 12

Les disposicions d’aquest Conveni no afecten el compliment de les disposicions d’altres acords o compromisos internacionals bilaterals o multilaterals assumits pel Principat d’Andorra i pel Regne d’Espanya.

Article 13

Aquest Conveni entrarà en vigor l’últim dia del mes següent al de l’última comunicació per via diplomàtica entre les parts indicant el compliment dels respectius requisits legals interns per a la seva entrada en vigor.

Article 14

Aquest Conveni s’estipula per un temps indeterminat i seguirà vigent mentre una de les dos parts no ho denunciï per via diplomàtica. En aquest cas, el Conveni deixarà de ser vàlid al cap de sis mesos de la recepció de la nota de denúncia per qualsevol de les parts, entenent que aquesta denúncia no afectarà l’execució de les obligacions assumides per les parts fins a la data efectiva de la seva finalització, salvat acord contrari.

Les parts podran signar les addendes i els acords addicionals que siguin necessaris per al desenvolupament d’aquest Conveni.

En fe de la qual cosa, els representants d’ambdós Estats, autoritzats a aquest efecte pels seus respectius Governs, signen aquest Conveni.

Fet a Madrid, el dos de setembre del dos mil quinze, en doble exemplar en català i castellà, ambdós textos igualment fefaents, amb còpies duplicades idèntiques.

Pel Principat d’Andorra	Pel Regne d’Espanya ad referendum
Xavier Espot Zamora Ministre de Justícia i Interior	Jorge Fernández Díaz Ministre de l’Interior

Annex

Protocol de desenvolupament tècnic en matèria de cooperació policial

Aquest annex és part integrant del Conveni entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra sobre cooperació en matèria de lluita contra la delinqüència i la seguretat, i substitueix el Protocol de cooperació policial entre el Ministeri d’Interior d’Espanya i el Ministeri d’Interior del Principat d’Andorra del 24 de setembre de 1999, i el Protocol de cooperació entre la Policia del Principat d’Andorra i la Guàrdia Civil del Regne d’Espanya del 18 de setembre del 2001.

I. Serveis competents

Els serveis competents pel que fa a aquest Protocol són, per a cadascuna de les parts:

- Per la part andorrana: el Cos de Policia.

- Per la part espanyola: les forces i cossos de seguretat de l’Estat del Ministeri de l’Interior.

II. Assistència mútua per al desenvolupament de sistemes informàtics

1. Els serveis competents d’ambdós parts podran formalitzar acords per fer efectiu l’estudi, el desenvolupament i la implantació d’un sistema de seguiment, anàlisi i tractament de la informació policial.

2. Per desenvolupar adequadament el que disposa l’apartat anterior, els serveis competents podran acordar la cessió de programes i aplicacions informàtiques pròpies adequades. La part que rebi la cessió no les podrà cedir o transmetre a tercers sense l’autorització expressa de l’altra part, que es reservarà els drets de propietat sobre el programari cedit.

3. La cessió de programes i aplicacions informàtiques, a l’empara del que preveu el Conveni, podrà implicar la transmissió de dades de caràcter personal.

4. La part cessionària ha d’assumir les despeses derivades de la instal·lació i el suport tècnic i formatiu requerits per portar a terme les activitats descrites en l’apartat 1.

III. Intervenció i manteniment de l’ordre i de la seguretat, i rescat i salvament

1. Els serveis competents d’ambdós parts es prestaran assistència, dins el límit de les seves respectives legislacions, en la gestió de situacions de crisi d’intensitat elevada i d’esdeveniments de gran envergadura, així com en cas de catàstrofes o accidents greus i en operacions de rescat i salvament en accidents de muntanya:

a. Informant-se, al més aviat possible, de les situacions susceptibles de tenir repercussions transfrontereres;

b. Prenent i coordinant les mesures necessàries sobre el seu territori en el cas de situacions que puguin tenir repercussions transfrontereres;

c. Prestant-se assistència mitjançant la col·laboració d’unitats especialitzades, unitats de manteniment de l’ordre, especialistes i assessors tècnics, així com facilitant els equipaments especials d’intervenció, a petició de la part en el territori de la qual s’estigui produint l’esdeveniment o la situació de crisi.

2. Les sol·licituds d’assistència s’han de formular per escrit entre els serveis competents d’ambdós parts. En els casos urgents, els serveis competents podran avançar la demanda d’assistència oralment, confirmant els tràmits per escrit immediatament després.

3. La part requeridora ha de detallar la natura, la data i la durada de l’esdeveniment per al qual les unitats especialitzades de l’altra part són demanades.

4. La part requeridora ha de detallar sempre l’àmbit i les condicions d’actuació. Quant a l’ús de la força, la part requeridora ha de precisar per escrit de manera detallada l’abast concret de l’autorització.

IV. Escortes

1. En el marc de les escortes a personalitats públiques, els serveis competents d’ambdues parts han de sol·licitar per escrit l’autorització per a la seva entrada en el territori de l’altra part.

2. Els agents d’escorta, en el moment del seu pas per la frontera, podran ser acompanyats pels agents de la part del territori en el qual s’estigui desenvolupant la missió.

3. En el cas que els agents d’escorta realitzin el servei portant armes, hauran de fer menció expressa d’aquest fet en la sol·licitud d’autorització.

4. L’autorització d’entrada s’ha d’acordar respectant la legislació vigent de la part requerida.

V. Formació professional

1. Les parts cooperaran estretament en l’àmbit de la formació policial.

2. Pel que fa a aquest títol, s’entén per “part requerida” la part que imparteix l’activitat formativa, i per “part requeridora” la que desplaça els seus agents per rebre la formació.

3. La cooperació es durà a terme d’acord amb plans anuals, elaborats conjuntament entre les parts. Aquesta cooperació consistirà en l’admissió d’agents en els cursos de capacitació o perfeccionament proposats per l’altra part, o en el desplaçament al territori d’una part de formadors proposats per l’altra part.

4. Els agents seleccionats per a l’activitat formativa han de complir les mateixes condicions d’aptitud que el personal dels serveis de la part requerida. Cada activitat formativa establirà les condicions que hauran de reunir els participants.

5. La part requeridora ha de proveir els agents en formació de la indumentària i els equips necessaris per al seguiment de la formació. En determinats casos, que hauran de ser valorats prèviament, és possible que la part requerida posi a disposició, de manera gratuïta, material específic complementari, així com documentació.

6. Els trajectes entre el lloc de residència de l’agent i el lloc on s’hagi de fer la formació són a càrrec de la part requeridora. Els desplaçaments de servei durant la formació són a càrrec de la part requerida, dins el límit de la seva disponibilitat pressupostària.

7. La part requerida ha de comunicar a la part requeridora, si així ho sol·licita, els programes de les activitats formatives i les condicions d’admissió, així com les modalitats pràctiques (indumentària i equip que sigui necessari preveure, manutenció i allotjament, etc.).

8. La part requerida es compromet a comunicar, amb promptitud, a la part requeridora qualsevol esdeveniment, accident o incident greu que tingui lloc durant l’activitat formativa.

9. Durant l’activitat formativa, els agents en formació quedaran sotmesos als reglaments del règim intern del centre de formació o de perfeccionament de la part requerida que els acull, en particular pel que fa a la instrucció, la disciplina, la seguretat, els horaris, la conducció de vehicles i la vida del centre en general.

10. Els agents en formació podran integrar-se en patrulles mixtes per participar en missions operatives. En aquests casos els agents en formació no tindran competència per a l’execució autònoma de mesures policials i solament actuaran amb el material autoritzat i seguint les instruccions marcades per la part requerida.

11. Les parts renuncien a tota acció dirigida a la reparació de danys que siguin causats als seus béns o al seu personal durant la realització de la cooperació emmarcada en l’aplicació d’aquest protocol, excepte si existeix intencionalitat o negligència greu.

12. Cada part serà responsable dels danys que causin els seus agents a tercers en el desenvolupament d’una missió en el territori de l’altra part, sempre que existeixi intencionalitat o negligència greu i de conformitat amb el dret de la part sobre territori de la qual s’estigui operant.

13. La part requerida ha d’assumir la reparació d’aquests danys dins de les condicions aplicables als danys causats pels seus propis agents.

14. La part requeridora ha de reemborsar íntegrament a la part requerida l’import avançat en concepte de reparació a les víctimes i als seus hereus.

15. Un cop finalitzada l’activitat formativa, la part requerida ha de transmetre a la part requeridora les qualificacions que hagin obtingut els agents en formació, així com les valoracions realitzades sobre les seves aptituds individuals.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 13 d’octubre, sota el títol Acord entre el Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana relatiu a la reglamentació del transport internacional de viatgers i mercaderies per carretera i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat d’acord amb l'article 64.2 dela Constitució i 90 del Reglament del Consell General, ordenar la seva publicació al Butlletí del Consell General.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República italiana relatiu a la reglamentació del transport internacional de viatgers i mercaderies per carretera

Preàmbul

El Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Italiana, d’ara endavant denominats les “parts contractants”, amb l’objectiu de facilitar i reglamentar per interès recíproc el transport de viatgers i el de mercaderies per carretera entre els dos Estats, tant a destinació com en trànsit, en els territoris respectius -tenint en compte la pertinença d’Itàlia a la Unió Europea-, han convingut el que segueix:

Article 1

Les empreses de cada part contractant tenen el dret d’efectuar el transport de viatgers i mercaderies a destinació o en trànsit en el territori de l’altra part contractant amb vehicles matriculats en el territori de la part contractant on l’empresa té la seva seu, d’acord amb les condicions i les modalitats recíproques establertes en aquest Acord.

Títol I - Transport de viatgers

Capítol primer- Camp d’aplicació

Article 2

De conformitat amb el que preveu la normativa vigent relativa a l’entrada i sojorn de persones en el territori de les parts contractants, aquest Acord s’aplica al transport internacional de viatgers efectuat mitjançant vehicles destinats al transport de persones, equipats amb més de nou places, incloent-hi la del conductor (autocar), i matriculats en una de les parts contractants.

Capítol segon - Serveis regulars

Article 3

1. Als efectes d’aquest Acord, s’entén per “servei regular” el transport de viatgers efectuat en autocar en un itinerari determinat i amb parades, horaris i preus preestablerts, prèviament publicats.

2. Les empreses que efectuen aquest servei estan autoritzades a carregar i descarregar viatgers a la fi del trajecte i altres parades establertes.

3. A efectes del servei, les empreses estan obligades a acceptar a l’interior dels vehicles qualsevol viatger que es presenti als punts de sortida i de parada, a condició que hi hagi prou places assegudes, d’acord amb les disposicions d’aquest Acord i de les normes nacionals que regulen les característiques tècniques dels vehicles i dels serveis regulars per al transport de persones.

4. Als efectes d’aquest Acord, s’entén per “servei regular de trànsit” el transport de viatgers amb punt de sortida en el territori d’una de les Parts Contractants que travessa el territori de l’altra part amb destinació a un tercer país, sense carregar o descarregar viatgers en el territori de l’altra Part.

5. També es consideren “serveis regulars” els que asseguren el transport exclusiu de determinades categories de viatgers sempre que els dits serveis siguin efectuats en les condicions indicades als apartats 1 i 2 d’aquest article. Aquests serveis es denominen “serveis regulars especialitzats”.

Article 4

1. La posada en marxa dels serveis regulars i dels serveis regulars especialitzats entre les parts contractants, així com dels serveis regulars de trànsit amb destinació a països que pertanyen a la Unió Europea, està sotmesa a autorització, definida de comú acord per les Autoritats competents de les parts contractants segons el principi de reciprocitat. L’autorització la lliura l’Autoritat competent de cadascuna de les parts contractants per al mateix territori, excepte que es pactin acords diferents entre les parts contractants.

2. La durada de l’autorització dels serveis regulars i dels serveis regulars especialitzats entre les parts contractants, així com la dels serveis regulars de trànsit mencionats a l’apartat 1 d’aquest article, l’estableixen de comú acord les Autoritats competents de les parts contractants.

3. La sol·licitud d’autorització ha d’indicar l’itinerari, les parades, els horaris i els preus, així com totes les altres informacions útils eventualment requerides per les Autoritats competents de les parts contractants.

4. L’Autoritat competent de cadascuna de les parts contractants transmet a la de l’altra part les sol·licituds admeses acompanyades de tota la documentació exigida a l’efecte del compliment de l’apartat 1 d’aquest article.

5. Els serveis regulars de trànsit amb destinació a un país que no pertany a la Unió Europea s’efectuen d’acord amb una autorització lliurada per l’Autoritat competent de la part contractant del territori travessat, a la qual l’empresa ha presentat la sol·licitud corresponent per tràmit a l’Autoritat competent de l’altra part contractant on té la seva seu.

Capítol tercer - Serveis ocasionals

Article 5

A efectes d’aquest Acord, s’entén per “servei ocasional”:

1. El transport dins el mateix vehicle d’un mateix grup de viatgers durant tota la durada del viatge, que comença i s’acaba en el territori del país de matriculació del vehicle (viatge a portes tancades);

2. El servei amb el vehicle carregat durant el viatge d’anada i buit durant el viatge de retorn. El lloc de sortida es troba en el territori de la part contractant on està establert el transportista.

3. El servei efectuat amb el vehicle buit en el territori de l’altra part contractant per transportar cap al país de matriculació del vehicle grups preestablerts de viatgers (viatge de tornada a buit).

Article 6

1. Els serveis previstos a l’article 5 s’efectuen sense cap autorització. Estan, a més, exempts d’autorització els serveis ocasionals en trànsit en el territori de l’altra part contractant.

2. No és necessària l’autorització en cas de substitució d’un autocar avariat per un altre autocar.

3. Les modalitats i les condicions de realització dels serveis previstos a l’article 5 precedent i de substitució de l’autocar avariat s’estableixen de comú acord entre les parts contractants. 

Article 7

1. Per tots els altres serveis amb autocar no previstos en els articles precedents d’aquest Acord és necessari obtenir prèviament, cas per cas, una autorització lliurada per l’Autoritat competent d’aquesta part contractant on l’empresa té la seva seu.

2. La sol·licitud ha d’indicar la destinació del viatge, l’itinerari, les dates del viatge, les modalitats del viatge, del vehicle que s’utilitzarà i de totes les altres informacions que demanaran de comú acord les Autoritats competents de les parts contractants. 

3. L’Autoritat competent de la part contractant en la qual l’empresa té la seva seu transmet la sol·licitud d’autorització admesa per l’Autoritat competent de l’altra part contractant i hi adjunta tota la documentació necessària.

4. L’Autoritat competent de l’altra part contractant comunica la seva resolució en un termini de 30 dies a partir de la recepció de la sol·licitud, i lliura, si escau, l’autorització corresponent.

Títol II - Transport de mercaderies

Article 8

1. El transport de mercaderies a què es refereix l’article 1 d’aquest Acord, està subjecte a un règim d’autorització prèvia, a part de les excepcions previstes a l’article 9.

2. L’empresa amb seu en el territori d’una de les parts contractants i que efectua el transport de mercaderies ha de ser titular, igualment per al transport en trànsit entre els territoris dels dos països, d’una autorització lliurada per l’Autoritat competent de la part contractant en el territori on l’empresa té la seva seu, utilitzant els formularis lliurats per l’altra part contractant. Les autoritzacions es lliuren a les empreses en els límits quantitatius anyals fixats per les parts contractants. Els models d’autorització i el contingent d’autoritzacions a intercanviar anyalment els decideix, en principi, la Comissió Mixta, tal com es preveu a l’article 18.

3. Les autoritzacions esmentades a l’apartat 2 són personals i intransferibles i permeten a l’empresa que té la seva seu en el territori d’una de les parts contractants d’efectuar un viatge d’anada i tornada en el territori de l’altra part contractant amb un vehicle o un conjunt de vehicles (vehicle automòbil sense remolc, semiremolc, tren de carretera, autoarticulat) matriculats en el territori d’una de les parts contractants, el vehicle tractor del qual, almenys, està matriculat en el territori de la part contractant on l’empresa té la seva seu.

Article 9

1. Sense prejudici de les exigències de naturalesa diversa previstes per normes particulars del sector, els transports següents no requereixen autorització:

a) Els transports efectuats per vehicles i conjunts de vehicles de massa total no superior a 3,5 tones;

b) Els transports fúnebres;

c) Els transports de material, accessoris i animals destinats o amb origen d’activitats temporals, com exposicions, manifestacions teatrals, musicals, cinematogràfiques, esportives, circenses, fires, així com els destinats a les registracions radiofòniques, i a les preses cinematogràfiques o televisives;

d) Els transports ocasionals de mercaderies amb destinació o amb origen als aeroports en cas de desviació dels serveis;

e) Els transports postals efectuats com a servei públic universal;

f) Els transports de medicaments, aparells i instruments mèdics, així com altres articles necessaris per a la salvaguarda de la vida humana en cas de socors urgents o de catàstrofes naturals;

g) Els transports urgents de peces de recanvi per a la navegació marítima i aèria en cas d’avaria imprevista, així com per als vehicles de carretera objecte d’aquest Acord;

h) El desplaçament a buit d’un vehicle destinat al transport de mercaderies i destinat a substituir un vehicle inutilitzable en el territori de l’altra part contractant, així com el retorn a buit del vehicle avariat després de la reparació. La continuació del transport amb vehicle de substitució s’efectua utilitzant l’autorització lliurada al vehicle ara inutilitzable;

i) El transport o la tracció de vehicles avariats mitjançant vehicles especials destinats a l’assistència per carretera;

j) El transport de l’equipatge dels viatgers mitjançant remolcs acoblats a vehicles destinats al transport de viatgers.

2. La llista dels transports exempts d’autorització, a efectes d’aquest article, pot ser modificada de comú acord entre les parts contractants.

Article 10

1. Els transports en trànsit en el territori de les parts contractants, llevat que les parts ho acordin diferentment, estan subjectes a autorització.

2. A efectes d’aquest Acord, es considera “en trànsit” el transport a través del territori d’una de les parts contractants amb destinació cap a un país tercer sense que hi hagi càrrega o descàrrega de mercaderies en el territori de la part contractant on té lloc el trànsit.

Article 11

1. No es permet efectuar el transport de mercaderies entre dos punts del territori de l’altra part contractant.

2. Està igualment prohibit a l’empresa que té la seva seu en el territori d’una de les parts contractants efectuar transports entre el territori de l’altra part contractant i el d’un país tercer i viceversa, excepte que la Comissió Mixta decideixi establir un contingent específic d’autoritzacions i autorització específica del país tercer, si escau, i sense prejudici del que preveu l’article 8.2.

Títol III - Disposicions comunes

Article 12

1. Els requisits de capacitat tècnica i professional de les empreses, la idoneïtat tècnica dels vehicles, el contingut dels documents de circulació dels vehicles, la idoneïtat per a la conducció dels conductors, la cobertura de les assegurances i els màxims pels riscs de responsabilitat civil cap a tercers i cap als viatgers es determinen, segons les disposicions nacionals vigents, pels òrgans nacionals competents de les parts contractants.

2. Qualssevol que siguin les condicions previstes en les pòlisses d’assegurança, han de ser conformes a les disposicions legislatives en vigor en els països on s’efectua el transport.

Article 13

1. Les empreses i el personal empleat en els vehicles amb els quals s’efectua el transport, a efectes d’aquest Acord, han de respectar tota altra norma en vigor relativa a la circulació per carretera i als transports en el territori dels països on circulen els vehicles.

2. Pel que fa a les infraccions a les normes mencionades a l’apartat anterior, es respon davant de les Autoritats competents del país en el territori del qual han estat comeses. 

Article 14

1. Les empreses de les parts contractants estan obligades a respectar les normes fiscals i duaneres vigents en el territori de la part contractant on s’efectua el transport.

2. La Comissió Mixta pot proposar avantatges de caràcter fiscal, sempre que estiguin contemplades per la legislació de les parts contractants.

Article 15

1. En cas que s’infringeixin les disposicions d’aquest Acord en el territori de l’altra part contractant, l’Autoritat competent de la part contractant del territori on el vehicle està immatriculat decideix -després que l’Autoritat competent ho comuniqui a l’altra part contractant- aplicar una de les sancions següents:

1) Advertència;

2) Notificació, amb l’advertència que en cas de reincidència s’aplicaran les mesures previstes en els apartats 3 o 4 següents;

3) Suspensió temporal d’efectuar transports per carretera en el territori de la part contractant on s’ha comès la infracció;

4) Prohibició definitiva d’efectuar transports per carretera en el territori de la part contractant on s’ha comès la infracció.

Aquestes sancions s’apliquen sense prejudici de les sancions imposades anteriorment en el país on la infracció s’ha constatat.

2. Les Autoritats competents de les parts contractants s’informen recíprocament, per escrit, de les mesures adoptades.

Article 16

1. La legislació interna de cadascuna de les parts contractants s’aplica a tot el que no està reglamentat en aquest Acord o en els convenis internacionals als quals s’adhereixen les parts contractants.

2. Les empreses i els conductors dels vehicles destinats al transport de viatgers i de mercaderies, a efectes d’aquest Acord, han de respectar les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives, així com les derivades de la Unió Europea en vigor en el territori de la part contractant on s’efectua el transport.

3. Cada part contractant es reserva el dret de suspendre temporalment les disposicions d’aquest Acord per motius previstos en les normes en matèria d’ordre públic i de seguretat.

4. La facturació i els pagaments pels serveis de transports efectuats en aplicació d’aquest Acord s’han de fer en una moneda lliurement convertible al canvi del mercat vigent el mateix dia del pagament.

Les transferències corresponents s’han d’efectuar sense limitacions ni retards, a condició d’haver satisfet les obligacions fiscals i d’acord amb les disposicions sobre l’ús dels mitjans de pagament.

En el supòsit que es conclogui un acord entre les parts contractants en matèria de pagaments, els pagaments pels serveis de transport s’efectuen d’acord amb les disposicions d’aquest darrer acord, sense prejudici del respecte de les disposicions mencionades a la segona frase d’aquest punt.

Article 17

1. Les divergències sobre l’aplicació i la interpretació de les disposicions d’aquest Acord es resolen per consultacions i negociacions bilaterals de les parts contractants.

2. Les Autoritats competents encarregades de l’aplicació d’aquest Acord són:

Pel Principat d’Andorra, el ministeri encarregat dels transports; i per la República Italiana, el Ministero delle Infrastrutture e dei Trasporti, Dipartimento per i Trasporti, la Navigazione, gli Affari generali ed il Personale.

Article 18

1. Als efectes de l’execució i l’actuació de les disposicions d’aquest Acord, així com de la resolució de problemes corrents, es crea una Comissió Mixta, composta de representants de les Autoritats competents, amb les funcions principals següents:

a) Opinar sobre les modalitats i les condicions d’execució dels serveis de transports de viatgers per carretera;

b) Proposar modificacions al règim d’excepcions de les autoritzacions en el transport de mercaderies;

c) Definir el model de l’autorització i fixar el contingent de les autoritzacions per al transport de les mercaderies esmentades a l’article 8 i eventualment de les autoritzacions esmentades a l’article 11;

d) Resoldre els problemes i les qüestions que podrien sorgir arran de l’aplicació d’aquest Acord;

e) Adoptar les mesures considerades idònies per facilitar i afavorir el desenvolupament dels transports per carretera entre les parts contractants;

f) Examinar la possibilitat de proposar avantatges de caràcter fiscal a les Autoritats competents en la matèria, basades en el principi de reciprocitat, consentides en el marc de les disposicions vigents en el territori de les parts contractants.

2. Les Autoritats competents de les parts contractants designen els representants que es reuniran en Comissió Mixta alternativament en el territori de les parts contractants, a petició d’una d’elles.

Article 19

1. Cada part contractant notifica a l’altra part contractant, per via diplomàtica, el compliment dels procediments de ratificació d’aquest Acord, que entrarà en vigor en la data de recepció de la segona notificació.

2. Aquest Acord és vàlid per un any i es renovarà tàcitament cada any, excepte que una de les parts contractants faci una denúncia, que ha de notificar com a màxim tres mesos abans de la caducitat del període de validesa.

Aquest Acord s’aplica respectant la legislació interna de cadascuna de les parts, d’acord amb les obligacions de dret internacional, i pel que fa a Itàlia de conformitat a les obligacions derivades de la seva pertinença a la Unió Europea.

Com a prova de conformitat, els sotasignats, representants degudament autoritzats pels Governs respectius, han signat aquest Acord.

Fet a Brussel·les el 19 de maig del 2015, en dos exemplars originals, en les llengües catalana, francesa i italiana, i els tres textos són igualment fefaents. En cas de divergència d’interpretació, prevaldrà el text escrit en francès.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 13 d’octubre, sota el títol Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu al transport internacional per carretera i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat d’acord amb l'article 64.2 dela Constitució i 90 del Reglament del Consell General, ordenar la seva publicació al Butlletí del Consell General.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu al transport internacional per carretera

El Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya (d’ara endavant, denominats “parts contractants”),

Amb el desig de desenvolupar i afavorir el transport per carretera de viatgers i de mercaderies entre tots dos països així com el trànsit a través dels seus territoris,

Han convingut el següent:

Definicions

Article 1

A l’efecte d’aquest Acord s’entén:

a) per “transportista” qualsevol persona física o jurídica que estigui autoritzada, en qualsevol de les parts contractants, de conformitat amb les lleis i els reglaments nacionals aplicables, a realitzar transport internacional de viatgers o de mercaderies per carretera;

b) per “autobusos o autocars” qualsevol vehicle de motor construït i equipat de manera que serveixi per transportar més de nou persones, inclòs el conductor, i que estigui destinat a aquesta finalitat;

c) per “taxi” i per “vehicle de lloguer amb conductor” qualsevol vehicle de motor de servei públic construït i equipat de manera que serveixi per transportar fins a nou persones, inclòs el conductor, i que estigui destinat a aquesta finalitat;

d) per “vehicle de transport de mercaderies” qualsevol vehicle de motor o qualsevol combinació de vehicles, sempre que almenys la unitat de tracció estigui matriculada en el territori d’una de les parts contractants i que;

- estigui construït o adaptat exclusivament per a ús de transport de mercaderies per carretera i s’utilitzi per a aquesta finalitat;

- s’hagi importat temporalment en el territori de l’altra part contractant per a transport de mercaderies per carretera entre els dos països o en trànsit pels seus territoris.

e) per “cabotatge” la realització de serveis interiors de transport en un país diferent del de la matriculació del vehicle.

Àmbit d’aplicació de l’Acord

Article 2

1. Els transportistes per compte d’altri o per compte propi estan autoritzats a realitzar operacions de transport internacional per carretera, utilitzant vehicles matriculats en el territori de la part contractant en què estiguin establerts, entre els territoris d’ambdues parts contractants o en trànsit per aquests, de conformitat amb les disposicions d’aquest Acord.

2. De la mateixa manera i d’acord amb les condicions establertes en aquest Acord, es poden autoritzar operacions de transport amb origen o destí a tercers països, així com les entrades en buit.

3. No es pot interpretar cap clàusula d’aquest Acord en el sentit que presenti la possibilitat d’oferir serveis nacionals de transport en el territori d’una part contractant per transportistes establerts en el territori de l’altra part contractant.

4. No obstant això, exclusivament en el transport de mercaderies es permet un servei de cabotatge després d’un servei internacional entrant.

Una vegada lliurades les mercaderies transportades en el curs d’un transport internacional entrant, els transportistes de mercaderies per carretera per compte d’altri estan autoritzats a fer, amb el mateix vehicle o, en el cas que sigui un vehicle articulat, el vehicle de tracció del vehicle esmentat, una sola operació de cabotatge en el termini dels set dies naturals següents a la descàrrega de la mercaderia en l’altra part contractant.

Article 3

Ambdues parts contractants han de complir les obligacions i han de respectar els drets derivats de qualsevol acord signat amb la Unió Europea o amb altres organitzacions internacionals o els que derivin del fet de pertànyer a aquestes organitzacions d’una de les parts contractants.

I. Transport de viatgers

Serveis regulars

Article 4

1. Les autoritats competents de les parts contractants han d’aprovar conjuntament els serveis regulars entre ambdós països o en trànsit a través dels seus territoris d’acord amb el principi de reciprocitat. Almenys una empresa de cada part contractant ha d’explotar conjuntament el servei.

2. Per “serveis regulars” s’entén els serveis que realitzen el transport de viatgers d’acord amb una freqüència i un itinerari determinats, i poden carregar o descarregar viatgers en parades fixades amb anterioritat.

Els serveis regulars poden estar subjectes a l’obligació de respectar tarifes i horaris preestablerts.

3. Per “serveis regulars especials” s’entén els serveis regulars, sigui quin sigui el seu organitzador, que asseguren el transport de determinades categories de viatgers amb exclusió d’altres, en la mesura que aquests serveis es realitzen d’acord amb les condicions especificades en el paràgraf anterior. Els serveis regulars especials han d’incloure:

- transport de treballadors al seu lloc de treball i des d’aquest als seus domicilis;

- transport d’escolars i estudiants entre el domicili i el centre d’ensenyament.

El fet que l’organització del transport s’adapti a les necessitats variables dels usuaris no afecta el caràcter regular dels serveis especials.

4. Cada autoritat competent ha de lliurar una autorització pel tram de l’itinerari realitzat en el seu territori.

5. Les autoritats competents han de determinar conjuntament les condicions d’expedició de l’autorització, com ara el període de validesa i la freqüència de les operacions de transport, els horaris i l’escala de les tarifes aplicables, així com qualsevol altra informació necessària per a la fluida i eficient explotació del servei regular.

6. La sol·licitud per obtenir l’autorització s’ha d’adreçar a l’autoritat competent de qualsevol d’ambdós països, que té el dret d’acceptar-la o denegar-la. En cas que no hi hagi objeccions en relació amb la sol·licitud, aquesta autoritat competent ho ha de comunicar a l’autoritat competent de l’altra part contractant. Si aquesta part hi està d’acord, cada autoritat competent ha de lliurar l’autorització per a la part de l’itinerari que es faci en el seu territori.

7. La sol·licitud d’autorització per a serveis regulars i per a serveis regulars especials s’ha d’acompanyar dels documents amb les dades següents:

a) els horaris;

b) una còpia certificada de la llicència comunitària de transport internacional de viatgers per carretera per compte d’altri o document equivalent, com el “Registre de Comerç”;

c) l’itinerari que indiqui els punts de parada on es carreguin o es descarreguin viatgers així com el període en què es presti el servei durant l’any i la data prevista d’inici de la prestació;

d) un pla de conducció que permeti comprovar que es respecta la normativa sobre els temps de conducció i de descans;

e) el contracte de col·laboració entre les empreses de cada part contractant.

8. Les autoritats competents poden sol·licitar la informació addicional que considerin necessària.

9. L’original de l’autorització, o còpia certificada, lliurada per les autoritats competents s’ha de trobar sempre a bord del vehicle durant la prestació del servei regular.

Serveis discrecionals

Article 5

1. A l’efecte d’aquest Acord, s’entén per “serveis discrecionals” els serveis prestats entre el territori de les dues parts contractants no inclosos en la definició de serveis regulars o serveis regulars especials de l’article 4.

Són serveis discrecionals:

a) els viatges a porta tancada, és a dir, els serveis en què s’utilitza un mateix vehicle per transportar el mateix grup de viatgers durant tot el viatge i portar-los de retorn al punt de sortida;

b) els serveis en què els vehicles transporten viatgers durant el viatge d’anada i tornen buits;

c) tots els altres serveis.

2. Excepte en el cas que ho autoritzin les autoritats competents de la part contractant afectada, no es poden carregar o descarregar viatgers durant el viatge en el transcurs dels serveis discrecionals. Aquests viatges es poden realitzar amb una seqüència determinada sense que perdin, per això, el seu caràcter de servei discrecional.

Article 6

1. Els serveis discrecionals esmentats en l’article 5.1 a) i b) d’aquest Acord que es realitzin utilitzant vehicles matriculats en el territori d’una part contractant no necessiten autorització de transport en el territori de l’altra part contractant.

2. Els serveis discrecionals a què es refereix l’article 5.1 c) d’aquest Acord que es realitzin amb vehicles matriculats en el territori d’una part contractant no necessiten autorització de transport en el territori de l’altra part contractant, sempre que: el viatge d’anada es faci de buit, els viatgers s’embarquin en el mateix punt i compleixin els requisits següents:

a) que formin un grup d’acord amb un contracte de transport signat abans de la seva arribada al territori de l’altra part contractant, on s’embarquin per ser transportats al territori de la part contractant en la qual està matriculat el vehicle, o

b) que els hagi transportat amb anterioritat el mateix transportista de conformitat amb allò que disposa l’article 5.1 b) d’aquest Acord al territori de l’altra part contractant en la qual seguidament són carregats i transportats al territori en què està matriculat el vehicle, o

c) que estiguin convidats a viatjar al territori de l’altra part contractant, sempre que la part amfitriona es faci càrrec de les despeses del viatge. Els viatgers han de formar un grup homogeni, és a dir, que no s’hagi constituït exclusivament per a aquest viatge. Aquest grup s’ha de transportar després al territori de la part contractant en la qual estigui matriculat el vehicle.

3. Cal l’obtenció prèvia de l’autorització en el cas que els serveis discrecionals esmentats en l’article 5.1 c) no es realitzin segons allò que disposa l’apartat 2 d’aquest article.

Article 7

1. Durant la prestació de serveis discrecionals, amb excepció dels esmentats en l’article 6.3, en autobusos, autocars, taxis o vehicles de lloguer amb conductor, els vehicles han de dur a bord un full de ruta degudament omplert, en el qual ha de figurar la llista de viatgers. Aquest full de ruta ha d’estar signat pel transportista i ha de dur el segell de les autoritats duaneres competents.

2. El full de ruta ha de ser conforme al model que figura en l’annex 3 del Conveni sobre el transport discrecional internacional de viatgers en autocar i autobús (Conveni Interbus).

3. Els fulls de ruta cal que estiguin agrupats en un quadern de 25 fulls, en doble exemplar, separables. Cada quadern ha d’estar numerat. Els fulls de ruta també cal que estiguin numerats, de l’1 al 25. La pàgina de coberta del quadern s’ha d’ajustar al model que figura en l’annex 3 del Conveni Interbus esmentat. Cal expedir el quadern a nom del transportista i no és transferible.

4. El transportista o el conductor ha d’omplir full de ruta de manera llegible i indeleble, en doble exemplar, per a cada viatge, abans d’iniciar el servei. És vàlid per a tot el recorregut.

5. L’original del full de ruta separat s’ha de trobar a bord del vehicle durant tota la durada del viatge pel qual hagi estat emplenat. Se n’ha de conservar una còpia a la seu de l’empresa.

6. El transportista és responsable de la conservació dels fulls de ruta.

7. En el cas de serveis que constin de trajectes d’anada en buit, segons allò que preveu l’article 6 d’aquest Acord, han de dur a l’interior del vehicle, adjunt amb el full de ruta, els documents següents:

a) en els casos a què es refereix l’article 6.2 a): la còpia del contracte de transport o qualsevol altre document que contingui informació bàsica sobre aquest contracte (en particular, les dades següents: lloc, país i data de la signatura; lloc, país i data d’embarcament dels viatgers; lloc i país de destí del viatge);

b) en els casos a què es refereix l’article 6.2 b): el full de ruta que s’ha dut en el vehicle durant el viatge d’anada amb càrrega i durant el corresponent viatge de tornada sense càrrega realitzat pel transportista amb la finalitat de transportar els viatgers al territori de l’altra part contractant i original del contracte de col·laboració subscrit per almenys una empresa de cadascun dels països afectats per l’itinerari del servei;

c) en els casos a què es refereix l’article 6.2 c): la carta d’invitació de la part amfitriona o una fotocòpia de la carta esmentada.

Altres serveis

Article 8

1. Els serveis discrecionals no liberalitzats esmentats en l’article 6.3 estan subjectes a l’obtenció d’una autorització segons el que estableixen les lleis i els reglaments nacionals de la part contractant en el territori del qual s’explotin els serveis de transport esmentats.

2. Les sol·licituds de les autoritzacions esmentades en l’apartat 1 d’aquest article s’han de presentar amb una antelació mínima d’un mes abans del viatge a l’autoritat competent de la part contractant en el territori del qual s’ha d’explotar el servei.

Aquestes sol·licituds han de contenir la informació següent:

a) el nom i l’adreça de l’organitzador del viatge;

b) el nom o la raó social i l’adreça del transportista;

c) el número de matrícula del vehicle de viatgers;

d) el nombre de viatgers;

e) les dates de pas per la frontera, així com el nom dels punts fronterers per a cada entrada i sortida, amb indicació de la distància recorreguda tant amb viatgers com sense;

f) l’itinerari i els llocs de càrrega i descàrrega de viatgers;

g) el nom del lloc de pernoctació, inclòs el nom de l’allotjament en el cas que es conegui.

3. Els autobusos i autocars sense passatge que s’utilitzin exclusivament per substituir autobusos o autocars malmesos o avariats, mentre prestin un servei internacional previst en aquest Acord, estan exempts d’autorització.

4. Els serveis de transport de viatgers per compte propi realitzats per una persona física o jurídica estan liberalitzats sempre que complexin les condicions següents:

a) que l’activitat del transport només sigui una activitat accessòria de la persona física o jurídica;

b) que els vehicles utilitzats siguin propietat de la persona física o jurídica o aquesta persona els hagi comprat a terminis o estiguin subjectes a un contracte de lloguer a llarg termini i els condueixi un membre del personal de la persona física o jurídica esmentada o la mateixa persona física o el personal contractat per l’empresa o posat a disposició seva mitjançant obligació contractual;

c) que els passatgers pertanyin a l’empresa o siguin treballadors de l’empresa o tinguin relació amb aquesta empresa, i

d) que l’activitat de transport no es realitzi a títol onerós.

II. Transport de mercaderies

Article 9

1. Qualsevol transport internacional de mercaderies amb origen i destí en el territori d’una de les parts contractants realitzat per un vehicle matriculat en l’altra part contractant està subjecte al règim d’autorització prèvia, excepte en els casos següents:

a) transport postal;

b) transport de vehicles accidentats o avariats;

c) transport d’escombraries i altres residus;

d) transport de cadàvers d’animals per escorxar;

e) transport d’abelles i alevins;

f) transports funeraris;

g) transport de mercaderies realitzat amb vehicles de motor la massa màxima autoritzada dels quals, inclosa la dels remolcs, no sigui superior a 3,5 tones;

h) transport d’articles necessaris per a l’assistència mèdica en el cas d’ajuda d’emergència, especialment en casos de catàstrofes naturals;

i) transport d’objectes de valor realitzat mitjançant vehicles especials escortats per la policia o per una altra força de seguretat;

j) transport d’objectes i obres d’art per a fires i exposicions;

k) transport d’objectes i materials destinats a publicitat i informació;

l) transport d’accessoris i animals destinats a actuacions musicals, obres de teatre i cinematogràfiques, espectacles de circ o esportius o fires, així com els articles destinats a la seva emissió, gravació o rodatge de pel·lícules o programes de televisió;

m) transport discrecional de mercaderies amb destí o origen en aeroports, en el cas que el servei s’hagi desviat;

n) transport de peces de recanvi i de productes destinats a l’avituallament de vaixells i avions;

o) transports de mercaderies per compte propi;

p) transport d’animals vius en vehicles construïts especialment o adaptats permanentment per assegurar el transport d’animals vius sempre que aquests vehicles hagin estat admesos com a tals per les autoritats competents de les parts contractants;

q) transport de mudances.

2. La Comissió Mixta creada en l’article 17 té la potestat de modificar el contingut de les lletres a) a q) anteriors.

3. La tripulació del vehicle ha de tenir la documentació adequada que demostri sense cap dubte que el transport realitzat està inclòs entre els serveis de transport esmentats en aquest article.

Autoritzacions

Article 10

1. L’autoritat competent del país de matriculació del vehicle expedeix les autoritzacions i habilita el seu titular a realitzar transport bilateral, de trànsit, entrades en buit i transport triangular (amb independència que el vehicle transiti o no pel seu país de matriculació), i transport de cabotatge en els terminis establerts en l’article 2.4 d’aquest Acord.

2. Les autoritzacions són vàlides durant tot l’any natural des de la seva expedició i fins al 31 de gener de l’any següent, i únicament les poden utilitzar els transportistes a nom dels quals s’hagin lliurat i no es poden transferir a tercers. L’autorització s’ha d’acompanyar d’un quadern de full de ruta, el model del qual ha d’acordar la Comissió Mixta creada segons l’article 17, i s’ha d’emplenar degudament abans de l’inici del viatge.

3. El transportista que utilitzi l’autorització per a cabotatge ha de segellar el retorn en el seu país d’origen per als serveis de duana en un període inferior a set dies naturals desprès del servei.

4. La Comissió Mixta a què es refereix l’article 17 d’aquest Acord fixa el nombre d’autoritzacions que s’intercanvien anualment d’acord amb les necessitats d’ambdues parts contractants.

5. Les autoritzacions s’han de dur sempre en els vehicles i es presenten a petició de les autoritats de control.

III. Disposicions generals

Compliment de la legislació nacional

Article 11

Els transportistes i el seu personal contractat que realitzin activitats de transport segons aquest Acord han de respectar les lleis i els reglaments sobre transports per carretera i trànsit rodat vigents en el territori de l’altra part contractant i són plenament responsables de qualsevol infracció de les lleis nacionals esmentades.

Les activitats de transport s’han de dur a terme de conformitat amb les condicions indicades en les autoritzacions.

Masses i dimensions dels vehicles

Article 12

1. Pel que fa a les masses i dimensions dels vehicles, cada una de les parts contractants es compromet a no imposar als vehicles matriculats en el territori de l’altra part contractant condicions més restrictives que les imposades als vehicles matriculats en el seu propi territori.

2. Si la massa o les dimensions d’un vehicle, amb càrrega o sense, superen els límits màxims permesos en el territori de l’altra part contractant, es pot utilitzar el vehicle per al transport de mercaderies esmentat únicament en el moment en què s’hagi obtingut l’autorització especial de l’autoritat competent d’aquesta part contractant; el transportista ha de complir la totalitat dels requisits especificats en l’autorització.

Mercaderies perilloses i peribles

Article 13

Els vehicles que transportin mercaderies perilloses i peribles s’han d’adaptar i equipar d’acord amb els requisits establerts en virtut del Conveni ADR i ATP. El transport s’ha de realitzar segons les condicions establertes en aquests mateixos Convenis.

Règim d’infraccions

Article 14

1. En el cas que un transportista o el personal a bord del vehicle matriculat en una part contractant no respecti la legislació vigent en el territori de l’altra part contractant, les disposicions d’aquest Acord o les condicions indicades en l’autorització, l’autoritat competent del país on el vehicle estigui matriculat, a petició de l’autoritat competent de l’altra part contractant, pot adoptar les mesures següents:

a) Amonestar el transportista que hagi comès la infracció per primera vegada;

b) en el cas que la infracció sigui greu o molt greu i es produeixi per segona vegada una infracció de la mateixa naturalesa, s’anul·laran o es retiraran temporalment les autoritzacions que habilitin el transportista per fer transports en el territori de la part contractant on s’hagi comès la infracció.

2. L’autoritat competent que imposi aquesta mesura ho ha de notificar a l’autoritat competent de l’altra part contractant.

3. Les disposicions d’aquest article no exclouen les sancions legals que puguin aplicar els tribunals o les autoritats administratives del país on s’hagi produït la infracció.

Règim duaner i fiscal

Article 15

1. Els vehicles que estiguin matriculats en el territori d’una de les parts contractants i s’importen temporalment en el territori de l’altra part contractant per fer serveis de transport de conformitat amb aquest Acord estan exempts, d’acord amb el principi de reciprocitat, del pagament dels impostos sobre els vehicles.

2. La disposició continguda en l’apartat 1 d’aquest article no s’aplica al pagament de peatges per l’ús d’autopistes, ponts o altres infraestructures, que s’exigeix d’acord amb el principi de no-discriminació.

3. En el cas dels vehicles descrits en l’apartat 1 d’aquest article, estan exempts del pagament dels drets de duana i de l’impost d’hidrocarburs, si s’escau:

a) els vehicles;

b) el combustible que contenen els dipòsits normals dels vehicles, dins els límits establerts per la legislació d’ambdós països;

c) les peces de recanvi i les eines importades temporalment en el territori de l’altra part contractant i que es destinen a la reparació d’avaries d’un vehicle. Les peces de recanvi substituïdes s’han de reexportar o destruir sota la supervisió de les autoritats duaneres competents de l’altra part contractant.

Autoritats competents

Article 16

1. Cadascuna de les parts contractants ha de designar una autoritat competent, que s’ha de responsabilitzar de l’aplicació de les disposicions d’aquest Acord en el seu territori i de l’intercanvi de la informació i de les dades estadístiques pertinents. Les parts contractants s’han de notificar mútuament el nom i l’adreça de les autoritats competents designades per desenvolupar les funcions mencionades anteriorment.

2. Les autoritats competents que es mencionen en l’apartat 1 d’aquest article cal que s’intercanviïn periòdicament informació relativa a les autoritzacions concedides i a les activitats de transport realitzades.

Comissió Mixta

Article 17

1. Les parts contractants han de crear una Comissió Mixta que s’ha de responsabilitzar que s’apliquin degudament les disposicions que conté aquest Acord.

2. Aquesta Comissió s’ha de reunir a petició de qualsevol de les parts contractants i les seves reunions s’han de fer alternativament en el territori de cadascuna.

3. Qualsevol qüestió relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Acord s’ha de resoldre mitjançant les negociacions directes en les reunions de la Comissió Mixta.

Entrada en vigor i durada

Article 18

1. Aquest Acord ha d’entrar en vigor en la data de la darrera nota diplomàtica en la qual les parts contractants es notifiquin mútuament el compliment dels respectius requisits legals.

2. Aquest Acord es manté en vigor sempre que una de les parts contractants no el denunciï per la via diplomàtica. En aquest cas, la denúncia de l’Acord és efectiva sis mesos després de la data en què l’altra part contractant hagi rebut la notificació.

Fet en dos exemplars originals, en llengua catalana i castellana. Ambdós textos són igualment autèntics.

PEL  PRINCIPAT D’ANDORRA	PEL  REGNE  D’ESPANYA
Sr. Jordi Alcobé Font Ministre d'Economia i Territori	Sr. Manuel Montobbio de Balanzo Ambaixador d'Espanya

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 27 d’octubre del 2015, relatives a les primeres anàlisis o valoracions fetes de la prova pilot del Programa Nereu-Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1131).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Molt il·lustre Senyor,

La sotasignada, Sílvia Bonet Perot, consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen al Govern relatives a les primeres anàlisi o valoracions fetes de la prova pilot del Programa Nereu-Andorra

Motivació

El programa Nereu és un programa de promoció, prevenció i tractament de sobrepès, obesitat i sedentarisme infantil mitjançant la promoció i prescripció d’exercici físic i alimentació saludable per a nens, joves i les seves famílies.

Segons l’Enquesta Nacional de Salut al 2011 el sobrepès afecta a 3 de cada 10 persones entre 15-74 anys: En els infants, el grup 11-12 anys és en el que s’observa la major prevalença d’excés de pes: 12% sobrepès i 7% obesitat.[1]

Durant la presentació del programa i la prova pilot es va destacar que es desenvoluparia en les Parròquies d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany (7 centres escolars dels tres sistemes educatius que participen al Programa d’Esport Extraescolar) durant els mesos de Març - desembre 2015.

Els criteris d’inclusió foren nens/es de 8-9 anys (1er de 2on cicle o equivalent) residents al Principat i escolaritzats a centres educatius d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany i també nens i nenes amb sobrepès o obesitat (IMC superior al percentil 85) entre d’altres criteris.

Ateses les consideracions exposades, es pregunta:

1. Ens pot facilitar Govern el nombre de nens que actualment segueixen el Programa Nereu-Andorra del total de nens proposats i el nombre i tipus d’accions que s’han desenvolupat.

2. Quines són les primeres anàlisi o valoracions sobre el Programa en aquests mesos que s’han realitzat les accions?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament

Andorra la Vella, 27 d’octubre del 2015

Sílvia  Bonet Perot                                                               
Consellera general de SDP Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 27 d’octubre del 2015, relatives als salaris que es cotitzen a la CASS i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1132).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Molt il·lustre Senyor,

La sotasignada, Sílvia Bonet Perot, consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen al Govern relatives als salaris que es cotitzen a la CASS

Motivació

La pàgina web de la CASS presenta unes dades estadístiques que determina de forma global el salari mitjà que cobren els diferents sectors professionals,  existeix un enllaç a on podem trobem “Assalariats i salari mitjà per sector d'activitat”, on s’inclou tota persona treballadora per compte d'altri. La mateixa pàgina detalla “ els criteris per a l’extracció de les dades d’Assalariats i salari mitjà per sector” a on també diu “...en aquest procés es tracten totes les cotitzacions presentades que corresponen al període.

El nombre d’assalariats inclou tota persona treballadora per compte d'altri que estigui en situació d’alta durant el període (per tant, també s’hi inclouen les persones que estan en incapacitat temporal i no han rebut un salari de treball, així com les persones que figuren en un full de cotització amb un salari igual a zero).

El nombre d’assalariats amb salari > 0 inclou tota persona treballadora per compte d'altri que estigui en situació d’alta durant el període i hagi rebut un salari de treball positiu.

Quan una persona té activitat laboral en més d’un sector d’activitat, se l’assigna al sector que té el sumatori de salaris superior.

El salari mitjà mensual s’obté dividint la massa salarial mensual pel nombre d’assalariats amb salari >0 (el que equival al nombre de mesos efectivament treballats)."

Aquesta informació no ens ajuda a poder determinar la situació salarial de la població d’Andorra i la seva capacitat econòmica en funció del seu salari base fix  real i no sobre el salari global.

I en vista que la CASS pot disposar d’aquesta informació tenint en compte que el butlletí de salari s'ha de fer esment detallat dels conceptes següents:

salari fix,

hores extraordinàries,

primes,

comissions,

avantatges materials,

festes laborals retribuïdes,

vacances retribuïdes i

qualsevol altre concepte que formi part del salari global.

Ateses les consideracions exposades, es pregunta:

1. Ens pot facilitar Govern el nombre d’assalariats que cotitzen pel salari base mensual fix, sense les gratificacions tipus hores extraordinàries, primes i d’altres que el puguin incrementar i donar lloc al salari global, i que es troben inclosos en els següents grups salarials i detallat de forma mensual durant el període 10/2014 a 10/2015?

a. Menys de 962 euros

b. De 962 € a 1200€

c. De 1200€ a 1500€

d. De 1500€ a 2000€

e. De 2000€ a 2500 €

f. De 2500€ a 3000€

g. Més de 3000€

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament

Andorra la Vella, 27 d’octubre del 2015

Sílvia  Bonet Perot                                                               
Consellera general de SDP Grup Parlamentari Mixt

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de novembre del 2015, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 27 d’octubre del 2015, relatives a les persones amb drets adquirits a la CASS i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1149).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

A la Sindicatura

El sotasignant, Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents al M. I. Govern a fi que se’m contestin de forma escrita en el més breu termini.

Antecedents:

En Consell de preguntes celebrat el proppassat 22 d’octubre el Govern en una de les respostes al Consell General, afirmà que actualment a la CASS hi ha més de 155.000 persones amb drets adquirits, i que actualment hi ha unes 120.000 persones que viuen fora d’Andorra.

Es pregunta a Govern i si Govern no disposa de la informació que la sol·liciti a la CASS el següent:

- Quantes persones d’aquestes 150.000 han estat a Andorra menys d’1 any?

- Quantes persones han estat entre 1 any i menys de 5 anys?

- Quantes entre 5 anys i 10 anys?

- Quantes entre 10 i 15 anys?

- Quantes entre 15 i 20 anys?

- Quantes de més de 20 anys?

A Casa de la Vall, 27 d’octubre del 2015

Joan Carles Camp Areny                                                    
Conseller general del Grup Liberal

 

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la situació en què es troba la carretera general de La Massana en la zona coneguda com la rotonda del túnel dels 2 Valires, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 35/2015, de data 23 de setembre.

La documentació complementària d’aquesta resposta es troba a la disposició dels consellers generals en els serveis de la secretaria del M. I. Consell General.:

- Annex I: Vista aèria amb indicació del tram sense voravia

- Annex II: Fotografies dels trams que compten amb voravia

- Annex III: Fotografies del tram sense voravia

- Annex IV: Voravia de la rotonda del túnel dels dos Valires, per accedir al cementiri de la Massana

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Resposta a la pregunta amb resposta escrita formulada pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller del Grup Parlamentari Liberal de data 21 de setembre del 2015, relativa a la situació en què es troba la carretera general de La Massana en la zona coneguda com a rotonda del Túnel dels Dos Valires

PREGUNTA

“Disposa el Govern d’un projecte per a la construcció d’una voravia que permeti als vianants baixar de la Massana fins al cementiri?

En cas de no disposar del projecte, pretén el Govern encomanar l’elaboració de dit projecte abans de 12 mesos?

Preveuen l’adjudicació i execució de la mateixa i en quin termini màxim?

Quina és la previsió econòmica per efectuar el projecte i l’adjudicació?”

 

RESPOSTA

La pregunta que adreça al Govern el M.I. Sr. Joan Carles CAMP es refereix a la possibilitat de dotar de voravia a la carretera general núm. 3, al llarg del tram comprès entre el poble de la Massana i el nou cementiri parroquial, per tal que possibilitar un itinerari de vianants entre aquests dos punts. No entrarem a considerar si la comunicació a peu ha de ser el mode predominant de mobilitat entre el nucli urbà i el cementiri (atesa la llunyania -uns 2 km- i el fort pendent de part del trajecte -un 7%-) o bé si les circumstàncies concretes de l’itinerari comporten que el mode preponderant de mobilitat ha de recaure en el transport públic, sinó que ens cenyirem al contingut estricte de la pregunta formulada.

La primera informació que cal assenyalar en relació a la qüestió plantejada és que existeix voravia en la major part del trajecte indicat. En efecte, com a conseqüència de llicències d’edificació atorgades en parcel·les que confronten amb la carretera general, i també com a fruit de les successives obres d’eixampla de la carretera que el Govern ha anat executant al llarg dels anys, la carretera general núm. 2 disposa de voravia de forma ininterrompuda, pel costat vall, des del centre del poble fins a la rotonda d’enllaç amb la carretera d’Anyòs, i pel costat muntanya des del centre urbà fins a la Serra de l’Honor i també en el tram comprès entre la cruïlla amb la carretera de Sispony i la rotonda de la carretera d’Anyòs. Pel costat muntanya la voravia arriba fins a un punt una mica més proper a la rotonda dels Dos Valires, que la voravia del costat vall. Un pas de vianants degudament pintat, situat en les proximitats de la rotonda, permet als vianants que procedeixen del poble de la Massana creuar la carretera des del costat vall al costat muntanya.

Igualment s’assenyala que la rotonda dels Dos Valires compta amb voravia.

S’adjunta un dossier fotogràfic, que mostra la continuïtat de la voravia pel costat vall des del poble de la Massana fins a la rotonda de la carretera d’Anyòs; el pas de vianants esmentat anteriorment que connecta la voravia del costat vall amb la voravia del costat muntanya; i el punt on queda interrompuda la voravia del costat muntanya. També s’inclouen fotografies de la voravia de la rotonda dels Dos Valires.

Així doncs, per completar l’itinerari per a vianants des del centre urbà fins al cementiri, manca per realitzar la voravia del costat muntanya en un tram d’uns 260 m, entre la rotonda de la carretera d’Anyòs i la rotonda dels Dos Valires.

S’adjunta una planta fotogràfica en la que s’ha marcat el referit tram sense voravia.

L’execució del tram de la voravia, esmentada als paràgrafs precedents, que donaria continuïtat al trajecte de vianants, requereix dur a terme les obres d’eixampla de la carretera general, com a mínim pel costat muntanya, en el referit tram d’uns 260 metres de longitud.

Un cop manifestades, per centrar el tema, les consideracions anteriors, ens trobem en disposició de contestar de forma concreta les preguntes formulades. En relació a la primera i la segona (referents al “projecte de construcció de la voravia”), es posen de relleu les informacions següents:

El Govern va adjudicar al desembre del 2013 la redacció del projecte d’eixampla del tram esmentat a l’empresa d’enginyeria Suport EC S.A. (“projecte d’eixampla i rectificació de la carretera general núm. 3 entre la rotonda de la Boca Est del Túnel de les Dos Valires i la cruïlla amb la carretera secundària d’Anyòs”). El projecte es troba en aquests moments en curs d’elaboració. La durada de redacció del projecte s’explica, en part, per la manca d’assignació pressupostària per a l’execució de l’obra, en el Pressupost de l’exercici 2015 i en el Projecte de Pressupost de l’exercici 2016.

Respecte a la tercera i quarta preguntes (referents a l’execució de l’obra, i previsions pressupostàries), cal expressar les consideracions següents:

El motiu de no haver destinat recursos pressupostaris a eixamplar aquest tram de carretera rau en criteris de racionalització de la despesa i de prioritzar inversions. L’eixampla del referit tram de carretera no s’ha considerat, ara per ara, prioritari, atès que no presenta signes de manca de capacitat de trànsit, de defectes de traçat, ni motius aparents d’inseguretat viària.

Al motiu exposat al paràgraf anterior cal afegir que les obres d’eixampla de la carretera general des de la rotonda dels Dos Valires fins a la rotonda d’Anyòs tenen un cost molt elevat, a causa del gran volum de roca que s’ha d’excavar, i a les mesures d’estabilització del talús que cal aplicar. En el dossier fotogràfic que s’adjunta es pot observar el massís rocós, i el mur de maçoneria, que s’han de desmuntar.

Finalment, s’afegeix una altra raó més per la qual l’Administració no pot emprendre, a data d’avui, l’obra d’eixamplament. El Govern ha convingut la cessió de terrenys amb una part dels propietaris afectats per l’eixampla entre la rotonda dels Dos Valires i a la rotonda d’Anyòs, però no amb tots. És a dir, ara per ara el Govern no disposa de la totalitat dels convenis de cessió de terrenys afectats per l’eixampla.

Respecte a previsió econòmica per adjudicar l’obra, el Govern no es troba en disposició de respondre aquesta pregunta, vist que no compta encara amb el projecte constructiu completament finalitzat.

Andorra la Vella, el 19 d’octubre del 2015

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la Universitat de les Valls, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 35/2015, de data 23 de setembre.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

Resposta al Consell General de les preguntes registrades el 17/09/2015 amb el número 0905, presentades per la consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup Parlamentari Mixt, Sílvia Bonet Perot

Preguntes que es formulen al Govern relatives a la Universitat de les Valls

1. Quina base legal dóna suport a aquest acció? Quines han sigut les motivacions que han portat el Govern a optar per aquesta opció i no per aplicar el procediment previst en la legislació vigent?

L’article 8 de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, estableix que les titulacions de qualsevol grau, que tenen caràcter estatal, són aprovades pel Govern. El Reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals, preveu els passos a seguir en el procés de creació del títols d’estat. Aquests passos són els següents:

- Les universitats i altres institucions interessades fan la demanda de creació al ministeri encarregat de l’ensenyament superior.

- El ministeri encarregat de l’ensenyament superior valora la proposta i demana al Govern l’autorització per crear una taula d’experts que ha d’elaborar un projecte de títol.

- El ministeri encarregat de l’ensenyament superior presenta al Govern la proposta de creació del títol basat en el projecte i en les valoracions aportades pels membres de la taula d’experts.

- El Govern valora el projecte de títol i acorda, si escau, la creació del títol corresponent.

- El Govern aprova el decret de creació de títol i es publica al BOPA.

Les universitats poden, llavors, elaborar els plans d’estudi basats en aquest decret de creació del títol i sol·licitar-ne l’acreditació a l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).

Un cop el pla ha estat acreditat per l’AQUA, la universitat sol·licita al Govern l’acreditació estatal del pla d’estudis. L’aprovació per Govern i la publicació al BOPA del pla d’estudis és l’element que atorga el caràcter estatal a un pla d’estudis.

El Govern considera que ha aplicat la legislació corresponent en relació a l’atorgament i revocació del caràcter estatal als plans d’estudi, ja que és potestat seva acordar el caràcter estatal i, per tant, també retirar l’oficialitat d’un títol.

2. Segons les declaracions del ministre d’Educació i Ensenyament Superior no hi ha hagut cap contacte amb la direcció de la Universitat de les Valls i han quedat sense resposta els requeriments que s’han fet des del ministeri. Considera doncs el Govern que la Universitat de les Valls compleix actualment amb els compromisos adquirits pel titular en sol·licitar-ne l’autorització de creació segons els criteris de l’article 6.4 de la llei 23/2008?

El Govern considera que la Universitat de les Valls incompleix els requisits per oferir la titulació oficial de Màster en odontologia, però això no implica l’aturada parcial o total de les activitats. La Universitat de les Valls és una institució d’ensenyament superior de caràcter privat que pot oferir formacions en l’àmbit de l’odontologia ja siguin titulacions estatals o pròpies com preveu específicament l’article 2.2. de la Llei 23/2008.

Actualment, la Universitat de les Valls està buscant una nova seu física per impartir formacions de caire propi en l’àmbit de les ciències odontològiques. Aquesta universitat, en l’actualitat, no ofereix títols d’Estat i  el Govern no té competències d’inspecció sobre els ensenyaments propis. No obstant això, el Govern ha sol·licitat a la Universitat de les Valls informació complementària en relació al desenvolupament de la seva activitat en els propers anys.

3. Quines han sigut les tasques de supervisió de la Universitat de les Valls durant l’últim curs? Quins han estat els resultats i les conclusions d’aquestes tasques de supervisió?

Durant el primer trimestre del curs 2014-2015,  va arribar a la seu del Ministeri d’Educació i Joventut (MEJ) una carta enviada a través de Burofax, adreçada a la M. I. Ministra d’Educació i Joventut, Sra. Roser Suñé, en la qual diversos docents notificaven que la relació professional que mantenien amb la Universitat de les Valls dins el programa docent denominat Màster en Odontologia havia finalitzat.

A principis del mes de novembre la direcció del Departament d’Ensenyament Superior i Recerca va sol·licitar a la Universitat de les Valls diversa documentació a fi de verificar la idoneïtat de l’equip docent.

La Universitat de les Valls va trametre al MEJ la documentació sol·licitada en la qual informava que durant el curs acadèmic 2014-2015 no s’estava impartint el 1r curs del Màster en Odontologia per manca d’estudiants. També informava que havia sol·licitat a l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) l’acreditació del personal docent que no estava acreditat.

Després d’avaluar la documentació presentada a principis del mes de gener del 2015, l’AQUA tramet una carta al MEJ recomanant l’inici d’un procés d’inspecció a l’UdV en base a la informació aportada per la universitat. El dia 12 de gener del 2015, la ministra d’Educació i Joventut, Sra. Roser Suñé, resol nomenar com a inspectora la Sra. Mar Martínez, cap d’àrea d’ordenació acadèmica i titulacions i el Sr. Èric Jover, director de AQUA, com a assessor del procés d'avaluació i inspecció de la Universitat de les Valls.

A partir de la nova documentació lliurada per l’UdV, en data 5 de febrer del 2015, els inspectors conclouen que l’UdV havia de complementar la informació sol·licitada. L’UdV va trametre aquesta informació el dia 4 de març del 2015. Els inspectors van concloure, un cop avaluada la informació aportada, que la Universitat de les Valls havia de completar-la i que era necessària una inspecció presencial que complementés la inspecció documental realitzada.

En aquell moment la ministra Suñé va deixar el càrrec de ministra d’Educació i Joventut i el director de l’AQUA també va cessar en el seu càrrec. L’1 d’abril del 2015, el Sr. Eric Jover Comas passa a ser ministre d’Educació i Ensenyament Superior.

En aquest moment, des del Departament d’Ensenyament Superior i Recerca es comença a treballar en l’elaboració d’un annex a l’Acord marc de col·laboració amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de 20 de novembre del2014, afi d’assegurar-ne la inspecció presencial.

Aquest acord tot  i que es va signar el 22 de maig del 2015, no es va poder portar a terme ja que en el decurs de la preparació tècnica per procedir amb la inspecció, la Universitat va deixar de disposar d’una ubicació física on realitzar les classes teòriques i pràctiques. En aquest sentit, en data 7 de juny del 2015, apareixen a la premsa notícies relatives al tancament dels espais físics que ocupava la Universitat de les Valls. La direcció del Departament d’Ensenyament Superior i Recerca demana informació al rector de l’UdV que confirma que deixarà els espais i que n’informarà el ministeri.

El 18 de juny del 2015, el ministre Jover adreça una carta al rector de la Universitat de les Valls sol·licitant que trametés, en la major brevetat possible, la informació sobre els nous espais que havia d’ocupar la Universitat de Les Valls.

En data 12 d’agost, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior envia una altra carta al rector de l’UdV indicant-li que com que no s’havia aportat la informació sol·licitada i el  Govern no podia garantir la qualitat dels ensenyaments oficials de l’UdV, no quedava altra solució que retirar l’oficialitat del títol del Màster d’odontologia de l’UdV. Per tant, el Govern va acordar la retirada de l’oficialitat del títol de Màster en Odontologia de la Universitat de Les Valls, en la sessió del mateix dia 12 d’agost.

4. Quines accions pensa emprendre el Govern arran de la situació actual de la Universitat de les Valls?

La llei 23/2008 preveu en el seu article 2.2 que la Universitat de les Valls pot oferir títols propis i el rector de la Universitat de les Valls ha manifestat la seva voluntat de continuar oferint aquesta tipologia de titulacions.

El Govern, per tant, deixarà transcórrer el curs 2015-2016 abans de prendre cap altra iniciativa ja que rector de la Universitat de les Valls ha informat el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, per carta de data 20 d’octubre del 2015, que a partir del proper mes de desembre disposarà d’una nova ubicació de la Universitat i que a partir del mes de febrer 2016 vol reprendre l’activitat acadèmica impartint titulacions pròpies en l’àmbit de l’odontologia. En el moment de disposar d’una nova ubicació el rector també ha de presentar una memòria justificant que les activitats que hi desenvoluparà s’emmarquen en el que preveu la Llei 23/2008 i especificant el desenvolupament de la seva activitat en els propers anys. En aquest moment, el Govern valorarà si ha d’emprendre mesures complementàries.

5. Hi ha hagut algun informe de l’AQUA a Govern que indiqués la revocació del Pla d’estudis del màster en odontologia de la Universitat de les Valls?

L’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) no va emetre un informe recomanant la revocació del pla d’estudis. No obstant, al llarg del procés va informar de la necessitat de realitzar inspeccions i ha estat un membre actiu d’aquestes supervisions. En data 8 de gener del 2015, l’AQUA va emetre un informe recomanant la inspecció de la Universitat de les Valls i el 12 de gener la ministra Suñé va nomenar el director de l’AQUA com assessor en el procés d’avaluació.

La direcció de l’AQUA queda deserta en el moment de cessament de la ministra Suñé fins al nomenament de la nova direcció, Sra. Marta Fonolleda, el 2 de juliol del 2015. El 22 de maig el Departament d’Ensenyament Superior i Recerca va signar un annex a l’Acord de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament Superior i Recerca amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) de 20 de novembre del 2014, amb l’objectiu d’assegurar que la Universitat de les Valls pogués començar el quart any, on les pràctiques tenen un pes més important, amb totes les garanties de qualitat, d’acord amb els preceptes de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

El 7 de juny del 2015, quan apareixen a la premsa notícies relatives al tancament dels espais físics que ocupava la Universitat de les Valls, la direcció del Departament d’Ensenyament Superior i Recerca va demanar informació al rector de l’UdV que confirmà que deixaria els espais i que n’informaria el ministeri. Cal remarcar que en aquest moment, quan esdevé el fet que motivaria la revocació de l’oficialitat del títol, no hi ha direcció de l’AQUA.

El 18 de juny del 2015, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior va adreçar una carta al rector de la Universitat de les Valls sol·licitant que trametés, en la major brevetat possible, la informació sobre els nous espais que havia d’ocupar la Universitat de Les Valls i sobre diversos aspectes relacionats amb les pràctiques del màster en odontologia.

En data 12 d’agost el ministre Jover envia una altra carta al rector de l’UdV indicant-li que com que no s’havia aportat la informació sol·licitada no quedava altra solució que retirar l’oficialitat del títol, ja que era impossible garantir que la formació es desenvolupés de manera correcta. Per tant, el Govern va acordar la retirada de l’oficialitat del títol de Màster en Odontologia de la Universitat de Les Valls.

Finalment, cal senyalar que des del nomenament de la nova direcció de l’AQUA, el Govern l’ha informat de manera detallada i puntualment de tots els esdeveniments.

Sant Julià de Lòria, 26 d’octubre del 2015

Eric Jover Comas

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la gestió dels arxius de la policia, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 35/2015, de data 23 de setembre.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Ministeri de Justícia i Interior
Pregunta escrita al Govern (Reg. Núm. 890)

Preguntes escrites al Govern relatives a la gestió dels arxius de la policia. Registre d’entrada número 890, formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt

1. El Cos de Policia compta amb un sistema de gestió documental?

El Cos de Policia compta amb sistema de gestió documental des que es genera un document fins que arriba al Centre de Processament de Dades del propi Departament de Policia i/o es tramet a altres departaments o entitats destinataris d'aquesta documentació. La gestió és en part manual (pel que fa a la classificació i l’arxivament) i en part informàtica (pel que fa a l’entrada de dades al sistema). Fa prop d'un any que s'està treballant per implementar un sistema totalment informatitzat que faci possible la gestió, coordinació i arxiu automàtics de tota la documentació creada al Departament de Policia, i aquest sistema ha de quedar implantat definitivament en el transcurs de l'any 2016.

2. La producció i gestió de la documentació està integrada en el sistema d’arxius del Govern?

La producció i gestió de la documentació del Departament de Policia no està integrada en el sistema d'arxius de Govern, atesa la seva especificitat i el seu caràcter altament sensible. Cal recordar que hi ha documentació que s’emet en exercici de les funcions de policia administrativa i, per tant, en què es pot considerar el Cos com un unitat organitzativa més de l’Administració general; però també n’hi ha que s’emet en exercici de les funcions de policia judicial, i en aquest cas el Cos actua per ordre del Ministeri Fiscal o de les autoritats judicials i, per tant, d’òrgans desvinculats completament del Govern. Aquesta circumstància, entre d’altres, és un clar impediment al fet que es pugui portar a terme la integració esmentada.

3. Quins criteris existeixen per avaluar i eliminar la documentació produïda i/o rebuda pels serveis i àrees del Cos de Policia?

La documentació produïda pel Departament de Policia que s’elimina, com ara la que es va trobar el passat dia 1 de setembre al carrer per les circumstàncies que es van explicar detalladament durant la sessió del Consell General del 24 de setembre del 2015, són esborranys que s’estripen o es trituren perquè hi ha hagut problemes d'impressió o perquè s’han hagut de rectificar o completar amb posterioritat. Pel que fa als documents originals o autèntics que produeix el Departament, i també pel que fa als documents que es reben, mai es destrueixen o eliminen, i bé s’arxiven al Centre de Processament de Dades del Departament, bé es trameten a l’Administració de Justícia o al Ministeri Fiscal, o a altres departaments de l'Administració.

Des de la seva creació, cap document original o autèntic del Departament de Policia ha estat destruït i tots estan arxivats degudament, llevat que aquests originals s’hagin tramès a un altre departament o entitat, i en aquest cas se n’arxiva una còpia. La única excepció són alguns documents duplicats del despatx local del Pas de la Casa i els fulls de servei ordinaris, que sí que s’han destruït en els darrers anys tot donant compliment a les recomanacions emeses en aquests matèria. En efecte, el personal d'intendència i manteniment del Departament ha custodiat els documents fins al centre de tractament de residus, els ha triturat per poder-los reciclar i els ha empaquetat en blocs de paper per tal que no fos possible reconstruir o visualitzar-ne el contingut.

Actualment no existeix cap criteri ni protocol propi per eliminar documents, ja que com s’ha dit no s’han destruït gairebé mai documents originals o autèntics i, quan s’ha fet, s’han seguit les directrius del Manual de gestió de la documentació administrativa elaborat el 2010. No obstant això, atès que la capacitat dels arxius comença a ser limitada, s’ha començat a estudiar l’elaboració de protocols per destruir part dels documents (com ara denúncies de pèrdua, autoritzacions vàries, fulls de controls, etc.) i establir quan temps han de ser custodiats i arxivats.

4. Quines mesures s’han pres perquè un fet com l’exposat no es torni a reproduir?

Si bé els fets que han motivat la pregunta vénen motivats per unes circumstàncies poc habituals, també és cert que d’aquests fets se n’extreuen mancances o errors que cal prevenir i evitar en el futur. En primer lloc, s’ha pogut constatar que el paper no es recull sempre de forma separada i es diposita als contenidors específics, malgrat allò que preveu el contracte atorgat amb l’empresa que s’encarrega de la neteja de l’edifici. És per aquest motiu que s’ha comminat a aquesta empresa per tal que doni compliment a aquesta obligació. Tot i així, des del mateix dia en què van tenir coneixement dels fets i de forma provisional, tota la brossa del Departament de Policia es trasllada al centre de tractament de residus pel propi personal de manteniment, que en verifica la destrucció correcta.

D’altra banda, s’ha fet palès que alguns funcionaris o agents del Departament de Policia no eliminen la documentació que conté dades sensibles d’una forma segura, tot i que cal precisar que els documents trobats no eren en cap cas els exemplars originals o autèntics, motiu pel qual no els era d’aplicació estricta el Manual de gestió de la documentació administrativa elaborat el 2010. Per aquesta raó, el mateix dia 7 de setembre, el director del Cos de Policia va adreçar una nota per correu intern a tots els treballadors adscrits al Departament, ordenant l’obligatorietat de destruir amb les trituradores que hi ha a cada planta de l’edifici tots els documents que continguin informació de caràcter policial i que calgui llençar, i prohibint que aquests documents s’estripin manualment i es dipositin a les papereres dels despatxos.

Aquesta nota s'ha publicat de forma transitòria, atès que tant bon punt es rebin les noves trituradores que ja s’han encomanat, amb una major capacitat i fiabilitat en la destrucció dels documents, s’emetrà una circular més extensa en aquesta matèria, inspirada en el contingut del Manuel de gestió de la documentació administrativa, l’incompliment de la qual comportarà l’exigència de la responsabilitat disciplinària oportuna, d’acord amb les disposicions de la Llei qualificada del Cos de Policia.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la situació en què es troba l’immoble conegut com “Casa Parramon” situada al poble de la Massana, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 35/2015, de data 23 de setembre.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de novembre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

Resposta a la pregunta 21 de setembre del 2015 del Conseller General Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells sobre els usos de l’edifici conegut com a Casa Parramon.

1-Quant temps fa que no se li dóna cap ús?

L’última utilització de l’edifici data del 2012 quan finalitza una cessió al Comú de La Massana que s’havia iniciat al 2009.

2- Quan va ser la darrera visita ocular?

La darrera visita ocular a l’edifici conegut com “Casa Parramon” es va realitzar el proppassat mes de juliol del 2015.

3- Quina és la data que consta en el darrer butlletí o certificat expedit per un tècnic professional que hagi fet una inspecció o revisió.

L’agost del 2014 l’empresa de control de qualitat IPF va realitzar una inspecció tècnica de la instal·lació elèctrica. Aquesta inspecció va emetre una certificació positiva de la instal·lació elèctrica de l’edifici.

4- Quin import s’hi ha destinat a manteniment els 2 darrers anys?

Els imports destinats al manteniment d’aquest edifici han estat marginals i associats a la mera conservació de l’edifici.

5- Quin import hi ha destinat l’any en curs?

Els imports destinats durant l’any en curs també han estat marginals i vinculats a l’estricta conservació de l’edifici.

6- Quina finalitat d’ús hi tenen previst?

En un inici l’edifici conegut com “Casa Parramon”, així com la parcel·la adjacent de 500 m², es volia destinar a la construcció de l’Escola Andorrana de Primera Ensenyança de La Massana. No obstant això, l’important increment d’alumnat al Sistema Educatiu Andorrà durant els seus primers anys de funcionament va motivar la construcció d’unes instal·lacions molt més amplies (4.500 m²) en uns terrenys alternatius pròxims a l’antic edifici.

A l’hora de planificar possibles usos de l’edifici Parramon cal tenir en consideració les seves característiques. Casa Parramon és un edifici construït als anys 60 com a edifici d’habitatges. Es compon d’una planta baixa i 3 plantes d’uns 70 metres quadrats cadascuna, comunicades per una caixa d’escala. L’estructura que sustenta aquest edifici és de murs de càrrega perimetrals conjuntats amb murs de càrrega central i a la caixa d’escala.

Aquesta configuració no permet l’ús diàfan dels espais fet que compromet notablement la seva funcionalitat. Cal considerar que aquesta estructura tampoc no permet actualment l’ús de més de 20 persones de forma simultània en el conjunt de les plantes 1, 2 i 3 com a edifici de pública concurrència.

Finalment cal destacar que l’edifici no disposa dels mitjans adequats per a l’accessibilitat. A més, malgrat complir amb la normativa, caldria fer importants obres de millora tant de la xarxa elèctrica com de la pròpia lampisteria per incrementar-ne la funcionalitat.

Per aquest motiu, els treballs que implicarien una utilització dels espais de l’edifici Parramon d’acord amb els requeriments funcionals i legals actuals fan plantejar l’enderroc de l’edifici i la construcció d’un nou equipament com a alternativa a qualsevol eventual condicionament. Aquesta alternativa també permetria aprofitar millor l’actual parcel·la de Govern que consta d’una superfície de 700 m².

El passat 8 d’octubre durant el Debat d’Orientació Política, el Sr. Cap de Govern va mostrar la voluntat del Govern de donar un ús eficient als béns patrimonials de l’Estat. En aquest sentit, Casa Parramon i la parcel·la adjacent han de ser objecte del mateix procés de reflexió.

7- Quin és l’abast de les intervencions que cal fer-hi per a la seva posada en funcionament per a l’esmentat ús i quin és el seu cost?

Encara no s’ha definit quin serà l’ús concret de la present infraestructura per aquest motiu no es poden detallar les intervencions que caldria fer ni tampoc els costos que aquestes intervencions suposarien.

Sant Julià de Lòria, 26 d’octubre del 2015

Eric Jover Comas

 

Per tal de donar compliment al que preveu l’article 24.7 de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015, i en execució de l’acord de la Sindicatura, del 13 d’octubre del 2015, es fa pública la relació de les contractacions de personal de relació especial del Consell General.

Departament	Nom i Cognom	Salari mensual brut
Assumptes generals i protocol	Eva Arasa Altimira	3.000,00 €

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General