BCG 43/2014, 2 juny 2014

BCG 43/2014

Butlletí
del
Consell General

Núm. 43/2014
Casa de la Vall, 2 de juny del 2014
SUMARI

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.2 Proposicions de llei
Admissió a tràmit i publicació de la Proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra, i obertura del termini de presentació del criteri del Govern.
  
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Admissió a tràmit i publicació de la Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de matrimoni, i obertura del termini de presentació del criteri del Govern.   

5- ALTRA INFORMACIÓ
5.3 Altres
Publicació d'un Edicte per convocar un concurs públic per a l’adjudicació del disseny i edició del llibre corresponent a la nova edició del Politar Andorrà.   

Publicació d'un Edicte per convocar un concurs públic per a l’adjudicació del servei de vigilància, seguretat, gestió i manteniment de la centralització d’alarmes, controls d’accés i cctv dels edificis i instal•lacions del Consell General.   

 
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.2 Proposicions de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 2 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, registrat en data 26 de maig del 2014, sota el títol Proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit sota la qualificació de Proposició de llei.
2. D'acord amb l'article 103.2, ordenar la seva publicació, i remetre-la al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri. El Govern haurà d'evacuar el seu informe per tot el dia 25 de juny, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 2 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora   
Síndic General

Proposició de llei de societats cooperatives d’Andorra
Exposició de motius
I
Les societats cooperatives són una realitat empresarial present a la major part dels països de l’entorn europeu, amb forta presència als que envolten el Principat d’Andorra.
La realitat econòmica actual pot obligar i estimular el país a afrontar la creació de treball i de riquesa a partir de la iniciativa de les persones, a vegades des del propi esforç i compromís dels treballadors i dels nous emprenedors, que poden trobar en la seva associació i treball els recursos necessaris per afrontar projectes d’interès comú.
Incorporar a l’ordenament jurídic andorrà el model de societat cooperativa pot contribuir a obrir noves possibilitats a la iniciativa dels ciutadans, que descobriran la viabilitat de construir nous plans de negoci a partir de la seva aportació de treball, de recursos propis o d’opcions de serveis per a la comunitat o per al mercat, que poden permetre la seva millora econòmica, social i  de qualitat de vida.
Els articles  18 i 19 de la Constitució reconeixen el dret a crear entitats empresarials, i als treballadors i emprenedors a defensar els seus interessos. Alhora,  l’article 28 regula el dret a la llibertat d’empresa, mentre que l’article 32 promulga, dins el marc de l'economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.
Així mateix en els antecedents jurídics andorrans hi ha una forta presència dels drets comunals, que enllacen directament amb els valors de les noves dinàmiques empresarials guiades per l’interès comú dels seus socis i les formes econòmiques col•lectives que aporten les cooperatives.
II
Amb aquests antecedents aquesta Llei de cooperatives reconeix el dret de totes les persones d’associar-se a través d’aquest tipus societari, basat en els principis internacionals declarats per l’Aliança Cooperativa Internacional, i reconeguts per la majoria de les regulacions jurídiques d’arreu del món: 1. l’adhesió voluntària i oberta a la cooperativa; 2. la gestió democràtica per part dels socis; 3. la participació econòmica dels associats; 4. la plena autonomia d’organització i independència; 5. la promoció de l’educació i la formació dels socis; 6. la cooperació entre les cooperatives; i 7. el compromís amb la societat i l’entorn. Principis que incorporen el reforçament de la democràcia econòmica i social i la solidaritat comunitària als països on es desenvolupen, convertint-se en factors de cohesió social i d’arrelament de l’economia nacional.
Aquests principis internacionals s’erigeixen com a principis rectors de la legislació cooperativa d’Andorra, han de regir la vida de les cooperatives i de servir com a criteri interpretatiu en l’aplicació de la Llei.
Les tendències a la concentració econòmica, a la globalització i a l’aparició de l’atur al Principat recomanen promoure formes més obertes de participació a l’activitat econòmica i social, incorporar la possibilitat de desenvolupar noves iniciatives des de la realitat del capital social existent en la població i fer de la democràcia econòmica i de l’economia social un factor de creixement i enriquiment col•lectiu del país.
III
La Llei de cooperatives és una llei general. Es tracta d’una llei que deixa un ampli marge d’autonomia a les cooperatives per regular-se a través dels seus estatuts i reglaments interns, alhora que s’inclina per un model de societat cooperativa com a societat de persones, que aposten per millorar la seva vida, per un treball digne i pel benestar del seus membres i de l’entorn, mitjançant la realització d’una activitat econòmica eficient i sostenible, capaç de generar riquesa i nous recursos per als seus membres. Sens dubte, una via  notable per al desenvolupament i l’equilibri de la societat.
En tots aquells aspectes on la forma jurídica no exigeix ni justifica una especificitat  en la seva regulació, la norma legal es remet a la legislació andorrana sobre societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Concepte legal de cooperativa
1. Les cooperatives són societats, amb personalitat jurídica pròpia, que associen persones físiques o jurídiques que es proposen millorar la situació econòmica i social dels seus socis, amb plena autonomia de gestió, capital variable i democràcia interna. Amb aquesta finalitat desenvolupen una activitat empresarial de base col•lectiva, en la qual el servei mutu i l’aportació pecuniària de tots els socis tendeixen a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col•lectius per damunt de tota idea de benefici particular.
2. Pot ésser objecte de la societat cooperativa qualsevol activitat econòmica o social.
3. Les cooperatives han d'ajustar el seu funcionament i organització als principis cooperatius formulats per l’Aliança Cooperativa Internacional.
Article 2. De les classes de cooperatives
1 . Per la seva base social poden ser de primer grau o de segon grau.
a) Són cooperatives de primer grau les que agrupen a persones físiques i/o jurídiques que es proposen millorar les seves condicions de vida, en tant que consumidors, treballadors, professionals, empresaris o agricultors, mitjançant l’explotació d’una empresa col•lectiva en els termes definits a l’article primer d’aquesta Llei.
b) Són cooperatives de segon grau les que agrupen majoritàriament a cooperatives a l’objecte de completar, promoure, coordinar, reforçar o integrar l’activitat econòmica de les cooperatives i altres entitats que en són membres, amb l’extensió o l’abast que estableixin els estatuts respectius.
2. Per la seva estructura socioeconòmica les cooperatives de primer grau es poden classificar d'acord amb els criteris següents:
a) cooperatives de treball associat: que integren als treballadors que realitzen la seva activitat;
b) cooperatives de serveis: l’objectiu de les quals és augmentar la renda dels seus socis, i comprenen les que associen petits empresaris, treballadors per compte propi o agricultors.
c) cooperatives de consum: l'objectiu de les quals és obtenir estalvis en les rendes dels seus membres  i comprenen les cooperatives de consum, les d’habitatge, les sanitàries o les d’ensenyament quan agrupen als pares dels alumnes.
3. Els estatuts socials poden establir les normes i pactes que tinguin per convenient per al millor desenvolupament de l’activitat cooperativitzada, sempre que no es tracti de pactes il•lícits, contraris a la moral o als interessos públics d’Andorra.
4. En el cas de les cooperatives de treball associat o de les cooperatives d’una altra classe que comptin amb socis de treball, en la relació existent entre el soci i la cooperativa preval el contracte societari per damunt del laboral. Els Estatuts o els reglaments de règim intern poden regular els criteris bàsics del règim de treball respectant, en tot cas, les normes laborals vigents al Principat d’Andorra.
Article 3. Conceptes
Als efectes d’aquesta Llei s’entén per:
a) Activitat cooperativitzada: és l’activitat que realitzen les persones sòcies al si de la cooperativa en compliment del seu objecte social i pot consistir en el lliurament de béns o la prestació de serveis o treball, l’adquisició de béns o serveis, o qualsevol altra activitat. Les aportacions de béns o fons lliurats per les persones sòcies per a la gestió cooperativa o la utilització dels seus serveis no constitueixen aportacions socials ni integren el patrimoni cooperatiu.
b) Objecte social: està constituït per l’explotació econòmica que du a terme la cooperativa en tant que persona jurídica diferent dels seus socis i que, d’acord amb l’article 1.2 d’aquesta Llei, es pot desenvolupar en qualsevol sector d’activitat.
c) Bestreta laboral: és l’import que reben els socis o les sòcies que treballen a la cooperativa en concepte de retribució del seu treball, a compte del resultat anual de l’exercici econòmic.
d) Excedent: és el resultat cooperatiu positiu obtingut per una cooperativa, fruit de la seva activitat amb els socis, en un exercici econòmic. Si aquest resultat és negatiu es qualifica com a pèrdues cooperatives.
e) Retorn cooperatiu: és la part dels excedents que l’assemblea acorda atribuir a les persones sòcies de les cooperatives, en el supòsit d’existir resultats positius, un cop satisfets els impostos exigibles i dotats els fons legals obligatoris.
f) Resultats extracooperatius: són els qualificats a la Llei com a tals, i procedeixen de fonts alienes a l’activitat cooperativa desenvolupada amb les persones sòcies.
g) Reglament de règim intern: Normes de funcionament intern o organització funcional de la cooperativa.
h) Fons de reserva obligatori: és un fons destinat a la consolidació i la solvència de la cooperativa i és irrepartible entre les persones sòcies.
i) Fons d’Educació i Promoció Cooperatiu: és una part dels resultats anuals que la cooperativa ha de destinar a les finalitats previstes en aquesta Llei.
Article 4. Denominació
1. La denominació de les cooperatives regides per aquesta Llei ha d'incloure necessàriament els termes “societat cooperativa” o la seva abreviatura “S. Coop.” i el règim de responsabilitat dels socis, “limitada” o “il•limitada”, o les seves abreviatures, “Lda.” o “Iltda.”.
2. L'ús de la denominació “societat cooperativa” correspon exclusivament a les societats constituïdes a l’empara d’aquesta Llei. Cap altra persona, societat, associació o entitat no pot usar com a denominació, títol o subtítol, nom, en cap rètol, marca, etiqueta, capçalera, anunci ni en document de cap mena el mot “cooperativa” ni cap altre en sentit semblant o que pugui donar lloc a confusions.
3. Una societat cooperativa no pot adoptar cap denominació idèntica o similar a la d’una altra societat cooperativa preexistent ni incloure en la denominació cap referència que porti a confusió sobre la seva naturalesa jurídica.
4. S’ha d’aplicar a la constitució de les cooperatives les normes contingudes la normativa sobre reserva de nom social continguda a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Article 5. Nacionalitat
1. Té la nacionalitat andorrana tota cooperativa que tingui el seu domicili social a Andorra i s’hagi constituït d’acord amb aquesta Llei.
2. La cooperativa només pot transferir el seu domicili social a l’estranger en cas que hi hagi un conveni internacional que ho permeti, amb el manteniment de la personalitat jurídica, o en cas de reciprocitat. El trasllat del domicili social a l’estranger comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana.
Article 6. Domicili social
1. Les societats cooperatives andorranes han de tenir el domicili social dins del territori del Principat d’Andorra.
2. S’han d’aplicar a les cooperatives les normes sobre sucursals contingudes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Article 7. Activitat cooperativa i activitat amb tercers no socis
1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per activitat cooperativitzada la constituïda pel conjunt de les prestacions i serveis que, sense que intervingui ànim de lucre, realitza la cooperativa amb les persones sòcies, en compliment de la finalitat de la cooperativa.
2. Les cooperatives poden realitzar amb terceres persones no sòcies operacions pròpies de la seva activitat, si ho preveuen els seus estatuts socials, i amb els límits i les condicions fixades en aquesta Llei. En cap cas l’activitat amb tercers no pot constituir l’activitat majoritària.
Article 8. Responsabilitat del soci
Excepte si els estatuts socials en disposen el contrari, la responsabilitat de les persones sòcies pels deutes socials es limita a les seves aportacions subscrites al capital social, tant si s’han desemborsat com si estan pendents de desembors.
Capítol II. Constitució i registre
Article 9. Requisits de constitució
1. El nombre mínim de socis per constituir una cooperativa és de tres, excepte a les cooperatives de segon grau, que es poden constituir amb només dues cooperatives fundadores.
2. La cooperativa es constitueix mitjançant l’atorgament d’una escriptura pública, autoritzada per un notari andorrà, que té l’obligació de verificar que es compleixen els requisits legals i que el contingut de l’escriptura de constitució previst a l’article següent i ha de protocol•litzar la certificació de reserva de denominació. També té l’obligació de trametre una còpia de l’escriptura pública de constitució al Registre de Societats, dins el termini de quinze dies comptadors des de la data de l’atorgament, per a la seva inscripció.
3. Amb la inscripció de l’escriptura de constitució en el Registre de Societats, la cooperativa adquireix la seva personalitat jurídica. En tot cas, el ministre responsable del Registre de Societats, a proposta motivada de la persona responsable del Registre, denega la inscripció de la cooperativa al Registre de Societats si no es compleixen els requisits establerts en aquesta Llei.
4. El notari que autoritzi l’escriptura pública de constitució de la cooperativa no podrà lliurar còpia autèntica del títol públic sense fer-hi constar les dades de l’assentament d’inscripció al Registre de Societats.
5. No es poden constituir, ni elevar a públiques, ni inscriure al Registre de Societats les cooperatives amb objecte il•lícit, contrari a la moral o als interessos públics d’Andorra.
Article 10. Escriptura de constitució
A l’escriptura pública de constitució, s’hi han d’expressar necessàriament:
a) El nom, els cognoms i l’estat civil de les persones sòcies constituents, si són persones físiques, i la denominació social, si és una persona jurídica. En ambdós casos, s’ha de fer constar la seva nacionalitat i domicili.
b) La voluntat dels atorgants de constituir una cooperativa.
c) Els estatuts que han de regir el funcionament de la cooperativa, que es pot fer per transcripció literal o per protocol•lització a la mateixa escriptura.
d) L’expressió de què el capital social mínim ha estat íntegrament subscrit i desemborsat. Si les aportacions són dineràries, cal constància notarial de què s’ha exhibit i lliurat la certificació del dipòsit de les quantitats corresponents a nom de la cooperativa en una entitat financera. La certificació ha de quedar incorporada a l’escriptura.
e) El valor assignat a les aportacions no dineràries, si n’hi ha, fent constar les dades registrals, si existeixen, amb detall de les aportacions realitzades per cada una de les persones sòcies constituents.
f) Designació de l’administrador o dels integrants del primer Consell Rector i els seus càrrecs respectius.
g) La data prevista perquè la cooperativa comenci les seves operacions, que no pot  ser anterior a la data de l’atorgament de l’escriptura de constitució, excepte en els casos de transformació en cooperativa, de fusió o d’escissió-fusió.
h) Declaració de què no existeix una altra cooperativa amb denominació idèntica. A aquests efectes s’ha de presentar al notari autoritzant la certificació de reserva de denominació, emesa pel Registre de Societats i incorporar-la a l’escriptura.
Article 11. Els estatuts socials
1. Els estatuts socials han d’expressar com a mínim:
a) La denominació, el domicili i la duració de la cooperativa.
b) L’objecte social o activitats socio-econòmiques per a les quals es crea la cooperativa.
c) El capital social mínim, la quantia i la forma d’acreditar l’aportació social mínima obligatòria de les persones sòcies i les condiciones del desembors del capital, si s’escau.
d) El règim de responsabilitat de les persones sòcies pels deutes socials.
e) Les classes de persones sòcies i els requisits per a l’admissió i la baixa de les persones sòcies, les condicions del reemborsament de les seves aportacions al capital i el règim de transmissió.
f) Els drets i les obligacions de les persones sòcies, amb indicació de llur compromís o participació mínima en les activitats de la cooperativa, i el reconeixement del dret dels socis a poder accedir a la informació sobre la situació de la cooperativa.
g) Les normes de disciplina social, la tipificació de les faltes i les sancions, els procediments sancionadors i els recursos que s’hi poden interposar.
h) Els criteris d’aplicació dels resultats, amb la determinació dels percentatges dels excedents que s’han de destinar als fons socials obligatoris.
i) La manera i el termini per convocar l’assemblea general i el règim d’adopció dels seus acords.
j) Les normes sobre composició, funcionament, procediment electoral i remoció dels òrgans socials.
k) Les causes de dissolució de la cooperativa i les normes per a la liquidació.
l) Els criteris per determinar el compromís de participació intercooperativa i de foment de la formació.
m) els criteris que, d’acord amb aquesta Llei s’han d’aplicar en la imputació tant els excedents com de les pèrdues a les persones sòcies.
n) Les altres matèries que, segons aquesta Llei, s’hagin de regular als estatuts socials.
2. Els socis poden incloure tots els pactes i les condicions que considerin convenients, sempre que no siguin contraris a la Llei.
Article 12. Cooperativa en període de constitució, actes inscriptibles i nul•litat de la societat
1. És d’aplicació a les cooperatives en constitució les normes contingudes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Mentre no se’n produeixi la inscripció al Registre, la cooperativa ha d’afegir a la denominació "en constitució".
2. Són aplicables a les cooperatives les normes contingudes a la Llei 20/2007, de 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, sobre elevació dels acords socials a instrument públic, facultats de certificació i inscripció dels actes obligatoris al registre de societats.
3. També són d’aplicació a les cooperatives les normes contingudes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada sobre societat irregular i sobre nul•litat de la societat.
Capítol III. Els socis
Article 13. Persones que poden ser socis. Admissió dels socis
1. Poden ser socis de la cooperativa de primer grau les persones físiques i/o jurídiques, aquestes últimes quan el seu fi i objecte social no sigui contrari als principis cooperatius, ni a l'objecte social de la cooperativa.
A les cooperatives de segon grau poden ser sòcies les cooperatives i les altres persones jurídiques en els termes que preveu aquesta Llei. També poden ser socis d’aquestes cooperatives els socis de treball. Les entitats públiques poden formar part com a socis de qualsevol cooperativa que es dediqui a la prestació de serveis públics o d’interès general. En el cas de persones físiques o jurídiques la nacionalitat de les quals no sigui l’andorrana, s’han de complir les previsions de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d'inversió estrangera al Principat d'Andorra.
2. Els estatuts han d’establir amb caràcter objectiu els requisits necessaris per adquirir la condició de persona sòcia. La sol•licitud d’admissió s’ha de formular per escrit adreçat a l’òrgan d’administració, que l’ha de resoldre en el termini màxim de dos mesos. L’admissió només es pot denegar per motius basats en la llei o en els estatuts socials.
Tant l’admissió com la denegació s’han de comunicar per escrit a la persona interessada. En cas de silenci s’ha d’entendre que la sol•licitud ha estat denegada. L’acord d’admissió o el de denegació, inclusiu per silenci, es pot impugnar per la persona sol•licitant davant l’assemblea general en el termini d’un mes a comptar des de la data en què se li ha notificat l’acord o d’ençà que es produeixi el silenci. El recurs ha d’ésser resolt per votació secreta en la primera reunió de l’assemblea general, amb l’audiència prèvia de la persona interessada. Contra l’acord de l’assemblea es pot interposar recurs davant la jurisdicció competent.
Article 14. Baixa del soci: Qualificació i efectes
1. Les persones sòcies poden causar baixa voluntària en qualsevol moment, mitjançant notificació per escrit a l’òrgan d’administració. La baixa produirà els seus efectes quan l’òrgan d’administració rebi la sol•licitud, excepte si els estatuts socials estableixen: (i) que la baixa no es produeixi fins l’acabament de l'exercici econòmic; (ii) un preavís, que en cap cas pot ser superior a tres mesos; o (iii) que el soci compleixi un termini mínim de permanència obligatòria, que no pot excedir de cinc anys.
2. L’òrgan d’administració ha de qualificar la baixa de justificada o de no justificada, ha de determinar els seus efectes i l’hi ha de comunicar a la persona sòcia en el termini màxim de dos mesos des que va rebre la sol•licitud de baixa. La manca de compliment per la persona sòcia de qualsevol dels terminis previstos a l’apartat 1 d’aquest article permet considerar la baixa com a no justificada als efectes de la liquidació i del reemborsament de les aportacions a capital social.
3. Tenen en tot cas la consideració de baixa justificada les que són conseqüència de la disconformitat del soci amb l’acord de l’assemblea general que decideixi la fusió de la cooperativa, la seva transformació, noves aportacions obligatòries al capital social o la modificació del seu règim de reembors. En aquests casos, el soci present o representat a la reunió, haurà d’haver votat en contra de l’acord, fent constar en acta la seva oposició i ha de sol•licitar la baixa per escrit adreçat a l’òrgan d’administració dins el mes següent; el soci absent ha de sol•licitar la baixa per escrit adreçat a l’òrgan d’administració dins el mes següent a tenir coneixement de l’acord o, si s’escau, en el mes següent a la inscripció de l’acord al Registre de Societats.
4. La baixa té la consideració d’obligatòria quan la persona sòcia perdi els requisits per ser-ho d'acord amb la llei o els estatuts. La baixa obligatòria s’ha d’acordar, prèvia audiència de la persona interessada, per l’òrgan d’administració.
5. L’acord de l’òrgan d’administració en què acorda la baixa de les persones sòcies, la seva qualificació i els seus efectes ha de ser motivat. Contra aquest acord es pot interposar recurs davant l’assemblea general en el termini d’un mes a comptar des que se li notifiqui a la persona sòcia. El recurs ha d’ésser resolt, per votació secreta, a la primera reunió que celebri, essent preceptiva l’audiència prèvia de la persona interessada. Contra l’acord de l’assemblea es pot interposar recurs davant la jurisdicció competent.
Article 15. Efectes econòmics de la baixa del soci
1. Les persones sòcies que causen baixa tenen dret a la devolució de les seves aportacions al capital social reemborsables, el retorn cooperatiu que els correspon en funció de la seva activitat cooperativitzada i, si n’hi ha, la part individualitzada de la reserva voluntària repartible. La liquidació d'aquestes aportacions s’ha de fer amb efectes al tancament de l’exercici social en el curs del qual el soci ha causat baixa, i el seu import es determina conforme s'estableix a continuació.
2. Del valor acreditat de les aportacions obligatòries, actualitzades si s’escau, s’han de deduir les pèrdues imputades i imputables al soci, reflectides al balanç de tancament de l’exercici en què es produeixi la baixa, tant si corresponen a l’exercici esmentat, com si provenen d’altres anteriors que es trobin sense compensar, sense perjudici de qualsevol altra responsabilitat prevista en aquesta Llei.
Si els estatuts ho preveuen, sobre l’import liquidat de les aportacions obligatòries, l’òrgan d’administració pot practicar les deduccions que s’acordin en cas de baixa injustificada o expulsió, que no pot excedir del vint i el trenta per cent respectivament.
3. L’òrgan d’administració, en el termini de dos mesos des de l’aprovació dels comptes de l’exercici en què hagi causat baixa el soci ha de comunicar a la persona sòcia l’import a reembossar, la liquidació efectuada, les deduccions practicades i li farà efectiu el reemborsament, excepte que faci ús de la facultat d'ajornament a què es refereix el paràgraf següent.
L’òrgan d’administració pot ajornar el reembors de la liquidació en el termini que assenyalin els estatuts socials, que no pot ser superior a cinc anys en cas d'expulsió, a tres anys en cas de baixa no justificada i a un any en cas de defunció o de baixa justificada, a comptar en tot cas des de la data de tancament de l'exercici en què el soci va causar baixa. Les quantitats ajornades meritaran l'interès legal del diner des de la data de tancament de l'exercici en què el soci va causar baixa.
4. Els socis que es donin de baixa de la cooperativa, una vegada fixat l’import de les aportacions que s’han de reemborsar, continuen essent responsables davant la cooperativa, durant tres anys, de les obligacions que aquesta hagi contret abans de la data de la pèrdua de la condició de soci o sòcia. Els estatuts socials poden establir el mètode per a la quantificació i la determinació d’aquesta responsabilitat.
Article 16. Disciplina social
1. Els estatuts de cada cooperativa han d’establir els procediments sancionadors, incloent la tipificació de faltes, sancions, terminis, recursos que siguin procedents i possibles mesures cautelars, respectant en tot cas els criteris següents:
a) La facultat sancionadora és competència indelegable de l’òrgan d’administració.
b) És preceptiva l’audiència prèvia de la persona interessada o de qui la representi, per un termini que no pot ésser inferior a deu dies ni superior a quinze dies.
c) Contra les sancions es pot presentar un recurs a l’assemblea general, en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la sanció. El termini màxim perquè l’assemblea general resolgui el recurs, mitjançant votació secreta, és de sis mesos, a comptar de la data de la interposició del recurs.
d) L’acord de sanció o la seva ratificació per l’assemblea general pot ser impugnat en el termini d’un mes, a comptar de la notificació, pel tràmit processal d’impugnació d’acords socials de l’assemblea general.
e) L’expulsió de la persona sòcia només pot ésser acordada per una falta tipificada com a molt greu pels estatuts, mitjançant un expedient instruït a aquest efecte per l’òrgan d’administració. L’acord d’expulsió és executiu d’ençà del moment en què es notifiqui la ratificació de l’acord per l’assemblea general, o bé un cop ha acabat el termini per presentar-hi recurs. Als efectes d’aquest article tenen la consideració de faltes molt greus, a més de les que es disposi en virtut de norma estatutària, les següents:
- L’ús del patrimoni social per part d’un soci per a negocis particulars.
- La realització d'activitats o manifestacions que puguin perjudicar els interessos de la cooperativa, que tinguin repercussió pública o causin un greu perjudici a la imatge de la cooperativa o a la d’algun dels seus membres i l’incompliment d’obligacions socials que causin un greu perjudici a la cooperativa.
- Les operacions en competència amb la cooperativa sense estar-ne expressament autoritzat.
- L’incompliment reiterat de les obligacions econòmiques, el frau en les aportacions o altres prestacions degudes a la cooperativa.
- Les absències injustificades de forma reiterada d’un membre del Consell Rector a les reunions degudament convocades.
- Prevaler de la condició de soci de la cooperativa per realitzar activitats especulatives o il•lícites.
- La falsificació de documents, firmes, segells o anàlegs, o la utilització de la imatge corporativa de la cooperativa de manera fraudulenta o enganyosa.
2. Les faltes lleus prescriuen al cap d’un mes, les greus prescriuen al cap de dos mesos i les molt greus prescriuen al cap de tres mesos. El termini de prescripció comença a comptar el dia en què l’òrgan d’administració té coneixement de la comissió de la infracció i, en tot cas, a partir dels sis mesos d’ençà que ha estat comesa. Aquest termini s’interromp en iniciar-se el procediment sancionador i continua comptant si, en el termini de tres mesos, no es notifica a la persona sòcia la resolució corresponent.
Article 17. Drets dels socis
1. Les persones sòcies d’una cooperativa tenen dret a:
a) Participar en la realització de l’objecte social de la cooperativa.
b) Elegir els càrrecs dels òrgans de la societat, i ésser elegits per a ocupar aquests càrrecs.
c) Participar amb veu i vot en l’adopció de tots els acords de l’assemblea general i dels altres òrgans que integrin.
d) Sol•licitar informació sobre les qüestions que afectin llurs interessos econòmics i socials en els termes que estableixin els estatuts socials.
e) Participar en els excedents, si n’hi ha, d’acord amb els estatuts socials.
f) Percebre, si s’escau, el reemborsament de llur aportació actualitzada en el cas de baixa o de liquidació o transformació de la cooperativa.
g) Els altres drets que resultin de les normes legals i estatutàries i dels acords adoptats vàlidament pels òrgans de la cooperativa.
2. Els drets dels socis només es poden suspendre temporalment, en les condicions que regulin expressament els estatuts socials, com una modalitat de sanció o de mesura cautelar en un expedient sancionador. En cap cas no en poden quedar afectats el dret d’informació regulat en aquest article.
Article 18. Dret d’informació
Les persones sòcies tenen dret d’informació sobre les qüestions que afecten els seus drets econòmics i socials, i en especial:
a) Rebre una còpia dels estatuts de la cooperativa, dels reglaments de règim intern si n’hi ha, i a rebre la notificació de les modificacions que s’hi facin i els acords dels òrgans de govern que l’afectin.
b) Examinar al domicili social, en el termini que transcorre entre la convocatòria de l’assemblea i la seva celebració, els documents que hagin de ser sotmesos a la mateixa i en particular els comptes anuals, l’informe de gestió i l’informe d’auditoria. Les persones sòcies que ho sol•licitin per escrit tenen dret a rebre gratuïtament còpia d'aquests documents amb antelació a la celebració de l'assemblea.
c) Examinar lliurement els llibres socials de la cooperativa i sol•licitar certificacions tant dels acords reflectits a les actes de les assemblees generals com de les inscripcions dels llibres corresponents.
d) Sol•licitar per escrit, amb anterioritat a la celebració de l’assemblea, o verbalment en el transcurs de la mateixa, l’ampliació de tota la informació que consideri necessària en relació amb els punts de l'ordre del dia. L’òrgan d’administració no pot negar les informacions sol•licitades, excepte si la seva difusió posa en greu perill els interessos de la cooperativa o si s’ha de mantenir reserva sobre les dades en compliment d’una obligació legal.
e) Sol•licitar per escrit i rebre informació sobre la marxa de la cooperativa en els termes previstos en els estatuts i en particular a rebre per escrit la que afecti als seus drets econòmics o socials. En aquest cas l’òrgan d’administració ha de facilitar la informació sol•licitada en el termini d'un mes.
f) Ser notificat dels acords adoptats en la seva absència que suposin obligacions o càrregues greument oneroses no previstes en els estatuts. En aquests casos, l’òrgan d’administració està obligat a remetre la notificació a la persona sòcia en un termini de quinze dies des de l’aprovació de l’acord corresponent.
Article 19. Deures dels socis
1. Les persones sòcies de la cooperativa estan obligades a:
a) Participar en les activitats que constitueixen l’objecte de la cooperativa i dur a terme l’activitat cooperativitzada d’acord amb el que exigeix aquesta Llei, els estatuts socials i els altres acords adoptats vàlidament per la cooperativa.
b) Complir les obligacions econòmiques que els corresponguin.
c) Assistir a les reunions de les assemblees generals i dels altres òrgans als quals siguin convocats.
d) Complir els acords adoptats vàlidament pels òrgans de govern.
e) No dedicar-se a activitats que puguin competir amb les finalitats socials de la cooperativa ni col•laborar amb qui n’efectuï, llevat que hi estiguin autoritzats expressament per l’òrgan d’administració.
f) Participar en les activitats de formació i intercooperació.
g) Guardar secret sobre els assumptes i les dades de la cooperativa la divulgació dels quals pugui perjudicar-ne els interessos socials.
2. Sense perjudici d’altres tipus de responsabilitats que els siguin imputables, els socis responen davant la cooperativa amb llur patrimoni personal, present o futur, de l’incompliment o el compliment defectuós de les seves obligacions socials.
Capítol IV. Òrgans socials
Article 20. Òrgans de la societat cooperativa
El govern, l'administració i el control intern de les cooperatives són a càrrec de:
a) L'Assemblea General.
b) El Consell Rector o l’administrador.
c) La Comissió d’auditoria interna.
Els estatuts socials poden regular la creació i el funcionament d’altres òrgans, comissions i comitès delegats de l’assemblea general, per al millor desenvolupament de l’objecte social.
Article 21. Assemblea General. Concepte i competències
1. L’assemblea general de la cooperativa, constituïda pels socis convocats vàlidament, és l’òrgan d’expressió de la voluntat social. Els acords d’aquesta són obligatoris per a tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no han assistit a la reunió que els ha adoptat, llevat que, per decisió administrativa o judicial, se n’hagi acordat la suspensió o la invalidesa.
2. L’assemblea general pot debatre i decidir sobre qualsevol matèria de la cooperativa que no hagi estat atribuïda expressament a un altre òrgan social. En tot cas, el seu acord és necessari en els actes següents:
a) L’examen de la gestió social i l’aprovació dels comptes anuals, de l’informe de gestió i de l’aplicació dels excedents disponibles o de la imputació de les pèrdues.
b) L’elecció de l’òrgan de govern i el nomenament i la revocació dels seus membres, dels membres de la comissió d’auditoria interna, dels auditors de comptes, dels liquidadors i dels altres òrgans o comissions delegades de l’assemblea general previstos als estatuts socials.
c) La modificació dels estatuts i l’aprovació o la modificació, si s’escau, dels reglaments de règim intern de la cooperativa.
d) L’aprovació de noves aportacions obligatòries; l’admissió d’aportacions voluntàries; l’actualització del valor de les aportacions al capital social; la fixació de les aportacions dels nous socis; l’establiment de quotes d’ingrés o periòdiques, el tipus o la base de determinació de l’interès que s’ha d’abonar per les aportacions al capital social i el seu règim de reembors.
e) L’emissió d’obligacions, de títols participatius o d’altres formes de finançament, d’acord amb les normes mercantils comunes, així com l’admissió de finançament voluntari dels socis.
f) La fusió, l’escissió, la transformació i la dissolució de la cooperativa.
g) La constitució de cooperatives de segon grau, de grups cooperatius o la incorporació als ja constituïts, així com la participació en convenis intercooperatius.
h) La transmissió d’elements de l’immobilitzat que constitueixin més del 20% del mateix, sense perjudici de la competència de l’òrgan d’administració per a la execució d'aquest acord.
i) L’exercici de l’acció social de responsabilitat contra els membres del Consell Rector o de l’administrador, la comissió d’auditoria interna, els auditors de comptes i els liquidadors.
La competència de l’assemblea general sobre els actes que requereixen el seu acord preceptiu en virtut d’una norma legal o estatutària, té caràcter indelegable.
Article 22. Classes d’assemblees
1. Les assemblees generals poden ésser ordinàries o extraordinàries.
2. L’assemblea general ordinària s’ha de reunir necessàriament una vegada l’any, als sis mesos comptats a partir de la data d’inici d’un nou exercici social, a l’objecte de tractar l’ordre del dia previst a l’article 30 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, sense perjudici de poder afegir-hi altres assumptes.
3. Totes les altres assemblees tenen la consideració d’extraordinàries.
4. Si l’assemblea general ordinària se celebra fora del termini legal serà vàlida, però l’òrgan d’administració respondrà si és el cas, dels perjudicis que es derivin per a l'entitat i per als socis.
Article 23. Convocatòria
1. L’assemblea general, tant ordinària com extraordinària, ha d’ésser convocada pel Consell Rector o, en el seu cas, per l’administrador, mitjançant una comunicació als socis, en la forma determinada als estatuts socials, amb una antelació mínima de quinze dies i màxima de trenta de la data prevista de la reunió. En tot cas s’ha de publicar un anunci en el domicili social.
2. La convocatòria de l’assemblea general ha d’expressar amb claredat els assumptes a tractar, el lloc, el dia i l’hora de la reunió. També s’hi ha d’indicar, si s’escau, la data i l’hora de reunió de l’assemblea en segona convocatòria.
3. L’assemblea s’ha d’entendre constituïda vàlidament amb caràcter universal si, essent-hi presents o representats totes les persones sòcies, cap d’elles no s’hi oposa, aprovant tots ells l'ordre del dia.
4. Són d’aplicació a les cooperatives les normes contingudes als articles 32 i 33 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Les referències als administradors contingudes en aquests preceptes s’han d’entendre efectuades al Consell Rector o, si s’escau, a l’administrador únic.
Article 24. Constitució
1. L’assemblea general resta constituïda vàlidament en primera convocatòria si les persones sòcies presents o representades constitueixen més de la meitat dels vots socials. La constitució és vàlida en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre de vots socials presents o representats. Els socis poden assistir a l’assemblea emprant mitjans telemàtics, sempre que s’hagi fet constar a la convocatòria, i aquesta reculli els mecanismes per garantir la identitat del soci i la integritat del sentit del seu vot.
2. L’assemblea general ha d’ésser presidida per la persona que ocupa la presidència del Consell Rector o, si no hi és, per la persona que n’exerceix les funcions d’acord amb els estatuts socials, i en el seu defecte, per la persona que la mateixa assemblea elegeixi. Correspon a la presidència dirigir les deliberacions, mantenir l’ordre durant l’assemblea i vetllar pel compliment de la llei. El secretari o secretària és el del Consell Rector o, si no hi és, la persona que sigui elegida per l’assemblea.
Article 25. Exercici del dret de vot
1. A les cooperatives de primer grau cada soci té un vot. A les de segon grau, cada una de les cooperatives associades, si ho preveuen els estatuts socials, pot exercir un nombre de vots proporcional al de socis que agrupa o a l'activitat realitzada, amb un màxim cinc vots socials per a cada cooperativa i sense que en cap cas una sola cooperativa pugui ostentar més de la meitat dels vots socials.
2. Les persones sòcies es poden fer representar a l’assemblea per un altre soci. La representació s’ha de conferir per escrit i especialment per a cada assemblea general. Tanmateix, les persones sòcies es poden fer representar a l’assemblea general pel seu cònjuge, ascendent, descendent o germà amb qui convisquin. La representació és revocable. Cada soci no podrà representar més de dos socis absents.
3. Les persones jurídiques i les persones físiques sotmeses a representació legal han d’assistir a l’assemblea a través dels seus representants legals.
4. Els estatuts socials poden establir els supòsits en què el soci hagi d'abstenir de votar per trobar-se en conflicte d’interessos.
Article 26. Adopció d’acords
1. L’assemblea general adopta els acords per majoria simple del nombre de vots socials presents i representats. No obstant, els acords relatius a la fusió, l’escissió, la transformació, la dissolució, l’emissió d’obligacions i els títols participatius, l’exigència de noves aportacions obligatòries al capital social, la modificació del règim de reembors del capital social i, en general, qualsevol acord que impliqui una modificació dels estatuts socials, requereixen, com a mínim, el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de vots socials presents i representats.
2. L’acció de responsabilitat contra l’òrgan d’administració i la revocació d’algun càrrec social requereixen la votació secreta i la majoria favorable de la meitat més un dels vots presents i representats, si constava a l’ordre del dia de la convocatòria, o la majoria de la meitat més un dels vots socials, si no hi constava.
3. Els estatuts poden establir quòrums de constitució de la junta general i majories diferents i superiors a les que s’indiquen als paràgrafs anteriors, per a l’adopció d’acords en relació amb totes o a algunes de les matèries, però no en poden requerir la unanimitat.
4. L’assemblea general, excepte quan s’ha constituït amb caràcter universal, no pot adoptar acords sobre assumptes que no consten a l’ordre del dia, excepte els referents a la convocatòria d’una nova assemblea general, la censura de comptes per membres de la cooperativa o per una persona externa, l’exercici de l’acció de responsabilitat contra els membres del Consell Rector, contra l’administrador o la revocació d’algun càrrec social.
5. Són aplicables a les cooperatives les normes contingudes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada sobre la formalització de les actes: les referències a la junta general s’han d’entendre efectuades a l’assemblea general i les referències als administradors, s’han d’entendre efectuades al Consell Rector o, si s’escau, a l’administrador únic.
Article 27. Impugnació d’acords socials
Són aplicables a les cooperatives les normes reguladores de la impugnació dels acords socials contingudes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Les referències contingudes en elles a la junta s’han d’entendre referides a l’assemblea.
Article 28. El Consell Rector o l’administrador. Concepte, competències
1. El Consell Rector és l’òrgan de representació i govern de la cooperativa, gestiona l’empresa i exerceix, quan escau, el control permanent i directe de la gestió de la direcció. El Consell Rector té competència per establir les directrius generals d’actuació, amb subordinació a la política fixada per l’assemblea general, i per dur a terme la resta d’actes que li atribueixen aquesta Llei i els estatuts socials.
2. El Consell Rector representa legalment a la cooperativa en totes les actuacions davant de terceres persones, tant extrajudicials com judicials, incloent-hi les que exigeixen decisió o autorització de l’assemblea general. La representació s’estén a tots els actes compresos a l’objecte social.
3. En el cas de cooperatives de sis o menys socis la societat pot elegir entre els socis un administrador únic amb plenes competències per la gestió de la societat, amb supeditació a les polítiques fixades per l’assemblea. En cas d’administrador únic el seu càrrec tindrà una durada de tres anys.
4. L’elecció dels membres del Consell Rector o, si s’escau, de l’administrador únic, s’ha d’inscriure al Registre de Societats, d’acord amb les normes contingudes a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Article 29. Composició del Consell Rector
1. Poden ésser membres del Consell Rector els socis persones físiques o jurídiques; aquestes últimes han d’actuar mitjançant els seus representants legals.
2. Els estatuts socials han de fixar la composició del Consell Rector, el nombre mínim de membres, que no pot ésser inferior a tres, les seves normes de funcionament intern, el període per al qual són elegits els membres i els criteris que n’han de regir la renovació, així com si la distribució de càrrecs entre els elegits correspon a l’assemblea general o al Consell Rector.
3. Els membres del Consell Rector són elegits per l’assemblea general, per a un període no superior a cinc anys, excepte en el cas de reelecció, entre els socis de la cooperativa, pel procediment que fixin els estatuts socials. L’exercici del càrrec de membre del Consell Rector produeix efectes des que ha estat acceptat i se n’ha de fer la inscripció en el Registre de Societats.
Article 30. La Presidència i la Secretaria del Consell Rector
1. El Consell Rector o l’assemblea han de nomenar almenys, entre els membres del consell a la persona que n’ocupa la presidència, que serà alhora qui presideix la cooperativa. La presidència de la cooperativa en té atribuïda, en nom del Consell Rector, la representació legal i presideix les reunions dels òrgans socials, en la manera com ho estableixin els estatuts. L’exercici d’aquesta representació s’ha d’ajustar a les decisions vàlidament adoptades pel Consell Rector i l’assemblea general.
2. Correspon al secretari la redacció de les actes de les sessions del Consell Rector i de les assemblees en què exerceixi el seu càrrec, així com el lliurament de certificacions, autoritzades amb la signatura del president, amb referència als llibres i documents socials.
Article 31. Delegació de facultats del Consell Rector
1. El Consell Rector pot delegar les facultats que es refereixen al tràfic empresarial ordinari de la cooperativa en un dels seus membres, o en més d’un.
2. En tot cas, el Consell Rector conserva les facultats de:
a) Fixar les directrius generals d’actuació en la gestió de la cooperativa, amb subjecció a la política general establerta per l’assemblea general.
b) Controlar permanentment i directament la gestió empresarial que ha estat delegada.
c) Presentar a l’assemblea general la memòria explicativa de la gestió, la rendició de comptes i la proposta d’aplicació de resultats.
d) Autoritzar la prestació d’avals o fiances a favor d’altres persones, tot exceptuant el que es disposa per a les cooperatives de crèdit.
Article 32. Funcionament del Consell Rector
Els estatuts socials han de regular el funcionament intern del Consell Rector, tenint en compte les normes següents:
a) Les deliberacions només són vàlides si hi assisteix més de la meitat dels components. Aquest quòrum pot ésser reforçat pels estatuts.
b) Els membres del Consell Rector poden concedir la representació, si no hi assisteixen, a un altre membre. Cada membre del Consell Rector només en pot representar un altre.
c) Els acords s’adopten per la majoria absoluta dels membres del Consell Rector presents o representats. Aquest quòrum pot ésser reforçat pels estatuts. Els estatuts poden atribuir a la presidència un vot diriment en cas d’empat a les votacions. El Consell Rector també pot prendre acords sense sessió. En aquest cas, el vot es pot emetre per correu ordinari o per qualsevol mitjà de telecomunicació electrònica, sempre que la identitat del soci i la integritat del sentit del seu vot quedin garantides suficientment.
Article 33. Capacitat per ser membre de l’òrgan d’administració. Règim dels seus membres
1. Poden ser membres del Consell Rector o administradors les persones sòcies de la cooperativa, amb capacitat plena d’obrar i que no estiguin sotmeses a una restricció o inhabilitació de cap mena per a l’exercici del comerç, ni trobar-se en cap de les següents causes d’incompatibilitat:
a) Les persones al servei de l’Administració pública que tenen encarregades funcions que es relacionen directament amb les activitats pròpies de la cooperativa de què es tracta.
b) Les persones que exerceixen activitats que impliquin una competència a les pròpies de la cooperativa, llevat que l’assemblea els ho autoritzi expressament.
2. L’exercici del càrrec de membre del Consell Rector o d’administrador no dóna dret a cap retribució, però han de ser compensats de les despeses i els perjudicis ocasionats per l’exercici del càrrec. Els estatuts socials han de determinar l’òrgan social que n’ha de fixar la quantia i els criteris d’aquesta compensació.
Article 34. Responsabilitat dels membres de l’òrgan d’administració
Els membres del Consell Rector i l’administrador es troben subjectes al règim de responsabilitat regulat als articles 50 a 52 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada per als administradors d’aquestes societats.
Article 35. Comissió d’auditoria interna
1. Correspon a la Comissió d’auditoria interna, composada per un número senar de socis, elegits per l'assemblea general per un període de tres anys, examinar la marxa de la cooperativa, les directrius generals i les decisions concretes adoptades per l’òrgan d’administració, advertir a aquests sobre la seva conformitat o no amb la política fixada per l’assemblea general i els criteris d’una bona gestió empresarial, i han de presentar a l’assemblea general un informe sobre els comptes anuals i altres documents comptables que s’han de sotmetre preceptivament a aquesta perquè, si escau, els aprovi. Amb aquesta finalitat, els membres de la Comissió d’auditoria interna tenen dret a demanar i examinar, en tot moment, la documentació i comptabilitat de la cooperativa.
2. La condició de membre de la Comissió d’auditoria interna és incompatible amb la de membre del Consell Rector o administrador, o amb la de familiar fins al segon grau de consanguinitat i el quart d’afinitat.
3. Els membres de la Comissió d’auditoria interna no tenen dret a cap retribució, però han de ser compensats de les despeses i els perjudicis ocasionats per l’exercici del càrrec. Els estatuts socials han de determinar l’òrgan social que n’ha de fixar la quantia i els criteris d’aquesta compensació.
4. Les cooperatives obligades a sotmetre els seus comptes a auditoria externa, d’acord amb l’article següent, poden preveure als seus estatuts socials que, mentre es mantingui el deure d’auditoria, no serà necessari elegir als membres de la Comissió d’auditoria interna.
Article 36. Auditoria
Les cooperatives han d’auditar els seus comptes en els mateixos supòsits previstos a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i normes concordants. Les referències contingudes en aquestes normes a la junta s’han d’entendre fetes a l’assemblea.
Capítol V. Règim Econòmic
Article 37. Capital social
1. El capital social de la cooperativa està integrat per les aportacions obligatòries i voluntàries de les persones sòcies. Les aportacions socials, tant si són obligatòries com voluntàries, poden ser:
a) Aportacions amb dret a reembors, que donen dret al seu reemborsament al soci en causar baixa com a tal de la cooperativa.
b) Aportacions el reemborsament de les quals en cas de baixa del soci pot ser refusat incondicionalment pel Consell Rector o l’administrador.
La transformació obligatòria de les aportacions amb dret a reembors en les aportacions descrites a l’apartat b) o la transformació inversa requereix l’acord de l’assemblea general, adoptat per la majoria exigida per a la modificació dels estatuts socials. El soci disconforme es pot donar de baixa, la qual s’ha de considerar justificada.
2. La cooperativa s’ha de constituir amb un capital social mínim de tres mil euros, el qual ha d’estar totalment desemborsat.
3. Si la cooperativa anuncia la seva xifra de capital social al públic , ha referir-lo a una data concreta i expressar el desemborsat.
4. Les aportacions socials s'acrediten per títols nominatius no negociables o per anotacions en compte, que han de reflectir les aportacions realitzades, les quantitats desemborsades i les successives variacions d'aquestes. En aquest darrer cas, s’ha de remetre a les persones sòcies almenys una vegada a l’any l'extracte del compte.
5. Les aportacions s’han de realitzar en moneda de curs legal o, si l’assemblea general ho autoritza, poden consistir en béns i drets avaluables econòmicament. En aquest cas són d’aplicació els articles 17 a 19 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
6. Les aportacions al capital social han d’estar íntegrament subscrits. Si són dineràries han d’estar desemborsades, com a mínim, en un 25 %; la resta pot ser exigit al soci per acord de l’òrgan d’administració en el termini màxim de cinc anys des del moment de la subscripció. Les aportacions no dineràries han d’estar desemborsades íntegrament.
Article 38. Aportacions obligatòries i voluntàries dels socis al capital social
1. Els estatuts han de fixar l’aportació mínima obligatòria al capital social per ser soci de la cooperativa, que pot ser igual per a tots els socis o proporcional a l'activitat cooperativitzada desenvolupada o compromesa per cada un d’ells. Les aportacions a capital social que excedeixin del mínim obligatori per ser soci s’han de considerar aportacions voluntàries, i se li apliquen les mateixes condicions que a aquestes aportacions, quant a retribució i reemborsament.
2. L’assemblea general, per la majoria prevista en aquesta Llei pot imposar noves aportacions obligatòries, assenyalant l’import, les condicions de subscripció i els terminis de desemborsament. Els socis amb aportacions voluntàries les poden aplicar al compliment d'aquesta nova obligació. El soci disconforme pot sol•licitar la seva baixa, la qual s’ha de considerar justificada.
3. L’aportació obligatòria mínima dels nous socis que ingressen a la cooperativa no pot excedir les aportacions obligatòries inicials i successives dels socis amb més antiguitat, actualitzades si s’escau. Els Estatuts poden preveure que les aportacions dels nous socis s’hagin d’efectuar preferentment adquirint les aportacions previstes a l’article 37.1.b) dels socis o sòcies que hagin causat baixa a la cooperativa i el reemborsament de les quals hagi estat refusat per l’òrgan d’administració.
4. L’import total de les aportacions de cada soci no pot excedir d’un terç del capital social en les cooperatives de primer grau.
5. L’assemblea general pot acordar l’admissió d’aportacions voluntàries al capital social, que han d’ésser desemborsades en el termini i les condicions que estableixi l’acord d’admissió.
Article 39. Remuneració i transmissió de les aportacions al capital
1. Els estatuts socials han d’establir si les aportacions al capital social poden donar interès. En cas afirmatiu, els criteris de determinació dels tipus d’interès han d’ésser fixats, per a les aportacions obligatòries, pels estatuts socials o per l’assemblea general i, per a les aportacions voluntàries, per l’acord d’admissió. L’interès no pot excedir en cap cas de tres punts el tipus d’interès legal del diner.
Si l’assemblea general acorda la meritació d’interessos per a les aportacions al capital social o si acorda el repartiment de retorns, les aportacions previstes a l’article 37.1.b) dels socis o sòcies que hagin causat baixa a la cooperativa i el reemborsament de les quals hagi estat refusat per l’òrgan d’administració, tenen preferència per percebre la remuneració que s’estableixi en els estatuts socials.
2. Les aportacions de les persones sòcies al capital social es poden transmetre:
a) Les aportacions voluntàries són lliurement transmissibles entre socis. Les obligatòries es poden transmetre entre socis, sempre que això sigui necessari per adequar les aportacions obligatòries al capital social que cada un d'ells ha de mantenir d'acord amb els estatuts. En ambdós casos s'ha de comunicar a la transmissió l’òrgan d’administració en el termini de quinze dies des que es produeixi.
b) En cas de successió per causa de mort, poden adquirir la condició de socis els hereus que ho sol•licitin i tinguin dret a l’ingrés d'acord amb els estatuts i amb aquesta Llei, repartint entre ells les aportacions del causant. Quan concorrin dos o més hereus en la titularitat d’una aportació, s’han de considerar socis tots ells, però estaran obligats a subscriure les aportacions mínimes obligatòries per ser soci acordades en aquell moment. L’hereu no interessat a ingressar en la cooperativa pot exigir la liquidació, sense deduccions, de les aportacions que li corresponguin.
Article 40. Exercici econòmic. Determinació dels resultats de l'exercici. Distribució d'excedents i beneficis i imputació de pèrdues
1. L’exercici econòmic ha de tenir una durada de dotze mesos, excepte en els casos de constitució, extinció o fusió de la cooperativa, i ha de coincidir amb l’any natural, excepte si els estatuts en disposen el contrari.
2. En la determinació dels resultats de l'exercici econòmic s'han d'aplicar les normes comptables, amb les particularitats següents: per fixar l’excedent net de l’exercici econòmic tenen la consideració de despesa l’import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desenvolupament de la cooperativa; l’import de les bestretes laborals dels socis treballadors i els socis de treball; les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa; els interessos que es deuen als socis per les aportacions al capital social, als obligacionistes i als altres creditors; les dotacions que anualment acordi l’assemblea del Fons d’Educació i Promoció Cooperativa; les quantitats destinades a amortització i qualsevol altra que en determini la legislació fiscal aplicable.
3. Han de figurar a la comptabilitat en compte a part, i s’han de destinar al Fons de Reserva Obligatori, els beneficis obtinguts de les operacions cooperativitzades que es facin amb tercers no socis, els beneficis procedents de la plusvàlua per l’alienació dels elements de l’actiu immobilitzat, els beneficis obtinguts d’altres fonts no necessàries per als fins específics de la cooperativa i els beneficis derivats de la participació en empreses no cooperatives, excepte si aquestes desenvolupen activitats preparatòries, complementàries, auxiliars o subordinades a les de la cooperativa.
4. Els resultats nets de l’exercici, un cop deduïts els impostos, s’han de destinar a cobrir les pèrdues d'exercicis anteriors, si n’hi ha hagut. Dels resultats restants, els resultats extracooperatius s’han de destinar conforme a l’apartat anterior al Fons de Reserva Obligatori. Els excedents cooperatius procedents de les operacions de la cooperativa amb els seus socis, s’han de destinar almenys el 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperativa i el 20% al Fons de Reserva Obligatori fins que aquesta reserva arribi a la xifra del capital social subscrit en la data de tancament de l’exercici; un cop assolida la xifra de capital, aquest percentatge podrà ser del 10%. La resta dels excedents disponibles es poden aplicar a retorn cooperatiu, a reserva obligatòria o a reserves voluntàries, repartibles o no repartibles.
Els excedents s’han d’imputar entre els socis en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi fet cada un d’ells a la cooperativa i es pot distribuir entre els socis, satisfent-lo immediatament després de l’aprovació dels comptes anuals de l'exercici o incorporar-lo al capital social amb l’increment corresponent a la part de cada soci. També es poden imputar de manera igualitària a tots els socis, en virtut del principi de solidaritat. En cap cas no es poden repartir en proporció al capital aportat pels socis.
5. Els estatuts socials han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues de l’exercici econòmic, amb subjecció a les normes següents: es pot acordar compensar-los amb càrrec a resultats positius d’exercicis futurs dins el termini previst a l’article 22 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de l’impost de societats.
També es pot acordar imputar fins al 50% de les pèrdues al Fons de Reserva Obligatori. Si per la imputació de pèrdues s’ha utilitzat totalment o parcialment el Fons de Reserva Obligatori, no es poden imputar ni repartir excedents cooperatius o altres resultats positius repartibles fins que el fons recuperi la quantia prèvia a la imputació de les pèrdues.
6. Totes les pèrdues es poden imputar als fons de reserva voluntaris. La quantia no compensada amb la reserva obligatòria o voluntària s’ha d’imputar als socis bé en proporció a les operacions, els serveis o les activitats realitzats per cadascun d’aquests amb la cooperativa, bé a tots per igual, segons el criteri adoptat per a l’aplicació dels excedents. Les pèrdues imputades a cada soci s’han de satisfer directament, dins l’exercici econòmic següent a l’exercici en què s’hagin produït, mitjançant deduccions en les aportacions al capital social o amb càrrec als retorns que podrien correspondre al soci o sòcia.
Article 41. Reserves cooperatives: Reserva obligatòria, Reserva voluntària i Fons d’Educació i Promoció Cooperativa
1. El Fons de Reserva Obligatori no es pot repartir entre els socis, i té la finalitat de consolidar econòmicament la societat. Aquest és constituït per l’aplicació dels excedents cooperatius en els termes previstos a l’article 40.4i amb la totalitat dels beneficis extracooperatius i extraordinaris previstos a l’article 40.3; les deduccions sobre les aportacions obligatòries en el cas de baixa injustificada o expulsió dels socis.
2. El Fons d’Educació i Promoció Cooperatives es destina a la formació dels socis i dels treballadors en els principis i les tècniques cooperatius, empresarials, econòmics i professionals, a la promoció de les relacions intercooperatives i la difusió del cooperativisme i a l’atenció a objectius d’incidència social i de lluita contra l’exclusió social. Aquest fons és irrepartible entre els socis i és inembargable, es constitueix amb els percentatges sobre els excedents cooperatius previstos a l’article 40.4, amb les sancions de caràcter econòmic que per via disciplinària la cooperativa imposi als socis i amb les subvencions, les donacions i tota mena d’ajut rebut dels socis o de terceres persones per al compliment dels fins propis d’aquest fons.
L’assemblea general ha de fixar les línies bàsiques d’aplicació del fons d’educació i promoció cooperatives, les dotacions del qual han de figurar en el passiu del balanç separadament d’altres partides.
Article 42. Documentació i comptabilitat de la cooperativa
1. Les cooperatives han de portar en ordre i al dia els llibres següents:
- El registre dels socis i llurs aportacions socials.
- El llibre d’actes de l’assemblea general i del Consell Rector.
- El llibre d’inventaris i balanços i el llibre diari.
Són vàlids els assentaments i les anotacions fets per procediments informàtics o per altres procediments adequats. Posteriorment, han d’ésser relligats correlativament, per a formar els llibres obligatoris.
2. Són d’aplicació a les cooperatives les normes contingudes als articles 58 a 62 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Les referències contingudes en aquests preceptes a la junta general s’han d’entendre fetes a  l’assemblea general i les referides als administradors, al Consell Rector o, si s’escau, a l’administrador únic.
3. Les cooperatives han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l’activitat respectiva, d’acord amb la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
4. Les cooperatives han de dipositar en el Registre de Societats els comptes anuals auditats, quan s’escaigui, d’acord amb allò previst a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Capítol VI. Modificacions estructurals
Article 43. Escissió, fusió i transformació de la cooperativa
1. Les cooperatives es poden fusionar entre elles, d’acord amb els requisits i el procediment establert a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Les referències contingudes en aquest precepte a la junta general s’han d’entendre efectuades a l’assembla general.
2. Les cooperatives es poden escindir, acordant la seva dissolució, sense liquidació, mitjançant la divisió del seu patrimoni en dues o més parts. Cadascuna d’aquestes parts s’ha de traspassar en bloc a cooperatives de nova creació o ser absorbida per altres ja existents, o s’integrarà amb les parts ja escindides d’altres cooperatives en una de nova creació. En aquests dos últims casos es denominarà escissió-fusió. Les cooperatives també es poden escindir mitjançant la divisió d’una o més parts del seu patrimoni, sense dissolució, i el traspàs en bloc de la part o parts segregades a altres cooperatives de nova constitució o ja existents. En ambdós casos s’han d’observar els requisits i el procediment establert a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Les referències contingudes en aquest precepte a la junta s’han d’entendre efectuades a l’assemblea.
3. Les cooperatives es poden transformar en societats anònimes o de responsabilitat limitada, per acord d’assemblea adoptat amb els quòrums previstos en aquesta Llei,  complint amb els requisits regulats a  la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada i al present apartat. Els fons cooperatius constituïts d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 41 d’aquesta Llei s’han de traspassar al Fons d’Educació i Promoció Cooperativa per fer-ne lliurament a la cooperativa o cooperatives, unió o associació, que figuri als estatuts. En defecte de les anteriors, els Estatuts poden preveure que el Fons d’Educació i Promoció es lliuri a entitats sense afany de lucre que persegueixin finalitats d’interès general. Sense el document acreditatiu de l’entrega d’aquest fons no es pot procedir a la inscripció de la transformació al Registre de Societats.
4. Les persones sòcies disconformes amb l’acord de fusió, d’escissió o de transformació poden sol•licitar la baixa, que tindrà la consideració de justificada, d’acord amb el procediment previst a l’article 14 d’aquesta Llei.
Article 44. Dissolució i liquidació de la cooperativa
1. Són causes de dissolució de les cooperatives:
a) El compliment del termini fixat pels estatuts socials.
b) L’assoliment de l’objecte social, o la impossibilitat de realitzar-lo. S’entén que hi ha impossibilitat de realitzar l’objecte social de la cooperativa si es paralitza durant dos anys consecutius la seva activitat, la dels seus òrgans socials o l’activitat cooperativa.
c) La voluntat dels socis, manifestada mitjançant un acord de l’assemblea general.
d) La reducció del nombre de socis per sota del mínim legalment necessari per a constituir la cooperativa, si es manté durant més d’un any.
e) La reducció de la xifra del capital social per sota del mínim establert legalment o estatutàriament, si es manté durant més de sis mesos.
f) Qualsevol altra causa legal o estatutària.
2. Amb l’adopció de l’acord de dissolució d’una cooperativa s’ha d’obrir el període de liquidació, que comporta el cessament automàtic de tots els òrgans socials. La societat cooperativa dissolta conserva la personalitat jurídica mentre se’n fa la liquidació. Durant aquest període s’ha d’afegir a la denominació social l’expressió "en liquidació".
3. L’assemblea que acordi la dissolució de la cooperativa ha de nomenar els liquidadors en nombre senar, preferentment entre els socis. En cas no de fer-ho, els membres del Consell Rector adquireixen automàticament aquesta condició. Són aplicables als liquidadors de les cooperatives les normes previstes per als liquidadors de les societats regulades a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Les referències contingudes en aquest precepte a la junta general s’han d’entendre efectuades a l’assembla general.
4. L’acord de dissolució d’una cooperativa s’ha d’inscriure al Registre de Societats i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, d’acord amb la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. L’acord publicat ha d’incloure el nomenament del liquidador o liquidadora o dels liquidadors de la societat.
Article 45. Operacions de liquidació i adjudicació de l’haver social
1. Per adjudicar l’haver social d’una cooperativa els liquidadors han de respectar, en tot cas, íntegrament, el fons d’educació i promoció cooperatives i amb la resta del patrimoni social s’ha de procedir segons l’ordre següent:
a) Saldar els deutes socials.
b) Reintegrar als socis llurs aportacions al capital social, actualitzades quan s’escaigui, començant pel reintegrament als socis que, havent causat baixa com a tals i essent titulars d’aportacions a capital social de les regulades a l’article 37.1.b), el seu reemborsament els hi va ser refusat per l’òrgan d’administració.
c) Aplicar o distribuir el fons de reserva voluntari de caràcter repartible, si n’hi ha, d’acord amb el que estableixin els estatuts socials.
d) El sobrant, si n’hi ha, s’ha d’aplicar al fons d’educació i promoció cooperatives, per posar-lo a disposició de la cooperativa o cooperatives, unió o associació, que figuri als estatuts. En defecte de les anteriors, els estatuts poden preveure que el Fons d’Educació i Promoció es lliuri a entitats sense afany de lucre que persegueixin finalitats d’interès general.
2. Un cop practicades les operacions anteriors, les persones liquidadores han d’atorgar escriptura pública d’extinció, d’acord amb allò previst als articles 98 i 99 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Capítol VII. De la cooperació entre cooperatives.
Article 46. Associacionisme cooperatiu
1. Les cooperatives poden agrupar-se entre si mitjançant cooperatives de segon grau. També es poder associar per a la defensa dels seus interessos específics i constituir una associació.
2. Les cooperatives, per al millor desenvolupament de la seva activitat poden constituir agrupacions, consorcis i unions, entre si o amb altres persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i formalitzar convenis o acords, per al millor compliment del seu objecte social i per a la defensa dels seus interessos.
Disposició addicional primera
Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, amb el següent redactat:
“Les societats que en entrar en vigor aquesta Llei no estiguin constituïdes o no es constitueixin com a societats anònimes o de responsabilitat limitada i que tinguin per objecte la producció o l’intercanvi de béns o de serveis per al mercat es consideren societats col•lectives i es regeixen per les disposicions del Reglament de societats mercantils, aprovat pel Consell General en la sessió del 19 de maig de 1983. Tots els seus socis responen solidàriament i il•limitadament al compliment dels deutes socials de forma subsidiària  respecte de la societat. Queden exceptuades les cooperatives constituïdes a l’empara de la Llei de cooperatives del Principat d’Andorra, les quals es regiran per la indicada norma legal.”
Disposició addicional segona
S’afegeix un nou article 24 ter a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de l’impost de societats.
“Article 24 ter. Règim especial de societats cooperatives
1. A les societats cooperatives regulades a la Llei de cooperatives del Principat d’Andorra tenen la consideració de despesa, per determinar el rendiment net de l’activitat, tindran la consideració específica de despesa deduïble a efectes de determinar la base de tributació de les societats cooperatives, les següents:
a) l’import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desenvolupament de la cooperativa;
b) l’import de les bestretes laborals dels socis treballadors i els socis de treball;
c) les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa;
d) els interessos que es deuen als socis per les aportacions al capital social, als obligacionistes i als altres creditors;
e) les dotacions que anualment acordi l’assemblea del Fons d’Educació i Promoció Cooperativa;
f) les quantitats destinades a amortització;
g) qualsevol altra que en determini aquesta Llei per a les persones jurídiques.
2. El rendiment net de l’activitat de les societats cooperatives, determinat conforme a aquesta Llei, es minorarà amb el 50% de les quantitats aportades obligatòriament al Fons de Reserva Obligatòria. Efectuada aquesta minoració s’obtindrà la base de tributació.
3.- Efectuades les operacions anteriors, les cooperatives es beneficiaran d’una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent als resultats cooperatius.
L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix el paràgraf anterior està subjecta al compliment per les cooperatives dels condicionants següents:
a) Que distribueixi els excedents i imputin les pèrdues de l’exercici d’acord amb els criteris continguts a la Llei de cooperatives del Principat d’Andorra.
b) Dotar el Fons d’Educació i Formació Cooperativa i al Fons de Reserva Obligatori amb els percentatges previstos a la Llei de cooperatives del Principat d’Andorra, i aplicar aquests fons d’acord amb el destí regulat legalment.
c) Que els membres dels òrgans socials siguin socis i exerceixin els seus càrrecs gratuïtament.”
Disposició transitòria
Les societats que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei vinguin emprant en la seva denominació social o en el seu gir i tràfic el mot “cooperativa” disposaran de dos anys a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per transformar-se en cooperativa. Les societats que transcorregut aquest termini no s’hagin transformat hauran de cessar en l’ús del mot “cooperativa” en la seva denominació o en qualsevol expressió que porti a confusió sobre la seva forma social.
Disposició final primera
Es faculta expressament al Govern perquè en el termini de dos mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi les modificacions necessàries del  Reglament de societats mercantils vigent per fer-lo conforme amb la present Llei, i els reglaments necessaris per a l’aplicació d’aquesta Llei.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de trenta dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 2 de juny del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Ladislau Baró Solà, president del Grup Parlamentari Demòcrata, registrat en data 29 de maig del 2014, sota el títol Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de matrimoni, i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit sota la qualificació de Proposició de llei qualificada.
2. D'acord amb l'article 103.2, ordenar la seva publicació, i remetre-la al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri. El Govern haurà d'evacuar el seu informe per tot el dia 25 de juny del 2014, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 2 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora   
Síndic General

Proposició de llei qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de matrimoni
Exposició de motius
La història és un procés d’ampliació de l’àmbit de llibertats. Dins d’aquest procés s’ha d’interpretar la tendència, creixent en el Dret comparat, a igualar l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni amb el d’aquelles del mateix sexe que també s’han casat formalitzant la seva unió.
L’ordenament jurídic andorrà no pot quedar al marge d’aquesta evolució, a la qual urgeix atorgar un reconeixement normatiu. Amb aquesta finalitat, cal partir d’un fet decisiu: que l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni i el de les persones del mateix sexe que han formalitzat la seva unió ha d’ésser idèntic. Per aquesta raó, així com per motius d’economia legislativa, convé regular dins de la mateixa llei el matrimoni i la unió civil, ja que els seus efectes han d’ésser iguals, fins al punt que es pugui dir amb idèntic fonament, tant dels qui han contret matrimoni com dels qui han formalitzat unió civil, que estan casats.
És per aquesta raó que un canvi tan important es porta a terme per un procediment senzill com és la modificació de la vigent Llei qualificada del matrimoni, que es declara aplicable en tot a la unió civil, excepció feta del títol III referent al matrimoni canònic, sense necessitat de referències o remissions explícites. S’ha de ponderar l’absurd que seria bastir una nova llei reguladora en exclusiva de les unions civils, que necessàriament hauria de repetir article per article la Llei del matrimoni amb la finalitat d’igualar els respectius estats civils dels sotmesos a cada una d’elles. D’altra banda, aquesta Llei també obre la porta a l’adopció per part de les parelles unides civilment, d’acord amb el que estableix l’article 3 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996.
Un darrer aspecte a remarcar és la plena subsistència i vigència de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, tant pel que fa les parelles de diferent sexe com pel que fa a les parelles del mateix sexe, ja que no es pot pretendre que l’admissió de la unió civil amb efectes idèntics al matrimoni privi de sentit a la unió estable de parella del mateix sexe. Defensar el contrari seria tant com obligar a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil, a les parelles del mateix sexe que tan sols volen viure com a tals, sense establir cap mena de vincle formal entre els seus membres.
Aquesta Llei qualificada conté un sol article, que modifica l’article 1 de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995, una disposició derogatòria i una final.
Article1
Es modifica l’article 1 de la Llei qualificada de matrimoni de 30 de juny de 1995, que queda redactat en els termes següents:
Article 1
1. L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni entre ells i a fundar una família, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
2. Dues persones del mateix sexe tenen també dret a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil entre elles, amb els mateixos efectes que el matrimoni, i a fundar una família d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
3. Les disposicions d’aquesta Llei, a excepció del títol III, són aplicables a les unions civils de dues persones del mateix sexe sense necessitat de referència o remissió explícita en cada cas, atès que els estats civils, com a casats, dels cònjuges que han contret matrimoni o que han formalitzat una unió civil es consideren idèntics.
 
4. La família, fundada per un matrimoni o per una unió civil, és l’element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l’Estat.
5. Els units civilment poden adoptar d’acord amb l’article 3 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les normes o disposicions legals de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix aquesta Llei.
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5- ALTRA INFORMACIÓ
5.3 Altres
Edicte
Per acord de la Sindicatura, de data 28 de maig del 2014, es procedeix a convocar un concurs públic per a l’adjudicació del disseny i edició del llibre corresponent a la nova edició del Politar Andorrà.
Les empreses o professionals interessats a participar al concurs poden retirar el plec de bases i el CD adjunt a la Secretaria General del Consell General.
Les ofertes s'han de presentar en dos sobres tancats i lacrats a la Secretaria General del Consell General, abans de les 15.00h del dia 7 de juliol del 2014.
L'obertura dels plecs s'efectuarà dimarts dia 8 de juliol del 2014, a les 10.00h en presència de tots els representants de les empreses participants que desitgin assistir-hi.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 2 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora   
Síndic General


Edicte
Per acord de la Sindicatura, de data 2 de juny del 2014, es procedeix a convocar un concurs públic per a l’adjudicació del servei de vigilància, seguretat, gestió i manteniment de la centralització d’alarmes, controls d’accés i cctv dels edificis i instal•lacions del Consell General.
Les empreses o professionals interessats a participar al concurs poden retirar el plec de bases a la Secretaria General del Consell General.
Les ofertes s'han de presentar en dos sobres tancats i lacrats a la Secretaria General del Consell General, abans de les 15.00h del dia 14 de juliol del 2014.
L'obertura dels plecs s'efectuarà el dimarts dia 15 de juliol del 2014, a les 10.00h en presència de tots els representants de les empreses participants que desitgin assistir-hi.
Per a la resolució de dubtes i aclariments respecte el contingut tècnic del plec de bases, el dijous dia 26 de juny, a les 8.30h, es durà a terme una reunió informativa a la sala de premsa del Consell General.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 2 de juny del 2014

Vicenç Mateu Zamora   
Síndic General

 

Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044