Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Newsletters / Butlletí del Consell General / BCG 42/2016, 20 juny 2016

BCG 42/2016, 20 juny 2016

Facebook icon Twitter icon Forward icon

BCG 42/2016

 

 

Butlletí
del
Consell General

Núm. 42/2016

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

SUMARI

 

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei 

Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en relació al Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals.              

Publicació de l'informe de la Ponènciai l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.         

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i obertura del termini de presentació d’esmenes.         

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, i obertura del termini de presentació d’esmenes.  

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 20 de juny del 2016, relatives al subministrament de les vacunes contra la meningitis B al Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 0894). 

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives als problemes a l'hora d'utilitzar l'oficina virtual de tributs.              

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la titularitat al registre del NIC de www.salodelvideojoc.com i www.andorravideogameparty.com.               

4.8 Propostes d'acord, propostes de resolució i mocions

Publicació de la Moció instant al Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats abans del seu enviament al departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, abans del 31 de desembre del 2016, presentada pels M. I. Srs. Jordi Gallardo Fernández, Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.                                

Publicació de la Moció instant al Govern que en la propera modificació d'estatuts de la societat andorrana Turisme SAU que el Govern vol entrar a tràmit parlamentari al Consell General, s’impulsi la modificació de la composició del Consell d’Administració de manera que 2 dels seus representants siguin escollits per dues terceres parts del Consell General, essent aquests acreditats experts del sector turístic, i fins a 2 representants més del Consell d’Administració siguin escollits entre els 7 comuns d'Andorra, presentada pels M. I. Srs. Josep Pintat Forné, Jordi Gallardo Fernández, Joan Carles Camp Areny, Ferran Costa Marimon, Josep Majoral Obiols, Judith Pallarés Cortés, Carine Montaner Raynaud i Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.            

Publicació de la Moció instant al Govern a modificar el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social en el sentit de revocar el punt c) de l'Article 10.1 publicat al BOPA número 43 del 3 de juny del 2015, en un termini màxim d'un mes, presentada pels M. I. Srs. Pere López Agràs, Rosa Gili Casals i Gerard Alís Eroles, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt.                                              

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió ordinària del Consell General pel dia 28 de juny del 2016.      

5.3 Altres

Publicació de l'informe de la Comissió tècnica, prevista en la Disposició Transitòria Tercera de la Constitució, per fer efectiu el traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra.       

Publicació d’un Edicte per a la contractació mitjançant concurs públic d’una persona titulada superior pels serveis generals del Consell General.                                                      

 

 

 

 

 


2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Edicte

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en relació al Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Informe de la ponència de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

El M.I. Sr. Miquel Aleix Areny, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient el dia 23 de maig del 2016, a la vista del Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals

Exposició de motius

La Llei de tinença i de protecció d’animals, del 30 de juny de 1998, va establir les bases per al desplegament reglamentari en l’àmbit de la conservació de la fauna salvatge i la protecció dels animals domèstics.

Durant catorze anys va esdevenir un instrument útil per donar resposta a la necessitat, les inquietuds i els problemes inherents en aquest àmbit, i va permetre assolir de manera satisfactòria els objectius que el legislador s’havia fixat inicialment.

Nogensmenys, els canvis significatius en el camp de la protecció i el benestar animal van fer necessari revisar i adaptar aquell primer text a la nova situació. Així, es tramitava i s’aprovava la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals, el 12 de juliol del 2012, i s’obtenia un text més modern i que tenia en compte les noves situacions plantejades al voltant de la tinença dels animals i especialment en la dels animals de companyia. Transcorreguts poc més de tres anys des de l’aprovació de la Llei 13/2012, s’ha evidenciat un increment en les inquietuds manifestades per la ciutadania al voltant de les temàtiques referents a la tinença i la protecció dels animals. El contingut actual de la Llei no permet a l’Administració donar una resposta diligent a algunes d’aquestes qüestions, alhora que les demandes provinents de la societat civil cap a l’Estat fan convenient revisar alguns dels preceptes de la norma actual.

El concepte de benestar animal presenta una dimensió social evident i la manera com els estats l’implementen constitueix un indicador real de mesura de la maduresa d’un país. La constatació de comportaments, pràctiques i actituds contràries a l’objectiu de preservació del benestar animal i la manca d’eines legals per fer-hi front han motivat el treball de modificació de la Llei 13/2012 per dotar el nou text de tots els elements necessaris per respondre de forma eficient i decidida en els casos en què els animals són víctimes d’actes que els causen patiment físic o psíquic i, alhora, prevenir qualsevol actuació que pugui ser considerada com a maltractament.

Així, el nou text, en el títol I, referent a les disposicions generals, millora la descripció de l’àmbit d’aplicació de la Llei amb referència a les espècies de fauna salvatge autòctona per tal de remarcar que les espècies caçables i de pesca estan sotmeses al que disposa aquesta norma quant a protecció, tinença, tracte, maneig, comerç i aprofitament. Pel que fa a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, així com el transport de peces objecte de la caça o de la pesca, es regulen per les normes específiques en la matèria. S’incorpora també un seguit de noves definicions en relació amb els conceptes de patiment i maltractament així com una actualització dels drets i els deures de propietaris d’animals i de les seves relacions amb l’Administració general. A la vegada, la incorporació de nous apartats en l’articulat d’actuacions i activitats prohibides permetrà donar resposta a les exigències actuals en matèria de benestar animal.

El títol II ha mantingut pràcticament el mateix contingut, però ha eliminat la possibilitat d’experimentar amb animals excepte en determinats supòsits, per adaptar-se als preceptes vigents a la Unió Europea.

El títol III crea la gatera oficial, instal·lació pública encarregada d’acollir els gats que es troben en situació d’abandonament per tal de facilitar-ne l’adopció. Es disposa així d’un conjunt d’instal·lacions formades per la gossera i la gatera oficials que permetran gestionar adequadament els casos en què un animal de companyia ha de ser donat en adopció o bé s’ha extraviat i ha de ser mantingut en residència fins que es recuperi.

Els canvis introduïts als títols IV i V, “Fauna salvatge” i “Inspecció i control”, respectivament, estan motivats per la necessitat de concretar alguns aspectes relatius a la conservació i protecció dels hàbitats de les espècies protegides, millorar els procediments administratius que fan referència a la importació i l’exportació d’espècies de fauna salvatge, la regulació de les activitats que poden afectar espècies de la fauna salvatge en períodes crítics del seu cicle vital i dotar el ministeri responsable de la fauna de la competència per a la vigilància i el control de les activitats i instal·lacions relacionades amb la fauna salvatge.

El text inclou un nou títol VI relatiu a la taxa per l’emissió d’autoritzacions i certificats oficials relacionats amb el contingut de l’article 5 i de l’article 10 de la Llei que preveuen la necessitat per part de l’Administració d’autoritzar certs moviments d’animals o de productes derivats així com les instal·lacions considerades nuclis zoològics, mitjançant la formalització d’actes oficials.

Pel que fa al títol VII, “Infraccions i sancions”, s’ha actualitzat d’acord amb les modificacions aportades al conjunt del text i s’ha efectuat la inclusió de supòsits d’infracció que no havien estat tipificats.

D’altra banda, amb l’objectiu de permetre una gestió àgil dels registres genealògics de raça, s’introdueix en el text una disposició final que modifica la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària, que permet a entitats degudament acreditades la cessió, per part del Govern, de la gestió dels registres genealògics.

Aquesta modificació, i especialment la tipificació de les conductes sancionades administrativament així com les sancions previstes, han comportat així mateix la modificació, mitjançant la corresponent disposició final que, per l’afectació als drets fonamentals dels ciutadans ha d’adoptar el rang de disposició qualificada, dels articles 297, 298 i 502 del Codi penal amb la finalitat de castigar les actuacions més greus amb penes efectives i dissuasives i, per tant, proporcionals a la gravetat dels fets que s’hi descriuen. També s’hi ha incorporat sancions complementàries per prevenir en un futur qualsevol comissió ulterior dels fets així com el comís de l’objecte del delicte.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona, incloses les espècies caçables i de pesca, així com els seus productes o parts derivades, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d'acord amb l'article 1.2.

Als efectes d’aquesta Llei, s’inclouen dins la categoria d’animals de companyia els animals d’assistència i de teràpia.

2. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, que es regulen per disposicions particulars.

Article 2. Finalitat i principis

1. La finalitat d’aquesta Llei és assolir el nivell màxim de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

2. Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari. Han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

3. Ningú no pot provocar patiments ni maltractaments als animals.

4. Els animals de companyia no poden ser objecte d’embargament en cap procediment judicial.

Article 3. Definicions

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

a) Animals de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure.

b) Animals de renda: tots els animals domèstics que es produeixen, reprodueixen, engreixen i en general es crien per obtenir productes o per prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum o per a la comercialització.

c) Animals domèstics: els animals de companyia i els animals de renda.

d) Fauna salvatge autòctona: es defineixen com a espècies de la fauna autòctona el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals que són originaris d’Andorra o bé s’hi han introduït i actualment viuen i es reprodueixen de forma natural en estat salvatge, inclosos els que hi hibernen o hi són de pas.

e) Fauna no autòctona: comprèn el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals originaris de fora de l’Estat andorrà que viuen en règim de llibertat o que es mantenen en captivitat en col·leccions zoològiques o en règim de domesticació a la llar com a mascotes, ja siguin exemplars individuals o en lots. Se n’exclouen els animals de companyia i els animals de renda definits en aquest article.

f) Animal salvatge en captivitat: exemplar de la fauna salvatge autòctona o no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri, independentment que es trobi en règim de domesticació a la llar o en instal·lacions específiques.

g) Animal ensalvatgit: animal de companyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones.

h) Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària, una vegada transcorregut el termini establert a la normativa vigent per ser recuperat.

i) Animal salvatge urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies que s’han de determinar per via reglamentària.

j) Nucli zoològic: agrupacions zoològiques per exhibir animals, les instal·lacions per mantenir animals, els establiments de venda i cria d’animals, els centres de recollida d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària.

k) Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar servei i assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de forma demostrable.

l) Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu.

m) Associació de protecció i defensa dels animals: entitat sense afany de lucre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir els animals.

n) Patiment físic: estat en el qual hi ha dolor, entès com l'experiència sensorial aversiva que produeix accions motores protectores i que donen com a resultat l'aprenentatge per evitar-lo, cosa que pot modificar trets de conducta específics de l’espècie, com ara la conducta social, o bé estat en el qual s’evidencien lesions físiques, com ara talls, cremades, hematomes, fractures o altres ferides, la consideració de les quals pot provocar una pèrdua de l’estat de salut, de la integritat física o, fins i tot, la mort.

o) Patiment psíquic: estat en el qual es produeixen signes d’ansietat i temor, com són vocalitzacions d’angoixa, lluita, intents de fuga, agressions defensives o redirigides, respostes de paralització o immobilització, salivació, panteix, micció, defecació, buidament dels sacs anals, dilatació de pupil·les, taquicàrdia o contraccions reflexes de la musculatura esquelètica que originen tremolor i altres espasmes musculars.

p) Maltractament: acció mitjançant la qual, de forma voluntària o inclús per negligència, es provoca un patiment físic o psíquic a un animal.

q) Tinença d’animals: la possessió, de forma temporal o permanent, d’animals de qualsevol tipus amb ànim de lucre o sense.

Article 4. Obligacions dels propietaris i dels posseïdors

1. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar les mesures sanitàries i de transport reglamentàries i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie.

2. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que l’animal pugui ocasionar a les persones i als béns públics o privats.

3. Els propietaris d’animals inclosos a la llista d’espècies que, a aquest efecte, s’estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances amb una companyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l’animal pugui ocasionar a tercers.

4. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació d’adoptar les mesures necessàries perquè l’animal no embruti les vies i els espais públics i les propietats de titularitat privada i de retirar-ne immediatament les matèries fecals.

5. Qualsevol persona que sigui posseïdora d’un animal té l’obligació de declarar-ne les cadellades o les cries al registre corresponent.

Esmena 1                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 4 punt 1 amb el redactat següent:

“1. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar les mesures sanitàries i de transport establertes reglamentàriament i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie.”

MOTIVACIÓ: millora el redactat.

Article 5. Transport, importació i exportació

1. El transport, la importació i l’exportació d’animals domèstics vius i pel que fa a les espècies de fauna salvatge autòctona i no autòctona, dels animals vius o morts i dels productes o parts derivats, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d’acord amb l’article 1.2, queden subjectes al que s’estableix en els punts següents.

2. Tota importació requereix l’autorització d’entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització d’entrada es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.

3. Tota exportació requereix l’autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització de sortida es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.

4. Durant el transport, els animals han de disposar d’un espai adaptat a les condicions de l’espècie. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes. En la càrrega i la descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o patiments.

Esmena 2                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 5 amb el redactat següent:

“Article 5. Transport, importació i exportació

1. La importació i l´exportació d´animals de renda vius i pel que fa a les espècies de fauna salvatge autòctona i no autòctona, dels animals vius o morts i dels productes o parts derivats, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d´acord amb l´article 1.2, queden subjectes al que s´estableix en els punts següents.

2. Tota importació requereix l´autorització d´entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L´autorització d´entrada es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s´estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l´import corresponent.

3. Tota exportació requereix l´autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L´autorització de sortida es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s´estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l´import corresponent.

4. Durant el transport, els animals tant de renda com de companyia han de disposar d’un espai adaptat a les condicions de l’espècie, i han de rebre alimentació i beure a intervals regulars. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes. En la càrrega i la descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o patiments.”

MOTIVACIÓ: es proposa el redactat presentat per a major seguretat jurídica, ja que entenem que l´esperit del redactat inicial pel que fa a les importacions i exportacions únicament es aplicable als animals de renda i no als de companyia. Així mateix es vol deixar clar que el transport en les degudes condicions s´aplica tant als animals de companyia com als de renda, tal i com queden establertes en legislacions comparades, cal deixar clar que cal cobrir les necessitats bàsiques durant el transport.

Article 6. Actuacions prohibides

Estan prohibides les actuacions següents:

1. Maltractar o agredir físicament els animals, utilitzar estris o elements de càstig o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui patiments físics o psíquics.

2. Abandonar un animal.

3. Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic i sanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

4. Mantenir-los en vehicles, caixes de transport o remolcs com a allotjament habitual.

5. Mantenir-los en estat de desnutrició o assedegats sense una prescripció facultativa.

6. Mantenir-los durant la major part del dia en jardins, terrasses, patis o balcons sense que disposin d’un indret accessible on protegir-se de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes, i sense disponibilitat d’aigua i menjar, d’acord amb les seves necessitats.

7. Les intervencions quirúrgiques destinades a modificar l’aparença d’un animal de companyia o amb altres finalitats no curatives i, en particular, l’amputació de la cua, l’amputació de les orelles, la secció de les cordes vocals, l’ablació de les ungles i de les dents i qualsevol intervenció de caire estètic sense prescripció facultativa.

8. Donar-los com a premi o en compensació d’altres adquisicions.

9. Vendre’ls o cedir-los en adopció a menors d’edat no emancipats sense l’autorització del pare, la mare o el tutor i a persones incapacitades sense l’autorització del seu representant legal.

10. La venda ambulant d’animals fora de les fires i els mercats legalitzats.

11. Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o en desacord amb les característiques dels animals, o sobreexplotar-los fins a posar-ne en perill la salut.

12. Subministrar-los o aplicar-los substàncies no permeses amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment, la producció o canviar-ne l’aparença física.

13. Alienar a títol onerós o gratuït animals amb una destinació diferent del sacrifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagioses en període d’incubació.

14. Exhibir-los de forma ambulant com a reclam.

15. Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells, d’acord amb el que estableix el reglament corresponent.

16. Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fum i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

17. Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

18. L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.

19. L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

Esmena 3                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 6 punt 5 amb el redactat següent:

“5. Mantenir-los sense menjar i/o beure sense disposar d’una prescripció facultativa que indiqui les condicions del tractament”.

MOTIVACIÓ: no és el mateix que per una causa mèdica calgui estar sense menjar i/o beure, la desnutrició i tenir els animals en estat d’assedegats representa un dèficit en les condicions higiènic sanitàries de l’animal.

Esmena 4                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 6 punt 18 amb el redactat següent:

“18. L’accés dels animals a les propietats privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.”

MOTIVACIÓ:  es treu el concepte “públic” que queda incorporat en un punt de nova creació.

Esmena 5                                               D'addició

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa incorporar a l’article 6 un nou punt 19 amb el redactat següent:

“19. L’accés dels animals domèstics als espais, vies o propietats públiques sense les condicions establertes reglamentàriament”

MOTIVACIÓ: Els animals només haurien de poder accedir a les vies i espais públics quan siguin conduïts pels seus posseïdors de la forma establerta reglamentàriament i no constitueixin un perill per als transeünts o altres animals.

Article 7. Activitats prohibides

1. Es prohibeix l’ús d’animals en espectacles i altres activitats si els poden ocasionar patiment.

2. Es prohibeix el tir al gall, el tir al colom, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus i altres pràctiques similars.

3. Es prohibeixen els sacrificis d’animals en espais públics.

Article 8. Estada d’animals en establiments de concurrència pública i en transports d’ús públic

Els propietaris d’establiments de concurrència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l’accés i la permanència d’animals, excepte si es tracta d’animals que procurin una assistència a persones discapacitades o bé assistència personal acreditada o assistència terapèutica o als serveis públics. Aquesta excepció s’aplica a animals que es trobin en actiu i acompanyats per l’usuari, així com a animals en procés d’ensinistrament acompanyats per l’instructor. Tant l’usuari com l’instructor han de poder justificar mitjançant la documentació oportuna l’ús de l’animal en el procés d’assistència.

L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a qualsevol activitat alimentària es regula mitjançant les normes vigents en matèria de seguretat alimentària.

Es prohibeix la circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques, exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

Esmena 6                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 8 amb el redactat següent:

“Article 8. Estada d’animals en espais públics, establiments de concurrència pública i en transports d’ús públic

Els animals domèstics podran accedir als espais públics sempre que es respectin les formes d’accés i permanència establertes de forma reglamentaria.

Els propietaris d’establiments de concurrència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l’accés i la permanència d’animals, excepte si es tracta d’animals que procurin una assistència a persones discapacitades o bé assistència personal acreditada o assistència terapèutica o als serveis públics. Aquesta excepció s’aplica a animals que es trobin en actiu i acompanyats per l’usuari, així com a animals en procés d’ensinistrament acompanyats per l’instructor. Tant l’usuari com l’instructor han de poder justificar mitjançant la documentació oportuna l’ús de l’animal en el procés d’assistència.

L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a qualsevol activitat alimentària es regula mitjançant les normes vigents en matèria de seguretat alimentària.

Es prohibeix la circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques, exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.”.

Article 9. Sacrifici dels animals i controls especials

1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim.

2. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.

3. Correspon al Govern establir reglamentàriament les normes de sacrifici.

4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d’animals de renda criats a casa, per a l’autoconsum, es poden sacrificar pels sistemes tradicionals.

5. En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per fer-ne el control i eventualment el sacrifici.

6. Es prohibeix sacrificar animals de companyia a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris, sanitaris o comportamentals, amb el diagnòstic previ d’un veterinari, assistit d’un equip professional legalment establert.

Esmena 7                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 9  el punt 1 i incorporar un nou punt 7 amb el redactat següent:

“1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes ràpids e indolors que provoquin la pèrdua de consciencia immediata i que impliquin el patiment mínim.

7. En casos excepcionals i de forma justificada si una persona en cas d´atac d´un animal domèstic es veiés obligada per a defensar-se a donar mort a l´animal , es considerarà legítima defensa i no serà punible.

MOTIVACIÓ: s’han d’aplicar tècniques en el sacrifici d’animals que assegurin que no pateixin de cap manera. En quan al punt 7, es considera que actualment existeix un buit legal en la matèria i es creu convenient d´incloure a la present llei aquesta possibilitat.

Article 10. Nuclis zoològics

1. Amb la finalitat d’assegurar el manteniment de les condicions d’habitabilitat, higièniques i sanitàries i de protecció adequades a les diferents espècies, els centres i els establiments que alberguin, comerciïn, tractin o on es reprodueixin animals, tant domèstics com salvatges, s’han de registrar com a nuclis zoològics.

2. Queden exclosos, pel que fa a l’apartat anterior, els animals de renda, tal com es defineixen a l’article 3.b), i que queden previstos al capítol segon del títol III.

3. A l’efecte d’aplicar els apartats anteriors, es crea el Registre de Nuclis Zoològics, que depèn dels ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna. En aquest Registre s’han d’inscriure els centres i els establiments d’animals següents, la ubicació dels quals ha de ser degudament autoritzada pel comú corresponent:

a) Nuclis que alberguin animals domèstics.

b) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna autòctona.

c) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna no autòctona.

4. Per reglament, el Govern ha de classificar i establir les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic, segons els punts 1 i 2, les obligacions de funcionament, així com el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir.

5. Cada nucli zoològic ha de portar un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi entren i en surten; es crea, doncs, el llibre de registre, que ha d’estar a disposició de les autoritats competents sempre que ho requereixin.

Esmena 8                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 10 punt 5 amb el redactat següent:

“5. Cada nucli zoològic ha de portar un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi entren i en surten; es crea, doncs, el llibre de registre, que ha d’estar a disposició de les autoritats competents sempre que ho requereixin. La dades contingudes al llibre de registre vindran determinades reglamentàriament.”

MOTIVACIÓ: Ha de quedar clar quines dades són imprescindibles que continguin cada llibre de registre, i cal que es determinin de forma reglamentaria.

Article 11. Comís i aïllament

1. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna i les persones legalment autoritzades poden comissar els animals si hi ha indicis manifestos de maltractaments o tortures, si presenten símptomes d’agressió física o desnutrició o si es troben en instal·lacions inadequades.

2. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna poden ordenar l’aïllament o el comís dels animals si s’ha diagnosticat una malaltia transmissible a les persones o a altres animals, ja sigui per sotmetre’ls a un tractament curatiu adequat o bé per sacrificar-los si és necessari. Excepte que ho prevegin normes particulars, el sacrifici d’aquests animals no comporta cap indemnització ni pagament al propietari.

3. Els animals que hagin causat lesions a persones o a altres animals, així com els que siguin sospitosos de patir la ràbia, han de ser sotmesos a control veterinari durant catorze dies. El període d’observació té lloc a la gossera oficial o, en el cas d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que indiqui el ministeri responsable de la fauna. L’observació d’un animal agressor pot fer-se també al domicili del propietari sota la seva responsabilitat i amb un informe previ dels serveis veterinaris.

4. Les despeses ocasionades per la retenció, el control i el transport dels animals mencionats són a càrrec dels propietaris.

Esmena 9                                       De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 11 punt 3 amb el redactat següent:

“3. Els animals que hagin causat lesions a persones o a altres animals, així com els que siguin sospitosos de patir la ràbia, han de ser sotmesos a control veterinari o aïllament durant catorze dies. El període d’observació té lloc a la gossera oficial o, en el cas d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal•lacions que indiqui el ministeri responsable de la fauna. L’observació d’un animal agressor pot fer-se també al domicili del propietari sota la seva responsabilitat i amb un informe previ dels serveis veterinaris.”

MOTIVACIÓ: aclarir que en determinats casos cal l’aïllament de l’animal per assegurar la protecció de les persones.

Article 12. Associacions de protecció i defensa dels animals

1. Són associacions de protecció i defensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i que tinguin com a finalitat principal la defensa i la protecció dels animals.

2. Les associacions que compleixin els requisits legals vigents han de ser inscrites en un registre creat a aquest efecte. El Govern pot atorgar-los el títol d’entitats col·laboradores i pot convenir-hi la realització d’activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals.

3. Aquestes associacions poden instar que es duguin a terme inspeccions en els casos concrets en què hi hagi indicis d’irregularitats. Les associacions tenen la consideració d’interessades en els procediments sancionadors establerts per aquesta Llei en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l’expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal.

4. El Govern pot establir ajuts per a les associacions que han obtingut el títol d’entitats col·laboradores, destinats a les activitats que duguin a terme amb relació a la protecció i la defensa dels animals, especialment per a l’execució de programes d’adopció d’animals de companyia en famílies qualificades, en la promoció de campanyes i programes d’esterilització d’animals de companyia, i també la promoció de campanyes de sensibilització de la ciutadania.

Títol II. Sanitat

Article 13. Control sanitari

1. El Govern ha de vetllar especialment pel control de les malalties infectocontagioses i parasitàries en tot tipus d’animals que puguin comportar un perjudici per a les persones i per a les poblacions animals, i està facultat per adoptar les mesures necessàries per preservar la salut pública i la salut animal.

2. El control sanitari de tota mena d’animals correspon als serveis veterinaris oficials.

Esmena 10                                             D'addició

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa incorporar a l’article 13 un nou punt 3 amb el redactat següent:

“3. Reglamentàriament s’ha d’establir les vacunacions obligatòries que han de disposar els animals.”.

Article 14. Epizoòties i zoonosis

1. El Govern, mitjançant un reglament, ha d’establir la llista de les malalties de declaració obligatòria específiques dels animals que siguin molt difusibles o difícils de combatre (epizoòties) i les malalties dels animals que constitueixen perill per a la població humana (zoonosis).

2. El ministeri responsable de l’agricultura i el ministeri responsable de la sanitat han de proposar al Govern l’actualització periòdica de la qualificació d’aquestes malalties i establir-ne les revisions i les inspeccions que cal fer com a mesura preventiva.

3. S’han d’establir reglamentàriament les mesures pertinents per combatre i controlar tant les epizoòties com les zoonosis.

4. El ministeri encarregat de la sanitat ha de comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura qualsevol cas de zoonosi detectat en persones perquè s’instaurin al més aviat possible les mesures de prevenció i de control.

5. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de comunicar al ministeri encarregat de la sanitat qualsevol cas de zoonosi detectat en animals perquè s’instaurin tan aviat com sigui possible les mesures de prevenció i de control.

Article 15. Comunicació de malalties

1. Els veterinaris legalment establerts han de comunicar tan ràpidament com sigui possible al Departament d’Agricultura l’existència de qualsevol de les malalties de declaració obligatòria i atenir-se en tot moment al que ordeni l’autoritat pertinent.

2. Els propietaris d’animals, i qualsevol ciutadà, si sospiten que un animal està infectat per les zoonosis o epizoòties que hagin estat determinades de declaració obligatòria, tenen l’obligació de fer-ho saber als serveis veterinaris oficials.

Article 16. Experimentació

Els aspectes relacionats amb la tinença i la protecció dels animals utilitzats en procediments d’experimentació són regulats per la legislació específica en la matèria. Aquesta legislació ha de complir, com a mínim, els principis de benestar animal previstos en aquesta Llei. Es prohibeix qualsevol procediment d’experimentació animal en altres camps que no siguin la investigació mèdica i les proves de seguretat dels fàrmacs.

Article 17. Exposicions, concursos i qualsevol manifestació amb presència d’animals

1. Tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals necessita les autoritzacions del Comú concernit per a l’acte organitzat, com la del ministeri o els ministeris concernits. Les fires tradicionals de caràcter parroquial se segueixen organitzant segons el costum, amb una comunicació prèvia al ministeri o als ministeris concernits perquè posin a disposició dels comuns els serveis necessaris per al compliment d’aquesta Llei.

2. La persona o entitat organitzadora d’una exposició, concurs o qualsevol altra manifestació amb presència d’animals ha de disposar dels mitjans i recursos suficients per al compliment d’aquesta Llei així com de les condicions específiques que s’estableixen en les autoritzacions oficials.

3. En tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals, el propietari o la persona responsable dels animals  ha d'assegurar-ne el benestar i la seguretat.

Títol III. Condicions de tinença

Capítol primer. Condicions de tinença dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

Article 18. Identificació i registre dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

1. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció s’ha de lliurar identificat.

2. La identificació s’efectua pels sistemes i amb les característiques de l’animal que s’estableixin reglamentàriament i l’ha de fer un veterinari legalment establert.

3. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat s’ha d’identificar segons els terminis que es fixen reglamentàriament.

4. Qualsevol veterinari ha de comunicar al propietari d’un animal no identificat l’obligació d’identificar-lo. En cas de refús, el veterinari ha de notificar el fet al registre corresponent.

5. Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al registre corresponent en els terminis que es fixen reglamentàriament.

6. Es crea el Registre d’Animals de Companyia sota la tutela del Departament d’Agricultura. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.

7. Es crea el Registre d’Animals Salvatges en Captivitat sota la tutela del ministeri responsable de la fauna. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.

8. L’adquisició, el reconeixement, la suspensió i pèrdua de la condició de gos d’assistència, l’acreditació i la identificació s’estableixen reglamentàriament.

Article 19. Estada d’animals en establiments públics, en transports d’ús públic i la seva circulació en vies públiques

1. L’accés i la permanència d’animals en establiments i transports d’ús públic definits a l’article 8, sense perjudici del que disposa aquest article, o sempre que el propietari no ho hagi prohibit, i la seva circulació per espais públics comporten el compliment dels requisits següents: portar collar i anar subjectes amb una corretja o cadena o disposar d’un mitjà de contenció específic per a l’espècie considerada.

2. Han de portar morrió els gossos la perillositat dels quals sigui raonablement previsible ateses la seva natura i les seves característiques.

Esmena 11                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 19  amb el redactat següent:

“Article 19. Estada d’animals domèstics en establiments públics, en transports d’ús públic i la seva circulació en vies públiques

1. L’accés i la permanència d’animals domèstics en espais, establiments i transports d’ús públic definits a l’article 8, sense perjudici del que disposa aquest article, la seva circulació per espais públics comporten el compliment dels requisits següents: portar collar i anar subjectes amb una corretja o cadena o disposar d’un mitjà de contenció específic per a l’espècie considerada.

2. Han de portar morrió els gossos la perillositat dels quals sigui raonablement previsible ateses la seva natura i les seves característiques determinades a l’article 20, i no podran ser conduits per menors de 16 anys.”

MOTIVACIÓ: l’accés dels animals domèstics no s’ha de limitar als espais públics ni als transports públics sempre i quan respectin les condicions establertes.

Article 20. Gos perillós

1. D’acord amb aquesta Llei, un gos es considera perillós quan, sense cap tipus de provocació ni malícia, mossega o ataca una persona que es comporta pacíficament i d’acord amb la llei, o bé un altre animal el posseïdor del qual respecta la llei, i els causa una lesió que comporti una intervenció mèdica o veterinària. També es considera perillós quan, a l’exterior de l’habitatge o del vehicle del seu posseïdor, o bé a l’exterior d’una propietat privada degudament tancada, mossega o ataca una persona o un altre animal, o bé manifesta d’una forma evident agressivitat vers una persona que es comporta pacíficament i segons la llei.

2. El procediment per determinar si un gos és perillós i l’aplicació de les mesures de control dels gossos perillosos es fixen reglamentàriament.

3. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, el Govern estableix una reglamentació específica pel que fa als gossos d’atac i els gossos de guarda o defensa.

Esmena 12                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 20  amb el redactat següent:

“Article 20. Gos perillós o potencialment perillós

1. D’acord amb aquesta Llei, un gos es considera perillós quan, sense cap tipus de provocació ni malícia, mossega o ataca una persona que es comporta pacíficament i d’acord amb la llei, o bé un altre animal el posseïdor del qual respecta la llei, i els causa una lesió que comporti una intervenció mèdica o veterinària. També es considera perillós quan, a l’exterior de l’habitatge o del vehicle del seu posseïdor, o bé a l’exterior d’una propietat privada degudament tancada, mossega o ataca una persona o un altre animal, o bé manifesta d’una forma evident agressivitat vers una persona que es comporta pacíficament i segons la llei.

2. Un gos es considerat potencialment perillós quan ha estat ensinistrat per l’atac i la defensa i que pertanyen a alguna de les races reconegudes o llur encreuament.

3. El procediment per determinar si un gos és perillós o potencialment perillós i l’aplicació de les mesures de control dels gossos perillosos es fixen reglamentàriament, així com les races reconegudes.

4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, el Govern estableix una reglamentació específica pel que fa als gossos d’atac i els gossos de guarda o defensa.”

MOTIVACIÓ: s’incorpora la definició de gos potencialment perillós.

Article 21. Sanitat

Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia o d’animals salvatges en captivitat estan obligats a complir les mesures sanitàries que estableixi el Govern.

Esmena 13                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 21  amb el redactat següent:

“Article 21. Condicions sanitàries obligatòries

Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia o d’animals salvatges en captivitat estan obligats a complir les mesures sanitàries que estableixi el Govern en quan a vacunació i tractament obligatori.”

MOTIVACIÓ: millora del redactat.

Article 22. Concursos i exposicions

1. Els locals destinats a concursos o exposicions han de disposar d’un local d’infermeria amb el material suficient per al veterinari i en el qual es puguin atendre els animals que necessitin assistència.

2. És obligatori, per a tots els animals que participin en concursos o exposicions, presentar la documentació que es deriva del desenvolupament d’aquesta Llei.

Article 23. Venda i exhibició pública

1. Els establiments dedicats a la venda d’animals, així com els particulars que efectuïn venda directa d’animals, han de complir, sense perjudici de les altres disposicions que els són aplicables, les normes següents:

a) Han de ser declarats nuclis zoològics als ministeris corresponents.

b) Han de dur un registre, a disposició dels organismes esmentats, en el qual constin les dades a les quals fa referència l’article 10.5.

c) Els animals s’han de vendre desparasitats, lliures de tota malaltia i identificats.

2. L’existència d’un servei veterinari dependent de l’establiment que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant malalties en fase d’incubació no detectades en el moment de la venda.

3. La venda en establiments comercials, la tinença i l’exhibició pública d’animals que provenen d’instal·lacions de cria en captivitat, amb finalitats comercials i degudament legalitzades, requereix, per cada animal, la possessió del certificat acreditatiu de l’origen, a més de la documentació que es pot estipular per via reglamentària.

Article 24. Abandonament

1. A fi d’evitar situacions degradants i per raons de salut i de seguretat pública, està prohibit abandonar els animals.

2. Es considera que un animal està abandonat quan no està identificat d’acord amb el que estableix l’article 18 d’aquesta Llei ni va acompanyat de cap persona. En aquest cas l’Administració s’ha de fer càrrec de l’animal i l’ha de retenir fins que sigui recuperat, cedit o sacrificat, tal com estableix l’article 9.6.

3. El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies naturals.

4. Si l’animal porta identificació, se n’ha d’avisar el propietari, que té un termini de deu dies per recuperar-lo, després d’abonar les despeses que ha originat el seu manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari no l’ha recuperat, l’animal es considera abandonat. En el cas de no ser localitzat el propietari en el termini de quinze dies naturals, el Govern publica l’avís corresponent al BOPA i un cop transcorregut el termini de quinze dies naturals des de l’endemà de la data de publicació, l’animal se sacrifica segons el que estableix l’article 9.6 o es dóna en adopció.

5. En el cas dels animals de la fauna salvatge en captivitat, el ministeri responsable de la fauna en decideix el destí en funció de les característiques individuals i d’espècie.

6. Els gossos que circulin lliurement fora dels nuclis habitats no es consideren animals abandonats i per a aquests casos s’aplica l’article 9.5.

Esmena 14                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – PS

Es proposa modificar el redactat de l’article 24, apartat 3 amb el següent text:

“3. El termini per recuperar un animal sense identificació és de quinze dies naturals.”

MOTIVACIÓ:

Considerem que el període atorgat en el projecte de llei per poder recuperar un animal sense identificació és insuficient.

Esmena 15                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – PS

Es proposa modificar el redactat de l’article 24, apartat 4 amb el següent text:

“4. Si l’animal porta identificació, se n’ha d’avisar el propietari, que té un termini de vint dies per recuperar-lo, després d’abonar les despeses que ha originat el seu manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari no l’ha recuperat, l’animal es considera abandonat. En el cas de no ser localitzat el propietari en el termini de quinze dies naturals, el Govern publica l’avís d’abandonament corresponent al BOPA.”.

MOTIVACIÓ:

En coherència amb l’esmena anterior, apugem el termini per recuperar un animal que estigui degudament identificat a vint dies.

Es proposa la supressió de la darrera part del redactat de l’apartat 4 del projecte de llei perquè considerem inadequat posar per llei l’obligatorietat de sacrificar l’animal i encara menys en un termini tancat de 15 dies.

Article 25. Servei de recollida, gossera oficial i gatera oficial

1. Correspon a l’Administració recollir els animals abandonats que circulin per les vies i els espais públics i transportar-los a la gossera o gatera oficials o, quan es tracti d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que designi el ministeri responsable de la fauna.

2. D’acord amb l’apartat anterior, correspon al Govern disposar de dependències d’acolliment temporal degudament condicionades segons el que estableix aquesta Llei.

3. El sacrifici, l’esterilització, la desparasitació i la vacunació d’aquests animals s’han de fer sota el control d’un veterinari oficial.

4. Els propietaris d’animals de companyia poden lliurar-los a la gossera o gatera oficials perquè siguin donats a terceres persones o sacrificats en les condicions establertes a l’article 9.6. Les despeses ocasionades pels animals mencionats són a càrrec del propietari.

5. El Govern pot cedir la gestió de la gossera oficial i de la gatera oficial, de forma conjunta o separada, d’acord amb la normativa vigent.

6. El funcionament de la recollida d’animals i la gestió de la gossera i la gatera es desenvolupen reglamentàriament.

Article 26. Residències i refugis per al manteniment temporal d’animals

1. Les residències d’animals de companyia, les escoles d’ensinistrament i les altres instal·lacions que alberguin animals domèstics de companyia s’han d’inscriure al Registre de Nuclis Zoològics corresponent com a requisit imprescindible per funcionar.

2. Les residències d’animals de companyia i les altres instal·lacions d’aquesta mena han de disposar del servei d’un veterinari legalment establert, encarregat de vigilar l’estat físic i sanitari dels animals residents. L’ingrés d’un animal en aquests centres únicament es pot fer després de verificar els documents d’identificació i els documents de vacunació corresponents.

3. Si un animal es posa malalt, el centre ho ha de comunicar immediatament al propietari o al responsable, el qual pot donar l’autorització per a un tractament veterinari o pot recollir l’animal.

4. Els titulars de residències d’animals o instal·lacions similars han de prendre les mesures necessàries per evitar contagis entre els animals residents i els del seu entorn, i comunicar als serveis veterinaris de l’Administració les malalties que siguin de declaració obligatòria.

Capítol segon. Condicions de tinença dels animals de renda

Article 27. Maneig

1. Les disposicions del títol I i del títol II d’aquesta Llei que fan referència a les condicions higièniques i sanitàries i de tracte s’apliquen al maneig d’animals de renda. Pel que fa a la sanitat, els animals de renda queden sotmesos a les disposicions i els reglaments vigents i als que es puguin aprovar en el futur.

2. Per poder acollir i allotjar animals, les corts, els estables i els altres allotjaments han de:

a) tenir una zona protegida del medi exterior;

b) estar ben ventilats;

c) reunir les condicions higièniques establertes reglamentàriament;

d) tenir les dimensions mínimes per animal, tant en superfície com en alçada, que es determinin reglamentàriament i que en tot cas permetin una permanència còmoda de l’animal;

e) disposar de tanques o altres mitjans que, sense ocasionar danys o molèsties físiques, evitin les fugues;

f) disposar de sistemes de proveïment d’aigua potable i de subministrament d’aigua a pressió i en quantitat suficient per a la neteja i l’evacuació de líquids residuals per a les espècies que ho requereixin.

Article 28. Padral

1. El Padral és el registre d’animals de renda que es crien a les explotacions que es troben dins el territori del Principat d’Andorra. S’adscriu al Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.

2. Tot animal de renda s’ha de registrar al Padral del Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.

3. El ministeri responsable de l’agricultura estableix reglamentàriament les normes que regeixen el Padral.

Esmena 16                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 28 amb el redactat següent:

“Article 28. Padral

1. El Padral és el registre d´animals de renda que es crien a les explotacions que es troben dins el territori del Principat d´Andorra. S´adscriu al Departament d´Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.

2. Tot animal de renda s´ha de registrar al Padral del Departament d´Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius. Queden exceptuats d´aquesta obligació els animals de granja criats per al consum propi, com les aus, conills, anyells, cabrits o porcs.

3. El ministeri responsable de l´agricultura estableix reglamentàriament les normes que regeixen el padral.”

MOTIVACIÓ: es proposa el redactat presentat per a major seguretat jurídica, i major claredat ja que entenem que l´esperit del redactat inicial pel que fa a al Padral es circumscriu als animals de tipus boví i equí essencialment per a un major control i prevenció de malalties.

Títol IV. Fauna salvatge

Article 29. Fauna autòctona

1. Es prohibeix molestar intencionalment la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació.

2. Es prohibeix capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècies de la fauna autòctona.

3. Es prohibeix capturar exemplars de la fauna autòctona amb finalitat comercial, per a exhibició pública i amb finalitat de cria en captivitat, exceptuant els casos previstos en l’article 30.6.

4. Amb la finalitat de minimitzar les molèsties a la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, s’estableix que les activitats audiovisuals, científiques, esportives i de lleure que puguin afectar la fauna salvatge autòctona requereixen l’autorització del ministeri responsable de la fauna. S’estableix per reglament les condicions en què s’autoritzen aquestes activitats basant-se en el grau d’amenaça de les espècies afectades especificat segons l’article 30.1 d’aquesta Llei i en la classificació de la sensibilitat de les zones en què es troben aquestes espècies. El ministeri responsable de la fauna classifica les zones en poc sensibles, sensibles i molt sensibles i les publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 30. Espècies protegides

1. La qualificació d’espècie protegida s’aplica a tota espècie animal de la fauna autòctona que requereixi una protecció especial. Les espècies protegides s’especifiquen reglamentàriament i se n’estableix el grau d’amenaça segons la classificació següent: espècie extingida, espècie en perill d’extinció, espècie amenaçada i espècie protegida.

2. La captura, la compra i la venda d’animals morts o vius pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’aquestes espècies, estan prohibides.

3. El ministeri responsable de la fauna pot autoritzar, amb finalitats culturals i de difusió de les campanyes de protecció i conservació de la fauna, l’exhibició d’exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’exemplars d’aquestes espècies.

4. El ministeri responsable de la fauna pot comissar els exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides que estan en possessió de particulars o que són exposats per a la venda o l’exhibició pública que infringeixin aquesta Llei.

5. Es prohibeix la destrucció dels hàbitats de reproducció de les espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie amenaçada” segons la reglamentació corresponent.

6. En condicions estrictament controlades, el ministeri responsable de la fauna pot autoritzar la captura en viu amb finalitats científiques no experimentals, culturals, de reproducció en captivitat, de repoblació o de reintroducció en altres zones, d’exemplars adults d’algunes de les espècies protegides vinculades a projectes de conservació. En casos excepcionals i amb els mateixos fins, es pot autoritzar també la recollida d’ous i de cries.

7. En cas d’animals morts o d’animals ferits que s’han de sacrificar perquè no s’aconsegueix que es recuperin, el ministeri responsable de la fauna en pot autoritzar la taxidèrmia i la permanència posterior en centres de caràcter científic, cultural i educatiu.

8. Només es permet la taxidèrmia als particulars si es demostra l’origen legal de l’animal i es disposa de l’autorització prèvia del ministeri responsable de la fauna. En cap cas no s’autoritza la comercialització dels animals naturalitzats.

9. Correspon al ministeri responsable de la fauna realitzar el seguiment dels danys produïts en béns privats i en territori andorrà, per espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie en perill d’extinció” segons la reglamentació que especifica les espècies protegides i estableix els graus d’amenaça segons l’article 30.1. El ministeri responsable de la fauna regula mitjançant reglament els procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per les espècies animals protegides especificades abans.

Article 31. Fauna no autòctona

1. La protecció de la fauna no autòctona es regeix pel que estableixen aquesta Llei i els tractats i els convenis internacionals signats per l’Estat andorrà.

2. La cria en captivitat de fauna no autòctona destinada a la comercialització està prohibida.

Títol V. Inspecció i control

Article 32. Competències

1. És competència del ministeri responsable de l’agricultura vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals domèstics de companyia i de renda, tal com es defineixen en aquesta Llei.

2. És competència del ministeri responsable de la fauna vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals salvatges, tant els de fauna autòctona com els de fauna no autòctona.

3. Els comuns estan facultats per a la inspecció i el control de la Llei a l’efecte de prevenir les infraccions lleus previstes a l’article 38.1, apartats a), b) i h).

4. Correspon als comuns controlar els animals salvatges urbans.

5. Correspon al ministeri responsable de l’agricultura vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals de companyia.

6. Correspon al ministeri responsable de la fauna vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals salvatges, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals salvatges

7. Correspon al ministeri responsable de la seguretat alimentaria vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa al benestar dels animals de renda destinats al consum humà en el  moment del sacrifici.

Títol VI. Taxa pels serveis d’emissió d’autoritzacions i certificats oficials

Article 33. Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa

La taxa grava la tramitació administrativa, l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials d’acompanyament en el transport, la importació i l’exportació d’acord amb el que estableix l’article 5 i la inscripció al Registre de Nuclis Zoològics segons el que estableix l’article 10.

Article 34. Fet generador

1. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la tramitació i l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials.

2. A l’efecte de l’exacció de la taxa, les activitats d’inspecció i control que componen el fet generador a què fa referència l’apartat 1 són les següents:

a) Les inspeccions i els controls escaients.

b) El control documental de les operacions realitzades.

c) L’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials.

Article 35. Obligats tributaris

Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials corresponents o que resulten afectades o beneficiades personalment pel servei prestat o l’activitat duta a terme que constitueix el fet generador.

Article 36. Acreditació de la taxa

La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, en el moment de recollir l’autorització o la certificació original a les dependències de l’òrgan o el servei competent oficial, sense perjudici que l’Administració pugui exigir-ne el pagament a la bestreta, segons es determini en cada cas concret.

Article 37. Quota tributària

Per cada expedició de l’autorització o certificat, així com per cada còpia, o diligències en la autorització o certificat, s’estableixen les quotes següents:

1. Per cada original amb inspecció o control físic: 18,00 €.

2. Per cada original sense inspecció o control físic: 7,00 €.

3. Per cada còpia: 3,00 €.

Títol VII. Infraccions i sancions

Article 38. Infraccions

Les infraccions a les disposicions que regulen la tinença d’animals es classifiquen en faltes lleus, greus i molt greus.

1. Són infraccions lleus:

a) La possessió d’un animal de companyia no identificat o no registrat d’acord amb l’article 18.

b) La presència d’animals en establiments de concurrència pública o en transports públics quan el propietari ho hagi prohibit d’acord amb els articles 8 i 19.

c) L’incompliment, per part dels propietaris d’establiments de concurrència pública o de vehicles d’ús públic, de les excepcions previstes en l’article 8 amb referència als gossos d’assistència, de teràpia o utilitzats pels serveis públics.

d) No notificar, un veterinari, el supòsit establert a l’apartat 18.4.

e) La venda d’animals als menors d’edat no emancipats o a persones incapacitades sense l’autorització del pare, la mare o el representant legal.

f) L’incompliment de l’article 6.8 i de l’article 6.14.

g) El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts reglamentàriament segons l’article 5.

h) Embrutar les vies i els espais públics.

i) L’incompliment de l’article 4.3 i de l’article 4.5.

j) L’incompliment de l’article 28.2.

k) L’incompliment de l’article 6.15 així com el manteniment dels animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.

l) No evitar la fugida d’animals.

m) Maltractar animals si els comporta conseqüències lleus per a la salut.

n) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus de la salut.

o) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus del comportament, en els casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.

p) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.

q) L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.

r) No dur, tot i ser-ne posseïdor, l’autorització per efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4.

s) Qualsevol altra infracció de les disposicions d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin que no estigui qualificada de greu o molt greu.

2. Són infraccions greus:

a) Maltractar animals si els comporta conseqüències greus per a la salut.

b) El manteniment d’animals sense l’alimentació necessària, en estat de desnutrició, assedegats, o sense proporcionar-los les cures necessàries amb infracció dels articles 4.1 i 6.5.

c) El manteniment d’animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic o sanitari.

d) La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

e) No enregistrar-se com a nucli zoològic d’acord amb l’article 10.1 i no posseir o tenir incomplet el llibre de registre establert segons l’article 10.5.

f) L’incompliment de les mesures sanitàries establertes a l’article 15.2 i a l’article 21.

g) L’acolliment i l’allotjament d’animals de renda amb incompliment dels requisits establerts a l’article 27.2.

h) La venda ambulant d’animals fora de mercats i fires legalitzats.

i) La importació i l’exportació d’animals sense tenir en compte els requisits previstos en aquesta Llei.

j) Obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o sobreexplotar-los de manera que se’n faci perillar la salut.

k) L’incompliment del que disposa l’article 23.

l) L’alienació d’animals amb malalties, tret que es demostri que en el moment de la venda la malaltia no podia ser detectada.

m) L’incompliment de l’article 17.

n) L’incompliment de l’article 26.

o) Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i els requisits establerts a l’article 10.

p) Vendre animals o fer-ne donació si no han estat declarats o registrats.

q) Maltractar o agredir físicament els animals si els comporta conseqüències greus per a la salut o els provoca sofriments.

r) Fer matances públiques d’animals.

s) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus de la salut.

t) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus del comportament en casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.

u) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no els comporten cap risc.

v) L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

x) L’incompliment dels requisits establerts a l’article 20, referit a la tinença de gossos perillosos, d’atac o de defensa, o de les disposicions reglamentàries que s’estableixin.

y) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com amenaçades i/o protegides o en una zona classificada com a sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes.

z) La possessió d’un animal si existeix incompliment d’una resolució ferma de suspensió de tinença segons estableix l’article 39.2.

aa) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.

3. Són infraccions molt greus:

a) L’incompliment del que disposa l’article 7.

b) Maltractar animals si les conseqüències en comprometen la vida.

c) No comunicar al Departament d’Agricultura, un veterinari, l’existència de qualsevol epizoòtia o zoonosi catalogada de declaració obligatòria segons l’article 15.1.

d) L’incompliment del que disposa l’article 16.

e) Les pràctiques quirúrgiques, la pràctica de mutilacions i el sacrifici, en contra de les condicions i dels requisits establerts per aquesta Llei.

f) La utilització de mètodes de sacrifici dels animals que contravinguin les disposicions d’aquesta Llei.

g) El subministrament de substàncies no permeses als animals amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment o la producció.

h) L’incompliment del que disposen els articles 29.1, 29.2 i 29.3.

i) L’incompliment dels requisits establerts als articles 30.2, 30.5, 30.6, 30.7 i 30.8.

j) L’incompliment del article 31.2

k) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus.

l) Capturar gossos i gats amb l’ús d’armes de foc en contra de les condicions i dels requisits establerts a l’article 9.

m) Organitzar baralles de gossos, de galls o d’altres animals, i també participar en aquest tipus d’actes.

n) Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.

o) La fabricació no autoritzada, la falsificació, la manipulació o la utilització fraudulenta de les marques o els sistemes i els documents oficials d’identificació i registre.

p) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com a extingides i/o en perill d’extinció o en una zona classificada com a molt sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes. 

q) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.

Esmena 17                                         De supressió

Grup Parlamentari Mixt – PS

Es proposa la supressió dels punts “m”, “n” i “o”  de l’article 38. Infraccions, apartat 1 (infraccions lleus).

MOTIVACIÓ:

Es proposa la supressió dels apartats “m”, “n” i “o” perquè considerem que aquestes infraccions han de ser tipificades com a faltes greus.

En cas de ser acceptades aquestes modificacions, s’haurien de renumerar els següents punts.

Esmena 18                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 38 punt 1 apartat b)  amb el redactat següent:

“b) La presència d’animals domèstics en establiments de concurrència pública o en transports públics sense respectar les regles d’accés i permanència

MOTIVACIÓ: en coherència amb les esmenes fetes.

Esmena 19                                             D'addició

Grup Parlamentari Mixt – PS

Es proposa afegir un nou punt a l’article 38, apartat 1, desprès del punt l) amb el següent text:

“m) Fer donació d’animals si no han estat declarats o registrats.”

MOTIVACIÓ:

Considerem que la donació d’animals no declarats o registrats ha de ser una infracció lleu.

Esmena 20                                     De modificació

Grup Parlamentari Mixt – PS

Es proposa modificar l’article 38, apartat 2, amb el següent text:

“2. Són infraccions greus:

a) Maltractar animals si els comporta conseqüències per a la salut o els provoca sofriments.

b) El manteniment d’animals sense l’alimentació necessària, en estat de desnutrició, assedegats, o sense proporcionar-los les cures necessàries amb infracció dels articles 4.1 i 6.5.

c) El manteniment d’animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic o sanitari.

d) La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

e) No enregistrar-se com a nucli zoològic d’acord amb l’article 10.1 i no posseir o tenir incomplet el llibre de registre establert segons l’article 10.5.

f) L’incompliment de les mesures sanitàries establertes a l’article 15.2 i a l’article 21.

g) L’acolliment i l’allotjament d’animals de renda amb incompliment dels requisits establerts a l’article 27.2.

h) La venda ambulant d’animals fora de mercats i fires legalitzats.

i) La importació i l’exportació d’animals sense tenir en compte els requisits previstos en aquesta Llei.

j) Obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o sobreexplotar-los de manera que se’n faci perillar la salut.

k) L’incompliment del que disposa l’article 23.

l) L’alienació d’animals amb malalties, tret que es demostri que en el moment de la venda la malaltia no podia ser detectada.

m) L’incompliment de l’article 17.

n) L’incompliment de l’article 26.

o) Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i els requisits establerts a l’article 10.

p) Vendre animals si no han estat declarats o registrats.

q) Agredir físicament els animals si els comporta conseqüències per a la salut o els provoca sofriments.

r) Fer matances públiques d’animals.

s) Subministrar de manera malintencionada substàncies a un animal que li causin alteracions de la salut.

t) Subministrar de manera malintencionada substàncies a un animal que li causin alteracions del comportament en casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.

u) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no els comporten cap risc.

v) L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

w) L’incompliment dels requisits establerts a l’article 20, referit a la tinença de gossos perillosos, d’atac o de defensa, o de les disposicions reglamentàries que s’estableixin.

x) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com amenaçades i/o protegides o en una zona classificada com a sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes.

y) La possessió d’un animal si existeix incompliment d’una resolució ferma de suspensió de tinença segons estableix l’article 39.2.

z) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.”

MOTIVACIÓ:

Eliminem l’adjectiu “greu” de l’apartat a) ja que hem eliminat la infracció lleu en l’apartat 1 de l’article 38. El maltractament als animals ha de ser com a mínim una infracció greu.

En l’apartat p), hem eliminat la donació d’animals que passa a ser una infracció lleu.

En l’apartat q) eliminem el maltractament perquè entenem que ja està contemplat en l’apartat a) i eliminem la paraula “greu”.

En l’apartat s), afegim “de manera malintencionada” i eliminem la paraula “greu”. El mateix en l’apartat t).

A partir de la lletra w) rectifiquem l’error en la numeració.

Article 39. Sancions

1. Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 60 € a 12.000 €.

2. Les persones que hagin estat sancionades per raó de maltractament no poden ser titulars d’un animal davant del registre corresponent i se’ls suspèn la tinença per un període de tres anys en cas d’una infracció greu i de sis anys en cas de tractar-se d’una infracció molt greu. Davant d’un supòsit d’infracció al contingut de l’article 10, hi ha responsabilitat subsidiària del propietari del terreny on es tinguin els animals, sempre que no es pugui identificar el responsable d’aquests animals.

La imposició d’una sanció per infraccions de caràcter greu i molt greu pot comportar el comís dels animals afectats. De la mateixa manera, pot comportar la baixa de l’establiment del Registre de Nuclis Zoològics i el tancament definitiu o la clausura temporal de l’establiment durant un període màxim de dos anys.

3. Segons la seva classificació, les infraccions se sancionen de la manera següent:

a) Infraccions lleus: multa de 60 € a 300 €.

b) Infraccions greus: multa de 300,01 € a 3.000 €.

c) Infraccions molt greus: multa de 3.000,01 € a 12.000 €.

4. En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

c) La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.

d) La irreparabilitat dels danys causats als hàbitats i a la fauna o l’elevat cost de reparació.

e) El grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció.

Esmena 21                                     De modificació

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar el punt 1 i l’apartat c) del punt 3 de l’article 39 del projecte de Llei amb el redactat següent:

“1. Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 60 € a 9.000 .

...

3. Segons la seva classificació, les infraccions se sancionen de la manera següent:

c) Infraccions molt greus: multa de 3.000,01 € a 9.000 .”

MOTIVACIÓ:

Equiparar el topall de la sanció administrativa al previst per la via penal, segons preveu la disposició final segona d’aquesta Llei.

Article 40. Reincidència

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per “reincidència” quan hi ha dos resolucions fermes per la mateixa infracció o per les infraccions de naturalesa diferent tipificades en aquesta Llei en el termini de cinc anys.

Article 41. Altres responsabilitats

La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i la indemnització eventual per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada. Si hi ha un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti una sentència ferma en la via penal.

Article 42. Procediment sancionador

Per imposar les sancions previstes per aquesta Llei cal seguir el procediment sancionador regulat per la normativa vigent.

Article 43. Expedients sancionadors

1. Mitjançant els seus agents, l’Administració pot comissar animals quan hi hagi indicis racionals d’haver-se comès una infracció tipificada en aquesta Llei com a greu o molt greu i s’obri un expedient sancionador. El comís té caràcter preventiu fins a la resolució definitiva de l’expedient sancionador, que pot transformar la mesura preventiva de comís en sanció complementària o deixar-la sense efecte i retornar l’animal al propietari. En cas d’acordar-se el comís, l’Administració en decideix el destí més adient en funció de les característiques de l’espècie. En tot cas les despeses ocasionades per l’aplicació d’aquest article són a càrrec dels propietaris infractors.

2. Correspon als ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna, de la seguretat alimentaria i als comuns, segons les competències respectives d’inspecció i de control establertes a l’article 32, la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients, llevat de la resolució de les sancions molt greus, que correspon al Govern. No obstant això, els comuns o els ministeris competents que iniciïn un procediment sancionador s’ho han de comunicar recíprocament. La notificació corresponent comporta la inhibició de l’òrgan al qual s’hagi notificat per no incoar dos procediments sancionadors pels mateixos fets.

Article 44. Prescripció

Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus. El termini de la prescripció es comença a comptar el dia que s’hagi comès la infracció i s’interromp des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor.

Disposició derogatòria

Aquesta Llei deroga la Llei de tinença i protecció d’animals, del 12 de juliol del 2012, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin.

Disposició final primera

Es modifica l’article 38 de la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària, del 12 de juliol, que queda redactat de la manera següent:

“Article 38. Identificació i registre dels animals de pura raça

1. A més de les obligacions d’identificació i registre establertes a l’article 6, els animals de pura raça s’han d’inscriure al registre genealògic o zootècnic corresponent.

2. A aquest efecte, es creen els registres genealògics o zootècnics oficials, que s’instrumenten per mitjà del reglament de funcionament corresponent, els quals han d’establir, com a mínim:

a) Els sistemes i mecanismes d’identificació.

b) Els documents acreditatius d’identificació.

c) Les obligacions de notificació i inscripció dels propietaris dels animals.

d) Els sistemes de registre i notificació dels moviments dels animals, incloent-hi, si escau, el tractament informatitzat de les dades registrals.

e) Els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició i consulta de les dades que contenen.

3. El Govern pot cedir la gestió dels registres genealògics o zootècnics oficials a les entitats legalment establertes, les quals es defineixin en els reglaments de funcionament corresponents.”

Disposició final segona

1. Es modifiquen els articles 297, 298 i 502 del Codi penal, que queden redactats com segueix:

“Article 297. Maltractament dels animals

1. El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 euros.

2. L'abandonament d’un animal domèstic, domesticat o mantingut en captivitat, ha de ser castigat amb les penes establertes al punt anterior.

3. Quan el maltractament causa la mort de l’animal o es realitza en un espectacle públic, el responsable ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa fins a 9.000 euros.

4. El qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 6.000 euros.”

“Article 298. Pena complementària i conseqüència accessòria

En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d'imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals fins a tres anys i la pena de privació de la llicència de caça o de pesca de fins a tres anys.

Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes lliurant-lo als serveis competents del Govern.”

2. L’article 502 del Codi penal queda sense contingut.

Esmena 22                                     De modificació

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar la Disposició final segona amb el redactat següent:

“Disposició final segona

1. Es modifiquen els articles 297, 298 i 502 del Codi penal, que queden redactats com segueix:

“Article 297. Maltractament dels animals

1. El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 €.

2. L'abandonament d’un animal domèstic, domesticat o mantingut en captivitat, ha de ser castigat amb les penes establertes al punt anterior.

3. Quan el maltractament causa la mort de l’animal o es realitza en un espectacle públic, el responsable ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa fins a 9.000 €.

4. El qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa de 450,00 €.”

“Article 298. Pena complementària i conseqüència accessòria

En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d'imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals fins a tres anys i la pena de privació de la llicència de caça o de pesca de fins a tres anys.

Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes lliurant-lo als serveis competents del Govern.”

2. L’article 502 del Codi penal queda sense contingut.”.

MOTIVACIÓ:

Equiparar el mateix tipus de sanció econòmica amb el que existeix a França. A Espanya aquest tipus d’actuacions no està penalitzat.

Disposició final tercera

La disposició final segona d’aquesta Llei, té rang de llei qualificada en la mesura que modifica tres articles de la Llei 9/2005 del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.

Disposició final quarta

La Llei de pressupost pot actualitzar o adequar els tipus de gravamen establerts en aquesta Llei.

Esmena 23                                         De supressió

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa suprimir la Disposició final quarta.

MOTIVACIÓ:

No utilitzar el pressupost de manera indiscriminada per canvis que afecten taxes de lleis específiques.

Disposició final cinquena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

M.I. Sr. Miquel Aleix Areny


Informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient relatiu al Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals

La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 30 de maig, 13 i 16 de juny del 2016, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat

Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 4.

Esmena 3 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 6.

Esmena 8 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 10.

Esmena 21 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 39.

Esmena 23 (Grup Parlamentari Demòcrata) de supressió de la Disposició final quarta.

Esmenes no aprovades

Esmena 7 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 9.

Esmena 10 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) d’addició a l’article 13.

Esmena 17 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de supressió a l’article 38.

Esmena 19 (Grup Parlamentari Mixt - PS) d’addició a l’article 38.

Esmena 20 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 38.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat

Esmena 2 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 5.

Esmena 6 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 8.

Esmena 11 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 19.

Esmena 12 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 20.

Esmena 13 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 21.

Esmena 22 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la Disposició final segona.

Esmenes retirades

Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 6.

Esmena 5 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) d’addició a l’article 6.

Esmena 9 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 11.

Esmena 14 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 24.

Esmena 15 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 24.

Esmena 16 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 28.

Esmena 18 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 38.

Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals

Exposició de motius

La Llei de tinença i de protecció d’animals, del 30 de juny de 1998, va establir les bases per al desplegament reglamentari en l’àmbit de la conservació de la fauna salvatge i la protecció dels animals domèstics.

Durant catorze anys va esdevenir un instrument útil per donar resposta a la necessitat, les inquietuds i els problemes inherents en aquest àmbit, i va permetre assolir de manera satisfactòria els objectius que el legislador s’havia fixat inicialment.

Nogensmenys, els canvis significatius en el camp de la protecció i el benestar animal van fer necessari revisar i adaptar aquell primer text a la nova situació. Així, es tramitava i s’aprovava la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals, el 12 de juliol del 2012, i s’obtenia un text més modern i que tenia en compte les noves situacions plantejades al voltant de la tinença dels animals i especialment en la dels animals de companyia. Transcorreguts poc més de tres anys des de l’aprovació de la Llei 13/2012, s’ha evidenciat un increment en les inquietuds manifestades per la ciutadania al voltant de les temàtiques referents a la tinença i la protecció dels animals. El contingut actual de la Llei no permet a l’Administració donar una resposta diligent a algunes d’aquestes qüestions, alhora que les demandes provinents de la societat civil cap a l’Estat fan convenient revisar alguns dels preceptes de la norma actual.

El concepte de benestar animal presenta una dimensió social evident i la manera com els estats l’implementen constitueix un indicador real de mesura de la maduresa d’un país. La constatació de comportaments, pràctiques i actituds contràries a l’objectiu de preservació del benestar animal i la manca d’eines legals per fer-hi front han motivat el treball de modificació de la Llei 13/2012 per dotar el nou text de tots els elements necessaris per respondre de forma eficient i decidida en els casos en què els animals són víctimes d’actes que els causen patiment físic o psíquic i, alhora, prevenir qualsevol actuació que pugui ser considerada com a maltractament.

Així, el nou text, en el títol I, referent a les disposicions generals, millora la descripció de l’àmbit d’aplicació de la Llei amb referència a les espècies de fauna salvatge autòctona per tal de remarcar que les espècies caçables i de pesca estan sotmeses al que disposa aquesta norma quant a protecció, tinença, tracte, maneig, comerç i aprofitament. Pel que fa a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, així com el transport de peces objecte de la caça o de la pesca, es regulen per les normes específiques en la matèria. S’incorpora també un seguit de noves definicions en relació amb els conceptes de patiment i maltractament així com una actualització dels drets i els deures de propietaris d’animals i de les seves relacions amb l’Administració general. A la vegada, la incorporació de nous apartats en l’articulat d’actuacions i activitats prohibides permetrà donar resposta a les exigències actuals en matèria de benestar animal.

El títol II ha mantingut pràcticament el mateix contingut, però ha eliminat la possibilitat d’experimentar amb animals excepte en determinats supòsits, per adaptar-se als preceptes vigents a la Unió Europea.

El títol III crea la gatera oficial, instal·lació pública encarregada d’acollir els gats que es troben en situació d’abandonament per tal de facilitar-ne l’adopció. Es disposa així d’un conjunt d’instal·lacions formades per la gossera i la gatera oficials que permetran gestionar adequadament els casos en què un animal de companyia ha de ser donat en adopció o bé s’ha extraviat i ha de ser mantingut en residència fins que es recuperi.

Els canvis introduïts als títols IV i V, “Fauna salvatge” i “Inspecció i control”, respectivament, estan motivats per la necessitat de concretar alguns aspectes relatius a la conservació i protecció dels hàbitats de les espècies protegides, millorar els procediments administratius que fan referència a la importació i l’exportació d’espècies de fauna salvatge, la regulació de les activitats que poden afectar espècies de la fauna salvatge en períodes crítics del seu cicle vital i dotar el ministeri responsable de la fauna de la competència per a la vigilància i el control de les activitats i instal·lacions relacionades amb la fauna salvatge.

El text inclou un nou títol VI relatiu a la taxa per l’emissió d’autoritzacions i certificats oficials relacionats amb el contingut de l’article 5 i de l’article 10 de la Llei que preveuen la necessitat per part de l’Administració d’autoritzar certs moviments d’animals o de productes derivats així com les instal·lacions considerades nuclis zoològics, mitjançant la formalització d’actes oficials.

Pel que fa al títol VII, “Infraccions i sancions”, s’ha actualitzat d’acord amb les modificacions aportades al conjunt del text i s’ha efectuat la inclusió de supòsits d’infracció que no havien estat tipificats.

D’altra banda, amb l’objectiu de permetre una gestió àgil dels registres genealògics de raça, s’introdueix en el text una disposició final que modifica la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària, que permet a entitats degudament acreditades la cessió, per part del Govern, de la gestió dels registres genealògics.

Aquesta modificació, i especialment la tipificació de les conductes sancionades administrativament així com les sancions previstes, han comportat així mateix la modificació, mitjançant la corresponent disposició final que, per l’afectació als drets fonamentals dels ciutadans ha d’adoptar el rang de disposició qualificada, dels articles 297, 298 i 502 del Codi penal amb la finalitat de castigar les actuacions més greus amb penes efectives i dissuasives i, per tant, proporcionals a la gravetat dels fets que s’hi descriuen. També s’hi ha incorporat sancions complementàries per prevenir en un futur qualsevol comissió ulterior dels fets així com el comís de l’objecte del delicte.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona, incloses les espècies caçables i de pesca, així com els seus productes o parts derivades, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d'acord amb l'article 1.2.

Als efectes d’aquesta Llei, s’inclouen dins la categoria d’animals de companyia els animals d’assistència i de teràpia.

2. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, que es regulen per disposicions particulars.

Article 2. Finalitat i principis

1. La finalitat d’aquesta Llei és assolir el nivell màxim de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

2. Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari. Han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

3. Ningú no pot provocar patiments ni maltractaments als animals.

4. Els animals de companyia no poden ser objecte d’embargament en cap procediment judicial.

Article 3. Definicions

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

a) Animals de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure.

b) Animals de renda: tots els animals domèstics que es produeixen, reprodueixen, engreixen i en general es crien per obtenir productes o per prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum o per a la comercialització.

c) Animals domèstics: els animals de companyia i els animals de renda.

d) Fauna salvatge autòctona: es defineixen com a espècies de la fauna autòctona el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals que són originaris d’Andorra o bé s’hi han introduït i actualment viuen i es reprodueixen de forma natural en estat salvatge, inclosos els que hi hibernen o hi són de pas.

e) Fauna no autòctona: comprèn el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals originaris de fora de l’Estat andorrà que viuen en règim de llibertat o que es mantenen en captivitat en col·leccions zoològiques o en règim de domesticació a la llar com a mascotes, ja siguin exemplars individuals o en lots. Se n’exclouen els animals de companyia i els animals de renda definits en aquest article.

f) Animal salvatge en captivitat: exemplar de la fauna salvatge autòctona o no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri, independentment que es trobi en règim de domesticació a la llar o en instal·lacions específiques.

g) Animal ensalvatgit: animal de companyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones.

h) Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària, una vegada transcorregut el termini establert a la normativa vigent per ser recuperat.

i) Animal salvatge urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies que s’han de determinar per via reglamentària.

j) Nucli zoològic: agrupacions zoològiques per exhibir animals, les instal·lacions per mantenir animals, els establiments de venda i cria d’animals, els centres de recollida d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària.

k) Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar servei i assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de forma demostrable.

l) Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu.

m) Associació de protecció i defensa dels animals: entitat sense afany de lucre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir els animals.

n) Patiment físic: estat en el qual hi ha dolor, entès com l'experiència sensorial aversiva que produeix accions motores protectores i que donen com a resultat l'aprenentatge per evitar-lo, cosa que pot modificar trets de conducta específics de l’espècie, com ara la conducta social, o bé estat en el qual s’evidencien lesions físiques, com ara talls, cremades, hematomes, fractures o altres ferides, la consideració de les quals pot provocar una pèrdua de l’estat de salut, de la integritat física o, fins i tot, la mort.

o) Patiment psíquic: estat en el qual es produeixen signes d’ansietat i temor, com són vocalitzacions d’angoixa, lluita, intents de fuga, agressions defensives o redirigides, respostes de paralització o immobilització, salivació, panteix, micció, defecació, buidament dels sacs anals, dilatació de pupil·les, taquicàrdia o contraccions reflexes de la musculatura esquelètica que originen tremolor i altres espasmes musculars.

p) Maltractament: acció mitjançant la qual, de forma voluntària o inclús per negligència, es provoca un patiment físic o psíquic a un animal.

q) Tinença d’animals: la possessió, de forma temporal o permanent, d’animals de qualsevol tipus amb ànim de lucre o sense.

Article 4. Obligacions dels propietaris i dels posseïdors

1. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar les mesures sanitàries i de transport establertes reglamentàriament i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie.

2. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que l’animal pugui ocasionar a les persones i als béns públics o privats.

3. Els propietaris d’animals inclosos a la llista d’espècies que, a aquest efecte, s’estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances amb una companyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l’animal pugui ocasionar a tercers.

4. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació d’adoptar les mesures necessàries perquè l’animal no embruti les vies i els espais públics i les propietats de titularitat privada i de retirar-ne immediatament les matèries fecals.

5. Qualsevol persona que sigui posseïdora d’un animal té l’obligació de declarar-ne les cadellades o les cries al registre corresponent.

Article 5. Transport, importació i exportació

1. El transport, la importació i l’exportació d’animals domèstics vius i pel que fa a les espècies de fauna salvatge autòctona i no autòctona, dels animals vius o morts i dels productes o parts derivats, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d’acord amb l’article 1.2, queden subjectes al que s’estableix en els punts següents.

2. Tota importació requereix l’autorització d’entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització d’entrada es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.

3. Tota exportació requereix l’autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització de sortida es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.

4. Durant el transport dins del territori andorrà, els animals han de disposar d’un espai adaptat a les condicions de l’espècie. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes. En la càrrega i la descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o patiments.

Article 6. Actuacions prohibides

Estan prohibides les actuacions següents:

1. Maltractar o agredir físicament els animals, utilitzar estris o elements de càstig o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui patiments físics o psíquics.

2. Abandonar un animal.

3. Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic i sanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

4. Mantenir-los en vehicles, caixes de transport o remolcs com a allotjament habitual.

5. Mantenir-los sense menjar i/o beure sense disposar d’una prescripció facultativa que indiqui les condicions del tractament.

6. Mantenir-los durant la major part del dia en jardins, terrasses, patis o balcons sense que disposin d’un indret accessible on protegir-se de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes, i sense disponibilitat d’aigua i menjar, d’acord amb les seves necessitats.

7. Les intervencions quirúrgiques destinades a modificar l’aparença d’un animal de companyia o amb altres finalitats no curatives i, en particular, l’amputació de la cua, l’amputació de les orelles, la secció de les cordes vocals, l’ablació de les ungles i de les dents i qualsevol intervenció de caire estètic sense prescripció facultativa.

8. Donar-los com a premi o en compensació d’altres adquisicions.

9. Vendre’ls o cedir-los en adopció a menors d’edat no emancipats sense l’autorització del pare, la mare o el tutor i a persones incapacitades sense l’autorització del seu representant legal.

10. La venda ambulant d’animals fora de les fires i els mercats legalitzats.

11. Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o en desacord amb les característiques dels animals, o sobreexplotar-los fins a posar-ne en perill la salut.

12. Subministrar-los o aplicar-los substàncies no permeses amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment, la producció o canviar-ne l’aparença física.

13. Alienar a títol onerós o gratuït animals amb una destinació diferent del sacrifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagioses en període d’incubació.

14. Exhibir-los de forma ambulant com a reclam.

15. Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells, d’acord amb el que estableix el reglament corresponent.

16. Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fum i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

17. Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

18. L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.

19. L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

Article 7. Activitats prohibides

1. Es prohibeix l’ús d’animals en espectacles i altres activitats si els poden ocasionar patiment.

2. Es prohibeix el tir al gall, el tir al colom, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus i altres pràctiques similars.

3. Es prohibeixen els sacrificis d’animals en espais públics.

Article 8. Estada d’animals en espais públics, en establiments de concurrència pública i en transports d’ús públic

Els gestors d’edificis o espais públics i els propietaris d’establiments de concurrència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l’accés i la permanència d’animals, excepte si es tracta d’animals que procurin una assistència a persones discapacitades o bé assistència personal acreditada o assistència terapèutica o als serveis públics. Aquesta excepció s’aplica a animals que es trobin en actiu i acompanyats per l’usuari, així com a animals en procés d’ensinistrament acompanyats per l’instructor. Tant l’usuari com l’instructor han de poder justificar mitjançant la documentació oportuna l’ús de l’animal en el procés d’assistència.

L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a qualsevol activitat alimentària es regula mitjançant les normes vigents en matèria de seguretat alimentària.

Es prohibeix la circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques, exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

Article 9. Sacrifici dels animals i controls especials

1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim.

2. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.

3. Correspon al Govern establir reglamentàriament les normes de sacrifici.

4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d’animals de renda criats a casa, per a l’autoconsum, es poden sacrificar pels sistemes tradicionals.

5. En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per fer-ne el control i eventualment el sacrifici.

6. Es prohibeix sacrificar animals de companyia a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris, sanitaris o comportamentals, amb el diagnòstic previ d’un veterinari, assistit d’un equip professional legalment establert.

Article 10. Nuclis zoològics

1. Amb la finalitat d’assegurar el manteniment de les condicions d’habitabilitat, higièniques i sanitàries i de protecció adequades a les diferents espècies, els centres i els establiments que alberguin, comerciïn, tractin o on es reprodueixin animals, tant domèstics com salvatges, s’han de registrar com a nuclis zoològics.

2. Queden exclosos, pel que fa a l’apartat anterior, els animals de renda, tal com es defineixen a l’article 3.b), i que queden previstos al capítol segon del títol III.

3. A l’efecte d’aplicar els apartats anteriors, es crea el Registre de Nuclis Zoològics, que depèn dels ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna. En aquest Registre s’han d’inscriure els centres i els establiments d’animals següents, la ubicació dels quals ha de ser degudament autoritzada pel comú corresponent:

a) Nuclis que alberguin animals domèstics.

b) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna autòctona.

c) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna no autòctona.

4. Per reglament, el Govern ha de classificar i establir les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic, segons els punts 1 i 2, les obligacions de funcionament, així com el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir.

5. Cada nucli zoològic ha de portar un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi entren i en surten; es crea, doncs, el llibre de registre, que ha d’estar a disposició de les autoritats competents sempre que ho requereixin. La dades contingudes al llibre de registre vindran determinades reglamentàriament.

Article 11. Comís i aïllament

1. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna i les persones legalment autoritzades poden comissar els animals si hi ha indicis manifestos de maltractaments o tortures, si presenten símptomes d’agressió física o desnutrició o si es troben en instal·lacions inadequades.

2. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna poden ordenar l’aïllament o el comís dels animals si s’ha diagnosticat una malaltia transmissible a les persones o a altres animals, ja sigui per sotmetre’ls a un tractament curatiu adequat o bé per sacrificar-los si és necessari. Excepte que ho prevegin normes particulars, el sacrifici d’aquests animals no comporta cap indemnització ni pagament al propietari.

3. Els animals que hagin causat lesions a persones o a altres animals, així com els que siguin sospitosos de patir la ràbia, han de ser sotmesos a control veterinari durant catorze dies. El període d’observació té lloc a la gossera oficial o, en el cas d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que indiqui el ministeri responsable de la fauna. L’observació d’un animal agressor pot fer-se també al domicili del propietari sota la seva responsabilitat i amb un informe previ dels serveis veterinaris.

4. Les despeses ocasionades per la retenció, el control i el transport dels animals mencionats són a càrrec dels propietaris.

Article 12. Associacions de protecció i defensa dels animals

1. Són associacions de protecció i defensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i que tinguin com a finalitat principal la defensa i la protecció dels animals.

2. Les associacions que compleixin els requisits legals vigents han de ser inscrites en un registre creat a aquest efecte. El Govern pot atorgar-los el títol d’entitats col·laboradores i pot convenir-hi la realització d’activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals.

3. Aquestes associacions poden instar que es duguin a terme inspeccions en els casos concrets en què hi hagi indicis d’irregularitats. Les associacions tenen la consideració d’interessades en els procediments sancionadors establerts per aquesta Llei en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l’expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal.

4. El Govern pot establir ajuts per a les associacions que han obtingut el títol d’entitats col·laboradores, destinats a les activitats que duguin a terme amb relació a la protecció i la defensa dels animals, especialment per a l’execució de programes d’adopció d’animals de companyia en famílies qualificades, en la promoció de campanyes i programes d’esterilització d’animals de companyia, i també la promoció de campanyes de sensibilització de la ciutadania.

Títol II. Sanitat

Article 13. Control sanitari

1. El Govern ha de vetllar especialment pel control de les malalties infectocontagioses i parasitàries en tot tipus d’animals que puguin comportar un perjudici per a les persones i per a les poblacions animals, i està facultat per adoptar les mesures necessàries per preservar la salut pública i la salut animal.

2. El control sanitari de tota mena d’animals correspon als serveis veterinaris oficials.

Article 14. Epizoòties i zoonosis

1. El Govern, mitjançant un reglament, ha d’establir la llista de les malalties de declaració obligatòria específiques dels animals que siguin molt difusibles o difícils de combatre (epizoòties) i les malalties dels animals que constitueixen perill per a la població humana (zoonosis).

2. El ministeri responsable de l’agricultura i el ministeri responsable de la sanitat han de proposar al Govern l’actualització periòdica de la qualificació d’aquestes malalties i establir-ne les revisions i les inspeccions que cal fer com a mesura preventiva.

3. S’han d’establir reglamentàriament les mesures pertinents per combatre i controlar tant les epizoòties com les zoonosis.

4. El ministeri encarregat de la sanitat ha de comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura qualsevol cas de zoonosi detectat en persones perquè s’instaurin al més aviat possible les mesures de prevenció i de control.

5. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de comunicar al ministeri encarregat de la sanitat qualsevol cas de zoonosi detectat en animals perquè s’instaurin tan aviat com sigui possible les mesures de prevenció i de control.

Article 15. Comunicació de malalties

1. Els veterinaris legalment establerts han de comunicar tan ràpidament com sigui possible al Departament d’Agricultura l’existència de qualsevol de les malalties de declaració obligatòria i atenir-se en tot moment al que ordeni l’autoritat pertinent.

2. Els propietaris d’animals, i qualsevol ciutadà, si sospiten que un animal està infectat per les zoonosis o epizoòties que hagin estat determinades de declaració obligatòria, tenen l’obligació de fer-ho saber als serveis veterinaris oficials.

Article 16. Experimentació

Els aspectes relacionats amb la tinença i la protecció dels animals utilitzats en procediments d’experimentació són regulats per la legislació específica en la matèria. Aquesta legislació ha de complir, com a mínim, els principis de benestar animal previstos en aquesta Llei. Es prohibeix qualsevol procediment d’experimentació animal en altres camps que no siguin la investigació mèdica i les proves de seguretat dels fàrmacs.

Article 17. Exposicions, concursos i qualsevol manifestació amb presència d’animals

1. Tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals necessita les autoritzacions del Comú concernit per a l’acte organitzat, com la del ministeri o els ministeris concernits. Les fires tradicionals de caràcter parroquial se segueixen organitzant segons el costum, amb una comunicació prèvia al ministeri o als ministeris concernits perquè posin a disposició dels comuns els serveis necessaris per al compliment d’aquesta Llei.

2. La persona o entitat organitzadora d’una exposició, concurs o qualsevol altra manifestació amb presència d’animals ha de disposar dels mitjans i recursos suficients per al compliment d’aquesta Llei així com de les condicions específiques que s’estableixen en les autoritzacions oficials.

3. En tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals, el propietari o la persona responsable dels animals  ha d'assegurar-ne el benestar i la seguretat.

Títol III. Condicions de tinença

Capítol primer. Condicions de tinença dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

Article 18. Identificació i registre dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

1. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció s’ha de lliurar identificat.

2. La identificació s’efectua pels sistemes i amb les característiques de l’animal que s’estableixin reglamentàriament i l’ha de fer un veterinari legalment establert.

3. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat s’ha d’identificar segons els terminis que es fixen reglamentàriament.

4. Qualsevol veterinari ha de comunicar al propietari d’un animal no identificat l’obligació d’identificar-lo. En cas de refús, el veterinari ha de notificar el fet al registre corresponent.

5. Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al registre corresponent en els terminis que es fixen reglamentàriament.

6. Es crea el Registre d’Animals de Companyia sota la tutela del Departament d’Agricultura. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.

7. Es crea el Registre d’Animals Salvatges en Captivitat sota la tutela del ministeri responsable de la fauna. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.

8. L’adquisició, el reconeixement, la suspensió i pèrdua de la condició de gos d’assistència, l’acreditació i la identificació s’estableixen reglamentàriament.

Article 19. Estada d’animals en establiments públics, en transports d’ús públic i la seva circulació per espais públics

1. L’accés i la permanència d’animals en establiments i transports d’ús públic definits a l’article 8, sense perjudici del que disposa aquest article, i la seva circulació per espais públics comporten el compliment dels requisits següents: portar collar i anar subjectes amb una corretja o cadena o disposar d’un mitjà de contenció específic per a l’espècie considerada.

2. Han de portar morrió els gossos la perillositat dels quals sigui raonablement previsible ateses la seva natura i les seves característiques determinades a l’article 20, i no podran ser conduits per menors de 18 anys.

Article 20. Gos perillós o potencialment perillós

1. D’acord amb aquesta Llei, un gos es considera perillós quan, sense cap tipus de provocació ni malícia, mossega o ataca una persona que es comporta pacíficament i d’acord amb la llei, o bé un altre animal el posseïdor del qual respecta la llei, i els causa una lesió que comporti una intervenció mèdica o veterinària. També es considera perillós quan, a l’exterior de l’habitatge o del vehicle del seu posseïdor, o bé a l’exterior d’una propietat privada degudament tancada, mossega o ataca una persona o un altre animal, o bé manifesta d’una forma evident agressivitat vers una persona que es comporta pacíficament i segons la llei.

2. Un gos es considerat potencialment perillós quan ha estat ensinistrat per l’atac i la defensa o que pertany a alguna de les races reconegudes o llur encreuament.

3. El procediment per determinar si un gos és perillós o potencialment perillós i l’aplicació de les mesures de control dels gossos perillosos es fixen reglamentàriament, així com les races reconegudes.

4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, el Govern estableix una reglamentació específica pel que fa als gossos d’atac i els gossos de guarda o defensa.

Article 21. Condicions sanitàries obligatòries

Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia o d’animals salvatges en captivitat estan obligats a complir les mesures sanitàries que estableixi el Govern.

Article 22. Concursos i exposicions

1. Els locals destinats a concursos o exposicions han de disposar d’un local d’infermeria amb el material suficient per al veterinari i en el qual es puguin atendre els animals que necessitin assistència.

2. És obligatori, per a tots els animals que participin en concursos o exposicions, presentar la documentació que es deriva del desenvolupament d’aquesta Llei.

Article 23. Venda i exhibició pública

1. Els establiments dedicats a la venda d’animals, així com els particulars que efectuïn venda directa d’animals, han de complir, sense perjudici de les altres disposicions que els són aplicables, les normes següents:

a) Han de ser declarats nuclis zoològics als ministeris corresponents.

b) Han de dur un registre, a disposició dels organismes esmentats, en el qual constin les dades a les quals fa referència l’article 10.5.

c) Els animals s’han de vendre desparasitats, lliures de tota malaltia i identificats.

2. L’existència d’un servei veterinari dependent de l’establiment que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant malalties en fase d’incubació no detectades en el moment de la venda.

3. La venda en establiments comercials, la tinença i l’exhibició pública d’animals que provenen d’instal·lacions de cria en captivitat, amb finalitats comercials i degudament legalitzades, requereix, per cada animal, la possessió del certificat acreditatiu de l’origen, a més de la documentació que es pot estipular per via reglamentària.

Article 24. Abandonament

1. A fi d’evitar situacions degradants i per raons de salut i de seguretat pública, està prohibit abandonar els animals.

2. Es considera que un animal està abandonat quan no està identificat d’acord amb el que estableix l’article 18 d’aquesta Llei ni va acompanyat de cap persona. En aquest cas l’Administració s’ha de fer càrrec de l’animal i l’ha de retenir fins que sigui recuperat, cedit o sacrificat, tal com estableix l’article 9.6.

3. El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies naturals.

4. Si l’animal porta identificació, se n’ha d’avisar el propietari, que té un termini de deu dies per recuperar-lo, després d’abonar les despeses que ha originat el seu manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari no l’ha recuperat, l’animal es considera abandonat. En el cas de no ser localitzat el propietari en el termini de quinze dies naturals, el Govern publica l’avís corresponent al BOPA i un cop transcorregut el termini de quinze dies naturals des de l’endemà de la data de publicació, l’animal se sacrifica segons el que estableix l’article 9.6 o es dóna en adopció.

5. En el cas dels animals de la fauna salvatge en captivitat, el ministeri responsable de la fauna en decideix el destí en funció de les característiques individuals i d’espècie.

6. Els gossos que circulin lliurement fora dels nuclis habitats no es consideren animals abandonats i per a aquests casos s’aplica l’article 9.5.

Article 25. Servei de recollida, gossera oficial i gatera oficial

1. Correspon a l’Administració recollir els animals abandonats que circulin per les vies i els espais públics i transportar-los a la gossera o gatera oficials o, quan es tracti d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que designi el ministeri responsable de la fauna.

2. D’acord amb l’apartat anterior, correspon al Govern disposar de dependències d’acolliment temporal degudament condicionades segons el que estableix aquesta Llei.

3. El sacrifici, l’esterilització, la desparasitació i la vacunació d’aquests animals s’han de fer sota el control d’un veterinari oficial.

4. Els propietaris d’animals de companyia poden lliurar-los a la gossera o gatera oficials perquè siguin donats a terceres persones o sacrificats en les condicions establertes a l’article 9.6. Les despeses ocasionades pels animals mencionats són a càrrec del propietari.

5. El Govern pot cedir la gestió de la gossera oficial i de la gatera oficial, de forma conjunta o separada, d’acord amb la normativa vigent.

6. El funcionament de la recollida d’animals i la gestió de la gossera i la gatera es desenvolupen reglamentàriament.

Article 26. Residències i refugis per al manteniment temporal d’animals

1. Les residències d’animals de companyia, les escoles d’ensinistrament i les altres instal·lacions que alberguin animals domèstics de companyia s’han d’inscriure al Registre de Nuclis Zoològics corresponent com a requisit imprescindible per funcionar.

2. Les residències d’animals de companyia i les altres instal·lacions d’aquesta mena han de disposar del servei d’un veterinari legalment establert, encarregat de vigilar l’estat físic i sanitari dels animals residents. L’ingrés d’un animal en aquests centres únicament es pot fer després de verificar els documents d’identificació i els documents de vacunació corresponents.

3. Si un animal es posa malalt, el centre ho ha de comunicar immediatament al propietari o al responsable, el qual pot donar l’autorització per a un tractament veterinari o pot recollir l’animal.

4. Els titulars de residències d’animals o instal·lacions similars han de prendre les mesures necessàries per evitar contagis entre els animals residents i els del seu entorn, i comunicar als serveis veterinaris de l’Administració les malalties que siguin de declaració obligatòria.

Capítol segon. Condicions de tinença dels animals de renda

Article 27. Maneig

1. Les disposicions del títol I i del títol II d’aquesta Llei que fan referència a les condicions higièniques i sanitàries i de tracte s’apliquen al maneig d’animals de renda. Pel que fa a la sanitat, els animals de renda queden sotmesos a les disposicions i els reglaments vigents i als que es puguin aprovar en el futur.

2. Per poder acollir i allotjar animals, les corts, els estables i els altres allotjaments han de:

a) tenir una zona protegida del medi exterior;

b) estar ben ventilats;

c) reunir les condicions higièniques establertes reglamentàriament;

d) tenir les dimensions mínimes per animal, tant en superfície com en alçada, que es determinin reglamentàriament i que en tot cas permetin una permanència còmoda de l’animal;

e) disposar de tanques o altres mitjans que, sense ocasionar danys o molèsties físiques, evitin les fugues;

f) disposar de sistemes de proveïment d’aigua potable i de subministrament d’aigua a pressió i en quantitat suficient per a la neteja i l’evacuació de líquids residuals per a les espècies que ho requereixin.

Article 28. Padral

1. El Padral és el registre d’animals de renda que es crien a les explotacions que es troben dins el territori del Principat d’Andorra. S’adscriu al Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.

2. Tot animal de renda s’ha de registrar al Padral del Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.

3. El ministeri responsable de l’agricultura estableix reglamentàriament les normes que regeixen el Padral.

Títol IV. Fauna salvatge

Article 29. Fauna autòctona

1. Es prohibeix molestar intencionalment la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació.

2. Es prohibeix capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècies de la fauna autòctona.

3. Es prohibeix capturar exemplars de la fauna autòctona amb finalitat comercial, per a exhibició pública i amb finalitat de cria en captivitat, exceptuant els casos previstos en l’article 30.6.

4. Amb la finalitat de minimitzar les molèsties a la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, s’estableix que les activitats audiovisuals, científiques, esportives i de lleure que puguin afectar la fauna salvatge autòctona requereixen l’autorització del ministeri responsable de la fauna. S’estableix per reglament les condicions en què s’autoritzen aquestes activitats basant-se en el grau d’amenaça de les espècies afectades especificat segons l’article 30.1 d’aquesta Llei i en la classificació de la sensibilitat de les zones en què es troben aquestes espècies. El ministeri responsable de la fauna classifica les zones en poc sensibles, sensibles i molt sensibles i les publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 30. Espècies protegides

1. La qualificació d’espècie protegida s’aplica a tota espècie animal de la fauna autòctona que requereixi una protecció especial. Les espècies protegides s’especifiquen reglamentàriament i se n’estableix el grau d’amenaça segons la classificació següent: espècie extingida, espècie en perill d’extinció, espècie amenaçada i espècie protegida.

2. La captura, la compra i la venda d’animals morts o vius pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’aquestes espècies, estan prohibides.

3. El ministeri responsable de la fauna pot autoritzar, amb finalitats culturals i de difusió de les campanyes de protecció i conservació de la fauna, l’exhibició d’exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’exemplars d’aquestes espècies.

4. El ministeri responsable de la fauna pot comissar els exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides que estan en possessió de particulars o que són exposats per a la venda o l’exhibició pública que infringeixin aquesta Llei.

5. Es prohibeix la destrucció dels hàbitats de reproducció de les espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie amenaçada” segons la reglamentació corresponent.

6. En condicions estrictament controlades, el ministeri responsable de la fauna pot autoritzar la captura en viu amb finalitats científiques no experimentals, culturals, de reproducció en captivitat, de repoblació o de reintroducció en altres zones, d’exemplars adults d’algunes de les espècies protegides vinculades a projectes de conservació. En casos excepcionals i amb els mateixos fins, es pot autoritzar també la recollida d’ous i de cries.

7. En cas d’animals morts o d’animals ferits que s’han de sacrificar perquè no s’aconsegueix que es recuperin, el ministeri responsable de la fauna en pot autoritzar la taxidèrmia i la permanència posterior en centres de caràcter científic, cultural i educatiu.

8. Només es permet la taxidèrmia als particulars si es demostra l’origen legal de l’animal i es disposa de l’autorització prèvia del ministeri responsable de la fauna. En cap cas no s’autoritza la comercialització dels animals naturalitzats.

9. Correspon al ministeri responsable de la fauna realitzar el seguiment dels danys produïts en béns privats i en territori andorrà, per espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie en perill d’extinció” segons la reglamentació que especifica les espècies protegides i estableix els graus d’amenaça segons l’article 30.1. El ministeri responsable de la fauna regula mitjançant reglament els procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per les espècies animals protegides especificades abans.

Article 31. Fauna no autòctona

1. La protecció de la fauna no autòctona es regeix pel que estableixen aquesta Llei i els tractats i els convenis internacionals signats per l’Estat andorrà.

2. La cria en captivitat de fauna no autòctona destinada a la comercialització està prohibida.

Títol V. Inspecció i control

Article 32. Competències

1. És competència del ministeri responsable de l’agricultura vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals domèstics de companyia i de renda, tal com es defineixen en aquesta Llei.

2. És competència del ministeri responsable de la fauna vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals salvatges, tant els de fauna autòctona com els de fauna no autòctona.

3. Els comuns estan facultats per a la inspecció i el control de la Llei a l’efecte de prevenir les infraccions lleus previstes a l’article 38.1, apartats a), b) i h).

4. Correspon als comuns controlar els animals salvatges urbans.

5. Correspon al ministeri responsable de l’agricultura vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals de companyia.

6. Correspon al ministeri responsable de la fauna vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals salvatges, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals salvatges

7. Correspon al ministeri responsable de la seguretat alimentaria vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa al benestar dels animals de renda destinats al consum humà en el  moment del sacrifici.

Títol VI. Taxa pels serveis d’emissió d’autoritzacions i certificats oficials

Article 33. Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa

La taxa grava la tramitació administrativa, l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials d’acompanyament en el transport, la importació i l’exportació d’acord amb el que estableix l’article 5 i la inscripció al Registre de Nuclis Zoològics segons el que estableix l’article 10.

Article 34. Fet generador

1. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la tramitació i l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials.

2. A l’efecte de l’exacció de la taxa, les activitats d’inspecció i control que componen el fet generador a què fa referència l’apartat 1 són les següents:

a) Les inspeccions i els controls escaients.

b) El control documental de les operacions realitzades.

c) L’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials.

Article 35. Obligats tributaris

Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials corresponents o que resulten afectades o beneficiades personalment pel servei prestat o l’activitat duta a terme que constitueix el fet generador.

Article 36. Acreditació de la taxa

La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, en el moment de recollir l’autorització o la certificació original a les dependències de l’òrgan o el servei competent oficial, sense perjudici que l’Administració pugui exigir-ne el pagament a la bestreta, segons es determini en cada cas concret.

Article 37. Quota tributària

Per cada expedició de l’autorització o certificat, així com per cada còpia, o diligències en la autorització o certificat, s’estableixen les quotes següents:

1. Per cada original amb inspecció o control físic: 18,00 €.

2. Per cada original sense inspecció o control físic: 7,00 €.

3. Per cada còpia: 3,00 €.

Títol VII. Infraccions i sancions

Article 38. Infraccions

Les infraccions a les disposicions que regulen la tinença d’animals es classifiquen en faltes lleus, greus i molt greus.

1. Són infraccions lleus:

a) La possessió d’un animal de companyia no identificat o no registrat d’acord amb l’article 18.

b) La presència d’animals en espais públics, en establiments de concurrència pública o en transports públics quan els gestors d’edificis o espais públics o el propietari ho hagin prohibit d’acord amb els articles 8 i 19.

c) L’incompliment, per part dels gestors d’edificis o espais públics o dels propietaris d’establiments de concurrència pública o de vehicles d’ús públic, de les excepcions previstes en l’article 8 amb referència als gossos d’assistència, de teràpia o utilitzats pels serveis públics.

d) No notificar, un veterinari, el supòsit establert a l’apartat 18.4.

e) La venda d’animals als menors d’edat no emancipats o a persones incapacitades sense l’autorització del pare, la mare o el representant legal.

f) L’incompliment de l’article 6.8 i de l’article 6.14.

g) El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts reglamentàriament segons l’article 5.

h) Embrutar les vies i els espais públics.

i) L’incompliment de l’article 4.3 i de l’article 4.5.

j) L’incompliment de l’article 28.2.

k) L’incompliment de l’article 6.15 així com el manteniment dels animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.

l) No evitar la fugida d’animals.

m) Maltractar animals si els comporta conseqüències lleus per a la salut.

n) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus de la salut.

o) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus del comportament, en els casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.

p) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.

q) L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.

r) No dur, tot i ser-ne posseïdor, l’autorització per efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4.

s) Qualsevol altra infracció de les disposicions d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin que no estigui qualificada de greu o molt greu.

2. Són infraccions greus:

a) Maltractar animals si els comporta conseqüències greus per a la salut.

b) El manteniment d’animals sense l’alimentació necessària, en estat de desnutrició, assedegats, o sense proporcionar-los les cures necessàries amb infracció dels articles 4.1 i 6.5.

c) El manteniment d’animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic o sanitari.

d) La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

e) No enregistrar-se com a nucli zoològic d’acord amb l’article 10.1 i no posseir o tenir incomplet el llibre de registre establert segons l’article 10.5.

f) L’incompliment de les mesures sanitàries establertes a l’article 15.2 i a l’article 21.

g) L’acolliment i l’allotjament d’animals de renda amb incompliment dels requisits establerts a l’article 27.2.

h) La venda ambulant d’animals fora de mercats i fires legalitzats.

i) La importació i l’exportació d’animals sense tenir en compte els requisits previstos en aquesta Llei.

j) Obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o sobreexplotar-los de manera que se’n faci perillar la salut.

k) L’incompliment del que disposa l’article 23.

l) L’alienació d’animals amb malalties, tret que es demostri que en el moment de la venda la malaltia no podia ser detectada.

m) L’incompliment de l’article 17.

n) L’incompliment de l’article 26.

o) Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i els requisits establerts a l’article 10.

p) Vendre animals o fer-ne donació si no han estat declarats o registrats.

q) Maltractar o agredir físicament els animals si els comporta conseqüències greus per a la salut o els provoca sofriments.

r) Fer matances públiques d’animals.

s) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus de la salut.

t) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus del comportament en casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.

u) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no els comporten cap risc.

v) L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

w) L’incompliment dels requisits establerts a l’article 20, referit a la tinença de gossos perillosos, d’atac o de defensa, o de les disposicions reglamentàries que s’estableixin.

x) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com amenaçades i/o protegides o en una zona classificada com a sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes.

y) La possessió d’un animal si existeix incompliment d’una resolució ferma de suspensió de tinença segons estableix l’article 39.2.

z) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.

3. Són infraccions molt greus:

a) L’incompliment del que disposa l’article 7.

b) Maltractar animals si les conseqüències en comprometen la vida.

c) No comunicar al Departament d’Agricultura, un veterinari, l’existència de qualsevol epizoòtia o zoonosi catalogada de declaració obligatòria segons l’article 15.1.

d) L’incompliment del que disposa l’article 16.

e) Les pràctiques quirúrgiques, la pràctica de mutilacions i el sacrifici, en contra de les condicions i dels requisits establerts per aquesta Llei.

f) La utilització de mètodes de sacrifici dels animals que contravinguin les disposicions d’aquesta Llei.

g) El subministrament de substàncies no permeses als animals amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment o la producció.

h) L’incompliment del que disposen els articles 29.1, 29.2 i 29.3.

i) L’incompliment dels requisits establerts als articles 30.2, 30.5, 30.6, 30.7 i 30.8.

j) L’incompliment del article 31.2

k) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus.

l) Capturar gossos i gats amb l’ús d’armes de foc en contra de les condicions i dels requisits establerts a l’article 9.

m) Organitzar baralles de gossos, de galls o d’altres animals, i també participar en aquest tipus d’actes.

n) Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.

o) La fabricació no autoritzada, la falsificació, la manipulació o la utilització fraudulenta de les marques o els sistemes i els documents oficials d’identificació i registre.

p) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com a extingides i/o en perill d’extinció o en una zona classificada com a molt sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes. 

q) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.

Article 39. Sancions

1. Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 60 € a 9.000 €.

2. Les persones que hagin estat sancionades per raó de maltractament no poden ser titulars d’un animal davant del registre corresponent i se’ls suspèn la tinença per un període de tres anys en cas d’una infracció greu i de sis anys en cas de tractar-se d’una infracció molt greu. Davant d’un supòsit d’infracció al contingut de l’article 10, hi ha responsabilitat subsidiària del propietari del terreny on es tinguin els animals, sempre que no es pugui identificar el responsable d’aquests animals.

La imposició d’una sanció per infraccions de caràcter greu i molt greu pot comportar el comís dels animals afectats. De la mateixa manera, pot comportar la baixa de l’establiment del Registre de Nuclis Zoològics i el tancament definitiu o la clausura temporal de l’establiment durant un període màxim de dos anys.

3. Segons la seva classificació, les infraccions se sancionen de la manera següent:

a) Infraccions lleus: multa de 60 € a 300 €.

b) Infraccions greus: multa de 300,01 € a 3.000 €.

c) Infraccions molt greus: multa de 3.000,01 € a 9.000 €.

4. En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

c) La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.

d) La irreparabilitat dels danys causats als hàbitats i a la fauna o l’elevat cost de reparació.

e) El grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció.

Article 40. Reincidència

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per “reincidència” quan hi ha dos resolucions fermes per la mateixa infracció o per les infraccions de naturalesa diferent tipificades en aquesta Llei en el termini de cinc anys.

Article 41. Altres responsabilitats

La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i la indemnització eventual per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada. Si hi ha un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti una sentència ferma en la via penal.

Article 42. Procediment sancionador

Per imposar les sancions previstes per aquesta Llei cal seguir el procediment sancionador regulat per la normativa vigent.

Article 43. Expedients sancionadors

1. Mitjançant els seus agents, l’Administració pot comissar animals quan hi hagi indicis racionals d’haver-se comès una infracció tipificada en aquesta Llei com a greu o molt greu i s’obri un expedient sancionador. El comís té caràcter preventiu fins a la resolució definitiva de l’expedient sancionador, que pot transformar la mesura preventiva de comís en sanció complementària o deixar-la sense efecte i retornar l’animal al propietari. En cas d’acordar-se el comís, l’Administració en decideix el destí més adient en funció de les característiques de l’espècie. En tot cas les despeses ocasionades per l’aplicació d’aquest article són a càrrec dels propietaris infractors.

2. Correspon als ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna, de la seguretat alimentaria i als comuns, segons les competències respectives d’inspecció i de control establertes a l’article 32, la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients, llevat de la resolució de les sancions molt greus, que correspon al Govern. No obstant això, els comuns o els ministeris competents que iniciïn un procediment sancionador s’ho han de comunicar recíprocament. La notificació corresponent comporta la inhibició de l’òrgan al qual s’hagi notificat per no incoar dos procediments sancionadors pels mateixos fets.

Article 44. Prescripció

Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus. El termini de la prescripció es comença a comptar el dia que s’hagi comès la infracció i s’interromp des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor.

Disposició derogatòria

Aquesta Llei deroga la Llei de tinença i protecció d’animals, del 12 de juliol del 2012, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin.

Disposició final primera

Es modifica l’article 38 de la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària, del 12 de juliol, que queda redactat de la manera següent:

“Article 38. Identificació i registre dels animals de pura raça

1. A més de les obligacions d’identificació i registre establertes a l’article 6, els animals de pura raça s’han d’inscriure al registre genealògic o zootècnic corresponent.

2. A aquest efecte, es creen els registres genealògics o zootècnics oficials, que s’instrumenten per mitjà del reglament de funcionament corresponent, els quals han d’establir, com a mínim:

a) Els sistemes i mecanismes d’identificació.

b) Els documents acreditatius d’identificació.

c) Les obligacions de notificació i inscripció dels propietaris dels animals.

d) Els sistemes de registre i notificació dels moviments dels animals, incloent-hi, si escau, el tractament informatitzat de les dades registrals.

e) Els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició i consulta de les dades que contenen.

3. El Govern pot cedir la gestió dels registres genealògics o zootècnics oficials a les entitats legalment establertes, les quals es defineixin en els reglaments de funcionament corresponents.”

Disposició final segona

1. Es modifiquen els articles 297, 298 i 502 del Codi penal, que queden redactats com segueix:

“Article 297. Maltractament dels animals

1. El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 €.

2. L'abandonament d’un animal domèstic, domesticat o mantingut en captivitat, ha de ser castigat amb les penes establertes al punt anterior.

3. Quan el maltractament causa la mort de l’animal o es realitza en un espectacle públic, el responsable ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa fins a 9.000 €.

4. El qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 3.000 €.”

“Article 298. Pena complementària i conseqüència accessòria

En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d'imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals fins a tres anys i la pena de privació de la llicència de caça o de pesca de fins a tres anys.

Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes lliurant-lo als serveis competents del Govern.”

2. L’article 502 del Codi penal queda sense contingut.

Disposició final tercera

La disposició final segona d’aquesta Llei, té rang de llei qualificada en la mesura que modifica tres articles de la Llei 9/2005 del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.

Disposició final quarta

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, tramet al Sr. síndic general, als efectes escaients.

Rosa Gili Casals                                                                     
Vicepresidenta de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

Carles Jordana Madero                                                        
President de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

 

Edicte

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponènciai l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Interior

El M.I. Sr. Marc Ballestà Alias, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Interior el dia 16 de juny del 2016, a la vista del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Exposició de motius

La Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, va tenir com a objectiu adequar aquesta norma a la modificació coetània i substancial de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993. En concret, se’n van adaptar els preceptes al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, i per donar empara a la creació de les dos seccions d’instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.

A més, la Llei 16/2014 també va reformar altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials per precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau. És el cas del procediment de l’habeas corpus, del principi de publicitat de les resolucions judicials, de les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i de l’establiment dels torns corresponents, del règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i del règim jurídic de les comissions rogatòries.

Finalment, l’article 7 de la Llei 16/2014 va introduir un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que fixa les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans, i que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. Al mateix temps, es va incorporar una disposició transitòria segons la qual aquest judici de revisió pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor de la Llei 16/2014.

No obstant això, segons ha fet palès el Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, arran de la visita efectuada el 9 de febrer del 2016, malgrat que el judici de revisió esmentat anteriorment suposa un avenç notable i s’inscriu en l’esperit de la Recomanació R(2002)2 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa i en el seguiment del procés d’Interlaken, l’execució de les sentències del Tribunal esmentat comporta l’obligació jurídica de posar remei, en la mesura que sigui possible, a les conseqüències de la vulneració del dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. I en aquest sentit, recomanen que aquest judici de revisió també sigui aplicable a les decisions que, tot i haver recaigut amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 16/2014, estiguessin en el tràmit d’execució en aquesta data i estiguin sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres, tot concedint un termini prudencial per demanar la revisió que cada Estat pot determinar de forma discrecional.

D’altra banda, la modificació necessària de la regulació relativa al judici de revisió, més enllà de les recomanacions fetes pel Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, ha evidenciat la necessitat de perfeccionar aquesta regulació, en el sentit d’incloure també el Govern com a part legitimada per promoure el judici de revisió, quan la decisió definitiva del Tribunal esmentat dimani d’un procés jurisdiccional administratiu en què el Govern hagi estat part i concorrin motius d’interès general. En efecte, en aquest supòsit, és possible que el Govern, en ser condemnat eventualment arran d’una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, pugui tenir un interès legítim que es revoqui la decisió definitiva que ha comportat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i, si escau, s’acordi la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, si no ho fa la persona a qui s’ha constatat la vulneració o les altres parts legitimades a aquest efecte.

Així, aquesta Llei es desglossa en dos articles que modifiquen l’apartat 1 de l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials i la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, amb les finalitats expressades anteriorment, i dos disposicions finals que habiliten al Govern per publicar el text consolidat corresponent i fixen l’entrada en vigor de la Llei.

Article 1. Modificació de l’apartat 1 de l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Es modifica l’apartat 1 de l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, el qual va ser introduït per l’article 7 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i que queda redactat en els termes següents:

“Article 30 bis

1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella. Aquest procediment també pot ser promogut en el mateix termini pel Govern, per motius d’interès general, en cas que la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans porti causa d’un procés jurisdiccional administratiu en què hagi estat part.

[...]”

Article 2. Modificació de la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Es modifica la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactada en els termes següents:

“Disposició transitòria

El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, o amb anterioritat si a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estan en tràmit d’execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres, sempre que el judici de revisió s’insti en el termini màxim de tres mesos des de la data esmentada.”

Esmena 1                                       De modificació

Grup Mixt- PS (1)

Es modifica l’article 2 del projecte de llei amb el text següent:

Article 2. Modificació de la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Es modifica la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactada en els termes següents:

“Disposició transitòria

El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, o amb anterioritat si a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estan en tràmit d’execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres.”

Esmena 2                                               D'addició

Grup Mixt – PS (2)

Es proposa afegir una disposició transitòria al Projecte de Llei, que quedaria redactat de la forma següent:

“Disposició transitòria

El judici de revisió promogut en els temes previstos a la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, com a conseqüència de decisions definitives recaigudes abans de l’entrada en vigor d’aquella llei, s’hauran d’instar en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei.”

MOTIVACIÓ DE LES DUES ESMENES:

Les esmenes proposades no canvien el contingut de l’article dos de la llei però milloren el redactat per evitar confusions.

L’article pretén introduir la facultat de revisió en aquells casos en què la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans es trobi en fase d’execució a la data d’entrada en vigor de la llei 16/2014. Tanmateix preveu que s’haurà d’instar la revisió en el termini de 3 mesos. Dit termini hauria de comptar a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta nova disposició. Doncs bé el redactat actual sembla fer referència a l’entrada en vigor de la Llei 13/2014 com a inici del còmput del termini, pel que entenem que mantenir el redactat proposat en el projecte de llei buidaria de contingut la modificació.

El redactat proposat pretén que la facultat de revisió esmentada es pugui efectuar en el termini de tres mesos a comptar de la data d’entrada en vigor del Projecte de llei actual.

Disposició final primera

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El Ponent                                                                                
Sr. Marc Ballestà Alias

 

Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de la reunió celebrada el dia 20 de juny, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat:

Esmena 1 (Grup Mixt-PS.) de modificació a l’article2.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:

Esmena 2 (Grup Mixt-PS) d’addició d’una disposició transitòria.

ota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.

Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Exposició de motius

La Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, va tenir com a objectiu adequar aquesta norma a la modificació coetània i substancial de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993. En concret, se’n van adaptar els preceptes al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, i per donar empara a la creació de les dos seccions d’instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.

A més, la Llei 16/2014 també va reformar altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials per precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau. És el cas del procediment de l’habeas corpus, del principi de publicitat de les resolucions judicials, de les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i de l’establiment dels torns corresponents, del règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i del règim jurídic de les comissions rogatòries.

Finalment, l’article 7 de la Llei 16/2014 va introduir un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que fixa les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans, i que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. Al mateix temps, es va incorporar una disposició transitòria segons la qual aquest judici de revisió pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor de la Llei 16/2014.

No obstant això, segons ha fet palès el Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, arran de la visita efectuada el 9 de febrer del 2016, malgrat que el judici de revisió esmentat anteriorment suposa un avenç notable i s’inscriu en l’esperit de la Recomanació R(2002)2 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa i en el seguiment del procés d’Interlaken, l’execució de les sentències del Tribunal esmentat comporta l’obligació jurídica de posar remei, en la mesura que sigui possible, a les conseqüències de la vulneració del dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. I en aquest sentit, recomanen que aquest judici de revisió també sigui aplicable a les decisions que, tot i haver recaigut amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 16/2014, estiguessin en el tràmit d’execució en aquesta data i estiguin sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres, tot concedint un termini prudencial per demanar la revisió que cada Estat pot determinar de forma discrecional.

D’altra banda, la modificació necessària de la regulació relativa al judici de revisió, més enllà de les recomanacions fetes pel Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, ha evidenciat la necessitat de perfeccionar aquesta regulació, en el sentit d’incloure també el Govern com a part legitimada per promoure el judici de revisió, quan la decisió definitiva del Tribunal esmentat dimani d’un procés jurisdiccional administratiu en què el Govern hagi estat part i concorrin motius d’interès general. En efecte, en aquest supòsit, és possible que el Govern, en ser condemnat eventualment arran d’una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, pugui tenir un interès legítim que es revoqui la decisió definitiva que ha comportat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i, si escau, s’acordi la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, si no ho fa la persona a qui s’ha constatat la vulneració o les altres parts legitimades a aquest efecte.

Així, aquesta Llei es desglossa en dos articles que modifiquen l’apartat 1 de l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials i la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, amb les finalitats expressades anteriorment. També consta d’una disposició transitòria  i dos disposicions finals que fixen el termini per instar el judici de revisió en el supòsit concret que fa l’objecte de la modificació normativa, habiliten al Govern per publicar el text consolidat corresponent i fixen l’entrada en vigor de la Llei.

Article 1. Modificació de l’apartat 1 de l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Es modifica l’apartat 1 de l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, el qual va ser introduït per l’article 7 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i que queda redactat en els termes següents:

“Article 30 bis

1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella. Aquest procediment també pot ser promogut en el mateix termini pel Govern, per motius d’interès general, en cas que la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans porti causa d’un procés jurisdiccional administratiu en què hagi estat part.

[...]”

Article 2. Modificació de la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Es modifica la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactada en els termes següents:

“Disposició transitòria

El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, o amb anterioritat si a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estan en tràmit d’execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres.”

Disposició transitòria

El judici de revisió que es promogui a l'empara de la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, tal com ha estat modificada per l'article 2 d'aquesta Llei, i sempre que es tracti de decisions definitives recaigudes amb anterioritat a la data de l'entrada en vigor de la Llei 16/2014, però que en aquesta data estaven en tràmit d'execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres, s'ha d'instar el termini màxim de tres mesos des de la data de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Disposició final primera

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Víctor Naudi Zamora                                                           
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Interior

Sofia Garrallà Tomàs                                                            
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior

 

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2016, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances. El nou termini finalitza el dia 14 de setembre del 2016, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

 

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 15 de juny del 2016, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 13 de setembre del 2016, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

La nova modificació del Codi penal que es promou mitjançant aquesta Llei obeeix principalment a la necessitat d’adequar-lo, una vegada més, als compromisos derivats dels convenis internacionals signats o ratificats per Andorra. En concret, aquesta modificació normativa té una doble finalitat. En primer lloc, acomplir les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa, i adaptar la legislació penal als estàndards internacionals en matèria de lluita contra la corrupció. I en segon lloc, transposar les disposicions de la Directiva 2014/62/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per honorar els compromisos assumits en virtut de l’Acord Monetari signat amb la Unió Europea i ratificat posteriorment pel nostre país, en el sentit de garantir la protecció de l’euro i de qualsevol moneda legalment autoritzada, a través de mesures penals efectives i adequades. D’altra banda, s’ha considerat oportú de modificar l’article del Codi penal relatiu a les amenaces no condicionals per elevar-ne les penes aplicables quan aquestes amenaces són de mort i estan fetes reiteradament, o estan fetes amb una arma o un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, de forma que en aquests casos esdevinguin un delicte major. I també s’ha reformat molt puntualment la disposició relativa a la responsabilitat civil subsidiària de les persones que tenen sota la seva potestat, tutela o vigilància, un menor de 18 anys, per esmenar un error tipogràfic que s’hi contenia.

Aquesta Llei es desglossa en nou articles i dos disposicions finals. L’article 1 modifica l’apartat 6 de l’article 8 del Codi penal amb l’objectiu atorgar la competència als tribunals andorrans per poder jutjar als autors de corrupció activa, quan les conductes típiques no tenen lloc al Principat d’Andorra, però hi ha implicats una autoritat o un funcionari andorrans. L’article 2 esmena l’error que es contenia a l’apartat 1 de l’article 98, que regula la responsabilitat civil subsidiària. L’article 3 modifica l’article 143 de la norma penal, en el sentit d’elevar la pena prevista en els supòsits de les amenaces no condicionals que s’han ressenyat precedentment. Els articles 4 i 5 modifiquen puntualment els articles 381 i 384 de la norma penal, respectivament, tot eliminant-ne els termes “injust” i “actes de naturalesa política”, en haver estat considerats imprecisos pel GRECO. L’article 6 introdueix un nou apartat 4 a l’article 386 del Codi penal, que pretén tipificar el delicte de tràfic d’influències com el defineix el Conveni penal sobre la Corrupció, fet a Estrasburg el 27 de gener de 1999, i la ratificació del qual va ser aprovada pel Consell General el 18 d’octubre del 2007. L’article 7 modifica l’apartat 2 de l’article 386 bis, per poder fer extensiu el delicte de tràfic d’influències als batlles i magistrats. L’article 8 eleva les penes previstes per al delicte de posada en circulació de moneda inautèntica i per al delicte de recepció, importació, exportació, transport, transmissió o possessió d’aquesta moneda, amb la finalitat de posar-la en circulació, tal com mana la Directiva esmentada precedentment. Finalment, l’article 9 completa els actes preparatoris vinculats amb la falsedat de moneda punibles, afegint a la llista d’elements la fabricació, cessió, venda i possessió dels quals està prohibida, els elements de seguretat com ara hologrames, marques d’aigua o altres components de la moneda que serveixin per protegir-la contra la falsificació.

En darrera instància, les disposicions finals primera i segona encomanen al Govern la publicació del text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i determinen la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Article 1. Modificació de l’apartat 6 de l’article 8

Es modifica l’apartat 6 de l’article 8 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat de la manera següent: 

“Article 8. Aplicació de la llei penal en l’espai

[...]

6.

a) La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra quan un conveni internacional atribueixi la competència a la jurisdicció andorrana.

b) En virtut dels convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten a la lletra d) següent, la llei penal andorrana s’aplica també a les infraccions penals intentades o consumades fora del territori del Principat d’Andorra per una persona estrangera que hi és resident legal, o quan la víctima és una persona estrangera que hi és resident legal, o per una persona estrangera que hi és o no resident si en la infracció s’hi troba implicat un funcionari o una autoritat andorrans.

c) En els supòsits establerts als convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten a la lletra d) següent, els requisits de les lletres a) i c) de l’apartat 4 d’aquest article no són aplicables quan el responsable de la infracció és un nacional andorrà, un estranger que és resident legal al Principat d’Andorra, un estranger que no hi és resident però que es troba a Andorra i no pot ser extradit per raó de la seva nacionalitat, o un estranger que hi és o no resident si en la infracció s’hi troba implicat un funcionari o una autoritat andorrans.

d) Els convenis i les infraccions a què es refereixen les lletres b) i c) anteriors són els següents:

- Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, relatiu a les infraccions contra la llibertat sexual dels infants.

- Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars.

- Conveni penal sobre la Corrupció, fet a Estrasburg el 27 de gener de 1999, relatiu a les infraccions de corrupció i tràfic d’influències. [...]”

Article 2. Modificació de l’apartat 1 de l’article 98

Es modifica l’apartat 1 de l’article 98 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat de la manera següent: 

“Article 98. Responsabilitat civil subsidiària

Són responsables subsidiàriament:

1. Les persones que tinguin sota la seva potestat, tutela o vigilància, legal o de fet, un menor de 18 anys, dels danys i perjudicis causats pels delictes o contravencions penals comesos per aquest menor, si hi ha hagut culpa o negligència per part seva.

[...]”

Article 3. Modificació de l’article 143

Es modifica l’article 143 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat com segueix:

“Article 143. Amenaces no condicionals

1. Qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui una vinculació íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys o d’arrest.

2. Si l’amenaça és de mort i està feta reiteradament, o està feta amb una arma o un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, s’ha d’imposar una pena de presó de tres mesos a tres anys.”

Article 4. Modificació de l’apartat 1 de l’article 381

Es modifica l’apartat 1 de l’article 381 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat com segueix:

“Article 381. Tipus agreujat

1. L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts, o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o per haver realitzat, en l’exercici del seu càrrec, una acció o una omissió contrària a la seva funció, o per retardar tràmits, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a quatre anys i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

[...]”

Article 5. Modificació de l’apartat 1 de l’article 384

Es modifica l’apartat 1 de l’article 384 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat com segueix:

“Article 384. Tipus agreujat

1. En el supòsit de l’apartat 1 de l’article anterior, si l’acte a canvi de l’avantatge consisteix en emetre o haver emès una resolució contrària a la seva funció o a retardar-la, s’ha d’imposar la pena de presó de dos a sis anys i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

[...]”

Article 6. Addició d’un nou apartat 4 a l’article 386

S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 386 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat com segueix:

“Article 386. Tràfic d’influències

[...]

4. La persona que proposi, ofereixi o doni, directament o indirectament, qualsevol avantatge indegut en concepte de remuneració a qualsevol que afirmi o confirmi que és capaç d’exercir una influència en la presa de decisió de qualsevol autoritat o funcionari, tant si l’avantatge indegut és per a ell o un tercer, o que sol·liciti, rebi o accepti l’oferiment o la promesa en concepte de remuneració per aquesta influència, ha de ser castigat amb la pena de presó de fins a un any.

Als efectes d’aquest apartat és indiferent si la influència s’exerceix o no, o si la suposada influència produeix o no el resultat buscat. ”

Article 7. Modificació de l’apartat 2 de l’article 386 bis

Es modifica l’apartat 2 de l’article 386 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat com segueix:

“Article 386 bis. Altres subjectes del tràfic d’influències

[...]

2. Els batlles o els magistrats, i els jurats, àrbitres, pèrits, intèrprets o qualsevol altra persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers.

[...]”

Article 8. Modificació de l’article 431

Es modifica l’article 431 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat com segueix:

“Article 431. Creació i posada en circulació de moneda inautèntica

1. Ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a vuit anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda:

a) Qui confeccioni moneda inautèntica. A l’efecte d’aquesta secció es considera també moneda inautèntica la moneda fabricada en instal·lacions o amb materials lícits, però sense les autoritzacions degudes.

b) Qui alteri moneda ja emesa variant el seu valor aparent o fent desaparèixer els signes d’inutilització.

La temptativa és punible.

2. Qui, amb coneixement de la seva inautenticitat, posi la moneda en circulació, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda.

La temptativa és punible.

3. Ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda qui, sense haver participat en les conductes descrites als apartats 1 i 2 d’aquest article, rebi, es procuri, importi, exporti, transporti, trameti o posseeixi moneda coneixent-ne la inautenticitat, amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació.

La temptativa és punible.

4. Qui realitzi alguna de les conductes previstes als apartats anteriors ha de ser castigat, en el cas de l’apartat 1, amb la pena de presó de tres a dotze anys i de multa de fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, i en el cas dels apartats 2 i 3 amb la pena de presó de tres a vuit anys i de multa de fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Que l’autor pertanyi a una organització dedicada a la creació o a la posada en circulació de moneda alterada.

b) Que l’autor es dediqui habitualment a aquestes activitats.

c) Que la quantitat de moneda inautèntica sigui suficient per desestabilitzar el sistema econòmic del país.

5. Qui, havent rebut moneda falsa sense tenir-ne coneixement, la posi en circulació després de conèixer-ne la inautenticitat, ha de ser castigat amb pena d’arrest i de multa de fins al doble del valor aparent de la moneda, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

a) Que es tracti d’una quantitat superior a 600 euros.

b) Que s’actuï en grup.”

Article 9. Modificació de l’article 432

Es modifica l’article 432 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, el qual queda redactat com segueix:

“Article 432. Actes preparatoris punibles

La fabricació, la cessió, la venda o la possessió d’instruments, materials, substàncies, màquines, programes d’ordinador, aparells o altres estris, específicament adreçats a la confecció de moneda inautèntica o a l’alteració de moneda ja emesa, així com d’elements de seguretat com hologrames, marques d’aigua o altres components de la moneda que serveixin per protegir-la contra la falsificació, ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys, sempre que se’n pugui derivar un perill per al tràfic monetari.

La temptativa és punible.”

Disposició final primera. Text consolidat

S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 17 de juny del 2016, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.

2. D’acord amb l’article 79, habilitar els dies del període entre sessions als efectes determinats d'aquest procediment d’urgència per poder presentar esmenes.

3. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 1 de juliol del 2016, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Exposició de motius

La Llei 16/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, va reformar l’article 30 de la Llei esmentada amb l’objectiu d’ampliar l’abast de l’autorització de residència per estudis, en pràctiques formatives o per recerca que existia fins llavors i fer-la extensiva a les activitats d’entrenaments esportius, i també per permetre que les pràctiques formatives, els entrenaments esportius i les recerques fossin remunerats dins el marc de convenis atorgats amb centres docents o esportius estrangers.

Des que es van crear les autoritzacions d’autoritzacions de residència per portar a terme entrenaments esportius, se n’han concedit una vuitantena aproximadament, per desenvolupar en tots els casos una activitat esportiva en clubs de futbol, la qual cosa ha suposat que els titulars d’aquestes autoritzacions, a més de dur a terme els entrenaments esportius, també hagin participat com a jugadors a la lliga nacional de futbol. Per tant, cal concloure que la finalitat per a la qual es va ampliar l’objecte de la tipologia d’autoritzacions que regula l’article 30 de la Llei 9/2012 ha quedat desvirtuada, la qual cosa fa necessària una nova modificació de l’article esmentat per reconduir aquest objecte a la finalitat mencionada. En aquest sentit, si bé fins al dia d’avui els esportistes d’elit que han fet estades al Principat d’Andorra per portar a terme entrenaments esportius no han requerit una autorització de residència, atès que aquestes estades sempre han estat puntuals i no han comportat un canvi en la seva residència habitual, no es pot descartar que en el futur el sojorn al país per fer aquests entrenaments esportius s’hagi de prolongar en alguns casos més enllà del període màxim que no requereix l’obtenció d’una autorització de residència a l’empara de l’article 30 de la Llei 9/2012. Per aquest motiu, s’ha considerat necessari mantenir els entrenaments esportius com una de les modalitats de l’autorització de residència esmentada, però sempre i quan es tracti d’entrenaments esportius d’alt nivell, la qual cosa haurà de reconèixer el ministeri encarregat de l’esport mitjançant un informe previ.

Per aquest motiu es promou aquesta Llei, que es desglossa en un article únic que modifica l’article 30 de la Llei 9/2012, i dos disposicions finals que encomanen al Govern la publicació del text consolidat corresponent i determinen la data de l’entrada en vigor de la Llei, respectivament.

Article únic. Modificació de l’article 30

Es modifica l’article 30 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, tal com va ser modificat per l’article 7 de la Llei 16/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat de la manera següent: 

“Article 30. Autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca

1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca està autoritzada a estudiar, a realitzar pràctiques formatives, a realitzar entrenaments esportius d’alt nivell o a efectuar recerques de caràcter científic o similar, i a residir al país únicament mentre durin els estudis, les pràctiques, els entrenaments o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari dels estudis, les pràctiques, els entrenaments o les activitats de recerca que es pretengui efectuar, amb una previsió concreta de la data de la finalització.

2. Pel que fa a l’apartat anterior d’aquest article, s’entén per pràctiques formatives, entrenaments esportius d’alt nivell o recerca, l’activitat no remunerada, o remunerada dins el marc d’un conveni atorgat entre el ministeri encarregat de l’educació o de l’esport i el centre docent o esportiu reconegut estranger, segons s’escaigui, desenvolupada per una empresa o centre situat a Andorra i amb una finalitat exclusivament formativa, esportiva o de recerca. En tot cas, pel que fa a les autoritzacions per pràctiques formatives o per recerca, cal que les persones sol·licitants disposin de la titulació acadèmica o professional corresponent, o estiguin fent tràmits per obtenir-la, però no s’hagin integrat en el mercat laboral. Pel que fa a les autoritzacions per entrenaments esportius d’alt nivell, cal l’informe previ del ministeri encarregat de l’esport que reconegui l’alt nivell esportiu de les persones sol·licitants.

3. L’autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern o l’autorització d’immigració en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca, pressuposa en tots els casos la justificació d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

4. L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca a un menor d’edat requereix l’autorització expressa de la persona que en sigui representant o tutora legal, així com l’acreditació que a Andorra estarà sota la guarda d’una institució o entitat legalment constituïda o d’una persona major d’edat. Si la guarda del menor recau en una institució o entitat legalment constituïda, aquesta institució o entitat ha de ser andorrana, i si recau en una persona, ha de ser de nacionalitat andorrana o resident al Principat d’Andorra i ser titular d’una autorització d’immigració vigent almenys per al període de duració dels estudis, de les pràctiques formatives, dels entrenaments esportius d’alt nivell o de la recerca projectats.

5. L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca es pot prorrogar únicament si s’acredita que n’ha estat impossible l’execució dins les previsions i els límits temporals màxims indicats en el calendari adjuntat a la sol·licitud.

6. L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure al Principat d’Andorra durant el temps dels estudis, les pràctiques formatives, els entrenaments esportius d’alt nivell o la recerca, i també d’un habitatge adequat. La suficiència dels mitjans econòmics i l’adequació de l’habitatge es determinen reglamentàriament.”

Disposició final primera. Text consolidat

S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 20 de juny del 2016, relatives al subministrament de les vacunes contra la meningitis B al Principat d’Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0894).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Molt il·lustre Senyor,

El sotasignat, Gerard Alís Eroles, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació al subministrament de les vacunes contra la meningitis B al Principat d’Andorra

MOTIVACIÓ

En els darrers temps ha sortit en premsa diverses notícies en relació al subministrament al Principat d’Andorra de la vacuna meningitis B, la qual és obligatòria en el calendari de vacunació obligatòria. Les mateixes fan referència d’una banda a les dificultats pels nostres ciutadans de proveir-se de la vacuna, la qual havia de provenir de França. D’altra banda, es refereixen al sobrecost derivat de la necessitat de proveir-se a altres mercats, que ha suposat pels nostres ciutadans, per tal de completar o iniciar el procés de vacunació.

Atès l’exposat, demano:

1. Des de quina data la referida vacuna de la meningitis B forma part del calendari de vacunació obligatòria?

2. Per quins motius es va decidir incorporar dita vacuna al calendari de vacunació obligatòria? És obligatòria en altres països de la UE?

3. A quines franges d’edat s’ha d’aplicar la vacunació obligatòria? Quina estimació va fer el Govern del nombre de ciutadans/infants que hauran de rebre la vacuna?

4. Quin és el procés de vacunació que cal seguir (dosis inicials, ulteriors dosis, ràpels,...)?

5. En base a les dades anteriors quines previsions i planificació de subministrament va efectuar el Govern i quines mesures i protocols va adoptar per tal d’assegurar l’abastiment de la referida vacuna als ciutadans andorrans que l’havien de rebre?

6. Com es finança el cost de la referida vacuna?

7. Per quins motius únicament es finançava la vacuna subministrada per una farmacèutica francesa?

8. Ens pot explicar el Govern per quins motius la referida farmacèutica va deixar de subministrar la referida vacuna a Andorra?

9. Quines mesures ha adoptat el govern per pal·liar aquella manca de subministrament i poder completar el calendari de vacunació?

10. Quines mesures s’han pres per finançar el sobre cost degut a l’adquisició de la vacuna provinent d’un laboratori d’un altre país. Concretament s’ha portat a terme alguna actuació per compensar el sobre cost assumit per les famílies abans que el Govern anuncies que es finançaria el preu de les vacunes provinent d’Alemanya i d’Espanya? S’ha pres alguna mesura per compensar el sobre cost assumit per les famílies des de l’anunci del Govern de la cobertura de les vacunes provinents d’aquells països i fins que la CASS ha aplicat dita mesura.

11. Quina és la situació actual del subministrament de la vacuna i la seva disponibilitat pels ciutadans que l’han d’adquirir?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 20 de juny del 2016

Gerard Alís Eroles                                                                
Conseller general socialdemòcrata                                   
del Grup Parlamentari Mixt

 

4.4.2 Respostes escrites

Edicte

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives als problemes a l’hora d’utilitzar l’oficina virtual de tributs, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 33/2016, de data 13 de maig.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Resposta a les preguntes formulades pel M. I. Conseller General, Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balcells, sobre l’ús de l’oficina virtual de tributs (reg. Núm. 0698)

Per quin motiu s’està obligant als obligats tributaris a utilitzar Windows 10?

No hi ha obligatorietat per utilitzar la versió 10 del sistema operatiu Windows. Pel que fa a aquest sistema operatiu Windows no hi ha problema en utilitzar l’oficina virtual amb les versions 7, 8 i 10. De fet, el problema està en alguns navegadors amb l’obertura de formularis PDF que són els utilitzats per fer les declaracions i/o liquidacions d’impostos. Per aquests navegadors no és possible obrir degudament el formulari PDF d’Adobe amb dades ja omplertes que el sistema tributari del Govern d’Andorra ja disposa (com poden ser dades de la persona física o jurídica i altres depenent del tipus de declaració tributària). En les recomanacions tècniques que hi ha a l’oficina virtual, quan surt aquest missatge d’alerta, es fa menció a aquests navegadors que no són compatibles (Microsoft Edge, Google Chrome i Safari) i, en aquests moments, pels sistemes operatius IOS i LINUX no hi ha cap navegador que funcioni correctament amb aquests formularis PDF d’Adobe. Per resoldre aquesta problemàtica el Govern ha iniciat un procés per refer tot el portal tributari i no utilitzar cap dels formularis de dades PDF d’Adobe i fer-los tots en el llenguatge bàsic de qualsevol web (html versió 5).

Quin és el cost d'implantació que ha tingut fins ara la plataforma d'e-tràmits per la declaració i/o liquidació d’impostos?

La plataforma d’e-tràmits tributària permet realitzar canvis en la declaració censal i les diferents declaracions i/o liquidacions d’impostos (impost de societats, impost de la renda de les persones físiques, impost de la renda de les persones no residents i impost general indirecte) així com la consulta de les declaracions ja realitzades. Aquestes s’han anat posant en servei sobre aquesta web tributària de forma progressiva en el temps i el cost total de la seva implementació ha estat de 287.600€.

Quantes hores i quin cost econòmic ha suposat la formació de les persones que hi treballen?

Les persones que hi treballen que donen el suport tècnic al sistema i els diferents usuaris funcionals que utilitzen el sistema en els seus diferents processos (front office, recaptació, intervenció, etc.) han rebut la formació necessària per un cost total de 13.064,05€. Aquestes formacions s’han realitzat entorn a un període de temps de 4 setmanes.

Quants obligats tributaris han realitzat amb èxit la totalitat del procés a l'oficina virtual de tributs?

Des de que va entrar en servei el nou portal tributari les declaracions que s’han realitzat on-line són les que s’indiquen a continuació.

 

Total

On-line

Percentatge

IS

5.663

1.710

30,2%

IAE

3.301

981

29,7%

IGI

19.669

10.976

55,8%

IRNR

3.021

88

2,9%

IRPF (300)

1.266

321

25,3%

32.920

14.076

42,7%

 

Donat que el programari es troba disponible en català, per quin motiu no està totalment escrita en català la part que es proporciona com manual d'usuari?

En el portal tributari estan publicats tres manuals d'usuari relacionats amb l'impost de la renda de les persones físiques que són:

- Com fer la declaració de renda en línia

- Com utilitzar el programa d'ajuda ANDREA

- Com confirmar la proposta de liquidació IRPF

Els tres manuals estan escrits íntegrament en català i, a més, apareixen imatges que serveixen de suport a l'explicació escrita. Efectivament, en el manual de confirmació de la proposta de liquidació IRPF, apareix la següent imatge on surt un text en castellà:

I també surten en castellà algunes imatges de la configuració dels programes per defecte com es mostra a continuació. 

Es tracta d’errors en aquests documents que no havien estat detectats pel propi Govern d’Andorra. Gràcies a aquest advertiment s’ha procedit a corregir aquestes imatges.

Andorra la Vella, 14 de juny del 2016

Jordi Alcobé Font                                                                 
Ministre d’Administració Pública, Transports i          
Telecomunicacions

 

Edicte

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la titularitat al registre del NIC de www.salodelvideojoc.com i www.andorravideogameparty.com, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 39/2016, de data 7 de juny.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 16 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

ANDORRA TELECOM

Nota relativa a les preguntes formulades pel M. I. Conseller General, Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, sobre la titularitat al registre del NIC de salodelvideojoc.com i andorravideogameparty.com (reg. Núm. 0784)

Antecedents:

En relació a una pregunta sobre el saló del vídeo joc (Reg. 556) Govern respon el següent:

Tant la web com el domini són propietat d’Andorra Telecom, segons els acords subscrits entre les dues parts. El canvi de registre dels dominis salodelvideojoc.com i andorravideogameparty.com està en tràmit actualment.

Per quin motiu tots aquests anys s’ha mantingut la titularitat al registre del NIC a nom d’una empresa espanyola?

Els dominis salodelvidejoc.com i andorravideogameparty.com han estat sempre propietat d’Andorra Telecom, segons l’acord subscrit amb la societat Top Score SL, que en el seu moment va assumir la implementació i la programació de la web, així com el registre dels dominis necessaris. El traspàs del NIC dels dominis s’ha formalitzat per eliminar qualsevol dubte sobre la seva titularitat.

Si s’ha deixat d’utilitzar el domini andorravideogameparty, per què s’ha pagat la renovació i per què s’ha procedit a fer el canvi de registre?

El domini andorravideogameparty.com es va deixar d’utilitzar en la tercera edició del Saló en apostar, tal i com subratllàvem en la resposta del passat 26 de maig, per la denominació salodelvidejoc.com, que responia millor al nostre públic objectiu (transversal i familiar). El domini andorravideogameparty.com s’ha decidit mantenir per evitar que una marca que ha estat utilitzada per la companyia en un passat immediat sigui explotada per un tercer i que aquesta situació pugui generar qualsevol tipus de perjudici per la marca, per l’esdeveniment (en aquest cas el saló del Videojoc) o per Andorra Telecom.

Durant quants anys pensa Govern anar renovant el domini andorravideogameparty.com?

La decisió de renovar el domini andorravideogameparty.com correspon a Andorra Telecom. Es considera adequat mantenir la titularitat d'un domini per un termini prudencial d’entre cinc i  deu anys després de deixar d'utilitzar la denominació perquè el vincle entre les dues marques quedi extingit o esdevingui marginal.

Quin criteri s’utilitza per continuar pagant dominis d’internet que no s’utilitzen?

Tal i com s’ha apuntat en la resposta precedent, el criteri emprat pel manteniment d’un domini .com, que té un cost d’11 euros anuals, es basa en evitar que marques usades en un passat recent per Andorra Telecom i, per tant, associades a la companyia, puguin ser explotades per tercers.

Per exemple, el domini sta.ad es mantindrà atès que és una marca que durant molts anys ha identificat la companyia i encara avui es vincula directament a Andorra Telecom.

Andorra la Vella, 14 de juny del 2016

Jordi Alcobé Font                                                                 
President del Consell d’Administració

 

4.8 Propostes d'acord, propostes de resolució i mocions

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2016, ha examinat la Moció instant al Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats abans del seu enviament al departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, abans del 31 de desembre del 2016, presentada pels M. I. Srs. Jordi Gallardo Fernández, Judith Pallarés Cortés i  Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal, registrada per escrit de data 17 de juny del 2016, i d’acord amb l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0879).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

Els sotasignats, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal i, pel que respecta al Sr.Jordi GallardoFernàndez, signatari de la pregunta amb resposta oral registrada amb el número 0819 i substanciada en la sessió del Consell General de data 16 de juny del 2016, d’acord amb el que disposa l’article 132 del Reglament del Consell General, presentem la següent moció perquè sigui admesa per la Sindicatura i segueixi la tramitació segons els procediments reglamentaris.

Moció

Vist que la memòria de l’enquesta de conjuntura del segon semestre del 2015 de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis constata que un dels principals obstacles de les empreses del país per accedir a finançament rau en el retard del termini de pagaments de l’Administració als proveïdors ocasionant problemes de liquiditat a les empreses afectades,

Vist les demandes reiterades de diferents sectors econòmics de la necessitat de reduir els terminis dels pagaments, ajustant-los als seixanta dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat,

Vist que la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat, estableix que les obligacions de pagament als proveïdors s’ha de realitzar en el termini de 60 dies a comptar des de la data de notificació de la factura o un document equivalent al deutor,

Vist que la Llei general de les Finances Públiques del 19 de desembre de 1996 estableix sobre les obligacions de pagament que els terminis de prescripció comencen des de la data de notificació de la liquidació o l’ordre de pagament,

Vist que el Codi de l’Administració al seu article 27 estableix que l’Administració és responsable dels perjudicis patrimonials que pogués ocasionar,

Vist que el mateix Codi de l’Administració en l’article 59 determina com a causes de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en que estava obligat a fer-ho,

Atès l’exposat,

El Consell General adopta el següent

Acord

S’insta al Govern a que implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats abans del seu enviament al departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, abans del 31 de desembre del 2016.

Casa de la Vall 17 de juny de 2016

Judith Pallarés Cortés                                                          
Carine Montaner Raynaud                                                 
Jordi Gallardo Fernàndez

 

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2016, ha examinat la Moció instant al Govern que en la propera modificació d'estatuts de la societat andorrana Turisme SAU que el Govern vol entrar a tràmit parlamentari al Consell General, s’impulsi la modificació de la composició del Consell d’Administració de manera que 2 dels seus representants siguin escollits per dues terceres parts del Consell General, essent aquests acreditats experts del sector turístic, i fins a 2 representants més del Consell d’Administració siguin escollits entre els 7 comuns d'Andorra, presentada pels M. I. Srs. Josep Pintat Forné, Jordi Gallardo Fernández, Joan Carles Camp Areny, Ferran Costa Marimon, Josep Majoral Obiols, Judith Pallarés Cortés,  Carine Montaner Raynaud i Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal, registrada per escrit de data 17 de juny del 2016, i d’acord amb l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0880).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la M. I Sindicatura

Els sotasignats, Consellers Generals del Grup Parlamentari Liberal, després d’haver presentat una pregunta amb resposta oral ( reg.820) i que ha estat substanciada en sessió del Consell General del dia 16 de juny del 2016, en base de que disposa l’article 132 del Reglament del Consell General, presentem una moció que tot seguit s’exposa per tal que segueixi la tramitació pertinent , sigui debatuda al Consell General i, si escau, aprovada.

Moció

Donada la importància del sector turístic pel Principat d’Andorra, com a generador de riquesa i de llocs de treball, considerem imprescindible que Andorra Turisme SAU tingui un Consell d’Administració el màxim de professionalitzat possible i que doti a l’entitat de la transparència necessària sense perdre agilitat en la gestió.

En la seva concepció inicial, els Consellers del 48% del capital de la societat (que podria ser privat) es suposaven experts professionals del sector, però a dia d’avui encara no s’han incorporat al Consell d’Administració dits Consellers.

Els estatuts de la societat preveuen la següent composició:

President: el ministre titular de Turisme.

· Vicepresident: el ministre titular de Finances.

· Secretari: la persona que designi el ministre titular de Turisme.


· Els tres consellers següents:


· Un representant del Departament de Cultura.

· Un representant del Departament de Medi Ambient.


· Un representant del Departament de Patrimoni Natural.

El 48% d’accions restants poden designar directament els quatre membres restants del Consell d’Administració mitjançant l’agrupació voluntària d’accions en les condicions fixades pels estatuts.

Per tant, sense perjudici de la futura hipotètica incorporació de Consellers corresponents a aquest 48%, considerem que es pot avançar cap a la transparència i la millor professionalització del Consell d’Administració de l’ens, i proposem modificar i si fos necessari ampliar, el Consell d’Administració d’Andorra Turisme SAU.

Proposta d’Acord

S’insta al M.I Govern per que en la propera modificació d’estatuts de la societat Andorra Turisme SAU que el M.I Govern vol entrar a tràmit parlamentari al M.I. Consell General, s’impulsi la modificació de la composició del Consell d’Administració de manera que 2 dels seus representants siguin escollits per dues terceres parts del Consell General, essent aquests acreditats experts del sector turístic, i fins a 2 representants més del Consell d’Administració siguin escollits entre els 7 comuns d’Andorra.

El 17 de juny del 2016

Josep Pintat i Forné                                                             
Jordi Gallardo Fernàndez                                                    
Joan Carles Camp Areny                                                    
Ferran Costa Marimon                                                        
Carine Montaner Raynaud                                                 
Josep Majoral Obiols                                                            
Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells                       
Judith Pallarés Cortés

 

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de juny del 2016, ha examinat la Moció instant al Govern a modificar el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social en el sentit de revocar el punt c) de l'Article 10.1 publicat al BOPA número 43 del 3 de juny del 2015, en un termini màxim d'un mes, presentada pels M. I. Srs. Pere López Agràs, Rosa Gili Casals i Gerard Alís Eroles, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, registrada per escrit de data 17 de juny del 2016, i d’acord amb l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0886).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

Els sotasignats, consellers generals socialdemòcrates del Grup Parlamentari Mixt i, pel que respecta a la Sra. Rosa Gili Casals, signatària de la pregunta amb resposta oral registrada amb el núm. 0547 i substanciada en la sessió del Consell General de data 16 de juny del 2016, d’acord amb el que disposa l’article 132 del Reglament del Consell General, presentem la següent moció perquè sigui admesa per la Sindicatura i segueixi la tramitació segons els procediments reglamentaris.

Moció

Vist que el Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social es va elaborar sense cap consulta prèvia per part del ministeri de salut o de la CASS al Col·legi de Metges d’Andorra,

Vist que tampoc es va aportar al Col·legi cap informe d’explicació sobre la decisió presa, justificant-ne la conveniència,

Vist que el mateix Col·legi de Metges considera que obligar de manera sistemàtica les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal a romandre al seu domicili de les 9 a les 12 h i de les 15 a les 17 h tots els dies de la setmana no té efectes benèfics de cara a la seva recuperació,

Vist que el mateix ministre de sanitat va admetre en sessió parlamentària que l’objectiu era que aquesta mesura fos dissuasiva de cara a limitar l’augment de baixes, reconeixent així la prevalença de raons administratives i econòmiques enfront de les raons mèdiques i beneficioses pel malalt,

Atesos els efectes nefastos d’aquesta mesura en algunes persones en situació d’incapacitat temporal, 

El Consell General adopta el següent

Acord

S’insta al Govern a modificar el Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social en el sentit de revocar el punt c) de l’Article 10.1, publicat al BOPA Número 43 del 3 de juny del 2015, en un termini màxim d’un mes,

Consell General, 17 de juny del 2016

Rosa Gili Casals                                                                     
Pere López Agràs                                                                   
Gerard Alís Eroles

 

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Avís

El proper dia 28 de juny del 2016, dimarts, a les 16.00h, se celebrarà una sessió ordinària del Consell General, amb l'ordre del dia següent:

1- Informe de la Comissió Tècnica de traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra.

2- Examen i votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a l’exercici del 2014, i dels resultats de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a les transferències fetes als comuns, corresponent al mateix exercici.

3- Examen i votació del Projecte de llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls (UdV).

4- Examen i votació del Projecte de llei de creació de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra (AQUA).

5- Examen i votació del Projecte de llei de creació del Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra.

6- Examen i votació del Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals.

7- Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.

8- Examen i votació de la Moció instant al Govern a què implementi els canvis necessaris per a comptabilitzar dins del termini dels 60 dies fixats per la Llei 22/2013 del 28 de novembre de mesures contra la morositat per a satisfer els pagaments als proveïdors, els dies que els departaments dels diferents ministeris del Govern utilitzen per a revisar les factures o certificacions dels projectes adjudicats abans del seu enviament al departament d’Intervenció del Ministeri de Finances, abans del 31 de desembre del 2016, presentada pels M. I. Srs. Jordi Gallardo Fernández, Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.

9- Examen i votació de la Moció instant al Govern que en la propera modificació d'estatuts de la societat andorrana Turisme SAU que el Govern vol entrar a tràmit parlamentari al Consell General, s’impulsi la modificació de la composició del Consell d’Administració de manera que 2 dels seus representants siguin escollits per dues terceres parts del Consell General, essent aquests acreditats experts del sector turístic, i fins a 2 representants més del Consell d’Administració siguin escollits entre els 7 comuns d'Andorra, presentada pels M. I. Srs. Josep Pintat Forné, Jordi Gallardo Fernández, Joan Carles Camp Areny, Ferran Costa Marimon, Josep Majoral Obiols, Judith Pallarés Cortés,  Carine Montaner Raynaud i Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.

10- Examen i votació de la Moció instant al Govern a modificar el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social en el sentit de revocar el punt c) de l'Article 10.1 publicat al BOPA número 43 del 3 de juny del 2015, en un termini màxim d'un mes, presentada pels M. I. Srs. Pere López Agràs, Rosa Gili Casals i Gerard Alís Eroles, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

 

5.3 Altres

Edicte

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Comissió tècnica, prevista en la Disposició Transitòria Tercera de la Constitució, per fer efectiu el traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica general

Traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra

La Comissió tècnica, prevista en la Disposició Transitòria Tercera de la Constitució, per fer efectiu el traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra, constituïda el passat 10 de setembre del 2015 i composada pel Sr. Pascal Escande, en representació del Copríncep Francès, la Sra. Concepció Garcia Moyano, en representació del Copríncep Episcopal, els M.I. Srs. Miquel Aleix Areny i Ferran Costa Marimon, en representació del Consell General, i el M.I. Sr. Jordi Cinca Mateo i la Sra. Clàudia Cornella Durany, en representació del Govern, ha redactat el present informe que s’adreça al Consell General per tal de donar compliment a les prescripcions de la referida disposició transitòria.

Com a resultat dels treballs i reflexions de la Comissió tècnica, reunida els dies 10 de setembre i 30 de novembre del 2015 i el dia 12 de maig del 2016, se´n desprèn el següent:

1. Antecedents històrics i contextualització actual

El Servei d’Emissions es va crear l’any 1977 pel Copríncep Episcopal com a entitat emissora de les monedes de col·lecció del Principat d’Andorra fent ús de la seva prerrogativa de “ius monetae”.

Des de llavors i fins avui, el Servei d’Emissions ha actuat com a entitat emissora oficial de les monedes de col·lecció al Principat d’Andorra, el valor facial de les quals ve expressat en Diners, i ho ha anat fent amb gran competència professional i fama internacional.

Des de la promulgació de la vigent Constitució el 28 d’abril de 1993, la prerrogativa d’emissió de moneda, en tant que expressió de sobirania i en el marc de la divisió de poders, resta reservada a l’Estat tal i com preveu la Disposició Transitòria Tercera, paràgraf 1, ordenant que les institucions vigents segons l’ordre preconstitucional exercides pels Coprínceps fent ús de les seves funcions legislatives i executives, havien de ser traspassades als òrgans competents de l’Estat.

Des de l’entrada en vigor de la present Constitució, els Serveis del Copríncep Episcopal proposaren de forma reiterada als successius governs post constitucionals, la voluntat de traspassar aquest Servei al Govern d’Andorra, sense que de fet, mai no s’hagi arribat a concretar aquest traspàs.

Ratificat pel M.I. Consell General l’Acord Monetari amb l’UE, el Govern d’Andorra juntament amb els Serveis del Copríncep Episcopal van acordar a principis del 2013 reprendre el projecte de traspàs del Servei d’Emissions.

2. Valoracions

En base als antecedents descrits podem concloure que des d’una vessant competencial únicament caldria traspassar el “ius monetae” sobre l’emissió de les monedes de col·lecció en diners exercida fins al moment pels Serveis del Copríncep Episcopal. El “ius monetae” sobre l’emissió d’euros ja ha estat exercit des del primer moment pel propi Govern d’Andorra.

Tot i així, de la gestió de l’emissió dels euros els darrers dos anys per part de Govern se’n desprèn que per exercir aquesta competència calen uns coneixements i una especialització en àmbits com el disseny, la producció, la logística, la comercialització o la distribució de les monedes. Un producte molt particular i especialitzat. De fet tant en les emissions d’euros de l’any 2014 i 2015 com en els preparatius de l’emissió de l’any 2016, el Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal ha col·laborat desinteressadament en tot allò que se’ls ha requerit, i el seu suport ha estat fonamental per poder dur a terme tots els treballs vinculats a les emissions. Avui el Govern no disposa d’una estructura ni de personal amb aquests coneixements i experiència.

Alhora, vist que l’Acord Monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra en el seu article 7 fa un reconeixement explícit de les monedes de col·lecció en diners, i vist que aquestes estan plenament consolidades en el mercat numismàtic, es valora com a molt important poder donar continuïtat a les emissions sota aquesta denominació.

Finalment, a banda del ja expressat, i en qualsevol cas en coherència a allò que els representants dels diferents governs han vingut manifestant des de l’any 1993, i a imatge del que ja es va fer, en el moment d’entrar en vigor la Constitució del Principat d’Andorra, en relació a d’altres serveis que fins aquell moment depenien dels Coprínceps, la Comissió entén que el traspàs també ha d’incloure l’actual estructura i el personal del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal.

3. Proposta de traspàs

En base a l’exposat, la Comissió tripartida constituïda pel traspàs del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal al Govern d’Andorra acorda elevar al ple del M.I. Consell General per la seva aprovació si s’escau, la següent proposta d’acords:

Procedir al traspàs al Govern d’Andorra del “ius monetae” dels diners amb la conseqüent renuncia expressa per part dels Serveis del Copríncep Episcopal a aquest dret i a exercir l’activitat que se’n deriva.

A la vista de la necessitat de disposar dels coneixements tècnics i experiència que avui té el Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal per poder dur amb garanties les tasques vinculades a l’emissió dels euros i especialment a tot el referent a la comercialització de les presentacions especials i emissions commemoratives en euros i diners:

Incorporar al Govern d’Andorra el personal del Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal com a personal de l’administració contractual de caràcter indefinit, amb el ben entès que ho farien en unes condicions laborals equivalents a la resta de treballadors de l’administració amb aquest estatut i en una franja salarial coherent amb la seva remuneració actual i compatible amb la graella salarial de Govern i amb la responsabilitat del seu lloc de treball.

El traspàs també inclourà la informació i documentació necessària per a que el departament de Govern que assumeixi aquesta competència pugui donar continuïtat a l’activitat amb total normalitat.

El traspàs no obliga a assumir al Govern d’Andorra les obligacions que puguin sorgir en el futur fruit de l’activitat del Servei d’Emissions anterior a la data del traspàs, i per tant, si aquestes esdevinguessin anirien a càrrec dels Serveis del Copríncep Episcopal.

Casa de la Vall, 12 de maig del 2016

Edicte

Per acord de la Sindicatura de data 15 de juny del 2016, es procedeix a obrir un concurs públic per a la contractació d’una persona titulada superior pels serveis generals del Consell General.

Les condicions que es tindran en compte per l'atribució d'aquesta plaça són:

- Nacionalitat andorrana.

- Disposar d’una titulació d’ensenyament superior de nivell del MATES 4 en dret.

- Domini del català (nivell C si es posseeix), del castellà, del francès i de l’anglès. Es valoraran els coneixements d’altres llengües.

Es valorarà la formació acadèmica en l'àmbit del dret andorrà i en especial del dret parlamentari, administratiu i fiscal, la possessió del diploma de postgrau en dret andorrà, així com l'experiència professional acreditada.

Aquest lloc de treball es correspon, al nivell XI del sistema de classificació del personal al servei del Consell General, amb una retribució anyal bruta de 31.915,99 euros, distribuïda en tretze pagues.

Els aspirants hauran de disposar d’aptituds i superar les següents proves, que seran valorades tal com s’estableix a continuació:

 

1. Formació acadèmica

20%

2. Prova psicotècnica

10%

3. Prova de coneixement de llengües (traducció del francès castellà i anglès al català)

25%

4. Prova de coneixements de dret parlamentari, administratiu i fiscal

25%

5. Experiència professional

5%

6. Entrevista oral

15%

 

Les persones interessades hauran d'adreçar una sol·licitud a la Secretaria del Consell General, acompanyada del seu "currículum vitae", dels documents acreditatius i dels certificats de bona conducta i mèdic, per tot el dia 29 de juliol del 2016.

Per informació complementària o aclariments poden adreçar-se a la Secretaria General del Consell General.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 15 de juny del 2016

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

 


 


 

 

Butlletí del Consell General

Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044