BCG 41/2015, 14 octubre 2015

Núm. 41/2015

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives als actius pertanyents al fons de reserva de jubilació de la CASS gestionats per BPA. 

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al nombre de treballadors de la funció pública pròxims a la jubilació.            

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a Andorra Telecom SAU.         

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al cost de la valoració i del traspàs de la titularitat dels actius del balanç de la CASS al Fons de reserva de jubilació així com els costos de funcionament del Fons.             

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives als actius pertanyents al fons de reserva de jubilació de la CASS gestionats per BPA publicades en el Butlletí del Consell General núm. 30/2015, de data 31 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset

Subsíndica General

Nota relativa a les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller del Grup Parlamentari Mixt el 20 de juliol de 2015 relatives als actius pertanyents als fons de reserva de jubilació de la CASS gestionats per BPA.

1. Quin és l’import total del fons de jubilació de la CASS dipositat i gestionat per BPA?

A 30/06/2015, últim tancament trimestral disponible, el Fons de reserva de la branca jubilació de la CASS tenia actius dipositats a la Banca Privada d’Andorra (BPA) per valor de 57.167.548,57 euros. Aquest import suposa el 5,3% del patrimoni total del Fons i està distribuït en dos comptes:

- Compte administrat: 19.147.411,05 euros

- Compte gestionat per BPA: 38.020.137,52 euros

El compte administrat té una funció temporal. Els excedents que genera la branca jubilació són transferits periòdicament al Fons de reserva a través de comptes administrats en les diferents entitats financeres d’Andorra. L’import d’aquests comptes s’inverteix de forma provisional, a l’espera de que es prengui una decisió al respecte: repartir-los entre els gestors existents, buscar un nou gestor,...

Les entitats financeres que gestionen el patrimoni del Fons de reserva ho fan segons un mandat de gestió que és comú per a totes elles i que estableix la política d’inversió, els requeriments d’informació i les comissions màximes. S’adjunta el mandat de gestió en vigor a l’annex A. BPA gestionava 38 milions d’euros del Fons de reserva en base a aquest mandat.

2. Quins actius composen la cartera gestionada i dipositada a BPA?

A continuació es detallen els actius de cadascun dels comptes, amb dades a 30/06/2015 i segons valoracions a preu de mercat proporcionades per BPA.

Actius del compte administrat:

Actius del compte gestionat:

La distribució per tipus d’actiu i per divises a 30/06/2015 era la següent: 

3. Existeix entre dits actius algun producte que representi una participació directa o indirecta en els fons propis de BPA? Si és el cas, vulguin donar una valoració del mateix.

Entre els actius del Fons de reserva dipositats a BPA no hi ha cap actiu ni producte financer que comporti una exposició directa als fons propis de BPA. En concret, la cartera no té ni accions ni accions preferents de l’entitat. Tampoc té cap fons d’inversió gestionat per BPA o producte estructurat que pogués ser susceptible de tenir participacions en els fons propis de BPA.

La major part dels actius, en concret el 81.5%, són valors (obligacions, accions, fons d’inversió de tercers,...) i no formen part del balanç de BPA. El 18,5% restant són saldos en compte corrent. Al igual que succeeix amb els comptes d’altres clients de BPA, aquests saldos formen part del passiu del balanç de l’entitat.

4. Com s’estan gestionant en l’actualitat aquests fons dipositats a BPA?

A partir de la publicació de la nota del FinCEN i la intervenció de l’entitat del dia 10/03/2015, BPA va deixar d’operar amb normalitat als mercats financers internacionals. Així mateix, el decret del Govern d’Andorra del 16/03/2015 va introduir mesures cautelars que limitaven l’operativa a tots els clients.

Aquestes circumstàncies han comportat una situació d’absència de gestió així com la impossibilitat de comprar, vendre o transferir cap actiu.

5. Quin control s’està realitzant sobre la gestió dels referits fons?

Malgrat la impossibilitat de gestionar els actius del Fons, BPA ha seguit reportant mensualment l’evolució de la cartera. Per la seva part, la CASS ha mantingut les tasques de seguiment i control de les inversions de BPA, així com les reunions periòdiques amb els gestors de la cartera. En aquest període, la cartera s’ha mantingut dins els paràmetres previstos pel mandat.

D’altra banda, s’està duent a terme una tasca de documentació de les posicions en actius financers i de l’evolució dels comptes corrents. Aquesta informació hauria de permetre, si s’escau, recolzar les actuacions que es considerin oportunes per tal de defensar els interessos del Fons.

En els darrers mesos s’han enviat diverses cartes als administradors de BPA. D’una banda, s’ha sol.licitat que els fluxos derivats de les posicions de valors (amortitzacions de bons, abonaments de cupons, abonaments de dividends,...) no es comptabilitzessin al compte corrent. D’altra banda, s’ha demanat informació sobre la cancel·lació de dues compres d’actius.

Annnex A: mandat de gestió

Política d’inversió del mandat de gestió del fons de reserva de la branca jubilació de la CASS

1. Perfil de risc

2. Mesurament de resultats: benchmark

L’índex de referència, definit a continuació, s’interpreta com una mesura del rendiment. L’objectiu d’aquest índex no és la seva rèplica. L’índex ha de servir per a què els gestors tinguin un indicatiu de la rendibilitat que han de batre, i puguin invertir en els actius que creguin més adients respectant els límits del mandat.

El càlcul del benchmark es farà rebalancejant diàriament els pesos establerts en el mandat.

A final de cada mes, es calcularà la rendibilitat del benchmark punt a punt i des de principis d’any. La rendibilitat mensual s’obtindrà a partir de la fórmula següent:

on n és el patrimoni del mes en qüestió

on p és el patrimoni del mes anterior a n

3. Limitacions

Es detallen, en aquest apartat, els límits del mandat. Aquests límits tenen, com a principal objectiu, diversificar les carteres i controlar la concentració d’actius per reduir el risc.

a. Concentració màxima per emissor: inversió màxima autoritzada

i. Renda variable: el màxim que es pot invertir en un actiu de renda variable és un 10% del màxim autoritzat en renda variable. Per tant, essent un 10% del 25% de renda variable, no es pot tenir més d’un 2,5% del total de la cartera invertit en un sol títol o actiu de renda variable.

En l’actiu de renda variable que repliqui un índex de renda variable, es podrà invertir fins a un 25% del màxim autoritzat en renda variable. Per tant, essent el 25% del 25% de renda variable, no es pot tenir més d’un 6,25% del total de la cartera invertit en un actiu de renda variable que repliqui un índex de renda variable. En aquests casos, si la inversió es fa a través d’un fons d’inversió o d’un ETF (Exchange Trade Fund), cal que l’actiu en qüestió tingui els actius de l’índex que replica comprats en el seu subjacent.

ii. Renda fixa: el màxim que es pot invertir en un actiu de renda fixa és un 10% del mínim autoritzat en renda fixa. Per tant, essent un 10% del 65% de renda fixa, no es pot tenir més d’un 6,5% del total de la cartera invertit en un sol actiu de renda fixa.

Aquest límit té un tractament diferenciador entre els instruments de renda fixa emesos pels governs i els d’emissors privats. Quan es tracta d’una emissió pública, el màxim que es pot invertir és un 6,5% del total de la cartera per emissió (10% del mínim autoritzat en renda fixa) En canvi, quan es tracta de renda fixa privada, el màxim en el qual es pot invertir és un 6,5% del total de la cartera per emissor (10% del mínim autoritzat en renda fixa).

El límit per invertir en un fons d’inversió o un ETF (Exchange Trade Fund) en renda fixa segueix sent el 6,5% del total de la cartera. En aquests casos, si la inversió es fa a través d’un fons d’inversió o d’un ETF (Exchange Trade Fund), cal que l’actiu en qüestió tingui els actius de renda fixa comprats en el seu subjacent.

b. Concentració màxima per emissor: ràtings i tipus de valors/actius

i. Renda variable: es pot invertir en qualsevol valor o instrument negociat en mercats organitzats. Poden ésser fons d’inversió o IIC (Institucions d’Inversió Col·lectiva) que cotitzin en mercats regulats i amb valor liquidatiu diari. També es pot invertir en ETF, amb les condicions esmentades al punt 3.a.i.

ii. Renda fixa: es pot invertir en qualsevol instrument de renda fixa que cotitzi en mercats organitzats i que compleixi, com a mínim, un dels tres ràtings següents ja sigui en el curt termini com en el llarg termini:

Tant el ràting de l’emissor com el de l’emissió han de complir, com a mínim, un d’aquests ràtings mínims.

No obstant això, si el ràting emissor no compleix un dels tres ràtings anteriorment esmentats però l’emissió compleix perquè està garantida per un govern, entra en el mandat, sempre i quan el ràting del país compleixi amb un dels ràtings mínims de la taula anterior.

En el cas dels fons d’inversió, les limitacions de ràting anteriorment esmentades afecten al ràting mig del fons d’inversió.

iii. Fons d’inversió i ETF: en cap cas, la inversió de la CASS dins d’un fons d’inversió, ja sigui dins de la categoria de renda fixa o renda variable o altres actius, podrà superar el 3% del patrimoni total del fons. El mateix tractament s’aplicarà als ETFs que inverteixin en actius de renda variable o de renda fixa.

c. Productes derivats

i. De cobertura: la seva utilització no té límit.

ii. D’inversió: els productes derivats d’inversió han de limitar-se als percentatges màxims de concentració definits anteriorment (veure punt a i b).

En renda fixa: el màxim és un 6,5% del total de la cartera (10% del mínim autoritzat en renda fixa).

En renda variable, el màxim és un 2,5% del total de la cartera (10% del màxim autoritzat en renda variable). En el cas que el subjacent sigui un índex borsari, el màxim autoritzat és un 6,25% del total de la cartera (25% del màxim autoritzat en renda variable).

Tanmateix, pel que fa als límits en productes derivats, cal analitzar sempre el subjacent i comprovar que el mercat on cotitza té una liquiditat acceptable.

La filosofia d’inversió de la CASS no contempla la inversió en instruments que tenen un risc molt més elevat del què s’havia previst en un inici. No s’accepten inversions com CDS, PPO, CDO, CPDO i altres estructures que han demostrat ésser molt més arriscades del què havia semblat en un inici.

d. Divises

i. Moneda de referència: Euro.

ii. Altres divises: es pot tenir en altres divises, com a màxim, un 15% de la cartera sense cobrir. Les divises en les quals es pot invertir sense cobrir la divisa són: dòlar americà, dòlar canadenc, dòlar australià, ien japonès, lliura esterlina, franc suís, corona danesa, corona sueca i corona noruega. És molt important, en aquest punt, entendre que les inversions no resten limitades en aquestes divises. El gestor pot invertir en altres divises però té, com a obligació, el cobriment de la divisa per evitar el risc del tipus de canvi.

e. Altres actius: no s’autoritza la compra d’altres actius fins a nova notificació.

f. Inversions no autoritzades: capital risc, inversió immobiliària i commodities

4. Revalorització dels actius

En el cas d’excedir els màxims establerts en el mandat per revalorització dels actius, es tindrà un màxim de trenta dies naturals per tornar als límits establerts en el mandat.

5. Valoració dels actius

Qualsevol actiu de la cartera ha d’estar valorat a preu de mercat, entenent-se, com a preu de mercat, el preu en el qual es pot comprar o vendre un actiu.

6. Retribució a la gestió

La comissió de gestió té una part mínima fixa i una part variable.

a) Comissió fixa: és d’un 0.15% anyal. Es cobra independentment de la rendibilitat de la cartera respecte l’índex de referència. A finals de cada trimestre s’efectua un càrrec del 0.0375%. La base pel seu càlcul serà la mitjana del valor patrimonial diari del trimestre corresponent.

b) Comissió variable: es mesurarà a finals d’any, en funció de la rendibilitat obtinguda respecte l’índex de referència. Aquesta és la fórmula a aplicar:

on R_C és rendibilitat cartera després comissions

     R_B és la rendibilitat del benchmark

El resultat obtingut s’aplica sobre la mitjana de saldos diaris de tot l’any.

Si la rendibilitat de la cartera és positiva, la comissió d’èxit no té límit superior. En canvi, si la rendibilitat de la cartera és nul·la o negativa, el límit màxim de la comissió d’èxit és un 0,10% del capital mig. Per tant la comissió màxima total serà d’un 0,25%.

7. Costos operatius màxims

Veure Annex 1

8. Procediment per acceptar esmenes fora de mandat

Es proposa que les entitats puguin enviar a la CASS les esmenes que no estiguin permeses en el mandat però que l’entitat consideri oportunes i necessàries per una millor gestió. En qualsevol cas, la forma de procedir serà la següent:

1/ L’entitat bancària formula per escrit la seva sol·licitud ala Comissió Delegadapel Seguiment dels Fons de Reserves dela CASS. Lasol·licitud s’envia ala CASS, a l’atenció del coordinador/a dela Comissió Delegada.

2/ Un cop la carta rebuda, la Comissió Delegada analitza la proposta i emet una opinió argumentada al Consell d’Administració amb l’objectiu d’informar dels avantatges i inconvenients que es puguin derivar de la proposta del banc.

3/ El Consell d’Administració analitza l’informe de la Comissió Delegada i decideix sobre l’acceptació de l’excepció.

4/ Posteriorment,la Comissió Delegadatransmet la decisió final del Consell d’Administració a l’entitat en qüestió. La carta s’arxiva ala CASSi queda constància en el registre de sortida.

9. Entrega del tancament mensual

Les entitats presenten a la CASS, durant els primers deu dies hàbils del mes següent, el tancament del mes anterior de la cartera. La informació que ha de presentar l’entitat ala CASSinclou:

- la situació de la cartera a l’últim dia del mes,

- els moviments i detall de totes les operacions realitzades en el compte corrent al llarg del mes,

- el quadre de comandament.

 Annex 1: Costos operatius màxims

(1) No es cobra comissió pel cobrament de dividends o cupons.

(2) Preferentment classe institucional.

(3) Retrocessió a la CASS de les comissions que cedeixin les gestores.

(4) Retrocessió a la CASS de la comissió de gestió.

Annex 2: Comissions màximes per operativa de compra i venda de dipòsits OTC

- Futurs sobre divisa (OTC):

0,2 % del valor del subjacent en venciments fins a 6 mesos, o 0,3 % en venciments superiors a 6 mesos. No es cobra cap comissió, ni cap altre cost de liquidació.

- Opcions sobre divisa (OTC):

0,2 % del valor del subjacent en venciments fins a 6 mesos que es suma al preu de mercat de la prima tancat per Tresoreria, i 0,3 % en el cas de venciments superiors als 6 mesos.

- Opcions Índex de Renda Variable (OTC): 

0,2 % del valor del subjacent en venciments fins a 6 mesos que es suma al preu de  mercat de la prima tancat per Tresoreria, i 0,3 % en el cas de venciments superiors als 6 mesos.

Annex 3: Relació de comissions màximes per compra i venda de derivats en funció del mercat

Addenda: limitacions en mercat monetari i renda fixa

A partir de març de 2012 i de forma temporal, entra en vigor una ampliació de l’univers d’inversió en termes de ràting.

Les limitacions a contemplar es resumeixen en el quadre següent:

ú Els pesos màxims a respectar són els indicats en la columna “Total cartera”

ú Els límits màxims establerts són acumulatius:

+ ‚ + ƒ+ „ = màx. 13%

Ÿ Es permet el manteniment en cartera dels actius fora de mandat que han estat acceptats a través d’una esmena

Ÿ S’estableix un termini d'1 any (març 2013) per a l’adaptació de les carteres als nous límits

Ÿ No s’autoritza la compra de deute subordinat.

Ÿ Per a la classificació en termes de ràting, es manté el criteri aplicat fins ara: cal que l’actiu compleixi com a mínim per part d’una de les tres principals agències de qualificació (Moody’s, S&P o Fitch).

Ÿ Els covered bonds es classificaran segons el ràting de l’emissió. El ràting de l’emissió haurà de ser, com a mínim, AA i el de l’emissor haurà de ser BBB- com a mínim. El pes màxim a assignar serà el que correspongui pel ràting de l’emissor i es tindrà en compte com a risc Emissor Corporatiu.

S’autoritzen els actius monetaris dipositats a la banca andorrana que no compleixin amb el ràting mínim requerit, sempre que els gestors administrin amb cautela aquesta exempció.

Caldrà reportar mensualment a la CASS, en format excel, les posicions de monetari i renda fixa amb la corresponent classificació: per ràting, risc país,...

Edicte

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al nombre de treballadors de la funció pública pròxims a la jubilació, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 25/2015, de data 2 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 14 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

1. Quin és el nombre de treballadors que es troben a menys d’un any de la seva jubilació una vegada la llei ha entrat en vigor?

El nombre de treballadors que es troben a menys d’un any de la seva jubilació una vegada llei ha entrat en vigor és de 10 persones

2. Pot Govern Classificar el nombre del total d’aquests treballadors en funció dels mesos que els i resten per a jubilar-se?

3. Quins d’aquests treballadors corresponen als cossos especials de l’Estat? Pot Govern detallar el nombre exacte de treballadors de cada cos?

4. Quin percentatge representen els treballadors que es troben a menys d’un any de la seva jubilació una vegada la llei ha entrat en vigor, respecte al total de treballadors de la funció pública?

Al juny del 2015 hi havia 1899 treballadors. Així  doncs, els treballadors que es troben a menys d’un any de la seva jubilació representen un 0,53%.

5. Quin impacte econòmic hagués representat anualment retribuir als treballadors que es troben a menys d’un any de la seva jubilació una vegada la llei ha entrat en vigor, amb les condicions anteriors a la llei?

6. Quants treballadors públics han optat per una jubilació voluntària abans de l’entrada en vigor de la Llei 23/2014?

Des de l’1 de gener del 2015 fins a 31 de maig del 2015, han optat per una jubilació voluntària 18 treballadors de l’Administració.

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a Andorra Telecom SAU, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 29/2015, de data 17 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 14 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

ANDORRA TELECOM

Resposta a les preguntes fetes per la m. I. Consellera general, Sra. Sílvia Bonet Perot, relatives al pla estratègic de desenvolupament de negoci d’Andorra Telecom, elaborat per PriceWaterhouseCooper (reg. Núm. 731)

1. Quines altres propostes es van presentar per l’elaboració del Pla estratègic de desenvolupament de negoci d’Andorra Telecom, SAU, amb quins preus i detalls de les propostes?

Andorra Telecom va procedir l’estiu del2013 ala selecció d’una empresa per dur a terme el pla estratègic de la companyia que contemplés les vies de diversificació i internacionalització de l’activitat. El projecte s’incloïa en el procés de reflexió interna i d’avaluació dels possibles escenaris derivats d’un canvi regulatori per part de la Unió Europea, així com per identificar noves oportunitats de creixement a partir de l’aplicació dels nous estatuts d’Andorra Telecom com a empresa pública sota la forma de societat anònima. El pla havia de servir per identificar i ajudar a prioritzar diferents iniciatives de diversificació i creixement i havia de contenir la definició del projecte i el mercat potencial, els riscos derivats, la dedicació de recursos interns i externs per a la seva implantació i el temps d’implementació. Un cop identificades les iniciatives, la consultora i Andorra Telecom havien de dur a terme un procés conjunt de selecció i priorització.

En el procés de selecció van ser convidades cinc de les grans empreses de consultoria internacional: Deloitte, Arthur D Little, KPMG, PWC i Oliver Wyman.

El procés de selecció es va basar en els següents criteris d’avaluació:

-L’oferta econòmica

-l’experiència de l’empresa en treballs de naturalesa similar

-l’experiència dels recursos humans assignats

-el plantejament i presentació de la proposta

-la defensa de les propostes

-la radicació a Andorra de les aspirants

-la planificació i durada de les propostes

Un cop valorats els criteris es va realitzar una preselecció de les dues empreses més ben valorades: les consultores Deloitte i PwC.

2. Per quin motiu es va adjudicar a PwC? I quin serà el cost final dels treballs?

En el procés final de negociació amb les dues empreses finalistes, PwC va realitzar una rebaixa del 14 per cent, quedant l’oferta definitiva quantificada en un import definitiu de 400.000€.

Amb aquests paràmetres, l’entitat adjudicatària ha estat PwC i el cost final dels treballs, que s’han conclòs aquest mes de setembre i s’han presentat al Consell d’Administració d’Andorra Telecom el 2 d’octubre del2015, haestat de 400.000 €.

Andorra la Vella, 8 d’octubre del 2015

Jordi Alcobé Font                                                                 
President del Consell d’Administració

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al cost de la valoració i del traspàs de la titularitat dels actius del balanç de la CASS al Fons de reserva de jubilació així com els costos de funcionament del Fons, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 30/2015, de data 31 de juliol.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 14 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

NOTA RELATIVA A LES PREGUNTES AMB RESPOSTA ESCRITA DEL GOVERN PRESENTADES PER LA M.I. SRA. ROSA GILI CASALS, CONSELLERA DEL GRUP PARLAMENTARI MIXT EL 28 DE JULIOL DE 2015 RELATIVES AL COST DE LA VALORACIÓ I CANVI DE TITULARITAT DELS ACTIUS DEL BALANÇ DE LA CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL AL FONS DE RESERVA DE JUBILACIÓ AIXÍ COM ELS COSTOS DE FUNCIONAMENT DEL FONS.

1. Quin és el cost que té la valoració i el traspàs de la titularitat dels actius del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social al Fons de reserva de jubilació?

La Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació amplia i concreta aspectes relatiu al procés de traspàs i canvi de titularitat dels actius del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS) en favor del Fons de reserva de jubilació. Així mateix, introdueix mesures a fi de limitar-ne el cost.

Els costos de valorar i traspassar la titularitat dels actius depèn principalment de la seva naturalesa. En els actius financers el cost és mínim. En altres tipus d’actius, el procés és més laboriós i costós.

- Actius financers

A 31/03/2015, data fixada per la disposició segona per valorar els actius objecte de traspàs, els actius financers constaven al balanç de la CASS representaven més del 95% dels actius total del Fons. Es tracta principalment d’actius que cotitzen en mercats financers internacionals reglamentats, com emissions de deute, accions, fons d’inversió,...

• Previsió cost de valoració: nul.

Tal com preveu la disposició transitòria segona de la Llei, la valoració dels actius financers la realitzen les entitats dipositàries d’aquests actius.

• Previsió cost canvi de titularitat: nul.

Comporta signar la corresponent documentació amb les entitats financeres, formalitzant un canvi de propietari dels actius en compliment d’un mandat legal.

- Altres tipus d’actius

A 31/03/2015 aquests actius constaven al balanç de la CASS amb una valoració de 23,4 milions d’euros i estaven formats per immobles, altres béns tangibles vinculats als immobles i participacions en societats (capital risc). Aquests actius no cotitzen en mercats reglamentats i la seva valoració al balanç de la CASS correspon el valor net comptable.

Els costos incorreguts fins a la data són:

• Costos de valoració: 1.621,67 euros, en peritatges realitzats.
• Costos canvi de titularitat: 33,04 euros.

Corresponen a tràmits administratius vinculats a les participacions de la CASS en societats no cotitzades.

Donat que el procés segueix en curs, es donaran despeses addicionals que actualment no es poden estimar. Per exemple, els honoraris notarials del canvi de titularitat dels immobles estan vinculats a la valoració d’aquests immobles i, d’acord amb la disposició addicional segona introduïda a la Llei 6/2015 al juliol, s’aplicarà una reducció del 80%. Actualment s’està pendent de la validació de la valoració dels immobles per part d’Intervenció General.

Altres costos

La CASS ha requerit de l’assessorament tècnic de juristes especialitzats per tal de dur a terme el procés de traspàs i canvi de titularitat de forma rigorosa i adequada. El cost d’aquests serveis ha estat de 13.974 euros.

2. Quins seran els costos estimats de funcionament del nou Fons de reserva de jubilació (salaris i altres)?

Els actius del Fons estan invertits principalment en actius financers. L’any 1994 es va iniciar la contractació de gestors externs, fins que la gestió va quedar externalitzada de forma molt majoritària. Aquesta situació s’ha mantingut fins al moment actual.

El cost principal del Fons de Reserva, correspon al dels gestors externs i té una relació directa amb el volum d’actius gestionats. No es preveu que l’any 2016  l’estructura de costos d’aquesta part del Fons varií. El fet de separar aquests costos en 2 entitats  no implica  per si mateix un increment de costos.  L’objectiu és optimitzar la gestió del conjunt del patrimoni del Fons.

Segons les dades del darrer exercici tancat, els costos de control i gestió del Fons de reserva a l’any 2014 van ser de 3,4 milions d’euros i es van distribuir de la forma següent:

D’aquestes dades es desprèn que la despesa total del Fons al 2014 va ser del 0.34% del total del patrimoni mig del Fons (1.000,09 milions d’euros).

• El 80% d’aquesta despesa es destina a cobrir els costos de la gestió externalitzada a través d’entitats financeres andorranes i internacionals. En aquest capítol s’inclouen les comissions de gestió, de custòdia, de compra/venda,...
• El 14,4% correspon a les despeses vinculades a la gestió dels immobles del Fons. Inclou les despeses de manteniment, inversions de reposició, tributs, assegurances,... i el personal dedicat als immobles (4 persones a dedicació plena i 1 parcial).
• El 5,6% dels costos totals del Fons es va destinar a l’estructura de control i seguiment de les inversions. Aquest concepte inclou principalment les remuneracions dels dos tècnics de la CASS dedicats al Fons, els dos assessors de la Comissió Delegada, així com estudis tècnics encarregats a externs i un aplicatiu informàtic específic.

L’any 2015 és un any de transició pel Fons. Serà al 2016 que el nou ens comptarà amb un pressupost propi, elaborat pels seus òrgans de govern.

La separació de les dues entitats, CASS i Fons de Reserva,  permetrà diferenciar clarament els costos d’ambdues entitats, donant una millor transparència en relació als costos de funcionament del Fons.

L’esborrany del pressupost del 2016 aprovat pel Consell d’Administració del Fons, s’ha elaborat, preveient un conveni de col·laboració entre la CASS i el Fons que permetrà aprofitar les sinèrgies existents i optimitzar els recursos

Així mateix, preveu noves despeses:

• La part més important és la que es destina a inversions en els immobles i que està totalment deslligada de l’entrada en vigor de la Llei ja que responen a les necessitats d’actuació dels immobles.
• Una altra part d’elles deriven de l’entrada en vigor de la nova regulació del Fons. Per exemple, l’obligatorietat de dur a terme dues auditories externes cada any.
• I finalment part de les noves despeses està vinculat al canvi d’etapa del Fons i s’orienta cap a una major professionalització de la gestió del Fons: reforçament de l’equip intern del Fons amb la contractació d’un tècnic de perfil sènior, augment partida per estudis tècnics,... Aquest és un aspecte que es podria haver donat igualment sense separar el Fons de la CASS ja que ve motivat per la major complexitat dels mercats financers i del context econòmic global.

És en aquest entorn que els responsables del Fons de reserva, sigui des de la CASS o sigui des del Fons de reserva de jubilació, han d’assumir la responsabilitat de vetllar per un patrimoni comú en el període en què aquest assolirà els volums més elevats. Per tant, això implica tenir la gestió del Fons en mans més especialitzades, com preveu la Llei 6/2015 exigint uns perfils tècnics als membres de la Comissió Gestora.

Malgrat la ineludible importància de controlar la despesa pública i assolir la màxima eficiència en la utilització dels recursos públics, l’ISSA (International Social Security Association) fa una recomanació clara en relació a aquesta qüestió aplicada a la gestió dels fons de reserva. Segons l’ISSA[2] la presa de decisions és clau en la gestió de fons de reserva i té efectes en els seus resultats.